<doc id="171334" title="Numb" nonfiltered="1" processed="1" dbindex="70000">

Numb s l'ltima can i un dels senzills del segon disc d'estudi de Linkin Park, 
Meteora. En el seu videoclip es mostra una noia solitaria, que no t amics, i que s rebutjada all on va. 

Numb, va arribar al nmero 11 del Billboard Hot 100, i al nmero 1 al Mainstream, World Rock i al Modern Rock charts. Aquesta can, ha estat nicament superada per In the end i What I've Done, parlant del grup, no en general.

La seva duraci s de 3:05 minuts.

Enllaos externs.
 Videoclip;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="171336" title="Callope" nonfiltered="2" processed="2" dbindex="70001">

Callope (en grec:         )  s una de les nou muses de la mitologia grega. Representa l'pica i l'eloquncia i per aix estava considerada com la ms important de totes. Portava una corona daurada per simbolitzar aquesta supremacia (no cal oblidar la veneraci grega per Homer, per exemple, per entendre aquesta jerarquia). A les mans porta una mena de trompeta per fer-se sentir i els poemes en tauletes per ser recitats.

Se li atribueixen Orfeu i Himeneu com a fills ms destacats, tot i que alguna tradici reivindica el carcter virginal de les muses. Va mediar, a petici del seu pare Zeus, en la disputa entre Afrodita i Persfone, que volien repartir-se els favors d'Adonis. Alguns autors afirmen que va engendrar la primera sirena (que per aquest motiu era capa d'atreure els mariners cantant).












































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="171338" title="Western" nonfiltered="3" processed="3" dbindex="70002">

El western s un gnere cinematogrfic l'acci del qual se situa al Far West, durant la segona meitat del segle XIX.  Aparegut des dels primers anys del cinema mut, s un gnere essencialment vinculat al cinema clssic i sobretot en  el context del cinema estatunidenc. Va gaudir d'una gran popularitat i producci entre els anys 1930 i els anys 1960.

Definici i temes.

La paraula "western", originriament un adjectiu derivat de "west" i el significat del qual s "relatiu a l'oest", es va substantivar per fer referncia a les obres (fonamentalment cinematogrfiques, encara que tamb existeixen en la literatura) que estiguessin ambientades a l'antic oest americ. Habitualment tamb s'usa l'expressi "pellcula de l'oest" o "pellcula de vaquers".

Aquest vessant literari, hereva de la novella cavalleresca, va servir per exaltar les virtuts de pistolers al servei de la llei i de militars del cos de cavalleria, car ambdues ocupacions eren garantia de seguretat en un moment histric sotms a tensions molt violentes.

El western barreja l'esperit d'aventura, les condicions atzaroses i el carcter violent que van acompanyar la colonitzaci d'aquests territoris. Hi sn habituals un conjunt d'arquetips (el xrif, els fora de la llei, el cow-boy, els indis, les caravanes, el ferrocarril, la diligncia, el foraster, etc) i d'arguments (el viatge, la transhumncia, la guerra contra els indis, la febre de l'or, etc) es repeteixen amb variacions i superposicions, acompanyades d'una esttica inconfusible (el barret vaquer, les pistoles, el saloon, el paisatge dels canyons, etc).

Histria.

Es considera la primera pellcula de l'oest The Great Train Robbery (1903), d'Edwin S. Porter, rodada en un temps en qu el que s'hi narrava encara tenia el seu reflex a les pgines dels diaris. El 1911 Thomas Harper Ince install un estudi i inici la producci d'aquest gnere amb The Lieutenant's Last Fight (1912). Li seguiren The Birth of a Nation (1915), de W. Griffith i The Covered Wagon (1923), de James Cruze. El 1929 Raoul Walsh rod In Old Arizona, el primer western sonor.

Per sens dubte, el realitzador que encapalaria aquest gnere fou John Ford, considerat un dels directors ms importants de la histria del cinema. El 1924 signava The Iron Horse, i el 1939 va realitzar un western que resumeix totes les convencions i recursos narratius del gnere: Stagecoach (1939). Ford tamb seria el responsable d'una trilogia que retratava el vessant militar -no sempre honorable i pica- de les guerres entre la cavalleria i les forces indgenes: Fort Apache (1947), She Wore a Yellow Ribbon, (1949) i Ro Grande (1950). El seu actor predilecte, John Wayne, va passar a convertir-se en una icona vivent del gnere del western.

Les dcades dels quaranta i els cinquanta, animades per la generalitzaci en l's del color i els grans formats, ofereixen un ampli nombre d'obres mestres del gnere. En aquesta lnia, es poden subratllar ttols com:

The Ox-Bow Incident (1943), de William A. Wellman;
My Darling Clementine (1946), de John Ford;
Riu Vermell (1948) d'Howard Hawks;
High Noon (1952), de Fred Zinnemann;
Riu de sang (The Big Sky, 1952 d'Howard Hawks;
Bend of the River (1952), d'Anthony Mann;
Arrels profundes (Shane, 1953) de George Stevens;
Run the Arrow (1957), de Samuel Fuller;
Ro Bravo (1959), d'Howard Hawks;
The Magnificent Seven (1960), de John Sturges.

La conjuntura soci-poltica de la dcada del 1960 va facilitar noves ofertes, d'acord amb el desencant i l'escepticisme propiciats pels esdeveniments d'aquell moment histric. La moda del gnere comena un lent declivi. Pellcules com a Grup salvatge (The Wild Bunch, 1969), de Sam Peckinpah, impregnades d'una violncia inslita, revisen el passat amb una amargor plena de connotacions.

A Europa, especialment a Itlia, es desenvolup una modalitat de westerns de baix pressupost i dee qualitat sovint nfima coneguda amb el nom de spaghetti western. Pocs ttols han passat a la histria, entre els quals Per un pugni di dollari (1964) i Il buono, il brutto, il cattiro (1967), dirigits per Sergio Leone i interpretats per Clint Eastwood. Cap a la meitat dels anys setanta el western ja era un gnere en decadncia i prcticament desaparegut. Noms aportacions puntuals posteriors com ara El genet pllid (Pale Rider, 1986) i Sense perd (Unforgiven, 1992), de Clint Eastwood, i Dances with Wolves (1989), de Kevin Costner, han revifat temporalment el western.

		 


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="171339" title="Clio" nonfiltered="4" processed="4" dbindex="70003">

Clio (en grec:      ) era una de les nou muses gregues, concretament la de la histria. Porta a les mans una trompeta i un llibre de Tucdides, per lloar els fets del passat. Al cap, porta una corona de llorer, smbol de la glria dels herois dels quals narra les aventures. A vegades se l'acompanya d'un globus terraqi i algun smbol del temps, per mostrar que la histria abarca tots els llocs i moments. Se la considera inventora de la guitarra. Probablemente el seu nom s el ms popular de totes les muses.













































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="171340" title="Hiroaki Zakoji" nonfiltered="5" processed="5" dbindex="70004">
Hiroaki Zakoji, (japons:       Zakoji Hiroaki) va nixer a Tquio el 20 de gener de 1958 i va crixer a Hokkaido. Va ser un compositor i pianista japons.

Biografia.
Va estudiar composici sota la tutela del mestre Masanobu Kimura mentre asistia a l'escola mitja superior a Hokkaido. Posteriorment va estudiar a l'Institut d'Art de la Universitat Nihon de Tokio, aprenent composici amb el professor Kiyohiko Kijima i piano amb Midori Matsuya. Tamb va estudiar composici amb el professor Roh Ogura a Kamakura.

El 1982 va organitzar l'ensemble "Tokio Shin-Wagaku Consort" que interpretava regularment obres propies i d'altres joves Compositors del segle XX. El 1985 es va presentar al concert IGNM (Internationale Gesellschaft fr Neue Musik) a Basel (Basilea), Sussa. L'abril de 1986 va tornar a Basel on va compondre i interpretar la seva "Pea n 3 per a piano Op. 36". Tamb va viatjar per Espanya i Dinamarca i va escriure per a una revista musical. La composici II (Op. 11) i la composici III (Op. 13) varen ser difoses per una emisora de radio espanyola. El juny de 1986 va ser un dels finalistes en la Competici Internacional de Msica Budista a Tokio i la seva Op. 18 "Continuum" va ser estrenada per la Orquestra simfnica de Tokio sota la direcci del mestre Hiroyuki Iwaki.

Va morir uns dies desprs haver fet 29 anys a causa d'una aturada cardaca, el 29 de gener de 1987 a Tquio.

Va deixar escrites 38 obres en la seva curta vida de 29 anys (1958-1987):

Totes les seves obres i algunes de les seves gravacions sn preservades al Centre de Documentaci de Musica Moderna del Jap a Tokio.

James Stevens va escriure:
"  La seva obra era nica perqu malgrat el seu estil essencialment contemporani, no estava adherit a cap particular tendncia o moda, i d aquesta manera estava al marge  del corrent dels compositors contemporanis. El seu material era producte d una oda exquisida i estava tractat amb una integritat mozartiana. Tamb incorporava conceptes tradicionals japonesos: per tant era capa de compondre amb la mateixa facilitat per a grup de cambra, sintetitzador, orquestra simfnica o instruments tradicionals "

Chamber Cello Concerto (Op. 29) va ser interpretada juntament amb una obra de T ru Takemitsu  una altra d' Isang Yuni una de David Padrs en el concert Orient-Occident al Teatre lliure (Barcelona) els mesos d'abril i maig de 1992.

El mes de gener de 2008, el compositor catal Llibert Lpez Pascual va enregistrar algunes de primeres obres de l'Hiroaki: Scherzo, Andante 1, Adagio i Movement. Scherzo va ser retransmesa per Radio Fermo Uno el mes de Febrer de 2008.

Carcter.
Com que va nixer a Hokkaido, a la part nord del Jap, on el clima era fred i dur, semblava que havia adquirit un carcter fort i pacient. Estimava la natura i la neu. Li encantava esquiar. Era un treballador incansable i una persona molt especial, aix com el seu talent, era molt clid i carinys.

La contradicci era part del seu carcter. Era dur, per al mateix temps, sensible i delicat. Era introvertit i extrovertit a la vegada. D'una banda possea una naturalesa molt contemplativa, com es reflexa en moltes de les seves obres. Estava interessat en el Budisme  i en el tema de la "mort", la qual cosa no era normal en un jove de la seva edad. Per altra banda era quasi un esportista i li agradava molt esquiar. Tenia el 1er. Grau de la S.A.J. (Associaci d'Esqu del Jap) i a l'hivern treballava com a monitor d'esqu en la estaci de muntanya d'Utsukushi-Gahara a Nagano. Era un individu alegre, li agradava fer broma. El seu sentit de l'humor i el seu carcter nic li van fer guanyar molts amics. 

Era molt avanat en la seva forma de pensar i molt madur. Estava en la vintena per parlava amb compositors de molta ms edat que ell com si fossin iguals. Era molt madur, per al mateix temps era pur i innocent com un nen. Era internacional, li encantava viatjar i tocar a l'extranger, per al mateix temps era patriota i nacionalista, estimava el seu pas i la seva gent.
El seu inters per la historia antiga i la mitologia japoneses, Kojiki i Nihon Shoki, el va portar a escriure una obra "Ama-no-Uzume" (Op.4). Tamb l'interessava la msica tradicional japonesa, Gagaku, i va escriure tractats : Els instruments tradicionals japonesos" i "Investigaci de la msica tradicional japonesa i la seva conversi en la meva obra".

El seu color preferit era el negre. La seva ciutat preferida Kamakura. El seu novelista preferit era Ryunosuke Akutagawa. De fet, va deixar un quadern en el que estava composant el seu nou treball, l'pera "El Fil de l'Aranya", quan va morir. Era molt pulcre i organitzat. Desprs de la seva mort es van trobar totes les seves partitures molt endreades, com si hagus pogut predir la seva mort repentina.

Sentia amor i compassi pels altres, amb el seu sentit de l'humor i el seu carcter nic que el va fer guanyar tants amics. Quasi 300 persones van anar a presentar els seus respectes el dia del seu funeral. Era un gran prodigi. La seva mort repentina va ser una tragedia inconmensurable de la que es va lamentar molta gent i es va plorar per la prdua d'aquest jove talent jove i nic , justament quan  estava arribant al zenit.

Obres.
Peces per a orquestra.
Sinfonietta per a corda op. 3 (1979);
"Transformaci" (per a orquestra) op. 7 (1980);
Meta polifona" (per a orquestra) op. 10 (1981);
"Detingut en el temps" (per a orquestra) op. 32 (1982);
"Continuum" per a orquestra-(ttol original: "Continuum temps-espai") (Estrena: Concurs Internacional per a la Msica Budista a Tokio 1986);

Concerts.
Concert per a piano, op 21 (1983);
Concert de cambra per a violoncel (per a violoncel i orquestra) op 29 (1985);
Concert per a violoncel, op 29 b (1985);

Msica de cambra.
Sonata per a flauta i piano, op 2 (1979);
"Ama-no-Uzume" (per a soprano, piano, percussi i 7 instruments de vent), op 4 (1980);
Simfonia de cambra, op. 5 (1980);
Composici I "Silenci Interior" (per a flauta, viol i piano),op. 8 (1981);
Quartet de corda (inacabat), op 9 (1981);
Preludi i fuga per a quartet de corda, op 12 b (1981);
Composici III "Ke" ( per a shakuhachi i koto) op. 13 (1981);
"Temps en temps" per a dues marimbes, op 17 (1982);
Preludi per a corda, op. 20 (1982);
Trio amb piano ( per a piano, flauta i viol) op. 23 (1983);
Quintet (per a flauta, clarinet, viol, violoncel i piano) op 24 (1983);
Composici V (per a flauta i arpa), op 26 (1983);
Monodia (per a flauta i piano), op. 31 (1985);
Suite per a instruments tradicionals (per a traverso, va. Da gamba i clave), op 34 (1986);
Composici VI (per a shakuhachi, koto i piano), op 37 (1986);
Morfologia (per a 2 pianos), op. 38 (1986);

Peces a solo.
Composici II "Myou" (per a flauta), op. 11 (1981);
Composici IV "Dansa sagrada" (per a percussi), op. 14 (1982);
Variacions per a violoncel, op 16 (1982);
Mono-morfologia I "Fujyu" (per a flauta i shakuhachi), op 22 (1983);
Mono-morfologia II (per a guitarra), op 27 (1983);
Pea per a piano I, op. 28 (1985);
Pea per a piano II, op. 30 (1985);
"Aya" (per a koto) op. 35 (1986);
Mono-morfologia III (per a obo), op. 33 (1986);
Pea per a piano III, op. 36 (1986);

Peces per a cant.
Tres canons, basades en poemes de Chuya Nakahara (per a soprano i piano), op. 1 (1978);
"Mort i somriure" (per a barton i piano), op 6 (1980);
Dues canons, cantades pel prncep Karu (tenor i piano), op. 15 (1982);
"Des de l'abisme de la mort" (per a veu i piano), op 19 (1982);

Peces corals.
"Funeral" (per a cor i orquestra), op. 25 (1983);
"Invenci" (1985);

Enllaos externs.
Publicacions: Op. 27 Monomorfologia II (1983);
Centre de Documentaci per a la Msica Moderna a Tokio;
Pgina web a la memria d'Hiroaki Zakoji;
Hiroaki Zakoji- Descrrega msica;
James Stevens;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="171350" title="Llista d'espcies de sinotxids" nonfiltered="6" processed="6" dbindex="70005">
Aquesta s la llista d'espcies de sinotxids, una famlia d'aranyes araneomorfes. Cont la informaci recollida fins el 28 d'octubre de 2006 i hi ha citats 13 gneres i 68 espcies. Viuen en zones molt concretes del planeta en alguns llocs de Sud-amrica i Centre-amrica, i en zones d'Austrlia i Nova Zelanda.


 Gneres i espcies .
 Calcarsynotaxus .
Wunderlich, 1995
 Calcarsynotaxus longipes Wunderlich, 1995 (Queensland);

 Xileotaxus .
Platnick, 1990
 Xileotaxus sans Platnick, 1990 (Xile);

 Mangua .
Forster, 1990
 Mangua caswell Forster, 1990 (Nova Zelanda);
 Mangua convoluta Forster, 1990 (Nova Zelanda);
 Mangua flora Forster, 1990 (Nova Zelanda);
 Mangua forsteri (Brignoli, 1983) (Illes Auckland, Illes Campbell);
 Mangua gunni Forster, 1990 (Nova Zelanda);
 Mangua hughsoni Forster, 1990 (Nova Zelanda);
 Mangua kapiti Forster, 1990 (Nova Zelanda);
 Mangua makarora Forster, 1990 (Nova Zelanda);
 Mangua medialis Forster, 1990 (Nova Zelanda);
 Mangua oparara Forster, 1990 (Nova Zelanda);
 Mangua otira Forster, 1990 (Nova Zelanda);
 Pahora cantuaria Forster, 1990 (Nova Zelanda);
 Pahora graminicola Forster, 1990 (Nova Zelanda);
 Pahora kaituna Forster, 1990 (Nova Zelanda);
 Pahora media Forster, 1990 (Nova Zelanda);
 Pahora montana Forster, 1990 (Nova Zelanda);
 Pahora murihiku Forster, 1990 (Nova Zelanda);
 Pahora rakiura Forster, 1990 (Nova Zelanda);
 Pahora taranaki Forster, 1990 (Nova Zelanda);
 Pahora wiltoni Forster, 1990 (Nova Zelanda);

 Pahoroides .
Forster, 1990
 Pahoroides courti Forster, 1990 (Nova Zelanda);
 Pahoroides whangarei Forster, 1990 (Nova Zelanda);

 Paratupua .
Platnick, 1990
 Paratupua grayi Platnick, 1990 (Victria);

 Physoglenes .
Simon, 1904
 Physoglenes chepu Platnick, 1990 (Xile);
 Physoglenes lagos Platnick, 1990 (Xile);
 Physoglenes puyehue Platnick, 1990 (Xile);
 Physoglenes vivesi Simon, 1904 (Xile);

 Runga .
Forster, 1990
 Runga akaroa Forster, 1990 (Nova Zelanda);
 Runga flora Forster, 1990 (Nova Zelanda);
 Runga moana Forster, 1990 (Nova Zelanda);
 Runga nina Forster, 1990 (Nova Zelanda);
 Runga raroa Forster, 1990 (Nova Zelanda);

 Synotaxus .
Simon, 1895
 Synotaxus bonaldoi Santos & Rheims, 2005 (Brasil);
 Synotaxus brescoviti Santos & Rheims, 2005 (Brasil);
 Synotaxus ecuadorensis Exline, 1950 (Costa Rica fins a Equador);
 Synotaxus itabaiana Santos & Rheims, 2005 (Brasil);
 Synotaxus leticia Exline & Levi, 1965 (Colmbia);
 Synotaxus longicaudatus (Keyserling, 1891) (Brasil);
 Synotaxus monoceros (Caporiacco, 1947) (Trinidad, Guyana, Brasil);
 Synotaxus siolii Santos & Rheims, 2005 (Brasil);
 Synotaxus turbinatus Simon, 1895 (Panam fins a Equador);
 Synotaxus waiwai Agnarsson, 2003 (Guyana, Brasil, Paraguai);

 Tupua .
Platnick, 1990
 Tupua bisetosa Platnick, 1990 (Tasmnia);
 Tupua cavernicola Platnick, 1990 (Tasmnia);
 Tupua raveni Platnick, 1990 (Tasmnia);
 Tupua troglodytes Platnick, 1990 (Tasmnia);

 Wairua .
Forster, 1990
 Wairua reinga Forster, 1990 (Nova Zelanda);
 Wairua waikanae Forster, 1990 (Nova Zelanda);

 Referncies .
 The World Spider Catalog, V7.5;

 Vegeu tamb .
 Sinotxid;
 Araneodeu;
 Classificaci de les aranyes;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="171352" title="Orde de l'liga Blanca" nonfiltered="7" processed="7" dbindex="70006">


L'Orde de l liga Blanca (Polons: Order Or a Bia ego) s la mxima condecoraci polonesa, atorgada tant a civils com a militars pels seus mrits. Va ser oficialment instituda l'1 de novembre del 1705 pel Rei August II i atorgada a 7 dels seus seguidors, 4 magnats polonesos i 3 mariscals de camp russos.

s atorgada pels extraordinaris mrits al Pas i la Naci Polonesa, realitzats tant per polonesos com per estrangers.

Noms t un nic grau, i el President de la Repblica s el Gran Mestre de l'Orde.

Com a equivalents, podrien trobar-se l'Orde de la Lligacama (Anglaterra), l'Orde del Tois d'Or (Espanya i ustria) o l'Orde de la Santssima Anunciaci (Itlia).


 Histria .

Es creu que la va crear el Rei Ladislau al 1325 en ocasi del casament del seu fill, el futur Casimir el Gran, tot i que oficialment va ser instituida per August II, rei de Polnia i Saxnia.
Al 1793 va ser abolida, si b torn sent la mxima condecoraci del Ducat de Varsvia (1807-1815) i del Regne de Polnia (1815-1831).

Va quedar inclosa dins del sistema honorfic rus fins a la Revoluci d'Octubre de 1917.

Desprs de la Independncia de Polnia torn com la mxima condecoraci (4-2-1921), i si b no es va derogar, el cert s que tampoc no es va atorgar en cap ocasi durant el govern de la Repblica Popular de Polnia.

 Disseny .


 La Insgnia: Una creu de Malta en esmalt vermell amb la vora blanca amb raigs daurats entre els braos i perles a les puntes. Sobre la creu hi ha un liga en esmalt blanc, amb les ales obertes i mirant a l esquerra (a l igual que a l escut de Polnia). Al revers, la inscripci sobre els braos de la creu  ZA OJCZYZN  I NARD  (Pel Pas i la Naci), amb un medall al centre amb el monograma RP (RZECZPOSPOLITA POLSKA - Repblica de Polnia), envoltat per una corona de llorer.
 La Estrella: Una estrella de 8 puntes en plata, amb la insgnia sobreposada pel revers. La creu porta els esmalts de l anvers, per no les perles. ;

El color de la banda s blau, i penja de l espatlla esquerra. 

Quan noms es llueix el gal, aquest porta una petita roseta tamb blava. 

 Cavallers de l'Orde .

 El Papa Joan Pau II;
 El Canceller d'Alemanya Helmut Kohl;
 El Mariscal de Polnia Edward Smigly-Rydz;
 El President de Polnia Lech Wa  sa;
 L'Emperador Napole Bonaparte;
 El General Comte Tadeusz Komorowski;
 El General Stefan Rowecki;
 El General Suvorov;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="171353" title=".cym" nonfiltered="8" processed="8" dbindex="70007">
El domini .cym (de cymraeg, galls) s un domini de primer nivell genric d'Internet proposat el 2006 per a les pgines escrites en galls. La campanya va ser iniciada desprs de l'xit de la introducci del .cat per a la comunitat de parla catalana (el domini .cat est reservat oficialment per a aquelles pgines web que destaquen la llengua i cultura catalanes).

La declaraci de missi de la campanya diu:

La llengua i la cultura galleses formen una comunitat que creiem que ha de ser identificada i destacada amb el seu propi domini de primer nivell patrocinat a Internet. Amb un domini de primer nivell patrocinat .cym, aquells individus, organitzacions i empreses de tot arreu del mn que s'expressen en galls i/o que volen animar la cultura gallesa podran registrar-se i ser clarament identificats.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="171354" title="Fundaci Humanitria Dr. Josep Trueta" nonfiltered="9" processed="9" dbindex="70008">
La Fundaci Humanitria pel Tercer i Quart Mn Dr. Josep Trueta neix el 2000, grcies al canvi de denominaci, i estatus jurdic, de l'Associaci Humanitria Doctor Josep Trueta, creada a Vic (Osona) el 23 d octubre de 1993. Est inscrita en el registre de Fundacions amb el n1.444, amb NIF G/62292545 i classificada com a Fundaci Benfica de Tipus Assistencial.

L activitat de la Fundaci s engloba en tres vessants diferenciades:

 La Fundaci desenvolupa una tasca d acci humanitria, intentant palliar les necessitats dels pasos del Tercer Mn amb l'enviament de frmacs, audifons i material sanitari, ptic, ortopdic i informtic. Tamb actuem en projectes de desenvolupament econmic -cooperatives de dones i tallers ocupacionals- i en millorar les infraestructures d'escoles, associacions i ajuntaments.

 En l mbit mediambiental, la Fundaci actua com a Gestor de Residus a travs de la recollida i reciclatge adequat de frmacs, evitant aix el risc de contaminaci que suposa llenar-los a les escombraries. Tamb es recicla material sanitari i ortopdic, aparells ptics, ulleres, audifons, roba, tners i cartutxos de tinta, material informtic, radiografies, material escolar, telfons mbils, paper i cartr.

 La Fundaci tamb treballa en el camp de l acci social fent terpia ocupacional a travs de la reinserci laboral de persones amb disminuci derivada de malaltia mental. Actualment hi ha dos Centres Especials de Treball, El Merma a Vic i Mossn Armengou a Berga. ;

 Vegeu tamb .
 Josep Trueta;

 Enllaos externs. 
 La pgina web de la Fundaci;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="171356" title="Bigas Luna" nonfiltered="10" processed="10" dbindex="70009">

Joan Josep Bigas Luna, conegut artsticament com a Bigas Luna, ( Barcelona 1946 ) s un director i guionista cinematogrfic catal.

Biografia.
Va nixer el 19 de mar de 1946 a la ciutat de Barcelona. Provinent de l'interiorisme i del disseny industrial cre l'any 1969 el "Estudio Gris" juntament amb Carlos Riart.

A partir de la l'any 2002 ha creat la PLATAFORM BL, dedicada a la promoci de les noves tecnologies aplicades al mn del cinema aix com a la promoci de la innovaci en el mn del cinema i a la descoberta de nous talents. 

L'any 1998 fou guardonat amb el Premi Nacional de Cinema concedit per la Generalitat de Catalunya.

Obra cinematogrfica.
S'introdu en el mn del cinema a mitjans de la dcada del 1970, rodant en petits formats. El 1976 rod el seu primer llargmetratge, Tatuaje, per fou el 1978 quan adquir, amb Bilbao (seleccionada per a participar en el Festival Internacional de Cinema de Cannes), prestigi internacional. Desprs de dirigir Angoixa (1987) es retir Tarragona per a dedicar-se a la pintura. L'any 1990 torn a la direcci grcies a la proposta de Andrs Vicente Gmez per dur a la pantalla Las edades de Lul, a partir de la novella homonma d'Almudena Grandes.

Posteriorment rod la trilogia ibrica: Jamn, Jamn (1992), per la qual guany el Lle de Plata del Festival de Cinema Intenacional de Vencia, Huevos de Oro (1993), Premi del Jurat al Festival Internacional de Cinema de Sant Sebasti, i la La Teta i la lluna (1995), premi al millor gui al Festival de Vencia. 

Ha rodat tant en catal com en castell aix com en angls, francs o itali, per sempre amb un segell personal i intransferible carregat d'altes cotes d'erotisme en totes les seves pellcules, erotisme relacionat moltes vegades amb el menjar, car el director no pot ocultar la seva passi per l'art culinari. 

Ha estat el descobridor de grans estrelles del cinema espanyol actual com Ariadna Gil, Javier Bardem, Penlope Cruz o Jordi Moll. 

 Filmografa .
1976: Tatuaje;
1978: Bilbao;
1979: Caniche;
1981: Reborn;
1986: Lola;
1987: Angoixa;
1990: Las edades de Lul;
1992: Jamn, jamn;
1993: Huevos de oro;
1994: La Teta i la lluna;
1996: Lumire et compagnie;
1996: Bmbola;
1997: La camarera del Titnic;
1999: Volavrunt;
2001: Son de mar;
2006: Yo soy la Juani;

Nominacions.
Premis Goya.


Festival de Sant Sebasti.


Festival de Vencia.


Enllaos externs.
  Pgina personal de Bigas Luna;
  ;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="171360" title="Noel Streatfeild" nonfiltered="11" processed="11" dbindex="70010">
Mary Noel Streatfeild (Sussex, Anglaterra, 24 de desembre 1895  11 de setembre 1986). Coneguda com Noel Streatfield, s una escriptora de gran popularitat al Regne Unit pel seu talent com a autora de llibres infantils, el mes conegut dels quals s, potser, "Sabates de Ballet" (Ballet Shoes) (1936). Va ser la segona de tres filles d'un vicari local. La seva vida es descriu a tres novelles semi-autobiogrfiques: "Una Famlia de Vicaria", "Fora de la Vicaria" i "Ms Enll de la Vicaria".  La seva familiaritat amb l'escenari - va ser actriu un temps - va ser la base per a molts dels seus llibres, que sn sovint sobre nens que lluiten per fer carrera artstica.

Obra.
Ficci.
 Ballet Shoes (1936);
 Tennis Shoes (1937);
 The Circus is Coming (1938) (tamb publicat com a: Circus Shoes);
 Curtain Up (1944) (tamb publicat com a: Theater Shoes);
 Party Frock (1946) (tamb publicat com a: Party Shoes);
 The Painted Garden (1949) White Boots (1951) (also published as: Skating Shoes);
 The Fearless Treasure (1953);
 The Bell Family (1954) (tamb publicat com a: Family Shoes);
 Wintle's Wonders (1957) (tamb publicat com a: Dancing Shoes);
 Apple Bough (1962) (tamb publicat com a: Traveling Shoes);
 A Vicarage Family (1963);
 The Children on the Top Floor (1964);
 Away from the Vicarage (1965);
 The Growing Summer (1966) (tamb publicat com a: The Magic Summer);
 Caldicott Place (1967) (tamb publicat com a: The Family at Caldicott Place);
 "Gemma" (serie de llibres) (1968-9);
 Thursday's Child (1970);
 Beyond the Vicarage (1971);
 Ballet Shoes for Anna (1972);
 When the Siren Wailed (1974);
 Far To Go (1976);

No ficci.
 The Years of Grace (1950);
 Queen Victoria (1958);
 Magic and the Magician: E. Nesbit and her Children's Books (1958);
 The Boy Pharaoh, Tutankhamen (1972);

	
Enllaos externs.
 The Noel Streatfeild homepage ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="171363" title="Club Pat Contest" nonfiltered="12" processed="12" dbindex="70011">


El Club Pat Contest s un club esportiu de Cocentaina (Pas Valenci) dedicat a la prctica de l'hoquei sobre patins, l'hoquei en lnia i el patinatge artstic. Vesteix samarreta roja i pantal negre, mentre que el seu terreny de joc s el Poliesportiu Municipal de Cocentaina. El seua actual president s Jaime Chiquillo, i comptava al 2007 amb 103 socis i uns 300 abonats.

Histria.

L'inici de la prctica d'aquest esport a Cocentaina la trobem al 1954, quan apareix el CP Villa Rosa, anomenat aix perqu desprs de les sessions cinematogrfiques d'una sala del mateix nom, es practica l hoquei. Aquest primer equip comptava amb Rafael Blanes, conegut com "El Siso", com a entrenador.

Per, el Villa Rosa desapareix i l hoquei s atur durant una temporada. Es reprn a l'any 1977, ja jugant al Poliesportiu. D'esta poca cal destacar l equip juvenil, el qual arribar a disputar diverses fases finals del campionat estatal.

Actualitat.

Des de l'ascens a 1a Divisi B, a la temporada 99-00, el CP Contest ha intentat continuar progressant i promocionar a 1a Divisi A. Darrerament s ha convertit en assidu a les fases d'ascens a eixa categoria, i l'objectiu es va complir a la temporada 2005/06, quan queden campions de la categoria i gaudeixen de l ascens directe.

Planter.

Porters

Gisbert, Iborra i Pons;

Defenses

 Falc, Suarez, Abad, Reig i Font;

Davanters 

 Caellas, Rafael Linares, Caturla, Roca, Cascant i David Linares;

Entrenador: Ernesto Jord
 
Enllaos.
 Web oficial del Club Pat Contest;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="171364" title="Serm de funeral i oraci" nonfiltered="13" processed="13" dbindex="70012">


El Serm de funeral i oraci (hongars: Halotti beszd s knyrgs) s un antic manuscrit en hongars que data de finals del segle XII, entre els anys 1192 i 1195. Va ser trobat a la pgina 154a del cdex Pray. 

La seva importncia resideix en el fet que s el text ms antic de qu es t constncia tant en hongars com en les altres llenges ugrofineses (tot i que els primers registres en hongars daten de l'any 997). El Serm consta de dues parts: el text (26 lnies i 227 paraules) i l'oraci (6 lnies i 47 paraules). Si no es compten les paraules repetides, hi surten 190 mots diferents. Des del 1813, el manuscrit es guarda a Budapest, Hongria.

 El text .
 Hongars antic .
Latiatuc feleym zumtuchel mic vogmuc. y a pur e  chomuv uogmuc. Menyi milo tben terumteve eleve miv i emucut adamut. e  odutta vola neki paradi umut hazoa. E  mend paradi umben uolov gimilcictul munda neki elnie. Heon tilutoa wt ig fa gimilce tvl. Ge mundoa neki meret nu eneyc. y a ki nopun emdul oz gimil twl. halalnec halalaal holz. Hadlaua choltat terumteve i tentul. ge feledeve. Engede urdung intetvinec. e  evec oz tiluvt gimil twl. es oz gimil ben halalut evec. E  oz gimil nek vvl ke eruv uola vize. hug turchucat mige zocoztia vola. Num heon muga nec. ge mend w foianec halalut evec. Horogu vec i ten. e  veteve wt ez munka  vilagbele. e  levn halalnec e  poculnec feze. e  mend w nemenec. Kic ozvc. miv vogmuc.

 Hongars modern (una mica arcaic) .
Ltjtok, feleim, szemetekkel, mik vagyunk! me, por s hamu vagyunk. Mennyi malasztban teremt el szr (a) mi  snket, dmot, s adta vala neki (a) Paradicsomot hzul. s mind (a) Paradicsomban val gymlcsb l, mond neki, ljen. Hjn  tilt  t egy fa gymlcst l. De mond neki, mirt ne ennk: me, ki  napon eszel az gymlcsb l, hallnak hallval halsz. Hall holtt teremt  Istent l, de feled. Engede (az) rdg intsnek, s evk az tiltott gymlcsb l, s az gymlcsben hallt evk. s az gymlcsnek oly keser vala (az) vize , hogy (a) torkukat megszakasztja vala. Nem hjn  magnak, de mind (az)   (egsz) fajnak hallt evk. Haraguvk Isten, s vet  t ez munks vilgba, s ln (a) hallnak s pokolnak fszke, s mind (az)   (egsz) nemnek. Kik azok? Mi vagyunk.

 Catal .
Veieu, germans meus, amb els vostres ulls all que som! Mireu, pols i cendra, s el que som. En la seva divina grcia, Ell (Du) va crear el nostre primer avantpassat, Adam, i li va donar el Parads com a casa. I li va donar per viure tots els fruits del Parads. Li va prohibir el fruit de noms un arbre. Li va dir, per, el perqu no n'havia de menjar: Mira, el dia que mengis d'aquest fruit, morirs amb la mort de les morts. Encara que havia sentit el que Du, el Creador, havia dit sobre la seva mort, ell (Adam) se'n va oblidar. I es va rendir als enganys del diable i va menjar la fruita prohibida, i amb la fruita va menjar mort. I era tan amarg el suc d'aquella fruita que primer li va esclatar la gola. Va menjar la mort no noms per a ell, sin que ho va fer per a tota la seva raa . En clera, Du el va llenar en aquest mn de treball, i esdevingu el niu de la mort i de la condemnaci per a tots els seus. Qui sn, aquests? Som nosaltres.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="171365" title="Luis Alberto Lacalle" nonfiltered="14" processed="14" dbindex="70013">

Dr. Luis Alberto Lacalle Herrera (Montevideo, 13 de juliol de 1941) s un advocat, periodista i poltic uruguai. Fou president de la Repblica Oriental de l'Uruguai entre 1990 i 1995. Nt del poltic uruguai Luis Alberto de Herrera, est casat amb Mara Julia Pou Brito del Pino, amb qui t tres fills, Pilar, Juan Jos i Luis Aparicio Lacalle, actual diputat de la Repblica pel Partit Nacional.

Va estudiar dret a la Facultat de Dret i Cincies Socials de l'Universitat de la Repblica i des de 1961 va exercir la professi de periodista. El 1971 va ser electe diputat pel Partit Nacional (Blanc), en el qual militava des dels disset anys. Va ocupar el crrec fins i tot el cop d'Estat del 27 de juny de 1973. Quan es va restaurar la democrcia en 1984 va ser electe senador, i vicepresident del Senat el 1987. Va ser elegit president de l'Uruguai el 26 de novembre de 1989, crrec que va assumir l'1 de mar de 1990 per al quinquenni 1990-1995.

Durant el seu govern va implementar el programa del lliure mercat, sent cofundador del Mercosur, junt amb els seus collegues de Brasil, Paraguai i Argentina, el qual va ser constitut pel tractat d'Asuncin el 26 de mar de 1991. El 1992 la seva poltica econmica va rebre el rebuig popular, en un referndum en el que no va ser acceptat el seu programa de privatitzacions.

El 1999, desprs de vncer en les eleccions internes del Partit Nacional (en castell, Partido Nacional) a Juan Andrs Ramrez, va repetir la seva candidatura a la presidncia, per alguns dirigents blancs (entre ells el propi Ramrez) li van acusar d'haver tolerat la corrupci durant el seu mandat, quedant en tercer lloc amb el 22,3% dels sufragis. En les eleccions internes de 2004 va resultar derrotat per Jorge Larraaga, qui es va presentar com a candidat nic del partit. Actualment Lacalle s lder del sector nacionalista denominat "Herrerisme".

Ministres.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="171366" title="Economia de Catalunya" nonfiltered="15" processed="15" dbindex="70014">
Malgrat l'escassesa dels recursos naturals, l'economia de la comunitat autnoma de Catalunya en l'actualitat s prspera, consolidant-se com una de les ms riques de l'Estat espanyol i d'Europa. 

Macromagnituds i els indicadors socials.
Amb un Producte interior brut de 170.450 milions d'euros (2005), l'economia catalana s la ms gran de totes les comunitats autnomes de l'Estat espanyol. Pel que fa al PIB per capita, Catalunya se situa en la quarta posici desprs de la Comunitat de Madrid, Navarra i Euskadi, amb 26.124  (2006), superior a la mitjana espanyola de 22.152 , i a la mitjana de la Uni Europea de 24.500 . De fet, el PIB per capita de Catalunya supera els de Finlndia i Sucia, Frana i Alemanya.  La taxa de creixement anual del PIB del 2005-2006, de 3,8% va ser lleugerament inferior a la mitjana de l'Estat (3,9%), ambdues tanmateix, superiors a la mitjana de la Uni Europea (2,9%). Sobre el perode 2000-2006, la taxa de creixement mitjana anual ha estat de 3,21%, tamb inferior a la mitjana de l'Estat de 3,34%. Durant el 2008, per, la taxa de creixement del PIB de Catalunya ha anat minvant de forma molt clara, passant del 3,6% d'evoluci interanual durant el 2007, a 2,5% el primer trimestre i a 1,5% el segon trimestre de 2008.  En paritat de poder adquisitiu, el PIB per capita de Catalunya (2004) s 17,8% superior a la mitjana de la Uni Europa. La taxa d'atur de la comunitat (2005) va ser de 7,5%, i la taxa d'inflaci de 4,1%.

Pel que fa al PIB per sector econmic, les xifres mostren que el creixement de l'activitat econmica (2003-2005) se suporta gaireb exclusivament en els sectors de la construcci i dels serveis amb increments del 5,4 i 4,3% respectivament. Per contra, els sector primari, la indstria i el turisme han tingut un creixement ms petit (i fins i tot negatiu en el cas del sector primari el 2003 i el 2005) tots tres afectats pel procs de globalitzaci dels mercats.

Catalunya ha experimentat un creixement demogrfic notable amb una variaci de l'1,7% el 2005, amb una mitjana d'1,5 d'anys anteriors, la qual cosa s'ha tradut en un increment del 2,2% en el collectiu en edat de treballar. Amb un increment de la taxa d'activitat de la poblaci en edat de treballar, s'ha redut la taxa d'atur, al voltant dels nivells de plena ocupaci. Tanmateix, no s'ha produt una reducci del temps de treball, com ha ocorregut en altres economies europees, tot i que la productivitat s'ha estancat, amb un magre creixement del 0,1% (2005), el mnim del lustre.

Economia per sector.
Sector primari: agricultura.

El sector primari, com a la resta dels pasos desenvolupats, ocupa noms el 3% de la fora laboral, per est integrat per subsectors potents que competeixen a nivell mundial (com ara el cava, el vi, el bestiar porc, la fruita dola i els derivats carnis). El 2004, la producci agrcola va ser de 1.134 milions d'euros i la ramadera va ser de 2.306 milions d'euros. La producci forestal, per contra, noms va ser de 41 milions d'euros el mateix any. El sector s'ha estabilitzat durant les ltimes dcades, encara que amb un decrement important en el nombre de productors, ja sigui per jubilaci o perqu d'altres han abandonat la seva producci, la qual cosa ha propiciat un augment en la superfcie de les unitats de producci ms proper a l'ptim. El cens agrari de l'Institut Nacional d'Estadstica de 1999 va mostrar un decrement del 41,4% en el nombre d'unitats o explotacions agrries entre 1989 i 1999, una xifra molt superior a la resta del territori espanyol, que va ser de 21,7%, un decrement que alhora implica un augment en la superfcie per explotaci; de fet, l'extensi de les finques catalanes ha augmentat 54% a Catalunya, mentre que a la resta d'Espanya, noms un 20%. 

La principal comarca en el sector de l'horta s el Maresme, la qual, tanmateix, s'enfronta a problemes seriosos per a mantenir la seva superfcie ats el creixement constant de l'rea metropolitana de Barcelona, una situaci que alhora li ofereix una avantatjosa proximitat amb els grans consumidors. La fruita dola s un sector de creixement i de qualitat, basada principalment a Lleida. El municipi d'Alcanar, de la comarca del Montsi s lder en la producci de ctrics, amb ms del 50% 
La poblaci d Alcanar aporta ms del 50 per cent de la producci catalana de ctrics i tamb ms del 75 per cent de la producci de l'Estat espanyol de plantons de ctrics.

Sector secundari: la indstria.

La industria catalana va protagonitzar el desenvolupament econmic de Catalunya, i fins a mitjan anys setanta, va ser el sector capdavanter de l'economia, amb un 45% del total del Producte interior brut (PIB) catal, i ocupant a ms del 40% de la poblaci activa el 1979. A nivell de l'Estat, Catalunya s la comunitat amb major participaci del PIB industrial espanyol, amb el 25%.

El 2001, el valor afegit brut del sector industrial havia decrescut al 27,2% del total. El sector industrial es fonamenta en la industria de la transformaci -histricament la txtil- que en l'actualitat tamb inclou la indstria del autombil, la indstria qumica, la indstria farmacutica, l'alimentaci, les construccions navals, i les noves indstries relacionades amb el material informtic i telemtic. La indstria est molt concentrada -com ho est la poblaci- a les comarques del Barcelons, les comarques del Baix Llobregat, el Valls Occidental, el Valls Oriental i el Maresme, que el 1997 agrupaven al 67% del total dels establiments industrials de Catalunya. Les comarques del Tarragons i el Baix Camp destaquen, no pel nombre d'indstries, ans per la dimensi i pes d'aquestes com ara el sector petroleoqumic a Tarragona, el ms gran del sud d'Europa i el metall.

El sector terciari: els serveis.

El sector terciari ha crescut notablement durant les ltimes tres dcades i en l'actualitat s un sector ample i diversificat, i el principal pel que fa al percentatge del PIB i a l'ocupaci. En aquest sector, tamb conegut com el sector dels serveis, s'inclouen el comer, el turisme, l'hoteleria, les finances, l'administraci pblica, i l'administraci d'altres serveis relacionats amb la cultura i el lleure. El sector dels serveis va produir el 63,1% del valor afegit brut catal el 2001. Hi destaquen el turisme i tots els serveis que s'hi relacionen, el valor afegit brut dels quals, en conjunci amb el comer, supera el 35% del valor total del sector dels serveis. Ms recentment, han destacat les empreses associades a la publicitat incloent-hi les de creaci de contingut per a Internet. Barcelona s'ha convertit en el centre dels serveis de Catalunya, encara que les capitals comarcals constitueixen centres de serveis locals i en la seva rea de influncia. Pel que fa al sistema financer, s'hi observa el poder de les grans caixes d'estalvis (com ara Caixa Catalunya, entre altres), i que sn el nucli del sistema financer catal, la posici de les quals s decisiva en la inversi de la comunitat, i que apleguen gaireb el 70% dels dipsits privats catalans. L'nica banca catalana amb presncia internacional i amb una dimensi competitiva, s el Banc Sabadell. Finalment, la Borsa de Barcelona est plenament integrada en el sistema borsari mundial, mentre que el mercat de valors tradicionals, com ara el mercat de futurs i les transaccions d'accions de companyies petites i mitjanes, es troba en una posici similar a la de l'United Securities Market britnic, o el Second March francs.

Comer exterior i inversi estrangera.

En comparaci amb la mitjana de l'Estat espanyol (19,1%) , l'economia catalana s molt ms oberta, amb un grau d'obertura del 32,8% (2003). El 2005 les exportacions catalanes sumaren 42.087 milions d'euros, mentre que les importacions sumaren 67.748 milions d'euros. S'estima que el 20% de les companyies catalanes exporten i el 36% de totes les companyies exportadores d'Espanya sn situades a Catalunya que conjuntament acumulen el 27% de totes les exportacions de l'Estat. El 81,4% de les exportacions catalanes es dirigeixen a Europa (el 73,8% als vint-i-cinc de la Uni Europea), el 8% a Amrica, el 5,7% a sia, el 3,6% a frica i l'1,2% amb Austrlia i Oceania. Per contra, el 70% de les importacions procedeixen d'Europa (el 63,8% dels vint-i-cinc), el 18,5% d'sia, el 6,2% d'Amrica, el 4,9% d'frica, i el 0,2% d'Austrlia i Oceania. 

Pel que fa a la inversi estrangera, els principals inversos estrangers a Catalunya sn pasos de la Uni Europa; el 71,7% de la inversi estrangera prov del continent (2005). El 2005 els principals inversors van ser els Pasos Baixos (43,3% del total d'inversions), els Estats Units (18,0%), Luxemburg (7,9%) i Alemanya. Aix mateix, els pasos de la Uni Europa van ser els principals receptors d'inversi catalana, representant el 72,8% del total. Els principals pasos receptors d'inversi catalana el 2005 van ser Frana (22,2 del total d'inversions), el Regne Unit (9,0%), Argentina (8,3%) i els Estats Units (5,6%). 

El 2001 hi havia 164 empreses catalanes multinacionals, amb establiments productius a l'estranger (s'estima que aquest nombre actualment s ms proper a les 200). El 10,3% d'aquestes empreses sn situades a Mxic, el 9,0% a Frana, el 7,9% a Argentina, el 7,3% a la Xina i el 7,1% a Brasil.

Referncies.


Enllaos externs.
 Institut d'Estadstica de Catalunya;
 Instituto Nacional de Estadstica;
 Temes d'Economia, de la Generalitat de Catalunya;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="171367" title="Croada dels nens" nonfiltered="16" processed="16" dbindex="70015">
La Croada dels infants s el nom d'una barreja d'esdeveniments ficticis i reals de l'any 1212 que combinen alguns o tots dels segents elements: visions d'un infant, nens marxant cap al sud d'Itlia, intent d'alliberar Terra Santa, i la venda dels infants com a esclaus. Existeixen molts testimoniatges diferents; els fets reals sn encara objecte de debat entre els historiadors. 

La versi tradicional.
 
La versi tradicional de la Croada dels infants comprn esdeveniments amb referncies similars. Un infant comena a predicar b a Frana o b a Alemanya, assegurant que ha vist Jess, que li ha demanat que encapali la propera Croada. A travs d'una srie d'esdeveniments portentosos i miracles aconsegueix una considerable quantitat de seguidors, incloent probablement uns 20.000 infants. Els condueix cap al sud, en direcci a la Mediterrnia, on es diu que creia que el mar s'obriria a la seva arribada, de manera que poguessin continuar fins a Jerusalem, per sembla que aix no va pas ocrrer. Dos mercaders els aconsegueixen set vaixells, en els quals embarquen tants infants com s possible. No est clar si els nens van ser duts a Tunsia i venuts com a esclaus, o b varen morir en un naufragi a l'illa de San Pere durant una tempesta. Segons alguns testimoniatges mai van arribar a veure el mar, sin que van morir abans de fam i cansament. Els historiadors consideren aquesta versi ms una llegenda que un fet histric. 


Investigacions modernes.

les investigacions modernes sembla que hi va haver dos moviments el 1212 tant a Frana com a Alemanya. Les similituds d'ambds van permetre als cronistes agrupar-les en una sola llegenda.
 
En el primer moviment, Nicholas un pastor alemany, va conduir un grup a travs dels Alps fins a Itlia. Al voltant de 7.000 homes van arribar a Gnova a l'agost. Malgrat aix, els seus plans no van fructificar, doncs les aiges no es van obrir al seu pas, i la comitiva es va desbandar. Alguns van fer cap a casa, uns altres van anar a Roma, i la resta podria haver seguit el curs del Roine fins a  Marsella, on van ser probablement venuts com a esclaus. Pocs van arribar a casa seva, i cap a Terra Santa. 

El segon moviment va ser liderat per un noi pastor anomenat "Stephen de Cloyes"  que va assegurar que portava una carta de Jess per al rei de Frana. Va atreure a un grup de 30.000 individus, amb els quals va anar fins a Saint Denis, on es va dir que va fer miracles. Seguint ordres de Felip II de Frana o del Consell de la Universitat de Pars, la gernaci va ser retornada a casa, i molts d'ells efectivament van tornar. Cap de les fonts de l'poca esmenta cap pla d'anar a Jerusalem. 

Els cronistes posteriors varen mitificar aquests esdeveniments. Les investigacions recents suggereixen que els participants no eren nens, o en tot cas no tan joves. A principis del segle XIII, grups de rodamns van comenar a vagar per Europa. Eren gent desplaada pels canvis econmics, que van forar a molts camperols pobres del nord de Frana i Alemanya a vendre les seves terres. Aquests grups eren anomenats pueri (del llat infants) en sentit ample, de la mateixa manera que els pagesos de les rees rurals dels Estats Units sn anomenats nois del camp. 

En 1212, un jove "puer" francs anomenat Stephen i un "puer" alemany anomenat Nicholas van assegurar separadament que havien tingut visions de Jess. Aix va portar com a resultat aquestes bandes d'homes pobres que s'unien en una protesta religiosa que transformava el seu vagar fors en una missi religiosa. Els "pueri" van marxar, seguint la Creu i associant-se amb el viatge bblic de Jess. Malgrat aix, no era el preludi de cap guerra santa. 

Trenta anys ms tard, els cronistes van llegir els testimoniatges d'aquestes processons i van traduir "pueri" per "infants". Aix va nixer la Croada dels Infants. La histria resultant illustra com d'arrelat estava el concepte de croada en aquell temps; els cronistes van assumir que els "pueri" havien d'haver estat creuats, i en la seva innocncia van buscar tornar a la fundaci de les croades caracterstiques de Pere l'Ermit, trobant la mateixa mena de final trgic. 

D'acord amb Matthew Paris, un dels lders de la Croada Infantil va passar a ser "Le Matre d'Hongrie", el lder de la Croada dels Pastors en 1251.

Historiografia.

Fonts 

D'acord amb Raedts noms hi ha unes 50 fonts de l'poca que esmenten la croada, ja sigui en unes poques frases o, com a molt, en mitja plana. Raedts les categoritza en tres tipus depenent de quan van ser escrites: les escrites en 1220; entre 1220 i 1250 (els autors podrien haver estat vius en l'poca de la croada i escriure malgrat aix les seves memries molt ms tard), i les fonts escrites desprs de 1250 per autors que van rebre la seva informaci d'una o dues generacions anteriors. Raedts no considera gaire fiables les fonts posteriors a 1250 i, de les anteriors a 1250 noms en dona credibilitat a una vintena. Noms en les darreres narracions considerades com a no fiables s on es parla de la "Croada dels infants", per autors com Beauvais, Roger Bacon, Preses de Cantimpre, Matthew Paris i molts altres.
 
Estudis cientfics
 
Anteriorment a Raedts hi van haver noms un grapat de publicacions cientfiques que investigren la Croada Infantil. La primera va ser duta a terme pel francs G. de Janssens (1891) i l'alemany R. Rhrich (1876). Ambds van analitzar les fonts, per van analitzar  el relat. El medievalista americ D. C. Munrol (1913-14) proporciona, d'acord amb Raets, la millor anlisi de les fonts i va ser el primer que va fer un informe convincent de la Croada sense llegendes. Posteriorment, J. I. Hansbery (1938-9) va publicar una correcci de l'obra de Munro, per des d'aleshores ha estat desacreditada per haver-se basat en una font no fiable el psiquiatra alemany J. F. C. Hecker (1865) va donar una interpretaci original de la croada, per es va produir una polmica sobre "el malalts emocionalisme religis" que des de llavors ha estat desacreditada. 

Notes. 

Obres que ha inspirat.
 Croada amb texans, novella de Thea Beckman, ttol original neerlands "Kruistocht in spijkerbroek", 1974.
 Croada amb texans, pellcula de Ben Sombogaart inspirada en la novella de Thea Beckman, 2006.

Referncies.
 Frederick Russell, "Children's Crusade", Dictionary of the Middle Ages, 1989, ISBN 0-684-17024-8;
 Peter Raedts, "The Children's Crusade of 1212", Journal of Medieval History, 3 (1977),

Enllaos externs.

 Chronica Regiae Coloniensis, una soposada font de l'poca. A Internet Medieval Sourcebook. ;
 The Children's Crusade: Fact or fable?;
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="171369" title="President de l'Uruguai" nonfiltered="17" processed="17" dbindex="70016">
El President de la Repblica Oriental de l'Uruguai s el cap d'Estat i cap de Govern de  l'Uruguai. Conforma junt amb el Consell de Ministres, el Poder Executiu. En cas d'absncia, el seu crrec s exercit pel vicepresident.

Segons la Constituci actual, (vegeu Rgim electoral de l'Uruguai) el President i Vicepresident sn electes per elecci popular directa. El President t un mandat de 5 anys sense reelecci immediata fins a desprs d'igual perode des de la cessaci del seu crrec. S'elegeixen en una mateixa candidatura presentada pel respectiu partit. En cas que cap candidatura no obtingui la majoria absoluta dels vots, es procedeix a una segona volta entre les dues primeres majories. En l'esmentada votaci resulta guanyadora la candidatura que obtingui la majoria absoluta dels vots.

L'actual president de l'Uruguai s Tabar Vzquez. 



 Enllaos externs .
Galeria de presidents de l'Uruguai (pgina oficial) ;
Pgina oficial de Presidncia ;
Constituci de la Repblica ;
Histria electoral de l'Uruguai ;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="171371" title="Jackie Brown" nonfiltered="18" processed="18" dbindex="70017">
Jackie Brown s una pellcula del 1997 escrita i dirigida per Quentin Tarantino i protagonitzada per Pam Grier, Robert Forster, Robert De Niro, Samuel L. Jackson, Bridget Fonda i Michael Keaton.

El gui est basat en la novella Rum Punch d'Elmore Leonard, encara que Tarantino en va fer considerables canvis tant en la histria com en els personatges.

Jackie Brown s un homenatge a les pellcules anomenades blaxploitation, gnere cinematogrfic ests a principis de la dcada dels 70 a Estats Units i protagonitzat per actors afroamericans. L'actriu Pam Grier va ser un dels exponents ms destacats del cinema blaxploitation i va ressucitar cinematogrficament grcies a la seva interpretaci de Jackie Brown que Quentin Tarantino li va donar.

A diferncia dels dos primers treballs de Tarantino, Reservoir Dogs i Pulp Fiction, a Jackie Brown no hi ha tanta violncia ni l'humor negre que van caracteritzar els seus dos primers treballs. En canvi, hi ha un desenvolupament molt ms llarg i definit de tots els personatges. Tot i aix, alguns elements si que es repeteixen de les pellcules anteriors com sn l's de la msica i els constants dilegs entre els personatges.

Sinopsi.

Jackie Brown (Pam Grier) s una hostessa de vol que, necessitada de diners, fa de correu per a Robbie (Samuel L. Jackson), un mafis buscat per la policia. Tot sembla anar b, fins que un dia se sorpresa a la duana i acusada de trfic de drogues i evasi. Per evitar ingressar a la pres, la policia noms deixa a Jackie una sortida: ajudar-los a arribar fins a Robbie.

 Notes i referncies .
 Aquesta pellcula ha estat doblada al catal.

Enllaos externs.
 Jackie Brown a IMDB ;




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="171375" title="Acords i desacords" nonfiltered="19" processed="19" dbindex="70018">
Acords i desacords (ttol original en angls Sweet and Lowdown) s una pellcula escrita i dirigida l'any 1999 per Woody Allen que explica la histria del guitarrista de jazz arrogant i alcohlic Emmett Ray (interpretat per Sean Penn). Tamb protagonitzen la pellcula Uma Thurman, i Samantha Morton com Hattie, una noia jove muda. Allen hi apareix breument com a ell mateix, sent entrevistat sobre la msica de Ray. La pellcula, lliurement basada en l'obra mestra de Federico Fellini La strada, fou una de les pellcules dramtiques ms ben rebudes d'Allen.

Per la pellcula van rebre dues nominacions a l'Oscar i Globus d'Or l'actor Sean Penn i l'actriu secundria Samantha Morton.

Sinopsi.

Amrica anys 30. Emmet Ray s un geni del jazz, un guitarrista magistral, noms superat per l'home que l'obsessiona: el llegendari Django Reinhardt. Tanmateix, quan baixa de l'escenari Emmet es converteix en un tipus arrogant, faldiller, alcohlic i que es diverteix disparant a les rates. En definitiva, ell sap que s un msic de jazz amb talent, per la seva llicenciosa vida de jugador i bevedor, la seva tendncia a posar-se en problemes i la seva incapacitat per comprometre's li impedeix assolir el cim professional i sentimental. Un dia Emmet coneix Hattie, una noia muda amb la qual comena una relaci massa seriosa per al seu gust.

 Notes i referncies .
 Aquesta pellcula ha estat doblada al catal.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="171383" title="Celebrity" nonfiltered="20" processed="20" dbindex="70019">
Celebrity s una pellcula escrita i dirigida l'any 1998 per Woody Allen en blanc i negre.

Sinopsi.

Als seus 40 anys, Lee Simon sent que no l'hi ha tret suficient partit a la seva vida. Escriu articles sobre viatges i entrevistes amb personatges del mn de l'espectacle, per somia amb vendre una novella o un gui cinematogrfic que incrementi el seu prestigi social. Desprs del seu divorci, ha entrat en una espiral de relacions espordiques dins d'un entorn tan enlluernador com superficial, on qualsevol pot ser fams.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="171390" title="Nerja" nonfiltered="21" processed="21" dbindex="70020">

 
Nerja s un municipi de la provncia de Mlaga (Espanya) i el poble ms oriental de la comarca de la Axarqua. s una destinaci turstica pertanyent a la Costa del Sol. T una poblaci oficial de prop de 20.000, sent un cinqu residents estrangers, predominantment anglesos. Limita: al N amb el municipi de Cmpeta, al NE amb un municipi granad, a l'I amb el municipi granad de Almucar, al S amb el mar Mediterrani, a l'O amb el municipi de Torrox, i al NO amb el municipi de Frigiliana. Pedana: Maro. 

Parc Natural de Serra Tejeda, Alhama i Almijara (compartit amb la provncia de Granada) ;
Paratge Natural Els penya-segats de Maro . ;

Est situat a uns 50 km a l'aquest de la ciutat de Mlaga, i queda en volta de cotxe dintre de dues hores de la ciutat de Granada i de l'estaci d'esqu de Serra Nevada. Nerja t histria llarga provada per les pintures oposades en la famosa Cova de Nerja descoberta en 1959 i avui dia s el lloc turstic espanyol ms visitat desprs del Museu del Prado de Madrid i la Alhambra de Granada. Sota el regne musulm, el nom era Narixa, que significa font abundant i que s l'origen del nom actual. 


Llocs d'inters.
Nerja ha conservat l estil i l atmosfera de la tradici andalusa. El punt de trobada s la Plaa de la Esglsia, amb bars i restaurants tpics. Un altre punt d'atracci s el "Balcn de Europa", amb vistes al mar i al muntanys interior.

 La Cova de Nerja .
Per un desviament a la N-340 a 4 km de Nerja, s accedeix a la Cova de Nerja. Descoberta el 1959, s una de les coves de millor bellesa de Europa degut a la formaci de les cavitats caracterstiques que s'originen per l erosi que es produeix a l aigua. 

De totes elles, destaca la gran columna central de la  Sala del Cataclisme  amb 32 m d altura i per la seva formaci es va necessitar la caiguda de 1.000 milions de gotes d aigua aproximadament. Ascendint per la sala anterior, es pot trobar la  Sala de los Fantasmas  i la  Sala de la Cascada . Seguidament ens trobem amb un conegut els  rgans  decorat amb signes esquemtics rupestres, el que fa sospitar que l home primitiu arrancava a la cova el seus primers acords.

 Platges de Nerja i voltants .
El conjunt de cales que apareixen entre els penya-segats rocosos per als que la poblaci s obre al mar, es caracteritzen per la seva mida petita. Noms la  Playa del Salon , a l'extrem occidental del grup fa 200 m d amplada.

Algunes d'aquestes petites platges sn: la  Carabriello Chico ,  Carabeo ,  el Chorrillo I ,  el Chorrillo II ,   el Chorrillo III ,  Calahonda ,  la Burriana ,  la Caletilla    la Playa del Salon ,  Carabeo ,  Las Alberquillas ,  Torrecilla ,  Maro ,  Molino de papel ,  Cala Cauelo   i  Cala del pino .

Al parc natural dels penya-segats de Maro hi ha unes platges anomenades les platges de Maro.

Festes.

"las fiestas del pueblo", les anomenades Festes de Nerja (12 d'octubre).
festa del trasllat a les coves de Sant Isidro de Nerja (15 de maig), amb la dels vestits tradicionals.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="171391" title="Cinema de cincia-ficci" nonfiltered="22" processed="22" dbindex="70021">
El cinema de cincia-ficci s un gnere cinematogrfic que es basa en una versi fantasiosa de la realitat, relacionada amb totes les probables o desorbitades derivacions de la cincia i la tcnica. En aquesta lnia hiperblica, el gnere conjectura sobre els temps venidors, encara que tamb suggereix la presncia activa de vida extraterrestre i fins i tot idea possibilitats cientfiques inexplorades en el temps contemporani.

Definici.

Els seus lmits es confonen sovint amb els del cinema fantstic i el cinema de terror, i alguns dels seus productes poden arribar a sser inclosos en qualsevol dels dos apartats. Les possibilitats tcniques i mecniques del cinema semblaven especialment aptes per a traduir les imaginacions del mn de la literatura. De manera general, el cinema de cincia-ficci tendeix a presentar-se com un tipus de faula moral, que en alguns casos aconsegueix una categoria filosfica.

De manera general, el cinema de cincia-ficci tendeix a presentar-se com un tipus de faula moral, que en alguns casos aconsegueix una categoria filosfica. Tamb en lnies generals, ofereix una visi negativa del futur (distopia), la qual cosa ha fet entendre als especialistes que, a travs d'aquest tipus de produccions, l'espectador intenta conciliar els temors que l'assalten davant de troballes cientfiques que li resulten de difcil comprensi.

Una de les figures ms tpiques de la ficci especulativa s el cientfic boig: un investigador molt competent, que descobreix algun mecanisme o fenomen d'enorme poder, encara que aquest fet sigui capa d'enterbolir la moral del cientfic, que llavors es converteix en un perill per a la humanitat. Des del doctor Frankenstein fins al genetista que dissenya els dinosaures de Parc Jurssic, aquest model de personatge marca l'evoluci del gnere. Est molt proper al vell arquetip de l'orgull: la persona que per voler conixer massa es creu un du i llavors s castigada (mite que des de Prometeu i la Torre de Babel recorre totes les arts).

Una part essencial del gnere s l'univers inconegut, aleshores la cincia ficci posa l'espectador en contacte amb matries vives procedents de l'espai exterior, amb habitants d'altres planetes i amb noves condicions de vida humana. Temes recurrents sn les modificacions de la gentica, de les condicions d'espai-temps i la possibilitat de transcendir els lmits de l'espcie (en pellcules que es barregen sovint amb les de superherois, on els protagonistes poden volar o mutar grcies a experiments cientfics).

Histria.

Ja el 1898, amb Le rve d'un Astronome de Georges Mlis, aparegu el cinema de cincia-ficci ntimament lligat al cinema fantstic com a branca important. En bona mesura, el cinema segueix el rastre de la literatura, i el mateix autor es va inspirar en l'obra de Jules Verne per rodar el seu Voyage dans la lune (1902), utilitzant trucs fotogrfics per representar el viatge d'una nau espacial a la lluna. Aix, els nous descobriments tecnolgics promouen nous arguments de ficci. Tal va ser el cas de l'espanyol Segundo de Chomn, el film ms conegut del qual, El hotel elctrico (1908) , aprofundeix en les possibilitats de l'energia elctrica, l's de la qual es generalitzava per aquelles dates.

Diverses pellcules fusionaren la cincia-ficci amb el cinema de terror, com Frankenstein (1910), una adaptaci de la novella de Mary Shelley, Dr. Jekyll and Mr. Hyde (1912), o b The Invisible Man (1933).

La pellcula russa Aelita (1924), d'Iakov Protazanov, s considerada una de les primeres obres mestres d'un gnere que va agradar particularment a un seguidor de l'expressionisme alemany, Fritz Lang, qui va traar a Metrpolis (1926) un avenir que guardava no pocs parallelismes amb l'ascens del nazisme. Menys transcendent, el viatge al passat de The Lost World (1925), d'Harry Hoyt, s'inspirava en l'obra homnima d'Arthur Conan doyle, i provea el gnere d'una altra de les seves convencions: els monstres prehistrics que sobreviuen a l'extinci.

Per la mateixa poca, la generalitzaci d'historietes de cincia-ficci, com Flash Gordon, va afavorir la seva adaptaci cinematogrfica. Exemples d'aquesta tendncia sn el mateix Flash Gordon (1936), de Frederick Stephani, i The Adeventures of Captain Marvel (1941), de William Witney i John English.

Durant la dcada del 1950, aparegueren una quants ttols en clau socio-poltica, amb aliengens que, fins i tot mancant d'imatge antropomrfica, venien a simbolitzar els horrors potencials d'una amenaa exterior. En un grau ms o menys matisable, trobem The Thing (1951), de Christian Nyby, The Day the Earth Stood Still (1951), de Robert Wise, The War of the Worlds (1953), de Byron Haskin, i Invasion of the Body Snatchers (1956), de Don Siegel.

En aquesta mateixa dcada, la literatura de cincia-ficci i les revistes pulp es van convertir en populars, en part a causa de l'inters del pblic en el viatge espacial i les noves tecnologies. Moltes de les pellcules d'aquella dcada continuaven sent de la srie B, de baix pressupost. Algunes pellcules examinaven la temtica del viatge espacial, com Destination Moon (1950), Conquest of Space (1955), This Island Earth (1955), The Angry Red Planet (1959) i First Man into Space (1959). El viatge espacial tamb indua la idea de criatures visitant la Terra com en The Thing from Another World (1951) i It! The Terror from Beyond Space (1958).

En la segent dcada, Stanley Kubrick, amb una reflexi ms adulta,  (1968) , oferia una perspectiva realista de l'avenir cientfic, fent, lliscar una meditaci entorn de l'origen de la intelligncia humana i a les possibilitats de la intelligncia artificial. Altres pellcules de la dcada van ser Fahrenheit 451 (1966) i Planet of the Apes (1968), que proporcionarien crtiques socials, i l'extravagant Barbarella (1968), de Roger Vadim, que explorava el vesant ms infantil de la cincia-ficci.

Durant la dcada del 1970, grcies als viatges tripulats a la lluna, va ressorgir l'inters pel cinema de cincia-ficci. Solaris d'Andrei Tarkovsky utilitzava tcniques visuals i comentaris filosfics que recordava la pellcula de Kubrick. Les pellcules de comenaments de la dcada van explorar el tema de la paranoia, en el que es representava a la humanitat sota l'amenaa ecolgica o tecnolgica de la seva prpia creaci, en ttols com THX 1138 (1971), A Clockwork Orange (1971), Silent Running (1972) i Westworld (1973). Tamb hi va haver pellcules de suspens com Soylent Green (1973) i Futureworld (1976) i comdies de cincia-ficci, entre elles, Sleeper (1973) de Woody Allen i Dark Star (1974) de John Carpenter.

La fascinaci per una idea messinica dels extraterrestres queda de manifest en Encontres a la tercera fase (1977) i en E.T. l'extraterrestre (1982), de Steven Spielberg. Enfrontant-se a aquesta perspectiva benfica, Alien (1979), de Ridley Scott, insisteix en la imatge amenaadora dels aliengenes. D'altra banda, sorgeixen constants adaptacions de telesries i cmics populars. En aquesta direcci, destaquen Star Trek (1979), de Robert Wise, i Superman (1978), de Richard Donner. El renaixement del temor atmic va provocar creacions com Mad Max (1978), de George Miller, on es dibuixava un terrible futur postapocalptic.

A partir de la dcada dels noranta, l'apogeu dels trucatges digitals en el camp dels efectes especials va donar noves empentes al pur entreteniment visual, per molt sovint els convertiren en l'nic propsit. Pellcules com Parc Jurssic (1993), de Steven Spielberg, i Independence Day (1996), de Roland Emmerich, serveixen d'exemple a aquesta tendncia, que encara continua sent la dominant en el gnere.

Cinema de cincia-ficci a Catalunya.

A Catalunya no s han fet massa pellcules de cinncia-ficci, pero alguns autors s s han interessat pel gnere i han portat a terme obres fora interessants, sovint ms reconegudes fora de Catalunya que a dins: Agust Villaronga (El nio de la Luna, 1989), scar Aibar (Atolladero, 1995) i Carlos Atanes (, 2004 i PROXIMA, 2007).














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="171395" title="IES Jaume Calls" nonfiltered="23" processed="23" dbindex="70022">
L'IES Jaume Calls s un institut en qu s'estudia ESO, batxillerat i batxilerat nocturn. s public. Est situat a tocar de la zona esportiva de Vic. T forma de lluna vist des de l'aire. T unes magnfiques installacions.

 Situaci i caracterstiques .
L antic Institut de Batxillerat i actual Institut d Ensenyament Secundari Jaume Calls, de Vic, conegut popularment amb el nom de "l Institut" o "el Calls", es troba en una comarca on tant la indstria com la producci agrria i ramadera mantenen un equilibri que no s gaire freqent a Catalunya. Aquest va ser el primer centre pblic de batxillerat a la comarca d Osona i porta el nom de "Jaume Calls", en homenatge a un jurisconsult medieval dels segles XIV i XV, que va ser oficial de la cort i conseller reial.

L edifici se situa al nord-oest del municipi, en una zona que fa poc anys es podia considerar com a agrcola per que actualment s una zona d equipaments esportius i educatius i amb un fort increment de l habitatge en els ltims anys. Va se fundat l any 1968, en el moment en qu es van crear nombrosos centres educatius a causa de l augment de la poblaci estudiantil a tot l Estat. Poc desprs de la seva fundaci, durant els anys 70, va desenvolupar un paper fora actiu en la lluita antifranquista de la comarca, sobretot entre els estudiants en rgim de nocturn, que durant molts anys va ser el torn ms nombrs del centre. Tamb va ser un dels primers instituts de Catalunya en usar la llengua catalana com a primera llengua de comunicaci.

En els primers anys s hi feien estudis de BUP i COU. Actualment s hi imparteixen els estudis d ESO i els estudis de Batxillerat en les modalitats cientfica, tecnolgica i humanstica-social. Els estudis de Batxillerat es fan en horari dirn i tamb en horari nocturn.

El centre disposa d una gran sala d actes que es facilita ocasionalment a entitats perqu realitzin activitats. Publica una revista estudiantil "El Tutitut" i organitza anualment un premi literari juvenil d abast comarcal, el premi ngels Viladomat.

Disposa de biblioteca, laboratoris, aula de msica, aules de tecnologia, aules d Informtica, aules de dibuix i plstica, menjador escolar, bar, pistes esportives i un nou gimns cobert. Est prevista en els prxims anys una remodelaci general de tot l edifici.

En els darrers anys s ha fet un gran esfor d adaptaci als nous plans d estudis, amb continus canvis: per una banda les normatives oficials canvien cada any, per l altra cal fer un esfor constant per mantenir i millorar la qualitat dels ensenyaments que s hi imparteixen i l atenci als alumnes i pares.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="171400" title="Vall d'Aro" nonfiltered="24" processed="24" dbindex="70023">
La Vall d'Aro s una subcomarca situada entre el masss de l'Ardenya i la serralada de les Gavarres a l'extrem meridional de la comarca catalana del Baix Empord, formada pels municipis de Sant Feliu de Guxols, Santa Cristina d'Aro i Castell-Platja d'Aro. La part central d'aquesta subcomarca s la depressi del mateix nom. La riera Ridaura s l'element conformant de la vall.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="171406" title="Pau (nom)" nonfiltered="25" processed="25" dbindex="70024">
Pau, s un cognom o tamb nom propi catal, derivat del llat Paulus, que significa "petit", i que era usat com nom propi a l'antiga Roma. Vegeu Paule

 Personatges .

Pau d'Alexandria, escriptor grec d'astrologia ;
Pau de Tars, apstol Sant Pau;
Pau Apstol, apostol Sant Pau;
Sant Pau, apostol Sant Pau o Pau de Tars;
Pau I de Constantinoble, patriarca de Constantinoble;
Pau II de Constantinoble, patriarca de Constantinoble;
Pau I d'Emesa, bisbe d'Emesa;
Pau II d'Emesa, bisbe d'Emesa.
Pau Bisbe, bisbe del segle V;
Pau de Pannnia, religis del segle V;
Pau el Persa, deixeble de Nestori ;
Pau de Samosata, clebre heresiarca siri del segle III;
Pau Silenciari, poeta bizant;
Pau el Ximple, religis egipci;
Pau el Sofista, sofista grec d'Egipte;
Pau de Tir, sofista o retric grec ;
Pau d'Egina o Paule Egineta, metge i escriptor grec de medicina;
Pau Catena, ministre de l'emperador Constanci II.

Pau Casals i Defill nascut a El Vendrell, Catalunya, 1876, i mort a San Juan, Puerto Rico, 1973. Fams violoncellista, compositor de l'Himne a les Nacions Unides, que interpret a la seu de l'ONU el 24 d'octubre de 1971.
Hi ha hagut sis papes amb aquest nom, i altres dos amb el compost de Joan Pau;
Pau I;
Pau II;
Pau III;
Pau IV;
Pau V;
Pau VI;
Joan Pau I;
Joan Pau II;























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="171407" title="Talia (musa)" nonfiltered="26" processed="26" dbindex="70025">
Talia era una de les muses, la vuitena per ordre de naixena. s la que inspira la comdia, per aix se la representa amb la mscara prpia d'aquestes representacions. Desprs va passar a inspirar tamb la poesia buclica o pastoril, per aix porta a les mans un bast de pastor. Porta al cap una corona d'heura, com a smbol d'immortalitat (la comdia durar sempre) i de lligam amb la natura (pels temes rurals de la poesia).

Referncies.










































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="171408" title="Urnia" nonfiltered="27" processed="27" dbindex="70026">

Urnia s la menor de les nou muses gregues. Inspira l'astrologia i les poesies basades en el cel, per aix sempre vesteix de blau. Tamb se la considera inpsiradora de les matemtiques i altres cincies, per aix al seu voltant es veuen instruments de mesura com el comps. Algunes tradicions sostenen que no s filla de Zeus, sin d'Ur (d'on li vindria el nom), fet que explicaria que no patrocins una art sin el coneixement. Porta una diadema i una capa plenes d'estrelles.

Segons es deia, fou mare d'Himeneu.


Bibliografia.



 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 217.















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="171409" title="Jean Nouvel" nonfiltered="28" processed="28" dbindex="70027">

Jean Nouvel (Fumel, 12 d'agost de 1945) s un arquitecte i dissenyador francs. 

Biografia.
Va estudiar arquitectura i disseny a l'escola de Belles Arts de Pars. Durant la carrera va treballar a un despatx d'arquitectes. Quan va acabar els seus estudis va crear el seu despatx d'arquitectes juntament amb dos socis i va participar a diversos concursos per a la realitzaci de projectes. Fins a 1994, any que va fundar el seu estudi d'arquitectura propi, va estar associat en altres dues ocasions, cadascuna de la qual va durar cinc anys. 

Des que va iniciar la seva labor com arquitecte, Nouvel ha treballat intensament per a crear el seu propi llenguatge arquitectnic, lluny dels estils del modernisme i post-modernisme. Rebutja les directrius establertes per Le Corbusier, que han influt a tants arquitectes, i es planteja cada nou projecte sense cap idea preconcebuda. D'aquesta manera, els seus edificis difereixen notablement l'u de l'altre, si b existeix un com denominador entre tots ells, que s la transparncia, aix com la llum i les ombres. Tamb dna gran importncia a que els seus edificis s'integrin de forma harmoniosa amb l'entorn. 

Va participar activament en les revoltes estudiantils de 1968 i segueix sent una persona inconformista i contestatria, encara que molt ms reposada per l'edat i per la responsabilitat del seu treball. El 1976 Nouvel va ser membre fundador de "Mars 1976" juntament amb altres joves arquitectes francesos. Tamb va participar en la fundaci del Sindicat d'Arquitectura. 

Obra.
Una de les seves obres arquitectniques ms conegudes s l'Institut del Mn rab, a Pars. L'edifici alberga una important collecci d'objectes i escrits del mn rab. Les faanes dissenyades per Nouvel consten d'elements quadrats, construts en metall i vidre. Al centre de cada quadrat es troba un diafragma que s'obre i tanca automticament segons la intensitat de la llum natural de l'exterior. Amb aix Nouvel aconsegueix mantenir la illuminaci interior en un nivell prcticament constant. Al mateix temps es projecten cap a l'interior les formes d'aquests diafragmes, que recorden ornaments rabs, i que confereixen als espais interiors un ambient de gran originalitat.

Obres representatives.
  

 Torre Agbar (Barcelona) ;
 Ampliaci del Museu Reina Sofia (Madrid) ;
 ngel (Praga) ;
 Centre de Cultura i de Convencions (Lucerna,Sussa) ;
 Hotel De Luxe Boutique (Lucerna, Sussa) ;
 Galeries Lafayette (Berln) ;
 Torre Klnturm Kohl & Kohl (Colnia, Alemanya) ;
 Institut del Mn rab (Pars) ;
 Fundaci Cartier d'Art Contemporani (Pars);
 Monlit de l'Exposici 2002 (Murten, Sussa) ;
 Gasmetre (Viena) ;
 Centre de Congressos (Tours) ;
 Habitatges Nemausus (Nimes, Frana) ;
 Edifici de l'pera (Li, Frana) ;
 Escola Jean Eyraud (Perigeux, Frana) ;
 Centre Mdic Val Ntre Dame (Bezons, Frana) ;
 Porto Senso, Altea;
 Museu del Louvre d'Abu Dhabi (en projecte);

Premis i reconeixements.
Ha guanyat nombrosos premis d'arquitectura i disseny, i ha rebut diverses distincions pel seu treball. 

 1980 Medalla de Plata de la Acadmie d Architecture;
 1983 Doctor honoris causa per la Universitat de Buenos Aires;
 1987 "Grand Prix d'Architecture" pel conjunt de la seva obra i la "Equerre d'Argent" pels seus dissenys minimalistes de mobles;
 2001 Praemium Imperiale;
 2005 Premi de la Fundaci Wolf de les Arts de Jerusalem;
 

La seva obra ha estat exposada a diferents museus internacionals com el Museu Reina Sofia, el Museu d'Art Modern Exposeum o el Centre Pompidou de Pars. 

Enllaos externs.
 Pgina Oficial , ;






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="171410" title="BRCA1" nonfiltered="29" processed="29" dbindex="70028">


BRCA1 (breast cancer 1, cncer de mama 1) s un gen hum del tipus conegut com a gens supressors de tumors, que regulen el cicle cellular i eviten la proliferaci incontrolada. La protena BRCA1, producte d'aquest gen, forma part del sistema de detecci i reparaci de danys del DNA. Les variacions d'aquest gen estan implicades en alguns tipus de cncer, especialment el cncer de mama.  El gen BRCA1 est situat al bra llarg (q) del cromosoma 17, a la posici 21, des del parell de bases 38.449.843 fins al parell de bases 38.530.933.

Funci i mecanisme.
La protena BRCA1 est implicada directament en la reparaci del DNA danyat. Es creu que al nucli de molts tipus de cllules normals, la protena BRCA1 interacciona amb la Rad51 per reparar trencaments en el DNA, tot i que els detalls particulars i la importncia d'aquesta interacci encara sn matria de debat. Aquests trencaments del DNA poden estar provocats per radiaci natural o per altres tipus d'exposici, per tamb es produeixen quan els cromosomes intercanvien material gentic abans de la divisi cellular. La protena BRCA2, que t una funci semblant a la de BRCA1, tamb interacciona amb la Rad51. Amb la seva tasca de reparaci de DNA aquestes tres protenes tenen un paper important en mantenir l'estabilitat del genoma hum.

Diversos treballs de recerca suggereixen que les dues protenes BRCA1 i BRCA2 regulen l'activitat d'altres gens i tenen un paper clau en el desenvolupament embrionari. Possiblement la protena BRCA1 interacciona amb moltes altres protenes, incloent-hi supressors de tumor i reguladors del cicle de divisi cellular.

Trastorns associats.
Algunes variacions del gen BRCA1 duen a un augment del risc de patir cncer de mama. Diversos estudis han identificat ms de 600 mutacions al gen BRCA1, moltes de les quals estan associades a un major risc de cncer. Aquestes mutacions poden ser canvis en un parell de bases o en uns pocs parells; en alguns casos es reorganitzen grans segments de DNA. Un gen BRCA1 mutat acostuma a codificar per a una protena que no funciona correctament perqu s anormalment curta. Les investigacions apunten que una protena BRCA1 defectuosa no pot ajudar a reparar les mutacions que es produeixen en altres gens; aquests defectes s'acumulen i poden permetre a les cllules crixer i dividir-se incontroladament, donant lloc a un tumor.

A ms del cncer de mama, les mutacions al gen BRCA1 tamb augmenten el risc de cncer d'ovari, de trompa de Fallopi, de prstata i de clon. Tamb s'han associat lesions precanceroses (displsies) de les trompes de Fallopi amb mutacions del BRCA1.

 Referncies .


Altres referncies.

 ;
 ;
 ;
 ;
 ;
 ;


Enllaos externs.
  ;
  ;
 GeneCard ;
 BRCA1 antibody review. ;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="171412" title="Llista d'espcies de neflids" nonfiltered="30" processed="30" dbindex="70029">
Aquesta s la llista d'espcies de neflids, una famlia d'aranyes araneomorfes. Cont la informaci recollida fins el 28 de maig de 2006 i hi ha citats 4 gneres i 50 espcies i 25 subespcies, de les quals 27 espcies i 24 subespcies pertanyen al gnere Nephila. Viuen en tota la zona tropical, i a tot l'hemisferi sud.


 Gneres i espcies .
 Clitaetra .
Simon, 1889
 Clitaetra clathrata Simon, 1907 (frica Occidental);
 Clitaetra episinoides Simon, 1889 (Illes Comores);
 Clitaetra irenae Kuntner, 2006 (Sud-frica);
 Clitaetra perroti Simon, 1894 (Madagascar);
 Clitaetra simoni Benoit, 1962 (Congo);
 Clitaetra thisbe Simon, 1903 (Sri Lanka);

 Herennia .
Thorell, 1877
 Herennia agnarssoni Kuntner, 2005 (Illes Solomon);
 Herennia deelemanae Kuntner, 2005 (Borneo);
 Herennia etruscilla Kuntner, 2005 (Java);
 Herennia gagamba Kuntner, 2005 (Filipines);
 Herennia jernej Kuntner, 2005 (Sumatra);
 Herennia milleri Kuntner, 2005 (Nova Guinea, Nova Bretanya);
 Herennia multipuncta (Doleschall, 1859) (ndia fins a Xina, Borneo, Sulawesi);
 Herennia oz Kuntner, 2005 (Territori del Nord);
 Herennia papuana Thorell, 1881 (Nova Guinea);
 Herennia sonja Kuntner, 2005 (Kalimantan, Sulawesi);
 Herennia tone Kuntner, 2005 (Filipines);

 Nephila .
Leach, 1815
 Nephila adelaidensis Hogg, 1910 (Sud d'Austrlia);
 Nephila ambigua Kulczyn'ski, 1911 (Nova Guinea);
 Nephila antipodiana (Walckenaer, 1842) (Xina, Filipines fins a Nova Zelanda);
 Nephila celebesiana Strand, 1915 (Sulawesi);
 Nephila clavata L. Koch, 1878 (ndia fins a Jap);
 Nephila clavipes (Linnaeus, 1767) (EUA fins a Argentina, Sao Tom);
 Nephila clavipes fasciculata (De Geer, 1778) (EUA fins a Argentina);
 Nephila clavipes vespucea (Walckenaer, 1842) (Argentina);
 Nephila comorana Strand, 1916 (Illes Comores);
 Nephila cornuta (Pallas, 1772) (Guyana);
 Nephila constricta Karsch, 1879 (frica Tropical);
 Nephila edulis (Labillardire, 1799) (Austrlia, Nova Calednia);
 Nephila fenestrata Thorell, 1859 (Sud-frica);
 Nephila fenestrata fuelleborni Dahl, 1912 (frica Oriental);
 Nephila fenestrata venusta (Blackwall, 1865) (frica Central i Occidental);
 Nephila inaurata (Walckenaer, 1842) (Illa Maurici, Rodrguez, Reunion);
 Nephila inaurata madagascariensis (Vinson, 1863) (Sud-frica fins a Seychelles);
 Nephila kuhlii Doleschall, 1859 (ndia fins a Sulawesi);
 Nephila laurinae Thorell, 1881 (Xina fins a Illes Solomon);
 Nephila laurinae novemmecklenburgiae (Strand, 1911) (Illes del Sud del Pacfic);
 Nephila meridionalis Hogg, 1910 (Sud d Austrlia);
 Nephila meridionalis hermitis Hogg, 1914 (Sud d Austrlia);
 Nephila pakistaniensis Ghafoor & Beg, 2002 (Pakistan);
 Nephila pilipes (Fabricius, 1793) (Xina, Filipines fins a Austrlia);
 Nephila pilipes annulipes Thorell, 1881 (Indonsia);
 Nephila pilipes flavornata Merian, 1911 (Sulawesi);
 Nephila pilipes hasselti (Doleschall, 1859) (Java);
 Nephila pilipes jalorensis (Simon, 1901) (ndia);
 Nephila pilipes lauterbachi (Dahl, 1912) (Nova Guinea);
 Nephila pilipes malagassa (Strand, 1907) (Madagascar);
 Nephila pilipes novaeguineae (Strand, 1906) (Nova Guinea);
 Nephila pilipes piscatorum Vis, 1911 (Queensland);
 Nephila pilipes walckenaeri (Doleschall, 1857) (Java);
 Nephila pictithorax Kulczyn'ski, 1911 (Nova Guinea);
 Nephila plumipes (Latreille, 1804) (Nova Guinea, Austrlia, Nova Calednia);
 Nephila robusta Tikader, 1962 (ndia);
 Nephila sarasinorum Merian, 1911 (Sulawesi);
 Nephila senegalensis (Walckenaer, 1842) (frica Occidental fins a Etipia);
 Nephila senegalensis annulata (Thorell, 1859) (Nambia, Sud-frica);
 Nephila senegalensis bragantina Brito Capello, 1886 (Central frica);
 Nephila senegalensis hildebrandti Dahl, 1912 (Madagascar);
 Nephila senegalensis huebneri Dahl, 1912 (frica Oriental);
 Nephila senegalensis keyserlingi (Blackwall, 1865) (Congo, frica Oriental);
 Nephila senegalensis nyikae Pocock, 1898 (frica Oriental);
 Nephila senegalensis schweinfurthi Simon, 1890 (Iemen);
 Nephila sexpunctata Giebel, 1867 (Brasil, Paraguai, Argentina);
 Nephila sumptuosa Gerstcker, 1873 (frica Oriental, Socotra);
 Nephila tetragnatoides (Walckenaer, 1842) (Samoa, Tonga, Fiji);
 Nephila turneri Blackwall, 1833 (frica Central i Occidental);
 Nephila turneri orientalis Benoit, 1964 (frica Central i Oriental);
 Nephila vitiana (Walckenaer, 1847) (Indonsia, Sulawesi, fins a Fiji, Tonga);

 Nephilengys .
L. Koch, 1872
 Nephilengys borbonica (Vinson, 1863) (Maurici, Bourbon, Rodrguez, Reunion);
 Nephilengys borbonica livida (Vinson, 1863) (Madagascar, Comores, Seychelles);
 Nephilengys cruentata (Fabricius, 1775) (frica i Amrica tropical);
 Nephilengys hirta Taczanowski, 1873 (Guaiana Francesa);
 Nephilengys kenmorei Barrion & Litsinger, 1995 (Filipines);
 Nephilengys malabarensis (Walckenaer, 1842) (ndia fins a Filipines, Austrlia);
 Nephilengys niahensis Deeleman-Reinhold, 1989 (Borneo);

 Referncies .
 The World Spider Catalog, V7.5;

 Vegeu tamb .
 Neflid;
 Araneodeu;
 Classificaci de les aranyes;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="171413" title="Laura" nonfiltered="31" processed="31" dbindex="70030">


Onomstica: Laura (nom), nom femen de persona, prov del llat, significa laurea (de la planta del llorer):
Laura (Petrarca), la musa de Petrarca;
La cantant Laura Pausini;
La protagonista de Laura a la ciutat dels sants;
L'escriptora mexicana Laura Esquivel;
Laura Palmer, la vctima de Twin Peaks;
Santa Laura, mrtir;
Laura Bassi, primera professora universitria europea;
Laura Ma, actriu catalana;
Laura Almerich, msic;

Cinema:
Laura (Billy Wilder);
Laura (pellicula), novella negra de Vera Caspary, amb transposici cinematogrfica (1944) d'Otto Preminger.
Geografia:
Laura (monestir);

Msica:
Laura (cano);









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="171415" title="Khalifa bin Zayed Al Nahayan" nonfiltered="32" processed="32" dbindex="70031">
 

El xeic Khalifa bin Zayed bin Sultan Al Nahayan (en rab                                ,  al fa ibn Z yid ibn Sul  n  l Nahayy n) (nascut el 1948) s l'actual president dels Emirats rabs Units (EAU). 

Va accedir al crrec el 3 de novembre de 2004, reemplaant al seu pare Zayed bin Sultan Al Nahayan, que havia mort el dia anterior. Havia exercit com a president anteriorment, des del moment que el seu pare va caure malalt. Tamb t el crrec d'emir i governant d'Abu Dhabi.




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="171417" title="Laia (nom)" nonfiltered="33" processed="33" dbindex="70032">
Laia s un nom propi femen que prov d'Eullia (que significa "la ben parlada" en grec). s un nom fora com entre les nenes catalanes nascudes a partir dels anys 80. Anteriorment no es podien inscriure oficialment com a Laies, ja que es considerava un hipocorstic, i per aix moltes Eullies es deien Laia a casa per no al DNI ni en altres documents oficials. Ara mateix ja s un nom oficial.

Celebren l'onomstica el 12 de febrer, el dia del sant de les "Eullies".

Personatges famosos amb el nom de Laia.

Laia Marull, actriu.
Laia Masramon, pianista.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="171419" title="Institut del Mn rab" nonfiltered="34" processed="34" dbindex="70033">

L'Institut del Mn rab (IMA) (en francs: Institut du Monde Arabe) es troba a Pars i busca fomentar l'enteniment entre el mn Francs i l'rab. 

Objectius. 
L' IMA persegueix tres objectius bastant clars: 
 El desenvolupament i aprofundiment dels estudis, el coneixement i la comprensi del Mn rab, el seu idioma, civilitzaci i afany de desenvolupament. ;
 Afavorir l'intercanvi cultural, la comunicaci i cooperaci entre el mn rab i Francs, especialment en el relacionat amb els camps de les cincies i la tcnica .
 Fomentar les relacions entre el mn rab i Frana aix com Europa ;

Estructura i Direcci. 
El president del IMA s actualment el poltic francs Yves Guna, Director general del diplomat d'Algria i cientista literari Mokhtar Taleb-Bendiab. 
T al seu crrec els dilegs entre Frana i Egipte, Algria, Bahrein, Djibouti, Iraq, Iemen, Jordnia, Qatar, Comores, Kuwait, Lban, Lbia, El Marroc, Mauritnia, Oman, Palestina, Arbia Saudita, Somlia, Sudan, Sria, Tunis, Uni dels Emirats rabs i la Lliga rab.

Dades arquitectniques. 
L'Institut del Mn rab s un edifici dissenyat per Jean Nouvel i inaugurat el 1987. Aquest arquitecte francs va guanyar el concurs on es buscava el projecte per a crear un centre cultural que acosts la cultura rab a la francesa. Est situat al Boulevar Sant Germain, al costat del riu Sena. Una de les seves caracterstiques principals s l'espai "sense lmits" creat pel joc de llums, ombres, reflexos i vitralls que Nouvel posa habilidosament en la seva obra. Les cllules fotoelctriques que hi ha als vitralls de la faana sud sn un dels elements de l'edifici ms cridaners.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="171420" title="Llista d'espcies de teridiosomtids" nonfiltered="35" processed="35" dbindex="70034">
Aquesta s la llista d'espcies de teridiosomtids, una famlia d'aranyes araneomorfes. Cont la informaci recollida fins el 28 d'octubre de 2006 i hi ha citats 13 gneres i 68 espcies. Viuen a Europa, tota la zona central americana i a zones d'sia (oriental i occidental) i Austrlia oriental.


 Gneres i espcies .
 Andasta . 
Simon, 1895
 Andasta benoiti (Roberts, 1978) (Seychelles);
 Andasta cyclosina Simon, 1901 (Malisia);
 Andasta semiargentea Simon, 1895 (Sri Lanka);
 Andasta siltte Saaristo, 1996 (Seychelles);

 Baalzebub . 
Coddington, 1986
 Baalzebub albonotatus (Petrunkevitch, 1930) (Puerto Rico);
 Baalzebub baubo Coddington, 1986 (Costa Rica, Panam, Brasil);
 Baalzebub brauni (Wunderlich, 1976) (Queensland);

 Chthonos . 
Coddington, 1986
 Chthonos pectorosa (O. P.-Cambridge, 1882) (Brasil);
 Chthonos peruana (Keyserling, 1886) (Per);
 Chthonos quinquemucronata (Simon, 1893) (Brasil);
 Chthonos tuberosa (Keyserling, 1886) (Brasil);

 Epeirotypus . 
O. P.-Cambridge, 1894
 Epeirotypus brevipes O. P.-Cambridge, 1894 (Mxic fins a Costa Rica);
 Epeirotypus chavarria Coddington, 1986 (Costa Rica);

 Epilineutes . 
Coddington, 1986
 Epilineutes globosus (O. P.-Cambridge, 1896) (Mxic fins a Brasil);

 Naatlo . 
Coddington, 1986
 Naatlo fauna (Simon, 1897) (Costa Rica fins a Brasil);
 Naatlo splendida (Taczanowski, 1879) (Colmbia fins a Brasil, Bolvia);
 Naatlo sutila Coddington, 1986 (Panam, Colmbia, Surinam);
 Naatlo sylvicola (Hingston, 1932) (Guyana);

 Ogulnius . 
O. P.-Cambridge, 1882
 Ogulnius agnoscus Strand, 1918 (Jap);
 Ogulnius clarus Keyserling, 1886 (Brasil);
 Ogulnius cubanus Archer, 1958 (Cuba);
 Ogulnius fulvus Bryant, 1945 (Hispaniola);
 Ogulnius gertschi Archer, 1953 (Panam);
 Ogulnius gloriae (Petrunkevitch, 1930) (Puerto Rico);
 Ogulnius hayoti Lopez, 1994 (Martinica);
 Ogulnius infumatus Simon, 1897 (Saint Vincent);
 Ogulnius latus Bryant, 1948 (Hispaniola);
 Ogulnius obscurus Keyserling, 1886 (Per, Brasil);
 Ogulnius obtectus O. P.-Cambridge, 1882 (Brasil, Colmbia, Per);
 Ogulnius paliisteri Archer, 1953 (Per);
 Ogulnius pullus Bsenberg & Strand, 1906 (Corea, Jap);
 Ogulnius tetrabunus (Archer, 1965) (Jamaica);
 Ogulnius yaginumai Brignoli, 1981 (Filipines);

 Parogulnius . 
Archer, 1953
 Parogulnius hypsigaster Archer, 1953 (EUA);

 Plato . 
Coddington, 1986
 Plato bicolor (Keyserling, 1886) (Brasil);
 Plato bruneti (Gertsch, 1960) (Trinidad);
 Plato guacharo (Brignoli, 1972) (Veneuela);
 Plato juberthiei Lopez, 1996 (Guaiana Francesa);
 Plato miranda (Brignoli, 1972) (Veneuela);
 Plato troglodita Coddington, 1986 (Equador);

 Theridiosoma . 
O. P.-Cambridge, 1879
 Theridiosoma argenteolunulatum Simon, 1897 (ndies Occidentals, Veneuela);
 Theridiosoma blaisei Simon, 1903 (Gabon);
 Theridiosoma caaguara Rodriques & Ott, 2005 (Brasil);
 Theridiosoma chiripa Rodriques & Ott, 2005 (Brasil);
 Theridiosoma circuloargenteum Wunderlich, 1976 (Nova Galles del Sud);
 Theridiosoma concolor Keyserling, 1884 (Mxic, Brasil);
 Theridiosoma davisi Archer, 1953 (Mxic);
 Theridiosoma epeiroides Bsenberg & Strand, 1906 (Rssia, Corea, Jap);
 Theridiosoma fasciatum Workman, 1896 (Singapur, Sumatra);
 Theridiosoma gemmosum (L. Koch, 1877) (Nord-amrica, Europa fins a sia Central);
 Theridiosoma genevensium (Brignoli, 1972) (Sri Lanka);
 Theridiosoma goodnightorum Archer, 1953 (Mxic fins a Costa Rica);
 Theridiosoma kikuyu Brignoli, 1979 (Kenya);
 Theridiosoma latebricola Locket, 1968 (Angola);
 Theridiosoma lopdelli Marples, 1955 (Samoa);
 Theridiosoma lucidum Simon, 1897 (Veneuela);
 Theridiosoma nebulosum Simon, 1901 (Malisia);
 Theridiosoma nechodomae Petrunkevitch, 1930 (Jamaica, Puerto Rico);
 Theridiosoma obscurum (Keyserling, 1886) (Brasil);
 Theridiosoma picteti Simon, 1893 (Sumatra);
 Theridiosoma savannum Chamberlin & Ivie, 1944 (EUA);
 Theridiosoma taiwanica Zhang, Zhu & Tso, 2006 (Taiwan);
 Theridiosoma zygops (Chamberlin & Ivie, 1936) (Panam);

 Wendilgarda . 
Keyserling, 1886
 Wendilgarda assamensis Fage, 1924 (ndia, Xina);
 Wendilgarda atricolor (Simon, 1907) (Sao Tom, Prncipe);
 Wendilgarda clara Keyserling, 1886 (ndies Occidentals, Guatemala fins a Brasil);
 Wendilgarda coddingtoni Zhu, Zhang & Chen, 2001 (Xina);
 Wendilgarda galapagensis Archer, 1953 (Illes Galpagos);
 Wendilgarda liliwensis Barrion & Litsinger, 1995 (Filipines);
 Wendilgarda mexicana Keyserling, 1886 (Mxic, Amrica Central, Cuba);
 Wendilgarda mustelina Simon, 1897 (Saint Vincent);
 Wendilgarda mustelina arnouxi Lopez & Emerit, 1985 (Guadeloupe);
 Wendilgarda nigra Keyserling, 1886 (Brasil);
 Wendilgarda sinensis Zhu & Wang, 1992 (Xina);

 Zoma . 
Saaristo, 1996
 Zoma zoma Saaristo, 1996 (Seychelles);

 Referncies .
 The World Spider Catalog, V7.5;

 Vegeu tamb .
 Teridiosomtid;
 Araneodeu;
 Classificaci de les aranyes;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="171421" title="Estats bltics" nonfiltered="36" processed="36" dbindex="70035">

Els estats bltics sn el conjunt format per Estnia, Letnia i Litunia, tots els quals van estar sota el control de la Uni Sovitica durant els anys 1940 1941 i 1944/1945 1991. Des d'un punt de vista lingstic, tan sols els letons i els lituans sn pobles bltics prpiament dits, ja que els estonians parlen una llengua finesa que no t cap mena de relaci amb les altres dues. Estnia, Letnia i Litunia sn membres de la Uni Europea i de l'OTAN des del 2004. Avui dia tots aquests tres estats de la riba oriental de la mar Bltica sn democrcies parlamentries i les seves economies de mercat han experimentat una rpida expansi en els ltims anys. 

Durant els anys de la Guerra Freda, aquests tres pasos es consideraven part de l'Europa de l'Est i per regla general es tractaven com una entitat cohesionada culturalment i histricament. Avui dia, per, es remarca sovint que Letnia, Litunia i sobretot Estnia tenen poca cosa ms en com que la proximitat geogrfica, una extensi reduda similar i una histria compartida d'ocupaci sovitica. 

Culturalment i histricament, s ms apropiat veure Estnia, un pas luter i de llengua baltofinesa, com a pertanyent a l'rbita cultural de l'Europa del Nord. De fet, els mateixos estonians es consideren ms un poble nrdic que no pas bltic a causa dels seus forts lligams de tipus cultural, histric i lingstic amb els pasos nrdics. Des de la seva recuperada independncia, Estnia ha mostrat un gran inters a autoidentificar-se com a nrdica, tal com ho expressa una intervenci de l'antic primer ministre i actual president estoni Toomas Hendrik Ilves titulada Estnia com a pas nrdic .

En menor grau, les regions septentrionals de Letnia tamb han estat infludes per les tradicions luteranes i del nord d'Europa. La resta del pas, particularment el sud-est, i al llarg del seu ve meridional, Litunia, s predominantment catlica i culturalment situada a l'Europa Central. A Litunia i a la major part de Letnia, l'impacte histric de la Confederaci Polonesolituana, l'Imperi Rus i l'Imperi Alemany ha tingut una importncia crucial. A Estnia i a certes parts del nord de Letnia, els lligams histrics amb l'Orde Teutnic, la Lliga Hansetica i els imperis suec i dans han deixat una petja notable. 

Cal remarcar tamb que, tot i que polticament els estats bltics actuals siguin repbliques, el terme repbliques bltiques sovint es refereix a una realitat diferent: a les repbliques constituents de la Uni Sovitica. 





















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="171426" title="Orgens" nonfiltered="37" processed="37" dbindex="70036">


Onomstica:

Orgens, gran exegeta, un dels pares de l'esglsia, vegeu Orgenes;
Orgens (filsof), filsof grec;
Orgens (novella), novella de l'autor francoparlant libans Amin Maalouf;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="171429" title="Ellen Key" nonfiltered="38" processed="38" dbindex="70037">
Ellen Karolina Sofia Key (11 de desembre, 1849   25 d'abril, 1926) va sser  una  feminista i sufragista sueca que va escriure sobre una gran varietat de temes, especialment vida familiar, tica i educaci. 

Nascuda a la provncia sueca de Smland, Key mantenia que la maternitat era tan crucial per a la societat que el govern, i no pas els marits, era qui havia d'ajudar a les mares i llurs fills. Aquestes idees considerant el paper dels estats en el benestar dels infants van influir en la legislaci social de diversos pasos europeus.

Entre les seues millors obres conegudes cal destacar:

Barnets rhundrade (El segle dels nens), 1909.
Krleken och ktenskapet (L'amor i el matrimoni), 1911.

Primers treballs.

Ellen Key va comenar la seua carrera com a escriptora a mitjans de la dcada dels setantes del segle XIX escrivint assajos literaris. Va esdevenir coneguda per al gran pblic mitjanant el pamflet Om yttrande- och tryckfrihet (Sobre la llibertat d'expressi i d'impremta), 1889. Des de llavors, el seu nom i els seus llibres van ser tema de conversa. Les seves segents obres es van centrar en els seus punts de vista sobre educaci, llibertat personal i el desenvolupament independent de l'individu. Cal destacar-ne: 

Individualismo och socialism. Nagra tankar om de fa och de manga (Individualisme i socialisme), 1896.
Tankebilder, I-II (Imatges del pensament, volums I i II), 1898.
Manniskor (ssers humans), 1899.
Lifslinjer, I-II (Lnies vitals, volums I-II), 1903-1906.
Sjlarnas neutralitet (La neutralitat de les nimes), 1916.

Sobre educaci, el seu primer article va ser Om smabarnslrarinnor fr hem och skola (Mestres per a infants a casa i a escola) publicat a Tidskrift fr hemmet -1876-. Tanmateix, el seu primer article amb una repercussi ms que notable va ser Bckerna mot lsebckerna (Llibres enfront de llibres de text) publicat al diari Verdandi -1884-. Ms tard, i en el mateix peridic, va publicar tamb altres articles com Ett uttalande i samskolefragan (Declaraci sobre la coeducaci) -1888- i Sjlamorden i skolorna (Assassinat de les nimes a les escoles)  -1891-. Posteriorment publicaria les obres Bildning. Nagra synpunkter" (Educaci) -1897- i Sknhet fr alla (Bellesa per a tothom) el 1899.

El 1906 va escriure Folkbildningsarbetet srskildt med hnsyn till sknhetssinnets odling (Educaci popular amb una especial consideraci pel desenvolupament del sentit esttic). En els seus darrers llibres Ellen Key analitz l'esttica com un mitj per a l'enlairament moral de la Humanitat des d'una doble vessant que englobava la bellesa i l'art.

Vida personal.

Ellen Key va crixer en una atmosfera de liberalisme i, per aix, les seves idees poltiques eren radicalment liberals ja que per a ella la llibertat era de capital importncia. Tamb era una fervent republicana. A partir dels anys 1880s, el seu pensament esdevingu ms radical, afectant primer les seues creences religioses i, posteriorment, els seus punts de vista sobre la vida en societat en general. Aix va ser el resultat d'extenses lectures. Vers el final del decenni dels vuitantes i, particularment, durant la segent dcada, va comenar a llegir literatura socialista i orientar-se gradualment cap a aquest corrent de pensament. 

Key va ser educada a una llar de fortes conviccions cristianes per, a mesura que s'anava fent gran, va comenar a qestionar l'educaci rebuda. A partir de 1879 va comenar a estudiar Charles Darwin, Herbert Spencer i T. H. Huxley. A la tardor d'aquest mateix any va poder conixer Huxley i Haeckel a Londres. El principi de l'evoluci, en el qual Key creia, va tindre una gran influncia sobre els seus punts de vista educacionals. 

 Enllaos externs .
 ;
 ;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="171436" title="Crrec de confiana" nonfiltered="39" processed="39" dbindex="70038">
Un crrec de confiana s una plaa laboral que cobreix un poltic; aquest supleix els dficits del crrec electe, no figura a cap llista electoral i ha estat elegit per elecci directa segons es dictamini dins la disciplina de partit. Per tant, no ha passat cap prova que avali l aptitud de l individu per desenvolupar la seva tasca. El seu contracte s temporal subjecte als canvis poltics.
Vegeu tamb.
 Crrecs de confiana i professionalitat, Bloc de Xavier Febrer i Claveras.
 Contractaci d'un crrec de confiana, Bloc de David Puig.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="171437" title="William Heard Kilpatrick" nonfiltered="40" processed="40" dbindex="70039">
William Heard Kilpatrick (1871-1965) va ser un pedagog estatunidenc, collaborador de John Dewey, les idees del qual port a la prctica a la universitat de Columbia, a Nova York.

En les seves experincies destaca el mtode de projectes (project method), procediment que s'havia aplicat a l'agricultura per que Kilpatrick generalitz com a mtode educatiu.

Bibliografia.

 John A. Beineke: And there were giants in the land : the life of William Heard Kilpatrick. Nova York : P. Lang 1998. ISBN 0-8204-3773-5.
 Heinrich Pfeiffer:  The people picture with William Heard Kilpatrick . Mainz 1956 (tesi).








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="171438" title="Robin Hood" nonfiltered="41" processed="41" dbindex="70040">


 Robin Hood  s un personatge arquetpic protagonista d'una llegenda anglesa que podria tenir una base real. Es tracta d'un proscrit de l'edat mitjana que, segons les versions modernes, robava als rics per donar-ho als pobres i lluitava contra la injustcia i la tirania. Era el cap d'un grup anomenat "Merry Men" (homes felios). Robin Hood i la banda se solen associar amb el bosc de Sherwood i amb la regi de Nottinghamshire. El personatge ha servit d'inspiraci a nombrosos llibres, cmics, obres de teatre i pellcules. 











































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="171439" title="Eurobasket 2007" nonfiltered="42" processed="42" dbindex="70041">

El XXXV Campionat europeu de bsquet mascul se celebr a Espanya entre el 3 i el 16 de setembre de 2007 sota la denominaci Eurobasket 2007. L'esdeveniment fou organitzat por la Federaci Europea de Bsquet (FIBA Europa) i per la Federaci Espanyola de Bsquet (FEB).

Un total de 16 pasos europeus competiren pel ttol de campi europeu, el seu anterior portador era la selecci nacional de Grcia.

El ttol fou guanyat per Rssia en una emocionant final contra Espanya en la qual s'imposaren per noms un punt de diferncia.

Seus.





 Grups . 





Primera ronda.

Grup A.




Resultats;


() -  Tots a Granada;
() -  Hora local d'Espanya (UTC +2, CEST);

Grup B.




Resultats;


() -  Tots a Sevilla;
() -  Hora local d'Espanya (UTC +2, CEST);

Grup C.




Resultats;


() -  Tots a Palma de Mallorca;
() -  Hora local d'Espanya (UTC +2, CEST);

Grup D.




Resultats;


() -  Tots a Alacant;
() -  Hora local d'Espanya (UTC +2, CEST);

Segona ronda.

Grup E.




Resultats;


() -  Tots a Madrid;
() -  Hora local d'Espanya (UTC +2, CEST);

Grup F.




Resultats;


() -  Tots a Madrid;
() -  Hora local d'Espanya (UTC +2, CEST);

Fase final.


Quarts de final.





Semifinals.



Final.







 Cinc ideal .



 Classificaci final .



Enllaos externs.
Eurobasket Espanya 2007;



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="171444" title="Pasos nrdics" nonfiltered="43" processed="43" dbindex="70042">
 

Els pasos nrdics, de vegades coneguts tamb com la regi nrdica, conformen una regi de l'Europa del Nord integrada pels estats independents de Dinamarca, Finlndia, Islndia, Noruega i Sucia i pels seus territoris associats (en particular les illes Froe, Grenlndia i land). De vegades, el terme Escandinvia tamb es fa servir en aquest sentit ms ampli, tot i que realment t un significat ms restringit.
 
Els cinc estats i les tres regions autnomes de la regi comparteixen molts trets histrics i socials comuns, com ara els sistemes poltics (tres de les monarquies supervivents d'Europa es troben en aquesta part del continent: Dinamarca, Noruega i Sucia). Tot i que polticament no formen una entitat per separat, tots aquests territoris cooperen en el Consell Nrdic. Lingsticament, la regi s heterognia, amb dos grups de llenges ben diferenciats, la branca escandinava de les llenges indoeuropees i les branques baltofinesa i sami de les llenges uralianes. El conjunt dels pasos nrdics t una poblaci d'uns 25 milions d'habitants.

Recentment, Estnia tamb s'est reivindicant com a pas nrdic, si b normalment s considerat un estat bltic. Estnia t lligams molt propers de tipus lingstic, tnic i cultural amb Finlndia i alguns de culturals tamb amb Sucia, i la major part de les seves inversions i del seu comer s amb els pasos nrdics.

Tot i que noms Dinamarca, Finlndia i Sucia pertanyen a la Uni Europea, a tots cinc estats nrdics s'apliquen els Acords de Schengen de lliure circulaci de persones en virtut d'un antic acord preexistent entre aquests pasos conegut com la Uni Nrdica de Passaports, creat el 1954 i posat en prctica el 1958. Noms en queden fora expressament les illes Froe, que legalment no pertany a la UE, i Grenlndia i les dependncies noruegues, que ja no formaven part del tractat preexistent.

Banderes.
Tots els pasos nrdics, incloent-hi els territoris autnoms de les illes Froe i land, tenen una bandera similar, basada en la Dannebrog, la bandera danesa. Totes aquestes banderes tenen una creu descentrada, amb la intersecci ms a prop del pal que del vol, l'anomenada creu nrdica.

 
Grenlndia i el poble sami han adoptat banderes sense la creu nrdica, per presenten un cercle descentrat situat al mateix lloc que la creu.
















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="171445" title="Vivar del Cid" nonfiltered="44" processed="44" dbindex="70043">
Vivar o Vivar del Cid, s un poble de 140 habitants del municipi de Quintanilla Vivar situat a set kilmetres de Burgos (Espanya). En aquest poble suposadament va nixer El Cid.

Festes.

 13 de juny, Sant Antoni de Pdua. ;
 Juliol, Festes en honor a D. Rodrigo Daz de Vivar (sopars medievals).
 Dijous Sant, process de les tres caigudes. ;
 29 de novembre, festes patronals de l'Arcngel Sant Miquel.

Monuments. 

Esglsia de Sant Miquel ;

Monument al Cid Campeador a l'anomenat solar del Cid.
 
Convent de Nostra Senyora de l'Espino: Fundat per Pedro Lpez Padilla i la seva esposa Isabel Pacheco Padilla el 1477. A la seva biblioteca es va guardar el manuscrit del Cantar de Mio Cid localitzat actualment a la Biblioteca Nacional espanyola.

Mol del Cid: inici de la ruta Cam del Cid.  ;

Rutes. 

 Localitat de partida del Cam del Cid.

Enllaos externs.

Web oficial de la localitat;
Cam del Cid;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="171446" title="(33) Polyhymnia" nonfiltered="45" processed="45" dbindex="70044">
Polyhymnia s l'Asteroide nm. 33 de la srie, descobert a Pars el 28 d'octubre del 1854 per en Jean Chacornac (1823-73).






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="171449" title="Juan Mara Bordaberry Arocena" nonfiltered="46" processed="46" dbindex="70045">


Juan Mara Bordaberry Arocena (Montevideo, 17 de juny de 1928), poltic uruguai. President constitucional entre 1972 i 1973, dictador entre 1973 i 1976.

Des de novembre del 2006, es troba complint pres preventiva desprs de ser sotms a procs per diversos delictes d'homicidi sota el seu perode de govern dictatorial. Al principi va complir la seva detenci en dependncies carcerries uruguaianes, per des de gener del 2007, a causa del seu estat de salut, roman sota arrest domiciliari.

 Biografia .

Neix en una famlia d'origen colorado i "antibatllista". Educat en el collegi dels Pares Jesutes, es transforma en un catlic integrista i enemic del Concili Vatic II convocat per Joan XXIII. Dedicat des de jove a les activitats agropecuries, les seves primeres activitats poltiques les realitza al si de la Lliga Federal d'Acci Ruralista liderada per Benito Nardone.
Va ser elegit senador del Partit Nacional per l'aliana nacionalista-ruralista que va triomfar en les eleccions de 1958; va ocupar aquest crrec entre 1963 i 1965. El 1964 va aglutinar als seus seguidors en la Lliga Federal d'Acci Ruralista, integrant-se el 1969 al Partit Colorado. Va ser ministre de ramaderia i agricultura entre 1969 i 1972, durant el govern de Jorge Pacheco Areco.

En les eleccions del 28 de novembre de 1971, el sector pachequista del Partit Vermell ho va postular a la Presidncia de la Repblica, en frmula completada per Jorge Sapelli, per al cas de qu la reforma constitucional proposada per l'esmentat grup per habilitar la reelecci del president Jorge Pacheco Areco no obtingus els vots necessaris per a la seva aprovaci. Com aix va ser el que es va esdevenir, Bordaberry es va convertir en President de la Repblica, en un moment d'especial intensitat de les activitats tant de la guerrilla representada pel MLN (coneguda com Tupamaros) com dels paramilitars i el terrorisme d'estat i al mig de la crisi econmica. Va fer front a la situaci aliant-se amb els sectors ms conservadors militars i civils, que van ocupar els llocs ms rellevants de l'Estat. Una vegada aniquilada, capturada i torturada la guerrilla Moviment d'Alliberament Nacional - tupamara, impulsat per les Forces Armades i els sectors civils de extrema dreta propers al govern, la creixent influncia militar va produir un desconeixement de la seva autoritat el febrer de 1973 per part de l'Exrcit i la Fora Aria, en no acceptar el nomenament com a Ministre de Defensa del general Antonio Francese. Davant de la indiferncia ciutadana a la seva convocaci de "defensar les institucions" i l'abandonament de la Marina de la seva defensa, va acabar cedint i pactant amb els militars el 13 de febrer en el cridat Acord de Boiso Lanza, en el qual, per a alguns va ser un prleg del trenqui institucional que vindria, mentre que per a d'altres va ser de fet un "cop". Bordaberry va presidir el cop d'estat del 27 de juny de 1973.

El seu fill Pedro Bordaberry ha estat Ministre i candidat a Intendent Municipal de Montevideo.

 Cop d'Estat de 1973 .
 
Bordaberry va presidir el cop d'estat del 27 de juny de 1973. Va dissoldre el Parlament (al que va substituir per un Consell d'Estat designat pel poder Executiu), les organitzacions socials, els partits poltics i va suprimir les llibertats civils. Els militars van comenar llavors a ocupar crrecs de responsabilitat en el govern en el que es va denominar el "procs cvic militar".

El 1975, va proposar als militars imposar un nou sistema constitucional d'inspiraci feixista i franquista, eliminant definitivament a tots els partits poltics en aquells dies illegalitzats i suprimint les institucions liberals. El 1976 les Forces Armades el substitueixen pel llavors president del Consell d'Estat, Alberto Demicheli.

 Judicis i detenci .


Est sent investigat per la justcia uruguaiana per crims de lesa humanitat ocorreguts en oportunitat del cop d'estat i de la dictadura que amb el mateix es va iniciar, sent acusat de violar la Constituci i com a autor intellectual en segrests i desaparicions d'opositors poltics al rgim. El 16 de novembre de 2006, va ser sotms a procs per aquests crims, junt amb qui fos el seu canceller Juan Carlos Blanco. El jutge Roberto Timbal li va imputar els assassinats dels legisladors Zelmar Michelini i Hctor Gutirrez Ruiz ocorreguts el 1976, quan es trobaven refugiats a Buenos Aires, i de dos expresos poltics refugiats a l'Argentina, els exguerrillers tupamaros Rosario Barredo i William Whitelaw, en el marc del Pla Cndor. Va ser sotms a pres preventiva.

El 20 de desembre de 2006 la jutgessa Graciela Gatti el va sotmetre a procs tamb, imposant-li aix mateix pres preventiva, com imputat dels assassinats d'Ubagessner Chvez Sosa i Fernando Miranda (les restes del qual van ser trobades el 2005 com a conseqncia de les excavacions en predis militars ordenades pel Poder Executiu en compliment de l'article 4 de la Llei de Caducitat), i de Luis E. Gonzlez, Juan M. Brieba, Carlos Arvalo, Julio Correa, Otermn Montes de Oca, Horacio Gels Bonilla, Jos Arpino Vega i Eduardo Prez Silveira (detinguts que encara romanen desapareguts, per que la jutgessa va entendre havien de ser considerats morts a efectes d'aquest procs); fets tots ocorreguts sota el seu perode de govern dictatorial. La jutgessa Gatti va declarar, emper, prescrit el delicte "d'atemptat a la Constituci" que se li atribua per haver perpetrat el Cop d'Estat del 27 de juny de 1973.     

El 23 de gener de 2007 va ser internat en un hospital de Montevideo, afligit de seriosos problemes pulmonars. Tenint en compte el seu estat de salut, el jutge Pablo Eguren li va atorgar el benefici de la pres domiciliria, pel qual des del 27 de gener va passar a complir la seva detenci al domicili d'un dels seus fills, ubicat a la capital uruguaiana.

L'1 de juny de 2007 un Tribunal d'Apellacions va confirmar la iniciaci de procs en seu contra pel cas dels assassinats de Michelini i Gutirrez Ruiz.

 Vegeu tamb .
Histria de l'Uruguai;

 Enllaos externs i referncies .
Presidncia de l'Uruguai ;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="171453" title="Instint bsic" nonfiltered="47" processed="47" dbindex="70046">
Instint bsic s una pellcula nord-americana de 1992, dirigida per Paul Verhoeven i protagonitzada per Sharon Stone (una vegada Kim Basinger rebutj el paper) i Michael Douglas.

La pellcula fou nominada a dos scar, a la millor msica, i al millor muntatge. Fou un dels films ms taquillers de l any, obtenint prop de 353 milions de dlars arreu del Mn. Amb Instint Bsic s inicien tot una srie de thrillers ertics, posant de moda el paper de femme fatale.

 Argument .
Un conegut music de rock, Johnny Boz, es assassinat al propi llit de ca seva, mentre mantenia relacions sexuals. L inspector Nick Curran (Michael Douglas) queda encarregat de la investigaci del cas. Les seves sospites es centren en Catherine Tramel (Sharon Stone), una dona molt atractiva i sensual que escriu novelles policaques, i que mant una relaci amb la vctima. Curran s adona que l homicidi coms coincideix exactament amb el que descriu Catherine en una de les seves histries. Catherine, amb gran poder de persuasi i, especialment, de seducci, manipula Curran, que arriba a sentir-se pertorbat per ella.
 
Aleshores s inicia una trama, lligada perfectament a l argument de la novella de Catherine, on els assassinats i les escenes de sexe ocupen la part ms important de l argument, en qu tamb participa la psicloga Beth Garner (Jeanne Tripplehorn).

 Notes i referncies .
 Aquesta pellcula ha estat doblada al catal.



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="171454" title="Thomas Sankara" nonfiltered="48" processed="48" dbindex="70047">

El capit Thomas Isidore Nol Sankara (21 de desembre, 1949   15 d'octubre, 1987) fou el lder de Burkina Faso (conegut tamb per Alt Volta) des del 1983 al 1987. Amb una potent combinaci de carisma personal i organitzaci social amb un xic de  democrcia participatria, el seu govern va pendre iniciatives per lluitar contra la corrupci i per millorar l'educaci, agricultura, i la situaci de la dona. El seu revolucionari programa va generar una forta oposici en els lders tradicionals i la petita per poderosa classe mitja. Afegit a la confrontaci entre els membres ms radicals i els ms conservadors en la junta vigent, aquests factors van contribuir a la seva decaiguda i assassinat en un sagnant cop d'estat el 15 d'octubre de 1987.

Primers anys de la seva vida.
Thomas Sankara s el fill de Marguerite Sankara (que va morir el 6 de mar de l'any 2000) i de Sambo Joseph Sankara (1919   4 d'agost del 2006), un policia.
Nascut en el s d'una famlia catlica, "Thom'Sank" fou un Silmi-Mossi, un grup tnic generat a partir del matrimoni entre homes Mossi i dones de la pastoral Fulani, els Silmi-Mossi sn els menys avanats en el sistema de castes dels Mossi. Va assistir a l'escola primria a Gaoua i a la secundria a Bobo-Dioulasso, la segona ciutat de l'estat.

El seu pare va lluitar amb l'armada francesa durant la II Guerra Mundial i fou detingut pels Nazis. La famlia de Sankara volia que es converts en un mossn catlic. Segons algunes fonts, ell mai va perdre la seva fe catlica tot i les seves conviccions marxistes. De la forma adecuada des d'un pas amb una mplia poblaci musulmana, tamb coneixia el Qur'an.

Carrera militar.
Desprs d'un entrenament bsic militar a l'escola secundria el 1966, Sankara va comenar la seva carrera militar a l'edat de 19, i un any ms tard fou enviat a Madagascar per al seu entrenament com a oficial a Antsirabe on va presenciar els alaments populars el 1971 i 1972. Retornant a Upper Volta el 1972, el 1974 va lluitar guerra a la frontera entre Upper Volta i Mali.

Es va convertir en una figura popular a la capital d'Ouagadougou. El fet de qu era un guitarrista decent (havia tocat en un grup anomenat  Tout--Coup Jazz ) i de qu li agradessin les motocicletes possiblement hagi contribuit al seu carisma.

El 1976 es va convertir en comandant del Commando Training Centre a P. El mateix any va conixer a Blaise Compaor a Morocco. Durant la presidncia del Coronel Saye Zerbo un grup de joves oficials va formar una organitzaci secreta anomenada "Grup d'Oficials Comunistes" (Regroupement des officiers communistes, o ROC) els membres ms coneguts foren Henri Zongo, Jean-Baptiste Boukary Lingani, Compaor i Sankara. 

Referncies.



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="171456" title="John Dewey" nonfiltered="49" processed="49" dbindex="70048">


John Dewey (1859-1952) va sser un filsof i pedagog estatunidenc. En la lnia pragmtica de William James i el seu mtode, la filosofia de Dewey s una aplicaci del mtode cientfic a la filosofia. La base de la seva pedagogia s l'educaci per l'acci. Les seves concepcions sobre sociabilitzaci i educaci social han exercit una gran influncia en la pedagogia contempornia, especialment entre els educadors adscrits al moviment de l'escola nova.

Obres principals.
"The New Psychology." Andover Review, 2, 278-289 (1884) ;
"The Ego as Cause" Philosophical Review, 3,337-341. (1894) ;
Reflex Arc Concept in Psychology" (1896);
 (1897);
L'infant i el currculum (1902);
"The Postulate of Immediate Empiricism" (1905);
and Education" (1916);
Com pensem (1910);
La Reconstrucci en la Filosofia (1919);
Naturalesa humana i conducta (1922);
The Public and its Problems (1927);
La recerca de la certitud (1929);
Experincia i naturalesa(1929);
El vell i el nou individualisme (1930);
Filosofia i civilitzaci (1931);
L'art com a experincia(1934);
Una fe comuna (1934);
Liberalisme i Acci social (1935);
Experincia i educaci (1938);
Lgica: la teoria de la investigaci (1938);
Llibertat i cultura (1939);
Coneixent i all conegut (1949) (amb Arthur Bentley) ;

2 antologies de les obres de Dewey sn a l'abast del pblic:

The Essential Dewey:  Volumes 1 and 2.  Editat per Larry Hickman i Thomas Alexander.  (1998).  Indiana University Press.

The Philosophy of John Dewey.  Editat per John J. McDermott.  (1981).  University of Chicago Press.

Els textos complets de Dewey sn recollits en 3 colleccions (compostes per 37 volums en total) des de la segent pgina web: Southern Illinois University Press:

The Early Works:  1892-1898 (5 volums)

The Middle Works:  1899-1924 (15 volums)

The Later Works:  1925-1953  (17 volums)

La Correspondncia de John Dewey (en 3 volums) es pot consultar a 

CD-ROM.

Obres sobre Dewey.

 Boisvert, Raymond. John Dewey: Rethinking Our Time. (1997). SUNY Press.
 Campbell, James. "Understanding John Dewey: Nature and Cooperative Intelligence". (1995) Open Court Publishing Company.
 Hickman, Larry A. "John Dewey's Pragmatic Technology". (1992) Indiana University Press.
 Martin, Jay. The Education of John Dewey. (2003). Columbia University Press.
 Rockefeller, Stephen. John Dewey: Religious Faith and Democratic Humanism. (1994). Columbia University Press;
 Roth, Robert J. John Dewey and Self-Realization. (1962). Prentice Hall.
 Ryan, Alan. John Dewey and the High Time of American Liberalism. (1995). W.W. Norton.
 Sleeper, R.W. "The Necessity of Pragmatism: John Dewey's Conception of Philosophy". Introduction by Tom Burke. (2001) University of Illinois Press.
 Westbrook, Robert B. John Dewey and American Democracy. (1991). Cornell University Press.
 Morton White. The Origin of Dewey's Instrumentalism. (1943). Columbia University Press.
 Caspary, William R. Dewey on Democracy. (2000). Cornell University Press.
 Seigfried, Charlene Haddock. Feminist Interpretations of John Dewey (2001). Penn State University Press.
 Shook, John. Dewey's Empirical Theory of Knowledge and Reality. (2000). The Vanderbilt Library of American Philosophy;

Vegeu tamb.
Dewey Commission;
Laboratory school;
Academy at Charlemont;

Enllaos externs.
 Center for Dewey Studies;
 John Dewey Society;
 Democracy and Education (WikiSource);
 Excerpts from Experience and Nature (pdf file);
 Impressions of Soviet Russia;
 Small site on John Dewey;
 John Dewey Papers at Southern Illinois University Carbondale;
 a website dedicated to the transactional view of Dewey and Arthur Bentley;
 Information about John Dewey and F. Mathias Alexander;
 More information about John Dewey and F. Mathias Alexander;
 Otter Valley Experiential High School -- A Brandon, Vermont high school based on Experiential Learning;
 The Children's School of Oak Park - A Progressive Education elementary school in Oak Park, Illinois;
 The Academy at Charlemont - A classical and community based Progressive Education high school in Charlemont, MA;
 City & Country School located in NYC, for children ages 2-13, founded in 1914 by the pioneering educator, Caroline Pratt.;
 Article on Dewey's Moral Philosophy in Stanford Encyclopedia of Philosophy;
 Dewey page from Pragmatism Cybrary;








































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="171458" title="Europa del Nord" nonfiltered="50" processed="50" dbindex="70049">

Europa del Nord s la part septentrional del continent europeu. Al llarg del temps aquesta regi s'ha definit de forma diversa, per avui dia normalment inclou:  
 Els pasos nrdics, que comprenen els estats de Dinamarca, Finlndia, Islndia, Noruega i Sucia, juntament amb les illes land, Svalbard i Froe i, de vegades, Carlia i la pennsula de Kola.
 La Repblica d'Irlanda, el Regne Unit, l'illa de Man i les illes Anglonormandes (vegeu tamb Europa Occidental).
 Els estats bltics: Estnia, Letnia i Litunia.
 Les regions costaneres de la mar Bltica i de la mar del Nord, com ara la Rssia nord-occidental, el nord de Polnia, els Pasos Baixos, Blgica, Luxemburg i el nord d'Alemanya.

La Divisi d'Estadstica de les Nacions Unides defineix l'Europa del Nord com la regi que inclou els estats de:

 Alemanya;
 Dinamarca;
 Estnia;
 Finlndia;
 Irlanda;
 Islndia;
 Letnia;
 Litunia;
 Noruega;
 Pasos Baixos;
 Regne Unit;
 Sucia;

Abans del segle XIX, el terme Europa del Nord incloa els pasos nrdics, la Rssia europea, els pasos bltics (aleshores Livnia i Curlndia) i Grenlndia.

Molt abans, quan Europa era dominada per la regi mediterrnia (per exemple, durant l'Imperi Rom), tot el que no fos a prop d'aquest mar era anomenat Europa del Nord, incloent-hi Alemanya, els Pasos Baixos i ustria. Aquest significat s usual encara en alguns contextos, com quan es parla del Renaixement nrdic. A l'poca medieval, el terme Thule o Ultima Thule es referia a una mena de lloc mtic a l'extrem septentrional del continent.

En el context de la Uni Europea, Dinamarca, Sucia, Finlndia, Alemanya i els Pasos Baixos conformen el que habitualment s'anomena el Grup Nord

La Dannevirke i el canal de la Mnega sovint sn vistos com els lmits de l'Europa del Nord, si ms no a la part occidental, ja que una gran part dels territoris ms al sud foren governats pels francs de Carlemany i els de ms al nord ho foren pels anglesos de Canut el Gran.

Avui dia aquest terme s molt subjectiu ja que el seu significat normalment ve determinat pel punt de vista geopoltic del qui parla. Cosa que vol dir que la definici del terme s ms aviat sociopoltica, ja que, per exemple, no s racional incloure Anglaterra dins l'Europa del Nord i, en canvi, no incloure-hi els Pasos Baixos.


































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="171460" title="Conselleria de Presidncia del Govern de les Illes Balears" nonfiltered="51" processed="51" dbindex="70050">
El conseller de Presidncia del Govern de les Illes Balears s el mxim representant de la conselleria de Presidncia. L'actual conseller de Presidncia s Albert Moragues Gomila (PSOE), des del 9 de juliol de 2007.

Competncies i composici.

Les competncies d'aquest departament actualment (2007) sn la de coordinaci de la tasca de govern, la de representaci i de relaci de la instituci amb altres mbits i institucions de les illes.

El departament consta de les direccions generals de Relacions Institucionals, de Relacions amb el Parlament, de Projectes i de Comunicaci. s, a ms, l'rgan dependent de l'Advocacia de la Comunitat autnoma, del BOIB, aix com de l'EPRTVIB.

Al llarg de la histria autonmica illenca, el departament encarregat d'aquests assumptes, ha canviat de denominaci diverses vegades i ha acollit altres matries d'acci. Fins l'any 1996 s'anomenava conselleria de Governaci, l'any 2003 assumia les competncies d'Esports i s'anomenava conselleria de Presidncia i Esports, mentre que Relacions institucionals depenien de la vicepresidncia. L'any 2007 es desocupa de la matria d'Esports i acull de nou la matria de relacions institucionals.

Llista de consellers de Governaci (1991-1996).



Llista de consellers de Presidncia (1996-2003).



Llista de consellers de Presidncia i Esports (2003-2007).



Llista de consellers de Presidncia (des de 2007).



Enllaos externs.

Portal de la conselleria de Presidncia del Govern de les Illes Balears;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="171461" title="Revlver" nonfiltered="52" processed="52" dbindex="70051">
Un revlver s una arma de foc curta, amb recambra rotativa de 5 o 6 trets. En un revlver, el tambor actua tant d'allotjament del cartutx com de recambra, depenent de la seva posici respecte al can de l'arma.




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="171465" title="Zim" nonfiltered="53" processed="53" dbindex="70052">
Zim s un programa creat i desenvolupat en Perl i GTK, que permet redactar textos en format wiki.
Facilita la redacci de pgines a travs d'un editor WSYIWYG. Aquestes pgines seran guardades al directori que el propi usuari pot escollir, en arxius de text en els quals el text estar formatat en la sintaxi wiki.

 Caracterstiques .
 Editor WYSIWYG simple per a la correcci de textos.
 Exportar les seves notes a documents HTML.
 Historial de canvis.
 Caracterstiques comuns d'un wiki.
 Cada pgina es guarda com un arxiu de text, amb sintaxi bsica d'un wiki.
 Les pgines poden contenir enllaos a altres pgines.


 Observacions .
 Crear una pgina nova s tan fcil com crear un enlla que no existeix.
 Facilitat d's;
 Veure els objectius futurs per al desenvolupament de Zim.

 Connectors .
Alguns dels plugins existents:
 TrayIcon;
 Correcci ortogrfica, usant gtkspell.
 s possible exportar les seves notes a documents HTML.

 Enllaos externs .
 Pgina oficial de Zim .
 Scripts per a Zim ;
 Installar Zim a Windows XP ;
 Captures de Pantalla ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="171466" title="Ciatolpid" nonfiltered="54" processed="54" dbindex="70053">


Els ciatolpids (Cyatholipidae) sn una famlia d'aranyes araneomorfes, que formen part de la superfamlia dels araneodeus (Araneoidea), al costat de tretze famlies ms entre les que cal destacar pel seu nombre d'espcies: linfids, araneids, terdids, tetragntids i nestcids.

Van ser descoberts ja a finals del segle XIX a frica. Viuen en boscos de muntanya, en ambients humits, tot i que algunes espcies, com Scharffia rossi, sn prpies d'habitats ms secs, com la sabana. La majoria dels ciatolpids fan teranyines en llenol.

 Sistemtica .
Amb la informaci recollida fins el 28 d'octubre de 2006, aquesta famlia t 23 gneres i 58 espcies. 

Moltes de les espcies ocupen gran zones de l'frica i Madagascar, algunes es troben a Nova Zelanda i Austrlia oriental i una, Pokennips dentipes, s de Jamaica.

 Alaranea Griswold, 1997 (Madagascar);
 Buibui Griswold, 2001 (Africa);
 Cyatholipus Simon, 1894 (Sud-frica);
 Hanea Forster, 1988 (Nova Zelanda);
 Ilisoa Griswold, 1987 (Sud-frica);
 Isicabu Griswold, 1987 (frica);
 Kubwa Griswold, 2001 (Tanznia);
 Lordhowea Griswold, 2001 (Illa de Lord Howe);
 Matilda Forster, 1988 (Austrlia);
 Pembatatu Griswold, 2001 (frica);
 Pokennips Griswold, 2001 (Jamaica);
 Scharffia Griswold, 1997 (frica);
 Teemenaarus Davies, 1978 (Austrlia);
 Tekella Urquhart, 1894 (Nova Zelanda);
 Tekellatus Wunderlich, 1978 (Austrlia);
 Tekelloides Forster, 1988 (Nova Zelanda);
 Toddiana Forster, 1988 (Austrlia);
 Ubacisi Griswold, 2001 (Sud-frica);
 Ulwembua Griswold, 1987 (frica, Madagascar);
 Umwani Griswold, 2001 (frica);
 Uvik Griswold, 2001 (frica);
 Vazaha Griswold, 1997 (Madagascar);
 Wanzia Griswold, 1998 (Camerun, Bioko);

Referncies.
  Griswold, C.E.(1997). The Spider Family Cyatholipidae in Madagascar (Araneae, Araneoidea). Journal of Arachnology 25(1): 53-83. PDF;
 The World Spider Catalog, V7.5;
 
 Vegeu tamb .
 Araneodeu;
 Llista d'espcies de ciatolpids;
 Classificaci de les aranyes;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="171469" title="Action Comics" nonfiltered="55" processed="55" dbindex="70054">
Action Comics, publicada per primera vegada el juny del 1938 per DC Comics, s la srie de cmics que marca el debut de Superman, el primer gran superheroi de la histria. A causa de la tibant situaci mundial prvia a la Segona Guerra Mundial, el concepte de super heroi creat al primer nmero d' Action Comics va motivar un xit sense precedents i va donar origen a una enorme quantitat de personatges similars, iniciant la Edat Daurada dels cmics. 

En primera instncia, l'editorial era coneguda solament com Detective Comics, desprs com National Comics, National Periodical Publication i finalment DC Comics. La revista va tenir una publicaci interrompuda durant certs perodes, per encara se segueix editant i s la segona historieta amb ms nombres publicats, havent superat els 800. 

Actions Comics n1.
Grcies a la importncia del personatge de Superman, les poques edicions encara existents del Action Comics N 1 tenen un valor estimat d'uns 500.000 $.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="171470" title="Detective Comics" nonfiltered="56" processed="56" dbindex="70055">
Detective Comics s un llibre de cmics publicat per DC Comics des de 1937. s, juntament amb Action Comics (on va aparixer per primera vegada Superman), un dels ttols ms coneguts de l'empresa; de fet, DC (que s el nom de l'empresa) prov de Detective Comics. Amb ms de 800 edicions s el llibre de cmics de ms llarga publicaci contnua a Estats Units. Es mant, com en els seus orgens, d'aparici mensual.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="171471" title="Mismnid" nonfiltered="57" processed="57" dbindex="70056">


Els mismnids (Mysmenidae) sn una famlia d'aranyes araneomorfes, que formen part de la superfamlia dels araneodeus (Araneoidea), al costat de tretze famlies ms entre les que cal destacar pel seu nombre d'espcies: linfids, araneids, terdids, tetragntids i nestcids.

 Sistemtica .
Amb la informaci recollida fins el 28 d'octubre de 2006, aquesta famlia t 22 gneres i 91 espcies. Es troben per Europa i sia, zones d'Amrica, al voltant del centre, d'frica i moltes illes.

 Acrobleps Hickman, 1979 (Tasmnia);
 Anjouanella Baert, 1986 (Illes Comores);
 Brasilionata Wunderlich, 1995 (Brasil);
 Calodipoena Gertsch & Davis, 1936 (Amrica Central, Carib, Algria);
 Calomyspoena Baert & Maelfait, 1983 (Galpagos);
 Crassignatha Wunderlich, 1995 (Malisia);
 Iardinis Simon, 1899 (Nepal, ndia);
 Isela Griswold, 1985 (Sud-frica);
 Itapua Baert, 1984 (Paraguai);
 Kekenboschiella Baert, 1982 (Nova Guinea);
 Kilifina Baert & Murphy, 1992 (Kenya);
 Leviola Miller, 1970 (Angola);
 Maymena Gertsch, 1960 (Amrica Central fins a Sud-amrica);
 Microdipoena Banks, 1895 (EUA fins a Paraguai, frica);
 Mysmena Simon, 1894 (Mediterrani, Oceania);
 Mysmenella Brignoli, 1980 (Palertic, frica, Oceania);
 Mysmeniola Thaler, 1995 (Veneuela);
 Mysmenopsis Simon, 1897 (EUA to Per);
 Phricotelus Simon, 1895 (Sri Lanka);
 Tamasesia Marples, 1955 (Samoa, Nova Calednia);
 Taphiassa Simon, 1880 (Nova Calednia);
 Trogloneta Simon, 1922 (EUA, Europa, Illes Canries);

 Referncies .
 Coyle, F. A. and T. E. Meigs (1989): "Two new species of kleptoparasitic Mysmenopsis (Araneae, Mysmenidae) from Jamaica". Journal of Arachnology 17:59-70. PDF;
 Coyl, F.A.; O'Shields, T.C.; Perlmutter, D.G. (1991): "Observations on the behaviour of the kleptoparasitic spider, Mysmenopsis furtiva (Araneae, Mysmenidae)". Journal of Arachnology, 19, 62 66. PDF;
 Hajer J, Rehakova D. (2003): "Spinning activity of the spider Trogloneta granulum (Araneae, Mysmenidae): web, cocoon, cocoon handling behaviour, draglines and attachment discs". Zoology (Jena) 106(3):223-31. Abstract;
 
 Vegeu tamb .
 Araneodeu;
 Llista d'espcies de mismnids;
 Classificaci de les aranyes;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="171474" title="Guy Delisle" nonfiltered="58" processed="58" dbindex="70057">
Guy Delisle s un autor de cmics nascut el 19 de gener del 1966 al Quebec. Desprs d'estudiar animaci al Sheridan College de Toronto, va treballar a diferents estudis d'arreu del mn, com ara al Canad, Alemanya, Frana, la Xina, Corea del Nord... Les seues experincies com a supervisor d'animaci a l'sia han estat un excellent material per als seus dos lbums autobiogrfics, Shenzhen el 2001 i Pyongyanyg el 2003.

 Links .
 http://www.guydelisle.com/;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="171475" title="Museu Guggenheim (Nova York)" nonfiltered="59" processed="59" dbindex="70058">

El museu Guggenheim de Nova York (en angls Solomon R. Guggenheim Museum) s el primer dels museus creats per la Fundaci Solomon R. Guggenheim, dedicada a l'art modern. Va ser fundat el 1937 a l'Upper East Side de Nova York. Al comenament va ser anomenat Museu de Pintura No-objectiva, i va ser fundat per a exhibir art avantguardista d'artistes moderns primerencs com Kandinski i Mondrian. 

El 1959 es va mudar al lloc on es troba actualment (davant del Central Park), quan es va completar l'edifici dissenyat per l'arquitecte Frank Lloyd Wright. Guggenheim no sabia qui triar com a arquitecte per al museu, i per aix va demanar a la baronessa Hilla von Rebay que escolls alg. Ella va triar Wright perqu era l'arquitecte ms fams del moment. L'edifici en si mateix es va convertir en una obra d'art. 

L'edifici.
Des del carrer, l'edifici sembla una cinta blanca enrotllada en forma cilndrica, lleument ms ampla al cim que a la base. Internament, les galeries formen una espiral. Aix, el visitant veu les obres mentre camina per la rampa helicodal, com fent un passeig. El 1992 l'edifici va ser complementat amb una torre rectangular adossada, ms alta que l'espiral original. Aquesta modificaci del disseny original de Wright va generar una forta controvrsia.




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="171477" title="Fundaci Solomon R. Guggenheim" nonfiltered="60" processed="60" dbindex="70059">
La Fundaci Solomon R. Guggenheim (en angls Solomon R. Guggenheim Foundation) s una fundaci artstica creada per Solomon R. Guggenheim el 1937 per a la promoci de l'art modern. Compta amb diverses seus per tot el mn, la majoria de gran qualitat arquitectnica. 

Museus Guggenheim. 
El Museu Solomon R. Guggenheim de Nova York, als Estats Units, obra de Frank Lloyd Wright. ;
La Collecci Peggy Guggenheim de Vencia, a Itlia. ;
El Museu Guggenheim de Bilbao, al Pas Basc, obra de Frank Gehry. ;
El Deutsche Guggenheim de Berln, a Alemanya.
El Guggenheim Hermitage de Las Vegas, als Estats Units. ;
El Museu Guggenheim de Guadalajara, a Mxic (en construcci). ;
El Museu Guggenheim d'Abu Dhabi, als Emirats rabs Units (previst per al 2010).














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="171478" title="Nebo (Galles)" nonfiltered="61" processed="61" dbindex="70060">




Nebo s un poblet que pertany al districte censal de Llanllyfni, en el comtat de Gwynedd, a Galles. Per dessobre el poble, en un tur a 297 m. d'alada, s'ala des dels anys seixanta una antena repetidora de rdio i televisi que cobreix no tan sols la majoria de la vall de Nantlle (Dyffryn Nantlle), sin la pennsula de Ll n, la comarca de Eifionydd i la part costanera d'Ardudwy.

Nebo s una petita zona residencial, amb una escola primria amb uns vint-i-cinc alumnes,  compartida amb el llogarret ve de Nasareth (oberta el 1873 i actualment amenaada de tancament ). L'esglsia (1861-1981 ) i l'oficina de correus s'han tancat modernament i els locals han estat dedicats a altres menesters. L'rea de jocs i el camp de futbol permeten celebrar els actes de l'escola i del poble, i un club juvenil es reuneix en la Sala Comunitria sobre l'escola. La poblaci s majoritriament galloparlant.

El poble s un dels punts d'accs per fer excursions a la serra de Nantlle, situada a poca distncia al sud-est. Un servei d'autobs uneix Nebo amb Caernarfon . El codi postal s el LL54, i el prefix telefnic, el 1286.

 Enlla .
 Plana de la Vall del Nantlle (Dyffrin Nantlle) que recull informacions sobre el poble ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="171480" title="Simfitogntid" nonfiltered="62" processed="62" dbindex="70061">


Els simfitogntids (Symphytognathidae) sn una famlia d'aranyes araneomorfes, que formen part de la superfamlia dels araneodeus (Araneoidea), al costat de tretze famlies ms entre les que cal destacar pel seu nombre d'espcies: linfids, araneids, terdids, tetragntids i nestcids.

 Sistemtica .
Amb la informaci recollida fins el 18 de juliol de 2006, aquesta famlia t 6 gneres i 44 espcies. La major part dels gneres es troben a la zona tropical d'Amrica Central i Amrica del Sud, a Oceania; hi ha 3 espcies africanes, Anapistula benoiti, Anapistula caecula i Symphytognatha imbulunga, i una del Jap (Anapistula ishikawai), i una dels Sud-est d'sia (Anapistula jerai).

 Anapistula Gertsch, 1941 (Amrica Central i Amrica del Sud, frica, sia, Austrlia);
 Anapogonia Simon, 1905 (Java);
 Curimagua Forster & Platnick, 1977 (Panam, Veneuela);
 Globignatha Balogh & Loksa, 1968 (Brasil, Belize);
 Patu Marples, 1951 (Colmbia, Oceania);
 Symphytognatha Hickman, 1931 (Mxic fins al Brasil, frica, Austrlia, Nova Guinea);

 Referncies .
 Forster, R.R. & Platnick, N.I. (1977). A review of the spider family Symphytognathidae (Arachnida, Araneae). American Museum novitates 2619. PDF 20Mb Abstract;
  
 Vegeu tamb .
 Araneodeu;
 Llista d'espcies de simfitogntids;
 Classificaci de les aranyes;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="171484" title="Senat de Romania" nonfiltered="63" processed="63" dbindex="70062">

El Senat de Romania (en romans Senat) s la cambra  alta del Parlament bicameral de Romania. T 137 escons i els seus membres sn elegits per sufragi universal directe amb un mandat de quatre anys.

 Composici .
VI Legislatura (30 de novembre de 2008).



 V Legislatura (28 de novembre de 2004 - 30 de novembre de 2008) . 

En les eleccions legislatives de Romania de l'any 2004 celebrades el 28 de novembre, la formaci poltica Aliana de Justcia i Veritat guanyava el nombre ms gran d'escons, tot i que cap formaci poltica va aconseguir la majoria absoluta. El President actual del Senat de Romania s Ilie Srbu, del Partit Socialdemcrata de Romania i que fou elegit  el 28 d'octubre de 2008. 

Fins a l'abril de 2007, l'Aliana de Justcia i Veritat governava en coalici amb altres formacions poltiques menors. A partir de l'abril de 2007 desprs de la ruptura de l'Aliana de Justcia i Veritat, el Partit Nacional Liberal i la Uni Democrtica d'Hongaresos de Romania  varen formar una coalici governamental minoritria.



 IV Lesgislatura (26 de novembre de 2000 - 28 de novembre de 2004 .

Les eleccions legislatives de la legislatura 2000   2004 es van celebrar el 26 de novembre de 2000, essent la formaci poltica guanyadora el Partit Socialdemocrta de Romania. El  President del Senat de Romania va ser al llarg de tot aquest perode Nicolae V c roiu, que fou elegit  el desembre 2000. L'assignaci d escons al llarg de tota aquesta legislatura va ser la  segent:





 Presidents del Senat .



 Veure tamb .
 Cambra dels Diputats de Romania;

 Enllaos externs . 
 Plana web oficial del Senat de Romania;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="171486" title="Sam Taylor-Wood" nonfiltered="64" processed="64" dbindex="70063">
Samantha Taylor-Wood (4 de mar de 1967 a Londres) s una artista contempornia especialitzada en fotografia i videoart que es va graduar al Goldsmiths College. 

Biografia.
Els pares de Taylor-Wood es van divorciar quan ella era una adolescent, i Samantha es va anar a viure amb la seva mare i el seu padrastre a una comuna new-age. Quan va complir els setze anys, la seva mare la va abandonar. Samantha va tenir problemes en els exmens i li va costar molt entrar a l'escola d'art, cosa que finalment va aconseguir. Desprs de dur una discoteca i alternar altres treballs, va comenar a realitzar filmacions curtes en vdeo i a prendre fotografies. 

El 1995 va contreure matrimoni amb Jay Jopling, i la seva primera filla, Angelica, va nixer el 1997. Poc desprs, li van diagnosticar un cncer de clon, que va assolir superar, per el 1999, li van diagnosticar un cncer de pit que va concloure amb una mastectomia. El seu segon fill amb Jopling va nixer el 2006. Taylor-Wood va ser nominada per al Premi Turner el 1998.

Obra.
Alguns dels seus treballs inclouen filmacions de David Beckham dormint, Elton John o Pet Shop Boys. Les seves fotografies s'han exhibit al Museu Guggenheim Nova York, la National Portrait Gallery de Londres i a les millors galeries del mn, sent una de les artistes britniques ms aclamades del moment, el que no impedeix als seus detractors opinar que el seu veritable talent es troba en els nmeros de telfon de la seva agenda. 

Una agenda a la qual va donar bon s en 2004 amb la srie de fotografies Crying Men, vint-i-set retrats de coneguts actors masculins (Laurence Fishburne, Sean Penn, Dustin Hoffman, Paul Newman, Willen Dafoe o Robert Downey Jr) als quals va sotmetre a la prova de plorar d'una manera sincera davant el seu cmera. Les imatges ens plantegen la pregunta de quant hi ha de deb i quant de mentida en les seves emocions. 









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="171488" title="Eija-Liisa Ahtila" nonfiltered="65" processed="65" dbindex="70064">
Eija-Liisa Ahtila (1959 a Hmeenlinna, Finlndia) realitza videoart i fotografia. Viu i treballa a Hlsinki. El seu treball se centra en emocions, havent-lo descrit ella mateixa com "drames humans", mostrant amb freqncia els estats mentals d'individus durant moments de fragilitat psicolgica. La seva obra ha estat exposada internacionalment, incloent una de les exposicions temporals a la Tate Modern de Londres.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="171491" title="Sinotxid" nonfiltered="66" processed="66" dbindex="70065">


Els sinotxids (Synotaxidae) sn una famlia d'aranyes araneomorfes, que formen part de la superfamlia dels araneodeus (Araneoidea), al costat de tretze famlies ms entre les que cal destacar pel seu nombre d'espcies: linfids, araneids, terdids, tetragntids i nestcids.

 Sistemtica .
Amb la informaci recollida fins el 28 d'octubre de 2006, aquesta famlia t 13 gneres i 68 espcies. Es troben a Amrica Central i Amrica del Sud, Nova Zelanda i Austrlia.
La categoritzaci en subfamlies segueix l
es propostes de Joel Hallan en el seu Biology Catalog.

 Pahorinae . 
Forster, Platnick & Coddington, 1990
 Nomaua Forster, 1990 (Nova Zelanda);
 Pahora Forster, 1990 (Nova Zelanda);
 Pahoroides Forster, 1990 (Nova Zelanda);
 Runga Forster, 1990 (Nova Zelanda);
 Wairua Forster, 1990 (Nova Zelanda);

 Physogleninae . 
Petrunkevitch, 1928
 Meringa Forster, 1990 (Nova Zelanda);
 Paratupua Platnick, 1990 (Austrlia);
 Physoglenes Simon, 1904 (Xile);
 Tupua Platnick, 1990 (Tasmnia);

 Synotaxinae . 
Simon, 1894
 Calcarsynotaxus Wunderlich, 1995 (Austrlia);
 Chileotaxus Platnick, 1990 (Xile);
 Synotaxus Simon, 1895 (Sud-amrica);

 Incertae sedis .
 Mangua Forster, 1990 (Nova Zelanda);

Referncies.
 Agnarsson I. (2003): "The phylogenetic placement and circumscription of the genus Synotaxus (Araneae: Synotaxidae) with a description of a new species from Guyana, and notes on theridioid phylogeny". Invertebrate Systematics 17(6): 719-734. (Synotaxus waiwai) PDF ;
 Eberhard, W.G. (1995): "The web and building behavior of Synotaxus ecuadorensis (Araneae, Synotaxidae)". J. Arachnol. 23:25-30. PDF;

 Vegeu tamb .
 Araneodeu;
 Llista d'espcies de sinotxids;
 Classificaci de les aranyes;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="171495" title="Gussi" nonfiltered="67" processed="67" dbindex="70066">
Un gussi, o bussi, s un llagut petit d'uns vint pams, de vela llatina o de martell, molt semblant a la xaica. Fou utilitzat a les costes catalanes fins ben entrat el segle passat per a la pesca amb fluixa.

s de procedncia desconeguda per apareix el segle XIX. Podria relacionar-se -tot i que no s gaire segur- amb l'antic bus, gran embarcaci medieval, probablement de l'escandinau antic buza; ms aviat sembla un manlleu del genovs guzzo en la forma plural guzzi. L'etimologia tamb podria provenir de l'rab bus, nau.

Gussi tamb designa el nom d'un llinatge present a Castellbisbal, Isbol, Puig-reig, Olesa de Montserrat, Terrassa, Reus, etc.

 Referncies .
;
El senyor Pere Jubert fou molt donat a pescar i a navegar per les costes de Calella. En un gussi de la seva propietat, que tenia un pal i una vela de martell, anava a cap de Planes, a les Formigues, al cap de Sant Sebasti i fins i tot als Ullastres, que sn uns rocs que hi ha sobre el cap i que tenen fama de ser molt peixaters.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="171496" title="Sotxi" nonfiltered="68" processed="68" dbindex="70067">

Sotxi o Sochi (rus:      , georgi:      ) s una ciutat turstica russa situada al territori de Krasnodar prop de la frontera amb Abkhzia (Gergia). S'estn a la vora del Mar Negre amb els pics nevats de les muntanyes del Caucas com a fons. L'rea metropolitana de Sotxi s'estn 145 kilmetres al llarg de la costa, convertint-la en la ms llarga del continent i la segona ms llarga de tot el mn. El 1989 tenia censats a 336.514 habitants que van baixar a 328.809 al cens del 2002. La ciutat ha segut escollida pel Comit Olmpic Internacional com a seu dels Jocs Olmpics d'Hivern del 2014.






Sotxi gaudeix d'un dels hiverns ms suaus de tota Rssia (+5'9 C al gener) i a l'agost les mximes sn de 27C. La pluviometria anual s molt alta amb 1.400 mm. Stalin hi tenia una Dacha i es va convertir oficiosament en la capital sovitica d'estiu.


 
Enllaos externs.

Sochi 2014 website;
2014;


Sochi Club - online guide to Sochi - Info and Entertainment;
Sochi City Portal - Info and Entertainment;
Forums Sochi City - Info and Entertainment;
Sochi on Google maps;

Referncies.





















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="171499" title="Sant Mart de Romany" nonfiltered="69" processed="69" dbindex="70068">

Sant Mart de Romany s l'esglsia parroquial de l'entitat de poblaci de Romany de la Selva, al municipi baixempordans de Santa Cristina d'Aro. s dedicada a l'advocaci de Sant Mart de Tours.

Temple.

L'edifici que acull l'esglsia parroquial s un immoble d'estil del primer romnic dels segles X i XI, dedicada al 1019. De planta de creu grega, l'absis de planta trapezodal es troba al bra de llevant i les voltes de can sn reforades amb arcs de ferradura. A la intersecci dels braos del transsepte s'hi drea una estructura pseudocopular, molt ms elevada que la resta d'espais, la qual cosa fa sobresortir aquest creuer pel dessobre dels braos del cos. Tot i que s considerada una construcci preromnica, t ja elements constitutius del romnic ple, com les finestres de doble esqueixada. La porta d'accs al temple se situa a migdia.

Com a element posterior, hom troba el campanar, d'un estil romnic ms evolucionat. Es tracta d'una torreta quadrada d'un sol pis amb finestres geminades de columneta i capitell mensuliforme, sense decoraci. Es constru annexat al cos central, en part sobre el bra nord del creuer. Es data entre els segles XI i XII, amb un afegit piramidal a la cspide d'poca ms moderna. 

En una cronologia similar a la del campanar s'afeg una sagristia al bra sud del creuer que desfigura la forma original de l'absis.

Annexos.
Al costat del temple, s'hi situaven la rectoria i el cementiri parroquial. El cementiri fou clausurat al 1911 per raons higiniques i traslladat a les afores de la poblaci. Per la seva banda, la rectoria fou desafectada a mitjan de segle XX.

Misses.
Tot l'any
Segon diumenge de cada mes, a la una del migdia.
Juliol i agost
Segon i quart diumenge, a la una del migdia.
Extraordinries
Nadal, diumenge de Pasqua i el diumenge de la festa major de Romany de la Selva (setembre).

Enllaos externs.

Informaci sobre Sant Mart de Romany ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="171500" title="Joan Crexells i Vallhonrat" nonfiltered="70" processed="70" dbindex="70069">
Joan Crexells i Vallhonrat (Barcelona 1896 - 1926) fou un escriptor i intellectual catal. Estudi comer, filosofia i dret a la Universitat de Barcelona i tamb als Estudis Universitaris Catalans. Era fora interessat en la problemtica del pensament, i per aix aprofund els estudis de grec, de filosofia i de pedagogia. Estudi filosofia del dret amb Eugeni d'Ors a Barcelona i amb Rudolf Stammler, a Berln, alhora que militava a Acci Catalana. 

Fou pensionat per l'ajuntament de Barcelona per a ampliar estudis d'economia i de finances, i fou nomenat cap d'estadstica municipal el 1924, per la dictadura del general Miguel Primo de Rivera li imped ocupar el crrec. Viatj per Itlia, ustria, Alemanya, Polnia i Anglaterra, collabor en Quaderns d'Estudi, en La Revista, en Revista de Catalunya i en La Publicitat (1920-26), on s'encarreg de la pgina d'economia amb el pseudnim Observer. 

A travs dels seus escrits i conferncies incorpor nous corrents europeus a la cultura catalana, com les teories de Bertrand Russell. Tamb tradu del grec tres volums dels Dilegs de Plat per a la Fundaci Bernat Metge el 1924-1928. Mor jove i en honor seu es va instituir el Premi Joan Crexells de narrativa.

 Obres .
 La histria a l'inrevs (1968) ;
 Primers assaigs (1933);
 De Plat a Carles Riba (1996), ;
 Crniques Europees. Berln-Londres, 1920-26 (1997),
 Escrits d'economia i finances (1998-2000) ;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="171503" title="Teridiosomtid" nonfiltered="71" processed="71" dbindex="70070">


Els teridiosomtids (Theridiosomatidae) sn una famlia d'aranyes araneomorfes, que formen part de la superfamlia dels araneodeus (Araneoidea), al costat de tretze famlies ms entre les que cal destacar pel seu nombre d'espcies: linfids, araneids, terdids, tetragntids i nestcids. La seva caracterstica ms destacada s la teranyina cnica que construeixen.

 Sistemtica .
Amb la informaci recollida fins el 28 d'octubre de 2006, aquesta famlia t 12 gneres i 75 espcies. Es troben a Europa, a tota la zona central americana i a zones d'sia oriental i occidental, i Austrlia oriental.

La categoritzaci en subfamlies segueix les propostes de Joel Hallan en el seu Biology Catalog.

 Eperiotypinae .
 Epeirotypus O. P-Cambridge, 1894 (Mxic fins a Costa Rica);
 Naatlo Coddington, 1986 (Amrica Central i Sud-amrica);

 Ogulninae .
 Ogulnius O. P.-Cambridge, 1882 (Amrica Central i Sud-amrica, South Asia);

 Platoninae .
 Chthonos Coddington, 1986 (Sud-frica);
 Plato Coddington, 1986 (Sud-amrica);

 Theridiosomatinae .
 Andasta Simon, 1895 (South Asia);
 Baalzebub Coddington, 1986 (frica Central i Sud-frica, Austrlia);
 Epilineutes Coddington, 1986 (Mxic fins a Brasil);
 Theridiosoma O. P.-Cambridge, 1879 (arreu del mn);
 Wendilgarda Keyserling, 1886 (Amrica Central i Sud-amrica, sia);
 Zoma Saaristo, 1996 (Seychelles);

 Incertae sedis' .
 Parogulnius Archer, 1953 (EUA);

 Referncies .
;
 The World Spider Catalog, V7.5;
 
 Vegeu tamb .
 Araneodeu;
 Llista d'espcies de teridiosomtids;
 Classificaci de les aranyes;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="171508" title="Fundaci Bernat Metge" nonfiltered="72" processed="72" dbindex="70071">
La Fundaci Bernat Metge s una instituci fundada el 1922 sota el patrocini de l'editorial Alpha de Francesc Camb, i que avui forma part de l'Institut Camb i t com a finalitat no sols el foment de l'estudi dels clssics grecs i llatins als Pasos Catalans, sin tamb la de crear al llarg dels temps generacions d'humanistes.

La seva activitat principal ha estat la publicaci de la collecci Fundaci Bernat Metge, en catal, seguint el model de les grans colleccions clssiques europees (com la Collections des universits de France (coneguda com "la Bud"), patrocinada per l'Association Guillaume Bud, o la Bibliotheca Teubneriana de Benediktus Gotthelf Teubner). Es va iniciar l'abril de 1923 amb De la Natura de Lucreci. Els seus directors han estat Joan Estelrich (1923-1958) i Carles Riba  (1958-1959), qui va formar una escola de traductors. Desprs ha estat dirigida per un consell directiu integrat per Josep Alsina, Joan Petit (succet per Jaume Berenguer), Miquel Dol, Josep Vergs i Fbregas i Joan Baptista Solervicens. 

La collecci Fundaci Bernat Metge.

La collecci "Fundaci Bernat Metge" recull la publicaci de traduccions d'autors grecs i llatins al catal. Les versions, que sn publicades amb el text original i sense, han contribut a fixar el llenguatge literari culte. La collecci rest interrompuda del 1939 al 1946. Actualment disposa de ms de 360 volums.

La collecci, segons el catleg editorial, se subdivideix en les segents sries: 

Srie Literatura grega;
Srie Literatura llatina;
Srie Filosofia grega i llatina;
Srie Histria grega;
Srie Histria llatina;

 Enllaos externs.
 Pgina de la Fundaci Bernat Metge;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="171509" title="Neflid" nonfiltered="73" processed="73" dbindex="70072">



Els neflids (Nephilidae) sn una petita famlia d'aranyes araneomorfes, que formen part de la superfamlia dels araneodeus (Araneoidea), al costat de tretze famlies ms entre les que cal destacar pel seu nombre d'espcies: linfids, araneids, terdids, tetragntids i nestcids. Tots els  neflids renoven parcialment la seva teranyina.

 Sistemtica .
Amb la informaci recollida fins el 28 de maig de 2006, aquesta famlia t 4 gneres 50 espcies i 25 subespcies, de les quals 27 espcies i 24 subespcies pertanyen al gnere Nephila. Sn prpies de tota la zona tropical, i viuen en tot l'hemisferi sud.

Havien format un grup dins les famlies dels araneids i dels tetragntids fins que van ser separades i agrupades en una famlia prpia. El gnere Singafrotypa va ser traslladat als araneids l'any 2002.

 Clitaetra Simon, 1889 (frica, Madagascar, Sri Lanka);
 Herennia Thorell, 1877 (Sud d'sia, Austrlia);
 Nephila Leach, 1815 (Pantropical);
 Nephilengys L. Koch, 1872 (Pantropical);

 Referncies .


 Bibliografia .
 Kuntner, M. (2006): "Phylogenetic systematics of the Gondwanan nephilid spider lineage Clitaetrinae (Araneae, Nephilidae)". Zoologica Scripta 35(1):19-62. PDF;
 Kuntner, M.; G. Hormiga. (2002): "The African spider genus Singafrotypa (Araneae, Araneidae)". Journal of Arachnology 30:129-139. PDF;
 Kuntner, M. (2002): "The placement of Perilla (Araneae, Araneidae) with comments on araneid phylogeny". Journal of Arachnology 30:281-287. PDF;
 Agnarsson I. (2003): "Spider webs as habitat patches - The distribution of kleptoparasites (Argyrodes, Theridiidae) among host webs (Nephila, Tetragnathidae)". Journal of Arachnology 31(3): 344-349. PDF;

 Enllaos externs .
 Nephila del Sud-est d'frica ;
 Informaci sobre els neflids ;

 Vegeu tamb .
 Araneodeu;
 Llista d'espcies de neflids;
 Classificaci de les aranyes;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="171510" title="Quaderns d'Estudi" nonfiltered="74" processed="74" dbindex="70073">
Quaderns d'Estudi fou una revista de pedagogia de periodicitat trimestral publicada pel Consell de Pedagogia de la diputaci de Barcelona des de l'octubre del 1915 fins al mar del 1924. El seu contingut pos a l'abast dels mestres les ms modernes aportacions en pedagogia, psicologia i didctica de les cincies, aix com els treballs dels principals pedagogs catalans. Un dels seus collaboradors fou Joan Crexells i Vallhonrat.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="171516" title="BRCA2" nonfiltered="75" processed="75" dbindex="70074">

BRCA2 (breast cancer 2, cncer de mama 2) s un gen hum del tipus conegut com a gens oncoinhibidors o gens supressors de tumors, que regulen el cicle cellular i eviten la proliferaci incontrolada. La protena BRCA2, producte d'aquest gen, forma part del sistema de detecci i reparaci de danys del DNA. Les mutacions d'aquest gen estan implicades en alguns tipus de cncer, especialment el cncer de mama, i en l'anmia de Fanconi. El gen BRCA2 est situat al bra llarg (q) del cromosoma 13, a la posici 12.3, des del parell de bases 31.787.616 fins al parell de bases 31.871.804.

Funci i mecanisme.
Tot i que les estructures dels gens BRCA1 i BRCA2 sn molt diferents, llurs funcions semblen ser similars. Les protenes codificades per ambds gens sn bsiques per a la reparaci del DNA. La protena BRCA2 s'uneix a la protena Rad51 i la regula per tal de reparar trencaments en el DNA. Aquests trencaments del DNA poden estar provocats per radiaci natural o per altres tipus d'exposici, per tamb es produeixen quan els cromosomes intercanvien material gentic abans de la meiosi. La protena BRCA1, tamb interacciona amb la Rad51 i, amb la seva tasca de reparaci de DNA, aquestes tres protenes tenen un paper important en mantenir l'estabilitat del genoma hum. Diversos treballs de recerca suggereixen que les dues protenes BRCA1 i BRCA2 regulen l'activitat d'altres gens i tenen un paper clau en el desenvolupament embrionari.

Trastorns associats.
Determinades variacions del gen BRCA2 provoquen un major risc de patir cncer de mama. Diversos estudis han identificat ms de 450 mutacions al gen BRCA2, moltes de les quals provoquen un augment del risc de cncer. Les mutacions de BRCA2 acostumen a ser insercions o delecions d'un nombre petit de parells de bases. Com a resultat d'aquestes mutacions la protena resultant s anormalment curta i no pot actuar correctamente. Les investigacions apunten que una protena BRCA1 defectuosa no pot ajudar a reparar les mutacions que es produeixen en altres gens; aquests defectes s'acumulen i poden permetre a les cllules crixer i dividir-se incontroladament, donant lloc a un tumor.

Els individus que tenen dues cpies mutades del gen BRCA2 pateixen un tipus d'anmia de Fanconi. Aquest trastorn est provocat per concentracions extremadament baixes de la protena BRCA2 en les cllules, que permeten l'acumulaci de DNA danyat. Els pacients amb anmia de Fanconi sn propensos a diversos tipus de leucmia, a diversos tumors massissos i a mieloinhibici.

A ms de l'augment de risc de cncer de mama, les mutacions a BRCA2 tamb provoquen un major risc de cncer d'ovari, de prstata i de pncrees. En concret, s'han associat les mutacions a la part central del gen amb un major risc de cncer d'ovari i amb un menor risc de cncer de prstata que les mutacions a altres parts del gen.

Referncies.

 ;
 ;
 ;
 ;
 ;
 ;


Enllaos externs.
  ;
  ;
 GeneCard ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="171518" title="Sega Rally Revo" nonfiltered="76" processed="76" dbindex="70075">



Sega Rally Revo s un proper videojoc de curses per les consoles de nova generaci. El videojoc t la caracterstica que el terreny s deformable dinmicament.

El 8 de juny del 2007, Sega va anunciar que hi hauria un nou videojoc de la saga Sega Rally per la PSP.

Referncies.


Enllaos externs.
  L'anunci a l'E3;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="171520" title="SEGA Driving Studio" nonfiltered="77" processed="77" dbindex="70076">
Sega Driving Studio (tamb conegut com a Sega Racing Studio) s una empresa desenvolupadora de videojocs establerta des del 2006 i situada a Solihull, Anglaterra. Aquest estudi forma part de l'empresa Sega. El seu objectiu s crear videojocs de curses i/o conducci pel mercat occidental.

 Videojocs creats per Sega Driving Studio.
Sega Rally Revo  (2007);

 Vegeu tamb .
 Sega;

 Enllaos externs .
 Lloc web oficial ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="171525" title="Rock Band (videojoc)" nonfiltered="78" processed="78" dbindex="70077">

Rock Band s un videojoc musical desenvolupat per Harmonix Music Systems, publicat per MTV Games i distribut per Electronic Arts Partners, i va llanar a l'Amrica del Nord el 1 de novembre del 2007, i en Europa en septembre del 2008. Desenvolupat per PlayStation 3 i Xbox 360, Rock Band ofereix als jugadors la possibilitat d'actuar en un grup de msica fins a quatre persones amb la possibilitat d'utilitzar tres instruments diferents (una guitarra pel guitarrista, un baix elctric/guitarra rtmica pel baixista, una bateria pel seu corresponent msic i un micrfon pel cantant) i es pot fer a en lnia o sense. Rock Band va donar origen a la saga Rock Band: la popularitat del primer joc de la saga va inspirar la creaci de una continuaci, Rock Band II, amb altres jocs en desenvolupament.

El portal web VaDeJocs.cat va difondre pels catalanoparlants la notcia sobre la possibilitat de triar les canons que es vulguin (mxim 4) que surtin al videojoc. Entre els aficionats catalans hi predominaven tries de grups de msica dels Pasos Catalans.

Banda Sonora.
"Sabotage", Beastie Boys;
"Black Hole Sun" - Soundgarden;
"Blitzkrieg Bop"   The Ramones;
"Celebrity Skin" - Hole;
"Cherub Rock"   Smashing Pumpkins ;
"Creep"   Radiohead;
"Dani California" - Red Hot Chili Peppers ;
"Dead on Arrival" - Fall Out Boy ;
"Enter Sandman"   Metallica ;
"Epic"   Faith No More ;
"Flirtin' With Disaster" - Molly Hatchet;
"Gimme Shelter"   Rolling Stones;
"Go with the Flow"   Queens of the Stone Age;
"The Hand That Feeds"   Nine Inch Nails ;
"Here It Goes Again"   OK Go;
"Hier kommt Alex" - Die Toten Hosen;
"I Think I'm Paranoid"   Garbage ;
"Learn to Fly"   Foo Fighters;
"Les Wampas" - Manu Chao;
"Main Offender"   The Hives ;
"Maps"   Yeah Yeah Yeahs ;
"Mississippi Queen"   Mountain ;
"Next to You" - The Police ;
"Orange Crush"   R.E.M.;
"Paranoid"   Black Sabbath ;
"Reptilia"   The Strokes ;
"Run to the Hills" - Iron Maiden;
"Say It Ain't So"   Weezer;
"Suffragette City"   David Bowie ;
"Train Kept A-Rollin'" - Aerosmith ;
"Vasoline"   Stone Temple Pilots ;
"Wanted Dead or Alive"   Bon Jovi;
"Won't Get Fooled Again"   The Who;
"I'm So Sick", Flyleaf;
"Brainpower", Freezepop;

Referncies.


 Enllaos externs .
  Lloc web oficial de Rock Band;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="171526" title="Partit Socialdemcrata (Romania)" nonfiltered="79" processed="79" dbindex="70078">


El Partit Socialdemcrata (en romans Partidul Social Democrat, PSD) s un dels principals partits poltic de Romania. Actualment es troba a l'oposici, ja que Romania est governada per la Aliana Justcia i Veritat, formaci poltica que va guanyar les eleccions presidencials de l'any 2004 i que fins a l'abril de 2007 estava integrada pels liberals del Partit Nacional Liberal i els demcrates del Partit Demcrata-Liberal. El president actual del partit s Mircea Geoan , elegit el 21 d'abril de 2005.

 Histria .

El 7 d'abril de 1992, la lluita interna entre els diferents sectors dins del Front de Salvaci Nacional (en romans Frontul Salv rii Na ionale, FSN) entre el sector liderat per Ion Iliescu que era partidari de produir una transici poltica vers un "socialisme de rostre hum" i el sector ms reformista i rupturista liderat per Petre Roman va provocar que es trenqus el FSN i el sector de Iliescu es retirs d aquesta formaci fundant el Front de Salvaci Nacional Democrtic (en romans Frontul Democrat al Salv rii Na ionale, FDSN), que ms tard acabaria esdevenint l'actual PSD.

El FDSN guanyava les eleccions de l'any 1992 governant Romania fins l'any 1996. El 10 de juliol de 1993 el FDSN va canviar el seu nom pel de Partit Demcrata Social de Romania (en romans Partidul Democra iei Sociale Romnia, PDSR) com a resultat de la fusi portada a terme amb el Partit Democrtic Socialista de Romania (PDSR), el Partit Republic i el Partit Cooperatiu.


Entre els anys 1994 i 1996 el PDSR va governar en coalici amb altres tres partits, d'una banda amb una escissi del Partit d'Uni Nacional Romanesa (PUNR) que aglutinava al seu sector ms d'esquerres, el Partit de la Gran Romania (en romans Partidul Romnia Mare), i el Partit Socialista del Treball (en romans Partidul Socialista Muncitoresc). Aquest govern va ser presidit per  Nicolae V c roiu des del mar de 1994 fins al setembre de 1996 i comptava amb alguns membres del PUNR com a ministres, mentre que el PRM no era present al mateix, tot i que tenia alguns crrecs secundaris a l administraci. El PDSR va perdre les eleccions de l'any 1996 enfront de la coalici de partits que es va organitzar amb el nom de Convenci Democrtica de Romania.

El novembre de 2000 el PDSR tornava al poder, aquesta vegada encapalant una coalici anomenada Pol Democrtic Social de Romania que englovaba el Partit Social Democrta Romans (en romans Partidul Social Democrat Romn) i el Partit Humanista Romans (en romans Partidul Umanist Romn). Al 2001 el PSDR es fusionava amb PDSR el 16 de gener, i la nova formaci poltica prenia el nom de Partit Socialdemcrata de Romania, que s el nom que actualment encara mant.


El novembre de 2004 Adrian N stase, el candidat del PSD a les eleccions presidencials, guanyava la primera volta d'aquests comicis, per no obtenia el suport necessari per ser investit president de Romania, fet que va provocar que s'hagus d'anar a una segona volta que contra tot pronostic va perdre enfront de Traian B sescu de l'Aliana de Justcia i Veritat. En les eleccions legislatives del mateix any, el PSD va ser la formaci poltica ms votada en el Congrs dels Diputats, per sortia perdedor a les eleccions al Senat de Romania, permetent que fora la Aliana Justcia i Veritat ser la fora poltica encarregada de formar govern, fet que aconsegu amb el suport d'algunes formacions poltiques com el Partit Humanista de Romania, que inicialment s'havia presentat en coalici amb el PSD. Una vegada a l'oposici el PSD, el seu lder Adrian N stasees va haver d'enfrontar a nombrosos crrecs de corrupci, fet que provoc la seva dimissi com a president del Congrs del Diputats i com a president del PSD. 


Aix s'obria un nou perode dins del partit, en part impulsat per l'elecci de Mircea Geoan  com a president en el Congrs celebrat pel partit a l'abril de 2005 a Bucarest i on els delegats van decidir escollir a Geoan  en detriment de l'anterior president Ion Iliescu que creia que derrotaria a Geoan  de manera fcil. La victria d'aquest s va atribuir en part al fet de qu mentre Iliescu estava fortament marcat pel seu passat comunista, Geoan  presentava un perfil ms jove per intentar recuperar la presidncia de Romania a les properes eleccions presidencials.

Durant la legislatura 2004-2008 es mantingu a l'oposici i durant el 2007, fruit del trencament de l'Aliana de la Justcia i la Veritat (5 d'abril de 2007), intent fer una moci de censura, per no aconsegu prou suport poltic. 

Tant en les eleccions locals de l'1 de juny de 2008 com en les legislatives del 30 de novembre del mateix any el PSD va fer una aliana amb el Partit Conservador (PC). 

 Lders . 


 Presidents .


Ion Iliescu 1990-1992 del FSN;

Oliviu Gherman 1992-1996 del FSND i PDSR ;

Ion Iliescu 1997-2000 ;

Adrian N stase 2000-2005 del PDSR i PSD;

Mircea Geoan  2005-actualment;
 

 Presidents executius .

Adrian N stase 1993-1997 ;

Octav Cozmnc  2003-2005 ;

Adrian N stase 2005-2006 ;

Dan Mircea Popescu 2005-2006 (aquest crrec ha desaparegut i ha estat substituit pel de Secretari General).


 Secretari General .

Miron Mitrea 2005-2006 ;

Titus Corl  ean 2006-actualment;

 President Honorfic .

Ion Iliescu 2006-actualment;

 Polmica . 

Sovint s'ha criticat al PSD pel fet de qu bona part dels seus quadres poltics haguessin format per del Partit Comunista Romans, aix com per intentar controlar els mitjans de comunicaci romanesos. A ms destacats lders dels partit han estat acusats de corrupci i de voler interferir en la magistratura i utilitzar les seves posicions poltiques per a l'enriquiment personal.

Just abans de la segona volta de les eleccions presidencials de l'any 2004 va aparixer a una plana web part de la transcripci de les reunions secretes mantingudes entre N stase i els seus collaboradors on feia referncia als nombrosos casos de corrupci on estaven implicats membres del govern, a la vegada que apuntava la necessitat de "silenciar" a bona part dels mitjans de comunicaci que estaven denunciant aquests casos. 

N stase va sostenir al llarg de la campanya que aquestes transcripcions eren falses, per posteriorment bona part de l'actual equip directiu del partit, entre els que es troben Mircea Geoan , ha adms que aquestes transcripcions son autntiques, volent quedar al marge d'aquests casos de corrupci en un intent de recuperar la malmesa imatge que pateix en l'actualitat el partit.


 Enllaos externs .

 Plana web oficial;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="171527" title="Enric VI del Sacre Imperi Romanogermnic" nonfiltered="80" processed="80" dbindex="70079">


Enric VI (Novembre de 1165   28 de setembre de 1197) va ser Rei d'Alemanya (1190-1197), Sacre Emperador Rom (1191-1197) i Rei de Siclia (1194-1197)

Biografia.
Primers anys.
Enric va nixer a Nijmegen, fill de l'emperador Frederic I Barba-roja i Beatriu de Borgonya, i va ser coronat Rei dels Romans a Bamberg el juny de 1169, amb tan sols quatre anys. Va prndre les regnes de l'imperi quan el seu pare va marxar a la croada on moriria. Al 1189-1190 va suprimir una revolta d'Enric el Lle, que havia estat duc de Saxnia i Baviera i era parent de Frederic.

Es va prometre el 1184 amb Constana de Siclia, i es casaren el 27 de gener de 1186. Constana era l'nica hereva legtima de Guillem II de Siclia, i amb la mort del seu pare el novembre de 1189 Enric tenia la possibilitat d'afegir la corona siciliana a l'imperial, ja que el seu pare ja havia mort creuant el Riu Saleph a Cilcia el 10 de juny de 1190.

Coronaci com a emperador.
L'abril de 1191, a Roma, Enric i Constana van ser coronats emperador i emperadriu pel Papa Celest III. La corona de Siclia va ser ms difcil d'obtenir, ja que els barons del sud d'Itlia havien escollit el fill de Roger II, Tancred, comte de Lecce, com el seu rei. Enric va assetjar Npols, per va haver de tornar a Alemanya quan una nova revolta d'Enric el Lle va coincidir amb una epidmia que va damnar les seves tropes. Constana, que es va quedar al palau de Salern, va ser trada pels salernitans i entregada a Tancred. Va ser  alliberada grcies a la intervenci de Celest III, que a canvi va reconixer Tancred com a Rei de Siclia.

El duc Leopold V d'Austria, que havia capturat el Rei d'Anglaterra Ricard I Cor de Lle quan tornava disfressat a la seva terra, va entregar a Enric el seu presoner. Enric va aconseguir dels anglesos un rescat de 150.000 marcs de plata; una quantitat enorme per l'poca que va servir per finanar un exrcit poders per conquerir el sud d'Itlia. 

Enric va negociar el dret de pas a travs del nord d'Itlia mitjanant un tractat amb les comunes el gener de 1194. L'abril segent tamb va arribar a un acord amb Enric el Lle. El febrer moria Tancred, deixant com a hereu un nen: Guillem III. Enric va trobar escassa resistncia i va entrar el 20 de novembre entrava a Palerm, la capital del Regne de Siclia, per ser coronat el 25 de Desembre. Hi ha fonts que apunten que va fer castrar i deixar cec el jove Guillem, i que molts nobles sicilians van ser cremats vius. D'altres, com el siculo-grec Eugeni de Palerm, van adaptar-se al nou govern dels Hohenstaufen sense problemes.

En aquest punt, Enric era el monarca ms poders de la Mediterrnia i d'Europa, ja que el regne de Siclia afegia a les seves rendes personals i imperials uns ingressos sense igual. Enric es va sentir prou poders com per enviar cap a casa les naus pisanes i genoveses sense donar als seus governs les concessions que els havia proms al sud d'Itlia, i fins va arribar a rebre tribut de l'Imperi Bizant. El 1194 el seu fill Frederic, el futur emperador i Rei de Siclia i Jerusalem, va nixer. Enric va assegurar la seva posici a Itlia, nomenant el seu amic Conrad d'Urslingen com a Duc d'Spoleto i donant les Marques a Markward d'Anweiler.

El seu segent objectiu va ser convertir la corona imperial en hereditria. A la Dieta de Wrzburg, celebrada l'abril de 1196, va aconseguir convncer la majoria dels prnceps per votar a favor de la seva proposta, per a la segent a Erfurt (Octubre de 1196) no va obtenir el mateix resultat favorable.


Mort.

El 28 de setembre de 1197, mentre es preparava per participar a una creuada, Enric va morir de malria a Messina. Segons la seva voluntat el seu fill Frederic havia d'heretar la corona imperial i el regne de Siclia, per el seu germ petit Felip de Subia i el fill d'Enric el Lle van postular-se com a emperadors de manera que Frederic va veure's privat de l'herncia paterna.

Obra potica.
Enric podia conversar en llat i, segons Alberic de Troisfontaines, era "distingit per dons de coneixements, avesat a les floritures de l'eloqncia, i eminncia en costums i dret rom". Va donar suport a poetes, i amb prctica seguretat va ser l'autor de la can "Kaiser Heinrich", ara entre els Manuscrits de Canns de Weingarten.

Apareix de forma destacada i d'acord amb el seu rang (amb l'liga Imperial, regalia i pergam) al Codex Manesse, un manuscrit del segle XIV que representa 140 poetes destacats i tres poemes atributs a un jove Enric VI. En un d'ells descriu un enamorament que li fa oblidar el poder terrenal i ni les riqueses ni la dignitat reial poden fer ombra als sentiments envers la seva estimada ( ich mich ir verzige, ich verzige mich  der krne   abans de deixar-te, preferiria deixar la corona).




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="171531" title="Josep Puig i Esteve" nonfiltered="81" processed="81" dbindex="70080">
Josep Puig i Esteve (Agramunt, Urgell 1876 - 1931) fou un sindicalista dels dependents de comer. Fou un dels fundadors del CADCI el 1903, en fou secretari fins el 1910 i desprs en fou president del 1910 al 1917. Mantingu relacions amb la UFNR, per el 1917 fou elegit regidor de l'Ajuntament de Barcelona com a membre de la Lliga Regionalista.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="171532" title="Noye" nonfiltered="82" processed="82" dbindex="70081">
La Noye s un riu francs, afluent de l'Avre.

Geografia.
La Noye flueix pel nord de la plana picarda. Neix a Vendeuil-Caply, a l'Oise. Flueix de nord a nord-est abans d'unir-se amb l'Avre a Boves. Com la majoria de rius propers, la seva conca s ampla, humida i rica en pantans.

 Departaments i principals ciutats que travessa .
 Oise : Breteuil-sur-Noye;
 Somme : Ailly-sur-Noye, Berny-sur-Noye, Estres-sur-Noye, Flers-sur-Noye , Guyencourt-sur-Noye.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="171533" title="Francesc Xavier Casals i Vidal" nonfiltered="83" processed="83" dbindex="70082">
Francesc Xavier Casals i Vidal (Barcelona 1880 - 1954) fou un sindicalista i poltic catal. 

Activitat sindicalista.
Treballava com a viatjant de comer i era membre d'Uni Catalanista, en la que formava part de l'entitat Gent Nova i collabor estretament amb Domnec Mart i Juli. Durant l'poca dels enfrontaments (fins i tot armats) entre el Sindicat nic i els Sindicats Lliures intervingu en un comit creat per tal d'evitar les violncies. Llevat de l'poca de la Dictadura de Primo de Rivera, fou president del Centre Autonomista de Dependents del Comer i de la Indstria (CADCI) (1920-1932) aix com de la Federaci de Dependents de Catalunya. 

Activitat poltica.
Quan fou proclamada la Segona Repblica Espanyola s'afili a Esquerra Republicana de Catalunya i fou nomenat Conseller de Treball durant el primer govern de Francesc Maci a la Generalitat de Catalunya, repetint crrec posteriorment durant el segon govern, al qual se li afeg les competncia d'Assistncia Social.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="171536" title="Joan Bardina i Castar" nonfiltered="84" processed="84" dbindex="70083">
Joan Bardina i Castar (Sant Boi de Llobregat, 27 de maig de 1877 - Valparaso, Xile, 10 de juliol de 1950) va ser un pedagog i periodista catal que tract de revolucionar els mtodes d'ensenyament, amb un xit relatiu a casa nostra. A Xile, per contra, est considerat uns dels pedagogs ms influents.

Formaci.
D'orgens molt humils, la seva facilitat per l'estudi, la precria economia familiar i l'acusat esperit religis de la seva mare el portaren al Seminari de Barcelona, al qual ingress amb 10 anys i del que en sort amb 19. Desprs de tensions amb els seus superiors, va abandonar el Seminari i viatj a Mxic. Entre el 1896 i el 1899 va cursar el batxillerat a l' Institut de Girona, i tot seguit ingress a la Facultad de Filosofa i Letras de Barcelona.
 
Lo Mestre Tites li port problemes, multes i suspensi governativa el 29 d'abril de 1900. 

Periodisme i militncia carlista.

Durant la seva joventut va dedicar-se al periodisme, on va destacar amb articles amb diferents pseudnims: Said, Pepet de les Pomes, Abel, Fusta i Valcarlos, nom amb el que signava els treballs de contingut carl, moviment en el que va militar activament, ja abans de deixar el seminari. 
Va escriure diferents obres sobre aquesta tendncia:
  Aparisi y Guijarro. Apuntes biogrficos del que fue honra de Espaa y gloria de la Comunin Tradicionalista, que va guanyar un premi en un certamen organitzat pel Crculo Carlista de Barcelona (situat a l'actual cine Coliseum de la Gran Via), amb el pseudnim Valcarlos (4) .
 Tctica de Infantera (1899).
 Catalunya i els carlins (1900).
 Orgenes de la Tradicin y del Rgimen Liberal, ttol de la seva tesi  de Llicenciatura (defensada al maig de 1905), Premi Extraordinari fi de carrera (1906). ;

No es limit a investigar com a erudit les bases fonamentals del carlisme, sin que va participar activament en el moviment. Al maig de 1902 fou detingut per uns articles escrits a La Barretina, i alliberat rpidament. 
La nit abans de Corpus de 1902, va tenir lloc la Intentona de Badalona, on van ser detingut juntament amb altres simpatitzants, inclosos militars carlistes. L'amistat de Bardina amb el governador de Barcelona (era professor particular del seu fill) va facilitar-ne l'alliberament.

Canvi de trajectria cap a la pedagogia.
El periodisme, les classes particulars i l'estudi absorbien el temps de Bardina. L'any 1902 va comenar a collaborar amb La Veu de Catalunya, dirigida per Enric Prat de la Riba, iniciant a l'octubre les seves campanyes pedaggiques en aquest diari portaveu de la Lliga Regionalista. El motiu fou, sens dubte, el decret del comte de Romanones, ministre de Instruccin Pblica, prohibint l'ensenyament del catecisme en catal. Bardina va collaborar en La Veu en dues etapes: de 1902 a 1912 i de 1914 a 1916. Entre mig troba temps per estudiar Magisteri i algunes assignatures de Dret.

Desenganyat de la eficcia dels remeis exclusivament poltics s'an convencent de qu existia un nic cam per a la regeneraci estable: la reforma de les generacions a travs de l'educaci. Creu, com tots els intellectuals del seu temps, que l'educaci s el ressort mgic que cal moure per tal de forjar les noves generacions que Espanya necessitava.

En sentit estricte es pot parlar d'un desencant poltic i d'una conversi pedaggica, tot seguint la moda  regeneracionisme i del pedagogisme que impregnava el pensament del moment;  a partir de 1902 l'educaci ser la seva principal preocupaci i la seva activitat fonamental. 

Va conixer els escrits de pedagogs i educadors espanyols del cercle de Giner de los Ros, al que Bardina va estar unit. Amb les influncies de dins i de fora, i sense perdre de vista els moviments culturals i poltics de Catalunya, Bardina va arribar a elaborar el seu propi pensament pedaggic, original en molts aspectes, i potser nic en la Histria de la Pedagogia Catalana i Espanyola. 

Sense abandonar els seus principis cristians, fou capa d'assimilar l'estil educatiu i pedaggic dels institucionistes, arribant a defendre les dues tesis fonamentals objecte de disputa: la neutralitat religiosa y la coeducaci. Aquesta sorprenent sntesi li feu guanyar les simpaties i recolzament de l'equip de Giner, alhora que li report la incomprensi i indiferncia dels educadors catlics. 

Activitats pedaggiques de Bardina a Catalunya. 

Durant la dcada que va de l'any 1902 al 1912, gaireb no existeix activitat pedaggica a Barcelona en la que no participi: Congressos, organitzaci d'escoles catalanes, poltica escolar de la Lliga Regionalista, publicaci de llibres de text,conferncies, fundaci d'institucions pedaggiques, assessorament tcnic, poltica educativa del municipi, associacions protectores de l'ensenyament, premsa, publicaci d'obres, revistes, etc. A totes elles apareix Bardina com l'erudit indiscutible i coneixedor dels ms moderns corrents i mtodes pedaggics.

Del gener al febrer de 1903 va tenir lloc el Primer Congrs Universitari Catal en el que va defensar una ponncia titulada Organitzaci de la Universitat Catalana. 

Primer Congrs Internacional de la Llengua Catalana.
Al Primer Congrs Internacional de la Llengua Catalana, celebrat a Barcelona del 13 al 18 d'octubre de 1906, va presentar una comunicaci titulada Guia pedaggica per a escriure les vocals tones dubtoses oe y ou. A Secci Social i Jurdica ca defendre una ponncia titulada La llengua catalana s l'nica apta, tractant-se de catalans, per a l'instrucci dels noys y dels grans.

Dues cites que es conserven d'aquest congrs asseguren per boca de Bardina que:

 La instrucci en catal, sense tenir l'importancia pedaggica que se li dona, es d'una trascendncia cabdal, segons la lgica y les estadstiques. ;
 La pedagoga modernssima d'educaci natural exigeix la llengua natural com a vincle entre'ls mestres y els deixebles. (4);

Declivi a Barcelona.
El mes d'octubre de 1906 Bardina va obrir la seva Escola de Mestres, al carrer Nueva San Francisco, 23, i aquest mateix any es va casar amb Josefa Soronellas, amb la que tingueren la seva filla Remei, que va arribar ser catedrtica a Tai-pei. 
L'any 1908 va intervenir en la redacci de les bases pedaggiques del polmic Pressupost de Cultura de l'Ajuntament de Barcelona, on sintetitza el seu pensament pedaggic. Aquest mateix any va perdre a la seva muller.

Al mar de 1909 va editar una revista pedaggica catalana de la que nicament va poder publicar un nmero: Revista Catalana d'Educaci, on hi van collaborar els seus deixebles de l'Escola. Ms tard va reaparixer en castell amb el nom de Revista de Educacin. Aquesta Revista i les reunions peridiques amb part dels alumnes de la clausurada Escola de Mestres -conclogu les seves activitats l'agost de 1910- va mantenir unit al grup format per mestre i deixebles, que va acabar de comprendre per qu Catalunya va permetre la fi d'una instituci que hauria d'haver estat transcendental.

L'eclipsi de Bardina a Barcelona s terriblement dramtic; cap fora poltica compta amb ell. Per tal de salvar l'Escola de Mestres va i la Revista d'Educaci va oferir la direcci d'ambdues a Eladi Homs que estudiava llavors als Estats Units, per totes van acabar desapareixent. s fora significatiu que ni ell ni cap dels seus deixebles prenguessin part en el Primer Congreso Espaol de Higiene Escolar celebrat a Barcelona entre el 8 i el 12 d'abril de 1912. 

La Instituci Spencer.
Durant el curs 1911-1912 en Bardina va crear la darrera experincia barcelonina; una mena de darrer refugi. La Instituci Spencer estava ubicada al carrer Margenat nmero 13 de Sarri, mercs a l'ajut econmic del matrimoni Durall. Amb unes excellents installacions i grans medis, Bardina es va encarregar de la direcci i de l'impartiment de les Matemtiques, del Llenguatge i de la Geografia i Histria. 

La Instituci Spencer estava destinada a un grup selecte d'alumnes de famlies benestants; la suficincia de medis econmics i el redut nombre d'alumnes permetria impartir una educaci personalitzada. 
L'escola prometia l'estudi de la psicologia individual de cada alumne, una disciplina i orientaci personalitzada, un rgim de llibertat discretament vigilat pel professorat, la participaci de l'alumnat en la administraci, en la disciplina, en la higiene, etc. 
Les matries impartides estaven englobades en quatre grans grups: Estudis de la Natura, Clcul, Expressi i Institucions (religi, moral, geografia, poltica, Histria, Art, Urbanitat, Civisme, Indstria i Comer, Economia). S'educava la memria, per sense caure en el memorisme; els llibres de text quedaven exclosos i el material auxiliar, excepte el de precisi, l'havia de confeccionar cada alumne. 

En resum conservava molts dels principis de l'Escola de Mestres, introduint-ne de nous, per sense saber exactament per qu, va durar poc.

Viatges per Europa.

Malgrat la Instituci Spencer li reportava recursos econmics, no deixava de ser un projecte menor per a alg que gaireb ho havia sigut tot en el seu camp. A travs d'una beca d'Ampliaci d'Estudis a l'estranger i amb ajuts de la Diputaci i de l'Ajuntament de Barcelona, el 2 d'octubre de 1912 Bardina sortia vers Pars acompanyat pels seus deixebles Pere Blanch, Joan Batllori, Ramon Espina, Josep Costa, Pere Sol i Miquel Fornaguera i Ramon. 

Per un viatge en concepte d'ampliaci d'estudis per a alg de 35 anys que havia estat a l'avantguarda no era precisament un xit. Ans al contrari, Pars suposava una fugida de Barcelona a l'espera d'una conjuntura ms propcia, fet que es constata per l'abatiment fsic i anmic en qu fou sorprs pels seus deixebles, malalt i plorant al llit.

En una Frana que poc tenia que oferir en termes de pedagogia, l'experincia noms dur un any; l'octubre de 1913 es desfeia el grup . Mentre uns tornaven a Barcelona, Bardina, Batllori i Fornaguera se n'anaven en bicicleta a Blgica i Holanda. Visitaren Charleroi, Gant, Waterloo, Malines, Anvers, Lieja, Rotterdam, La Haia.... Van visitar amb especial inters l'escola de l'Ermitage i al seu creador, Ovide Decroly, aix com l'Escola Model d'lex Sluys. A causa d'aquesta trobada directa, entre d'altres causes, els bardinians foren sempre partidaris del mtode del pedagog belga, i no del mtode Montessori, que va ser l'implantat oficialment a les escoles per la Mancomunitat de Catalunya.

Amrica.
Malgrat que va estudiar la possibilitat d'anar a Colmbia (va arribar a comprar el passatge) en una mena de fugida cap endavant que el deslliurs del seu passat i dels creditors, providencialment no es va veure obligat a marxar-hi, donat que el 31 d'octubre de 1916 va aparixer en el Boletn del Ministerio de Instruccin Pblica y Bellas Artes de Madrid el segent anunci: 

El Gobierno de la Repblica de Bolivia ha resuelto establecer en la ciudad de La Paz, desde principios del ao prximo el Instituto Normal Superior, destinado a formar el profesorado de instruccin secundaria, y desea un profesor de reconocida competencia y con ttulo de doctor en Filosofa y Letras se haga cargo de la direccin de la Seccin de Filosofa del mencionado Instituto en las condiciones siguientes: 
El Gobierno de Bolivia se propone que el contrato se haga por un plazo de cuatro aos; satisfar los gastos de viaje de ida y regreso, y asignar al profesor a quien se confe el cargo mencionado la retribucin de 600 pesos bolivianos mensuales (pesetas 1.200 m/n). 

Las personas que aspiren al indicado puesto debern participarlo por medio de instancia, acompaando una hoja de servicios, en el plazo de diez das a contar desde la fecha de la publicacin de este anuncio en la Gaceta de Madrid. 

Madrid, 18 de octubre de 1916. El subsecretario, Rivas. (Gaceta del 26).

La persona seleccionada pel Ministeri para ocupar crrec tan important fou don Rufino Blanco y Snchez. Malgrat aix, el govern bolivi -francma, segons el propi Bardina- no va acceptar la designaci de Rufino Blanco, allegant raons d'edat. Per aquelles dates es trobava Bardina defenent a Madrid la seva Tesis Doctoral, motiu pel que els institucionistes van pensar en ell per a aquest crrec, malgrat ni tan sols s'havia presentat al concurs de mrits. 

Segons els bardinians, l'educaci boliviana estava en mans de trenta professors belgues enviats pel ma Alex Sluys, amic dels institucionistes, i considerats como la flor i nata de la pedagogia moderna. Tamb el director general de Instrucci Pblica del pas era un belga. Des del punt de vista econmic el contracte era molt avantatjs; a ms a ms d'una bona remuneraci, s'oferia al seleccionat la direcci i supervisi dels libres de text, amb la qual cosa podria retornar diners i fer comer. 

Desprs d'un llarg i accidentat viatge, en Bardina arriba a La Paz disposat a fer-se un lloc entre un grup manic que ni renunciaria fcilment a les seves prebendes, ni li facilitaria la feina. 

Poc se sap de la seva aventura boliviana, tret de qu va fer dimitir a un ministre d'Instrucci i va desacreditar al director general de Instrucci. Va escriure simultniament a tres diaris. Va revolucionar als estudiants de la Universitat i va tenir que abandonar precipitadament el pas, disfressat de frare, desprs d'haver estat avisat de qu la seva vida corria perill. Un cop ms, el seu carcter impetus, radical i independent, va xocar a una La Paz amb molts interessos creats, tal i com ja li havia passat a Barcelona.

Finalment, Xile. 

Un cop fugit a Xile, va comenar a escriure al Diario Hispano-Americano, a La Unin i al Diario Ilustrado, signant les seves collaboracions amb pseudnims, com per exemple Lautaro, fams cabdill arauc derrotat i mort l'any 1557. Poc a poc va anar fent-se cam i una situaci estable. L'any 1921 es va  casar amb Raquel Venegas de la que tingu quatre fills entre 1922 i 1927: Juan, Raquel, Rebeca i Marta. 

Al diari La Unin, a la redacci del qual entr Bardina el 1921, tenia reservada una pgina titulada La Semana Internacional, pgina que li proporcion un gran prestigi i augment considerablement el nombre de lectors. Durant una vaga en la que los obrers demanaven millores salarials, se pos del costat dels obrers i va tenir que abandonar el diari.
A causa d'aix va fundar un de nou amb el ttol de la pgina que l'havia fet fams; La Semana Internacional, publicaci que va aconseguir un ininterromput xit durant 17 anys, com ho demostra el Gran Diploma de Honor obtingut a la Exposicin Internacional de Publicaciones Peridicas celebrada a Matanzas, al desembre de 1937. A aquesta Exposici hi havien acudit ms d'un miler de publicacions representant a 51 pasos. Anteriorment -juny de 1936- el president de la Repblica de Bolvia l'havia nomenat Gran Maestre de la Orden Nacional del Cndor de los Andes en reconeixement por la seva destacada tasca americanista. 

Desprs de la segona guerra mundial, els Estats Units de Nord-amrica declararen el boicot a La Semana Internacional fins a aconseguir la seva desaparici definitiva, donat que s'oposava sistemticament als afanys imperialistes ianquis a l'Amrica llatina. 

A Xile no va abandonar la seva preocupaci pedaggica; el 1928 fou nomenat professor de Dret del Treball a la Facultat de Dret de Valparaso, ctedra que ostent durant vint anys fins a la seva mort.  

El novembre de 1948 va patir un atac d'apoplexia i el 10 de juliol de 1950 va morir a Valparaso als 73 anys d'edat.

Presncia a la seva vila natal.
T dedicat a la vila de Sant Boi el nom del carrer on va nixer i a on encara es conserva una placa commemorativa al nmero 36. Tamb existeix des de mitjans dels anys 1950 l'Escola d'ensenyament primari Joan Bardina, antigament vinculada al desaparegut Ateneu Santboi.

 Vegeu tamb.
Centre d'Estudis Joan Bardina;
I Congrs Internacional de la Llengua Catalana;

Enllaos externs.
 Joan Bardina, un revolucionari de la pedagogia catalana. ;
 Biografia ;
 Bibliografia ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="171537" title="NBA Street Homecourt" nonfiltered="85" processed="85" dbindex="70084">

NBA Street Homecourt s el quart ttol de la saga NBA Street. Va ser llanat per l'Xbox 360 el 19 de febrer del 2007 i per PlayStation 3 el 6 de mar del 2007.

En Carmelo Anthony dels Denver Nuggets s el jugador de la coberta.

Es va llanar un demo el 2 de febrer del 2007 per la Xbox Live Marketplace. NBA Street Homecourt s el primer videojoc de l'Xbox 360 preparat per a una resoluci de 1080p. El videojoc tracta de fer triples i esmaixades al carrer amb superestrelles de la NBA.

 Banda sonora .
456 Productions - "Acoustic Banger";
Aceyalone - "Find Out";
Aceyalone & RJD2 - "All For U";
Chris Joss - "I'm So Electric";
Connie Price - "Western Champion";
Diverse - "Certified";
The Fort Knox Five - "The Brazilian Hipster";
Good Brothers - "Rock With Us";
Haiku D'Etat - "Built To Resist";
Herbaliser - "Gadget Funk";
Herbie Hancock - "Rockit";
Jackson 5 - "I Want You Back (Z-Trip Remix)";
Kabanjak Meets Protasov - "To The Bone";
Kemo - "B-Boy Syphe pt. III";
Kemo - "J-Bizzel";
Kemo - "Reason2BFunkay";
Kemo - "Sugar Hill Swing";
Kemo - "EA Sports 80's Jam";
Kemo - "FunkedIf-I-Know";
Kwame - "Hold That Vers2";
Kwame - "Risk";
Kwame - "This is How";
Mayday - "Watchin' Me";
RJD2 - "NBA Street pt. 3";
RJD2 - "NBA Street pt. 2";
RJD2 - "NBA Street pt. 1";
RJD2 - "Act - 2";
RJD2 - "Solomon Jones";
Pharoahe Monch - "Push";

Referncies.




 Enllaos externs .
  Web oficial;
  NBA Street Homecourt (PS3) | NBA Street Homecourt (Xbox 360) a IGN;
  NBA Street Homecourt (Xbox 360) al Gamespy;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="171538" title="Carles Bosch i Aris" nonfiltered="86" processed="86" dbindex="70085">
Carles Bosch i Aris ( Barcelona 1952 ) s un periodista catal, codirector del documental Balseros.

Biografia.
Va nixer el 1952 a la ciutat de Barcelona. Va estudiar dret a la Universitat de Barcelona, i posteriorment es gradu l'any 1975 en periodisme a l'Escola Oficial de Periodistes de Barcelona.

Inici la seva activitat professional com a reporter de la revista Intervi entre 1976 i 1978. L'any 1984 inici la seva activitat a Televisi de Catalunya, i concretament a TV3 fou un dels principals reporters del programa "30 minuts". La seva activitat en aquest programa com a reporter de guerra li va valdre un Premi Ondas Internacional pel reportatge "Txecoslovquia: el cor de la revolta" l'any 1990.

Va estar present a la guerra de Iugoslvia, realitzant diversos reportatges. Es qued treballant en tasques de solidaritat i cooperaci a Sarajevo fins un any desprs d'acabada la guerra (1996).

Balseros.
A partir d'un reportatge realitzat l'any 1994 per al programa "30 minuts" sobre set cubans i les seves respectives famlis quan preparaven la seva sortida de Cuba per arribar a la costa dels Estats Units d'Amrica l'any 2002 va realitzar, en companyia de Josep Maria Domnech i amb el gui del mateix Bosch i David Trueba, el documental Balseros. Amb aquest documental foren nominats al Premi Goya aix com al Premi Oscar, esdevenint la primera producci catalana en aconseguir aquest reconeixement.

L'any 2003 fou guardonat, juntament amb Josep Maria Domnech i concedit per la Generalitat de Catalunya, amb el Premi Nacional de Cinema per presentar una aproximaci vital, honesta i cmplice al drama personal i familiar de l emigraci de Cuba als Estats Units.

"Balseros" tingu un xit sense precedents en el cinema documental catal i s el principal referent, junt amb "En construccin" de Jos Luis Guerin, de l'auge de producci i protagonisme del cinema documental a Espanya anomenat "boom documental" que s'inicia a mitjans dels anys noranta.

Setembres.
Carles Bosch film l'any 2006 el seu segon llargmetratge documental, "Setembres", que tracta sobre les relacions sentimentals de diversos presos i preses de Madrid, seguint les seves vides sentimentals dins la pres madrilenya de Soto del Real. Va participar en diversos festivals internacionals, entre ells l'holands IDFA. 




Nominacions.
Premis Goya;



Premis Oscar;


Enllaos externs.
  Entrevista amb Carles Bosch a www.tvcatalunya.com;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="171539" title="Carles Bosch" nonfiltered="87" processed="87" dbindex="70086">

Carles Bosch de la Trinxeria (Prats de Moll, 1831 - la Jonquera, 1897), escriptor catal.
Carles Bosch i Aris ( Barcelona 1952 ), periodista catal.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="171545" title="Justin Wilson" nonfiltered="88" processed="88" dbindex="70087">


Justin Wilson, nascut el 31 de juliol de 1978 a Sheffield (Anglaterra) s pilot d'automobilisme. Des de l'any 2004 competeix a la Champ Car. L'any 2003 va ser a la Frmula 1 i l'any 2001 va ser campi de la Frmula 3000.

Els inicis (fins 2002).
Criat al petit poble de Woodall, aprop de Harthill,  va comenar a competir en curses de karts el 1987. Als inicis dels anys 1990s, va estar divesos anys a la Frmula Vauxhall amb l'equip de Paul Stewart abans d'atraure l'atenci internacional en guanyar el campionat inaugural de la Frmula Palmer Audi desprs de 9 victries. El 1998, va ser finalista del premi McLaren Autosport BRDC al millor pilot jove de l'any. Un any ms tard, va passar al campionat internacional de la Frmula 3000 de la FIA, guanyant el campionat la temporada 2001, establint el rcord d'assolir-ho en menys temps.

Tot i aquest xit, la seva alada era un desavantatge, el que va fer que no aconsegus cap cotxe per a la temporada 2002 de la Frmula 1. I va acabar participant a les World Series de Nissan on va continuar guanyant, amb victries a Interlagos i Valncia.

A ms, Wilson va fer de provador de l'equip de Frmula 1 Minardi, per la seva alada no va fer possible que substitus Alex Yoong per dues curses.

Frmula 1 (2003).
L'any 2003, l'equip Minardi va dissenyar un cotxe a la seva mida, i en Wilson va tenir una millor trajectria que el seu company Jos Verstappen, amb ms experincia. A les darreres cinc curses de la temporada va competir en l'equip Jaguar substituint Antnio Pizzonia, i va aconseguir el seu primer punt del campionat al Gran Premi dels Estats Units.

Champ Car (2004 fins a l'actualitat).
No va poder continuar a Jaguar, perqu Ford no podia posar ms diners a la Frmula 1. Finalment el cotxe va anar a mans de Christian Klien, que havia estat provador a Jaguar el novembre de 2003 i que va poder aportar un patrocinador.

A l'inici de 2004, Wilson es va passar a les Champ Car World Series amb l'equip Mi-Jack Conquest. En el seu primer any va quedar en segona posici dels debutants (Rookies), aconseguint l'onzena posici absoluta del campionat. A ms de les Champ Car, aquella temporada tamb va correr les 24 hores de Le Mans, en l'equip Racing for Holland Dome-Judd S101 amb Tom Coronel i Ralph Firman, aconseguint la cinquena volta ms rpida.

El 2005, Wilson va anar a l'equip RuSPORT on hi havia A. J. Allmendinger. Va guanyar la seva primera cursa a la Champ Car al Gran Premi de Toronto. Va quedar tercer a Montreal, i va arrodonir la temporada amb una victria a la darrera cursa a l'Autdrom Hermanos Rodrguez. Va acabar tercer a la classificaci del campionat darrere del campi Sbastien Bourdais i del sotscampi Oriol Servi.

El 2006 va participar per primera vegada a les 24 Hores de Daytona a l'equip Michael Shank Racing amb els pilots A.J. Allmendinger, Oswaldo Negri i Mark Patterson, acabant en segona posici.

En Wilson va continuar a l'equip RuSPORT la temporada 2006, i va acabar en segona posici.

El 2007, va signar un contracte amb RSPORTS, una uni entre el seu antic equip i Rocketsports..


Referncies.


Enllaos externs.
Lloc web oficial;
Justin Wilson Investors Club;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="171546" title="Josep Maria Domnech i Graells" nonfiltered="89" processed="89" dbindex="70088">
Josep Maria Domnech i Graells s un periodista catal, codirector del documental Balseros. 

Membre de de l'equip de reporters del programa de Televisi de Catalunya "30 minuts", a partir d'un reportatge realitzat l'any 1994 per a aquest programa sobre set cubans i les seves respectives famlis quan preparaven la seva sortida de Cuba per arribar a la costa dels Estats Units d'Amrica l'any 2002 va realitzar, en companyia de Carles Bosch i amb el gui del mateix Bosch i David Trueba, el documental Balseros. Amb aquest documental foren nominats al Premi Goya aix com al Premi Oscar, esdevenint la primera producci catalana en aconseguir aquest reconeixement.

L'any 2003 fou guardonat, juntament amb Carles Bosch i concedit per la Generalitat de Catalunya, amb el Premi Nacional de Cinema per presentar una aproximaci vital, honesta i cmplice al drama personal i familiar de l emigraci de Cuba als Estats Units.

L'any 2005 Domnech fou guardonat amb el Premi Emmy Internacional a la millor fotografia pel documental Balseros.

Nominacions.
Premis Goya;



Premis Oscar;



Premis Emmy;


Enllaos externs.
  Informaci de www.tvcatalunya.com;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="171547" title="Josep Maria Domnech" nonfiltered="90" processed="90" dbindex="70089">

Josep Maria Domnech i Benagues, actor;
Josep Maria Domnech i Graells, periodista.
Josep Maria Domnech Mateu (1944), metge i catedrtic.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="171552" title="Ichi the killer" nonfiltered="91" processed="91" dbindex="70090">

Ichi the Killer (tamb coneguda com Koroshiya Ichi o Koroshiya  ) s una pellcula controvertida  dirigida pel director japons Takashi Miike al 2001, adaptat del Manga de Hideo Yamamoto.

Argument.


El protagonista de la pellcula s Tadanobu Asano en el paper de Kakihara, un sdic i masoquista yakuza que gaudeix provocant i sentint dolor en igual mesura. A ms la seva boca est eixamplada per ambds costats i les seves galtes unides a travs de piercings. Anjo, el cap de Kakihara desapareix una nit desprs de ser assassinat de manera grotesca. Un misteris grup s'encarrega de netejar totes les evidncies de l'assassinat d'Anjo i roba els 300 milions de iens que aquest tenia a la seva habitaci.

Molts dels companys de la banda de Kakihara, inclosa Karen, la nvia de Anjo, sospiten que aquest simplement va prendre els diners i es va escapar per Kakihara est convenut que el seu cap roman amb vida i que aquest mai escaparia. La seva investigaci li duu a torturar brutalment a un membre del clan rival, Suzuki (Susumu Terajima), penjant-lo del sostre mitjanant ganxos metllics que li travessen la pell de l'esquena i clavant-li agulles per tot el cos, a ms ho banya amb oli calent.

Premis.
 Premi millors effets spciaux al Fantafestival 2002.
 Premi de millor pellcula i millor director als Japanese Professional Movie Awards 2002.
 Premi del Jurat al Festival internacional de cinema fantstic de Neuchtel 2002.
 Nominada al premi de millor pellcula al festival Fantasporto 2003.
 Premi de millor actor secundari (Shinya Tsukamoto), al concurs de pellcules de Mainichi 2003.
 Premi Fantasia Ground-Breaker al festival FanTasia 2003.

 Enllaos externs .

 Anallisis de la Pellcula ;
 Avaluaci de la Pellcula (Inclou imatges)  ;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="171558" title="Extreme Championship Wrestling" nonfiltered="92" processed="92" dbindex="70091">

Extreme Championship Wrestling (ECW), coneguda en el passat principalment pel seu estil violent, torn a la televisi nord-americana com una marca de l'empresa World Wrestling Entertainment el 13 de juny del 2006 en el format de programa televisiu setmanal.

Campi.



Enllaos externs .
Pgina Web Oficial de l'Extreme Championship Wrestling;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="171559" title="Sindicats Lliures" nonfiltered="93" processed="93" dbindex="70092">
Sindicats Lliures o Uni de Sindicats Lliures fou una organitzaci creada per militants carlins a l'Ateneu Legitimista el 1919, sota el padrinatge de la Patronal Catalana i vinculats amb l'autoritat militar de Catalunya (el general Severiano Martnez Anido, el comandant Bartolom Rosell i el capit Lasarte entre d'altres, sota les ordres de la Capitania General de Catalunya, comandada pel general Milans del Bosch). 

Els Sindicats Lliures van ser dirigits pel requet Ramon Sales, natural de la Fuliola, com a president, que procedia del Sindicat Mercantil de la CNT. El seu ideleg fou Juan Lagua Lliteras, que tamb en fou secretari general, a ms de Josep Bar, Jordi Bru, Estanislao Rico, Domingo Farr, Feliciano Baratech i Mariano Puyuelo. Els elements dels Sindicats Lliures foren el bra executor dels atemptats contra la CNT i de l'assassinat de lders cenetistes com Salvador Segu, aix com del de l'advocat Francesc Layret. Van tenir un suport escs dins del mn obrer, per van rebre suport de la dictadura de Miguel Primo de Rivera. 

L'any 1924, en ser prohibida la CNT, la Uni de Sindicats Lliures va atraure sindicats independents i tamb alguns sector propers a l'anarcosindicalisme. El gener d'aquest 1924 es van fusionar, a Pamplona, amb els Sindicatos Catlico-Libres dels dominics Jos Gafo i Pedro Gerard, amb els quals constituiren la Confederacin Nacional de Sindicatos Libres de Espaa. Tot i que el 1929 proclamaven tenir 190.000 afiliats, no van consolidar-se com a fora sindical i no aconseguiren sobreviure a la proclamaci de la Segona Repblica Espanyola.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="171560" title="Ramon Sales i Amens" nonfiltered="94" processed="94" dbindex="70093">
Ramon Sales i Amens (la Fuliola, Urgell 1893 - Barcelona 1936) fou un sindicalista catal. Pertanyia a una famlia d'ideologia carlina i es trasllad a Barcelona de ben jovenet. El 1918 ingress al Sindicat Mercantil de Barcelona la CNT, per en desacord amb la ideologia llibertria el 1919, amb altres companys del Centre Obrer Legitimista, fund la Corporaci General de Treballadors, ms coneguda com a Uni de Sindicats Lliures. Hom l'identifica generalment com a cap d'aquesta organitzaci, que es transform durant l'poca que Severiano Martnez Anido fou governador civil de Barcelona en un sindicat blanc que nodr les colles de pistolers contra els sindicats nics cenetistes i assassin dirigents sindicals i advocats sindicalistes.

En proclamar-se la Segona Repblica Espanyola, es trasllad a Frana. Ms tard torn a Barcelona i intent, amb poc xit, reorganitzar el Sindicat Lliure. Fou detingut la primavera del 1936. El 19 de juliol sort de la pres, per poc desprs fou detingut per milicians cenetistes i assassinat.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="171564" title="Jos Gafo" nonfiltered="95" processed="95" dbindex="70094">
Jos Gafo (Campomanes, Lena (Astries), 1881 - Madrid, 1936) fou un sacerdot de l'ordre dels dominics i sindicalista espanyol. Impuls el Sindicalisme Catlic, amb els qualificatius de Lliure o Professional.  El febrer de 1914 fund el Sindicat de Ferroviaris Lliures de Madrid, amb la mateixa estructura del sindicats catlics per sense el distintiu de catlic.
  
L'estiu de 1923 viatj a Barcelona i s'entrevist amb Ramon Sales, dirigent del Sindicats Lliures impulsant el procs d'uni dels Sindicats Catlico-Lliures del nord d'Espanya amb els Lliures de Barcelona, que quallaria a finals d'any amb la constituci a Pamplona de la Confederacin de Sindicatos Libres de Espaa.  Va ser membre del Consell de Treball de la dictadura del general Miguel Primo de Rivera. Rest postergat amb la proclamaci de la Segona Repblica Espanyola el 1931, i va donar suport a l'intent de cop d'estat del general Jos Sanjurjo del 10 d'agost de 1932.
 
A les eleccions generals espanyoles de 1933 fou elegit diputat per Navarra en la candidatura del Bloc de Dretes. El desembre de 1934 firmava el manifest del Bloque Nacional, inspirat per Jos Calvo Sotelo i es manifestava partidari de l'acci extraparlamentria, seguint la trajectria de l'extrema dreta tradicionalista.
El 5 d'agost de 1936 fou detingut i empresonat,  i el 4 d'octubre de 1936, a la sortida de la pres Model de Madrid, fou assassinat.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="171565" title="Lo Gayter de la Muga" nonfiltered="96" processed="96" dbindex="70095">

Lo Gayter de la Muga va sser l'heternim utilitzat pel poeta empordans Carles Fages de Climent (Figueres, 1902-1968) per tal de dissimular l'autoria dels seus clebres epigrames, sovint desvergonyits i de vegades injuriosos, que etzibaven una societat pudorosa i exigent amb la cortesia formal, com la catalana de la postguerra civil i el franquisme. Els epigrames de Fages eren, parafrasejant la popular dita d'avui "literriament incorrectes". 

Josep Pla en el seu estudi sobre l'obra i personalitat del poeta, diu que "si hi ha epigrames mancats, xarons, dolents,escandalosos, literalment repugnants, al costat n'hi ha de perfectes, literriament ben girats, admirables, que duraran tant com poden durar aquesta espcie d'histries humano-literries".


Fages es va reconixer sempre deutor de Callmac, el grec; dels llatins Juvenal, Catul, Horaci i Marc Terenci Varr, per, pel damunt de tots, del tamb llat Marc Valeri Marcial, al qual, segons va escriure Fages "Tibul o Ovidi titllaren de xavac i avui es considerat, al costat d'ells, com un admirable clssic". Fages segueix el poeta llat quan centra l'efecte de l'epigrama en un nom propi, quan usa versos de caire popular, i quan produeix el balan moral, humorstic o crtic de la composici; i tamb en el costum d'iniciar la breu estrofa amb un comenament lric i concloure-la rpidament en forma d'auculeus - d'agull - de contundent contingut prosaic. La glria potica, les expectatives de qui ha d'heretat, els matrimonis per inters, l'adulteri, la dona ideal i l'erotisme senil figuren d'entre els temes ms comuns en l'obra d'ambds.

Una definici asptica que s'adaptaria als epigrames de Fages de Climent, seria, segons Joan Ferrers la segent: "composici breu, en vers, que expressa un pensament, reflexi o consell, de forma aguda i punyent, sovint per no pas sempre satrica i burlesca".

Segons Narcs Sala , l'epigrama de Fages "respon a la lli orsiana de manifestar la mxima categoria que l'art sap extreure de l'ancdota, que el poeta, com a velada conclusi, arriba a expressar en els seus epigrames, i per aix hi ha en ell aquella influncia d'arrel grega, mostrant-se sentencis, qualitat que ultrapassa la pura potica - que n's sols el vehicle - i que li afegeix una neta coincidncia amb la paramiologia popular". 

Per a Enric Casasses, els epigrames de Fages, "sempre directes, breus i genials, no sn l'obra d'un literat que juga a fer epigrames, sn autntics epigrames en llur funci diguem-ne ms prctica: s molt ms que poesia de circumstncies; es poesia utilitria. Aquesta branca activa de la poesia, la poesia que interv directament en la vida social concreta d'aquest o aquell individu o instituci, sigui per qestions d'afers pblics o privats, sempre ha existit, i tingu una gran importncia i produ autntiques obres mestres, en provenal, en el moment constel.lat de trobadors. I Fages es dels pocs que l'ha revifada amb categoria".

Vctimes conspcues dels dardells irnics de Fages van ser personatges com el filleg Joan Triad, l'Abat de Montserrat Aureli Escarr, o el mateix General Franco, pero tamb n'hi va haver per a la seva familia - el seu sogre -, els amics (artistes com Frederic Mars i Evarist Valls, o literats com Octavi Saltor o Josep Maria de Sagarra) - i, naturalment, pels poltics.

D'entre tots els epigrames de Fages, cal potser recordar els que va dedicar precisament a Josep Pla (Es tan bonic l'Empord / ample, esbatanat i llis / que l'home que escriu ms pla / ha pres el nom del pas) i al seu amic, Salvador Dal (Oh Salvador encadenat / com Atalf prop de Gala / romans fidel a la cala / Prometeu de Port Lligat ).

Enllaos externs.

Carles Fages de Climent, el poeta de l'Empord

Referncies.








----
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="171567" title="Campionat WWE" nonfiltered="97" processed="97" dbindex="70096">
El Campionat WWE (en angls: World Wrestling Entertainment Championship) s un campionat de lluita lliure professional. Actualment s el campionat ms important de la marca Smackdown! de l'empresa World Wrestling Entertainment.

Histria.
Durant anys, la World Wrestling Entertainment (abans coneguda com WWF) va tenir com a mxim ttol per als lliutadors el Campionat Mundial. Aquesta situaci es va mantenir fins l'any 2001, quan Vince McMahon (propietari de la WWF) compr la WCW, durant anys el seu mxim rival en el negoci de l'entreteniment esportiu. Llavors, ambds campionats mundials es van unificar sota l'anomenat Campionat Indiscutible de la WWF.

Tot i aix, la unificaci de les empreses provoc un excs de lluitadors; aix oblig a una separaci de superestrelles l'any 2003, creant dues companyies rivals en la prctica per amb el mateix amo. Aix fou com el campionat es va dividir novament en dos: el Campionat Mundial del Pes Pesat a la marca RAW i el Campionat de la WWE a la marca Smackdown! .

A l'any 2005 va haver de nou un intercambi de campions durant el draft, en qu s'intercambien lluitadors de les dues marques. Aix, el Campionat de la WWE en posseci de John Cena va passar a RAW i el Campionat Mundial del Pes Pesat en mans de Batista va anar a parar a Smackdown!

En el draft del 2008 aquest campionat va ser enviat a SmackDown! amb el campi Triple H

Majors regnats.

 7 Cops: The Rock i Triple H.
 6 Cops: Hulk Hogan i Stone Cold.
 5 Cops: Bret Hart.
 4 Cops: Kurt Angle i The Undertaker.
 3 Cops: Shawn Michaels, Mankind, Brock Lesnar, John Cena i Edge..
 2 Cops: Bruno Sammartino, Bob Backlund, Randy Savage, Ric Flair, Yokozuna, Sycho Sid/Syd Justice/Sid i Big Show.

Llista de Campions.

Buddy Rogers;
Bruno Sammartino;
Ivan Koloff;
Pedro Morales;
Stan Stasiak;
Bruno Sammartino;
Superstar Billy Graham;
Bob Backlund;
The Iron Sheik;
Hulk Hogan;
Andre The Giant;
Randy Savage;
Hulk Hogan;
Ultimate Warrior;
Sgt. Slaughter;
Hulk Hogan;
The Undertaker;
Hulk Hogan;
Ric Flair;
Randy Savage;
Ric Flair;
Bret Hart;
Yokozuna;
Hulk Hogan;
Yokozuna;
Bret Hart;
Bob Backlund;
Diesel;
Bret Hart;
Shawn Michaels;
Sid;
Shawn Michaels;
Bret Hart;
Sid;
The Undertaker;
Bret Hart;
Shawn Michaels;
Stone Cold];
Kane;
Stone Cold;
The Rock;
Mankind;
The Rock;
Mankind;
The Rock;
Stone Cold;
The Undertaker;
Stone Cold;
Mankind;
Triple H;
Vince McMahon;
Triple H;
Big Show;
Triple H;
The Rock;
Triple H;
The Rock;
Kurt Angle;
The Rock';
Stone Cold;
Kurt Angle;
Stone Cold;
Chris Jericho;
Triple H;
Hulk Hogan;
The Undertaker;
The Rock;
Brock Lesnar;
Big Show;
Kurt Angle;
Brock Lesnar;
Kurt Angle;
Brock Lesnar;
Eddie Guerrero;
John "Bradshaw" Layfield;
John Cena;
Edge;
John Cena;
Rob Van Dam;
Edge;
John Cena;
Randy Orton;
Triple H;
Edge;
Jeff Hardy;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="171568" title="Sindicat Mercantil de Barcelona la CNT" nonfiltered="98" processed="98" dbindex="70097">
El Sindicat Mercantil de Barcelona de la CNT fou un sindicat creat a finals de 1918 a Barcelona per a reunir els treballadors del ram mercantil de la CNT. L'impulsor en fou el treballador de banca Josep Maria Foix. Fou clausurat pel general Severiano Martnez Anido, per intent reorganitzar-se el gener de 1923. La dictadura de Miguel Primo de Rivera prohib la CNT l'octubre de 1923. L'any 1930 fou reorganitzat per militants del Partit Comunista Catal, Jordi Arquer i Saltor i Daniel Domingo i Montserrat entre ells. Les divergncies amb la direcci anarcosindicalista de la CRTC foren constants i en el Ple de Sindicats de la CRTC de Sabadell l'abril de 1932, fou expulsat de la CNT. 

El Sindicat Mercantil continu la seva tasca i l'agost-novembre de 1933 impuls la formaci del Front nic de Treballadors Mercantils (amb el CADCI, l'Associaci de Comptables de Catalunya, l'Associaci de la Dependncia Mercantil, l'Associaci d'Empleats d'Agents de Duanes i la Lliga de Corredors de Comer i de la Indstria, Uni General de Dependents de Barcelona de la UGT, Uni Professional de Cobradors i Mossos de Comer, la Uni Ferretera i la Uni Ultramarina), que decret la primera vaga general del ram del 13 al 17 de novembre de 1933. En la vaga hi van participar la majoria dels 80.000 treballadors mercantils de Barcelona, aconseguint l'aboliment de l'internat al ram de l'alimentaci, igual salari per l'home que per la dona, un increment de salaris i la confirmaci de la jornada de 8 hores. 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="171571" title="Josep Maria Foix" nonfiltered="99" processed="99" dbindex="70098">
Josep Maria Foix (1896 - Barcelona, 1923) fou un sindicalista catal. Era militant de la CNT, de la secci de Banca i Borsa del Sindicat Mercantil, i un dels impulsors el 1918 del Sindicat Mercantil de Barcelona la CNT. Per les seves activitats sindicals fou acomiadat del banc London County. Entr a treballar a l'Associaci d'Empleats Municipals on conegu a Joaquim Maurn que li ofer l'administraci del peridic La Batalla. Fou assassinat per elements dels Sindicats Lliures, l'abril de 1923 a Barcelona.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="171573" title="Anmia de Fanconi" nonfiltered="100" processed="100" dbindex="70099">

L'anmia de Fanconi o anmia aplstica infantil s una malaltia gentica autosmica recessiva i de carcter hemtic, que es desenvolupa de forma gradual durant la infncia amb una disminuci de les tres sries cellulars hemtiques o pancitopnia: eritrcits, leuccits i trombcits. Altres manifestacions sn: hiperpigmentaci cutnia, retard del creixement, microceflia, microftlmia, augment d'incidncia de tumors massissos i leucmia, aplsia i sensibilitat cellular a substncies que provoquen danys al DNA, com la mitomicina C. La malaltia rep el nom del pediatra sus Guido Fanconi, que la descrigu per primera vegada. 














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="171577" title="Gen supressor de tumors" nonfiltered="101" processed="101" dbindex="70100">
Un gen supressor de tumors, gen oncoinhibidor o antioncogn s un gen que redueix la probabilitat que una cllula d'un organisme multicellular es converteixi en una cllula tumoral. Una mutaci o deleci d'aquest gen augmenta la probabilitat de formaci d'un tumor.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="171581" title="La Pobla d'Alcolea" nonfiltered="102" processed="102" dbindex="70101">
La Pobleta d'Alcolea s una petita aldea del terme de Morella, situada a la dena del mateix nom. s la ms septentrional del terme morell i limita amb l'Arag. Compta amb unes desenes d'habitants.

 Histria .

La Pobleta d'Alcolea va ser fundada al 1244, en plena Reconquesta. En destaca l'esglsia, del segle XVIII, el campanar i l'arquitectura d'alguns edificis.

 Medi rural .

Actualment, el sector agrari ha perdut l'esplendor de temps passats. L'agricultura amb prou feines suposa 100 de les 1.500 hectrees de la dena i es restringeix a la vinya i la pastura. Tamb hi ha presncia de tfones. Per la seua banda, la ramaderia ms important s la bovina.

Compta amb una important massa forestal composta de pins, com ara el pinar de Pereroles.

 Masos .

La dena de la Pobleta t una vintena de masos, entre els quals hi trobem el del Xiprer, el de Farinetes, el de Bruno, el del Sol d Avall, entre d'altres.


 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="171582" title="Tetragntid" nonfiltered="103" processed="103" dbindex="70102">




Els tetragntids (Tetragnathidae) sn una famlia d'aranyes araneomorfes, que formen part de la superfamlia dels araneodeus (Araneoidea), al costat de tretze famlies ms entre les que cal destacar pel seu nombre d'espcies: linfids, araneids, terdids i nestcids.

Sn aranyes allargades amb quelcers i potes llargues, que fan teranyines orbitals ms aviat petites. Algunes espcies solen ser en la vegetaci de vora l'aigua.

El gnere Nephila, abans en aquesta famlia, ha passat ha cert el representant principal dels neflids. 

 Sistemtica .
Amb la informaci recollida fins el 2 de novembre de 2006 aquesta famlia t 52 gneres i 955 espcies; d'elles, 326 pertanyen al gnere Tetragnatha.  La seva distribuci s molt extensa, i poden trobar-se per tot el mn exceptuant la zona ms septentrional d'Amrica i Arbia.

La categoritzaci en subfamlies segueix les propostes de Joel Hallan en el seu Biology Catalog.
 Leucauginae .
 Azilia Keyserling, 1881;
 Dianleucauge Song & Zhu, 1994;
 Eryciniolia Strand, 1912;
 Leucauge White, 1841;
 Mecynometa Simon, 1894;
 Memoratrix Petrunkevitch, 1942   (fssil, oligoc);
 Mesida Kulczyn'ski, 1911;
 Nanometa Simon, 1908;
 Okileucauge Tanikawa, 2001;
 Opadometa Archer, 1951;
 Pickardinella Archer, 1951;
 Tylorida Simon, 1894;

 Metinae .
 Atelidea Simon, 1895;
 Atimiosa Simon, 1895;
 Chrysometa Simon, 1894;
 Diphya Nicolet, 1849;
 Dolichognatha O. P.-Cambridge, 1869;
 Homalometa Simon, 1897;
 Meta C. L. Koch, 1836;
 Metabus O. P.-Cambridge, 1899;
 Metargyra F. O. P.-Cambridge, 1903;
 Metellina Chamberlin & Ivie, 1941;
 Metleucauge Levi, 1980;
 Nanningia Zhu, Kim & Song, 1997;
 Parameta Simon, 1895;
 Schenkeliella Strand, 1934;
 Zygiometella Wunderlich, 1995;

 Tetragnathinae .
Menge, 1866
 Agriognatha O. P.-Cambridge, 1896;
 Antillognatha Bryant, 1945;
 Cyrtognatha Keyserling, 1881;
 Doryonychus Simon, 1900;
 Dyschiriognatha Simon, 1893;
 Glenognatha Simon, 1887;
 Hispanognatha Bryant, 1945;
 Mimicosa Petrunkevitch, 1925;
 Mitoscelis Thorell, 1890;
 Pachygnatha Sundevall, 1823;
 Prionolaema Simon, 1894;
 Tetragnatha Latreille, 1804;

 Incertae sedis .
 Alcimosphenus Simon, 1895 (formerly Araneidae);
 Deliochus Simon, 1894 (formerly Nephilinae);
 Eometa Petrunkevitch, 1958   (fossil);
 Guizygiella Zhu, Kim & Song, 1997;
 Leucognatha Wunderlich, 1992;
 Macryphantes Selden, 1990   (fossil, limestone);
 Menosira Chikuni, 1955;
 Neoprolochus Reimoser, 1927;
 Orsinome Thorell, 1890;
 Palaeometa Petrunkevitch, 1922   (fossil);
 Palaeopachygnatha Petrunkevitch, 1922   (fssil);
 Parazilia Lessert, 1938;
 Pholcipes Schmidt & Krause, 1993;
 Phonognatha Simon, 1894 (anteriorment Nephilinae);
 Priscometa Petrunkevitch, 1958   (fssil);
 Sancus Tullgren, 1910;
 Sternospina Schmidt & Krause, 1993;
 Theridiometa Petrunkevitch, 1942   (fssil, oligoc);
 Timonoe Thorell, 1898;
 Wolongia Zhu, Kim & Song, 1997;

 Referncies .
 Chickering, A.M. (1963): "The Male of Mecynometa globosa (O. P.-Cambridge) (Araneae, Argiopidae)". Psyche 70:180-183. PDF;

 Enllaos externs .
 Tatragnatha sp. Fotos i informaci ;
 Reference Fotos: Tetragnatha laboriosa;
 Venusta Orchard Spider - Family Tetragnathidae;
 Fotos de Tetragnatha sp.;

 Vegeu tamb .
 Araneodeu;
 Llista d'espcies de tetragntids;
 Classificaci de les aranyes;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="171585" title="WWE Campionat Intercontinental" nonfiltered="104" processed="104" dbindex="70103">
El Campionat Intercontentinental de la WWE s un campionat secundari de la marca RAW.

 Estadstiques .


Major nombre de regnats.

8 Cops: Chris Jericho;
6 Cops: Jeff Jarrett i Rob Van Dam;
5 Cops: Triple H;
4 Cops: Razor Ramon, Edge, Chris Benoit i Jeff Hardy;
3 Cops: Shawn Michaels, Goldust, Christian, Shelton Benjamin i Jeff Hardy.
2 Cops: Don Muraco, Pedro Morales, Tito Santana, Mr. Perfect, Ultimate Warrior, Bret Hart, Owen Hart, Stone Cold, Val Venis, Chyna, Eddie Guerrero, Kane, Johnny Nitro, Umaga, Santino Marella i William Regal.

Llista de Campions.

Pat Patterson;
Ken Patera;
Pedro Morales;
Don Muraco;
Pedro Morales;
Don Muraco;
Tito Santana;
Greg Valentine;
Tito Santana;
Randy Savage;
Ricky Steamboat;
Honky Tonk Man;
Ultimate Warrior;
Ric Rude;
Ultimate Warrior;
Mr. Perfect;
Texas Tornado;
Mr. Perfect;
Bret Hart;
The Mountie;
Roddy Piper;
Bret Hart;
British Bulldog;
Shawn Michaels;
Marty Jannetty;
Shawn Michaels;
Razor Ramon;
Diesel;
Razor Ramon;
Jeff Jarrett;
Razor Ramon;
Jeff Jarrett;
Shawn Michaels;
Dean Douglas;
Razor Ramon;
Goldust;
Ahmed Johnson;
Marc Mero;
Triple H;
Rocky Maivia;
Owen Hart;
Stone Cold;
Owen Hart;
Stone Cold;
The Rock;
Triple H;
Ken Shamrock;
Val Venis;
Road Dogg;
Goldust;
The Goodfather;
Jeff Jarrett;
Edge;
Jeff Jarrett;
D-Lo Brown;
Jeff Jarrett;
Chyna;
Chris Jerico;
Kurt Angle;
Chris Benoit;
Chris Jericho;
Chris Benoit;
Rikishi;
Val Venis;
Chyna;
Eddie Guerrero;
Billy Gunn;
Chris Benoit;
Chris Jericho;
Triple H];
Jeff Hardy;
Triple H;
Kane;
Albert;
Lance Storm;
Edge;
Christian;
Edge;
Test;
Edge;
William Regal;
Rob Van Dam;
Eddie Guerrero;
Rob Van Dam;
Chris Benoit;
Rob Van Dam;
Chris Jericho;
Kane;
Triple H];
Christian;
King Booker;
Christian;
Rob Van Dam;
Chris Jericho;
Rob Van Dam;
Randy Orton;
Edge;
Chris Jericho;
Shelton Benjamin;
Carlito;
Ric Flair;
Shelton Benjamin;
Rob Van Dam;
Shelton Benjamin;
Johnny Nitro;
Jeff Hardy;
Johnny Nitro;
Jeff Hardy;
Umaga;
Santino Marella;
Umaga;
Jeff Hardy;
Chris Jericho;
Kofi Kingston;
Santino Marella;
William Regal;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="171586" title="WWE Campionat Femen" nonfiltered="105" processed="105" dbindex="70104">
El Campionat Femen de la WWE s un campionat defensat per les dives a la WWE. s un campionat exclusiu de la marca RAW

Campiona Actual.

La campiona actual s Beth Phoenix














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="171587" title="Campionat Mundial per Parelles" nonfiltered="106" processed="106" dbindex="70105">
El Campionat Mundial per Parelles de la WWE s un ttol exclusiu de la marca RAW que actualment estn defensats per lluitadors de la ECW.

Nombre de regnats.

Per Parelles.

8 Cops: The Dudleys (D-Von i Bubba Ray Dudley);
7 Cops: Edge i Christian;
6 Cops: The Hardys (Jeff i Matt Hardy);
5 Cops: New Age Outlaws (Road Dogg i Billy Gunn);

 Individualment .

11 Cops: Edge;
10 Cops: Billy Gunn, Mick Foley (8 amb Manknd, 1 amb Cactus Jack i 1 amb Dude Love);
9 Cops: Christian, Kane;
8 Cops: D-Von Dudley, Bubba Ray Dudley;
6 Cops: Jeff Hardy, Matt Hardy, The Undertaker;
5 Cops: The Rock, Mr. Fuji, Tony Garea, Road Dogg;
 









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="171588" title="WWE World Heavyweight Championship" nonfiltered="107" processed="107" dbindex="70106">
El Campionat Mundial del Pes Pesat (o noms el Campionat Mundial) s un ttol de la World Wrestling Entertainment. Actualment, s el campionat ms important de la marca  RAW. El cintur va ser introdut al 2002, al principi com el campionat d'alt nivell per a la marca RAW, per va ser transms al programa SmackDown! en el draft de l'any 2005. CM Punk el va tornar el campionat a RAW desprs de cobrar el Money in the Bank i guanyar-lo.

Campi Actual.
L'actual campi s en John Cena, que va derrotar a Chris Jericho.

 Major Nombre de Regnats .
5 Cops: Triple H.
4 Cops: Batista.
3 Cops: Edge.
2 Cops: The Undertaker.

 Llista de Campions .
Triple H;
Shawn Michaels;
Triple H;
Goldberg;
Triple H;
Chris Benoit;
Randy Orton;
Triple H;
Batista;
Kurt Angle;
Rey Mysterio;
King Booker;
Batista;
The Undertaker;
Edge;
The Great Khali;
Batista;
Edge;
The Undertaker;
Edge;
CM Punk;
Chris Jericho;
Batista;
Chris Jericho;
John Cena;

 Dades .
Batista te el rcord del regnat ms llarg amb 282 dies.
Chris Benoit s el primer canadenc que obt el campionat.
Rey Mysterio s el primer mexic a obtenir el campionat.
Edge s el primer en cobrar el Money in the Bank per guanyar aquest titol.
King Booker o Booker T s el primer home de color que obt el campionat.
Triple H s el primer a obtenir aquest titol.
Rey mysterio s el lluitador de menys pes a obtenir el campionat.
The Great Khali s el primer asitic (ndia) que obt el ttol.

CM Punk s el segon en cobrar el Money In The Bank derrotant a Adam Copeland i alhora transferint el ttol a la banda RAW.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="171591" title="Nodicia de Kesos" nonfiltered="108" processed="108" dbindex="70107">
El  Document de Kesos o Nodicia de Kesos s primer escrit conegut fins al moment en roman del Regne de Lle, s a dir asturlleons. Es pensa que data de l'any 974. Actualment, se'n guarda una cpia amb el nom de Manuscrito 852 als arxius de la catedral de Lle.

El text s una simple nota de carcter funcional: es tracta de l'inventari de formatges que va fer un monjo del monestir de Sant Just i Sant Pastor, del poble de Rozuela, molt proper a Lle. Est escrit a la cara posterior d'un document de l'any 956.

 El text .

(1 columna)

Nodicia de
/kesos que
/espisit frater
/Semeno: jn labore 
/de fratres jn ilo ba-
/celare
/de cirka Sancte Ius-
/te, kesos U; jn ilo
/alio de apate,
/II kesos; en 
/puseron ogano,
/kesos IIII; jn ilo
/de Kastrelo, I;
/jn ila vinia majore,
/II;

(2 columna)

/que lebaron en fosado,
/II, ad ila tore;
/que baron a Cegia,
/II, quando la talia-
/ron ila mesa; II que
/lebaron Lejione; II
/..s...en
/u...re...
/...que...
/...c...
/...e...u
/...alio (?)
/...
/g... Uane Ece; alio ke le
/ba de sopbrino de Gomi
/de do...a...; IIII que espi-
/seron quando llo rege
/uenit ad Rocola;
/I qua salbatore ibi
/uenit

----








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="171594" title="Owen Moore" nonfiltered="109" processed="109" dbindex="70108">

Owen Moore (12 de desembre de 1886 a Fordstown Crossroads, Comtat de Meath, Irlanda   9 de juny de 1939), actor irlands de cinema. 

Biografia.
Al costat dels seus germans Tom i Matt, va emigrar als Estats Units i els tres van tenir una carrera d'xits en la indstria cinematogrfica a Hollywood. 

Moore va fer 279 pellcules entre els anys 1908 i 1937, possiblement ms que qualsevol altre actor. Treballant als Biograph Studios de D.W. Griffith, Owen Moore va conixer a una jove actriu canadenca anomenada Gladys Smith amb qui es va casar el 7 de gener de 1911. Al principi van mantenir en secret el matrimoni a causa de la forta oposici de la mare de Gladys. No obstant aix, Gladys Moore aviat sobrepassaria al seu marit amb el seu nom teatral, Mary Pickford. 

El 1912, va signar amb els Victor Studios, coprotagonizant moltes de les seves pellcules amb l'actriu i propietria de l'estudi Florence Lawrence. Posteriorment, Mary Pickford va deixar els estudis Biograph para unir-se a la IMP Co., la qual havia perdut a la seva estrella principal, Florence Lawrence, amiga canadenca de Pickford. 

Carl Laemmle, propietari de IMP Co., va accedir que el seu marit signs tamb com part del tracte. Aquesta humiliaci, aix com el salt a la fama de la seva esposa, va afectar drsticament a Owen Moore, que va caure a l'alcoholisme i en una conducta que va derivar en violncia contra Pickford. El matrimoni va durar poc, i Mary Pickford el va deixar per l'actor Douglas Fairbanks. 

Owen Moore es va casar per segona vegada amb una altra actriu de cinema mut, Katherine Perry.  Va morir a Beverly Hills i va ser enterrat al Cementiri Calvary de Los Angeles. 
Se li va concedir l'estrella al Passeig de la Fama de Hollywood.

Filmografia seleccionada.
The Guerilla - (1908);
 The Lonely Villa - (1909);
 Resurrection - (1909);
 Home Sweet Home - (1914) ;
 Little Meena's Romance - (1916);
 The Blackbird - (1926);
 The Red Mill - (1927);
 The Taxi Dancer - (1927);
 High Voltage - (1929);
 Side Street - (1929);
 Hush Money - (1931);
 As You Desire Me - (1932) ;
 She Done Him Wrong  - (1933) ;
 A Man of Sentiment - (1933) ;
 A star is born- (1937);










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="171596" title="Pedro Alberto Demicheli Lizaso" nonfiltered="110" processed="110" dbindex="70109">


Pedro Alberto Demicheli Lizaso (Rocha, 7 d'agost de 1896 - Montevideo, 12 d'octubre de 1980), fou un advocat, historiador, periodista, escriptor i poltic uruguai. Dictador el 1976.

Nascut a Rocha, de jove es trasllada a Montevideo per estudiar advocacia. All coneix la seva futura esposa, Sofia lvarez Vignoli qui tamb estudiava advocacia. Desprs de completar els estudis, es casen i tenen dos fills: Julio Alberto Demicheli lvarez i Mara Adelina Demicheli lvarez.

Es va afiliar al Partit Colorado, sent electe en temps de democrcia com a senador, i ms tard com a ministre.

Desprs del Cop d'Estat del 27 de juny de 1973, les Forces Armades dissolen el Parlament, el qual s reemplaat per un Consell d'Estat. La presidncia del Poder Executiu roman, tanmateix, a les mans de qui fins llavors havia estat president constitucional Juan Mara Bordaberry

Les desavinences entre Bordaberry i els militars van generar la crisi poltica de juny de 1976, que va culminar amb la remoci del president i la designaci interina d'Alberto Demicheli (pertanyent al Partit Colorado) per ocupar la primera magistratura.

Demicheli, que fins llavors havia exercit la presidncia del Consell d'Estat, assumeix la presidncia de la Repblica el 12 de juliol, i com primeres mesures del seu govern, va procedir a firmar les Actes Institucionals 1 i 2, per les quals suspenia "pronunciament fins i tot nou" la convocatria a eleccions generals (previstes per a novembre d'aquell mateix any) i es creava el "Consell de la Naci".

Quant al que es refereix a la poltica econmica, Demicheli va ratificar el Pla Nacional de Desenvolupament creat el 1972 durant el govern de Bordaberry. La poltica econmica aplicada procurava una reformulaci radical de les bases del funcionament econmic del pas, una nova aliana entre els militars i la tecnoburocrcia, encaminades a la transformaci de les estructures productives del comer exterior, de la distribuci de l'ingrs, de la demanda i dels preus relatius, en un marc d'mplia liberalitzaci i obertura de l'economia.

Finalment, l'1 de setembre del mateix any, Demicheli delega la presidncia a Aparicio Mndez (Ex Ministre de Salut Pblica), qui assumeix per un perode de cinc anys.

Els seus llibres de dret van ser durant molts anys texts d'estudi i consulta a la Facultat de Dret.

 Enllaos externs .
Altres dades biogrfiques ;

Pedro Alberto Demicheli Lizaso, 




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="171597" title="Aparicio Mndez" nonfiltered="111" processed="111" dbindex="70110">

Aparicio Mndez (Rivera, 24 d'agost de 1904 - Montevideo, 27 de juny de 1988), advocat i poltic uruguai. Dictador entre 1976 i 1981.

Graduat com a advocat, es va convertir en especialista en dret administratiu i professor de l'esmentada matria a la Facultat de Dret de la Universidad de la Repblica entre 1934 i 1955. Es va allunyar de la docncia universitria com a conseqncia d'un enfrontament amb el gremi estudiantil, que l'acusava en cas de fer en classe l'apologia del rgim feixista de Mussolini a Itlia. Tanmateix, va adquirir gran prestigi, fins i tot internacional, com a jurista. Alguns dels seus llibres en aquest camp, com La teoria de l'rgan segueixen sent utilitzats a nivell acadmic i universitari. Pertanyent al Partit Nacional, va ser integrant de la Cort Electoral en els anys 1940, i ministre de Salut Pblica entre 1961 i 1964. Dissolt el Parlament el 1973 per les Forces Armades, va ser nomenat per aquestes membre del Consell d'Estat, rgan amb el que el rgim militar va substituir a l'rgan legislatiu. Va passar desprs, el 1974, a presidir aquest cos. El 1976 va ser designat president de la Repblica, crrec que assumeix l'1 de setembre, encara que el poder efectiu estava a les mans dels militars. L'1 de setembre de 1981 el va reemplaar ja un general, Gregorio lvarez.

Va morir el 27 de juny de 1988 a Montevideo, justament el dia en qu es complia el quinz aniversari del cop d'Estat.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="171598" title="Gregorio lvarez" nonfiltered="112" processed="112" dbindex="70111">


Gregorio Conrado lvarez Armelino (Lavalleja, 26 de novembre de 1925) s un militar uruguai. Dictador i president de la Repblica Oriental de l'Uruguai entre 1981 i 1985.

Desprs d'assolir el grau de general el 1971, va dirigir la repressi contra la guerrilla urbana dels Tupamaros. En prendre el poder els militars en el cop d'estat de 1973, lvarez va passar a ser l'home fort del rgim com a secretari permanent del nou Consell de Seguretat Nacional. Va ocupar aix mateix el crrec de comandant a cap de l'Exrcit entre 1978 i 1979.

Desprs del plebiscit de 1980, on queda clara la voluntat de la ciutadania uruguaiana de retornar a la vida democrtica, el General lvarez es va mostrar contrari a acceptar aquest veredicte, per la qual cosa fora el Consell de Seguretat Nacional, que l'1 de setembre de 1981 li va lliurar la presidncia de la Repblica, postergant d'aquesta forma el retorn a la democrcia. lvarez va continuar amb la repressi fins i tot que finalment, forat per l'aven dels sectors poltics opositors en les eleccions internes de 1982 i desprs d'haver perdut gran part del suport de les forces armades per continuar amb el rgim dictatorial, encapalades pel Gral Hugo Medina, el seu adversari en la interna de l'Exrcit, va accedir a negociar un cronograma electoral que va finalitzar amb les eleccions legislatives i presidencials de novembre de 1984. Guanyades les eleccions per Julio Mara Sanguinetti, el candidat del Partit Colorado, lvarez va dimitir el 12 de febrer de 1985, cedint el poder al llavors president de la Suprema Cort de Justcia, Rafael Addiego Bruno.

Durant el govern de lvarez la repressi es va centrar en activistes poltics al pas i a l'Argentina, realitzant-se tortures i matances a les casernes i bases clandestines. Fins avui aquests crims sn impunes, per s'est investigant el parador de desapareguts, havent-se trobat les restes d'almenys un, desprs de llargs treballs arqueolgics en terrenys de dependncies militars.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="171599" title="Borsod-Abaj-Zempln" nonfiltered="113" processed="113" dbindex="70112">

Borsod-Abaj-Zempln () s una provncia dHongria o megye situada al nord-est del pas (anomenada comunament "Nord d'Hongria"), fent frontera amb Eslovquia. Limita amb les provncies de Ngrd, Heves, Hajd-Bihar i Szabolcs-Szatmr-Bereg. La capital de Borsod-Abaj-Zempln s Miskolc. 

Borsod-Abaj-Zempln s la segona provncia d'Hongria tant pel que fa a la seva extensi com per poblaci.
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="171600" title="Rafael Addiego Bruno" nonfiltered="114" processed="114" dbindex="70113">


Rafael Addiego Bruno (Salto, 23 de febrer de 1923) s un advocat i jurista uruguai. Fou president de l'Uruguai (inter) el 1985.

Va integrar la Suprema Cort de Justcia entre 1984 i 1993, com a culminaci d'una llarga carrera judicial. Com a president d'aquest rgan, va exercir el Poder Executiu interinament del 12 de febrer fins a l'1 de mar de 1985, entre la renncia de Gregorio lvarez i l'assumpci de Julio Mara Sanguinetti, segons les normes legals vigents en aquell perode.

Aix es va deure a que el President electe democrticament, Julio Mara Sanguinetti, no volia sota cap concepte que qui lliurs la banda presidencial fos l'ex-president de facto Gregorio lvarez, que mitjanant un acord entre el Partit Colorado i les Forces Armades, va acabar renunciant.

Referncies i enllaos externs.
Presidncia de l'Uruguai ;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="171601" title="Mansarda" nonfiltered="115" processed="115" dbindex="70114">

En arquitectura, es denomina mansarda a la finestra ubicada a la teulada inclinada d'una edifici que, mantenint una alineaci amb la vertical de la faana, sobresurt de la taulada com si fos un petit mirador. Serveix per a illuminar i ventillar les golfes i t la seva prpia teulada, normalment a dos aiges.

El seu nom prov del francs mansarde que es deu a l'arquitecte paris Franois Mansart (1598-1666), qui, contrariament al que en ocasions s'ha dit, no va inventar aquest ellement arquitectnic sin que, prenent-lo d'obres anteriores italianes, el va popularitzar a Frana. Un descendent lluny seu, Jules Hardouin Mansart va acabar de prestigiar-ho al fer-ho servir al Palau de Versalles.

Sembla que el seu origen te a veure amb el fet que, a Frana, les taxes dels habitatges es pagaven segons el "nombre de pisos per sota de la teulada". Amb l'habitabilitat d'aquest espai mitjanant la installaci de mansardes.

Sota la influncia del ressorgiment neobarroc del Segon Imperi Francs (1850-1870), la mansarda es converteix en un tret com en molts edificis del segle XIX a Europa i Amrica del Nord. L'estil s'aplic als Estats Units i Canad durant aquest perode com una de les formes expressives adoptades per arquitectes victorians. 

Actualment es poden trobar mansardes que tenen una mera funci ornamental.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="171612" title="Pete Sampras" nonfiltered="116" processed="116" dbindex="70115">

Peter "Pete" Sampras s un exjugador professional de tennis nascut el 12 d'agost de 1971 a Washington DC, Estats Units. Es va retirar el 2003 i avui dia s el jugador que ms Grand Slam ha guanyat, catorze, i el que ms temps ha estat com a nmero un al rnquing de l'ATP, on s'hi va mantenir sis anys consecutius.

Els seus duels amb el seu compatriota Andre Agassi van ajudar, a la seva poca, a aixecar l'inters del pblic pel tennis.

Biografia.
Peter Sampras, s el tercer fill de Sammy i George Sampras. Ja des de ben aviat va mostrar unes extraordinries qualitats atltiques. Desprs de descobrir una raqueta al soterrani de casa, es passava hores picant la pilota contra un front. El 1978 els Sampras es van traslladar a Palos Verdes, Califrnia, on el clima ms benigne li permetia jugar ms hores.

La famlia es va inscriure al Peninsula Racquet Club, on el talent de Pete es va fer evident. A l'edat d'11 anys ja havia incorporat al seu joc el servei slid, la seva fora i les volees que havien de ser una signe personal al llarg de tota la seva carrera.

El 30 de setembre de 2000 Sampras es va casar amb l'actriu Bridgette Wilson.

Torneigs de Grand Slam.
 Campi en individuals (14) .


 Finalista en individuals (4) .

Ttols (66).
Individuals (64).




Dobles (2).
 London / Queen's Club  - 1995;
 Roma  - 1989;

Finalista en torneigs individuals (23).

 1991: Filadlfia, Manchester, Masters de Cincinnati, Masters de Pars;
 1992: Atlanta, US Open;
 1993: Frankfurt Masters;
 1994: Londres/Queen's Club, Grand Slam Cup (Munic);
 1995: Obert d'Austrlia, Masters de Miami, Masters de Canad, Li;
 1996: Masters de Stuttgart;
 1998: San Jos, Masters de Cincinnati, Masters de Pars;
 2000: Londres/Queen's Club, US Open;
 2001: Masters d'Indian Wells, Los Angeles, Long Island, US Open;
 2002: Houston;

 Enllaos externs .
 Pgina oficial de Pete Sampras;
 Perfil de l'ATP (en angls);














































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="171614" title="Llista de gneres d'araneids" nonfiltered="117" processed="117" dbindex="70116">
Aquesta s la llista de gneres de araneids, una famlia d'aranyes araneomorfes. Est elaborada a partir de les dades recollides en el World Spider Catalog de Norman Platnick i la categoritzaci en subfamlies i tribus segueix les propostes de Joel Hallan en el seu Biology Catalog.

Sn 166 gneres categoritzats en 6 subfamlies, i un grup incertae sedis, subdividides en 20 tribus. Podeu veure les denominacions de les 2.840 espcies en l'article Llista d'espcies d'araneids.

 Subfamlies, tribus i gneres .
 Araneinae . 
Simon, 1895
 Anepsiini;
 Anepsion Strand, 1929;
 Paraplectanoides Keyserling, 1886;
 Thorellina Berg, 1899;

 Arachnurini;
 Arachnura Vinson, 1863;

 Araneini;
 Acanthepeira Marx, 1883;
 Acroaspis Karsch, 1878;
 Actinosoma Holmberg, 1883;
 Aculepeira Chamberlin & Ivie, 1942;
 Agalenatea Archer, 1951;
 Alpaida O. P.-Cambridge, 1889;
 Amazonepeira Levi, 1989;
 Araneus Clerck, 1757;
 Carepalxis L. Koch, 1872;
 Cercidia Thorell, 1869;
 Chorizopes O. P.-Cambridge, 1870;
 Cnodalia Thorell, 1890;
 Colaranea Court & Forster, 1988;
 Collina Urquhart, 1891;
 Cryptaranea Court & Forster, 1988;
 Dubiepeira Levi, 1991;
 Epeiroides Keyserling, 1885;
 Gibbaranea Archer, 1951;
 Heurodes Keyserling, 1886;
 Lewisepeira Levi, 1993;
 Madrepeira Levi, 1995;
 Metazygia F. O. P.-Cambridge, 1904;
 Metepeira F. O. P.-Cambridge, 1903;
 Milonia Thorell, 1890;
 Molinaranea Mello-Leito, 1940;
 Nemosinga Caporiacco, 1947;
 Nicolepeira Levi, 2001;
 Novakiella Court & Forster, 1993;
 Novaranea Court & Forster, 1988;
 Nuctenea Simon, 1864;
 Ocrepeira Marx, 1883;
 Pararaneus Caporiacco, 1940;
 Parawixia F. O. P.-Cambridge, 1904;
 Perilla Thorell, 1895;
 Pherenice Thorell, 1899;
 Pozonia Schenkel, 1953;
 Rubrepeira Levi, 1992;
 Scoloderus Simon, 1887;
 Singa C. L. Koch, 1836;
 Spinepeira Levi, 1995;
 Tatepeira Levi, 1995;
 Tukaraneus Barrion & Litsinger, 1995;
 Wagneriana F. O. P.-Cambridge, 1904;
 Wixia O. P.-Cambridge, 1882;
 Yaginumia Archer, 1960;
 Zealaranea Court & Forster, 1988;
 Zilla C. L. Koch, 1834;

 Arkycini;
 Aerea Urquhart, 1891;
 Arkys Walckenaer, 1837;
 Neoarchemorus Mascord, 1968;

 Bertranini;
 Bertrana Keyserling, 1884;
 Spintharidius Simon, 1893;

 Celaenini;
 Celaenia Thorell, 1868;
 Taczanowskia Keyserling, 1879;

 Cyclosini;
 Acusilas Simon, 1895;
 Allocyclosa Levi, 1999;
 Araniella Chamberlin & Ivie, 1942;
 Cyclosa Menge, 1866;
 Deione Thorell, 1898;
 Edricus O. P.-Cambridge, 1890;
 Eriophora Simon, 1864;
 Nemoscolus Simon, 1895;
 Nemospiza Simon, 1903;
 Verrucosa McCook, 1888;

 Dolophonini;
 Dolophones Walckenaer, 1837;
 Hypsosinga Ausserer, 1871;
 Leviellus Wunderlich, 2004;
 Parazygiella Wunderlich, 2004;
 Pitharatus Simon, 1895;
 Stroemiellus Wunderlich, 2004;
 Zygiella F. O. P.-Cambridge, 1902;

 Exechocentrini;
 Coelossia Simon, 1895;
 Exechocentrus Simon, 1889;

 Heterognathini;
 Heterognatha Nicolet, 1849;
 Poecilarcys Simon, 1895;

 Hypognathini;
 Hypognatha Gurin, 1839;

 Mangorini;
 Acacesia Simon, 1895;
 Alenatea Song & Zhu, 1999;
 Eriovixia Archer, 1951;
 Eustacesia Caporiacco, 1954;
 Eustala Simon, 1895;
 Faradja Grasshoff, 1970;
 Hingstepeira Levi, 1995;
 Kilima Grasshoff, 1970;
 Larinia Simon, 1874;
 Lariniaria Grasshoff, 1970;
 Larinioides Caporiacco, 1934;
 Lipocrea Thorell, 1878;
 Mahembea Grasshoff, 1970;
 Mangora O. P.-Cambridge, 1889;
 Neoscona Simon, 1864;
 Paralarinia Grasshoff, 1970;
 Prasonica Simon, 1895;
 Prasonicella Grasshoff, 1971;
 Pseudopsyllo Strand, 1916;
 Psyllo Thorell, 1899;
 Siwa Grasshoff, 1970;
 Spilasma Simon, 1897;
 Umbonata Grasshoff, 1971;

 Poltyini;
 Cyphalonotus Simon, 1895;
 Homalopoltys Simon, 1895;
 Ideocaira Simon, 1903;
 Kaira O. P.-Cambridge, 1889;
 Micropoltys Kulczyn'ski, 1911;
 Poltys C. L. Koch, 1843;
 Pycnacantha Blackwall, 1865;

 Pseudartonini;
 Pseudartonis Simon, 1903;

 Testudinarini;
 Testudinaria Taczanowski, 1879;

 Ursini;
 Ursa Simon, 1895;

 Incertae sedis;
Glyptogona Simon, 1884;

 Argiopinae .
 Argiope Audouin, 1826;
 Gea C. L. Koch, 1843;
 Neogea Levi, 1983;
 Witica O. P.-Cambridge, 1895;

 Cyrtarachninae .
Simon
 Cyrtarachnini Simon;
 Aethriscus Pocock, 1902;
 Aethrodiscus Strand, 1913;
 Aranoethra Butler, 1873;
 Cyrtarachne Thorell, 1868;
 Friula O. P.-Cambridge, 1896;
 Paraplectana Brito Capello, 1867;
 Pasilobus Simon, 1895;
 Poecilopachys Simon, 1895;

 Mastophorini;
 Acantharachne Tullgren, 1910;
 Cladomelea Simon, 1895;
 Mastophora Holmberg, 1876;
 Ordgarius Keyserling, 1886;

 Cyrtophorinae .
 Cyrtophora Simon, 1864;
 Kapogea Levi, 1997;
 Manogea Levi, 1997;
 Mecynogea Simon, 1903;
 Megaraneus Lawrence, 1968;

 Gasteracanthinae .
 Caerostrini;
 Aspidolasius Simon, 1887;
 Caerostris Thorell, 1868;
 Talthybia Thorell, 1898;
 Thelacantha Hasselt, 1882;

 Gasteracanthini;
 Acrosomoides Simon, 1887;
 Actinacantha Simon, 1864;
 Aetrocantha Karsch, 1879;
 Afracantha Dahl, 1914;
 Augusta O. P.-Cambridge, 1877;
 Austracantha Dahl, 1914;
 Gasteracantha Sundevall, 1833;
 Gastroxya Benoit, 1962;
 Hypsacantha Dahl, 1914;
 Isoxya Simon, 1885;
 Macracantha Simon, 1864;
 Madacantha Emerit, 1970;
 Parmatergus Emerit, 1994;
 Togacantha Dahl, 1914;

 Micratheninae .
 Chaetacis Simon, 1895;
 Micrathena Sundevall, 1833;
 Pronoides Schenkel, 1936;
 Xylethrus Simon, 1895;

 Incertae sedis .
 Artonis Simon, 1895;
 Colphepeira Archer, 1941;
 Enacrosoma Mello-Leito, 1932;
 Encyosaccus Simon, 1895;
 Melychiopharis Simon, 1895;
 Micrepeira Schenkel, 1953;
 Pronous Keyserling, 1881;
 Sedasta Simon, 1894;
 Singafrotypa Benoit, 1962;
 Tethneus Scudder, 1890   (fossil, oligocene);
 Tethneus guyoti (Scudder, 1890)  ;
 Tethneus henzii (Scudder)  ;
 Tethneus robustus (Petrunkevitch)  ;

 Referncies .
 The World Spider Catalog, V7.5;
 Biology Catalog;

 Vegeu tamb .
 Araneodeu;
 Llista d'espcies d'araneids;
 Classificaci de les aranyes;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="171616" title="Guionista" nonfiltered="118" processed="118" dbindex="70117">
El guionista s un autor d'una obra audiovisual i, per tant, n's el creador primigeni. s la persona encarregada d'escriure el gui, en una producci cinematogrfica, televisiva o radiofnica. El gui pot ser una obra original o una adaptaci d'un gui precedent o d'una altra obra literria.

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="171617" title="The Dark Side of the Moon" nonfiltered="119" processed="119" dbindex="70118">
The Dark Side of the Moon s el vuit disc d'estudi del grup britnic de rock progressiu Pink Floyd. Va aparixer el 1973 i s considerat com el millor disc del grup. Els temes de les peces tracten dels diners (Money), la vellesa (Time), la mort (The Great Gig in the Sky), el treball (Breathe) o la bogeria (Brain Damage). 

Tot i que "The Dark Side of the Moon" era el ttol previst per a l'lbum, l'any anterior a la seva publicaci es va saber que el grup Medicine Head anava a publicar un lbum amb el mateix nom i els Pink Floyd van canviar el ttol del seu lbum per Eclipse (A Piece For Assorted Lunatics). L'lbum de Medicine Head, per, va fracassar i el Pink Floyd van tornar al ttol original. 

La msica i la lletra de totes les peces es van escriure durant un perode de 7 setmanes, mentre el grup preparava una gira i buscava desesperadament produir nou material. The Dark Side of The Moon s un lbum conceptual que destaca per la unitat dels seus temes, noms interrompuda per les dues cares dels discs de vinil (en l'original) i la temtica sobre la bogeria de l'home modern, sobretot posant-lo en parallel amb els problemes psicolgics que va patir Syd Barrett, fundador del grup. La msica segueix la que havien fet en els dos lbums anteriors (Meddle i Obscured by Clouds), encara que est ms desenvolupada, amb ms efectes sonors i que ha definit el so de la banda. 

Els quatre membres del grup, Roger Waters, David Gilmour, Richard Wright i Nick Mason, van participar en la composici musical i la producci del disc, i s el primer disc de Pink Floyd en el qual totes les lletres de les canons van ser escrites per Roger Waters. El disc va ser enregistrat el juny de 1972 i entre l'octubre del mateix any i el gener de 1973, als estudis d'Abbey Road. Va ser produt per Pink Floyd i l'enginyer de so en fou Alan Parsons. El 24 de mar de 1973 va sortir a la venda.

L'lbum utilitza efectes sonors molt innovadors per l'poca en qu fou enregistrat, quan no es disposaven d'efectes sonors que avui dia es poden fer fcilment mitjanant els sintetitzadors o la informtica. S'hi troben tamb diferents sorolls com el d'una persona corrent al voltant d'un micro, rellotges, etc.

Aquest disc va estar durant 741 setmanes, de les quals 591 de manera consecutiva, a l'American Top-200, la qual cosa representa, fins avui, una de les millors vendes d'lbums de tots els temps. Se n'han venut ms de 30 milions d'exemplars, i aix vol dir que s el tercer lbum ms venut de la histria. Se'n van fer edicions especials per al 20 i el 30 aniversari, aquest ltim en un CD amb so 5.1.

El tema Money va situar Pink Floyd en el primer lloc de les llistes de vendes i s, amb All you need is love dels Beatles, els nics ttols amb signatura rtmica 7/4 que han assolit el nmero u en vendes. El solo de David Gilmour en 4/4 porta la pea al ritme clssic del rock. 

The Great Gig in the Sky s una improvisaci de Clare Torry. El grup li va dir abans d'enregistrar que penss en la mort, en l'horror i en el cant. Va fer l'enregistrament de manera rpida i va demanar perd perqu pensava que havia cantat malament, per els quatre membres del grup van trobar que ho havia fet de manera fantstica. 

Brain Damage evoca l'univers turmentat de Syd Barrett, membre fundador de Pink Floyd, que va haver d'abandonar el grup a causa de diversos desequilibris mentals. 

En una clara referncia humorstica, Keith Moon, bateria del grup The Who, va anomenar el seu disc en solitari Two Sides of the Moon. El grup Ministry tamb va parodiar el ttol en el seu lbum Dark Side of the Spoon. El grup Easy All Star tamb va reprendre l'lbum amb The dub side of the moon.  


 Llista de temes .
(Totes les lletres sn de Roger Waters)
"Speak to Me" (Nick Mason)   1:16;
Instrumental;
"Breathe" (David Gilmour/Roger Waters)   2:44;
Veu: David Gilmour;
"On the Run"  (David Gilmour/Roger Waters)   3:32;
Instrumental;
"Time/Breathe (reprise)" (David Gilmour/Nick Mason/Roger Waters/Rick Wright)   7:06;
Veu: David Gilmour i Rick Wright;
"The Great Gig in the Sky" (Rick Wright)   (4:47);
Veu: Clare Torry;
"Money" (Roger Waters)   6:32;
Veu: David Gilmour;
"Us and Them"  (Roger Waters/Rick Wright)   7:20;
Veu: David Gilmour i Rick Wright;
"Any Colour You Like" (David Gilmour/Nick Mason/Rick Wright)   3:25;
Instrumental;
"Brain Damage" (Roger Waters)   3:50;
Veu: Roger Waters i David Gilmour;
"Eclipse" (Roger Waters)   2:04;
Veu: Roger Waters i David Gilmour;

Crdits.
 Roger Waters : Baix, cants i efectes sonors.
 David Gilmour : Guitarra i cants.
 Richard Wright: piano sinttic, i cants.
 Nick Mason : percusi, bateria i efectes sonors. ;
 Leslie Duncan, Doris Troy, Barry St. John, Liza Strike : cors.
 Dick Parry : Saxofon a Money i Us and Them.
 Clare Torry : cants a "The Great Gig In The Sky".
 Alan Parsons : enginyer de so.
 Peter James : assistent de l'enginyer.
 Chris Thomas : mescles.
 Hipgnosis : cartula original.
 Storm Thorgerson : cartula dels 20 i 30 aniversari.

 Enllaos externs .
Web oficial de Pink Floyd;
Web oficial de Roger Waters;
Web oficial de David Gilmour;
The Dark Side of The Moon, Live 2006 perRoger Waters;








































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="171620" title="WWE Campionat dels Estats Units" nonfiltered="120" processed="120" dbindex="70119">

El Campionat dels Estats Units de la WWE s un ttol de lluita lliure professional. Actualment s un ttol exclusiu i el secundari  de la marca Smackdown!.

En el draft del 2008 aquest campionat va ser enviat a l'ECW amb el campi Matt Hardy.

Shelton Benjamin va guanyar el campionat a The Great American Bash del 2008 que el va tornar de volta a Smackdown!.

 Dades interesants .


 Llista de Campions .
Harley Race;
Johnny Valentine;
Terry Funk;
Paul Jones;
Blackjack Mulligan;
Paul Jones;
Blackjack Mulligan;
Bobo Brazil;
Ric Flair;
Ricky Steamboat;
Blackjack Mulligan;
Mr. Wrestling;
Ric Flair;
Ricky Steamboat;
Ric Flair;
Jimmy Snuka;
Ric Flair;
Roddy Piper;
Wahoo McDaniel;
Sgt. Slaughter;
Wahoo McDaniel;
Sgt. Slaughter;
Wahoo McDaniel;
Greg Valentine;
Boddy Piper;
Greg Valentine;
Dick Slater;
Ricky Steamboat;
Wahoo McDaniel;
Magnum T.A.
Tully Blanchard;
Magnum T.A.
Nikita Koloff;
Lex Luger;
Dusty Rhodes;
Barry Windham;
Lex Luger;
Michael Hayes;
Lex Luger;
Stan Hansen;
Lex Luger;
Sting;
Rick Rude;
Dustin Rhodes;
Steve Austin;
Ricky Steamboat;
Jim Duggan;
Steve Austin;
Vader;
Sting;
Kensuke Sasaki;
One Man Gang;
Konnan;
Ric Flair;
Eddie Guerrero;
Dean Malenko;
Jeff Jarrett;
Steve McMichael;
Curt Hennig;
Diamond Dallas Page;
Raven;
Goldberg;
Bret Hart;
Lex Luger;
Bret Hart;
Diamond Dallas Page;
Bret Hart;
Roddy Piper;
Scott Hall;
Scott Steiner;
David Flair;
Chris Benoit;
Sid Vicious;
Goldberg;
Bret Hart;
Scott Hall;
Chris Benoit;
Jeff Jarrett;
Scott Steiner;
Lance Storm;
Terry Funk;
Lance Storm;
Gen. Rection;
Lance Storm;
Gen. Rection;
Shane Douglas;
Rick Steiner;
Booker T;
Chris Kanyon;
Tajiri;
Rhyno;
Kurt Angle;
Edge;
Eddie Guerrero;
Big Show;
John Cena;
Booker T;
John Cena;
Carlito;
John Cena;
Orlando Jordan;
Chris Benoit;
Booker T;
Chris Benoit;
JBL;
Bobby Lashley;
Finlay;
Mr. Kennedy;
Chris Benoit;
MVP;
Matt Hardy;
Shelton Benjamin;

 Vegeu tamb .

WWE Campionat Intercontinental;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="171622" title="Ermanno Wolf-Ferrari" nonfiltered="121" processed="121" dbindex="70120">
Ermanno Wolf-Ferrari (nascut Ermanno Wolf) (Vencia, 12 de gener de 1876   Vencia 21 de gener de 1948) va ser un compositor itali. Se'l coneix principalment per les seues peres cmiques, I quattro rusteghi (1906) i Il segreto di Susanna (1909). Algunes de les seues obres estan basades en obres de tatre de Carlo Goldoni, incloent-hi Il campiello.

Biografia.
Ferrari era el nom de soltera de sa mare, i ell el va afegit al congnom de son pare l'any 1895. Son pare era pintor, i va enviar Ermanno a Roma perqu estudiara art. Posteriorment es va traslladar a Munic, i en aquesta ciutat va prendre la decisi de dedicar-se a la msica, prenent llions de Josef Rheinberger. La seua primera obra data dels anys 1890.

L'any 1900, desprs de fracassar en l'intent de publicaci de dues obres, va aconseguir que s'estrenara una de les seues primeres peres: Cenerentola, que va ser representada a Vencia. L'estrena va ser un fracs, tot i que una representaci posterior a Bremen va resultar un xit, marcant la pauta que haurien de seguir les seues obres posteriors, que en la major part van ser estrenades a Alemanya i millor rebudes que en la seua nativa Itlia. Estre aquestes obres cal esmentar Le donne curiose (1903), I quattro rusteghi (1906) i Il segreto di Susanna (1909), totes comdies i totes amb gran xit en llur estrena alemanya.

Durant la Primera Guerra Mundial, Wolf-Ferrari es va traslladar a Zuric, ralentint el seu ritme compositiu, tot i que va produir una altra comdia, Gli amanti sposi (1916). No va recuperar el seu ritme creatiu fins els anys 1920, en qu va compondre Das Himmelskleid (1925) i Sly (1927), aquesta darrera basada en la comdia de William Shakespeare The Taming of the Shrew. L'any 1939 va ser nomenat professor de composici del Mozarteum de Salzburg. El 1946 va traslladar-se de nou a Zuric, abans de retirar-se a Vencia.

Ent soterrat en el cementeri de l'illa veneciana de San Michele.

Msica.
A ms d'pera, Wolf-Ferrari va compondre msica instrumental, principalment a l'inici i a les acaballes de la seua carrera. Entre aquestes, noms el seu concert per a viol i orquestra s'ha interpretat amb certa regularitat, tot i que tamb va deixar un Idillio-concertino (bsicament una simfonia de cambra), diverses peces de msica de cambra incloent-hi un quintet amb piano i dos trios amb piano, dues sonates per a viol i diverses obres per a orgue entre d'altres.

L'obra Wolf-Ferrari no se sol interpretar massa, tot i que potser va ser el millor compositor itali d'pera cmica del seu temps. Les seues peres recorden en certa manera l'opera buffa del Segle XVIII. Tamb va compondre obres ms ambicioses en un estil proper al de Pietro Mascagni, que en general es consideren inferiors a les cmiques. A partir de finals de la dcada del 1990 Josep Carreras va encapalar un intent de recuperaci per al repertori de Sly, interpretant-ne el paper protagonista a Zuric, Washington i al Gran Teatre del Liceu de Barcelona.


Obres.
pera.
Cenerentola - 1900;
Le donne curiose - 1903;
I quattro rusteghi - 1906;
Il segreto di Susanna - 1909;
I gioielli della Madonna (Les joies de la Mare de Du) - 1911;
L'amore medico 1913;
Gli amanti sposi - 1916;
Das Himmelskleid - 1925;
Sly - 1927;
La vedova scaltra - 1931;
Il campiello - 1936;
La dama boba - 1939;
Gli dei a Tebe - 1943;

Bibliografia.
 Wolf-Ferrari, Ermanno per John C G Waterhouse a 'The New Grove Dictionary of Music and Musicians', ed. Stanley Sadie (Londres, 1980) ISBN 0-333-23111-2;
 Wolf-Ferrari, Ermanno per John C G Waterhouse a 'The New Grove Dictionary of Opera', ed. Stanley Sadie (Londres, 1992) ISBN 0-333-73432-7;

Enllaos externs.
Plana sobre Wolf-Ferrari;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="171623" title="Cthulhu" nonfiltered="122" processed="122" dbindex="70121">

Cthulhu es un personatge tret de la literatura de H. P. Lovecraft. Lovecraft va formar amb alguns dels seus contes una mitologia de horror basada basada en l'existncia d'universos parallels i ssers provinents d'ells (alguns com Cthulhu viuen en aquest planeta) que van existir "abans del temps" i tenen contacte amb els humans amb terribles conseqncies. El tema s el caos i la idea que tot el que coneixem no t sentit -s per aix que tamb la bogeria s important en els relats-. Cthulhu s emblema, personatge central i una de les figures recurrents d'aquesta mitologia, coneguda com els Mites de Cthulhu. s el ms popular de tots aquests ssers, i es troba en el conte La Crida de Cthulhu. 

Caracterstiques.

Cthulhu s un Primigeni, una criatura extra-terrena que t caracterstiques fsiques i habilitats que els fan una mica semblat a un du per als humans. Els seus principals seguidors sn la Llavor Estellar de Cthulhu (veure ms baix). Tamb ho adoren la major part dels Profunds, ssers meitat hum, meitat batraci, que habiten els oceans. Per sobre dels Primigenis estan els dus Exteriors.

Es descriu -precisament en el relat de La Cridada de Cthulhu - com un enorme monstre amb cap de polp o calamar, amb nombrosos tentacles, i cos de drac, amb les seves respectives ales. T la capacitat d'alterar la seva forma, encara que sempre s bsicament la mateixa. El seu cos escamos est compost d'una substncia distinta a les quals es troben en el nostre planeta, com una espcie de massa gelatinosa que ho fa prcticament indestructible. De totes maneres, si algun dia fora destrut per complet (cosa molt improbable) la seva essncia fecundaria a la seva prpia filla, tornant a nixer. Va ser un dels conquistadors de la Terra i dmino des de les profunditats de l'oce.

Segons la mitologia, Cthulhu reposa somiant sota un segell en la ciutat submergida de R'lyeh (un lloc de la bogeria no Euclidiana localizat en l'Oce Pacfic). Espera escapar algun dia (el dia que "Les estrelles estiguin de nou en posici") amb l'ajuda d'ocultistes i sectarios per a tornar a estendre el seu poder sobre la Terra. A ell dediquen el salmo "Ph nglui mglw nafh Cthulhu R lyeh wgah-nagl fhtagn" que aproximadament significa "En el seu estatge de R'lyeh Cthulhu mort espera somiant". 

No existeix acord respecte a la pronunciaci del nom. S'accepten K'zulju, K'tul, K'zulu, C'tul/, Cethulhu, (amb "h" aspirada), Chulu, Tulu, Zulu, Kuthulu o Katulu, com pronunciacions vlides, per es conv que la forma ms apropiada de fer-lo no pot ser pronunciada per l'aparell fonolgic hum.

Que la pronunciaci de Cthulhu no sigui precisa s una mica tpic de l'estil lovecraftiano: estil de l'ambigitat, de l'imprecs, del magmtico (fins a suggerir el caos -una mica que provoca fbia en l'inconscient-) en les seves descripcions.

La Llavor Estellar de Cthulhu.
Aquests ssers similars al mateix Cthulhu, per ms petits, sn seguidors i servents, van arribar juntament amb ell a la Terra. Igual que el seu amo, poden alterar lleugerament la seva forma. Estan tancats amb ell en R'lyeh, o en mons llunyans, com Aldebarn, per alguns estan lliures.

Ho serveixen portant a terme els seus desitjos i han fet guerres amb altres ssers. A l'arribar a la Terra amb ell, van lluitar amb els Antics, i van construir la ciutat de R'Lyeh.

Arbre Genealgic.
Segons Lovecraft, Cthulhu descendeix del du Nagoob i el Du Exterior Yog-Sothoth, i va nixer en el planeta Vhoorl. Amb el Cthulhu tamb va relacionat el Rametep, que a continuaci s explicat: s una secta hermtica egpcia consagrada a Osiris, que en ocasions tamb apareix amb les grafies Ramatep o Rame Tep en els escassos textos que gosen esmentar-la (com lA Cultural History of Egypt). Els seus orgens sn incerts, per la versi ms comunament acceptada afirma que es remunta al regnat de Nefrn-Ca, el Fara Negre de la Tercera Dinastia que va estendre cults innombrables per les terres del Nil per a servir als seus senyors. Quan el Fara Negre va ser enderrocat, el Rametep va degenerar tractant d'adaptar-se a les creences tradicionals d'Egipte i adoptant a Osiris com el seu du patr. No obstant aix, altra hiptesi relaciona les serps entrellaades del seu smbol amb Set, el misteris du egipci del inframn que podria ser un avatar de Nyalathotep. En qualsevol cas, els seus sagnants rituals s'allunyaven massa de l'ortodxia de les religions populars i els seus assassinats selectius de personalitats oposades als seus plans van acabar per fer-los caure en desgrcia davant els governants.

Exterminats tots els seus fidels en el segle XVII a. de C., durant molts segles es va considerar a la secta desapareguda. No obstant aix, al llarg de la histria s'han produt ressorgiments peridics de cultes que afirmaven prosseguir la labor del Rametep. En Cults Inconfesables, el magne compendio de religions secretes del professor von Junzt, s'arriba a la conclusi que aquestes sectes noms estan tangencialmente relacionades entre si: l'esperit original del culte s'ha perdut i noms perviu com instrument dedicat a la venjana i l'odi. Ara i ads un individu cruel i desquiciado es topa amb els Ensenyaments del Rametep (el llibre sagrat de l'ordre) i decideix prosseguir la seva labor, incrementant potser sense saber-lo la fora de dus oblidats que tracten de recuperar el poder del que van gaudir en l'antic Egipte.

El Rametep es distingeix pels crims que comet a la recerca d'algun tipus de venjana d'una injustcia que sofrissin els seus seguidors, ja sigui real o imaginria. Per a aix solen utilitzar el seu temible ver, encara que en diverses poques han recorregut a altres mtodes d'execuci, sempre procurant certa discreci de manera que les autoritats no puguin relacionar-los amb els assassinats. Les cerimnies del Rametep noms guarden uns pocs vincles amb la seva fe original, bsicament el referit als sacrificis i la parafernalia egpcia. Antigament se celebraven en luxoses tombes faranicas profanades, encara que en poques ms modernes qualsevol local decorat adequadament pot valer. Els sacrificis segueixen sempre presents, ja sigui com homenatge als seus antics dus o com mostra del sadismo que sempre possex als sacerdots d'aquesta secta. Encara que sanguinaris i cruels, aquestes ofrenes humanes solen portar-se a terme en silenci i pau per a no interrompre el continu cntico ritual. Aquest cntico de "Rametep", que tots els fidels entonen sense parar durant les cerimnies, podria formar part d'alguna invocaci incompleta a algun primigeni o Du Exterior. Per sort, sembla que la versi coneguda actualment no t cap efecte sobrenatural a part d'accentuar l'efecte hipntico de les celebracions. El ver del Rametep s un suau ver que de per si mateix no causa danys fsics, per que provoca terribles allucinacions en les quals la vctima es veu en perill mortal, el que la duu a realitzar accions desesperades que solen provocar la seva prpia mort. En el Necronomicn es parla d'aquesta substncia i s'afirma que es fabrica amb essncia de loto negre (tal vegada es refereixi al "Liao" que descrivia Ludwig Prinn en el seu De Vermis Mysteriis) adulterat amb altres arrels de plantes. 



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="171626" title="Comfortably Numb" nonfiltered="123" processed="123" dbindex="70122">
Comfortably Numb s un tema de l'lbum The Wall del grup britnic Pink Floyd, que va aparixer el 1979. David Gilmour en va compondre la msica, amb algun acord de Roger Waters, i la lletra s d'aquest ltim. 

En la pellcula The Wall d'Alan Parker, aquesta pea illustra una escena on l'estrella del rock Pink (interpretada per Bob Geldof) s'est administrant una dosi de drogues i cau en un estat catatnic, desprs d'haver destrossat la seva habitaci d'hotel. El ttol de la pea, que podrem traduir per "adormit confortablement", indiquen aquest estat d'inrcia de l'estrella: les cobles cantades per Waters exposen les paraules del metge que s'ocupa d'ell, mentre que les de la tornada, cantades per Gilmour, expliquen els pensaments i les visions confuses de Pink.

 Histria de la can .
La major part de les peces de l'lbum The Wall van ser escrites i compostes per Roger Waters, per contra, la msica de Comfortably Numb va ser escrita per David Gilmour el 1978, quan enregistrava el seu primer lbum en solitari al sud de Frana. Gilmour va pensar que seria millor fer-la servir per a l'lbum The Wall de Pink Floyd, ho va proposar i es va acceptar. 

Aquesta can constitueix al disc un dels dos ttols autnoms, s a dir, que no estan juntes amb la pea que les precedeix i les segueix. L'altre tema s Mother. 

En una entrevista a la rdio KLOS de Los Angeles el 1980, Roger Waters va explicar que l'ancdota que el va portar a escriure la can fou un dolor intens, previ a l'hepatitis que va patir, abans de comenar un concert a Philadelfia i com un metge li va injectar un sedant i com explicava Waters "vaig viure les dues hores ms llargues de la meva existncia per intentar fer un concert en el qual no podia prcticament ni aixecar un bra".

Waters i Gilmour van tenir problemes per acordar la versi de Comfortably Numb que havia de contenir el disc i van decidir barrejar les dues propostes: el principi s la tria de Waters, mentre que el solo de guitarra final s de Gilmour, que tenia la voluntat d'incloure un fragment de sonoritats ms grunges. Gilmour va dir ms tard que "vam batallar com bojos per Confortably Numb, fou un problema intens, durant lustres".

Aquesta pea, que comporta dos solos de guitarra de David Gilmour, s una de les canons ms importants 
i aclamades de Pink Floyd. El solo de guitarra final, en particular, constitueix un dels solos de guitarra ms aclamats de la histria, va ser escollit com el quart millor per la revista Guitar World. El 1989 els lectors de The Amazing Pudding van escollir Comfortably Numb com la millor pea del grup.

 Versions .
Potser una de les millors versions que s'ha fet d'aquest ttol i amb un xit recent ha estat la versi disco i en falset del grup nord-americ Scissor Sisters. Alguns seguidors del grup, per, els ha irritat la versi, per David Gilmour i Nick Manson han estat satisfets amb el resultat i Roger Waters ha felicitat el grup per la versi. 

La pea tamb ha estat feta servir per a diverses pellcules, de la qual cal destacar Infiltrados de Martin Scorsese de 2006.


 Crdits .
 David Gilmour : guitarra, baix, sintetitzador i cant.
 Nick Mason : bateria.
 Roger Waters : cant i baix.
 Richard Wright : orgue;
 Lee Ritenour : guitarra acstica;
 The New York Orchestra : fons musical;

Vegeu Tamb.
Msica de la dcada del 1970 als Estats Units

 Enllaos externs .
  Anlisi del tema;























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="171627" title="Dena" nonfiltered="124" processed="124" dbindex="70123">



Una dena s la subdivisi administrativa del terme de Morella, Ports. En tractar-se d'un terme municipal fora extens (el ms gran de la provncia de Castell) i amb viles i masos diseminats al llarg i ample, s'ha impulsat la dena com una forma perqu l'Ajuntament arribe a tot els indrets. El seu origen s incert a causa de la crema de l'Arxiu Municipal de Morella el 1840. Cada dena t un carcter demogrfic i agrupa un nombre indeterminat de masos i viles que romanen properes. Possex una prpia capital que servix de lloc de reuni per als vens i per celebrar determinades festivitats.

El terme dena (cf. desena) prov de deu, el nombre de divisions tradicionals. Actualment n'hi ha 12 en sumar-se les parrquies d'Herbeset i la Pobleta d'Alcolea, que tenien furs autnoms. Aquestes dotze sn (en parentsi la capital):

 Dena de Castellons (Torre Ciprs);
 Dena de Coll i Moll (Casa Gran);
 Dena de la Font d'En Torres (Torre Mad);
 Dena d'Herbeset (Herbeset) 	;
 Dena dels Llivis (Torre Querol)	;
 Dena de Morella la Vella (Palau);
 Dena de Muixacre (La Llqua)	;
 Dena Primera del Riu (Mas del Beato) 	;
 Dena de la Pobla d'Alcolea (la Pobla d'Alcolea);
 Dena de la Roca (Palos vell) 	;
 Dena Segona del Riu (Hostal Nou)   	;
 Dena de la Vespa (Mas de la Reineta)  ;

L'Alcaldia de Morella t un delegat a cada dena, l'anomenat alcaldillo, que t com a obligacions difondre i comunicar als habitants de la zona els edictes i avisos de l'Ajuntament.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="171628" title="WWE Campionat Pes Creuer" nonfiltered="125" processed="125" dbindex="70124">
El Campionat Pes Creuer de la WWE va ser un ttol per a competidors amb un pes menor de 220 lliures (100kg), va ser exclusiu de la marca SmackDown! de la World Wrestling Entertainment. Abans de ser de la WWE, form part dels campionats de la World Championship Wrestling.

Histria.
El campionat fou utilitzat per la WCW abans de la seva aparici a la WWE. Durant l'any 1997, la WWE introdu el seu Campionat de Pes Lleuger, per a durant l'any 2001, desprs de l'adquisici de la WCW, el ttol va ser unificat amb el de la WCW. Desprs d'aquesta unificaci, la WWE es va desfer del Campionat de Pes Lleuger i comen a utilitzar el Campionat Per Creuer.

Campi Actual.
Aquest ttol es retirat desprs de estar sis messos vacant.

Dades Interesants.
 Campi ms vell: Chavo Classic en el 2004 (55 anys).
 Campi ms jove: Rey mysterio al 1996 (21 anys).
 Campi amb ms duraci: Gregory Helms, 12 mesos.
 Campi amb menys duraci: The Artist, 24 hores. ;
 El Campionat de Pes Creuer s l'nic cintur amb el logo d'una altra promoci que ha estat reconegut com Ttol de la WWE.

Llista de Campions.

Brian Pillman;
Jushin Liger;
Brian Pillman;
Scotty Flamingo;
Brad Armstrong;
Shinjiro Otani;
Dean Malenko;
Rey Mysterio;
Dean Malenko;
Ultimo Dragon;
Dean Malenko;
Syxx;
Chris Jericho;
Alex Wright;
Chris Jericho;
Eddie Guerrero;
Rey Mysterio;
Eddie Guerrero;
Ultimo Dragon;
Juventud Guerrera;
Rey Mysterio;
Chris Jericho;
Dean Malenko;
Chris Jericho;
Juventud Guerrera;
Billy Kidman;
Juventud Guerrera;
Billy Kidman;
Rey Mysterio;
Psicosis;
Rey Mysterio;
Lenny Lane;
Disco Inferno;
Psicosis;
Evan Karagias;
Madusa;
The Artist;
Billy Kidman;
The Artist;
Chris Candido;
Crowbar & Daffney;
Daffney;
Lt. Loco;
Lance Storm;
Elix Skipper;
Mike Sanders;
Chavo Guerrero;
Shane Helms;
Billy Kidman;
X-Pac;
Billy Kidman;
Tajiri;
Billy Kidman;
Tajiri;
The Hurricane;
Jamie Noble;
Billy Kidman;
Matt Hardy;
Rey Mysterio;
Tajiri;
Rey Mysterio;
Chavo Guerrero;
Jacqueline;
Chavo Guerrero;
Chavo Classic;
Rey Mysterio;
Spike Dudley;
Funaki;
Chavo Guerrero;
Paul London;
Nunzio;
Juventud;
Nunzio;
Juventud;
Kid Kash;
Gregory Helms;
Chavo Guerrero;
Hornswoggle;
Vacant;
Campionat Retirat;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="171630" title="Blau de Prssia" nonfiltered="126" processed="126" dbindex="70125">
Blau de Prssia s una novella de l'escriptor andorr Albert Villar apareguda l'octubre de 2006 i que prviament havia estat guardonada amb el Premi Carlemany de novella que es concedeix al Principat d'Andorra. Ha estat editada per Columna Edicions a la collecci Clssica.

La novella s construeix a partir d'un crim transfronterer que un policia andorr, que acaba de sortir d'una depressi per la mort de la dona, ha de resoldre. En aquesta tasca comptar amb l'ajut de personatges ben diversos i allunyats de la professi policial. A poc a poc anir lligant caps, tot fent un retrat de la societat andorrana i mostrant aspectes narratius molt interessants. En el tel de fons sempre hi haur l'incendi de Meritxell de 1972, que el protagonista recorda de quan era nen i el seu pare va voler que ho veis i d'un possible rescat-robatori de la imatge original. 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="171640" title="Antgona (Salvador Espriu)" nonfiltered="127" processed="127" dbindex="70126">
Antgona s una pea teatral culta de l'escriptor catal Salvador Espriu. Fou escrita el 1939, poc desprs de l'entrada de les tropes franquistes a la capital catalana, per no fou fins el 1955 que sort publicada. Tamb fou el 1939 que el pare d'Espriu mor i poc temps abans havia mort el gran amic d'estudis del poeta de Sinera, Bartomeu Rossell-Prcel: tres cops durs per a un escriptor que tenia molts projectes, sobretot l'estudi d'histria i llenges antigues i egiptologia, per que s'hagu de resignar a una feina de segona fila. 

L'obra reprn el mite grec d'Antgona, una princesa que es nega admetre que hi ha vencedors i venuts desprs de la guerra fraticida entre els seus germans. La nova situaci que resulta s que s'han d'honorar els vencedors i esborrar per complert la memria dels venuts, que no sn altra cosa que tradors. El que singularitza aquesta pea de les altres Antgones contempornies s que la tragdia s'ha de llegir com una conseqncia de la Guerra Civil i no com a resultat de la natura dels homes. El sacrifici d'Antgona t per a ella un sentit: s'ofereix a fi que cessi la maledicci per als seus, per aix Espriu mateix es declarava mort civilment desprs de la guerra, oferia el seu sacrifici per expiar les culpes de la collectivitat catalana. 

Antgona estableix un discurs didctic que ser clau en l'evoluci posterior de l'obra d'Espriu, ja que a travs de la literatura, de l'obra literria, es mostra un discurs cvic i poltic adreat a la collectivitat, tal i com far amb La pell de brau de 1962.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="171641" title="L'Association" nonfiltered="128" processed="128" dbindex="70127">
L'Association s una editorial francesa de cmics fundada al maig del 1990 per Jean-Christophe Menu, Lewis Trondheim, David B., Mattt Konture, Patrice Killoffer, Stanislas i Moket qui se'n va anar poc desprs.

Aquesta editorial lidera el nou corrent de cmics dels anys noranta i guarda encara el seu estatus associatiu del principi. A ms ha contribut a divulgar autors com Joann Sfar o Marjane Satrapi. A ms ha editat l'obra Comix 2000.

L'Association ha creat tres revistes: Lapin, l'Oubapo i finalment L'prouvette, una revista de crtica i teoria del cmic.
Recolzant-se en les experincies ms entusiastes de les dcades passades (edicions de l'Square o Futuropolis), revistes A SUIVRE i Charlie Hebdo... i ha refusat limitar-se al Fanzine, l'Association ha sabut imposar en uns quants anys una forma d'editar el cmic diferent: autors al poder, prctiques de distribuci originals abandonades desprs per pressions de l'FNAC, un negre i blanc exigent (i sinnim de manca de diners), formats molt diversos, etc...

En un assaig seu Plates-Bandes 2005 Jean-Christophe Menu revisa aquests anys d'innovaci i evoca les pors al futur: l'xict d'obres com ara Perspolis impressionaren fortament els editors tradicionals, que anirien a la recerca d'ocupar l'espai del cmic independent amb productes poc sincers.

Desprs de la marxa de David B. a la primaver del 2005, Lewis Trondheim va decidir a la tardor del 2006 deixar l'Association, seguit poc desprs per Stanislas. 

Dades.
L'Association,
16, rue de la Pierre-Leve
75011 Paris

Enllaos externs.
http://www.lassociation.fr;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="171642" title="Quartier Antigone" nonfiltered="129" processed="129" dbindex="70128">




Quartier Antigone o Barri Antgona s un barri de Montpeller. L'arranjament va comenar el 1977 amb l'impuls de l'alcalde de la ciutat Georges Frche. La majoria dels immobles van ser construts en un estil neo-grec segons el projecte de l'arquitecte catal Ricard Bofill, seguint cap a l'est l'eix que estructura la ciutat a l'oest: El passeig Peyrou i l'aqeducte dels Arceaux. 

El barri est situat al sud-est del centre, l'cusson, a dins del que havia estat el camp de tir de la caserna Joffre, la ciutadella que s'ala just al costat i que ara s seu d'un institut. S'extn des del centre comercial Polygone fins al riu Lez, amb una llargada de 900 metres que es pot veure des de qualsevol punt. Al costat esquerre del riu hi ha l'Htel de la Rgion Languedoc-Roussillon, construt tamb per Bofill amb un estil proper al del barri. 

La reforma del barri es va acabar a principis del 2000 amb tres grans equipaments: la piscina olmpica, la mediateca central mile Zola i la lnia 1 del tramvia. 

El barri de l'Antigone va ser la primera gran etapa d'urbanitzaci del sud-est de Montpeller al costat de Lez, que va continuar amb la restructuraci del barri de Richter al voltant de la facultat de cincies econmiques de la Universitat de Montpeller amb el complex comercial i ldic de l'Odysseum.

Grcies a aquestes reformes a la vora del Lez molts terrenys no-urbanitzables s'han pogut desenvolupar permetent que la ciutat trobi un nou eix d'expansi, seguint el riu cap al mar. 

Enllaos externs.
 Vista satllit a travs del Google Maps Google Maps ;

 Visita virtual del barri ANTIGONE ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="171648" title="Una altra Fedra, si us plau" nonfiltered="130" processed="130" dbindex="70129">
Una altra Fedra, si us plau s la darrera obra teatral escrita per Salvador Espriu el 1977. Es tracta d'una pea de circumstncies i d'aqu que el ttol sigui ja una queixa i una provocaci: el cansament del tema ve reflectit per l'expressi una altra, mentre que el si us plau ens evidencia que s una obra d'encrrec i que es va insistir per tal que l'escrivs. En efecte, fou Nria Espert qui li va demanar que li escrivs una obra per representar el personatge de Fedra. 

L'obra reprn el mite clssic de Fedra, on aquesta dona s'enamora del seu fillastre Hiplit i aquest es nega als seus desitjos. Fedra, molesta, el denuncia al seu marit i pare del noi que ofuscat, el mata i desprs descobreix la realitat i se sucida. Per Espriu el ref i es distancia del conflicte trgic de Freda perqu no sabem el final ni d'ella ni d'Hiplit.

Per a construir aquesta obra, Espriu va utilitzar la traducci al catal d'una Fedra escrita per Lloren Villalonga el 1936, una obra de la joventut literria d'ambds autors. 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="171649" title="Jordi Ball i Fantova" nonfiltered="131" processed="131" dbindex="70130">
Jordi Ball i Fantova ( Figueres, Alt Empord 1954 ) s un professor universitari i actual director d'exposicions del Centre de Cultura Contempornia de Barcelona (CCCB).

Biografia.
Va nixer el 1954 a la ciutat de Figueres, poblaci situada a la comarca de l'Alt Empord. Va estudiar histria de l'art a la Universitat de Barcelona, especialitzant-se posteriorment en cinema.

Director de l'Oficina Catalana de Cinema i director artstic del Festival de Cinema de Barcelona, tamb s el director d'exposicions del Centre de Cultura Contempornia de Barcelona (CCCB). L'any 2005 fou guardonat amb el Premi Nacional de Cinema, concedit per la Generalitat de Catalunya, en reconeixement a la seva tasca de difusi del gnere documental.

Activitat cinematogrfica.
Actualment s professor dels estudis de comunicaci audiovisual de la Universitat Pompeu Fabra (UPF), sent el director i impulsor del Mster en Documental de Creaci des del curs acadmic 1998-1999. Aquests estudis tenen per objectiu formar realitzadors i productors del documental. Entre les obres ms reconegudes vinculades al Mster destaquen Tierra Negra, dirigida per Ricardo scar; El cielo gira, de Mercedes lvarez, i Mones com la Becky, 20 aos no es nada i De nens, de Joaquim Jord; En construccin, de Jos Luis Guern o Cravan vs Cravan d'Isaki Lacuesta. 

Ha collaborat amb Francesc Bellmunt en la realitzaci o assessorament de diverses de les seves pellcules, especialment en els guions de Pa d'ngel (1984) i Un parell d'ous (1985).

Obra publicada.
1985: Conixer el cinema, amb Ramon Espelt i Joan Lorente. Barcelona: Generalitat de Catalunya-Departament d'Ensenyament. ;
1990: Cinema catal (1975-1986), amb Ramon Espelt i Joan Lorente. Barcelona: Columna.
1995: La llavor immortal: els arguments universals en el cinema, amb Xavier Prez i Toro. Barcelona: Empries.
2000: Imatges del silenci. Barcelona: Empries.

Enllaos externs.
  ;
 












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="171653" title="Antonio Lotti" nonfiltered="132" processed="132" dbindex="70131">
Antonio Lotti (~1667   Vencia, 5 de gener de 1740) fou un compositor itali del Classicisme.

Lotti va nixer l'any 1666 o 1667. No se sap si va nixer a Vencia o a Hannover (on son pare, Matteo, era Mestre de capella). Desprs d'estudiar amb Giovanni Legrenzi, Lotti va fer la seua carrera a la Baslica de Sant Marc de Vencia, primer com a cantant contralt, desprs com a ajudant del segon organista, desprs com a segon organista, a partir de l'any 1704 com a primer organista i finalment, a partir de l'any 1736 com maestro di cappella, lloc que va ocupar fins a la seua mort. Va dedicar-se a la composici i tamb va ensenyar a l'Ospedale degli Incurabili. L'any 1717 va viatjar a Dresden, on algunes de les seues peres van ser estrenades. Va tornar a Vencia l'any 1719, i hi va romandre fins a la seua mort, l'any 1740.

Va compondre msica en diversos gneres, produint misses, cantates, madrigals, al voltant de trenta peres, aix com msica instrumental. Les seues obres corals sacres sn sovint a cappella. La seua obra es considera un pont entre el Barroc i l'emergent Classicisme.

Va ser un professor notable. Entre els seus deixebles cal esmentar a Domenico Alberti, Benedetto Marcello, Baldassare Galuppi, Giuseppe Saratelli i Jan Dismas Zelenka. Va estar casat amb la notable soprano Santa Stella.

Enllaos externs.
Gaude Maria de Lotti, per Ars Poliphonica (vdeo)

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="171655" title="Marta Balletb-Coll" nonfiltered="133" processed="133" dbindex="70132">
Marta Balletb-Coll (L'Hospitalet de Llobregat, Barcelons 1960) s una actriu, directora, productora i guionista de cinema catalana.

Biografia.
Va nixer el 1960 a la ciutat de L'Hospitalet de Llobregat, poblaci situada a la comarca del Barcelons. Va estudiar qumica analtica a la Universitat de Barcelona. Va treballar com a periodista entre 1982 i 1986, i posteriorment es trasllad als Estats Units d'Amrica, on va estudiar cinema a la Universitat de Columbia de Nova York.

Activitat cinematogrfica.
Desprs de treballar com a creativa publicitria en diverses agncies nord-americanes va fundar la productora de cinema Costabrava Films. Amb aquesta productora aconsegu realitzar l'any 1995 la seva primera pellcula Costa Brava, que tingu un xit en el Festival de cinema gai i lsbic de San Francisco.

L'any 2006 fou guardonada amb el Premi Nacional de Cinema, concedit per la Generalitat de Catalunya, per la realitzaci de la seva pellcula Svign.

Pellcules com a directora.
2004: Svign;
1998: Cario, he enviado a los hombres a la luna;
1995: Costa Brava;
1992: Intrepidsima (curtmetratge);
1991: Harlequom Exterminador (curtmetratge);

Nominacions.
Premis Butaca;



Enllaos externs.
  Pgina de Costabrava Films;
  ;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="171662" title="Nick Mason" nonfiltered="134" processed="134" dbindex="70133">

Nicholas Berkeley Mason va nixer el 27 de gener de 1944 a Birmingham, Gran Bretanya. Va ser el bateria del grup de rock Pink Floyd i ha estat l'nic membre de la formaci que mai ha deixat de ser-ho en tota l'existncia, tot i que s el component que t menys crdits en les composicions de les peces del grup. Va conixer Roger Waters i Richard Wright quan estudiava arquitectura a la Regent Street Polytechnic i va comenar a tocar amb ells en el grup Sigma 6 el 1963. El 1965, Syd Barrett es va ajuntar amb ells per formar el grup Pink Floyd.

A ms del treball amb Pink Floyd, ha treballat en diversos projectes externs. Va realitzar molt lbums, particualment durant la segona metitat dels anys 1970, sobretot al costat d'altres artistes de rock progressiu com Robert Wyatt, Gong Hillage i Steve Hillage, i amb l'excntric jazzman Michael Mantler i el grup punk The Damned. 

El 1983 David Gilmour va iniciar un judici contra Roger Waters pels drets del nom Pink Floyd. Mason va estar al costat de Gilmour durant tot aquest temps, fins que el 1986 van guanyar els drets sobre el nom del grup i del repertori. 

El juliol de 2005 Mason, amb Gilmour, Richard Wright i, per primer cop en 24 anys, Roger Waters, van tocar de nou junts i com a Pink Floyd quatre canons en el concert Live 8 a Londres, promogut de Bob Geldof. Desprs del retrobament, Mason va fer les paus amb Roger Waters i fins i tot va tocar la bateria en les dues ltimes nits de la gira de Waters de 2006 a les canons de Pink Floyd Set the Controls for the Heart of the Sun. El 2006 Mason i Wright van participar amb Gilmour durant la presentaci a l'Albert Royal Hall de Londres, sent la darrera presentaci de Pink Floy desprs de l'era Waters. Aquest mateix any va collaborar amb Waters en els primers concerts de la gira The Dark Side of the Moon Live.

s un gran coneixedor i colleccionista de cotxes esportius, ha competit en diverses carreres i disposa de 10 ferraris.

lbums en solitari.
 Fictitious Sports (1981, un lbum escrit per Carla Bley);
 Profiles (1985, amb Rick Fenn);

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="171688" title="Ulobrid" nonfiltered="135" processed="135" dbindex="70134">



Els ulobrids (Uloboridae) sn una famlia d'aranyes araneomorfes, que formen part de la superfamlia dels uloborodeus (Uloboroidea), al costat dels deinpids.

 Caracterstiques .
Els ulobrids destaquen de manera especial per ser aranyes no verinoses. La seva manca de glndules de ver s un carcter evolutiu secundari. Tots els membres d'aquesta famlia produeixen una seda cribellada. Aquestes aranyes no utilitzen substncia adhesiva en les seves teranyines orbitals, per les fibres molt fines de seda tendeixen a retenir la presa. Les seves teranyines tenen sovint un stabilimentum o dibuix en zig-zag en el centre  centre de la xarxa.

 Sistemtica .
s una famlia petita amb 18 gneres i 262 espcies, per la majoria formen part dels gneres Uloborus amb 73 i Miagrammopes  amb 68 espcies. Tenen una distribuci gaireb mundial i es troben per tot arreu, a excepci de la zones desrtiques del Sahara i d'Arbia.
 Ariston O. P-Cambridge, 1896 (Amrica Central);
 Astavakra Lehtinen, 1967 (Filipines);
 Conifaber Opell, 1982 (Sud-amrica);
 Daramulunia Lehtinen, 1967 (Samoa, Fiji, Noves Hbrides);
 Hyptiotes Walckenaer, 1837 (Palertic);
 Lubinella Opell, 1984 (Nova Guinea);
 Miagrammopes O. P.-Cambridge, 1870 (Amrica, Austrsia);
 Octonoba Opell, 1979 (Rssia, sia Central fins al Jap);
 Orinomana Strand, 1934 (Sud-amrica);
 Philoponella Mello-Leito, 1917 (frica, Amrica, sia, Austrlia);
 Polenecia Lehtinen, 1967 (Mediterrani fins a l'Azerbaidjan);
 Purumitra Lehtinen, 1967 (Austrlia, Filipines);
 Siratoba Opell, 1979 (EUA, Mxic);
 Sybota Simon, 1892 (Sud-amrica);
 Tangaroa Lehtinen, 1967 (Oceania);
 Uloborus Latreille, 1806 (arreu del mn);
 Waitkera Opell, 1979 (Nova Zelanda);
 Zosis Walckenaer, 1842 (Pantropical);

 Referncies .

Opell, B.D. (1984): "Lubinella, a new genus of Uloboridae (Arachnida, Araneae)". J. Arachnol., 11: 441-446 PDF;

 Enllaos externs .
 World Spider Catalog;
 
 Vegeu tamb .
 Uloborodeu;
 Llista d'espcies d'ulobrids;
 Classificaci de les aranyes;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="171689" title="Mari Aguil i Fuster" nonfiltered="136" processed="136" dbindex="70135">

Mari Aguil i Fuster (Palma, 1825 - Barcelona, 1897) fou un poeta i lingista mallorqu.

Realitz estudis de Dret a Barcelona. Fou un dels capdavanters de la Renaixena. Fou  director de la Biblioteca Provincial de Valncia, ciutat des d'on impuls eficament el ressorgiment literari nacional. Posteriorment, dirig la Biblioteca de Barcelona. Fou membre numerari de l'ara anomenada Reial Acadmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi.

Public un gran nombre d'obres clssiques catalanes, que va fer accessibles al gran pblic. A partir de la investigaci arxivstica i del treball de camp per tots els Pasos Catalans, recoll una gran quantitat de material lexicogrfic, que apleg al seu Diccionari. Tamb reconstitu un Romancer popular.

La seva activitat potica es bas, aix, en el coneixement profund de la literatura clssica catalana i les fonts etnolgiques.

El llibre Els poetes romntics de Mallorca inclou cinc poemes d'Aguil: Ramon Llull aconsellant al poeta, Aubada, Esperana, Enamorament impossible i Aix rai!

s citat sovint el segent quartet d'ell, en qu relaciona llengua, poble i naci:

Cap naci pot dir-se pobra

si per les lletres reneix.

Poble que sa llengua cobra

se recobra a si mateix.

 Obres .
 Romancer popular de la terra catalana (1893);
 Llibre de l'amor (1898);
 Llibre de la mort (1898).
 Records de jovenesa (1900);

Referncia.
 Manuel Sanchis Guarner, Els poetes romntics de Mallorca, dins la collecci Biblioteca Bsica de Mallorca. Moll, Palma, 1987.

Enllaos externs.

Marian Aguil a Els moviments literaris contemporanis a les Balears.
Pgina dedicada a Marian Aguil, dins de lletrA, l'espai de literatura catalana de la Universitat Oberta de Catalunya , en catal .
Biografia de Marian Aguil;
Decepci, un sonet de Marian Aguil.
Marian Aguil a Mag Poesia. Inclou els poemes Aubada i Qu s amor.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="171697" title="Little Children" nonfiltered="137" processed="137" dbindex="70136">
Little Children s una pellcula estatunidenca del 2006 escrita, dirigida i produda per Todd Field i protagonitzada per Kate Winslet, Patrick Wilson, Jennifer Connelly, Noah Emmerich i Jackie Earle Haley. Va rebre tres nominacions a l'Oscar per la millor actriu (Kate Winslet), millor actor secundari (Jackie Earle Haley) i millor gui adaptat.

Sinopsi.

Histria de les vides d'un grup de persones que s'entrecreuen de forma sorprenent i possiblement perillosa en parcs, piscines i carrers de la seva petita comunitat. Una mare avorrida (Kate Winslet) es fa amiga de Brad (Patrick Wilson), un pare que es queda a casa seva mentre la dona d'aquest (Jennifer Connelly) est treballant fora. D'altra banda un amic de Brad, Larry (Noah Emmerich), comena a inquietar-se per la presncia d'un pedfil (James Earle Haley) de nou sortit de la pres.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="171698" title="Tribut" nonfiltered="138" processed="138" dbindex="70137">
Els tributs sn un subgrup dintre dels ingressos de dret pblic de les administracions. Es diferencien dels ingressos de naturalesa privada, que tamb poden percebre les administracions, perqu les relacions que s'estableixen entre cobrador (o subjecte actiu), i pagador (o subjecte passiu), i les causes que els originen neixen de normes que formen part del Dret pblic i ms concretament del tributari, mentre que els ingressos de carcter privat, de les administracions o dels particulars, estan regulats pel dret privat (dret civil, dret mercantil, etc.) i es deriven de relacions o negocis privats. Es diferencien dels altres ingressos pblics pel fet d'exigir-se de manera coactiva, per sense arribar a tenir carcter sancionador.

 Classes de tributs .
Sn tributs els impostos, les taxes i les contribucions especials.


 Altres ingressos pblics .
Els tributs no sn els nics drets pblics de les administracions. Entre els principals ingressos pblics no tributaris trobem els preus pblics, les multes, els dipsits, garanties i fiances derivats de l'activitat administrativa, les subvencions, transferncies i altres.

Els impostos com una part dels tributs.
En l'actualitat els impostos sn els tributs ms importants, tant per la quantia dels recursos que aporten a les hisendes pbliques dels diferents nivells d'administraci, estatal, subcentral o local, com per l'abast de persones a les quals afecta. s per aquest motiu que sovint es fa una identificaci colloquial entre tribut i impost. Per cal tenir present que existeixen tributs, les taxes, algunes d'elles tan properes a la vida quotidiana com les acadmiques o la que grava els serveis de recollida d'escombraries de molts municipis, que no sn impostos.

Diferncia entre Impostos i Taxes.
Els impostos i les taxes s'exigeixen de forma coactiva per part de les administracions pbliques als particulars o a d'altres administracions pbliques, mercs a una norma legal tributria que aix ho estableix. Per mentre que l'impost s'exigeix sense que el ciutad hagi provocat cap activitat administrativa, la taxa s'exigeix quan el ciutad ha provocat alguna actuaci de l'administraci pblica diferent de la mera activitat de cobrar. Entre les activitats pbliques provocades pel ciutad i que sn susceptibles de causar la liquidaci d'una taxa trobem les de tipus educatiu a diferents nivells, la recollida de residus slids (recollida d'escombraries), les derivades de la tramitaci de llicncies i permisos, etc.

Les contribucions especials.
Les contribucions especials sn en l'actualitat un tribut de poca rellevncia social i econmica. Es cobren quan es realitzen obres o es creen o amplien serveis que es considera que augmenten el valor de la propietat immoble de zones especfiques, o b que beneficien l'activitat d'algunes companyies de serveis. S'exigeixen als propietaris dels immobles revaloritzats o a les empreses que exploten els serveis beneficiats (asseguradores, companyies de subministraments, etc.)

Vegeu-ne tamb.

 La cena: tribut pagat al rei, a la Baixa edat mitjana.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="171700" title="Letters from Iwo Jima" nonfiltered="139" processed="139" dbindex="70138">
Letters from Iwo Jima (Cartes des d'Iwo Jima) s una pellcula estatunidenca del 2006, dirigida i produda per Clint Eastwood, que al costat de Flags of Our Fathers, completa el seu dptic sobre la Batalla d'Iwo Jima a l'Oce Pacfic durant la Segona Guerra Mundial.

Sinopsi.
Rodada ntegrament en japons, la pellcula ofereix la versi nipona de la batalla que Eastwood ha plasmat en un altre film, Flags of Our Fathers (2006), que recull la visi nord-americana. Ambdues pellcules narren les perspectives d'ambds bndols sobre la batalla ms cruenta de la Segona Guerra Mundial al Pacfic, en la qual van morir ms de 20.000 japonesos i 7.000 nord-americans. A ms, desprs de la seva preestrena al Jap el 16 de novembre, ambdues han estat aplaudides per la crtica com una clara denncia de la guerra i com un valent i indit intent de mostrar les dues cares d'una contesa.



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="171703" title="Diluvi Universal" nonfiltered="140" processed="140" dbindex="70139">


El Diluvi Universal s un mite recurrent a diverses cultures, que indica que una gran inundaci va destruir tota la vida (o gaireb) en temps remots. 

Tradici bblica.
Al Gnesi es narra la histria del diluvi com un cstig de Du contra els homes, del qual va salvar No, la seva famlia i una parella de cada animal. Aquesta salvaci explica que no hagus de crear la vida de nou, ja que la Creaci s nica. La pluja dura quaranta dies, nombre per indicar multitud.

Altres mites similars.
Molts estudiosos creuen que el mite de la Bblia, el ms conegut de tots els diluvis, s una versi del mateix mite babilnic, on ja apareix l'arca, el cstig div, els ocells que anuncien la terra i la salvaci dels seleccionats. Aquest mite es recull a l'Epopeia de Gilgamesh, el poema Atrahasis i diverses taules sumries i acdies fora antigues. Els hebreus haurien conegut el mite durant la seva poca d'exili i l'haurien adaptat a la seva religi.

La mitologia grega hauria heretat tamb aquesta histria, personificada en Deucali, que se salva del diluvi aconsellat pel seu pare Prometeu, tamb grcies a un arca. El diluvi posa fi a l'Edat d'Or (els grecs no creien en l'evoluci sin en una degeneraci des de la creaci fins al seu temps, simbolitzada per diversos metalls). Una variant del mite del diluvi seria l'enfonsament de l'Atlntida.

Tradicions com la hind, la maia o l'asteca recullen tamb grans inundacions, fet que recolzaria la hiptesi de la realitat d'un diluvi, ja que aquests pobles no van tenir contacte amb la font mesopotmica. Per les seves histries tenen elements propis que aludeixen ms aviat a la creaci a partir de l'aigua i les diferents races humanes. Es mant, per, la constant del cstig div per la impietat de les criatures. S'han trobat fins a cinc-centes versions diferents del diuvi, fet que demostra que s un mite universal i que estimulat diversos estudis per mirar de provar-lo.

Evidncies cientfiques.


S'ha descartat l'existncia d'un diluvi universal prpiament dit, ja que no se n'han trobat restes geolgiques. Per diverses grans inundacions podrien haver inspirat els mites originaris, que s'haurien escampat amb les diferents migracions humanes adaptant-se a la cultura de cada zona. Aquestes inundacions podrien ser les del Mar Negre o les pujades dels rius Tigris i ufrates, zona d'origen dels mites mesopotmics (els ms antics).

Altres hiptesis apunten a un gran tsunami, fet que explicaria la varietat de mites relacionats en zones molt allunyades. Aquest s'hauria originat per l'explosi d'un volc, que podria tractar-se del Thera a l'illa de Santorini.













































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="171704" title="FC Dinamo Bucure?ti" nonfiltered="141" processed="141" dbindex="70140">

El FC Dinamo Bucure ti o Dinamo de Bucarest s un dels clubs de futbol ms importants de Romania, actual campi de la Liga I, la lliga romanesa de primera divisi. Es disputa amb el Rapid de Bucarest i l'Steaua de Bucarest la supremacia futbolstica a la capital del pas.

 Histria .
El 25 de maig de 1919 nasqu el Maccabi Bucure ti, que acabada la Segona Guerra Mundial esdevingu Ciocanul Bucure ti. 

El 14 de maig de 1948, un club fundat el gener del mateix any, lUnirea Tricolor MAI, que pertanyia al Ministeri d'Administraci i Interior de Romania s'un amb el Ciocanul i form el CS Dinamo Bucure ti, el club representatiu de l'esmentada instituci. El 1992 es convert en FC Dinamo Bucure ti.

 Palmars .
Lliga romanesa de futbol (18): 1955, 1962, 1963, 1964, 1965, 1971, 1973, 1975, 1977, 1982, 1983, 1984, 1990, 1992, 2000, 2002, 2004, 2007 ;
Copa romanesa de futbol (12): 1959, 1964, 1968, 1982, 1984, 1986, 1990, 2000, 2001, 2003, 2004, 2005;
Supercopa romanesa de futbol (1): 2004-05;

 Entrenadors destacats .
 Angelo Niculescu, que guany dues lligues el 1955 i 1965;
 Nicolae Nicusor Dumitru, sis lligues el 1962, 1964, 1971, 1975, 1983 i 1984;
 Ion Nunweiller, dues lligues el 1973 i 1977;
 Mircea Lucescu, dues copes i una lliga;
 Cornel Dinu, una lliga el 2000 i una copa el 2001;

 Jugadors destacats .


Anys 50 
Titus Ozon;
Alexandru Ene;
Nicolae Panait;
Vasile Anghel;

Anys 60 
Florea Dumitrache;
Constantin Fratila;
Lica Nunweiller;
Radu Nunweiller;
Ion Haidu;
Ion Nunweiller;
Spiridon Niculescu;
Vasile Gergely;


Anys 70 
Cornel Dinu;
Dudu Georgescu;

Anys 80 
Mircea Lucescu;
Dorin Mateu ;
Rodion Camataru;
Dumitru Moraru;
Ion Marin;
Adrian Bumbescu;
Gheorghe Mul escu;
Costel Orac;
Ioan Andone;
Mircea Rednic;
Cornel   lnar;
Michael Klein;


Anys 90 
Bogdan Stelea;
Ionu  Lupescu;
Ioan Sab u;
D nu  Lupu;
Florin Raducioiu;
Florin Prunea;
Gheorghe Mihali;
Dorinel Munteanu;
Viorel Moldovan;
Sulejman Demollari;
Arben Minga;


Anys 2000 
Adrian Mihalcea;
Catalin Hldan;
Marius Niculae;
Florentin Petre;
Ionel Danciulescu;
Liviu Ciobotariu;
Cosmin Contra;
Adrian Mutu;
Claudiu Niculescu;


 Enllaos externs .
 Dinamo-OnLine;
 Dinamovisti.ro;
  Web oficial;
  FcDINAMO.net - no oficial;
 DinamoMania;
 Dinamo - Liga 1;
 Resultats de tots els temps;
 Suporterii Dinamovisti;






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="171709" title="Jos Luis Gallego" nonfiltered="142" processed="142" dbindex="70141">
Jos Luis Gallego (Barcelona, 1964) s periodista ambiental i escriptor, membre de l'Associaci Catalana de Comunicaci Cientfica (ACCC) i collaborador habitual de premsa, rdio i televisi en temes de natura i medi ambient.



Ha publicat prop d'una vintena de llibres de divulgaci ambiental amb les principals editorials del pas (RBA, Grup Planeta, Random House Mondadori, Plaza & Jans, Viena Edicions, Editorial La Galera o Salvat, entre d'altres) el darrer dels quals s  I aix on va? Guia prctica del reciclatge  (Televisi de Catalunya i Viena Edicions, 2008), un manual per a practicar la reducci i recollida selectiva dels residus domstics que inclou propostes d'acci individual i una guia rpida per resoldre els dubtes ms comuns sobre el reciclatge.

A televisi collabora setmanalment al programa Els matins de TV3 que dirigeix i presenta Josep Cun.

A la rdio participa setmanalment al programa "Julia en la Onda" que dirigeix i presenta Jlia Otero a les tardes d'Onda Cero. Tamb collabora com a expert en medi ambient al programa "El mat a 4 bandes" que presenta i dirigeix Toni Marin als matins de RNE a Catalunya (Rdio 4).

Columnista d'opini al diari El Pas, podeu llegir cada diumenge el seu  Diari de la Natura  a El Peridico de Catalunya, quinzenalment la seva secci "Sota el roure" de la revista Sostenible de la Diputaci de Barcelona i cada mes les planes de medi ambient que publica a la revista Descobrir Catalunya. Tanmateix s membre del Consell Editorial de la revista "Integral", degana de la premsa ambiental espanyola.

Premi  Institut Catal de Consum 1996  per la seva secci d'ecologia i consum a El Peridico de Catalunya, Premi  Ones Mediterrnia 1999  a la tasca informativa en defensa del medi ambient, Premi  Ecovidrio 2002  per la secci Ecologia Domstica al programa La Columna de TV3 amb Julia Otero i Premi  Panda de Comunicaci Ambiental 2006  atorgat pel Fons Mundial per a la Natura (WWF/Adena) per la seva tasca a la premsa escrita.

Altrament ha format part de dos programes de televisi guardonats amb el premi Ondas: La Columna, amb Jlia Otero, i Els Matins de TV3, amb Josep Cun.

Jos Luis Gallego s Premi Medi Ambient 2003 de la Generalitat de Catalunya.

 Llibres publicats .

 El hogar ecolgico (1997). Plaza & Jans / Crculo de Lectores. (Tradut al portugus);
 Indrets inslits de Catalunya (1998). Sua Edizioak. (Tamb editat en castell);
 Mama, quiero ser ecologista (1999). Plaza & Jans.
 Finlandia: el pas de los lagos (1999). Ecos Travel Books.
 Estimar la natura (2000). Generalitat de Catalunya.
 Ecologa domstica (2000). Acento Editorial / Grupo SM.
 Descubrir los campos y pueblos (2001). RBA LIBROS. Colecci INTEGRAL.
 Descubrir los bosques (2001). RBA LIBROS. Colecci INTEGRAL.
 Reponer La Tierra: Un repaso a las relaciones del ser humano con el planeta (2002). Ediciones De Bolsillo (Random House Mondadori).
 Ecologia per a tothom (2004). Columna Edicions.
 Contes d'animals per aprendre i somiar (2005). Viena Edicions. (Tamb editat en castell);
 Pingins a l'Empord (2006). Rosa dels Vents (Random House Mondadori).
 Encara hi som a temps (2007). Columna Edicions.
 Contes per canviar el mn (2007). Viena Edicions. (Tamb editat en castell);
 La meva primera guia sobre el canvi climtic (2008). La Galera. (Tamb editat en castell);
 I aix on va? Guia prctica del reciclatge (2008). Televisi de Catalunya / Viena Edicions.

 Mitjans on collabora .

 Els matins, de TV3.
 El Peridico de Catalunya.
 El Pas.
 Sostenible.
 Onda Cero.
 Descobrir Catalunya.
 Ona FM.

 Enllaos externs.
 Pgina personal;
 Bloc personal;
 Espai personal a MySpace;
 Entrevista de Joaquim Elcacho al diari AVUI;
 Jos Luis Gallego a Internet Movie Database (en angls) ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="171712" title="Carpanta" nonfiltered="143" processed="143" dbindex="70142">
Carpanta s el nom d'un personatge de cmic creat per Escobar, aparegut a la revista Pulgarcito. s un home que viu a la postguerra espanyola i que busca sempre menjar, ja que viu en la pobresa. Hereu dels trucs de la novella picaresca, s un reflex de les condicions de vida de gran part de la poblaci per en clau humorstica (no t ganes de treballar i es riu de la seva vida). Ha donat peu a diverses expressions populars, com "tenir ms gana que Carpanta" o "menjar com Carpanta". S'hi pot detectar la influncia de Pantagruel i altres golafres literaris.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="171713" title="Las hermanas Gilda" nonfiltered="144" processed="144" dbindex="70143">
Las hermanas Gilda sn dos personatges de cmic creats per Manuel Vzquez que van aparixer per primer cop el 1949 a la revista Pulgarcito. Sn dues germanes solteres que viuen juntes i no es poden suportar, per la qual cosa tenen sempre baralles domstiques. Una s la Leovigilda, alta, rossa, malcarada i manitica de l'ordre. La germana s l'Hermenegilda, grossa, baixa i antiquada. En les seves historietes predomina l'humor blanc, amb trompades, bromes, explosions i altres gags del gust del pblic infantil. Apareixen temes recurrents com el desig d'aconseguir parella, la dificultat per arribar a fi de mes o la relaci de dependncia i amor-odi entre les germanes, tot tractat en un to humorstic.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="171716" title="Lucky Star (manga)" nonfiltered="145" processed="145" dbindex="70144">


Lucky   Star (     ,  Raki   Suta , de l'angls, lit. Estrella Afortunada) s un manga de tires cmiques estil Yonkoma dibuixat per  Kagami Yoshimizu des del 2004. A partir del 8 d'abril del 2007 comen l'anime per Chiva TV.

Argument.

Lucky   Star narra la histria d'un grup de quatre estudiants de primer curs amb un to humorstic, la histria est situada a la ciutat de Kasukabe a la Prefectura de Saitama. La protagonista s  Konata Izumi, una allota atltica i forta que no est a cap club d'esport pel seu amor als mangues, animes i videojocs, a ms t tres amigues ms: Kagami Hiiragi, Tsukasa Hiiragi, i Miyuki Takara que juntes formen les personatges principals de la histria. En el transcurs de la histria, les personatges passen pel segon i tercer curs de l'institut.

Personatges.

;

Seiy : Ry  Hirohashi (CD drama), Aya Hirano (anime) 

Konata o com l'anomenen les seves amigues "Kona-chan" s'avorreix fcilment quan alguna cosa no l'interessa. Encara que s una allota bastant intelligent, odia estudiar i s una gran aficionada a "estudiar la nit abans de l'examen", per aix les seves notes encara que sn bones (quasi les mateixes que na Kagami) podrien sser-ho molt ms. Li encanten el videojocs de qualsevol tipus fins arribar al punt de competir amb na Kagami a jocs d'intelligncia, els seus favorits per sn els jocs de rol per Internet. A ms dels videojocs li encanten els animes i els mangues i sovint assisteix a conferncies d'aquest tipus.

Degut a que gasta molts de diners en comprar jocs i D jinshi, Konata necessit aconseguir una feina a temps parcial en una cafeteria cosplay. Referent als jocs online Konata utilitza un personatge mascul dins el jocs i a ms est casat amb un altre personatge, sol jugar fins a altes hores de la nit pel que a dins classe s'adorm i la seva professora Nanako sol renyar-la per aix (la seva professora s companya seva a dins el joc i sovint queden  per jugar juntes online). 

;

Seiy : Mai Nakahara (CD drama), Kaori Fukuhara (anime)

Tsukasa s la germana bessona de na Kagami sent ella la ms jove de les dues. Est a la mateixa classe que na Konata i na Miyuki. No s gens bona ni amb els estudis ni amb els esports per s que ho s cuinant. Representa l'estereotip d'una persona amistosa i simptica per molt maldestre. Sempre l'estan comparant amb la seva germana que ms bona que ella en moltes rees, sovint t un gran dificultat per seguir una conversaci complexa i sempre est copiant els deures a la seva germana gran.

;

Seiy : Ami Koshimizu (CD drama), Emiri Kat  (anime)

Kagami s la germana bessona gran de les dues, tamb anomenada "Kagamin". En l'escola les seves notes sn molt bones perqu estudia molt. A ms va sser la presidenta de classe el seu primer any. No va a la mateixa classe que na Konata o na Miyuki per sempre alhora de menjar les acompanya per no estar sola. A segon i a tercer tria humanitats per tal d'estar juntes per a ella la posen a una altra classe. A vegades s un poc egoista i flaqueja molt en la cuina (sobretot si la comparam amb la seva germana).

Kagami s de personalitat forta i intelligent per a vegades un poc massa tmida ( una personalitat tsukkomi ) encara que a vegades s tmida i emocional alhora pel que tamb t trets de tsundere. Com a na Konata li encanten els videojocs per no comparteixen els mateixos gustos. La seva altra passi son les novelles lleugeres per se sent molt sola ja que ninguna amiga seva comparteix aquesta afici. 


;
Seiy : Erina Nakayama (CD drama), Aya Endo (anime)

Miyuki s una estudiant guapa, simptica i educada que prov d'una famlia adinerada. Sempre utilitza un japons molt corts sigui amb qui sigui que parli. Va sser presidenta de classe del seu nivell el primer any, al mateix temps que es va fer molt amiga de na Kagami. Est a la mateixa classe que na Konata i na Tsukasa. Els seus companys de classe sempre confien en temes d'estudis degut a que s la millor en la seva classe, a ms sempre contesta amb respostes quasi enciclopdiques.

Miyuki t una personalitat meganekko. La seva visi s menys de 0.1, encara que havia estat bona fins a l'escola de primria, quan ella comena a llegir mi a les fosques al seu llit. Li encanta llegir quasi tot tipus d'obres menys les novelles lleugeres. T molta por al dentista per sovint hi va perqu t problemes amb les dents. Li encanta dormir i se'n va al llit a una hora molt primerenca. Quan rarament juga als videojocs, la seva personalitat canvia drsticament.

 Mdia .

Manga.
La versi manga de Lucky   Star comen en la revista japonesa Comptiq en gener del 2004, actualment segueix editant-se all. A dia d'avui hi ha 4 Toms en manga, produts per Kadokawa Shoten. El primer volum fou llanat el 8 de gener del 2005, el volum dos el 10 d'agost del 2005, el volum tres el 10 de juliol del 2006 i el darrer fins ara el 10 d'abril del 2007. A ms de Comptiq, el manga tamb ha estat editat en altres publicacions com a Sh nen Ace,Newtype,CompAce, Dragon Magazine, Mobyle Newtype i Kadokawa Hotline.

Videojocs.

DS.
 fou llanat l'1 de desembre del 2005 per a la Nintendo DS. Una versi limitada que contenia molt d'extras anomenada "DX Pack" tamb va sser venuda amb el joc normal. Una seqela nomenada  fou llanada el 24 de mar del 2007.

El gnere del primer joc s "homework drills", el jugador ha de superar diverses probes i memoritzacions. L'objectiu principal del jugadors s guanyar a l'altre jugador amb endevinalles o preguntes rpides. Tamb hi ha un "Drama   Mode" on el jugador s'immisceix en un joc de mini-aventures grfiques on l'objectiu s arribar fins a Akiharaba. Endevinalles matemtiques i mini-jocs (cin en total) apareixen en el joc pel cam.

Hi ha dos tipus diferents de jocs en primera persona: el "Hitasura   Drill" i el "Drama   Mode". El jugador pot connectar-se amb un altra persona , quan aix ocorre, pot utilitzar el personatge que havia fet en el "Drama   Mode" com un altre personatge ms a escollir. A ms, si el jugador vol utilitzar una habilitat especial contra el seu opositor mentre estiguin connectats, haur de cridar pel micrfon el nom d'aquesta. Hi ah cinc tipus diferents de "drills". Una de les endevinalles nomenada "Ondoku" requereix que el jugador digui pel micrfon la resposta. 

Play Station 2.
Kadokawa Shoten produir una novella visual per la Play Station 2 que surtir al mercat de Jap el 29 de novembre del 2007.

Anime.
L'anime, produt per Kyoto Animation comena a emitir-se el 8 d'abril del 2007 i durar vint-i-quatre episodis. A partir del quart episodi el director va ser substitut. La ra que l'empresa don fou: "La nostra companyia ha determinat que el direcot de Lucky Star  Yutaka Yamamoto   no ha aconseguit l'estndard de director encara, per aix hem canviat de director "

Opening i Endings.
Opening;
 per Aya Hirano, Emiri Kat , Kaori Fukuhara i Aya Endo.

Ending;



Notes i referncies.


Enllaos externs.
Pgina oficial de Lucky Star  ;
Base de dades de Lucky   Star ;
Pgina de Kadokawapels videojocs ;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="171718" title="Nestcid" nonfiltered="146" processed="146" dbindex="70145">



Els nestcids (Nesticidae) sn una petita famlia d'aranyes araneomorfes, que formen part de la superfamlia dels araneodeus (Araneoidea), al costat de tretze famlies ms entre les que cal destacar pel seu nombre d'espcies: linfids, araneids, terdids i tetragntids.

Sn una famlia propera als terdids i fan una teranyina embolicada com ells, i tamb tenen una mena de pinta de pl serrat en el tars posterior que utilitzen per estirar la seda de les fileres. Moltes espcies viuen en coves associats amb coves i hbitats similars. El gnere Nesticus s el prototipus de la famlia i s troba per tot el mn.

 Sistemtica .
Amb la informaci recollida fins el 31 d'agost de 2006 i hi ha citats 9 gneres i 204 espcies, per la majoria formen part del gnere Nesticus amb 125 espcies. La seva distribuci s molt extensa i es poden trobar per tot el mn, excepte en una petita franja molt septentrional.

La categoritzaci en subfamlies segueix les propostes de Joel Hallan en el seu Biology Catalog. Tota la subfamlia Acrometinae est formada per espcies fssils.

 Acrometinae .
Wunderlich, 1979   (fssil)
 Acrometa Petrunkevitch, 1942  ;
 Acrometa cristata Petrunkevitch, 1942  ;
 Acrometa minutum Petrunkevitch, 1942  ;
 Acrometa robustum Petrunkevitch, 1942  ;
 Acrometa samlandica Petrunkevitch, 1942  ;
 Acrometa setosus Petrunkevitch, 1942  ;
 Acrometa succini Petrunkevitch, 1942  ;
 Anandrus  ;
 Cornuandrus Wunderlich, 1986  ;
 Cornuandrus maior Wunderlich, 1986  ;
 Elucus Petrunkevitch, 1942  ;
 Elucus inermis Petrunkevitch, 1942  ;
 Elucus quaesitus Petrunkevitch, 1958  ;
 Elucus redemptus Petrunkevitch, 1958  ;
 Pseudacrometa Wunderlich, 1986  ;
 Pseudacrometa gracilipes Wunderlich, 1986  ;

 Nesticinae .
Simon, 1894
 Aituaria Esyunin & Efimik, 1998 (Rssia, Gergia);
 Canarionesticus Wunderlich, 1992 (Illes Canries);
 Carpathonesticus Lehtinen & Saaristo, 1980 (Europa Oriental, Itlia);
 Cyclocarcina Komatsu, 1942 (Jap);
 Eidmannella Roewer, 1935 (arreu del mn);
 Gaucelmus Keyserling, 1884 (frica, Austrlia, sia);
 Nesticella Lehtinen & Saaristo, 1980 (frica, sia, Austrlia);
 Nesticus Thorell, 1869 (Amrica, Eursia);
 Typhlonesticus Kulczynski, 1914 (Montenegro);

Referncies.
 Hedin, M. & Dellinger, B. (2005): "Descriptions of a new species and previously unknown males of Nesticus (Araneae: Nesticidae) from caves in Eastern North America, with comments on species rarity". Zootaxa 904: 1-19 PDF;

 Enllaos externs .
Platnick, N.I. 2003. World Spider Catalog;
 
 Vegeu tamb .
 Araneodeu;
 Llista d'espcies de nestcids;
 Classificaci de les aranyes;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="171724" title="Rgine Crespin" nonfiltered="147" processed="147" dbindex="70146">
Rgine Crespin (Marsella, 23 de febrer de 1927 - Pars, 5 de juliol de 2007) va ser una soprano francesa. Va fer una carrera internacional sota la direcci de grans mestres, com ara Georg Solti o Herbert von Karajan.

 Carrera .
Va ser descoberta arran d'un concurs de cant organitzat per la revista Opra. Va estudiar al Conservatori de Pars amb el tenor Georges Jouatte, on va rebre els primeres premis d'pera, pera cmica i cant.

Va debutar a Reims l'any 1948 en el paper de Charlotte en Werther. L'any 1951 va fer la seua primera aparici al Palais Garnier i a l'Opra Comique. Va excellir en la seua interpretaci de Tosca i en el paper de la Mariscala en El cavaller de la rosa, per tamb va conrear el repertori francs amb Dialogues des Carmlites de Francis Poulenc o Les Troyens d'Hector Berlioz.

Possea una veu punyent amb un timbre clar, un fraseig lligat, una pronncia perfecta i una gran delicadesa dinterpretaci. L'any 1957, Andr Cluytens la va imposar a Wieland Wagner per a cantar el paper de Kundry en Parsifal al Festival de Bayreuth, paper que va preparar amb Germaine Lubin. Posteriorment va interpretar a Bayreuth altres grans papers wagnerians. 

L'any 1961 va debutar al Metropolitan Opera de Nova York amb El cavaller de la rosa. Va interpretar el paper de Brunilda en L'anell del nibelung, sota la direcci de Karajan, al Festival de Pasqua de Salzburg l'any 1967.

Tamb va destacar en el repertori del lied i la can. Els seus recitals enregistrats de Les Nuits d't de Berlioz i de Shhrazade de Maurice Ravel (sota la direcci d'Ernest Ansermet), com tamb de les obres de Robert Schumann, Henri Duparc, Gabriel Faur, Poulenc o Joseph Canteloube, sn clebres.

De vegades va abordar papers de mezzosoprano (per exemple Madame Flora en La Mdium, de Gian Carlo Menotti) i va interpretar les operetes d'Offenbach (per exemple La Grande-Duchesse de Grolstein amb Robert Massard).

Va ensenyar al Conservatori de Pars a partir de 1976 i fins el 1992. Va acomiadar-se de l'escena l'any 1990. s commandeur de la Legi d'honor i de l'Ordre des Arts et des Lettres.

Georges Delbard va crear una rosa amb el seu nom.

 Personatges .
1950;
Elsa (en Lohengrin) a Mulhouse;
Desdmona (en Otello);
Marguerite (en Faust);
1951;
 27 juin : Tosca (Tosca) en l'Opra Comique de Pars, ;
Santuzza ( Cavalleria rusticana );
 10 agost : Elsa ( Lohengrin ) al Palais Garnier;
La Mariscala (El cavaller de la rosa), ;
1954;
Sieglinde (La valquria), ;
La comtessa (Les noces de Fgaro);
Donna Anna (Don Giovanni), ;
Reiza (Oberon) a Bordeus;
1957;
Elisabeth Tannhuser;
Pnlope (en Pnlope);
Amlia en Un ballo in maschera;
Didon en Les Troyens;
Madame Lidoine en Dialogues des Carmlites;
1958;
Kundry (Parsifal) a Bayreuth ;
1959;
La Mariscala (El cavaller de la rosa), a Viena;
1960;
La Mariscala (El cavaller de la rosa) a Mil;
1961;
Kundry (Parsifal) a Bayreuth;
Sieglinde a Barcelona i Lisboa;
1962;
Senta (L'holands errant) al Metropolitan Opera de Nova York;
1967;
Brunilda ( La valquria ) a Salzburg ;
1968;
Brunilda ( La valquria ) a Salzburg ;
18, 20, 23, 26 octobre 1968;
La Gioconda a Marsella ;
1971;
Charlotte ( Werther ) al Metropolitan Opera de Nova York ;
1972;
Carmen (Carmen) a Miami.

 Escrits .
 La vie et l'amour d'une femme, Mmoires, 1982;
 A la scne,  la ville, 1999, Actes-Sud. ;

Enllaos externs.
Biografia per Hubert Stoecklin, ResMusica.com (2007) ;
Article sobre la seua discografia, per Hubert Stoecklin, ResMusica.com (2007) ;
 L'lgance et la gouaille , L'Humanit, 14 de maig de 1990. ;
Extractes de discs a la plana d'EMI;
Necrolgica  Rgine Crespin , Le Monde, 6 de juliol de 2007.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="171726" title="Brothers in Arms: Hell's Highway" nonfiltered="148" processed="148" dbindex="70147">



Brothers in Arms: Hell's Highway ser el tercer videojoc de la saga Brothers in Arms. Els jugadors es posaran a la pell del Sergeant Matt Baker, un soldat de la 101a Divisi Aerotransportada, durant l'Operaci Market Garden desprs dels esdeveniments de la Segona Guerra Mundial. El videojoc ser llanat per la Xbox 360, PlayStation 3 i l'ordinador el 16 de novembre del 2007.

 Caracterstiques .

Com en els seus predecessors BIAHH van utilitzar l'unreal engine, aquesta vegada ser la versi 3, aix es podr treure el mxim rendiment a les consoles de nova generaci. Veient uns grfics i efectes simplement increbles sense esmentar el gran realisme, no es pot deixar d'esmentar la seva avanada IA, aix que derrotar a un nazi ser complicat ja que s'haur de cobrir-se amb alguna cosa per rebre els trets i fins i tot utilitzen tctiques com el flanqueig per a eliminar.

Ara el camp de batalla ser a Holanda durant una de les operacions paracaigudistes mes grans que mai s'ha vist en cap guerra: L'Operaci Market Garden, al setembre del 1944.

Com en Matt Baker s'haur de liderar a l'esquadr, es veuran de nou a vells amics com Joe "Red" Harstock i a Corrion, la missi s simple: impedir que els reforos nazis creuin la carretera cap al poblat de Veghel si els nazis assoleixen creuar-la acabarien amb els soldats aliats que protegeixen el pont de la ciutat d'Einhoven. D'all el nom del seu subttol "Hell's Highway" que significa carretera de l'infern, car la batalla que es va lliurar all va ser una autentica carnisseria.

 Enllaos externs .
  Lloc web oficial;
Vdeo de demostraci de l'E3 - WMV, 108mb (Bot dret, Anomena i desa) (stream);
Same video, except in 720p (1280x720) - WMV, 800mb (torrent);
Triler de l'Ubiday 2007;

Referncies.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="171727" title="Circ Cric" nonfiltered="149" processed="149" dbindex="70148">
El Circ Cric s una companyia de circ fundada l'any 1981 per Jaume Mateu, ms conegut amb el nom de Tortell Poltrona.

Primera etapa.
Va comenar les seves activitats en el mn del circ installant una carpa al Parc de l'Escorxador de Barcelona. La iniciativa fou molt ben rebuda per part d'alguns artistes com Joan Mir, Joan Brossa o Charlie Rivel, els quals expressaren el seu suport, per la companyia va acabar dissolent-se l'any 1982 a causa de dificultats econmiques.

Segona etapa.
L'any 1995 Jaume Mateu Tortell Poltrona i Montserrat Tras Titat Craconi tornaren a reprendre l'activitat del Circ Cric com a companyia estable. Desprs que Poltrona funds el mateix any Pallassos Sense Fronteres, ambds pallassos van fundar el CRAC, el Centre de Recerca de les Arts del Circ, un espai fix i seu de la prpia companyia a Sant Esteve de Palautordera (Valls Oriental), amb el qual assessoren nous artistes i produeixen obres prpies.

L'any 2005 el Circ Cric fou guardonat, en la seva primera edici, amb el Premi Nacional de Circ concedit per la Generalitat de Catalunya.

Bibliografia.
 Minguet, Joan: 20 anys del CRIC!. Barcelona: Transversal.
 Tortell Poltrona, Senyoreta Titat i altres: El mn fascinant del Circ Cric. Barcelona: Viena Edicions, 2007. ISBN 978-84-8330-419-8;

Enllaos externs.
 Pgina oficial de Circ Cric ;
 Llibre El mn fascinant del Circ Cric;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="171731" title="Lnia Jirecek" nonfiltered="150" processed="150" dbindex="70149">

La Lnia de Jirecek s una lnia imaginria sobre la Pennsula dels Balcans que serviria per dividir les dues rees d influncia ms importants de la regi a l'poca clssica, d'una banda l'rea del llat (al nord) i la del grec (al sud) fins al segle IV. Aquesta lnia partiria des de prop de la ciutat de Lai a l'actual Albnia fins a Serdica (actualment Sofia, a Bulgria), seguint la Serralada dels Balcans fins al Mar Negre.

El traat de la lnia est basat en tot seguit de troballes arqueolgiques: la majoria de les inscripcions trobades al nord d'aquesta estaven escrites en llat, mentre que en les trobades al sud l'idioma predominant s el grec.

Aquesta lnia s important per establir el lloc on els pobles romans i aromans es van formar, ja que es considera bastant improbable que un poble llat es forms al sud de la mateixa.

Va ser usada originalment per l'historiador txec Konstantin Jireek l any 1911 en el moment de redactar una histria dels pobles eslaus.

Altres experts recentment han revisat aquesta concepte, aix especialistes com Kaimio (1979) colloca Dalmcia i Moesia Superior a l'rea llatina i Moesia Inferior en l'rea d'influncia grega. MacLeod (1982) suggereix que pot no haver-hi hagut "una poltica de llenguatge oficial per a cada aspecte de vida per part de les autoritats romanes" excepte en aquells casos on "oficials romans individuals prenien decisions ad hoc". Tamb assenyala que "fins i tot a l rea grega... el llat era el llenguatge dominant en les obres pbliques, en les inscripcions, en les fites, i en l'exrcit."

 Bibliografia .

Jire ek, Konstantin, Geschichte der Serben ' The history of the Serbians ', Gotha, 1911.
 Kaimio, Jorma, The Romans and the Greek Language, Commentationes Humanarum Litterarum 64. Helsinki: Societas Scientiarum Fennica, 1979. ;
 MacLeod, M.D., review of Kaimio, 1979 a The Classical Review, New Ser., 32:2:216-218, 1982. JSTOR;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="171738" title="Gearbox Software" nonfiltered="151" processed="151" dbindex="70150">
Gearbox Software s una empresa desenvolupadora de videojocs creada per Randy Pitchford, Stephen Bahl, Landon Montgomery, Brian Martel i Rob Heironimus el gener del 1999. Sn coneguts per ser els creadors dels videojocs Brothers in Arms: Road to Hill 30, Brothers in Arms: Earned in Blood,  per PC i les expansions de Half-Life;  i .

Gearbox est actualment desenvolupant ttols per les consoles de nova generaci, sistemes porttils i pel Windows Vista, incloent el Brothers in Arms: Hell's Highway, un videojoc sobre la pellcula Aliens i un ltim projecte que encara no s'ha anunciat el nom.

L'estudi est ubicat a Plano, Texas (a prop de Dallas) i actualment t una plantilla d'uns 100 desenvolupadors i suport personal. Gearbox ha treballat amb empreses publicadores de renom com Ubisoft, Sega, Microsoft Game Studios, Electronic Arts, Activision i Vivendi Games i ha mantingut collaboracions amb Bungie, Epic Games, Valve Software, Gameloft, Ritual Entertainment i Demiurge Studios. 

 Videojocs creats per Gearbox Software.
 (expansi per ordinador (Octubre del 1999).
Half-Life (Dreamcast (no s'ha llanat) Inclou , disponible per PC.
Counter-Strike ;
 ;
Half-Life ;
 ;
Tony Hawk's Pro Skater 3 ;
James Bond 007: Nightfire ;
 ;
 ;
 ;
Brothers in Arms: Road to Hill 30 ;
Brothers in Arms: Earned in Blood ;
Brothers in Arms: Earned in Blood (versi per telfon mbil);
Brothers in Arms 3D (per telfon mbil);
Brothers in Arms: D-Day ;
Brothers in Arms: Double Time ;
Brothers in Arms DS ;
Brothers in Arms: Hell's Highway ;

Aliens Colonial Marines: Videojoc d'acci en primera persona; ordinador, Xbox 360, PlayStation 3  (Per determinar 2009).

Compilacions sobre videojocs creats per l'empresa anteriorment:
Half-Life Platinum Collection Inclou  i Counter-Strike.
Half-Life Platinum Pack Inclou , , i Counter-Strike.
The Movie Collection Inclou el James Bond 007: Nightfire.
EA Games Collection Inclou James Bond 007: Nightfire.
Half-Life 1 Anthology Inclou  i .
Counter-Strike 1 Anthology Inclou Counter-Strike i .

Referncies.


 Enllaos externs .
  Lloc web oficial;
  Gearboxity - Lloc web de fans oficial;
  Frums oficials;
  Brothers In Arms RTH30 a Gamespot;
  Brothers In Arms EIB a Gamespot;
  Brothers In Arms HH a Gamespot;
  Halo: Combat Evolved (PC) a Gamespot;
  SEGA taps Gearbox Software to develop Alien title for next-generation systems;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="171739" title="Circ d'Hivern de l'Ateneu Popular de Nou Barris" nonfiltered="152" processed="152" dbindex="70151">
El Circ d'Hivern s una iniciativa de l'Ateneu Popular de Nou Barris (Barcelona) sorgida l'any 1996 per fomentar el circ. 

En un nou format de circ sense animals extics l'Ateneu Popular de Nou Barris decid batejar amb aquest nom els espectacles de circ contemporani que realitza pels volts de Nadal. El format del Circ d'Hivern s un espectacle de format teatral en la qual es convinen les tcniques circences amb altres formes d'expressi com el teatre, la dansa o la msica. Cada any l'Ateneu realitza un espectacle produt expressament per a l'ocasi.

Espectacle "Rod".
L'espectacle "Rod" fou estrenat el desembre de 2005 i parteix d'una primera uni del pallasso Leandre Ribera, la ballarina Claire Ducreux i l'acrbata Teresa Celis. 

L'any 2006 fou guardonat amb el Premi Nacional de Circ, concedit per la Generalitat de Catalunya en reconeixement de la seva poesia escnica i pel risc esttic i conceptual d'un treball d'equip que contribueix fortament a la renovaci del llenguatge circense. 

Enllaos externs.
  Pgina oficial de l'Ateneu Popular de Nou Barris;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="171740" title="Josep Escobar i Saliente" nonfiltered="153" processed="153" dbindex="70152">
Josep Escobar i Saliente (Barcelona, 22 d'octubre de 1908 - 31 de mar de 1994) fou un autor de cmics catal que signava simplement com Escobar. Fou especialment conegut per alguns dels seus personatges, com ara Zipi y Zape i Carpanta. Se'l considera un dels humoristes ms importants del cmic espanyol.

Biografia i obra.
Va transcrrer la infantesa i la joventut a Granollers, on el seu pare va estar destinat com a funcionari de correus.

Inicis i Guerra Civil.
Als anys vint, va comenar a treballar en revistes catalanes com Virolet, La Gralla, Diari de Granollers i va obtenir una plaa, emulant el seu progenitor, de funcionari de correus. La primera revista de gran tiratge amb qui va collaborar fou Sigronet, publicada per El Gato Negro, editorial antecessora de Bruguera. Durant els anys trenta va treballar per a diverses revistes: Papitu, Pocholo, TBO , L'Esquellot i L'Esquella de la Torratxa.

Membre del sindicat de dibuixants professionals, en acabar la Guerra Civil espanyola fou depurat del servei de correus i condemnat a sis anys i un dia de pres per motius poltics. Va romandre recls un any i mig fins el novembre de 1940, quan va sortir en rgim de llibertat vigilada. El mateix Escobar va explicar desprs que a la pres obtenia alguns diners fent caricatures dels altres reus, que no firmava amb el seu nom sin amb el malnom de Rebec.

Es va mantenir allunyat del mn de la historieta fins el 1944, any en qu va iniciar la collaboraci amb revistes com ara Leyendas Infantiles i El Aventurero (publicades per Hispano Americana de Ediciones).

Etapa Pulgarcito.
El 1947 reapareix la revista Pulgarcito i  Escobar forma part del grup dels primers collaboradors. Entre 1947 i 1948 crea per a aquesta revista els seus personatges ms recordats: els bessons Zipi y Zape i el famolenc perpetu Carpanta, smbol de les penries econmiques de la postguerra espanyola. Per a la revista El Campen, tamb de Bruguera, dibuixa el 1948 els gngsters Tres Pelos y Kid Pantera, i contribueix a la secci Loquilandia, amb Cifr i Pearroya. Durant els anys cinquanta, l'activitat d'Escobar se centra en les revistes de Bruguera, amb sries de l'estil de Doa Tula, suegra (1951), que va tenir problemes amb la censura per donar una visi problemtica de les relacions matrimonials, i Petra, criada para todo (1954).

Etapa To Vivo.
El 1957, amb altres dibuixants de Bruguera (Cifr, Pearroya, Conti i Giner), participa en la creaci d'una editorial independent, que publicar la revista To Vivo. Dins aquesta publicaci Escobar inserta les sries Blasa, portera de su casa, El mago Assieres i El profesor Tenebro, totes de 1957.

Desprs de fracassar l'empresa i un cop absorbida To Vivo per Bruguera, Escobar torna a treballar per a l'editorial barcelonina, on va continuar creant nous personatges (destaquen Filomeno y su taxi Genovevo de 1963, Don ptimo y Don Psimo de 1964, i Plim, el mago de 1969). Tanmateix, dedica la major part del seu temps a les aventures dels personatges ms populars Zipi y Zape i Carpanta. Els bessons assoleixen una revista prpia a partir de 1971.

Anys vuitanta.
Als anys vuitanta, el declivi econmic de Bruguera, el porta (com seria el cas d'altres companys de feina, per exemple, Ibez), a provar sort amb una nova revista, Guai!, publicada per l'Editorial Grijalbo. Hi dibuixava els germans Terre y Moto, dos bessons trapelles clarament inspirats en Zipi y Zape.

Quan Ediciones B va adquirir el fons editorial de Bruguera, Escobar va tornar als seus personatges clssics. Va continuar treballant en la historieta, malgrat l'edat avanada, fins a la mort el 1994.

Altres activitats.
Ms enll del paper de creador d'historietes, Escobar tamb va destacar com a caricaturista, autor i actor de teatre, inventor i pioner en el camp dels dibuixos animats. Als anys vint va realitzar la pellcula La rateta que escombrava l'escaleta, adaptaci del conte popular.

Tamb va escriure l'obra de teatre Assaig general, que encara s'hi representa hui en dia i ja en porta ms de 1000 interpretacions.

 Enllaos externs .
Informaci detallada sobre Escobar, amb imatges de les seves obres;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="171743" title="Flags of Our Fathers" nonfiltered="154" processed="154" dbindex="70153">
Flags of Our Fathers (Banderes dels nostres pares) s una pellcula estatunidenca del 2006, dirigida i produda per Clint Eastwood i escrita per William Broyles Jr. i Paul Haggis basant-se en la novella homnima de James Bradley i Ron Powers.

L'argument se centra en els fets de la Batalla d'Iwo Jima, a finals de la Segona Guerra Mundial, i de la famosa imatge dels soldats americans alant la bandera nord-americana, moment que va immortalitzar el fotgraf Joe Rosenthal. El mateix any va rodar Letters from Iwo Jima, amb el mateix argument per amb la versi japonesa dels fets.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="171745" title="Brothers in Arms DS" nonfiltered="155" processed="155" dbindex="70154">


Brothers in Arms DS s un videojoc per la Nintendo DS, desenvolupat per Gearbox Software i Gameloft, i publicat per Ubisoft. s part de la saga de videojocs establerta per Gearbox que va comenar a Brothers in Arms: Road to Hill 30.

El videojoc s el primer de la saga llanat per una consola de Nintendo, el Brothers in Arms: Double Time per la Wii en ser el segon. 

 Jugabilitat .

Brothers in Arms DS s d'acci en tercera persona que s'ubica en l'poca de la Segona Guerra Mundial. Hi ha 13 missions en 3 campanyes a Tunsia, Normandia i Ardennes. El videojoc es pot jugar en mode multijugador fins a 4 jugadors. 


Referncies.


 Enllaos externs .
  Lloc web oficial als EUA;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="171746" title="Ctnid" nonfiltered="156" processed="156" dbindex="70155">


Els ctnids (Ctenidae) sn una famlia d'aranyes araneomorfes, que formen part dels licosodeus (Lycosoidea), una superfamlia formada per dotze famlies entre les quals cal destacar pel seu nombre d'espcies: els licsids (2.304), els ctnids (458), els oxipids (419) i els pisurids (328).

Anomenades en angls wandering spiders (aranyes errants), en principi el terme feia referncia noms al gnere Phoneutria per posteriorment aix s com es denominen tots els membres de la famlia. Tot i ser presents en moltes altres zones del planeta tamb sn conegudes com "aranyes errants del Brasil".

Phoneutria s l'nic gnere perills per a l'sser hum, especialment pel que fa a les espcies Phoneutria nigriventer i Phoneutria fera que sn molt agressives i alhora verinoses. 

 Sistemtica .
La famlia compta, fins al 28 d'octubre de 2006, amb 39 gneres i 458 espcies, per la majoria formen part del gnere Ctenus amb 248 espcies. La seva distribuci s diversa, per tota Oceania, sia Oriental, i una gran part d'frica i Amrica.

La categoritzaci en subfamlies segueix les propostes de Joel Hallan en el seu Biology Catalog.

 Acantheinae .
 Acantheis Thorell, 1891;
 Africactenus Hyatt, 1954;
 Enoploctenus Simon, 1897;
 Petaloctenus Jocqu & Steyn, 1997;

 Acanthocteninae .
 Acanthoctenus Keyserling, 1877;
 Nothroctenus Badcock, 1932;
 Viracucha Lehtinen, 1967;
 Bengalla Gray & Thompson, 2001;

 Calocteninae .
 Anahita Karsch, 1879;
 Apolania Simon, 1898;
 Caloctenus Keyserling, 1877;
 Diallomus Simon, 1897;
 Gephyroctenus Mello-Leito, 1936;
 Trujillina Bryant, 1948;

 Cteninae .
 Amauropelma Raven, Stumkat & Gray, 2001;
 Ancylometes Bertkau, 1880;
 Asthenoctenus Simon, 1897;
 Celaetycheus Simon, 1897;
 Centroctenus Mello-Leito, 1929;
 Ctenus Walckenaer, 1805;
 Cupiennius Simon, 1891;
 Isoctenus Bertkau, 1880;
 Leptoctenus L. Koch, 1878;
 Oligoctenus Simon, 1887;
 Thoriosa Simon, 1910;
 Ctenopsis Schmidt, 1956;
 Incasoctenus Mello-Leito, 1942;
 Itatiaya Mello-Leito, 1915;
 Montescueia Carcavallo & Martnez, 1961;
 Nanoctenus Wunderlich, 1988   (fssil);
 Nanoctenus longipes Wunderlich, 1988   (dominican ambre);
 Paravulsor Mello-Leito, 1922;

 Phoneutriinae .
 Phoneutria Perty, 1833;
 Phymatoctenus Simon, 1897;
 Pseudoctenus Caporiacco, 1949;
 Trogloctenus Lessert, 1935;
 Tuticanus Simon, 1897;

 Viridasiinae .
 Viridasius Simon, 1889;
 Vulsor Simon, 1889;
 Wiedenmeyeria Schenkel, 1953;

 Incertae sedis .
 Janusia Gray, 1973;

 Enllaos externs .
 World Spider Catalog: Family Ctenidae;
 
 Vegeu tamb .
 Licosodeu;
 Llista d'espcies de ctnids;
 Classificaci de les aranyes;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="171750" title="Riu Llyfni" nonfiltered="157" processed="157" dbindex="70156">
El Riu Llyfni (Afon Llyfni en galls) s un curs d'aigua que corre pel comtat de Gwynedd, al nord de Galles.

T el seu origen entre les muntanyes de Mynydd Mawr i Mynydd Drws-y-Coed, a l'oest de l'Yr Wyddfa (Snowdon en angls), la muntanya ms alta del pas. El curs principal del riu s'origina al llac Nantlle i passa per les grans pedreres de pissarra, ara inundades, de la vall del Nantlle (Dyffryn Nantlle). Segueix pel sud de Talysarn i Pen-y-Groes, creua el poblet de Llanllyfni, a qui dna nom, i desemboca al Mar d'Irlanda a Pontllyfni.

 Bibliografia .
Excursions in North Wales: Including Aberystwith and the Devil's Bridge William Bingley (1839) 







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="171756" title="Pere Rossell Bover" nonfiltered="158" processed="158" dbindex="70157">
Pere Rossell Bover (Palma, 1956) s poeta, narrador i crtic literari.

Exerceix la docncia com a professor de Literatura Catalana a la Universitat de les Illes Balears. 

s autor d'una extensa obra crtica, que inclou l'edici de l'obra completa de Miquel ngel Riera i diversos volums de la Biblioteca d'Escriptors Mallorquins.

La seva obra de creaci inclou la poesia i la narrativa infantil.

Obra.
Poesia.
Antologia (1978);
Aplec de distncies (1981, Premi Ciutat de Palma 1977);
Llibre de la selva i altres poemes (1983);
L'hort de la lluna (1988);
El temps llenat al pou (Premi Bernat Vidal i Toms 2004);
Narrativa.
Infantil.
Les aventures d'en Tres i mig (1989, Premi Guillem Cifre de Colonya 1988);
El fantasma del Pas del Vent (1992);
Novella breu.
L'infern de l'illa (2002);

Enllaos externs.
Pere Rossell Bover al web de l'AELC.
Fitxa dels llibres Antologia, Aplec de distncies i El temps llenat al pou, al web de  l'Editorial Moll.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="171759" title="Million Dollar Baby" nonfiltered="159" processed="159" dbindex="70158">
Million Dollar Baby s una pellcula del 2004 dirigida, produda per Clint Eastwood i protagonitzada per ell mateix, Hilary Swank i Morgan Freeman. Narra la histria d'un veter entrenador de boxa al final de la seva carrera i els seus esforos per ajudar una boxejadora a arribar fins al ms alt.

Desprs de rebre 7 nominacions als Oscars, en va rebre 4: a la millor pellcula, director, actriu (Hilary Swank) i actor secundari (Morgan Freeman).

Sinopsi.

Frankie Dunn ha entrenat i representat als millors pgils durant la seva dilatada carrera als quadrilters. La lli ms important que ha ensenyat als seus boxejadors s el lema que guia la seva prpia vida: per damunt de tot, protegeix-te primer a tu mateix. Desprs d'una dolorosa separaci de la seva filla, Frankie ha estat incapa durant molt temps d'apropar-se a una altra persona. El seu nic amic s Scrap, un exboxejador que es cuida del gimns de Frankie. Fins que un dia apareix Maggie Fitzgerald al seu gimns. Maggie sap el que vol i est disposada a fer el que faci falta per aconseguir-ho.

 Notes i referncies .
 Aquesta pellcula ha estat doblada al catal.






































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="171760" title="Llanllyfni" nonfiltered="160" processed="160" dbindex="70159">




Llanllyfni s un petit poble del comtat de Gwynedd, a Galles. Rep el seu nom del riu Llyfni, que el creua, i forma part de la vall del Nantlle.

 La poblaci .
L'esglsia de la poblaci est dedicada a Sant Rhedyw (sant Rhedicus o Rhedius en llat). Es diu que fou edificada pel sant mateix (que hauria viscut en el segle IV, per l'edifici sembla construt en el segle VI, i una inscripci el mostra ampliat l'any 1032. Les restes del "Pou de Sant Rhedyw" (Ffynnon Rhedyw) situat a la vora serien ms antigues, i probablement una rededicaci cristiana d'un primitiu lloc de culte pag  La festa de sant Rhedyw s el 6 de juliol, quan a Llanllyfni s'hi fa la Fira Anual.

Situat vora Pen-y-Groes i a vuit quilmetres de Caernarfon, abans de la construcci d'una circumvallaci el poble era lloc de pas dels camions que anaven a Porthmadog.  L'rea censal de Llanllyfni cobreix els pobles de Llanllyfni, Nebo i  Nasareth, i el 2001 tenia 3.919 habitants.

T escola primria i un equip de futbol . El seu codi postal s el LL54 i el prefix telefnic el 1286.

 Personalitats que hi han estat vinculades .
 Robert "Silyn" Roberts (Llanllyfni, 1871   15 d'agost del 1930), sacerdot, escriptor, mestre i pacifista galls. Compongu l'himne religis Llanllyfni .
 John Jones (Dolwyddelan, Sir Conwy, 1 de mar del 1796   Llanllyfni, 16 d'agost del 1857), sovint anomenat John Jones de Talysarn, sacerdot de l'Esglsia Presbiteriana de Galles i considerat un dels grans predicadors gallesos.

 Enllaos .
 Plana de la Vall del Nantlle (Dyffrin Nantlle) que recull informacions sobre el poble ;
 Recull d'informacions histriques ;
 Plnol de l'esglsia (1903);
 Programa d'actes de les fires de Sant Rhedyw dels anys 2005, 2006  i 2007 ;
 Descripci geogrfica ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="171762" title="Neolnid" nonfiltered="161" processed="161" dbindex="70160">


Els neolnids (Neolanidae) sn una famlia d'aranyes araneomorfes, que fins fa poc formaven part dels licosodeus (Lycosoidea), una superfamlia de dotze famlies. Actualment, des de l'any 2006, ja no es considera una famlia independent, i el seu nic gnere s'inclou ara en la famlia dels amfinctids.

 Sistemtica .
El grup compta, fins a l'1 de maig de 2006, amb 1 gnere i 3 espcies les quals sn endmiques de Nova Zelanda.

 Neolana . 
Forster & Wilton, 1973
 Neolana dalmasi (Marples, 1959);
 Neolana pallida Forster & Wilton, 1973;
 Neolana septentrionalis Forster & Wilton, 1973;
 
 Referncies .
 The World Spider Catalog, V7.0;

 Bibliografia .
 Griswold, C.E., Coddington, J.A., Platnick, N.I. (1999): "Towards a phylogeny of entelegyne spiders (Araneae, Araneomorphae, Entelegynae)". The Journal of Arachnology 27:53-63. PDF;

 Vegeu tamb .
 Licosodeu;
 Classificaci de les aranyes;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="171767" title="Ecomuseu de les Valls d'neu" nonfiltered="162" processed="162" dbindex="70161">

L'Ecomuseu de les valls d'neu s un museu dedicat a l'etnografia de les valls d'neu i la resta del Pallars.

Ignaugurat l'any 1994 i situat a les poblacions d'Esterri d'neu, Alt neu i La Guingueta d'neu, localitzades a la comarca del Pallars Sobir, el museu fou concebut per Ferran Rella i Cisco Farrs i adequat, posteriorment, per Lloren Prats com una entitat viva que, a partir de la recerca, la conservaci, la difusi i la restituci del patrimoni integral vol participar i incidir en el desenvolupament econmic i social de les valls d'neu i de la resta del Pallars.

Superant l'mbit de la museologia tradicional l'ecomuseu permet relacionar elements monumentals, naturals i etnogrfics en l'entorn ms immediat de l'home i recuperar formes de vida aneuenca de finals del segle XIX i resituar, aix mateix, els objectes en el seu lloc d'origen per tal d'explicar l'organitzaci de la vida en aquest territori.

L'Ecomuseu no t una nica seu sin que s'escampa pel territori per tal d'explicar la vida de les valls que el comformen. A partir de centres patrimonials repartits pels pobles de les valls d'neu s'ofereixen diversos espais: Casa Gassia a Esterri d'neu, la serradora hidrulica d'Als d'Isil, el conjunt monumental de Son i el monestir benedict de Sant Pere del Burgal d'Escal.

L'any 1995 fou guardonat, en la seva primera edici, amb el Premi Nacional de Cultura Popular concedit per la Generalitat de Catalunya.

Enllaos externs.
  Pgina oficial de l'Ecomuseu de les Valls d'neu;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="171773" title="Conselleria d'Economia, Hisenda i Innovaci del Govern de les Illes Balears" nonfiltered="163" processed="163" dbindex="70162">
El conseller d'Economia, Hisenda i Innovaci del Govern de les Illes Balears s el mxim representant de la conselleria d'Economia, Hisenda i Innovaci. L'actual conseller de Presidncia s Carles Manera Erbina (PSOE), des del 9 de juliol de 2007.

Competncies i composici.

Les competncies d'aquest departament actualment (2007) sn la de gestionar els assumptes econmics de la Comunitat autnoma, aix com la de planificar els pressusposts i recaptar tributs.

El departament consta de les direccions generals de Pressuposts, de Tresor i Finances, d'Economia, de Tecnologies i Comunicaci, de R+D+I i de Tributs. s, a ms, l'rgan dependent de l'empresa pblica Bitel i el Parc BIT.

Al llarg de la histria autonmica balear, el departament encarregat d'aquests assumptes, ha canviat de denominaci diverses vegades i ha acollit altres matries d'actuaci. La conselleria era dEconomia i Hisenda fins que l'any 1999 es va bifurcar en una dEconomia i una altra dHisenda i Pressuposts. L'any 2003 es va adoptar el nom actual.

Llista de consellers d'Economia (des de 1993).



Llista de consellers d'Hisenda i Pressuposts (existent entre 1999-2003).



Enllaos externs.
Portal de la conselleria d'Economia, Hisenda i Innovaci del Govern de les Illes Balears;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="171783" title="Associaci d'Escriptors en Llengua Catalana" nonfiltered="164" processed="164" dbindex="70163">
L'Associaci d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC) s una entitat professional que aplega escriptores i escriptors en catal i desplega la seva activitat arreu dels Pasos Catalans.

Es fund l'any 1977, i t com a objectius la defensa dels interessos professionals del collectiu i la seva representaci, l'organitzaci d'activitats d'anlisi i reflexi sobre l'escriptura, i el manteniment d'una presncia constant en el mn cultural catal i estranger.

El web de l'AELC inclou una extensa llista d'autores i autors, un recull d'activitats i temes d'actualitat, aix com un aplec de textos d'opini escrits per membres de l'entitat.

El president actual de l'AELC s Guillem-Jordi Graells.

Enllaos externs.
Pgina web de l'AELC;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="171785" title="EAIA" nonfiltered="165" processed="165" dbindex="70164">
Un EAIA s com es coneix un Equip d'Atenci a la Infncia i l'Adolescncia, s a dir, un equip pluridisciplinar constitut per diversos professionals (generalment psicleg, pedagog, assistent social i educador social).

Els EAIA atenen persones menors d'edat amb alt risc social que els sn derivades d'altres serveis socials, judicials o policials. La seva funci s, en primer lloc, diagnosticar i valorar aquests menors i les seves famlies i tot seguit redactar propostes tcniques i administratives que vagin en el seu benefici. Aix porta a l'elaboraci de plans concrets de millora per al menor i la seva famlia, dels quals es fa un seguiment un cop aplicat el pla.

La feina dels EAIA est coordinada amb altres equips i serveis, i entre les seves funcions tamb hi ha l'assessorament als serveis socials d'atenci primria en matria d'infncia.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="171788" title="Fluixa" nonfiltered="166" processed="166" dbindex="70165">
La fluixa s l'ormeig de pescar consistent en una ploma lligada a un cordill prim de seda, que a l'extrem porta un ham petit. Est muntat de manera que, en avanar la barca, tot l'ormeig va avanant, i els peixos es figuren que es tracta d'un peix autntic, mossegant l'ham. Tamb existeixen fluixes per a peixos ms grossos (oblada, dntol, crvia).

Vegeu tamb.
Gussi;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="171795" title="Mart Roger i Crosa" nonfiltered="167" processed="167" dbindex="70166">
Mart Roger i Crosas (Palams, 1867 - 1918) fou un escriptor i poltic catal, germ de Miquel Roger i Crosas. S'establ a Barcelona i particip en la fundaci del Centre Escolar Catalanista, del qual en fou el primer president. Tamb fou membre de la Uni Catalanista i particip en l'assemblea de Manresa de 1892. El 1917 fou diputat de la Lliga Regionalista per la Bisbal d'Empord. Don nombroses conferncies i collabor a diaris catalanistes com La Renaixena i La Illustraci Catalana. 

 Obres .
 Els tipus socials de la producci surotapera (1911-1912) ;
 Gnesi de la monarquia catalana (1914);

Referncies.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="171796" title="Biblioteca d'Escriptors Mallorquins" nonfiltered="168" processed="168" dbindex="70167">
La Biblioteca d'escriptors mallorquins s una collecci de seixanta volums, distribuda pel Diari de Balears.

Hi sn representats des dels autrs clssics -Ramon Llull, Anselm Turmeda, Guillem de Torroella- fins a una mostra de la producci literria contempornia -Antoni Vidal Ferrando, Bartomeu Fiol, Gabriel Janer Manila o Sebasti Alzamora-.

Enllaos externs.
Un poble culte es reconeix en els seus escriptors que han posat paraules als universos personals;
 La Biblioteca d'Autors Mallorquins abraa tota una extensa diversitat de gneres literaris;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="171797" title="Kukri" nonfiltered="169" processed="169" dbindex="70168">

El ganivet Kukri s descendent dels Kopis Grecs, que foren portats a l'Orient per Alexandre Magne i adoptats pels grups tnics del Nepal.

EL ganivet Kukri ms antic que es coneix, es troba en el museu de Katmand, i pertnyer al Raja Drabya Shah, rei de Gorkha en el 1627.

Aquest ganivet s l'arma amb major anomenada del Nepal. La canalla de prop de 5 anys ja posseeix el seu propi ganivet Kukri i sn hbils en llur maneig.
 
El el moment en qu un gurkha entre dins l'exercit el ganivet es converteix en una extensi ms del seu cos. Alhora s usat per infinitat de feines: tallar fusta, casar, en lluites, per estessar...

A ms cada part del ganivet es caracteritza per tenir llur propi significat cultural i religis.

Vegeu tamb.
 Nepal;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="171798" title="Solidaridad Obrera" nonfiltered="170" processed="170" dbindex="70169">
Solidaridad Obrera o Uni Local de Societats Obreres de Barcelona-Solidaritat Obrera fou una organitzaci unitria sindical de Barcelona creada l'agost de 1907, formada sobre les estructures de la Uni Local de Societats Obreres de Barcelona. Hi prengueren part socialistes i anarquistes. L'impuls incial sorg de l'Associaci de la Dependncia Mercantil i del que llavors era el seu president Antoni Badia i Matamala. Tamb hi van participar el socialista Antoni Fabra i Ribas i els anarquistes Josep Prat, Anselmo Lorenzo i Toms Herreros. El mes de juny s'havia constitut una comissi organitzadora formada per Bruguera de la Societat de Confiters, Salvador Segu de la de Pintors, Sav de la dels Metallrgic, Sed de la dels Tipgrafs i Antoni Badia i Matamala per l'Associaci de la Dependncia Mercantil . El 25 de juliol public un Manifest signat per 36 societats i dirigit a tots els treballadors de Barcelona, i el 3 d'agost es va constituir la Solidaritat Obrera, amb 57 societats adherides. 

Hi actuaren com a secretaris Antoni Colom, Antoni Badia i Matamala i Jaume Bisbe. La fora que va adquirir  queda palesa en el fet que poc temps desprs en una assembla celebrada a Badalona el 25 de mar de 1908, es decid convocar un congrs obrer, demanant l'assistncia de totes les societats obreres de Catalunya. Aquest congrs se celebr a Barcelona els dies 6-8 de setembre de 1908, constituint-se llavors la Confederaci Regional de Societats de Resistncia-Solidaritat Obrera, amb 153 delegats que representaven 95 societats federades, 4 Federacions locals (Sabadell, Tarragona, Terrassa i Vic), 22 societats aherides, l'Agrupaci Obrera de Calella i la Collectivitat Obrera de Palafrugell. En fou elegit secretari general Josep Roman. Cap el 1911 els seus membres s'integraren en la CNT.

Bibliografia.
 Josep Maria Huertas Claveria Salvador Segu   el noi del sucre ; materials per una biografia. Barcelona, Laia, 1976.
 Autors diversos. Histria de la cultura catalana. Barcelona, edicions 62. ;
 Ferran Aisa. Solidaridad Obrera. Barcelona, Ateneu Enciclopdic Popular, 1988.
 Almanaque de "la Revista Blanca" y "Tierra y Libertad". Madrid, Revista Blanca.
 Diego Abad de Santilln El anarquismo en el movimiento obrero. Barcelona, Cosmos, 1925.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="171800" title="Mystic River (pellcula)" nonfiltered="171" processed="171" dbindex="70170">
Mystic River s una pellcula estatunidenca del 2003 dirigida per Clint Eastwood. Va tenir una mplia aclamaci de la crtica i va ser nomenada per sis Oscars, dels quals en va obtenir dos: al millor actor (Sean Penn) i millor actor secundari (Tim Robbins). Est basada en la novella del mateix nom de Dennis Lehane.

Sinopsi.

Quan Jimmy Markum (Sean Penn), Dave Boyle (Tim Robbins) i Sean Devine (Kevin Bacon) eren uns nens que creixien junts en un perills districte de Boston, els tres passaven els dies jugant al beisbol al carrer, sense que succes res important al seu barri. Fins que Dave es va veure obligat a prendre un rumb que canviaria les vides de tots ells per sempre. Vint-i-cinc anys ms tard, els tres es tornen a trobar per un altre esdeveniment de gran transcendncia - l'assassinat de Katie (Emmy Rossum), la filla de 19 anys de Jimmy. A Sean, que s'ha fet policia, li assignen el cas i al costat del seu company (Laurence Fishburne) rep l'encrrec de desembolicar aquest crim aparentment sense sentit.

 Notes i referncies .
 Aquesta pellcula ha estat doblada al catal.



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="171802" title="Boku no Natsuyasumi 3" nonfiltered="172" processed="172" dbindex="70171">

 s un videojoc creat per Millennium Kitchen i publicat Sony Computer Entertainment per la PlayStation 3. s part de la saga Boku no Natsuyasumi i va ser llanat al Jap el 5 de juliol del 2007.

 Jugabilitat .
El videojoc tracta que un noi va de vacances d'estiu a la granja dels seus tiets en el camp de Hokkaido. Les seves activitats s'inclouen agafar una gran varietat d'insectes, un passatemps popular al Jap.

 Enllaos externs .
  Web oficial (SCE);
  Trilers oficials (HD);
  Anlisi (Crunk Games);
  El videojoc a la IGN;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="171804" title="Hohenstaufen" nonfiltered="173" processed="173" dbindex="70172">

Els Hohenstaufen (o els Staufer(s)) van ser una dinastia de reis germnics (1138-1254), i molts d'ells tamb van ser coronats Sacres Emperadors Romans i Ducs de Subia. El 1194 els Hohenstaufen tamb van esdevenir Reis de Siclia.

La dinastia rep el nom del Castell de Hohenstaufen, situat a la muntanya del mateix nom prop de Gppingen (Subia), que va ser construt pel primer membre conegut de la dinastia: Frederic I, duc de Subia.

Orgens com a ducs de Subia.
El 1079 el rei Enric IV va nomenar Frederic de Bren com a duc de Subia , i el va prometre a la seva filla de set anys Ines o Agns. No se sap res de la vida anterior de Frederic. Va demostrar ser un ferm aliat d'Enric IV en els seus conflictes contra altres senyors de Subia: Rudolf de Rheinfelden (l'anterior duc), i els senyors de Zhringen i Welf. El germ de Frederic, Ot, va esdevenir bisbe d'Estrasburg el 1082. El 1081 Frederic I va derrotar a Hochstadt als pretendents al ducat de Subia.

Frederic I va ser succet pel seu fill Frederic II el 1105. Frederic II es va mantenir com un aliat prxim dels reis, i ell i el seu germ Conrad van ser nomenats els representants del rei a Alemanya quan el monarca es trobava a Itlia. Al voltant del 1120 Frederic II es cas amb Judith de Baviera, de la casa rival de Welf.

Reis germnics.
El 1025, amb la mort sense hereu de l'ltim membre de la dinastia slica, Enric V, Frederic va reclamar el tro al ser net d'Enric IV i nebot d'Enric IV. Va perdre l'elecci contra Lotari III, i aix va portar a una guerra civil entre Frederic i el rei, fins que els Hohenstaufen es van sotmetre el 1137.

Amb la mort de Lotari sense descendncia masculina, el germ de Frederic, Conrad (rei d'Itlia fins el 1135), va ser nomenat rei d'Alemanya. Amb la mort de Conrad el ttol es qued a la casa Hohenstaufen en la persona del fill de Frederic II, Frederic III de Subia i I d'Alemanya.

Frederic, anomenat el Barba-roja pel color del cabell, va intentar restaurar el prestigi i el poder de la monarquia germnica amb un xit limitat. Va inciar una campanya a Itlia on es feu coronar emperador, i va mantenir un llarg conflicte amb el papat i moltes ciutats italianes fins que s'arrib a una soluci de comproms. A Alemanya va intentar limitar el podre dels ducs i es va enfrontar amb Enric el Lle, de la casa rival dels welfs. Durant el seu regnat els prnceps alemanys es van expandir cap a l'est fins a Pomernia, Silsia, Bohmia i Morvia, i la literatura medieval alemanya va assolir el seu znit escrivint-se obres com el Minnesang, Tristany, Perceval o el Cant dels Nibelungs. Frederic estava casat amb Beatriu de Borgonya i va deixar dos fills, Enric i RRoger, que sern emperadors.

Frederic va morir el 1190 durant una croada i va ser succet pel seu fill Enric VI. Elegit rei abans i tot de la mort del seu pare, Enric va anar a Roma per ser coronat emperador. Una mort a la famlia de la seva esposa Constana de Siclia, li va donar la posessi de l'illa de Siclia, una font de gran riquesa. Enric va fracassar en el seu objectiu de convertir la successi reial i imperial en hereditria, per va aconseguir garantir que el seu fill Frederic rebria la corona germnica. Un cop garantits els seus desitjos a Alemanya, va tornar a Itlia on s'esfor per unificar la pennsula sota el poder dels Hohenstaufen, obtenint una srie de victries militars fins que va morir de malria a Siclia.

Com que l'elecci del seu fill de tres anys Frederic semblava impossibilitar un govern fort, l'oncle del noi Felip va ser escollit en el seu lloc. D'altres faccions van triar un candidat Welf, Ot IV, com a rei, i una llarga guerra civil va comenar. Felip era a punt de guanyar quan va ser assassinat per un parent el 1208. Al seu torn Ot va ser derrotat pels francesos a la batalla de Bouvines el 1214. Frederic havia tornat a Alemanya el 1212 des de Siclia, on havia crescut, i va esdevenir rei el 1215 restaurant la dinastia Hohenstaufen. Com a Frederic II va passar poc temps a Alemanya i va centrar els seus esforos a Itlia. Frederic va fer concessions importants als nobles alemanys, com les establertes per l'estatut imperial de 1232 que els convertia els prnceps en virtuals governants independents dels seus territoris. El clergat tamb esdevingu ms poders. Frederic, considerat com un dels governants ms enrgics i capaos de l'Edat Mitjana, no va fer res per reunir els diferents poders sota una sola autoritat.

Quan va morir Frederic el 1250, ja quedava molt poc poder centralitzat a Alemanya. La mort el 1254 del seu fill Conrad IV va precedir el Gran Interregne (1256-73), un perode d'anarquia en el que no hi havia emperador i els prnceps alemanys defensaven els interessos individuals. El repartiment de territoris entre diferents hereus va acabar fragmentant polticament el territori alemany en molts petits estats.

Tot i aquesta fragmentaci poltica durant el perode Hohenstaufen, la poblaci d'Alemanya va crixer de 8 milions el 1200 a 14 milions el 1300, i el nombre de viles es va multiplicar per deu. La colonitzaci de l'est que s'havia iniciat continuaria durant el segle XIII, i els mercader alemanys van comenar a comerciar al Bltic.

Fi de la dinastia Hohensatufen.

Conrad IV va ser succet com a duc de Subia pel seu nic fill, l'infant de dos anys Conrad. A aquelles altures, el ttol de duc de Subia ja estava completament integrat en el de rei, i sense l'autoritat reial es trobava buit de contingut. El 1261 els intents de coronar rei el jove Conrad (conegut com a Conrad) van resultar intils. Conrad va ser executat el 1268 desprs d'un intent fracassar de recuperar el control de Siclia. Amb ell la casa Hohenstaufen i el ducat de Subia van desaparixer.

 Els drets catalans .

A la mort de Conrad l'herncia de la casa d'Hohensatufen era per via illegitima. Frederic II havia tingut dos fills amb Blanca Lancia, Enzio, efmer rei de Sardenya, i Manfred, casat primer emb Beatriu de Savoia i desprs amb Elena, i que va tenir dos filles: Constana i Beatriu. Constana fou l'esposa de Pere de Catalunya i Arag.

Governants de la casa de Hohenstaufen.
Frederic (1050-1105): duc de Subia com a Frederic I (1079-1105);
Frederic (1090-1147): duc de Subia com a Frederic II (1105-1147);
Frederic Barba-roja (1122-1190): rei d'Alemanya (1152-1190) i sacre emperador rom (1155-1192) com a Frederic I, i duc de Subia (1147-1152) com a Frederic III.
Frederic (1164-1170): duc de Subia com a Frederic V (1167-1170);
Enric (1165-1197): rei d'Alemanya (1190-1197) i sacre emperador rom (1191-1197) com a Enric VI, i rei de Siclia com a Enric I (1194-1197);
Frederic (1194-1250): rei d'Alemanya (1212-1220) i sacre emperador rom (1220-1250) com a Frederic II, rei de Siclia com a Frederic I (1198-1250), i duc de Subia com a Frederic VII (1212-1216).
Enric (1211-1242): rei d'Alemanya com a Enric VII (1220-1235), i duc de Subia com a Enric II (1216-1235).
Conrad (1228-1254): rei d'Alemanya com a Conrad IV (1237-1254), rei de Siclia com a Conrad I (1150-1254), i duc de Subia com a Conrad III (1216-1235).
Conrad (1252-1268): duc de Subia com a Conrad IV (1254-1268);
Frederic (1167-1191): duc de Subia com a Frederic VI (1170-1191);
Conrad (1173-1196): duc de Subia com a Conrad II (1191-1196);
Felip (1177-1208): rei d'Alemanya (1198-1208; disputat per Ot IV) i duc de Subia com a Felip I (1196-1208);
Conrad (1093-1152): rei d'Alemanya com a Conrad III (1138-1152);
Frederic (1145-1167): duc de Subia com a Frederic IV (1152-1167);

 Referncies .

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="171807" title="Blast Factor" nonfiltered="174" processed="174" dbindex="70173">

Blast Factor s un videojoc descarregable per la consola de Sony, PlayStation 3. Va ser creat per Bluepoint Games i l'estudi de Sony a Santa Monica. 

 Vegeu tamb .
Llista de videojocs de PlayStation Network;

 Enllaos externs .
  Anlisi de Blast Factor a la IGN;
  Anlisi de Blast Factor: Advanced Research a Gaming Age;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="171808" title="Ricardo Mella Cea" nonfiltered="175" processed="175" dbindex="70174">


Ricardo Mella Cea  (Vigo, Provncia de Pontevedra, Galcia 1861 - 1925) fou un teric anarquista gallec. Havia estat membre del Partit Republic Federal, i el 1881 fund a Vigo, el peridic obrerista La Propaganda. El 1882 assist al congrs de la Federaci de Treballadors de la Regi Espanyola a Sevilla i hi fund el diari La Solidaridad (1888-1889), des d'on defens l'anarcocollectivisme. 

Per la seva participaci en els certmens socialistes de Reus (1885) i Barcelona (1889) i les collaboracions a les revistes Acracia (1886-88) i El Productor (1887-1893), es convert en el teric anarquista espanyol ms original. Influt successivament pel federalisme de  Francesc Pi i Margall, el socialisme llibertari de Pierre-Joseph Proudhon, el positivisme de Herbert Spencer i l'individualisme de Max Stirner, intent vincular l'anarquisme a la cincia experimental . Defin lanarquisme sense adjectius (socialisme anarquista) per a intentar de superar la polmica entre collectivistes i comunistes, i s'adheriren la majoria dels anarquistes espanyols quan fou adoptat en l'ideari de la CNT.  

 Obres .
 La coaccin moral (1893);
 La ley del nmero (1895) ;
 Lombroso y los anarquistas (1896);
 Ideario (1926);
 Ensanyos y conferencias (1934);







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="171811" title="(34) Circe" nonfiltered="176" processed="176" dbindex="70175">


Circe s l'asteroide nm. 34 de la srie, descobert per en Jean Chacornac (1823-73) a Pars el 6 d'abril del 1855.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="171813" title="Federaci de Treballadors de la Regi Espanyola" nonfiltered="177" processed="177" dbindex="70176">
Federaci de Treballadors de la Regi Espanyola (FTRE) fou una organitzaci sindical creada a Barcelona el setembre de 1881, constituda sota l'empenta de les societats obreres de Barcelona, adoptant l'estructura que s'havia aprovat per a la Federaci Regional Espanyola de l'AIT en el congrs de 1870 (sindicats d'ofici,  federacions locals, federacions estatals) i seguint una lnia ms obrerista, oposada a la poltica parlamentria, amb els trets caracterstics de la filosofia de Mikhail Bakunin. Els dirigents anacosindicalistes de Barcelona, afiliats a la FRE de l'AIT, emprengueren l'acci de constituir una nova organitzaci per acabar amb la clandestinitat que feia anys patia la FRE i que la condua a una inactivitat total. 
 El Primer Congrs de la FTRE .
El dia 10 de juliol de 1881 publicaren un manifest, signat per 50 societats obreres, convocant  un congrs per als dies 23, 24 i 25 de setembre. El congrs se celebr amb l'assistncia de 140 delegats que representaven a 162 societats obreres de 70 localitats (35 de les quals eren de Catalunya). Es nomen una Comissi Federal formada per Francesc Toms Oliver, Antoni Pellicer i Paraise, Eudald Canivell i Masbernat, Rafael Farga i Pellicer i Josep Llunas i Pujals amb seu a Barcelona. Rapidament s'adheriren a la nova Federaci les antigues societats de la FRE . El mes de febrer de 1882 la FTRE tenia 93 federacions locals i 280 seccions, i el mes d'agost comptava amb 185 federacions locals, 561 seccions i 45.600 federats. 
 El Segon Congrs de la FTRE .
Quan el mes de setembre de 1882 celebr un segon congrs a Sevilla, la Federaci tenia prop de 58.000 afiliats que es repartien en 218 federacions locals. En aquest congrs es va produir un enfrontament entre els anarco-collectivistes catalans  i els anarco-comunistes andalusos, i amb majoria d'afiliaci. Aquestes diferncies es debien a la diferent situaci laboral i econmicaque existia entre els obrers manufacturers dels pobles i ciutats de Catalunya, i les condicions socials que patien els jornalers i temporers dels camperols d'Andalusia. Arran de la forta repressi policial a Andalusia pels fets de La Mano Negra, els anarco-comunistes retreieren als anarco-collectivistes el seu legalisme, mentre el govern torturava els treballadors andalusos. 
 El Tercer Congrs de la FTRE .
Del 4 al 8 d'octubre de 1883 celebr a Valncia el tercer congrs, amb assistncia de 121 delegats que representaven 88 federacions locals i 62 seccions d'oficis. Llavors la FTRE es composava de 14 federacions comarcals, 218 federacions locals i 550 seccions. En aquest congrs hagu un enfrontament entre els partidaris de mantenir la Federaci dins la legalitat i els que pensaven que amb la legalitat a la m el govern els empresonava i torturava. Aquests ltims, encapalats per Francisco Gajo, Manuel Pedrote i Miquel Rubio, van fer unes trobades paralleles i van constituir Los Desheredados. Organizacin revolucionaria anarquista, ra per la qual serien expulsats de la FTRE.  

Tamb es va decidir que la Comissi Federal resids a Valladolid, elegint-se secretari Indalecio Cuadrado de la Uni de Nografs. El setembre de 1884 se celebr a Barcelona un congrs extraordinari, amb assistncia de 64 delegats que decidien que la FTRE passs a la clandestinitat i que les seccions i federacions es comuniquessin entre elles de la manera que consideressin ms convenient. Aix no fou acceptat pels dirigents catalans que continuen defensant l'anarcosindicalisme per la via legal. A travs de la Revista Social endegaren una campanya cercant adhesions i van convocar un congrs a Madrid el maig de 1885, on hi van ser representades 17 federacions locals, sense que s'aconsegus aturar el desmembrament de la Federaci, que hagu de celebrar un nou congrs a Barcelona el juliol de 1885, i que tampoc va servir per acostar posicions. 

El maig de 1887 celebr un nou congrs a Madrid en el qual noms van assistir 16 delegats. La nova Comissi Federal s'establ a Barcelona i caminava cap a la seva dissoluci, feta a Barcelona en un darrer congrs el maig de 1888. El sector ms sindicalista intenta crear una nova organitzaci, la Federaci Espanyola de Resistncia al Capital (FERC). La branca anarquista de la FTRE organitz a Valncia, l'octubre de 1888, l'Organitzaci Anarquista de la Regi Espanyola (OARE) on es certific la dissoluci efectiva de la FTRE

 Articles relacionats .
 CNT;
 Solidaridad Obrera;

 Bibliografia .
 Actes del 1er. Congreso de la Federacin de Trabajadores de la Regin Espaola (FTRE). Barcelona, 1881.
 Actes del 2. Congreso de la Federacin de Trabajadores de la Regin Espaola (FTRE). Sevilla, 1882.
 Manuel Tun de Lara El Movimiento obrero en la historia de Espaa (1962);







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="171814" title="Calling All Cars (videojoc)" nonfiltered="178" processed="178" dbindex="70177">


Calling All Cars (tamb Calling All Cars!) s un videojoc descarregable pel PlayStation Store  creat per David Jaffe, creador del God of War. Va ser llanat el 10 de maig del 2007 per US$10 als EUA.

 Jugabilitat .
Calling All Cars s similar a Twisted Metal, per t una pinzellada del NBA Jam.

L'objectiu del videojoc s capturar a convictes mentre es lluita contra tres altres caadors que intenten capturar els criminals. El videojoc ofereix un mode en lnia a pantalla partida.

 Vegeu tamb .
Llista de videojocs de PlayStation Network;

Notes.


 Enllaos externs .
  Calling All Cars a us.playstation.com;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="171816" title="God of War III" nonfiltered="179" processed="179" dbindex="70178">


God of War III s el tercer i proper videojoc de la saga popular God of War. Ser llanat per la PlayStation 3, amb la data tentativa del 2009. s el cinqu episodi cronolgicament de la saga, desprs del God of War: Chains of Olympus, God of War, God of War II i God of War: Betrayal.

 Enllaos externs .

 God of War 3 per PS3 confirmat  ;
 God of War III a gamespy ;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="171820" title="Deute de sang" nonfiltered="180" processed="180" dbindex="70179">
Deute de sang (ttol original en angls Blood Work) s una pellcula estatunidenca del 2002 dirigida i produda per Clint Eastwood i interpretada per ell mateix i Jeff Daniels, Wanda De Jesus i Anjelica Huston.

Sinopsi.

Terry McCaleb, un veter investigador del FBI, camina rere la pista d'un psicpata sobrenomenat pel mitjans de comunicaci l'"assass del codi". Desprs de visitar una de les escenes del crim on acaba d'actuar, Terry el descobreix entre la multitud, comenant una persecuci que li provocar un infart de cor i el seu retir del servei actiu.

 Notes i referncies .
 Aquesta pellcula ha estat doblada al catal.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="171822" title="Anselmo Lorenzo Asperilla" nonfiltered="181" processed="181" dbindex="70180">
Anselmo Lorenzo Asperilla (Toledo 1841 - Barcelona 1914) fou un dirigent i teric anarquista espanyol. Treball com a tipgraf i form part del primer nucli internacionalista creat el 1868 per Giuseppe Fanelli, i fou el principal redactor de La Solidaridad (1870-71). Destac en el Congrs Obrer de Barcelona de 1870, dins la tendncia antipoltica, i fou elegit membre del consell federal de la Federaci Regional Espanyola de l'AIT. 

En conferncia secreta de Valncia  de 1871 fou nomenat delegat a la conferncia de Londres de l'AIT, on conegu personalment Karl Marx i Friedrich Engels. Desprs, davant l'enfrontament de marxistes i bakuninistes, adopt una actitud ambigua. Afavor la introducci de Paul Lafargue en els medis madrilenys. Desprs d'un exili a Frana, s'establ a Barcelona (1874), on actu dins la Societat Tipogrfica de Barcelona, a l'Aliana de la Democrcia Socialista i a les comissions federals clandestines de la FRE (1877-1881). Per fou venut pels partidaris de la reconstrucci d'un moviment sindical legal, i en fou expulsat el 1881. No ingress a la FTRE fins el 1885. Des d'aleshores dedic a publicar a la premsa anarquista. Form part de la redacci d'Acracia (1886-1888) i dEl Productor (1887-1893) i collabor en peridics crates, com Ciencia Social (1895-96) La Revista Blanca de Madrid (1898-1905), El Porvenir del Obrero de Ma (1899-1914). Igualment, fou un reputat ma, al costat de l'altre teric anarquista catal Josep Llunas i Pujals. Lorenzo fou adscrit a la lgia Los hijos del trabajo de la Gran Lgia Regional Catalanobalear.

El 1896 fou incls en el procs de Montjuc, ra per la qual fou deportat i resid a Pars el 1897-1898. Va escriure juntament amb altres La Huelga General (1901-1903), i se'l considera amb Jos Lpez Montenegro l'introductor del sindicalisme revolucionari francs. Desprs de la vaga general de Barcelona del  1902 fou novament empresonat. Francesc Ferrer i Gurdia el contract a l'editorial de l'Escola Moderna per a la traduir al castell  obres d'Elise Reclus i Piotr Kropotkin. Fou novament expulsat desprs dels fets de la Setmana Trgica de Barcelona el 1909, torn a Barcelona el 1910, d'on ja no es va moure.

 Obres .
 Acracia o repblica (1886);
 Fuera poltica (1886) ;
 Justo Vives (1893) ;
 El estado (1895) ;
 El banquete de la vida (1905) ;
 El proletariado militante (1901-1910);
 Criterio libertario (1902);
 El pueblo (1910);
 Vida anarquista (1912);
 Hacia la emancipacin (1913) ;
 Evolucin proletaria (1914);















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="171824" title="Let's Smash" nonfiltered="182" processed="182" dbindex="70181">


 s un videojoc de tennis per la Nintendo 64. Noms va ser llanat al Jap el 1998.

Enllaos externs.
  El videojoc a IGN;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="171825" title="In-Fisherman Bass Hunter 64" nonfiltered="183" processed="183" dbindex="70182">
In-Fisherman Bass Hunter 64 s un videojoc de simulaci de pesca per la Nintendo 64 desenvolupat per Gear Head Studios i publicat per Take-Two Interactive. Va ser llanat a l'Amrica del Nord el 30 de juliol del 1999 i als Pasos Catalans i la resta d'Europa el 22 d'octubre del 1999.  El videojoc t una qualificaci de l'Entertainment Software Rating Board com a "Everyone (per a tots els pblics)". 


 Enllaos externs .
  El videojoc a IGN;
  El videojoc a GameStats;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="171826" title="International Track & Field 2000" nonfiltered="184" processed="184" dbindex="70183">


International Track & Field 2000 s un videojoc sobre l'atletisme per la Nintendo 64, PlayStation i Game Boy Color. Va ser llanat l'any 2000. Va ser llanat als Pasos Catalans i la resta d'Europa sota el nom de "International Track & Field: Summer Games" i al Jap com a "Ganbare Nippon! Olympics 2000".

Enllaos externs.
  El videojoc a MobyGames (N64);




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="171832" title="Vladmir Gussev" nonfiltered="185" processed="185" dbindex="70184">

Vladimir Gussev (nascut el 4 de juliol del 1982 a Novgorod, Rssia) s un ciclista professional rus. Actualment corre a les files del Discovery Channel, un equip de l'UCI ProTour.

Desprs de guanyar el campionat de Rssia contrarellotge el 2003, el 2004 va passar a professional amb el Team CSC. En la seva primera temporada amb l'equip dans, el seu millor resultat va ser un vuit lloc a la clssica Gand-Wevelgem. Aix era un presagi del seu futur, ja que Gussev s un corredor que rendeix millor en curses d'un dia, tot i que tamb s molt competent en curses per etapes.

El 2005 va continuar millorant en les clssiques, aconseguint una desena posici al Tour de Flandes i una dotzena a la Pars-Roubaix, dues curses que va guanyar el belga Tom Boonen.

Per el 2006 no va ser tan afortunat. Desprs d'acabar quart de la Pars-Roubaix darrera el sus Fabian Cancellara, el seu company d'equip Leif Hoste i el veter Peter van Petegem, el jurat el va desqualificar a ell, a Hoste i a van Petegem per haver creuat un pas a nivell tancat.

Per el 2007 ha estat la seva millor temporada fins ara. A ms de revalidar el seu ttol de campi de Rssia en contrarellotge, Gussev ha aconseguit la general i una etapa de la Volta a Blgica, una victria a l'etapa reina de la Volta a Sussa i va portar el maillot blanc de millor jove del Tour de Frana.

 Palmars .
2005;
 Campi de Rssia en contrarellotge;
 Vencedor d'una etapa del Tour del Mediterrani;
2006;
 Vencedor d'una etapa de la Deutschland-Tour;
 1r de la Volta a Saxnia;
2007;
 Campi de Rssia en contrarellotge;
 1r de la Volta a Blgica i vencedor d'una etapa;
 Vencedor d'una etapa de la Volta a Sussa i 1r del Gran Premi de la muntanya;
2008;
 Campi de Rssia en contrarellotge;
 1r del Tour de Sochi i vencedor d'una etapa ;

Resultats al Tour de Frana.
2007. 38 de la classificaci general  ;

Resultats a la Volta a Espanya.
2006. 23 de la classificaci general;

Resultats al Giro d'Itlia.
2008. 45 de la classificaci general;

Enllaos externs.
Fitxa a sitiodeciclismo.net';
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="171833" title="Llac Toba" nonfiltered="186" processed="186" dbindex="70185">

El llac Toba (en indonesi: Danau Toba) s un gran llac d'origen volcnic, 100 km llarg i 30 km ample, al mig de la part del nord de l'illa indonsia de Sumatra amb una elevaci de superfcie d'aproximadament 900 m, estenent-se des de 2.88 N 98.52 E fins a 2.35 N 99.1 E.

El 1949 el geleg holands Rein van Bemmelen va informar que el llac estava envoltat d'una capa de roques ignimbrites, i que el seu origen va ser una gran caldera volcnica. Posteriors investigadors van trobar cendra de riolita similar a la ignimbrita al voltant del llac Toba, a Malisia i l'ndia, a una distncia de 3000 km. Alguns oceangrafs van descobrir cendra del llac Toba en el fons de l'Oce ndic oriental i en el Golf de Bengala.

L'erupci del Toba ha estat datada fa uns 73.000 4.000 anys. S'ha estimat un ndex d'explosivitat volcnica de 8, la qual cosa la converteix en l'exemple ms recent d'una erupci supervolcnica, i probablement en la ms poderosa erupci ocorreguda en els ltims dos milions d'anys.

Els especialistes Bill Rose i Craig Chesner, de la Universitat Tecnolgica de Michigan, van estimar la quantitat total de material erupcionat en uns 2.800 km, dels quals 2.000 km corresponien a ignimbrites que va fluir sobre la superfcie, mentre 800 km corresponen a cendres que van caure majoritriament cap a l'oest, a causa de la direcci dels vents. Una explosi d'aquest tipus podria haver durat unes dues setmanes. L'explosi va originar el collapse d'una gran rea, creant una extensa caldera que va resultar inundada, formant aix el llac prpiament dit. Posteriorment la base de la caldera va emergir formant Samosir, la pennsula situada en el centre del llac, en l'actualitat una illa artificial. Aquest fenomen d'emersi s bastant freqent en calderes de gran mida, aparentment a causa de la pressi ascendent del magma no erupcionat. Samosir s probablement la major caldera resurgida de la Terra.

No es coneixen erupcions histriques del Toba, per hi han hagut forts terratrmols, el ms recent dels quals fou el 1987, al llarg de la riba sud del llac. El subsl mar de la costa oest de Sumatra ha experimentat diversos terratrmols importants des de 1995, destacant el del 26 de desembre de 2004 de magnitud 9,0 i el del28 de mar de 2005 de magnitud 8,7.





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="171834" title="Josep Prat" nonfiltered="187" processed="187" dbindex="70186">
Josep Prat (Barcelona, 1867 - 1932) fou un anarquista catal, considerat un dels configuradors de l'anarcosindicalisme. Milit al Partit Republic Federal, per es convert a l'anarquisme cap al 1890.  L'any 1896, fugint de la repressi imperant a Barcelona durant el procs de Montjuc, va anar a viure a Vigo a casa de Ricardo Mella. Del 29 al 31 de juliol de 1896 va assistir a la Conferncia anarquista de Londres representant els anarquistes espanyols. El 1907 particip en l organitzaci de Solidaridad Obrera a Barcelona. Contrari a l'anarquisme individualista i intellectualista influt per Max Stirner i Friedrich Nietzsche, procur de fer una crtica coherent del socialisme marxista i finalment fou un decidit defensor i configurador de l'anarcosindicalisme. Entre 1909 i 1910 va recrrer diferents localitats de Catalunya (Sant Feliu de Guxols, Terrassa, Valls) exposant la seva concepci sobre el sindicalisme i el socialisme, insistint en la necessitat que el Sindicalisme havia de ser totalment autnom i que per tant no podia estar sotms a la direcci de cap partit poltic. 

Polemitz des de les pgines de Tierra y Libertad i de El Obrero Moderno amb socialistes i lerrouxistes. Collabor als peridics El Productor (1901-1906), Tierra y Libertad (1906-09), La Publicitat, La Campana de Grcia, La Aurora Social (rgan de la Federaci de Societats Obreres de Saragossa) (1910) i Solidaridad Obrera (1918). Endems, tradu al castell Luigi Fabbri, Pietro Gori, Jean Grave, Piotr Kropotkin, Augustin Hamon, Errico Malatesta i Elise Reclus. Des del 1911 s'alluny de la militncia i no particip en ms actes pblics.

 Obres .
 La Barbarie gubernamental en Espaa (1897);
 Competencia o Solidaridad? (1905);
 Nuestras ignorancias (1904);
 Crnicas demoledoras (1907);
 La poltica jugada por los polticos (1909);
 La burguesia y el proletariado (apuntes sobre la lucha sindical) (1909);






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="171835" title="Associaci Cultural TRAM" nonfiltered="188" processed="188" dbindex="70187">
L'Associaci Cultural TRAM s una associaci formada per msics i persones interessades en la promoci de la msica i la cultura popular catalana.

Entre les seves activitats ms destacades cal destacar l'organitzaci, des de l'any 1987, del Festival Tradicionrius, la mostra ms important de la msica d'arrel tradicional dels Pasos Catalans. Aix mateix, l'associaci cre el segell discogrfic TRAM.

L'any 1993 l'associaci particip en la creaci del Centre Artes Tradicionrius (C.A.T.), un espai cultural pblic de l'Ajuntament de Barcelona i gestionat per la mateixa Associaci TRAM, en la qual programa de forma regular concerts, balls i sessions d'improvisaci i intercanvi entre solistes i grups. Aix mateix tamb es programen tallers d'aprenentatge d'instruments musicals i de dansa.

L'any 1996 l'Associaci Cultural TRAM fou guardonada amb el Premi Nacional de Cultura Popular concedit per la Generalitat de Catalunya. El 1999 va rebre la Medalla d'Honor de Barcelona

Enllaos externs.
  Pgina oficial del Centre Artes Tradicionrius;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="171836" title="TRAM" nonfiltered="189" processed="189" dbindex="70188">

 Sistema de tramvia i tren lleuger de la ciutat d'Alacant i rodalia. Vegeu: TRAM Metropolit d'Alacant;
 Tramvia que enllaa el Baix Llobregat amb la ciutat de Barcelona. Vegeu: Trambaix;
 Tramvia que enllaa Sant Adri de Bess amb la ciutat de Barcelona. Vegeu: Trambess;
 Associaci formada per la promoci de la msica i la cultura popular catalana. Vegeu: Associaci Cultural TRAM;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="171838" title="Els poetes romntics de Mallorca" nonfiltered="190" processed="190" dbindex="70189">
Els poetes romntics de Mallorca s el set volum de la Biblioteca Bsica de Mallorca.
A cura de Manuel Sanchis Guarner, inclou composicions de disset poetes.

ndex.
Toms Aguil.
La novia trista;
El fill de l'implacable comte;
Semprevives;
A un vei enamorat;
Na Tonina;
Sa mula i es missatge;

Josep Llus Pons i Gallarza.
La mort dels Montcades;
Los tarongers de Sller;
L'olivera mallorquina;
La nit de reis;
Lluites de braus;

Pere d'Alcntara Penya.
La colcada;
El pastor de So'n Manenta;
Una criada per qui no en t;
La Font de la Vila;
Un pi;
Els tamborers de la sala;

Marian Aguil.
Ramon Llull aconsellant el poeta;
Aubada;
Esperana;
Enamorament impossible;
Aix rai!

Miquel Victori Amer.
A la jove Catalunya;
Fe, esperana i caritat;
Una enyorana;

Victria Penya.
En Carles de Viana i Na Blanca de Navarra;
Lo meu niu;
Lo bon Jesuset;

Jeroni Rossell.
L'Infant de Mallorca empresonat;
Lo Castell de l'Harmonia;
Sospirs;

Guillem Fortesa i Valent.
L'orfenet savoiard;
Lo que diu l'oreneta;

Toms Fortesa i Corts.
En els ulls de Du;
Les noces de l'infant;
L'oferta del pastor;
Cobles nadalenques;

Margarida Caimari.
A Miramar;
Goig i dolor;

Bartomeu Ferr.
Les minyonetes de So'n Cigala;
La rondalla dels tres hostes;
Santueri;
La ventada;

Gabriel Maura.
Dues arpes;
L'espigolera;
Histria... natural;

Manuela de los Herreros.
Lo so d'un infant;
Ses matances;

Jeroni Fortesa i Valent.
Un raig de glria;

Josep Tarong.
Lo primer cant del trobador;
La bugadera;

Ramon Pic i Campamar.
La mort d'En Bernat Oms;
De pressa!
Flor de muntanya;

Mateu Obrador.
La Roqueta;
La papallona;
Enamorament;
La clau d'or;

Enllaos externs.
Fitxa del llibre Els poetes romntics de Mallorca a l'Editorial Moll.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="171839" title="Antoni Badia i Matamala" nonfiltered="191" processed="191" dbindex="70190">
Antoni Badia i Matamala fou un sindicalista catal. Era dependent de comer, militant de la Federaci Catalana del PSOE i president de l'Associaci de la Dependncia Mercantil de Barcelona el 1902.  Va assistir al segon Congrs de la Federaci Nacional de Dependents de Comer celebrada a Saragossa el febrer de 1904, i tamb al tercer congrs a Madrid el setembre de 1905. Sota el seu impuls es va constituir la Federaci local de societats obreres de Barcelona -Solidaridad Obrera, en una assemblea celebrada el dia 3 d'agost de 1907. Va formar part del seu Consell Directiu amb el crrec de secretari. Tamb particip en el congrs de constituci de la Regional de Societats de Resistncia o Solidaridad Obrera a Barcelona el setembre de 1908, i el desembre de 1908 va ser elegit Tresorer del nou Consell Directiu. Collabor a Tierra y Libertad i va ser redactor de  La Internacional , rgan de la Federaci Catalana del PSOE.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="171840" title="Club Bsquet Akra Leuka" nonfiltered="192" processed="192" dbindex="70191">
El Club Bsquet Femen Akra Leuka s una entitat esportiva d'Alacant, (l'Alacant). Va ser fundat en 1987 i pren el nom de la colnia romana Akra Leuk, possiblement situada propera a l'actual ciutat alacantina. Est presidida per Mikel L. Forcada. Juga al Centre de Tecnificaci d'Alacant.

Ha estat una formaci que ha impulsat sobretot l'esport de base entre les joves alacantines, i que ha recollit xits com ara diversos Campionats Autonmics en diferents categories inferiors o haver aportat jugadores a les seleccions. Compta amb un equip snior, el qual disputa la Lliga Femenina 2 des de la temporada 2002-03, desprs de dues temporades a la 1a Nacional. Per, a l'estiu del 2006 i per problemes econmics, es veu obligat a renunciar a la plaa i continuar en divisions inferiors que no necessiten de pressupostos tan grans. Aquesta temporada 2006-07 ha quedat 3r en el campionat autonmic.

Planter Snior 2006-07.
Del Moral, Collado, Morant, Magaa, Berrotarn, Morales, Marco, Lpez, Torregrosa, Martn i Prada.
Entrenador: Juan C. Arrarte

Planter Snior 2008-09.
Clara Collado, Sonia Magaa, Marina Arques, Brbara Martn, Gema Lpez, Natalia Marco, Ana Torregrosa, Irene Borja, Estela Ferrer
Entrenador: Juan C. Arrarte

Enllaos externs.
 Web oficial;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="171841" title="Tour de Flandes 2005" nonfiltered="193" processed="193" dbindex="70192">

L'edici del 2005 de la clssica ciclista Tour de Flandes es disput el 3 d'abril del 2005. En una fuga que tamb incloa Erik Zabel, Peter van Petegem, Alessandro Ballan, Andreas Klier i Roberto Petito, Tom Boonen va aconseguir endur-se la victria. Com que era l'esprintador ms rpid del grup, tothom s'esperava que intents arribar a l'esprint, per els va sorprendre a tots amb un atac a vuit quilmetres del final i va guanyar amb ms de mig minut d'avantatge.

Classificaci General:.
03-04-2005: Bruges-Meerbeke, 256 km..



Enllaos externs.

Lloc web de la cursa;
Article sobre la cursa a UCI ProTour-Cycling;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="171842" title="Federaci Regional Espanyola de l'AIT" nonfiltered="194" processed="194" dbindex="70193">

La Federaci Regional Espanyola de l'AIT (FRE-AIT) es va constituir a Barcelona entre el 19 i 25 de juny de 1870. Fou el primer Congrs Obrer d'abast estatal i se celebr al local del Teatre Circ de Barcelona. Els internacionalistes madrilenys (Francisco Mora, Enrique Borrel, Anselmo Lorenzo i Toms Gonzlez Morago) llenaren la iniciativa el 19 de febrer de 1870 a les pgines del setmanari La Solidaridad. El manifest convidava a participar a totes les Societats de Treballadors, constitudes o en projecte, adherides o no a La Internacional, per que estiguessin d acord amb els seus estatuts generals, a la celebraci d'un congrs obrer estatal, que tindria lloc a Madrid el primer diumenge de maig. El peridic La Federacin rgan del Centre Federal de les Societats Obreres de Barcelona, recoll el manifest proposant al mateix temps que se sotmets a votaci la ciutat que hauria d'acollir el congrs en qesti. La votaci decid per gran majoria que el congrs se celebrs a Barcelona. 
 Primer Congrs .
Hi van assistir 90 delegats (74 dels quals eres de sindicats catalans) que representaven 98 societats de 39 localitats. La FRE s'estructur en seccions locals d'ofici i aquestes s'havien de coordinar amb les altres seccions del mateix ofici per de diferents localitat per formar les Uniones de Oficio de la Regin Espaola, i tamb s'havien de coordinar amb les seccions de diferents oficis d'una mateixa localitat formant la Federacin Local. El congrs va designar un Consell Federal integrat per Toms Gonzlez Morago, Enrique Borrel, ngel Mora, Francisco Mora i Anselmo Lorenzo. 

Des del mateix moment de la seva fundaci va patir la repressi poltica del moment, especialment desprs dels fets de laComuna de Pars (maig de 1871). El Govern (amb Prxedes Mateo Sagasta de ministre de governaci) va donar instruccions als governadors provincials concedint-los poders illimitats per perseguir els internacionalistes, sota l'excusa de propaganda subversiva. Finalment la FRE va ser declarada illegal per un govern presidit per Prxedes Mateo Sagasta el gener de 1872. Aquesta repressi oblig els elements ms destacats del Consell Federal (Toms Gonzlez, Anselmo Lorenzo i Francisco Mora), a exiliar-se a Lisboa.
 La Conferncia de 1871 .
Tot i aquestes dificultats el Consell Federal organitz, clandestinament, a Valncia (del 10 al 18 de setembre de 1871 una Conferncia de la FRE a la que hi van participar 15 delegats: Gabriel Albags, Juan Bargall, Rafael Farga i Pellicer, Juan Guilino, Anselmo Lorenzo, Alonso Marselau, Jos Mesa Leompart, Pelegrn Montoro, ngel Mora, Francisco Mora, Jos Prats, Vicente Rosell, Francesc Toms Oliver, Francisco Vidal, i un delegat per Cadis del que no se sap el nom. En la Conferncia es va prendre l'acord de celebrar un congrs a Saragossa per a reorganitzar la FRE, agrupant les federacions locals en cinc comarques:
  Nord: Astries, Galcia, Navarra, Cantbria, i Pas Basc.
 Sud: Andalusia.
 Est: Arag, Illes Balears, Catalunya i Pas Valenci.
 Oest: Extremadura.
 Centre: Castella (excepte Santander) i Regne de Lle.

I es va elegir un nou Consell Federal, amb residncia a Madrid, format per: Francisco Mora (secretari general), ngel Mora (tresorer), Valentn Sez (comptable). Inocencio Calleja (secretari econmic), Pablo Iglesias, Anselmo Lorenzo, Jos Mesa, Vctor Pags i Hiplito Pauly.
 El Segon i Tercer Congressos .
L'abril de 1872 la FRE celebr el seu segon congrs a Saragossa, amb assistncia de 47 delegats que representaven a 31 federacions locals i uns 25.000 afiliats i elegiren un nou consell federal, format entre altres pel lder cantonalista Severino Albarracn Broseta. Es produ una escissi encapalada per Pablo Iglesias, els quals formaren la Nueva Federacin Madrilea, partidria de la participaci dels partits poltics en els afers sindicals. Del dia 24 de desembre de 1872 a l'1 de gener de 1873 la FRE de l'AIT celebr el 3er congrs a Crdova, al qual hi van assistir 51 delegats que representaven a 41 federacions locals, 236 seccions d'oficis i ms de 20.000 federats. El congrs va ratificar els acords del congrs de Saint-Imier, que la fracci bakuninista de la Internacional havia celebrat el setembre anterior, i va expulsar els dirigents de la Nueva Federacin Madrilea (partidaris de la fracci marxista). El maig de 1873 la FRE es composava de  122 federacions locals, i en plena expansi el mes d'agost en tenia 162 que aplegaven 454 seccions d'oficis ms 77 d'oficis varis, amb un nombre d'afiliats a l'entorn de 50.000. Del 21 al 27 de juny de 1874 la FRE celebr el 4rt congrs a Madrid, en el que hi van assistir representants de 48 federacions locals. Entre els acords del congrs cal citar una nova reorganitzaci de la FRE, agrupant les federacions locals en 10 zones o comarques: Andalusia Oriental, Andalusia Occidental, Arag, Catalunya, Castella la Nova, Castella la Vella, Extremadura, Mrcia, Valncia, i la Basco-Navarresa-Santanderina. En lloc dels congressos es farienan conferncies comarcals secretes a les que assistiria un delegat de la Comissi Federal.
 Les ltimes conferncies .
Aquestes conferncies es van celebrar els estius de 1875, 1876, 1877, 1878, 1879, 1881, per la FRE anava perdent afiliaci paulatinament (en la memria presentada a les conferncies de 1877 la FRE noms constava de 71 federacions locals amb 96 seccions) i va acabar diluint-se l'any 1881 quan noms tenia 48 federacions locals.

La FRE particip en el congrs de l'AIT de 1872 a La Haia, i hi envi com a delegats Rafael Farga, Toms Gonzlez Morago, Nicols Alonso Marselau i Carlos Alerini. Aquests delegats assistiren tamb al congrs de Saint-Imier que confirmava l'escissi de l'AIT entre bakuninistes i marxistes. En el de 1873, Ginebra  hi assistiren, Jos Garca Vias, Carlos Alerini, Jos Marquet i Rafael Farga i Pellicer. En el de 1874 a Brusselles noms hi assist Severino Albarracn Broseta. En el de 1876 a Berna hi van assistir Trinidad Soriano i Jos Garca Vias. En el de 1877 a Verviers hi van assistir, Trinidad Soriano, i Toms Gonzlez Morago.

Sota la iniciativa d'un sector del moviment obrer catal (Rafael Farga Pellicer, Josep Llunas i Pujals i Eudald Canivell i Masbernat) en la Conferencia Comarcal Catalana celebrada a Grcia els dies 6, 7, 8 i 9 de febrer de 1881,  va promoure un canvi d'orientaci destituint la Comissi Federal de la FRE, per a donar-li un carcter ms sindicalista. Aquest mateix nucli el mes de setembre de 1881 organitzava a Barcelona un congrs pblic de societats obreres i es constitua la FTRE.  



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="171847" title="Tour de Flandes 2006" nonfiltered="195" processed="195" dbindex="70194">

L'edici del 2006 de la clssica ciclista Tour de Flandes es disput el 2 d'abril del 2006. L'equip Quick Step-Innergetic va mantenir el control de la cursa en tot moment, i l'nic atac va venir del ciclista del Discovery Channel Leif Hoste. El capit del Quick Step-Innergetic, Tom Boonen, va seguir l'atac de Hoste i va imposar-se amb facilitat a l'esprint. El company d'equip de Hoste, George Hincapie, va completar el podi.

Classificaci general.
02-04-2006: Bruges-Meerbeke, 259 km.:



Enllaos externs.

Lloc web de la cursa;
Article sobre la cursa a UCI ProTour-Cycling;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="171848" title="Tour de Flandes 2007" nonfiltered="196" processed="196" dbindex="70195">

L'edici del 2007 de la clssica ciclista Tour de Flandes es disput el 8 d'abril del 2007. La carrera es decid amb un atac a l'ltima cota de la cursa. Dos dels grans favorits, Alessandro Ballan i Leif Hoste, s'escaparen i conservaren el seu avantatge fins la lnia d'arribada, en qu Hoste fou batut per l'itali i qued segon al Tour de Flandes per tercera vegada en la seva carrera.

Classificaci General:.
08-04-2007: Bruges-Meerbeke, 255 km..



Enllaos externs.

Lloc web de la cursa;
Article sobre la cursa a UCI ProTour-Cycling;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="171853" title="Joaquim Miret i Sans" nonfiltered="197" processed="197" dbindex="70196">
Joaquim Miret i Sans (1858-1918) 
Historiador, acadmic i membre fundador de l'Institut d'Estudis Catalans Joaquim Miret i Sans va nixer el 9 d'abril de 1858 a Barcelona.
Va estudiar Dret a la Universitat de Barcelona i es va doctorar a Madrid amb una tesi sobre els Usatges (1892). Mai va exercir d'advocat sin que es va dedicar a investigar intensament el catal medieval popular, mitjanant l'estudi del textos i documents religiosos i notarials, fins al punt de ser el descobridor del text catal ms antic, Les Homilies d'Organy. 
Va introduir en la historiografia catalana la confecci de biografies de destacades personalitats histriques, comenant per la d'Alfons I (1904) i culminant amb la de Jaume I (1918). D'entre la seva extensa bibliografia cal destacar Sempre han tingut bec les oques. Apuntacions per la historia de les costumes privades (1905-1906), Les cases dels templers i hospitalers en Catalunya (1910) i Documents sur les juifs catalans aux XI, XII et XIII sicles (1914).
 
Miret i Sans va participar intensament en la vida cultural i cientfica catalana i, durant disset anys, va ser el secretari de la Reial Acadmia de Bones Lletres de Barcelona i l'introductor del catal en el butllet d'aquesta instituci. L'any 1907 va fundar, juntament amb set persones ms, l'Institut d'Estudis Catalans i un any ms tard va ser un dels principals organitzadors del I Congrs d'Histria de la Corona d'Arag.

Enllaos externs.
 Institut d'Estudis Catalans, Joaquim Miret i Sans, semblana biogrfica. Conferncia pronunciada per M. Teresa Ferrer i Mallol;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="171854" title="Solc, Msica i Tradici al Lluans" nonfiltered="198" processed="198" dbindex="70197">
Solc, Msica i Tradici al Lluans s un cicle de msica tradicional i cultura popular al Lluans.

Coordinada a partir de les activitats de les diferents entitats i organismes de cada poble, inici les seves activitats de forma coordinada l'any 1993 i t la seva seu a Prats de Lluans. Ideada a partir d'una iniciativa de cultura popular es basa en la proposta d'activitats musicals, amb balls, concerts i cantades; actuacions teatrals; caminades i activitats a l'entorn de la histria; cercaviles i trobades de diables i gegants; recuperaci de fires i revetlles; xerrades i exposicions sobre la realitat cultural del Lluans i del conjunt del pas que durant els mesos de maig, juny i juliol recorre els diferents pobles d'aquesta zona. 

L'any 1998 fou guardonada amb el Premi Nacional de Cultura Popular concedit per la Generalitat de Catalunya.

Enllaos externs.
  Pgina oficial de Solc, Msica i Tradici al Lluans;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="171855" title="Campionat WWE per Parelles" nonfiltered="199" processed="199" dbindex="70198">
El Campionat WWE per Parella, en l'actualitat, s un ttol defensat a la marca SmackDown!.

Histria.
Aquest campionat fou creat per Stephanie McMahon desprs de qu el Campionat Mundial per Parelles original de la WWF es va convertir en un ttol de la marca RAW.

Campions actuals.
La Parella Carlito i Primo Coln.

Dades d'inters.
Kurt Angle i Chris Benoit van guanyar al Rey mysterio i Edge a l'esdeveniment de la WWE No Mercy el 20 d'octubre del 2002 sent aix el primer equip en guanyar el Campionat per Parelles de la WWE.

Tres equips han tingut els ttols en dues ocasions: Team Angle/The World's Greatest Tag Team (Charlie Haas i Shelton Benjamin), Els Guerreros (Eddie Guerrero i Chavo Guerrero) i The Basham Brothers (Doug Basham i Danny Basham).

Noms un equip ha obtingut en tres ocasions aquest ttol: MNM (Joey Mercury i Johnny Nitro);

John Morrison ha tingut el campionat en cuatre ocasions (3 MNM amb Joey Mercury com Johnny Nitro i 1 amb The Miz com John Morrison). L'Eddie Guerrero ha tingut el campionat en quatre ocasions, (dos cops Als Guerreros amb Chavo Guerrero, un cop amb el Tajiri, i un cop amb el Rey mysterio. El Rey mysterio ha aconseguit el ttol en quatre ocasions i amb quatre parelles diferents: Edge, Rob Van Dam, Eddie Guerrero i Batista.

Llista de campions.
Kurt Angle i Chris Benoit;
Edge i Rey mysterio;
Els Guerreros (Eddie Guerrero i Chavo Guerrero);
Team Angle (Charlie Haas i Shelton Benjamin);
Eddie Guerrero i Tajiri;
Team Angle (Charlie Haas i Shelton Benjamin);
Els Guerreros (Eddie Guerrero i Chavo Guerrero);
Basham Brothers (Doug Basham i Danny Basham);
Too Cool (Rikishi i Scotty 2 Hotty);
Charlie Haas i Rico;
The Dudleys (D-Von Dudley i Buh Buh Ray Dudley);
Billy Kidman i Paul London;
Kenzo Suzuki i Rene Dupree;
Rob Van Dam i Rey mysterio;
Basham Brothers (Doug Basham i Danny Basham);
Rey mysterio i Eddie Guerrero;
MNM (Joey Mercury i Johnny Nitro);
L.O.D. (Road Warrior Animal i Heindenreich);
MNM (Joey Mercury i Johnny Nitro);
Batista i Rey mysterio;
MNM (Joey Mercury i Johnny Nitro);
Paul London i Brian Kendrick;
Deuce i Domino;
MVP i Matt Hardy;
John Morrison i The Miz;
Curt Hawkins i Zack Ryder;
Carlito i Primo Coln;

Major nombre de regnats .

Per parelles.

3 Cops: MNM (Joey Mercury i Johnny Nitro) ;
2 Cops: Els Guerreros (Eddie Guerrero i Chavo Guerrero), Team Angle (Charlie Haas i Shelton Benjamin) i Basham Brothers (Doug Basham i Danny Basham).

Individualment.
4 Cops: Eddie Guerrero , Rey mysterio i John Morrison.
3 Cops: Joey Mercury i Charlie Haas.
2 Cops: Paul London, Doug Basham, Danny Basham, Shelton Benjamin i Chavo Guerrero.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="171859" title="Bogdan Suchodolski" nonfiltered="200" processed="200" dbindex="70199">
Bogdan Suchodolski va nixer l'any 1907 i s un filsof de l'educaci polons. Des del 1952 en qu fou nomenat membre de l'Acadmia Polonesa de Cincies, ha ocupat llocs de responsabilitat i/o honorfics en diverses institucions cientfiques i culturals del seu pas, com tamb en societats internacionals de cincies de l'educaci. 

La seva extensssima obra terica, influenciada pel materialisme i l'idealisme alemanys, reflecteix les contradiccions, les esperances i les frustracions per a la construcci d'un home nou, procs en el qual, segons Suchodolski, l'educaci ha de tindre un paper primordial.

 Obres ms importants .

Wychowanie moralno-spo eczne (1936);
Uspo ecznienie kultury (1937);
Sk d i dok d idziemy? Przewodnik po zagadnieniach kultury wsp czesnej (1943/1999);
Wychowanie dla przysz o ci (1947/1968);
O pedagogik  na miar  naszych czasw (1958);
Narodziny nowo ytnej filozofii cz owieka (1963);
Rozwj nowo ytnej filozofii cz owieka (1967);
Trzy pedagogiki (1970);
Komisja Edukacji Narodowej (1972);
Problemy wychowania w cywilizacji wsp czesnej (1974);
Kome ski (1979);
Kim jest cz owiek? (1985);
Wychowanie mimo wszystko (1990);










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="171860" title="ECW World Heavyweight Championship" nonfiltered="201" processed="201" dbindex="70200">
L'ECW World Heavyweight Championship s un campionat de lluita lliure professional de la marca ECW. Aquest campionat va ser reincorporat per Paul Heyman des del retorn de l'ECW.

Campi Actual.
El campi actual s en Mark Henry

Major Nombre de Regnats .
 5 Cops: The Sandman.
 4 Cops: Shane Douglas.
 2 Cops: Jimmy Snuka, Don Muraco, Sabu, Terry Funk, Raven, Tazz, Mike Awesome i Bobby Lashley.

Llista de Campions.
Jimmy Snuka;
Johnny Hot Body;
Jimmy Snuka;
Don Muraco;
The Sandman;
Don Muraco;
Tito Santana;
Shane Douglas;
Sabu;
Terry Funk;
Shane Douglas;
The Sandman;
Mikey Whipwreck;
The Sandman;
Raven;
Terry Funk;
Sabu;
Shane Douglas;
Bam Bam Bigelow;
Shane Douglas;
Tazz;
Mike Awesome;
Masato Tanaka;
Mike Awesome;
Tazz;
Tommy Dreamer;
Justin Credible;
Jerry Lynn;
Steve Corino;
The Sandman;
Rhyno;
Campionat  Retirat;
Rob Van Dam;
Big Show;
Bobby Lashley;
Mr. McMahon;
Bobby Lashley;
John Morrison;
CM Punk;
Chavo Guerrero ;
Kane;
Mark Henry;

Vegeu tamb.
World Wrestling Entertainment;
Extreme Championship Wrestling;

Enllaos externs .
Histria del Ttol ;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="171861" title="Aminoglicsid" nonfiltered="202" processed="202" dbindex="70201">

Els aminoglucsids sn un tipus d'antibitic utilitzats principalment com a bactericides. Entre ells sn especialment importants l'amikacina, la gentamicina, la kanamicina, la neomicina, la netilmicina, la paromomicina, l'estreptomicina, la tobramicina i l'apramicina. S'obtenen del gnere Streptomyces i del gnere Micromonospora i actuen sobre els ribosomes i, per tant, sobre la sntesi de protenes.

La seva estructura s la d'un oligosacrid amb residus amino sobre els carbonis que no formen part de l'enlla glicosdic.

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="171865" title="Declaraci de fets" nonfiltered="203" processed="203" dbindex="70202">
la Declaraci de Fets va ser una carta que Joseph Rutherford, president de la corporaci legal dels Testimonis de Jehov, tamb anomenats Bibelforscher, va escriure el 25 de juny de 1933 al Canceller del Reich, Adolf Hitler, per tal d'aturar la persecuci religiosa que va comenar el dia 1 d'abril de 1933 a Alemanya.

La carta en qesti va ser desestimada i els Testimonis van patir una de les ms cruels persecucions de la histria, juntament amb jueus, gitanos, i altres grups tnics i poltics a l'Alemanya nazi.

No falta qui ha acusat els Testimonis de ser pro-nazis, segons el contingut de la carta, tot i que pel seu text es despren que el que es volia s deixar clar que els Testimonis de Jehov eren cristians, i no pas jueus o comunistes, com s'havia especulat, i que no recolzaven els enemics d'Alemanya, sin que romanien neutrals en temes poltics.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="171867" title="Senoclid" nonfiltered="204" processed="204" dbindex="70203">


Els senoclids (Senoculidae) sn una famlia d'aranyes araneomorfes, que formen part dels licosodeus (Lycosoidea), una superfamlia formada per dotze famlies entre les quals cal destacar pel seu nombre d'espcies: els licsids (2.304), els ctnids (458), els oxipids (419) i els pisurids (328).

 Sistemtica .
La famlia compta, fins al 16 d'octubre de 2000, amb 1 gnere i 31 espcies. La seva distribuci s concentra noms en el continent americ (Amrica Central i Sud-amrica).

 Senoculus .
Taczanowski, 1872
 Senoculus albidus (F. O. P-Cambridge, 1897) (Brasil);
 Senoculus barroanus Chickering, 1941 (Panam);
 Senoculus bucolicus Chickering, 1941 (Panam);
 Senoculus cambridgei Mello-Leito, 1927 (Brasil);
 Senoculus canaliculatus F. O. P.-Cambridge, 1902 (Mxic fins a Panam);
 Senoculus carminatus Mello-Leito, 1927 (Brasil);
 Senoculus darwini (Holmberg, 1883) (Argentina);
 Senoculus fimbriatus Mello-Leito, 1927 (Brasil);
 Senoculus gracilis (Keyserling, 1879) (Guyana fins a Argentina);
 Senoculus guianensis Caporiacco, 1947 (Guyana);
 Senoculus iricolor (Simon, 1880) (Brasil);
 Senoculus maronicus Taczanowski, 1872  (Guaiana Francesa);
 Senoculus minutus Mello-Leito, 1927 (Brasil);
 Senoculus monastoides (F. O. P.-Cambridge, 1873) (Brasil);
 Senoculus nigropurpureus Mello-Leito, 1927 (Paraguai);
 Senoculus penicillatus Mello-Leito, 1927 (Trinidad, Brasil, Paraguai);
 Senoculus planus Mello-Leito, 1927 (Brasil);
 Senoculus plumosus (Simon, 1880) (Brasil);
 Senoculus prolatus (O. P.-Cambridge, 1896) (Mxic, Guatemala);
 Senoculus proximus Mello-Leito, 1927 (Brasil);
 Senoculus purpureus (Simon, 1880) (Panam fins a Argentina);
 Senoculus robustus Chickering, 1941 (Panam);
 Senoculus rubicundus Chickering, 1953 (Panam);
 Senoculus rubromaculatus Keyserling, 1879 (Per);
 Senoculus ruficapillus (Simon, 1880) (Brasil);
 Senoculus scalarum Schiapelli & Gerschman, 1958 (Argentina);
 Senoculus silvaticus Chickering, 1941 (Panam);
 Senoculus tigrinus Chickering, 1941 (Panam);
 Senoculus uncatus Mello-Leito, 1927 (Brasil);
 Senoculus wiedenmeyeri Schenkel, 1953 (Veneuela);
 Senoculus zeteki Chickering, 1953 (Panam);

Referncies.
 The World Spider Catalog, V7.5;
 
 Vegeu tamb .
 Licosodeu;
 Classificaci de les aranyes;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="171872" title="Trecaleid" nonfiltered="205" processed="205" dbindex="70204">


Els trecaleids (Trechaleidae) sn una famlia d'aranyes araneomorfes, que formen part dels licosodeus (Lycosoidea), una superfamlia formada per dotze famlies entre les quals cal destacar pel seu nombre d'espcies: els licsids (2.304), els ctnids (458), els oxipids (419) i els pisurids (328).

 Sistemtica .
El grup compta, fins al 20 de novembre de 2006, amb 15 gneres i 75 espcies. Totes les espcies viuen a l'Amrica Central i Sud-amrica, a excepci de Shinobius orientalis que s endmica del Jap.

 Amapalea (Brasil);
 Barrisca Chamberlin & Ivie, 1936 (Sud-amrica);
 Demelodos Mello-Leit o, 1943 (Brasil);
 Dossenus Simon, 1898 (Sud-amrica);
 Dyrines Simon, 1903 (Sud-amrica);
 Enna O. P-Cambridge, 1897 (Mxic fins a Veneuela);
 Heidrunea Brescovit & Hfer, 1994 (Brasil);
 Hesydrus Simon, 1898 (Amrica Central, Sud-amrica);
 Magnichela (Brasil);
 Neoctenus Simon, 1897 (Sud-amrica);
 Paradossenus F. O. P.-Cambridge, 1903 (Sud-amrica);
 Paratrechalea Carico, 2005 (Sud-amrica);
 Rhoicinus Simon, 1898 (Sud-amrica);
 Shinobius Yaginuma, 1991 (Jap);
 Syntrechalea F. O. P.-Cambridge, 1902 (Amrica Central);
 Trechalea Thorell, 1869 (EUA fins a Per);
 Trechaleoides Carico, 2005 (Sud-amrica);

 Referncies .
 Hfer, H.; A. D. Brescovit: "On the spider genus Rhoicinus (Araneae, Trechaleidae) in a central Amazonian inundation forest". J. Arachnol. 22: 54-59. PDF;
 Carico, J. E. (1993): "Revision of the genus Trechalea Thorell (Araneae, Trechaleidae) with a review of the taxonomy of the Trechaleidae and Pisauridae of the Western Hemisphere". J. Arachnol. 21: 226-257. PDF;

 Vegeu tamb .
 Licosodeu;
 Llista d'espcies de trecaleids;
 Classificaci de les aranyes;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="171874" title="Lekunberri" nonfiltered="206" processed="206" dbindex="70205">

Lekunberri s un municipi de Navarra, a la comarca de Norte de Aralar, dins la merindad de Pamplona, a 30 km de la capital, Pamplona.

Etimologia.

El nom del poble ve clarament de l'euskera, desglossant-se en:
Leku: Lloc
Berri: Nou

Geografia.

Situat entre Pamplona i Sant Sebasti, a la carretera N-130, ha sigut tradicionalment un lloc de pas entre les muntanyes, al centre de la vall de Larraun i al peu de la Serra d'Aralar.

Hi passava el ferrocarril de Sant Sebasti a Pamplona, de via estreta, conegut com a ferrocarril del Plazaola, ja desaparegut i convertit, en aquest i d'altres trams, en via verda.
 Demografia .

Administraci.

Pertany al partit judicial de Pamplona. Lekunberri ha sigut histricament un dels 16 consells de la vall de Larraun, sent el nucli ms poblat i la capital d'aquesta vall. El municipi de Lekunberri va sorgir a principis de la dcada dels 90 degut a un contencis poltico-administratiu que va enfrontar al consell de Lekunberri amb els consells restants de la vall i el propi ajuntament de Larraun. El conflicte es va solucionar amb la secessi del consell, que va passar a ser municipi independient.

Referncies.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="171882" title="Mstoles" nonfiltered="207" processed="207" dbindex="70206">

La Vila de Mstoles s un municipi pertanyent a la comunitat autnoma de Madrid (Espanya), al sud de la mateixa. s el segon municipi de la provncia de Madrid en nombre d'habitants desprs de la capital amb 204.535, i el tercer darrere de Madrid i Valladolid de la zona central d'Espanya (Comunitat de Madrid, Castella-la Manxa, Castella-Lle, Extremadura i La Rioja). Recentment ha adoptat la Llei de Grans Ciutats. 

La ciutat se situa a 18 km al sud-oest del centre de Madrid, en la part sud de l'rea metropolitana d'aquesta ciutat. Geogrficament es troba en la zona central de la Pennsula Ibrica i de la Meseta Central, en la vall del riu Guadarrama pertanyent a la conca del Tajo. 

La seva proximitat a la capital d'Espanya ha propiciat un acusat desenvolupament demogrfic al llarg de les ltimes dcades. Mstoles ha passat, en quaranta anys, de ser un nucli rural de gaireb 4.000 habitants a meitat dels anys 60 a una ciutat dormitori de ms de 200.000.




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="171884" title="Montsegur" nonfiltered="208" processed="208" dbindex="70207">

Montsegur (Montsegur en occit; Montsgur en francs) s un poble situat al Pas d'Olmes, departament de l'Arieja, regi de Migdia-Pirineus, Frana, i centre administratiu de la comuna que duu el seu nom. El 1999 hi havia 117 habitants. Es troba a una distncia de 10 quilmetres de L'Avelanet, de 29 de Puivert, de 37 de Foix i de 82 de Tolosa de Llenguadoc. Aquest poble deu bona part del seu prestigi al castell de Montsegur, construit sobre un antic castrum que fou un dels darrers centres de resistncia de la jerarquia ctara al segle XIII.



 
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="171885" title="Jorge Pacheco Areco" nonfiltered="209" processed="209" dbindex="70208">

Jorge Pacheco Areco (Montevideo, 9 d'abril de 1920 - bidem. 29 de juliol de 1998) va ser un poltic i periodista uruguai, president de la Repblica Oriental de l'Uruguai entre el 6 de desembre de 1967 i l'1 de mar de 1972.

Fill i nt de poltics, va cursar estudis de Dret que no va finalitzar. Va ser professor de literatura i castell i periodista del diari El Da del que va ser director entre 1961 i 1965. Va haver de renunciar a la direcci d'aquest diari a causa del seu suport personal a la reforma constitucional anticolegialista que triomfaria a la fi el 1966. Aix mateix, va ser diputat entre 1963 i 1967, pel Partit Colorado.

Com a membre del Partit Colorado va ser electe Vicepresident per al mandat de scar Diego Gestido. Va assumir com a president desprs de la mort d'aquest, ocorreguda el desembre de 1967 arran d'un atac cardac.

Va presidir un govern de tall autoritari, governant en el marc de mesures promptes de seguretat, reprimint les agitacions socials i la guerrilla dels tupamaros amb duresa i arribant fins i tot a la censura de la premsa i a la prohibici d'alguns partits poltics d'esquerra. s acusat pels seus detractors d'establir les bases per al cop d'estat que es donaria el juny de 1973.

En el perode de la dictadura va exercir diversos crrecs com a ambaixador, a Espanya, Sussa i els Estats Units. 

En 1980 va recolzar el projecte de reforma constitucional proposat per la dictadura, que va fracassar en les urnes en el plebiscit del 30 de novembre d'aquell any. Dos anys ms tard, en eleccions internes al Partit Colorado, el seu sector, la "Unin Colorada" i Batllista, va perdre la primacia davant la liberal Llista 15. 

El 1984 va ser candidat presidencial, amb Carlos Pirn com a company de frmula, resultant derrotat internament per Julio Mara Sanguinetti. La seva candidatura es va repetir el 1989, (acompanyat per Pablo Millor), que va registrar un considerable augment del nombre de vots, i el 1994, (amb Eduardo Ache), ja a un nivell purament testimonial. 

Va morir el 29 de juliol de 1998 a Montevideo, a causa d'una insuficincia respiratria.

El 2003, cinc anys desprs de la seva mort, el llavors president uruguai Jorge Batlle va inaugurar el Centre d'Estudis Pacheco Areco, com a homenatge a la seva memria.

Fora del sector poltic, Pacheco va ser, aix mateix, un destacat esportista en l'mbit de la boxa i els aparells.

 Referncies .




Enllaos externs.
Presidncia de l'Uruguai ;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="171886" title="scar Diego Gestido" nonfiltered="210" processed="210" dbindex="70209">

scar Diego Gestido (Montevideo, 28 de novembre de 1901 - bidem, 6 de desembre de 1967), militar i poltic uruguai, president de la Repblica Oriental de l'Uruguai des de l'1 de mar al 6 de desembre de 1967.

General retirat la Fora Aria, va integrar el Consell Nacional de Govern per al perode que inclou des de 1963 a 1967, com a membre del Partit Colorado. Va renunciar el 1966 per presentar-se com a candidat a la Presidncia de la Repblica, obtenint el triomf en les eleccions de l'esmentat any. Va assumir la presidncia quan el pas suportava greus problemes d'inflaci, vagues i aturada.

Va ser el primer president electe desprs de la nova constituci de 1966, el que va suscitar un gran entusiasme, per molt rpidament va sumir al pas en una major runa econmica, devaluant el peso uruguai i declarant una llei marcial per controlar els intercanvis financers. Desprs de l'adopci d'aquesta llei, cinc dels seus ministres van abandonar el crrec provocant tal clera que a un d'ells el va desafiar a un duel, que mai no va tenir lloc. Les mesures econmiques no van remeiar la situaci i abans de finalitzat el primer any de mandat va morir a causa d'un atac cardac.

Enllaos externs.
Presidncia de l'Uruguai ;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="171888" title="Orde del Sol Naixent" nonfiltered="211" processed="211" dbindex="70210">

L'Orde del Sol Naixent (japons:     - Kyuokujitsusho) s un orde japons, creat per L'Emperador Meiji el 10 d'abril de 1875, per premiar el Mrit en general, tant en el camp civil com militar.

Va ser el primer orde establert al Jap, tant com a recompensa civil com militar, essent sovint atorgada a estrangers pels seus serveis al Jap (al 1918, el Mariscal sir Douglas Haig, Comandant en Cap de la Fora Expedicionria a Frana i Flandes, reb l'orde de 1 classe pels seus serveis als Aliats durant la I Guerra Mundial), i actualment ocupa el segon lloc dins del sistema honorfic japons, noms darrera de l'Orde del Crisantem (Kikka sho).

Originalment noms tenia 8 classes, per el 4 de gener de 1888 es va afegir una classe especial, coneguda com a Gran Cord de l'Orde del Sol Naixent amb Flors de Paulnia
Fins al 2003 estava reservada als homes (les dones podien optar a l'Orde de la Corona Preciosa); i a diferncia de les ordes europees, pot ser atorgada a ttol pstum.

Est dividida en 9 classes:

 1 Classe   Gran Cord de l'Orde del Sol Naixent amb Flors de Paulnia;
 1 Classe - Gran Cord de l'Orde del Sol Naixent;
 2 Classe - Orde del Sol Naixent, Estrella d'Or i Plata;
 3 Classe - Orde del Sol Naixent, Raigs d'Or i Insgnia de Coll;
 4 Classe - Orde del Sol Naixent, Raigs d'Or amb Roseta;
 5 Classe - Orde del Sol Naixent, Raigs d'Or i Plata;
 6 Classe - Orde del Sol Naixent, Raigs de Plata;
 7 Classe   Medalla de les Fulles de Paulnia Verdes;
 8 Classe   Medalla de les Fulles de Paulnia Blanques;
Militarment, les classes s'atorguen segons el rang, sent la 1 classe pels Generals i la 8 per la classe de tropa.

T ms de 4 milions de receptors. La majoria sn militars que han rebut les dues classes inferiors.

 Disseny .

 Gran Cord de l'Orde del Sol Naixent amb Flors de Paulnia: La insgnia s una creu daurada amb raigs en esmalt blanc, amb un Sol en esmalt vermell al mig del que surten raigs vermells. Entre els braos de la creu hi ha 3 flors de paulnia. Penja de 3 flors de paulnia en esmalt, i d'una banda vermella amb una franja blanca als costats que es porta sobre l'espatlla dreta.

L'Estrella s igual que la insgnia, per sense les fulles de paulnia de la suspensi, i es porta a l'esquerra del pit.  
 Classes 1a a  6a: La insgnia es un medalla de 8 puntes, daurada (Classes 1 a 4), daurada i platejada (5 Classe) o platejada (6 Classe) amb raigs d'esmalt blanc, portant al mig un sol en esmalt vermell. Penja de 3 flors de paulnia en esmalt sobre un gal blanc amb les puntes vermelles. La 1 Classe la llueix en banda, les classes 2 i 3 la llueixen penjant del coll, i la 4, 5 i 6 la llueixen penjada d'un gal a l'esquerra del pit (la 4 classe llueix una roseta);

L'Estrella (1 i 2 classes) s una estrella de 8 puntes en plata, amb un emblema central idntic a la 4 Classe (sense la suspensi de flors de paulnia). La 1 Classe la llueix a l'esquerra del pit, i la 2 Classe a la dreta.
 Classes 7a i 8a: La insgnia s una medalla de plata que penja de 3 flors de paulnia, en esmalt per la 7 Classe i tota de plata per la 8. ;

El revers porta gravats 4 carcters amb la inscripci  Medalla de l'Orde del Mrit .
La medalla s'atorga amb una caixa de laca negre amb la inscripci gravada  Medalla de l'Orde del Mrit .














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="171889" title="Muntanyes Barisan" nonfiltered="212" processed="212" dbindex="70211">
Les muntanyes Barisan (en malai Bukit Barisan) sn una cadena muntanyosa que s'estira sobre aproximadament 1.700 km al llarg de la costa occidental de l'illa indonsia de Sumatra. Consisteixen essencialment en volcans coberts d'una densa jungla. El seu punt culminant s el Kerinci a 3.805 m.

El nom que Bukit Barisan de fet vol dir "fila de turons" o "turons que fan una fila" en indonesi i malai, que descriu el que realment s al llarg de l'illa. El seu nom tamb s'utilitza per a un dels comandaments militars territorials (KODAM) de l'exrcit indonesi (TNI AD) que est situat a Sumatra amb el nom de KODAM I Bukit Barisan.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="171892" title="Kerinci" nonfiltered="213" processed="213" dbindex="70212">
El Kerinci s el volc ms alt d'Indonsia a 3.805 m, el punt culminant de l'illa de Sumatra. Est situat en la part central de l'oest de l'illa, prop de la seva costa occidental, a aproximadament 130 km al sud de Padang, la capital de la provncia de Sumatra Occidental.

s el principal atractiu del parc nacional de Kerinci Seblat, amb els seus pendents coberts de boscos de pi i el seu con de 25 km de longitud sobre 13 km d'ample a la base, orientat nord-sud. El seu crter t 600 m de dimetre i s sovint en part omplert d'una aigua d'un color groc-verd per culpa del sofre.

El Kerinci s un dels volcans ms actius d'Indonsia. La seva ltima erupci es del 2004.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="171893" title="Miquel Nadal" nonfiltered="214" processed="214" dbindex="70213">

Miquel Nadal (pintor), pintor valenci del segle XV;
Miquel Nadal i Buades, poltic mallorqu;
Joan Miquel Nadal i Mal, alcalde de Tarragona;
Miquel Nadal Pont, president de la Federaci Balear de Futbol als anys cinquanta.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="171894" title="Bierville" nonfiltered="215" processed="215" dbindex="70214">

Bierville s un municipi francs, situat al departament de Sena Martim i a la regi d'Alta Normandia. L'any 1999 tenia 259 habitants.

En aquesta localitat, el poeta catal Carles Riba hi resid i fou on va donar forma definitiva a la seva gran obra de l'exili Les elegies de Bierville, tot i que abans, a Frana mateix, ja havia estat al castell de Roissy-en-Brie, com la majoria dels escriptors catalans en el primer moment de la seva marxa de Catalunya. 

Enllaos externs.
 Vista satlit de Bierville a travs del Google Maps;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="171896" title="Parc Nacional de Kerinci Seblat" nonfiltered="216" processed="216" dbindex="70215">

El parc nacional de Kerinci Seblat s el ms gran dels parcs nacionals d'Indonsia. Cobreix una superfcie de prop d'1,4 milions d'hectrees encavalcant les provncies de Bengkulu, Jambi, Sumatra Occidental i Sumatra Meridional a l'illa de Sumatra. El parc forma part de la cadena dels Bukit Barisan que segueix el litoral occidental de l'illa, de nord-oest a sud-est.

Junt amb els parcs nacionals de Bukit Barisan Selatan i Gunung Leuser, Kerinci Seblat forma el patrimoni de la selva tropical de Sumatra, inscrit a la llista del patrimoni de la Humanitat de la UNESCO.

El parc inclou el Kerinci, que s el volc ms alt d'Indonsia amb 3.805 m, i el punt culminant de l'illa de Sumatra.

El parc s molt divers en flora i fauna. Ms de 4.000 espcies de plantes creixen en l'rea de parc, incloent-hi la flor ms gran del mn, la Rafflesia arnoldii, i la flor ms alta, Titan Arum. Pel que fa a la fauna, inclou el tigre de Sumatra, el rinoceront de Sumatra, l'elefant de Sumatra, el lleopard nebuls de Borneo, el tapir malai, l's malai i 370 espcies d'ocells.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="171897" title="David Gilmour" nonfiltered="217" processed="217" dbindex="70216">

David Jon Gilmour, s un msic britnic nascut el 6 de mar de 1946 a Grantchester, molt a prop de Cambridge, i fou el guitarrista, cantant i compositor del grup de rock progressiu Pink Floyd. 

 Carrera .
David Gilmour es va unir al grup Pink Floyd el gener de 1968 per tal de donar suport a l'escenari el cantant i guitarrista Syd Barrett, que cada vegada tenia un comportament ms errtic. Finalment, l'abril de 1968 va substituir definitivament Barrett, que vctima de problemes mentals va haver de deixar definitivament el grup. 

Des de llavors va esdevenir un dels factors que van catapultar a l'xit de Pink Floyd al final dels anys  1960 i durant tota la dcada de 1970 grcies a la qualitat dels seus acords de guitarra i de la seva veu. 

Fins l'lbum The Wall de 1979, Gilmour alternava la composici de les msiques i les lletres amb el baixista Roger Waters. El paper d'aquest darrer va esdevenir ms i ms preponderant fins a la ruptura del grup el 1985. Gimour va prendre llavors les regnes del grup, mentre que Waters entrava en una batalla jurdica per tal que no es fes servir ms el nom de Pink Floyd, sobretot per evitar que sorts l'lbum A Momentary Lapse of Reason el 1987 amb el nom del grup. Finalment, el 1987 Waters va perdre el procs.

L'enemistat entre Roger Waters i David Gilmour s famosa, fins que Bob Geldof els va demanar que participessin units i com a Pink Floyd en el concert del Live 8 a Londres el 2005. Aquest concert va suposar una ocasi d'or per tornar a veure durant mitja hora Pink Floyd tocant de nou com en els millors temps. Amb tot, desprs del concert, Gilmour ha desementit que es torni a unir el grup amb Waters. 

Desprs de l'lbum The Division Bell el 1994 i la gran gira que va seguir, David Gilmour va viure retirat amb la seva dona Polly Samson i els seus fills. El 2002 va fer un petit nombre de concerts de caire acstic, acompanyat de msics i de cor. Va participar igualment com a msic en una sessi, productor i enginyer de so de diversos lbums i concerts. 

El 2003 va ser nomenat Cavaller de l'Imperi Britnic en reconeixement als seus mrits musicals i tamb grcies a les seves obres benfiques. 

El mar de 2006 va treure On an Island, la nova obra en solitari de Gilmour. Va tenir l'ajuda de Rick Wright, antic membre de Pink Floyd, i Robert Wyatt de Soft Machine. L'lbum va tenir un xit considerable i el va seguir una gira. En aquest lbum la dona de Gilmour va tenir-hi un paper important en la composici dels temes. 

 Forma de tocar .
David Gilmour va saber crear i desenvolupar una manera de tocar nica i reconeixible a la primera nota: fuidessa a l'hora de tocar, precisi de la tria de les improvisacions, dramatrgia... Posseeix una tcnica i una inspiraci molt personals, cal subratllar les intervencions amb una paleta sonora, rica i colorida. Amb el seu estil de caire blues, per tamb eteri a creat un nou so. Tamb ha donat gran importncia a la recerca sonora a travs d'un gran nombre d'efectes i de materials. 

 Discografia en solitari.
 David Gilmour, 1978.
 About Face, 1984.
 David Gilmour in Concert, 2002; (DVD : Meltdown Concert / Royal Festival Hall Concert);
 On an Island, 2006.

 Enllaos externs .
 Web de David Gilmour a Music city;
Web oficial de David Gilmour;







































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="171899" title="Estret de la Sonda" nonfiltered="218" processed="218" dbindex="70217">
L'estret de la Sonda (o Selat Sunda en indonesi) s l'estret entre les illes de Java i Sumatra, a Indonsia. Connecta la mar de Java amb l'oce ndic.

T una amplada de 24 km en el seu punt ms estret, a l'extrem oriental, entre els caps Tua (a Sumatra) i Pujat (a Java); aquesta s una secci curta d'uns 30 km de llarg, encara que ms avall, en direcci oest, s'obre a uns 100 km d'amplria per uns altres 100 km de llarg. s molt fondo a l'extrem occidental, per tal com es va estretint es torna molt ms pla, de manera que a l'extrem oriental noms arriba als 20 m de fondria. Aix el fa de difcil navegaci, a causa tamb dels bancs de sorra, els forts corrents provocats per les marees i les obstruccions causades per l'home, com ara les plataformes petrolferes prop de la costa de Java. Ha estat de sempre una ruta martima important, especialment durant el perode en qu la Companyia Holandesa de les ndies Orientals feia servir l'estret de porta d'entrada a les illes de les Espcies. Avui dia, per, a causa de l'estretor del pas, la seva poca fondria i la manca d'unes cartes nutiques prou acurades, els grans vaixells tracten d'evitar-lo i la major part utilitzen l'estret de Malacca. 

Hi ha un bon nombre de petites illes a l'estret, que inclouen Sangiang, Sebesi, Sebuku, Panaitan i, sobretot, l'arxiplag de Krakatau o Krakatoa: Panjang, Sertung, Krakatau i Anak Krakatau. Les illes de l'estret i les regions limtrofes de Java i Sumatra foren devastades per l'erupci del volc Krakatoa el 1883, primer per la intensa pluja de pumicita que van rebre i pels enormes tsunamis causats per l'esfondrament del volc. L'erupci va alterar drsticament la topografia de l'estret, ja que en una rea d'1,1 milions de km entorn del volc es van dipositar entre 18 i 21 km d'ignimbrita. Algunes rees no se n'han recuperat ms (com, per exemple, la regi costanera de Java que avui dia forma part del Parc Nacional d'Ujung Kulon), per la major part de la lnia de la costa avui dia est molt densament poblada.

L'1 de mar del 1942, va tenir lloc la batalla de l'estret de la Sonda, un dels episodis bllics de la batalla de la mar de Java. Es va esdevenir quan els creuers aliats HMAS Perth i USS Houston es van trobar amb la fora amfbia japonesa que volia envair Java prop de Batvia (l'actual Jakarta), comandada pel vicealmirall Kenzaburo Hara, formada per portaavions, cuirassats, tres creuers i deu destructors. Els dos creuers aliats foren enfonsats per un dragamines japons, i de resultes del foc amic creuat va resultar tocat tamb un vaixell de transport. 

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="171901" title="Richard Wright" nonfiltered="219" processed="219" dbindex="70218">

Richard William Wright (Londres 28 de juliol de 1943 -   15 de setembre de 2008). Membre fundador i teclista del grup de rock progressiu Pink Floyd.

Rick Wright es va incorporar al grup Sigma 6 el 1964, una de les versions prvies del que seria en un futur proper Pink Floyd, amb Roger Waters, Nick Mason i Bob Klose. Tot i que no va ser un compositor brillant i prolfic com Roger Waters, Wright va fer contribucions essencials al so del grup en temes com A Saucerful of Secrets, Echoes i Shine on You Crazy Diamond. A l'lbum The Dark Side of the Moon va realitzar les aportacions ms importants en les peces The Great Gig in the Sky i Us and Them. Wright collabora en la part vocal de diverses canons del grup.

El 1979 va comenar a tenir problemes amb Roger Waters, que va amenaar de cremar-li totes les pistes de teclat a menys que abandons el grup, cosa que va succeir durant l'enregistrament de The Wall. Wright va abandonar finalment Pink Floyd, tot i que encara va collaborar amb el grup durant la gira que es va fer de l'lbum durant el 1980 i 1981, per com a msic de suport, no com a membre del grup. Curiosament, aix va fer que fos l'nic que guanys diners amb el costs muntatge de The Wall. A l'lbum The final cut de 1983, Wright ja no hi va participar. 

Poc desprs, David Gilmour va iniciar el plet contra Roger Waters pel nom de la banda, al final del qual Gilmour, amb Nick Mason, va guanyar els drets sobre el nom Pink Floyd i aix van enregistrar l'lbum A Momentary Lapse of Reason de 1987, sense Waters, per s amb Wright, a qui van convidar i admetre en el procs d'enregistrament del disc. Tamb es va unir a la gira de l'lbum, de la qual es va publicar un disc doble titulat Delicate Sound of Thunder (1988), en el qual Wright ja va tornar a aparixer com a membre del grup. 

En el segent lbum, The Division Bell de 1994, Wright ja estava plenament reintegrat i va co-escriure cinc temes i a ms va cantar a la pea "Wearing the Inside Out". D'aquesta manera, Wright noms va deixar de participar a Pink Floyd en el disc The Final Cut. 

El juliol de 2005 Wright amb Gilmour, Mason i per primera vegada en 24 anys, Waters, van tocar de nou junts i com a Pink Floyd, quatre canons en el concert Live 8 a Londres, promogut per Bob Geldof. 

El 2006 Wright i Nick Mason van participar amb David Gilmour durant la presentaci a l'Albert Royal Hall de Londres, essent la darrera presentaci de Pink Floyd desprs de Waters. Tamb el 2006 Gilmour va treure el seu darrer disc en solitari On an Island; Wright va participar en una de les  seves canons i fins i tot va estar en algun concert de la gira amb el seu grup de msics. 

Desprs del retrobament amb Waters, tots dos van fer les paus i, fins i tot, Waters va convidar Wright a participar a la gira The Dark Side of the Moon Live, en la qual tamb hi va collaborar Nick Mason. Amb tot, Wright va declinar l'oferta per concentrar-se en el seu segent lbum en solitari que apareixeria el 2007.

 Discografia en solitari .
Wet Dream (1978);
Identity (1984, amb Dave Harris com a grup de nom Zee);
Broken China (1996);




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="171903" title="Gault-Millau" nonfiltered="220" processed="220" dbindex="70219">

Henri Gault i Christian Millau sn dos crtics gastronmics, clebres per la divulgaci de la nouvelle cuisine dels 1960s-70 que es caracteritza per l'eliminaci de les salses estereotipades i un retorn als sabors fonamentals dels aliments. Els cuiners ms famosos d'aquest moviment culinari sn Paul Bocuse, els frres Troisgros i Michel Gurard.

Obra .
Gault-Millau Nos recettes prfres  la maison, ditions n 1, Paris, 1983;
GaultMillau L'Encyclopdie du Got per Christian Teubner, 2002;

 Vegeu tamb .
 Web oficial de la guia GaultMillau ;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="171904" title="Pennsula de Malacca" nonfiltered="221" processed="221" dbindex="70220">

La pennsula de Malacca, tamb coneguda com a pennsula Malaia o pennsula de Kra (en malai Tanah Melayu, en tai               Khap Samut Malayu), s un llarg i estret apndix del continent asitic, la major pennsula del sud-est asitic i tamb el punt ms austral d'sia. El seu punt ms estret s l'istme de Kra.

La costa sud-oest est separada de l'illa de Sumatra per l'estret de Malacca. A l'est, enll de la mar de la Xina Meridional, hi ha l'illa de Borneo. La costa sud est separada de l'illa de Singapur per l'estret de Johor. Polticament est dividida en territoris pertanyents a Myanmar, Tailndia i Malisia (Singapur, en ser una illa, no forma part de la pennsula de Malacca).

 El nord-oest s la part ms al sud de Myanmar, l'antiga Birmnia.
 La regi central i el nord-est correspon a la part meridional de Tailndia.
 El sud s la part continental de Malisia, coneguda com la Malisia Peninsular o Malisia Occidental.

El terme malai Tanah Melayu ("terra malaia") s usat polticament de vegades per cridar a la unitat dels pobles de la pennsula sota una sola naci malaia. Si b aquesta unitat es va aconseguir amb la creaci de l'estat de Malisia, encara queda una majoria de poblaci malaia a la part sud de Tailndia, una rea que formava part del regne malai de Pattani. Hi ha, a ms, una minoria malaia a l'illa de Singapur, de poblaci majoritriament xinesa, la qual van adquirir els britnics (Thomas Stamford Raffles) al soldanat de Johor el 1819.















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="171907" title="Roadfood" nonfiltered="222" processed="222" dbindex="70221">

Roadfood s una guia gastronmica de fast food als Estats Units d'Amrica creada pels germans Jane Stern i Michael Stern, els quals s'han dedicat des dels 1970s a arreplegar la informaci relativa als restaurants de fast food als Estats Units. Han escrit nombroses guies sobre la gastronomia i costums dels "fast food" i llocs de menjar propers a les carreteres estatudinenques. 

  

Vegeu tamb.

Guia Michelin;

Bibliografia.

Roadfood: The Coast-To-Coast Guide to 500 of the Best Barbecue Joints, Lobster Shacks, Ice-Rearm Parlors, Highway Diners (Broschiert) ;
Roadfood: Revised Edition (Paperback), por Jane Stern, Michael Stern ;

Referncies externes.

Plana oficial de roadfood.com;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="171914" title="Estret de Malacca" nonfiltered="223" processed="223" dbindex="70222">

L'estret de Malacca (en malai Selat Melaka, en indonesi Selat Malaka) s un bra de mar que separa la pennsula de Malacca de l'illa indonsia de Sumatra. D'una longitud d'uns 780 km, una amplada mnima de 55 km i una fondria mnima de 25 m, s la via de comunicaci principal entre l'oce ndic i el Pacfic, i ms concretament entre la mar d'Andaman i la mar de la Xina Meridional.

De mitjana, 150 vaixells passen a diari a travs de l'estret, que s una ruta de navegaci importantssima ja que vincula tota la mar de la Xina amb l'oce ndic i Europa a travs del canal de Suez. A la part central s on es troba la seva mnima profunditat, cosa que condiciona el calat dels vaixells que el travessen. Els vaixells de mida i calat mxims aptes per travessar l'estret es coneixen com a Malaccamax (limitats a un calat de 20 m).

















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="171916" title="Jaume d'Orleans" nonfiltered="224" processed="224" dbindex="70223">
Jaume d'Orleans, duc d'Orleans (Rabat 1941). Prncep de sang de Frana de la casa dels Orleans amb el tractament d'altesa reial.

Nascut el dia 25 de juny de 1941, era el vuit fill del prncep Enric d'Orleans, comte de Pars, i de la princesa Isabel d'Orleans-Bragana. Jaume tamb era nebot per via paterna del prncep Joan d'Orleans i de la princesa Isabel d'Orleans mentre que per via materna ho era del prncep Pere d'Alcantara del Brasil i de la comtessa bohmia Elisabet Dobrzensky von Dobrzenicz.

L'any 1969, el prncep Jaume d'Orleans es cas amb Gersende de Sabran-Pontves, filla de Marie Joseph Elzear de Sabran-Pontves, duc de Sabran-Pontves, i de Roselyne Manca-Amat de Vallambrosa. El casament es celebr a Ansouis (Vaucluse), a Frana. La parella tingu tres fills:

 SAR la princesa Diana d'Orleans, nada el 1970. Es cas amb Alexis de Noailles (1952), fills del duc de Mouchy. ;
 SAR el prncep Carles-Llus d'Orleans, nat el 1967. Es cas amb Ileana Manos (1970), princesa grega.
 SAR el prncep Foulques d'Orleans, nat el 1974. ;

El prncep Jaume d'Orleans s un escriptor i ha publicat tres llibres en francs :

 Jacques d Orlans avec la collaboration de Bruno Fouchereau, Les tnbreuses affaires du comte de Paris, Albin Michel, Paris, 1999 (ISBN : 222611081X). ;
 Jacques d Orlans, Les Chasses des princes d Orlans, Gerfaut, Paris, 2000 (ISBN : 2901196845). ;
 Jacques d Orlans, Ports de guerre, Gerfaut, Paris, 2005 (ISBN : 2914622775). ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="171918" title="Llus IV de Frana" nonfiltered="225" processed="225" dbindex="70224">


Llus IV, anomenat el d'Ultramar francs: d'Outremer; en llat: Transmarinus (Laon, 921 - Reims, 10 de setembre de 954), fou rei de Frana (Francia Occidentalis) del 936 al 954. Membre de la dinastia carolngia, era fill de Carles III el Simple i d'Eadgifu de Wessex, filla d'Eduard el Vell, rei dels Anglosaxons (Wessex).

Tenia noms dos anys quan els nobles van derrocar el seu pare per instaurar Robert I. Quan tenia tres anys, Robert va morir i va ser substitut per Rodolf, duc de Borgonya. Un aliat de Rodolf, tamb carolingi, el comte Heribert II de Vermandois, va segrestar Carles amb tradoria i la mare del jove Llus se'l va endur a Ultramar, a Anglaterra, on estaria segur un temps.

Carles va morir el 929, per Rodolf va regnar fins el 936, quan Llus, tornat a Frana, va ser aclamat pels nobles, sobretot Hug el Gran, que probablement en va organitzar el retorn per evitar que Heribert II o el germ de Rodolf, Hug el Negre, ocupessin el tron. Va ser coronat a Laon per Artald, arquebisbe de Reims, el diumenge 19 de juny del 936. Malgrat que la seva sobirania es limitava, en la prctica, a la ciutat de Laon i a algunes localitats del nord de Frana, Llus va demostrar una agudesa superior a la seva edat quan va aconseguir el reconeixement de la seva autoritat per part dels nobles. Tanmateix, el seu regnat va estar marcat pels conflictes, sobretot amb Hug el Gran, comte de Pars.

El 939 Llus es va implicar en la lluita contra l'emperador Ot el Gran sobre la Lorena. Poc desprs, per, es casaria amb la germana d'Ot, Gerberga de Saxnia (914-984). Van tenir dos fills i una filla: Lotari, que el succe; Carles, duc de la Baixa Lorena, i Matilda, que es va casar amb Conrad, rei de Borgonya. 

El restabliment de la legitimitat carolngia que va significar el seu accs al tron va conduir a refer uns certs lligams entre la monarquia franca i la major part dels comtats catalans i, de manera molt especial, amb els naixents monestirs, que cercaven obtenir la consolidaci amb els seus preceptes. Aix, el comte Guifr II de Besal devia prestar-li homenatge el 952, i l'abat Hildesind de Sant Pere de Rodes n'obtingu l'ltim dels preceptes que dict per a Catalunya, el 953.

Llus IV va morir en caure del cavall l'any 954 a Reims i est enterrat a la baslica de Saint Rmi d'aquesta ciutat.


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="171919" title="On an Island" nonfiltered="226" processed="226" dbindex="70225">

On an Island s el tercer lbum en solitari de David Gilmour, vocalista i guitarrista del grup Pink Floyd. Va sortir al Regne Unit el 6 de mar del 2006, el mateix dia que Gilmour feia 60 anys i un dia ms tard va aparixer als Estats Units. Els xits de vendes foren fulminants i es va situar rpidament al nmero 1 al Regne Unit. Aquest lbum trencava 22 anys de silenci musical del seu autor. El tema Castellorizon va rebre el Grammy a la millor pea de rock instrumental. 

El productor del disc fou Phil Manzanera, membre de Roxy Music, i la major part del disc va ser enregistrat en l'estudi privat que Gilmour t en el seu vaixell Astoria. Desprs de l'lbum hi va haver una gira de presentaci en la qual va comptar amb la participaci dels antics membres de Pink Floyd Nick Mason i Richard Wright.

Llista de temes.
 Castellorizon 3'46 ;
 On An Island 6'26 ;
 The Blue 5'08 ;
 Take A Breath 5'35 ;
 Red Sky At Night 2'43 ;
 This Heaven 4'14 ;
 Then I Close My Eyes 5'19 ;
 Smile 4'02 ;
 A Pocketful Of Stones 6'17 ;
 Where We Start 6'23 ;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="171921" title="Gofra" nonfiltered="227" processed="227" dbindex="70226">


Una gofra (del francs gaufre i de l'holands waffle) s una mena de galeta, generalment rectangular, cuita entre dues planxes -anomenades gofreres- que hi graven un dibuix alveolar en relleu. Les gofres sn cuinades fins que adquireixen un color daurat i sn tendres per dins per cruixents per fora. 

s molt habitual que una vegada cuinada la massa -feta amb farina, mantega, aigua, oli i ou- s'hi afegeixin altres ingredients per damunt com sn la xocolata i el gelat. Se serveixen habitualment durant els desdejunis i els berenars. 
 
Maneres de servir-les.

Com a esmorzar.

A Nord-Amrica, les gofres sn sovint menjades per esmorzar durant els caps de setmana o algunes celebracions. La tradici exigeix menjar-les amb xarop d'aur i servides amb salsitxes, ous, suc de taronja i caf  calent.


Com a postre.

A Blgica, Frana i el Quebec, les gofres sn sovint servides com a postres. En aquest cas es mengen amb xarop de xocolata per damunt, bananes, maduixes i diversos tipus de cremes. 



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="171922" title="Karl Friedrich von Rumohr" nonfiltered="228" processed="228" dbindex="70227">


Karl Friedrich von Rumohr nascut el 6 de gener de 1785 a Reinhardtsgrimma, prop de Dresden i mort el 25 de juliol de 1843 a Breslau va sser un historiador de l'art, escriptor i gastrsof. Rumohr va fer un recull d'esdeveniments de la Histria de l'Art que va arribar a tres volums anomenats Italienische Forschungen (1827 1831). 

Karl Friedrich von Rumohr va establir diverses categories sobre com cuinar diversos aliments distingint-ne tcniques, ingredients i sabors. 


 Enllaos externs .
  ;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="171923" title="Judy Collins" nonfiltered="229" processed="229" dbindex="70228">

Judith Marjorie Collins s una cantautora nord-americana, nascuda l'1 de maig de 1939 a Seattle.

Biografia.
Va tenir una formaci de pianista clssica fins als 13 anys, fins i tot va arribar a fer concerts en pblic de peces de Mozart. 

Per el que sobretot li interessava era la msica folk, la de Woody Guthrie i Pete Seeger. D'aquesta manera va comenar a tocar en els clubs de Greenwich Village de Nova York, i desprs va signar amb el segell Warner Music Group, que ser la seva casa durant 35 anys.

El primer lbum fou A Maid of Constant Sorrow el 1961. Al principi interpretava temes d'altres autors, com Seeger, Phil Ochs, Jacques Brel i Bob Dylan (Mr. Tambourine Man) o temes d'arrel tradicional. Desprs d'aquest lbum va signar amb Elektra Records. Tamb va tenir la sort que alguns autors li van escriure peces i les va interpretar abans que ells: Bird on the wire de Leonard Cohen i Both sides now de Joni Mitchell.

El 1967 va conixer l'xit amb l'lbum Wildflowers que comprenia les primeres composicions i tamb Both  sides now, que es va situar al nmero 8 del Billboard i pel qual va rebre un Grammy el 1968.

L'lbum que contiua, Who Knows Where the Time Goes, va ser produt el 1968 per Stephen Stills que estava molt de moda grcies al seu grup Crosby, Stills & Nash. Judy Collins s la Judy de la can Suite: Judy Blue Eyes que Stills va compondre per al primer disc del seu grup. 

Durant la dcada de 1970 va tenir una slida reputaci de cantant de folk, per que no li va imperdir tenir un repertori ms extens amb temes de gospel com Amazing Grace que va tenir molt d'xit i altres composicions prpies com My Father de l'lbum Who Knows Where The Time Goes? i Born to the Breed del disc Judith.

Aquest darrer lbum, Judith, ems el 1975 tenia una altra perla Send in the clowns, que va servir per la comdia musical "A little night music" de Broadway, per la qual va tenir un segon Grammy. 

La compilaci So Early in the Spring - The first 15 years que va aparixer el 1977 s un recull de les millors composicions. 

Durant els anys 1980 va enregistrar ms lbums i tocar en ms concerts, mentre escrivia novelles i les seves memries.

Judy Collins s una artista compromesa, va ser nomenada representant de l'UNICEF, militant contra les mines antipersona. El sucidi del seu fill Clark Taylor, desprs d'una llarga depressi i de l'addicci a les drogues, va conduir Judy a una campanya de prevenci del sucidi.

Discografia.
Maid of Constant Sorrow (1961) ;
The Golden Apples of the Sun (1962) ;
Judy Collins #3 (1964) ;
The Judy Collins Concert (1964);
Judy Collins' Fifth Album (1965) ;
In My Life (1966) ;
Wildflowers (1967) ;
Who Knows Where The Time Goes? (1968) ;
Whales and Nightingales (1970) ;
Both Sides Now (1971) ;
Living (1971) ;
Sunny Goodge Street (1972);
True Stories, and Other Dreams (1973) ;
Judith (1975) ;
Bread and Roses (1976);
So Early in the Spring - The first 15 years  (1977) ;
Hard Times for Lovers (1979) ;
Running for My Life (1980) ;
Times of Our Lives (1982) ;
Home Again (1984) ;
Trust Your Heart (1987);
The Stars Of Christmas (Selected Especially For Avon) (1988);
Sanity and Grace (1989) ;
Fires of Eden (1990);
Baby's Bedtime (1990) ;
Baby's Morningtime (1990) ;
Judy Sings Dylan... Just Like a Woman (1993);
Come Rejoice! A Judy Collins Christmas (1994) ;
Shameless (1994) ;
Voices (1995) ;
Christmas at the Biltmore Estate (1997) ;
Forever: An Anthology (1997);
Both Sides Now (1998) ;
Classic Broadway (1999) ;
All on a Wintry Night (2000);
Judy Collins Live at Wolf Trap (2000);
Judy Collins Sings Leonard Cohen: Democracy (2004);
"The Essential Judy Collins" (2004);

Bibliografia.
Trust Your Heart (1987);
Amazing Grace (1991);
Sanity and Grace: A Journey of Suicide, Survival and Strength (2003);

Enllaos externs.
Web oficial de Judy Collins;
Swingin' Chicks;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="171925" title="Gnafosodeu" nonfiltered="230" processed="230" dbindex="70229">

Els gnafosodeus (Gnaphosoidea) sn una superfamlia d'aranyes araneomorfes. Est constituda per set famlies d'aranyes amb vuit ulls:
 Ammoxnids (Ammoxenidae);
 Citernids (Cithaeronidae);
 Gallienillids (Gallieniellidae);
 Gnafsids (Gnaphosidae);
 Lampnids (Lamponidae);
 Prodidmids (Prodidomidae);
 Trocantrids (Trochanteriidae);

 Vegeu tamb .
 Classificaci de les aranyes;
 Llista d'espcies de gnafsids;
 Llista d'espcies de lampnids;
 Llista d'espcies de prodidmids;
 Llista d'espcies de trocantrids;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="171926" title="Entorn d'escriptori" nonfiltered="231" processed="231" dbindex="70230">
Un entorn d'escriptori (Desktop Environment, en angls) s un conjunt de programari per a oferir a l'usuari d'un ordinador una interfcie grfica. Aix l'usuari t una manera de gestionar l'ordinador ms cmode que amb la lnia de comandes.

Un entorn d'escriptori ha de garantir una integraci complerta dels programes essencials, icones, barres d'eines...

Entorns d'escriptori coneguts.
Els entorns d'escriptori ms utilitzats sn els que ofereixen els sistemes operatius Microsoft Windows, com el recent Windows Aero; l'Aqua de Mac OS X; i diversos de codi lliure com GNOME, KDE, Xfce...
Galeria d'imatges.































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="171937" title="Escriptori" nonfiltered="232" processed="232" dbindex="70231">

Informtica;
Entorn d'escriptori;
Escriptori remot;
Mobiliari;
Escriptori (moble);
Arquitectura;
Escriptori (habitaci);









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="171941" title="Club Atltic Vic" nonfiltered="233" processed="233" dbindex="70232">
Club Atltic Vic s un petit club osonenc d'atletisme fundat l'any 1929, que treballa per la promoci i la prctica de l'atletisme i de l'activitat atltica en general. Amb els anys, s'ha convertit en un referent comarcal del mn del atletisme i un important compatidor en l'mbit catal i espanyol. s l'nic club federat d'atletisme d'Osona, i est a la ciutat de Vic.  Les pistes d'atletisme, on hi ha la seu del club i el gimnas, estan situades a la zona esportiva de Vic al costat del pavell Nou i el camp de futbol Municipal, i es diuen Josep Maria Palls. L'actual president s la Montse Sol i Comas, que va ser escollida en la gran assamblea de socis del 29 de Maig del 2008.

Est registrat al Consell Catal de l Esport de la Generalitat, adherit a la Federaci Catalana d Atletisme i la Real Federacin Espaola de Atletismo. Tamb forma part de la Comissi de Clubs de la Federaci Catalana.

Fa aproximadament un any que s'ha estrenat el nou gimns del club. El Club Atltic Vic t una revista trimestral dedicada a l'atletisme dels seus atletes que s'anomena Butllet del Club Atltic Vic. Cada any se celebra el Cros de Vic, en el qual l'any 2008 ha estat el Campionat de Catalunya de Cross Curt.

 Sopar dels Atletes . 
El sopar dels atletes s una festa anual del Club que acostuma a acollir uns 200 socis i amics. Normalment se celebra a l'Hotel Ciutat de Vic amb un ambient selecte, al desembre o novembre. En aquest acte s'entreguen premis molt importants a atletes del club per la seva constncia, esfor i bons resultats obtinguts en la temporada passada. El premi ms reconegut s el premi Palls que commemora el senyor Palls.

 Equipament .
En la competici pels homes hi ha una samarreta sense mnigues rallada amb l'estempat del Club (lnies horitzontals blanques i vermelles)i amb l'escut blanc i negre a la zona del pit, i uns pantalons curts vermells. I per les dones un top amb l'estempat de l'equip i unes calces d'esport.
Tamb hi ha unes malles vermelles i blanques per a l'entrenament, com tamb un xandal (pantalons i jersei) amb els colors de l'equip.

 Junta del Club .
 PRESIDENT: Montse Sol i Coma;
 VICE-PRESIDENTA 1: Roser Pars;
 VICE-PRESIDENTA 2: Victor Vilalta;
 TRESORERA: Montse Fontarnau  ;
 SECRETARIA: Teresa Claras  ;
 VOCALS Jordi Calveras, Anna Busquets, Slvia Codina, Merc Soler, Fina Compte, Francesc Fuentes, Ricard Jord, Berta Fontarnau, Ferran Fontarnau i David Marsol.
 SELECIONADOR DE VETERANS: Enric Gil;

Aquesta junta s nova des del passat 19 de desembre del 2004  

 Entrenadors .
 Jordi Cammany: entrena varies seccions; tanques, velocitat i mig fons.
 Manel Cumeras: entrena vares seccions; tanques, velocitat i concursos (llanaments i salts).
 Dan Sanz: entrena alguns Cadets.
 Magda Vicente i Clara Holeta: promoci;

 Atletes Destacats .
 Pere Casacuberta: Campi del Mn Jnior 1984.
 Slvia Riba;
 Guifr Cola;
 Ferran Fontarnau: Campi Campionat de Catalunya de Proves Convinades 2008.
 Dan Sanz;
 Berta Fontarnau;

 Enllaos externs .
 Pgina del Club;
 Pgina web del gimns del Club;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="171943" title="David B." nonfiltered="234" processed="234" dbindex="70233">
David B., nom artstic amb que signa les seues obres Pierre-Franois Beauchard (nascut el 9 de febrer de 1959 a Nmes) s un dibuixant i guionista francs de cmics. s un dels representats del que hom anomena nouvelle bande dessine.

Biografia.
Desprs d'estudiar a l'escola superior d'arts aplicades Duperr a Pars, David B. va comenar a treballar en el mn dels cmics el 1985 (Pas de samba pour capitaine Tonnerre); va guionitzar i dibuixar histries per a nombroses revistes com Okapi, A SUIVRE, Tintin Reporter i Chic. El seu estil original en blac i negre fou notablement influenciat per George Pichard i Jacques Tardi.

Va participar el 1990 en la fundaci de L'Association, editorial independent francesa de cmics. Els seus treballs foren publicats a Lapin, la revista de L'Association. La major part dels seus treballs de la dcada dels noranta foren reagrupats en Le Cheval blme i Les incidents de la nuit.

Entre 1996 i 2003,  va crear  L'Ascension du Haut Mal, una srie d'autobiografies de sis toms consagrada a la malaltia del seu pare i considerada com una de les obres capdals del cmic modern, com aix ho proven les mltiples nominacions d'aquesta srie al Festival d'Angulema.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="171945" title="Mancomunitat de l'Alacant" nonfiltered="235" processed="235" dbindex="70234">
La mancomunitat de l'Alacant s una mancomunitat de municipis de la comarca del mateix nom. Aglomera 6 municipis i 439.229 habitants, en una extensi de 418,40 km. Actualment (2007) la mancomunitat s presidida per Pedro Romero Ponce, del Partit Popular i regidor de l'ajuntament d'Alacant. 

Les seues competncies sn:
 Depuraci d'aiges residuals;
 Gabinet Psicopedaggic;
 Recollida d'animals abandonats;
 Sanitat;
 Urbanisme;

Els pobles que formen la mancomunitat sn:
 Agost;
 Alacant;
 El Campello;
 Mutxamel;
 Sant Joan d'Alacant;
 Sant Vicent del Raspeig;

Enllaos externs.
 Portal de la Direcci General d'Administraci Local de la Generalitat;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="171946" title="Sumatra Meridional" nonfiltered="236" processed="236" dbindex="70235">

Sumatra Meridional (en indonesi Sumatera Selatan) s una provncia d'Indonsia. T una extensi de 53.435,72 km i una poblaci de 6.900.000 habitants (2000). La capital s Palembang.

Histria.
Excavacions efectuades l'any 2000 a la desembocadura del riu Musi, ms avall de Palembang, han revelat l'existncia de dos indrets portuaris que datarien del segle I.

La inscripci anomenada Kedukan Bukit, datada de l'any 683 i trobada a l'illa de Bangka, al costat de Sumatra, proclama que Dapunta Hyang (sobir) va embarcar a bord de 1.300 naus i al capdavant de 20.000 soldats.

A Palembang, s'han trobat dues inscripcions. La Talang Tuo, datada de 684, menciona el nom de Dapunta Hyang Sri Jayanaga. Kota Kapur, datada el 686, s una imprecaci en nom de la kadatuan (principat) de Sriwijaya contra els que violen la seva llei.

Texts rabs i xinesos confirmen que Sriwijaya fou un Estat poders que controlava l'estret de Malacca, que en aquell temps ja era una important via martima internacional. La ciutat estat de Sriwijaya es trobava a l'emplaament de l'actual Palembang.

Referncies.























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="171952" title="Palembang" nonfiltered="237" processed="237" dbindex="70236">

Palembang s la capital de la provncia de Sumatra Meridional, a l'illa de Sumatra, Indonsia.

La ciutat s la seu d'un arquebisbat. L'economia es basa en la indstria txtil i hi ha una refineria de petroli. Compta amb un port a la desembocadura del riu Musi. Fou centre d'un antic reialme hind que els holandesos aboliren el 1825. Forma part d'Indonsia des del 1950.






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="171953" title="Mancomunitat Intermunicipal d'Albalat de la Ribera-Poliny de Xquer" nonfiltered="238" processed="238" dbindex="70237">
La Mancomunitat Intermunicipal d'Albalat de la Ribera-Poliny de Xquer s una mancomunitat formada pels municipis d'Albalat de la Ribera i Poliny de Xquer, a la Ribera Baixa (Pas Valenci). Suma 6.523 habitants i 27km. Actualment (2007) la mancomunitat s presidida per Joan Baptiste Ferrando Miedes, del PSPV, alcalde d'Albalat de la Ribera.

Les seues competncies sn:
 Neteja viaria i recollida de fem;
 Residus txics;

Enllaos externs.
 Portal de la Direcci General d'Administraci Local de la Generalitat;
 Web oficial de la Mancomunitat ;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="171954" title="Biblioteca Bsica de Mallorca" nonfiltered="239" processed="239" dbindex="70238">
La Biblioteca Bsica de Mallorca s una collecci de cinquanta volums editada per Moll el 1991, amb el suport del Consell de Mallorca. 

El seu primer ttol s el Llibre d'Amic e Amat, de Ramon Llull.

Vegeu tamb.
 Els poetes romntics de Mallorca;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="171957" title="Mancomunitat Intermunicipal d'Alcntera" nonfiltered="240" processed="240" dbindex="70239">
La Mancomunitat Intermunicipal d'Alcntera s una mancomunitat de municipis de la Ribera Alta. Aglomera 4 municipis i 4.221 habitants, en una extensi de 30,60 km. Actualment (2007) la mancomunitat s presidida per Jorge Penalba Sancho, del Partit Popular i regidor de Sellent.

Les seues competncies sn:
 Aiges potables;
 Recollida d'animals abandonats;
 Serveis Socials;

Els pobles que formen la mancomunitat sn:
 Alcntera de Xquer;
 Crcer;
 Cotes;
 Sellent;

Enllaos externs.
Portal de la Direcci General d'Administraci Local de la Generalitat




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="171958" title="Windows on the World" nonfiltered="241" processed="241" dbindex="70240">

Windows on the World va sser un restaurant de luxe de 4600 metres quadrats ubicat a les plantes 106 i 107 de la Torre Nord del World Trade Center a Nova York (Estats Units d'Amrica). Mirant des de les finestres del seu bar, hom podia gaudir de les vistes majestuoses del sud de l'illa de Manhattan amb l'aiguabarreig dels rius Hudson i East, d'Ellis Island i de Staten Island amb el seu pont Verrazano-Narrows. 


Va ser inaugurat el 1976 i el 26 de febrer del 1993 va patir un atac terrorista amb cotxe bomba que el va obligar a fer reparacions per una vlua de 25 milions de dlars estatudinencs. L'any 2000, els seus ingressos van assolir la xifra de 37'5 milions de dlars, fent-lo esdevindre el restaurant ms prsper dels Estats Units. 


L'etiqueta requeria americanes per als homes i era estrictament observada: un home que hi arribs amb una reserva per sense jaqueta era comminat a dirigir-se al bar on l'etiqueta era ms relaxada i tenia preus ms assequibles.


Windows on the World va ser destrut durant els atemptats de l'11 de setembre del 2001. Abans de l'atac, el restaurant acollia el Waters Financial Technology Congress, els empleats del qual, 71 convidats ms i els 73 treballadors del restaurant moriren de resultes de l'atac.


Es creu que l'home captat a la fotografia, anomenat en angls The Falling Man (L'home que cau) era un empleat del restaurant que es deia Jonathan Briley. 


El 4 de gener del 2006, els empleats del restaurant que van sobreviure a l'atemptat, van inaugurar un restaurant cooperatiu anomenat Colors en homenatge als seus companys que van morir durant l'atac. El seu men pretn reflectir la diversitat dels membres de l'antic equip. 


Enllaos externs.

The Wine News Magazine;
Article del peridic britnic The Guardian sobre aquest restaurant. ;
9/11: The Falling Man;
Archived snapshot of the former WotW website, August 2, 2002;
COLORS Restaurant;
WOTW Slim Chance Between Life and Death;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="171961" title="Revolta 21" nonfiltered="242" processed="242" dbindex="70241">

Revolta 21, s un grup de hardcore metal format el mar del 2000 al poble de Riudebitlles del Peneds. 

Etapes.

2001-2001 Stop - La maqueta.
Revolta 21 es va formar al Peneds el Mar del 2000 amb Joan (guitarra i veu), Flix (guitarra i cors), Mikel (baix i cors) i l'lex (bateria).Des del primer moment els quatre components tenien clar que Revolta 21 havia de ser un projecte musical combatiu, per reflectir les seves idees d'esquerres i independentistes en les lletres.
A finals d'any van entrar als estudis Tvoli del Vendrell per enregistar sis temes, i al Mar del 2001 va sortir al carrer la maqueta en format CD "Stop" (autogestionada) amb la collaboraci d'una primera secci de vents , en aquest mateix mes realitzen el seu primer concert a la casa okupada de Can Cellerot a Vilafranca del Peneds.La maqueta va tenir bona acceptaci i els va portar a tocar arreu de Catalunya, com a Capellades, Barcelona, Bordils, Terrassa, Ribes, ... fins a la actuaci al Mercat de Msica Viva de Vic, davant de milers de persones, acompanyats de Piti, Keko i Lidia Monsarro en la secci de vents.

2002. El crit d un poble.
Al Maig del 2002, desprs de poc ms d'un any de haver tret la maqueta, van enregistrat el que s el seu primer disc anomenat "El crit d'un poble" gravat als estudis Onda de Barcelona i editat per Bullanga Records, en qu segueixen les lletres combatives i en catal fent s d'una barreja dels diferents estils msicals que ms els agraden 
(Hardcore, Metal, Reggae, Hip Hop) segons les necessitats de cada tema i sempre buscant la mxima contundncia.
En aquells moments Revolta 21 va seguir presentant el seu disc en diferents poblacions catalanes, acompanyats dels millors grups de l'escena alternativa del moment, com Inadaptats i Avalots a la sala Apolo, Obrint Pas, Dr Calypso, Cheb Balowsky, Habeas Corpus,Mallacan, Narco a l'Aquelarre de Cervera o Kuraiaa la sala Razzmatazz de Barcelona. 

2003. Definici d estil musical.
A finals del 2003 revolta 21 dna un gir al seu estil i prescindeix de la secci de vents, incorpora una veu solista, en Jordi Secall, i es centra a treure temes de l estil que els 5 components del grup se senten millor, hardcore amb tocs de metal i componen "endavant amb el somni" que ser l himne de les jornades independentistes de l organitzaci Endavant, compartint cartell amb grups com Reincidents, Biohazard, Habeas corpus 

2004-2005. No oblidis mai.
A l Octubre del 2004 surt al carrer acompanyats de la discogrfica Propaganda pel Fet i amb la producci de Jimmy Piol (bateria de Lax N Busto) el seu segon disc "No oblidis mai", una bomba de 13 temes de hardcore i metal en estat pur. El disc es grava als Estudisonats de Girona es barreja de la ma de Kaki Arkarazo als estudis Garate de Andoain (Euskal Herria) i es masteritza a Dsseldorf (Alemanya). Desprs de rebre molt bones crtiques per part de diferents revistes musicals, Revolta 21 comena la seva gira a finals del 2004 i fins el 2005 realitzant ms de 50 concerts que els portaran a tocar arreu dels Pasos Catalans, Mallorca, al Aquelarre de Cervera, a Manresa amb Obrint Pas i el mtics Skatal a Lleida al Senglar Rock, a les festes de Grcia, Sabadell, al Castanyada Rock de Piera ...

Formaci actual.

 Jordi Secall: Veu;
 Flix Corts: Guitarra;
 Joan Monsarro: Guitarra;
 Mag Batalla: Baix;
 lex Surez: Bateria;

Enllaos externs.

 Web oficial de Revolta 21;
 Revolta 21 a MySpace.
 Revolta 21 al web del SenglarRock.
 Kapuscinski i Revolta 21, un article de Roger Pal als Endeblocs de l'Enderrock.
 Revolta 21, repetint un any ms al CastanyadaRock de Piera. ;
 Descrregues de Revolta 21  i d'altres grups al web institucional CulturaLliure.cat ;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="171962" title="Ammoxnid" nonfiltered="243" processed="243" dbindex="70242">


Els ammoxnids (Ammoxenidae) sn una famlia d'aranyes araneomorfes, que formen part dels gnafosodeu (Gnaphosoidea), una superfamlia formada per set famlies entre les quals cal destacar pel seu nombre d'espcies els gnafsids (1.975) i els prodidmids (299).

 Sistemtica .
La famlia compta, fins al 24 de desembre de 2003, amb 4 gneres i 18 espcies. Dos gneres (Ammoxenus, Rastellus) sn d'frica, i els altres dos (Austrammo, Barrowammo) d'Austrlia.

 Ammoxenus . 
Simon, 1893
 Ammoxenus amphalodes Dippenaar & Meyer, 1980 (Sud-frica);
 Ammoxenus coccineus Simon, 1893  (Nambia);
 Ammoxenus daedalus Dippenaar & Meyer, 1980 (Sud-frica);
 Ammoxenus kalaharicus Benoit, 1972 (Botswana, Sud-frica);
 Ammoxenus pentheri Simon, 1896 (Botswana, Sud-frica);
 Ammoxenus psammodromus Simon, 1910 (Sud-est d'frica);

 Austrammo . 
Platnick, 2002
 Austrammo harveyi Platnick, 2002 (Oest d'Austrlia, Sud d'Austrlia);
 Austrammo hirsti Platnick, 2002 (Sud d'Austrlia, Tasmnia);
 Austrammo monteithi Platnick, 2002  (Austrlia Oriental);
 Austrammo rossi Platnick, 2002 (Austrlia Occidental, Territori del Nord);

 Barrowammo . 
Platnick, 2002
 Barrowammo waldockae Platnick, 2002  (Austrlia Occidental);

 Rastellus . 
Platnick & Griffin, 1990
 Rastellus africanus Platnick & Griffin, 1990  (Nambia, Botswana);
 Rastellus deserticola Haddad, 2003 (Sud-frica);
 Rastellus florisbad Platnick & Griffin, 1990 (Sud-frica);
 Rastellus kariba Platnick & Griffin, 1990 (Zimbabwe);
 Rastellus narubis Platnick & Griffin, 1990 (Nambia);
 Rastellus sabulosus Platnick & Griffin, 1990 (Nambia);
 Rastellus struthio Platnick & Griffin, 1990 (Nambia, Botswana);

 Referncies .
Platnick, N.I. (2002): "A revision of the Australasian ground spiders of the families Ammoxenidae, Cithaeronidae, Gallieniellidae, and Trochanteriidae (Araneae, Gnaphosoidea)". Bulletin of the AMNH 271 PDF (26Mb) Abstract;

 Vegeu tamb .
 Gnafosodeu;
 Classificaci de les aranyes;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="171965" title="Medan (Indonsia)" nonfiltered="244" processed="244" dbindex="70243">

Medan s la capital de la provncia de Sumatra Septentrional, Indonsia. s el centre econmic de la regi del riu Deli i la tercera ms poblada d'Indonsia, desprs de Jakarta i Surabaya, amb aproximadament 2,5 milions de persones. A mitjan segle XIX comen d'adquirir renom pel seu tabac. s la seu d'un arquebisbat.

Fou la capital del sultanat de Deli, que va desaparixer amb la tempesta que va seguir la proclamaci de la independncia d'Indonsia el 1945. La famlia reial, acusada de collaboraci amb els holandesos, va ser massacrada.

Medan s la porta d'entrada internacional de Sumatra. De resultes del terratrmol i de l'onada gegantina del 26 de desembre de 2004, el seu aeroport ha estat el principal punt d'acollida de l'ajuda internacional.




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="171968" title="Arxiplag de Mentawai" nonfiltered="245" processed="245" dbindex="70244">

L'arxiplag de Mentawai s un grup de 70 illes situat aproximadament a 150 km de la costa oest de l'illa indonsia de Sumatra. L'estret es coneix amb el nom de les illes, estret de Mentawai. Forma part de la provncia de Sumatra Occidental, del qual constitueix un kabupaten (departament), creat el 1999 a partir del que noms era un kecamatan (districte).

Siberut, amb 4,030 km, s la ms gran de les illes. Les altres illes importants sn Sipura, Pagai Utara i Pagai Selatan.

 Poblaci .

Els habitants indgenes de les illes es coneixen com els Mentawai, amb un nombre aproximat de 30.000 individus, per a una poblaci total de 63.732 habitants a l'arxiplag (2000), amb la segent distribuci per districtes:

Siberut del nord: 15.161;
Siberut del sud: 14.757;
Sipora: 12.840;
Pagai: 20.974 ;

Aix doncs, actualment, els habitants de les illes es poden dividir en indgenes i immigrants. Tots ells parlen variants dialctiques de la llengua indgena a les illes Mentawai, molts parlen la llengua nacional indonsia i una minoria la llengua Minangkabau. Els immigrants inclouen gent de Sumatra Septentrional (Batak), Sumatra Occidental (Minangkabau) que representen la majoria de la poblaci no indgena, i javanesos, junt amb representants amb ms o menys mesura de la majoria dels altres grups tnics d'Indonsia, aix com europeus o americans que hi resideixen per activitats professionals (missioners, investigadors, personal humanitari).




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="171969" title="Babsk" nonfiltered="246" processed="246" dbindex="70245">

Babsk s un poble de Polnia amb una poblaci de 690 habitants entre Varsvia i d  sobre el riu. Est situada al centre del pas, a uns 150 metres damunt el nivell de la mar. Est situat dins del municipi (en polons gmina) de Bia a Rawska i el districte (en polons powiat) Rawa Mazowiecka, que s una subdivisi administrativa del Voivodat de  d .

Existeix com a poblaci des de segle XIV. Per arribar al poble es pot seguir la carretera europea E67.

Enllaos externs.

 Babsk ;
 Plnol;



























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="171970" title="Luba" nonfiltered="247" processed="247" dbindex="70246">
Vegeu tamb idioma luba



Luba amb 8.521 persones (any 2006) s la segona ciutat ms gran de l'illa de Bioko a Guinea Equatorial. S'hi troba a la costa oest, a sota dels cims volcnics i s un port important per a la indstria de la tala d'arbres. 

Entre els llocs ms pintorescos de la ciutat cal destacar-ne algunes platges i l'hospital colonial. 














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="171971" title="Aqurium de Barcelona" nonfiltered="248" processed="248" dbindex="70247">

L'Aqurium de Barcelona est situat al moll d'Espanya al Port Vell, all s'hi pot trobar aquaris i exposicions a ms de servei de cafeteria, botiga, foto record, auditori...

L'Aqurium t 35 aquaris diferents, 11.000 animals de 450 espcies diferents, un tnel submar de 80 metres amb ms de 100 persones treballant-hi. L'Aqurium ha estat visitat per ms de 14 milions de persones des de la seva obertura el 8 de setembre del 1995. L Aqurium de Barcelona pertany al Grup Aspro.

Enllaos externs.
Pgina web de l'Aqurium de Barcelona;
Pgina web d'Aspro  ;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="171974" title="Padang" nonfiltered="249" processed="249" dbindex="70248">

Padang s la capital de la provncia de Sumatra Occidental, Indonsia. Situada a la costa occidental de l'illa de Sumatra, a la desembocadura de l'Aran, en una badia ben protegida que ha contribut a la importncia del seu port. 

T una rea de 694.96 km i una poblaci de ms de 750.000 persones, principalment parlants de la llengua Minangkabau. Exporta caf, te, espcies, cautx i carb. Hi ha indstria del ciment.

Histria.

Des del segle XVI, Padang ha estat un centre de comer. Es conreava pebre i es comerciava amb l'ndia, Portugal, el Regne Unit i els Pasos Baixos. A partir del 1663, quan la ciutat queia sota l'autoritat dels holandesos, aquest centre s'intensific.

La ciutat va estar sota l'autoritat britnica dues vegades, la primera durant la guerra entre el Regne Unit i els Pasos Baixos (1781-1784) i una altra vegada quan el Regne Unit gestionava l'rea per als Pasos Baixos durant les guerres napoleniques (1795-1815). Desprs la ciutat es transferia altra vegada als Pasos Baixos. Fins aproximadament l'any 1780 el producte que ms es  comerciava era l'or que s'extreia de les mines de la regi. Quan les mines s'esgotaren, l'mfasi es canvi per a uns altres productes com el caf, sal i teixits.
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="171978" title="Gnafsid" nonfiltered="250" processed="250" dbindex="70249">



Els gnafsids (Gnaphosidae) sn una famlia d'aranyes araneomorfes, que formen part dels gnafosodeu (Gnaphosoidea), una superfamlia formada per set famlies entre les quals els gnafsids, amb 1.975, sn els que tenen ms espcies i a distncia venen els prodidmids, amb 299 espcies. s la setena famlia ms nombrosa de les 111 existents en l'ordre Araneae. El nombre segueix incrementant-se perqu es van descrivint noves espcies. Actualment, no se coneix cap gnafsid veritablement verins per als ssers humans. 

Presenten colors vermelloses, marrons, grisos o negres, amb ratlles o sense. Malgrat la seva diversitat, no sn fcils d'observar. Es caracteritzen perqu les fileres anteriors tenen forma de bta amb un dimetre molt diferent de les altres fileres; una excepci d'aquesta regla es troba en el gnere Micaria, que t una aparena que imita a la de les formigues. Una altra caracterstica s una osca en les endites, o parts bucals anteriors i laterals al labium o llavi. No construeixen cap tipus de teranyina i capturen les seves preses a la carrera.

 Referncies .
 Platnick, N.I.; Shadab, M.U. (1983): "A revision of the American spiders of the genus Zelotes (Araneae, Gnaphosidae)". Bulletin of the AMNH 174: 99-191 PDF (29Mb) - Abstract;

 Enllaos externs .
Arachnology Home Pages: Araneae;
Platnick, N.I. 2003. World Spider Catalog;
 Pictures of Herpyllus ecclesiastus;

 Vegeu tamb .
 Gnafosodeu;
 Llista d'espcies de gnafsids;
 Llista de gneres de gnafsids;
 Classificaci de les aranyes;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="171979" title="Karlskrona" nonfiltered="251" processed="251" dbindex="70250">

Karlskrona s una ciutat al comtat suec de Blekinge. Tenia 61.140 habitants l'any 2005 i 21'14 km de superfcie.

Se la coneix com l'nica ciutat barroca de Sucia i s seu d'una base naval. 



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="171982" title="Kristianstad" nonfiltered="252" processed="252" dbindex="70251">


Kristianstad s una ciutat i un municipi d'Escnia i l'anterior capital de la provncia de Kristianstad a Sucia.

T una poblaci de 76.540 habitants (tot el municipi) i 33.083 habitants (noms la ciutat) repartits en una rea total de 1.252 km.

Enllaos externs.
Web oficial;

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="171983" title="Diekirch" nonfiltered="253" processed="253" dbindex="70252">


Diekirch (en luxemburgus Dikrech) s una agrupaci de municipis limtrofs de petit nombre d'habitants que, en total, arriba als 5.700 habitants.

s capital del cant de Diekirch i del districte de Diekirch. 

Ciutats agermanades.
  Arlon, Blgica;
  Liberty, Missouri, Estats Units;
  Monthey, Sussa;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="171984" title="Comtats d'Islndia" nonfiltered="254" processed="254" dbindex="70253">
Islndia es divideix en 8 landsvi (regions), les quals es subdivideixen en 23 comtats (sslur). Sn aquests:

rnesssla;
Austur-Barastrandarssla;
Austur-Hnavatnsssla;
Austur-Skaftafellsssla;
Borgarfjararssla;
Dalassla;
Eyjafjararssla;
Gullbringussla, ;
Kjsarssla;
Mrassla;
Norur-safjararssla;
Norur-Mlassla;
Norur-ingeyjarssla;
Rangrvallassla;
Skagafjararssla;
Snfellsnes-og Hnappadalsssla;
Strandassla;
Suur-Mlassla;
Suur-ingeyjarssla;
Vestur-Barastrandarssla;
Vestur-Hnavatnsssla;
Vestur-safjararssla;
Vestur-Skaftafellsssla;

A ms dels esmentats comtats existeixen 24 poblacions independents o kaupstair:

Akranes;
Akureyri;
Bolungarvk;
Dalvk;
Eskifjrur;
Garabr;
Grindavk;
Hafnarfjrur;
Hsavk;
safjrur;
Keflavk;
Kpavogur;
Neskaupstaur;
Njarvk;
lafsfjrur;
lafsvk;
Reykjavk;
Saurkrkur;
Selfoss;
Seltjarnarnes;
Seyisfjrur;
Siglufjrur;
Vestmannaeyjar;

Vegeu tamb.
Localitats d'Islndia;
Regions d'Islndia;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="171985" title="Sumatra Occidental" nonfiltered="255" processed="255" dbindex="70254">

Sumatra Occidental (en indonesi Sumatera Barat) s una provncia d'Indonsia a la costa oest de l'illa de Sumatra. T una extensi de 42.297,30 km i una poblaci de 4.241.000 habitants (2000). La capital s Padang.

Demografia.
s el pas dels minangkabaus, un poble conegut dels etnlegs per les seves tradicions matrilineals i matrilocals.

Amb els minangkabaus, la terra, els bns immobiliaris i mobiliaris sn propietat de les dones. Les mares els transmeten a les seves filles. No tenint els homes res, sn obligats a emigrar (merantau) si volen fer fortuna. Tanmateix, el seu deure s de fer avanar el poble amb el seu treball.

Els nens porten el nom del clan (suku) de la mare. L'home que en t la responsabilitat no s el pare, sin l'oncle matern (mamak).

Per al matrimoni, s la famlia de la noia qui va a demanar la m del noi.

La llengua minangkabau, molt propera del malai, s considerada per certs lingistes com un dialecte del segon.

Referncies.



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="171986" title="Elisabet Miralta i Clusellas" nonfiltered="256" processed="256" dbindex="70255">
Elisabet Miralta i Clusellas ( Barcelona 1964 ) s l'actual directora artstica del Festival de Circ Trapezi, juntament amb Jordi Aspa.

Va nixer el 1964 a la ciutat de Barcelona. A la dcada del 1980 viatj fins a Pars, on estudi diferents tcniques circenses a la companyia Catch Palace. Desprs de participar en diversos projectes de circ a Pars retorna a Catalunya, on juntament amb Jordi Aspa funda l'any 1987 la companyia Escarlata Circus. Des d'aquesta companyia, i amb la collaboraci de les regidories de cultura de Reus i Vilanova i la Geltr, van assumir la direcci artstica del Festival de Circ Trapezi.

L'any 2007 ha estat guardonada, juntament amb Jordi Aspa, amb el Premi Nacional de Circ, concedit per la Generalitat de Catalunya, per la seva aportaci a la dignificaci i el desenvolupament del circ a Catalunya, tant en el vessat artstic com per la incidncia en el pblic.

Enllaos externs.
  Pgina oficial d'Escarlata Circus;
  Pgina oficial del Festival de Circ Trapezi;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="171990" title="Regions d'Islndia" nonfiltered="257" processed="257" dbindex="70256">

Les regions d'Islndia sn 8 i sn emprades, sobretot, com a unitats estadstiques. Les jurisdiccions dels tribunals de districte tamb segueixen aquesta divisi. Els codis postals empren les regions tret d'alguna excepci. Abans de l'any 2003 les regions eren utilitzades com a circumscripcions electorals per a les eleccions a l'Alingi o parlament nacional d'Islndia. No obstant aix, aquests usos (llevat dels estadstics) es basaven en una distribuci anterior de regions en qu Reykjavk era una regi especial i els municipis que l'envoltaven -en l'actual Regi de la Capital- eren part de la regi de Reykjanes, actualment anomenada Suurnes. 

Taula comparativa.


Vegeu tamb.
Comtats d'Islndia;
Localitats d'Islndia;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="171991" title="Taula Rodona" nonfiltered="258" processed="258" dbindex="70257">


Segons la llegenda del Rei Arts, la Taula Rodona era la taula mstica de Camelot on Arts i els seus cavallers seien a tractar els assumptes cabdals de la seguretat del regne. En algunes versions, el mag Merl hi tenia tamb plaa reservada.

La primera aparici d'aquest moble singular s en el Roman de Brut de Wace, tanmateix, la idea d'un Arts envoltat pels millors cavallers del mn es remunta a la Historia Regum Britanniae de Geoffrey de Monmouth i a matria galesa medieval com ara Culhwch i Olwen i les triades galeses. L'origen ms popular de la histria de la taula apareix en el Merl de Robert de Boron] i va ser adoptada pels romanos posteriors. En aquesta versi, el mag va crear la taula a imitaci de la taula del Sant Graal de Josep d'Arimatea, al seu torn una rplica de la taula de l'ltim sopar. En obres com el cicle de Lancelot, el "post-Vulgata" i Le Morte d'Arthur de Thomas Mallory, s el pare d'Arts, Uther Pendragon, qui crea la taula, conservada pel vassall d'Uther, Leodegrance, un cop mort el rei. Quan Arts s coronat, rep la taula com a regal de noces en maridar-se amb la filla de Leodegrance, Ginebra.

No hi ha "cap de taula" en una taula rodona i, per tant, ning no ocupa una posici de privilegi. D'aquesta manera, els cavallers sn totsl iguals i no hi ha "lders" com hi havia en tantes altres taules medievals. Hi ha indicis d'altres disposicions circulars per evitar conflictes entre grups celtes antics. No obstant aix, es podia deduir la importncia segons la posici respecte a la cadira del rei. El sige prilleux ("el seient perills") estava reservat als cavallers de cor pur.

Existeixen diversos clculs sobre el nombre total de cavallers de la Taula. Si hi havia 25 cavallers, aleshores el dimetre de la taula hauria estat d'uns 7,5 metres, una separaci ms aviat gran per permetre una conversa educada. Si hi hagus hagut 100 cavallers a la Taula, haurien estat a uns 30 metres l'un de l'altre. Alguns experts assenyalen que la taula estava construida per segments i amb el centre buit. Tal disposici hauria estalviat molt de material i hauria perms servir els pats cmodament. Tanmateix, donat que no es conserva cap imatge de taula rodona de l'poca en la qual se suposa que podia haver regnat Arts, es tracta d'una pura qesti d'especulaci.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="171992" title="Jordi Aspa i Tricas" nonfiltered="259" processed="259" dbindex="70258">
Jordi Aspa i Tricas ( La Garriga, Valls Oriental 1964 ) s l'actual director artstic del Festival de Circ Trapezi, juntament amb Bet Miralta.

Va nixer el 1964 a la poblaci de la Garriga, situada a la comarca del Valls Oriental. Desprs d'estudiar expressi corporal a Granollers i Barcelona va iniciar-se amb les tcniques circenses a Pars sota la direcci d'Anne Fratellini. L'any 1987 fund amb Bet Miralta la companyia Escarlata Circus, amb la qual van assumir la direcci artstica del Festival de Circ Trapezi, festival de circ organitzat a Reus i Vilanova i la Geltr.

L'any 2007 ha estat guardonat, juntament amb Bet Miralta, amb el Premi Nacional de Circ, concedit per la Generalitat de Catalunya, per la seva aportaci a la dignificaci i el desenvolupament del circ a Catalunya, tant en el vessat artstic com per la incidncia en el pblic.

Enllaos externs.
  Pgina oficial d'Escarlata Circus;
  Pgina oficial del Festival de Circ Trapezi;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="171995" title="Estret de Karimata" nonfiltered="260" processed="260" dbindex="70259">
L'estret de Karimata s un ampli estret que connecta el Mar de la Xina Meridional amb el Mar de Java, entre les illes de Sumatra i Borneo a Indonsia.

L'estret t una amplada aproximada de 150 km, mesurat des de Borneo fins a l'illa de Belitung. Belitung est separat de l'illa Bangka fins a l'est per l'estret de Gaspar. Bangka s a la vora de la costa est de Sumatra, separat per l'estret de Bangka. A prop de l'estret hi ha les illes Karimata, al nord-est de Belitung i prop de Borneo.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="171997" title="Darknut" nonfiltered="261" processed="261" dbindex="70260">


Els Darknut (       Taatonakku) sn un poderosos cavallers enemics clssics de la franqucia The Legend of Zelda. Tpicament els Darknu sn invulnerables als atacs frontals gracis a la seva armadura i el seu protector, per lo que Link, el protagonista de la srie, es veu obligat a atacar als Darknut per darrere amb la finalitat de destruir les seves defenses.

Sn molt similars a un altre enemic tpic de la franqucia, els Iron Knuckle. Es evident que aquests dos enemics siguin relacionats i freqentment comparats el un al altre, especialment en els dos primers jocs de la saga, en qu compartien un aspecte molt similar, tant en aspecte fsic com en tctica defensiva i ofensiva i altres diferents aspectes.

 Aspectes .

 The Legend of Zelda (1986) .

En el joc original de The Legend of Zelda (1986), els Darknut apareixen com un dels enemics ms poderosos i resistents del joc. La seva gran resistncia i perspiccia el convertien en un dels grans obstacles del joc. Normalment apareixen en grans grups d enemics. Noms podien ser danyats atacant-los  per la part posterior de la seva armadura i atacaven a Link noms tocant-lo. Eren invulnerables a qualsevol projectil. Hi havia dos tipus de Darknut, els vermells i els blaus. Dits blaus tenien el doble poder ofensiu que el Darknut vermell i ms resistncia 

 A Link to the Past .

Els Hylian Knights poden ser considerats com els Darknut del joc, noms que en vers de ser monstres sn humans controlats baix l encanteri del malvat Agahnim. Els colors de l armadura varien de verd a blau i vermell i la seva dificultat augmenta en dit ordre. Armen amb dagues llargues i escuts, tot i que tamb poden portar arcs. Els soldats vermells armen amb llances i poden fer servir bombes. Els soldats grocs tamb serveixen l art del camuflatge per atacar l enemic per sorpresa. Ms poderosos que aquests soldats estan els estan aramts amb una bola amb cadena i que porten una armadura de platejada a daurada, tot i que tamb poden portar espasa i escut.

 The Wind Waker .

 En The Wind Waker els Darknuts sn ms poderosos i intimidants. Estan armats amb una gran espasa, que pot ocasionar grans danys en Link (similar als Iron Knuckle). Tamb alguns porten una escut, i els fa ms  poderosos i resistents. Aquests acostumen ser daurats. Els ms poderosos porten una espcie de capa per a protegir l nic punt feble que tenen, la part darrera de l armadura. Dits Darknut es diuen Mighty Darknut, i acostumen a tenir l armadura vermella i un cas estilitzat. Sn ms poderosos i ms resistents que els seus germans.

Per derrotar els Darknut es t que destruir la seva armadura i cas, ya sent atacat per darrere (el seu punt feble) o destruint-la a base de cops d espasa. Quant Link combat a un Darknut, i aquest lluitant li treu el casc d un cop d espasa, es pot veure el aspecte del Darknut, una espcie de xacal. Els Darknut es poden desarmar, per aquest immediatament poden recobrar la seva arma o la d un altre aliat com la llana d un Moblin o entre altres. Si no hi ha arma disponible, aquest lluitar amb els punys, fins intentar matar Link a base d'aquests.

 The Minish Cap .

En The Minish Cap els Darknut tornen amb la aparena de The Wind Waker. Sn molt ms poderosos que en qualsevol entrega, ja que coneixen tcniques de combat devastadores i la seva inteligncia artificial es molt alta. En aquest joc cal destacar que si trova el Black Knight, el Darknut ms poders i resistent de tota la franquicia i el enemic ms poders que el malvat Vaati ha tingut sota el seu control.

 Twilight Princess .

Els Darknut tornen a fer acte de presncia en Twilight Princess. Aparegu un com a Mini-Boss del Temple of Time, i ms endavant del joc com a enemic d alt nivell. Sn distingits en altres enemics  per la seva armadura, i la seva gran espasa, vestits de color negre, cobra, plata i or. El Mini-Boss del Temple of Time s l nic que port l armadura negra amb texts Hylian, amb un casc  diferent i particular als altres Darknut del joc. Es podria dir que aquest es un Darknut especial. Ms endavant els Darknut apareixerien en el Hyrule Castle i en la Cave of Ordeals.

 Referncies .




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="171998" title="Llista de gneres de gnafsids" nonfiltered="262" processed="262" dbindex="70261">
Aquesta pgina mostra la llista de gneres de gnafsids (Gnaphosidae; 
Pocock, 1898) (Drassidae; Sundevall, 1833) (Drassodidae; Petrunkevitch, 1942). La categoritzaci en subfamlies segueix les propostes de Joel Hallan en el seu Biology Catalog.

 Drassodinae .
Drassyllus Chamberlin, 1922;
Echemella Strand, 1906;

 Echeminae .
Echemographis Caporiacco, 1955: 360;
Echemoides Mello-Leito, 1938 (=Zodariops Mello-Leito, 1939);
Echemus Simon, 1878 (=Boreoechemus Lohmander, 1942);
Eilica Keyserling, 1891 (=Caridrassus Bryant, 1940] (=Gnaphosoides Hogg, 1896] (=Gytha Keyserling, 1891] (=Laronia Simon, 1893);
Eomactator Petrunkevitch, 1958 (Fssil);
*Eomactator mactatus (Petrunkevitch, 1958) (Fssil);
Epicharitus Rainbow, 1916;
Epikurtomma Tucker, 1923;
Fedotovia Charitonov, 1946: 24;
Gertschosa Platnick & Shadab, 1981b: 176;
Gnaphosa Latreille, 1804 (=Cylphosa Chamberlin, 1939);

 Gnaphosinae . 
Pocock, 1898
Haplodrassus Chamberlin, 1922;
Hemicloea Thorell, 1870;
Herpyllus Hentz, 1832 (=Bonna O. Pickard-Cambridge, 1898);
Hitobia Kamura, 1992b: 123;
Homoeothele Simon, 1908;
Hongkongia Song & Zhu, 1998a: 104;
Hypodrassodes Dalmas, 1919;
Intruda Forster, 1979: 66;
Kaitawa Forster, 1979: 59;
Kirmaka Roewer, 1961c: 22;
Kishidaia Yaginuma, 1960: append. 7;
Ladissa Simon, 1907;

 Laroninae .
Laronius Platnick & Deeleman-Reinhold (a Deeleman-Reinhold 2001: 541);
Latonigena Simon, 1893;
Leptodrassus Simon, 1878;
Litopyllus Chamberlin, 1922 (=Paramyrmecion Bryant, 1940];
Maniana Strand, 1906;
Massula Petrunkevitch, 1942 (Micariinae Simon 1903. Fssil, Oligoc);
*Massula klebsi (Petrunkevitch, 1942) (Fssil);
Matua Forster, 1979: 57;
Megamyrmaekion Wider, 1834;
Melicymnis Simon, 1885 (Nomen dubium; espcies tipus M. bicolor Simon 1885e: 23);
Micaria Westring, 1851 (=Micariolepis Simon, 1879);

 Micariinae .
Microdrassus Dalmas, 1919;
Microsa Platnick & Shadab, 1977a: 193;
Micythus Thorell, 1897;
Minosia Dalmas, 1921 (=Crosbyellum Strand, 1934);
Minosiella Dalmas, 1921;
Moreno Mello-Leito, 1940;
Nauhea Forster, 1979: 60;
Nodocion Chamberlin, 1922 (=Liodrassus Chamberlin, 1935);
Nomisia Dalmas, 1921;
Notiodrassus Bryant, 1935;
Odontodrassus Jzquel, 1965: 296;
Orodrassus Chamberlin, 1922;
Palaeodrassus Petrunkevitch, 1922 (Fssil);
**Palaeodrassus ingenua (Scudder, 1890) (Fssil) (=Titanoeca ingenua Scudder, 1890);
Parabonna Mello-Leito, 1947;
Parasyrisca Schenkel, 1963: 261;
Phaeocedus Simon, 1893;
Poecilochroa Westring, 1874;
Pseudodrassus Caporiacco, 1935;
Pterochroa Benoit, 1977c: 52;
Pterotricha Kulczynski, 1903;
Pterotrichina Dalmas, 1921;
Sanitubius Kamura, 2001b: 193;
Scopoides Platnick, 1989: 482 (=Scopodes Chamberlin, 1922);
Scotocesonia Caporiacco, 1947;
Scotognapha Dalmas, 1920;
Scotophaeoides Schenkel, 1963: 49;
Scotophaeus Simon, 1893;
Sergiolus Simon, 1891;
Sernokorba Kamura, 1992b: 120;
Setaphis Simon, 1893;
Shiragaia Paik, 1992f: 2;
Sidydrassus Esyunin & Tuneva, 2002: 176;
Sillemia Reimoser, 1935;
Siruasus Roewer, 1961c: 12;
Smionia Dalmas, 1920;
Sosticus Chamberlin, 1922 (=Sostogeus Chamberlin & Gertsch, 1940);
Symphanodes Rainbow, 1916;
Synaphosus Platnick & Shadab, 1980a: 21;
Taieria Forster, 1979: 48;
Talanites Simon, 1893 (=Drassyllochemmis Gertsch & Davis, 1936] (=Rachodrassus Chamberlin, 1922);
Titus O. Pickard-Cambridge, 1901;
Trachyzelotes Lohmander, 1944 (=Simonizelotes Marinaro, 1967);
Trephopoda Tucker, 1923;
Trichothyse Tucker, 1923;
Tuvadrassus Marusik & Logunov, 1995b: 194;
Upognampa Tucker, 1923;
Urozelotes Mello-Leito, 1938;
Vectius Simon, 1897;
Xenoplectus Schiapelli & Gerschman, 1958a: 222;
Xerophaeus Purcell, 1907;
Zelominor Snazell & Murphy, 1997: 260;
Zelotes  Gistel, 1848 (=Scotophinus Simon, 1905) (=Zavattarica Caporiacco, 1941);

 Zelotinae .
Zimiromus Banks, 1914;

 Incertae sedis .
Joshidaia Kishida, (Yaginuma a Brignoli 1983c: 561);
Oenosomum Kishida, (Yaginuma a Brignoli 1983c: 561);
Allodrassus Strand, 1906;
Allozelotes Yin & Peng, 1998: 260;
Amazoromus Brescovit & Hfer, 1994b: 65;
Amusia Tullgren, 1910;
Aneplasa Tucker, 1923;
Anzacia Dalmas, 1919 (=Adelphodrassus Rainbow, 1920);
Aphantaulax Simon, 1878;
Apodrassodes Vellard, 1924;
Apodrassus Chamberlin, 1916;
Apopyllus Platnick & Shadab, 1984: 2;
Aracus Thorell, 1887;
Asemesthes Simon, 1887;
Asiabadus Roewer, 1961c: 25;
Australoechemus Schmidt & Piepho (a Schmidt, Geisthardt & Piepho 1994: 101);
Battalus Karsch, 1878;
Benoitodes Platnick, 1993c: 642 (=Actaeodes Benoit, 1977);
Berinda Roewer, 1928;
Berlandina Dalmas, 1922;
Cabanadrassus Mello-Leito, 1941;
Callilepis Westring, 1874;
Camillina Berland, 1919;
Captrix Petrunkevitch, 1942 (Fssil);
*Captrix lineata (Koch & Berendt, 1854) (Fssil d'ambre del Bltic) (=Textrix lineata Koch & Berendt, 1854);
Ceryerda Simon, 1909;
Cesonia Simon 1893 (=Eilicina Bryant, 1940);
Cladothela Kishida, 1928: 32;
Coillina Yin & Peng, 1998: 264;
Coreodrassus Paik, 1984: 49;
Cryptodrassus Miller, 1943;
Cubanopyllus Alayn & Platnick, 1993: 4;
Desultor Petrunkevitch, 1942 (Fssil; Oligoc);
*Desultor depressus (Petrunkevitch, 1942) (Fssil);
Diaphractus Purcell, 1907;
Drassodes Westring, 1851 (=Geodrassus Chamberlin, 1922]) (=Mesklia Roewer, 1928);

 Referncies .
 The World Spider Catalog, V7.5;

 Vegeu tamb .
 Gnafsid;
 Llista d'espcies de gnafsids;
 Classificaci de les aranyes;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="172000" title="Vbria de Reus" nonfiltered="263" processed="263" dbindex="70262">


La Vbria de Reus forma part del Seguici Festiu de Reus durant la Festa Major de la ciutat, tot i que tamb surt al carrer per altres motius.
Fou estrenada l'any 2007 en motiu del centenari del Casal Foment Nacionalista i Republic de Reus, una de les entitats fundadores d'Esquerra Republicana de Catalunya. 
Tot i tenir una vinculaci directa amb el Casal Foment, la Vbria t una colla de portadors prpia.

Caracterstiques.
 Material: Fibra de vidre;
 Any de construcci: 2007;
 Pes: 64 kg;
 Escultor: Manel Llaurad;
 Tracci: Autoportada interiorment per 1 persona;
 Punts de foc: 17 (repartits per tot el cos).
 Colla de portadors: Colla de la Vbria de Reus;
 Festes i celebracions que li sn prpies: Sant Jordi (23 d'abril), Festes de Sant Pere (29 de juny) i Festes de la Misericrdia (25 de setembre).
 Actua a ms d'aquestes: S;
 Actua fora de la poblaci: S;
 Composici musical: msica composta per Daniel Carbonell.

Enllaos externs.
Web de la Vbria de Reus





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="172002" title="Heinz Dieterich Steffan" nonfiltered="264" processed="264" dbindex="70263">


Heinz Dieterich Steffan (1943, Wmme) s un socileg i analista poltic alemany, resident actualment a Mxic. Conegut per les seves posicions d esquerra, collabora amb diverses publicacions i s assessor del president veneol Hugo Chvez.

 Vida . 

Desprs de completar els seus estudis de sociologa a Frankurt/Main i Bremen, Heinz Dieterich ha viscut i exercit la seva professi a Llatinoamrica. Des de 1977 s professor de Sociologia i Metodologia a la Universitat Autnoma Metropolitana a Mxic. Des de llavors s'ha mostrat altament interessat en la poltica i els moviments socials de Llatinoamrica, escrivint quantitat de llibres i articles al respecte.

s considerat com una de les figures ms excellents de la "Nova Escola de Bremen" de Sociologia, implementant principis de ciberntica, mecnica quntica i el principi d'equivalncia a l'esmentada disciplina.

L'any 1996 va contribuir a la creaci del mitj informatiu alternatiu Rebelion.org, del qual s collaborador habitual.

 Aportacions ideolgiques. . 

Dieterich s un dels referents de major rellevncia a l'hora d'analitzar la deriva terico-prctica de l'esquerra anticapitalista de tradici marxista posterior a la caiguda de l'URSS Les seves aportacions suposen una alternativa a la manca d'un projecte de construcci econmica, poltica i social que va patir el moviment altermundista sorgit durant la dcada dels anys 90.

A la seva obra Socialisme del Segle XXI explica la base terica del Socialisme del segle XXI, la qual troba la seva aplicaci prctica ms directa en el procs revolucionari de Veneuela i, en menor mesura, en els seus homlegs a Bolvia i l'Equador. El mateix Dieterich s assessor governamental del govern bolivari de Veneuela.

Una altra de les seves obres d'especial inters, "L Aldea Global", escrita conjuntament amb Noam Chomsky, s un llibre en contra del sistema capitalista i el pensament nic. Aquest llibre va ser promocionat prcticament a nivell mundial quan el president de Veneuela, Hugo Chvez, el va anomenar en un discurs davant de l'ONU.

 Referncies . 

1.	Veure aqu 

 Enllaos externs .
Secci d'Heinz Dieterich a Rebelin.org ;
Secci d'Heinz Dieterich a Aporrea.org;
Secci d'Heinz Dieterich a La Fogata ;
El Socialisme del Segle XXI - Llibre fonamental d'Heinz Dieterich.;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="172004" title="Smun av Skari" nonfiltered="265" processed="265" dbindex="70264">

Smun av Skari (Skar, 3 de maig de 1872 - Trshavn, 9 d'octubre de 1942) va sser un poeta, poltic i mestre feros.

Es va diplomar en magisteri l'any 1896 i va treballar com a mestre des de l'any 1899 fins al 1942.

Una de les seves obres ms famoses com a poeta s l'himne de les Illes Froe (Mtt alfagra land), anomenat normalment T alfagra land mtt ja que sn les seves primeres paraules. 

Va ser membre del parlament pel Sjlvstrisflokkurin (Partit independentista) del 1906 al 1914. 
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="172014" title="Parsis" nonfiltered="266" processed="266" dbindex="70265">

Els parsis (literalment "perses") sn els membres d'una comunitat tnica que practica el  zoroastrisme. Descendeixen dels perses zoroastrians que van emigrar al subcontinent indi als segles VII i VIII per fugir la persecuci religiosa de l'islam. Actualment habiten principalment al Pakistan (als voltants de Karachi) i a l'oest de l'ndia, especialment a la ciutat de Bombai, per encara en queden uns quants a l'actual Iran.

Vers el 2006 es calculava que a l'ndia hi havia uns 90.000 parsis, al Pakistan uns 5.200 i el seu nombre total arreu del mn s'estimava entorn dels 155.000. Molts dels indis parsis actuals es dediquen als negocis.

Al segle XVIII es van dividir en dues sectes per desavinences amb relaci al calendari, i gaireb tots els parsis d'avui dia pertanyen a una d'aquestes dues sectes. La literatura religiosa i tica dels parsis s lAvesta.

La funci clerical s hereditria i consideren que el foc s sagrat i purificador. Aix, els sacerdots mantenen en els temples un foc encs en permanncia al qual, els dies de festa, se li dediquen oracions i sacrificis. Antigament, per evitar la profanaci, els parsis deixaven els seus morts exposats sobre uns edificis anomenats "torres del silenci" i els abandonaven als voltors, per aquesta prctica ja no s'observa gaire.

Fonts.
Entrada "Parsis." Microsoft tudes 2007 . Microsoft Corporation, 2006. ;
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="172017" title="Complement de l'adjectiu" nonfiltered="267" processed="267" dbindex="70266">
El complement de l'adjectiu s una funci sintctica tradicional consistent en complementar un adjectiu per ampliar o especificar el seu significat. A l'igual que altres complements no verbals, com el complement del nom o de l'adverbi, no es defineix pel que s sin sols per a qui complementa. Les estructures majoritries sn un sintagma nominal, un sintagma preposicional o un adverbi, tot i que es pot donar en tota una oraci o amb altres categories gramaticals. Un exemple en catal seria la frase "No s capa d'una cosa aix"


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="172018" title="Siberut" nonfiltered="268" processed="268" dbindex="70267">
Siberut s l'illa la ms gran i la ms septentrional de l'arxiplag de Mentawai, a l'altura de la costa oest de Sumatra, a l'oce ndic, a Indonsia. La seva superfcie s de 4.030 km, dels quals 1.905 km estan dedicats a la selva del parc nacional de Siberut. L'illa s la casa ms important del poble Mentawai. La principal ciutat s Muarasiberut, al sud-est.

Les illes ms petites adjacents a Siberut inclouen Karamajet i Masokut, que sn a l'estret de Bungalaut, al sud de l'illa.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="172020" title="Citernid" nonfiltered="269" processed="269" dbindex="70268">


Els citernids (Cithaeronidae) sn una famlia d'aranyes araneomorfes, que formen part dels gnafosodeu (Gnaphosoidea), una superfamlia formada per set famlies entre les quals destquen pel seu nombre d'espcies els gnafsids (1.975) i els prodidmids (299).

 Sistemtica .
La famlia compta, fins al 2 de novembre de 2006, amb 2 gneres i 6 espcies. Inthaeron s propi de l'ndia, el gnere Cithaeron es troba a frica, ndia, parts d'Eursia i Austrlia.

 Cithaeron .
O. P.-Cambridge, 1872
 Cithaeron delimbatus Strand, 1906 (frica Oriental);
 Cithaeron indicus Platnick & Gajbe, 1994 (ndia);
 Cithaeron jocqueorum Platnick, 1991 (Costa d'Ivori);
 Cithaeron praedonius O. P.-Cambridge, 1872 (Grcia, Lbia fins a Malisia, Austrlia);
 Cithaeron reimoseri Platnick, 1991 (Etipia);

 Inthaeron .
Platnick, 1991
 Inthaeron rossi Platnick, 1991 (ndia);

 Referncies .
 The World Spider Catalog, V7.5;
Platnick, N.I. (2002): "A revision of the Australasian ground spiders of the families Ammoxenidae, Cithaeronidae, Gallieniellidae, and Trochanteriidae (Araneae, Gnaphosoidea)". Bulletin of the AMNH 271 PDF (26Mb) Abstract ;

 Vegeu tamb .
 Gnafosodeu;
 Classificaci de les aranyes;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="172023" title="Sir Benfro" nonfiltered="270" processed="270" dbindex="70269">


Sir Benfro (en angls, Pembrokeshire) s un comtat del sud-oest de Galles.

 Geografia .
Sir Benfro s un comtat galls de costa, unit a la resta del pas pels comtats de Ceredigion al nord-est i pel de Sir Gaerfyrddin a l'est.


T una poblaci de 114.000 habitants, segons el cens del 2001. La seva capital administrativa i histrica s Hwlffordd; altres ciutats d'importncia sn Penfro, Doc Penfro, Aberdaugleddau, Abergwaun, Dinbych-y-Pysgod, Saundersfoot, Arberth, Neyland i Trefdraeth.  Tyddewi, a l'oest, s la ciutat ms petita de la Gran Bretanya. El seu punt ms alt es troba a Foel Cwmcerwyn (536 m d'alada).

El comtat s'enorgulleix de tenir 275 quilmetres d'una costa magnfica, amb importants zones de nidificaci d'ocells i moltes badies i platges. La major part d'aquesta extensi s la reserva natural del Parc Cenedlaethol Arfordir Penfro (Pembrokeshire Coast National Park). Aberdaugleddau, un gran estuari i port natural que s'endinsa terra endins, est format per la confluncia dels rius Cleddau Occidental (que creua Hwlffordd), Cleddau Oriental, Cresswell i Caeriw;  un pont, el Cleddau Bridge, el creua per permetre l'A477 unir Neyland i Doc Penfro: els segents ponts Cleddaus amunt sn a Hwlffordd i al Canaston Bridge.

Les badies ms importants sn les de Trefdraeth, Abergwaun i Sain Ffraid, i les illes ms grans sn Ynys B r, Ynys Dewi i Skomer.

A la zona nord del comtat hom pot visitar Mynyddoedd Y Preseli, una mplia zona de turons coberts de bruguerar, amb molts monuments prehistrics. La resta de la regi s fora plana, i la majoria de la terra est dedicada a l'agricultura.

 Histria .

El comtat fou establert en 1138 pel rei normand Esteve de Blois com a terreny de marca, amb Gilbert de Clare com a primer comte. El comtat s creuat pel mig per la lnia Landsker que en l'actualitat separa les terres predominantment galloparlants de les angloparlants. En l'edat mitjana, la frontera era ms poltica, i un gran nombre de fortaleses d'un i altre bndol en marcaven el curs.

 El comtat histric .
T una extensi de 1.599 km i la seva capital s Hwlffordd. Est envoltat pels de Sir Gaerfyrddin a l'est, Sir Aberteifi al nord-est, el Canal de Sant Jordi al nord-oest i el Canal de Bristol (Mr Hafren en galls) al sud.

 Bandera .
La bandera no oficial del comtat s una creu groga sobre camp blau. En el centre de la creu hi ha un pentgon verd amb una gran rosa Tudor vermella i blanca  .

 Govern local .
D'acord amb la Local Government Act del 1888, un consell comtal (county council) es faria crrec de les funcions del Pembrokeshire Quarter Sessions. Aquest consell, i el propi comtat administratiu, foren abolits per la Local Government Act del 1972, que a petici de les autoritats locals divid l'extensi en dos districtes englobats en el nou comtat de Dyfed: South Pembrokeshire i Preseli . La Local Government (Wales) Act del 1994 restabl l'antiga situaci i Sir Benfro es convert en una Autoritat Unitria.

 Agricultura, ramaderia i pesca .
Un clima suau permet que collites com les de les famoses patates noves arribin a les botigues britniques abans que les collides en altres parts de Gran Bretanya. Altres activitats agrcoles sn la ramaderia per la obtenci de llet i formatge, la cria d'ovelles, la ramaderia per a carn i determinats cultius, com la colza. Un progressiu descens de la rendibilitat agrcola ha portat a una diversificaci cap a productes nous i l'explotaci d'activitats turstiques paralleles. De 1700 km de terra, vora 126,000 (74%) estan dedicats a l'agricultura; la major part (60%) sn prats i noms un 26% est cultivat. La renda agrcola est per sota de la mitjana del Regne Unit, per el sector encara dna feina a 7.000 treballadors.

La potent indstria pesquera que hi havia hagut en la zona d'Aberdaugleddau ha disminut fora, encara que s'hi mant una certa activitat de comercialitzaci.

 Llocs d'inters .


 Enllaos .
 Plana del county council de Sir Benfro ;
 Campanya per a la protecci del Galles rural ;
 Sender Pembrokeshire Coast Path ;
 Parc Cenedlaethol Arfordir Penfro Pembrokeshire Coast National Park ;

 Notes .



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="172028" title="Sipura" nonfiltered="271" processed="271" dbindex="70270">
Sipura, o Sipora, s la ms petita i la ms desenvolupada de les quatre illes de l'arxiplag de Mentawai amb noms 845 km. A l'illa hi ha la capital de l'arxiplag, Tua Pejat. Aproximadament noms resta un 15% de la selva original de l'illa.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="172033" title="Konstantn Rokossovski" nonfiltered="272" processed="272" dbindex="70271">


Konstantn Konstantinovitx Rokosovski (rus:                                       ) (21 de desembre de 1896 - 3 d'agost de 1968) va ser un comandant militar sovitic durant la II Guerra Mundial i Ministre de Defensa polons, guanyador de l'Orde de la Victria i Heroi de la Uni Sovitica.

 Biografia .

El lloc de naixement de Rokossovsky no est clar, car algunes fonts el situen a Varsvia, mentre que d'altres el situen a Velikiye Luki, al nord de Rssia (i que la seva famlia es mud a Varsvia poc desprs). La seva famlia era membre de la noblesa polonesa, y havien diversos membres de la cavalleria. Tanmateix, el seu pare era un treballador del ferrocarril. Orfe als 14 anys, comena a treballar a una fbrica i poc temps desprs comena com aprenent de picapedrer (molt temps desprs, el govern de la Repblica Popular de Polnia ho aprofit per dir que Rokosovski havia ajudat a construir el pont de Poniatowki, de Varsvia. En algun moment d'aquesta etapa decid russificar el seu nom canviant el patronmic Ksaverovich a Konstantinovich, amb l'esperana que li facilitaria la seva carrera a l'Imperi Rus.

 Carrera militar inicial .

Amb l'esclat de la I Guerra Mundial, Rokossovsky s'un a l'Exrcit Rus, servint com a sots-oficial a un regiment de dragons. Al 1917s'afili al Partit Bolxevic i aviat entr a l'Exrcit Roig. Durant la Guerra Civil Russa avan fins al rang de comandant. En les campanyes contra l'Exrcit Blanc de l'Almirall Koltxak, reb la llavors mxima condecoraci sovitica, l'Orde de la Bandera Roja. Al 1920 particip en la Guerra Poloneso-Sovitica.

Desprs de la Guerra Civil, Rokossovsky estudi a l'Acadmia Militar de Frunze i fou comandant superior de cavalleria a l'Exrcit Roig. Durant la dcada del 20 la seva divisi s'estigu a Monglia. Al 1929, d'acord amb el govern xins, prengu part en la defensa del Ferrocarril Oriental contra els senyors de la guerra.

A inicis de la dcada dels 30, Rokossovsky va ser el primer en adonar-se del potencial dels assalts blindats. Advoc per la creaci d'un fort cos blindat per l'Exrcit Roig. L' encesa promoci d'aquesta idea li port molts conflictes amb diversos dels vells comandants de l'Exrcit Roig, especialment de Semi Budionni, que encara recolzava les tctiques de cavalleria clssiques. Sembla que aquest va ser un dels motius pels qual es va transformar en un objectiu durant les purgues.

 La Gran Purga .

Rokossovsky era un comandant superior fins al 1937, quan va ser capturat durant la Gran Purga estalinista i acusat de  connexions amb la intelligncia estrangera . Desprs d'interrogatoris i tortures (que van comportar la prdua de 9 dents, 3 costelles trencades, que li arranquessin les ungles i 3 simulacres d'afusellament), va ser enviat a un camp de treball a Norlisk, on s'hi va estar fins al mar de 1940, quan va ser alliberat sense explicaci, aparentment en preparaci a la Segona Guerra Mundial. Primer va estar una temporada al balneari de Sochi a la costa del Mar Negre, i desprs d'una trobada amb Stalin va tornar a lluir el rang de Comandant de Cos a la Regi Militar de Kev.

 La Gran Guerra Patritica .

Quan l'Alemanya nazi enva l'Uni Sovitica al juny de 1941, Rokossovski esdevingu comandant del 16 Exrcit estacionat prop d'Smolensk. Durant la dura lluita de l'hivern de 1941-42, Rokossovsky jug un paper clau durant la Batalla de Moscou a les ordres del Mariscal Jkov. A inicis de 1942 fou traslladat al Front de Briansk. All lluita amb el flanc dret de les forces sovitiques mentre que els alemanys es dirigien cap al Don i Stalingrad a l'estiu de 1942. Durant la Batalla de Stalingrad Rokossovski, comandant el Front del Don, comand l'ala nord del contraatac sovitic que encercl el 6 Exrcit alemany del mariscal Paulus i que feu possible la victria sovitica. Al 1943, desprs de ser nomenat comandant del Front Central, condu amb xit la operacions defensives al sortint de Kursk, i lider el contraatac sovitic que derrot la darrera gran ofensiva alemanya al Front Oriental i permet als exrcits sovitics avanar fins a Kev. El Front Central va ser reanomenat 1r Front de Bielorssia, amb el que l'exrcit sovitic penetr a Bielorssia i a Polnia. Desprs de l'xit de l'Operaci Bagration, la reputaci de Rokossovski qued assegurada, i desprs d'aniquilar les forces sovitiques, els exrcits de Rokossovski arribaren a la riba est del Vstula, tocant a Varsvia. Per aquestes victries va ser elevat al rang de Mariscal de la Uni Sovitica.

Mentre que les tropes de Rokossovsky descansaven junt al Vstula, tingu lloc la Sublevaci de Varsvia (agost/octubre 1944), a crrec de l'Exrcit Local Polons (AK) sota les ordres del Govern Polons a l'exili a Londres. Donat que els objectius de l'AK eren alliberar la ciutat abans de l'arribada dels sovitics per evitar l'establiment d'un govern comunista, Stalin orden a Rokossovski no ajudar als nacionalistes polonesos, ordres que ell obe. Hi ha molta especulaci sobre quins eren realment els sentiments de Rokossovski en aquesta decisi.
Al novembre de 1944 fou traslladat al 2n Front de Bielorssia, que avana cap a la Prssia Oriental i pel nord de Polonia fins a Oder at Sttetin. A finals d'abril enlla amb les forces britniques del mariscal Bernard Montgomery al nord d'Alemanya mentre que les forces de Jkov i Koniev capturaven Berln.

Postguerra.

Amb el final de la guerra, Rokossovsky romangu al comandament de les forces sovitiques a Polnia. A l'octubre de 1949, amb l'establiment del govern comunista de Boles aw Beirut a Polnia, Rokossovsky, d'acord amb les ordres d'Stalin, esdevingu el Ministre de Defensa Nacional Polons, amb el ttol adicional de Mariscal de Polnia. Juntament amb Rokossovsky, centenars d'oficials sovitics van ser posats al crrec de gaireb totes les unitats militars poloneses, b com a oficials comandants o b com a consellers.

Al 1952 esdevingu President del Consell de Ministres de la Repblica Popular de Polnia. Si b era nominalment polons, Rokossovsky no havia viscut a Polnia durant 35 anys, i molts el veien com un emissari sovitic al pas, especialment quan veien que ni tan sols parlava polons. Va ser responsable de la supressi del moviment de resistncia polons i de la estalinitzaci i la sovietitzaci de Polnia i especialment de l'exrcit. Com a comandant superior de l'exrcit, introdu diversos mtodes de supressi d'activitats anti-sovitiques, sent la ms notria els batallons de treball, on tots aquells no considerats gaire segurs polticament ren enviats (estimant-se que uns 200.000 homes van ser enviats a treballar a aquests batallons en condicions infrahumanes, sovint a les mines de carb i urani o a les pedreres)
Al 1956, durant les protestes de Pozna  contra la presncia sovitica, Rokossovsky aprov l'enviament d'unitats militars contra els manifestants, acci que s'estima que provoc uns 74 civils morts.

Quan els reformadors comunistes de W adys aw Gomu ka van intentar assolir el poder a Polnia al 1956, Rokossovsky va anar a Moscou per intentar convncer a Nikita Khrushchev per usar la fora contra els polonesos, per desprs de les negociacions entre Gromulka i Khrushchev, Rokossovsky torn a la Uni Sovitica, on se li va restaurar el seu rang de Mariscal de la Uni Sovitica.

Al 1957 fou nomenat Adjunt al Comissari de Defensa i Comandant del Districte Militar Transcaucsic; al 1958 esdevingu Cap Inspector del Ministeri de Defensa, crrec que ocup fins als seu retir a l'abril de 1962.

Mor a l'agost de 1968, amb 74 anys, i est enterrat a la Plaa Roja de Moscou, prop del Kremlin.

 Dates de promocions .

 General Leytenant (Major General) - setembre de 1941;
 General Polkovnik (Tinent General) - 15 de gener de 1943;
 General Armiyi (General) - 28 d'abril de 1943;
 Marshal Sovietskovo Soyuza (Mariscal de la Uni Sovitica) - 29 de juny de 1944;

 Condecoracions .

 Heroi de la Uni Sovitica (2) ;
 Orde de la Victria;
 Orde de Lenin (6) ;
 Orde de la Bandera Roja (6) ;
 Orde de Suvorov ;
 Orde de la Revoluci d'Octubre ;
 Medalla del 20 Aniversari de l'Exrcit Roig ;
 Medalla de la defensa de Moscou;
 Medalla de la defensa de Stalingrad ;
 Medalla de la defensa de Kev ;
 Medalla per l'Alliberament de Varsvia ;
 Medalla per la Conquesta de Knigsberg;
 Medalla de la victria sobre Alemanya en la Gran Guerra Patritica 1941-1945;
 Medalla del 30 Aniversari de l'Exrcit i l'Armada Sovitics;
 Medalla del 40 Aniversari de les Forces Armades Sovitiques;
 Medalla del 800 Aniversari de Moscou ;
 Orde Virtuti Militari (Polnia) ;
 Comandant de l'Orde del Bany (UK) ;
 Gran Oficial de la Legi d'Honor (Frana) ;
 Cap Comandant de la Legi del Mrit (EUA);















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="172035" title="Portland (desambiguaci)" nonfiltered="273" processed="273" dbindex="70272">

Geografia;
Una ciutat de l'estat d'Oregon als EUA; vegeu Portland.
Una ciutat de l'estat de Maine als EUA, vegeu Portland (Maine);
Una illa del Regne Unit al canal de la Mnega; vegeu illa de Portland ;
Una parrquia del comtat de Surrey a Jamaica; vegeu Portland (Jamaica);
Un gratacels de Londres, la Portland House.
Tecnologia;
Un tipus de ciment, el ciment portland.
Esport;
Un equip de bsquet navarrs, el Portland San Antonio.
Cinema;
Portland (pellicula), director Matthew Mishory;































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="172036" title="Federaci Sardanista de Catalunya" nonfiltered="274" processed="274" dbindex="70273">
La Federaci Sardanista de Catalunya s una associaci que es va constituir al maig de 1990 a la ciutat de Barcelona, i t la vocaci de reunir totes les entitats i treballar per la normalitzaci del fet sardanista. Est presidida per Bartomeu Duran.

Fou fundada pels representants d'una vintena d'entitats del moviment sardanista d'arreu de Catalunya, i actualment en formen part 349 entitats sardanistes. Amb aquesta xifra, s la segona en nombre de les 28 federacions culturals recollides, just per darrere de la Federaci Catalana d'Entitats Corals (421 adherits) i per davant de l'Agrupaci de Colles Geganteres de Catalunya (308).

Mensualment l'associaci edita un butllet anomenat "Infosardana" i disposa de la secci "Sardamania" en el seu web a travs del qual informa de les activitats i les ltimes notcies relacionades amb la sardana.

L'any 2001 fou guardonada amb el Premi Nacional de Cultura Popular concedit per la Generalitat de Catalunya.

Referncies.


Enllaos externs.
  Pgina oficial de la Federaci sardanista de Catalunya;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="172037" title="Llista d'espcies d'estifdids" nonfiltered="275" processed="275" dbindex="70274">
Aquesta s la llista d'espcies de estifdids, una famlia d'aranyes araneomorfes. Cont la informaci recollida fins el 28 d'octubre de 2006 i hi ha citats 13 gneres i 49 espcies, i una gran part pertanyen al gnere Cambridgea amb 31 espcies. 

La major part es troben a Nova Zelanda i Austrlia, a excepci de dues espcies del gnere Ischalea que sn prpies de Madagascar (I. incerta) i la illa Maurici (I. longiceps).


 Baiami .
Baiami, Lehtinen, 1967
 Baiami brockmani Gray, 1981 (Oest d Austrlia);
 Baiami glenelgi Gray, 1981 (Victria);
 Baiami loftyensis Gray, 1981 (Sud d Austrlia);
 Baiami montana Gray, 1981 (Oest d Austrlia);
 Baiami stirlingi Gray, 1981 (Oest d Austrlia);
 Baiami storeniformis (Simon, 1908) (Oest d Austrlia);
 Baiami tegenarioides (Simon, 1908) (Oest d Austrlia);
 Baiami torbayensis Gray, 1981 (Oest d Austrlia);
 Baiami volucripes (Simon, 1908) (Oest d Austrlia);

 Barahna . 
Barahna, Davies, 2003
 Barahna booloumba Davies, 2003 (Queensland, Nova Galles del Sud);
 Barahna brooyar Davies, 2003 (Queensland);
 Barahna glenelg Davies, 2003 (Victria);
 Barahna myall Davies, 2003 (Nova Galles del Sud);
 Barahna scoria Davies, 2003 (Queensland);
 Barahna taroom Davies, 2003 (Queensland);
 Barahna toonumbar Davies, 2003 (Nova Galles del Sud);
 Barahna yeppoon Davies, 2003 (Queensland, Nova Galles del Sud);

 Borrala .
Borrala, Gray & Smith, 2004
 Borrala dorrigo Gray & Smith, 2004 (Nova Galles del Sud);
 Borrala longipalpis Gray & Smith, 2004 (Nova Galles del Sud);
 Borrala webbi Gray & Smith, 2004 (Nova Galles del Sud);
 Borrala yabbra Gray & Smith, 2004 (Nova Galles del Sud);

 Cambridgea .
Cambridgea, L. Koch, 1872
 Cambridgea agrestis Forster & Wilton, 1973 (Nova Zelanda);
 Cambridgea ambigua Blest & Vink, 2000 (Nova Zelanda);
 Cambridgea annulata Dalmas, 1917 (Illes Chatham);
 Cambridgea antipodiana (White, 1849) (Nova Zelanda);
 Cambridgea arboricola (Urquhart, 1891) (Nova Zelanda);
 Cambridgea australis Blest & Vink, 2000 (Nova Zelanda);
 Cambridgea decorata Blest & Vink, 2000 (Nova Zelanda);
 Cambridgea elegans Blest & Vink, 2000 (Nova Zelanda);
 Cambridgea elongata Blest & Vink, 2000 (Nova Zelanda);
 Cambridgea fasciata L. Koch, 1872 (Nova Zelanda);
 Cambridgea foliata (L. Koch, 1872) (Nova Zelanda);
 Cambridgea inaequalis Blest & Vink, 2000 (Nova Zelanda);
 Cambridgea insulana Blest & Vink, 2000 (Nova Zelanda);
 Cambridgea longipes Blest & Vink, 2000 (Nova Zelanda);
 Cambridgea mercurialis Blest & Vink, 2000 (Nova Zelanda);
 Cambridgea obscura Blest & Vink, 2000 (Nova Zelanda);
 Cambridgea occidentalis Forster & Wilton, 1973 (Nova Zelanda);
 Cambridgea ordishi Blest & Vink, 2000 (Nova Zelanda);
 Cambridgea pallidula Blest & Vink, 2000 (Nova Zelanda);
 Cambridgea peculiaris Forster & Wilton, 1973 (Nova Zelanda);
 Cambridgea peelensis Blest & Vink, 2000 (Nova Zelanda);
 Cambridgea plagiata Forster & Wilton, 1973 (Nova Zelanda);
 Cambridgea quadromaculata Blest & Taylor, 1995 (Nova Zelanda);
 Cambridgea solanderensis Blest & Vink, 2000 (Nova Zelanda);
 Cambridgea ramsayi Forster & Wilton, 1973 (Nova Zelanda);
 Cambridgea reinga Forster & Wilton, 1973 (Nova Zelanda);
 Cambridgea secunda Forster & Wilton, 1973 (Nova Zelanda);
 Cambridgea simoni Berland, 1924 (Nova Calednia);
 Cambridgea sylvatica Forster & Wilton, 1973 (Nova Zelanda);
 Cambridgea tuiae Blest & Vink, 2000 (Nova Zelanda);
 Cambridgea turbotti Forster & Wilton, 1973 (Nova Zelanda);

 Corasoides .
Corasoides, Butler, 1929
 Corasoides australis Butler, 1929 (Victria);

 Ischalea .
Ischalea, L. Koch, 1872
 Ischalea incerta (O. P.-Cambridge, 1877) (Madagascar);
 Ischalea longiceps Simon, 1898 (Maurici);
 Ischalea spinipes L. Koch, 1872 (Nova Zelanda);

 Nanocambridgea .
Nanocambridgea, Forster & Wilton, 1973
 Nanocambridgea gracilipes Forster & Wilton, 1973 (Nova Zelanda);
 Nanocambridgea grandis Blest & Vink, 2000 (Nova Zelanda);

 Pillara .
Pillara, Gray & Smith, 2004
 Pillara coolahensis Gray & Smith, 2004 (Nova Galles del Sud);
 Pillara griswoldi Gray & Smith, 2004 (Nova Galles del Sud);
 Pillara karuah Gray & Smith, 2004 (Nova Galles del Sud);
 Pillara macleayensis Gray & Smith, 2004 (Nova Galles del Sud);

 Procambridgea .
Procambridgea, Forster & Wilton, 1973
 Procambridgea carrai Davies, 2001 (Nova Galles del Sud);
 Procambridgea cavernicola Forster & Wilton, 1973 (Nova Galles del Sud);
 Procambridgea grayi Davies, 2001 (Nova Galles del Sud, Nova Zelanda);
 Procambridgea hilleri Davies, 2001 (Queensland);
 Procambridgea hunti Davies, 2001 (Nova Galles del Sud);
 Procambridgea kioloa Davies, 2001 (Nova Galles del Sud);
 Procambridgea lamington Davies, 2001 (Queensland);
 Procambridgea montana Davies, 2001 (Queensland, Nova Galles del Sud);
 Procambridgea monteithi Davies, 2001 (Nova Galles del Sud);
 Procambridgea otwayensis Davies, 2001 (Victria);
 Procambridgea ourimbah Davies, 2001 (Nova Galles del Sud);
 Procambridgea rainbowi Forster & Wilton, 1973 (Nova Galles del Sud);

 Stiphidion .
Stiphidion, Simon, 1902
 Stiphidion adornatum Davies, 1988 (Queensland);
 Stiphidion diminutum Davies, 1988 (Queensland);
 Stiphidion facetum Simon, 1902 (Austrlia Oriental, Tasmnia, Nova Zelanda);
 Stiphidion raveni Davies, 1988 (Nova Galles del Sud);

 Tartarus .
Tartarus, Gray, 1973
 Tartarus mullamullangensis Gray, 1973 (Oest d Austrlia);
 Tartarus murdochensis Gray, 1992 (Oest d Austrlia);
 Tartarus nurinensis Gray, 1992 (Oest d Austrlia);
 Tartarus thampannensis Gray, 1992 (Oest d Austrlia);

 Therlinya .
Therlinya, Gray & Smith, 2002
 Therlinya angusta Gray & Smith, 2002 (Queensland);
 Therlinya ballata Gray & Smith, 2002 (Nova Galles del Sud);
 Therlinya bellinger Gray & Smith, 2002 (Nova Galles del Sud);
 Therlinya foveolata Gray & Smith, 2002 (Victria);
 Therlinya horsemanae Gray & Smith, 2002 (Queensland);
 Therlinya kiah Gray & Smith, 2002 (Nova Galles del Sud, Victria);
 Therlinya lambkinae Gray & Smith, 2002 (Queensland);
 Therlinya monteithae Gray & Smith, 2002 (Queensland);
 Therlinya nasuta Gray & Smith, 2002 (Queensland);
 Therlinya vexillum Gray & Smith, 2002 (Queensland);
 Therlinya wiangaree Gray & Smith, 2002 (Queensland, Nova Galles del Sud);

 Tjurunga .
Tjurunga, Lehtinen, 1967
 Tjurunga paroculus (Simon, 1903) (Tasmnia);

 Referncies .
 The World Spider Catalog, V7.5;

 Vegeu tamb .
 Licosodeu;
 Classificaci de les aranyes;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="172039" title="Turning Point: Fall of Liberty" nonfiltered="276" processed="276" dbindex="70275">


Turning Point: Fall of Liberty s un proper videojoc d'acci en primera persona, desenvolupat per Spark Unlimited per la PlayStation 3, Xbox 360 i ordinador que tracta sobre una alternativa realitat de Winston Churchill, mort el 1936, tres anys abans que comencs la Segona Guerra Mundial. Sense el lideratge fort de Churchill, la Gran Bretanya hagus caigut en mans dels Nazis i les Forces de l'Eix, i ells haurien pogut capturar conseqentment amb xit Washington DC als Estats units. I partint que els Nazis i les forces de l'eix hagin guanyat a la Gran Bretanya doncs al videojoc va de conquerir els EUA.
No es coneix gaire sobre el videojoc. Est previst que es llanar per l'hivern del 2007.

 Argument .
Al 1931, Winston Churchill va ser atropellat per un taxi a la ciutat de Nova York en la vida real, per en realitat va sobreviure i va anar en una missi militar a les illes Britniques, en l'invasi del Tercer Reich contra les forces aliades (amb la resta d'Europa, Islndia i Groenlndia). Winston Churchill hagus pogut morir entre la lnia enemiga per Adolf Hitler va cancellar l'operaci. Per en el videojoc no s aix, sin que la batalla continua, Churchill cau abatut i les tropes de Hitler conquereixen la Gran Bretanya. Tot i que el videojoc comena en un atac sorpresa a Nova York. 
El punt crucial en aquest videojoc no s que es juga a la pell d'un soldat. No es juga amb un paper de militar sin que el personatge principal i jugable del videojoc s un ciutad. Com tamb passa amb alguns videojocs d'acci en primera persona, l'objectiu s sobreviure amb la pinzellada de la doctrina de la guerra total.


Referncies.


 Enllaos externs .
  Pgina web oficial;
  Informaci del joc a la web del publicador;
  Article a Gamespot;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="172041" title="Glria Marcos i Mart" nonfiltered="277" processed="277" dbindex="70276">



Glria Marcos i Mart (Valncia, 8 d'abril del 1950) s la coordinadora general d'Esquerra Unida del Pas Valenci des de desembre de 2003.

 Biografia .
Va nixer el 1950 i s llicenciada en filosofia i lletres, ha estat professora de geografia i histria en diversos instituts de Formaci Professional (Valncia, Port de Sagunt, Quart de Poblet i Burjassot). 

Va participar activament en les reivindicacions del professorat fins a la creaci de la Federaci d'Ensenyament de CCOO, a la qual es va afiliar en 1978 i va ser secretria d'Acci Sindical des de 1987 fins a 1991. Va ser presidenta de la Junta de Personal de Centres Docents no-universitaris de la provncia de Valncia des de 1987 fins a 1990. 

Va ser diputada autonmica d'EUPV durant dues legislatures, des de 1991 fins a 1999. Va pertnyer al Consell d'Administraci de RTVV des de 1999 fins a 2007 a proposta d'EUPV. 

Pertany al Consell Poltic Federal i a la presidncia federal de Izquierda Unida. 

En les eleccions autonmiques de 2007 va ser la candidata a la presidncia de la Generalitat Valenciana per la coalici nacionalista i d'esquerres Comproms pel Pas Valenci, sent triada diputada per la provncia de Valncia. Al mes de maig de 2008 va ser expulsada del Grup Parlamentari Comproms pel Pas Valenci per decisi majoritria dels components d'aquest grup parlamentari.






 Enllaos externs .
Bitcola de Glria Marcos;
Web d'EUPV;
Web de CPV;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="172042" title="Llista d'espcies de trecaleids" nonfiltered="278" processed="278" dbindex="70277">
Aquesta s la llista d'espcies de trecaleids, una famlia d'aranyes araneomorfes. Cont la informaci recollida fins el 20 de novembre de 2006 i hi ha citats 15 gneres i 75 espcies. Totes les espcies sn d'Amrica del Sud i Amrica Central, a excepci de Shinobius orientalis que s endmica del Jap. .


 Gneres i espcies .
 Amapalea . 
Silva & Lise, 2006
 Amapalea brasiliana Silva & Lise, 2006 (Brasil);

 Barrisca . 
Chamberlin & Ivie, 1936
 Barrisca kochalkai Platnick, 1978 (Colmbia, Veneuela);
 Barrisca nannella Chamberlin & Ivie, 1936 (Panam, Colmbia, Per);

 Demelodos . 
Mello-Leito, 1943
 Demelodos iheringi Mello-Leito, 1943 (Brasil);

 Dossenus . 
Simon, 1898
 Dossenus fidelis Mello-Leito, 1921 (Brasil);
 Dossenus fluminensis (Mello-Leito, 1917) (Brasil);
 Dossenus longipes Mello-Leito, 1941 (Argentina);
 Dossenus marginatus Simon, 1898 (Trinidad, Brasil);
 Dossenus marginellus Badcock, 1932 (Brasil);
 Dossenus redundans Platnick, 1993 (Brasil);

 Dyrines . 
Simon, 1903
 Dyrines lineatipes Petrunkevitch, 1925 (Panam);
 Dyrines rubrosignatus Mello-Leito, 1943 (Brasil);
 Dyrines striatipes (Simon, 1898) (Veneuela);
 Dyrines taeniatus (Mello-Leito, 1943) (Brasil);

 Enna . 
O. P.-Cambridge, 1897
 Enna approximata (O. P.-Cambridge, 1893) (Panam);
 Enna estebanensis (Simon, 1898) (Veneuela);
 Enna jullieni (Simon, 1898) (Panam, Veneuela);
 Enna minor Petrunkevitch, 1925 (Panam);
 Enna nesiotes Chamberlin, 1925 (Mxic);
 Enna velox O. P.-Cambridge, 1897 (Mxic);

 Heidrunea . 
Brescovit & Hfer, 1994
 Heidrunea arijana Brescovit & Hfer, 1994 (Brasil);
 Heidrunea irmleri Brescovit & Hfer, 1994 (Brasil);
 Heidrunea lobrita Brescovit & Hfer, 1994 (Brasil);

 Hesydrus . 
Simon, 1898
 Hesydrus aurantius (Mello-Leito, 1942) (Per, Bolvia);
 Hesydrus canar Carico, 2005 (Colmbia, Equador, Per);
 Hesydrus caripito Carico, 2005 (Veneuela);
 Hesydrus chanchamayo Carico, 2005 (Per);
 Hesydrus habilis (O. P.-Cambridge, 1896) (Guatemala, Costa Rica, Panam);
 Hesydrus palustris Simon, 1898 (Equador, Per, Bolvia (possiblement Panam, Argentina));
 Hesydrus yacuiba Carico, 2005 (Bolvia);

 Magnichela . 
Silva & Lise, 2006
 Magnichela santaremensis Silva & Lise, 2006 (Brasil);

 Neoctenus . 
Simon, 1897
 Neoctenus comosus Simon, 1897 (Brasil);
 Neoctenus eximius Mello-Leito, 1938 (Brasil);
 Neoctenus finneganae Mello-Leito, 1948 (Guyana);
 Neoctenus Pervianus (Chamberlin, 1916) (Per);

 Paradossenus . 
F. O. P.-Cambridge, 1903
 Paradossenus andinus (Simon, 1898) (Equador);
 Paradossenus caricoi Sierwald, 1993 (Guyana);
 Paradossenus corumba Brescovit & Raizer, 2000 (Brasil);
 Paradossenus longipes (Taczanowski, 1874) (Colmbia fins a Guyana, Argentina);
 Paradossenus minimus (Mello-Leito, 1940) (Brasil);
 Paradossenus protentus (Karsch, 1879) (Brasil);
 Paradossenus pulcher Sierwald, 1993 (Veneuela);
 Paradossenus Veneuelanus (Simon, 1898) (Veneuela);

Paratrechalea.
Paratrechalea Carico, 2005
 Paratrechalea azul Carico, 2005 (Brasil);
 Paratrechalea galianoae Carico, 2005 (Brasil, Argentina);
 Paratrechalea julyae Silva & Lise, 2006 (Brasil);
 Paratrechalea longigaster Carico, 2005 (Brasil, Argentina);
 Paratrechalea ornata (Mello-Leito, 1943) (Brasil, Uruguai, Argentina);
 Paratrechalea saopaulo Carico, 2005 (Brasil);
 Paratrechalea wygodzinskyi (Soares & Camargo, 1948) (Brasil);

 Rhoicinus . 
Simon, 1898
 Rhoicinus andinus Exline, 1960 (Per);
 Rhoicinus fuscus (Caporiacco, 1947) (Guyana);
 Rhoicinus gaujoni Simon, 1898 (Equador, Brasil);
 Rhoicinus lugato Hfer & Brescovit, 1994 (Brasil);
 Rhoicinus rothi Exline, 1960 (Per);
 Rhoicinus schlingeri Exline, 1960 (Per);
 Rhoicinus urucu Brescovit & Oliveira, 1994 (Brasil);
 Rhoicinus wallsi Exline, 1950 (Equador);
 Rhoicinus wapleri Simon, 1898 (Veneuela);
 Rhoicinus weyrauchi Exline, 1960 (Per);

Shinobius.
Shinobius Yaginuma, 1991
 Shinobius orientalis (Yaginuma, 1967) (Jap);

 Syntrechalea . 
F. O. P.-Cambridge, 1902
 Syntrechalea porschi Reimoser, 1939 (Costa Rica);
 Syntrechalea tenuis F. O. P.-Cambridge, 1902 (Panam);

 Trechalea . 
Thorell, 1869
 Trechalea amazonica F. O. P.-Cambridge, 1903 (Brasil);
 Trechalea boliviensis Carico, 1993 (Per, Bolvia);
 Trechalea bucculenta (Simon, 1898) (Brasil, Argentina, Bolvia);
 Trechalea connexa (O. P.-Cambridge, 1898) (Mxic);
 Trechalea extensa (O. P.-Cambridge, 1896) (Mxic fins a Panam);
 Trechalea gertschi Carico & Minch, 1981 (EUA, Mxic);
 Trechalea lomalinda Carico, 1993 (Colmbia);
 Trechalea longitarsis (C. L. Koch, 1848) (Colmbia, Equador, Per);
 Trechalea macconnelli Pocock, 1900 (Equador, Per, Brasil, Guyana, Surinam);
 Trechalea paucispina Caporiacco, 1947 (Per, Brasil, Guyana);
 Trechalea reimoseri Caporiacco, 1947 (Guyana);
 Trechalea syntrechaloides Mello-Leito, 1941 (Brasil);
 Trechalea trinidadensis Carico, 1993 (Trinidad);

 Trechaleoides . 
Carico, 2005
 Trechaleoides biocellata (Mello-Leito, 1926) (Brasil, Paraguai, Argentina);
 Trechaleoides keyserlingi (F. O. P.-Cambridge, 1903) (Brasil, Paraguai, Uruguai, Argentina);

 Referncies .
 The World Spider Catalog, V7.5;

 Vegeu tamb .
 Licosodeu;
 Classificaci de les aranyes;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="172045" title="Zrah" nonfiltered="279" processed="279" dbindex="70278">
En l'Antic Testament, Zrah (en hebreu         -         Zrah ben Y hd h) fou el fill de Jud amb Tamar i germ bess de Fares.

Segons el Gnesi, Jud s'havia quedat vidu. Durant un viatge, va mantenir relacions amb una prostituta que result ser Tamar, la seva nora disfressada. Ella es va quedar prenyada de bessonada i en nasqueren Fares i Zrah. Durant el part, Zrah va treure primer una m i la llevadora li va posar una cedeneta vermella al canell, per el primer de sortir completament fou el seu germ Fares.

Quan Jacob i tots els seus fills foren acollits a Egipte per Josep, Zrah tamb hi emigr.

All tingu cinc fills:
Zabd o Zimr. Zabd fou pare de Carm, qui al seu torn engendr Acan, el protagonista negatiu de la presa de Jeric en temps de Josu. ;
Etan. Pare d'Azari.
Eman;
Calcol;
Dera;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="172048" title="Llista d'espcies de zrids" nonfiltered="280" processed="280" dbindex="70279">
Aquesta s la llista d'espcies de zrids, una famlia d'aranyes araneomorfes. Cont la informaci recollida fins el 9 de novembre de 2006 i hi ha citats 13 gneres i 73 espcies. 

La majoria de les espcies sn prpies dels trpics (Sud-amrica, Austrlia, frica, sia). Israzorides judaeus s endmica d'Israel, i algunes espcies del gnere Zora es troben a zones ms fredes, incloent EUA, i Europa fins a Sucia.


 Gneres i espcies .
 Argoctenus . 
L. Koch, 1878
 Argoctenus aureus (Hogg, 1911) (Nova Zelanda);
 Argoctenus Austrlianus (Karsch, 1878) (Nova Galles del Sud);
 Argoctenus bidentatus (Main, 1954) (Oest d Austrlia);
 Argoctenus devisi Rainbow, 1898 (Nova Guinea);
 Argoctenus gracilis (Hickman, 1950) (Sud d Austrlia);
 Argoctenus hystriculus Simon, 1909 (Oest d Austrlia);
 Argoctenus igneus L. Koch, 1878 (Oest d Austrlia);
 Argoctenus nebulosus Simon, 1909 (Oest d Austrlia);
 Argoctenus pectinatus Hogg, 1900 (Victria);
 Argoctenus pictus L. Koch, 1878 (Austrlia);
 Argoctenus vittatus (Simon, 1889) (Austrlia, Nova Calednia);
 Argoctenus vittatus (Rainbow, 1920) (Illa Lord Howe);

 Elassoctenus . 
Simon, 1909
 Elassoctenus harpax Simon, 1909 (Oest d Austrlia);

 Hestimodema . 
Simon, 1909
 Hestimodema ambigua Simon, 1909 (Oest d Austrlia);
 Hestimodema latevittata Simon, 1909 (Oest d Austrlia);

 Hoedillus . 
Simon, 1898
 Hoedillus sexpunctatus Simon, 1898 (Guatemala);

 Israzorides . 
Levy, 2003
 Israzorides judaeus Levy, 2003 (Israel);

 Odo . 
Keyserling, 1887
 Odo abudi Alayn, 2002 (Hispaniola);
 Odo agilis Simon, 1897 (St. Thomas);
 Odo ariguanabo Alayn, 1995 (Cuba);
 Odo australiensis Hickman, 1944 (Central Austrlia);
 Odo blumenauensis Mello-Leito, 1927 (Brasil);
 Odo bruchi (Mello-Leito, 1938) (Argentina);
 Odo cubanus (Franganillo, 1946) (Cuba);
 Odo drescoi (Caporiacco, 1955) (Veneuela);
 Odo galapagoensis Banks, 1902 (Illes Galpagos);
 Odo gigliolii Caporiacco, 1947 (Guyana);
 Odo incertus Caporiacco, 1955 (Veneuela);
 Odo insularis Banks, 1902 (Illes Galpagos);
 Odo keyserlingi Kraus, 1955 (El Salvador);
 Odo lenis Keyserling, 1887 (Nicaragua);
 Odo limitatus Gertsch & Davis, 1940 (Mxic);
 Odo lycosoides (Chamberlin, 1916) (Per);
 Odo obscurus Mello-Leito, 1936 (Brasil);
 Odo patricius Simon, 1900 (Xile);
 Odo pulcher Keyserling, 1891 (Brasil);
 Odo roseus (Mello-Leito, 1941) (Argentina);
 Odo sericeus (Mello-Leito, 1944) (Argentina);
 Odo serrimanus Mello-Leito, 1936 (Brasil);
 Odo similis Keyserling, 1891 (Brasil);
 Odo tulum Alayn, 2003 (Mxic);
 Odo vittatus (Mello-Leito, 1936) (Brasil);

 Odomasta . 
Simon, 1909
 Odomasta guttipes (Simon, 1903) (Tasmnia);

 Simonus . 
Ritsema, 1881
 Simonus lineatus (Simon, 1880) (Oest d Austrlia);

 Thasyraea . 
L. Koch, 1878
 Thasyraea lepida L. Koch, 1878 (Nova Galles del Sud);
 Thasyraea ornata L. Koch, 1878 (Queensland);

 Voraptus . 
Simon, 1898
 Voraptus aerius Simon, 1898 (Congo);
 Voraptus affinis Lessert, 1925 (Sud-frica);
 Voraptus exilipes (Lucas, 1858) (Gabon);
 Voraptus extensus Lessert, 1916 (frica Oriental);
 Voraptus orientalis Hogg, 1919 (Sumatra);
 Voraptus tenellus (Simon, 1893) (Seychelles);

 Xenoctenus . 
Mello-Leito, 1938
 Xenoctenus marmoratus Mello-Leito, 1941 (Argentina);
 Xenoctenus pampeanus Mello-Leito, 1940 (Argentina);
 Xenoctenus patagonicus Mello-Leito, 1940 (Argentina);
 Xenoctenus unguiculatus Mello-Leito, 1938 (Argentina);

 Zora . 
C. L. Koch, 1847
 Zora acuminata Zhu & Zhang, 2006 (Xina);
 Zora alpina Kulczyn'ski, 1915 (Sussa, Itlia);
 Zora armillata Simon, 1878 (Europa, Rssia);
 Zora distincta Kulczyn'ski, 1915 (Europa Oriental);
 Zora hespera Corey & Mott, 1991 (EUA, Canad);
 Zora lyriformis Song, Zhu & Gao, 1993 (Xina);
 Zora manicata Simon, 1878 (Europa, Ucrana, Israel);
 Zora nemoralis (Blackwall, 1861) (Palertic);
 Zora nemoralis palmgreni Holm, 1945 (Sucia);
 Zora opiniosa (O. P.-Cambridge, 1872) (Lebanon);
 Zora parallela Simon, 1878 (Europa, Rssia);
 Zora pardalis Simon, 1878 (Europa fins a Kazakhstan);
 Zora prespaensis Drensky, 1929 (Balcans);
 Zora pumila (Hentz, 1850) (EUA);
 Zora silvestris Kulczyn'ski, 1897 (Europa fins a sia Central);
 Zora spinimana (Sundevall, 1833) (Palertic);

 Zoroides . 
Berland, 1924
 Zoroides dalmasi Berland, 1924 (Nova Calednia);

 Referncies .
 The World Spider Catalog, V7.5;

 Vegeu tamb .
 Licosodeu;
 Classificaci de les aranyes;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="172049" title="Henrik Lund" nonfiltered="281" processed="281" dbindex="70280">

Henrik Lund (29 de setembre de 1875 - 6 de juny de 1948) va sser un pintor, poeta, compositor i capell esquimal groenlands. Va compondre la lletra de l'himne de Groenlndia  Nunarput utoqqarsuanngoravit (Tu, la nostra vella terra) en groenlands.

 Enllaos externs .
Fotografia i informaci;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="172050" title="Agrupament d'Esbarts Dansaires" nonfiltered="282" processed="282" dbindex="70281">
L'Agrupament d'Esbarts Dansaires s una associaci que s'ocupa en dignificar i divulgar la dansa catalana a travs dels esbarts dansaires.

Va nixer el 19 de maig de 1985 a partir del Primer Congrs de Cultura Popular i Tradicional realitzat a Manresa i convocat pel Centre de Promoci Cultural de la Generalitat de Catalunya. Aquesta associaci ofereix assesorament tcnic i cursos de direcci i de dansa, publica peridicament llistes de danses, organitza trobades dels esbarts i promou la creaci de noves danses basades en les formes tradicionals. Actualment compta amb unes 140 entitats associades. 

Collaboradora del Centre de Promoci de la Cultura Popular i Tradicional Catalana depenent del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, tamb ho s de l'Obra del Ballet Popular.

L'any 2002 fou guardonada amb el Premi Nacional de Cultura Popular concedit per la Generalitat de Catalunya.

Enllaos externs.
  Pgina oficial de l'Agrupament d'Esbarts Dansaires;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="172052" title="Pagai Utara" nonfiltered="283" processed="283" dbindex="70282">
Pagai Utara (que significa Pagai del nord) s una de les illes de l'arxiplag de Mentawai vora la costa oest de Sumatra a Indonsia. s al sud de l'illa de Sipura i al nord de la de Pagai Selatan.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="172055" title="Pagai Selatan" nonfiltered="284" processed="284" dbindex="70283">
Pagai Selatan (que significa Pagai del sud) s una de les illes de l'arxiplag de Mentawai vora la costa oest de Sumatra a Indonsia. s al sud de l'illa de Pagai Utara.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="172057" title="Dan Andersson" nonfiltered="285" processed="285" dbindex="70284">

Dan Andersson (Skattlsberg, 1888 - Estocolm, 1920) va sser un poeta, obrer agrcola i carboner suec. 


Andersson va crixer en el si d'una famlia pobra de la provncia de Dalarna. El seu pare era d'origen fins i la seva mare tenia avantpassats valons.


L'any 1902 Dan Andersson, llavors aturat, va emigrar temporalment als Estats Units a la recerca d'una millor vida per no va trigar a retornar a la seva ptria. L'any 1914 va poder publicar el seu primer llibre i encara que escrigu poemes sobre l'esforada vida del proletariat, tamb va dedicar temps per escriure sobre religi. Va ser un escriptor molt prolfic car era capa de publicar un llibre cada any fins la seva sobtada mort l'any 1920. 


L'any 1917 Andersson es va establir a Gteborg per treballar per al peridic del Partit Democrtic i Social suec puix que coincidia amb les seves idees socialistes. 


La prematura mort d'Andersson va sser el resultat d'un enverinament accidental a l'habitaci nmero 11 de l'Hotel Hellman d'Estocolm el 1920. La seva habitaci va ser ruixada amb cianur d'hidrogen per eliminar els polls per els fums del preparat no van ser airejats convenientment i Andersson va morir mentre dormia. 

  
Fou un dels iniciadors de la literatura proletria i, entre d'altres, va escriure els segents reculls de poemes:


 Canons del carboner (1915);
 Balades negres (1917);


Llegat.


Actualment hi ha una petita esttua de Dan Andersson al centre de Gteborg. Molts dels seus poemes han estat adaptats musicalment i sn encara interpretats per artistes suecs contemporanis. L'any 2005 el msic de rock Thstrm va escriure una can sobre Dan Andersson. 


Enllaos externs.

 Obres de Dan Andersson en el Projecte Gutenberg;
Dan Andersson page a Project Runeberg;
Dan Andersson page a Kuusankoski Public Library ;


Les seves obres en llengua anglesa.

Modern Swedish Poetry Part 1 - C.D. Locock (1929) Regne Unit;
Charcoal Burner s Ballad & Other Poems - Caroline Schleef (1943) Estats Units;
Scandinavian Songs And Ballads - Martin S. Allwood (1950) Sucia;
The Poacher - Caroline Schleef (1954) Estats Units;
The Last Night In Paindalen - 	Caroline Schleef (1958)	Estats Units;
LP: Swedish Songs - Fred Lane (1975) Sucia;
Dan Andersson In English - ke Helgesson (1994) Sucia;
Poems by Dan Andersson - Mike McArthur (2003) Regne Unit;



La seva vida en llengua anglesa.

A History Of Swedish Literature - Alrik Gustafson (1961) Estats Units;
A History Of Swedish Literature - Ingemar Algulin (1989) Sucia;
A History Of Swedish Literature - Lars G. Warme (1996) Estats Units;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="172058" title="Msica Nostra" nonfiltered="286" processed="286" dbindex="70285">

Msica Nostra s un grup de msica popular format a Mallorca l'any 1981.

La formaci ha tingut com a objectius la dignificaci de la msica popular i la recuperaci del ball de bot, i ha combinat la tradici amb un tractament instrumental i harmnic contemporani. 

Components.
Msica Nostra la formen:
 Miquela Llad (veu);
 Pep Toni Rubio (flautes);
 Toni Pastor (llat);
 Pep Balaguer (guitarra);
 Bernat Cabot (viol);
 Jimmy Torres (baix);
 Hugo Scrate (percussi);

Discografia.
Ha editat deu discos:
 Ball de bot (1981);
 Vetlades d'antany (1983);
 Va de jota (1985);
 Ball a sa plaa (1988);
 Deu anys (1989);
 Giravolt (1992);
 De dia i de nit (1996);
 En directe (2000);
 Musica nostra canta Nadal (2001);
 +D26 (2007);

Referncies.


Enllaos externs.
 Web oficial de Msica Nostra;
 Els 25 anys de Msica Nostra;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="172059" title="Equip Hoyt" nonfiltered="287" processed="287" dbindex="70286">
L'Equip Hoyt sn un pare (Dick Hoyt) i un fill (Rick Hoyt, nascut en 1962) a Massachusetts que competeixen junts en maratons, triatlons i altres desafiaments fsics.  En Rick t una discapacitat adquirida al moment de nixer per falta d'oxigen al seu cervell ja que el seu cord umbilical es va enredar al voltant del seu coll, cosa que li va originar una parlisi cerebral.  En Dick el du en una cadira especial acoplada davant de la seva bicicleta, el remolca en una barca especial quan neden i l'empeny en una cadira de rodes adaptada quan corren. 

Grcies als seus pares, que van ignorar el diagnstic dels metges que van indicar que en Rick es mantindria en un estat vegetal persistent i als enginyers de la Universitat Tufts, que van reconixer que el seu sentit de l'humor indicava intelligncia, a l'edat de 12 anys en Rick va ser capa d'aprendre a usar un ordinador especial per comunicar-se, fent servir moviments del cap. Les primeres paraules que va escriure van ser "Vinga Bruins!", i llavors la famlia va entendre que en Rick era un fantic dels esports.

Van fer la seva primera carrera en 1977, una carrera benfica de 5 milles per un jugador de lacrosse lesionat, antic company d'escola d'en Rick.

En Dick s un Tinent Coronel jubilat de la Fora Armada dels Estats Units a la  Gurdia Nacional Aria.  En Rick va aconseguir un Grau acadmic de la Universitat de Boston en Educaci especial i ara treballa al Collegi de Boston. Tots dos continuen competint en carreres i sn oradors motivacionals.

Fins al juny de 2005, l'Equip Hoyt ha participat en 911 esdeveniments esportius, inloent 206 Triatlons (6 de les quals van ser competicions Ironman), 20 Duatlons i 64 Maratons, incloent 24 Maratons de Boston consecutives. Tots dos tamb van anar en bicicleta i corrent a travs de tots els Estats Units en 1992, en un recorregut de 3.735 milles que els va dur 45 dies.

Quan li van preguntar a Rick Hoyt que li agradaria donar al seu pare, va respondre que "El que ms desitjo s que el meu pare s'assegui en la cadira i jo el pugui empnyer".

 Enllaos externs .

 Lloc oficial: http://www.teamhoyt.com;

 Clips de video dels Hoyts:
 http://video.google.com/videoplay?docid=4642920755415594672&q=dick+hoyt;
 http://www.youtube.com/watch?v=8gm7XwtIJdM;
 http://www.youtube.com/watch?v=flRvsO8m_KI;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="172060" title="Llista d'espcies de zorpsids" nonfiltered="288" processed="288" dbindex="70287">
Aquesta s la llista d'espcies de zorpsids, una famlia d'aranyes araneomorfes. Cont la informaci recollida fins el 28 d'octubre de 2006 i hi ha citats 12 gneres i 76 espcies. Es troben en la zona de tot el Mediterrani, Austrlia, Nova Zelanda, i a zones concretes d'frica (Sud-frica) i sia (Corea, Jap, Iemen, Sri Lanka). Zoropsis spinimana, va ser introduda accidentalment als EUA.


 Gneres i espcies .
 Akamasia . 
Bosselaers, 2002
 Akamasia cyprogenia (Bosselaers, 1997) (Xipre);

 Birrana . 
Raven & Stumkat, 2005
 Birrana bulburin Raven & Stumkat, 2005 (Queensland);

 Devendra . 
Lehtinen, 1967
 Devendra pardalis (Simon, 1898) (Sri Lanka);
 Devendra pumilus (Simon, 1898) (Sri Lanka);
 Devendra seriatus (Simon, 1898) (Sri Lanka);

 Griswoldia . 
Dippenaar-Schoeman & Jocqu, 1997
 Griswoldia acaenata (Griswold, 1991) (Sud-frica);
 Griswoldia disparilis (Lawrence, 1952) (Sud-frica);
 Griswoldia leleupi (Griswold, 1991) (Sud-frica);
 Griswoldia meikleae (Griswold, 1991) (Sud-frica);
 Griswoldia melana (Lawrence, 1938) (Sud-frica);
 Griswoldia natalensis (Lawrence, 1938) (Sud-frica);
 Griswoldia punctata (Lawrence, 1942) (Sud-frica);
 Griswoldia robusta (Simon, 1898) (Sud-frica);
 Griswoldia sibyna (Griswold, 1991) (Sud-frica);
 Griswoldia transversa (Griswold, 1991) (Sud-frica);
 Griswoldia urbensis (Lawrence, 1942) (Sud-frica);
 Griswoldia zuluensis (Lawrence, 1938) (Sud-frica);

 Huntia . 
Gray & Thompson, 2001
 Huntia deepensis Gray & Thompson, 2001 (Oest d Austrlia);
 Huntia murrindal Gray & Thompson, 2001 (Victria);

 Kilyana . 
Raven & Stumkat, 2005
 Kilyana bicarinatus Raven & Stumkat, 2005 (Queensland);
 Kilyana campbelli Raven & Stumkat, 2005 (Nova Galles del Sud);
 Kilyana corbeni Raven & Stumkat, 2005 (Queensland);
 Kilyana dougcooki Raven & Stumkat, 2005 (Queensland);
 Kilyana eungella Raven & Stumkat, 2005 (Queensland);
 Kilyana hendersoni Raven & Stumkat, 2005 (Queensland);
 Kilyana ingrami Raven & Stumkat, 2005 (Queensland);
 Kilyana kroombit Raven & Stumkat, 2005 (Queensland);
 Kilyana lorne Raven & Stumkat, 2005 (Nova Galles del Sud);
 Kilyana obrieni Raven & Stumkat, 2005 (Queensland);

 Krukt . 
Raven & Stumkat, 2005
 Krukt cannoni Raven & Stumkat, 2005 (Queensland);
 Krukt ebbenielseni Raven & Stumkat, 2005 (Queensland);
 Krukt megma Raven & Stumkat, 2005 (Queensland);
 Krukt piligyna Raven & Stumkat, 2005 (Queensland);
 Krukt vicoopsae Raven & Stumkat, 2005 (Queensland);

 Megateg . 
Raven & Stumkat, 2005
 Megateg bartholomei Raven & Stumkat, 2005 (Queensland);
 Megateg covacevichae Raven & Stumkat, 2005 (Queensland);
 Megateg elegans Raven & Stumkat, 2005 (Queensland);
 Megateg gigasep Raven & Stumkat, 2005 (Queensland);
 Megateg lesbiae Raven & Stumkat, 2005 (Queensland);
 Megateg paulstumkati Raven & Stumkat, 2005 (Queensland);
 Megateg ramboldi Raven & Stumkat, 2005 (Queensland);
 Megateg spurgeon Raven & Stumkat, 2005 (Queensland);

 Phanotea . 
Simon, 1896
 Phanotea cavata Griswold, 1994 (Sud-frica);
 Phanotea ceratogyna Griswold, 1994 (Sud-frica);
 Phanotea digitata Griswold, 1994 (Sud-frica);
 Phanotea knysna Griswold, 1994 (Sud-frica);
 Phanotea lata Griswold, 1994 (Sud-frica);
 Phanotea latebricola Lawrence, 1952 (Sud-frica);
 Phanotea margarita Griswold, 1994 (Sud-frica);
 Phanotea natalensis Lawrence, 1951 (Sud-frica);
 Phanotea orestria Griswold, 1994 (Sud-frica);
 Phanotea peringueyi Simon, 1896 (Sud-frica);
 Phanotea sathegyna Griswold, 1994 (Sud-frica);
 Phanotea simoni Lawrence, 1951 (Sud-frica);
 Phanotea xhosa Griswold, 1994 (Sud-frica);

 Takeoa . 
Lehtinen, 1967
 Takeoa huangshan Tang, Xu & Zhu, 2004 (Xina);
 Takeoa nishimurai (Yaginuma, 1963) (Xina, Corea, Jap);

 Uliodon . 
L. Koch, 1873
 Uliodon albopunctatus L. Koch, 1873 (Nova Zelanda);
 Uliodon cervinus L. Koch, 1873 (Nova Zelanda);
 Uliodon ferrugineus (L. Koch, 1873) (Austrlia);
 Uliodon frenatus (L. Koch, 1873) (Nova Zelanda);
 Uliodon marmoreus (Hogg, 1896) (Austrlia Central);

 Zoropsis . 
Simon, 1878
 Zoropsis albertisi Pavesi, 1880 (Tunsia);
 Zoropsis beccarii Caporiacco, 1935 (Turquia);
 Zoropsis bilineata Dahl, 1901 (Mallorca, Marroc, Algria);
 Zoropsis bilineata viberti Simon, 1910 (Algria);
 Zoropsis coreana Paik, 1978 (Corea);
 Zoropsis kirghizicus Ovtchinnikov & Zonstein, 2001 (Kyrgyzstan);
 Zoropsis lutea (Thorell, 1875) (Mediterrani Oriental, Ucrana);
 Zoropsis markamensis Hu & Li, 1987 (Xina);
 Zoropsis media Simon, 1878 (Mediterrani Occidental);
 Zoropsis oertzeni Dahl, 1901 (Itlia, Grcia, Balcans);
 Zoropsis pekingensis Schenkel, 1953 (Xina);
 Zoropsis rufipes (Lucas, 1838) (Canries, Madeira);
 Zoropsis saba Thaler & van Harten, 2006 (Iemen);
 Zoropsis spinimana (Dufour, 1820) (Mediterrani fins a Rssia) (introduda als EUA);

 Referncies .
 The World Spider Catalog, V7.5;

 Vegeu tamb .
 Licosodeu;
 Classificaci de les aranyes;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="172062" title="Socialisme del segle XXI" nonfiltered="289" processed="289" dbindex="70288">


El Socialisme del Segle XXI s un concepte ideat per Heinz Dieterich Steffan, a partir de 1996, i molt difs des del 30 de gener de 2005, pel President de Veneuela, Hugo Chvez dins del marc del V Frum Social Mundial. En el procs de la revoluci bolivariana, Chvez ha assenyalat que per arribar a aquest socialisme hi haur una etapa de transici que ha denominat com "Democrcia Revolucionria".

Hugo Chvez va expressar que: "Hem assumit el comproms de dirigir la Revoluci Bolivariana cap al socialisme i contribuir a la senda del socialisme, un socialisme del segle XXI que es basa en la solidaritat, en la fraternitat, en l'amor, en la llibertat i en la igualtat" en un discurs a mitjans de l any 2006. A ms, aquest socialisme no est predefinit. Ms aviat, va dir Chvez "hem de transformar el mode de capital i avanar cap a un nou socialisme que s'ha de construir cada da".

Al seu judici per les condicions presents a l'actual mn globalitzat, aquesta transici ser bastant prolongada. Dins d'aquest concepte seria definitivament el socialisme el cam a continuar, en contra del  model neoliberal vigent avui en dia.

Segons el mxim mandatari del govern veneol caldr realitzar una transformaci profunda de l'estructura social, econmica i poltica, per que no es pot pretendre accelerar matusserament la dinmica dels canvis estructurals. Per aquest motiu ha fet un cridat a generar la discussi sobre el tema, per obrir vies en aquest sistema de vida proposat i en el procs de desenvolupament de les regions geopoltiques.

 Estructura Ideolgica . 

Heinz Dieterich, a la seva obra "Socialisme del Segle XXI" es basa en la visi de Karl Marx sobre la dinmica social i la lluita de classes, per supera la dialctica que sutenta el pensament marxista, influt pel filsof Enrique Dussel i la seva Filosofia de l Alliberament (de fet esmenta Dussel al principi de l'obra). Dieterich s partidari de la Democrcia participativa i directa, amb la qual cosa s'aparta de la teoria de la Dictadura del proletariat de Marx, assumint actituds que poguessin arribar a assemblar-se al socialisme llibertari.

Heinz Dieterich critica Marx per no haver ideat un sistema econmic viable per a la societat comunista i per establir un model esttic i absolut de la societat ideal. En canvi, dins del que denomina Socialisme del Segle XXI no hi ha una estructura absoluta i final sobre el que ha de ser una societat sense classes socials

 Praxi Terica . 

Al contrari del marxisme, Dieterich no estableix un model nic i absolut per aconseguir una societat democrctica, participativa, socialista i sense classes socials. Ms aviat estableix un marc metodolgic per elaborar el que denomina El Nou Projecte Histric (NPH) amb l'ajuda del Bloc Regional de Poder (BRP) que serien les societats o comunitats que recolzin el NPH d'una determinada societat; que actualment seria la Revoluci bolivariana de Veneuela.

 Economia d'Equivalncies .

Dieterich en el "Socialisme del Segle XXI" proposa un model econmic que no estigui basada en el preu de mercat, fonament de l'Economia de mercat i del Capitalisme, font de les asimetries socials i de la sobre explotaci de recursos naturals, segons el seu punt de vista.

Proposa el que denomina una Economia de valors fundat en el valor del treball que implica un producte o servei i no en les lleis de l'oferta i la demanda. Aquest valor del treball es mesuraria senzillament pel temps de treball que demanda un determinat producte o servei; a ms dels valors agregats a l'esmentat treball, s a dir, el temps de treball que es va utilitzar per produir les eines o serveis que s'empren en el treball mateix, la qual cosa al seu torn porta a un cicle complex de temps de treball sumats recprocament. Per solucionar el problema prctic que implica la teoria de l'Economia de valors, proposa utilitzar l anomenada Rosa de Peters.  L aplicaci d'aquest tipus d'economia, segons el punt de vista de Dieterich, posaria fi a l'explotaci de l'sser hum contra l'sser hum i trauria poder i influncia als grans capitalistes, la qual cosa produiria una veritable democrcia econmica i social; on no s'imposarien els interessos de les grans empreses per sobre l'inters general de la societat, una cosa que succeeix en totes les democrcies segons Dieterich.

El projecte d'Economia de valors no est profusament detallat en el Socialisme del Segle XXI ni considera el grau de complexitat de determinats treballs, que exigeixen especialitzacions cientfiques, i el temps de treball del qual no pot ser valorat de la mateixa manera que els treballs no especialitzats. Tampoc no considera el valor fsic de producci energtica per sobre el consum energtic d'un determinat treball (en angls conegut com EROEI), eina fonamental pel desenvolupament social, tecnolgic i hum d'una societat. Aix projecta una economia d'equivalncies on s igual el treball d'un carboner (per exemple) al d'un cientfic nuclear o al d'un psiquiatre, el qual ha originat una de les principals critiques a aquest tipus d'economies, ja que l'incentiu per estudiar cincies es perd i el desenvolupament tecnolgic i cientfic de la civilitzaci s'estanca

 Constant Reformulaci .

Heinz Dieterich Steffan, al final de la seva obra, crida a un debat obert i constructiu per millorar el projecte del Socialisme del Segle XXI, motiu pel qual indica que l'esmentada ideologia continua reformulant-se.

Dieterich actualment s l'assessor principal del president veneol Hugo Chvez, el qual el converteix en el principal ideleg de la Revoluci bolivariana i en un dels actors principals d'aquest procs.

Recentment Dieterich ha expressat que l'economia mixta s el mitj per arribar al Socialisme del segle XXI, el qual indica la versatilitat pragmtica de l'esmentat socialisme.

 Hugo Chvez i El Socialisme del Segle XXI . 


Actualment el govern veneol d'Hugo Chvez s l'nic que est implementant avanadament el Socialisme del Segle XXI, tamb mandataris com Rafael Correa del  Equador i Evo Morales de Bolvia han manifestat que seguiran el rumb d'aquest tipus de socialisme.

La idea del socialisme del Segle XXI ha anat prenent carcters tradicionalment socialistes en els ltims anys, especialment el 2005 i el 2006. Chvez ha arribat a dir que prviament "arribava a pensar (...) en un capitalisme amb rostre hum, o el capitalisme social, una tercera via entre socialisme i capitalisme. El pas dels anys em va convncer que aix era impossible: un capitalisme hum s una contradicci per si mateix".

A comenaments de 2007, el president veneol mostrava les seves referncies teriques, davant la cpula eclesistica del seu pas expressant al respecte: "Els recomano als bisbes que llegeixin a Marx, a Lenin, que vagin a buscar la Bblia perqu vegin el Socialisme en les seves lnies, al vell i al nou testament, en el serm de la muntanya.". En el mateix acte, Chvez va afirmar compartir idees trotskistes, com la revoluci permanent.

 Crtiques . 

Existeixen alguns crtics al Socialisme del Segle XXI, generalment provenen de sectors tant de la dreta com de l'Esquerra. Alguns marxistes ho consideren un socialisme fala i la dreta estima que es basa en idees caduques.

Des de diversos sectors socials i ideolgics prxims a l'acci i moviments populars de base s'allega que no s possible parlar seriosament d'un socialisme del segle XXI si abans no es realitza una crtica profunda del "socialisme real" que va existir el passat segle a Rssia i l'Est Europeu i aix com d'altres models estadocntrics, perqu sin s'estableixen les causes del seu fracs es poden repetir els mateixos i acabar en un nou fracs que converteixi la situaci en alguna cosa pitjor que el problema que es buscava solucionarrequerida.

 Veure tamb . 

Bolivarianisme ;

Revoluci Bolivariana ;

Missions bolivarianes ;

Socialisme cristi ;

Teologia de l'alliberament ;

La revoluci permanent ;

 Enllaos externs .

 El significat del socialisme del segle XXI per a Veneuela;
Llibre d'Heinz Dieterich sobre el Socialisme del Segle XXI i el Nou Projecte Histric;
 Rebelli: La Pgina d'Heinz Dieterich;
Diversos materials, en castell i altres idiomes, sobre el Socialisme del S XXI ;
Socialisme del segle XXI o socialisme democrtic, i la societat democrtica ;
El Socialisme del Segle XXI de Guillermo Rodriguez;
 Socialisme del segle XXI: entelquia o necessitat? ;
Qu s el Socialisme del Segle XXI? (Veneuela);
 La Revoluci Bolivariana i el Socialisme del segle XXI ;
 Crtica al Socialisme del Segle XXI d'Heinz Dietereich Steffan ;
 Entrevista amb Heinz Dieterich, el mxim teric del Socialisme del segle XXI;
 "A Veneuela s'han creat condicions per construir el Socialisme del Segle XXI";
 El socialisme del segle XXI. L'economia d'equivalncies;
 Heinz Dieterich planteja la importncia de constituir una nova societat;
 Cuba i Veneuela: entre l'economia de mercat i el Socialisme del Segle XXI;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="172064" title="Rafael Farga i Pellicer" nonfiltered="290" processed="290" dbindex="70289">
Rafael Farga i Pellicer (Barcelona 1844 - 1890) tamb conegut pel pseudnim Justo Pastor de Pellico, fou un sindicalista catal, tipgraf i parent de Josep Llus Pellicer i d'Antoni Pellicer i Paraise. Era membre de l'Ateneu Obrer de la Classe Obrera i fou un dels fundadors i secretari del Direcci Central de les Societats Obreres de Barcelona l'octubre de 1868. Particip en l'organitzaci del congrs obrer de Barcelona de desembre de 1868, que presid. 

El setembre de 1869 assist al quart congrs de la Primera Internacional a Basilea, en nom del Centre Federal de Societats Obreres de Barcelona. Fou membre de l'Aliana de la Democrcia Socialista i en cre un grup autnom catal. Fou un dels organitzadors del congrs obrer de Barcelona de 1870, constitutiu de la FRE de l'AIT que tamb presid. Particip en el congrs de Crdova de desembre de 1872 i en els congressos de l'AIT de La Haia (setembre de 1872) i Ginebra (setembre de 1873). Amb el pseudnim de J. Gmez assist al congrs de l'AIT (organitzat pels bakuninistes) a Brusselles el setembre de 1874. Sobre les restes de la FRE impuls la fundaci de la FTRE (1881). Junt amb Anselmo Lorenzo fund la revista Acracia (1886) i collabor en els peridics El Productor i La Federacin. Tamb dirig Revista Social (1872-77). s autor de Garibaldi, historia liberal del siglo XIX (1882).







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="172065" title="Centre Federal de Societats Obreres de Barcelona" nonfiltered="291" processed="291" dbindex="70290">
Centre Federal de les Societats Obreres de Barcelona fou una organitzaci obrerista de caire sindical creada a Barcelona el 1869 com a succesora de la Direcci Central de les Societats Obreres de Barcelona. Entre l'abril i setembre de 1869 van aplegar una mitjana de 31 societats amb 4.426 federats. Organitz el Primer Congrs Obrer estatal per a constituir la FRE de l'AIT a Barcelona el juny de 1870, de la qual en form part com a secci barcelonina. Els principals caps foren Rafael Farga i Pellicer  i Pau Alsina. Public el peridic La Federacin (1869-1873).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="172067" title="Miquela Llad i Vidal" nonfiltered="292" processed="292" dbindex="70291">
Miquela Llad s una cantant i compositora mallorquina.

Comen la seva carrera musical com a cantautora l'any 1967 dins el moviment de la Nova Can, amb el nom de Miquelina Llad. Fund els grups Msica Nostra i Siurell Elctric, i ha collaborat amb l'Orquestra Simfnica de Balears.

L'any 2000 reb el premi Cerver de Girona per la seva lletra Fandango del Jard i, des del 1980, ha recitat el poema La Colcada en la celebraci de la Festa de l'Estendard.

Amb l'enregistrament del disc Com un ventall (2004), torna als seus inicis com a cantautora, acompanyada de Toni Pastor -guitarres i llat- i David Runnion - violoncel.

A 2007 rep un homenatge de l'Ajuntament de Palma en reconeixement a la seva trajectria musical i la seva contribuci a la recuperaci de la msica tradicional mallorquina.

Vegeu tamb.
Msica Nostra;

Enllaos externs.
Miquela Llad;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="172069" title="Direcci Central de les Societats Obreres de Barcelona" nonfiltered="293" processed="293" dbindex="70292">
Direcci Central de les Societats Obreres de Barcelona fou una organitzaci obrera de caire sindical creada a Barcelona l'octubre de 1868 amb la finalitat de coordinar les reivindicacions dels obrers de Barcelona.

A primers de desembre va fer una crida A los Obreros de Catalua per a organitzar un congrs obrer de tot el Principat . Aquest congrs se celebr el dia 13 de desembre de 1868 amb assistncia de ms de 100 delegats que representaven a 61 societats obreres de Barcelona, Igualada, Manlleu, Martorell, Matar, Moi, Roda de Ter, Sabadell, Sallent, Sant Andreu de Palomar, Tarragona i Tiana. La primera junta va ser presidida per Joan Fargas. El febrer de 1869 es convert en Centre Federal de Societats Obreres de Barcelona i va enviar dos delegats (Gaspar Sentin i Rafael Farga i Pellicer) al  IV congrs de l'AIT  de Basilea el setembre de 1869. En foren els principals capdavanters Joan Fargas, Rafael Farga i Pellicer, Joan Nuet i Climent Bov.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="172074" title="Tony Parker" nonfiltered="294" processed="294" dbindex="70293">


William Anthony Parker fill, (Tony) s un jugador francs de bsquet (nascut el 17 de maig de 1982, a Bruges, Blgica). Actualment s jugador dels San Antonio Spurs i capit de la Selecci Nacional de bsquet de Frana. Parker va neixer en una famlia que tenia, i continua tenint, uns forts lligams amb el bsquet professional. Desprs de jugar durant dos anys a la Lliga francesa de bsquet, va entrar al Draft del 2001 de la m dels San Antonio Spurs. Molt rpidament es va convertir en el seu base titular, i fins ara ha estat escollit dues vegades pel Partit de les Estrelles de l'NBA. Juntament amb Tim Duncan i Emmanuel Ginbili va ajudar als Spurs a guanyar 3 anells de campi de la NBA. Ha estat escollit MVP de la final de NBA 2006/2007.

Actualment, est casat amb l'actriu Eva Longoria, coneguda principalment pel seu paper a "Mujeres Desesperadas".




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="172078" title="Gaspar Sention Cerdaa" nonfiltered="295" processed="295" dbindex="70294">
Gaspar Sention Cerdaa (Barcelona, 1840-1903) fou un metge catal, destacat militant de la FRE de l'AIT. Des de l'edat de sis anys resid a Alemanya. El 1869 particip a Barcelona en les reunions, amb Giuseppe Fanelli, que promogueren la creaci de la FRE de l'AIT. S'adher a l'Aliana Internacional de la Democrcia Socialista liderada per Mikhail Bakunin, amb el qu va mantenir una ferma amistat. El setembre del mateix any assist a Basilea (Sussa) al 4art. congrs de l'AIT, representant el Centre Federal de Societats Obreres de Barcelona i la secci local de Ginebra de l'AIT.  Impuls l'Associaci Lliure-Pensadora de Barcelona i el seu rgan de premsa el setmanari La Humanidad (1870). 

Particip en el primer Congrs obrer espanyol celebrat a Barcelona del 19 al 26 de juny de 1870 en el que es va constituir la FRE de l'AIT. Com element destacat entre els internacionalistes fou empresonat el juny de 1871 i alliberat el setembre del mateix any. Se li atribua haver signat el Manifiesto de algunos partidarios de la Commune a los poderosos de la tierra, document que havia estat signat pels internacionalistes Anselmo Lorenzo, Francisco Mora y Toms Gonzlez. El desenlla de la Comuna de Pars i les freqents vagues de Barcelona, que ell considerava negatives per al desenvolupament de la FRE de l'AIT, el van portar a trencar la militncia activa en la Internacional. Desprs va mantenir contactes amb el Club dels Federalistes que lideraven Valent Almirall i Francesc Pi i Margall. Va contribuir a la difusi de la informaci mdica traduint treballs i notcies de l'alemany, angls, francs, itali, grec, llat, romans i snscrit. Collabor a El Estado Cataln, Acracia,  El Productor,  La Humanitat,  Revista de ciencias mdicas i La Luz.  
 Obres .
 Ciencia y naturaleza. Ensayos de filosofa y de ciencia natural traducci de l'alemany de Ludwig Bchner (1873);
 La hija del rey de Egipto, traducci de l'egiptleg alemany Georg Moritz Ebers.
 La digestin y sus tropiezos (1880) ;
 El clera y su tratamiento (1883);
 La viruela y su tratamiento curativo, preservativo y exterminativo (1884);





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="172082" title="Giuseppe Fanelli" nonfiltered="296" processed="296" dbindex="70295">
Giuseppe Fanelli  (Martinafranca, Salern Campnia 1827 - 1877) fou un arquitecte i enginyer anarquista itali, tamb francma. De jove fou un ferm partidari de la unificaci italiana, lluit contra els austracs amb els piemontesos en la guerra de 1848-1849 i el 1860-1861 a l'Expedici dels Mil de Giuseppe Garibaldi. 

Fou diputat els anys (865-1867 i 1867-1870 del grup creat pels seguidors de Mikhail Bakunin a Npols en 1860-1867. Desprs d'assistir amb aquest grup als primers congressos de la Lliga de la Pau i de la Llibertat a Ginebra (1867) i Berna (1868), en aquest darrer fou un dels fundadors de la bakuninista Aliana de la Democrcia Socialista i s'adher a la Primera Internacional. Visit Espanya entre octubre del 1868 i febrer del 1869, introdut i acompanyat pels republicans federals Garrido, Orense, Guisasola i Rubaudonadeu, i aconsegu de constituir els primers grups d'obrers internacionalistes a Madrid (dirigits per Mora, Borrel, Anselmo Lorenzo) i a Barcelona (dirigits per Josep Llus Pellicer, Rafael Farga i Pellicer i Josep Rubaudonadeu), per creant una confusi entre els estatuts i els objectius de l'Aliana i els de l'AIT. Posteriorment assist al congrs de la fracci anarquista de la Internacional a Saint-Imier de setembre del 1872. Va morir de tuberculosi el 1877.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="172084" title="Antoni Pellicer i Paraire" nonfiltered="297" processed="297" dbindex="70296">
Antoni Pellicer i Paraire (Barcelona 1851 - Buenos Aires 1916) fou un obrer tipgraf i anarquista catal, nebot del pintor i poltic Josep Llus Pellicer i cos germ de Rafael Farga i Pellicer. De tendncies bakuninistes, es va afiliar a la FRE de l'AIT. L'any 1869 fou nomenat secretari de la Uni de Nografs de Barcelona. Entre 1871 i 1875 resid a Mxic, Cuba i Estats Units. De nou a Barcelona l'any 1879 particip en la fundaci de la Societat Tipogrfica i tamb en la constituci de la FTRE a Barcelona el setembre de 1881, de la que en form part de la comissi federal. Tamb particip en la fundaci de la societat La Solidria escindida de la Societat Tipogrfica el 1881. Tamb va participar en la formaci de la  Uni d'Obrers Tipgrafs (1883). Assist al congrs de Sevilla de la FTRE de l'AIT i en fou membre de la comissi federal, fent costat al grup anarcocollectivista catal del seu cos Rafael Farga i Pellicer. Dirig el setmanari Acracia (1886-1888). El 1891 marx a Buenos Aires on dirig una revista professional titulada xito Grfico i fou president de l'Instituto Argentino de las Artes Grficas.

Com a escriptor, va escriure en catal algunes peces de teatre obrerista (En lo ball, Celos, Jo vaig, La mort de la proletria, Sense Esperana), particip en la redacci de l'obra Garibaldi. Historia liberal del siglo XIX i escriv Conferencias populares sobre sociologa (1900).







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="172087" title="Acracia" nonfiltered="298" processed="298" dbindex="70297">
Acracia fou un setmanari escrit en castell i d'orientaci anarquista publicat a Barcelona entre 1886 i 1888. Els directors foren Rafael Farga i Pellicer i Anselmo Lorenzo. S'auto-imposava una tasca educativa que ports cap a l'emancipaci obrera. Se subtitulava Revista Sociolgica. Se'n publicaren 30 nmeros.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="172089" title="Joan Nuet i Vidal" nonfiltered="299" processed="299" dbindex="70298">
Joan Nuet i Vidal (segle XIX) fou un dirigent obrer catal. Treballava com a torner i serraller i fou membre de la Direcci Central de les Societats Obreres de Barcelona (1868-69) i directiu de l'Ateneu Catal de la Classe Obrera (1868-1869). Particip en el congrs obrer de Barcelona de 1870 com a representant els serrallers de Barcelona, de tendncia no bakuninista. Fou secretari de la federaci barcelonina de la FRE de l'AIT el 1872-1873. El 1877 particip en una escissi de la FRE i form el Centre Federal de Societats Obreres de Barcelona. Collabor en el peridic El Obrero (1880). El 1882 fou dirigent del Partit Democrtic Socialista Obrer Espanyol, i el 1888 fou membre de la Junta Directiva de l'Exposici Universal de Barcelona, en representaci de l'Ateneu Obrer de Barcelona.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="172090" title="Ateneu Catal de la Classe Obrera" nonfiltered="300" processed="300" dbindex="70299">
Ateneu Catal de la Classe Obrera fou una associaci fundada el 1861 a Barcelona que tenia el propsit de servir culturalment als obrers. Fins el 1868 fou dominat pels liberals progressistes com Joan Nuet, per a partir de la revoluci de setembre d'aquest any hi predominaren els bakuninistes com Rafael Farga i Pellicer, Jaume Balasch, Josep Llunas i Pujals. Igualment com la secci espanyola de la Primera Internacional, fou clausurat en produir-se el cop d'estat del general Manuel Pava el gener del 1874.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="172091" title="Moa Martinson" nonfiltered="301" processed="301" dbindex="70300">

Moa Martinson (Helga Maria Swartz) (1890 1964) va ser una escriptora sueca.

Va publicar vint novelles sobre la dura vida quotidiana de la dona a la indstria i al camp. Cal destacar-ne la seva trilogia autobiogrfica, la qual era sollicitada per cues de lectors a les biblioteques pbliques:

 Mor gifter sig (Mam es casa, 1936);
 Kyrkbrllop (Casament a l'esglsia, 1938);
 Kungens rosor (Les roses del rei, 1939);

El 1929 es va casar amb l'escriptor suec Harry Martinson, Premi Nobel de Literatura el 1974, de qui es va divorciar oficialment el 1940.

Bibliografia.
Kvinnor och ppeltrd (1933) (En catal: Dones i pomeres);
Sallys sner (1934) (En catal: Els fills de Sally);
Rgvakt (1935);
Mor gifter sig (1936) (En catal: Mam es casa);
Kyrkbrllop (1938) (En catal: Casament a l'esglsia);
Kungens rosor (1939) (En catal: Les roses del rei);
Vgen under stjrnorna (1940) (En catal: La carretera sota els estels);
Brandliljor (1941);
Den osynliga lskaren (1943) (En catal: L'amant invisible);
Jag mter en diktare (1950) ;
Kvinnorna p Kummelsj (1955) (En catal: Les dones de Kummelsj);
Klocker vid sidenvgen (1957);
Hemligheten (1959) (En catal: El secret);

Enllaos externs.
 Moa Martinson ;
 Moa Martinson - Kuusankoski Public Library, Finlndia;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="172092" title="Conrad II de Subia" nonfiltered="302" processed="302" dbindex="70301">
Conrad II de Hohenstaufen (1173-15 d'agost de 1195) va ser duc de Subia des de 1191 fins a la save mort, i duc de Rothenburg de 1188 a 1191. 

Era el cinqu fill de l'emperador Frederic I Barba-roja i Beatriu, comtessa de Borgonya. Va ser present a Roma a la coronaci del seu germ gran Enric VI com a sacre emperador rom.

Va participar a les campanyes contra els normands de Siclia el 1191 i el 194. Un cronista descriu a Conrad com "un home donat a l'adulteri, la fornicaci, la profanaci i l'obscenitat, per vigors en la batalla i geners amb els amics."


Conrad va ser assassinat a Durlach el 1196, suposadament pel marit d'una dona que havia violat. Una altra histria explica que Conrad va sre mossegat a l'ull per una verge que estava intentant violar, i va morir de la infecci resultant.

Al moment de la seva mort estava proms amb Berenguera de Castella.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="172094" title="Partit Democrtic Socialista Obrer Espanyol" nonfiltered="303" processed="303" dbindex="70302">
Partit Democrtic Socialista Obrer Espanyol (PDSOE) fou un partit poltic de caire obrerista fundat a Madrid el 2 de maig de 1879, constitut sota l'empenta de Pablo Iglesias. En l'acte de constituci hi participaren 25 persones, la majoria procents de la Sociedad Obrera del Arte de Imprimir. L'acta fou signada per Antonio Garca Quejido i Pablo Iglesias. Es nomen una comissi per redactar un programa i establir les bases de l'organitzaci. Aquesta comissi estigu formada per: Pablo Iglesias, Alejandro Ocina, Victoriano Caldern, Gonzalo Zubiaurre i Jaime Vera. El mes d'agost de 1882 celebr el primer congrs a Barcelona arran de l'acord del grup marxista de Madrid (representat per Francisco Mora) i el grup d'El Obrero de Barcelona i Les Tres Classes de Vapor (Josep Pmias, Joan Nuet, i altres).Es modificaren i s'aprovaren els estatuts i impuls una Associaci Nacional de Treballadors d'Espanya, en resposta a l'anarcocollectivista FTRE. Se'l considera com a primer embri del PSOE, al qual es va unir el 1888. 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="172095" title="Wii Sports" nonfiltered="304" processed="304" dbindex="70303">
 

 s un videojoc produt per Nintendo per la Wii. Va ser llanat amb el llanament de la videoconsola, en el qual, el videojoc estava incls en el paquet de la consola en tots els territoris excepte al Jap.

Wii Sports s una collecci de cinc simulacions d'esports, dissenyats per demostrar les capacitats i possibilitats de la Wii Remote als nous jugadors. Els jugadors utilitzen la Wii Remote per realitzar les accions bsiques en els esports que s'hi juga, com per exemple, donar el cop amb la raqueta de tennis. Les regles de joc estan canviades a ms fcil per fer possible una millor adaptaci als jugadors. Els esports inclosos sn el tennis, el beisbol, les bitlles, el golf i la boxa.

Wii Sports s part de la saga sovint anomenada com a Wii Series. Aquesta saga inclou el Wii Play i els propers Wii Music i Wii Fit.

Al Wii Sports tamb es pot jugar entre quatre jugadors; cadasc ha d'utilitzar un control remot Wii amb un Nunchuk. A ms, Wii Sports t una opci per un sol jugador anomenada Fitness, on es pot fer exercici, una vegada al dia, amb una srie d'exercicis basats en els esports del videojoc.

Aquest videojoc va ser mostrat a l'E3 del 2006, on en cada consola Wii es podia jugar un esport en una mena d'escenari, i el tennis es jugava en una mena de minipista. 

Modes de joc. 
Mode principal. 
El mode principal del joc est dividit en cinc esports: 
 Tennis - En tennis, es juga realitzant amb el Wiimote els moviments reals de la raqueta podent realitzar des d'swings fins a volees sense necessitat d'utilitzar un bot. El jugador no ha de preocupar-se per moure el personatge perqu la mquina s'encarrega de moure al personatge. Si es juga una o dues persones, controlarem alhora els dos personatges del nostre equip ja que noms es poden jugar partides dobles. En aquest esport es permet jugar fins a quatre jugadors. Es pot jugar 1 joc o al millor de 3 o 5 jocs, sense permetre configurar-lo al nostre gust. ;
 Beisbol - Jugarem a aquest esport actuant com llanador o com batedor depenent si estem atacant, s a dir batent, o com llanadors. Per a batre simplement haurem de romandre en una figura semblant a l'acci de batre i realitzar el moviment mentre que quan siguem el llanador haurem de fer l'acci de llanar la pilota, en el nostre cas seria com intentar llanar el wiimote, podent utilitzar els botons A i B per a realitzar diferents efectes segons la combinaci. El moviment a travs de les bases ho realitza automticament la mquina. Aquesta manera noms dura tres rondes. ;
 Golf - Al golf es juga realitzant l'acci de copejar a la bola pressionant al bot A controlant la fora segons la rapidesa al realitzar el moviment. Es pot practicar abans de realitzar el moviment si no estrenyem al bot A. El joc consta de noms 9 clots podent jugar en grups de tres segons la seva dificultat o jugant els 9 d'una. Cap destacar que quan arribem al verd podem veure el nivell/desnivell del verd pressionant el bot 1 mentre que pressionem el bot 2 es veu des d'una vista ms subjectiva. En aquest joc cal tenir bastant precauci amb el vent i a sobrepassar la fora mxima ja que podem sortir de la pista sent castigats amb un cop ms. En aquesta manera poden participar fins a 4 persones sense la necessitat de diversos wiimotes ja que es poden alternar el mateix comandament.
 
 Boxa - s l'nic esport de tot el joc que requereix l's del Nunchaku per a poder jugar. Ja que utilitzant l'adaptador podrem utilitzar-lo com altre guant de boxa ms. Es juga realitzant el gest de copejar a adversaris podent protegir-nos del nostre adversari movent-nos a un costat o ajuntant els comandaments. Noms es pot jugar fins a un mxim de tres rondes tret que un dels personatges sigui knockejat. Cada jugador compte amb una barra d'energia que a poc a poc va baixant segons la quantitat i fora dels cops podent caure al ring quan perdem tota la barra per per regla general un personatge aguanta tres caigudes al ring, tret que hgim estat knockejat amb una bona combinaci de cops. Es permeten fins a dos jugadors. ;
 Bitlles - Poden jugar fins a quatre jugadors, podent compartir els comandaments com en el joc de golf. La manera de jugar s, desprs de controlar la posici i adrea del nostre personatge mitjanant el comandament i el bot A, s de realitzar el moviment de llanar la bola. s a dir, deixarem pressionat el bot B, i llavors realitzarem el moviment des de davant del cap a enrere per a agafar fora i desprs cap a endavant per a soltar la bola. AL final just del moviment haurem de soltar el bot B. Com ms es trigui en soltar-la ms alt ser el llanament i menys efecte agafar la bola. Per a realitzar l'efecte haurem de llanar la bola ms rasa del sl i just abans de soltar el boton B haurem de girar el comandament cap a on vulguem l'efecte.

Desprs d'acabar qualsevol partida a algun esport se'ns reparteixen/resten uns punts d'habilitat segons el b, o malament, que ho fem. AL sobrepassar la puntuaci de 1000 en un esport (la puntuaci pot ser diferent depenent del joc) se'ns considera un Pro donant-nos certes recompenses o fent ms difcil el joc.

Mode entrenament. 
Gran part de la diversi individual prov d'aquest mode que allarga la vida del joc. Aquest mode ens proposa tres proves diferents per a cada esport en la qual ens puntuar i ens premiar amb una medalla segons la nostra habilitat (bronze, plata, or i plat). 
Mode Fitness. 
El mode fitness calcula la nostra edat com esportistes (entre 20 i 80 anys) depenent del b que ho fem en proves aleatries de la manera entrenament. El test noms pot ser realitzat una vegada al dia usant una grfica que ens mostra la nostra millora en 1,2 o 3 mesos. 

Curiositats. 
En el seu llanament a Jap va vendre un total de 176.167 exemplars (setmana entre el 27 de novembre i el 3 de desembre) ocupant la segona posici per darrere de Tals of Destiny de PS2. ;
Es va convertir en el joc de Wii ms venut en el llanament per davant d'altres grans com el Wii Play en tercera posici amb 174.297 exemplars (noms dos mil menys) i el The Legend of Zelda: Twilight Princess que es trobava en quarta posici amb 139.011 exemplars. ;
El joc consta de gran quantitat de trucs en alguns dels esports permetent realitzar des de serveis especials en el tennis fins a realitzar un ple en les bitlles amb 91 bitlles mitjanant un truc. ;
Als Estats Units i Europa la consola, tot i ser ms cara respecte al Jap, incloa una cpia gratuta del Wii Sports mentre que la versi japonesa no contenia aquest joc per era la consola ms barata. Per contra, a causa del llanament simultani de la consola, la versi americana contenia el joc Wii Sports en un sobre al contrari que la versi europea que si que contenia la caixa original del joc.

Referncies.


 Vegeu tamb .
Wii Play;

 Enllaos externs .
  Official Wii Sports a Nintendo.com;
  Lloc web oficial del Regne Unit del Wii Sports a wii.com;
  Anlisis de Wii Sports a Metacritic.com;
  Entrevista amb Katsuya Eguchi a IGN;



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="172099" title="Kwilu" nonfiltered="305" processed="305" dbindex="70304">


La provncia de Kwilu s una de les noves divisions poltiques en qu va ser dividida la Repblica Democrtica del Congo l'any 2005. Amb capital a Kikwit, es troba a l'oest del pas i el seu territori fa part de l'actual provncia de Bandundu.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="172100" title="Jlio Csar Clement Baptista" nonfiltered="306" processed="306" dbindex="70305">
Jlio Csar Clement Baptista (nascut l'1 d'octubre del 1981) conegut simplement com Jlio Baptista, s un futbolista brasiler que actualment juga a l'AS Roma.

Palmars.




Referncies.








































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="172101" title="Tetrasllab" nonfiltered="307" processed="307" dbindex="70306">
El tetrasllab s un vers de quatre sllabes. En general s un vers que s'usa per donar gran rapidesa al llenguatge potic i pot aparixer com a vers nic o b combinat amb altres metres, entre els quals destaca la codolada, on es combinen versos de vuit i de quatre sllabes que rimen en apariats. 

La pea ms destacada escrita en tetrasllabs s L'espill, obra del metge valenci Jaume Roig i que data  d'entre 1460 i 1462. Est escrit fent servir ms de 16 mil tetrasllabs, cosa que el fa de difcil lectura, ja que la monotonia del vers i la complexitat sintctica que suposa fa que sigui difcil de ser llegit. 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="172102" title="Llista de gneres de terdids" nonfiltered="308" processed="308" dbindex="70307">
Aquesta s la llista de gneres de terdids, una famlia d'aranyes araneomorfes, que cont 87 gneres i 2.248 espcies. 

Els darrers anys s'han produt avenos en la sistemtica de les aranyes reconstruint les relacions filogentiques a partir de les dades morfolgiques i els anlisis molleculars. La segent classificaci est basada en aquests resultats. Concorda amb la categoritzaci en subfamlies recollides per Joel Hallan en el seu Biology Catalog.

 Subfamlies i gneres .
Argyrodinae.
 Argyrodes Simon, 1864;
 Neospintharus Exline, 1950;
 Ariamnes Thorell, 1869;
 Deelemanella Yoshida, 2003;
 Faiditus Keyserling, 1884;
 Rhomphaea L. Koch, 1872;
 Spheropistha Yaginuma, 1957;

Hadrotarsinae.
 Anatea Berland, 1927;
 Audifia Keyserling, 1884;
 Dipoena Thorell, 1869;
 Dipoenata Wunderlich, 1988;
 Emertonella Bryant, 1945;
 Euryopis Menge, 1868;
 Eurypoena Wunderlich, 1992;
 Gmogala Keyserling, 1890;
 Guaraniella Baert, 1984;
 Hadrotarsus Thorell, 1881;
 Lasaeola Simon, 1881;
 Phycosoma O. P.-Cambridge, 1879;
 Yaginumena Yoshida, 2002;
 Yoroa Baert, 1984;

Latrodectinae.
Petrunkevitch, 1928
 Crustulina Menge, 1868;
 Latrodectus Walckenaer, 1805;
 Steatoda Sundevall, 1833;

Pholcommatinae.
Simon, 1894
 Asygyna Agnarsson, 2006;
 Carniella Thaler & Steinberger, 1988;
 Cerocida Simon, 1894;
 Craspedisia Simon, 1894;
 Enoplognatha Pavesi, 1880;
 Helvidia Thorell, 1890;
 Pholcomma Thorell, 1869;
 Phoroncidia Westwood, 1835;
 Proboscidula Miller, 1970;
 Robertus O. P.-Cambridge, 1879;
 Selkirkiella Berland, 1924;
 Styposis Simon, 1894;
 Theonoe Simon, 1881;
 Wirada Keyserling, 1886;

Sphintharinae.
 Chrosiothes Simon, 1894;
 Episinus Walckenaer, in Latreille, 1809;
 Moneta O. P.-Cambridge, 1870;
 Spintharus Hentz, 1850;
 Thwaitesia O. P.-Cambridge, 1881;
 Stemmops O. P.-Cambridge, 1894;

Theridiinae.
 Achaearanea Strand, 1929;
 Achaearyopa Barrion & Litsinger, 1995;
 Ameridion Wunderlich, 1995;
 Cabello Levi, 1964;
 Cephalobares O. P.-Cambridge, 1870;
 Chrysso O. P.-Cambridge, 1882;
 Coleosoma O. P.-Cambridge, 1882;
 Cyllognatha L. Koch, 1872;
 Dipoenura Simon, 1908;
 Echinotheridion Levi, 1963;
 Exalbidion Wunderlich, 1995;
 Helvibis Keyserling, 1884;
 Histagonia Simon, 1895;
 Jamaitidion Wunderlich, 1995;
 Keijia Yoshida, 2001;
 Macaridion Wunderlich, 1992;
 Molione Thorell, 1892;
 Neottiura Menge, 1868;
 Nesticodes Archer, 1950;
 Nipponidion Yoshida, 2001;
 Paratheridula Levi, 1957;
 Propostira Simon, 1894;
 Rugathodes Archer, 1950;
 Sardinidion Wunderlich, 1995;
 Simitidion Wunderlich, 1992;
 Takayus Yoshida, 2001;
 Tekellina Levi, 1957;
 Theridion Walckenaer, 1805;
 Theridula Emerton, 1882;
 Thymoites Keyserling, 1884;
 Tidarren Chamberlin & Ivie, 1934;
 Wamba O. P.-Cambridge, 1896;

Incertae sedis.
 Anelosimus Simon, 1891;
 Astodipoena Petrunkevitch, 1958   (fssil, Cretaci);
 Chorizopella Lawrence, 1947;
 Clya Koch & Berendt, 1854   (fssil, Cretaci);
 Coscinida Simon, 1895;
 Cretaraneus Selden, 1990   (fssil, Cretaci);
 Eodipoena Petrunkevitch, 1942   (fssil, Cretaci);
 Eoysmena Petrunkevitch, 1942   (fssil, Cretaci);
 Flegia Koch & Berendt, 1854   (fssil, Cretaci);
 Hetschkia Keyserling, 1886;
 Icona Forster, 1955;
 Kochiura Archer, 1950;
 Landoppo Barrion & Litsinger, 1995;
 Marianana Georgescu, 1989;
 Mictodipoena Petrunkevitch, 1958   (fssil, Cretaci);
 Municeps Petrunkevitch, 1942   (fssil, Cretaci);
 Nactodipoena Petrunkevitch, 1942   (fssil, Cretaci);
 Paidiscura Archer, 1950;
 Tomoxena Simon, 1895;
 Zercidium Benoit, 1977;

 Referncies .
 The World Spider Catalog, V7.5;

 Vegeu tamb .
 Terdid;
 Llista d'espcies de terdids;
 Classificaci de les aranyes;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="172103" title="Frederic VI de Subia" nonfiltered="309" processed="309" dbindex="70308">
Frederic VI de Hohenstaufen (1167 - 20 de gener de 1191) va ser duc de Subia des de 1170 fins a la seva mort al setge d'Acre, a la Tercera Croada. 

Era el tercer fill de de l'emperador Frederic Barba-roja i Beatriu, comtessa de Borgonya. Va heretar el ducat familiar de Subia a la mort del seu germ gran (el segon fill heretaria el ttol imperial). Al rebre el ducat es va fer canviar el nom que havia nascut al nixer (Conrad) pel tradicional de la nissaga Frederic.

Va estar casat (o noms proms) amb la princesa Constana d'Hongria, per no van tenir descendncia coneguda.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="172107" title="Frederic V de Subia" nonfiltered="310" processed="310" dbindex="70309">
Frederic V de Hohenstaufen (1164 - 1170) va ser duc de Subia des de 1167 fins a la seva mort als sis anys d'edat. 

Era el primognit de de l'emperador Frederic Barba-roja i la seva muller Beatriu, comtessa de Borgonya. Va rebre el ducat de Subia als tres anys quan seu cos segon Frederic IV va morir sense descendncia.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="172111" title="Gesves" nonfiltered="311" processed="311" dbindex="70310">


Gesves (en val : Djeve) s un municipi de la provncia de Namur a Blgica. Les seves dades ms caracterstiques sn:

Poblaci a 1 de juliol del 2004: 6.151 habitants (3.046 homes i 3.105 dones). ;
Superfcie total: 65.26 km ;
Densitat: 94.25 habitants per km.

Els llogarets del municipi.
Faulx-les-Tombes, Haltinne, Mozet i Sore.

Enllaos externs.
Portal del municipi.;
Sindicat de turisme del municipi;
Administraci municipal;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="172116" title="Josep Pmias" nonfiltered="312" processed="312" dbindex="70311">
Josep Pmias (? - Barcelona, 1895) fou un sindicalista catal. Sabater de professin, era membre del consell federal de la FRE de l'AIT, assist al congrs de Saragossa de 1872, on presid la desena sessi, i al congrs de Crdova. Fou membre de l'Aliana de la Democrcia Socialista i secretari general de la Uni d'Obrers del Calat. El 1873 form part del comit de la Federaci Local de Barcelona de la FRE de l'AIT. L'any 1877 particip en la reorganitzaci del Centre Federal de Societats Obreres de Barcelona i assist al congrs que va constituir el Centre Federal de Societats Obreres de Barcelona l'agost de 1877. El mes de desembre de 1880 fund i dirig el setmanari El Obrero. Revista social, rgan de Federaci de les Tres Classes de Vapor. Particip en la fundaci del Partit Democrtic Socialista Obrer Espanyol el 1881. 

El 1881 fund l'Ateneu Obrer, continuador de l'Ateneu Catal de la Classe Obrera. El 1883, en el congrs d'Esparreguera de Les Tres Classes de Vapor, fou designat delegat a la Conferncia Obrera de Pars. El 1888 se separ del socialisme marxista i el juliol de 1889 assist al congrs Possibilista de Pars. L'any 1890 cre el Partit Socialista Oportunista. El 1891 fou secretari de les Tres Classes de Vapor i particip en el congrs de Madrid de 1891 on s'intent la reconstrucci de la FTRE amb el nom de Pacte d'Uni i Solidaritat.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="172120" title="Frederic IV de Subia" nonfiltered="313" processed="313" dbindex="70312">
Frederic IV de Hohenstaufen (1145 - 1167) va ser duc de Subia des de 1152 fins a la seva mort als sis anys d'edat, succeint el seu cos Frederic Barba-roja.

Biografia.

Tenia sis anys quan el seu pare Conrad III d'Alemanya va morir, i era l'hereu de la corona, per suposadament Conrad hauria transms a les dues niques persones presents, el seu nebot Frederic Barba-roja i el bisbe de Bamberg, que Barba-roja havia de ser el seu successor i li hauria donat la insgnia imperial. Barba-roja no va perdre el temps i va mobilitzar el clergat bavars al seu favor i va fer que l'arquebisbe de Colnia convoqus un reichstag on els prnceps electors van escollir-lo com a Rei d'Alemanya. Amb el ttol de rei i amb les intencions centrades en obtenir el d'emperador, Barba-roja va traspassar el seu ttol de Duc de Subia al seu jove cos Frederic.

Es va casar amb Gertrudis de Baviera, filla d'Enric el Lle i la seva primera esposa Clemncia de Zhringen. El matrimoni no va tenir descendncia. 

Frederic va participar en les campanyes de Barba-roja a Itlia, i es va convertir en una de les moltes baixes de l'exrcit imperial a l'agafar una malaltia desprs d'ocupar Roma el 1167. Barba-roja va atorgar el ducat de Subia al seu propi fill de tres anys, Frederic V.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="172121" title="Belirang-Beriti" nonfiltered="314" processed="314" dbindex="70313">
Belirang-Beriti s un complex volcnic que s'eleva al damunt de la plana Semalako al sud-oest de Sumatra, Indonsia. El seu crter medeix 1,2 km d'ample.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="172126" title="El Obrero" nonfiltered="315" processed="315" dbindex="70314">
El Obrero fou un setmanari escrit en castell, rgan de la Federaci de Les Tres Classes del Vapor, editat a Barcelona del desembre del 1880 al novembre del 1891. El seu director fou Josep Pmias llevat un petit interval el 1887, que ho fou Toribio Reoyo, i entre els primers redactors cal esmentar Manuel Bochons, Joan Nuet i Josep Bragulat, relacionats amb els intents de refer en 1876-1877 un sindicalisme reformista. El peridic, antibakuninista, es declar socialista el setembre del 1881, public com a fullet el Manifest Comunista (1882) i s'aprop al nucli marxista de Madrid, on pass a fer de portaveu del Partit Democrtic Socialista Obrer Espanyol. Posteriorment trenc relacions amb els socialistes en 1888, es declar partidari del socialisme possibilista francs i del Partit Socialista Oportunista, creat el 1891 per Pmias. Entre altres, hi escriviren Josep Comaposada i Josep Roca i Gals.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="172128" title="Diego Martn Forln Corazo" nonfiltered="316" processed="316" dbindex="70315">
Diego Martn Forln Corazo (nascut a Montevideo el 19 de maig de 1979) s un futbolista professional uruguai que juga com a davanter a l'Atltico de Madrid.

Va nixer a una famlia de futbolistes. Son pare, Pablo Forln, va jugar amb la selecci de futbol d'Uruguai el Mundial del 66 i el del 1974, i el seu avi, Juan Carlos Corazzo, va jugar al Independiente (Argentina). T doble nacionalitat: uruguaiana i espanyola.

Carrera.

Inicis.
Forln va jugar a diversos clubs de Sud-amrica abans de ser traspassat al Manchester United el gener de 2002 per 6,9 milions de lliures.

Manchester United.
Va debutar amb l'equip angls el 29 de gener de 2002 contra el Bolton Wanderers, per no va marcar el seu primer gol, de penal, fins el 18 de setembre, en un partit de la Lliga de Campions contra el Maccabi Haifa.

Es va convertir en un dels jugadors favorits de l'afici quan va marcar dos gols contra el Liverpool per guanyar 1-2 a Anfield. Els 17 gols de Forln en 95 partits no es poden comparar amb els 150 gols en 210 partits del seu anterior company d'equip Ruud van Nistelrooy, i se sabia que no comenaria la temporada 2004-2005 amb la samarreta del United. L'arribada de Wayne Rooney va marcar la fi dels dies de joc de Forln a Anglaterra.

Villarreal.
Forln va estar molt a prop de signar pel Llevant, per va acabar fitxant el 21 d'agost de 2004 pel Vila-real, on va aconseguir el pichichi a la temporada 2004-2005, amb 25 gols. Aix va ajudar a que el Vila-real es classifiqus per primera vegada per a la Lliga de Campions. A ms, va guanyar la Bota d'Or europea junt a Thierry Henry.

Atltico Madrid.
El 30 de juny de 2007 Forln va fitxar per l'Atltico de Madrid per uns 21 milions d'euros. . En la seva primera temporada ha sigut el segon mxim golejador de l'equip desprs de Sergio Agero. 

El 8 de maig del 2008 Diego Forln es va convertir en el mxim golejador uruguai de la histria de la lliga espanyola amb 69 gols.

Carrera internacional.
Forln va debutar amb la selecci de futbol d'Uruguai al 2002. Des d'aleshores ha jugat 48 partits amb la seva selecci i ha marcat 19 gols.

 Estadstiques .
 

 Palmars .

 Campionats Nacionals .
 Manchester United FC - (Anglaterra) - 2002-03 (FA Premier League) ;
 Manchester United FC - (Anglaterra) - 2003 (Community Shield);
 Manchester United FC - (Anglaterra) - 2003-04 (FA Cup);
 Campionats Internacionals .
 Vila-real CF - Copa Intertoto - 2004;
 Atltico de Madrid - Copa Intertoto - 2007;


Curiositats.
Diego Forln i  Youri Djorkaeff formaven part d'Uruguai i Frana en el partit entre ambdues seleccions al Mundial 2002. Els seus pares Pablo i Jean tamb van jugar entre ells en el partit entre Uruguai i Frana del Mundial del 1966.

Referncies.
 












































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="172130" title="Partit Socialista Oportunista" nonfiltered="317" processed="317" dbindex="70316">
Partit Socialista Oportunista fou un partit poltic creat el desembre del 1890 pel grup del setmanari El Obrero i Josep Pmias, com a resposta d'aquest grup a la ruptura amb el marxisme del  i els congressos marxistes del 1888, i es produ desprs d'assistir el 1889 al congrs socialista possibilista internacional de Pars. Ressuscit aix mateix l'intent, amb participaci d'elements de la Federaci de les Tres Classes de Vapor, de formar a Madrid un Partit Democrtic Socialista Obrer Espanyol per l'agost del 1890. Accept les teories de Paul Brousse, qui havia residit un temps a Barcelona, i preconitz sols la demanda de reformes possibles i la collaboraci amb els republicans. De tota manera no pogu superar la crisi de les Tres Classes de Vapor els primers anys del segle XX i es va dissoldre.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="172131" title="Paul Brousse" nonfiltered="318" processed="318" dbindex="70317">
Paul Brousse (Montpeller, Llenguadoc-Rossell 1844 -Pars 1912) fou un metge i poltic socialista francs. Fou membre actiu de la Primera Internacional, fou expulsat de Frana pels fets de la Comuna de Pars de 1871 i s'install a Barcelona, on particip en la revoluci republicana del 1871 i d'on tamb fou expulsat. Resid a Sussa i ms tard torn a Frana. El juny del 1877 va fundar el diari L'Avant-Garde amb Jean-Louis Pindy, i des d'ell va promoure la creaci de la Federaci francesa de l'AIT. Desprs de fer apologia dels atemptats d'Emil Heinrich Maximilian Hoedel i de Karl Eduard Nobiling a les columnes de L'Avant-Garde, el diari fou prohibit el desembre de 1878 i ell arrestat i condemnat el 15 d'abril de 1879 a dos mesos de pres.

Repudi la violncia, s'opos al marxisme ortodox de Jules Guesde i fund el partit socialista-possibilista (1881), que influiria en el Partit Socialista Oportunista de Josep Pmias. Tanmateix, el 1902 es va fusionar amb el Partit Socialista Francs de Jean Jaurs i fou escollit president del consell municipal de Pars el 1905.

 Obres .
 La proprit collective et les services publics (1883);








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="172132" title="Frederic II de Subia" nonfiltered="319" processed="319" dbindex="70318">
Frederic II de Hohenstaufen (1090 - 6 d'abril de 1147), anomenat "el borni", va ser duc de Subia des de 1105 fins a la seva mort.

Biografia.
Era el fill gran de Frederic I, el primer duc de Subia de la casa Hohenstaufen amb Agns d'Alemanya. Va succer-lo a la seva mort el 1105.

El 1121 es casava amb Judith de Baviera, membre de la poderosa casa de Welf i tradicional advesria dels Hohenstaufen.

A la mort de l'emperador Enric V, el seu oncle, Frederic va postular-se com a successor com a Rei dels Romans amb el suport del seu germ petit Conrad, duc de Francnia, i d'altres aliats. Tanateix, va perdre l'elecci el 1125 en favor de Lotari II, que seria coronat emperador el 1133.

Un conflicte esclat entre els partidaris de Frederic i Lotari. Encoratgat per Albert, arquebisbe de Mainz, que detestava els homes de confiana del difunt emperador Enric, Lotari va assetjar Nuremberg el 1127 i va ocupar Speyer el 1128. L'intent d'Enric l'orgulls, duc de Baviera, de capturar Frederic durant les negociacions el no va tenir xit. Per els aliats de Lotari van guanyar un nombre de victries significatives tant a Alemanya com a Itlisa: Speer (1129), Niremberg (1130) i Ulm (1134) va ser capturades, i finalment l'octubre de 1134 Frederic es va sotmetre a l'emperador.

Desprs de la mort de Lotari el 1135, el germ petit de Frederic Conrad va ser elegit Rei dels Romans. Durant el seu regnat com a rei d'Alemanya Frederic va donar-li suport en el seu conflicte amb els Welfs.

Judith de Baviera havia mort el 1130. La segona esposa de Frederic, Agns, va ser la neboda del seu antic enemic Albert de Mainz.

Segons Ot de Freising, Frederic era "un cavaller tant fidel al seu sobir i un amic tant til al seu oncle que amb el seu valor ell va suportar l'honor vacillant de tot el reialme".

Descendncia.
Els descendents de Frederic van ser:
amb Judith de Baviera, filla d'Enric IX, duc de Baviera.
Frederic III Barba-roja (1122-1190), duc de Subia i sacre emperador rom com a Frederic I.
Berta de Hohenstaufen (1123-1195): Casada amb Maties I, duc de Lorena.


Amb Agns de Saarbrcken;
Conrad de Hohenstaufen (1134/36-1195): Comte Palat del Rin.
Judit de Hohenstaufen (1135-1191): Casada amb Llus II, landgrave de Turngia.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="172133" title="Panzer VIII Maus" nonfiltered="320" processed="320" dbindex="70319">
 
El Panzermanpfwagen VIII Maus (Porsche Typ 205 / Tiger II(P)) (Sd.Kfz 205) era un disseny per un tanc sper-pesat, i va ser el tanc ms pesat del que es va completar el treball de prototipus de la Segona Guerra Mundial.

El desenvolupament d un tanc sper-pesat va comenar ja al 1941, quan Krupp va comenar els estudis dels tancs sper-pesats sovitics. A inicis de 1942, Krupp aport els dissenys del Tiger-Maus (VK7001) i del PzKpfw VII Lowe (VK7201), per cap al 5 o 6 de mar de 1942, es present la comanda pels tancs sper-pesats. El Lowe mai no va passar del nivell de prototipus, per prepar el cam pel desenvolupament dels seus successors. Entre el 21/22 de mar de 1942, Porsche reb el contracte pel nou tanc de 100 tones: el Panzer - VK10001 / Porsche Typ 205. El 14 d abril, s especific que el nou tanc havia de portar un mnim de 100 projectils. El VK10001havia de ser desenvolupat pel Professor Ferdinand Porsche i pel Doctor Muller (Krupp), per la demanda personal que Adolf Hitler feu al maig de 1942: va demanar un tanc de 120 tones que fos indestructible, armat amb el can L/60  L/72.

A Krupp se li adjudic la tasca de la producci del casc, la torreta i l armament, mentre que Alkett era responsable del muntatge. Les primeres especificacions demanaven l armament havia de consistir en el can L/40 de 150 mm i una metralladora pesada MG 151/20 de 20mm, mentre que es considerava l s del can L/50 de 128mm. S establia que el prototipus havia de ser operatiu abans de la primavera de 1943. El 23 de juny de 1942, Porsche lliur el seu disseny pel VK10001, armat amb un can L/37 de 150 mm i un can L/70 de 105mm a la torreta. Porsche promet que el primer prototipus estaria disponible al maig de 1943. Al desembre de 1942 es va prendre en consideraci els nous canons de 150mm, el can naval de 127mm i els canons de 128mm. Tamb al mateix mes, s acord que el primer vehicle havia d estar disponible a l estiu de 1943, seguit per la fabricaci de 5 tancs per mes. A l abril de 1942, se li donaren els primers noms oficials, el VK10001 i el Porsche Typ 205 ( Mamut ), seguit per Maeuschen (Ratera) al desembre de 1942 i Maus (Ratol) al febrer de 1943. Al gener de 1943, Hitler decid que el Maeuschen havia de ser coronat per una torreta amb els canons de 128mm i 75mm, mentre que la torreta amb el KwK 44 L/38 de 150mm o el KwK 44 de 170mm havia de ser dissenyat per usos futurs. No es trobaren especificacions per l espai d emmagatzenament de munici, i va decrixer en les successives modificacions. 

De la taula de disseny emerg un monstre de 188 tones. L 1 de maig de 1943, es present un model de fusta a Hitler, que aprov la producci i orden que es fabriquessin sries de 150 vehicles. El 4 de novembre de 1943, es cess el desenvolupament del Maus i noms se n complet un per l avaluaci. A l octubre de 1943, la comanda original de Hitler per 150 vehicles al mes es cancell.

El 24 de desembre de 1943, Alkett complet el primer prototipus sense torreta i va ser sotms a extensos tests. Durant les proves, el Maus amb prou feines podia moure s donat el seu enorme pes i la seva potncia. El primer prototipus, el V1 (Maus I) portava un motor modificat Daimler-Benz MB 509 (desenvolupat del motor aeri DB 603), que no podia donar-li la velocitat planejada de 20km/h, sin que noms arribava a 13km/h en condicions ideals. Tamb tenia problemes amb el sistema de suspensi, que havia de ser modificada pel pes del vehicle. Un altre problema que emergia del seu pes era que, simplement, no hi havia ponts capaos de suportar el seu pes: per solucionar-ho se li va haver d afegir un  snorkel  que li permetia submergir-se fins a un mxim de 8 metres. Al desembre de 1943, es pos una torreta simulada al V1(Belastungsgewicht), simulant el pes de la torreta, i va ser provat. Se l va pintar amb pintura de camuflatge i marcat amb l'estrella roja i la fal i el martell, com si fos un vehicle sovitic capturat.

Al mar de 1944, aparegu el segon prototipus V2 (Maus II), que diferia en nombrosos detalls del V1. El V2 no portava central elctrica, que fou afegida a mitjans de 1944. El 9 d abril de 1944, Krupp fabric la torreta, i va ser lliurada, muntada i provada sobre el V2. Krupp fabric una torreta muntada amb el can KwK 44 L/55 de 128mm amb el can KwK 44 L/36.5 de 75mm i la metralladora MG34 de 7.92, proveint al Maus amb una enorme potncia de foc. El can principal del Maus podia penetrar el blindatge frontal, lateral i posterior (a 30 de la vertical) del Sherman, el Cromwell, el Churchill, el T-34/85 i el JS-2 a distncies de 3.500 metres. 

El Maus I havia de ser completat amb la segona torreta d en Krupp, per mai no va ser lliurada i qued amb la torreta simulada. El 25 de juliol de 1944, Krupp inform que aviat lliuraria 2 cascs i dos ms poc desprs. El 27 de juliol de 1944, Krupp orden deixar aquests 4 cascs. El 19 d agost de 1944, Krupp inform a Porsche que tenia ordres de deixar de treballar en el Maus. Al setembre comenaren els tests del segon prototipus. Se li install un motor disel Daimler-Benz MB 517 que tenia algunes petites diferncies en comparaci amb el motor anteriorment utilitzat. El sistema elctric avanat de steering s utilitzava per steer el vehicle. El cadenat, dissenyat per Skoda, consistia en un  cadenat de rodes dobles recolzats per 12 rodets de retorn amb les cadenes amples de 1100 mm. La tripulaci tenia havia de respirar amb oxigen aportat per ventiladors quan se li tancaven totes les escotilles. 

Per tal de transportar el Maus, Graz-Simmering-Pauker Works de Viena constru un vag de transport especial de 14 axle (Verladewagon). Entre mitjans de gener i fins a finals d octubre de 1944, tingueren lloc les proves a Kummersdorf (rodalies de Berln) i als camps de proves de Porsche a Boblingen. Els tests van ser llargs, amb retards per les avaries mecniques i els problemes de producci arran dels bombardeigs aliats sobre les fbriques alemanyes. Durant els tests, es determin que en cas d avaria, cada Maus hauria de ser remolcat per dos altres Maus. Tamb es constat que treballaven en el Flakzwilling 8.8cm auf Maus, que havia de ser el Maus amb una torreta modificada amb dos canons Flak 43 de 88mm i utilitzat com a Flakpanzer pesat.  

Algunes fonts constaten que, d acord amb Porsche, Hitler orden que el Maus fos situat en els forats de les defenses costaneres del Front Occidental, on el seu radi limitat i la seva mobilitat no haurien estat grans obstacles. La versi ms popular senyala que el V2 va ser capgirat pel personal als terrenys de prova de Kummersdorf, tot i que algunes fonts indiquen que va entrar en combat en la defensa de Kummersdorf. Al final de la guerra, es va trobar una torreta V1 i el tercer casc a les fbriques de Krupp a Essen.
Amb tot, el Maus va ser un disseny interessant per de poc valor combatiu, donada la seva pobre mobilitat i el seu pes, fent-lo ms una fortificaci mbil que no pas un sper tanc. Al 1951/52 es prov un exemple totalment muntat (una torreta del V2 muntada sobre el casc del V1), i avui es pot veure al Museu de les Forces Blindades de Kubinka, a Rssia.

 Referncies .
 Sergeev, Gelto (1997). German Super Heavy Tank Maus. Model Art, Japan;
 Robert Dale Arndt Jr. "Strange Vehicles of Pre-War Germany & the Third Reich (1928-1945)", 2006, IRP Publication;

 Enllaos externs .
 Pgina detallada del Maus a Achtung Panzer;
 Ms info del Maus accs 8 d'abril de 2005.
 Panzerkampfwagen VIII;
 PANZERKAMPFWAGEN VIII MAUS (1943-1945)   ;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="172134" title="Pau Alsina" nonfiltered="321" processed="321" dbindex="70320">
Pau Alsina (Barcelona 1830 - 1897) fou un poltic i dirigent obrer catal. El seu ofici era teixidor de vels. Assist al Congrs Obrer de  Barcelona de 1865 (convocat pel peridic El Obrero). Milit en el Partit Democrtic i particip en la revoluci de 1868. Form part de la Diputaci Provincial de Barcelona i ingress al Partit Federal. Candidat a les Corts Constituents (1869) fou elegit amb els vots de l'obrerisme, ja que era un dels caps de la Centre Federal de Societats Obreres de Barcelona, i del federalisme, de manera que fou el primer diputat que pertanyia a la classe obrera. 

L'abril de 1869 fou portador d'una carta amb 8.000 firmes d'obrers demanant la introducci dels jurats mixtes d'obrers i patrons. Les Corts aprovaren la creaci d'aquests jurats, per no es van dur a la prctica. El 27 de juny de 1869 intervenia a les Corts Constituents manifestant-se contra el lliurecanvisme. Fou membre de la Junta Superior Revolucionria de Barcelona en l'aixecament republic-federal de setembre-octubre de 1869, per fracass i s'exili a Frana. Assist al congrs del Centre Federal dels Teixidors a M del gener de 1871 a Barcelona. El mateix any fou elegit senador. 

El 1873 fou candidat en les eleccions municipals a l'Ajuntament de Barcelona pels republicans federals. Amb la Restauraci borbnica ingress en el Partit Possibilista i en fou president del Comit Provincial de Barcelona. Els darrers anys de la seva vida fou conserge d'un museu barcelon.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="172138" title="Joan Fargas" nonfiltered="322" processed="322" dbindex="70321">
Joan Fargas (Catalunya, segle XIX) fou un dirigent obrer catal. Teixidor d'ofici, fou membre del partit democrtic i, posteriorment, del Partit Republic Federal; fou un dels organitzadors del congrs obrer cooperativista del 1865 a  Barcelona i, desprs, un dels fundadors de la Direcci Central de les Societats Obreres de Barcelona, que presid del 1868 al 1869. Sign la proclama datada el 6 de desembre de 1868 sota el ttol de A los obreros de Catalua, que convocava els obrers a participar en un congrs obrer celebrat a Barcelona el dia 13 de desembre de 1868, i en el que en va presidir la primera sessi. Figur entre els fundadors de la Uni Manufacturera de Catalunya.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="172139" title="Hernn Crespo" nonfiltered="323" processed="323" dbindex="70322">






Hernn Jorge Crespo s un futbolista argent. Va nixer el 5 de juliol de 1975 a Florida, Buenos Aires (Argentina). El seu club actual s el Inter de Mil.


























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="172141" title="Climent Bov" nonfiltered="324" processed="324" dbindex="70323">
Climent Bov (segle XIX) fou un dirigent obrer catal. Per les seves activitats sindicals fou desterrat a Canries el 1856. El 1868, en nom de la Direcci Central de les Societats Obreres de Barcelona, sign una crida a los obreros de Catalua, per fer un congrs obrer catal. Assist al congrs obrer en el qual es va constituir la FRE de l'AIT a Barcelona el juny de 1870, com a delegat de la Federaci de les Tres Classes de Vapor de Barcelona. Arran de la repressi pels fets de la Comuna de Pars, fou empresonat l'abril de 1871 al castell de Montjuc per participar en les vagues. Fou president de la Federaci de les Tres Classes de Vapor de maig de 1870 a gener de 1872.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="172142" title="Gabriel Alejandro Milito" nonfiltered="325" processed="325" dbindex="70324">

Gabriel Alejandro Milito, ms conegut com a Gaby Milito, s un futbolista professional argent que va nixer el 7 de setembre de 1980 a Bernal (Argentina). El seu club actual s el FC Barcelona.

Juga de defensor (normalment de central o de "lliure"). T una bona visi de joc quant a passades llargues i una gran rematada de cap. s germ petit de Diego Milito, jugador del Reial Saragossa.

 Trajectria professional .
Va passar per les categories inferiors i va debutar en primera divisi en el seu primer equip, el Club Atltico Independente, on va jugar del 1997 al 2003 i on es va convertir en un veritable dol per a tota la "Hinchada Roja". El 2003 va fitxar pel Real Zaragoza, desprs que el Reial Madrid el descarts per uns suposats problemes fsics al seu genoll.

En el conjunt aragons, realitz quatre fantstiques temporades rendint a un altssim nivell i deixant veure que es trobava en ptimes condicions per a jugar al futbol.

El 2007 fitxa pel FC Barcelona per 20,5 milions d'euros per 4 temporades i una clusula de rescissi de 90 milions d'euros. El 19 de juliol de 2007 va passar la revisi mdica satisfactriament i posteriorment va ser presentat amb el dorsal 12, tot i que finalment se li atorga a l'inici de la temporada 2007-2008 el nmero 3. Va debutar amb el club blaugrana el dia 15 d'agost del 2007 davant el Bayern de Munic. Va sortir en la segona part per a suplir a Lilian Thuram. El partit el va guanyar el Barcelona per un gol.

 Selecci argentina .
s internacional amb la Selecci de futbol d'Argentina. Va participar en la Copa Confederacions del 2005 a Alemanyai on l'Argentina va arribar a la final, per va perdre enfront del Brasil.

Tamb va disputar la Copa Mundial de Futbol de 2006 a Alemanya. La selecci "albiceleste" va caure en quarts de final enfront els amfitrions.

Tamb va jugar la Copa Amrica del 2007 a Veneuela. A pesar de jugar a un gran nivell durant tot el torneig, Milito no va poder alar-se amb la victria en la final perqu la selecci argentina va perdre enfront del Brasil de Dunga.

 Participacions en Copes del Mn .


 Clubs .


Palmars.








































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="172144" title="Francisco Mora Mndez" nonfiltered="326" processed="326" dbindex="70325">
Francisco Mora Mndez (Villatobas Provncia de Toledo, 1842 - Madrid, 1924) fou un poltic i sindicalista espanyol, membre del nucli inicial de l'AIT a Madrid. Era sabaterd'ofici i germ d'ngel Mora; ambds tingueren una trajectria inicial comuna. Assist al congrs obrer de Barcelona de 1870, on fou elegit vocal del Consell Federal de la FRE de l'AIT. Particip en la Conferncia de Valncia (10-18 de setembre de 1871)on fou elegit Secretari del Consell Federal. Essent perseguida la Internacional hagu d'exiliar-se a Lisboa, juntament amb Anselmo Lorenzo i Toms Gonzlez Morago. Particip en el congrs de Saragossa de 1872. Expulsat de la FRE de l'AIT pel sector bakuninista, fou membre fundador de La Nueva Federacin Madrilea i delegat, per Madrid, en la comissi organitzadora del Partit Democrtic Socialista Obrer Espanyol a Barcelona el 1882. Assist al congrs fundacional de la UGT el 1888. En el 6 congrs del PSOE fou elegit secretari del comit executiu i reelegit l'any 1912.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="172145" title="Enrique Borrel Mateo" nonfiltered="327" processed="327" dbindex="70326">
Enrique Borrel Mateo fou un dirigent obrer espanyol. Era sastre de professi, i particip en les primeres reunions de la Primera Internacional presidides per Giuseppe Fanelli a Madrid el 1869. Fou secretari de correspondncia de la comissi organitzadora de la Federaci Regional Eespanyola el desembre de 1869. Com a delegat de la secci de Madrid particip en l'organitzaci i assist al Congrs Obrer de Barcelona de juny de 1870, constitutiu de la FRE de l'AIT, on fou designat membre del Consell Federal, juntament amb Toms Gonzlez Morago, Francisco Mora, ngel Mora i Anselmo Lorenzo, crrec que ocup fins el maig de 1871.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="172150" title="Cottenchy" nonfiltered="328" processed="328" dbindex="70327">

Cottenchy s un municipi francs, situat al departament de Somme i a la regi de Picardia. L'any 1999 tenia 372 habitants.

 Situaci .
Cottenchy es troba molt a prop de la ciutat de Boves i a poca distncia d'Ailly-sur-Noye. De fet, una de les carreteres que enllaa les dues ciutats passa per Cottenchy. El poblet de Le Paraclet forma part de la comuna de Cottenchy.

 Administraci .
Cottenchy forma part del cant de Boves, que al seu torn forma part de l'arrondissement d'Amiens. L'alcalde de la ciutat s Daniel Cotrel (2001-2008).

 Histria .

 Llocs d'inters .

 Vegeu tamb .
Llistat de municipis del Somme;

 Enllaos externs .
Cottenchy al lloc web de l'INSEE;
Poblacions ms properes a Cottenchy;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="172152" title="Oxipid" nonfiltered="329" processed="329" dbindex="70328">



Els oxipids (Oxyopidae) sn una famlia d'aranyes araneomorfes, que formen part dels licosodeus (Lycosoidea), una superfamlia formada per dotze famlies entre les quals cal destacar pel seu nombre d'espcies: els licsids (2.304), els ctnids (458) i els pisurids (328). Els oxipids amb 419 espcies serien el tercer grup ms nombrs.

Viuen entre la vegetaci, en plantes, flors i arbusts. Sn gils corredors i saltadors, i tenen una bona vista amb la que detecten a la presa. Sis dels seus vuit ulls estan disposats formant un hexgon, una caracterstica prpia de la famlia. Tamb tenen potes molt espinoses.

Alguns membres del gnere Oxyopes sn prou abundants per tenir un paper important dins els ecosistemes agrcoles com agents de control biolgic. Aix s especialment cert en Oxyopes salticus, una espcie amb unes ratlles molt visibles.

 Sistemtica .
La famlia compta, fins al 2 de novembre de 2006, amb 9 gneres i 419 espcies, per la majoria formen part dels gneres Oxyopes amb 284 espcies, Hamataliwa amb 58 i Peucetia amb 44 espcies. La seva distribuci s molt extensa i es poden trobar per tot el mn, excepte a la zona sahariana, i a una petita franja molt septentrional del planeta.

 Hamataliwa Keyserling, 1887 (Amrica, Xina, frica, Austrlia);
 Hostus Simon, 1898 (Madagascar);
 Megullia Thorell, 1897 (Vietnam);
 Oxyopes Latreille, 1804 (frica, Amrica, Austrlia, Mediterrani fins a sia);
 Peucetia Thorell, 1869 (arreu del mn);
 Pseudohostus Rainbow, 1915 (Austrlia);
 Schaenicoscelis Simon, 1898 (Sud-amrica);
 Tapinillus Simon, 1898 (Sud-amrica);
 Tapponia Simon, 1885 (Sud-sia);



 Enllaos externs .
Grans fotos d'oxpids;
 
 Vegeu tamb .
 Licosodeu;
 Llista d'espcies d'oxipids;
 Classificaci de les aranyes;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="172161" title="Zrid" nonfiltered="330" processed="330" dbindex="70329">


Els zrids (Zoridae) sn una famlia d'aranyes araneomorfes, que fins fa poc formaven part dels licosodeus (Lycosoidea), una superfamlia amb dotze famlies. No construeixen teranyines.

 Sistemtica .
El grup compta, amb les dades acumulades fins al 9 de novembre de 2006, amb 13 gneres i 73 espcies. Moltes espcies viuen al trpic (Sud-amrica, Austrlia, frica, sia). Israzorides judaeus s endmica d'Israel, i algunes espcies del gnere Zora ocupen hbitats ms frets als EUA i a Europa arribant fins a Sucia. s un grup en el que s difcil determinar les espcies, especialment en el gnere Zora.

 Argoctenus L. Koch, 1878 (Nova Zelanda, Austrlia);
 Elassoctenus Simon, 1909 (Austrlia);
 Hestimodema Simon, 1909 (Austrlia);
 Hoedillus Simon, 1898 (Guatemala);
 Israzorides Levy, 2003 (Israel);
 Odo Keyserling, 1887 (Centre-amrica i Sud-amrica, Austrlia);
 Odomasta Simon, 1909 (Tasmnia);
 Simonus Ritsema, 1881 (Austrlia);
 Thasyraea L. Koch, 1878 (Austrlia);
 Voraptus Simon, 1898 (frica);
 Xenoctenus Mello-Leit o, 1938 (Argentina);
 Zora C. L. Koch, 1847 (Palertic);
 Zoroides Berland, 1924 (Austrlia);

 Referncies .
 Corey, D. T. & D. J. Mott: "A revision of the genus Zora (Araneae, Zoridae) in North America". J. Arachnol. 19: 55-61. PDF;

 Enllaos externs .
 Imatges de Zora spinimana;
 
 Vegeu tamb .
 Licosodeu;
 Llista d'espcies de zrids;
 Classificaci de les aranyes;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="172168" title="Alberto Hber Usher" nonfiltered="331" processed="331" dbindex="70330">

Alberto Hber Usher (Montevideo, 1 de maig de 1918 - bidem, 19 de gener de 1981), fou un poltic uruguai pertanyent al Partit Nacional, i President del Consell Nacional de Govern (Cap d'Estat) entre el 1 de mar de 1966 i el 28 de febrer de 1967. Va ser germ del tamb poltic nacionalista Mario Hber.

En la seva joventut va estudiar arquitectura i es va desentrampar com a corredor de Bossa. En les eleccions de 1950 va ser electe diputat pel sector encapalat per Daniel Fernndez Crespo, per va renunciar a assumir la banca. El 1958, any en qu el Partit Nacional va guanyar les eleccions per primera vegada en gaireb cent anys, va ser electe novament diputat, banca que ara s que va exercir, entre 1959 i 1963.

En els comicis de 1962 va ser electe per integrar el Consell Nacional de Govern, al quart lloc de la llista majoritria del Partit Nacional. Donada la seva ubicaci en la llista guanyadora, li va correspondre presidir el cos i ser, per tant, Cap d'Estat, l'ltim any del perode 1963-1967.

En les eleccions de 1966 va ser candidat a la Presidncia de la Repblica, en frmula completada per Nicols Storace Arrosa. Per aquest motiu va haver de sollicitar llicncia en la Presidncia del Consell Nacional de Govern, sent substitut per Carlos Mara Penads entre setembre de 1966 i gener de 1967. La seva candidatura presidencial va ser derrotada, i fins i tot va perdre internament davant de la que encapalava Martn Recaredo Echegoyen. Cinc anys desprs, va acompanyar com a candidat a la Vicepresidncia de la Repblica al candidat presidencial Mario Aguerrondo. Tampoc en aquesta ocasi la frmula que integrava no va obtenir la majoria, ni encara dins del Partit Nacional, la que va correspondre a Wilson Ferreira Aldunate.

Hber, que havia ocupat la Presidncia del Directori del Partit Nacional entre 1970 i 1971, va ser assenyalat per la dictadura militar, com gaireb tots els dirigents poltics, el setembre de 1976, per l'Acte Institucional Nm. 4. En conseqncia, va passar els seus ltims anys, durant el rgim militar, allunyat de l'activitat poltica.

Enllaos externs.
Presidncia de l'Uruguai ;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="172169" title="Carlos Mara Penads" nonfiltered="332" processed="332" dbindex="70331">

Carlos Mara Penads (Montevideo, 24 de gener de 1902- bidem, 29 de juliol de 1976), fou un poltic uruguai, pertanyent al Partit Nacional.

Graduat com a advocat, va ser militant des de la seva joventut a les files partidries al sector herrerista, i desprs al sector liderat per Daniel Fernndez Crespo; va desempenyorar tasques periodstiques com a director als diaris El Debate i desprs El Nacional. Entre 1935 i 1937 va ser Sotssecretari del Ministeri d'Instrucci Pblica i Previsi Social. Desprs va ocupar el crrec de Secretari de la Cmera de Senadors.

A partir de 1947 va ser edil en el departament de Montevideo, durant tres perodes, fins i tot que el desembre de 1956 es va incorporar al Senat substituint a Carmelo Gonzlez. Va ser reelegit en els comicis de 1958, en els que va triomfar el seu partit, ocupant la banca fins i tot 1963.

En les eleccions de 1962 va ser electe en cinqu lloc en la llista triomfadora per integrar el Consell Nacional de Govern entre 1963 i 1967. En aquest carcter, en demanar llicencia el President del cos, Alberto Hber Usher, per ser candidat a President de la Repblica en les eleccions de novembre de 1966, Penads el va substituir entre setembre de 1966 i gener de 1967. Posteriorment, es va exercir com a senador durant un perode ms, fins i tot 1972.

Enllaos externs.
Presidncia de l'Uruguai ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="172175" title="Consell Nacional de Govern de l'Uruguai" nonfiltered="333" processed="333" dbindex="70332">
El Consell Nacional de Govern (castell, Consejo Nacional de Gobierno) va ser el Poder Executiu collegiat de l'Uruguai entre 1952 i 1967. Establert per la Constituci de 1952 (articles 149 al 173).

Va estar compost per 9 consellers electes en forma directa per 4 anys, sense reelecci immediata. Al lema ms votat li corresponien 6 consellers i 3 al que el seguia. El President del Consell es designava rotativament en forma anual entre els membres del lema ms votat i per ordre de la seva ubicaci en la llista en forma decreixent.

Les atribucions del Consell Nacional de Govern van ser:
Designar i destituir els Ministres d'Estat, 9 en total.
Encarregat del poder executiu nacional que exerceix amb el concurs del o els ministres en els casos que correspongui.

Si b va ser una experincia indita a Amrica Llatina, d'un poder executiu collegiat llevat d'en els primers anys de la independncia, a l'Uruguai no era el cas. Els antecedents histrics immediats estan en el Consell Nacional d'Administraci creat per la Constituci de 1918 que va funcionar fins a 1933 junt amb el President de la Repblica. A diferncia d'aquell, el Consell Nacional de Govern segueix la idea de Jos Batlle y Ordez quant a un executiu ntegrament collegiat.

Els integrants del primer Consell Nacional de Govern, que va completar els tres anys que restaven del mandat del president Andrs Martnez Trueba, van ser electes excepcionalment, el 1952, pel Parlament, ja que aix l'habilitava una disposici transitria de la nova Constituci. Martnez Trueba, que havia acceptat la interrupci del seu perode presidencial, va ocupar la Presidncia del Consell durant tot el trienni 1952-1955.
Es van efectuar eleccions (novembre dels anys esmentats): 1954, 1958 i 1962.

Presidents del Consell Nacional de Govern.
(des-de l'1 de mar de cada any)
1952 Andrs Martnez Trueba (Partit Colorado, Llista 15);
1955 Luis Batlle Berres (Colorado, Llista 15);
1956 Alberto Fermn Zubira (Colorado);
1957 Arturo Lezama (Colorado);
1958 Carlos L. Fischer (Colorado);
1959 Martn Recaredo Echegoyen (assumeix per defunci d'Herrera) (Blanc, "Herrerisme");
1960 Benito Nardone Cetrulo (Blanc, Lliga Federal d'Acci Rural);
1961 Eduardo Vctor Haedo (Blanc, "Herrerisme");
1962 Faustino Harrison (Blanc);
1963 Daniel Fernndez Crespo (Blanc);
1964 Luis Giannattasio (Blanc);
1965 Washington Beltrn (assumeix el 7 de febrer de 1965, per defunci de Giannattasio) (Blanc);
1966 Alberto Hber Usher (Blanc);

Integraci dels Consells Nacionals de Govern.

1952-1955.

Andrs Martnez Trueba;
Antonio Rubio;
Francisco Forteza ;
Hctor lvarez Cina;
Luis Alberto Brause;
Eduardo Blanco Acevedo;
lvaro Vargas Guillemette (va morir el 1954; substitut per Justo Alonso) ;
Martn Recaredo Echegoyen;
Roberto Berro;

1955-1959.

Luis Batlle Berres;
Alberto Fermn Zubira;
Arturo Lezama;
Carlos L. Fisher;
Justino Zavala Muniz;
Zoilo Chelle;
Luis Alberto de Herrera;
Ramn Via;
Daniel Fernndez Crespo;

1959-1963.

Martn R. Echegoyen;
Benito Nardone;
Eduardo Vctor Haedo;
Faustino Harrison;
Justo Alonso;
Pedro Zabalza;
Ledo Arroyo Torres;
Csar Batlle Pacheco;
Manuel Rodrguez Correa (va morir el 1961; substitut per Hctor Grauert);

1963-1967.

Daniel Fernndez Crespo (va morir el 1964; substitut per Alfredo Puig Spangenberg);
Luis Giannattasio (va morir el 1965; substitut per Alejandro Zorrilla de San Martn);
Washington Beltrn;
Alberto Hber Usher;
Carlos Mara Penads ;
Hctor Lorenzo y Losada;
Alberto Abdala ;
Amlcar Vasconcellos;
scar Diego Gestido;

Vegeu tamb.
President de l'Uruguai;

Enllaos externs.
Presidncia de l'Uruguai ;
Presidents de l'Uruguai des de 1933 a 2007 ;
Caps d'Estat de l'Uruguai ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="172177" title="Washington Beltrn Mullin" nonfiltered="334" processed="334" dbindex="70333">

Washington Beltrn Mullin (Montevideo, 6 d'abril de 1914 - bidem, 19 de febrer de 2003) va ser un poltic, advocat i periodista uruguai. Va ser president constitucional del Consell Nacional de Govern entre el 7 de febrer de 1965 i l'1 de mar de 1966.

 Biografia .

Era fill primognit del poltic Washington Beltrn Barbat, mort en un duel amb Jos Batlle y Ordez. Va iniciar la seva carrera pblica a l'sser electe diputat el 1943 pel Partit Nacional Independent, sent reelegit el 1950 i 1954.

Posteriorment, va fundar el grup Reconstruccin Blanca (llista 400), arran d'aquest fet va renunciar a la seva banca, el 1954, junt amb el seu germ Enrique perqu s'havien incorporat a aquest nou grup i havien estat elegits pel nacionalisme independent. El 1958 va contribuir a forjar la Uni Blanca Democrtica (UBD) amb llistes que sortien de l'"herrerisme".

Va ser Senador el 1958, va integrar la uni d'herreristas dissidents, i l'UBD, que va guanyar les eleccions.

Des de 1961 es va dedicar a codirigir el diari El Pas, un dels diaris de major tiratge de l'Uruguai i del qual el seu pare havia estat cofundador. 

En les eleccions de 1962 va ser electe conseller nacional de govern. Presidint el Consell Nacional de Govern entre 1965 i 1966.

Va finalitzar la seva vida poltica com Senador el 1966 i 1971, per retirar-se posteriorment desprs del cop d'Estat de 1973.

En un dels seus ltims editorials al diari va convocar als blancs a votar per Jorge Batlle, en el marc de la segona volta de les eleccions de 1999, en les que la ciutadania havia d'elegir entre Batlle i Tabar Vzquez.

 Referncies .




 Veuge tamb .
Consell Nacional de Govern;

 Enllaos externs .
Presidncia de l'Uruguai ;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="172194" title="Animals (disc)" nonfiltered="335" processed="335" dbindex="70334">
Animals fou el des disc d'estudi del grup de rock progressiu britnic Pink Floyd i que va sortir en plena onada punk, el 1977. El moviment punk s'oposava a grups com Pink Floyd perqu les seves composicions eren massa complicades, el que volien era que el rock esdevingus un mitj d'expressi utilitzable per a tothom i no nicament per aquells qui havien estudiat msica al conservatori (tot i que no era el cas dels membres de Pink Floyd). Com a ancdota cal dir que Johnny Rotten dels Sex Pistols va conixer els seu mnager grcies a una samarreta que portava i que posava "I hate Pink Floyd" (No m'agrada Pink Floyd). David Gilmour va dir, en una entrevista per a la revista alemanya Der Spiegel del 5 de juny de 1995 que havia parlat amb Rotte i li va dir que mai havia detestat Pink Floyd, sin que n'era una mica fan. 

Aquest disc es va compondre per tal de sorprendre el pblic. En efecte, desprs del Wish You Were Here, que era ultra progressiu, llis i sense ruptura, el grup i en particular Roger Waters es va reafirmar en aquest estil ms agressiu, ms fred i sense floritures. L'agressivitat s una caracterstica dels grups punk. 

L'lbum est inspirat per la novella La revolta dels animals de George Orwell escrit el 1945. El disc reprn les grans lnies del llibre: el cinisme, l'agressivitat, la crtica a l'home tot utilitzant els arquetipus animals...

L'humanitat s d'aquesta manera dividida en tres castes que donen ttol als temes: Pigs (els porcs que es banyen en la luxria i l'obesitat), Dogs (els gossos que busquen el profit, que exerceixen el control de les masses per una agressivitat digna de les SS), Sheep (les ovelles que segueixen el poder de manera ofuscada i dcil). 

La msica s molt rock i mostra un David Gilmour que imposa la guitarra amb unes interpretacions molt ben inspirades. A Dogs, en particular, David Gilmour mostra el seu efectisme en una composici sobre quatre lnies de guitarra en lloc de les dues habituals. Cal notar tamb la utilitzaci del "talk box" a Pigs. 

En un primer moment per a la portada del disc Storm Thogerson projectava representar la jungla psictica de la infantesa a travs de la primera maqueta que representava un jove marrec que descobria els seus pares en ple coit. Desprs va proposar un nec sobre una paret. Per fou finalment Waters que va triar el concepte definitiu de la portada. Volia que represents un conjunt industrial al mig de Londres i aix es va triar la Battersea Power Station, a sobre de la qual flota un dirigible en forma de porc fabricat especialment per l'ocasi per les indstries Zeppelin. El smbol mostra que des de dalt del cel el porc observa els errors i la decadncia de la societat. Aquest porc infable es va convertir des de llavors en un dels smbols de Pink Floyd i va estar present en un munt de gires. Quan Roger Waters va portar als tribunals l's del nom del grup, entre els logotips que tamb demanava tenir hi havia el porc infable. 

Llista de temes.
 Pigs on the Wing 1 (Roger Waters)   1:25;
Cants: Roger Waters;
 Dogs (David Gilmour/Roger Waters)    17:04;
Cants: David Gilmour i Roger Waters;
 Pigs (Three Different Ones) (Roger Waters)    11:22;
Cants: Roger Waters;
 Sheep (Roger Waters)   10:24;
Cants: Roger Waters;
 Pigs on the Wing 2 (Roger Waters)   1:26;
Cants: Roger Waters;

 Crdits .
 Roger Waters - Cant, baix i guitarra acstica;
 David Gilmour - Guitarra, baix, cants i sintetitzador;
 Richard Wright - Piano;
 Nick Mason - Bateria;
 Snowy White - Guitarra a Pigs On The Wing;
 Brian Humphries - Enginyer;
 Storm Thorgerson - Disseny de la portada;
 Aubrey Powell - Concepte de la portada;
 James Guthrie Remasteritzaci;
 Doug Sax Remasteritzaci;

 Enllaos externs . 
Web oficial de Pink Floyd;
Web oficial de Roger Waters;
Web oficial de David Gilmour;
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="172196" title="Andreu Febrer" nonfiltered="336" processed="336" dbindex="70335">
Andreu Febrer fou un poeta catal que va viure a finals del segle XIV i principis del XV, que a ms fou un militar destacat i traductor de La Divina Comdia de Dante.

Febrer va nixer a Vic el 1375, era d'origen menestral, per grcies a una bona formaci en l'escriptura  va entrar a la Cancelleria reial i el 1393 el trobem com a escrivent del rei Joan I i ms tard, el 1398 era cambrer reial de Mart l'Hum. En temps d'aquest rei va viatjar molt per Frana i Itlia com a diplomtic, i d'aquests viatges en va portar unes influncies potiques noves, amb tot, la seva poesia s un manteniment dels models trobadorescos del trobar ric i la famosa Sextina d'Arnaut Daniel (molt llegida a Catalunya) que ell recrea en el seu poema 10 "Combas e valhs, puigs, muntanyes e colhs". Amb la nova dinastia Trastmara continu exercint crrecs de confiana per la monarquia: el 1420 va participar en la famosa expedici a Crsega i Sardenya amb el rei Alfons el Magnnim que parti dels Alfacs i on hi havia Ausis March, Jordi de Sant Jordi, un fill de Bernat Metge, el pare i els germans de Joanot Martorell i un llarg etctera de membres de les millors famlies de la corona. El 1429, desprs d'anys de serveis militars, es va installar a Barcelona on va acabar la traducci de la Divina Comdia i la del Decamer (iniciada per un autor annim) tot fa pensar que per oferi-les al Magnnim que aquell mateix any va visitar la ciutat comtal.

Febrer s un personatge que s'inicia en les lletres en l'ambient de Joan I i el Consistori de Barcelona, on estava molt de moda l'estil dels trobadors i ell en ser un continuador fervent, com Gilabert de Prixita o Jordi de Sant Jordi. Els seus contactes amb Itlia com a ambaixador fa que li arribin noves influncies, per ms en les traduccions, que sn ms tardanes, que no pas en la lrica, que s ms primerenca.

D'ell conservem 15 poemes, 11 de temtica amorosa, dos sirventesos guerrers i dos elogis cortesans. En les poesies d'amor apareix una dama que provoca una passi destructiva en el poeta, s anomenada amb el senyal d'"ngel" o "Passa beldats" (ms enll de la bellesa). Mostra els smptomes propis de l'enamorament: timidesa, sofriment... Els seriventesos es basen en l'expedici que va organitzar el rei Mart a Tunis per recuperar unes sagrades custdies que havien robat aqu uns pirates musulmans. Reprn temes propis dela poesia de croada dels segels XI i XII. Pel que fa als elogis cortesans un est dirigit a les dames de la cort de Cardona a partir de la "La recepta de xarop" de Cerver de Girona, mentre que l'altre s un elogi a la reina Maria de Siclia i explica les bones influncies que tenen els set planetes sobre ella. 

La forma de les seves poesies s bsicament el decasllab clssic catal, excepte una baldada de tipus francs (com els que usava Prixita) i dos lais, tamb d'origen francs, que combinen versos llargs i curts. 

Febrer tradu la Divina Comdia de Dante al catal el 1429, per b que l'havia comenat abans, amb una gran exactitud de llengua i metre, perqu ho feu en poesia i no en prosa. Hagu d'adaptar l'hendecasllab itali al decasllab catal, amb la diferent posici rtmica que tenen i adaptar els tercets encadenats a la poesia catalana, que no existien. El ms remarcable, per, s la llengua que fa servir, malgrat que sigui un gnere potic, Febrer va traduir-la en catal i no en aquell catal aprovenalitzat que feien servir els poetes lrics, com ell mateix, i aix es deu a la voluntat de traduir i tamb perqu van apareixent idees noves en la lrica de finals de la dcada de 1420.

Enllaos externs.
 Poesia I d'Andreu Febrer en edici electrnica;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="172197" title="Gilabert de Prixita" nonfiltered="337" processed="337" dbindex="70336">
Gilaber de Prixita fou un poeta en catal del segle XIV.

Fill de Nicolau de Prixita i d'Elvira Centelles, fou membre d'una famlia originria de Npols que va donar suport a Pere el Gran durant la conquesta de Siclia i es van establir a Valncia. Gilabert est documentat entre 1392 i 1405 i, com tota la famlia, eren guerrers als servei del rei i en els moments d'oci es dedicaven a les bandositats valencianes a favor dels Centelles i en contra dels Vilaregut. Tenia una germana que es va casar amb el noble empordans Guerau Galceran de Rocabert.

De Gilabert de Prixita en conservem 21 poesies d'amor subjectives i intemporals, de les quals 5 sn esparses i s'han conservat totes al Canoner Vega-Aguil, de la Biblioteca de Catalunya. Aquestes poesies segueixen l'estil i els tpics dels trobadors, amb els quals s'hi sent plenament identificat. Insisteix en la seva condici de cavaller, fins i tot oposant l'orgull a la humilitat del poeta; aix, per exemple, diu: "ez orgulls me'n vau dreit a la mort". Trenca, doncs, d'alguna manera, l'esquema trobadoresc amb afirmacions de la seva prpia personalitat. La seva actitud potica s tractar la passi d'amor, totes les poesies parlen d'amor com una experincia subjectiva, no teoritza, ni moralitza ni especula. La seva experincia d'amor s total i el transporta a l'xtasi. El seu objecte d'amor s una dama amagada sota el senyal de "Dona sens par" que s una "belle dame sans merci", amb al qual no aconsegueix mai la joia d'amor. Ell se sent orgulls d'estar enamorat perqu s una virtut que l'eleva vitalment. Insisteix en el vassallatge i servei d'amor seguint la tradici i el seu estatus de poeta. La crueltat de la dama hi s, per no s rebella perqu se sent a gust estant enamorat. s un mn tancat, no hi ha massa per dir, per aconsegueix uns molt bons resultats. No hi ha ornamentaci retrica, per aix tria la balada francesa, de tres estrofes de vers llarg que repeteix l'ltim vers a cada estrofa. Podem dir que s un poeta del trobar leu que el seu treball literari es basa en versos lapidaris i la imatgeria tpica de la tradici. 

Pel contingut, les actituds literries i el temps en qu escriu s un poeta que segueix el mateixos corrents que Andreu Febrer i Jordi de Sant Jordi.

Enllaos externs.
 Poesia I de Gilabert de Prixita;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="172201" title="Skamot Diablik" nonfiltered="338" processed="338" dbindex="70337">
Skamot Diablik s una colla de diables del barri de Santa Eullia de l'Hospitalet de Llobregat. La seva activitat principal s el desenvolupament i exercici de totes les activitats relacionades amb la cultura popular del foc a Catalunya, com poden ser els correfocs i entremesos on el personatge principal sigui el banyeta.

 Orgens i trajectria .
Skamot Diablik de Santa Eullia va ser creat el Nadal del 1987. En un primer moment va ser una secci interna de l Agrupament Escolta Abat Escarr i amb el temps es va anar desvinculant de l entitat per esdevenir una associaci autnoma.

La idea de crear una colla de diables va sorgir durant el sopar de Nadal del consell de l'agrupament i la primera sortida va ser en el Carnestoltes del 1988.

La posada en marxa del grup de diables fou una activitat de la unitat de pioners de l'agrupament amb l'inestimable assessorament d un integrant dels diables del poble de Sanaja.

A partir del primer correfoc, la colla ja es va consolidar en el barri i durant els ltims vint anys ha estat una entitat plenament participativa dins de l mbit associatiu.
Ha actuat a diversos llocs arreu de Catalunya per tamb a Arag, Mallorca i al Rossell, aix com tamb a Lisboa i a Sambuco, a prop de Tor.


L'evoluci al llarg dels anys ha estat constant amb la renovaci i millora de la imatge del grup a nivell escenogrfic i de vestuari. Tamb s'han obert altres seccions dins del grup com la colla infantil i la creaci d'un fabulari relacionat amb la mitologia del diable.
Aix doncs, ara disposa de diversos personatges creats per als seus espectacles de foc. El ms antic de tots s el Drac Eullio. Tamb t el Dante Alighieri i altres personatges com el barquer Caront, les lleones i el Boc, tots ells capgrossos, per al seu espectacle la Divina Comdia.
La intenci de la colla s fer crixer aquest fabulari per a la creaci d altres espectacles (hi ha la intenci de representar la llegenda del Comte Arnau).

Enllaos externs.

Pgina de Skamot;
Bloc d'Skamot;
Forum d'Skamot;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="172202" title="Illes Petites de la Sonda Orientals" nonfiltered="339" processed="339" dbindex="70338">

Illes Petites de la Sonda Orientals (en indonesi: Nusa Tenggara Timur) s una provncia d'Indonsia, situada a la part oriental de les illes Petites de la Sonda, incloent-hi Timor Occidental, on hi ha la capital, Kupang.

La provncia consta d'aproximadament 550 illes, per s dominada per les tres illes principals de Flores, Sumba, i Timor Occidental, i la meitat oest de l'illa de Timor. La part oriental de Timor s el pas independent Timor Oriental. Altres illes serien Adonara, Alor, Ende, Komodo, Lembata, Menipo, Rincah, Rote (l'illa ms meridional d'Indonsia), Savu, Semau, i Solor.

Poblaci.

La poblaci de la provncia s de 4.073.249 habitants (2003). La combinaci religiosa s atpica per Indonsia, amb un 91% de cristians (majoritriament catlics), un 8% musulmans, un 0.6% hinds o budistes, i un 0.4% que tenen creences tradicionals. La provncia s'ha convertit en un refugi per a cristians indonesis que fugen del conflicte a Moluques i Papua Occidental.

L'escolaritzaci d'ensenyament secundari d'un 39% s dramticament per sota de la mitjana indonsia (un 80,5% el 2003/04, segons la UNESCO). La manca d'aigua potable i d'installacions sanitries fan que la desnutrici infantil (32%) i la mortalitat infantil (71 per 1000) siguin ms altes que a gran part de la resta d'Indonsia.

Economia.

Segons els indicadors econmics, l'economia de la provncia s ms dbil que la mitjana indonsia, amb uns indicadors molt alts d'inflaci (15%), desocupaci (30%) i tipus d'inters (22-24%).





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="172204" title="Poder compensador" nonfiltered="340" processed="340" dbindex="70339">
El poder compensador s un terme econmic encunyat per J. K. Galbraith en el seu llibre El capitalisme americ (1956) que ofereix una teoria alternativa a la lliure competncia com a generador de l'equilibri en els mercats quan aquests estan dominats per un petit nombre de grans empreses amb molt de poder.

En el capitalisme clssic la competncia perfecta entre un gran nombre de venedors i compradors s l'element que porta els mercats a l'equilibri. En el capitalisme modern, els mercats estan dominats per un petit nombre de grans empreses amb un gran poder de mercat i que presenten comportaments monopolstics. 

Segons Galbraith, en aquests context, per tal que els mercats assoleixin l'equilibri competitiu (en comptes de l'equilibri monopolista o oligopolista) cal que s'ereigeixi un poder compensador. Aquest poder compensador pren formes molt diferents:

 En els mercats de porductes insutrials aquest poder compensador s representat per altres gans empreses com a compradores. ;
 En el mercat laboral, aquest paper el juguen els sindicats (segons Galbraith no s casualitat que els sindicats ms poderosos apareguin en els sectors ms dominats per les grans corporacions). ;
 En els mercats de bns de consum aquest paper el podrien jugar l'aparici dels grans distribudors de venta al detall, per exemple empreses com Wal-Mart, que en no poder competir en proximitat o personalitzaci del servei amb el comer tradicional noms poden fer-ho amb preus baixos, esdevenint doncs un instrument a favor del consumidor. En el cas que no apareguin aquest tipus de grans empreses detallistes, aquest paper haur de ser jugat directament pels consumidors mitjanant cooperatives de consum.


Cal tenir en compte, per, que el poder compensador interactua en els mercats exclusivament pel costat de la demanda. Aix fa que sigui molt sensible a l'estat de la demanda. Aix, quan la demanda s dbil, el poder del poder compensador es veu reforat. Per contra, quan la demanda s forta el poder compensador perd poder.

Un dels elements d'xit d'aquesta teoria fou el fet d'oferir una alternativa liberal que justifiqus l'existncia dels sindicats i defenss el seu paper positiu en l'economia. D'altra banda, des d'una perspectiva marxista es criticava que Galbraith ignors tota referncia al conflicte de classes.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="172209" title="Decasllab" nonfiltered="341" processed="341" dbindex="70340">
El decasllab s un vers d'art major que t deu sllabes. Ha estat un vers de gran tradici en la literatura catalana i des de l'edat mitjana ha tingut un conreu molt exts. En ser un vers d'art major no n'hi ha prou noms amb el fet que tingui deu sllabes, sin que a ms hi ha d'haver un ritme prosdic per tal de manternir-lo. Correspon a l'endecaslabo castell, el vers per excellncia del sonet.

En catal medieval la forma ms corrent era  el decasllab anomenat clssic catal i que es compon de quatre sllabes, cesura i sis sllabes, amb la particularitat que la quarta sllaba coincideixi amb final de paraula. Aquest ser el vers que far servir Ausis March:

 "Colguen les gents, ab alegria festes" (Ausis March, poema XIII);

A partir de finals del segle XV apareixen altres formes del decasllab, sobretot per influncia italiana que accentua a la sisena sllaba, aix els autors catalans tamb accentuen a la sisena, per mantenen l'accent a la quarta pel gran pes de la tradici. Aquest seria el cas de Joan Ros de Corella o de Pere Seraf:

 "Si el ferro cald refreda la m casta" (Joan Ros de Corella, A Caldesa);

 "Anant un jorn tot sol, mal percebit" (Pere Seraf, poema XLIX);

A partir d'aquest dos models les variants que es poden construir sn mltiples: decasllab pic o francs (amb un hemistiqui de sis sllabes i un segon de quatre), l'espanyol o simtric (cinc + cinc) i altres ms propers a la mtrica lliure.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="172211" title="Montreux" nonfiltered="342" processed="342" dbindex="70341">

Montreux s una ciutat i comuna sussa, del cant de Vaud, situada al districte de Vevey. La ciutat es troba localitzada en la ribera superior del llac Lehman. Limita al nord amb la comuna de Blonay, a l'est amb Haut-Intyamon (FR), al sud amb Veytaux, a l'oest amb el llac Lehman i per conseqent amb les comunes de Noville i Villeneuve, aix com amb La Tour-de-Peilz.

Pertanyen al territori comunal les localitats de: Baugy, Brent, Caux, Chailly-sur-Clarens, Chamby, Chaulin, Chne, Chernex, Clarens, Collonge, Cornaux, Crin, Fontanivent, Glion, Jor, Le Chtelard, Les Avants, Les Planches, Mont-Fleuri, Pallens, Pertit, Planchamp, Sles, Sonzier, Tavel, Territet, Vernex, Villard-sur-Chamby i Vuarennes.

Museus.

Museu del Vieux-Montreux;
Nou Museu Ruzo;
Audiorama Museu nacional sus de l'audiovisual;

Monuments.



El Castell de Chillon (Es pot visitar);
Castell de Crtes  Clarens;
Castell de Chtelard (Es pot visitar sollicitant reserva);

Distincions.

Premi Wakker de 1990.

Festivals.

Festival de Jazz de Montreux;
Festival Coral de Montreux;
Setembre musical Montreux-Vevey;
Festival del riure;

Turisme.

Visitar Els quais;

Transport.

A via ferroviria Mil - Brig - Lausana.
Lnia Montreux - Oberland bernois (MOB).
Lnia Montreux-Territet-Glion-Rochers de Naye (MTGN).
Funicular Territet - Glion (pendent de 57%).
Embarcador per als grans vaixells que naveguen en el llac Lehman.
Autoruta A9, Brig - Lausana, Sortida 15 (Montreux).

 Ciutats germanades .

 Menton, Frana;
  Wiesbaden, Alemanya;
  Chiba, Prefectura de Chiba, Jap;










































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="172213" title="La Grajuela" nonfiltered="343" processed="343" dbindex="70342">
La Grajuela s una pedania del municipi de San Javier, a la regi de Mrcia. Situada al nord del municipi, i a la vora de: El Mirador, San Javier i Los Saz (San Pedro del Pinatar).

La seva poblaci est dedicada completament a l'agricultura i la ramaderia. Est formada per diversos paratges, per exemple: Los Gallos, Los Prez, Los Jimnez, etc.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="172215" title="Festival Internacional de Msica de Cantonigrs" nonfiltered="344" processed="344" dbindex="70343">
El Festival Internacional de Msica de Cantonigrs s un festival musical realitzat a Cantonigrs, poblaci situada al municipi de Santa Maria de Corc (Osona).

El festival est organitzat per l'"Associaci Festival Internacional de Msica de Cantonigrs", una entitat privada amb seu a Barcelona i Cantonigrs, la qual des de l'any 1983 per iniciativa d'ngel Colomer i del Romero ha desenvolupat les tasques d'organitzaci d'aquest festival i ha comptat amb el suport de les principals institucions del pas. En aquest festival hi poden prendre part grups de msica coral i grups de danses populars, i actualment forma part de l'"European Festivals Association".

L'any 1996 fou guardonat amb la Creu de Sant Jordi i el 2003 amb el Premi Nacional de Cultura Popular, ambds guardons concedits per la Generalitat de Catalunya. Aix mateix l'any 2000 fou guardonat amb el Premi d'Honor de la Fundaci Jaume I.

Enllaos externs.
  Pgina oficial del Festival Internacional de Msica de Cantonigrs;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="172217" title="Saaz" nonfiltered="345" processed="345" dbindex="70344">
Saaz s una cervesa molt suau elaborada amb el llpol ms exclusiu i aromtic, originari de la regi txeca de Saaz.

s la primera cervesa sotmesa a referndum on els ciutadans de Barcelona decidiran de manera democrtica si ha d existir una cervesa amb 3'5% d alcohol. En definitiva decidiran si ha d existir una cervesa per als qui no agrada la cervesa.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="172221" title="Polimorfisme (programaci)" nonfiltered="346" processed="346" dbindex="70345">
El polimorfisme s una caracterstica d'alguns llenguatges de programaci que permet donar a un mtode diferents formes, ja sigui en la definici com en la implementaci.

Hi ha dos tipus genrics de polimorfisme: el polimorfisme de sobre-crrega (overload) i el polimorfisme de sobre-escriptura (override).

El polimorfisme de sobre-crrega, consisteix en implementar varies vegades un mateix mtode per amb parmetres diferents, de tal manera que al invocar-lo el compilador decideix quin dels mtodes s'ha d'executar, en funci dels parmetres de la crida:

  int entraElTeuPes (int pes) 
  int entraElTeuPes (String pes) 
  
  void funcio () 

El polimorfisme de sobre-escriptura, consisteix en re-implementar un mtode heretat d'una superclasse amb exactament la mateixa definici (incloent nom de mtode, parmetres i valor de retorn). Aix permet que en funci de la classe de pertinncia d'un objecte, el compilador determini quin dels mtodes a d'executar. (Recorda que la classe de pertinncia correspon a la classe de la qual s'ha invocat el mtode constructor mitjanant la sentncia "new").

  class Clase1 
   
  class Clase2 extends Clase1 () 
  
  Clase1 objecte1 = new Clase1 ();
  objecte1.metode1 ();     // Invoca el primer mtode executant el "codi 1".
  
  Clase1 objecte2 = new Clase2 ();
  objecte2.metode1 ();     // Invoca el segon mtode executant el "codi 2".




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="172224" title="Noves rimades" nonfiltered="347" processed="347" dbindex="70346">
Les Noves Rimades s alhora un estrofisme i un gnere literari. Es tracta d'un gnere de poesia narrativa, s a dir, no s poesia lria per expressar sentiments, sin una manera d'explicar histries abans que la prosa. El seu estrofisme s senzill un nombre illimitat de versos octosllabs que rimen en apariats. 

En un primer moment la narrativa es feia en vers per en versos ms llargs, normalment alexandrins, aix en francs sorgeixen Le roman d'Enas o Le roman de Thbes i en castell la cuaderna va. En catal aquest vers llarg narratiu no va existir i es va agafar directament les noves rimades que havien estat fetes servir en francs per Chrtien de Troyes en les seves novelles de tema artric i Maria de Frana en els Lais, tamb amb temes d'all que se n'ha anomenat la Matria de Bretanya. Aix en catal tindrem moltes obres escrites en aquest estrofisme: La faula de Guillem de Torroella, el Llibre de Fortuna e Prudncia de Bernat Metge, ambds de tema allegric. Tamb altres peces annimes (i com les anteriors del segle XIV): el Salut d'Amor, el Conte d'amor i el Frare de Joy e Sor de Plaser. Tot i ser un gnere narratiu com que estava escrit en vers l'aparici de provenalismes hi s ben present.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="172231" title="Artur Blasco i Gin" nonfiltered="348" processed="348" dbindex="70347">
Artur Blasco i Gin ( Barcelona 1933 ) s un msic, investigador i divulgador del folklore catal.

Va nixer el 1933 a la ciutat de Barcelona. Interessat en la recerca i divulgaci de la cultura popular ha recollit, poble per poble, el canoner popular dels pobles del Pirineu. Aix mateix ha impulsat la recuperaci de l'acordi diatnic a Catalunya, organitzant la Trobada d'Acordionistes del Pirineu realitzat al poble d'Arsguel (Alt Urgell) i el Museu de l'arcordi d'Arsguel.

Ha participat en diferents formacions musicals com "Acordionistes del Pirineu" o "La Pobletana", i actualment s membre del grup "El Pont d'Arcals". Ha editat cinc canoners, entre els quals destaca el de tradici oral: "Rosa vermella, rosa galant" (1989). Actualment treballa en l'edici de textos i partitures de canons de tradici oral recopilades des de 1975.

El 1998 va rebre el Premi d'Actuaci Cvica de la Fundaci Llus Carulla. L'any 2001 fou guardonat amb la Creu de Sant Jordi i el 2004 amb el Premi Nacional de Cultura Popular per la incansable labor de recuperaci, restituci, difusi i dinamitzaci de la cultura popular pirinenca al llarg de 40 anys, emmarcada en les trobades d'acordionistes, els tallers de promoci, la divulgaci del canoner i l'obertura del museu de l'acordi d'Arsguel, ambds guardons concedits per la Generalitat de Catalunya.

Enllaos externs.
  Pgina oficial de El Pont d'Arcals;
  Museu de l'acordi d'Arsguel;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="172235" title="Illes Petites de la Sonda Occidentals" nonfiltered="349" processed="349" dbindex="70348">

Illes Petites de la Sonda Occidentals (en indonesi: Nusa Tenggara Barat) s una provncia d'Indonsia al centre del sud de les illes. Cobreix la part occidental de les illes Petites de la Sonda, amb l'excepci de Bali.

Les dues illes ms grans de la provncia sn Lombok a l'oest i Sumbawa, ms gran, a l'est. Mataram, a Lombok, s la capital i la ciutat ms gran de la provncia. La provncia es divideix administrativament en sis regncies (kabupaten) i un municipi (kotamadya):

Bima;
Dompu;
Lombok Occidental;
Lombok Central;
Lombok Oriental;
Sumbawa;
Sumbawa Occidental ;

Bima ( municipi);

Poblaci.

Lombok est habitat principalment pel grup tnic Sasak, amb una poblaci de balinesa minoritria, i Sumbawa est habitat per Sumbawa i grups tnics Bima. Cada un d'aquests grups t una llengua local associada. La poblaci de la provncia s de 3.821.134 habitants, el 71 % de la qual viu a Lombok (2000).

Un informe del Programa de Desenvolupament de les Nacions Unides de 2002 classificava a la provncia com la menys desenvolupada d'Indonsia.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="172236" title="Digueu-li Catalunya" nonfiltered="350" processed="350" dbindex="70349">
Digueu-li Catalunya s un llibre d'assaig poltic de Josep Guia, publicat per primera vegada l'any 1985.

El treball proposa la generalitzaci de l's del terme Catalunya per al conjunt de la naci catalana, i planteja estratgies de recuperaci i reconstrucci nacional basades en la interacci entre centre i perifria.

Impacte.
Digueu-li Catalunya ha estat reeditat diverses vegades d'en de la seva primera aparici, que va tenir el ttol s molt senzill: digueu-li Catalunya, i s un dels textos clau del debat ideolgic independentista. La seva publicaci va ser objecte de mltiples crtiques, favorables i contrries, en diversos mitjans. Aquesta primera acollida del llibre, diversa, s resumida en les seves edicions posteriors.

Fonts.
Un dels referents immediats d'aquest text s el treball de Joan Fuster, qui impulsava en el seu assaig Qesti de noms l's del terme compost Pasos Catalans, tot expressant que l'ideal fra la denominaci de Catalunya per denotar tota la naci catalana.

La proposta de Guia recull, aix mateix, una llarga tradici d's ample del significant Catalunya. Com a exemple paradigmtic, el mallorqu Gabriel Alomar es referia a tota la Catalunya com a agrupaci de la Catalunya continental i la Catalunya insular, tal com recull Gregori Mir en el llibre Sobre nacionalisme i nacionalistes a Mallorca.

Vegeu tamb.
Catalunya;
Questi de noms;
Pasos Catalans, en plural;
Independentisme catal;

Referncies.


Enllaos externs.
 Digueu-li Catalunya, a la secci de llibres del web del PSAN.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="172241" title="Fundaci per la Pau" nonfiltered="351" processed="351" dbindex="70350">
La Fundaci per la Pau s una organitzaci no governamental sense nim de lucre (ONG) fundada l'any 1983 que t per finalitat la instauraci progressiva d'una Cultura de Pau. 

Fundada a partir de la collaboraci desinteresada de ciutadans annims t la missi de promoure la pau, la democrcia i el desarmament a tots els mitjans de difussi. Membre de l'Oficina Internacional per la Pau (IPB) i promotor de la Crida per la Pau de la Haia s membre fundador del Centre Unesco de Catalunya.

L'any 2005 el "moviment popular per la Pau" fou guardonat amb el Premi Nacional de Cultura Popular, concedit per la Generalitat de Catalunya, escollint la "Fundaci per la Pau" com el seu representant per rebre el premi en reconeixement a la seva espontanetat i comproms, activisme participatiu i creativitat, manifestaci del tarann popular ben arrelat en el poble catal.

Enllaos externs.
  Pgina oficial del Fundaci per la Pau;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="172244" title="PER (ratio)" nonfiltered="352" processed="352" dbindex="70351">
El PER (de l'angls, Price to Earnings Ratio) es fa servir en l'anlisi fonamental de les empreses, principalment d'aquelles que cotitzen a la borsa. El seu valor indica el nombre de vegades que el benefici net d'una empresa determinada es troba incls en el preu d'una acci d'aquesta. Un PER ms alt implica que els inversors estan pagant ms per cada unitat de benefici. 

 Frmula .



El valor del PER es troba dividint el preu que t una acci d'una empresa determinada al mercat borsari entre el valor del benefici net (desprs d'impostos) de l'empresa corresponent dividit entre el nombre d'accions que ha ems.

Exemple: L'empresa X cotitza a 13,00 Euros i el benefici net per acci s de 1,30 Euros. En aquest cas el seu PER s 10 (13,00/1,30).

 Interpretaci .
Una empresa amb un PER alt pot significar que les expectatives del valor sn molt favorables i es basen en beneficis futurs (es preveu un creixement d'aquest) o b que l'acci est sobrevalorada i per tant s improbable que la seva cotitzaci segueixi pujant.

Una empresa amb un PER baix pot significar que l'acci est infravalorada i pot entrar en un recorregut alcista. 



A l'hora d'interpretar el PER s important comparar-lo amb el de les dems empreses del corresponent sector o mercat del valor i les expectatives de desenvolupament i beneficis.

Algunes coses que cal tenir en compte sobre el PER:
 Generalment, un PER elevat significa que els inversors preveuen un creixement futur.
 Per molts inversors, el PER ideal es troba entre 10 i 20.
 Les companyies que sofreixen prdues no tenen PER (ja que no hi ha benefici net).
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="172249" title="Bangka-Belitung" nonfiltered="353" processed="353" dbindex="70352">

Bangka-Belitung s una provncia d'Indonsia que inclou dues illes principals, Bangka i Belitung, i uns quantes de ms petites, situades a l'est de Sumatra, al nord-est de la provncia de Sumatra Meridional. L'estret de Bangka separa Sumatra i Bangka, i el de Gaspar separa Bangka i Belitung. El nord est banyat pel mar de la Xina Meridional, i el sud pel mar de Java, i a l'est hi ha Borneo, que est separat de Belitung per l'estret de Karimata.

La provncia formava part anteriorment de Sumatra Meridional, per l'any 2000 es convertia en una provncia independent junt amb Banten i Gorontalo. El 2004 la seva poblaci era d'1.012.655 habitants. La capital s Pangkal Pinang.

L'illa de Bangka s una gran productora d'estany i de pebre. Tamb t boniques platges i illes ms petites que han atret molts turistes de tot el mn. Les platges ms famoses sn les de Matras, Parai, Tanjung Pesona, Batu Bedaun, Remodong, Pasir Padi, Tanjung Kelian, Rebo, Telok Uber i moltes altres.



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="172251" title="Agelenodeu" nonfiltered="354" processed="354" dbindex="70353">

Els agelenodeus (Agelenoidea) sn una superfamlia d'aranyes araneomorfes. Est constituda per dues famlies d'aranyes amb vuit ulls:
 Agelnids (Agelenidae);
 Amfinctids (Amphinectidae);

 Vegeu tamb .
 Classificaci de les aranyes;
 Llista d'espcies d'agelnids;
 Llista d'espcies d'amfinctids;


;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="172258" title="Tolu" nonfiltered="355" processed="355" dbindex="70354">




















El tolu o tolu, segons el registre lingstic, s una molcula qumica pertanyent a la categoria de la qumica orgnica. Aquesta molcula est formada per un anell de benz amb un radical metil.











































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="172262" title="JerryC" nonfiltered="356" processed="356" dbindex="70355">
JerryC (Xins tradicional:    ) va nixer el 31 d'agost de 1981, s tamb conegut am el nom de Jerry Chang.

s un guitarrista i compositor taiwans. Se'l coneix sobretot pel seu "Canon Rock", una versi rock del canon de Johann Pachelbel en Re. Va comenar a tocar la guitarra als disset anys i el piano abans dels quinze. la seva msica rep influncies de la msica clssica, neoclssica i les algunes bandes simfniques de Heavy Metal americanes con per exemple Savatage.

 Canon Rock .
El seu treball ms popular, Canon Rock, va esdevenir un gran xit a Internet desprs que el guitarrista sud core Jeong-Hyun Lim en toqus una versi l'any 2005. La can ha generat molta atenci en pgines com Youtube, i Jerry C ha aparegut als diaris i televisions (entre altres medis) no noms taiwaneses. El vdeo es pot trobar i descarregar en la seva pgina web oficial aix com molts altres treballs d'aquest jove msic.

Enllaos d'inters.
 web oficial;
 Web de fans;
 Frum oficial;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="172263" title="Lliga hongaresa de futbol" nonfiltered="357" processed="357" dbindex="70356">
La lliga hongaresa de futbol (NB1, actualment anomenada Borsodi Liga) s la mxima competici professional de futbol a Hongria.

 Histria .
La competici s'inici l'any 1901. Inicialment noms fou disputada per clubs de la capital Budapest fins el 1926. Des de la temporada 1907/08 es comenaren a organitzar campionats regionals, els campions dels quals disputaven el campionat provincial (Vidki Bajnoksg). Els campions s'enfrontaven amb els campions de Budapest pel campionat hongars. Per, els primers anys, el cost que representava pels clubs provincials disputar aquest play-off va fer que molts cops no es disputs.

Entre 1901 i 1926 el campionat fou amateur. A partir d'aquest any s'instaur una lliga professional amb 10 equips de Budapest, Szombathely (Sabaria) i Szeged (Bstya). Durant els anys de les guerres mundials es disputaren alguns campionats que no sn reconeguts per la federaci. Aquests sn:
1914: Ferencvros;
1915 (primavera): Ferencvros;
1915 (estiu): MTK;
1944: Ferencvros;

El 1935 es disput el primer campionat nacional (Nemzeti Bajnoksag) amb 14 equips. El 1940 L'Hungria (MTK) fou prohibit pel govern feixista. Aquests anys de guerra s'incorporaren a la lliga alguns club de territoris vens que havien estat adjuntats a Hongria, com el campi Nagyvarad.

Setze equips disputen la lliga a doble volta. El campi es classifica per la lliga de Campions, mentre que el segon disputa la Copa de la UEFA, juntament amb el campi de copa. Els dos darrers clubs baixen a la segona divisi.

A causa dels diferents patrocinis la lliga ha adoptat diferents noms els darrers anys:
 NB1 (s el nom tradicional, NB vol dir Nemzeti Bajnoksg (Campionat Nacional));
 Raab-Karcher NB1;
 PNB (1998/1999, 1999/2000, que vol dir Professzionlis Nemzeti Bajnoksg (Campionat Nacional Professional));
 Borsodi Liga (2001, 2001/2002, 2002/2003, patrocinat per Borsodi Srgyr);
 Arany szok Liga (2003/2004, 2004/2005, patrocinat per Dreher Srgyr);
 Borsodi Liga (2005-avui);

 Equips que jugaran la temporada 2007-2008 .
 Budapest Honvd FC  (Budapest) ;
 MTK Hungria FC (Budapest) ;
 Rkospalotai EAC (Budapest) ;
 jpest FC (Budapest) ;
 Vasas SC (Budapest) ;
 Debreceni VSC (Debrecen) ;
 Gy ri ETO FC (Gy r) ;
 Kaposvri Rkczi FC (Kaposvr) ;
 Disgy ri VTK (Miskolc) ;
 Paksi SE (Paks) ;
 MFC Sopron (Sopron) ;
 FC Fehrvr (Szkesfehrvr) ;
 Auto-Trader Tatabnya FC (Tatabnya) ;
 Zalaegerszegi TE FC (Zalaegerszeg) ;
 Nyregyhza Spartacus (Nyregyhza) ;
 BFC Sifok (Sifok) ;

 Historial .


1901 : Budapest T.C.;
1902 : Budapest T.C.;
1903 : Ferencvros (Budapest);
1904 : MTK Budapest;
1905 : Ferencvros (Budapest);
1906/07 : Ferencvros (Budapest);
1907/08 : MTK Budapest;
1908/09 : Ferencvros (Budapest);
1909/10 : Ferencvros (Budapest);
1910/11 : Ferencvros (Budapest);
1911/12 : Ferencvros (Budapest);
1912/13 : Ferencvros (Budapest);
1913/14 : MTK Budapest;
1914/16 : No es disput per la 1a Guerra Mundial;
1916/17 : MTK Budapest;
1917/18 : MTK Budapest;
1918/19 : MTK Budapest;
1919/20 : MTK Budapest;
1920/21 : MTK Budapest;
1921/22 : MTK Budapest;
1922/23 : MTK Budapest;
1923/24 : MTK Budapest;
1924/25 : MTK Budapest;
1925/26 : Ferencvros (Budapest);
1926/27 : Ferencvros (Budapest);
1927/28 : Ferencvros (Budapest);
1928/29 : MTK Budapest;
1929/30 : jpest (Budapest);
1930/31 : jpest (Budapest);
1931/32 : Ferencvros (Budapest);
1932/33 : jpest (Budapest);
1933/34 : Ferencvros (Budapest);
1934/35 : jpest (Budapest);
1935/36 : MTK Budapest;
1936/37 : MTK Budapest;
1937/38 : Ferencvros (Budapest);
1938/39 : jpest (Budapest);
1939/40 : Ferencvros (Budapest);

1940/41 : Ferencvros (Budapest);
1941/42 : WMFC Csepel (Budapest);
1942/43 : WMFC Csepel (Budapest);
1943/44 : Nagyvradi A.C. (Oradea, a Romania);
1945 : jpest (Budapest);
1945/46 : jpest (Budapest);
1946/47 : jpest (Budapest);
1947/48 : WMFC Csepel (Budapest);
1948/49 : Ferencvros (Budapest);
1949/50 : Budapest Honvd;
1950 : Budapest Honvd;
1951 : MTK Budapest;
1952 : Budapest Honvd;
1953 : MTK Budapest ;
1954 : Budapest Honvd;
1955 : Budapest Honvd;
1956 : No finalitzat per la revoluci;
1957 : Vasas S.C. (Budapest)    ;
1957/58 : MTK Budapest;
1958/59 : WMFC Csepel (Budapest);
1959/60 : jpest (Budapest);
1960/61 : Vasas S.C. (Budapest);
1961/62 : Vasas S.C. (Budapest);
1962/63 : Ferencvros (Budapest);
1963 : Gyr F.C. (Gyr);
1964 : Ferencvros (Budapest);
1965 : Vasas S.C. (Budapest);
1966 : Vasas S.C. (Budapest);
1967 : Ferencvros (Budapest);
1968 : Ferencvros (Budapest);
1969 : jpest (Budapest);
1970 : jpest  (Budapest)  ;
1970/71 : jpest (Budapest);
1971/72 : jpest (Budapest);
1972/73 : jpest (Budapest);
1973/74 : jpest (Budapest);
1974/75 : jpest (Budapest);
1975/76 : Ferencvros (Budapest);

1976/77 : Vasas S.C. (Budapest);
1977/78 : jpest (Budapest);
1978/79 : jpest (Budapest);
1979/80 : Budapest Honvd;
1980/81 : Ferencvros (Budapest);
1981/82 : Gyr F.C. (Gyr);
1982/83 : Gyr F.C. (Gyr) ;
1983/84 : Budapest Honvd;
1984/85 : Budapest Honvd;
1985/86 : Budapest Honvd;
1986/87 : MTK Budapest;
1987/88 : Budapest Honvd;
1988/89 : Budapest Honvd;
1989/90 : jpest (Budapest);
1990/91 : Budapest Honvd;
1991/92 : Ferencvros (Budapest);
1992/93 : Budapest Honvd ;
1993/94 : Vc F.C. (Vc)    ;
1994/95 : Ferencvros (Budapest);
1995/96 : Ferencvros (Budapest);
1996/97 : MTK Budapest;
1997/98 : jpest (Budapest);
1998/99 : MTK Budapest;
1999/00 : Dunaferr FC (Dunajvros);
2000/01 : Ferencvros (Budapest);
2001/02 : Zalaegerszeg (Zalaegerszeg);
2002/03 : MTK Budapest ;
2003/04 : Ferencvros (Budapest);
2004/05 : Debrecen (Debrecen);
2005/06 : Debrecen (Debrecen);
2006/07 : Debrecen (Debrecen) ;
2007/08 : MTK Budapest ;


Enllaos externs.
RSSSF;
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="172267" title="Mancomunitat Intermunicipal de l'Alt Millars" nonfiltered="358" processed="358" dbindex="70357">
La Mancomunitat Intermunicipal de l'Alt Millars s una mancomunitat de municipis de la comarca del mateix nom. Aglomera 4 municipis i 1.268 habitants, en una extensi de 188,40 km.

Les seues competncies sn:
 Agncia de Desenvolupament Local;
 Camins rurals;
 Cartells indicatius;
 Exposicions;
 Formaci;
 Magatzem d'usos mltiples;
 Neteja viaria i recollida de fem;
 Projectes particulars;
 Serveis socials;

Els pobles que formen la mancomunitat sn:
 Cortes de Arenoso;
 Lludient;
 Montanejos;
 Sucaina;

Enllaos externs.
Portal de la Direcci General d'Administraci Local de la Generalitat




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="172274" title="Joan Soler i Amig" nonfiltered="359" processed="359" dbindex="70358">
Joan Soler i Amig ( Badalona, Barcelons 1941 ) s un pedagog i escriptor catal, interessat en la recerca de la cultura popular.

Biografia.
Va nixer el 10 de juny de 1941 a la ciutat de Badalona, poblaci situada a la comarca del Barcelons. Va estudiar Filosofia i Lletres a la Universitat de Barcelona, on es va llicenciar el 1975 en pedagogia. Posteriorment ha treballat com a tcnic municipal d'educaci a l'ajuntament de Badalona.

Obra artstica.
Interessat en la recerca al voltant de la cultura popular s el coordinador d'una srie de llibres sobre coneixement d'altres cultures presents a Catalunya aix com director de la redacci del "Tradicionari", una enciclopdia de Cultura Popular Catalana editada en 10 volums per l'editorial Enciclopdia Catalana. 

Interessat en la didctica infantil al llarg de la seva carrera ha escrit diversos llibres destinats a aquest pblic, collaborant amb la illustradora Pilarn Bays, i ha participat com a guionista en la srie de dibuixos animats emesa per Televisi de Catalunya de Histria de Catalunya (1988-1989)

L'any 1979 fou guardonat amb el premi Crtica Serra d'Or per Festes tradicionals de Catalunya i el 1982 el Premi Baldiri Reixach per Barres i onades: relats d'histria de Badalona. L'any 2006 fou guardonat amb el Premi Nacional de Cultura Popular, concedit per la Generalitat de Catalunya, pel desenvolupament de la seva obra magna "Tradicionari" aix com en reconeixement de la seva carrera.

Obra seleccionada.
2005: Tradicionari. Enciclopdia de la cultura popular de Catalunya. 10 volums;
2003: D'on vnen els nens i com se fan segons la traduci popular;
2000: Sant Jordi. La diada. La tradici. L'actualitat;
1998: Enciclopdia de la fantasia popular catalana;
1996: Petita histria d'Antoni Puigvert;
1995: Els enllocs. Els temps i els horitzons de la utopia;
1991: L'Orfe Catal, un cant i una senyera;
1990: Mitologia catalana;
1989: A Catalunya s festa!;
1989: Cuentos populares de Espaa;
1988: Fiestas de los pueblos de Espaa ;
1986: Cam ral;
1985: Maig major: histria de les festes de Maig a Badalona;
1982: Barres i onades: relats d'histria de Badalona ;
1979: Festes tradicionals de Catalunya;
1978: Histria de Catalunya;

Enllaos externs.
  Article sobre Joan Soler i Amig a la xarxa;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="172276" title="Bengkulu" nonfiltered="360" processed="360" dbindex="70359">

Bengkulu s una provncia d'Indonsia a la costa sud-oest de l'illa de Sumatra que fa frontera amb les provncies de Sumatra Occidental, Jambi, Sumatra Meridional i Lampung. La capital i la ciutat ms gran de la provncia s Bengkulu. Antigament havia sigut el lloc d'una guarnici britnica, que anomenaven Bencoolen.

La provncia t una poblaci de 1.405.060 habitants (2000). La provncia tamb inclou l'illa d'Enggano.

Histria.

L'any 1685, la companyia British East India Company hi va establir un centre de comer de pebre i guarnici a Bengkulu (Bencoolen). El 1714, els britnics hi construen el fort Marlborough, que encara existeix. Per no fou mai rendible per als britnics, per la dificultat d'adaptaci dels europeus i per la incapacitat de trobar que el pebre suficient per comprar.

Malgrat aquestes dificultats, els britnics persistiren i mantingueren la seva presncia durant 150 anys abans de cedir-la als neerlandesos com a part del Tractat angloholands de 1824 per centrar l'atenci a Malacca. Com la resta de l'actual Indonsia, Bengkulu romania una colnia holandesa fins desprs de la Segona Guerra Mundial.

Durants els anys 30, el futur president d'Indonsia Sukarno era empresonat pels holandesos a Bengkulu, on coneixiria la seva muller, Fatmawati, amb qui tindria diversos fills, el ms fams dels quals seria la primera presidenta d'Indonsia, Megawati Sukarnoputri.

 Economia.
La mineria de carb s una activitat econmica essencial a Bengkulu. Tres actives companyies d'extracci produeixen entre 200,000 i 400,000 tones de carb l'any.

La pesca, especialment de tonyina i verat, s tamb una activitat important. Els productes agrcoles exportats per la provncia inclouen gingebre, bamb i goma.

Divisions administratives.
La provncia de Bengkulu est dividida en 8 regncies (kabupaten) i 1 municipi (kota):

 Kaur;
 Kepahiang;
 Lebong;
 Muko-Muko;
 North Bengkulu;
 Rejang Lebong;
 Seluma;
 Bengkulu del Sud;

 Bengkulu	;

Referncies.






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="172277" title="Anlisi fonamental" nonfiltered="361" processed="361" dbindex="70360">
L'anlisi fonamental s una tcnica que permet conixer el bon o mal funcionament d'una empresa o l'economia en general. Es realitza principalment sobre les empreses que cotitzen a la borsa: els inversors l'utilitzen, juntament amb l'anlisi tcnic, per determinar si la compra d'accions d'una determinada empresa s una bona inversi. Tamb es pot fer sobre bons i derivats.

Entre d'altres, cobreix els segents aspectes:

 Creixement dels ingressos;
 Benefici que t l'empresa;
 Posici respecte de les empreses de la competncia;
 Capacitat que t l'empresa de pagar els deutes;
 Etc.


 Rtios .

Indiquen de manera simplificada la situaci de l'empresa en un mbit determinat: capacitat de pagar els deutes, dividends que paga als inversors, etc.

 PBR (Price to Book Ratio);
 PCF (Preu - Cash Flow);
 PEG (PER To Growth);
 PER (Price Earnings Ratio);
 PSR;
 PVT;
 BPA;
 CFA (Cash Flow per Acci);
 DPA;
 VPA;

 Crtiques .

Hi ha dos grups que critiquen l's de l'anlisi fonamental:


 Seguidors de l'anlisi tcnic: a l'hora d'invertir es basen exclusivament en el preu d'una acci i el volum de contractes que es fan sobre ella. Empren programes informtics especials, grfics i altres eines per determinar els moments ptims de compra i venda aix com la tendncia d'un determinat valor. Per ells, el preu d'una acci s ms important que el conjunt dels factors fonamentals de l'empresa. ;

 Seguidors de la hiptesi de l'eficincia dels mercats: normalment discrepen tant de l'anlisi fonamental com tamb del tcnic. Aquesta hiptesi diu que el preu dels actius negociats als mercats financers reflecteix tota la informaci coneguda pels membres del mercat i totes les creences dels inversors sobre el futur. Aix implica que s impossible aconseguir superar els resultats del mercat de forma consistent, excepte a travs de la sort o de la informaci privilegiada. El flux de notcies que determinar el preu de les accions s aleatori i no s possible conixer-lo anticipadament.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="172278" title="Gola" nonfiltered="362" processed="362" dbindex="70361">


 Gola (anatomia) s la part interna del coll;
 La gola (pecat) s una falta relacionada amb el menjar;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="172282" title="Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya" nonfiltered="363" processed="363" dbindex="70362">
La Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya s una entitat que va nixer l'any 1990 amb l'objectiu de vetllar pels interessos comuns de les colles castelleres i fomentar el mn casteller.

Fundada a Sant Pere de Ribes (el Garraf) el 6 de mar de 1990 agrupa la totalitat de les colles castelleres existents a Catalunya, Illes Balears i Catalunya Nord, una seixantena, les quals escullen, mitjanant una assemblea, una Junta Directiva formada per dotze representants d'aquestes colles. A ms de fomentar l'esperit casteller vetlla essencialment per fer que els riscos inherents a l'activitat castellera quedin garantits sota la cobertura d'unes plisses d'assegurances adequades.

L'any 2005 fou guardonada amb el XXIX Premi d'Honor Llus Carulla, guard destinat a persones vivents o entitats que amb la qualitat de la seva activitat cientfica, cultural o cvica hagin ajudat a enfortir la conscincia de comunitat nacional i el sentit de pertinena a la cultura dels Pasos Catalans. L'any 2007 ha estat guardonada amb el Premi Nacional de Cultura Popular, concedit per la Generalitat de Catalunya per la seva continuada activitat "conjunci de fora, equilibri, valor i seny" i ressaltant que els castellers han demostrat com una tradici genuna del nostre pas pot modernitzar-se sense perdre la identitat, valorant el fet d'estimular l'esperit constructiu i amb capacitat d'interessar persones provinents de la nova immigraci, convertint-se en un factor d'inclusi i d'integraci social i cultural.

Vegeu tamb.
Casteller;
Colla castellera;

Enllaos externs.
  Pgina oficial de la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="172285" title="Sllaba tona" nonfiltered="364" processed="364" dbindex="70363">
La sllaba tona s aquella sllaba en la qual no recau l'accent, en oposici a la tnica. Es tracta d'una sllaba en general ms breu i sol dependre fonticament d'una tnica. Hi ha poques paraules que siguin monosllabes tones, com per exemple els pronoms febles, algunes preposicions simples, els articles... En una paraula sol haver-hi una tnica i la resta de sllabes tones, si b en mots compostos o molt llargs, es pot apreciar alguna sllaba amb accent secundari (com si tingus dues tniques). Un clar exemple en catal sn els adverbis acabats en -ment, que accentuen aquesta partcula i alguna de l'adjectiu original




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="172288" title="Amaurbid" nonfiltered="365" processed="365" dbindex="70364">

Els amaurbids (Amaurobiidae) sn una famlia d'aranyes araneomorfes, l'nica representant de la superfamlia dels amaurobiodeus (Amaurobioidea).



En angls les anomenen tangled nest spiders (aranyes de nius enredats) o night spiders (aranyes nocturnes). Sn cribellades, tenen una mida mitjana, i tenen similituds amb els agelnids, tot i que tenen les potes ms curtes i fileres ms petites. Fan teranyines en forma d'embut.

 Sistemtica .
Cont la informaci recollida fins el 28 de novembre de 2006 i hi ha citats 71 gneres i 643 espcies; d'elles, 132 pertanyen al gnere Coelotes, 107 a Draconarius i 67 a Amaurobius. La seva distribuci s fora extensa, prcticament per tot Amrica, Europa, gran part d'sia, i algunes zones d'frica i Oceania.

La llista de gneres segueix les propostes de Joel Hallan en el seu Biology Catalog.

 Enllaos externs .
 The World Spider Catalog, V7.5;
 Video comentat de A. fenestralis ;

 Vegeu tamb .
 Llista d'espcies d'amaurbids;
 Llista de gneres d'amaurbids;
 Classificaci de les aranyes;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="172291" title="Llista de gneres d'amaurbids" nonfiltered="366" processed="366" dbindex="70365">
Aquesta s la llista de gneres d'amaurbids, una famlia d'aranyes araneomorfes. Cont la informaci recollida fins el 28 de novembre de 2006 i hi ha citats 71 gneres que comprenen en total 643 espcies. El gnere ms nombrs s Coelotes amb 132 espcies, Draconarius en t 107 i Amaurobius, 67 espcies. La seva distribuci abasta prcticament tota Amrica, Europa, una gran part d'sia, i algunes zones d'frica i Oceania.

 Gneres .
Famlia Amaurobiidae Thorell, 1870
 Altellopsis Simon, 1905;
 Amaurobius C. L. Koch, 1837 Chamberlin, 1947;
 Amaurobius succini (Petrunkevitch, 1942) Oligoc;
 Ambanus Ovtchinnikov, 1999: 63;
 Anisacate Mello-Leito, 1941d: 113;
 Arctobius Lehtinen, 1967: 215;
 Asiacoelotes Wang, 2002: 31;
 Auhunga Forster & Wilton, 1973: 264;
 Auximella Strand, 1908 Mello-Leito, 1920;
 Bakala Davies, 1990: 98;
 Bifidocoelotes Wang, 2002: 37;
 Callevopsis Tullgren, 1902 Mello-Leito, 1941;
 Callobius Chamberlin, 1947;
 Chresiona Simon, 1903;
 Ciniflella Mello-Leito, 1921 Mello-Leito, 1925;
 Coelotes Blackwall, 1841 Komatsu, 1957;
 Coras Simon, 1898;
 Coronilla Wang, 1994a: 281;
 Cybaeopsis Strand, 1907 Bishop & Crosby, 1935;
 Dardurus Davies, 1976: 399;
 Draconarius Ovtchinnikov, 1999: 70;
 Emmenomma Simon, 1884;
 Eurocoelotes Wang, 2002: 73;
 Femoracoelotes Wang, 2002: 81;
 Himalcoelotes Wang, 2002: 84;
 Jamara Davies, 1995b: 93;
 Leptocoelotes Wang, 2002: 105;
 Livius Roth, 1967c: 319;
 Longicoelotes Wang, 2002: 109;
 Macrobunus Tullgren, 1901 Strand, 1934 Simon, 1905e Roth, 1967;
 Malala Davies, 1993: 483;
 Maloides Forster & Wilton, in Platnick 1989b: 424 Forster & Wilton, 1973;
 Manjala Davies, 1990: 95;
 Midgee Davies, 1995a: 119;
 Muritaia Forster & Wilton, 1973: 266;
 Naevius Roth, 1967c: 320;
 Neoporteria Mello-Leito, 1943;
 Neowadotes Alayn, 1995a: 2;
 Neuquenia Mello-Leito, 1940;
 Obatala Lehtinen, 1967: 253;
 Otira Forster & Wilton, 1973: 259;
 Pakeha Forster & Wilton, 1973: 245;
 Paracoelotes Brignoli, 1982b: 347;
 Paravoca Forster & Wilton, 1973: 268;
 Pimus Chamberlin, 1947;
 Platocoelotes Wang, 2002: 119;
 Poaka Forster & Wilton, 1973: 297;
 Pseudauximus Simon, 1902;
 Retiro Mello-Leito, 1915;
 Rhoicinaria Exline, 1950;
 Robusticoelotes Wang, 2002: 126;
 Rubrius Simon, 1887 Simon, 1904;
 Spiricoelotes Wang, 2002: 129;
 Storenosoma Hogg, 1900;
 Taira Lehtinen, 1967: 266;
 Tamgrinia Lehtinen, 1967: 266;
 Tegecoelotes Ovtchinnikov, 1999: 68;
 Tonsilla Wang & Yin, 1992: 263;
 Tugana Chamberlin, 1948 Bryant, 1948;
 Tymbira Mello-Leito, 1944b: 348;
 Urepus Roth, 1967c: 341;
 Urocoras Ovtchinnikov, 1999: 68;
 Virgilus Roth, 1967c: 342;
 Wabarra Davies, 1996: 126;
 Wadotes Chamberlin, 1925;
 Waitetola Forster & Wilton, 1973: 244;
 Yacolla Lehtinen, 1967: 275;
 Yupanquia Lehtinen, 1967: 275;
 Zanomys Chamberlin, 1948;

 Referncies .
 The World Spider Catalog, V7.5;

 Vegeu tamb .
 Amaurbid;
 Llista d'espcies d'amaurbids;
 Classificaci de les aranyes;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="172298" title="Illes Riau" nonfiltered="367" processed="367" dbindex="70366">

Les illes Riau (en indonesi Kepulauan Riau) sn una provncia d'Indonsia que consta de l'arxiplag Riau prpiament dit i les illes Natuna i Anambas. Tenen una extensi de 21.992 km i una poblaci d'uns 1.200.000 habitants.

Originalment havia format part de la provncia de Riau, per el juliol de 2004 l'arxiplag Riau fou considerat una provncia separada, amb Tanjung Pinang com a capital. Els arxiplags d'Anambas i Natuna, localitzats entre Malisia i Borneo, tamb foren adjuntats a la nova provncia.

Per poblaci, les illes Riau ms importants sn Bintan, Batam i Karimun. Tanmateix, les illes Natuna, escassament poblades, sn ms grans.

Histria.

L'arxiplag de Riau est situat sobre una de les ms antigues vies comercials martimes del mn, que connecta la Xina i l'ndia amb l'Orient Mitj.

S'ha trobat una inscripci bdica a Pasir Panjang a l'illa de Karimun, que s'ha datat del segle IX.

Segons la tradici, Parameswara, un prncep del regne de Sriwijaya al sud de Sumatra, refusant la sobirania feudal del regne de Majapahit a l'est de l'illa de Java, es refugia sobre l'illa de Temasek (l'actual Singapur), per s'estableix finalment sobre la costa oest de la pennsula malaia cap el 1400 i funda Malacca. El 1511, una flota portuguesa, va sortir de Goa, a l'ndia, sota el comandament del virrei Alfons d'Albuquerque, s'apodera de Malacca, que s'havia fet el major port del sud-est d'sia. El sold Mahmud es refugia a l'illa de Bintan. Els portuguesos destrueixen la plaa el 1526. El sold funda una nova capital a Johor a la punta sud de la pennsula malaia.

El Tractat de Londres de 1824, signat entre els anglesos i els holandesos, atorga a aquests ltims el control dels territoris al sud de Singapur. D'aquesta manera, Riau queda separada del soldanat de Johor. Ms generalment, aquest tractat marca la separaci del mn malai en dues parts, una es troba avui a la Federaci de Malisia i l'altre a la Repblica d'Indonsia.
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="172299" title="Dictinodeu" nonfiltered="368" processed="368" dbindex="70367">

Els dictinodeus (Dictynoidea) sn una superfamlia d'aranyes araneomorfes. Est constituda per sis famlies d'aranyes amb vuit ulls:
 Anifnids (Anyphaenidae);
 Cibeids (Cybaeidae);
 Dsids (Desidae);
 Dictnids (Dictynidae);
 Hhnids (Hahniidae);
 Nicodmids (Nicodamidae);

 Vegeu tamb .
 Classificaci de les aranyes;
 Llista d'espcies d'anifnids;
 Llista d'espcies de cibeids;
 Llista d'espcies de dsids;
 Llista d'espcies de dictnids;
 Llista d'espcies d'hhnids;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="172300" title="Mancomunitat Intermunicipal de l'Alt Palncia" nonfiltered="369" processed="369" dbindex="70368">
La Mancomunitat Intermunicipal de l'Alt Palncia s una mancomunitat de municipis de la comarca del mateix nom. Aglomera 13 municipis i 10.561 habitants en una extensi de 583,30 km. Actualment (2007) la mancomunitat s presidida per Luis Navarro Murria, dels PSPV-PSOE i regidor de l'ajuntament d'Assuvar.

Les seues competncies sn:
 Bns;
 Camins Rurals;
 Centre Ocupacional;
 Indstria;
 Neteja viaria i recollida de fem;
 Paper-Cartr;
 Vidre;
 Serveis Socials;
 Tercera Edat;

Els pobles que formen la mancomunitat sn:
 Altura;
 Assuvar;
 Castellnou;
 Caudiel;
 Xvar;
 Geldo;
 Xrica;
 Pina;
 Soneixa;
 Sot de Ferrer;
 Teresa;
 El Toro;
 Viver;

Enllaos externs.
Portal de la Direcci General d'Administraci Local de la Generalitat




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="172302" title="Jambi" nonfiltered="370" processed="370" dbindex="70369">

Jambi s una provncia d'Indonsia situada a la costa est de Sumatra central. La capital de la provncia s la ciutat de Jambi. La poblaci de la provncia s de 2.407.000 habitants (2000), en una superfcie de 53.436 km.

Histria.

Una expedici del 1275 del rei Kertanegara de Singasari (regnat 1254-1292) a l'est de Java contra el regne de Malayu, s a dir Jambi, s mencionada en el Nagarakertagama, un poema pic escrit el 1365 sota el regnat del rei Hayam Wuruk (1350-1389) de Majapahit. Jambi mantenia una bona relaci amb la Xina de Kubilai Khan, per aquest atac va fer enterbolir les relacions entre la Xina i Java.

Una esttua trobada al centre de Sumatra porta una inscripci datada de 1286 que precisa que aquesta esttua s un present de Kertanegara al "poble de Malayu i el seu rei".

Els anglesos establiren una colnia a Jambi cap el 1615. A la mateixa poca, el soldanat de Jambi decideix una aliana amb el de Johor sobre la pennsula malaia, amenaat pel soldanat d'Aceh al nord de Sumatra. Jambi, desprs de molt de temps sota la influncia del regne javans de Mataram, acaba rebutjant aquesta sobirania feudal el 1663 i decideix cooperar amb la VOC (Vereenigde Oostindische Compagnie o "Companyia holandesa de les ndies orientals") de la colnia holandesa establerta el 1602 i que hi restaria fins el 1724. Aquesta relaci declinava aproximadament l'any 1770, i el soldanat passava a tenir poca relaci amb els neerlandesos durant aproximadament seixanta anys.

El 1833, el sold Muhammad Fakhruddin demana l'ajuda dels holandesos per lluitar contra els pirates que freqenten les seves costes. De fet, el sold envaeix una regi del soldanat de Palembang, per s rebutjat per les tropes d'aquest. Els holandesos aprofiten l'ocasi per imposar-li un tractat pel qual reconeix la seva sobirania feudal. Els holandesos installen una guarnici a Jambi. El 1858, el prncep Taha Saifuddin es nega a signar un tractat amb els holandesos, que ataquen Jambi. Taha fuig a l'interior. La seva resistncia durar fins que sigui mort per una patrulla governamental el 1904.

El sold Zainuddin abdica el 1899. Com que els holandesos i l'aristocrcia no aconsegueixen posar-se d'acord per a un successor, el territori s posat sota la tutela del resident holands de Palembang. Aquest acte provoca l'aixecament de la noblesa de Jambi, la qual no ser reprimida fins al 1907.

Divisions administratives.

La provncia de Jambi es divideix en nou regncies (kabupaten) i
una ciutat (kota):

 Batang Hari;
 Bungo;
 Jambi (ciutat);
 Kerinci;
 Merangin;
 Muaro Jambi;
 Sarolangun;
 Tanjung Jabung Timur;
 Tanjung Jabung Barat;
 Tebo;


  Referncies .

Locher-Scholten, Elsbeth. 1993. Rivals and rituals in Jambi, South Sumatra. Modern Asian Studies 27(3):573-591.



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="172303" title="Mancomunitat Intermunicipal Voluntria Alt Tria" nonfiltered="371" processed="371" dbindex="70370">
La Mancomunitat Intermunicipal Voluntria Alt Tria s una mancomunitat de municipis de la comarca de Els Serrans (Pas Valenci). Aglomera 5 municipis i 4.593 habitants, en una extensi de 520,40 km. Actualment (2007) la mancomunitat s presidida per Jos Cervera Hernndez, del Partit Popular i regidor de l'ajuntament de Xelva.

Les seues competncies sn:
 Agricultura;
 Cultura;
 Escorxador;
 Gabinet administratiu;
 Indstria;
 Mercats;
 Sanitat;
 Serveis Socials;
 Turisme;
 Urbanisme;

Els pobles que formen la mancomunitat sn:
 Ares dels Oms;
 Benaixeve;
 Xelva;
 Titaiges;
 Toixa;

Enllaos externs.
Portal de la Direcci General d'Administraci Local de la Generalitat




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="172308" title="Mancomunitat d'Asp-El Fond" nonfiltered="372" processed="372" dbindex="70371">
La Mancomunitat Intermunicipal per a la prestaci de serveis pblics d'Asp i Fond de les Neus s el nom oficial d'una mancomunitat de municipis de la comarca del Vinalop Mitj (Pas Valenci). Aglomera els municipis d'Asp i El Fond de les Neus sumant 17.969 habitants, en una extensi de 138,70 km. Actualment (2007) la mancomunitat s presidida per Victoriano Sanchez Botella, del Partit Popular i regidor de l'ajuntament de El Fond de les Neus.

Les seues competncies sn:
 Aiges Potables;
 Guarderia Rural;
 Serveis Socials;

Enllaos externs.
Portal de la Direcci General d'Administraci Local de la Generalitat




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="172311" title="Nicodmid" nonfiltered="373" processed="373" dbindex="70372">


Els nicodmids (Nicodamidae) sn una famlia d'aranyes araneomorfes, que formen part dels dictinodeus (Dictynoidea), una superfamlia formada per sis famlies entre les quals cal destacar pel seu nombre d'espcies els dictnids (562) i els anifnids (508).

Sn aranyes de mida petita o mitjana que fan teranyines en llenol als terres dels boscos d'eucaliptus. En la majoria dels casos el cefalotrax i les potes sn totes vermelles i l'abdomen negre.

 Sistemtica .
El grup compta, fins al 28 d'octubre de 2006, amb 9 gneres i 29 espcies. Totes les espcies viuen a la zona de (Nova Zelanda i Austrlia.

 Ambicodamus . 
Harvey, 1995
 Ambicodamus audax Harvey, 1995 (Austrlia Oriental);
 Ambicodamus crinitus (L. Koch, 1872) (Nova Galles del Sud, Victria, Tasmnia);
 Ambicodamus dale Harvey, 1995 (Queensland);
 Ambicodamus darlingtoni Harvey, 1995 (Nova Galles del Sud);
 Ambicodamus emu Harvey, 1995 (Queensland);
 Ambicodamus kochi Harvey, 1995 (Oest d Austrlia);
 Ambicodamus leei Harvey, 1995 (Sud d Austrlia);
 Ambicodamus marae Harvey, 1995 (Oest d Austrlia);
 Ambicodamus sororius Harvey, 1995 (Queensland, Nova Galles del Sud, Victria, Tasmnia);
 Ambicodamus southwelli Harvey, 1995 (Nova Galles del Sud, Victria, Tasmnia);
 Ambicodamus urbanus Harvey, 1995 (Nova Galles del Sud);

 Dimidamus . 
Harvey, 1995
 Dimidamus arau Harvey, 1995 (Nova Guinea);
 Dimidamus dimidiatus (Simon, 1897) (Queensland, Nova Galles del Sud);
 Dimidamus enaro Harvey, 1995 (Nova Guinea);
 Dimidamus leopoldi (Roewer, 1938) (Nova Guinea);
 Dimidamus sero Harvey, 1995 (Nova Guinea);
 Dimidamus simoni Harvey, 1995 (Victria);

 Durodamus . 
Harvey, 1995
 Durodamus yeni Harvey, 1995 (Queensland, Victria, Sud d Austrlia);

 Forstertyna . 
Harvey, 1995
 Forstertyna marplesi (Forster, 1970) (Nova Zelanda);

 Litodamus . 
Harvey, 1995
 Litodamus collinus Harvey, 1995 (Tasmnia);
 Litodamus hickmani Harvey, 1995 (Tasmnia);
 Litodamus olga Harvey, 1995 (Tasmnia);

 Megadictyna . 
Dahl, 1906
 Megadictyna thilenii Dahl, 1906 (Nova Zelanda);

 Nicodamus . 
Simon, 1887
 Nicodamus mainae Harvey, 1995 (Oest d Austrlia, Sud d Austrlia);
 Nicodamus peregrinus (Walckenaer, 1842) (Austrlia Oriental);

 Novodamus . 
Harvey, 1995
 Novodamus nodatus (Karsch, 1878) (Nova Galles del Sud, Victria, Tasmnia);
 Novodamus supernus Harvey, 1995 (Nova Galles del Sud);

 Oncodamus . 
Harvey, 1995
 Oncodamus bidens (Karsch, 1878) (Nova Galles del Sud);
 Oncodamus decipiens Harvey, 1995 (Queensland, Nova Galles del Sud);

 Referncies .
 The World Spider Catalog, V7.5;
 Harvey, M.S. (1995). The systematics of the spider family Nicodamidae ( Araneae: Amaurobioidea). Invertebrate Taxonomy 9(2):279-386;

 Enllaos externs .
 Picture of a Durodamus species;
 
 Vegeu tamb .
 Dictinodeu;
 Classificaci de les aranyes;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="172314" title="Lilium" nonfiltered="374" processed="374" dbindex="70373">


Els lliris (Lilium sp.) conformen un gnere amb vora 100 espcies dintre la famlia de les lilicies. Sovint s'anomenen "lliris vertaders". Sn nadius de les regions temperades de l'hemisferi nort. S'extenen per gaireb tot Europa, des del nort fins la costa del Mediterrni, la major part d'sia i elJap, al sud de les untanyes Nilgiri a l'ndia, i al sus de les Filipines. En el continent americ la seva distribuci va des del sud del Canad a gaireb tots els Estats Units. A casa nostra, trobem dues espcies de lliris: el Lilium martagon i el Lilium pyrenaicum, bsicament en racons amagats del Pirineu. Algunes espcies incluides abans dins d'aquest gnere, s'han classificat posteriorment dins d'altres gners com Cardiocrinum i Nomocharis. 

Els lliris sn generalment herbes frondoses i erectes. La majoria d'espcies forman bulbs subterrnis, forma amb que resisteixen l'invern. Algunes espcies els bulbs poden arribar a converitr-se en rizomes en els quals s'hi troben nombrosos bulbs petits i dlatres formes bulbs a la superfcie del sol o molt aprop. Com a curiositat: es diu que els lliris desprenen una fragncia agradable quan estant morint.










































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="172317" title="James G. March" nonfiltered="375" processed="375" dbindex="70374">
James G. March (Cleveland, Ohio, 1928) s un economista nord-americ. Des del 1953 ha estat professor a l'Institut de Tecnologia Carnegie de la Universitat de Califrnia, i professor emrit a la Universitat de Stanford des del 1970. s membre de la National Academy of Science, de l'American Academy of Arts and Sciences, i de la National Academy of Education,i ha estat membre del National Science Board.

s conegut per la seva investigaci sobre la presa de decisions a les organitzacions. s fora respectat per la seva ampla perspectiva terica que combina teories de psicologia i altres cincies conductuals amb l'economia. Collaborava amb el psicleg cognitiu Herbert Simon en uns quants treballs sobre teoria de les organitzacions. Tamb s conegut pel seu treball bsic sobre la perspectiva conductual en la teoria de l'empresa junt amb Richard Cyert (1963). El mar de 1972 treball juntament amb Olsen i Cohen en la perspectiva  de presa de decisions sistemticament anrquica coneguda com a Model de Galleda de les Escombraries (angls Garbage Can Model).

 Bibliografia .
 (1972) Michael D. Cohen, James G. March, Johan P. Olsen A Garbage Can Model of Organizational Choice Administrative Science Quarterly, Vol. 17, No. 1. (Mar., 1972), pp. 1-25. pp.1-3 & 9-13;

 Obres .

An introduction to the theory and measurement of influence (1955);
Autonomy As a Factor in Group Organization (1980) ISBN 0-405-12980-7;
Ambiguity and Choice in Organizations (1980) ISBN 82-00-01960-8;
Decisions and Organizations (1988) ISBN 0-631-16856-7;
Rediscovering Institutions (1989) ISBN 0-02-920115-2;
A Primer on Decision Making (1994) ISBN 0-02-920035-0;
Democratic Governance (1995) ISBN 0-02-874054-8;
The Pursuit of Organizational Intelligence (1998) ISBN 0-631-21102-0;
On Leadership (2005) ISBN 1-4051-3247-7;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="172319" title="Federaci de les Tres Classes de Vapor" nonfiltered="376" processed="376" dbindex="70375">
La Federaci de les Tres Classes de Vapor  (Tres Classes eren tres oficis i vapor perqu es tractava d'oficis que treballaven amb mquines mogudes per vapor) fou una organitzaci obrera es va formar a Barcelona l'agost de 1869 amb la federaci de les les Societats de Teixidors Mecnics, Filadors i Jornalers de les empreses del txtil de Barcelona. En fou secretari de la comissi interina Toms Valls. 
 
L'agost de 1869 es donaren a conixer presentant una taula de reivindicaci salarial als fabricants de Barcelona. La seva fora es va estendre rpidament per totes les comarques fabrils del Principat i en el primer congrs obrer estatal, organitzat pel Centre Federal de Societats Obreres de Barcelona el juny de 1870, ja hi van participar delegats seus de diferents poblacions (Sallent, Sant Andreu, Vilanova i la Geltr). A finals de desembre de 1870 van celebrar el seu primer congrs en el qual es va aprovar un reglament amb les directrius de la FRE de l'AIT. Aleshores tenien 8.500 afiliats i n'era president Climent Bov i secretari Narcs Mas. Pel mar de 1871 es van adherir a la FRE de l'AIT, essent president Climent Bov i secretari Anselm Valent. Una de les lluites mes destacades d'aquest perode, promogudes per les Tres Classes, fou la vaga de quinze setmanes a Vilanova i la Geltr i que afect a 1400 obrers. 
 
Els dies 4 i 5 de febrer de 1872 celebraren el seu segon congrs, on aprovaren per unanimitat la reglamentaci de les vagues i la federaci amb la Societat de Teixidors a M, per formar la Uni d'Obrers Manufacturers. Fou elegit president Josep Bragulat i secretari Toms Valls. Desprs del dia 7 a l'11 de maig de 1872, se celebr a Barcelona el Congrs constituent de la Uni d'Obrers Manufacturers o Uni Manufacturera, amb assistncia de 115 delegats que representaven uns 28.000 afiliats. Es nomen un Consell Directiu format per 14 membres, que s'establ a Manresa. El cop d'Estat del general Manuel Pava va desarticular Les Tres Classes de Vapor i tamb La Uni Manufacturera. A comenaments de 1881 les Tres Classes de Vapor es reorganitzen i el mes de maig van tenir lloc unes eleccions per als crrecs de secretari i representant general, i en foren elegits Antoni Casul i Joan Vidal respectivament. 

La Federaci s'anaven separant de les posicions bakuninistes de la Primera Internacional i apropant-se a les posicions marxistes. Aquesta tendncia provoc l'escissi de la Uni Manufacturera el mar de 1882 quan aquesta s'adheri a la FTRE, essent-ne representant general Josep Bragulat. El maig de 1882 patirien una altra escissi per part de la secci de Sabadell, que el gener de 1883 ingressarien a la Uni Manufacturera. L'agost de 1882 les Tres Classes de Vapor van assistir a un Congrs Obrer Nacional convocat pels marxistes, fent servir el vell Centre Federal de Societats Obreres de Barcelona el 13 al 16 d'agost, on hi van participar 123 delegats que representaven 152 societats obreres i uns 15.000 obrers. Les Tres Classes de Vapor amb 14 delegats i uns 8.000 afiliats n'era la delegaci ms nombrosa. S'acord constituir l' Associacin Nacional de Obreros de Espaa que pretenia agrupar societats obreres i federacions d'ofici, idea sobre la qual es formaria anys ms tard la UGT. Tot i aix les Tres Classes de Vapor tampoc seguirien les directrius marxistes, ja que quan l'any  1888 es va fundar la UGT no s'hi van adherir i quan entre el 14 i 21 de juliol de 1889 els socialistes van convocar a Pars el Congrs que fundaria la Segona Internacional, els representants de les Tres Classes de Vapor anirien al Congrs del Possibilistes (amb les Trade-Unions angleses, tamb a Pars de 15 a 20 de juliol). El 1890, van respondre al locaut dels fabricants de Manresa declarant en vaga les seccions de Barcelona i 22 localitats ms del Principat,  afectant a ms de 50.000 obrers del 22 al 31 de mar. 

La vaga va rebrotar quan el dia 12 de juliol foren acomiadats de les fbriques de Manresa els representants de les Tres Classes de Vapor. La vaga de protesta que es va decretar, quasi improvisadament, fou seguida no solament per les seccions de les Tres Classes de Vapor sin que s'hi afegiren les del cot, paletes, manyans, tintorers, cinters, fusters i sabaters. Per amb l'ajut del govern i la repressi policial, aquesta segona part de la vaga fou un desastre per a les Tres Classes de Vapor, que an perdents afiliats i seccions. A finals de 1890 s'escindirien les seccions de Manresa i de Sant Mart de Provenals. L'any 1895 la Uni Fabril Cotonera, organitzaci de Matar i i la seva comarca deix la Federaci i ingress a la UGT. L'any 1909 en una assemblea de la Federaci de l'Art Fabril de Catalunya a Barcelona, hi consta que hi van assistir representants de les Tres Classes de Vapor de Torell, Sant Mart de Provenals, Badalona i Manresa, sense una clara relaci orgnica entre ells. Les seccions de la Federaci s'anaren dissolguent entre la UGT i la CNT. 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="172321" title="Saviesa convencional" nonfiltered="377" processed="377" dbindex="70376">
Saviesa convencional (en angls Conventional wisdom) s un terme emprat per l'economista John Kenneth Galbraith al llibre La societat opulenta (1958) i que designa algunes idees o explicacions que sn generalment acceptades com a certes per al pblic.

La saviesa convencional pot ser certa o no. Algunes llegendes urbanes, per exemple, podrem classificar-les com a  "saviesa convencional". La saviesa convencional suposa un obstacle per a la introducci de noves teories, sovint fins al punt de la negaci de nou coneixement per persones amb una fe cega en la saviesa convencional establerta. Aquesta inrcia s deguda al fet que tendim a associar la veritat amb la convenincia i un cop establerta aquesta associaci la mantenim sense revisar-la fins que els esdeveniments sacsegen violentament aquesta "veritat" i descobrim que no s'adapta a la nova realitat.


En paraules de Galbraith:

L'enemic de la saviesa convencional no sn les idees sin la marxa dels esdeveniments. John Kenneth Galbraith, La societat opulenta (1958).
   

El concepte de saviesa convencional s'aplica tamb despectivament per referir-se a idees o afirmacions que es repeteixen constantment fins al punt de ser acceptades independentment de si sn certes o no.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="172324" title="Frederic I de Subia" nonfiltered="378" processed="378" dbindex="70377">
Frederic I von Staufen (1050-21 de julil de 1105) va ser duc de Subia des del 1079 fins a la seva mort. Ve ser el primer governant de Subia de la casa Hohenstaufen.

Entre la seva descendncia hi hagu:

Frederic II de Subia (1090-1147), segon duc de Subia de la casa Hohenstaufen i pare de Frederic Barba-roja.
Conrad III, rei d'Alemanya;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="172328" title="Pen-y-Groes" nonfiltered="379" processed="379" dbindex="70378">


Pen-y-Groes (o alternativament Penygroes) s una ciutat del nord de Galles, pertanyent al comtat de Gwynedd.

La poblaci est situada en l'antiga rea de pedreres de pissarra de la vall del Nantlle (Dyffryn Nantlle), per be que la majoria de les explotacions fa temps que varen plegar. Situada en la parrquia de Llanllyfni, l'envolten altres poblacions com Carmel, Talysarn, Nantlle, Tanrallt, Nebo, Pont Lloc i Groeslon. s el principal centre comercial i industrial de la vall. Tamb t una estaci de policia d'mbit comarcal , que atn setze pobles vens.

Acull una escola primria, l'Ysgol Bro Lleu , una de secundria, lYsgol Dyffryn Nantlle (on estudi el barton galls Bryn Terfel) , un centre social (Plas Silyn)  i el en un temps llegendari equip de futbol Nantlle Vale .

 Histria .
Pen-y-Groes limita amb l'antiga finca de Glynllifon, pertanyent a Lord Newborough, que origin diverses llegendes medievals. El personatge Lleu Llaw Gyffes, que apareix en les antigues llegendes del Mabinogion, es diu que vivia en aquestes contrades; el noms del fort de l'edat de ferro de Dinas Dinlle i el poble de Nantlle -originalment escrit Nantlleu- es creu que se'n deriven.

El poble s relativament recent. Al voltant d'un ferreria del 1801, i en la crulla de les carreteres de Caernarfon i Clynnog Fawr amb la de Cloddfa'r Coed s form un primer nucli de poblaci que an creixent en els anys 20 del segle XIX.

 Altres .
La major part dels habitants sn galloparlants. Una via verda, la Ln Eifion, travessa el poble, seguint el curs de l'antiga via frria de Bangor a Afon Wen, clausurada el 1964. Diverses lnies d'autobs uneixen la poblaci amb altres ciutats del comtat.

Persones importants nascudes en aquestes terres comprenen els poetes R. Williams Parry i Mathonwy Hughes, el popular cantant i actor contemporani Bryn Fon, la poltica i parlamentria laborista Betty Williams i l'acadmic Dafydd Glyn Jones.

 Enllaos externs.
 Web oficial de Nantlle Valley;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="172330" title="Rockstar Games presents Table Tennis" nonfiltered="380" processed="380" dbindex="70379">


Rockstar Games Presents Table Tennis (o Rockstar Table Tennis o simplement Table Tennis) s un videojoc de simulaci de Ping-pong per la Xbox 360 llanat el 26 de maig del 2006 als Pasos Catalans i a la resta d'Europa per Rockstar Games. Aquest videojoc noms es pot trobar per la consola de Microsoft.

Rockstar Table Tennis s el primer videojoc en utilitzar el Rockstar Advanced Game Engine (R.A.G.E), un motor de videojoc que Rockstar tamb l'utilitza pel proper Grand Theft Auto IV.

 Jugabilitat .
Rockstar Table Tennis s un simulador del gran esport olmpic com s el Ping-pong (o tennis taula). Aquest videojoc gira al voltant de dos jugadors que colpegen una pilota d'un lloc a l'altra, l'un a l'altra, amb l'objecte de qu el seu contrincant no pugui tornar la pilota a l'rea contrria. Per exemple, si el jugador contrincant est situat a un extrem de la taula, la millor tctica s que l'altre jugador tiri la pilota cap a l'altra extrem amb la velocitat suficient per a que el jugador contrincant no la pugui tocar.



 Personatges .
Table Tennis t onze jugadors. Cadasc t un diferent estil de joc.

Jugadors desbloquejats:
 Haley (EUA);
 Jesper (Sucia);
 Liu Ping (Xina);
 Luc (Frana);

Jugadors bloquejats (es desbloquegen jugant a torneigs offline):
 Carmen (Brasil);
 Cassidy (Irlanda);
 Juergen (Alemanya);
 Jung Soo (Corea del Sud);
 Kumi (Jap);
 Mark (Anglaterra);
 Solayman (Egipte);


Referncies.





 Enllaos externs . 
  Lloc web oficial de Table Tennis;
   Anlisi del videojoc (versi Wii) a VaDeJocs.cat;
  Galeria d'imatges del Rockstar Table Tennis Xbox360 	 ;
  Anlisi de la IGN 	 ;
  Anlisi del Gamespot;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="172334" title="Pen-y-Groes (Sir Gaerfyrddin)" nonfiltered="381" processed="381" dbindex="70380">

Pen-y-Groes (en angls, Penygroes) s un petit poble a prop d'Rhydaman, al comtat de Sir Gaerfyrddin (sud de Galles).



Aquest antic poble miner , obtingu anomenada com a bressol i seu central de lApostolic Church (una confessi pentecostalista d'origen galls), que hi convoc la seva Convenci Internacional cada any entre el 1916 i el 2002. La seu de la confessi es trasllad a Abertawe el 2002, per l'Esglsia conserva a la poblaci el collegi bblic (Apostolic Church School of Ministry)  i una extensa propietat.

La poblaci acull tamb una escola primria, lYsgol Gynradd Penygroes , i el Penygroes Rugby Football Club.

Administrativament, Pen-y-Groes forma part de la poblaci de Llanelli.

 Enllaos .
 Estadstiques del poble segons el cens del 2001 ;

 Notes .





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="172339" title="Rockstar Japan" nonfiltered="382" processed="382" dbindex="70381">

Rockstar Japan s una empresa subsidiria de Rockstar Games, que s'est establint com a estudi al Jap. Treballa amb la collaboraci del seu publicador, Capcom.

 Enllaos externs .
  Lloc web de Rockstar Japan;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="172340" title="Toms Valls" nonfiltered="383" processed="383" dbindex="70382">
Toms Valls fou un dirigent obrer catal, d'ofici teixidor mecnic. Form part de la Direcci Central de les Societats Obreres de Barcelona, fou un dels 30 signants de la crida A los obreros de Catalua (6 de desembre de 1868), per a la celebraci d'un congrs obrer catal, en el qual particip. (Barcelona, 13-12-1868). Fou el primer secretari de la comissi interina de la Federaci de les Tres Classes de Vapor a Barcelona el 1869. 

Va assistir al segon congrs de la FRE de l'AIT a Saragossa de 4 a 8 d'abril de 1872. Des de finals de desembre de 1871 fou secretari del comit de les Tres Classes de Vapor de Barcelona, i el juny de 1873 formava part del Consell de la Uni Manufacturera, en nom del qual va signar el manifest Al pueblo, al ejrcito, a la armada y a los voluntarios de Barcelona, recomanant calma i ordre en un moment que s havien revoltat els militar a Igualada.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="172343" title="Erich von Manstein" nonfiltered="384" processed="384" dbindex="70383">



Erich von Manstein (24 de novembre de 1887   11 de juny de 1973) fou un militar alemany. Va ser un dels comandants ms prominents de les Forces Armades de l'Alemanya nazi (la Wehrmacht). Durant la Segona Guerra Mundial va assolir el rang de Mariscal de Camp (Generalfeldmarschall), i molts militars el consideren com un dels millors caps militars de la Wehrmacht. 

Va ser l'iniciador i un dels responsables del pla d'invasi de Frana, alternativa que don la victria a l'anomenada Batalla de Frana. Tamb particip a les victries de l'istme de Perekop, Kerch, Sevastopol i Kharkov, per fracass a les evacuacions de Stalingrad i de la bossa de Cherkassy. Al mar de 1944, Hitler el retir donades les seves diferncies estratgiques.

Va ser jutjat a Hamburg al 1949 per crims de guerra, i condemnat per "negligncia en la protecci de vides civil". Va ser sentenciat a 18 anys, per noms en compl 12. Desprs de deixar la pres al 1953, va ser conseller militar del Govern de la Repblica Federal Alemanya.

 Biografia .

Erich von Lewinski neix el 24 de Novembre de 1887 a Berln i s el des fill d'un General d'Artilleria (Eduard von Lewinski) i una aristcrata de la Prssia Occidental. s adoptat pel seu oncle, el General Georg von Manstein, desprs de la mort dels seus pares. L'ara Erich von Manstein comena la seva carrera militar al 1906 com a Leutnant servint al 3er Regiment de Gurdies. Entre 1911 i 1913 serveix com Adjunt del Batall de Fusellers del 3er Regiment de Gurdies. Al 1913, entra a l'Acadmia de Guerra i al 1914, rep la promoci al rang d'Oberleutnant. 

 Primera Guerra Mundial .

Al 1914 torna al 3r Regiment de Gurdies i serveix com a Adjunt del 2n Regiment de Reserva. Durant la I Guerra Mundial, serveix tant al Front Occidental com a Rssia. Mentre que lluitava al Front Rus, s ferit i desprs s transferit a l'estat major del comandant del grup d'exrcit, seguit per altres posicions d'Estat Major. Al 1915, von Manstein s promogut a Haupmann i queda com a oficial d'Estat Major fins al final de la guerra, al 1918. Al 1918, es presenta voluntari per un dest a la fora defensiva fronterera de Breslau i s'est all fins al 1919.

 El Reichswehr .

Erich von Manstein pren part al procs de creaci del Reichswehr i, al 1920, rep el nomenament de Comandant de Companyia i al 1922, de Comandant de Cos a Stettin. 

Al 1927 s promogut a Major, mentre servei a la Caserna General. A finals dels anys 20, visita diversos pasos europeus i les seves forces armades per guanyar experincia i adquirir informaci. Al 1932, von Manstein s promogut al rang d'Oberstleutnant, i rep el comandament del Jager Battalion. Al 1933, la situaci a Alemanya ha canviat i von Manstein s promogut al rang de Coronel, i al 1935, s traslladat a l'Estat Major de la Wehrmacht. Al 1936 s promogut a Major General i esdev Cap d'Estat Major del General Bock. Llavors comanda la 18 Divisi d'Infanteria a Liegnitz, i al 1938, pren part a la conquesta dels Sudets com a Cap d'Estat Major del General von Leeb. 

 Segona Guerra Mundial .

L'1 d'abril de 1939, von Manstein s promogut al rang de Generalleutnant, i passa a servir com a Cap d'Estat Major del General Gerd von Rundstedt, qui comanda el Grup d'Exrcit Sud durant la invasi de Polnia al setembre. En els preparatius de la Batalla de Frana, von Manstein rep la posici de Cap d'Estat Major del Grup d'Exrcit A, i l'1 de febrer de 1940, rep el comandament del 38 Cos d'Infanteria (que dirigir amb xit a Frana i ser el primer en creuar el riu Senar), i proposa un pla nou per l'atac de Frana, basant-se en les seves experincies a Polnia, on va aprendre la tcnica de la Blitzkrieg. Ignora completament el Pla Schlieffen, originari de 1914, i traa un nou pla anomenat Operation Sichelschnitt: la idea principal s atacar usant una fora concentrada de Panzers a travs del bosc de les Ardenes, per travessar els ponts del riu Mosa abans de trencar per l'est,  flanquejant la lnia Maginot i tallant l'exrcit francs al nord. Primer el seu pla va ser rebutjat per l'Alt Comandament del Heer (OKH), per va aconseguir que Hitler en persona s'hi interesss i va ser rpidament acceptat. 

Durant la Batalla de Frana, Erich von Manstein s promogut a General i el 19 de juny de 1940 rep la Creu de Cavaller de la Creu de Ferro.

Al Febrer de 1941, Erich von Manstein rep el comandament del recentment format 56 Cos Panzer, que en preparaci per l'Operaci Barbarroja, va ser assignat al 4rt Grup Panzer de Hoepner, al Grup d'Exrcit Nord de von Leeb. Del 22 al 26 de juny, von Manstein avana 320 km, mentre captura ponts a travs del riu Duna i gaireb conquereix la ciutat de Leningrad. El 12/13 de setembre de 1941, rep el comandament de l'11 Exrcit (part del Grup d'Exrcits Sud del mariscal von Rundstedt) al sud de Rssia (Crimea). Llavors es dirigeix triomfalment cap al sud, a l'interior de Crimea, mentre que pren 430.000 presoners sovitics i el 16 de novembre, t segura tota Crimea excepte Sebastpol. Durant l'hivern desbarata la contraofensiva sovitica i torna a dirigir-se al sud. 

L'1 de juliol de 1942 captura la ciutat de Sebastpol, i el mateix dia rep la promoci al rang de Mariscal de Camp. A darrers de juliol, l'11 Exrcit es dirigeix al nord per ajuntar-se al Grup d'Exrcit Nord i a l'agost de 1942, von Manstein torna a atacar la ciutat de Leningrad. Al novembre, rep el comandament del recentment format Grup d'Exrcit Don, que est format pel 4t Exrcit Panzer de Hoth (part del qual est atrapat a Stalingrad), el 6 Exrcit de Paulus (completament atrapat a Stalingrad) i el 3er  Exrcit Romans. Ordena el relleu del 6  Exrcit i del 4rt Exrcit Panzer dins la bossa de Stalingrad. Comena el seu atac el 12 de desembre, i el 24 encara est a 50 km de la  Fortalesa Stalingrad , quan el seu exrcit s aturat i s forat a una retirada de 200 km, que continua fins a febrer de 1943.

Al febrer de 1943, Erich von Manstein rep el comandament del Grup d'Exrcits Sud (compost del Grup d'Exrcits Don i del Grup d'Exrcits A) i recupera la ciutat de Kharkov el 15 de mar, seguida per la de Belgorod, desprs d'una de les ofensives alemanyes de ms xit de la guerra.

En reconeixement a aquesta acci, el 14 de mar de 1943 rep les fulles de roure per la seva Creu de Cavaller. Tal com ja havia succet, von Manstein proposa un pla propi per la ofensiva de l'estiu, per li s refusat. Durant Zitadelle, el Grup d'Exrcit Sud de von Manstein fa un bon progrs per s eventualment aturat quan el 4rt Exrcit Panzer s incapa d'avanar cap al nord. Aix s resultat de no resoldre la major batalla de tancs el 12 de juliol, a la zona de Prochorovka, on el 2n Cos Panzer SS del SS-Obergruppenfhrer Paul Hausser va lluitar amb el 5 Exercit Blindat de Gurdies del Tinent General Pavel Rotmostrov. Desprs del fracs de l'Operaci Ciutadella i la Batalla de Kursk, von Manstein s traslladat a la retirada davant la contraofensiva sovitica. Al setembre, s retirat al costat occidental del riu Dniper, mentre infligia greus danys al Exrcit Roig. Entre octubre i fins gener de 1944, von Manstein  estabilitza  la situaci, per al gener es veu forar a retirar-se per la nova ofensiva sovitica. A mitjans de febrer de 1944, von Manstein desobeeix les ordres de Hitler i ordena que l'1 i el 42 Cossos (consistents en 56.000 homes en 6 divisions) del Grup d'Exrcit Sud trenquin la  Bossa de Cherkassy , el 16 i 17 de febrer. Eventualment, Hitler accepta aquesta acci i ordena la retirada.

El 30 de mar de 1944, Erich von Manstein s acomiadat per Hitler desprs d'una srie de conferncies  calentes  sobre la situaci i decisions que concernien al Front Oriental. El mateix dia, von Manstein rebia les Espases per la seva Creu de Cavaller. Desprs del seu comiat, Manstein entra a l'hospital de Brelau per una operaci a l'ull, seguit per un temps de convalescncia prop de Dresden i llavors es retira al seu estat. Mentre, si b estava al corrent de l'atemptat contra Hitler, no pren part.

A finals de gener de 1945, reuneix la seva famlia i els evacua cap a Celle, a l'Alemanya Occidental.

 Desprs de la Guerra .

Al maig de 1945, Erich von Manstein s arrestat pels britnics i s Presoner de Guerra al camp de Luneberg i desprs a Nuremberg. A l'agost de 1946 s traslladat al camp especial per alts oficials a Gran Bretanya i torna a Alemanya a l'estiu de 1948. Durant els judicis per crims de guerra d'agost de 1949, Erich von Manstein s sentenciat a 18 anys de pres, per s posat en llibertat al 1952 per motius de salut. Von Manstein tamb defn amb xit uns quants oficials de la Wehrmacht amb crrecs de crims de guerra. Al 1956 esdev conseller del Bundeswehr, aliat als enemics de guerra d'Alemanya per protegir l'Europa Occidental contra els pasos satllits de la Uni Sovitica. 

Erich von Manstein viu amb la seva famlia a Irschenhausen, a Baviera, fins la seva mort, el 10 de juny de 1973. Est enterrat a Dorfmark, al nord de Hannover. 

Al 1955 publica les seves memries titulades Verlorene Siege (Victries Perdudes), seguides per Aus einem Soldatenleblen 1887-1939 (De la vida d'un soldat 1887-1939) al 1958.

 Carrera .

 06.03.1906 Fhnrich;
 27.01.1907 Leutnant (amb patent del 14.06.1905);
 19.06.1914 Oberleutnant;
 24.07.1915 Hauptmann;
 00.02.1928 Major;
 01.04.1931 Oberstleutnant;
 01.12.1933 Oberst;
 01.10.1936 Generalmajor;
 01.04.1938 Generalleutnant;
 01.06.1940 General der Infanterie;
 07.03.1942 Generaloberst;
 01.07.1942 Generalfeldmarschall;

 Condecoracions .

 Creu de Cavaller de la Creu de Ferro amb Fulles de Roure i Espases ;
 Creu de Cavaller (19/7-1940) (com General der Infanterie i Kommandierender General XXXVIII.Armee-Korps) ;
 Fulles de Roure (14/3/1943) (209) (com Generalfeldmarschall i Oberbefehlshaber Heeresgruppe Sd, Frente Oriental) ;
 Espases (30/3-1944) (59) (com Generalfeldmarschall i Oberbefehlshaber Heeresgruppe Sd, Front Oriental) ;
 Creu de Cavaller del Reial Orde Prussi de Hohenzollern amb espases ;
 Barra de 1939 a la Creu de Ferro 1914 de 1 Classe (21-9-1939) ;
 Barra de 1939 a la Creu de Ferro 1914 de 2 Classe (16-9-1939) ;
 Creu de Ferro 1914 de 1 Classe ;
 Creu de Ferro 1914 de 2 Classe ;
 Insgnia de Ferits, 1918 en Negre ;
 Creu d'Honor 1914-1918;
 Medalla de la Campanya d'Hivern a l'Est 1941/42 ;
 Fulles de Roure dels 40 anys de servei ;
 Creu dels 25 anys de Servei;
 Medalla dels 12 anys de Servei;
 Escut de Crimea en Or ;
 Orde de Miquel el Valent (Romania) ;
 Butllet de la Wehrmacht: 11.10.1941; 12.10.1941; 31.10.1941; 19.05.1942; 20.05.1942; 02.07.1942; 20.03.1943; 04.08.1943;






































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="172344" title="Diego Abad de Santilln" nonfiltered="385" processed="385" dbindex="70384">
Diego Abad de Santilln fou el pseudnim de Sinesio Garca Fernndez (Reyero, provncia de Lle 1898 - Barcelona 1983) fou un dirigent anarquista, escriptor i editor espanyol. El 1906 va emigrar a Argentina amb els seus pares Donato Garca Paniagua i Angela Fernndez. Torn a Espanya per a estudiar a Madrid el 1912, i el 1915 estudi Filosofia i Lletres a la Universitat de Madrid. All fou empresonat un any i mig per participar en la vaga general de 1917, i el 1918 torn a Argentina, on continu com a activista de la Federacin Obrera Regional Argentina (FORA) i editor de su peridic La Protesta.

Represent la FORA al congrs de l'AIT de Berln el 1922; all estudi medicina i es cas amb Elise Kater. El 1925 fou escollit membre del secretariat de la AIT a Amsterdam. El 1926 marx a Mxic per a collaborar amb la Confederacin General de Trabajadores (CGT). Torn a Argentina i continu amb la seva reivindicaci anarquista editant La Protesta i La Antorcha. En 1930 fou condemnat a mort per intent de sedici, per aconsegu escapar a Uruguai. En proclamar-se la Segona Repblica Espanyola el 1931 hi va tornar, per al poc temps va tornar a Argentina, on va viure en la clandestinitat tot escrivint i organitzant activitats anarquistes.

El 1933 torn a Espanya i s'establ a Barcelona. Milit tant a la CNT com a la FAI, tot encarregant-se de l'edici dels diaris Tierra y Libertad, Tiempos Nuevos i Solidaridad Obrera.  

Quan esclat la guerra civil espanyola fou un dels caps de la FAI que es present davant el president Llus Companys exigint armes. Desprs fou representant de la FAI al Comit de Milcies Antifeixistes de Catalunya el juliol de 1936. Desprs fou vocal del Consell d'Economia de la Generalitat de Catalunya l'agost de 1936 i conseller d'Economia, des del 17 de desembre de 1936 al 3 d'abril de 1937 al govern Companys. Fou fora crtic amb l'actuaci de Juan Negrn i la seva repressi del POUM i de la CNT en favor del PCE. En acabar la guerra es va exiliar a l'Argentina, on tamb va patir persecucions del rgim de Juan Domingo Pern. El 1977 torn a Barcelona.

 Obres .

Ricardo Flores Magn; el apstol de la revolucin social Mexicana. Mxico: 1925. Reeditado en Mxico: Antorcha, 1988.
El Anarquismo en el movimiento obrero (con E. Lpez Arango) . Barcelona : Ed. Cosmos, 1925.
El movimiento anarquista en la Argentina . Desde sus comienzos hasta el ao 1910. Buenos Aires: Argonauta, 1930.
El organismo econmico de la revolucin. Barcelona: 1936.
After the Revolution, Greenberg, 1937. Ed. facsimilar Sydney: Jura Media, 1996.
La revolucin y la guerra de Espaa. La Habana: 1938;
Bibliografa anarquista Argentina. Barcelona: Timn, 1938.
Por qu perdimos la guerra, publicada en Buenos Aires en 1940. Reeditada en Esplugues de Llobregat: Ed. Plaza & Jans, 1977. Llevada al cine por su hijo.
El Movimiento obrero. Anarquismo y socialismo. "Historia argentina", tomo III. Buenos Aires: 1965.
Contribuciones a la historia del movimiento obrero espaol (1962 - 1971);
La F.O.R.A. Ideologa y trayectoria del movimiento obrero revolucionario en la Argentina (1933), revisada y ampliada por el autor en 1971. ;
Estrategia y tctica: ayer, hoy y maana (1976) Prlogo de Carlos Daz. ed. Jucar. Madrid.
Memorias 1897-1936. Barcelona: Planeta, 1977.

Enllaos externs.

Edici online de Porqu perdimos la guerra;
Edici online de "La F.O.R.A. Ideologa y trayectoria del movimiento obrero revolucionario en la Argentina";
Collecci de Diego Abad de Santilln en el Instituto Internacional de Historia Social, Amsterdam.
El pensamiento de Santilln sobre la transformacin econmica revolucionaria, la guerra civil y la violencia;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="172345" title="L.A. Noire" nonfiltered="386" processed="386" dbindex="70385">




L.A. Noire s un proper videojoc desenvolupat per Team Bondi i publicat per Rockstar Games per la PlayStation 3 L.A. Noire se situa en un "Los Angeles" perfectament recreat virtualment a finals dels anys 1940, i tracta de resoldre una srie d'assassinats. 

 Enllaos externs .
  Web oficial;
  Team Bondi;
  L.A. Noire a IGN;
  L.A. Noire a GameSpot;
  Web de fans de L.A. Noire;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="172346" title="Conrad III d'Alemanya" nonfiltered="387" processed="387" dbindex="70386">

Conrad III (1093   15 de febrer de 1152) va ser el primer rei d'Alemanya de la casa Hohenstaufen. Era fill de Frederic I, duc de Subia, i Agns, una filla de l'emperador Enric IV de la dinastia slica.

Conrad va ser nomenat duc de Francnia pel seu oncle Enric IV, el 1155. Un any desprs ell i el seu germ gran Frederic II de Subia van actuar com a regents d'Alemanya. A la mort d'Enric (1125), Conrad va sonar suport a la candidatura de Frederic per la corona germnica, per l'intent va fracassar. A Frederic se li va vetar l'accs a la monarquia i Conrad va ser desposset de Francnia i el Regne de Borgonya, del que era rector. Amb el suport de les ciutats imperials, Subia i el Ducat d'ustria, Conrad va ser escollit antirei a Nuremberg el 1127.

Conrad es va afanyar a travessar els Alps per fer-se coronar Rei d'Itlia per Anselm V, arquebisbe de Mil. Durant els segents dos anys, tanmateix, no va fructificar cap dels seus esforos a Itlia i es va veure obligat a tornar a Alemanya el 1129 quan Nuremberg i Speyer, dos de les ciutats importants que li donaven suport, van caure a mans del seu enemic Lotari. Conrad va continuar oposant-s'hi, per al final va haver de sotmetre's a l'emeprador Lotari el 1135. Ell i el seu germ Frederic van ser perdonats i se'ls va permetre tornar a prendre possessi de les seves terres. 

Monarca.

Desprs de la mort de Lotari (Desembre de 1137), Conrad va ser escollit rei a Coblenz el 7 de mar de 1138, en presncia del legat papal. Conrad va ser coronat a Aquisgr sis dies desprs (13 de mar) i va ser reconegut a Bamberg per diversos prneps del sud d'Alemanya.

Quan Enric l'Orgulls, fill poltic i hereu de Lotari i el prncep germnic ms poders, que havia estat descartat en l'elecci, va refusar fer el mateix, Conrad va desposser-lo de totes els seus territoris, donant el Ducat de Saxnia a Albert l's i el de Baviera al marcgravi Lleopold III d'ustria. Per els sbdits d'Enric no van abandonar-lo i esclat una guerra civil que s considerada com el primer enfrontament entre gelfs i gibellins, que ms tard s'extendria a Itlia. Desprs de la mort d'Enric l'Orgulls l'octubre de 1139, la guerra va continuar amb el seu fill Enric el Lle, que tenia el suport dels saxons, i el seu germ Welf VI. Desprs d'un llarg setge, Conrad va derrotar Welf a Weinsberg el desembre de 1140, i el maig de 1142 es va pactar la pau a Frankfurt.

El mateix any, Conrad va entrar a Bohmia per reinstaurar el seu cunyat Ladislau II com prncep. L'intent de fer el mateix amb un altre cunyat seu, el prncep polons Ladislau l'Exiliat, va fracassar.

Croat.

El 1146, Conrad va escoltar la crida de Bernat de Claravall a la Segona Croada, i va decidir unir-se a Llus VII de Frana a la gran expedici a Terra Santa. Abans de marxar, va fer que els nobles escollissin i coronessin el seu fill Enric Berengar, assegurant la successi en cas de que mors Conrad. Va liderar la marxa del seu exrcit per terra, a travs d'Hongria, provocant incidents al llarg dels territoris bizantins que creuaven. Van arribar a Constantinoble el desembre de 1146, per davant de l'exrcit francs.

Enlloc de prendre la ruta costanera al voltant d'Anatlia dominada pels cristians, per on va enviar les seves unitats no combatents, Conrad va travessar Anatlia amb el seu exrcit. El 25 d'octuvre de 1147 va ser derrotat pels turcs seljcides a la Batalla de Dorlyaeum. Conrad i la majoria dels cavallers van poder escapar, per la majoria dels soldats a peu van ser morts o capturats. Les restes de l'exrcit germnic va replegar-se a Nicea, on molts supervivents van desertar intentant de tornar a casa. Conrad i els seus homes van haver de ser escortats a Lopadium pels francesos, on es van integrar al cos principal de l'exrcit francs de Llus. A Efes, Conrad va enmalaltir greument i va ser enviat a Constantinoble a recuperar-se, on el mateix emperador Manel I Comn va fer-li de metge personal. Un cop recuperat, Conrad va navegar fins a Acre, i des d'all va arribar a Jersualem. Va participar en el desastrs setge de Damasc, i desprs d'aquest fracs va comenar a perdre el suport dels seus aliats. Quan al promoure un atac a Ascal va veure que els seus aliats no es presentaven com havien proms, Conrad va decidir tornar a Alemanya.

Mort i successi.

El 1150, Conrad conrad i el seu fill Enric Berengar van tornar a derrotar Welf VI i el seu fill Welf VII, a la Batalla de Flochberg. Enic Berengar moria el mateix any deixant la successi oberta, per la pau signada entre els welfs i els hohenstaufen el 1152 assegurava la successi pacfica d'un membre de la famlia de Conrad.

Conrad mai va ser coronat emperador i va utilitzar el ttol de "Rei dels Romans" fins la seva mort. Quan va morir, els dos nics testimonis que hi havia al costat del seu llit eren el seu nebot Frederic Barba-roja i el bisbe de Bamberg. Tots dos van afirmar que abans de morir Conrad havia designat el Barba-roja com a successor, enlloc del seu propi fill de sis anys Frederic. Frederic Barba-roja, que havia acompanyat el seu oncle en la desafortunada creuada, va aconseguir obtenir el suport necessari per fer-se coronar rei a Colnia unes setmanes desprs. El jove fill del difunt rei va rebre el ducat de Subia.





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="172347" title="Guyencourt-sur-Noye" nonfiltered="388" processed="388" dbindex="70387">
Hi ha altres municipis amb el nom de Guyencourt.;


Guyencourt-sur-Noye s un municipi francs, situat al departament del Somme, dins la regi de la Picardia. L'any 1999 tenia 201 habitants.

Situaci.
Guyencourt-sur-Noye es troba a poca distncia d'Ailly-sur-Noye.

Administraci.
Guyencourt-sur-Noye forma part del cant de Boves, que al seu torn forma part de l'arrondissement d'Amiens. L'alcalde de la ciutat s Henri Moser (2001-2008).

Histria.
S'hi han trobat armes prehistriques de slex. Es creu que el poble data de temps merovingis.

Llocs d'inters.

Vegeu tamb.
Llistat de municipis del Somme;

Enllaos externs.
Guyencourt-sur-Noye al lloc web de l'INSEE;
Poblacions ms properes a Guyencourt-sur-Noye;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="172367" title="Cibeid" nonfiltered="389" processed="389" dbindex="70388">


Els cibeids (Cybaeidae) sn una famlia d'aranyes araneomorfes, que formen part dels dictinodeus (Dictynoidea), una superfamlia formada per sis famlies entre les quals cal destacar pel seu nombre d'espcies els dictnids (562) i els anifnids (508).

 Sistemtica .
Aquesta famlia (Cybaeidae Banks, 1892) compta, fins al 28 d'octubre de 2006, amb 12 gneres i 153 espcies; el gnere amb ms espcies s Cybaeus amb 105 espcies. La seva distribuci s fora extensa per tot l'hemisferi nord (Europa, gran part del Nord-amrica i sia) i algunes altres zones del planeta (el nord de Sud-amrica, Sumatra).
 Argyroneta Latreille, 1804 (Palertic);
 Cedicoides Charitonov, 1946 (Turmenistan, Tadjikistan, Uzbekistan);
 Cedicus Simon, 1875 (Mediterrani Oriental, sia);
 Cybaeina Chamberlin & Ivie, 1932 (EUA);
 Cybaeota Chamberlin & Ivie, 1933 (EUA, Canad);
 Cybaeozyga Chamberlin & Ivie, 1937 (EUA);
 Cybaeus Koch, 1868 (Amrica, Europa, Jap, Corea, Xina);
 Dolichocybaeus Kishida, 1968 (Jap, Corea);
 Heterocybaeus Komatsu, 1968 (Jap);
 Paracedicus Fet, 1993 (Turkmenistan, Azerbaidjan);
 Symposia Simon, 1898 (Veneuela, Colmbia);
 Vagellia Simon, 1899 (Sumatra);

 Referncies .
 The World Spider Catalog, V7.5;
 
 Vegeu tamb .
 Dictinodeu;
 Llista d'espcies de cibeids;
 Classificaci de les aranyes;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="172372" title="Cassel" nonfiltered="390" processed="390" dbindex="70389">


Cassel (en neerlands: Kassel, en llat: Castellum Menapiorum) s un municipi de Frana del departament del Nord a la regi del Nord-Pas-de-Calais, situada al Westhoek del Flandes francs amb 2300 habitants.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="172373" title="Aurelio Fernndez Snchez" nonfiltered="391" processed="391" dbindex="70390">
Aurelio Fernndez Snchez (Astries, 1897 - Puebla, Mxic,1974) fou un dirigent obrer espanyol. S'havia adherit al grup Los Solidarios el 1922, amb els que se li atribueix haver participat en l assalt del Banc d'Espanya de Gijn el setembre de 1923. Durant la dictadura de Miguel Primo de Rivera fou empresonat el mar de 1924 a Barcelona. Es fug de la pres i s exili a Frana. 

Va retornar a Espanya el 1926 i a finals del mateix anys va ser detingut i empresonat a Bilbao. Com a militant de la CNT i de la FAI, fou membre del Comit de Milcies Antifeixistes de Catalunya com a representant de la FAI (juliol del 1936). Ms tard fou secretari de la Junta de Seguretat Interior (1936-1937) i conseller de Sanitat i Assistncia Social del Govern de la Generalitat de Catalunya del 16 d'abril al 5 de maig de 1937. Desprs dels Fets de maig del 1937 va ser processat per estafa. S'exili a Frana amb Joan Garca Oliver i desprs a Mxic, d'on ja no va tornar.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="172375" title="Estifdid" nonfiltered="392" processed="392" dbindex="70391">


Els senoclids (Stiphidiidae) sn una famlia d'aranyes araneomorfes, que formen part dels licosodeus (Lycosoidea), una superfamlia formada per dotze famlies entre les quals cal destacar pel seu nombre d'espcies: els licsids (2.304), els ctnids (458), els oxipids (419) i els pisurids (328).

Sn de mida petita (Stiphidium facetum fa uns 8 mm de llargada) i construeixen com una tenda horitzontal sota les pedres. Moltes espcies sn marrons amb llargues potes.

La major part es troben a Nova Zelanda i Austrlia, a excepci de dues espcies del gnere Ischalea, una de Madagascar (I. incerta) i l'altra de la illa Maurici 

 Sistemtica .
La famlia compta, fins al 28 d'octubre de 2006 amb 13 gneres i 49 espcies, una gran part de les quals pertanyen al gnere Cambridgea, amb 31 espcies. 
(I. longiceps).
 Baiami Lehtinen, 1967 (Austrlia);
 Barahna Davies, 2003 (Austrlia);
 Borrala Gray & Smith, 2004 (Austrlia);
 Cambridgea L. Koch, 1872 (Nova Zelanda);
 Corasoides Butler, 1929 (Austrlia);
 Ischalea L. Koch, 1872 (Madagascar, Maurici, Nova Zelanda);
 Nanocambridgea Forster & Wilton, 1973 (Nova Zelanda);
 Pillara Gray & Smith, 2004 (Austrlia);
 Procambridgea Forster & Wilton, 1973 (Austrlia);
 Stiphidion Simon, 1902 (Austrlia, Nova Zelanda);
 Tartarus Gray, 1973 (Austrlia);
 Therlinya Gray & Smith, 2002 (Austrlia);
 Tjurunga Lehtinen, 1967 (Tasmnia);

 Referncies .
 Blest, A. D. & P. W. Taylor (1995): "Cambridgea quadromaculata n. sp. (Araneae, Stiphidiidae): a large New Zealand spider from wet, shaded habitats". New Zeal. J. Zool. 22: 351-356. PDF;
 Gray, M. R. & H. M. Smith (2002): "Therlinya, a new genus of spiders from eastern Australia (Araneae: Amaurobioidea)". Rec. austral. Mus. 54: 293-312. PDF;

 Enllaos externs .
 Foto de Cambridgea foliata;
 Fotos de Stiphidium facetum ;
 The World Spider Catalog, V7.5;
 
 Vegeu tamb .
 Licosodeu;
 Llista d'espcies d'estifdids;
 Classificaci de les aranyes;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="172379" title="Joan Garca Oliver" nonfiltered="393" processed="393" dbindex="70392">
Joan Garca Oliver (Reus, Baix Camp, 1901 - Guadalajara, Mxic, 1980) fou un dirigent anarcosindicalista catal. Comena a treballar en una fbrica de paper als 8 anys. El 1919 es trasllad a Barcelona on treball de cambrer i s'afili primer a la Societat de Cambrers L'Aliana, adherida a la UGT, per ms tard particip en la constituci del Sindicat de la Indstria Hostalera, Restaurants, Cafs i Annexes que s integr a la CNT. Particip en la formaci del grup d'acci Los Solidarios (1922), que va atemptar contra el cardenal Juan Soldevila y Romero a Saragossa i contra el secretari general dels Sindicats Lliures Joan Lagua Lliteras a Manresa el 1923. 

El 1924 fou detingut a Manresa i empresonat a Burgos i el 1926 a Pamplona. Fou alliberat en proclamar-se la Segona Repblica Espanyola i torn a Barcelona. Hom afirma que fou qui ide la bandera roja i negra de la CNT, que s'exhib per primer cop el primer de maig de 1931. Va ser secretari de la FAI i assist al tercer congrs confederal de la CNT a Madrid del 10 al 16 de juny de 1931. 

El 1932 particip en la insurrecci anarquista de l'Alt Llobregat i torn a ser empresonat. Impuls la formaci del Comit Nacional Revolucionari (que tingu la seu a Badalona) i dirig la insurrecci de gener de 1933, que el port de nou a la pres. Fou alliberat desprs del triomf electoral de les esquerres del febrer de 1936. Particip en el IV Congrs de la CNT a Saragossa el maig de 1936, i preveient l'aixecament militar, form part del grup que cerc el provement d'armes. El juliol de 1936 impuls la formaci del Comit de Milcies Antifeixistes de Catalunya i organitz una columna de milicians anarquistes que marx al front d'Arag. Com a representant de la CNT-FAI fou ministre de Justcia en el govern de Largo Caballero (4 de novembre 1936   19 de maig 1937).  

Inici l'organitzaci de les Escoles Populars de Guerra i pos en funcionament uns camps de treballs per als detinguts poltics. Durant els fets de maig de 1937 exhort als cenetistes de Barcelona que deixessin la lluita que havia esclatat en els carrers de Barcelona, cosa que ms tard li fou fortament criticada. Exiliat l'any 1939 s'install a Sucia, Veneuela i Mxic.   Va escriure un llibre amb les seves memries, El eco de los pasos.

 Enlllaos externs .
 Los Organismos Revolucionarios: El Comit Central de las Milicias Antifascistas de Catalua;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="172380" title="Marcel Heller" nonfiltered="394" processed="394" dbindex="70393">

 Marcel Heller  s un futbolista alemany. Va comenar com a futbolista al 1. FC Quadrath-Ichendorf.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="172381" title="Fabian Cancellara" nonfiltered="395" processed="395" dbindex="70394">

Fabian Cancellara (nascut el 18 de mar del 1981 a Wohlen, Sussa) s un ciclista professional sus. Actualment corre a les files del Team CSC, un equip de l'UCI ProTour. s un contrarellotgista, actual campionat del Mn de ciclisme en contrarellotge mascul.

Biografia.
Cancellara va nixer a Wohlen, a poca distncia de Berna. Com a amateur ja demostrava la seva habilitat com a contrarellotgista. El 1998 i el 1999 va guanyar els mundials en contrarellotge jniors. Amb dinou anys, va guanyar la medalla de plata als mundials en contrarellotge sub-23. Aix li va permetre passar a professional amb el Mapei-Quick Step, que en aquells temps era un dels equips ms potents del mn.

Cancellara i la seva esposa tenen una filla que es diu Giuliana.

2003-2005 (Fassa Bortolo).
Cancellara va guanyar moltes curses menors durant els seus primers anys com a professional, per desprs de fitxar per l'equip Fassa Bortolo l'any 2003, va aconseguir guanyar els prlegs del Tour de Romandia o la Volta a Sussa. El 2004 va tenir lloc el salt de qualitat de Cancellara. Desprs d'acabar quart a la Pars-Roubaix, va superar Lance Armstrong al prleg del Tour de Frana i es va endur el primer maillot groc d'aquella edici. El va poder defensar a la primera etapa, per el va perdre desprs de la segona. El noruec Thor Hushovd li va prendre grcies a les bonificacions.

El 2005, Cancellara era considerat un dels favorits per guanyar la Pars-Roubaix, i de fet es va ficar a la fuga bona, que tamb incloa el seu company d'equip Joan Antoni Flecha, amb qui es compenetrava especialment b. Per una punxada a 46 quilmetres de l'arribada el va eliminar, i va acabar vuit a quasi quatre minuts del guanyador Tom Boonen. A finals de la temporada, va acabar tercer al campionat del mn en contrarellotge darrera l'australi Michael Rogers, que va aconseguir el seu tercer mundial consecutiu, i l'espanyol Ivn Gutirrez, que el va superar per centsimes de segon.

(2006-2007) Team CSC.
Quan el Fassa Bortolo va dissoldre's a finals del 2005, Cancellara va firmar un contracte per tres temporades amb el Team CSC. Abans de la Pars-Roubaix, havent guanyat ja una etapa contrarellotge de la Tirreno-Adriatico, va afirmar que mai no s'havia preparat millor per la cursa. Un atac seu al sector de pav del bosc d'Arenberg va crear una selecci de disset ciclistes que es jugarien la victria. Quan el rus del Discovery Channel Vladimir Gussev va atacar al Carrefour de l'Arbre, Cancellara va ser l'nic que el va poder seguir, i desprs el va deixar i va fugar-se en solitari. Rpidament va aconseguir un avantatge de trenta segons i va continuar augmentant aquesta diferncia fins que va arribar al veldrom de Roubaix amb un minut i mig d'avantatge sobre els seus rivals.

Desprs de les clssiques de primavera, Cancellara va aconseguir encara ms victries de prestigi, entre les quals la primera etapa de la Volta a Catalunya. Als mundials de Salzburg, Cancellara es va treure l'espina de l'any anterior i va proclamar-se campi del mn en contrarellotge per davant del seu company d'equip David Zabriskie i del guanyador de la Volta a Espanya, Alexandre Vinokrov.

Cancellara va comenar la temporada 2007 de manera decebedora. A les clssiques de primavera no va estar al seu millor nivell i va fallar a la Pars-Roubaix; afortunadament pel Team CSC, el seu company d'equip Stuart O'Grady va aconseguir endur-se la victria en aquest monument del ciclisme. Per al mes de juny, Cancellara ja va arribar a un moment de forma excepcional, enduient-se tres victries en contrarellotges: el prleg i la darrera etapa de la Volta a Sussa i els campionats nacionals de Sussa. A ms, va guanyar el prleg del Tour de Frana, i tot i haver-se caigut i ferit el bra esquerre a la segona etapa, tamb va guanyar la quarta etapa portant el maillot groc. Curiosament, va guanyar a Compigne, el lloc on comena la Pars-Roubaix.

 Palmars .













2001
Volta a Rodes + 1 etapa;

2002
Campi de Sussa en contrarellotge;
GP Eddy Merckx;
Volta a Rodes + 1 etapa;
GP Erik Breukink + 1 etapa;
ZLM Tour;
1 etapa del Ytong Bohemia Tour;
1 etapa de la Volta a ustria;

2003
Prleg del Tour de Romandia;
Prleg del Tour de Sussa;
1 etapa de la Volta a Blgica;

2004
Campi de Sussa en contrarellotge;
Prleg del Tour de Frana;
1 etapa de la Setmana Catalana de Ciclisme;
1 etapa de la Volta a Luxemburg;
1 etapa del Tour de Qatar;

2005
Campi de Sussa en contrarellotge;
Medalla de bronze al campionat del mn de ciclisme en contrarellotge mascul;
1 etapa de la Pars-Nia;
1 etapa de la Volta a Luxemburg;

2006
Campi de Sussa en contrarellotge;
Campi del mn en contrarellotge;
Pars-Roubaix;
1 etapa de la Tirreno-Adriatico;
1 etapa de la Volta a Catalunya;
Danmark Rundt + 2 etapes;

2007
Campi de Sussa en contrarellotge;
2 etapes del Tour de Frana;
2 etapes de la Volta a Sussa;

2008
;
1 etapa del Tour de California;
 Montepaschi Eroica;
Tirreno-Adriatico + 1 etapa;
 Mil-Sanremo;






Enllaos externs.

Lloc web oficial;
Perfil al web del Team CSC;

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="172382" title="Olivet (Loiret)" nonfiltered="396" processed="396" dbindex="70395">



Olivet s un municipi francs situat al departament de Loiret, a la regi Centre. Amb una poblaci de 19.195 habitants l'any 1999, Olivet s la tercera localitat ms poblada del departament de Loiret, noms per darrera de la capital, Orleans, i del municipi de Fleury-les-Aubrais.

Agermanaments.
 Fakenham, Anglaterra (Regne Unit), des del 1982.
 Bad Oldesloe, Slesvig-Holstein (Alemanya), des del 1996.

Enllaos externs.
Ville d'Olivet ;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="172383" title="Llus Pruns i Sat" nonfiltered="397" processed="397" dbindex="70396">
Llus Pruns i Sat (Manresa, Bages 1894 - Mxic 1964) fou un poltic catal. Durant la seva joventut es va dedicar al comer, cap el 1930 ingress a Esquerra Republicana de Catalunya i fou escollit alcalde de Manresa (1931-1932), governador civil de Girona (1932) i comissari de la Generalitat a Tarragona (1934). Fou nomenat Conseller d'economia i agricultura el 1936, per en esclatar la guerra civil espanyola pass a la conselleria de treball durant uns dies i desprs com a Comissari de Defensa de la Generalitat de Catalunya en el Comit de Milcies Antifeixistes de Catalunya. En acabar la guerra civil s'exili a Mxic, d'on ja no va tornar.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="172384" title="Vicen Guarner i Vivancos" nonfiltered="398" processed="398" dbindex="70397">
Vicen Guarner i Vivancos (Ma, Menorca, 1893 - Mxic, 1981) fou un militar menorqu, germ de Josep Guarner. Estudi a l'Academia de Infantera de Toledo i reb formaci d'Estat Major a Madrid. Va obtenir els graus de tinent el 1911 i capit el 1917. Entre el 1918 i el 1925 particip en la guerra del Marroc. Fou professor de l'Academia Militar de Infantera de Toledo i destinaren al Shara com a cap segon en el territori de Cabo Juby el 1927-1930. Fou professor de tctica a l'Escuela Superior de Guerra de Madrid. 

Proclamada la Segona Repblica Espanyola, s'establ a Catalunya i, el 1933, fu cursos per a oficials a l'exrcit francs i particip en el Salisbury Plain (primeres maniobres mundials de tancs). El 1935 fou nomenat cap superior dels serveis d'ordre pblic de la Generalitat de Catalunya, i reorganitz les forces de seguretat, d'assalt i de policia. Durant l'alament militar del 1936 que provoc la guerra civil espanyola rest fidel a la Repblica; el 19 de juliol de 1936 es destac a Barcelona per la repressi del moviment dels militars sublevats. Tamb form part del Comit de Milcies Antifeixistes de Catalunya.

Fou nomenat sotssecretari de la Conselleria de Defensa l'agost del 1936 i s'ocup d'organitzar columnes per al front, d'establir indstries de guerra, escoles d'oficials i fortificacions. El 1937 el nomenaren cap del front d'Arag i particip en multitud de cops de m i d'accions victorioses a Belchite i Codo. Desprs fou cap d'estat major de l'Exrcit de l'Est, comandat pel general Pozas, lluit als fronts de Crdova i Extremadura. El 1938 el nomenaren director de l'Escola Popular d'Estat Major i agregat militar a la Legaci d'Espanya a Tnger, on organitz sabotatges i espionatge sobre el Marroc espanyol. 

Exiliat el 1939 al Marroc francs, fou detingut per la Gestapo i se salv de la deportaci a Espanya grcies al general francs Vergs, antic professor seu. Aleshores s'exili a Mxic, on es nacionalitz mexic i s'incorpor a l'exrcit mexic com a coronel. Hi fou agregat militar de l'ambaixada de la Segona Repblica Espanyola el 1945-1949. Tamb collabor a la revista Quaderns de l'Exili.

 Obres .
 El analfabeto que conquist un reino (1954);
 El divino equivocado descubridor de un mundo (1954);
 El asesinato del general Humberto Delgado (1966);
 L'aixecament militar i la guerra civil a Catalunya (1980);







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="172386" title="Josep Guarner i Vivancos" nonfiltered="399" processed="399" dbindex="70398">
Josep Guarner i Vivancos (Barcelona 1899 - Mxic 1972) fou un militar catal, germ de Vicen Guarner. Va lluitar a la guerra del Marroc del 1921 al 1928. Particip en els fets del sis d'octubre de 1934 fou desterrat a Frana. El 1936 fou adscrit a la Secretaria General d'Ordre Pblic i com a tal fou membre del Comit de Milcies Antifeixistes de Catalunya i comandant cap de l'estat major de l'Exrcit de Catalunya al front d'Arag i, desprs, a la defensa de les costes. Poc abans d'acabar la guerra civil espanyola assol el grau de tinent coronel. El 1939 s'exili a Frana, on fou internat al camp d'Argelers. Pass desprs a Mxic amb el seu germ, d'on ja no va tornar.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="172388" title="Corinnodeu" nonfiltered="400" processed="400" dbindex="70399">

Els corinnodeus (Corinnoidea) sn una superfamlia d'aranyes araneomorfes. Est constituda per dues famlies d'aranyes amb vuit ulls:
 Cornnids (Corinnidae);
 Liocrnids (Liocranidae);

 Vegeu tamb .
 Classificaci de les aranyes;
 Llista d'espcies de cornnids;
 Llista d'espcies de liocrnids;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="172392" title="Boeci" nonfiltered="401" processed="401" dbindex="70400">


Boeci (Roma, c.470/475 - Pavia, 525), de nom complet en llat Anicius Manlius Severinus Boethius, fou un filsof cristi del segle VI, que tingu una gran repercussi en l'Edat mitjana.

Biografia.

Boeci provenia dels Anicii, una famlia rica i important, a la que pertanyien l'emperador Olybrius i molts cnsols, incloent-hi el seu pare, Flavius Manlius Boethius. Desprs d'estudiar retrica i filosofia (estudis que ampliaria a Atenes), ell mateix fou anomenat cnsol l'any 510, i l'any 522 els seus dos fills tamb serien anomenats cnsols. Cap a l'any 520 fou anomenat magister officiorum del rei ostrogot Teodoric el Gran.

Com ell mateix explica en La consolaci de la filosofia, aquesta fou una poca feli en la seva vida:
 Amb gust tornar al que s la culminaci de la teva glria. Si el gaudi dels bns terrenals porta amb si una sensaci de felicitat, podria la seva memria quedar destruda per gran que sigui el mal que ens oprimeix? No fou un dia memorable aquell en qu vas veure els teus dos fills sortir de casa entre el seguici dels senadors i l'aclamaci de la multitud?

No obstant aix, en un breu lapse de temps la seva fortuna va canviar per complet. L'any 520, Boeci i altres senadors van ser enviats a Constantinoble per tal de buscar una soluci al conflicte entre l'emperador Just I, que era cristi ortodox, i Teodoric, que era arri. Foren sospitosos d'haver conspirat a favor de l'emperador, i per tant, de l'Imperi Bizant, i declarats traidors.

La veritat sobre el procs no va quedar mai clara. En el conflicte, hi havien implicacions no tan sols poltiques, sin tamb teolgiques. Les relacions entre Orient i Occident, entre Constantinoble i Roma, eren difcils, i potser Boeci en fou vctima propiciatria. Boeci no era de vocaci poltica, sin que va decidir entrar-hi ms que per un sentit del deure, inspirat per l'estat dels filsofs de Plat, que per un desig de fama.

En tot cas, el resultat fou que en poc temps se'l va arrestar, condemnar, i enviar a l'exili, a Pavia. Mentre estava pres, esperant l'execuci, va escriure el que seria la seva obra ms coneguda, De consolatio philosophiae (La consolaci de la filosofia). Finalment, l'any 524 o 525 va ser executat.

Fou beatificat pel Papa Lle XIII l'any 1891. El dia en qu se celebra el seu sant s el 23 d'octubre.

Doctrina filosfica.


Boeci fou especialment rellevant per la seva aportaci en el problema dels universals, tema especialment tractat en el seu comentari a la Isagog de Porfiri. Defens que els ssers no poden existir sense els impredicables, que es corresponen amb les categories d'Aristtil, un cop rellegides per Porfiri: gnere, espcie, ... Creu que s difcil determinar si aquestes idees existeixen realment o sn fruit de la ra. Argumenta que un cop separats de les coses, aquests conceptes universals noms existeixen com a realitats independents si s en el subjecte pensant.

Pel que fa a les realitats, les divideix en:

 Corpries: homes, animals, plantes, ...

 Incorpries. Subdividides al seu torn en:
 Du, que s l'exclusi de tota uni amb el corpori.
 Entitats geomtriques i predicables, que sn realitats incorpries per que no poden existir per elles mateixes sense els cossos, pel que tan sols som capaos de separar-les mitjanant l'intellecte. ;
 nimes, que sn en els cossos per no se'n poden separar.

Boeci va rebre una forta influncia d'Aristtil, que s'observa tant en la seva divisi de les realitats com en la seva doctrina dels impredicables. Pel que fa a la realitat de l'nima, s'interpreta la seva doctrina com a crtica a Plat des de la lectura ms corpria d'Aristtil, ja que defensa efectivament l'existncia de les nimes per limitant el mn intelligible platnic, es tracta de realitats incorpries per no en un mn a part, sin en el que ens movem. Es dna un fet similar amb els impredicables: admetent com a correcte en general la teoria platnica, presenta una soluci ms sensible, en un mbit aristtelic, i no en un mn a part.

 Fonts .
;





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="172398" title="Classificaci de la Copa del Mn de futbol 1962" nonfiltered="402" processed="402" dbindex="70401">
Per a la Copa del Mn de Futbol 1962, disputada a Xile l'any 1962, s'hi van inscriure 56 equips per a un total de 16 places disponibles. El campi (Brasil) i l'organitzador (Xile) es van classificar automticament. Cal destacar que els equips de la CONCACAF, CAF i AFC no van tenir cap plaa garantida per la fase final i els seus campions hagueren de disputar uns play-offs intercontinentals.

Els 54 equips restants van ser dividits en grups en funci de la regi, de la segent manera:
 Europa: 8 places directes ms 2 per play-off intercontinental per 30 equips (entre ells Israel i Etipia).
 Sud-amrica: 5 places directes (Brasil i Xile automtiques) ms 1 per play-off intercontinental per 7 equips.
 Nord-amrica: 1 plaa per play-off intercontinental per 8 equips.
 frica: 1 plaa per play-off intercontinental per 6 equips.
 sia: 1 plaa per play-off intercontinental per 3 equips.

49 seleccions van disputar al menys algun partit de classificaci. En total es disputaren 92 partits i s'anotaren 325 gols (3,53 de mitjana).

Europa.
Grup 1.



 Classificat: ;

Grup 2.



 Classificat: ;

Grup 3.



 Classificat: ;

Grup 4.




1 No es disput per la negativa del govern de la Repblica Democrtica Alemanya de permetre la sortida de la seva selecci del pas.
 Classificat: ;

Grup 5.



 Classificat: ;

Grup 6.



 Classificat: ;

Grup 7.
Primera Ronda.
Romania es retir per la qual cosa Itlia passa a la ronda final.



Segunda Ronda.


Ronda Final.

 Classificat: ;

Grup 8.



 Classificat: ;

Grup 9.

Espanya classificada pel play-off intercontinental

Grup 10.

Iugoslvia classificada pel play-off intercontinental

Amrica del Sud.
Paraguai fou enquadrat directament pel play-off contra els equips de la CONCACAF. Les sis seleccions restants foren dividies en tres grups per tres places de classificaci directa.
Grup 1.


 Classificat: ;

Grup 2.


 Classificat: ;

Grup 3.


 Classificat: ;

Amrica del Nord, Central i Carib.
Grup 1.
Canad es retir de la competici.


Mxic es classifica per la segent ronda.

Grup 2.




1 Marcador atorgat a Hondures per abandonament de Guatemala.
Costa Rica es classifica per la segent ronda.

Grup 3.

Antilles Neerlandeses es classifica per la segent ronda.

Grup Final.




Mxic classificat pel play-off intercontinental

frica.
Grup 1.
Repblica rab Unida (Egipte-Sria) i Sudan es retiraren de la competici.

Grup 2.

Marroc es classific per sorteig.

Grup 3.


Ronda Final.

Marroc classificat pel play-off intercontinental

sia.
Indonsia es retir de la competici.


Corea del Sud classificada pel play-off intercontinental

Play-offs intercontinentals.
Europa/frica.

 Classificat: ;

Europa/sia.

 Classificat: ;

Amrica del Nord/Amrica del Sud.


 Classificat: ;

 Articles relacionats .
Copa del Mn de Futbol 1962;

 Enllaos externs .
Detalls a FIFA.com;
Detalls a RSSSF;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="172401" title="Luis Giannattasio" nonfiltered="403" processed="403" dbindex="70402">

Luis Giannattasio Finocchietti (Montevideo, 1894 - bidem, 1965), va ser un empresari i poltic uruguai, president constitucional del Consell Nacional de Govern de l'Uruguai entre l'1 de mar de 1964 i el 7 de febrer de 1965.

Enginyer des de 1918, va ser un empresari d'xit al terreny de la construcci. Professor d'Enginyeria Sanitria a la Universidad de la Repblica, va ser president de la Cambra de la Construcci entre 1946 i 1948 i de la Uni Panamericana de Societats d'Enginyeria el 1949.

Dins del Partit Nacional - o "Blanco" - va pertnyer a l'"herrerisme", el 1959 va ser designat ministre d'Obres Pbliques pel primer govern blanc i va conservar aquesta secretaria durant tot el perode

El seu treball el va conduir a ser candidat al Consell Nacional de Govern en la llista guanyadora de les eleccions de 1962. Va ser el segon titular de la llista guanyadora al Consell, pel que li corresponia la presidncia del mateix durant el segon any, des de mar de 1964. Tanmateix, no va arribar a completar el seu mandat, ja que va morir en exercici del seu crrec, a Montevideo, el 7 de febrer de 1965, poques setmanes abans de deixar la presidncia del cos i pocs dies desprs d'haver participat en Anglaterra, com a representant uruguai, en els funerals de Winston Churchill. Va ser substitut en el seu crrec en el Consell per Alejandro Zorrilla de San Martn.

El dia de la seva mort va ser decretat com a duel nacional pel Poder Legislatiu del Consell. En ell, ratificarien el seu successor, Washington Beltrn Mollin, i una comitiva de legisladors.

Una important avinguda de la Ciudad de la Costa, al departament de Canelones, porta el seu nom.

 Referncies .




Enllaos externs.
Presidncia de l'Uruguai ;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="172403" title="Daniel Fernndez Crespo" nonfiltered="404" processed="404" dbindex="70403">

Daniel Fernndez Crespo (Libertad, Departament de San Jos, 28 d'abril de 1901 - 28 de juliol de 1964), va ser un mestre i poltic uruguai, president constitucional del Consell Nacional de Govern entre l'1 de mar de 1963 i l'1 de mar de 1964.

Biografia.
De professi mestre, va exercir la docncia des de 1921 fins a 1932, any en el qual va ingressar per primera vegada al Parlament. Va integrar el Partit Nacional, en el que militava des de la seva joventut. 

Des del seu ingrs al parlament i fins a la seva mort, va ser portat pel vot popular a ocupar en forma successiva i ininterrompuda tots els crrecs electius establerts per la Constituci uruguaiana: diputat, senador, Intendent Municipal de Montevideo, Conseller Nacional de Govern per la minoria i finalment portat a la Presidncia del Consell Nacional de Govern en les eleccions de l'any 1962.

Fruit de la seva tasca de legislador llarga i fructfera, van nixer nombroses lleis que en el seu moment van plasmar una expressi d'avanada i progrs en matria laboral, tals com la Llei d'Assegurances d'Accidents de Treball, jubilaci de la dona, lleis sobre Borsa de Treball i subsidis per desocupaci per a diferents activitats, jornades especials per a la indstria insalubra, etc. 

Des del Poder Executiu, va buscar respostes per als grans problemes que enfrontava l'Uruguai, presentant projectes tals com al tendent a la reforma de les estructures agrries, o el destinat a millorar i augmentar la productivitat mitjanant la participaci d'obrers i empleats en les utilitats de les empreses.

D'origen humil, va arribar al final de la seva vida en les mateixes condicions amb qu havia ingressat a l'activitat poltica, sense fortuna econmica per envoltat per l'afecte dels seus coreligionaris i el respecte dels seus adversaris.

Fora de l'mbit poltic, va ser secretari i vicepresident honorari de l'Associaci Uruguaiana de Futbol (en castell, "Asociacin Uruguaya de Ftbol"), participant en esdeveniments a l'estranger.

El 8 de novembre de 2000, s'aprova una llei perqu una escola en el departament de San Jos, d'on era orind Fernndez Crespo, porti el seu nom com a homenatge a la seva memria.

 Referncies .




Enllaos externs.
Presidncia de l'Uruguai ;
Discurs presidencial de Daniel Fernndez Crespo en assumir el crrec l'1 de mar de 1963 ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="172404" title="Faustino Harrison" nonfiltered="405" processed="405" dbindex="70404">

Faustino Harrison Usoz (Chamam, Departament de Flores, 1900 - Montevideo, 20 d'agost de 1963), va ser un poltic uruguai, pertanyent al Partit Nacional, i president del Consell Nacional de Govern entre l'1 de mar de 1962 i el 28 de febrer de 1963.

Graduat com a escriv el 1928, va desenvolupar la seva activitat al departament de Florida, en el que va ser professor d'Ensenyament Secundria. Militant dins del Partit Nacional, en produir-se el 1951 la renncia de Alberto Gallinal Hber al crrec d'Intendent Municipal de Florida, Harrison, com a suplent seu, va assumir la titularitat de l'executiu departamental fins i tot 1955.

Cofundador de la Lliga Federal d'Acci Rural, en les eleccions de novembre de 1958 va ser electe com a Conseller Nacional de Govern per la majoria herrero-ruralista del Partit Nacional. En ocupar el quart lloc en la llista triomfadora, li va correspondre presidir el Cos l'ltim any del perode, entre 1962 i 1963. Va abandonar el crrec el febrer de 1963, morint pocs mesos desprs.

La seva famosa frase: "A la democrcia cal donar-li vacances", s utilitzada amb freqncia entre membres de diferents partits poltics del pas.
 Referncies .



 
Enllaos externs.
Presidncia de l'Uruguai ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="172405" title="Franz Bke" nonfiltered="406" processed="406" dbindex="70405">
El Coronel Dr. Franz Bke (28-2-1898   12-12-1978), dentista, s un dels comandants de tanc de ms xit i ms altament condecorat de la Segona Guerra Mundial. 

 Biografia . 

Bke va nixer a Schwarzenfels el 28 de febrer de 1898. El 19 de maig de 1915, es present voluntari pel Regiment d'Infanteria N. 3 i esdevingu Vizefeldwebel (caporal) i Cadet en el 7 Regiment d'Artilleria. Al gener de 1919, Bke es retir i comen a estudiar medicina i odontologia fins a 1922, i es doctor al 1923. L'1 d'abril de 1937, el Dr. Franz Bke va tenir les seves maniobres per reservistes amb el Aufkrungs-Abteilung 6 (batall de reconeixement), i unes altres l'11 de juny de 1937. L'1 de desembre de 1937, Bke esdevingu tinent a la reserva i, l'1 d'agost de 1939, Zugfhrer (Cap d'Escamot) al leichte Kolonne of Panzerabwehr-Abteilung 65.

 Segona Guerra Mundial .

L'1 de novembre de 1939, Bke es promogut a Oberleutnant i l'1 de gener de 1940, esdev comandant de companyia al Panzerabwehr-Abteilung 65. L'1 de maig de 1940. Bke s promogut al rang de Hauptmann i durant la Campanya de Frana de 1940, serveix amb el 65 Panzerabteilung de la 6 Divisi Panzer. All captura intacte un pont sobre el Mosa a Arques. Mentre lluita a Frana, s ferit dues vegades, el 17 i el 19 de maig, per resta amb la seva unitat.

L'1 de maig de 1941, esdev el lder del Panzerstaffel del 11 Regiment de la 6 Divisi Panzer, i l'1 d'agost de 1941, s promogut a Major i, i l'1 de novembre, ajudant de la mateixa unitat. L'1 de juliol de 1942, esdev el comandant del 2on Batall del 11 Regiment Panzer. L'11 de gener de 1943, el Major Bke s condecorat amb la Creu de Cavaller. El 13 de juliol de 1943, torna a ser ferit i torna a quedar-se amb la seva unitat.

El 14 de juliol de 1943, d'acord amb una ordre especial, el Dr. Bke pass a dirigir l'11 Regiment Panzer, tot i a ser massa jove. Si b era un comandament inter, la bona tasca significaria una promoci. L'1 d'agost de 1943, Bke va afegir les Fulles de Roure a la seva Creu de Cavaller (Eichenlaub). L'1 de novembre de 1943, l'Oberstleutnant Franz Bke esdevingu el comandant de l'11 Regiment Panzer de la 6 Divisi Panzer. A inicis de 1944, reb el comandament d'una unitat especial feta d'elements de la sPzAbt 503, batall de Panthers amb quelcom d'artilleria de camp i una unitat d'enginyers. Se l'anomen el Panzer-Regiment Bke i prengu part en diverses accions desesperades del Front Oriental. Una d'ella va ser el 5 dia de batalla al gener de 1944 a la Bossa de Balabonowka, on el Panzer-Regiment Bke inform de la destrucci de 267 tancs sovitics, amb prdues d'un Tiger i 4 Panthers.  L'heroisme personal de Bke qued representat per les seves 4 Galons de Destrucci de Tancs. El 21 de febrer de 1944, afeg els Sabres a les Fulles de Roure que ja adornaven la seva Creu de Cavaller, i l'1 de maig, fou promogut a Oberst, per esdevenir el comandant de la 106 Brigada Panzer   Feldherrnhalle el 13 de juliol.

L'1 de gener de 1945, el Dr. Bke pass a la reserva, i esdevingu soldat professional. Ho feu perqu no es veia capa de promocionar ms amunt de Coronel, per el 24 de gener comen el curs per a comandant de divisi. El 9 de mar de 1945, d'acord a una ordre especial, pass a comandar la 13 Divisi Panzer Feldherrnhalle 2, tot i a ser massa jove per la posici, per era el millor. La posici va ser interina, ja que si no volia dir que hauria d'haver-hi hagut una promoci fora de l'ordinari per a ell. Del 20 d'abril de 1945 i fins al final de la guerra, l'Oberst Dr. Bke actu com a Generalmajor, comandant la 13 Divisi Panzer.

El 8 de maig de 1945, esdevingu presoner de guerra i rest en captivitat fins al seu alliberament al 1947. Mor en accident a Hagen el 12 de desembre de 1978.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="172412" title="Mar de Bering" nonfiltered="407" processed="407" dbindex="70406">

La mar de Bering (en yupik Imarpik; en angls Bering Sea; en rus               , Bringovo more) s una massa d'aigua de l'oce Pacfic que comprn, de sud a nord, l'espai que hi ha entre les illes Aleutianes i les Komandrskie fins a l'oce rtic i, d'oest a est, el que hi ha entre Sibria (i la pennsula de Kamtxatka) i Alaska. Ocupa una superfcie d'uns dos milions de km. L'estret de Bering la separa de la mar dels Txuktxis, a l'oce rtic. Aquesta mar deu el nom al primer europeu que la va descobrir navegant-ne les aiges, que fou el dans Vitus Bering. 

L'ecosistema de la mar de Bering inclou molts recursos, repartits entre la jurisdicci dels Estats Units, Rssia i aiges internacionals. La interacci entre els corrents, el gel mar i l'aigua fa que sigui un ecosistema ric i vigors. 

 Histria .
Durant l'ltima glaciaci, el nivell del mar va baixar tant que els animals i els humans van poder migrar caminant d'sia a Amrica, segurament a travs de l'estret de Bering. Aquest pas s conegut com el pont terrestre de Bering i, tot i que aquest fet s discutit, es creu que va ser la primera entrada d'humans a Amrica.

Geografia.

La mar de Bering, limitada al sud per l'arc que formen les illes Aleutianes i Komandrskie, comprn un bon nombre d'illes la sobirania de les quals depn dels Estats Units i Rssia. En general, depenen dels Estats Units les ms properes a Alaska, entre les quals:
 Les illes Aleutianes. ;
 L'illa petita de les Diomedes o Inaliq.
 L'illa de King.
 L'illa Nunivak, la segona ms gran de les banyades per aquesta mar.
 Les illes de Pribilov (o Pribilof). ;
 L'illa de Sant Lloren, la ms gran de totes.
 L'illa de Sant Mateu.
Depenen de Rssia les ms properes a la costa siberiana:
 L'illa gran de les Diomedes o Imaqliq.
 L'illa Karaguinski.
 Les illes Komandrskie, que inclouen l'illa de Bering.

A l'extrem oriental s'obre la badia de Bristol o Iilgayaq, limitada al sud per la pennsula d'Alaska.

La mar de Bering cont 16 canyons submarins, entre els quals hi ha el ms llarg del mn, que s el cany Jmtxug.

Enllaos externs.
 Pgina temtica de l'oce Pacfic nord;




















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="172413" title="Lampung" nonfiltered="408" processed="408" dbindex="70407">

Lampung s una provncia d'Indonsia, situada a la punta del sud de l'illa de Sumatra. Fa frontera amb les provncies de Bengkulu i Sumatra Meridional. La poblaci original s la tribu Lampung, que parlen una llengua prpia que t el seu propi alfabet.

La provncia t una poblaci de 6.654.354 habitants (2000) dins d'una rea de 35.376 km. Una part important de la poblaci actual de Lampung descendeix d'immigrants de Java, Madura i Bali. Aquests immigrants van venir a la recerca de ms terra disponible a les illes i formaven part d'un programa de migraci del govern, per al qual Lampung era una de les primeres destinacions.

Lampung s comunament conegut per la seva inestabilitat geogrfica en termes de terratrmols i volcans. El darrer va ser el 10 de maig de 2005, mesurament 6,4 graus a la escala de Richter. Per la situaci ms greu es produa el 1883 amb l'explosi histrica del volc Krakatoa, amb conseqncies desastroses.

Lampung es divideix en 8 regncies:

 Lampung Occidental;
 Lampung del Sud ;
 Lampung Central ;
 Lampung Oriental ;
 Lampung del Nord ;
 Way Kanan ;
 Tanggamus ;
 Tulang Bawang;

i 2 ciutats: Bandar Lampung i Metro

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="172416" title="Tomisodeu" nonfiltered="409" processed="409" dbindex="70408">

Els tomisodeus (Thomisoidea) sn una superfamlia d'aranyes araneomorfes. Est constituda per dues famlies d'aranyes que tenen vuit ulls:
 Filodrmids (Philodromidae);
 Tomsids (Thomisidae);

 Vegeu tamb .
 Classificaci de les aranyes;
 Llista d'espcies de filodrmids;
 Llista d'espcies de tomsids;
 Llista de gneres de tomsids;





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="172417" title="Pas de la Casa" nonfiltered="410" processed="410" dbindex="70409">


El Pas de la Casa s un nucli, amb consideraci d'urbanitzaci, de la parrquia andorrana d'Encamp, que fa frontera entre Andorra i la Catalunya del Nord. Deu el seu nom al fet que a principis del segle XX noms hi havia una cabana de pastors en aquest lloc de pas, que s'havia conegut antigament com a Pas del Bac o Bac de la Casa. s l'nica part d'Andorra que mira al vessant atlntic i s on neix el riu Arieja. 

El territori del Pas de la Casa forma part de la parrquia d'Encamp fruit d'un contracte d'emfiteusi, tot i que s un poble lluny del centre de la parrquia. Hi ha certa voluntat per crear una parrquia diferenciada per aquest poble, cosa per la qual s'hauria de canviar la Constituci andorrana de 1993. Tamb hi ha hagut un moviment secessionista del Pas de la Casa amb un suport local limitat. El Front Envaliran de Libration (FEL) proposava la creaci d'un estat associat a Frana. El FEL, per, no ha estat mai reconegut per les autoritats ni d'Andorra, ni de Frana ni de cap lloc del mn.

La festa major s el dia 29 de juny, dia de Sant Pere. 


 Activitats econmiques .
Les dues fonts de riquesa principals sn el comer, que genera un turisme fronterer, sobretot de gent procedent de Frana, a travs dels seus magatzems sense impostos i els esports d'hivern, amb les pistes d'esqu del Pas de la Casa, que enllacen amb les de Grau Roig. 




 Elements d'inters .

 Esglsia de Sant Pere;
 Port d'Envalira (2 408 m) s el port ms alt del Pirineu.
 Estaci d'esports d'hivern Pas de la Casa-Grau Roig.

 Enllaos externs .

 Pas de la Casa / Grau Roig (esqu);
 Guia del Pas de la Casa;
 Fotos;
 Com d'Encamp;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="172420" title="Mancomunitat Baix Maestrat" nonfiltered="411" processed="411" dbindex="70410">
La Mancomunitat Baix Maestrat s una mancomunitat de municipis de la comarca del mateix nom. Aglomera 6 municipis i 6.688 habitants, en un extensi de 273,30 km. Actualment (2007) la mancomunitat s presidida per Guillermo Puig Queralt del PSPV. Les seues competncies sn nicament en matria de serveis socials.

Els pobles que formen la mancomunitat sn:
 Clig;
 Canet lo Roig;
 La Jana;
 Rossell;
 Sant Rafel del Maestrat;
 Traiguera;

Enllaos externs.
Portal de la Direcci General d'Administraci Local de la Generalitat




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="172422" title="Mancomunitat de Municipis Baix Segura" nonfiltered="412" processed="412" dbindex="70411">
La Mancomunitat de Municipis Baix Segura s una mancomunitat de municipis de la comarca del mateix nom. Aglomera 13 municipis i 52.703 habitants, en un extensi de 265 km. Actualment (2007) la mancomunitat s presidida per Rosa M Sanchez Beitia, del PSPV-PSOE i regidora de l'ajuntament de Catral. Les seues competncies sn nicament en matria de serveis socials.

Els pobles que formen la mancomunitat sn:
 Algorfa;
 Benejsser;
 Bigastre;
 Catral;
 Dolors;
 Xacarella;
 Rafal;
 Redov;
 Sant Fulgenci;
 Sant Miquel de les Salines;
 Pilar de la Foradada;
 Els Montesinos;
 Sant Isidre;

Enllaos externs.
Portal de la Direcci General d'Administraci Local de la Generalitat




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="172424" title="Stphane Aug" nonfiltered="413" processed="413" dbindex="70412">

Stphane Aug (nascut el 6 de desembre del 1974 a Pau, Frana) s un ciclista professional francs. Actualment corre a les files del Cofidis, un equip de l'UCI ProTour, amb el qual va disputar el Tour de Frana 2007.

Va comenar la seva carrera l'any 2000 amb l'equip ciclista Festina, que va abandonar el 2002 per anar-se'n al Jean Delatour. L'any 2003 va fitxar pel Crdit Agricole fins que el 2005 va ser fitxat pel seu equip actual, el Cofidis.

Tot i que s essencialment un gregari, Aug tamb ha aconseguit victries prpies. Entre elles, destaquen una etapa del Deutschland-Tour 2004 i una etapa de la Volta a Polnia 2006, el seu nic triomf en una cursa de l'UCI ProTour.

Al Tour de Frana 2007 va dur el maillot de la muntanya durant dues etapes, fins que el va perdre a mans del seu company d'equip Sylvain Chavanel, que havia sumat molts punts en una fuga a la cinquena etapa.

A ms de competir en ruta, fa ciclocross durant l'hivern.

 Palmars . 
2000;
 Vencedor d'una etapa del Tour de Poitou-Charentes;
2002;
 Vencedor d'una etapa de la Volta a Alemanya;
2006;
 Vencedor d'una etapa del Tour del Llemos;
 Vencedor d'una etapa de la Volta a Polnia;
2007;
 1r del GP Cholet-Pays du Loire;
2008;
 1r dels 4 dies de Dunkerque i vencedor d'una etapa;
 Vencedor d'una etapa de la Volta a Alemanya;

Resultats al Tour de Frana.
2002. 115 de la classificaci general;
2003. Abandona;
2005. 121 de la classificaci general;
2006. 123 de la classificaci general;
2007. Abandona tot l'equip Cofidis, portant el maillot de la muntanya a manca de dues etapes;
2008. 139 de la classificaci general;

Volta a Espanya.
2007. 126 de la classificaci general;

Enllaos externs.
Fitxa a sitiodeciclismo.net;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="172432" title="Sylvain Chavanel" nonfiltered="414" processed="414" dbindex="70413">

Sylvain Chavanel (nascut el 30 de juny del 1979 a Chtellerault, Frana) s un ciclista professional francs. Actualment corre a les files del Quick Step, un equip de l'UCI ProTour. Durant els ltims anys ha estat un destacat animador d'etapes del Tour de Frana.

Va debutar amb l'equip Bonjour l'any 2000. Sempre va ser fidel a l'equip de Jean-Ren Bernaudeau, fins i tot desprs que Brioches La Boulangre assums el patrocini de l'equip. Per el seu progrs li va oferir l'oportunitat de marxar a un equip ms potent, i el 2005 va marxar al Cofidis.

Chavanel s un ciclista molt combatiu. Tot i que aix li ha donat un palmars envejable en curses menors franceses, encara no ha guanyat mai una etapa del Tour de Frana en les seves set participacions en aquesta cursa, tot i que ho ha intentat en nombroses ocasions b en llargues escapades o amb atacs als ltims quilmetres d'una etapa.

El seu millor lloc al Tour va ser una 30 posici l'any 2004, i a l'edici del 2007, va dur el maillot de la muntanya desprs d'una llarga fuga a la cinquena etapa.

Palmars.
2000;
 Vencedor d'una etapa del Circuit Franco-Belga;
2002;
 1r dels Quatre Dies de Dunkerque;
 1r del Trofeu dels Escaladors;
2003;
 1r del Tour de l'Alt Var;
 1r a Calais;
 Vencedor d'una etapa del Circuit de la Sarthe;
2004;
 1r dels Quatre Dies de Dunkerque;
 1r de la Volta a Blgica ;
 1r de la Polynormand;
 Vencedor de 2 etapes del Tour de Poitou-Charentes;
2005;
 Campi de Frana contrarellotge;
 1r del Tour de Poitou-Charentes;
 1r del Circuit de la Sarthe i vencedor d'una etapa;
 1r del Duo Normand (amb Thierry Marichal);
2006;
 Campi de Frana contrarellotge;
 1r del Tour de Poitou-Charentes;
 1r al Critrium d'Ormes;
2008;
 Campi de Frana contrarellotge;
 1r a la Dwars door Vlaanderen;
 1r a la Brabantse Pijl;
 1r a Castillon-la-Bataille;
 1r a Dun Le Palestel ;
 Vencedor d'una etapa de la Volta a Catalunya ;
 Vencedor d'una etapa del Tour del Mediterrani;
 Vencedor d'una etapa de la Pars-Nia;

 Resultats al Tour de Frana .
2001. 65 de la classificaci general;
2002. 36 de la classificaci general;
2003. 37 de la classificaci general;
2004. 30 de la classificaci general;
2005. 58 de la classificaci general;
2006. 45 de la classificaci general;
2007. Abandona (17a etapa);
2008. 61 de la classificaci general;

Resultats a la Volta a Espanya.
2007. 16 de la classificaci general;
2008. Abandona (17a etapa);

 Enllaos externs .
Fitxa a www.sitiodeciclismo.net;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="172436" title="Jay Forrester" nonfiltered="415" processed="415" dbindex="70414">
Jay Wright Forrester (Nebraska, 1918) s un enginyer estatunidenc, considerat el pare de la dinmica de sistemes, una disciplina recent que representa una extensi a toda classe de sistemes complexos de conceptes aplicats originalment en enginyeria. L'aportaci personal de Forrester inclou l'aplicaci a problemes del terreny de les cincies socials, inicialment a travs de la modelitzaci de l'organitzaci empresarial. Forrester es tamb autor d'una de les formalitzacions ms usades en la formulaci de models ciberntics, el diagrama de Forrester.

Va obtenir el ttol d'Enginyer elctric a la Universitat de Nebraska i continu els seus estudis en el MIT. Forrester fou un pioner del desenvolupament de la informtica, ja que particip cap el 1950 en la invenci de la memria d'accs aleatori o memria RAM i s considerat autor de la primera imatgen animada sinttica amb un oscilloscopi, la representaci del bot d'una pilota.

El seu inters per l'electrnica i ms tard per la informtica, el va dur a considerar a les computadores com a un instrument fonamental en la seva teoria. Jay W. Forrester plantejava que el mn era ple de sistemes (qualsevol cosa pot ser un sistema), la majoria d'ells fora senzills i fcilment intelligibles per a l'sser hum. Nogensmenys, els problemes socials sn sistemes amb gran quantitat de variables i fora complicats.
 
Per aix, Forrester proposa l's de computadores per a la simulaci de sistemes reals, a travs de la formulaci de models fcilment traduibles a programes informtics, amb els que el model s provat, i segons com, aprofitat. Aix l'sser hum aspira a predir el comportament de sistemes tan complexos com les societats, una fita que depn de la qualitat dels models.

Al seu llibre "Industrial Dynamics" (considerat el punt de partida de la Dinmica de sistemes), Forrester posa de manifest el fet que l'actual creixement de la poblaci ser insostenible dins de 100 anys. Forrester, amb altres personalitats fund el Club de Roma, organitzaci internacional que es proposa concienciar que l'actual sistema s insostenible i est abocat al collapse.  

Obres .
1961. Industrial dynamics. Waltham, MA: Pegasus Communications.
1968. Principles of Systems, 2nd ed. Pegasus Communications.
1969. Urban Dynamics. Pegasus Communications.
1973. World Dynamics. Pegasus Communications.
1975. Collected Papers of Jay W. Forrester. Pegasus Communications.

 Enllaos externs .
   Obres selecionades per Forrester.;
  "Designing the Future.";
  "Counterintuitive Behavior of Social Systems." versi HTML.;
  Video lecture de Systems Dynamics per Forrester;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="172437" title="Kim Kirchen" nonfiltered="416" processed="416" dbindex="70415">

Kim Kirchen (nascut el 3 de juliol del 1978 a la Ciutat de Luxemburg) s un ciclista professional luxemburgus. Actualment corre a les files del T-Mobile Team, un equip de l'UCI ProTour.

Va passar a professional l'any 2000 amb el De-Nardi Pasta Montegrappa. El 2001 va fitxar pel Fassa Bortolo, on es va quedar fins la dissoluci de l'equip. El 2006 va fitxar per l'equip alemany T-Mobile Team.

La seva primera cursa (amateur) va ser el 1992 a Dommeldange, per la primera victria com a professional es va fer esperar fins el 2000. Ha estat nomenat Esportista Luxemburgus de l'Any en quatre ocasions: el 2000, 2003, 2004 i 2005. Charly Gaul tamb ho havia aconseguit dcades abans. 

Kirchen s un classicman amb una bona punta de velocitat, i rendeix millor en curses d'un dia amb recorreguts durs. El seu millor resultat en una gran clssica s un segon lloc a la Fletxa Valona 2005, guanyada per Danilo di Luca.

A ms, quan est en un bon moment de forma tamb pot ser competitiu en curses per etapes: va guanyar la Volta a Polnia 2005 i ha aconseguit segons llocs a curses tan prestigioses com la Tirreno-Adriatico o la Volta a Sussa.

 Palmars .
2001
1 etapa de la Volta a Luxemburg;

2002
Volta als Pasos Baixos;
Volta a Berna;

2003
Pars-Brusselles;

2004
Campi de Luxemburg en ruta;
1 etapa de la Volta a Luxemburg

2005
Trofeu Laigueglia;
GP Chiasso;
1 etapa de la Settimana Ciclistica Internazionale;
Volta a Polnia + 1 etapa;

2006
Campi de Luxemburg en ruta;
1 etapa de la Volta a Luxemburg;

Resultats al Tour de Frana.
2004. 63 de la classificaci general;
2005. Abandona (11a etapa);
2007. 7 de la classificaci general;
2008. 8 de la classificaci general. Porta el maillot groc durant 4 etapes;

Resultats al Giro d'Itlia.
2003. 29 de la classificaci general;

Enllaos externs.
Pgina web oficial  ;

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="172439" title="Mancomunitat Intermunicipal Barri del Crist" nonfiltered="417" processed="417" dbindex="70416">
La Mancomunitat Intermunicipal Barri del Crist-Aldaia-Quart de Poblet s el nom oficial d'una mancomunitat de municipis de la comarca de l'Horta Oest (Pas Valenci). Aglomera dos municipis, Aldaia i Quart de Poblet, que sumen 50.760 habitants en un extensi de 36 km. Actualment (2007) la mancomunitat s presidida per Desamparats Navarro i Prosper, del PSPV i alcaldessa d'Aldaia.

Aquesta mancomunitat fou creada per a portar endavant l'administraci del Barri del Crist, un nucli de poblaci entre les dues localitats esmentades.

Les seues competncies sn:
 Aiges potables;
 Cultura;
 Educaci;
 Esports;
 Mercats;

Els pobles que formen la mancomunitat sn:
 Aldaia;
 Quart de Poblet;

Enllaos externs.
 Portal de la Direcci General d'Administraci Local de la Generalitat;
 Web oficial de la Mancomunitat;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="172440" title="Michel Richard Delalande" nonfiltered="418" processed="418" dbindex="70417">

Michel-Richard Delalande (tamb de Lalande) Pars, 15 de desembre de 1657 - Versalles, 18 de juny de 1726) va ser un compositor, organista i violinista francs.

Dos anys desprs de la mort de Lully, els favors de Llus XIV, el Rei Sol, van assegurar a Delalande el crrec de director d'orquestra. A partir de 1672 comena una curta carrera de violinista. Ms tard, el 1674, arriba a ser organista. Des de llavors es consagra, sobretot, a la msica religiosa, probablement per comanda del rei.

Dins del seu repertori de msica sacra, Delalande compta amb un total de 71 grans motets, entre els quals es poden destacar: De Profundis (1688), Confitebor tibi Domine (1699), Exaltabo te Domine (1704) i el sublim Miserere  voix seule (1711). Resulten tamb dignes de menci les seves Leons de Tnbres (1680) compostes especialment per ser interpretades durant els oficis de Setmana Santa.

Delalande va ser autor, aix mateix, de msica profana, amb divertiments i ballets per a la cort. Els ms famosos sn les seves clebres Symphonies pour li soupers du Roy (Simfonies per als sopars del rei) compostes entre el 1690 i el 1700.

 Referncies .

 Enllaos externs .






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="172444" title="Rom I Lecap" nonfiltered="419" processed="419" dbindex="70418">


Rom I Lecap o Romanus I Lecapenus () (c. 870 - 15 de juny de 948) fou l'Emperador de Bizanci des del 919 fins a ser derrocat el 16 de desembre del 944. Abans havia compartit el tron de l'Imperi amb Constant VII (menor d'edat i casat amb una filla de Rom I). Els responsables del seu enderrocament foren els seus fills Esteve i Constant, cansats de la longevitat del pare. Tot i el cop d'estat, els usurpadors no van obtenir el tron, que qued en mans de Constant VII.

Era fill de Teofilacte Abastacte, un notable militar que havia salvat la vida a l'emperador Basili I. Va servir a la flota imperial i es va distingir per la seva valentia. Va matar a un lle que va atacar a un dels seus homes. Quan Constant VII Porfirognit va pujar al tron, Rom era almirall i dirigia la flota del Danubi en la guerra contra Bulgria i sobtadament va retirar la flota i es va dirigir a Constantinoble.

Fou llavors acusat de traci per Lle Focas per segurament havia actuat a la busca del tron com havien fet altres; va estar a punt d'esclatar la guerra civil per Rom, ajudat per l'emperadriu, va agafar al camarlenc Constant, un dels majors partidaris de Focas; aquest va venjar la captivitat del seu amic agafant les armes contra Rom. Aquest fou nomenat Magnus Heteriarca o comandant en cap de la gurdia imperial, va derrotar a Focas i fou fet csar el setembre i coronat august i emperador el 17 de desembre del 919. La seva filla Helena es va casar amb l'emperador Constant i al pujar al tron va nomenar augusts al seu fill Cristbal Lecap i a la seva esposa Teodora. De fet fou Rom el que va exercir el poder encara que nominalment era collega de Constant.

Els principals esdeveniments del seu regnat son: el cisma de l'esglsia que durava des de la deposici del patriarca Eutimi va acabar finalment el 920 amb la intervenci del Papa Joan X i per un edicte de Constant Porfirognit que va declarar anticannic el quart matrimoni, i el va convertir en objecte de cstig.

El 921 va esclatar una guerra contra els blgars que van assolar Trcia; el 923 Sime de Bulgria es va aliar als rabs; el 926 una entrevista entre Rom i Sime, rei dels blgars  davant les muralles de Constantinoble va acabar temporalment amb la lluita. Poc abans, el 925 el patrici Joan Rad va destruir la flota del fams Lle de Trpoli, pirata que havia saquejat Tessalnica 22 anys abans. El 927 va morir el rei Sime de Bulgria i el va succeir el seu fill Pere i va entrar al territori bizant al front d'un exrcit exigint a l'emperador, si volia la pau, de donar-li la seva neta en matrimoni, proposta que Rom va acceptar ja que necessitava totes les seves forces contra els rabs. Tamb les possessions a Itlia van necessitar protecci contra els petits prnceps llombards.

El 931 va morir el seu fill Cristbal  que estava casat amb Sofia, filla de Nicetes el magister palatii (enviat poc abans a un convent per conspirar contra l'emperador). El 933 va fer al seu fill Teofilacte el 60 patriarca de Constantinoble amb perms del papa Joan XI. Del 934 al 940 l'imperi va gaudir de pau, excepte a Itlia on hi van haver atacs dels prnceps llombards. El 941 la flota dels russos amb 10000 naus  va aparixer a Constantinoble, dirigida pel prncep Ingor que va ancorar a l'entrada del Bsfor i les tropes el qual van asolar el territori ve. Rom, amb 15 galeres al Corn d'Or, va atacar als russos i va destruir gran nombre de les seves naus obligant-lo a retirar-se; una mica desprs va derrotar a la resta de la flota russa a la costa Trcia i els invasors van retornar a Rssia on Ingor va morir poc desprs i el 945 la seva vdua Olga va anar a Constantinoble per ser batejada i va rebre el nom d'Helena (es venerada a l'esglsia ortodoxa russa).

Constant Porfirognit noms gaudia del ttol doncs estava  privat de tot poder i va decidir agafar aquest. Va excitar l'ambici dels dos fills de Rom, Esteve i Constant, que tenien el ttol d'augusts, que estaven farts de l'autoritarisme del seu pare, i van entrar en una conspiraci; els dos prnceps van obtenir el suport de diversos notables. Un dia Esteve va detenir al seu pare (16 de desembre del 944) i el va enviar a l'illa de Protea a l'entrada de la Propntida, on fou ingressat a un convent i on fou afaitat al cap per quedar inhabilitat per regnar (20 de desembre del 944). 

Per ni Esteve ni Constant es van aprofitar de la seva traci ja que Constant Porfirognit fou proclamat emperador nic desprs de cinc setmanes en qu Esteve va gaudir del ttol de coemperador. Llavors Esteve i el seu germ foren detinguts i enviats a Protea on es van reunir amb el seu pare. Esteve va morir al cap de 19 anys i Constant al cap de dos anys (va morir en un intent de fugida). 

Rom va romandre com a monjo i va morir de mort natural el 15 de juny del 948.

Durant el seu regnat va procurar limitar l'acumulaci de latifundis per part dels grans terratinents de l'Imperi.
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="172449" title="Dinmica de sistemes" nonfiltered="420" processed="420" dbindex="70419">
La Dinmica de sistemes s una metodologia que intenta l'aproximaci a la modelitzaci de la dinmica de sistemes complexos, com les poblacions biolgiques o els sistemes econmics, en els quals les parts interaccionen enrgicament unes amb unes altres. Fou creada a principis de la dcada de 1960 per Jay Forrester, de la MIT Sloan School of Management (Escola d'Administraci Sloan, de l'Institut Tecnolgic de Massachusetts) amb l'establiment del MIT System Dynamics Group (Grup de dinmica de sistemes de l'I.T. de Massachusetts). En aquesta poca havia comenat a aplicar el que havia aprs amb sistemes elctrics a tota classe de sistemes. 

El que distingeix la dinmica de sistemes d'altres aproximacions a l'estudi dels mateixos problemes, s l's de bucles de realimentaci. La construcci de models per la dinmica de sistemes parteix de la distinci essencial entre dipsits i fluxos. Amb aquests elements s'edifiquen models que descriuen sistemes connectats internament per bucles de realimentaci; sistemes que mostren el carcter no linial que hom sol trobar en els problemes del mn real. Cal l's d'ordinadors perqu, sense una gran capacitat de clcul mecnic, no s possible provar, depurar i utilitzar els models formulats sobre el paper.

Un model permet, en la mesura de la seva validesa, simular el comportament del sistema que representa, per exemple una ciutat en creixement, i detectar problemes prctics amb l'antelaci que cal per a intervenir.


Enllaos externs.

Organitzacions
Societat de Dinmica de Sistemes (The system dynamics society);
Grup de Sistemes dinmics del MIT (MIT system dynamics group);
Institut de sistemes complexos de Nova Anglaterra (New England complex systems institute);
El pensador de sistemes (The systems thinker);
Grup de sistemes dinmics de la Universidad de Bergen (University of Bergen system dynamics group);

 Software
Sphinx SD Tools;
AnyLogic;
Powersim Studio;
CONSIDEO;
Vensim;
Stella and iThink;
MapSys;
Simile;
Evolucin (en espayol);

Veure tamb.
Teoria de sistemes;
Jay Forrester;
Ciberntica;
Model matemtic;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="172450" title="Lotari I de Frana" nonfiltered="421" processed="421" dbindex="70420">


Lotari (941 - 986), rei carolingi de Frana entre el 10 de setembre del 954 i l'1 de mar de 986. Era fill de Llus IV i Gerberga de Saxnia.

Va succeir el seu pare amb tretze anys el 954, primer sota la tutela d'Hug el Gran, duc dels francs i comte de Pars, malgrat haver estat enemic del seu pare. El principi del regnat va estar marcat per guerres contra els vassalls, sobretot amb el duc de Normandia.






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="172451" title="Emfiteusi" nonfiltered="422" processed="422" dbindex="70421">
L'emfiteusi del grec           , i que vol dir "instauraci" o "implantaci", s una figura jurdica present en el Dret catal i que prov del Dret rom, que suposa la cessi d'un domini til, normalment un b immoble, a canvi d'un pagament anual que s'anomena cnon o cens per un perode de temps determinat a l'hora d'establir la cessi i que en molts casos pot ser perpetu. Tamb es pot donar el cas que al finalitzar el contracte d'emfiteusi la propietat passi a l'emfiteuta. 

Domini directe davant del domini til.
L'emfiteusi porta la divisi del domini entre el domini directe, el propietari del b, i el domini til, la persona que pren i usa la finca. Si no hi ha pagament del cnon per part del titular del domini til pot portar a la confiscaci del b per part del titular del domini directe. 

Dret real.
L'emfiteuta podr fer valer el seu dret davant de qualsevol que interfereixi en el seu domini til. Aquest fet inclou, com s lgic, l'eventual interferncia del propietari del b, d'aquesta manera amb el contracte d'emfiteusi tamb es transmeten les facultats que porta el domini. 

Emfiteusis famosos.
 Macau, fins el 1999.
 Hong Kong, fins el 1997.

Enllaos externs.
 Pgina del Departament de Justcia que fa referncia al Dret Civil Catal;


 










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="172455" title="Llus Marsans i Sola" nonfiltered="423" processed="423" dbindex="70422">
Llus Marsans i Sola (1867-1955) fou un poltic catal. El 1895 fou nomenat secretari de l'Associaci Popular Regionalista. A l'Assemblea d'Olot de 1895, i posteriorment a la de Terrassa del 1901 fou escollit secretari de la Uni Catalanista, i com a tal va convocar una manifestaci de protesta davant el Monument a Rafael de Casanova l'onze de setembre d'aquell any, que provoc enfrontaments amb la policia i uns 30 detinguts. El 1922 fou membre fundador del primer Consell d'Estat Catal.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="172470" title="Evolution: The Game of Intelligent Life" nonfiltered="424" processed="424" dbindex="70423">
Vegeu Evolution (videojoc) per una llista d'altres jocs titulats Evolution.;


Evolution: The Game of Intelligent Life s un videojoc d'estratgia multijugador per a PC desenvolupat per Crossover Technologies i produt per Discovery Multimedia. El joc, llanat el 16 de novembre del 1996, s un simulador de vida en qu cada jugador comena amb un amfibi prehistric i ha d'anar evolucionant espcies noves, competint amb els altres jugadors pels hbitats i pel territori que ofereix el mn en qu el joc es desenvolupa. 

Disseny del joc.
Discovery Multimedia va comenar a valorar la idea de fer un joc sobre l'evoluci a mitjans dels anys noranta. Finalment, la companyia va contactar amb Crossover Technologies l'any 1996 per comenar a treballar en el desenvolupament d'un joc.

Una de les primeres qestions que va haver d'afrontar l'equip de producci va ser l'estil del joc. En paraules de Greg Costikyan, el seu dissenyador, a la vida real l'evoluci ni s un procs lineal ni segueix un cam determinat, per la qual cosa un simulador excessivament fidel a la realitat no podria ser un joc car tot passaria a l'atzar. Per crear un joc, calia que el jugador hagus de resoldre problemes i prendre decisions amb l'objectiu de guanyar. Costikyan volia allunyar-se de l'estil de simuladors d'evoluci anteriors com Sim Earth o Sim Life, que noms permetien modificar uns pocs parmetres, i crear un joc totalment interactiu.

Una de les altres qestions era trobar l'equilibri just d'intelligncia artificial. Les criatures havien de ser prou intelligents com per alimentar-se independentment de les accions del jugador, per no prou independents com perqu aquest pogus ignorar-les. Tamb es van haver de triar 162 espcies, i no ms, perqu els models tridimensionals i les animacions de cada espcie ocupaven molta memria. Per aix els productors van triar "els dinosaures que tothom coneix, les criatures claus en l'evoluci de la vida terrestre, i criatures que la gent no coneix gaire b  que simplement tenen un aspecte molt guai."

Tanmateix, crec que s important emfatitzar que no estem simplement agafant bestioles d'aspecte divertit de temps passats i posant-les en un joc a l'atzar. Aix no s Monopoly amb escates i ullals.

Els desenvolupadors del videojoc, que no tenien grans coneixements de paleontologia, van haver de conduir una important recerca per dotar el joc de realisme cientfic. A ms de la programaci del joc, tamb calia crear altres elements com la msica, els efectes de so o les escenes cinemtiques. A l'abril del 1997, sis mesos desprs de comenar el desenvolupament del joc, ja n'existia una versi alfa. Aquesta versi alfa tenia alguns errors, el ms important dels quals era un ritme evolutiu massa rpid que provocava que els mamfers apareguessin a finals del perode Permi. Aquest problema i altres problemes menors van ser solucionats abans del llanament del joc el dia 1 de desembre del 1997.

Dinmica de joc.
L'objectiu del joc s ser el jugador amb ms punts al final de la partida, i es pot jugar en dues modalitats: joc complet i escenari.

Joc complet.
Comprn la totalitat del joc, comenant fa 360 milions d'anys al Carbonfer i acabant trenta milions d'anys en el futur, encara al Cenozoic, excepte si algun jugador aconsegueix evolucionar una espcie intelligent amb anterioritat. Abans de comenar la partida, es pot triar entre un mn real o un mn aleatori, la presncia o no de desastres naturals, la proporci de terra i mar del mapa, la velocitat de la deriva dels continents, el nom del jugador i la quantitat de jugadors rivals, que poden ser entre un i sis.

Cada jugador comena amb un amfibi prehistric diferent assignat a l'atzar: les diferents possibilitats sn Acanthostega, Elginerpeton, Tulerpeton, Ventastega, Ichthyostega i Hylerpeton.

Cadascuna d'aquestes espcies pot seguir un determinat cam evolutiu   la majoria d'espcies evolucionen en altres espcies. Per exemple, tant Ventastega com Acanthostega poden evolucionar en Seymouria, per les seves altres possibilitats evolutives sn diferents. El fet que diverses espcies puguin evolucionar en una mateixa espcie evita coses com ara que, per exemple, un jugador que evolucions el primer rptil tingus el monopoli d'aquest tipus d'animals durant la resta del joc.

Si es juga en modalitat de jugador nic, els jugadors controlats per la intelligncia artificial prenen el nom de cinc famosos paleontlegs o bilegs que van contribuir a l'estudi de l'evoluci. Aquests cientfics sn:

Edward Drinker Cope;
Charles Robert Darwin;
Thomas Henry Huxley;
Othniel Charles Marsh;
Gregor Mendel;

Evoluci.

Abans de fer evolucionar una espcie cal que prosperi i que augmenti la seva poblaci. Cada criatura t dues barres: una barra de poblaci i una barra d'alimentaci. Perqu creixi la poblaci d'una espcie, cal que s'alimenti b, portant-la a llocs on l'hbitat (pantans, zones boscoses, boscos, planes, deserts, alta muntanya, baixa muntanya, glaciars o mars somers) i la temperatura siguin els ms adequats. Si es troba en un hbitat adient, la criatura s'alimentar b i la seva poblaci augmentar. Quan la barra de poblaci arriba a 1.000, la criatura es divideix en dues criatures de 500 animals cadascuna. En cas que dues criatures diferents es trobin a la mateixa zona, la que estigui ms ben adaptada al territori en qesti s'emportar la majoria del menjar, i l'altra podria tenir problemes per alimentar-se.

Cada espcie t una pantalla d'evoluci amb diversos elements:

La barra grisa de dalt (MA para la evolucin) indica quants milions d'anys han de passar abans que l'espcie evolucioni   es va omplint de color blau a mesura que s'acosta l'evoluci. Normalment es tracta d'un compte enrera, per si el nombre de criatures de l'espcie es redueix drsticament, s possible que el nombre d'anys que queden no noms no es redueixi sin que fins i tot augmenti. De fet, com menor sigui la poblaci d'una espcie, ms llarg ser el temps d'espera per evolucionar.;

La barra grisa del centre (Mejora de alimentacin) mostra quin percentatge del potencial d'alimentaci ha ats l'espcie   es va omplint de color verd a mesura que l'espcie s'acosta a la seva capacitat mxima d'alimentaci. A mesura que una espcie prospera i es multiplica, millora la seva capacitat de trobar aliment en determinats hbitats, fent que tingui ms possibilitats de sobreviure-hi. Tanmateix, aquesta capacitat de millora no s illimitada.;

El men desplegable de l'esquerra (Evolucionar a) indica en quines altres espcies pot evolucionar l'espcie seleccionada. El nombre d'evolucions possibles varia d'una espcie a l'altra, i hi ha algunes espcies que no poden evolucionar.

El men desplegable de la dreta (Combate contra) permet seleccionar contra quina espcie es millorar l'habilitat de combat. Si l'espcie seleccionada s una espcie predadora, millorar la seva capacitat predadora contra la presa en qesti; si l'espcie seleccionada s una espcie no predadora, estar ms ben preparada per enfrontar-se als atacs del predador seleccionat.;

Cada espcie compta amb cent punts d'evoluci que es poden distribuir entre els tres tipus d'esfor evolutiu (evoluci en una altra espcie, alimentaci i combat). Com ms punts es dediquin a un determinat tipus d'esfor evolutiu, ms important i rpida ser la millora en aquest mbit.



Predadors.
Aquesta lluita per l'aliment i pels millors hbitats es prolonga durant tot el joc, per aviat entra en acci un factor que pot canviar radicalment la direcci de la partida: l'aparici de predadors.

Les espcies predadores es poden distingir per l'urpa que hi ha al costat de la seva imatge. Aquestes espcies poden atacar altres criatures, i la seva efectivitat contra les preses depn de les seves dimensions i del seu valor predador. Un predador pot ser una arma molt efectiva ja que pot delmar les poblacions d'altres jugadors, impedint que les seves espcies evolucionin. Tamb pot servir per eliminar rpidament una nova espcie rival abans que tingui temps de multiplicar-se.

L'eficcia en combat d'una espcie contra una altra depn del seu valor de combat, que varia segons l'espcie; i del seu valor defensiu i el seu valor predador, que depenen al seu torn de la mida del rival. Totes les espcies no predadores tenen un valor predador de zero.

Per exemple, un tiranosaure t aquests valors:

Mida: Gegant
Valor del combat: 25



Els valors estan triats per reflectir les relacions predador-presa de la vida real. El tiranosaure, per exemple, no hauria de tmer un ratol, ja que t un valor defensiu de 20 contra els oponents de mida minscula. Tanmateix, d'altra banda, el seu valor predador contra el ratol tamb s molt redut (4), ja que en la vida real un tiranosaure no es dedicaria a caar ratolins, i encara que ho aconsegus no li serviria per obtenir l'energia necessria per viure.

Desastres naturals.
Un altre element important en el joc sn les catstrofes naturals, ja que poden eliminar totalment o en part espcies que anteriorment estaven molt esteses i donar una oportunitat de prosperar a les espcies anteriorment minoritries.

Hi ha diversos tipus de catstrofe:

Petit impacte d'asteroide: algunes criatures moriran per difcilment quedaran extingides.
Impacte mitj d'asteroide: moltes criatures moriran i algunes podrien extingir-se.
Gran impacte de cometa: extinci massiva.
Vulcanisme: mltiples erupcions volcniques que cobreixen milers de quilmetres quadrats i que alliberen gasos i cendres a l'atmosfera, creen importants canvis climtics.
Volc piroclstic: una sola erupci a gran escala que crea confusi.
Supernova propera: un augment de la radiactivitat causa morts i extincions arreu del mn.
Edat de gel: glaciaci, descens de les temperatures i algunes extincions.

Hi ha diferents maneres de qu hi hagi una catstrofe natural. A menys que el jugador hagi seleccionat l'opci de "cap desastre" abans de comenar la partida, n'hi haur un a cada canvi de perode geolgic, que pot ser un desastre histric (s a dir, les mateixes catstrofes que van passar en la vida real) o un desastre aleatori, segons com hagi estat configurada la partida. Tamb hi ha un men especial que permet al jugador desencadenar el cataclisme de la seva elecci, per aquesta opci queda desactivada en les partides multijugador.

Deriva continental i canvi climtic.
Finalment, l'ltim element important en el joc sn el moviment dels continents i els canvis climtics entre diferents perodes geolgics o dins d'un mateix perode. Abans de comenar la partida, es pot elegir si es prefereix una deriva continental corresponent a la histrica o una deriva continental aleatria. Si es tria aquesta ltima opci, tamb es pot elegir la velocitat de deriva continental.

A ms de canviar l'aspecte del mapa del mn, els canvis en el planeta tamb inclouen canvis d'ecosistemes, dels pantans del Carbonfer a les planes obertes del Cenozoic, passant pels deserts del Permi. A ms, tenen lloc processos orognics que aixequen i ensorren muntanyes, augmentant o reduint l'altitud d'una determinada ubicaci. Com que hi ha molt poques espcies que prosperin a les muntanyes baixes i cap que prosperi a l'alta muntanya, la distribuci dels sistemes muntanyosos s un element geogrfic clau del joc.

Un altre qesti important s la separaci de masses terrestres: com que s difcil per a la majoria d'espcies creuar grans masses d'aigua, quan dues masses de terra s'allunyen pot tenir diversos efectes; si totes les espcies d'una illa pertanyen a un jugador, podran prosperar-hi sense haver de competir amb les espcies dels jugadors rivals; per tamb podria ser que aquesta illa derivs cap a latituds menys benignes per a l'espcie i aquesta, com que no tindria enlloc on fugir, acabs extingint-se.

La temperatura tamb influencia les possibilitats de supervivncia de cada espcie. s gaireb impossible que els amfibis del Carbonfer, acostumats a temperatures mitjanes de ms de 40 C, sobrevisquin al fred Permi; o que Peltobatrachus, una espcie que necessita temperatures de 20 C, pugui viure als calorosos pantans equatorials.

Aix doncs, els canvis climtics i geogrfics sn probablement l'obstacle ms gran al qual s'hauran d'enfrontar els jugadors d'Evolution, ja que sn el factor ms determinant. Un jugador que spiga adaptar-se b als canvis comptar amb un gran avantatge per guanyar   com en l'evoluci, aquest joc es pot resumir en "adaptar-se o morir".



Escenaris.
En aquest joc, el mode "escenari" no s ms que una versi reduda del joc complet. Hi ha tres escenaris diferents:

Escenari Paleozoic: el joc comena al Carbonfer i s'acaba a finals del Permi o quan un jugador evolucioni el primer dinosaure (bonificaci del 50%). Com en el joc complet, cada jugador comena amb una nica espcie.
Escenari Mesozoic: el joc comena al Mesozoic inferior i s'acaba a finals del Cretaci o quan un jugador evolucioni la primera espcie intelligent (bonificaci del 50%). Cada jugador comena amb dues espcies.
Escenari Cenozoic: el joc comena al Cenozoic inferior i s'acaba trenta milions d'anys en el futur o quan un jugador evolucioni la primera espcie intelligent (bonificaci del 50%). Cada jugador comena amb tres espcies.

Puntuaci.
La puntuaci es calcula segons els segents criteris:


1 punt per cada 1.000 criatures controlades en cada actualitzaci de la puntuaci (cada 1-4 milions d'anys segons l'poca);
50 punts per cada espcie evolucionada que no hagi evolucionat abans;
X punts per ser el primer jugador en evolucionar una espcie d'un determinat tipus:
Primer amniota (200 punts);
Primer dipsid (100 punts);
Primer sinpsid (100 punts);
Primer animal volador (100 punts);
Primer dinosaure (200 punts);
Primer saurpode (50 punts);
Primer terpode (100 punts);
Primer ornitisqui (100 punts);
Primer ocell (200 punts);
Primer mamfer (100 punts);
Primer marsupial (100 punts);
Primer euteri (100 punts);
Primer edentat (50 punts);
Primer carnvor (100 punts);
Primer primat (50 punts);
Primer ungulat (100 punts);
50% de bonificaci per evolucionar la primera espcie intelligent;

Algunes espcies poden comptar com a primera espcie de diversos grups diferents. Alphadon, per exemple, pot comptar com a primer mamfer i primer marsupial.

Perodes geolgics.
El joc s fidel a l'escala de perodes geolgics quant a la successi dels diferents perodes. Comena fa 360 milions d'anys al perode Carbonfer i acaba 30 milions d'anys en el futur, encara a l'era Cenozoica. Tanmateix, malgrat que els perodes se succeeixen en el mateix ordre que ho van fer en la realitat, la durada de cada perode dins el joc difereix de la vertadera, i fins i tot pot variar d'una partida a l'altra. Cada perode del joc est separat del segent per una catstrofe natural.

Aquesta secci tracta els perodes geolgics dins el joc. Si busqueu informaci ms realista, vegeu els articles dels perodes.

Carbonfer: de -360 a -300 milions d'anys. El mn est dominat per amfibis prehistrics, les temperatures sn tropicals arreu del mn i les zones equatorials estan plenes de pantans. A latituds ms altes, l'hbitat predominant sn les planes i no existeixen els casquets polars. El perode acaba amb un episodi de vulcanisme piroclstic.

Permi: de -300 a -250 milions d'anys. Els rptils, que han aparegut a finals del perode anterior, prosperen i es converteixen en el grup dominant. Les temperatures arreu del mn es desplomen. Als pols, hi ha casquets polars i gran part de les latituds ms baixes estan dominades per deserts. A finals del perode, apareixen els primers dinosaures. Acaba amb una supernova propera.

Mesozoic inferior: de -250 a -145 milions d'anys. Els dinosaures es converteixen en el grup dominant. Les temperatures tornen a pujar i hi ha una gran varietat d'hbitats. A les zones boscoses i costaneres apareixen les primeres aus (arquepterix). Rptils comuns del Permi, com ara Thadeosaurus o Hylonomus, poden continuar prosperant. Acaba amb un petit impacte meteric.

Cretaci: de -145 a -65 milions d'anys. Els mamfers entren en escena. Tot i que ja han aparegut abans, s en aquest perode que poden comenar a afianar-se, malgrat que continua el domini dels dinosaures. Les aus tamb poden continuar a desenvolupar-se, i apareixen grans predadors com Tyrannosaurus. Les zones boscoses i les planes sn els hbitats ms comuns. Acaba amb un gran impacte meteric.

Cenozoic: de -65 a +30 milions d'anys. L'evoluci dels mamfers s'accelera cada vegada ms. Comena la lluita per ser el primer jugador en evolucionar una espcie intelligent en un mn cada vegada ms semblant a l'actual. Les espcies del Mesozoic inferior i la majoria de les del Cretaci s'extingeixen. Si cap jugador no aconsegueix evolucionar una espcie intelligent, el joc s'acaba 30 milions d'anys en el futur.

Espcies intelligents.

Hi ha cinc espcies intelligents. Si un jugador aconsegueix evolucionar-ne una, el joc s'acaba en aquell moment. Aconseguir una d'aquestes espcies no implica necessriament la victria, ja que el jugador "noms" obt una bonificaci del 50% de la seva puntuaci, que en algunes ocasions pot ser insuficient per superar un altre jugador amb molts ms punts.

Homo sapiens: Evoluciona d''Australopithecus i s l'nica espcie intelligent real que apareix al joc.
Elephasapiens: Evoluciona de Proelephasapiens i representa la possibilitat que un elefant assols la intelligncia. s una espcie fictcia.
Psitaccisapiens: Evoluciona de Propsittacisapiens i representa la possibilitat que un lloro assols la intelligncia. s una espcie fictcia.
Saurosapiens: Evoluciona de Prosaurosapiens i representa la possibilitat que un velociraptor assols la intelligncia. s una espcie fictcia.
Wombatus sapiens: Evoluciona de Wombatus prosapiens i representa la possibilitat que un uombat assols la intelligncia. s una espcie fictcia.

Llista de gneres i espcies.
Tot i que el videojoc es refereix a ells com a espcies, en realitat la majoria d'animals que hi apareixen estan descrits nicament pel seu gnere. Aquests sn tots els gneres i espcies que apareixen a Evolution: The Game of Intelligent Life:



Crtiques i acollida.
En general, el joc va tenir una bona acollida per part dels crtics: 

60/100 a Adrenaline Vault (1997);
80/100 a la revista Computer Games Magazine (1997);
39/100 a la revista PC Player (1998);
3,1/5 a Moby Games;
Gold Award del web Parents' Choice (1998)

Tamb va rebre valoracions positives de la revista Electric Games.

S'ha convertit en un dels jocs ms comuns en els llocs web que ofereixen descrregues d'abandonware.

Referncies.


Vegeu tamb.

Evoluci;
Intelligncia;

Enllaos externs.
Lloc web del joc ;
Notes de Greg Costikyan sobre la versi alfa del joc ;
Crdits complets del joc ;
Evolution a GameSpy ;
Evolution a  Classic PC Games ;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="172472" title="Mancomunitat de Serveis Beneixama, Camp de Mirra i Canyada" nonfiltered="425" processed="425" dbindex="70424">
La Mancomunitat de Serveis Beneixama, Camp de Mirra i Canyada s una mancomunitat de municipis de la comarca de l'Alt Vinalop (Pas Valenci). Aglomera 3 municipis i 3.274 habitants, en una extensi de 75,80 km. Actualment (2007) la mancomunitat s presidida per Antonio Teodoro Valds Vidal, del Partit Popular i regidor de l'ajuntament de Beneixama.

Les seues competncies sn:
 Aiges potables;
 Camins rurals;
 Manteniment de jardins;
 Neteja viaria;
 Organitzaci d'actes culturals;
 Recollida de residus slids urbans;
 Serveis socials;
 Transports pblics;
 Urbanisme;

Els pobles que formen la mancomunitat sn:
 Beneixama;
 El Camp de Mirra;
 La Canyada;

Enllaos externs.
Portal de la Direcci General d'Administraci Local de la Generalitat




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="172476" title="Vicent Macip" nonfiltered="426" processed="426" dbindex="70425">
Vicent Macip (Andilla, 1475 - Valncia, 1545) era un pintor valenci d estil quattrocentista, pare del tamb pintor renaixentista Joan Vicent Macip, ms conegut com Joan de Joanes. Eclipsat un tant per l enorme fama del seu fill, d estil ms emotiu i manierista, els experts el consideren ara superior al fill, en tant que exemple de la implantaci de l estil de Rafael Sanzio a la Pennsula Ibrica.

Macip treball un estil que arrancava del gtic italianitzant aprs d altres pintors que treballaven al Regne de Valncia, com ara Hernando de los Llanos, Yez de la Almedina o l itali Paolo de San Leocadio. A travs d ells i de les pintures o gravats que arribaven via martima des d Itlia fou que Macip aprengu les novetats del Quattrocento i del Cinquecento, que aprofit per a les seues prpies obres, i que transmet a son fill Joan de Joanes.
 

 
Entre les seues obres ms destacades hi trobem l'antic retaule de l'altar major de la catedral de Sogorb, que es conserva al museu catedralici d aquesta poblaci de l Alt Palncia. Tamb se li atribueix el retaule de la Mare de Du del Remei de l'esglsia de Sant Bartomeu de Benicarl. Es tracta d'una pintura amb la Mare de Du i el Xiquet asseguts en el tron, envoltats de diferents santedats. Molt clebre s tamb el quadre  Bateig de Crist en el riu Jord per Joan el Baptista  (1535), que es troba, entrant per la porta dels Ferros de la Seu de Valncia, a l esquerra, sobre la pica baptismal. Dins el quadre, assisteixen a l acte de bateig quatre doctors de l esglsia i el donant del quadre, el venerable Agnesi, mentre des del cel, Du envia l esperit sant sobre el fill Baptisme de Crist en el riu Jord per Joan el Baptista.

Algunes de les seues obres ms representatives d aquest primer Renaixement hispnic sn la  Visitaci  i el  Martiri de Santa Agns , totes dues al Museu del Prado de Madrid.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="172477" title="Joventuts Socialistes Unificades de Catalunya" nonfiltered="427" processed="427" dbindex="70426">
Joventuts Socialistes Unificades de Catalunya (JSUC) foren l'organitzaci juvenil del PSUC, creada el juny del 1936, de la uni de les Joventuts Socialistes de Catalunya, formades l'abril del 1936 amb les joventuts de la Uni Socialista de Catalunya i del Partit Catal Proletari, i les joventuts del Partit Comunista de Catalunya i de la Federaci Catalana del PSOE. Foren dirigides inicialment per ngel Estivill, i en foren secretaris generals Vicen Penyarroya, Celest Mart Salvat i Wenceslau Colomer. 

Des del novembre del 1936 l'objectiu dels seus atacs violents foren la Joventut Comunista Ibrica i el POUM, tot i preconitzar una Aliana Nacional de la Joventut Antifeixista, que no aconseguiren de formar amb les Joventuts Llibertries de Catalunya fins l'abril del 1938. Hi destacaren algunes militants femenines com Isabel Bust i Teresa Pmies, impulsores de l'Aliana Nacional de la Dona Jove) i tamb de Lina dena i Lena Lambert. 

En el terreny militar destac especialment l'esfor fet per Pere Sunyol a la caserna de Sarri  i la columna (desprs batall) Jaume Graells. L'rgan de premsa fou Juliol (1936-1938), escrit en catal i dirigit per Emili Peydr, Celest Mart Salvat, Llibert Estarts, Wenceslau Colomer i Antoni Gabernat. Els seus combatents dins la Divisi 27 (Karl Marx) editaren Juventud Consciente (1937). Les JSU de Catalunya eren afiliades directament a la Internacional Juvenil Comunista.

El 1970 el seu paper dins el PSUC fou assumit per la Joventut Comunista de Catalunya (JCC).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="172479" title="Celest Mart Salvat" nonfiltered="428" processed="428" dbindex="70427">
Celest Mart i Salvat (Castellvell del Camp, Baix Camp 1912) s un poltic comunista catal. Fou aprenent de torner i ms tard va fer estudis mercantils. El 1930 es va afiliar a la CNT, per desprs es pass al Bloc Obrer i Camperol i tamb al CADCI. El 1933 ingress a les Joventuts Socialistes per aix el 1936 fou nomenat secretari de les noves Joventuts Socialistes Unificades de Catalunya. En esclatar la guerra civil espanyola particip en l'expedici republicana que va intentar reconquerir Mallorca. Fou nomenat membre del comit executiu del PSUC, per el 1937 an al front. En acabar la guerra civil es va exiliar, per retorn vers el 1950. Abandon el PSUC quan aquest va vaure sota l'rbita del PCE.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="172482" title="Joventuts Llibertries de Catalunya" nonfiltered="429" processed="429" dbindex="70428">
Joventuts Llibertries de Catalunya (JLC) fou una organitzaci juvenil anarquista creada a Barcelona el 1934, degut a que el 1932 els grups de joventuts llibertries del Principat criticaren la Federaci Ibrica de Joventuts Llibertries perqu dificultava l'ingrs dels joves dins la FAI. S' hi incorporaren, per, el novembre del 1936. El primer secretari general fou Fidel Mir, substitut per Alfred Martnez, mort durant els fets de maig del 1937; tamb hi tingueren un paper destacat Armand del Moral i Josep Peirats Valls.

Durant la guerra civil espanyola experimentaren un fort creixement: entre 30.0000 i 34.000 afiliats al principi del 1937.  Malgrat haver constitut pel novembre del 1936 un comit d'enlla amb les Joventuts Socialistes Unificades de Catalunya (JSUC), foren especialment crtiques respecte a la collaboraci amb el PSUC. Pel febrer del 1937 signaren amb la Joventut Comunista Ibrica (del POUM) i altres grups menors un Front de la Joventut Revolucionria, per desprs de la seva prdua d'influncia pels fets de maig del 1937, finalment hagueren d'acceptar l'Aliana Nacional de la Joventut Antifeixista l'abril del 1938. El seu rgan de premsa fou Ruta (1936-1938), dirigit per Santana Calero.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="172483" title="Alfred Martnez" nonfiltered="430" processed="430" dbindex="70429">
Alfred Martnez (mort a Barcelona 1937) fou un dirigent anarquista, qui el 1932 fund el grup de Joventuts Llibertries Cultura Rebelde, a Barcelona, i fou un dels organitzadors de les Joventuts Llibertries de Catalunya, alhora que membre del comit regional i algunes vegades secretari. Durant la guerra civil espanyola s'opos a l'entesa amb les JSUC, per, en canvi, afavor la formaci del Front Revolucionari de les Joventuts amb la Joventut Comunista Ibrica e febrer del 1937. Fou assassinat durant els fets de Maig del 1937. Tamb era membre de la FAI, militant de l'anomenat grup A, juntament amb Toryho, Mestre i d'altres.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="172486" title="Jaume Maspons i Camarasa" nonfiltered="431" processed="431" dbindex="70430">
Jaume Maspons i Camarasa (Granollers, Valls Oriental 1872 - Barcelona 1934) fou un escriptor i agrnom, germ de Pere Maspons i Camarasa.              El 25 d'abril de 1897 fou nomenat secretari d'Uni Catalanista en ll'Assemblea de Girona. Fou sovint processat per activitats catalanistes, per el 1900 fou absolt. Dedicat a l'agronomia, fou cofundador de la Cambra Agrcola del Valls, dirig la seva  revista en 1901-1916 i fou secretari de la Federaci Agrcola Catalanobalear (1906-1908) i de l'Institut Agrcola Catal de Sant Isidre, la revista del qual tamb dirig. 

Ocup la ctedra agrcola ambulant Pere Grau, dels Estudis Universitaris Catalans. Fou tamb director del diari La Veu del Valls (1896-1905) i collabor en diversos diaris com La Renaixena i La Veu de Catalunya, la pgina agrcola de la qual li fou confiada des del 1907. Tamb collabor a la Geografia General de Catalunya de Francesc Carreras i Candi, public, a ms  El ball de les gitanes en el Valls (1907).





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="172487" title="ClamAV" nonfiltered="432" processed="432" dbindex="70431">

Clam AntiVirus (ClamAV) s un antivirus lliure i gratut pels sistemes operatius basats en UNIX, tot i aix es pot utilitzar en Linux, Mac OS X i en Windows sota el nom de ClamWin. Es distribuiex sota la GNU General Public License (GPL). Com la majoria d'antivirus t la capacitat de baixar-se automticament les noves llistes de virus a travs d'Internet.

Enllaos externs.

 Pgina oficial del ClamAV ;
 Guia d'installaci, configuraci i s per a GNU/Linux.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="172502" title="Sant Geli dau Fesc" nonfiltered="433" processed="433" dbindex="70432">
Sant Geli dau Fesc (en francs Saint-Gly-du-Fesc) s un municipi del departament de l'Erau, al Llenguadoc-Rossell.

Hi mor el cantant Georges Brassens.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="172507" title="Jos de Udaeta" nonfiltered="434" processed="434" dbindex="70433">
Jos de Udaeta, nom complet Jos Luis (Barcelona, 1919) s un ballar, coregraf catal, un dels millors especialistes en les castanyoles.

Biografia.
Va nixer el 27 de maig de 1919 a la ciutat de Barcelona en una famlia de la burgesia catalana. Desprs d'iniciar els estudis de medicina a la Universitat de Barcelona, estudis que abandon, va aconseguir estudiar dansa clssica al costat de Joan Magri, i posteriorment es trasllad a Madrid per estudiar dansa espanyola. 

L'any 1989 fou guardonat amb la Medalla de Plata de les Belles Arts i el 2000 amb la Medalla d'Or al Mrit per les Arts, concedides pel Ministeri de Cultura d'Espanya. Aix mateix el 1995 li fou concedit el Premi Nacional de Dansa i el 2001 la Creu de Sant Jordi, ambds guardons concedits per la Generalitat de Catalunya.

Obra artstica.
L'any 1945 va debutar com a solista i coregraf a l'pera de Madrid, abandonant aquesta companyia l'any 1949 per formar companyia prpia amb Susanne Audeoud. Amb la companyia "Susana i Jos" dugu la dansa espanyola per tota Europa i Amrica del Nord. En aquesta companyia aconsegu transmetre l'essncia de la dansa espanyola mitjanant l's del vestuari tradicional i del s de les castanyoles, envoltant-se aix mateix d'artistes com el cantant Enrique Morente, el guitarrista Andrs Batista o Paco Hernndez i el pianista Antonio Robledo. Abandon els escenaris l'any 1970, retornant breument entre 1990 i 1993.

A partir de la dcada del 1970 Udaeta s'especialitz en la realitzaci de coreografies per a diferents ballets i peres d'arreu del mn, destacant el Teatro Espaol i el Teatro Mara Guerrero de Madrid, l'pera del Rin de Dsseldorf, el Harkness Ballet Company de Nova York o el Gran Teatre del Liceu de Barcelona.

Promoci de les castanyoles i la dansa.
L'any 1957 inici la seva tasca com a docent de dansa espanyola i de l's de les castanyoles a l'Acadmia Internacional de Dansa a Colnia (Alemanya), creant en aquesta mateixa ciutat l'any 1990 la Societat Internacional de la Castanyola Musical. Aix mateix l'any 1973 cre els Cursos Internacionals d'estiu de dansa espanyola a Sitges.

Al llarg de la seva carrera reuni una gran collecci de castanyoles, que expos inicialment a la seva residncia de Sant Pere de Ribes per que posteriorment ced a la Diputaci de Barcelona que la install a l'Institut del Teatre

Enllaos externs.
  Pgina oficial de Jos de Udaeta;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="172509" title="Giovanni Battista Antonelli" nonfiltered="435" processed="435" dbindex="70434">
Giovani Battista Antonelli (Gatteo el 1550 - Madrid el 1616) va ser un enginyer militar itali.

Sovint referit amb el nom castellanitzat de Juan Bautista, va dissenyar i construir nombrosos baluards i fortificacions militars a Europa i Amrica Llatina per a la Corona hispnica durant la segona meitat del segle XVI i la primera meitat del segle XVII, entre ells, la reconstrucci del Castell de la Santa Brbara a Alacant al 1562, la construcci del Castell de Benidorm i la Torre Vigia de Santa Fa a Alacant al 1575, les muralles que protegeixen Penscola de l'accs terrestre (1578) i algunes muralles i fortificacions de Cartagena de Indias, com el basti de Santo Domingo en 1614 entre d'altres.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="172511" title="Ramon Oller i Martnez" nonfiltered="436" processed="436" dbindex="70435">
Ramon Oller i Martnez ( Esparreguera, Baix Llobregat 1962 ) s un coregraf i director escnic catal.

Biografia.
Va nixer el 1962 a la poblaci d'Esparreguera, situada a la comarca del Baix Llobregat. Desprs de participar en representacions de la Passi d'Esparreguera estudi art dramtic a l'Institut del Teatre a Barcelona, ampliant posteriorment els seus estudis en dansa clssica a Londres i Pars.

L'any 1994 fou guardonat amb el Premi Nacional de Dansa concedit pel Ministeri de Cultura d'Espanya i el 1996 amb el Premi Nacional de Dansa concedit per la Generalitat de Catalunya. Aix mateix la seva obra Romy & July fou guardonada l'any 1998 amb el Premi Ciutat de Barcelona de les Arts Escniques. 

Activitat professional.
Interesat no noms en la dansa clssica tamb ha treballat en coreografies pel teatre, la sarsuela, el musical, l'pera i el ballet. L'any 1984 debut com a coregraf amb la seva obra Dos dies i mig, l'execllent rebuda de la qual li permet crear l'any segent la companyia "Metros". 

Coordinador artstic del Centro Andaluz de Danza des de l'any 1996, ha realitzat coreografies per la Compaa Nacional de Danza, Ballet Nacional de Espaa, Ballet Cristina Hoyos, ITdansa, Dagoll Dagom, Gran Teatre del Liceu, Centro Dramtico Nacional, Teatro de la Zarzuela, Festival Internacional de Msica de Peralada i el Teatre Lliure, aix com el Ballet Nacional de Paraguay, Ballet Hispnico de Nueva York, Good Speed Opera House (EUA), Ballet de la pera de Essen (Alemanya) i Introdans (Pasos Baixos), entre d'altres. 

En l'actualitat s professor de composici de l'Institut del Teatre de Barcelona dins dels estudis de grau superior de dansa contempornea.

Enllaos externs.
     Pgina oficial de la Companyia Metros;
  Coreografies de Ramon Oller;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="172512" title="Joan Francesc Cruella" nonfiltered="437" processed="437" dbindex="70436">
Joan Francesc Cruella (Morella-1804 - 1886) fou un pintor neoclssic nascut a la capital de Els Ports, al Pas Valenci. Es tracta d'un muralista dedicat gaireb exclusivament a la temtica religiosa. Utilitza en la seva majoria la tcnica al temple.

Va collaborar amb Joaquim Oliet en l'ornamentaci de nombroses esglsies en la provncia de Castell. Destaquen la capella de la Comuni de Morella i les pintures que va fer per a la capella de la Victria a Vinars, aix com les pintures murals al temple que a l'any 1836 va portar a terme en el santuari de la Verge del Sargar en la localitat d'Herbers. Altres obres murals realitzades per l'autor sn, per exemple, a l'Ermita de Santa Elena a Ares del Maestrat.

Entre els seus llenos cal destacar el dedicat a la Sagrada Famlia que es conserva en el Museu de Belles Arts de Valncia. Tamb va realitzar alguns dibuixos, gravats i olis sobre diverses accions de les tropes liberals durant les guerres carlistes al Maestrat.

Enllaos externs.
UPV Obres de restauraci a Santa Elena (Ares del Maestrat)








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="172514" title="Mar de Ross" nonfiltered="438" processed="438" dbindex="70437">

La mar de Ross s un gran entrant de l'oce Antrtic a la costa de l'Antrtida, entre la Terra de Victria i la Terra de Marie Byrd. Fou descoberta per James Ross el 1841, d'aqu el seu nom. A l'oest de la mar de Ross hi ha l'illa de Ross, on s'aixeca l'Erebus, el volc actiu ms meridional de la Terra; a l'est hi ha l'illa de Roosevelt. La part meridional est coberta per la barrera de gel de Ross. Roald Amundsen va comenar la seva expedici al pol sud del 1911 partint de l'anomenada badia Balenes, situada al nord de la barrera de gel. A la part occidental de la mar de Ross, l'estret McMurdo s un port natural que normalment es troba lliure de gel durant l'estiu. La part ms meridional de la mar s la costa de Gould, situada a uns 300 km del pol sud geogrfic.

Totes les masses terrestres al voltant de la mar de Ross sn reclamades pel Regne Unit i Nova Zelanda sota la jurisdicci de la dependncia de Ross, per hi ha pocs estats de fora del Commonwealth que reconeguin aquesta reclamaci.

A la mar de Ross, el 22 de febrer del 2007 es va capturar un calamar colossal de 10 metres de llarg i 450 quilos de pes.

Vegeu tamb.

Dependncia de Ross;
Illa de Ross;






































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="172516" title="Mancomunitat de municipis de la Baronia" nonfiltered="439" processed="439" dbindex="70438">
La Mancomunitat de Municipis de la Baronia s una mancomunitat de municipis de la comarca del Camp de Morvedre (Pas Valenci). Aglomera 7 municipis i 5.369 habitants, en una extensi de 108,20 km. Actualment (2007) la mancomunitat s presidida per Juan Arnal Font, del Partit Popular i regidor de l'ajuntament d'Algar de Palncia.

Les seues competncies sn:
 Neteja viaria i recollida de fem;
 Serveis socials;

Els pobles que formen la mancomunitat sn:
 Albalat dels Tarongers;
 Alfara d'Algmia;
 Algar;
 Algmia d'Alfara;
 Estivella;
 Gilet;
 Torres Torres;

Enllaos externs.
 Portal de la Direcci General d'Administraci Local de la Generalitat;
 Web oficial de la Mancomunitat;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="172517" title="Hug el Gran" nonfiltered="440" processed="440" dbindex="70439">
Hug el Gran, nascut el 897 a Fontaines-en-Sologne, mort a Dourdan el 956, fou comte de Pars, marqus de Neustrie del 923 al 956, duc dels Francs i comte d'Auxerre del 954 fins a la mort. Era fill de Robert I, rei de Frana, i de Beatriu de Vermandois, germ d'Emma de Frana.

Va fer rei Llus IV l'any 936 pensant que podria governar per comptes del jove rei. Poc desprs, esdevindrien enemics i els conflictes entre els dos nobles van marcar una poca.

El seu fill Hug Capet esdevindria rei de Frana i fundador de la Dinastia Capet.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="172518" title="Gelabert/Azzopardi" nonfiltered="441" processed="441" dbindex="70440">
La Companyia Gelabert/Azzopardi s una companyia de dansa creada i dirigida pels ballarins Cesc Gelabert i Lydia Azzopardi.

Fundada l'any 1986, desprs d'uns anys de collaboraci mtua entre el catal Cesc Gelabert i l'anglesa Lydia Azzopardi, va debutar aquell mateix any amb el muntatge Desfigurat en el marc del Teatre Lliure de Barcelona. Des de l'any 1995 s companyia resident del Hebbel-Theater de la ciutat de Berln.

Al llarg de la seva carrera han collaborat, entre d'altres artistes, amb Carles Santos, Mateo Carralda, Fabi Puigserver, Llus Pasqual o Frederic Amat.

L'any 1997 la companyia fou guardonada amb el Premi Nacional de Dansa concedit per la Generalitat de Catalunya.

Muntatges.
2005: Psitt!! Psitt!!;
2005: Caravan;
2004: Arthur's Feet;
2003: 8421... Viene regando flores desde la Habana a Morn...;
2000: Useless;
1998: Zumzum Ka;
1996: Armand Dust;
1993: El jardiner;
1993: Augenlid;
1992: Kaalon-Kaakon;
1991: El Somni dArtemis;
1988: Belmonte;
1987: Rquiem de Verdi;
1986: Desfigurat;

Enllaos externs.
  Pgina oficial de la Companyia Gelabert/Azzopardi;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="172521" title="Provncies d'Indonsia" nonfiltered="442" processed="442" dbindex="70441">
La provncia (en indonesi provinsi o propinsi) s l'entitat de govern ms alta de govern local a Indonsia. Cada provncia t el seu propi govern local (Pemerintah Daerah Provinsi), encapalat pel governador (gubernur); i t el seu propi cos legislatiu (Dewan Perwakilan Rakyat Daerah). El governador i els membres del govern sn elegits per vot popular cada 5 anys.

Indonsia est dividida en 33 provncies. Des de l'any 2000, hi ha 7 noves provncies creades per la separaci de provncies preexistents. La darrera ha estat Clebes Occidental, creada el 2004.

Quatre de les 33 provncies tenen un estatus especial: Nanggre Aceh Darussalam, el territori especial de Yogyakarta, Papua i el territori especial de la capital Jakarta. Els territoris especials sn anomenats daerah istimewa en indonesi i tenen ms privilegis legislatius i ms autonomia que les altres provncies.

Les provncies se subdivideixen en regncies (kabupaten) i en ciutats (kota), i tant les unes com les altres se subdivideixen en subdistrictes (kecamatan) i, aquests, en pobles (desa i kelurahan).

Llista de les provncies.

Sumatra (Sumatera)
Aceh (territori especial);
Bangka-Belitung (creada el 2000);
Bengkulu;
Illes Riau (Kepulauan Riau, creada el 2002);
Jambi;
Lampung;
Riau;
Sumatra Meridional (Sumatera Selatan);
Sumatra Occidental (Sumatera Barat);
Sumatra Septentrional (Sumatera Utara);

Java (Jawa)
Banten (creada el 2000);
Jakarta (territori especial de la capital);
Java Central (Jawa Tengah);
Java Occidental (Jawa Barat);
Java Oriental (Jawa Timur);
Yogyakarta (territori especial);

Borneo (Kalimantan)
Borneo Central (Kalimantan Tengah);
Borneo Meridional (Kalimantan Selatan);
Borneo Occidental (Kalimantan Barat);
Borneo Oriental (Kalimantan Timur);

Illes Petites de la Sonda (Nusa Tenggara)
Bali;
Illes Petites de la Sonda Occidentals (Nusa Tenggara Barat);
Illes Petites de la Sonda Orientals (Nusa Tenggara Timur);

Clebes (Sulawesi)
Clebes Central (Sulawesi Tengah);
Clebes Meridional (Sulawesi Selatan);
Clebes Occidental (Sulawesi Barat, creada el 2004);
Clebes Septentrional (Sulawesi Utara);
Clebes Sud-oriental (Sulawesi Tenggara);
Gorontalo (creada el 2000);

Moluques (Maluku)
Moluques (Maluku);
Moluques Septentrionals (Maluku Utara, creada el 1999);

Nova Guinea (Irian)
Papua (territori especial);
Papua Occidental (Papua Barat, creada el 2003);

Divisi administrativa anterior.
La divisi administrativa actual va substituir l'anterior adoptada ja sota el regim democrtic, que tenia les segents provncies (el nom oficial va seguit entre parntesis del nom de la capital):

Provinsi Daerah Istimewa Aceh (Banda Aceh);
Provinsi Bali (Denpasar);
Provinsi Banten (Serang);
Provinsi Bengkulu (Bengkulu);
Provinsi Irian Jaya (Jayapura);
Provinsi Irian Jaya Barat  (Manokwari);
Provinsi Irian Jaya Tengah  (Merauke);
Provinsi Daerah Khusus Ibukota Jakarta (Jakarta);
Provinsi Jambi (Jambi);
Provinsi Jawa Barat (Bandung);
Provinsi Jawa Tengah (Semarang);
Provinsi Jawa Timur (Surabaya);
Provinsi Kalimantan Barat (Pontianak);
Provinsi Kalimantan Selatan (Banjarmasin);
Provinsi Kalimantan Tengah (Palangkaraya);
Provinsi Kalimantan Timur (Samarinda);
Provinsi Lampung (Bandar Lampung);
Provinsi Maluku (Ambon);
Provinsi Maluku Utara (Ternate);
Provinsi Nusa Tenggara Barat (Mataram);
Provinsi Nusa Tenggara Timur (Kupang);
Provinsi Riau (Pakanbaru);
Provinsi Sulawesi Selatan (Ujung Pandang);
Provinsi Sulawesi Tengah (Palu);
Provinsi Sulawesi Tenggara (Kendari);
Provinsi Sulawesi Utara (Manado);
Provinsi Sumatera Barat (Padang);
Provinsi Sumatera Selatan (Palembang);
Provinsi Sumatera Utara (Medan);
Provinsi Daerah Istimewa Yogyakarta (Yogyakarta);



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="172522" title="Mike Hammer" nonfiltered="443" processed="443" dbindex="70442">

Mike Hammer s un personatge creat per Mickey Spillane l'any 1947 amb la novella I, the Jury.

Mike Hammer s un detectiu privat que reprn les caracterstiques externes dels investigadors Hard-Boiled de la primera poca (apropant-se al seu remot model Race Williams, de Carroll John Daly) per tal de nodrir una profunda significaci feixista, tant en el camp poltic i social com en la simple relaci humana. Constitueix un reflex directe de la guerra freda, de la "cacera de bruixes" i de la paranoia anticomunista que es va traduir en el maccarthisme.

Mike Hammer a la literatura.
Les novelles on hi apareix van embolicades traudament amb una certa demaggia en contra de les classes altes, amb el recurs constant i, de vegades, fantstic a la violncia, i amb grans dosis de seqncies ertiques. Les obres que componen el primer perode de Mike Hammer van constituir l'xit comercial ms espectacular de tota la literatura nord-americana: desprs de l'esmentada van aparixer Vengeance Is Mine -La venjana s meva- (1950); My Gun is Quick -El meu revlver s rpid- (1950); The Big Kill -La gran matana- (1951); One Lonely Night -Una nit solitria- (1951) i  Kiss Me, Deadly -Besa'm, mortalment- (1952).

Desprs d'una llarga etapa d'inactivitat literria de Spillane, el seu brutal investigador va tornar a sorgir amb The Girl Hunters -Les noies caadores- (1962),potser la seva novella ms vigorosa, per ja no va continuar el ritme creatiu i editorial anterior, i va aparixer espordicament entre altres obres de l'autor a travs de The Snake -La serp- (1964), The Twisted Thing -La cosa torta- (1966), The Body Lovers -Els amants carnals- (1967) i Survival... Zero! -Supervivncia... Zero!- (1970).

Mike Hammer al cinema.
Quant a les seves adaptacions cinematogrfiques cal destacar-ne: produdes per Victor Saville per a la United Artists, I, the Jury (1953), de Harry Essex, amb Biff Elliot; Kiss me Deadly (1955), de Robert Aldrich, amb Ralph Meeker; My Gun is Quick (1957), de George White, amb Robert Bray; desprs, The Girl Hunters (1963), de Roy Rowland, amb el mateix Spillane en el paper principal, i molt ms endavant I, the Jury -Jo, el jurat- (1982), de Richard Hefron, amb Armand Assante.

Mike Hammer, protagonista de sries televisives.
Dues sries de televisi tamb van veure les passes d'aquest personatge: Mike Hammer Detective, per a la NBC, el 1957-58, amb episodis de vin-i-cinc minuts i la interpretaci de Darren McGavin; i Mickey Spillane's Mike Hammer el 1983-1984, amb els episodis inicials en format de vuitanta minuts (Murder Me, Murder You i More than Murder), dirigits per Gary Nelson, i la resta d'episodis de cinquanta minuts, protagonitzats per Steacy Keach (Joe Gores ha collaborat en diferents guions).

Mike Hammer a la rdio.
Mike Hammer tamb va estar a la rdio, durant els primers anys cinquanta, a travs de la srie That Hammer Guy (Mutual Broadcasting System). El 1953 va arribar als cmics de la premsa mitjanant la srie de tires diries i planxes dominicals (aquestes darreres amb guions de Spillane) que va dibuixar Ed Robbins, amb el ttol From the Files of... Hammer. Conv esmentar en aquest respecte la lleganda segons la qual Hammer procedia d'un personatge creat per Spillane per a les tires de cmics, Mike Danger, al qual va decidir canviar l'orientaci (i de cognom), i reconvert el seu primer gui en la novella I, the Jury. 

Mike Hammer en altres mitjans de comunicaci.
 La pellcula The Hebrew Hammer fa una petita referncia a Mike Hammer.
 La srie de televisi japonesa "Detective Mike" es protagonitzada per un jove detectiu japons anomenat Hama Mike (pronunciaci japonesa de Mike Hammer).
 Algunes novelles caracteritzades per Hammer van ser referenciades diverses vegades a la srie Star Trek: Deep Space Nine car dos dels seus protagonistes, Odo i Mile O'Brien n'eren fans.

Enllaos externs.
Unofficial Mickey Spillane Mike Hammer Site;
Thrilling Detective Mike Hammer Site;
That Hammer Guy! at Old Time Radio Show Catalog;
Entry on Darren McGavin's website;
Stacy Keach's Official Website;
Mystery novelist Spillane dies;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="172527" title="Pensi" nonfiltered="444" processed="444" dbindex="70443">
Una pensi s una prestaci econmica que es rep pel fet de satisfer determinades circumstncies. Les pensions generalment veven associades als sistemes de previsi social. 

A la majoria de pasos existeixen sistemes de previsi social, ja siguin pblics o privats, que estableixen sistemes de pensions davant de determinades contingncies com ara la vellesa, la malatia, la invalidesa, la vidutat o la orfandat i que actuen com a mecanismes sostenidors de la renta i permeten mitigar les situacions de pobresa moltes vegades associades a aquestes circumstncies.

Altres tipus de pensions sn les pensions alimentaries o les pensions de separaci.

Les pensions es paguen generalment en forma de renta. No obstant alguns sistemes de pensions contemplen la possibilitat de rebre les prestacions en forma de capital.


 Sistemes de Pensions .

Els sistemes de pensions es poden classificar de diverses maneres.

Des del punt de vista del finanament els sistemes de pensions es poden classificar en sistemes de repartiment o sistemes de capitalitzaci.

 Sistemes de repartiment (o PAYG, Pay-as-you-go en angls). En els sistemes de repartiment les prestacions actuals sn finanades amb les contribucions actuals. Un exemple de sistema de repartiment s el sistema pblic de pensions contributives espanyol.

 Sistemes de capitalitzaci. En els sistemes de capitalitzaci, les aportacions van a parar a un fons individualitzat que s'inverteix (generalment en actius financers) i, en el moment de la contingncia que origini el dret a pensi, les prestacions es pagaran amb el capital. Un exemple de sistema de capitalitzaci sn els plans i fons de pensions individuals.

Generalment s'associen els sistemes de repartiment amb els sistemes pblic i els sistemes de capitalitzaci per aix no sempre s aix.

Des del punt del risc els sistemes de pensions poden ser d'aportaci definida o d'aportaci definida.

 Sistemes de prestaci definida. En els sistemes de prestaci definida el beneficiari t la certesa de la pensi que rebr en el futur independentment de les aportacions realitzades. El risc recau sobre l'empresa gestora. Un exemple serien els plans empresarials que garanteixen als treballadors complementar la pensi fins a completar el 100% de l'ltim salari.

 Sistemes d'aportaci definida. En els sistemes d'aportaci definida les prestacions venen determinades per les aportacions realitzades ms el rendiment que hagin generat. En aquest tipus de sistemes el risc recau sobre el beneficiari. Un exemple de sistemes d'aportaci definida sn els fons de pensions.

La tendncia actual s a substituir els sistemes de prestaci definida per sistemes d'aportaci definida ja que en aquests el risc recau sobre el beneficiari i no sobre l'empresa gestora del fons.

Des del punt de vista de la gesti els sistemes de pensions poden ser de gesti pblica o privada.

 Sistemes pblics. En els sistemes pblics de pensions la tasca de gestionar el sistema de pensions recau en l'estat. Un exemple de sistema pblic de pensions s el sistema espanyol de Seguretat Social.
 Sistemes privats. En els sistemes privats de pensions la tasca de gestionar el sistema de pensions recau en la iniciativa privada. Un exemple de sistema privat s el sistema de pensions Xil.

Des del punt de vista de la contributiu els sistemes de pensions poden ser contributius o no contributius.

 Sistemes contributius. En els sistemes contributius com a requisit per accedir a una pensi s'ha d'haver contribut abans al sistema de pensions.
 Sistemes no contributius. En els sistemes no contributius no existeix el requisit d'haver contribut abans al sistema per tal d'accedir a la pensi.

En la majoria de pasos conviuen ambds sistemes i el sistema no contributiu va destinar a les persones que no poden acollir-se a una pensi del tipus contributiu.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="172528" title="Radi (geometria)" nonfiltered="445" processed="445" dbindex="70444">

En geometria clssica, el radi d'una cercle o esfera s qualsevol segment linial del seu centre a la seva circumferncia. Per extensi, el radi d'un cercle o una esfera s la longitud d'aquest segment. El radi s la meitat del dimetre.

De forma ms general, en geometria, enginyeria i en molts altres contextos, el radi d'algun objecte (p. e. un cilindre, un polgon, etc) s la distncia des del centre o de l'eix de simetria a la part ms exterior. En aquest cas, el radi pot ser ms que la meitat del dimetre.

La relaci matemtica entre el radi i la circumferncia s .

Per calcular el radi d'un cercle que passa per tres punts , es pot utilitzar la segent frmula:




on  s l'angle 


 Enllaos externs .
Definici i propietats del radi d'una circumferncia;

























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="172534" title="Enric el Lle" nonfiltered="446" processed="446" dbindex="70445">

Enric el Lle (alemany: Heinrich der Lwe; 1129 - 2 d'agost de 1195) va ser un membre de la casa de Welf. Va ser duc de Saxnia, com a Enric III, des de 1142, i duc de Baviera, com a Enric XII, des de 1156, ducats que va governar fins el 1180. 

Era un dels prnceps alemanys ms poderosos del seu temps, fins que la casa rival de Hohenstaufen va aconseguir allar-lo i acabar privant-lo dels seus ducats de Baviera i Saxnia durant el regne del seu cos Frederic I Barba-roja i el seu fill i successors Enric VI

Al znit del seu poder, Enric havia governat sobre un vast territori que s'estenia des del Mar del Nord i el Mar Bltic fins als Alps, i de Westflia fins a Pomernia. Enric va obtenir aquest gran poder grcies tant pel seu enginy poltic i militar com per les herncies rebudes dels seus quatre avis.

Biografia.

Va nixer a Ravensburg, fill d'Enric l'Orgulls, duc de Baviera i Saxnia, que era fill d'Enric el Negre i l'hereva de la casa Billungs, antics ducs de Saxnia. La seva mare era Gertrudis, la nica filla de l'emperador Lotari III i la seva esposa Richenza de Northeim, hereva dels territoris saxons de Northeim i de les propietats dels Brunonen, comtes de Brunswick.

El pare d'Enric va morir el 1139 a l'edt de 32, quan ell encara era un nen. El rei Conrad III havia desposset Enric l'Orgulls, que li havia disputat la corona el 1138, dels seus ducats entregant Saxnia a Albert l's i Baviera a Lleopold d'ustria. Per Enric mai va renunciar als seus drets en l'herncia del seu pare, i Conrad li va tornar Saxnia el 1142. El 1156 Enric tamb va recuperar Baviera per decisi del nou emperador Frederic Barba-roja.

Enric va ser el fundador de Munic (1157/58; Mnchen) i Lbeck (1159); tamb va fundar i desenvolupar les ciutats de Stade, Lneburg i Brunswick. A Brunswick, la seva capital, hi va fer erigir el 1166 un lle de bronze (el seu smbol herldic) al pati de castell de Dankwarderode; la primera escultura de bronze de la histria al nord dels Alps. Ms tard, va fer construir la Catedral de Brunswick prop de l'esttua.

El 1147 Enric es va casar amb Clemncia de Zhringen, obtenint aix els seus territoris hereditaris a Subia. Se'n va divorciar el 1162, sembla ser que sota pressi de lemperador Frederic Barba-roja, que no veia amb bons ulls que els Welfs tinguessin possessions a la seva terra natal. Frederic hauria ofert a Enric diverses fortaleses a Saxnia a canvi. El 1168 Enric va casar-se amb Matilda (1156 -1189), filla d'Enric II d'Anglaterra i Elionor d'Aquitnia, i germana de Ricard Cor de Lle. 

Llargament i fidel Enric va servir el seu cos Frederic en els seus intents per consolidar la corona imperial i en les contnues guerres contra les ciutats de Llombardia i els Papes. Per el 1174, Enric va renunciar a ajudar a Frederic en una nova invasi a Llombardia, en part perque estava preocupat assegurant les seves prpies fronteres a l'est. No va considerar que les aventures italianes de l'emperador valessin la pena, tot i que Frederic li ofer com a recompensa la rica ciutat imperial de Goslar al sud de Saxnia, un bot que Enric feia temps que desitjava.


L'expedici de Brba-roja a la Llombardia va ser un fracs complet, i va retreure la derrota a Enric per no haver-lo ajudat. Aprofitant-se de l'hostilitat dels altres prnceps alemanys envers Enric, que havia establert amb xit un estat poders i contigu amb substanciosos territoris al nord i est d'Alemanya, Frederic va fer jutjat a Enric in absentia per insubordinaci per una cort de bisbes i prnceps el 1180. Declarant que la llei de l'imperi era de ms rang que els usos tradicionals germnics, el tribunal va desposser Enric de totes les seves terres i el va declarar un proscrit. Frederic va envar Saxnoa amb l'exrcit imperial per sotmetre el seu cos. Els aliats d'Enric va abandonar-lo, i finalment es va haver de rendir el novembre de 1181 a Erfurt. Va ser exiliat d'Alemanya el 1182 per un perode de tres anys, que va passar a Normandia amb el seu sogre Enric II d'Anglaterra, fins que se li permet de tornar a Alemanya el 1185. Va ser exiliat un altre cop el 1188. La seva esposa matilda va morir el 1189.

Quan Frederic Barba-roja va marxar a la Tercera Croada, Enric va tornar a Saxnia i va movilitzar un exrcit amb els seus seguidors, i va conquerir i saquejar la ciutat de Bardowick com a ca`stig per la seva deslleialtat. Tan sols les esglsies es van deixar dempeus. El fill de Barba-roja, Enric VI va derrotar-lo, i el 1194, quan la seva fi s'acostava, va fer les paus amb l'Emperador i es va retirar a viure a les seves redudes terres al voltant de Brunswick, on va acabar els seus dies com a duc de Brunswick, promocionant les arts i l'arquitectura. Va morir el 6 d'agost de 1195.

Descendncia.
Enric va tenir els segents fills coneguts:

De la seva primera esposa, Clemncia (divorciats el 1162), filla de Conrad, duc de Zhringen i Clemncia de Namur: ;
Gertrudis de Baviera (1155-1197), casada en primeres npcies amb Frederic IV, duc de Subia, i en segones amb el rei Canut VI de Dinamarca;
Richenza (morta el 1167);

De la seva segona esposa, Matilda, filla del rei Enric II d'Anglaterra (casats el 1168):
Matilda (aprox. 1172-aprox. 1209), casada amb Godfrey, vomte de Perche, i Enguerrand III, comte de Coucy.
Richza (1172-1204), casada amb el rei Valdemar II de Dinamarca;
Enric V, comte palat del Rin (aprox. 1173-1227);
Lothar de Bavaria (aprox. 1174-1190);
Ot IV, emperador romanogermnic i Duc de Subia (aprox. 1175-1218);
Guillem de Winchester (1184-1213);

De la seva amant, Ida de Blieskastel: ;
Matilda, casada amb Enric Borwin I, prncep de Mecklenburg;



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="172537" title="Espanya als Jocs Olmpics d'estiu 2004" nonfiltered="447" processed="447" dbindex="70446">
Espanya als Jocs Olmpics d'Estiu 2004 (Atenes).

Medaller.
Or.
David Cal - Anar amb canoa;
Gervasi Deferr - Gimnstica;
Xavier Fernandez i Iker Martinez - Navegaci;

Plata.
Francisco Javier Fernandez - Atletisme;
David Cal - Anar amb canoa;
Joan Llaneras - Ciclisme;
Jos Antonio Hermida - Ciclisme;
Jos Escuredo - Ciclisme;
Beatriz Ferrer, Juan Antonio Jimenez, Ignacio Rambla i Rafael Soto - Cavalleria;
Maria Quintanal - Tiroteig;
Conchita Martinez i Virginia Ruano - Tennis;
Javier Bosma i Pablo Herrera - Voleibol;
Rafael Trujillo - Navegaci;
Sandra Azon i Natalia Via - Navegaci;

Bronze.
Joan Lino Martinez - Atletisme;
Sergi Escobar - Ciclisme;
Carlos Castao, Sergi Escobar, Asier Maeztu i Carlos Torrent - Ciclisme;
Beatriz Ferrer - Cavalleria;
Patricia Moreno - Gimnstica;

Resultats.
Tir amb arc.
Competici individual masculina.
Felipe Lpez - 46;

Competici individual femenina.
Almudena Gallardo - 13a;

Atletisme.
110 m llisos mascul.
Felipe Vivancos - Semifinal, 13,52 s (no avana);

110 m llisos femen.
Glorie Alozie - Simifinal, 12,62 s (no avana);
Aliuska Lpez - Ronda 1, 13,21 s (no avana);

200 m mascul.
David Canal - Ronda 2, 21,18 s (no avana);

400 m mascul.
David Canal - Ronda 1, 47,23 s (no avana);

400 m llisos mascul.
Eduardo Ivn Rodrguez - Semifnal, 49,77 s (no avana);

400 m llisos femen.
Cora Olivero - Ronda 1, 56,16 s (no avana);

Bdminton.
Competici individual masculina.
Sergio Llopis - Perd els setzens de final;

Competici doble masculina.
Jos Antonio Crespo i Sergio Llopis - Perden els setzens de final;

Basquetbol.
Mascul.
Primera ronda: 5-0;
Quarts de final: Perd contra Estats Units 102-94;
Classificaci 5-8: Guanya contra la Xina 92-76 7;

Femen.
Primera ronda: 4-1;
Quarts de final: Perd contra el Brasil 67-63;
Classificaci 5-8: Perd contra la Repblica Txeca 6;

Anar amb canoa.
K1 500 mascul.
Escalfaments: 5 (semifinal);
Semifinal: 6 (eliminat);

K2 1000 mascul.
Escalfaments: 4t (semifinal);
Semifinal: 4t (eliminat);

K2 500 mascul.
Escalfaments: 3r (semifinal);
Semifinal: 3r 6;

C1 1000 mascul.
Escalfaments: 1r (final);
Final: 1r 1r (Or);

C1 500 mascul.
Escalfaments: 1r (final);
Final: 2n 2n (Plata);

C2 1000 mascul.
Escalfaments: 4t (semifinal);
Semifinal: 1r (final);
Final: 7 7;

C2 500 mascul.
Escalfaments: 6 (semifinal);
Semifinal: 5 (eliminat);

K1 Slalom mascul.
Escalfaments: 1a correguda 15 - 2a correguda 13 (semifinal);
Semifinal: 11 (eliminat);

C1 Slalom mascul.
Escalfaments: 1a correguda 14 - 2a correguda 11 (semifinal);
Semifinal: 6 (final);
Final:  7 7;

Ciclisme.

Salt.

Cavalleria.

Esgrima.
Sable individual mascul.
Fernando Medina - setzens;

Gimnstica.

Handbol.
Mascul.
Ronda preliminar: 4-0-1;
Quarts de final: Alemanya 32-30 Espanya;
Classificai 5-8: Frana 29-27 Espanya;
Classificaci 7-8: Espanya 31-24 Corea del Sud 7;

Femen.
Ronda preliminar: 0-1-3;
Quarts de final: Ucrana 25-23 Espanya;
Classificaci 5-8: Espanya 27-23 Xina;
Classificaci 5-6: Hongria 38-29 Espanya 6;

Hoquei.
Mascul.
Ronda preliminar: 3-2-0;
Espanya 1-1 Corea del Sud;
Espanya 1-1 Alemanya;
Espanya 5-1 Gran Bretanya;
Espanya 4-0 Pakistan;
Espanya 3-0 Egipte;
Semifinals: Espanya 3-6 Austrlia;
Partit pel tercer lloc: Espanya 3-4 Alemanya (temps extra) 4t;

 Femen .

Ronda preliminar: 0-0-4;
Espanya 0-4 Argentina;
Espanya 0-3 Xina;
Espanya 1-2 Jap;
Espanya 2-3 Nova Zelanda;
Partit de classificaci: Espanya 3-4 Sud-frica;

 Slvia Bonastre i Peremateu (Terrassa, 29.11.81);
 Nria Camn i Farell (Terrassa, 3.3.78);
 Mara del Mar Feito Acebo (Madrid, 10.9.75);
 Erdoitza Goikoetxea Zornoza (Bilbo, 24.1.75);
 Luca Lpez Martnez (Barcelona, 31.1.74);
 Maider Luengo Lasa (Donosti, 31.5.80);
 Barbara Malda Salinas (Donosti, 12.5.84);
 Mara del Carmen Martn Gonzlez (Madrid, 1.9.76);
 Slvia Muoz i Escud (Terrassa, 18.1.79);
 Ana Raquel Prez Galindo (Madrid, 9.10.78);
 Marta Prat i Calmet (Terrassa, 24.7.81);
 Mara Jess Rosa Durn (Madrid, 11.11.79);
 Mnica Rueda Guardeo (Jan, 20.1.76);
 Maider Telleria Goi (Donosti, 14.7.73);
 Esther Trmens i Caabate (Terrassa, 2.11.84);
 Roco Ybarra Solaun (Bilbo, 26.12.84);

Tennis.
Mascul individual.
Tommy Robredo -;
1a ronda: Tommy Robredo 6-3 6-4 Lamine Ouahab (Algria);
2a ronda: Tommy Robredo 1-6 6-3 6-4 Fabrice Santoro (Frana);
3a ronda: Tommy Robredo 6-7 6-4 6-8 Tomas Berdych (Rep. Txeca);

Carlos Moy -;
1a ronda: Carlos Moy 7-6 6-7 9-7 Thomas Enqvist (Sucia);
2a ronda: Carlos Moy 6-0 7-6 Olivier Rochus (Blgica);
3a ronda: Carlos Moy 4-6 7-6 6-4 Ivo Karlovic (Crocia);
Quarts de final: Carlos Moy 2-6 5-7 Nicols Mass (Xile);

Juan Carlos Ferrero -;
1a ronda: Juan Carlos Ferrero 6-3 6-1 Hicham Arazi (Marroc);
2a ronda: Juan Carlos Ferrero 6-4 6-7 4-6 Mardy Fish (EUA);

Feliciano Lpez -;
1a ronda: Feliciano Lpez 6-3 3-6 6-4 Robin Sonderling (Sucia);
2a ronda: Feliciano Lpez 7-6 6-3 Marat Safin (Rssia);
3a ronda: Feliciano Lpez 7-6 4-6 0-6 Sebastien Grosjean (Frana);










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="172538" title="Documenta 12" nonfiltered="448" processed="448" dbindex="70447">



La documenta 12 va ser la dotzena edici de la documenta, l'exposici d'art contemporani ms important del mn. Va tenir lloc a Kassel del 16 de juny al 23 de setembre del 2007. El director artstic de la documenta 12 fou Roger-Martin Buergel i la comissria, Ruth Noack. En els diversos espais de l'exposici es van mostrar ms de 500 obres de ms de 100 artistes d'arreu del mn.

Fils conductors.
La documenta 12 es va estructurar al voltant de tres fils conductors que tenen forma de pregunta:
s la modernitat la nostra antiguitat?, que es pregunta pel sentit actual de la Modernitat.

Qu s la vida nua?, que es refereix a la fragilitat fsica de la persona i evoca les experincies lmit de la tortura i els camps de concentraci, d'una banda, i de l'xtasi mstic, de l'altra.

Qu cal fer?, apunta a la comunicaci del fenomen artstic i a la funci que ha de tenir la documenta en l'mbit de la formaci de les persones.

Artistes participants.

El 13 de juny del 2007 es va presentar, en el marc d'una conferncia de premsa, la segent llista, que inclou 114 noms:

A  
Sonia Abian Rose, Ferran Adri, Sadane Afif, Ai Weiwei, Halil Altindere, Eleanor Antin, Aoki Ryoko, David Aradeon, Ibon Aranberri
  
B 
Monika Baer, Maja Bajevic, Yael Bartana, Mria Bartuszov, Ricardo Basbaum, Johanna Billing, Cosima von Bonin, Trisha Brown
 
C 
Graciela Carnevale, James Coleman, Alice Creischer

D 
Danica Dakic, Juan Davila, Dias & Riedweg, Gonzalo Daz, Atul Dodiya, Ines Doujak, Lili Dujourie, Lukas Duwenhgger 

F 
Harun Farocki, Len Ferrari, Iole de Freitas, Peter Friedl 

G 
Poul Gernes, Andrea Geyer, Simryn Gill, David Goldblatt, Sheela Gowda, Ion Grigorescu, Grupo de artistas de vanguardia (Archivio Tucumn Arde), Dmitri Gutov

H 
Romuald Hazoum, Hu Xiaoyuan

I  
Sanja Ivekovi 

J 
Luis Jacob, Jorge Mario Juregui 

K  
Amar Kanwar, Mary Kelly, Bela Kolrov, Abdoulaye Konat, Bill Koulany, Jir Kovanda, Sakarin Krue-On, Zofia Kulik, KwieKulik

L 
Louise Lawler, Zoe Leonard, Lin Yilin, Lee Lozano, Lu Hao 

M 
Churchill Madikida, Iigo Manglano-Ovalle, Kerry James Marshall, Agnes Martin, John McCracken, Nasreen Mohamedi, Andrei Monastyrski 

N 
Olga Neuwirth

O  
J.D.  Okhai Ojeikere, Anatoli Osmolovsky, George Osodi, Jorge Oteiza 

P   
Annie Pootoogook, Charlotte Posenenske, Kirill Preobrazhenskiy, Florian Pumhsl 

R 
Yvonne Rainer, CK Rajan, Gerhard Richter, Alejandra Riera, Gerwald Rockenschaub, Lotty Rosenfeld, Martha Rosler 

S  
Luis Sacilotto, Mira Schendel, Dierk Schmidt, Kate ina ed, Allan Sekula, Ahlam Shibli, Andreas Siekmann, Nedko Solakov, Jo Spence, Grete Stern, Hito Steyerl, Imogen Stidworthy, Mladen Stilinovic, Jrgen Stollhans, Shooshie Sulaiman, Oumou Sy, Alina Szapocznikow

T  
Tanaka Atsuko, David Thorne (mit/und Katya Sander, Ashley Hunt, Sharon Hayes, Andrea Geyer), Guy Tillim, Tseng Yu-Chin

V   
Lidwien van de Ven 

W  
Simon Wachsmuth

X   
Xie Nanxing 

Y 
Yan Lei

Z
Zheng Guogu, Artur  mijewski

La polmica: la cuina pot ser art contemporani?.
Aquesta edici de la documenta va ser polmica per la participaci del cuiner catal Ferran Adri, que molts consideren inadequada en una exposici d'art. El director artstic Roger-Martin Buergel va declarar al respecte:

"He convidat el Ferran Adri perqu ha aconseguit crear el seu propi llenguatge, que s ha convertit en quelcom de molt influent en l escena internacional. Aix s el que m interessa, i no si la gent el percep com a art o no. s important dir que la intelligncia artstica no depn del suport, no s ha d identificar l art noms amb la fotografia, l escultura, la pintura , ni tampoc amb la cuina en un sentit general. Per sota determinades circumstncies la cuina tamb es pot considerar art.";

Notes.





Enllaos externs.
Pgina oficial de la documenta 12  ;
La participaci de Ferran Adri a la documenta 12;
Entrevista del diari Avui a Ferran Adri a propsit de la seva participaci a la documenta 12;
Documenta: dins la xarxa de l'art (article de la revista Caf Babel sobre la documenta 12);






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="172540" title="Tengllid" nonfiltered="449" processed="449" dbindex="70448">


Els tengllids (Tengellidae) sn una famlia d'aranyes araneomorfes, l'nica representant de la superfamlia dels tengellodeus (Tengelloidea).

Com la majoria de les aranyes, tenen vuit ulls. Els carcters que defineixen la famlia sn ms tcnics i encara hi ha discrepncies pel que fa a l'emplaament taxonmic dins de classificaci de les aranyes.

Algunes d'aquestes estranyes aranyes s'assemblen en part als tomsids i en part als clubinids, com s el cas del gnere Lauricius. Els tengllids sn una altra de les famlies que formaven part del cul de sac que havia arribat a ser ara fins fa una vintena d'anys el grup dels Clubionidae.

 Sistemtica .
Cont la informaci recollida fins el 28 d'octubre de 2006 i hi ha citats 8 gneres i 36 espcies; d'elles, 16 pertanyen al gnere Socalchemmis . La seva distribuci s limita al continent americ, amb l'excepci del gnere Haurokoa de Nova Zelanda, i Calamistrula que es troba a Madagascar, ambds amb una sola espcie.
 Anachemmis Chamberlin, 1919 (EUA, Mxic);
 Calamistrula Dahl, 1901 (Madagascar);
 Haurokoa Forster & Wilton, 1973 (Nova Zelanda);
 Lauricius Simon, 1888 (EUA, Mxic);
 Liocranoides Keyserling, 1881 (EUA);
 Socalchemmis Platnick & Ubick, 2001 (EUA, Mxic);
 Tengella Dahl, 1901 (Sud-amrica, Costa Rica, Mxic);
 Titiotus Simon, 1897 (Brasil, EUA);

 Enllaos externs .
Arachnology Home Pages: Araneae;
Platnick, N.I. 2003. World Spider Catalog;
 
 Vegeu tamb .
 Llista d'espcies de tengllids;
 Classificaci de les aranyes;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="172546" title="Llista d'espcies de tengllids" nonfiltered="450" processed="450" dbindex="70449">
Aquesta s la llista d'espcies de tengllids, una famlia d'aranyes araneomorfes. Cont la informaci recollida fins el 28 d'octubre de 2006 i hi ha citats 8 gneres i 36 espcies; d'elles, 16 pertanyen al gnere Socalchemmis . La seva distribuci s limita al continent americ, amb l'excepci del gnere Haurokoa de Nova Zelanda, i Calamistrula que es troba a Madagascar, ambds gneres amb una sola espcie.


 Gneres i espcies .
 Anachemmis . 
Chamberlin, 1919
 Anachemmis aalbui Platnick & Ubick, 2005 (EUA);
 Anachemmis beattyi Platnick & Ubick, 2005 (EUA, Mxic);
 Anachemmis jungi Platnick & Ubick, 2005 (EUA);
 Anachemmis linsdalei Platnick & Ubick, 2005 (EUA);
 Anachemmis sober Chamberlin, 1919 (EUA);

 Calamistrula . 
Dahl, 1901
 Calamistrula evanescens Dahl, 1901 (Madagascar);

 Haurokoa . 
Forster & Wilton, 1973
 Haurokoa filicicola Forster & Wilton, 1973 (Nova Zelanda);

 Lauricius . 
Simon, 1888
 Lauricius hemicloeinus Simon, 1888 (Mxic);
 Lauricius hooki Gertsch, 1941 (EUA);

 Liocranoides . 
Keyserling, 1881
 Liocranoides archeri Platnick, 1999 (EUA);
 Liocranoides coylei Platnick, 1999 (EUA);
 Liocranoides gertschi Platnick, 1999 (EUA);
 Liocranoides tennesseensis Platnick, 1999 (EUA);
 Liocranoides unicolor Keyserling, 1881 (EUA);

 Socalchemmis . 
Platnick & Ubick, 2001
 Socalchemmis bixleri Platnick & Ubick, 2001 (EUA);
 Socalchemmis cajalco Platnick & Ubick, 2001 (EUA);
 Socalchemmis catavina Platnick & Ubick, 2001 (Mxic);
 Socalchemmis cruz Platnick & Ubick, 2001 (EUA);
 Socalchemmis dolichopus (Chamberlin, 1919) (EUA);
 Socalchemmis gertschi Platnick & Ubick, 2001 (EUA);
 Socalchemmis icenoglei Platnick & Ubick, 2001 (EUA);
 Socalchemmis idyllwild Platnick & Ubick, 2001 (EUA);
 Socalchemmis kastoni Platnick & Ubick, 2001 (EUA, Mxic);
 Socalchemmis miramar Platnick & Ubick, 2001 (EUA);
 Socalchemmis monterey Platnick & Ubick, 2001 (EUA);
 Socalchemmis palomar Platnick & Ubick, 2001 (EUA);
 Socalchemmis prenticei Platnick & Ubick, 2001 (EUA);
 Socalchemmis rothi Platnick & Ubick, 2001 (Mxic);
 Socalchemmis shantzi Platnick & Ubick, 2001 (EUA);
 Socalchemmis williamsi Platnick & Ubick, 2001 (Mxic);

 Tengella . 
Dahl, 1901
 Tengella albolineata (F. O. P.-Cambridge, 1902) (Mxic);
 Tengella perfuga Dahl, 1901 (Sud-amrica);
 Tengella radiata (Kulczyn'ski, 1909) (Costa Rica);

 Titiotus . 
Simon, 1897
 Titiotus brasiliensis Mello-Leito, 1915 (Brasil);
 Titiotus californicus Simon, 1897 (EUA);
 Titiotus flavescens (Chamberlin & Ivie, 1941) (EUA);

 Referncies .
 The World Spider Catalog, V7.5;

 Vegeu tamb .
 Tengllid;
 Tengellodeu;
 Classificaci de les aranyes;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="172547" title="Alonso Snchez Coello" nonfiltered="451" processed="451" dbindex="70450">
Alonso Snchez Coello, (Benifair de les Valls, 1531/32 - Madrid, 8 d'agost de 1588) va ser un pintor valenci, considerat el millor pintor de retrats de l'Espanya del Renaixement i un dels pioners de la gran tradici del retrat en la pintura espanyola. La seua obra destaca per la originalitat dels seus retrats de Cort, amb un agut sentit del color, la brillant execuci i un profund realisme.

 Biografia .


Alonso Snchez Coello va passar la seua infantesa a Benifair de les Valls, fins la mort de son pare quan ell tenia al voltant de 10 anys. Va ser educat a Portugal a casa del seu avi.  Els anys transcorreguts per Coello a Portugal, units a l'origen portugus de la seua famlia, van fer que durant molt de temps se'l considerara de fet portugus. El seu avi, en honor del qual va ser batejat amb el nom d'Alonso, estava al servei del rei Joan III de Portugal. Al voltant de 1550 el rei va enviar al jove pintor a Flandes i a Brabant, a estudiar sota la tutella  d'Anthonis Mor (Antonio Moro) a Anvers. A Flandes va romandre al servei del bisbe d'Arras,  Antoine de Granville, aprenent amb Mor. Mentre estudiva va tenir l'oportunitat de copiar algunes obres de Tici. 

L'any 1552, va tornar a Lisboa amb Anthonis Mor quan Carles V va encarregar a Mor un retrat de la famlia reial portuguesa. Durant uns quants anys, Snchez Coello va romandre a Portugal treballant per a la cort de l'hereu de la corona Joan de Portugal. Desprs de la mort del prncep, Snchez Coello es va traslladar a la cort espanyola de Felip II, recomanat per la viuda de Joan, Joana d'Habsburg i de Portugal, que era germana de Felip II. L'any 1555, Snchez Coello residia a Valladolid, treballant per a la cort espanyola. Va traslladar-se amb la Cort primer a Toledo, i finalment a Madrid l'any 1561. En aquest mateix any, Mor va abandonar Espanya i Snchez Coello el va reemplaar com a pintor de la Cort. 

Es va casar amb Luisa Reyaltes l'any 1560 o 1561 a Valladolid, i van tenir set fills. Una filla seua, Isabel Snchez (1564- 1612), tamb va ser pintora, treballant i estudiant al taller de son pare.

Va conrear els temes religiosos, produint obres per a diferents palaus, incloent-hi El Escorial, i importants temples. Felip II el tenia en molta estima i va ser padr de dos dels seus fills. La resta de la seua vida la va passar a la Cor, esdevinguent un dels personatges predilectes del rei, fent fortuna i guanyant honors. Entre els seus deixebles cal destacar a Juan Pantoja de la Cruz i a Felipe de Liao. Lope de Vega va lloar a Coeelo en la seua obra Laurel de Apolo.

Alonso Snchez Coello va morir a Madrid el 8 d'agost de 1588.

 Estil .
Snchez Coello va ser un seguidor de Tici, i com aquest va excellir en l'art del retrat i en les figures allades, amb elaborades textures en les armadures, brocats i altres accesoris de manera magistral, que posteriorment influiria en el tractament que Velzquez va donar als mateixos objectes. De Mor, Coello va aprendre la precisi en la representaci i de Tici va incorporar els daurats tons venecians, la qualitat d'execuci i l's de la llum.

Va dedicar-se tant a la pintura religiosa com al retrat. Les obres religioses, en la seua major part pintades per a El Escorial, sn convencionals i sense personalitat. s en els retrats on s'assentar la seua fama. Es caracteritzen per la seua gran llibertat en el posat i en l'execuci, la dignitat i sobrietat de la representaci i la calidesa del color. Tot i ser palesa la influncia de Mor i Tici, els seus retrats demostren un talent original i reflecteixen de manera admirable la modstia i la formalitat de la Cort espanyola. Els retrats de Felip II (c. 1580) i de la Infanta Isabel Clara Eugnia (1571), ambds en el Museu del Prado, sn les seues obres ms perfectes. Entre les seues obres religioses cal destacar el Sant Sebasti de l'esglsia de San Jernimo de Madrid.

La reputaci de Snchez Coellos'ha vist afectada per les innombrables cpies i imitacions que porten el seu nom.

No existeix cap biografia de Snchez Coello i moltes de les seues obres continuen confonent-se amb les de Sofonisba Anguissola, que tamb va pintar retrats de cort en el mateix perode i amb les de Juan Pantoja de la Cruz, deixeble seu. L'any 1990 el Museu del Prado va organitzar l'exposici "Snchez Coello i el retrat en la cort de Felip II".

Obres.
 Felip II, c. 1557, Kunsthistorisches Museum, Viena (ustria);
 Alexandre Farnesio, 1561, Museu de Meadows, Dallas (Estats Units);
 L'Arxiduc Rodolf d'ustria, 1567, Colleccions Reials Hampton Court (Regne Unit);
 Les infantes Isabel Clara Eugnia i Caterina Miquela, c. 1568, Monasterio de las Descalzas Reales;
 Les filles de Felip II, c. 1575, Museu del Prado;
 Infants Ddac i Felip, 1579, Monasterio de las Descalzas Reales;
 Infanta Isabel Clara Eugnia i Magdalena Ruiz, c. 1585, Museu del Prado;
 El Prncep Carles, c. 1557, Museu del Prado;
 Tres sants, 1582, Museu del Prado.



 Referncies .
 Painting in Spain, 1500 - 1700, Jonathan Brown, 1999;
 Sofonisba Anguissola, Ilya Sandra Perlingieri, 1992;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="172549" title="Joventut Nacionalista La Fal" nonfiltered="452" processed="452" dbindex="70451">
Joventut Nacionalista La Fal fou una agrupaci catalanista radical creada el 1918 a Barcelona, en escindir-se del grup La Renaixena, que es decant cap al socialisme. Els afiliats, en llur majoria molt joves, eren obrers o dependents de comer. Entre els primers presidents es destaquen Pere Muntan, Josep Isern i Llus Bru i Jard, i entre els socis Josep Tarradellas, Enric Fontbernat, Jaume Casanovas. 

Ideolgicament es decantava l'esquerranisme democrtic, amb independncia dels partits, i nomenaren Francesc Maci, aleshores cap de la Federaci Democrtica Nacionalista, president honorari. Durant la Dictadura de Miguel Primo de Rivera es camufl sota el nom d'Humorstic Club i s'infiltr en els camps de la dansa, l'esport i el teatre per a fomentar-hi el nacionalisme. El grup s'adher a l'Esquerra Republicana de Catalunya el 1932, per se'n separ el 1933 i rest al marge dels partits poltics. Edit Esquerra de gener a maig del 1921, i un butllet mensual de juliol a desembre del 1923 i del gener del 1933 al maig del 1934.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="172550" title="Orde Polnia Restituta" nonfiltered="453" processed="453" dbindex="70452">


L'Orde de la Restituci de Polnia (Polons: Order Odrodzenia Polski) s un orde creat el 4 de febrer de 1921 pel govern del Mariscal Jzef Pi sudski. s atorgat tant a polonesos com a estrangers pels mrits cap el Pas i la Naci Polonesa als camps de les cincies, l art, la indstria, l agricultura, la poltica, la filantropia, aix com pels actes de valentia i auto-sacrifici.

Fins al 1974 tamb va ser una condecoraci diplomtica, oferta a les autoritats estrangeres. 
T 5 graus;



 Histria .

Desprs de la I Guerra Mundial, el Govern de la renascuda Repblica de Polnia decid restaurar els Ordes de l'guila Blanca i Virtuti Militari, per no l'Orde de Sant Estanislau, donat que tenia massa reminiscncies cap a la Rssia Tsarista; per la qual cosa es prefer la creaci d'un nou orde que la succes. Com Cap de l'Estat, el Mariscal Pi sudski va ser el primer Gran Mestre de l'Orde; i les primeres condecoracions van ser el 13 de juliol de 1921. L'Orde esdevenia el mxim honor polons pels estrangers, i era atorgat pel Ministre d'Exteriors.

Al 1944, el Comit Nacional d'Alliberament Polons, recolzat per la Uni Sovitica, institu la seva prpia versi de la condecoraci, mentre que el Govern a l'exili continuava atorgant la seva (diferia en qu a l'guila se li havia eliminat la corona i els emblemes reials). Entre els condecorats durant la II Guerra Mundial figuren els Generals Dwight D. Eisenhower i Omar Bradley. Tot i el control comunista, el prestigi de l'orde romangu intacte, atorgant-se fins i tot a gent que difcilment serien un model comunista. L'orde es va salvar dels abusos, doncs simplement va ser deixada de banda en favor d'altres condecoracions ms tradicionalment comunistes. Durant aquesta poca l'Orde del Mrit de Polnia result l'afavorida per atorgar als estrangers, si b era menys prestigiosa. 

Fins al 1990, el Govern a l'exili evit concedir els graus superiors, preferint usar els inferiors entre els polonesos i els amics de Polnia. El 22 de desembre de 1990, el darrer president a l'exilio, Ryszard Kaczorowski, atorg la insgnia a diversos polonesos, entre ells a Lech Walesa, el seu successor legtim com President d'una Polnia lliure i Democrtica. 

Les concessions invlides han estat revocades, si b les concedides pel govern comunista tenen el mateix esttus que les altres. 

 Insgnies .

 Insgnia: Una creu de Malta d esmalt blanc amb perles a les puntes. Al centre hi ha un medall, a on apareix un guila blanca coronada amb regalia sobre fons roig (l escut de Polnia). Al voltant hi ha un anell en fons blau amb el lema en llat  POLONIA RESTITUTA  (Polnia Restaurada). El revers s daurat (sense esmalt), i el medall llueix l any 1918 sobre fons roig. ;
 Estrella: De 8 puntes amb raigs platejats. Al medall apareix el monograma RP (RZECZPOSPOLITA POLSKA - Repblica de Polnia), i el lema de l orde en un anell blau. ;
El gal s vermell amb una petita franja blanca als costats. El de Gran Creu fa 100mm, el de Comandant, 42mm i la resta, 35mm.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="172552" title="Federaci de Dependents de Catalunya" nonfiltered="454" processed="454" dbindex="70453">
La Federaci de Dependents de Catalunya fou una agrupaci sindical promoguda pel CADCI i fundada a Barcelona el 16 de gener de 1921. Pretenia aglutinar les diferents agrupacions de dependents de Catalunya. 

En la primera assemblea hi van participar els Centres de Dependents de Lleida, Manresa, Matar, Reus, Sabadell, Tarragona, Terrassa, Valls, Vic, la Uni Ultramarina i la Lliga de Corredors de Barcelona, tamb tingu l'adhesi de la Uni de Dependents de Figueres. En fou elegit president Francesc Xavier Casals i Vidal del CADCI i formaven el Comit Executiu Ignasi Mestres de Sabadell, Josep Llop de Reus, Josep Xucl de Barcelona, Vicens Vilarasau de Manresa, Francesc Vives de Barcelona i Ramon Mars de Terrassa. 

Les principals reivindicacions de la Federaci foren la jornada de 8 hores, no treballar els diumenges i acabar amb l'internat dels dependents del comer. Desprs de la constituci celebr  un primer congrs a Reus del 24 a 25 de setembre de 1921 on les ponncies presentades apostaven pel sindicalisme reformista. Del  28 al 29 d'octubre de 1922 celebr el segon congrs a Manresa, on va ser elegit president Josep Ricart i Sala del CADCI. En aquesta assemblea es rebutj una proposta d'ingrs a la Federacin Nacional de Dependientes. Els dies 8 i 9 de setembre de 1923 la Federaci celebra una tercera assemblea general a Terrassa. El 1925 se celebra a Lleida una quarta assemblea on es decidiria l'ingrs a la Federaci Internacional d'Empleats i Tcnics de la Internacional Sindical d'Amsterdam.  


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="172554" title="Guerra d'independncia de Mxic" nonfiltered="455" processed="455" dbindex="70454">
El 16 de setembre, 1810, Miguel Hidalgo y Costilla va declarar la independncia de Mxic des del petit poble de Dolores, Guanajuato, iniciant aix una llarga guerra entre les forces independentistes republicanes i les forces reialistes lleials a Espanya. 


El 16 de setembre, 1810 Miguel Hidalgo y Costilla va fer la proclama independentista coneguda com a Grito de Dolores ( Viva la independencia. Viva la virgen de Guadalupe. Muera el mal gobierno ), amb suport de 300 partidaris, entre ells molts indis nahua i otom. En una guerra de guerrilles, va vncer als reialistes a la batalla de San Miguel el Grande, Celaya (20 de setembre), a Valladolid (avui dia Morelia) el 17 d'octubre i a Guanajuato el 29 de setembre, per fou venut per Calleja a Aculco (7 de novembre) quan marxava sobre la ciutat de Mxic. Fou capturat a Norias de Bajn quan fugia als Estats Units, i afusellat poc desprs.

Jos Mara Morelos y Pavn es va unir a la revolta i aconsegu revoltar Zacatula, Petatln i Tecpn. El novembre del 1810 va setjar Acapulco fins maig del 1811, quan atac Chilpancingo i Tixtla. El 1811 substitu Hidalgo com a cap revolucionari, i ocup Taxlo, Chilapa, Orizaba, Oaxaca i Acapulco (19 d'agost, 1813). El 8 de setembre, 1813 proclam la independncia mexicana a Chilpancingo, per fracass en la presa de Valladolid (avui Morelia). El 5 de novembre del 1815 fou fet presoner a Tezmalaca i afusellat el 22 de desembre del 1815. 

El triomf de la revoluci liberal de Rafael de Riego a Espanya el 1820 va provocar diversos temors entre els conservadors i reialistes a Mxic: per una banda el sector conservador volia evitar l'apliaci de les mesures radicals que impulsaven els diputats de les Corts de Madrid, i per altra banda els liberals volien aprofitar el re-establiment de la constituci liberal espanyola de 1812 per sollicitar l'autonomia del virregnat. Els conservadors, per tant, es van reunir a l'esglsia de la Profesa, encapalats pel canonge Matas de Monteagudo, i van convncer el virrei Juan Ruz de Apodaca que designs a Iturbide com a comandant general per lluitar contra les forces independentistes del sud. Mentrestant, per, planejaven que Juan Gmez de Navarrete, amic d'Iturbide, diputat electe a les Corts, promogus un pla d'indpendncia a Madrid que consistia en convidar uns dels membres de la famlia reial per governar Mxic. Iturbide, per la seva banda, hauria de marxar al sud amb les seves tropes, suposadament per combatre l'ltim general independentista que quedava, Vicente Guerrero, amb la intenci de convncer-lo d'unir-se al nou pla d'indpendncia dels reialistes. 

Desprs de diverses lluites entre reialistes i insurgents, Iturbide va convncer Guerrero i van acordar el 13 de febrer, 1821 el pla d'Iguala o Pla de les Tres Garanties: la Independncia de Mxic, la conservaci de la religi catlica i la uni de tots els habitants de la Nova Espanya, mexicans i espanyols. El Pla establia una monarquia constitucional, anomenada "Imperi Mexic" i s'oferia la corona de Mxic a Ferran VII d'Espanya (com a cap d'estat) o a algun dels seus germans. Si aquests es negaven, llavors es convidava a algun monarca europeu. Tamb s'establia l'exclusivitat de la religi catlica, "sense tolerncia a cap altra". Per assolir la independncia es conformava un nou exrcit, anomenat "Exrcit Trigarant" (en referncia a les tres garanties), que unia les tropes d'Iturbide i les tropes insurgents de Guerrero, al qual s'unirien altres petites guarnicions reialistes del pas. 

El 24 d'agost, 1821 Iturbide va signar el Tractat de Crdoba amb Juan O'Donoj, tinent general dels Exrcits d'Espanya, que havia succet Apodaca com a virrei de la Nova Espanya, i amb el qual es reconeixia la independncia de Mxic. El 27 de setembre l'exrcit trigarant va entrar a la ciutat de Mxic. El dia segent es va reunir una Junta de 38 membres, presidida per Iturbide, la qual va proclamar l'Acta d'Indpendncia  de l'Imperi Mexic, i es va  constituir una Junta Provisional de Govern encapalada per Iturbide que rebia el ttol de Generalssim i Altesa Serenssima.

Desprs de 11 anys, i amb la uni de les dues forces arrel de la proclamaci de la Constituci Espanyola de 1812, el 1821 Mxic va aconseguir la independncia i es va constituir com a Imperi Mexic.























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="172556" title="Miquel el Valent" nonfiltered="456" processed="456" dbindex="70455">

Miquel el Valent (en romans Mihai Viteazul, en  hongars: Vitz Mihly), va ser un Voivoda (Prncep) de Valquia (1593   1601), de Transsilvnia (1599   1601) i de Moldvia (1600), essent el primer noble romans en tenir sota el seu control els tres Principats que actualment conformen Romania, motiu pel qual per alguns sectors historiogrfics i nacionals romanesos s considerat com un dels primers precursors d aquest Estat.

Orgens familiars i ascens poltic.
 
Encara que no est del tot clar quan i on va nixer, hi ha molts indicis que va nixer vers l any 1557, essent fill illegtim del prncep de Valquia P tra cu cel Bun que formava part de la vella dinastia dels Basarabi. Va desenvolupar  funcions de Ban a Mehedin i i posteriorment de Stolnic al tribunal del prncep Mihnea II Turcitul abans de fer-se Ban de Craiova l'any 1593, a la mort de Dobromir Cretzulescu, oncle de la seva esposa. Durant el regnat d'Alexandru III cel R u, s condemnat a mort per aquest ltim, per no va ser executat. Grcies als poderosos suports que tenien a Constantinoble la famlia grega dels Cantacuzino a la qual la seva esposa s'emparentava per part de la seva mare, fou nomenat Voivoda (prncep) de Valquia a finals de l'any 1593.

Lluita contra els turcs otomans.

Poc desprs va comenar a oposar-se al domini que els otomans exercien sobre el Principat, motiu pel qual es va anar acostant a l'emperador Rodolf II del Sacre Imperi Rom Germnic i poder rebre el suport d aquest en la seva lluita. El punt de partida d'aquesta es va produir el novembre de 1594 quan  va decidir reunir a bona part dels caps otomans al Principat, que tamb eren els principals creditors, sota el pretext de pagar el deutes que tenia Valquia amb la Sublim Porta i va aprofitar l'ocasi per fer-los executar a tots, comenant aix la lluita contra els turcs otomans. Aquest fet era una veritable declaraci de guerra al sold, ja que aquest utilitzava els impostos i el tribut anual que els prnceps recollien en el seu nom per subornar a aquests, a la seva cort i bona part de la noblesa local, per tamb per finanar als exrcits otomans a la regi.
 

Els otomans rpidament reaccionaren, per Miquel el Valent enviaren tropes al cap de les qual marxava Hassan Pacha, el governador de Rumlia, per contra tot pronstic aquestes foren venudes.  En mig d aquest conflicte es va produir la creaci d'una aliana cristiana propulsada pel Papa Climent VIII i que aglutinava a bona part dels regnes europeus contra els turcs, aliana a la que s'adheriren els prnceps de Transsilvnia Sigismund Bathory i el Moldvia Aron Vod. Miquel el Valent va aprofitar aquest fet per marxar contra els otomans i travessar el Danubi, vencent als turcs i fent-se amb el control d'importants poblacions com Giurgiu, Br ila, Hrova, i Silistra. 

El 1595, a Alba Iulia (en hongars: Gyulafehrvr, en alemany: Karlsburg / Weienburg), Miquel el Valent signava un tractat amb Sigismund Bathory, a travs del qual Valquia quedava sota la sobirania de Transsilvnia, mentre que el voivoda transilv es comprometia a enviar tropes per que el valac pogus seguir la seva lluita contra els turcs. El 13 d'agost de 1595, es produa la Batalla de C lug reni (prop del riu Neajlov), on un exrcit comandat pel voivoda valac i integrat per  16.000 valacs i de 2.000 transilvans, vencia a l'exrcit de Sinan Pasha, integrat per uns 120.000 homes, perdent la vida a aquesta batalla el mateix governador de Rumlia. El 18 d'octubre, entrava victoris a Trgoviste, antiga capital de Valquia i pocs dies desprs a Bucarest que poc abans havia estat evacuada pels turcs otomans que s'havien desplaat a la riba sud del Danubi.

Tot i la victria aconseguida, les hostilitats es van aturar, ja que Miquel depenia de l'ajut extern que li oferien tant l emperador com el rei d'Espanya Felip II mitjanant les tropes que finanaven al prncep transsilv. Tot i aix Valquia quedava fora de l'esfera del poder otom. 

Per a finals de l'any 1595, tefan Razvan que havia succet a Aron Voda al capdavant de Moldvia i que era protegit del prncep de Transsilvnia i aliat del valac en la seva lluita contra els otomans va ser deposat pels polonesos. El Regne de Polnia i Litunia tenia molts interessos econmics al Principat de Moldvia i havia vist amb  preocupaci com la influncia de Transsilvnia i per tant del Sacre Imperi Rom Germnic s'estenia per la regi, fet que no podia tolerar el canceller polons Jan Zamoisky, motiu pel qual va decidir envair Moldavia, derrocar a  tefan Razvan i posar en el seu lloc a Ieremia Movil . 

El control de Transsilvnia.


A ms cada cop la situaci a Transsilvnia era ms inestable, ja que Sigismund Bathory governava el principat per amb el suport de la noblesa hongaresa transilvana. Tot i que Bathory era catlic, una part de la noblesa de Transsilvnia  era de confessi calvina, motiu pel qual no acabaven de veure amb bons ulls la influncia cada cop ms important de l'Imperi al principat, ni el fet de qu s'hagus declarat la guerra als otomans els quals havien atorgat al principat la independncia de facto a canvi de declarar-se vassalls del sold. Aix les tropes imperials i transilvanes es van retirar de Valquia, mentre que Miquel el Valent acordava una treva amb la Sublim Porta.

L'abril de 1598 Sigismund deixava de ser Prncep de Transsilvnia abdicant a  favor de l'Emperador Rodolf II (que era tamb el Rei d'Hongria). Aquest fet va fer que Miquel el Valent es declars vassall de l'emperador a canvi de qu aquest li assegurs la possessi hereditria de Valquia sense cap tribut. 

A l'octubre de 1598 Sigismund Bathory es desdeia de la seva renncia i tornava a ser Voivoda, per la pressi de l emperador li feia renunciar de nou aquest cop a favor del Cardenal Andrei Bathory, que era cos seu i que era partidari de contraure una aliana amb els polonesos per contrarestar la influncia dels imperials. 

Aix Transsilvnia va caure sota la influncia del Rei de Polnia, Sigismund III Vasa, mentre que Miquel establia una relaci d'aliana amb el seu nic aliat, l'emperador Rodolf II. En el marc d'aquesta aliana i aprofitant una revolta dels nobles hongaresos al principat Miquel va  comenar una campanya contra Andrei Bathory atacant des del sud  el 5 d'octubre de 1599, mentre que  el general imperial Giorgio Basta entrava a Transsilvnia des de l'oest.

El 18 d'octubre, Miquel el Valent amb el inestimable ajut de les tropes imperials obtenia una victria important contra Andrei Bathory a la Batalla de  elimb r, fent-se amb el control de Transsilvnia. Aix de forma triomfant Miquel el Valent entrava a la capital transsilvana Alba Iulia, i rebia les claus de la fortalesa de la ciutat de mans del Bisbe Demeter Napragy.

 El control de Moldvia .


Per les desavinences amb l'emperador van comenar, sobretot pel control de la regi de Partium que reclamava el voivoda valac i pel fet de qu no acabava de reconixer els drets que tenia l'emperador com a Rei d'Hongria sobre Transsilvnia, ja que era conscient de qu en cas de reconixer aquests drets tota la noblesa hongaresa del principat s'aixecaria contra ell. Per tot aix Rodolf II va decidir retirar les tropes imperials i el deixava de finanar les tropes mercenries valones. 

Per aquest motiu i contradient les ordres de l'emperador, del que Miquel s'havia declarat vassall, va decidir al maig de 1600 envair amb el suport dels nobles hongaresos contraris als imperials el Principat de Moldvia, ja que aix controlaria el principat ms prsper de la regi, fet que li permetria aconseguir el finanament per seguir les seves campanyes contra els otomans. 

La campanya d'invasi de Moldvia va ser rpida, ja que al derrotar a Bac u al exrcit polons i dels nobles moldaus que donaven suport a Ieremia Movil , aquest va fugir a Polnia i Miquel el Valent va esdevenir Voivoda de Moldvia, tenint en aquell moment sota el seu control els tres Principats Romanesos encara que  deixava nominalment Valquia al seu fill Nicolae II Patrascu i al juny de 1600, anomenava regent de Moldvia al seu nebot Marcu Cercel.


Davant del poder que s'estava configurant al voltant de Miquel el Valent tant el Sacre Imperi Rom Germnic, com el Regne de Polnia i els otomans van alarmar-se, ja que es trencava l equilibri de poders existent a la regi. Davant d'aix l'emperador va incitar a la noblesa hongaresa partidria d'una aliana amb l'Imperi a rebellar-se contra el valac, fet que va ser aprofitat pels imperials per entrar a Transsilvnia, derrotant-lo a la batalla de Mir sl u el 18 de setembre de 1600, havent de fugir de Transsilvnia. 

Mentrestant les tropes poloneses dirigides personalment pel Canceller Jan Zamoisky portaven a terme la invasi de Moldvia, on imposaven de nou a Ieremia Movil  sense que els partidaris de Miquel el Valent poguessin fer res per aturar l'exrcit polons, que un cop recuperat el control de Moldvia es va dirigir cap a Valquia, on a l'octubre de 1600 s va fer amb el control de Muntnia (Valquia oriental), installant com a Voivoda al germ de Ieremia, Sime Movil , mentrestant Miquel el Valent i els seus partidaris resistien com podien a Oltnia l'avan tant d imperials com de polonesos. per a canvi que el respectessin la vida va acceptar rendir-se i retirar-se amb la seva famlia a Viena.

 Declivi, mort i llegat .

Refugiat a Viena, l'emperador Rodolf II va oblidar les seves desavinences amb ell, cridant-lo a servir-lo a Transsilvna on les tropes imperials comandades per Giorgio Basta no acabaven de fer-se amb el control de la situaci, ja que els nobles hongaresos contraris al Sacre Imperi Rom Germnic s'havien aixecat en armes liderats per Sigismund Bathory, a ms els otomans amenaaven de fer-se amb el control de Valquia, debilitada enfront d aquests desprs de la seva marxa. Aix l emperador li va oferir tropes i 1.000.000 de tlers per portar a terme les seves campanyes per reinstaurar l'ordre a la regi. 

Miquel el Valent va acceptar l'oferiment de Rodolf II i mentre les tropes imperials comandades per ell es feien amb el control de Transsilvna, molt ms fcil del pensat inicialment desprs de la desfeta de les tropes de Bathory a la batalla de Gur sl u (en hongars Goroszl) el 3 d'agost de 1601, els seus partidaris expulsaven a Simion Movil  i el proclamaven de nou Voivoda de Valquia. 

Per l'emperador no tenia pensat tolerar que Miquel el Valent de nou consolids un poder fort a la regi, motiu pel qual un cop que l'equilibri de forces a la regi s'havia establert de nou (Transsilvnia sota la influncia del Imperi, Valquia dels Otomans i Moldvia dels polonesos), va donar l'ordre al seu general Giorgio Basta que assassinessin a Miquel el Valent, tal i com va acabar passant a Cmpia Turzii el  9 d'agost de 1601. 

Amb la seva mort desapareixia  la possibilitat de portar a terme  una uni dels Principats Romanesos i a la vegada que moria el personatge histric feia aparici el mite, ja que Miquel el Valent per amplis sectors historiogrfics romanesos s un dels mites fundacionals de Romania, Estat que es crearia entre la segona meitat del segle XIX i la primera meitat del segle XX sobre els tres principats que ell va governar: Valquia, Transsilvnia i Moldvia.

Miquel el Valent s commemorat i recordat pels monjos del monestir grec de  Simonos Petra, ja que els va fer grans contribucions en terres i diners per reconstruir el monestir que havia estat parcialment destrut per un incendi.

Bibliografia.

 "O istorie sincer  a poporului romn", Florin Constantiniu, Editura Univers Enciclopedic, Bucurest, 2002;
 "Istoria romnilor", volumul II, Constantin C. Giurescu, Dinu C. Giurescu, Editura  tiin ific   i Enciclopedic , Bucurest, 1979;
 "De la statul geto-dac la statul romn unitar", Mircea Mu at, Ion Ardeleanu, Editura  tiin ific   i Enciclopedic , Bucurest, 1983;
 "Mihai Viteazul", Petre P. Panaitescu, Editura Corint, Bucurest, 2002;
 "Istoria romnilor", volumul II, Constantin C. Giurescu, Editura Enciclopedic , Bucurest, 2000;
 " Romnii supt Mihai Voievod Viteazul " de NIcolae B lcescu;

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="172560" title="Federaci de l'Art Fabril de Catalunya" nonfiltered="457" processed="457" dbindex="70456">
Federaci de l'Art Fabril de Catalunya fou una federaci sindical creada a Badalona entre el 15 i el 17 d'agost de 1903 en un congrs convocat per la Societat Fabril de Badalona d'acord amb altres entitats de la costa de llevant, pl de Barcelona i de l'alta muntanya, seccions escindides de la Federaci de les Tres Classes de Vapor. Desprs de la convocatria publicada per La Guerra Social del 18 de juliol de 1903, se celebr el congrs amb assistncia de representants de Badalona, Barcelona, Calella, Matar, Roda de Ter, Sant Hiplit de Voltreg, Sabadell, Terrassa i Valls. Endems, es prengu l'acord de fer extensiva l'organitzaci a tota Espanya, tan bon punt fos possible. A finals de maig de 1909, en una assemblea celebrada a Barcelona es va decidir crear la Federaci Espanyola de l'Art Fabril. El Comit Central de la Federaci el van formar:  Pere Mestres, president, Joan Vidal Sirera vice-president, Manuel Torres secretari, Jaume Badia vice-secretari, J. Cuixart, Agust Caralt i Joan Fortuny, vocals. 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="172562" title="Lo Regionalista" nonfiltered="458" processed="458" dbindex="70457">
Lo Regionalista fou una revista catalanista d'aparici quinzenal, creada a Barcelona el 15 d'octubre de 1895, rgan de l'Associaci Popular Regionalista. Mantingu una actitud contrria a la participaci poltica i public seccions de literatura, histria, etc. El seu redactor en cap fou J. Morera i Bors. El nmero de l'onze de setembre de 1896 fou segrestada per les autoritats governatives per dedicar-hi un monogrfic. Sort fins al 18 de febrer de 1898 i fou substituda per La Naci Catalana que aparegu el 15 de mar de 1898 fins que fou clausurada el 15 d'abril de 1902.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="172563" title="Orde del Crisantem" nonfiltered="459" processed="459" dbindex="70458">

L'Orde Suprem del Crisantem (       - Daikun'i Kikkash , literalment Gran Orde de la Insgnia del Crisantem) s la mxima condecoraci del Jap. Va ser creat l'any 1876 per l'Emperador Meiji. El collar va ser afegir el 4 de gener de 1888. Si b tcnicament l'orde noms t una nica classe, pot ser atorgada amb collar o amb gran cord (en banda). A diferncia de les seves equivalents europees, pot ser atorgada a ttol pstum.

El collar de l'orde noms s atorgat a ttol pstum, excepte per l'Emperador regnant, que adquireix el rang automticament. s fa una excepci en cas dels caps d'estat estrangers, que poden rebre el collar com a signe d'amistat.

El gran cord s el mxim honor possible que pot rebre un japons del seu govern durant la seva vida. Apart dels membres de la Famlia Imperial, noms s'han concedit 3 grans cordons a ciutadans en vida i 11 a ttol pstum.

El disseny simbolitza el , una energia tan poderosa com el Sol Naixent.

 Disseny .
 La insgnia: Una estrella de 4 puntes en daurat amb raigs d'esmalt blanc. Al centre llueix un disc solar en esmalt vermell (simbolitzant la bandera del Jap). A cadascun de les 4 cantonades hi ha un crisantem en esmalt groc i les fulles en esmalt verd. Penja d'un crisantem en esmalt groc.
 L'estrella: s similar a la insgnia, per en platejat, sense el crisantem de suspensi, per amb un medall de 8 puntes en daurat (amb 8 raigs en esmalt blanc i l'esmalt del disc solar en vermell situat al centre). Es llueix a l'esquerra del pit.
El collar llueix els 2 carcters Kanji mei i ji, indicant l'era en qu s'institu l'orde, i usa una forma clssica, adornat amb crisantems i fulles.

La banda s vermella amb una franja lateral en blau fosc. Penja de l'espatlla esquerra.

 Membres de l'orde .

Classe Gran Cord.

Famlia Imperial. 
 Emperador Akihito del Jap ;
 Naruhito, Prncep Hereu del Jap;
 Prncep Akishino ;
 Prncep Hitachi ;
 Prncep Mikasa ;
 Prncep Tomohito of Mikasa ;
 Prncep Katsura ;
 Prncep Takamado ;

Gran Cord (vius).
 Rei Juan Carlos I d'Espanya ;
 Rei Harald V de Noruega;
 Rei Bhumibol Adulyadej de Tailndia;
 Sult Azlan Shah de Perak ;
 Antic Primer Ministre Yasuhiro Nakasone ;
 Prncep Felip, Duc d'Edinburg ;
 Carles, Prncep de Gales;

Gran Cord (morts). 
 El rei Birendra de Nepal ;
 L'antic primer ministre Noboru Takeshita ;
 L'antic president dels Estats Units Ronald Reagan ;

Collar.
 La Reina Elisabet II del Regne Unit ;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="172567" title="Carles Muoz Espinalt" nonfiltered="460" processed="460" dbindex="70459">
Carles M. Espinalt (Montesquiu, Ripolls 1920 - Barcelona 1993) fou un escriptor i psicleg catal. De jove fou delegat del FNEC i lluit en la batalla de l'Ebre en la guerra civil espanyola. Fou un gran divulgador de la psicologia, sovint amb projecci collectiva, i defensor de l'ensenyament en catal. El 1953 fou un dels promotors de la Conferncia Nacional Catalana de Mxic, i collabor amb Josep Maria Batista i Roca, qui el nomen vicepresident del Consell Nacional Catal. Tamb fou membre de la junta consultiva d'mnium Cultural, co-fundador del Centre d'Agermanament Occitano-Catal, fundador de l'Institut de Projecci Exterior de la Cultura Catalana i vice-president del Club d'Amics de la Unesco de Barcelona, candidat d'Estat Catal en les primeres eleccions catalanes, i fundador de l'Associaci de Practicants de la Psicoesttica.  El 1960 fou un dels signants del manifest Per la llengua catalana amb ms de cent personalitats ms. 

Amb el seu afany d'incrementar l'autoestima dels catalans i a la vegada desemmascarar els qui ens volen tergiversar els nostres prohoms ms importants, va ser el promotor -juntament amb Carles Camins i Gimnez de la publicaci del llibre Antoni Gaud, Independentista d'Agust Gimnez, on d'una forma clara i plena d'arguments es demostra la profunda estima i el gran sentiment independentista que tenia un dels ms grans genis de l'arquitectura de tot els temps.

D'altra banda, va ser el creador de la psicoesttica, que ell mateix definia com a cincia que estudia l'home a travs dels artificis que aquest necessita per sobreviure i autoafirmar-se, un mtode cientfic totalment innovador que trasbalsa els fonaments que fins el moment s'havia basat la psicologia tradicional i que dna resposta a qestions que ni les teories de Sigmund Freud ni les de Carl Gustav Jung ni les d'altres grans pensadors varen poder donar. 

s important per copsar l'abast d'aquesta cincia i el pensament de Carles M. Espinalt, tenir ben present la frase que ell va voler que encapals la seva Obra Escrita:

"Sense una coherent interpretaci de si mateix i del poble on hom s'arrela, ning pot tenir la personalitat desitjada." 

Sentia una gran admiraci per la obra de Josep Maria Batista i Roca, els unia una gran amistat i una profunda sintonia a l'hora d'expressar l'independentisme que els dos sentien.

L'any 1992, Carles Camins i Gimnez public Preludi de la Independncia, el seu darrer missatge al poble de Catalunya, llibre on es pot palesar la seva vehemncia en la defensa dels drets nacionals dels catalans i el seu profund sentiment independentista que centr tot el seu pensament, vida i obra.

 Obres .
 Esperit de set-cincies (1959);
 Del poble catal(1962);
 Orgens del carcter (1963);
 Sentit poltic dels catalans (1964);
 Seny no s timidesa (1965);
 Un mercat per al senyor Esteve (1966);
 Propaganda totalitria (1968);
 Canvis de Mentalitat (1970) (Aportaci Catalana);
 Tarann Lerroux (1972);
 L'evoluci del carcter catal (1976) (Aportaci Catalana);
 Pensar en catal (1983);
 L'error de certs catalanistes (1986) El Llamp;
 L'encert dels independentistes (1986) El Llamp;
 Obra Escrita (1987) El Llamp;
 Preludi de la Independncia (1992) Edicions C (el seu darrer llibre);

 Referncies .


 Enllaos externs .
 Web del Consell Nacional Catal  (1953 - 2007) Catalan National Council;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="172576" title="Paxos" nonfiltered="461" processed="461" dbindex="70460">

Paxos (en grec:      , pronunciat Paxs) s la ms petita de les illes Jniques (en grec            , Inia Nisi). La seva capital s Gaios, la qual s tamb el port ms important de la illa. Altres pobles en sn Magazi (       ) amb 451 habitants i Lakka (     ) amb 427 habitants. Amb Antpaxos i altres illes petites forma el conjunt de les illes Paxi, qu pertany al municipi de Corf. 

L'illa fa aproximadament unes vuit milles de llargada i es decanta cap a l'oest. El seu tur ms alt (yios savros) t una altitud de 231m. Paxos es caracteritza per la seva sequera: hi ha rierols que no duren tot l'any i molt poques fonts d'aigua. La costa oest s dominada per penya-segats de pissarra que s'erosionen amb freqncia, i alberguen moltes coves, que poden ser explorats en llanxes que surten de Gaios. Molt del paisatge es format encara per oliveres. Les industries tradicionals, l'oli d'oliva, la fabricaci de sab i la pesca han estat substituts pel turisme com la indstria principal des de mitjans dels anys 60 del segle XX, ocasionant un boom de construcci que ha canviat en gran manera la lnia de costa al voltant de Gaios. Hi ha connexions de transbordador i jetfoil diriament amb Corf i amb el continent a Parga, aix com un servei d'hidroavions regular a Corf en la temporada turstica. Les excursions a Albnia (el poble turstic de Saranda i el magnfic assentament grecorom de Butrint) tamb es poden arranjar amb els operadors de jetfoil locals.

 Histria . 

Segons la mitologia grega, va ser Posid, en colpejar amb el seu trident l'illa de Corf, qui va crear Paxos.

Tot i que l'illa va ser possiblement habitada des de temps prehistrics, es considera tradicionalment que els primers pobladors de Paxos van ser els fenicis. El nom de l'illa podria derivar de Pax, "pissarra" en la seva llengua. Tamb n'hi ha altres explicacions: del mot llat pax (pau), dels mots grecs                (portes tancades) entre d'altres.

Els romans governaven l'illa des del segle II aC. Durant el perode bizant i l'edat mitjana va ser objecte de constants atacs pirates. L'illa va caure sota el domini veneci al final del segle XIV.

Durant les guerres napoleniques les Illes Jniques van ser ocupades pels francesos, una aliana russo-turca, i finalment pels britnics, que van establir la "Ionian Union" el 1815. El 1864, juntament amb la resta de les illes Jniques, Paxos va ser cedida a l'estat grec.

Segons Plutarc, durant el regnat de l'emperador Tiberi (14-37 dC)  els tripulants d'un vaixell de cabotatge que feia cap a Itlia, en passar davant de l'illa de Paxos, van sentir un crit, sortit del bosc, que deia el du Pan ha mort!. En arribar a Roma, la notcia es va escampar, provocant una gran por a tot el territori de l'Imperi fins al punt que, finalment, l'Emperador Tiberi es va veure obligat a publicar un edicte, dient que el deu Pan no havia mort. D'aquest episodi de gran por, deriva la veu pnic, tamb coneguda com a por pnica.
 
 Llengua .
El dialecte que es parla a Paxi s ple de paraules venecianes, fencies, franceses, angleses, bizantins i del grec antic. Semba molt al de Corf, per t una intonaci diferent.

 Enllaos externs .
Pgina de la prefectura de Corf;
 i http://www.nisos-paxi.gr ;
http://www.paxos.tk/gr/indexgr.htm;
http://www.visit-paxos.co.uk/;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="172581" title="Llus Homar Toboso" nonfiltered="462" processed="462" dbindex="70461">
Llus Homar Toboso (Barcelona, 1957) s un actor i director teatral catal.

Biografia.
Va nixer el 20 d'abril de 1957 a la ciutat de Barcelona. Va estudiar dret a la Universitat de Barcelona, carrera que abandon per estudiar teatre a l'Institut del Teatre, on va participar en el muntatge de l'obra "Otello", sota la direcci d'ngel Carmona. El 1975 va ingressar al grup de Teatro Escorpio, i particip en dos posades en escena: "Terra Baixa", dirigida per Josep Montanyes i "Quiriquib", dirigida per Fabi Puigserver i Guillem-Jordi Graells.

 Obres de teatre .
Ha participat en nombrosos espectacles teatrals, especialment al Teatre Lliure de Barcelona, del qual va ser cofundador el 1976, i director artstic entre el 1992 i el 1998. Destaquen, per citar noms algunes de les seves obres, les interpretacions a "Hamlet", on realitz tasques d'actor, director i coproductor, "Les tres germanes", d'Anton Txkhov, "Jordi Dandin" i "El misntrop", de Molire, "El Hroe", de Santiago Rusiol, "Taurons", "Dom Joan" i "Els Gegants de la Muntanya", de Luigi Pirandello.

L'any 2006 fou guardonat, per la Generalitat de Catalunya, amb el Premi Nacional de Teatre per la seva interpretaci del monleg "L'home de teatre" de Thomas Bernhard dirigit per Xavier Albert i estrenat al Teatre Lliure de Barcelona.

 Filmografia .
2007 L'habitaci d'en Fermat, de Luis Piedrahita i Rodrigo Sopea;
2007 BackWoods, de Koldo Serra;
2006 Els Borja, d'Antonio Hernndez;
2005 To Die in San Hilario, de Laura Ma;
2005 Obaba, de Montxo Armendriz;
2005 Queens, de Manuel Gmez Pereira;
2004 Bad Education, de Pedro Almodvar;
2003 Valentn, de Juan Luis Iborra;
2002 Nines russes, de Pau Freixas;
2000 Morir (o no), de Ventura Pons;
1999 La ciudad de los prodigios, de Mario Camus;
1996 Celestina, de Gerardo Vera;
1996 Adosados, de Mario Camus;
1995 Mcaniques clestes, de Fina Torres;
1995 El perqu de tot plegat, de Ventura Pons;
1993 The Bird of Happiness, de Pilar Mir;
1992 After the Dream, de Mario Camus;
1991 L'home de ne, d'Albert Abril;
1989 Moon Child, d'Agustn Villaronga;
1989 Aventis, de Vicente Aranda;
1981 La plaa del diamant, de Francesc Betriu;

 Televisi .
2005: "Motivos personales", episdic;
2005: "ngels i Sants" - TV3;

 Premis i distincions .
2002. Millor actor teatral. Fotogramas de Plata.

Premis Max.


Premis Butaca.


Enllaos externs.
  Informaci de Llus Homar al Teatre Lliure;
  ;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="172582" title="Pnic (desambiguaci)" nonfiltered="463" processed="463" dbindex="70462">


Por pnica, por extrema.

 relatiu al deu Pan;

 trastorn de pnic;

Pnic, s una collecci de llibres de terror per a adolescents escrita per R.L.Stine(en angls, Goosebumps, "pell de gallina").
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="172583" title="Lingua franca" nonfiltered="464" processed="464" dbindex="70463">
La Lingua Franca o Sabir ("Saber") fou un pidgin usat per mariners i mercaders europeus, turcs i rabs als ports del Mediterrani des del segle XIII fins a mitjans del XIX.

 Qestions generals .
La Lingua Franca estava basada al comenament en l'itali i l'occit, per progressivament va anar adoptant ms elements del castell i del portugus. Tamb va incorporar prstecs lingstics del francs, del grec i de l'rab. Aquesta llengua de fusi va ser usada per a la comunicaci durant tota l'Edat Mitjana i comenaments de l'poca moderna Middle East com a llengua diplomtica. A l'Alger pre-colonial va ser usada entre esclaus i els amos i tamb pels renegats europeus.

El nom "Lingua franca" significa literalment "llengua dels francs (en el sentit de "cristians")". Tanmateix, avui es fa servir aquest terme per a referir-nos a qualsevol llengua utilitzada com a mitj de comunicaci entre dos o ms grups   o persones   que no comparteixen una llengua comuna. En aquest sentit, l arameu s un exemple clar de lingua franca usada en l antiguitat al Prxim Orient i al llarg de la costa oriental de la Mediterrnia, fins que va ser reemplaada en aquesta funci per l rab a partir del segle VII. 

Alguns exemples de lingua franca es poden llegir a la comdia de Molire, Le Bourgeois Gentilhomme.

 Alguns detalls tcnics .

La Lingua Franca tenia noms una forma verbal, que corresponia a l'infinitiu de les llenges romniques, i sembla raonable pensar que els parlants d'una o una altra llengua romnica empraven aquesta forma de parlar als que no parlaven cap llengua romnica per a evitar-los la dificultat d'interpretar i usar nombrosos sufixos verbals tot sacrificant, sens dubte, la precisi que permeten aquests sufixos. Hom pot suposar que fou aix com la Lingua Franca va nixer.

Cal fer notar, per, que la Lingua Franca va desenvolupar un temps passat i un futur a les acaballes del seu apogeu, una "edat d'or" que podrem situar vers el segle XVII, quan hi havien fora esclaus cristians i jueus capturats a l'Alger els quals probablement usaven aquesta llengua per a comunicar-se entre ells.
Aix suggereix que la Lingua Franca havia iniciat un procs de criollitzaci, esdevenint ms semblant a una llengua nadiua, amb tota la complexitat que aix implica. Per tot aquest procs fou interromput sobtadament per canvis poltics que van motivar l'extinci de la Lingua Franca a favor del francs.

L'inici del declivi de la Lingua Franca est clar. Va comenar quan els francesos van arribar a Algria l'any 1830 i era virtualment extinta al segle XIX, tot i que encara devia ser coneguda per la gent gran. La data d'extinci total s un afer ms difcil de determinar.

La importncia de l'occit, que ocupa una posici entre el castell i el francs ha estat generalment poc valorada en l'estudi de la Lingua Franca. El lingista Schuchardt declara que la Lingua Franca havia tret la paraula "mangiar" (menjar) de l'itali "mangiare". Deixa de banda tanmateix el fet que en occit, i noms en occit (inicialment, el catal era un dialecte occit), la paraula "menjar" s "manjar", que s, simplement, una altra manera d'escriure "mangiar".


 La Lingua Franca desprs de la Lingua Franca .

Hugo Schuchardt fou el primer lingista que investig la Lingua Franca sistemticament.
D'acord amb la seva teoria, la Lingua Franca era coneguda pels mariners mediterranis incloent-hi els portuguesos. Quan els portuguesos van iniciar les exploracions dels mars d'frica, Amrica, sia i Oceania, van decidir comunicar-se amb als natius barrejant una versi de la Lingua Franca amb influncies del portugus amb les llenges locals. Quan els vaixells anglesos i francesos comenaren a competir amb els portuguesos, les tripulacions provaren d'aprendre aquest "portugus trencat". A travs d'un procs de canvi, les paraules provinents de la Lingua Franca i del portugus van ser substitudes per les de les llenges prpies dels pobles en contacte.

Aquesta teoria explicaria les similituds entre la majoria dels pidgins de base europea i les llenges criolles, com ara el Tok Pisin, el Papiamento, l'Sranang Tongo, etc. Aquestes llenges usen formes similars a la paraula sabir per a referir-se al mot saber i piquenho per a "petit".

Es poden tamb trobar empremtes de la Lingua Franca en l'argot actual de l'algeri i el Polari (el Polari, de l'itali, parlare ("parlar") era un cant usat pels artistes londinencs de varietats i els homosexuals.

D'altra banda, existeixen projectes per a establir una lingua franca internacional, entre els quals destaca per la seva gran popularitat l'esperanto.

Referncies.

 John A. Holm, Pidgins and Creoles, Cambridge University Press, 1989, ISBN 0521359406, p. 607 (en angls);
 Henry Romanos Kahane, The Lingua Franca in the Levant: Turkish Nautical Terms of Italian and Greek Origin, University of Illinois, 1958 (en angls);
 Hugo Schuchardt, Pidgin and Creole languages : selected essays by Hugo Schuchardt, Cambridge University Press, 1980. ISBN 0521227895. (en angls);

Enllaos externs.
A Glossary of Lingua Franca (en angls);
Textos d'exemple (en angls);
Diccionari de lingua franca (en angls);









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="172587" title="Gaios" nonfiltered="465" processed="465" dbindex="70464">

Gaios en grec       o     , tamb anomenat Paxi (     ) situat a la costa est de la illa grega Paxos  s el poble ms gran i la capital de la illa  amb poblaci de 1.326 habitants. N's tamb el port principal,des d'on Paxos es conecta amb Corf. Rep el seu nom d'un deixeble de Sant Pau l'apstol, qu suposadament va convertir la illa al cristianisme.

Al port es troben dos illots, Ai Niklas (               o           ) i Panay (        o        ). A Ai Niklas hi ha un castell vnet i un mol de 1423 i dues esglsies. A Panay hi ha un monestir consagrat a Santa Maria.

 Enllaos externs . 
http://www.paxos.tk/gaios.htmi;
http://hellas.teipir.gr/prefectures/greek/Kerkiras/Paksoi/Gaios.htm Pgina de la Universitat Tcnica de Pireu;
http://www.visit-paxos.co.uk/paxos-gaios.html;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="172588" title="Papua" nonfiltered="466" processed="466" dbindex="70465">


 Papua, nom autcton de l'illa de Nova Guinea.
 Papua Nova Guinea, estat independent d'Oceania que ocupa la part oriental de l'illa de Nova Guinea.
 Papua Occidental, nom amb qu tamb s coneguda la Nova Guinea Occidental, administrada per Indonsia, sobretot per part del moviment independentista d'aquest territori. Aquest tamb s el nom d'una provncia indonsia.
 Provncia de Papua, provncia indonsia que comprn la major part de la Nova Guinea Occidental, coneguda anteriorment com a Irian Jaya. ;
 Provncia de Papua Occidental, provncia indonsia que comprn l'extrem occidental de la Nova Guinea Occidental, coneguda anteriorment com a Irian Jaya Occidental (Irian Jaya Barat). ;
 Regi de Papua, una de les quatre regions de l'estat independent de Papua Nova Guinea.
 Territori de Papua (o Papusia), antic territori administrat per Austrlia que comprenia el quart sud-oriental de l'illa de Nova Guinea.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="172589" title="Michel Roquebert" nonfiltered="467" processed="467" dbindex="70466">
Escriptor, nascut a Bordeus, s avui un dels especialistes amb ms renom sobre el catarisme. Filsof de formaci, va treballar com a crtic d'art pel diari  La Dpche du Midi a Tolosa de Llenguadoc. Va publicar el seu primer treball histric el 1966 amb Citadelles du vertige, i ser aquest mateix any que comenar l'elaboraci de la seva obra magna L Epope cathare. Aquesta obra consta de cinc volums (el primer va veure la llum el 1970 i el darrer el 1998) i s una reconstrucci fil per randa de la histria del catarisme occit. El primer d'aquests cinc volums, L'Invasion, li valgu a Michel Roquebert el Grand Prix d'Histoire (Grand Prix Gobert) de l'Acadmie Franaise. En un altre format, per sense deixar el tema dels ctars, va realitzar els anys 1978 i 1981 els guions dels cmics Aymeric et les Cathares i Aymeric  Montsgur, amb dibuixos de Grald Forton i publicats per ditions Loubatires. Tamb de 1985 a 1992, Michel Roquebert va presidir el Groupe de Recherches Archologiques de Montsgur et ses Environs (GRAME).

 Bibliografia. .

L'pope cathare;
1 - L'invasion (1970);
2 - Muret ou la dpossession (1977);
3 - Le lys et la croix (1981);
4 - Mourir  Montsgur (1989);
5 - De la chute de Montsgur aux derniers bchers (1998);



Citadelles du vertige (1966);
Montsgur les cendres de la libert (1981);
Rcits et lgendes de l'Antiquit toulousaine (1986);
Rues tolosanes (1988);
Les Cathares et le Graal (1994);
Cathares la terre et les hommes (2001);
La religion cathare  (2001);
Histoire des Cathares (2002);
Saint Dominique : la lgende noire. (2003);
Simon de Montfort bourreau et martyr (2005);

 Enllaos externs .

 Vida i obra de Michel Roquebert ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="172590" title="Eduardo Vctor Haedo" nonfiltered="468" processed="468" dbindex="70467">

Eduardo Vctor Haedo (Mercedes, Departament de Soriano, 28 de juliol de 1901 - 15 de novembre de 1970) va ser un periodista i poltic uruguai, i president constitucional del Consell Nacional de Govern entre l'1 de mar de 1961 i el 28 de febrer de 1962.

Nascut sota la condici de fill natural en un medi en el qual aquestes circumstncies no solien ser perdonades, la seva famlia va veure augmentat el seu allament social en funci de qu tamb la seva via i la seva besvia havien estat mares sense haver contret matrimoni. De jove va treballar en la premsa escrita a la seva ciutat natal, tasca que continuaria desenvolupant, fins i tot quan es va dedicar a l'activitat poltica.

Es va exercir com representant del departament de Soriano, va ser sis vegades Senador de la Repblica, va ser Ministre d'Instrucci Pblica, i Membre del Consell Nacional de Govern, el que va presidir durant un any. En la seva actuaci com Ministre va presentar el projecte per crear la Facultat d'Humanitats dins de la Universidad de la Repblica; tamb va ser l'autor del projecte de creaci de la Comdia Nacional. Va propulsar la Llei 9.739 , de 17 de desembre de 1937, de drets d'autor, coneguda com a Llei Haedo i que va complir un important paper en la defensa dels drets d'autor. Actualment complementada per la Llei 17.616 .

A casa seva de Punta del Este cridada "La azotea" (catal, "El terrat") va rebre a nombroses personalitats, entre altres a Ernesto Guevara . Tamb van desfilar personalitats com a Juana de Ibarbourou, Pablo Neruda, Luis Sandrini, Mirtha Legrand, Mariano Moreno, Benito Nardone, Csar Batlle Pacheco, Arturo Frondizi, Juan Domingo Pern, Alfonsina Storni , entre d'altres. 

El 1937 va crear la Revista Nacional per donar espai a la literatura, a l'art i a les cincies. Va crear els Cursos Internacionales de Vacaciones per a l'intercanvi cultural i educatiu d'Iberoamrica. Va impulsar la creaci d'una escola a l'aire lliure en cada departament. Seu ms ressonada actuaci parlamentria el va constituir el seu molt ferm rebuig de la installaci de bases militars estrangeres a l'Uruguai.

Va desenvolupar una intensa activitat en el camp de les relacions internacionals: president de la delegaci uruguaiana en la XV Assemblea General de les Nacions Unides, a Nova York (1960); president de la reuni de Punta del Este en qu es funds la Aliana per al Progreso (1961); promotor de les relacions dels pasos de la conca del Plata, i dels ponts fluvials entre Uruguai i Argentina 

Va morir el 15 de novembre de 1970, mentre donava una entrevista.

Referncies.



 
Enllaos externs.
Cmera de Representants de lUruguai ;
Diari uruguai El Pas ;
Presidncia de l'Uruguai ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="172591" title="Benito Nardone Cetrulo" nonfiltered="469" processed="469" dbindex="70468">

Benito Nardone Cetrulo (Montevideo, 22 de novembre de 1906 - bidem. 25 de mar de 1964), va ser un poltic i periodista uruguai mort als 57 anys d'edat. President de l'Uruguai entre 1960-1961 com a integrant del Consell Nacional de Govern.

Fill d'un modest immigrant de Gaeta, Itlia, desprs dels seus estudis preparatoris es transforma en periodista. De tradici batllista i gran lector d'histria, economia i poltica, comena a treballar en el periodisme escrit per a desprs dedicar-se exclusivament a l'activitat radial. El 1940, als 34 anys d'edat, sota el pseudnim de "Chico-Tazo", comena a realitzar comentaris en "CX4 Radio Rural" sobre el mercat nacional i internacional de llanes, divulgant els productors rurals mitjans i petits els maneigs i els lucratius negocis dels mitjancers.

Tots els dies, a les 11:30 del mat (quan els treballadors rurals ja estaven de tornada a les seves cases desprs de les tasques diries en el camp) i amb la msica del "Pericn Nacional" - ball tpic de l'Uruguai - com a fons, Chico-Tazo s'unia a les converses i preocupacions diries dels petits i mitjans productors de la terra i tamb dels peons rurals parlant en el seu mateix llenguatge. En aquell temps parlar per radi i referir-se a temes gremials i poltics rurals, com ho feia Benito Nardone, era original o desacostumat.

Sorgit al marge dels partits poltics i convocant per igual a blancs i vermells, aconsegueix formar una fora de tal cohesi gremial que funda el 1951 la "Lliga Federal d'Acci Rural". A partir d'aquell moment, les seves idees les pregonava -a ms d'en la seva audici radial diria- en els congressos ruralistas i als ajuntaments oberts que es feien a tot el pas en els quals tots podien parlar, aix fora el crtic ms intransigent.

Per a les eleccions nacionals de 1958, va convertir aquesta organitzaci purament gremial en una fora poltica aliant-se al Partit Nacional. Aquesta aliana va permetre el triomf electoral d'aquest Partit -absent de la direcci governativa del pas des de 1865-. Com a conseqncia d'aquesta aliana, ingressa el Consell Nacional de Govern (1959-1962), del qual va ser president el 1960. Acabat el seu mandat legal, va tornar a les seves activitats gremials des de la rdio i la premsa cada vegada amb un major to conservador i anticomunista.

Durant la seva presidncia el 1960 va visitar Itlia, anant a Limido Comasco i Gaeta on l'1 de desembre va inaugurar un monument de l'escultor Eugenio Prati dedicat al prcer uruguai Jos Gervasio Artigas. La comuna de Gaeta ho va fer ciutad honorfic, en record del seu pare Nicola Antonio que a finals del segle XIX va deixar Gaeta per anar-se'n a l'Uruguai a la recerca de major sort.   

Enllaos externs.
Presidncia de l'Uruguai ;
Histria uruguaiana amb els presidents des de la dominaci espanyola fins a l'actualitat ;
Chicotazo i la societat uruguaiana ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="172592" title="Martn Recaredo Echegoyen" nonfiltered="470" processed="470" dbindex="70469">

Martn Recaredo Echegoyen (Montevideo, 1891 - bidem, 1974), va ser un jurista i poltic uruguai, i president constitucional del Consell Nacional de Govern entre l'1 de mar de 1959 i l'1 de mar de 1960. Va ser, tamb, president del Directori del Partit Nacional durant 30 anys.

Es va exercir com secretari de la Cort Electoral el 1924, va integrar la Convenci Nacional Constituent desprs del cop de Gabriel Terra i va ser Senador el 1934.

Va ocupar el crrec de Ministre d'Instrucci Pblica el 1935 i d'Obres Pbliques el 1936.

El 1963 va ser President del Senat, candidat presidencial el 1966 i president de l'Assemblea General en 1967. Va ser novament Senador el 1971 i president el 1973 del primer Consell d'Estat de la dictadura militar.

Enllaos externs.
Presidncia de l'Uruguai ;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="172594" title="Arturo Lezama Bagez" nonfiltered="471" processed="471" dbindex="70470">

Arturo Lezama Bagez (1899 - 1964), va ser un poltic uruguai, president del Consell Nacional de Govern durant l'any 1957.

Biografia.
Va cursar els seus primers estudis en Rocha, i estudis universitaris en Montevideo. All va ingressar l'administraci pblica en el Ministeri d'Obres Pbliques i en la Caixa de Jubilacions i Pensions Civils.

Des de 1929 a 1933 va integrar l'Ex Assemblea Representativa de Montevideo i des de 1942 a 1946 la Junta Departamental.

Es acompliment com a Representant entre 1947 i 1955, cambra que va presidir entre 1951 i 1953.

Membre de la delegaci uruguaiana a les Nacions Unides (1953).

Va integrar el Consell Nacional de Govern entre 1955-1959, presidint-la el 1957. El 1963 va ser membre i va presidir la Junta Departamental de Montevideo.

Enllaos externs.
Presidncia de l'Uruguai ;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="172596" title="Alberto Fermn Zubira" nonfiltered="472" processed="472" dbindex="70471">

Alberto Fermn Zubira (Montevideo, 9 d'octubre de 1901 - bidem, 4 d'octubre de 1971), va ser un advocat i poltic uruguai, president constitucional del Consell Nacional de Govern durant l'any 1956.

 Biografia .
El 1926 es va graduar d'advocat a la Universidad de la Repblica. Comenant la seva trajectria poltica el 1920 i va actuar en l'Assemblea Representativa entre 1923 i 1925.

El 1932 va ingressar la Cambra de Diputats fins a la dissoluci de les Cambres, decretat pel cop d'Estat de 1933.

Es va manifestar fervent opositor a Gabriel Terra, defensant militars fidels a les institucions i promovent diversos recursos de Hbeas Corpus. Tal conducta el va portar al desterrament el 1935.

El 1943 va tornar al parlament, per va ser designat Ministre d'Indstria i Treball pel president Toms Berreta. El 1948 va ocupar el Ministeri de l'Interior fins a 1950, quan va passar al Banc de la Repblica (Brou).

El 1954 va ser electe per ocupar un lloc en el Consell Nacional de Govern, sent president d'aquest l'any 1956 i desentrampant-se en el Consell fins a 1959.

El 1966 va ser electe a ocupar un esc a la Cambra de Senadors, crrec que no va arribar a ocupar en virtut de la seva renncia.

Enllaos externs.
Presidncia de l'Uruguai ;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="172597" title="Luis Batlle Berres" nonfiltered="473" processed="473" dbindex="70472">

Luis Conrado Batlle Berres (Montevideo, 26 de novembre de 1897 - bidem, 15 de juliol de 1964) fou un poltic i periodista uruguai. Vicepresident en exercici del Poder Executiu entre el 2 d'agost de 1947 i l'1 de mar de 1951. Se'l considera el fundador del corrent poltic conegut com a "Neobatllisme".

Rebesnt d'immigrants catalans orinds de Sitges, i fill de Luis Batlle y Ordez amb la seva primera esposa d'ascendncia irlandesa, Petrona Berres, va quedar orfe el 1908, pel que es va criar a la llar del seu oncle Jos Batlle y Ordez, ms precisament, en la cinquena de Piedras Blancas. Va cursar estudis secundaris al Liceu Elbio Fernndez, ingressant posteriorment a la Facultat de Dret de la Universitat de la Repblica. Diputat pel Partit Colorado des de 1923, va ser opositor al cop de Gabriel Terra pel que va ser desterrat a Buenos Aires amb la seva famlia.

Va mantenir una forta rivalitat amb els seus cosins Csar Batlle Pacheco i Lorenzo Batlle Pacheco, la qual cosa va dividir al batllisme en dos corrents, la de la llista 15, que Luis Batlle va conduir, i la de la llista 14, el front de la qual es trobaven els dos germans esmentats.

Periodista al diari El Da primer, desprs va crear Accin i va adquirir la rdio Ariel de Montevideo, des d'on va desenvolupar una intensa influncia en la vida poltica del seu partit i del pas. Va assumir la Presidncia de la Repblica a la mort de Toms Berreta el 2 d'agost de 1947, desenvolupant una poltica d'Estat i proteccionista, que en diversos aspectes va continuar la poltica de substituci d'importacions creada en els anys 1930.

La seva personalitat carismtica i la seva profunda empremta en la vida poltica del seu temps es van recolzar, entre altres raons, en el maneig d'una estructura de clubs poltics fangars que van recollir el vot de bona part de les classes mitjana i obrera, a impuls de cabdills locals que moltes vegades van bescanviar aquells sufragis per llocs en l'administraci pblica o per promeses dels mateixos, la qual cosa va ser de profundes i duradores conseqncies en la vida poltica de l'Uruguai.

Si b el seu lideratge dintre del Partit Colorado va ser ampli, no va ser total, no solament per l'oposici del nucli conservador de la "14" sin tamb per la intensiva fragmentaci en multitud de llistes que va ser moneda corrent en la seva collectivitat des de llavors. Titllat com "el manaire" per la propaganda adversa de la seva prpia collectivitat, va aconseguir tanmateix imposar al qumic farmacutic Andrs Martnez Trueba com a candidat vermell per a les eleccions de novembre de 1950, en les que aquest va obtenir la victria.

En assumir aquest, el 1951, va arribar a un acord amb els sectors majoritari del Partit Nacional, orientat per Luis Alberto de Herrera, i amb la "14" en el sentit de la reimplantaci del poder executiu collegiat, amb l'esperana de detenir el predomini de Luis Batlle en la poltica nacional.

Plebiscitada la reforma corresponent a finals de 1951 i posada en vigncia el 1952, la nova constituci va implantar el collegiat integral com a substituci de la Presidncia de la Repblica, aix com la colegialitzaci de les administracions departamentals i dels ens autnoms.

En les eleccions de 1954 la llista 15 de Luis Batlle es va alar amb el triomf electoral sobre els seus adversaris d'una manera contundent, encara que de nou en el poder, l'admirat (i discutit) dirigent no va abolir la colegialitzaci de l'estat uruguai.

El 1958, impotent per fer front a la crisi econmica que es comencs a desencadenar des de 1955 desprs de la caiguda dels preus dels articles exportables de l'economia monocultora uruguaiana, la 15 va perdre les eleccions d'aquell any, guanyades pel Partit Nacional, que aix va tornar al govern desprs de 93 anys de no haver-lo exercit.

Senador en l'ltim tram de la seva vida i actuaci poltica, va morir el 1964, deixant el Partit Vermell sense un lideratge clar i profundament dividit. El seu fill Jorge Batlle Ibez, malgrat presentar-se com el seu continuador i haver-se imposat als seus coreligionaris en 1966 com candidat del partit a les eleccions d'aquell any, no va obtenir l'xit que desitjava, sent elegit en aquella ocasi el general scar Diego Gestido.

Va tenir tres fills amb la seva esposa, Matilde Ibez (1907-2002). Ells van ser l'expresident Jorge Batlle, Luis Csar Batlle i Matilde Linda Batlle, nascuda a l'Argentina.

Referncies.




Enllaos externs.
Presidncia de l'Uruguai ;
Minibiografia de Batlle Berres, Rau;
Luis Batlle Berres en pantalla. Filmaci en Uruguay Total;
Galeria de fotos de la granja on va viure Jos Batlle y Ordez amb la seva famlia i el seu nebot Luis Batlle Berres;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="172599" title="Associaci Esportiva Blanc i Blau Pro-Seccions" nonfiltered="474" processed="474" dbindex="70473">
L'Associaci Esportiva Blanc i Blau Pro-Seccions s un club de Barcelona que practica l'atletisme.

 Histria .
L'associaci neix el 19 de novembre del 2006 fruit de la voluntat de reconstruir les seccions i les escoles esportives del RCD Espanyol, que van anar desapareixent amb el temps. No est vinculada formalment amb el club, per du els seus colors i l'escut.

Compta amb una escola a l'Estadi Joan Serrahima de Barcelona, dirigida per Joan Montserrat Marieges, i amb Valent Massana com a responsable de la secci de marxa atltica.

 Organigrama tcnic .
 Delegat de la secci: Toms Barris;
 Director tcnic: Domingo Lpez;
 Secretari Tcnic:  Joan Montserrat i Marieges;
 Director Escola: Joan Montserrat i Marieges;
 Secci de Marxa: Valent Massana;

 Atletes destacats.
Marxa.
 Maria Vasco, medalla de bronze a l olimpiada de Sydney 2000, medalla de bronze al Mundial d'atletisme d'Osaka 2007 i campiona de Catalunya de marxa en pista i de marxa en ruta;
 Jose Antonio Gonzlez, campi d Espanya de 50Km marxa al 2004 i olmpic a Sydney 2000, campi de Catalunya de marxa en pista i de marxa en ruta,

Carreres de fons.
 Teresa Pulido, Campiona d'Espanya de marat;
 Vinyet Noguer, Campiona de Catalunya de mitja marat el 2006 i 2007;
 Vctor Gonzalo Guirao, Sots-Campi de Catalunya de mitja marat els 2006 i 2007;
 Josep Maria Rosell Sots-Campi de Catalunya de mitja marat;
 Isabel Eizmendi, Guanyadora de la Cursa Jean Bouin (2006);

Cadira de rodes.
 Rafael Botello, Campi d'Espanya cadira rodes;
 Jordi Madera, sotscampi de Catalunya cadira rodes;

 Articles relacionats .
Secci d'atletisme del RCD Espanyol;

 Enllaos externs .
web oficial ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="172600" title="Carta d'ajust" nonfiltered="475" processed="475" dbindex="70474">
Una carta d'ajust s un senyal de prova de televisi, tpicament ems de vegades quan el transmissor s actiu per cap programa no s'est emetent (sovint a posada en marxa i fi de l'emissi). Utilitzades ja des de l'inici de la televisi, les cartes d'ajust eren cartes originalment fsiques a qu s'apuntava amb un cmera de televisi, i tals cartes sovint s'utilitzen tanmateix per a calibratge, alineaci, i acarament de cmeres i gravadors. Les cartes d'ajust sn avui dia generades ordinadors, que no depenen de la configuraci correcta de (i presncia de) una cmera. Les cartes digitalment generades permeten als venedors, als espectadors i a les emissores de televisi ajustar el seu equip per a una funcionalitat ptima.

La carta d'ajust normalment t un conjunt de dibuixos d'alineaci per permetre cmeres de televisi i receptors per ser ajustats mostrar la imatge correctament. La majoria de les cartes d'ajust modernes inclouen un conjunt de barres de color calibrades d'una intensitat cromtica que permet ser precisament ajustat entre generacions d'alimentacions de cinta de vdeo o xarxa. Les barres SMPTE i altres cartes d'ajust inclouen barres en blanc negre, un complet analgic, i un "sub-black", o "blacker-than-black", que representa permissible a emissions de NTSC el voltatge de transmissi de freqncia baixa ms baix. Entre els bars de color i ajustatge propi de controls de brillantor i contrast als lmits de percepci de la primera barra negra, un receptor analgic (o un altre equip com VTRs) es pot ajustar per proporcionar alta fidelitat.

Les cartes d'ajust tamb tpicament s'emeten amb un fons de msica composta de manera especial (per evitar haver de pagar quotes d'autoritzaci per composicions existents), un to, o la radiodifusi retransmesa d'una emissora de rdio tinguda pel mateix radioemissor.

Declivi.
Actualment les cartes d'ajust noms es veuen a estudis de televisi, postproducci, i installacions de distribuci. En particular, ja no estan pensades per ajudar espectadors en calibratge de televisors. Unes quantes coses han condut a la seva defunci per a aquest propsit:

 Televisions anlogues controlades per microcontroladors moderns si alguna vegada es necessita ajustatge, aix les cartes d'ajust sn molt menys importants que prviament. De la mateixa manera, les cmeres modernes rarament necessiten ajustatge per a la precisi tcnica, encara que s'ajusten sovint per compensar nivells clars d'escena, i diversos efectes artstics.

 s de mtodes digitals per interconnectar nivells, que no no produeixen canvis de color o canvis de brillantors; aix el requisit per detectar i per compensar-los utilitzant aquest senyal de referncia s'ha eliminat virtualment. (Sigui comparable a l'obsolescncia d'estroboscopis com utilitzats per ajustar la velocitat de tocadiscos). D'altra banda, els generadors de senyal de prova digitals inclouen senyals de prova que estan pensats per accentuar que la interfcie digital, i molts generadors sofisticats permeten la inserci de nervi, errors de bit, i unes altres condicions patolgiques que poden provocar una interfcie digital per fallar.

 De la mateixa manera, l's de nivells de radiodifusi digitals com el DVB i ATSC elimina els assumptes introduts per la modulaci i desmodulaci de senyals anlegs.

 Les cartes d'ajust que inclouen cercles grans s'utilitzaven per confirmar la geometria dels sistemes de desviaci del conjunt. Mentre els components d'estat slid reemplaaven tubs de buit en circuits de desviaci d'auricular, l'ajust de geometria s molt menys freqent en LCD i altres pantalles modernes, l'ajust de geometria s una funci de la qualitat de fabricaci del plaf d'exhibici; perqu l'exhibici treballi, les tolerncies ja seran molt ms estanques que la percepci humana.

 Molts canals de televisi emeten publicitat, infocomercials o repeticions d'altres programes ja emesos. Altres canals emeten notcies ininterrompudament.

En cadenes de televisi de la majoria dels pasos del tercer mn, les cartes d'ajust encara es veuen perqu la majoria de les cadenes de televisi i les estacions en aquells pasos no tenen programaci 24 hores.

L's de cartes d'ajust s encara com dins d'installacions de producci de televisi. Molts d'aquests encara tenen infraestructura anloga, i actualment transmissions anlogues encara sn trobades a escala mundial. Moltes escenes artstiques encara es fan utilitzant cartes d'ajust o dibuixos de prova conjuntament amb aparells com monitors d'ones, i mentre la transmissi digital elimina molts dels efectes "anlegs" associats amb televisi anloga, la radiodifusi digital t el seu propi conjunt d'assumptes.

Galeria.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="172601" title="Milan Smiljani?" nonfiltered="476" processed="476" dbindex="70475">
Milan "Lola" Smiljani , (en alfabet cirllic       "    "         ), (nascut a Kalmar, Sucia el 19 de novembre de 1986), s un futbolista serbi que juga de centrecampista al Reial Club Deportiu Espanyol de Barcelona. 

 Palmars .


 Enllaos externs .
 Milan Smiljani ;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="172604" title="Jambi (ciutat)" nonfiltered="477" processed="477" dbindex="70476">
Jambi s una ciutat d'Indonsia, capital de la provncia de Jambi, a l'illa de Sumatra. La ciutat s un port ocupat al riu Hari i un centre de producci d'oli i goma. Est situada a 26 km de les runes de Muaro Jambi, una ciutat important de l'antic regne Srivijaya.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="172605" title="Equiurodeu" nonfiltered="478" processed="478" dbindex="70477">

Els equiurodeus (Echiura), sn un flum d'animals marins. Hi ha vegades en qu sn considerats un grup dels anllids, malgrat estar mancats de l'estructura segmentada trobada en altres membres d'aquest grup, motiu pel que solen ser tractats com a un flum diferenciat. Sn un grup de difcil fossilitzaci i els primers espcimens coneguts sn del Carbonfer Superior a Pennsilvnia. Tanmateix, algun fssils de caus en forma d'U suggereixen que podrien datar del Cambri.

Sn cucs marins semblants en mida i hbits als sipnculs. Moltes espcies com les dels gneres Echiurus, Urechis, i Ikeda, viuen cataus en la sorra i el llot; d'altres viuen en esquerdes en roques i corall. Thalassema mellita, que viu a la costa sudoccidental dels EUA habita en els exosquelets de clipesteroids morts. Hi entren quan sn molt petits i desprs esdevenen massa grans per sortir-ne.

La majoria d'equiurodeus viuen en aiges baixes, per tamb hi ha formes d'alta mar. S'han descrit unes 140 espcies.

Estructura externa.

El cos dels equiurodeus est compost per un tronc cilndric en forma de salsitxa i una probscide anterior. Normalment sn color gris o marr, per n'hi ha alguns com els Bonellia, que sn verds, i d'altres sn rojos o roses. Uns pocs sn transparents. La probscide s una llarga i plana projecci del cap i no pot ser retreta en el tronc.

Reproducci i defensa.
Est poc estudiat, amb l'excepci de l'espcie Bonellia viridis. Bonellia produeix un pigment d'un verd llampant en la seva pell conegut com a bonellina. Les larves planctniques de Bonellia sn molt sensibles a la presncia d'aquest compost, que fa que es desenvolupin en mascles que la femella adulta inhalar. Sobreviuen com a un organisme productor d'esperma semiparsit que viu en una cambra especialitzada del cos.

En presncia de llum, la bonellina s un biocida molt efectiu contra els bacteris i larves d'altres organismes, encara que tamb les eritrcits, en els tests de laboratori. Actualment est sent investigat com a un possible model per a nous antibitics.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="172610" title="Titanecodeu" nonfiltered="479" processed="479" dbindex="70478">

Els titanecodeus (Titanoecoidea) sn una superfamlia d'aranyes araneomorfes. Est constituda per dues famlies d'aranyes que tenen vuit ulls:
 Fixeldids (Phyxelididae);
 Titancids (Titanoecidae);

 Vegeu tamb .
 Classificaci de les aranyes;
 Llista d'espcies de fixeldids;
 Llista d'espcies de titancids;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="172613" title="Solomon Lefschetz" nonfiltered="480" processed="480" dbindex="70479">
Solomon Lefschetz (3 de setembre de 1884   5 d'octubre de 1972) fou un matemtic estatunidenc, d'origen jueu, autor de treballs fonamentals en el camps de la topologia -s qui n'encunya el nom-, la topologia algebraica -de la que se'n pot considerar el fundador-, la geometria algebraica i en el de la teoria de les equacions diferencials ordinries no lineals.

 Infantesa i joventut .
Nasqu a Moscou al s de la familia d'un comerciant provinent de Turquia, que ben aviat es trasllad a Pars, on en Solomon estudi enginyeria. Emigraren als Estats Units el 1905. El 1907 sofr un greu accident laboral que li cost perdre ambdues mans. Portava unes prtesis rgides de fusta, cobertes sempre amb guants de vellut negre, i qui no ho sabia s'enduia un ensurt el primer cop que les hi encaixava. A Princeton, la primera cosa que feia un estudiant graduat, de bon mat, era insertar-li el guix a la m dreta, i la darrera, al capvespre, enretirar-li-ho.

 Formaci professional .
Poc desprs, els seus interessos cientfics deriven vers les matemtiques i obt el doctorat (Ph.D.) en geometria algebraica per la Clark University a Worcester, Massachussets el 1911. Fou professor a les universitats de Nebraska, Kansas i, des de 1924, a la de Princeton, on romandr fins el 1953.

 Treballs i recerques .
En les aplicacions de la topologia a la geometria algebraica, Lefschetz segu la petxa de Charles mile Picard, un dels seus mestres a Frana. Demostr ms d'un teorema sobre la topologia de les seccions de l'hiperpl de les varietats algebraiques, que proporcionen  una eina inductiva bsica. La frmula Picard-Lefschetz, a la teoria dels cicles evanescents, s un instrument indispensable per estudiar la degenaraci de famlies de varietats amb prdua de topologia a monodromia. 

El seu llibre L'analysis situs et la gomtrie algbrique, de 1924, malgrat un xic obscur, des d'una perspectiva actual de la teoria de les homologies, tingu una enorme influncia, i es pot considerar una de les fonts per l'eventual demostraci de les conjectures de Weil. Aquell mateix any reb el Bcher Memorial Prize pels seus treballs en anlisi matemtica.

El Teorema del punt fix de Lesfchetz, que desenvolup en els seus articles de 1924 a 1927, inicialment per a varietats, s avui un resultat fonamental de la topologia. Ms endavant, als anys 30, amb l'inters creixent per la teoria de les cohomologies, contribu a la perspectiva en termes de la estructura d'anell, mitjanant la dualitat en varietats. Els seus resultats en topologia foren agrupats a la seva monografia Topologia algebraica de 1942. En acabat la Segona Guerra Mundial encamin les seves preocupacions vers el camp de les equacions diferencials.

 Docncia .
A ms a ms de la seva incansable tasca com a mestre i tutor, fou l'editor, durant 30 anys i fins 1958, dels Annals of Mathematics, als que convert en una de les publicacions matemtiques ms prestigioses i influents del mn. Lesfchetz s un del principals activistes del pensament matemtic dels Estats Units i del mn, en el segle XX. Enamorat de Mxic, el visit manta vegada. All conegu el matemtic catal Carles Perell i Valls, del que fou mestre i amic.

Fotografies.
Dues fotografies notables de les molt escasses que es va deixar fer; la de l'esquerra probablement dels ltims anys a Princeton; l'altre s fora posterior;

 Acudits .
Per tal d' illustrar el paper d'en Lefschetz a la histria de les matemtiques, a Perell li plau explicar un acudit, molt probablement de producci prpia: "La mare del petit Solomon el cerca per tot arreu. Quant finalment el troba, el renya: Es pot saber on eres?, vols venir a berenar d'una vegada? qu dimontris feies?! El menut respon avergonyit; Estava fent topologia, mare I la mare respon, irritada: Aix sn invencions teves!".

La seva manera inusual de fer matemtiques, que donava una gran pes a la intuici i un xic menys al rigor, feu circular la segent faccia: Lefschetz no ha escrit mai la prova correcta d'un sol teorema, ni ha postulat mai un teorema que no results rigurosament veritat.

I del propi Solomon Lefschetz s el segent apotegma, amb ress molt ms ampli del que probablement ell mateix preveia: "Els mexicans no seran mai grans matemtics. Noms es prenen seriosament all que no entenen".

 Enllaos externs .
"Fine Hall in its golden age: Remembrances of Princeton in the early fifties" per Gian-Carlo Rota. Cont una secci important i molt illustrativa sobre la personalitat de'n Lefschetz i el seu treball a Princeton. ;
"Solomon Lefschetz" per John J.O'Connor i Edmund F. Robertson. Una mplia, molt humana biografia; ben documentada. ;
"Solomon Lefschetz" La relaci dels seus deixebles i de la seva genealogia matemtica, ensems amb una bona bibliografia no especialitzada. ;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="172614" title=".example" nonfiltered="481" processed="481" dbindex="70480">


.exemple s un domini de primer nivell reservat que no desitja tenir un s real en el DNS global. Va ser creat al juny de 1999 per RFC 2606, junt amb .invalid, .localhost, i .test.

El propsit per a la creaci de ".example" era proporcionar TLDs per a exemples en la documentaci i altres tcniques d'escriptura, de tal forma que el conflicte amb la DNS global podia ser evitat. Tanmateix, ha estat criticat per no ser "prou real", com s ms llarg que els TLDs reals: tots els TLDs que existeixen excepte els que sn relativament esotrics com .museum i .travel tenen com a mxim quatre carcters.

Vegeu tamb: Example.com



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="172616" title="Olivet" nonfiltered="482" processed="482" dbindex="70481">

Geografia;
A Frana:
Olivet s un municipi situat al departament de Loiret.
Olivet s un municipi del departament de Mayenne.
Als Estats Units d'Amrica:
 Olivet s una ciutat de l'estat de Michigan.
 Olivet s una comunitat de l'estat de Nova Jersey.
 Olivet s una ciutat de Dakota del Sud.
 Olivet s una ciutat de l'estat de Kansas.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="172617" title="Incertae sedis" nonfiltered="483" processed="483" dbindex="70482">
L'expressi llatina incertae sedis s'usa en taxonomia per assenyalar la incapacitat existent per ubicar exactament un txon (per exemple una espcie o gnere) dins la classificaci. S'abreuja comunament com a inc. set. La necessitat de deixar un grup amb aquesta denominaci reflecteix la parcialitat del coneixement sistemtic, i darrere del seu s generalment no hi ha una manca d'informaci i d'una hiptesi sobre el possible parentiu, sin una falta d'acord entre els especialistes. La denominaci incertae sedis ha de considerar-se clarament provisional i dura tant com es tarda a reunir les proves per acordar una proposta ms pertinent.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="172618" title="Escriptures ibriques" nonfiltered="484" processed="484" dbindex="70483">







Les escriptures ibriques sn les escriptures que els ibers van usar per a representar la seva llengua. 

 escriptura ibrica nord-oriental;
 Variant dual (ss. IV-III aC);
 Variant no-dual (ss. II-I aC);
 escriptura ibrica sud-oriental;
 alfabet grecoibric;

Tot i que normalment la referncia genrica a un signari o escriptura ibrica se sol entendre referida al signari ibric nord-oriental, ats que s amb diferncia el ms usat (95%). Del signari ibric nord-oriental se n coneixen dues variants: la variant dual diferencia els sillabogrames oclusius dentals i velars sords dels sonors amb un tra afegit de forma que la forma simple representa la sonora i la forma complexa la sorda, mentre que la variant no-dual noms presenta les formes simples dels sillabogrames. 

El signari ibric nord-oriental i el sud-oriental estan d alguna forma emparentats, per no poden ser considerats meres variants d un mateix signari, ats que encara que el repertori de signes s similar el seu valor no coincideix en absolut en molts casos. Tant s aix, que mentre que el signari ibric nord-oriental est quasi completament desxifrat i presenta un quadre de valors estable, el signari ibric sud-oriental no es pot donar per desxifrat, ats que encara hi ha diferncies significatives entre els investigadors que han realitzat propostes concretes. A ms, cal assenyalar que el signari ibric sud-oriental s amb diferncia molt ms similar al signari tartessi, usat per representar una llengua desconeguda, que al signari ibric nord-oriental, que al seu torn s el model que est en l'origen de l'escriptura celtibrica, usada pels celtibers per representar la seva lengua. 

Mentre que l alfabet grecoibric s una adaptaci gaireb directa d un alfabet grec jnic a les particularitats de la llengua ibrica, el signari ibric nord-oriental i el sud-oriental presenten la caracterstica distintiva de les escriptures paleohispniques, ats que ambdues presenten alhora signes amb valor sillbic, per les oclusives, i signes amb valor alfabtic, per la resta de consonants i vocals. Des del punt de vista de la classificaci dels sistemes d'escriptura, no sn alfabets ni sillabaris, sin escriptures mixtes que s'identifiquen normalment com a semisillabaris. Sobre l origen de les escriptures paleohispniques no hi ha consens: per alguns investigadors el seu origen est directa i nicament lligat a l alfabet fenici,  mentre que per d altres en la seva creaci tamb hi hauria influt l alfabet grec.



 Bibliografia .
 Correa, Jos Antonio (2004): Los semisilabarios ibricos: algunas cuestiones, ELEA 4, pp. 75-98.
 Correa, Jos Antonio (1992): Representacin grfica de la oposicin de sonoridad en las oclusivas ibricas (semisilabario levantino), AION 14, pp. 253-292.
 Ferrer i Jan, Joan (2005): Novetats sobre el sistema dual de diferenciaci grfica de les oclusives sordes i sonores, Palaeohispanica 5, pp. 957-982. ;
 Gmez-Moreno, Manuel (1922): De Epigrafia ibrica: el plomo de Alcoy, Revista de filologa espaola 9, pp. 34-66.
 Hoz, Javier de (1987): La escritura greco-ibrica, Veleia 2-3, pp. 285-298.
 Hoz, Javier de (1985): El nuevo plomo inscrito de Castell y el problema de las oposiciones de sonoridad en ibrico, Symbolae Ludouico Mitxelena septuagenario oblatae, pp. 443-453.
 Maluquer de Motes, Joan (1968): Epigrafa prelatina de la pennsula ibrica, Barcelona.
 Quintanilla, Alberto (1993): Sobre la notacin en la escritura ibrica del modo de articulacin de las consonantes oclusivas, Studia Palaeohispanica et Indogermnica J. Untermann ab Amicis Hispanicis Oblata, pp. 239-250.
 Rodrguez Ramos, Jess (2004): Anlisis de epigrafa bera, Vitoria-Gasteiz.
 Rodrguez Ramos, Jess (2002): La escritura ibrica meridional, Zephyrus 55, pp. 231-245.
 Untermann, Jrgen : Monumenta Linguarum Hispanicarum, Wiesbaden. (1975): I Die Mnzlegenden. (1980): II Die iberischen Inschriften aus Sudfrankreicht. (1990): III Die iberischen Inschriften aus Spanien. (1997): IV Die tartessischen, keltiberischen und lusitanischen Inschriften.
 Velaza, Javier (2004): La escritura en la pennsula ibrica antigua, La escritura y el libro en la antigedad, Madrid, pp. 95-114.
 Velaza, Javier (1996): Epigrafa y lengua ibricas, Barcelona.



Enllaos externs.
 La escritura bera levantina - J. Rodrguez Ramos ;
 La escritura bera meridional - J. Rodrguez Ramos ;
 La escritura greco-ibrica - J. Rodrguez Ramos ;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="172619" title="Llista d'aranyes de classificaci incerta" nonfiltered="485" processed="485" dbindex="70484">

Hi ha set famlies d'aranyes que estan pendents de ser ubicades pels especialistes en una o diverses superfamlies (incertae sedis). Aquest grup de famlies d'aranyes araneomorfes tenen totes vuit ulls i sn les segents:
 Cmmids (Chummidae);
 Clubinids (Clubionidae);
 Criptotlids (Cryptothelidae);
 Cicloctnids (Cycloctenidae);
 Hlids (Halidae);
 Homalonquids (Homalonychidae);
 Mitrgids (Miturgidae);

 Vegeu tamb .
 Classificaci de les aranyes;
 Llista d'espcies de clubinids;
 Llista d'espcies de cicloctnids;
 Llista d'espcies de mitrgids;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="172620" title="Benvenuto Cellini" nonfiltered="486" processed="486" dbindex="70485">

Benvenuto Cellini (3 de novembre de 1500   13 de febrer de 1571) va ser un orfebre, pintor, escultor, soldat i msic itali del Renaixement. 

Biografia.
Benvenuto Cellini va nixer a Florncia, al si d'una famlia de terratinents de la Val d'Ambra durant tres generacions. Son pare, Giovanni Cellini, construa i tocava instruments musicals. Sa mare era Maria Lisabetta Granacci. Els seus pares van tenir el primer fill divuit anys desprs de casar-se, Benvenuto va ser el segon.

El pare volia que Benvenuto es dedicara a la contrucci d'instruments, i va intentar entrebancar la seua inclinaci envers el treball del metall. Als quinze anys, son pare va acceptar a desgrat que entrara com aprenent d'un orfebre, Antonio di Sandro, de sobrenom Marcone. Benvenuto, que ja havia cridat l'atenci en la seua ciutat natal, desprs d'una baralla amb altres joves i per escapolir-se del cstig va fugir durant sis mesos a Siena, on va treballar per a Fracastoro, altre orfebre. Des d'ac es va traslladar a Bolonya, on va esdevenir un bon intrpret de flauta i va fer progressos en l'art de l'orfebreria. Desprs de visitar Pisa i d'intentar dues vegades installar-se de nou a Florncia (on va ser visitat per l'escultor Torrigiano), se'n va anar a Roma, a l'edat de dinou anys.

Les primeres mostres del seu art a Roma van ser un cofre de plata, alguns canelobres de plata i un got per al bisbe de Salamanca, qui el va recomanar favorablement al Papa Climent VII. Posteriorment va realitzar una de les seues obres ms celebrades, el medall d'or de "Leda i el cigne"   amb el cap i el tors de Leda treballats en pedra   per encrrec del Gonfaloniere Gabbriello Cesarino, que actualment es troba a Viena. Tamb va tornar a la prctica de la msica, concretament a la flauta, i va formar part del grup de msics de la cort del Papa. En l'atac a Roma comandat per Conestable de Borb, ocorregut immediatament desprs, la seua valentia i diligncia van ser una prova clara de la seua lleialtat al pontfex. Si hom ha de creure el seu propi relat dels esdeveniments, ell mateix va ser qui va donar mort al Borb, i posteriorment tamb va acabar amb la vida de Filibert de Chlon, prncep d'Orange (tot i que se sap que Orange no va morir fins el setge de Florncia, l'any 1530).

Les seues gestes van facilitar la seua reconciliaci amb els magistrats de Florncia, i va poder tornar aviat a la seua ciutat natal. Ac es va dedicar principalment a l'elaboraci de medalles, les ms famoses de les quals (executades poc desprs del seu retorn) sn "Hrcules i el lle de Nemea", en or repouss, i "Atlas subjectant l'esfera", en or gravat. Aquesta darrera acabaria estant en possessi de Francesc I de Frana.

Des de Florncia va traslladar-se a la cort del duc de Mntua, i des d'ac de nou a Florncia i a Roma, on no noms va ocupar-se en l'execuci de joies, sin tamb en la fabricaci dels motlles per a medalles privades i per a la Ceca papal. A Roma, l'any 1529 va matar l'assass del seu germ; i immediatament va haver de fugir a Npols a amagar-se arran d'una baralla amb un notari, Ser Benedetto, a qui va ferir. Amb la influncia de diversos Cardenals va obtenir el perd; i amb l'ascensi al tron papal de Pau III, va tornar a gaudir d'una posici de favor, tot aix malgrat haver coms, ms per accident que per malcia, un altre recent homicidi d'un orfebre.

Una altra vegada, les intrigues de Pierluigi Farnese, fill natural de Pau III, van obligar-lo a fugir de Roma vers Florncia i Vencia, i una vegada ms va ser rehabilitat amb ms honors que abans. En tornar d'una visita a la cort de Francesc I, amb trenta-set anys d'edat, va ser empresonat amb l'acusaci (aparentment falsa) d'haver furtat durant la guerra les gemmes de la tiara pontifical. Va romandre un temps confinat al Castel Sant'Angelo, va fugir, va ser recapturat i tractat amb gran severitat, passant un temps amb la por contnua de ser portat a morir al patbul.

Finalment, per, va ser alliberat per intercessi de la muller de Pierluigi, i ms especialment per la del Cardenal d'Este de Ferrara, a qui va regalar una esplndida copa. Durant un temps va treballar en la cort de Francesc I a Fontainebleau i Pars; per com considerava que la duquessa d'tampes estava en contra d'ell, i davant les intrigues de les favorites del rei no es podia usar l'espasa, tal i com havia fet amb els seus enemics romans, desprs de cinc anys de treballs sumptuosos i laboriosos i de recurrents gelosies i violncies, va retirarse amb gran disgust a Florncia, l'any 1545. Ac va continuar produint obres d'art i implicant-se en exasperants baralles amb l'escultor, de difcil carcter, Baccio Bandinelli.

La primera disputa entre els dos havia ocorregut pocs anys abans, quan el Papa Climent VII va encarregar a Cellini encunyar les seues monedes. Ara, en un altercat referent al duc Cosimo, Bandinelli va estigmatitzar Benvenuto amb la greu acusaci de sodomia, escridassant-lo Sta cheto, soddomitaccio! (Calla!, sodomits!). En la seua autobiografia, Cellini conta que s'hi va defensar ms que negant l'acusaci, declarant-se indigne de practicar aquesta divina i reial diversi. Certament, el seu art, que exalta la el cos de l'home jove, s testimoni de la seua estima per aquesta bellesa. Some of Cellini's homoerotic classical references

Cellini va ser acusat quatre vegades de sodomia. En la seua autobiografia no esmenta ms que una d'elles:
A l'edat de 23 anys amb un noi anomenat Domenico di ser Giuliano da Ripa, acusaci que es va saldar amb una petita multat, potser per la seua joventut.
A Pars, un jove model i amant el va acusar d'usar-lo a "la manera italiana".  s l'nica acusaci que ell admet en la seua autobiografia, potser perqu l'enfrontament amb el seu acusador davant dels tribunals va acabar amb la desestimaci dels crrecs.
A Florncia, l'any 1548, va ser acusat per una dona anomenada Margherita, per haver-se pres certes llibertats amb el seu fill, Vincenzo. Potser va ser una baralla privada, una d'aquelles davant les quals Cellini utilitzava el recurs de la fugida, i que no va cridar massa l'atenci. ;
Finalment, l'any 1556, el seu aprenent Fernando, desprs de ser despatxat per una baralla, va acusar el seu patr de: (com es pot llegir en la denncia) Cinque anni ha tenuto per suo ragazzo Fernando di Giovanni di Montepulciano, giovanetto con el quale ha usato carnalmente moltissime volte col nefando vitio della soddomia, tenendolo in letto come sua moglie (Cinc anys ha tingut d'aprenent a Fernando di Giovanni di Montepulciano, un jove a qui ha usat carnalment moltssimes vegades amb el nefand vici de la sodomia, tenint-lo al llit com a muller.) Aquesta vegada, el cstig va ser dur: cinquanta escuts d'or de multa i quatre anys de pres, bescanviats per quatre anys d'arrest domiciliari grcies a la intercessi dels Medici.

Se sap que Cellini va tenir diverses amants femenines entre les seues models, tenint un fill illegtim amb una d'elles mentre vivia a Frana. Desprs d'un breu intent de carrera clerical l'any 1562, es va casar amb una serventa, amb la qual va tenir cinc infants, dels quals noms un fill i dues filles el van sobreviure.

Cal destacar que les seues referncies envers els seus models masculins (i possiblement amants) sn ms tendres i afectuoses que les dedicades a dones, incloent-hi la seua muller. En les seues escultures, la figura de l'home s sempre ms perfecta que la de la dona; per exemple, la seua Venus de Fontainebleau, tot i ser un treball notable, resulta poc convincent com a representaci d'un cos de dona realista.

Durant la guerra amb Siena, Cellini va ser allistat per a enfortir les defenses de la ciutat. Tot i haver estat tractat amb amb gasiveria pels seus patrons ducals, es va guanyar l'admiraci dels seus conciutadans per les magnfiques obres que va produir. Va morir a Florncia l'any 1571 i va ser soterrat amb gran pompa en l'esglsia de l'Annunziata. Durant la seua vida va mantenir a una germana viuda i les seues sis filles.

 Obres .


A banda de les obres d'orfebreria, Cellini va realitzar escultures de gran escala. La ms significativa d'aquestes s el treball en bronze "Perseu amb el cap de la Medusa", una obra encrrec del Duc Cosme I de Mdici, que actualment es troba a la Loggia dei Lanzi de Florncia. Perseu es una obra pletrica del foc del geni i de la grandesa d'una terrible bellesa, un dels monuments ms destacats i immarcescibles del Renaixement itali.  Cellini volia ultrapassar definitivament el David de Miquel ngel i Judit i Holofernes de Donatello. Amb aix, va aconseguir crear un dels punts culminants de l'escultura europea. El procs de creaci li va suposar grans dificultats i angoixes; i la conclusi i exhibici de l'obra va ser saludada amb entusiastes mostres d'admiraci provinents de tot Itlia. El relleu original del pedestal   Perseu i Andrmeda   es troba avui dia al Bargello, havent estat reemplaat per una cpia.

Cap al 1996, segles d'exposici als agents atmosfrics i a la poluci havien corrot i tacat l'esttua. Al desembre d'aquest any va ser retirada de la Loggia i traslladada a la Galeria dels Uffizi per a netejar-la i restaurar-la. Va ser un procs lent, que va durar anys, i l'esttua no va ser restituda al seu emplaament original fins al juny de 2000.

Entre les seues obres d'art, moltes d'elles desaparegudes, va realitzar un colossal Mart per a una font de Fontainebleau i els bronzes de l'entrada, monedes per a l'Estat Papal i per a Florncia, un Jpiter de mida natural en plata i un bust de bronze de Bindo Altoviti. Les obres d'art decoratiu sn d'estil marcadament ornamentat.

A ms de l'esttua de Perseu i els medallons ads esmentats, entre les obres d'art que existeixen avui dia cal destacar un medall del Papa Climent VII en commemoraci de la pau entre els prnceps cristians, l'any 1530, amb un bust del papa en el revers i una figura de la Pau calant foc a una pila d'armes davant de Janus, signat amb el nom de l'artista; una medalla de Francesc I de Frana amb el seu retrat, tamb signada; una medalla del Cardenal Pietro Bembo; i el celebrat saler en or, esmalt i vori (conegut com la Saliera) fet per a Francesc I i actualment a Viena. Aquest objecte, d'un valor estimat d'entre 35 i 50 milions d'euros (l'any 2006), va ser robat del Kunsthistorisches Museum l'11 de maig de 2003. Aquesta intrincada escultura de noms 16 centmetres d'alada est elaborada amb sorprenents i rics detalls que palesen una elevadssima capacitat tcnica. Les principals figures sn un du de la mar i el cos d'una dona, ambds nus i amb les seues cames entrellaades - una representaci simblica del planeta terra. El lladre van escalar una bastida i va trencar una finestra per a penetrar al museu. Les alarmes es van activar, per van ser ignorades com a falses, aix que el robatori no va ser descobert fins a les 8:20h del mat. El 21 de gener de 2006, la Saliera va ser recuperada per la policia austraca.

Una de les ms importants obres dels darrers anys de la carrera de Cellini fou un Crist en la creu de mida natural en vori.  Tot i que originalment estava pensat per a la seua tomba, va ser venut a la famlia Medici, que el va donar a Felip II d'Espanya.  Avui dia, el crucifix pot contemplar-se en el rere-cor de la Baslica del Monestir del Escorial, on s'ha exhibit tradicionalment amb certes alteracions: l'afegit d'una corona d'espines i d'un taparrabos.  

Cellini, mentre va estar empleat en la Ceca Papal a Roma durant el papat de Climent  VII i posteriorment amb Pau III, va executar els motlles de diverses monedes i medalles, alguns dels quals encara es conserven en aquesta extinta Ceca. Tamb va estar al servei d'Alessandro de Medici, primer duc de Florncia, per a qui va realitzar, l'any 1535, una pea de quaranta "soldi" amb el bust del duc en una cara i les figures dels Sants Cosme i Dami en l'altra. Alguns autors, a ms, han atribut a Cellini diversos relleus: "Jpiter abatent els gegants", "Lluita entre Perseu i Fineu", un Gos, etc.

Entre les obres importants desaparegudes cal esmentar l'inacabat Calze que havia de ser per a Climent VII; una coberta d'or per a un llibre de pregries com a regal del Papa Pau III a Carles V   ambues descrites abundantment en la seua autobiografia; grans esttues de plata de Jpiter, Vulc i Mart, realitzades per a Francesc I durant la seua estada a Pars; un bust de Juli Csar; i una copa de plata per al cardenal de Ferrara. La magnfica agulla o bot feta per Cellini per a la capa de Climent VII, la competici per la qual es descriu ben grficament en la seua autobiografia, sembla que va ser sacrificada pel Papa Pius VI, amb molts altres valuosos objectes d'orfebreria, per a pagar els 30.000.000 de francs demanats per Napole a la conclusi de la campaya contra els Estats Pontificis l'any 1797. D'acord amb les disposicions del tractat, el Papa podia pagar fins a un ter de la suma en vaixella i joies. Afortunadament, a la sala d'art pictric del  British Museum hi ha tres aquarelles d'aquesta esplndida agulla, realitzades per F. Bertoli, que van ser encarregades per un angls anomenat Talman en la primera meitat del Segle XVIII. L'anvers i el revers, aix com les vores, estan representades a mida natural, incloent-hi els detalls de les gemmes que hi contenia, amb un diamant que es considerava el segon ms gran del mn.

 Cellini en la literatura .
No menys caracterstiques d'aquest indomable i esplndidament dotat artista son les seues memries autobiogrfiques que va comenar a escriure a Florncia al voltant de 1558   un producte de la seua increble energia, resoluci i esperit rebel, que descriu una de les ms singulars carreres en els annals de les belles arts. Els seus amors i odis, les seues passions i plaers, el seu gus per tot all sumptus i exquisit en l'art, la seua auto-admiraci i auto-afirmaci, mesclades amb extravagncies impossibles de creure, per tamb difcils de ser considerades falsetats conscients, fan d'aquesta obra un dels llibres ms singulars i fascinants mai escrits.

Cellini no noms descriu les estranyes i variades aventures que va protagonitzar i que breument s'han exposat ads, sin el seu pensament a propsit d'aquestes. Per exemple, la seua sincera complacncia davant d'un perfecte homicidi que va cometre a Pars:
Quan certes decisions dels tribunals em van ser trameses per aquells advocats, i com que jo percebia que la meua causa havia estat perduda injustament, vaig haver de recrrer en la meua defensa a una gran daga que possea; perqu durant molt de temps m'havia agradat colleccionar bones armes.  El primer home que vaig atacar era un demandant que m'havia acusat; i una tarda el vaig ferir en les cames i en els braos tan severament, per amb molta cura de no matar-lo, que el vaig deixar desprovist de l's d'ambdues extremitats.  Llavors vaig buscar l'altre demandant que havia posat la denncia en companyia del primer, i actuant de la mateixa manera el vaig matar.

Hi ha parts de la narraci que sn evidents invencions, com la legi de dimonis que va invocar al Colosseu en companyia d'un mag, desprs que una de les seues innombrables amants haguera estat separada d'ell amb arts mgiques per la mare d'ella; el meravells halo de llum que envoltava el seu cap a l'alba i al capvespre desprs del seu empresonament a Roma i les seues visions sobrenaturals i l'anglica protecci durant aquest episodi advers; aix com que va ser enverinat en dues ocasions. Si no t mesura en insultar certes persones, tampoc mostra lmits lloant altres.

L'autobiografia es considera un clssic, i generalment s vista com una de les autobiografies ms vigoroses i sense dubte com la ms important d'un personatge del Renaixement. Cellini tamb va escriure tractats d'orfebreria, escultura i dibuix.

La vida de Cellini tamb va inspirar el novellista francs Alexandre Dumas (pare). Dumas, autor de nombroses novelles histriques va escriure Ascanio, basada en la vida de Cellini. Transcorre en els anys de l'estada de Cellini a Frana, treballant per a Francesc I i se centra en la vida d'Ascanio, un aprenent de Cellini. Dumas, mestre en la construcci de complicats i efectius arguments, introdueix en aquest cas una histria amb Cellini, la duquessa d'tampes i altres membres de la cort. Cellini s retratat com un home apassionat i complicat, turmentat per les dificultats d'una vida sota el "patronatge" d'una cort falsa i, en certa manera, cnica.

A ms de l'pera d'Hector Berlioz, Cellini tamb va inspirar un musical de Broadway, The Firebrand of Florence, amb llibret d'Ira Gershwin i msica de Kurt Weill, amb Lotte Lenya (muller de Weill) com una de les conquestes de l'escultor. L'obra, per, no va resultar un xit, estant sobre l'escenari noms un ms, tot i que algunes de les seues canons s'han seguit interpretant allades. Va ser l'ltima gran collaboraci entre Weill i Gershwin, l'obra conjunta ms coneguda dels quals s Lady in the Dark (1941).


 Referncies .

 Lpez Gajate, Juan. El Cristo Blanco de Cellini.  San Lorenzo del Escorial: Escurialenses, 1995.
 Pope-Hennessy, John Wyndham.  Cellini. New York: Abbeville Press, 1985.
 Parker, Derek: Cellini.   London, Sutton, 2004.

Enllaos externs.

Fotografies;


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="172622" title="Mancomunitat de la Bonaigua" nonfiltered="487" processed="487" dbindex="70486">
La Mancomunitat de la Bonaigua s una mancomunitat de municipis de l'Alacant, l'Alcoi i la Marina Baixa (Pas Valenci). Aglomera 5 municipis i 3.218 habitants, en una extensi de 235,80 km. Actualment (2007) la mancomunitat s presidida per M Pilar Sol Corts, del Partit Popular i regidora de l'ajuntament d'Aiges.

Les seues competncies sn:
 Agncia de Desenvolupament Local;
 Serveis socials;

Els pobles que formen la mancomunitat sn:
 Aiges;
 Relleu;
 Sella;
 Tibi;
 La Torre de les Maanes;

Enllaos externs.
 Portal de la Direcci General d'Administraci Local de la Generalitat;
 Web oficial de la Mancomunitat;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="172623" title="Llista d'espcies de cicloctnids" nonfiltered="488" processed="488" dbindex="70487">
Aquesta s la llista d'espcies de cicloctnids, una famlia d'aranyes araneomorfes agrupada en una superfamlia incertae sedis. Cont la informaci recollida fins el 17 de setembre de 2000 i hi ha citats 5 gneres i 36 espcies; d'elles, 17 pertanyen al gnere Cycloctenus i 12 a Toxopsiella. La seva distribuci s redueix fonamentalment a la zona d'Austrlia i Nova Zelanda.


 Anaua . 
Forster, 1970
 Anaua unica Forster, 1970 (Nova Zelanda);

 Cycloctenus .
L. Koch, 1878
 Cycloctenus abyssinus Urquhart, 1889 (Nova Galles del Sud);
 Cycloctenus agilis Forster, 1979 (Nova Zelanda);
 Cycloctenus centralis Forster, 1979 (Nova Zelanda);
 Cycloctenus cryptophilus Hickman, 1981 (Tasmnia);
 Cycloctenus duplex Forster, 1979 (Nova Zelanda);
 Cycloctenus fiordensis Forster, 1979 (Nova Zelanda);
 Cycloctenus flaviceps L. Koch, 1878 (Austrlia);
 Cycloctenus flavus Hickman, 1981 (Tasmnia);
 Cycloctenus fugax Goyen, 1889 (Nova Zelanda);
 Cycloctenus infrequens Hickman, 1981 (Tasmnia);
 Cycloctenus lepidus Urquhart, 1889 (Nova Zelanda);
 Cycloctenus montivagus Hickman, 1981 (Tasmnia);
 Cycloctenus nelsonensis Forster, 1979 (Nova Zelanda);
 Cycloctenus paturau Forster, 1979 (Nova Zelanda);
 Cycloctenus pulcher Urquhart, 1890 (Nova Zelanda);
 Cycloctenus robustus (L. Koch, 1878) (Nova Galles del Sud);
 Cycloctenus Oestlandicus Forster, 1964 (Nova Zelanda);

 Galliena . 
Simon, 1898
 Galliena montigena Simon, 1898 (Java);

 Plectophanes . 
Bryant, 1935
 Plectophanes altus Forster, 1964 (Nova Zelanda);
 Plectophanes archeyi Forster, 1964 (Nova Zelanda);
 Plectophanes frontalis Bryant, 1935 (Nova Zelanda);
 Plectophanes hollowayae Forster, 1964 (Nova Zelanda);
 Plectophanes pilgrimi Forster, 1964 (Nova Zelanda);

 Toxopsiella . 
Forster, 1964
 Toxopsiella alpina Forster, 1964 (Nova Zelanda);
 Toxopsiella australis Forster, 1964 (Nova Zelanda);
 Toxopsiella centralis Forster, 1964 (Nova Zelanda);
 Toxopsiella dugdalei Forster, 1964 (Nova Zelanda);
 Toxopsiella horningi Forster, 1979 (Nova Zelanda);
 Toxopsiella lawrencei Forster, 1964 (Nova Zelanda);
 Toxopsiella medialis Forster, 1964 (Nova Zelanda);
 Toxopsiella minuta Forster, 1964 (Nova Zelanda);
 Toxopsiella nelsonensis Forster, 1979 (Nova Zelanda);
 Toxopsiella orientalis Forster, 1964 (Nova Zelanda);
 Toxopsiella parrotti Forster, 1964 (Nova Zelanda);
 Toxopsiella perplexa Forster, 1964 (Nova Zelanda);

 Referncies .
 The World Spider Catalog, V7.5;

 Vegeu tamb .
 Cicloctnid;
 Classificaci de les aranyes;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="172626" title="Mancomunitat Camp de Tria" nonfiltered="489" processed="489" dbindex="70488">
La Mancomunitat Camp de Tria s una mancomunitat de municipis de la comarca del mateix nom. Aglomera 13 municipis i 84.899 habitants, en una extensi de 765,60 km. Actualment (2007) la mancomunitat s presidida per Manuel Izquierdo Igual, del Partit Popular i regidor de l'ajuntament de Llria.

Les seues competncies sn:
 Aiges potables;
 Cultura;
 Escorxador;
 Extinci d'incendis;
 Sanitat;
 Serveis socials;
 Turisme;

Els pobles que formen la mancomunitat sn:
 Benaguasil;
 Benisan;
 Btera;
 Casinos;
 Gtova;
 L'Eliana;
 Llria;
 Marines;
 Olocau;
 La Pobla de Vallbona;
 Riba-roja de Tria;
 Vilamarxant;
 Xestalgar;

Enllaos externs.
Portal de la Direcci General d'Administraci Local de la Generalitat




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="172627" title="La naci dels mallorquins" nonfiltered="490" processed="490" dbindex="70489">
La naci dels mallorquins (Moll, 1990) s un llibre d'assaig i memries escrit per Josep Meli Perics. Havia estat publicat anteriorment amb el ttol Els mallorquins. s el vint-i-set volum de la Biblioteca Bsica de Mallorca.

Enllaos externs.
Fitxa del llibre a l'Editorial Moll;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="172630" title="Maria Rovira" nonfiltered="491" processed="491" dbindex="70490">
Maria Rovira ( Matar, Maresme 1963 ) s una ballarina i coregrafa catalana.

Biografia.
Va nixer el 1963 a la ciutat de Matar, poblaci situada a la comarca del Maresme. Va estudiar dansa a l'Institut del Teatre de Barcelona, ampliant posteriorment els seus estudis al Centre Internacional de la Dansa de Pars, a l'escola de Merce Cunningham de Nova York i al Conservatori Superior de dansa de Madrid.

L'any 1998 fou guardonada amb el Premi Nacional de Dansa concedit per la Generalitat de Catalunya.

Companyia Trnsit.
L'any 1986 fund la Companyia Trnsit, amb seu a Matar, amb la qual ha desenvolupat tota la seva carrera de coregrafa i de la qual n's la seva directora. Entre les seves coreografies realitzades destaquen Transtorn (1989), Entre Asesinos (1990), El Pols de l'ngel (1992), Bienvenidas (1993), Arriba y Abajo (1994), El Punt de la Memria (1995), Rugged Lines (1997), No mans Land (1998), Trans 20 (2005) o El Salto de Nijinsky (2007). 

Enllaos externs.
  Entrevista amb Maria Rovira a www.danza.es;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="172631" title="Llista d'espcies de fixeldids" nonfiltered="492" processed="492" dbindex="70491">
Aquesta s la llista d'espcies de fixeldids, una famlia d'aranyes araneomorfes. Cont la informaci recollida fins el 28 d'octubre de 2006 i hi ha citats 12 gneres i 54 espcies, per la majoria formen part del gnere Phyxelida amb 19 espcies. La seva distribuci s redueix a una gran zona de l'frica Sud-oriental, l'sia Menor, Madagascar, i el gnere Vytfutia que t una espcie a Borneo i una altra a Sumatra.


 Gneres i espcies .
 Ambohima . 
Griswold, 1990
 Ambohima pauliani Griswold, 1990 (Madagascar);
 Ambohima sublima Griswold, 1990 (Madagascar);

 Kulalania .
Griswold, 1990
 Kulalania antiqua Griswold, 1990 (Kenya);

 Lamaika . 
Griswold, 1990
 Lamaika distincta Griswold, 1990 (Sud-frica);

 Malaika . 
Lehtinen, 1967
 Malaika delicatula Griswold, 1990 (Sud-frica);
 Malaika longipes (Purcell, 1904) (Sud-frica);

 Matundua . 
Lehtinen, 1967
 Matundua silvatica (Purcell, 1904) (Sud-frica);

 Namaquarachne . 
Griswold, 1990
 Namaquarachne angulata Griswold, 1990 (Sud-frica);
 Namaquarachne hottentotta (Pocock, 1900) (Sud-frica);
 Namaquarachne khoikhoiana Griswold, 1990 (Sud-frica);
 Namaquarachne thaumatula Griswold, 1990 (Sud-frica);
 Namaquarachne tropata Griswold, 1990 (Sud-frica);

 Phyxelida . 
Simon, 1894
 Phyxelida abyssinica Griswold, 1990 (Etipia);
 Phyxelida anatolica Griswold, 1990 (Xipre, Turquia);
 Phyxelida apwania Griswold, 1990 (Kenya, Tanznia);
 Phyxelida bifoveata (Strand, 1913) (frica Oriental);
 Phyxelida carcharata Griswold, 1990 (Kenya);
 Phyxelida crassibursa Griswold, 1990 (Kenya);
 Phyxelida eurygyna Griswold, 1990 (Malawi);
 Phyxelida fanivelona Griswold, 1990 (Madagascar);
 Phyxelida irwini Griswold, 1990 (Kenya);
 Phyxelida jabalina Griswold, 1990 (Tanznia);
 Phyxelida kipia Griswold, 1990 (Tanznia);
 Phyxelida makapanensis Simon, 1894 (Sud-frica);
 Phyxelida malagasyana Griswold, 1990 (Madagascar);
 Phyxelida mirabilis (L. Koch, 1875) (Etipia);
 Phyxelida nebulosa (Tullgren, 1910) (Tanznia);
 Phyxelida pingoana Griswold, 1990 (Kenya);
 Phyxelida sindanoa Griswold, 1990 (Kenya);
 Phyxelida tanganensis (Simon & Fage, 1922) (Tanznia);
 Phyxelida umlima Griswold, 1990 (Tanznia);

 Pongolania . 
Griswold, 1990
 Pongolania chrysionaria Griswold, 1990 (Sud-frica);
 Pongolania pongola Griswold, 1990 (Sud-frica);

 Themacrys . 
Simon, 1906
 Themacrys cavernicola (Lawrence, 1939) (Sud-frica);
 Themacrys irrorata Simon, 1906 (Sud-frica);
 Themacrys monticola (Lawrence, 1939) (Sud-frica);
 Themacrys silvicola (Lawrence, 1938) (Sud-frica);
 Themacrys ukhahlamba Griswold, 1990 (Sud-frica);

 Vidole . 
Lehtinen, 1967
 Vidole capensis (Pocock, 1900) (Sud-frica);
 Vidole helicigyna Griswold, 1990 (Sud-frica);
 Vidole lyra Griswold, 1990 (Sud-frica);
 Vidole schreineri (Purcell, 1904) (Sud-frica);
 Vidole sothoana Griswold, 1990 (Lesotho, Sud-frica);

 Vytfutia . 
Deeleman-Reinhold, 1986
 Vytfutia bedel Deeleman-Reinhold, 1986 (Sumatra);
 Vytfutia pallens Deeleman-Reinhold, 1989 (Borneo);

 Xevioso . 
Lehtinen, 1967
 Xevioso amica Griswold, 1990 (Sud-frica);
 Xevioso aululata Griswold, 1990 (Sud-frica);
 Xevioso colobata Griswold, 1990 (Sud-frica);
 Xevioso jocquei Griswold, 1990 (Malawi);
 Xevioso kulufa Griswold, 1990 (Sud-frica);
 Xevioso lichmadina Griswold, 1990 (Sud-frica);
 Xevioso orthomeles Griswold, 1990 (Zimbabwe, Swaziland, Sud-frica);
 Xevioso tuberculata (Lawrence, 1939) (Sud-frica);
 Xevioso zuluana (Lawrence, 1939) (Sud-frica);

 Referncies .
 The World Spider Catalog, V7.5;

 Vegeu tamb .
 Titanecodeu;
 Classificaci de les aranyes;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="172633" title="Temporada 1974-1975 del RCD Espanyol" nonfiltered="493" processed="493" dbindex="70492">
Reial Club Deportiu Espanyol - Temporada 1974-1975.





Porters
 Joan Josep Bertomeu;
 Antoni Blanch;
 Jos Luis Borja;

Defenses
 Jos Antnio Ramos;
 Pedro De Felipe;
 Luis Csar Ortiz Aquino;
 Francisco Marfil;
 Miguel ngel Ochoa;
 Rafael Granero;


Migcampistes
 Fernando Molinos;
 Daniel Solsona;
 Jos Fernando Ferrer Selma;
 Jess Glara;
 Jos Luis Romero;


Davanters
 Manuel de la Cuesta;
 Juan Mara Amiano;
 Rafael Maran;
 Jos Mara Garca Lavilla;
 Sanny Aslund;
 Enric Gonzalo;


Entrenador: Jos Emilio Santamara;
2on entrenador: ;
Preparador fsic: ;

President: Manuel Mler Urchaga



Lliga: classificat;


Mxim golejador: 

Copa del rei: ;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="172634" title="L'Ametlla de Merola" nonfiltered="494" processed="494" dbindex="70493">


L'Ametlla de Merola s un nucli d'uns 300 habitants situat a la vora del Llobregat, a la vessant meridional de la comarca del Bergued al terme municipal de Puig-reig. 

 Histria .
L'origen de l'Ametlla es remunta a l'any 1832 , al mol d'en Josep Comas i Ametlla, amb una petita fbrica de mquines de cardar. Aquella incipient activitat econmica coincideix en l'poca que el txtil arrencava a Catalunya. En Josep Comas i Ametlla, ms conegut com a Josep Ametlla era fora conegut a la rodalia com a propietari del Mas Ametlla de Caserres que, juntament amb la pertinena del mol al terme parroquial de Merola, don nom a la colnia. 
L'any 1854 en Josep Comas i Ametlla ven el mol a un empresari de Balsareny, en Francesc Sunyer i Enric. La mort d'aquest abans d'enllestir el projecte fu que en Pere Cruells, el seu marmessor, acabs construint una fbrica de filar i teixir.

Per no fou fins l'any 1864, quan en Mateu Serra i Tauran, compr els terrenys i la fbrica a en Pere Cruells. Inici l'ampliaci de la mateixa i la construcci del Carrer Vell, sent l'any 1870 quan la fbrica comena a funcionar, i quan, davant els esdeveniments econmics i socials d'Europa comena a fer-se realitat el futur d'aquell lloc: La Colnia.

L'any 1873, la fbrica es va completar. Es va construir el canal i el Carrer Vell. En aquells moments hi ha 90 pisos i la "Casa de les Noies" amb cabuda per a 150 persones, menjador, cuina i dormitoris. A la Colnia hi treballen 500 persones. Es construeix l'esglsia entre el 1875-1882, els nens tenen un mestre, i aix l'amo va convertint el que era una zona verge en un poble com a tal, dotat de serveis (botiga, teatre, caf...) fins als nostres des. Tota la colnia s'anir construint paulatinament a partir de l'any 1880, sent el carrer Montserrat l'ultim a fer-se l'any 1928.

 Actualitat .
Al llarg d'aquests anys, la fbrica ha anat fomentant tot un seguit d'activitats culturals a la colnia que han fet que l'Ametlla de Merola hagi aconseguit un tret diferencial respecte a altres. Aquestes activitats culturals s'han mantingut desprs del tancament de fbrica l'any 1999.
Grcies a la creaci d'aquelles primeres associacions de tipus religis, les de "Sant Lluis", "Sant Josep" i les "Filles de Maria", la creaci l'any 1883-1886 d'una petita orquestra formada per treballadors, les representacions nadalenques dels Pastorets, han impregnat a la gent de l'Ametlla un tarann i un neguit social i cultural que fa de la Colnia una mostra de la perpetuaci de les tradicions ms arrelades.

 Pastorets .
La representaci dels pastorets quasi va nixer al mateix temps que la colnia i han complert una vida que ja supera els cent anys. La permanncia de tots dos desprs de tants anys de vida lligats als esforos de la gent, ha fet que avui en dia encara en siguin una realitat palpable i que s identifica amb un poble amb ganes de ser-ho. 
Els Pastorets de l'Ametlla de Merola han rebut el Premi Creu de Sant Jordi  l'any 2007.

Histria.
1878 - Primeres representacions que es duien a terme durant la celebraci de la Missa del Gall on un conjunt de persones vestides de pastors baixaven del cor i anaven a adorar el nen Jess fent una cerimnia organitzada per les Germanes Dominiques.
1880 - La cerimnia duta a terme dins l esglsia es prohib i es trasllad al teatre vell (actual biblioteca i llar d avis) on ja es feren uns pastorets ntegres, els de  El Bato i el Borrego . Es feren fins al 1902 i en tenien cura el capell i les Germanes Dominiques.
1902 - S estrena el teatre nou ubicat al mateix lloc on tenim el teatre actual i s aprofita tamb per estrenar nous pastorets amb  El naixament del Salvador o la redempci de l esclau  i  La venjana de Jess  que s anaren alternant fins a l any 1912.
1912 - S estrena  La Rosa de Jeric , l obra que dna ms ress i prestigi dels pastorets que s havien anat fent a l Ametlla. Aquests es van fer fins l any 1939 i s anaren alternant amb d altres obres com  L estel de Natzaret ,  La venjana de Jess  i  Jess infant .

1936-38 -	Durant tots aquests anys no es feren pastorets a causa de la guerra civil ja que es varen prohibir totes les manifestacions de carcter religis.
1939 - Es posa de nou en escena  La Rosa de Jeric  i, tot i la normativa del nou govern, les representacions sn en catal. Continua fent-se molts anys alternant-la amb  La venjana de Jess  fins a arribar a l any 1949.
1949 - Es reforma el teatre dotant-lo de nous mitjans tcnics i modificant-ne la seva estructura perqu el pati de butaques passs a un aforament de 600 persones i l escenari fos ms gran per adequar-se tant als actors com a l escenografia. L obra representada encara era  La Rosa de Jeric  per una srie de canvis (incorporaci de dones i nous quadres) i la renovaci de la lletra per part d en Francesc d Asss Picas i la msica per part d en Josep Conangla (fills de l Ametlla), van fer que l obra passs a anunciar-se com  Els pastorets de l Ametlla de Merola .

1954 - Per tots aquests canvis i l evoluci cap a una obra ms entenedora barrejant-hi alguns elements de l obra  La Rosa de Jeric  , naixer finalment  La flor de Nadal , i d aleshores en sn els nics que s han representat. Tots aquests factors han portat tamb a anomenar l obra com  Els pastorets de l Ametlla de Merola  ja que tant l autor de la lletra com el de la msica, F. A. Picas i J. Conangla, sn fills de l Ametlla i van dotar a l obra una personalitat caracterstica, aprofitant tamb tot el passat teatral histric que s havia anat portant a terme fins llavors. Tamb s ha de dir que els diferents directors que han anat passant al llarg del temps dels pastorets han sigut de l Ametlla i tots ells han ajudat a evolucionar, perfeccionar i adaptar l obra al temps que vivim igual que totes aquelles millores tcniques que s han realitzat com l arranjament de la msica per part d en Carles Cases al 1992 i altres millores escenogrfiques.

Tradicions.
Pasqua i Caramelles.
La celebraci de la Pasqua sense les Caramelles s poc usual a l Ametlla de Merola ja que s una de les manifestacions ms tradicionals i es pot dir que, ms o menys b i amb ms o menys participaci, no han faltat mai en aquesta diada.
Consta que, pels anys 1880-85, existia una forta rivalitat entre el grup de les caramelles i el cor parroquial que acabaren per fusionar-se en una de sola per realitzar el recorregut pels carrers de l Ametlla, la majoria de vegades han seguit la lletra i msica d en Josep Conangla.

Fira de Sant Jordi.
Aquesta festa comena a celebrar-se pels volts de l any 65 i fou iniciativa de l Agrupament Escolta, que escolliren el diumenge ms proper al del 23 d abril. Actualment se n fa crrec l Associaci Cultural Esplai.

La jornada s inicia el dissabte al vespre amb la representaci d una obra de teatre o la realitzaci d una conferncia i acaba el diumenge on durant tot el mat, desprs de la xocolatada, hi ha la venda de llibres i les parades de les diferents entitats. A la tarda hi ha la popular ouada.

Festa de l'arbre.
Es celebra a l'arribada de la Primavera. S'efectuen diferents activitats per la mainada relacionades amb el medi ambient i es fa una plantada d'arbres. Igualment es fa entrega als menuts d'un nou arbre perqu en tinguin cura durant tot l'any i el puguin plantar l'any segent. La festa finalitza amb una arrossada popular a la Plaa del Teatre.

Arribada dels Reis.

La Festa Major.
Cascabells.
Els balls de cascavells sn manifestacions folklriques de la Catalunya Interior. Reben el nom del camal (cal ple de cascavells o picarols) que porten els dansaires a les cames i que fan un so caracterstic en les voltes i en els salts. Els balladors sn nicament homes tot i que altres indrets tamb ballen les dones. L actual ball de cascavells de l Ametlla de Merola prov de l antic nucli de Merola i sembla que es va introduir a l Ametlla sobre l any 1902. El primer que el va ensenyar fou un tal Cucharrera, motejat  El pequeo de la Granota . Documentalment, el ball es troba descrit en un article de Pere Feliu publicat l any 1905 en un butllet del Centre Excursionista de Catalunya. Tamb es troba citat en el  Costumari Catal  de Joan Amades. S ha mantingut fins ara sense variacions ni en la msica ni en la coreografia. El ball consta de cinc parts:

 1a Part: Els balladors segueixen la msica en filera i rodona i a l ltim comps el que porta la bandera dna una volta sobre si mateix; es repeteix la tornada i la meitat dels balladors (alternativament a l abanderat) donen una volta sobre si mateixos sense parar de caminar; finalment, a l ltim comps, sn tots els balladors els que giren sobre si mateixos.

 2a Part: Dansen els balladors en pas de polca i a partir del comps 9 ballen de dos en dos i cara per cara; es repeteix dues vegades ms fins a arribar a l ltim comps en qu fan una nota seca.

 3a Part: Desprs de ballar en filera, els balladors es posen de quatre en quatre en forma de creu donant-se les mans i voltant; es torna a ballar en filera i es repeteix el procs dues vegades ms.

 4a Part: Ballen en filera i rodona a temps de polca i a partir del comps 9 es posen a ballar de dos en dos i davant per davant; es torna a ballar en filera i rodona i es repeteix tres vegades ms fins a arribar a l ltim comps en qu fan una nota seca.

 5a Part: Ballen agafats de les mans i en rodona i a una nota determinada posen el peu dret al mig; es fa el mateix per posant el peu esquerre i a la tercera vegada fan tots un cop sec donant per finalitzat el ball.

El Ball de Nans.
Sembla molt probable que els seus orgens es remuntin a la celebraci de la Patum a l Ametlla de Merola que es va fer durant uns anys en el segle passat a semblana i imitaci a la que es feia a Berga per la presncia d una famlia de Berga a la colnia. Uns anys ms tard es deix de fer, per d ella encara se n conserven els quatre nans.
Documentalment, els quatre nans es troben ressenyats en un article signat per Mn. G. Vila a la revisa  La Veu de Montserrat , de l any 1899. Cal dir que a l any 1928, la msica del ball fou arranjada per a cobla pel mestre Josep Conangla juntament amb la dels cascavells.
Els nans han rebut popularment els noms de rei (buf), la reina (trobador), el barber i el torero, per la seva vestimenta i figures corresponen a quatre peres: Il Rigoletto , El Trobador , Don Juan  i  El Barbero de Sevilla . Els vestits es renovaren l any 1988, conservant totes les caracterstiques dels originals.
La seva dansa es compon de tres parts:

 1a Part: Dansa americana que es repeteix dues vegades, els nans ballen de dos en dos i a la segona vegada giren i canvien de parella.

 2a Part: Representa el ballet de Du, d arrel berguedana i se subdivideix en dues parts, la primera es balla agafats de les mans per parelles i voltant i la segona es posen cara a cara i amb els braos enlaire toquen les castanyoles i fan vuit salts canviant de peu cada quatre; es repeteix una altra vegada.

 3a Part: Corranda amb vuit punts a la dreta i vuit a l esquerra; la dansa s acaba amb un cop fort de msica i els nans fan una salutaci tots quatre alhora amb el cap cap a dintre.
El Teatre.
El teatre a l Ametlla de Merola
El 1880 prohibiren fer els pastores a l'esglsia i ho van celebrar al teatre vell (actual biblioteca i llar d avis).
Al 1902 es va construir el teatre nou, al emplaament actual.
A ms a ms de la representaci dels Pastorets, per aquest teatre han passat durant tots aquest anys un gran nmero d'obres. Aquest s el recull d'algunes de les obres escenificades per l Agrupaci Teatral Esplai, a partir dels programes conservats al fons Ramon Cabra i l arxiu de la Colnia:


 1927	Fosca eterna	Manel Gomis;

El calvari de la vida	Ramon Vinyas

La cua del diable	Pau Ross
	
(Aquest any hi ha documentada una visita de Llus Millet, fundador de l Orfe Catal, el qual va pronunciar una conferncia el 26 de juny de 1927)

 1934 i 1935 La nit de la Pasqua	mossn  Francesc Gay / Josep Conangla;

Durant la guerra no hi ha constncia de cap representaci teatral

 1946	Del municipi al mar	Francisco P. Rads / Miguel Ferrer;

 1952	Marianela	B. Prez Galds / lvarez Quintero;

 1953	Error de perspectiva	Pere Mialet;

	La fontana de l amor	Cecili de Montserrat

 1954	Amor Triomfant	Francesc d A. Picas / Josep Conangla;

	D. Gonzalo o L orgull del gec	Albert Llanas

 1970	Com s enreda la troca d'Emili Graells;

1971	Deixa m la dona, Cisquet d'Artur Casinos;

 1972	Un pags de Barcelona de Ventura Porta i Ross;

 1973	Un embolic de Famlia de Francesc Puntos Charles;

 1974	La nvia portava cua de Llus Coquard;

 1980	De ms verdes en maduren d'Assumpta Gonzlez;

 1981	Arribar a les set... mort! d'Assumpta Gonzlez;

 1982 	Quina vista tens, Quimet! de Llus Coquard;

 1983	La Pepeta no s morta d'Assumpta Gonzlez;

 1984	En Pau vol viure en pau de Francesc Lorenzo i Gcia;

 1985	La mare... quina nit! d'Assumpta Gonzlez;

 1986	El nen dels Parker        	A. Hart i M. Bradell;

 1987	Necessito una infermera d'Assumpta Gonzlez;

 1988 	Especialitat en homes;

 1989	Dorm: t'ho mano!! de Georges Feydeau;

 1990	Blanca: vdua d'un viu de Nicasi Camps i Pins;

 1991 	Adri, un torero catal d'Assumpta Gonzlez;

 1992 	Els porucs	Mr. Moncriff. (Ramon Franqueza);

 1993  	La primera vegada de Henri Keroul - Albert Barre;

 1994 	Els bandolers de Cantallops  de Francesc d'A. Picas / Josep Conangla;

 1995	Un marit per a la meva dona de Nicasi Camps i Pins;

 1996	Aqu no paga ni Du de Dario Fo;

 1997	Catalans a la romana d'Ivan de Girs;

 1998	El rastre de la guineu de Ventura Porta i Ross;

 1999	Annus horrbilis de Francesc Lucchetti;

 2000	La iaia treu fum	de Rafael Mendizbal;

 2001	Vaga a l'aeroport de Marc Camoletti;

 2002	Comdia negra de Peter Schaffer (Mireia Mora);

 El cross.

El Cross de L'Ametlla de Merola va nixer el setembre del 1989 com a relleu d'una rudimentria triatl que en anys anteriors havia estat la prova esportiva popular de la Festa Major.

Per potenciar l'esport de base s'organitza des de la primera edici una prova infantil de cinc quilmetres i, des de l'edici del 2002, una de 1.500 metres.

Entre els vencedors figuren noms destacats com Javier Corts Huete, que t la plus marca catalana de marat, amb dues hores i 7 minuts, ha estat tres cops seleccionat amb l'equip espanyol per als Mundials d'Atletisme i va guanyar amb l equip espanyol la Copa d'Europa de Marat.

Jos Ros, medalla de bronze en els 10.000 metres dels Campionats d'Europa d'Atletisme de Munic 2002, 

Benito Ojeda, que t el rcord de victries en el Cross. Ojeda ha estat moltes vegades campi de Catalunya de Marat i ha guanyat dues vegades la Marat de Barcelona.

Tamb hi han corregut histrics de l'atletisme catal, com l'ex campi mundial de cent quilmetres Domingo Cataln.

En categoria femenina, la plus marca la t Nria Pastor, que tamb t el rcord de victries i que va guanyar la cursa d'El Corte Ingls durant cinc anys consecutius.

Tamb han guanyat Eva Sanz, internacional en els Mundials d'Edmonton del 2001 i tamb guanyadora quatre anys consecutius de la cursa d'El Corte Ingls.




Enllaos externs.
Web de l'associaci de vens;
Google maps;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="172639" title="Rafael Prez Maran" nonfiltered="495" processed="495" dbindex="70494">
Rafael Prez Maran, s un futbolista i arquitecte tcnic que va jugar de davanter als anys 70 i 80 del segle XX. 

Rafael Carlos Prez Gonzlez, Maran, va nixer a Olite, Navarra, el 23 de juny de 1948. Jugava a la posici de davanter i extrem esquerre destacant a les files del RCD Espanyol on romangu durant 9 temporades. Encara mxim golejador del club en totes les competicions oficials, fou el mxim golejador del club a la lliga amb 111 gols fins el 9 de juny de 2007, en qu fou superat per Ral Tamudo. En el seu palmars destaca el ttol de lliga assolit amb el Reial Madrid la temporada 1971-1972 i la disputa de la Copa d'Europa amb el Madrid i de la Copa de la UEFA amb l'Espanyol. Fou 4 cops internacional amb la selecci espanyola entre 1977 i 1978, disputant la fase final de la Copa del Mn de Futbol 1978 d'Argentina.

 Trajectria esportiva .
Oberena: 1966-67;
Real Madrid aficionados: 1967-68;
Ontinyent CF (cessi R. Madrid): 1968-69;
Sporting de Gijn (cessi R. Madrid): 1969-70;
Real Madrid: 1970-1974;
RCD Espanyol: 1974-1983 ;
CE Sabadell: 1983-1986;

 Palmars .


Enllaos externs.
Fitxa del futbolista ;
Estadstiques a Primera Divisi - LFP ;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="172643" title="Congrs de Cultura Catalana" nonfiltered="496" processed="496" dbindex="70495">
El Congrs de Cultura Catalana (CCC) fou un conjunt de iniciatives i actes culturals a favor de la defensa i promoci de la cultura catalana que es van dur a terme el 1975. 
 El Primer Congrs de Cultura Catalana .
La primera iniciativa es va dur a terme clandestinament el 19 de desembre de 1964 a Barcelona, amb uns 300 congressistes, sota el patrocini de l'abat Aureli Maria Escarr i Joaquim Rubi i Balaguer, que acordaren la celebraci pblica del congrs. 

La iniciativa de celebrar pblicament el Congrs no ser aprovada fins gener del 1975, encara sota el franquisme, per la junta de govern del Collegi d'Advocats de Barcelona. Va rebre l'adhesi d'unes 15.000 persones i ms de 1.500 entitats. Es va constituir un secretariat provisional fins que l'octubre d'aquell mateix any fou creada la comissi permanent, integrada per un total de 85 entitats de tots els Pasos Catalans, que nomenaren:
 President d'honor del Congrs :  Jordi Rubi i Balaguer ;
 Vicepresidents d'honor: Joan Mir ( Catalunya), Joan Fuster ( Pas Valenci), Francesc de B. Moll (Illes Balears), Pere Ponsich (Catalunya del Nord) i Joan Mart i Alans (Andorra). ;
 Comissi promotora: formada per representants de totes les entitats adherides, presidit per Miquel Casals i Colldecarrera, deg del Collegi d'Advocats.
S'hi inscrigueren 12.400 congressistes. Alhora, el Congrs fou presentat a Valncia el 6 d'abril de 1976, a Perpiny el 12 de juny, a Palma de Mallorca el 27 de juny, a Andorra la Vella el 10 de novembre i a Barcelona el 8 de desembre, per tal d'engrescar en el projecte entitats d'arreu dels Pasos Catalans. A proposta de Josep Espar i Tic, s'organitzaren cinc campanyes de mobilitzaci popular 
 defensa del patrimoni natural, ;
 la identificaci del territori (coordinada per Max Cahner i Garcia);
 l's oficial del catal. Es va redactar un Manifest per l s Oficial del Catal que va recollir 300.000 signatures.
 de la revitalitzaci dels valors populars i del folklore (revitalitzaci de la sardana);
 Recuperaci de les institucions, repartint trptics sobre l'autonomia i un mting al Palau dels Esports de Barcelona amb participaci sindical (UGT, CCOO, USO, SOC  ;

Pel novembre del 1976 els coordinadors dels mbits dels Pasos Catalans redactaren la ponncia de continguts culturals del Congrs, que posteriorment fou editada en tres volums, i que es pot resumir:
 Quan a la llengua, s'acord propulsar la normalitzaci lingstica arreu dels Pasos Catalans a travs de la creaci de departaments de planificaci lingstica i defensar la unitat de la llengua catalana. ;
 Estimular l'estudi de la histria local i reciclar els professors;
 Exigir una poltica educativa on el catal fos la llengua vehicular a l'ensenyament.
 Reforma immediata del dret de cara al restabliment de les institucions autonmiques;
 Disminuir els desequilibris territorials a travs d'una nova ordenaci poltica: desaparici de les diputacions i l'estructura provincial ;
 Promoure un nou model de desenvolupament econmic que acabi amb els desequilibris territorials;
 Adaptaci de les estructures de l'IEC als nous temps i transferncia del CSIC al futur govern autnom catal.
 Creaci de l'Institut de Projecci Exterior de la Cultura Catalana per a projectar a l'exterior les conclusions del Congrs ;

El 15 d'abril del 1977 s'iniciaren els actes de cloenda a Perpiny i acabaren el 20 de novembre a Manresa. L'acte solemne de clausura definitiva se celebr el 8 de desembre de 1977 al Palau de Congressos i Exposicions de Barcelona. 

 Activitats posteriors .
El 1979 es va constituir la Fundaci Congrs de Cultura Catalana, amb seu al Collegi d'Advocats de Barcelona, amb l'objecte de dur a terme les iniciatives recollides en les conclusions del Congrs. El 15 de febrer de 1994 va cedir el seu fons a l'Arxiu Nacional de Catalunya. 

El 1996 la Fundaci va patrocinar la commemoraci del 10 aniversari del II Congrs Internacional de la Llengua Catalana, que havia estat presidit per Antoni M. Badia i Margarit. El 27 de novembre de 1997 va celebrar-se la celebraci del 20 Aniversari amb un acte a la Universitat de Barcelona on es revisaren les resolucions del Congrs, aix com un altre a la Universitat de Valncia convocat per la Coordinadora d'Estudiants dels Pasos Catalans i Acci Cultural del Pas Valenci. El 2 de desembre se'n celebr un altre a la Universitat de les Illes Balears

 Referncies .


 Enllaos externs .
 Pgina de la Fundaci Congrs de Cultura Catalana;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="172644" title="Joan Mascar i Forns" nonfiltered="497" processed="497" dbindex="70496">
Joan Mascar i Forns (Santa Margalida, Mallorca 8 de desembre de 1897 - Comberton, Cambridge 19 de mar de 1987) fou un filleg orientalista mallorqu, especialitzat en llengua i en cultura snscrites. Treball com a secretari del consolat britnic a Mallorca el 1916-1920. Grcies a l'ajut del financer Joan March Ordinas va anar a Anglaterra, i es llicenci a la Universitat de Cambridge en literatura anglesa i llenges orientals, ms tard fou lector a la  Universitat d'Oxford i vicerector del Parameshvara College a Jaffna de Sri Lanka. 

Durant la Segona Repblica Espanyola fou professor d'angls a l'Institut Escola i de snscrit a la Universitat Autnoma de Barcelona, i fu la versi catalana d'una part del Bhagavad-G t , editada i representada el 1935. Fugint d'una mort segura a Mallorca el 1936, el 1939 s'install a Cambridge. Va ser supervisor d'angls a la Universitat. Collabor en el Bulletin of Spanish Studies i fou un dels fundadors de l'Anglo-Catalan Society. Ha tradut a l'angls obres en snscrit i pali, com els Upanishads, el Dhammapada i el Bhagavad-G t , traduts al castell a Mxic, que influren decisivament en el desvetllament de l'inters per la filosofia i la mstica orientals dels anys seixanta i setanta, especialment als pasos anglonord-americans, a personatges ben coneguts com els Beatles (especialment George Harrison). La seva tasca fou lloada tant per Jorge Guilln com per Rabindranath Tagore.

Mascar fou tamb un actiu esperantista al llarg de tota la seva vida. Fou delegat de l'Associaci Universal d Esperanto i public uns quants poemes en esperanto.

 Obres .
 Lamps of Fire (1958), recull de texts mstics de diverses cultures;

 Traduccions de les seves obres al catal .
 Bhagavad Gita. Editorial Moll, 1983.
 Llnties de foc. Editorial Moll, 1986;
 La creaci de la fe. Editorial Moll, 1994.
 Dilegs amb l'ndia. Editorial Moll, 2002.
 Els Upanishads. Editorial Moll, Editorial Moll, 2005.
 El Dhammapada. Editorial Moll, en premsa.

 Biografia .
 Joan Maim. Joan Mascar. Els mltiples espais de la saviesa. Palma, 1990.

 Enllaos externs.

 Pgina dedicada a Joan Mascar, dins de lletrA, l'espai de literatura catalana de la Universitat Oberta de Catalunya, en catal.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="172646" title="Jean Moulin" nonfiltered="498" processed="498" dbindex="70497">

Jean Moulin (Besiers, 20 de juny de 1899 - Metz, 8 de juliol de 1943) va ser un heroi que ha esdevingut desprs un smbol de la Resistncia francesa.

Biografia.
Abans de la guerra.
Allistat el 1918, va participar durant els darrers mesos a la Primera guerra mundial. Desprs que obtingu la licncia el 1921 va entrar a l'administraci prefectoral, com a cap de gabinet del Prefecte de la Savoia, el 1922. Esdevingu ms tard Vice Prefecte d'Albertville, de 1925 a 1930 i fou en aquella epoca el Vice Prefecte ms jove de l'estat francs.
El 1930 fou Vice Prefecte de Chteaulin i alguns anys desprs Pierre Cot el nomena Cap Adjunt del seu gabinet als Afers Exteriors el desembre de 1932.

Vice Prefecte de Thonon-les-Bains el 1933, va ocupar alhora la funci de Cap de gabinet de Pierre Cot al ministeri de l'Aviaci.

El 1934 va assumir les funcions de secretari general de la prefectura del Somme a Amiens i fou nomenat de nou Cap de Gabinet al ministeri de l'Aviaci, des d'on va ajudar els republicans espanyols enviant-los avions i pilots. 

Tamb fou el prefecte ms jove de l'estat francs arran de la seva nominaci a Rods (Avair), el mes de gener de 1937.

La Resistncia.

Desprs de la seva nominaci com a prefecte d'Eure-et-Loir a Chartres, fou arrestat el mes de juny de 1940 pels alemanys, ja que es va negar aleshores a arrestar els soldats africans de la gurdia d'Hisenda francesa. 
Intent sucidar-se amb trossos de vidre, conservant aix de manera definitiva una cicatriu al coll que amagava davall d'una bufanda.

Ancorat polticament a l'esquerra, fou lgicament revocat pel Rgim de Vichy el 2 de novembre de 1940. A conseqncia es va installar a la seva casa familiar de Saint-Andiol  (Bouches-du-Rhne) i va decidir d'entrar a la Resistncia francesa. Viatj a Londres el setembre de 1941 sota el nom de Joseph Jean Mercier per a trobar-se amb Charles de Gaulle, el qual el va encarregar d'unificar els moviments de la resistncia. Torn al seu pas saltant en paracaigudes pels Alps la nit de l'1 de gener de 1942. A la resistncia feia servir els pseudonims de Rex i de Max.

Fou desprs una altra estada a Londres el febrer de 1943 abans de ser arrestat el 21 de juny de 1943 a Caluire-et-Cuire on es feia una reuni amb els caps principals de la Resistncia. 
Interrogat i torturat per Klaus Barbie, cap de la Gestapo a Li, va morir en el tren Pars-Berln, mentre l'estaven deportant cap a un camp de concentraci.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="172647" title="Refugi de Claror" nonfiltered="499" processed="499" dbindex="70498">

El refugi de Cabana Sorda s un refugi de muntanya de la Parrquia d  Escaldes-Engordany (Andorra) a 2280 m d alada i situat a la Vall de Claror entre la Collada de Prat Primer, Perafita i l Estany de la Nou. 




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="172648" title="Refugi de la Vall del Riu" nonfiltered="500" processed="500" dbindex="70499">

El refugi de la Vall del Riu s un refugi de muntanya de la Parrquia d'Ordino (Andorra) a 2.180m d alada i situat per sobre de les bordes entre el Bosc de la Mata i la costa del Bony Roig. 





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="172650" title="Refugi de Coma Obaga" nonfiltered="501" processed="501" dbindex="70500">

El refugi de Coma Obaga s un refugi de muntanya de la Parrquia d'Ordino (Andorra) a 2.015 m d alada i situat a l'esquerra orogrfica de la Valira del Nord al costat del torrent de Coma Obaga. 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="172651" title="Beate Klarsfeld" nonfiltered="502" processed="502" dbindex="70501">

Beate Klarsfeld (nascuda Beate Auguste Knzel el 13 de febrer de 1939 a Berln, Alemanya) s una periodista francoalemanya que s'ha fet famosa per la seua dedicaci a la caa dels criminals nazis amb el seu marit l'escriptor, historiador i advocat Serge Klarsfeld. s la mare de l'advocat i poltic francoisrael Arno Klarsfeld.

Activisme poltic.

Beate esdevingu famosa a Alemanya el 1968 arran del mastegot que va ventar al canceller Kurt Georg Kiesinger, el qual havia format part del moviment nazi. Amb el seu marit ha perms la captura de nombrosos criminals de guerra nazis com Kurt Lischka, Alois Brunner, Klaus Barbie, Ernst Ehlers i Kurt Asche.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="172652" title="Refugi de Coma Pedrosa" nonfiltered="503" processed="503" dbindex="70502">


El refugi de Coma Pedrosa (o de Comapedrosa) s un refugi de muntanya de la Parrquia de La Massana (Andorra) a 2260 m d alada i situat a l'a l'esquerra de la presa de l'Estany de les Truites. 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="172653" title="Joan Gili i Serra" nonfiltered="504" processed="504" dbindex="70503">
Joan Gili i Serra (Barcelona 1907 - Oxford 1998) fou un editor, llibreter, traductor i biblifil catal, nebot de Gustau Gili i Roig. El seu pare, Llus Gili, tenia cura d'una editorial de llibres religiosos que va editar un llibre de cuina de la seva mare, Sabores. Tamb va collaborar en el diari La Publicitat

Desprs d'una visita a Londres el 1933, decid quedar-s'hi el 1934. Fund la llibreria i editorial The Dolphin Book Company, especialitzada en manuscrits espanyols i llatinoamericans, i que fou transferida el 1940 a Oxford, en una casa que hi havia viscut el pintor James McNeill Whistler. Alguns dels manuscrits sobre histria espanyola i catalana que recollia sn ara a la Biblioteca Houghton de la Universitat de Harvard. El 1948 adquir la nacionalitat britnica.

Public Anthology of Catalan Lyric Poetry (1953), de Joan Triad, una antologia de la prosa de Miguel de Unamuno, traducc a l'angls Federico Garca Lorca (1939, amb Stephen Spender, i 1960), Luis Cernuda, Juan Ramn Jimnez, Pablo Neruda i dels catalans Carles Riba (Poems, 1964; Tankas of the Four Seasons, 1991; Savage Heart, 1993; Bierville Elegies, 1995), Salvador Espriu (Forms and Words, 1980) i Josep Carner (Poems, traduts per Pearse Hutchinson, 1962; Nab, 1996-8), i la primera gramtica catalana per a anglesos, Catalan Grammar (1943). Fou membre fundador i president de l'Anglo-Catalan Society, i membre honorari de l'Association of Hispanists of Great Britain and Ireland.

Considerat com a ambaixador catal a la Gran Bretanya, li fou concedida la Creu de Sant Jordi per la Generalitat de Catalunya, i el govern espanyol li va concedir l'Orde d'Isabel la Catlica.

Referncies.
  Biografia de Joan Gili, Journal of Catalan Studies/Revista Internacional de Catalanisme, 1999;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="172654" title="Joaquim Oliet i Cruella" nonfiltered="505" processed="505" dbindex="70504">
Joaquim Oliet Cruella (Morella, 1775 - 1849) fou un pintor neoclssic nascut en aquesta ciutat castellonenca, deixeble de Jos Vergara. Va decorar un important nombre d'esglsies de la provncia, aix com del Pas Valenci, entre les quals destaquen l'esglsia parroquial de Sant Agust d'Alfara d'Algmia, la Capella de la Comuni o de la Purssima de l'Esglsia de Sant Jaume Apstol de Petrs, la de la Nativitat d'Almassora, en la qual va ornamentar el mur de El Salvador, l'esglsia parroquial de Cinctorres, la de la Transfiguraci d'Ibi i l'ermita de la Misericrdia de Vinars, en la qual, entre 1825 i 1826, va pintar setze frescos en les seues voltes i petxines reproduint motius religiosos i bblics, entre els quals les figures de les herones Jael, Judit, Maria d'Aaron i Rut.

s tamb l'autor dels frescos de l'esglsia del Convent de Sant Agust de Castell i de l'ermita de Vilanova d'Alcolea, aix com de la cpula de l'esglsia de les monges de Santa Clara, a Alcoi. Tamb va pintar el 1823 la volta de quadrant d'esfera (volta de copinya) del presbiteri de l'Esglsia Parroquial de Sant Geroni d'Alfarras, les petxines i els medallons de la volta central (4 Sants Pares d'Occident), dels quals se'n conserva tan sols un (Jael).

Va treballar principalment la pintura al fresc, per tamb va pintar importants llenos a l'oli, alguns dels quals es conserven a la cocatedral de Santa Maria de Castell. Va completar algunes de les seves obres el pintor de frescos Joan Francesc Cruella, tamb nascut a Morella.

El 1803 va ser nomenat membre numerari de la Reial Acadmia de Belles Arts de Sant Carles.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="172656" title="GR 7" nonfiltered="506" processed="506" dbindex="70505">


El GR 7 s un Sender de gran recorregut que parteix d'Andorra fins l'estret de Gibraltar. Com a sender de gran recorregut est balisat amb senyals roges i blanques. Es tracta del primer sender d'aquest tipus que es va senyalitzar a l'Estat espanyol (es va iniciar al 1974). T un recorregut que discorre parallel a la lnia de costa del Mediterrnia, per allunyat de vora mar. Forma part del sender europeu E-4 (Tarifa-Esparta); desprs de creuar Frana i Andorra (en ambds pasos tamb t la referncia de GR 7), entra a Catalunya per La Farga de Moles, creua el Principat i continua pel Pas Valenci, Mrcia i Andalusia fins arribar al cap de Tarifa, a prop d'Algesires on finalitza el recorregut. Est previst que un dia es trobe amb el GR 92 en eixe punt.
 
 Recorregut .

 Catalunya .

La Farga de Moles (Lleida) - Anserall - La Seu d'Urgell - la Bastida d'Hortons - Frnols - Tuixent - Coll de Port - La Coma - Sant Lloren de Morunys - Lladurs   Olius - Solsona - el Miracle - Santuari de Pins - Sant Pere Salavinera - Rubi - Bellprat - Pontils - Vallespinosa - Cabra del Camp - Miramar - Lilla   Vilaverd - La Riba - Mont-Ral - la Mussara - Arbol - Puigcerver - Coll de la Teixeta - l'Argentera - Colldejou - Coll de Guix - Llaveria - Coll de Montal - Tivissa   Rasquera - Benifallet - Pals - Mont Caro - Casetes Velles - Refugi Font Ferrera (GR 8) - Fredes (Castell)

Informaci detallada sobre el recorregut per Catalunya al web de la FEEC, al de senderisme.info i al web de la FEDME;

 Pas Valenci .

Fredes - Vallibona - Morella - Ares del Maestrat - Benassal - Culla   Vistabella del Maestrat - S. Joan Penyagolosa (creuament GR 33) - Villahermosa del Ro   San Vicente de Piedrahita - Montanejos (creuament GR 36) - Montn - Bejs   Arteas de Abajo - Arteas de Arriba - creuament GR 10 - Andilla - elva   Los Visos - Ref. Las Lomas - Villar de Olmos - El Rebollar - Campament Tabarla - Cortes de Palls - Cdo. del Caroche - Casas de Benal - Venta Boquilla   Vallada - Refugi del Montcabrer - Alcoi - Castalla - Elda - Encebras - El Pins   Torre del Rico (Mrcia)

Ms informaci a el web de la Generalitat Valenciana o a el web de la FEDME;


 Mrcia .

Torre de Rico (Jumilla) - Rambla de la Raja - Puerta de Jaime - Venta Romn - Azujarejo - Cieza - Presa del Crcavo - Pantano - Calasparra   Moratalla (La Puerta) - Cortijos de Somogil - Cortijo de la Risca - Ermita de S. Juan  Campo de S. Juan - Salinas del Zacatn - Calar de la Santa/El Sabinar   Rambla de la Rogativa - Ermita de la Rogativa - Pto. Alto - Caada de la Cruz (Moratalla)

Ms informaci a el web de la FEDME;

 Andalusia .

Caada de la Cruz - Almaciles - Puebla de Don Fadrique (bifurcaci en 2 ramals).

Ramal Nord:  Puebla de Don Fadrique - Cazorla - Quesada - Jdar - Cambil - Alcal la Real - Priego de Crdoba - Rute - Archidona - Villanueva del Trabuco - Villanueva del Gauche.

Ramal Sud: Puebla de Don Fadrique - Huscar - Galera - Cllar - Baza - Charches - Puerto de la Ragua - Bayrcal - Vlor - Trevlez - Pitres - Lanjarn - Saleres - Alhama de Granada - Riogordo - Villanueva del Gauche.

Ambds ramals es troben a Villanueva del Gauche i continua el seu itinerari: Antequera - Ardales - El Burgo - Arriate - Ronda - Ubrique - Castellar de la Frontera y Tarifa.

Informaci disponible a el web de la FEDME;


Enllaos externs.
Lloc web de la FEEC;
Lloc web de la FEDME;
Senderisme.info;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="172657" title="Robert Brian Tate" nonfiltered="507" processed="507" dbindex="70506">
Robert Brian Tate (Belfast, Irlanda del Nord 1921) s un hispanista i catalanista irlands. Deixeble d'Ignasi Gonzlez i Llubera a la universitat de Belfast, es llicenci en filologia romnica el 1948 i investig a Catalunya (1948-49) sota la direcci de Jordi Rubi i Balaguer. Ha ensenyat a les universitats de Manchester (1949-1952), Belfast (1952-1956) i Nottingham. L any 1955 va obtenir el ttol de doctor a Belfast amb un treball sobre l'impacte de l'humanisme sobre la historiografia hispnica del segle XV. Del 1958 al 1983, ha estat catedrtic i cap del departament d'hispniques a la Universitat de Nottingham, a ms de professor visitant a diverses universitats nord-americanes, entre les quals hi ha Harvard i Cornell. s especialitzat en historiografia peninsular, ha publicat diversos treballs i edicions crtiques de texts medievals castellans. El seu estudi de la vida de Joan Margarit i Pau, publicat en angls el 1955, fou editat en una versi catalana el 1976. 

s membre fundador de l'Anglo-Catalan Society, membre corresponent de l'Institut d'Estudis Catalans (1962), de l'Academia de la Historia de Madrid (1975), de l'Acadmia de Bones Lletres de Barcelona (1980), de l'Acadmia Britnica (1980) i de la Royal Historical Society (1990). s cofundador de l'Association of Hispanists of Great Britain and Ireland (1984), que presid durant un any. El 1995 li fou atorgat el premi Catalnia i el 2002 ced la seva biblioteca a la Universitat de Girona, amb la qual continua la seves recerques sobre el cardenal Margarit.

 Obres .
 Joan Margarit i Pau, a biographical study (1954) (Traduda al catal com a Joan Margarit i Pau, Cardenal i Bisbe de Girona; Ed. CURIAL, Barcelona 1976; ISBN 8472560856);
 Ensayos sobre la historiagrafa peninsular del siglo XV (1970);
 The Lusiads of Camoens and the Legacy of Virgil, dins Virgil in a Cultural Tradition Nottingham, University, 1986;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="172658" title="Joseph Sieys" nonfiltered="508" processed="508" dbindex="70507">

Emmanuel-Joseph Sieys. Comte de Sieys, (Frjus , 3 de maig 1748 - Pars, 20 de juny de 1836) va ser un poltic, revolucionari, assagista i acadmic francs, un dels terics de la Revoluci Francesa i de l'era napolenica.

Va nixer a Frjus, al sud de Frana, i va ser educat per l'Esglsia a la Sorbona. All es va veure imbut dels ensenyaments de John Locke, tienne Bonnot de Condillac i altres pensadors poltics amb especial preferncia per la Teologia. Malgrat aix, va entrar a l'Esglsia, i el seu aprenentatge li va permetre una rpida promoci a vicari general i canceller de la dicesi de Chartres. En 1788, la convocatria dels Estats Generals de Frana, desprs d'un interval de ms d'un segle i mig, i la invitaci de Jacques Necker als escriptors per a exposar els seus punts de vista per a la constituci dels Estats, va permetre a Sieys publicar el seu celebrat pamflet: Qu est-ce que le tiers tat? (Qu s el Tercer Estat?). Comenava la seva resposta amb Tot. Qu ha estat fins a ara en l'ordre poltic? Gens. Que s el que desitja? Ser quelcom. Per aquestes paraules, es deia que estava en deute amb Chamfort. El pamflet va tenir molt d'xit, i el seu autor, malgrat els dubtes sobre la seva vocaci clerical, va ser triat com l'ltim (el vint) dels diputats de Pars en els Estats Generals.

Malgrat la seva poca habilitat com a orador, la seva influncia va ser gran. Va ser un dels consellers fonamentals per a la constituci dels Estats en una cmera com l'Assemblea Nacional, per es va oposar a l'abolici dels ttols i la confiscaci de les terres de l'Esglsia. Triat per al comit especial sobre la Constituci, es va oposar al dret de veto absolut del Rei, enfrontant-se amb Mirabeau. A l'Assemblea va ser poc actiu, parlant molt rarament i generalment amb brevetat i ambigitat oral. Va tenir una considerable influncia en la formaci de l'entramat dels Departaments, per desprs de la primavera de 1790, va ser eclipsat per altres.

Excls de l'Assemblea Legislativa per Robespierre, va reaparixer a la Tercera Assemblea Nacional, coneguda com la Convenci Francesa (setembre de 1792- setembre de 1795). Aqu la seva continncia va ser encara ms remarcable, en part per disgust i en part per timidesa. Sempre va abjurar de la seva fe en l'poca del Culte a la Ra; i ms tard va caracteritzar el seu capteniment durant el Regnat del Terror amb aquesta frase irnica: J'ai vcu (vaig sobreviure). Va votar a favor de la mort de Llus XVI, per no en els termes despectius que se li van atribuir.

Va conspirar per forar la caiguda del Directori, i es diu que va considerar l'arribada al poder a Pars de personatges tan menyspreats com l' Arxiduc Carles i el Duc de Brunswick. Es va dedicar a minar la Constituci de 1795, i amb aquest nim va fer que el ressuscitat Club Jacobi fos tancat. Va sondejar al general Joubert para donar un cop d'estat. La mort de Joubert en la Batalla de Novi, i la tornada de Napole d'Egipte va canviar els seus plans, per finalment va arribar a un enteniment amb el jove cors. Desprs del cop d'estat de 18 Brumari, Sieys va produir la constituci perfecta que tant de temps havia planejat, solament per a ser completament remodelada per Bonaparte, qui d'aquesta manera, va donar un cop dins del cop. 

Sieys es va retirar aviat del lloc de cnsol provisional que havia acceptat desprs del cop de Brumari. Es va convertir en un dels tres Senadors Francesos, i veus probablement encertades, connecten el seu retir amb l'adquisici d'una bonica finca a Crsne. Durant l'Imperi, que li va concedir el ttol de Comte, rarament va sortir del seu retir, per en l'poca de la restauraci borbnica (1814 i 1815), va abandonar Frana. Desprs de la Revoluci de juliol de 1830 hi va tornar un altre cop.

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="172660" title="Provncia de Papua Occidental" nonfiltered="509" processed="509" dbindex="70508">
Papua Occidental (en indonesi: Papua Barat; antigament Irian Jaya Occidental o Irian Jaya Barat) s una provncia d'Indonsia a l'extrem occidental de l'illa de Nova Guinea. Est formada per la pennsula de Doberai i les illes circumdants.

La provncia t una poblaci d'aproximadament 622.000 habitants i s una de les menys poblades de totes les provncies indonsies. La capital s a Manokwari. La provncia es divideix administrativament en set regncies (kabupaten) i una ciutat (kota):

 Fakfak (Fak-Fak);
 Kaimana;
 Manokwari;
 Raja Ampat (capital Waisai);
 Sorong;
 Sorong (ciutat);
 Sorong Selatan (capital Teminabuan);
 Teluk Bintuni (capital Bintuni);
 Teluk Wondama (capital Rasiei);

Papua Occidental era creada a la part occidental de la provncia de Papua el febrer del 2003. La divisi roman controvertida. Els que li donen suport, incloent-hi el govern central de Jakarta i els immigrants de qualsevol altre lloc d'Indonsia, sostenen que la creaci de la nova provncia ajudar a assegurar la gesti efica dels recursos i una distribuci ms justa dels serveis. Per per als mateixos habitants de Papua es veu com una violaci dels drets autonmics especials i com un esfor per reprimir el moviment separatista pap.

 El novembre del 2004, un tribunal indonesi acceptava que la divisi violava els drets d'autonomia de Papua. Tanmateix, determinava que com que la provncia nova ja s'havia creat, hauria de romandre separada de Papua. La sentncia, per, prohibia la creaci d'una altra provncia proposada, Papua Central, allegant que la divisi encara no s'havia dut a terme.

Vegeu tamb.
Nova Guinea Occidental, la part oest de l'illa de Nova Guinea sota administraci indonsia, coneguda tamb com a Papua Occidental entre els partidaris de la prpia sobirania de la regi.

 http://www.papuabaratprov.go.id/;























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="172661" title="Llista d'espcies de titancids" nonfiltered="510" processed="510" dbindex="70509">
Aquesta s la llista d'espcies de titancids, una famlia d'aranyes araneomorfes. Cont la informaci recollida fins el 18 de desembre de 2005 i hi ha citats 5 gneres i 46 espcies, per la majoria formen part del gnere Titanoeca amb 31 espcies. La seva distribuci s fora mplia, fonamentalment per tota Amrica, Europa i sia, amb l'excepci de la part septentrional.


 Gneres i espcies .
 Anuvinda . 
Lehtinen, 1967
 Anuvinda escheri (Reimoser, 1934) (ndia);

 Goeldia . 
Keyserling, 1891
 Goeldia arnozoi (Mello-Leito, 1924) (Brasil);
 Goeldia chinipensis Leech, 1972 (Mxic);
 Goeldia luteipes (Keyserling, 1891) (Brasil, Argentina);
 Goeldia mexicana (O. P.-Cambridge, 1896) (Mxic);
 Goeldia nigra (Mello-Leito, 1917) (Brasil);
 Goeldia obscura (Keyserling, 1878) (Colmbia, Per);
 Goeldia patellaris (Simon, 1892) (Veneuela fins a Xile);
 Goeldia tizamina (Chamberlin & Ivie, 1938) (Mxic);

 Nurscia . 
Simon, 1874
 Nurscia albofasciata (Strand, 1907) (Rssia, Xina, Corea, Taiwan, Jap);
 Nurscia albomaculata (Lucas, 1846) (Europa fins a sia Central);
 Nurscia albosignata Simon, 1874 (Bulgria, Xipre fins a sia Central);
 Nurscia sequerai (Simon, 1892) (Portugal fins a Frana);

 Pandava . 
Lehtinen, 1967
 Pandava hunanensis Yin & Bao, 2001 (Xina);
 Pandava laminata (Thorell, 1878) (Sri Lanka fins a Xina, Nova Guinea, Illes Marqueses);

 Titanoeca . 
Thorell, 1870
 Titanoeca altaica Song & Zhou, 1994 (Xina);
 Titanoeca Amricana Emerton, 1888 (Amrica del Nord);
 Titanoeca asimilis Song & Zhu, 1985 (Rssia, Monglia, Xina);
 Titanoeca brunnea Emerton, 1888 (EUA, Canad);
 Titanoeca caucasica Dunin, 1985 (Azerbaidjan);
 Titanoeca decorata Yin & Bao, 2001 (Xina);
 Titanoeca eca Marusik, 1995 (Kazakhstan);
 Titanoeca flavicoma L. Koch, 1872 (Palertic);
 Titanoeca guayaquilensis Schmidt, 1971 (Equador);
 Titanoeca gyirongensis Hu, 2001 (Xina);
 Titanoeca hispanica Wunderlich, 1995 (Espanya, Frana);
 Titanoeca incerta (Nosek, 1905) (Bulgria, Turquia);
 Titanoeca lehtineni Fet, 1986 (sia Central);
 Titanoeca lianyuanensis Xu, Yin & Bao, 2002 (Xina);
 Titanoeca liaoningensis Zhu, Gao & Guan, 1993 (Xina);
 Titanoeca mae Song, Zhang & Zhu, 2002 (Xina);
 Titanoeca minuta Marusik, 1995 (Kazakhstan);
 Titanoeca monticola (Simon, 1870) (Portugal, Espanya, Frana);
 Titanoeca nigrella (Chamberlin, 1919) (Amrica del Nord);
 Titanoeca nivalis Simon, 1874 (Holrtic);
 Titanoeca palpator Hu & Li, 1987 (Xina);
 Titanoeca praefica (Simon, 1870) (Espanya, Frana, Algria, Rssia);
 Titanoeca psammophila Wunderlich, 1993 (Europa Central);
 Titanoeca quadriguttata (Hahn, 1833) (Palertic);
 Titanoeca schineri L. Koch, 1872 (Palertic);
 Titanoeca transbaicalica Danilov, 1994 (Rssia);
 Titanoeca tristis L. Koch, 1872 (Europa fins a sia Central);
 Titanoeca turkmenia Wunderlich, 1995 (Iran, Turkmenistan);
 Titanoeca ukrainica Guryanova, 1992 (Ucrana);
 Titanoeca veteranica Herman, 1879 (Europa Oriental fins a sia Central);
 Titanoeca zyuzini Marusik, 1995 (Rssia, Monglia);

 Referncies .
 The World Spider Catalog, V7.5;

 Vegeu tamb .
 Titanecodeu;
 Classificaci de les aranyes;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="172662" title="Paul S.N. Russell-Gebbett" nonfiltered="511" processed="511" dbindex="70510">
Paul S. N. Russell-Gebbett (Bentley, Anglaterra 1926) s un filleg angls. Estudi llenges romniques a la universitat de Cambridge. Ha ensenyat a les universitats de Nottingham, Essex, Trinidad, Manchester i Belfast, on des del 1973 s catedrtic i cap del departament d'espanyol. El seu treball ms celebrat s l'antologia Medieval Catalan Linguistic Texts (Oxford 1964). S'ha especialitzat tamb en el romans. s membre fundador de l'Anglo-Catalan Society, de la qual fou tresorer fins el 1974.

 Obres .
 La expresin de las condiciones de realizacin imposible en el Cataln medieval a Actes du XIIIe Congrs International de linguistique et philologie romanes (1976);
 Mossen Pere Pujol's Documents en vulgar dels segles XI, XII & XIII...(Barcelona, 1913): a partial retranscription and commentary a Studies Frederick Whitehead (1973);
 Medieval Catalan literature a Spain. A Companion to Spanish Studies (1973);


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="172665" title="Francis William Pierce" nonfiltered="512" processed="512" dbindex="70511">
Francis William Pierce (Belfast, Irlanda del Nord 21 de setembre 1915 - 1999) fou un hispanista irlands. Estudi amb Ignasi Gonzlez i Llubera a Belfast i amb Federico de Ons a Nova York. Fou professor de castell a Liverpool (1939-40), al Trinity College de Dubln (1940-45) i a Sheffield (1953-80). s especialista en la literatura dels segles XV-XVII a la Pennsula Ibrica.  Particip en la fundaci de l'Anglo-Catalan Society, de la qual fou el primer president (1955-1957). Fou tamb president de l'Association of Hispanists of Great Britain and Ireland (1971-1973) i de l'Asociacin Internacional de Hispanistas.

A ms de breus estudis sobre Tirant lo Blanc, s autor de The Heroic Poem of the Spanish Golden Age (1947), d'una edici crtica de Luis de Cames: Os Lusadas (1973), uns estudis crtics sobre Amads de Gaula (1976) i altres sobre Diego de Hojeda, Bernardo de Balbuena, Alonso de Ercilla i Miguel de Cervantes.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="172669" title="sia Sud-oriental" nonfiltered="513" processed="513" dbindex="70512">

L'sia Sud-oriental, tamb coneguda com el sud-est asitic, s una subregi de l'sia compresa pels pasos situats geogrficament al sud de la Xina, l'est de l'ndia i el nord d'Austrlia. L'rea es troba a la intersecci de plaques tectniques que provoquen una alta activitat ssmica i volcnica.

Est constituda per dues zones geogrfiques: la zona continental i el conjunt d'arcs volcnics i arxiplags a l'est i al sud-est. La zona continental, a la pennsula d'Indoxina, est compresa per Cambodja, Laos, Myanmar, Tailndia, el Vietnam i la Malisia occidental i on la religi principal s el budisme, seguit pel confucianisme. La part martima inclou la Malisia oriental, Brunei, el Timor Oriental, Indonsia, les Filipines i Singapur i la seva poblaci s majoritriament islmica i tamb cristiana.







































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="172670" title="Llista d'espcies de gallienillids" nonfiltered="514" processed="514" dbindex="70513">
Aquesta s la llista d'espcies de gallienillids, una famlia d'aranyes araneomorfes de la superfamlia dels gnafosodeus. Cont la informaci recollida fins el 28 d'octubre de 2006 i hi ha citats 10 gneres i 48 espcies. La seva distribuci s redueix a Austrlia, Madagascar, i unes petites zones d'frica i Amrica.


 Gneres i espcies .
 Drassodella . 
Hewitt, 1916
 Drassodella melana Tucker, 1923 (Sud-frica);
 Drassodella purcelli Tucker, 1923 (Sud-frica);
 Drassodella quinquelabecula Tucker, 1923 (Sud-frica);
 Drassodella salisburyi Hewitt, 1916 (Sud-frica);
 Drassodella septemmaculata (Strand, 1909) (Sud-frica);
 Drassodella tenebrosa Lawrence, 1938 (Sud-frica);
 Drassodella vasivulva Tucker, 1923 (Sud-frica);

 Galianoella . 
Goloboff, 2000
 Galianoella leucostigma (Mello-Leito, 1941) (Argentina);

 Gallieniella . 
Millot, 1947
 Gallieniella betroka Platnick, 1984 (Madagascar);
 Gallieniella blanci Platnick, 1984 (Madagascar);
 Gallieniella jocquei Platnick, 1984 (Illes Comores);
 Gallieniella mygaloides Millot, 1947 (Madagascar);

 Legendrena . 
Platnick, 1984
 Legendrena angavokely Platnick, 1984 (Madagascar);
 Legendrena perinet Platnick, 1984 (Madagascar);
 Legendrena rolandi Platnick, 1984 (Madagascar);
 Legendrena rothi Platnick, 1995 (Madagascar);
 Legendrena spiralis Platnick, 1995 (Madagascar);
 Legendrena steineri Platnick, 1990 (Madagascar);
 Legendrena tamatave Platnick, 1984 (Madagascar);

 Meedo . 
Main, 1987
 Meedo bluff Platnick, 2002 (Nova Galles del Sud);
 Meedo booti Platnick, 2002 (Nova Galles del Sud);
 Meedo broadwater Platnick, 2002 (Queensland);
 Meedo cohuna Platnick, 2002 (Austrlia Oriental);
 Meedo flinders Platnick, 2002 (Sud d'Austrlia);
 Meedo gympie Platnick, 2002 (Queensland, Nova Galles del Sud);
 Meedo harveyi Platnick, 2002 (Oest d'Austrlia);
 Meedo houstoni Main, 1987 (Oest d'Austrlia);
 Meedo mullaroo Platnick, 2002 (Sud d'Austrlia, Queensland fins a Victria);
 Meedo munmorah Platnick, 2002 (Nova Galles del Sud);
 Meedo ovtsharenkoi Platnick, 2002 (Oest d'Austrlia);
 Meedo yarragin Platnick, 2002 (Oest d'Austrlia);
 Meedo yeni Platnick, 2002 (Oest d'Austrlia, Sud d'Austrlia, Victria);

 Neato . 
Platnick, 2002
 Neato arid Platnick, 2002 (Oest d'Austrlia);
 Neato barrine Platnick, 2002 (Queensland);
 Neato beerwah Platnick, 2002 (Queensland, Nova Galles del Sud);
 Neato kioloa Platnick, 2002 (Nova Galles del Sud, Victria);
 Neato palms Platnick, 2002 (Nova Galles del Sud);
 Neato raveni Platnick, 2002 (Queensland);
 Neato walli Platnick, 2002 (Queensland, Nova Galles del Sud, Victria);

 Oreo . 
Platnick, 2002
 Oreo bushbay Platnick, 2002 (Oest d'Austrlia);
 Oreo capensis Platnick, 2002 (Oest d'Austrlia);
 Oreo kidman Platnick, 2002 (Territori del Nord);
 Oreo muncoonie Platnick, 2002 (Queensland);
 Oreo renmark Platnick, 2002 (Sud d'Austrlia, Queensland fins a Victria);

 Peeto . 
Platnick, 2002
 Peeto rodmani Platnick, 2002 (Queensland);

 Questo . 
Platnick, 2002
 Questo annuello Platnick, 2002 (Victria);

 Toxoniella . 
Warui & Jocqu, 2002
 Toxoniella rogoae Warui & Jocqu, 2002 (Kenya);
 Toxoniella taitensis Warui & Jocqu, 2002 (Kenya);

 Referncies .
 The World Spider Catalog, V7.5;

 Vegeu tamb .
 Gallienillid;
 Classificaci de les aranyes;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="172672" title="Temporada 1973-1974 del RCD Espanyol" nonfiltered="515" processed="515" dbindex="70514">
Reial Club Deportiu Espanyol - Temporada 1973-1974.





Porters
 Jos Luis Borja;
 Joan Josep Bertomeu;
 Alejandro ngel Lpez Samper;

Defenses
 Pedro De Felipe;
 Miguel ngel Ochoa;
 Rafael Granero;
 Jos Antnio Ramos;
 Francisco Marfil;
 Luis Csar Ortiz Aquino;


Migcampistes
 Jess Glara;
 Daniel Solsona;
 Roberto Martnez;
 Manuel Polinario 'Poli';
 Jos Cabezas 'Pepn';
 Antoni Carbonell;
 Jos Luis Romero;


Davanters
 Roberto Cino;
 Juan Mara Amiano;
 Rafael De Diego;
 Jos Mara Garca Lavilla;
 Jos Luis Juan Mara;
 Ernesto Surez;
 Llus Guri;


Entrenador: Jos Emilio Santamara;
2on entrenador: ;
Preparador fsic: ;

President: Manuel Mler Urchaga



Lliga: classificat;


Mxim golejador: 

Copa del rei: ;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="172679" title="Ignasi Gonzlez i Llubera" nonfiltered="516" processed="516" dbindex="70515">
Ignasi Miquel Gonzlez i Llubera (Barcelona 1893 - Cambridge 1962) fou un lingista catal. Estudi a les universitats de Barcelona i Madrid, i s'especialitz en llenges semtiques. El 1920 fou nomenat director del departament de llengua i literatura espanyola a la Queen's University de Belfast (Irlanda del Nord), i desprs catedrtic (1926-1960), on ha comptat com a deixebles els catalanfils Robert Brian Tate i Francis William Pierce.

Ha treballat en l'edici d'obres d'autors jueus i rabs hispnics d'Al-ndalus, i destaca la seva traducci de l'hebreu de l'obra de Josep Ben Meir Ibn Sabarra. Fou membre corresponent de l'Institut d'Estudis Catalans (1951), de l'Acadmia de Bones Lletres de Barcelona i de la Hispanic Society of America, primer president de l'Association of Hispanists of Great Britain and Northern Ireland (1953-54) i professor visitant a la universitat de Toronto (1953). 

 Obres .
 Los viajes de Benjamn de Tudela (1918);
 Gramtica de la lengua castellana de Nebrija (1926);
 Llibre d'ensenyaments delectables (1931);
 Coplas de Yoef ( 1935) ;
 Proverbios morales de Santob de Carrin (1947);




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="172681" title="Max Cahner i Garcia" nonfiltered="517" processed="517" dbindex="70516">
Max Cahner i Garcia (Bad Godesberg, Rennia 1936) s un editor, poltic i historiador de la literatura catal. La seva famlia es va establir a Catalunya el 1890, i hi ha residit d'en del 1939. Llicenciat en Cincies Qumiques i doctor en Filosofia i Lletres per la Universitat de Barcelona, particip en el moviment estudiantil antifranquista com a membre de l'Assemblea Lliure del Paranimf (1957) i el 1964 fou expulsat d'Espanya per la seva activitat nacionalista. Tot i aix, s professor de literatura catalana a la Universitat de Barcelona des del 1975. 

El seu matrimoni amb la historiadora Eullia Duran, de la que anys desprs es divorciaria, l'entronc ntimament amb el mn cultural catal ms influent, ja que esdevenia gendre d'Agust Duran i Sanpere. Amb Ramon Bastardas, impuls la nova poca de la revista Serra d'Or (1959) i el 1961 cre Edicions 62, que dirig fins el 1969, per a fundar el 1972 Curial, Edicions Catalanes. Contribu decisivament a promoure la Gran Enciclopdia Catalana, el Congrs de Cultura Catalana i la campanya del catal al carrer. Alhora mald per intensificar els lligams culturals i poltics amb el Pas Valenci, i la conscincia de Pasos Catalans. Vicepresident del Club Ramon Muntaner (1979), s president de la Universitat Catalana d'Estiu a Prada de Conflent des del 1985 i director de la nova etapa de la Revista de Catalunya. 

Polticament, fou un dels fundadors de Convergncia Democrtica de Catalunya el 1976, i del 1980 al 1984 fou conseller de cultura i mitjans de comunicaci de la Generalitat de Catalunya. Tamb fou comissari del projecte del Teatre Nacional de Catalunya fins que dimit el 1992 per divergncies amb Josep Maria Flotats. El 1994 es don de baixa com a militant de Convergncia Democrtica de Catalunya (CDC) i crea el seu propi partit, Acci Catalana. El 1996 li fou atorgada la Creu de Sant Jordi. El 2007 va ser publicada una miscellania en homenatge seu, on nombroses personalitats glossaren aspectes de la seva vida i obra.

 Obres .
 Epistolari del Renaixement (1977-78),  ;
 Diccionari etimolgic i complementari de la llengua catalana de Joan Coromines (com a collaborador).
 Gran Geografia Comarcal de Catalunya (1981-1985), director;
 Literatura de la Revoluci i la Contrarevoluci (1789-1849) (1998-2003);


  


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="172682" title="Pennsula de Doberai" nonfiltered="518" processed="518" dbindex="70517">

La pennsula de Doberai (en indonesi Semenanjung Doberai), tamb anomenada pennsula del Cap d'Ocell (Semenanjung Kepala Burung) pel seu antic nom neerlands (Vogelkop) durant l'etapa colonial, s una gran pennsula que ocupa l'extrem nord-oest de la provncia de Papua Occidental, a la meitat indonsia de l'illa de Nova Guinea.

La ciutat principal s Manokwari, la capital de la provncia.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="172684" title="Manokwari" nonfiltered="519" processed="519" dbindex="70518">
Manokwari s una ciutat, regncia (kabupaten), i des del 2003, capital de la nova provncia indonsia de Papua Occidental. Est situada a l'extremitat occidental de Nova Guinea.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="172686" title="Grup Rossellons d'Estudis Catalans" nonfiltered="520" processed="520" dbindex="70519">
Grup Rossellons d'Estudis Catalans (GREC) s una associaci nord-catalana creada a finals del 1960 a Perpiny per tal de divulgar, mantenir i desenvolupar l's del catal a la Catalunya del Nord, generalitzar l'adopci de les normes de l'Institut d'Estudis Catalans i assegurar l'aplicaci de la llei Deixonne del 1951 per tal de permetre seu ensenyament oficial. Des del 1961 public un butllet, Sant Joan i Barres. N'eren membres d'honor Josep Sebasti Pons, Carles Grand, Enric Guiter, Francesc Francs i Edmond Brazs; el president era Renat Llech-Walter, i el secretari general, Pau Roure. 

Aviat es disting pel seu activisme lingstic. El 1963 organitz la commemoraci del cinquantenari de les Normes ortogrfiques a Prada i a Perpiny i inici les Diades d'Estudi de Setembre a Perpiny, represes el 1964 i el 1965. El 1966 les trasllad a Tur, on hi collabor amb l'Institut d'Estudis Occitans. El 1964 fou el principal organitzador dels Jocs Florals de la Llengua Catalana, celebrats a Perpiny. 

El 1967 pat una crisi interna entre els sectors ms joves del partit, partidaris de l'actuaci poltica, i els merament culturalistes, que s'intent superar designant l'erudit Roger Grau com a president i secretari. El 1968 foren elegits Andreu Roquere com a president, de Pere Verdaguer com a secretari general i com a director de Sant Joan i Barres, Jordi Costa, mentre que Pere Ponsich formava part del consell d'administraci. Pocs mesos desprs pat l'escissi de l'Institut Rossellons d'Estudis Catalans. Tamb organitz unes altres Diades d'Estudis de Setembre a Prada, en collaboraci amb el Grup Cultural de la Joventut Catalana. El 1969 el GREC i el GCJC patrocinaren una de les principals realitzacions culturals nordcatalanes, la Universitat Catalana d'Estiu anyal a Prada de Conflent, i en mantingueren l'organitzaci durant molt temps.

Des dels seus orgens form part del Consell Nacional de Defensa de les Llenges i Cultures Regionals de Frana, que reunia altres associacions de defensa de al cultura bretones, basques, occitanes i catalanes, i actualment de la seva successora Defensa i Promoci de les Llenges de Frana, que reuneix, a ms, alsacianes, corses i flamenques.

 Enllaos externs .
 Butllet del SINC, 1967;

Referncies .



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="172688" title="Linus Gerdemann" nonfiltered="521" processed="521" dbindex="70520">

Linus Gerdemann (nascut el 16 de setembre del 1982 a Mnster, Alemanya) s un ciclista professional alemany. Actualment corre a les files del T-Mobile Team, un equip de l'UCI ProTour.

Va passar a professional l'any 2005 amb l'equip dans Team CSC, grcies a qu el seu compatriota Jens Voigt li va recomanar el seu fitxatge al mnager Bjarne Riis. Poc desprs va aconseguir la seva primera i nica victria amb el Team CSC, en guanyar la setena etapa de la Volta a Sussa 2005. Tamb va dur el maillot de lder als Quatre Dies de Dunkerque.

No s d'estranyar que aquests xits i el seu talent, que feia que a Alemanya l'anomenessin el nou Jan Ullrich, l'equip T-Mobile es fixs en ell, i l'equip magenta va signar un acord amb l'alemany per l'any 2007. Bjarne Riis va preferir alliberar-lo de l'any de contracte que li quedava i Gerdemann va anar al T-Mobile en acabar la temporada 2005.

El 2006 va tenir bones actuacions a curses del ProTour com la Volta a Catalunya (6) i la Volta a Sussa (7), per no va aconseguir cap victria.

Va aconseguir la seva victria ms gran a la primera etapa de muntanya del Tour de Frana del 2007. Desprs de fugar-se amb catorze ciclistes ms, va anar-se'n en solitari i es va presentar a la meta de Le Grand-Bornand amb ms de mig minut d'avantatge sobre el segon. Es va enfundar el maillot groc, el maillot blanc i va guanyar el premi de la combativitat d'aquella etapa.

 Palmars .
2005
1 etapa de la Volta a Sussa;

2007
1 etapa del Tour de Frana;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="172689" title="Pere Ponsich i Rondes" nonfiltered="522" processed="522" dbindex="70521">
Pere Ponsich i Rondes (Perpiny, Rossell 1912 - 1999) fou un historiador i arqueleg nord-catal. Estudi a Li i, a Pars, a l'cole Pratique des Hautes tudes, a la Sorbona i a l'cole des Chartes, que hagu de deixar per a lluitar a la Segona Guerra Mundial, en la que fou ferit. Desprs treball com a periodista al diari Le Roussillon i, amb Marcel Durliat, fund la revista d'histria i arqueologia mediterrnies tudes Roussillonnaises (1951-1957). 

Fou conservador oficial d'antiguitats i objectes d'art del Rossell des del 1962 i, des del 1967, del Palau dels Reis de Mallorca. Tamb fou membre de la comissi diocesana d'art sagrat i president fundador de l'Associaci per a la Salvaguarda del Patrimoni Artstic i Histric Rossellons, des del 1969 fou un dels organitzadors de les Jornades Romniques de Cuix i ha estat membre del Consell d Administraci del Grup Rossellons d Estudis Catalans. Particip sovint en la Universitat Catalana d'Estiu de Prada de Conflent i represent a la Catalunya del Nord en el Congrs de Cultura Catalana. Public estudis i articles d'histria medieval rossellonesa en revistes catalanes i estrangeres i fou membre corresponent de l'Institut d'Estudis Catalans. El 1987 va rebre la Creu de Sant Jordi.

 Obres .
 Lmits histrics i repertori toponmic dels llocs habitats dels antics pasos del Rossell, Vallespir, Conflent, Capcir, Cerdanya, Fenolledes (1980);
 Catalunya Romanica (Enciclopdia Catalana, volum XIV El Rossell) amb Graldine Mallet.

 Enllaos externs .
 Fitxa de l'IEC;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="172690" title="Pscrid" nonfiltered="523" processed="523" dbindex="70522">


Els pscrids (Psechridae) sn una famlia d'aranyes araneomorfes, que formen part dels licosodeus (Lycosoidea), una superfamlia formada per dotze famlies entre les quals cal destacar pel seu nombre d'espcies: els licsids (2.304), els ctnids (458), els oxipids (419) i els pisurids (328).

Sn cribellades i construeixen terenyines daquests tipus, i tenen similituds amb els licsids, i sn les cribellades de mida ms gran; poden passar dels 2 cm i fer xarxes de ms d'1 m de dimetre. S'han trobat espcies de Psechrus  per damunt dels 2300 m d'altitud a Taiwan. 

Les femelles de Psechrus porten el seu sac d'ous en els quelcers, d'una manera similar com ho fan els pisurids, que no sn cribellats, per amb les que hi ha tamb un parentiu proper. Presenten algunes caracterstiques habituals en les no cribellades, com sn le tenir cura de la prole, i la presncia d'un colulus amb cap funci aparent coneguda .

Es troben en coves on construeixen unes teranyines horitzontals en els sostres i se situen a la part de sota. Tenen cames molt llargues amb el darrer element molt flexible.

 Sistemtica .
La famlia compta, fins al 2 de novembre de 2006, amb 2 gneres i 24 espcies, de les quals 19 pertanyen al gnere Psechrus. Es troben en la zona del Pacfic occidental: Xina, Myanmar, Filipines i Tailndia. 

 Fecenia . 
Simon, 1887
 Fecenia cylindrata Thorell, 1895 (Xina, Myanmar);
 Fecenia macilenta (Simon, 1885) (Malisia);
 Fecenia nicobarensis (Tikader, 1977) (Illes Nicobar);
 Fecenia ochracea (Doleschall, 1859) (Filipines fins a Queensland);
 Fecenia travancoria Pocock, 1899 (ndia fins a Sumatra);

 Psechrus . 
Thorell, 1878
 Psechrus argentatus (Doleschall, 1857) (Malisia fins a Queensland);
 Psechrus borneo Levi, 1982 (Borneo);
 Psechrus cebu Murphy, 1986 (Filipines);
 Psechrus ghecuanus Thorell, 1897 (ndia, Myanmar, Tailndia, Xina);
 Psechrus himalayanus Simon, 1906 (ndia, Nepal);
 Psechrus jinggangensis Wang & Yin, 2001 (Xina);
 Psechrus kinabalu Levi, 1982 (Borneo);
 Psechrus kunmingensis Yin, Wang & Zhang, 1985 (Xina);
 Psechrus marsyandi Levi, 1982 (Nepal);
 Psechrus mulu Levi, 1982 (Borneo);
 Psechrus rani Wang & Yin, 2001 (Xina);
 Psechrus senoculatus Yin, Wang & Zhang, 1985 (Xina);
 Psechrus sinensis Berland & Berland, 1914 (Xina);
 Psechrus Singapurnsis Thorell, 1894 (Xina, Malisia, Java, Sumatra);
 Psechrus taiwanensis Wang & Yin, 2001 (Taiwan);
 Psechrus tingpingensis Yin, Wang & Zhang, 1985 (Xina, Vietnam);
 Psechrus torvus (O. P.-Cambridge, 1869) (Sri Lanka, ndia, Xina, Taiwan);
 Psechrus triangulus Yang i cols., 2003 (Xina);
 Psechrus xinping Chen i cols., 2002 (Xina);

 Referncies .

 Wang, X.P. &  Yin, C.M. (2001): "A review of the Chinese Psechridae (Araneae)". J. Arachnol. 29: 330-344. PDF;
Willis J. Gertsch (1979): American Spiders., 2 editci, Van Nostrand Reinhold, Nova York. ISBN 0-442-22649-7;
 The World Spider Catalog, V7.5;

 Bibliografia .
 Levi, H.W. (1982): "The spider genera Psechrus and Fecenia (Araneae, Psechridae)". Pacific Insects 24: 114-138. - Revisi de la famlia dels pscrids. ;

 Vegeu tamb .
 Licosodeu;
 Classificaci de les aranyes;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="172691" title="Tanjung Pinang" nonfiltered="524" processed="524" dbindex="70523">
Tanjung Pinang (o Tanjungpinang) s la capital i la ciutat ms gran de la provncia indonsia de les Illes Riau. La ciutat, amb uns 150.000 habitants, compta amb un port que t connexions de transbordador i llanxa motora amb la resta d'illes de l'arxiplag i amb Batam, Singapur (a 40 km) i Johor Bahru. Tamb s un punt d'entrada i sortida internacional.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="172700" title="Banda Aceh" nonfiltered="525" processed="525" dbindex="70524">

Banda Aceh s la capital i la ciutat ms gran de la provncia indonsia d'Aceh,situada al nord de l'illa de Sumatra, amb una elevaci de 21 m. La poblaci era aproximadament de 260.000 habitants el 2006.

La primera part del seu nom ve del persa bandar (    ) i significa "port" o "refugi". Tamb s'anomena el "port de la Meccah", car fou el lloc on per primera vegada arrib l'Islam, per desprs espansionar-se  per tot el sud-est asitic.
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="172705" title="Pihen-ls-Gunes" nonfiltered="526" processed="526" dbindex="70525">

Pihen-ls-Gunes s un municipi francs, situat al departament de Pas-de-Calais i a la regi de Nord   Pas-de-Calais. L'any 1999 tenia 394 habitants.

Situaci.
Pihen-ls-Gunes es troba al nord del departament del Pas-de-Calais. Est a prop d'altres comunes com ara Boningues-ls-Calais o Landrethun-le-Nord.

Administraci.
Pihen-ls-Gunes es troba al cant de Gunes, que al seu torn forma part del districte de Calais. L'alcalde de la ciutat s Christian Drincqbier (2001-2008).

Histria.
El nom de Pihen apareix per primera vegada a la carta de fundaci de l'abadia d Ardres el 1084, sota el nom de Pithem, del germnic "pit" (pou) i "hem" (residncia, poble). A la regi de Calais i de Boulogne-sur-Mer, l arrel hem esdev hen (Hermelinghen, Hardinghen ), i amb la desaparici de la "t", el nom del poble va esdevenir Pihen.

Pihem s una altra poblaci del Pas-de-Calais. La confusi dels dos noms provocava que hi hagus problemes en el lliurament del correu, de manera que Pihen va canviar el seu nom a Pihen-ls-Gunes el 1923.

El poble s sens dubte molt antic. S han trobat sepultures de l alta edat mitjana, especialment sarcfags i esquelets reposant sobre guix. En diverses ocasions, agricultors que araven el camp han trobat teules molt espesses i fetes a m. Testimonis de temps ms llunyans, les obres de construcci de la carretera departamental van treure a la llum uns ullals de mamut i un crani de rinoceront.

Al centre del poble hi ha una crulla on convergeixen set camins, dels quals alguns daten de l edat mitjana. El poble s travessat d una banda a l altre en sentit est-oest per una antiga via romana, una branca derivada a Gunes de la Leulne (o cam de Leulingue), que va en lnia dreta de Throuanne a Sangatte. Aquesta branca unia Gunes amb Wissant, que era un port d embarcament vers Anglaterra molt freqentat a l edat mitjana. Aquest cam s una part de la Via Francigena, un cam de peregrinatge que unia Canterbury a Roma. Sigeric, arquebisbe de Canterbury del 989 al 994, en va fer la descripci ms antiga en tornar de Roma. Aquest itinerari, fet en vuitanta etapes d uns vint quilmetres, est descrit per un manuscrit. Aquest itinerari, amb referncies ms antigues que les de Sant Jaume de Compostella, posa les bases de l actual.

A l edat mitjana, Pihen va formar part del Comtat de Gunes i desprs, com tots els pobles de la regi de Calais, va romandre en mans angleses entre el 1347 i el 1558.

Desprs que Franois, segon duc de Guise, allibers Pihen el 1558, el poble va entrar a formar part del   pays reconquis   (terra reconquerida). Desprs de la marxa dels colons anglesos establerts des de la capitulaci de Calais el 1347 i l expulsi dels propietaris francesos, calia repartir les terres entre els nous propietaris. 

Les penries de Pihen, per, encara no s havien acabat. Amb la guerra entre Frana i Espanya, el territori de Pihen era un camp de batalla, amb l amenaa dels espanyols situats a la zona vena de Flandes, que aleshores era territori espanyol. El territori podia canviar de mans d un dia a l altre, cosa que va passar mltiples vegades entre el 1596 i el 1598. L antiga esglsia, del segle XIII, va ser danyada i incendiada en aquell temps.

Llocs d'inters.
Esglsia de Notre-Dame de l Annonciation;
Castell d'Alenthun;
Le manoir du Beauregard;
Castell de la Rocherie;
Castell de la Quennevacherie;
L antic mol;
Cementiri de la Commonwealth britnica;

Transport.
La poblaci s servida per l'estaci de Pihen.

Vegeu tamb.
Llistat de municipis del Pas-de-Calais;

Enllaos externs.
Pihen-ls-Gunes al lloc web de l'INSEE;
Poblacions ms properes a Pihen-ls-Gunes;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="172712" title="Mancomunitat La Costera-Canal" nonfiltered="527" processed="527" dbindex="70526">
La Mancomunitat La Costera-Canal s una mancomunitat de municipis de les comarques valencianes de la Costera i la Canal de Navarrs. Aglomera 17 municipis i 72.547 habitants, en una extensi de 1.011,90 km. Actualment (2007) la mancomunitat s presidida per Alfonso Rus Terol, del Partit Popular i alcalde de l'ajuntament de Xtiva.

Les seues competncies sn:
 Depuraci d'aiges residuals;
 Educaci;
 Hospital;
 Neteja viaria i recollida de fem;
 Serveis assistencials;

Els pobles que formen la mancomunitat sn:
 L'Alcdia de Crespins;
 Barxeta;
 Bicorp;
 Bolbait;
 Canals;
 Cerd;
 nguera;
 La Font de la Figuera;
 El Genovs;
 La Granja de la Costera;
 Xtiva;
 Llocnou d'En Fenollet;
 Llanera de Ranes;
 La Llosa de Ranes;
 Moixent;
 Montesa;
 Novetl;
 Quesa;
 Rotgl i Corber;
 Torrella;
 Vallada;
 Valls;

Enllaos externs.
 Portal de la Direcci General d'Administraci Local de la Generalitat;
 Web oficial de la Mancomunitat;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="172714" title="Carles Manera Erbina" nonfiltered="528" processed="528" dbindex="70527">

Carles Manera Erbina s un historiador i economista mallorqu del Partit Socialista de les Illes Balears.

s doctor en histria per la Universitat de les Illes Balears i doctor en cincies econmiques per la Universitat de Barcelona, tamb s catedrtic d'histria de la UIB.

Va ser entre 1996 i 2003 vicerector de Planificaci Economicoadministrativa de la UIB, sota el mandat de Lloren Huguet.
En aquesta universitat va ser candidat (2007) a rector, per perd les eleccions en primera volta.

El mateix any va ser nomenat pel president del Govern de les Illes Balears, Francesc Antich, conseller d'Economia, Hisenda i Innovaci de l'executiu balear.

Abans del seu nomenament collaborava als diaris ltima Hora i Diari de Balears

Enllaos externs.
Currculum al web del Govern de les Illes Balears;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="172715" title="Thamus" nonfiltered="529" processed="529" dbindex="70528">
Thamus. Segons refereix Plutarc a (De defectu oraculorum "La f dels Oracles"), era el nom del timoner d'un vaixell de cabotatge que, durant el regnat de l'emperador Tiberi (A.D. 14-37) mentre feia cap a Roma, en passar davant de l'illa grega de Paxos, van sentir un lugubre gemec, sortit de la foresta, que deia:"el gran deu Pan ha mort!". En arribar a Roma, la noticia es va escampar, provocant una gran por a tot el territori de l'Imperi fins al punt que, finalment, l'Emperador Tiberi es va veure obligat a publicar un edicte, dient que el deu Pan no havia mort. D'aquest episodi en deriva la veu pnic, tamb coneguda com a "por pnica" o terror pnic.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="172716" title="Pangkal Pinang" nonfiltered="530" processed="530" dbindex="70529">
Pangkal Pinang s la ciutat ms gran de l'illa de Bangka i la capital de la provncia indonsia de Bangka-Belitung.

La poblaci de Pangkal Pinang ha passat de 108.411 habitants el 1990 a 134.082 el 2005. La poblaci s principalment malaia, per una part gran de la poblaci s xinesa, immigrants de la provncia de Guangdong, a la Repblica Popular Xinesa. Localment s'anomenen Peranakan (els "Nens de les ndies") i parlen el dialecte hakka.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="172719" title="Tamos" nonfiltered="531" processed="531" dbindex="70530">




 Thamus o Tamos, mariner rom;
 Tamos de Memfis, militar  egipci al servei de Prsia;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="172720" title="Bandar Lampung" nonfiltered="532" processed="532" dbindex="70531">
Bandar Lampung s la capital de la provncia indonsia de Lampung, a l'illa de Sumatra. S'anomenava anteriorment Tanjungkarang-Telukbetung, els noms de les dues seccions ms importants de la ciutat, abans de ser rebatejada el 1983. Per a immigrants i viatgers des de Java, la ciutat s l'entrada a Sumatra, especialment abans de la construcci del port de Bakauheni, just al sud de Bandar Lampung.

L'rea de la ciutat s de 169.21 km, amb una poblaci d'aproximadament 743.000 habitants.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="172721" title="Flix Rfols Rfols" nonfiltered="533" processed="533" dbindex="70532">
Flix Rfols Rfols (Barcelona, 1894 - Camagey, Cuba, 1961) fou un msic i compositor catal.

Als set anys ingressa a l'Escolania de Montserrat, on es formar musicalment amb el mestre Mas i Serracant, estudiant piano, orgue, diversos instruments de l'orquestra i banda. Tamb aprn les primeres nocions de cant, l'ensenyament elemental, els estudis superiors d'escola i cursos especials de francs i llat. Als 12 anys composa els seus primers assajos musicals, de tipus religis. 

A l'any 1910 torna a Barcelona i, i per desig de l'Abat de Montserrat, rep un curs especial de classes musicals, sota la direcci del professor Robert Governa, pianista i organista. Mesos ms tard, Rfols es presenta com a concertista de piano a l'Ateneu Barcelons. Governa s'adona que el seu alumne promet i que necessita els ensenyaments d'alg amb ms experincia fent-lo ingressar a l'Acadmia Granados, dirigida pel mestre compositor Enric Granados, on Rfols comena els estudis superiors. Uns mesos desprs Rfols s assignat pel propi Granados al professorat de l'Acadmia per fer classes de piano i solfeig i teoria de la msica. Dos anys ms tard aconsegueix el Gran Premi d'Honor de l'Acadmia Granados de piano.

Sense deixar mai de fer classes, Rfols segueix formant-se, ara amb el mestre Enric Morera. Freqentment s presentat en concerts de piano pblics a diversos teatres de la ciutat fins que finalment les audicions s'estenen per Espanya i Europa. El seu nom comena a ser elogiat per la premsa especialitzada. En aquesta poca guanya unes oposicions pbliques per exercir de director de l'Orfe Montserrat del Centre Moral Instructiu de Grcia, alhora que dirigeix els Cors de la Sagrada Famlia, adscrits a unes institucions obreres.

A Barcelona funda el Trio Montserrat, amb el violinista Josep Monn, el violoncellista Bernardino Gonzlez i ell mateix com a pianista. al mateix temps s designat mestre director de l'Orquestra Artstica de Barcelona.

La culminaci de la seva carrera artstica fins al moment present de la seva vida s'esdev a l'any 1912, en qu dirigeix un concert al Palau de la Msica Catalana on s'estrena una composici del propi Rfols titulada Can de la Rosa per a solistes, cor i orquestra.

Al 1918 Rfols comena a rebre proposicions des de Cuba i el Sud d'Amrica per anar-hi a dirigir. Algunes de les persones que l'animen sn amistats seves de Barcelona, com l'industrial Josep Pijuan, membre d'una firma industrial cubana, que li ofereix de manera insistent un slid contracte a nom de la instituci Germanor Catalana de Camagey. La decisi d'anar-se'n a Amrica consterna els seus collegues i alumnes de l'Acadmia Granados, l'Orfe Montserrat i altres entitats musicals, les quals li dediquen un gran homenatge d'acomiadament al Palau de la Msica, i tamb a d'altres locals, com els concerts que fa a comenament de 1919 a la sala d'audicions del Centre Moral Instructiu de Grcia on s'interpreten -a ms de canons d'altres autors- algunes obres del mestre Rfols: Voreta el riu, Follies, L'amor de les roses, Can trista, Matinal, La mort del rossinyol, Nit d'hivern o Can d'abril.

El 12 de mar d'aquell any parteix cap a l'Havana. Rfols s'installa a la ciutat de Camagey i comena a treballar per a l'entitat Germanor Catalana, fundada a Camagey al 1915 per Joan Garriga i que funcionar fins al 1947. Aquesta societat t com a finalitat mantenir el sentiment d'origen de la colnia catalana local, la difusi del coneixement de Catalunya i la defensa de les llibertats catalanes. El primer president de l'entitat, Hermenegild Pijoan, contracta Rfols durant un temps, que dedicar a organitzar l'Orfe Catal, que s'estrenar amb un concert al teatre Avellaneda.

A l'agost es fa un reeixit concert benfic pels nens de l'asil de San Juan de Dios de la localitat. Entre les nombroses peces que s'hi interpreten, n'hi ha una que resulta molt emotiva per als presents: l'himne a Camagey, amb lletra de Virgili Teixid i msica del mestre Rfols.

Un any ms tard, el mestre Rfols es fa crrec de la direcci de l'Institut de Msica de Camagey, el conservatori ms antic i prestigis de la ciutat. En pocs mesos Rfols el transforma en el Conservatori de Msica Rfols i el dota d'una orientaci moderna, de plans actuals i de sistemes d'aprenentatge ms d'acord amb els d'Europa.

Tot i haver acabat el seu contracte amb Germanor Catalana, enamorat del paisatge cub i de la seva gent, Rfols decideix quedar-se a Camagey, optant per la ciutadania cubana. Durant anys i arreu de territori cub, Flix Rfols far d'animador musical. Ofereix recitals de piano que serveixen, alhora, per estimular l'afici musical dels illencs. Segueix component obres per a orquestra, piano i canons corals. Funda la coral del Conservatori Rfols, amb la qual dna a conixer el cant coral a Cuba. Una prctica musical tan tradicionalment catalana s'estn per aquell rac de les Antilles.

Del Conservatori que Rfols dirigeix en surten promocions d'alumnes, alguns dels quals fins i tot arriben a tocar a l'estranger.

Al mar de 1922, Camagey rep la visita artstica de la gran actriu catalana Margarida Xirgu, que actua al teatre Avellaneda. Quan la premsa local li pregunta al mestre Rfols quina opini t de l'actiu catalana, Rfols comenta: "Sento un veritable entusiasme per Margarida Xirgu, per l'estudi escrupols que fa de la psicologia de la figura que representa".

Malgrat tot, Rfols espordicament torna a Catalunya. Al 1922 ofereix un concert a Vilafranca del Peneds juntament amb la soprano Judit Tarrag.

Durant dcades, el msic catal organitza i dirigeix a Camagey tot tipus d'actes culturals i artstics amb aportacions innovadores. Fins i tot edita una revista cultural: Antenas. Arran del seu xit a Camagey, obre diverses sucursals del conservatori a les ciutats de Nuevitas, Ciego de vila i Morn, Gibara i Holgun.

Juntament amb la seva dona, la valenciana Josefina Soria, gaudeix d'una plaent vida a l'illa. Malgrat la seva residncia a Cuba, Rfols segueix viatjant per Amrica i Europa amb la finalitat d'actualitzar i perfeccionar els seus coneixements i tcniques musicals.

Al 1935, el Ministerio de Educacin de la Repblica de Cuba atorga al Conservatori Rfols la validesa oficial per tots els ttols i diplomes que expedeix. Un any desprs, el ministeri de l'estat l'autoritza a usar l'escut nacional de Cuba en tots els impresos oficials del Conservatori.

A ms d'haver estat director de l'Institut Musical Humbert de Blanck i entitats com el Rotary Club, el Lion's International, els Caballeros de Coln de Cuba i societats locals de prestigi tenen a Rfols com a membre. Amb els anys, el mestre Rfols obt diversos premis i diplomes, entre els quals un premi nacional de msica del Ministerio de Educacin cub.

Ara i ads, Catalunya el recupera temporalment i gaudeix dels seus concerts, com el que ofereix al Palau de la Msica Catalana a l'octubre de 1954 amb la Cantata Montserrat, que torna a interpretar al novembre de 1956 al Palau amb l'orquestra del Gran Teatre del Liceu i la Coral de Terrassa. En aquest concert estrena una altra cantata: Mater admirabilis. Totes dues cantates sn originals de Rfols, basades en textos del poeta i secretari de l'Orfe Catal Miquel Saperas.

Arran dels canvis poltics de mitjan segle XX, el Conservatori Rfols va ser intervingut i pass a ser la residncia d'alguna persona influent. Desprs d'una vida plena d'xits, quan preparava la seva marxa de l'illa, el mestre Rfols mor d'un atac de cor a Camagey, al 1961.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="172722" title="Francesc Buils Huguet" nonfiltered="534" processed="534" dbindex="70533">

Francesc Buils Huguet s un poltic mallorqu d'Uni Mallorquina.

Ha cursat estudis de mrqueting i gesti d'empreses.

s membre del consell poltic d'Uni Mallorquina. Ha ocupat crrecs d'importncia al Consell Insular de Mallorca com ara el de director insular de Medi Ambient i Natura i el de director insular de Funci Pblica. Tamb ha estat conseller executiu de Presidncia  de la instituci insular.

L'any 2007 va ser nomenat pel president del Govern de les Illes Balears, Francesc Antich, conseller de Turisme de l'executiu balear.

Arran d'un conflicte al s del seu partit, dimit com a conseller el setembre de 2008 i fou substitut per Miquel Nadal Buades.

Enllaos externs.
Currculum al web del Govern de les Illes Balears;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="172725" title="Denpasar" nonfiltered="535" processed="535" dbindex="70534">


Denpasar s la capital de la provncia de Bali, Indonsia. s tamb el lloc de l'aeroport Ngurah Rai, la porta principal a Bali. T una poblaci de 491.500 habitants (2002) i una superfcie de 124 km. Est situada a 839S, 11513E.



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="172726" title="Parads" nonfiltered="536" processed="536" dbindex="70535">

El Parads s un lloc molt bonic i usualment el cel on va a parar l'nima que ha obrat correctament en vida desprs del judici final, una constant en totes les religions i mitologies.

El mot Parads.

La paraula "parads" prov del persa       pairidaeza "closa" que es un compost de pairi- "al voltant" (un cognat del grec peri-) i  diz, "crear", "fer". Fonts tan antigues com Xenofont en el seu Anbasi (segle IV aC) alludeixen al fams jard "parads" persa; aix el seu significat original fa referncia a un jard extens i ben arreglat, que es presenta com un lloc bell i agradable, on a ms d'arbres i flors, es veuen animals engabiats o en llibertat.

La forma de la paraula que avui en dia significa "cel" o "alguna cosa immensament plaent" prov del grec            paradeisos (en llat paradisus), emprat en la Septuaginta per alludir al Jard de l'Edn. Sembla que el primer lligam entre aquest mot i el cel fsic o firmament data dels astrnoms babilnics.

Antic Egipte.
En la mitologia egpcia, Aaru, Yaaru, Iaru o Aaluera era el parads de l'inframon on manava Osiris; les nimes (Ka) que pels seus pocs pecats pesaven menys que la Ploma de la veritat eren enviades a Aaru per viure-hi en calma durant tota l'eternitat. Aaru era considerat un lloc a l'est (all on sorgeix el sol) i era descrit com un delta o una srie d'illes cobertes de canyes. 

Noms alternatius: Yaaru, Iaru, Aalu
El Parads jueu.
El Parads jueu s'assimila al Sheol per no est tan definit com en altres creences, sembla ser ms aviat un concepte que un lloc fsic. La tradici posterior el divideix en set cels (d'aqu l'expressi "estar al set cel" com a sinnim del mxim plaer i benestar) poblats d'ngels (que passaran als altres cultes monoteistes)-

El Parads cristi.
Hi ha una certa confusi entre aquest terme i el cel. En un primer moment, "parads" noms era un sinnim de l'Eden, el jard dels primers homes, que van perdre la joia infinita pel pecat original. D'aqu que noms hi hagus una manera de recobrar aquesta alegria perptua, viure eternament amb Du, s a dir, salvar l'nima. Alguns autors medievals, com Orgenes, el consideraven un primer esgla abans d'ascendir al cel definitiu: primer l'nima entrava en el millor dels mons possibles a la Terra i desprs ja anava al cel, un no-lloc on noms la possessi i contemplaci de Du aportava felicitat eterna. La identificaci entre Parads i cel va anar augmentant amb el pas dels segles fins esdevenir sinnims. Aquesta concepci va passar a altres religions.

El Parads islmic.
El Parads islmic s'anomena Jannah. Est compost per vuit portes, cadascuna amb cent graus, on van a parar les nimes segons la seva bondat en vida. All els creients veuran satisfet qualsevol desig i desapareixeran les diferncies entre ells (fins i tot fsiques, ja que tots tindran la mateixa alada, uns 33 anys de mitjana i roba luxosa). Gaudiran de les hurs, dones celestials de gran bellesa i estaran envoltats de jardins plens de joies i menjar. s un Parads fora fsic.



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="172727" title="Carles Grand" nonfiltered="537" processed="537" dbindex="70536">
Carles Grand (Tur, 30 de mar de 1889- Perpiny, 1975) fou un dels activistes (escriptor i poeta) ms destacats i importants de la recuperaci del catal a la Catalunya del Nord a inicis del segle XX. Tamb escrigu la lletra de nombroses sardanes.

Biografia.
A ms de la seua activitat literria, Grand fou secretari general de la Societat d'Estudis Catalans (entre 1915 i 1921) i responsable de la revista: la "Revue Catalane". Tamb va ser membre de la Colla del Rossell i un dels membres fundadors de la Companyia dels Jocs Florals de la Ginesta d'Or (1924). 

Bibliografia.

Llengua.
 Vocabulari rossellons (1943);

Poesia.
 El clam roig (1917);
 Fa sol i plou (1932) ;
 Jocs de miralls (1963);

Teatre.
 Aqueixa mainada (comdia, 1913);
 Amos i domstics (comdia, 1912);
 L'via (1962);

Prosa.
 Gatimells (1918);







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="172733" title="Zorocrtid" nonfiltered="538" processed="538" dbindex="70537">


Els zorocrtids (Zorocratidae) sn una famlia d'aranyes araneomorfes, que formen part dels licosodeus (Lycosoidea), una superfamlia formada per dotze famlies entre les quals cal destacar pel seu nombre d'espcies: els licsids (2.304), els ctnids (458), els oxipids (419) i els pisurids (328).

Sn aranyes poc comuns, similars als licsids, i sn errants. La disposici dels ulls, en dues files, s diferent a la dels licsids. Es coneixen poques coses de la seva biologia.

Es troben principalment a frica, Madagascar, i Nord-amrica.  Aquesta distribuci fa suposar que havia existit una connexi terrestre que es deuria trencar amb la deriva continental i la conseqent separaci d'Amrica i frica.

 Sistemtica .
La famlia compta, fins al 28 d'octubre de 2006, amb 5 gneres i 21 espcies, de les quals 10 pertanyen al gnere Zorocrates.

 Campostichomma . 
Karsch, 1891
 Campostichomma manicatum Karsch, 1891 (Sri Lanka);

 Raecius . 
Simon, 1892
 Raecius aculeatus Dahl, 1901 (Congo);
 Raecius asper (Thorell, 1899) (Camerun, Bioko);
 Raecius congoensis Griswold, 2002 (Congo);
 Raecius crassipes (L. Koch, 1875) (Etipia);
 Raecius jocquei Griswold, 2002 (Costa d Ivori);
 Raecius scharffi Griswold, 2002 (Tanznia);

 Uduba . 
Simon, 1880
 Uduba dahli Simon, 1903 (Madagascar);
 Uduba madagascariensis (Vinson, 1863) (Madagascar);

 Zorocrates . 
Simon, 1888
 Zorocrates aemulus Gertsch, 1935 (EUA);
 Zorocrates alternatus Gertsch & Davis, 1936 (EUA);
 Zorocrates badius Simon, 1895 (Mxic);
 Zorocrates fuscus Simon, 1888 (Mxic, Guatemala, Panam);
 Zorocrates guerrerensis Gertsch & Davis, 1940 (Mxic);
 Zorocrates isolatus Gertsch & Davis, 1936 (EUA);
 Zorocrates karli Gertsch & Riechert, 1976 (EUA);
 Zorocrates mistus O. P.-Cambridge, 1896 (EUA, Mxic);
 Zorocrates petersi Kraus, 1955 (El Salvador);
 Zorocrates pictus Simon, 1895 (Mxic);

 Zorodictyna . 
Strand, 1907
 Zorodictyna inhonesta (Simon, 1906) (Madagascar);
 Zorodictyna oswaldi (Lenz, 1891) (Madagascar);

 Referncies .
 The World Spider Catalog, V7.5;
 
 Vegeu tamb .
 Licosodeu;
 Classificaci de les aranyes;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="172734" title="Giardia lamblia" nonfiltered="539" processed="539" dbindex="70538">

Giardia lamblia (anteriorment Lambia intestinalis i tamb coneguda com a Giardia duodenalis i Giardia intestinalis) s un protozou flagelat parsit que infecta el tracte gastrointestinal i causa la giardiasi.

T mitosomes com a orgnuls cllulars.























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="172740" title="ngels Margarit i Vials" nonfiltered="540" processed="540" dbindex="70539">
ngels Margarit i Vials ( Terrassa, Valls Occidental 1960 ) s una ballarina i coregrafa catalana.

Biografia.
Va nixer el 1960 a la ciutat de Terrassa, poblaci situada a la comarca del Valls Occidental. 

L'any 1993 fou guardonada amb el Premi Ciutat de Barcelona en la categoria d'Arts escniques i el 1996 amb el Premi Nacional de Dansa concedit per la Generalitat de Catalunya.

Carrera artstica.
Va iniciar les seves activitats de ballarina a la companyia "Heura", amb la qual va estar 6 ansy, fins que l'any 1985 aconsegu fundar la seva prpia companyia "ngels Margarit/Cia. Mudances". Amb aquesta companyia ha desenvolupat la totalitat de la seva obra posterior, sent convidada a participar en nombrosos festivals de dansa a Europa, Nord-amrica, Sud-amrica, Jap i Austrlia.

Des de l'any 2000 desenvolupa, mitjanant la seva companyia, un programa pedaggic destinat a nous valors de la dansa.

Coreografies.


1985: Mudances;
1988: Kolsebasar;
1989: Solo per a habitaci d'hotel;
1991: Atzavara;
1992: Corolla;
1992: Grevenhofkai;
1993: Suite d'estiu;
1995: Sa;
1996: Arbre de te;

1998: Trbola;
1999: L'edat de la pacincia;
2000: L'edat de la pacincia/00;
2001: Peces mentideres;
2001: El somriure;
2002: Origami;
2003: Estances;
2004: Urbs;
2005: Solo por placer;


Enllaos externs.
 Pgina oficial de ngels Margarit/Cia. Mudances;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="172741" title="Gastrtric" nonfiltered="541" processed="541" dbindex="70540">

Els gastrtrics (Gastrotricha, del grec gaster, "estmac" i thrix "cabell") sn un flum d'abundants animals microscpics (0,06-3,0 mm) en aigua dola i ambients marins.

S'alimenten de sobretot de bacteris, fongs i protozous i sn preses d'anllids, nematodes i artrpodes. 
 
 Anatomia i fisiologia .
Es consideren  pseudocelomats, malgrat que el seu pseudoceloma es trobi redut o absent. La seva morfologia s'assembla a la dels rotfers, per es diferencien d'aquests per l'absncia de la corona ciliata i la presncia de pues i espines.

Tenen el cos deprimit i recobert d'una cutcula que secreta l'epidermis. En la zona ventral les cllules epidrmiques presenten nombrosos cilis amb funci locomotora. En la zona posterior presenten una grndula que secreta una substncia per adherir-se al substrat.

Presenten un tub digestiu rectilini de boca a anus, amb una faringe mucosa que empeny l'aliment l'intest. Tenen un aparell protonefrilial per a l'excreci.

El sistema nervis t dos ganglis en la part posterior de la faringe de los que en surten dos cordons nerviosos a tot el cos. 

Presenten cambres d'aire per millorar la seva respiraci a travs de la paret del cos.

Reproducci i desenvolupament.

La major part de les espcies sn hermafrodites, a vegades apareixen noms femelles de reproducci per partenognesi.

L'aparell reproductor mascul, quan existeix, est format per 1 o 2 testicles units per un espermiducte al gonoporus, en la regi postero-ventral. Algunes espcies presenten un rgan peniforme.

L'aparell reproductor femen t 1 o 2 ovaris units a un ter que continua en un oviducte fins arribar a la vagina. El porus genital estaria a prop de l'anus.

L'ou surt de l'individu que de seguida esdev en adult, presentant un desenvolupament directe.

Referncies.
University of Modena and Reggio Emilia: Gastrotricha World Portal - Overview - URL retrieved 3 de desembre del 2006;


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="172745" title="Lingstica sincrnica" nonfiltered="542" processed="542" dbindex="70541">
La lingstica sincrnica s'ocupa d'estudiar i descriure els fenmens relatius a un idioma en un moment determinat de la seva evoluci, a diferncia de la lingstica diacrnica, que estudia els canvis que ha patit la llengua al llarg del temps. La distinci va ser formulada per Ferdinand de Saussure. Forma part de la lingstica general i pot abarcar tots els nivells de la llengua: des de la fontica a la pragmtica, passant per tots els components gramaticals i semntics. La majoria d'anlisis responen a aquest plantejament. 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="172746" title="Opini pblica" nonfiltered="543" processed="543" dbindex="70542">
L'opini pblica s el conjunt de creences, discursos i percepcions del poble d'un indret determinat sobre un assumpte. Es pot conixer a travs del sufragi (ja que els ciutadans en democrcia votaran el partit que millor reflecteixi la seva opini), de tcniques de recollida de dades (com l'enquesta, l'entrevista o els manifests) o a travs de les manifestacions, siguin o no espontnies. Si l'opini pblica es modifica en Estats amb sobirania popular, pot canviar el rgim de govern, per aix la premsa i la propaganda miren d'influir-hi.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="172747" title="Vince Melouney" nonfiltered="544" processed="544" dbindex="70543">
Vince Melouney (Sydney, 18 d'agost de 1945) fou un dels components dels Bee Gees, un dels millors i ms coneguts grups de Pop de la histria.

Vince va formar part dels Bee Gees entre 1967 i 1968 i va participar, especialment com a guitarrista, en els lbums First, Horizontal i Idea. Aquest ltim disc cont una can escrita i cantada per Vince: Such a Shame. L'any 1999 va tocar a la banda que acompanyava els Bee Gees al concert One Night Only, al Stadium Australia de Sydney.

Tamb ha estat en altres grups com, per exemple, Billy Thorpe & The Aztecs, Vince & Tony's Two i Fanny Adams.


 Enllaos externs.
Pgina oficial de Vince Melouney ;
Lloc oficial dels Bee Gees ;
El millor lloc sobre les canons dels germans Gibb ;
Lloc web sobre els Bee Gees en catal ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="172748" title="Lannima Imperial" nonfiltered="545" processed="545" dbindex="70544">
Lannima Imperial s una companyia de dansa creada i dirigida per Juan Carlos Garca.

Fundada l'any 1986 pel coregraf basc Juan Carlos Garca, que desde la seva craci n's el seu director artstic, amb una clara vocaci de provocaci potica, creant una dansa de fortes arrels experimentals. Al llarg de la seva carrera les coreografies de la companyia s'han pogut veure no noms a Espanya, sin tamb en nombrosos pasos d'Europa, Nordamrica i Sud-amrica.

El 1991 la companyia fou guardonada amb el Premi Ciutat de Barcelona d'Arts escniques, i el 2000 amb el Premi Nacional de Dansa concedit per la Generalitat de Catalunya i el Premi Butaca al millor espectacle de dansa per Liturgia de Sueo y fuego.

Enllaos externs.
    Pgina oficial de Lannima Imperial;
  Entrevista amb Juan Carlos Garca a www.danza.es;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="172749" title="Enquesta" nonfiltered="546" processed="546" dbindex="70545">
Una enquesta s un qestionari per conixer l'opini d'una mostra representativa de poblaci.

L'univers o persones enquestades han de reunir una srie de caracterstiques per a ser vlides i poder fer una generalitzaci dels resultats (aquests trets depenen de l'objectiu de l'enquesta). La informaci de les respostes se sotmet a anlisi estadstica (recerca quantitativa) o s'interpreta en funci de patrons semntics (anlisi qualitativa). Hi ha institucions especialitzades en fer enquestes vlides, que s'usen com a eina de recollida de dades en sociologia, per conixer l'opini pblica sobre un assumpte d'actualitat o per a estudis de mercat (on s'intenta calibrar l'xit d'un producte). L'enquesta pot contenir una prova pilot de menys individus per validar que les preguntes estiguin ben formulades.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="172750" title="Andrs Martnez Trueba" nonfiltered="547" processed="547" dbindex="70546">

Andrs Martnez Trueba (Montevideo, 1884 - dem, 1959) fou un professor, qumic i poltic uruguai, president constitucional entre 1951 i 1952

Fill d'un treballador ferroviari, es va criar al barri Pearol i va completar amb sacrifici els estudis de qumic farmacutic. Ragut a Florida, va fundar el Liceu Departamental, del qual va ser professor. Va ser proper collaborador de Luis Batlle Berres. Va ser electe com a Diputat en 1922 i 1925, com a Senador el 1926, exercint-se tamb com intendent de Montevideo, va encapalar la frmula del batllismo "llista 15" el 1950.
 
El 1933, el Cop d'Estat el va portar per cinc mesos a l'Illa de Flores.
El retorn victoris de 1942 el va portar als primers plans de la poltica nacional.
Electe president, va proposar una reforma constitucional per installar el Poder Executiu collegiat, realitzant aix seu deure d'intrpret fidel de l'ideari batllista de Jos Batlle y Ordez, el que el va distanciar del lder del seu sector. 

Va abandonar la presidncia per integrar el primer Consell Nacional de Govern, del sistema collegiat, durant la resta del perode constitucional.

Enllaos externs.
Presidncia de l'Uruguai ;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="172751" title="Gustav Robert Kirchhoff" nonfiltered="548" processed="548" dbindex="70547">

Gustav Robert Kirchhoff (Knigsberg, 12 mar 1824   Berln, 17 octubre 1887) fou fsic i matemtic. S'ocup especialment de l'espectroscopia, l'electrotcnica i la termodinmica.

L'amistat de Kirchhoff amb Robert Wilhelm Bunsen, que va originar grans resultats cientfics, era iniciada l'any 1850 a Breslvia, on Kirchhoff ensenyava i on, poc de temps desprs, arrib  Bunsen. Quan Bunsen es trasllad a Heidelberg, l'any 1854, Kirchhoff el segu.














































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="172752" title="Catherine Allard" nonfiltered="549" processed="549" dbindex="70548">
Catherine Allard ( Brusselles, Blgica 1960 ) s una ballarina i coregrafa belga establerta a Catalunya, actual directora artstica de la companyia IT Dansa.

Biografia.
Va nixer el 1960 a la ciutat de Bruselles, capital de Blgica. Interessada de ben jove per la dansa, va estudiar aquest art a la companyia "Mudra", dirigida pel ballar i coregraf Maurice Bjart.

L'any 2001 fou guardonada amb el Premi Nacional de Dansa, premi concedit per la Generalitat de Catalunya.

Carrera artstica.
El 1980 entr a formar part de la companyia jove del "Nederlans Dans Theatre", esdevenint l'any 1982 membre de la companyia gran, on coneixer Nacho Duato i que es convertir amb la seva parella artstica. L'any 1990 entr a formar part de la "Compaa Nacional de Danza" amb seu a Madrid, de la qual Duato en fou el seu director, esdevenint la seva ballarina principal.

Inici les seva tasca de coregrafa l'any 1995 durant la seva estada a Madrid. L'any 1996, per, abandon la companyia per esdevenir directora artstica d'"IT Dansa", la companyia de dansa de l'Institut del Teatre de Barcelona. Des d'aquesta possici ha reclamat contnuament l'establiment d'una companyia pblica de dansa a Catalunya

Referncies.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="172754" title="Poliquet" nonfiltered="550" processed="550" dbindex="70549">

Els poliquets (Polychaeta) constitueixen una classe del flum dels anllids. s el grup ms nombrs d'aquest flum, amb unes 10,000 espcies descrites, i se suposa que el ms primitiu, s a dir, el que ms s'assemblaria en els seus trets al tipus original del flum. Sn animals aqutics, quasi exclusivament marins, caracteritzats per presentar en cada segment un parell de parpodes, dotats de nombroses quetes (el que dona nom als poliquets, literalment "moltes quetes"). Sn sobretot carnvors de fons sorrencs, per existeixen formes especialitzades en menjar sediment, a l'estil del que els cucs de terra fan amb el terra, o filtrar l'aigua. El grup s probablament parafiltic, derivant les classes ms especialitzades del flum.

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="172759" title="Llista de gneres de pisurids" nonfiltered="551" processed="551" dbindex="70550">
Aquesta s la llista de gneres de pisurids, una famlia d'aranyes araneomorfes. Cont la informaci recollida fins el 2 de novembre de 2006 i hi ha citats 52 gneres i 328 espcies; el gnere ms nombrs s Dolomedes amb 99 espcies. Es poden trobar per tot el mn, excepte a la zona desrtica del Sahara i Arbia, a la punta meridional de Sud-amrica i a la franja ms septentrional del planeta.

La segent classificaci est basada en la categoritzaci en subfamlies recollides per Joel Hallan en el seu Biology Catalog.

 Subfamlies i gneres .
Pisaurinae. 
Simon, 1890
 Afropisaura Blandin, 1976;
 Architis Simon, 1898;
 Caripetella Strand, 1928;
 Charminus Thorell, 1899;
 Chiasmopes Pavesi, 1883;
 Cispius Simon, 1898;
 Cladycnis Simon, 1898;
 Dendrolycosa Doleschall, 1859;
 Euprosthenops Pocock, 1897;
 Euprosthenopsis Blandin, 1974;
 Eurychoera Thorell, 1897;
 Maypacius Simon, 1898;
 Paracladycnis Blandin, 1979;
 Perenethis L. Koch, 1878;
 Phalaeops Roewer, 1955;
 Pisaura Simon, 1885;
 Pisaurina Simon, 1898;
 Polyboea Thorell, 1895;
 Ransonia Blandin, 1979;
 Rothus Simon, 1898;
 Staberius Simon, 1898;
 Stoliczka O. P.-Cambridge, 1885;
 Tetragonophthalma Karsch, 1878;
 Thalassiopsis Roewer, 1955;
 Voraptipus Roewer, 1955;
 Vuattouxia Blandin, 1979;
 Walrencea Blandin, 1979;

Thalassiinae.
 Archipirata Simon, 1898;
 Dolomedes Latreille, 1804;
 Eucamptopus Pocock, 1900;
 Hesydrimorpha Strand, 1911;
 Ilipula Simon, 1903;
 Megadolomedes Davies & Raven, 1980;
 Nukuhiva Berland, 1935;
 Papakula Strand, 1911;
 Thalassius Simon, 1885;
 Thaumasia Perty, 1833;
 Tinus F. O. P.-Cambridge, 1901;

Incertae sedis.
 Bradystichus Simon, 1884;
 Campostichommides Strand, 1911;
 Cispinilus Roewer, 1955;
 Conakrya Schmidt, 1956;
 Dianpisaura Zhang, Zhu & Song, 2004;
 Eopisaurella Petrunkevitch, 1958   (fssil);
 Esuritor Petrunkevitch, 1942   (fssil);
 Hygropoda Thorell, 1894;
 Hypsithylla Simon, 1903;
 Inola Davies, 1982;
 Nilus O. P.-Cambridge, 1876;
 Qianlingula Zhang, Zhu & Song, 2004;
 Tallonia Simon, 1889;
 Tapinothele Simon, 1898;
 Tapinothelella Strand, 1909;
 Tapinothelops Roewer, 1955;

 Referncies .
 The World Spider Catalog, V7.5;

 Vegeu tamb .
 Licosodeu;
 Llista d'espcies de pisurids;
 Classificaci de les aranyes;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="172761" title="Oligoquet" nonfiltered="552" processed="552" dbindex="70551">

Els oligoquets (Oligochaeta; del grec "Oligos", poc, i del llat "Chaetae", cerra), constitueixen una de les classes que conformen el flum dels anllids i inclou ms de 3,000 espcies, de les quals es troben en una gran diversitat d'hbitats: terrestres, marins, aiges dolces, i de vida parasitria (una minoria).

A diferncia dels poliquets, els oligoquets no presenten parpodes i les quetes sn petites i escasses; en els oligoquets marins, aquestes quetes sn ms llargues i abundants que en els terrestres. L'oligoquet ms representatiu s el cuc de terra.



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="172765" title="Edmond Brazs" nonfiltered="553" processed="553" dbindex="70552">
Edmond Brazs (Ceret, Vallespir 1893 - 10 de juny de 1980) fou un escriptor nord-catal. Barber d'ofici, dedicava el temps lliure a escriure, poesies, narracions, una pea de teatre, llibre de records i memries. ha collaborat durant 40 anys a La Tramontane. Est considerat un dels escriptors que han sortit directament de la vena popular sense gaires estudis, com Jordi Pere Cerd. Fou secretari de la secci catalana dels Jocs Florals de la Ginesta d'Or i deixeble de Josep Sebasti Pons, tamb particip en la fundaci del Grup Rossellons d'Estudis Catalans (GREC).
La revista Terra Nostra i l'editorial Trabucaire han publicat les seves obres completes el 2003.

 Obres .
 La vie et l'oeuvre de Mossn Esteve Caseponce (1948), assaig;
 L'ocell de les cireres (1957), poesia;
 Histries del venat (1965), narraci;
 La neu (1970), pea de teatre;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="172766" title="Mal Pelo" nonfiltered="554" processed="554" dbindex="70553">
Mal Pelo s una companyia de dansa creada i dirigida per Maria Muoz i Pep Ramis.

L'any 1988 la ballarina i coregrafa valenciana Maria Muoz inici la seva collaboraci amb l'autor catal Pep Ramis, creant l'any segent la seva prpia companyia de dansa. 

L'any 2002 fou guardonada amb el Premi Nacional de Dansa concedit per la Generalitat de Catalunya, per l'espectacle "L'animal a l'esquena", que va cloure el conjunt de celebracions del seu des aniversari.

Espectacles.


2006: Testimoni de llops;
2005: Atlas;
2004: On a renplace le coqs;
2004: Bach;
2003: An (el silenci);
2002: Atrs los ojos;
2001: Cancin para Santiago;
2001: Cancin de Paula;
2001: Thousands Of Months;
2000: L'animal a l'esquena;
1999: El alma del bicho;

1998: Orache;
1997: Cancin de Bernab;
1996: La calle del imaginero;
1995: Zarco;
1994: Recuerdos de chera;
1994: Dol;
1993: Cancin para los pjaros;
1993: La mirada de Bubal;
1992: Sur, Perros del sur;
1990: Cantal;
1990: Lucas;
1989: Quarere;


Enllaos externs.
  Pgina oficial de "Mal Pelo";




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="172768" title="Sant Joan i Barres" nonfiltered="555" processed="555" dbindex="70554">
Sant Joan i Barres s el butllet del Grup Rossellons d'Estudis Catalans apareguda, d'antuvi ciclostilada, el mar del 1961. A partir del 1962 ja sort impresa i amb una periodicitat trimestral. Inicialment se n'encarregaven Eugeni Cortade i Elisabet Oliveres, des del 1968 fou dirigida per Jordi Costa, qui en modernitz la presentaci i n'enriqu el contingut. L'agost del 1971 fou substitut per Pau Roure i el desembre de 1973 per Jordi Pere Cerd. El seu contingut era d'antuvi pedaggic, per aviat hi domin l'aspecte polmic i reivindicatiu del punt de vista catal, i reflecteix la vida i l'acci del GREC. A partir del 1974 comen a publicar nmeros especials suplementaris i almanacs, que han tingut una repercussi especial.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="172770" title="Institut Rossellons d'Estudis Catalans" nonfiltered="556" processed="556" dbindex="70555">
Institut Rossellons d'Estudis Catalans (IREC) fou una associaci creada el 10 de juny de 1968 per un grup de persones del Grup Rossellons d'Estudis Catalans, encapalades per Elisabet Oliveres i Renat Llech-Walter que consideraven que el GREC havia deixat de ser apoltic. Nomenaren president honorari  Pere Pags, per Elisabet Oliveres fou la presidenta efectiva fins a la seva mort el 1973.  El seu rgan era la Revista Catalana. 

T per finalitat l'estudi, la divulgaci, la protecci i l'ensenyament de la llengua i de la cultura catalanes al Rossell. Mant molt bones relacions amb el felibritge i forma part de Defensa i Promoci de les Llenges de Frana.

 Enllaos externs .
 Referncia a la fundaci del GREC i de l'IREC;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="172771" title="Colin Petersen" nonfiltered="557" processed="557" dbindex="70556">
Colin Petersen (Kinearoy, Queensland 24 de mar de 1946) s un bateria australi que fou un dels components dels Bee Gees, un dels millors i ms coneguts grups de Pop de la histria.

Colin va formar part dels Bee Gees entre 1967 i 1969 i va participar, especialment com a bateria, en els lbums First, Horizontal, Idea i Odessa.

Tamb va estar en altres grups musicals, com per exemple Steve and the Board.

Abans de dedicar-se a la msica, Colin Petersen havia estat un actor infantil de cinema. Ms tard es va dedicar a la pintura.


 Enllaos externs.
Lloc oficial dels Bee Gees ;
El millor lloc sobre les canons dels germans Gibb ;
Lloc web sobre els Bee Gees en catal ;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="172772" title="Grup Cultural de la Joventut Catalana" nonfiltered="558" processed="558" dbindex="70557">
Grup Cultural de Joventut Catalana (GCJC) s una associaci cultural creada l'any 1967 a la Catalunya del Nord a l'iniciativa de Pau Roure, secretari del Grup Rossellons d'Estudis Catalans. Els principals fundadors foren: Andreu Balent, Llus Creixells, Narcs Duran, Joan-Pere Pujol (secretari). La seva finalitat s la difusi de la llengua catalana, facilitant-ne la lectura i ensenyar-ne l'escriptura a la Catalunya del Nord. Iniciaren, amb el GREC, les primeres sessions de la Universitat Catalana d'Estiu a Prada. Com a conseqncia de la radicalitzaci poltica del maig francs del 1968, sorg el Comitat Rossellons d'Estudis i d'Animaci a l'iniciativa de Miquel Mayol. A travs de crisis i transicions, el GCJC promogu la creaci d'empreses culturals, especialment en la dcada dels setanta, com el Grup d'Animaci Cultural Guillem de Cabestany, el Grup Pirinenc Rossellons, l'organitzaci de les Sis Hores de Can (des del 1976) i la implantaci de la Diada del Llibre per Sant Jordi des de 1976. Tamb han creat una llibreria catalana itinerant per la Catalunya del Nord.

Membres seus han estat fora actius en collectius culturals com la Bressola, Arrels i el partit Uni per una Regi Catalana.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="172774" title="Pisurid" nonfiltered="559" processed="559" dbindex="70558">



Els pisurids (Pisauridae) sn una famlia d'aranyes araneomorfes, que formen part dels licosodeus (Lycosoidea), una superfamlia formada per dotze famlies entre les quals cal destacar pel seu nombre d'espcies: els licsids (2.304), els ctnids (458), els oxipids (419) i els pisurids, la quarta famlia ms nombrosa amb 328 espcies.

S'assemblen als licsids per en aquest cas porten els seus sacs d'ous entre els quelcers i els pedipalps, en lloc d'estar enganxats en les fileres. Quan els ous estan a punt de sortir, l'aranya mare construeix una mena de tenda com a guarderia, posada el seu sac d'ous a dins, i els vigila des de fora. 

L'espcie europea ms representativa el Pisaura mirabilis, per la famlia tamb inclou aranyes pescadores (fishing spider) i les aranyes de rais (raft spider).

A diferncia dels licsids, que tenen dos ulls molt prominents a ms a ms dels altres sis, els ulls dels pisurids sn ms o menys de la mateixa mida. Moltes espcies tenen la capacitat de caminar per la superfcie de d'aigua, i algunes es poden fins i tot capbussar durant un temps per fugir dels enemics. Tamb per escapar, poden molt ben saltar una distncia d'uns quants centmetres. Tot i aix, tenen dificultats per pujar per superfcies molt llises com gots de vidre. 

L'aranya femella a vegades pot menjar-se al mascle desprs d'aparellar-se. Per aix alguns mascles, per reduir el risc de ser devorat, obsequia a la femella amb algun "regal", com una mosca, amb l'esperana que aix satisfar la seva gana.

 Sistemtica .
La segent classificaci est basada en la categoritzaci en subfamlies recollides per Joel Hallan en el seu Biology Catalog.

Pisaurinae. 
Descrita per Simon (1890), s la referncia principal dels pisurids quant a nombre de 27 gneres i pel gnere patr, Pisaura, tot i no ser els ms diversos pel que fa a espcies. Cal destacar pel seu nombre d'espcies: 
 Pisaura (18);
 Architis (11);
 Cispius (10);
 Euprosthenops (9);
 Maypacius (9);
 Dendrolycosa (8);

Thalassiinae.
Correspon als Dolomedidae descrita per Lehtinen (1967) i rebutjada per Sierwald (1990]. Est formada per 11 gneres i compren el gnere amb ms espcies dels pisurids, Dolomedes, amb 99 espcies, gaireb una tercera part del total. Hi ha dos gneres ms fora nombrosos:
 Dolomedes (99);
 Thaumasia (17);
 Thalassius (16);

incertae sedis.
Una xifra considerable de gneres, en total 16, est sense una ubicaci clara i formen part d'aquest cul de sac. Pel nombre d'espcies cal destacar el gnere Hygropoda, amb 21 espcies; el segon ms nombrs dels pisurids.

Referncies.


 Vegeu tamb .
 Licosodeu;
 Llista d'espcies de pisurids;
 Llista de gneres de pisurids;
 Classificaci de les aranyes;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="172775" title="Catal Futbol Club" nonfiltered="560" processed="560" dbindex="70559">

El Catal Futbol Club (o Catal Sport Club) va ser el primer equip de futbol que es va fundar a la ciutat de Barcelona. Va ser creat el 21 d'octubre de 1899 al gimns Tolosa, de Jaume Vila i Capdevila. Jaume Vila en fou el primer president, Vctor Paniagua secretari, Miquel Valds tresorer, Manuel Mir capit i Guillem Busquets sotscapit. Jugava els seus partits al Veldrom de la Bonanova i els seus colors eren el blau i el blanc.

El Catal FC volia promocionar l'esport local i noms admetia jugadors catalans al seu equip. D'aqu ve que va rebutjar l'ingrs del sus Hans Gamper i aquest va fundar, llavors, el Futbol Club Barcelona. Al cap de dos mesos de la seva fundaci, per, ja accept jugadors forans.

El Catal FC i el FC Barcelona mantingueren una molt forta rivalitat a inicis de segle XX. Destac la polmica per qui era el club deg de la ciutat de Barcelona, polmica que qued resolta a favor del FC Barcelona, en haver estat el primer club inscrit al registre civil, ja que el catal no ho feu fins mitjans de desembre.

Va disputar el campionat de Catalunya des dels seus inicis, sense arribar a assolir mai el ttol. La seva millor classificaci al campionat fou la tercera posici, assolida diverses temporades. El 1914-15 acab en la desena i darrera posici del Campionat perdent la categoria que mai ms torn a recuperar. L'any 1924 va celebrar les seves noces d'argent. El Catal FC va desaparixer a finals dels anys 20 del segle XX. 

Referncies.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="172778" title="Llista de municipis del Pas-de-Calais" nonfiltered="561" processed="561" dbindex="70560">
Aquest llistat mostra els 894 municipis (communes) del departament francs del Pas-de-Calais ordenats per ordre alfabtic, amb el codi INSEE i el codi postal.

(CUA) Comunitat urbana d'Arras, creada el 1998.
(CALL) Comunitat d'aglomeraci de Lens-Livin, creada el 2000.
(CAHC) Comunitat d'aglomeraci d'Hnin-Carvin, creada el 2001.
(CAC) Comunitat d'aglomeraci del Calaisis, creada el 2001.
(CAB) Comunitat d'aglomeraci del Boulonnais, creada el 2000.
(ACom) Comunitat d'aglomeraci de l'Artois, creada el 2002.
(CASO) Comunitat d'aglomeraci de Saint-Omer, creada el 2001.
(CCNE) Comunitat de Comunes de Noeux et Environs, creada el 2001.;



Enllaos externs.
 Gentilicis dels habitants del Pas-de-Calais;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="172780" title="Arrels" nonfiltered="562" processed="562" dbindex="70561">

Arrels s una associaci cultural creada a Perpiny l'any 1981 per promoure la llengua i la cultura catalanes a la Catalunya del Nord. Originada com a dissidncia de la Bressola, dirigida per Pere Manzanares i Laura Manaut, el 1981 obr, per primer cop a la Catalunya del Nord, una escola privada a l'avinguda Guynemer de Perpiny amb classe de primria exclusivament en catal, sota la direcci de Laura Manaut, i, tamb, una radioemissora (Rdio Arrels) que emet diriament programes de tot caire en catal. El 1991 van rebre la Premi d'Honor Llus Carulla.

El 1995 es va integrar en el sistema d'ensenyament pblic francs com a escola experimental mantenint els seus principis: ensenyament en catal, pedagogia moderna, prctica del catal i adequaci amb la identitat del pas. En l'actualitat hi ha classes de preescolar i primria exclusivament en catal.

 Enllaos externs .
 Pgina de l'escola Arrels de Perpiny;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="172782" title="Hardinghen" nonfiltered="563" processed="563" dbindex="70562">


Hardinghen s un municipi francs, situat al departament de Pas-de-Calais i a la regi de Nord   Pas-de-Calais. L'any 1999 tenia 1.008 habitants.

Situaci.
Hardinghen es troba al nord del departament del Pas-de-Calais. Est a prop d'altres comunes com ara Hermelinghen. Els nens d'Hermelinghen van a l'escola a Hardinghen.

Administraci.
Hardinghen es troba al cant de Gunes, que al seu torn forma part del districte de Calais. L'alcalde de la ciutat s Didier Devin (2001-2008).

Vegeu tamb.
Llista de municipis del Pas-de-Calais;

Enllaos externs.
Hardinghen al lloc web de l'INSEE;
Poblacions ms properes a Hardinghen;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="172783" title="Renat Llech-Walter" nonfiltered="564" processed="564" dbindex="70563">
Renat Llech-Walter (Perpiny 1906- 1 de febrer de 2007) fou un escriptor nord-catal. El 1921 fund el club El Cenacle amb el seu germ. El 1946 va crear el conjunt coral Les Gais Troubadour Catalans i fou el primer a produir un programa setmanal en catal a Rdio Perpiny als anys 60. Se'l considera mestre pioner de catal per a adults a al Catalunya del Nord. 

Fou president de la Uni Francesa per a l'Esperanto. Membre de l'Estudiantina de Perpiny, que ha estat succeda per la Companyia dels Gais Trobadors, que ell anima i president de l'Associaci Politcnica i del GREC del 1960 al 1967, quan es va escindir per a fundar l'Institut Rossellons d'Estudis Catalans amb Elisabet Oliveres.  Fou mantenidor dels Jocs Florals de la Ginesta d'Or, Majoral del Felibritge i president d'honor de la Societ agricole. Ha estat membre de la comissi permanent del Congrs de Cultura Catalana per la Catalunya del Nord, el 1994, l'ajuntament de Perpiny el va premiar amb el guard Joan Blanca i el 2002 reb la Creu de Sant Jordi. A l'homenatge per la seva mort hi van assistir, a part de la famlia, el tinent d alcalde de Perpiny, Jaume Roure, el cantautor Jordi Barre i l escriptor Jordi Carbonell.

 Obres .
 Regards sur la littrature catalane;
 Cours d'initiation  la langue catalane (1967);

 Enllaos externs .
 Activisme de Renat Llech-Walter;
 Obituari;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="172787" title="Francesc Francs" nonfiltered="565" processed="565" dbindex="70564">
Francesc Francs (Perpiny 1886 - 1973) fou un poeta i periodista nord-catal. El 1918 fund amb Robert Subirs el peridic La Renaissance Catalane (1918). Ms tard fou secretari de La Colla del Rossell i membre actiu de la Companyia dels Jocs Florals de la Ginesta d'Or. Tamb ha  collaborat a L'veil Catalan (com a Pierre Francis) i de diverses revistes catalanes.  Com a periodista va fer nombrosos reportatges sobre la guerra civil espanyola de 1936-1939 i obtingu la creu de la Segona Repblica Espanyola.  A comenaments dels anys seixanta fou un dels fundadors del Grup Rossellons d'Estudis Catalans
 Obres .
 Poesia .
 Poemes de guerra (1915);
 Les hores que passen (1917) ;
 Clarianes (indit) ;
 Novella en francs. 
 Rue du Jasmin apareguda a L'Indpendant;


 




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="172788" title="Refugi de Coms de Jan" nonfiltered="566" processed="566" dbindex="70565">

El refugi de Coms de Jan s un refugi de muntanya de la Parrquia de Canillo (Andorra) a 2.220 m d alada i situat al fons de la Coma de Ransol entre Les Rebes i la Portella de la Coma de Varilles.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="172789" title="Hocquinghen" nonfiltered="567" processed="567" dbindex="70566">

Hocquinghen s un municipi francs, situat al departament de Pas-de-Calais i a la regi de Nord   Pas-de-Calais. L'any 1999 tenia 100 habitants.

 Situaci .
Hocquinghen es troba al nord del departament del Pas-de-Calais.

 Administraci .
Hocquinghen es troba al cant de Gunes, que al seu torn forma part del districte de Calais. L'alcalde de la ciutat s Christian Andrieu (2001-2008).

 Vegeu tamb .
Llista de municipis del Pas-de-Calais;

 Enllaos externs .
Hocquinghen al lloc web de l'INSEE;
Poblacions ms properes a Hocquinghen;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="172793" title="Refugi de Fontverd" nonfiltered="568" processed="568" dbindex="70567">


El refugi de Fontverd s un refugi de muntanya de la Parrquia d'Escaldes-Engordany (Andorra) a 1.875 m d alada i situat a la Vall de Madriu entre l'Estall i el Collet de l'Infern. 




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="172794" title="Refugi de Francol" nonfiltered="569" processed="569" dbindex="70568">

El refugi de Francol s un refugi de muntanya de la Parrquia de Sant Juli de Lria (Andorra) a 1.865 m d alada i situat a la dreta del torrent de la Solana de Llimois en la plana coneguda com Pletiu de Ms Avall. 




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="172797" title="Orde de la Corona d'Itlia" nonfiltered="570" processed="570" dbindex="70569">


L'Orde de la Corona d'Itlia (Itali: Ordine della Corona d'Italia) s un orde civil i militar del Regne d'Itlia, creada pel Rei Vctor Manuel II el 20 de febrer de 1868, i atorgada per premiar a ciutadans italians i estrangers que haguessin realitzat fets meritoris per a la Naci, la Corona o el Monarca, tant en el mrit civil con militar, especialment aquells  directament relacionats amb els interessos poltics de la Naci.

 Histria .
Va ser creada per commemorar la memria de l'annexi de Vencia a Itlia. Quan finalment el Vneto va quedar sota sobirania italiana al final de la Guerra de la Independncia, es va restituir la Corona de Ferro al rei d'Itlia, corona considerada smbol del domini total sobre tota la pennsula des dels temps de Carlemany. Ja Napole, quan es proclam Rei d'Itlia, institu un Orde Cavalleresc sota el ttol de la Corona Ferrea; i quan l'Emperador d'ustria restaur el seu domini sobre la Llombardia i el Vneto fund un orde homnim.

Comparada amb l'Orde de Sant Maurici i Sant Lltzer, l'Orde de la Corona s'atorgava de manera ms liberal (podia ser atorgada a no-catlics). 

Al 1911 es convert en un requeriment per rebre l'Orde de Sant Maurici i Sant Lltzer haver rebut abans l'Orde de la Corona (s'havia de tenir com a mnim el rang equivalent de l'Orde de la Corona).

El Reial Decret 4850, de 24 de gener de 1869, establ que el Consell de l'Orde de Sant Maurici i Sant Lltzer tamb assumiria el Consell de l'Orde de la Corona d'Itlia. L'Orde estava encapalat pel Rei, com a Gran Mestre de l'Orde de l'Anunciaci, de l'Orde Maurici i de l'Orde de la Corona. El Consell estava format pel Primer Secretari, pel Tresorer General i per 9 Consellers adjunts. Els Consellers sn escollits pel Rei d'entre els membres de l'Orde Maurici amb rang de Gran Creu, Gran Oficial i Comendatari. La Seu del Gran Magisteri estava a Roma, mentre que la seu del Primer Oficial estava a Tor. 

Segons el Reial Decret N 276, del 16 de mar de 1911, l'Orde noms es podia rebre en grau de Cavaller. Per accedir a Oficial havia de passar un temps mnim d'un any, 3 ms per passar a Comendatari, i 4 ms per ser Gran Oficial.

Va quedar obsoleta quan es proclam la Repblica (1946), sent reemplaada per l'Orde al Mrit de la Repblica Italiana. Per la seva banda, la Casa de Savoia continu atorgant-la durant bastants anys, fins a la mort del rei Umbert II el 18 de mar de 1983. Llavors, va ser reemplaada per l'Orde del Mrit Civil de Savoia (Ordine del Merito civile di Saboia)

 Graus .

Tenia 5 classes: 
  Gran Creu de Cavaller: Llua la insgnia en banda sobre l'espatlla dreta, ams d'una estrella a l'esquerra del pit.
  Gran Oficial: Llua l'estrella a l'esquerra del pit.
  Comendatari: Llua la insgnia penjant del coll.
  Oficial: Llua la insgnia penjant d'un gal a l'esquerra del pit. El gal portava una roseta.
  Cavaller: Llua la insgnia penjant d'un gal a l'esquerra del pit.

 Disseny .

 La insgnia: Una Creu d'estil Alise daurada, amb esmalt blanc, amb els  nusos de Saboia  entre els braos. A l'anvers hi ha un medall en esmalt blau amb la Corona de Ferro de Llombardia. Al revers, un liga negre amb les ales obertes, amb un escut sobre el pit amb les armes dels Saboia (i per extensi, d'Itlia), una creu  herldica ordinria  blanca sobre fons vermell.
 L'Estrella de Gran Creu: Una estrella en plata de 8 puntes. Al centre hi ha un medall en esmalt blau amb la Corona de Ferro, envoltat d'un anell en esmalt blanc amb la inscripci  VICT. EMMAN. II REX ITALIA MDCCCLXVI  (Victor Emmanuel II, Rei d'Itlia 1866). Damunt del medall, i sobre la punta superior de l'estrella, apareix un liga en esmalt negre amb l'escut d'Italia al pit.
 L'Estrella de Gran Oficial: Una estrella de 8 puntes en plata, amb perles a les puntes. Al mig hi ha l'anvers de la insgnia sobreposat.

El gal s vermell amb una franja blanca al mig (els colors del regne de Savoia)












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="172798" title="Orde Militar de Savoia" nonfiltered="571" processed="571" dbindex="70570">

L'Orde Militar de Savoia (Itali: Ordine Militare di Saboia) s un orde militar creat pel Rei Vctor Manuel I de Sardenya el 14 d'agost de 1815 i atorgat per recompensar els serveis distingits en guerra, tant a nivell individual com d'unitat de les Forces Armades. El 1956 es convert en l'Orde Militar d'Itlia. 

s la condecoraci militar ms alta d'Itlia. 

Es va crear com l'Orde Militar de Savoia (la dinastia regnant a Sardenya), va patir una primera renovaci al 1855 pel rei Vctor Manuel II de  Sardenya, i es convert en un Orde Nacional al 1861 desprs de la Unificaci d'Itlia. 

 Graus .

Est dividit en 5 classes:

  - Gran Creu: Llueix la insgnia en banda penjant sobre l'espatlla dreta amb l'Estrella al costat dret del pit.  ;
  - Gran Oficial: Llueix la insgnia penjant del coll, amb l'Estrella al costat dret del pit. ;
  - Comendatari: Llueix la insgnia penjant del coll.
  - Oficial: Llueix la insgnia penjant d'un gal penjant del pit. La insgnia penja d'un escut d'armes.
  - Cavaller: Llueix la insgnia penjant d'un gal penjant del pit.
El rang de Cavaller tamb pot ser atorgat per accions en temps de pau.

 Disseny .

La insgnia es una Creu de Malta esmaltada en blanc, amb branques de llorer i roure en esmalt verd entre els braos de la creu. Durant la Monarquia, a l'anvers hi havia un esmalt vermell amb una creu blanca (l'escut de la Casa de Savoia); a l'actualitat hi ha un esmalt blanc amb les lletres RI (Repblica Italiana). En tots dos casos hi ha un anell d'esmalt vermell amb la llegenda AL MERITO MILITARE (Al Mrit Militar). Al revers hi ha un esmalt vermell amb 2 espases creuades. Durant la monarquia apareixien les lletres  V  i  E  (Vittorio Emanuele) y l'any 1855; a l'actualitat apareix l'any 1947, any de la fundaci de la Repblica.

L'Estrella de l'orde s una estrella en plata de 8 puntes amb la insgnia al centre.

La insgnia se suspn d'un gal blau vermell blau. Quan noms es llueix el gal, unes corones indiquen el rang (ara substitudes per estrelles)










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="172800" title="Arcosauromorf" nonfiltered="572" processed="572" dbindex="70571">

Els arcosauromorfs (Archosauromorpha) constitueixen una infraclasse de rptils dipsids que van aparixer durant el Lopingi i van esdevenir ms comuns durant el Trisic.

Taxonomia.
Classificaci.
 Subclasse Diapsida;
 Infraclasse ARCHOSAUROMORPHA;
 Famlia Euparkeriidae;
 Famlia Erythrosuchidae;
 Famlia Proterochampsidae;
 Famlia Proterosuchidae;
 Ordre Choristodera;
 Ordre Prolacertiformes;
 Ordre Rhynchosauria;
 Ordre Trilophosauria;
 Divisi Archosauria;
 Subdivisi Crurotarsi;
 Ordre Aetosauria;
 Ordre Phytosauria;
 Ordre Rauisuchia;
 Superordre Crocodylomorpha;
 Ordre Crocodilia;
 Subdivisi Avemetatarsalia;
 Ordre Pterosauria;
 Superordre Dinosauria;
 Ordre Ornithischia;
 Ordre Saurischia;

Filognia.

Archosauromorpha
  |--+--Rhynchosauria
  |   `--+-?Teraterpeton
  |      `--Trilophosauria
  `--+--Prolacertiformes
    `--Archosauriformes
          |-?Uatchitodon
          |--Proterosuchidae
          `--+-?Erythrosuchidae
             `--+-?Heleosaurus
                `--+--Euparkeriidae
                   `--Avesuchia
                         |-?Turfanosuchus
                         |--Proterochampsidae
                         `--+--Yonghesuchus
                            `--Archosauria
                                  |--Crurotarsi (cocodrils i similars)
                                  `--Ornithodira (dinosaures, pterosaures, i ocells)
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="172803" title="Lepidosaure" nonfiltered="573" processed="573" dbindex="70572">

Els lepidosaures (Lepidosauria) sn rptils amb escates superposades. Inclou les tuatares, llangardaixos, serps i amfisbaenis. Els lepidosaures sn el grup ms reeixit dels rptils moderns.

Lepidosauria s un superordre de rptils que comprn els ordres:
  Squamata ;
  Sphenodontia o  Rhynchocephalia - tuatara;
  Sauropterygia ;
  Nothosauria (extingit);
  Plesiosauria (extingit);


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="172806" title="La Dpche du Midi" nonfiltered="574" processed="574" dbindex="70573">
La Dpche du Midi s un diari regional francs que apareix a tots els departaments de la regi de Migdia-Pirineus ms l'Aude, de la regi Llenguadoc-Rossell i Olt i Garona d'Aquitnia. L'any 2006 es va acostar als 200.000 exemplars venuts de mitjana. Aquest mateix any comptava amb 1000 treballadors, dels quals 200 sn periodistes professionals i 2000 corresponsals locals.
El diari s propietat del Groupe La Dpche, dirigit per Jean-Michel Baylet. Histricament se'l relaciona amb un ideari d'esquerres.

 Histria .

El primer nmero de la La Dpche de Toulouse va aparixer el 2 d'octubre de 1870 en el marc de la Guerra Francoprussiana i a iniciativa dels treballadors de la impremta Sirven de Tolosa de Llenguadoc. La vocaci inicial corresponia en publicar comunicats de guerra que donessin notcies del front a les famlies dels soldats. Malgrat aquesta vocaci inicial, un cop acabada la guerra el 1871, va continuar la seva edici ampliant el seu domini d'informaci. 

En 1887, el poltic socialista francs Jean Jaurs es va convertir en un dels seus redactors habituals i poc desprs va comptar tamb amb Georges Clemenceau com a collaborador en els seus inicis com a poltic. Durant el Cas Dreyfus La Dpche es va implicar actvament a favor de la revisi del plet.

A principis del segle XX, els bisbes francesos van considerar "un pecat greu" la lectura del diari pel seu comproms amb l'esquerra socialista francesa. Maurice Sarraut, senador radical de l'Aude, es va convertir primer en el director administratiu de La Dpche el 1909, i desprs en el seu propietari el 1932.

El perode d'entreguerres va ser per La Dpche un perode d'esplendor, mentre que durant l'ocupaci alemanya (1940-1944) va conixer moments molt negres. L'any 1940 va passar a mans dels collaboracionistes, el desembre de 1943 Maurice Sarraut va ser assassinat per les Milcies franceses (grups paramilitars collaboracionistes de la gestapo)i, finalment, el 1944 se'n va prohibir la publicaci.

L'any 1947 va reaparixer amb el nom actual, marcant les seves tendncies esquerranes amb el suport a Pierre Mends France, defensant el no al referndum constitucional del 1958 o recolzant la candidatura de Franois Mitterrand a les presidencials de 1965.




 Enllaos externs .

 Pgina oficial de La Dpche du Midi ;
 Informaci histrica de La Dpche du Midi  ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="172808" title="Tortuga verda marina" nonfiltered="575" processed="575" dbindex="70574">

La tortuga verda marina (Chelonia mydas) s una tortuga de grans dimensions que pertany a la famlia Cheloniidae. s l'nica espcie del gnere Chelonia.
Viu pels voltants d'Oceania.
Es distribueixen per aiges tropicals, subtropicals i algunes aiges temperades.
Es diu tortuga verda ja que que els seus filaments sn verds, a causa de la seva alimentaci: algues.






































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="172812" title="Refugi de Juclar" nonfiltered="576" processed="576" dbindex="70575">

El refugi de Juclar s un refugi de muntanya de la Parrquia de Canillo (Andorra) a 2.294 m d alada i situat al costat de la presa del primer estany de Juclar a l'alta vall del mateix nom. 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="172814" title="Anne Brenon" nonfiltered="577" processed="577" dbindex="70576">
Anne Brenon va nixer el 14 de novembre de 1945 a Macon, departament de Saona i Loira. s palegrafa, diplomada a l'Ecole des Chartes Hautes tudes en cincies religioses i conservadora en cap del Patrimoni de Frana. De 1982 a 1998 va dirigir el Centre National d'Etudes Cathares Ren-Nelli i el 1983 va ser una de les fundadores de la revista Heresis. Ha consagrat la seva carrera a l'estudi de les heretgies medievals i al catarisme en particular. Imparteix tamb classes d'histria medieval a la Universitat de Montpeller.

 Bibliografia. .
Le vrai visage du catharisme (1988);
Les femmes cathares (1992);
Les cathares, Pauvres du Christ ou Aptres de Satan ? (1997);
Les cathares : une Eglise chrtienne au bcher (1998);
Le Dico des cathares (2000);
Les archipels cathares. Dissidence chrtienne dans l'Europe mdivale (2000);
L'impnitente. L'hiver du catharisme (2001);
Les fils du malheur. L'hiver du catharisme (2002);
Les cits sarrasines. L'hiver du catharisme (2003);
Inquisition  Montaillou. Guillelme et Pire Maury, deux croyants cathares devant l'histoire (1300 - 1325) (2004);
Le choix hrtique. Dissidence chrtienne dans l'Europe mdivale (2006);
Pire Autier, la dernire rsistance cathare  (2006);
Les Cathares' (2007);

 Enllaos externs .
 Article i bibliografia d'Anne Brenon ;
 Aqui hi podeu trobar el curriculum d'Anne Brenon i una xarxa d'enllaos per saber-ne ms ;


 Bibliografia en catal .
BRENON, Anne: El veritable rostre dels ctars, Proa-pags editors, Barcelona, 1998 (416pp);






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="172815" title="Educanix" nonfiltered="578" processed="578" dbindex="70577">

Educanix s una distribuci de GNU/Linux educativa dissenyada especialment per a nens d'entre 3 i 10 anys. El format de la distribuci s un LiveCD; s a dir, s capa d'executar-se directament des d'un CD sense haver d'installar res en el disc dur. Els creadors dEducanix sn un equip del Centre de Referncia Linux (CRL, UAM-IBM). La distribuci ve carregada de programes educatius i d'altres aplicacions d'entreteniment.

 Enllaos externs .
Lloc web d'Educanix;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="172816" title="Trastorn de pnic" nonfiltered="579" processed="579" dbindex="70578">

El trastorn de pnic s un trastorn psicolgic en el qual la persona afectada presenta atacs sobtats de terror en absncia d'un estmul extern desencadenant. Es pot tractar amb medicaments (ansioltics, antidepressius, etc.) o terpia psicolgica cognitiu-conductual.

Un pacient amb trastorn de pnic se sent sobtadament terroritzat sense cap ra. Aquests episodis freqents de terror se'n diuen atacs de pnic. Durant un atac de pnic, sovint hi trobem tamb smptomes fsics com batecs rpids del cor, dificultat de respirar o marejos.

Els atacs de pnic poden ocrrer en qualsevol moment o lloc sense previ avs. 

Etimolgicament t el seu origen en un episodi histric esdevingut al segle I A.D. referit per Plutarc. Segons aquest autor grec (De defectu oraculorum "La f dels Oracles"), durant el regnat de l'emperador Tiberi (A.D. 14-37)  els tripulants d'un vaixell de cabotatge que feia cap a Roma, en passar davant de l'illa grega de Paxos, van sentir un lugubre gemec, sortit de la foresta, que deia:"el gran deu Pan ha mort!". En arribar a Roma, la noticia es va escampar, provocant una gran por a tot el territori de l'Imperi fins al punt que, finalment, l'Emperador Tiberi es va veure obligat a publicar un edicte, dient que el deu Pan no havia mort. D'aquest episodi histric en deriva el terme pnic.

Aquest episodi ha estat sovint vinculat amb la mort i resurrecci de Jess de Natzaret, ents com el moment que marca la f del paganisme del qual, el deu Pan n'era el smbol.

A l'obra de teatre "Tot esperant Godot", per exemple, de Samuel Beckett, Pozzo, un dels personatges, diu la frase "Escolteu, Pan dorm", que ha estat sovint interpretada com una referncia a l'episodi referit per Plutarc.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="172817" title="KSnapshot" nonfiltered="580" processed="580" dbindex="70579">


KSnapshot s un programa de captures de pantalla per a l'entorn d'escriptori KDE creat per Richard J. Moore, Matthias Ettrich i Aaron J. Seigo usant les llibreries Qt i el llenguatge C++. 

KSnapshot permet als usuaris prendre captures de la pantalla sencera, d'una porci de pantalla o d'una finestra. Llavors els usuaris poden triar entre desar la captura o imprimir-la directament.

Una aplicaci equivalent per a l'entorn d'escriptori GNOME s gnome-screenshot.

 Enllaos externs .
Manual del KSnapshot ;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="172819" title="KGet" nonfiltered="581" processed="581" dbindex="70580">


El KGet s un gestor de baixades lliure per a l'entorn d'escriptori KDE.

 Caracterstiques .
 Descrrega de fitxers via FTP i HTTP.
 Aturar i continuar baixades en qualsevol moment, aix com la possibilitat de reiniciar-les.
 Proporciona un munt d'informaci sobre les baixades en curs o les pendents.
 Capacitat de minimitzar-se a la barra d'eines.
 Integraci amb el navegador Konqueror.

 Enllaos externs .



 Lloc web del KGet;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="172824" title="Toms Berreta Gandolfo" nonfiltered="582" processed="582" dbindex="70581">

Toms Berreta Gandolfo (1875 - 2 d'agost de 1947) va ser un poltic uruguai. President de la Repblica entre l'1 de mar de 1947 i el 2 d'agost de 1947 quan mor en el poder.

Enllaos externs.
Presidncia de l'Uruguai ;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="172828" title="Juan Jos de Amzaga" nonfiltered="583" processed="583" dbindex="70582">

Juan Jos de Amzaga Landaraso, ms conegut com Juan Jos de Amzaga (Montevideo, 28 de gener de 1881 - bidem, 21 d'agost de 1956), va ser un poltic i jurista uruguai, president de la Repblica Oriental de l'Uruguai entre els anys 1943 i 1947.

Malgrat el seu humil origen, Amzaga va aconseguir graduar-se d'advocat, culminant els seus estudis a Europa. Va ser especialista en Dret Civil, matria en la qual va exercir la docncia en la Universidad de la Repblica.
 
Va ser electe Representant per al departament de Durazno entre 1907 i 1915 i es va desentrampar com a Ministre d'Indstria. Va ser aix mateix president del Banc d'Assegurances de l'Estat entre 1917 i 1933, renunciant en produir-se el cop d'estat de Gabriel Terra.

Va assumir la presidncia amb suport de batllistes i baldomiristes, mantenint la lnia estatista i normalitzant la situaci poltica desprs dels cops de Gabriel Terra i de Alfredo Baldomir.

Es destaca del seu govern el patrocini de les obres pbliques, convertint l'Estat en una font de treball. 

Va impulsar les lleis de Consells de Salaris, vacances anuals, indemnitzaci per acomiadament, i igualtat de drets per a la dona. 

Enllaos externs.
Discurs d'assumpci a la presidncia ;
Presidncia de l'Uruguai ;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="172830" title="Alfredo Baldomir Ferrari" nonfiltered="584" processed="584" dbindex="70583">

Alfredo Baldomir Ferrari (Paysand, 27 d'agost de 1884 - Montevideo, 24 de febrer de 1948), va ser un militar, arquitecte i poltic uruguai. Va ser president constitucional entre 1938 i 1943.
Autor del "cop" denominat "bo", que va restablir els drets constitucionals suprimits durant la reforma de 1934 per la Dictadura de Gabriel Terra iniciada el 1933. Baldomir havia contribut de forma fonamental al cop d'Estat terrista com a cap de Policia de Montevideo. Durant aquell perode tamb va ocupar el Ministeri de Defensa. Home polifactic, va iniciar la seva trajectria militar com a alferes el 1905 i va ser ascendit a general el 1935. Des dels 27 anys va alternar la professi de les armes i la vida pblica amb la seva condici d'arquitecte.

 Vegeu tamb .
 Gabriel Terra;

Enllaos externs.
Presidncia de l'Uruguai ;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="172831" title="Isolnia" nonfiltered="585" processed="585" dbindex="70584">


Una Isolnia s una lnia que representa un valor igual o constant d'una variable en un mapa o quadrcula de quantitats variables. Tamb es coneix amb el nom d'isograma, isopleta o isaritma.

 Tipus d'isolnies .

Les diferents isolnies tenen diversos noms, segons la variable que es refereix:

 Pressi atmosfrica: isbara.
 Canvi de pressi atmosfrica: alobara.
 Temperatura: isoterma. ;
 Punt de rosada: isodrosoterma. ;
 Humitat: ishuma. ;
 Velocitat del vent: istaca. ;
 Direcci del vent: isgona. ;
 Quantitat de precipitaci: isohieta. ;
 Exposici solar: isohlia. ;
 Profunditat martima: isbata o corba batimtrica. ;
 Altitud: corbes de nivell o isohipsa.

 Enllaos externs .

 Dibuixant de traats de contorn. Un pla de llissons que s'ocupa del dibuix de varies isolnies, incloent les isbares.


 




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="172834" title="Gabriel Terra Leivas" nonfiltered="586" processed="586" dbindex="70585">

Gabriel Terra (Montevideo, 1 d'agost de 1873 - bidem, 15 de setembre de 1942), fou un advocat i poltic uruguai, president de la Repblica entre 1931 i 1938.

Graduat d'advocat el 1895, va anar diputat, ministre del president Claudio Williman, membre de l'Assemblea Constituent el 1917, ministre del president Baltasar Brum i membre del Consell Nacional d'Administraci entre 1925 i 1930.

Integrant del Partit Colorado, encara que independent moltes vegades de les actituds dominants del seu lder, Jos Batlle y Ordez, i expert en temes econmics i diplomtics, la seva candidatura a la presidncia el 1930 va ser oposada a la de Julio Mara Sosa, coreligionari seu.

President l'1 de mar de 1931, es va oposar des d'un principi a la constituci de 1917. El 31 de mar de 1933, amb suport de la Policia, dirigida pel seu cunyat Alfredo Baldomir, l'Exrcit, i el sector majoritari del Partit Nacional, dirigit per Luis Alberto de Herrera, va donar un cop d'estat, conegut com Dictadura de Terra, pel que es va dissoldre el Parlament i es va censurar la premsa.

Va instaurar un govern de carcter conservador, autoritari i antiliberal a qu es van oposar el batllisme i l'esquerra. El 1934 va fer promulgar una nova constituci de carcter presidencialista que va tenir vigncia plena fins i tot 1942. Va ser elegit president novament aquell any, i va exercir el comandament fins i tot el 19 de juny de 1938.

Durant el seu mandat es va desenvolupar una poltica industrial de substituci d'importacions i es van realitzar obres publiques d'importncia com la presa de Rincn del Bonete, inaugurada el 1937. Va trencar relacions diplomtiques amb la URSS el 1935 i va reconixer el govern de Francisco Franco el 1936.

Va sortir airs d'un atemptat contra la seva vida el juny de 1935 i va poder igualment sufocar un aixecament armat contra el seu govern, ocorregut el mateix any.

Enllaos externs.
Presidncia de l'Uruguai ;
 












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="172836" title="Guard Nacional Alemany de les Arts i Cincies" nonfiltered="587" processed="587" dbindex="70586">
El Guard Nacional Alemany de les Arts i Cincies (alemany: Ehrenzeichen des Deutschen Nationalpreises fr Kunst und Wissenschaft) s un guard creat per Adolf Hitler el 30 de Gener de 1937 i atorgat anualment als alemanys que destaquessin en els camps de l art i les cincies.

Va ser institut com un  Premi Nobel  alemany, quan Adolf Hitler es va enfadar la Fundaci del Premi Nbel l any 1935 va ser atorgat a l escriptor pacifista i antinazi alemany Carl von Ossietzky. Des d aquell moment, es va prohibir als ciutadans alemanys d acceptar el guard suec. 

Estava dotat de 100.000 Reichmarks (lliures d impostos)

 Receptors .

Es va atorgar 9 vegades:
 Professor Ludwig Troost (7/9/1937)   Arquitecte favorit de Hitler i dissenyador de la Casa de l Art Alemany, el Monument als Mrtirs del Feldherrnahlle, l Edifici del Fhrer i el Temple d Honor, tots ells a Munic. Va ser concedida a ttol pstum.
 Reichsleiter Dr. Alfred Rosenberg (7/9/1937)   Autor de El Mite del Segle XX i filsof racial del III Reich.
 Professor August Bier i Dr. Ferdinand Sauerbruch (7/9/1937)   Atorgat de manera conjunta per les seves contribucions a la medicina i la cirurgia.
 Dr. Wilhelm Filchner (7/9/1937)   Per les seves fites en l exploraci del Tibet i de l Antrtida.
 Dr. Fritz Todt (7/9/1938)   Dissenyador de la Lnia Siegfried i del sistema de les autobahn.
 Professor Dr. Ferdinand Porsche (7/9/1938)   Pel seu desenvolupament dels vehicles a motor Wolkswagen;
 Professor Dr. Ernst Heinkel i Professor Willy Messerschmitt (7/9/1938)   Atorgat de manera conjunta pel seu treball en el disseny i la producci aeronutica.

Segons comenta Albert Speer a les seves memries, la insgnia era tan pesada que els receptors necessitaven suports especials a les seves jaquetes per poder-la lluir. De fet, la prpia insgnia ja duia 14 gafets per subjectar-se.

Amb l esclat de la guerra es va deixar d atorgar, convertint-la en una condecoraci de gran prestigi, aix com una de les ms rares i exclusives condecoracions. 

Curiosament, ni en Rosenberg ni en Todt la van lluir mai sobre l uniforme, ni tampoc han aparegut fotografies dels altres receptors lluint-la. Se suposa que noms es lluiria en les ocasions ms formals.

 Disseny .

Una estrella de 4 puntes en plat. Entre els 4 braos de l estrella hi ha 4 ligues amb l esvstica en or. Al centre de l estrella hi ha un medall en esmalt vermell amb l efgie d'Atenea (deessa grega de la saviesa). Al voltant hi ha la inscripci FR KUNST UND WISSENCHAFT (Per les Arts i Cincies) en lletres d or sobre plat, i queda tot embolcallat sobre un anell de 40 diamants (amb un pes de 10 quirats, comparats amb els 2 quirats de la Creu de Cavaller de la Creu de Ferro).

La banda era en seda vermella amb una franja blanca als costats.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="172838" title="Alfred Rosenberg" nonfiltered="588" processed="588" dbindex="70587">

Alfred Rosenberg (12 de gener de 1893   16 d'octubre de 1946). Va ser un dels primers membres del Partit Nazi, i un dels que hi va influir molt intellectualment. Posteriorment va exercir diversos crrecs de gran importncia. s considerat l autor principal dels credos claus de la ideologia nazi, incloent-hi les seves teories racials, la persecuci dels jueus, l espai vital (el Lebensraum), l abolici del Tractat de Versalles, i l oposici a l art modern degenerat. Tamb s conegut per la seva aversi del Cristianisme. Va ser un dels receptors del Guard Nacional Alemany de les Arts i Cincies. Va ser jutjat als tribunals de Nuremberg, sent condemnat a mort i executat a la forca com a criminal de guerra.

 Biografia .

 Carrera inicial .

Rosenberg va nixer a una famlia d alemanys del Bltic. El seu pare era un comerciat de Letnia, mentre que la seva mare era de Reval (avui Tallinn, a Estnia, llavors part de l Imperi Rus). Va estudiar arquitectura a l Institut Politcnic de Riga i enginyeria a la universitat de Moscou, completant els seus estudis al 1917 (i curiosament, alguns dels edificis que dissenya encara s alcen al centre de Tallin). Durant la Revoluci Russa, Rosenberg recolzava als contra-revolucionaris, per la qual cosa, emigr a Alemanya al 1918 juntament amb Max Scheubner-Richter, que era una mena de mentor de Rosenberg i de la seva idologia. Arrib a Munic i collabor al peridic de Dietrich Eckart Vlkischer Beobachter (l Observador del Poble). En aquesta poca, era una antisemita (influenciat pel llibre The Foundations of the Nineteenth Century, de Houston Stewart Chamberlain) i un anti-bolxevic, com a resultat de l exili de la seva familia.

Rosenberg va ser un dels primers membres del Partit dels Treballadors Alemanys (posteriorment el Partit Nacional Socialista dels Treballadors Alemanys, ms conegut com el NSDAP o el Partit Nazi), afiliant-se al gener de 1919 (Hitler no s hi afiliaria fins a l octubre de 1919). Rosenberg tamb va ser membre de la Societat Thule, tamb amb Eckart. Rosenberg esdevingu editor del Vlkischer Beobachter, el diari del Partit Nazi al 1921.

Al 1923, desprs del Putsch de la Cerveseria i el subseqent empresonament de Hitler, aquest nomen a Rosenberg com a lder del Partit Nazi, posici que mantingu fins a l excarceraci de Hitler. Hitler desprs remarc en privat que havia escollit a Rosenberg per motius estratgics, basant-se en la seva personalitat feble i la seva manca d auto-motivaci: Hitler no volia que el lder temporal dels nazis fos alg popular o afamat de poder, sin alg que ceds sense problemes el lideratge del partit desprs de qu fos alliberat.

Al 1929 fund la Lliga Militant per a la Cultura Alemanya. Posteriorment form l Institut per a l Estudi de la Qesti Jueva, dedicat a identificar i a atacar la influncia  jueva  a la cultura alemanya i a l estudi del judaisme des d una perspectiva anti-semtica. Va ser nomenat Diputat del Reichstag al 1930 i public el seu llibre sobre teoria racial El Mite del Segle Vint (Der Mythus des 20. Jahrhunderts), que dna les claus sobre la ideologia nacional socialista en punts com la qesti jueva. Si b havia venut havia venut ms d un mili d exemplars al 1945, la seva influncia al nazisme s dubtosa. Sovint es diu que era un llibre venerat al nazisme, per que pocs van llegir ms del primer captol, i els que ho van fer el trobaven poc comprensible. Hitler deia que era incomprensible, i desaprovava el to pseudo-religis.

Ms influncia va tenir l actitud de Rosenberg cap al Bolxevisme sovitic. Va persuadir a Hitler sobre els perills del comunisme i de la suposada fragilitat de l estructura poltica sovitica. 

Va ser anomenat lder de l oficina de poltica exterior del Partit Nazi al 1933, per no va fer gaire cosa (des d'aquest crrec es va apropiar de les obres d'art pertanyents a Museus i a colleccions privades de jueus.). El seu viatge a Gran Bretanya aquell any va ser dissenyat per enfortir els lligams entre l Imperi Britnic i el nou rgim... per va ser un complert fracs: quan Rosenberg diposit una corona amb una esvstica a la tomba del soldat desconegut, un veter de la I Guerra Mundial la llen al Tmesi. Al gener de 1934 va ser substitut per Hitler, perqu es responsabilitzs de l educaci espiritual i filosfica del Partit i de les seves organitzacions.

 Teories Racials .

Rosenberg tamb era el teric principal de les teories racials nazis, a crrec de construir un model racial que justifiqus les poltiques hitlerianes. Rosenberg constru el seu corpus basant-se en els treballs d Arthur de Gobineau, Houston Stewart Chamberlain i Madison Grant, aix com en les creencies de Hitler. Rosenberg no tenia coneixements d antropologia ni els recursos cientfics de qu Grant i els altres disposaven. Rosenberg considerava que els negres, jueus i altres pobles semtics estaven als peus de la pirmide. Al capdamunt estaven els blancs, la raa ria. Rosenberg promogu la teoria Nrdica, que considerava als pobles de raa Nrdica com l'origen racial dels pobles Aris. Aquesta raa es trobava ms conservada entre els escandinaus, els estonians, les nacions bltiques, els alemanys del nord, els holandesos i els anglo-saxons. Rosemberg reorganitz la poltica racial nacionalsocialista durant els anys, per sempre consistia en l'exaltaci Nrdico-aria, el nacionalisme alemany extrem i un dur antisemitisme. Rosemberg tamb era un dur oponent de l homosexualitat, tant masculina com femenina, sent notable el seu pamflet  Der Sumpf  ( El Pant ), veient l homosexualitat (particularment el lesbianisme) com un obstacle a l expansi de la poblaci nrdica. L actitud de Rosenberg cap als eslaus de l Europa Oriental s ms incerta. Molts nazis, incloent a Hitler mateix, consideraven als eslaus com a una raa inferior a la que havia que subjugar, per Rosenberg sugeria que tamb eren aris.

 Teories Religioses .

Rosenberg advocava cap a una nova  religi de la sang , basada en els suposats impulsos innats de l nima nrdica per defensar el seu carcter noble contra la degeneraci racial i cultura. Creia que aix havia estat personificat en les primeres religions indo-europees, notablement les antigues paganes europees (celtes, germniques, bltiques, romana), Zoroastre i l Hinduisme Vdic. A diferncia de Himmler, no li interessava gaire el Budisme. Seguint les idees de Chamberlain, condemnava all que anomenava  el cristianisme negatiu , les creences ortodoxes de les esglsies protestant i catlica, argumentant all que ell anomenava un  cristianisme positiu  basat en l afirmaci de Chamberlain de qu Jess era un membre d un enclavament nrdic resident a l antiga Galilea que va lluitar contra el judaisme. Per a Rosenberg, la doctrina religiosa no era importat, el que importava era que les creences servissin als interessos de la raa nrdica, connectant a l individu amb la seva naturalesa racial.

 Activitats en temps de guerra .

Al 1940 va passar a encapalar la Hohe Schule (literalment, Universitat), el Centre de Recerca Ideolgica i Educativa Nacional Socialista. Rosenberg cre un  Grup Especial de Treball per la Msica  (Sonderstab Musik), per recollectar els millors instruments musicals i gravacions per utilitzar a la universitat que s havia de construir a Linz (ustria), ciutat natal de Hitler. Les ordes donades a la Sonderstab Musik eren saquejar totes les formes de propietat jueva a Alemanya o a qualsevol pas capturat per la Wehrmacht, i tots els instruments musicals o enregistraments havien de ser enviats immediatament a Berln.

Seguint la invasi de la URSS, Rosenberg va ser nomenat Ministre del Reich pels Territoris Ocupats de l Est. Alfred Meyer era el seu assistent i el va representar a la Conferncia de Wannsee. Un altre oficial del Ministeri, Georg Leibbrandt, tamb va assistir a la conferncia, d acord al requeriment de Rosenberg.

Rosenberg present a Hitler el seu pla per a l organitzaci dels territoris orientals conquerits, suggerint l establiment de nous districtes administratius, per reemplaar els territoris prviament controlats pels soviets, amb uns nous Reichkommissariats. Aquests haurien de ser:

 Ostland (els Pasos Bltics i Bielorssia);
 Ukraine (Ucrana i els territoris circundants);
 Kaukasus (la regi del Cucas);
 Moskau (la ciutat de Moscou i la resta de la regi russa europea);

Amb sutgerncies com aquestes s intentava encoratjar el nacionalisme no-rus i promoure els interessos alemanys en benefici de les futures generacions ries, d acord amb els plans geopoltics del  Lebensraum im Osten . Volien crear un amortidor contra l expansi sovitica en preparaci per a l eradicaci del comunisme i el bolxevisme per a l acci militar preventiva.

Seguint aquests plans, quan les forces de la Wehrmacht van envair el territori sovitic, van implantar immediatament els primers dels Reichskomissariats proposats, els d Ostland i d Ukraine, sota la comandncia de Hinrich Lohse i d Erich Koch respectivament. L organitzaci d aquests territoris administratius port al conflicte entre Rosenberg i les SS sobre el tractament dels eslaus sota l ocupaci alemanya. Rosemberg criticava el desplaament, l esclavatge i de vegades el genocidi dels no-jueus als pasos ocupats. Com a cap de les teories racials nazis, Rosenberg considerava als eslaus com a aris, si b per sota dels alemanys. Rosenberg es queixava sovint a Hitler i a Himmler sobre el tractament als pobles ocupats no-jueus. No va fer cap escarafall sobre els assassinats dels jueus. Als judicis de Nuremberg afirm ser ignorant de l Holocaust, tot i que Leibbrandt i Meyer van assistir en nom seu a la Conferncia de Wannsee.

Rosenberg va ser capturat pels Aliats al final de la guerra. Va ser jutjat a Nuremberg i trobat culpable de conspirar per cometre crims contra la pau; Complot de guerra; Crims de guerra i Crims contra la humanitat. Va ser condemnat a mort i executat a la forca durant la matinada del 16 d octubre de 1946

Poltica Nazi i Opinions de Rosenberg.

Hitler era un lder orientat cap a l aspecte prctic de la poltica, mentre que per Rosenberg, la religi i la filosofia eren claus.

La influncia de Rosenberg al Partit Nazi s una controvrsia. Sovint s aprecia una manca de carisma i de l habilitat poltica d altres lders nazis, i sovint va ser aillat. En alguns dels seus discursos, Hitler sembla proper als punts de vista de Rosenberg: el refs al Cristianisme tradicional com a religi basada en la cultura jueva, preferint una  raa pura  tnicament i culturalment, el dest de la qual se suposa havia estat assignat als alemanys per la Providncia. Hitler sentia que tamb havia d atraure als electors cristians, que al 1933 encara eren majoria a la poblaci alemanya. Desprs de la seva pujada al poder va assegurar a les esglsies protestants i catliques que el Partit no intentava reinstaurar el paganisme germanic. Es va presentar a s mateix com l home que salvaria al Cristianisme de la destrucci a mans del comunisme ateu de la Uni Sovitica. Aix va ser veritat immediatament abans i desprs de les eleccions de 1932; Hitler volia aparixer no com una amenaa per a la fe cristiana i consolidar el seu poder, tot i que en privat sentia que el cristianisme havia estat un factor principal en la debilitat de l Estat Alemany permetent que fos dominat per poders estrangers.

Alguns lders nazis, com Martin Borman tamb eren anti-cristians i simpatitzaven amb Borman. Un cop al poder, no obstant, Hitler i la majoria dels lders nazis van intentar unificar les denominacions cristianes en favor d un  cristianisme positiu . En privat es lamentaven dels punts de vista radicals i clarament anticristians de Rossenberg, i no recolzaven els petits grups pagans, recolzats cap al final (i buscant una paritat amb el cristianisme. No obstant. Hitler i Goebbels estaven d acord en qu desprs de la Endsieg (Victria Final) l Esglsia del Reich estaria pressent em l organitzaci social-evolucionista del Reich, proclamant el culte a la raa, la sang i la batalla, en lloc de la Redempci i els Du Manaments de Moiss, que els consideraven antiquats i  jueus .

Mentre que Rosenberg sabia que entre els seus enemics es trobaven Gring, Himmler i Goebbels, Rossenberg creia que encara mantenia el favor de Hitler, d acord amb la seva autobiografia, escrita poc abans de la seva execuci.

El Tinent Coronel W.H. Dunn va escriure un informe mdic i psiquitric d ell mentre que es trobava a la pres per avaluar els riscs d un possible sucidi:

 Dna la impressi d aferrar-se a les seves prpies teories d una manera fantica i inflexible i d haver estat poc influt durant el judici i pels crims del partit 

I resumint el conflicte sense resoluci entre les opinions personals de Rosenberg i el pragmatisme de l elit nazi:

 La recerca despietada dels punts de vista nazis resulten per significar no, com Rosenberg havia esperat, la impregnaci de la vida alemanya amb la nova ideologia; sino que significava la concentraci dels recursos combinats del partit i de l estat amb la guerra total 

 Vida familiar .
Rosenberg es va casar dos cops. La primera esposa, Hilda Leesmann, era tnicament estoniana; es van divorciar al 1923 desprs de 8 anys de matrimoni. Es va casar per segon cop al 1925, ella es deia Hedwig Kramer, i va durar fins a la mort. Va tenir dos fills, un fill que mor a la seva infncia i una filla, Irene, nascuda al 1930, i que posteriorment va refusar el contacte amb qualsevol que cerqus informaci sobre el seu pare.

 Obres .
 Mythus des 20. Jahrhunderts (El mite del segle XX, 1930);




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="172839" title="Mahavishnu Orchestra" nonfiltered="589" processed="589" dbindex="70588">
La Mahavishnu Orchestra s un grup de msica fundat pel guitarrista John McLaughlin durant els anys 70. Va ser un dels primers a temptar i aconseguir la fusion del Jazz i del Rock, seguint el cam del grup precursor "Lifetime", format per John McLaughlin, Tony Williams (antic bateria de Miles Davis) i Jack Bruce (antic contrabaixista del grup de rock Cream).

 Biografia .

John McLaughlin produeix primer de tot el seu propi lbum My Goal's Beyond amb Billy Cobham, Charlie Haden, Airto Moreira, Dave Liebman, Badal Roy, Jerry Goodman i Mahalakshmi.

Per al primer disc del Mahavishnu Orchestra Inner Mounting Flame, John McLaughlin s'ha envoltat de Rick Laird (Baix), Billy Cobham (Bateria), Jerry Goodman (Viol) i Jan Hammer (teclats). Aquest disc realitza una perfecta fusi dels sintetitzadors Moog, guitarres i viol, tot amb el suport del bateria Billy Cobham. John McLaughlin s'inspira en el seu guia espiritual Sri Chinmoy. El mateix conjunt realitza l'lbum segent, Between Nothingness and Eternity, enregistrat al Central Park de Nova York.

El 1974, el Mahavishnu Orchestra canvia de proposta per realitzar Apocalipsi amb la London Symphony Orchestra dirigida per Michael Tilson Thomas. John McLaughlin est acompanyat principalment per Jean-Luc Ponty (viol), Michael Walden (bateria) i Ralphe Amstrong (baix). El mateix any la Mahavishnu Orchestra realitza un altre lbum Visions of the Emerald Beyond amb la mateixa formaci de base i Gayle Moran als teclats i les veus. Les interpretacions del grup sn encara ms destacables en escena, i els seus concerts en el Festival de Jazz de Montreux sn fets molt destacables.

John McLaughlin ha continuat posteriorment la seva carrera musical amb el grup Shakti, i desprs d'altres propostes, torna a formar el 1984 la Mahavishnu Ochestra.

 Membres .
 Primer perode .
De 1971 al gener de 1974
John McLaughlin: guitarra;
Billy Cobham: bateria;
Jerry Goodman: viol;
Jan Hammer: teclats;
Rick Laird: baix;

 Segon perode . 
De 1974 a 1975
John McLaughlin: guitarra;
Jean-Luc Ponty: violinista principal;
Steve Kindler: violinista;
Carol Shieve: violinista;
Narada Michael Walden: bateria;
Ralph Armstrong: baix, veu;
Gayle Moran: teclats, veu;

 Tercer perode .  
De 1975 a 1976
John McLaughlin: guitarra;
Narada Michael Walden: bateria;
Ralph Armstrong: baix, veu;
Stu Goldberg: teclats;

 Quart perode . 
De 1984 a 1986
John McLaughlin: guitarra;
Jonas Hellborg: baix;
Billy Cobham, desprs Danny Gottlieb: bateria;
Mitchel Foreman desprs Jim Beard: teclats;
Bill Evans (ex Miles Davis): saxfons;

 Discografia .
 lbums del Mahavishnu Orchestra .
 The inner mounting flame(1971) CBS;
 Birds of Fire (1973) CBS;
 The lost trident sessions (1973). Reeditat oficialment el 1999.
 Between Nothingness and Eternity - Live (1973)CBS;
 Apocalypse (1974) CBS;
 Visions of the Emerald Beyond (1974) CBS;
 Inner Worlds (1976) CBS;
 Mahavishnu  (1984) Reeditat a Wounded Bird (2002);
 Adventures in Radioland  (1987).  Reeditat per Polygram (1993);
 Coffret (Box set) McLaughling Concerts At Montreux Jazz Festival:;
 Mahavishnu Orchestra (1974);
 Mahavishnu Orchestra (1984);

 Altres lbums. 
Altres lbums on ha collaborat John McLaughlin
 Extrapolation Solo (1968);
 Emergency  Tony Williams Life Time (1970);
 Turn it Over Tony Williams Life Time (1970);
 My Goal s Beyond (1970) CBS;
 Love Devotion Surrender (1973) amb Carlos Santana;
 Shakti (1975) amb el grup Shakti;
 Shakti - A handful of beauty (1977) amb el grup Shakti;
 Shakti - Natural Elements (1978) amb el grup Shakti;
 One truth band  (1980) ;
 Belo Horizonte (1982)  ;
 Music Spoken here  (1983);
 Coffret la totale des enregistrements de John McLaughlin  Montreux de 1974  1999 (2004);

 Bibliografia .
 Kolosky, Walter: Power, Passi and Beauty - The Story of the Legendary Mahavishnu Orchestra. Abstract Logix Books, Abril 2006.

 Enllaos externs .
hyjoo.com;
Video de la Mahavishnu Orchestra a la BBC (1972);


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="172840" title="Selenpid" nonfiltered="590" processed="590" dbindex="70589">



Els selenpids (Selenopidae) sn una famlia d'aranyes araneomorfes, l'nica representant de la superfamlia dels selenopodeus (Selenopoidea).

Formen part dels grup de les anomenades aranyes cranc, que tenen una disposici caracterstica de les cames com els crancs, moviments semblants, i un cos aplanat; t en la famlia dels tomsids els exemplars ms coneguts. Els selenpids s'anomenen ms concretament "aranyes cranc de paret" (wall crab spiders) i tenen el gnere Selenops com el representant patr de la famlia.

Com totes les entelegines tenen vuit ulls. Es poden veure en parets o sota les pedres tot i que  les seves coloracions mimtiques fa que siguin difcils de distingir de l'entorn. Sn bastant gils i molt difcils de capturar.

Tenen una distribuci principalment tropical, fonamentalment per frica, Austrlia, Amrica del Sud i Central, Mediterrani i algunes zones d'sia. El gnere Anyphops es limita a l'frica subsahariana i el gnere Hovops es troba noms a Madagascar.

 Sistemtica .
Amb la informaci recollida fins al 30 d'agost del 2006 i hi ha citats 4 gneres i 189 espcies; els gneres amb ms espcies sn Selenops amb 116, i Anyphops amb 64 espcies.
 Anyphops Benoit, 1968 (frica, Madagascar);
 Garcorops Corronca, 2003 (Madagascar, Illes Comores);
 Hovops Benoit, 1968 (Madagascar, Illes Reunion);
 Selenops Latreille, 1819 (Amrica, sia, frica, Mediterrani);

 Referncies .
 Bosselaers, J. (2004): "A new Garcorops species from Madagascar copal (Araneae: Selenopidae)". Zootaxa 445: 1-7 PDF;
 Penney, D.; Ono, H.; Selden, P. A. (2005): "A new synonymy for the Madagascan copal spider fauna (Araneae, Selenopidae)". J. Afrotrop. Zool. 2: 41-44. PDF;
 The World Spider Catalog, V7.5;

 Vegeu tamb .
 Llista d'espcies de selenpids;
 Classificaci de les aranyes;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="172849" title="Llista de gneres de zodrids" nonfiltered="591" processed="591" dbindex="70590">
Aquesta s la llista de gneres de zodrids, una famlia d'aranyes araneomorfes. Cont la informaci recollida fins el 2 de novembre de 2006 i hi ha citats 72 gneres que comprenen en total 828 espcies, de les quals Zodarion en t 114 i Storena 88 espcies. La seva distribuci abasta una gran part del planeta, exceptuant tota la zona septentrional i tamb part de l'sia Oriental.

La categoritzaci en subfamlies segueix les propostes de Joel Hallan en el seu Biology Catalog.

 Subfamlies i gneres .
 Cydrelinae . 
Simon, 1893
 Aschema Jocqu, 1991;
 Caesetius Simon, 1893;
 Capheris Simon, 1893;
 Cydrela Thorell, 1873;
 Eocydrele Petrunkevitch, 1958   (fssil);
 Procydrela Jocqu, 1999;
 Psammoduon Jocqu, 1991;
 Psammorygma Jocqu, 1991;
 Rotundrela Jocqu, 1999;

 Cyriocteinae . 
Jocqu , 1991
 Cyrioctea Simon, 1889;

 Lachesaninae . 
Jocqu , 1991
 Antillorena Jocqu, 1991;
 Australutica Jocqu, 1995;
 Lachesana Strand, 1932;
 Lutica Marx, 1891;

 Sterenomorphinae . 
Simon, 1893
 Chariobas Simon, 1893;
 Cicynethus Simon, 1910;
 Madrela Jocqu, 1991;
 Storenomorpha Simon, 1884;
 Thaumastochilus Simon, 1897;

 Storeninae . 
Simon, 1893
 Amphiledorus Jocqu & Bosmans, 2001;
 Asceua Thorell, 1887;
 Asteron Jocqu, 1991;
 Basasteron Baehr, 2003;
 Cavasteron Baehr & Jocqu, 2000;
 Chilumena Jocqu, 1995;
 Cybaeodamus Mello-Leit o, 1938;
 Euasteron Baehr, 2003;
 Forsterella Jocqu, 1991;
 Habronestes L. Koch, 1872;
 Hermippus Simon, 1893;
 Hetaerica Rainbow, 1916;
 Ishania Chamberlin, 1925;
 Leprolochus Simon, 1893;
 Leptasteron Baehr & Jocqu, 2001;
 Mallinella Strand, 1906;
 Minasteron Baehr & Jocqu, 2000;
 Neostorena Rainbow, 1914;
 Nostera Jocqu, 1991;
 Pax Levy, 1990;
 Pentasteron Baehr & Jocqu, 2001;
 Phenasteron Baehr & Jocqu, 2001;
 Platnickia Jocqu, 1991;
 Pseudasteron Jocqu & Baehr, 2001;
 Selamia Simon, 1873;
 Spinasteron Baehr, 2003;
 Storena Walckenaer, 1805;
 Storosa Jocqu, 1991;
 Subasteron Baehr & Jocqu, 2001;
 Tenedos O. P.-Cambridge, 1897;
 Tropasteron Baehr, 2003;
 Zillimata Jocqu, 1995;

 Incertae sedis .
 Adjutor Petrunkevitch, 1942   (fssil);
 Admissor Petrunkevitch, 1942   (fssil);
 Anniculus Petrunkevitch, 1942   (fssil);
 Colima Jocqu & Baert, 2006;
 Epicratinus Jocqu & Baert, 2006;
 Euryeidon Dankittipakul & Jocqu, 2004;
 Heradion Dankittipakul & Jocqu, 2004;
 Holasteron Baehr, 2004;
 Masasteron Baehr, 2004;
 Notasteron Baehr, 2005;
 Tropizodium Jocqu & Churchill, 2005;
 Zodariellum Andreeva & Tyschchenko, 1968;

 Zodariinae .  
Thorell, 1881
 Akyttara Jocqu, 1987;
 Diores Simon, 1893;
 Dusmadiores Jocqu, 1987;
 Heradida Simon, 1893;
 Mallinus Simon, 1893;
 Mastidiores Jocqu, 1987;
 Microdiores Jocqu, 1987;
 Palaestina O. P.-Cambridge, 1872;
 Palfuria Simon, 1910;
 Ranops Jocqu, 1991;
 Suffasia Jocqu, 1991;
 Trygetus Simon, 1882;
 Zodarion Walckenaer, 1826;

 Referncies .
 The World Spider Catalog, V7.5;

 Vegeu tamb .
 Zodrid;
 Llista d'espcies de zodrids;
 Classificaci de les aranyes;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="172850" title="Limnognathia maerski" nonfiltered="592" processed="592" dbindex="70591">

Limnognathia maerski s un animal microscpic, descobert en un naixent homotrmic de l'Illa Disko a Grenlndia el 1994, prou diferent de la resta de formes de vides conegudes com per qu fos classificat en el seu propi flum dels micrognatozous (Micrognathozoa).  Estan emparentats amb els rotfers, els acantocfals i els gnatostomlids, agrupats conjuntament en el clade dels gnatfers. Amb una vida mitjana d'una dcima de millmetre s un dels animals ms petits coneguts.

En un principi, havia estat confs per un rotfer, per un examen ms a conscincia va acabar trobant diferncies significatives respecte a l'estructura dels cossos dels rotfers. Aquestes diferncies van conduir als descobridors a assignar-li el seu propi flum.

L. maerski t mandbules molt complicades, amb quinze elements separats. Les parts de l'estructura mandibular estan connectades per lligaments i muscles. Les parts de les mandbules sn molt petites, entre 4 i 14 m. L'animal pot estendre part de la seva estructura mandibular fora de la seva boca per menjar. Tamb l'estn cap a fora quan est regurgitant elements que no sn digeribles.

L. maerski t un gros gangli o cervell al cap i un parell de cordes nervioses que s'estenen ventralment (al llarg de la part baixa del seu cos) fins a la cua. Disperses sobre el cos hi ha pues sensorials fetes d'un a tres cilis. Aquestes pues sn semblants a les trobades en els gnatostomlids, per mentre que L. maerski pot tenir tres cilis per cllula, els altres noms en tenen un.

En el front disposen d'una rea en forma de ferradura que est plena de cilis. Tamb n'hi ha en punts laterals del cap i en dues files de la part baixa del cos. Els cilis del front creen un corrent que mouen les partcules cap a la boca. Els altres cilis mouen l'animal.

Tots els individus de L. maerski que s'han arreplegat per al seu estudi han mostrat tenir rgans femenins. Ponen dos tipus d'ous: de clova fina que eclosionen d'hora i de clova gruixuda resistents a la congelaci i per tant capaos d'estar en vida latent fins a la primavera. s un patr que tamb tenen els rotfers entre els que noms es formen ous de clova fina desprs de la fertilitzaci dels mascles. Podria ser que els individus ms joves de L. maerski recollits tinguessin tamb rgans masculins teoritzant-se que neixen com a mascles i evolucionen com a femelles.

 Filognia .
El segent cladograma, adaptat de , mostra les afinitats de Limnognathia:



 Referncies .


Informaci detallada sobre Limnognathia maerski;
Article sobre Limnognathia maerski;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="172857" title="Tomitar? Horii" nonfiltered="593" processed="593" dbindex="70592">

Tomitar  Horii (     , Horii Tomitar )(1890 - Novembre de 1942) era un Shsh (Major General) japons, comandant del 55 Grup d'Infanteria durant la Segona Guerra Mundial.

Nascut a la provincia de Hy go, es gradu com a oficial d'infanteria a l'Acadmia Militar Japonesa al 1911. Va ser asignat al Quarter General de l'Exrcit Expedicionari de Shangai durant la Batalla de Shangai del 28 de gener al 4 de mar de 1932.

Promogut a coronel al 1937, i comandant de regiment dos anys desprs, Horii va ser nomenat comandant del 55 Grup d'Infanteri (posteriorment Fora dels Mars del Sud) al 1941. Enviat a la Nova Guinea oriental, planej un avan per capturar Port Moresby i desembarcar a la zona de Buna-Garara al juliol de 1942, arribant a Guam i a Rabaul, on les seves tropes van assassinar a 200 australians capitus. Personalment, va acompanyar al I Batall de la 144 Divisi al desembarc fllit de Port Moresby, per el convoi invasor va haver de retirar-se durant la Batalla del Mar del Coral. Desprs de durs combats contra les forces de defensa australianes, Horii va ser forat a retirar-se en una campanya de 4 mesos per la via ferrea de Kokoda entre setembre de 1942 i gener de 1943, durant la que Horii caigu mentre creuaba un riu al novembre de 1942.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="172858" title="Mataram" nonfiltered="594" processed="594" dbindex="70593">


 la regi de Java Central.
 Regen de Mataram, un regne budista hind que s'establia a la regi entre els anys 570 i 927.
 Sultanat de Mataram, un regne islmic establert a la regi que va existir entre els anys 1570 i 1755, aproximadament amb les fronteres contempornies de les regions Yogyakartan i Surakartan.
 Mataram (ciutat), una ciutat a l'illa indonsia de Lombok, a la qual es posava el nom del regne javans.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="172859" title="Jean-Franois Champollion" nonfiltered="595" processed="595" dbindex="70594">
 
Jean-Franois Champollion, conegut tamb com Champollion el jove, (Figeac; 23 de desembre de 1790 - Pars; 4 de mar de 1832); egiptleg francs, considerat com el pare de l'egiptologia grcies al fet d'aconseguir desxifrar els jeroglfics. Deia de si mateix:

Sc addicte a Egipte, Egipte ho  s tot  per a mi

Biografia.
 
Des de jove ja va destacar sobre els altres nens de la seva edat: comena a parlar llat als nou anys, hebreu als tretze, i rab als catorze. Fins als vuit anys va estudiar a Figeac, desprs es va anar a viure a Grenoble, amb el seu germ Jacques que li va fer classes durant dos anys, fins que va ingressar en el Liceu.

Va comenar llavors el seu inters per l'estudi dels jeroglfics egipcis i grcies al seu germ Champollion-Figeac, va aconseguir una cpia de les inscripcions de la pedra Rosetta, escrites en jeroglfic, grec i demtica (una forma abreujada de l'escriptura hiertica ). Comprenent que el desxiframent d'aquesta llengua oblidada per segles passava per l'estudi de les llenges ms prximes, va anar Pars el 1808 per a estudiar, entre altres, el copte i l'etop.

Es lliura tant a fons a l'estudi d'aquestes llenges que, tot just un adolescent, aconsegueix compilar un diccionari copte de 2000 pgines. En aquesta poca, escriu al seu germ: Jo em consagro completament al copte. Vull conixer l'egipci tant com la meva prpia llengua materna, perqu en aquesta llengua estar basat el meu gran treball sobre els papirs egipcis Champollion, 1807 (tenia setze anys)

El desxiframent dels jeroglfics s un ardu treball: iniciat abans de 1807,  l'any 1808 descobreix el principi dels lligams dels signes. Comena a treballar llavors sobre les analogies trobades amb un dels dialectes coptes: l'absncia de vocals en l'escriptura egpcia. El 1810 teoritza que els signes poden ser ideogrames (expressant una idea) o fonogrames (expressant un so). El 1812 estableix una cronologia d'escriptures: les cursives eren una versi simple i posterior als jeroglfics. El 1816 ha d'interrompre les seves investigacions s exiliat a Figeac a causa de les seves inclinacions bonapartistes.

Desenvolupar, amb el seu germ Jacques, un sistema d'ensenyament primari basat en el monitoratge. Torna a Grenoble el 1817 i es casa amb Rosine Blanc, filla d'un advocat i germana de l'esposa del seu germ. 

Nomenat professor adjunt d'histria, prossegueix l'estudi dels jeroglfics. l'any 1819 dedueix, desprs de l'estudi dels papirs del Llibre dels morts que l'escriptura hiertica s una simplificaci dels jeroglfics. A partir del 1821 inicia els seus treballs per a desxifrar els carcters dels jeroglfics de la pedra Rosetta, que est escrita en grec, demtic i jeroglfics egipcis. Aquest estudi de la pedra Rosetta li permet desxifrar els primers rotllos reals del mateix Ptolomeu V escrits sobre ella i, posteriorment, els de Cleopatra trobats a la base d'un obelisc i sobre un papir bilinge (grec i jeroglfic); a partir d'aquesta troballa fonamental estableix una pauta per a la interpretaci jeroglfica. Obt d'aquesta manera el valor alfabtic de dotze signes. El 27 de setembre de 1822 escriu la Carta a Mm. Dacier sobre l'alfabet dels jeroglfics fontics (Lettre  M. Dacier relative  donis hiroglyphes phontiques), a travs de la qual dna a conixer part del seu descobriment sobre desxiframent dels jeroglfics. 

s un sistema complex, una escriptura que s, al mateix temps, figurativa, simblica i fontica, expressada en un mateix text, en una mateixa frase, jo diria gaireb en una mateixa paraula. Champollion, 1822 . 

Falten encara dos anys, perqu Champollion publiqui el seu Resum del sistema jeroglfic dels antics egipcis (Prcis du systme hiroglyphique donis anciens gyptiens), i obri les portes a l'egiptologia cientfica. Els seus descobriments susciten moltes controvrsies i crtiques per part dels seus contemporanis, especialment les del seu anci professor, Silvestre de Sacy. 

El 1826, s nomenat conservador oficial de les colleccions egpcies del Museu del Louvre. Conven al rei Llus XVIII de Frana de la convenincia de comprar la collecci del cnsol angls a Egipte, Henry Salt. Va demanar una vegada ms la collaboraci de Llus XVIII per a comprar la collecci d'antiguitats reunides pel cnsol de Frana a Egipte Bernardino Drovetti, dipositada a Tor, el rei la va trobar molt cara i va rebutjar la idea, aquesta primera collecci consistia en ms de mil peces arqueolgiques, per anys desprs a causa de la insistncia de Champollion, assoleix convncer a Carles X de Frana, el qual ho autoritza a comprar la segona drovettiana, que servir mes davant de base al futur museu Egipci del Louvre. Realitza altres adquisicions de major importncia, la ms clebre la de l'obelisc de Luxor, que va ser derrocat en 1831 i erigit de nou a Pars, en la Plaa de la Concrdia, al desembre de 1833.

Missi Franco-Toscana .

Del 1828 al 1830 realitza, per fi, el seu gran somni: parteix amb una missi cientfica a l Egipte i recull nombroses dades i objectes. Confirma sobre el terreny els seus descobriments, retorna la veu als monuments de l'antic Egipte i dna llum a una nova disciplina: l egiptologia. Carles X de Frana i el gran duc de Toscana, Leopold II, van acceptar finanar l'expedici de dotze membres dirigida per Champollion i el seu primer deixeble l orientalista Itali, Ippolito Rosellini. Partiran del port de Tol el 21 de juliol de 1828, per desembarcar a Alexandria el 18 d'agost. 

El setembre de 1828 anant a el Caire, Champollion visita la mesquita on es troba l Estela que duu inscrita el decret de Canopus, immediatament entn la importncia d'aquest text bilinge que data del regnat de Ptolemeu III Evergetes I per aconseguir desxifrar els jeroglfics. Demanar ajuda al cnsol francs a Alexandria Bernardino Drovetti. Aquest usar la seva influncia amb el Paix otom d'Egipte Mehmet Ali i assolir afegir l Estela a la llista de regals del Pasha al rei Carles X de Frana, i tindr com destinaci final la collecci egpcia en el museu de Louvre. 

Des de Wadi Halfa, enviar la seva segona Lettre  M. Dacier, en la qual respon a tots els seus detractors sobre els seus nous descobriments. Durant un temps va viure a la tomba de Ramss IV. Es dur amb ell dos baixos relleus de la tomba de Sethy I, un acabar al Louvre i l altre al museu Egipci de Florncia. 

La seva collecci de dibuixos i notes era immensa, una bona part seran publicades a la srie de deu volums Monumenti dell'Egitto i della Nubia, publicada per Rosellini. Al seu retorn de l'expedici obt la ctedra d'Arqueologia Egpcia al Collge de France, i s triat com membre de l'Acadmia de les inscripcions i llenges antigues (L'Acadmie donis Inscriptions et Belles-lettres). 

Morir, a Pars, el 4 de mar de 1832, d'un atac d'apoplexia. El seu funeral es va portar a terme en l'esglsia de Saint-Roch, a Pars, on havia aprs copte. Conforme als seus ltims desitjos, ser enterrat en el cementiri del Pre-Lachaise al costat de la tomba de Jean-Baptiste Joseph Fourier. 

Un dels Liceus de Grenoble duu el seu nom en reconeixement al seu exhaustiu treball. Hi ha una reproducci de la pedra Rosetta en Districte de Figeac (lt -Lot) la ciutat natal de Champollion, s obra de l'artista Joseph Kossuth, realitzada en granit negre portat des de Zimbabwe als seus tres esglaons estan inscrits els textos en jeroglfic, demtic i grec, la plaa duu el nom de Place des critures (plaa de les escriptures).

Bibliografia.

 Manual de l'escriptura jeroglfica ;
 1822, Lettre  M. Dacier relative  l'alphabet donis hiroglyphes phontiques;
 1824, Prcis du systme hiroglyphique donis anciens gyptiens.
 1826, Lettres  M. li Duc de Blacas d'Aulps. ;
 1827, Notice descriptive donis monuments gyptiens du Muse Charles X. Cartes d'Egipte i de Nubia. ;
 1828, Prcis du systme hiroglyphique donis anciens gyptiens ou Recherches sud els lmens premiers de cette criture sacre, sud leurs diverses combinaisons, et sud els rapports de ce systme avec els autres mthodes graphiques gyptiennes.
 1836, Grammaire gyptienne. Gramtica egpcia ;
 1841, Dictionnaire gyptien en criture hiroglyphique. ;

Gaireb tots ells editats desprs de la seva defunci. 


   
   















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="172860" title="Mataram (ciutat)" nonfiltered="596" processed="596" dbindex="70595">
Mataram s una ciutat al costat oest de l'illa de Lombok, Indonsia. s la capital i la ciutat ms gran de la provncia de les Illes Petites de la Sonda Occidentals.

Tres subdistrictes constitueixen l'rea de Mataram; des de l'oest fins a l'est sn: Ampenan, Mataram, i Cakranegara. Ampenan s una vella vila porturia, Mataram s el centre governamental i  Cakranegara s el centre comercial de l'illa. A la ciutat hi ha l'aeroport Selaparang.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="172861" title="Numerologia" nonfiltered="597" processed="597" dbindex="70596">
La numerologia s una creena que afirma que existeixen nombres amb propietats particulars que poden incidir en la vida fsica o amagar missatges reveladors. Va nixer amb Pitgores i va aplicar-se als textos sagrats, buscant mgia a les paraules divines (en el cas dels hebreus s'anomena gematria). A partir de la Illustraci va passar a considerar-se majoritriament com a superstici o pseudocincia.

Simbologia numrica.
Un primer corrent de la numerologia associa un significat a cada nombre. Els nombres occidentals serien:
0 = l'absolut;
1 = l'individu;
2 = uni;
3 = comunicaci;
4 = creaci;
5 = desequilibri;
6 = reacci;
7 = pensament;
8 = poder;
9 = plenitud;
10 = renaixement;

En canvi, la versi xinesa atorga aquests sentits:
1 = segur;
2 = fcil;
3 = vida;
4 = mala sort;
5 = jo;
6 = cam recte;
7 = vulgarismes (perqu es pronuncia igual que un renec cantons);
8 = bona sort;
9 = durador;
168 = riquesa;
1314 = el temps de la vida;

Sumar o canviar xifres.
A banda del valor de cada nombre, es poden sumar per veure relacions de conjunt. Sovint aix va lligat a traduir lletres per smbols, s a dir, cada lletra de l'alfabet equival a un nombre, per tant per voler esbrinar el missatge ocult d'una frase, se sumen els valors de cada lletra i es mira el resultat final. Aquesta tcnica ha estat usada en criptografia i s molt propera a la interpretaci numrica dels textos religiosos. Com que a cada nmero a ms a ms, li corrrespon un planeta rector, es poden connectar els missatges amb l'astrologia.





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="172862" title="Plantilles de la Copa del Mn de futbol 1930" nonfiltered="598" processed="598" dbindex="70597">
Plantilles de les seleccions classificades per la fase final de la Copa del Mn de Futbol 1930 d'Uruguai. Els equips participants sn (cliqueu sobre el pas per accedir a la plantilla):




Argentina.


Xile.


Frana.


Mxic.


Iugoslvia.


Brasil.


Bolvia.


Uruguai.


Romania.


Per.


Estats Units.


Paraguai.


Blgica.


*: Les alineacions inclouen reserves, alternatius i jugadors preseleccionats que poden haver participat a la qualificaci o a partits amistosos previs a la competici, per no necessriament a la fase final mateixa.

 Vegeu tamb .
 Copa del Mn de Futbol 1930;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="172863" title="Hideyoshi Obata" nonfiltered="599" processed="599" dbindex="70598">

Hideyoshi Obata (     ) (1890 - 11 d'agost del 1944) fou un general japons durant la Segona Guerra Mundial, comandant del 31 Exrcit.

Graduat a l'Acadmia de Guerra de l'Exrcit al 1919, desprs d'haver-se graduat al 1911 a la Cavalleria. Va estudiar a Gran Bretanya a la dcada de 1920 i va tenir diversos nomenaments d'estat major, com a instructor i com a comandant de cavalleria. Al 1935 va ser destinat a l'aviaci, on comand diverses unitats aries. 

El seu 5 Grup Aeri atac les Filipines el 9 de desembre de 1941, i aviat estava lluitant a Birmnia. Posteriorment comand el 3r Exrcit de l'Aire i va ser destinat a l'Estat Major General de l'Exrcit. 

Va prendre el comandament del 31 Exrcit al mar de 1944, amb la responsabilitat de la defensa de les illes Marianes, Marshall, Carolines, Palau, Bonin i Volcano. La intenci era que la major part de la defensa fos conduda per les seves unitats aries. Va aconseguir establir un esborrany d'estat major de Guam a Paulus. 

Desprs del desembarcament americ a Guam i la mort del comandant de la 29a Divisi el 28 de juliol, Obata prengu personalment el comandament de les forces a Guam.

Es va sucidar l'11 d'agost de 1944 mentre que les tropes americanes arribaven al seu lloc de comandament a la Muntanya Mataguac a Guam. 

Pstumament va ser nomenat General (Tai-Sho).








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="172871" title="Alexandre Nevski" nonfiltered="600" processed="600" dbindex="70599">


Aleksandr Yaroslavich Nevsky, tradut com Alexandre Yaroslavich Nevski (rus:                            ), cabdill rus i sant de l'Esglsia Ortodoxa Russa, nascut al 1220 i mort al 1263, fill del Gran Duc Yaroslav, que governava a Novgorod. Lluit contra els suecs, teutons i trtars que amenaaven Novgorod.

 Biografia .
Quart fill del Prncep Yaroslav Vsevolodovich, va ser nomenat kniaz' (prncep) i cabdill militar de Novgorod, davant de les amenaces dels suecs i dels alemanys. 

Les primeres etapes de la seva vida les pass a la ciutat russa de Novgorod. Sent encara jove, hagu de governar. Cap al 1225 els tartars, a les ordres de Gengis Khan, van arrasar les ciutats russes. La seva regi, no obstant, es va salvar de la devastaci causada pels trtars, per Alexandre hauria de lluitar contra els enemics occidentals.

 La lluita contra els suecs .
L'any 1237, el Papa Gregori IX promulg una butlla contra els finesos que s'havien rebellat contra el catolicisme i tamb per portar als rusos al catolicisme. Aix es form un gran exrcit suec sota les ordres del gendre del rei de Sucia, Birger Jarl, fundador de la ciutat d'Estocolm. Al 1240 els suecs van desembarcar al riu Neva. Alexander, assabentat de la notcia, dirig un discurs als seus homes: "Germans, som pocs i l'enemic s fort, per Du no est a la fora, sin que est a la Veritat. Recordem les paraules del Creador dels Salms: ... aquests als carros, aquells a cavall, i nosaltres invoquem el nom de Du... No us espanteu pel nombre d'atacants, doncs Du est amb nosaltres". 

Els suecs van ser atacat a la confluncia dels rius Izhora i Neva el 15 de juliol de 1240, on van ser derrotats tot i a tenir un exrcit major, salvant a Rssia d'una invasi major des del nord. Per tot aix adquir el sobrenom de  Nevsky  (que significa  Del Neva ). Aquesta victria, juntament a la desastrosa invasi mongol, proporcion a Nevsky una gran influncia poltica, mentre que deteriorava la seva relaci amb els boyards, per la qual cosa hauria d'abandonar Novgorod.

 La guerra contra l'Orde Teutnica i la batalla sobre el gel .
Algun temps desprs, l'Orde Teutnic enva les ciutats de Pskov i Iuriev al 1241 i llavors les gents de Novgorod demanaren a Alexandre Nevski que torns i els ajuds. Nevsky torn del seu exili i s'enfront a l'invasor sobre el llac gelat de Chudskoye i, desprs de la Batalla del Llac Peipus del 5 d'abril de 1242, els intents alemanys d'envair Rssia van detenir-se durant segles. Aquesta victria va ser molt significativa a l'edat mitjana, doncs soldats a peu havien envoltat i derrotat un exrcit de cavallers, molt abans que s'arribs a aquesta conclusi a occident.



El Papa de Roma, Inocenci IV, desprs de ser derrotat en intentar convertir per la fora a Rssia, envi a dos cardenals al 1251 per oferir a Nevski la protecci de Roma, per Alexandre ho rebutj.

Desprs de la invasi teutnica, Nevsky segu enfortint el nord-oest rus. El 1251 sign un tractat de pau amb Noruega i al 1256 torn a derrotar els suecs, que havien provat de bloquejar novament el Bltic.

 Poltic . 
Com a poltic, desmunt els intents papals de crear una guerra entre Rssia i els trtars orientals, donat que va veure una major amenaa per la identitat russa al catolicisme que no pas al Khan. Va fer a Rssia vassall dels mongols per preservar el seu propi estatus i per poder comptar amb els mongols en cas de qu alg dubts de la seva autoritat.

Grcies a la seva amistat amb el Gran Khan, va ser nomenat Prncep de Vladimir al 1252 (la mxima autoritat russa), morint a Gorodets del Volga una dcada desprs. Va ser enterrat a Vladimir, per el 

 Llegat .
Va ser canonitzat per l'Esglsia Ortodoxa Russa al 1547 (la seva festa s el 23 de novembre). Algunes de les seves poltiques a la frontera occidental van ser continuades pel seu net, Daumantas de Pskov, qui tamb va ser beatificat al segle XVI.


A finals del segle XIII, es compil una crnica anomenada Vida d'Alexander Nevski (                         ), en la que s descrit com el prncep-soldat ideal, defensor de Rssia. Per ordres del Tsar Pere I el Gran va fer que les seves restes fossin traslladades al monestir de Sant Alexandre Nevski de Sant Petersburg, a on segueixen. El 21 de maig de 1725, la Tsarina Caterina I la Gran va introduir l'Orde de Sant Alexandre Nevski com una de les mximes condecoracions militars. El 29 de juliol de 1942, durant la Gran Guerra Patritica, s'institu l'Orde d'Alexandre Nevski per reviure el record de la lluita d'Alexandre contra els alemanys.

El 1938 Sergei Eisenstein rod una de les seves pellcules ms aclamades, Alexandre Nevski, basada en la victria d'Alexandre sobre els cavallers Teutons. La msica de la pellcula va ser escrita per Serguei Prokfiev, qui tamb convert la banda sonora en una cantata. La frase final d'Alexandre, "Qui vingui a nosaltres amb una espasa, morir per una espasa" (parafrasejant la sentncia evanglica "qui viu per l'espasa, morir per l'espasa") es convert en un dels eslgans patritics russos. 

Hi ha una llarga tradici dins la flota russa de posar el nom de Nevsky als vaixells, i actualment s'est construint un submar nuclear per la Marina Russa amb el seu nom.
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="172874" title="Refugi de les Fonts" nonfiltered="601" processed="601" dbindex="70600">


El refugi de les Fonts s un refugi de muntanya de la Parrquia de La Massana (Andorra) a 2.200 m d alada i situat a la Percanela sota el Pic de Les Fonts entre la Coruvilla i Montmantell. 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="172880" title="Refugi de l'Illa" nonfiltered="602" processed="602" dbindex="70601">


El refugi de l'Illa s un refugi de muntanya de la Parrquia d'Encamp (Andorra) a 2.517 m d alada i situat al Gargantillar, just a sota de l'Estany de l'Illa. 




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="172881" title="Zodrid" nonfiltered="603" processed="603" dbindex="70602">


Els zodrids (Zodariidae) sn una famlia d'aranyes araneomorfes, l'nica representant de la superfamlia dels zodariodeus (Zodarioidea).

Sn aranyes de mida petita o mitjana, amb vuit ulls. Alguns zordids imiten les formigues. Encara que hi ha diverses famlies d'aranyes amb espcies que imiten les formigues, la forma que prenen els zodrids s bastant inusual ja que tenen una certa semblana morfolgica amb l'espcie de formiga de la que s'alimenten, la semblana no s especialment propera. La seva estratgia es recolza en el comportament de l'aranya. 

Les aranyes viuen en associaci amb un niu de formigues d'una determinada espcie, i utilitzen la seva imitaci per entrar en el niu; si les formigues les detectessin com uns intrusos les atacarien i potser les matarien. Les aranyes caminen amb noms els tres parells de potes del darrer, i si es troben una formiga es comuniquen amb ella, fent servir les potes del davant com si fossin les antenes per tocar les antenes de la formiga, de la mateixa manera com ho fa una altra formiga. Si ja han capturat una formiga, i una altra formiga l'inspecciona, llavors l'ofereix la presa, un comportament com entre formigues.

s probable que les aranyes tamb obtinguin una certa protecci davant depredadors d'aranyes, ja que les formigues sn desagradables a moltes espcies que mengen aranyes.

Es troben a escala mundial en els trpics i les regions temperades. Es troben en una gran part del planeta, amb l'excepci de tota la zona septentrional i tamb gran part de l'sia Oriental.

 Sistemtica .
Amb la informaci recollida fins al 30 d'agost del 2006 i hi ha citats 72 gneres i 828 espcies; els gneres amb ms espcies sn Zodarion amb 114, i Storena amb 89 espcies.

La categoritzaci en subfamlies segueix les propostes de Joel Hallan en el seu Biology Catalog. En cada subfamlia s'han citat els gneres amb un major nombre d'espcies i tamb els gneres fssils.

 Cydrelinae . 
Simon, 1893
 Capheris (18);
 Cydrela (17);
 Caesetius (11);
 Eocydrele   (fssil);

 Cyriocteinae . 
Jocqu, 1991
 Cyrioctea (11);

 Lachesaninae . 
Jocqu, 1991
 Lutica (8);
 Lachesana (7);

 Sterenomorphinae . 
Simon, 1893
 Chariobas (7);
 Storenomorpha (6);

 Storeninae . 
Simon, 1893
 Storena (89);
 Mallinella (68);
 Tenedos (38);
 Ishania (35);
 Habronestes (28);
 Tropasteron (22);
 Asceua (19);
 Spinasteron (19);
 Cavasteron (12);

 Incertae sedis .
 Masasteron (21);
 Zodariellum (19);
 Holasteron (16);
 Adjutor   (fssil);
 Admissor   (fssil);
 Anniculus   (fssil);

 Zodariinae .  
Thorell, 1881
 Zodarion (114);
 Diores (59);

 Enllaos externs .
 Full species and range listing available at the World Spider Catalog entry for Zodariidae;
 Pictures of Zodariidae: Neostorena sp. Storena formosa S. obscura;

 Vegeu tamb .
 Llista de gneres de zodrids;
 Llista d'espcies de zodrids;
 Classificaci de les aranyes;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="172893" title="Biaix cognitiu" nonfiltered="604" processed="604" dbindex="70603">
Un biaix cognitiu s un procs pel qual la cognici s'altera en funci de prejudicis, falses atribucions, induccions excessives o la perspectiva de l'observador. Tot acte de pensament t un biaix cognitiu, per la qual cosa l'objectivitat no existeix. La realitat sempre est esbiaixada d'una determinada manera per al subjecte.

Tot i que cada biaix pot influir diverses rees de la conducta o pensament, se solen agrupar en:
Biaixos de decisi.
Aquests biaixos condicionen la resa d'una decisi o la conducta a seguir. Per aix han estat estudiats per la psicologia cognitiva per tamb pel mrqueting.
Efecte d'arrossegament (Bandwagon): una persona tendeix a decidir all que decideix la majoria;
Punt cec: una persona sobreestima els seus defectes i qualitats en la presa de decisions;
Recolzament de la decisi: tendncia a justificar a posteriori les prpies decisions i a percebre-les com millors del que objectivament van ser; s un mecanisme de defensa per lluitar contra el remordiment;
Confirmatius: es tendeix a percebre all que confirma les prpies creences abans que aquelles que les contradiuen;
Deformaci professional;
Biaix de cesi: una persona valora ms una cosa quan passa a ser de la seva propietat, aquest biaix explica que es vulgui vendre molt ms car del que es va comprar i que sigui percebut com a just;
Focus: la persona se centra en all que t ms valor per a ella i negligeix la importncia dels altres aspectes, que poden tenir conseqncies negatives en la seva actuaci;
Descompte hiperblic: l'individu tendeix a actuar buscant la satisfacci immediata encara que aix suposi menor recompensa a mig termini;
Control: atribuir-se ms control del que es t sobre una situaci; s propi dels addictes, per exemple;
Aversi de prdua: actuar per evitar patiment ms que per aconseguir guanys, encara que aquests siguin majors;
Familiaritat: una persona acaba preferint all a qu est ms exposat, t a veure amb els hbits;
D'omissi: es jutgen pitjor i tracten d'evitar-se abans els mals per acci que per omissi: es considera ms greu actuar per causar mal que no actuar per evitar-ho encara que les conseqncies siguin les mateixes;
Temporalitzaci: les persones tendeixen naturalment a pensar que estaran menys temps del real fent una tasca;
Efecte Von Restorff: un individu recordar amb ms facilitat l'objecte diferent a la resta o ressaltat (el subratllat de les tcniques d'estudi es basa en aquest efecte);

Biaixos de creena.
Aquests biaixos afecten les creences, els judicis morals i la recerca. No tenen en compte la probabilitat objectiva que passi un determinat esdeveniment i rebutgen en gran mesura l'atzar.
Ambigitat: un individu rebutja les opcions de les quals t poca informaci o aquesta s ambigua de manera irracional;
Biaix d'emoci: es consideren ms rellevants els esdeveniments o elements que aporten emoci ;
Categoritzaci: la persona tendeix a buscar regularitats i categories, regles, encara que no existeixin (part fonamental de la teoria Ramsey en matemtiques);
Atribuci de causalitat: es relaciona errniament dos esdeveniments com a efecte un de l'altre;
Efecte Pigmali: tendncia a buscar les dades que confirmin les prpies expectatives;
Optimisme o pessimisme;
Biaix cultural o etnocentrisme;
Biaix de primacia: s'atorga ms importncia als esdeveniments que han passat primer o ltims d'una srie (estan lligats a la memria i expliquen el desig de la publicitat per aparixer en primer lloc o en el darrer del bloc d'anuncis, guies, etc., fet que porta fins i tot al canvi de nom comercial);
Biaix de reminiscncia: els esdeveniments de l'adolescncia i primera maduresa sn els ms recordats al final de la vida;
Efecte Forer: s'atorga gran credibilitat a descripcions formulades molt vaguement. Un bon exemple sn les descripcions de la personalitat en astrologia, que poden aplicar-se a molta gent pel tipus de paraules emprades per que els seus defensors creuen que reflecteix exactament com sn;
Efecte halo;
Biaix de grup: es tendeix a valorar ms positivament o com ms cert all corresponent a persones del mateix grup ( o que hom estima que comprteixen caracterstiques). Est relacionat amb els arguments i prejudicis ad hominem;
Projecci: assumir que els altres es mouen pels mateixos principis o pensaments que un mateix;
Memria selectiva;

Vegeu tamb.
Fallcia;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="172897" title="Ajustament postglacial" nonfiltered="605" processed="605" dbindex="70604">
L'ajustament postglacial (o ajustament isosttic) s l'elevaci de masses terrestres que havien estat pressionades per l'enorme pes dels casquets glacials durant l'ltima edat glacial, per mitj d'un procs conegut com a depressi isosttica. Afecta el nord d'Europa, Sibria, el Canad i la regi dels Grans Llacs.

Introducci.
En acabar l'ltima edat glacial fa uns 11.000 anys, la majoria del nord d'Europa i Amrica del Nord estava coberta de capes de gla de fins a tres quilmetres de gruix. L'enorme pes d'aquest gla fu que l'escora s'enfonss en el mantell. En acabar l'edat glacial, quan les glaceres retrocediren, l'eliminaci d'aquest pes comport una rpida elevaci de l'escora degut a l'empenyiment aerosttic del material de l'escora. A causa de l'extrema viscositat del mantell, caldran molts milers d'anys perqu la terra assoleixi un equilibri hidrosttic.

Uns estudis han demostrat que l'elevaci ha tingut lloc en dues fases distintes. L'elevaci inicial fou rpida, a uns 7,5 cm/any. Aquesta fase dur uns dos mil anys, i es desenvolup a mesura que el gla desapareixia. Una vegada completa la desglaciaci, el ritme s'alent a 2,5 cm/any, i s'alent exponencialment a partir d'aleshores. Avui, el ritme d'elevaci sol ser de 1 cm/any o menys, i les investigacions suggereixen que l'ajustament durar uns deu mil anys ms. L'elevaci total des de la fi de l'edat de gla ser d'uns 400 m.

Efectes.
L ajustament glacial ha causat molts canvis significants a les lnies costaneres i els paisatges durant els ltims milers d anys, i els seus efectes encara sn significants. A Sucia, el llac Mlaren fou una part del mar Bltic, per l elevaci del terreny acab per separar-lo i es convert en un llac d aigua dola al segle XII. Les closques d animals marins trobades a sediments del Llac Ontario indiquen un esdeveniment similar en temps prehistrics. A altres ports nrdics, com ara Tornio o Pori, s ha hagut de modificar la situaci del port diverses vegades al llarg dels ltims segles.

A Gran Bretanya, la glaciaci afect Esccia per no el sud d Anglaterra, i l ajustament postglacial del nord de Gran Bretanya causa un enfonsament compensatori de la part meridional de l illa. Aix comporta un risc ms gran d inundacions, especialment a les zones que envolten el curs inferior del Tmesi. Juntament amb l augment del nivell del mar causat per l escalfament global, aquest enfonsament postglacial del sud d Anglaterra podria comprometre l efectivitat de la Thames Barrier, la defensa anti-inundacions ms important de Londres, desprs del 2030.

Els Grans Llacs d Amrica del Nord es troben aproximadament al lmit entre el terreny que s eleva i el que s enfonsa. El Llac Superior form part en el passat d un llac molt ms gran, juntament amb el Llac Michigan i el Llac Huron, per l ajustament postglacial va provocar la separaci dels tres llacs fa uns 2.100 anys. Avui en dia, el nivell de l aigua puja a les ribes meridionals dels llacs i baixa a les septentrionals.

A Sucia, es poden veure alguns dels efectes ms destacats a l illa d land que t poc relleu a causa de la presncia de la molt plana Stora Alvaret. La terra que s eleva ha fet que el poblat de l edat de ferro quedi ms lluny del mar Bltic, de manera que avui en dia queden molt allunyats de la costa.

En general, l ajustament postglacial tendia a fer la Terra ms esfrica al llarg del temps. Per aquest efecte ha estat invertit per altres factors com ara moviments a gran escala d aigua ocenica causats per   El Nio   i altres fenmens similars.

Histria de l exploraci.
Abans del segle XVIII, a Sucia es pensava que el nivell del mar estava baixant. Seguint la iniciativa d Anders Celsius, es fu una srie de marques a les roques de diferents llocs de la costa sueca. El 1765 es va concloure que no era el nivell del mar que baixava sin el terreny que s elevava de manera desigual. El 1865, Thomas Jamieson propos la teoria que l elevaci del terreny est relacionada amb l edat glacial que s havia descobert el 1837. La teoria fou acceptada desprs d investigacions de Gerard de Geer sobre les antigues lnies costaneres d Escandinvia, publicades el 1890.

Estat jurdic.
En rees en qu l elevaci del terreny s visible, cal definir els lmits exactes de la propietat. A Finlndia, el nou terreny pertany legalment al propietari de la zona aqutica i no a cap propietari d una zona de terra.

Vegeu tamb.

Retrocs glacial de l Holoc;

Enllaos externs.

 Histria del Llac Ohio de  Ohio Geological Survey ;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="172903" title="Celestial" nonfiltered="606" processed="606" dbindex="70605">
Celestial s el tercer lbum del grup mexic RBD. El van treure a Mxic a la tardor del 2006, i poc desprs a Brasil, Estats Units, Veneuela, Espanya, etc. Com tots els seus treballs, aquest tamb va ser un gran xit. El seu primer single, Ser o Parecer, encara sona a les emissores de rdio.

Canons de Celestial.

Talvez Despus;
Ser o Parecer;
Dame;
Celestial;
Quiza;
Besame sin Miedo;
Tu Dulce Voz;
Algu Dia;
Me Cans;
Aburrida y Sola;
Es por amor;
Quisiera Ser;
Rebels (part de 4 canons del disc en angls Rebels);








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="172905" title="Cesk Freixas" nonfiltered="607" processed="607" dbindex="70606">
Cesk Freixas (Sant Pere de Riudebitlles, 1984) s un jove cantautor penedesenc que, juntament amb d'altres artistes d'arreu del pas, forma part de l'actual escena de can en catal. Freixas ha editat una maqueta, dos treballs discogrfics i un recull de versions d'altres cantautors internacionals amb la intenci de contribuir a recuperar la can d'autor i de protesta als Pasos Catalans.

 Biografia .

A principis del 2004, Freixas va engegar un projecte polticomusical amb la pretensi d'enllaar la sonoritat -al seu parer oblidada i poc reconeguda- de la can d'autor amb la protesta i, alhora, utilitzar la poesia com a vehicle d'expressi.

Set voltes rebel (Bullanga Records, 2005) s el seu primer treball, un disc en el qual parteix de les arrels de la can d'autor tradicional, s'endinsa en els terrenys del rock i la rumba, on queden de manifest les diferents reivindicacions de caire nacional, social i -inevitablement- personal. Les veus dels pobles lliures s l'espectacle que, el 2006, Cesk -acompanyat de la seva banda Els Altres Bandais- va presentar arreu del territori catal i tamb a l'estranger: temes reinterpretats del seu primer disc combinats amb versions d'altres cantautors internacionals. Segon classificat per votaci popular als premis de la revista Enderrock, l'any 2006, Freixas va ocupar el segon lloc en les categories de millor artista, millor disc, millor can i millor directe.

El mes de juny de 2007 surt al carrer El cam cap a nosaltres, el segon treball discogrfic del cantautor penedesenc on aprofundeix encara ms en les arrels de la can tradicional i explora altres terrenys poc explotats fins avui amb temtiques molt ms personals on queda palesa la reafirmaci de la reivindicaci collectiva, amb uns arranjaments musicals  minimalistes i lletres intimistes per crtiques. El disc, que compta amb la producci i direcci musical de Mag Batalla (Transpeneds Jazz Orquestra, Companyia Catalana de Latin Jazz, L'Ombre de Ton Chien, Revolta 21), es va gravar els mesos de mar, abril i maig de 2007 a Sant Sadurn d'Anoia: dotze temes d'estil del jazz al pop i del rock al latin que, passats pel filtre de la msica d'autor, posen de manifest la voluntat de seguir reivindicant l'escena nacional de cantautors.

Des de 2005 participa en la producci de la Trobada de Cantautors dels Pasos Catalans que se celebra al seu poble natal, i per la qual han passat artistes valencians com VerdCel o Pau Alabajos.

Guanyador del Premi Enderrock 2008 al millor artista de can d'autor per votaci popular, Cesk Freixas prepara aquest nou any amb noves presentacions del segon treball discogrfic. De la mateixa manera, la creaci de noves canons per un tercer disc marcar el ritme dels propers mesos, amb l'objectiu d'editar-lo i distribuir-lo a partir de l'estiu del 2009.

 Discografia .

 2004: Maqueta (autoedici);
 2005: Set voltes rebel (Bullanga Records);
 2006: Les veus dels pobles lliures (autoedici): recull de versions;
 2007: El cam cap a nosaltres (autoedici);
 2007: Per Alcoi i per... (L'Altra Campanya): cont la can L'ltima fada;

 Enllaos externs .

 CeskFreixas.cat lloc web oficial;
 Qui sap si la tendresa el bloc de Freixas en MSVilaWeb;
 Myspace.com pgina oficial del Cesk;
 Cantautors.cat fitxa de Cesk Freixas;

Referncies.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="172908" title="Gabriel Vicens Mir" nonfiltered="608" processed="608" dbindex="70607">

Gabriel Vicens Mir s un poltic mallorqu del PSM.

Llicenciat (1984) en biologia per la Universitat de les Illes Balears. Ha estat professor de biologia en un institut de secundria i professor associat al Departament de Filologia Catalana de la Universitat de les Illes Balears, on ha impartit classes de catal cientificotcnic. Ha dedicat la seva tasca a la recerca cientfica i a la divulgaci educativa.

Ha publicat articles divulgatius en revistes i a la premsa. A ms, s coautor de Diccionari de biologia per a l'ensenyament (1994), La flora de la serra de Tramuntana (2000) i Catal cientfic per a les cincies de la vida (2003).

En l'mbit poltic, s militant del PSM des de 1997, de qu s membre del comissi executiva. Durant el Pacte de Progrs va ser el director de l'Institut de Recerca i Formaci Agrria. L'any 2007 encapalava les llistes del seu partit Llub, on aconsegu 3 regidors.

El mes de juliol del mateix any va ser nomenat pel president del Govern de les Illes Balears, Francesc Antich, conseller de Mobilitat i Ordenaci del Territori de l'executiu balear.

Enllaos externs.
Currculum al web del Govern de les Illes Balears;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="172910" title="Gnatfer" nonfiltered="609" processed="609" dbindex="70608">

Els gnatfers (Gnathifera) sn un clade d'animals dintre del superflum dels platizous, que inclou els flums dels gnatostomlids, micrognatozous, acantocfals i rotfers, tots ells animals marins de forma semblant a la d'un cuc. Alguns tamb hi inclouen els ciclifors com a un flum diferenciat basalment del clade.

Tots sn grups pseudocelomats i comparteixen caracterstiques com la morfologia de la faringe o de les mandbules, encara que en els acantocfals, degut a l'adaptaci  al parasitisme s'hagi perdut.

 Filognia .
El segent cladograma,  mostra les afinitats dels gnatfers:



Referncies.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="172916" title="Antpaxos" nonfiltered="610" processed="610" dbindex="70609">
Antpaxos (grec:          ) s una petita illa grega a la mar Jnica situada aproximadament 5 km al sud de Paxos amb el qual forma el conjunt de les illes Paxi. 

Antpaxos t una superfcie de noms 6,5 km i les seves viles petites sn habitades noms l'estiu. La ms gran d'elles s Agrapidi (         ), que s tamb l'nic port pel qu es connecta amb Paxos i Corf. La illa s plena de vinyes i oliveres. Les seves platges ms visitades sn Brika, Mesobrika i Butumi. A la part oest s'hi troba l'esglsia de Sant Emilians.

 Enllaos externs .
Pgina de la prefectura de Corf;
http://www.visit-paxos.co.uk/de/paxos-antipaxos.html;
http://www.greeklandscapes.com/greece/paxos/antipaxos.html;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="172924" title="Esparssid" nonfiltered="611" processed="611" dbindex="70610">



Els esparssids (Sparassidae) sn una famlia d'aranyes araneomorfes, l'nica representant de la superfamlia dels esparassodeus (Sparassoidea).

El nom d'"aranya caadora" s un nom com donat als exemplars de la famlia Sparassidae (anteriorment Heteropodidae). Els espcimens ms grans d'aquestes aranyes s'anomenen a Austrlia "aranyes de bosc", a causa de la seva preferncia per habitar llocs llenyosos.

Aquestes aranyes de vuit ulls es troben a frica, Austrlia, Nova Zelanda, Sud-est d'sia, la Mediterrnia, EUA, i possiblement a moltes altres regions tropicals i semitropicals.

 Descripci .

Poden arribar a ser grans  els mascles dHeteropoda maxima, a Laos, poden assolir un els 250-300 mm. , i tot i la seva temible aparena, no sn mortals per als ssers humans. Poden picar o mossegar si sn provocades, per la persona patir una inflamaci menor amb dolor local, i es recuperar en un dia o dos. Alguns tipus ms grans s'assemblen a les tarntules, i s'hi poden confondre; aix, en el Museu d'Histria Natural a Sydney les anomenen "tarntules australianes" per descriure-les. 

Els esparssids poden ser identificats per les seves potes, que, ms que unir-se al cos verticalment, es corben i estenen endavant a la manera dels crancs. Moltes tenen colors apagats, que van del marr al gris. Les seves cames estan cobertes d'espines bastant prominents, per la resta dels seu cos s llis. 

Es troben sovint en barraques, garatges i en altres llocs tranquils poc habitats. El gnere Holconia s gran, amb coloracions entre gris i marr amb bandes ratllades a les seves cames. Neosparassus s ms gran encara, marr i peluda; la seva picada infligir la lesi ms greu que pot provocar un esparssid, amb inflamaci local i dolor, que pot anar acompanyat de nusees, maldecaps, vmits i palpitacions. Heteropoda s tamb gran i peluda, marronosa, amb taques blanques i negres. La vista d'aquestes aranyes s bona, per no tant com la dels saltcids, suficient de detectar persones que s'acosten o altres animals a una certa distncia.

 Hbitat i distribuci .

Els esparssids sn molt comuns en moltes zones tropicals i semitropicals del mn. A Hawaii hi ha una espcies que anomenen "aranya de canya". A Sud-frica parlen d'aranyes de pluja a causa de la seva tendncia a buscar refugi abans que la pluja aparegui, sovint introduint-se als habitatges humans.
En general s poden trobar on sigui que els vaixells els poden portar com passatgers no desitjats a les rees que no sn massa fredes.
 
Els esparssids adults no construeixen teranyines, sin que tenen una vida errant a la cerca de les seves preses. El seu rgim consta principalment d'insectes i d'altres invertebrats. Viuen a les clivelles de l'escora dels arbres, per es poden veure vagar per les cases i els vehicles. Poden desplaar-se molt de pressa, i poden caminar per les parets i fins i tot pels sostres. Mostren un reflex d'"adherir-se" quan vol ser agafada, posant dificultats en la seva captura i s molt ms probable que puguin picar. Les femelles sn grans defensores dels seus sacs d'ous i de les cries; si sn provocats generalment fan una exhibici amenaadora, i si l'avs s'ignora poden atacar i picar.

 Toxicitat i agressi .

En general, els esparssids no sn perilloses, i es poden considerar beneficioses perqu s'alimenten d'insectes. A Austrlia hi ha una tendncia a introduir-los als jardins com a control biolgic d'insectes. Existeixen informes de picades d'exemplars del gnere Neosparassus, anteriorment anomenat Olios, que pot provocar un dolor prolongat, inflamaci, mal de cap, vmits i un ritme cardac irregular; tanmateix, un estudi cientfic de la picada d'exemplars Neosparassus no ha confirmat aquests smptomes severs o inusuals. No queda clar en quines circumstncies arriben a picar a persones, per se sap que les femelles sn bastant agressives defensant els ous i les cries.

 Producci de sons i ritual d'aparellament .

Els mascles dHeteropoda venatoria, un dels esparssids ms habitual arreu del mn, s'ha observat que produeix deliberadament un so quan sent que les femelles de la seva espcie estan prximes. El sistema de producci sonora s diferent d'altres mtodes ja observats en altres espcies d'aranyes. Els mascles s'ancoren fermament a la superfcie i llavors utilitzen les seves cames per fer vibrar tot el seu cos; sembla que la major part del so sigui produt per les vibracions dels dos parells posteriors de potes. La freqncia caracterstica d'aquestes vibracions i el grfic sonor sembla que permet que siguin identificats per les femelles i aix podran acostar-se per aparellar-se.

 Fotos .
 Heteropoda .


 Micrommata .


 Referncies .

 Bayram, A. (2001): "Micrommata virescens (Clerck, 1757), a New Species for the Spider Fauna of Turkey (Araneae, Sparassidae)". Turk J Zool 26:305-307 PDF;

 Enllaos externs .
Factsheet on huntsman spiders;
Fact sheet Museum Victoria;
University of Southern Queensland Sparassidae pictures & descriptions;
List of Sparassidae subfamilies and genera;
The 'Clock Spider,' a set of three images depicting a Huntsman Spider concealed behind a wall clock;
Pictures of Huntsman spiders in Japan;
 Picture of Pandercetes gracilis (Lichen huntsman) from Australia;

 Vegeu tamb .
 Llista de gneres d'esparssids;
 Llista d'espcies d'esparssids;
 Classificaci de les aranyes;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="172929" title="Ornitpode" nonfiltered="612" processed="612" dbindex="70611">

Els ornitpodes (Ornithopoda: Ornis, "ocell", pous, "peu") sn un grup de dinosaures , amb la pelvis similar a la dels ocells, que tenen el seu origen en espcies petites, bpedes, i que posteriorment van crixer en mida i nombre fins a esdevenir un dels grups ms exitosos d'herbvors del mn Cretaci, i dominaren tot el territori nord-americ. El seu major avantatge evolutiu fou el progressiu desenvolupament de l'aparell mastegador que va esdevenir el ms sofisticat mai desenvolupat per un rptil, rivalitzant amb mamfers moderns com la vaca domstica. Es coneixen espcies dels set continent, fins i tot de l'Antrtida, tot i que sn escassos a l'hemisferi sud.

Els ornitpodes, tal i com el nom indica, presentaven peus amb tres dits, tot i que les formes ms primitives en presentaven quatre. Tamb es caracteritzaven per no tenir armadura, el desenvolupament d'un bec, i l'elongaci del puvis que eventualment s'extengu sobrepassant l'ili.

Classificaci.
Taxonomia.

Infraordre Ornithopoda
Anabisetia;
Bihariosaurus;
Changchunsaurus;
Fukuisaurus;
Jeholosaurus;
Lurdusaurus;
Muttaburrasaurus;
Siluosaurus;
Talenkauen;
Tenontosaurus;
Famlia Camptosauridae;
Famlia Dryosauridae;
Famlia Hypsilophodontidae*;
Famlia Iguanodontidae;
Famlia Rhabdodontidae;
Superfamlia Hadrosauroidea;

Filognia.
Cladograma desprs de Sues & Norman (1990) and Weishampel & Heinrich (1992).





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="172932" title="Gnatostomlid" nonfiltered="613" processed="613" dbindex="70612">

Els gnatostomlids (Gnathostomulida) sn un petit flum d'animals quasi microscpics. La majoria mesura entre 0,5 i 1 mm de llarg. Com els platelmints tenen una epidermis ciliada, per que esdev nica per tenir un cili per cllula. No tenen cavitat corporal, sistema respiratori o circulatori. Cada gnatostomlid s un hermafrodita simultani, posseint un ovari i testicles. Estan caracteritzats per una mandbula musculada especialitzada, que fan servir per gratar petits organismes dels grans de sorra. La seva faringe bilateralment simtrica amb les parts complexes de la seva boca cuticular fa que semblin estar molt emparentats amb els rotfers i els seus parents, fent que es classifiquin conjuntament amb els gnatfers. 

Hi ha aproximadament unes 100 espcies descrites i es dna per fet que en queden moltes per descriure. Les espcies conegudes sn descrites en dos ordres. Els filospermoids sn molt llargs i estan caracteritzats per un rostrum allargat. Els bursovaginoids tenen rgans parells i estan caracteritzats per la presncia d'un penis i un rgan d'emmagatzematge de l'esperma anomenat bursa.

No tenen registre fssil.

 Filognia .
El segent cladograma,  mostra les afinitats dels gnatostomlids:




 Referncies .
Tropical Medicine Central Resource - Gnathostomiasis;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="172933" title="Andrs Corchero" nonfiltered="614" processed="614" dbindex="70613">
Andrs Corchero ( Puertollano, Castella - la Manxa 1957 ) s un ballar i coregraf manxec resident a Catalunya.

Biografia.
Va nixer el 1957 a la ciutat de Puertollano, poblaci situada a la provncia de Ciudad Real. Des de l'any 1963 resideix a Barcelona, on va estudiar teatre, mim i tcniques circenses.

L'any 2002 fou guardonat amb el Premi FAD de les arts escniques i el 2003 amb el Premi Nacional de Dansa concedit per la Generalitat de Catalunya per la seva obra El buf sota la tempesta. 

Carrera artstica.
Ineteressat en l'expressi corporal i la dansa l'any 1985 viatj fins al Jap per conixer la dansa "Butoh", dansa contempornea japonesa, i estudiar-la al costat de Min Tanaka i Kazuo Ohno. Desprs de residir uns anys al Jap al costat de Tanaka, formant part de la companyia "Maijuku", l'any 1991 comen a treballar conjuntament amb la ballarina i coregrafa Rosa Muoz, amb la qual va crar el 1993 la companyia "Raravis". Des de l'any 2001 "Raravis" s la companyia de dansa resident a Ca l'Estruch de Sabadell, on desenvolupen una tasca de formaci i difusi de la dansa. 

Coreografies.
2006: Despacito;
2005: Invocacions;
2005: ...de terrissa;
2003: Encarnacin y el silencio;
2002: El buf sota la tempesta;
2002: Cuestin de instrumento;
2001: Mirlo blanco;
2001: A modo de esperanza;

Enllaos externs.
    Pgina oficial de Raravis Danza;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="172941" title="Bar Samedi" nonfiltered="615" processed="615" dbindex="70614">
Dins el vod, el Bar Samedi es un de les advocacions de l'iwa Baron (els iwa sn els esperits de la religi vod). Es el iwa dels morts, amb les seves altres encarnacions com el Baron Cimetire y el Baron La Croix. Es un dels guds - els esperits de la mort en el vod - o el seu pare espiritual. La seva muller es Maman Brigitte.

S'el representa vestit amb un barret de copa blanc, i amb frac, ulleres de sol i amb cotons al nas.

Es l'esperit de la mort i de la resurrecci. Es troba a la entrada dels cementiris i en el cam dels morts cap a la Guinea. Tamb representa els excesos sexuals. El seu caminar es una mena de dansa desmenjada, "la banda", que imita el coit.

El Bar Samedi apareix a dues pelicules de James Bond: Live and let die i Goldeneye.
 











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="172944" title="Planctobacteri" nonfiltered="616" processed="616" dbindex="70615">

Els planctobacteris (Planctobacteria) sn un clade creat per Cavalier-Smith. S'inclou en el clade bacteri Gracilicutes i comprn els flums Chlamydiae, Planctomycetes i Verrucomicrobia. Probablement, els planctobacteris varen perdre o reduir dues vegades la seva paret cellular de peptidoglic.

El segent grfic mostra la versi de Cavalier-Smith de l'arbre de la vida, mostrant la posici del clade dels planctobacteris.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="172952" title="Daniela Grau i Humbert" nonfiltered="617" processed="617" dbindex="70616">
Daniela Grau i Humbert  va nixer a Elna en una famlia catalana on no s'havia parlat mai francs fins desprs de la segona guerra mundial, quan van entrar mullers forasteres a la famlia. s filla d'en Gilbert Grau i Salvat, i de la Reina Grau i Humbert. Els avantpassats Grau consten a Elna ja fa segles, i els Salvat provenen de la Garrotxa, on se'n troben rastres a partir del segle XIII.

El seu pare, en Gilbert Grau, un precursor de la lluita per aconseguir un estat independent internacionalment reconegut, era un nacionalista catal i federalista europeu: defensava a principi dels anys 70 amb el seu Partit Federalista Europeu de Catalunya (Pasos Catalans) el projecte d'uns Pasos Catalans independents dins del marc d una Europa federal i denunciava el colonialisme francs. Va transmetre a la seva muller i a les filles la voluntat de defensar el pas i de recuperar l's del catal i de parlar-lo a les noves generacions.

Desprs de l'institut, la Daniela va estudiar a la universitat de Montpeller i a Heidelberg. A Alemanya va comprovar que el catal, menyspreat a l'Estat francs, s'ensenyava i s'investigava a les universitats estrangeres. Desprs d haver tornat a Perpiny a finals del 72 va comenar a ensenyar-hi alemany a l'Institut Bon Socors, on encara treballa. Un xic ms tard, va engegar-hi cursos de catal, el nombre d'hores dels quals ha anat incrementant grcies a la seva afecci. Des del 1976 fa cursos tamb a la Universitat de Perpiny: durant deu anys, d'alemany, i desprs, de catal.

La Daniela est casada amb un hongars, en Kroly Morvay, professor de la Universitat de Budapest i coautor dels diccionaris catal-hongars, hongars-catal. Molts pensen que en Carles va aprendre la llengua del pas desprs del casament, per aix s fals: ho va fer a Budapest, a la seva universitat, on s'ensenya catal des de fa ms de trenta-cinc anys.

Des del 1992, el 23 de juny la Daniela porta al Principat la Flama del Canig fent la ruta de Vic i Manlleu alternativament, per ja com a adolescent acompanyava els seus pares i els patriarques dels Focs de Sant Joan quan l'any 1966 en Grau i en Deloncle van fer arribar per primera vegada la Flama del Canig al Coll d'Ares. L'any 1973 va acompanyar els seus pares al Priorat i pels 80 van portar la Flama tamb al Pas Valenci. D'en d'uns anys es dedica a explicar en el marc de conferncies qu significa el smbol de la Flama i quina s la seua histria.

Al costat de les activitats lligades als Focs de Sant Joan, la Daniela des de molt jove va participar activament en les lluites per la llengua i la naci catalanes a l'Estat francs: amb altres companys van fundar l'associaci Arrels, que fins avui fa funcionar una rdio i una escola catalanes. Com a portaveu del Partit per Catalunya a les eleccions regionals del 1998, va corredactar amb Mit Pull el programa poltic, tot introduint-hi per primera vegada a la Catalunya del Nord el concepte de desenvolupament sostenible.

El 2004, amb en Jaume Deloncle i en Pere Mateu, tots tres membres de l'associaci Flama dels Pasos Catalans van iniciar la lluita en contra de la decisi del President del Consell Regional, G. Frche, de denominar el pas Septimanie: feren una conferncia de premsa a Perpiny i engegaren una campanya de signatures al Congrs de Focs de Sant Joan el maig del 2004. La campanya aboc a un gran manifestaci, l'xit popular de la qual oblig en Frche a suprimir l'apellaci; fou l'oportunitat per a la Daniela de declarar pblicament que  sem una naci  cinc mesos abans que es fu tamb a Barcelona, en una manifestaci multitudinria de caire nacional.

Actualment fa part del collectiu  No a Vauban a la Unesco , per mor de denunciar una prova ms de la colonitzaci francesa imperant: l'actual mitificaci d'en Vauban, enginyer militar en cap, responsable de les fortificacions d'en Llus XIV, s a dir de l'aparell militar repressiu erigit en contra del nostre poble que feia segles que lluitava per no esdevenir francs. El Consell General, en digne successor del Conseil Souverain instaurat per en Llus XIV, orquestra la manipulaci histrica amb l'ajuda de persones i institucions, vctimes de la propaganda oficial o atretes per subvencions i honors segons la ms pura tradici colonialista.

La Daniela, s clar, es defineix sense embuts com a independentista catalana. El 2007 va rebre el Premi d'Actuaci Cvica de la Fundaci Llus Carulla.

 Enllaos externs .
Daniela Grau en la web dels Cadres Catalans;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="172971" title="Ruta de la Sal de la Vida" nonfiltered="618" processed="618" dbindex="70617">
La Ruta de la Sal de la Vida s un recorregut d'uns 150 kms, per etapes, entre Sant Feliu de Guxols i el santuari de Nria proposat pel Consorci de les Vies Verdes i la Fundaci ECA Global. Aquestes etapes es poden fer tant exclusivament a peu com alternant amb la bicicleta tot connectant diferents carrils bici ja existents o b pistes i camins fins a enllaar els dos indrets esmentats del Pirineu i la Costa Brava.

Les tres vies verdes actualment existents a les comarques gironines (Ripoll-Sant Joan de les Abadesses, Olot-Salt/Girona i Girona-Sant Feliu de Guxols) gaudeixen d'un nivell alt d'acceptaci i utilitzaci popular, i els promotors de la Ruta de la Sal de la Vida volien augmentar encara ms aquesta utilitzaci i fer-la extensiva a territoris que ara per ara queden fora de les vies verdes oficials. El recorregut s un viatge simblic que combina l'argument de la salut i el del lleure, i s una bona excusa per conixer el territori i l'oferta que hi ha a l'entorn del trajecte.

La proposta, feta pblica al mar del 2005, tenia alguns parallelismes amb el que podrem anomenar "recorregut espiritual" o "pelegrinatge laic". Pretenia, per exemple, que al llarg de l'itinerari hom dugus un petit recipient amb aigua de mar recollida a St Feliu de Guxols que s'hauria de vessar en algun lloc de la vall de Nria per simbolitzar el retorn a la natura de la seva essncia, l'aigua. Una altra semblana s que tothom que hi particips podria segellar a cada ajuntament o a cada parrquia de la ruta un carnet acreditatiu. Quan es va fer pblic, al mar de 2005, es va assegurar que els promotors treballaven perqu hi hagus una xarxa de locals municipals i parroquials per pernoctar, pagant la voluntat, i fer la ruta ms autntica.

Enllaos externs.
 Consorci de les Vies Verdes;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="172973" title="Metamorfosis simfniques sobre temes de Weber" nonfiltered="619" processed="619" dbindex="70618">
Metaforfosis simfniques sobre temes de Weber s una obra per a orquestra composta per Paul Hindemith l'any 1943.

La idea de compondre una obra basada en la msica de Carl Maria von Weber va ser suggerida a Hindemith pel coregraf i ballar Lonide Massine, amb la intenci que Hindemith hi creara un ballet. Desprs d'estudiar la msica de Weber, Hindemith va tenir l'ocasi d'assistir a una representaci d'un ballet de Massine, per no li va agradar. Aix que va compondre una obra exclusivament de concert.

Les Metamorfosis simfniques contenen quatre moviments:
Allegro;
Scherzo (Turandot): Moderato - Vivo;
Andantino;
Marxa;

Els temes els va prendre de la msica incidental que Weber va escriure per a una obra de teatre de Carlo Gozzi, basada en la mateixa llegenda de Turandot que posteriorment inspiraria l'pera Turandot de Giacomo Puccini. Hindemith i la seua muller solien interpretar l'obra de Weber per a piano a quatre mans i Hindemith tamb va usar temes d'aquestes obres poc conegudes  -- Op. 60/4 (primer moviment) (nm. 253 en el catleg Jhns de les obres de Weber), Op. 10/2 (tercer moviment) (J. 10), i material d'altres dos duets per a piano Op. 60/2 i 60/7 (J. 242 i 265) per a temes dels altres moviments. Els duets per a piano de Weber van ser compostos al voltant de 1801 i 1818-9, i la seua msica per a Turandot l'any 1809.

L'obra va ser estrenada el 20 de gener de 1944 a Nova York, sota la direcci d'Artur Rodzi ski.

Referncies.
Notes del Programa d'un concert de la Salisbury Symphony Orchestra;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="172974" title="San Antonio (Texas)" nonfiltered="620" processed="620" dbindex="70619">

San Antonio s la segona ciutat ms gran de Texas i s la setena ciutat ms poblada dels Estats Units. Al cens estimat del 2006, tenia tot just sota 1,3 milions de persones i la seva rea metropolitana n'acumulava quasi dos milions, la 29ena ms gran del pas. San Antonio, que s la seu del comtat de Bexar, cobreix 1.067 kilmetres quadrats entre el lmit nord de la regi sud de Texas i el lmit sud de la regi central de Texas. La seva influncia es fa notar en tot el sud i sud-oest dels Estats Units.
























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="172978" title="Nucli de la Terra" nonfiltered="621" processed="621" dbindex="70620">

El nucli terrestre s una esfera principalment slida d uns 1.220 km de radi situada al centre de la Terra.

Descobriment.
L existncia d un nucli interior slid diferenciat del nucli exterior lquid fou descoberta el 1936 pel sismleg Inge Lehman a travs d observacions d ones ssmiques generades per terratrmols, que es reflecteixen parcialment del seu lmit i poden detectar-se amb uns instruments molt sensitius anomenats sismgrafs. Ja se sabia que el nucli exterior era lquid ja que no pot transmetre ones elstiques, car el nucli exterior noms deixa passar les ones sniques. Fou difcil establir la solidesa del nucli interior terrestre, ja que les ones elstiques que se suposa que passen a travs d ell sn molt febles i difcils de detectar. Dziewonski i Gilbert demostraren la consistncia d aquesta hiptesi observant els modes normals de vibraci de la Terra causats pels grans terratrmols. Recentment, la suposada detecci d ones elstiques transmeses pel nucli interior, anomenades PKJKP, foren el centre d una controvrsia, per estan sent acceptades com a prova de la liquidesa del nucli interior.

Composici.
Basant-se en l abundncia relativa dels elements qumics al sistema solar, les seves propietats fsiques, i altres limitacions qumiques que concerneixen la resta del volum de la Terra, es creu que el nucli interior est compost principalment d un aliatge de nquel i ferro, amb quantitats molt petits d altres elements desconeguts. Com que s menys dens que el ferro pur, Francis Birch calcul que el nucli exterior cont aproximadament un 10% d una mescla d elements menys pesants, tot i que es creu que aquests sn menys abundants al nucli interior.

Condicions.
Es pot estimar la temperatura del nucli interior de la Terra mitjanant les limitacions experimentals i teriques de la temperatura de fusi del ferro impur a la pressi del lmit del nucli interior (uns 330 GPa), donant una estimaci d entre cinc i sis mil graus Celsius. La pressi al nucli interior de la Terra varia entre 330 i 360 GPa (ms de 3.000.000 atmosferes), i el ferro noms continua sent slid a temperatures tan altes perqu la seva temperatura de fusi s incrementa enormement a pressions tan altes.

Historia.
J.A. Jacobs fou el primer en suggerir que el nucli interior s est solidificant i creixent a expenses del nucli exterior degut al refredament gradual de l interior de la Terra (uns 100 graus cada mil milions d anys). Abans de la seva formaci, la totalitat del nucli interior era lquid fos, i es creu que l edat del nucli interior s d entre dos i quatre mil milions d anys. Com que s menys antic que la Terra (4.500 milions d anys), el nucli interior no pot ser un tret primordial heretat durant la formaci del sistema solar.

Dinmica.
No se sap gaire sobre el procs de creixement del nucli interior terrestre. Com que es refreda lentament, molts creien que el nucli interior seria molt homogeni i pur. Es va arribar a suggerir que el nucli interior de la Terra podria sser un nic cristall de ferro, per aix no s compatible amb l alt grau d'heterogenetat observat al nucli interior.

Els sismlegs han revellat que el nucli interior s bastant heterogeni i t unes grans estructures tals que les ones ssmiques el travessen ms rpidament en algunes direccions que en altres. La superfcie del nucli interior mostra variacions rpides en propietats a escales de com a mnim un quilmetre. Aix s confs, ja que se sap que les variacions laterals de temperatura al llarg del lmit del nucli interior sn extremament petites (aquesta conclusi est confirmada per observacions dels camps magntics. Descobriments recents suggereixen que el nucli interior en si est compost de capes, separades per una zona de transici d entre 250 i 400 km de gruix. Si el nucli interior creix grcies a petits sediments solidificats que hi cauen a la superfcie, s possible que hi quedi lquid atrapat als porus de les roques i que aquest flud residual pugui romandre en part al seu interior.

Com que el nucli interior no est rgidament connectat al mantell slid de la Terra, s ha considerat durant molt de temps la possibilitat que roti un xic ms rpid o ms lent que la resta de la Terra. Als anys 90, alguns sismlegs afirmaren haver detectat aquesta superrotaci observant durant diverses dcades els canvis en les caracterstiques de les ones ssmiques que passen a travs del nucli interior, i comptant amb la seva propietat de transmetre ms rpidament les ones en algunes direccions. Alguns estimen que rota un grau ms que la resta de la Terra per any, i d altres han estimat que rota un grau menys.

Es creu que el creixement del nucli interior juga un paper important en la generaci del camp magntic terrestre per l'acci de dinamo que provoca al nucli exterior lquid. Aix passa principalment perqu el nucli interior no pot dissoldre tants elements lleugers com l'exterior, aix que la solidificaci que t lloc al lmit del nucli interior produeix un lquid residual que cont ms elements lleugers que el lquid que hi ha a sobre. Aix fa que es torni flotant, i contribueix a traure la convecci del nucli exterior. L'existncia d'aquest nucli interior tamb canvia els moviments dinmics del lquid al nucli exterior a mesura que creix, i podria ajudar a estabilitzar el camp magntic ja que es creu que s molt ms resistent al flux que el lquid del nucli exterior (que es creu que s turbulent.

Tamb s'especula que el nucli interior podria haver mostrat una varietat de patrons de deformaci interna. Aix podria ser necessari per a explicar per qu les ones ssmiques passen ms de pressa en algunes direccions. Com que la convecci trmica no sembla ser-ne la causa per si sola, qualsevol moviment flotant de convecci ha de ser transms per variacions en la composici o l'abundncia del lquid del seu interior. S. Yoshida et all proposaren un nou mecanisme en qu un ritme de solidificaci ms alt a l'equador que a les latituds polars pot deformar el nucli interior, i S. Karato propos que els canvis en el camp magntic de la Terra tamb poden deformar el nucli interior al llarg del temps.

Vegeu tamb.
Estructura de la Terra;
Geodinmica;
Viatge al Centre de la Terra;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="172983" title="Monestir de San Pedro de Siresa" nonfiltered="622" processed="622" dbindex="70621">

El monestir de San Pedro de Siresa es troba a la vall pirenaica d Echo, a la poblaci del mateix nom i dins el terme de Valle de Hecho, provncia d Osca (Arag).

s una fundaci molt antiga, possiblement visigtica. El seu esplendor en poca tan reculada segurament es va veure impulsat per la proximitat de la via romana que seguia la vall d Echo, de Berdn fins a Frana, passant pel coll de Palo.

La primera notcia documental d aquest centre es troba en una donaci de terres efectuada el 833 per Gal I Garcs (comte d Arag entre el 833 i 844) i la seva esposa Guldegrut. Ms endavant, en una visita del 852, hom esmenta l esplendor del monestir i de la seva biblioteca. El 867, Gal I Asnar (successor de Gal I Garcs, comte d Arag entre el 844 i 867) li cedeix la vila d Echo, cap de la vall.

El monestir tamb es va beneficiar de la restauraci de l antiga seu episcopal d Osca, que havia desaparegut durant molt temps. Durant els anys segents (s. X) es van trobant donacions i confirmacions de propietats per part del poder.



L expedici contra Pamplona d Almansor (999) va despoblar, de retruc, el monestir de Siresa. El 1063 va passar a dependre de l esglsia de Jaca i ms endavant, el 1077 s hi va establir una comunitat de canonges que seguien la regla de sant Agust. Llavors tenia la categoria de Capella Reial, independitzant-se en realitat de Jaca.

En aquest monestir es va educar Alfons I el Bataller (1073-1134), que un cop va esdevenir rei d Arag va confirmar (1113) els privilegis del monestir, a ms d atorgar-li altres propietats i beneficis.

L'edifici.

s en aquesta poca que, possiblement, s aixeca bona part de l esglsia actual, reflex de l poca de bonana econmica. L edificaci es reprn a mitjan del mateix segle per sembla que resta inacabada.

Es tracta d una construcci de grans dimensions, de planta cruciforme i amb un nic absis. Aquesta esglsia conserva restes de construccions pre-romniques, als peus de la nau. En aquest sentit cal destacar la massissa construcci que dna forma a la porta principal, exteriorment destaca un cos que s avana del nivell de la faana, rematat amb una parella d arcs de mig punt, i un petit campanar. Al timp d aquesta porta hi figura un crism. Interiorment aquesta estructura suporta una tribuna elevada.

L absis t tres obertures, que es combinen amb arcs cecs, interiorment i exterior. Conserva encara una part del seu mobiliari del que cal destacar un Crist d un davallament, possiblement del segle XII, una Mare de Du del segle XIII i uns retaules gtics dedicats a Sant Joan Evangelista, la Trinitat, Sant Esteve i Sant Jaume el Major.

Declarat Monument Nacional el 1931, des de llavors s hi han portat diverses campanyes de restauraci. Ara s una esglsia parroquial.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="172987" title="Roger Grau" nonfiltered="623" processed="623" dbindex="70622">
Roger Grau (Elna, Rossell 1915) s un historiador nord-catal, germ de Gilbert Grau. S'ha especialitzat en arqueologia i en numismtica. Ha participat en les excavacions d'Elna, descobr la Clusa i cre el museu d'Elna, del qual ha estat conservador fins el 1972. Ha publicat diversos treballs als tudes Roussillonnaises, al CERCA i a d'altres revistes. Particip en el moviment catalanista Nostra Terra, fou president i secretari del Grup Rossellons d'Estudis Catalans del 1967 al 1968 i hs collaborat en la Universitat Catalana d'Estiu de Prada.

 Obres .
 Elne-Illiberis: archologie, histoire. Guide des monuments (1967-1970). ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="172991" title="Elisabet Oliveres" nonfiltered="624" processed="624" dbindex="70623">
Elisabet Oliveres (Rods, Llenguadoc 1909 - Perpiny 1973) fou una historiadora nord-catalana. Era casada amb el pintor Josep Pic i Mart, i es dedic a la histria catalana i al folklore rossellons; particip regularment en els congressos de la Federaci Histrica del Llenguadoc-Rossell, guany diversos premis als Jocs Florals de la Llengua Catalana i don, durant ms de vint anys, conferncies a la Societat Agrcola Cientfica i Literria dels Pirineus Orientals. 

Endems, fou membre del moviment Nostra Terra i del Grup Rossellons d'Estudis Catalans, i presid el grup Germanor (1957-1959), per desprs s'escind i dirig l'Institut Rossellons d'Estudis Catalans des del 1968 fins a la seva mort. Tamb collabor a "Tramontana" i "La Revista Catalana".

 Obres .
 Estampes del Rossell (1964) ;
 El rei sense reialme (Jaume IV de Mallorca) (1965);


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="172993" title="La Fal" nonfiltered="625" processed="625" dbindex="70624">
La Fal fou una publicaci mensual de la Catalunya del Nord escrita indistintament en catal i en francs, fundada el setembre del 1970. Inicialment se la considerava portaveu del Comitat Rossellons d'Estudis i Animaci (CREA), per des del 1973 fins al seu tancament el 1981 fou el portaveu de l'Esquerra Catalana dels Treballadors. 

Hi publicava articles, comentaris i reportatges poltics sota l'ptica del partit. Collaboraren en la difusi del terme Catalunya del Nord per a referir-se al territori catal sota sobirania francesa, i publicaren El petit llibre de Catalunya-Nord de Lloren Planes i Montserrat Biosca. Tot i que la seva difusi era limitada als cercles de joves nacionalistes, fou un referent del catalanisme radical nord-catal d'esquerres, fins que fou desbancat per La Nova Fal el 1977. La seva desaparici fou parallela a la de l'ECT.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="172999" title="La Nova Fal" nonfiltered="626" processed="626" dbindex="70625">
La Nova Fal s un peridic de Catalunya del Nord aparegut a Perpiny el 1977, d'antuvi mensual i des de 1980 bimestral. Fou creada com a rgan d'un grup dissident de l'Esquerra Catalana dels Treballadors, que public el primer nmero amb el ttol de La Fal, i esdevingu portaveu de l'Organitzaci Socialista d'Alliberament Nacional (OSAN) primer i dels Independentistes dels Pasos Catalans a la Catalunya del Nord desprs. Un dels redactors fou Josep Calassan Serra i Puig. 

Era escrita ntegrament en catal i publicava articles i comentaris poltics d'orientaci nacionalista d'esquerres radical, favorable a la reunificaci i independncia de tots els Pasos Catalans. Tamb inclou sovint dossiers sobre temes monogrfics diversos. Des de 1984 ha estat tamb portaveu del Collectiu Nacionalista La Nova Fal.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="173002" title="Juan Campisteguy" nonfiltered="627" processed="627" dbindex="70626">

Juan Campisteguy (Montevideo, 7 de setembre de 1859 - bidem, 4 de setembre de 1937), fou un militar, advocat i poltic uruguai, president constitucional entre 1927 i 1931.

Fill d'un combatent basc de la Defensa de Montevideo, va iniciar la trajectria militar i va acabar estudis d'advocacia el 1887. Va participar en la revoluci del Quebracho, va escriure al diari El Da i va ser diputat des de 1891. Ministre d'Hisenda amb Juan Lindolfo Cuestas (1897), va reingressar en l'Exrcit amb grau de tinent coronel. Ministre de Govern amb Jos Batlle y Ordez (1903), va dimitir a l'any per desacords amb aquest, transformant-se en un opositor a la poltica batllista.

Senador des de 1905, constituent en 1917 (anticolegialista) i membre del Consell Nacional d'Administraci el 1921. El 1927 va ser electe president de la Repblica. Va presidir l'Assemblea Constituent que va elaborar la carta de 1934.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="173007" title="Terra Nostra" nonfiltered="628" processed="628" dbindex="70627">
Terra Nostra fou una revista escolar nordcatalana, sovint amb texts francesos contraposats per a facilitar-ne la comprensi, fundada l'any 1965 per Ramon Gual i Casals, a Prada de Conflent. Es presentava en forma de quaderns monogrfics sense periodicitat fixa i abastava una temtica molt variada: tradicions, can popular tradicional, lbums fotogrfics comentats sobre localitats de Catalunya del Nord sota el com denominador de ...fa temps. Fonamentalment centrada a la Catalunya del Nord, no descurava la problemtica global catalana. De la revista ha sorgit una casa editorial, amb publicacions de caire ms cientfic, com la Bibliografia rossellonesa de Renat Noll, la Flora catalana de Joan Pau Bouchard, i el fonamental Atlas de Catalunya Nord de Joan Becat i Rajaut. Tamb ha editat les obres d'Edmond Brazs, discs de can popular catalana tradicional i moderna, i publica anualment un calendari.

Enllaos externs.
Adrea web;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="173009" title="Panartrpode" nonfiltered="629" processed="629" dbindex="70628">

Els panartrpodes (Panarthropoda) sn un clade que combina els flums dels artrpodes, tardgrads i onicfors. Abans es creia que estaven estratament emparentats amb els anllids, agrupats junts en el clade dels articulats, per els nous estudis moleculars els situen en el superflum dels ecdisozous.

Entre els carcters comuns dels panartrpodes s'inclou:
 presncia de potes;
 presncia d'ungles a l'extrem de les potes;
 sistema nervis ventral;
 cos segmentat;

Filognia.
Seguidament un cladograma que mostra les relacions filogentiques dels panartrpodes:



 Referncies .
 ;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="173012" title="Joan Amade" nonfiltered="630" processed="630" dbindex="70629">
Joan Amade (Ceret, Vallespir 1878 - 1949) fou un erudit, poeta i narrador nord-catal, de mare catalana i de pare occit. Curs estudis superiors a la Sorbona i a la facultat de lletres de Tolosa de Llenguadoc. El 1904 fou agregat de castell i professor als liceus de Montalban i de Montpeller. El 1919 entr com a mestre de conferncies de llengua i literatura castellanes a la facultat de lletres de Montpeller.  Fou nomenat professor a la facultat de Montpeller el 1931.

El regionalista Charles Le Brun el guany a la seva causa i, juntament amb d'altres fund, el 1907 la Societat d'Estudis Catalans i la Revue Catalane (1907-1921), des d'on crida als joves poetes rossellonesos a escriure en catal, tot i que la seva prpia producci literria en catal fou ben minsa. Fou membre corresponent de l'Institut d'Estudis Catalans des del 1945. El 1920 acompany el mariscal Josep Joffre als Jocs Florals de Barcelona, i el 1935 hi pronunci el discurs de grcies. Darrerament els seus poemes han estat musicats per Pere Figueres.  

 Obres .
 Poesies .
 L'oliveda (1934);
 Assaig .
 tudes de littrature mridionale (1907);
 Anthologie des potes roussillonnais (1908);
 L'ide rgionaliste (1912);
 Origines et premires manifestations de la renaissance littraire en Catalogne au XIX sicle (1924);
 Novella .
 Pastoure et son matre (1909);
 Chants rustiques et orations (1926) ;
 Mlanges de folklore (1935);

Enllaos externs.
Joan Amade a la pgina web de l'Institut d'Estudis Catalans;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="173024" title="Societat d'Estudis Catalans" nonfiltered="631" processed="631" dbindex="70630">
La Societat d'Estudis Catalans (SEC), ms coneguda per Socit d'tudes Catalanes fou una societat cultural nordcatalana dedicada a la promoci d'iniciatives literries, artstiques i cientfiques de Catalunya del Nord, en vigor des del 1906 fins al 1921.

Els elements ms dinmics de la societat foren Llus Pastre, qui faria una campanya a favor del catal a l'escola, i Joan Amade, catedrtic de Montpeller autor de L'ide rgionaliste. Les activitats de la societat foren el desenvolupament del conreu del catal, la introducci del catal a l'escola, ja que els infants sabien parlar-lo, per no llegir-lo ni escriure'l. Tamb la participaci i organitzaci de les festes populars per a donar-les un carcter de catalanitat. 

L'entitat nasqu el 6 de juny de 1906 al Caf nou de Perpiny arran d una reuni promoguda pels historiadors Pere Vidal, Joan Amade i Josep Calmette i Louis Pastre. L'11 d octubre del mateix any la SEC constitu la seva mesa. Era composta pel banquer i escriptor Manuel de Vergs i de Ricaudy (president), Jean Amade i Gustau Violet (ambds sots-presidents), Louis Pastre (secretari), Jules Delpont (tresorer) i Louis Piquiral (arxiver). Aquesta agrupaci apleg unes 127 erudits, amb la finalitat de difondre la cultura i el fet catalans al Rossell. Pere Vidal era un dels que tenia una visi ms clara del fet catal tot i que la Primera Guerra Mundial l'inclin cap a l'integracionisme profrancs. Del 1907 al 1922 publicaren la Revue Catalane. 

Aquesta entitat tenia com a objectius de conservar tot el que havia constitut i caracteritzat la psicologia dels Pasos Catalans, de suscitar o d encoratjar totes les iniciatives per tal de desenvolupar la vida literria, artstica i cientfica de Catalunya del Nord. La S.E.C. es dot d un organ d expressi i d informaci, la Revue Catalane. El primer any l associaci tenia 112 membres, la major part catalans del nord de professions lliberals i intellectuals . Tot i aix, hi havia molts membres procedents de la resta dels territoris de parla catalana : setze del Principat de Catalunya, dos de les Illes Balears i dos de l Alguer. Tres d ells n eren membres del Consell d Administraci: Antoni Maria Alcover i Sureda, Francesc Montsalvatge i la Senyora Moncerd de Maci. Igualment tres associacions sud-catalans van adherir a la S.E.C. : l Associaci Artstica Arqueolgica, el Centre Excursionista de Catalunya i el diari nacionalista catal La Tralla.

La Socit d'Etudes Catalanes particip a la introducci del catal dins les escoles, en una poca on la major part dels institutors menyspreaven aquesta llengua. Per tal de difondre la llengua catalana, la SEC organitz concursos com els Jocs Florals del Rossell, a partir del 1913 o b representacions artstiques al teatre de Perpiny. Igualment, fund l any 1907 una collecci anomenada Bibliothque Catalane, dirigida per Jean Amade. Aquesta biblioteca tenia com a finalitat d afavorir la publicaci d obres crtiques o d erudici sobre la llengua i la literatura catalanes, de traduccions franceses dels millors poetes i prosistes catalans, d edicions de textos antics i moderns i d obres personals, narracions, novel.les, poesies, peces de teatre lligades a la terra catalana. Un altre de les fites de l associaci des de l any 1910 fou de publicar un diccionari. Una comissi de la S.E.C., encapalada per Raymond de Lacvivier, inici aquesta tasca per no pogu finalitzar-la.

Durant la Primera Guerra Mundial l entitat esdevingu tamb una associaci filantrpica. El 1915 organitz un gran concert pels mutilats de guerra rossellonesos i el 1916 una jornada catalana per recollir fons pels ferits. El 1920, la Socit, sota la presidncia de Pere Vidal, decid de transformar l associaci, i doncs la seva revista, en una entitat especficament nord-catalana, oberta als escriptors d expressi francesa del territori. En efecte, la nova direcci tenia com a ambici d esdevenir la principal fora intellectual de la Catalunya del nord. Per, la situaci financera precria de la S.E.C. propici la seva desaparici desprs de quinze anys d existncia, l any 1921.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="173025" title="Plantilles de la Copa del Mn de futbol 1934" nonfiltered="632" processed="632" dbindex="70631">
Plantilles oficials de les seleccions classificades per la fase final de la Copa del Mn de Futbol 1934 d'Itlia. Els equips participants sn (cliqueu sobre el pas per accedir a la plantilla):




Itlia.


Txecoslovquia.


Alemanya.


ustria.


Espanya.


Hongria.


Sussa.


Sucia.


 Frana .


Pasos Baixos.


Argentina.


Romania.


Egipte.


Brasil.


Blgica.


Estats Units.


*: Les alineacions inclouen reserves, alternatius i jugadors preseleccionats que poden haver participat a la qualificaci o a partits amistosos previs a la competici, per no necessriament a la fase final mateixa.

 Vegeu tamb .
 Copa del Mn de Futbol 1934;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="173026" title="Pere Vidal" nonfiltered="633" processed="633" dbindex="70632">

Pere Vidal (Sant Pau de Fenollet, Fenolleda 1848 - Perpiny 1929) ms conegut com a Pierre Vidal, fou un historiador i bibligraf nordcatal. Va fer estudis a Carcassona i a Pars, i fou nomenat sotsbibliotecari de la Biblioteca Municipal de Perpiny el 1876 i bibliotecari el 1880. Es va especialitzar en histria del Rossell, principalment dels esdeveniments durant la Revoluci Francesa, i tamb elabor reculls de canons populars rosselloneses. El 1883 particip en les celebracions en homenatge als poetes catalans del sud fetes a Banyuls de la Marenda, Elna i Perpiny, i fou un dels difusors dels ideals de la renaixena a la Catalunya del Nord. Assist diverses vegades als Jocs Florals de Barcelona. El 1906, endems fou fundador i l'nima de la Societat d'Estudis Catalans amb Josep Calmette.

 Obres .
 Histoire de la Rvolution Franaise dans le dpartement des Pyrnes Orientales (1885-1889);
 L'an 93 en Roussillon (1897),
 Louis XI, Jean II et la Rvolution Catalane du XVme sicle (1903);
 Documents sur la langue catalane des ancients comts de Roussillon et de Cerdagne (1311-1380) (1928).
 Historie de la ville de Perpignan depuis les origines jusqu'au trait des Pyrnes (1897) ;
 Histoire du Roussillon (1923);
 Canoner catal de Rossell i de Cerdanya (1885-1888);
 Recueil de goigs et cantiques roussillonais (1886) ;
 Goigs des ous (1888);
 Catalogue des incunables de la bibliothque publique de la ville de Perpignan (1897) ;
 Bibliographie roussillonnaise (1906) amb Josep Calmette;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="173028" title="Conselleria de Turisme del Govern de les Illes Balears" nonfiltered="634" processed="634" dbindex="70633">
El conseller de Turisme del Govern de les Illes Balears s el mxim representant de la conselleria de Turisme. L'actual conseller de Turisme s Francesc Buils Huguet (UM), des del 9 de juliol de 2007.

Competncies i composici.

La ra de ser d'una conselleria d'aquestes caracterstiques s, segurament, la importncia cabdal del sector turstic en la configuraci de la societat i economia illenques, cosa que fa necessria un departament que es responsabilitzi d'aquestes tasques.

Les competncies d'aquest departament sn les de relacions amb l'empresariat hoteler, les de regulaci, ordenaci i planificaci del turisme a la Comunitat autnoma o les de promoci turstica a l'exterior, entre d'altres.

El departament consta de les direccions generals d'Ordenaci Turstica i de Promoci Turstica. s, a ms, l'rgan dependent de l'Institut Balear del Turisme (IBATUR), l'Institut d'Estratgia Turstica (INESTUR), aix com de diversos consorcis i fundacions.

Llista de consellers de Turisme.



Enllaos externs.

Portal de la conselleria de Presidncia del Govern de les Illes Balears;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="173029" title="Manuel de Vergs i de Ricaudy" nonfiltered="635" processed="635" dbindex="70634">
Manuel de Vergs i de Ricaudy (Perpiny, Rossell 1857 - 1911) fou un escriptor i financer nordcatal. Fou un personatge molt popular i conegut a l'poca, ja que va presidir nombroses associacions nordcatalanes, com la Societat Filharmnica de Santa Ceclia el 1880, el Club Alp Francs el 1884, i la Societat d'Estudis Catalans des de la seva fundaci el 1906, i de la que en fou un dels principals promotors amb Pere Vidal i Josep Calmette fins a la seva mort.

 Obres .
 Notice historique sur la section du Canigou... (1906);
 Notice historique sur la Caisse d'pargne de Perpignan (1908);
 Toponymie du Roussillon (1910);




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="173032" title="Cal Pla (Cunit)" nonfiltered="636" processed="636" dbindex="70635">
Cal Pla s un edifici tpicament modernista de Cunit.


L'edifici forma part del catleg del patrimoni arquitectnic i s'hi poden contemplar elements artstics dignes d'admirar, com la galeria d'arcs de mig punt o les baranes esculpides de pedra. Els jardins i la gran avinguda d'arbres que magnifica l'entrada principal, foren disenyats per l'arquitecte francs Jean-Claude Nicolas Forestier.

Un dels seus anteriors propietaris fou un capit de vaixell d'origen mallorqu que modific i engrand la masia, i hi constru els jardins laberint, que li donen l'aspecte actual. La part oposada a la faana que dona la benvinguda als convidats va ser cremada en l'incendi que es va declarar a Cunit l'any 2005.

Va ser habitada per la famlia Ferrer-Bentez fins la mort de Roser Ferrer. L'anterior propietari la va apostar en una timba de cartes, el seu fill la va tornar a comprar per vendre-la finalment als actuals titulars.

Enllaos externs.
Imatges de Cal Pla;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="173034" title="Josep Calmette" nonfiltered="637" processed="637" dbindex="70636">
Josep Calmette (Perpiny 1873 - Tolosa de Llenguadoc 1952) fou un historiador nord-catal. Estudi a l'cole des Chartes i hi treball com a arxiver-palegraf del 1896 al 1900. Del 1900 al 1902 fou membre de l'cole Franaise de Roma i es doctor en lletres. S'especialitz en histria medieval (perodes carolingi i del segle XV) i enseny a les universitats de Montpeller, Dijon i Tolosa de Llenguadoc. Tamb fou president de la Socit Archologique du Midi de la France del 1937 al 1952 i public nombrosos treballs a les revistes Revue Catalane i Annales du Midi.

Tot i la seva adscripci a la cultura i a la histria franceses, aviat s'interess per la histria catalana. El 1903 unes notes sobre bibliografia catalana, aport precisions sobre els historiadors rossellonesos i estudi els orgens de la casa comtal de Barcelona de Guifr el Pels i dels primers comtes carolingis de Girona i d'Urgell. Amb Pere Vidal i Joan Amade fou un dels fundadors de la Societat d'Estudis Catalans el 1906. Per encrrec de l'Institut d Estudis Catalans, del qual en formaria part des del 1945, el 1921 pronunci a Barcelona sis conferncies sota el ttol El feudalisme i els orgens de la nacionalitat catalana, les quals foren resumides per Ferran Valls i Taberner.

 Obres .
 tudes sur les relations de Louis XI avec Jean II d Aragon et le principat de Catalogne (1461- 1473) (1900);
 La diplomatie carolingienne du trait de Verdun  la mort de Charles le Chauve (1901);
 Louis XI, Jean II et la Rvolution catalane (1903);
 Bibliographie roussillonnaise (1906) amb Pere Vidal;
 Histoire du Roussillon (1923) amb Pere Vidal;
 Les grands Ducs de Bourgogne (1949);






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="173037" title="Revue Catalane" nonfiltered="638" processed="638" dbindex="70637">
La Revue Catalane fou una publicaci mensual fundada el 1907, rgan de la Socit d Etudes Catalanes, escrita en catal i en francs. Succe com a la Revue d'Histoire et d'Archologie du Roussillon i fou encapalada per un grup d'erudits dirigits per en Pere Vidal. Immediatament fou adoptada com a rgan de la Socit d'tudes Catalans.

La Revue Catalane tenia una tirada de tres cents exemplars. Cada nmero comptava trente dos pgines i era venut a un franc. Molts intel.lectuals i erudits de Catalunya del nord com Joan Amade, Emili Boix, Josep Bonafont, Emili Leguiel, Llus Pastre, Josep Sebasti Pons, Gustau Violet, Manuel de Vergs i de Ricaudy, Pau Berga i altres participaren a l elaboraci de la revista escrivint-hi articles sobre temtiques d histria, de folklore, de literatura, d art local, de vocabulari catal, de contes, de botnica, d histria natural, o poemes . Vris articles, de gran qualitat, tractaren de les tradicions, els costums i el tarann catalans, entre els quals : els crits de carrer, la cuina catalana, els nadals, les Albades, les danses, els Goigs, el carnaval o la mgia al Rossell. La revista propos igualment als seus lectors, per tal de fer-los conixer la literatura catalana, pgines escollides entre les obres dels millors autors catalans, per tal que descobreixin la riquesa literria del seu pas. El primer nmero sort el 15 de gener de 1907. S hi public els noms dels cent dotze primers adherents de la Socit d Etudes Catalanes. Joan Amade, durant molts anys secretari general de la Revue, fou, com el defin Llus Pastre, " l nima " d aquesta revista. Hi public seixanta sis articles. L any 1920 els nous dirigents de la S.E.C. decidiren de modificar la presentaci de la revista i d incloure-hi un encartament especial destinat a la publicaci de les obres dels poetes francesos del Rossell. Per el canvi no pogu realitzar-se, sobretot per falta de recursos econmics. En efecte, la transformaci hauria obligat la Revue a apujar el preu de l abonament fins als dotze francs. A finals de l any 1921 s edit el cent setanta cinqu i darrer nmero.

Durant la Primera Guerra Mundial hi tingu una actuaci destacada Carles Grand encoratjant els catalans tant del nord com del sud a allistar-se en l'exrcit francs. Deix de publicar-se el 1921.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="173039" title="Pere Pags" nonfiltered="639" processed="639" dbindex="70638">
Pere Pags (Argelers, Vallespir 1893 - Sant Nazari, Rossell 1980) fou un diplomtic i poltic nord-catal, ms conegut com a Pierre Pags. El 1917 fou nomenat administrador de les colnies franceses, i el 1922 inspector colonial. El 1931 fou nomenat resident superior a la Indoxina, desprs fou governador de la Cotxinxina (1934-1938) i prefecte d'Alger (1940-1942). Quan es retir torn al Rossell, on fou nomenat president honorari de l'Institut Rossellons d'Estudis Catalans pels dissidents del GREC.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="173040" title="Seqncia principal" nonfiltered="640" processed="640" dbindex="70639">

La seqncia principal d'un diagrama Hertzsprung-Russell s la corba en qu es troben la majoria dels estels. Els estels en aquesta corba s'anomenen estels de seqncia principal o estels nans.

Aquesta corba s tan pronunciada perqu tant el tipus espectral com la lluminositat depenen nicament de la massa d'una estrella mentre aquesta fusioni hidrogen i aix s el que fan gaireb tots els estels durant la seva vida activa.

La seqncia principal no segueix una corba completament homognia; aix s degut principalment a les incerteses observacionals que afecten sobretot la distncia a qu es troba l'estel en qesti aix com els estels binaris.

Tanmateix, fins i tot una observaci perfecta produiria una seqncia principal borrosa, ja que la massa no s l'nic parmetre d'un estel. La seva composici qumica i estat evolutiu tamb canvien lleugerament la posici d'un estel a la seqncia principal. Tamb ho fan els companys propers, la rotaci o els camps magntics, entre altres. De fet, hi ha estels molt pobres en metall (subnans) que es troben just a sota de la seqncia principal malgrat que fusionen hidrogen, i marquen el lmit inferior del marge d'incertesa de la seqncia principal degut a la composici qumica.

Els astrnoms es refereixen ocasionalment a la "seqncia principal d'edat zero" (zero age main sequence - ZAMS). Es tracta d'una lnia calculada amb models virtuals del punt en qu es trobar un estel quan comenci la fusi d'hidrogen; la seva lluminositat i temperatura de superfcie solen augmentar amb l'edat a partir d'aquest punt. Els estels solen entrar a i sortir de la seqncia principal quan neixen o quan comencen a apagar-se, respectivament.

El Sol s un estel de seqncia principal ho ha estat durant uns 4.500 milions d'anys i ho ser durant uns altres 4.500 milions d'anys. El seu tipus espectral s G2 V. Una vegada s'exhaureixi el subministre d'hidrogen del nucli, s'expandir i es convertir en un gegant vermell.

La longevitat en seqncia principal d'un estel es pot estimar a partir de la seva massa en relaci a la del Sol d'aquesta manera:

;

on  s la massa del Sol,  s la massa de l'estel i  s l'estimaci de la seva longevitat en seqncia principal. Els estels ms lleugers, amb menys del 10% de la massa solar, poden durar ms d'un bili d'anys. Tanmateix, aquesta estimaci no es correspon gaire b amb la longevitat dels estels ms pesants, que duren almenys uns quants milions d'anys.

Dades de la seqncia principal.

La taula segent mostra els parmetres tpics dels estels de seqncia principal. Els valors de lluminositat (L), radi (R) i massa (M) sn en relaci al Sol. Hi ha un marge d'incertesa del 20-30%. La coloraci de la columna de classe estellar dna una representaci aproximada del color de l'estel.



Vegeu tamb.
 Inestabilitat;

Enllaos externs.
 Les "zones de vida" dels estels de seqncia principal ;





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="173042" title="Sol Pic" nonfiltered="641" processed="641" dbindex="70640">
Sol Pic ( Alcoi, Pas Valenci 1967 ) s una ballarina i coregrafa valenciana.

Biografia.
Va nixer el 1967 a la ciutat d'Alcoi, poblaci situada a la comarca de l'Alcoi. Va estudiar dansa espanyola i clssica al Conservatori scar Espl d'Alacant, on es gradu el 1985. L'any segent pogu ampliar els seus estudis a Barcelona grcies a una beca, estudiant sota la direcci, entre d'altres, de Cesc Gelabert, Ramon Oller i Andreu Bresca, i el 1988 viatj fins a Pars.

Activitat artstica.
L'any 1988 inici la seva activitat com a ballarina a la companyia teatral "La Cassola" d'Alcoi, passant per diverses companyies fins a fundar la "Companyia Sol Pic" l'any 1993, amb la qual ha desenvolupat la seva carrera com a ballarina i coregrafa de dansa contempornea. Entre 2002 i 2004 la seva companyia fou companyia resident de dansa al Teatre Nacional de Catalunya. 

Al llarg de la seva carrera ha rebut diverses nominacions als Premis MAX, guanyant-ne 4 (ressaltats en negreta):
 2007: Millor coreografia per La prima de Chita;
 2007: Millor interpretaci femenina de dansa per La prima de Chita;
 2005: Millor coreografia per Paella Mixta;
 2005: Millor interpretaci femenina de dansa per Paella Mixta;
 2004: Millor coreografia per La dona Manca o Barbi-Superestar;
 2002: Millor coreografia per Bsame el cctus;
 2002: Millor interpretaci femenina de dansa per Bsame el cctus;

El 2003 fou guardonada amb tres premis de les arts escniques de la Generalitat Valenciana: millor interpretaci de dansa, coreografia i espectacle de dansa. El 2002 i 2004 amb el Premi Butaca al millor espectacle de dansa, i el mateix 2004 amb el Premi Nacional de Dansa concedit per la Generalitat de Catalunya. 

Espectacles.


2006: Nova producci;
2006: Lluna peluda;
2004: La diva y el hombre bala;
2004: Paella mixta;
2003: La dona manca o Barbi-Superestar;
2002: El 64;
2001: Amor diesel;
2000: Bsame el cctus;

1999: D.V.A. (Dudoso Valor Artstico);
1998: E.N.D. (Esto No Danza);
1997: Del planeta basura;
1997: Love is fstic;
1996: Razona la vaca;
1996: Bstia;
1995: Spitbrides;
1994: Peve, Espectacular Dance Poemato;
1993: Pevequi;

Enllaos externs.
  Entrevista amb Sol Pic a la xarxa;
 Pgina oficial de la Companyia Sol Pic;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="173048" title="Terra (Obrint Pas)" nonfiltered="642" processed="642" dbindex="70641">
Terra va ser el tercer disc del grup valenci Obrint Pas, i amb el qual van comenar a fer-se coneguts arreu dels Pasos Catalans. Est editat per Propaganda pel fet i compta amb 13 canons. Presentat a l'abril del 2002 a la sala Bikini de Barcelona, les seues lletres sn un cant a la terra, a les arrels, al propi Pas Valenci, per sense oblidar les lluites internacionals, com les viscudes al continent americ. Contingut poltic i un so ms treballat i madur, on els instruments tradicionals com les dolaines prenen protagonisme, que ja deixa entreveure l'evoluci dels valencians cap a ser considerats uns dels grans del panorama musical en catal.

Entre les canons podem destacar Fuster 82/02, un homenatge a l'escriptor valenci Joan Fuster, Ms lluny, la qual proposa un recorregut musical pels Pasos Catalans i de la qual es va gravar un videoclip, o El cant dels Maulets, amb la collaboraci d'Al Tall.

Terra va vendre ms de 12.000 cpies i va recrrer el territori de la m de la gira Obrint Pas en directe (2003), amb ms de 70 actuacions.

Llista de canons.

 No hem oblidat;
 Respecte;
 Sense terra;
 Ms lluny;
 Fuster 82/02;
 Ara;
 Des de la nit;
 Avui com ahir;
 Lluny d'aqu;
 Trets al cor;
 Del sud;
 El cant dels Maulets;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="173050" title="La Caldera" nonfiltered="643" processed="643" dbindex="70642">
La Caldera, Centre de Creaci de Dansa i Arts Escniques Contempornies s una associaci que pretn crear i produir nous espectacles de dansa i arts escniques a Barcelona.

Aquesta associaci fou creada l'any 1995 a partir de l'acci de nou coregrafs independents i novells que, mitjanant la transformaci d'una antiga fbrica al barri de Grcia, han creat un centre d'investigaci, creaci i producci d'espectacles de dansa i arts escniques en el qual assisteixen, formen i reflexionen sobre el mn de la dansa. Actualment forment part d'aquesta associaci 8 companyies: "Bbulus dansa", "Iliacan Cia de dansa", Montse Colom, "Nats Nus dansa", "AE-Lapsus dansa, "Malqueridas, creacions al lmit", "Senza Tempo Teatre-Dansa" i "Cia de dansa Sol Pic". 

L'any 2006 fou guardonada amb el Premi Nacional de Dansa, concedit per la Generalitat de Catalunya, per la seva tasca realitzada com a centre independent per a la creaci, la investigaci i la producci en el camp del moviment i les arts escniques.

Enllaos externs.
    Pgina oficial de La Caldera;




 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="173051" title="Coll dels Belitres" nonfiltered="644" processed="644" dbindex="70643">





El Coll dels Belitres (165 m) (en francs Col des Balistres) s un coll viari transfronterer entre Frana i Espanya. Ell enllaa el municipi francs de Cervera de la Marenda (Rossell) al municipi de Portbou (Alt Empord) per la carretera departamental francesa D914 i la carretera nacional espanyola N260. 








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="173052" title="Staphylococcus caprae" nonfiltered="645" processed="645" dbindex="70644">

Staphylococcus caprae s un bacteri esfric, gram-positiu del gnere Staphylococcus. S. caprae s coagulasa negatiu. Originariament aquest bacteri es va allar en ovelles (caprae: d'una ovella) per tamb s'ha allat en humans.

S. caprae s un bacteri comensal de la pell humana, per pot estar implicat en infeccions del torrent sanguini, tracte urinari, ossos i articulacions. Degut a que s un bacteri difcil d'indentificar definitivament al laboratori  es probable que aparegui ms cops dels que indica la literatura mdica.

Referncies.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="173059" title="Bollywood" nonfiltered="646" processed="646" dbindex="70645">

Bollywood (en hindi:        , en urd:        ) s el nom que rep la producci cinematogrfica ndia basada a Bombai, bsicament en llengua hindi. Aquest nom prov de la combinaci entre  Bombai  i  Hollywood , fent referncia a la importncia d aquesta indstria, tant a nivell de quantitat (per any, s l indret del mn on s hi filmen ms pe lcules) com d xit (les obres sn difoses per tot el subcontinent indi i a bona part de la resta del mn).

El conjunt que forma Bollywood amb la resta de produccions en diferents idiomes, com el tmil, el bengal i altres, constitueix el nucli del cinema indi.


 El cinema de Bollywood .

 Un cinema popular .

Essent un dels pocs lleures accessibles tant per la massa urbana desarrelada com pels camperols de les zones rurals allades, Bollywood representa la quinta essncia del cinema popular, i una de les poques indstries cinematogrfiques que no han de patir a causa competncia americana (tan sols Titanic (1997) de James Cameron, potser la pe lcula amb  l esperit ms indi  feta a Hollywood, ha obtingut realment xit a l ndia). 

Des dels anys 1920, Bombai s la primera capital cinematogrfica del mn (actualment s hi fan ms de 400 pe lcules l any). En els seus estudis s hi creen histries que fan somniar 150 milions d indis cada setmana; distribudes principalment en hindi, la sola llengua entesa per la meitat de la poblaci, sn pe lcules que sedueixen les sensibilitats del pas sencer, des de l Himlaia fins a les provncies del sud.

Les pe lcules de Bollywood sn un espectacle total: en la forma, aquest cinema integra l herncia mi lenria de les tradicions dels arts de l espectacle indis, tot barrejant-los amb influncies ms occidentals. Aix ens trobem amb realitzacions que duren de tres a cinc hores, amb nombroses escenes de canons i danses sumptuoses, en les quals s hi alternen la comdia i la tragdia, el melodrama i el vodevil, el star i el sintetitzador. s un cinema de la desmesura, trepidant i enlluernador, i les projeccions s assemblen a una mena de festa religiosa celebrada en famlia, entremig del soroll i de l animaci. Els actors ms coneguts sn adulats com si fossin dus del pante hind i als que tenen papers secundaris hom se ls estima com si fossin membres de la prpia famlia.


 Els codis de Bollywood .

Destinats a superar les barreres lingstiques i socials i a satisfer un pblic de totes les edats, els guions de Bollywood sn ben sovint d una gran simplicitat i d un maniqueisme perfecte, ple de bones intencions: els  dolents  sn realment molt dolents, els  bons  adoren llur mare, l amistat masculina s indestructible, l herona s casta i pura i les escenes d amor sn ms simbliques que altra cosa... 

I aix es retroba en els diversos gneres cinematogrfics que presenta aquest cinema: melodrama, comdia, drama histric o poltic, policac i dhuc  western , que hom anomena  curry-western ...

El tema recurrent, per, s el de l amor. Les histries plantegen sovint relacions impossibles a causa, en general, dels costums i dels tabs socials. Si al primer cop d ull aquestes histries poden semblar excessivament innocents i exagerades, una lectura una mica ms profunda mostra que, ben sovint, transmeten una visi de l amor ms forta i complexa: hom descobreix que es tracta d un cinema molt influt per tota la riquesa de la mitologia hind, pel qual el Ramayana i el Mahabharata constitueixen fonts d inspiraci inexhauribles, juntament amb l erotisme religis, el teatre snscrit, la gestual simblica de les danses tradicionals, etc. 

Una altra caracterstica s la influncia palpable de  l esperit britnic  que es fon amb la mentalitat autctona: d aquesta combinaci en resulta, per exemple, la presncia d un humor ben propi, sovint brillant i sostingut per uns dilegs molt ben treballats, que dna una curiosa sensaci de barreja d humor infantil amb humor angls...

Per una altra banda, aquestes pe lcules intenten participar a la cohesi social d un pas que sovint est a la vora de l explosi. Per aix, gaireb sempre hi apareixen junts representants de les diverses comunitats (musulmans, hinds, sikhs, intocables...) i sovint les histries sn un autntic manifest en defensa de la convivncia i de la igualtat. 

Tot aix ha donat com a resultat un tipus d histries, una manera d actuar i una manera de filmar extremadament codificades. 

Nogensmenys, a partir de finals dels anys noranta, s observa una clara i rpida tendncia a l obertura i a la innovaci que correspon, en part, amb l xit que aquest tipus de cinema est adquirint als pasos occidentals, aix com amb la prpia evoluci de la societat ndia. Igualment, temes ms  seriosos  com ara les tensions entre hinds i musulmans o altres problemes socials (el paper de les dones en la societat, per exemple) van reapareixent a les pantalles d aquest cinema popular.


 Msica, danses i canons .
Un aspecte essencial del cinema de Bollywood s el de les escenes musicals. En cada pe lcula hi trobem canons i danses que barregen sovint les coreografies i la msica tradicionals amb msica pop i coreografies occidentals. Sn escenes doblades: aix s una caracterstica de la tradici d aquesta indstria, en la que primer es filma i desprs s afegeixen tots els dilegs, la qual cosa facilita la traducci en altres llenges (cosa essencial en un pas com l ndia, on s hi parlen ms de setze llenges principals). 

Darrerament, per, apareix una nova tendncia amb actors que interpreten ells mateixos les canons, com ara Aamir Khan en la pe lcula Ghulam. Igualment, certes pe lcules han comenat a filmar-se amb preses de so directes, com Kal Ho Naa Ho (2003).

La msica t una importncia capital. La banda sonora s acostuma a posar a la venda mesos abans de qu surti la pellcula, aix s aconsegueix promoure-la tot suscitant l inters del pblic. A vegades, l xit d aquestes canons s tal que els beneficis que comporta llur venda amorteix el cost de la pe lcula sencera. Ben sovint, aquestes bandes sonores estan realitzades per artistes de gran renom: msics com A. R. Rahman, una llegenda vivent a l'ndia, o poetes com Javed Akhtar hi participen. Tamb hi trobem de tant en tant co laboracions d'artistes occidentals.

Pel que fa a les danses, llur nivell artstic s en general molt elevat. Infludes per les tradicions hind, musulmana i occidental, aquestes danses sempre han format part integrant de les representacions teatrals; Bollywood no ha fet res ms que seguir la tradici tot adaptant-les a la pantalla. En general, aquestes llargues escenes cantades i ballades serveixen per accentuar els moments crucials de la narraci, que aix queden transmesos amb molta eficcia. La barreja de les coreografies tradicionals i populars ndies amb les occidentals dna un resultat molt caracterstic, que constitueix una veritable  imatge de marca  de Bollywood.


 Aspectes econmics i legals .
Durant el perode en el que el Bollywood no era conegut fora de l ndia, l aspecte financer ha estat sovint problemtic i s ha trobat embolicat en afers trbols.

Com que les inversions provenen principalment del domini privat, les pe lcules s han utilitzat sovint per a blanquejar diners - l any 2001, el  Central Bureau of Investigation , l agncia nacional de la policia de l ndia, va prendre totes les cpies del film Chori Chori Chupke Chupke quan es va comprovar que havia estat finanat per la mfia de Bombai -.

Altrament, la manca de diners i de temps a la qual es trobaven sotmesos els realitzadors ha comportat diversos problemes de plagi: ben sovint s han copiat idees o arguments sencers d obres occidentals sense demanar el perms a ning. 

Tamb hi han problemes de plagi pel que fa a les cpies de pe lcules i bandes sonores vengudes al pblic (VHS, DVD, CDs): aquestes sn copiades i legalment de manera generalitzada i a vegades es posen a la venda abans de qu surtin a les sales; d altra banda, en general sn cpies de mala qualitat (imatge comprimida, mals subttols).

Mentre les indstries cinematogrfiques ndia i occidental s ignoraven i que ning en sabia gran cosa, tot aix no era cap problema massa greu; darrerament, per, les lleis sobre els drets d autor a l ndia s han reforat i hom mira de minimitzar el problema.

Actualment, a causa de llur visibilitat creixent i de l augment potencial de pblic, certes pe lcules de Bollywood comencen a gaudir de pressupostos importants, la qual cosa permet anar a filmar escenes en decorats naturals arreu del mn i augmentar la qualitat general de les produccions. Tot i aix, una pe lcula com Devdas (2002), que en el seu moment va ser la ms cara que s hagus fet mai a l ndia, va costar 10 milions de dlars; en comparaci, una superproducci americana costava al voltant dels 200 milions de dlars...

Alhora, comencen a crear-se grans estudis, com els de la societat Yash Raj Films i, cada cop ms sovint, hi ha actors que creen llur prpia societat de producci, com Shahrukh Khan, Juhi Chawla, Ashutosh Gowariker o Aamir Khan.

Aquest cinema fa temps que s molt popular a tot el sud-est asitic, als pasos rabs i russfons i a Amrica Llatina, per igualment, promogut per la molt important dispora ndia, darrerament est fent una entrada triomfal a Europa i als Estats Units, on certes pe lcules sn admirades pel pblic i la crtica (com els casos de Devdas, Lagaan o Kabhi Khushi Kabhi Gham...).

 Les pe lcules .

 Algunes pe lcules emblemtiques .

Mother India (1957) de Mehboob Khan, amb Nargis, Raaj Kumar;
Sholay (1975) de Ramesh Sippy, amb Dharmedra, Amitabh Bachchan, Hema Malini i Jaya Bachchan.
Dilwale Dulhania Le Jayenge (1995) d Aditya Chopra, amb Shahrukh Khan i Kajol.
Kuch Kuch Hota Hai (1998) de Karan Johar, amb Shahrukh Khan, Kajol i Rani Mukherjee.
Mohabbatein (2000) d Aditya Chopra, amb Shahrukh Khan, Amitabh Bachchan i Aishwarya Rai.
Lagaan (2001) d Ashutosh Gowariker, amb Aamir Khan, Paul Blackthorne, Rachel Shelley.
Kabhi Khushi Kabhi Gham (2001) de Karan Johar, amb Shahrukh Khan, Kajol, Hrithik Roshan i Amitabh Bachchan.
Devdas (2002) de Sanjay Leela Bhansali, amb Shahrukh Khan, Aishwarya Rai i Madhuri Dixit.
Kal Ho Naa Ho (2003) de Nikhil Advani, amb Preity Zinta, Shahrukh Khan i Saif Ali Khan.
Veer-Zaara (2004) de Yash Chopra, amb Shahrukh Khan, Preity Zinta i Rani Mukherjee.
Mangal Pandey (The Rising) (2005) de Ketan Mehta, amb Aamir Khan i Toby Stephen.
Bunty Aur Babli (2005) de Shaad Ali Sahgal, amb Abhishek Bachchan i Rani Mukherjee.
Black (2005) de Sanjay Leela Bhansali, amb Rani Mukherjee, Amitabh Bachchan.

 Altres pe lcules interessants .

1995: Rangeela - Raja Hindustani;
1997: Dil to Pagal Hai. ;
1999: Taal - Hum Dil De Chuke Sanam ;
2000: Dil Se - Kaho Naa... Pyaar Hai - Mission Kashmir ;
2001: Asoka - Dil Chahta Hai - Chori Chori Chupke Chupke ;
2002: Saathiya ;
2003: Koi... mil gaya - Munna Bhai M.B.B.S. ;
2004: Dhoom - Hum Tum - Main Hoon Na - Swades ;
2005: Page 3 - Paheli - Parineeta - Salaam-Namaste ;
2006: Omkara - Lage Raho Munna Bhai - Umrao Jaan - Don  Fanaa - Kabhi Alvida Naa Kehna;
2007: Om Shanti Om - Taare Zameen Par;

 Personalitats .

 Actors .
Abhishek Bachchan - Amitabh Bachchan - Dharmendra - Ajay Devgan - Guru Dutt - Sanjay Dutt - Govinda - Anil Kapoor - Raj Kapoor - Rishi Kapoor - Aamir Khan - Saif Ali Khan - Salman Khan - Shahrukh Khan - Akshaye Khanna - Rajesh Khanna - Anupam Kher - Akshay Kumar - Dilip Kumar - Kishore Kumar - Vivek Oberoi - Arjun Rampal - Hrithik Roshan - K. L. Saigal - Naseeruddin Shah;

 Actrius .

Shabana Azmi - Jaya Bachchan - Bipasha Basu - Juhi Chawla - Priyanka Chopra - Madhuri Dixit - Lara Dutta - Kajol - Kareena Kapoor - Karisma Kapoor - Manisha Koirala - Hema Malini - Diya Mirza - Rani Mukherjee - Nargis - Amrish Puri - Aishwarya Rai - Rekha - Sridevi - Sharmila Tagore - Preity Zinta.

 Directors .

Fahran Akhtar - Sanjay Leela Bhansali - Aditya Chopra - Yash Chopra - Guru Dutt - Ashutosh Gowariker - Karan Johar - Mehboob Khan ;

 Coregrafs .

Prabhu Deva - Farah Khan - Saroj Khan - Nitin Desai ;

 Compositors .

Ismail Darbar - Anu Malik - Madan Mohan - A. R. Rahman - ;

 Cantants .

Sripathi Panditharadhyula Balasubrahmanyam - Asha Bhosle - Geeta Dutt - Hemant Kumar - Kishore Kumar - Lata Mangeshkar - Mukesh - Udit Narayan - Sonu Nigam - Mohammed Rafi - Kumar Sanu - Sukhwinder Singh - Alka Yagnik - Yesudas - Shreya Gosal - Alisha Chinoy - Sunidhi Chauhan - Kavita Krishnamurty - Himesh Reshamiya.


 Fonts .

Enciclopdia Hachette Multimdia, de les Editions Hachette (Pars).
Llibret informatiu de la pe lcula Lagaan, editat per Columbia Tristar Home Video.
Dinesh Raheja i Jitendra Kothari: La Saga de Bollywood : Le cinma indien. Ed. Charles Moreau - ISBN 2909458237.


 Vegeu igualment .

Cinema indi;
Dansa ndia;
Msica ndia;
Pe lcules ndies;


 Enllaos .
Associaci catalana de Bollywood (intercanvis culturals i informaci sobre Bollywood);
Reportatge a Youtube;
Notcia a Vilaweb;
Notcia a El Mundo;
Blog sobre Bollywood;
Fantastikasia (web en francs molt completa sobre el cinema asitic en general i l indi en particular) ;
Bollywood Fans (tot Bollywood amb fotos, vdeos, pe lcules i notcies) ;
Frum sobre Bollywood (les ltimes noves) ;















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="173060" title="Pneumococ" nonfiltered="647" processed="647" dbindex="70646">

El pneumococ (Streptococcus pneumoniae) s un eubacteri diplococ gram-positiu i alfa-hemoltic del gnere dels estreptococs . Mesura entre 1'2-1'8m de longitud, s immbil i no forma endspores. s un patogen hum que pot causar diverses infeccions i processos invasius greus. Fou el major causant de pneumnia a finals del segle XIX.

s un patogen que prcticament noms afecta l'home, i s el responsable d'un gran nombre d'infeccions com pneumnia, sinusitis, peritonitis, otitis mitjana, meningitis, osteomielitis, endocarditis i pericarditis. Sobretot afecta gent gran, nens i persones immunodeprimides. 

S. pneumoniae s el bacteri responsable de la majoria de meningitis en adults i nens. Mentre que la pneumnia causada pel pneumococ s ms com en infants i gent gran. El pneumococ viu a la nasofaringe humana i la colonitzaci es pot produir durant els primers dies de vida.

Vegeu tamb.
Experiment de Griffith, que va demostrar el procs de transformaci bacteriana.

Referncies.



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="173062" title="Gran Premi de Gran Bretanya del 1988" nonfiltered="648" processed="648" dbindex="70647">
Resultats del Gran Premi de la Gran Bretanya de Frmula 1 de 1988, disputat al circuit de Silverstone el 10 de juliol del 1988.


 Resultats .





                                                                               


 Altres .

 Pole:  Gerhard Berger - 1: 10. 133 ;
 Volta  rpida:  Nigel Mansell   1: 23. 308 (a la volta 48) ;








 













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="173064" title="TVXQ" nonfiltered="649" processed="649" dbindex="70648">
 


TVXQ s l acrnim de Tong Vfang Xien Qi (    ), un grup de msica de Corea del Sud creat per SM Entertainment. Els cinc nois que el componen estan especialitzats en el ball, el cant a cappella i la interpertaci. La banda s ha fet popular a Corea del Sud, el Jap, la Xina, Tailndia i altres pasos asitics.

El seu nom en core, Dong Bang Shin Ki, significa Els dus naixents de l est i s acostuma a abreviar com a DBSK. L equivalent del seu nom en japons s Tohoshinki (THSK). Tanmateix, el grup prefereix que se ls anomeni TVXQ, l acrnim del seu nom en xins. Tant s aix, que ells mateixos s hi refereixen com a TVXQ.

Estil musical.
El seu estil s fora variat. Encara que inicialment se ls va promocionar com un grup a cappella, el seu estil comprn des del ms pur estil K-pop fins l R&B passant per l electrnica i les balades.

Histria.
2003: Abans de la fama.
Com s habitual en aquest tipus de grups, cadascun dels components va ser triat per SM Entertainment a travs de diferents cstings. Als candidats, incloent-hi algun membre de Super Junior, els van dividir en grups d edat i se ls va donar formaci artstica per trobar talents potencials.

El primer en ser escollit per formar part del grup va ser Kim Junsu (   ). A Junsu li agradava cantar a l esglsia quan era petit. Als dotze anys va ser triat per formar part del grup a travs d un concurs de talents de la televisi, on Moon Hee Jun i Kangta de H.O.T. feien de jutges. La seva veu el va fer guanyar l oportunitat de formar-se musicalment durant sis anys fins que va debutar amb el nom artstic de Xiah Junsu (    ). Junsu va triar aquest nom com a hipocorstic d sia (pronunciat  aixia  en core). D aquesta manera feia pals el seu desig de convertir-se en una estrella no noms a Corea, sin tamb a la resta del continent.

El segon membre en afegir-se al grup va ser Jung Yunho (   ) desprs de guanyar una competici de ball. Abans d aix ja havia adquirit experincia musical com a rapper i ballar en el videoclip  Diamond  de la cantant de K-pop Dana i tamb com a ballar d altres cantants coreans. El seu nom artstic s U-Know Yunho, ja que Yunho es pronuncia com you know en angls.

Kim Jaejoong (   ) va ser el tercer en entrar al grup desprs de ser seleccionat en un csting entre 5000 aspirants. Jaejoong va deixar casa seva a Chungnam per presentar-se a les proves d SM Entertainment. Abans d esdevenir fams va passar fam i va patir una pobresa extrema. Jaejoong va triar com a nom artstic el que li havia dit una endevinadora uns anys abans: Young Woong Jaejoong (    ). Young Wong significa heroi en core i s per aix que internacionalment se l coneix pel nom de Hero (heroi en angls).

A Shim Changmin (   ) el van posar al grup dels ms joves del csting. Com Junsu, va impressionar als jutges amb la seva veu. Va unir-se al grup amb el nom de Choikang Changmin (    ). Choikang vol dir el millor i s per aix que internacionalment se l coneix amb el nom de Max.

Aquests quatre membres van comenar a donar forma al grup, per SM Entertainment havia pensat en un grup de cinc. Per aix, sis mesos desprs de la formaci del grup i a tan sols un mes abans del debut van seleccionar a Park Yoochun (   ). Yoochun havia viscut als Estat Units, concretament a Virgnia, durant quatre anys. All es va presentar a un concurs de talent de Brothers Entertainment i desprs de guanyar-lo va ser enviat a Corea i a SM Entertainment. El seu nom artstic s Micky Yoochun. Micky, a ms de ser el nom que feia servir als EUA, significa, escrit    en carcters xinesos (Hanja), arma oculta. Aix expressa el seu desig d esdevenir l arma oculta de la indstria musical.

2004: Debut.

TVXQ va fer la seva primera aparici el 26 de desembre de 2003 en un especial de Nadal de BoA i Britney Spears. Van cantar dues canons, una versi a capella de Santa nit amb BoA i Hug (Abraada), que s inclourien al seu primer senzill el mes segent.

Aix doncs, els seu primer senzill va ser "Hug", que es pos a la venda el 14 de gener de 2004. El senzill va esdevenir un gran xit i va posar a TVXQ al nmero 1 de les llistes coreanes noms tres mesos desprs del seu debut. A l octubre de 2004, i desprs d haver editat un altre senzill al juny, publiquen el seu primer lbum "Tri-angle".

2005: Expansi internacional.

Al mes de gener el grup fa una edici del seu primer disc a la Xina amb versions en mandar d algunes de les seves canons. A l abril surt el seu primer senzill al Jap, "Stay With Me Tonight". Al setembre es llana el seu segon lbum,  Rising sun , simultniament a diversos pasos asitics. El primer senzill de l lbum, "Rising sun" , puja al primer lloc de les llistes de Corea, la Xina, Taiwan i Singapur encara que les activitats de promoci s han de limitar a causa d una lesi de Hero a la cama.

Al final de 2005, i amb Hero ja recuperat, participen en un concert a la Xina amb d altres artistes convidats com Rain.

2006: A dalt de tot.

Aquest any, el grup fa el seu primer concert de deb a l estadi olmpic de Sel. Al concert, hi assisteixen fins i tot fans de l estranger que no dubten a viatjar a Corea des de la Xina, el Jap, Tailndia o incls des dels EUA. El concert crea tanta expectaci que ms de 20000 fans collapsen el lloc web d Interpark, quan es posen les entrades a la venda.

El 2006 s tamb l any de la seva primera gira, la  Rising Sun 1st Asia Tour . La gira els du, entre d altres pasos, a Malisia i Tailndia, on mai no havien fet cap concert. A ms, a Malisia esdevenen els primer artistes coreans en fer un concert en aquest pas.

Al mar surt a la venda el seu primer disc en japons,  Heart, Mind and Soul . A l abril, Hero s arrestat per la policia coreana desprs de ser enxampat conduint en estat d embriaguesa. A causa d aix, la companyia discogrfica que porta el grup al Jap retira Hero de les activitats del grup durant dos mesos. Al maig, amb el grup al complet, comencen la gira pel Jap, la  1st Live Tour Heart, Mind and Soul , que acabar el 25 de juny a Tquio.

Mentrestant, tamb treuen el seu quart senzill a Corea, "Fighting Spirit of Dong Bang" (L esperit lluitador de l est). Aquesta ser la can oficial de la selecci coreana de futbol per al mundial d Alemanya 2006, on s'hi desplaceran per donar-li suport.

Al setembre llancen el seu tercer disc en Core,   O - . . .  (  O -Jung.Ban.Hap. ).

2007:.

Al febrer, comena la segona gira del grup per l sia, la  2nd Asia Live Tour Concert  O -  . . .  per promocionar el seu tercer disc en core. La gira recorrer Sel, Pequn, Xangai, Taipei, Hong Kong, Bangkok i Kuala Lumpur.

Al mar de 2007 surt a la llum el seu segon disc al Jap amb el ttol  Five in the black  que entra directament al nmero 6 de la llista d lbums Oricon. Al mes de maig comencen la seva segona gira pel Jap, la  2nd Live Tour 2007-Five in the Black . Al comenament noms havien de fer 14 concerts a 9 ciutats. Tanmateix, les demandes dels fans van obligar a canviar el calendari de concerts i a afegir-hi deus noves actuacions.


Perfil dels membres.


Discografia.
lbums.
lbums a Corea.


Compilacions.


lbums al Jap.


Singles.
Singles a Corea.


Singles al Jap.


Bibliografia.
Lloc web oficial a Corea (Core, japons, xins i angls);
My DBSG France - All About Dong Bang Shin Gi;
Wikipedia Castell;
Wikipedia Angls;


Enllaos externs.
Lloc web oficial a Corea (Core, japons, xins i angls);
Lloc web oficial al Jap (Japons);
Lloc web oficial a la Xina;
Casseopia Official Global Fanclub;
Bigeast Official Fanclub (Japons);
TVXQ Bigeastation (Radio) (Japons);
Official site for Vacation (Core);

 *SPfTVXQ* Forum: ~ Spanish FanClub TVXQ (Unofficial);
 *SPfTVXQ* Website:  ~ Spanish Fanclub TVXQ (Unofficial);
 *SPfTVXQ* Comu MSN:  ~ O.o TVXQ o.O|O.o DBSK o.O;
 Phoenix (Forum) - Unofficial European fanclub of TVXQ;
 Phoenix (Website) - Unofficial European fanclub of TVXQ;
 DBSK PER;
 x Tri Angle   Forums x ;
 Rising Sun Foros;
 Forum TVXQ Latino;
 Balloons Chile;























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="173073" title="Dia (programari)" nonfiltered="650" processed="650" dbindex="70649">


Dia s una aplicaci grfica de propsit general per a la creaci de diagrames, desenvolupada com a part del  projecte GNOME.
Est construida de forma modular, amb diferents paquets de formes per a diferents necessitats.

Dia est dissenyat com un substitut de l'aplicaci comercial Visio de Microsoft. Es pot utilitzar per dibuixar diferents tipus de diagrames. Actualment s'inclouen diagrames entitat-relaci, diagrames UML, diagrames de flux, diagrames de xarxes, diagrames de circuits elctrics, etc. Noves formes poden ser fcilment afegides, dibuixant-les amb un subconjunt d'SVG i incloent-les en un fitxer XML.

El format per a llegir i emmagatzemar grfics s XML (comprimit amb gzip, per estalviar espai). Pot exportar en formats EPS, SVG i PNG.

Tamb cal recordar que Dia, grcies al paquet dia2code, pot generar l'esquelet del cdi a escriure, si utilitzem un fitxer UML.

 Vegeu tamb .
Microsoft Visio;
Kivio;

 Enllaos externs .
 Lloc del projecte Dia;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="173074" title="Jos Serrato" nonfiltered="651" processed="651" dbindex="70650">

Jos Serrato (Montevideo, 30 de setembre de 1868 - bidem, 7 de setembre de 1960), va ser un economista, enginyer i poltic uruguai, president constitucional entre 1923 i 1927.

Va estudiar enginyeria en la Universidad de la Repblica i es va graduar el 1892, sent un dels tres primers enginyers en obtenir el ttol. Va exercir com a Catedrtic i professor de Matemtiques en l'Ensenyament Secundari i en nivells superiors.

Membre del Partit Colorado i batllista, va ser diputat, ministre de Foment el 1913, d'Hisenda entre 1904 i 1906, d'Interior el 1911 i d'Exteriors el 1934 i 1945.

El 1923 va ser electe president de la Repblica. Va negociar un tractat de lmits amb Argentina, va instituir el Tribunal Electoral, va inaugurar el Palau Legislatiu i va crear les caixes de Jubilacions i Pensions Civils i de Jubilacions i Pensions d'Empleats de Banc. Va tenir fama de persona de slids coneixements i capacitat d'administraci.

Tanmateix, va ser el primer president electe per vot universal, mecanisme previst en la Constituci de 1917.

Enllaos externs.
Presidncia de l'Uruguai ;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="173075" title="Baltasar Brum Rodrguez" nonfiltered="652" processed="652" dbindex="70651">

Baltasar Brum Rodrguez (Costas del Cataln, llavors Salto, avui Artigas, 18 de juny de 1883 - Montevideo, 31 de mar de 1933), va ser un advocat, diplomtic i poltic uruguai, president de l'Uruguai entre 1919 i 1923.

Format en la seva adolescncia en l'Institut Politcnic de Salto, va estudiar dret en Montevideo, graduant-se de advocat el 1909. Dirigent estudiantil durant el perode dels seus estudis, va installar el seu bufet a Salto, on tamb es va dedicar a la docncia i al periodisme.

Partidari incondicional de la ideologia de l'estadista Jos Batlle y Ordez, es va prestigiar rpidament des de la seva primerenca actuaci poltica en el Partit Vermell, en el que va simbolitzar a la generaci ms jove que recolzs el batllisme.

El juny de 1913 va ser nomenat Ministre d'Instrucci Pblica. En assumir el comandament l'1 de mar de 1915, el president Feliciano Viera el va designar Ministre de l'Interior, crrec que va ocupar fins a setembre de 1916, quan va ser designat Ministre de Relacions Exteriors, lloc en el qual guanyaria una enorme notorietat.

La seva tasca com a ministre.

En aquells moments, contemporanis al desenvolupament a Europa de la Primera Guerra Mundial, a l'Uruguai (que s'havia declarat neutral en comenar el conflicte l'agost de 1914) hi havia una forta campanya periodstica en favor dels Aliats, igual com a l'Argentina, i en la que es demanava la ruptura de relacions amb Alemanya i ustria-Hongria. En aquesta campanya van influir decisivament els rgans de premsa vinculats a les collectivitats francesa, anglesa i italiana.

Desprs de l'entrada dels Estats Units en el conflicte del costat dels Aliats, l'abril de 1917, a la campanya esmentada es va sumar la pressi diplomtica d'aquests sobre els pasos de Amrica Llatina perqu tallessin els vincles amb els aliats de Alemanya. En alguns casos, com per exemple en el de l'Argentina, per llavors presidida pel neutral Hiplito Yrigoyen, les pressions no van retre cap fruit, pel que el setembre de 1917 es va fer presenti en el Riu de la Plata un escaire nord-americ comandat per l'almirall James Caperton, en el que semblava ser una visita de cortesia.

Tanmateix, l'almirall nord-americ va comunicar a Yrigoyen en termes insolents que el seu govern esperava que l'Argentina trenqus relacions amb Alemanya, al que el president argent es va resistir amb fermesa, desafiant a Caperton que inicis accions militars si aix era el que es proposava.

L'almirall nord-americ va preferir no donar aquest pas, i l'escaire va posar amb rumb a Montevideo, on va ser rebuda amb entusiasme. Baltasar Brum, en nom del govern, va donar la benvinguda a l'escaire, i a partir d'aquell moment els esdeveniments es van precipitar en el sentit de l'acabament de la neutralitat uruguaiana en la guerra.

Setmanes desprs, l'octubre de 1917, vuit vaixells alemanys que, es va allegar, transportaven nitrats i altres components per a la fabricaci d'explosius amb rumb a Alemanya i que estaven circumstancialment al port de Montevideo van ser requisats pel govern de l'Uruguai, sent posteriorment lliurats a una comissi dels Aliats. Alhora, el govern de Feliciano Viera trencava relacions diplomtiques amb Alemanya.

Aquest fet mostra, entre altres coses, la tradicional orientaci diplomtica del batllisme cap als Estats Units, que provenia del concepte que Jos Batlle i Ordez sostenia: l'avenir de la humanitat pertanyia a les "nacions joves" com la nord-americana, en oposici als "despotismes", "nacions velles" com l'Alemanya del kaiser Guillem I. L'Uruguai hauria de seguir la senda de les primeres.

Poc desprs, el ministre Baltasar Brum va ser convidat a visitar els Estats Units per part del secretari d'estat nord-americ, Robert Lansing. El viatge va tenir lloc a comenaments de 1918, tornant Brum a Montevideo el novembre d'aquell mateix any.

La seva tasca com a president.

L'1 de mar de 1919 Baltasar Brum va ser elegit com a president de la Repblica, desprs de l'accidentat procs de gestaci de la constituci de 1917, amb qu hauria de governar. Si b el nou mandatari era un partidari decidit del poder executiu collegiat, va haver d'acceptar una constituci que no establia el mateix com a poder executiu nic, sin coexistint amb la presidncia de la repblica.

Baltasar Brum tenia en assumir el comandament, 35 anys d'edat. Tradicionalment s'ha dit que va ser l'home ms jove en assumir la presidncia constitucional de l'Uruguai, dada que s errnia, perqu l'1 de mar de 1879, en ser designat per al mateix crrec, Lorenzo Latorre tenia 34 anys. La imatge juvenil de Brum va simbolitzar per a molts dels seus partidaris el nou pas que s'obria amb la instauraci de la nova constituci i les reformes en la legislaci social impulsades pel sector poltic de Jos Batlle i Ordez.

La seva presidncia va transcrrer en lnies generals dins d'una estabilitat poltica i econmica important. Un fet notable de la mateixa s que la distncia electoral que intervenia entre el batllisme i el Partit Nacional, liderat per Luis Alberto de Herrera, es va anar escurant ostensiblement. Igualment, i malgrat els esforos de Batlle i Ordez en contrari, van continuar les divisions internes del Partit Vermell.

El 28 de febrer de 1923, l'ltim dia del seu mandat, Baltasar Brum va inaugurar a Montevideo el monument a Artigas] a la Plaa Independncia, en el que va configurar un dels moments ms importants del culte laic a la figura d'aquell cabdill poltic, que venia gestant-se des de temps enrere.

ltims anys.

Va participar desprs de lliurar la presidncia de les lluites internes del Partit Vermell, i va tornar a ocupar un crrec en el govern el 1931, quan va integrar el Consell Nacional d'Administraci.

En tal crrec el va sorprendre el cop d'estat del 31 de mar de 1933, en el que el president Gabriel Terra, amb suport de l'Exrcit, la Policia i el sector majoritari del Partit Nacional va dissoldre el parlament i va suspendre la constituci de 1917.

Baltasar Brum va tractar d'instar el batllisme a resistir el cop d'Estat, i es va atrinxerar a la seva casa particular del centre de Montevideo disposat a rebutjar la policia quan aquesta ans a arrestar-lo. Secundat pel seu germ i un grapat de partidaris, va mantenir un breu tiroteig amb els policies i va romandre en espera d'un aixecament popular contra la dictadura que no va arribar a produir-se. Llevat d'en el cas d'alguns sectors de l'esquerra i del propi batllisme, el cop va ser mirat amb certa indiferncia per la poblaci. Fins i tot entorn del domicili de Brum, s'havia reunit una multitud de tafaners que contemplaven els fets ressenyats com si es tracts d'un accident de trnsit.

La seva mort.

En amitjanar la tarda d'aquell dia, 31 de mar de 1933, es va parlar insistentment que el govern de Terra autoritzaria a Brum a abandonar el pas garantint la seva seguretat personal, per en tot cas aquest va declinar l'oferta. En aquells moments d'incertesa, i comprovant que la seva resistncia no llanava cap fruit, Baltasar Brum va crrer cap al centre del carrer en solitari, i desprs de cridar  Visqui Batlle! Visqui la llibertat!  va disparar la seva arma contra el seu cor, donant-se mort.

El sucidi de Brum ha estat interpretat de diverses maneres per contemporanis del fet, que fins i tot van allegar un desequilibri mental de part de l'expresident, per s vist en l'actualitat com un smbol de la resistncia a la dictadura i un sacrifici per la llibertat, en un gest romntic i dramtic.

Els seus descendents (alguns dels quals va tenir actuaci poltica posterior) han agregat la partcula "de" al seu cognom, sent coneguts com "de Brum".

Vegeu tamb.
Gabriel Terra;
Primera Guerra Mundial;

Enllaos externs.
Presidncia de l'Uruguai ;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="173078" title="Mons Vindius" nonfiltered="653" processed="653" dbindex="70652">
El Mons Vindius (del celta Mont Blanc o Sant, relaccionat amb el crnic gwynn, ) s una denominaci histrica d'un mont dels Picos de Europa, tot i que la seva situaci exacta es desconeix.

s recordat per ser l'ltim basti on van resistir les tribus de cntabres i sturs en front de la invasi romana de la pennsula Ibrica.

 Vegeu tamb .

sturs;
Cntabres;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="173079" title="Feliciano Viera" nonfiltered="654" processed="654" dbindex="70653">

Feliciano Viera (Salto, 1872 -   bidem, 1927), fou un poltic i president constitucional de l'Uruguai entre els anys 1915 i 1919.

Va integrar el 1898 el Consell d'Estat creat per Juan Lindolfo Cuestas i va ser cap poltic del departament d'Artigas. Reinstaurada la democrcia va ser diputat per Salto, senador per Rivera i president del Senat. Seguidor de les orientacions del seu amic Jos Batlle y Ordez, va ser ministre de l'Interior durant la seva segona presidncia. Va succeir a Batlle en la Presidncia de la Repblica el 1915 i va ser titular del primer Consell Nacional d'Administraci, cos que va abandonar sent conseller el 1926 per desavinences amb Batlle, que el van portar a crear el corrent vermell radical  oposada a aquell.

Era pare de l'artista Petrona Viera, representant del planisme.
Durant la seva presidncia es va reunir l'Assemblea Constituent que va redactar la segona Constituci (de 1918) uruguaiana que va tenir el pas.

Enllaos externs.
Presidncia de l'Uruguai ;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="173081" title="Valmiro Lopes Rocha" nonfiltered="655" processed="655" dbindex="70654">
Valmiro Lopes Rocha, Valdo (nascut a Villablino el 23 d'abril de 1981) s un futbolista lleons que juga de migcampista al Reial Club Deportiu Espanyol de Barcelona. 

 Palmars .

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="173082" title="Llista de gneres d'esparssids" nonfiltered="656" processed="656" dbindex="70655">
Aquesta s la llista de gneres d'esparssids, una famlia d'aranyes araneomorfes. Cont la informaci recollida fins el 27 de novembre de 2006 i hi ha citats 82 gneres i 1.009 espcies; d'elles, 252 pertanyen al gnere Olios i 178 a Heteropoda. La seva distribuci s molt extensa, trobant-se prcticament per tot el mn excepte a la zona ms septentrional.

La categoritzaci en subfamlies segueix les propostes de Joel Hallan en el seu Biology Catalog.


 Subfamlies i gneres .
Famlia Sparassidae (Bertkau, 1872)
(=Eusparassinae Strand, 1929);
(=Heteropodidae Thorell, 1873);

Deleninae. 
Hogg, 1903 (pot ser invlid; com Sparassinae podria ser deixat com un paraphylum; Jger, no publicat)
 Beregama Hirst, 1990: 22;
 Delena Walckenaer, 1837;
 Eodelena Hogg, 1902;
 Holconia Thorell, 1877;
 Isopeda L. Koch, 1875;
 Isopedella Hirst, 1990: 20;
 Neosparassus Hogg, 1903;
 Pediana Simon, 1880;
 Typostola Simon, 1897;
 Zachria L. Koch, 1875 (Oligoc);
 Zachria desiderabilis (Petrunkevitch, 1942) (Fssil);
 Zachria peculiata (Petrunkevitch, 1942) (Fssil);
 Zachria restincta (Petrunkevitch, 1942) (Fssil);

Heteropodinae. 
Thorell, 1873
 Barylestis Simon, 1910;
 Bhutaniella Jger, 2000: 67;
 Heteropoda Latreille, 1804 (=Adrastis Simon, 1880) (=Panaretidius Simon, 1906) (=Panaretus Simon, 1880) (=Parhedrus Simon, 1887) (=Torania Simon, 1886);
 Pandercetes L. Koch, 1875;
 Pseudopoda Jger, 2000: 62;
 Sinopoda Jger, 1999b: 19;
 Spariolenus Simon, 1880;
 Yiinthi Davies, 1994: 110;

Palystinae. 
Simon, 1897
 Anchonastus Simon, 1898;
 Palystes L. Koch, 1875;
 Panaretella Lawrence, 1937;
 Parapalystes Croeser, 1996: 85;

Sparassinae. 
Bertkau, 1872
 Adcatomus Karsch, 1880 (Clubioninae);
 Cebrennus Simon, 1880 (Micrommatinae) (=Cerbalopsis Jzquel & Junqua, 1966);
 Cerbalus Simon, 1897 (=Marmarica Caporiacco, 1928);
 Micrommata Latreille, 1804 (=Sparassus Walckenaer, 1805);
 Nisueta Simon, 1880;
 Nonianus Simon, 1885;
 Olios Walckenaer, 1837;
 Polybetes Simon, 1897 (=Leptosparassus Jrvi, 1914) (=Streptaedoea Jrvi, 1914);

Sparassinae incertae. 
 Anaptomecus Simon, 1903 (Heteropodinae; Sud-frica; FJ);
 Anchognatha Thorell, 1881 (Clastinae; femella; Austrlia);
 Arandisa Lawrence, 1938 (Heteropodinae; immadur);
 Berlandia Lessert, 1921 (Heteropodinae; frica; mascle) (=Lessertiola Strand, 1929) (innecessari substituci de nom generic);
 Carparachne Lawrence, 1962: 205 (vegeu Henschel 1994; frica; femella);
 Cercetius Simon, 1902 (Micromatinae; immadur; Arbia);
 Chrosioderma Simon, 1897 (Chrosioderminae; immadur; Madagascar);
 Clastes Walckenaer, 1837 (Clastinae; Nova Guinea);
 Collacteus Petrunkevitch, 1942 (Eusparanthinae, Fssil; Oligoc);
 Collacteus captivus (Petrunkevitch, 1942) (Fssil);
 Damastes Simon, 1880 (Eusparassinae; Madagascar);
 Decaphora Franganillo, 1931: 45 (incertae, Cuba);
 Defectrix Petrunkevitch, 1925 (Sparianthinae; immadur; Panam);
 Dermochrosia Mello-Leito, 1940 (Chrosioderminae; femella; Sud-frica);
 Eostaianus Petrunkevitch, 1942 (Fssil; Oligoc);
 Eostaianus succini (Petrunkevitch, 1942) (Fssil);
 Eostasina Petrunkevitch, 1942 (Sparianthidinae, Fssil; Oligoc);
 Eostasina aculeata (Petrunkevitch, 1942) (Fssil);
 Eusparassus Simon, 1903 (Eusparassinae; Vell Mn; el tipus s dufouri);
 Exopalystes Hogg, 1914 (Palystinae; femella, Nova Guinea);
 Geminia Thorell, 1897 (Heteropodinae; Burma; femella);
 Gnathopalystes Rainbow, 1899 (era sinnim de Palystes; vegeu Croeser 1996);
 Irileka Hirst, 1998: 141;
 Keilira Hirst, 1989a: 7 (Austrlia);
 Leucorchestris Lawrence, 1962: 203 (frica; vegeu Henschel);
 Macrinus Simon, 1887 (rel. Olios?; vegeu Caporiacco 1955);
 Megaloremmius Simon, 1903 (Micromatinae; femella; Madagascar);
 Microrchestris Lawrence, 1962: 208 (frica);
 Orchestrella Lawrence, 1965: 7 (frica; vegeu Croeser 1996);
 Origes Simon, 1897 (Eusparassinae; Sud-frica);
 Paenula Simon, 1897 (Eusparassinae; Sud-frica; femella);
 Palystella Lawrence, 1928 (Palystinae; frica);
 Prusias O. Pickard-Cambridge, 1892 (Chrosioderminae; Sud-frica);
 Prychia L. Koch, 1875 (Clastinae; femella; sud-est d'sia);
 Pseudomicrommata Jrvi, 1914 (Eusparassinae; frica; femella);
 Remmius Simon, 1897 (Micromatinae; femella; frica);
 Rhitymna Simon, 1897 (Eusparassinae; Madagascar);
 Sagellula Strand, 1942 (Sparianthinae; Japan; femella) (=Sagella Dnitz & Strand, 1906);
 Sampaiosia Mello-Leito, 1930 (Eusparassinae, Sud-frica; mascle);
 Sarotesius Pocock, 1898 (Micromatinae; frica; mascle);
 Sivalicus Dyal, 1957: 562 (ndia);
 Sparianthina Banks, 1929 (Sparianthinae; Panam);
 Spatala Simon, 1897 (Micromatinae; femella; Sud-frica);
 Staianus Simon, 1889 (Staianinae; Madagascar);
 Stasinoides Berland, 1922 (Sparianthinae; frica; mascle);
 Strandiellum Kolosvry, 1934 (Sparianthinae; Nova Guinea; femella);
 Tibellomma Simon, 1903 (Chrosioderminae; immadur; Sud-frica);
 Tychicus Simon, 1880 (Palystinae; sud-est d'sia);
 Valonia Piza, 1939 (Chrosioderminae; femella; Sud-frica);
 Vindullus Simon, 1880 (Sud-frica; rel. Olios?; vegeu Caporiacco 1955);

Sparianthinae. 
Simon, 1897
 Pleorotus Simon, 1898;
 Pseudosparianthis Simon, 1887;
 Rhacocnemis Simon, 1897;
 Seramba Thorell, 1887 (=Mardonia Thorell, 1897);
 Sparianthis Simon, 1880;
 Stasina Simon, 1877;
 Stipax Simon, 1898;
 Thelcticopis Karsch, 1884;
 Thomasettia Hirst, 1911;

 Referncies .
 The World Spider Catalog, V7.5;
 Biology Catalog;

 Vegeu tamb .
 Esparssid;
 Llista d'espcies d'esparssids;
 Classificaci de les aranyes;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="173083" title="Marcell Perell" nonfiltered="657" processed="657" dbindex="70656">

Marcell Perell i Domingo    lluitador i poltic catal.
Marcell Perell i Valls    matemtic i periodista catalano-mexic.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="173096" title="Eneasllab" nonfiltered="658" processed="658" dbindex="70657">
L'eneasllab s un vers d'art major compost per nou sllabes i en catal s un vers molt poc utilitzat, perqu s'ha tendit ms a utilitzar els versos de set o vuit sllabes i sobretot el vers decasllab, el vers d'art major per excellncia del catal.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="173098" title="Sextina" nonfiltered="659" processed="659" dbindex="70659">
La sextina s una composici potica d'alt retoricisme que ha tingut una certa tradici en la literatura catalana, tan en composici com sobretot en lectura. La sextina es una poesia que t sis estrofes de sis versos, normalment decasllabs, ms una tornada opcional de tres versos. 

La particularitat est que cada vers t una paraula rima, sovint un mot fnix (mot que noms rima amb ell mateix o amb un nombre molt limitat d'altres rimes) que va apareixent en cada una de les posicions dels versos en les estrofes, s a dir, que si el primer vers de la primera estrofa t una rima, aquesta s'haur de repetir en el segon vers, en el tercer i aix successivament per en cada una de les estrofes. 

Per altra banda, no s necessari que la posici de la rima sigui correlativa, pot anar variant. Ara b, la combinaci clssica de les rimes s ABCDEF, FAEBDC, CFDABE, ECBFAD, DEACFB i BDFECA, i donat cas que hi hagi tornada, aquesta rimar bAdFeC, amb paraules-rima a l'interior (immediatament abans de la cesura) i al final de cada vers.

La sextina ms famosa s la del trobador Arnaut Daniel, membre del trobar ric. Aquesta composici va influenciar completament el poema X d'Andreu Febrer (Combas e valhs, puigs, muntanyes e colhs), escrit tamb en la forma d'una sextina o b el poema dels Estramps (poema IX: Just lo front port vostra bella semblana) de Jordi de Sant Jordi que usa mots rima i mots fnix. Dante Alighieri, seguint les passes d'Arnaut Daniel, escrigu la clebre sextina Al poco giorno e al gran cerchio d'ombra, i Petrarca, al Canzoniere, en va escriure nou, una d'elles doble (amb dotze estrofes). 

Un gran escriptor de sextines va ser el portugus Lus de Cames. El segle XX i a casa nostra, els principals conreadors d'aquesta composici han estat els poetes Joan Brossa (en va escriure llibres sencers, endinsant-se fins i tot en sextines visuals i ciberntiques) i Maria-Merc Maral. 














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="173101" title="Yin i Yang" nonfiltered="660" processed="660" dbindex="70660">


La noci del Yin (  o  ; pinyin: y n) i el Yang (  o  ; yng) prov de la filosofia xinesa, tot i que se la retroba en gran part de la filosofia oriental en general. s un principi cosmolgic que explica la dualitat de tot all que existeix en l univers: L'U o Dao (o Tao) es divideix en dues forces fonamentals, oposades per complementries, que es troben a l'origen de totes les coses.

El smbol Yin-Yang dels daoistes i dels confucianistes, anomenat a la Xina  els peixos Yin i Yang  (      y) representa el taij  la unitat ms enll del dualisme , causant i resultant de la dinmica d aquests dos principis.


 Caracteritzaci .

El Yin i el Yang sn la fase segent del Dao, matriu de totes les coses, del qual tot prov.

Segons aquesta idea, cada sser, objecte o pensament s una unitat composada per dues facetes o "forces"; cada cosa t un complement del qual depn per a poder existir i que, alhora, es troba en el seu propi interior. Aquestes dues forces sn dinmiques, atraient-se (quan sn de natura oposada) i repelint-se (quan sn de la mateixa natura) constantment.

Aix implica que no existeix res a l estat pur ni en absoluta quietud, sin que tot es transforma contnuament; la sola realitat existent s el canvi. Per exemple, qualsevol idea pot ser considerada com el seu contrari si se la mira des d un altre punt de vista o, encara, tota idea acabar convertint-se o engendrant el seu contrari. 


 Representaci .

Grficament, el concepte s acostuma a representar a travs del smbol denominat taijitu ("diagrama del taij"), que no sempre s ha dibuixat de la mateixa manera. En la seva forma ms coneguda, la dels  peixos Yin-Yang , la part fosca representa el Yin y la part clara el Yang. La lnia que les separa s sinuosa, representant l equilibri dinmic entre els dos conceptes i la seva continua transformaci. Els punts de diferent color simbolitzen la presncia de cadascun dels dos conceptes a l interior de l altre.

Una altra manera de representar Yin i Yang s a travs d una ratlla continua (Yang) i d una altra dividida (Yin). La combinaci d aquesta parella de lnies expressa quatre estats de base que expliquen el mecanisme de tota mutaci: Yin<==>No-Yin<==>No-Yang<==>Yang. Si fem servir tres lnies, s obtenen vuit combinacions, anomenades "els vuit trigrames" (  , b gu ), de les que sorgeixen els 64 hexagrames del Yi Jing (o I Ching).





 Principis .

Yin s la fora centrfuga, expansiva, font del silenci, de la calma, del fred i de la foscor. 

Yang s la fora centrpeta, constrenyent, que produeix el so, l escalfor, la claror. 

Aquests dos conceptes permeten que el Tot o l U (Dao) es manifesti grcies al contrast: si tot l'univers fos blau, aquest color seria inconcebible, tal com el negre (l absncia absoluta de colors) noms s concebible en relaci al blanc (presncia de tots els colors), la foscor en relaci a la claror, l'hivern en relaci a l estiu, la feminitat en relaci a la masculinitat, etc.

El carcter xins tradicional utilitzat per a expressar Yin,  , representa el vessant nord, ennuvolat, d una muntanya; en xins simplificat s utilitza  , el carcter de la lluna ( , yu). Pel Yang, amb l escriptura tradicional, el carcter   representa el vessant sud, assolellat, d una muntanya; amb el simplificat, el carcter   vol dir sol ( , r).


Aquesta concepci es pot expressar a travs dels principis segents:


El Yin i el Yang s oposen.;

Cada cosa t el seu oposat, tot i que aquest no s absolut sin relatiu, ja que res no s completament Yin o completament Yang. Per exemple, l hivern s oposa a l estiu, encara que un dia d estiu pugui ser fred i viceversa. El seny s'oposa a la rauxa.


El Yin i el Yang sn interdependents.;

No poden existir l un sense l altre. Per exemple, el dia no pot existir sense la nit.


El Yin i el Yang poden subdividir-se alhora en Yin i Yang.;

Cada aspecte Yin o Yang pot subdividir-se al seu torn en Yin i Yang indefinidament. Per exemple, un objecte pot estar calent o fred, per al seu torn all que s calent (Yang) pot ser bullent (relativament Yang) o tebi (relativament Yin) i all que s fred (Yin), pot estar fresc (relativament Yang) o glaat (relativament Yin).


El Yin i el Yang es consumeixen i es generen mtuament.;

El Yin i el Yang formen un equilibri dinmic: quan l un augmenta, l altre disminueix. Per aquest desequilibri noms s circumstancial, ja que quan l un creix massa acava per esgotar-se i l altre pot, al seu torn, reprendre el seu lloc i crixer. Per exemple, l aigua lquida es transforma en vapor i s eleva per l excs de vapor als nvols acaba per provocar la pluja: el vapor es torna lquid un altre cop i tomba.


El Yin i el Yang es transformen en els seus contraris.;

La nit s acaba transformat en dia, l escalfor es refreda, una naixena comporta una mort. Malgrat aix, aquesta transformaci tamb s relativa. Per exemple, la nit es transforma en dia, per les dues coexisteixen als dos cantons de la Terra.


En el Yin hi ha Yang i en el Yang hi ha Yin.;

Sempre hi ha l un en l altre; per exemple, un sser de sexe femen t, tanmateix, cromosomes masculins, i a l inrevs.


Exemples de la polaritat Yin-Yang:




 Desenvolupament histric .
 Origen .

Aquesta concepci prov, probablement, de les antigues tradicions religioses agrries xineses; segons les llegendes, va ser introduda per l emperador mtic Fu Xi, que hauria viscut uns tres mil anys abans la nostra era. 

La dialctica engendrada per la combinaci d aquests dos principis constitueix el fonament del Yi Jing, o  Llibre de les Mutacions . Aquest llibre, escrit possiblement 2.500 anys abans de la nostra era, s un tractat cosmognic que tericament pot explicar tots els fenmens de l existncia. Es tracta d una presentaci dels 64 hexagrames, acompanyats de comentaris, que hom ha de ser capa d interpretar si el punt de partida del qestionament s prou precs. 


 Evoluci .

 

Laozi, Zhuangzi i Sunzi han difs el daoisme (o taoisme), un pensament basat en aquests dos principis, que ha marcat fins avui dia el comportament profund dels pobles d sia oriental. En el captol 42 del Daodejing (o Tao Te Ching), l obra fonamental d aquesta filosofia, hi podem llegir:  El Dao engendra l U; l U engendra els dos; els dos engendren el tres i el tres engendra totes les coses. Totes les coses porten el Yin a fora i el Yang a dins; tots dos es fonen amb l energia vital per a crear l harmonia . 

Igualment, el confucianisme, un sistema de normes morals per a preservar el bon funcionament de la societat, est directament inspirat per aquest principi. 

Arreu dels altres pasos orientals s hi troba la mateixa noci monista, segons la qual, l Univers, la Divinitat Primordial, etc., es manifesta a travs de dues forces antagonistes (vegeu budisme, jainisme, hinduisme...). En especial a l Extrem Orient (Corea, Jap i pasos del sud-est asitic), la dialctica Yin-Yang forma part de la vida quotidiana, tot i que sigui inconscientment, i aix es manifesta en tots els mbits de la vida, des de la poltica fins a la medicina, passant per les relacions socials i el pensament religis. La meditaci zen, els arts marcials, i altres  Do  sn tcniques per ajudar a copsar Yin i Yang a travs llurs diverses manifestacions.

Amb el pas del temps, per, la noci del Yin i el Yang va anar prenent un caire excessivament metafsic, esdevenint un concepte religis, i alhora es va anar degenerant fins a convertir-se en un cmul de supersticions tintades de mgia, gaireb incomprensibles. A principis del segle XX, i principalment al Jap, diverses personalitats van comenar a traduir o reactualitzar aqueta concepci del mn a travs d un llenguatge ms cientfic. Un cas especfic s el de Georges Ohsawa, creador de la macrobitica, el qual, a travs del seu ensenyament, volia fer comprendre aquest principi al mn contemporani i demostrar-ne la seva aplicabilitat prctica.

 A Occident .

Cap als anys 30, l Occident va comenar accedir a aquesta filosofia d una manera menys etnocntrica que antany; va aparixer la traducci del Yi Jing de Richard Wilhelm, es van publicar els primers tractats importants sobre l acupuntura, etc. Als anys 60, a Europa i a Amrica, van desenvolupar-se diverses disciplines orientals (ioga, arts marcials, la meditaci zen, etc.) que van contribuir a fer conixer aquesta concepci del mn d una manera ms generalitzada.

 Denominaci amb diferents idiomes .




 Implicacions .


En la mesura en qu la teoria del Yin i el Yang consistiria en el principi creador de totes les coses, aquesta pot explicar tot all que existeix i les seves aplicacions sn infinites, tant en el terreny prctic com filosfic.

Una de seves les implicacions filosfiques ms significatives s la de la desaparici de les nocions de  b  o de  mal , ja que all que hom considera  b  no s res ms que l altra cara del  mal , o b, all que es considera  b  acabar convertint-se en  mal , i a l inrevs.

Una altra implicaci a aquest nivell s la de  desidentificaci  personal: aplicar aquesta idea pot fer veure que  no s s res , tan sols una amalgama de Yin i Yang que canvia en permanncia. O b, ms positivament, que la  individualitat  forma un tot amb l Universal.

A nivell ms prctic, per exemple, es pot explicar el pas del temps: el migdia, quan el sol ocupa el zenit, s Yang, mitjanit s Yin; el vespre s Yang transformant-se en Yin i l aurora s Yin transformant-se en Yang. O b: l estiu s Yang, l hivern s Yin; la tardor s Yang transformant-se en Yin i la primavera s Yin transformant-se en Yang. O, encara: el nord s Yin, el sud s Yang, l oest s Yang transformant-se en Yin i l est s Yin transformant-se en Yang...

Es tracta igualment de la teoria en la que es fonamenta la medicina tradicional de la Xina i de tota l sia en general, en la que, per exemple, es contraresten certs smptomes amb un tractament regit pel principi oposat. s el cas d un constipat (smptome Yin), que es pot tractar amb aliments que  escalfin  (Yang) i d una crisi nerviosa (Yang), que es pot tractar amb aliments que  refredin  (Yin), com la fruita.

Un altre exemple s el del Feng xui, una cincia tradicional xinesa que t en compte les sinergies entre Yin i Yang en tots els mbits alhora de crear un entorn habitable per l home.

 Referncies .




 Bibliografia .

Jordi Vila i Albery Galvany: Yijing. El libro de los Cambios. Con el comentario de Wang Bi. Edicions Atalanta, Girona, 2006 (2 edici). ISBN 8493462594. Primera versi directa del xins al castell.
Richard Wilhelm (prleg de C. G. Jung): I Ching. El Libro de las Mutaciones. Edhasa, Barcelona. 1960/2006 (31 edici). ISBN 8435019020.
Laozi: Daodejing. El llibre del "dao" i del "de". Edicions Proa, Barcelona. ISBN 8484370364 / 84-8437-036-4. Traducci de Sean Golden i Marisa Presas, feta directament del xins al catal.
Sunzi: L Art de la Guerra, Ed. Proa, Barcelona. Traducci de Sean Golden i Marisa Presas, feta directament del xins al catal.
Georges Ohsawa: Le Prince Unique de la Philosophie et de la Science d Extrme-Orient, Editorial Vrin, Pars, 1981.
Anne Cheng: Historia del Pensamiento Chino, Edicions Bellaterra, 2002.


 Vegeu igualment .

Mitologia xinesa;
Yinyangjia o "Escola del Yin-Yang" (segle III aC);
Macrobitica;

 Enllaos externs .

Where does the Yin Yang Symbol come from?;
Jardn de los Inmortales Poesia daoista ;





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="173102" title="Yannick Noah" nonfiltered="661" processed="661" dbindex="70661">
Yannick Noah s un extennista professional i cantant francs, nascut el 18 de maig de 1960a Sedan, Ardennes. la fita esportiva ms important que va assolir va ser el triomf a la final masculina de Roland Garros el 1983.

Carrera esportiva.
Torneigs del Grand Slam.
 Campi individuals (1) .



Campi de dobles (1).



Finalista en dobles (2).


Campi de dobles mixtos (1).


Carrera musical.
Des del comenament de la dcada dels 90 es dedica a la msica. Ha publicat 7 lbums d'xit moderat:

 Black and What (1991);
 Urban Tribu (1993);
 ZamZam (1998);
 Yannick Noah (2000);
 Live 2002 (2002);
 Pokhara (2003);
 Mtisse(s) (2005);
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="173106" title="Hard-boiled" nonfiltered="662" processed="662" dbindex="70662">
Hard-boiled s una denominaci que es podria traduir per "dur i en ebullici", amb referncia a caracterstiques de la vida dels anys vint del segle XX, que es va fer servir per a la nova tendncia de la novella criminal de l'poca a causa del seu culte a la violncia, el sarcasme i el ritme trepidant de l'acci, i que es va estendre a la corresponent escola originadora de la novella negra, als escriptors d'aquesta i tamb als protagonistes d'aquesta mena de ficci (fonamentalment detectius privats).

En certa manera,la novella "hard-boiled" va consistir en l'aplicaci del "western" a la gran ciutat nord-americana d'aquest segle, canviant l'espai horitzontal pel vertical, el cavall per l'autombil, els "sheriffs" per la policia, els bandolers pels gngsters, i renovellant els rituals i la mtica de la narrativa de l'oest. Per la corrupci policial i administrativa dels "Happy Twenties" va establir un fet diferencial transcendent, palesat en els fronts progressistes dels millors escriptors "hard-boiled".

La primera generaci d'aquesta escola va llaurar la fama de la revista Black Mask, especialment sota la direcci de Joseph Thompson Shaw i grcies als novellistes Dashiell Hammet, Raoul Whitfield, Horace McCoy, Paul Cain, etc., fins arribar a Raymond Chandler, lder de la segona generaci. L'estil, evolucionat per les influncies dels altres subgneres de la novella negra, s'ha continuat practicant fins avui, amb aportacions memorables d'autors com Ross MacDonald o Donald Westlake.

Els mtodes "hard-boiled" (llenguatge incisiu i irnic, ritme frentic, escepticisme, acci violenta) tamb han estat emprats per novellistes d'ideologia ultradretana, des de Carroll John Daly, peoner del subgnere a Black Mask, fins a Mickey Spillane durant l'etapa histrica de la "cacera de bruixes".

Vegeu  tamb.
  (editorial estatunidenca de relats "hard-boiled" durant els anys vuitanta del segle XX).
  (collecci de llibres "hard-boiled" publicada per l'editorial Fawcett Publications l'any 1950).
  (editorial estatunidenca especialitzada en relats "hard-boiled").


Enllaos externs.
"American Hard-Boiled Crime Fiction, 1920s-1940s", assaig per Lee Horsley (part del lloc web "Crimeculture").
Black Mask (Detective), fotos de cobertes de la publicaci Black Mask (part del lloc web "Galactic Central"). ;
Hardboiled Bibliographies, bibliografies d'escriptors importants d'aquest corrent literari (part del lloc web "RARA-AVIS").
"Hard-Boiled Detective Fiction", histria del gnere pel professor William Marling de la Universitat Case Western Reserve.
The Hardboiled Era: A Checklist, 1929-1958, cronologia de les principals novelles del gnere pel crtic Geoffrey O'Brien.
"The Hard-Boiled Way", article de Gary Lovisi (publicat originalment a A Shot in the Dark), mar de l'any 1995.
Mystery Time Line: Hard-Boiled Mysteries, estudi de la primera poca del gnere.
NoirBlog , notcies d'aquest gnere en pellcules i literatura.
Noir Originals Zine, revista en lnia sobre aquest gnere amb enllaos a entrevistes i articles. ;
The Thrilling Detective Web Site, un dels principals llocs web sobre aquest gnere.
Toward a Hardboiled Genealogy, genealogia del gnere per l'escriptor Megan Abbott.
Twists, Slugs and Roscoes: A Glossary of Hardboiled Slang, glossari dels termes en angls emprats en aquest gnere.
"What Is Noir?", assaig sobre la literatura "hard-boiled" incloent-hi una cronologia molt acurada per George Tuttle. ;

Extractes de "The Noir Thriller" per Lee Horsley (2001).
"1920-1945: The Interwar Period and the Development of Hard-Boiled Crime Fiction";
"Fatal Women in the Hard-Boiled Fifties";
"Hard-Boiled Investigators";
"Rage in Harlem: Black Protest in the Mid-Century American Crime Novel";

Referncies als principals autors "hard-boiled".
Continental Detective Agency, web sobre el peoner d'aquest gnere Dashiell Hammett.
"James M. Cain"/The Art of Fiction, No. 69, entrevista amb l'escriptor James M. Cain, publicada originalment a The Paris Review (primavera-estiu de l'any 1978). ;
The Raymond Chandler Web Site, lloc web sobre Raymond Chandler. ;

Ficci negre i "hard-boiled" en lnia.
Bomb Built in Hell, la primera novella completa d'Andrew Vachss.
"The Case of the Four and Twenty Blackbirds", pastitx "hard-boiled" de Neil Gaiman.
Charles Willeford Excerpts, extractes de molts llibres de l'escriptor "hard-boiled" Charles Willeford. ;
Hard Case Crime Our Books, enllaos a extractes de novella negra clssica i contempornia. ;
New Noir and Harboiled Fiction Writers, enllaa a treballs recents sobre aquest gnere.  ;
"Nightmare Town", el relat clssic de Dashiell Hammett. ;
The Shark-Infested Custard, extracte de la novella de Charles Willeford (captol primer i part del segon).











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="173115" title="Nostra Senyora de Jess" nonfiltered="663" processed="663" dbindex="70663">

Nostra Senyora de Jess s un nucli de poblaci i parrquia dins el terme de Santa Eulria des Riu, a l'illa d'Eivissa. Es troba a l'extrem meridional del terme municipal de Santa Eulria, prop de la platja de Talamanca i entre el cap Martinet i Puig d'en Valls.

La parrquia de Nostra Senyora de Jess fou construda el segle XV. D'arquitectura tpicament eivissenca, amb porxo lateral, sagristia i cementiri, conserva un retaule, de principis del segle XVI, considerat de primer ordre patrimonial dins el context artstic insular.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="173117" title="Bar (el Pont de Bar)" nonfiltered="664" processed="664" dbindex="70664">

Bar s un poble agregat del municipi del Pont de Bar (comarca de l'Alt Urgell), que es troba a mitja vessant d'un contrafort situat a la banda nord de la Serra del Cad, a 1.181 metres d'altitud. Actualment hi estan empadronades 28 persones (2006). s situat a 1,5 quilmetres de Toloriu, en l'anomenada subcomarca del Barid, terra de transici entre l'Urgellet (l'Alt Urgell) i la Cerdanya.

El nucli s presidit per l'esglsia de Sant Esteve, molt modificada respecte el temple romnic original. Ben a prop, en un petit tur que encercla el nucli de cases, se situen les escasses restes de l'antic Castell de Bar, que conjuntament amb els castells vens d'Aristot i de Toloriu servien de defensa a l'entrada de la Cerdanya. Tamb en la mateixa plaa principal del nucli, just davant de l'esglsia, s'hi pot trobar un gran safareig. Destacar tamb un petit pas embigat sota una de les cases en un dels carrers que descendeixen des de l'esglsia. 

Actualment s'estan arranjant diverses cases de Bar, i el poble compta amb un establiment de venda de formatges de cabra artesanals.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="173119" title="Daniel Giralt-Miracle i Rodrguez" nonfiltered="665" processed="665" dbindex="70665">
Daniel Giralt-Miracle i Rodrguez (Barcelona, 1944) s un crtic i historiador de l'art catal.

Biografia.
Va nixer el 1944 a la ciutat de Barcelona. Va estudiar Filosofia i Lletres a la Universitat de Barcelona, especialitzant-se en filosofia. Posteriorment ampli els seus estudis a la Universitat Autnoma de Barcelona, on es llicenci en cincies de la informaci i en la qual ha desenvolupat tasques de docncia, aix com a la Hochschule fr Gestaltung de la ciutat d'Ulm (Alemanya), on es diplom en disseny i comunicaci. 

Activitat professional.
Especialista del disseny i de l'histria de l'art ha estat responsable del Servei d'Arts Plstiques del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, director gerent de la Fundaci Caixa de Catalunya entre 1987 i 1989, director del MACBA entre 1989 i 1994 i de l'Espai Gaud del Centre Cultural Caixa Catalunya entre 1995 i 2000. 

Comissari de ms d'un centenar d'exposicions d'art, disseny o arquitectura, l'any 2002 fou nomenat comissari general de l'Any Internacional Gaud motiu pel qual l'any segent fou guardonat amb el Premi Nacional de Disseny concedit per la Generalitat de Catalunya.

Vicepresident emrit de l Associaci Internacional de Crtics d Art (AICA) i president emrit de l Associaci Catalana de Crtics d Art (ACCA). Membre corresponent de la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando de Madrid i de la Reial Acadmia de Belles Arts de Sant Carles de Valncia, acadmic numerari de la Reial Acadmia de Cincies i Arts de Barcelona i acadmic electe de la Reial Acadmia de Belles Arts de Sant Jordi de Barcelona. 

Exerceix la crtica d art des del 1966. Ha estat fundador i director de la primera etapa de la revista Batik (Panorama General de las Artes), redactor de la revista Destino, i tamb collaborador de l'ABC Cultural i del suplement cultural d'El Mundo. Actualment escriu als diaris Avui, El Pas, La Vanguardia i El Peridico.

s patr, per exprs nomenament del poeta, de la Fundaci Joan Brossa de Barcelona.

Enllaos externs.
  Entrevista amb Daniel Giralt-Miracle;
  Llistat d'obres de Daniel Giralt-Miracle;
  Pgina oficial de l'Any Internacional Gaud;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="173121" title="Vers coix" nonfiltered="666" processed="666" dbindex="70666">
Vers coix s aquell vers que no est ben construt per a les caracterstiques que es volen donar-li. Per exemple, si en una poesia tots els versos sn decasllabs i hi ha un vers que s o b hendecasllab o b eneasllab per un mal cmput de l'autor o per un error de la transmissi parlem de vers coix. 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="173124" title="Riau" nonfiltered="667" processed="667" dbindex="70667">

Riau s una provncia d'Indonsia, situada al centre de l'illa de Sumatra al llarg de l'estret de Malacca. La capital i la ciutat ms gran de la provncia s Pekanbaru. Altres ciutats importants sn: Dumai i Bengkalis. Les Illes Riau havien format part de Riau fins el 2004, quan es convertien en una provncia separada.

Riau s una de les provncies ms riques d'Indonsia, basada en els serus recursos naturals, especialment petroli, gas natural, goma i oli de palma.

La provncia era fa uns anys prcticament plena de boscos, per per culpa de les plantacions d'oli de palma que realitzen les indstries est perdent al voltant de 2.000 km de bosc per any. La proporci de boscos ha passat de 64.000 km (78 %), l'any 1982, a 27.000 km (33 %), el 2005.

Al ser una provncia poc profunda, les regions costeres estan perdent rpidament terra a l'oce.

Referncies.




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="173127" title="Pekanbaru" nonfiltered="668" processed="668" dbindex="70668">

Pekanbaru s la capital de Riau, una provncia d'Indonsia a l'illa de Sumatra. T una rea de 446.5 km i una poblaci de ms de 585.400 habitants. Situat al riu Siak, que desemboca a l'estret de Malacca, Pekanbaru t accs directe a l'estret i es coneix des de fa molt de temps com a port comercial (el nom de ciutat en indonesi vol dir "mercat nou").

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="173128" title="Josep Franquesa i Gomis" nonfiltered="669" processed="669" dbindex="70669">
Josep Franquesa i Gomis (Barcelona 1855 - 1930) fou un poeta i poltic catal. Fou catedrtic de literatura a la Universitat de Barcelona. Collabor a nombroses revistes com La Renaixena i Joventut i en va fundar d'altres com La Ilustraci Catalana, La Llar i La Familia Cristiana. En el terreny poltic, presid un temps la Lliga de Catalunya i el 1898 fou vicepresident de la Uni Catalanista. Fou mestre en gai saber el 1883. 

 Obres .
 Estudio de Ausias March y de sus obras (1884);
 Electra (1912), traducci de l'obra de Sfocles;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="173132" title="Rodelinghem" nonfiltered="670" processed="670" dbindex="70670">

Rodelinghem s un municipi francs, situat al departament de Pas-de-Calais i a la regi de Nord   Pas-de-Calais. L'any 1999 tenia 393 habitants.

Situaci.
Rodelinghem es troba al nord del departament del Pas-de-Calais.

Administraci.
Rodelinghem es troba al cant d'Ardres, que al seu torn forma part de l'arrondissement de Saint-Omer. L'alcalde de la ciutat s Daniel Renart (2001-2008).

Histria.

Llocs d'inters.

Vegeu tamb.
Llistat de municipis del Pas-de-Calais;

Enllaos externs.
Rodelinghem al lloc web de l'INSEE;
Poblacions ms properes a Rodelinghem;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="173133" title="Joaquim Botet i Sis" nonfiltered="671" processed="671" dbindex="70671">
Joaquim Botet i Sis (Girona 1846 - 1917) fou un arqueleg, numismtic i historiador catal. 

Dirig la revista Lo Gerons i La Renaixena de Barcelona. Molt reconegut en el terreny acadmic, fou president de l'Associaci Literria de Girona, acadmic de l'Acadmia de Bones Lletres de Barcelona i corresponent de l'Academia de la Historia de Madrid. Tamb collabor en la Revista de Gerona, Lo Rat Penat, La Gramalla, L'Aven i La Ilustraci Catalana. Fou qui public un dels primers treballs moderns importants sobre arqueologia i numismtica de Catalunya. Tamb fou tresorer de la Junta Permanent d'Uni Catalanista el 1898.

 Obres .
 Empries: Noticia histrico-arqueolgica de Emporion (1879) ;
 Sarcfagos romano-cristianos esculturados que se conservan en Catalua (1895). Redact el volum dedicat a la provncia de Girona de la ;
 Geografia General de Catalunya dirigida per Francesc Carreras i Candi (volum dedicat a la provncia de Girona).  ;
 Les monedes catalanes (1908-1911), premi Martorell del 1907. ;
 Condado de Gerona. Los condes beneficiarios (1890)  ;
 Cartoral de Carlemany (1905-1909);




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="173134" title="Aigneville" nonfiltered="672" processed="672" dbindex="70672">

Aigneville s un municipi francs, situat al departament de Somme i a la regi de Picardia. L'any 1999 tenia 658 habitants.

Situaci.
Aigneville s troba a l'oest del Somme, a menys de deu quilmetres del Sena Martim.

Administraci.
Aigneville forma part del cant de Gamaches, que al seu torn forma part de l'arrondissement d'Abbeville. L'alcalde de la ciutat s Maurice Dieu (2001-2008).

Histria.

Llocs d'inters.

Vegeu tamb.
Llistat de municipis del Somme;

Enllaos externs.
Aigneville al lloc web de l'INSEE;
Poblacions ms properes a Aigneville;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="173135" title="Pere Manzanares" nonfiltered="673" processed="673" dbindex="70673">
Pere Manzanares (Perpiny 1953) s un pedagog i activista per la llengua catalana nord-catal. s fill d'exiliats de la guerra civil espanyola, i estudi magisteri a l'Escola Normal de Perpiny. Ha estat fundador de les associacions La Bressola el 1976 i Arrels el 1981, i fundador i animador de Rdio Arrels, que ha contribut de manera important a l'esfor de normalitzaci del catal, si b sense incidncia concretada fins avui, aix com ponent de la Universitat Catalana d'Estiu a Prada de Conflent. Fou tamb el primer secretari de la Federaci per a la Defensa de la Llengua i la Cultura Catalanes i s vicepresident del Centre Cultural Catal. El 1984 li fou atorgat el premi d'Honor Jaume I, de la Fundaci Jaume I.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="173142" title="Estaci de Calais-Frthun" nonfiltered="674" processed="674" dbindex="70674">
L'estaci de Calais-Frthun s una estaci ferroviria situada a Frthun (Pas-de-Calais, Frana). Est molt a prop de la terminal de l'Eurotnel a Coquelles.

s servida pels trens del  Nord-Pas-de-Calais (de Boulogne-Ville a Lille-Flandres i de Calais-Ville a Amiens) i pels Eurostars (a Londes, Lilla i Brusselles).

De fet, comprn tres seccions:
l'ltim punt de control de seguretat abans de l'entrada al tnel, aix com per a les formalitats duaneres o el canvi de locomotores;
una secci per als viatgers de l'Eurostar;
una estaci servida pels trens del  Nord-Pas-de-Calais;

Com que aquestes seccions es troben a diferents nivells, els viatgers ho tenen complicat per desplaar-se, ja que cal pujar/baixar moltes escales entre l'andana dels TER i el prquing.

Hi ha busos SNCF que duen els viatgers a l'estaci de Calais-Ville.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="173144" title="Sumatra Septentrional" nonfiltered="675" processed="675" dbindex="70675">

Sumatra Septentrional (en indonesi: Sumatera Utara) s una provncia d'Indonsia. La seva capital s Medan.

La provncia s'estn a travs de l'illa de Sumatra entre l'oce ndic i l'estret de Malacca. Fa frontera amb provncia d'Aceh al nord-oest i amb Riau i Sumatra Occidental al sud-est. T una rea de 71.680 km. La provncia consta d'una ampla i baixa plana que s'est al llarg de l'estret de costa Malacca, on hi ha situada la capital, Medan. Al sud i a l'oest, s'enlaire per la serralada que atravessa tota la llargada de Sumatra. Les muntanyes estan dominades pel llac Toba, format a partir de la caldera d'un antic volc. Unes quantes illes grans a l'oce ndic vora la costa tamb formen part de la provncia, destacant Nias, Tanah Bala, Tanah Masa i Pini.

Referncies.
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="173145" title="Eugeni Cortade" nonfiltered="676" processed="676" dbindex="70676">
Eugeni Cortade (Cotlliure, Vallespir 1931) s un escriptor i capell nord-catal. Molt actiu en la defensa del catal, ha estat mantenidor dels Jocs Florals de la Ginesta d'Or i del Felibritge, aix membre fundador del GREC i director de la revista Sant Joan i Barres tot i que ms tard es pass a l'Institut Rossellons d'Estudis Catalans. 

 Obres . 
 Cotlliure martim (1967) ;
 Catalunya i la Gran Guerra (1969), ;
 La restauration de l'abbaye de Saint-Martin-du-Canigou par Mgr de Carsalade du Pont (1972);
 Retables baroques du Roussillon (1973);
 Pzilla-la-Rivire (1975) ;
 L'glise de Collioure (1979).




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="173147" title="Emma de Frana" nonfiltered="677" processed="677" dbindex="70677">

Emma de Frana (894-934) filla de Robert I i de Beatriu de Vermandois, germana d'Hug el Gran. Es va casar el 921 amb el duc Ral de Borgonya, que va ser coronat rei de Frana el 13 de juliol del 923 a Saint-Mdard de Soissons. No va donar cap hereu al seu marit i va morir el 934, desprs d'haver ajudat Rodolf a sufocar les revoltes del grans vassalls.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="173154" title="Al-F?r?b?" nonfiltered="678" processed="678" dbindex="70678">

Ab  Nasr Muhammad ibn al-Farakh al-F r bi (en persa:            ) o Ab  Nasr al-F r bi, conegut freqentment a Occident com a Al-Farabi o Farabi (c. 872   950) fou un destacat cientfic i filsof medieval. No es coneixen amb seguretat grans detalls de la seva vida, ni tan sols el lloc on va nixer. El que s sembla confirmat s que estudi a Bagdad, i adquir grans coneixements de medicina i matemtiques. Fu comentaris a l'obra d'Aristtil i va influir decisivament en la lgica de Maimnides.

 Doctrina filosfica .

Enteniment agent/pacient.
Al-Farabi va prendre part de la filosofia aristotlica i va incorporar-hi trets islmics, ms prctics i menys especulatius. Es pot observar aquest fet en la seva acceptaci de la distinci aristotlica entre enteniment agent i enteniment pacient. L'enteniment agent el concep com a subsistent i separat, i l'identifica amb l'ngel Gabriel tal com apareix en l'Alcor. L' nima humana, que descriu com a forma simple, incorpria, espiritual, incorruptible i immortal, prov de l'enteniment actiu, l'agent. La tasca del filsof s precisament dirigir-se cap a l'enteniment agent en la seva actitud davant la vida. Es pot parlar d'un cert illuminisme en Al-Farabi, ja que defensa l'existncia d'una llum natural que ens distingeix el que s cert i fals.

Du.
Pel que fa a la seva concepci de Du, en t una visi amb influncies neoplatniques, similar en alguns aspectes a l'Un de Plot. El Du d'Al-Farabi s un du nic, no causat i sser primer, causa de tot, etern, perfecte, simple, intelligncia en acte, subsistent i transcendent, per alhora tamb en defensa el seu carcter inefable i incognoscible; noms l'nima, un cop separada del cos, el pot arribar a conixer.

Tamb fa una divisi dicotmica de l'sser, molt prpia de la filosofia medieval, entre sser necessari i contingent. En l'sser necessari, existeix una identitat entre la seva essncia i la seva existncia, com s el cas de Du. A diferncia d'ell, l'home s contingent, i la seva essncia i existncia sn coses diferents: el que fa que l'home sigui no s el que li fa possible existir.

Creaci.
Al-Farabi defensa una teoria entre creacionista i emanatista. Del Du Un en sorgeixen nou intelligncies immaterials, que es corresponen amb les esferes del sistema de Ptolemeu. A partir d'aqu, es creen sis gneres de cossos, que segueixen un esquema fora neoplatnic.



Pel que fa al tema de la matria, creu que s eterna, per que depn de Du. Com Fil d'Alexandria, dna a la matria un paper passiu en la creaci, com a substrat.

 Enllaos externs .


The Philosophy of Alfarabi and Its Influence on Medieval Thought (1947);
Abu Al-Nasr Al-Farabi: The Second Teacher;
Abu Nasr al-Farabi a muslimphilosophy;
Al-Farabi et la musique;








































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="173156" title="Tom Boonen" nonfiltered="679" processed="679" dbindex="70679">





Tom Boonen (nascut el 15 d'octubre del 1980 a Mol, Blgica) s un ciclista professional belga. Actualment corre a les files del Quick Step-Innergetic, un equip de l'UCI ProTour. s un esprintador que tamb rendeix b a les clssiques. El seu fsic i els seus resultats esportius l'han convertit en el gran dol esportiu mascul de Blgica.

Inicis de la carrera.
A la temporada 2002, Boonen va crrer per l'equip US Postal. El seu millor resultat va ser un tercer lloc a la Pars-Roubaix, en qu es fug al principi de la cursa. El seu compatriota Johan Museeuw s'havia escapat i el seu capit George Hincapie havia caigut en un sector lliscant de carretera, permetent que Boonen corregus amb llibertat. Museeuw - el seu heroi de la infncia - va declarar-lo pblicament el seu successor.

Per Boonen no era completament feli al US Postal, i deia que no se li donaven prou oportunitats de crrer amb llibertat. A finals de temporada, va anunciar que deixava l'equip, i se'n va anar al Quick Step-Davitamon. Per el 2003 no li va anar gaire b degut a la fatiga i a una lesi de genoll. Museeuw va ser el lder indiscutible de l'equip a les clssiques de primavera.

El 2004, Boonen va millorar molt i va guanyar l'E3 Prijs Vlaanderen, la Gand-Wevelgem i el Gran Premi de l'Escalda. A ms, va guanyar dues etapes del Tour de Frana, incloent-hi l'etapa final als Camps Elisis de Pars, com Museeuw ho havia fet anys abans.

El triplet del 2005.
Per va ser el 2005 que Boonen va explotar definitivament com a ciclista. A la campanya de primavera, va guanyar el Tour de Flandes, la Pars-Roubaix i l'E3 Prijs Vlaanderen, demostrant la seva superioritat a les clssiques amb pav. A ms, va quedar segon a l'Omloop Het Volk, que va guanyar el seu company d'equip Nick Nuyens.

Al Tour de Flandes, Boonen era l'esprintador ms fort del grup de ciclistes que es jugaven la victria, per en lloc d'esperar l'esprint, va atacar a vuit quilmetres del final, i va aconseguir mantenir el seu marge fins la meta. El ciclista neerlands Eik Dekker va comentar que estava "feli per no haver de crrer contra Boonen durant els prxims deu anys, perqu hauria de crrer pel segon lloc". A la Pars-Roubaix, en canvi, va esperar l'esprint final al veldrom de Roubaix on va batre l'estatunidenc George Hincapie i el catal Joan Antoni Flecha.

Al Tour de Frana, va guanyar la segona i tercera etapes. Va dur el maillot vert per es va haver de retirar a l'onzena etapa a causa de les ferides provocades per nombroses caigudes. Finalment va ser el noruec Thor Hushovd qui es va endur el maillot verd a Pars.

Va convertir-se en el primer i nic ciclista en fer el triplet Flandes-Roubaix-Campionats del mn en guanyar els mundials a Madrid. L'equip belga va treballar de valent per neutralitzar a la recta de meta una fuga de set ciclistes que incloa Alexandre Vinokrov i Paolo Bettini, i Boonen va rematar la feina superant Alejandro Valverde a l'esprint. Museeuw havia estat l'ltim campi del mn belga el 1996.

L'excellent temporada li valgu ser reconegut amb la Bicicleta d'or, com a millor ciclista del 2005.

Desprs del campionat del mn.
El 2006, Boonen va tenir un increble comenament de temporada. A la Volta a Qatar, a ms d'endur-se la general, va guanyar totes les etapes menys una, en qu va ser superat per l'austrac de la Franaise des Jeux Bernhard Eisel. Desprs va guanyar una etapa a la Ruta del Sol i tres a la Pars-Nia. Desprs, va continuar la seva ratxa espectacular guanyant l'E3 Prijs Vlaanderen abans de repetir victria al Tour de Flandes.

Per finalment va acusar la fatiga a la Pars-Roubaix i no va poder respondre al demarratge decisiu de Fabian Cancellara, que va ser qui es va endur la victria a Roubaix. Boonen encara va acabar la cursa al podi grcies a qu Leif Hoste, Peter van Petegem i Vladimir Gussev, que havien acabat davant d'ell, van ser descalificats per haver-se saltat un pas a nivell tancat.

Desprs, Boonen va guanyar el GP de l'Escalda. Al Tour de Frana, no va aconseguir guanyar cap etapa ni disputar el maillot verd, per s que va aconseguir dur el maillot groc durant algunes etapes grcies a les bonificacions i a qu va resistir amb els millors a l'etapa que acabava al Cauberg de Valkenburg. Va acabar abandonant degut a un problema de prdua de pes, per al Tour del Benelux va guanyar tres etapes. Als mundials celebrats a Salzburg noms va acabar nov i el maillot arc iris va passar a mans del seu company d'equip Paolo Bettini.

El 2007 va ser ben diferent per Boonen. Tot i guanyar algunes etapes en curses d'una setmana i un parell de clssiques menors belgues, va tenir una actuaci dolenta a les grans clssiques de primavera, aix com a les curses per etapes ProTour. De fet, la seva primera victria ProTour no va arribar fins l'etapa del Tour de Frana que acabava a Bourg-en-Bresse.

 Palmars ms destacat .
2002
1 etapa de la Volta a Catalunya;

2003
1 etapa de la Volta a Blgica;

2004
Gand-Wevelgem;
E3 Prijs Vlaanderen;
GP de l'Escalda;
2 etapes del Tour de Frana;
2 etapes del Deutschland-Tour;
Volta a Picardia + 2 etapes;
1 etapa del Tour of Britain;

2005
Campi del mn en ruta;
Tour de Flandes;
Pars-Roubaix;
E3 Prijs Vlaanderen;
2 etapes a la Pars-Nia;
2 etapes al Tour de Frana;
Volta a Blgica + 2 etapes;

2006
Tour de Flandes;
E3 Prijs Vlaanderen;
GP de l'Escalda;
3 etapes a la Pars-Nia;
1 etapa a la Volta a Sussa;
3 etapes al Tour del Benelux;
1 etapa al Tour of Britain;

2007
2 etapes al Tour de Frana;
Kuurne-Brusselles-Kuurne;
E3 Prijs Vlaanderen;







































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="173157" title="Foment de les Arts i el Disseny" nonfiltered="680" processed="680" dbindex="70680">

El Foment de les Arts i del Disseny (FAD), anteriorment anomenada Foment de les Arts Decoratives, s una associaci privada, independent i sense nim de lucre amb l'objectiu de promoure el disseny, l'arquitectura dins la vida econmica i cultural del pis. L'associaci fou creada l'any 1903 a Barcelona. Actualment est presidida per Beth Gal i compta amb 1.500 socis, dels quals prop de 300 en sn empreses. 

El FAD s la uni i l encreuament de sis associacions amb una gran vitalitat, que organitzen multitud d activitats per difondre i renovar les diferents disciplines del disseny. Les sis associacions del FAD sn: "A-FAD", art i artesania; "ADG-FAD", disseny grfic i comunicaci visual; "ADI-FAD", disseny industrial; "ARQUIN-FAD", arquitectura i interiorisme; "MODA-FAD", imatge i moda; i "X-FAD", collectiu de joves interdisciplinars.

El FAD s el primer centre de referncia del disseny i l arquitectura a Catalunya i Espanya, grcies a la seva constant tasca de promoci de la cultura creativa a travs d exposicions, xerrades professionals, premis i esdeveniments, que articulen un complet programa amb uns objectius molt clars:

 difondre entre la societat quines sn les funcions del disseny;
 fomentar entre els dissenyadors la necessitat de realitzar dissenys sota els criteris de responsabilitat social, sostenibilitat i professionalitat;
 incentivar la incorporaci del disseny com a innovaci al mn empresarial i industrial;
 ajudar els joves creadors a incorporar-se al mn professional;
 potenciar la trobada entre els creadors consagrats i els autors novells;
 fomentar la crtica i el debat interdisciplinari i transversal entre els diferents mbits del disseny;
 fer d interlocutors amb les administracions pbliques en representaci del sector de l arquitectura i el disseny;
 generar debat i opini al voltant de temes d actualitat ciutadana, acostant les disciplines de l arquitecura i el disseny a les cincies socials.


Premis i esdeveniments organitzats pel FAD

El FAD i les seves associacions organitzen nombrosos premis i esdeveniments que han assolit un gran prestigi dins el mn professional de les diferents disciplines del disseny. Les activitats ms destacades del FAD sn:

 Premis FAD d Arquitectura i Interiorisme (ARQUIN-FAD), des de 1958;
 Premis Delta de disseny industrial (ADI-FAD), des de 1961 ;
 Premis Laus de disseny grfic, publicitat i comunicaci visual (ADG-FAD), des de 1964;
 Premis Medalla ADI per a estudiants de disseny industrial (ADI-FAD), des de 1976;
 Premis FAD Sebasti Gasch d Arts Parateatrals (FAD), des de 1976;
 Premis Habitcola per a estudiants d arquitectura i interiorisme (ARQUIN-FAD), des de 1988;
 Tallers Oberts a Ciutat Vella (A-FAD), des de 1993;
 Premis Enjoia t de joieria contempornia (A-FAD), des de 1993 (fins el 2008, organitzat per ORFEBRES-FAD);
 Desfilades PasaFAD i mercat de roba MerkaFAD de joves dissenyadors de moda (MODA-FAD), des de 1994;
 Premis ArtFAD d art i artesania (A-FAD), des de 2003;
 Premis Laus Estudiants per a estudiants de disseny grfic i comunicaci visual(ADG-FAD), des de 2004;
 La Incubadora del FAD, programa d ajuts per a joves professionals del disseny i l arquitectura (2006);
 Premis City to City Barcelona FAD Awards (2009)	;

-- (discussi) 10:50, 14 gen 2009 (CET)


Premis rebuts pel FAD

L'any 1993 fou guardonada amb la Creu de Sant Jordi, concedida per la Generalitat de Catalunya, i l'any 2004 amb el Premi Nacional de Disseny perqu durant cent anys, del 1903 al 2003, aquesta entitat barcelonina ha treballat incansablement en la promoci i la difusi de l'arquitectura i el disseny a l'Estat espanyol.

Premis FAD.
Des de l'any 1958, i per iniciativa d'Oriol Bohigas, organitza els Premis FAD, organitzats en 4 categories: arquitectura, interiorisme, ciutat i paisatge i espais efmers als quals hi poden optar persones, entitats o institucions que hagin presentat obres finalitzades durant l'any anterior a Espanya i Portugal.



Enllaos externs.
  Pgina oficial del FAD;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="173160" title="FAD" nonfiltered="681" processed="681" dbindex="70681">

 Economia: acrnim dels crdits del Fons d'ajut al desenvolupament;
 Disseny: acrnim del Foment de les Arts i el Disseny;
 Medicina: acrnim de la Fundacin de Ayuda contra la Drogadiccin;
 Bioqumica: acrnim de la Flavina adenina dinucletid;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="173161" title="Robert I de Frana" nonfiltered="682" processed="682" dbindex="70682">

Robert I de Frana (866 - 15 de juny de 923), rei de Frana (922   923), era el fill petit del rei Robert el Fort, comte d'Anjou, i germ d'Od I, comte de Pars, que va esdevenir rei dels francs de l'Oest el 888. El regne va evolucionar, amb el temps, fins a esdevenir la Frana moderna. Amb Od, la capital es va establir a Pars, un pas en aquesta direcci. 

Va participar en l'assetjament a Pars el 885. Seleccionat per Odo per governar alguns comtats, incls el de Pars, i abat in commendam de diverses abadies, Robert va assegurar el crrec de Dux Francorum, dignitat militar de gran importncia. No va reclamar la corona francesa en morir el seu germ el 898 sin que, reconeixent la supremacia del rei carolingi, Carles III de Frana, fou confirmat en els seus crrecs i possessions. Desprs va continuar defensant el nord de Frana dels atacs dels normands.

La pau entre el rei i el poders vassall no es va veure torbada fins el 921. Carles III i la seva parcialitat envers el comte Haganon, el seu favorit, havien despertat una certa irritaci. Amb el suport del clergat i alguns nobles poderosos, Robert es va alar en armes, va fer recular Carles a la Lorena i es va coronar rei dels Francs (rex Francorum) a Reims el 29 de juny del 922. Desprs d'aplegar un exrcit, Carles va marxar contra l'usurpador i el 15 de juny del 923, en una obstinada i sanguinria batalla prop de Soissons, Robert va morir, segons diu la tradici, en combat singular amb el seu rival. 

Robert es va casar dues vegades. Amb la seva primera esposa, Aelis, descendent de Carlemany, va tenir dues filles. Ambdues es van casar amb vassalls ben posicionats del seu pare: Emma de Frana (894-935) amb Ral, duc de Borgonya, i Hildebranda (895-931) amb Heribert II de Vermandois. Amb la segona esposa, Beatriu de Vermandois, filla d'Heribert I de Vermandois, va tenir el seu nic fill, Hug el Gran, i una altra filla, Richilda.






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="173162" title="Beatriu de Vermandois" nonfiltered="683" processed="683" dbindex="70683">
Beatriu de Vermandois, nascuda vers el 880 i morta desprs del 931. Era filla d'Heribert I de Vermandois.

Es va casar el 895 amb Robert, marqus de Neustrie, que va esdevenir rei de Frana el 922. Van tenir dos fills:
Emma de Frana, casada vers el 918 amb Ral, duc de Borgonya i ms endavant rei de Frana.
 Hug el Gran, duc dels Francs, pare d'Hug Capet.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="173164" title="Plantilles de la Copa del Mn de futbol 1938" nonfiltered="684" processed="684" dbindex="70684">
Plantilles oficials de les seleccions classificades per la fase final de la Copa del Mn de Futbol 1938 de Frana. Els equips participants sn (cliqueu sobre el pas per accedir a la plantilla):




Itlia.


Hongria.


Brasil.


Sucia.


Txecoslovquia.


Sussa.


Cuba.


Frana.


Romania.


Alemanya.

*ustria era part de l'imperi alemany. Vegeu Anschluss.;

Polnia.


Noruega.


Blgica.


Pasos Baixos.


Antilles Orientals Holandeses.


*: Les alineacions inclouen reserves, alternatius i jugadors preseleccionats que poden haver participat a la qualificaci o a partits amistosos previs a la competici, per no necessriament a la fase final mateixa.

 Vegeu tamb .
 Copa del Mn de Futbol 1938;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="173165" title="Editorial ACTAR" nonfiltered="685" processed="685" dbindex="70685">
L'Editorial ACTAR s una editorial catalana, fundada l'any 1994 per Ramon Prat i Homs i amb seu a Barcelona, que est especialitzada en l'edici de llibres sobre arquitectura, disseny grfic i art contemporani.

L'any 2005 fou guardonada amb el Premi Nacional de Disseny, concedit per la Generalitat de Catalunya, per la seva tasca innovadora en l'edici de llibres d'arquitectura, art contemporani, fotografia i disseny. Aix mateix ha estat guardonada 6 anys consecutius en els Premis Laus, concretament en la categoria de disseny grfic, convocats pel Foment de les Arts i el Disseny (FAD) entre 1995 i l'any 2000.

Enllaos externs.
Pgina oficial de l'Editorial ACTAR










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="173170" title="Banten" nonfiltered="686" processed="686" dbindex="70686">
Banten s una provncia d'Indonsia, situada a l'extrem occidental de l'illa de Java. Banten t una rea de 9.160,7 km i una poblaci de 9.083.114 (2005). El seu nom deriva del de l'antiga ciutat Bantam. La seva capital s Serang.

Referncies.



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="173172" title="Lleyton Hewitt" nonfiltered="687" processed="687" dbindex="70687">


Lleyton Hewitt (Adelaida, Austrlia,24 de febrer de 1981)s un tennista australi.  Ha arribat a ocupar la primera posici del raking ATP. Ha aconseguit guanyar  l'Obert dels Estats Units de 2001 y el Torneig de Wimbledon de 2002. A ms de 2 Tennis Masters Cup. Tamb ha format part de l'equip australi de Copa Davis que que guanya la Copa Davis en 1999 i 2003, i arrib a la final en 2000 i 2001.
Hewitt posseeix el record de ser el jugador amb ms baix rnquing que guanya un torneig ATP, al guanyar Adelaida amb el lloc 515 del mn.
Lleyton Hewitt est casat amb l'actriu Rebecca Cartwright amb la que t una filla, Mia, nascuda el 28 de novembre de 2005.

Tornejos de Grand Slam.
 Campi Individuals (4) .


 Finalista en Individuals (2) .


Campi en  Dobles (1).


Ttols (28; 26+2).
Individuals (26).




Finalista en individuales (14).
1999: Adelaide (perd davant Thomas Enqvist);
1999: Scottsdale (perd davant Jan-Michael Gambill);
1999: Li (perd davant Nicols Lapentti);
2000: Stuttgart Indoor (perd davant Wayne Ferreira);
2002: Cincinnati TMS (perd davant Carles Moy);
2002: Paris TMS (perd davant Marat Safin);
2003: Los Angeles (perd davant Wayne Ferreira);
2004: Cincinnati TMS (perd davant Andre Agassi) ;
2004: US Open (perd davant Roger Federer);
2004: Tennis Masters Cup (perd davant Roger Federer);
2005: Australian Open (perd davant Marat Safin);
2005: Indian Wells TMS (perd davant Roger Federer);
2006: San Jos (perd davant Andy Murray);
2006: Las Vegas (perd davant James Blake);

Classificaci en tornejos del Grand Slam.


Dobles (2).




Finalista en dobles (3).
2000: Adelaida (junt a Sandon Stolle perden davant Todd Woodbridge y Mark Woodforde);
2000: Sydney (junt a Sandon Stolle perden davant Todd Woodbridge y Mark Woodforde);
2003: Scottsdale (junt a Mark Philippoussis perden davant James Blake y Mark Merklein);

Controvrsies.
Lleyton Hewitt s'ha vist involucrat en diversos incidents calificats com a actes de racisme, dels quals el ms important fou un comentari al Obert dels Estats Units al 2001 contra un jutge de linea de raa negra i el tennista James Blake.

 Referncies .


 Enllaos externs .
 Perfil ATP (en angls);
 LleytonHewitt.biz;







































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="173175" title="Pati Nez" nonfiltered="688" processed="688" dbindex="70688">
Patrcia Nez, ms coneguda amb el nom de Pati Nez ( Figueres, Alt Empord 1959 ) s una dissenyadora grfica catalana.

Biografia.
Va nixer el 1959 a la ciutat de Figueres, poblaci situada a la comarca de l'Alt Empord. L'any 1962 la seva famlia va traslladar-se a Barcelona, on estudi disseny grfic a l'Escola Eina, graduant-se l'any 1978. Scia del Foment de les Arts i el Disseny (FAD) des d'aquell any, n'ha estat membre de l'equip directiu en les etapes 1978-1982 i 1996-1997.

Activitat professional.
Inici les seves activitats en el disseny grfic l'any 1979, obrint el seu propi estudi de disseny el 1985, fusionant-se l'any 1992 amb "AD Associate Designers". El 1995 cre "Pati Nez Associats", empresa especialitzada en imatge corporativa, imatge de producte i campanyes de comunicaci grfica. 

Al llarg de la seva carrera ha guanyat les edicions 1983, 1985, 1986, 1988, 1992, 1994, 1996 i 1999 dels Premis Laus, creats pel FAD. L'any 2006 fou guardonada amb el Premi Nacional de Disseny, concedit per la Generalitat de Catalunya, per la seva aportaci innovadora en el disseny d'identitats corporatives, imatges de producte i campanyes grfiques de comunicaci al llarg de 20 anys.

Enllaos externs.
    Pgina oficial de Pati Nez;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="173176" title="Juli Carsalade du Pont" nonfiltered="689" processed="689" dbindex="70689">
Juli Maria Llus Carsalade du Pont (Simorra, Gers 1847 - Perpiny 1932) fou un capell francs, que ocup el crrec de bisbe de Perpiny de 1899 a 1932. Pertanyia a una famlia gascona, fou canonge d'Auch i secretari del bisbe Gouzot. Cre el Muse Historique et Archologique d'Auch, els Archives Historiques de Gascogne i la Socit d'Arqueologie du Gers. 

Fou consagrat bisbe d'Elna-Perpiny el 1899, i aleshores va aprenre catal, hi predic, hi escriv i restabl l'ensenyament del catecisme i la predicaci en aquesta llengua, ra per la qual fou qualifica com a bisbe dels catalans. Organitz els Jocs Florals del 1902, que hom no pogu celebrar a Barcelona, i presid els de Barcelona el 1914. Collabor tamb en l'obra del Diccionari Catal-Valenci-Balear d'Antoni Maria Alcover, del qual es distanci a causa de la seva actitud germanfila arran la Primera Guerra Mundial. Encoratj el reclutament de voluntaris al Principat durant la guerra i particip en les manifestacions d'intellectuals francfils catalans a Perpiny el 1916. 

Poc desprs compr les runes de Sant Mart del Canig i es dedic a la restauraci del monestir, on fou enterrat quan mor. Tamb adquir Sant Miquel de Cuix i en renov la vida monstica. Restaur la capella de Nostra Dona del Crrec, predecessora de la seu de Perpiny, i l'antiga esglsia dels caputxins, actualment de Sant Cristfor; compr el collegi de Sant Llus Gonaga i el Petit Seminari, i va fer edificar l'esglsia de Sant Mart del Bon Socors i el Gran Seminari. I per tal d'encoratjar les investigacions cientfiques del clericat cre la Revue Historique et Littraire du diocse de Perpignan.  

 Referncies .
 La restauration de l'abbaye de Saint-Martin-du-Canigou par Mgr de Carsalade du Pont (1972) d'Eugeni Cortade;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="173179" title="Gustau Violet" nonfiltered="690" processed="690" dbindex="70690">
Gustau Violet (Tur, Rossell 1873 - Perpiny 1952) fou un escultor i escriptor nordcatal. Es form a les classes d'arquitectura de l'Acadmie des Beaux-Arts de Pars, per aviat prefer l'escultura. S'aboc a un art antiacadmic, basat en l'expressi del que ell anomenava la raa catalana i on hom ha detectat l'influx de Constantin Meunier. Treball la pedra, el marbre, el bronze, el coure i, sobretot, la terra cuita, patinada sovint amb aspecte de bronze. Entre les seves obres grans hi ha el Monument als morts de Perpiny, l'esttua funerria de Monsenyor Carsalade i els relleus de la porta de l'Escola Normal de Perpiny. Si b expos a Pars, on el 1902 reb menci honorfica al Salon des Artistes Franais, prefer l'arrelament a Catalunya, sense fer distincions entre l'un o l'altre costat: aprofit la tradici ceramista de Quart d'Onyar per a produir escultures seriades de qualitat, i a Prada tingu un quant temps per ajudant Miquel Osl. Expos a la Sala Pars de Barcelona  el 1905. Poc desprs va unir-se a la Societat d'Estudis Catalans i fou un dels collaboradors a la Revue Catalane

Descobr i revalor a Prada el Crucifix d'El Greco actualment al Museu del Louvre de Pars. Hom el considera, desprs d'Aristides Maillol, al principal escultor modern del Rossell. La seva obra pot assimilar-se al corrent postmodernista catal. s representat al Museu Jacint Rigau de Perpiny i al Museu d'Art Modern de Barcelona. I en el terreny literari, va escriure amb Josep Sebasti Pons La font de l'Albera, que fou estrenada a Ceret amb msica d'Enric Morera.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="173182" title="Josep Bonafont" nonfiltered="691" processed="691" dbindex="70691">
Josep Bonafont (el Soler, Rossell 1854 - Illa, Rossell 1935) fou un sacerdot i poeta nordcatal, conegut pel pseudnim de lo Pastorellet de la Vall d'Arles. Exerc de capell durant trenta un any-d Illa. Fou un dels promotors i pilars de la renaixena literria en catal al Rossell grcies a la difusi que don de l obra d Antoni Joffre Les bruixes de Caren i per la seva prpia creaci literria. Difongu les seves composicions en les revistes rossellloneses del seu temps i sobretot a la Revue Catalane. 
Entres les seves obres destaca particularment Garbera catalana el 1884, Ais el 1887 i Ais i albades el 1914. Fou fundador de la Socit d Etudes Catalanes i de la Colla del Rossell. Esdevingu autor i especialista dels Goigs. La seva autoritat moral i la seva bonhomia li permeteren d esdevenir Majoral del felibritge quan es cre la Mantenidoria catalana el 1910. 
Hom el considera el mestre de Josep Sebasti Pons. 

 Obres .
 Garbera catalana (1884);
 Ais (1887);
 Ais i albades (1914),
 Los goigs (1907), estudi;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="173186" title="Barcelona gener de 1976" nonfiltered="692" processed="692" dbindex="70692">
Barcelona Gener de 1976 s un disc del cantautor Llus Llach. s un tracta d'una grabaci en directe dels concerts celebrats al Palau d'Esports de Barcelona del 15 al 17 del gener de 1976. Va ser editat per Movieplay i compta amb la collaboraci de Tete Matutano a la flauta, Manel Camp als teclats, Laura Almerich a la guitarra o de Quique Cano al contrabaix, entre d'altres.

Consta de deu canons, algunes de clssiques com L'estaca o La gallineta. Al 2006, amb motiu del seu 20 aniversari, es va editar una edici especial, treta al mercat per la discogrfica Dro. Anteriorment se'n havien editat altres versions com la de 1996 per Ediciones del Prado o la del 2004 per Fonomsic, amb motiu de la collecci "La msica del Frum", distribuda per un conegut diari catal.

Llista de canons.

 Respon-me;
 Cal que neixin flors a cada instant;
 Silenci;
 Damunt d una terra;
 Can sense nom;
 L'estaca;
 La gallineta;
 Abril 74;
 El jorn dels miserables;
 taca;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="173187" title="Enric Mart i Muntaner" nonfiltered="693" processed="693" dbindex="70693">
Enric Mart i Muntaner (Vilanova i la Geltr, Garraf 1889 - Buenos Aires 1954) fou un escriptor catal. Emigr molt jove a l'Argentina i visqu molts anys a la Pampa, on el 1936 tradu al catal, en vers, el poema nacional argent Martn Fierro de Jos Hernndez, i el 1956 Santos Vega, de Rafael Obligado. Collabor a les revistes catalanes Ressorgiment i Catalunya de Buenos Aires. 
 Obres .
 Passen els brbars (1938), poemari antifeixista;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="173192" title="Andreu Dameson i Aspa" nonfiltered="694" processed="694" dbindex="70694">
Andreu Dameson i Aspa (La Garriga, Valls Oriental, 1897 - Buenos Aires, Argentina, 1967) fou un dibuixant catal. Estudi dibuix a Barcelona i a Pars, per es trasllad a l'Argentina, on el 1923 inici la seva collaboraci als diaris La Accin, Diario de Plata i a les publicacions franceses Le Sourire i Le Miroir. Fou director artstic de la revista Atlntida durant anys. L'any 1932 va prendre part en un concurs internacional de caricatura celebrat a Nova York on hi va obtenir el primer premi amb una caricatura de Francesc Maci, en competncia amb altres artistes internacionals.

Va fer exposicions a Barcelona, Pars i l'Argentina amb caricatures de Mahatma Gandhi, Maci, Francesc Camb i George Bernard Shaw entre d'altres. Aquesta ltima fou adquirida pel propi Bernard Shaw. L'any 1932 retorna a Catalunya i el 1933 fou nomenat fill predilecte de la Garriga.  Durant la guerra civil espanyola va fer una exposici de dibuixos i retrats de caps d'Estat de tot el mn, el producte de la qual fou destinat a l'ajut dels orfes catalans de la guerra.

Acabada la guerra, s'exili primer a Frana i desprs a l'Argentina, d'on ja no tornaria i on treball i collabor en els diaris i revistes Crtica, Ressorgiment i Catalunya. El seu dibuix per a la portada del nmero de novembre de 1940 de la revista Catalunya de Buenos Aires, una allegoria a l'execuci de Llus Companys pel rgim franquista va donar la volta al mn.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="173193" title="Bantam" nonfiltered="695" processed="695" dbindex="70695">
Bantam (en indonesi: Banten) s una ciutat situada a l'extrem occidental de l'illa de Java. Antigament fou una ciutat comercial i un lloc estratgicament important, amb un port segur a l'estret de Sonda, a travs del qual passava tot el trfic transocenic, a la boca de riu Cibantam. Aquest riu tamb proporcionava un passatge navegable cap a l'interior de l'illa, el que representava un bon accs a l'interior.

Ara en runes, Bantam era el port javans ms important per al comer d'espcies amb Europa des del segle XVI fins a finals del segle XVIII, quan el seu port va retrocedir fins arribar actualment a estar a gairb 2 km del mar.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="173195" title="Grcia B. de Llorens" nonfiltered="696" processed="696" dbindex="70696">
Grcia B. de Llorens fou el pseudnim de Maria Grcia Bassa i Rocas  (Llofriu, Baix Empord 1883 - Buenos Aires 1961) una poetessa catalana. Treballava com a mestra rural a Llofriu i es cas amb Joan Llorens i Carreras, qui tenia un negoci a l'Argentina, on varen establir-se el 1906. All va collaborar en diverses publicacions de Catalunya i d'Amrica i fou redactora de la revista Ressorgiment de Buenos Aires des del 1916. Va residir a la Pampa, on el 1928 va acollir clandestinament a casa seva Francesc Maci. Fou fora activa en les activitats dels catalans d'Amrica. El seu fill Joan Llorens Bassa fou president del Casal de Catalunya a Buenos Aires i delegat dels Jocs Florals de la Llengua catalana a l'exili.

 Obres .
 Esplais de llunyania (1919);
 Branca florida (1933);






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="173199" title="Pere Foix i Cases" nonfiltered="697" processed="697" dbindex="70697">
Pere Foix i Cases (Tor de Riubregs, Segarra 1893 - Barcelona 1978) fou un sindicalista i escriptor catal. Des de molt jove es va afiliar a la CNT i fou amic de Salvador Segu, ngel Pestaa i Joan Peir. Va viure a Pars del 1914 al 1919, i all el 1918 amb el pseudnim Xifort, escriv a Le Libertaire, i tamb a L'International. Collabor en diaris i diverses revistes anarquistes de Barcelona com Accin, Maana, La Revista Blanca, El Diluvio i el Noticiero Universal de Barcelona. Tamb tradu obres de Panait Istrati, Andr Lorulot,  A. Robertson i M. Viard. 

Fou empresonat repetidament durant la dictadura de Miguel Primo de Rivera, i a causa de la seva militncia sindicalista hagu d'exiliar-se a Frana el 1923. Integr el grup que restabl Solidaridad Obrera el 1930. Tanmateix, collabor amb Esquerra Republicana de Catalunya i escriv a L'Opini, La Humanitat i La Rambla. Durant la guerra civil espanyola fou cap de l'oficina de premsa de la conselleria d'obres pbliques de la Generalitat de Catalunya. 

S'exili el 1939 i resid a Mxic, on continu la seva activitat periodstica en diaris mexicans com Excelsior, El Nacional i Patria Nueva; tamb fou un assidu collaborador en les revistes dels catalans de l'exili com El Poble Catal, La Nostra Revista i Pont Blau, de Mxic, Catalunya i Ressorgiment de Buenos Aires, i Endavant de Pars. Ac fund la revista bibliogrfica Horizontes (1958-1967) i en els Jocs Florals de Montevideo de 1949 obtingu el premi Trueta. El 1977 torn a Barcelona.

 Obres .
 Los archivos del terrorismo blanco (1931);
 La classe obrera, la revoluci, la Repblica i l'Estatut (1932);
 Corporativisme o repblica social (1934);
 Barcelona, 6 d'octubre (1935);
 Homes d'amor i de guerra (1935), novella.
 La criminologia i el dret penal de la Revoluci (1937);
 Mentre fem la guerra (1938);
 Catalunya, smbol de llibertat (1942);
 Espaa desgarrada (1942);
 Apstols i mercaders. Quaranta anys de lluita social a Catalunya (1949);
 Serra i Moret (Mxic, 1967);





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="173201" title="Combinada nrdica" nonfiltered="698" processed="698" dbindex="70698">
La Combinada Nrdica s un esport que consisteix en una combinaci de dues proves: una de salts en esqu des d'un trampol, i l'esqui de fons.

Es disputen tres competicions, amb una durada de dos dies per cadascuna.

Individual o  Gundersen .
El primer dia es celebren el salts de trampol de 90 metres. Cada participant realitza dos, sumant-se la puntuaci de ambds. Al dia segent se celebra la prova de esqu de fons sobre 15km en estil lliure. L'ordre de sortida es fa deforma escalonada segons el resultat als salts.

Per equips.
Cada equip es compost per quatre membres.
El primer dia es realitzen els dos salts a 90 metres sumant-se tots els salts del equip.
El segon dia es fa la proba d'esqu a fons per amb relleus cada cinc kilmetres.
La sortida ha d'esser escalonada segons el resultat del dia anterior.

Sprint.
Similar a l' individual , per en lloc de saltar per un trampol de 90 metres es fa amb un de 120 metres, i tamb es retalla la probe de fons fins a 7,5 km.

Podrem dir que es originat a Noruega a on des de fa molta d'estona es practicava tant l'esqu de salts com el de fons. En canvi, no fou organitzat fins als primers Jocs Olmpics de 1924, en la seva modalitat individual.

Al llarg del temps s'ha modificat la distancia a recrrer, els trampolins, els materials, etc.
La competici per equips fou introduda als jocs de Calgary 1988 i el sprint als de Salt Lake City 2002, encara aixi no s'ha adaptat al sexe femen.

Els principals pasos participants son Finlndia, Alemanya i ustria.

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="173202" title="Killzone 2" nonfiltered="699" processed="699" dbindex="70699">



Killzone 2 (nom del projecte: Killzone PS3) s un proper videojoc per Playstation 3, desenvolupat per Guerrilla Games i publicat per Sony Computer Entertainment. Aquest s la tercera part de la saga Killzone que va comenar a la PlayStation 2. El videojoc va ser anunciat per primera vegada a l'Electronic Entertainment Expo del 2005 a Los Angeles, Califrnia, i est previst que ser llanat el febrer de 2009.

 Histria . 

La histria de Killzone 2 es la continuaci dels jocs Killzone (PS2) i Killzone: Liberation (PSP) ens situar 2 anys desprs de l'alliberament de Vekta. En Jan Templar, un dels herois que va alliberar Vekta prendr el control de l'exrcit ISA i enviar les tropes a fer un bloqueig del planeta Helghan. Pero les forces ISA no es limiten a bloquejar Helghan i comena la invasi. Ara, nosaltres prendrem el paper d'un combatent de la guerra de Vekta, Sev, i tindrem que lluitar a la capital de Helghan, Pyrrhus.

 Desenvolupament .

Actualment hi ha ms de 130 desenvolupadors als Pasos Baixos treballant en el videojoc de moment. El nou joc de Killzone (PS3) estar disponible en ms de 20 llenges diferents. El seu desenvolupament est costant aproximadament 20 milions d'euros, un dels projectes ms costosos en la histria d'Holanda, tindr contingut per descarregar per Internet com els altres videojocs de Playstation 3

Un triler va ser mostrat el 2007, demostrant la varietat de batalles i vehicles que es presentaran en el joc.

 Crtiques .

KillZone 2 ha sofert nombroses crtiques pel seu triler de l'any 2005, en el que diversos van criticar que aquest triler no va mostrar els grfics verdaders del joc, ja que era bastant improbable un joc d'aquella mida grfica per la Playstation 3. Ms tard, el vicepresident de la SCEA , Jack Tretton, va aclarir que els grfics eren reals, i que eren com es veia al joc, per segons alguns simplement es referia al videojoc Fall of Man, i no al Killzone.

Recentment, Michael Valient de Guerrilla Games va realitzar una conferncia amb les intencions d'explicar els grfics de KillZone 2.

 Multijugador .

El multijugador per internet del Killzone 2 ser per a fins a 32 persones i hi haur un innovador sistema de classes que ens permetr fer servir un d'aquests 7 soldats:

 Soldat ras;
 Metge;
 Tcnic;
 Enginyer;
 Franctirador;
 Soldat d'assalt;
 Sabotejador;

 Vegeu tamb .
Killzone;
;

 Enllaos externs .
  Lloc web oficial;
  Guerrilla-Games;
  Triler de l'E3 2007 del videojoc de PS3 "Killzone 2" de Sony;

Referncies.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="173203" title="La Revista Blanca" nonfiltered="700" processed="700" dbindex="70700">
La Revista Blanca fou una publicaci quinzenal de sociologia, cincies i arts que publicaren a Madrid Joan Montseny (Federico Urales) i Teresa Ma (Soledad Gustavo) del juliol del 1898 a l'any 1905, i a Barcelona de l'1 de juny de 1923 a 15 d'agost de 1936. 

En la primera etapa, tot i la significaci anarquista dels seus fundadors aconsegu la collaboraci de gran nombre d'intellectuals d'ideologia diversa, com Leopoldo Alas Clarn, Miguel de Unamuno, Manuel Cosso, Jos Nakens, Fernando Giner de los Ros, Jaume Brossa i Roger, Pere Coromines i altres. Hi escriviren tamb regularment Anselmo Lorenzo, Ricardo Mella, Fernando Tarrida del Mrmol, Leopoldo Bonafulla i Teresa Claramunt Creus. Va facilitar l'aproximaci dels intellectuals a l'anarquisme, per poc al mn obrer. la revista arriba a tenir una tirada de 8 000 exemplars, i aquest xit permet a Urales de treure un Suplemento a La Revista Blanca (1899-1902), aviat transformat en Tierra y Libertad, amb un carcter ms combatiu i menys doctrinal, especialment abocat a campanyes per la reorganitzaci de la Federaci de Treballadors de la Regi Espanyola (1900-1901) o per la revisi de les actuacions judicials pels fets de Jerez de la Frontera del 1892 o de La Mano Negra de 1882-1883. La revista desaparegu desprs de fortes crtiques contra el seu protagonisme per part de lders importants com Ricardo Mella, Josep Prat i Leopoldo Bonafulla.

Els dos fundadors tornaren a editar la revista a Barcelona l'u de juny del 1923, i en ella s'hi defin un anarquisme pur i filosfic, fora crtic envers el sindicalisme de la CNT i, a partir del 1930, defens la FAI per sense identificar-s'hi del tot. Entre els collaboradors ms regulars figuraren Max Nettlau (amb recerques histriques sobre el temps de la Primera Internacional), Adri del Valle i Costa, Charles Malato (des de Pars), Diego Abad de Santilln ( des de Berln), Jean Grave, Rudolf Rocker, Sbastien Faure, Luigi Fabbri, Camillo Berneri i altres. Cap a la fi de la Dictadura de Miguel Primo de Rivera s'incorpor a la redacci Germinal Esgleas Jaume, que s'encarreg sobretot dels temes sindicals. 

Des del 1924 es publicaren unes pgines com a Suplemento de la Revista Blanca, pretensi de peridic de combat i polmica amb els sindicalistes de la CNT i en el qual escriviren, a part Urales i Esgleas, Casimir Pla, Joan Gallego i Crespo, V. Mrquez Sicilia, Jaume Arag, Joan Ferrer, Valent Obach, Felipe Aliz de Pablo i altres. Aquest suplement fou substitut el 1931 per El Luchador. D'altra banda, al voltant de la revista sorg una valuosa tasca editorial, amb colleccions literries de molt xit popular, com La Novela Ideal o La Novela Libre.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="173205" title="HEI$T" nonfiltered="701" processed="701" dbindex="70701">


HEI$T s un proper videojoc desenvolupat per inXile Entertainment i publicat per Codemasters. El videojoc s'ubica a San Francisco, CA, al 1969. La jugabilitat del videojoc tracta de controlar un grup de criminals per robar, disparar i escapar per la ciutat.

 Enllaos externs .
  Anunci del llanament per part de Codemasters;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="173212" title="Serra de l'Albera" nonfiltered="702" processed="702" dbindex="70702">

La serra de l'Albera, o tamb masss de l'Albera, s un conjunt muntanys situat al nord de la comarca de l'Alt Empord i al sud del Rossell i el Vallespir, que s'estn des del coll del Perts fins al mar Mediterrani, entre la Costa Vermella i el nord de la Costa Brava, entre les poblacions d'Argelers i Cervera. L'orient de l'Albera s considerada una subcomarca del Rossell anomenada la Marenda.

s un dels darrers contraforts dels Pirineus, tot i que la poca alada i l'erosi de les muntanyes fan que tinguin unes caracterstiques ben diferents de les de l'eix central d'aquesta serralada. Culmina al puig Neuls (1.256 m). Altres cims destacats sn el puig dels Pastors (1.167 m), el puig dels Quatre Termes (1.156 m) i el pic de Sallafort (992 m).

Des del 1659, arran del Tractat dels Pirineus, la seva carena constitueix la frontera entre Frana i Espanya.

Municipis.
L'Albera s'estn al llarg d'uns 25 km pels municipis segents:
A l'Alt Empord: Cantallops, Espolla, Rabs, Llan, la Jonquera i Sant Climent Sescebes.
Al Rossell: Argelers, Banyuls de la Marenda, Cotlliure, Montesquiu d'Albera, Portvendres, la Roca d'Albera, Sant Andreu de Sureda, Sant Gens de Fontanes, Sureda, Vilallonga dels Monts i el Vol.
Al Vallespir: l'Albera, les Cluses i el Perts. ;

L'Albera, paratge natural.
El territori empordans de la serra conforma, des del 1986, el Paratge Natural d'Inters Nacional de l'Albera, constitut per dos sectors ben diferenciats: un d'occidental, el de Requesens i les Baussitges, i un d'oriental, el de Sant Quirze de Colera i la Balmeta, separats pel coll de Banyuls. 

Aquest paratge natural permet observar la transici entre les espcies prpies de la serralada pirinenca i les ms tpicament mediterrnies, en un terreny de roques metamrfiques com ara esquists i pissarres. 

Les zones ms altes presenten una vegetaci variada, amb suredes, alzinars, castanyedes, rouredes, fagedes i els prats alpins. Com ms es va acostant al mar, la serra va perdent vegetaci i est dominada per suredes escadusseres, brolles i matollars.

Quant a la fauna, al sector de Sant Quirze de Colera i la Balmeta subsisteixen les darreres poblacions de tortuga mediterrnia de la pennsula Ibrica. La vaca de l'Albera, una raa autctona, viu al bosc en rgim de total llibertat.
 
Al Rossell, el bosc de la Maana tamb t el carcter de reserva natural protegida des del 1973.

Llocs d'inters.
El coll de Panissars i el del Perts, llocs de pas millenari a banda i banda dels Pirineus, amb el complex fortificat de les Cluses, les restes del punt de trobada de la Via Domcia i la Via Augusta i dels Trofeus de Pompeu, les runes del priorat de Santa Maria de Panissars i la fortalesa de la Bellaguarda.
Monuments megaltics (dlmens i menhirs), entre els quals el conjunt dels dlmens d'Espolla.
Els monestirs benedictins de Sant Quirze de Colera, Sant Gens de Fontanes i Santa Maria del Vilar.
Les esglsies romniques de Sant Andreu de Sureda i Santa Maria de Colera.
Els castells de Requesens, de Rocabert i d'Oltrera.
Les torres de Madeloc i de la Maana.

Bibliografia.
L'Albera: guia excursionista transfronterera, Figueres, Albera Viva, 2000.
Francesc Beato i Kildo Carret (coord.), L'Albera, del Roc de Frausa al cap de Creus, Barcelona, Centre Excursionista de Catalunya, 1991.
Maria ngels Castillo i Jordi Bastart, Sortides amb famlia: l'Empord i la serra de l'Albera, Barcelona, Enciclopdia Catalana, 2001.
Genar Flix i Franquesa, "Anlisi corolgic en el Pirineu Oriental: els amfibis i els rptils en el masss de l'Albera", Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos, 18 (1985), 13-30.
Maria Teresa Gens, L'Albera: arquitectura popular i tradicional, Figueres, Consell Comarcal de l'Alt Empord, 2008. ;
Jean-Pierre Lacombe Massot i Joan Tocabens, L'Albera, 2000 anys d'histria i ms..., Perpiny, Sources, 2000.
Enric Vias i Manuel, "Fitotaxonomia de la serra de l'Albera", Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos, 18 (1985), 6-12.

Cartografia.
Paratge Natural d'Inters Nacional de l'Albera. Collecci 1:25.000. Espais naturals protegits, Barcelona, Institut Cartogrfic de Catalunya, 1999.
Masss de l'Albera. Els mapes dels Parcs Naturals de Catalunya, 13, Barcelona, Institut Cartogrfic de Catalunya, 1999.
Mapa comarcal de Catalunya (Alt Empord, nm. 2). Escala 1:50.000, Barcelona, Institut Cartogrfic de Catalunya, 1996.  ;

Enllaos externs.
Centre de reproducci de tortugues de l'Albera;
Monuments megaltics de l'Albera;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="173214" title="Les cendres d'ngela" nonfiltered="703" processed="703" dbindex="70703">
Les cendres d'ngela (ttol original en angls Angela's Ashes) s una novella autobiogrfica de l'any 1996 escrita pel professor i escriptor estatunidenc Frank McCourt. Fou guardonada amb el Premi Pulitzer del 1997.

Sinopsi.

Nascut a Brooklyn, Nova York el 1930, McCourt s el fill gran de Malachy i Angela McCourt. Seguidament naixeran Malachy el 1931, els bessons Oliver i Eugene el 1933, i una germana, Margaret, el 1934. Desprs de la mort de la seva germana Margaret, quan noms tenia poques setmanes de vida, els seus pares decideixen tornar a Irlanda, el seu pas d'origen. Els bessons moren desprs d'un any i noms sobreviuran el Frank i dos germans ms joves, Michael (1936) i Alphie (1940).

La famlia viu en una casa vella, plena de puces, brutcia i compartint una comuna amb tots els vens del carrer. Tot i que el seu pare els ensenya histries infantils i canons patritiques irlandeses, s un alcohlic i rarament porta diners a casa ja que se'ls gasta tots en la beguda. De vegades Frank i els seus germans han de buscar trossos de carb o torba per a combustible, o robar pa per sobreviure. 

Ell i els seus germans assisteixen regularment a l'escola catlica de la ciutat, on sn allionats amb la rectitud i duresa dels mossens de l'poca. Tot i el clima humit i fred de Limerick, noms tenen un joc de roba, sabates adobades i cap abric. Frank desenvolupa conjuntivitis de febre tifoide i crnica, i va haver de ser hospitalitzat. 

Quan ja s un adolescent aconsegueix treballar primer de carboner i desprs de repartidor de telegrames, la qual cosa li permet descobrir el primer amor i estalviar diners per a poder fer el viatge tant anhelat a Amrica i emigrar com tants altres irlandesos. 

El relat acaba mentre navega cap a Poughkeepsie, Nova York, per comenar una vida nova a l'edat de dinou anys i convertir-se en un professor d'institut de llengua anglesa.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="173215" title="Titancid" nonfiltered="704" processed="704" dbindex="70704">


Els titancids (Titanoecidae) sn una famlia d'aranyes araneomorfes, que formen part de la superfamlia dels titanecodeus (Titanoecoidea), al costat dels fixeldids.

La seva distribuci s fora ampla, fonamentalment per tot Amrica, Europa i sia, amb l'excepci de la part septentrional. Havien format part de la famlia Amaurobiidae, i sn bsicament de colors foscos i construeixen teranyines de seda llanosa o cribellada. Algunes espcies es troben en altituds relativament altes, a les serralades, i poden ser molt comunes en aquests tipus d'hbitats.

 Sistemtica .
Amb la informaci fins el 18 de desembre de 2005 i hi ha citats 5 gneres i 46 espcies, per la majoria formen part del gnere Titanoeca que t 31 espcies.
 Anuvinda Lehtinen, 1967 (ndia);
 Goeldia Keyserling, 1891 (Mxic, Sud-amrica);
 Nurscia Simon, 1874 (Europa fins a sia);
 Pandava Lehtinen, 1967 (Sri Lanka fins a Xina, Nova Guinea, Illes Marqueses);
 Titanoeca Thorell, 1870 (Holrtic);

 Enllaos externs .
Arachnology Home Pages: Araneae;
Platnick, N.I. 2003. World Spider Catalog;
 The World Spider Catalog, V7.5;
 
 Vegeu tamb .
 Titanecodeu;
 Llista d'espcies de titancids;
 Classificaci de les aranyes;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="173218" title="Fixeldid" nonfiltered="705" processed="705" dbindex="70705">


Els fixeldids (Phyxelididae) sn una famlia d'aranyes araneomorfes, que formen part de la superfamlia dels titanecodeus (Titanoecoidea), al costat dels titancids.

La seva distribuci s redueix principalment a una gran zona d'frica i Madagascar, tamb a l'sia Menor, i a Borneo i Sumatra, on el gnere Vytfutia t una espcie nica a cada illa.

 Sistemtica .
Amb la informaci recollida fins el 28 d'octubre de 2006 i hi ha citats 12 gneres i 54 espcies; la majoria formen part del gnere Phyxelida que t 19 espcies.
 Ambohima Griswold, 1990 (Madagascar);
 Kulalania Griswold, 1990 (Kenya);
 Lamaika Griswold, 1990 (Sud-frica);
 Malaika Lehtinen, 1967 (Sud-frica);
 Matundua Lehtinen, 1967 (Sud-frica);
 Namaquarachne Griswold, 1990 (Sud-frica);
 Phyxelida Simon, 1894 (frica, Madagascar, Xipre, Turquia);
 Pongolania Griswold, 1990 (Sud-frica);
 Themacrys Simon, 1906 (Sud-frica);
 Vidole Lehtinen, 1967 (Sud-frica);
 Vytfutia Deeleman-Reinhold, 1986 (Sumatra, Borneo);
 Xevioso Lehtinen, 1967 (frica);

 Referncies .
 Griswold, C., J. Coddington, N. Platnick, and R. Forster (1999): "Towards a Phylogeny of Entelegyne Spiders (Araneae, Araneomorphae, Entelegynae)". Journal of Arachnology 27:53-63. PDF;
 The World Spider Catalog, V7.5;
 
 Vegeu tamb .
 Titanecodeu;
 Llista d'espcies de fixeldids;
 Classificaci de les aranyes;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="173222" title="Andreu Bthory" nonfiltered="706" processed="706" dbindex="70706">

Andreu Bthory (1563 - 1599) fou un Voivoda de Transsilvnia, Cardenal Catlic Rom i Gran Mestre de l'Orde del Drac.

Andreu Bthory era un dels membres ms destacats de la influent famlia dels Bathory, una de les ms importants de la noblesa hongaresa de Transsilvnia. Encara que inicialment Andreu havia estat cridat a desempanyar la funci de clergue, va ser nomenat Voivoda (Prncep) de Transsilvnia l'any 1598, quan renunciava el seu cos Segimon Bathory, Voivoda de Transsilvnia, a seguir al capdavant del Principat. Segimon primer abdicava a favor de l'Emperador Rodolf II, que tamb era Rei d'Hongria i com tal senyor nominal de Transsilvnia, tot i que aquest Principat estava sota control de facto dels otomans, essent ells els que li donaren el status de independncia que gaudia a canvi de qu es declars tributari de la Sult. 

Amb l'abdicaci de Segimon el Principat quedava integrat dins de l'estructura del Sacre Imperi Rom Germnic, cosa que no afavoria els interessos de la noblesa hongaresa local, motiu pels quals molts nobles pressionaren a Segimon a que es desdigus de la seva renncia a favor de l'emperador Rodolf II i nomens a alg de la seva confiana. La persona triada per Segimon fou el seu cos, Andreu, que era Cardenal i segons ell era una persona de consens que evitaria la confrontaci. 

Per aquest consens no fou possible, ja que mentre que el Regne de Polnia i Litunia i els Otomans donaven el seu vistiplau al nomenament d'Andreu, Rodolf II s oposava, en part perqu l'emperador no veia reconegudes les seves pretensions sobre el Principat i perqu al ser el nomenament d'Andreu Bthory com a Voivoda transsilv una decisi de consens amb els otomans, aquest fet podia posar en perill la Coalici Antiotomana que el Papa Climent VIII havia propulsat. 

Per tot plegat Rodolf II va ordenar al Voivoda de Valquia, Miquel el Valent, que s'havia declarat vassall seu, trencant aix el vassallatge dels prnceps valacs amb al Sublim Porta, a que envas amb el suport de les tropes imperials Transsilvnia i deposs a Andreu Bathory.

Aix les tropes valaques comandades per Miquel el Valent i les imperials al capdavant de les quals marxava Giorgio Basta van derrotar a les tropes transsilvanes comandades pel mateix Andreu Bathory el 18 d'octubre de 1599 a la Batalla de  elimb r. Uns dies desprs, el 3 de novembre Andreu Bathory era executat pels seus enemics.

Amb la seva derrota i la seva mort, Transsilvnia passava a estar sota control de Miquel el Valent, que ostentava el ttol de Voivoda en representaci de l emperador Rodolf II.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="173223" title="Bathory" nonfiltered="707" processed="707" dbindex="70707">


Els Bathory foren una de les famlies aristocrtiques ms importants de l'Europa Central entre els segles XV i XVII. Els origens d'aquesta famlia s han de cercar al clan Gutkeled i els seu escat d'armes els hi fou concedit l any 1325. La famla Bathory es dividia en dues branques, d una banda els Bathory Somlyo i d altra els Bathory d'Ecsed. A ella van pertnyer membres notables com: 

Itsvn Bathory (1435 1493): Governador de Transsilvnia.
Miklos Bathory (1435 1506): Bisbe de Vc.
Istvn Bathory (1477-1534): Governador de Transsilvnia. ;
Esteve Bathory (1533-1586): Fill gran d'Istvn Bathory. Prncep de Transsilvnia i posteriorment Rei de Polnia i Litunia. ;
Cristfol Bathory (1530-1581): Germ ms petit de Esteve Bthory. Prncep de Transsilvnia. ;
Segimon Bathory (1572-1613). Fill de Cristofol Bathory. Prncep de Transsilvnia. ;
Andreu Bathory (1563 1599). Cos de Segimon Bathory. Cardenal i Prncep de Transsilvnia. ;
Gabriel Bathory (1589-1613). Nebot d'Andreu Bathory. Prncep de Transsilvnia. ;
Elisabet Bathory (7 d'agost de 1560 -21 d'agost de 1614). Nta del rei polons Esteve Bthory. Va rebre el sobrenom de  La comtessa sagnant pels seus presumptes crims. ;
Sofia Bathory (1629 - 1680]). Nta de Gbor Bathory, casada amb Jordi II Rkczy, amb aquest matrimoni es van unir les dues famles dels Rkczy i els Bathory. Va promoure l'Ortodxia de l'Est en els seus dominis.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="173224" title="Bathory (desambiguaci)" nonfiltered="708" processed="708" dbindex="70708">


 La familia aristocrtica hongaresa de Transsilvnia dels Bathory.

 El grup suec de msica viking metal Bathory.

 La pellcula Bathory;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="173226" title="Serang" nonfiltered="709" processed="709" dbindex="70709">
Serang s la capital de la provncia indonesia de Banten i el centre administratiu de la regncia de Serang.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="173229" title="Javier Clemente Lzaro" nonfiltered="710" processed="710" dbindex="70710">

Javier Clemente Lzaro (12 de mar del 1950, Barakaldo) s un entrenador basc de futbol, que ha dirigit ms d'una desena d'equips de futbol, entre ells les seleccions d'Espanya i Srbia. s entrenador del Real Murcia des del 6 de mar del 2008.

Futbolista.
Javier Clemente va jugar en 47 partits de la Lliga espanyola de futbol entre 1968 i 1971, en els que va marcar set gols. El 1969 va guanyar la Copa del Rei de futbol amb l'Athletic Club de Bilbao. La seva carrera es va acabar per una greu lesi de genoll en un partit contra el Centre d'Esports Sabadell. 

Entrenador.
Desprs de retirar-se com jugador professional, se li va oferir el lloc d'entrenador en les categories inferiors de l'Athletic Club, dirigint a l'Arenas Club de Getxo (1975-76), al CD Baskonia de 1976 a 1978 i al Bilbao Athletic la temporada 1980-81, fins fer-se crrec del primer equip per primera vegada el 1981, etapa que duraria fins el 1986.

En poc temps, Javier Clemente va aconseguir crear un dels millors equips de la histria del club, juntant gent de la pedrera com Urkiaga, Argote o Andoni Zubizarreta amb veterans como Dani i Andoni Goikoetxea. El primer any va deixar l'equip en quarta posici, i l'any 1983 va guanyar la Lliga espanyola, i la temporada segent va fer el doblet, guanyant la Lliga i la Copa del Rei. Els dos anys segents va quedar tercer, finalista de Copa el 1985 i semifinalista el 1986. Clemente es va fer fams per la duresa en el joc i l'aposta pel joc defensiu.

El 1986 va fitxar pel RCD Espanyol amb el que va arribar a la final de la Copa de la UEFA la temporada 1987-88, que va perdre als penals. La temporada segent, amb l'equip desfet, va baixar a segona divisi, deixant Clemente l'equip el 1989 pels mals resultats.

Javier Clemente ha entrenat tamb l'Atltico de Madrid, Betis, Tenerife, Real Sociedad, l'Olympique de Marsella, i de nou l'Athletic de Bilbao les temporades 1990-1991 i 2005-2006. I a l'Espanyol tamb durant les temporades 1991-92, 2002-03 i 2003-04. 

Entre 1992 i 1998 fou seleccionador d'Espanya durant 62 partits, guanyant 36 partits , empatant 20 i perdent 6 dels 62 partits jugats. El 17 de juliol de 2006 va ser contractat per dirigir la Selecci de futbol de Srbia. Al novembre del 2007 la federaci srbia va decidir no renovar el seu contracte al no classificar l'equip serbi per l'Eurocopa 2008.

Va estar a punt de fitxar per la Selecci d'Iran, per la seva negativa a viure al pas asitic  va fer trencar les negociacions, fent que Ali Daei sigui nombrat com a nou seleccionador. 


 Palmars .

Jugador.


Entrenador.


Notes.


Enlaos externs.
Fitxa de Clemente com jugador a la LFP;
Fitxa de Clemente com entrenador a la LFP;



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="173230" title="Cornetto" nonfiltered="711" processed="711" dbindex="70711">

El cornetto, o corneta s un instrument de vent del Renaixement i Barroc semblant a una flauta quant al tub i forats per amb una embocadura com la d'una trompeta. De fet en catal s'hauria d'anomenar corneta per aleshores es confn amb l'instrument de metall modern similar a la trompeta i per aix habitualment es fa servir el nom d'origen itali "cornetto". Es feia servir en grup de metalls (dos cornettos i dos o tres saquebutxs -antic tromb-), en conjunt instrumental o com a instrument solista.

Construcci.
Consisteix en dues peces de fusta unides per una tira de pell que les embolica per formar un tub d'uns 60 cm lleugerament corbat. En les reconstruccions modernes a vegades es fa servir resina per abaratir costos. El so es produeix fent vibrar els llavis en una embocadura similar a la d'una trompeta per ms petita. La posici de les mans en els forats s similar a la d'una flauta dola.

Aix doncs, si noms atengussim al material amb qu est construt, el cornetto pertanyeria a la famlia de la fusta, dins dels instruments de vent. Per si atenem a com es produeix el so, li correspondria estar amb els instruments de metall. s aix tal com es fa habitualment per tal com la caracterstica del seu so s ms semblant a la dels instruments de metall -i per aix tamb feia conjunt amb els trombons. La sonoritat d'un cornetto s molt especial, per tal com presenta trets semblants als d'una trompeta, com s la brillantor, per alhora t una lleugeresa i delicadesa excepcionals. Mersenne (1588-1648) matemtic i teric de la msica, el compar a un raig de sol perforant les ombres.

Msica per a cornetto.
El cornetto es tocava en grup (consort) formant quintets (2 cornettos i tres saquebutxs). El trobem en moltes peces dels germans Gabrieli de l'Escola veneciana. Es pot sentir tamb per exemple en els primers compassos de l'overtura de l'Orfeo de Monteverdi. Al llarg del segle XVII trobem molta literatura per solista i acompanyament amb la indicaci "per a cornetto o viol". Sn notables les obres de Bassano o Fontana. A la segona meitat del segle XVII el seu s va decaure i el viol va esdevenir clarament el solista favorit. Una de les possibles raons s que la petita embocadura obliga a una tensi de llavis, galtes i buf que impedeix tocar molta estona seguida.

L'instrument s'ha recuperat al segle XX grcies al moviment que es preocup d'interpretar les obres antigues amb els instruments pel quals havien estat escrites. 

Enllaos externs.
 Web de Llus Coll amb extensa informaci sobre el cornetto o corneta;
 Christopher Monk Instruments, un dels fabricants actuals ms coneguts;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="173232" title="Jos Nakens" nonfiltered="712" processed="712" dbindex="70712">
Jos Nakens (Sevilla 1841 - Madrid 1926) fou un periodista espanyol. Pertanyia a una famlia humil, i el seu pare fou perseguit pel rgim absolutista de Ferran VII. Molt jovenet es va enrolar en el cos de carabiners, i el 1866 fou destinat a Madrid. All va entrar el 1876 en la redacci del diari El Globo, on es va fer fams per acusar Ramon de Campoamor de plagiar Victor Hugo. Desprs va fundar el diari republic El Motn (1881-1926), on es disting per les seves campanyes anticlericals, que assoliren una gran audincia. Defens la via insurreccional de Manuel Ruiz Zorrilla, i tot i que defens Estanislau Figueras, atac sense pietat Nicols Salmern i Emilio Castelar.

Estigu fora relacionat amb el republicanisme catal, especialment a travs de les seves collaboracions regulars, des del comenament del s XX, en La Publicidad i en La Campana de Grcia, quan fu costat a Salmern com a cap de la Unin Republicana el 1903 en l'organitzaci de la qual tingu un gran paper. Per aviat se'n va desillusionar i el 1905 abandon el partit. Alhora, amb l'arribada novament dels conservadors al poder, el seu diari fou perseguit, no es podia vendre al carrer i ell mateix fou excomunicat moltes vegades pels bisbes.

Endems, es relacionava amb Francesc Ferrer i Gurdia, ra pera la qual amag a la redacci del diari Mateu Morral desprs del seu atemptat contra Alfons XIII el 1906. El juny del 1907 fou processat i condemnat a 9 anys de pres, per el maig de 1908 fou indultat pel govern d'Antoni Maura. Una part dels seus articles anticlericals (del 1878 al 1912) foren recollits en el llibre Libertad y a ellos!. Des del 1918 es va quedar mig cec i va continuar la redacci del diari grcies a aportacions de republicans reconeguts com Marcell Domingo i Sanjuan i lvaro de Albornoz.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="173234" title="Teresa Ma i Miravet" nonfiltered="713" processed="713" dbindex="70713">
Teresa Ma i Miravet (Cubelles, Garraf 1865 - Perpiny, 1939) escriptora i periodista catalana, coneguda com a Soledad Gustavo, esposa de Joan Montseny (Federico Urales) i mare de Federica Montseny. Pertanyia a una coneguda famlia propietria de la Fonda Jard de Vilanova i la Geltr i partidria del federalisme de Francesc Pi i Margall. Estudi Magisteri a Barcelona el 1883 i el 1886, amb l'ajuda del lliure-pensador Bartomeu Gabarr, obr la primera escola laica a Vilanova. Va iniciar la seva obra de pensadora publicant a revistes com "El Vendaval" i "La tramuntana", tot entrant en  contacte amb Josep Llunas i Pujals, Fernando Tarrida del Mrmol i Teresa Claramunt entre d'altres i evolucionant cap un anarquisme molt intellectualitzat que sovint entr en conflicte amb altres sectors del moviment. El 1891 es va casar civilment amb Joan Montseny, pensador tamb anarquista amb qui s'exiliaria a Londres fugint del Procs de Montjuc i ms tard, ja a Madrid el 1898, fundaria La Revista Blanca. A la capital espanyola va participar el 1901, juntament amb Azorn, Mendinabeitia i F.Urales(pseudnim de la seva parella, Joan Montseny), en un cicle de conferncies a l'Ateneu de Madrid sobre La Sociedad Futura, en representaci de les idees anarquistes. Tamb van fer campanya de defensa de Francesc Ferrer i Gurdia el 1906 i el 1909, fins que van tornar a Barcelona el 1912.

Des del 1923 es va dedicar a la direcci de La Revista Blanca, on hi escrivien el seu marit i la seva filla, Federica Montseny, ms tard ministra de la II Repblica. Un cop acabada la guerra civil espanyola, malalta de cncer de clon, va travessar la frontera amb la seva filla. Va morir a l'hospital de Sant Llus de Perpiny.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="173238" title="InXile Entertainment" nonfiltered="714" processed="714" dbindex="70714">
InXile Entertainment s una empresa desenvolupadora de videojocs creada per Brian Fargo, un fundador d'Interplay Productions. L'empresa s'ubica a Newport Beach, Califrnia.

 Videojocs de InXile Entertainment .
The Bard's Tale (2004);
Line Rider (2006) (noms drets per consola);
HEI$T (2007);

 Enllaos externs .
  Lloc web;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="173239" title="Ieremia Movil?" nonfiltered="715" processed="715" dbindex="70715">

Ieremia Movil  (en polons Jeremi Mohya ) fou un Voivoda (Prncep) de Moldvia entre els anys 1595 i maig de 1600, i en un altre mandat  entre setembre de 1600 i el 10 de juliol de 1606.

Va nixer l'any 1555, essent fill del boiard Ioan Movil  i de la princessa Maria, filla del Voivoda moldau Pere IV Rare . Iremia com a membre de la influent famlia dels Movil  va ocupar la mateixa posici que el seu pare i es va mostrar molt proper als interessos  polonesos al Principat de Moldvia. Ieremia fou collocat al capdavant del tron moldau pel Canceller polons Jan Zamoyski desprs de qu aquest fes fora a tefan R zvan. La intervenci de Zamoyski a Moldvia havia estat demanada per una part de la noblesa moldava, ja que  tefan R zvan havia acceptat el tutelament del Sacre Imperi Rom Germnic sobre Moldvia, desprs d'haver rebut suport del Voivoda transsilv Segimon Bathory i de l'emperador Rodolf II i d'haver-se adherit a la Santa Aliana promoguda pel Papa Climent VIII contra els otomans. 

Un cop que  tefan R zvan fou deposat el conflicte amb els Otomans al Principat s'apaivagava desprs que els polonesos negociessin un acord amb Sinan Pasha, governador de Rumlia, fet que no evitar que Moldvia fos envada pel Khan de Crimea i vassall otom az  II Giray. Per els ttars foren derrotats i Polnia i els otomans signaven el Tractat de Cecora pel qual els otomans acceptaven el nomenament de Ieremia com a Voivoda moldau. 

Amb aquest tractat Moldavia es convertia en un vassall dels dos pasos, encara que havent de retre homenatge al Sult otom. Aleshores tefan R zvan va intentar organitzar una revolta i aix poder retornar al tron, per la revolta va fracassar i va ser capturat i empalat.

Un cop venuda la poca resistncia interior Ieremia Movil  va haver de fer front a l'amenaa externa que suposava el Voivoda valac Miquel el Valent, que essent vassall de l'emperador Rodolf II havia rebut un important ajut militar amb el que havia venut a les tropes del Voivoda transsilv Andreu Bathory el 18 d'octubre de 1599 a la Batalla de  elimb r, motiu pel qual en aquell moment tamb era Voivoda de Transssilvnia i es mostrava decidit a envair Moldvia per acabar amb el botx del seu antic aliat.

Amb l'ajut de bona part de la noblesa moldava que havia fugit amb la caiguda de  tefan R zvan, i amb els seus exrcits mercenaris integrats per soldats valons, Miquel el Valent va envair rpidament la prctica totalitat Moldvia, havent de fugir Ieremia a Polnia. Per el Canceller Zamoyski va enviar en ajut del seu aliat als seus exrcits, expulsant de Moldvia als partidaris de Miquel el Valent i fent-se amb el control de Muntnia primer i de la resta de Valquia desprs, on els polonesos collocaren com a Voivoda al germ de Ieremia, Sime Movil . 

El breu retorn de Miquel el Valent i el seu posterior assassinat va fer que els otomans reclamessin per ells el tro de Valquia, motiu pel qual intervingueren a aquests territoris, expulsant a Sime i collocant en el seu lloc a Radu Mihnea. Els polonesos decidiren no intervenir, ja que a canvi rebien el control de facto de Moldvia.  

Ieremia Movil  es va destacar al llarg del seu regnat per afavorir mpliament els interessos comercials i econmics dels polonesos a la regi i a reconstruir el malms monestir de Sucevi a, a la vegada que s assegurava que els seus fills rebessin el favor dels polonesos per garantir que continuessin al capdavant del Principat de Moldvia.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="173240" title="Fernando Tarrida del Mrmol" nonfiltered="716" processed="716" dbindex="70716">

Fernando Tarrida del Mrmol (l'Havana 1861 - Londres 1915) fou un escriptor anarquista cub. Pertanyia a una rica famlia d'emigrants catalans, i era nebot del general cub Donato Mrmol. Estudi enginyeria, per cap a 1879 es relacion amb la societat lliurepensadora La Luz de Barcelona. Abandon el republicanisme federal per a militar en la Federaci de Treballadors de la Regi Espanyola (1882-1885) i en el cercle La Regeneracin. Molt amic d'Anselmo Lorenzo i influt per ell, collabor molt a Acracia (1886-1888), El Productor (1887-1893), Ciencia Social (1895-1896) i La Revista Blanca (1898-1905). Formul la teoria de l'anarquisme sense adjectius per a superar la polmica entre anarcocollectivisme i anarcocomunisme, i va influir en Max Nettlau i Ricardo Mella.

Represent els anarquistes de la pennsula a les conferncies internacionals de l'AIT de Pars (1889) i de Brusselles (1891). El 1896 fou implicat en el procs de Montjuc, per pogu anar-se'n a l'estranger i, installat a Londres, d'on ja nova tornar, denunci el procs amb els seus articles a Nineteen Century. Relacionat amb el moviment anarquista espanyol, collabor regularment en la premsa anarquista catalana.  

 Obres .
 Les inquisiteurs d'Espagne (1897);
 Problemas transcendentales (1908);
 Anselmo Lorenzo. Estudio crtico-biogrfic (1915);

Enllaos externs.
Biografia de Fernando Tarrida del Mrmol, a l'Ateneu Virtual d' A las barricadas;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="173241" title="Rogue Warrior: Black Razor" nonfiltered="717" processed="717" dbindex="70717">



Rogue Warrior: Black Razor s un videojoc desenvolupat per Zombie Studios i publicat per Bethesda Softworks utilitzant el motor Unreal 3.  El videojoc es basa en la srie de novelles de Richard Marcinko, tamb conegut com a The Rogue Warrior. 

 Enllaos externs .

  Bethesda Softworks;
  Zombie Studios;
  Anlisi a Gamespot;
 Anlisi de l'IGN XBOX 360;
  Anlisi de IGN PC;
  Entrevista de la IGN amb John Williamson de Zombie;
  Anlisi a TeamXBOX;
  Anlisi a Firingsquad;
  Anlisi a GameHelper;
  Entrada a Gamespot.com;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="173242" title="Procs de Montjuc" nonfiltered="718" processed="718" dbindex="70718">
El procs de Montjuc fou el procs militar que segu a l'atemptat contra la process del Corpus al carrer dels Canvis Nous a Barcelona, el 7 de juny de 1896, i que caus 12 morts i uns 35 ferits. La repressi afect especialment l'anarquisme obrerista catal, i foren detingudes 400 persones, entre elles els mestres Jos Lpez Montenegro i Joan Montseny, els propagandistes Anselmo Lorenzo, Fernando Tarrida del Mrmol, Sebasti Suny, Joan Baptista Esteve Josep Llunas i Pujals i Teresa Claramunt, i l'intellectual Pere Coromines. Tots foren reclosos al castell de Montjuc, foren inclosos en el procediment militar 87 encartats. 

Les diligncies judicials foren dutes a terme sense garanties jurdiques, i les proves es basaren en les declaracions dels principals implicats, en especial Toms Ascheri, obtingudes mitjanant tortures ordenades pel tinent de la gurdia civil Narciso Portas contra el mateix Ascheri, Francesc Calls, Antoni Nogus, Josep Molas, Llus Mas, Sebasti Suny, Joan Baptista Oll, Francesc Gana i el francs Joseph Thiolouse.

Un primer consell de guerra se celebr en el mateix castell de l'11 al 15 de desembre de 1896, per la sentncia definitiva fou dictada pel Tribunal Suprem de Guerra i Marina per l'abril del 1897 a Madrid. Foren condemnats a mort i executats el 3 de maig de 1897 Ascheri, Nogus, Molas, Mas i Joan Alsina; foren condemnats a 20 anys de pres Francesc Callis, Antoni Ceperuelo, Rafael Cusid, Jacint Melich, Baldomer Oller, Josep Pons, Joan Torrents, Josep Vila, Jaume Vilella i Sebasti Suny; foren condemnats a 18 anys de pres Joan Casanovas, Epifani Caus i Joan Baptista Oller; a 10 anys i un dia Antoni Costa, Francesc Lis, Josep Mesa Mateu Ripoll, Joan Sala, Lloren Serra i Cristfol Soler; els 63 absolts foren desterrats. 
   
La denncia del procs es produ inicialment el mateix 1896, sobretot grcies a l'activitat, a l'estranger, de Fernando Tarrida del Mrmol, que havia estat alliberat i escriv Les Inquisiteurs d'Espagne (1897), aix com de les campanyes de premsa de La Revue Blanche i de L'Intransigeant de Pars.  A Espanya la protesta la dirig la premsa republicana (El Nuevo Rgimen, El Pas, etc) i el llibre La Barbarie Gubernamental en Espaa (1897), atribut a Ricardo Mella i a Josep Prat. Posteriorment, hom inici una intensa campanya per la revisi, especialment en 1898 , des d'"El Progreso", La Revista Blanca i "Vida Nueva", auspiciada sobretot per Joan Montseny, Alejandro Lerroux i Pere Coromines a Madrid. 

Finalment, desprs de l'assassinat d'Antonio Cnovas del Castillo l'agost del 1897 per l'anarquista itali Michele Angiolillo, qui pretenia venjar els executats, Sagasta permet la tornada dels desterrats, i cap el gener del 1901 dict l'indult dels qui encara restaven empresonats.

 Vegeu tamb .
 La Mano Negra;

 Lectures .
 Ramon Sempau Los Victimarios Barcelona, Garcia Manet Editores, 1900.  ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="173248" title="Toms Ascheri" nonfiltered="719" processed="719" dbindex="70719">
Toms Ascheri (mort a Barcelona el 1897) era un obrer itali resident a Barcelona. Militava en l'anarquisme, b que fou acusat d'haver estat confident del governador civil, i fou detingut desprs d'sser llanada una bomba contra una process al carrer de Canvis Nous de Barcelona el juny 1896. Empresonat al castell de Montjuc, fou un dels qui sofriren ms maltractaments per part de la gurdia civil i, tot i no sser veritat, reconegu la seva culpabilitat i la d'altres anarquistes, fet que fou la base legal per a iniciar el procs de Montjuc amb ms de 87 encausats. Fou afusellat amb  Llus Mas, Josep Molas, Antoni Nogus i Joan Alsina el 4 de maig de 1897.

 Lectures .
 Descripci de les tortures sofertes per Ascheri i els seus companys;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="173249" title="Pere Coromines i Montanya" nonfiltered="720" processed="720" dbindex="70720">
Pere Corominas i Montanya  (Barcelona 1870 - Buenos Aires 1939) fou un escriptor, poltic i economista catal, marit de la pedagoga Celestina Vigneaux i Cibils i pare del filleg Joan Coromines i Vigneaux. 

El 1894 es llicenci en dret a la Universitat de Barcelona. Poc abans s'havia afiliat al partit Unin Republicana de Nicols Salmern. Durant la seva joventut va mantenir contactes amb grups catalanistes, republicans, modernistes i fins i tot anarquistes grcies a que formava part de l'equip de redacci de la revista L'Aven des de 1895. Tamb va mantenir contactes amb grups anarquistes a travs del grup cultural Foc Nou, que va fundar amb Jaume Brossa i Roger, Alexandre Cortada i Ignasi Iglsias Pujadas, principalment.

El fet de mantenir contactes amb l'anarquisme el va fer suspecte a les autoritats. Per aquest motiu, quan es produ l'atemptat del carrer de Canvis Nous durant la process de Corpus el 1896, fou detingut i processat en el procs de Montjuc, en el qual li fou demanada la pena de mort. Finalment, per, fou condemnat a 8 anys de pres. El 1897 fou exiliat a Frana per les autoritats espanyoles fins que fou  amnistiat pel govern de Sagasta el 1901.

Poc desprs an a doctorar-se en dret i a estudiar economia a la Universitat de Madrid. Aprofit l'estada per a engegar una campanya per a la revisi de les condemnes del procs de Montjuc, que compt amb el suport de personalitats com Miguel de Unamuno i Federico Urales.

El 1903 torn a Barcelona per a ocupar el crrec del Negociat d'Ingressos i Despeses de l'Ajuntament de Barcelona, i el 1907 va redactar amb l'alcalde Ildefons Sunyol la Memoria y proyecto de contrato con el Banco Hispano Colonial (1907). Alhora, fou membre fundador de l'Institut d'Estudis Catalans el 18 de juny de 1907 a la secci d'Histria i Arqueologia, i des del 1911 de la Secci de Cincies. 

El 1909 fou nomenat president de la Uni Federal Nacionalista Republicana i esdevingu director d'El Poble Catal. Amb aquest partit fou escollit regidor a l'Ajuntament de Barcelona a les eleccions del 1909 i diputat a corts a les de eleccions generals espanyoles de 1910 i 1914. El 1914 va inspirar el pacte de Sant Gervasi entre la UFNR i el Partit Republic Radical de Lerroux, i degut al seu fracs es va apartar de la poltica activa durant molts anys. El 1916 es dedic a exercir d'advocat i a fer conferncies a Madrid. Tamb fou secretari del Banc de Catalunya.

Durant la Dictadura de Primo de Rivera es va dedicar a la literatura, a collaborar a diverses publicacions (com La Humanitat i Revista de Catalunya) i fou nomenat president de l'Ateneu Barcelons del 1928 al 1930. 

Amb l'arribada de la Segona Repblica Espanyola torn a la poltica activa. Degut al a seva experincia jurdica i poltica i al seu prestigi, Francesc Maci l'incorpor a la comissi redactora de l'Estatut de Nria i el 1933 el nomen conseller de justcia i dret. A les eleccions generals espanyoles de 1936 fou escollit diputat a Corts per Esquerra Republicana de Catalunya (dins el Front d'Esquerres) i durant la guerra civil espanyola fou nomenat Comissari General de Museus de la Generalitat de Catalunya. En acabar la guerra es va exiliar a Buenos Aires amb tota la seva famlia, on va morir d'una malaltia al poc temps d'establir-s'hi.

 Obres .
 Les presons imaginries (1899);
 La vida austera (1908);
 Les hores d'amor serenes (1912);
 Les grcies de l'Empord (1919);
 Elogi de la civilitzaci catalana (1921);
 Cartes d'un visionari (1921);
 A recs dels tamarius (1925);
 Les dites i faccies de l'estrenu filantrop en Toms de Bajalta, trilogia composta per Siln (1925), Pigmali (1928) i Prometeu (1934);
 Jardins de Sant Pol (1927);
 La mort de Joan Apstol (1928);
 Les llgrimes de sant Lloren (1929);
 Pina, la italiana del dancing (1933);
 Interpretaci del vuit-cents catal (1933);
 Del meu comer amb Joan Maragall (1935);
 El perfecte dandi i altres contes (1940);

 Referncies .


 Enllaos externs .
 Biografia de Pere Coromines;
 Biografia de Pere Coromines;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="173252" title="Gran Premi de Gran Bretanya del 1989" nonfiltered="721" processed="721" dbindex="70721">
Resultats del Gran Premi de la Gran Bretanya de Frmula 1 de 1989, disputat al circuit de Silverstone el 16 de juliol del 1989.


 Resultats .



                                                                               


 Altres .

 Pole:  Ayrton Senna - 1: 09. 099 ;
 Volta  rpida:  Nigel Mansell   1: 12. 017 (a la volta 57) ;








 














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="173253" title="Llibre dels morts" nonfiltered="722" processed="722" dbindex="70722">



El Llibre dels Morts eren les recopilacions de frmules mgiques, encanteris, oracions i himnes que estaven escrits sobre papirs i dipositats als tmuls al costat de les mmies. L objectiu d'aquests texts era ajudar el mort durant el seu viatge al mn soterrani, per poder superar els possibles perills durant el viatge al ms enll. Constitueix una de les principals fonts d informaci per l estudi i la comprensi de la religi de l' Antic Egipte.


Origen i formaci.

Per ms que l'aparici del Llibre dels morts data de l'Imperi Nou, per a trobar els seus orgens cal remuntar-se als Textos de les Pirmides de l'Imperi Antic i posteriorment als Textos dels Sarcfags de l'Imperi Mig. 

Aquesta evoluci permet que aquesta collecci heterognia de frmules contingui textos funeraris de totes les poques de la histria d'Egipte. Destaquen tres versions diferents del Llibre dels morts, que es van anar succeint a travs de la histria: La versi heliopolitana, redactada pels sacerdots de Helipolis per als faraons, es troba en alguns sarcfags, esteles, papirs i tombes de les dinasties XI, XII i XIII, encara que l'essncia ve d'escrits primitius. Netament solar, promou la teologia del du Ra. 

La versi tebana, escrita en jeroglfics (i desprs en hiertic) sobre papirs, aquesta est dividida en captols sense un ordre determinat, encara que la gran majoria tenen un ttol i una vinyeta. Usada durant les dinasties XVII, XVIII, XIX, XX i XXI ja no solament pels faraons sin tamb per ciutadans particulars. 

La versi saita va donar lloc a la seva mxima expressi en la Dinastia XXVI d'Egipte, on es van fixar l'ordre dels captols, que van a romandre invariables fins al final del perode Ptolemic

 Origen del ttol. 
El ttol Llibre dels morts es deu al seu primer editor i traductor, el egiptleg alemany Karl Richard Lepsius, qui ho va publicar el 1842 com Dnes Todtenbuch der gypter, encara que es diu tamb que el ttol procedeix del nom que els profanadores de les tombes van donar als papirs amb inscripcions que van trobar al costat de les mmies:  Kitab al-Mayitun , en rab, que significa  Llibre del difunt . 

Els antics egipcis ho coneixien com Llibre per a sortir a la llum. Per ara es coneixen un total de 192 captols, per la seva extensi s molt desigual i no existeix un sol papir que els comprengui a tots. L'extensi dels papirs variava segons el poder adquisitiu de cada difunt, i una vegada que es va anar popularitzant, les versions ms econmiques eren realitzades 'en srie' pels temples i desprs emplenades amb el nom del comprador. La successi de frmules, sense ordre algun i que arriben a variar d'uns exemplars a uns altres tenen, no obstant aix, una lgica interna.

Segons el egiptlogo francs Paul Barguet, el Llibre dels morts pot dividir-se de la manera segent: 

Captols 1-16: "Sortir a la llum" (oraci); marxa cap a la necrpoli, himnes al Sol i a Osiris. ;

Captols 17-63: Sortir a la llum" (regeneraci); triomf i alegria; impotncia dels enemics; poder sobre els elements. ;

Captols 64-129: "Sortir a la llum" (transfiguraci); poder manifestar-se sota diverses formes, utilitzar la barca solar i conixer alguns misteris. Retorn a la tomba; judici davant el tribunal d Osiris. ;

Captols 130-162: Textos de glorificaci del mort, que s'han de llegir al llarg de l'any, en determinats dies festius, per al culte funerari; servei de les ofrenes. preservaci de la mmia pels amulets. ;

Captols 163-190: s un complement de tot l'anterior, amb frmules on es lloa a Osiris.

Bibliografia.
Thomas George Allen, The Egyptian Book of the Dead: Documents in the Oriental Institute Museum at the University of Chicago, Thomas George Allen, (University of Chicago Press, Chicago), c 1960.

Thomas George Allen, The Book of the Dead or Going Forth by Day. Ideas of the Ancient Egyptians Concerning the Hereafter as Expressed in Their Own Terms, Thomas George Allen, (SAOC vol. 37; Small TextUniversity of Chicago Press, Chicago), c 1974.

E. A. Wallis Budge, The Egyptian Book of the Dead,(The Papyrus of Ani), Egyptian Text, Transliteration, and Translation, E.A.Wallis Budge, (Dover  (Note: 240 pages of running Egyptian hieroglyph text. NB: Budge's translations and transliterations are extremely outdated and are not generally cited by modern Egyptologists);

Raymond O. Faulkner, The Ancient Egyptian Book of the Dead, translated by Raymond Faulkner, edited by Carol Andrews (University of Texas Press, Austin), c 1972.

Raymond O. Faulkner, The Egyptian Book of the Dead, The Book of Going forth by Day. The First Authentic Presentation of the Complete Papyrus of Ani translated by Raymond Faulkner, edited by Eva von Dassow, with contributions by Carol Andrews and Ogden Goelet (Chronicle Books, San Francisco), c 1994.

Gunther Lapp, The Papyrus of Nu (Catalogue of Books of the Dead in the British Museum), by Gunther Lapp, (British Museum Press, London), c 1997.

Andrzej Niwinski, Studies on the Illustrated Theban Funerary Papyri of the 11th and 10th Centuries B.C., by Andrzej Niwinski, (OBO vol. 86; Universittsverlag, Freiburg), c 1989.

Enllaos Externs.

Budge, E. A. Wallis. El Llibre dels Morts (en angls) dins el Projecte Gutenberg.

Budge, E. A. Wallis. The book of the Dead. The chapters of coming forth by day, Volume 1. London, 1898. (angls: PDF 9965 Kb);

Budge, E. A. Wallis. The book of the Dead. The chapters of coming forth by day, Volume 2. London, 1898. (en angls: PDF 13.956 Kb);







































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="173256" title="Rey Mysterio" nonfiltered="723" processed="723" dbindex="70723">

scar Gutirrez Rubio (nascut l'11 de desembre del 1974) ms conegut al ring com Rey Mysterio, s un lluitador professional nord-americ que traballa a la marca RAW de World Wrestling Entertainment (WWE).

 Carrera .
 World Wrestling Entertainment .
A l'any 2002, Rey Mysterio sign un contracte amb la World Wrestling Entertainment (WWE). Comen la seva carrera a la WWE al programa o marca SmackDown!.

Rey Mysterio i Edge van fer parella per guanyar el WWE Campionat per Parella per desprs de perdre els ttols, van deixar de fer parella. Al Wrestlemania XIX (2003), Rey Mysterio ret a Matt Hardy pel WWE Campionat Pes Creuer, per Mysterio no va poder guanyar el combat per la intervenci d'en Shannon Moore.

Desprs d'unes setmanes, guanyaria el WWE Campionat Pes Creuer a en Matt Hardy al programa SmackDown! a San Diego.
Mysterio perdria el ttol ms tard a favor de Tajiri.

L'any 2005, Rey Mysterio va fer parella amb el llavors Campi dels Pessos Pesants Batista per guanyar el WWE Campionat per Parella a Joey Mercury i a John Morrisson.

Desprs, Morrisson i Mercury van tenir la revenja a SmackDown! pels Campionats per parella, aquests van recuperar els ttols desprs de qu Mark Henry atac a Batista.
A la setmana segent, Rey Mysterio i Batista van tenir la revenja pels ttols en una lluita dins d'una gbia d'acer on Morrisson i Mercury van tenir un altre cop l'ajuda d'en Mark Henry qui entr a la gbia i colpejar a Batista i al Rey Mysterio amb la porta de la gbia.

Al 2006, Rey Mysterio particip al WWE Royal Rumble event que guany al elimin a Randy Orton i es guany el dret de lluitar pel WWE World Heavyweight Championship que llavors tenia Kurt Angle.

A SmackDown!, Randy Orton, provoc a Mysterio diguent-li que el seu recentment mort amic Eddie Guerrero no estava all adalt al cel sin a l'infern. En Rey es llan sobre Orton i el peg.

Al PPV d'abril (Wrestlemania 22) hi va haver una lluita de triple amenaa pel WWE World Heavyweight Championship entre Kurt Angle (el llavors campi), Randy Orton i Rey Mysterio on aquest ltim guany el combat i el ttol convertint-se aix en el Campi del Mn dels Pessos Pesants

Sent ja campi, JBL, intent treure-li el cintur i el pos a lluitar a SmackDown! contra The Great Khali, Mark Henry i Kane (un per setmana) i a l'event Judgement Day del 2006, JBL lluit contra el Rey pel campionat per Mysterio guany amb un 619.

A l'event The Great American Bash, Rey Mysterio lluit pel WWE World Heavyweight Championship contra King Booker, Mysterio estava dominant en Booker, per error van colpejar a l'rbitre i l'amic d'en Rey, Chavo Guerrero entr al ring amb una cadira; en Rey pens que l'ajudaria per en Chavo colpej al Rey i en Booker aprofit per guanyar el WWE World Heavyweight Championship. Desprs Rey Mysterio lluit contra el seu ex-amic Chavo Guerrero a Summerslam on Mysterio guany.
En un episodi d'SmackDown! d'octubre del 2006, hi va haver un lluita, en la qual per guanyar el teu rival s'ha de rendir, entre Mysterio i el Chavo Guerrero en la qual, Chavo guany i lesion el genoll d'en Rey.

Est previst que en Rey Mysterio torni a lluitar a l'event SummerSlam del 2007.

 Lluitant .

 Finishers .
619  Seguit de: ;
West Coast Pop;
Da San Diego Drop;
Droppin' Da Dime;
'Pickin' Da Dime;
Top rope headscissors takedown/Super Hurricanrana;
Tornado DDT;

 Moviments propis .
Mysterio Rana;
Mysterio Express ;
Air Mysterio;
Crossbody press;
Second rope springboard;

 Sobrenoms .
El Chico De Tecnico;
The Technical Kid;
The Underdog;
The Giant Killer;
The Human Highlight Reel;
Super Nino;
King Mystery;
Mystery King Jr.

=Eddie Guerrero (1), i Batista (1)
WWE World Heavyweight Championship (1 cop);
Guanyador del WWE Royal Rumble del 2006.

 Enllaos externs .
Pgina Oficial del Rey Mysterio;
Perfil a WWE.com;




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="173261" title="Celestina Vigneaux i Cibils" nonfiltered="724" processed="724" dbindex="70724">
Celestina Vigneaux i Cibils (Girona, 1878 - Barcelona, 1964) fou una mestra i pedagoga catalana, casada amb Pere Coromines i mare de vuit fills, entre ells el filleg Joan Coromines, la psicloga Jlia Corominas i el matemtic Ernest Corominas.

Hom la considera una de les pioneres de l'avantguarda educativa a Catalunya, molt influda per la Institucin Libre de Enseanza, i una de les introductores del mtode de Maria Montessori a l'escola catalana. Fund la primera cantina escolar a Madrid al barri de Cuatro Caminos (1903) i la primera a Barcelona (1907) al barri d'Hostafrancs. El 1911 fou becada per l'Ajuntament de Barcelona per a realizar un viatge pedaggic per Europa juntament amb tretze mestres ms. El 1914 assist becada al II Curs Internacional Montessori a Roma. El 1915 la seva escola del carrer Llria 112 es convert en l'Escola de Prvuls Montessori, la primera escola infantil pblica que implant aquest mtode a Barcelona. Degana de la Secci Femenina del Deganat de Mestres Pblics de Barcelona (1909-1915) particip en el Congrs de Primera Ensenyana (1909), en el I Congrs d'Higiene Escolar (1912), en la posta en marxa de les Biblioteques Populars Circulants (1914), i particip en les Escoles d'Estiu (1914). Tanmateix, hagu de retirar-se el 1922 degut a una malaltia pulmonar. En acabar la guerra civil espanyola es va exiliar a Argentina amb el seu marit. Torn a Espanya amb alguns dels seus fills l'any 1944.

 Lectures .
 Diversos Autors "Celestina Vigneaux. Les cantines escolars a Barcelona i la renovaci pedaggica a l'escola pblica" (2005) Publicacions de l'Abadia de Montserrat  ISBN 978-84-8415-730-4 ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="173264" title="Mart Guix" nonfiltered="725" processed="725" dbindex="70725">
Mart Guix ( Navs, Bages 1964 ) s un dissenyador gastronmic catal.

Biografia.
Va nixer el 1964 a la poblaci de Navs, situada a la comarca del Bages. Interessat en el disseny des de ben jove va traslladar-se a Barcelona, on va estudiar disseny industrial i interiorisme a l'Escola Tcnica Superior de Disseny Elisava, on es va graduar el 1985.

Carrera artstica.
L'any 1994, desprs d'una temporada treballant a cavall entre Sel (Corea del Sud) i Berln (Alemanya) com a dissenyador industrial, va tenir la idea de barrejar dos conceptes tant distanciats com sn el disseny i la gastronomia. A partir d'aquell moment s'ha caracteritzat per realitzar creacions comestibles com bolgrafs de regalsia o cubs decoratius de garrofa, aix com la introducci del disseny en l'mbit dels utensilis de cuina.

Al llarg de la seva carrera ha exposat en els millors museus d'art contemporani del mn, destacant el MACBA de Barcelona, el Centre Pompidou de Pars o el MoMA de Nova York.

L'any 2007 fou guardonat amb el Premi Nacional de Disseny, concedit per la Generalitat de Catalunya, per les exposicions que va fer l'any 2006 a Alemanya, Catalunya, Itlia, Jap i  pel conjunt de la seva obra, que es caracteritza per la recerca de nous sistemes de productes, la introducci del disseny en els mbits del menjar i la presentaci a travs de la performance.

Enllaos externs.
  Pgina oficial de Mart Guix;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="173267" title="Michele Angiolillo" nonfiltered="726" processed="726" dbindex="70726">
Michele Angiolillo (Foggia, Laci 1872 - Bergara, Guipscoa 1897) fou un anarquista i magnicida itali. Va fugir de la seva ciutat natal per tal de no anar a la pres i marx a Londres, on treballava de tipgraf. Quan va tenir notcies de la forta repressi contra els anarquistes catalans en el procs de Montjuc, i l'execuci de Toms Ascheri, a qui havia conegut personalment, decid d'atemptar contra Antonio Cnovas del Castillo, aleshores president del govern espanyol. 

A Pars potser reb diners de Henri Rochefort i dels revolucionaris cubans, tot i que alguns historiadors ho desmenteixen. Aleshores a Madrid s'entrevist amb Jos Nakens fent-se passar per periodista, i segu Cnovas al balneari de Santa gueda (laba), on l'assassin disparant-li tres trets el 8 d'agost de 1897. No opos cap resistncia a la seva detenci condemnat, tot dient que havia complit amb el seu deure i que els seus germans ja eren venjats. Fou condemnat a mort en un judici rpid i executat a garrot vil el 20 d'agost de 1897 al pati de la pres de Bergara.

 Lectures .
 Fernndez, Frank La sangre de Santa gueda: Angiolillo, Betances y Cnovas Miami, Universal, 1994 (Cuba y sus Jueces),











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="173268" title="Nodosurid" nonfiltered="727" processed="727" dbindex="70727">

Els nodosurids (Nodosauridae) constitueixen una famlia de dinosaures anquilosaurians, del perode Cretaci que van viure en el que avui en dia s Amrica del Nord, sia, Austrlia, Antrtida i Europa.

Taxonomia.
Classificaci.
La famlia Nodosauridae fou establerta per Othniel Charles Marsh l'any 1980, i basada en el gnere Nodosaurus.

 Infraordre Ankylosauria;
 Famlia Nodosauridae;
 Acanthopholis  (Regne Unit);
 Animantarx   (Utah);
 Anoplosaurus  (Anglaterra);
 Edmontonia   (Alberta);
 Hungarosaurus   (Hongria);
 Liaoningosaurus (Liaoning);
 Niobrarasaurus  (Kansas);
 Nodosaurus  (Wyoming);
 Panoplosaurus   (Montana & Alberta);
 Pawpawsaurus    (Texas);
 Sauropelta     (Wyoming);
 Silvisaurus   (Kansas);
 Stegopelta (Wyoming)  ;
 Struthiosaurus   (Centre-sud d'Europa);
 Texasetes    (Texas);













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="173271" title="Josep Dunyach i Sala" nonfiltered="728" processed="728" dbindex="70728">

Josep Dunyach i Sala (Barcelona 1886 - 1957), fou un escultor catal. 

Es va formar a l'Escola Llotja de Barcelona i al taller de Eusebi Arnau. Durant vint anys va residir a Pars, on la seva escultura es va influir de les obres de Rodin i especialment de Maillol, va retornar a Barcelona l'any 1927, on va formar part de la societat de Les Arts i els Artistes. Va ser un gran retratista amb un estil plenament mediterrani.
 
Entre els seus aprenents va tenir a Antoni Casamor.

Particip a diverses exposicions i a la Biennal de Vencia de l'any 1930. Va obtenir la medalla de plata a l'Exposici Internacional de 1929 de Barcelona. 
Obres. 
1925. Nena del gos;
1928. Noia a la Plaa de Catalunya ;
1936. Monument a Domnec Mart i Juli. Barcelona ;
La sandlia ;
Retrat de Josep Pla ;
Retrat de Xavier Nogus ;
Retrat de Pompeu Fabra ;
Bibliografia.
Alix Josefina (1985), Escultura Espaola 1900/1936, Madrid, Ediciones El Viso. ISBN 84 7483 422 0. ;
Tomo 7 (2004), La Gran Enciclopdia en catal, Barcelona, Edicions 62. ISBN 84 297 5435 0;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="173272" title="Variscita" nonfiltered="729" processed="729" dbindex="70729">

La variscita s un mineral de fosfat relativament rar de frmula AlPO42H2O, que cristallitza en el sistema rmbic i s generalment criptocristall. Es confon a vegades amb la turquesa, tanmateix, la variscita s ms verdosa, tpicament verd poma amb una llussor cria. 

La variscita s un mineral secundari format per la deposici directa d'aigua que cont fosfats i que ha reaccionat amb roques riques d'alumini en un ambient prxim a la superfcie. Es troba en forma de nduls de gra fi, farcint cavitats, i en incrustacions. La variscita sovint cont venes blanques de crandalita, un mineral de fosfat d'alumini i calci.

La variscita s'utilitza a vegades com a pedra fina, i s popular per a talles i s ornamental. Va ser descrita per primer cop el 1837 i el seu nom prov de la varietat local de Variscia, el nom histric de Vogtland a Alemanya. Durant un temps se l'anomen Utahlita als EUA per la seva abundncia a l'estat de Utah. De vegades, materials que poden ser, b turquesa o variscita es comercialitzen indistintament. Recentment, la varisicita ha augmentat la seva apreciaci com a gemma semipreciosa mercs a les seves tonalitats de color.

El jaciment de les Mines de Gav s un exemple d'aprofitament d'aquest mineral en temps prehistrics.

Vegeu tamb.

Del Valle-Gonzlez A, Rodrguez-Garca M, Nio-Sacristn MP, Martn-Gil J i Cendn-Conde JF. "Correlaciones qumico estructurales en variscitas espaolas". InfoCalcita, 2002, pp 12-21










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="173273" title="Al Khums" nonfiltered="730" processed="730" dbindex="70730">

Al Khums (en rab:       ) fou un dels municipis de Lbia i una antiga ciutat romana. Situat al nord occidental del pas, a 120 km a l'est de Trpoli.

Durant l'imperi rom fou sobretot important sota el patronatge de l'emperador Septimi Sever, fill de la zona i anomenat "el sinistre afric". Hi ha diversos monuments que porten el seu nom.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="173274" title="Jython" nonfiltered="731" processed="731" dbindex="70731">

Jython, s una implementaci del llenguatge de programaci Python escrita en Java. 
Va ser disenyada originalment per Jim Hugunin. (JRuby s una versi semblant pel llenguatge Ruby.)

Histria.

Jim Hungunin va crear Jython l'any 1997 i fins el 1999 va continuar desenvolupant-lo.
Al febrer de l'any 1999, Barry Warsaw es converteix en el desenvolupador principal.
L'octubre del 2000, Jython es mogut a SourceForge. Per molt de temps, Samuele Pedroni va ser qui realitzava el manteniment i treball del projecte. A finals de l'any 2004, Samuele Pedroni deixa el seu carrec com a primer desenvolupador per dedicar-li ms temps al projecte Pypy, encara que continua tenint molta representaci dins de Jython. Al gener del 2005, Brian Zimmer rep la concesi de la Python Software Foundation per la proposta de promoure Jython. Al desembre de l'any 2005, Frank Wierzbicki es converteix en el primer desenvolupador. Durant l'any 2005, continua desenvolupant-se, encara que la falta de programadors amb coneixement i temps va fer que el progrs fos lent. Actualment, l'augment de programadors esta fent que el ritme de desenvolupament sigui millor.  

Llicncies.

Jython t diverses llicncies:

 Versi 2 de la Pyhton Software Foundation License.
 Llicncia Jython (v2.0 i v2.1).
 Llicncia JPython 1.1.x, versions inicials del projecte.

Projectes relacionats.

 Groovy s un altre llenguatge dinmic per la plataforma JVM .
 Jacl s una implmentaci Java per Tcl, similar a Jython.
 JRuby s una implementaci Java per Ruby, similar a Jython.
 IronPython - s una implementaci Python per .NET i Mono, original de Jim Hugunin, creador de Jython.

Enllaos externs.
 Pgina oficial  ;
 Pgina del projecte a Sourceforge.net ;
 Diferncies entre CPyhton i Jython ;
 Informaci sobre les llicncies ;























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="173275" title="Antoni Casamor d'Espona" nonfiltered="732" processed="732" dbindex="70732">
Antoni Casamor d'Espona -conegut tamb com el senyor Antn- (Barcelona,1907 - Cervi de Ter, 1979) va ser un escultor que va desenvolupar la major part de la seva activitat a Catalunya.

Format amb Joan Nez i Josep Dunyach, va arribar a estudiar dibuix al costat de Salvador Dal. El seu estil noucentista en les arts es desenvolupa de manera tardana, amb clares influncies d'Arstides Maillol. Va centrar el seu treball a la figura femenina i va participar a diverses exposicions a Madrid i Barcelona entre 1932 i 1935, amb cert xit.

Desprs del parntesi de la Guerra Civil va continuar la seva tasca vinculat al grup de la Promoci Mediterrnia d'Artistes Pintors i Escultors, arribant a participar a exposicions collectives a Berln i Vencia en plena Segona Guerra Mundial.

A ms de les obres que realitza de manera individual i allada, destaca el seu treball a la faana de la Catedral de Girona, on talla dues imatges de sant Josep i sant Jaume.

Va ser tamb un gran colleccionista d'art i d'antiguitats. El conjunt de les peces que va recollir al llarg dels anys va servir per crear la Fundaci Casamor.

 Font .

Isabel Marn i altres, Anton Casamor. La obra de un gran artista, Fundaci Casamor, Navata 2008.

Enllaos externs.
Fitxa biogrfica de l'Ajuntament de Girona;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="173276" title="Pablo Garca" nonfiltered="733" processed="733" dbindex="70733">
Pablo Gabriel Garca Prez (nascut a Pando, departament de Canelones, el 11 de maig del 1977) s un futbolista professional uruguai que juga com a migcampista. Durant la temporada 2007-08 ha jugat cedit al Real Murcia pel Real Madrid CF. El 10 de juliol del 2008 va rescindir el seu contracte amb el Real Madrid i fitxant per l'equip grec PAOK de Salnica.

Referncies.


Enllaos externs.
Estadstiques amb la selecci ;
Trajectria del jugador ;



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="173278" title="Fabin Estoyanoff" nonfiltered="734" processed="734" dbindex="70734">
Fabin Larry Estoyanoff Poggio (nascut a Montevideo el 27 de setembre del 1982) s un futbolista professional uruguai que juga com a davanter al Real Valladolid Club de Ftbol.























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="173279" title="Carlos Diogo" nonfiltered="735" processed="735" dbindex="70735">
Carlos Andres Diogo Enceat (nascut a Montevideo el 18 de juliol del 1983) s un futbolista professional uruguai que juga com a defensa al Reial Saragossa.























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="173280" title="Ernesto Fabin Canobbio" nonfiltered="736" processed="736" dbindex="70736">
Ernesto Fabin Canobbio Bentaberry (nascut a Montevideo el 8 de mar del 1980) s un futbolista professional uruguai que juga com a migcampista al Real Valladolid.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="173281" title="Decamer" nonfiltered="737" processed="737" dbindex="70737">
El Decamer (en itali: Decameron, Decamerone) s una obra magna de la literatura medieval europea. Escrita en un impecable tosc per Giovanni Boccaccio durant els anys 1350 i 1353, consta de cent contes i novelles breus que s'expliquen deu joves durant deu dies. 

 Introducci . 

Durant la pesta negra de 1348 a Florncia, Boccaccio imagina que set noies i tres joves fugen de la ciutat per tancar-se dins una villa. All es dedicaran exclusivament a l'oci, despreocupats i sense prejudicis, menjant, cantant, dansant i, en especial, explicant-se histries tots plegats. Aquestes histries constitueixen el vertader nucli de l'obra, de manera que la peripcia dels joves s tan sols l'excusa per poder mostrar l'inventari dexempla al ms pur estil medieval, si b amb una moralina de sensibilitat prpia de l'humanisme. La temtica s rica: de viatges, de separacions i retrobaments, d'estirabots burlescos, d'amors ideals que acaben trgicament, d'amors molt ms terrenals que acaben feliment amb la consumaci de la passi carnal, de mentides i escarnis a les institucions religioses,... En tots ells es repeteixen abundants tpics i es mostren algunes concepcions filosfiques i literries de l'poca, el xoc entre la nova sensibilitat humanista i l'arrelat teologisme. Cal recordar que la formaci i bagatge de Boccaccio sn vastssims i que sovint el que se'ns mostra com un senzill argument d'embolics i trifurques amaga sota aquesta pell ldica i irreflexiva tota una segona dimensi filosfica i erudita. Es compleix a la perfecci, doncs, el principi de qualsevol exemplum moralitzador, el d'instruir tot divertint. La influncia d'aquesta obra s immensa, i tant per la seva qualitat intrnseca (en el contingut, per tamb en la forma, en l'estil elegantssim de Boccaccio) com per la fonda petja que ha deixat en obres posteriors (de Joanot Martorell a La Fontaine, de Matteo Bandello a Miguel de Cervantes), se l'ha de considerar un gran clssic.

 Personatges . 


Les set noies i els tres macips que s'expliquen les cent histries durant els deu dies. 
 Pampinea: s la ms gran de la brigata, amb vint-i-set anys. Reina el primer dia. Pren sempre la iniciativa. ;
 Filomena: reina el segon dia. s optimista i vital.
 Neifile: reina el tercer dia. Destaca per la seva bellesa.
 Filostrato: un dels nois. Regna durant la quarta jornada. s profundament malenconis.
 Fiammetta: reina el cinqu dia. Hi ha qui veu en ella el retrat d'una dona real, Maria d'Aquino. Intelligent, bella i decidida, segons alguns estudiosos s una figura que es repeteix en Boccaccio i que equivaldria a la Beatrice de Dante o la Laura de Petrarca.
 Elissa: reina la sisena jornada. Assenyada i prudent, d'una dignitat no exempta d'aristocrcia. Malgrat tot, considera que la dona necessita estar sota les regnes d'un home per tal d'obrar correctament.
 Dione: rei la setena jornada, resulta un personatge fora transgressor. No s'adapta mai al tema de cada jornada sin que explica una histria lliurement, sense relaci amb les precedents i les que segueixen. Demostra no guiar-se per les convencions corteses tan arrelades en els altres.  ;
 Lauretta: paradigma de justcia i submissi femenina a l'home, regna durant el vuit dia.
 Emilia: reina la novena jornada, s altament narcisista. Dna senyals d'un cert egocentrisme i t una peculiar relaci amb Dione, tan sols insinuada per l'autor.
 Panfilo: el darrer regnat, el del des dia, recau sobre seu. El seu nom en grec significa "el que ho estima tot", i efectivament dna senyals d'un gran "amor per l'amor", d'un cert apassionament. Les seves histries acostumen a tenir un marcat missatge i es presten a mltiples interpretacions.

 Enllaos externs .

El llibre sencer del Decamer ;
Giovanni Boccaccio Text complet del Decamer en  i  (versions comparades).




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="173283" title="lvaro Recoba" nonfiltered="738" processed="738" dbindex="70738">
lvaro Alexander Recoba Rivero, "El Chino" (nascut a Montevideo el 17 de mar del 1976) s un futbolista professional uruguai que juga com a davanter a l'Inter de Mil.





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="173285" title="Washington Sebastin Abreu Gallo" nonfiltered="739" processed="739" dbindex="70739">
Washington Sebastin Abreu Gallo, "El loco" (nascut a Minas el 17 d'octubre de 1976) s un futbolista professional uruguai que juga com a davanter a la Reial Societat.

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="173287" title="Wilmer Santiago Acasiete Ariadela" nonfiltered="740" processed="740" dbindex="70740">


Wilmer Santiago Acasiete Ariadela, conegut futbolsticament com Acasiete (nascut a Callao el 22 de novembre del 1977), s un futbolista professional peru que juga com a defensa a la UD Almera.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="173288" title="Claudio Pizarro" nonfiltered="741" processed="741" dbindex="70741">

Claudio Miguel Pizarro Bosio (nascut a Callao el 3 d'octubre del 1978) s un futbolista professional peru que juga com a davanter al Chelsea.





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="173289" title="Juan Manuel Pea" nonfiltered="742" processed="742" dbindex="70742">

Juan Manuel Pea Montao (Santa Cruz de la Sierra, 17 de gener del 1973) s un futbolista professional bolivi que juga com a defensa al Celta de Vigo.























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="173290" title="Frederico Chaves Guedes" nonfiltered="743" processed="743" dbindex="70743">

Frederico Chaves Guedes, "Fred" (nascut el 3 d'octubre del 1983 a Teofilo Otoni) s un futbolista brasiler que actualment juga a l'Olympique Lyonnais.
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="173291" title="Daniel Alves da Silva" nonfiltered="744" processed="744" dbindex="70744">
Daniel Alves da Silva (nascut el 6 de maig del 1983 a Juazeiro) s un futbolista brasiler que  juga al FC Barcelona.

Biografia.
Alves debut com a professional el 2001 amb el Badia. Un any desprs s'incorpor a les files del Sevilla Futbol Club. En aquest club es convert en un autntic dol de masses. A ms de tenir un bon regat, tamb collabora en labors de contenci del mig del camp cap endarrere creant aix un autntic mur defensiu al costat dels seus companys. s bon tirador de faltes i, tot i ser lateral dret, sol marcar gols. 

Al Sevilla es va convertir en un dels referents de l'equip, i va ser fonamental en la consecuci de les dues Copes de la UEFA, Copa del Rei i Supercopa d'Europa assolides per l'equip andals en tan sol dues temporades. Aix va fer que diversos clubs importants es fixessin ell per a reforar les seves plantilles.

L'estiu del 2008 va fitxar pel FC Barcelona, amb un cost de 29,5 millions d'euros ms 6 de variables en funci de resultats.

Va jugar amb Brasil a la Copa Amrica 2007 on es consagr com titular a la selecci carioca, a part de marcar-li un gol a Argentina a la final del mateix.

Palmars.
Tornejos nacionals.


Copes internacionals.


(*) Incloent la selecci nacional

Distincions individuals.


Enllaos externs.
 Pgina oficial de Daniel Alves;
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="173292" title="Claudio Andrs Bravo Muoz" nonfiltered="745" processed="745" dbindex="70745">

Claudio Andrs Bravo Muoz (nascut el 13 d'abril del 1983 a Santiago de Xile) s un futbolista xil que actualment juga a la Real Sociedad.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="173293" title="Mark Gonzlez" nonfiltered="746" processed="746" dbindex="70746">
Mark Dennis Gonzlez Hoffman (nascut el 10 de juliol del 1984 a Durban, Sud-frica) s un futbolista xil que actualment juga al Real Betis.
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="173294" title="Matas Fernndez" nonfiltered="747" processed="747" dbindex="70747">

Matas Ariel Fernndez Fernndez (nascut el 15 de maig del 1986 a Buenos Aires, Argentina) s un futbolista xil que actualment juga al Villarreal CF.

Matas es destacat pel se regateig, i per les seves assistncies, a ms, per els seus tirs lliures. 

Biografia.
De pare xil i mare argentina, naisqu en la localitat de Merlo, Argentina, on va viure 4 anys, per a que desprs emigrar a Xile. A aquesta edat se'n va anar a viure a La Calera en Xile, on va rebre el sobrenom de Pelusa. El Pelusa tingu un problema a la colimna als 17 anys que casi el deixa fora del futbol profesional. Els seus primers passos en el futbol els don en l'equip local d'Unin La Calera, en el qual jug fins emigrar a Colo-Colo.

Als 12 anys s'en va anar a probar a la divisi cadets de Colo-Colo, on demostr un gran domini amb el bal. Debut en el primer equip l'1 d'agost de 2004, entrant des de la banca, en un partit en el queal Colo-Colo jugaba contra l'Universidad de Xile. A la setmana comen a converitr gols, i els seus primers 2 gols els convert en front el Cobresal.

En aquest, el seu primer torneig (Clausura 2004) totalitz vuit gols i fou elegit el "jugador revelaci" i la millor "aportaci jove". Jug 1.465 minuts en 21 encontres i fou el mxim artiller de l'equip colocol dirigit per Ricardo Dabrowski. En el 2006, Matas Fernndez fou campi amb Colo-Colo disputant la final amb el seu rival, l'Universitat de Xile.

Desprs de les seves actuacions en el campionat xil i en la Copa Sudameracana, el Vila-real CF es va fer amb els serveis per 9 milions d'euros, transferncia que es concret amb la partida de Matas a Espanya el 28 de desembre de 2006.

Dos dies desprs de la seva arribada a Espanya, el 30 de desembre de 2006 es confirma que fou elegit per els periodistes especialitzats de Sudamrica com el Futbolista sud-americ de l'any, superat per els 9 vots a  Rodrigo Palacio, arribant aix a ser el tercer xil en obtenir el premi, i el primer en obtindre jugant per un club xil.

El debut de Matas Fernndez amb la samarreta del Vila-real fou el 7 de gener de 2007, en la derrota del seu equip davant el seu gran rival, el Valncia, per 0-1. El 29 d'abril de 2007, aconsegueix el desitjat gol en la lliga espanyola, davant el Gimnstic de Tarragona.

Selecci nacional.
Ha participat amb la Selecci Sub-20 en el Sudameric de Colmbia i la Copa Munidal de Futbol Juvenil de 2005, realitzada en els Pasos Baixos, on fou una de les pees principals de La Roja. 
Amb la selecci adulta ha participat en un amists contra el Per i en el ltim partit de les classificatries a la Copa Mundial de Futbol de 2006, contra l'Equador, ingresant per Luis Jimnez. Tamb en el 2006, Mati jug contra Colmbia en un amists. Encara que Xile va perdre per 2-1. Porta quatre gols per la seva selecci, dos d'ells contra el Per en la Copa del Pacfic i una diana davant la selecci de Veneuela, en un partit amists. En les classificatries a Sudfrica 2010 va fer el segon gol de Xile front a Per.

Clubs.
Desprs de ser pretengut per una infinitat de clubs, entre els que destaca el Dnamo de Kiev, i el Chelsea Football Club, el pas federatiu de Matas fou venut al Vila-real CF en la suma de 9 milions de dlars. Matas es va unir a les files del seu no equip el 28 de desembre de 2006, en una presentaci amb molta assistncia pblica en l'Estadi de el Madrigal.

 Palmars .
 Campionats nacionals .


 Distincions individuals .


Referncies.





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="173295" title="Pablo Contreras" nonfiltered="748" processed="748" dbindex="70748">






Pablo Andrs Contreras Fica (nascut l'11 de setembre del 1978 a Santiago de Xile) s un futbolista xil que actualment juga al SC Braga.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="173307" title="Formatge de Ma" nonfiltered="749" processed="749" dbindex="70749">
El Formatge de Ma s un formatge amb Denominaci d'Origen Protegida, de pasta premsada no cuita, de forma parallelepipdica i d arestes arrodonides, elaborat i madurat exclusivament a Menorca, segons la tradici i la normativa recollida en el reglament de la DO. Va ser a l any 1985 quan se li atorg de forma definitiva la denominaci d origen formatge Mahn i posteriorment a l any 1998 s incorpor la paraula Menorca al formatge emparat, el qual pass a anomenar-se Mahn-Menorca.

Histria.
El formatge s i ha estat un producte emblemtic de Menorca; elaborat a l illa amb llet de vaca, quallada a baixa temperatura, salat per immersi i madurat segons els costums de l illa. La seva elaboraci respon a tradicions ancestrals, essent un dels pilars en els quals se sustenta part de la histria i tradici ramadera i culinria de Menorca. 

Escrits rabs de l'any 1000 ja fan referncia a les importants produccions de formatges, vins i carns a Menorca. En concret, l'historiador rab Ashashaskandi diu de Menorca: t una bona ramaderia i vinyes que servien per a fer bons formatges i vins. 

Els arxius de la corona d'Arag tamb reflecteixen la importncia de la ramaderia menorquina i del formatge Mahn-Menorca en els segles XV i XVI. Aquest comer segu creixent de tal manera que en el segle XVIII fins i tot hi havia quatre vaixells dedicats exclusivament al transport de formatge -produt a l'illa de Menorca- des del port de Ma fins a Gnova i altres llocs importants de la Mediterrnia occidental, el que va fer que en els llocs de dest fos conegut com a formatge procedent del port de Ma i, ms abreujadament, formatge de Ma, encara que s'hagus produt a Mercadal, Ciutadella, Alaior o qualsevol altre indret de l'illa. 

s precisament per aix que podem dir amb encert que pocs formatges tenen una pre-denominaci d'origen tan antiga i tan consolidada com el formatge menorqu. 

Elaboraci i Tipus.
Les vaques lleteres de Menorca sn majoritriament de raa frisona i hi ha singulars ramaderies de raa menorquina. 

El procs d'elaboraci del formatge ha estat durant molt de temps invariable a tots els llocs menorquins, on es fa seguint receptes molt antigues. Es tracta d'un ancestral conjunt d'operacions que ha estat transms de pares a fills, i la seva aplicaci defineix i origina l'autntic formatge. 

Es distingeixen dos tipus de formatge segons el tractament previ que ha sofert la llet emprada en l'elaboraci del formatge protegit: 
 Formatge Mahn-Menorca: elaborat amb llet sotmesa a algun procs i/o mtode de conservaci a les formatgeries industrials autoritzades.
 Formatge Mahn-Menorca artes: elaborat amb llet crua a les formatgeries artesanes autoritzades. ;

Caracterstiques.
En general, la pasta t una textura ferma, que sofreix una contnua evoluci segons el grau de maduraci assolit. El color varia del blanc lctic fins al groc fort. Una caracterstica general s l'aparici dels anomenats ulls, de mida variable encara que mai no arriben a ser ms grans que un psol. 

El formatge semimadurat s bla i t una notable elasticitat. El sabor s suau, lleugerament salat i cid; aromes lctics ms evolucionats amb una certa reminiscncia a mantega, a fruits secs torrats (avellanes), ben definits i caracterstics. 

Quant al formatge madurat, el seu gust i aromes sn molt evolucionats, complexos i intensos, amb una persistncia bucal llarga. Suggereix records a llenya envellida, a cuir adobat i a cava de maduraci. El sabor salat s'intensifica i apareix una lleugera picantor, mentre es perd el record de la llet.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="173311" title="Misratah" nonfiltered="750" processed="750" dbindex="70750">
Misratah (rarament Misrata o Misurata), (en rab:       , Mi r tah en libi vernacular:M  r tah), s una ciutat i sha'biyah (mxim nivell de divisi administrativa) al nord-oest de Lbia, a 210 km a l'est de Trpoli, a la costa mediterrnia prop del cap de Misratah.

Amb una poblaci aproximada de 400.000 habitants el 2000, s la tercera ciutat ms gran a Lbia desprs de Trpoli i Benghazi.
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="173315" title="Sabha" nonfiltered="751" processed="751" dbindex="70751">
Sabha (en rab:     , Sabh ) s una ciutat i sha'biyah al centre-sud de Lbia. Era la capital de la regi de Fezzan i ara s la capital de la sha'biyah de Sabha amb una poblaci de 130.000 habitants.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="173323" title="Nikolai Ggol" nonfiltered="752" processed="752" dbindex="70752">

Nikolai Vasslievitx Ggol (Sorotxintsi,  - Moscou, ) va ser un escriptor, dramaturg i poeta ucrans en llengua russa.

De ben jove es trasllad a Sant Petersburg, on intent de fer d'actor, de pintor i d'historiador, sense cap xit. Deriv cap a la literatura tot conreant diversos registres i evolucionant des d'un incipient romanticisme fins a l'anomenat "realisme crtic". La seva obra est amarada de pessimisme i de tortura pel sentiment del pecat, per b que intenti aplicar-hi el lenitiu del sarcasme.

Els seves treballs ms importants sn el poema pic Tars Bulba (1835), la comdia L'inspector general (1836) i sobretot la novella Les nimes mortes (1842), un gran fresc sobre la Rssia encara feudal que truca a les portes del capitalisme. Escrigu una segona part d'aquesta novella, per l'acab destruint pocs dies abans de morir.

Biografia.
Desprs de mediocres estudis, aquest frgil jovencell de rostre eixut va deixar Ucrana i va trobar un modest treball en una oficina d'un ministeri a Sant Petersburg. 

L'any 1829, va fer la seua primera incursi en la literatura, publicant sota pseudnim i a compte d'autor el mediocre poema romntic Hanz Kchelgarten. Atacat per la crtica, va haver de retirar els exemplars de les llibreries per cremar-los. Desprs d'aquest fracs va fugir per primera volta de Rssia i va passar dos mesos al nord d'Alemanya, sota diverses i successives falses excuses. L'any segent va aparixer la seua primera novella, la Nit de sant Joan. El 1831 va abandonar l'administraci i va esdevenir professor d'histria a l'Institut patritic per a filles d'oficials nobles. Es va introduir als medis literaris i va ser presentat a Aleksandr Puixkin, qui el va encoratjar a escriure. El seu allunyament d'Ucrana i la nostlgia que en resultava li van inspirar les Tardes en una granja (1831-1832). Aquest recull de contes grotescs, irnics i fantstics inspirats en la vida dels camperols ucranesos li va guanyar la celebritat.

L'any 1833 va travessar una de les seues crisis morals i mstiques que serien tan comunes en ell. Va descobrir-se una vocaci d'historiador. Nomenat professor adjunt d'histria a la universitat de Sant Petersburg al juliol de 1834, les seues primeres classes (a les que va assistir Ivan Turgunev) van provocar l'entusiasme dels alumnes; per el seu inters per la histria, aix com la seua popularitat com a professor es van apagar rpidament.

Desprs d'aquest perode, va publicar nombrosos contes, amb els reculls Arabescos (que cont entre d'altres La perspectiva Nevski, El retrat i El diari d'un boig) i Mirgorod. El 1836, l'obra de teatre L'inspector general (el tema de la qual li va ser suggerit per Puixkin) va ser aplaudida pels liberals i atacada pels reaccionaris i va conixer un xit d'escndol a Sant Petersburg. No obstant aix, una frase atribuda al tsar Nicolau I va calmar els nims:  Tothom n'ha rebut segons el seu rang, jo el primer . Ggol es va sentir incomprs, i tan irritat pels que li donaven suport com pels que el criticaven: tots simplificaven i manipulaven el seu pregon pensament, creien que es tractava d'una stira poltica, que l'autor se situava en contra de les institucions, mentre que ell noms havia volgut denunciar els vicis i els abusos propis del gnere hum. Completament desassossegat, va fugir i va iniciar les seues pelegrinacions arreu d'Europa.

Sobre una altra idea del seu amic Puixkin havia comenat a escriure l'any 1836, tot just abans d'iniciar L'inspector general, la seua gran novella Les nimes mortes, la qual en la seua fe cada colp ms exaltada en la seua  missi , contemplava com una obra  immensament gran , un  Leviatan ,  quelcom que no corresponga a l'obra d'un home ordinari . L'any 1841 va intentar publicar-ne la primera part a Moscou, per va ser prohibida pel comit de censura. No va ser fins desprs de la intervenci dels seus amics, i particularment de la senyora Smirnoff, la presentaci al comit de censura de Sant Petersburg i diversos arranjaments que va poder aparixer l'any 1842. A banda de la divertida estafa projectada pel protagonista Txtxikov, aquesta novella fa una descripci sense concessions de la Rssia profunda, una stira de vegades despietada, per en la qual rau subjacent, de manera permanent, el pregon amor de Ggol per aquest pas. La novella va provocar de nou l'xit i l'escndol.

L'any 1843, la seua passada experincia de mediocre funcionari de ministeri li va inspirar la magnfica novella El capot, el protagonista de la qual, Akaki Akkievitx ha esdevingut l'arquetip del petit modest funcionari rus.

Les tribulacions i els viatges tornen comenar: Itlia, Frana, Alemanya, etc. L'any 1848 va fer un pelegrinatge a Jerusalem. A mesura que la seua salut s'anava degradant, i ms encara la percepci que ell tenia del seu estat de salut   perqu sempre es va creure ms malalt del que realment era   i que el seu sentiment religis s'exaltava, va esdevenir ms i ms mstic i conservador.

De retorn a Moscou va posar-se a treballar en una segona part de Les nimes mortes, a la qual, a la manera de Dant, esperava descriure la redempci de Rssia, sortint de l'infern que ell havia descrit a la primera part de l'obra (n'havia cremat una primera versi l'any 1845). Per el seu estat fsic i psquic empitjorava sense treva. A l'inici de l'any 1852 va cremar a l'estufa de la seua cambra tots els manuscrits indits, inclosa la segona part de Les nimes mortes. Hom no coneix d'aquesta segona part ms que quatre captols trobats entre els papers de l'escriptor, corresponents a la primera versi.

Va morir el 21 de febrer de 1852, debilitat pels dejunis que s'havia autoimposat per defensar-se del diable, entre les mans de metges ineptes que el van tractar amb sangoneres i el van sotmetre a altres terpies d'una violncia inaudita: banys freds, sagnies, micapans. Est enterrat al cementiri de Novodvitxi a Moscou, prop de Bulgkov a qui inspiraria en la redacci de la seua gran obra: El mestre i Margarida.

Si Puixkin est considerat el ms gran poeta rus, Ggol s reconegut com el primer gran narrador de Rssia. Segons la sentncia d'Eugne-Melchior de Vog, errniament atribuda a Dostoievski: Tots nosaltres hem sortit del capot de Ggol.

 Obres publicades en catal .
1984 Les nimes mortes;
1986 El capot i altres relats peterburgesos;
1987 Tars Bulba;
1987 Diari d'un boig;
1991 La fira de Sorotxinzi;
1992 El nas;
1997 Contes de Petersburg;
1998 Tres relats de Sant Petesburg;

Referncies.
























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="173331" title="Dilofosaure" nonfiltered="753" processed="753" dbindex="70753">

El dilofosaure (Dilophosaurus, "llangardaix de dues crestes") s un gnere de dinosaure terpode que visqu al perode Jurssic.

Els dilofosaures mesuraven entorn dels 6 metres de longitud i podrien pesar fins a mitja tona (unitat). Els fssils d'aquest rptil van ser trobats a la Reserva d'Indis Navajo, just a l'oest de Ciutat Tuba, Arizona, EUA.























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="173335" title="Albera" nonfiltered="754" processed="754" dbindex="70754">


Geografia:;
L'Albera, municipi del Vallespir.
Montesquiu d'Albera, municipi del Rossell.
La Roca d'Albera, municipi del Rossell.
La serra de l'Albera (o el masss de l'Albera), conjunt muntanys que marca el lmit entre l'Alt Empord, per una banda, i el Rossell i el Vallespir per l'altra.
L'Albera (o la Marenda), una subcomarca del Rossell situada al nord de la serra homnima.

Ramaderia:;
Vaca de l'Albera, raa de vaques prpia d'aquestes muntanyes.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="173337" title="Dickinsnid" nonfiltered="755" processed="755" dbindex="70755">

Els dickinsnids (Dickinsoniidae) sn un grup enigmtic de fssils d'Ediacara amb una morfologia similar a un coix inflat, a vegades associats a extranys rastres fssils.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="173340" title="Vera Caspary" nonfiltered="757" processed="756" dbindex="70757">
;


Vera Caspary (Chicago, 13 de novembre del 1899 - Nova York, 13 de juny del 1987) va sser una escriptora estatunidenca. 

Va ser la primera impulsora del subgnere de psicologia criminal cap a un enfocament potic. Comen per escriure novelles sense gnere (The White Girl, la primera, l'any 1929) i obres de teatre; i treball per a Hollywood des del 1932. All va realitzar relats i guions destinats a pellcules de tema criminal, com The Night of June 13 (1932), de Stephen Roberts; Such Women Are Dangerous (1934), de James Flood; Private Scandal (1934), de Ralph Murphy i Scandal Street (1938), de James Hogan.

La lrica novella negra Laura (on un inspector de policia s'enamorava d'una presumpta vctima) la va portar a la fama el 1943. Obtingu una bella transposici cinematogrfica (1944) d'Otto Preminger, va ser adaptada al teatre el 1947 per George Sklar i la mateixa Caspary, i va arribar a la televisi dues vegades, la primera en una versi de Truman Capote, i la segona amb el ttol nou de Portrait of Murder.

Altres novelles seves sn Bedelia (1945), que va portar al cinema Lance Comfort el 1947, Stranger than Truth (1946), The Husband (1947), The Weeping and the Laughter (1950), Evvie (1960), The Man Who Loved His Wife (1966) i Final Portrait (1971).

La seva narraci Gardenia va motivar la pellcula de Fritz Lang Blue Gardenia (1953, estrenada a la major part dels Pasos Catalans com a Gardenia azul).

Referncies.
Emrys, A. B. "Laura, Vera, and Wilkie: Deep Sensation Roots of a Noir  Novel." CLUES: A Journal of Detection 23.3 (Primavera, 2005): 5-13. 

Enllaos externs.

 Biografia de Vera Caspary ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="173345" title="Cuauhtmoc Blanco" nonfiltered="758" processed="757" dbindex="70758">
Cuauhtmoc Blanco Bravo (nascut el 17 de gener del 1973 a Ciutat de Mxic) s un futbolista mexic que actualment juga al Chicago Fire.


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="173346" title="Omar Bravo" nonfiltered="759" processed="758" dbindex="70759">
Omar Bravo Tordecillas (nascut el 4 de mar del 1980 a Los Mochis, Sinaloa) s un futbolista mexic que actualment juga al Deportivo de La Corunya.































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="173348" title="Nery Alberto Castillo Confalonieri" nonfiltered="760" processed="759" dbindex="70760">
Nery Alberto Castillo Jr. (nascut el 13 de juny del 1984 a San Luis Potos) s un futbolista mexic que actualment juga a l'Olympiacos.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="173349" title="Les Cases d'Alcanar" nonfiltered="761" processed="760" dbindex="70761">

Les Cases d'Alcanar s una poblaci del municipi d'Alcanar, situada al sud de Catalunya en la comarca del Montsi.

 Histria .
Histricament, la principal activitat dels habitants de la poblaci (anomentas casencs i casenques) ha estat la pesca. Aquesta dedicaci es remunta possiblement als que, des de l'poca dels rabs, en podrien haver estat els primers pobladors: els bah'riiin ahl al-ndalus.

El lloc ha estat conegut tamb pel nom de Punta de Benifallim, que Agust Bel cita com a corrupci de T'araf Beni H'lim. La Punta de Benifallim surt per primera vegada a la carta pobla d'Alcanar, de l'any 1239, com a lmit territorial. A l'any 1251, l'abat de Sant Cugat del Valls, senyor de la Rpita, cita un lloc anomenat La Punta, en el terme del castell de La Rpita; tradicionalment s'ha considerat que feia referncia a La Punta de Benifallim.

Hom ha cregut per ra del topnim que all hi havia un assentament islmic; aix ha estat corroborat per les troballes de cermica andalusina i per la documentaci de la donaci que el comte Ramon Berenguer III feu de La Rpita al monestir de Sant Cugat l'any 1097. En aquest document s'esmenten una trentena d'assentaments, la meitat de les quals comencen pel nom Beni. Es devia tractar d'un lloc agrari format per diverses alqueries disseminades pel barranc de Les Cases i possiblement per La Punta.

La restes de la Vila estan disseminades a un costat i a l'altre del barranc de Les Cases, al costat meridional del Mas d'en Serr es troben les restes d'una estructura de planta circular amb murs gruixuts d'obra de maoneria (obra feta per pedres o maons treballada amb cal) amb la coberta enrunada. A l'altra part del barranc hi ha les restes d'un gran mur.

Aproximadament a uns 2Km de la poblaci, a on actualment hi ha un cmping, es trob unes sepultures que podrien ser una necrpolis de la Punta de Benifallim.

L'acta de fundaci i establiment de la ciutat de San Felipe de l'any 1740 seria el primer document que podrem considerar com a formaci del nucli de Les Cases. En ell, el rei Felip V fa donaci del perms i terreny per a poblar 

...en estas Casas, de la Torre de San Felipe de la villa de Alcanar en cuyo territorio segun proyecto dirigido y presentado en la Corte por el Sr. D. Juan Caballero, Sargento Mayor de la plaza de Tortosa, se debe establecer una Poblacin de cuantas familias vengan acudiendo a las cuales se les  conceder como a los que estamos ya establecidos, el terreno que pidiere para fabricar casas y diez y  seis aos o mas Privilegios... En cuya consideracion por la divina Clemencia con la Real Piedad de S:M: y el auxilio de mis protectores espero como es natural que en lo sucesivo logre yo lo dicho Joseph Esteller ser reputado tenido y mirado por uno de los primeros fundadores de esta nueva Poblacin la que segn proyecto y queriendo Dios se llamar villa o ciudad de San Felipe cuyo aumento y breve establecimiento deseo al Rey nuestro Amo como uno de sus fidelisimos vecinos de la villa de Alcanar y pobladores de estas Casas de la Torre de San Phelipe fecho en este dicho paraje para noticia a veinte y siete de Enero de mil setecientos y cuarenta - Joseph Esteller - Rubricado.

Felip V, avanant-se al projecte de Carles III, volia fundar una gran ciutat en les rodalies de la desembocadura de l'Ebre, per el projecte no fructific i noms qued com a acantonament d'un destacament de cavalleria, que s'establ en uns magatzems de productes que servirien ms tard per fer cabotatge. Aquest assentament permet que la poblaci dispersa de la zona pogus aplegar-s'hi per resguardar-se dels possibles pillatges i trobar-se ms segurs. El lloc fou posteriorment conegut per Torre de Sant Pere, d'una torre fortificada que fou destruda en la Guerra del Francs. Testimonis recordaren que no era situada a la zona de l'actual esglsia, perqu a principis del segle XX les seves restes servien per a que la ramaderia descanss pel pas del lligallo que passa per la plaa de Sant Pere. Es creu que moltes de les pedres que formaven part de la construcci de la torre passaren a mans de particulars que les aprofitaren per construir-se els habitatges.

L'origen del nucli actual comena als voltants de l'any 1862, quan l'alcalde canavs Lluc Beltran aconsegueix el perms d'embarcament per a la platja, i propicia el comer de cabotatge per al transport de ctrics, garrofes i altres productes que fan que augmenti la poblaci degut a l'agrupament dels vens dispersos per la zona. Tamb coincideix amb la data que acab la construcci de l'esglsia en honor al patr dels mariners, Sant Pere pescador.

 Demografia .
El nucli de Les Cases l'any 1845 no sobrepassava la trentena d'edificis i habitatges, on residien 20 mariners i alguns pagesos. Els anys 1765, 1776, 1811 i 1829 hi ha constncia de garroferars i de snies a la partida de Les Cases i el 1832, d'un corral de la famlia Reverter.

Si passem a dates ms actuals, a censos ms contemporanis observem que a l'any 1970 hi havien 460 habitants i el 1981, 743.

Al nomencltor de l'any 1986 a Les Cases hi havien 734 habitants, amb un total de 332 homes i 402 dones, per si agafem la perifria del nucli, les urbanitzacions hi ha un total de 1.756 persones censades que sumades a la poblaci anterior farien una suma total de 2.490 habitants, amb 888 homes i 838 dones. La poblaci total del municipi d'Alcanar era de 8.023 habitants (a la ciutat 6.406 vens) de dret i 7.997 de fet, aix representa que la zona turstica de Les Cases i les urbanitzacions de la perifria del municipi constituien el 31% del total de la poblaci.

Les dades de l'any 1991 sn ms completes: el nucli estava format per un total de 764 vens (398 dones i 366 homes), 794 habitatges, 249 de principals i 545 de no principals. Els habitants totals del municipi d'Alcanar l'any 1991 eren 7.848 (a la ciutat 6.212) de dret i de fet. La zona perifrica tenia un total de 1.690 habitants, dels quals 571 considerats "disseminats". Sumant la zona perifrica i Les Cases s'obt un total de 2.454 habitants, una prdua de poblaci de 36 vens.

L'any 1996 el nucli de Les Cases comprenia 799 habitants (377 homes i 422 dones); ressalta al nomencltor de l'Institut d'Estadstica de Catalunya la xifra de 874 habitants al nucli de Les Cases (418 homes i 456 dones). Al municipi d'Alcanar hi havia 7.727 persones censades (al nucli 6.624).

 Imatges .


 Bibliografia .
 Agust Bel i Bertran Alcanar Valls: Cossetnia, 2000. ISBN 84-89890-64-1;

 Enllaos .
 Plana de l'ajuntament d'Alcanar relativa a Les Cases;
 Fitxa del port ;
 Plana web de Les Cases;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="173351" title="Joaqun Mara Arnau Miramn" nonfiltered="762" processed="761" dbindex="70762">

Joaqun Mara Arnau Miramn va nixer a Valncia el 16 de mar de 1849 i va morir el 8 de setembre de 1906. s considerat l'arquitecte ms important del romanticisme eclctic valenci. A ell es deuen destacats exemples de l'aplicaci del ferro a l'arquitectura valenciana de finals de segle XIX i algunes de les ms innovadores propostes quant a disseny i utilitzaci de nous materials.

 Biografia .
Naix a Valncia el 16 de mar de 1849, ciutat en qu realitza els seus primers estudis. En 1869 ingressa en l'escola d'arquitectura de la Reial Acadmia de Belles Arts de Sant Carles, on cursa estudis fins que en setembre de 1870, a l'haver sigut suprimida l'ensenyana d'arquitectura a Valncia, es veu obligat a prosseguir els seus estudis en l'Escola Superior d'Arquitectura de Madrid que en aquell moment feia professi de l'eclecticisme en les seues ensenyances.

A Madrid t ocasi de conixer les primeres aplicacions importants del ferro en l'arquitectura i els inicis del neomudjar. Obt el ttol d'arquitecte el 25 d'abril de 1874. El 8 de juny del mateix any s nomenat arquitecte dels Llocs Piadosos de Santiago i Montserrat en la ciutat de Roma. Esta instituci de suport a intellectuals i artistes espanyols residents a Roma compta amb una srie d'edificis. Al jove Arnau li competix la restauraci i conservaci de tals llocs. La seua estada a Roma li permet l'estudi minucis de l'art clssic i un coneixement de l'arquitectura italiana del Risorgimento. A penes transcorregut un any a Roma, torna al seu Valncia natal on contrau matrimoni amb la seua cosina Elisa Mols, prvia dispensa papal requerida pel parentiu.

En eixe any, 1875, Arnau Miramn s nomenat arquitecte municipal de l'Ajuntament de Valncia,  on complix amb les obligacions del seu crrec amb indubtable eficincia i una caracterstica severitat. Junt amb Jos Calvo Toms i Luis Ferreres Soler treballa per eixos anys en el pla d'eixamplament de Valncia, firmant en 1884, amb tals arquitectes, un nou Pla General de Valncia i Projecte d'Eixample, que s aprovat tres anys ms tard: en 1887. Desprs de deu anys de servici, sollicita la seua renncia al crrec d'arquitecte municipal per a dedicar-se plenament a l'exercici privat de la seua professi, canvi propiciat probablement per la seua relaci amb la Comtessa de Ripalda.

En 1877 dissenya un projecte de monument al rei D. Jaume que junt amb un altre projecte de Granja model sn presentats en l'exposici que al febrer d'eixe any se celebra en l'Acadmia de Belles Arts de Sant Carles amb motiu de la visita a Valncia del rei Alfons XII.

La seua primera obra coneguda a Valncia va ser la reforma i renovaci de la fatxada nord de l'esglsia del Convent del Peu de la Creu. Eixe mateix any, 1883, va dissenyar per a l'Esglsia de Sant Esteve un altar d'estil bizant destinat a custodiar el cos de Sant Llus Beltrn, que es venera en la dita esglsia. Posteriorment, en desembre de 1886, per encrrec del Comte de Trigona en representaci de la Gran Associaci de Beneficincia Domiciliria de la Mare de Du dels Desemparats, va realitzar el projecte, en el carrer Blanqueries, d'un gran sal per al repartiment de racions de menjar a les famlies pobres. Aquest sal, conegut hui com el Sal de Racionistes, constitux una de les seues obres ms destacades i conegudes, a causa de l'original s d'una volta metllica per a cobrir la nau de la gran sala.

En 1887 realitza per a les monges de Jess i Maria, les obres de restauraci de l'antic convent agustini de la Mare de Du del Socors, que van afectar principalment l'interior de l'esglsia i altres dependncies, amb l'objecte d'installar all el collegi del mateix nom, que tanta importncia va tindre en el succeir de la vida social valenciana en els segents decennis.
.
A partir d'estos anys comena la seua relaci amb Mara Josefa Pauln de la Pea, Comtessa de Ripalda, que li va encarregar la realitzaci d'importants obres, entre les que destaquen: un palau residncia per a ella mateixa en l'Arbereda, i un edifici de gran prestncia, amb passatge interior, en el carrer Sant Vicent. Respecte al Palau de Ripalda, es tractava d'un edifici peculiar, concebut com un chateau francs, dins d'una perspectiva romntica sense precedent en la ciutat. La seua construcci pot ser situada entre els anys 1889 i 1891. L'edifici del carrer Sant Vicent va ser projectat en 1889 amb fatxades a este carrer sant Vicent i a la plaa de la Pilota -hui carrer de Moratn. Entre ambds fatxades s'estn un ample passatge cobert per armadura metllica voltada amb plaques de cristall. Hui es coneix com el Passatge Ripalda. Les fatxades de l'edifici han sigut molt alterades. 

En 1893 s nomenat acadmic de nmero de la Reial Acadmia de Belles Arts de Sant Carles i va ser l'encarregat de pronunciar, el 6 d'octubre de 1895, el discurs d'obertura de curs de la mateixa, amb una conferncia titulada L'Art Ogival.

Respecte als edificis de vivendes, Arnau Miramn mostra una especial predilecci pels vans rectangulars amb embocadures que imiten el cadiratge, o arcs adovellats de rajola. En la decoraci, en general molt sbria, s abundant l's del ferro colat en balcons, tornapuntes, rematades i acroteris. Servisquen com a exemple la Casa Peris (1886) en la Baixada de Sant Francesc, la Casa Oliag (1891) en el carrer Sant Vicent, la casa del carrer Baixa cant Portal de Valldigna (1898) o la Casa Sancho (1900) en el carrer La Pau. En 1896 rep l'encrrec de projectar la Casa Social del Cercle Valenci, on va idear una espcie de prtic d'ogives, tancat per vitrines. A un costat i a l'altre hi havia cossos torrejats d'estil neogtic. Podem trobar referncies a l'estil neogtic en la Casa Verges (1898) i en la Casa Rogl (1900). Eixe mateix any construx una Ermita en El Cam Vell de Torrent, en la qual es mesclen motius medievalstics i elements de gust neogrec. Hui esta ermita ha passat a ser l'Esglsia parroquial de la Mare de Du dels Desemparats i Sant Isidre, en el barri de Sant Isidre.

En els anys segents Arnau Miramn projecta dos dels seus ms importants edificis, la Casa Sancho en el carrer de la Pau i el Palau de Fuentehermosa, en el carrer Cavallers front la Palau de la Generalitat. La Casa Sancho, construda en 1900 s un edifici de cinc plantes amb faanes en angle que s'integren en un mirador volat de planta poligonal. s un dels edificis ms emblemtics i de ms cuidat disseny del carrer La Pau.

A partir de 1903 va edificar per a Pascual Garrigues el Palau de Fuentehermosa, tamb conegut com a Palau del Marqus de Castellfort, en la faana del qual utilitza elements classicistes, renaixentistes, neogrecs i medievalstics per a aconseguir l'obra ms important de l'eclecticisme a Valncia. Destaquen els amplis miradors de planta poligonal situats en els angles de la faana a l'altura del pis principal i les cpules que coronen els seus extrems. En el seu interior el ms destacable s el luxs vestbul amb la seua escalinata de marbre blanc, que rep la llum per una claraboia zenital.

Altres edificis importants d'este perode sn la Casa Merl (1901) amb un mirador de ferro d'estil neogrec sobre el balc central, la Casa en el carrer Colom que va construir amb gran senzillesa decorativa per a si mateix en 1903, la Casa de Salvador Munt en el carrer Pintor Sorolla i la Casa Montesinos conclosa a l'abril de 1905 en el carrer Pizarro cant Gran Via. Totes elles hui han desaparegut.

En 1906 li van encarregar la construcci d'un edifici destinat a Institut de Sordmuts i Cecs, ms conegut com a Asil Sumsi. La seua mort, succeda eixe mateix any, li va impedir dirigir esta obra de lnies senzilles i funcionals, com era caracterstic en els edificis benfics de l'poca. 

Encara en 1904 va realitzar un altre important projecte, l'esglsia i convent de Sant Vicent Ferrer, l'esglsia dels dominics en el carrer Cirilo Amors. Es tracta d'una esglsia neogtica, tractada de manera molt ortodoxa, sense cap concessi al modernisme. Compta amb una planta de creu llatina, atri, cinc naus, creuer, quatre capelles per costat i absis amb girola. La mort li va impedir dirigir esta obra, que va ser realitzada per l'arquitecte Francisco Almenar Quinz.

La seua ltima obra a Valncia va ser la Casa Rocafull, en la Gran Via Marqus del Tria i la fatxada de la qual ha patit diverses alteracions.

Fora de la ciutat de Valncia va dur a terme nombroses obres, entre les quals destaca l'Asil de Sant Domnec de Castell de la Ribera, amb les seues 365 finestres, una per cada dia de l'any. Hui s el Collegi Sant Domnec en la dita localitat.

Altres obres fora de Valncia sn l'esglsia de la Mare de Du del Castell en Cullera, sobre un projecte de J. Belda, les obres de restauraci en l'esglsia arxiprestal de Santa Maria d'Alcoi a Alcoi i la cpula del Santuari de la Mare de Du de Sals en Sueca. A Ontinyent va realitzar les obres de la capella de la comuni de l'esglsia de Sant Carles Borromeu i el convent de franciscans, i en Segorb el Cor del seu Catedral de Segorb, per potser la seua obra ms coneguda siga la restauraci del Palau Ducal de Gandia.

La seua activitat intellectual va ser relativament intensa amb discursos i treballs per a les nombroses entitats culturals i religioses a qui va pertnyer. La seua mort va tindre lloc a Godella, on passava temporades de descans durant els estius, el 8 de setembre de 1906 als 57 anys d'edat.

El Bar d'Alcahal (1850-1924), en el seu Diccionari Biogrfic d'Artistes Valencians el descriu com un home competent i laboris, de tracte senzill i de carcter modest, i que va evitar sempre les exhibicions aparatoses del seu talent.

 Obres representatives .

1883
 Reforma de la faana de l'Esglsia del Convent del Peu de la Creu.
 Projecte d'altar de Sant Llus Beltran a l'Esglsia de Sant Esteve.

1886
 Sal de Racionistes al carrer Blanqueries nm. 15.
 Casa Peris a la Baixada de Sant Francesc nm. 34. (desapareguda);

1887
 Reconstrucci de l'esglsia i convent de la Nostra Senyora dels Socors, avui de Jess i Mara.
 Reforma de la faana de la Casa de Salvador Munt al carrer Pintor Sorolla, nm. 6. (desapareguda);


1889
 Casa Palau de la Comtessa de Ripalda a l'Albereda. (desapareguda);
 Casa i Passatge Ripalda entre el carrer de Sant Vicent Mrtir i la plaa de la Pilota -avui carrer de Moratn. ;
1891
 Casa Oliag al carrer de Sant Vicent nms. 27 al 31.

1896
 Casa Social del Cercle Valenci entre els carrers Sant Vicent del Cap pelat i Vallet. (desapareguda);
 Casa carrer La Pau nm. 26, prxima al carrer Sant Joan de Ribera.

1898
 Casa carrer Baixa nm. 30, cant a Portal de Valldigna.
 Casa Verges al carrer de la Barcelonina nms. 10 i 12 cant Sant Vicent del Cap pelat. (desapareguda);

1900

 Ermita al Cam Vell de Torrent, avui Esglsia parroquial de la Mare de Du dels Desemparats i Sant Isidre, al carrer de Sant Isidre 2, Valncia 46014.
 Casa Rogl al carrer de Sant Vicent nm. 107. (desapareguda);
 Casa Sancho al carrer de la Pau, cant a Comdies.

1901
 Casa Merl al carrer Mara de Molina, cant de Sant Andreu nm. 102, junt amb la Plaa de Villarrasa. (desapareguda);
Desapareguda durant l'ampliaci del Palau del Marqus de Dosaiges.
 Ampliaci de la Casa Verges.
 Asil de Sant Domnec a Castell de la Ribera;

1903
 Palau de Fuentehermosa en el carrer de Cavallers nm. 9.
 Casa carrer Colom, per a si mateix, al carrer de Colom nm 22. (desapareguda);
 Casa de Salvador Munt al carrer de Pintor Sorolla nm. 6. (desapareguda);
 Casa Montesinos al carrer de Pizarro cant amb Gran Via. (desapareguda);

1904
 Projecte d'esglsia i convent de Sant Vicent Ferrer al carrer de Ciril Amors.

1906
 Institut de Sordmuts i Cecs, o Asil Sumsi, en el carrer Mart - avui carrer de Doctor Sumsi.
 Casa Rocafull a la Gran Via Marqus del Tria nm. 17.
 Dos miradors de fusta per a la casa nm. 9 del carrer de Pascual i Genis.

Any desconegut
 Restauraci del Palau Ducal de Gandia.
 Esglsia de la Nostra Senyora del Castell de Cullera, sobre un projecte de J. Belda.
 Restauraci de Santa Maria d'Alcoi. El projecte probablement s de l'any 1898. Destruda l'any 1937;
 Restauraci de la cpula del Santuari de la Nostra Senyora de Sals, a Sueca.
 La capella de la comuni en l'esglsia de Sant Carles Borromeu d'Ontinyent.
 El convent de franciscans a Ontinyent.
 El Cor de la Catedral de Sogorb.

 Plnols .



Faana del Sal de Racionistes, casa Sancho i faanes de la casa Verges

 Bibliografia .
 La arquitectura del eclecticismo en Valencia: vertientes de la arquitectura valenciana entre 1875 y 1925. Benito Goerlich, D. Ayuntamiento de Valencia, 1992.
 Conocer Valencia a travs de su arquitectura. Diversos autors. Ed. Colegio Oficial de Arquitectos de la Comunidad Valenciana-Ajuntament de Valncia, Valencia. 2001.
 El Gran Saln de Racionistas de Joaqun M Arnau Miramn o el atrevimiento de la innovacin.  M Mar Snchez Verduch. Article publicat en "Archivo de Arte Valenciano". Any: 1997. Nmero: 78. p. 32 -37;
 La arquitectura de Arnau Miramn en la Valencia de 1900. Ponncia de Arnau Amo, Joaqun; Peir Lpez, M Teresa y Poyatos Sebastin, Javier.
 Asilo de Santo Domigo en Villanueva de Castelln. Almanac Las Provincias per a 1902, any XXIII, Valncia 1901, pp. 411s.
 Diccionario Biogrfico de Artistas Valencianos. Jos Ruiz de Lihory (Barn de Alcahal). Obra premiada en els Jocs Florals de Lo Rat - Penat l'any 1894. Reproducci facsmil de l'edici publicada per la impremta de Federico Domnech en 1897. Valencia, Paris-Valencia, 1989.
 Noticia de los Artistas Valencianos del siglo XIX. Vicente Boix. Valencia, 1877.
 El Ensanche de la Ciudad de Valencia de 1884. Colegio Oficial de Arquitectos de Valencia, 1984.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="173353" title="Luis Antonio Valencia Mosquera" nonfiltered="763" processed="762" dbindex="70763">
Luis Antonio Valencia Mosquera (nascut a Sucumbios el 4 d'agost del 1985) s un futbolista professional equatori que juga com a davanter al Villarreal.























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="173354" title="Fabrosurid" nonfiltered="764" processed="763" dbindex="70764">

Els fabrosurids (Fabrosauridae) sn un grup de dinosaures ornitisqui primitius que descendien d'animals similars al lesotosaure. La majoria de fabrosurids mesuraven entre 1 i 2 metres de longitud, i eren lleugers i bpedes. Els seus cranis eren triangulars i presentaven conques oculars grans. Eren herbvors i probablement utilitzaven l'agilitat per a escapar dels depredadors. Van aparixer al Trisic superior i es van extingir a finals del Jurssic.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="173356" title="Roberto Abbondanzieri" nonfiltered="765" processed="764" dbindex="70765">
Roberto Carlos "El Pato" Abbondanzieri s un futbolista argent. Va nixer el 19 d'agost de 1972 a Bouquet (Argentina). El seu club actual s el Getafe CF.

 Trajectria . 
Argentina.
El seu sobrenom, se'l posaren de petit, per la seva semblana en la forma de caminar al dibuix animat, el Pato Lucas. Es va iniciar en el futbol en les categories inferiors del Club Atltico Rosario Central. El 6 de desembre del 1994 debuta en la Primera divisi argentina en el partit que acab en empat a un gol entre Rosario Central i Ferro Carril Oeste. Amb l'equip rosarino va guanyar la Copa Conmebol en 1995.

Al comenament de l'any 1997 s fitxat pel Club Atltico Boca Juniors. Inicialment alterna la titularitat amb Sandro Guzmn, que va ser venut al final de la temporada. Llavors, el club de La Ribera compra perqu sigui titular en l'arc a scar Crdova. En el Clausura de 1999 Crdova va sofrir una lesi que li va donar a Abbondanzieri l'oportunitat de jugar diversos partits. Mentre concretava bones actuacions, es lesiona el seu muscle greument en un Superclsico, romanent desprs un any allunyat de les pistes. 

Amb Boca Juniors ha aconseguit diversos ttols. En 1998 guanya el Torneig Obertura amb aquest club, repetint l'assoliment en 1999 quan es proclama altra vegada campi del Torneig clausura. En 2000 guanya tres ttols amb el seu club, un Torneig Obertura, una Copa Intercontinental (derrotant al Reial Madrid per dos gols a un) i una Copa Libertadores, ttol que repetiria en 2001. 

En 2003 aconsegueix proclamar-se campi del Torneig Obertura. Aquest mateix any torna a aconseguir la Copa Libertadores i la Copa Intercontinental al vncer a l'AC Mil en la tanda de penals, on va ser figura a l'atallar-ne dos, un d'ells a Alessandro Costacurta. Aquest any va ser triat el millor porter de l'any d'Amrica del Sud. 

En 2005 va guanyar altre Torneig Obertura, i en el 2006 guanya el Torneig Clausura. A ms en la seva carrera esportiva ha guanyat dues Copes Sud-americanes, en 2004 i 2005 i una Recopa Sud-americana, en 2005, contra el Once Caldas.

Espanya.
En juliol del 2006, va ser venut al Getafe i es converteix en el porter titular d'aquest equip. Abbondanzieri va guanyar el Trofeu Zamora, que se li atorga al porter menys venut de la lliga, per la seva actuaci en la temporada 2006/07.
 






































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="173361" title="Carlos Tvez" nonfiltered="766" processed="765" dbindex="70766">






Carlos Alberto Tvez s un futbolista argent. Va nixer el 5 de febrer de 1984 a Ciudadela, Provncia de Buenos Aires (Argentina). El seu club actual s el Manchester United.


























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="173362" title="Diego Milito" nonfiltered="767" processed="766" dbindex="70767">
Diego Alberto Milito s un futbolista argent. Va nixer el 12 de juny del 1979 a Bernal (Argentina). El seu club actual s el Genoa CFC, que el va fitxar del Real Zaragoza als ltims minuts del mercat de fitxatges de l'estiu del 2008.
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="173364" title="Herbivoria" nonfiltered="768" processed="767" dbindex="70768">
L'herbivoria (o fitofgia) s una mena d'alimentaci en la que un organisme, herbvor, consumeix noms auttrofs com sn les plantes, algues i bacteris fotosintetitzadores. Per definici, molts fongs, alguns bacteris, molts animals, alguns protistes i un petit nombre de plantes es poden considerar herbvors. Moltes persones restringeixen el terme herbvor als animals que els consumeixen activament. Els fongs, bacteris i protistes que s'alimenten de plantes vives se solen anomenar patogens de les plantes. Els microbis que s'alimenten de plantes mortes sn saprfits. Les plantes que obtenen nutrients d'altres plantes vives sn sovint anomenades plantes parsites.











































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="173367" title="Luis Amaranto Perea" nonfiltered="769" processed="768" dbindex="70769">
Luis Amaranto Perea s un futbolista colombi. Va nixer el 30 de gener de 1979 a Turbo (Colmbia). El seu club actual s l'Atltico de Madrid.


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="173368" title="Roque Santa Cruz" nonfiltered="770" processed="769" dbindex="70770">
Roque Santa Cruz s un futbolista paraguai. Va nixer el 16 d'agost de 1981 a Asuncin (Paraguai). El seu club actual s el Blackburn Rovers.

Va arribar a Europa per jugar al Bayern de Munic, on no va gaudir de moltes oportunitats per demostrar el seu nivell.

El 28 de juliol del 2007, va deixar Alemanya per fitxar pel Blackburn Rovers de la FA Premier League. El club angls va pagar 3.400.000 lliures esterlines pel jugador paraguai.




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="173371" title="Manuel Tun de Lara" nonfiltered="771" processed="770" dbindex="70771">
Manuel Tun de Lara (Madrid, 8 de setembre de 1923   Lejona, 25 de gener de 1997) fou un historiador espanyol.  Es llicenci en Dret en la Universitat de Madrid el 1936. El 1932 s'afili a les Joventuts Comunistes, i fou director de la Escola de Quadres de les Juventudes Socialistas Unificadas des del 1937. En acabar la guerra civil espanyola fou internat en un camp de concentraci.

El 1946 s'exili a Pars, degut a la persecuci que patia per ser membre del Consell Rector de la Unin de Intelectuales Libres. All acab els estudis d'Histria. En aquest perode tamb publica nombrosos articles en premsa vinculada als Partits Comunistes de diversos pasos.

El 1964 s'inicia la seva etapa com a professor i catedrtic d'Histria d'Espanya i de la Literatura espanyola a la Universitat de Pau, on des de 1970 a 1980 fou l'organitzador dels Colloquis d'Histria Contempornia d'Espanya, que impulsaren els estudis d'Histria Social i que constituren un punt de trobada i debat on hi anaven molts estudiosos de diverses universitats espanyoles.

A la mort de Francisco Franco, torn a Espanya i continu la seva activitat docent com a professor a la Universitat de les Illes Balears i a la Universitat del Pas Basc.  L'obra de Tun de Lara ha estat fonamental per a la revisi de la Historiografia franquista i per estudiar el moviment obrer,

 Obres .
 Espagne (1955);
 From Incas to Indios (1956);
 Variaciones del nivel de vida en Espaa (1965);
 Introduccin a la historia del movimiento obrero (1965);
 La Espaa del siglo XX (1965);
 La Espaa del siglo XIX (1974);
 Estudios sobre el siglo XIX (1971);
 El movimiento obrero en la historia de Espaa (1962);
 La Segunda Repblica (1976);
 Espaa bajo la dictadura franquista (1980);
 Tres claves para la Segunda Repblica (1985);
 Historia de Espaa (director) (1988);
 Comunicacin y cultura durante la II Repblica y la Guerra Civil (1990);






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="173372" title="Arpellot de marjal" nonfiltered="772" processed="771" dbindex="70772">

L'arpellot de marjal o arpella vulgar (Circus aeruginosus) s un ocell de rapinya de la famlia dels acciptrids, d'aproximadament mig metre de llargada i d'ales i cua llargues. 

s de color pard amb taques rogenques al pit i al ventre, i collar i monyo groguencs. Nia a terra, prop dels aiguamolls. Viu exclusivament a les zones de maresma.
  
La variant "arpella pllida" (Circus macrourus) s un ocell semblant a l'arpellot de marjal, per una mica ms petit.





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="173374" title="Nicolau II" nonfiltered="773" processed="772" dbindex="70773">

Nicolau II Crisoberges, patriarca de Constantinoble (984-996);
Papa Nicolau II (990-1061), Papa de l'Esglsia catlica.
Nicolau II de Rssia (1868-1918), tsar de Rssia.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="173381" title="Googol" nonfiltered="774" processed="773" dbindex="70774">
Un googol s un nombre gran, equivalent a 10100 (o sigui un 1 seguit de 100 zeros). Aquest nombre fou introdut al 1920 per Milton Sirotta als 9 anys d'edat, nebot del matemtic nord-americ Edward Kasner. Aquest nombre va ser usat com a exemple en el seu llibre Mathematics and the Imagination, i encara que no t cap utilitat en el mn de les matemtiques, s'utilitza per illustrar la diferncia entre un nombre inimaginablement gran i l'infinit.

Un googol pot ser escrit en la notaci convencional com a:

1 googol;
= 10100;
= 10,000,000,000,000,000,000,000,000,000,000,000,000,000,000,000,000,000,000,000,000,000,000,000,000,000,000,000,000,000,000,000,000,000;

Ms extensions d'aquest nombre sn el googolplex, equivalent a 1 googolplex = 10googol = 1010100.

Tamb existeix el googolplexian, equivalent a 1 googolplexian = 10googolplex = 101010100.




















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="173382" title="Googolplex" nonfiltered="775" processed="774" dbindex="70775">
Un googolplex s un nmero qualificat d'inimaginablement gran, equivalent a 1 googolplex = 10googol = 1010100






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="173384" title="Valeri Pujol i Bosch" nonfiltered="776" processed="775" dbindex="70776">


Valeri Pujol i Bosch (Premi de Dalt, el Maresme, 1952 - 1992) fou un poeta i escriptor catal.

Llicenciat en Filologia Romnica, treballava en l'ensenyament secundari. Collaborava amb diaris i altres publicacions, per exemple, Diari de Barcelona, ltima Hora, Avui, El Pas i El Peridico de Catalunya. Es va iniciar escrivint poesia, fortament influida per l'existencialisme. En narrativa, va publicar contes ertics, una narraci titulada Terra de crims (1987) i dues novelles. Va guanyar importants premis literaris com el Carles Riba, el Documenta i el Nacional de la Crtica. Com a traductor, destaca la seva versi de la Histria de l ull, de Georges Bataille.

Obra.
Poesia.
 El crit i la paraula (1973);
 Tricefllia (1975) (amb Salvador Sol i Joan Foni);
 Doble fons (1977);
 Destinatari d albes (1980);
 Limito al nord noms amb el teu sexe (1981);
 
 La xarxa del Nmida (1986);
 Els breus estius (1989);

Narrativa breu.
 Mantis i altres transformacions (1983);
 Els conys saborosos (1986);

Novella.
 Interruptus (1981);
 Palmira (1991);

Articles.
 Gegenber Text publicat a la revista Cairell, nm. 6 (novembre 1980);

Premis.
1981 Documenta per Interruptus;
1982 De la Crtica per Interruptus;
1983 Carles Riba per La trista veu d Orfeu i el tornaveu de Tntal;

Honors.
 IES Valeri Pujol a Premi de Dalt, anomenat en el seu honor.

Enllaos externs.
Fitxa de l'autor al Qui s qui de les lletres catalanes;
 Valeri Pujol, en el record Vilaweb literatura catalana moderna;
 Valeri Pujol a DENC, Discursos d'Experimentaci en la Narrativa Catalana;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="173385" title="?-lgebra" nonfiltered="777" processed="776" dbindex="70777">

En matemtiques, una  -lgebra (tamb dita sigma-lgebra) sobre un conjunt   s una collecci no buida  de subconjunts de   que s tancada sota operacions numerables d'uni, intersecci i complementaci de conjunts. Una  -lgebra s de fet una lgebra booleana, completada a fi d'incloure un infinit numerable d'operacions. El concepte de  -lgebra s essencial per a poder definir mesures en , amb les quals es pot assignar un nmero real als diferents subconjunts d'un determinat conjunt. El concepte de mesura, a la vegada, s fonamental en anlisi i en la teoria moderna de probabilitats.


Definici.
Sigui   un conjunt no buit, i sigui  una collecci de subconjunts de  . Diem que  s una  -lgebra si es compleix:
 El conjunt buit   s a .
 Si un conjunt A pertany a , llavors el seu complementari  tamb pertany a .
 Donada una successi de conjunts  que pertanyen a , la seva uni  tamb pertany a .
En altres paraules, una collecci  de subconjunts de   s una  -lgebra si:
  s no buida.
  s tancada sota complementaci;
  s tancada sota unions numerables.

Per exemple:
Donat el conjunt   = , una possible  -lgebra seria : els elements de  sn diferents subconjunts de  , entre els quals hi ha el conjunt buit (condici 1); a ms, els complementaris de cadascun dels elements sn dins  (condici 2): , , etc. s immediat veure que es compleix la tercera condici ja que .

Propietats.
El conjunt complet pertany a l'lgebra,  (a partir dels punts 1 i 2 de la definici).
La  -lgebra s tamb tancada sota la intersecci numerable d'elements (a partir de 2 i 3, i fent servir les Lleis de De Morgan): si  , llavors . s a dir que la intersecci d'un nombre finit de conjunts de  s un conjunt que tamb s a .

Exemples.
Sigui   un conjunt qualsevol. Les segents sn  -lgebres en  :

 La collecci formada noms pel conjunt buit i  : .
 La collecci formada pel conjunt de les parts de  : .
 Si  s una famlia de  -lgebres en  , la intersecci de tots els , s a dir, , s tamb una  -lgebra en  .

Discussi.
Les  -lgebres sn necessries per definir mesures sobre un conjunt. Una mesura en   s una funci que assigna un nmero real als subconjunts de . Es pot pensar en la mesura com la noci precisa de grandria o volum aplicada a conjunts. D'entrada semblaria possible assignar un volum a cadascun dels subconjunts de  ; ara b, l'axioma d'elecci implica que, quan la mesura que considerem s la longitud estndard per als subconjunts de la recta real (la mesura de Lebesgue), existeixen uns conjunts anomenats conjunts de Vitali pels quals no existeix una mesura. s per aquesta ra que es considera una collecci ms petita de subconjunts privilegiats de  , pels quals la mesura s que est ben definida; aquests subconjunts constitueixen la  -algebra.

Els elements de la  -lgebra s'anomenen conjunts  -mesurables (o simplement conjunts mesurables quan no hi ha ambigitat sobre la collecci  de qu es parla). Un parell ordenat , on   s un conjunt i  s una  -lgebra sobre , s'anomena espai mesurable.

Una funci entre dos espais mesurables s'anomena mesurable si l'antiimatge de cada conjunt mesurable s tamb un conjunt mesurable; s a dir,  si  i  sn dos espais mesurables, una funci f:  s mesurable si i noms si per a tot , .

 -lgebres generades.
Si U s una collecci qualsevol de subconjunts de  , podem obtenir una  -lgebra a partir de U, denotada per  (U) i anomenada la  -lgebra generada per U. Es construeix com segueix. D'entrada cal remarcar que existeix una  -lgebra en   que cont la collecci U, l'lgebra del conjunt de les parts de  . Sigui   la famlia de  -lgebres en   que contenen U (s a dir, una  -lgebra  en   pertany a   si i noms si U s un subconjunt de ). Llavors definim  (U) com la intersecci de totes les  -lgebres de  . La  -lgebra generada per U,  (U), s doncs la  -lgebra en   ms petita possible que cont U; els seus elements sn tots els conjunts que es poden obtenir a partir d'elements de U fent servir les operacions d'interesecci numerable, reuni numerables, i pas al complementari.

Exemples
 .
Sigui el conjunt   = , la  -lgebra generada pel subconjunt  s . En general, si , llavors .

Un exemple important d'lgebra generada s l'lgebra de Borel sobre qualsevol espai topolgic: es tracta de la  -lgebra generada pels conjunts oberts (o, de manera equivalent, pels conjunts tancats). Cal remarcar que aquesta lgebra no s, en general, el conjunt de les parts. Vegeu el conjunt de Vitali per a un exemple no-trivial.

Vegeu tamb.
Espai de probabilitat;
Teoria de la mesura;
Espai de mesura;
Conjunt de les parts;
Espai mostral;




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="173387" title="Protecci de conreus" nonfiltered="778" processed="777" dbindex="70778">
La Protecci de Conreus s una disciplina cientfico-tcnica que s ocupa dels agents que causen afeccions als conreus i a les collites, la relaci que estableixen amb la planta, els efectes que produeixen en ella i els mtodes i estratgies para controlar-los.

L objectiu de la protecci de conreus s reduir la incidncia d uns determinats ssers vius que sn perjudicials per als nostres conreus.
El codi d'especialitat UNESCO s el 3103.04 dins de la disciplina d'Agronomia.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="173388" title="Phoenix (sonda)" nonfiltered="779" processed="778" dbindex="70779">


Phoenix s una sonda d'aterratge robtica que ser utilitzada per a una missi d'exploraci del planeta Mart. Els cientfics han ideat la missi per a utilitzar instruments situats a la sonda que serveixin per a trobar ambients apropiats per a la vida marciana microbiana, i per a investigar sobre la histria de l'aigua al planeta. Phoenix fou llanada exitosament el 4 d'agost de 2007 a les 09:26:34 GMT des de la plataforma 17-A de Cap Canaveral a Florida. El llanament estava previst pel 3 d'agost de 2007 per s'apla fins l'endem.

 Exploraci .
El 31 de juliol de 2008, la  NASA fa pblic que el dia abans, 30 de juliol de 2008, el vehicle explorador Phoenix havia realitzat proves de laboratori que  han confirmat l'existncia d'aigua al planeta Mart. Segons William Boynton, cientfic de l'analitzador termal de Phoenix a la Universitat d'Arizona, "aquesta s la primera vegada que es comprova de manera concreta i segura la presncia d'aigua al planeta. Ja s'havien detectat indicis d'aigua congelada en observacions fetes per la nau Mars Odyssey i en altres que es van diluir en ser observades per Phoenix el mes passat. Per aquesta s la primera vegada que l'aigua marciana s'ha tocat i s'ha provat". Sembla que el dimecres, 30 de juliol, el bra robtic de Phoenix va dipositar una mostra que la instrumentaci va identificar com a vapor d'aigua. La mostra que ha confirmat la presncia d'aigua va ser extreta d'una perforaci de prop de cinc centmetres al sl marci en la qual el bra robtic va topar amb una dura capa de material congelat. La mostra es va exposar durant dos dies a l'ambient de Mart i l'aigua que contenia va comenar a evaporar-se, cosa que va facilitar l'observaci, assegura el comunicat.

 Instruments .
RA (Robotic Arm) - s un bra robtic que excavar rases per tal d'extreure mostres del subsl marci i dipositar-les en els instruments d'anlisi TEGA i MECA. El bra mesura 2'35 metres permetent excavar rases de 0'5 metres de fondria. Es creu que la capa de gel d'aigua es troba a menys fondria. Aquest bra fou provat amb xit al "Death Valley" ja que s'espera que la duresa del sl d'all sigui semblant a la que es trobar a la zona de descens a Mart.

RAC (Robotic Arm Camera) - La cmera es troba al bra robtic just abans de la pala d'excavaci. Amb aquesta cmera es prendran imatges properes al sl de la zona d'aterratge. Tamb serviran per a triar i comprovar la correcta presa de mostres. Per ltim s'utilitzar per a estudiar la estructura i les capes de l'interior de la rasa.

MARDI (Mars Descent Imager) - Es tracta d'una cmera que pendr imatges de la zona de descens. Es va detectar una possible errada en la transmissi de dades crtiques en la fase de descens si fos activada el que ha fet prendre la decisi de no utilitzar-la. MARDI s un dels instruments reciclats de la Mars Polar Lander.

MET (Meterological Station) - Aquesta estaci meteorolgica registrar el clima de Mart en la zona d'aterratge. Es mesurar la pressi, i la temperatura, amb termopars, a tres alades diferents. Tamb disposa d'un instrument anomenat LIDAR que determinar la composici i localitzaci de les partcules de pols i gel de l'atmosfera marciana utilitzant un lser.

SSI (Surface Stereo Imager) - SSI s una cmera panormica estereogrfica d'alta ressoluci. Es situar a l'extrem d'un pal d'uns dos metres d'alada. Es realitzaran imatges tridimensionals de la zona d'abast del bra robtic per tal d'ajudar en la descisi del millor punt d'excavaci. Pot observar en 12 bandes diferents de freqncia des del visible fins l'infraroig proper. Tamb s'utlitzar per a estudiar les propietats de l'atmosfera com la opacitat, contingut de vapor d'aigua, etc. Una altra utilitat ser la d'observar a la prpia sonda per a comprovar la deposici de pols sobre els panells solars.

MECA (Microscopy, Electrochemistery, and Conductivity Analyzer) - Aquest instrument realitzar estudis complexos de mostres del sl marci. Es dissoldran les mostres del sl amb aigua per a determinar el seu pH, l'oxigen i dixid de carboni dissolts i la prescncia de cert minerals. Aquest anlisi es realitzar en un dels quatre recipients especfics d'un sol s. L'instrument tamb disposa de microscopis ptics i de microscopis de fora atmica per a observar les mostres. Finalment t un sensor a la punta del bra robtic per a realitzar anlisis a l'interior de la rasa. MECA fou un dels instruments dissenyats inicialment per a la missi Mars Surveyor Lander.

TEGA (Thermal and Evolved Gas Analyzer) - TEGA s un espectrmetre de masses que analitzar mostres del sl escalfades fins a ser volatilitzades. L'instrument consta de vuit petits forns d'un sol s que volatilitzaran mostres del sl. Un cop escalfades les mostres, aquestes seran analitzades per un espectrmetre de masses que determinar amb gran precisi la seva composici qumica i d'istops. TEGA ha sigut dissenyat pel mateix equip que disseny l'espectrmetre de gasos de la Mars Polar Lander.

 Referncies .


 Enllaos externs .
Informaci sobre la sonda ;
Video del llanament;
Animaci de la missi a YouTube;



























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="173390" title="Joan Becat i Rajaut" nonfiltered="780" processed="779" dbindex="70780">
Joan Becat i Rajaut ( Perpiny, Rossell 1941) s un gegraf nordcatal. Estudi geografia a la universitat de Montpeller i a la de  Pars, i des del 1972 s professor de geografia a la Universitat de Perpiny. Ha collaborat amb el Centre National de la Recherche Scientifique i a nombroses revistes i diaris com Sant Joan i Barres, Avui o El Punt, on ha publicat articles sobre geografia fsica i econmica de la Catalunya del Nord. Tamb fou coordinador a la Catalunya del Nord del II Congrs Internacional de la Llengua catalana i ha collaborat en la Universitat Catalana d'Estiu.

Actualment s director del Centre de Recerques i d'Estudis Catalans (CREC) de la Universitat de Perpiny, vicepresident de la Federaci per a la Defensa de la Llengua i de la Cultura Catalanes a la Catalunya del Nord i tamb s membre tant d'mnium Cultural com de l'Institut d'Estudis Catalans des del 1991. El 2002 li fou concedida la Creu de Sant Jordi.
 
 Obres .
 Atlas de Catalunya-Nord (1977) ;
 El bosc andorr (1980);
 Atlas d'Andorra (1981);

Enllaos externs.
Joan Becat i Rajaut a la pgina web de l'Institut d'Estudis Catalans;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="173391" title="Servei militar" nonfiltered="781" processed="780" dbindex="70781">




]]
El servei militar s una prestaci de serveis en un exrcit o organitzaci militar, tant com a resultat d'haver-ho triat com a treball (servei militar professional), d'haver-s'hi apuntat espontniament (servei militar voluntari) o d'un reclutament fors (servei militar obligatori).

La forma ms comuna de servei militar obligatori consisteix en forar a la poblaci masculina (en alguns pasos, com ara Israel, tamb a la femenina) que arriba a la majoria d'edat a passar-s'hi un temps concentrat en un campament o un altra instituci militar per tal de rebre ensinistrament en l's d'armes, disciplina militar i altres matries relacionades amb l'exrcit. El temps d'instrucci pot variar entre els quatre mesos (com ara a Dinamarca) i els quatre anys (com ara a Egipte depenent dels estudis).












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="173392" title="Project Sylpheed" nonfiltered="782" processed="781" dbindex="70782">


 s un videojoc d'acci amb estil arcade desenvolupat per Game Arts i publicat Square Enix i Microsoft Game Studios. El videojoc s el successor de  per la Playstation 2, que era un shooter en vertical. Project Sylpheed, no obstant, s un videojoc molt diferent del predecessor, permetent una llibertat a totes direccions, semblant a . El joc es posa en l'poca del Segle 27.

 Personatges .

Katana Faraway ;
Raymond ;
Ellen ;
Margras ;

 Enllaos externs .
  Anlisi a VaDeJocs.cat;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="173395" title="L'veil Catalan" nonfiltered="783" processed="782" dbindex="70783">
L'veil Catalan fou una publicaci bimensual en francs que es public a Perpiny del 1922 al 1931, que es considera successora de La Renaissance Catalane, dirigit per Albert Janicot i amb la pretensi de defensar els interesos dels comerciants i petits industrials.  Just Calveyrach substitu Janicot com a director i li don un enfocament ms regionalista, com deia en l'encapalament, ...notre patrie catalane, queixant-se del desconeixement que hi havia a la resta d'Europa del moviment catalanista. El 1924 fou subtitut per Jordi Arts.

Era redactat en francs per publicava sovint alguns articles i poemes en catal. A les seves columnes informava dels esdeveniments de la Catalunya Peninsular i denunci sovint la repressi durant la Dictadura de Primo de Rivera, ra per la quan va mantenir algunes polmiques amb L'Indpendant.  El 1931 va desaparixer.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="173402" title="Albert Janicot" nonfiltered="784" processed="783" dbindex="70784">
Albert Janicot (Perpiny 1889 - 1956) fou un periodista i escriptor nord-catal. El 1909 s'enrol a l'exrcit colonial francs, amb el que va lluitar a la Primera Guerra Mundial. Quan acab la guerra torn a Perpiny, on va fundar les publicacions La Renaissance Catalane i ms tard L'veil Catalan, per el 1921 marx a Pars on es cas amb la poetessa francesa lise Palaudoux Nastaska, treball en el metro i fund la revista Le Roussillonnais de Paris. El 1940 torn definitivament Perpiny, on fund la revista Madeloc (1949).  Va escriure poemes en francs i algunes petites peces de teatre en catal.

 Obres .
 Anthologie des potes catalans de langue franaise ;
 Muntanya, mar i cel ;
 En Perot i l's del Canig;
 En Perot pescaire;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="173408" title="FlatOut: Ultimate Carnage" nonfiltered="785" processed="784" dbindex="70785">

FlatOut: Ultimate Carnage s el tercer videojoc de la saga de destructors de cotxes FlatOut, ser llanat noms per Xbox 360. Conegut en un principi com a FlatOut: Total Carnage, FlatOut: Ultimate Carnage va ser anunciat oficialment l'u de febrer del 2007, i va ser llanat el 22 de juny del 2007 als Pasos Catalans i a la resta d'Europa.   El videojoc s una versi millorada del FlatOut 2 estrenant nous modes de jugabilitat i grfics.

Grups de msica al Flatout UC.

The Sleeping.
Riverboat Gamblers.
Kazzer.
Everything at Once.
The White Heat.
Supermercado.
Hypnogaja.
Art of Dying.
Opshop.
32 Leaves.
Point Defiance.
No Connection.
The Classic Crime.
Dead Poetic.
Manafest.
A Static Lullaby.
Sasquatch.
This is Menace.
Luna Halo.

 Enllaos externs .
  Lloc web oficial;
  Informaci a VaDeJocs.cat;
  Llista de consecucions;

Referncies.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="173409" title="Gallienillid" nonfiltered="786" processed="785" dbindex="70786">



Els gallienillids (Gallieniellidae) sn una famlia d'aranyes araneomorfes, que formen part dels gnafosodeus (Gnaphosoidea), una superfamlia formada per set famlies entre les quals cal destacar pel seu nombre d'espcies els gnafsids (1.975) i els prodidmids (299).

Se sospita que els membres d'aquesta famlia estan especialitzats en caar formigues. Es pensava que era una famlia endmica de Madagascar, per en els anys 80 es van trobar espcies de gallienillids en la part meridional de Kenya, el nord-est d'Argentina, i Australia. D'altra banda, l'any 1990, el gnere Drassodella va ser traslladat a la famlia dels gnafsids.

 Sistemtica .
Amb la informaci recollida fins el 28 d'octubre de 2006 i hi ha citats 10 gneres i 48 espcies. La categoritzaci en subfamlies segueix les propostes de Joel Hallan en el seu Biology Catalog.

 Gallienellinae . 
Millot, 1947
 Drassodella Hewitt, 1916 (Sud-frica);
 Gallieniella Millot, 1947 (Madagascar, Illes Comores);
 Legendrena Platnick, 1984 (Madagascar);
 Toxoniella Warui & Jocqu, 2002 (Kenya);

 Meedoinae . 
 Galianoella Goloboff, 2000 (Argentina);
 Meedo Main, 1987 (Austrlia);
 Neato Platnick, 2002 (Austrlia);
 Oreo Platnick, 2002 (Austrlia);
 Peeto Platnick, 2002 (Austrlia);
 Questo Platnick, 2002 (Austrlia);

 Referncies .
Platnick, N.I. (2002): "A revision of the Australasian ground spiders of the families Ammoxenidae, Cithaeronidae, Gallieniellidae, and Trochanteriidae (Araneae, Gnaphosoidea)". Bulletin of the AMNH 271 PDF (26Mb) Abstract;
 Warui, C.; Jocqu, R. (2002): "The first Gallieniellidae (Araneae) from Eastern Africa". The Journal of Arachnology 30:307 315 PDF;
 Goloboff, P.A. (2000): "The Family Gallieniellidae (Araneae, Gnaphosoidea) in the Americas". Journal of Arachnology 28(1):1-6. PDF;
 
 Vegeu tamb .
 Gnafosodeu;
 Llista d'espcies de gallienillids;
 Classificaci de les aranyes;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="173410" title="Murzuk" nonfiltered="787" processed="786" dbindex="70787">
Murzuk o Murzuq (en rab:     ) s una ciutat i sha'biyah al sud-oest de Lbia. Es troba a 120 km. al sud de Sabah

La ciutat desenvolupada el 1310 al voltant d'un fort, ara en runes,  declinava desprs de l'adveniment del transport modern.

El fort era important i fins i tot se l'anomenava el " Pars del Shara". s vora del nord de l'anomenat "mar de sorra". Fou ocupat pels otomans el 1578 i era la capital del Fezzan fins que les otomans cediren Lbia als italians el 1912, tanmateix no fou ocupat pels italians fins el 1914.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="173413" title="Lampnid" nonfiltered="788" processed="787" dbindex="70788">


Els lampnids (Lamponidae) sn una famlia d'aranyes araneomorfes, que formen part dels gnafosodeu (Gnaphosoidea), una superfamlia formada per set famlies entre les quals cal destacar pel seu nombre d'espcies els gnafsids (1.975) i els prodidmids (299).

La major part sn espcies endmiques d'Austrlia, el gnere Centrocalia ho s de Nova Calednia, i dues espcies de Lampona, L. cylindrata, L. murina, tamb es troben a Nova Zelanda. Lampona papua s endmica de Nova Guinea, on a ms a ms tamb hi sn presents Centrothele mutica i Lamponova wau.

 Sistemtica .
Amb la informaci recollida fins el 28 d'octubre de 2006 i hi ha citats 23 gneres i 191 espcies; d'elles, 57 pertanyen al gnere Lampona. La categoritzaci en subfamlies segueix les propostes de Joel Hallan en el seu Biology Catalog.

 Centrothelinae . 
Platnick, 2000
 Asadipus Simon, 1897 (Austrlia);
 Bigenditia Platnick, 2000 (Austrlia);
 Centrocalia Platnick, 2000 (Nova Calednia);
 Centroina Platnick, 2002 (Austrlia);
 Centrothele L. Koch, 1873 (Austrlia);
 Centsymplia Platnick, 2000 (Austrlia);
 Graycassis Platnick, 2000 (Austrlia);
 Longepi Platnick, 2000 (Austrlia);
 Notsodipus Platnick, 2000 (Austrlia);
 Prionosternum Dunn, 1951 (Austrlia);
 Queenvic Platnick, 2000 (Austrlia);

 Lamponinae .
Simon, 1893
 Lampona Thorell, 1869 (Austrlia);
 Lamponata Platnick, 2000 (Austrlia);
 Lamponega Platnick, 2000 (Austrlia);
 Lamponella Platnick, 2000 (Austrlia);
 Lamponicta Platnick, 2000 (Austrlia);
 Lamponina Strand, 1913 (Austrlia);
 Lamponoides Platnick, 2000 (Austrlia);
 Lamponova Platnick, 2000 (Austrlia, Nova Zelanda);
 Lamponusa Platnick, 2000 (Austrlia);
 Platylampona Platnick, 2004 (Austrlia);

 Pseudolamponinae . 
Platnick, 2000
 Paralampona Platnick, 2000 (Austrlia);
 Pseudolampona Platnick, 2000 (Austrlia);

 Referncies .
 Platnick, Norman I. (2000): "A relimitation and revision of the Australasian ground spider family Lamponidae (Araneae, Gnaphosoidea)". Bulletin of the AMNH 245. PDF (56Mb) - Abstract;

 Bibliografia .
 Platnick, N.I. (2004): "On a Third Group of Flattened Ground Spiders from Australia (Araneae, Lamponidae)". American Museum Novitates 3462. Platylampona (PDF) ;

 Enllaos externs .
 Foto de Lampona cylindrata;
 
 Vegeu tamb .
 Gnafosodeu;
 Llista d'espcies de lampnids;
 Classificaci de les aranyes;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="173414" title="Sime Movil?" nonfiltered="789" processed="788" dbindex="70789">
Sime Movil  (en romans Simion Movil ) fou un Voivoda (Prncep) de Valquia entre els anys 1600 i 1601 i  del 1601 al 1602 i de Moldvia entre els anys 1606 i 1607.

Era el  segon fill de Ioan Movil . Proper al seu germ Ieremia, ja de jove ocup crrecs d'importncia a la seva cort. Amb la intervenci armada dels polonesos per restituir el seu germ al tro de Moldvia, el canceller polons Jam Zamoisky el va collocar com a Voivoda de Valquia el 20 de setembre de 1600 en substituci de Miquel el Valent, que havia fugit a Viena. El 4 d'agost de 1601 amb el retorn del prncep valac va fugir a Moldvia,per uns mesos ms tard, al novembre del mateix any, un cop que Miquel el Valent mor i els polonesos tornaren a controlar Valquia va tornar a estar al capdavant d'aquest Principat. 

Per la situaci lluny d'estabilitzar-se a Valquia s'anava degradant per moments i els polonesos havien de retirar part dels seus efectius en part pel conflicte que havia esclatat envers Sucia. Davant de aix tant l'emperador Rodolf II com els otomans comenaren a pressionar perqu Sime renuncis al tro valac, cosa que hagu de fer al juliol de 1602 en detriment de Radu  erban, desplaant-se a Moldvia. 

Resta a la cort del seu germ Ieremia com una dels ms fermes persones de confiana, tal i com ho demostra el fet que al trasps d'aquest ell fora designat Voivoda de Moldvia el 30 de juny de 1606, crrec que ocup fins al seu trasps el 14 de setembre de 1607 essent enterrat al costat del seu germ al monestir de Sucevi a.

Sime Movil  es cas amb Marghita Melania Zolkiewska, una noble polonesa amb la que tingu tres fills:

Mihai Movil , Voivoda de Moldvia ;

Gavril Movil , Voivoda de Moldvia;

Petru Movil , Metropolit de Kev (1633-1647). ;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="173415" title="Miquel Movil?" nonfiltered="790" processed="789" dbindex="70790">
Miquel Movil  (en romans Mihai Movil ) fou un Voivoda (Prncep) de Moldvia l'any 1607. 

Fill de Sime Movil  a la mort del seu pare al setembre de 1607 va ser nomenat Voivoda de Moldvia. El seu mandat per va ser molt curt, ja que les intrigues de palau provocades per la viuda de Ieremia Movil , Elisabet  Csomortany de Losoncz, provocaren que Mihai fos derrocat i es colloqus en el seu lloc al fill d aquesta, Constantin  Movil , havent de fugir Mihai a Valquia on ms tard moriria. Les seves restes es troben al Monestir Dealu.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="173425" title="Francisco Ascaso" nonfiltered="791" processed="790" dbindex="70791">

Francisco Ascaso Abada (Almudvar, provncia d'Osca, 1 d'abril de 1901 - Barcelona, 20 de juliol de 1936) fou un anarquista aragons, militant de la CNT. 

Va treballar de cambrer a Saragossa i el 1922 es trasllad a Barcelona. All es va fer amic inseparable de Buenaventura Durruti, i ambds constituren, juntament amb Garca Jover, Ricardo Sanz Garca, Aurelio Fernndez, Joan Garca Oliver i altres el grup d'acci directe Los Solidarios, ms tard anomenat Nosotros. Fou acusat de la mort del Cardenal Soldevila i fou empresonat el juny de 1923. El desembre de 1923 organitz una fugida i marx a Frana, des d'on organitz un atemptat contra el rei Alfons XIII el juny de 1926, que fou descobert per la policia francesa i altre cop fou empresonat. 

Fou un dels fundadors de la FAI al 1927, per va romandre a l'exili a Cuba i Mxic fins la proclamaci de la Segona Repblica Espanyola. Es va implicar en intents insurrecionistes i particip en l'intent de revolta a l'Alt Llobregat de gener de 1932, ra per la qual fou deportat a Villa Cisneros (Shara Espanyol) i Fuerteventura. Quan va tornar a Catalunya va ser secretari del comit de la CRTC l'any 1934 i collabor a "Solidaridad Obrera", des d'on atac als responsables del fets de Casas Viejas. Fou empresonat novament a Valncia fins el febrer de 1936, i aleshores particip en el IV congrs confederal de la CNT de Saragossa (maig de 1936) com a representant del Sindicat Fabril i Txtil de Barcelona. 

Desprs fou nomenat cap del comit regional de la CNT a Catalunya. En produir-se la sublevaci militar de juliol de 1936 que don lloc a la guerra civil espanyola, junt amb Buenaventura Durruti es pos al capdavant de les milcies populars. Va caure mort el  20 de juliol de 1936, quan intentava assaltar la caserna de les Drassanes de Barcelona. Els militants de CNT el consideraren d'aleshores en el primer heroi i mrtir anarquista de la guerra civil.

 Enllaos externs .
 Francisco Ascaso;
 Veu obrera:Los Solidarios;
 Centre de documentaci llibertria Ascaso-Durruti (CAD);















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="173427" title="Nev" nonfiltered="792" processed="791" dbindex="70792">


Nev s un poble del municipi de Toses, a la comarca del Ripolls, situat a una alada de 1.250 m. s l nic de la vall que est situat a la vessant obaga. Malgrat aquesta orientaci excepcional, gaudeix d una posici privilegiada, per la seva posici en un dels costers de l mplia vall que formen els Plans de Nev, que davallen suaument des de gaireb 2.000 metres fins al mateix poble, i que creen un paisatge especialment buclic. L'any 2005 comptava amb 52 habitants.

Histria. 
Nev ha estat sempre unit al domini feudal de Toses, tot i tenir autonomia parroquial plena, ser tant antic com ell (s ja citat, a l any 839, amb el nom de Nevano) i haver arribat a tenir ms famlies censades que el mateix poble de Toses.

Est documentada la vinculaci de Nev amb els ctars. Un petit noble propietari del lloc, Hug de Nev, va ser un conegut heretge ctar de finals del segle XII, i altres cavallers cognominats Nev apareixen com a feudataris de la vall de Toses. A ms, hi ha la creena popular que les runes escampades per l obaga de la vall entre Nev i Planoles pertanyen a antics recintes ctars.

A Nev, shi arriba en cotxe per una carretera asfaltada que des de Planoles porta en 4 km fins al poble, des d on surt una pista forestal en molt bones condicions que arriba fins al poble de Fornells de la Muntanya.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="173430" title="Johann Peter Gustav Lejeune Dirichlet" nonfiltered="793" processed="792" dbindex="70793">

Johann Peter Gustav Lejeune Dirichlet (13 de febrer, 1805   5 de maig, 1859) fou un matemtic alemany.

Es va casar amb Rebecka Mendelssohn, provinent d'una distingida famlia de jueus conversos. Fou germana del compositor Felix Mendelssohn.

Succe Gauss en la ctedra de matemtiques de la Universitat de Gttingen. 

Fu notables contribucions a moltes branques de les matemtiques, per exemple, defin formalment el concepte de funci.

Van ser estudiants seus Ferdinand Eisenstein, Leopold Kronecker i Rudolf Lipschitz.

Desprs de la seva mort, el seu amic Richard Dedekin va recopilar, editar i publicar les seves llions i altres resultats en teoria de nombres amb el ttol de "Llions sobre teoria de nombres".

s fams per haver enunciat el Principi del colomar, que s'anomena tamb, en el seu honor, Principi de Dirichlet.








































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="173432" title="Revised Edition (Magic: The Gathering)" nonfiltered="794" processed="793" dbindex="70794">
Revised Edition (Magic: The Gathering) es coneix tamb com la tercera edici de . s la primera que es va comercialitzar a Espanya, i va arribar en angls. Posteriorment les segents edicions van ser traduides al castell.
Les cartes ms populars d'aquesta edici eren les terres dobles (retirades desprs a la quarta edici), el shivan dragon, els sengir vampirs, els serra angels, els clones, o els birds of paradise (per citar una criatura de cada color) entre moltes d'altres.

 Magic: The Gathering stats Llistes de baralles i arxius de torneigs de Magic online.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="173433" title="Al Baylac-Ferrer" nonfiltered="795" processed="794" dbindex="70795">
Al Baylac-Ferrer (Vernet, Rossell, 1965) s un mestre, pedagog i activista per la llengua catalana a la Catalunya del Nord. Estudi a la Universitat de Perpiny, i des del 1992 s professor de catal a l'institut de Ceret. Ha collaborat a la Universitat Catalana d'Estiu, s president de la Federaci per a la Defensa de la Llengua i de la Cultura Catalanes a la Catalunya del Nord i vicepresident de l'APLEC (Associaci per a l'ensenyament del catal). Polticament ha estat un dels promotors d'Unitat Catalana.

Casat i pare de tres fills, mant un plet amb les autoritats franceses perqu no deixen inscriure legalment el seu fill petit, Mart, amb accent a la i, el 1998 perqu era mal ortografiat al registre civil de Perpiny. El 2006 el cas va arribar al Tribunal dels Drets Humans d'Estrasburg.

 Enllaos externs .
 Pgina personal d'Al Baylac-Ferrer;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="173434" title="Constantin Movil?" nonfiltered="796" processed="795" dbindex="70796">
Constantin Movil  fou un Voivoda (Prncep) de Moldvia entre els anys 1607 i 1611.

Fill de Ieremia Movil , grcies a les conxorxes de palau orquestadres per la seva mare, Elisabet Csomortany de Losoncz,  fou nomenat Voivoda moldau fent fora del tro al seu cosi Miquel Movil  que a la seva vegada havia heretat el tro del seu pare Sime Movil  l'any 1607.

L'any 1610 va donar exili a Radu  erban, Voivoda de Valquia que havia estat fet fora del tro valac pels otomans. Un any despres Esteve Tom a II (en romans  tefan Tom a al II-lea  o  tefan al IX-lea Tom a), que pretenia ser fill del efimer voivoda Esteve VII Tom a el va derrocar havent de fugir Constantin a Polnia.

Amb l'ajut dels seus partidaris i de la resta de la seva famlia va organitzar un exrcit per recuperar el tro, per fou venut i fet presoner a prop del riu Dnister pels ttars al juliol de 1612 que ms tard el varen executar, morint a l'edat de 17 anys.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="173437" title="Federaci per a la Defensa de la Llengua i de la Cultura Catalanes" nonfiltered="797" processed="796" dbindex="70797">
La Federaci per la Llengua i la Cultura Catalanes a la Catalunya del Nord s una federaci creada el 1980 a Perpiny que reuneix un centenar d'entitats de Catalunya del Nord compromeses en la promoci de la llengua i de la cultura catalanes. T la seu al carrer Sant Mateu de Perpiny i han estat presidents Josep Vidalou,  Lluis Lliboutry, Miquel Mayol i Raynal, Narcs Duran, Joan Peytav, Al Baylac-Ferrer, Pere Manzanares i actualment Joan Jaume Prost.

 Enllaos externs .
 Pgina web de la Federaci;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="173438" title="Al Bayda' (Lbia)" nonfiltered="798" processed="797" dbindex="70798">
Al Bayda' (tamb transliterada com Al-Baidhah, El-Beda o Beida) s la capital del baladiyy  Al-Jabar al-Akhdar, Lbia, situada a 180 km a l'est de Bengasi, la segona ciutat ms important.

s el centre agrcola i comercial de la regi amb una economia essencialment agrcola (blat, vinya, fruita). Desenvolupada a l'entorn del santuari de la tomba de S d  Rafas (675), la ciutat fou reconstruda de nou a partir del 1963 per ser la nova capital de Lbia amb tots edificis governamentals necessaris. Per aquesta idea no es port a terme i ha passat a ser la capital d'estiu de Lbia.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="173439" title="Alexandre Movil?" nonfiltered="799" processed="798" dbindex="70799">
Alexandre Movil  (en romans Alexandru Movil ) fou un Voivoda (Prncep) de Moldvia entre els anys 1615 i 1616.

Segon fill de Ieremia Movil  i de la seva esposa Elisabet Csomortany de Losoncz es va fer amb el control del tro de Moldvia amb el suport de Polnia desplaant del mateix a Esteve Tom a II que havia destronat al seu germ Constantin Movil .

Els otomans davant d'aix van decidir envair Moldvia i Alexandre va ser derrotat per les tropes otomanes el 2 d'agost de 1616 essent destronat i enviat juntament amb el seu germ Bogdan Movil  a Istanbul on van ser reeducats i obligats a convertir-se al Islam passant a servir al Sult.

La seva mare, Elisabet Csomortany de Losoncz que havia marxat al capdavant dels exrcits moldaus va ser feta presonera i donada a un Ag com a concubina, essent tancada a l'harem d'aquest fins a la seva mort vers l'any 1620.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="173444" title="Barri Juroca" nonfiltered="800" processed="799" dbindex="70800">


El barri Juroca s un barri perifric de Reus, a tocar amb el barri Fortuny, format per la uni del grup Roca amb els Blocs Juncosa-Cabello i els Blocs de la Cooperativa de Santa Llcia. El senyor Juncosa fou un destacat jugador de l'Atltic de Madrid i ms tard entrenador entre altres equips del Crdova. Destaca del barri l'edifici Santa Llcia, el ms alt del sud de Reus amb 11 plantes i amb molts habitatges en diferents portals dins d'aquest edifici. Es troba al costat de la carretera de Reus a Salou.

Aquest barri es ms modern que el Fortuny, t pisos amb ascensors per d'arquitectura ms estndard. Tamb llocs per passejar i ms espais verds. Encara que els pisos sn diferents als d'aquest, el vens sn semblants. Treballadors de classe modesta, encara que ms joves.

Al juny fan les festes del barri.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="173445" title="Roh Ogura" nonfiltered="801" processed="800" dbindex="70801">
Roh Ogura, en japons      (19 de gener 1916 - 26 d'agost de 1990) va ser un compositor i escriptor japons.

Va nixer a Fukuoka i va viure a Tquio i Kamakura. Primer va estudiar msica Moderna Francesa amb Shiro Fukai i Tomojiro Ikenouchi. Desprs va estudiar amb Joseph Rosenstock, que va viure entre 1895 i 1985, la manera de dirigir les Simfonies de Beethoven i es va interessar molt per la msica clssica alemanya. Va escriure moltes simfonies i va acabar ser anomenat "Orugahms". Finalment va arribar a un punt mort i va abandonar la major part de les seves obres.

Gradualment, es va anar interessant per Bartk. Finalment, va assentar unes noves bases i va comenar a escriure la seva msica original inspirada en  canons tradicionals japoneses i antigues canons de bressol. Tamb va ser un escriptor prolfic i va publicar diversos llibres. En el darrer perode de la seva vida es va dedicar apassionadament a la pintura a l'oli. 

Va ser amic de Minoru Matsuya (1910-1995) i  professor d'harmonia i composici del seu fill Midori Matsuya (1943-1994). Tamb va ser professor d'Hiroaki Zakoji (1958-1987).

Obres.
1937 Sonatina per a piano;
1953 Suite de dansa per a dos pianos;
1953 Suite de dansa per a orquestra;
1954 Quartet de Corda en Si;
1957 Cinc Moviments sobre Canons Populars Japoneses per Orquestra;
1958 Nou Peces sobre Canons Infantils de la Regi de Togoku, per cor femen a cappella;
1959 Burlesc per a orquestra;
1960 Sonatina per viol i piano;
1963 Sonatina per a orquestra de corda;
1966 Composici I per a piano;
1968 Composici II per a piano;
1968 Simfonia en Sol;
1971 Concert per a viol i orquestra;
1972 Composici per per a orquestra de corda;
1975 Composici en  La sostingut  per orquestra;
1977 Composici per flauta, viol i piano;
1980 Concert per a violoncel i orquestra;

Enllaos externs.
Centre de Documentaci per a la Msica Moderna a Tokio;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="173450" title="Vi de la terra de Formentera" nonfiltered="802" processed="801" dbindex="70802">

El Vi de la terra de Formentera s una indicaci geogrfica utilitzada per designar els vins tradicionals de l'illa de Formentera. La indicaci est regulada per reglament del 3 d'agost del 2004. Predominen els vins negres de monestrell.

Histria.
Una de les activitats agrries amb ms tradici a l'illa de Formentera s la vitivinicultura. Ja es troben referncies que demostren l'existncia d'aquesta activitat a Formentera a la carta d'infeudaci de 1246, en la qual Guillem de Montgr encomana a Berenguer Renard la repoblaci de l'illa. En ella es destaca l'existncia d'unes vinyes a la Mola concedides a uns ermitans, possiblement de l'orde de Sant Agust.

El cultiu de la vinya segurament es va continuar fins al segle XIV, en el qual l'illa de Formentera es va quedar totalment despoblada a causa de la pesta negra, i per tant es va abandonar tamb aquest cultiu. En el segle XVIII s'inicia un moviment migratori d'eivissencs cap a Formentera, que va donar lloc a la segona i definitiva repoblaci. A partir d'aquest moment, la vitivinicultura de Formentera anir en augment. En el segle XVIII hi havia 79.000 ceps sembrats, i la producci de vi era de 114 hectolitres. Aquesta producci experiment un important augment grcies a la construcci al 1879 del celler de Can Marroig, amb una capacitat per a 500 hectolitres. 

Actualment la vitivinicultura s una de les principals activitats agrries de Formentera. Hi ha sembrades ms de 60 ha de vinya, la qual cosa representa el 12,5% del total de la superfcie agrcola utilitzada. La varietat tradicional i predominant s la monastrell, ja que prop d'un 44% de la vinya s d'aquesta varietat.

Geografia.
El cultiu de vinya a l'illa de Formentera es realitza sobre sls arenosos i/o argilosos. Presenta un clima mediterrani subtropical sec, que es caracteritza per un elevat nmero d'hores de sol, estius de temperatura i humitat elevades, i hiverns amb temperatures moderades. Les pluges sn escasses i amb dos mxims al mes d'octubre. La temperatura mitjana anual s superior als 18C i la precipitaci total anual s al voltant de 450 mm, que pot arribar a ser de noms 300 mm a la zona nord de Formentera.

La vinya s un cultiu ests per tota l'illa, molt ben adaptat a les condicions climtiques i edfiques de la zona.

Vinificaci.
Les varietats de ram emprades per a l'elaboraci de Vi de la terra de Formentera sn: 
Negres: monestrell, fogoneu, ull de llebre, cabernet sauvignon i merlot;
Blanques: malvasia, premsal blanc, chardonnay i viognier.
Per garantir l'origen, nicament es poden elaborar i embotellar vins produts a partir de rams de l'illa de Formentera.

Els vitivinicultors Formentera s'han especialitzat en l'elaboraci de vins negres i rosats. Sn vins generalment d'elevada graduaci. Els vins negres, majoritriament joves, es caracteritzen per la seva elevada capa, de color grosella i tonalitats violetes, sn brillants, nets i pot apreciar-se una llgrima densa i lenta. En la fase olfactiva predominen les aromes primries, especialment la fruita madura: maduixes o grosella i a fruita en compota: pruna o figa. En boca sn vins robusts, amb cos, tnnics, ben estructurats i equilibrats. El regust s perllongat i de naturalesa afruitada.

La graduaci alcohlica mnima s:
Blanc: 11,5;
Rosat: 12,0;
Negre: 12,5;

Enllaos externs.
Illes Balears Qualitat, extret amb la seva .





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="173451" title="Midori Matsuya" nonfiltered="803" processed="802" dbindex="70803">
Midori Matsuya (jap.    , Matsuya Midori, nascut el 18 de mar de 1943- mort el 9 de gener de 1994) fou un pianista japons, graduat per la Universitat Nacional de Tokio en Belles Arts i Msica, va estudiar amb Kichigoro Sato, Noboru Toyomasu, Naoya Fukai i Lay Lev.

El seu pare era un pianista de jazz japons, Minoru Matsuya (1910-1995), que li va ensenyar a tocar el piano des de petit. Va crixer en un entorn adequat per aprendre tant msica clssica com jazz. Tamb va estudiar harmonia i composici amb Roh Ogura (1916-1990) a Kamakura.

El 1973 va marxar a Alemanya a estudiar a la facultat d art de Berln. El 1975 va tornar al Jap per ocupar-se d activitats relacionades amb la programaci de concerts, la radiodifusi i enregistraments. Va ser professor al Departament de Msica de la Universitat de Nihon. Va ser professor de piano d  Hiroaki Zakoji (1958-1987). El cantant Leo Matsuya s el seu fill.

Va enregistrar el seu darrer CD, Light Colored Album poc abans de la seva mort.
Light Colored Album-  CD de peces japoneses contempornies per a piano.

Enllaos externs.
Leo Matsuya










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="173452" title="Jordi Albelda i Juan" nonfiltered="804" processed="803" dbindex="70804">
Jorge Albelda Juan , director concertino, neix a Alzira. Format als Conservatoris de Carcaixent i Superior de Msica i dansa de Valncia amb el violinista Miguel Angel Tarras i el concertista Joan Llinares. Va completar la seva formaci a l'Escola de Msica de Barcelona amb els professors i concertistes Gerard Claret, Aglia Mogliani i Detlfe Han.                            

Ha estat membre fundador de l'Orquestra Nacional de Cambra d'Andorra , ONCA , on va tenir l'honor d'actuar sota la batuta de Sir Yehudi Menuhin en el concert del seu 80 aniversari.         

Des del curs 1990   1991 forma part de l'Institut Andorr d'Estudis Musicals com a professor de viol i director de l'orquestra. Actualment compagina la pedagogia amb la msica de cambra, formant part de diversos grups estables.

 Enllaos externs .
Pagina web de l'orquestra adagio de xativa

 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="173461" title="Radu ?erban" nonfiltered="805" processed="804" dbindex="70805">

Radu  erban fou un Voivoda (Prncep) de Valquia entre els anys 1602 i 1610 i entre juny i setembre de l'any 1611. 

Fill del Postelnic Radu i de Maria Jupanita de Cojama, estava emparentat per part de mare amb la influent famlia de boiards valacs dels Craiovescu, essent nebot del Voivoda valac Neagoe Basarab.

Va ser un destacat collaborador de Miquel el Valent, essent un dels seus ms destacats generals. Es va fer amb el control de Valquia a la mort d'aquest a l'agost del 1602 rebent amplis suports entre la noblesa valaca, destacant entre aquests els germans Preda Buzescu i Radu Buzescu que li ajudaren a consolidar la seva posici en el Principat. 

Radu igualment rebia el suport implcit de l'emperador Rodolf II, que veia en el nou voivoda valac un ferm aliat en la seva voluntat de controlar Transsilvnia, aix com per tenir un aliat al capdavant d'aquest Principat, motiu pel qual el va ajudar a desplaar del tro de Valquia al protegit de Polnia, Sime Movil   i evitar que el pretenent dels otomans Radu Mihnea es fes amb el control de Valquia. 

Amb el suport del Sacre Imperi Rom Germnic va continuar la poltica de Miquel el Valent de no permetre el domini dels otomans sobre Valquia, a la vegada que s'apropava als interessos dels Habsburg a la regi, motiu pel qual s'enfrontava als Voivodes transilvans Moiss Szkely i Gabriel Bathory per garantir el domini de l'emperador, del qual s'havia declarat vassall, sobre aquests territoris. En aquest sentit s'ha de destacar les mutliples campanyes militars que va dur a terme tant contra els otomans contra els nobles hongaresos de Transilvnia que s'oposaven a Rodolf II.

El 8 de setembre de 1610 les tropes transsilvanes dirigides per Gabriel Bathory el derrotaven, fet que obligava al valac a retirar-se al sud, quedant ocupat el Principat pels transilvans fet que fou aprofitat per Radu Mihnea per proclamar-se Voivoda. Per el retorn de Radu  erban feia a Radu Mihnea  fugir cap el Sud, on aviat va rebre l'ajut de les tropes otomanes i va tornar a envair Valquia fent-se rpidament  amb el control del Principat, proclamant-se de nou Voivoda valac i havent de marxar Radu  erban  a l'exili amb la seva famlia a Viena, on va morir el 13 de mar de 1620.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="173467" title="Sirte" nonfiltered="806" processed="805" dbindex="70806">
Sirte, tamb Sirt o Surt (rab:    ) s una ciutat i capital de la sha'biyah de Sirte, Lbia.

s la ciutat natal de Muammar el Gaddafi i on es va signar el tractat de fundaci de la Uni Africana (UA). Tamb s el lloc on es va firmar un dels tractats que va posar fi a la Segona Guerra del Congo, sota els auspicis de Gadafi.


Tamb fou el nom donat des d'poca clssica a les dues entrades ms mplies que forma la Mediterrnia a l'frica septentrional, conegudes pels romans com a Syrtis Major i Syrtis Minor.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="173470" title="De manars i garrotades" nonfiltered="807" processed="806" dbindex="70807">
De manars i garrotades s un disc del cantautor alcoi Ovidi Montllor. Va ser publicat al 1977 en format LP per Edigsa, i est composat poemes musicats de Joan Salvat-Papasseit i de Vicent Andrs Estells.

 Llista de canons.

 Sageta de foc (Joan Salvat-Papasseit - Ovidi Montllor);
 L'escola de Ribera (Ovidi Montllor);
 La samarreta (Ovidi Montllor);
 Als companys (Ovidi Montllor);
 Ser un dia que durar anys (Ovidi Montllor);
 Una escala qualsevol (Vicent Andrs Estells - Ovidi Montllor);
 Encara nois, encara (Ovidi Montllor);
 Encara el tango (Ovidi Montllor - Carlos Boldori);
 Una de por  (Ovidi Montllor);
 Als nous amos (Ovidi Montllor);
 De manars i garrotades o de l'U i el Dos (Ovidi Montllor - Popular valenciana);
 Sageta de foc (Joan Salvat-Papasseit - Ovidi Montllor);


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="173472" title="Gran Premi de Gran Bretanya del 1991" nonfiltered="808" processed="807" dbindex="70808">
Resultats del Gran Premi de la Gran Bretanya de Frmula 1 de 1991, disputat al circuit de Silverstone el 14 de juliol del 1991.


 Resultats .





                                                                               


 Altres .

 Pole:  Nigel Mansell   ;
 Volta  rpida:  Nigel Mansell   1' 26. 379 ;








 













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="173474" title="Gran Premi de Gran Bretanya del 1990" nonfiltered="809" processed="808" dbindex="70809">
Resultats del Gran Premi de la Gran Bretanya de Frmula 1 de 1990, disputat al circuit de Silverstone el 15 de juliol del 1990.


 Resultats .



                                                                               


 Altres .

 Pole:  Nigel Mansell  1: 07. 428 ;
 Volta  rpida:  Nigel Mansell   1: 11. 291  (a la volta 51) ;








 













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="173496" title="Nortkerque" nonfiltered="810" processed="809" dbindex="70810">

Nortkerque s un municipi francs, situat al departament de Pas-de-Calais i a la regi de Nord   Pas-de-Calais. L'any 1999 tenia 1.583 habitants.

Situaci.
Nortkerque es troba al nord-est del departament del Pas-de-Calais. Est a prop de la capital del districte, Audruicq.

Administraci.
Nortkerque es troba al cant d'Audruicq, que al seu torn forma part del districte de Saint-Omer. L'alcalde de la ciutat s Pierre Marcant (2001-2008).

Histria.

Llocs d'inters.

Transport.
La poblaci s servida per l'estaci de Nortkerque.

Vegeu tamb.
Llistat de municipis del Pas-de-Calais;

Enllaos externs.
Nortkerque al lloc web de l'INSEE;
Poblacions ms properes a Nortkerque;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="173497" title="Campionat del Mn de Futbol sub-20" nonfiltered="811" processed="810" dbindex="70811">
El Campionat del Mn de Futbol sub-20 s el campionat mundial de futbol per a jugadors ms joves de 20 anys. s organitzat per la Fdration Internationale de Football Association (FIFA) i t lloc cada dos anys. 

Sovint, alguns dels jugadors de ms renom han passat per aquest torneig. s el cas de: Diego Maradona (1979) Bebeto, Dunga (1983) Romrio, Ren Higuita, Jos Luis Chilavert (1985) Davor uker, Robert Prosine ki (1987) Paulo Sousa, Fernando Couto, Joo Manuel Vieira Pinto, Sonny Anderson, Santiago Caizares, Ismael Urzaiz, Diego Simeone, Oleg Salenko (1989) Rui Costa, Lus Figo, Dwight Yorke (1991) Samuel Kuffour (1993) Nwankwo Kanu, David Trzguet, Thierry Henry, Juan Romn Riquelme, Pablo Aimar, Esteban Cambiasso, Michael Owen, Damien Duff (1997) Ronaldinho, Xavi Hernndez, Iker Casillas, Rafael Mrquez (1999)  Arjen Robben, Adriano, Michael Essien, Javier Saviola (2001) Andres Iniesta, Carlos Tevez, Javier Mascherano (2003)Cesc Fbregas, Matias Fernandez,John Mikel Obi,Lionel Messi (2005) Sergio Aguero, Freddy Adu, Diego Capel, Gerard Pique, Giovanni Dos Santos i ngel Di Mara (2007).

Classificaci.
Cada selecci es classifica a travs d'un campionat organitzat per la seva confederaci.



Resultats.
Resums.


Palmars per pasos.



* = amfitri;
# = inclou ;





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="173499" title="Rebels" nonfiltered="812" processed="811" dbindex="70812">
Rebels s el disc en angls de la banda mexicana RBD. El seu primer single va ser Tu amor, composta per Diane Warren, guanyadora del Grammy. Rebels va ser tret al public a finals de l'any 2006, i va arribar a Espanya a l'estiu del 2007. Es calcula que de moment aquest CD ha superat la quantitat d`1 mili de copies venudes arreu del mn.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="173500" title="Prodidmid" nonfiltered="813" processed="812" dbindex="70813">



Els prodidmids (Prodidomidae) sn una famlia d'aranyes araneomorfes, que formen part dels gnafosodeu (Gnaphosoidea), una superfamlia formada per set famlies entre les quals cal destacar pel seu nombre d'espcies els gnafsids (1.975); els prodidmids (299) en sn la segona famlia ms nombrosa.

La seva distribuci s fora extensa. s troben a frica, Amrica (Sud i Centre), Sud d'Europa, Sud d'sia i Austrlia.

 Sistemtica .
Amb la informaci recollida fins el 2 de novembre de 2006 i hi ha citats 31 gneres i 303 espcies; d'elles, 53 pertanyen al gnere Prodidomus.
 Anagrina Berland, 1920 (frica);
 Austrodomus Lawrence, 1947 (Sud-frica);
 Caudalia Alayn, 1980 (Cuba);
 Chileomma Platnick, Shadab & Sorkin, 2005 (Xile);
 Chileuma Platnick, Shadab & Sorkin, 2005 (Xile);
 Chilongius Platnick, Shadab & Sorkin, 2005 (Xile);
 Cryptoerithus Rainbow, 1915 (Austrlia);
 Eleleis Simon, 1893 (Sud-frica);
 Encoptarthria Main, 1954 (Austrlia);
 Katumbea Cooke, 1964 (Tanznia);
 Lygromma Simon, 1893 (Costa Rica fins a Brasil, Galpagos);
 Lygrommatoides Strand, 1918 (Jap);
 Molycria Simon, 1887 (Austrlia);
 Moreno Mello-Leito, 1940 (Xile, Argentina);
 Myandra Simon, 1887 (Austrlia);
 Namundra Platnick & Bird, 2007 (frica);
 Neozimiris Simon, 1903 (EUA, Mxic, Panam, Illes);
 Nomindra Platnick & Baehr, 2006 (Austrlia);
 Oltacloea Mello-Leit o, 1940 (Brasil, Argentina);
 Plutonodomus Cooke, 1964 (Tanznia);
 Prodida Dalmas, 1919 (Filipines, Seychelles);
 Prodidomus Hentz, 1847 (Mediterrani, frica, Austrlia, sia, Veneuela, Hawaii);
 Purcelliana Cooke, 1964 (Sud-frica);
 Theuma Simon, 1893 (frica, Turkmenistan?);
 Theumella Strand, 1906 (Etipia);
 Tivodrassus Chamberlin & Ivie, 1936 (Mxic);
 Tricongius Simon, 1892 (Sud-amrica);
 Wesmaldra Platnick & Baehr, 2006 (Austrlia);
 Wydundra Platnick & Baehr, 2006 (Austrlia, Malisia, Moluques);
 Zimirina Dalmas, 1919 (Espanya, Algria, Canries, Sud-frica);
 Zimiris Simon, 1882 (Circumtropical);

Referncies.
Platnick, N.I. (2002): "A revision of the Australasian ground spiders of the family Prodidomidae (Araneae, Gnaphosoidea)". Bulletin of the AMNH 298. PDF (15MB) - Abstract (with keys to subfamilies and genera, and picture) ;
 Platnick, N.I., Penney, D. (2004): "A Revision of the Widespread Spider Genus Zimiris (Araneae, Prodidomidae)". American Museum Novitates 3450 PDF;
 
 Vegeu tamb .
 Gnafosodeu;
 Llista d'espcies de prodidmids;
 Classificaci de les aranyes;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="173503" title="Infants d'Arag" nonfiltered="814" processed="813" dbindex="70814">
Infant d'Arag fou el ttol emprat a Castella per als fills mascles de Ferran d'Antequera i Elionor d'Alburquerque durant el regnat d'Alfons el Magnnim:

San d'Arag (1398-1415),  mestre de l'orde de Calatrava i de l'orde d'Alcntara;
Joan II d'Arag (1398-1479), duc de Montblanc i de Peafiel, senyor de Balaguer, rei de Navarra i desprs rei d'Arag i comte de Barcelona;
Enric d'Arag (c. 1400-1445), duc de Villena, comte d'Alburquerque i d'Empries, senyor de Sogorb, etc., i gran mestre de l'orde de Sant Jaume;
Pere d'Arag (1406-1438), duc de Noto, senyor de Terrassa, etc.

La forta posici econmica i poltica que els havien llegat els seus pares al regne castell els permet una enorme influncia poltica, combatuda per lvaro de Luna i instrumentalitzada per Alfons el Magnnim. Una i altra foren liquidades desprs de la guerra dels Infants d'Arag (1429-1445).

 Enllaos externs .
La guerra dels Infants d'Arag a la Gran Enciclopdia Catalana (Hiperenciclopdia);



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="173504" title="Trocantrid" nonfiltered="815" processed="814" dbindex="70815">


Els trocantrids (Trochanteriidae) sn una famlia d'aranyes araneomorfes, que formen part dels gnafosodeus (Gnaphosoidea), una superfamlia formada per set famlies entre les quals cal destacar pel seu nombre d'espcies els gnafsids (1.975) i els prodidmids (299).

 Distribuci .
Molts gneres sn endmics d'Austrlia. Doliomalus ho s de Xile, i  Trochanteria es troba a Argentina, Paraguai i Brasil. Olin s prpia de Sulawesi i de la Illa Christmas. 

Les espcies de Plator viuen a Xina, ndia, Corea i Jap. Les de Platyoides es troben a l'frica meridional, Madagascar i les Illes Canries. Una espcie, Platyoides walteri, va ser introduda a Austrlia.

 Sistemtica .
Amb la informaci recollida fins el 28 d'octubre de 2006 i hi ha citats 18 gneres i 149 espcies; d'elles, 26 pertanyen al gnere Desognaphosa.
 Boolathana Platnick, 2002 (Austrlia);
 Desognaphosa Platnick, 2002 (Austrlia);
 Doliomalus Simon, 1897 (Xile);
 Fissarena Henschel, Davies & Dickman, 1995 (Austrlia);
 Hemicloeina Simon, 1893 (Austrlia);
 Longrita Platnick, 2002 (Austrlia);
 Morebilus Platnick, 2002 (Austrlia);
 Olin Deeleman-Reinhold, 2001 (Sulawesi, Illa Christmas);
 Plator Simon, 1880 (Xina, ndia, Corea, Jap);
 Platorish Platnick, 2002 (Austrlia);
 Platyoides O. P-Cambridge, 1890 (frica, Madagascar);
 Pyrnus Simon, 1880 (Austrlia, Nova Calednia);
 Rebilus Simon, 1880 (Austrlia);
 Tinytrema Platnick, 2002 (Austrlia);
 Trachycosmus Simon, 1893 (Austrlia);
 Trachyspina Platnick, 2002 (Austrlia);
 Trachytrema Simon, 1909 (Austrlia);
 Trochanteria Karsch, 1878 (Sud-amrica);

 Referncies .
Platnick, N.I. (2002): "A revision of the Australasian ground spiders of the families Ammoxenidae, Cithaeronidae, Gallieniellidae, and Trochanteriidae (Araneae, Gnaphosoidea)". Bulletin of the AMNH 271 PDF (26Mb) Abstract;

 Enllaos externs .
 Foto de Platyoides sp. de Sud-frica;

 Vegeu tamb .
 Gnafosodeu;
 Llista d'espcies de trocantrids;
 Classificaci de les aranyes;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="173508" title="Llista de gneres de tomsids" nonfiltered="816" processed="815" dbindex="70816">
Aquesta llista de gneres de tomsids es basa en la informaci recollida fins el 28 de novembre de 2006. Sn 170 gneres i 2.026 espcies citades. La categoritzaci en subfamlies segueix les propostes de Joel Hallan en el seu Biology Catalog.


 Subfamlies i gneres .
 Aphantochilinae .
 Aphantochilus O. P.-Cambridge, 1870;
 Bucranium O. P.-Cambridge, 1881;
 Majellula Strand, 1932;

 Bominae .
Ono, 1984
 Avelis Simon, 1895;
 Boliscodes Simon, 1909;
 Boliscus Thorell, 1891;
 Bomis L. Koch, 1874;
 Corynethrix L. Koch, 1876;
 Felsina Simon, 1895;
 Holopelus Simon, 1886;
 Parabomis Kulczyn'ski, 1901;
 Thomisops Karsch, 1879;

 Dietinae .
 Alcimochthes Simon, 1885;
 Amyciaea Simon, 1885;
 Apyretina Strand, 1929;
 Bassaniodes Pocock, 1903;
 Cetratus Kulczyn'ski, 1911;
 Dietopsa Strand, 1932;
 Diplotychus Simon, 1903;
 Domatha Simon, 1895;
 Emplesiogonus Simon, 1903;
 Hewittia Lessert, 1928;
 Lampertia Strand, 1907;
 Loxobates Thorell, 1877;
 Lycopus Thorell, 1895;
 Musaeus Thorell, 1890;
 Mystaria Simon, 1895;
 Nyctimus Thorell, 1877;
 Ostanes Simon, 1895;
 Oxytate L. Koch, 1878;
 Paramystaria Lessert, 1919;
 Pasias Simon, 1895;
 Pasiasula Roewer, 1942;
 Peritraeus Simon, 1895;
 Phaenopoma Simon, 1895;
 Plastonomus Simon, 1903;
 Pseudamyciaea Simon, 1905;
 Pseudoporrhopis Simon, 1886;
 Scopticus Simon, 1895;
 Sylligma Simon, 1895;
 Tagulinus Simon, 1902;
 Tagulis Simon, 1895;
 Zametopias Thorell, 1892;
 Zametopina Simon, 1909;

 Stephanopinae .
 Angaeus Thorell, 1881;
 Ascurisoma Strand, 1928;
 Borboropactus Simon, 1884;
 Cebrenninus Simon, 1887;
 Coenypha Simon, 1895;
 Cupa Strand, 1906;
 Ebrechtella Dahl, 1907;
 Epicadinus Simon, 1895;
 Epicadus Simon, 1895;
 Epidius Thorell, 1877;
 Erissoides Mello-Leito, 1929;
 Erissus Simon, 1895;
 Geraesta Simon, 1889;
 Haedanula Caporiacco, 1941;
 Hedana L. Koch, 1874;
 Iphoctesis Simon, 1903;
 Isala L. Koch, 1876;
 Isaloides F. O. P.-Cambridge, 1900;
 Onocolus Simon, 1895;
 Parastephanops F. O. P.-Cambridge, 1900;
 Pharta Thorell, 1891;
 Phrynarachne Thorell, 1869;
 Pothaeus Thorell, 1895;
 Prepotelus Simon, 1898;
 Pycnaxis Simon, 1895;
 Reinickella Dahl, 1907;
 Rhaebobates Thorell, 1881;
 Sanmenia Song & Kim, 1992;
 Sidymella Strand, 1942;
 Stephanopis O. P.-Cambridge, 1869;
 Stephanopoides Keyserling, 1880;
 Synalus Simon, 1895;
 Tharrhalea L. Koch, 1875;
 Tobias Simon, 1895;
 Trichopagis Simon, 1886;

 Stiphropodinae .
 Heterogriffus Platnick, 1976;
 Stiphropella Lawrence, 1952;
 Stiphropus Gerstcker, 1873;

 Strophiinae .
 Acracanthostoma Mello-Leito, 1917;
 Ceraarachne Keyserling, 1880;
 Parastrophius Simon, 1903;
 Simorcus Simon, 1895;
 Strigoplus Simon, 1885;
 Strophius Keyserling, 1880;
 Synstrophius Mello-Leito, 1925;
 Ulocymus Simon, 1886;

 Thomisinae . 
 Acentroscelus Simon, 1886;
 Bassaniana Strand, 1928;
 Bonapruncinia Benoit, 1977;
 Camaricus Thorell, 1887;
 Coriarachne Thorell, 1870;
 Cymbacha L. Koch, 1874;
 Cymbachina Bryant, 1933;
 Cynathea Simon, 1895;
 Cyriogonus Simon, 1886;
 Deltoclita Simon, 1877;
 Demogenes Simon, 1895;
 Diaea Thorell, 1869;
 Dimizonops Pocock, 1903;
 Firmicus Simon, 1895;
 Gnoerichia Dahl, 1907;
 Haplotmarus Simon, 1909;
 Herbessus Simon, 1903;
 Heriaesynaema Caporiacco, 1939;
 Heriaeus Simon, 1875;
 Latifrons Kulczyn'ski, 1911;
 Loxoporetes Kulczyn'ski, 1911;
 Lysiteles Simon, 1895;
 Martus Mello-Leito, 1943;
 Massuria Thorell, 1887;
 Mecaphesa Simon, 1900;
 Metadiaea Mello-Leito, 1929;
 Misumena Latreille, 1804;
 Misumenoides F. O. P.-Cambridge, 1900;
 Misumenops F. O. P.-Cambridge, 1900;
 Monaeses Thorell, 1869;
 Narcaeus Thorell, 1890;
 Ocyllus Thorell, 1887;
 Ozyptila Simon, 1864;
 Pactactes Simon, 1895;
 Pagida Simon, 1895;
 Parasmodix Jzquel, 1966;
 Parasynema F. O. P.-Cambridge, 1900;
 Pherecydes O. P.-Cambridge, 1883;
 Philodamia Thorell, 1894;
 Philogaeus Simon, 1895;
 Phireza Simon, 1886;
 Physoplatys Simon, 1895;
 Pistius Simon, 1875;
 Plancinus Simon, 1886;
 Platyarachne Keyserling, 1880;
 Platythomisus Doleschall, 1859;
 Poecilothomisus Simon, 1895;
 Porropis L. Koch, 1876;
 Pyresthesis Butler, 1879;
 Runcinia Simon, 1875;
 Saccodomus Rainbow, 1900;
 Smodicinodes Ono, 1993;
 Smodicinus Simon, 1895;
 Soelteria Dahl, 1907;
 Synaemops Mello-Leito, 1929;
 Synema Simon, 1864;
 Takachihoa Ono, 1985;
 Talaus Simon, 1886;
 Tharpyna L. Koch, 1874;
 Thomisus Walckenaer, 1805;
 Titidiops Mello-Leito, 1929;
 Titidius Simon, 1895;
 Tmarus Simon, 1875;
 Uraarachne Keyserling, 1880;
 Wechselia Dahl, 1907;
 Xysticus C. L. Koch, 1835;
 Zygometis Simon, 1901;

 Incertae sedis .
 Ansiea Lehtinen, 2005;
 Carcinarachne Schmidt, 1956;
 Cozyptila Lehtinen & Marusik, 2005;
 Ebelingia Lehtinen, 2005;
 Facundia Petrunkevitch, 1942   (fssil);
 Fiducia Petrunkevitch, 1942   (fssil);
 Henriksenia Lehtinen, 2005;
 Hexommulocymus Caporiacco, 1955;
 Ledouxia Lehtinen, 2005;
 Mastira Thorell, 1891;
 Megapyge Caporiacco, 1947;
 Modysticus Gertsch, 1953;
 Rejanellus Lise, 2005;
 Syphax Koch & Berendt, 1854   (fssil);
 Tarrocanus Simon, 1895;
 Taypaliito Barrion & Litsinger, 1995;

 Referncies .
 The World Spider Catalog, V7.5;

 Vegeu tamb .
 Tomisodeu;
 Llista d'espcies de tomsids;
 Classificaci de les aranyes;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="173509" title="San d'Arag i d'Alburquerque" nonfiltered="817" processed="816" dbindex="70817">

San d'Arag i d'Alburquerque conegut com a San de Trastmara (Medina del Campo, 1398 - 1415), fou el tercer fill de Ferran d'Antequera i d'Elionor d'Alburquerque, esdevingut infant d'Arag en resultar elegit el seu pare rei d'Arag al Comproms de Casp (1412). 

Fou un dels Infants d'Arag, de gran pes a la poltica castellana de la primera meitat del segle XV a causa dels extensos feus que els procuraren els seus pares. 

Mort el gran mestre de l'orde d'Alcntara (1408), Ferran i Elionor intrigaren per aconseguir el lloc per al seu fill San, amb suport del seu conseller Sancho de Rojas, bisbe de Palncia, a qui el regent de Castella manifest la seva voluntat aix:

"Obispo, vos bien sabedes en como mis fijos van creciendo, e segn la naturaleza que en este reyno tienen, de razn deven ser en l heredados segund sus estados. E quanto pienso que villas e lugares del rey mi seor, que solan dar los reyes para heredar a los tales, son dados a los ricos omes e cavalleros que oy las tienen e a sus linajes, e veo que no qued qu dar, e para darles el rey mi seor e sobrino lo que les pertenesce en dineros, segund su estado, para su mantenimiento, sera forado de echar pecho en el reyno, por ende pens de les heredar lo mas syn pecado que ser pueda. E gracias a Dios, pues tengo cinco fijos e dos fijas, e cada cada dia espero aver ms, segn la hedad de la ynfanta, mi mujer, e ma, razn es que comience a buscar de qu hereden, pues no queda por dar syn los lugares que son de la Corona Real del rey mi seor e mi sobrino, e ya sabedes en como la seora e mi hermana e yo, como tutores del rey, juramos de no manejar cosa alguna de las villas e lugares de su seoro, e para dar a ellos, segund lo que hoy se da e se gasta, no hay que se pueda conplir sy no hechasen pechos e otros tributos en el reyno. E porque sera muy gran conta, queralo yo escusar sy se pudiese. E por estas razones que dichas he e por otras muchas que bien podria dezir, que la conciencia me acusa, pens que pues esta eslecin deste maestradgo de Alcntara..."
 
El 23 de gener de 1409, San, amb tan sols nou anys d'edat, fou finalment investit i acceptat com a gran mestre de l'orde, dotada d'enormes rendes. L'oposici dels electors fou venuda pel regent grcies a les recomanacions pontifcies, els favors, les amenaces i el suborn. 

Tamb fou gran mestre de l'orde de Calatrava.

El 1415 mor com a conseqncia d'una caiguda de cavall.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="173510" title="Punta Cana" nonfiltered="818" processed="817" dbindex="70818">

Punta Cana s el nom que rep un cap situat a l'est de la Repblica Dominicana, en la provncia de l'Altagracia, i en el qual se situen nombrosos complexos hotelers, la superfcie total dels quals s d'uns 420.000 m. Dna nom a l'Aeroport Internacional Punta Cana (PUJ), situat a uns 30 km cap a l'interior, en la carretera que duu des d'Higey fins a la Romana, i que fins i tot rep de vegades ms vols que el propi Aeroport Internacional de les Amricas, situat a Santo Domingo i a unes 3 hores de carretera de Punta Cana.

La zona de Punta Cana s'inicia al nord amb la Platja de Sorra Grossa, seguint desprs la famosa Platja Bavaro, Platja Ubero Alt, Platja Macao i la Platja del Cortecito. Quan s'inicia la volta de la punta es troben les Platges de Cap de Toro, Cap Engany, Punta Cana i Juanillo.

Les platges sn de sorra blanca i fina, i el mar d'un suau color blau verdos, sense aconseguir el turquesa de les platges caribenyes situades ms al sud. El mar presenta generalment onades i la platja s'enfonsa molt rpidament al mar. L'aigua sempre s transparent i abunden les algues en algunes rees, i la climatologia s constant, amb temperatures mitges de 26 C, sent l'interval de temperatures d'uns dotze graus, des dels 20 C a l'hivern fins als 32 C de mxima entre l'abril i el novembre.

Enllaos externs.
  Plana oficial del Ministeri de Turisme de la Repblica Dominicana;
  Informaci extensa sobre Punta Cana Bavaro;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="173511" title="Claudio Williman" nonfiltered="819" processed="818" dbindex="70819">

Claudio Antoln Williman Gonslez (*Montevideo, 1863 -   bidem., 1934), fou un advocat, docent i poltic uruguai. Militant del Partit Colorado, va exercir la presidncia de la Repblica durant els anys 1907 i 1911.

Revolucionari del Quebracho, es va graduar de jurisconsult l'any 1888.
Va combatre militarment l'aixecament blanc de 1904.

Durant el seu mandat, de signe marcat conservador, va reforar el poder judicial, va crear els ministeris d'Obres Pbliques i Indstria i va aconseguir que el pas reprengus la senda constitucional.

Va aconseguir acordar amb Argentina els lmits del Riu de la Plata i amb Brasil els lmits de la Llacuna Mern.

Enllaos externs.
Presidncia de l'Uruguai ;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="173512" title="Duncan Stewart" nonfiltered="820" processed="819" dbindex="70820">

Duncan Antonio Stewart Agell (Buenos Aires, 1833 - Montevideo, 1923) va ser un poltic uruguai d'origen argent. President de la Repblica inter per un breu perode de temps el 1894.

Fill del matrimoni conformat entre l'escocs Duncan Stewart de Acharn i la uruguaiana Dorotea Agell, s poc el que es coneix sobre la seva vida, encara que podria afirmar-se que Duncan Stewart va nixer a Buenos Aires el 1833.

Desprs es va traslladar a l'Uruguai, on s'exerciria com a funcionari pblic i ms tard com a poltic, sent ministre d'Hisenda en l'administraci de Lorenzo Batlle. El 1890 va ser elegit senador.

L'elecci presidencial de 1894 es va realitzar al mig d'una tremenda crisi financera. Desprs d'un termini de vint-i-un dies (des de l'1 de mar de 1894 al 21 de mar del mateix any) cap dels candidats no va arribar als 45 vots requerits per la qual cosa el Poder Executiu va ser exercit pel president del Senat, Duncan Stewart.

Finalment, Juan Idiarte Borda va assolir la Presidncia amb 47 vots.

Ms tard, s'oposa al cop d'estat de Juan Lindolfo Cuestas, integrant les Cambres dissoltes collectivistes. I deixa d'actuar en poltica des de llavors.

Casat amb Delfina Garca Vargas, del matrimoni del qual van nixer vuit fills, Duncan Stewart va morir l'any 1923.

Enllaos externs.
Presidncia de l'Uruguai ;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="173518" title="Zorpsid" nonfiltered="821" processed="820" dbindex="70821">


Els zorpsids (Zoropsidae) sn una famlia d'aranyes araneomorfes, que formen part dels licosodeus (Lycosoidea), una superfamlia formada per dotze famlies entre les quals cal destacar pel seu nombre d'espcies: els licsids (2.304), els ctnids (458), els oxipids (419) i els pisurids (328).

Sn unes aranyes poc comuns per que tenen similituds amb els licsids, i tamb sn errants i cribellades. La seva disposici d'ulls s diferent a la dels licsids ja que formen dues files amb els ulls d'una mida semblant. Se'n sap poca cosa de la seva biologia, i es troben principalment a Nova Zelanda, Austrlia, sia, i la zona del Mediterrani.  Una espcie, Zoropsis spinimana, va ser introduda accidentalment en els EUA. 

 Sistemtica .
La famlia compta, fins el 28 d'octubre de 2006, amb 12 gneres i 76 espcies descrites. 
 Akamasia Bosselaers, 2002 (Xipre);
 Birrana Raven & Stumkat, 2005 (Austrlia);
 Devendra Lehtinen, 1967 (Sri Lanka);
 Griswoldia Dippenaar-Schoeman & Jocqu, 1997 (Sud-frica);
 Huntia Gray & Thompson, 2001 (Austrlia);
 Kilyana Raven & Stumkat, 2005 (Austrlia);
 Krukt Raven & Stumkat, 2005 (Austrlia);
 Megateg Raven & Stumkat, 2005 (Austrlia);
 Phanotea Simon, 1896 (Sud-frica);
 Takeoa Lehtinen, 1967 (Xina, Corea, Jap);
 Uliodon L. Koch, 1873 (Nova Zelanda, Austrlia);
 Zoropsis Simon, 1878 (Mediterrani, Ucrana, Corea);

Enllaos externs.
Platnick, N.I. 2003. World Spider Catalog;

 Vegeu tamb .
 Licosodeu;
 Llista d'espcies de zorpsids;
 Classificaci de les aranyes;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="173522" title="Amfinctid" nonfiltered="822" processed="821" dbindex="70822">


Els amfinctids (Amphinectidae) sn una famlia d'aranyes araneomorfes, que formen part de la superfamlia dels agelenoideids (Agelenoidea), al costat dels agelnids.

La seva distribuci es concentra principalment a Nova Zelanda i a la zona d'Austrlia. Hi ha dos gneres que es troben a Sud-amrica, amb Metaltella que ocupa una rea des d'Argentina fins al Brasil, i Calacadia prpia de Xile.

Metaltella simoni s una espcie invasora a Florida (EUA) i es tem que pugui eliminar l'espcie Titanoeca brunnea, un titancid nadiu.

 Sistemtica .
Amb la informaci recollida fins al 28 d'octubre de 2006 i hi ha citats 35 gneres i 184 espcies.
 Akatorea Forster & Wilton, 1973 (Nova Zelanda);
 Amphinecta Simon, 1898 (Nova Zelanda;
 Aorangia Forster & Wilton, 1973 (Nova Zelanda);
 Austmusia Gray, 1983 (Austrlia);
 Buyina Davies, 1998 (Austrlia);
 Calacadia Exline, 1960 (Xile);
 Carbinea Davies, 1999 (Austrlia);
 Cunnawarra Davies, 1998 (Austrlia);
 Dunstanoides Forster & Wilton, 1989 (Nova Zelanda);
 Holomamoea Forster & Wilton, 1973 (Nova Zelanda);
 Huara Forster, 1964 Nova Zelanda);
 Jalkaraburra Davies, 1998 (Austrlia);
 Kababina Davies, 1995 (Austrlia);
 Keera Davies, 1998 (Austrlia);
 Magua Davies, 1998 (Austrlia);
 Makora Forster & Wilton, 1973 (Nova Zelanda);
 Malarina Davies & Lambkin, 2000 (Austrlia);
 Mamoea Forster & Wilton, 1973 (Nova Zelanda);
 Maniho Marples, 1959 (Nova Zelanda);
 Marplesia Lehtinen, 1967 (Nova Zelanda);
 Metaltella Mello-Leito, 1931 (Sud-amrica);
 Neororea Forster & Wilton, 1973 (Nova Zelanda);
 Oparara Forster & Wilton, 1973 (Nova Zelanda);
 Paramamoea Forster & Wilton, 1973 (Nova Zelanda);
 Penaoola Davies, 1998 (Austrlia);
 Quemusia Davies, 1998 (Austrlia);
 Rangitata Forster & Wilton, 1973 (Nova Zelanda);
 Reinga Forster & Wilton, 1973 (Nova Zelanda);
 Rorea Forster & Wilton, 1973 (Nova Zelanda);
 Tanganoides Davies, 2005 (Austrlia);
 Tasmabrochus Davies, 2002 (Tasmnia);
 Tasmarubrius Davies, 1998 (Tasmnia);
 Teeatta Davies, 2005 (Tasmnia);
 Wabua Davies, 2000 (Austrlia);
 Waterea Forster & Wilton, 1973 (Nova Zelanda);

 Referncies .
 Valerie Todd Davies (2001): "Tasmabrochus, a new spider genus from Tasmania, Australia (Araneae, Amphinectidae, Tasmarubriinae)". Journal of Arachnology 30: 219-226. PDF;
 Edwards, G.B.: "Cribellate Spider, Metaltella simoni";
 The World Spider Catalog, V7.5;
 
 Vegeu tamb .
 Llista d'espcies d'amfinctids;
 Classificaci de les aranyes;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="173526" title="Associaci Popular Regionalista" nonfiltered="823" processed="822" dbindex="70823">
Associaci Popular Regionalista (APC) fou una entitat nacionalista catalana fundada el 1895 per Ramon Folch i Capdevila, Josep Mallofr, Antoni Soyos, Francesc Curet i Bonaventura Rivera, joves estudiants i llicenciats seguidors de Joan Josep Permanyer i Ayats, Pere Aldavert i Martorell i ngel Guimer. Inicialment fou considerada com la branca jovenil del sector ms ortodox de la Uni Catalanista i rplica al Centre Escolar Catalanista. Editaren el diari Lo Regionalista. 

Representaren la radicalitzaci del moviment catalanista, per eren totalment contraris a participar en poltica i es centraren en el terreny doctrinal. ALhora, eren conservadors, fora elitistes i es mantingueren al marge de la qesti social. Aquest fet provocaria la marxa del seu cap Llus Marsans i Sola el 1907, i aleshores es va dissoldre.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="173527" title="Al-Bayda" nonfiltered="824" processed="823" dbindex="70824">


Al-Bayda (tamb al-Baida, "La Blanca") s el nom de al menys 16 ciutats musulmanes. Les principals sn:
Al Bayda' (Lbia), ciutat de Lbia;
Al-Bayda, ciutat del Iemen;
Al-Bayda, ciutat a Fars, Iran, al nord de Shiraz, antiga Nasa.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="173529" title="Welf" nonfiltered="825" processed="824" dbindex="70825">
La Casa de Welf (o Casa de Gelf) s una dinastia europea que des del segle XI fins a l'actualitat ha incls diversos monarques germnics i anglesos.

La Casa de Welf s la branca ms antiga de la Casa d'Este, una dinastia el membres ms antics de la qual van viure a Llombardia el segle IX. Per aquest motiu a vegades la nissaga s'anomena a vegades la Casa de Welf-Este.

El primer membre de la branca Welf va ser Welf IV, que va heretar les propietats de l'Antiga Casa de Welf quan el seu oncle matern Welf, duc de Cartntia, va morir el 1055. El 1070 Welf IV esdevindria duc de Baviera.

Welf V va casar-se amb la comtessa Matilda de Toscana, que va morir sense descendncia i va llegar-li les seves possessions: Toscana, Ferrara, Mdena, Mntua, Reggio, i d'altres. La famlia va prendre part a favor del Papa a la Controvrsia de les Investidures, i per extensi la facci papal a Itlia va ser coneguda com els "gelfs" (Vegeu Gelfs i gibellins).

Enric el Negre, duc de Baviera de 1120 a 1126, va ser el primer dels tres Enrics de la nissaga Welf. El seu fill, Enric l'Orgulls, duc de Baviera i tamb de Saxnia, era el candidat favorit a l'elecci que acabaria guanyant Conrad III de la famlia rival dels Hohenstaufens. Va perdre perqu la resta de prnceps electors temien el seu poder i temperament, i Conrad III el va desposseir dels seus ducats quan va accedir a la corona.

Enric el Lle va recuperar els dos ducats del seu pare, Saxnia el 1141 i Baviera el 1156. El 1158 es va casar amb Matilda, la filla d'Enric d'Anglaterra i Elionor d'Aquitnia, i germana de Ricard Cor de Lle. Desposset dels seus ducats desprs de la Batalla de Legnano el 1176, per l'emperador Frederic Barba-roja i els altres prnceps germnics vids de repartir-se els seus extensos territoris, va ser exiliat d'Alemanya i s'install a la cort del seu sogre a Normandia. Va tornar tres anys ms tard a Alemanya, on mor el 1195.

El seu fill Ot de Brunswick va ser escollit rei i coronat emperador com a Ot IV. El seu net Ot el nen va esdevenir el 1235 el duc d'una part de Saxnia, l'acabat de crear Ducat de Brunswick-Lneburg, i va morir all el 1252. Els Welfs de Brunswick-Lneburg van continuar governant el territori fins la caiguda de les monarquies germniques el 1918.

El 1692 el cap de la branca cadet de Calenberg va ser elevat a la posici d'elector imperial, i va passar a ser conegut com L'Elector de Hannover. El seu fill, Georg Ludwig, va heretar el tron angls el 1714 com a resultat de l'Acta d'Establiment 1701. Des d'aleshores, membres de la casa welf van continuar regnant a Gran Bretanya fins la mort de la Reina Victria el 1901, tot i que utilitzaven el nom de Casa de Hannover.

Hannover va establir-se com a regne independent el 1814, per va ser annexionat per Prssia desprs de la guerra austroprussiana de 1866, en la que Hannover havia lluitat per ustria. La branca principal dels Welf van quedar relegats al petit Ducat de Brunswick-Wolfenbttel, fins que la lnia es va extingir el 1884. El Ducat hauria hagut de ser heretat pel Duc de Cumberland, fill de l'ltim rei de Hannover, per les sospites que hi havien sobre la seva lleialtat van fer que el ducat queds vacant fins que el fill de Cumberland, Ernst August, va casar-se amb la filla del Kiser Guillem II i se li va permetre heretar el ducat. Poc desprs, per, va haver d'abdicar amb la caiguda de la monarquia i el seu exili a ustria a la fi de la Primera Guerra Mundial.

La dinastia Welf encara perdura. El cap de la casa a l'actualitat, que comparteix el nom d'Ernst August com molts dels seus avantpassats, ha obtingut cert nivell de popularitat al convertir-se en el tercer i, per ara, darrer marit de la princesa Carolina de Mnaco.

Vegeu tamb.
Dinastia dels gelfs;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="173532" title="Dance (desambiguaci)" nonfiltered="826" processed="825" dbindex="70826">

 Geografia: Dance s una badia de la ciutat de Dubrovnik (Crocia).
 Msica: el dance s un estil de msica electrnica.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="173534" title="Lo Sometent" nonfiltered="827" processed="826" dbindex="70827">
L'Associaci Democrtica Catalanista Lo Sometent fou una associaci catalanista creada el maig del 1899 i inaugurada l'1 de juliol del mateix any per Llus Riera com a president i com a secretari Jaume Arqu, animador d'escoles nocturnes catalanes per a obrers. El mar del 1900 nomenaren president el doctor Geroni Estrany, qui orientar el grup vers posicions republicanes, de manera que esdevindr un dels principals collabaoradors del nou president de la Uni Catalanista, Domnec Mart i Juli. Fou una de les entitats ms combatives i separatistes radicals. Fou una de les convocants de la manifestaci per l'onze de setembre de 1901 i el 1903 uns dels qui constituiren l'Aplec Catalanista.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="173535" title="Catalunya i Avant" nonfiltered="828" processed="827" dbindex="70828">
Associaci Democrtica Catalanista Catalunya i Avant fou creada el gener de 1899 per Llus Marsans i Sola, que tamb pertanyia a la Associaci Popular Regionalista, amb la intenci de traduir polticament l'intent d'enquadrar els sectors obrers en la lnia del catalanisme radical, com ja es feia en la Cooperativa Obrera Catalana. Fou un dels convocants dels actes de l'onze de setembre de 1901.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="173537" title="Los Montanyenchs" nonfiltered="829" processed="828" dbindex="70829">
L'Agrupaci Catalanista Los Montanyenchs fou creada el 15 de juny del 1898 per excursionistes esdevinguts activistes nacionalistes. Els caps foren Joaquim Maria Gay (president), Daniel Roig i Pruna (vocal), Jaume Arqu (secretari de la secci de propaganda) i Josep Maria Folch i Torres (secci literria), la majoria d'ells procedents d'altres associacions semblants, ja que no era incompatible la militncia amb altres grups catalanistes. El juny del 1899 organitzaren una vetllada commemorativa a l'Ateneu de l'Eixample, amb 500 participants, on hi particip Domnec Mart i Juli. Fou una de les organitzacions convocants de l'onze de setembre del 1901 i el principal impulsor de l'Aplec Catalanista el 1903.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="173538" title="Francesc Oliver" nonfiltered="830" processed="829" dbindex="70830">
Francesc Oliver fou un membre de l'orde de Sant Joan de Jerusalem durant el segle XV, i ha estat conegut com al primer traductor en catal i en vers de l'obra d'Alain Chartier La belle dame sans merci, obra molt important de la literatura europea del segle XV. 

Francesc Oliver fou comanador de Torres de Segre, comanda inclosa en el Priorat de Catalunya, almenys des de 1447 i fins a 1470. Des de 1459 era el lloctinent del prior de Catalunya Jaume de la Geltr i el 1461 el prncep Carles de Viana el nomenava veguer de Lleida. Tamb formava part de l'exrcit que el 1461 la Generalitat va enviar a ponent per tal d'alliberar el Prncep de Viana. Aquests indicis ens mostren com fra Francesc Oliver fou un personatge important i ben relacionat amb les esferes del poder. 

En unes dates que van entre 1457 i 1469 va ser quan va traduir La belle dame sans merci d'Alain Chartier, obra apareguda a principis del segle XV en francs. Mart de Riquer en la seva edici de la traducci catalana proposava que l'Oliver traductor era el mateix Oliver que el 1464 es va suicidar per amor ja que no era correspost per Violant Llusa de Mur, comtessa de Luna, morta el 1467. Aquest fet fou mitificat per diferents poetes durant la segona meitat del segle: Mossn Aviny, Pere Torroella, l'obra annima Triste Deleitacin i Francesc Moner. Evidentment per qestions de dates s impossible que Francesc Oliver i aquell Oliver que es va sucidar per amor no poden ser el mateix personatge. 

Enllaos externs.
La bella dama sense merci, traducci de Francesc Oliver, en edici electrnica;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="173540" title="Lo Trngul" nonfiltered="831" processed="830" dbindex="70831">
L'Associaci Democrtica Catalanista Lo Trngul fou creada el gener del 1900 i constituda formalment a finals del 1901, una de les primeres associacions explcitament autonomista. El seu rgan era el diari |Llevant, on hi publicava poemes Manuel Serra i Moret. Fou un dels grups convocats dels actes de l'onze de setembre de 1901. El setembre del 1902 adopt un to de caire socialista i el 1903 Llevant es va sotstitular Setmanari Catalanista Obrer. Va mantenir tensions entre el sector obrerista i llibertari, de Frederic Pujul i Valls, i el sector catalanista ms ortodox i interclassista, de Jess Durany i Bellera, qui en ser expulsat i passar a Lo Sometent, alhora que collaborava a La Davantera, rgan de l'Associaci Popular Regionalista. Es va dissoldre el 1903. 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="173542" title="Lo Renaixement" nonfiltered="832" processed="831" dbindex="70832">
L'Associaci Catalanista Lo Renaixement fou fundada l'abril del 1900 per Pau Bastida (president) i Jaume Aym i Ayala, com a organitzaci catalanista dins d'Uni Catalanista. Fou una de les convocants dels actes de l'onze de setembre de 1901, i des d'octubre d'aquell any el seu rgan era Lo Renaixement. El 1903 foren un dels grups creadors de l'Aplec Catalanista.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="173545" title="Jaume Aym i Ayala" nonfiltered="833" processed="832" dbindex="70833">
Jaume Aym i Ayala (Barcelona 1882 - Sant Cugat del Valls 1964) fou un editor catal. El 1900 fou un dels fundadors de l'Associaci Catalanista Lo Renaixement, i tamb collabor a les publicacions Joventut i El Poble Catal. s considerat un dels fundadors del Teatre Lric Catal i fou deixeble d'Eudald Canivell a l'Institut Catal de les Arts del Llibre. Un cop acabada la guerra civil espanyola el 1939, fou un dels primers a reprendre les edicions en catal i el 1944 va fundar amb el seu fill Jaume Aym i Mayol l'editorial Aym, que convocar des del 1947 el premi Joanot Martorell.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="173548" title="Hlid" nonfiltered="834" processed="833" dbindex="70834">


Els hlids (Halidae) sn una famlia d'aranyes araneomorfes, que forma part d'una superfamlia incertae sedis juntament amb sis famlies ms entre les que destaquen, pel nombre d'espcies, els clubinids i el mitrgids. 

Sn aranyes minscules i endmiques de Madagascar. Recentment, l'any 2006, s'ha qestionat la validesa d'aquesta famlia i s'han incls els dos gneres en la famlia dels pisurids (Lycosoidea). 

 Sistemtica .
Aquesta s la llista de gneres i espcies amb la informaci recollida fins el 17 de setembre del 2000.

 Hala .
Jocqu, 1994
 Hala impigra Jocqu, 1994  (Madagascar);
 Hala paulyi Jocqu, 1994 (Madagascar);

 Tolma .
Jocqu, 1994
 Tolma toreuta Jocqu, 1994  (Madagascar);

 Referncies .
 Jocqu, R. (1994):" Halidae, a new spider family from Madagascar (Araneae)". Bull. Br. arachnol. Soc. 9: 281-289.

 Enllaos externs .
 Picture of unidentified Halidae species;
 The World Spider Catalog, V7.0;
 
 Vegeu tamb .
 Incertae sedis (superfamlia d'aranyes);
 Classificaci de les aranyes;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="173552" title="Platja del Postiguet" nonfiltered="835" processed="834" dbindex="70835">


La platja del Postiguet, o simplement El Postiguet, s una platja de la ciutat valenciana d'Alacant. Es troba al nord del Port d'Alacant, juntament al dic de Llevant.

Pren el seu nom del castell postigo, un petit portic que hi havia a l'entrada de la poblaci. Ubicada en ple casc urb alacant, als peus del Castell de la Santa Brbara, i s vorejada per un passeig martim omplert de palmeres. La seua sorra s daurada, d'amplada mitjana i aiges tranquiles. La platja s una icona de la cultura popular alacantina, i sovint se l'esmenta en canons populars, la ms famosa de les quals s La manta al coll. Al final de la platja, de cam cap a  l'est, i al costat de l'estaci de La Marina i el barri del Sangueta, rep el nom de platja del Coc. En aquest punt s on t lloc el concurs de castells de foc desprs de les Fogueres d'Alacant.

 Vegeu tamb .
Llista de platges del Pas Valenci;
Alacant;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="173564" title="Jordi Llorens i Vila" nonfiltered="836" processed="835" dbindex="70836">
Jordi Llorens i Vila (Barcelona, 1958) s un historiador catal, doctorat en histria contempornia per la Universitat de Barcelona i catedrtic d'histria d'Institut de Batxillerat. Ha publicat un nombrosos estudis relatius als orgens del catalanisme poltic, com tamb de didctica de la histria. Ha collaborat a Serra d'Or i s integrant del Grup d'Estudis d'Histria de la Cultura i dels Intellectuals (GEHCI).

 Obres .
 Histria de Catalunya Grup Promotor-Santillana, Madrid, 1992. Amb Jordi Casassas i Ernest Ferreres;
 La Uni Catalanista i els orgens del catalanisme poltic (1992);
 El federalisme catal (1993);
 La Mancomunitat de Catalunya (1994);
 Liberals, carlins i federals: 1833-1874 (1994);
 La Lliga de Catalunya i el Centre Escolar Catalanista. Dues associacions del primer catalanisme poltic (1996);
 Els quadres del primer catalanisme (1882-1900) (2000);




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="173566" title="Cmmid" nonfiltered="837" processed="836" dbindex="70837">


Els cmmids (Chummidae) sn una famlia d'aranyes araneomorfes, que forma part d'una superfamlia incertae sedis juntament amb sis famlies ms entre les que destaquen, pel nombre d'espcies, els clubinids i el mitrgids. Sn aranyes minscules i endmiques de Sud-frica, descobertes l'any 2001.

 Sistemtica .
Amb la informaci recollida fins el 28 d'octubre del 2006 aquesta famlia t 1 gnere i 2 espcies.

 Chumma .
Jocqu, 2001
 Chumma gastroperforata Jocqu, 2001 (Sud-frica);
 Chumma inquieta Jocqu, 2001  (Sud-frica);

Referncies.

 The World Spider Catalog, V7.5;
 
 Vegeu tamb .
 Incertae sedis (superfamlia d'aranyes);
 Classificaci de les aranyes;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="173569" title="Banda Municipal de Lleida" nonfiltered="838" processed="837" dbindex="70838">
La Banda Municipal de Lleida va nixer l'any 1996 fruit del desig ciutad per recuperar la msica de Banda a la ciutat de Lleida. La capital del Segri havia arribat a tenir quatre bandes de msica per en acabar la guerra civil aquestes van anar aturant la seva activitat. Finalment, fruit de l'impuls de l'Ajuntament de Lleida (La Paeria) i del mestre Amadeu Urrea, Lleida va recuperar aquesta tradici.

 Les anteriors Bandes de Msica de la Ciutat .
L any 1869 va nixer a Lleida la primera banda de msica amb el nom de Banda Popular . El mestre Jaume Roig va ser l impulsor d aquesta formaci que, ms tard, de mans de Cosme Ribera assolir un gran nivell musical.

Aquesta iniciativa va comportar l aparici d altres agrupacions de les mateixes caracterstiques,una d elles i de carcter simfnic fou  la Banda Lira Popular,sota la direcci d en Manel Herrera l any 1889.

La Banda de la Casa de Misericrdia, dirigida per Josep Torn l any 1892, esdevindria la Banda Provincial a partir de l any 1923 i essent el seu director titular Antoni Mateu.

La Banda de Santa Ceclia es crea l any 1900 essent el seu fundador Francesc Gelamb i vinculant la seva activitat a actes ciutadans de caire religis.

L any 1914 i desprs d un concert-oposici al Teatre dels Camps Elisis, la Banda Popular passa a denominar-se Banda Municipal sota la direcci de Josep Vila. s per aquest motiu que la Banda Municipal de Lleida pot ser considerada com la successora natural d aquella antiga Banda Popular.

 Jaume Roig i Torn .
Nascut a Lleida l'any 1839, s'inicia a la msica com a violinista, encara que va destacar com a compositor i director d'orquestra. Fou el fundador l'any 1869 de la Banda Popular de Lleida, la primera que hi va haver en la ciutat. Roig en va assumir la direcci de manera desinteressada durant 20 anys. Com a compositor, escriu nombroses pgines per a la seva banda, de les quals destaquen Los ilerjetas dedicada a l Ajuntament de Lleida i El mrtir del Glgota.

La redacci del diari lleidat El Pacto, ja desaparegut, escriv de Roig: 

 ... Supo inculcar entre sus compaeros el amor al arte y les hacia trabajar con f por el solo behemente  deseo de dar brillo a Lrida.  El Pacto 182, 7 de Juliol de 1890

En el seu honor, l'IMAC (Institut Municipal d'Acci Cultural), l'Ajuntament de Lleida i la Banda Municipal de Lleida van endegar fa cinc anys el festival Germans Roig i Torn de msica de banda, que ha contat amb la participaci de les millors agrupacions de banda, com sn la Uni Musical de Llria, la Banda Municipal de Barcelona, Banda la Primitiva de Llria i un llarg etctera, sense oblidar a la prpia Banda Municipal de Lleida, l'amfitriona del festival.

 L'actual Banda Municipal de Lleida . 
Nascuda el 1996 i d en els seus inicis, amb el mxim suport de l Ajuntament de Lleida, l objectiu fonamental ha estat la formaci musical dels seus membres i la difusi de la msica. En aquest sentit, les intervencions de directors convidats, l  estrena d  obres de compositors locals, la temporada estable de concerts i les audicions a l aire lliure han atorgat a la BML un gran prestigi cultural.

La intensa activitat concertstica, projectant als joves  solistes de la ciutat i recuperant l'obra bandstica dels nostres avantpassats ha fet possible l'enregistrament dels CDs Msica i Msics de Lleida i Fem 10 anys, treballs realitzat a l Auditori Enric Granados amb una gran qualitat.

En aquests deu anys destaquen les coproduccions diverses amb entitats i associacions de la ciutat i la participaci en el Festival Internacional de Msica de Matadepera, el Certamen Internacional de Bandes de Msica de Valncia, el Certamen Internacional de Bandes de Vilanova de Gaia (Portugal) i la participaci al Festival Mid Europe, que se celebra a la localitat austraca d'Schladming.
L'any 2008 participar en el International Jungfrau Festival de Bandes de Msica que se celebra a la localitat sussa de Interlaken i en el festival internacional de Bandes de Msica de la localitat de Foix (Frana)

 Obres de compositors lleidatans .
Un dels objectius de la Banda Municipal de Lleida ha estat recuperar obres de compositors lleidatans, moltes d'elles caigudes en l'oblit, que s'han rearranjat i tornat a interpretar fins a cent anys desprs d'haver estat interpretades per darrera vegada. Entre totes aquestes obres destaquen:
 1996 Goyescas Enric Granados (1867-1916). Concert de Presentaci de la Banda Municipal.
 1997 Ilerda i La conca de Tremp d'Antoni Serra (1932 - );
 1998 Avant, sempre avant. Cosme Ribera i Mir (1842-1928);
 1998 La Grcia de Du i Ronda Morisca. Ramon Roig i Torn (1849 - 1907);
 1998 Suite per a Banda Simfnica. Francesc Petit (1914-1999);
 1998 Quan neix l'amor i El Castell de Lleida. Llus Pay (1950 -);
 1998 Alvaro Castilla. Marimen Gratal (1960 - );
 1999 Vals. Mag Pont i Ferrer - Manres de naixement per vinculat a Lleida - (1815 - 1881);
 2000 El martir del Golgota. Jaume Roig i Torn (1839-1890);
 2001 El Balc del Serraller. Victor Mateu (1898-1987);
 2002 Lo Sand. Enric Sauret (1919 - );
 2004 Pepe el Moro, Rosabel i Himne de l'Associaci de Moros i Cristians. Francisco Escartin (1932 - );
 2005 Himne als "Amics del Bacall". Amadeu Urrea Perez (1962 - );
 2006 Una carcia a l'infinit. Pedro Pardo (1974 - ). Obra dedicada al des aniversari de la Banda Municipal;

 Collaboracions .
La Banda Municipal de Lleida ha collaborat amb diverses entitas de Lleida:
 Cor del Conservatori de Lleida ;
 Coral Shalom;
 Orfe Lleidat;
 Escola de Dansa "Espai Dansa";
 Ilerdansa Ballet Jove;
 Aula Municipal de Teatre de Lleida;
 Associaci d'Amics de la Seu Vella;
 Armats de Lleida, grup TOAR i Res non Verba;
 Grup de mestres per a la renovaci pedaggica;
 INEFC - Lleida;
 Associaci de Moros i Cristians de Lleida;
 FECOLL (Federaci de Colles de l'Aplec del Caragol);
 Congregaci dels Dolors i Comfraria de l'Ereta;
 Pontifcia i Reial Acadmia Bibliogrfica Mariana de Lleida;
 Amics del Bacall;
 Creu Roja;
 Mans Unides;
 Associaci Espanyola Contra el Cncer;

 Les grans produccions .
La Banda Municipal de Lleida ha estrenat grans produccions a l'Auditori Enric Granados de Lleida. Entre aquestes destaquen El Bolero de Maurice Ravel, la Simfonia del Nou Mn de Dvorak, Finlndia de Jean Sibelius o L'obertura 1812 de Piotr Ilitx Txaikovski.

Com a msica de gran nivell especfica per banda cal destacar obres com Slavia de Leonard Bernstein, Avalon de Jan van der Roost, La Divina Comdia, La passi de Crist i En un lugar de la Mancha, totes tres del mestre Ferrer Ferran, El fantasma de l'pera d'Andrew Lloyd Webber i la Storia Eroica d'Andre Wagnein. Tamb cal destacar la recuperaci de msica tradicional catalana, com la sarsuela Can d'Amor i de Guerra de Rafael Martnez Valls o el poema simfnic per a cobla, arranjat per a banda i tenora solista, Puigsoliu de Joaquim Serra i Corominas.

Aquest any, la gran producci s l'obra Symphonic Metamorphosis de Phillip Sparke, obra obligada del Jungfrau Music Festival d'Interlaken, Sussa basada en el Concert per a orgue i orquestra de Camille Saint-Sans

 Enllaos Externs .
Web de la Banda Municipal de Lleida;
Bloc de la Banda Municipal de Lleida;
Vdeo de la Banda Municipal de Lleida;
Pgina Web del Festival Mid Europe a Schladming, Austria;
Web del Jungfrau Music Festival d'Interlaken, Sussa;

Fonts.
La informaci recollida en aquest article ha estat extreta dels arxius de la Banda Municipal de Lleida i dels llibrets dels dos CDs que la Banda t en el mercat, Msica i msics de Lleida i Fem 10 anys. 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="173571" title="Escut de Belgrad" nonfiltered="839" processed="838" dbindex="70839">

L'Escut de Belgrad, se'n fa menci per primera vegada l'any 1403, en els temps del fill de knez Lazar, el dspota Stefan Lazarevi , quan Belgrad es va convertir per primera vegada en la capital de l'Estat pero no hi havia cap constncia sobre el seu aspecte.

El segent escut data dels temps quan Belgrad va estar sota el poder hongars - es va representar en el llibre herldic "Fugersko Ogledalo  asti" de 1555. Durant el poder turc, Belgrad no tenia escut, ja que els turcs no estaven familiaritzats amb aquests tipus de smbols. Quan els austracs van conquerir la ciutat al segle XVIII, el governador Alexander Wurttemberg va proposar, i el Consell Reial de Guerra va acceptar un nou segell al 1725. A la literatura es parla de l'escut de l'enciclopdia Brockhaus i l'escut de l'enciclopdia Larousse, aix com un antic escut de la ciutat, pero el seu aspecte es coneix per les impressions i grabats que hi ha escrits a la literatura. A part d'aix, tots van ser atorgats a la ciutat per governadors estrangers.

La creaci de l'actual escut de Belgrad va comenar l'any 1931, quan l'alcalde va organitzar un concurs pels artistes. Els membres del comit del concurs van ser reconeguts artistes, herldics, professors universitaris, generals de l'exrcit i consellers estatals. Al final, va guanyar la proposta de de  or e Andrejevi  - Kun, que tenia totes les caracterstiques exigides pel comit.

 Descripci .

s en forma de blas, lleugerament puntiagut en la part inferior. T tres colors nacionals - blau, blanc i vermell, que cada un t el seu significat simblic. Altres smbols com: el riu, smbol de poder primordial de Belgrad, el vaixell rom, smbol de l'antiguitat de la ciutat, les muralles blanques, smbol dels assentaments juntament amb la torre, smbol de la ciutat y la porta oberta que representa comunicaci oberta. El terra entre dos rius es de color vermell, smbol de l'etern patiment de Belgrat. Els rius son de color blanc, d'acord amb les lleis de l'herldica, i les muralles i la torre sn de color blanc, ja que, Beograd vol dir, literalment "ciutat blanca". El cel s blau i el smbol de la fe i l'esperana d'un millor avenir.

Segons lEstatut de la Ciutat de Belgrad, existeixen tres tipus d'escut: bsic, mitj i gran. 

L'escut bsic t forma de blas, de color blau, amb les muralles blanques i la torre, el terra de color vermell i dues franges blanques ondulades que representen els rius Sava i Danubi. 

L'escut mitj s igual que el bsic per tamb t la corona d'or i la diadema decorada amb pedres precioses.

L'escut gran representa un guila blanca amb la llengua i les potes de color daurat. En una pota hi t l'espasa de color plata amb el mnec de color daurat i pomes, i a l'altra hi t la branca d'olivera. En el seu pit hi ha l'escut bsic, a sobre hi ha la corona i la diadema amb pedres precioses. A sota hi t una branca de roure amb el primer escut de la ciutat conegut en mig d'aquest. A cada costat de l'escut hi ha les medalles de la ciutat rebudes durant la seva histria - a la dreta, la medalla de l'Estrella de Kara or e amb espases de 4rt grau i la Medalla de la Legi d'Honor francesa, i a l'esquerra, la Medalla d'Heroi Nacional i Creu de Guerra txecoslovac.

 Referncies. 








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="173575" title="Criptotlid" nonfiltered="840" processed="839" dbindex="70840">


Els criptotlids (Cryptothelidae) sn una famlia d'aranyes araneomorfes, que forma part d'una superfamlia incertae sedis juntament amb sis famlies ms entre les que destaquen, pel nombre d'espcies, els clubinids i el mitrgids. 

Sn aranyes que es troben al Sud-est d'sia i la zona d'Austrlia. L'any 2006 es va replantejar la seva validesa i actualment el seu nic gnere Cryptothele s'ha incorporat a la famlia dels zodrids (Zodarioidea). 

 Sistemtica .
 Cryptothele .
L. Koch, 1872
 Cryptothele alluaudi Simon, 1893 (Seychelles);
 Cryptothele ceylonica O. P-Cambridge, 1877 (Sri Lanka);
 Cryptothele collina Pocock, 1901 (ndia);
 Cryptothele cristata Simon, 1884 (desconegut);
 Cryptothele doreyana Simon, 1890 (Nova Guinea, Queensland);
 Cryptothele marchei Simon, 1890 (Nova Calednia, Marianes);
 Cryptothele sundaica Thorell, 1890 (Singapur, Sumatra, Java);
 Cryptothele sundaica amplior Kulczynski, 1911 (Illes Sunda);
 Cryptothele sundaica javana Kulczyn'ski, 1911 (Java);
 Cryptothele verrucosa L. Koch, 1872  (Samoa, Fiji);
 
 Vegeu tamb .
 Incertae sedis (superfamlia d'aranyes);
 Classificaci de les aranyes;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="173581" title="Vesta (mitologia)" nonfiltered="841" processed="840" dbindex="70841">
En la mitologia romana, Vesta s la deessa de la llar. Es correspon amb Hestia en la mitologia grega. Representa l'art de mantenir el foc de la llar i del temple intern. Est relacionada amb les donzelles i amb les jovenetes, que des que tenien sis anys es dedicaven a mantenir la llum i les flames enceses en els altars, com sacerdotesses del foc etern. Costa visualitzar a Vesta, ja que no hi ha representacions del seu arquetip, sin noms en forma difusa, ja que els ritus per a invocar-la es feien a travs de la cerimnia del foc. Noms cal encendre una espelma color taronja en el seu nom per a sentir la seva presncia, amistosa i clida. Les seves delicades revelacions parlen sobre les necessitats del mn interior: la llar simbolitzant la calor de les emocions, el centre solar de cada persona, del grup o la comunitat. Se la representa per un cercle. A Roma, el cercle simbolitzava la totalitat i estava enmig de la ciutat. Quan es feien festes una vegada a l'any, aquestes estaven destinades a renovar el contacte amb la deessa i a demanar-li la protecci de la llar. No obstant aix, sempre se li invoca com canal de la reuni familiar, com mare tendra i disposada a la pau. Es concentra l'energia en l'experincia subjectiva interior, en el santuari de cadascun, proporcionant serenitat, claredat i intuci. La connexi amb el seu arquetip es pot obtenir a travs de la realitzaci del treball domstic. Vesta era assistida per les vestals.







































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="173583" title="Alcu de York" nonfiltered="842" processed="841" dbindex="70842">

Alcu de York, (Northumbria, 730 - Tours, 804) va ser un savi i religis angls. Fou un dels principals amics i consellers de Carlemany i un dels promotors de la Renaixena carolngia del segle VIII. Va estar al cap de l'Academia Palatina, l'escola ms gran de l'Imperi Carolingi. Va dur a terme diferents reformes per tal de dotar una identitat europea que s'assentava damunt de la civilitzaci antiga i de diverses herncies arbigues.

 Biografia .
El monjo angls originari de Northumbria va estudiar teologia a l'escola episcopal de York, sota la direcci d'un deixeble de Beda el Venerable, Aelbert, que en va esdevenir el mestre. 

Va anar a Roma, va trobar Carlemany a Parma el 781 i va decidir acceptar-li l'oferta de dirigir l'escola palatina d'Aquisgr el 782. Des de llavors fou un dels mestres pensadors del mn franc, europeu i un dels promotors de la renaixena intellectual. 

Va prendre part en els concilis principals de l'poca i es va mostrar molt combatiu contra l'adopcionisme. Va participar en la reforma de la litrgia i en particular de la revisi dels llibres com el Lectionarium i el Sacramentarium gregorians. 

Va organitzar l'ensenyament necessari per la formaci de les futures elits administratives de l'Imperi i de l'Esglsia Catlica. Va portar a terme un programa d'ensenyament amb una base se la lectura i l'escriptura, organitzant-lo en les set arts liberals (trivium i quadrivium).

Alcu va figurar en les reunions de l'Acadmia Palatina on els grans membres de la cort debatien sota la presidncia del rei, anomenat David, d'Alcu que es feia dir Horaci i de Theodulf d'Orleans que es feia dir Pndar. 

Abat de Sant Mart de Tours el 796 s'hi va installar el 801 i en va fer un centre del renaixement carolingi. En estretes relacions epistolars amb Carlemany i amb els principals personatges del seu temps, va continuar fins a la mort exercint un veritable magisteri intellectual a l'Imperi. Aqu hi va fundar una acadmia de filosofia i de teologia molt innovadora que es va dir la precedent de la universitat i va ser un centre de producci de manuscrits molt important. 

Alcu va morir el 19 de maig de 804 a Tours a l'edat de 74 anys, desprs d'una vida austera i dedicada a l'estudi. 


Obra.
Alcu va deixar nombroses obres, molt diverses, sobretot tractats de pedagogia i de teologia. De la seva activitat literria n'han quedat uns poemes llatins, una Bblia corregida, i el fams Capitularium De Villis, tot i que encara es posa en dubte la seva autoria. 

 Bblia corregida .
Alcu, per la seva formaci, va preparar una Bblia corregida, segurament sota les ordres directes de Carlemany.


 El Capitularium De Villis.
Ms concretament "Capitulare de villis vel curtis imperii (ou imperialibus)", anomenat Capitularium De Villis. s un ordenament sorgit de Carlemany que disposa diverses regles i observances als governadors (Villici) i als dominis (Villae/Villis).  

No s, com s'ha dit, de simples recomanacions, sin que sn regles molt estrictes per ser respectades escrupulosament, sota la pena de sancions dures (multes, revocaci, pres...) ja que el text s un recull d'ordenament reial i l'aplicaci concreta ser controlada en el terreny pels Missi dominici, els eviats del senyor. 

 Ensenyament.
Alcu va ser un promotor de l'ensenyament de les arts liberals. L'estructura de les set arts, el trivi i el quadrivi, va sorgir amb Martianus Capella al selge VI, Cassiodor va desenvolupar el trivi i Boeci el quadrivi. Va ser Beda el Venerable qui va transmetre a occident de l'alta edat mitjana les arts liberals tal i com les coneixem. Alcu va promocionar l'aparici de tallers de cpia (scriptorium) que van permetre la difusi de textos sagrats i profans, de l'antiguitat romana.


 Fonts externes .
  Obres d'Alcu (The latin library);




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="173584" title="Nicolau Factor i Estaa" nonfiltered="843" processed="842" dbindex="70843">
Nicolau Factor i Estaa (Valncia, 29 de juny de 1520 - Valncia, 25 de desembre de 1583) Va ser un francisc pintor renaixentista i beat valenci.

Amb 17 anys, el 30 de novembre de 1537, va ingressar en l'orde franciscana en el Convent de Santa Maria de Jess de Valncia. Va ser ordenat sacerdot i va exercir de guardi dels convents de Sant Esperit de Gilet, Xelva, Vall de Jess (prop de Puol), Sant Blai de Sogorb i Bocairent, aix com de mestre de novicis de la provncia franciscana de Valncia fins l'any 1571, en qu es va traslladar a Madrid com a director espiritual del Monestir de Santa Clara per sollicitud expressa de Joana d'Habsburg.

En els primers dies d'abril de 1582 va traslladar-se al convent de Santa Caterina d'Onda. Al novembre del mateix any es va traslladar a Barcelona al convent de Mont Calvari, d'on va tornar de nou, molt malalt, al de Santa Maria de Jess a Valncia cap a finals de 1583, on va morir.

Va ser conseller del patriarca Joan de Ribera i va mantenir lligams d'amistat amb el Beat Joan dels ngels, a Madrid, i amb Sant Llus Bertran.

Conre la msica, la illustraci de llibres i la pintura, seguint la lnia manierista de Joan de Joanes per sense atnyer la perfecci d'aquest, deixant una obra de valor desigual.

Va ser beatificat pel Papa Pius VI el 27 d'agost de 1786. La seua festivitat se celebra el 23 de desembre.

La primera biografia de Nicolau Factor, Libro de la vida y obras maravillosas del Padre Fray Pedro Nicols Factor, de Cristbal Moreno, va ser publicada l'any 1586.

 Obres .
 Convento de las Descalzas Reales, de Madrid;
 Sant Francesc;
 Santa Clara;
 Sant Bernard;
 Museu Sant Pius V de Valncia;
 Mare de Du de la Llet;
 Convent de Sant Francesc, Xelva;
 Ecce Homo;

 Bibliografia .
 Enciclopedia de la Comunidad Valenciana. Editorial Prensa Valenciana. Valncia, 2005. ISBN 84-87502-56-3;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="173586" title="Krfez" nonfiltered="844" processed="843" dbindex="70844">

Krfez s un districte de la provncia de Kocaeli, Turquia.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="173588" title="Junta de Comer" nonfiltered="845" processed="844" dbindex="70845">
La Real Junta Particular de Comercio, ms coneguda com Junta de Comer, va ser una instituci rectora de l'activitat comercial i industrial catalana. Fou creada a Barcelona el 1758 i substituda el 1847 per la Junta Provincial d'Agricultura, Indstria i Comer.

Origen.
El Decret de Nova Planta comport la supressi del Consolat de Mar i de les antigues universitats catalanes. Els menestrals i els comerciants catalans reivindicaren  la recuperaci d'una instituci de foment de l'economia des d'aleshores. Durant el regnat de Ferran VI, es cre la Junta de Comer el 16 de mar de 1758; per s l'any 1763 quan es dispos de les ordenances aprovades, ja en el regnat de Carles III. Es recuper la seu de l'antic Consolat de Mar l'any 1767. L'edifici de la Llotja de Mar havia pres funcions de caserna, fou restaurat per a la seva adequaci.

Activitat.
La Junta de Comer foment el comer interior com l'exterior, especialment a Amrica i impuls escoles d'ensenyament tcnic per a aconseguir uns productes competitius, les manufactures d'indianes.

L'any 1769 cre l'Escola de Nutica, el 1775 l'Escola Gratuta de Disseny que esdevindria una Acadmia de Belles Arts, el 1805 les escoles de Qumica i Taquigrafia, el 1807 l'Escola de Botnica. Amb posterioritat, s'obriren diferents escoles en els camps de l'economia, la fsica o la mecnica; dotant a Catalunya d'una xarxa de formaci que permetiria assolir una indstria competitiva.

El seu arxiu, riqussim, bsic per a estudiar la vida catalana setcentista, es conserva a la Biblioteca de Catalunya.

Bibliografia.
 Andrea A Garcia i Sastre, Els museus d'art de Barcelona: Antecedents, gnesi i desenvolupament fins l'any 1915, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, Barcelona, 1997, ISBN 84-7826-876-6;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="173589" title="Hendek" nonfiltered="846" processed="845" dbindex="70846">
Hendek s una ciutat i un districte de la provncia de Sakarya a la regi de Mrmara, Turquia.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="173590" title="Leys d'amors" nonfiltered="847" processed="846" dbindex="70847">
L'obra dita Leys d'Amors s alhora una gramtica occitana i un tractat de poesia. Fou demanada al tolos Guilhm Molinir el 1323 per encrrec del Consistori de la subregaya companhia del Gai Saber de Tolosa i redactada entre 1328 i 1355. L'obra recull els diferents aspectes de l'art de trobar: gramtica, retrica, estilstica i versificaci.

Aquesta obra va influenciar desprs tota la poesia derivada de l'estil trobadoresc i va fer d'aquesta ciutat un centre neurlgic literari fins a les acaballes del segle XV.
Existeixen diferents versions d'aquesta obra, que va ser redescoberta i publicada per primera vegada entre 1841 i 1843 per Flix Gatien-Arnould. 






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="173591" title="Macedonio Fernndez" nonfiltered="848" processed="847" dbindex="70848">

Macedonio Fernndez (Buenos Aires, 1 de juny de 1874 - 10 de febrer de 1952) fou un escriptor argent, autor d'una obra original i complexa, que inclou novelles, contes, poemes, articles periodstics i textos inclassificables. Exerceix una gran influncia en la literatura argentina posterior i en autors europeus (com ara el friul Mauro Corona). 

 Biografia .
Fill de Macedonio Fernndez, militar, i de Rosa del Mazo Aguilar Ramos, el 1887 va iniciar els estudis al Colegio Nacional Central.

Del 1891 al 1892, com a estudiant universitari, publica a El Progreso una srie de pgines costumistes incloses ms endavant a Papeles antiguos. Company i amic de Jorge Borges (pare de Jorge Luis Borges), van compartir l'inters per l'estudi de la psicologia i per la filosofia d'Arthur Schopenhauer.

El 1897, la facultat de Dret de la Universitat de Buenos Aires li va concedir el ttol de doctor en dret. Va publicar a La Montaa, diari socialista dirigit per Leopoldo Lugones i Jos Ingenieros. Macedonio fou amic personal de Juan B. Justo, amb qui va mantenir correspondncia. El 1898, va rebre el diploma d'advocat. Un any ms tard, es va casar amb Elena de Obieta, amb qui va tenir quatre fills.

El 1904 va publicar alguns poemes a la revista Martn Fierro. El 1910 va accedir al crrec de fiscal en el jutjat de Posadas i l'ocuparia alguns anys.

El 1920 va morir la seva dona. Els fills van quedar a crrec d'avis i tietes. Va deixar la professi d'advocat. En tornar Jorge Luis Borges d'Europa el 1921, redescobreix l'obra de Macedonio, amb qui estableix una llarga amistat.

El 1928 es publica No toda es vigilia la de los ojos abiertos, a instncies de Ral Scalabrini Ortiz i Leopoldo Marechal. L'any segent surt Papeles de Recienvenido. Durant aquest perode, es preocupa per crear expectatives respecte a la possible aparici de la novella Museo de la Novela de la Eterna. El 1938 publica "Novela de Eterna" y la Nia del dolor, la "Dulce-persona" de un amor que no fue sabido, tast de Museo de la Novela de la Eterna. A Xile, tres anys ms tard, publica Una novela que comienza. El 1944 es torna a editar Papeles de Recienvenido. El 1947, Macedonio s'installa a casa del seu fill Adolfo, on residir fins a la mort

 Obra .
 No toda es vigilia la de los ojos abiertos. Buenos Aires, Manuel Gleizer, 1928.
 Papeles de Recienvenido. Buenos Aires, Cuadernos del Plata, 1929.
 Una novela que comienza. Prlogo de Luis Alberto Snchez. Santiago de Chile, Ercilla, c. 1940, port. 1941.
 Poemas. Prlogo de Natalicio Gonzlez. Mxico, Guarania, 1953.
 Museo de la Novela de la Eterna. Advertencia de Adolfo de Obieta. Buenos Aires, CEAL, 1967.
 No toda es vigilia la de los ojos abiertos y otros escritos. Advertencia de Adolfo de Obieta. Buenos Aires, CEAL, 1967.
 Cuadernos de todo y nada. Buenos Aires, Corregidor, 1972. 2a. ed. 1990.
 Teoras. Ordenacin y notas de Adolfo de Obieta. Buenos Aires, Corregidor, 1974 (Obras completas, vol. III).
 Adriana Buenos Aires; ltima novela mala. Ordenacin y notas de Adolfo de Obieta. Buenos Aires, Corregidor, 1975. (Obras completas, vol V).
 Museo de la Novela de la Eterna; primera novela buena. Ordenacin y notas de Adolfo de Obieta. Buenos Aires, Corregidor, 1975. (Obras completas, vol VI).
 Epistolario. Ordenacin y notas de Alicia Borinsky. Buenos Aires, Corregidor, 1976. (Obras completas, vol. II).

Bibliografia.
 Salvador, Nelida. 1993. Cronologa dins Museo de la Novela de la Eterna, collecci Archivos, FCE i UNESCO, edici crtica d'Ana Camblong i d'Adolfo de Obieta.

 Enllaos externs .
Macedonio Fernndez;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="173594" title="Bolu" nonfiltered="849" processed="848" dbindex="70849">
Bolu (en grec:         /Vithinion, en llat Bithynium o Claudiopolis) s una ciutat a Turquia, centre administratiu de la provncia de Bolu. La poblaci s de 84.565 habitants (2000). El 1955 la ciutat tenia 11.884 habitants.

Bolu s a la vella autopista des d'Istanbul fins a Ankara, que franqueja el Mont Bolu, mentre que l'autopista nova passa a travs del tunel del Mont Bolu, per sota la ciutat. A 37 km al sud-oest hi ha el bonic llac Abant.

Histria.

Antiguitat.

Bolu fou un dels regnes hittites al voltant de 2000 aC. Ms tard,  el 500 aC, es convertiria en una de les principals ciutats del Regne de Bitnia. Estrab (XII, 4, 7) menciona que una ciutat helenstica, Bitinium (llat Bithynium desprs en grec i llat Claudiopolis), famosa per a les seves pastures i formatge, que segons Pausanias (VIII, 9) era fundat per arcadians vinguts des de Mantinea.

A l'antiga Roma, com ho demostren les seves monedes, la ciutat s'anomenava comunament Claudiopolis desprs de l'emperador Claudi. Era el lloc de naixement d'Antinous, el favorit i pstumament deficat per l'emperador Adri, el qual va ser geners amb la ciutat, i per aquest motiu les monedes de la ciutat portaren el seu nom. L'emperador Teodosi II la nomenava capital d'una provncia nova, formada per Bitnia i Paflagnia, i anomenada per ell Honorias en honor a l'emperador Honori.

Bisbat catlic.

Com Claudiopolis va ser una dicesi de Bitnia. Era la metrpoli religiosa de la provncia. Lequien (Jo, 567) esmenta vint titulars de la dicesi al segle III; el primer s Sant Autonomus, mrtir amb Diocleci; tamb Ignatius, un amic i corresponsal de Photius.

L'era turca.

El 1325, la ciutat era conquerida per l'Imperi Otom, canviant el seu nom a l'actual. Del 1402 al 1423 fou possessi dels Isfandiyaroghullari. El 1509 en fou governador el prncep Suleyman. Fins el 1602 fou un sandjak de l'eyalat d'Anadolu. Desprs fou un muhassillik fins el 1811, i un sandjak independent fins el 1864 quan pass a ser un sandjak dins del vilayat (provncia) de Kastamonu, amb 10.000 habitants, situaci que va existir fins el 1909. Llavors fou una liwa separada fins que fou declarada wilayat el 1923.

Fou la base de la khilafet ordusu avortada l'abril de 1920. Del 17 al 19 de juliol de 1934 fou visitada per Ataturk i del 5 al 7 d'agost de 1939 per Ismet Inn. El 26 de maig de 1857 va patir el seu pitjor terratrmol.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="173595" title="Flamenca" nonfiltered="850" processed="849" dbindex="70850">
Flamenca o Roman de Flamenca s una novella annima occitana (atribuda sovint a Arnaud de Carcasss, escrita entre 1240 i 1270 a la Roergue. Noms es conserva un fragment de 8.095 versos a Carcassona. L'autor devia ser un clergue, potser relacionat amb la famlia de Rcafulh i l'abadia de Nant.  

L'acci transcrre el 1223-1227 amb personatges reals. Flamenca, filla del comte Guiu de Nemours, que es casa amb Archambault d'Alvrnia, per el seu marit la tanca en una torre a Borbon per gelosia. El bell Guillem de Nevers planeja deslliurar-la, i per aix es tonsura per a poder veure-la, de manera que mantenen durant un temps amors clandestins. Desprs Guillem marxa a Flandes per a adquirir glria de cavaller, i torna a Borbon en un torneig de Pasqua el 1227. El final de la novella s'ha perdut. 

El texte s d'una mundanalitat sorprenent per l'poca: amors a missa sota disfressa de clergue, cosa mai vista en literatura aleshores. Mostra l'adulteri com a cstig per la gelosia. La qualitat de clergue no s obstacle per a l'amor, i descriu el comportament habitual en el segle XIII, per ja no s amor cortes, sin amor cavalleresc, ms proper a la temtica de les novelles de llengua d'ol, per amb forta influncia occitana. Mostra influncia de l' Ars Amandi d'Ovidi i del Roman de la Rose de Guillaume de Lorris.  

Sovint es considera aquesta obra com a la joia de la literatura narrativa occitana i una de les novelles ms valuoses de la literatura europea anterior a la Renaixena. S'ha tradut Flamenca a moltes llenges.

 Referncies .
 Robrt Lafont i Christian Anatole (1973) Histria de la literatura occitana Dopesa, Barcelona. ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="173598" title="Talysarn" nonfiltered="851" processed="850" dbindex="70851">



Talysarn (Antigament Tal-y-Sarn, i tamb s'havia transcrit Nhalysarn) s un poble de la Vall del Nantlle, al comtat de Gwynedd, Galles. Tingu un gran creixement en el segle XIX grcies a les pedreres de pissarra venes (la Dorothea, especialment  ).

 Histria .
El seu nom derivaria d'un cam prehistric o rom (en galls, tal, lmit o final + sarn, calada ). El poble estava situat inicialment a l'rea de Pen-y-Bont (La Fi del Pont), en terres que havien estat de la propietat Coedmadog. A causa de l'xit de la pedrera de pissarra Cloddfa Coed entre 1850 i 1870, la poblaci s'expand rpidament, i s'aixecaren cases pels treballadors i les seves famlies a la falda del tur al llarg de la lnia de Hen Ln (la Carretera Vella), la carretera de peatge (1840s) i el Nantlle Railway. Un tram de la carretera entre Talysarn i Nantlle s'ensorr sobre la pedrera Dorothea el 1924 i, poc desprs, fou oberta una nova carretera pel cant sud de la vall, on hi havia hagut el llac Nantlle Inferior o d'Avall. Aquest havia estat sent dessecat gradualment al llarg del segle XIX perqu l'aigua era massa a prop dels pous de les mines; un afrs accident del 1884, per, port a que es canalitzs el riu Llyfni.

Talysarn fou el darrer lloc del Regne Unit que tingu un tren comercial amb tracci animal. Amb origen a Caernarfon, l'ltim tram supervivent fou el de Talysarn a Pen-yr-Orsedd, una lnia de via estreta amb trens estirats per cavalls que transportaren la pissarra extreta de la pedrera de Pen-yr-Orsedd durant el perode 1872-1963 (Detalls de la pellcula Rails to Talsarn, del 1962).

 Cultura .
 Fills i residents illustres .
Diverses personalitats han nascut a Talysarn: 
 Annant, picapedrer, predicador i bard;
 Gwilym R. Jones (1903-1993), bard i periodista;
 Idwal Jones, radiofonista i autor del programa SOS, Galw Gari Tryfan;
 John Selyn Lloyd (1931), escriptor ;
 Owain Llevellyn Owen (1877-1956), escriptor, periodista i msic ;
 el poeta en llengua gallesa  Robert Williams Parry (1884-1956) ;
 Morris Thomas (1874-1959), sacerdot, escriptor i historiador ;

El predicador metodista del segle XIX John Jones (1796-1857) s'establ en aquesta poblaci, fent de botiguer i exercint d'empresari miner per guanyar-se la vida . Residiren tamb a Talysarn el ministre metodista i antiquari William Robert Ambrose (1832-1878) , i els msics Hugh Owen (1832-1897)  i els seus fills  John Jones Owen (1876-1947)   i Richard Griffith (1869-1930) .

 Altres .
La poblaci t una escola primria, lYsgol Talysarn i un club de futbol, el Talysarn Celts FC (Plana web i Bloc).

Administrativament depn de la parrquia de Llanllyfni. El seu codi postal s el LL54 i el prefix telefnic s el 1286. El cens del 2001, que apleg tamb el poble de Carmel, don una poblaci de 1.774 habitants, amb una densitat d'1,54 hab./hec.

 Enllaos .
 Plana de la vall del Nantlle ;
 The Talysarn and Nantlle Bulletin ;
 Fotografia del poble;
 Histria de la pedrera Dorothea ;
 La pedrera Dorothea i els seus problemes d'inundaci ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="173602" title="Homalonquid" nonfiltered="852" processed="851" dbindex="70852">



Els homalonquid (Homalonychidae) sn una famlia d'aranyes araneomorfes, que forma part d'una superfamlia incertae sedis juntament amb sis famlies ms entre les que destaquen, pel nombre d'espcies, els clubinids i el mitrgids.

No construeixen teranyines i es troben tpicament sota roques o entre la vegetaci morta. Com a mnim les dues espcies d'Amrica del Nord viuen en els deserts, i es camuflen adaptant la coloraci del cos, i posant-se terra i sorra fina al damunt grcies a un tipus de pls especialitzats; tamb es poden enterrar parcialment. 


Dues espcies sn prpies de Mxic i de la part meridional dels EUA. H. theologus s troba ms cap a l'oest del Riu Colorado, i H. selenopoides ms cap a l'est, amb algunes poblacions en el Vall de la Mort i cap a Mercury, Nevada.

L'any 1991 van ser descrita una espcie a la ndia; per d'acord amb Platnick, caldria revisar la inclusi en aquest gnere.

 Sistemtica .
 Homalonychus . 
Marx, 1891
 Homalonychus raghavai Patel & Reddy, 1991 (ndia);
 Homalonychus selenopoides Marx, 1891 (EUA, Mxic);
 Homalonychus theologus Chamberlin, 1924 (EUA, Mxic);

 Referncies .

 Marx, G. (1891): "A contribution to the knowledge of North American spiders". Proc. ent. Soc. Wash. 2:28-37.
 Chamberlin, R.V. (1924): "The spider fauna of the shores and islands of the Gulf of California". Proc. Calif. Acad. Sci. 12:561-694.
 Roth, V.D. (1984): "The spider family Homalonychidae (Arachnida, Araneae)". American Museum novitates 2790 PDF;
 Patel, B.H.; Reddy, T.S. (1991): "A rare new species of Homalonychus Marx (Araneae: Homalonychidae) from coastal Andhra Pradesh, India". Rec. zool. Surv. India 89:205-207.
 Vetter, R.S.; Cokendolpher, J.C. (2000): "Homalonychus theologus (Araneae, Homalonychidae): Description of eggsacs and a possible defensive posture". The Journal of Arachnology 28:361-363 PDF;
 Crews, S.C.; Hedin, M.C. (2006): "Studies of morphological and molecular phylogenetic divergence inspiders (Araneae: Homalonychus) from the American southwest including divergence along the Baja Peninsula". Molecular Phylogenetics and Evolution 38:470-487. PDF;

 Enllaos externs .
 Fotos de Homalonychus sp.;
 The World Spider Catalog, V7.5;

 Vegeu tamb .
 Incertae sedis (superfamlia d'aranyes);
 Classificaci de les aranyes;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="173610" title="Gumpert Apollo" nonfiltered="853" processed="852" dbindex="70853">
Gumpert Apollo s un cotxe esportiu el primer model del qual va ser construt el 2005. Noms se n'han fabricat 3 unitats en tot el mn.

T un motor Audi de 4.200 cc, amb 8 cilindres, una caixa de canvis manual de 6 velocitats i pt aconseguir una velocitat mxima de 360 km/h. T un gran poder d'acceleraci que li permet arribar de 0 a 100 km/h en noms 3 segons, i una potncia de 639 cavalls a 6.800 revolucions. Pesa 1.100 kg.

El model del 2007 es presenta amb un motor V8 biturbo amb 800 CV de potncia i el seu preu es situa al voltant de 200.000  + impostos.



 Enllaos externs .

 Gumpert Sportwagenmanufaktur;
 Gumpert Apollo ;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="173611" title="Sucidi" nonfiltered="854" processed="853" dbindex="70854">

El sucidi s l'acte de donar-se mort a un mateix de manera voluntria, excloent per tant els mrtirs, els combatents a una guerra o les vctimes d'un accident. La inclusi o no de l'eutansia dins el sucidi s controvertida, ja que parteix de la mateixa voluntat de morir per l'acci o no evitaci la duu a terme una altra persona. Els motius per al sucidi sn diversos per es poden agrupar sota un mateix denominador: la falta de significat de la prpia existncia.

Mtodes de sucidi.
Alguns dels mtodes ms comuns sn:
llenar-se des d'una alada o al pas del trnsit;
tallar-se una vena important per desagnar-se;
penjar-se per morir per asfxia;
usar gas (usualment el de la cuina o el tub d'escapament del vehicle);
arma de foc o arma blanca;
immolaci a les flames;
enfonsar-se en l'aigua (amb un pes o nedar fins a l'extenuaci);
frmacs o abs de drogues;
usar un ver;
Sucidi ocult o indirecte: aquell en que s'abandona un tractament (no confondre amb eutansia), toxicomanies, accidents, activitats d'alt risc.

Valoraci del sucidi.
La valoraci del sucidi varia molt segons l'poca i la cultura. Aix, els maies tenien fins i tot una deesa consagrada al sucidi, Ixtab. Els japonesos medievals i altres societats basades en un codi d'honor contemplaven el sucidi com l'nica sortida en haver perdut l'honor o haver fracassat en la missi vital (la vida deixa de tenir sentit i s de covards no atrevir-se a matar-se per por al desconegut). 

En canvi, a les religions monoteistes s vist com un acte impiu, ja que noms Du t dret a decidir qui mor, ja que s qui ha donat la vida. El sucida comet un pecat per un triple motiu: per suprbia (vol igualar-se al creador i decidir sobre la seva mort quan no li pertoca), per desagrament i per desesperaci (no confia que Du millorar la seva situaci o no accepta la prova imposada). Per aix la seva nima es condemna a l'infern i el seu cos no pot ser enterrat en terra sagrada. En molts llocs, hereus d'aquesta tradici, es considera a ms a ms un delicte i si la vctima sobreviu pot ser imputada. Igualment es considera delicte l'ajuda al sucidi, la instigaci o el no socors.

A Occident es considera fruit d'una malaltia mental (usualment una depressi) i les temptatives de sucidi reben atenci psiquitrica (i sn considerades com una crida d'atenci davant d'un problema). Per determinats corrents el reivindiquen com una opci personal, per no voler patir una vida sense satisfaccions, per voler acabar la vida dignament o no voler fer patir als ssers estimats.

Incidncia del sucidi.
Aproximadament un mili de persones se sucida cada any al mn. Les dones ho intenten ms sovint per moren ms homes per voluntat prpia. s ms feqent a les poblacions urbanes i gent empobrida.

Els pasos amb ms incidncia sn Litunia, Rssia, Bielorssia, Kazahstan, Eslovnia, Hongria, Estnia, Ucrana, Letnia i el Jap, si b les dades de molts pasos no sn fiables.






































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="173612" title="Cicloctnid" nonfiltered="855" processed="854" dbindex="70855">


Els cicloctnids (Cycloctenidae) sn una famlia d'aranyes araneomorfes, que forma part d'una superfamlia incertae sedis juntament amb sis famlies ms entre les que destaquen, pel nombre d'espcies, els clubinids i el mitrgids. 

La major part del gneres sn endmiques de Nova Zelanda
i Austrlia excepte Galliena que es troba a Java.

 Sistemtica .
Amb la informaci recollida fins el 17 de setembre de 2000 i hi ha descrits 5 gneres i 36 espcies; d'elles, 17 pertanyen al gnere Cycloctenus i 12 a Toxopsiella.
 Anaua Forster, 1970 (Nova Zelanda);
 Cycloctenus L. Koch, 1878 (Austrlia, Nova Zelanda);
 Galliena Simon, 1898 (Java);
 Plectophanes Bryant, 1935 (Nova Zelanda);
 Toxopsiella Forster, 1964 (Nova Zelanda);

 Enllaos externs .
Foto d'espcies de Cycloctenus;
The World Spider Catalog, V7.5;
 
 Vegeu tamb .
 Incertae sedis (superfamlia d'aranyes);
 Llista d'espcies de cicloctnids;
 Classificaci de les aranyes;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="173618" title="Llicenciatura" nonfiltered="856" processed="855" dbindex="70856">
Una llicenciatura s un grau de l'educaci superior, per sobre de la diplomatura i abans que els msters o el doctorat. Fins el 2010, als Pasos Catalans suposa una carrera de dos cicles de mnim quatre anys de durada. S'hi accedeix mitjanant les Proves d'accs a la universitat, una prova especial per a majors de 25 anys o un Cicle Formatiu de Grau Superior. Les llicenciatures possibiliten exercir professions com la medicina, l'advocacia, ser professor d'educaci secundria...

Histria.
En l'ensenyament antic el ttol de Llicenciat s'obtenia a les Escoles Majors de les Universitats, i era ms alt que el de Batxiller, que era tamb ttol universitari menor, que s'estudiava, senzillament. Probablament era un ttol de categoria superior a l'actual del mateix nom, doncs el de Batxiller ja habilitava per a l'exercici d'una professi (era alguna cosa semblant a l'actual Diplomatura).

A la Universitat de Salamanca es conserven els noms de les Escoles Majors en dos edificis histrics de la Universitat, reunits al voltant del Pati de les Escoles, aix com el record dels Collegis famosos, que els seus collegials tenien a galla durant la seva vida exhibir el ttol de collegial de San Bartolom o collegial de Santiago, per posar els ms famosos.

Actualitat.
La llicenciatura s el ttol obtingut a l'acabar una carrera universitria de dos cicles(entre 4 i 6 anys), en la qual generalment s'imparteixen ms cursos generalistes que en una diplomatura, on es tendeix a l'especialitzaci. Una altra diferncia remarcable s que, en general, les llicenciatures es creen al voltant d'una rea del saber (Qumica, Literatura, Dret, Estadstica, Cincies Ambientals, etc.), mentre que les diplomatures i altres carreres de menor durada se solen configurar atenent a les necessitats d'un ofici concret (ptica, Enginyeria Tcnica, Infermeria). Les llicenciatures s'imparteixen a les facultats.

Depenent de la universitat a la qual es cursi, una llicenciatura pot conformar una unitat acadmica independent, o ser part d'uns estudis segmentats en els quals la Diplomatura s el primer cicle i la Llicenciatura s el segon cicle. Conseqentment, als estudis de Mster i Doctorat se'ls coneix com estudis de tercer cicle. En moltes facultats s'acaben aquests estudis amb un treball anomenat tesi. A Espanya, en els estudis tcnics (arquitectura i enginyeries), aquest treball es deia projecte de final de carrera, actualment el projecte de final de carrera s una assignatura de poc pes acadmic.

El conjunt d'estudis de cicles formatius superiors, diplomatures, llicenciatures, enginyeries, mestratges i doctorats pertany a l'Educaci Superior i sn anomenats Estudis Superiors.

 Vegeu tamb .
 Procs de Bolonya;
 Espai Europeu d'Educaci Superior.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="173619" title="Vestuari" nonfiltered="857" processed="856" dbindex="70857">

El vestuari s el conjunt de roba d'una persona o grup. Tamb s'anomena aix la roba destinada a una obra teatral o pellcula, que ambienta l'acci i, juntament amb el maquillatge, caracteritza el personatge donant-li ms versemblana. El vestuari est subjecte a la moda i s un reflex de la personalitat individual i els codis de pudor i bellesa d'una cultura.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="173620" title="Montserrat Torrent i Serra" nonfiltered="858" processed="857" dbindex="70858">
Montserrat Torrent i Serra ( Barcelona 1926 ) s una organista catalana.

Biografia.
Va nixer el 1926 a la ciutat de Barcelona. De ben joveneta inici la seva formaci musical vers el piano sota la direcci de la seva mare, deixeble d'Enric Granados. Va iniciar els seus estudis a l'Escola Marshall i els finalitz al Conservatori Superior Municipal de Msica de Barcelona. Posteriorment ampli els seus estudis a Pars i Siena. 

Activitat musical.
Nomenada catedrtica d'orgue del Conservatori Municipal de Barcelona, inici la seva activitat docent i concertstica realitzant un bon nombre de concerts arreu d'Europa, Nordamrica i Sud-amrica, amb inters especial en la recuperaci de l'orgue com a instrument musical popular. 

Ha obtingut nombrosos premis i reconeixements, entre ells la Creu de Sant Jordi l'any 1995, el Premi Nacional de Msica l'any 1996 i la Medalla Francesc Maci l'any 2001, atorgats els tres pel govern de la Generalitat de Catalunya. Aix mateix ha rebut la Medalla de Plata al Mrit Artstic de Belles Arts del Ministeri de Cultura d'Espanya l'any 1996, la Medalla d'Or al Mrit Artstic de l'Ajuntament de Barcelona el 1997 i la Medalla del Reial Conservatori Superior de Msica de Madrid.

Enllaos externs.
  Informaci de Montserrat Torrent a la xarxa;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="173622" title="Organitzaci de Resistncia Nacional" nonfiltered="859" processed="858" dbindex="70859">
L' Organitzaci de Resistncia Nacional (ORN) fou creada a Barcelona a comenaments de 1945 no pas com a partit ni moviment unitari. Es tractava d'un grup molt redut de nacionalistes catalans amb alguns mitjans econmics i disconformes amb la lnia d'actuaci dels partits tradicionals, ja que consideraven com a mbit d'actuaci no sols Catalunya sin els Pasos Catalans.

De la mateixa manera que el Front Nacional de Catalunya, consideraven que ERC havia fracassat i que calia crear alguna fora genunament catalana, tot i que pactaren amb altres grups (sobretot amb Estat Catal), i amb Josep Irla i Bosch contra Franco. 

Es tractava d'un grup conspiratiu, quasi sectari i clandest, format al voltant de Joan Ballester i Canals, Joan Mateu i Ballester, Gabriel Xammar, i tamb Joan Grases i Rueda, i Manuel Blasi i Mora (dels sectors d'Estat Catal corresponents a les antigues Federaci Nacional d'Estudiants de Catalunya i Nosaltres Sols!, respectivament). 

La Organitzaci de Resistncia Nacional mantenia contactes personals amb gent de confiana d'arreu dels Pasos Catalans i tenia nuclis a Barcelona, Tarragona, Sabadell, Terrassa, Valls, Valncia, Castell de la Plana i Ciutat de Mallorca. La seva revista, Bandera del Poble Catal, tenia una certa difusi.

Es van mantenir fora actius entre 1945 i 1947. Joan Ballester i Canals particip en les tasques d'espionatge del FNC per a Frana i la Gran Bretanya. Joan Grases els aconsegu el finanament de cinc emrpesaris que els donaven 5.000 pessetes al mes (entre ells, Narcs de Carreras i Margarit, de Catalana de Gas)  i particip en la reaparici del Bloc Escolar Nacionalista. Malgrat aix, va desaparixer l'estiu de 1947 quan es consolid el franquisme i els seus membres, veient impossible l'enderrocament armat del franquisme, es dedicaren a la resistncia cultural.

 Referncies .
 Albert Viladot i Presas Nacionalisme i premsa clandestina (1939-1951). Barcelona, Curial, 1987;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="173623" title="Hamar" nonfiltered="860" processed="859" dbindex="70860">


Hamar s la capital del comtat de Hedmark, a Noruega. Es va separar de Vang com a ciutat el 1849, tornant-se a unir l'1 de gener de 1992.

La ciutat est situada a la vora del llac Mjsa, el llac ms gran de Noruega, i est envoltada pels municipis de Ringsaker al nord-oest, mot al nord, Lten a l'est i Stange al sud.


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="173624" title="Empatia" nonfiltered="861" processed="860" dbindex="70861">
L'empatia s la capacitat d'entendre la postura dels altres i viure com a propis els seus sentiments. Sembla ser un mecanisme adaptatiu (donat que afavoreix l'altruisme i la comunicaci). Si b s una qualitat innata (totes les persones sn capaces d'identificar les emocions alienes i comparar-les amb les prpies i tothom posseeix aquesta capacitat en un grau concret), pot entrenar-se i augmentar mitjanant l'educaci en valors, la meditaci o prctiques com el voluntariat, entre altres. Un excs d'empatia o el no distanciament del patiments dels altres pot provocar una depressi, freqent en professions assistencials (com els assistents o les infermeres) i en la docncia.

Es diferencia de la simpatia o compassi perqu el subjecte pateix l'emoci dels altres, no sols la identifica i hi reacciona. Alguns corrents esotrics l'anomenen telepatia dels sentiments. Els psicpates o els autistes sn persones que tenen molt mermada la capacitat emptica. 

Enllaos externs.
Quocient d'Empatia de Simon Baron-Cohen. ;



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="173625" title="erke?" nonfiltered="862" processed="861" dbindex="70862">
erke  s una ciutat i un districte de la provncia de ank r , a la regi d'Anatlia Central, Turquia.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="173626" title="Bandera del Poble Catal" nonfiltered="863" processed="862" dbindex="70863">
Bandera del Poble Catal fou la revista de l'Organitzaci de Resistncia Nacional. Es van editar sis nmeros amb uns 3.000 exemplars entre agost de 1945 i mar de 1947, a cura de Joan Ballester i Canals. Amb ajut de Josep Pelegr (Estat Catal) i Gabriel Xammar es va distribuir per Tarragona, i a travs del Bloc Escolar Nacionalista es distribu tamb a Valncia i Ciutat de Mallorca. 





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="173629" title="Mar Interior de Seto" nonfiltered="864" processed="863" dbindex="70864">

La mar Interior de Seto (en japons     , Seto Naikai), tamb coneguda com la mar Interior del Jap o, simplement, la mar Interior, s el mar que separa les illes de Honsh , Shikoku i Ky sh , tres de les illes principals del Jap. s una important via martima que connecta l'oce Pacfic amb la mar del Jap; al seu extrem oriental es troba la badia d'Osaka, centre de la regi industrial de Kansai, amb ciutats tan importants com Osaka i Kobe. Abans de la construcci de la lnia de ferrocarril de Sany  Main Line, era la ruta principal de transport entre Kansai i Ky sh , a l'extrem sud.

La mar banya les prefectures de Yamaguchi, Hiroshima, Okayama, Hy go, Kagawa, Ehime, Fukuoka i ita. A part de les ciutats esmentades de la badia d'Osaka, els ports ms importants sn els de Hiroshima, Iwakuni i Matsuyama.

La regi de la mar Interior s coneguda pel seu clima moderat, amb una temperatura estable al llarg de l'any i nivells de precipitaci relativament baixos: sovint s anomenada la terra del bon temps (     hare no kuni). La mar tamb s famosa per les seves marees roges peridiques (   akashio), causades per agrupacions molt denses de certa classe de fitoplncton que provoquen la mort de grans quantitats de peixos.

Des de la dcada del 1980, les costes nord i sud es troben connectades per tres trams del projecte del Pont Honsh -Shikoku, que inclouen el Gran Pont de Seto, que permet el trnsit de ferrocarrils i d'autombils.

Geografia.
La mar fa uns 450 km de llargada d'est a oest. L'amplada de nord a sud varia dels 15 als 55 km. En molts llocs, les aiges sn relativament planes: la profunditat mitjana s de 37,3 m, mentre que la mxima fondria arriba als 105 m.

L'estret de Naruto connecta la part oriental de la mar amb el canal de Kii, que alhora va a parar al Pacfic. La part occidental conecta amb la mar del Jap a travs de l'estret de Kanmon i amb el Pacific a travs del canal de Bungo.

Dins la mar Interior hi ha unes 3.000 illes i illots, les ms grans de les quals sn Awajishima (592,17 km) i Sh doshima (153,30 km), totes dues a la part oriental. La major part de les ms petites estan deshabitades.































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="173630" title="Joan Ballester i Canals" nonfiltered="865" processed="864" dbindex="70865">
Joan Ballester i Canals (Barcelona 1913 - 1980) fou un editor i activista cultural catal. El 1931 va ingressar a l'organitzaci jovenil Palestra. Comen a militar en el nacionalisme radical el 1935, inicialment dins la Uni Catalanista i Nosaltres Sols!, desprs, el juny de 1936, ingressant amb la resta de militants d'aquest darrer partit a Estat Catal. Durant la guerra civil espanyola el mar de 1937 fou enviat al front d Arag; el 1938 fou ferit a la batalla de l'Ebre, fou nomenat sergent i caigu presoner a Tarragona. El 1945 fou un dels promotors de l'Organitzaci de Resistncia Nacional (ORN) i del seu diari, Bandera del Poble Catal. Des del 1947, per, es dedic a l'activisme cultural a favor de la llengua catalana, i el 1950 fou delegat a Barcelona de l'Obra del Diccionari Catal-Valenci-Balear de Francesc de Borja Moll. Aix, durant els anys 50 va promoure campanyes de propaganda de la llengua catalana per tot el Principat, i impuls les relacions culturals entre els pasos de llengua catalana. El 1960 organitz un Aplec de la Joventut dels Pasos Catalans a la Selva del Camp.

Durant els anys seixanta fou editor i director d'Edicions d'Aportaci Catalana, que publica la collecci d'assaigs poltics Entre tots ho farem tot, amb obres de Joan Fuster, Carles Muoz Espinalt, Jordi Ventura i Subirats i altres, aix com el seu manifest Per una conscincia del pas, llegit als Jocs Florals de Montevideo el 1963.  Va collaborar amb Joan Cornudella i Barber (FNC) i amb el Consell Nacional Catal, del qual va intentar la seva organitzaci a l'interior.  

 Obres .
 Per una conscincia de pas (1963);
 Esperit i doctrina internacionals (1963) amb prleg de Josep Maria Batista i Roca, no publicat a Catalunya fins 1982;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="173631" title="Simfonia en re menor de Franck" nonfiltered="866" processed="865" dbindex="70866">

La Simfonia en re menor s l'obra orquestral ms famosa i l'nica simfonia del compositor belga Csar Franck. La va compondre entre 1886 i 1888 (conclosa el 22 d'agost de 1888). Va ser estrenada al Conservatori de Pars el 17 de febrer de 1889. Est dedicada al seu deixeble Henri Duparc.

 Histria i controvrsia .
La fama i reputaci de Csar Franck s'assenta sobre unes poques obres, la major part d'elles compostes al final de la seua vida. D'aquestes, la Simfonia en re menor va ser una de les ltimes, estrenada noms un any abans de la mort de compositor l'any 1890. El fet que Franck es decidira finalment a compondre una simfonia s un fet estrany, degut a l'escassa popularitat d'aquesta forma musical en la tradici francesa del Segle XIX, que considerava la simfonia com un refugi exclusiu de la tradici alemanya. s possible que en la gnesi de la simfonia estiguera l'xit de les seues influents Variacions simfniques per a piano i orquestra, compostes l'any 1885. 

A ms, l'xit d'algunes obres d'altres compositors francesos havia aconseguit guanyar el favor del pblic envers aquest gnere. La Simfonia nm. 3, amb orgue de Camille Saint-Sans i (tot i ser una obra per a piano i orquestra) la Symphonie sur un chant montagnard franais de Vincent d'Indy, ambdues compostes l'any 1886 i ben acollides, havien ajudat a reviscolar la simfonia com a pea de concert, un poc ignorada des de l'aparici de la Simfonia Fantstica d'Hector Berlioz l'any 1830. Una obra anterior, la Symphonie Espagnole (1875) d'douard Lalo s en realitat un concert per a viol i orquestra. No obstant aix, aquestes dues obres, intentaven distanciar-se de la forma i so del simfonisme romntic alemany, exemplificat pels enfrontats Brahms i Richard Wagner, mitjanant la introducci de certes innovacions "franceses", incloent-hi la integraci del piano o, en el cas de Saint-Sans, de l'orgue, i utilitzant un estil temtic cclic. 

Com en les precedents obres de Saint-Sans i Berlioz, i de les prpies obres anteriors, Franck tamb va emprar una estructura cclica en la composici de la seua simfonia. De fet, la 'Simfonia en re menor' s el ms clar exemple de l'escriptura simfnica cclica en la tradici musical romntica. No obstant aix, Franck tamb va utilitzar un so tpicament germnic, evitant tant les innovacions orquestrals com l's d'elements nacionalistes, que Saint-Sans i D'Indy s que havien usat. Com a resultat, la 'Simfonia en re menor' de Franck pot ser considerada el punt de contacte entre dues diferents tradicions musicals: la forma cclica francesa i la forma romntica alemanya, amb evidents influncies de Wagner i Liszt. 

Degut en part a aquesta fusi inesperada, l'obra va ser acollida amb fredor en la seua estrena. Per encara ms important va ser la influncia de l'enrarit i polititzat ambient musical francs posterior als enfrontaments i divisi al si de la Socit Nationale de Musique, que havia estat fundada per Saint-Sans l'any 1871 com una expressi ms del sentiment anti-alemany provocat per la Guerra Francoprussiana.  El cisma de 1886 va ser provocat per la decisi de la Socit d'acceptar msica estrangera (principalment alemanya) i per l'admiraci declarada envers Wagner per alguns dels membres ms joves, entre els que s'hi trobaven D'Indy i el mateix Franck.  Aquesta inacceptable traci a la msica francesa va portar a alguns dels membres ms conservadors, encapalats per Saint-Sans, a dimitir; aleshores el mateix Franck va assumir-ne la presidncia.  L'ambient resultant era verins.  La controvrsia va arribar fins al Conservatori de Pars i va fer molt difcil l'estrena de la simfonia de Franck.  La partitura va ser rebutjada pel director Charles Lamoureux, i Franck va haver de recrrer a l'orquestra del conservatori, que estava obligada a interpretar obres noves. Incls aix, els assajos van resultar decebedors i la reacci va ser negativa.  

Assistint a un assaig sota la batuta de Jules Garcin, amb els msics reacis i poc cooperatius, el director del conservatori, Ambroise Thomas va dir en escoltar el segon moviment (segons conta Vincent d'Indy en la seua biografia de Franck):  esmenteu noms una simfonia de Haydn o Beethoven que utilitze el corn angls!  (Aquesta ancdota pot ser apcrifa i usada per d'Indy - que era partidari de Franck - per a burlar-se del conservador Thomas, ats que Haydn efectivament va usar el corn angls en la seua Simfonia nm. 22 "El filsof".)

La polmica musical va continuar determinant la reacci popular envers la simfonia en la seua estrena. La crtica la va considerar un intent barroer d'escriptura orquestral que es desviava estridentment de la forma clssica i de les regles harmniques de Haydn i Beethoven.  Els contemporanis, majoritriaments aliats amb la facci conservadora de la Socit Nationale de Musique, van ser demolidors en les seues crtiques.  L'influent crtic, i amic ntim de Camille Saint-Sans, Camille Bellaigue (1858-1930) va acusar la simfonia de  msica rida i grisa, sense ...grcia ni encs  i es va burlar del tema principal de quatre compasos que es desenvolupa al llarg de la simfonia dient que es trobava  a penes al nivell d'un exercici d'estudiant de conservatori.  La revista Le Mnestrel va definir la simfonia com depriment afegint que Franck  .. t ben poc a dir, encara que ho proclame amb la convicci del pontfex definint un dogma . Charles Gounod, per la seua banda, fent tamb esment implcit a la idea del dogmtic estil alemany, va dir de la simfonia:  incompetncia elevada a durades dogmtiques . 

Aquest agre clima artstic explica no noms la ferocitat de la reacci nacionalista francesa, sin tamb la rapidesa amb qu la simfonia va atnyer popularitat quan les divisions casolanes sobre la definici de la msica francesa van deixar d'existir. Aix, en pocs anys, la simfonia va comemar a ser programada amb regularitat. L'estrena americana va tenir lloc a Boston, el 16 de gener de 1899 sota la direcci de Wilhelm Gericke.

 Forma .
Desviant-se de la forma tpica de les simfonies tard-romntiques, la Simfonia en re menor s en tres moviments, cadascun dels quals fa referncia al tema inicial de quatre compassos introdut al bell inici de l'obra. L'omissi del tpic scherzo queda compensada amb un tractament scherzstic en el segon moviment. 

 I. Lento; Allegro ma non troppo.
Una expansi d'un tpic allegro de sonata, La simfonia comena amb l'exposici d'un tema harmnicament flexible, que es desenvolupar mpliament al llarg de la simfonia. Aquest simple tema constitueix la base temtica per al tractament cclic de la resta de l'obra.  ;

 II. Allegretto;
Fams per l'enganxosa melodia interpretada pel corn angls, l'arpa i els instruments de corda. El moviment cont dues seccions de trio i una secci rpida, a la manera d'un scherzo.

 III. Finale: Allegro non troppo;
El moviment comena amb la que potser siga la ms alegre i optimista melodia que Frank va crear mai, i est compost en una variant de la forma sonata. La coda, que recapitula el material temtic central de la simfonia, s una exultant exposici del primer tema, que es va invertint fins a la seua lgubre aparena inicial, portant aix la simfonia al seu inici.

Referncies.


 Bibliografia general .
 Csar Franck Symphony in D Minor in Full Score (Dover Publications, 1987);
 Vincent d'Indy, Csar Franck (Dover Publications, 1965);
 Lon Vallas, Csar Franck (Oxford University Press, 1951);
 Brian Hart, Vincent D'Indy and the Development of the French Symphony, Music and Letters 2006 87(2):237-261;
 Richard Langham Smith & Caroline Potter, French Music Since Berlioz (Ashgate Publishing, 2006);






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="173637" title="Vicen Albert Ballester i Camps" nonfiltered="867" processed="866" dbindex="70867">
Vicen Albert Ballester i Camps (Barcelona, 1872 - el Masnou Maresme, 1938) fou un actiu nacionalista catal, considerat per alguns el dissenyador i difusor de la bandera estelada. Havia treballat a la marina mercant com a pilot, per ho deix i es dedic a les activitats catalanistes. El 1901 fou membre del Foment Autonomista Catal i cap de La Reixa, i com a tal organitz els actes de l'onze de setembre de 1908 que li costaren una condemna a pres. Milit tamb en l'Associaci Protectora de l'Ensenyana Catalana i el 1903 fund la revista La Tralla, on firmava amb els pseudnims VIC (Visca la Independncia de Catalunya) i VICIME (Visca la Independncia de Catalunya i Mori Espanya). Milit a l'Associaci Nacionalista Catalana. Collabor tamb al butllet del CADCI i form part d'Uni Catalanista.

El 1918, un cop acabada la Primera Guerra Mundial, fou un dels impulsors del Comit Pro Catalunya, que volia donar difusi a l'esfor dels Voluntaris Catalans en la Primera Guerra Mundial per tal de demanar a la Societat de Nacions que dons suport la independncia de Catalunya. Va donar suport a la campanya exterior d'Estat Catal i Francesc Maci, tot i que fou crtic amb la invasi des de Prats de Moll. Fou des del 1924 el darrer president d'Uni Catalanista, i amb ell es va convertir en partit poltic i adopt l'independentisme com a ideari. Collabor amb nombroses revistes catalanes d'Amrica, com Ressorgiment de Buenos Aires i La Nova Catalunya de l'Havana. Greument malalt, va morir poc abans d'acabar la guerra civil espanyola.

 Vegeu tamb .
Uni Catalanista;
Voluntaris Catalans en la Primera Guerra Mundial;
Senyera Estelada;
Estat Catal;

 Referncies .
 Joan Crexell i Play L'origen de la bandera independentista Edicions El Llamp 1984;
 Robert Surroca i Tallaferro La Catalunya Resistent Pags Editors, Lleida, 2006;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="173640" title="Manuel Aguirre y Monsalbe" nonfiltered="868" processed="867" dbindex="70868">
Manuel Aguirre y Monsalbe (Mlaga, 1822 - Borja, 1856) fou un pintor romntic andals installat a Arag, on produ la major part de la seva obra.



Pint una srie de retrats completament idealitzats dels reis de l'antiga Corona d'Arag per al Casino Principal de Saragossa, avui pertanyents a la Diputaci Provincial de Saragossa.

El seu nom tamb es troba escrit Manuel Aguirre Monsalve.

 Bibliografia .
Juan Mara Ojeda Castellot, "En torno al fallecimiento del pintor Manuel de Aguirre y Monsalve (Mlaga 1822-Borja 1856)", Boletn informativo (Borja), 79-80 (1998), 2 pp. 4 il. ;

 Enllaos externs .
Una nueva cara para el cuadro de  San Fernando : La comandancia y la DGA recuperan una obra de Manuel Aguirre (El Peridico de Aragn, 31-05-2003) ;
Catleg de l'exposici Ferdinandus Rex Hispaniarum: Prncipe del Renacimiento (Saragossa, 2006), que inclou oli de Ferran el Catlic (1853) ;
Casino Principal de Zaragoza (Gran Encilopedia Aragonesa OnLine) ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="173641" title="Clssic (desambiguaci)" nonfiltered="869" processed="868" dbindex="70869">

Onomstica: 
Juli Clssic, oficial rom descendent d'una famlia de sang reial dels trevirs.

Cultura:
 Clssic s l'autor o obra d'art emmarcat en el lapse de temps anomenat Antiguitat clssica i forma part del cnon occidental. Aqu s'inclou: la cultura clssica, l'art clssic i la literatura clssica.
 Clssic s l'autor o l'obra d'art que sn valorats positivament i sn exemples a imitar. Amb el temps, la crtica i la historiografia estableixen all que cal considerar com clssic. Sn els clssics nacionals.
 Clssic s l'autor o l'obra que reinterpreta models de l'Antiguitat clssica. Concepte associat a classicisme, l'autor o obra immersos en un classicisme sn clssics.
 Clssic s l'autor o l'obra que adopta les normatives i ideals de l'Antiguitat clssica. Essent l'autor esclau d'aquesta reglamentaci. Aquesta definici ha quedat en dess.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="173645" title="Liocrnid" nonfiltered="870" processed="869" dbindex="70870">


Els liocrnids (Liocranidae) sn una famlia d'aranyes araneomorfes, que formen part de la superfamlia dels corinnodeus (Corinnoidea), al costat dels cornnids.

El gnere ms conegut s Agroeca.  Diversos gneres d'aranyes fosques estan incloses en aquesta famlia per cal analitzar amb ms profunditat aquesta relaci i confirmar l'afiliaci.  

La seva distribuci s ampla, i es troben per tot Europa, gaireb a tot sia, gran part d'frica, Nord-amrica, Austrlia Occidental i una petita zona de Sud-amrica.

Dues espcies de Neoanagraphis s'han trobat en unes condicions d'una elevada aridesa en els deserts de Mojave, Sonora i Chihuahua (EUA).  Les femelles viuen aparentment en refugis i els mascles sn errants i sovint cauen en forats trampa.

 Sistemtica .
Amb la informaci recollida fins al 28 d'octubre de 2006 i hi ha citats 29 gneres i 160 espcies.

La segent classificaci est basada en la categoritzaci en subfamlies recollides per Joel Hallan en el seu Biology Catalog.

Cybaeodinae. 
 Cybaeodes Simon, 1878 (Mediterrani);
 Donuea Strand, 1932 (Madagascar);
 Hesperocranum Ubick & Platnick, 1991 (EUA);
 Heterochemmis F. O. P-Cambridge, 1900 (Mxic);
 Itatsina Kishida, 1930 (Xina, Corea, Jap);
 Jacaena Thorell, 1897 (Myanmar, Tailndia);
 Laudetia Gertsch, 1941 (Repblica Dominicana);

Liocraninae . 
Simon, 1897
 Apostenus Westring, 1851 (frica, Europa, Nord-amrica);
 Argistes Simon, 1897 (Nambia, Sri Lanka);
 Coryssiphus Simon, 1903 (Sud-frica);
 Liocranoeca Wunderlich, 1999 (EUA, Europa, Rssia);
 Liocranum L. Koch, 1866 (Cuba, Europa fins a Gergia, Mediterrani, Nova Guinea);
 Liparochrysis Simon, 1909 (Austrlia);
 Mesiotelus Simon, 1897 (Mediterrani, sia Central, frica);
 Mesobria Simon, 1897 (St. Vincent);
 Montebello Hogg, 1914 (Austrlia);
 Neoanagraphis Gertsch & Mulaik, 1936 (EUA, Mxic);
 Paratus Simon, 1898 (Sri Lanka);
 Plynnon Deeleman-Reinhold, 2001 (Borneo, Sumatra);
 Rhaeboctesis Simon, 1897 (Africa);
 Scotina Menge, 1873 (Europa, Algria, Rssia, Malta);
 Sesieutes Simon, 1897 (sia Meridional);
 Sphingius Thorell, 1890 (sia Meridional);
 Sudharmia Deeleman-Reinhold, 2001 (Sumatra);
 Teutamus Thorell, 1890 (sia Meridional);

Incertae sedis. 
 Agraecina Simon, 1932 (Mediterrani Occidental, Romania,  Canries);
 Agroeca Westring, 1861 (Zona Holrtica);
 Andromma Simon, 1893 (frica);
 Brachyanillus Simon, 1913 (Espanya, Algria);

 Enllaos externs .
Arachnology Home Pages: Araneae;
Platnick, N.I. 2003. World Spider Catalog;
 
 Vegeu tamb .
 Llista d'espcies de liocrnids;
 Classificaci de les aranyes;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="173650" title="Cabozou" nonfiltered="871" processed="870" dbindex="70871">

Els cabozous (Cabozoa) sn un txon proposat per Cavalier-Smith que comprn els rizaris i els excavats.

Cladograma.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="173654" title="Hhnid" nonfiltered="872" processed="871" dbindex="70872">



Els hhnids (Hahniidae) sn una famlia d'aranyes araneomorfes, que formen part dels dictinodeus (Dictynoidea), una superfamlia formada per sis famlies entre les quals cal destacar pel seu nombre d'espcies els dictnids (562) i els anifnids (508).

Els hhnids sn aranyes petites amb una mida d'uns 2 mm de llargada. Construeixen teranyines en forma de llenol extremadament delicades. El fil de seda utilitzat s tan fi que sn difcils de distingir llevat que es cobreixin amb rosada. Sovint es localitzen prop de l'aigua o d'hbitats amb molsa.

La seva distribuci s fora extensa. Es troben repartides per Europa, frica, gran part d'sia, Amrica (nord, centre i alguna zona del sud), i algunes zones d'Oceania.

 Sistemtica .
Amb la informaci fins al 31 d'agost del 2006 i hi ha descrits 26 gneres i 235 espcies; el gneres amb ms espcies sn Hahnia amb 94, i Calymmaria amb 31 espcies. 
 Alistra Thorell, 1894 (Oceania, Filipines, Sumatra, Sri Lanka);
 Amaloxenops Schiapelli & Gerschman, 1958 (Argentina);
 Antistea Simon, 1898 (Nord-amrica, Europa, Rssia);
 Asiohahnia Ovtchinnikov, 1992 (Kazakhstan, Kirguizistan);
 Austrohahnia Mello-Leito, 1942 (Argentina);
 Calymmaria Chamberlin & Ivie, 1937 (Mxic fins a Canad);
 Cryphoeca Thorell, 1870 (Zona Palertica);
 Cryphoecina Deltshev, 1997 (Montenegro);
 Cybaeolus Simon, 1884 (Xile, Argentina);
 Dirksia Chamberlin & Ivie, 1942 (EUA, Alaska, Frana);
 Ethobuella Chamberlin & Ivie, 1937 (Nord-amrica);
 Hahnia C. L. Koch, 1841 (Amrica, frica, Europa, sia);
 Harmiella Brignoli, 1979 (Brasil);
 Iberina Simon, 1881 (Rssia, Frana);
 Intihuatana Lehtinen, 1967 (Argentina);
 Kapanga Forster, 1970 (Nova Zelanda);
 Lizarba Roth, 1967 (Brasil);
 Neoantistea Gertsch, 1934 (Canad fins a Costa Rica, Rssia, sia);
 Neoaviola Butler, 1929 (Austrlia);
 Neocryphoeca Roth, 1970 (EUA);
 Neohahnia Mello-Leito, 1917 (Sud-amrica);
 Porioides Forster, 1989 (Nova Zelanda);
 Rinawa Forster, 1970 (Nova Zelanda);
 Scotospilus Simon, 1886 (Tasmnia, Nova Zelanda, ndia);
 Tuberta Simon, 1884 (Europa fins a Azerbaidjan);
 Willisus Roth, 1981 (EUA);

 Referncies .
 The World Spider Catalog, V7.5;
 
 Vegeu tamb .
 Dictinodeu;
 Llista d'espcies d'hhnids;
 Classificaci de les aranyes;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="173658" title="Martin Verkerk" nonfiltered="873" processed="872" dbindex="70873">

Martin Verkerk (31 d'octubre de 1978, Leiderdorp, Pasos Baixos) s un tennista holands. Sent quasi un desconegut arrib fins la Final del Roland Garros del 2003 en la qual perd contra el valenci Juan Carlos Ferrero, derrotant a grans aspirants al ttol com Carles Moy i Guillermo Coria. 

Tornejos de Grand Slam.
 Finalista en Individuals (1) .


Ttols (5).
Individuals (5).




Finalista en individuals (8).
2001: Eisenach (perd davant Gross Oliver);
2001: Aschaffenburg (perd davant Simon Greul);
2002: Waikoloa (perd davant James Blake);
2002: Dallas (perd davant Jeff Morrison);
2002: Ulm (perd davant Gross Oliver);
2003: Lubeck (perd davant Alexander Waske);
2003: Roland Garros (perd davant Juan Carlos Ferrero);
2004: Munich (perd davant Nikolay Davydenko);

Clasificaci en tornejos del Grand Slam.


 Enllaos externs .
 Perfil ATP (en Angls);


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="173659" title="Medalla de la defensa de Leningrad" nonfiltered="874" processed="873" dbindex="70874">

La Medalla per la Defensa de Leningrad (Rus:                              - Transliterat: Za oboronu Leningrada) s una medalla de la Guerra Defensiva de la Gran Guerra Patritica, creada el 22 de desembre de 1942 per Stalin i atorgada a tots els soldats de l Exrcit Sovitic, Marina, Tropes del Ministeri d Interior (MVD) i Civils que van participar en la defensa de Leningrad durant el setge dels 900 dies (del 8 de setembre de 1941 al 27 de gener de 1944).

Leningrad va rebre el ttol de  Ciutat heroica  l 1 de Maig de 1945 (les altres sn Odessa, Stalingrad, Sebastpol, Kev, Moscou, la Fortalesa de Brest, Kertx, Novorossisk, Minsk, Tula, Mrmansk i Smolensk)

Va ser atorgada sobre unes 1.496.000 vegades


Disseny.
s una medalla de coure de 32mm amb la torre del Kremlin coronada per una estrella al mig. Al davant, avancen un soldat, un mariner, un civil i una mare (simbolitzant que tots els membres de la societat civil i militar estan inmersos en la batalla). A la part superior apareix la llegenda                         (Per la Defensa de Leningrad). Al revers apareix la inscripci                            (Per la nostra terra Nativa Sovitica) a sota de la fal i el martell.

Es suspn sobre un gal pentagonal verd clar amb una franja central de 2mm verd fosc.

Vegeu tamb.

 Medalla de la defensa del Caucas ;
 Medalla de la defensa de Kev ;
 Medalla de la defensa de Moscou ;
 Medalla de la defensa d'Odessa ;
 Medalla de la defensa de la Regi rtica Sovitica ;
 Medalla de la defensa de Sebastpol ;
 Medalla de la defensa de Stalingrad ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="173660" title="Azla" nonfiltered="875" processed="874" dbindex="70875">
Azla s una ciutat de tradici pesquera situada a la costa Mediterrnia, prop de Tetuan, a la regi de Tnger-Tetuan, al Marroc. Compta amb una poblaci de 12.611 habitants.

Referncies.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="173661" title="Medalla de la defensa de Stalingrad" nonfiltered="876" processed="875" dbindex="70876">


La Medalla per la Defensa de Stalingrad (Rus:                               - Transliterat: Za oboronu Stalingrada) s una medalla de la Guerra Defensiva de la Gran Guerra Patritica, creada el 22 de desembre de 1942 per Stalin i atorgada a tots els soldats de l'Exrcit Roig, Marina Roja, Tropes del Ministeri de l Interior (MVD) i Civils que van participar a la defensa de Stalingrad  del 12 de juliol de 1942 al 19 de novembre de 1942 (dia que comen la contra-ofensiva que va envoltar i destruir al VI Armee).

Stalingrad va rebre el ttol de  Ciutat heroica  (les altres sn Odessa, Leningrad, Moscou, Sebastpol, Kev, la Fortalesa de Brest, Kertx, Novorossisk, Minsk, Tula, Mrmansk i Smolensk)

Va ser atorgada sobre unes 760.000 vegades

 Disseny .
s una medalla de coure amb una lnia de soldats en posici de carregar. A la punta superior hi ha una estrella i la inscripci                                 (Per la Defensa de Stalingrad). Al revers apareix la inscripci                            (Per la Nostra Terra Nativa Sovitica) a sota de la fal i el martell.

Es suspn sobre un gal pentagonal verd clar amb una franja central de 2mm vermella.

 Vegeu tamb .

 Medalla de la defensa del Caucas;
 Medalla de la defensa de Kev;
 Medalla de la defensa de Leningrad;
 Medalla de la defensa de Moscou;
 Medalla de la defensa d'Odessa ;
 Medalla de la defensa de la Regi rtica Sovitica;
 Medalla de la defensa de Sebastpol;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="173662" title="Alexandre Ilia?" nonfiltered="877" processed="876" dbindex="70877">
Alexandre Ilia  (en romans Alexandru Ilia ) fou un Voivoda (Prncep) de Valquia entre els anys 1616 i 1618 i entre els anys 1627 i 1629 i Voivoda de Moldvia entre els anys 1620 i 1621 i 1631 i 1633. 

Alexandre era net del Voivoda moldau Alexandre IV L pusneanu, el seu pare va intentar fer-se amb el control del tron de Valquia l'any 1591 per fou derrotat i executat. 

Alexandre es va educar a la cort del Sult otom i era un dels homes de confiana que aquests tenien a Valquia. Era un dels ms propers collaboradors de Radu Mihnea i quan aquest l'any 1616 es va fer amb el control del tron de Moldavia el va deixar al capdavant del tron de Valquia essent Voivoda fins que l'any 1618 Gabriel Movil  amb el suport de Polnia el va fer fora del tron, havent de marxar cap Istanbul, on va seguir al servei del Sult. 

L'any 1620 va ser encarregat de substituir a Gaspar Graziani al capdavant del tron de Moldavia estant en el mateix fins que va ser substituit l'any segent per Esteve II Tom a. L'any 1627 era cridat de nou pels otomans per fer-se crrec del tron de Valquia aquest cop en susbtituci del fill de Radu Mihnea, Alexandre Coconul, estant al capdavant del mateix dos anys, fins que fou substituit per Lle Tom a.

L'any 1631 va ser el candidat dels otomans per apartar del tron a Moises Movil , que amb el suport de Polnia governava Moldvia. Com a Voivoda de Moldavia va governar fins l'any 1633 quan fou substituir per Miron Barnovschi-Movil  morint a finals d'aquell mateix any.

Va tenir dos fills, els quals van ser Voivodes tamb al servei dels otomans. Radu Ilia , Voivoda de Valquia i Ilie Alexandre, Voivoda de Moldvia. 
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="173663" title="Radu Mihnea" nonfiltered="878" processed="877" dbindex="70878">

Radu Mihnea fou un Voivoda (Prncep) de Valquia entre els anys 1601 i 1602, entre els anys 1611 i 1616 i Voivoda de Moldvia entre els anys 1616 i 1619 i 1623 i 1626. 

 Origens familiars i ascens poltic .

Radu Mihnea va nixer vers l'any 1585 essent fill illegtim del Voivoda valac Mihnea Turcitul. Els seus primers anys els va passar lluny de Valquia, a Capodistria, al Mont Athos on va realitzar els seus estudis i a Vencia, rebent una educaci per part dels otomans per part de garantir que esdevingus un ferm aliat seu. 

A l'agost de l'any 1601 amb la desaparici definitiva de Miquel el Valent del tron valac i l'invassi de Valquia pels polonesos, que instauraven al tron a Sime Movil  va tenir la primera oportunitat de fer-se amb el control del voivodat valac, ja que em el suport dels otomans aconseguia fer fora al pretendent polons. Per noms uns mesos desprs havia de ser Radu qui fugia al entrar de nou Sime a Valquia amb imponent exrcit per reinstaurar-se, tot i que aquest regnat seria tamb molt breu. 

 Voivoda de Valquia .

Radu Mihnea va seguir al servei dels otomans ja fora com a espia a Vencia o a altres indrets, fins que l'any 1611 fou cridat de nou pels otomans perqu ocups el tron de Valquia, ja que aquest Principat havia estat ocupat per les tropes del Voivoda transsilv Gabriel Bathory que lluitaven contra les del Voivoda valac Radu Serban, aix al mar va ser proclamat de nou Voivoda, per noms dos mesos ms tard havia de fugir cap el sud, perqu el seu predecessor Radu Serban amb l'ajut dels imperials recuperava el poder. 

Aquest cop l'espera fou ms curta, ja que al setembre d'aquell mateix any i amb el suport de les tropes otomanes tornava a fer-se amb el control de Valquia, desplaant definitivament a Radu Serban del  capdavant del Principat. 

Aix al setembre de 1611 comenava el seu perode ms llarg governant Valquia durant el qual va intentar recuperar la pau i estabilitat interior, refer l'economia molt malmesa per la guerra, a la vegada que conjuntament als otomans esclafava qualsevol intent de revolta contra els otomans o el seu domini ja fos per part d'antics partidaris de Miquel el Valent o Radu Serban, aix com aquells que volien un apropament del Principat a Polnia. En aquest sentit s'ha de destacar que fou un governador efica, que va aconseguir apaivagar les lluites internes, a l'hora que situava a Valquia com un dels ferms aliats del Sult. 

En un altre sentit s'ha d'indicar que la seva consolidaci al capdavant de Valquia va anar acompanyat d'una reafirmaci de la posici dels otomans dins dels Principats Romanesos, ja que un protegit d'aquests es feia amb el control de Moldvia el mateix any 1611.  Esteve Tom a II  derrocava al protegit de Polnia, Constantin Movil  fent de nou a la Sublim Porta el gran dominador de la regi. 

 Intervenci de Polnia i Voivoda de Moldvia .

Aquesta situaci no es va poder mantenir ms enll de 1615 quan Polnia va intentar recuperar la seva influncia a la regi, motiu pel qual va intervinir decididament a Moldvia i a Valquia. En primer lloc Esteve Tom a II era derrocat del tron moldau i es collocava en el seu lloc a un germ de Constantin, Alexandre Movil . A ms els polonesos avanaven i es feien amb el control de Valquia obligant a fugir a Radu Mihnea i collocaven en el seu lloc a Gabriel Movil . 

Per els otomans estaven encara ms decidits a recuperar el control dels Principats perduts i donaven a Radu Mihnea les tropes i els mitjans per marxar contra els polonesos i els seus aliats. Aix el mateix 1616 obligava a Gabriel Movil  a fugir de Valquia, recuperant el tron collocant en el mateix a Alexandre Ilia  i marxant ell personalment vers Moldvia per enfrontar-se amb les tropes poloneses i Alexandre Movil , per aquest era fet presoner pels ttars prop del riu Dnister fet que aplanava el cam a Radu Mihnea a l'agost de l'any 1616 per ser nomenat Voivoda de Moldvia. 


Al capdavant de Moldvia va intentar seguir la mateixa poltica de pacificaci i eliminaci de qualsevol enemic interior, per la explosiva situaci d'aquest principat, que era en part ocupat pels senyors de la guerra locals, aix com una conspiraci dels grecs presents a la cort va fer que caigus en desgrcia davant del Sult i fos deposat al febrer de 1619, essent substitut per Gaspar Graziani.

 Retorn i llegat .

A l'agost de 1620 els otomans tornaren a recrrer al seu vell aliat, encarregant-li la recuperaci del tron valac que en aquell moment havia recuperat Gabriel Movil  amb ajut dels polonesos. Un cop al capdavant del Voivodat de Valquia es va comenar a plantejar la possibilitat de fer una uni de facto dels dos Principats, uni que hauria de tenir l'autoritzaci dels otomans i que serviria per garantir la seva presncia i domini de la regi. Aix a l'agost de 1623 l'autoritzaven a que abdiqus en la figura del seu fill, Alexandre Coconul que era nomenat nou Voivoda de Valquia i es feia amb el control del Voivodat de Moldvia, desplaant del tron a Esteve Tom a II que estava buscant una entesa amb els polonesos. Radu Mihnea va estar al capdavant del tron moldau fins al seu trasps el 13 de gener de 1626, essent aquest un perode on va governar de facto els dos Principats. 

Les seves restes es troben al monestir de Radu Voda a Bucarest que havia contribut a restaurar. S'hi veu encara a la seva lpida les armes dels dos Principats Romanesos que va governar.

Del seu matrimoni amb la grega Arghira va tenir Quatre fills dels quals destaquen:

Alexandre Coconul, Voivoda de Valquia i de Moldvia ;
Mihnea III Radu, Voivoda de Valquia;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="173667" title="Anna Ricci i Giraudo" nonfiltered="879" processed="878" dbindex="70879">
Anna Ricci i Giraudo ( Barcelona 1930 - d. 2001 ) fou una mezzosoprano catalana.

Biografia.
Va nixer el 1930 a la ciutat de Barcelona. De formaci autodidacta va destinar bona part de la seva carrera a la docncia de la tcnica vocal. Va morir el 16 de febrer de 2001 a la ciutat de Barcelona a conseqncia d'un cncer.

L'any 1998 fou guardonada amb el Premi Nacional de Msica i el 1999 amb la Creu de Sant Jordi, ambds guardons concedits per la Generalitat de Catalunya. L'any 2001 li fou otorgada, a ttol pstum, la Medalla d'Or al Mrit Artstic concedida per l'Ajuntament de Barcelona.

Carrera musical.
Va iniciar la seva carrera l'any 1949, debutant al Gran Teatre del Liceu deu anys desprs. El seu repertori ha estat un dels ms amplis coneguts fins al moment, abarcant des de les canons trobadoresques catalano-provenals del segle XII i XIII fins a l'pera o la msica contempornia del segle XX.

Vinculada, aix mateix, al teatre de les avantguardes, va collaborar amb Joan Brossa en el seu muntatges Suite bufa, estrenada l'any 1966 amb msica de Josep Maria Mestres Quadreny. Tamb ha collaborat amb Carles Santos, l'any 1968 en la seva obra Concert irregular i el 1991 amb Brossiana.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="173668" title="Eugen Schmalenbach" nonfiltered="880" processed="879" dbindex="70880">
Johann Wilhelm Eugen Schmalenbach,  (Halver Rin del Nord-Westflia, 20 d'agost de 1873 - Colnia 20 de febrer 1955) fou un economista alemany. Estudi a l'Escola Superior de Comer de Leipzig i des del 1903 don classes d'economia a Colnia fins que es jubil el 1933. La seva fama com economista es va cimentar durant la Primera Guerra Mundial, de tal manera que quan es va proclamar el Tercer Reich la seva esposa jueva es va salvar de la persecuci. Es autor de la teoria del balan dinmic o efecte Schmalenbach, que procura el clcul ms aproximat a la realitat del resultat de l'empresa, que s fora aplicada en la gesti empresarial i l'anlisi de despeses fixes, ja que redacta un pla comptable.

Afirmava que a mesura que augmenta la proporci de les despeses fixes, les empreses perden capacitat per a adaptar-se a les variacions del mercat. El seu mtode consisteix en realitzar una anlisi comparada dels comptes de resultats d'una empresa durant dos periodes consecutius i imputar-ne la incidncia a tres possibles causes en la variaci dels beneficis:
 Variaci en el marge de beneficis;
 Alteraci en el volum de vendes de l'empresa;
 Modificaci en el grau d'ocupaci  ;

 Obres .
 Grundlagen dynamische Bilanzlehre (Fonaments d'una teoria dinmica del balan, 1919) ;
 Goldmarbilanz (El balan en marcs d'or, 1922);
 Dynamishe Bilanz (Balan dinmic, 1962);






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="173670" title="Jebel Bouhalla" nonfiltered="881" processed="880" dbindex="70881">
Jebel Bouhalla s una muntanya de 2.170 m al nord del Marroc, la segona ms alta de la serralada del Rif.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="173671" title="Simfonia Alpina" nonfiltered="882" processed="881" dbindex="70882">

Simfonia Alpina op. 64 (Eine Alpensinfonie)  s una obra de Richard Strauss composta entre 1911 i 1915.

El terme "simfonia" s paradoxalment rar en l'obra de Strauss: llevat de dues obres de joventut, no en va compondre ms que altra, la Simfonia Domstica, l'any 1902. Per altra banda, tant la 'Simfonia Alpina' com la 'Domstica' son ms aviat uns poemes simfnics de vasta durada i no vertaderes simfonies. L'Alpina est composta, a ms, de nombrosos peces curtes entrellaades, i no presenta l'estructura clssica amb moviments. Es tracta, cronolgicament parlant, del darrer poema simfnic del compositor.

Strauss era un home amant de les muntanyes: al voltant de 1908 va adquirir una villa a Garmish, als Alps bavaresos i hi va viure fins a la seua mort. 

La seua 'Simfonia Alpina' s de carcter descriptiu, com ho testifiquen les subttols de les diferents parts: s'hi pot sentir la crida dels corns alpins, diferents classes d'ocells, el fluix tumultus dels torrents a les cordes i fins i tot el so dels esquellots d'un ramat a les pastures. La msica descriu cronolgicament una passejada fins el cim i l'arribada del capvespre. Altra interpretaci, ms metafsica, va ser proporcionada pel mateix msic en el seu diari, on va fer constar la seua intenci d'anomenar-la com Anticrist en referncia a l'obra de Friedrich Nietzsche.

L'orquestraci n's particularment rica, fins i tot en relaci amb altres obres simfniques de Strauss. Utilitza diversos instruments poc habituals com la "mquina de vent" en la percussi, un "heckelphone"  una espcie d'obo en registre ms greu  o l's d' "aerfons", dispositius que permeten mantenir una nota de llarga durada en els instruments de vent. A ms de la disposici habitual del vent en l'orquestra, cal una fanfrria separada, constituda per dotze trompes, dues trompetes i dos trombons.

L'estrena va tenir lloc a la Philarmonie de Berln, sota la direcci del mateix Strauss, el 28 d'octubre de 1915.

La simfonia s'interpreta com un tot, sense talls, per est composta per 22 parts. La seua durada s de poc menys d'una hora.
 Nacht (Nit);
 Sonnenaufgang (Alba);
 Der Anstieg (L'ascensi);
 Eintritt in den Wald (L'arribada al bosc);
 Wanderung neben dem Bache (Marxa al costat del rierol);
 Am Wasserfall (Prop de les cascades);
 Erscheinung (Aparici);
 Auf blumigen Wiesen (Prats florits);
 Auf der Alm (Pastures de muntanya);
 Durch Dickicht und Gestrpp auf Irrwegen (Perdut a les grutes);
 Auf dem Gletscher (A la glacera);
 Gefahrvolle Augenblicke (Moments de perill);
 Auf dem Gipfel (Al cim);
 Vision (Visi);
 Nebel steigen auf (La boira s'ala);
 Die Sonne verdstert sich allmhlich (El sol s'enfosqueix);
 Elegie (Elegia);
 Stille von dem Sturm (Calma abans de la tempesta);
 Gewitter und Sturm, Abstieg (La tronada, descens);
 Sonnenuntergang (Crapvespre);
 Ausklang (Conclusi);
 Nacht (Nit);

Discografia.
Entre les nombroses versions d'aquesta obra, cal destacar entre les ms apreciades:

 Rudolf Kempe amb la Staatskapelle de Dresden el 1971 (EMI);
 Herbert von Karajan amb l'Orquestra Filharmnica de Berln el 1980 (DG, edici Gold);
 Bernard Haitink amb el Concertgebouw d'Amsterdam el 1985 (Philips);
 Karl Bhm amb la Staatskapelle de Dresden el 1957 (DG);

Notes.


Enllaos externs.
 Comentari sobre l'obra a la plana de l'Orquestra Filharmnica de Nova York;
 Comentari sobre l'obra a la plana de l'Orquestra Filharmnica d'Oslo;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="173676" title="Bou Hamed" nonfiltered="883" processed="882" dbindex="70883">
Bou Hamed o Bou Ahmed s un petit poble pescador situat a la costa Mediterrnia de la provncia Chaouen, a la regi de Tnger-Tetuan, al Marroc. Hi ha petits comeros i un mercat de peix al carrer.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="173677" title="Cossini" nonfiltered="884" processed="883" dbindex="70884">
Cossini (Cossinius) fou un famlia romana originaria de Tibur. Cap dels seus membres va arribar a exercir una alta magistratura de l'estat. Els personatges ms destacats foren:

Luci Cossini;
Luci Cossini el jove ;
Cossini ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="173679" title="Luci Cossini" nonfiltered="885" processed="884" dbindex="70885">
Luci Cossini (Lucius Cossinius) fou un ciutad de Tibur que va rebre la ciutadania romana degut a que va acusar a Tit Celi (Titus Caelius).  Probablement s el mateix personatge que fou un dels llegats de l'exrcit del pretor Publi Varini (Publius Varinius) i que va morir en combat contra Esprtac el 73 aC.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="173680" title="Luci Cossini el jove" nonfiltered="886" processed="885" dbindex="70886">
Luci Cossini el jove (Lucius Cossinius) fou un cavaller rom fill de Luci Cossini. Fou amic de Cicer, tic i Marc Terenci Varr. Cicer diu que va morir l'any 45 aC.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="173681" title="Cossini (cavaller)" nonfiltered="887" processed="886" dbindex="70887">
Cossini  (Cossinius) fou un cavaller rom amic de Ner, que fou enverinat per error per un metge egipci que l'emperador li havia enviat per tractar-lo d'una malaltia. s esmentat per Plini el Vell a la seva "Histria Natural".


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="173682" title="Gabriel Movil?" nonfiltered="888" processed="887" dbindex="70888">
Gabriel Movil  (en romans Gavril Movil ) fou un Voivoda (Princep) de Valquia l'any 1616 i entre els anys 1618 i 1620. 

Fill del Voivoda valac i moldau Sime Movil  i nebot del tamb Voivoda moldau Alexandre Movil  va participar activament en la campanya que els partidaris del seu nebot organitzaren conjuntament amb els polonesos a mitjans de l'any 1616 per fer fora del tro moldau a Esteve Tom a II que a la seva vegada havia derrocat al tamb nebot seu i germa de Alexandre, Constantin Movil .   

Aix Gabriel Movil  marx amb les seves tropes sobre Valquia, on sorprenentment va derrotar a les tropes del Voivoda valac Radu Mihnea el juliol de 1616, proclamant-se Voivoda de Valquia. El seu regnat va ser molt curt, ja que un mes ms tard, el 2 d'agost de 1616 la desfeta de les tropes del seu nebot enfront de les tropes valaques i otomanes comandades per Radu Mihnea provocaven la seva fugida a Polnia, essent proclamat Voivoda de Valquia pels otomans Alexandre Ilia .
 
Dos anys desprs, el 1618 un altre cop amb l'ajut de les tropes poloneses tornava a envar Valquia, proclamant-se Voivoda de nou. Per lluny de consolidar la seva posici, la seva situaci va ser molt dbil, amb el pas en continua guerra. Aix l'any 1620 de nou Radu Mihnea entrava a Valquia i amb l'ajut dels otomans el feia fora del tro, escapant a Polnia on hi estaria la resta dels seus dies.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="173683" title="Joaquim Homs i Oller" nonfiltered="889" processed="888" dbindex="70889">
Joaquim Homs i Oller ( Barcelona 1906 - d. 2003 ) fou un compositor catal de msica.

Biografia.
Va nixer el 21 d'agost de 1906 a la ciutat de Barcelona. Interessat per la msica va iniciar els estudis de violoncel, que finalitz el 1922. Posteriorment estudi enginyeria industrial, professi que altern amb la seva passi per la msica i la composici.

Membre de l'Associaci Catalana de Compositors, en fou escollit el seu primer president el 1974, i el 1989 fou nomenat membre de la Reial Acadmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi. Mor el 9 de setembre de 2003 a la seva residncia de Barcelona.

L'any 1981 fou guardonat amb la Medalla d'Or al Mrit Artstic per l'Ajuntament de Barcelona, el 1986 amb la Creu de Sant Jordi per la Generalitat de Catalunya, el 1993 amb la Medalla d'Or al Mrit de les Belles Arts pel Ministeri de Cultura i el 1999 amb el Premi Nacional de Msica de la Generalitat de Catalunya.

Carrera musical.
Deixeble de Robert Gerhard, amb el qual ampli els seus coneixements musicals entre 1931 i 1938, la seva msica ha estat un punt d'enlla entre la generaci del 27 i les avantguardes. Interessat per solucionar la crsi musical de la tonalitat que avatia la msica en seu moment, va arribar a la conclusi que el dodecafonisme schoenbergeri era la soluci al problema.

Autor de ms de 120 obres instrumentals i 50 vocals, ha participat al llarg de la seva carrera en els millors festivals internacionals de msica d'Europa o Nord-amrica.

Enllaos externs.
    Pgina d'homenatge a Joaquim Homs;
  Informaci de Joaquim Homs a l'Associaci Catalana de Compositors;
  Informaci de Joaquim Homs a la xarxa;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="173687" title="John Mikkelsen Lauridsen" nonfiltered="890" processed="889" dbindex="70890">
John Mikkelsen Lauridsen s un ex-jugador de futbol, nascut el 2 d'abril de 1959 a Ribe (Dinamarca). Actualment treballa en una agncia de transports a Dinamarca.

 Palmars .
 Lliga danesa de futbol: 1979;
 Finalista de la Copa de la UEFA: 1988;

 Enllaos externs .
Perfil a la selecci;
 Perfil a l'Esbjerg fB;
 Perfil a la LFP;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="173690" title="Cos (Cossus)" nonfiltered="891" processed="890" dbindex="70891">
Cos (Cossus) fou el nom d'una famlia patrcia de la gens Cornlia. Va produir nombrosos personatges rellevants al segle V aC per desprs va desaparixer. El cognom Cos (Cossus) fou adoptat desprs per una branca de la famlia dels Lntuls de la gens Cornlia. Inicialment formaven una famlia de la que es va separar la dels Maluginenses (Maluginensis).

Membres destacats de la famlia foren:
Servi Corneli Cos Maluginense cnsol el 485 aC. ;
Servi Corneli Cos, magistrat rom, possible cnsol que va matar al rei Lar Tolumni.
Publi Corneli Cos I, trib amb potestat consolar el 415 aC.
Gneu Corneli Cos I, trib amb potestat consolar el 414 aC i cnsol el 409 aC.
Aule Corneli Cos I, cnsol el 413 aC ;
Publi Corneli Cos II, trib amb potestat consolar el 408 aC ;
Publi Corneli Rutil Cos, dictador rom el 408 aC i trib amb potestat consolar el 406 aC.
Gneu Corneli Cos II, trib amb potestat consolar el 406 aC, 404 aC, i 401 aC. ;
Publi Corneli Maluginense Cos, trib amb potestat consolar el 395 aC.
Aule Corneli Cos, dictador rom el 385 aC ;
Aule Corneli Cos II, trib amb potestat consolar el 369 aC i 367 aC.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="173691" title="Servi Corneli Cos Maluginense" nonfiltered="892" processed="891" dbindex="70892">
Servi Corneli Cos Maluginense (Servius Cornelius Cossus Maluginensis) fou un magistrat rom. 

Fou cnsol el 485 aC junt amb Quint Fabi Vibul I. En aquest any fou condemnat Espuri Cassi i va dirigir la guerra contra Ves amb xit.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="173693" title="Servi Corneli Cos" nonfiltered="893" processed="892" dbindex="70893">
Servi Corneli Cos (Servius Cornelius M. F. L. N. Cossus) fou un dels tres tribuns consulars el 434 aC segons Diodor de Siclia, per Tit Livi assigna cnsols per aquest any. Un personatge amb el mateix nom fou cnsol el 428 aC juntament amb Tit Quint Cincinnat Penne, i el 426 aC fou un dels quatre tribuns consulars al que es va encarregar la defensa de la ciutat mentre els seus collegues rebien l'encrrec de dirigir la guerra contra Ves. Quan els cnsols foren rebutjats, Servi Corneli va nomenar Mamerc Emili Mamerc com a dictador el qual va nomenar a Servi Corneli Cos com a Magister equitum. Fou aquest Servi Corneli Cos el que va matar al rei de Ves, Lar Tolumnius en un combat singular i va dedicar les seves restes al temple de Jpiter Feretri. L'any de la mort de Lar Tolumni s incert: Tit Livi diu que fou el 437 aC i esmenta que altres autors donen la mateixa data, per aix fou nou anys abans del consolat, i en aquest any se suposa que Servi Corneli era trib militar amb Mamerc Emili Mamerc. L'any 426 aC hi va haver una epidmia de pesta a Roma i no es van produir operacions militars pel que la data del 437 aC podria ser correcta i la dedicatria s'hauria fet anys desprs, quan Servi exercia com a cnsol (la dedicatria al temple de Jupiter trobada en temps d'August, esmenta a Servi Corneli Cos com cnsol).




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="173694" title="Publi Corneli Cos I" nonfiltered="894" processed="893" dbindex="70894">
Publi Corneli Cos (Publius Cornelius A. F. P. N. Cossus) fou un magistrat rom que fou trib amb potestat consolar el 415 aC.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="173695" title="Serpent de Manlleu" nonfiltered="895" processed="894" dbindex="70895">
Segons la llegenda el Serpent de Manlleu era una serp que vivia al bosc de la Devesa, prop de Manlleu, que tenia una llarga cabellera i un diamant gros i lluent al cap, que noms es treia per anar a abeurar-se al riu. Un  noi, que volia aconseguir el diamant va estudiar els costums de l'animal i quan deix el serpent el diamant, l'agaf i sort corrent. Veient que el serpent el perseguia va entrar dins una casa i va amagar el diamant en un morter  l'inrevs, per tal que el serpent no el pogus agafar. Llavors l'animal entr a la casa i s'enrotlla al morter estrenyent-lo fins que mor per l'esfor.

En honor a la llegenda se celebra per la festa major de Manlleu, concretament el 14 d'agost la festa del serpent on es fa un sopar davant de la Devesa i es menja, per exemple, el pa del serpent (un pa amb forma del serpent). Desprs es representa la llegenda i es fa un espectacle de llums i foc.


 Enllaos externs .
Web del serpent;
Ajuntament de Manlleu;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="173697" title="El Jebha" nonfiltered="896" processed="895" dbindex="70896">
El Jebha s una petita ciutat porturia situada a la costa Mediterrnia, als peus del Rif, al nord del Marroc. Forma part de la ruta que va del oest a l'est passant pel nord del Marroc. El Jebha, s la capital del districte (cercle) de Mtiwa i pertany a la provncia de Chefchaouen a la regi de Tnger-Tetuan.

L'any 1994 tenia una poblaci de 2.406 habitants, mentre que el 2004 arribava a 2.984.

Els carrers sn rectes amb les cases alienades, algunes conserven l'aire colonial. 

El nom de la ciutat deriva de la seva localitzaci al peu d'una cadena de muntanyes. El Jebha s l'equivalent rab de front, i les muntanyes que l'envolten destaquen com si la ciutat fos el seu front.

Economia.

Les dues fonts principals d'ingressos sn la pesquera i el comer. El port genera recursos tant per la pesca, com pels turistes que voregen el Mediterrani per la costa, com pel comer que genera tot plegat.

El dia ms important en la setmana s sens dubte el dimarts, conegut com el Tlatha. Aquest dia molta gent s'acosta a El Jebha per fer la seva compra setmanal. Totes les botigues s'abarroten i els carrers s'omplen de furgonetes i camions.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="173698" title="Gneu Corneli Cos I" nonfiltered="897" processed="896" dbindex="70897">
Gneu Corneli Cos (Cnaeus Cornelius A. F. M. N. Cossus) fou un magistrat rom que fou trib amb potestat consolar el 414 aC i cnsol el 409 aC juntament amb Luci Furi Medull II. En aquest any es va crear la figura dels qestors plebeus per primer cop.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="173699" title="Aule Corneli Cos I" nonfiltered="898" processed="897" dbindex="70898">
Aule Corneli Cos (Aulus Cornelius A. F. M. N. Cos) fou germ de Cnaeus Cornelius A. F. M. N. Cossus i fou cnsol el 413 aC juntament amb Luci Furi Medull.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="173700" title="Publi Corneli Cos II" nonfiltered="899" processed="898" dbindex="70899">
Publi Corneli Cos (Publius Cornelius  A. F. M. N. Cos) fou germ de Cnaeus Cornelius A. F. M. N. Cossus i d'Aulus Cornelius A. F. M. N. Cos. Fou trib amb potestat consolar el 408 aC, per en aquest any es va nomenar un dictador per dirigir la guerra contra els volscs i eques.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="173701" title="Publi Corneli Rutil Cos" nonfiltered="900" processed="899" dbindex="70900">
Publi Corneli Rutil Cos (Publius Cornelius Rutilus M. F. L. N. Cos) fou dictador rom el 408 aC. Va derrotar els volscs prop d'Antium i va devastar el territori; va prendre per assalt un fortalesa propera al Llac Fucinus on va fer tres mil presoners, desprs del qual va tornar a Roma. El 406 aC fou trib amb potestat consolar.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="173703" title="Gneu Corneli Cos II" nonfiltered="901" processed="900" dbindex="70901">
Gneu Corneli Cos (Cnaeus Cornelius P. F. A. N. Cossus) fou trib amb potestat consolar el 406 aC. Se li va encarregar la defensa de la ciutat mentre els seus collegues van dirigir la guerra contra Ves. Fou altra cop trib amb potestat consolar el 404 aC i per tercera vegada el 401 aC. En aquest darrer any va devastar el territori dels capenats, per aquestos no li van voler presentar batalla. Va aprovar el pagament d'un tercer stipendium pels cavallers que no reberen un cavall de l'estat; i va donar suport al seu parent (germanastre o cos) Publi Licini Calb, que era plebeu, per ser trib amb potestat consolar el 400 aC.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="173710" title="Calb" nonfiltered="902" processed="901" dbindex="70902">

Calb, sense pl al cap;
Carles el Calb, rei de Frana;
Calvus, famlia romana;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="173711" title="Publi Corneli Maluginense Cos" nonfiltered="903" processed="902" dbindex="70903">
Publi Corneli Maluginense Cos (Publius Cornelius Maluginensis Cossus) fou trib amb potestat consolar el 395 aC, i en aquest any va assolar el territori dels faliscs. El 393 aC fou cnsol amb Lucius Valerius Potitus, per els dos van haver de renunciar per un defecte en l'elecci i els van substituir Lucius Lucretius Flavius Triciptinus i Servius Sulpicius Camerinus.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="173712" title="Aule Corneli Cos (dictador)" nonfiltered="904" processed="903" dbindex="70904">
Aule Corneli Cos (Aulus Cornelius Cossus) fou dictador rom el 385 aC per dirigir la guerra contra els volscs, i en part per oposar-se als plans de Manli. Aule va atacar als volscs i els va derrotar, i en va fer una gran carnisseria tot i que disposaven del suport de llatins, hrnics i altres pobles. Va tornar llavors a Roma, va empresonar a Manli, i va rebre els honors del triomf.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="173713" title="Aule Corneli Cos II" nonfiltered="905" processed="904" dbindex="70905">
Aule Corneli Cos (Aulus Cornelius Cos) fou un magistrat rom que fou trib amb potestat consolar el 369 aC i desprs altre cop el 367 aC. En aquest darrer any es van aprovar les lleis licnies.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="173714" title="Publi Corneli Cos" nonfiltered="906" processed="905" dbindex="70906">


Onomstica:

Publi Corneli Cos I, trib amb potestat consolar el 415 aC. ;
Publi Corneli Cos II, trib amb potestat consolar el 408 aC;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="173715" title="Gneu Corneli Cos" nonfiltered="907" processed="906" dbindex="70907">


Onomstica:

Gneu Corneli Cos I, trib amb potestat consolar el 414 aC i cnsol el 409 aC ;
Gneu Corneli Cos II, trib amb potestat consolar el 406 aC, 404 aC, i 401 aC.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="173716" title="Aule Corneli Cos" nonfiltered="908" processed="907" dbindex="70908">


Onomstica:

Aule Corneli Cos, cnsol el 428 aC ;
Aule Corneli Cos, cnsol el 413 aC ;
Aule Corneli Cos, dictador rom el 385 aC ;
Aule Corneli Cos, trib amb potestat consolar el 369 aC i 367 aC.
Aule Corneli Cos Arvina, dictador rom el 320 aC i dues vegades cnsol al 343 i al 322 aC;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="173717" title="Burnout Paradise" nonfiltered="909" processed="908" dbindex="70909">



Burnout Paradise (anteriorment conegut com a Burnout 5) s un videojoc de la saga Burnout. Va ser anunciat el 29 d'agost del 2006 per l'Xbox 360 i PlayStation 3. El videojoc es situa en una ciutat fictcia anomenada 'Paradise City' i una de les caracterstiques ms importants del videojoc s que es pot anar lliurement en un mn obert com el recent ttol multi-plataforma Test Drive Unlimited.

D'acord amb Alex Ward, de Criterion Games, aquest videojoc ser una "reinvenci completa" de la saga Burnout. Va dir tamb que "es crear una jugabilitat de les noves generacions (de consoles), per un videojoc de nova generaci, noms comenar." Hi haur la possibilitat d'obtenir llicncies de conduir pels jugadors. 

Est previst que el videojoc es llanci per PS3 i Xbox 360 a l'"hivern" a finals del 2007/inicis del 2008.

Referncies.




 Enllaos externs .
  Lloc web oficial de Criterion Games;
  Lloc web oficial de Burnout Paradise;
  Web de fans: Operation Burnout;
  Web de fans: BurnoutAholics;
  Anlisi a 1UP;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="173718" title="Cosstia" nonfiltered="910" processed="909" dbindex="70910">


Onomstica:

Cosstia, dama romana;
Gens Cosstia, famlia romana;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="173719" title="Cosstia (dama)" nonfiltered="911" processed="910" dbindex="70911">
Cosstia (Cossutia) fou una dama romana, que fou la primera dona de Juli Csar. Pertanyia a una famlia eqestre i era molt rica. Fou promesa a Csar pels seus pares quan aquest era encara molt jove, per se'n va divorciar quan tenia 17 anys, ja que volia casar-se amb Cornlia, la filla de Luci Corneli Cinna.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="173720" title="Gens Cosstia" nonfiltered="912" processed="911" dbindex="70912">
Gens Cosstia  (Cossutii o Cossutia gens) fou una famlia romana de rang eqestre de importncia secundria. Per una cita de Cicer se suposa a la famlia originaria de la regi de Caesena a la Gllia Cisalpina. Per les monedes consta que van portar els cognoms Maridianus i Sabula.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="173723" title="Cossuti" nonfiltered="913" processed="912" dbindex="70913">

Cossuti (Cossutius) fou un arquitecte rom que va construir, per encrrec del rei selucida Antoc IV Epfanes de Sria (174 aC-164 aC) el temple del Zeus Olmpic a Atenes el 168 aC, en estil corinti. Ms tard Sulla va privar al temple dels pilars i fou acabat en la seva forma definitiva per Adri.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="173726" title="Marc Cossuti" nonfiltered="914" processed="913" dbindex="70914">
Marc Cossuti (Marcus Cossutius) fou un cavaller rom que vivia a Siclia en el segle I aC, durant l'administraci de l'illa per Verres. Era molt respectat i ntegre i va defensar a Xen contra Verres.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="173728" title="Cotis" nonfiltered="915" processed="914" dbindex="70915">
Cotis (Cotiso) fou segons Flori i Horaci, rei dels dacis. Fou derrotat pel general Lntul durant el regnat d'August. Suetoni el fa rei dels getes (getae), i diu que August li va prometre a la seva filla Jlia en matrimoni, i al seu torn li va demanar a la seva filla en matrimoni.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="173729" title="Accident del cmping Los Alfaques" nonfiltered="916" processed="915" dbindex="70916">
El cmping Los Alfaques (en catal, els Alfacs) s un cmping de platja situat al terme municipal d'Alcanar, entre la localitat de Sant Carles de la Rpita i les villes d'Alcanar Platja, al terme municipal d'Alcanar, a la cara costanera de la serra del Montsi. L'11 de juliol de 1978 hi va ocrrer un greu accident relacionat amb el transport de mercaderies perilloses; un cami carregat de propil va explotar i va generar 217 morts, gran quantitat de ferits greus, i la destrucci de la rodalia del cmping.

 Descripci detallada .
L'11 de juliol de 1978 un cami cisterna carregat amb 25 tones de propil liquat sortia des de Tarragona de la refineria Enpetrol, i es dirig cap al sud per l'actual N-340. La cisterna tenia una capacitat aproximada de 45 m i la quantitat carregada era de 25 t quan la mxima quantitat permesa era de 19,35 t a una pressi de 8 bar i a 4 C. A ms a ms, la cisterna, fabricada en acer al carboni, no disposava de cap sistema d'alleujament de pressi.

Desprs de recrrer uns 100 km, a l'altura de Alcanar, el cami explot mentre passava per davant del cmping de Los Alfaques. En eixe moment, el campament tenia registrades unes 800 persones, i es calcula que entre 300 i 400 es trobaven dins del radi d'explosi. S'ha calculat que el radi d'explosi fou entre 100 i 200 m, i que mat instantniament un centenar de persones.

L'anlisi de l'accident ha determinat tres possibles causes:
el sobreompliment del tanc caus la ruptura hidrulica de la cisterna, amb la conseqent evaporaci i expansi del gas liquat, iniciant una explosi de tipus BLEVE. Esta fou la causa oficial segons el tribunal de Tarragona.

Una fuga en la cisterna va produir un nvol inflamable de propil que s'incendi al trobar un punt d'ignici. El calor de l'incendi va produir el calfament de l'interior del tanc, provocant un augment de la pressi interna en evaporar-se el propil que produ igualment una BLEVE.

El cami va sofrir un accident de trnsit amb una fuga de propil que s'incendi, ocasionant una sobtada bola de foc i posteriors incendis.

 Los Alfaques en l'actualitat .
Arran d'aquest accident hom va prohibir el pas de camions cisterna amb productes perillosos per las travessies urbanes i els oblig a circular per l'autopista; tamb es millor la seguretat de vehicles i transportistes a travs de reglamentaci sobre transport de mercaderies perilloses per carretera, tals com la obligatorietat de la installaci de vlvules de alleujament de pressi en les cisternes que transporten determinades substncies inflamables. En l'actualitat, sn obligatries en la majoria dels casos pel transport de gasos liquats inflamables.

A hores d'ara, el cmping opera amb total normalitat. En una de les parets exteriors el cmping disposa d'un mural en memria de les vctimes, amb una estrella per cada vctima i una inscripci.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="173730" title="Quint Coti Aquilles" nonfiltered="917" processed="916" dbindex="70917">
Quint Coti Aquilles (Quintus Cotius Achilles) fou un militar rom. El seu renom de Aquilles li fou donat per la seva valentia quan era llegat del cnsol Quint Metel Macednic en la seva campanya contra els celtibers a Hispnia Citerior (143 aC) i es va distingir matant a dos enemics en un combat singular.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="173732" title="WWE SmackDown vs. Raw 2008" nonfiltered="918" processed="917" dbindex="70918">


WWE SmackDown vs. Raw 2008 (Exciting Pro Wrestling 9 al Jap) s un videojoc de lluita previst per ser llanat per la PlayStation 2, PlayStation 3, Xbox 360 i Wii, per les videoconsoles i la PlayStation Portable, i Nintendo DS per les consoles porttils per THQ i desenvolupat per YUKE's Future Media Creators.  

Ser el darrer videojoc de la saga de videojocs WWE SmackDown! basats en la promoci de la lluita lliure professional del World Wrestling Entertainment (WWE). Ser la continuaci del videojoc del 2006, WWE SmackDown vs. Raw 2007, i ser el primer en incloure l'ECW. I ser el primer videojoc de la histria dels videojocs de la WWE per les consoles de la setena generaci.

 Personatges .

Superestrelles


Dives


Comentaristes 


 Tipus de lluites anunciades.


 Marques anunciades .

Raw;
SmackDown!;
ECW;

Referncies.


 Enllaos externs .
  WWE SmackDown vs. Raw 2008 (NDS) | (PS2) | (PS3) | (PSP) | (Wii) | (Xbox 360) al GameSpot;
  WWE SmackDown vs. Raw 2008 (NDS) | (PS2) | (PS3) | (PSP) | (Wii) | (Xbox 360) a IGN;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="173733" title="Josep Maria Mestres Quadreny" nonfiltered="919" processed="918" dbindex="70919">
Josep Maria Mestres Quadreny ( Manresa, el Bages 1929 ) s un compositor catal.

Biografia.
Va nixer el 4 de mar de 1929 a la ciutat de Manresa, capital de la comarca del Bages. Inicialment va estudiar cincies a la Universitat de Barcelona per ben aviat s'interess per la composici, estudiant sota la direcci de Cristfor Taltabull. Entre 1976 i 1977 fou el membre de la comissi coordinadora de l'mbit musical del Congrs de Cultura Catalana, i entre 1977 i 1979 fou president de l'"Associaci Catalana de Compositors".

L'any 2000 fou guardonat amb el Premi Nacional de Msica i el 2006 amb la Creu de Sant Jordi, ambds guardons concedits per la Generalitat de Catalunya. s membre numerari de la Reial Acadmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi. El 2007 va rebre la Medalla d'Honor de Barcelona.

Carrera musical.
Interessat per una msica en constant evoluci i amb un esperit de renovaci permanent, ha destacat per la incorporaci de noves tcniques tant a la prpia composici com en l's dels instruments, com per exemple: obres interpretades nicament pel pblic (Self Service) o compostes ntegrament amb ordinador (Ibmia).

L'any 1952 ingress al Cercle musical Manuel de Falla, el 1960 fou un dels promotors del grup "Msica Oberta", el 1968 va fundar el "Conjunt Catal de Msica Contempornia", el 1974 el "Laboratori de Msica Electroacstica Phonos" i el 1976 el "Grup Instrumental Catal", juntament amb Carles Santos. Ha collaborat amb artistes plstics com Joan Mir, Antoni Tpies, Moiss Villlia, Jaume Codina o Joan Brossa.

Enllaos externs.
 Informaci de Josep Maria Mestres Quadreny a l'Associaci Catalana de Compositors;
 Biografia i obres;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="173736" title="Oued Laou" nonfiltered="920" processed="919" dbindex="70920">
Oued Laou o W d L w s una petita ciutat situada a la costa mediterrnia de la regi de Tnger-Tetuan, al nord del Marroc. Les dues ciutats principals ms a prop sn Tetuan al nord-oest i Chefchaouen al sud-oest. El 2004, la ciutat tenia 8.383 habitants.

La ciutat porta el nom del riu que neix a les muntanyes Rif prop de Chefchaouen.

Curiositats.

Els dos nics bars del poble es diuen Caf FC Barcelona i Salon de The Real Madrid.
Hi bufa un vent anomenat xarki, un vent molt fort d'orient. Comena de sobte, de vegades dura unes hores, i desprs s'atura de cop, igual com ha arribat.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="173740" title="Esteve Bocskai" nonfiltered="921" processed="920" dbindex="70922">


Esteve Bocskai (en hongars: Bocskai Istvn, eslovac: tefan Bo kaj, romans:  tefan Bocskay); (1 de gener 1557 - 29 de desembre 1606) fou un noble hongars de Transsilvnia. Entre els anys 1604 i 1606 fou lder d'una revolta contra els Habsburg a la regi de Hongria Reial (actualment Eslovquia) aix com a tamb a algunes parts de Morvia i ustria. Entre els anys 1601 i entre els anys 1605 i 1606 fou Voivoda (Prncep) de Transsilvnia.

Nascut a Cluj-Napoca (en aquell moment rebia la doble denominaci en hongars Kolozsvr i en alemany Klausenburg), Bocskai era el membre ms eminent de la famlia aristocrtica Bocskai i el fill de Gyrgy Bocskai i Krisztina Sulyok. Com a conseller principal del Prncep Segimon Bathory, va aconsellar-li al seu sobir formar part de l'aliana propulsada pel Papa Climent VIII aliant-se  amb l'emperador Rodolf II, trencant aix el pacte de vassallatge que els unia amb els otomans. Aix Esteve va passar a prestar els seus serveis diplomtics en missions freqents a Praga i a Viena.

Un cop que Segimon hagu de dimit ascend al tron el seu cos, Andreu Bthory amb qui mantenia una relaci de forta enemistat. Aix aquest rpidament va decretar la confiscaci de les seves propietats,fet que  portava a Bocskai a buscar la protecci del jutjat Imperial el 1599. Al llarg de la campanya de 1601 i poc desprs de la mort de Miquel el Valent va ocupar durant un breu temps el lloc de Voivoda de Transsilvnia en espera de qu arribs el seu antic aliat Segimon Bathory, al qual va cedir el tron.


Els intents de l'emperador Rodolf II de privar a l'Hongria Reial de la seva constituci i als protestants de les seves llibertats religioses van provocar el posicionament de Bocskai en contra dels imperials, posici que es va acabar radicalitzant desprs de les terribles atrocitats  provocades a la poblaci transsilvana pels generals imperials Giorgio Basta i Giacomo Belgiojoso entre els anys 1602 i 1604.

Per salvar la independncia de Transsilvnia, enfront de la voluntat de l'emperador d'anexionar-se el Principat al Regne d'Hongria, Bocskai va demanar ajut als turcs otomans. L'any 1604 amb les seves tropes feia fora al General Basta de Transsilvnia i el Parlament hongars reunit a Media  (en alemany Mediasch, en hongars Medgyes)  l'elegia Voivoda de Transsilvnia; essent aquesta elecci acceptada pel Sult enviant-li a Bocskay un enviat especial per saludar i oferir-li la possibilitat de convertir el Principat de Transsilvnia en un regne, tal i com ho porva la Corona reial que li feu arrib, fet que Esteve rebutjava, tot i que acceptava l'aliana amb la Sublim Porta.


Per la seva banda l'Arxiduc Maties, per intentar salvar les provncies hongareses del Sacre Imperi Rom Germnic deixava de banda les desviacions mentals del seu germ Rodolf II i negociava amb Esteve un pacte per tal d'evitar un atac otom. Aix se signava la Pau de Viena el 23 de juny de 1606 per la qual es garantia tots els drets constitucionals i religiosos i privilegis dels hongaresos tant a Transsilvnia com a l'Hongria Reial. Bocskai era reconegut com Prncep de Transsilvnia per l'emperador, i es reconeixia de forma oficial el dret als transsilvans a elegir els seus propis prnceps independents en el futur. A ms Esteve Bocskay rebia com a patrimoni personal la fortalesa de Tokaj i els comtats de Bereg, Szatmr i Ugocsa, havent de retornar aquests dominis al patrimoni imperial en cas que mors sense descendncia. 

Parallelament al riu itava se signava la Pau de itava entre els imperials i els otomans, tractat que confirmava la Pau de Viena. Bocskai sobreviuria molt poc a aquest triomf diplomtic, ja que el 29 de desembre de 1606 era presumptament enverinat a Koice (en alemany Kaschau i en hongars Kassa) pel seu canceller, Mihly Kthay. Aquest posteriorment fou executat i escuarterat pels seus partidaris al mercat de la ciutat, mentre Esteve Bocskai deixava el tron de Voivoda de Transsilvnia a Segimon II Rkczi.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="173743" title="Badia Colonet" nonfiltered="922" processed="921" dbindex="70923">
Baha Colonet (Ja  Tay Juwaat U  en kiliwa) s una badia natural ubicada en el Municipi d'Ensenada, a l'estat de la Baixa Califrnia, Mxic. Localizaci geogrfica: Latitut Nord 3058, Longitut Oest 11620. Mapa

Badia on es planeja el desenvolupament d'un port de cabotatge i altura per les embarcacions en navegaci, adscrit a la Capitania de Port d'Ensenada, per la necessitat de consolidar i augmentar les installacions porturies que atenen el comer exterior del pas en el litoral Pacfic Nord, en la Pennsula de la Baixa Califrnia. Es convertir en la propera dcada en el ms important del Pacfic Mexic. Decret del Diari Oficial de la Federaci:

 Vegeu tamb .
Ejido Punta Colonet (Baixa Califrnia);
  Punta Colonet (Baixa Califrnia);

 Referncies .


 Enllaos externs .
 Wikimapia;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="173744" title="Ejido Punta Colonet (Baixa Califrnia)" nonfiltered="923" processed="922" dbindex="70924">
Ejido Punta Colonet (Chuwlo Ksaay o Cascada seca en llengua kiliwa) s una localitat mexicana, del Municipi d'Ensenada, Baixa Califrnia.

A vegades se li dna el nom d'Ejido Mxico, que correspon a una altra localitat del mateix estat de la Baixa Califrnia.

Es localitza geogrficament entre els 11612'28" W i els 3104'24" N, est a una altitut de 20 msnm.

Al 2005, INEGI va registrar una poblaci de 2,717 habitants.

 Vegeu tamb .
Badia Colonet;
 Punta Colonet (Baja California);



 Enllaos externs .
 Wikimapia;
Informaci bsica d'Ejido Punta Colonet - Consulta de Numeraci i Claus de Llarga Distncia;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="173745" title="Jebel Tidirhine" nonfiltered="924" processed="923" dbindex="70925">
Jebel Tidirhine s una muntanya de 2.456 m al nord del Marroc, la ms alta de la serralada del Rif.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="173747" title="Jaume Conesa" nonfiltered="925" processed="924" dbindex="70926">
Jaume Conesa (Montblanc, Conca de Barber, 1320 - Barcelona, 1390) fou un escribent i traductor membre de la Cancelleria Reial i un dels membres culturalment ms actius d'aquesta instituci en temps del rei Pere III el Cerimonis. 

Nascut en el s de la famlia dels Conesa montblanquins, una de les famlies nobiliries ms importants de la Catalunya Nova del segle XIV, reb una bona educaci fins que fou adms a la Cancelleria Reial del Rei Cerimonis el 1342. Tan sols nou anys desprs fou nomenat Secretari Reial, perode durant el qual escrivia les cartes del rei (moltes d'elles conservades), i el 1365 el monarca l'intitul Protonotari Reial.

Considerat el renovador de la prosa catalana medieval, el 1367 inici la traducci completa al catal de la versi de la guerra de Troia de Guido delle Colonne, Historia destructionis Troiae (Escrita el 1287 i que partia de la visi romana dels autors tardo-antics Dictis i Dares) amb el ttol Histries troianes (publicada el 1906). En aquesta traducci Conesa fa unes interessants reflexions sobre l's de la prosa per explicar histries i no escriure fabulacions, alhora que ens exposa interessants reflexions sobre l'ofici de traductor. 

Les traduccions d'obres de tema clssic i d'obres clssiques fou una constant de la cort del Cerimonis i estaven molt de moda. Conesa, per, adapt del llat diversos recursos sintctics que feren evolucionar la seva prosa amb un estil nic, clar i precs.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="173748" title="Offekerque" nonfiltered="926" processed="925" dbindex="70927">

Offekerque s un municipi francs, situat al departament de Pas-de-Calais i a la regi de Nord   Pas-de-Calais. L'any 1999 tenia 939 habitants.

Situaci.
Offekerque es troba al nord del departament del Pas-de-Calais. Est a prop del departament del Nord i de la ciutat d'Oye-Plage.

Administraci.
Offekerque es troba al cant d'Audruicq, que al seu torn forma part del districte de Saint-Omer. L'alcalde de la ciutat s Georges Paris (2001-2008).

Histria.

Llocs d'inters.
Offekerque t un mol de vent declarat patrimoni histric francs.

Vegeu tamb.
Llistat de municipis del Pas-de-Calais;

Enllaos externs.
Offekerque al lloc web de l'INSEE;
Poblacions ms properes a Offekerque;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="173750" title="Cant d'Audruicq" nonfiltered="927" processed="926" dbindex="70928">

El cant d'Audruicq s un cant francs situat al departament del Pas-de-Calais, dins la regi del Nord-Pas-de-Calais. Est organitzat al voltant d'Audruicq, del districte de Saint-Omer.

Municipis.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="173752" title="Polincove" nonfiltered="928" processed="927" dbindex="70929">

Polincove s un municipi francs, situat al departament de Pas-de-Calais i a la regi de Nord   Pas-de-Calais. L'any 1999 tenia 560 habitants.

Situaci.
Polincove es troba al nord del departament del Pas-de-Calais. Est a prop del departament del Nord i de la ciutat d'Audruicq.

Administraci.
Polincove es troba al cant d'Audruicq, que al seu torn forma part del districte de Saint-Omer. L'alcalde de la ciutat s Yves Beugnet (2001-2008).

Histria.

Llocs d'inters.

Vegeu tamb.
Llistat de municipis del Pas-de-Calais;

Enllaos externs.
Polincove al lloc web de l'INSEE;
Poblacions ms properes a Polincove;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="173756" title="Nouvelle-glise" nonfiltered="929" processed="928" dbindex="70930">

Nouvelle-glise s un municipi francs, situat al departament de Pas-de-Calais i a la regi de Nord   Pas-de-Calais. L'any 1999 tenia 343 habitants.

Situaci.
Nouvelle-glise es troba al nord del departament del Pas-de-Calais. Est a prop del departament del Nord i de les ciutats d'Audruicq i Oye-Plage.

Administraci.
Nouvelle-glise es troba al cant d'Audruicq, que al seu torn forma part del districte de Saint-Omer. L'alcalde de la ciutat s Patrick Way (2001-2008).

Histria.

Llocs d'inters.

Vegeu tamb.
Llistat de municipis del Pas-de-Calais;

Enllaos externs.
Nouvelle-glise al lloc web de l'INSEE;
Poblacions ms properes a Nouvelle-glise;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="173757" title="Saint-Omer-Capelle" nonfiltered="930" processed="929" dbindex="70931">

Saint-Omer-Capelle s un municipi francs, situat al departament de Pas-de-Calais i a la regi de Nord   Pas-de-Calais. L'any 1999 tenia 835 habitants.

Situaci.
Saint-Omer-Capelle es troba al nord del departament del Pas-de-Calais. Est a prop del departament del Nord i de les ciutats d'Audruicq i Gravelines.

Administraci.
Saint-Omer-Capelle es troba al cant d'Audruicq, que al seu torn forma part del districte de Saint-Omer. L'alcalde de la ciutat s Claude Bocquelet (2001-2008).

Histria.

Llocs d'inters.

Vegeu tamb.
Llistat de municipis del Pas-de-Calais;

Enllaos externs.
Saint-Omer-Capelle al lloc web de l'INSEE;
Poblacions ms properes a Saint-Omer-Capelle;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="173758" title="Targuist" nonfiltered="931" processed="930" dbindex="70932">
Targuist s una petita ciutat a les muntanyes Rif al llarg de la carretera entre Alhucemas i Tetuan. Pertany a la regi Taza-Al Hoceima-Taounate.

La seva poblaci s de 11.560 habitants (2004).

Durant la guerra del Marroc (1921-1926), Targuist va ser el lloc on els francesos van capturar a Abd el-Krim, l'orgulls cap dels Beni Ouriaghel, l'home que va anar a la guerra per reclamar la independncia de la seva tribu i va acabar proclamant la rrepblia independent del Rif.

Referncies.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="173759" title="Guemps" nonfiltered="932" processed="931" dbindex="70933">


Guemps s un municipi francs, situat al departament del Pas-de-Calais, dins la regi del Nord-Pas-de-Calais. L'any 1999 tenia 882 habitants.

Situaci.
Guemps es troba al nord del departament del Pas-de-Calais.

Administraci.
Guemps es troba al cant d'Audruicq, que al seu torn forma part del districte de Saint-Omer. L'alcalde de la ciutat s Michel Cousin (2001-2008).

Vegeu tamb.
Llista de municipis del Pas-de-Calais;

Enllaos externs.
Guemps al lloc web de l'INSEE;
Poblacions ms properes a Guemps;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="173760" title="Vol. II" nonfiltered="933" processed="932" dbindex="70934">
Vol. II, presentat a l'abril del 2007, s el segon i darrer disc de la banda barcelonina Pirat's Sound Sistema, en el qual continuen aprofundint en la mescla de reggae, rap i sound system que els caracteritza. Aquest disc, composat per 11 canons, en les quals els ritmes jamaicans serveixen de fons per crear una barreja experimental amb altres estils msicals com ara el dancehall, el dub o el rocksteady. Va ser gravat als estudis La Ramona, de la Barcelona.

Compta amb collaboracions de components de bandes com ara Obrint Pas, Xerramequ Tiquismiquis, La Troba Kung-F o The Kinky's Coocoo's, entre d' altres.

La gira de presentaci de Vol. II ha estat centrada sobretot en les comarques dels Pasos Catalans, participant en festivals com ara l'Aplec dels Ports'07, el Rebrot'07 o el Rock a la Mar'07.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="173772" title="Ferrer Saiol" nonfiltered="934" processed="933" dbindex="70935">
Ferrer Saiol (o Ferrer Sayol) fou un membre de la Cancelleria Reial durant l'poca del rei Pere III el Cerimonis. Es cas amb la mare de Bernat Metge quan aquest encara era petit i grcies al seu crrec el feu entrar a treballar a la Cancelleria. Ferrer Saiol s'encarreg de la traducci de l'obra De re rustica de Palladi, en l'onada de traduccions que hi havia en la cort del Cerimonis. 




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="173773" title="Llista de gneres de cornnids" nonfiltered="935" processed="934" dbindex="70936">
Aquesta s la llista de gneres de cornnids, una famlia d'aranyes araneomorfes. Cont la informaci recollida fins el 27 de novembre de 2006 i hi ha citats 76 gneres i 925 espcies; d'elles, 131 pertanyen al gnere Castianeira. La seva distribuci s molt extensa, trobant-se prcticament per tot el mn.

La categoritzaci en subfamlies segueix les propostes de Joel Hallan en el seu Biology Catalog.

 Subfamlies i gneres .
 Castianerinae .
 Aetius O. P.-Cambridge, 1896;
 Apochinomma Pavesi, 1881;
 Cambalida Simon, 1910;
 Castanilla Caporiacco, 1936;
 Castianeira Keyserling, 1879;
 Castoponera Deeleman-Reinhold, 2001;
 Coenoptychus Simon, 1885;
 Copa Simon, 1885;
 Corinnomma Karsch, 1880;
 Echinax Deeleman-Reinhold, 2001;
 Graptartia Simon, 1896;
 Humua Ono, 1987;
 Mazax O. P.-Cambridge, 1898;
 Medmassa Simon, 1887;
 Merenius Simon, 1910;
 Messapus Simon, 1898;
 Myrmecium Latreille, 1824;
 Myrmecotypus O. P.-Cambridge, 1894;
 Poecilipta Simon, 1896;
 Pranburia Deeleman-Reinhold, 1993;
 Psellocoptus Simon, 1896;
 Serendib Deeleman-Reinhold, 2001;
 Sphecotypus O. P.-Cambridge, 1895;
 Supunna Simon, 1897;

 Corinninae .
 Abapeba Bonaldo, 2000;
 Attacobius Mello-Leito, 1925;
 Austrophaea Lawrence, 1952;
 Corinna C. L. Koch, 1841;
 Creugas Thorell, 1878;
 Ecitocobius Bonaldo & Brescovit, 1998;
 Erendira Bonaldo, 2000;
 Falconina Brignoli, 1985;
 Lessertina Lawrence, 1942;
 Mandaneta Strand, 1932;
 Megalostrata Karsch, 1880;
 Methesis Simon, 1896;
 Oedignatha Thorell, 1881;
 Parachemmis Chickering, 1937;
 Paradiestus Mello-Leito, 1915;
 Procopius Thorell, 1899;
 Pseudocorinna Simon, 1910;
 Septentrinna Bonaldo, 2000;
 Simonestus Bonaldo, 2000;
 Stethorrhagus Simon, 1896;
 Tapixaua Bonaldo, 2000;
 Tupirinna Bonaldo, 2000;
 Xeropigo O. P.-Cambridge, 1882;

 Phrurolithinae .
 Ablator Petrunkevitch, 1942   (fssil, oligoc);
 Ablator lanatus (Petrunkevitch, 1958)  ;
 Ablator triguttatus (Koch & Berendt, 1854)  ;
 Drassinella Banks, 1904;
 Hortipes Bosselaers & Ledoux, 1998;
 Liophrurillus Wunderlich, 1992;
 Orthobula Simon, 1897;
 Phonotimpus Gertsch & Davis, 1940;
 Phrurolinillus Wunderlich, 1995;
 Phrurolithus C. L. Koch, 1839 (69 espcies recents);
 Phrurolithus extinctus Petrunkevitch, 1958  ;
 Phrurolithus fossilis Petrunkevitch, 1958  ;
 Phrurolithus ipseni Petrunkevitch, 1958  ;
 Phruronellus Chamberlin, 1921;
 Phrurotimpus Chamberlin & Ivie, 1935;
 Piabuna Chamberlin & Ivie, 1933;
 Scotinella Banks, 1911;

 Trachelinae .
 Austrachelas Lawrence, 1938;
 Brachyphaea Simon, 1895;
 Cetonana Strand, 1929;
 Meriola Banks, 1895;
 Paccius Simon, 1897;
 Pronophaea Simon, 1897;
 Pseudoceto Mello-Leito, 1929;
 Trachelas L. Koch, 1872;
 Trachelopachys Simon, 1897;
 Utivarachna Kishida, 1940;

 Incertae sedis .
 Arushina Caporiacco, 1947;
 Cycais Thorell, 1877;
 Ianduba Bonaldo, 1997;
 Koppe Deeleman-Reinhold, 2001;
 Olbus Simon, 1880;
 Otacilia Thorell, 1897;
 Scorteccia Caporiacco, 1936;
 Thysanina Simon, 1910;

 Referncies .
 The World Spider Catalog, V7.5;

 Vegeu tamb .
 Cornnid;
 Llista d'espcies de cornnids;
 Classificaci de les aranyes;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="173774" title="Priorat de Catalunya" nonfiltered="936" processed="935" dbindex="70937">

El Priorat de Catalunya fou la demarcaci que l'orde de Sant Joan de Jerusalem va crear a partir de 1312 quan els bns de l'orde del Temple van passar a la primera, aix es va dividir el priorat histric que hi havia hagut a la Corona d'Arag, la Castellania d'Amposta, en dues entitats: la Castellania d'Amposta i el Priorat de Catalunya. 

El Priorat de Catalunya comprenia totes les comandes situades a Catalunya (amb el Rossell incls) i les Illes Balears. Ara b, les comandes que restaven a la dreta de l'Ebre no s'incloen al Priorat, sin que formaven part de la Castellania. 

Al capdavant del Priorat de Catalunya hi havia un frare hospitaler que s'anomenava Prior de Catalunya que residia normalment a Barcelona i durant l'edat mitjana solia ser un home de confiana de la monarquia, com el castell d'Amposta. 

Llista de les comandes del Priorat de Catalunya.
 Bajoles;
 Orla;
 Masdu o Palau del Vidre;
 Cotlliure;
 Avinyonet de Puigvents;
 Castell d'Empries;
 Sant Lloren de les Arenes;
 Aiguaviva;
 Puig-reig;
 Susterris;
 Barcelona;
 Vilafranca del Peneds;
 Selma;
 Cervera;
 Granyena de Segarra;
 Barber de la Conca;
 Vallmoll;
 L'Espluga de Francol;
 L'Espluga Calba;
 Barbens;
 Torres de Segre;
 Cases antigues de Lleida;
 Corbins;
 Trmens;
 Gebut;
 Gardeny;
 Alguaire;

Comandes de Mallorca.
 Escorca;
 Pollena;
 Ciutat de Mallorca;
 Alqueries de l'Algaida i Monturi;

Bibliografia.
 Bonneaud, Pierre: Le prieur de Catalogne, le couvent de Rhodes et la couronne d'Aragon (1415-1447). Conservatoire Larzac Templier et Hospitalier, Millau, 2004. ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="173777" title="Al Hoceima" nonfiltered="937" processed="936" dbindex="70938">
Al Hoceima o Alhucemas (anomenat per molts locals Biya) s ciutat porturia al Mar Mediterrani, una de les principals ciutats del Rif i la capital de la regi Taza-Al Hoceima-Taounate, al Marroc.

Al Hoceima est situat prop d'Ajdir, la ciutat on va nixer el lder guerriller Abd al-Karim al-Khattabi. Se situa al territori de la tribu Bucoya del Rif que parlen Tamazight.

Els espanyols comenaren el seu desenvolupament al voltant de 1925, llavors coneguda com Villa Sanjurjo, desprs de qu aquest general hi desembarqus durant la guerra del Rif conduda per Abd al-Karim al-Khattabi per lluitar en contra del govern colonial espanyol i francs al nord d'frica (desembarcament d'Alhucemas).

La ciutat i els pobles circumdants foren colpejats per 2 terratrmols en l'espai de deu anys, el primer fou el 26 de maig de 1994 (6 graus Escala de Richter) i el segon es produ el 24 de febrer de 2004 (6,4 graus), on hi morien ms de 560 persones.

A l'estiu s un centre turstic important grcies a les boniques platges que l'envolten. Destaca la platja del Quemado, batejada aix desprs que, el 1922, una plaga de llagostes arrass la regi i els vens cremessin muntanyes de rostolls per combatre la invasi.

Uns quants illots davant la costa pertanyen a Espanya des del 1673, quan una esquadra comandada pel prncep de Montesacro la va ocupar amb l'excusa d'expulsar uns corsaris. Espanya t altres possessions a la zona, com el penyal de Vlez de la Gomera, el nom del qual no t res a veure amb el cognom Vlez sin que s una derivaci castissa de l'antiga ciutat de Bades, i que no t cap altre inters que poder-hi collocar una bandera.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="173785" title="Colla de Castellers d'Esplugues" nonfiltered="938" processed="937" dbindex="70939">





Els Castellers d'Esplugues s una colla castellera d'Esplugues de Llobregat, al Baix Llobregat, fundada l'any 1994. El color de la seva camisa s blau, color predominant a l'escut d'Esplugues.

El seu castell ms important s el 5 de 7 (cinc de set), que descarregaren per primera vegada durant la Diada de Festa Major d'Esplugues el 21 de setembre de 2008.


 Histria .
El naixement de la Colla de Castellers d'Esplugues es remunta a 1993, de la iniciativa de David Carreras, Quique Hernndez, Josep Galts i Jordi Maluenda. El blau de la camisa fou triat per ser el ms representatiu de l'escut d'Esplugues, i l'escut de la colla per ser el guanyador d'un concurs ad hoc. La primera actuaci fou durant la Festa Major de 1994 d'Esplugues de Llobregat, on descarregaren el seu primer 3de6. L'any segent la colla ja descarregava els castells bsics de 7. L'any 1996 la colla descarreg per primer cop el pilar de cinc. Aquell any tamb apadrinaren el naixement dels Castellers de Sant Feliu. El 1997 aparegu la revista Peus Negres, de periodicitat trimestral de bon comenament, que posteriorment seria anual, i que surt a la llum el dia del sopar de Nadal. Els anys posteriors coincidiren amb un cert estancament de la Colla en el seu nivell de castells, mentre que d'una altra banda s'estren l'actual local social del carrer Josep Argem. L'any 2002, en el marc de la VIII Trobada del Baix a Sant Feliu, els Castellers d'Esplugues descarregaren a la primera el 4de7a, l'nic que han assolit fins avui i el seu sostre fins el 2008. Durant els anys segents el nivell de construccions es mantingu per sota d'aquesta fita, fins al punt que fins al cinc de novembre de 2006 no recuperaren el pilar de cinc, a Figueres. Durant aquests darrers anys els Castellers d'Esplugues han experimentat un creixement de camises sostingut que els ha perms de superar els millors registres de la seva histria i d'assolir el seu primer 5de7 en la Festa Major del 2008.

 Els Cargolins .
La Colla de Castellers d'Esplugues tamb sn coneguts amb el nom dels Cargolins. Aquest nom prov de les antigues disputes venals entre els habitants de Sant Just Desvern i els d'Esplugues. La tradici ms estesa explica que l'origen del malnom ve dels molts camps i horts de l'Esplugues rural d'abans de la guerra, on proliferaven els cargolins. Al seu torn, els habitants d'Esplugues anomenaven rifenyos els santjustencs, suposadament per un color de pell ms fosc com el dels habitants de la vall del Rif, coneguda per la Guerra del Marroc. 

 Els Caps de Colla .
 David Carreras i Trias (1994-1997);
 Joan Alcaiz  (1998);
 Joan Castany Garcia i Sergi Puig (1999-2000);
 David Carreras i Trias (2001);
 Jaume Joan Verge i Bermdez (2002-2004);
 Slvia Lozano i Garcia (2005-2006);
 Jaume Joan Verge i Bermdez (2007...);

 Enllaos externs .
Web oficial de la Colla de Castellers d'Esplugues;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="173787" title="Mola FM" nonfiltered="939" processed="938" dbindex="70940">
Mola fm s una emissora de rdio descendent de Mola TV, t els seus estudis a Sabadell.

Emet pels 92,8 Mhz des de Montcada i Reixac. Cobreix el Valls Occidental, el Valls Oriental, el Barcelons i, deficientment, el delta del Llobregat.

s una radiofrmula musical. Al seu PS apareix "MOLA_FM_" durant uns segons, en el temps restant, mentre sonen les canons, apareix el nom de la can i l'artista.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="173791" title="vars eurasitics" nonfiltered="940" processed="939" dbindex="70941">

Els vars eurasitics eren un poble nmada d'Eursia que va aparixer a Europa Central i Oriental en el segle VI. Histricament se'ls coneix com a vars, encara que els bizantins els anomenaven "pseudovars". El historiador bizant Teofilacte Simocatta distingeix dos grups d'vars, els verdaders o juan-juan, que van dominar Monglia al segle V i al 552 en foren expulsats pels Turcs Orientals  (Tou kiue), fins llavors els seus vassalls. Es Teofilacte qui anomena falsos vars (pseudvars) als vars medievals.

Aquestos estarien formats per dues hordes. Els uar o war (del que derivaria el nom avar) i els khuni  o kunni (potser huns) anomenats pels bizantins uarkhonitai; els bizantins els consideraven dos tribus dels ogor (uigurs) per aix no s possible ja que els uigurs eren turcs i els vars eurasitics eren mongols. Per tant es possible pensar que es tractaria dels mateixos juan-juan, clarament mongols, i la distinci entre "verdaders vars" i "pseudovars", nicament derivada de la font bizantina esmentada, seria doncs errnia. Si no eren els mateixos juan-juan  , els vars emigrats a Europa serien una part dels huns heftalites, despossets dels seus dominis a Transoxiana, l'Ili i Bactriana el 565 pels Turcs Orientals.

La seva llengua, extingida, era d'arrels trquiques. Una fracci del poble va emigrar al Caucas hi es troben establerts actualment al Daguestan, i el seu territori s'anomena Avaristan. Vegeu "vars"

Diverses troballes de l'art avar, fora semblants a les trobades a l'Ordos datades a l'poca dels xiongnu, dels juan-juan i dels turcs orientals, s'han excavat a Hongria, destacant les troballes fetes a  Keszthly, Csuny i Nemesvolgy, Pahipuszta, Csongrad i Szentes, Szilogyi-Somlio, Dunapentele, Ull i Kiskrs. Es pensa que foren els vars els que van introduir a Europa l's de les abraadores.

Per la seva histria vegeu khanat var

Referncies.








































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="173797" title="Vieille-glise" nonfiltered="941" processed="940" dbindex="70942">

Vieille-glise s un municipi francs, situat al departament de Pas-de-Calais i a la regi de Nord-Pas-de-Calais. L'any 2004 tenia 1.139 habitants.

Situaci.
Vieille-glise es troba al nord del departament del Pas-de-Calais.

Administraci.
Vieille-glise es troba al cant d'Audruicq, que al seu torn forma part del districte de Saint-Omer.

Histria.

Llocs d'inters.

Vegeu tamb.
Llistat de municipis del Pas-de-Calais;

Enllaos externs.
Vieille-glise al lloc web de l'INSEE;
Poblacions ms properes a Vieille-glise;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="173799" title="Nador" nonfiltered="942" processed="941" dbindex="70943">


Nador s una ciutat amazigh porturia del nord-est del Marroc, a la regi Oriental i sobre la costa mediterrnia (estany de Bou Areg). La seva activitat econmica est essencialment vinculada a la pesca, al comer de fruites, a la metallrgia i al contraban amb l'enclavament espanyol de Melilla, a 15 km, aix com el trnsit dels marroquins residents a l'estranger via el port de Bni Nsar. La llengua ms parlada s el berber; l'rab, encara que sent la llengua oficial del Marroc, continua sent en aquesta regi una llengua relativament poc parlada.

Histria.

Nador ha estat la crulla de les civilitzacions berbers, fencies, cartagineses, romanes i finalment islmiques. Hi ha dues hiptesis pel que fa a l'origen del nom Nador. Una, seria el diminutiu dAt Nador, un dels douars situats prop de la llacuna. Una altra argumenta que en realitat seria procedent de l'rab "nadar" que significa la vista; en efecte, Nador era un punt d'observaci estratgica amb Espanya.

La regi ha estat d'altra banda una terra d'acollida per a diversos reis marroquins. s el cas sobretot del rei Omar Ibn Idriss II i del sobir almorvit Youssef Ibn Tachfin, que es va installar amb les seves tropes sobre el mont de Temsamane al Rif.

El sult Sidi Mohamed Ben Abdellah va escollir l'indret de Nador com a punt de concentraci de les seves tropes durant el setge de Melilla. Mohammed Ibn Abderrahmane es va installar un bon temps a la Kasbah de Selouane en qualitat de representant del seu pare a la regi. s igualment el cas dels sultans Moulay Slimane, Moulay Ismail i Hassan I del Marroc, que van dotar la regi de diverses fortificacions. Els nadoris, sota la direcci de Mohammed Ben Abdelkrim El Khattabi, van participar a la guerra del Rif contra les tropes espanyoles.

s la ciutat natal de l'escriptora en catal guanyadora del premi Ramon Llull el 2008, Najat El Hachmi.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="173802" title="Llista de gneres d'anifnids" nonfiltered="943" processed="942" dbindex="70944">
Aquesta s la llista de gneres d'anifnids, una famlia d'aranyes araneomorfes. Cont la informaci recollida fins el fins el 28 d'octubre del 2006 i hi ha citats 56 gneres i 508 espcies; el gnere amb ms espcies s Anyphaena  amb 79. La seva distribuci s fora extensa per Europa i Amrica, i tamb es poden trobar en algunes zones d'sia, frica i Oceania.

La categoritzaci en subfamlies, tribus i gneres segueix les propostes de Joel Hallan en el seu Biology Catalog.


 Subfamlies, tribus i gneres .
Amaurobioidinae. 
Hickman, 1949
Amaurobioidini. 
Hickman, 1949
 Acanthoceto Mello-Leito, 1944;
 Amaurobioides O. P.-Cambridge, 1883;
 Axyracrus Simon, 1884;
 Aysenia Tullgren, 1902;
 Aysenoides Ramrez, 2003;
 Coptoprepes Simon, 1884;
 Ferrieria Tullgren, 1901;
 Gamakia Ramrez, 2003;
 Josa Keyserling, 1891;
 Negayan Ramrez, 2003;
 Selknamia Ramrez, 2003;
Gayennini. 
Ramirez, 2003
 Arachosia O. P.-Cambridge, 1882;
 Araiya Ramrez, 2003;
 Gayenna Nicolet, 1849;
 Gayennoides Ramrez, 2003;
 Monapia Simon, 1897;
 Oxysoma Nicolet, 1849;
 Phidyle Simon, 1880;
 Philisca Simon, 1884;
 Sanogasta Mello-Leito, 1941;
 Tasata Simon, 1903;
 Tomopisthes Simon, 1884;

Anyphaeninae.
Bertkau, 1878
 Alijassa Brescovit, 1997;
 Anyphaena Sundevall, 1833;
 Anyphaenoides Berland, 1913;
 Australaena Berland, 1942;
 Aysha Keyserling, 1891;
 Bromelina Brescovit, 1993;
 Buckupiella Brescovit, 1997;
 Hatitia Brescovit, 1997;
 Hibana Brescovit, 1991;
 Iguarima Brescovit, 1997;
 Ilocomba Brescovit, 1997;
 Isigonia Simon, 1897;
 Italaman Brescovit, 1997;
 Jessica Brescovit, 1997;
 Katissa Brescovit, 1997;
 Lepajan Brescovit, 1993;
 Lupettiana Brescovit, 1997;
 Macrophyes O. P.-Cambridge, 1893;
 Mesilla Simon, 1903;
 Osoriella Mello-Leito, 1922;
 Otoniela Brescovit, 1997;
 Patrera Simon, 1903;
 Pippuhana Brescovit, 1997;
 Sillus F. O. P.-Cambridge, 1900;
 Tafana Simon, 1903;
 Temnida Simon, 1896;
 Teudis O. P.-Cambridge, 1896;
 Thaloe Brescovit, 1993;
 Timbuka Brescovit, 1997;
 Umuara Brescovit, 1997;
 Wulfila O. P.-Cambridge, 1895;
 Wulfilopsis Soares & Camargo, 1955;
 Xiruana Brescovit, 1997;

Malenellinae.
Ramirez, 1995
 Malenella Ramrez, 1995;

 Referncies .
 The World Spider Catalog, V7.5;

 Vegeu tamb .
 Anifnid;
 Llista d'espcies d'anifnids;
 Classificaci de les aranyes;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="173805" title="Toms Bosque Pearroya" nonfiltered="944" processed="943" dbindex="70945">
Toms Bosque Pearroya (la Codonyera, Matarranya / Baix Arag), 27 d'abril de 1948) s un cantant de la Franja de Ponent.

Msic d'expressi majoritriament castellana, ha enregistrat dos lbums. El primer va ser Cuando los tiempos vienen mejores (1977), que contenia dos temes en catal. Ha publicat poemes en aquesta llengua en diverses revistes i antologies.

Enllaos externs.
 Toms Bosque a la Gran Enciclopdia Aragonesa;
 Columna de Toms Bosque al diari La Comarca;
 Lletra de la can "Haurem", de Toms Bosque;
 Crtica al llibre Deu anys de "Viles i gents", en el qual apareixen articles de Toms Bosque;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="173811" title="Gardeny" nonfiltered="945" processed="944" dbindex="70946">

Gardeny va ser una comanda de lOrde del Temple fundada l'any 1156, que tenia com a seu el turo del mateix nom. Aquest espai va ser cedit per Ramon Berenguer IV als Templers en agrament a l'ajuda rebuda en la conquesta de la ciutat de Lleida. I all van situar la seva comanda i van construir el Castell de Gardeny.

El primera presencia de Templers al Castell data de 1152 amb la presencia del mestre provincial fra Pere de Rovira i del que seria el primer comendador, l'any 1156, fra Pere de Cartell, un dels principals artifecs del xit del setge de la ciutat.

En poc temps aquesta comanda va ser molt prspera i per millorar la seva administraci es van crear dues comandes ms, la Comanda de Barbens i la Comanda de Corbins. 

En el cas de la comanda de Barbens aquesta es va iniciar durant l'any  1166 i dos anys desprs, a l'any 1168, fou declarada independent i el primer comendador va ser Ramon de Barrufell, antic senyor del castell de Barbens.

L'Ordre del Temple va quedar abolida l'any 1314 amb el decret del papa Climent V. Va ser llavors quan el Casa de Gardeny va passar a formar part de la Castellania d'Amposta, que era una comanda de lOrde Militar i Hospitaler de Sant Joan de Jerusalem. 

 Vegeu tamb .
 Castell de Gardeny;

 Enllaos externs .
Pgina sobre la ruta del Temple en la Corona d'Arag;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="173812" title="Palestra (entitat catalanista)" nonfiltered="946" processed="945" dbindex="70947">
Palestra fou una entitat catalanista fundada el 1930 per Josep Maria Batista i Roca i un grup d'amics seus, amb el manifest Als joves de Catalunya, influts pels sokols txecs i eslovacs, el Fianna Eireann del Sinn Fein i l'escoltisme de Robert Baden Powell. Tenia un tarann educatiu i patritic, organitz cursos d'histria, literatura, art, i llengua catalanes; cercles d'estudis de dialctica, acampades, excursions i competicions esportives, aix com campanyes d'acci social i cultural. Va mantenir bones relacions amb la Federaci de Joves Cristians i grups semblants, ja que tots formaven part dels Minyons de Muntanya.

En foren nomenats president Pompeu Fabra i Poch, vicepresident Frederic Roda i Ventura i secretari Batista i Roca. Va mantenir estretes relacions amb grups similars de Galcia, el Pas Basc, Txquia i Occitnia. Quan el 1931 es proclam la Repblica Catalana form una mena de gurdia cvica entorn de Francesc Maci. Desprs organitz una gran campanya a favor de l'estatut, i a la Vall d'Aran es present amb un manifest en arans. Form una secci femenina (similar al Cuman na nBan del Sinn Fein i l'Eusko Emakume Batza del Partit Nacionalista Basc) i es relacion amb els catalans de l'estranger. Tenia 5.000 afiliats a Barcelona i comarques i a les ciutats de Valncia i Palma de Mallorca.   

Fou criticada sovint pel seu nacionalisme militant i acusada de paramilitarisme, tot i que fins i tot pat una escisi radical anomenada Via Fora. Particip en un comit de defensa creat Josep Dencs de cara als fets del sis d'octubre de 1934 amb representants dels partits ERC, Acci Catalana, Uni Democrtica de Catalunya i Partit Nacionalista Republic d'Esquerra, i altres com Nosaltres Sols! o el Partit Nacionalista Catal. Per aquest motiu, Pompeu Fabra i Batista i Roca foren empresonats, molts locals de Palestra foren clausurats i el 1935 va canviar el seu nom com a Club David per tal de no ser prohibida. Va perdre nombrosos efectius, que es passaren a d'altres organitzacions radicals catalanistes amb ms experincia, com Estat Catal, Nosaltres Sols! i les Joventuts d'ERC. Tanmateix, va mantenir la seva existncia fins el 1938, en plena guerra civil espanyola.

Entre els personatges que han estat membres de Palestra, podem destacar Miquel Coll i Alentorn, Marian Iglsias d'Abadal, Amadeu Serch i Gelamb, Joan Ainaud de Lasarte, Narcs Mas i Valent, Joan Carreras i Palet, Josep Iglsies i Fort o Joan Coromines i Vigneaux, aix com els doctors Daniel Girona i Llagostera i Pere Gabarr i Garcia.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="173813" title="Albert Montas i Roca" nonfiltered="947" processed="946" dbindex="70948">


Albert Montas s un tennista catal nascut el 26 de novembre de 1980 a Sant Carles de la Rpita (Montsi). Durant la seva carrera com a professional ha guanyat un torneig challenger, encara que cap ATP, on ha arribat a 4 finals individuals i 3 de dobles.

 Ttols (0) .

 Individuals (0) .


 Finalista en individuals (4) .
 2001: Bucarest (perd davant Younes El Aynaoui).
 2004: Valncia (perd davant Fernando Verdasco).
 2005: Acapulco (perd davant Rafael Nadal).
 2007: Casablanca (perd davant Paul-Henri Mathieu).

 Classificaci en tornejos del Grand Slam .


 Dobles (0) .


 Finalista en dobles (3) .
 2007: Via del Mar (junt amb Rubn Ramrez Hidalgo, perden davant Paul Capdeville i scar Hernndez).
 2007: Costa do Sauipe (junt amb Rubn Ramrez Hidalgo, perden davant Lucas Dlouhy i Pavel Vizner).
 2007: Buenos Aires (junt amb Rubn Ramrez Hidalgo, perden davant Martn Garca i Sebastin Prieto).

 Enllaos externs .
  Perfil ATP;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="173816" title="Ghazaouet" nonfiltered="948" processed="947" dbindex="70949">
Ghazaouet, del seu verdader nom Djemaa el Ghazaouet, s una ciutat del nord-oest d'Algria, prop de la frontera marroquina.

El port pesquer de Ghazaouet ha estat molt de temps el primer d'Algria, celebrat a tot el pas per les seves sardines. La ciutat va allotjar, fins a la independncia, les famoses fbriques de conserves Papa Falcone. El port de la ciutat assegura la relaci martima quotidiana Almeria-Ghazaouet per al transport de mercaderies i de passatgers.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="173822" title="Tarascon d'Arieja" nonfiltered="949" processed="948" dbindex="70950">


Tarascon d'Arieja (en francs i nom oficial Tarascon-sur-Arieja) s un municipi francs, situat al departament de l'Arieja a la regi Migdia-Pirineus. Compta amb 3446 habitants (cens de 1999), t una superfcie de 8,65 km2 i el seu codi postal s 09400.

El poble t dues parts diferenciades, una situada en un lloc elevat i en el qual encara es pot veure l'antiga fortificaci que controlava el pas del riu Arieja des de Foix cap a les muntanyes. La part nova del poble s'ha desenvolupat al costat del riu, en una part ms baixa. El poble compta amb estaci de tren de la lnia Tolosa-La Tor de Querol.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="173823" title="Gaspatxo" nonfiltered="950" processed="949" dbindex="70951">
 

El gaspatxo (gazpacho en castell, gaspacho en portugus) s una sopa freda elaborada amb ingredients crus, tradicional del sud d'Espanya i Portugal. Tamb es coneix com a "gaspatxo andals" per diferenciar-lo dels "gaspatxos" que no son sopes fredes. La paraula "gaspatxo" significa originalment "barreja".

Ingredients.
Des de temps molt antics el gaspatxo era una versi freda de les sopes d'all, s a dir, t com a ingredients bsics el pa, l'aigua, l'oli d'oliva, l'all, el pebrot, el tomquet i la sal. De vegades, sols, com en el gaspatxo extremeny, o amb altres ingredients afegits per donar-hi sabor, com ara l'ou bullit en el gaspatxo cordovs. Entre els ingredients ms primitius figuren les atmetlles (en la variant anomenada ajoblanco de Granada i Mlaga) o la taronja amarga (Sevilla) o la farina de faves seques. A l'hora de servir, s'hi poden afegir tropezones. Si al gaspatxo hi han verdures, per a lajoblanco es tracta tradicionalment de ram.

Histria.

Se li atribux uns orgens romans o rabs que preparaven mescles amb els productes bsics del gaspatxo. Nom d origen incert, es diu que prov del rom caspa, que significa tros o fragment, aludiento que se cap a amb trossos de pa; el sufix acho pareix mossrab. Els primers gaspatxos que es coneixen portaven noms pa, vinagre, oli i ben sovint all i a vegades fruites seques com l ametla (all blanc), un dels gaspatxos ms antics que es coneixen. 

En el segle XVI s inclouen les verdures, i el gaspatxo de tomaca o andals que cont piment i el seu principal component, la tomaca, sn fruits originaris del continent americ i no van ser coneguts a Europa fins al descobriment d Amrica, per s a finals del segle XVIII, quan es va generalitzar el seu consum a Espanya i quan es va incorporar a la recepta. 

El seu origen geogrfic est ubicat en Andalusia, regi del sud d Espanya, on se superen fcilment els 40 C a l estiu. s un plat popular que aporta hidrataci i sals minerals, per tant en eixes dures condicions climatolgiques ho utilitzaven els pastors i llauradors del camp. A partir dels anys 1960 amb el turisme va comenar a ser conegut tenint un gran auge i expansi. Durant molt de temps la versi tradicional d esta beguda es feia en un morter, per amb l aparici de noves tecnologies com s la batedora a mitjan segle XX va substituir al morter modificant i facilitant la trituraci dels ingredients. 

A finals del segle XX, es va comenar a comercialitzar el gaspatxo industrial ja elaborat en envs Tetra brick o Combibloc per unes quantes empreses espanyoles.

Gaspatxo de Xumilla i zones venes.
El gaspatxo a la zona de Jumilla i Elx (conegut com a gaspatxo jumillano o "gaspatxo de Chumilla") es un plat molt diferent. La seva base es una torta feta amb farina de blat (torta de gaspatxo) que es talla a trossos i es barreja amb un guisat de perdriu, llebre o conill amb cargols. El gaspatxo manchego es una preparaci similar pero sense cargols.

Vegueu tamb.
Torta de gaspatxo;

Referncies .

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="173825" title="Minyons de Muntanya" nonfiltered="951" processed="950" dbindex="70952">
Els Minyons de Muntanya fou una organitzaci escolta fundada el 1927 per Josep Maria Batista i Roca, considera la primera d'aquesta mena als Pasos Catalans. Duien uniforme verd, barret d'ala ampla, mocador al coll, bord i ganivet al cintur, de manera semblant a d'altres grups escoltes.

Histria.
El 1928 va organitzar el primer campament general i a partir del 1933 unificaren els plans de treball amb els Guies Excursionistes, merc que hi participaven gent de Palestra i altres organitzacions. Ms tard es va fundar una secci de Minyons al Centre Moral i Instructiu de Grcia per mossn Antoni Batlle i Mestre, que, juntament amb Batista i Roca, form part del Consell General de la Germanor dels Minyons de Muntanya, constitut el gener de 1930.  L'any 1934, Eduard Rosquelles i Puig estableix la primera secci a la provncia de Girona.. Desprs dels fets d'octubre del 34, Narcs Mas substitueix a Batista i Roca en la direcci dels Minyons de Muntanya.

Desprs de la guerra civil espanyola totes les activitats del grup s'aturaren, puix que el rgim franquista va atribuir les activitats dels grups escoltes a l'Organizacin de Juventudes de Espaa (OJE), que formava part de la Falange Espaola.

Referncies.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="173827" title="Gazpacho (grup)" nonfiltered="952" processed="951" dbindex="70953">

Gazpacho o Los Gazpacho s un grup musical giron que barreja rock i pop contemporanis amb rumba i flamenc. Sn una de les apostes de la productora Msica Global.

Enllaos externs.
Pgina de la discogrfica sobre el grup;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="173828" title="Joan Loperena i Rom" nonfiltered="953" processed="952" dbindex="70954">
Joan Loperena i Rom (1888-1957) fou un advocat catal, diputat a Corts per Esquerra Republicana de Catalunya a les eleccions generals espanyoles de 1931. El 1931 havia creat els Jurats Mixtes de Treball, tribunals precursors de la jurisdicci social, que funcionaren fins mar de 1938. En acabar la guerra civil espanyola es va exiliar a Mxic i fou membre del secretariat tcnic del Consell Nacional de Catalunya i del secretariat tripartit del pacte Galeusca el 1944.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="173829" title="Palestra" nonfiltered="954" processed="953" dbindex="70955">


La palestra (del grec          ) era l'escola de lluita a l'Antiga Grcia. Les prctiques que no requerien gaire espai, com ara la lluita i la boxa, tamb hi tenien lloc. La palestra funcionava independentment o com a part dels gimnasos pblics. Una palestra podia existir sense pertnyer a cap gimns, per en canvi no hi podia haver cap gimns sense palestra.

La palestra com a centre atltic, cultural i social.
La palestra era una entitat emblemtica de la societat grega, en qu l'especial significat de la competici atltica  i, per extensi, de la bellesa fsica  es tradua en la importncia de l'edifici per ell mateix. La prctica especfica de la lluita, que tenia una gran consideraci entre els grecs, atorgava encara ms rellevncia a la palestra. La lluita, de fet, era un dels esports ms antics i ms difosos arreu del mn grec.  

Amb el pas del temps, va anar augmentant el paper de les palestres com a espai educatiu i social. Si b les palestres continuaven funcionant com a escoles de lluita, tamb allotjaven conferncies i discussions filosfiques i intellectuals, i la funci de l'edifici va anar assumint gradualment aquest paper educatiu. Els terres i les parets de la palestra eren guarnits amb esttues de famosos atletes, dus i herois, com ara Apollo, Hracles i Hermes. Tamb s'hi incloa Eros, per tal d'honorar el du ms antic i el que vetllava per les amistats pederastes entre homes adults i joves (efebus) que tot sovint es refermaven en l'ambient de la palestra. La msica tamb acostumava a ser part integrant dels entrenaments i de les competicions.

La palestra tamb era una cambra de les termes romanes en qu la gent (tant dones com homes, petits i grans) feia exercici abans d'entrar als banys prpiament dits.

Arquitectura de la palestra.  
L'arquitectura de la palestra, tot i que permetia lleugeres variacions, seguia un estndard determinat. Essencialment, la palestra consistia en un edifici de planta rectangular construt al voltant d'un pati porticat amb habitacions adjacents. Aquestes cambres podien albergar una gran varietat de funcions, ja que servien per banyar-se, jugar a pilota, vestir-se i despullar-se, asseure's a xerrar, observar o aprendre, o emmagatzemar oli, plvores o equipament atltic. Vitruvi, en el seu llibre De Architectura, s una de les fonts ms importants de l'antiguitat sobre aquesta mena d'edificis i ens forneix molts detalls del que ell anomena la palaistra, a la manera grega. Encara que alguns trets especfics de les seves descripcions no es corresponen sempre amb l'evidncia de les restes arquitectniques que han arribat fins a nosaltres, probablement perqu escrivia pels volts de l'any 27 aC, el seu relat ens proporciona una visi del disseny general i dels usos d'aquesta mena d'espais. Tal com la descriu Vitruvi, la palestra tenia forma quadrada o rectangular, amb columnes entorn de tots quatre costats, a manera de prtic. El prtic de la banda nord de la palestra era el doble de fondo, per tal de protegir millor els de dins contra les inclemncies del temps. Al llarg dels costats menys fondos s'alaven sales espaioses (exedrae), amb seients per dedicar-se a tasques intellectuals i reflexives, i el costat ms fondo es dividia en una rea per a les activitats dels joves (ephebeum), una per entrenar-se pegant contra els sacs (coryceum), una cambra per a l'aplicaci de plvores diverses (conisterium), una per als banys freds, i un magatzem per a l'oli (elaeothesium).  

Bons exemples d'aquesta mena d'edifici es troben en dos dels jaciments arqueolgics grecs ms importants: Olmpia i Delfos.

Vegeu tamb.
Alipta;
Boxa grega antiga;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="173830" title="James Blake" nonfiltered="955" processed="954" dbindex="70956">

James Riley Blake ( 28 de desembre de 1979,  Yonkers, Nova York, Estats Units) s un tennista professional nord-americ. Actualment est situat 9 al rnquing de l'ATP, i s el segon nord-americ darrere d'Andy Roddick. Blake s conegut pel seu revs rpid i fort. El 2006 arrib a la final de la Tennis Masters Cup, per perd davant Roger Federer. 
Blake ha sofert diverses lesions. Des de petit pateix desviament de columna, i a ms el 2004 un xoc contra un pal en un partit contra Robby Ginepri li provoc un fractura en una vertebra del coll.

Ttols (15; 10+5).
Individuals (10).




Finalista en individuals (8).
2002: Memphis (perd davant Andy Roddick);
2002: Newport (perd davant Taylor Dent);
2003: Long Island (perd davant Paradorn Srichaphan);
2005: Washington D.C. (perd davant Andy Roddick);
2006: Indian Wells TMS (perd davant Roger Federer);
2006: Londres/Queen's Club (perd davant Lleyton Hewitt);
2006: Tennis Masters Cup (perd davant Roger Federer);
2007: Delray Beach (perd davant Xavier Malisse);

Dobles (5).




Finalista en dobles (1).
2006: Memphis (amb Mardy Fish perden contra Chris Haggard i Ivo Karlovic);

Participaci a Grand Slam i ATP Masters Series.


 Enllaos externs .
  Perfil ATP (en Angls);
  Pgina de James Blake (en Angls);
  Lloc .org de James Blake (en Angls);































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="173834" title="Pire Vidal" nonfiltered="956" processed="955" dbindex="70957">
Pire Vidal (mort vers el 1205) era un trobador occit de Tolosa de Llenguadoc. Fou fill d'un pellisser. Era protegit del comte Ramon V de Tolosa, ho fou ms tard de Barral dels Baus i tamb d'Alfons I el Cast. Viatj per Palestina, Itlia, l'Europa central i Malta. Fou conseller dels grans personatges del seu temps perqu posseia una personalitat potica inconfusible i original, plena d'enginy i d'agudesa. Presumia de ser el millor dels cavallers i el ms enamorat, per a la seva poesia tamb es mostra nostlgia per l'absncia del seu pas. Fou un dels mxims representants del trobar leu.

 Poesies .
 Cent cavaliers ai totz sols pres;
 Cent domnas sai que cascuna-m volia;
 Anc no mori;
 De mots ricos no tem Peire Vidal;

Enllaos externs.
Obres completes de Pire Vidal

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="173835" title="Joan Albert Amargs i Altisent" nonfiltered="957" processed="956" dbindex="70958">
Joan Albert Amargs i Altisent (Barcelona, 1950) s un compositor catal. Artista ms conegut pel gran pblic per haver arranjat temes per a Joan Manuel Serrat i Miguel Poveda, per que t una slida trajectria com a compositor.

Biografia.
Va nixer el 2 d'agost de 1950 a la ciutat de Barcelona, nt del compositor Joan Altisent i Ceardi. Va estudiar msica al Conservatori Superior de Msica del Liceu, del que  actualment s conseller artstic del Departament de Jazz i Msica moderna.

Obra musical.
Fundador del grup de msica Msica Urbana, amb el qual va gravar dos discs, s concertista de piano i clarinet. Alterna aquesta professi amb la composici d'obres de cambra, simfniques, o b pel cinema, teatre, dansa o televisi. Tamb s autor de mitja dotzena de sardanes.

Arreglador i orquestrador d'anomenada, ha treballat amb msics tant dispars com Quico Pi de la Serra, Plcido Domingo, Camarn de la Isla, Paco de Luca, Joan Manuel Serrat, Tomatito, Luz Casal o Miguel Poveda, fent evident la seva polivalncia artstica.

La seva pera Eurdice, per a mezzosoprano i barton acompanyats per viol, violoncel, contrabaix i bandone, amb llibret de Toni Rumbau, s'estren el 2 de juliol de 2001 al Convent dels Angels de Barcelona amb Claudia Schneider i Cristina Zavalloni com a mezzos i Marc Canturri i Enric Martnez Castignani com a bartons.

L'any 2002 fou guardonat amb el Premi Nacional de Msica, concedit per la Generalitat de Catalunya, per la capacitat de sntesi entre els diversos llenguatges musicals demostrada especialment en la seva producci compositiva de l'any 2001.

Una de les ltimes obres que ha fet s la pea musical del Centenari del IEC.

Northern Concerto, una composici per a flauta dola i orquestra, fou nominada pel Premi Grammy l'any 2008 en la categoria de msica clssica contempornia.

Referncies.


Enllaos externs.
  Informaci de Joan Albert Amargs a l'Associaci Catalana de Compositors;
  ;
Llista de sardanes a Sardanista.cat;
 http://perso.gratisweb.com/joanalbertamargos/anubis.htm entrevista a Joan Albert Amargs al programa La Mandrgora de TVE, sobre l'pera Sal d'Anubis (octubre 2007). Tamb http://www.youtube.com/watch?v=El5Xr3sXSU8;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="173838" title="Platja de l'Almadrava" nonfiltered="958" processed="957" dbindex="70959">


 Platja de l'Almadrava (Benicssim) situada a Benicssim, la Plana Alta (Pas Valenci);
 Platja de l'Almadrava (Alacant) situada a Alacant, l'Alacant (Pas Valenci).
 Platja de l'Almadrava (Els Poblets) a la Marina Alta.
 Platja de l'Almadrava (Roses) situada a l'alt Empord.
 Platja de l'Almadrava (Baix Camp).
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="173839" title="Llista de gneres d'oonpids" nonfiltered="959" processed="958" dbindex="70960">
Aquesta s la Llista de gneres d'oonpids. La famlia compta, fins al 20 de novembre de 2006, amb 68 gneres i 472 espcies. Hi ha 5 gneres que concentren la major part de les espcies: Oonops (71), Gamasomorpha (55), Dysderina (44), Opopaea (43) i Orchestina (41).

La categoritzaci en subfamlies segueix les propostes de Joel Hallan en el seu Biology Catalog.


 Subfamlies i gneres .
 Gamasomorphinae . 
 Brignolia Dumitrescu & Georgescu, 1983;
 Camptoscaphiella Caporiacco, 1934;
 Diblemma O. P.-Cambridge, 1908;
 Dysderina Simon, 1891;
 Epectris Simon, 1893;
 Gamasomorpha Karsch, 1881;
 Hytanis Simon, 1893;
 Ischnothyrella Saaristo, 2001;
 Ischnothyreus Simon, 1893;
 Kijabe Berland, 1914;
 Lionneta Benoit, 1979;
 Lisna Saaristo, 2001;
 Marsupopaea Cooke, 1972;
 Myrmecoscaphiella Mello-Leito, 1926;
 Neoxyphinus Birabn, 1953;
 Nephrochirus Simon, 1910;
 Opopaea Simon, 1891;
 Patri Saaristo, 2001;
 Pelicinus Simon, 1891;
 Plectoptilus Simon, 1905;
 Prida Saaristo, 2001;
 Prodysderina Dumitrescu & Georgescu, 1987;
 Pseudoscaphiella Simon, 1907;
 Pseudotriaeris Brignoli, 1974;
 Scaphiella Simon, 1891;
 Silhouettella Benoit, 1979;
 Triaeris Simon, 1891;
 Xyphinus Simon, 1893;
 Yumates Chamberlin, 1924;
 Grymeus Harvey, 1987;
 Kapitia Forster, 1956;
 Lucetia Dumitrescu & Georgescu, 1983;
 Matyotia Saaristo, 2001;
 Myrmopopaea Reimoser, 1933;

 Oonopinae . 
Simon, 1890
 Anophthalmoonops Benoit, 1976;
 Aprusia Simon, 1893;
 Australoonops Hewitt, 1915;
 Blanioonops Simon & Fage, 1922;
 Caecoonops Benoit, 1964;
 Calculus Purcell, 1910;
 Heteroonops Dalmas, 1916;
 Hypnoonops Benoit, 1977;
 Oonopinus Simon, 1893;
 Oonopoides Bryant, 1940;
 Oonops Templeton, 1835;
 Orchestina Simon, 1882;
 Simonoonops Harvey, 2002;
 Socotroonops Saaristo & van Harten, 2002;
 Stenoonops Simon, 1891;
 Sulsula Simon, 1882;
 Tapinesthis Simon, 1914;
 Telchius Simon, 1893;
 Termitoonops Benoit, 1964;
 Unicorn Platnick & Brescovit, 1995;
 Wanops Chamberlin & Ivie, 1938;
 Xestaspis Simon, 1884;
 Xiombarg Brignoli, 1979;
 Xyccarph Brignoli, 1978;
 Zyngoonops Benoit, 1977;

 Incertae sedis .
 Aridella Saaristo, 2002;
 Cousinea Saaristo, 2001;
 Coxapopha Platnick, 2000;
 Decuana Dumitrescu & Georgescu, 1987;
 Dysderoides Fage, 1946;
 Farqua Saaristo, 2001;
 Ferchestina Saaristo & Marusik, 2004;
 Khamisia Saaristo & van Harten, 2006;
 Pescennina Simon, 1903;

 Referncies .
 The World Spider Catalog, V7.5;

 Vegeu tamb .
 Oonpid;
 Llista d'espcies d'oonpids;
 Classificaci de les aranyes;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="173840" title="Eullia Sol i Olivart" nonfiltered="960" processed="959" dbindex="70961">
Eullia Sol i Olivart (Barcelona, 1946) s una pianista catalana.
 Estudis .
Nascuda en el si d'una famlia amb tradici musical molt arrelada, ingressa al Conservatori Superior de Msica de Barcelona, on cursa l'especialitat de piano amb Pere Vallribera. La seva activitat com a intrpret comena als 14 anys oferint el seu primer recital, i als 15 anys, interpreta les Variacions Simfniques de Csar Frank i el Concert n3 per a piano i orquestra de Beethoven. Viatja a Pars per a estudiar durant tres anys amb Christiane Snart. Al tornar a Barcelona, amb una formaci tcnica ms slida, reprn la seva activitat concertstica. Estudia, a ms, amb Alcia de Larrocha (Barcelona) i Wilhelm Kempff, a Positano (Itlia). Resideix un any a Florncia convidada per Maria Tipo i es diploma en el Conservatori Luigi Cherubini. Torna a Pars on obt el Diploma Europeu del Conservatoire Europen amb el primer premi unnime del jurat.

 Orquestres i directors .
Des d'aleshores ha actuat en les principals sales de concerts tant espanyoles com internacionals. Inicia la seva carrera internacional al Carnegie Hall de Nova York (1980), tot seguint a Puerto Rico, Frana, Itlia, Blgica, Txecolovquia i altres pasos, en recitals de piano sol, cambra i orquestra. Ha collaborat amb l'Orquestra Nacional d'Espanya, l'Orquestra Ciutat de Barcelona, l'Orquestra de Cmera d'Holanda, l'Orquestra de Manheim (Alemanya), l'Orquestra Saint Smith Square de Londres, la London Sinfonieta, l'Orquestra de Bratislvia (Txecolosvquia), actuant amb directors com Antoni Ros-Marb, Franz-Paul Decker, Rafael Ferrer, Maximiano Valds, John Loubok, Stanislav Skrowaczewski, Vladislav Czarnecki i Maris Janson entre d'altres. 

 Repertori .
Ha realitzat enregistraments per a la rdio i la televisi de diversos pasos i editat discos i CD's. El seu repertori s molt ampli, abastant tots els estils. Demostra un clar inters cap a la msica contempornia, havent estrenat i editat obres de Ramn Barce, Josep Soler, Carlos Cruz de Castro i Joan Guinjoan, entre molts compositors d'avantguarda que, en moltes ocasions, li han dedicat les seves composicions. L'xit de la seva interpretaci de les Variacions Goldberg de J.S. Bach (recentment enregistrades), per encrrec del Festival Internacional Castell de Peralada, va propiciar que aquest festival la convids novament, en dos anys consecutius, per interpretar els dos llibres de El clavec ben temperat, del mateix autor, coincidint la segona programaci amb lAny Bach.

 Tasca docent .
En l'actualitat compagina la seva carrera d'intrpret i concertista amb una important labor com a docent. s professora de piano de l'Escola Superior de Msica de Catalunya (ESMUC). Anteriorment, havia estat la Cap del Departament de Piano del Conservatori Professional de Msica de Badalona.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="173841" title="Vicepresident dels Estats Units" nonfiltered="961" processed="960" dbindex="70962">

El Vicepresident dels Estats Units s el segon cap d'estat i cap de govern dels Estats Units d Amrica. El crrec de vicepresient va ser establert amb la ratificaci de la Constituci dels Estats Units el 1788; el primer vicepresident va prendre possessi del crrec el 1789. 

Des de llavors hi ha hagut 47 vicepresidents; actualment i des del 20 de gener del 2009 ho s Joe Biden (Demcrata).

Llista de vicepresidents dels Estats Units.



ImageSize = width:250 height:1100
PlotArea  = width:30 height:880 left:45 bottom:160
Legend    = columns:1 left:40 top:100
AlignBars = early

DateFormat = yyyy
Period     = from:1789 till:2010
TimeAxis   = orientation:vertical order:reverse
ScaleMajor = unit:year increment:5 start:1789

Colors=

  id:Dem  value:blue      legend:Demcrata
  id:Rep  value:pink       legend:Republic
  id:Fed  value: rgb(0.86,0.84,0)  legend:Federalista
  id:DR   value:rgb(0.8,1,0.8)legend:Demcrata-Republic
  id:Wh   value:rgb(1,1,0.8) legend:Whig
  id:vc   value:gray(0.8)  legend:Vacant

PlotData=
  bar:Leaders width:25 mark:(line,white) align:left fontsize:S shift:(25,-5) anchor:middle

  from:start till:1797 color:Fed  link:John_Adams text:"1789-1797_John Adams"

  from:1797  till:1801 color:DR  link: Thomas_Jefferson  text:"1797-1801_Thomas Jefferson"
  from:1801  till:1805 color:DR   link: Aaron_Burr  text:"1801-1805_Aaron Burr"
  from:1805  till:1812 color:DR   link: George_Clinton  text:"1805-1812_George Clinton"
  from:1812  till:1813 color:vc   link: Vacant  text:"1812-1813_Vacant"
  from:1813  till:1814 color:DR   link: Elbridge_Gerry  text:"1813-1814_Elbridge Gerry"
  from:1814  till:1817 color:vc  link: Vacant  text:"1814-1817_Vacant"
  from:1817  till:1825 color:DR  link: Daniel_D._Tompkins  text:"1817-1825_Daniel D. Tompkins"    
  from:1825  till:1832 color:DR   link: John_Caldwell_Calhoun  text:"1825-1832_John Caldwell Calhoun"
  from:1832  till:1833 color:vc   link: Vacant  text:"1832-1833_Vacant"          
  from:1833  till:1837 color:Dem  link: Martin_Van_Buren  text:"1833-1837_Martin Van Buren"
  from:1837  till:1841 color:Dem   link: Richard_Mentor_Johnson  text:"1837-1841_Richard Mentor Johnson"    
  from:1841  till:1841 color:Wh   link: John_Tyler text:"1841-1841_John Tyler"    
  from:1841  till:1845 color:vc  link: Vacant text:"1841-1845_Vacant"
  from:1845  till:1849 color:Dem  link: George_Dallas  text:"1845-1849_George Dallas"
  from:1849  till:1850 color:Wh  link: Millard_Fillmore text:"1849-1850_Abraham Lincoln"
  from:1850  till:1853 color:vc  link: Vacant  text:"1850-1853_Vacant"
  from:1853  till:1853 color:Dem  link: William_R._King  text:"1853-1853_William R. King"
  from:1853  till:1857 color:vc  link: Vacant  text:"1853-1857_Vacant" 
  from:1857  till:1861 color:Dem  link: John_Breckinridge  text:"1857-1861_John Breckinridge"
  from:1861  till:1865 color:Rep  link: Hannibal_Hamlin  text:"1861-1865_Hannibal Hamlin"   shift:(25,-6)
  from:1865  till:1865 color:Dem  link: Andrew_Johnson  text:"1865-1865_Andrew Johnson"
  from:1865  till:1869 color:vc  link: Vacant  text:"1865-1869_Vacant"
  from:1869  till:1873 color:Rep  link: Schuyler_Colfax  text:"1869-1873_Schuyler Colfax"
  from:1873  till:1875 color:Rep  link: Henry_Wilson text:"1873-1875_Henry Wilson"
  from:1875  till:1877 color:vc  link: Vacant text:"1875-1877_Vacant"
  from:1877  till:1881 color:Rep  link: Willam_Almon_Wheeler  text:"1877-1881_William Almon Weeler"
  from:1881  till:1881 color:Rep  link: Chester_Alan_Arthur  text:"1881-1881_Chester Alan Arthur"
  from:1881  till:1885 color:vc  link: Vacant  text:"1881-1885_Vacant"
  from:1885  till:1885 color:Dem  link: Thomas_Hendricks  text:"1885-1885_Thomas Hendricks"
  from:1885  till:1889 color:vc  link: Vacant  text:"1885-1889_Vacant"
  from:1889  till:1893 color:Rep  link: Levi_Parsons_Morton  text:"1889-1893_Levi Parson Morton"
  from:1893  till:1897 color:Dem  link: Adlai_Ewing_Stevenson_I  text:"1893-1897_Adlai Edwing Stevenson I"
  from:1897  till:1899 color:Rep  link: Garret_Hobart  text:"1897-1899_Garret Hobart"
  from:1899  till:1901 color:vc  link: Vacant  text:"1899-1901_Vacant"
  from:1901  till:1901 color:Rep  link: Theodore_Roosevelt  text:"1901-1901_Theodore Roosevelt"
  from:1901  till:1905 color:vc  link: Vacant  text:"1901-1905_Vacant"
  from:1905  till:1909 color:Rep  link: Charles_Warren_Fairbanks  text:"1905-1909_Charles Warren Fairbanks"
  from:1909  till:1912 color:Rep  link: James_S._Sherman  text:"1909-1912_James S. Sherman"
  from:1912  till:1913 color:vc  link: Vacant  text:"1912-1913_Vacant"
  from:1913  till:1921 color:Dem  link: Thomas_Riley_Marshall  text:"1913-1921_Thomas Riley Marshall"
  from:1921  till:1923 color:Rep  link: Calvin_Coolidge  text:"1921-1923_Calvin Coolidge"
  from:1923  till:1925  color:vc  link: Vacant  text:"1923-1925_Vacant"
  from:1925  till:1929 color:Rep  link: Charles_Gates_Dawes text:"1925-1929_Charles Gates Dawes
  from:1929  till:1933 color:Rep  link: Charles_Curtis  text:1929-1933_Charles Curtis
  from:1933  till:1941 color:Dem  link: John_Nance_Garner text:1933-1941_John Nance Garner
  from:1941  till:1945 color:Dem  link: Henry_Agard_Wallace text:1941-1945_Henry Agard Wallace
  from:1945  till:1945 color:Dem  link: Harry_S._Truman text:1945-1945_Harry S. Truman
  from:1945  till:1949 color:vc   link: Vacant  text:1945-1949_Vacant
  from:1949  till:1953 color:Dem  link: Alben_William_Barkley text:1949-1953_Alben William Barkley
  from:1953  till:1961 color:Rep  link: Richard_Nixon text:1953-1961_Richard Nixon
  from:1961  till:1963 color:Dem  link: Lyndon_Johnson text:1961-1963_Lyndon Johnson
  from:1963  till:1965 color:vc   link: Vacant   text:1963-1965_Vacant
  from:1965  till:1969 color:Dem  link: Hubert_Humphrey text:1965-1969_Hubert Humphrey
  from:1969  till:1973 color:Rep  link: Spiro_Agnew text:1969-1973_Spiro Agnew
  from:1973  till:1973 color:vc   link: Vacant text:1973-1973_Vacant
  from:1973  till:1974 color:Rep  link: Gerald_Ford text:1973-1974_Gerald Ford
  from:1974  till:1974 color:vc   link: Vacant  text:1974-1974_Vacant
  from:1974  till:1977 color:Rep  link: Nelson_Rockefeller text:1974-1977_Nelson Rockefeller
  from:1977  till:1981 color:Dem  link: Walter_Mondale text:1977-1981_Walter Mondale
  from:1981  till:1989 color:Rep  link: George_Herbert_Walker_Bush text:1981-1989_George H. W. Bush
  from:1989  till:1993 color:Rep  link: Dan_Quayle text:1989-1993_Dan Quayle
  from:1993  till:2001 color:Dem  link: Al_Gore text:1993-2001_Al Gore
  from:2001  till:2009 color:Rep  link: Richard_Bruce_Cheney text:2001-2009_Dick Cheney
  from:2009  till:end  color:Dem  link: Joe_Biden text:2009-actualitat_Joe Biden




* Demcrata que es present amb els republicans

--------------------------------
-------------------------------

Galeria d'imatges.


John Adams1789 1797
Fitxer:Thomas Jefferson rev.jpg|2.Thomas Jefferson1797 1801
Fitxer:AaronBurr.jpg|3.Aaron Burr1801 1805
Fitxer:George Clinton.jpg|4.George Clinton1805 1812
Fitxer:Elbridge-gerry-painting.jpg|5.Elbridge Gerry1813 1814
Fitxer:DTD.jpg|6.Daniel D. Tompkins1817 1825
Fitxer:John C. Calhoun.jpeg|7.John Caldwell Calhoun1825 1832
Fitxer:Martin Van Buren.jpg|8.Martin Van Buren1833 1837
Fitxer:Richard-Mentor-Johnson.jpg|9.Richard Mentor Johnson1837 1841
Fitxer:John Tyler.jpg|10.John Tyler1841
Fitxer:George Mifflin Dallas.jpg|11.George Mifflin Dallas1845 1849
Fitxer:Millard Fillmore.jpg|12.Millard Fillmore1849 1850
Fitxer:King the Vice President.jpg|13.William R. King1853
Fitxer:BreckTT.jpg|14.John Cabell Breckinridge1857 1861
Fitxer:Hannibal Hamlin, photo portrait seated, c1860-65.jpg|15.Hannibal Hamlin1861 1865
Fitxer:Andrew Johnson.jpg|16.Andrew Johnson1865
Fitxer:Schuyler Colfax, photo portrait seated, c1855-1865.jpg|17.Schuyler Colfax1869 1873
Fitxer:Henry Wilson, US Vice President, photo portrait seated.jpg|18.Henry Wilson1873 1875
Fitxer:William Wheeler, photo portrait seated.jpg|19.William Almon Wheeler1877 1881
Fitxer:Chester Alan Arthur.jpg|20.Chester Alan Arthur1881
Fitxer:Thomas Andrews Hendricks, photo portrait seated, 1860-65.jpg|21.Thomas Andrews Hendricks1885
Fitxer:Levi Parsons Morton.jpg|22.Levi Parsons Morton1889 1893
Fitxer:Adlai Ewing Stevenson I head-on-shoulders.jpg|23.Adlai Ewing Stevenson1893 1897
Fitxer:Garret A. Hobart three-quarter length portrait.jpg|24.Garret Hobart1897 1899
Fitxer:President Theodore Roosevelt, 1904.jpg|25.Theodore Roosevelt1901
Fitxer:Charles Fairbanks photo portrait seated.jpg|26.Charles Warren Fairbanks1905 1909
Fitxer:James Sherman, Bain bw photo portrait facing left.jpg|27.James S. Sherman1909 1912
Fitxer:VPthomasrmarshall.JPG|28.Thomas Riley Marshall1913 1921
Fitxer:John Calvin Coolidge, Bain bw photo portrait.jpg|29.Calvin Coolidge1921 1923
Fitxer:Charles Dawes, Bain bw photo portrait.jpg|30.Charles Gates Dawes1925 1929
Fitxer:Charles Curtis.jpg|31.Charles Curtis1929 1933
Fitxer:JohnNanceGarner.jpg|32.John Nance Garner1933 1941
Fitxer:Henry A. Wallace.jpg|33.Henry Agard Wallace1941 1945
Fitxer:Harry-truman.jpg|34.Harry S. Truman1945
Fitxer:AlbenBarkley.jpg|35.Alben William Barkley1949 1953
Fitxer:Nixon 30-0316a.jpg|36.Richard Nixon1953 1961
Fitxer:Lbj2.jpg|37.Lyndon Johnson1961 1963
Fitxer:H Humphrey.jpg|38.Hubert Humphrey1965 1969
Fitxer:Spiro Agnew.jpg|39.Spiro Agnew1969 1973
Fitxer:Gerald Ford.jpg|40.Gerald Ford1973 1974
Fitxer:Nelson Rockefeller.jpg|41.Nelson Aldrich Rockefeller1974 1977
Fitxer:Mondale as Senator.jpg|42.Walter Mondale1977 1981
Fitxer:George H. W. Bush, President of the United States, 1989 official portrait.jpg|43.George H. W. Bush1981 1989
Fitxer:Quayle.jpg|44.Dan Quayle1989 1993
Fitxer:Al Gore, Vice President of the United States, official portrait 1994.jpg|45.Al Gore1993 2001
Fitxer:Richard Cheney 2005 official portrait.jpg|46.Richard Bruce Cheney2001 2009
Fitxer:Joe Biden, official photo portrait 2-cropped.jpg|47.Joe Biden2009 actualitat














































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="173844" title="Fracs escolar" nonfiltered="962" processed="961" dbindex="70963">
El fracs escolar s la no consecuci del ttol oficial en acabar l'ensenyament obligatori en un pas determinat o tenir molts suspensos que aboquin a aquest resultat de manera previsible. Suposa una manca de qualitat en l'educaci i augmenta la m d'obra no qualificada, aix com els problemes d'integraci social.

Una definici polmica.
El terme de fracs escolar no s compartit per tots els estudiosos, per la connotaci negativa que suposa per a l'alumne, i perqu els criteris per determinar-lo no sn clars: si es parla de manca d'aprenentatge o de no obtenir la titulaci mnima (no tenir el graduat en ESO, en el cas espanyol), s'ha d'explicitar quin s el barem d'avaluaci o el nivell d'exigncia, que pot variar molt en funci dels centres educatius, la zona del pas o els parmetres subjectius del professorat. . 

Causes del context.
Molts dels factors que desencadenen el fracs escolar depenen del context social d'origen de l'estudiant. Destaca la famlia, sigui per la poca implicaci en el procs educatiu dels fills, per manca de coneixements per ajudar-los , per imposar-los obligacions laborals o domstiques o per desvaloritzar el que s'ensenya a l'escola. La famlia compta amb un capital cultural determinat, en termes de Pierre Bordieu, que inculca als seus fills i que pot ajudar o no a l'xit acadmic.

El fet de primar la proximitat al domicili com a criteri de matriculaci (tant per part de les famlies com de les admnistracions) crea un "efecte guetitzador", ja que s'acumulen a un mateix centre els alumnes amb ms problemtiques externes.

La classe social actua com a barrera psicolgica, perqu inconscientment alguns alumnes de baix nivell socioeconmic interioritzen metes acadmicament menys preuades que els fills de famlies amb ms estudis o poder adquisitiu , sense que hi hagi, per, un determinisme social. 

Causes del sistema educatiu.
El currculum o temari que s'imparteix a l'educaci bsica no s neutre. El denominat currculum ocult , o all implcit en el temari oficial de les escoles, acostuma a privilegiar als alumnes de classe alta, perqu s'identifica amb les seves expectatives i maneres de fer. Est essencialment lligat a les disciplines de la universitat, incloent la divisi en departaments o branques del saber. Els professors, formats tamb en aquesta concepci del saber, reprodueixen, segons la teoria sociolgica del conficte social , els models d'excellncia de generacions anteriors, i demanen que tots els alumnes, independentment de la seva procedncia, s'hi adaptin. Alguns autors denominen a aquesta voluntat "violncia del sistema".

Per intentar paliar les desigualtats d'origen, alguns professors demanen l'agrupaci per nivells o itineraris d'inters, com es proposava per exemple a la LOCE espanyola, que no es va arribar a aplicar. Els estudis als pasos on es practica aquesta "school tracking" (bsicament Estats Units i Alemanya) demostren que als grups considerats de baix nivell predominen els membres de classes i tnies desfavorides i que reben una instrucci menys exigent, amb menys expectatives del professorat i materials curriculars menys diversos.. s a dir, es dna l'anomenat efecte Pigmali, segons el qual els alumnes rendeixen menys si s'espera menys d'ells. Donada la influncia del grup a l'adolescncia, els models negatius de conducta i baix rendiment es generalitzen a aquests grups o itineraris baixos.

A molts pasos, els professors no tenen la formaci suficient per impartir les classes, especialment a zones rurals d'Estats empobrits. A ms a ms, no disposen d'accs suficient a materials escolars, incloent un llibre de text actualitzat i en connexi amb les prioritats locals o l's d'Internet i de la tecnologia educativa (escletxa digital).

Causes individuals.
A banda de dificultats especfiques, com disminucions, hi ha dos factors claus que depenen de l'alumne i que afecten al rendiment final: la intelligncia i la motivaci. La capacitat intellectual pot explicar fins a un 35% de la variaci de les qualificacions obtingudes , per en etapes bsiques t ms influncia l'esfor, per ser un currculum o temari considerat assolible per tothom.

L'escassa competncia comunicativa (o baix domini del llenguatge), el lleure hedonista, la falta de lectura i el fcil accs al mercat laboral sense titulaci sn altres factors que poden explicar el fracs escolar.

Prevenci i solucions.
La majoria d'estudis aposten per la prevenci com a soluci per al fracs escolar, com per exemple proporcionar refo de les assignatures on l'estudiant treu pitjors notes abans que s'aculumin llacunes greus de desconeixement. Els pasos que tenen millor puntuaci a l'informe PISA, com Finlndia, sn els que ms estructurades tenen aquestes ajudes preventives.

Un altre factor protector s el clima del centre. Una escola sense conflictes, amb bona relaci entre mestres i companys, amb participaci dels alumnes i un entorn fsic cuidat acostuma a obtenir millors resultats acadmics, alhora que evita l'absentisme dels estudiants. La tutoria juga un paper clau en la cohesi dels grups i la millora de l'ambient global.

El foment de l'autoestima, l'educaci en valors i treballar un currculum en connexi real amb els interessos dels alumnes i les exigncies de la seva comunitat ajuden tamb a l'xit acadmic.

Referncies.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="173846" title="Lesi medullar" nonfiltered="963" processed="962" dbindex="70964">
La medulla espinal s un cord nervis que, protegit per la columna vertebral, s'estn des de la base del cervell fins a la regi lumbar. Tot al llarg en surten els nervis raquidis que, segons la regi de la columna d'on emergeixen, s'anomenen: cervicals, torcics, lumbars i sacres.

La medulla espinal forma part del sistema nervis central, i constitueix la via principal per on el cervell rep informaci de la resta de l'organisme i envia les ordres que regulen els moviments.

La seva interrupci produeix parlisi de la mobilitat voluntria i absncia de tota sensibilitat per sota de la zona afectada; i a ms de falta de control sobre els esfnters de la micci i de l'evacuaci intestinal, trastorns en el camp de la sexualitat i la fertilitat, alteracions del sistema nervis vegetatiu i risc d'altres complicacions (lceres per decbit, espasticitat, processos renals,...).

La lesi pot ser conseqncia d'un traumatisme (accident de trnsit, laboral, esportiu, fortut...), d'una malaltia (tumoral, infecciosa, vascular...) o d'origen congnit (espina bfida). Segons que la lesi sigui completa o parcial, i en funci del nivell en qu es produeixi, les conseqncies en seran ms o menys severes.

Al nivell cervical, la interrupci de les vies nervioses dna lloc a una tetraplegia, que s la prdua o disminuci de la sensibilitat i/o mobilitat voluntria de les extremitats superiors i inferiors i de tot el tronc.

Al nivell torcic i lumbar dna lloc a una paraplegia, que es manifestar per una falta de sensibilitat i/o parlisi total o parcial de les extremitats inferiors i de la part del tronc sublesional.

Al nivell del con medullar i de la cua de cavall, l afectaci de la sensibilitat i la mobilitat voluntria sn menors, preservant-se en la majoria de casos la capacitat de marxa; la prdua de control sobre els esfnters n's la seqela ms notable.

Fins el dia d'avui, les conseqncies d'una lesi medullar sn irreversibles, ats que la medulla espinal no es regenera i que la seva complexitat i estructura fan que la reparaci quirrgica sigui impossible amb les tcniques actuals. Aix no obstant, arreu del mn es continua investigant per aconseguir-ne en el futur el guariment. Actualment, es fan importants esforos en la seva prevenci i van sorgint nous procediments quirrgics i tecnolgics que contribueixen a millorar el pronstic i la qualitat de vida de les persones afectades. La rehabilitaci integral del pacient en un centre especialitzat s ara per ara l'alternativa d'elecci per a la correcta atenci d'aquestes persones.

La majoria de lesions medullars es produeixen de sobte, com a conseqncia d'un traumatisme, i aproximadament en la meitat dels casos l'origen n's un accident de trnsit. En l'ordre de freqncia el segueixen els accidents laborals i els esportius. Al voltant d'un 25% dels casos tenen l'origen en malalties infeccioses, tumorals o vasculars. Es dna predominantment en persones joves.

Vegeu tamb.
Sndrome piramidal;

 Enllaos externs .
 Article Institut Guttmann: Lesi medullar, tret amb la seva autoritzaci.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="173847" title="Benet Casablancas i Domingo" nonfiltered="964" processed="963" dbindex="70965">
Benet Casablancas i Domingo (Sabadell, Valls Occidental, 1956) s un compositor catal.

Biografia.
Va estudiar filosofia a la Universitat Autnoma de Barcelona, on es va llicenciar el 1980 i centre del qual n's professor. Posteriorment realitz el seu doctorat en histria i cincies de la msica.

Va estudiar msica a Barcelona sota la direcci de Josep Soler i Sard i Antoni Ros Marb i posteriorment ampli els seus estudis a Viena grcies a una beca de la Fundaci Congrs de Cultura Catalana on treball, entre d altres, amb els mestres Friedrich Cerha i Karl-Heinz Fssl.

Les seves obres, que abraen una gran temtica de gneres i disposicions intrumentals, han estat interpretades arreu d'Europa i Nord-amrica per les millors orquestres, sent considerat un dels compositors ms prestigiosos i prometedors de la seva generaci. Ha collaborat amb diverses orquestres, destacant el Trio Mompou, l'Orquestra de Cambra del Teatre Lliure, l'Orquestra Simfnica del Valls. L'any 2002 fou nomenat director acadmic del Conservatori Superior de Msica del Liceu, tasca que compagina amb la composici i la recerca. 

L'any 1992 fou guardonat amb el Premi Ciutat de Barcelona. El 1993 rep el Premi Quadern de la Fundaci Amics de les Arts i de les Lletres de Sabadell. El 2007 ha rebut el Premi Nacional de Msica concedit per la Generalitat de Catalunya.

Activitat musical.
Benet Casablancas se forma musicalmente en Barcelona y en Viena, donde trabaj, entre otros, con Friedrich Cerha y Karl-Heinz Fssl. Licenciado tambin en filosofa por la Universidad Autnoma de Barcelona y doctor en Musicologa por la misma universidad. Sus obras, distinguidas con numerosos encargos y premios (Ciutat de Barcelona, Musician s Accord de Nueva York, Premio Nacional del Disco del Ministerio de Cultura, Composer s Arena de Amsterdam, JJ.MM. de Barcelona, Oscar Espl, Ferrn Sors, etc.), son interpretadas en los principales pases de Europa, Canad, EE.UU. e Hispano-Amrica por solistas, conjuntos y directores de gran prestigio (London Sinfonietta, Ensemble Contemporain de Montral, Arditti Quartet, Ensemble 13 de Baden-Baden, Notabu de Dsseldorf, Orchestre de Chambre de Lausanne, Trio  cordes de Paris, Orquestra de Cambra Teatre Lliure, Solistes de Cadaqus, Ensemble Insomnio de Utrecht, Leipziger Streichquartett, Orquesta Nacional de Espaa, Orquestra Simfnica de Barcelona i Nacional de Catalunya, Sinfnicas de Galicia, Granada, Tenerife, RTVE, JONDE, Castilla y Len, Comunidad de Madrid, Filarmona de Galicia, Hermitage de San Petersburgo, Symfoni Orkester Malm, National Youth Symphony Orchestra of the Netherlands, BBC Symphony Orchestra, Barcelona 216, Plural Ensemble, Proyecto Gerhard, J. Colom, J. Mas, M. Villalba, A. Sukarlan, Trio Kandinsky, Modus Novus, J. Pons, M.A. Schlingensiepen, V. Petrenko, A. Ros-Marb, E. Colomer, J.R. Encinar, U. Phl, S. Mas, M. Reichert, F.P. Decker, L. Foster, B. Gller, E. Martnez, M. Valdivieso, S. Serrate, etc.). 

Desde muy temprano combina la composicin con la docencia y la investigacin. Asesor de diferentes instituciones y patrn de diversas fundaciones, ha publicado numerosos artculos sobre temas histricos y analticos ( The New Grove ,  Arietta , Quodlibet), as como el libro  El humor en la msica. Broma, parodia e irona  (Reichenberger, 2000). Ha sido responsable de materias tericas en diferentes conservatorios del pas, Director pedaggico de la JONC (Jove Orquestra Nacional de Catalunya) y profesor asociado de la Universidad Pompeu Fabra de Barcelona, siendo requerido con frecuencia como jurado en concursos de composicin e interpretacin musicales europeos y desarrollando una intensa actividad como profesor invitado en diferentes centros de mbito internacional. Actualmente mantiene su estrecha colaboracin con los  Cursos de Especializacin Musical  de la Universidad de Alcal de Henares. En 2002 asumi la direccin del Conservatorio Superior de Msica del Liceu, una responsabilidad que hoyi compagina con la composicin y la investigacin. 

Su amplia produccin, presidida por la bsqueda de una radical independencia personal y esttica, abraza los gneros y formatos ms diversos. De sta la crtica ha destacado la preocupacin por equilibrar rigor constructivo y fuerza expresiva, temple dramtico y registro ldico, en el marco de un discurso en el que conviven un lenguaje armnico progresivamente luminoso, la viveza rtmica, un creciente refinamiento tmbrico y el virtuosismo de la escritura instrumental. Con motivo del su 50 aniversario la temporada 2006-07 le fueron dedicados sendos conciertos monogrficos dedicados a la integral de su msica para piano, a cargo de J. Mas y M. Villalba (Girona), posteriormente grabada en disco, a la msica para pequeas formaciones y vocal (Homenaje a Benet Casablancas, Auditori Josep Carreras de Vila-seca) y a la msica de cmara, por el Grup Modus Novus, bajo la direccin de Santiago Serrate (Madrid y Sabadell). Actualmente trabaja en ambos encargos para Arditti Quartet, el Grupo Modus Novus y el Coro de Cmara del Palau, as como en una nueva obra para orquesta. Entre las prximas reposiciones destacan las de  Alter Klang  (Orquesta Filarmnica de Gran Canaria, 2007; National Youth Symphony Orchestra of the Netherlands, 2008; Malm Symfoni Orkester, 2009; Orchestre National de Belgique, 2009),  Tres Epigrames  (Orquesta de la RTVE, 2007),  New Epigrams  (Contemporary Music Ensemble Oberlin, Ohio, 2007) y  Set Escenes de Hamlet  (BBC Symphony Orchestra, 2008). 

En el ao 2007 fue distinguido con el Premio Nacional de Msica que otorga la Generalitat de Catalunya, el mayor reconocimiento que concede el gobierno regional en este terreno.


VERSI EN ANGLS

CASABLANCAS, BENET  
BIOGRAPHY (b 1956 )
Born in Sabadell (Barcelona) in 1956, Benet Casablancas is one of the leading Spanish composers of his generation. He studied in Barcelona and Vienna, where he worked with, among others, Friedrich Cerha and Karl-Heinz Fssl. He also has a degree in philosophy and a PhD in musicology, both from the Universitat Autnoma de Barcelona, and undertook courses with Gyrgy Ligeti, Elliott Carter, George Benjamin and Magnus Lindberg.

Benet Casablancas is frequently commissioned, and his works have won numerous awards, including the Ciudad de Barcelona, Musician s Accord of New York, Fundacin Juan March of Madrid, Spanish National Recording Prize, Composer s Arena of Amsterdam, Oscar Espl, Ferran Sors, Finalist of the Prix de Composition Prince Pierre de Monaco, ISCM Festival. In 2007 he received the National Prize of Music of the Generalitat of Catalunya, the highest honour that the government of his country awards in this cultural field. 

His music has been performed across Europe, Canada, the USA and South America by prestigious soloists, ensembles such as the London Sinfonietta, Ensemble Contemporain de Montral, Arditti Quartet, Ensemble 13 of Baden-Baden, Notabu of Dsseldorf, Orchestre de Chambre de Lausanne, Ensemble Modern Akademie, Trio  cordes of Paris, Ensemble Insomnio of Utrecht, Leipziger Streichquartett, Ensemble Cantus (Croatia), Spanish National Orchestra, Orchestra of Barcelona and Catalonia, the Symphony Orchestras of Galicia, Granada, Tenerife, Comunidad de Madrid and Spanish Radio and Television, Spanish National Youth Orchestra, Hermitage of St Petersburg, Malm, Gran Canaria Philharmonic, BBC Symphony Orchestra, Orchestre National de Belgique, NJO of Netherlands, Proyecto Gerhard, Ensemble Reconsil Wien, Damocles Trio New York, and the Brouwer Trio, under leading conductors, including Josep Pons, Lawrence Foster, Vasily Petrenko, Manfred Reichert, Franz-Paul Decker, Timothy Weiss, Gisle Ben-Dor, Mark-Andreas Schlingensiepen, Ulrich Phl, Adrian Leaper, Bernhard Geller, Michel Scwierzewski, Antoni Ros-Marb, Salvador Mas, Edmn Colomer, Alejandro Posada, Jos Ramn Encinar, Horia Andreescu, Berislav Sipus.

Early in his career he began combining composition with teaching and research. An advisor for different institutions and patron of several foundations, he has published numerous historical and analytical articles (entries on Arietta and Quodlibet in The New Grove) and the celebrated book El Humor en la Msica (Reichenberger, 2000). He has been head of theory and composition at a number of Spanish conservatories, educational director of the Catalan National Youth Orchestra (JONC) and associate professor at the Universitat Pompeu Fabra de Barcelona and Universidad de Alcal de Henares (Spain). He has also frequently been a member of the jury for several European composing and performing competitions, and keeps up a busy agenda as a guest professor at several international schools. In 2002 he assumed the direction of the Conservatorio Superior de Msica del Liceo (Barcelona), a post he now combines with his work in composition and research. 

His wide-ranging oeuvre, covering the most diverse genres and formats, is marked by a quest for radical personal and aesthetic independence. The critics have highlighted his concern for balancing constructional rigour and expressive strength, dramatic character and whimsical register, in the framework of a discourse in which a progressively luminous harmonic language, rhythmic spirit, a growing timbral differentiation and instrumental virtuosity coexist. Among his most acclaimed works are Seven Scenes from Hamlet for reciter and chamber orchestra, the series of  Epigrams for different formations, from piano solo to symphony orchestra (Seven Epigrams for piano, Epigrams for six players, New Epigrams for chamber orchestra and Three Epigrams for orchestra), Little Night Music and Celebration for chamber ensemble, diverse Haikus for piano solo and small groups, and orchestral pieces such as Postludio, The Dark Backward of Time and Alter Klang, impromptu for large orchestra. His works have been played in recent years with great success in all Europe and America: London, Paris, Vienna, Amsterdam, Dsseldorf, New York, Montreal, Vancouver, Oberlin (Ohio, USA), St.Petersburg, Stockholm, Frankfurt, Amsterdam, Brussels, Weimar, Strasbourg, Lancaster, Varsovia, Lisbon, O Porto, Caracas, Buenos Aires, Rio de Janeiro, Lausanne, Malm, Naples, Zagreb, Minks, Kishinev, Karlsruhe, Munich, Geneva, Bologna, Rome, Palermo, Madrid, Barcelona, Lubljana, Vilnius, Caracas, Lima, San Salvador, and elsewhere. 

These works are notable for many qualities: formal balance, timbral variety, richness of texture and orchestration, forceful expressivity, brightness and ductility of harmonic vocabulary, fine control of the tensions, rhythmic vitality and polyphonic density. In Jonathan Harvey words: "Casablancas writes with a classic polyphonic clarity that is uncommon these days. The vitality and energy of his work is well-known sudden switches of direction within a very short span give a superbly exhilarating and exuberant quality in the fast movements. The slow movements are softer and more veiled; the bright Spanish light is nocturnal and one hears more blend than brilliant blare. The polyphony here takes on a hierarchical aspect. That is to say, some layers become principal, others are ornamental, decorative. Texture is complex rather than multi-polyphonic. Atmosphere and mood are subtle and suggestive rather than classically clear, harmonics appear, giving non-tempered pitches. One willingly acquiesces in landscapes of the imagination, with birdsong, perhaps. Even here the form, of the phrases, of the sections, of the movements, remains clear, the attention gripped; but not quite 100% is given, we know there is more to it, below the surface." And perhaps the most important aspect: all this is enhanced by a great power of communication, making it appealing to his listeners, but without losing the highest artistic aims concerning the language and the technical procedures used. 

Recent and forthcoming events featuring his music include performances by the Orquesta Filarmnica de Gran Canaria (Alter Klang, 2007), Trio Arbs (Impromptu-Trio No. 2, Istanbul, 2008), Plural Ensemble (Epigrams for six players, Barcelona and Madrid, 2008) and several monographic Composer s Portrait: Trio Kandinsky/Proyecto Gerhard (Festival "Msicadhoy", Auditorio Nacional, Madrid, 2008), Ensemble BCN 216 (Spanien Modern Festival, Musikverein, Vienna, 2008) and the world premire of Jo tem la nit by Cor de Cambra del Palau de la Msica (Barcelona, 2008). 

Current and future commitments include several new recordings, such as his Complete Piano Music (Naxos), two orchestral CDs performed by the Orquestra Simfnica de Barcelona i Nacional de Catalunya (Naxos) and Orquesta de la Comunidad de Madrid (Stradivarius), the complete string quartets by Arditti Quartet (Fundacion Autor/Trito) and several new volumes of chamber music featuring Ensemble BCN 216 (prev. Naxos), Plural Ensemble (prev. Verso) and Trio Kandinsky (Columna Musica). 

Among Casablancas  forthcoming commissions and performances are collaborations with the BBC Symphony Orchestra (Seven Scenes from Hamlet, Barbican Centre, London, October 2008), Ensemble Cantus Croatia (New Epigrams, ISCM World Music Days 2008, Vilnius and Zagreb, October-November 2008), National Youth Symphony Orchestra of the Netherlands (Alter Klang, six-concert tour in Holland and Belgium, January 2009), Malm Symfoni Orkester (Alter Klang, Sweden, April 2009), Orchestre National de Belgique (Alter Klang, June 2009), Trio Kandinsky ("Benet Casablancas  Chamber Music", Tokyo, Nagoya, Mallorca, Valencia and Perpignan, France (Festival Aujourd hui Musiques Festival; 2009), Ensemble 88 (Utrecht, 2009), Ensemble Modus Novus (Madrid, 2010), and a new "Composer s Portrait" in New York (Miller Theatre at Columbia University, 2010). 

Currently he is working in many new commissions, including those of a new orchestral piece, Darkness visible (to be recorded by the Orquesta Nacional de Espaa), Four Darks on Red (after Rothko), for chamber orchestra (for Perspectives Ensemble New York), and the composition of an opera for several soloists, choir and orchestra, Io. El fin del mundo como una obra de arte, based on a libretto by the philosopher and writer Rafael Argullol, whose premiere is planned for 2012-2013. 

 
Enllaos externs.
 Web personal;
 Informaci de Benet Casablancas al Conservatori del Liceu
 Catleg d'obres publicades (TRIT);
 Biography in english (NAXOS);











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="173857" title="BECK: Mongolian Chop Squad" nonfiltered="965" processed="964" dbindex="70966">
 s un manga de Harold Sakuishi, que ms tard se'n va fer un anime amb el nom . El manga va ser publicat per primer cop a la revista Weekly Shonen Magazine de l'editorial Kodansha. Actualment est llicenciada als EUA i part d'Europa, per no a Espanya. A ms del manga, s'han publicat 3  guidebooks . BECK va guanyar al 2002 el Premi Kodansha al millor manga a la modalitat shonen.

Argument.
En Koyuki s un estudiant de secundria de 14 anys que no t gaires amics i tampoc cap afici. Un dia troba uns nens maltractant a un gos anomenat Beck i el defensa. Ms tard descobreix que l'amo d'aquell gos es un gran guitarrista de rock i la amistat entre ambds va millorant amb el temps. Des de llavors els gustos musicals d'en Koyuki canvien radicalment i decideix aprendre a tocar la guitarra, amb el somni de poder tocar algun dia en el grup d'en Ryuusuke. La histria se centra en la vida dels components de la banda que formen ms tard, anomenada BECK. Tamb t gran importncia la subtrama que tracta de la relaci entre en Koyuki i la germana d'en Ryuusuke, la Maho.

Influncia musical.
El manga de Beck cont moltes referncies i homenatges a la cultura del rock i pop clssic en general. Les cobertes de cada captol son imitacions de portades d'lbums de rock, per amb els personatges del manga enlloc dels habituals de la imatge. Tamb t certa importncia un somni que comparteixen diversos personatges on apareixen diversos dols del rock ja difunts, com Kurt Cobain, Jimi Hendrix, John Lennon i Freddie Mercury recollint les escombraries que queden desprs d'un festival. Al llarg de la histria, a ms a ms, apareixen constantment cites o ancdotes d'aquests grans musics.

Harold Sakuishi va admetre que el grup "BECK" est inspirat en part per els Red Hot Chili Peppers (el baixista, Taira, s'assembla molt al baixista dels RHCP, Flea). Sakuishi va admetre que sn la seva banda preferida i li agrada especialment la can Under the Bridge, que el va ajudar durant uns temps difcils de la seva vida. Existeix un one-shot titulat "Under the Bridge" creat pel mateix Sakuishi, on narra la seva primera trobada amb els Red Hot Chili Peppers.

Personatges.
Principals.
Yukio "Koyuki" Tanaka;
Veu de Daisuke Namikawa i de Kazuya Hirabayashi quan canta;
En Koyuki (aix l'anomena tothom) s el protagonista, la histria segueix el seu canvi des que era un jove intil fins a convertir-se en un guitarrista destacat. s extremadament educat i, tot i que intenta ajudar a tothom qui l'envolta, sol acabar necessitant l'ajuda dels seus companys per sortir dels embolics en qu es fica. s l'ltim membre en unir-se a BECK, segon guitarrista i vocalista. Va ser l'ltima persona en parlar amb Eddie Lee i escoltar la seva ltima i incompleta can. En Koyuki t una gran veu i normalment canta les canons ms lentes i tranquilles del grup. La seva guitarra s una Fender Telecaster.
Ryusuke Minami;
Veu de Yuma Ueno;
Un personatge japons per que va passar molt de temps a Amrica. Parla un angls molt fluid i sovint barreja ambdos idiomes en les converses. Viu sol en una caseta en un estany de pesca. Els seus gustos i habilitats musicals fan que en Koyuki comenci a tocar la guitarra. s el fundador de la banda BECK i n's el guitarrista principal. De petits, en Ryusuke i l'Eddie Lee van robar una guitarra anomenada Lucille del cotxe d'en Leon Sykes.
Maho Minami;
Veu de Saiki Miho;
Germana d'en Ryusuke i cantant amb molt de talent. T una gran per a vegades estranya relaci amb en Koyuki, a vegades sembla estar-ne plenament enamorada i a vegades no semblen importar-li els seus sentiments.
Tsunemi Chiba;
Veu de Shuntaro Ohata;
Vocalista principal de BECK, la seva uni al grup va ser clau perqu en Ryusuke aconsegus que en Taira tamb s'hi uns. Comparada amb la d'en Koyuki, la seva veu est ms orientada als estils de punk i rock, com la majoria de les canons del grup. En Chiba va ser qui va proposar el nom "BECK" pel grup desprs d'observar en el gos d'en Ryusuke.
Yoshiyuki Taira;
Veu de Kenji Nojima;
Taira s el baixista de BECK, i el que en sap ms desprs d'en Ryusuke. El seu baix s un Music Man StingRay. No se sap gran cosa d'ell, i sovint es mostra bastant despreocupat. 
Yuji ("Saku") Sakurai;
Veu de Toru Nara;
El quart membre en unir-se al grup i millor amic d'en Koyuki. Tant que fins i tot rep una pallissa per la banda de vndals de l'institut per trencar la norma que havien establert ells mateixos que obligava a tothom a ignorar a en Koyuki. s el bateria i s'uneix al grup quan el bateria original (que provenia del grup anterior d'en Ryusuke, anomenat Serial Mama) decideix marxar.
Ken'ichi Saito;
Veu de Porche Okite;
s qui ensenya a en Koyuki a tocar la guitarra i a nedar. Temps enrere va participar a les Olimpades, per no va aconseguir guanyar i des de llavors es dedica a ensenyar als altres a nedar millor. s un home cridaner i una mica pesat en pblic, i molt estricte quan ensenya a nedar. Per fora de l'aigua s molt ms obert i agradable. Est bojament enamorat de la Momo. En Saitou s fan del rock britnic i el seu grup preferit sn els Rocket Boys (un grup fictici) en la versi animada de la srie i els Beatles en el manga.
Izumi Ishiguro;
Veu de Miki Maruyama;
Una amiga de la infncia d'en Koyuki. En Koyuki n'est una mica enamorat i al principi li costa decidir-se entre ella o la Maho.

Secundaris.
Momoko ("Momo") Ogasawara;
Veu de Yuko Nagashima;
Professora de msica d'en Koyuki a l'escola. Grcies a ell coneix a en Saitou i amb aquest estableix una bona relaci que es desenvolupa al llarg de la srie.

Eddie Lee;
Veu de Jamie Vickers;
Principal guitarrista dels Dying Breed, un grup mundialment fams, era un amic ntim d'en Ryusuke. Durant la seva adolescncia ell i en Ryusuke troben el gos anomenat Beck i roben la guitarra anomenada Lucille.

Eiji Kimura;
Veu de Shigeru Shibuya;
Al principi est en el grup Serial Mama amb en Ryusuke, per s'acaben separant i es converteixen en rivals. Desprs de Serial Mama forma un nou grup anomenat Belle Ame, que consta de molt de carisma per poca msica bona. Amb el recolzament de grans persones del mn de la indstria de la msica sembla que tinguin l'xit assegurat, per el grup BECK els hi acaba prenent la fama a costa de guanyar-se la rivalitat de totes aquestes persones importants del mn de la msica.

Matt Reed;
Era el vocalista de Dying Breed, quasi sempre apareix begut i creu que en Koyuki t una veu fantstica.

Leon Sykes;
Veu de RYU;
Un home ric i amb molta influncia en la indstria musical. s l'amo original d'en Beck (el gos) i la guitarra Lucille, i els recupera segrestant a en Ryusuke. Des de llavors es converteix en un rival pel grup BECK i els porta molts problemes.

Enllaos externs.
 Pgina oficial ;
 Beck-MCS, pgina amb informaci i descrregues  ;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="173860" title="Tns" nonfiltered="966" processed="965" dbindex="70967">
Tns s una ciutat turstica de la provncia de Chlef, a la costa algeriana, situada aproximadament a 200 km a l'oest de la capital Alger. T una poblaci de 35.000 persones (2000).

Histria.

Tns s una ciutat antiga que ja existia al segle VIII aC, i en aquella poca s'anomenava Cartenae o Carthenes. Fou primer una ciutat fencia i ms tard dominada pels romans que l'alliberaren del despotisme i el terror dels vndals. Per aix, les tribus d'aquesta ciutat decidiren premiar als romans posant el nom del lder de l'exrcit rom, "Tns", a la seva ciutat alliberada.

Ms tard, la ciutat fou conquerida pels rabs que predicaven l'Islam al nord d'frica. Sota el govern rab, Tns fou una monarquia d'independent, sent el sold Hassen Abid l'ltim que va governar la monarquia de Tns. Els otomans van atacar-la i derrotaren el seu exrcit annexionant-lo al seu vast imperi el 1512. Des de llavors, Tns va anar perdent la seva fama i importncia i es convertia en una ciutat allada. Tns Al-Atika (Vella-Tns) fou construda pels moros que s'havien escapat de la persecuci espanyola el 1400 desprs de l'esfondrament dels estats rabs a Espanya. El 1843, Tns va ser ocupada pel francesos que la declaraven municipi i reconstruen el Carthenes antic a uns 2 km al nord de Tns-al-Atika.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="173862" title="Cotta" nonfiltered="967" processed="966" dbindex="70968">

Onomstica:

Gai Aureli Cotta I, cnsol el 252 aC i 248 aC ;

Marc Aureli Cotta, magistrat rom i ambaixador;

Gai Aureli Cotta II, cnsol el 200 aC ;

Marc Aureli Cotta, llegat de Luci Corneli Escipi el 189 aC ;

Luci Aureli Cotta, trib militar el 181 aC;

Luci Aureli Cotta I, cnsol el 144 aC ;

Luci Aureli Cotta II, cnsol el 119 aC ;

Luci Aureli Cotta, trib de la plebs el 95 aC ;

Gai Aureli Cotta III, cnsol el 75 aC ;

Marc Aureli Cotta, cnsol el 74 aC ;

Luci Aureli Cotta III, cnsol el 65 aC ;

Aureli Cotta Messall, fill de l'orador Mesalla i amic ntim de Tiberi ;

Luci Aurunculeu Cotta, llegat a l'exrcit de Juli Csar;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="173863" title="Gai Aureli Cotta I" nonfiltered="968" processed="967" dbindex="70969">
Gai Aureli Cotta (Caius Aurelius Cotta) fou un magistrat rom. Fou cnsol el 252 aC juntament amb Publi Servili Gemine, amb el que va dirigir la guerra a Siclia contra el cartaginesos, obtenint diverses victries. Entre altres ciutats, va conquerir Himera, de la que els seus habitants havien estat evacuats pels cartaginesos. Desprs va obtenir vaixells de Hier II de Siracusa i amb aquestes naus i les restes de la flota romana, va anar a Lipara (Lipari) que va assetjar, encarregant el manteniment del bloqueig al seu trib militar Quint Cassi, al que va prohibir iniciar la batalla; el trib no va complir l'ordre i va lliurar una batalla en la que molts romans van morir. Cotta va tornar llavors a Lipara, i la va ocupar matant als seus habitants; Cassi fou destitut del seu crrec de trib. 

Cotta fou fams per la disciplina estricta que va imposar a les seves tropes; durant el setge de Lipara una dels seus propis ajudants, Publi Aureli Pecuniola, fou degradat a soldat ras degut a que per una falta una part del campament rom es va incendiar i per aix el campament va poder ser ocupat per l'enemic; tamb se sap que va actuar amb rigor contra els equites (cavallers) que van refusar acomplir alguna de les seves ordres. 

El 248 aC fou cnsol per segona vegada juntament tamb amb Publi Servili Gemine, i altre cop va fer campanya a Siclia contra els cartaginesos. El general cartagins Cartal va fer un atac de distracci a les costes d'Itlia per Cotta va romandre actiu a Siclia.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="173864" title="Marc Aureli Cotta (ambaixador)" nonfiltered="969" processed="968" dbindex="70970">
Marc Aureli Cotta (Marcus Aurelius Cotta) fou edil plebeu el 216 aC i el 212 aC era comandant d'un destacament a Puteoli sota ordres del cnsol Appi Claudi Pulcre. El 203 aC apareix com a decemvir sacrorum, en el lloc de Marc Pomponi Math. El 202 aC fou enviat com ambaixador a la cort de Filip V de Macednia i encarregat de protegir als aliats romans amenaats pel rei macedoni. Va morir el 201 aC quan encara era decemvir sacrorum, crrec en el que el va succeir Marc Acili Glabri I.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="173865" title="Gai Aureli Cotta II" nonfiltered="970" processed="969" dbindex="70971">
Gai Aureli Cotta (Caius Aurelius Cotta) fou un magistrat rom. Fou pretor urb el 202 aC i cnsol el 200 aC juntament a Publi Sulpici Galba. Aquell any li fou assignada Itlia com a provncia i com a tal va tenir el comandament de l'exrcit contra els bois, nsubres i cenomans, que sota comandament del cartagins Amilcar havien envat territori rom. Fou el pretor Luci Furi Purpuri qui va derrotar a aquestos, mentre Cotta es va dedicar a saquejar el territori enemic, guanyant mes bot que gloria (Luci Furi fou qui va obtenir els honors del triomf).






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="173866" title="Marc Aureli Cotta (llegat)" nonfiltered="971" processed="970" dbindex="70972">
Marc Aureli Cotta (Marcus Aurelius Cotta)  fou llegat de Luci Corneli Escipi el 189 aC durant la guerra contra Antoc III el gran. Quan va retornar a Roma anava acompanyat dels ambaixadors d'Antoc, dels ambaixadors rodis, i dels d'umenes I de Prgam.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="173867" title="Comportament" nonfiltered="972" processed="971" dbindex="70973">

Un comportament o conducta s una acci o reacci d'un subjecte davant l'entorn.Es el conjunt d activitats que du a terme un animal per relacionar-se amb el medi ambient. Molts dels comportaments son comuns a la majoria d individus duna espcie. Tradicionalment s'ha dit que els animals sn els ssers que tenen comportament, si b alguns vegetals fan moviments que poden ser caracteritzats com a comportament. Per extensi, el terme pot aplicar-se a tots els ssers vius.

Un comportament pot ser voluntari o no, innat o adquirit mitjanant la socialitzaci.Qualsevol comportament s inicia amb la presencia d estmuls com ara canvis al seu entorn, variacions en el medi interior o l actitud dels altres ssers vius. Depn de l'acci del cervell (sistema nervis i sistema endocr) i quant ms complex s aquest, ms varietat de comportaments presenta l'espcie en qesti, com per exemple poden ser debuts a la temperatura o la llum, tamb la calor o un simple contacte que fa que es tanqui l sser. Les disciplines que estudien la conducta sn l'etologia per als ssers vius en general i en el cas dels humans, la psicologia.

 Tipus de comportament .

 Innats: Sn els que el tenen des del naixement i no requereixen un aprenentatge.
 Adquirits: Sn els que reprodueixen un aprenentatge. S han de practicar fins que un estmul, desencadena sempre la mateixa resposta  ;


El comportament hum es pot veure condicionat per la gentica (els instints sobretot), l'educaci rebuda, la moral o la situaci on actua. L'sser hum jutja sempre tot comportament des d'un vessant tic, a diferncia d'altres animals, i per aix considera les conductes com acceptables o no segons les normes de la seva cultura.














































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="173868" title="Luci Aureli Cotta (trib militar)" nonfiltered="973" processed="972" dbindex="70974">
Luci Aureli Cotta (Lucius Aurelius Cota)  fou trib militar el 181 aC i juntament amb Sext Juli Csar va dirigir la tercera legi (Legio III) que va fer la guerra contra el pobles del lgurs.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="173869" title="Luci Aureli Cotta I" nonfiltered="974" processed="973" dbindex="70975">
Luci Aureli Cotta (Lucius Aurelius Cota) fou trib de la plebs el 154 aC i degut al carcter inviolable d'aquesta magistratura va refusar de pagar als seus creditors. Els seus collegues van haver de declarar que noms li donarien suport si pagava als seus creditors.

El 144 aC fou cnsol juntament amb Servi Sulpici Servi Galba al que va disputar al senat el comandament de les forces enviades contra el lusit Viriat; finalment Escipi Emili va proposar un decret pel qual cap dels dos dirigiria la guerra, i es prorrogava el comandament del procnsol Quint Fabi Mxim Emili (Quintus Fabius Maximus Ameilianus), decret que fou aprovat.

Aviat Cotta fou acusat per Escipi Emili per actes de injustcia i encara que sembla que n'era culpable, fou absolt degut a que els jutges van voler evitar l'aparena de qu era condemnat per la influncia del seu acusador; fou defensat per Quint Cecili Metel Macednic.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="173870" title="Luci Aureli Cotta II" nonfiltered="975" processed="974" dbindex="70976">
Luci Aureli Cotta (Lucius Aurelius Cotta) fou un magistrat rom que va ser cnsol el 119 aC. Fou qui va proposar que Gai Mari, que aleshores era trib de la plebs, fos cridat a donar comptes de la lex Maria, que s'havia aprovat amb els vots al comicis i redua la influncia dels optimats. Mari es va presentar, per en lloc de defensar-se va atacar el cnsol, a qui va amenaar de ser empresonat si no retirava la seva moci. Luci Cecili Metel Dalmtic; l'altre cnsol, que havia donat suport a Cotta, fou empresonat per odre de Mari, i cap dels tribuns del poble va voler escoltar la seva apellaci i van fer costat a Mari, amb lo que el senat va haver d'acceptar l'empresonament. Sembla que Cotta va retirar llavors la moci. Appi sembla indicar que Cotta i Metel van dirigir en aquell any (119 aC) la guerra contra els illiris.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="173871" title="Luci Aureli Cotta (trib de la plebs)" nonfiltered="976" processed="975" dbindex="70977">
Luci Aureli Cotta (Lucius Aurelius Cotta)  fou trib de la plebs el 95 aC juntament amb Tit Didi i Gai Norb. Aquest darrer va presentar una acusaci contra Quint Cepi, que Cotta i Didi van intentar obstaculitzar, per Cotta fou expulsat del tribunal (templum) per la fora. Ms tard fou pretor segons diu Cicer, que l'esmenta diverses vegades i diu que era amic de Quint Lutaci Catul; el considera un orador mediocre. Fou germ de Gai Aureli Cotta III i de Marc Aureli Cotta.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="173872" title="Gai Aureli Cotta III" nonfiltered="977" processed="976" dbindex="70978">
Gai Aureli Cotta (Caius Aurelius Cotta) fou germ de Luci Aureli Cotta i Marc Aureli Cotta. Va nixer el 124 aC i la seva mare es deia Rutlia.

Fou amic del trib Marc Livi Drus, assassinat el 91 aC i aquell mateix any va aspirar al tribunat, per no fou elegit, i al cap de pocs mesos se'n va anar a l'exili voluntari per evitar ser condemnat per la Lex Varia, que ordenava investigar pblicament a tots aquells que privada o pblicament havien donat suport a les reclamacions de ciutadania dels aliats italians. 

Va tornar a Roma el 82 aC quan Sulla era dictador i el 75 aC fou cnsol juntament amb Luci Octavi; en aquest any es va guanyar l'hostilitat dels optimats per una llei que retornava al tribunat les facultats de les que havia estat privat per Sulla (la natura exacta d'aquesta llei no es coneix; Cicer esmenta la lex de judiciis privatis que fou abolida l'any segent). Durant el seu consolat va signar un tractat amb el rei Hiempsal II de Mauritnia.

Al final del mandat va obtenir la Gllia com a provncia i encara que all no va fer cap guerra autentica, al tornar va demanar el honors del triomf que li foren acordats per el dia abans de la celebraci se li va obrir una antiga ferida i per causa d'aix va morir el mateix dia. 

Fou considerat un dels mes grans oradors del seu temps i alguns fragments dels seus discurs s'han conservat a la Historiae de Sallusti. Tamb va estudiar filosofia i Cicer el situa com interlocutor a "De Oratore" i al tercer llibre de  "De Natura Deorum" on dona suport a la causa dels acadmics.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="173873" title="Marc Aureli Cotta (cnsol)" nonfiltered="978" processed="977" dbindex="70979">
Marc Aureli Cotta (Marcus Aurelius Cotta) fou un magistrat rom, germ de Gai Aureli Cotta III i de Luci Aureli Cotta.

Fou cnsol el 74 aC juntament amb Luci Licini Lucul. En aquest any es va desenvolupar la guerra contra Mitridates VI Eupator de la que fou encarregat Metel, i a Cotta se li va confiar la provncia de Bitnia i la flota de la Propntida. Mitridates va atacar Bitnia i Cotta es va retirar a Calcednia, al port de la qual estava la flota romana. Una batalla es va lliurar a les rodalies de la ciutat i Cotta fou derrotat per les forces de Mitridates i es va haver de refugiar darrera els murs de Calcednia; la flota romana (de 64 naus) fou destruda. Mitridates va dirigir llavors la seva atenci cap altres llocs i aix Cotta va poder romandre a Calcednia. Durant aquesta campanya el cnsol va destituir al seu qestor Publi Oppi (Publius Oppius) del que sospitava que complotava contra ell i havia estat subornat pel rei del Pont. Al retorn a Roma, Oppi fou defensat de l'acusaci per Cicer. 

Cotta mateix fou acusat per Gai Carb d'extorsi a la seva provncia de Bitnia, crrec pel que fou condemnat. Ms tard el fill de Cotta, de nom igualment Marc Aureli Cotta, en revenja, va llenar acusaci contra Carb (tamb per extorsi al seu govern).






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="173874" title="Josep Deloncle" nonfiltered="979" processed="978" dbindex="70980">
Josep Deloncle (Perpiny 1913 - 1990) fou un folklorista i poltic nord catal. El 1963 fund la Casa Pairal, Museu Catal de les Arts i Tradicions Populars de Perpiny. Va participar activament en els diversos moviments catalanistes com Germanor, Grup Rossellons d'Estudis Catalans, Orfe Catal i la Federaci Sardanista del Rossell. s autor d'estudis d'etnografia rossellonesa i ha estat membre de la comissi permanent del Congrs de Cultura Catalana. El 1981 fou elegit president de l'associaci Uni per una Regi Catalana i el 1984 reb la Creu de Sant Jordi. 

 Obres .
 Goigs del Rossell (1951);
 Les arrels catalanes del Rossell (1975);







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="173875" title="Simfonia nm. 1 de Bruckner" nonfiltered="980" processed="979" dbindex="70981">

La Simfonia nm. 1 en do menor (A 77) d'Anton Bruckner va ser iniciada al bell inici de l'any 1865, i va ser composta en part a Linz i en part a Munic. El compositor, amb quaranta-un anys, va concloure la partitura l'any segent.

 Histria .
A Munic, mentre estava component la seua primera simfonia, Bruckner va conixer Hans von Blow i aquest li va presentar un Wagner condescendent:  Em mostra una estranya bondat i de seguida m'ha demostrat estima i respecte , va declarar Bruckner   amb la confiana en l'altri que li donaria problemes ms d'una vegada. Sobretot, va tenir l'oportunitat d'assistir, corprs, a una representaci de Tristany i Isolda.
Altra  revelaci , abans de concloure la partitura, va ser l'estrena a Budapest, de l'oratori de Liszt, Santa Isabel; i sense cap dubte tant la tcnica orquestral de Listz com la de Wagner van ser-ne determinants.

 Estrena .
L'estrena de la 'Simfonia nm. 1' va tenir lloc el 9 de maig de 1868 a Linz: d'ac la denominaci de  versi de Linz  que s'atorga a la partitura original. Per Bruckner va revisar l'obra una vintena d'anys desprs, entre 1890 i1891, malgrat les els consells del director d'orquestra Hermann Levi que no ho fera.

La nova versi   dita  de Viena  (i dedicada a la Universitat de Viena, de la qual el compositor havia estat nomenat doctor Honoris causa)   comporta principalment una nova conclusi del finale, i molts retocs (o  correccions ) que no van tenir com a efecte ms que trencar l'impuls tan espontani del qual gaudia la  versi de Linz . Actualment, s aquesta primera versi la que s'interpreta   i s'enregistra   habitualment; s tamb la que recull l'edici de Nowak,   i s l'analitzada tot seguit.

 Orquestraci .
Efectiu orquestral: fustes per dos; 4 trompes, 2 trompetes, 3 trombons; timbals; corda.
Durada mitjana d'execuci : 47-51 min

 Anlisi .
Els quatre moviments sn Allegro molto moderato, Adagio, Scherzo i Allegro con fuoco.
Al contrari que totes les segents, es tracta d'una simfonia "rpida" (principalment en els dos moviments extrems), que anima un esperit de conquesta completament estrany al clima espiritual de les grans meditacions posteriors. Tcnicament s la simfonia ms difcil d'executar del catleg de Bruckner, tant pel que fa als requeriments d'execuci dels instruments com a la concepci rtmica i temtica (alternana ajustada de fff i ppp). Aquestes caracterstiques la fan nica en la producci bruckneriana.

I - Allegro molto moderato .
Est bastit sobre tres temes. El primer, presentat de colp per la corda, desnuga el carcter rtmic del moviment; molt suau, amb colors foscos, expressa no obstant una enrgica expressivitat. Un grup de motius secundaris (amb figures rtmiques de les fustes i una escriptura en octaves) assegura la transici vers el segon tema, essencialment lric (als violins, desprs amb les violes i violoncels). El tercer tema, de carcter heroic (mi bemoll major), sorgeix amb un fortissimo dels vents,   ms durador i potent. El desenvolupament es basa noms en el primer i tercer tema, per la reexposici reintrodueix la tonalitat del material del segon tema,   tot i que s'imposa la tonalitat dominant (do menor). La coda, emprant la frmula rtmica inicial del moviment, s'enfila cap a un apoteosi dels metalls,   particularment amb l'esclat de les trompetes.

II - Adagio .
Estranya introducci la d'aquest Adagio en 4/4, en qu els primers trenta compassos es desenrotllen en una tonalitat indefinida, com suspesa (sent la tonalitat real la bemoll). Sobre l'enunciat del tema principal, les trompes mantenen notes llargues, mentre que les cordes expressen un cant profund, d'una pesantor interioritzada. L'ambigitat tonal s'augmenta amb misterioses immersions vers fa menor; diversos faristols acompanyen el cant de les cordes amb sobtades esgarrifances, de bruscos cromatismes. Clarinet i violins, sobre dobles tresets inestables, porten a un episodi Andante ms animat (a 3/4). Els contrabaixos reintrodueixen el motiu de partida, i el tema principal, en el la bemoll major clarament afirmat, condueix a una conclusi serena a crrec de la corda.

III - Scherzo .
De vegades s'ha comparat aquest Scherzo (en sol menor) a una dansa macabra. La fuga, la seua violncia, fa certament un gran contrast amb el moviment precedent. Per els ecos campestres amb qu ressona   el tema no pot evitar fer pensar en una dansa popular austraca   desmenteixen aquesta interpretaci. Igualment el trio (sol major), d'una joiosa lleugeresa espontnia,   que condueix la trompa, i en el qual alena un obo una mica facecis.

IV -  Allegro con fuoco .
Aix es troba ne nou desplaat el clima de l'obra, del qual aquest moviment revela completament la seua identitat.  Bewegt und feurig (con fuoco), esclata un breu primer tema als metalls en fortissimo, sobre un gran salt d'octava de do derivat del primer moviment (motiu de transici entre el tema inicial i el segent). Les fustes porten de nou un motiu apaivagat que canten els violins i violoncels   que els vents i, desprs tota l'orquestra, amplifiquen. Finalment apareix el tercer tema en forma de coral, condut pels vents i que la corda i la fusta adornen amb vivacitat. Desenvolupament i desprs reexposici, segons les regles; s una punyent coda la que conclou sobre el tema principal, en el ms brillant mode major.

Discografia .
 Eugen Jochum amb l'Orquestra Filharmnica de Berln;
 Bernard Haitink amb l'Orquestra Reial del Concertgebouw d'Amsterdam;
 Wolfgang Sawallisch amb l'Orquestra de l'Estat de Baviera;

Enllaos externs.
 Discografia completa;
 Sinopsis de les simfonies de Bruckner;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="173876" title="Luci Aureli Cotta III" nonfiltered="981" processed="980" dbindex="70982">
Luci Aureli Cotta (Lucius Aurelius Cotta) fou fill de Luci Aureli Cotta i nebot de Gai Aureli Cotta III i de Marc Aureli Cotta.

Fou pretor el 70 aC any en qu es va aprovar la lex Aurelia judiciaria que va encarregar els judicis a una cort formada per senadors, cavallers i els tribuns de l'erari (tribuni aerarii), que tenia per objectiu privar al senat rom del dret exclusiu de jutjar als cavallers. 

El 65 aC foren elegits cnsols Publi Corneli Sulla (cnsol 66 aC)Publi Corneli Sulla i Publi Autroni Pet, per ambds foren acusats per Cotta i per Luci Manli Torquat del delicte dambitus, i els dos acusadors foren elegits cnsols en el seu lloc.

No gaire desprs Autroni Pet va entrar a la primera conjuraci de Catilina per matar als cnsols i a molts senadors, conspiraci que fou descoberta i frustrada. El 64 aC Cotta fou censor, per juntament amb el seu collega va renunciar per l'oposici dels tribuns de la plebs. El 63 aC, desprs de la supressi de la conspiraci de Catilina, Cotta va proposar al senat una supplicatio per Cicer, i desprs va gaudir de la seva amistat i fou un dels que va proposar al senat una moci pel retorn de l'orador. 

Durant la guerra civil Cotta fou partidari de Juli Csar. Quan aquest darrer va obtenir el triomf total, va crrer el rumor de qu Cotta, que llavors era quindecemvir, proposaria el conferiment a Csar del ttol de Rex amb la justificaci de qu els parts, contra els que Csar preparava la guerra, noms podien ser derrotats per un rei; aquest proposta mai es va fer efectiva. 

Desprs de l'assassinat de Csar el 44 aC, Cotta, va abandonar la poltica.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="173877" title="Uni per una Regi Catalana" nonfiltered="982" processed="981" dbindex="70983">
Uni per una Regi Catalana (URC) fou una associaci poltica creada a la Catalunya del Nord el 1983 arran de l'arribada del Partit Socialista al poder a Frana, que reivindicava una regi catalana per al departament dels Pirineus Orientals separada de la del Llenguadoc-Rossell, dins el context de la descentralitzaci administrativa i poltica anunciada en la campanya electoral per Franois Mittrrand. En fou nomenat president el folklorista Josep Deloncle, i altres membres destacats en foren Pere Comelade, Miquel Mayol, Llus Lliboutry, Josep Font, Ginette Bise, Jaume Sala, Armand Sams i Gaixet, Claudi Gendre, Joan-Llus Prat, Robert Carrera i Jordi Roudires. 

 Enllaos externs .
 Discurs d'Armand Sams;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="173879" title="Aureli Cotta Messall" nonfiltered="983" processed="982" dbindex="70984">
Aureli Cotta Messall (Aurelius Cotta Messallinus) fou fill de l'orador Mesalla, que fou adoptat per la gens Aurlia. Fou amic ntim de Tiberi i va destacar per la seva hostilitat contra molts senadors. Fou acusat pels senadors ms illustres l'any 32, allegant que havia parlat de Tiberi amb manca de respecte, per l'emperador va enviar al senat un escrit de defensa del seu amic, i el senat va haver de dictar la seva absoluci.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="173880" title="Luci Aurunculeu Cotta" nonfiltered="984" processed="983" dbindex="70985">
Luci Aurunculeu Cotta (Lucius Aurunculeus Cotta) fou un militar rom que va servir com a llegat a l'exrcit de Juli Csar a la Gllia i es va distingir tant pel seu valor com per la seva prudncia. 

El 54 aC, Juli Csar, mancat de provisions, va distribuir les seves tropes per diversos punts de la Gllia per passar el hivern; llavors Cotta i Quint Tituri Sab van obtenir el comandament conjunt d'una legi i cinc cohorts i es van establir al territori dels eburons, entre el Mosa i el Rin; molt aviat Ambiorix i Cativolcus, els caps dels eburons, van iniciar la revolta contra els romans i van atacar el camp de Cotta i Sab que portaven noms 15 dies estacionats al lloc; Cotta volia defensar-se al camp per Sab considerava la defensa impossible i volia evacuar confiat en el salva conducte ofert per Ambiorix; per no trencar la concrdia, Cotta va accedir i els romans van caure en un parany dels gals; Cotta fou ferit durant el combat per va seguir lluitant i va refusar negociar amb els gals; finalment ell mateix i la major part dels seus soldats van morir a mans dels gals.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="173881" title="Cotti" nonfiltered="985" processed="984" dbindex="70986">
Cotti (Cottius) fou fill de Donnus i rei de diverses tribus lgurs dels Alps, de la zona que, del nom d'aquest rei, foren anomenats Alps Cottis. Quan les tribus alpines foren dominades per August, Cotti va romandre independent fins que l'emperador va comprar la seva submissi donant-li la sobirania sobre 12 tribus amb el ttol de prefecte. Desprs d'aix Cotti fou un aliat i amic lleial d'August; va construir vies al seu territori i el 8 aC va erigir a Segusio (moderna Susa) un arc triomfal en honor d'August, que encara existeix. A la inscripci en aquest arc, el rei es anomenat Marc Juli Cotti (Marcus Julius Cottius). Claudi li va donar el ttol de rei, i devia morir poc desprs. El regne fou annexionat a Roma pocs anys desprs, en temps de Ner, i convertit en provncia.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="173884" title="Gai Aureli Cotta" nonfiltered="986" processed="985" dbindex="70987">


Onomstica:

Gai Aureli Cotta I, cnsol el 252 aC i 248 aC ;
Gai Aureli Cotta II, cnsol el 200 aC ;
Gai Aureli Cotta III, cnsol el 75 aC;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="173885" title="Tilbert Ddac Stegmann" nonfiltered="987" processed="986" dbindex="70988">
Tilbert Ddac Stegmann (Barcelona 1941), catedrtic alemany, fill del director del Collegi Alemany de Barcelona  qui li don el nom de Diego , hi va viure fins el 1952, i de ben jovenet es va interessar per Catalunya i la llengua catalana. "La seva infantesa va transcrrer a Barcelona on parlava alemany i castell, amb un absolut desconeixement que exists un idioma catal al seu lloc de naixement. Comen a aprendre angls als set anys i francs als deu, edat que tenia quan an amb els seus pares a viure a Alemanya. (...) Va retornar a Barcelona on s'estigu del 1969 al 1970 per fer investigacions en el fons cervant de la Biblioteca de Catalunya. I va ser aleshores que es va conscienciar de l'existncia de la llengua prpia del pas i del fet catal.", (segons l'IPECC). Organitz les Setmanes Catalanes a Berln el 1978 i Karlsruhe el 1983, per tal de donar a conixer la cultura catalana a Alemanya. s catedrtic de filologia romnica a la Universitat de Frankfurt del Main, des d'on ha impulsat el projecte Eurocom d'intercomprensi entre els idiomes d'Europa.

Tamb fund la Deutsch-Katalanische Gesellschaft (Associaci germanocatalana), de la qual va ser president del 1983 al 1995, la Zeitschrift fr Katalanistik / Revista d'Estudis Catalans i l'Oficina Catalana-Katalanisches Kulturbro Frankfurt, ambdes el 1988. Des del 1979 organitza la Bibliografia Catalana mundial. Ha rebut el Premi Isidre Bonsoms el 1972, la Creu de Sant Jordi el 1985 i el Premi Ramon Llull el 2007.

 Obres .
 Diguem no - Sagen wir nein! (1979), antologia bilnge de la Nova Can;
 Ein Spiel von Spiegeln, antologia de poesia catalana del segle XX; illustrada per Antoni Tpies (1987);
 Catalunya vista per un alemany (1988);
 Decleg del catalanoparlant (1982);
 Joan Brossa. Werke 1951-1988 (1988);
 Vocabulari Catal-Alemany de l'any 1502 /Katalanisch-Deutsches Vokabular aus dem Jahre 1502 (1991) amb Pere Barnils;
 Katalonien und die Katalanischen Lnder (Catalunya i els Pasos Catalans, 1992), guia, amb Inge Stegmann;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="173886" title="Marc Aureli Cotta" nonfiltered="988" processed="987" dbindex="70989">


Onomstica:

Marc Aureli Cotta, magistrat rom i ambaixador ;
Marc Aureli Cotta, llegat de Luci Corneli Escipi el 189 aC ;
Marc Aureli Cotta, cnsol el 74 aC;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="173888" title="Luci Aureli Cotta" nonfiltered="989" processed="988" dbindex="70990">


Onomstica:

Luci Aureli Cotta, trib militar el 181 aC ;
Luci Aureli Cotta I, cnsol el 144 aC ;
Luci Aureli Cotta II, cnsol el 119 aC ;
Luci Aureli Cotta, tribu de la plebs el 95 aC ;
Luci Aureli Cotta III, cnsol el 65 aC;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="173889" title="Luci Vari Cotila" nonfiltered="990" processed="989" dbindex="70991">
Luci Vari Cotila (Lucius Varius Cotyla) fou un amic ntim de Marc Antoni. Fou probablement edil curul el 44 aC.

El 43 aC, quan Marc Antoni assetjava Mutina, va enviar a Cotila a Roma per proposar els termes de la pau amb el senat i desprs que Antoni fou derrotat a Mutina i hagus reunit un altre exrcit a la Gllia, va encarregar a Cotila el comandament de l'exrcit que va deixar a aquest territori, amb la major part de les forces, Marc Antoni va recreuar els Alps cap a Itlia a finals del 43 aC). Plutarc l'anomena Luci Vari Cotil (Lucius Varius Cotylo)


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="173890" title="Cotytto" nonfiltered="991" processed="990" dbindex="70992">


Cotytto (      o        ) fou una detat trcia el festival de la qual, la Cotyttia, es celebrava als turons i de manera similar al de la frgia Cibeles. El seu culte fou introdut a Atenes i Corint i fou associat, com el culte de Dions, amb la frivolitat. 

El seu culte es va estendre a Itlia i Siclia. Els seus fidels foren anomenats       , per les purificacions que feien prviament al festival.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="173891" title="Longinus" nonfiltered="992" processed="991" dbindex="70993">

Longinus o Long s segons la tradici cristiana el soldat rom que en l'Evangeli segons Joan traspass el costat de Jess de Natzaret amb una llana, un cop mort a la creu.


D'on ve la llegenda.
En cap evangeli cannic es dna un nom a aquest soldat. El seu nom noms apareix en el text apcrif conegut com a Actes de Pilats. Posteriorment, altres llegendes afegiren ms elements a la seva histria, convertint-lo en un mrtir cristi.

Longinus s venerat com a sant tant en l'Esglsia catlica com en la Esglsia ortodoxa. La seva festivitat se celebra el 15 de mar.

Fins a la Baslica de Sant Pere hi ha una esttua de Sant Longinus, esculpida per Bernini, a prop de la que es considera l'autntica llana que utilitz, coneguda com a llana de Longinus. Tamb en altres llocs, com ara a Viena es diu que s'hi guarda l'autntica llana.


Referncies.


Enllaos externs.
La llegenda de Hitler i la llana de Long;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="173892" title="Francesc Manunta i Baldino" nonfiltered="993" processed="992" dbindex="70994">
Francesc Manunta i Baldino (l'Alguer, Sardenya 1928 - 1995) fou un poeta i capell alguers. Fou missioner al Brasil del 1965 al 1983, i quan torn es disting per la seva activitat a favor del catal en les Jornades Universitries de l'Alguer. Fou nomenat president d'mnium Cultural a l'Alguer i reb la Creu de Sant Jordi el 1987. El 1990 comena un curs d'alguers organitzat amb l'Associaci per a la Salvaguarda del Patrimoni Historicocultural de l'Alguer.

 Obres .
 Catecisme alguers (1964) amb Josep Sanna,
 Les veus (1970);
 Aiges vives (1976);
 Llavors de llum (1981);
 Miques de mirall (1988)  ;
 Transparncies (1991);
 Canons i lriques religioses de l'Alguer catalana (1990);






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="173893" title="David H. Rosenthal" nonfiltered="994" processed="993" dbindex="70995">
David H. Rosenthal (Nova York 1945 - 1992) fou un poeta, assagista i traductor jueu estatunidenc . Ha estat un gran divulgador de la literatura i la realitat catalanes contempornies en diversos volums, i el 1984 va publicar la seva traducci del Tirant lo Blanc, La Plaa del Diamant i Solitud, entre d'altres, a l'angls. Reb la Creu de Sant Jordi el 1988. Va morir de cncer de pncreas.
 Obres .
 Eyes on the Street (1974), incorpor dues versions de poemes de Pere Quart i Gabriel Ferrater. ;
 Modern Catalan Poetry: an Anthology (1980), traducci de 14 poetes catalans;
 The time of the doves traducci de La Plaa del Diamant de Merc Rodoreda (1981) ;
Loves of the Poets: Poems (1989);
Hard Bop: Jazz and Black Music 1955-1965 (1992);
The Journey: Poems (1992);
Camellia Street by Merc Rodoreda(1993)   ;
Solitude by Vctor Catal Caterina Albert ;
Four Postwar Catalan Poets (editor, 1994);








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="173894" title="Les nou claus de la modernitat" nonfiltered="995" processed="994" dbindex="70996">
Les nou claus de la modernitat (en francs: Les neuf cls de la modernit) s un llibre del filsof, politleg i socileg quebequs Jean-Marc Piotte sobre diferents aspectes de la modernitat, aparegut el 2001. En aquest assaig, Piotte cita les claus que permeten comprendre les diferncies culturals entre la modernitat i els perodes que la precedeixen sn:

l'individu s lliure;
els individus sn iguals;
la ra al servei de la passi;
el treball abans que la saviesa, l'honor i la pregria;
l'amor i no la reproducci;
el mercat s ms important que la comunitat;
un nou tipus d'Estat o democrcia representativa;
la naci per sobre de la religi;
la religi esdev un assumpte privat.

Vegeu tamb.
Gilles Lipovetsky;

Enllaos externs.
Comentari crtic a Essai21.com;
;
;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="173897" title="Ciril Rozman i Borsnar" nonfiltered="996" processed="995" dbindex="70997">
Ciril Rozman i Borsnar (Ljubljana, Eslovnia 1929) s un metge catal d'origen eslov. Va arribar molt jove a Catalunya, i es llicenci en medicina a la Universitat de Barcelona. Ha estat catedrtic de patologia mdica a les universitats de Salamanca (1967) i Barcelona (1969), i s'ha especialitzat  en malalties de la sang. Ha dirigit l'Escola d'Hematologia Farreras Valent i la revista Medicina Clnica, i s professor emrit de la Universitat de Barcelona.

Ha treballat principalment en l'estudi de l'esplenograma (1957), les collagenosis, les prpures, la malaltia de Hodgkin i la ultraestructura cellular en hematologia (1976). El 1988 va rebre la Creu de Sant Jordi, el 1995 va rebre el premi Rei Jaume I en medicina clnica, i el 2004 fou investit doctor honoris causa per la Universitat de Salamanca. 

 Obres .
 Medicina Interna (1997) amb Pere Farreras;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="173898" title="Cotis" nonfiltered="997" processed="996" dbindex="70998">

Mitologia: Cotytto (     ) fou una detat trcia.
Onomstica: ;
Cotis de Paflagnia (     ), rei de Paflagnia.
Cotis I (     ), rei dels odrisis de Trcia del 384 aC al 359 aC.  ;
Cotis II, rei dels odrisis vers 260 aC ;
Cotis III (     ), rei dels odrisis de Trcia vers 180-168 aC ;
Cotis I d'Astes, rei vers 100-87 aC ;
Cotis II d'Astes (o Cotis IV) vers 80-45 aC ;
Cotis III d'Astes (o Cotis VII) 31-18 aC ;
Cotis IV d'Astes (o Cotis IX) 11 aC ;
Cotis I de Trcia (     ) o Cotis I Seutpolis (tamb esmentat com a Cotis V) vers 55 aC-48 aC. ;
Cotis II de Trcia o de Seutpolis (tamb esmentat com a Cotis VI) 42-31 aC. ;
Cotis III de Trcia o Cotis III de Seutpolis (tamb esmentat com a Cotis VIII) 13 aC-18 dC. ;
Cotis I del Bsfor;
Cotis II del Bsfor;
Cotis d'Armnia, rei de la Petita Armnia 38 fins abans del 54;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="173900" title="Cotis de Paflagnia" nonfiltered="998" processed="997" dbindex="70999">
Cotis de Paflagnia (Cotys,      ) fou un rei de Paflagnia, probablement el mateix que Xenofont esmenta com Corylas o com Otys. Es creu que era un vassall persa que va negar l'obedincia a Artaxerxes II de Prsia; fou cridat a la cort persa i va refusar obeir. Espitridates li va recomanar entrar en aliana amb Esparta i es va trobar amb Agesilau al que va convidar a Paflagnia i li va donar una considerable fora que es va unir a l'exrcit de l'espart. En agrament a Espitdrates, Agesilau va negociar el casament de la filla d'aquell amb el rei Cotis (395 aC). Alguns historiadors han identificat aquest Cotis amb Tios (Thyus) que fou derrotat pel strapa de Capadcia Datames i fet presoner, essent enviat a Artaxerxes el 364 aC, per la hiptesis no s'ha pogut comprovar.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="173901" title="CUP Matar" nonfiltered="999" processed="998" dbindex="71000">
La CUP (Candidatura d'Unitat Popular) de Matar s una formaci poltica que es present a les eleccions municipals del 2003 (sense obtenir representaci) i a les eleccions del 2007 (obtenint un regidor).

A les eleccions del 2003, amb Joan Jubany (dissenyador grfic) com a cap de llista la CUP va obtenir 1170 vots  (2,31% dels vots vlids).

Els resultats desglossats per barris van ser els segents:





 A les eleccions del 2003 es van presentar 7 candidatures (PSC-PM, CIU, PP, Iniciativa-EUiA-EPM, ERC-AM, Alternativa Vecinal de Matar i CUP).

En les eleccions de 2007 millor resultats fins obtenir 2173 vots (5,48% dels vots vlids) aconseguint entrar un regidor al consitori.

Els resultats desglossats per barris van ser els segents:





En les eleccions de 2007 es van presentar 11 candidatures (PSC-PM, CIU, PP, Iniciativa-EUIA-EPM, Esquerra-AM, CUP, Alternativa de Vecinal de Matar, Ciudadanos-Partido de la Ciudadania, Esquerra Unitria, Plataforma per Catalunya i Partit Republic Catal).

El nmero 1 a la llista i regidor de la CUP a l'Ajuntament de Matar s Xavier Safont-Tria i Ramon, d'ofici pags i amb 37 anys (el 2007). s sindicalista de l'Uni de Pagesos i d'Assemblea Pagesa. Al ser escollit com a regidor va renunciar al seu sou i el don a la CUP.

La resta de la llista la formaven, entre d'altres, Carme Polvillo i Alom (mestra d'educaci especial), Juli Cullar i Gisbert (historiador), Joan Jubany i Llorente (dissenyador grfic), Pep Riera i Porta (pags i ex-coordinador general d'Uni de Pagesos), etc.

La CUP de Matar va comptar amb el suport d'una plataforma ciutadana de suport anomenada Matar Viu.

Desprs de les eleccions de 2007 la CUP Matar ha realitzat una assemblea oberta per obrir la poltica al carrer. Tamb realitz diverses xerrades i debats, com per exemple una sobre transgnics, una altra sobre programari lliure i ms recentment una sobre els transvasaments.

Algunes de les apostes estratgiques de la CUP de Matar sn una planificaci del territori, intervenci en els barris en perill de degradaci, garantir el dret a l'habitatge, apostar pel transport pblic, que el sl deixi de ser un negoci, no a la privatitzaci dels serveis pblics, dret a vot per les persones immigrades, aposta per la cultura popular, millorar la participaci ciutadana, tancar la incineradora, etc.

 Enllaos d'inters: .
 Web de la CUP de Matar;

 Spot de la candidatura del 2003;

 Video de presentaci CUP de Matar a les eleccions 2007;

 Presa de possessi de Xavier Safont-Tria com a regidor de Matar;

 Intervencions de Xavier Safont-Tria al programa 360 d'Antena3TV;

 Notcia a TV de Matar per la suposada no condemna de l'atemptat d'ETA;

Referncies:

 Plana web de la CUP Matar valorant els resultats electorals de 2007;

 Resultats Eleccions Municipals a Matar 2003;

 Resultats Eleccions Municipals a Matar 2007;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="173902" title="Cotis I" nonfiltered="1000" processed="999" dbindex="71001">
Cotis I (Cotys,      ), fou rei dels odrisis de Trcia del 382 aC al 358 aC (segons Suides que li assigna un regnat de 24 anys, altres fonts el situen entre 384 aC i 359 aC).

Noms es esmentat al final d'aquest perode, vers el 364 aC quan apareix com enemic del atenencs per la possessi del Quersons traci i en aquest temps va donar suport a l'aventurer Caridem quan aquest va abandonar el servei a Atenes. Tamb va donar assistncia a Ifcrates al que va donar una de les seves filles en matrimoni i junt amb el que va lluitar contra el seu pas.

El 362 aC el poders cap traci Miltcites es va revoltar i es va aliar amb Atenes a la que va prometre l'entrega del Quersons traci; llavors Cotis va escriure una carta als atenencs millorant les promeses de Miltcites i en conseqencia els atenencs van aprovar un decret a favor del rei; probablement en el mateix decret es conferia a Cotis la ciutadania atenenca;  llavors Miltcites va abandonar la lluita, per Cotis no va complir les seves promeses. 

El mateix 362 aC es va enfrontar a Ariobarzanes de Dascilios i altres strapes revoltats a l'sia Menor occidental, que tenien el suport dels atenencs i que protegien les ciutats gregues de l'Hellespont sobre les que Cotis volia establir el seu domini. Cotis va assetjat Sestos (Sestus) que depenia de Ariobarzanes per Timoteu el va obligar a aixecar el setge; una mica desprs la ciutat es va revoltar contra els atenencs i es va sotmetre a Cotis, i aquest, desprs d'e intentar obtenir els serveis d'Ifcrates sense xit, va concertar els serveis de Caridem al que va fer el seu gendre, i va seguir la guerra amb el seu ajut (vers 359 aC); aquell mateix any va donar suport al pretendent Pausnies al tron macedoni, contra Filip II de Macednia, que havia estat proclamat rei una mica abans, per Filip II va aconseguir que el rei traci abandons al seu aliat. Va morir vers el 358 aC assassinat per Pit (Phyton o Parrhon) i per Herclides, dos ciutadans d'Enos, una ciutat grega a Trcia, el pare del qual havia estat atacat en alguna manera pel rei; els assassins van rebre d'Atenes la ciutadania atenenca i corones d'or.

Per les referncies biogrfiques que existeixen de Cotis sembla que era addicte a la luxria i al beure; era violent i cruel. Probablement va assassinar a la seva esposa de la que estava gels; es diu que estant begut va celebrar una festa nupcial amb la deessa Atenea i va matar a dos servidors successivament que no van tenir tacte en aturar els seus excessos.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="173903" title="Cotis III" nonfiltered="1001" processed="1000" dbindex="71002">
Cotis III (Cotys,      ), fou rei dels odrisis de Trcia. Inicialment fou un aliat rom per fou forat a una aliana en contra per el rei Perseu de Macednia, al que va donar hostatges en garantia de la seva fidelitat i el va proveir amb una fora de dos mil homes. Quan Perseu fou derrotat per Emili Paulle el 168 aC, el fill del rei traci, Bites, fou fet presoner i portat a Roma, i el pare va enviar ambaixadors a Roma per oferir una quantitat de diners pel seu rescat i una explicaci per netejar la seva prpia conducta al haver estat aliat del macedoni. El senat rom no va admetre les seves excuses per en una mostra de generositat va alliberar al prncep sense res a canvi. 

El rei Cotis es esmentat com a sobri, amable i intelligent.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="173904" title="Cotis I de Trcia" nonfiltered="1002" processed="1001" dbindex="71003">
Cotis I (Cotys,      ), fou rei de Trcia amb seu a Seutpolis. Va fer costat a Juli Csar contra Gneu Pompeu, i va enviar al primer un cos auxiliar dirigit pel seu fill, el prncep Sadales (48 aC).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="173905" title="Jordi Barre" nonfiltered="1003" processed="1002" dbindex="71004">
Jordi Barre ( Argelers, Rossell 1920) s un cantautor nord-catal. Estudi al conservatori de Perpiny i actu en formacions simfniques i de msica lleugera amb una orquestra prpia. Des del 1963 interpret i enregistr sempre en catal. 

Lligat a la Nova Can, se'l considera l'introductor d'aquest moviment a la Catalunya del Nord. Ha cantat a la televisi francesa i a TV3.  El seu repertori, inclou poemes d'autors catalans i textos propis, comdia musical, can infantil i tradicional, i peces simfniques. El 1982 li fou lliurat el Disc d'Or. Ha rebut altres guardons com el premi Joan Blanca a favor de la defensa del catal el 1999, la Creu de Sant Jordi el 1992 i l'Orde Nacional del Mrit francs.

 Discografia no exhaustiva.
 Canta Perpiny, poemes musicats de Jordi-Pere Cerd (1963);
 El xiprer verd (1979);
 Si te'n vas (1984);
 Amb la fora de l'amor (1990);
 Angelets de la terra (1993);
 Els reis de Mallorca (1993);
 Jordi Barre a l'Espai (1995);
 Tots els records (1998) ;
 Infants de l'univers (2000);

 Enllaos externs .
 Discografia de Jordi Barre;
Llista de sardanes a Sardanista.cat;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="173906" title="Cotis III de Trcia" nonfiltered="1004" processed="1003" dbindex="71005">
Cotis III fou rei de Trcia, fill de Rematalces I de Trcia. Quan Rematalces I va morir (13 aC) l'emperador August va repartir els seus dominis entre Rascuporis III, germ del rei difunt, i Cotis, fill de Rematalces (que va rebre la part sud-occidental). Rascuporis ambicionava el regne del seu nebot per no es va atrevir a cap acte d'agressi mentre va viure August; a la mort d'aquest va iniciar la guerra oberta, per Tiberi va ordenar als dos reis de fer la pau. Rascuporis va fingir obrir negociacions i va convidar al seu nebot a un banquet-conferncia, en el qual el va fer presoner tradorament i el va carregar de cadenes; llavors va escriure a Tiberi allegant que havia actuat per anticipar-se a un complot de Cotis. Tiberi va ordenar l'alliberament del rei i va demanar a Rascuporis la seva presencia a Roma per investigar l'afer (any 18 o 19); llavors Rascuporis va matar al seu nebot dient que preferia respondre d'un crim coms sencer que per un de mig fet. Tcit esmenta a Cotis com amable i de bones maneres, i Ovidi parla del seu gust per la literatura i el qualifica de "germ poeta".


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="173907" title="Illa de Dysilio" nonfiltered="1005" processed="1004" dbindex="71006">


L'Illa de Dysilio (Ynys Dysilio en galls, Church Island en angls) s un petit illot enmig de l'estret de Menai en la costa d'Ynys Mn (Galles), a la qual l'uneix una calada de pedra que es pot creuar a peu, tret de en les marees ms altes. L'illa fa 1,1 hectrees, totalment ocupades per l'atri i l'antiga (segle XV) esglsia de Sant Tysilio (un religis galls del segle VII). El Sender Costaner d'Anglesey passa just a tocar del naixement de la calada d'accs.


 Enlla .
 Plana i fotografies ;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="173908" title="Mary Nash" nonfiltered="1006" processed="1005" dbindex="71007">
Mary Nash (Limerick, comtat de Limerick 1947) s una historiadora irlandesa. El 1967 es llicenci a la National University of Ireland, i el 1975 obtingu la llicenciatura en filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona, on s'hi doctor en l'especialitat d'histria moderna. Actualment s catedrtica d'histria contempornia a la Universitat de Barcelona. S'ha especialitzat en histria de les dones i el 1982 fund el Centre d'Investigaci Histrica de la Dona de la Universitat de Barcelona. El 1995 la Generalitat de Catalunya li conced la Creu de Sant Jordi.

Tamb s una de les directores de la revista Arenal. Revista de Historia de las Mujeres, ha collaborat amb la UNESCO i ha estat presidenta de l'Asociacin Espaola de Investigacin de Historia de las Mujeres.

 Obres .

 Mujeres Libres: Espaa 1936-1939 (1975), ;
 Ms enll del silenci. Les dones a la histria de Catalunya (1988);
 Defying Male Civilization: Women in the Spanish Civil War (1995);
 Women and Socialism. Socialism and Women. Europe between the two world wars (1998);
 Rojas. Las mujeres republicanas en la Guerra Civil espaola (1999);
 Constructing Spanish Womanhood. Female Identity in Modern Spain (1999);
 Dona i migraci a la Mediterrnia Occidental (1999);
 Gnere. Identitat urbana i participaci ciutadana (2000);
 Multiculturalismos y gnero. Un estudio interdisciplinar (2001);

 Enllaos externs .
 Biografia publicada per la UB;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="173909" title="Cotis d'Armnia" nonfiltered="1007" processed="1006" dbindex="71008">
Cotis fou rei de part de Trcia, probablement fill de Cotis III de Trcia (mort el 18 o 19). L'any 38 Calgula va donar tot el regne de Trcia a Rematalces III, possible fill de Rascuporis III, i en compensaci va donar a Cotis la Petita Armnia. L'any 47 Claudi va voler donar a Mitridates la corona d'Armnia i Cotis va aspirar tamb al tron, i va obtenir el suport de molts nobles armenis, per l'emperador li va imposar la renuncia a les seves aspiracions i Mitridates (que ja regnava des de el 42) va romandre al poder. Va regnar fin una data incerta abans del 54 aC.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="173910" title="Llibre de Rut" nonfiltered="1008" processed="1007" dbindex="71009">
El llibre de Rut s un dels llibres de l'Antic Testament, anomenat aix per l'herona Rut, admesa com a jueva exemplar per la pietat mostrada amb la seva sogra. Narra la histria de la famlia d'aquesta dona, besvia del rei David.

Caracterstiques.
s un dels llibres ms breus de la Bblia i el seu autor s desconegut (s un dels pocs que podria haver estat escrit per una dona, pel punt de vista adoptat). Es creu que va ser escrit en tornar de l'exili de Babilnia, entre el 900 i el 500aC. El nom de Rut ("companya") probablement no s histric, sin que es tracta d'una histria moral.

Interpretaci.
El llibre ha estat vist com un exemple per intervenir en la polmica sorgida desprs del retorn de l'exili entre els que volien mantenir la "puresa" de la raa jueva prohibint els matrimonis mixtos i aquells que afirmaven que era necessari en les noves circumstncies. Presentant Rut, del poble de Moab, com una dona plena de virtuts (entre les que destaca l'obedincia), l'autor s'adhereix a la segona lnia.












































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="173913" title="Anifnid" nonfiltered="1009" processed="1008" dbindex="71010">



Els anifnids (Anyphaenidae) sn una famlia d'aranyes araneomorfes, que formen part dels dictinodeus (Dictynoidea), una superfamlia formada per sis famlies entre les quals cal destacar pel seu nombre d'espcies els dictnids (562) i en segon lloc els propis anifnids (508).

Es diferencien dels clubinids i d'altres aranyes perqu tenen l'espiracle abdominal situat en una posici ms anterior, cap el solc epigstric de la part inferior de l'abdomen. En la majoria de les aranyes l'espiracle est just abans de les fileres. Com els clubinids, els  anifnids tenen vuit ulls arranjats en dues files, fileres anteriors cniques i sn predadors errants.

 Distribuci i hbitat .

La famlia t una distribuci molt ampla, per Europa i Amrica, i tamb es poden trobar en algunes zones d'sia, frica i Oceania. Per exemple, Anyphaena es troba per tot arreu excepte l'frica tropical i sia.

Fan construccions de seda, o sacs, habitualment en les parts apicals de les plantes, entre les fulles, sota l'escora dels arbres o sota les pedres.

Algunes espcies, com les del gnere Hibana prpia d'Amrica, sn importants en l'ajuda contra insectes perjudicials per l'agricultura, especialment en fruiters. Sn capaos de detectar i alimentar-se dels ous d'insectes, malgrat la seva pobra vista. Comparteixen aquesta habilitat amb alguns mitrgids.

 Sistemtica .
Amb la informaci recollida fins el 28 d'octubre del 2006 i hi ha descrits 56 gneres i 508 espcies; el gnere amb ms espcies s Anyphaena amb 79.

La categoritzaci en subfamlies, tribus i gneres segueix les propostes de Joel Hallan en el seu Biology Catalog.

Amaurobioidinae. 
Hickman, 1949
Amaurobioidini. 
Hickman, 1949. Est constituda per 11 gneres. Destaquen pel nombre d'espcies:
 Josa (15 espcies);
 Amaurobioides (12 espcies);
 Negayan (12 espcies);

Gayennini.  
Ramirez, 2003. Est constituda per 11 gneres.
 Arachosia (20 espcies);
 Tasata (16 espcies);
 Sanogasta (14 espcies);
 Monapia (13 espcies);
 Philisca (13 espcies);
 Gayenna (10 espcies);

Anyphaeninae. 
Bertkau, 1878. Est constituda per 33 gneres.
 Anyphaena (79 espcies);
 Anyphaenoides (15 espcies);
 Aysha (40 espcies);
 Hibana  (17 espcies);
 Jessica (12 espcies);
 Sillus (11 espcies);
 Teudis (28 espcies);
 Wulfila (43 espcies);

 Malenellinae . 
Ramrez, 1995. Amb 1 sol gnere.
 Malenella (1 espcie);

 Enllaos externs .
Platnick, N.I. 2003. World Spider Catalog;
Family Anyphaenidae: "Sac spiders, ghost spiders";
 
 Vegeu tamb .
 Dictinodeu;
 Llista d'espcies d'anifnids;
 Llista de gneres d'anifnids;
 Classificaci de les aranyes;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="173914" title="Llibre d'Osees" nonfiltered="1010" processed="1009" dbindex="71011">

El llibre d'Osees s un llibre de l'Antic Testament, anomenat aix pel profeta menor Osees. 

Caracterstiques.
Osees va predicar cap al 722 aC, en una situaci de decadncia d'Israel. Clama contra la impietat dels jueus que els fa adorar imatges d'dols en comptes de seguir honorant Du. L'estil t un vocabulari molt ric i potic per cont profecies difcil d'identificar que han portat alguns estudiosos a afirmar que el text no est acabat. La llengua pertany a un dialecte hebreu del nord.

La metfora bsica s la del matrimoni entre Du i el poble, que actua com una esposa infidel. El poble viu en la comoditat material, que l'ha portat a allunyar-se del Du a qui pregava en temps del desert. Per aix ara paga la seva culpa en l'anarquia i ha de demanar ajuda militar estrangera i patir l'exili. Si es penedeix, el perd de Du ser immediat. 

Interpretaci.
Est adscrit dins la tendncia del judaisme que prohibeix la barreja amb altres pobles i religions. Es considera clau per entendre Du com una divinitat d'amor, per les constants reiteracions dels sentiments matrimonials. Tamb apareix el tema de la injustcia de l'home, que mai no correspon a aquest amor i al do de la vida amb els seus actes, sin que cau en el pecat. Aquestes metfores amoroses inspiraran molts autors posteriors, com Jeremies o els cristians que afirmen que l'esglsia s la dona de Du.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="173915" title="Cotis I del Bsfor" nonfiltered="1011" processed="1010" dbindex="71012">
Cotis I del Bsfor (o Tiberi Juli Cotis I) fou rei del Bsfor Cimmeri que li fou donat pels romans desprs que en fou expulsat el seu germ Claudi Mitridates II l'any 45. En el pas es van installar noms algunes cohorts romanes, dirigides per Juli Aquila, per donar suport al nou rei, que era jove i  inexpert. Mitridates II no va tardar a recuperar el regne per la fora de les armes (any 50), per aviat fou derrotat pels romans, fet presoner i portat a Roma. Cotis va regnar fins el 62, any en que el regne fou declarat provncia romana.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="173916" title="Cotis II del Bsfor" nonfiltered="1012" processed="1011" dbindex="71013">
Cotis II del Bsfor (o Tiberi Juli Cotis II) fou rei del Bsfor Cimmeri protegit de Roma.

Era probablement fill del rei Tiberi Juli Sauromates I, al que va succeir vers el 123.  Va regnar en temps de l'emperador Adri (del 123 al 132) i es esmentat per Arri. Es conserva alguna moneda del seu regnat on est representat el rei i al darrera la cara d'Adri. Arri el suposa germa de Rescuporis I que havia estat rei del 68 al 93 i per tant oncle (i no fill) de Sauromates I.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="173917" title="Cotis III del Bsfor" nonfiltered="1013" processed="1012" dbindex="71014">
Cotis III del Bsfor fou rei del Bsfor Cimmeri protegit dels romans. 

Va regnar de l'any 227 al 229. Va succeir al seu pare Rescuporis II, i el va succeir el seu germ Sauromates III que sembla que ja estava associat al tron anteriorment. Del seu regnat no es coneix practicament res.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="173919" title="Crntor de Soli" nonfiltered="1014" processed="1013" dbindex="71015">
Crantor de Soli (       ) fou un filsof nascut a Cilcia que va deixar el seu pas natal i se'n va anar a Atenes on fou deixeble de Xencrates de Calcednia, i amic de Polem d'Atenes i un dels ms distingits seguidors de la vella acadmia (a la segona meitat del segle IV aC ja que Xencrates va morir el 315 aC). Va morir en data desconeguda i va deixar hereu (la seva fortuna era de dotze talents) a Arcesilau. 

Va escriure nombroses obres de les que Digenes Laerci esmentat els  Comentaris  (          ), de 30.000 lnies, per no se'n conserva cap fragment. Sembla que la seva temtica era sobre afers morals i Horaci el classifica, juntament amb Crisip de Soli, entre els filsofs morals. La seva obra ms popular a Roma sembla que fou De Luctu, (            ), dirigida al seu amic Hippocles, per la mort del seu fill, de la que Cicer en va fer s per la seva "Consolatio" a la mort de la seva filla Tllia, i alguns fragments es conserven a l'obre de Plutarc en un tractat sobre el consol dirigit a Apolloni. Fou tamb seguidor de Plat i va escriure comentaris sobre els treballs del seu mestre, i va fer alguns intents en poesia, dipositant ms tard una collecci dels seus poemes a un temple d'Atenea a Soli; el poeta Theaetetus l'anomena "amic de les muses" i el posa a l'altura d'Homer i Eurpides.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="173920" title="Crass" nonfiltered="1015" processed="1014" dbindex="71016">

Crass (Crassinus) o Cras (Crassus) fou un renom que van portar antigament diversos membres de la famlia patrcia de la gens Cludia i Papria.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="173921" title="Crassipes" nonfiltered="1016" processed="1015" dbindex="71017">


Botnica:
 Crassipes s un gnere de la famlia de les pocies. Vegeu-ne el sinnim Sclerochloa;

Onomstica:;
Crassipes, nom d'una famlia romana ;
Marc Furi Crassipes, magistrat rom;
Furi Crassipes, cavaller roma ;
Publi Furi Crassipes, magistrat rom;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="173922" title="Crassipes (famlia)" nonfiltered="1017" processed="1016" dbindex="71018">
Crassipes fou el nom d'una famlia patrcia de la gens Fria. 

Tres personatges d'aquesta famlia van tenir importncia histrica:
Marc Furi Crassipes, magistrat rom.
Furi Crassipes, cavaller roma.
Publi Furi Crassipes, magistrat rom. ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="173923" title="Marc Furi Crassipes" nonfiltered="1018" processed="1017" dbindex="71019">
Marc Furi Crassipes (Marcus Furtius Crassipes) fou un magistrat rom. Fou un del triumvirs nomenats el 194 aC per fundar una colnia llatina al Bruttium, i el 192 aC junt amb els seus collegues va portar 3700 soldats d'infanteria i 300 cavallers a Vibo, anteriorment anomenada Hipponium. 

El 187 aC fou elegit pretor i va rebre la provncia de la Gllia Cisalpina i per obtenir un pretext per la guerra va confiscar als cenomans el seu armament sense causa justificada. Els cenomans van apellar al senat rom i aquest va ordenar a Crasipes de retornar les armes confiscades i sortir de la provncia. El 173 aC va ser pretor per segona vegada i va governar Siclia.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="173924" title="Furi Crassipes" nonfiltered="1019" processed="1018" dbindex="71020">
Furi Crassipes (Furius Crassipes) fou un cavaller roma que es va casar amb Tllia, la filla de Marc Tulli Cicer, desprs de qu va quedar vdua del seu primer marit Gneu Pis Frugi; el contracte de matrimoni (sponsalia) es va formalitzar el 6 d'abril del 56 aC; la uni no va durar molt de temps i es va dissoldre abans del 50 aC doncs en aquest any Tllia ja era casada amb Dolabella. Cicer va continuar essent amic de Crassipes i per ell se sap que havia estat qestor a Bitnia el 51 aC.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="173925" title="Publi Furi Crassipes" nonfiltered="1020" processed="1019" dbindex="71021">
Publi Furi Crassipes (Publius Furius Crassipes) fou un magistrat rom. Fou edil curul ja que apareix en una moneda, amb aquest crrec, per en data desconeguda. D'altres magistratures posteriors no se'n t cap notcia.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="173926" title="Giuseppe Grilli" nonfiltered="1021" processed="1020" dbindex="71022">
Giuseppe Grilli (Alvito provncia de Frosinone, Laci, 1946) s un lingista itali. Es llicenci en filologia el 1969, i romandr com a lector a la Universitat de Barcelona fins 1972. Des de 1983 es professor de Llengua i  Literatura Catalana a l'Institut Universitari Oriental de Npols. Ha organitzat congressos dedicats a aspectes de la cultura catalana. Ha estat President d'Estudis Catalans a Itlia, i de l'Associaci d'Hispanistes Italians. Va rebre la Creu de Sant Jordi el 1996.

 Obres .
 Spagna tuttifrutti : dalla morte di Franco al golpe dell'81 (1981);
 Il mito laico di Joan Maragall: 'El Comte Arnau' nella cultura urbana del primo novecento (1984) ;
 Poesia. artificiosa e metametrica nella letteratura catalana (1985);
 Morte di dama, traducci de Lloren Villalonga (1997);
 Modelli e caratteri. dell'Ispanismo italiano (2002);
 Literatura caballeresca y re-escrituras cervantinas (2004);





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="173929" title="Luci Crassici" nonfiltered="1022" processed="1021" dbindex="71023">
Luci Crassici (Lucius Crassitius) fou un gramtic llat, llibert nadiu de Trent, conegut com a Pasicles i ms tard com a Pansa. 

Primer va treballar com escriptor pels mims, desprs va donar lectures de gramtica i va escriure un comentari sobre un poeta poc conegut de nom Gai Helvi Cinna, comentari que port per ttol "Smyrna" i va tenir un cert renom a la seva poca. Fou esmentat amb lloances per Suetoni. 

Va ensenyar als fills de moltes famlies nobles de Roma i entre ells a Juli Antoni, fill de Marc Antoni. Va tancar la seva escola i es va dedicar finalment a la filosofia. 

Es pensa que podria ser un llibert de Crassitius o Crassicius, esmentat per Cicer el 43 aC com un dels amics de Marc Antoni i que Pasicles fou el seu nom original, per altres sostenen que el Crassitius esmentat per Cicer es el mateix Luci Crassici.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="173935" title="lif" nonfiltered="1023" processed="1022" dbindex="71024">
L'lif (en rab  ) s la primera lletra de l'alfabet rab (tamb primera i amb un valor d'1 en l'ordre abjad). s una lletra lunar.

 Histria .

Prov, per via dels alfabets nabateu i arameu , de l'aleph fencia.

 s .

Representava el so voclic  o b la parada glotal . Aix va suposar molts errors ortogrfics, cosa que va fer que aquest segon s s'assigns a una nova lletra: l'hamza (), passant a fer l'lif les funcions de suport d'aquesta ltima i d'altres signes.


En la notaci matemtica moderna, t la mateixa utilitat que la  a occident.

 Escriptura .



L'lif, a diferncia de la majoria de lletres de l'alfabet rab, no es lliga a la segent lletra de la paraula, d'aqu que la forma inicial coincideixi amb l'allada. De la mateixa manera, les formes medial i final coincideixen per ser una lletra que permet la lligadura amb la lletra precedent (sempre que aquesta no sigui d l, l, r , z y o w w, que sn les altres lletres que al igual que l'lif, mai no es lliguen a la lletra posterior).

Quan l'lif es lliga amb una l m precedent, forma l'nic dgraf obligatori de l'alfabet rab: , l m-lif:



Observeu que, com l'lif, el dgraf no es lliga amb la lletra segent.

 Representaci, transcripci i transliteraci .

A la Viquipdia existeix una , vegeu-la per a les diferents maneres de transcriure i transliterar lif.

A l'alfabet de xat rab i al SATTS, lif es transcriu com a A.

A la representaci Unicode, lif ocupa el punt U+0627 amb el nom ARABIC LETTER ALEF.

A la codificaci ISO 8859-6, el punt 0xc7.

Com a entitat HTML, es codifica com a &#1575;

 Variants .

Hi ha paraules en rab que es pronuncien amb  llarga, per a les que no s'escriu l'lif. En aquestes paraules es pot usar com ajuda a la lectura una lif petita posada com a diacrtic.

 Vegeu tamb .


Llengua rab;
Alfabet de xat rab;
Alfabet;
Alfabet fenici;

 Referncies .















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="173936" title="Soledat Woessner i Casas" nonfiltered="1024" processed="1023" dbindex="71025">
Soledat Woessner i Casas (Barcelona, 1931) s una metgessa catalana,  especialista en anlisis clniques i en hematologia i hemoterpia. 
s cap de Secci de Microscpia electrnica i Cap de Servei d'Anlisis Clniques de l'Hospital de la Creu Roja de Barcelona. Tamb s directora de l'Escola de Citologia Hematolgica Soledat Woessner-IMAS. Des del 1979 al 1981 fou presidenta de la Societat Catalana d'Hematologia i Hemoterpia. 

s membre numerari de la Reial Acadmia de Medicina de Catalunya i membre del Comit Tcnic de la Fundaci Josep Carreras. L'any 1997 fou distingida amb la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya.

 Obres .
 Ultraestructura celular en hematologa (1976) amb Ciril Rozman i Borsnar;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="173937" title="Cras" nonfiltered="1025" processed="1024" dbindex="71026">

Onomstica:
Cras (cognom);

Marc Aquili Cras, pretor el 43 aC ;

Calpurni Cras, conspirar contra Nerva i Traj;

Luci Canidi Cras militar i poltic rom ;

Publi Licini Cras, cnsol el 171 aC ;

Gai Licini Cras, cnsol el 168 aC ;

Gai Licini Cras, trib de la plebs el 145 aC;

Publi Licini Cras Dives I, cnsol el 205 aC ;

Publi Licini Cras Dives Muci, cnsol el 131 aC ;

Marc Licini Cras Agelast, avi de Cras el triumvir.

Marc Licini Cras, pretor el 107 aC.

Publi Licini Cras Dives II, pare del triumvir Cras, cnsol el 97 aC;

Publi Licini Cras Dives, poltic rom partidari de Sulla.

Marc Licini Cras Dives I, triumvir i cnsol (conegut com Cras el triumvir);

Publi Licini Cras Dives Decoctor, cavaller rom.

Marc Licini Cras Dives fill gran del triumvir Marc Licini Cras Dives ;

Publi Licini Cras Dives , fill petit del triumvir Marc Licini Cras Dives i llegat de Juli Csar;

Marc Licini Cras Dives II, net del triumvir Marc Licini Cras Dives, cnsol el 30 aC ;

Marc Licini Cras Dives III, cnsol el 14 aC;

Luci Licini Cras, orador rom;

Luci Licini Cras Escipi, pretor el 94 aC. ;

Licini Cras Dives, pretor el 59 aC.

Publi Licini Cras, pretor l'any 57 aC.

Publi Cras Juni, trib de la plebs el 51 aC.

Mani Octacili Cras, cnsol el 263 aC i el 246 aC ;

Tit Octacili Cras, cnsol el 261 aC ;

Marc Papiri Cras I, cnsol el 441 aC ;

Luci Papiri Cras I, cnsol el 436 aC ;

Gai Papiri Cras I, cnsol el 430 aC ;

Gai Papiri Cras II, trib amb potestat consular el 384 aC.

Espuri Papiri Cras, trib amb potestat consular el 382 aC.

Luci Papiri Cras II, trib amb potestat consular el 382 aC i el 376 aC.

Luci Papiri Cras III, trib amb potestat consular el 368 aC;

Luci Papiri Cras IV, dictador el 340 aC, o cnsol el 336 aC i 330 aC ;

Marc Papiri Cras, dictador el 332 aC ;

Luci Papiri Cras, magister equitum el 320 aC.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="173939" title="Marc Aquili Cras" nonfiltered="1026" processed="1025" dbindex="71027">
Marc Aquili Cras (Marcus Aquilius Crassus) fou un magistrat rom. Fou pretor el 43 aC i fou enviat pel senat al Pic per reclutar tropes contra Octavi (August) que marxava contra Roma per exigir el consolat. Cras fou capturat disfressat d'esclau i entregat a Octavi, que de moment no el va castigar per desprs el va incloure entre els proscrits.  Podria ser el mateix personatge anomenat Acili (Acilius) que Appi esmenta que fou proscrit per Octavi i explica com es va fer escpol el 29 aC.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="173940" title="Orde de l'Elefant" nonfiltered="1027" processed="1026" dbindex="71028">
 

L'Orde de l Elefant (dans: Elefantordenen) es tracta del mxim orde dans. De fet s un orde molt antic, d orgens medievals, per en la seva forma actual va ser instituda pel rei Cristian V. Al 1958 es modificaren els estatuts mitjanant una Orde Reial, permetent que les dones tamb poguessin ser membres de l orde. 


El Gran Mestre de l Orde es el monarca dans; i prcticament est reservada als membres de la famlia reial danesa, aix com a membres de cases reials estrangeres i caps d estat. En circumstncies molt excepcionals pot ser atorgada a un particular. L'nic membre viu de l'orde en aquestes circumstncies excepcionals s el sr. Mrsk Mc-Kinney Mller, un magnat industrial i fillantrop.

Els dies de l orde sn l 1 de gener, el 28 de juny y l aniversari de la Reina. 

Desprs del trasps d un membre de l orde, la insgnia de l orde ha de ser tornada.

Entre els receptors estan el general Dwight Eisenhower, el Mariscal sir Bernard Law Montgomery, sir Winston Churchill, el professor Niels Bohr (pare de l estructura de l'tom) i Lech Walesa (com a icona excepcional de la llibertat, la pau i la solidaritat, representant l esperit de la  Nova Europa ). Com a curiositat, comentar que el President de Romania Nicolae Ceaucescu reb l orde durant la seva visita d estat a Dinamarca al 1980, per va ser revocada per la Reina el 23 de desembre de 1989, eliminant-se el seu nom dels llistats oficials (ha estat l nic cas en tota la histria de l orde). 
Els membres de la famlia reial espanyola de l orde sn els reis Joan Carles I i Sofia de Grcia, aix com la infanta Cristina de Borb (curiosament, el prncep d'Astries no hi figura)

 Insignia .

 El Collar: s d or. Consisteix en elefants i torres alternes. A la manta dels elefants hi ha una D de  Dania , nom medieval llat de Dinamarca.
 La insgnia: s un elefant d esmalt blanc, d uns 5cm de alada. Sobre l elefant hi ha una torre, i davant la torre, un moro amb una llana daurada. A la dreta de l elefant hi ha una creu de diamants, i a l esquerra, el monograma del monarca vigent.
 La estrella: s una estrella de 8 puntes de plata. Al centre hi ha un medall vermell amb una creu, envoltada per una branca de llorer de plata. Es llueix a l esquerra del pit.
 La banda: Blau cel, de 10cm d amplada. Penja de l espatlla esquerra i es lliga a la dreta de la cintura, amb la insgnia al nus. El collar no es llueix amb la banda.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="173941" title="Calpurni Cras" nonfiltered="1028" processed="1027" dbindex="71029">
Calpurni Cras (Calpurnius Crassus) fou un cavaller rom que va conspirar contra Nerva, per quan el seus plans foren detectats l'emperador no el va castigar i es va limitar a enviar-lo a Trent amb la seva dona. Ms tard fou executat per participar en una conspiraci contra Traj.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="173943" title="Luci Canidi Cras" nonfiltered="1029" processed="1028" dbindex="71030">
Luci Canidi Cras (Lucius Canidius Crassus) fou un militar i poltic rom que era a la Gllia el 43 aC quan Marc Antoni, desprs de la batalla de Mutina, es va refugiar en aquestes terres.  Cras va aconseguir que el seu cap, Lpid, uns les seves tropes amb les de Marc Antoni. 

L'any 40 fou cnsol sufecte junt amb Luci Corneli Balb i desprs (39 aC) fou llegat de Marc Antoni en la seva campanya contra els parts.

El 38 aC, al retorn de l'expedici contra els parts, Cras es va quedar a Armnia i va continuar la guerra contra els armenis i parts amb bastant d'xit, derrotant als armenis i als reis d'Albnia del Caucas i d'Ibria del Caucas. A la campanya de Marc Antoni contra els parts (36 aC) Cras, igual que altres generals, a patir fortes prdues, i es va haver de retirar.

El 32 aC, quan Marc Antoni va decidir la guerra amb Octavi, Cras fou nomenat cap de les forces estacionades entre Armnia i la Mar Mediterrnia. Al comenar la guerra molts amics li van recomanar apartar a Clepatra de l'exrcit, per la reina el va subornar i Cras la va mantenir. Cras va advertir a Marc Antoni d'enviar a la reina de tornada a Egipte i de lliurar la batalla decisiva a terra i no a mar, per el consell no fou escoltat. A la batalla d'ccium, Cras dirigia les forces de terra i noms va poder ser espectador; desprs de la batalla es van quedar set dies esperant el retorn de Marc Antoni, per finalment van fugir, i es va dirigir amb les seves forces cap a Egipte.

Desprs de la caiguda de Marc Antoni, Cras fou executat per ordre d'Octavi August. Tot i que presumia de qu la mort no li feia por, va morir terroritzat.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="173945" title="Publi Licini Cras" nonfiltered="1030" processed="1029" dbindex="71031">
Publi Licini Cras (Publius Licinius C. F. P. N. Crassus) fou nt de Publi Licini Var que fou pretor el 208 aC. 

El 176 aC fou nomenat pretor i va allegar que havia de fer un sacrifici solemne com excusa per no anar immediatament a la seva provncia, l'Hispnia Citerior; el 171 aC fou cnsol i va dirigir les forces contra el rei Perseu de Macednia; va avanar cap a Epir i Tesslia, per fou derrotat pel rei en un combat de cavalleria. Durant el seu comandament va angoixar als atenencs amb excessives demandes de gra per les tropes i per aix fou acusat davant el senat.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="173946" title="Gai Licini Cras" nonfiltered="1031" processed="1030" dbindex="71032">
Claudi Licini Cras (Claudius Licinius C. F. P. N. Crassus) fou un magistrat rom, germ de Publius Licinius C. F. P. N. Crassus. Fou pretor el 172 aC i el 171 aC fou llegat del seu germ a Grcia i va dirigir l'ala dreta en la batalla de cavalleria contra Perseu de Macednia en la que els romans foren derrotats. El 168 aC fou cnsol i al final del mandat se li va donar la provncia de la Gllia Cisalpina, per en lloc d'anar a la seva provncia se'n va anar a Macednia.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="173947" title="Gai Licini Cras (trib de la plebs)" nonfiltered="1032" processed="1031" dbindex="71033">
Claudi Licini Cras (Claudius Licinius Crassus) fou un magistrat rom, probablement fill de Claudi Licini Cras (Claudius Licinius C. F. P. N. Crassus). El 145 aC fou trib de la plebs i fou el primer que en els discursos al poble es va encarar al frum en lloc de fer-ho cap als comicis i la cria. Va introduir una rogatio per la qual els collegues dels sacerdots no podrien cobrir les vacants per cooptaci, transferint la elecci al poble, per finalment la llei fou anullada a proposta del pretor Gai Leli Sapiens. 

Va tenir un fill que portava el seu mateix nom.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="173948" title="Publi Licini Cras Dives I" nonfiltered="1033" processed="1032" dbindex="71034">

Publi Licini Cras Dives (Publius Licinius P. F. P. N. Crassus Dives) fou fill de Publius Licinus Varus i el primer Licini conegut que va portar el renom Dives. Fou considerat un bon orador i un religis estricte (sembla que va fer condemnar a morir cremada a una verge vestal que una nit havia descuidat el seu deure de mantenir la flama encesa). El seu fill va portar el mateix nom (Publi Licini Cras Dives, en llat Publius Licinius Crassus Dives).

El 212 aC, encara molt jove i sense haver exercit cap magistratura curul, es va enfrontar a dos personatges de rang consular, Quint Fulvi Flac i Tit Manli Torquat pel crrec de Pontfex Mxim. El 211 aC fou edil curul i va celebrar uns esplndids jocs on per primera vegada van aparixer les corones de fulles de plata i or.

El 210 aC fou magister equitum del dictador Quint Fulvi Flac i el mateix any va obtenir el crrec de censor per va renunciar al morir el seu collega, tal com manava el costum. El 208 aC fou pretor.

El 205 aC fou cnsol juntament a Escipi l'Afric va dirigir la tasca d'expulsar a Annbal del Bruttium; en aquesta regi va aconseguir reconquerir algunes ciutats, per no va poder continuar degut a una epidmia que es va desenvolupar entre les seves tropes. El 204 aC va unir les seves forces a les del cnsol Semproni per enfrontar-se a Annbal a la rodalia de Crotona, per els romans foren derrotats.

Va tornar a Roma on va residir en endavant fins que va morir el 183 aC. El seu funeral es va celebrar amb jocs i festes que van durar tres dies, incloent una lluita de 120 gladiadors.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="173949" title="Publi Licini Cras Dives Muci" nonfiltered="1034" processed="1033" dbindex="71035">
Publi Licini Cras Dives Muci () fou fill de Publi Muci Escevola que fou cnsol el  i germ de Publi Muci Escevola que fou cnsol el . Fou adoptat probablement per Publi Licini Cras el fill del cnsol del  Publi Licini Cras Dives I. 

Cicer diu que fou candidat a edil i ho devia arribar a ser com a part del cursus honorum.

El  fou cnsol i pontfex mxim. Com a Pontfex va prohibir al seu collega Luci Valeri Flac, que era , de prendre el comandament contra Aristnic de Prgam, i li va imposar una multa per no respectar els ritus sagrats; el poble li va pagar la multa per tamb es va decantar per l obedincia a les ordres del Pontfex Mxim. 

Fou ell mateix, al que es podien aplicar les mateixes objeccions, el que va dirigir la campanya contra Aristnic, per la campanya fou desafortunada i fou derrotat a Leucae i capturat en la seva fugida entre Elaea i Esmirna; per evitar ser capturat viu va ferir a un traci de l exrcit d Aristnic que com a reacci el va matar. Segons Tit Livi fou el primer Pontfex Mxim que va sortir a lluitar fora d Itlia, per queda constncia que Escipi Nasica ho havia fet abans el  i fou justament Cras Dives Muci qui el va succeir en el pontificat. 

El seu cos fou enterrat a Esmirna i el seu cap fou enviat a Aristnic que l any segent fou derrotat per Perpenna i executat a Roma. Cicer l esmenta com a gran orador i jurista i Gelli, citant altres autors, diu que tenia cinc grans qualitats  La seva filla Licnia Major es va casar amb Gai Sulpici Servi Galba fill de Servi Sulpici Servi Galba (cnsol el ); l altra filla, Licnia Menor, fou l esposa de Gai Semproni Grac.

Fou un bon orador per Cicer diu que inferior a Publi Sulpici Galba. Fou eminent com a jurista i parlava amb diferents dialectes del grec i a sia emetia els decrets en el dialecte corresponent.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="173950" title="Marc Licini Cras Agelast" nonfiltered="1035" processed="1034" dbindex="71036">
Marc Licini Cras Agelast (Marcus Licinius Crassus Agelastus)  fou fill de Publi Licini Cras Dives (Publius Licinius Crassus) el fill del cnsol Publi Licini Cras Dives I (Publius Licinius P. F. P. N. Crassus Dives), i avi de Cras el triumvir. El seu cognom Agelast derivava de qu mai havia rigut si be consta que ho va fer dos vegades al menys durant la seva vida.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="173951" title="Marc Licini Cras" nonfiltered="1036" processed="1035" dbindex="71037">
Marc Licini Cras (Marcus Licinius Crassus) fou fill de Marc Licini Cras Agelast (Marcus Licinius Crassus Agelastus). Va exercir diverses magistratures i consta la de pretor el 107 aC


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="173952" title="Orde de Dannebrog" nonfiltered="1037" processed="1036" dbindex="71038">
L'Orde de Dannebrog, o Orde de la Creu de Dinamarca (dans: Dannebrogordenen) s un orde dans creat pel rei Christian V al 1671, i atorgat per a honorar i recompensar als membres de l estat dans pel seu servei meritori, tant civil com militar, per la seva contribuci particular a les arts, les cincies, els negocis, o pel treball en benefici dels interessos danesos.

 Histria . 

L origen d aquest orde, creada en temps de l'absolutisme, va ser per dividir la noblesa. Als seus orgens noms admetia a 50 membres, amb el Mestre de l Orde (el monarca dans) i els seus fills apart.

Si b a la seva creaci noms tenia un grau, al 1808 es modificaren els seus estatuts, seguint les directrius de la Legi d'Honor francesa, dividint-la en diversos graus. Al 1951 va obrir-se a les dones. Cada any s atorgada a uns 500-600 danesos i estrangers.

Els dies de l Orde de la Creu de Dinamarca sn el 28 de gener, el 15 de abril, el 28 de juny i el dia de l aniversari de la Reina. La Reina encapala l orde, i el Prncep Henrik s el Canceller.
La insgnia ha de ser tornada a la mort del possedor.

 Classes .

L orde est dividida en 4 classes i 6 graus: 

 Classe Gran Comandant: llueix la insgnia amb diamants penjant del coll (cavallers) o en un lla (dames), i l estrella a l esquerra.
- Orde de 1 Classe:
 Gran Creu: llueix la insgnia al collar i a una banda sobre l espatlla dreta, a ms de l estrella a l esquerra.
- Comandant de 1: llueix la creu de pit a l esquerra i la insgnia penjant del coll (cavallers)
 Orde de 2 Classe: ;
- Comandant: llueix la insgnia penjant del coll (cavallers) o en un lla (dames)
 
- Cavaller de 1 classe: llueix la insgnia penjant d un gal (cavallers) o d un lla (dames), amb una roseta 
 Orde de 3 Classe: ;
- Cavaller: llueix la insgnia penjant d un gal (cavallers) o d un lla (dames)
La classe Gran Comandant est reservada a persones d origen principesc, amb un mxim de 7 membres. 

Tamb hi ha una Creu d Honor, atorgada a aquells que ja la han rebuda. La insgnia s similar a la de l orde, per s tota de plata, i s lluda en un gal (cavallers) o en un lla (dames) amb una roseta.

 Insgnia .

 El Collar: Est fet en or, amb creus alternant-se amb els monogrames coronats dels reis Valdemar II Sejr i Christian V.
 La Insgnia: Una creu danesa en esmalt vermell i blanc. Pels cavallers s de plata, mentre  que per a la resta s daurat. Penja del monograma del monarca vigent. A l anvers, la creu llueix el monograma coronat de Christian V i el lema de l orde  GUD OG KONGEN  (Du i el Rei). Al revers, apareixen els monogrames coronats dels reis Valdemar II Sejr, Christian V i Frederik VI i les dates dels seus ascensos al tron (1219, 1671 y 1808). A cadascun dels angles figura una corona reial.
 L Estrella: s una estrella platejada de 8 puntes amb la Creu de Dinamarca al centre, per la qual cosa la punta inferior de l estrella queda oculta. La creu s igual que la de la insgnia, per sense les corones i els monogrames als braos.
 La Creu: s similar a la de l estrella, per en plata enlloc d esmalt.
El gal s blanc amb les puntes vermelles, els colors nacionals de Dinamarca.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="173953" title="Publi Licini Cras Dives II" nonfiltered="1038" processed="1037" dbindex="71039">
Publi Licini Cras Dives (Publius Licinius M. F. P. N. Crassus Dives) fou germ del pretor Marc Licini Cras (Marcus Licinius Crassus) i pare del triumvir Cras.

Com a magistrat (probablement edil curul) va proposar la Lex Licinia que prohibia la despesa excessiva i la golafreria en els banquets; la seva data exacta no es coneix per ja es esmentada pel poeta Lucini el 97 aC, any en qu Cras Dives era cnsol i probablement cal datar-la vers el 99 aC o poc abans. La llei va tenir el suport del senat rom que va emetre un decret per la seva entrada en vigor immediatament incls abans de ser aprovada pel poble. La llei fou derogada a proposta de Duroni el 98 aC. Durant el seu perode d'edil tamb va proposar una llei per limitar la extravagncia dels jocs que havien esdevingut massa grans i prevenir la prodigalitat.

Durant el seu consolat (97 aC) es va prohibir un ritus monstrus (segons Plini) que s'havia imposat darrerament, i es va emetre un decret ordenant "no homo immolaretur". 

El 96 aC va anar a la seva provncia d'Hispnia Ulterior on va restar alguns anys i va tornar el 93 aC celebrant un triomf per les seves victries sobre els lusitans.

A la guerra social el 90 aC fou llegat de Luci Juli Csar i al 89 aC fou el seu collega com a censor i va incloure a noves tribus de llatins i italians que havien estat recompensades amb la ciutadania romana per la seva fidelitat a la Repblica.

A la guerra civil que va seguir una mica desprs va prendre partit per Sulla i els aristcrates. Quan Gai Mari i Luci Corneli Cinna es van fer amb el poder a Roma, Cras Dives es va sucidar per evitar l'execuci.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="173954" title="Publi Licini Cras Dives (poltic)" nonfiltered="1039" processed="1038" dbindex="71040">
Publi Licini Cras Dives (Publius Licinius Crassus Dives)  fou fill de Publi Licini Cras Dives II (Publius Licinius M. F. P. N. Crassus Dives) i de Venuleia. Partidari de Sulla, el 87 aC fou executat pels cavallers de Fmbria, del partit de Gai Mari, i segons Flor (Florus) la mort es va produir davant els ulls dels seu pare. Appi en canvi diu que fou el pare el que el va matar i desprs fou mort pels cavallers perseguidors.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="173955" title="Risa Niigaki" nonfiltered="1040" processed="1039" dbindex="71041">
Risa Niigaki (en Kanjis     , Niigaki Risa), dol japonesa i membre de la banda Morning Musume.

 Histria .
Risa Niigaki s l'actual sublder del grup Morning Musume i pertany a 5th generation junt amb Ai Takahashi, Asami Konno i Makoto Ogawa. El primer single en el que va participar va ser "Mr. Moonlight ~Ai no BIG BAND~". 

Al mar del 2006, va formar part de l'equip "Metro Rabbits H.P".

L'any 2007 Risa va remplatzar a Nozomi Tsuji, per posarli la veu a Athena de l'anime "Robby & Kerobby".

 Participaci a Hello! Project .

 Grups .

 Morning Musume (2001-present);

 Subgrups .

 Tanpopo (2002);
 Morning Musume Sakura Gumi (2003-2004);
 Morning Musume Tanjou 10nen Kinentai (2007);
 Athena & Robikerottsu (2007- );

 Grups Shuffle .

 Happy 7 (2002);
 7AIR (2003);
 H.P All Stars (2004);

 Altres .

 Pocky Girls (2002);
 Metro Rabbits H.P (2006-);

 Enllaos externs .
  Pgina d'una fan;
 Pgina d'una fan on pots trobar tots el photobooks de Risa, i les millors fotos;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="173958" title="Simfonia nm. 2 de Bruckner" nonfiltered="1041" processed="1040" dbindex="71042">

La Simfonia nm. 2 en do major (A 93), d'Anton Bruckner va ser composta principalment a Viena a partir de 1871 (els esbossos n'havien estat traats a Londres durant una gira de concerts d'orgue), sent conclosa a Sankt Florian al setembre de 1872. Est escrita en la mateixa tonalitat que la Simfonia nm. 1, per s ms clara, ms aria i tamb ms moderada. Va ser anomenada Simfonia de l'Alta ustria per August Gllerich, primer bigraf de Bruckner. Bruckner va fer-ne algunes revisions de detall entre 1875 i1876, i posteriorment en l'any 1877: talls en cadascun dels moviments i, sobretot, substituci del remarcable solo de trompa  al final de l'Adagio (considerat d'execuci massa difcil a l'poca!) per un solo de clarinet. No obstant aix, molts directors d'orquestra tornen a restablir avui dia el solo de trompa, aix com els diversos talls i les repeticions del Scherzo, que havien sofert la mateixa sort.

En tot cas, la Simfonia nm. 2 no gaudeix avui dia de la mateixa popularitat que les seues germanes posteriors, ni tampoc la de la seua germana anterior. No obstant aix, respecte de la Simfonia nm. 1, la forma s'engrandeix, l'organitzaci s'aprofundeix (els moviments extrems presenten motius comuns), i l'equilibri general queda ms pals.

Liszt, a qui va ser dedicada l'obra i respecte de la qual es va mostrar fora "entusiasmat", fins i tot es va esforar, en va, en fer-la interpretar. L'estrena no va arribar fins el 26 d'octubre de 1873 a Viena, sota la direcci del compositor; amb xit.

 Orquestraci .
Efectiu orquestral: fustes per dos; 4 trompes, 2 trompetes; 3 trombons; timbales; corda (la mateixa disposici que en la Primera Simfonia).

Durada mitjana d'execuci (versi definitiva de 1877): 1 hora.

 Anlisi .
Els quatre moviments sn Moderato, Adagio, Scherzo i Finale.

 1. Moderato .
Indicat Ziemlich schnell, "bastant rpid" : el tema principal es deixa sentir, confiat als violoncels, sobre un trmolo de dobles tresets, sobre acords de do menor (violins i violes); melodia expressiva, amb breus intervencions de les trompes. La trompeta subratlla el ritme de base, picat sobre la nota do; i el tema, harmnicament enriquit, sofreix algunes transformacions abans d'apagar-se en un pianissimo dels clarinets, dels fagots i de les trompes. Tres lleugers colps de timbal : una pausa general precedeix l'anunci d'un segon tema superbament cantat, de nou, pels violoncels, en la tonalitat de mi bemoll major (complementria del do menor inicial). Breu crescendo, abans d'una crida de les trompes; desprs la melodia tranquilla, interioritzada, del tercer tema (flautes, clarinets i obos), - subjecte tamb a moltes transformacions. De nou, una pausa de l'orquestra : un solo de trompa introdueix un desenvolupament amb dimensions piques. En el moment de la reexposici, els violoncels proposen encara el tema principal; retorn dels altres temes segons llur presentaci inicial, abans d'un nou silenci que trenca la coda - en el tempo primo - conclou amb un tutti heroic de do menor, que subratllen rtmicament les trompetes.

 2. Adagio .
Indicat Feierlich, etwas bewegt, "solemne, un poc animat" : revesteix el carcter d'un Andante. Es tracta d'una illustraci perfecta de la manera amb qu Bruckner elabora un moviment de simfonia nodrint el material temtic amb figures meldiques i harmniques. To meditatiu del tema principal als primers violins, - reprs per les altres cordes. Bella idea secundria a l'obo. El solo de trompa condueix a un nou tema de gran expressivitat, - com un coral puntuat pel pizzicato de les cordes. Aquest tema es combina hbilment amb el primer mitjanant un solo de fagot. Breu i tranquil interludi de les cordes, abans d'una reminiscncia del "Benedictus" de la Missa en fa menor (estrenada el mateix any - 1872 - de la conclusi de la segona simfonia) : "Im Namen des Herrn", - cita orquestral gaireb textual del cant a la glria de Du... Tot es dissipa en l'extrema calma - triple piano - amb el fams solo de trompa (o de clarinet), amb la corda interpretant amb sordina.

 3. Scherzo .
Indicat Schnell, "rpid" : amb ritme de 3/4. L'encisador trio t l'aparena d'un Lndler de vegades somniador (les violes, desprs els segons violins, clarinets i violoncels). Desprs es reprn el Scherzo.

 4. Finale .
Moderato indicat Mehr schnell, "ms rpid" : a 3/4, i en do menor. Est construt, com el Moderato inicial, sobre tres temes. Els dos moviments, a ms, presenten relacions temtiques significatives, en particular pel ressorgiment d'un ostinato derivat del tema inaugural de l'obra; aquest mateix tema, reapareix en el transcurs del desenvolupament i figura en la coda. La base rtmica constitueix altre element d'unificaci, principalment en la conclusi. D'igual manera es poden identificar transformacions tonals lligades a les del moviment introductori: el la bemoll major de partida se substitueix, amb el segon tema, amb un la major que evoluciona vers mi bemoll..., abans de la conclusi en do major. s per tant una concepci organitzativa semblant a la del primer moviment i - amb, en aquesta ocasi, dues cites del "Kyrie" de la Missa en fa mineur - a la de la simfonia en conjunt. Noms es pot reprotxar cert desordre de l'arsenal temtic, massa ric sense dubte, i massa fragmentat, que fa pensar que el compositor, malgrat el rigor de les seues intencions, no ha dominat completament la seua traducci musical.

Discografia .

 Carlo Maria Giulini amb la Wiener Symphoniker;
 Herbert von Karajan amb l'Orquestra Filharmnica de Berln;
 Bernard Haitink amb l'Orquestra Reial del Concertgebouw d'Amsterdam;
 Eugen Jochum amb l'Orquestra Simfnica de la Radiodifusi Bavaresa;
 Riccardo Chailly amb l'Orquestra Reial del Concertgebouw d'Amsterdam;

Enllaos externs.
Discografia completa;
Sinopsis de les simfonies de Bruckner;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="173959" title="Orde dels predicadors" nonfiltered="1042" processed="1041" dbindex="71043">
L'Orde de Predicadors (Ordo Praedicatorum, O.P.), coneguts popularment com a Dominics i Orde Dominic, s un orde mendicant fundada per Sant Domnec de Guzmn a Tolosa de Llenguadoc, a Frana. El seu hbit s blanc amb una tnica, escapulari, caputxa i capa de color negre. Com a smbol ms conegut fan servir la creu de Calatrava, pintada amb els colors de l'orde. El lema de l'orde s Laudare, Benedicere, Praedicare (Lloar, Bener i Predicar) 

Una etimologia apcrifa atribueix el nom de l'orde a "Domini Canis", s a dir, gossos (guardians) del Senyor, per en realitat es deriva del nom del seu fundador, Sant Domnec (Dominicus, en llat).

 Vegeu tamb .









































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="173960" title="Marc Licini Cras Dives I" nonfiltered="1043" processed="1042" dbindex="71044">

Marc Licini Cras Dives (Marcus Licinius P. F. M. N. Crassus Dives) fou fill de Publi Licini Cras Dives II (Publius Licinius M. F. P. N. Crassus Dives). Va nixer en una data desconeguda a l'entorn del 105 aC.

El 87 aC el seu pare va morir per evitar caure en mans de Gai Mari i Cinna, per ell no fou considerat prou important i es va escapar de la mort; tot i aix, en previsi es va escapar a Hispnia Ulterior, on el seu pare havia estat governador i va viure vuit mesos en una cova propera a la mar a la finca coneguda com Vibius Paciaecus, segons explica Plutarc detalladament (85-84 aC).

A la mort de Cinna (84 aC) va sortir del seu amagatall i es va posar al front d'un grup de guerrillers que es dedicava al saqueig i que va arribar a estar format per 2500 homes. Es va apoderar de Malaca i dels vaixells del port, amb els que es va dirigir a frica on es va trobar amb Quint Cecili Metel Pius que s'havia escapat de la persecuci de Gai Mari, per aviat els dos homes es van enfrontar, i el 83 aC quan Sulla va desembarcar a Itlia, va sortir d'frica i es va unir al general. 

Sota Sulla va competir amb Pompeu, tamb al servei del dictador, rivalitat que Sulla va encoratjar, donant a Pompeu honors i a Cras or. Aquest darrer es va dedicar a reclutar tropes per Sulla al territori dels mars i va fer una campanya amb xit a mbria (83 aC). Sulla li va donar moltes propietats confiscades i li va permetre de comprar altres a baix preu. Fou causat d'apropiar-se del bot fet a Tuder, una colnia de l'mbria propera al Tber i de posar a la llista de proscrits persones innocents per recollir les seves propietats. Cras era considerat un avar i el seu desig de riquesa no tenia lmits.

Al final de la guerra, ja molt ric, es va dedicar a fer d'advocat en afers domstics. Va rebre importants donacions i herncies, i va especular amb fortuna. Va comprar molts esclaus als que revaloritzava ensenyant-los les arts mes lucratives. Tamb va explotar mines de plata i granges i va construir edificis dels que obtenia considerables rendes. Quan alg estava proper a la runa feia afortunades compres a baix preu; va comprar cases cremades en incendis o que tenien el perill de cremar-se per revaloritzar-les i revendre-les.

En aquestes circumstancies es va produir la revolta d'esclaus dirigida per Esprtac que va resistir amb xit a les forces romanes durant mesos. El 71 aC Cras fou nomenat pretor i se li va donar el comandament de sis legions per lluitar contra Esprtac. Va lliurar diversos combats amb sorts diverses per finalment va derrotar el cap rebel en una batalla decisiva a Lucnia en la que Esprtac va morir junt amb ms de dotze mil seguidors (segons Tit Livi ms de 60.000); uns sis mil esclaus foren fets presoners i crucificats al llarg de la via entre Roma i Cpua. Cras va intentar accelerar la repressi dels esclaus davant de la imminent tornada de Pompeu, del que temia que volia compartir la gloria de la campanya sense haver participat en els riscos, temor que fou confirmat quan Pompeu va retornar i va arribar a temps de derrotar a cinc mil esclaus fugitius, desprs del qual va escriure al senat dient: "Cras ha derrotat a l'enemic per jo he extirpat l'arrel de la guerra". Cras no va obtenir els honors del triomf per si que se li va concedir una ovaci i el dret de portar corona triomfal de llorers en lloc de l'apropiada per una ovaci que era corona de mirte.

Tot seguit Cras va aspirar al consolat en el que tamb es presentava Pompeu, per aquest va declarar que volia estar acompanyat de Cras, i els dos foren elegits (70 aC). Pompeu guanyava suport popular (es va divorciar de Mrcia, la seva muller de la famlia oligrquica dels Metel) i el perdia dels optimats, mentre Juli Csar aplaudia la uni entre Cras i Pompeu per mesures populars. Els dos cnsols van fer aprovar la llei Aurlia, per la qual els jutges eren seleccionats del poble representat pels tribuni aerarii i els cavallers i pel senat (fins llavors el senat nomenava en exclusiva als jutges des de feia 12 anys a rel de la llei Cornlia promulgada per Sulla). Cras fou conscient de qu el seu collega era mes popular i per guanyar suport va organitzar un banquet de deu mil taules i va distribuir gra suficient per cobrir les necessitats de cada famlia romana per tres mesos, per tot i aix Pompeu va romandre ms popular i la fredor entre els dos cnsols va passar a ser pblica i notria. Al darrer dia de l'any el cavaller Gai Aureli, probablement un agent de Juli Csar, va pujar a la tribuna i va dir que Jpiter se li havia aparegut en un somni i demanava que els dos cnsols es reconciliessin abans de deixar el crrec. Pompeu va romandre inflexible per Cras va estendre la seva ma cap al seu rival en mig de generals aclamacions.

Nominalment es van reconciliar per de fet la rivalitat va seguir. Cras es va oposar a la rogatio de Gabini que comissionava a Pompeu per netejar de pirates la Mediterrnia, i a la llei Manlia que donava a Pompeu el comandament contra Mitridates VI Eupator. Quan Pompeu va tornar victoris d'aquestes tasques, Cras es va retirar de la poltica temporalment.

El 65 aC Cras fou censor junt amb Quint Catul (partidari de Pompeu), per les diferencies entre els dos van fer la seva censura inefectiva i no es va fer ni el cens ni la llista de cavallers. El 64 aC Cras va intentar obtenir la provncia d'Egipte sense xit. Fou sospits de participar a la primera conspiraci de Catilina (65 aC) i a la segona (63 aC) per mai es va demostrar res. Luci Tarquini, un dels conspiradors del 63 aC, al ser detingut va declarar que havia estat enviat per Cras, per el senat va denunciar el seu testimoni com una calumnia, i Cras va acusar a Cicer d'instigar aquesta falsa acusaci.

El 61 aC Cras es va aliar amb Juli Csar que havia obtingut el govern de la provncia de l'Hispnia Ulterior. A la seva tornada Csar, Cras i Pompeu van pactar la presentaci a les eleccions pel consolat amb garanties de ser elegits directament o per persones interposades, formant el que fou conegut com el Primer triumvirat. Pompeu representava als optimats i al senat rom; Csar als populars, i Cras representava a l'element entre ambds partits. Cras era un dels homes ms rics del mon i Plini avalu la seva fortuna en dos milions de sestercis, podent mantenir un exercit privat considerable.

El 59 aC Csar, que era cnsol, va presentar una llei de reforma agrria pactada amb Pompeu, que va obtenir el suport dels comicis i va haver de ser aprovada pel senat. El 58 aC Cat d'tica, oposat al triumvirat, fou enviat a Xipre per apartar-lo de Roma. El triumvirat es va prorrogar en un pacte signat a Luca (56 aC) pel qual Pompeu i Cras serien per segona vegada cnsols (Cras ho seria l'any 55 aC i desprs rebria la provncia de Sria, i Pompeu seria tanmateix cnsol el 55 aC i desprs rebria les dues provncies d'Hispnia) i Csar rebria el comandament de la Gllia i Illria per cinc anys ms. Luci Domici Aenobarb es va oposar a la mesura instigat per Cat d'tica, per aquest el dia de l'elecci fou forat a abandonar el Camp de Mars amb els seus seguidors desprs d'alguns aldarulls, i Pompeu i Cras foren elegits cnsols pel 55 aC. Una llei del trib de la plebs Gai Treboni (Lex Trebonia) va nomenar procnsol d'Hispnia a Pompeu per cinc anys i a Cras el proconsolat de Sria tamb per cinc anys (sempre a partir del 54 aC) amb dret de fer la guerra i signar la pau sense aprovaci del senat dins la seves provncies.

Cras es considerava militarment inferior als seus companys de triumvirat (Pompeu vencedor de Mitridates VI Eupator i dels pirates, Csar dels gals i britons) i va decidir fer la guerra als parts tot i que la llei Trebnia no esmentava als parts com a poble al que es podia fer la guerra sense autoritzaci (no feia referncia a pobles externs a les seves provncies). El senat no va validar la declaraci de guerra de Cras a Prtia que a ms a ms tenien un tractat de pau signat amb Sulla el 92 aC que estava vigent i havia estat renovat per Pompeu. El trib Gai Ateu Capit va ordenar detenir a Cras per va haver de deixar-lo anar per la intervenci dels seus collegues. Cras va decidir la guerra ja abans d'acabar el seu any de consolat (55 aC) i tot i les imprecacions i mals auguris del trib Ateu Capit, va marxar cap a Brundusium.

De all va passar a Macednia, Trcia, l'Hellespont, Galcia i el nord de Sria cap a Mesopotmia. El rei Deiotarus I de Galcia se li va unir amb els seus homes. Entre els seus lloctinents destacava Gai Cassi Long (desprs un dels assassins de Juli Csar). Cras no va saber preparar la guerra amb aliances amb dissidents, amb armenis i amb altres possibles enemics parts, i no tenia informaci sobre les forces enemigues i la naturalesa del pas. Va creuar l'Eufrates i va ocupar Zenodotium a Mesopotmia per en lloc de seguir va donar temps a l'enemic de reagrupar-se i va refusar conquerir Selucia i Babilnia, on estava la major oposici als parts; finalment va deixar 7000 infants i 1000 cavallers de guarnici a Mesopotmia i va tornar a creuar l'Eufrates en direcci oposada per hivernar a Sria (hivern del 54 al 53 aC). En els mesos que va romandre all no va exercitar a les seves tropes adequadament i es va dedicar mes a recaptar que a preparar la guerra. Va ordenar als caps de tribu de proveir reclutes a l'exrcit i subministraments per aquestes peticions foren sovint substitudes per pagaments en metllic. El temple de Hierpolis dedicat a la deessa siriana Derceto o Atargatis (Astaroth) fou saquejat per odre de Cras per apoderar-se de les seves riqueses. El saqueig del temple de Jerusalem, esmentat per Flavi Josep i a la seva traducci ampliada De bello Judaico, es probablement un fet que mai va passar.

El rei Orodes II de Prtia va enviar a Mesopotmia al seu general Surenas, un jove noble part; abans de iniciar hostilitats va enviar ambaixadors a Cras que van comunicar que si la guerra la ordenava el senat, s'haurien d'enfrontar fins a la destrucci de l'un o de l'altre, per si era un desig personal de Cras, tindria en compte la seva edat i li permetria la retirada honorable. Cras va dir que donaria la seva resposta a la capital dels parts, Selucia del Tigris i l'ambaixador part va contestar que abans creixeria una palmera a la seva ma que veure Selucia. El rei armeni Artavasdes III va demanar a Cras que marxes a Armnia per combatre all als parts ja que en un pas muntanys la cavalleria dels parts no podia actuar i que els armenis donarien als romans els subministraments necessaris, i en canvi a Mesopotmia estava exposat als atacs de la cavalleria enemiga i sense subministraments; per Cras va optar per Mesopotmia i va demanar al rei armeni l'enviament d'auxiliars, que el rei armeni no va enviar amb l'excusa que li eren necessaris per defensar el pas.

Cras a ms a ms fou trat per un prncep rab de nom Ariamnes (segons Plutarc) que potser era Agbar d'Osroene, que havia servit sota Pompeu per ara era un agent de Surenas. Ariamnes es va oferir com a guia. Cassi Long va sospitar que era un trador i va advertir a Cras per aquest no en va fer cas, i l'exrcit rom fou portat a les planes, a l'abast de Surenas, i tot seguit Ariamnes o Agbar es va retirar amb un pretext. Al veure acostar als parts, Cras no va saber fer front a l'emergncia. Es va lliurar la batalla coneguda com batalla de Carres (Carrhae) en qu els parts van obtenir una victria completa (juny del 53 aC). El fill de Cras, Publi Licini Cras Dives, que cap a finals del 54 aC s'havia unit al seu pare, va morir. A la nit els romans es van retirar cap a la ciutat (coneguda tamb com Harran) i els parts van ocupar el camp rom on van matar els 4000 ferits que no havien pogut escapar amb la resta. Quatre cohorts perdudes a la foscor tamb foren aniquilades. Un altra guia seleccionat pels romans, Andrmac, va resultar ser tamb un trador al servei de Surenas, i va portar als romans cap a congosts on eren vctimes fcils; amb les tropes a la vora del mot, Cras va haver d'acceptar una entrevista demanada per Surenas en la que deia oferiria als romans la retirada sans i estalvis. Per l'entrevista era un parany que tenia per objecte fer presoner a Cras. Quan els romans se'n van adonar, van intentar fugir i Cras va morir, no se sap si a mans amigues (per evitar que fos fet presoner) o d'algun enemic. Els romans van perdre 20.000 homes i 10.000 ms foren fets presoners. Artavasdes III, mentre, va fer la pau amb Orodes II al fill del qual, Pacoros I de Prtia, va donar una filla en matrimoni i el rei armeni i el rei part estaven assentats a la taula nupcial quan va arribar el missatger de Surenas anunciant la victria i portant el cap de Cras. Surenas fou tant popular degut a aquesta victria que el rei part el va haver de fer matar.












































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="173964" title="Publi Licini Cras Dives Decoctor" nonfiltered="1044" processed="1043" dbindex="71045">
Publi Licini Cras Dives Decoctor  (Publius Licinius Crassus Dives Decoctor) fou fill de Publi Licini Cras Dives (Publius Licinius Crassus Dives) i net de Publi Licini Cras Dives II (Publius Licinius M. F. P. N. Crassus Dives). Inicialment molt ric, degut a la seva prodigalitat va esdevenir insolvent i va perdre les seves propietats a mans dels creditors. 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="173969" title="Marc Licini Cras Dives (fill de Cras el triumvir)" nonfiltered="1045" processed="1044" dbindex="71046">
Marc Licini Cras Dives (Marcus Licinius Crassus Dives) fou el fil gran del triumvir Marc Licini Cras Dives I (Marcus Licinius P. F. M. N. Crassus Dives) i de Tertllia. Per la seva gran semblana amb el senador Axi (Axius) es donava per fet que la seva mare havia estat infidel al marit. Va ocupar el lloc del seu germ Publi com a qestor de Csar a la Gllia i al esclatar la guerra civil el 49 aC fou prefecte a la Gllia Cisalpina. Es pensa que la seva muller es deia Ceclia o Metela ja que apareix en una inscripci com esposa de M. Crassus, que no pot ser el triumvir.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="173978" title="Publi Licini Cras Dives (llegat)" nonfiltered="1046" processed="1045" dbindex="71047">
Publi Licini Cras Dives () fou el fill petit del triumvir  Cras  i de Tertllia. Fou llegat de Juli Csar a la Gllia el  i fins el segon consolat del seu pare el .

El  va combatre al sueu Ariovist; el  als venetis i altres tribus del nord-oest i el  a les tribus d Aquitnia. Al hivern segent Juli Csar el va enviar Roma amb alguns soldats per imposar la elecci dels triumvirs Pompeu i Cras com a cnsols. 

A diferencia del seu pare fou amic de Cicer i es va oposar al seu exili () i va celebrar la seva , quan va procurar la reconciliaci entre l orador i el seu pare). Amb  gals va seguir al seu pare a la guerra amb els  i va prendre part a les operacions de la guerra amb els  fins que va morir lluitant amb valentia a la batalla de Carres.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="173979" title="Marc Licini Cras Dives II" nonfiltered="1047" processed="1046" dbindex="71048">
Marc Licini Cras Dives (Marcus Licinius M. F. Crassus Dives) fou fill de Publi Licini Cras Dives (Publius Licinius Crassus Dives) i nt del triumvir Marc Licini Cras Dives I (Marcus Licinius P. F. M. N. Crassus Dives). El 30 aC fou cnsol juntament amb Octavi August i al 29 aC fou procnsol a Macednia on va combatre amb xit amb les tribus de la frontera.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="173980" title="Inland Empire" nonfiltered="1048" processed="1047" dbindex="71049">

Inland Empire (oficialment INLAND EMPIRE; en majscules) s una pellcula surrealista-experimental. Escrita i dirigida per David Lynch, va ser presentada en pblic a Itlia al Festival de Vencia (6 de Setembre, 2006). La gravaci va durar dos anys i mig, va ser rodada ntegrament amb una camara de vdeo digital. El csting inclou actors regulars del director com ara Laura Dern, Justin Theroux, Harry Dean Stanton, Grace Zabriskie, i tamb d'altres com Jeremy Irons, Diane Ladd, Nastassja Kinski, William H. Macy, Laura Harring, i Ben Harper.

Enllaos externs.

Plana oficial ;
Universo David Lynch, David Lynch and Inland Empire web site .
Inland Empire al Internet Movie Database. ;
Inland Empire a All Movie Guide. ;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="173981" title="Marc Licini Cras Dives III" nonfiltered="1049" processed="1048" dbindex="71050">
Marc Licini Cras Dives (Marcus Licinius M. F. Crassus Dives) fou fill del cnsol Marc Licini Cras Dives II (Marcus Licinius M. F. Crassus Dives). Fou cnsol el 14 aC quan aquesta magistratura havia perdut la seva antiga importncia.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="173984" title="Luci Licini Cras" nonfiltered="1050" processed="1049" dbindex="71051">
Luci Licini Cras (Lucius Licinius L. F. Crassus) fou un important orador rom, la relaci del qual amb altres membres de la famlia es desconeguda. 

Va nixer el 140 aC i fou educat pel historiador i jurista Luci Celi Antpater. Amb 21 anys (119 aC) va acusar a Gai Carb. Un esclau de Carb va donar a Cras una caixa plena de papers del seu rival, per Cras la va retornar al seu propietari sense obrir i amb l'esclau carregat de cadenes. Carb va escapar a la condemna per mitja del sucidi (ver).

El 118 aC va defensar la proposat de llei d'establir una colnia a Narbo a la Gllia, a la que s'oposava el senat, i va aconseguir la seva aprovaci essent un dels que va fundar la colnia. El 114 aC va defensar a la vestal Licnia, la seva parenta, que era acusada d'incest juntament amb dues vestals mes, Mrcia i Emlia, i fou absolta per Luci Cecili Metti el pontfex mxim i pel collegi de pontfexs, per Luci Cassi va continuar l'acusaci com a inquisidor del poble.

Desprs fou qestor amb Quint Muci Escevola amb el que va exercir altres magistratures (totes menys el de trib de la plebs i la censura). Sembla que va governar la provncia d'sia on va tenir com a mestre a Escepsi Metrodor, i va passar per Atenes on va rebre classes de Carmades.

Al seu retorn a Roma va defensar als seus amics entre ella a Sergi Orata acusat d'apropiaci d'aiges publiques per a les seves pesqueries. El 107 aC fou trib de la plebs. 

El 106 aC va donar suport a la llei Servlia (de Quint Servili Cepi) que privava als cavallers del nomenament de jutges que estava en mans del senat (el 122 aC Gai Grac la va traspassar del senat als cavallers per la llei Semprnia) per no a la llei Servlia del 104 aC (de Gai Servili Glucia) que restablia la situaci anterior (122 aC a 106 aC). 

El 103 aC fou edil curul junt amb Quint Muci Escevola i va celebrar uns esplndids jocs en els que es va introduir la lluita de lleons. Desprs fou pretor i ugur i candidat al consolat pel que fou elegit el 95 aC junt amb Quint Escevola que era Pontfex Mxim, i durant el seu consolat es va aprovar la llei Mcia "de Civibus regundis" que prohibia usurpar la condici de ciutad rom i als no ciutadans els obligava la sortir de Roma, llei que fou una de les causes de la guerra social. Durant aquell any va defensar a Quint Servili Cepi acusat de traci (majestas) pel trib Gai Norb, per Cepi fou condemnat.

Al final del seu mandat se'n va anar a governar Hispnia Citerior i es va limitar a sotmetre algunes petites tribus, per no va obtenir els honors del triomf.

Va participar en el plet d'herncia entre Marc Curi i Marc Coponi (93 aC) defensats per Cras i per Quint Escevola respectivament i en el que Cras va triomfar. El 92 aC fou censor junt amb Gneu Domici Aenobarb i va prohibir les escoles dels anomenats retrics llatins. 

El seu darrer discurs fou al senat el 91 aC contra Luci Marci Filip, cnsol enemic dels optimats. All es va posar malalt i va morir al cap de set dies.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="173985" title="Luci Licini Cras Escipi" nonfiltered="1051" processed="1050" dbindex="71052">
Luci Licini Cras Escipi (Lucius Licinius Crassus Scipio) fou net de l'orador Luci Licini Cras (Lucius Licinius L. F. Crassus) per una filla seva que es va casar amb Publi Corneli Escipi Nasica que fou pretor el 94 aC. El seu avi, que no tenia fills mascles, el va adoptar per testament i el va fer el seu hereu.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="173987" title="Dsid" nonfiltered="1052" processed="1051" dbindex="71053">


Els dsids (Desidae) sn una famlia d'aranyes araneomorfes, que formen part dels dictinodeus (Dictynoidea), una superfamlia formada per sis famlies entre les quals cal destacar pel seu nombre d'espcies els dictnids (562) i els anifnids (508).

Viuen en un hbitat molt inusual en les aranyes: en la zona intermareal, on s'alimenten de petits artrpodes. Es creia que noms es trobaven en l'Hemisferi Sud, per durant la segona meitat del segle XX s'ha trobat el gnere Paratheuma a la part ms septentrional de Sonora i als Florida Keys. La famlia s'ha revaluat en aquests darrers anys i ara inclou gneres de terra endins. Els exemplars del gnere Paratheuma viuen dins les petxines de peus de cabra, que segellen amb seda. Aix els permet mantenir una bombolla d'aire durant la plenamar.

La seva distribuci s concentra a Oceania i en algunes zones d'sia, frica i Amrica.

 Sistemtica .
Amb la informaci recollida fins el 28 d'octubre del 2006 i hi ha descrits 38 gneres i 182 espcies.

 Badumna Thorell, 1890 (Australsia, EUA, Paraguai);
 Canala Gray, 1992 (Nova Calednia);
 Cicirra Simon, 1886 (Tasmnia);
 Colcarteria Gray, 1992 (Austrlia);
 Desis Walckenaer, 1837 (frica, Oceania, sia, Galpagos);
 Epimecinus Simon, 1908 (Austrlia, Nova Calednia);
 Forsterina Lehtinen, 1967 (Austrlia, Nova Calednia);
 Gasparia Marples, 1956 (Nova Zelanda);
 Gohia Dalmas, 1917 (Nova Zelanda);
 Goyenia Forster, 1970 (Nova Zelanda);
 Hapona Forster, 1970 (Nova Zelanda);
 Helsonia Forster, 1970 (Nova Zelanda);
 Hulua Forster & Wilton, 1973 (Nova Zelanda);
 Laestrygones Urquhart, 1894 (Nova Zelanda, Tasmnia);
 Lamina Forster, 1970 (Nova Zelanda);
 Lathyarcha Simon, 1908 (Austrlia);
 Mangareia Forster, 1970 (Nova Zelanda);
 Matachia Dalmas, 1917 (Nova Zelanda);
 Mesudus zdikmen, 2007 (Nova Zelanda) (nom que substitueix a Manawa Forster, 1970);
 Myro O. P-Cambridge, 1876 (Tasmnia, Nova Zelanda);
 Namandia Lehtinen, 1967 (Tasmnia);
 Neomyro Forster & Wilton, 1973 (Nova Zelanda);
 Notomatachia Forster, 1970 (Nova Zelanda);
 Nuisiana Forster & Wilton, 1973 (Nova Zelanda);
 Ommatauxesis Simon, 1903 (Tasmnia);
 Otagoa Forster, 1970 (Nova Zelanda);
 Panoa Forster, 1970 (Nova Zelanda);
 Paramatachia Dalmas, 1918 (Austrlia);
 Paratheuma Bryant, 1940 (EUA, Oceania, Corea, Jap);
 Phryganoporus Simon, 1908 (Austrlia);
 Pitonga Davies, 1984 (Austrlia);
 Porteria Simon, 1904 (Xile);
 Rapua Forster, 1970 (Nova Zelanda);
 Syrorisa Simon, 1908 (Nova Calednia, Austrlia);
 Taurongia Hogg, 1901 (Austrlia);
 Toxops Hickman, 1940 (Tasmnia);
 Toxopsoides Forster & Wilton, 1973 (Nova Zelanda);
 Tuakana Forster, 1970 (Nova Zelanda);

 Referncies .
 Roth, Vincent D.; Brown, Wynne L. (1975): "A new genus of Mexican intertidal zone spider (Desidae) with biological and behavioral notes". American Museum novitates 2568. PDF (5Mb) - Abstract (Paratheuma interaesta);

 Enllaos externs .
Platnick, N.I. 2003. World Spider Catalog;
 
 Vegeu tamb .
 Dictinodeu;
 Llista d'espcies de dsids;
 Classificaci de les aranyes;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="173988" title="Licini Cras Dives" nonfiltered="1053" processed="1052" dbindex="71054">
Licini Cras Dives (Licinius Crassus Dives) fou pretor el 59 aC. La relaci amb altres membres de la famlia no est establerta per se suposa que el seu nom fou Publi i podria ser el mateix personatge esmentat com a Publi Licini Cras. El 59 aC  va actuar en el judici contra Luci Vetti, acusat de complotar contra la vida de Pompeu.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="173992" title="Publi Licini Cras (pretor)" nonfiltered="1054" processed="1053" dbindex="71055">
Publi Licini Cras (Publius Licinius Crassus) fou un magistrat rom, pretor l'any 57 aC. Va afavorir el retorn de Cicer de l'exili (55 aC). Podria ser la mateixa persona que l'esmentat simplement com a Licini Cras Dives.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="173993" title="Publi Cras Juni" nonfiltered="1055" processed="1054" dbindex="71056">
Publi Cras Juni (Publius Crassus Junianus) fou un membre de la gens Jnia adoptat per algun Licini Cras. Fou trib de la plebs el 51 aC. Fou amic de Cicer. A la guerra civil va lluitar al bndol de Pompeu i com a llegat i propretor va servir sota Metel Escipi a l'frica, d'on es va escapar per mar desprs de la batalla de Thapsus.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="173994" title="Publi Licini Cras Dives" nonfiltered="1056" processed="1055" dbindex="71057">



Onomstica:
Publi Licini Cras Dives I, cnsol el 205 aC ;
Publi Licini Cras Dives II, pare del triumvir Cras, cnsol el 97 aC;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="173995" title="Marc Licini Cras Dives" nonfiltered="1057" processed="1056" dbindex="71058">


Onomstica:

Marc Licini Cras Dives I, triumvir i cnsol (conegut com Cras el triumvir) ;
Marc Licini Cras Dives II, net del triumvir Marc Licini Cras Dives, cnsol el 30 aC ;
Marc Licini Cras Dives III, cnsol el 14 aC;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="173996" title="Lecce" nonfiltered="1058" processed="1057" dbindex="71059">

Lecce s una ciutat de l Itlia meridional, capital de la provncia homnima situada a la regi de Pulla.

El ms gran centre cultural de la pennsula salentina, s la seu d una antiga universitat, i es troba a 11 quilmetres de la costa del Mar Adritic i a 23 del Mar Jnic, al cor d una rea completament urbanitzada. Un estudi de la comissi de la poblaci, va determinar que a l rea de Lecce hi vivien uns 430.000 habitants.

Centre particularment actiu en el sector de l Agricultura (oli, vi) i el de la cermica, s la ciutat on ms s ha desarrollat l art barroc sobre  Pietra Leccesse , una roca calcria molt manejable. Per la bellesa dels monuments de la ciutat, moltes vegades, s anomena Lecce com  la Florncia del Sud .

 Territori .

El territori de la Provncia de Lecce t una extensi de 2.759,39 km2 (el 14,3 % del territori de Puglia), amb una altitud mxima de 201 metres, comprs a la part final de la pennsula salentina. La provncia suma 97 municipis amb un total de 807.808 habitants (el 19,86% de la poblaci de Puglia).

 Monuments .

La ciutat de Lecce t una gran riquesa de monuments, molts dels quals estn construts amb el caracterstic  barroco leccese . Compta amb unes 40 esglsies i nombrosos palaus set-centistes.

 Plaa de Sant'Oronzo .

La part ms elegant de Lecce s la plaa de Sant Oronzo, que es troba ocupada per una part per una amfiteatre rom dels segles I i II dC, descobert als anys noranta. Al mig de la plaa s ala la columna amb l esttua de Sant Oronzo, protector de la ciutat. Davant de l esttua es troba l harmonis  Palazzetto del Sedile , antiga seu del municipi. Al costat d aques edifici, unit per un arc gtic, es troba la  Chiesetta di San Marco , que s el testimoni del pas per Lecce d uns comerciants venecians. Dins de l esglsia, es troba el lle alat, inequvoc smbol de Vencia. Un altre testimoni artstic, que es troba davant de l amfiteatre s l esglsia de Santa Maria delle Grazie.







































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="173997" title="PixelJunk Racer" nonfiltered="1059" processed="1058" dbindex="71060">


PixelJunk Racer s un videojoc descarregable des de la PlayStation Store.

 Jugabilitat .
PixelJunk Racer s un videojoc de curses similar a Championship Sprint, per amb uns grfics d'alta definici i moderns. El videojoc consisteix en el combat amb cotxe contra dotzenes de contrincants no jugables.

 Vegeu tamb .
Llista de videojocs de la PlayStation Network;

 Enllaos externs .
  Anlisi a Kotaku;
  Vdeo a la IGN;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="173998" title="Anquilosurid" nonfiltered="1060" processed="1059" dbindex="71061">

Un anquilosurid s un membre de la famlia de dinosaures acuirassats Ankylosauridae que van aparixer fa 125 milions d'anys i es van extinguir fa 65 milions d'anys durant l'extinci Cretaci-Terciari. S'han trobat anquilosurids a l'oest d'Amrica del Nord, Europa i sia de l'est. Els especimens complets sn rars; la majoria sn coneguts noms per fragments d'ossos.

Taxonomia.
Classificaci de Benton 2004: 
 Infraordre Ankylosauria;
 Famlia Ankylosauridae;
 Aletopelta;
 Cedarpelta;
 Gobisaurus;
 Shamosaurus;
 Subfamlia Ankylosaurinae;
 Ankylosaurus;
 Euoplocephalus;
 Nodocephalosaurus;
 Pinacosaurus;
 Saichania;
 Shanxia;
 Talarurus;
 Tarchia;
 Tianzhenosaurus;
 Tsagantegia;
 Subfamlia Polacanthinae;
 Gargoyleosaurus;
 Gastonia;
 Hoplitosaurus;
 Hylaeosaurus;
 Mymoorapelta;
 Polacanthus;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="174002" title="Tour d'Argent" nonfiltered="1061" processed="1060" dbindex="71062">

La Tour d'argent (La Torre d'Argent) s un restaurant gastronmic del 5 districte de Pars, entre els ms clebres, luxosos i antics del mn.

Fundat el 1582 per Rourteau, el restaurant s conegut per a la seva vista impressionant sobre la Sena i la catedral Notre-Dame de Pars de l'Illa de la Ciutat (le de la Cit). El restaurant va sser coronat de tres estrelles per la Guia Michelin del 1933 al 1952 i del 1953 al 1996 amb Andr i Claude Terrail.edita

L'especialitat s el canard  la presse (nec a la premsa), o canard au sang (nec amb sang), recepta inventada per Frdric Delair el 1890.
 
El celler clebre cont unes 500 000 ampolles vigilades pel sommelier David Ridgway.

Enllaos externs.
La pgina web de la Tour d'Argent   ;
Descoberta del celler de la Tour d'Argent amb el sommelier David Ridgway ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="174004" title="Arcadi Pla i Masmiquel" nonfiltered="1062" processed="1061" dbindex="71063">
Arcadi Pla i Masmiquel ( Girona 1945 ) s un arquitecte i professor universitari catal.

Biografia.
Va nexer el 1945 a la ciutat de Girona. Va estudiar arquitectura a la Universitat de Barcelona, llicenciant-se l'any 1969. Des de 1997 s professor universitari a la Universitat Ramon Llull.

Activitat professional.
L'any 1995 fou guardonat amb el Premi Nacional de Patrimoni Cultural per la restauraci del Monestir de Montserrat. L'any 1999 fou guardonat amb el Premi FAD per un edifici d'habitatges de protecci oficial al barri de Sant Pon de Girona, premi del qual en fou finalista en les edicions de 1976, 1977, 1988, 1993, 1995, 1996 i 1998.

Enllaos externs.
  Pgina personal d'Arcadi Pla;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="174008" title="Josep Perarnau i Espelt" nonfiltered="1063" processed="1062" dbindex="71064">
Josep Perarnau i Espelt ( Aviny, el Bages 1928 ) s un religis, teleg i historiador catal.

Biografia.
Va nixer el 1928 a la poblaci d'Aviny, situada a la comarca del Bages. Va estudiar teologia a la Universitat de Salamanca, Roma i Munic, sent ordenat sacerdot a Barcelona. 

En crear-se la Facultat de Teologia de Catalunya fou nomenat director del seminari de Teologia, des del qual ha realitzat les seves investigacions histriques. Membre de l'Institut d'Estudis Catalans, l'any 1990 en fou nomenat membre numerari.

Recerca histrica.
Interessat en la histria de l'edat mitjana ha estudiat els manuscrits medievals, especialitzant-se en els dels autors catalans. Des del seu crrec de director de l'arxiu de Textos Catalans Antics de l'Institut d'Estudis Catalans ha realitzat valuoses investigacions al volatant d'obres indites de l'edat mitjana i sobre autors com Ramon Llull o Arnau de Vilanova.

L'any 1993 fou guardonat amb el Premi Crtica Serra d'Or de recerca, el 1996 amb el Premi Nacional de Patrimoni Cultural i el 1998 amb la Medalla Narcs Monturiol, concedits aquests dos ltims guardons per la Generalitat de Catalunya.

Enllaos externs.
  Informaci de Josep Perarnau a l'IEC;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="174012" title="Campionat del Mn de Futbol sub-20 2007" nonfiltered="1064" processed="1063" dbindex="71065">



El Campionat del Mn de Futbol sub-20 2007 s la dissetena edici del Campionat del Mn de Futbol sub-20. Es disput a Canad entre el 30 de juny i el 22 de juliol de 2007. 
La selecci d' va guanyar 1-2 a  a la final i va guanyar el campionat per sisena vegada. 

Classsificaci.
Vint-i-tres seleccions classificades per al campionat segons diferents campionats de les seves conferecions. La selecci de Canad est automticament classificada al ser l'amfitriona.




Seus.


Seleccions.
Vegeu Campionat del Mn de Futbol sub-20 2007 (Seleccions) per a la llista completa de seleccions.

Fase final.
Fase de grups.


Llegenda;


Grup A.



----

----

----

----

----


Grup B.



----

----

----

----

----


Grup C.



----

----

----

----

----


Grup D.



----

----

----

----

----


Grup E.



----

----

----

----

----


Grup F.



----

----

----

----

----


Els millors tercers de grup.




Eliminatries.
Vuitens de final.

----

----

----


----

----

----

----


Quarts de final.

----


----

----


Semi-finals.

----


Partit pel 3r lloc.


Final.


Golejadors.


6 gols;
 Sergio Agero;

5 gols;
 Adrin Lpez;

4 gols;
 Maximiliano Moralez;
 Josmer Altidore;

3 gols;
 ngel Di Mara;
 Erwin Hoffer;
 Alexandre Pato;
 Martin Fenin;
 Lubo Kalouda;
 Giovanni dos Santos;
 Dawid Janczyk;
 Freddy Adu;
 Danny Szetela;

2 gols;
 Mauro Zrate;
 Rubin Okotie;
 Leandro Lima;
 Jaime Grondona;
 Mauricio Isla;
 Nicols Medina;
 Arturo Vidal;
 Ousman Jallow;
 Yasuhito Morishima;
 Abdallah Salim;
 Pablo Barrera;
 Ezekiel Bala;
 Bruno Gama;
 Shin Young-Rok;
 Juan Manuel Mata;
 Edison Cavani;
 Luis Surez;
 Rodgers Kola;


1 gol;
 Claudio Yacob;
 Sebastian Prdl;
 Amaral;
 Carlos Carmona;
 Hans Martinez;
 Alexis Snchez;
 Mathias Vidangossy;
 Franchel Ibara;
 Gracia Ikouma;
 Ermejea Ngakosso;
 Pablo Herrera;
 Jonathan McDonald;
 Ond ej Kdela;
 Jakub Mare;
 Tom Mi ola;
 Marek Stretk;
 Pierre Gmez;
 Abdoulie Mansally;
 Jun Aoyama;
 Tomoaki Makino;
 Atomu Tanaka;
 Tsukasa Umesaki;
 Loiy Al Zaideh;
 Christian Bermudez;
 Omar Esparza;
 Javier Hernndez;
 Hctor Moreno;
 Osmar Mares;
 Jack Pelter;
 Chukwuma Akabueze;
 Uwa Echiejile;
 Brown Ideye;
 Kwang Ik Jon;
 Kum Il Kim;

1 gol (cont.);
 Nelson Barahona;
 Grzegorz Krychowiak;
 Antunes;
 Feliciano Condesso;
 Ross Campbell;
 Mark Reynolds;
 Lee Sang-Ho;
 Shim Young-Sung;
 Marcos Garca Barreno;
 Alberto Bueno;
 Diego Capel;
 Javi Garca;
 Gerard Pique;
 Mario Surez;
 Michael Bradley;
 Clifford Mulenga;
 William Njobvu;
 Fwayo Tembo;
En prpia porta;
 Mathias Cardaccio;


 Resultat .


 Premis .


Enllaos externs.
FIFA.com: Campionat del Mn de Futbol sub-20 2007;
Canada Soccer Association - Campionat del Mn de Futbol sub-20 2007;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="174014" title="Partit Republic Catal (1917-1931)" nonfiltered="1065" processed="1064" dbindex="71066">

El Partit Republic Catal fou un partit poltic republic i catalanista fundat el 1917 i que va existir fins el 1931, moment en qu es va fusionar amb altres organitzacions per formar Esquerra Republicana de Catalunya. 

El Partit Republic Catal va ser fundat a Barcelona els dies 21 i 22 d'abril de 1917 com a conseqncia de la fusi entre el Bloc Republic Autonomista, de Francesc Layret i Marcell Domingo i Sanjuan, i la Joventut Republicana de Lleida. En la fundaci del partit tamb van participar antics membres de la Uni Federal Nacionalista Republicana, poltics reformistes com Llus Companys, i federalistes com August Pi i Sunyer.

La primera directiva la van formar Marcell Domingo i Sanjuan (president), Ramon Noguer i Comet (secretari general), Alfred Perenya, Estivill, i Pi i Sunyer.

Les seves bases programtiques es fonamentaven en l'acceptaci del programa federal de Pi i Margall de 1894, el lacisme, i l'impuls de grans transformacions econmiques i socials.

El seu portaveu era el diari La lluita, que es va distingir per campanyes d'agitaci contra la monarquia d'Alfons XII. Eren freqents els articles antimonrquics i antimilitaristes de Layret, Domingo i Companys.

Es va presentar a les eleccions municipals de 1917 formant part d'una coalici de partits, com tamb es va presentar a les eleccions generals de 1918, en les quals va obtenir 4 diputats, un resultat que va millorar en les eleccions de 1919.

El 1920 va ser assassinat el seu lder Francesc Layret, la qual cosa va suposar un dur cop per al partit. Llus Companys va ser elegit diputat per Sabadell el 1920 i el 1923.

Durant els anys 1920 els dirigents del partit Companys, Joan Casanovas i Ernest Vents van participar en complots contra la dictadura de Primo de Rivera. Van ser anys en qu el partit va passar diverses crisis internes, a causa de les discrepncies entre els seus membres i de la repressi que va sofrir.

El 1930, desprs d'aproximar-se al grup de L'Opini, va participar en la firma del Manifest d'Intelligncia Republicana i, posteriorment, el mar de 1931, en la Conferncia d'Esquerres que don lloc a la fusi de diversos partits i la fundaci d'Esquerra Republicana de Catalunya.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="174021" title="Sur (revista)" nonfiltered="1066" processed="1065" dbindex="71067">
Sur era una publicaci literria de Buenos Aires, fundada i financiada principalment per la intellectual Victoria Ocampo el 1931. Sota el mateix nom aparegu el 1933 una editorial tamb fundada per Ocampo.

La revista va tenir entre els seus collaboradors figures de la talla de Jorge Luis Borges, Jos Bianco, Waldo Frank, Walter Gropius, o Alfonso Reyes, entre d'altres. Tamb, el filsof espanyol Ortega y Gasset donava suport intellectual a Sur, i les seves primeres edicions duien el colof de la Revista de Occidente del filsof. Tot i que hi publicaven escriptors tant d'esquerres com de dretes, la revista tenia un clar perfil anti-nazi i anti-franquista, i va celebrar el triomf dels aliats a la Segona Guerra Mundial. Ms endavant va prendre un caire ideolgic anti-peronista, i es va mostrar simpatitzant de la Revolucin Libertadora que va fer caure Juan Domingo Pern el 1955. En els seus darrers temps Jos Bianco, que ocupava el lloc de secretari de redaccin, es va anar distanciant de la publicaci per motius personals i la va abandonar finalment per ocupar el lloc de jurat al Premi Casa de las Amricas.

Entre els seus secretaris de redacci hi trobem Guillermo de la Torre, Jos Bianco, Jorge Luis Borges, Raimundo Lida, Ernesto Sbato, Mara Luisa Bastos i Enrique Pezn.

El primer exemplar de la revista va sortir l'estiu de 1931 i el darrer aparegu el 1992. Durant aquest perode se'n varen publicar 371 nmeros, tot i que en els seus darrers 26 anys l'aparici dels volums es va anar espaiant ms i ms: entre 1931 y 1966 es varen editar 305 nmeros, i en els segents 26 anys, noms 67.

L'editorial Sur.
Va arrencar el 1933, tamb per iniciativa de Victoria Ocampo, i va publicar autors del prestigi de Jorge Luis Borges, Juan Carlos Onetti, Jos Bianco, Vladimir Nabokov, Federico Garca Lorca, Albert Camus o Adolfo Bioy Casares, per citar-ne uns quants.

Vegeu tamb.
Literatura argentina;
Revistes literries del segle XX;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="174022" title="Robert Brufau i Niub" nonfiltered="1067" processed="1066" dbindex="71068">
Robert Brufau i Niub ( Mollerussa, Pla d'Urgell 1946 ) s un arquitecte i professor universitari catal.

Biografia.
Va nixer el 10 de juliol de 1946 a la ciutat de Mollerussa, poblaci situada a la comarca del Pla d'Urgell. Va estudiar a l'Escola Tcnica Superior d'Arquitectura de Barcelona, graduant-se l'any 1971. 

L'any 1991 fou escollit president de l'Associaci de Consultors d'Estructures de Catalunya, mantenint aquest crrec fins el 1998. Ha desenvolupat la seva activitat docent a l'Escola Tcnica Superior d'Arquitectura de Barcelona, l'Escola Tcnica Superior d'Arquitectura del Valls i a la Universitat Politcnica de Catalunya.

Carrera professional.
L'any 1968 inici la seva activitat com a collaborador a l'estudi de Jordi Mir i Valls, obrint el seu propi estudi l'any 1970. Especialista en la rehabilitaci d'edificis, ha collaborat amb arquitectes com Arata Isozaki, Zaha Hadid, Richard Rogers, Jean Nouvel, Enric Miralles o Benedetta Tagliabue.

L'any 1992 fou guardonat amb el Premi Internacional d'Arquitectura Mies van de Rohe i el 1997 amb el Premi Nacional de Patrimoni Cultural, concedit per la Generalitat de Catalunya, per la rehabilitaci de les golfes i terrats de l'edifici de La Pedrera. Al llarg de la seva carrera ha rebut 31 Premis FAD i ha estat finalista per ms de 120 obres, sent guardonat el 1996 amb un guard especial.

Obra publicada.
1980: Resistncia de Materials, 3 volums;
1983: L'Estaci de Bellaterra, motiu per a un curs d'Estructures Metlliques;
1995: Introducci a les estructures;
1997: Identificaci del comportament resistent;

Enllaos externs.
    Pgina de "Robert Brufau i Associats";
  Informaci i obres de Robert Brufau a la xarxa;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="174030" title="Cermica grega" nonfiltered="1068" processed="1067" dbindex="71069">

A l'antiga Grcia es feien servir diferents recipients de cermica, que van rebre diferents tipus de decoraci pintada i que, en ser un material que resisteix el pas del temps, forneix una gran quantitat de material i informaci al registre arqueolgic. Els principals tipus de recipients eren els segents:
mfora: Recipient de gran capacitat per a guardar lquids (vi, aigua, oli d'oliva) o d'altres productes a granel (gra, fruits secs). Tenien dues nanses.
Hdria: Gerra tamb de gran capacitat amb tres nanses: dues als costats per a aixecar-la i una al darrera per abocar-ne el contigut. Es feia servir per dur aigua.
Crater: Mena de bol gros, amb la boca ampla, que es feia servir per barrejar aigua i vi al moment de consumir-lo.
Oinokhoe: Gerreta petita amb una nansa al darrera que servia per agafar la barreja d'aigua i vi sucant-la al crater, i abocar-la en un klix o un skifos per beure.
Klix: Recipient refinat semblant a una copa per molt ample (gaireb arriba a semblar un plat amb peu). Servia per beure.
Skifos: Tassa per beure, ms senzilla que el klix.
Lkithos: Recipient per un o dos litres d'oli (que els grecs feien servir per la higiene personal, com a base per perfums i per illuminar), amb el coll estret per controlar la sortida del contingut.
Alabastre: Recipient ms petit per contenir perfum que feien servir les dones. Tenia el coll molt estret, de manera que se'n podien extreure unes gotes sacsejant-lo.
Arbal: Recipient arrodonit molt petit, que es podia dur penjat amb una corretja. El feien servir els homes per dur-hi oli per untar-se desprs del gimns.
Lutrfor: Recipient per dur l'aigua del bany ritual de les nvies abans del casament.
Referncies.
;
 Enllaos externs .

Transcripci y transliteraci dels noms dels principals vasos grecs;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="174031" title="Espinosurid" nonfiltered="1069" processed="1068" dbindex="71070">

Els espinosurids sn els membres de la inusual famlia de dinosaures terpodes Spinosauridae. La majoria d'espinosurids eren grans depredadors bpedes amb cranis allargats similars als dels cocodrils i presentaven dents cniques amb petites o sense cap serraci. El nom d'aquesta famlia fa allusi a la tpica estructura en forma de vela que sobresortia de l'esquena d'algunes de les espcies. La funci de la vela encara es discuteix, per una explicaci fora popular diu que la deurien utilitzar com a termoregulador o per a fer fugir possibles atacants. 

Tots els espinosurids van aparixer durant el Cretaci. Les restes d'aquestes espcies s'han trobat a frica, Europa, Amrica del sud, i sia.

Classificaci.
 Superfamlia Megalosauroidea;
 Famlia SPINOSAURIDAE;
 ?Chilantaisaurus;
 ?Suchosaurus;
 Subfamlia BARYONYCHINAE;
Baryonyx;
Cristatusaurus;
Suchomimus;
 Subfamlia SPINOSAURINAE;
Irritator;
Angaturama;
?Siamosaurus;
Spinosaurus;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="174038" title="Clubinid" nonfiltered="1070" processed="1069" dbindex="71071">



Els clubinids (Clubionidae) sn una famlia d'aranyes araneomorfes, que forma part d'una superfamlia incertae sedis juntament amb sis famlies ms entre les que destaquen, pel nombre d'espcies, primer els propis clubinids i el mitrgids.

Els cublinids tenen una llarga i confusa histria taxonmica. Durant molt temps va ser un tax format per un gran grup d'aranyes amb algunes caracterstiques comunes per amb poca base filogentica. Anifnids, tengllids, zorocrtids, mitrgids, cornnids i liocrnids s'havien agrupat pel fet que:
 tenien una disposici dels ulls en dues files;
 que les fileres anteriors eren cniques;
 sn predadors errants;
 tenen vuit ulls;
 construeixen uns sacs de seda entre les fulles o sota les escorces i les pedres.
Aquest darrer fet, l'elaboraci d'una mena de sac de seda ha servit per denominar-les popularment com "aranyes de sac" (sac spider).

Actualment la majoria d'aquestes famlies formen part de superfamlies independents i els clubinids han passat a formar part provisionalment d'un grup d'aranyes pendents de ser classificades amb ms fonamentaci, els grups dels incertae sedis.

La seva distribuci s molt extensa, trobant-se prcticament per tot el mn excepte en una gran part d'frica i Sud-amrica.

 Sistemtica .
Amb la informaci recollida fins el el 2 de novembre de 2006 i hi ha citats 15 gneres i 538 espcies; d'elles, la gran majoria (434) pertanyen al gnere Clubiona i 45 al gnere Elaver. Hi ha fora gneres fssils, i d'altres actuals amb espcies fssils.

 Fssils .
 Abliguritor Petrunkevitch, 1942   (fssil);
 Abliguritor felix Petrunkevitch, 1958  ;
 Abliguritor niger Petrunkevitch, 1942  ;
 Abliguritor plumosus Petrunkevitch, 1942  ;
 Clubiona arcana Scudder   (fssil, oligoc);
 Concursator Petrunkevitch, 1958   (fssil);
 Concursator nudipes Petrunkevitch, 1958  ;
 Cryptoplanus Petrunkevitch, 1958 &dagger (fssil);
 Cryptoplanus paradoxus Petrunkevitch, 1958  ;
 Eobumbatrix Petrunkevitch, 1922   (fssil, oligoc);
 Eobumbatrix latebrosa (Scudder, 1890)  ;
 Eodeter Petrunkevitch, 1958   (fssil);
 Eodeter magnificus Petrunkevitch, 1958  ;
 Eomazax Petrunkevitch, 1958   (fssil);
 Eomazax pulcher Petrunkevitch, 1958  ;
 Eostentatrix Petrunkevitch, 1922   (fssil, oligoc);
 Eostentatrix eversa Petrunkevitch, 1922  ;
 Eoversatrix Petrunkevitch, 1922   (fssil, oligoc);
 Eoversatrix eversa (Scudder, 1890)  ;
 Machilla Petrunkevitch, 1958   (fssil);
 Machilla setosa Petrunkevitch, 1958  ;

 Gneres actuals .
 Alloclubionoides Paik, 1992 (Corea);
 Carteroniella Strand, 1907 (Sud-frica);
 Carteronius Simon, 1897 (Madagascar, Illa Maurici, Sierra Leone);
 Clubiona Latreille, 1804 (Amrica, frica, Europa, sia, Austrlia, Oceania);
 Clubionina Berland, 1947 (Illa St. Paul);
 Dorymetaecus Rainbow, 1920 (Illa Lord Howe);
 Elaver O. P-Cambridge, 1898 (Amrica, Filipines);
 Malamatidia Deeleman-Reinhold, 2001 (Malisia, Indonsia);
 Matidia Thorell, 1878 (Sud d'sia, Oceania);
 Nusatidia Deeleman-Reinhold, 2001 (Sud d'sia);
 Pristidia Deeleman-Reinhold, 2001 (Sud sia);
 Pteroneta Deeleman-Reinhold, 2001 (Sud sia, Austrlia);
 Scopalio Deeleman-Reinhold, 2001 (Borneo);
 Simalio Simon, 1897 (ndia, Sri Lanka, Filipines, Trinidad);
 Tixcocoba Gertsch, 1977 (Mxic);

 Enllaos externs .
Platnick, N.I. 2003. World Spider Catalog 8.0;
Family Anyphaenidae Sac spiders, ghost spiders;
Australian sac spiders, family Clubionidae, Gnaphosidae, Miturgidae, Corinnidae;
 
 Vegeu tamb .
 Incertae sedis (superfamlia d'aranyes);
 Llista d'espcies de clubinids;
 Classificaci de les aranyes;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="174041" title="Simfonia nm. 1 de Prokfiev" nonfiltered="1071" processed="1070" dbindex="71072">
Serguei Prokfiev va comenar a treballar en la Simfonia nm. 1 en re major, Op. 25 l'any 1916, per va compondre'n la major part durant 1917, completant-la el 20 de setembre de 1917. s tamb coneguda amb el sobrenom de Simfonia Clssica.  Va ser estrenada el 21 d'abril de 1918 a Petrograd, sota la direcci del compositor.

Gnesi.
Pot ser considerada com una de les primeres obres neoclssiques. Prokfiev la va compondre en un intent d'emular l'estil de Franz Joseph Haydn; no obstant, va introduir certs canvis en l'estructura com a mitj per a reflectir els avenos en la tcnica compositiva. La idea va sorgir arran dels estudis de direcci d'orquestra al Conservatori, on el professor Teneev, preparava els seus estudiants amb obres de Haydn.

Prokfiev va compondre'n la major part durant unes vacances en el camp, utilitzant-la com un exercici de composici sense l's del piano. (Com a excellent pianista, s'entn que havia desenvolupat el costum de compondre al teclat.)

Va donar-li el ttol de Clssica pel seu carcter prxim a Haydn. Ha esdevingut una de les obres ms populars i ms accesibles del compositor.

Moviments.
La durada mitjana d'execuci s de 50 minuts. Els quatre moviments sn:
Allegro;
Larghetto;
Gavotta: Non troppo allegro;
Finale: Molto vivace;

Instrumentaci.
La simfonia est composta per a un conjunt orquestral tpic del perode clssic: 2 flautes, 2 obos, 2 clarinets, 2 fagots, 2 trompess, 2 trompetes, timbals i corda.

Enregistraments.
Entre els enregistraments d'aquesta simfonia cal esmentar:














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="174044" title="Mitrgid" nonfiltered="1072" processed="1071" dbindex="71073">



Els mitrgids (Miturgidae) sn una famlia d'aranyes araneomorfes, que forma part d'una superfamlia incertae sedis juntament amb sis famlies ms entre les que destaquen, pel nombre d'espcies, els clubinids i els propis mitrgids. La picada d'aquestes aranyes s, en general, perillosa per als ssers humans perqu el seu ver s citotxic.

Ms de la meitat de les 351 espcies pertanyen al gnere Cheiracanthium, que estava inclosa en la famlia dels clubinids. El seu emplaament entre els mitrgids encara s'est discutint i podia ser que es replantegs la seva pertinena. s un gnere amb molta presncia a l'frica i, com a mnim, se sap que tres o quatre espcies es troben als camps de cot d'Egipte. Sn depredadors beneficiosos per a l'agricultura i Cheiracanthium inclusum, est ms estudiada que altres espcies en relaci al seu paper en el control de plagues d'insectes al sud-est dels Estats Units; se sap que aquestes espcies no sn molt perilloses per als ssers humans. Algun gnere, com Syspira, que viu a EUA i Mxic, t una lleugera semblana amb els licsids.

La seva distribuci s molt extensa, trobant-se prcticament a tot el mn excepte a la part ms septentrional.

 Sistemtica .
Amb la informaci recollida fins el 2 de novembre de 2006 i hi ha descrits 26 gneres i 351 espcies; d'elles, 193 pertanyen al gnere Cheiracanthium. 

La categoritzaci en subfamlies i gneres segueix les propostes de Joel Hallan en el seu Biology Catalog.

Eutichurinae. 
 Calamoneta Deeleman-Reinhold, 2001 (Sumatra, Java);
 Calamopus Deeleman-Reinhold, 2001 (Tailndia, Indonsia);
 Cheiracanthium C. L. Koch, 1839 (Zona Holrtica, frica, Austrlia);
 Cheiramiona Lotz & Dippenaar-Schoeman, 1999 (frica);
 Ericaella Bonaldo, 1994 (Sud-amrica fins a Panam);
 Eutichurus Simon, 1897 (Sud-amrica fins a Costa Rica);
 Helebiona Benoit, 1977 (Illa St. Helena);
 Macerio Simon, 1897 (Xile, Argentina);
 Radulphius Keyserling, 1891 (Brasil, Guyana);
 Summacanthium Deeleman-Reinhold, 2001 (Sulawesi);
 Tecution Benoit, 1977 (Illa St. Helena);

Miturginae.
 Mituliodon Raven & Stumkat, 2003 (Timor, Austrlia);
 Miturga Thorell, 1870 (Austrlia, Nova Guinea);
 Syrisca Simon, 1885 (frica, Sud-amrica);
 Syspira Simon, 1895 (EUA, Mxic);
 Teminius Keyserling, 1887 (EUA fins a Argentina);

Systariinae.
 Palicanus Thorell, 1897 (Sud-est d'sia);
 Strotarchus Simon, 1888 (EUA fins a Mxic, Costa Rica, Brasil, Pakistan);
 Systaria Simon, 1897 (Sud-est d'sia);
 Tamin Deeleman-Reinhold, 2001 (Borneo, Sulawesi);
 Xantharia Deeleman-Reinhold, 2001 (Borneo, Sumatra);

Incertae sedis.
 Diaprograpta Simon, 1909 (Austrlia);
 Pacificana Hogg, 1904 (Nova Zelanda);
 Parapostenus Lessert, 1923 (Sud-frica);
 Prochora Simon, 1885 (Siclia, Israel);
 Zealoctenus Forster & Wilton, 1973 (Nova Zelanda);

 Enllaos externs .
Arachnology Home Pages: Araneae;
Platnick, N.I. 2003. World Spider Catalog;
Photos of Australian Sac Spiders;
Fact Sheet on Sac Spiders;
 
 Vegeu tamb .
 Incertae sedis (superfamlia d'aranyes);
 Llista d'espcies de mitrgids;
 Classificaci de les aranyes;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="174049" title="Simfonia nm. 2 de Mahler" nonfiltered="1073" processed="1072" dbindex="71074">
La Simfonia No. 2 en do menor s una simfonia del compositor austrac Gustav Mahler, coneguda com Auferstehung (Resurrecci en alemany), per la musicalitzaci de l'oda del mateix nom de Klopstock. Va ser composta entre 1888 i 1894 i t un final coral. s la primera simfonia de Mahler que introdueix la veu humana i tamb la primera que fa referncia explcita als lieder de Des Knaben Wunderborn (El corn meravells de la joventut). Comparteix aquestes caracterstiques amb les dues segents i constitueix, doncs, el primer finestr d'un trptic.

Histria.

Composici.
La simfonia va nixer com Totenfeier (Ritus fnebre), un poema simfnic en un moviment basat en el drama potic Dziady del poeta polons Adam Mickiewicz, que Mahler va acabar a Kassel l'any 1888. Quan ja comenava a adquirir prestigi i estima com a director d'orquestra, va presentar la seua obra al llavors eminent director Hans von Blow, que va tenir una reacci summament desfavorable i la va considerar antimusical. Profundament desanimat, no obstant, no va abandonar la seua obra i el 1891, a Hamburg va tornar al moviment, afegint-ne tres ms a finals de 1893 - eren els quatre primers de la simfonia que coneixem. Va deixar l'obra per un temps, sentint que necessitava un final.

L'any 1894, Hans Von Blow va morir, i en el funeral Mahler va sentir una musicalitzaci de l'oda Aufersteh'n (Resurrecci) del poeta alemany Friedrich Gottlieb Klopstock. All va ser una revelaci, i va decidir acabar la seua obra amb la seua prpia musicalitzaci de tal poema, al qual va efectuar algunes modificacions.

Mahler disseny un programa narratiu per a l'obra que va revelar a diverses de les seues amistats. No obstant aix, no va aprovar la seua difusi pblica, tot i que avui dia sempre es divulga en els programes de concert. En aquest argument, el primer moviment representa un funeral i respon a preguntes com ara: "Hi ha vida desprs de la mort?"; el segon moviment s un record de temps felios de la vida que es va apagar; el tercer moviment representa una completa prdua de fe, i la consideraci del fet de viure com quelcom sense sentit; el quart moviment, un lied, s el renaixement de la fe ("Jo sc de Du, i retornar a Du"), i el cinqu moviment, desprs de la tornada dels dubtes del tercer i les preguntes del primer, acaba amb una realitzaci de l'amor de Du, i el reconeixement de la vida desprs del final (la resurrecci).

Estrenes.
Estrena mundial (noms els tres primers moviments): 4 de mar de 1895 a Berln amb l'Orquestra Filharmnica de Berln dirigida pel compositor.
Estrena mundial (completa): 13 de desembre de 1895 a Berln dirigida pel compositor.
Estrena americana: 8 de desembre de 1908 a Nova York dirigida pel compositor.
Estrena anglesa: 16 d'abril de 1931 a Londres dirigida per Bruno Walter. ;

Text.
Els textos per a les parts cantades de la simfonia sn de diversa procedncia. El del tercer moviment Urlicht (Llum prstina) prov de la famosa antologia de poesia folklrica alemanya Des Knaben Wunderhorn (El corn meravells de la joventut), del que Mahler va emprar diversos textos per a altres de les seues obres) publicat i revisat per Achim von Arnim i Clemens Brentano. El de l'ltim prov de l'esmentada Auferstehung de Klopstock.

Instrumentaci.

La simfonia est escrita per a una orquestra i un conjunt fora d'escena d'instruments de metall i percussi.

La constituci de l'orquestra s com segueix:

4(2)4(2)5(2,1)4(1) - 6441 - Perc. - diverses arpes i orgue - Corda

La secci de percussi exigeix set msics, i consisteix en 7 timbals (tocats per 3 msics), 1 bombo, plat, tabal, glockenspiel, 3 campanes.

El conjunt fora d'escena consisteix en 4 corns, 4 a 6 trompetes, 1 bombo i platets.

"El contingent ms gran possible de cordes" s una orquestra de cordes usual (amb alguns contrabaixos amb la corda de do greu).

El quart moviment requereix una contralt solista, i l'ltim a ms una soprano i un gran cor mixt.

Moviments.
La forma final de l'obra t 5 moviments:

Totenfeier.Ritus Fnebres;
Andante moderato ;
In ruhig fliessender Bewegung (Amb un moviment tranquillament fluent) ;
Urlicht (Llum Prstina) ;
In Tempo des Scherzos (En temps de scherzo) ;

Allegro maestoso.
Musicalment, el primer moviment, si b t una diversitat de moments, alludeix a una marxa fnebre, i s violent i colric. s una forma sonata molt extensa.



Finalitzant aquest moviment, Mahler demana una pausa de cinc minuts abans del segon. Aquesta pausa s rarament respectada avui dia.

Andante moderato.
Aquest moviment s un delicat Lndler amb dues seccions contrastades de msica un poc ms fosca. 



In ruhig fliessender Bewegung.
El tercer moviment s un scherzo basat en el seu lied Des Antonius von Padua Fischpredigt (Sant Antoni de Pdua predicant als peixos, tamb amb text del Des Knaben Wunderhorn). Comena amb dos colps de timbal forts i secs. Desprs segueixen dos colps ms suaus, i desprs altres encara ms suaus que donen el tempo d'aquest moviment.



Urlicht (Llum Prstina).
El quart moviment, Urlicht, s un altre lied del Wunderhorn, que actualment sol ser destinat a una contralt, a qui Mahler li demana que cante com un "petit infant celestial".



In Tempo des Scherzos.
L'ltim moviment s el ms llarg, que dura (tpic en les simfonies de Mahler), ms de mitja hora. s molt episdic, contenint una diversitat d'instants, tempo i tonalitats, amb molt de material que havia estat escoltat en els moviments precedents. L's del cor en aquest ltim moviment fa que se la compare amb la Simfonia nm. 9 de Ludwig van Beethoven.

Una execuci normal de la simfonia dura al voltant de 85 minuts.

L'obra va ser publicada per primera vegada l'any 1897 per Universal Edition. El 1899 va ser publicat un arranjament de Bruno Walter per a piano a quatre mans.

Curiositats.
La simfonia va ser la preferida del papa Joan Pau II.
El tercer moviment de la simfonia va ser usat pel compositor itali Luciano Berio com a base del tamb tercer moviment de la seua Simfonia de 1968. Sobre ella va construir un collage enlluernador, amb diverses cites d'altres obres clssiques alienes.
Msica de la simfonia va ser usada en la pellcula Dracula: Pages from a Virgin's Diary de 2002 de Guy Maddin. s una singular versi en ballet de la famosa novella gtica de Bram Stoker Drcula.
L'editor milionari nord-americ Gilbert Kaplan va quedar fortament impressionat desprs d'escoltar aquesta simfonia en viu. Uns anys ms tard, va comenar a prendre classes de direcci d'orquestra per a complir amb el seu somni de dirigir-la. En l'actualitat, l'ha interpretada al front de ms de 50 orquestres, i l'ha portada al disc dues vegades, amb l'Orquestra Simfnica de Londres i l'Orquestra Filharmnica de Viena. Segurament es tracta de l'nica obra simfnica que comprn prcticament tota la carrera d'un director, ja que el repertori de Kaplan noms inclou, a ms, l' Adagietto de la cinquena de Mahler i, segons sembla, les Variacions Enigma d'Edward Elgar.

Enllaos externs.
Textos i traduccions al castell a Kareol. Tamb el text de la can "Des Antonius von Padua Fischpredigt";
La Simfonia nm. 2 de Mahler (notes, enregistraments) a http://www.allmusic.Com/;
Partitura coral de l'ltim moviment de la Simfonia a Choral Public Domain Library;
Partitures editades per Universal Edition;

Referncies.
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="174050" title="Carles Sechi Ibba" nonfiltered="1074" processed="1073" dbindex="71075">
Carles Sechi Ibba s un activista cultural i poltic alguers. Ha estat el cap de l'Obra Cultural de l'Alguer i sndic (alcalde) de l'Alguer per la coalici de centre-esquerra Sardenya i Llibertat el 1994. Des del seu crrec aprofit per a promoure l'oficialitat del catal a la ciutat, la retolaci bilinge, a oferir espectacles de teatre en catal i a fomentar la creaci d'emissores municipals de rdio en catal. I per tal d'oferir ensenyament en catal, ha subscrit convenis de collaboraci amb la Universitat de les Illes Balears i d'altres universitats catalanes. Per aquest motiu fou guardonat amb la Creu de Sant Jordi el 1996 per la Generalitat de Catalunya. A les eleccions municipals del 2007 ja no ha estat elegit.

 Obres .
 Un temps a l'Alguer se menjava tamb aix (2004);








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="174053" title="Antoni Ciuffo" nonfiltered="1075" processed="1074" dbindex="71076">
Antoni Ciuffo (Ssser, Sardenya 1879 - Barcelona 1911), conegut com a Ramon Clavellet fou un escriptor alguers d'origen napolit, un dels fundadors del Centre Catalanista La Palmavera. El 1906 assist amb Joan Palomba en representaci de l'Alguer al I Congrs Internacional de la Llengua Catalana celebrat a Barcelona. Aleshores ja va viure all, on va fer amistat amb Josep Aladern i va escriure articles i don conferncies sobre l'Alguer i l'alguers. El 1908 fund la revista La Sardenya Catalana. 

Les seves poesies Serenada i Himne alguers han estat musicades per Joan Pais i Melis, i aquesta ltima ha esdevingut com a una mena d'himne de la ciutat. 

 Obres .
 La Conquista de Sardenya (1906);



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="174054" title="Joan Palomba" nonfiltered="1076" processed="1075" dbindex="71077">
Joan Palomba (l'Alguer, 1876 -1953) fou un lingista i mestre d'escola alguers. El 1906 assist amb Antoni Ciuffo al Primer Congrs Internacional de la Llengua Catalana en representaci dels algueresos, i hi present una comunicaci sobre la gramtica del dialecte alguers modern.

 Obres .
 Grammatica del Dialetto Algherese odierno (1906), ;
 Attraverso la letteratura catalana (1909)  ;
 Tradizioni usi e costumi di Alghero (1911);



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="174056" title="Rafael Catardi i Arca" nonfiltered="1077" processed="1076" dbindex="71078">
Rafael Catardi i Arca (l'Alguer, 1892 - 1974) fou un militar i escriptor alguers. Ingress a l'exrcit itali el 1913 i lluit en la Primera Guerra Mundial. Ms tard ingress a l'Istituto Geografico Militare de Florncia i durant la guerra d'Etipia (1935-1936) organitz la policia colonial italiana. El 1938 fou traslladat a l'Acadmia de Mdena i ascend a general el 1940. A la Segona Guerra Mundial prengu part en les campanyes de Lbia i de Tunsia treballant per al servei d'intelligncia. 

El 1947 torn a l'Alguer, on impuls la vida cultural i les relacions amb els altres Pasos Catalans. Ha estat un dels fundadors del Centre d'Estudis Algueresos i ha investigat des dels arxius municipals la histria de l'Alguer. Durant els anys seixanta va editar l'obra de Mateu Llus.

Un moll del port de l'Alguer porta el seu nom.

 Obres .
 Estudis .
 Le antiche fortificazzioni di Alghero (1955);
 Matteo Luigi Simon e la crisi politica dell'Isola di Sardegna (1793-1796) (1964);
 L'Ordine de N.S delle Mercede in Alghero (1970). ;
 Poesia .
 Meditacions (1957);
 Canoner musical de rimes alguereses  (1960) ;
 Rimes alguereses  (1971);





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="174057" title="La Palmavera" nonfiltered="1078" processed="1077" dbindex="71079">
La Palmavera fou la primera agrupaci catalanista fundada a l'Alguer el 1906 pel primer nucli de catalanistes algueresos, conscienciats desprs de les visites dEduard Toda i Gell, format per Josep Frank, Joan Pais i Melis, Carmen Dore, Antoni Ciuffo i Joan Palomba, als quals s'hi afegiren poc desprs F .Liperi, Salvador Corbia, Cipri Cipriani i altres. Van contactar amb els renaixentistes de Barcelona i fins i tot enviaren una delegaci al Primer Congrs Internacional de la Llengua Catalana el 1906. 

La seva concepci elitista i provinciana no els va permetre estendre els contactes desprs de la mort de Ciuffo a Barcelona el 1910, i no va sobreviure a la fi de la Primera Guerra Mundial. A finals de 1915 ja era en decadncia, tant pel canvi de residncia d'alguns socis com per les diferncies personalistes entre ells. 

L'himne de l'entitat era Esperana, composta pel secretari, Carmen Dore (arxiver municipal) i musicada per Pais. Tot i la seva curta durada, fou la precursora del moviment de recuperaci catalanista a l'Alguer. Alguns dels seus antics membres continuaren els contactes amb els cercles intellectuals de Barcelona a ttol personal (sobretot amb Francesc Matheu i Antoni Maria Alcover). Fou ressucitada el 1950 per Antoni Ballero de Cndia i altres escriptors amb noves bases.

 Font .
 Rafael Caria El catal a l'Alguer: apunts per a un llibre blanc a la Revista Llengua i Dret  Institut d'Estudis Catalans;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="174058" title="Vilanova d'Aviny" nonfiltered="1079" processed="1078" dbindex="71080">

Vilanova d'Aviny (en francs Villeneuve-ls-Avignon i en occit Vilanva d'Avinhon) s un municipi francs, situat al departament de Gard i a la regi de Llenguadoc-Rossell, Occitnia. L'any 1999 tenia 11.791 habitants. Est situada al costat del riu Roine, a la riba oposada d'Aviny.

Histria.
Al segle X s'hi va fundar una abadia benedictina dedicada a Sant Andreu, al voltant de la qual s'hi va desenvolupar una vila. El 1292 un tractat de pariatge entre el rei de Felip IV de Frana anomenat el Bell i l'abat de Saint-Andr que preveia la construcci d'un castell, el castell de Sant Andreu, i d'una torre, la torre de Felip el Bell, situats al davant d'Aviny. D'aquesta manera es protegia la frontera del regne de Frana i sobretot servia per controlar la vila d'Aviny temps a venir, sobretot quan la vila fou propietat papal durant el Cisma d'Occident i desprs. A partir d'aquestes construccions s'an consolidant la vila de Vilanova que va rebre el nom de Villeneuve Saint-Andr.

Demografia.


Administraci i poltica.



Llocs i monuments.
 Vilanova d'Aviny est considerada com a vila d'art i d'histria.
 La Cartoixa de Notre-Dame de Val-de-Bndiction.
 El Castell de Saint-Andr.
 La Torre de Felip el Bell.

Agermanament.

Personalitats importants del municipi.
Jean Alesi (1964-) - Pilot d'automobilisme;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="174060" title="Masdu" nonfiltered="1080" processed="1079" dbindex="71081">
Masdu fou una comanda de l'orde de Sant Joan de Jerusalem, inclosa en el Priorat de Catalunya, situada a la Catalunya Nord, a l'actual municipi de Palau del Vidre. Actualment encara queden les restes del que fou el castell de la comanda en aquest municipi. 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="174065" title="Bajoles" nonfiltered="1081" processed="1080" dbindex="71082">
Bajoles fou seu d'una comanda de l'orde de Sant Joan de Jerusalem inclosa en el Priorat de Catalunya, que est situada a la Catalunya Nord. Comprenia la jurisdicci civil dels llocs de Bajoles, Bomps, Cabestany, Sant Nazari i Cosprons.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="174070" title="Petxina" nonfiltered="1082" processed="1081" dbindex="71083">



Petxina, en arquitectura, s cada un dels elements constructius triangulars que resol l'encontre entre la base circular d'una cpula i un espai inferior quadrat. T una superfcie esfrica triangular limitada per tres arcs de circumferncia. s molt com inserir un tambor cilndric amb vitralls entre les petxines i la cpula per augmentar l'elevaci de la cpula i al mateix temps millorar la illuminaci del recinte.

Desenvolupament.

La volta bufada s aquella que s'obt per la intersecci d'una cpula esfrica amb els quatre plnols verticals que delimiten la planta quadrada inscrita en la circumferncia base de la cpula. Les crregues es transmeten des de la superfcie cap a quatre suports allats, cada dos d'ells parallels entre si. Si se seccionara per un pla horitzontal tangent als arcs laterals, el resultat seria, quatre triangles esfrics que no sn altra cosa que les petxines que es van utilitzar per a suportar cpules circulars sobre els vrtexs d'un quadrat.

Vegeu: Volta

Histria.

Els primers intents d'utilitzaci van ser realitzats pels romans, per, este recurs arquitectnic va comenar a utilitzar-se plenament a Bizanci  en el segle VI. Ms tard sn els musulmans els que imiten esta forma de construcci. A Europa sn molt comuns en esglsies renaixentistes i barroques. L'edifici ms destacat que utilitza este tipus de suport per a la seua cpula s lesglsia de Santa Sofia a Constantinoble.

Altres usos del mot en arquitectura.

 Porci triangular esfrica d'una volta de quatre punts. (Vegeu imatge);
 Element ornamental en forma de clossa. Poden ser de pedra, estuc, escaiola... o incls naturals.
 Nnxol obert en una paret i decorat amb forma de petxina de pelegr, en el qual es posa algun petit element decoratiu.;

Elements similars.

 Quan efectua la transici des d'una cpula a un octgon i d'ac a l'espai rectangular sobre el qual se sustenta es denomina trompa.




Bibliografia.

 FULLANA, Miquel, (1974). Diccionari de l'art i dels oficis de la construcci. Editorial Moll. ISBN 84-273-0372-6;
 GOMBRICH, Ernest, (1997). La Historia del Arte, Barcelona: Debate, Crculo de Lectores S.A.. ISBN 84-226-6430-5;

Referncies.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="174073" title="Llista de gentilicis dels municipis de les Illes Balears" nonfiltered="1083" processed="1082" dbindex="71084">

A continuaci, els gentilicis dels municipis de les Illes Balears.

A.
Alaior: alaionenc/a;
Alar: alaroner/a;
Alcdia: alcudienc/a;
Algaida: algaid/ina;
Andratx: andritxol/a;
Ariany: arianyer/a;
Art: artanenc/a;

B.
Banyalbufar: banyalbufar/ina;
Binissalem: binissalemer/a;
Bger: bugerr/ona;
Bunyola: bunyol/ina;

C.
Calvi: calvianer/a;
Campanet: campaneter/a;
Campos: campaner/a;
Capdepera: gabell/ina;
Castell, es: castellenc/a;
Ciutadella de Menorca: ciutadellenc/a;
Consell: conseller/a;
Costitx: costitxer/a;

D.
Dei: deianenc/a;

E.
Eivissa: eivissenc/a;
Escorca: escorquer/a;
Esporles: esporler/ina;
Estellencs: estellenquer/a;

F.
Felanitx: felanitxer/a;
Ferreries: ferrerienc/a;
Formentera: formenterenc/a;
Fornalutx: fornalutxenc/a;

I.
Inca: inquer/a;

L.
Lloret de Vistalegre: llorit/ana;
Lloseta: lloset/ina;
Llub: llubiner/a;
Llucmajor: llumajorer/a;

M.
Manacor: manacor/ina;
Mancor de la Vall: mancor/ina;
Ma: maons/esa;
Maria de la Salut: marier/a o mariando/a;
Marratx: marratxiner/a;
Mercadal, es: mercadalenc/a;
Migjorn Gran, es: migjorner/a;
Monturi: montuirer/a;
Muro: murer/a;

P.
Palma: palmes/ana o ciutad/ana;
Petra: petrer/a;
Pobla, sa: pobler/a;
Pollena: pollenc/ina;
Porreres: porrerenc/a;
Puigpunyent: puigpunyent/ina;

S.
Salines, ses: saliner/a;
Sant Antoni de Portmany: santantonienc/a;
Sant Joan: santjoaner/a;
Sant Joan de Labritja: joan/ina;
Sant Josep de sa Talaia: josep/ina;
Sant Llus: santlluisser/a;
Sant Lloren des Cardassar: llorenc/ina;
Santa Eugnia: tauj/ana;
Santa Eulria des Riu: eularienc/a;
Santa Margalida: margalid/ana;
Santa Maria del Cam: santamarier/a;
Santany: santanyiner/a;
Selva: selvatg/ina;
Sencelles: senceller/a;
Sineu: sineuer/sineuera;
Sller: solleric/a;
Son Servera: server/serverina;

V.
Valldemossa: valldemoss/ina;
Vilafranca de Bonany: vilafranquer/a;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="174074" title="Ambel" nonfiltered="1084" processed="1083" dbindex="71085">


Ambel s un municipi de la Provncia de Saragossa, de la comarca del Camp de Borja. Situat als peus de la Serra del Moncayo t una economia bsicament agrcola, basada en el vi de la DO Campo de Borja i els cereals. 

Ambel fou seu d'una comanda de l'orde de Sant Joan de Jerusalem inclosa a la Castellania d'Amposta i de la qual encara en queda la seu conventual, tot i que actualment s de propietat particular i a ms dividida en diferents propietaris. 














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="174076" title="Adana" nonfiltered="1085" processed="1084" dbindex="71086">

Adana s la capital la provncia d'Adana a Turquia. Segons el cens del 2000, amb 1.130.710 habitants, s la cinquena ciutat ms populosa de Turquia (desprs d'Istanbul, Ankara, Esmirna i Bursa). S'est construint un metro lleuger d'Hastane a Ankicilar.


 Geografia .
La ciutat est situada en una posici estratgica, a uns 33 kilmetres terra endins. El nort est envoltat per la Reserva Sehyan, llac de la qual s'utilitza per a produr energia elctrica.

Histria.
Adana fou l'antiga Antioquia de Cilcia o del Sarus.


















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="174086" title="Criselefant" nonfiltered="1086" processed="1085" dbindex="71087">
 
El criselefant (del grec       , khriss, or, i            , elefntinos, vori) s una tcnica escultrica apareguda a Grcia entorn del segle VI aC que es caracteritzava per la utilitzaci de plaques de vori (generalment per representar la carn del cos hum) i pa d'or (per representar la roba, els cabells, les armes, els guarniments, etc.), muntats sobre una armadura de fusta que quedava totalment coberta. 

Els dos exemples ms clebres sn dues escultures de Fdies: l'esttua d'Atena Prthenos (Verge) que s'alava al Parten d'Atenes i l'esttua sedent de Zeus al temple d'Olmpia, considerada una de les set meravelles del mn.

Tamb Policlet va fer escultures d'aquesta mena: se sap que, si ms no, va fer una esttua d'Hera a Argos. 

Es poden relacionar amb aquesta tcnica les esttues colossals d'poca romana, amb el cap i les parts nues del cos fets de marbre blanc i les vestidures fetes d'altres materials, tamb muntades sobre armadures de suport. N's un exemple l'esttua de l'emperador Constant de la qual se'n conserven el cap, una m i un peu al pati del Palazzo dei Conservatori (Museus Capitolins) a Roma. En aquesta poca, no eren infreqents les esttues fetes de blocs de marbre de colors per a les vestidures, mentre que el cap i les extremitats eren esculpits en marbre blanc. 
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="174092" title="Cornnid" nonfiltered="1087" processed="1086" dbindex="71089">


Els cornnids (Corinnidae) sn una famlia d'aranyes araneomorfes, que formen part de la superfamlia dels corinnodeus (Corinnoidea), al costat dels liocrnids.

 Els cornnids sn una de les noves famlies ara ben diferenciades, que anteriorment havien format part dels clubinids, al costat dels anifnids, tengllids, zorocrtids, mitrgids i liocrnids. 

Els gneres ms comuns sn:
 Castianeira, gaireb per tot el planeta;
 Corinna, amb una ampla distribuci;
 Meriola, a Amrica; ;
 Phrurolithus, fora estesa;
 Phrurotimpus, a Amrica del Nord; ;
 Trachelas, fora estesa.

Corinna s el gnere tipus de la famlia i sn petites aranyes errants. Unes quantes espcies del gnere Castianeira imiten les formigues. Altres gneres que els agraden les formigues sn Mazax, Myrmecium i Myrmecotypus. Els furolitins, incloent-hi Phrurolithus i Phrurotimpus, sn aranyes minscules qu sovint es troben entre els restes de fulles en el sotabosc, i tenen moltes espines ventrals en la seva primera tbia. 

Els traquelins, Meriola i Trachelas, sn normalment bicolors amb el cefalotrax entre vermells i marr, i l'abdomen entre un gris brut i el groc.

 Sistemtica .
Amb la informaci recollida fins al 27 de novembre de 2006 i hi ha descrits 76 gneres i 925 espcies; d'elles, 131 pertanyen al gnere Castianeira.

La segent classificaci est basada en la categoritzaci en subfamlies recollides per Joel Hallan en el seu Biology Catalog. S'ha fet una selecci dels gneres amb un major nombre d'espcies i s'inclouen els fssils.

Castianerinae.
 Castianeira (131 espcies);
 Medmassa (21 espcies);
 Myrmecium (16 espcies);
 Apochinomma (13 espcies);
 Corinnomma (13 espcies);
 Merenius (10 espcies);

Corinninae.
 Corinna (67 espcies);
 Oedignatha (34 espcies);
 Creugas (18 espcies);
 Abapeba (16 espcies);
 Stethorrhagus (15 espcies);
 Attacobius (10 espcies);
 Procopius (10 espcies);

Phrurolithinae.
 Ablator Petrunkevitch, 1942   (fssil, oligoc);
 Ablator lanatus (Petrunkevitch, 1958)  ;
 Ablator triguttatus (Koch & Berendt, 1854)  ;
 Phrurolithus (69 espcies actuals);
 Phrurolithus extinctus Petrunkevitch, 1958  ;
 Phrurolithus fossilis Petrunkevitch, 1958  ;
 Phrurolithus ipseni Petrunkevitch, 1958  ;
 Hortipes (69 espcies);
 Orthobula (17 espcies);
 Scotinella (16 espcies);
 Phrurotimpus (14 espcies);

Trachelinae.
 Trachelas (88 espcies);
 Meriola (24 espcies);
 Trachelopachys (15 espcies);
 Utivarachna (13 espcies);
 Cetonana (11 espcies);

Incertae sedis.
 Otacilia (14 espcies);
 Koppe (13 espcies);

 Enllaos externs .
 Platnick, N.I. 2003. World Spider Catalog 8.0;
 Picture of Trachelas tranquillus;

 Vegeu tamb .
 Corinnodeu;
 Llista d'espcies de cornnids;
 Llista de gneres de cornnids;
 Classificaci de les aranyes;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="174093" title="Sabzevar" nonfiltered="1088" processed="1087" dbindex="71090">
Sabzevar s una ciutat a la provncia Razavi Khorasan al nord-est de l'Iran amb una poblaci aproximada de 214.165 habitants (2005). Situada aproximadament a 250 km a l'oest de Mashad, la capital provincial.

Histria.

Antigament el nom de la ciutat era Beihagh o Beyhaq, i formava part de la Ruta de la Seda.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="174096" title="George Catlin" nonfiltered="1089" processed="1088" dbindex="71091">

George Catlin (26 de juliol de 1796   23 de desembre de 1872), pintor estatunidenc que es va especialitzar en retrats de nadius americans dels Estats Units en el Vell Oest. 

A ms va ser escriptor i viatger. Desprs d'un temps breu com advocat, va produir dos importants colleccions de pintures d'indis americans, i va publicar una srie de llibres sobre els seus viatges entre els pobles nadius d'Amrica del Nord, Centre-amrica i Sud-amrica. El seu inters per la 'raa en extinci' d'Amrica es va iniciar per la visita d'una delegaci ndia a Filadlfia. A va motivar la seva dedicaci a la recollida de l'aparena i costums dels pobles nadius d'Amrica. 

Va comenar el seu viatge el 1830, acompanyant al General William Clark en una missi diplomtica en territori nadiu al llarg de l'alt riu Mississip. Dos anys ms tard va remuntar uns 3000 quilmetres al llarg del riu Missouri fins a Fort Union, on va passar algunes setmanes entre pobles indgenes que gaireb mai no havien contactat amb la civilitzaci europea. Aqu va produir els retrats ms vvids i penetrants de la seva carrera. Posteriors viatges al llarg dels rius Arkansas, Red i Mississipp, aix com visites a Florida i als Grans Llacs van donar com a resultat ms de 500 pintures i una substancial collecci d'objectes. 

El 1837 va muntar la primera exposici de la seva 'Galeria ndia', va publicar el seu primer catleg i va comenar a donar conferncies, les quals estaven dedicades a les seves experincies entre els indis americans. A partir de llavors va dedicar la seva vida a vendre la seva collecci de pintura ndia al govern. Quan el Congrs va rebutjar la seva petici inicial, es va emportar la seva Galeria ndia fora del pas, i el 1840 va comenar una gira europea a Londres. 

El 1841 va publicar Conductes, Costums i Circumstncies dels Indis Nord-americans, en dos toms, amb prop de 300 illustracions. Tres anys ms tard va publicar 25 lmines, titulades Carpeta ndia Nord-americana de Catlin i, el 1848, Vuit Anys de Viatges i Residncia a Europa. De 1852 a 1857 va viatjar per Amrica del Sud i Amrica Central, i desprs va tornar per a continuar l'exploraci del Lluny Oest. El registre d'aquests ltims anys es recull en ltims passejos entre els indis de les Muntanyes Rocoses i els Andes (1868) i en La meva vida entre els Indis (ed. by N. G. Humphreys, 1909). Dels seus 470 retrats d'escenes natives, la major part constitueix la Catlin Gallery del National Museum, a Washington DC; hi ha uns 700 esbossos al Museu Americ d'Histria Natural, a Nova York.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="174098" title="Oizumi Observatory" nonfiltered="1090" processed="1089" dbindex="71092">
L'Oizumi Observatory s un observatori astronmic privat en el qual Takao Kobayashi ha fet descobriments de nombrosos planetes menors. Aquest observatori est situat a Oizumi, prefectura de Gunma, Jap.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="174102" title="Borja (Arag)" nonfiltered="1091" processed="1090" dbindex="71093">



Borja s un municipi de la comrca del Camp de Borja, a l'oest de la provncia de Saragossa, a l'Arag. Est situat a uns 62 km de Saragossa i com a elements singulars destaquen els edificis de l'Ajuntament, l'Esglsia de Santa Mara, l'esglsia de San Miguel i el convent de la Concepci.

Histria.
Els orgens de la ciutat es remunten al segle V aC quan hi habiataven els celtbers anomenats Bursau, prop de l'actual castell. 

Desprs de la conqeusta romana, segle I aC es va constituir una important zona de poblament, que va viure el millor mement amb l'arribada dels musulmans. 

En el segle XII va ser conquerida pel rei aragons i en el segle XV es va convertir en una fortalesa militar davant les invasions castellanes, cosa que li va valer el ttol de ciutat, atorgat per Alfons el Magnnim el 1438. Durant el regnat dels reis catlics es va expulsar la important comunitat jueva que vivia en aquesta ciutat. Els segles XV i XVI foren uns segles de gran creixement econmic. 

Els segles XVII i XVIII en canvi foren perodes de recessi, malalties i sequera. Durant el segle XIX es va recuperar l'economia a travs de la lnia frrea Borja-Cortes de Navarra.



Durant el segle XX l'activitat agrria sobre la qual es basava l'economia de la ciutat va anar perdent pes especfic i Borja no va tenir una importncia industrial, aix que va anar perdent pes econmic i poltic, d'aquesta manera molta gent va haver d'emigrar cap a centres industrials. 




En els ltims anys del segle XX, Borja ha consolidat l'economia tradicional a travs de la tecnificaci de l'agricultura i la DO Campo de Borja per als vins. A ms s'ha establert un polgon industrial anomenat "Barbablanca" que dna noves oportunitats aix com el sector serveis que s'ha desenvolupat i modernitzat. 
 
 Enllaos externs .

 Informaci general;
 Mapa Patrimonial de Borja;
 Municipio de Borja;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="174103" title="Museus Capitolins" nonfiltered="1092" processed="1091" dbindex="71094">


Els Museus Capitolins (en itali Musei Capitolini) sn el museu municipal ms important de la ciutat de Roma. Es parla de museus, en plural, ja que al recull originari d'escultures antigues el papa Benet XIV, al segle XVIII, hi va afegir la Pinacoteca, de temes essencialment romans.

 Histria .
La seu histrica dels Museus Capitolins est constituda pel Palazzo dei Conservatori i el Palazzo Nuovo, dos edificis situats a la plaa del Capitoli l'un davant de l'altre, a banda i banda de l'Ajuntament, projectats tots dos per Miquel ngel igual com tota la plaa.

La creaci del museu podrem dir que es remunta al 1471, quan el papa Sixt IV va donar a la ciutat una collecci d'importants escultures de bronze provinents del |Later (entre els quals la Lloba capitolina), que va fer collocar al pati del Palazzo dei Conservatori i a la plaa del Capitoli, amb la qual cosa es tracta del museu pblic ms antic del mn. 

La collecci d'antiguitats es va anar enriquint amb el temps per mitj de les donacions de diversos papes (Pau III o Pius V, que volia expulsar del Vatic les escultures paganes), i es va poder exposar millor arran de la construcci del Palazzo Nuovo el 1654. Des de llavors el museu ha crescut notablement, i inclou no tan sols testimonis de l'poca romana notables tant quantitatitativament com qualitativament (esttues, inscripcions, mosaics), sin tamb obres d'art medieval, del Renaixement i barroc.

El museu fou obert al pblic per voluntat del papa Climent XII quasi un segle ms tard, el 1734. El seu successor, Benet XIV, va inaugurar la Pinacoteca capitolina, amb l'adquisici de les colleccions privades de les famlies Sacchetti i Pio.

Arran de les excavacions dutes a terme desprs de la unificaci italiana per condicionar Roma com a nova capital, va sorgir una gran quantitat de nous materials que, recollits en el Magatzem Arqueolgic Municipal (Magazzino Archeologico Comunale), tot seguit anomenat Antiquarium, es van anar exposant parcialment als Museus Capitolins.

El 1997 se'n va obrir una nova secci, separada dels Museus originaris, a l'antiga Central Termoelctrica Giovanni Montemartini, al barri Ostiense, que ha donat com a resultat una curiosa fusi entre arqueologia industrial i clssica.

Colleccions i obres exposades.


 

Les colleccions histriques dels Museus Capitolins sn:
 la Pinacoteca, provinent inicialment de la collecci de la famlia dels marquesos Sacchetti i dels prnceps Pio di Savoia; ;
 la Protomoteca, collecci de bustos d'homes illustres que el papa Pius VII va fer dur des del Pante fins al Capitoli el 1820;
 la Collezione Castellani, donada per l'orfebre i colleccionista rom Augusto Castellani a la segona meitat del segle XIX, constituda per materials cermics arcaics (dels segles VIII al IV aC), predominantment etruscos, per tamb de procedncia grega i itlica;  ;
 el Medagliere Capitolino, la collecci municipal de monedes, medalles i joies, constituda el 1872 i oberta al pblic el 2003.

Segurament, l'obra ms famosa del museu s l'esttua eqestre de Marc Aureli; la que hi ha al centre de la plaa del Capitoli s una cpia, mentre que l'original, recentment restaurada, ara s'ha collocat a la nova sala de vidre anomenada l'Exedra de Marc Aureli (Esedra di Marco Aurelio), dins l'anomenat Giardino Romano, darrere el Palazzo dei Conservatori. 

Al Palazzo Nuovo, a ms a ms de l'esttua de l'emperador Adri del segle II dC, s'hi poden admirar, entre d'altres, el Discbol, original grec del qual noms es conservava el tronc, transformat per l'escultor francs Pierre-tienne Monnot en un guerrer ferit; l'esttua del Gal moribund, obra romana del segle III dC, cpia d'un original grec; el Faune vermell, trobat a Tvoli a la villa d'Adri, i un bellssim mosaic trobat a la mateixa villa i conegut com el Mosaic dels coloms.

La visita a l altre edifici dels Museus Capitolins, el Palazzo dei Conservatori, est compresa en el mateix bitllet de l'entrada; s'hi pot accedir tamb per la plaa o b a travs d'una galeria subterrnia (l'anomenada Galleria di congiunzione, s a dir, galeria de connexi) excavada a la dcada del 1930 i que actualment alberga la Galleria Lapidaria (on s'exposen tota mena d'incripcions romanes), que alhora dna accs al Tabularium del Capitoli i uneix tots dos edificis. Aqu es troba la pinacoteca del museu, al catleg de la qual hi ha el fams quadre de Sant Joan Baptista, obra de Caravaggio.  

A l'antic edifici dels conservatori, els magistrats de la ciutat, s'hi troba tamb el smbol de la ciutat, l'escultura de bronze de la Lloba Capitolina, durant molt de temps considerada una obra etrusca del segle V aC i que recentment s'ha descobert que es remunta tan sols al segle XII; probablement, l'esttua originria no incloa els bessons llegendaris Rmul i Rem, que sembla que hi foren afegits al Renaixement. L'esttua colossal de Constant, les restes de la qual es troben al pati, s del segle IV dC.

Una obra mestra de l'escultura medieval s el Retrat de Carles I d'Anjou d'Arnolfo di Cambio (1277), el primer retrat versemblant d'un personatge vivent esculpit a Europa que ens ha arribat ms enll de l'poca postclssica.

 Grande Campidoglio .
El desembre del 2005 es va inaugurar una nova ala amb una sala de vidre, la ja esmentada Esedra di Marco Aurelio, que incrementa l'espai expositiu dels Museus Capitolins. Amb la cobertura de l'antic Giardino Romano, s'ha obtingut aquest nou espai que allotja l'esttua de Marc Aureli, els fragments de l'esttua colossal de bronze de Constant i l'esttua d'Hrcules. El projecte s obra de Carlo Aymonino i tamb preveu la nova remodelaci dels fonaments del Temple de Jpiter Capitol.

A les sales adjacents s'han collocat les vitrines de la Collezione Castellani, donada a l'Ajuntament per Augusto Castellani.

L'obertura d'aquesta nova ala forma part d'un projecte ms ampli de remodelaci i ampliaci del museu (l'anomenat Grande Campidoglio, o Gran Capitoli), arran del qual s'ha arranjat la Galleria Lapidaria (tancada feia uns quants anys per treballs de reestructuraci), s'ha adquirit el Palazzo Clementino per installar-hi el Medagliere Capitolino (la collecci de numismtica) i s'ha remodelat el Palazzo Caffarelli.

La Central Montemartini.
El 1997, a causa de greus problemes de filtracions d'aigua i d'humitats, es van haver de tancar al pblic la Galleria Lapidaria i diverses parts del Palazzo dei Conservatori; per permetre les tasques de restauraci, centenars d'escultures foren traslladades a algunes sales de l'antiga central elctrica Montemartini, situada a la Via Ostiense, on se'n va muntar una exposici. La collecci inclou 400 esttues romanes, juntament amb inscripcions i mosaics. La major part de les peces exposades sn les d'adquisici ms recent, provinents de les excavacions dutes a terme desprs de la unificaci italiana, sobretot dels antics horti romans.

Galeria fotogrfica.

Fitxer:Ercole_Capitolini.jpg|Esttua de bronze d'Hrcules
Fitxer:Laocoonte_Capitolini.jpg|Laocoont (cpia en porcellana)
Fitxer:Amazzone_Capitolini.jpg|Amazona ferida (detall)
Fitxer:Esculapio_Capitolini.jpg|Esculapi
Fitxer:Sofocle_Capitolini.jpg|Sfocles
Fitxer:Cinico_Capitolini.jpg|Filsof cnic
Fitxer:Discobolo_Capitolini.jpg|Discbol (transformat)


 Enllaos externs .
Pgina oficial dels Museus Capitolins    ;
Pgina oficial de la Central Montemartini    ;
Pgina de recerca dels Museus Capitolins   ;
La collecci Castellani als Museus Capitolins ;
Histria de la Pinacoteca Capitolina ;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="174105" title="Mary (Turkmenistan)" nonfiltered="1093" processed="1092" dbindex="71095">
Mary s una ciutat de Turkmenistan, capital de la provncia de Mary. La seva poblaci s d'aproximadament 123.000 habitants (1999).

La ciutat s un oasi al desert de Karakum, situat al riu
Murghab.

Histria.

Antigament s'anomenava Merv, Meru i Margiana, i formava part de la ruta de la seda.























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="174106" title="Campo de Borja (DO)" nonfiltered="1094" processed="1093" dbindex="71096">
DO Campo de Borja s una zona vincola amb Denominaci d'Origen que es troba situada a la comarca del Camp de Borja, de la Provncia de Saragossa i que t la ciutat de Borja com a centre. Aquesta DO es compon de 16 municipis, t una extensi de 6.270 hectries i compta amb 15 bodegues inscrites. El 1980 s la data d'obtenci de la qualificaci de denominaci d'origen.

 El terreny .
Aquesta DO es caracteritza per unes vinyes plantades entre 350 i 700 metres sobre el nivell del mar, els sls sn calcaris i rics en nutrients. El clima s continental i compta amb una pluviometria d'entre 350 i 450 mm anuals. 

 Rams .
 Cabernet sauvignon;
 Merlot;
 Syrah;
 Chardonnay;
 Ull de llebre;
 Garnatxa;
 Moscatell;
 Macabeu;
 Sams;

 Anyades .
 1980 Bona;
 1981 Molt bona;
 1982 Bona;
 1983 Regular ;
 1984 Regular ;
 1985 Molt bona;
 1986 Bona;
 1987 Bona ;
 1988 Bona ;
 1989 Molt bona;
 1990 Bona;
 1991 Molt bona ;
 1992 Molt bona;
 1993 Bona;
 1994 Bona ;
 1995 Bona ;
 1996 Bona ;
 1997 Bona ;
 1998 Bona ;
 1999 Bona ;
 2000 Excellent ;
 2001 Molt bona;
 2002 Molt bona;
 2003 Bona;
 2004 Bona;

 Cellers .
 Borsao ;
 Bodegas Aragonesas ;
 Bodegas Caytusa;
 Bodegas Mareca;
 Bodegas Bordej;

 Enllaos externs.
 Pgina web de la DO Campo de Borja ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="174107" title="Joan Rodon i Benet" nonfiltered="1095" processed="1094" dbindex="71097">
Joan Rodon i Bonet s un arquitecte i professor universitari catal.

Formaci.
Va estudiar arquitectura a l'Escola Tcnica Superior d'Arquitectura de Barcelona, centre dependent de la Universitat Politcnica de Catalunya, de la qual en ser posteriorment professor de postgraus.

Membre del Collegi Oficial d'Arquitectes de Catalunya, des de 1997 s membre de la junta directiva de Arquinfad-FAD.

Activitat professional.
Al llarg de la seva carrera s'ha especialitzat, mitjanant el seu estudi "Joan Rodon, Arquitectes Associats S.A.", per la realitzaci d'equipaments i la rehabilitaci del patrimoni arquitectnic, sense oblidar per la construcci d'obra nova. Al llarg de la seva carrera ha rehabilitat la Biblioteca de Catalunya, l'arxiu comarcal de Vilanova i la Geltr o el Palau de la Generalitat de Catalunya i la Casa dels Canonges adjacent. Aix mateix ha realitzat l'obra del nou Museu Dioces de Lleida, la creaci d'oficines a la Casa de les Punxes, la cafeteria del MACBA i diversos edificis d'habitatges arreu de Catalunya.

L'any 1998 fou guardonat amb el Premi Nacional de Patrimoni Cultural per la reforma i ampliaci de la Biblioteca de Catalunya.

Enllaos externs.
    Pgina oficial de "Joan Rodon, Arquitectes Associats S.A.";







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="174110" title="Badia de Hudson" nonfiltered="1096" processed="1095" dbindex="71098">

La badia de Hudson (en angls Hudson Bay, en francs Baie d'Hudson, en inuktitut Kangiqsualuk Ilua, en cree Wnipekw o Wnipkw) es troba al nord-est del Canad. Banya el nord de les provncies d'Ontrio, Quebec i Manitoba i el sud-est de Nunavut. La badia de Hudson forma part de l'oce rtic. Connecta per l'est amb l'oce Atlntic a travs de l'estret de Hudson, i pel nord amb la resta de l'rtic a travs del canal de Foxe, que no es considera part de la badia. A l'extrem sud-oriental s'obre en la badia de James. Totes les illes de la badia de Hudson formen part de Nunavut. 

La badia s poc profunda i a causa de la seva alta latitud es congela totalment durant almenys sis mesos a l'any. A les seves costes, principalment a Manitoba, habita l's blanc, que es dedica a la cacera sobre la superfcie gelada; quan el gel es fon cap al mes de juny, els ssos tornen a la costa i esperen la nova temporada hivernal.

 Coordenades geogrfiques: 78 a 95 O, 51 a 70 N. ;

 Origen etimolgic .
La badia fou anomenada aix en honor de Henry Hudson, que el 1610 la va explorar a bord del vaixell Discovery i que un any abans havia donat nom tamb al riu Hudson de l'estat de Nova York.










































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="174111" title="Llus Clotet i Balls" nonfiltered="1097" processed="1096" dbindex="71099">
Llus Clotet i Balls ( Barcelona 1941 ) s un arquitecte i professor universitari catal.

Biografia.
Va nixer el 31 de juliol de 1941 a la ciutat de Barcelona. Va estudiar arquitectura a l'Escola Tcnica Superior d'Arquitectura de Barcelona, centre dependent de la Universitat Politcnica de Catalunya, on es va gradu el 1965 i del qual en fou professor entre 1977 i 1984. 

Activitat professional.
Va iniciar la seva carrera al taller professional de Federico Correa i Alfons Mil i Sagnier. L'any 1964, per, va fundar l'"Estudi PER" al costat de Pep Bonet i scar Tusquets, amb el qual collabor fins el 1981. L'any 1989 s'associ amb Ignasi Paricio Ansutegui, creant "Clotet.Paricio & Assoc. S.L.".

Entre les moltes obres realitzades destaquen la seu del Banc d'Espanya a Girona (1981-1989), els habitatges de la Villa Olmpica de Barcelona (1989-1992), la remodelaci del Palau de la Msica Catalana (1982), del Dipsit de les Aiges (1984-1992) i del Convent dels ngels (1982-1992), o la reforma de la Llotja de Mar (1973-1981) i del MACBA (2006).

El 1999 fou guardonat, jutament amb el seu soci Ignasi Paricio, amb el Premi Nacional de Patrimoni Cultural. Ha estat guardonat sis vegades amb el Premi FAD, dues vegades en la categoria d'interiorisme els anys 1965 i 1972, i quatre ms en arquitectura el 1979, 1980, 1988 i 1989.

Enllaos externs.
  Informaci i obres de Llus Clotet a la xarxa;
  Informaci de Llus Clotetat a www.epdlp.com;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="174114" title="Batalla del Somme (desambiguaci)" nonfiltered="1098" processed="1097" dbindex="71100">

 La batalla del Somme de 1916, gran ofensiva francobritnica durant la Primera Guerra Mundial.
 La Primera batalla del Somme de 1918, el nom angls per l'ofensiva alemanya coneguda amb amb el nom d'Operaci Michael, durant l'ofensiva de primavera.
 La Segona batalla del Somme de 1918, la segona fase de l'ofensiva dels cent dies.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="174115" title="Merv" nonfiltered="1099" processed="1098" dbindex="71101">
Merv o Merw (en persa:     transliterat Marw o Mary; en xins:   , Mulu), antigament centre de la satrapia de Margiana, i posteriorment Alexandria i Antioquia Margiana) fou una antiga ciutat situada a l'actual Turkmenistan, situada en un important oasis a l'sia Central, a la histrica ruta de la seda, prop de l'actual Mary. Forma part del patrimoni de la Humanitat a la llista de la UNESCO.

De la metrpoli que va ser en queda una vasta superfcie de terra ondulada de la qual sobresurten les restes de les muralles, un parell de mausoleus i la ciutadella del castell del sold. Els terratrmols i els vents han destrut el poc que els mongols van deixar dempeus. De totes maneres, es creu que la major part de les restes de Merv continuen enterrades.

Histria.

Unes quantes ciutats han existit en aquest lloc pel seu valor estratgic en l'intercanvi de cultures. Durant cinc segles va ser la segona capital de l'Islam, noms superada per Bagdad.

Les excavacions arqueolgiques de l'era sovitica revelen que la ciutat podria haver estat fundada pel rei selucida Antoc, entre els anys 280 i 261 aC, amb el nom de Margiana. Per a un centenar de quilmetres d'han trobar restes molt anteriors, del segle XV aC. Desprs del selucides vam venir els partians, i a aquests els van seguir els sassnides, amb els quals es va convertir en un regne tolerant que va permetre la convivncia entre budistes, zoroastrians i cristians nestorians.

Al segle VII, els rabs la van colonitzar i la van portar a un nivell de prosperitat que mai havia conegut. La ciutat ocupava una superfcie de 130 km, un 30 % ms que l'actual Barcelona, i la seva poblaci va arribar a superar el mili d'habitants, moment en qu Barcelona en tenia 30.000. 

Per la decadncia arrib al segle XIII amb l'arribada del mongols, a cavall i ben armats. El gener de 1221, el fill de Genguis Khan va ordenar arrasar Merv. Durant una setmana va preparar les seves tropes i el set dia, quan va tenir les catapultes a punt, va entrar dins del recinte emmurallat. Centenars de milers de persones van morir i la majoria d'edifics foren derruts. A la ciutadella que domina les runes del jaciment encara es poden veure els impactes dels projectils de les catapultes mongoles.

La ciutat fou reconstruda pels seljcides, els seguidors de Tamerl, els perses i els turcmans, per Merv mai ms recuperaria la glria perduda.



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="174116" title="Ermita de la Salut" nonfiltered="1100" processed="1099" dbindex="71102">

L'ermita de la Salut al municipi del Papiol s un santuari ubicat a la serra de Collserola vora el Puig Madrona.

Consta d'un edifici d'una sola nau, amb una part pre-romnica de cap al segle X que abasta les dues terceres parts de ponent de la nau i que se suposa que devia estar coberta amb encavallades de fusta. D'aquesta fase s la finestra geminada de la faana de ponent i la finestra esqueixada senzilla del costat de la porta.

L'absis i les absidioles, semicirculars i amb decoraci llombarda, sn romniques del segle XI, del mateix moment en qu s'allarg la nau i es cobr amb volta de can amb arcs torals i s'hi afegiren els contraforts.

La porta d'accs, a la paret del costat sud, s romnica per se suposa que s'obre al mateix lloc que s'obria la porta original del temple pre-romnic.

La seva existncia, com a parrquia, est documentada des finals del segle IX, dedicada a Santa Eullia, per el 1315 es va traslladar la parrquia i la dedicaci a la capella del castell del Papiol, quedant l'ermita dedicada a Sant Pere fins que el 1717 es canvi per la Mare de Du de la Salut.


Referncies.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="174118" title="DevilDriver" nonfiltered="1101" processed="1100" dbindex="71103">

Devildriver s un grup de msica format a Santa Barbara, Califrnia, Estats Units, format el 2001. El seu gnere s bastant discutible; al principi es consider Metalcore, una etiqueta que la majoria dels seus fans rebutjaren, per grcies al seu ltim lbum The Last Kind Words  se'ls consider Melodic Death Metal, vegi's pgina web: Encyclopaedia Metallum. Devildriver s el nom que donaven les bruixes a les campanes que empraven per a manipular el mal quando invocaven els seus sortilegis. Aquesta banda no s la primera de Dez Fafara (Coal Chamber), i s completada pels guitarristes Mike Spreitzer i Jeff Kendrick, el baix Jon Miller i el bateria John Boecklin.

 Discografia .

DevilDriver - 2003;
Freddy contra Jason B.S.O. - 2003;
Resident Evil: Apocalypse B.S.O. - 2004;
The Fury Of Our Maker's Hand - 2005;
Mtv2 Headbangers Ball Compilation;
The Last Kind Words - 2007;

 Enllaos externs .

 Pgina oficial de la banda ;
 Entrevista DevilDriver;
 DevilDriver Videografa;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="174119" title="Ordre compost" nonfiltered="1102" processed="1101" dbindex="71104">
El ordre compost no pertany al grup dels ordres clssics grecs (dric, jnic  i corinti), sin que, amb el tosc, s un de les aportacions romanes als ordes clssics. En proporcions i elements compositius s idntic a l'ordre corinti, amb dos excepcions: la basa s ms rica en motlures i s'assembla a un capitell dric invertit, mentre que el capitell s una mescla o composici (d'ac el nom de l'ordre) del capitell jnic i del corinti. Del primer presa les volutes de la part superior i del segon els fulles d'acant que adornen la part inferior.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="174120" title="Sant Basili d'Amsia" nonfiltered="1103" processed="1102" dbindex="71105">
Sant Basili d'Amsia fou bisbe d'Amsia del Pont. Suposadament va patir martiri en el regnat de Licini I entre el 321 i el 324 segons la crnica d'Eusebi per Sant Jernim. Va ser present als concilis d'Ancira (314) i Neocesarea (314). El seu cadver fou trobat enterrat cristianament. Es commemora el 26 d'abril.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="174121" title="Methanopyrus" nonfiltered="1104" processed="1103" dbindex="71106">


Methanopyrus s un gnere de microorganismes metangens del domini taxonmic Archaea. Comprn una nica espcie descrita, M. kandleri. s un hipertermfil descobert a les parets d una font hidrotermal al Golf de Califrnia a una profunditat de 2000 m i a temperatures de 84-110 C. Viu en un ambient ric en hidrogen i dixid de carboni i com altres metangens redueix aquests compostos a met. Es classifica en el flum Euryarchaeota en la eva prpia classe.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="174123" title="Forn Ibric" nonfiltered="1105" processed="1104" dbindex="71107">

El Forn Ibric del municipi de Sant Cugat del Valls s una construcci ubicada a la serra de Collserola al costat de l'Ermita de Sant Adjutori.

Data del perode baixrepublic rom (segles II i I aC), i va sser reformada ntegrament l'any 2003.

 Vegeu tamb .
 Forns romans de la Fornaca de Vilassar de Dalt, (segles I i II dC).







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="174125" title="Roberto Fontanarrosa" nonfiltered="1106" processed="1105" dbindex="71108">
Roberto Fontanarrosa (Rosario, 26 de novembre  de 1944 - d., 19 de juliol de 2007), malnomenat El Negro,  va ser un humorista grfic i escriptor argent.

De m se dir posiblemente que soy un escritor cmico, a lo sumo. Y ser cierto. No me interesa demasiado la definicin que se haga de m. No aspiro al Nobel de Literatura. Yo me doy por muy bien pagado cuando alguien se me acerca y me dice: me cagu de risa con tu libro.

Biografa.

La seua cursa va comenar com dibuixant humorstic, destacant-se rpidament per la seua qualitat i per la rapidesa i seguretat amb que ejecutava els seus dibuixos. Aquestes qualitats van fer que la seua producci fos molt important. 

Era molt conegut el seu gust pel futbol, esport el qual hi va dedicar nombroses obres. El conte 19 de diciembre de 1971 s un 
clssic de la literatura dedicada al ftbol de l'Argentina.
Com bon futbolero, sempre va mostrar la seua simpatia per l'equip que seguia des de txiquet, Rosario Central.

Durant els anys setanta i vuitanta, era habitual trobar-hi prenent-se un caf al seu temp lliure al bar El Cairo, que es trova en el encreuament de la Avinguda Santa F i el carrer Sarmiento, assegut  la metafrica mesa de los galanes (taula dels galants, en catal), escenari de molts del seus millors contes. Des de els anys noranta, la taula es va mudar al bar La Sede.

Va ser expositor al III Congreso de la Lengua Espaola que es va desenvolupar  Rosario, provncia de Santa F, Argentina, el 20 de novembre de 2004, al qual va exposar la xerrada titulada Sobre las malas palabras. 


Al 2003 se li va diagnosticar una grau malaltia, i a causo d'aix, va tindre la necesitat d'utilizar una cadira de rodes. El 26 d'abril de 2006, el Senat li va donar la Mencin de Honor Domingo Faustino Sarmiento, en reconeixement de la seua trayectoria i aportis a la cultura argentina.
 
El 18 de gener de 2007 va anunciar que deixara de dibuixar els seus cmics, per que hi hava perdut el control de la seua mano dreta, a causa de la malaltia. De totes maneres, va aclarir que continuara escrivint guions per al seus personatges.

Va morir el 19 de juliol de 2007, a l'edat de 62 anys, vctima d'un atur cardiorrespiratric, una hora desprs d'ingressar al hospital amb un cuadre de insuficincia respiratria aguda.

 Publicacions .

 Recopilacions d'acudits .

 Quin es Fontanarrosa?;
 Fontanarrisa;
 Fontanarrosa y los mdicos;
 Fontanarrosa y la poltica;
 Fontanarrosa y la pareja;
 El sexo de Fontanarrosa;
 El segundo sexo de Fontanarrosa;
 Fontanarrosa contra la cultura;
 El ftbol se sagrado;
 Fontanarrosa de penal;
 Fontanarrosa es Mundial (recopilaci de les crniques periodstiques que va realitzar en ocasi del mundial de ftbol de 1994) ;
 Fontanarrosa continuar.

 Publicacions d'historietes .
 Los clsicos segn Fontanarrosa;
 Semblanzas deportivas;
 Sperman;
 Inodoro Pereyra Tomos 1 a 31;
 Boogie, el aceitoso Tomos 1 a 12;

 Novelles .
 Best Seller (las aventuras del mercenario sirio homnimo, 1981);
 El rea 18 (1982);
 La gansada (1985);

 Llibres de contes .
 El mundo ha vivido equivocado (1982);
 No s si he sido claro (1986);
 Nada del otro mundo (1987);
 El mayor de mis defectos (1990);
 Uno nunca sabe (1993);
 La mesa de los galanes (1995);
 Los trenes matan a los autos (1997);
 Una leccin de vida (1998);
 Puro Ftbol (2000);
 Te digo ms ... (2001);
 Usted no me lo va a creer (2003);
 El rey de la milonga (2005);

 Altres .
 No te vayas campen (2000);

 Enllaos externs .
 Pgina web oficial de Roberto Fontanarrosa ;
 Roberto Fontanarrosa en la Audiovideoteca de Escritores ;

Referencies.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="174126" title="Pasqual Sanchis Moscard" nonfiltered="1107" processed="1106" dbindex="71109">
Pasqual Sanchis Moscard (El Genovs, 1963) era un pilotari professional   conegut com a Pigat II. Fill del jugador de raspall Pigat I i germ d'Eduardo, Pigat III, Pasqual ha sigut un reputat dauer d'Escala i corda. Retirat l'any 2000, des del 2003 treballa per a la Federaci de Pilota Valenciana com a entrenador de la Selecci Valenciana de Pilota amb la qual va aconseguir diversos ttols europeus i mundials als Campionats Internacionals de Pilota, aix com a assessor tcnic per a l'empresa privada ValNet, i s a ms trinqueter d'alguns trinquets.

Com a jugador va destacar per la fora i la duresa de les seues pilotades per als mitgers contraris, sobretot quan jugava al dau. Tamb destac per la seriositat amb qu es va prenia la preparaci fsica. 

 Palmars .
 Com a pilotari .
 Campi del Campionat Nacional d'Escala i Corda 1985 i 1987;
 Sub-campi del Campionat Nacional d'Escala i Corda 1989;
 Campi del Circuit Bancaixa 1993, 1995 i 1996;
 Sub-campi del Circuit Bancaixa 1994 i 1999;
 Sub-campi del Trofeu Individual Bancaixa 1998 i 1999. ;

Campionats Internacionals de Pilota
 Sub-campi de Llargues i Joc internacional al Campionat Europeu, Frana 1994;
 Campi de Llargues al Campionat Mundial, Valncia 1996;
 Campi de Llargues al Campionat Mundial, Frana 1998;
 Campi de Llargues al Campionat Europeu, Itlia 1999;
 Campi de Llargues al Campionat Mundial, Valncia 2000;

 Com a seleccionador .
 Campi de Front i Joc internacional al Campionat Europeu, Frana 2003;
 Sub-campi de Llargues, Frana 2003;
 Campi de Llargues al Campionat Mundial, Itlia 2004;
 Campi de Joc internacional al Campionat Europeu, Blgica 2007;
 Sub-campi de Llargues, Blgica 2007;
 Campi absolut, Blgica 2007;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="174129" title="Pedrera dels Ocells" nonfiltered="1108" processed="1107" dbindex="71110">


La Pedrera dels Ocells al municipi de Barcelona s un mirador ubicat a la serra de Collserola vora el Puig d'Olorda i l'ermita de Santa Creu d'Olorda.

Constituda pel sot d'una antiga mina i pedrera de pissarres negres, a principi dels anys 90 es va restaurar com a auditori i espai de joc, per es va haver de tancar en descobrir-se que el tals de la pedrera era inestable (de fet, al cap d'uns mesos d'estar tancada al pblic, hi va haver un esllavissament important). Posteriorment es va recuperar com a zona humida per a l'observaci dels ocells de la zona, pero sense que el pblic pugui entrar al recinte de la pedrera.

 Enllaos externs .

 Web del Parc de Collserola;
 Mapa de Collserola. Itineraris a peu i rutes en bicicleta per Collserola.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="174131" title="Ermita de Santa Creu d'Olorda" nonfiltered="1109" processed="1108" dbindex="71111">


L'ermita de Santa Creu d'Olorda al municipi de Barcelona s un santuari ubicat a la serra de Collserola vora el Puig d'Olorda i la Pedrera dels Ocells.

Encara que no hi ha prou informaci per asegurar-ho, tot fa pensar que els elements pre-romnics de l'esglsia, centrats en l'absis, daten de la fi del primer milleni. Aquesta tesi la corroboren documents conservats dels anys 1032 i 1066.

De l'absis primigeni (segles VIII IX) parteix, potser, tota la evoluci arquitectnica: el creuer elevat d'estil carolingi (segles IX X), el campanar d'espadanya (segle XIV), reformat a partir del 1619, la porta renaixentista actual (segle XVI), la rectoria i les diverses dependncies modificades al llarg del temps.

Tot aix va ser cremat l'any 1936 i posteriorment restaurat pel grup excursionista Els Blaus de Sarri.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="174133" title="Urgench" nonfiltered="1110" processed="1109" dbindex="71112">

Urgench (en  uzbek: Urganch /        ) s una ciutat al sud d'Uzbekistan amb una poblaci de 150.120 habitants (2005). s la capital de la provncia de Khorezm, al riu d'Amu Darya i al canal Shavat. La ciutat se situa 450 km a l'oest de Bukhar a travs del desert Kyzyl Kum. Est situat a 91 m d'altitud.

Antigament havia format part de la ruta de la seda.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="174135" title="Paolo Maldini" nonfiltered="1111" processed="1110" dbindex="71113">
Paolo Maldini (Mil, 26 de juliol del 1968) s un futbolista itali. Juga de defensa a l'AC Milan. Ha estat capit de la selecci italiana, amb la qual ha batut el rcord de partits (126).

Fill de Cesare Maldini, s considerat un dels ms grans jugadors de la histria del calcio, grcies als seus dots de tcnica, velocitat i qualitats fsiques.

 Carrera .
 Club .
Ha dedicat tota la seva carrera a l equip que l ha vist crixer i madurar com a persona in com a professional, l AC Milan, en el qual ha fet de lateral esquerre i defensa central.

Suma ja 600 partits a la Serie A, rcord absolut, amb 28 gols. La xifra histrica dels 600 partits, va ser aconseguida al partit Catania-AC Milan el 13 de maig de 2007 (1-1), que, contant tamb la classificaci per la UEFA de 1987 jugada contra el Sampdoria a Tor, s el seu partit nmero 601 amb la samarreta del Milan.

Tamb posseeix dos rcords ms: presncia absoluta de temporades a Serie A amb el mateix equip, 23 temporades consecutives; golejador ms rpid en una final de la Lliga de Campions (52   contra el Liverpool F.C. el 2005). Juntament amb Paco Gento, s l nic jugador que ha disputat 8 finals de la Champions League guanyant-ne 5 (contra les 6 de Gento).

Va debutar a la Serie A amb Nils Liedholm el 20 de gener de 1985, amb encara 17 anys, en un partit contra l Udinese (acabat 1-1, substituint a Sergio Battistini.

A la temporada 2005/2006 va fer un doblet contra la Reggina al campionat de Serie A; la primera i nica vegada que ho va aconseguir en la seva llargusima carrera.

En maig de 2007, va renovar el seu contracte amb l AC Milan per una temporada ms, la 2007/2008.

 Selecci nacional .
Es va retirar de la selecci italiana desprs de la Copa del Mn de Futbol 2002. Amb la samarreta azzurra ha disputat 126 partits (rcord absolut), signant 7 gols. Posseeix tamb un altre rcord, el del nombre de partits com a capit: 74.

Amb la selecci va disputar els Europeus de 1988 (eliminats a les semifinals contra la URSS, 4 presncies en 4 partits disputats), el Mundial de 1990 (tercer lloc, 7 presncies en 7 partits disputats), el Mundial de 1994 (segon lloc, perduda la final contra Brasil desprs dels penals, 7 presncies en 7 partits disputats), els Europeus de 1996 (eliminats a la primera ronda, 3 presncies en 3 partits disputats), el Mundial de 1998 (eliminats als quarts de final contra Frana desprs de 5 presncies en 5 partits disputats), els Europeus del 2000 (segona posici, perduda la final contra Frana desprs de la prrroga, 6 presncies en 6 partits disputats) i el Mundial de 2002 (eliminats als vuitens de final contra Corea del Sud desprs de la prrroga amb 4 presncies en 4 partits disputats).

 Estadstiques .


Notes.





















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="174137" title="Termfil" nonfiltered="1112" processed="1111" dbindex="71114">

Un termfil s un organisme   un tdipus d'extremfil   que viu a temperatures relativament altes, per sobre els 45 C. Molts termfils sn archaea, com el gnere Methanopyrus o Thermoproteus.

Trobem termfils en diverses regions geotermals de la Terra com sn les surgncies  calentes del Parc Nacional de Yellowstone (vegeu la imatge) o les dels fons mar, aix com en rees d'acumulaci de matria vegetal morta en descomposici com les torberes.

Coma a prerequisit per la seva supervivncia, els termfils contenen enzims capaos de funcionar a temperatures elevades sense desnaturalitzar-se i inactivar-se. Alguns d'aquests enzims sn emprats en biologia molecular (per exemple, les DNA polimerases termostables usades per la tcnica de la Reacci en Cadena de la Polimerasa o PCR.

Els termfils sn classificats en termfils obligats i termfils facultatius: els obligats (tamb anomenats termfils extrems) requereixen d'aquestes temperatures extremadament altes per crixer, mentre que els facultatius (tamb anomenats termfils moderats) poden crixer a temperatures elevades per tamb a temperatures ms baixes (per sota els 50 C). Els Hipertermfils sn termfils particularment extrems pels quals les temperatures optimes estan per sobre els 80 C.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="174138" title="Les Escletxes" nonfiltered="1113" processed="1112" dbindex="71115">


Les Escletxes al municipi del Papiol sn unes esquerdes naturals de certa espectacularitat situades a la serra de Collserola vora el Puig Madrona.

Obertes en un masss rocs mesozoic, han sigut ocasionades per l'assentament damunt un terreny argils i estovat per filtracions naturals.

Tenien renom internacional, per foren gaireb destrudes els anys cinquanta, en fer ciment de la seva pedra, malgrat l'oposici de l'ajuntament. Algunes d'elles sn actualment visitables pel seu interior.

 Enllaos externs .

 Web del Parc de Collserola;
 Mapa de Collserola. Itineraris a peu i rutes en bicicleta per Collserola.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="174142" title="Samarcanda" nonfiltered="1114" processed="1113" dbindex="71116">

Samarcanda (en uzbek: Samarqand,          ; en tadjik i rus:           (Samarkand); en persa:        (Samarqand); tamb coneguda internacionalment com Samarkand) s la segona ciutat ms gran de l'Uzbekistan a la provncia de Samarcanda amb una poblaci 412.300 (2005). La majoria dels seus habitants sn tadjiks i parlen tadjik, una llengua molt similar al persa escrita en alfabet cirllic). La ciutat s sobretot coneguda per la seva posici central a la ruta de la seda asitica entre la Xina i occident. Est situada a una altitud de 702 m.

Samarcanda s el segon centre industrial del pas, una ciutat gran i moderna que era tamb unes de les gran capitals de l'antiguitat.

Alexandre el Gran, el 329 aC, en parlava d'aquesta manera: Tot el que he sentit sobre la bellesa de Samarcanda s cert, tret de qu encara s ms bella del que mai podria haver imaginat. I el viatger rab Ibn Battuta la va qualificar com una de les ciutats ms grans i perfectament belles del mn.

El 2001, la UNESCO va inscriure alguns dels monuments de la ciutat a la llista de Patrimoni de la Humanitat.

 Histria .

Poblada des de fa 40.000 anys quan era un lloc amb rics recursos naturals. El nom del primer establiment estable fou Afrasiab. Segons Estrab fou una de les 8 ciutats que va fundar Alexandre el Gran a l'orient. Ptolemeu la situa a Bactriana. Arri informa de qu la ciutat tenia el palau del governant de Sogdiana i no dona crdit a la seva fundaci per Alexandre. Curtius diu que la ciutat tenia una muralla. Estava destinada a ser seu del govern de Clitos quant en una desafortunada discussi amb Alexandre, aquest el va matar.

El nom antic (Maracanda) derivaria dels persa antic asmara, "pedra," i sogdi kand, "fort," "ciutat." El nom apareix tamb com Paracanda per aix es un error.

A partir del segle IV, va ser una de les ciutats ms riques del mn, mentre era la capital del districte persa de Sogdiana, crulla dels camins que unien Europa, l'ndia, Prsia i la Xina. Malgrat que hi havia diverses rutes de la seda, en funci de l'poca de l'any o per desviar-se de conflictes bllics, Samarcanda era el centre de gaireb totes.
Per com les ciutats properes, Genguis Khan la va gaireb destruir a principis del segle XIII, i la seva poblaci va passar de 400.000 a 100.000. Les 800 ha que tenia la ciutat estan noms mnimament excavades.

Sense la seva esplendor anterior, Samarcanda va continuar sent un centre important fins al segle XVI, en qu la ruta de la seda comen el seu declivi pel tancament de fronteres de la Xina i la descoberta de les rutes martimes cap a orient. Aix, es convert en una gran ciutat amb una gran histria per ara allada.

 Referncies .





















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="174143" title="Audincia Nacional d'Espanya" nonfiltered="1115" processed="1114" dbindex="71117">

L'Audincia Nacional d'Espanya s un tribunal amb seu a la ciutat de Madrid que t jurisdicci arreu d'Espanya. S'encarrega de casos d'especial gravetat i les seves decisions poden ser revocades pel Tribunal Suprem. 

Es va fundar el 4 de gener de 1977, data en que es publicaren tres decrets-llei on respectivament es dissolia el Tribunal d'Ordre Pblic, es creava l'Audincia Nacional, i es traspassaven les competncies del primer al segon.

 Composici .

L'Audiencia Nacional est formada pel seu President, els Presidents de Sala i els magistrats que determini la llei per a cada una de les seves Sales i Seccions.

Les Sales de l'Audincia Nacional sn les segents:
 Sala Penal, que s'encarrega de delictes especialment rellevants com ara els comesos contra la Famlia Reial i els Alts Organismes de l'Estat i del Govern, la falsificaci de moneda, el trfic de drogues, els delictes comesos per bandes organitzades i els comesos fora del territori espanyol. Tamb s'encarrega de procediments penal iniciats a l'estranger, dels procediments d'extradici passiva i dels recursos interposats contra les resolucions dels Jutjats Centrals Penals, d'Instrucci i de Menors.
 Sala Contenciosa Administrativa, que es pronuncia sobre els recursos d'aquest tipus interposats contra disposicions i actes dels Ministres i els Secretaris d'Estat.
 Sala Social, que s'encarrega dels processos d'impugnaci de convenis collectius d'mbit general i d'altres conflictes collectius.

Dins de l'Audincia Nacional s'hi integren els Jutjats Centrals d'Instrucci, que s'encarreguen d'instruir les causes que desprs seran jutjades a la Sala Penal, i els Jutjats Centrals Penals.

 Magistrats illustres .
 Baltasar Garzn (Jutge titular del Jutjat Central d'Instrucci nmero 5).
 Fernando Grande-Marlaska (Jutge titular del Jutjat Central d'Instrucci nmero 3);
 Carmen Tagle (Fiscal adscrita als casos que tramitava el Jutjat Central d'Instrucci nmero 5).
 Santiago Pedraz (Jutge titular del Jutjat Central d'Instrucci nmero 1).
 Javier Gmez Bermdez (President de la Sala Penal);
 Juan del Olmo (Jutge titular del Jutjat Central d'Instrucci nmero 6);

 Crtiques .
Les actuacions de l'Audincia Nacional en matria anti-terrorista i pels delictes d'injria a la Corona han generat diverses discrepncies i algunes decisions polmiques. Destaquen el processament d'ric Bertran, un adolescent que reclamava l'etiquetatge en catal a les empreses, el tancament dels diaris bascos Egin i Egunkaria, i el segrest d'un nmero de la revista satrica El Jueves.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="174144" title="Y Waun" nonfiltered="1116" processed="1115" dbindex="71118">


Y Waun (en angls, Chirk) s una ciutat del nord-est de Galles, en el comtat de Wrecsam.




 Histria i restes histriques .
Y Waun forma part del comtat de Wrecsam d'en el 1996, a causa de la reorganitzaci del govern local de la Local Administration Act (Wales) del 1994. Anteriorment form part del comtat administratiu de Denbighshire i de l'histric Clwyd. A un quilmetre i mig a l'est de la ciutat comena el comtat de Shropshire, ja a Anglaterra.


El nom "Y Waun" s fora com -amb diverses variacions- arreu de Galles.   Etimolgicament sembla que s una derivaci de la paraula gwaun: zona pantanosa, erm .

Les restes histriques importants ms antigues que es conserven a prop de la poblaci sn un tram de la Fossa de n'Offa (un mur del 300 quilmetres, fet erigir en el segle VIII per Offa, rei de Mercia). Dos-cents anys ms tard, la conquesta normanda de la zona port la construcci de lEglwys y Waun (L'Esglsia de l'erm), a comenaments del segle XI.

Com a resultat de la derrota de Llywelyn ap Gruffudd, el darrer prncep galls independent, a mans d'Eduard I d'Anglaterra, al segle XIII es cre el comtat de marca de  Chirklands. Aquest pass a Roger Mortimer, que comen a construir el castell d'Y Waun el 1295. Posteriorment, la propietat pass el 1595 a la famlia Myddleton, que la conserv per tres segles fins que el 2004 la traspass al National Trust.


En el segle XV s'ampli l'esglsia amb una segona nau, la nau nord; amb diverses alteracions, l'edifici ha arribat a l'actualitat com a lloc de culte. Anteriorment dedicat a Sant Tysilio, fou rededicat a Santa Maria. En el seu interior s'hi conserven monuments funeraris de les dues famlies importants de la comarca, els Myddleton del castell d'Y Waun, i la famlia Trevor de Brynkinallt Hall.

L'rea que envolta la ciutat fou des del segle XVII una zona minaire dedicada a l'extracci de carb. Les mines ms grans eren la "Black Park" (de les ms antigues del nord de Galles) i la  Bryncunallt (en angls, Brynkinallt). L'activitat s'hi acab definitivament en els 60.

Es conserven restes del parador de les diligncies de l'antiga lnia postal que anava de Londres a Caergybi (i d'all a Irlanda) per la A5. De la mateixa poca s l'aqeducte bastit el 1801 per Thomas Telford, que permetia el canal de Llangollen creuar la vall del riu Ceiriog. El tren de Chester a Rhiwabon es prolong el 1848 pel sud de Shrewsbury amb estacions a Llangollen Road (al suburbi de Whitehurst) i Y Waun centre; al sud de la ciutat, Henry Robertson hi constru un viaducte per portar la lnia a la vall del Ceiriog.

El 1870 s'obr una lnia de tren de via estreta per dur al canal el mineral extret de les pedreres i mines de Glyn Ceiriog; originalment  de tracci animal, fou reconvertit al vapor el 1888. Subsist fins al 1935.

 Actualitat .

El Ceiriog Memorial Institute, a la vall del Ceiriog, a l'oest d'Y Waun, conserva una collecci de cultura gallesa nica en el mn. Va ser fundat a comenaments del segle XX per preservar la llengua i cultura galleses per a les futures generacions.

Avui en dia, les principals indstries de la poblaci sn la fusta (Kronospan) i la fabricaci de xocolata (Cadburys).

Residents notables han estat el futbolista Mike Jones, des de 1989 fins al present (2007), i el tamb jugador Billy Meredith, a la plantilla titular del Manchester United entre 1906 i 1921. El poeta R.S. Thomas hi exerc el sacerdoci entre 1936 i 1940.

Autobusos de lnia comuniquen Y Waun amb Newbridge, Rhosymedre, Plas Madoc (els tres a la comunitat de Cefn), Rhiwabon, Johnstown, Rhostyllen i Wrecsam; Gobowen i Weston Rhyn i Oswestry.

 Bibliografia .
 C.Neville Hurdsman A History of the Parish of Chirk Wrexham: Bridge Books, 1996;
 George G. Lerry Collieries of Denbighshire. Past and Present Wrexham: Wynn Williams, 1968 (Segona edici. Primera edici, 1946);

 Enllaos .
Plana del Consell Municipal ;
Plana d'Y Waun a la pgina de BBC Wales ;
Esglsia de Santa Maria ;
Wrexham & Shropshire Railway ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="174145" title="Filodrmid" nonfiltered="1117" processed="1116" dbindex="71119">



Els filodrmids (Philodromidae) sn una famlia d'aranyes araneomorfes, que formen part de la superfamlia dels tomisodeus (Thomisoidea), al costat dels tomsids, amb els que tenen una semblana superficial.

Els darrers estudis mostren que aquestes dues famlies no estan tan relacionades com s'havia pensat. A diferncia dels tomsids, els filodrmids solen tenir veritables setes (pls o espines) en el cos, i no tenen els tubercles oculars caracterstics d'alguns tomsids. Les segones potes habitualment sn les ms llargues i en el gnere Ebo aix s encara ms exagerat; en algunes espcies el segon parell pot ser el doble de llarg que el primer parell.  

El gnere ms com s Philodromus que com Ebo t una distribuci molt ampla. Tamb ho sn Tibellus i Thanatus, que inclou Thanatus vulgaris, l'aranya cranc de casa (house crab spider), que es troba per tota la zona holrtica, una bona caadora de mosques en els edificis. 

Els colors sn bastant tristos, des de marrons i grisos, fins alguns tons groguencs, i en alguns casos, amb taques. El cos poques vegades passa del 10 mm de llargada. Molts tenen un senyal en forma de fulla  en la part anterior del dors de l'abdomen. No construeixen teranyina per fan servir el fil de seda per als sacs d'ous i com a fil de seguretat.      

 Sistemtica .

Fins al 2 de novembre de 2006 i hi ha citats 29 gneres i 517 espcies; d'elles, 236 pertanyen al gnere Philodromus. La segent classificaci est basada en la categoritzaci en subfamlies recollides per Joel Hallan en el seu Biology Catalog.

Pedinopisthinae.
 Pagiopalus Simon, 1900 (Hawaii);
 Pedinopistha Karsch, 1880 (Hawaii);

Philodrominae.
 Apollophanes O. P-Cambridge, 1898 (EUA fins a Panam, ndia, Rssia, Corea);
 Bacillocnemis Mello-Leito, 1938 (Argentina);
 Berlandiella Mello-Leito, 1929 (Brasil);
 Cleocnemis Simon, 1886 (Sud-amrica);
 Ebo Keyserling, 1884 (Argentina, Nord-amrica, ndia, Rssia, Israel);
 Eminella zdikmen, 2007 (Argentina) (reamomenament de Catuna Mello-Leito, 1940);
 Fageia Mello-Leito, 1929 (Brasil);
 Gephyrellula Strand, 1932 (Brasil);
 Gephyrina Simon, 1895 (Sud-amrica);
 Gephyrota Strand, 1932 (frica, sia);
 Hirriusa Strand, 1932 (frica);
 Metacleocnemis Mello-Leito, 1929 (Brasil);
 Paracleocnemis Schiapelli & Gerschman, 1942 (Argentina);
 Paratibellus Simon, 1932 (Europa fins a sia Central);
 Petrichus Simon, 1886 (Sud-amrica);
 Philodromops Mello-Leito, 1943 (Brasil);
 Philodromus Walckenaer, 1826 (Zona Holrtica, Amrica, Austrlia, frica, sia Meridional);
 Procleocnemis Mello-Leito, 1929 (Brasil);
 Quemedice Mello-Leito, 1942 (Argentina);
 Suemus Simon, 1895 (frica, Vietnam);
 Thanatus C. L. Koch, 1837 (frica, Zona Holrtica, Sud-amrica);
 Tibellus Simon, 1875 (frica, Amrica, Zona Holrtica, sia);
 Tibitanus Simon, 1907 (frica);
 Vacchellia Caporiacco, 1935 (Karakorum);

Pselloninae.
 Psellonus Simon, 1897 (ndia);
 Pseudopsellonus Balogh, 1936 (Nova Guinea);
 Senoculifer Balogh, 1936 (Nova Guinea);

Incertae sedis.
 Euthanatus Petrunkevitch, 1950   (fssil);
 Filiolella Petrunkevitch, 1955   (fssil);
 Medela Petrunkevitch, 1942   (fssil);



 Enllaos externs .
 Platnick, N.I. 2003. World Spider Catalog;
 Foto d'un filodrmid;

 Vegeu tamb .
 Tomisodeu;
 Llista d'espcies de filodrmids;
 Classificaci de les aranyes;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="174147" title="Sant Francesc de Formentera" nonfiltered="1118" processed="1117" dbindex="71120">

Sant Francesc de Formentera s la capital i la vila principal de Formentera, seu de l'ajuntament i dels principals serveis de l'illa. Forma una de les tres parrquies de Formentera i el poble est situat a la vnda de sa Miranda - Cala Saona.

El poble tenia 987 habitants en el padr del 2007, per la majoria de poblaci s disseminada. La parrquia inclou els nuclis de la Savina i ses Bardetes, i les vndes des Brolls, es Ca Mar   Migjorn, es Cap de Barbaria, sa Miranda   Cala Saona, es Pi des Catal i Porto-sal. El total de la parrquia t 4.500 habitants.








Desprs del repoblament de principis del segle XVIII, la poblaci es va establir al voltant de l'antiga capella de sa Tanca Vella i es va construir un nou temple que a la vegada servia de fortalesa per refugiar-se. Fou inaugurat el 15 de maig del 1726 i dedicat a Sant Francesc Xavier. A l'entorn de l'esglsia es van construir les primeres cases del que s'anomenava Poble de Formentera.

Prop de Sant Francesc, en un monticle pedregs cam de Porto-sal, es troben els molins fariners de sa Miranda. Des dels molins es t una mplia panormica on se succeeixen estanys, braos de terra i mar: l'estany des Peix, l'estany Pudent, es Pujols, ses Salines, es Trucadors.

Llocs d'inters.
Esglsia de Sant Francesc, segle XVIII.
Capella de sa Tanca Vella, segle XIV, dedicada a Sant Valero.
Molins de sa Miranda;
Museu d'Etnografia de Formentera;

Dates destacades.
25 de juliol, festa de Sant Jaume, patr de Formentera.
3 de desembre, festa de Sant Francesc Xavier.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="174149" title="Jordi Auss i Coll" nonfiltered="1119" processed="1118" dbindex="71121">


Jordi Auss i Coll (la Seu d'Urgell, 3 de mar de 1960), s un poltic catal d'Esquerra Republicana de Catalunya.

Casat i amb tres fills nois. Professor d'EGB per la UB i mestre de catal, ha estat director de l'Escola Andorrana d'Escaldes, al Principat d'Andorra.

Fou alcalde de la Seu d'Urgell des del juliol de 2003 fins l'11 de mar de 2008, crrec que deix a mitja legislatura per ser nomenat Conseller de Governaci. Auss va deixar l'alcaldia malgrat que encara li quedava ms d'un any per cedir el lloc a Albert Batalla, alcaldable per CiU i amb qui tenia un pacte per dividir la legislatura en un mandat de dos anys per a cadasc. Finalment ning de la llista d'ERC va voler assolir el bast d'alcalde i Albert Batalla s va convertir abans d'hora en el nou alcalde de La Seu d'Urgell.

s tamb diputat del Parlament de Catalunya (des del 1995), essent el candidat d'ERC per la encara no reconeguda vegueria del l'Alt Pirineu i Aran, i el primer o segon (ha anant alternant) per a la demarcaci de Lleida.

Al partit ERC ocupa el crrec de Conseller Nacional i al Parlament de Catalunya presid la Comissi d'Agricultura, Ramaderia i Pesca  (1999-2003).

A les eleccions generals espanyoles del 9 de mar de 2008 es presentava com a cap de llista d'ERC per Lleida, per no va obtenir l'esc. L'endem, Joan Puigcercs dimit del seu crrec com a Conseller de Governaci, per dedicar-se ntegrament a les funcions de secretari general del partit, sent substitut per Auss a la conselleria de Governaci de la Generalitat de Catalunya.  














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="174152" title="Sender de Petit Recorregut" nonfiltered="1120" processed="1119" dbindex="71122">
Les sigles PR designen un sender de petit recorregut, s a dir, un sender senyalitzat, d'entre 10 i 50 km, utilitzat principalment per excursionistes. Els PR sn senyalitzats i mantinguts per les federacions excursionistes locals de cada tram.

Senyalitzaci.
A tot el mn els PR se senyalitzen amb els colors groc i blanc. Dues ratlles horizontals (de 15cm x 5cm), la de dalt blanca i la de baix groga indiquen la continutat del cam. Dues ratlles formant una "X" indiquen que la direcci s equivocada. Quatre franjes paralleles de colors alterns amb una fletxa apuntant a un costat o altre indiquen un prxim canvi de direcci.

Relaci de Senders de Petit Recorregut a Catalunya.

PR-C 1 - Sender de Reus (25,600 km)

PR-C 2 - Sender de Pontils (17,400 km)

PR-C 3 - Serra de Formigosa - Sant Mag de Brufaganya (11,500 km)

PR-C 4 - Sender Valls - Ali (6 km)

PR-C 5 - Valls - Serra de Miramar (11,500 km)

PR-C 6 - Serra de la Mussara - Prades (9,900 km)

PR-C 7 - Sender del Gorg del Mas dels Frares (11,500 km)

PR-C 8 - Sender de Santes Creus (20 km)

PR-C 9 - Sender de Caldes de Montbui (15 km)

PR-C 10 - Sender de Sant Eullia de Ronana (19,200 km)

PR-C 11 - Sender de la Pobla de Lillet (15,500 km)

PR-C 12 - Sender del Vendrell (13,100 km)

PR-C 13 - Circular d'gara - Terrassa (50,000 km)

PR-C 14 - Sender de La Morera de Montsant (18 km)

PR-C 15 - Sender el Serrallo (15,119 km)

PR-C 16 - Sender de Santa Oliva (14,300 km)

PR-C 17 - Sender de Vilaverd a Rojals (10,800 km)

PR-C 18 - Sender de les Borges del Camp (11 km)

PR-C 19 - Portal de Montserrat (24 km)

PR-C 20 - Sender Albiol - Cogullons

PR-C 21 - Pontils - Sarral (19 km)

PR-C 22 - Romnic de la Garrotxa I (24,800 km)

PR-C 23 - Romnic de la Garrotxa II (21 km)

PR-C 24 - Sender de Besal (19,600 km)

PR-C 25 - Sender de Guimer a Trrega (17,250 km)

PR-C 26 - Sender de Prades (14 km)

PR-C 27 - Sender de Gandesa (13 km)

PR-C 28 - Vilaseca - Colldejou (28 km)

PR-C 29 - Molar - Capanes (14 km)

PR-C 30 - Sender de Sabadell (23,120 km)

PR-C 31 - Cam dels Monjos (26,285 km)

PR-C 32 - Pla del Rieral (Vall del Tenes) (15,240 km)

PR-C 33 - Sender de La Garriga (29,600 km)

PR-C 34 - Sender de Palaudrias (13,650 km)

PR-C 35 - Carenejant Collserola (25 km)

PR-C 36 - Sender de Granollers (29,500 km)

PR-C 37 - Sender d'Olivella (27,700 km)

PR-C 38 - Sender de Sant Cugat (10 km)

PR-C 39 - Cam Medieval a l'Erampruny (17,523 km)

PR-C 40 - Vic - Sant Pere de Casserres (19,900 km)

PR-C 41 - Sender de Sant Andreu de Gurg (18,500 km)

PR-C 42 - Sender de Taradell (19,300 km)

PR-C 43 - Sender de Tona (24 km)

PR-C 44 - Sender de Prats de Lluans (24,300 km)

PR-C 45 - Sender de Torell (23 km)

PR-C 46 - Ruta del Sorreigs (21 km)

PR-C 47 - Cam Vora Ges (18,100 km)

PR-C 48 - Circular de Sentmenat (30,500 km)

PR-C 49 - Sender de Voltreg (25,310 km)

PR-C 50 - Sender de Puigcercs (19,100 km)

PR-C 51 - Sender de Sant Jaume de Frontany (8,100 km)

PR-C 52 - Sender de la Pobla de Lillet (10,500 km)

PR-C 53 - Sender de Falset (10,680 km)

PR-C 54 - Sender d'Ors (22,160 km)

PR-C 55 - Sender de la serra de Montclar (18,350 km)

PR-C 56 - Sender de la Ribera de Si (16,400 km)

PR-C 57 - Sender de la Baronia de Mald (15,250 km)

PR-C 58 - La serra del Tallat (15,300 km)

PR-C 59 - Vallfogona de Ripolls (30,100 km)

PR-C 60 - Sender de les quatre Ermites (20,568 km)

PR-C 61 - La Seu d'Urgell-La Bastida (12,700 km)

PR-C 62 - La Seu d'Urgell-Calbiny (10,500 km)

PR-C 63 - La Seu d'Urgell-cam del Ges (17 km)

PR-C 64 - La Baronia de Bellpuig (22,600 km)

PR-C 65 - La ruta dels Omells (11 km)

PR-C 66 - Sender de Lles de Cerdanya (10 km)

PR-C 67 - Sender de Cava (11 km)

PR-C 68 - Sender d'Als (15 km)

PR-C 69 - Els plans de Conill (18,600 km)

PR-C 70 - Sender de la Font Freda (11 km)

PR-C 71 - La Jonquera - Portbou (36 km)

PR-C 72 - Els Plans d'Almenara (25 800 km)

PR-C 73 - Sender de Sant Corneli (35,800 km)

PR-C 78 - Anoia Montserratina (25,560 km)

PR-C 80 - Cam dels Frares (20,700 km)

PR-C 81 - Sender de Rasquera (29,100 km)

PR-C 82 - Casetes Velles - La Snia (24,500 km)

PR-C 83 - Circuit del Montsi (42,800 km)

PR-C 84 - Sender de Cornudella de Montsant (10 km)

PR-C 85 - Tivissa - Garcia (22 km)

PR-C 86 - Prades - Riudabella (11,400 km)

PR-C 87 - Arbol - la Mussara (15,700 km)

PR-C 88 - Ruta del Carrasclet (76,125 km)

PR-C 89 - Capanes - Mora d'Ebre (17,600 km)

PR-C 90 - Hospitalet de l'Infant - Llaveria (20,100 km)

PR-C 91 - Hospitalet de l'Infant-Tivissa (29,700 km)

PR-C 92 - Hospitalet de l'Infant-Capanes (34 km)

PR-C 93 - Santa Eugnia de Berga (15 km)

PR-C 94 - Ulldecona-Ventalles (24,375 km)

PR-C 95 - Sender del Rac del Tabac (25 km)

PR-C 96 - Colldejou - Pratdip (12,400 km)

PR-C 97 - Sender d'Anglesola (10,800 km)

PR-C 98 - Prat de Compte - Gandesa (49'500 km)

PR-C 99 - Monells - Quart d'Onyar (16,500 km)

PR-C 100 - Crulles - Cass de la Selva (14,250 km)

PR-C 101 - Sender de Sant Grau d'Ardenya (15,100 km)

PR-C 102 - Sender de Sant Feliu de Guxols (10,200 km)

PR-C 103 - Sender del Puig d'Arques (14 km)

PR-C 104 - Fonteta - Fitor (7,400 km)

PR-C 105 - Sender de Palams (24,900 km)

PR-C 106 - Sender de Palafrugell (9,200 km)

PR-C 107 - Llafranc - Tamariu (5,450 km)

PR-C 108 - Sender de Pals (20,480 km)

PR-C 109 - Sender de Torroella de Montgr (19,800 km)

PR-C 110 - Sender de Sant Pol de S'Agar (15,950 km)

PR-C 111 - Sender de Gessa (20,400 km)

PR-C 112 - Sender de Bagergue (15,650 km)

PR-C 113 - Sender de Ribra deth Salient (21,350 km)

PR-C 114 - Sender de Es Brdes (28,800 km)

PR-C 115 - Sender de Gausac (31,200 km)

PR-C 116 - Sender de Torre Valentina (14,800 km)

PR-C 117 - Sender de Santa Maria de Bell-Lloc (12 km km)

PR-C 118 - Sender de Sta. Maria de Fenals (14,500 km km)

PR-C 119 - Una Volta a Igualada (circular). (68,350 km)

PR-C 120 - Sender de Rocacorba (12,160 km)

PR-C 121 - Estana   Coll de la Canal del Cristall (6,100 km)

PR-C 122 - Adran   Collet Canal de Migdia (14,750 km)

PR-C 123 - Volta al Pedraforca (17,870 km)

PR-C 124 - Saldes - Oli (29,500 km)

PR-C 125 - Sender de l'Hostalet (10,600 km)

PR-C 126 - Urs   refugi del Rebost (15,020 km)

PR-C 127 - Pedraforca 380

PR-C 128 - Pels Cingles de Vallcebre

PR-C 129 - L Olla de Sant Juli   Sant Juli de Cerdanyola

PR-C 130 - Sender de Manresa (33,100 km)

PR-C 131 - Sender d'Aiguamoll de la Bbila (Santpedor) (28 km)

PR-C 132 - Les Farreres-Cogull de cal Torre (Manresa) (33,150 km)

PR-C 133 - Sender de Sallent (28,300 km)

PR-C 134 - Sender de Sria (30 km)

PR-C 135 - Sender d'Arts (23,123 km)

PR-C 136 - Sender de la Gavarra (19 km)

PR-C 137 - Sender de Castellfollit del Boix (16,200 km)

PR-C 140 - Circuit nord de Cervera (15,400 km)

PR-C 141 - Circuit sud de Cervera (12,700 km)

PR-C 142 - Sender de les Franqueses (16 km)

PR-C 143 - Sender de St. Pere de Ribes (18 km)

PR-C 144 - Ruta de les Colnies txtils (28,500 km)

PR-C 145 - Sender de Sant Lloren Savall (24,500 km)

PR-C 146 - Sender de Calella a Tordera (30 km)

PR-C 147 - Sender de Vilada (14,500 km)

PR-C 148 - Sender del castell de Foix (23,335 km)

PR-C 149 - Sender de Sant Mart Sarroca (42,835 km)

PR-C 150 - Sender de Torrelles de Foix (25 km)

PR-C 151 - Sender de La Granada (40 km)

PR-C 152 - Sender de Sant Pau d'Ordal (23,945 km)

PR-C 153 - Sender de Sant Joan de Mediona (31,635 km)

PR-C 154 - Sender de la Mnia (27,835 km)

PR-C 155 - Sender de Sant Sadurn d'Anoia (23,605 km)

PR-C 156 - Olesa de Bonesvalls a St. Lloren d'Hortons (21 km)

PR-C 157 - Vilafranca del Peneds a Piera (28,345 km)

PR-C 158 - Guardiola de Bergued   Paller de Dalt (13,070 km)

PR-C 159 - Cam de l'Aigua (29,945 km)

PR-C 160 - Ruta de les Fonts (13,650 km)

PR-C 161 - Ruta de la Torrassa (15 km)

PR-C 162 - Ruta del Sol Blau (19,568 km)

PR-C 165 - Sant Feliu de Llobregat al Bosc Gran (14,750 km)

PR-C 182 - Sender de Tivissa (17,400 km)

PR-C 183 - Sender de la Morera de Montsant (9 km)

PR-C 184 - Vilanova de Prades a Prades (18,300 km)

PR-C 185 - Sender de Pals a l'Horta de St. Joan (24,150 km)

PR-C 186 - Sender de Camprodon (49,800 km)

PR-C 187 - Sender de coll d'Ares (31,600 km)

PR-C 188 - St. Pau de Segries a Setcases (22 km)

PR-C 189 - Volta a Serra Cavallera (22,100 km)

PR-C 190 - Sender de Camprodon a Ribes de Freser (22,500 km)

PR-C 191 - Quart - Cass de la Selva (12,170 km)

PR-C 192 - Quart - Castell de Sant Miquel (12,190 km)

PR-C 193 - Quart - Monells (17,730 km)

PR-C 194 - Llagostera - Coll del Matxo Mort (13,340 km)

PR-C 195 - Girona - Sant Mart Vell (17,020 km)

PR-C 196 - Girona - Madremanya (17,210 km)

 Vegeu Tamb .
 Sender Europeu de Gran Recorregut;
 Sender de Gran Recorregut;

 Enllaos externs .

 Federaci d'Entitats Excursionistes de Catalunya;
 Servei d'Informaci de Senders;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="174157" title="Catedral de la Seu d'Urgell" nonfiltered="1121" processed="1120" dbindex="71123">


La Catedral de Santa Maria d'Urgell, tamb anomenada Catadral d'Urgell, s una catedral que es troba a la Seu d'Urgell, ciutat seu del Bisbat d'Urgell. Temple principal de la dicesi, dedicat com el seu nom reflexa a Santa Maria. s l'nica catedral romnica de Catalunya, i tamb s la ms antiga ja que data del segle XII.

Presideix la catedral la Mare de Du d'Urgell, patrona de la ciutat, talla policromada romnica del segle XIII i restaurada el 1922. Un nom popular s el de Mare de Du d'Andorra, perqu segons la tradici hi havia estat amagada durant la invasi sarrana. s situada dins l'absidiola de l'altar major. 

La ciutat deu el seu nom a ser la seu de la Catedral, aquesta s la quarta catedral que es va contruir al Bisbat, per la segona ja fou erigida en un nou barri, que nasqu per acollir la catedral, anomenat en llat vicus Sedes Urgelli: vicus significa barri, sedes capital o seu (ctedra o tron d'un bisbe que exerceix una jurisdicci, esglsia catedral i capital d'una dicesi) i Urgelli de Urgellet que s el territori histric del que avui ms o menys s l'Alt Urgell.  Aix doncs el nom ve d'sser la seu del Bisbat d'Urgell.

Histria.
Aquesta s la quarta de les catedrals diocesanes i la tercera de les que, en poc temps, s'alaren en el mateix lloc. La primera s'havia construt a Castellciutat. Destruda pels sarrans, probablement l'any 793, juntament amb la ciutat romanovisigtica Orgia o Orgellia, la primitiva esglsia episcopal fou substituda per una altra, bastida en temps de Carlemany, que el bisbe Sisebut consagr, el 839, en presncia del comte Sunifred I de Cerdanya-Urgell.

Possiblement, en comenar el segle XI, la segona catedral es va fer petita per encabir els feligresos, ats que la poblaci augmentava arreu durant el segle X. El bisbe Sala (981-1010) va projectar la  construcci d'una nova catedral. Per va ser el seu nebot Ermengol qui la dugu a terme, en succeir-lo. Fill dels vescomtes de Conflent, Ermengol va regir la dicesi molt temps: del 1010 al 1035. Foren 25 anys d'activitat extraordinria, espiritual i social. Alliber Guissona dels musulmans, foment la vida comunitria dels canonges, atengu les necessitats dels ms pobres, constru ponts i camins per a la millora de les comunicacions... i mor precisament quan treballava ell mateix en la construcci del Pont de Bar, en el cam de Cerdanya.

A la Seu d'Urgell s impressionant el conjunt d'edificis que ens parlen del seu temps: les capelles de santa Eullia i de sant Francesc d'Asss, on hi ha avui la Casa de la Ciutat, sant Miquel, a la cara nord del portal de Cerdanya, on ara hi ha la reconvertida Sala de Cultura i Convencions de sant Domnec, que fou edificada en estil gtic al segle XV. A la banda sud i est de l'actual catedral es trobava segurament el palau Espiscopal i l'Hospital dels pobres. 

La Catedral actual.
Que li va passar al temple d'Ermengol i Eribau que tot just passats uns cinquanta anys amenaava runa i oblig al Bisbe Ot a procedir a la seva total reconstrucci? No en sabem res. Ot, venerat tamb com a sant -i Patr de la Seu d'Urgell- reg la dicesi del 1105 al 1122. D'ell es conserva la carta en la que s'adreava als seus fidels, atorgant abundoses indulgncies a tots el qui contribussin amb llurs donatius a refer la catedral malmesa.

Per testaments i altres escrits consten molts donatius fets al llarg de tot el segle XII que van fer possible refer Santa Maria d'Urgell, que ha patit recenment una important i acurada restauraci. Les obres, dirigides per "mestres operaris" van avanar de forma lenta... al ritme de les donacions o tamb dels condicionaments laborals. Desprs de Sant Ot continuaren l'empresa els bisbes Pere Berenguer, Bernat San i Bernat Roger. Fou, finalment, Arnau de Prexens (1167-1195), qui li don l'empenta final. Concretament l'any 1175 trobem que fa una contracta amb un tal Ramon Lambard, per la qual aquest es compromet en un termini de 7 anys a cloure les voltes, aixecar els campanars una filada per damunt d'elles i acabar el cimbori. El document s interessant tamb per a fer-nos crrec de les condicions de treball dels "arquitectes" en aquell temps (disposici dels bns necessaris, manutenci assegurada, etc...) Altres referncies sobre Ramon Lambard no sn prou clares. Havia treballat ja abans en les obres de la catedral? Venia de la Llombardia italiana el mateix o el seu cognom expressa simplement l'ofici de "picapedrer", que grups d'artistes llombards havien ests i perfeccionat des d'anys enrera en les nostres terres? El que s s cert s que la catedral que avui ens admira t una evident influncia de l'art romnic que des del nord d'Itlia s'estengu pel sud de Frana i pels comtats de la Catalunya Vella.

El 1182 Ramon Lambard hauria complert bsicament l'encrrec. Fins devia haver alat l'airs campanar de la faana principal. De com van seguir les obres ms endavant no n'hi ha documentaci ni projecte. Noms sabem que aquesta ha perdurat fins els nostres dies per a goig d'urgellencs, fidels i turistes, essent una de les catedrals ms emblemtiques i belles de tot Catalunya.

Mestres de capella.
La importncia de la capella musical es veu reflectida per l'important nombre de mestres de capella que va tenir i per la importncia dels que hi van anar.

La catedral, entre moltes altres glries histriques, pot vanagloriar-se d'haver tingut com a mestre de capella durant molts anys a un dels millors msics de tot el Renaixement catal: Joan Brudieu (1520-1591).

A principis del segle XVII, ens trobem en primer lloc a Marci Albareda, natural de Vic. Va ser mestre de capella des del 8 de gener de 1622 al 24 de juliol del 1626. Desprs es va traslladar a la Seu de Barcelona. El va substituir Joan Aras, que va ser mestre des del 1627 al 1635. Un altre mestre important fou Pau Marqus, que va desenvolupar la seva tasca del 1655 al 1676. Noms coneixem d'en Marqus que fou un destacat polifonista. El va substituir Josep Pujolar, que va ser mestre del 1677 al 1691. D'aqu fins a l'any 1697 s'han perdut les actes i es desconeix qui en va ser mestre.

A la darreria del segle XVII, l'any 1698, regentava la capella de msica de la Seu el mestre i organista Isidre Serrada. El 15 de juliol de 1699 Serrada es jubila per continua en el crrec d'organista.

Li pren el torn Jaume Forcada el 1700, sense oposicions, pels informes favorables
de Felip Olivelles -mestre de capella del Palau de la Comtessa de Barcelona- i
dels canonges Joseph Asprer -ardiaca d'Andorra- i Joseph Llupia.

Els anys 1707 i 1708, la plaa va quedar vacant. Gabriel Argany en va ser el mestre llavors fins el 1712. Argany venia de la Seu de Lleida, on tamb hi havia estat mestre de capella. El succeeix Joseph Forto fins el 1718. A continuaci va ser mestre Francesc Andreu fins el 1748.

L'any 1780 hi trobem Jaume Balius. El 1791 hi havia Bruno Paqueras. I el segle XVIII es va acabar amb Maurici Espona, natural de Manresa i tamb provinent de la seu de Lleida.

Referncies.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="174158" title="DO Somontano" nonfiltered="1122" processed="1121" dbindex="71124">
Somontano s una zona vincola i una Denominaci d'origen situada a la provncia d'Osca, a la comarca del Somontano de Barbastre i amb Barbastre com a centre productor. Compta amb 4000 hectries de vinyes que l'any 2003 van donar 135307 hl de vi. 


Tipus de ram.
Ull de llebre;
Cabernet sauvignon;
Merlot;
Macabeu;
Moristel;
Alcan;
Garnatxa negra i blanca;
Chardonnay;
Parraleta;
Gewrztraminer;

Cellers.
Bodegas Moncls;
Bodegas Osca;
Bodegas Fabregas;
Bodegas Lalanne;
Vias del Vero ;
Enate ;
Bodegas Pirineos;
Bodega Valdovinos;
Blecua;
Dalcamp;
Otto Bestu;
Olvena;
Sierra de Guara;
Laus;
Bodegas Ballabriga;
Aldahara;
Raso Huete;
Abinasa;
Irius;
Meler;
Viedos Sevil;

Anyades.

1982 EXCELLENT;
1983 MOLT BONA;
1984 REGULAR;
1985 EXCELLENT;
1986 BONA;
1987 MOLT BONA;
1988 EXCELLENT;
1989 MOLT BONA;
1990 BONA;
1991 MOLT BONA;
1992 MOLT BONA;
1993 EXCELLENT;
1994 EXCELLENT;
1995 EXCELLENT;
1996 MOLT BONA;
1997 BONA;
1998 EXCELLENT;
1999 MOLT BONA;
2000 BONA;
2001 EXCELLENT;
2002 MOLT BONA;

Enllaos externs.

Web oficial de la DO Somontano;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="174166" title="Sensaci fm" nonfiltered="1123" processed="1122" dbindex="71125">

Sensaci fm s una emissora que emet a Barcelona, propietat de Mediageneris, S.L. i forma part del Grup Canal Catal.

Presenta una radiofrmula que combina msica actual i antiga (dels anys 70, 80 i 90), la majoria sn xits, semblant a l'antiga Ona Msica.
 Histria .
 
 102,3 Mhz .
La freqncia 102,3 i el lloc d'emissi van ser llogats a la antiga DIGITAL FM, (emissora illegal). Emetia a bastant de potncia (5kW) pels 102,3 des del Tibidabo, abans ho feia pels 102,2. Quan es va canviar als 102,3 va afectar Alternativa Barcelona, Rdio La Mina i Fem Rdio que estan als 102,4. Sensaci fm no tenia llicncia d'FM aix que hauria d'haver respectat Alternativa Barcelona que tot i moure's en el marc de l allegalitat porta vint anys emetent i Sensaci fm en canvi d'evitar interferir Alternativa Barcelona, va augmentar fins i tot la potncia. Ara Alternativa Barcelona est en els 102,5 Mhz per tal d'evitar les interferncies i esperar que es resolgui el recurs legal.

 103,2 Mhz .
Va comprar una freqncia (illegal) a Digital fm. Al 103,2 tamb li van pujar la potncia fins arribar als 10kW. Abans quan era Digital fm, no es podia rebre a Barcelona; al cap d'uns dies de ser Sensaci fm, va augmentar la potncia, des de llavors es podia rebre encara que feblement. A Barcelona interferia lleugerament a Sants 3 Rdio. 

Rdio Ullastrell ha posat dues denncies contra l'emissora. El motiu de la denncia aquesta vegada, s per un perill per a la seguretat de les persones, ja que Radio Ullastrell es troba mpliament interferida i sobremodulada, per una emissora sense concessi. Aix va provocar fa una setmana que un incendi d'unes condicions extraordinries, alerts a les autoritats municipals, per activar un pla d'emergncia, el problema, la meitat de la poblaci podien seguir les instruccions per en la resta solament podien escoltar interferncies, o canons.

 Freqncies .
Les freqncies sn:

 Tibidabo - 102,3 - Barcelons, el Baix Llobregat, el Valls Oriental i part del Maresme i de l'Alt Peneds.
 Montcada - 103,2 - El Valls Occidental i la plana de Barcelona, deficientment, el delta del Llobregat.
 Cabrils-Matar - 89,6 -  Maresme (prevista);

 Tancament .
Degut a la denuncia de Rdio Ullastrell, la Direcci de Mitjans Audiovisuals ha tramitat un expedient sancionador contra aquesta emissora. Els propietaris de l'emissora rebran una notificaci per a que cessin les emissions illegals, mentrestant des d'aquesta emissora es nega haver rebut cap notificaci.

Aquesta emissora tanc voluntriament les emissions de l'FM l'1 de desembre de 2008, continua per Internet i per la TDT prximament, de manera legal, perqu no va aconseguir la concessi de cap llicncia, malgrat que sembla ser que era una de les millors ofertes presentades al concurs del CAC, i el mal moment del mercat publicitari actual.

 Referncies .


 Vegeu tamb .
 Canal Catal;

 Enllaos externs .
Lloc web de Sensaci fm;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="174168" title="Apusozou" nonfiltered="1124" processed="1123" dbindex="71126">

Els apusozous (Apusozoa) sn un flum d'eucariotes unicellulars flagelats. Mesuren entre 5 i 20  m. Es troben en el sl i en hbitats aqutics, alimentant-se de bacteris. S'agrupen en comunitat basant-se en la presncia d'una teca orgnica sota la superfcie dorsal de la cllula. Hi ha tres ordres sovint tractats com a grups separats: Apusomonadida
Ancyromonadida i Hemimastigida.

Cladograma.


 Referncies .

 
 
 









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="174171" title="Xuan Zang" nonfiltered="1125" processed="1124" dbindex="71127">

Xuan Zang o Xuanzang () (603 - 664), fou un monjo xins d'una famlia noble confuciana, que va anar a l'ndia per estudiar els sutres (629) i va visitar de cam l'sia Central propagant el budisme. 

Vers el 629 fou acollit pel rei K'iu Wen-t'ai de Turfan que el va retenir fins el 630; desprs, el mateix any, fou acollit per Sou-fa Tie (en snscrit Suvarna Deva, en khudj Swarnatep, es a dir "El lloc d'or") de Kudjha, tot i que aquest rei era de la tendncia budista coneguda per Hinayana (el Petit Vehicle) mentre Hiuan-tsnag pertanyia a la tendncia del Gran Vehicle o Mahayana. Tamb va visitar Kashgar i altres llocs i va arribar a l'ndia el 633. Va tornar a la Xina per terra el 645, i va introduir-hi l'escola budista Yogacara (coneguda a Xina com Vijnanavada o Faxiang).

La seva biografia fou escrita per dos dels seus deixebles. Ell mateix va escriure una memria sobre les regions a l'oest de Xina, molt important per l'histria de l'sia Central i nord-oest de l'ndia.




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="174175" title="Convent" nonfiltered="1126" processed="1125" dbindex="71128">

Un convent (paraula que,antigament volia dir concurrncia o reuni de molta gent) s l'edifici on viuen religiosos, frares o monges, encara que tamb s'anomena aix a la prpia congregaci.

Quasi de manera tradicional, l'edifici d'un convent consta d'una capella o esglsia, les celles dels religiosos, un menjador o refectori, i una sala de reunions o sala capitular, tot aix rodejant un pati tancat, el claustre. A ms t els locals necessaris per als servicis, cuines, magatzems, etc.

 Vegeu tamb .
Abadia;
Monestir;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="174177" title="Arkanoid" nonfiltered="1127" processed="1126" dbindex="71129">

L'Arkanoid s un videojoc del gnere breakout o de "destruir maons". Creat en 1986 per l'empresa Taito Corporation, es basa en una nau que llena una bola, la qual va rebotant com si fos un front per les parets de la pantalla, destruint al seu pas uns maons. Alguns d'ells contenen uns bonus especials que augmenten la jugabilitat, com augmentar la mida de la nau, fer que la bola reboti ms lenta o destruir massivament els maons com si es tracts d'una pistola. L'xit del joc fou enorme, fins al punt que inaugur una saga. Millorava les prestacions dels jocs pioners d'Atari en aquest gnere. L'habilitat i la coordinaci sn les qualitats necessries per vncer en aquest joc i superar les 33 pantalles fins a derrotar el monstre final
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="174178" title="Space Invaders" nonfiltered="1128" processed="1127" dbindex="71130">

Space Invaders s un videojoc de Taito Corporation creat el 1978, encara que se n'han fet moltes versions posteriors. El jugador controla una nau que ha de disparar els aliengenes, que avancen lentament en fileres cap a ell mentre disparen. T unes roques per protegir-se i la clau per vncer est en l'habilitat i la rapidesa de moviments. 

El seu xit a la versi de les recreatives va fer fins i tot que s'esgotessin les monedes petites a determinades zones del Jap i el govern en va haver d'emetre ms. El disseny dels extraterrestres ha esdevingut un smbol dels graffitis de carrer, de les etiquetes per indicar el gnere de "marcianets" o "kill them all" en els videojocs i d'una marca de moda jove. Tambe s'ha convertit en una icona dels emuladors de jocs antics, que recreen amb la tecnologia contempornia els ttols de suports ja desapareguts.





 
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="174180" title="Tomsid" nonfiltered="1129" processed="1128" dbindex="71131">



Els tomsids (Thomisidae) sn una famlia d'aranyes araneomorfes, que formen part de la superfamlia dels tomisodeus (Thomisoidea), al costat dels filodrmids, amb els que tenen una semblana superficial.

S'anomenen tamb aranyes cranc (crab spiders) a causa de la disposici dels seus dos primers parells de potes, dels cossos aplanats i fora angulosos, que els dna un aspecte que fa pensar en els crancs. Tamb, com els crancs, poden anar de costat i enrere molt fcilment. Tamb les anomenen aranyes de les flors (flower spiders) perqu sovint se les troba en les flors, on estan a l'espera d'algun insecte. No construeixen cap tipus de teranyina per sn caadors molt actius, com molts saltcids.

L'antiga famlia dels afantoqulids (Aphantochilidae) va ser incorporada al tomsids a finals dels anys 80. Espcies dAphantochilus s'assemblen mimticament a les formigues del gnere Cephalotes que sn la seva presa.

No s t cap notcia que siguin nocives per als ssers humans. Cal no confondre-les amb el gnere  Sicarius, de la famlia dels sicrids, que tamb s'assembla a un cranc, i que estan relacionades amb el gnere Loxosceles que sn molt verinoses.

 Sistemtica .

Fins el 28 de novembre de 2006 hi ha descrits 170 gneres i 2.026 espcies. La segent classificaci est basada en la categoritzaci en subfamlies recollides per Joel Hallan en el seu Biology Catalog.
 Aphantochilinae (3 gneres);
 Bominae Ono, 1984 (9 gneres);
 Dietinae (32 gneres);
 Stephanopinae (35 gneres);
 Stiphropodinae (3 gneres);
 Strophiinae (8 gneres);
 Thomisinae (67 gneres);
 Incertae sedis;
 Ansiea Lehtinen, 2005;
 Carcinarachne Schmidt, 1956;
 Cozyptila Lehtinen & Marusik, 2005;
 Ebelingia Lehtinen, 2005;
 Facundia Petrunkevitch, 1942   (fssil);
 Fiducia Petrunkevitch, 1942   (fssil);
 Henriksenia Lehtinen, 2005;
 Hexommulocymus Caporiacco, 1955;
 Ledouxia Lehtinen, 2005;
 Mastira Thorell, 1891;
 Megapyge Caporiacco, 1947;
 Modysticus Gertsch, 1953;
 Rejanellus Lise, 2005;
 Syphax Koch & Berendt, 1854   (fssil);
 Tarrocanus Simon, 1895;
 Taypaliito Barrion & Litsinger, 1995;

Gallery.


 Referncies .
Biolib family Thomisidae;
 Lise, A.A. (2005). Rejanellus, a new genus of Thomisidae (Araneae, Stephanopinae). Iheringia, Sr. Zool. 95(2):151-164. PDF;

 Enllaos externs .
 Crab Spider Misumenoides formocipes diagnostic photos;
 Crab Spider Xysticus sp. photos and information;
 Tmarus angulatus guarding her eggs;
 Picture of Amyciaea albomaculata;
 Pictures and text of crab spiders;
 Photos of American Crab Spiders;
 Photos and Info on Australian Crab Spiders;
 Kentucky Crab Spiders;
 Picture of Stephanopis championi;
 Pictures of crab spiders;
 
 Vegeu tamb .
 Tomisodeu;
 Llista d'espcies de tomsids;
 Llista de gneres de tomsids;
 Classificaci de les aranyes;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="174182" title="Projecte Gran Simi" nonfiltered="1130" processed="1129" dbindex="71132">


El Projecte Gran Simi (PGS, o en angls The Great Ape Project), fundat en 1993, reclama una extensi de l'igualitarisme moral perqu inclogui tots els grans simis. Aix inclou a les espcies dels ximpanzs, dels gorilles i dels orangutans.

El PGS s una organitzaci internacional de primatlegs, psiclegs, filsofs i altres experts que promouen una Declaraci dels Drets dels Grans Simis de les Nacions Unides que atorgaria certs drets morals i legals als grans simis, incloent el dret a la vida, la protecci de la llibertat individual i la prohibici de la tortura. L'organitzaci tamb monitoritza l'activitat individual dels grans simis als Estats Units a travs d'un programa de cens. Una vegada establits els drets, el PGS exigiria l'alliberament dels grans simis de la seva captivitat; actualment hi ha 3100 als Estats Units, incloent els 1280 destinats a la recerca biomdica.

El llibre del mateix ttol (en angls The Great Ape Project: Equality beyond humanity ) publicat en 1993 i editat pels filsofs Paola Cavalieri i Peter Singer, inclou contribucions de 34 autors reconeguts (com Jane Goodall i Richard Dawkins) en les quals manifesten el seu suport al projecte. Els autors argumenten que els ssers humans som animals intelligents amb una vida social, emocional i cognitiva variada; per tant, si els grans simis tamb mostren aquests atributs, es mereixen la mateixa consideraci que els humans apliquen als membres de la seva prpia espcie.

El llibre ressalta els descobriments que recolzen la capacitat dels grans simis de posseir racionalitat i autoconscincia, i la capacitat de tenir conscincia d'ells mateixos com a entitats distintes amb un passat i un futur. Les conversacions documentades (via llenguatge de signes) amb simis sn la base d'aquests descobriments. Altres temes abordats pel llibre inclouen la divisi situada entre els humans i els grans simis, les espcies com a persones, el progrs en l'adquisici de drets per als retardats mentals severs (abans una minoria ignorada) i la situaci dels simis en el mn actual.

Al maig del 2006, el Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE) i la Confederaci dels Verds, van fer una proposta de llei al parlament espanyol per a concedir alguns drets humans a tots els grans simis. L'estat pioner en concedir drets especials als simis s Nova Zelanda.

Referncies.




Enllaos externs.
 The Great Ape Project ;
 Dossier Peter Singer (en catal i espanyol);
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="174184" title="Coanozou" nonfiltered="1131" processed="1130" dbindex="71133">

Els coanozous (Choanozoa, del grec:  (choanos) = "embut" +  (z on) = "animal") s un flum d'eucariotes unicellulars que pertany al clade dels opistoconts.

Sembla ser que sn ms propers als animals que els fongs, esdevenint de gran inters per a l'estudi dels orgens dels animals. De fet tenen una semblana prou important amb les cllules flagellades de les esponges (coancits) com per qu en ms d'una ocasi s'hagin classificat com a animals.

Cladograma.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="174189" title="Emili Huguet i Serratac" nonfiltered="1132" processed="1131" dbindex="71134">
Emili Huguet i Serratac (n. Granollers, Barcelona, 1871 -   Rabat, El Marroc, 1951), conegut com Huguet del Villar, fou un notable naturalista i gegraf, introductor a Espanya dels estudis de geobotnica i edafologia, tot i estar sovint al marge del mn acadmic.

Huguet del Villar va emigrar als 17 anys a Sud-amrica, i a Argentina es va dedicar a ensenyar geografia i histria a un nivell elemental. A la seva tornada, a Madrid en 1900, es va dedicar al periodisme per a guanyar-se la vida, per tamb com a forma de difondre les seves alternatives poltiques. Era defensor de la modernitzaci d'Espanya, i tamb de la seva expansi al Marroc. En aquests primers anys del segle va publicar manuals de geografia, en els que feia manifest el seu inters per la influncia del medi fsic en el desenvolupament de les societats.

Com a deixeble de Reyes Prsper, estudi la vegetaci de Gredos, formant-se tamb com sistemtic, i describint noves 15 espcies.

Amb Obermaier i altres, va participar en els treballs de l'expedici que va estudiar el glacialisme a la Serra de Gredos. Va participar en l'elaboraci d'un lxic glaciolgic encarregat per la Real Sociedad Espaola de Historia Natural. En 1921 va publicar El valor geogrfico de Espaa. Ensayo de Ectica. Amb aquest terme de la seva invenci, "ectica",es referia a quelcom semblant al que ara s'anomena capacitat de crrega del territori, del seu medi natural, anticipant-se al tipus de consideracions en qu es basa l'actual preocupaci per la sostenibilitat de l'economia.

El 1923, el botnic Pius Font i Quer li ofereix el crrec de director de la Secci de Fitogeografia del Museu de Cincies Naturals de Barcelona, per un any desprs ho deix estar.

En 1925 va donar a llum una de les seves obres ms importants: Avance geobotnico sobre la pretendida estepa central en Espaa, publicats a la revista Ibrica, i a on va postular un origen antropognic d'all que Heinrich Moritz Willkomm havia descrit en 1852 com una formaci natural.

Ja sent un expert reconegut en el camp de la geobotnica, va participar en el IV Congrs Edafolgic Internacional de 1924, a Roma. Poc desprs sorgiria la Comissi d'Edafologia i Geobotnica, de la qual en fou Secretari. Aquest moment marc el naixement de l'edafologia a Espanya i la consolidaci en espanyol d'aquest mot per a una cincia que n'ha rebut tants. Els seus esforos no van aconseguir consolidar una frmula institucional estable per a l'edafologia en el marc de la investigaci agronmica i forestal. Un intent posterior ho va suposar la creaci, en el marc de la Generalitat de Catalunya, de l'Institut Mediterrani de Cincia del Sl, que havia d'haver estat part d'una Associaci Internacional de Cincia del Sl radicada a Barcelona; Huguet en va ser el seu president mentre va durar.

Entre 1927 i 1934 va estar sota la direcci de Octavio Elorrieta, director del Instituto Forestal. Fruit dels seus ajuts, en 1937, ja en plena guerra civil espanyola, Huguet va publicar Los suelos de la pennsula Lusoibrica, complementat pel primer mapa publicat dels sls peninsulars.

Com a gegraf, Huguet va promoure una comprensi integrada dels aspectes humans i els fsics en l'estudi de la realitat geogrfica. Com a geobotnic va contribuir a la comprensi dels factors edfics en la distribuci de les formacions, i va introduir els conceptes de l'escola centreeuropea, fitosociolgica. Contribucions tan dispars acrediten a Villar com el fundador a Espanya no noms de l'edafologia, sin tamb de l'ecologia.

Com a conseqncia de la guerra civil, i com moltssims intellectuals i cientfics espanyols de la seva poca, Huguet del Villar va acabar els seus dies exiliat al Marroc francs. D'aquesta darrera etapa neix Types de sol de l'Afrique du Nord (1947).

Enllaos externs.
 Biografia a www.citologica.org .
 Homenatge de la Societat Catalana de Geografia .









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="174191" title="Creu dels Vols Distingits" nonfiltered="1133" processed="1132" dbindex="71136">
La Creu dels Vols Distingits pot referir-se a:

 Creu dels Vols Distingits (Regne Unit), incloent el pasos de la Commonwealth;
 Creu dels Vols Distingits (Estats Units) ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="174192" title="Creu dels Vols Distingits (Regne Unit)" nonfiltered="1134" processed="1133" dbindex="71137">


La Creu dels Vols Distingits (angls: Distinguished Flying Cross) s una condecoraci del Regne Unit i, per extensi, dels pasos de la Commonwealth, atorgada al personal de la RAF i d altres serveis per una acci de valor, coratge i devoci al deure mentre volava en una operaci activa contra l enemic.

Va ser creada poc desprs de la formaci de la RAF, el 3 de juny de 1918 pel rei Jordi V. Originriament, noms podia ser atorgada als oficials. Durant la II Guerra Mundial tamb podia ser atorgada als oficials de l'Artilleria Reial de l'Exrcit Britnic en servei sota comandament de la RAF, aix com als oficials navals, i des de 1993 s obr a tots els rangs, al derogar-se la Medalla dels Vols Distingits.

Durant la Gran Guerra se n atorgaren prop de 1.100, 70 d elles amb una barra i 3 amb dues barres. Durant la II Guerra Mundial se n atorgaren 20.354 (va ser la medalla ms concedida), amb 1.550 primeres barres i 42 segones barres. Se n atorgaren 964 a tripulacions fora de la Commonwealth de manera honorfica.

Els receptors poden fer servir el post-nominal DFC.

S'equipara amb la Creu Militar de l'Exrcit i la Creu del Servei Distingit de la Royal Navy.

 Disseny .
Una creu florejada de 60mm d alt per 54 d ample. Els braos horitzontals i inferior estan acabats en bombes. El superior en una rosa. A l anvers hi ha unes ales sobre els braos verticals i una hlix d avi sobre el bra vertical. Al centre hi ha una corona de llorer al voltant del monograma de la RAF, amb una corona imperial. Al revers apareix el monograma reial amb l any de concessi gravat sobre el bra inferior. El nom del receptor no s inscriu a la medalla.

Penja d un gal amb franges diagonals morades i blanques d igual amplada.El gal original era en franges horitzontals, per al 1919 es modific per l actual.

Una segona condecoraci s indica mitjanant una barra.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="174199" title="Burnout Dominator" nonfiltered="1135" processed="1134" dbindex="71138">


Burnout Dominator s un videojoc de la saga Burnout. Va ser anunciat el 5 de desembre del 2006, noms es va llanar per PlayStation 2 i PlayStation Portable. El videojoc cont la mateixa jugabilitat dels videojocs de la saga, en qu els jugadors hauran d'anar a la mxima velocitat en dotzenes d'esdeveniments del World Tour realitzant tcniques de conducci (no obstant, GameSpot va confirmar que no seria disponible el Mode Crash).

Llista de pistes.
Burnout Dominator consisteix de 12 pistes diferents, en 8 llocs diferents, totes basades en localitzacions reals del mn. Cada pista es pot fer en els dos sentits. Hi ha ms pistes que poden ser descarregades per la versi de PlayStation Portable, en l'opci Burnout HQ.



 Banda sonora .

Forward, Russia! - Nine;
Alice in Chains - Would;
Army of Anyone - It Doesn't Seem to Matter;
Army of Me - Going Through Changes;
Avril Lavigne - Girlfriend (en quatre versions: angls, espanyol, japons i xins mandar);
B'z - Friction;
Brand New - The Archers Bows Have Broken;
Bromheads Jacket - Fight Music for the Fight;
Dead IDentities - Long Way Out;
Earl Greyhound - S.O.S;
Filter - Hey Man, Nice Shot (Big Mac Mix);
Hot Hot Heat - Give Up?;
Jane's Addiction - Stop;
Killswitch Engage - My Curse;
LCD Soundsystem - Us V. Them;
Lifetime - Haircuts and T-Shirts;
Make Good Your Escape - Beautiful Ruin;
Maxeen - Block Out The World;
N.E.R.D - RockStar (Jason Nevins Remix);
Saosin - Collapse;
Senses Fail - Calling All Cars (song);
Shadows Fall - Burning the Lives;
Shiny Toy Guns - Le Disko;
Skybombers - It Goes Off;
Sugarcult - Dead Living;
The Confession - Through These Eyes;
The Fratellis - Chelsea Dagger;
The Have - One Step Ahead;
The Photo Atlas - Red Orange Yellow;
The Styles - Glitter Hits (J.J. Puig Mix);
The Sword - Freya;
Trivium - Anthem (We Are The Fire);
Wired All Wrong - Lost Angeles;

Referncies.




 Enllaos externs .
  Preses de pantalla del Burnout Dominator;
  Lloc web oficial del Burnout Dominator;
  Web de fans: BurnoutAholics;
  Web de fans: Operation Burnout;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="174202" title="EA UK" nonfiltered="1136" processed="1135" dbindex="71139">
EA UK s una empresa desenvolupadora de videojocs ubicada a Guildford, Surrey, en el qual s part d'Electronic Arts.

 Llista de videojocs .
Burnout Legends
Burnout Dominator
Catwoman
Cricket 2005
Harry Potter and the Goblet of Fire
Harry Potter and the Order of the Phoenix
Harry Potter and the Prisoner of Azkaban


 Enllaos externs .
  Llista de videojocs d'EA UK a la IGN;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="174203" title="Wipeout HD" nonfiltered="1137" processed="1136" dbindex="71140">


Wipeout HD s un proper videojoc de la saga de videojocs de curses, WipEout i ser llanat per la PlayStation 3 a travs del PlayStation Store. El videojoc suporta l'alta definici 1080p i 60fps, i hi haur la caracterstica del mode en lnia.

Aquest ttol descarregable durant el 2007, abans del ttol pel 2008 per PlayStation 3, Wipeout PS3.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="174204" title="Wipeout PS3" nonfiltered="1138" processed="1137" dbindex="71141">



Wipeout PS3 (ttol en desenvolupament) ser el darrer videojoc de la saga de videojocs de curses, WipEout que ser llanat per la PlayStation 3. El videojoc utilitzar el motor del MotorStorm  i es podr controlar amb els controls sensibles del SIXAXIS . Els desenvolupadors anunciaran el ttol per l'agost. 

Un videojoc del Wipeout en alta definici, el Wipeout HD, va ser anunciat per Sony per llanar-ho pel 2007 abans del Wipeout PS3, el qual ser descarregable de de la PlayStation Store.

 Referncies .







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="174205" title="High Velocity Bowling" nonfiltered="1139" processed="1138" dbindex="71142">




High Velocity Bowling s un proper videojoc de bitlles descarregable per la PlayStation 3. El videojoc ser desenvolupat i publicat per Sony Computer Entertainment. El videojoc va ser anunciat per primera vegada al Gamers Day de SCEA a l'estudi de Santa Monica.

 Enllaos externs .
  High Velocity Bowling is bowling its way onto PS3;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="174206" title="Norberto Fuentes" nonfiltered="1140" processed="1139" dbindex="71143">
Norberto Fuentes  (L'Havana, Cuba, 1943) s un escriptor i periodista cub. Un dels seus darrers llibres, "autobiografia de Fidel Castro" ha estat venut a prestigioses cases de publicacions d'Europa. 

Fuentes es va donar a conixer en el seu pas d'origen per la seva collecci de contes "Condenados del condado", obra per la qual va ser guardonat, en l'any 1968, amb el premi "Casa de las Amricas". 

L'escriptor, que va ser amic molt proper de Fidel i Ral Castro durant un temps, va intentar escapar de la illa, per va ser detingut i posteriorment posat en llibertat per la intervenci directa de Gabriel Garca Mrquez i William Kennedy. Actualment resideix als Estats Units des del seu alliberament. 

Obra.
 Hemingway en Cuba;
 Ernest Hemingway: Redescubierto;
 Dulces guerreros cubanos;
 Condenados de Condado;
 Posicin Uno;
 El ltimo santuario;
 Autobiografa de Fidel Castro;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="174212" title="Platja de l'Albufereta" nonfiltered="1141" processed="1140" dbindex="71144">

La platja de l'Albufereta s una platja de sorra fosca i aiges calmades. Es troba al nord-est de la ciutat d'Alacant (Pas Valenci) en una zona urbana (en el barri homnim) i disposa de serveis al llarg de l'poca d'estiu. Hi ha tamb un vessament d'aiges pluvials per la desembocadura del barranc del Juncaret.

Vegeu tamb.
L'Albufereta;
Llista de platges del Pas Valenci;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="174214" title="Pere Costa i Cases" nonfiltered="1142" processed="1141" dbindex="71145">
Pere Costa i Cases (Vic 1693 - Berga 1761) fou un escultor i arquitecte, dels ms importants del perode barroc catal. 

Fill del tamb escultor Pau Costa (1672-1727), es va formar en la ciutat de Barcelona on va tenir taller, va ser el primer escultor catal que va ingressar a la Reial Acadmia de Belles Arts de Sant Ferran de Madrid d'on se'l va fer membre l'any 1754 . 

Va treballar en nombrosos retaules de tota Catalunya, com el de la capella de Sant Agust de Barcelona; el de Sant Ramon del Portell; va fer les traces de la faana de la Catedral de Girona en 1730, executant les imatges que envolten la rosassa, la Fe, l'Esperana i la Caritat. 

L'any 1741 va comenar l'execuci del retaule de l'altar major del convent de Sant Ramon de Portell a la comarca de La Segarra, el qual va ser destrut durant la guerra civil espanyola de 1936 . Una de les seves escultures ms conegudes s la del grup de La Caritat collocada al portal barroc de la capella de l'antic Hospital de la Santa Creu de Barcelona. A la Unitat Grfica de la Biblioteca de Catalunya es conserva la traa aquarellada del seu altar major de la capella de l'Hospital de Sant Pere i Santa Marta de Barcelona (1756), actualment desaparegut .

Els seus ltims anys de vida es va installar a la ciutat de Berga, on va realitzar el retaule major per a la seva esglsia. 

Va ser autor i illustrador d'un Nobiliari catal.

Enllaos externs. 
Fitxa biogrfica de l'ajuntament de Girona

Bibliografia.
Volum 6 (2004), La Gran Enciclopdia en catal, Barcelona, Edicions 62. ISBN 84 297 5432 2.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="174215" title="Platja del Salader" nonfiltered="1143" processed="1142" dbindex="71146">

La platja del Salader (tamb coneguda com d'Urbanova) s una platja ubicada a l'extrem sud de l'Alacant (Pas Valenci), en una zona residencial tranquila i en un rea d'humidals d'alt inters mediambiental que antigament va ser una explotaci saladera. La superfcie s extensa i de sorra fina, i es troba lluny del nucli urb. Tamb hi existix una zona reservada per al nudisme al final del passeig martim, fins el lmit amb el terme municipal d'Elx, anomenat platja de les boges. A partir d'Elx la platja hi continua fsicament per rep el nom de platja de l'Altet i, ms endavant, en la zona urbanitzada, Arenals del Sol.



 Vegeu tamb .
Llista de platges del Pas Valenci;
El Palmeral-Urbanova-Tabarca;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="174217" title="Tonyukuk" nonfiltered="1144" processed="1143" dbindex="71147">
Tonyukuk (xins     ) fou un hbil poltic turc la famlia del qual havia ocupat en un moment donat un lloc hereditari  a l'administraci xinesa del districte fronterer de Yun-tchong, proper al actual Kuei-Hua-tch'eng al nord de Shansi. La seva biografia es pot reconstruir mercs a la inscripci del seu pilar funerari localitzat el 1897 a la vall de l'alt Tula a Ban-Tsokto, entre Nalaicha i la riba dreta del riu, i les dades complementaries de l'obra xinesa T'ang-chou. 

Quan el kakhan Kutlugh (l'Afortunat) va restablir la independncia dels turcs orientals, Tonyukuk es va posar al seu servei i va esdevenir el seu conseller i lloctinent poltic i va posar a l'abast del seu principal els coneixements adquirits com a funcionari xins. Va aconsellar o acompanyar al kakhan Kutlugh en totes les seves campanyes fins que el kakhan va morir el 691. La seva filla es va casar amb Kultegin, fill de Kutlugh. Desprs fou conseller del Khan Baktshor. Quan Kultegin va donar el cop d'estat que el va portar al poder el 716, va fer matar a tots els parents i consellers del khan Baktshor, per Tonyukuk fou perdonat com a sogre. Kultegin i el seu germ Bilga (o Bilg) van demanar tamb els seus consells vers el 718 quan Tonyukuk tenia uns 70 anys i va aconsellar restar als boscos d'tukn (es a dir a l'Orkhon i al Khanga) cosa que l'emperador va escoltar. En la guerra que va seguir contra Xina, el conseller va assegurar que no hi havia coordinaci possible entre els kitan, els basmil i els xinesos que s'havien aliat contra Bilga, com realment va passar.

Va morir poc desprs, segurament desprs de la signatura de la pau amb Xina el 722 (vers el 724)






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="174222" title="Cladoselache" nonfiltered="1145" processed="1144" dbindex="71148">

Cladoselache s un gnere de taur extingit que aparegu al perode Devoni.

Es creu que el Cladoselache creixia fins als dos metres de longitud. Tenia una articulaci mandibular molt dbil comparada amb la dels taurons actuals, per ho compensava amb uns msculs mandibulars molt potents. S'ha dedut del seu cos llarg i esbelt i de la forma de forca de la seva cua que el Cladoselache era un predador que nedava amb rapidesa. Les seves dents tenien mltiples puntes i tenien la vora plana, cosa que les feia aptes per a atrapar les preses, per no per a estripar-les o mastegar-les. Per tant, el Cladoselache probablement atrapava les preses per la cua i se les menjava senceres. Fou el taur ms primitiu. La seva boca era inusual i es trobava exactament al centre del seu cap. A diferncia dels taurons actuals, no estava cobert en gran part amb denticles drmics, sin que noms en tenia una mica al voltant de les aletes i dels ulls. Tenia dues aletes dorsals, cadascuna amb una punxa.

Enllaos externs.
Les particularitats del Cladoselache ;
Cladoselache a palaeos.com ;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="174225" title="Devil May Cry 4" nonfiltered="1146" processed="1145" dbindex="71149">


Devil May Cry 4 s el segon videojoc que continua (Devil May Cry 3 s una preseqela de l'angls prequel) de la saga de videojocs d'acci i horror de Capcom, Devil May Cry. Va ser anunciat el mar del 2007 que el videojoc ser disponible per la PlayStation 3, Xbox 360 al mateix temps i desprs per ordinador. S'est desenvolupant per Capcom Production Studio 4, dels productors del Resident Evil 4 i l'original Devil May Cry. En el joc, el jugador controla en Nero, un nou personatge a la saga, en afegiment del personatge de la saga, en Dante, que lluita contra les forces endimoniades en un combat tancat utilitzant armes de foc, espases i una gran varietat d'armes gtiques. Tamb s'afegeix al repartiment del videojoc una noia, la Kyrie. 

 Introducci .

La ciutat castell de Fortuna, situada a la costa, s amfitriona d'una distintiva cultura centrada al voltant d'una nica religi. Aqu es troba la llar de l'Orde de l'Espasa, una organitzaci religiosa que adora al Llegendari Cavaller Fosc Sparda, dimoni que va rebutjar el seu llinatge i que va combatre contra la seva prpia raa en nom de la humanitat. Com Sparda, l'Orde de l'Espasa ha decretat el seu desig d'eliminar a tot tipus de dimoni i ha establert una brigada especial de Cavallers Sants per a realitzar aquesta causa. No obstant aix, Dante el Caa-Dimonis tenia altres plans per al grup - sobtadament apareixent i executant als seus membres...

 Caracterstiques .

En Nero posseeix dues armes principals, una espasa i un revlver. L'espasa Red Queen (Reina Vermella) va ser cedida per l'Orde, en la seva empunyadura s'assembla al manillar d'una motocicleta, en girar l'empunyadura llana una propulsi de gran abast que es converteix en una flamarada al llarg de la vora de la fulla. La fora explosiva d'aquesta propulsi pot sacsejar a qualsevol sser hum. El revlver Blue Rose (Rosa Blava) de gran calibre posseeix 6 trets, va ser modificada per en Nero i posseeix dos canons que permeten dos trets simultanis capaos de travessar l'armadura ms slida. L'Orde pensa que l'espasa s l'nica arma veritablement honorable i que les armes de foc sn vulgars, d'aquesta manera permeten en Nero l'nic membre de l'Orde per a utilitzar aquest tipus d'armes.

 Personatges Principals .
Nero: protagonista principal d'aquesta aventura i primera novetat ja que a ms trenca amb la tradici de comptar amb en Dante com a protagonista com passa a Devil May Cry, Devil May Cry 2 i Devil May Cry 3. s un jove hum orfe extremadament capa i serveix com a Cavaller Sant per a l'Orde de l'Espasa, el seu carcter sarcstic el fa un tipus solitari i es dedica a solucionar els assumptes bruts que li encomana l'Orde. La seva semblana amb en Dante s sorprenent tret que sembla una mica ms jove, no t barba i s hum, segons sembla el seu bra dret est posset i li permet desenvolupar diversos poders especials a ms de servir-li com a arma per a acabar amb altres dimonis, en un dels trilers se li pot veure amb aquest mateix bra embenat i pel que sembla tindr un enfrontament amb en Dante.

Dante: Protagonista dels anteriors videojocs i fill del Llegendari Cavaller Fosc Sparda, apareixer a Fortuna assassinant a diversos membres humans de l'Orde de l'Espasa, poc ms se sap de la seva aparici ni quina s la ra d'aquest sobtat canvi i assassinar a humans. El seu aspecte est entre els Devil May Cry i Devil May Cry 2, amb barba rasurada i les seves clssiques pistoles i espasa.

Kyrie: s la jove germana del lder dels Cavallers Sants i la vocalista que canta en el Festival de l'Espasa, guarda en el seu cor un lloc especial per a l'orfe Nero ja que es considera com la seva germana i mare.

Referncies.


 Enllaos externs . 
Webs oficials a Capcom Japan del Devil May Cry 4: en japons, en angls;
  Lloc web oficial de Capcom "Devil May Cry" als EUA;
  TGS: Devil May Cry 4 Full Demo a Game Videos   ;
  1UP.com Anlisi d'1UP.com Devil May Cry 4 del TGS 06;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="174226" title="Creu dels Vols Distingits (Estats Units)" nonfiltered="1147" processed="1146" dbindex="71150">


La Creu dels Vols Distingits (angls:Distinguished Flying Cross) s una condecoraci atorgada a qualsevol membre de les Forces Armades dels Estats Units.A. que es distingeix per heroisme o xit extraordinari mentre que participava en un vol. La realitzaci de l acci heroica ha de ser realitzada de manera totalment voluntria i ms enll del compliment del deure, i ha d haver estat en un acompliment tan excepcional que el distingeixi dels seus camarades o d altres en circumstncies similars.

Va ser creada pel President Calvin Coolidge el 2 de juliol de 1926.

S atorgar noms per reconixer els actes d heroisme o d xit extraordinari i no en reconeixement d activitats operatives contra l enemic. 

Est situada entre la Legi del Mrit i la Medalla del Soldat

Es va crear amb retroactivitat, a partir de l 11 de novembre de 1918. Al crear-se, tamb podia ser atorgada per aquells que haguessin estat recomanats per rebre la Medalla d'Honor, la Creu del Servei Distingit, la Creu de la Marina o la Medalla del Servei Distingit, per que no els hagus estat concedida.

El primer en rebre-la va ser Herbert Dargue. El capit Charles A. Lindbergh la va rebre pel seu vol en solitari per damunt l Atlntic (New York/Paris) al 1927. El primer membre de la Navy en rebre-la va ser el Commander Richard E. Byrd, el 9 de maig de 1926 pel seu vol al Pol Nord.

Durant els temps de guerra, els membres de les forces aries de les nacions aliades servint amb els Estats Units poden rebre-la, aix com els instructors de vol o els estudiants que mostrin heroisme a les escoles de vol.

Entre els receptors famosos de la condecoraci apareixen George H. W. Bush, Ted Stevens, James Dolittle, Curtis LeMay, John Glenn, John McCain i James Stewart. 

 Disseny .

Una creu de bronze, d estil pate, sobre la que hi ha sobreposada un hlix de 4 braos. Sobre els angles de la creu hi ha 5 raigs estesos. La medalla penja d una barra rectangular.

Penja d un gal blau fosc. Als costats i al mig hi ha una franja blanca, i sobre la franja blanca central hi ha una franja vermella.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="174227" title="Halobacterium" nonfiltered="1148" processed="1147" dbindex="71151">

Halobacterium s un gnere de microorganismes del domini taxonmic dels arqueobacteris. Comprn diverses espcies el metabolisme de les quals requereix ambients amb una alta concentraci de sal. Moltes de les seves protenes no sn actives a concentracions baixes en sal. La seva paret cellular s bastant diferent a la de la majoria de bacteris donat que, les membranes ordinries compostes per lipoprotenes no suporten concentracions elevades de sal. Sn aerobis obligats que creixen sobre aminocids. Tenen forma de coc o de bacil, de color vermell o porpra i sn mbils. Es reprodueixen per fisi binria (per constricci). 

La temperatura ptima de l' Halobacterium s de 42 C. El genoma d'una espcie indeterminada d' Halobacterium ha estat sequenciat i consta de 2.571.010 parells de bases (bp) en un ADN repartit entre tres filaments circulars: un gran cromosoma de 2.014.239 pb i dos ms petits de 191.346 i 365.425 bp. Aquesta espcie, denominada Halobacterium sp. NRC-1, s'ha emprat extensivament per l'anlisi postgenmic.

Les espcies d' Halobacterium es troben al Gran Llac Salat, Mar Mort, Llac Magadi i en altres moltes aiges amb altes concentracions de sal. Les espcies porpres sn d'aquest color degut a la bacteriorodopsina, una protena sensible a la llum, que proporciona energia qumica a la cllula emprant la llum del sol per desplaar protons fora de la cllula. El gradient protnic resultant a travs de la membrana cellular s utilitzat per a la sntesi d'ATP, de manera anloga al procs de sntesi d'ATP que t lloc a la membrana mitocondrial interna dels mitocondris en cllules eucariotes (fosforilaci oxidativa). La bacteriorodopsina s una protena qumicament molt seblant al pigment sensible a la llum rodopsina, que es troba a la retina dels vertebrats.

Ms informaci.
DasSarma, S., B.R. Berquist, J.A. Coker,  P. DasSarma, J.A. Mller. 2006. Post-genomics of the model haloarchaeon Halobacterium sp. NRC-1. Saline Systems 2:3.;
DasSarma, S. 2004. Genome sequence of an extremely halophilic archaeon, in Microbial Genomes, pp. 383-399, C.M. Fraser, T. Read, and K.E. Nelson (eds.), Humana Press, Inc, Totowa, NJ.
Lynn Margulis, Karlene V.Schwartz, Five Kingdoms. An Illustrated Guide to the Phyla of Life on Earth (W.H.Freeman, San Francisco, 1982) pp. 36-37;

Enllaos externs.

 The Halobacterium Genome;
 List of Prokaryotic Names with Standing in Nomenclature - Genus Halobacterium;
 Genus Halobacterium;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="174229" title="Creu de Vol 1945" nonfiltered="1149" processed="1148" dbindex="71152">
La Creu de Vol 1945 (en grec:                 1945) s una condecoraci grega, creada pel Rei Jordi II de Grcia i lliurada a oficials i a no oficials per accions de valor en vol. Es va crear imitant la Creu dels Vols Distingits britnica. 

En el seu disseny, destaca una creu d or, composta de quatre ales amb el monograma reial susps d una corona. La condecoraci penja d una cinta composta de barres diagonals de 4 mm. d ample, en vermell i groc.

Les condecoracions posteriors s indiquen mitjanant una corona.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="174235" title="Gran Premi de Gran Bretanya del 1992" nonfiltered="1150" processed="1149" dbindex="71153">
Resultats del Gran Premi de la Gran Bretanya de Frmula 1 de 1992, disputat al circuit de Silverstone el 12 de juliol del 1992.


 Resultats .




                                                                               


 Altres .

 Pole:  Nigel Mansell   ;
 Volta  rpida:  Nigel Mansell  1' 22. 539 ;








 













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="174237" title="Gran Premi de Gran Bretanya del 1993" nonfiltered="1151" processed="1150" dbindex="71154">
Resultats del Gran Premi de la Gran Bretanya de Frmula 1 de 1993, disputat al circuit de Silverstone el 11 de juliol del 1993.


 Resultats .





                                                                               


 Altres .

 Pole:  Alain Prost   ;
 Volta  rpida:  Damon Hill  1m  22. 515s;








 














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="174238" title="The Golden Compass" nonfiltered="1152" processed="1151" dbindex="71155">


The Golden Compass s un proper videojoc basat en la pellcula His Dark Materials: The Golden Compass que ser llanat als EUA el desembre del 2007. El videojoc ser publicat per Sega.


 Argument .
Els jugadors assumeixen el rol d'una jove noia anomenada Lyra Belaqua que viatja a travs del Nord congelat per rescatar un amic (Roger Parslow) segrestat per una misteriosa organitzaci coneguda com The Gobblers. Viatja amb un panserbjrne (s cuirassat) anomenat Iorek Byrinson  i el seu "daimonion", Pantalaimon. Junts,  han d'utilitzar el seu aletheometer i uns altres elements per explorar la terra i per lluitar en el seu cam a travs de diversos enemics per ajudar l'amic de la Lyra.

Referncies.


 Enllaos externs.
  Info. del videojoc de PSP;
  Lloc web oficial;
  Darrera les escenes de la creaci del videojoc ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="174239" title="Championship Sprint" nonfiltered="1153" processed="1152" dbindex="71156">


Championship Sprint s un videojoc de curses descarregable a travs de la PlayStation Store per la PlayStation 3.

 Jugabilitat .
Championship Sprint s un videojoc clssic de curses de 2D.

 Vegeu tamb .
Llista de videojocs de PlayStation Network;

 Enllaos externs .
  Anlisi del videojoc (PS3) a www.gamespot.com;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="174240" title="Midnight Club: Los Angeles" nonfiltered="1154" processed="1153" dbindex="71157">



Midnight Club: Los Angeles s el quart videojoc en la saga de videojocs de curses, Midnight Club. Va ser anunciat el 16 de maig del 2007 per Rockstar Games. El videojoc est sent desenvolupat per Rockstar San Diego, el mateix estudi de Rockstar que va crear el primer videojoc de la nova generaci dels videojocs, Rockstar Games Presents Table Tennis. El seu primer ttol per l'Xbox 360 va ser utilitzat amb el motor de videojoc, RAGE, com tamb s'utilitzar al Grand Theft Auto IV, s evident que aquest videojoc utilitzi aquest motor de videojoc. El videojoc ser llanat per l'Xbox 360 i PlayStation 3 a principis del 2008.

 Enllaos externs .

  Web oficial;
  Anunci de llanament;
  The Midnight Club Community;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="174241" title="Monster Truck Madness 64" nonfiltered="1155" processed="1154" dbindex="71158">


Monster Truck Madness 64 s un videojoc de curses amb monster trucks per la Nintendo 64 i tamb t la seva continuaci per ordinador en el Monster Truck Madness 2. Va ser llanat el 1999.

Enllaos externs.
  El videojoc a MobyGames (ordinador);





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="174242" title="J-League Dynamite Soccer 64" nonfiltered="1156" processed="1155" dbindex="71159">


 s un videojoc de futbol per la Nintendo 64. Va ser llanat al Jap el 1997. El videojoc t la llicncia dels jugadors de la lliga japonesa J-League.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="174244" title="J-League Eleven Beat 1997" nonfiltered="1157" processed="1156" dbindex="71160">


 s un videojoc de futbol per la Nintendo 64. Va ser llanat noms al Jap el 1997. El videojoc no t la llicncia dels jugadors de la J-League., i t una aparena de dibuix en cas contrari als altres videojocs japonesos de futbol de l'poca, com pot ser J-League Dynamite Soccer 64.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="174248" title="Plantilles de la Copa del Mn de futbol 1950" nonfiltered="1158" processed="1157" dbindex="71161">
Plantilles oficials de les seleccions classificades per la fase final de la Copa del Mn de Futbol 1950 del Brasil. Fou el primer mundial on els jugadors portaven nmero al darrera de la samarreta (perms des de 1944), tot i que no totes les seleccions els van assignar (no fou obligatori fins el 1954). En aquestes llistes estan ordenats per nom. Els equips participants sn (cliqueu sobre el pas per accedir a la plantilla):




Brasil.


Sussa.


Iugoslvia.


Mxic.


Espanya.


Anglaterra.


Xile.


Estats Units.


Sucia.


Itlia.


Paraguai.


Uruguai.


Bolvia.


*: Les alineacions inclouen reserves, alternatius i jugadors preseleccionats que poden haver participat a la qualificaci o a partits amistosos previs a la competici, per no necessriament a la fase final mateixa.

 Vegeu tamb .
 Copa del Mn de Futbol 1950;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="174250" title="Gavarr" nonfiltered="1159" processed="1158" dbindex="71162">


El gavarr o gratacul s el fruit de la gavarrera o roser silvestre, -anomenat en llenguatge formal cinrodon- s en realitat el calze madurat de la rosa, on es guarden unes llavors dures i rodejades de pls rgids.

Es tracta d'un fruit complex constitut per un receptacle en forma de copa estreta (anomenat especficament tlem urceolat) dins del qual hi ha diversos fruits en forma de ncula, provistos de nombrosos pls, que al seu interior tenen les llavors. Els cinrodons primer sn verds i quan maduren prenen tonalitats molt vistoses normalment roges o de color taronja, per que en algunes espcies de roser poden ser porpra o negroses.


S anomenen "grataculs", alludint a la cossor que els seus pls provoquen quan els mengem sense separar-los de l agradosa polpa o b quan queden, per broma o per descuit, entre la pell i la roba.

 Usos .
Els fruits, lliures de pls i llavors, sn una font de vitamina C i es poden menjar frescos o en forma d original compota (amb sucre, aigua, poca cocci i ben triturats). Tamb se'n pot fer melmelades, xarops, sopes o infusions soles o barrejades amb altres plantes. Els ptals de les flors i les fulles sn astringents i es poden utilitzar per rentar ferides o en cas de diarrea.


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="174251" title="Pablo Armando Fernndez" nonfiltered="1160" processed="1159" dbindex="71163">
Pablo Armando Fernndez (Central Delicias, Oriente, 1930) s un escriptor cub.

Ha escrit poesia, novella, teatre i assaig. Va viure a l'exili als Estats Units entre 1945 i 1959, any de la Revoluci Cubana. La seva obra passa de ser intimista i compromesa amb els temes socials.

Obres.

 Salterio y lamentacin (1953);
 Nuevos poemas (1955);
 Himnos (1961);
 El libro de los hroes (1964);
 Campo de amor y de batalla (1984);
 El sueo, la razn (1988);
 Los nios se despiden (1963);
 El vientre del pez (1989);

Enllaos externs.
Pablo Armando Fernndez en el Poder de la Palabra 









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="174252" title="Plantilles de la Copa del Mn de futbol 1954" nonfiltered="1161" processed="1160" dbindex="71164">
Plantilles oficials de les seleccions classificades per la fase final de la Copa del Mn de Futbol 1954 de Sussa. Fou la primera edici de la Copa del Mn en qu tots els jugdors tenien assignat un dorsal. Cada selecci pot inscriure 22 jugadors. Els equips participants sn (cliqueu sobre el pas per accedir a la plantilla):




Brasil.


Iugoslvia.


Frana.


Mxic.


Hongria.


Alemanya Occidental.


Turquia.


Corea del Sud.


* Corea del Sud noms present 20 jugadors.

Uruguai.


ustria.


Txecoslovquia.


Esccia.

* Noms 13 jugadors viatjaren a Sussa. Anderson, Henderson, Mathers, Wilson, Binning, Combe, Copland i McMillan es quedaren a casa en reserva. Johnstone viatj per es lesion abans de comenar i fou reemplaat per Hamilton. 

Anglaterra.

* Noms 17 jugadors viatjaren a Sussa. Ken Armstrong, Allenby Chilton, Johnny Haynes, Harry Hooper i Bedford Jezzard es quedaren a casa en reserva. 

Sussa.


Itlia.


Blgica.


Notes.


Referncies.
 

 Vegeu tamb .
 Copa del Mn de Futbol 1954;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="174253" title="Brbara Galms Chicn" nonfiltered="1162" processed="1161" dbindex="71165">

Brbara Galms Chicn s una poltica mallorquina del Partit Socialista de les Illes Balears. Va nixer a Palma ara fa 52 anys.

Llicenciada en filologia hispnica i professora d'ensenyament secundari a l'IES Son Rullan, d'on ha estat directora.

Ha estat diputada del Grup socialista al Parlament de les Illes Balears i durant el Pacte de Progrs de 1999 va ser cap de servei de la Direcci General de Comunicaci del Govern autonmic.

L'any 2007 va ser nomenada pel president del Govern de les Illes Balears, Francesc Antich, consellera d'Educaci i Cultura de l'executiu balear.

Enllaos externs.
Currculum al web del Govern de les Illes Balears;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="174254" title="Pablo de la Torriente Brau" nonfiltered="1163" processed="1162" dbindex="71166">
Pablo de la Torriente Brau (San Juan de Puerto Rico, 12 de desembre de 1901 - Majadahonda (Madrid), 19 de desembre de 1936). Escriptor cub.

Va lluitar contra el dictador cub Gerardo Machado i l'intervencionisme nord-americ a Cuba. Posteriorment va haver d'exiliar-se. A Espanya va ser corresponsal del peridic comunista mexic "El Machete". Va lluitar amb la Segona Repblica Espanyola contra l'exrcit de Franco durant la Guerra civil espanyola, on hi va trobar la mort. El seu llibre Aventuras de un soldado desconocido cubano (1940) va ser editat pstumament. 

 Enllaos externs .

Centre cultural que porta el seu nom a L'Havana ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="174255" title="Mar de Lincoln" nonfiltered="1164" processed="1163" dbindex="71167">


La mar de Lincoln (en angls Lincoln Sea, en dans Lincoln Havet) s una massa d'aigua de l'oce rtic que s'estn des del cap Columbia, a l'illa canadenca d'Ellesmere, fins al cap Morris Jesup, al nord de Grenlndia. s coberta de gla durant tot l'any; de fet, es tracta de la capa de gel ms gruixuda de tot l'rtic, ja que pot arribar a tenir un gruix de ms de 15 m. La profunditat de la mar de Lincoln va dels 100 als 300 m. Les aiges del canal de Robeson, la part ms septentrional de l'estret de Nares, que comunica amb la badia de Baffin, van a parar a aquesta mar rtica.

La mar es diu aix en honor de Robert Todd Lincoln, el secretari de Guerra dels Estats Units de l'poca de l'expedici rtica a la badia de Lady Franklin de 1881-1884, duta a terme per Adolphus W. Greely.























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="174256" title="Vicen Thoms Mulet" nonfiltered="1165" processed="1164" dbindex="71168">

Vicen de Pal Thoms Mulet s un metge i poltic mallorqu del Partit Socialista de les Illes Balears. Va nixer a Palma l'any 1958.

s llicenciat (1981) en medicina i cirurgia per la Universitat Autnoma de Barcelona i ha realitzat diversos cursos d'especialitzaci. s metge de capalera.

Durant el Pacte de Progrs de 1999 va ser director general d'Avaluaci i Acreditaci de la Conselleria de Salut i Consum que dirigia Aina Salom.

L'any 2007 va ser nomenat pel president del Govern de les Illes Balears, Francesc Antich, conseller de Salut i Consum de l'executiu balear.

Enllaos externs.
Currculum al web del Govern de les Illes Balears;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="174259" title="Pedro Juan Gutirrez" nonfiltered="1166" processed="1165" dbindex="71169">
Pedro Juan Gutirrez (Matanzas, 27 de gener de 1950) s un escriptor cub.

El 1998 va publicar la seva "Trilogia sucia de La Habana", amb la qual va atreure l'atenci de la premsa i del pblic. Fins aleshores havia estat, durant vint-i-sis anys, periodista. Entre 1998 i 2003 va publicar els cinc llibres del  Ciclo de Centro Habana : 
 Triloga sucia de La Habana (1998);
 El Rey de La Habana (1999);
 Animal tropical (2000);
 El insaciable hombre araa (2002);
 Carne de perro (2003);

Ha escrit llibres de poesia (Esplndidos peces plateados, La realidad rugiendo, Fuego contra los herejes, Yo y una lujuriosa negra vieja i Lul la perdida y otros poemas de John Snake), una novella policial (Nuestro GG en La Habana) i una altra, El nido de la serpiente: Memorias del hijo del heladero, sobre la joventut del personatge del "Ciclo de Centro Habana" i alter ego seu. La darrera obra ha estat Corazn mestizo, un llibre de viatges sobre el seu pas.

Dos dels seus llibres han obtingut reconeixements rellevants: Animal tropical (Premi Alfonso Garca-Ramos de Novella 2000 a Espanya), i Carne de perro (Premi Narrativa Sur del Mundo 2003, a Itlia).

Gutirrez segueix vivint a Centro Habana, on pinta i escriu els seus llibres. La seva obra intenta ser una denncia social que inclou les misries de la seva ciutat i del seu pas, que acompanya amb una gran dosi d'imatges escatolgiques que permeten classificar la seva obra dins l'anomenat realisme brut. 

Enllaos externs.
Assaig sobre la seva novela "El Rey de la Habana" ;
Web oficial de Pedro Juan Gutirrez ;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="174260" title="Jos Batlle y Ordez" nonfiltered="1167" processed="1166" dbindex="71170">

Jos Pablo Torcuato Batlle y Ordez (Montevideo, 21 de maig de 1856 - bidem, 20 d'octubre de 1929), va ser un poltic i periodista uruguai. President de la Repblica per dos perodes: 1903 - 1907 i 1911 - 1915.

Fill del tamb president Lorenzo Batlle (1868 - 1872) i d'Amalia Ordez, i besnt d'immigrants catalans orinds de Sitges, pertanyia a un sector minoritari del Partit Colorado, i va ser proposat a la presidncia com una figura de mediaci. Cap a 1880, va realitzar un viatge a Europa, on va realitzar estudis i va ampliar coneixements a Espanya i Frana. Aquesta experincia li va permetre entrar en contacte amb les idees poltiques del moment, una cosa que aprofitaria per al seu futur mandat presidencial. Poc desprs de la seva tornada a l'Uruguai, va fundar el diari El Da, des d'on es dedicava a criticar a certs sectors del govern que ell mateix cridava "dspotes". Aquesta actitud revolucionria contra el govern militarista del general Mximo Santos li va ocasionar, tanmateix, algunes detencions a la pres, a causa de l'alt contingut filosfic i provocatiu de molts dels seus discursos. 

Seu poca voluntat per negociar amb el Partit Nacional va desencadenar la guerra civil de 1904. Amb la seva victria militar sobre el cabdill nacionalista Aparicio Saravia, va finalitzar el cicle de guerres civils que van caracteritzar l'Uruguai del Segle XIX i es va constituir com el lder indiscutible del seu partit.

Va dur a terme reformes econmiques i socials que van permetre a l'Uruguai transformar-se en el pas ms estable polticament i econmicament d'Amrica Llatina. Va impulsar la constituci de 1917, la principal caracterstica de la qual era la de tenir un Poder Executiu bicfal, format per la Presidncia de la Repblica i el Consell Nacional d'Administraci.

Si b va ser president noms durant vuit anys, s'ho considera la figura ms influent en la poltica del seu pas des de seu primer presidncia fins a la seva mort, perode que inclou ms de 25 anys. Els historiadors uruguaians solen referir-se a aquesta poca com l'Era Batllista. Encara avui poden trobar-se sectors del Partit Colorado i fins i tot dins del Front Ampli (en castell, "Frente Amplio") que es defineixen com seguidors de Jos Batlle y Ordez.

 Principals realitzacions del seu govern .

 Primera presidncia .

La major part de l'esfor del primer mandat de Jos Batlle y Ordez es va destinar en assumptes poltics que van incloure els aixecaments de 1903 i 1904, protagonitzats per Aparicio Saravia i el Partit Nacional. D'aquesta manera es va poder consolidar definitivament l'autoritat del poder central en tota la Repblica. Poc, va ser el temps que va quedar per a la realitzaci de l'obra econmica i social.

En l'mbit econmic es destaca la prestaci de 3 milions de pesos uruguaians, amb destinaci a la construcci i millora de camins de la campanya. Es va intentar afavorir l'aparici de la indstria nacional i disminuir la dependncia de l'exterior per la importaci de sucres a travs d'una llei en la qual s'atorgaven diverses primes anuals i llavors seleccionades. Es van ampliar, tamb les obres de l'Usina de Luz Elctrica.

Al sector financer, hi va haver el desig per part de l'Executiu d'aconseguir una gradual independncia del finanament angls. Al sector educatiu, el 1903 es va crear la Facultat de Comer (futura Facultat de Cincies Econmiques) i el mar de 1907 la Facultat de Veterinria i Agronomia. Es tractava de tecnificar el comer i l'activitat agropecuria, desviant els fills de terratinents dels tradicionals estudis d'advocat i metge. Es va projectar la installaci de deu liceus departamentals, procurant atorgar en l'interior de la Repblica elements de cultura superior a la de l'ensenyament primari. 

Al sector poltic, la tasca va ser absorbida pels aixecaments armats produts per la poltica exclusivista de partit desenvolupada per Batlle i la negativa del Partit Nacional a continuar acceptant la seva contnua marginaci del govern.

Firmada el 1904 la Pau d'Acegu, les conseqncies de la revolta van ser: A) La consolidaci de la unitat de l'Estat. El triomf del Govern central va implicar l'acabament de la poltica de coparticipaci en els governs departamentals. B) Govern excloent de partit i C) La Reforma Electoral.

Amb l'assumpci de Claudio Williman es va continuar amb un govern batllista.

 Segona presidncia .


Durant la segona presidncia de Batlle y Ordez hi va haver importants aportaments als drets laborals dels treballadors. Es prohibia el treball de menors de 13 anys, es restringia la jornada als menors de 19, la dona disposaria de 40 dies de descans en el perode d'embars, el descans obligatori era d'un dia cada set i un mxim de 48 hores setmanals de treball. Es va establir la jornada de treball en 8 hores. Tamb es va crear una llei de pagament d'indemnitzacions per accidents de treball. Es va establir la indemnitzaci per acomiadament que depenia de la quantitat d'anys treballats.

Es va aprovar una pensi a la vellesa que podien utilitzar totes les persones majors de 65 anys i de qualsevol edat en cas d'invalidesa absoluta, que es trobs en la indigncia.

Referent a l'activitat econmica de l'Estat (estatitzaci i nacionalitzaci), el principi ideolgic era que els serveis pblics essencials havien d'estar a les mans de l'Estat, ja que aquest era l'organisme representatiu de la societat, s a dir, de totes les classes socials, i estava per sobre de les seves disputes. L'Estat havia d'intervenir on el capital privat fos indecs o tems perdre diners, perqu no estava guiat per l'afany de lucre sin de servei pblic; l'Estat havia de substituir les empreses estrangeres que s'emportaven el guany fora de fronteres debilitant aix el pas.

Va ser aix que es va produir l'estatitzaci del Banc de la Repblica Oriental de l'Uruguai, 1911 i 1913, la del Banc Hipotecari de l'Uruguai, el 1912, i la de les assegurances, que van passar de mans privades a mans estatals amb la creaci en 1911 del Banc d'Assegurances de l'Estat. Es va crear el 1915 l'Administraci de Ferrocarrils de l'Estat.

Es va crear la llei de divorci, on s'incloa la sola voluntat de la dona. Aix mateix, es va produir la secularitzaci d'actes pblics i la conseqent separaci d'Esglsia i Estat, donant-li al pas les dimensions governamentals actuals.

 Referncies .




Bibliografia.
 Milton I. Vanger: The Model Country: Jos Batlle y Ordez of Uruguay, 1907-1915., Editorial: University Press of New England, o. O. 1980, ISBN 0874511844;

 Enllaos externs .
Presidncia de l'Uruguai ;
Galeria de fotos de la granja on va viure Jos Batlle y Ordez amb la seva famlia i el seu nebot Luis Batlle Berres ;
Curiositats i ancdotes biogrfiques de Batlle y Ordez ;
Jos Batlle y Ordez a RAU ;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="174267" title="Josep Gomis i Mart" nonfiltered="1168" processed="1167" dbindex="71171">
Josep Gomis i Mart (Montblanc, 1934) ha estat un dels poltics montblanquins del segle XX de trajectria poltica ms mplia i prolfica: vint-i-cinc anys a l Ajuntament de Montblanc, dels quals setze com alcalde (de 1964 a 1980), diputat provincial, Procurador en Corts, President de la Diputaci de Tarragona (1980-88), diputat a Corts per Convergncia i Uni (en les legislatures de 1982 i 1986), conseller de Governaci de la Generalitat de Catalunya (1988-92), delegat del Govern de la Generalitat a Madrid (1993-2002) i president del Consell Social de la Universitat Rovira i Virgili (2002-04). El 29 de juliol de 1996 fou nomenat fill predilecte de la vila de Montblanc.

Inicis.

Josep Gomis neix, l'any 1934, en una famlia humil, i rest sense pare als cinc anys. De ben jove colabor en la vida social de la vila i s interess per la poltica. A Montblanc, ho ha estat gaireb tot: jugador de futbol de l equip Mehalla, actor principal en les representacions teatrals i actes sacramentals, el Satans per exce lncia dels  Pastorets , mestre del co legi de la Merc, secretari del sindicat vertical, gerent de l empresa Puntxtil, la ms important de la vila a finals dels setanta, amb gaireb 200 empleats. Amb noms vint-i-sis anys, acced per primer cop a l Ajuntament de Montblanc. La diada de Sant Joan del 1963 es casava amb Lolita Donat i Cervell, amb qui tindr quatre fills.

Batlle de Montblanc i President de la Diputaci de Tarragona (1964-1988).

L any 1964 seria nomenat alcalde pel Governador Civil com era de rigor en l poca de la Dictadura. El seu nomenament fou fruit d una visita a Montblanc del totpoders ministre d Informaci i Turisme Manuel Fraga Iribarne, qui qued enlluernat per aquell jove eixerit i ambicis. Quaranta vuit hores desprs prenia possessi del crrec.

Durant les dcades dels seixanta i setanta del segle XX, Montblanc rep un impuls notable ja que s iniciaren projectes urbanstics que configuraren la vila: es pavimentaren els carrers del nucli histric, s obriren les noves avingudes del primer eixample urb, es constru la zona poliesportiva, s impuls un projecte per garantir el subministrament d aigua, i, tamb, s inici la complexa tasca d alliberar i restaurar la muralla medieval. Aquest darrer fou un cam complex i que, inicialment, va topar amb l oposici ciutadana. Josep Gomis, acompanyat per Maties Sol, qui dirigiria el procs de recuperaci de la muralla, va cercar la complicitat econmica del Ministeri de Cultura per iniciar les obres de restauraci al Baluard de Santa Anna, un dels indrets de major bellesa del monument. Alhora, la poltica municipal d atracci d empreses i l existncia de l autopista de peatge AP-2 transformaren el municipi i el convertiren en un nucli, bsicament, industrial, capgirant la secular despoblaci de la vila i, dhuc, de la comarca. Montblanc pass d sser un centre comercial d una comarca rural en regressi a esdevenir un municipi amb un pes industrial notable. 

Amb l arribada de la Democrcia, Gomis, de tradici carlista i catalanista, entr a Convergncia l any 1975 de la m de Miquel Roca i Junyent, qui en aquell temps era advocat del consell d administraci de l empresa montblanquina Puntxtil i de la qual en Gomis n era gerent. L any 1979, per les primeres eleccions municipals, la personalitat histrica de Josep Gomis obt, com a cap de llista de Convergncia i Uni, el clamors favor dels votants escombrant amb el 58% dels vots, els quals li atorgaven la majoria absoluta dins del consistori amb vuit regidors. xit aclaparador que repetir quatre anys desprs, amb nou dels tretze regidors.

El 1980 Josep Gomis resultaria escollit per CiU diputat provincial, i a l octubre esdevindria President de la Diputaci de Tarragona amb els vots de CiU, PSC-PSOE i PSUC. Crrec que ostentar fins al juliol de 1988.

Conseller de Governaci (1988-1992).

El mes de juliol de 1988 era nomenat conseller del Departament de Governaci de la Generalitat de Catalunya. Llavors era una conselleria molt densa que en depenia l Administraci Local, els Mossos d Esquadra, la creaci de l Escola de Policia de Catalunya, la Funci Pblica de la Generalitat, els Bombers, la Direcci General del Joc, Protecci Civil, Seguretat Viria i l Escola d Administraci Pblica.

Com a conseller de Governaci pass, l any 1990, un trngol dur amb les manifestacions ciutadanes contrries a la decisi del Consell Executiu de la Generalitat de Catalunya d ubicar, en el marc del Pla Director per a la Gesti dels Residus Industrials a Catalunya, insta lacions de tractament dels residus industrials prop de la seva vila natal, a Fors. El Pla preveia diverses infrastructures de tractament de residus industrials, una d elles era un abocador amb una capacitat de tractament de l ordre de 51.000 tones/any, emplaat a Fors, un petit municipi al bell mig de la comarca de la Conca de Barber. Un altre insta laci polmica fou una planta incineradora al Pla de Santa Maria (a la vena comarca de l Alt Camp) que preveia el tractament de 60.000 tones/any de residus lquids, pastosos i slids. 

La notcia no fou de grat de molts dels ciutadans d ambdues comarques que s'organitzaren en coordinadores contrries al Pla de residus. Les manifestacions contrries al Pla de residus se succeiren. A Josep Gomis, com a conseller de Governaci, se li atribua no haver aturat l emplaament del macroabocador industrial de Fors i, per tant, molts ciutadans embrancats en les protestes, el titllaren de  trador  als ciutadans de la comarca.

Delegat del Govern de la Generalitat a Madrid (1993-2002).

El desembre de 1992 era rellevat del crrec de conseller de Governaci i l 1 de febrer de 1993 s incorpor a la Delegaci del Govern de la Generalitat a Madrid. Des de la Delegaci es realitzar la representaci del Govern catal davant les institucions estatals i la promoci de la cultura catalana mitjanant el Centre Blanquerna, i la impartici de classes de catal.

President del Consell Social de la URV (2002-04).

L any 2002, Josep Gomis i Mart cessava com a delegat del Govern de la Generalitat a Madrid. Alhora, el Govern de la Generalitat el nomenava President del Consell Social de la Universitat Rovira i Virgili, crrec que ostent fins l any 2004.

Actualitat.

Actualment s el President de Museu Arxiu de Montblanc i Comarca.

Pensament.

En una entrevista, apareguda en commemoraci dels 100 nmeros de la revista local montblanquina L'espitllera (any 1995),  Parlem amb  Josep Gomis i Mart, Delegat del Govern de la Generalitat a Madrid , hi trobem un decleg que en Gomis defineix com un resum de pensaments de grans personatges, amb la lectura dels quals ha disfrutat cada dia abans de comenar la feina. Sn els segents: 
 Als homes se ls pot aplicar aquella vella inscripci gravada pels ferrers a les claus que forjaven:  Si estic quieta em rovello .
 O passem per la vida fent-la formosa, o la vida passa per damunt d un mateix omplint-lo d angoixa. No hi ha elecci.
 No deixis d agrair cap favor que et facin. Fes favors encara que no te ls agraeixin; encara que els oblidin; encara que els ignorin.
 La teva acci ser efica si no caus en els vicis de: ser vanits, superb, orgulls. Ser excessivament susceptible. Creure que sempre tens ra. Voler tenir l ltima paraula. No tenir conscincia de les prpies limitacions. Parlar del que no saps.
 Somriu. Per arronsar el front s han de moure setanta dos msculs. Per somriure, noms catorze.
 Sigues cordial. Parla i actua com si et results un veritable plaer tot el que fa. Interessa t profundament i sincera pels altres. Si t ho proposes, pots sentir simpatia per quasi tothom.
 Sigues sempre geners en l elogi i mesurat en la crtica.
 No desestimis les opinions dels altres. Per norma general les solucions a cada problema poden enfocar-se des de tres punts de vista: el teu, el de l altre, i el correcte.
 Estigues sempre disposat a ser til. El ms important en la vida s ser til als altres.
 Si fas aix i hi afegeixes una mica de sentit de l humor, una gran dosi de pacincia i una mica d humilitat sers reconegut amb escreix .













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="174270" title="Ullapool" nonfiltered="1169" processed="1168" dbindex="71172">


Ullapool (en galic escocs, Ullapul o Ulapul) s un petit poble de Ross and Cromarty, Highlands, Esccia.  A pesar de la seva petita mida, amb els seus 1300 habitants es tracta del poble ms gran de la zona.



Fundat l'any 1788 com un port per la pesca de l' arengada. Fou disenyat  per Thomas Telford, a la vora est de Loch Broom. 

El port s encara el centre del poble, fent-se servir com port pesquer, per iots i com a base per ferries a Stornoway, a les illes Hbrides exteriors.
Al poble hi ha un petit museu, un centre d'art, una piscina pblica, camp de golf, serveis metges i una escola, aix com diversos bars (pubs).

La poblaci ha adquirit una certa reputaci com a seu de festivals musicals a l'estiu. 
 


 Referncies .
 ;

 Enllaos Externs  .
 http://www.ullapool.co.uk/ Web oficial d'Ullapool  ;
 http://www.loopallu.co.uk/ Loopallu;
 http://www.paperclip.org.uk/travel/Ullapool/ullapool.htm Informaci i fotos d'Ullapool ;
  Guia pel ferry d'Ullapool.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="174271" title="Estrella d'Itlia" nonfiltered="1170" processed="1169" dbindex="71173">
L'Estrella d'Itlia (Italy Star) era una medalla de campanya de la Gran Bretanya i la Commonwealth, atorgada pel servei a la II Guerra Mundial.

Era atorgada a tots aquells que estiguessin de servei operatiu durant 30 dies a Itlia,  Grcia, Iugoslvia, el mar Egeu, les illes del Dodecans o l Elba entre l 11 de juny de 1943 i el 8 de maig de 1945. Altres zones que qualificaven eren:

 Siclia - entre l'11 de juny i el 17 d'agost de 1943;
 Sardenya - entre l'11 de juny i el 19 de setembre de 1943;
 Crsega - entre l'11 de juny i el 4 d'octubre de 1943;

El personal de l exrcit que va entrar a ustria durant les darreres etapes de la guerra a Europa eren elegibles per a l Estrella d Itlia, per no per a l'Estrella de Frana i Alemanya.

Els vols cap a Europa des de bases a la zona de la Mediterrnia durant el perode entre l 11 de juliol de 1943 i el 8 de maig de 1945 eren elegibles per a l Estrella d Itlia, per no per a l'Estrella de Frana i Alemanya.

 Disseny .

Una estrella de bronze de 6 puntes. Al mig apareix el monograma reial GRI/VI, amb una corona imperial a la part superior i la inscripci THE ITALY STAR als peus.

Penja d un gal compost per 5 franges iguals vermell/blanc/verd/blanc/vermell (els colors de la bandera d'Itlia)

 Vegeu tamb .

 Estrella de 1939-45;
 Estrella d frica;
 Estrella del Pacfic;
 Estrella de Birmnia;
 Estrella de l'Atlntic;
 Estrella de Frana i Alemanya ;
 Estrella de les Tripulacions Aries d Europa;
 Medalla de la Defensa ;
 Medalla de la Guerra 1939-1945 ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="174272" title="Rizari" nonfiltered="1171" processed="1170" dbindex="71174">

Els rizaris (Rhizaria) sn un dels principals flums d'eucariotes unicellulars. Canvien considerablement de forma essent la majoria d'ells ameboides, amb psudpodes filosos, reticulosos. Molts d'ells produeixen una closca o esquelet que pot ser relativament complex quant a estructura, i que compon la vasta majoria de fssils eucariotes unicellulars. Quasi tots tenen mitocondris amb crestes tubulars.

Cladograma.


 Referncies .

 

 

 Enllaos externs .

 Molecular Phylogeny of Amoeboid Protists - Tree of Rhizaria;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="174276" title="Bandera d'Itlia" nonfiltered="1172" processed="1171" dbindex="71175">




La bandera d'Itlia s una tricolor formada per tres franges verticals i iguals amb els colors blanc (al centre), vermell (al batent) i verd (a l'asta).




Histria.
T el seu origen en un estendard amb aquests mateixos colors lliurat per Napole al novembre de 1796 a un cos de voluntaris de la Legi Llombarda que es van incorporar a l'exrcit francs.

El 7 de gener de 1797, l'estendard tricolor va ser adoptat com a emblema de la Repblica Cispadana, reunida a Reggio Emilia. Comprenia un territori d'uns 400.000km travessats pel riu Po i amb Mil com a seu de govern. Estava provista d'un exrcit integrat per tropes franceses.

La Repblica Cisalpina, creada el 9 de juliol de 1797 per Napole Bonaparte empr la disposici actual de les franges tricolors.

Existeix una teoria sobre l'origen dels 3 colors que els vincula amb la insgnia d'una societat secreta que desenvolupava una notable influncia a la poltica d'aquells moments. Els representants de Reggio Emilia van proposar adoptar la tricolor com bandera del nou estat lliure creat. A l'Assemblea de Reggio es propos unir Mil a les 4 ciutats del Reggio Emilia que es trobaven sota domini napolenic, per com que no va ser possible, es decid almenys establir una bandera com. Amb la caiguda de Napole aquesta bandera va ser abolida durant la restauraci, per torn a ser emprada durant les cinc jornades de Mil.

Poc desprs va ser hissada sobre els campanars de Mil. El 24 de mar de 1848, l'Imperi Austrac va haver d'abandonar Mil, que havia estat sota el seu domini. El rei del Piemont - Sardenya, Carles Albert de Savoia repart la bandera tricolor entre les diferents unitats de l'exrcit piemonts que entraven a la Llombardia, per recolzar els insurgents i dispos que al centre s'incorpors l'escut de la Casa de Savoia. Des d'aquest moment la bandera tricolor qued com a smbol de la naci italiana.

Al 1849 a Roma, es constitu la Repblica Romana (1849), i Giuseppe Mazzini adopt com a bandera la tricolor, escrivint sobre la franja blanca les inicials de la Repblica Romana. Per oficialment, amb la proclamaci del Regne d'Itlia, el 17 de mar de 1861, s'adopt la versi creada per Carles Albert de Savoia, amb l'escut savoi rematat per una corona reial. Aquest model romangu vigent durant 80 anys, fins a la caiguda de la monarquia, el 12 de juny de 1946 i des d'aquell moment, la bandera est conformada sense cap insgnia ni escut.

El poeta del segle XIX, Francesco Dall'Ongaro expos la simbologia de la bandera emprant una descripci del territori itali: "Blanc com els Alps, vermell com els volcans i verd com els prats de Llombardia".

 Banderes histriques .
























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="174279" title="Pau Costa" nonfiltered="1173" processed="1172" dbindex="71176">
Pau Costa (Vic,1672 - Cadaqus? 1727) fou un escultor catal. 

Format al taller de l'escultor Pau Sunyer, amb sols 16 anys va fer el retaule de Sant Libori a Vic; tamb per a aquesta poblaci va realitzar el retaule major del monestir de Santa Teresa finalitzat l'any 1707 i el de Sant Benet per a la catedral de Vic. 

La seva obra, sempre religiosa, es va estendre per tota Catalunya, a Olot li van encarregar el Retaule del Roser per a l'esglsia de Sant Esteve i per a l'esglsia de Santa Maria de Cadaqus en va realitzar un altre l'any 1725.

Algunes de les seves obres van ser cremades durant la guerra civil espanyola l'any 1936, com els altars de l'esglsia de Sant Mart a Cass de la Selva, del que solament es van salvar quatre columnes salomniques, o el de Sant Fruits de Llofriu. Aquest ltim retaule va ser finalitzat, sembla ser, per un deixeble seu, Josep Pol l'any 1740. 

La seva gran obra, va ser sens dubte, el retaule major per a l'esglsia parroquial de Santa Maria a la poblaci d'Arenys de Mar ( 1706-1710).

Enllaos externs.
Monestir de Santa Teresa

Bibliografia. 
Volum 6, La Gran Enciclopdia en catal Barcelona: Edicions 62, 2004. ISBN 84-297-5432-2









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="174281" title="Dictnid" nonfiltered="1174" processed="1173" dbindex="71177">



Els dictnids (Dictynidae) sn una famlia d'aranyes araneomorfes, que formen part dels dictinodeus (Dictynoidea), una superfamlia formada per sis famlies entre les quals cal destacar pel seu nombre d'espcies els mateixos dictnids (562) i els anifnids (508). Existeixen alguns gneres i espcies fssils.

Sn aranyes cribellades, i moltes d'elles elaboren teranyines irregulars a prop o directament en el terra. D'una manera caracterstica creen un embolic de fils sedosos  entre branques o arrels d'una planta.

 Sistemtica .
A la famlia Dictynidae (O. Pickard-Cambridge, 1871), fins el 20 de novembre del 2006, i hi ha citats 48 gneres i 562 espcies; el gnere amb ms espcies s Cicurina amb 133, i Dictyna amb 123 espcies. La seva distribuci s fora extensa per tot el mn, amb l'excepci d'algunes zones d'frica, el Sud d'sia, i Arbia.

La segent classificaci est basada en la categoritzaci recollida per Joel Hallan en el seu Biology Catalog. 
 Aebutina Simon, 1892;
 Ajmonia Caporiacco, 1934;
 Altella Simon, 1884 (=Altellela Miller, 1949);
 Anaxibia Thorell, 1898;
 Arangina Lehtinen, 1967: 215;
 Archaeodictyna Caporiacco, 1928;
 Arctella Holm, 1945;
 Argenna Thorell, 1870;
 Argennina Gertsch & Mulaik, 1936;
 Atelolathys Simon, 1892;
 Banaidja Lehtinen, 1967: 219;
 Blabomma Chamberlin & Ivie, 1937 (=Chorizommoides Chamberlin & Ivie, 1937);
 Brommella Tullgren, 1948 (=Lathargenna Braun, 1963) (=Pagomys Chamberlin, 1948);
 Callevophthalmus Simon, 1906;
 Chaerea Simon, 1884;
 Chorizomma Simon, 1872;
 Cicurina Menge, 1871 (=Moguracicurina Komatsu, 1947) (=Tetrilus Simon, 1886);
 Devade Simon, 1884 (=Pseudauximus Denis, 1955) (=Strinatinella Denis, 1957);
 Dictyna Sundevall, 1833 (=Brigittea Lehtinen, 1967);
 Dictynomorpha Spassky, 1939;
 Emblyna Chamberlin, 1948;
 Eolathys Petrunkevitch, 1950   (fssil; Oligoc);
 Eolathys succini (Pertrunkevitch, 1950)   (fssil);
 Hackmania Lehtinen, 1967: 236;
 Helenactyna Benoit, 1977a: 22;
 Hoplolathys Caporiacco, 1947d: 101;
 Iviella Lehtinen, 1967: 241;
 Lathys Simon, 1884 (=Analtella Denis, 1947) (=Auximus Simon, 1892);
 Lathys fossilis (Petrunkevitch, 1942)   (fssil; ambre del Bltic) (=Auximus fossilis Petrunkevitch, 1942);
 Lathys succini (Petrunkevitch, 1942)   (fssil) (=Auximus succini Petrunkevitch, 1942);
 Mallos O. Pickard-Cambridge, 1902;
 Marilynia Lehtinen, 1967: 246;
 Mashimo Lehtinen, 1967: 247;
 Mastigusa Menge, 1854 (recent?; Oligoc);
 Mastigusa acuminata (Menge, 1854)   (fssil);
 Mastigusa modesta (Wonderlich, 1986)   (fssil; ambre del Bltic);
 Mexitlia Lehtinen, 1967: 248;
 Mizaga Simon, 1898 (=Desidiopsis Fage, 1909) (=Halocryphoeca Caporiacco, 1934);
 Nigma Lehtinen, 1967: 252;
 Paradictyna Forster, 1970b: 137;
 Penangodyna Wunderlich, 1995k: 571;
 Phantyna Chamberlin, 1948;
 Qiyunia Song & Xu, 1989: 288;
 Rhion O. Pickard-Cambridge, 1870;
 Saltonia Chamberlin & Ivie, 1942;
 Shango Lehtinen, 1967: 264;
 Sinodictyna Hong, 1982   (fssil);
 Sinodictyna fushuensis (Hong, 1982)   (fssil);
 Sudesna Lehtinen, 1967: 265;
 Tahuantina Lehtinen, 1967: 266;
 Tandil Mello-Leito, 1940;
 Thallumetus Simon, 1893;
 Tivyna Chamberlin, 1948;
 Tricholathys Chamberlin & Ivie, 1935;
 Viridictyna Forster, 1970b: 133;
 Yorima Chamberlin & Ivie, 1942;

Referncies.
 Roth, V.D. & Brown, W.L. (1975): "Comments on the spider Saltonia incerta Banks (Agelenidae?)". J. Arachnol. 3:53-56. PDF;
 The World Spider Catalog, V7.5;

 Vegeu tamb .
 Dictinodeu;
 Llista d'espcies de dictnids;
 Classificaci de les aranyes;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="174288" title="Rtic" nonfiltered="1175" processed="1174" dbindex="71178">
El rtic s una llengua parlada al sud-est dels Alps abans de la romanitzaci. Les poques referncies a l'idioma sn indirectes i per aix s fora desconeguda. Sembla que va extingir-se al segle III i que estava emparentada amb l'etrusc, fet que confirmen les escasses inscripcions votives trobades.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="174289" title="Gewrztraminer" nonfiltered="1176" processed="1175" dbindex="71179">

El gewrztraminer s un tipus de ram de grans rosats que s'utilitza a Alscia (on representa el 18% de la superfcie vitcola), Alemanya, ustria, Itlia, Sussa i altres zones per produir un vi blanc del mateix nom. El seu nom prov del poble Tramin del Tirol del Sud, que s possiblement d'on va sortir. En alemany Gewrz significa espcia, i Gewrztraminer s la varietat traminer, o savagnin, perfumada d'espcies. Tamb s'anomena savagnin rosat aromtic.

Els vins sorgits d'aquesta varietat sn rics en aromes i fruits, aix com espcies. S'adapta molt b per menjar foie gras, postres i formatges forts. Tamb serveix per acompanyar cuines on domina el picant, ja que la seva dolor fa que l'especiat no resulti tan pronunciat. Si es recull sobremadurat (verema tardana) es pronuncia el dol en el vi.

A Catalunya s'ha adaptat molt b a les zones altes del Peneds i s'elaboren vins de dos tipus, uns de normals i uns altres on es remarca el component de vi dol per ser consumit com vi de licor. Tamb al Somontano aragons s una varietat que s'hi ha adaptat molt b i dna grans vins. 















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="174293" title="Institut Pasteur" nonfiltered="1177" processed="1176" dbindex="71180">
L'Institut Pasteur s una fundaci francesa sense nim de lucre que es dedica a l'estudi de la biologia, dels microorganismes, de les malalties i de les vacunes. Anomenat Institut Pasteur en honor a Louis Pasteur, el seu fundador i primer director que, el 1885, va descobrir la primera vacuna contra la rbia. va ser fundat el 4 de juny de 1887, grcies a una subscripci nacional i inaugurat el 14 de novembre de 1888.

Durant ms d'un segle, l'Institut Pasteur ha estat al capdavant de la lluita contra les malalties infeccioses. Aquesta organitzaci internacional d'investigaci, amb seu a Pars, ha estat la primera a allar el 1983 l'VIH, virus que provoca la SIDA. Al llarg dels anys, ha estat en l'origen de descobriments revolucionaris que han perms a la medicina controlar malalties virulentes, tals com la diftria, el ttanus, la tuberculosi, la poliomielitis, la grip, la febre groga. Des de 1908, vuit cientfics de l'Institut han estat recompensats amb un Premi Nobel de Medicina o Fisiologia.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="174294" title="Leif Hoste" nonfiltered="1178" processed="1177" dbindex="71181">

Leif Hoste (nascut el 17 de juliol del 1977 a Kortrijk, Blgica) s un ciclista professional belga. Actualment corre a les files del Predictor-Lotto, un equip de l'UCI ProTour. A ms de ser un bon contrarellotgista, ha obtingut bons resultats a les clssiques de primavera.

Ha estat tres vegades segon al Tour de Flandes; l'any 2004, 2006 i 2007. Ha declarat diverses vegades que aquesta s la cursa ms important de totes per ell, i quan Alessandro Ballan el super per pocs centmetres el 2007, va ser un cop dur per a ell.

Malgrat els seus bons resultats i que s un gran animador de les clssiques de primavera, mai no ha guanyat ni tan sols una clssica menor. Els seus triomfs ms destacats inclouen dos campionats belgues contrarellotge i la general dels Tres Dies de la Panne de l'any 2006.

Viu a Maldegem amb la seva esposa Els i llur filla Ayse Rana.

 Palmars .
2000
1 etapa del Tour de la Regi Valona;

2001
Campi de Blgica en contrarellotge;

2006
Campi de Blgica en contrarellotge;
Tres Dies de la Panne + 2 etapes;
1 etapa de la Volta a Sussa;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="174296" title="Riesling" nonfiltered="1179" processed="1178" dbindex="71182">

El riesling s un cep blanc que dna un vi d'alta qualitat gastronmica. s sec i delicadament afruitat, ofereix un bouquet de gran finesa amb aromes minerals i florals. s originari de la vall del Rin. 

s un cep plantat principalment a Alemanya (22.000 hectrees), per tamb el podem trobar a l'Alscia (2.900 ha), Austrlia (3.700 ha), Sud-frica (3.500 ha), els Estats Units (3.000 ha, a Califrnia i a l'estat de Nova York), Romania (3.000 ha), Eslovquia (1.500 ha), Bulgria (1.500 ha), ustria (1.200 h) , Nova Zelanda (400 ha), aix com a molts altres territoris. 

Del riesling s'extreu un vi que marida perfectament amb peixos a la planxa o cuinats amb mantega, carn d'au amb salsa (com la pularda al riesling) i els formatges com els de cabra frescos. 

s una varietat que treu els borrons de manera tardana, d'aquesta manera la seva maduraci tamb s ms prolongada. Dna grans rendiments (fins a 100 hl/ha), permet la podridura noble, s d'acidesa elevada i dna gran expressi al terroir, d'aqu el seu sobrenom d'esponja del terroir. 

A Catalunya s'ha establert sobretot al Peneds on tamb s'ha experimentat recollir-lo de manera tardana, amb podridura noble i algunes vegades desprs de la primera gelada amb el resultat de l'anomenat vi de gel. 





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="174297" title="Lleixiu" nonfiltered="1180" processed="1179" dbindex="71183">
El lleixiu (del llat lix vius) s el producte de dissoldre sals alcalines en aigua.

El lleixiu es fabrica des de l'antiguitat i s'empra com a blanquejant de teixits. Aquesta propietat feia que durant el segle XX es vengus en envasos blancs. Pel perill d'intoxicaci en ser confs amb la llet o altres envasats similars, es va promulgar una llei que feia distribuir el lleixiu en ampolles d'un altre color, usualment groc












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="174300" title="Bulma (associaci)" nonfiltered="1181" processed="1180" dbindex="71184">

Bergantells Usuaris de GNU/Linux de Mallorca i Afegitons / Bisoos Usuarios de GNU/Linux de Mallorca y Alrededores s un grup d'usuaris de programari lliure de les Illes Balears.

Va nixer l'any 1998 i es va constituir en associaci l'any 1999.

Activitats:
 Promoci del programari lliure.
 Foment de l'intercanvi d'experiencies relacionades amb el programari lliure entre usuaris i programadors.
 Organitzaci de conferencies, cursos, congresos, etc.
 Facilitar l'accs a Linux a les Illes Balears, especialment al voltant del sistema educatiu.

Origen del nom.
Bulma tamb s un personatge de ficci de Bola de Drac.

Enllaos externs.
Lloc web de Bulma;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="174303" title="Banda sonora" nonfiltered="1182" processed="1181" dbindex="71185">

Banda Sonora Original (BSO), en angls Original Soundtrack (OST), de vegades simplement conegut com a soundtrack, com tamb se la coneix molt sovint en l'argot cinematogrfic, o simplement banda sonora -significant en aquest cas alguna versi o part- s el conjunt de paraules, sons i msica que acompanya en una pellcula. Normalment, en canvi, i amb algunes rares excepcions, el terme alludeix noms a la msica d'un film. Des d'un punt de vista musical, s'entn com a banda sonora original aquella msica tant vocal com instrumental composta expressament per a una pellcula, complint com a funci la de potenciar aquelles emocions que les imatges per si soles no sn capaces d'expressar.

Tipus.
La banda sonora d'una pellcula en el seu sentit ms fsic pot ser de tres tipus: magntica, ptica o digital. 

Banda Sonora Magntica:Una o diverses bandes d'enregistrament magntica discorren per les vores de la tira de pellcula. Al ser llegides aquestes lnies per un aparell en sincronia amb la projecci, es generen els sons d'una manera semblant a com ho faria un lector de cassettes (vegi's Cinta magntica). 

Bandes Sonora ptica: Sn zones de foscor i llum en un o dos costats de la cinta del film. Les diferents intensitats de llum, es converteixen desprs en impulsos elctrics creant el conjunt de la banda sonora. 

Banda Sonora Digital: Els sistemes de so digital sn basats en punts sobre la pellcula que es converteixen per diversos mtodes, alguns encara experimentals, en so. 


Histria de la Banda Sonora. 

Els primers intents.
Els primers intents d'incorporar la banda sonora a les pellcules es basaven en el funcionament a la vegada, amb els problemes consegents, d'un projector i un fongraf. En realitat, en moltes de les millors sales de projecci ja existia l'acompanyament musical, normalment proporcionat per un piano. Tamb es presentaven els films o es narraven per alg del propi local cinematogrfic o per algun dels actors o realitzadors en les projeccions ms destacades. Si alguna cinta perdia inters per part del pblic, a vegades se l'animava amb nmderos musicales o actuacions de tota mena, abans, durant o desprs de la projecci.

El cronfon.
Un altre avan significatiu es va donar amb la creaci del cronfon, amb el que es va aconseguir una millor sincronia entre les canons que produa el fongraf i les imatges, encara que tenia errades molt apreciables en el so parlat. El sistema encaria notablement la producci flmica i la guerra de 1914 va parar gaireb totalment la seva utilitzaci.

Les primeres produccions sonores.
Investigacions de les companyies estatunidenques General Electric i Western Electric, creen sistemes per a posar so en la prpia pellcula, destancant al principi el sistema Vitaphone que va fer que la Warner Bros sorts del sot en el qual queia amb el cinema mut. Aix es van crear les primeres pellcules sonores, amb msica per sense parla. El propi El cantant de jazz(1927) no era parlat, sin "cantat". En l'any segent es va presentar Lights of New York(1928) que si era totalment sonora. D'aquesta manera, i amb predominants de la msica i el so, les grans companyies del cinema es van llenar a una producci desenfrenada de pellcules amb canons, musicals completament i fins i tot amb ball o noms de ball.

El cinema sonor.
Cap a finals dels anys vint, va arribar el cinema sonor i els conseqents sistemes de doblatge. Per a no perdre al pblic que no entenia angls, al principi, i fins que el doblatge es va perfeccionar i va abaratir, les pellcules musicals van ser les ms lucratives, com per exemple "Cantant sota la pluja". Per altra banda, el fet que el cinema, prcticament des dels seus comenaments, fora acompanyat per msica (pianistes, orquestra o Wurlitzers), va significar amb l'arribada del so en tot un problema i desprs en una de les aportacions ms completes a l'esttica del cinema. 

Les primeres pellcules sonores sempre tenien la msica en forma d'obertura, canons i alguna que altra msica sortint de llocs versemblants (rdios, orquestres, etc.). La gran pregunta era: D'on surt la msica, com es creur el pblic una pellcula on la msica no surt de cap lloc? Per aix, si una escena romntica necessitava msica de viol, es realitzava l'escena en un parc, perqu al principi aparegus el violinista en una presa. Aquest fet, per a alguns capritxs, va durar fins a entrats els anys 40, quan Hitchcock va decidir no utilitzar msica en una de les seves pellcules perqu: D'on podria provenir aquesta enmig del mar? Al que David Raksin, el compositor, li va respondre: D'on vnen les cmeres? 

La msica al cinema comena realment amb l'obra d'aquells europeus exiliats que arriben a Estats Units buscant treball, i ho aconsegueixen en el naixent cinema sonor. Korngold, Steiner, Waxman, Tiomkin sn noms recordats per tota la histria del cinema.  

Apogeu i decadncia de les BSO. 

Encara que des dels anys 60 la msica del cinema va comenar a funcionar com una finalitat comercial per a vendre discos (especialment desprs de l'xit dels Beatles), la majoria dels films no van deixar de tenir bandes sonores "incidentals" fent de complement a l'acci dramtica. Aix ho van fer compositors que havien arribat a les seves obres mestres en els anys anteriors, ara realitzant aportacions interessants, per potser menys valorats. Aquest s el cas de Bernstein, Raksin i Bernard Herrmann.

En els ltims 30 anys alguns compositors de renom li han donat noves valoracions per part del pblic a les bandes sonores (com John Williams, Jerry Goldsmith, Hans Zimmer, James Newton Howard, Danny Elfman, James Horner o Ennio Morricone).

Vegeu tamb.
Llista de compositors de cinema;




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="174306" title="Simfonia nm. 1 de Txaikovski" nonfiltered="1183" processed="1182" dbindex="71186">

La Simfonia nm. 1 de Txaikovski, en sol menor, Op. 13, s coneguda tamb amb el sobrenom de Somnis d'hivern. El germ del compositor, Modest va afirmar que aquesta obra li va costar al seu germ ms treball i patiments que qualsevol altra.  No obstant aix, Txaikovski va mantenir un gran afecte envers ella.  Va admetre a un amic anys desprs de compondre-la, "Tot i els seus evidents defectes, li tinc una tendra estima."  Va escriure a Nadezhda von Meck l'any 1883 que "encara que des de molts punts de vista es molt immadura, t ms substancia i s millor que qualsevol altra de les meues obres ms madures."

El bigraf de Txaikovski, John Warrack, diu a propsit d'aquesta obra, "Ac, tot i que encara no havia desenvolupat l'extremadament personal soluci la forma simfnica que caracteritza amb grandesa les tres darreres simfonies,   produeix una obra que s convencional en la forma per ja molt acolorida amb la seua individualitat."

 Composici .
Txaikovski va comenar a treballar en la seua simfonia al mar de 1866, immediatament desprs d'acceptar un treball com a professor d'harmonia al Conservatori de Moscou.  El lent progrs, afegit a una devastadora crtica que Cesar Cui va fer d'una cantata composta per Txaikovski com a exercici de graduaci al Conservatori de Sant Petersburg, va afectar la seua moral.  La depressi resultant i l'estrs afegit de la tasca autoimposada de composici, nit i dia, van afectar tremendament la seua salut fsica i mental. Patia d'insomni, de dolors de cap que ell atribua a emblies, i es va convncer que no viuria per a concloure la seua simfonia.

Una reeixida interpretaci a Sant Petersburg el 13 de maig, sota la batuta d'Anton Rubinstein, de la seua revisada Obertura en fa va pujar-li l'nim, junt a un canvi d'aires, en companyia de la seua famlia, durant les vacances d'estiu.  Per Txaikovsi continuava treballant nit i dia, el que el va conduir l'extrem de l'esgotament fsic i mental. Finalment, la famlia va cridar un metge, qui va declarar que Txaikovski es trobava "a un pas de la bogeria."  Va ordenar complet reps. Txaikovski hi va accedir.

Malgrat la manca de progrs, quan va tornar a Sant Petersburg a finals d'agost, Txaikovski va sollicitar l'opini dels seus mestres, Anton Rubinstein i Nikolai Zaremba, sobre el treball ja avanat .  Ambds van expressar una opini negativa.  Ms encara, van refusar considerar interpretar part de la simfonia al concert de Sant Petersburg de la Societat Musical Russa (SMR), com Txaikovski desitjava.

Desprs d'interrompre el treball per a dedicar-se a un encrrec per a compondre una Obertura Festiva sobre l'Himne Nacional Dans, Txaikovski va concloure la simfonia incloent-hi totes les modificacions suggerides per Rubinstein i Zaremba abans de les vacances de Nadal del Conservatori.  Durant les vacances, Txaikovski va sotmetre de nou la partitura a Rubinstein i Zaremba.  Tot i que encara ambds desaprovaven la simfonia en conjunt, aquesta vegada van admetre l'adagio i el scherzo com "apropiats per a sser interpretats."  Aquests dos moviments van ser interpretats en un concert de la SMR a Sant Petersburg, el 23 de febrer de 1867, sense cap xit.

Txaikovski considerava Sant Petersburg el centre musical de Rssia i havia estat obsedit en estrenar-hi la seua simfonia.  Ara estava completament desilusionat amb el pblic de Sant Petersburg, tant com amb les crtiques dels seus professors.  Va descartar totes les revisions que hi havia introdut i es va afermar amb la versi original, amb una nica excepci.  Per insistncia de Zaremba, havia compost una nou segon tema per al primer moviment. En revertir els canvis es va adonar que s'havia desfet dels papers que contenien el segon tema original, i no va poder recordar all que havia compost originalment.  Finalment, va haver de deixar el segon tema aprovat per Zaremba.

De nou a Moscou, el germ d'Anton, Nikolai va mostrar-se ms positiu respecte de la simfonia i no va tenir cap problema en interpretar-la fragmentriament.  Va ser noms la insistncia de Txaikovski d'una estrena a Sant Petersburg, el que el fa fer enrere.  Txaikovski, de mal grat, va permetre Rubinstein dirigir el scherzo a un concert moscovita de la SMR el 22 de desembre.  Tot i que la interpretaci moscovita va resultar en un cert xit, no va determinar Anton Rubinstein a interpretar l'obra sencera.  Desprs el fracs del concert a Sant Petersburg, Txaikovski va comenar a mostrar-se ms obert a una estrena a Moscou.  Aquesta va tenir lloc finalment el 15 de febrer de 1868.  Aquesta vegada l'acollida va ser entusistica.  Sorprenentment, la simfonia hauria d'esperar quinze anys en ser interpretada novament.

Txaikovski va dedicar la simfonia a Nikolai Rubinstein.

Influncies.
Professors.
Tant Anton Rubinstein com Nikolai Zaremba mostraven simpatia envers la msica alemanya i de gust conservador. Oposat a les tendncies visionries del Grup dels Cinc, Rubinstein i els seus seguidors es mostraven reacis, i fins i tot hostils, envers els nous corrents musicals.  Al contrari, Rubinstein intentava preservar en la seua prpia producci tot all que considerava el millor de la tradici occidental del passat immediat.

Tot i no ser massa actiu com a compositor, Nikolai Zaremba no era una excepci a aquesta regla.  Idolatrava Beethoven, particularment les darreres obres, per els seus gustos personals no havien progressat ms enll de Mendelssohn.  Si qualsevol li haguera preguntat sobre Hector Berlioz, Robert Schumann o, ms prxim geogrficament, Mikhal Glinka , Zaremba probablement hauria reconegut no saber-ne res.  

Anton Rubinstein, un excepcionalment prolfic compositor, va ser gaireb tan tradicional com Zaremba, component en un estil germnic similar a Schumann i Mendelssohn.  Tot i que com a professor Rubinstein intentaria estimular la imaginaci dels seus alumnes, tamb esperava que aquests romangueren tan conservadors com ell.

Per tot aix, quan Richard Wagner va visitar Sant Petersburg l'any 1863 per a dirigir fragments del llavors indit  Anell del nibelung, Rubinstein va comentar escrupulosament a classe els impressionants efectius orquestrals que Wagner usava, indicant que esperava que als seus alumnes no se'ls ocorreguera utilitzar-los mai.  Quan va acceptar dirigir la cantata que Txaikovski havia compost com a exercici de graduaci, tot i que no de massa bon grat, Rubinstein va considerar que l'orquestraci de la pea era "hertica", i va refusar dirigir-la una segona vegada si Txaikovski no hi introdua canvis substancials.  Txaikovski hi va refusar.

 Mendelssohn .
En les vacances d'estiu de 1866 en companyia de la seua famlia, quan les vesprades es dedicaven a la msica,  Txaikovski, al piano, interpretava invariablement la Simfonia Italiana de Mendelssohn, la Simfonia nm. 1, la Simfonia nm. 3 o Das Paradies und die Peri de Schumann.  Potser per aix, la presncia de Mendelssohn a la Simfonia Somnis d'hivern s molt punyent. Una grcia d'invenci mendelssohniana prevaleix al llarg de l'obra, i la lleugeresa i tempo del scherzo sembla emanar del mn somniador de El somni d'una nit d'estiu.

A ms, Warrack afegeix que tant el subttol de la simfonia com els dels dos primers moviments  "Somnis d'un viatge d'hivern" i "Terra de desolaci, terra de boira" palesen una possible estima a la capacitat de Mendelssohn d'expressar en forma simfnica una experincia emocional davant d'un paisatge romntic.  Tot i que Txaikovski no va desenvolupar aquesta idea fins el final (els dos darrers moviments no tenen subttols), l'atmosfera general de la simfonia la fa ms prxima a Mendelssohn que a cap altre representant de la tradici simfnica.

 Rssia .
Junt amb aquestes influncies, l'escriptor rus Daniel Zhitomirski explica que "el tema, el gnere i la entonaci" de l'escriptura de Txaikovski estan estretament lligats a la vida i el folklore rus."  Warrack destaca com les terceres obsessives de la msica folklrica russa impregnen les melodies de Txaikovski; i de vegades sovinteja l'interval de l'elidida quarta, acolorint  intensament la invenci meldica de les seues primeres simfonies i actuant com a evocaci emocional ms que implicant la progressi harmnica."

 Problemes amb la forma .
L'escriptor Herbert Weinstock no va tenir problemes en qualificar la primera simfonia d'obra fallada en la seua biografia de Txaikovski, per les seues raons per a manifestar aquesta opini poden realment considerar-se adequades. Weinstock escriu, "La causa del fracs de la simfonia va ser la de la desconcertant batalla per a la seua composici:  no podia compondre alhora una simfonia que respectara els lmits formals de les simfonies precedents   complaent aix a Anton Rubinstein   i que continguera la msica que ell sentia interiorment i que volia expressar."

Aix no significa que Txaikovski fos completament incapa de treballar dins dels lmits formals. Al contrari, Brown admet que tot i que les aptituds naturals de Txaikovski per a pensar en termes del procediment simfnic orgnic pugueren ser limitades, les franques confessions sobre aquestes dificultats que que va fer al final de la seua carrera, van ser admeses massa fcilment com a etiqueta de la seua obra sencera.  Tot i els seus intents de ser franc, realment Txaikovski no es va fer justcia a si mateix.

Brown tamb destaca que la primera simfonia va ser un punt d'inflexi molt important en un sentit. Fins la seua composici, Txaikovski s'havia contentat a actuar com un competent artes, adaptant la seua msica com millor podia als models convencionals.  Amb Somnis d'hivern, Txaikovski va expressar que si havia de crixer i desenvolupar-se com a compositor original, hauria de treballar, pot dir-se, "al voltant de les regles," per a trobar les seues prpies solucions.  Les seues victries poden haver estat de vegades difcils de guanyar    i, a mesura que va madurar, cada vegada menys dures   per, en qualsevol cas van ser victries.

Sent la primera obra de gran escala de Txaikovski, tamb sembla natural que patira l'ansietat que li va provocar. Per a complicar les coses, com han assenyalat Brown i Warrack, la qualitat ms destacada de Txaikovski com a compositor, el seu xit com a melodista, realment actuava en contra d'ell quan volia compondre obres formals.  

Warrack es refreix al darrer deixeble de Txaikovski, el compositor Serguei Taneev per a explicar aquest problema. Una melodia s quelcom complet en si mateix, que no s susceptible de desenvolupament musical.  Pot ser repetida i modificada per alg, que com Txaikovski, tenia l'habilitat de mantenir l'inters, la tensi i la satisfacci durant llargs intervals.  Poc ms que aix pot fer-se'n. .

Com assenyala Brown, el que va fer Txaikovski s adaptar la forma sonata i l'estructura simfnica per a fer-les ms compatibles amb el tipus de msica qu ell estava capacitat per a crear.  Fent aix, Txaikovski mostra sovint una impressionant riquesa de recursos, fins i tot en aquesta simfonia.  "Els compassos inicials del primer moviment sn prou per a escombrar la vella i caduca llegenda que Txaikovski estava desprovist de qualsevol aptitud simfnica."

Warrack afegeix que a Somnis d'hivern s'hi troben ja algunes empremptes de l'estil de maduresa de Txaikovski. Una s el realment encisador vals que reemplaa la secci del trio al scherzo.  Tamb s'hi troben ornamentacions amb escales executades per les fustes, alguns trets harmnics, l'aparici d'una experta tcnica orquestral que permet una major varietat musical, i el recurs a la repetici de melodies en lloc del desenvolupament d'una cllula musical, que permetria generar una vertadera energia simfnica.Warrack, Tchaikovsky, 49.  

En resum, segons escriu Warrack, tant els defectes estilstics de Txaikovski com les seues virtuts ja hi sn presents.  A ms, conclou, tot i que el mateix Txaikovski va deplorar els defectes, "tamb va encertar en seguir trobant plaer en el jovenvol frescor i l'encs de la msica."

 Bibliografia .
 Brown, David, Tchaikovsky: The Early Years, 1840-1874 (New York, W.W. Norton & Company, Inc., 1978);
 Holden, Anthony, Tchaikovsky: A Biography (Nova York: Random House, 1995);
 Keller, Hans, ed. Simpson, Robert, The Symphony, Volume One (Harmondsworth, 1966);
 Poznansky, Alexander, Tchaikovsky: The Quest for the Inner Man (Nova York, Schirmer Books, 1991);
 Strutte, Wilson, Tchaikovsky, His Life and Times (Speldhurst, Kent, United Kingdom: Midas Books, 1979);
 Warrack, John, Tchaikovsky (Nova York: Charles Scribner's Sons, 1973);
 Warrack, John, Tchaikovsky Symphonies and Concertos (Seattle: University of Washington Press, 1971, 1969) ;
 Weinstock, Herbert, Tchaikovsky (Nova York: Albert A. Knoff, 1944);
 Zhitomirsky, Daniel, ed. Shostakovich, Dmitry, Russian Symphony: Thoughts About Tchaikovsky (Nova York: Philosophical Library, 1947);

 Enllaos externs .
 http://www.tchaikovsky-research.org/en/Works/th024.html;

 Referncies i notes .













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="174309" title="Kamptobaatar" nonfiltered="1184" processed="1183" dbindex="71187">

El Kamptobaatar s un gnere de mamfers prehistrics del Cretaci superior mongol. Visqu al mateix temps que els ltims dinosaures i es tractava d'un multituberculat del subordre Cimolodonta.

Kielan-Jaworowska va definir el gnere Kamptobaatar ("heroi corbat") l'any 1970 basant-se en una nica espcia. "Corbat" es refereix a la corbatura dels arcs zigomtics del crani.

S'han trobat fssils de l'espcia Kamptobaatar kuzcynskii al jaciment del Cretaci superior de la Formaci Djadokhta de Monglia. El crani tenia una longitud d'uns dos centmentres, i l'animal sencer en feia uns deu.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="174315" title="Coll del Tlgraphe" nonfiltered="1185" processed="1184" dbindex="71188">

El Coll del Tlgraphe s un port de muntanya dels Alps francesos, situat a la vall de Maurienne entre l'extrem oriental del massiu d'Arvan-Villards i el massiu des Cerces.

El port uneix Saint-Michel-de Maurienne al nord amb Valloire al sud, a ms de ser un punt d'accs al coll del Galibier pel vessant nord.

Aquesta ruta se sol usar en l'ascensi del coll del Galibier al Tour de Frana.

Altimetria.
Pel vessant nord, que comena a Saint-Michel-de-Maurienne, l'ascensi fa 11,8 km de longitud i guanya 856 metres d'altitud (una pendent mitjana del 7,3%). La pendent mxima s del 9,8% al cim.

Pel vessant sud, l'ascensi comena a Valloire, fa 4,8 km de longitud i t una pendent mitjana del 3,4%.

Al Tour de Frana.
El Tour de Frana va escalar el coll del Tlgraphe per primer cop l'any 1911, i el primer ciclista en passar-lo va ser mile Georget.

Des del 1947, el Tour de Frana ha passat el coll del Tlgraphe vint-i-nou vegades. Tanmateix, noms ha donat punts per la classificaci de la muntanya divuit cops, ja que a vegades se l'ha tractat com a part del descens del coll del Galibier.

L'ltim ciclista en passar el Tlgraphe en primer lloc va ser Mikel Astarloza (Euskaltel-Euskadi) l'any 2007.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="174320" title="Agelnid" nonfiltered="1186" processed="1185" dbindex="71189">



Els agelnids (Agelenidae) sn una famlia d'aranyes araneomorfes, que formen part de la superfamlia dels agelenodeus (Agelenoidea), al costat dels amfinctids.

Sn aranyes que construeixen una caracterstica teranyina en forma d'embut i per aix tamb se les anomena aranyes de teranyina d'embut (funnel-web spiders). Inclouen les aranyes comunes de l'herba del gnere Agelenopsis, aix com la verinosa Tegenaria agrestis. 

Un altre gnere que cal destacar s Agelena, que inclou algunes espcies semi-socials de l'frica molt interessants, que viuen en teranyines comunitries. La ms coneguda s probablement Agelena consociata. Aquest grau de organitzaci social comprn la cooperaci en la captura de preses i el tenir cura de les cries. Tot i aix, sn semi-socials perqu per assolir el grau d'una veritable socialitzaci com la d'alguns himenpters (formigues, abelles i vespes) caldria una especialitzaci entre els individus (soldats, obreres, reina).

La seva distribuci s molt extensa i es poden trobar per tot el mn, excepte en la punta ms meridional d'Amrica i en la zona ms septentrional del mn.


 Sistemtica .
Amb la informaci recollida fins el 12 de gener de 2007 i hi ha descrits 39 gneres i 503 espcies; els gneres amb ms espcies sn Tegenaria amb 102 i Agelena amb 72 espcies
 Agelena Walckenaer, 1805 (Zona Palertica, frica);
 Agelenella Lehtinen, 1967 (Socotra);
 Agelenopsis Giebel, 1869 (Nord-amrica);
 Ageleradix Xu & Li, 2007 (Xina);
 Agelescape Levy, 1996 (Mediterrani);
 Ahua Forster & Wilton, 1973 (Nova Zelanda);
 Allagelena Zhang, Zhu & Song, 2006 (Europa, sia);
 Azerithonica Guseinov, Marusik & Koponen, 2005 (Azerbaidjan);
 Barronopsis Chamberlin & Ivie, 1941 (Cuba, EUA, Bahames);
 Benoitia Lehtinen, 1967 (Xina, frica, Xipre, Israel);
 Calilena Chamberlin & Ivie, 1941 (EUA, Mxic);
 Hadites Keyserling, 1862 (Crocia);
 Histopona Thorell, 1869 (Europa);
 Hololena Chamberlin & Gertsch, 1929 (Nord-amrica);
 Huangyuania Song & Li, 1990 (c);
 Huka Forster & Wilton, 1973 (Nova Zelanda);
 Kidugua Lehtinen, 1967 (Congo);
 Lycosoides Lucas, 1846 (Mediterrani, Azerbaijan);
 Mahura Forster & Wilton, 1973 (Nova Zelanda);
 Maimuna Lehtinen, 1967 (Mediterrani Oriental);
 Malthonica Simon, 1898 (Mediterrani, Europa fins a sia Central, EUA fins a Xile, Nova Zelanda);
 Melpomene O. P-Cambridge, 1898 (EUA fins a Panam);
 Mistaria Lehtinen, 1967 (frica);
 Neoramia Forster & Wilton, 1973 (Nova Zelanda);
 Neorepukia Forster & Wilton, 1973 (Nova Zelanda);
 Neotegenaria Roth, 1967 (Guyana);
 Novalena Chamberlin & Ivie, 1942 (EUA fins a El Salvador);
 Olorunia Lehtinen, 1967 (Congo);
 Oramia Forster, 1964 (Nova Zelanda);
 Oramiella Forster & Wilton, 1973 (Nova Zelanda);
 Orepukia Forster & Wilton, 1973 (Nova Zelanda);
 Paramyro Forster & Wilton, 1973 (Nova Zelanda);
 Porotaka Forster & Wilton, 1973 (Nova Zelanda);
 Pseudotegenaria Caporiacco, 1934 (Balcans, Lbia);
 Rualena Chamberlin & Ivie, 1942 (EUA fins a Guatemala);
 Tararua Forster & Wilton, 1973 (Nova Zelanda);
 Tegenaria Latreille, 1804 (arreu del mn);
 Textrix Sundevall, 1833 (Europa, Mediterrani, Etipia);
 Tikaderia Lehtinen, 1967 (Himlaia);
 Tortolena Chamberlin & Ivie, 1941 (Mxic fins a Costa Rica);
 Tuapoka Forster & Wilton, 1973 (Nova Zelanda);

 Referncies .

 The World Spider Catalog, V8.0;

 Bibliografia .
 Kaston, B. J. (1953): How to Know the Spiders. Dubuque.
 Foelix, Rainer F. (1996): Biology of Spiders, 2 edici.

 Vegeu tamb .
 Agelenodeu;
 Llista d'espcies d'agelnids;
 Classificaci de les aranyes;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="174324" title="Ariana (desambiguaci)" nonfiltered="1187" processed="1186" dbindex="71190">



Ariana, regi de Prsia.
Ariana (Tunsia), ciutat de Tunsia, capital de la governaci homnima.
Governaci d'Ariana, divisi administrativa de Tunsia.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="174325" title="Simfonia nm. 4 de Mendelssohn" nonfiltered="1188" processed="1187" dbindex="71191">

La Simfonia nm. 4 en la major  Italiana , op. 90, de Felix Mendelssohn, va ser composta l'any 1830.

 Histria .
En la seua gira a travs d'Europa, Mendelssohn, desprs d'Alemanya, Frana i Anglaterra, va visitar Itlia a la primavera de 1830. Per aquella poca estava treballant en la Simfonia Escocesa, aix com en diverses altres obres. No obstant aix, va iniciar un nou treball, una simfonia que con la dedicada a les highlands escocesos havia d'inspirar-se en els paisatges i les emocions romntics contemplats i sentits a travs d'Itlia. La simfonia, conclosa bastant rpidament, va obtenir un gran xit i durant molt de temps va ser considerada la millor del compositor, abans que l'escocesa alcaara una fama semblant.

 Anlisi .
La Simfonia Italiana s brillant, lleugera i plena de bon humor. L'orquestra hi s ms neta i clara que en l'Escocesa, sense per altra banda donar cap prova de rigidesa. Els seus moviments sn:

 Allegro vivace;
 Andante con moto;
 Con moto moderato;
 Saltarello : Presto;

L Allegro vivace s extremadament alegre, evocant sense cap dubte l'encs del camp rom i el calor dels seus habitants. S'hi fa palesa l'originalitat de la presncia d'un tercer tema, absent en l'exposici, i reservat al desenvolupament de la tradicional forma sonata bitemtica que constitueix el moviment. 

El segon moviment, en re menor, s menys fogs i alegre que el primer; en quant al tercer, sovint ha estat jutjat com retrgrad pel seu tempo prxim al dels minuets clssics. De fet s un intermezzo lric i suau que substitueix la forma el scherzo tpic amb el propsit d'evitar la redundncia amb el final, aquest s amb forma de scherzo. Aquest final, un saltarello impetus i diablic s, per altra banda, una explosi de bon humor.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="174329" title="Place d'Italie" nonfiltered="1189" processed="1188" dbindex="71192">
La place d'Italie s una plaa del 13 districte de Pars.

T un dimetre de dos-cents metres i est situada al punt on es troben els bulevards Vincent-Auriol, de l'Hpital i Auguste-Blanqui, aix com les avingudes des Gobelins, de la Sur-Rosalie, d'Italie, de Choisy i la rue Bobillot. L'esplanada amb el centre comercial Italie 2 va prendre el nom de place Henri-Langlois el 1995.

Com arribar-hi.
La Place d'Italie est servida per l'estaci Place d'Italie, amb les lnies ,  i .

Histria.

Deu el seu nom a la proximitat de l'avenue d'Italie: s el punt de partida de la carretera que uneix Pars amb Itlia, que actualment s la carretera nacional N7.

Fins l'extensi de Pars duta a terme pel bar Haussmann, la ubicaci de la place d'Italie estava ocupada per una barrera del mur des Fermiers gnraux, que separava Pars de Gentilly. Claude Nicolas Ledoux hi havia construt dos pabellons de recolecta d'aranzels que foren incendiats el 1789 per que no van ser destruts fins el 1877. s all que el general Bra va ser arrestat el 25 de juny del 1848 pels insurgents, poc abans de ser executat una mica ms enll, a l'actual avenue d'Italie.

L'annexi dels municipis limtrofs per Pars i la supressi de la barrera el 1860 van permetre construir una gran rotonda que havia de jugar el paper d'una espcie de place de l'toile de la Riba Esquerra. Va prendre l'espai de la barrera, aix com d'una part del boulevard des Gobelins, del chemin de Ronde d'Ivry i dels boulevards d'Italie i d'Ivry.

Segons el projecte de l'operaci Italie 13 dels anys 60, la place d'Italie havia de delimitar l'extrem d'un barri de gratacels al voltant de l'avenue d'Italie, amb la construcci d'una tour Apoge ms elevada que la Tour Montparnasse. Aquest projecte va comenar amb la construcci de sis gratacels d'uns cent metres d'alada a prop de la plaa, per va ser annullat en gran part el 1975. Una espcie de mstil multicolor, concebut per l'arquitecte Kenzo Tange, ocupa avui en dia la ubicaci prevista per a la tour Apoge.

El cor del 13 districte.

Com que s el punt on es troben els principals barris del districte (Gobelins, el barri asitic i Butte-aux-Cailles), la place d'Italie s un pas obligat per la circulaci d'autombils i de la majoria de lnies de metro i bus. s un punt de trnsit entre les afores i el centre de Pars o entre el barri de Montparnasse i la Riba Dreta. Hi ha un dels centres comercials ms grans de Pars.

Finalment, s un lloc amb una important vida nocturna, amb els restaurants i cinemes de l'avenue des Gobelins. Es pot dir que el conjunt del 13 districte convergeix a la place d'Italie, excepte el barri de Paris Rive Gauche, al costat del Sena.

Vegeu tamb.
Place d'Italie (metro de Pars);











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="174330" title="El Pilar de la Mola" nonfiltered="1190" processed="1189" dbindex="71193">



El Pilar de la Mola s un poble de Formentera. Est situat al mig de l'altipl de la Mola, a llevant de l'illa. Forma una de les tres parrquies de Formentera.

La poblaci es va formar al voltant de l'esglsia consagrada a la Mare de Du del Pilar l'11 de maig del 1784. El nucli de poblaci tenia 58 habitants en el padr del 2007, per la majoria de poblaci s disseminada. El total de la parrquia s de 991 habitants.








La geografia de la Mola, un altipl elevat i rodejat de penya-segats de ms de 100 m sobre el mar, provoca un allament amb unes caracterstiques diferents de la resta de Formentera. Els habitants utilitzen el gentilici de molers, reservant el de formenterers per la resta de l'illa. La comunicaci s pel cam de sa Pujada que comena al cal de Sant Agust, utilitzat com a port pels molers. El clima, amb unes pluges ms freqents, i l'altura que els separa del mar, van configurar una comunitat rural dedicada a l'agricultura. s una de les zones principals de producci del vi de la terra de Formentera.

El paisatge est marcat per la gran quantitat de murs de pedra seca que separen els conreus i els protegeixen del vent i del bestiar. En el seu extrem es troba el far de la Mola, al costat del qual un monlit recorda que Jules Verne va convertir la Mola en el lloc on transcorre l'acci de la seva novella Hctor Servadac, i possiblement va inspirar El far de la fi del mn. 

Els penya-segats sn gaireb inaccessibles i verticals. Hi nien diverses aus marines, especialment el virot. Avui s una espcie protegida per antigament els molers es dedicaven a virotar, a caar virots, despenjant-se pels penya-segats. Sobretot a la part nord es troben diverses coves que han sigut font de rondalles i llegendes: la Cova de sa M Peluda o la Cova des Fum.

La Mola va ser un dels destins preferits pels hippies dels anys seixanta. Alguns d'ells, com King Crimson, Pau Riba o Bob Dylan (que va viure en un dels dos molins de la Mola) van tenir desprs una gran projecci en el camp de la msica. Com a record queda la fira d'artesania que s'organitza al poble del Pilar. L'absncia de platges fa que el turisme sigui encara redut.

La Mola est dividida en les vndes de sa Talaiassa i es Monestir. Sa Talaiassa s el punt ms alt de l'illa, de 195 m l'altitud, un dels punts geodsics utilitzats per Francesc Arag per mesurar el meridi de Pars. Es Monestir fa referncia a l'antic monestir de Santa Maria que als primers anys del segle XIV van construir els frares ermitans de Sant Agust. Desprs va quedar abandonat i se'n sap ben poca cosa. La parrquia del Pilar de la Mola inclou, a ms, les vndes des Carnatge i ses Clotades que es troben al peu de la Mola en el tmbol que l'uneix a la resta de l'illa.

Llocs d'inters.
Esglsia de la Mare de Du del Pilar, segle XVIII.
Far de la Mola, de 1861.
El Mol Vell, de 1778.
Cam de sa Pujada, anomenat tamb cam rom pel seu empedrat.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="174331" title="Cherokee (llengua)" nonfiltered="1191" processed="1190" dbindex="71194">

La llengua cherokee (o tsalagi) s una llengua indgena d'Amrica del Nord de la famlia de la llengua iroquesa, amb la que presenta divergncies importants, s la llengua prpia del poble indi que habitava al sud dels Apalatxes (part dels actuals estats de Virgnia, Carolina del Nord i del Sud, Gergia, Tennessee i Alabama), als Estats Units.

Com la majoria de llenges amerndies, el cherokee s un idioma polisinttic; s a dir, com en el cas de l'alemany, aglutina diferents morfemes formant paraules que poden arribar a ser molt llargues.

Sil.labari cherokee.
El cherokee s'escriu amb un si labari (igual que altres idiomes com el japons). El si labari cherokee fou inventat oer Sequoyah (tamb anomenat George Guess). En aquest sistema, cada smbol representa una s laba i no pas un fonema com en els alfabets occidentals. Sequoyah havia vist l'angls escrit per no sabia lleguir-lo, per aix alguns smbols s'assemblen als de l'alfabet llat, per els sons no corresponen.

(La "v" d'aquest grfic correspon a una vocal nasalitzada.)







































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="174338" title="Governaci d'Ariana" nonfiltered="1192" processed="1191" dbindex="71195">

La governaci d'Ariana (rb             ) s una divisi administrativa tunisiana situada al nord-est de Tunsia. La seva poblaci es de 447.000 habitants (2006) i la superfcie de 482 km2. La capital s Ariana. Est limitada per la governaci de Tunis i la governaci de Bizerta, i per la mar Mediterrnia.

La indstria al territori disposa de les zones de l'aeroport d'Ariana, Sidi Thabet, Kalaat El Andalous, Choutrana-N'khilet i Mnihla o M'nihla:; hi ha una zona industrial planejada a El Bokri. L'agricultura disposa de 23380 hectrees de superfcie til, dedicada als cereals, forratges, fruites i altres. 
 
Fou creada el 1986 segregada de la governaci de Tunis. El governador s designat pel president de la Repblica. 

Est dividit en set delegacions, 6 municipalitats, 2 consells rurals i 38 imadats. Les delegacions sn:

L'Ariana Ville ;
Soukra  ;
Raoued    ;
Kalat El Andalous ;
Sidi Thabet ;
Cit Ettadhamen   ;
El Mnihla ;

Les municipalitats sn:
Ariana;
Ettadhamen-Mnihla;
Kalat El Andalous;
Raoued;
Sidi Thabet;
Soukra (La Soukra);

Est agermanada amb Sale (Marroc) i amb Grasses (Frana) i t un conveni de cooperaci amb la ciutat d'Ariana a l'Alvrnia.  

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="174341" title="Burnout 3: Takedown" nonfiltered="1193" processed="1192" dbindex="71196">

Burnout 3: Takedown s el tercer videojoc de la saga de videojocs de curses a mxima velocitat, Burnout. Llanat el 7 de setembre del 2004, desenvolupat per Criterion Games i publicat per Electronic Arts (aquest ttol s el primer de la saga publicat per EA Games), el videojoc va obtenir una gran crtica una bona base en fans. Es va planejar fer una versi per GameCube per va ser cancellat durant el desenvolupament. Aquest videojoc ha sigut continuat al Burnout Revenge.

 Pistes .




 Premis .
 X-Play's fourth best Xbox game ever;
 BEST GAME (2005 IGDA Game Developers Choice Awards);
 DEVELOP INDUSTRY EXCELLENCE AWARD: ART AND SOUND (2005);
 TECHNOLOGY (2005 IGDA Game Developers Choice Awards);
 BEST RACING GAME 2005 (G4 Video Game TV);
 EDITOR'S CHOICE AWARD: XBOX (2005, GameSpot);
 EDITOR'S CHOICE AWARD: PS2 (2005, GameSpot) ;
 10 ESSENTIAL RACERS (2005, Official Playstation Magazine) ;
 #2 OF TOP 40 CONSOLE GAMES (2005, Pelaaja Magazine) ;
 BEST RACING GAME (2004, Golden Joystick Award);
 CONSOLE RACING GAME OF THE YEAR (2005 AIAS Interactive Achievement Awards) ;
 #27 OF IGN'S TOP 100 GAMES OF ALL TIME (2004/2005 IGN) ;
 GAME OF THE YEAR 2004 (Feb 2005, Official Playstation Magazine) ;
 BEST DRIVING GAME 2004 (Feb 2005, Official Playstation Magazine) ;
 GAME OF THE YEAR (Dec 2004, 1UP.com) ;
 ACHIEVEMENT IN A RACING GAME (2004 BAFTA Video Game Awards) ;
 TECHNICAL DIRECTION (2004 BAFTA Video Game Awards) ;
 BEST RACING GAME OF E3 2004 (E3 2004, Game Critics Awards);
 BEST DRIVING GAME (Dec 2004, Cargo Magazine) ;
 GAME OF THE MONTH (Nov 2004, Boys Toys Magazine) ;
 MULTIPLATFORM GAME OF THE YEAR (2004, Electronic Gaming Monthly) ;
 EDITORS CHOICE: GOLD AWARD (2004, Electronic Gaming Monthly) ;
 GOLD AWARD (10/10), HOT 100 (2004, Official PS2 Magazine) ;
 CAN'T MISS HOLIDAY GAMES #1 (2004, GamePro) ;
 BEST GAME OF ITS CLASS: DRIVING (2004, GameSpot) ;
 READER'S CHOICE: PS2 & XBOX DRIVING ;
 BEST XBOX GAME (2004, GameSpot) ;
 RACING GAME OF THE YEAR: PS2 (2004, GameSpy) ;
 TOP 10 GAME OF THE YEAR (2004, GameSpy) ;
 GAME OF THE MONTH (Sep 2004, GameSpy) ;
 GAME OF THE MONTH (Sep 2004, IGN) ;
 BEST RACING GAME (2004, Jive Magazine);
 BEST RACING GAME (2004, Lawrence.com);
 EDITORS CHOICE (Oct 2004, OXM);
 PS2 PLATINUM AWARD;
 MUST BUY SIlVER AWARD: BUY OR DIE (Nov 2004, PSM);
 TOP 10 OF 2004 #4 (PSM) ;
 THE BEST GAMES OF 2004 (Dec 04, Official Playstation Magazine) ;
 BEST DRIVING GAME (2004, Spike TV Video Game Awards) ;
 MOST ADDICTIVE GAME (2004, Spike TV Video Game Awards);
 TOP 10 VIDEO GAMES OF 2004 (Time Magazine);
 GAME OF THE MONTH (Oct 2004, XBN);

 Enllaos externs .
  Lloc web oficial;
  El videojoc a MobyGames;
  Entrada a la IGN;
  Web de fans: BurnoutAholics;
  Operation Burnout;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="174342" title="Governacions de Tunsia" nonfiltered="1194" processed="1193" dbindex="71197">

Tunsia est dividida administrativament en 24 governacions (wil ya,      , en singular, en  rab). Aquesta divisi va sorgir desprs de la independncia i el seu darrer arranjament es de l'any 2000. Les governacions no tenen smbols identificadors. El governador s designat pel president.

Les governacions sn:

governaci d'Ariana;
governaci de Bja;
governaci de Ben Arous;
governaci de Bizerta;
governaci de Gabs;
governaci de Gafsa;
governaci de Jendouba;
governaci de Kairouan;
governaci de Kasserine;
governaci de Kbili;
governaci d'El Kef;
governaci de Mahdia;
governaci de Manouba;
governaci de Medenine;
governaci de Monastir;
governaci de Nabeul;
governaci de Sfax;
governaci de Sidi Bou Zid;
governaci de Siliana;
governaci de Sussa;
governaci de Tataouine;
governaci de Tozeur;
governaci de Tunis;
governaci de Zaghouan ;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="174347" title="Canna" nonfiltered="1195" processed="1194" dbindex="71198">


Canna s un gnere d'una desena d'espcies de plantes tropicals i subtropicals natives d'Amrica, l'nic en la famlia monotpica de les canncies. Les plantes de Canna sn herbes perennes, de fulles amples i planes, que assoleixen els tres metres d'alada. Les flors sn tpicament vermelles o grogues, i atreuen colibrs per a la seva pollinitzaci.

Diferents espcies del gnere Canna es conreen per a l'alimentaci humana a Mxic i a l'Antilles i en els Andes des de Colmbia fins a Argentina. Tamb a Hawaii, Austrlia, el Vietnam, la Xina i Indonsia. Es destaca Canna edulis com la ms coneguda i estesa entre aquestes espcies. Algunes sn conreades amb finalitats ornamentals, especialment a Frana, Espanya, Anglaterra, Hongria i altres llocs d'Europa i al Brasil.
Espcies.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="174348" title="Hibernate" nonfiltered="1196" processed="1195" dbindex="71199">
Hibernate s una soluci implementada pel mapeig d'objectes relacionals (ORM) per aplicacions Java, sobre una base de dades relacional. Els seus propsits bsics sn els d'alliberar el programador d'un seguit de tasques prpies de la persistncia de dades relacionals i dotar les aplicacions de portabilitat entre SGBDs diferents. 

Hibernate s lliure, de codi obert  i est distribut sota la GNU Lesser General Public License 

 Funcionalitats .

La funcionalitat bsica d'Hibernate s la del mapeig de classes Java en taules de Base de Dades i tipus de dades Java sobre tipus de dades d'SQL. Hibernate tamb proveeix un llenguatge de query (HQL) i facilitats per la recuperaci de dades. Hibernate genera les crides SQL i delega al desenvolupador la gesti manual del resultat de la query i la conversi a objectes. Grcies a aix una aplicaci pot ser portable a la majoria de bases de dades SQL, amb mnima crrega addicional. El requeriment necessari perqu una aplicaci basada en hibernate pugui usar una base dades SQL s que existeixi la pea de software (driver)encarregada de la traducci d'HQL al dialecte SQL del SGBD sobre el que ha de crrer l'aplicaci.

Hibernate proveeix persistncia per "Plain Old Java Objects"; l'nic requeriment estricte per una classe persistent s el d'oferir un constructor public i sense arguments. 

Hibernate pot ser usat tant en aplicacions standalone com en aplicacions Java EE que usen servlets o EJB session beans.

 Histria .
Hibernate va ser desenvolupat per un equip de programadors Java d'arreu del mn, liderats per Gavin King. JBoss Inc. (posteriorment adquirit per Red Hat) va contractar ms tard el nucli de l'equip de desenvolupadors i van treballar-hi donant suport a Hibernate. 

L'actual versi d'Hibernate s la 3.x. Aquesta versi t caracterstiques noves, com ara una nova arquitectura d'Interceptor/Callback, filtres definits per l'usuari i JDK 5.0 Annotations (funcionalitat de metadades de Java). Hibernate 3 tamb s molt proper a l'especificaci d'EJB 3.0 i serveix com la columna vertebral de la implementaci d'EJB 3.0 sobre JBoss.

 La primera versi descarregable va ser la 0.8 alpha, apareguda el 30 de novembre de 2001;
 La versi 1.0 final va aparixer el 2 de juliol de 2002;
 La darrera versi 1.X va ser la 1.2.5, apareguda el 9 de maig de 2003;
 La versi 2.0 final va aparixer el 7 de juny del 2003;
 La darrera 2.X va ser la 2.1.8, apareguda el 30 de gener del 2005;
 La versi 3.0 final va aparixer el 31 de mar del 2005;
 La versi 3.2.4 va aparixer el 9 de maig del 2007;
 La versi 3.2.5 va aparixer el 31 de juliol del 2007 ;
 L'actual versi (3.2.6.ga) va aparixer el 8 de febrer del 2008;

 Hibernate i JDO .
En el moment del seu desenvolupament l'especificaci JDO de mapeig i gesti de persistncia gaudia de molt bona reputaci, per no existien implementacions consolidades al mercat. Hibernate va comenar tard per rpidament va rebre una gran acollida, desplaant JDO de moltes empreses.

Grcies a la rpida expansi del seu s, aquesta nica implementaci (JDO era noms una especificaci, Hibernate una eina desenvolupada) i la gran quantitat de desenvolupadors amb formaci avanada en l'eina i documentaci existent a Hibernate, sn un complement molt potent al seu robust funcionament.

 Altres implementacions .
Parallelament a Hibernate, existeix NHibernate, desenvolupat per la mateixa companyia, per ser usat sobre plataformes .NET

 Veieu tamb . 
 EJB 3.0;
 NHibernate;
 Spring Framework;
 Serialitzaci;
 iBATIS;
 Service Data Object;

 Referncies .
 Christian Bauer, Gavin King: Java Persistence with Hibernate, Manning Publications Company, ISBN 1-932394-88-5;
 Christian Bauer, Gavin King: Hibernate In Action, Manning Publications Company, ISBN 1-932394-15-X;
 Will Iverson: Hibernate: A J2EE  Developer's Guide, Addison Wesley Professional, ISBN 0-321-26819-9;
 James Elliott: Hibernate: A Developer's Notebook, O'Reilly, ISBN 0-596-00696-9;

 Enllaos externs .

Pgina principal d'Hibernate;
Pgina d'Hibernate a Sourceforge ;
Llista de bases de dades suportades per Hibernate;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="174349" title="Governaci de Bja" nonfiltered="1197" processed="1196" dbindex="71200">

La governaci de Bja es una divisi administrativa tunisiana, situada al nord-oest de Tunsia entre la zona costera i la part occidental del pas. Limita amb vuit governacions i t una petita part de costa. 

La capital s la ciutat de Bja. La poblaci s de 304.501 habitants (2005) i la superfcie de 3.558km2. 

A Mejez el Bab hi ha establerta una Escola Superior d'Enginyeria, i a Bja un Institut Superior de Llenges i Ciencies Informatiques, un Institut Superior d'estudis tecnolgics, i un Institut Superior de biotecnologia. Tres rescloses asseguren l'aigua a la zona. La seva economia est basada en l'agricultura amb cereal i horta, i la ramaderia (producci de llet); a la costa es desenvolupa una mica la pesca. Una zona turistica es va establir darrerament a la regi de Nefza-Zouara. Al seu territori hi ha l'important lloc arqueolgic de Dougga.

T set zones industrials:  Goubellat I y II, Bja Sud, Carretera d'Amdoun-Bja, Carretara de Tabarka-Bja, Medjez El Bab, i Bja Nord; est planificada una zona ms a Bja Nord.

El governadorat fou establert el 21 de juny de 1956. El 24 de maig de 1973 va perdre part del seu territori a favor de la nova governaci de Tunis Sud (1973-1981) desprs governaci de Zaghouan, i el 5 de juny de 1974, ms territoris per la nova governaci de Siliana.

Est dividida en nou delegacions, 8 municipalitats, 8 consells rurals i 101 imadats. Les delegacions son:

Amdoun;
Bja Nord;
Bja Sud;
Goubellat;
Medjez el Bab;
Testour;
Nefza;
Thibar;
Tboursouk;

Les municipalitats son:
Bja;
El Magoula;
Goubellat;
Medjez el Bab;
Nefza;
Tboursouk;
Testour;
Zahret Mediou;

La capital Bja est agermanada amb Beja (Portugal) des del 1996.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="174351" title="Ninja Gaiden Sigma" nonfiltered="1198" processed="1197" dbindex="71201">


Ninja Gaiden Sigma s un videojoc japons llanat exclusivament per la PlayStation 3. Va ser informat sobre el videojoc per la revista Famitsu el setembre del 2006. El videojoc s un remake del Ninja Gaiden Black, que va ser llanat per Xbox.

 Enllaos externs .
  Anlisi a VaDeJocs.cat;
  Ninja Gaiden Sigma a GameSpot;
  Ninja Gaiden Sigma a IGN;
  Iberian Warrior's Ninja Gaiden Fan site;
  Anlisi d'Andrew Szymanski a GameTrailers;
  Imatges, Trilers i Info a Games Asia;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="174353" title="Governaci de Ben Arous" nonfiltered="1199" processed="1198" dbindex="71202">
 La governaci de Ben Arous s una divisi administrativa de Tunsia. La capital s la ciutat de Ben Arous. La governaci t 761km2 i 531.200 habitants (2006). El governador s designat pel president de la repblica.

El seu territori s industrial i agrcola amb una vintena de zones industrials  (destacant  Mgrine, Sidi Rzig, Rads, Ezzahra i El M'ghira) i una zona industrial privada al sud del llac de Tunis.

Fou creada el 3 de desembre de 1983, segregada de la governacit de Tunis.

Est dividida en dotze delegacions, 11 municipalitats, 6 consells rurals, 75 imadats i 286 comits de bloc. Les delegacions sn:

Ben Arous;
Ezzahra ;
Fouchana ;
Hammam Lif   ;
Hammam Chott ;
Megrine   ;
Bou Mhel El Bassatine ;
Mohamedia;
Mornag ;
El Mourouj    ;
La Nouvelle Mdine  ;
Rads ;

Les municipalitats sn:

Ben Arous;
Bou Mhel El Bassatine;
El Mourouj;
Ezzahra;
Hammam Chott;
Hammam Lif;
Khalidia;
Mgrine;
Mohamedia-Fouchana;
Mornag;
Rads;

Ben Arous est agermanada a la regi italiana del Lazio (14 d'octubre de 2002) i a la regi francesa Nord-Pas de Calais. La ciutat de Ben Arous est agermanada a Saint Etienne (Frana, 26 de gener de 1994) 























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="174354" title="Acte jurdic" nonfiltered="1200" processed="1199" dbindex="71203">
Acte jurdic s un fet en el que interv la voluntat humana i que produeix efectes jurdics, a diferncia del fet jurdic que produeix els mateixos efectes per sense aquesta intervenci.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="174355" title="Mecnica dels fluids" nonfiltered="1201" processed="1200" dbindex="71204">

La mecnica dels fluids s la part de la fsica que estudia l'efecte de les forces sobre els fluids i el seu moviment. Els fluids sn els lquids i els gasos. s una branca de la mecnica dels medis continus que es divideix en dos camps, la hidrosttica o esttica de fluids, que estudia els fluids en equilibri esttic, i la hidrodinmica o dinmica de fluids, que estudia els fluids sotmesos a forces no nulles, en moviment. L'estudi de la mecnica dels fluids ja s documentada a l'antiga Grcia on Arquimedes va iniciar l'estudi de la hidrosttica. A l'edat mitjana els fsics Al-Biruni i Al-Khazini avanarien en la hidrosttica i comenarien l'estudi de la dinmica dels fluids.

Tanmateix, la mecnica de fluids i en especial la hidrodinmica s un camp d'estudi amb fora problemes sense resoldre o parcialment resolts. Es tracta d'una disciplina matemticament complexa que sovint requereix de l'anlisi numrica amb l'ajut dels ordinadors. Una nova branca denominada Dinmica de Fluids Computacional segueix aquest cam de la informtica per tal de resoldre els problemes. Tamb s'utilitza la velocimetria per imatge de partcules, un mtode experimental que permet l'anlisi i la visualitzaci del flux d'un fluid.

Vegeu tamb.
 Aerodinmica;
 Hidrodinmica;
 Hidrosttica;
 Hidrulica;
 Equaci de Bernoulli;











































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="174357" title="Canna (desambiguaci)" nonfiltered="1202" processed="1201" dbindex="71205">

Botnica: ;
 Canna s un gnere de plantes de la famlia de les cannaceae.
Geografia:
Canna s un municipi de Calabria (Itlia).
Canna s una de les illes Hbrides interiors.
Canna s una ciutat d'Austrlia.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="174358" title="Terdid" nonfiltered="1203" processed="1202" dbindex="71206">




Els terdids (Theridiidae) sn una famlia d'aranyes araneomorfes, que formen part de la superfamlia dels araneodeus (Araneoidea), al costat de tretze famlies ms entre les que cal destacar pel seu nombre d'espcies: linfids, araneids i nestcids. 

Construeixen teranyines de tres dimensions molt embolicades i tenen una distribuci per tot el mn. Sn entelegines, s a dir, la femella t una placa genital a l'abadomen i no sn cribellades i utilitzen fil de seda enganxs en compte de la seda llanosa de les cribellades. Tenen una mena de pinta de setes serrades en el tars de la quarta pota. La famlia inclou el gnere Latrodectus, al que pertany la famosa i verinosa viuda negra.



 Sistemtica .
Els darrers anys s'han produt avenos en la sistemtica de les aranyes reconstruint les relacions filogentiques a partir de les dades morfolgiques i els anlisis molleculars. La segent classificaci est basada en aquests resultats. Concorda amb la categoritzaci en subfamlies recollides per Joel Hallan en el seu Biology Catalog. Es citen els gneres ms nombrosos de cada subfamlia, aix com tots els fssils descrits.


Argyrodinae.
 Argyrodes (92 espcies);
 Faiditus (59 espcies);
 Rhomphaea (31 espcies);
 Ariamnes (22 espcies);
 Neospintharus (12 espcies);

Hadrotarsinae.
 Dipoena (158 espcies);
 Euryopis (73 espcies);
 Phycosoma (14 espcies);

Latrodectinae.
Petrunkevitch, 1928
 Steatoda (123 espcies);
 Latrodectus (31 espcies);
 Crustulina (18 espcies);

Pholcommatinae.
Simon, 1894
 Phoroncidia (74 espcies) ;
 Enoplognatha (65 espcies);
 Robertus (44 espcies);
 Styposis (14 espcies);
 Pholcomma (11 espcies);

Sphintharinae.
 Episinus (79 espcies);
 Thwaitesia (22 espcies);
 Chrosiothes (21 espcies);
 Stemmops (21 espcies);
 Moneta (19 espcies);

Theridiinae.
 Theridion (579 espcies);
 Achaearanea (145 espcies);
 Chrysso (65 espcies);
 Thymoites (80 espcies);
 Tidarren (24 espcies);
 Takayus (18 espcies);
 Theridula (18 espcies);

Incertae sedis.
 Anelosimus  (52 espcies);
 Astodipoena Petrunkevitch, 1958   (fssil, cretaci);
 Clya Koch & Berendt, 1854   (fssil, cretaci);
 Cretaraneus Selden, 1990   (fssil, cretaci);
 Eodipoena Petrunkevitch, 1942   (fssil, cretaci);
 Eoysmena Petrunkevitch, 1942   (fssil, cretaci);
 Flegia Koch & Berendt, 1854   (fssil, cretaci);
 Mictodipoena Petrunkevitch, 1958   (fssil, cretaci);
 Municeps Petrunkevitch, 1942   (fssil, cretaci);
 Nactodipoena Petrunkevitch, 1942   (fssil, cretaci);

 Referncies .
 Agnarsson I. (2006a): "A revision of the New World eximius lineage of Anelosimus (Araneae, Theridiidae) and a phylogenetic analysis using worldwide exemplars". Zoological Journal of the Linnean Society 146: 453-593. PDF;
 Agnarsson I. (2006b): "Asymmetric female genitalia and other remarkable morphology in a new genus of cobweb spiders (Theridiidae, Araneae) from Madagascar". Biological Journal of the Linnean Society 87: 211-232. PDF;
 Agnarsson I. (2006c): "Phylogenetic placement of Echinotheridion (Araneae: Theridiidae) - do male sexual organ removal, emasculation, and sexual cannibalism in Echinotheridion and Tidarren represent evolutionary replicas?". Invertebrate Systematics 20: 415-429. PDF;
 Agnarsson I. (2004): "Morphological phylogeny of cobweb spiders and their relatives (Araneae, Araneoidea, Theridiidae)". Zoological Journal of the Linnean Society 141: 447-626. PDF;
 Arnedo, M.A.; Coddington, J.; Agnarsson, I.; Gillespie, R.G. (2004): "From a comb to a tree: phylogenetic relationships of the comb-footed spiders (Araneae, Theridiidae) inferred from nuclear and mitochondrial genes". Molecular Phylogenetics and Evolution 31:225-245. PDF;
 Arnedo M.A.; Agnarsson I.; Gillespie R.G. (In Press): "Molecular insights into the phylogenetic structure of the spider genus Theridion (Araneae, Theridiidae) and the origin of the Hawaiian Theridion-like fauna". Zoologica Scripta.;

 Enllaos externs .
 Platnick, N.I. 2006. World Spider Catalog;
 Key to several Theridiidae genera;

 Vegeu tamb .
 Araneodeu;
 Llista d'espcies de terdids;
 Llista de gneres de terdids;
 Classificaci de les aranyes;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="174360" title="Kalat El Andalous" nonfiltered="1204" processed="1203" dbindex="71207">
Kalat El Andalous s un ciutat de la governaci d'Ariana, a Tunsia, capital de la delegaci del mateix nom i a la conca del riu Medjerda. El seu nic monument relevant s la mesquita amb el seu minaret. Els seus habitants sn d'origen andalus, origen del que es mostren molt orgullosos.

La ciutat t uns 15.000 habitants i la delegaci uns 25.000 habitants. La seva economia es agrcola amb producci important de melons.

A la comarca va estar l'antiga Castra Cornelia del romans, destruida pels vndals a la meitat del segle V i despoblada. El 1608 els germans Al i Ramdhan, expulsats de Batalaws (Badajoz) s'hi van intallar. Desprs s'hi van afegir habitants de la zona i altre gent d'origen dandalus. L'historiador Haj Meki Boubaker El Andalousi (1885-1975) va nixer i viure a la ciutat i va estudiar la seva histria. 








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="174364" title="The Legend of Zelda: A Link to the Past" nonfiltered="1205" processed="1204" dbindex="71208">

The Legend of Zelda: A Link to the Past (Super Famicom                   Zeruda no Densetsu Kamigami no Toraif el seu) literalment com "The Legend of Zelda: Triforce of the Gods" i tamb conegut com Zelda 3 i Zelda III, s un joc Action-RPG desenvolupat i publicat per Nintendo per la consola Super Nintendo Entertainment System, ssent el tercer lliurament de la saga de videojocs The Legend of Zelda, i sense cap mena de dubte en un dels ms populars de la saga. 

Va ser llanat a Jap el 21 de novembre de 1991, a amrica el 13 d'abril de 1992 i a Europa al setembre del 1992. El projecte ha estat liderat per Shigeru Miyamoto i el seu equip. s l'nic joc de la saga Zelda llanat per a la SNES. Est aclamat per critica i public (especialment pels de la seva generaci) com l'obra mestra de Nintendo i el millor videojoc de tots els temps, a part de ser reconegut com un dels millors lliuraments de la srie.  El joc tracta de la pica lluita del B i del Mal.

El joc inclou moltes de les caracterstiques que a dia d'avui segueixen vigents a les successives seqeles d'aquesta franqucia, com les masmorres multi-nivell, entorns dinmics (mns de llum i foscor), i objectes com l'Espasa Mestra i el llana-ganxos. The Legend of Zelda: A Link to the Past va ser adaptat a la Game Boy Advance per Capcom deu anys desprs, al 2002. Aquesta adaptaci portava, com a contingut extra, una  aventura multijugador desenvolupada per Capcom anomenada The Legend of Zelda: Four Swords (la trama del cual dona origen a Vaati a la saga). 

Va haver-hi un altra adaptaci per al Satellaview de Bandai durant l'poca de la Super Nintendo. Aquesta versi no incloa canvis respecte l'original. Aquest Satellaview mai va veure la llum ms enll de Jap, aix que aquesta versi no va estar disponible en cap altre lloc. Un altre joc, The Legend of Zelda: Four Swords Adventures, especficament dissenyat pel mode multijugador a Nintendo GameCube i llanat al 2004, utilitzava entorns 2D que recordaven clarament la versi A Link to the Past. Els jugadors podien jugar al Four Swords enllaant mltiples Game Boy Advances amb el joc. El nom A Link to the Past (Un Enlla al Passat) s un joc de paraules en angls amb el nom del personatge principal (Link); tamb es refereix al fet que la histria succeeix abans que la dels primers dos jocs (Enlla al Passat). Aix fa suposar que el Link de A Link to the Past no s la mateixa persona que el Link dels dos jocs anteriors. Relacionar el ttol del joc amb la histria de A Link to the Past pot originar alguna confusi, doncs Link no viatja a travs del temps en cap moment, tan sols salta d'un mn parallel a l'altre, el Mn de la Foscor (Dark World) i el Mn de la Llum (aix s'explica detalladament ms baix). Cap viatge en el temps t lloc en cap joc de The Legend of Zelda fins al llanament de OoO.

 Trama . 

 Argument .

 Introducci .

 L inici del joc comena amb una introducci. Dita introducci descriu Hyrule com un magnfic parads rodejat per bells boscos i altes muntanyes. Diu tamb que s l entrada al Sacred Realm, un inhspit lloc on el cel no es blau sin daurat. En aquest parads s'hi troba la energia omnipotent coneguda com la Relquia Sagrada Daurada. Molts homes lluitaren entre ells en les valls d Hyrule per localitzar el portal al Sacred Realm. Per tots ells i les guerres que provocaren fracassaren. Per un Mal amenaa fer-se amb el Poder Daurat i aconsegu penetrar en el Regne Daurat. El Rei d Hyrule deman als Savis Hylian que segellessin el portal del parads. Molts cavallers moriren en post de protegir als Savis de les ordes del Mal, per poder aconseguir segellar-lo. Aquests fets es convertiren en llegenda. 

Segles desprs, un misteris mag anomenat Agahnim destron el Rei d Hyrule amb els seus extraordinaris poders mgics, fent-se amb el control del Castell d Hyrule. Control la ment dels Cavallers d Hyrule sota el seu servei i orden la captura de les Set Donzelles descendents dels antics Savis Hylian, amn la intenci de trencar el setge del mal tancat al Regne Sagrat. Tanc aix a sis de les donzelles al Sacred Realm, llevat d'una: Zelda, la princesa d Hyrule.

 Histria .

L histria de la trama comena en una nit de tempesta. Un poders mag malvat anomenat Agahnim, mata al Rei d Hyrule per motius desconeguts i es fes amb el control del Regne d Hyrule. Link i el seu oncle, pertanyents a la famlia que s encarrega de protegir a la Famlia Reial, van al Castell d Hyrule per intentar salvar a la filla del Rei, la Princesa Zelda, de les urpes del mag. Link aconsegueix escapar amb ella, per el seu oncle s greument ferit (sembla que mor, per no obstant segueix amb vida) en l'intent, per abans de perdre el coneixement li dna una espasa i un escut a Link, aleshores Link comena una aventura on se li encomana la tasca de passar la prova de les tres Deesses: Din, Nayru i Farore, en busca de les Tres Arracades: la del Valor, el Poder i la Saviesa. Un cop recupers les Tres Arracades, Link aconseguiria la Master Sword, l nica arma del mn capa de vncer Agahnim. Amaga a Zelda a un temple, gracis a l ajuda d un Savi fins que acabs la seva aventura en el Regne d Hyrule, que no es tracta d'un altre que el Mn de la Llum.

 Superar amb xit la seva recerca o aconsegu superar el seu dest, derrotant mltiples enemics i monstres. Empunya l Espasa Mestra per acabar amb la maldat del malvat mag. Per, no obstant un cop torna a per la Princesa Zelda, s adona que Agahnim se la ha endut al costat de les altres Sis descendents dels Savis Hylian. Link s atendr en la Torre del Castell d Hyrule per intentar rescatar a Zelda del malvat mag. Tanmateix, Agahnim aconsegueix en eviar-la al Dark World. Link batall al malvat mag i amb xit aconsegueix derrotar la seva poderosa mgia. No obstant el mag va enviar Link  al Dark World, on les Set Donzelles descendents dels Savis ara es troben tancades en cristalls repartits pel Regne Fosc del malvat Rei del Mal Ganon, que no s altre que el llegendari Regne Daurat (Sacred Realm) arrasat pel poder de la foscor del desig que Ganon deman a la Triforce en el passat sent Ganondorf.

Per derrotar definitivament Ganon, i arravatar-li la Triforce, Link vara tindre que rescatar les Set Donzelles (incloent Zelda) que s allaren ocultes per tot el Dark World custodiades per terribles monstres en profunds Dungeons. Una vegada Link hagus rescatat a les Set Donzelles, aquest es podria infiltrar en la Torre de Ganon i vncer el malvat. Una vegada hagus recorregut tot el Dark World, i hagus rescatat a les Donzelles vencent a mltiples enemics, Link pogu infiltrar-se en la Torre de Ganon (Ganon s Tower). All combat al malvat mag Agahnim de nou, i derrotar per sempre el malvat i la seva mgia. Ganon abandon a la seva sort al seu alter ego (Agahnim), i volar fins a la Pirmide del Poder dispost a penetrar al Mn de la Llum. Link combat Ganon en un combat final per determinar el dest d Hyrule. Derrotar Ganon i el tanca de nou en la seva pres. Aconsegu derrotant al malvat la Triforce, i aquest deman el seu desig: que tot torns a la normalitat. Aix el Dark World torn a sser un mn pacfic i Hyrule, el Mn de la Llum torn a la normalitat.

 Cronologia . 

La situaci cronolgica d'aquest joc dintre del mn de Zelda no est especificada. D'acord amb el text del darrere de la caixa del joc, A Link to the Past relata les aventures dels ancestres de Zelda i Link, presentats ja en els dos jocs anteriors de NES: The Legend of Zelda i Zelda II: The Adventure of Link. Aix doncs The Legend of Zelda: A Link to the Past t lloc abans dels esdeveniments dels dos "Zelda" anteriors. La histria de la Triforce i el bandejament de Ganon pels Set Savis s part de la histria de The Legend of Zelda: Ocarina of Time, quedant A Link to the Past desprs de Ocarina of Time en la cronologia de Zelda. Shigeru Miyamoto encara ha de fer una cronologia exacta de la serie Zelda.

En el joc de Nintendo 64, Ocarina of Time, que explica la transformaci de Ganondorf en Ganon a la histria, probablement serveix com a histria dels esdeveniments darrers d'aquest joc. Uns quantes Donzelles expliquen en A Link to the Past que Ganondorf quant varr obtenir el poder de la Triforce i es var convertir en el mosntre Ganon, i les histries explicades per aquestes contenen elements de la trama descrits a l' Ocarina of Time. Una de les Donzelles explic com un exlladre anomenat "Ganondorf",  abans de convertir-se en Ganon se l anomenar per aquell nom en la srie. Les Donzelles tamb diuen que sn descndents dels Set Savis Hylain antics. Hi ha Set Savis a l'Ocarina of Time. 

Tamb a l' Ocarina of Time, Ganondorf roba part de la Trifora, com fet la crnica en A Link to the Past, i noms desprs de qu en Link el derrota al final d'Ocarina of Time es converteix en "Ganon", el porc gegant, molt semblant al de A Link to the Past. Al final d' Ocarina of Time, Ganon jura a en Link que tornar a un dia per exterminar els seus descendents i en  A Link to the Past en Link t se li diu que s un descendent d'un cavaller, probablement el mateix Link de The Legend of Zelda: Ocarina of Time.

 Personatges . 

Personatges principals.
 Link .

En Link s un noi jove que vivia amb el seu oncle en una solitria casa a fora de Castell Hyrule fins a una nit tempestuosa quan es contactaria amb ell telepticament la Princesa Zelda. El seu oncle, que tamb sentia la crida, l'instava a quedar-se darrere mentre investigava la situaci, tot i aix Link comproms el decideix seguir i aviat trobava aquest mort dins de les parets de castell. Adonant-se que la princesa estava en perill noms, el espadatx li atorga a en Link les arts de l espasa secretes de la seva famlia abans de perdre la conscincia. El dest de Link es revelava llavors per ser el protector de Zelda, i desprs de la seva final recaptura per Agahnim, se'l forava a ingressar al Dark World misteris per rescatar-la i per no noms salvar Hyrule de les garres de Ganon sin de tot el mn del malvat.

 Zelda .

La Princesa Zelda s la descendent de la Famlia Reial d Hyrule. Els avantpassats de la Princesa Zelda eren la mateixa gent que segellava fora la llegendria Terra Daurada fa anys, i s'ha convertit aix en un objectiu d'Agahnim com a catalitzador per reobrir aquell mateix mn. Se la captura abans del comenament del joc, tot i aix s rescatada per Link abans que ella i les altres Donzelles es puguin enviar al Mn de la Foscor. Desprs d'amagar-se en un pis franc d'esglsia mentre recerques Link de l'Espasa Mestra llegendria, Zelda s capturat per Agahnim una vegada ms, i se segella immediatament fora en un cristall mgic en la part superior de Muntanya de Mort.

 Agahnim .

 Agahnim s un fetiller misteris que arribava al Regne d'Hyrule no molt de temps abans del comenament del joc. Encara que els seus motius eren al principi confusos, guanyava reputaci favorable amb la Famlia Reial lliurant-los d'un nombre de problemes que turmentaven el seu regne utilitzant mgia desconeguda. Ms tard desenvolupava un inters en els Savis Hylian que segellaven fora la Terra Daurada mtica fa edats, i s'adonaven que una vegada que aquesta terra es trobava, podria tenir tot el seu poder per a si mateix. Llavors posava un encanteri en els cavallers de la terra, posant-los sota el seu control directe, i els ordenava que trobessin els descendents d'aquestes Savis, quin el ms menor d aquests era la Princesa Zelda. Desprs d'assassinar el seu pare, el Rei d'Hyrule, Agahnim estava a punt d'enviar Zelda al Dark World quan Link intervingut, la salv. Agahnim combat Link en lo alt del Castell d Hyrule, per sorti mal parat d aquest duel. Ms tard en el Dark World, en la Torre de Ganon, el combat de nou per fou venut de nou per Link. Ganon l abandon a la seva sort i mor.

 Ganon .

 Personatges secundaris .

 Link's Uncle/Tiet d'en Link .

En Tiet d en Link s un Cavaller Hylian pertanyent a una noble famlia que ha protegit durant generacions la Famlia Reial d Hyrule i a sigut tutor d en Link durant els seus anys de vida. Quant la Princesa Zelda fou tacada a les masmorres del Castell d Hyrule per Agahnim i aquest es comunica telepticament amb Link, el tiet d aquest tamb sentir el missatge. Es dispos a salvar a Zelda burlant la guardia del Castell. Per fou env i fou greument ferit per els soldats controlats pel malvat mag. Abans de desmaiar-se (o morir, no se sap si var ser ressuscitat amb el desig que Link deman que tot torns a la normalitat), digu: Link tens que salvar a Zelda... "ella es la teva...." Aquesta frase crea controvrsia, ja que un pot especular que sembla dir: "ella es la teva germana" com una de les celebres dites de Star Wars.

 Sahasrahla .

Sahasrahla es un savi erudit. Segons els fets del joc, ell es un dels descendents dels Savis que crearen la Master Sword, per aquest motiu en coneix els seus misteriosos secrets i la seva ubicaci. Agahnim demanar als seus seguidors controlats amb els seus poders arrestar a Sahasrahla, possiblement per la por que fos derrotat per la llegenda de l Heroi per la Master Sword. El savi s amaga en un santuari prop del Estern Palace per amagar-se d'Agahnim. El savi ajuda en Link amb els seus consells per telepatia. Al final del joc, una vegada derrotat Ganon per Link, Sahasrahla torn a la seva casa a Kakariko Village juntament amb els seus ssers estimats.

 Bosses .

Armos Knights: Sis cavallers defensen el Medall del Coratge. Van armats amb grans espases i escuts pessats, utilitzen estratgies complexes de combat per tal de vncer l'enemic. Sn sensibles a fletxes que perforen les seves cuirasses. El darrer supervivent es tornar de color roig e intentar xafar a Link per venjar la mort dels seus germans.

Lanmolas: Aquests tres guardians del Palau del Desert protegeixen el medall de la Fora. Sorgeixen del terra, llanant alguns projectils rocosos per desprs amargar-se sota terra de nou. Sn sensibles a les fletxes i el gel, siguent el cap i la cua els seus nics punts dbils.

Moldorm: Aquest cuc verd daurat situat a dalt del tot de la Torre de Hra, vela el medall de la Sabidura. Cuirassat tot ell de a excepci de la seva cua, intenta empnyer als intrusos al buit fora de la plataforma on circula sense parar. La seva velocitat sempre augmentar desprs de rebre un cop a a la cua.

Helmasaur King: Ocupant un escany al fons del Palau de les Tenebres, aquest enemic amb forma d'escorp amb una cua mortfera s'amaga darrera d'una mscara de plat gaireb irrompible. Noms les bombes permetran destruir-la per desprs poder rematar l'enemic apuntant amb les fletxes per sobre dels seus ulls.

Aarghus: Situat al Palau del Pant, Arrghus es resguarda vilment darrera d'una cortina d'Arrgis (una mena de boles de foc) per sorprendre als seus adversaris. Un cop eliminats aquests i amb Aarghus al descobert, aquest optar per un atac ms ferotge, saltant sobre el seu enemic.

Mothula: Una papallona zombi que protegeix el Bosc dels Esquelets. Vulnerable al foc i a la majoria dels projectils mgics, es conscient de la seva debilitat i atrau els rocs punxants que hi ha la sala contra els que desitgen enfrontar-se contra ella.

Blink, the Thieft: El Rei dels Bandolers, que reposa sota el Poble dels Lladres. Mestre de la disfressa, no sabem res d'ell, excepte que detesta la llum...

Kholdstare: Al mig del Llac Gelat trobem la press de gel i al fons d'aquesta, un ull precis observa la caiguda llarga del temps. La millor manera de vncer s utilitzant mgies que actun directament contra el fred.

Vitreous: El Indret del Patiment amaga a un amo molt estrany: Un ull gegant acompanyat de diversos ulls similars a ells de petites dimensions, es complau d'estar immers en un aigua nociva atacant amb grans llamps als intrusos que se li apropen.

Trinexx: La Roca de la Tortuga es protegida per una criatura bicfala, una tortuga gegantesca dotada de tres caps: una controla les flames, i l'altre el gel. El cor de foc que s el seu punt dbil ,es veur un cop perforada la closca.

 Els Mons . 

A Link to the Past apareixen dos mons sencers per a la seva exploraci; el Mn de la Llum t quatre palaus (ms coneguts en els jocs moderns com masmorres) i el de la Foscor t nou. Cada palau t de tres a vuit plantes i cadascuna t fora habitacions. A ms, hi ha llocs que expandeixen ms els mapes (se sol accedir a travs de portes i forats). En resum, el mn del joc s extremament gran i intricat per a un joc d'aquesta poca. A Link to the Past va ser el primer Zelda en tenir dos mons parallels, similars alhora que diferents, als quals Link podia viatjar d'un a altre. El Mn de la Llum, s el Hyrule de sempre on Link va crixer amb el seu oncle. El segon va ser una vegada la Terra Daurada, un lloc de llum i puresa, llar de la sagrada Triforce, fins que Ganon va corrompre la terra amb el seu malvat poder omplint-la de foscor i desesperaci. Aix va passar a anomenar-e el Mn de la Foscor. Cada lloc del Mn de la Llum t la seva correspondncia amb un lloc similar del Mn de la Foscor, de vegades amb moltes estructures en com. A diferncia del Ocarina of Time, on hi ha noms un lloc al que Link pot viatjar en el temps, A Link to the Past permet a Link viatjar del Mn de la Foscor al de la Llum des de gaireb qualsevol localitzaci exterior, i desprs tornar al de la Foscor des d'aquesta localitzaci; el Mn de la Llum tamb t vuit peces deformades que conduxen al Mn de la Foscor. Aquesta flexibilitat va permetre una varietat de puzles que explotaven petites diferncies entre el Mn de la Llum i la Foscor. 

 Light World .

El regne de Hyrule, on viuen Zelda i Link, s el primer mn del videojoc. La trama del joc en aquest mn comena aqu amb el despertar de Link degut al missatge teleptic de la Princesa Zelda. Desprs t que cercar la Master Sword aconseguin les Tres Arracades, recuperant l'espasa i acaban amb la batalla contra el malvat mag Agahnim a la torre del Castell d'Hyrule (Hyrule Castle). 



 Dark World .

 L'antiga terra daurada on s'allotja el Triforce. Ganon custodia ls Triforce en aquest mn, on t el seu regne de maldat i base d'aquesta terra, havent-la corromput i havent-la convertit en una replica fosca del Mn de la Llum. La trama del joc comena en aquest mn des que Agahnim teletrasporta a Link al cim de la Pirmide del Poder i acaba amb la victria davant Ganon i l'obsequi del Triforce, al final del joc.



 Jugabilitat .

En comptes de construir en aquest Zelda el sistema hbrid de despesa, A Link to the Past torna a la frmula original del joc d'exploraci i combat en un ambient medieval similar en una perspectiva elevada. El sistema d'anivellament d'estil de RPG des de Zelda II no s utilitzat en canvi els beneficis del jugador. Hi han elements nous, salut-cor-contenidors (esmentat en el pargraf sota) i altre nous per l equip d en Link, aix progressivament augmentant les seves habilitats i fora. Tanmateix, es retenen alguns elements del sistema mgic del joc. El control d en Link s ms flexible que en jocs previs, mentre que aquest pot caminar diagonalment i pot crrer amb l'ajut d'un element assequible. L'atac d espasa d en Link es millor en el joc; aquest pot donat estocades de costat en comptes d atacar i de merament empnyer endavant; aix dna una gamma ms ampla a la seva espasa i fa ms fcil el combat contra els enemics. En Link  utilitz la seva espasa com l'atac d omissi a en els futurs jocs de Zelda, encara que empnyer cap endavant s tamb possibles en dits futurs jocs.

Uns quants elements es repetien en dit A Link to the Past i noves tcniques s'introduen al joc, com lHookshot, l'Espasa Mestra, i les Sabates Pegasus. Els Contenidors de Cor augmenten els mxims punts de vida del jugador en el joc, per molts se'n parteixen en Peces de Cor, quatre del qual comprenen un Contenidor de Cor. La majoria d'ells estan amagats en diferents racons del joc. Moltes masmorres sn multinivells i exigeixen en Link caminar entre plantes, i a vegades cauen a travs de forats per aterrar en nivells ms baixos.

A Link to the Past s fa la primera aparici del qu es convertiria posteriorment en una marca registrada en el Zelda essencial: l'existncia de dos mons parallels entre els quals el jugador viatjar. El primer, anomenat el Mn de la Llum, s el Hyrule corrent on en Link creixia amb el seu oncle. El segon s qu era una vegada el Regne Sagrat, per es convertia en el Mn Fosc quan Ganon adquiria la Triforce. El Mn de la Foscor s una versi alterada de Hyrule; l'aigua s de color fosc, desagradable, l'herba s morta, els cranis reemplacen a les roques, i els arbres tenen cares. El canvi la gent es transforma basat en la seva natura; per esemple, sense pogu evitar-lo, Link es converteix en un conill rosa. Cada localitzaci al Mn de la Llum correspon a una localitzaci similar al Mn de la Foscor, normalment amb una estructura fsica similar excepte una natura oposada (per exemple, un Desert al Mn de la Llum correspon a un aiguamoll al Mn de la Foscor).

 Desenvolupament .

The Legend of Zelda: A Link to the Past va ser planejat originalment per la NES. Per a Nintendo es va acumular treball i projectes, aix que van decidir aplaar el joc per a la nova consola, la Super Nintendo.  
En el seu moment, la majoria de jocs de SNES tenien 4 Mbit (512 KB) de memria. Aquest joc va trencar la tendncia i va usar 8 Mbit (1 MB), permetent a l'equip de desenvolupament de Nintendo crear un extens mn per Link. El joc tamb va inaugurar un mtode simple de compressi de grfics a la SNES limitant la profunditat del color de diversos blocs a 8 colors en lloc dels 16 propis de SNES. Els blocs eren descomprimits implicant un bit zero a cada ndex de color del pxel.

A l'poca, la majoria dels cartutxos de joc de la SNES en tenien 4 Mbit (512 KB) de memria. Aquest joc trencava la tendncia utilitzant-ne 8 Mbit (1 mbar), permetent a l'equip de desenvolupament Nintendo crear un mn extraordinriament expansiu per a Link. Com Super Mario World, aquest joc utilitzava un mtode de compressi grfic simple en la SNES, limitant la profunditat de color de moltes teules a vuit colors en comptes de teules de 16 color natives del SNES. Les teules es descomprimien a temps d'execuci afegint una mica d'ndex de color de cada pxel. La memria se salvava eliminant duplicaci: El Mn de la Llum i el Mn de la Foscor sn gaireb idntics i l'enginyeria inversa del contingut de memria noms s de lectura. Per lo tant, Nintendo ha demostrat noms les diferncies salvades, altrament ells haurien necessitat esperar un ROM.de 16 Mbits. A Link to the Past com les dues entrades prvies a la srie sobre el NES, presenta un taulell que percep el nombre de temps durant els quals un jugador rebia un joc durant el curs de la partida. Aquest es mostra en la seqncia final i en salvar el arxiu desprs d'acabar el joc. La versi de SNES se suma al taulell totes les vegades que l'usuari selecciona "Salvar i Deixar", aix l'nica manera d'aconseguir-ne 000 s completar el joc en una sessi contnua.

 Equip .
 Realitzador: Yoichi Yamada;
 Programaci: Daiki Iwamoto, Kouichi Kawamoto, Naoki Koga, Yasunari Soejima;
 Programaci sonora: Taiju Suzuki;
 Escritor de gui: Kensuke Tanabe;
 Supervisor: Minoru Narita;
 Productor: Takashi Tezuka;
 Productors generals: Shigeru Miyamoto, Yoshiki Okamoto;
 Productor executiu: Satoru Iwata;

 Aspectes tcnics .

El joc llueix un aspecte grfic excellent que explota molt b el potencial grfic de la Super NES (encara quedava per a l'poca dels Donkey Kong Country, aix que est bastant b). Encara que sn de Tenebres, que apareixer desprs dels esdeveniments amb Agahnim i l'Espasa Mestra. Un mn devastat, fosc i hostil perfectament recreat, amb arbres pansits, aigua verda i fosca, vegetaci ennegrecida... tot un delit per a la vista. El disseny de les masmorres no est malament, totes elles sn diferents entre si, i recreen tot tipus de llocs: unes masmorres negades d'aigua, un palau gelat, una cova plena de lava o unes sinuoses runes situades sota terra seran uns quants dels llocs variats que visitarem. El disseny de Link ha millorat respecte als anteriors jocs, presentant un aspecte similar al primer Zelda de NES, per amb ms color i detall (encara que la gorra s massa grassa). Tamb destaquen els dissenys dels enemics, bastant detallats i variats (sense usar massa aix d'"un enemic, deu colors") i especialment els impressionants (per a l'poca) caps finals.

Les melodies del joc sn tot un clssic: la que sona al Mn de la Llum s simplement mtica, doncs s la clssica tonada de la saga sola que un pl modernitzada (al final va ser ms estesa que la mostrada en la primera part). La del Mn de la Foscor s simplement allucinant i ms per a l'poca, que concorda perfectament amb el mn inhspit i fosc que se'ns mostra. A part d'aquestes no n'hi ha cap destacable, de fet sn bastant repetitives, en especial les de les masmorres, ja que tan sol hi ha dos. Quant als efectes de so, compleixen sense ms ni ms. No hi ha gaire ms que el so de liquidar un enemic, usar objectes i la clssica tonada d'acabament de puzzle...el pas del joc a Game Boy Advance molt ms endavant afegiria efectes de so capdavanters, com el crit de Link en usar l'espasa.

 Msica .
 La banda sonora, composta per Koji Kondo, s una de les millors de la saga i el cim del genere. El fams tema original de The Legend of Zelda o la "Overtura de Hyrule", incloses en A Link to the Past i interpretades al Mn de la Llum, van ser creades de nou a l'estil del SPC700.Tamb es van incloure en Super Smash Bros a l'estil Nintendo 64 i al Super Smash Bros. Melee en estil orquestra.

La banda sonora titulada The Legend of Zelda: Sound and Drama ha estat publicada solament de forma exclusiva a Jap, es formada per dos discos. El primer disc, de 44 minuts de durada, inclou els 28 temes originals del joc amb versions especials d'alguns d'ells, com bonus track. El segon disc, de 54 minuts de durada, inclou els temes originals del primer lliurament de la saga, The Legend of Zelda, de NES. 

 Recepci .

 Vendes .

A Link to the Past s un dels jocs mes venuts de la Super Nes, amb 4,61 milions d'exemplars en tot el mn. Ha estat reeditat a la gamma de ttols Player's Choice a Amrica i Nintendo classics a Europa, cosa que en certifica l'xit en vendes, ja que solament es publiquen en aquesta gamma els jocs que com a mnim hagin venut un mili de cpies. 

 Crtica .





El joc va estar aclamat per la crtica des del seu llanament, pels seus excellents grfics i disseny, el seu enginy, la seva jugabilitat,  i la seva msica,  sent considerat per critica i public com un dels millors jocs de tots els temps. 

A Link to the Past s un dels jocs que sempre se cita en qualsevol llista de "Els millors jocs de tots els Temps". Al el 2006, Entertainment Weekly el va triar com el millor joc de tots els temps.  Al 2005, els editors de IGN el van posar en el lloc numero onze del "Top 100 Games",  mentre els usuaris el van votar com el quart millor.  Els membres de GameFAQs tamb el van votar com el quart millor,  i els lectors de la revista japonesa Famitsu el lloc 31 en el cens del 2006.  Arriba a la tercera posici en Electronic Gaming Monthly  la 23 en GameInformer,  la 23 en GameInformer, i la tercera en la dels 200 millors jocs de Nintendo de Nintendo Power. 

 Ressenyes .

 Nintendo Accin #2: Excellent ;

"I s que per molt que us contssim que t uns grfics sper simptics, que possex un so bestial, que t uns efectes grandiosos, que ens submergeix en una aventura que sembla que no va a acabar mai, que t una jugabilitat immensa i que gens sembla detenir-los, creureu que estvem exagerant." 

 Hobby Consolas #16 : 96/100. ;

"I s que per molts afalacs i lloances que dipositi sobre aquesta obra mestra, no podreu imaginar la seva magnitud fins que tragueu el cartutx i encengueu la consola. %Sens dubte un dels millors cartutxos de les dues ltimes dcades." 

 Hissi Alchemist ;

"Pocs jocs com aquest, en realitat tota un joia del seu temps."

 Cmic .

Existeix un cmic basat en el joc, l'autor Shotaro Ishinomori va fer unes mini-series (un total de 12) que van aparixer publicades a Nintendo Power al gener del 1992. Fora fets del joc real van ser deixats de banda per tal de crear noves histries. 

Al cmic, apareix un nou personatge anomenat Roam. Aquest era un cavaller amb la capacitat de transformar-se en ocell. Fins el primer encontre amb Link eren enemics, desprs rpidament es van aliar per unir forces per tal d'ajudar-se a derrotar Ganon. El personatge de Roam te un nas bastant gran, un detall habitual en els dissenys de Shotaro.

Dos cmics ms van ser editats noms al Jap: Un de tres volums (1995-1996) per Ataru Cagiva (el qual havia adaptat Link's Awakening) i un cmic de quatre volums fet per Akira Himekawa (que adaptaria Ocarina of Time, Majora's Mask, i Four Swords Adventures) sortint a la venda al 2005 desprs que sortis la versi del joc per Game Boy Advance.
Himekawa va seguir la histria del joc ms estretament, per al igual que Ishimori va introduir un nou personatge anomenat Ganty, un lladre amb una banya del diabe i un estel sota el seu ull que lleugerament el fa semblar a Midna de Twilight Princess.

 Trivia .

 El personatge Mario fa una aparici discreta en el joc: Surt representat a certs taulers de les cases del poble Cocorico. ;

 El mateix succeeix amb Chain Chomp, present a la penltima torre de l'homenatge. Tamb podem trobar en aquesta torre figures semblats a Pckers, el cactus vivent de Super Mario Bross 2.

 Zelda: A Link to the Past s el primer Zelda que instaura un comptador un cop finalitzat el joc. Aquest registra tots els Game Overs, les partides guardades i les sortides del joc (cops que s'ha apagat la consola). El contador de la nova versi per GBA noms compta els Game Over.

 Abans de morir, el tiet de Link comena la frase: "Zelda s...", aix va portar fora especulacions sobre com podia continuar: Zelda s la teva germana, la teva esperana, etc... La resposta est a la versi japonesa del joc, on hi ha la frase completa: "Zelda s el teu dest";

 Gracies al desenvolupament d'internet, una publicitat japonesa pel joc va adquirir una certa notorietat entre els jugadors occidentals degut al seu carcter excntric: Hi ha un moment en qu tots els personatges del joc ballen com Michael Jackson en un rap del grup Scha Dara Parr.

 La cinquena torre de l'homenatge del mn fosc es recordada per un enigma difcil. El jugador te que empnyer un bloc en un fossar per retrobar-lo diversos pisos ms abaix, aix permetia desbloquejar el cam cap a l'enemic principal. Diversos jugadors van comprovar que de fet era ms fcil acabar primer la sisena torre per tal d'obtenir aix un objecte (el bast de Somaria) amb el qual s facilitava molt la progressi per la cinquena torre.

 Vegeu tamb .

 The Legend of Zelda;
 Link;
 Super Nintendo;
 Nintendo;
 Shigeru Miyamoto;

 Enllaos externs .

 Plana oficial de A Link to the Past a Zelda.com ;
 Plana oficial de The Legend of Zelda: A Link to the Past per la versi de la GBA) ;
 Guia del joc per GBA a meristation ;
 A Link to the Past a sheikav.com ;
 Descarrega del primer cmic  1, 2 i 3 ;

 Rerefncies .




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="174367" title="Vinil" nonfiltered="1206" processed="1205" dbindex="71209">

El vinil s un radical insaturat de frmula  CH=CH2 derivat de l'etil per prdua d'un dels seus toms d'hidrogen. Ats que una de les seves aplicacions, el clorur de polivinil, s'utilitza per a la fabricaci de discos, el mot vinil s'utilitza com a sinnim d'aquests discs.

Una frase relacionada s vinilid which stands for the vinyl residue in an organic compound for instance in 1,1-dicloroet.  

El grup vinil forma part del grup alil i s tamb contingut en tot els acrilats. Diversos alquens contenen un grup vinil.

A causa de l'enlla covalent, els vinils es poden polimeritzar, formant polmer de vinil. En aquests polimers, el doble enlla dels monmers de vinil es tornen enllaos simples i els diferents monomers s'uneixen per enllaos simples. Aix s un exemple de la polimeritzaci per addici. No hi ha grups vinil en el polimer resultant. Tamb s important reduir la quantitat de vinil monomric que no ha reaccionat, ja que el monomer s txic o empitjora les qualitats del plstic resultant. 


Polimers de vinil.

 Clorur de polivinil (PVC) es obtingut per polimeritzaci del monmer clorur de vinil (cloroet) CH2=CHCl;
 Acetat de polivinil (PVAc) s'obt per la polimeritzaci de l'acetat de vinil. En suspensi aquosa, s'usa com a adhesiu.
 Alcohol de polivinyl (PVA) s'obt per hidrolisi de l'acetat de polivinil, no per polimeritzaci del monmer alcohol de vinil o etenol que s un tautmer keto-enol poc favorable de l'acetaldehid.


Etimologia.

L'etimologia del vinyl prov del Llat vinum que significa vi, a causa de la seva relaci amb l'alcohol. 






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="174368" title="Matria primera" nonfiltered="1207" processed="1206" dbindex="71210">
Matria primera s tot aquell material que s'utilitza com a base per a la fabricaci d'un producte industrial. 

La matria primera s'extrau o s collida de la terra i es processa, classifica i divideix per a transportar-lo i emmagatzemar-lo abans de ser utilitzat en la segent etapa del procs de producci. Alguns exemples de primera matria sn el cot, el carb i el petroli. 

Aix doncs, hom diu que la llet s la matria primera a l'hora d'elaborar un iogurt o que el cautx s la matria primera de la fabricaci d'un pneumtic.


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="174371" title="Juan del Olmo Glvez" nonfiltered="1208" processed="1207" dbindex="71211">
Juan del Olmo Glvez (Mrcia, 7 de juliol de 1958) s jutge de l'Audincia Nacional d'Espanya.

Llicenciat en Dret per la Facultat de Dret de la Universitat de Mrcia, s casat amb la fiscal de Mrcia, Mara Luisa Fernndez Delgado.

El jutge del Olmo comen la seva carrera profesional (1986-89) en el Pas Basc, al Juzgado de Primera Instancia e Instruccin de Durango, a Biscaia. 

L'any 1989 fou destinat al Juzgado de Primera Instancia e Instruccin de Cieza, a Mrcia, i, el mateix any, es trasllad al Juzgado de lo Penal nmero 3 de Mrcia, on atany la categoria de magistrado.

El 28 de juliol de 1998, el Consejo General del Poder Judicial el design a substituir, en comissi de servei, Javier Gmez de Liao al capdavant del Juzgado Central nmero 1 de l'Audincia Nacional espanyola. L'octubre de 1999 es reincorpor a la seva plaa al Juzgado de lo Penal nmero 3 de Mrcia.

El juny de l'any 2000 torn cap a la Audincia Nacional, en substituci del jutge Manuel Garca Castelln, tamb en comissi de serveis. Un any ms tard, el Consejo General del Poder Judicial li don la plaa de jutge titular de lAudiencia Nacional.

El cas Egunkaria.

El 20 de febrer del 2003, dict un aute que serv de base al tancament de l'empresa Egunkaria, SA, editora del diari en uscar Euskaldunon Egunkaria, en trobar que ETA intervingu en la creaci, la designaci de directors la dinamitzaci del diari. Deu persones hi foren detingudes, i s'hi denunciaren tortures.

L'11-M.
Del Olmo, com a titular del Juzgado de Instruccin nmero 6 de la Audiencia Nacional, dirigeix la nova oficina judicial, creada el 17 de mar del 2004, que investiga els atemptats a Madrid l'11 de mar de 2004.

El cas El Jueves.

Dia 20 de juliol de 2007 orden, emparat segons el seu criteri, en diversos articles del codi penal espanyol, i a instncies d'una denncia interposada pel fiscal general del Estado Cndido Conde Pumpido, la retirada dels punts de venda de la revista El Jueves, pel fet que cont un dibuix d'una dona i un home que mantenen relacions sexuals. S'ha interpretat que aquesta parella podrien ser Felipe de Borbn i Letizia Ortiz. Com a conseqncia d'aix, un gran nombre de mitjans de comunicaci d'arreu del mn han publicat massivament la caricatura, alhora que s'han expressat crtiques contrries a la retallada de la llibertat d'expressi dins Espanya.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="174372" title="Producte industrial" nonfiltered="1209" processed="1208" dbindex="71212">
Un producte industrial o, simplement, producte, s el resultat obtingut en un procs de fabricaci, elaboraci o confecci. Aix doncs, hom diu que el formatge s un producte industrial de la indstria lletera o que una rdio s el producte industrial de la indstria de l'electrnica. Quan un producte ja pot ser utilitzat directament pel consumidor es pot anomenar article.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="174373" title="Jess de Polanco" nonfiltered="1210" processed="1209" dbindex="71213">
Jess Polanco Gutirrez, conegut habitualment com Jess de Polanco (Madrid, 7 de novembre de 1929- 21 de juliol de 2007) era un dels empresaris ms influents d'Espanya, amb interessos fonamentalment dins del terreny dels mitjans de comunicaci. El 2005 se'l va incloure per primera vegada a la llista dels homes ms rics del mn, de la revista nord-americana Forbes, a la posici 210.

Posseia el 64% de les accions del grup PRISA, que alhora era la primera accionista de Sogecable, amb el 23,6% de les accions. s un dels grups de mitjans de comunicaci ms importants d'Europa. Produeix el diari El Pas, el rotatiu generalista amb ms tirada a l'estat espanyol; engloba empreses de rdio com Cadena Ser; de televisi com Cuatro; o la plataforma de televisi de pagament Digital+, l'nica plataforma de televisi via satllit d'Espanya. Tamb comptava amb centenars d'emissores de rdio i de televisi locals, a ms d'interessos sobre una multitud d'emissores estrangeres, algunes d'elles, lders al seu pas com s el cas de Radio Caracol, de Colmbia. PRISA compta tamb amb un fort inters editorial amb firmes com Editorial Santillana, El Pas Aguilar o les editorials Alfaguara i Altea.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="174376" title="Canna (illa)" nonfiltered="1211" processed="1210" dbindex="71214">

Canna (Gaelic Eilean Channaidh) s l'illa en l'extrem oest de l'arxiplag de les Illes petites, en les Noves Hbrides escoceses. Connectada amb l'illa vena de Sanday a travs d'un pont i per bancs de sorra durant la baixamar. L'illa t 7 km de longitud i un ample de 1.5 km Els illots rocosos de Hyskeir i Humla es troben a 10 km al sud oest de l'illa.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="174377" title="Ignasi Paricio Ansutegui" nonfiltered="1212" processed="1211" dbindex="71215">
Ignasi Paricio Ansutegui ( Saragossa, Arag 1944 ) s un arquitecte i professor universitari aragons installat a Catalunya. 

Biografia.
Va nixer el 1944 a la ciutat de Saragossa. Va estudiar arquitectura a l'Escola Tcnica Superior d'Arquitectura de Barcelona, en aquells moments pertanyent a la Universitat de Barcelona per que avui en dia forma part de la Universitat Politcnica de Catalunya, on es va llicenciar l'any 1969. Des de 1981 s catedrtic de construcci en aquesta Escola Superior.

Carrera professional.
Especialista en construcci, ha realitzat estudis sobre l'habitatge i les perspectives d'una tecnologia ms respectuosa amb les condiciones mediterrnies o la tcnica i composici de la faana de ma. 

Des de 1984 treballa al costat de Llus Clotet, creant l'associaci "Clotet.Paricio & Assoc. S.L." l'any 1989, al costat del qual ha desenvolupat la seva activitat d'arquitecte. L'any 1999 va fundar l'Editorial Bisagra, desdicada a la publicaci de textos arquitectnics. Entre les moltes obres realitzades destaquen la seu del Banc d'Espanya a Girona (1981-1989), els habitatges de la Villa Olmpica de Barcelona (1989-1992), la remodelaci del Dipsit de les Aiges (1984-1992) i del Convent dels ngels (1982-1992), l'illa de la Llum (2005 ) o la reforma de la Llotja de Mar (1973-1981) i del MACBA (2006).

El 1999 fou guardonat, jutament amb el seu soci Llus Clotet, amb el Premi Nacional de Patrimoni Cultural. Ha estat guardonat diverses vegades amb el Premi FAD destacant en les edicions d'arquitectura de 1988 i 1989.

Enllaos externs.
  Informaci i obres d'Ignasi Paricio a la xarxa;
  Informaci de d'Ignasi Parcicio a www.epdlp.com;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="174380" title="Governaci de Bizerta" nonfiltered="1213" processed="1212" dbindex="71216">

La governaci de Bizerta s una divisi administrativa de Tunsia, a la costa nord del pas, amb una lnia costera de 250 km. Limita amb la governaci d'Ariana, la governaci de Manouba i la governaci de Bja. 

La capital es la ciutat de Bizerta. T una poblaci de 543.000 habitants (2006) i una superfcie de 3.685km2.

La seva economia est basada en la pesca i la agricultura, amb incipient industria a la capital. Est unida a Tunis per autopista, i disposa de tres rescloses pel provement d'aigua. El seu governador s designat pel president de la Repblica. Les zones industrials son a Zarzouna, Mateur, Tinja, Ghezala, Menzel Bourguiba, Menzel Jemil, Mateur (Cit Ennasr), tica, i la zona municipale de El Alia; t un parc d'activitats econmiques a Bizerta, un lloc d'avantatges a Menzel Bourghiba i tres zones prioritries a Joumine, Ghezala i Sejnene.

Fou creada el 21 de juny de 1956 i va perdre una part del seu territori el 24 de maig de 1973 per formar la governaci de Tunis Sud (desprs governaci de Zaghouan).

Est dividida en 14 delegacions, 15 municipalitats, 7 consells rurals, i 102 imadats. Les delegacions sn:
 
Bizerte Nord;
Bizerte Sud;
El Alia;
Ghar El Melh;
Ghezala;
Jarzouna;
Joumine;
Mateur;
Menzel Bourguiba;
Menjel Jamil;
Ras Jebel;
Sejnane ;
Tinja;
tica (Utique);

Les municipalitats sn:
Aousja;
Bizerta;
El Alia;
Ghar El Melh;
Joumine;
Mateur;
Menzel Bourguiba;
Menzel Jemil;
Menzel Abderrahmane;
Metline;
Raf Raf;
Ras Jebel;
Sejenane;
Sounine;
Tinja;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="174381" title=".NET" nonfiltered="1214" processed="1213" dbindex="71217">
El framework Microsoft .NET s un component software que pot ser afegit o estar incls al Sistema Operatiu Microsoft Windows. s l'entorn per la creaci, distribuci i execuci de totes les aplicacions que suporten aquest entorn.

 Explicaci .
La tecnologia .NET (parlat  dot Net ) va ser presentada l any 2000 per Microsoft. Al principi va ser concebuda com a alternativa a Java, de l empresa Sun Microsystems.

El concepte de la tecnologa .NET de Microsoft, entre d altres, ofereix la possibilitat que programari modern pugui ser executat en un sistema de manera independent al maquinari. (per exemple a una PDA o als aparells mbils)

Aquesta tecnologia ofereix tamb solucions mig-fetes per a programadors i d aquesta manera desenvolupar programari ms rpidament.

El Projecte Mono de l empresa Novell el qual es possible que programari que utilitza la tecnologia  dot Net  s executi en altres sistemes operatius com Linux o el MacOS X de l empresa Apple.  

Una especialitat d aquesta tecnologia s que, a diferncia de Java, hi ha ms de 40 llenguatges de programaci per a triar. Comenant per C++ , C# (parlat  ce Sharp ), o Visual Basic.Net i passant per Delphi.Net provet per l empresa Borland.

 Avantatges d aquesta tecnologia . 

 Des del Febrer del 2008 el codi de les Base Class Library del .NET Framework 3.5 s obert i sota llicncia restringida de Shared source. Aix pot ajudar als programadors a fer millor programari, ja que es pot entendre el que s hi amaga darrere les funcions fins ara encapsulades.

 La plataforma .NET s gratuta i pot ser descarregada de la pgina web de Microsoft.

 Entre d altres coses s hi ha introdut el  Garbage Collector  (recollidor de memria) que s encarrega automticament cada cert temps de alliberar la memria reservada per el programa i evita aix que aquests blocs de memria es quedin bloquejats  Memory Leaks . Aquest tipus d'errors en el passat eren molt difcils de trobar.

 Els llenguatges de programaci poden ser barrejats en diferents projectes.

 Desavantatges .

 S ha d installar en sistemes antics, per exemple Windows 2000. En Windows Vista i Windows Server 2003 ja vnen preinstallats.

 La versi 3.5 s ms grossa de 150 MB.

 Com que hi ha un nou nivell entre el sistema operatiu i el programari el temps d execuci s una mica ms lent que un programari amb codi natiu.

 Estructura .

Un programa que ha estat compilat amb la tecnologia .NET t la extensi estndard  .exe  per el fitxer no cont cap codi natiu sin un codi intermedi anomenat C.I.L (Common interface Language), abans anomenat M.S.I.L. (Microsoft intermediate Language). Aquest codi intermedi s interpretat pel C.L.R (Common Language Runtime) i passa les dades al sistema operatiu. El C.L.R s el cor de .NET.

La tecnologia .NET cont altres tecnologies i biblioteques que el programari .NET pot aprofitar:

 Base Class Library   B.C.L (Biblioteca de classes bsica): Cont objectes i funcions per a llegir fitxers, encriptaci de dades, tractament de fitxers XML, entre d altres.

 ADO.NET: Comunicaci amb bases de dades com Microsoft SQL Server u Oracle entre d altres.

 ASP.NET: Tecnologia per a crear pgines web dinmiques.

 Windows Forms: Interfcie de l usuari (botons, finestres, etc...);






































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="174382" title="Governaci de Gabs" nonfiltered="1215" processed="1214" dbindex="71218">

La governaci de Gabs s una divisi administrativa de Tunsia situada a la costa sud-est del pas amb una lnia de costa de 80km. 

T una superfcie de 7.166km2 i una poblaci de 345.900 habitants (2005). Limita amb la governaci de Kbili, la governaci de Sfax, la governaci de Gafsa i la governaci de Medenine. 

La seva activitat principal, a part l'agricultura, sn els fosfats i indstries derivades (des de els anys vuitanta) amb tres zones industrial delimitades, encara en desenvolupament, i la producci de gas. T tres zones industrial: a Gabes, El Aouinet i El Hamma.

La capital s la ciutat de Gabs o Gabes.

Fou creada el 21 de juny de 1956 i el 1981 se'n va segregar la nova governaci de Kbili.
 
Est dividida en 10 delegacions, 10 municipalitats, 9 consells rurals i 72 imadats. Les delegacions sn:

Gabs Mdina;
Gabs Ouest;
Gabs Sud;
Ghannouch;
Hamma;
Mareth;
Matmata (o Matmata Ancienne);
Matmata Nouvelle;
Menzel Habib;
Mtouia;

Les municipalitats sn:

Chenini Nahal;
El Hamma;
Gabs;
Ghannouch;
Mareth;
Matmata;
Mtouia;
Matmata Nouvelle;
Oudhref;
Zarat;

El govern est agermanat amb el departament francs de Ctes-d'Armor des del 1985.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="174386" title="Turda" nonfiltered="1216" processed="1215" dbindex="71219">


Turda (en hongars Torda, en alemany Threnburg) s un municipi del centre de Romania. Amb una poblaci de 55.770 persones en 2002, est situada a la Provncia de Cluj. Per Turda hi passa el Riu Arie .


Histria. 
Fundada com la  ciutat de la Dcia amb el nom de Patreuissa (segons Claudi Ptolemeu a Geographia III, 8, 4), Patavissa o Potaissa (forma ms freqent), Turda fou conquistada pels romans. El castrum que se va establir-se en el lloc va ser tamb dit Potaissa i va convertir-se primer en municipium, i desprs en colnia. Potaissa va ser el camp base de la Legi V Macednica des de 166 fins el 274.

A l'Edat Mitjana, Turda va ser la seu de la Dieta de Transsilvnia. Va ser el lloc en el que es va firmar la Pau de Turda el 1568, que garantia la llibertat religiosa de catlics, calvinistes, luterans, i unitaristes, mentre que als ortodoxos se'ls-hi negaven els mateixos drets a Transsilvnia.

Els romans iniciaren la extracci de sal de les mines properes, activitat que continu fins al seu tancament definitiu l'any 1932.



Ciutats agermanades. 
Angulema, Frana ;
Hdmez vsrhely, Hongria ;
Santa Susanna, Catalunya ;
Torda, Srbia ;

Enllaos.  
  Ajuntament de la ciutat En  ;























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="174389" title="Superagent 86" nonfiltered="1217" processed="1216" dbindex="71220">


Superagent 86 (Get Smart en el seu ttol original en angls), s una comdia que va nixer com una pardia a les pellcules i sries d'espionatge en temps de la Guerra freda, l'emissi de la qual va comenar en la NBC el 18 de setembre de 1965 i va acabar en 1970.

Anys desprs de la fi de la srie es van produir dues pellcules: una per a cinemes titulada The Nude Bomb (tamb coneguda com The Return of Maxwell Smart o Maxwell Smart and the Nude Bomb) en 1980 i una feta per a la televisi, Get Smart, Again! en 1989. En 1995, la *ox va llanar una nova versi de la srie que no va tenir molt xit i solament es va veure als Estats Units.

Va ser creada per Mel Brooks i Buck Henry. Va guanyar set premis Emmy, per als quals va ser nominada altres catorze vegades. Tamb va tindre 2 nominacions per al premi Globus d'Or ().

El protagonista de la srie era Don Adams, qui a ms escriuria guions per a la srie i la dirigiria. El seu paper era el de Maxwell Smart (Agent 86). Barbara Feldon era la co-protagonista de la srie i el seu personatge s'anomenava "99". Aquest personatge no tenia nom propi conegut. Tot el mn li cridava pel seu nombre d'agent. En un captol va rebre el nom de "Susan Hilton" per desprs confessaria que es tractava d'un alies.

Actualment, existeix tamb una versi cinematogrfica d'aquesta srie dirigida per Peter Segal i protagonitzada per Steve Carrell en el paper de Maxwell Smart i per Anne Hathaway com l'Agent 99. La filmaci es va iniciar al mar de 2008 i va arribar a les pantalles a l'estiu d'aquest mateix any. La major part de les crtiques rebudes pel projecte sn a causa del primer esborrany del gui i donat al fet que la producci va rebutjar la cooperaci del creador de la srie Mel Brooks, en contracte per als estudis Paramount Pictures.

Repartiment.
Don Adams: Maxwell Smart;
Barbara Feldon: Agent 99;
Edward Platt: el Cap;
Robert Karbelas: Larabee;
Bernie Kopell: Siegfried;

Enllaos externs.

Vdeo sinopsi de la srie a You Tube;
 (guia del Superagent 86, en angls).
tv.com (Informaci completa sobre Get Smart, en angls).
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="174390" title="Ignasi de Sol-Morales i Rubi" nonfiltered="1218" processed="1217" dbindex="71221">
Ignasi de Sol-Morales i Rubi ( Barcelona 1942 - Amsterdam, Pasos Baixos 2001 ) fou un arquitecte i professor universitari catal.

Biografia.
Va nixer el 1942 a la ciutat de Barcelona, fill d'una famlia d'arquitectes entre els quals destaquen el seu pare Manuel de Sol-Morales i de Rossell i el seu germ Manuel de Sol Morales i Rubi. Va estudiar arquitectura i filosofia a la Universitat de Barcelona, aconseguint l'any 1977 el doctorat i esdevenint posteriorment catedrtic de l'Escola Tcnica Superior d'Arquitectura de Barcelona, pertanyent a la Universitat Politcnica de Catalunya. 

Ha estat professor de la Universitat de Columbia (Estats Units d'Amrica), membre de l'Institute for Architecture and Urban Studies (Nova York) i director de l'Arxiu Histric d'Arquitectura, Disseny i Urbanisme del Collegi Oficial d'Arquitectes de Catalunya (COAC). 

Va morir l'11 de mar de 2001 a la ciutat d'Amsterdam (Pasos Baixos), a conseqncia d'un atac de cor quan es trobava en aquesta ciutat com a integrant del juratl del Premi d'arquitectura Mies van der Rohe.

Activitat professional.
Des de 1971 treballa en el seu propi despatx professional d'arquitectura. L'any 1984 va dirigir la reconstrucci del pavell d'Alemanya de Mies Van der Rohe,Barcelona, conjuntament amb els arquitectes Ferran Ramos i Cristian Cirici, l'original del qual fou derrocat desprs de finalitzar l'Exposici Internacional de 1929. L'any 1993 va realitzar, juntament amb Rafael Moneo, l'edifici de l'Illa Diagonal, pel qual ambds reberen el Premi FAD d'arquitectura..

Entre les moltes obres realitzades destaca el projecte d'ampliaci, juntament amb Xavier Fabr i Llus Dilm, del Gran Teatre del Liceu i, desprs del seu inicendi el 31 de mar de 1994, la seva reconstrucci, un edifi que fou reinaugurat el 7 d'octubre de 1999. L'any 2000 els tres arquitectes foren guardonats amb el Premi Nacional de Patrimoni Cultural per aquesta obra.

Obra publicada.
Interessat per la teoria i la histria de l'arquitectura, s autor de diversos estudis: 
1975: Rubi i Bellver y la fortuna del Gaudinismo;
1976: La arquitectura del expresionismo;
1976: Centenari de l'Escola d'Arquitectura de Barcelona. Un assaig d'interpretaci;
1980: Eclecticismo y vanguardia;
1983: Gaud;
1984: Arquitectura teatral en Espaa;
1985: L'Exposici Internacional de Barcelona 1914-1929;
1986: Arquitectura Minimale a Barcelona;
1986: Contemporary Spanish Architecture;
1986: Arquitectura balneria a Catalunya;
1996: Diferencias: topografa de la arquitectura contempornea;

Enllaos externs.
  Informaci i obres de Sol-Morales a la xarxa;
  Informaci de Sol-Morales a la xarxa;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="174393" title="Governaci de Gafsa" nonfiltered="1219" processed="1218" dbindex="71222">
 La governaci de Gafsa s una divisi administrativa de Tunsia al sud-oest del pas, a la zona predesrtica. Limita amb cinc governacions.

La superfcie es de 8.990km i la poblaci de 326.000 habitants (2005)  ms de tres-cents mil habitants. La capital s la ciutat de Gafsa.

La seva riquesa principal sn els fosfats descoberts el 1885 a M'Dilla, Metlaoui, Redeyef i Moulars, explotats per la Compagnie des Phosphates de Gafsa. La capital t un aeroport internacional (Gafsa-Ksar). La seva activitat econmica es complementa amb l'agricultura (principalment oliveres) i ramaderia. T dos zones indutrials, a El Aguila i a Metlaoui.

La governaci fou creada el 21 de juny de 1956; el 4 de desembre de 1973 va perdre territoris per la nova governaci de Sidi Bou Zid i el 1981 se'n va segregar la governaci de Tozeur.
 
Es divideix en 11 delegacions, 8 municipalitats, 9 consells rurals i 76 imadats. Les delegacions sn:

Belkhir;
Gafsa Nord;
Gafsa Sud;
Guettar;
Ksar;
Mdilla o Mdhila;
Mtlaoui;
Moulareb;
Redeyef;
Sened;
Sidi Aich;

Les municipalitats sn:

El Guettar;
Ksar (El Ksar);
Gafsa;
Mdhila;
Mtlaoui;
Oum El Araies;
Redeyef;
Sened;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="174394" title="Sened (desambiguaci)" nonfiltered="1220" processed="1219" dbindex="71223">


Sened, fara egipci;
Sened (Tunsia), ciutat i delegaci de la governaci de Gafsa a Tunsia;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="174395" title="Micromonas pusilla" nonfiltered="1221" processed="1220" dbindex="71224">

Micromonas pusilla s una espcie d'alga verda unicellular. Es tracta d'una de les cllules eucariotes ms petites conegudes. Presenta un nic flagel. Micromonas pusilla forma part del fitoplncton

Enllaos externs.
Micromonas pusilla a PubMed ;
"Una nica espcie, Micromonas pusilla, domina el fitoplncton eucaritic del canal de l'oest angls" ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="174396" title="Governaci de Jendouba" nonfiltered="1222" processed="1221" dbindex="71225">
 La governaci de Jendouba s una divisi administrativa de Tunsia, situada a l'extrem nord-oest del pas. Limita amb la governaci del Kef (El Kef), la governaci de Siliana i la governaci de Bja, i amb la frontera algeriana i la mar Mediterrnia, amb una lnia costera de 25 km.

Les seves activitats principals son l'agricultura (cereals, fruites, horta i moresc) i el turisme (sobretot a Tabarka i An Draham). T quatre zones industrials a Jendouba, Boussalem, i Tabarka (dues).

La poblaci es de 418.100 habitants (2005) i la superfcie de 3.102 km2. La capital s la ciutat de Jendouba (fins el 1967 Souk el Arba). Tabarka t un aeroport internacional. 

El governadorat fou creat el 21 de juny de 1956 amb el nom de governaci de Souk el Arba, nom que fou canviat vers el 1967 per l'actual. 

Est dividida en 9 delegacions, 8 municipalitats, 10 consells rurals i 92 imadats. Les delegacions son: 

An Draham;
Balta Bou Aouane;
Bousalem;
Fernana;
Ghardimaou;
Jendouba;
Jendouba Nord;
Jendouba Sud;
Ouled Mliz;
Tabarka;

Les municipalitats son: 

An Draham;
Beni M'Tir;
Bousalem;
Fernana;
Ghardimaou;
Jendouba;
Oued Mliz;
Tabarka;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="174399" title="Sant Ferran de ses Roques" nonfiltered="1223" processed="1222" dbindex="71226">
Sant Ferran de ses Roques s un poble de Formentera i una de les tres parrquies de l'illa.

Geografia.
La parrquia inclou el nucli turstic des Pujols i les vndes des Mol   s'Estany, sa Punta, ses Roques i ses Salines. El poble de Sant Ferran s a la vnda de ses Roques. La vnda de ses Salines inclou les salines de'n Marroig, avui abandonades, la pennsula des Trucadors i les illes de s'Espalmador i s'Espardell, tot incls en el parc natural de ses Salines.

El poble tenia 756 habitants en el padr del 2007, per la majoria de poblaci s disseminada. El total de la parrquia t 2.951 habitants.







Sant Ferran es troba al bell mig de l'illa, a la crulla entre les poblacions de Sant Francesc, es Pujols i el Pilar de la Mola, travessat per la carretera principal que creua l'illa. Es troba en un pla entre els pujols de ses Roques a llevant, sa Punta a gregal, el Mol de'n Teuet amb ses Mesquides a ponent, l'Estany Pudent a tramuntana i mestral, i es Pi d'es Catal a migjorn. En direcci nord-est al lmit entre ses Roques i sa Punta es troba cala en Baster.

Entre ses Roques i es Pi des Catal es troba la Cova d'en Jeroni, una cova subterrnia amb forma de gran volta i amb les clssiques formacions d'estalactites i estalagmites.

Histria.
L'rea que actualment comprn Sant Ferran compta amb poblaci dispersa des del segle XVIII. L'any 1785 es va crear la parrquia per l'esglsia no es va construir fins 100 anys ms tard. La monarquia espanyola pretenia que el temple s'edifics a les Reials Salines, que eren de titularitat reial des de la seva confiscaci el 1715. El bisbe va voler complaure la voluntat reial i aix va contravenir els desitjos i els interessos dels futurs parroquians, que no vivien vora els estanys, sin que habitaven les vndes de sa Punta i ses Roques, molt allunyades de les Salines. Com a resultat, Sant Ferran va ser durant molts anys una parrquia sense esglsia regida pel mossnyer de Sant Francesc. Finalment, l'esglsia fou inaugurada el 30 de juny de 1889. El cementeri comprs dins el mateix solar es va construir el 1903.

A partir d'aleshores es va anar consolidant el nucli, que va servir d'aglutinador de la poblaci dispersa de ses Roques i sa Punta. 

El primer quart de segle XX Sant Ferran i els seus voltants, igual que la resta de l'illa, va veure l'emigraci de molts dels seus joves a Amrica, alguns dels quals tornaren. Durant la Guerra Civil espanyola l'esglsia de Sant Ferran va veure atacats els seus smbols religiosos per part dels republicans, mentre que ms tard els feixistes varen afusellar extrajudicialment diversos militants d'esquerra als murs del cementeri de Sant Ferran. Varen seguir anys de repressi i penria a les dcades dels 40 i els 50. 

Els anys 60 Sant Ferran va viure l'esplendor del moviment hippie entorn a la Fonda Pepe, que havia obert el 1953 i que va ser punt de trobada de joves arribats d'arreu del mn, especialment dels EUA, fugint de la guerra del Vietnam o de models socials que rebutjaven, pensant trobar un refugi a tot plegat a Formentera. La relaci entre aquests visitants i els autctons condicionada pel xoc cultural, va registrar episodis de naturalesa antagnica. Els anys 60 i 70 varen ser tamb els de l'arribada del turisme, i amb ell arribaren tamb treballadors procedents de la pennsula que varen precipitar el creixement del nucli fins als seus lmits actuals.

Dates destacades.
30 de maig, festa de Sant Ferran.

Enllaos externs.
Cova d'en Jeroni;
Fonda Pepe ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="174400" title="Plantilles de la Copa del Mn de futbol 1958" nonfiltered="1224" processed="1223" dbindex="71227">
Plantilles oficials de les seleccions classificades per la fase final de la Copa del Mn de Futbol 1958 de Sucia. Cada selecci pot inscriure 22 jugadors. Els equips participants sn (cliqueu sobre el pas per accedir a la plantilla): 




Alemanya Occidental.


Irlanda del Nord.

* Els jugadors nmero 18-22 no viatgaren a Sucia. 

Txecoslovquia.


Argentina.


Frana.


Iugoslvia.


Paraguai.


Esccia.


Sucia.


Galles.


Hongria.


Mxic.


Brasil.


Uni Sovitica.


Anglaterra.

*Algunes fonts donen noms 20 jugadors que viatjaren a la fase final. Possiblement, Alan Hodgkinson i Maurice Setters foren inclosos a la llista oficial per no viatjaren a Sucia .

ustria.


 Vegeu tamb .
 Copa del Mn de Futbol 1958;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="174401" title="Euskaldunon Egunkaria" nonfiltered="1225" processed="1224" dbindex="71228">
Euskaldunon Egunkaria (en castell, "El diari dels bascoparlants") era, des del 1990 i fins al moment del seu tancament per orde judicial al 2003, l'nic diari que es publicava ntegrament en uscar. El seu nic antecessor com a tal va ser el breu Eguna (gener-juny del 1937), editat pel Govern Basc en plena Guerra d'Espanya. El seu lloc en el panorama periodstic del Pas Basc, Navarra i el Pas Basc francs el va ocupar el seu successor Berria. 

S'editava a Guipscoa i es distribua a les zones bascoparlants dels estats espanyol i francs. La seva lnia editorial era d'esquerres, nacionalisme basc,nacionalista basca.

El seu tancament per resoluci judicial i les actuacions judicials posteriors han estat envoltades de polmica.

 L'inici .
Al final del 1989, un grup format per ms de setanta personalitats del mn de la cultura i de la llengua basca va posar en marxa una iniciativa denominada Egunkaria Sortzen ("creant el peridic"), amb l'objectiu de crear un peridic que fos editat nicament en basc.

Durant la primavera del 1990 es va portar a terme una gran campanya al Pas Basc amb un doble objectiu: donar a conixer el projecte de creaci del nou peridico i recaptar els fons econmics escaients per fer-ho possible. Unes 3.000 persones van treballar voluntriament en la dita campanya, es van posar en el mercat accions-participacions de 30 euros (capitalitzant els mateixos Egunkaria Sortzen), i per a aquells que volguessin ser accionistes es venien accions de 3.000 euros. La normativa establia que cap accionista no podia posseir ms del 10 % de les accions. En total es van veure involucrats amb el projecte al voltant de 90.000 persones i es van recaptar 300.000 euros. s aix com es va crear Egunkaria SA, la societat mercantil responsable del futur peridic Euskaldunon Egunkaria. El 6 de desembre del 1990 s'edita el seu primer nmero, amb 32 pgines.

 La consolidaci .
Amb el pas dels anys el peridic va anar consolidant-se i trobant el seu espai en el mercat basc de la comunicaci. Va arribar a convertir-se en un peridic amb 70 pgines de mitjana al dia, un tiratge de 15.000 exemplars, 44.000 lectors estimats, pgina web i una qualitat periodstica equiparable a uns altres rotatius de ms tiratge.

 El tancament .
El 20 de febrero del 2003, el jutge instructor de l'Audincia Nacional, Juan del Olmo, va ordenar la seva clausura temporal i l'embargament preventiu de tots els bns d'Egunkaria, per formar presumptament part del conglomerat empresarial controlat per ETA.

Ja anteriorment, el 14 de juliol del 1998, per les mateixes raons, Baltasar Garzn havia ordenat la clausura temporal d'un altre peridic basc, Egin.

A l'octubre del 2003, el jutge Juan del Olmo va llenar una segona operaci policial, en aquest cas contra diverses empreses ubicades al mateix polgon industrial on tenia la seu Egunkaria (el Parc Cultural Martn Ugalde d'Andoin), en la qual van resultar detingudes altres nou persones sota acusacions similars a les de la primera operaci. Desprs de realitzar una primera investigaci dels documents incautats, el jutge va remetre el cas per a una nova numeraci d'aquest i perqu sigui assignat a un altre jutjat, amb la qual cosa queda judicialment separat del cas Egunkaria.

La clausura i embargament ordenats inicialment pel jutge tenia carcter preventiu i temporal, per 6 mesos. Els segents mesis i anys transcorren amb successives prrrogues de sis mesos de clausura d'Egunkaria, i amb constants recursos per part de la defensa que van ser desestimats.

Les deu detencions.
El desembre del 2004, Iaki Uria, Joan Mari Torrealdai, Txema Auzmendi, Xabier Alegria, Pello Zubira, Xabier Oleaga, i Martxelo Otamendi foren detinguts sota l'acusaci d'"associaci illegal" en el moment de la fundaci d'Egunkaria, i de "pertinena o collaboraci amb ETA". Tots ells foren deslliurats de tots els crrecs, i posats en llibertat. El diari fou forat a la liquidaci i els seus actius foren venuts per administradors designats pels tribunals. Independentment del resultat final del cas, Egunkaria havia cessat d'existir.

Reacci internacional.
La clausura d'Egunkaria result en criticisme escampat arreu, adreat a les autoritats espanyoles. L'escriptor Salman Rushdie denunci el cas com a "apallissament", i el diari angls The Independent fu una petita donaci simblica per a l'obertura de la nova publicaci en uscar, Berria.

Una acusaci similar havia tancat el diari bilinge -en uscar i espanyol- Egin, tamb d'esquerra nacionalista. Gara n'ocup l'espai.

 Referncies .

Enllaos externs.
Solidaritat amb l'Egunkaria, especial de Vilaweb;
 Testimoni de Martxelo Otamendi al Frum Universal de les Cultures (Barcelona, maig del 2004) ;
 http://www.egunkaria.info;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="174403" title="Martxelo Otamendi" nonfiltered="1226" processed="1225" dbindex="71229">


Martxelo Otamendi va ser director del diari Euskaldunon Egunkaria. Actualment presideix el diari Berria.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="174408" title="Gharbi" nonfiltered="1227" processed="1226" dbindex="71230">
Gharbi s una de les illes que formen el grup de les Qurquens (Qerqenna). La seva ciutat principal es Melita, al centre de l'illa; a la costa oest se situa Sidi Yousef, amb un petit port turstic. La punta sud s el cap Ras el Semoun. Una carretera uneix l'illa amb la de Cherbi, entrant per Ouled Yaneg i que dna pas al complex turstic de Sidi Fredj.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="174409" title="Chergui" nonfiltered="1228" processed="1227" dbindex="71231">
Chergui s l'illa principal del grup de les illes dels Qurquens (Qerqenna) a Tunsia, governaci de Sfax. T uns deu nuclis habitats per el lloc principal s el complex turstic de Sidi Fredj unit amb Aouled Bou Ali. El port d'Ouled Yaneg est unit per carretera amb l'illa de Gharbi, situada al sud-est i separada per un pas de mar. Altres ciutats son Chergui, En Najet, Al Ataa (petit port amb un far), El Abasia, Remla, Kellabine i Ouled Kasem. A la seva rodalia hi ha les illes de Safnou, Roumdia i Ghermedi.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="174410" title="Safnou" nonfiltered="1229" processed="1228" dbindex="71232">
Safnou es un illot desabitat del grup de les illes dels Qurquens (Qerqenna) a Tunsia situat en front de la costa nord-oest de l'illa de Chergui, davant el petit poble de En Najet.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="174411" title="Roumdia" nonfiltered="1230" processed="1229" dbindex="71233">
Roumdia es una petita illa deshabitada situada a la costa nord de l'illa Chergui, del grup de les Qurquens (Qerqenna) a Tunsia. Es la part del grup situada ms al nord. Un canal de 1 km la separa de la costa nord de Chergui.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="174413" title="Gran Premi d'Hongria del 2007" nonfiltered="1231" processed="1230" dbindex="71234">



El  Gran Premi d'Hongria del 2007  fou l'onzena carrera de la temporada . Va ser celebrada el 5 d'agost al Hungaroring  de Budapest. 

Qualificaci.
Fernando Alonso tenia l'oportunitat de recuperar el liderat si guanyava la carrera. Va comenant adjudicant-se la Pole al circuit, per la va perdre als despatxos a causa d'un conflicte intern al s de MacLaren, originat per un error de clcul dels enginyers. Finalment va sortir sis i no va ocupar els primers llocs en tota la carrera. MacLaren va ser penalitzat perden tots els punts aconseguits de cara al mundial de constructors.

Resultats.



 Fernando Alonso fou endarrerit cinc posicions de la graella a causa d'un incident amb Lewis Hamilton;
 Giancarlo Fisichella fou endarrerit cinc posicions de la graella a causa d'un incident amb Sakon Yamamoto;
 Felipe Massa comen la cursa en la plaa nmero 14, a causa d'una errada del seu equip. L'error va fer que el seu vehicle queds aturat enmig del pit lane. L'incident fou investigat per la FIA.

Resultats de la cursa.
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="174416" title="Ghermedi" nonfiltered="1232" processed="1231" dbindex="71235">
Ghermedi es una petita illa deshabitada de la costa nord-est del grup de les Qurquens (Qerqenna). Te forma de mitja lluna amb les puntes al sud. Un far a la costa de l'illa Chergui, a Al Ataa, fa ms segura la navegaci nocturna per la seva rodalia pels  vaixells turstics. Un canal d'uns 500 metres la separa de l'illa Chergui, i dona accs a una gran badia, delimitada per una pennsula a la seva part oriental que casi be s'allarga fins a la costa nord de Ghermedi.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="174421" title="Guetaa el Gueblia" nonfiltered="1233" processed="1232" dbindex="71236">


Guetaa el Gueblia es una petita illa de la costa sud-oest de l'illa de Gerba, a tocar del port d'Ajim. Marca la part occidental del golf de Boiughrara.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="174422" title="Caniforme" nonfiltered="1234" processed="1233" dbindex="71237">

Els caniformes (Caniformia) sn un subordre de l'ordre dels carnvors. Presenten un llarg musell i urpes no retrctils (en contrast als carnvors feliformes). Els pinnpeds (foques, lleons marins i morses) varen evolucionar d'ancestres caniformes i actualment sn assignats en aquest grup.

Cladograma.


Histria evolutiva.
Els caniformes varen aparixer en el Paleoc com a carnvors arborcoles semblants a gats. Miacis va ser probablement una de les formes primerenques.

Enllaos externs.
Taxonomicon;


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="174423" title="Guetaet el Baharia" nonfiltered="1235" processed="1234" dbindex="71238">


Guetaet el Baharia es una petita illa de la costa sud-oest de Gerba, entre el cap de Ras el Jorf i el port d'Ajim. Tanca per l'oest l'estret de El Jorf que separa el continent de l'illa de Gerba, deixant dos pasos al nord i sud. Es situa al golf de Gabes.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="174427" title="Jeliji" nonfiltered="1236" processed="1235" dbindex="71239">
Jeliji es una petita illa deshabitada al sud de Gerba que forma la part ms sud-oriental del golf de Boughrara, i passada la qual s'arriba a la via romana (avui carretera) que uneix el continent amb l'illa de Gerba.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="174428" title="Honor Gabriel Riqueti comte de Mirabeau" nonfiltered="1237" processed="1236" dbindex="71240">


Honor Gabriel Riqueti comte de Mirabeau (3 de mar de 1749 - 2 d'abril de 1791) fill de Victor Riqueti va ser un destacat activista i teric de la Revoluci Francesa, en la qual va destacar per la seva retrica apassionada i convincent, tant oral com escrita.

Va reaccionar a la severa educaci rebuda del seu pare amb un estil de vida rebel, desordenat i escandals, que el va incapacitar per a liderar l'ala reformista de la noblesa, guanyada a les idees liberals; va passar gran part del seu temps a la pres o fugint de la justcia, tractant de viure de la ploma entre grans dificultats econmiques. Als Estats Generals de Frana de 1789, veient-se rebutjat per la noblesa, es va fer escollir diputat pel Tercer estat.

Va destacar per la seva eloqncia, al servei de la causa revolucionria, si b en una versi moderada. Va defensar la instauraci d'una monarquia constitucional limitada per una assemblea legislativa, inspirant-se en el model britnic i en els escrits de Montesquieu. Quan, efectivament, un rgim d'aquestes caracterstiques es va obrir pas a Frana, Mirabeau va fer el doble joc d'intentar mantenir-se com lder de l'Assemblea Nacional (de la qual va arribar a ser president) i actuar en secret com a conseller de Llus XVI, de qui va acceptar generosos pagaments; per la seva posici es veia soscavada per l'acci de Maria Antonieta i el partit reaccionari de la cort.

El 23 de juny de 1789, quan els soldats reials van voler dispersar els diputats del Tercer estat reunits al Jeu de paume, desprs que Llus XVI hagus prohibit als diputats dels tres braos dels Estats Generals de trobar-se en com, i quan alguns diputats de la noblesa, com La Fayette posaven ja la m a l'espasa, Mirabeau va pronunciar una frase clebre: Digueu als que us envien que som aqu per la voluntat del poble i que no ens en anirem si no es per la fora de les baionetes ! .

La seva mort va afeblir les possibilitats de la monarquia constitucional, desbaratada dos mesos ms tard el fallit intent de la famlia reial d'escapar del pas, traint al rgim revolucionari (1791). Entre les seves obres destaquen "Assaig sobre el despotisme "(1774), "La Monarquia prusiana sota Frederic el Gran" 1787) i "Cartes a Sofia" (1792).

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="174430" title="Knes" nonfiltered="1238" processed="1237" dbindex="71241">
Kness o Knes (Djzirat el Bessila) es una petita illa situada a la costa nord del Golf de Gabes, prop de Skhira, a la governaci de Sfax, delegaci de Ghriba,  a Tunsia. Fou declarada reserva natural el 18 de desembre de 1993, dedicada als ocells, i un lloc protegit per la convenci de Barcelona.

Va estar habitada fins el 1993 per dos centenars de pescadors i recollidors de closques; alguns pescadors encara s'hi acosten de l'abril a l'octubre i hi fan activitats que no ajuden als ocells, utilitzant tamb la poca fusta i vegetaci de l'illa. Al costat hi ha els illots de Djzirat El Hajar, Djzirat El Laboua i Djzirat El Jazirat el Rhabia. La superficie de tot el grup es 5,85 km 2. 







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="174439" title="Rdio Televisi Cardedeu" nonfiltered="1240" processed="1238" dbindex="71243">
 


Televisi Cardedeu s la primera televisi local dels Pasos Catalans i de tot l'Estat Espanyol. Encara que es va comenar a planificar l'any 1979, la primera emissi es va fer el 7 de juny de 1980. La Televisi de Cardedeu es mant grcies a les aportacions econmiques de molts cardedeuencs que sn socis i de l'ajuntament de Cardedeu. Es gestiona a travs d'una junta directiva.

 Histria.
L'any 1979 a Cardedeu hi havia moltes associacions i es feien unes nits de Jazz un grup de cardedeuencs encapalats per en Jaume Morat, en Jaume Rodri i en Joan Grfols van decidir que estaria molt b poder emetre les actuacions per televisi. El 7 de juny de 1980 van emetre la primera emissi de presentaci del projecte,  a l'Esbarjo de Cardedeu com a plat de televisi.

Aquesta emissi va fer engrescar a molts vilatans i van decidir formar una comissi gestora. La segona emissi va arribar durant la revetlla de Sant Joan de 1981. Les emissions eren alegals per trencaven el monopoli de la televisi pblica espanyola aix que la Gurdia Civil fu tancar les emissions. Desprs de moltes negociacions a partir del setembre de 1981 s'aconsegu emetre d'una forma discreta i regular amb el consentiment de les autoritats de l'poca a canvi de qu no fessin gaire soroll. 

Al comenament la televisi tenia la seva seu al casal de jubilat per l'any 1995 es va inagurar l'actual local de la televisi al barri dels dominics.

L'any 1998 i fins gaire b un any desprs "la tele" va deixar d'emetre per problemes tcnics amb el repetidor, que fins llavors estava situat al pat d'un ve i que es va traslladar a la finca del antic Castell de Bell-lloc, propietat en aquella poca de La Caixa.

Actualment es viu amb la incertesa de si podr sobreviure "la tele" a l'apagada analgica que es dur efectiva l'any 2010. RTVC no t llicncia per emetre en TDT.

 Programaci .

El programa estrella de la televisi de Cardedeu sn els seus informatius, s'emeten en directe els dilluns al vespre. Tamb tenen molt d'xit la programaci especial que es fa durant les eleccions municipals amb entrevistes als candidats i els debats. Aix si potser el programa ms esperat s el de la festa major.
Durant tots aquests anys s'han fet programes de tota mena: concursos, musicals, esportius, culturals etc.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="174444" title="Acan" nonfiltered="1241" processed="1239" dbindex="71244">
Segons l'Antic Testament, Acan (en hebreu,         -         Akhan ben Carm) fou el protagonista negatiu de la presa de Jeric per part de Josu.

Acan pertanyia a la tribu de Jud, com a descendent del patriarca. El seu pare es deia Carm, el seu avi era Zabd i el seu besavi fou Zrah, fill del patriarca Jud. 

Va nixer durant els quaranta anys d'xode pel desert del poble hebreu. En arribar al riu Jord, Acan va travessar-lo a peu sec grcies als levites portadors de l'Arca de l'Aliana, que havien aturat les aiges per a qu tot el poble pogus passar. Desprs de creuar el riu Jord, fou circumcidat.

La conquesta de Canaan.
En comenar la conquesta de la Terra Promesa va sumar-se a l'exrcit d'Israel sota el comandament de Josu, segons la Bblia, uns quaranta mil homes. El primer objectiu va ser la ciutat de Jeric, la qual volien destruir-la tot i que Du va prohibir que ning s'apropis de bns ni riqueses. Van arribar prop de Jeric per enlloc d'atacar-la van acampar als afores. L'endem a trenc d'alba, van agafar l'Arca de l'Aliana i van fer una volta sencera al permetre de la ciutat, sense atacar i en silenci. Aquest ritual va durar sis dies.

Al set dia, van fer set tombs sencers i al final, els sacerdots van tocar els seus corns i tot el poble va fer un crit de guerra; en aquell instant les muralles de Jeric es van esfondrar i la presa de la ciutat fou extremadament fcil per les tropes de Josu. Aleshores la ciutat fou cremada i enderrocada, i els habitants foren exterminats. A ms, Josu promulg un edicte pel qual no es podia reconstruir aquella ciutat. Per durant el saqueig Acan s'apropi d'or i monedes de plata secretament.

Poc desprs, l'exrcit israelita va atacar la ciutat d'Ai, convenuts de la victria desprs de l'xit de Jeric. Result per que foren rebutjats fcilment per l'exrcit local i es retiraren amb prop de tres mil baixes.

Mort d'Acan.
Es va considerar que hi havia alg que havia ofs Jahv i que per aix no havien ocupat la ciutat. Aleshores, Josu va fer un sorteig (que es considerava un acte div d'elecci del culpable): 
1) En el primer sorteig es va dividir el poble segons les tribus d'Israel; l'escollida fou la tribu de Jud.
2) En el segon sorteig es va comptar la tribu segons les famlies; la sort caigu en els descendents de Zrah.
3) Finalment, s'escoll a l'atzar un membre d'aquesta famlia i toc a Acan.

Acan, penedit, va confessar davant el poble que havia agafat bns durant el saqueig de Jeric. Aleshores, el poble el va apedregar i desprs, ja malferit, fou condemnat a la foguera juntament amb tota la seva famlia i les seves pertinences.

Al cap d'uns dies, els israelians tornaren a atacar Ai i aquest cop, saquejaren la poblaci i mataren els dotze mil habitants de la ciutat.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="174448" title="Djalita" nonfiltered="1242" processed="1240" dbindex="71245">


La Galite o Djalita es una illa i grup d'illes de la costa nord de Tunsia formada per l'illa mateixa i dos illots a l'est (coneguts com Galitons de l'Est) i altres dos illots (coneguts com Galitons de l'Oest), formats el primers per tres illots anomenats Gall (el ms gran amb una altura mxima de 119 metres), Pollastre (el mes petit) i Gallina, i els segons per dos illots anomenats Galiton (el mes gran, amb una altura mxima de 158 metres) i Fanchelle (altura 137 metres). Tant l'illa principal, com el grup en conjunt, es diuen Djalita (La Galite o tamb Djazira Jalitah). El grup dels dos Galitons (o en conjunt simplement Galiton) s zona protegida per la convenci de Barcelona des del 1980 i es una reserva natural marina.

L'illa principal fa un 5 km de llarg i uns 2 d'ample. El punt ms alt es el Bout de Somme (390 metres) i i cal destacar tamb la muntanya de la Garde (361 metres) i el Pit de l'Est (amb uns 360 metres). La superficie de l'illa pprincipal es de 10 km 2 i del grup sencer de 12 km2. 

La poblaci es concentra a la part sud-sud-est. La badia principal es la del sud, pero hi ha tamb una petita badia al nord. L'extrem occidental es la punta Mistral, la oriental la punta del Sroc, i la del nord (nord-est) la punta del Gosos. L'illa principal t un servei regular que l'uneix al continent.

Els finicis hi van establir un petit port que a l'poca clssica fou conegut com Galathea. Queden restes de tombres pniques i romanes i restes de canteres. Tamb hi ha coves usades per pirates. El 1952-1954 fou lloc d'exili del futur president Habib Burghiba.

El Canal de la Galite separa les illes de la costa nord de Tunsia.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="174450" title="Jurament del jeu de paume" nonfiltered="1243" processed="1241" dbindex="71246">

El Jurament del jeu de paume s un comproms d'uni pres el 20 de juny de 1789 a la sala del Joc de pilota (Jeu de paume), a Versalles, pels 577 diputats del tercer estat als Estats Generals de Frana de 1789. Per fer front a les pressions del rei de Frana Llus XVI, van jurar de no separar-se fins a l'aprovaci d'una Constituci. Malgrat la manca de valor jurdic d'aquest jurament, el seu impacte simblic va ser molt fort.

Esdeveniments histrics.

Al comenament de la Revoluci Francesa, un conflicte s'introdueix entre els representants del tercer estat d'una part, el rei i els braos privilegiats d'altra banda. La reuni dels primers Estats Generals des de 1614 suscita immenses esperances en la burgesia marcada per les idees de les Llums. Espera reformes profundes que li permetran accedir al poder : sobirania nacional, fi de la societat estamental, igualtat davant l'accs als crrecs pblics, grans llibertats i garanties judicials. La manca de concreci d'aquestes reformes que no acaben d'arribar provoca una gran desillusi. El rei sembla preocupar-se noms de les reformes fiscals. El tercer estat sap que no podr fer triomfar els seus punts de vista si l'organitzaci ancestral dels Estats Generals no s modificada. Tradicionalment, cada bra era igual a un vot. Hi havia doncs dos vots per als privilegiats, i una per als no-privilegiats que representven en aquell temps un 95 % de la poblaci francesa. El tercer estat i els diputats reformistes de la noblesa i del clergat reclamen el vot individual per cada diputat. Si cada diputat disposava d'un vot, tot era possible.

El 6 de maig de 1789, els diputats del tercer estat als Estats Generals es neguen a reunir-se de manera separada dels representants dels dos altres braos. Desprs d'un mes de discussi i de negociaci, decideixen prendre la iniciativa convidant els seus collegues a ajuntar-s'hi per a una comprovaci municipi per municipi dels poders dels escollits dels tres braos. El 16 de juny, deu escollits del clergat responen al seu nom en el moment de la crida quotidiana. Sentint arriba la seva hora, els diputats del tercer estat, adopten una moci constituint-se en Assemblea Nacional, l'nica que pot decidir sobre els impostos. El clergat es doblega davant aquesta fita sense violncia i decideix el 19 de juny d'ajuntar-s'hi. L'hora del triomf sembla proper.

Llus XVI decideix llavors resistir. Convoca els diputats dels tres ordres pel 22 de juny a una sessi reial, amb la intenci de deixar sense efecte totes les decisions del Tercer estat. Esperant, li cal impedir tot debat i tota nova decisi. El 20 de juny de 1789, amb el pretext de fer reparacions per a la prxima sessi, els gurdies prohibeixen als diputats del tercer estat l'accs a la "sala dels Menuts Plaers", on es celebraven els Estats Generals.

Els diputats es reuneixen llavors a la sala del Joc de pilota (Jeu de paume), a Versalles. Ajudat pel diputat Jean-Joseph Mounier, l'abat Emmanuel-Joseph Sieys s'afanya a redactar la clebre frmula del jurament del Joc de pilota, de no separar-se mai, i de reunir-se all on les circumstncies ho demanin, fins que la Constituci del regne sigui establerta i sigui consolidada sobre fonaments slids. Aquest text s llegit per Jean-Sylvain Bailly. Es tracta de forar la decisi dels indecisos i d'obligar-los d'alguna manera a anar endavant. Aquest jurament s votat per unanimitat menys un vot, el de Martin-Dauch.

El 23 de juny, el tercer estat mostra la seva voluntat de mantenir el jurament. Prenent la paraula davant l'Assemblea, Llus XVI trenca les decisions del tercer estat i prohibeix als tres braos de trobar-se en com. Promet tanmateix algunes reformes (igualtat fiscal, abolici de la talla, de les crregues, i de les "letres de cachet") i conclou ordenant als representants de retirar-se.

Desprs de la marxa del sobir, els gurdies semblen voler dispersar els diputats del Tercer estat que es neguen a obeir, per fora. Alguns diputats de la noblesa, com La Fayette posen la m a l'espasa. s en aquest moment que Mirabeau pronuncia la famosa frase, de la qual hi ha diverses versions: Digueu als que us envien que som aqu per la voluntat del poble i que no ens en anirem si no es per la fora de les baionetes !  

Finalment, el rei va capitular. B, si no volen anar-se'n, que s'hi quedin!  El 27 de juny, ordena als privilegiats dels dos altres braos d'ajuntar-se al tercer estat, en una cambra nica.



Text del jurament.

Jean-Baptiste-Pierre Bevire (1723-1807) s conegut per haver redactat el jurament del Joc de Pilota. Constituent durant l'Imperi, s troba enterrat al Pante de Pars.

L'Assemblea nacional, considerant que ha estat cridada a fixar la constituci del regne, portar a terme la regeneraci de l'ordre pblic i mantenir els verdaders principis de la monarquia, res no pot impedir que continui les seves deliberacions a qualsevol lloc on es pugui veure forada a establir-se, i que en darrer terme, l'Assemblea nacional es all on els seus membres es trobin reunits;

Disposa que tots els membres d'aquesta assemblea prestin, a l'instant, jurament solemne de no separar-se mai, i de reunir-se all on les circumstncies ho exigeixin, fins que la Constituci del regne sigui establerta i consolidada sobre fonaments slids, i  que un cop prestat l'esmentat jurament, tots els membres i cadascun d'ells en particular confirmaran, amb la seva firma, aquesta resoluci indestructible. 

Diputats presents al jurament.

Jean Sylvain Bailly

Nicolas Bergasse

Franois-Antoine de Boissy d'Anglas

Armand-Gaston Camus

Guillaume-Amable Robert de Chevannes

Christophe Antoine Gerle, dit "dom Gerle", (representat al quadre de David tot i que hi va ser absent)

Guilhermy, compatriota de Martin-Dauch

Joseph Ignace Guillotin

Charles-Franois Lebrun

Augustin Bernard-Franois Le Goazre de Kervlegan

Joseph Martin-Dauch, l'nic que va rebutjar de fer el jurament

Michel-Ren Maupetit

Honor Gabriel Riqueti de Mirabeau

Jean-Joseph Mounier

Pierre-Louis Prieur

Rabeau Saint-tienne, pastor protestant

Maximilien de Robespierre

Pierre-Louis Roederer, (representat al quadre de David tot i que hi va ser absent)

tienne Franois Sall de Chou

Emmanuel-Joseph Sieys

Thouret

El quadre de David.

Per tal de celebrar l'esdeveniment, s'organitza una subscripci nacional per la Societat dels Amics de la constituci, dita club dels Jacobins. La realitzaci del quadre s confiada a Jacques-Louis David. Per el 1793, tot just n'ha acabat l'esbs. Ara b el 1793, la vida poltica francesa ja no correspon en absolut en el quadre.

Mirabeau, un dels herois de l'any 1789, s'ha fet l'enemic de la Revoluci. La seva correspondncia secreta amb el rei ha estat descoberta a l'estiu i, als ulls de l'opini pblica, ha esdevingut un trador. Un gran nombre dels diputats de l'Assemblea nacional constituent es troben a les faccions enemigues del Govern de Salut Pblica. David abandona doncs el treball. s un dels seus deixebles que intenta acabar aquesta obra a partir de l'esbs realitzat pel seu mestre.

El pintor s'entesta a traduir el moviment d'unanimitat fent convergir cap a Bailly la mirada de tots els diputats presents. L'actitud paralitzada de l'nic opositor al jurament, Martin-Dauch, a sota a la dreta, contrasta amb l'entusiasme general. David s'ocupa tamb de dibuixar les cares perqu cada protagonista pugui ser reconegut individualment. Els participants en aquesta jornada es guanyen aix l'estatura d'herois nacionals. El pintor ha dibuixat finestres mplies i collocades en alada. La presncia del poble de Versalles a les finestres simbolitza el suport del poble al jurament. Les cortines sn aixecades per borrasques de vent, representant la bufada de la llibertat que envaeix Frana.

Interpretaci simblica

Al segle XVIII, el jurament t un valor sagrat. Porta una garantia de fidelitat a la paraula donada. Jacques-Louis David s'havia fet conixer per la tela "Le Serment des Horaces". El 1789, George Washington presta jurament a la Constituci dels Estats Units. Els juraments collectius sn considerats durant la Revoluci Francesa com factor d'unitat nacional, fins i tot d'unanimitat nacional. Aix explica per qu els revolucionaris han volgut portar endavant aquest episodi. Efusi preromntica, unanimitat - noms un diputat s'ha negat a prestar jurament -, fervor dels diputats, gaireb tots burgesos, absncia de violncia popular, tot hi era per fer d'aquesta jornada el portaestendard de la revoluci de 1789. Mostra tamb que s la voluntat particular de cada individu que fa la sobirania nacional.

El quadre de David implica una escena de confraternitat entre el monjo cartoix, Dom Gerle, i el pastor protestant, Rabeau Saint-tienne, la qual cosa simbolitza una era nova, la de la tolerncia religiosa.

Ancdotes

Va ser el diputat Guillotin, conegut per a la clebre mquina per decapitar sense dolor els condemnats a mort, qui va assenyalar la presncia de la sala del Joc de pilota, no lluny del Palau de Versalles.

Referncies

. http://www.assemblee-nationale.fr/histoire/mirabeau.asp Sembla que la frase exacta va ser ms probablement Tanmateix, per tal d'evitar equvocs i tot termini, declaro que si se'ls ha encarregat de fer-nos sortir d'aqu, hauran de demanar ordres per utilitzar la fora; ja que no ens en anirem dels nostres llocs ms que per la potncia dels baionetes , per la versi emftica s la ms coneguda

Enllaos externs.

Animaci de l'Acadmie de Nantes  partir del quadre de David, identificant els diputats en primer pla ;
 La sala del Joc de pilota al web de l'Ajuntament de Versalles ;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="174453" title="Daniel Sirera Bells" nonfiltered="1244" processed="1242" dbindex="71247">

Daniel Sirera Bells  (Badalona, 30 de juliol de 1967) s un poltic del Partit Popular, diputat al Parlament de Catalunya per la circumscripci de Barcelona. Fou president de la delegaci catalana del partit entre el 2007 i el 2008.

Va nixer a Badalona a l'any 1967, est casat i t dos fills. s llicenciat en Dret per la Universitat de Barcelona. s membre del collegi d'advocats de barcelona. Aquest li va concedir la medalla d'honor per la tasca al torn d'ofici. Li ha estat atorgada per la Generalitat de Catalunya la medalla de protecci civil de Catalunya amb la categoria d'argent. s tamb cofrade d'honor de la Jove cofradia del cava de Sant Sadurn d'Anoia.

Trajectria Poltica.
Ha estat president de Noves Generacions del PP a la provncia de Barcelona;
Vicesecretari Nacional de NNGG;
Membre de la Junta Directiva Nacional del PP;
Vicesecretari General d'Acci Poltica;
Vicesecretari General d'Organitzaci;
Portaveu del PPC;
Secretari Executiu de Comunicaci del PPC;
Regidor de l'Ajuntament de Barcelona;
Diputat al Parlament de Catalunya des de 1995;
Ha estat President del Partit Popular de Catalunya (2007-2008);

Enllaos externs.

Bloc personal de Daniel Sirera;
Biografia de Sirera al web del Parlament;
Web oficial del Partit Popular de Catalunya;







 




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="174454" title="Micromonas" nonfiltered="1245" processed="1243" dbindex="71248">

Micromonas s un gnere d'algues verdes unicellulars. Les espcies d'aquest gnere sn de les cllules eucariotes ms petites i presenten un nic flagel.

Enllaos externs.
 Micromonas al NCBI;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="174455" title="Linfid" nonfiltered="1246" processed="1244" dbindex="71249">



Els linfids (Linyphiidae) sn una famlia d'aranyes araneomorfes, que formen part de la superfamlia dels araneodeus (Araneoidea), al costat de tretze famlies ms entre les que cal destacar pel seu nombre d'espcies, els mateixos linfids, els araneids, els terdids i els nestcids. 

Els lnifids formen part de la famlia ms extensa en nombre de gneres, amb 569 (xifra amb data del 20 de novembre de 2006) i la segona en nombre d'espcies, amb 4.252 (20 de novembre de 2006), desprs dels saltcids que tenen unes 5.025 espcies  i 553 gneres (xifra amb data del 21 de desembre de 2006). Aquestes dades canvien molt rpidament perqu apareixen noves espcies, sigui perqu s'han descobert nous exemplars, sigui perqu s'han descrit exemplars emmagatzemats en les diverses colleccions que encara estan pendents de ser estudiades; la famlia encara s poc coneguda per la seva complexitat i diversitat i en els propers anys hi haur ms canvis en la taxonomia.

Construeixen unes caracterstiques teranyines en forma de llenol o de fulla.  En el Regne Unit tamb les anomenen aranyes dels diners (money spiders), ja que existeix la superstici que si veus aquesta aranya corrent al teu costat, s que ha arribat el moment de tenir roba nova, el que significa bona sort en els negocis.

Els gneres ms comuns sn Neriene, Lepthyphantes, Erigone, Eperigone, Bathyphantes, Troglohyphantes, i el gnere monotpic Tennesseellum.  Sn de les aranyes ms abundants en les regions temperades, tot i que tamb sn abundants en el trpic.  

 Distribuci i hbitat .
Per la seva abundor, presenten una distribuci per tot el mn i tamb una important presncia en els territoris d'mbit catal. A Noruega s'han observat linfids caminant damunt la neu amb tempeatures per sota els -7  C.

 Sistemtica .
Seguint la proposta d'Andrei V. Tanasevitch, la famlia Liniphidae se subdivideix en 6 subfamlies:
 Dubiaraneinae (Millidge, 1993), amb 87 gneres;
 Erigoninae (Emerton, 1882), amb 2.141 gneres;
 Linyphiinae (Blackwall, 1859), amb 819 gneres;
 Micronetinae (Hull, 1920), amb 1.113 gneres;
 Mynogleninae (Lehtinen, 1967), amb 115 gneres;
 Stemonyphantinae (Wunderlich, 1986) amb 14 gneres.

De les xifres de gneres es dedueix que els linifins, els erigonins i els micronetins, contenen la major part de les espcies de la famlia. Algunes espcies conegudes sn Frontinella communis, Neriene radiata i Florinda coccinea. El cladograma segons el Tree of Life Project s el segent:

 |-----------Pimoinae (Dubiarareneinae (?))
 |
 |                        |--Linyphiini
 |        |--Linyphiinae--|
 |     |--|               |--Micronetini (?)
 |     |  |
 |  |--|  |--Erigoninae
 |  |  |
 |--|  |-----Mynogleninae
    | 
    |--------Stemonyphantinae

 Referncies .
 Hgvar, S.; Aakra, K. (2006): "Spiders active on snow in Southern Norway". Norw. J. Entomol. 53, 71-82.
 Hormiga, G. (1998): "The spider genus Napometa (Araneae, Araneoidea, Linyphiidae)". Journal of Arachnology 26:125-132 PDF;
 Bosselaers, J.; Henderickx, H. (2002): "A new Savignia from Cretan caves (Araneae: Linyphiidae)". Zootaxa 109:1-8 PDF;

 Enllaos externs .
Platnick, N.I. 2003. World Spider Catalog;
Tree of Life Project;
Frontinella pyramitela web (photo);
Linyphiidae of the world, huge list of genera and species;
Linyphiidae;
 
 Vegeu tamb .
 Araneodeu;
 Llista d'espcies de linfids;
 Llista de gneres de linfids;
 Classificaci de les aranyes;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="174460" title="Zembra" nonfiltered="1247" processed="1245" dbindex="71250">

Zembra (El Jamour El Kebir) s una illa de la costa nord-nord-est de Tunsia, governaci de Nabeul, a uns 12 del Cap Ras el Ahmar i de la ciutat de Sidi Daoud. L'illa se situada al golf de Tunis, a la seva part occidental, propera a la pennsula de Cap Bon. T propera l'illa Zembretta. Conjuntament amb aquesta darrera illa el grup s conegut localment com Jamour o Djamour.

La seva mxima altura s de 432 metres a la part occidental, amb uns penys-segats verticals a molts llocs d'entre 200 i 400 metres, essent accessible noms a la costa sud on ja antigament hi va haver un port. A la part oriental l'altura mxima es de 187 metres. La superfcies es de 5 km .

El mar de 1977 fou declarada (junt amb Zembretta) reserva de la biosfera i Parc Nacional i els militars tunisians hi van establir una base el 1979. La reserva es caracteritza per l'ecosistema mediterrani, i t nombroses espcies d'animals marins a punt d'extingir-se en altres llocs; destaquen les colnies de Calonectris diomedea. Tamb s una colnia important per ocells, entre ells la gabina d'Andouls i el falc peregr. A terra hi viuen les cabres de Crsega i els conills de Gabena.

L'illa fou ocupada per fenicis, pnics i romans i resten algunes tombes d'aquestos perodes. Sota els romans Zembra i Zembretta foren conegudes com illes Aegimures (Aegimuri). El pnics hi van introduir conills (com a reserva de menjar en cas d'atac rom) que han format una raa especifica (Conill de Gabena). 

Poblada per pescadors, fou una estaci de peregrins, i el 1960 s'hi va construir un hotel i cada any 200 turistes visitaven l'illa, com a centre de submarinisme des del 1963 i un port per iots, per desprs del 1977 aquesta activitat es va aturar i les visites turstiques foren impossibles desprs del 1979 al establir-se la base militar. Un servei de barques uneix l'illa amb Sidi Daoud de forma irregular.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="174462" title="Zembretta" nonfiltered="1248" processed="1246" dbindex="71251">


Zembretta (El Jamour Essaghir) s una petita illa de la costa nord-nord-est de Tunsia, propera al Cap Bon, a la governaci de Nabeul. Est situada al sud-est de Zembra. Est deshabitada i la seva superfcie s de menys d'1 km . El 1977 juntament amb Zembra fou declarada reserva de la Biosfera i Parc Nacional pel decret 77/340 del 1 d'abril d'aquell any. A l'illa hi ha un far, i a la serva rodalia la pesca est prohibida.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="174463" title="Simfonia nm. 1 de Brahms" nonfiltered="1249" processed="1247" dbindex="71252">

La Simfonia nm. 1 en do menor, Op. 68, de Johannes Brahms va ser estrenada el 4 de novembre de 1876 a Karlsruhe, sota la direcci de Felix Otto Dessoff, amic del compositor. Brahms va tardar al voltant de catorze anys en completar-la, datant els primers esbossos de 1862.

La llarga gestaci de la simfonia va poder ser deguda a dos factors: per una banda l'acusat sentit autocrtic de Brahms, que el va portar a destruir la major part de les seues primeres obres, i per altra banda la pressi generada per l'expectativa dels amics del compositor i del pblic en general que Brahms continuara l'"herncia de Beethoven", produint una simfonia de d'extrema dignitat i profunditat intellectual una expectativa que Brahms sentia que no era capa de satisfer tenint en compte la monumental reputaci de Beethoven.

El director Hans von Blow, l'any 1877 va denominar-la la desena de Beethoven, ateses les similituds entre l'obra i diverses obres de Beethoven; sovint s'ha assenyalat l'aire de famlia entre el tema principal del quart moviment i el principal tema del finale de la Simfonia nm. 9 de Beethoven, la darrera que va compondre, i el fet que Brahms empra el ritme del motiu del dest de l'inici de la Simfonia nm. 5 de Beethoven. Aix va amonar-lo: entenia que se l'acusava de plagi, mentre que ell considerava l's de l'estil de Beethoven com un acte d'homenatge conscient. Respecte les similiutuds amb Beethoven va declarar, "qualsevol ase pot adonar-se'n." No obstant aix, avui dia hom continua designant la simfonia com la "desena de Beethoven". Tot i aix, Brahms va confessar en una carta a Clara Schumann l'any 1868, que havia sentit el tema a la trompa amb el ritme del dest tocat per unes trompes alpines ().



Tema de la trompa del segon moviment


Fritz Simrock, amic i editor de Brahms, no va rebre la partitura fins que l'obra va ser estrenada a tres ciutats diferents (amb Brahms desitjant encara assajar l'obra en altres tres llocs addicionals.) 

El manuscrit del primer moviment no s'ha conservat, per els restants  corresponents a l'Andante, l'Allegretto i el Finale han estat editats en facsmil per Dover Publications.

Referncies.
Notes a un concert al Kennedy Center, amb informaci sobre l'estrena de l'obra;
Simrock, Brahms i hbits de treball de  Brahms;
Brahms, Johannes. Amb introducci de Margit L. McCorkle.Symphony no. 1 in C minor, op. 68 : the autograph score. New York : Pierpont Morgan Library in association with Dover Publications, c1986. ISBN 0-486-24976-X.

Enllaos externs.
udio lliure de l'Orquestra de la Universitat de Columbia.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="174465" title="Audruicq" nonfiltered="1250" processed="1248" dbindex="71253">

Audruicq (Ouderwijk en neerlands) s un municipi francs, situat al departament de Pas-de-Calais i a la regi de Nord   Pas-de-Calais. L'any 1999 tenia 4.555 habitants.

Situaci.
Audruicq es troba al nord del departament del Pas-de-Calais. Est a prop del departament del Nord.

s la capital de l antiga regi de Brdenarde, la "terra mplia" en flamenc, composta de Nortkerque, Zutkerque i Polincove i que es troba entre la plana de les wateringues i els pujols emboscats de l Artois.

Administraci.
Audruicq s la capital del  cant d'Audruicq, que al seu torn forma part del districte de Saint-Omer. L'alcalde de la ciutat s Philippe Caron (2001-2008).

Histria.
Desprs d haver canviat contnuament de mans entre el segle XIII i el XVIII, Audruicq va esdevenir definitivament francesa desprs de la pau de Nimega el 1678.

Baldu II, comte de Gunes, li va donar el ttol de ciutat el 1175, va reconstruir-ne el castell i va transformar els pantans propers en terres arables.

Personalitats.
Amb els sobrenoms de "la Dama dels llops ,  la Diana de Brdenarde  o  la gran llobatera del Pas-de-Calais , Marie Ccile Charlotte de Laurtan, baronessa Lamoral de Draeck, va esdevenir famosa per haver deslliurat l Artois dels llops, 767 segons la llegenda, cosa que li va servir per no ser inquietada durant el Gran Terror.

L aviador Gilbert Brazy va nixer a Audruicq el 15 de febrer del 1902. Va desaparixer en una missi a l rtic el 1928, juntament amb Roald Amundsen.

Llocs d'inters.

Transport.
La poblaci s servida per l'estaci d'Audruicq.

Vegeu tamb.
Llistat de municipis del Pas-de-Calais;

Enllaos externs.
Audruicq al lloc web de l'INSEE;
Poblacions ms properes a Audruicq;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="174468" title="Zutkerque" nonfiltered="1251" processed="1249" dbindex="71254">

Zutkerque s un municipi francs, situat al departament de Pas-de-Calais i a la regi de Nord   Pas-de-Calais. L'any 1999 tenia 1.713 habitants.

Situaci.
Zutkerque es troba al nord del departament del Pas-de-Calais. Est a prop del departament del Nord i de la ciutat d'Audruicq.

Administraci.
Zutkerque es troba al cant d'Audruicq, que al seu torn forma part del districte de Saint-Omer. L'alcaldessa de la ciutat s Amde Ledoux (2001-2008).

Histria.
Es diu que a Zutkerque hi va haver una mansi dels Templaris.

El poble possea un castell que datava dels temps de Juli Csar que rebia el nom de le Promontoire. El 1396, Philippe le Hardi, duc de Borgonya, es va allotjar al castell. Els anglesos el prengueren el 1405, per ms tard va passar a mans primer de Llus XI i desprs del rei angls Enric VII.

Finalment, el 1542 va ser completament destrut pels francesos, que el 1595 van saquejar l esglsia del poble. El 7 d agost del 1635, un regiment de tropes espanyoles vingudes de Saint-Omer prengu el poble, que els francesos van recuperar tres anys ms tard.

El seu nom s mencionat per primera vegada el 1084, i ve del flamenc: significa  esglsia del sud  (en contrast amb Nortkerque,  esglsia del nord ).

Llocs d'inters.

Vegeu tamb.
Llistat de municipis del Pas-de-Calais;

Enllaos externs.
Zutkerque al lloc web de l'INSEE;
Poblacions ms properes a Zutkerque;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="174469" title="Declaraci Universal dels Drets Lingstics" nonfiltered="1252" processed="1250" dbindex="71255">
La Declaraci Universal dels Drets Lingstics defineix el concepte de llengua prpia d'un territori, i concreta els drets de les comunitats lingstiques i dels grups lingstics.

Veieu tamb.
Any Internacional dels Idiomes (2008).

Enllaos externs.
Declaraci Universal dels Drets Lingstics  ;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="174470" title="Ruminghem" nonfiltered="1253" processed="1251" dbindex="71256">

Ruminghem s un municipi francs, situat al departament de Pas-de-Calais i a la regi de Nord   Pas-de-Calais. L'any 1999 tenia 1.163 habitants.

Situaci.
Ruminghem es troba al nord del departament del Pas-de-Calais. Est a prop del departament del Nord i de la ciutat d'Audruicq.

Administraci.
Ruminghem es troba al cant d'Audruicq, que al seu torn forma part del districte de Saint-Omer. L'alcalde de la ciutat s Yves Bacquet (2001-2008).

Histria.
 El castell que pertanyia als comtes de Fiennes va ser destrut el 1220.
 La senyoria depenia dels Luxemburg-Saint-Pol.
 Un nou castell va ser arrassat el 1637.

Llocs d'inters.
 El bosc d perlecques;

Vegeu tamb.
Llistat de municipis del Pas-de-Calais;

Enllaos externs.
Ruminghem al lloc web de l'INSEE;
Poblacions ms properes a Ruminghem;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="174471" title="Sainte-Marie-Kerque" nonfiltered="1254" processed="1252" dbindex="71257">

Sainte-Marie-Kerque s un municipi francs, situat al departament de Pas-de-Calais i a la regi de Nord   Pas-de-Calais. L'any 1999 tenia 1.412 habitants.

Situaci.
Sainte-Marie-Kerque es troba al nord del departament del Pas-de-Calais. Est a prop del departament del Nord i de la ciutat d'Audruicq.

Administraci.
Sainte-Marie-Kerque es troba al cant d'Audruicq, que al seu torn forma part del districte de Saint-Omer. L'alcalde de la ciutat s Jean Vasseur (2001-2008).

Histria.

Llocs d'inters.

Vegeu tamb.
Llistat de municipis del Pas-de-Calais;

Enllaos externs.
Sainte-Marie-Kerque al lloc web de l'INSEE;
Poblacions ms properes a Sainte-Marie-Kerque;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="174472" title="Saint-Folquin" nonfiltered="1255" processed="1253" dbindex="71258">

Saint-Folquin s un municipi francs, situat al departament de Pas-de-Calais i a la regi de Nord   Pas-de-Calais. L'any 2007 tenia 2.535 habitants.

Situaci.
Saint-Folquin es troba al nord del departament del Pas-de-Calais. Es troba entre Gravelines, Bourbourg, Audruicq i Oye-Plage, al cant d Audruicq.

Administraci.
Saint-Folquin es troba al cant d'Audruicq, que al seu torn forma part del districte de Saint-Omer. L'alcalde de la ciutat s Yves Engrand (2001-2008).

Histria.

Llocs d'inters.

Vegeu tamb.
Llistat de municipis del Pas-de-Calais;

Enllaos externs.
Saint-Folquin al lloc web de l'INSEE;
Poblacions ms properes a Saint-Folquin;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="174474" title="Michael Rasmussen" nonfiltered="1256" processed="1254" dbindex="71259">

Michael Rasmussen (nascut el 1 de juny del 1974 a Tllse, Dinamarca) s un ciclista professional dans. Actualment corre a les files del Rabobank, un equip de l'UCI ProTour.

s un escalador i especialista en provar d'aconseguir victries d'etapa espectaculars en etapes de muntanya, escapant-se del pilot al principi de l'etapa i corrent sol durant la majoria de l'etapa.

s conegut per la seva obsessi pel ms mnim detall quant al pes, i modifica la seva bicicleta perqu sigui ms lleugera. Quan escala, no porta bidons d'aigua perqu pesen massa. Al Tour de Frana 2006, va ajustar la bicicleta perqu pess noms deu grams ms del mnim perms; arranca enganxines innecessries de la bicicleta i es remoreja que s el ciclista professional amb el menor percentatge de greix corporal. 

El seu sobrenom s Kyllingen ("gallina" en dans) o  Chicken Legs , per aix no t res a veure amb la seva anatomia. El sobrenom ve de quan era un corredor de mountain bike, quan tenia un parell de companys d'equip que miraven el programa dans per a nens Bamses Billedbog, que inclou un s i una gallina. Un dels seus companys tenia el sobrenom d's, aix que a Rasmussen li van dir Gallina.

Biografia.
Rasmussen va comenar la seva carrera com a corredor de mountain bike, una especialitat en qu es proclam campi del mn el 1999 abans de firmar un contracte de stagiaire amb l'equip professional CSC-Tiscali el 2001. Va aconseguir un contracte per la temporada 2002, i desprs d'una srie de bones actuacions a l'agost i el setembre, incloent-hi la seva primera victria com a professional, va fitxar per l'equip Rabobank a la temporada 2003.

El seu primer Tour de Frana va ser el del 2004, una edici en qu no va aconseguir cap victria ni tampoc va poder derrotar el francs Richard Virenque en la lluita pel maillot de la muntanya. A partir d'aleshores, va demanar al seu equip que li permetessin entrenar-se completament sol i concentrar-se exclusivament en el Tour de Frana a la temporada 2005, i se li va concedir.



Al Tour de Frana 2005, el seu entrenament va donar resultat quan va aconseguir el maillot de la muntanya a la vuitena etapa. L'endem, va guanyar l'etapa desprs de crrer tot sol durant el 75% de l'etapa. Grcies a aquesta escapada i una bona actuaci a l'etapa que acabava a Courchevel, es va collocar en posici de podi, per a la vintena etapa, una contrarellotge, va tenir una actuaci desastrosa: va caure desprs de quatre quilmetres, va canviar dues vegades de bicicleta i dues ms de roda, tot aix abans de caure a la cuneta. La primera caiguda li va fer perdre la confiana i en una sola etapa va caure de la tercera a la setena posici a la general. Com a consolaci per haver perdut la tercera plaa del podi, que va aconseguir Jan Ullrich, va guanyar la classificaci de la muntanya.

Al Tour de Frana 2006, va acabar en una bona posici a la general malgrat que el lder del Rabobank era Dens Mnxov. Tamb va guanyar el maillot de la muntanya per segona vegada consecutiva i la setzena etapa del Tour, en la qual tamb es va endur el Souvenir Henri Desgrange per ser el primer ciclista en coronar el Coll del Galibier.

L'any 2007 va ser ms problemtic per Rasmussen. Un mes abans del Tour de France, Anne Gripper, de la Uni Ciclista Internacional, va fer pblic que l'UCI seguia amb lupa certs ciclistes (els  homes de negre ) per les seves prctiques estranyes en relaci als controls antidopatge. Tot i que no va dir noms, alguns mitjans de comunicaci van suggerir que es tractava d'alguns corredors del Team Astana i de Michael Rasmussen.

En arribar les muntanyes del Tour, Rasmussen va fer una de les seves escapades i, desprs de deixar Antoni Colom i David Arroyo a l'ascensi final a Tignes, es endur l'etapa, el maillot de la muntanya i el maillot groc, que va conservar durant la resta del periple alp.

Ning no s'esperava que Rasmussen pogus conservar-lo desprs de la crono d'Alb, per el dia de descans va haver de fer front a noves acusacions: la Federaci Danesa de Ciclisme l'havia excls de l'equip nacional dans desprs que Rasmussen no informs l'agncia antidopatge d'on se'l podia localitzar per fer-li possibles controls antidopatge. A ms, un ex-corredor de mountain bike el va acusar d'haver intentat enganyar-lo perqu li ports un substitut sanguini dels Estats Units a Europa. Tanmateix, Rasmussen no va quedar afectat per les acusacions i va fer una contrarellotge excepcional, arribant a doblar Alejandro Valverde i conservant el seu maillot groc amb un marge de ms d'un minut sobre Cadel Evans.

El 25 de juliol del 2007, dia en qu Rasmussen va guanyar la setzena etapa, assegurant virtualment la victria global al Tour, va ser expulsat pel seu equip, el Rabobank, i conseqentment retirat de la carrera. Davide Cassani, un comentarista de ciclisme itali, anterior ciclista professional, havia assegurat haver vist Rasmussen entrenant als Dolomites italians en unes dates en les que el mateix Rasmussen havia declarat que havia estat entrenant a Mxic. D'acord a les primeres noticies, quan el director d'equip li va interrogar sobre aquesta acusaci, Rasmussen ho va admetre tot, fet que li comport l'expulsi de l'equip i del Tour. Posteriorment el ciclista va negar haver fet aquesta confessi.

Palmars.

1999
Campi del mn de mountain bike;

2002
Giro dell'Emilia;
1 etapa a la Volta a Burgos;

2003
1 etapa a la Volta a Espanya;

2004
1 etapa al Dauphin Libr;

2005
1 etapa al Tour de Frana;
Maillot de la muntanya al Tour de Frana;

2006
1 etapa al Tour de Frana;
Maillot de la muntanya al Tour de Frana;

2007
1 etapa al Tour de Frana;

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="174477" title="Llista de gneres de linfids" nonfiltered="1257" processed="1255" dbindex="71260">

Llista de gneres de linfids, una famlia d'aranyes araneomorfes, la ms gran en nombre de gneres i la segona en nombre d'espcies desprs dels saltcids. Presenta una distribuci per tot el mn i una important presncia en els territoris d'mbit catal. 

Fins el 20 de novembre de 2006, hi havien descrits 569 gneres i 4.252 espcies. Lepthyphantes  s el gnere ms nombrs amb 198 espcies, seguit de Walckenaeria amb 189 i Meioneta amb 146 espcies. 

En aquest llistat hi ha la informaci recollida per Joel Hallan en el seu Biology Catalog.





 A .
 Abacoproeces Simon, 1884;
 Aberdaria Holm, 1962: 82;
 Abiskoa Saaristo & Tanasevitch, 2000: 262;
 Acanthocymbium Ott & Lise, 1997b: 199;
 Acartauchenius Simon, 1884;
(=Trachelocamptus Simon, 1884);
 Adelonetria Millidge, 1991: 117;
 Afribactrus Wunderlich, a Wunderlich & Nicolai 1995: 320;
 Afromynoglenes Merrett & Russell-Smith, 1996: 222;
 Afroneta Holm, 1968b: 21;
 Agnyphantes Hull, 1932;
 Agyneta Hull, 1911;
 Ainerigone Eskov, 1993: 50;
 Alaxchelicera Butler, 1932;
 Alioranus Simon, 1926;
(=Hubertinus Wunderlich, 1980);
 Allomengea Strand, 1912;
(=Mengea F. O. Pickard-Cambridge, 1903);
(=Pedinella Dahl, 1909);
 Allotiso Tanasevitch, 1990: 42;
 Ambengana Millidge & Russell-Smith, 1992: 1386;
 Anacornia Chamberlin & Ivie, 1933;
 Anguliphantes Saaristo & Tanasevitch, 1996b: 184;
 Anibontes Chamberlin, 1924;
 Annapolis Millidge, 1984a: 147;
 Anodoration Millidge, 1991: 124;
 Anthrobia Tellkampf, 1844;
 Antrohyphantes Dumitrescu, 1971: 168;
 Antronetes Millidge, 1991: 110;
 Aphileta Hull, 1920;
 Aprifrontalia Oi, 1960a: 150;
 Arachosinella Denis, 1958b: 114;
 Araeoncus Simon, 1884;
 Archaraeoncus Tanasevitch, 1987a: 337;
 Arcterigone Eskov & Marusik, 1994: 42;
 Arcuphantes Chamberlin & Ivie, 1943: 16;
(=Fusciphantes Oi, 1960);
 Asemonetes Millidge, 1991: 62;
 Asemostera Simon, 1898;
 Asiceratinops Eskov, 1992b: 156;
 Asiophantes Eskov, 1993: 43;
 Asperthorax Oi, 1960a: 169;
 Asthenargellus Caporiacco, 1949a: 366;
 Asthenargoides Eskov, 1993: 44;
 Asthenargus Simon & Fage, 1922;
 Atypena Simon, 1894;
 Australolinyphia Wunderlich, 1976c: 133;

 B .
 Bactrogyna Millidge, 1991: 134;
 Barycara Millidge, 1991: 121;
 Baryphyma Simon, 1884;
(=Acanthophyma Locket, Millidge & Merrett, 1974);
(=Minyrioloides Schenkel, 1930);
(=Porrhothrix Denis, 1945);
(=Praestigia Millidge, 1954);
 Baryphymula Eskov, 1992b: 166;
 Bathylinyphia Eskov, 1992b: 162;
 Bathyphantes Menge, 1866;
(=Bathyphantoides Kaston, 1948);
(=Oreodia Hull, 1950);
 Batueta Locket, 1982: 372;
 Beauchenia Usher, 1983a: 553;
 Birgerius Saaristo, 1973a: 449;
 Bisetifer Tanasevitch, 1987a: 340;
 Bishopiana Eskov, 1988b: 678;
 Blestia Millidge, 1993a: 126;
 Bolephthyphantes Strand, 1901;
 Bolyphantes C. L. Koch, 1837;
 Bordea Bosmans, 1995: 88;
 Brachycerasphora Denis, 1962b: 239;
 Brattia Simon, 1894;
 Bursellia Holm, 1962: 170;

 C .
 Caenonetria Millidge & Russell-Smith, 1992: 1399;
 Caleurema Millidge, 1991: 60;
 Callitrichia Fage, 1936;
 Cameroneta Bosmans & Jocqu, 1983: 593;
 Canariellanum Wunderlich, 1987a: 187;
 Canariphantes Wunderlich, 1992a: 371;
 Caracladus Simon, 1884;
 Carorita Duffey & Merrett, 1963: 574;
 Cassafroneta Blest, 1979: 157;
 Catacercus Millidge, 1985: 65;
 Catonetria Millidge & Ashmole, 1994: 221;
 Caucasopisthes Tanasevitch, 1990: 45;
 Cautinella Millidge, 1985: 63;
 Caviphantes Oi, 1960a: 178;
(=Lessertiella Dumitrescu & Miller, 1962);
(=Maxillodens Zhu & Zhou, 1992);
 Centromerita Dahl, 1912;
(=Centromerides Strand, 1928);
(=Centromerinus Simon, 1929);
 Centromerus Dahl, 1886;
(=Atopogyna Millidge, 1984);
 Centrophantes Miller & Polenec, 1975a: 126;
 Ceraticelus Simon, 1884;
 Ceratinella Emerton, 1882;
 Ceratinops Banks, 1905;
 Ceratinopsidis Bishop & Crosby, 1930;
 Ceratinopsis Emerton, 1882;
 Ceratocyba Holm, 1962: 62;
 Cheniseo Bishop & Crosby, 1935;
 Chenisides Denis, 1962g: 198;
 Cherserigone Denis, 1954a: 321;
 Chiangmaia Millidge, 1995: 52;
 Chthiononetes Millidge, 1993b: 216;
 Cineta Simon, 1884 (Nomen dubium; tipus Erigone genistae Simon 1881g: 254);
 Cinetata Wunderlich, 1995s: 644;
 Clitistes Simon, 1902;
 Clitolyna Simon, 1894;
 Cnephalocotes Simon, 1884;
 Collinsia O. Pickard-Cambridge, 1913;
(=Anitsia Chamberlin, 1922);
(=Catabrithorax Chamberlin, 1920);
(=Coryphaeolana Strand, 1914);
(=Crosbyana Strand, 1934);
(=Microerigone M. Dahl, 1928);
(=Milleriana Denis, 1966);
(=Parerigone Crosby, 1926);
 Coloncus Chamberlin, 1948a: 522;
 Comorella Jocqu, 1985b: 223;
 Concavocephalus Eskov, 1989b: 68;
 Connithorax Eskov, 1993;
(=Conithorax Eskov, 1988);
(=Conothorax Eskov & Marusik, 1992);
 Coreorgonal Bishop & Crosby, 1935;
 Cornicephalus Saaristo & Wunderlich, 1995a: 308;
 Cresmatoneta Simon, 1929;
(=Formicina Canestrini, 1868) (& Pavesi?);
(=Formicinina Strand, 1932) (canvi de nom genric superficial);
 Crispiphantes Tanasevitch, 1992: 45;
 Crosbyarachne Charitonov, 1937;
 Crosbylonia Eskov, 1988b: 681;
 Cryptolinyphia Millidge, 1991: 63;
 Ctenophysis Millidge, 1985: 42;
 Custodela Petrunkevitch, 1942 (Fssil);
 Custodela cheiracantha (Koch & Berendt, 1854) (Fssil; Oligoc);
(=Linyphia cheiracantha Koch & Berendt, 1854);
 Cyphonetria Millidge, 1995: 49;

 D .
 Dactylopisthes Simon, 1884;
(=Scytiella Georgescu, 1976);
 Dactylopisthoides Eskov, 1990b: 4;
 Decipiphantes Saaristo & Tanasevitch, 1996b: 184;
 Deelemania Jocqu & Bosmans, 1983: 8;
 Dendronetria Millidge & Russell-Smith, 1992: 1396;
 Diastanillus Simon, 1926;
 Dicornua Oi, 1960a: 182;
 Dicymbium Menge, 1868;
 Didectoprocnemis Denis, 1949c: 248;
 Diechomma Millidge, 1991: 112;
 Dietrichia Crosby & Bishop, 1933;
 Diplocentria Hull, 1911;
(=Microcentria Schenkel, 1925);
(=Scotoussa Bishop & Crosby, 1938);
(=Smodigoides Crosby & Bishop, 1936);
 Diplocephaloides Oi, 1960a: 156;
 Diplocephalus Bertkau, 1883;
(=Chocorua Crosby & Bishop, 1933);
(=Plaesiocraerus Simon, 1884);
(=Streptosphaenus Simon, 1926);
 Diploplecta Millidge, 1988a: 45;
 Diplostyla Emerton, 1882;
(=Stylophora Menge, 1866);
 Diplothyron Millidge, 1991: 66;
 Disembolus Chamberlin & Ivie, 1933;
 Dismodicus Simon, 1884;
 Doenitzius Oi, 1960a: 194;
 Dolabritor Millidge, 1991: 188;
 Donacochara Simon, 1884;
 Drapetisca Menge, 1866;
 Drepanotylus Holm, 1945b: 25;
 Dresconella Denis, 1950b: 93;
 Dubiaranea Mello-Leito, 1943a: 166;
(=Hormembolus Millidge, 1985);
(=Paranesticus Mello-Leito, 1944);
 Dumoga Millidge & Russell-Smith, 1992: 1393;
 Dunedinia Millidge, 1988a: 42;

 E .
 Eborilaira Eskov, 1989b: 69;
 Eldonia Tanasevitch, 1996b: 127;
 Elgonia Holm, 1989;
(=Elgonella Holm, 1962);
 Emenista Simon, 1894;
 Enguterothrix Denis, 1962g: 193;
 Entelecara Simon, 1884;
(=Araeoncoides Wunderlich, 1969);
(=Stajus Simon, 1884);
 Eogonatium Petrunkevitch, 1942 (Fssil);
 Eogonatium minutum (Petrunkevitch, 1942) (Fssil);
 Eopopino Petrunkevitch, 1942 (Fssil; Oligoc);
 Eopopino inopinatus (Wunderlich, 1986) (Nesticidae? Fssil);
 Eopopino longipes (Petrunkevitch, 1942) (Fssil);
 Eopopino rarus (Wunderlich, 1986) (Nesticidae? Fssil);
 Eordea Simon, 1899;
 Eperigone Crosby & Bishop, 1928;
(=Aitutakia Marples, 1960);
(=Anerigone Berland, 1932);
 Epibellowia Tanasevitch, 1996b: 127;
 Epiceraticelus Crosby & Bishop, 1931;
 Epigyphantes Saaristo & Tanasevitch, 2004: 111;
 Epigytholus Tanasevitch, 1996c: 68;
 Episolder Tanasevitch, 1996c: 65;
 Epiwubana Millidge, 1991: 114;
 Eridantes Crosby & Bishop, 1933;
 Erigone Audouin, 1826;
 Erigonella Dahl, 1901;
 Erigonoploides Eskov, 1989b: 72;
 Erigonoplus Simon, 1884;
(=Cotyora Simon, 1926);
(=Erigonopterna Miller, 1943);
 Erigonops Scharff, 1990;
(=Erigonopsis Hewitt, 1915);
 Erigophantes Wunderlich, 1995k: 566;
 Eskovia Marusik & Saaristo, 1999: 125;
 Estrandia Blauvelt, 1936;
 Eulaira Chamberlin & Ivie, 1933;
 Eurymorion Millidge, a Platnick 1993c: 277;
(=Eurycolon Millidge, 1991);
 Evansia O. Pickard-Cambridge, 1900;
 Exechopsis Millidge, 1991: 56;
 Exocora Millidge, 1991: 58;

 F .
 Fageiella Kratochvl, 1934;
 Falklandoglenes Usher, 1983a: 550;
 Fissiscapus Millidge, 1991: 144;
 Flagelliphantes Saaristo & Tanasevitch, 1996b: 184;
 Floricomus Crosby & Bishop, 1925;
 Florinda O. Pickard-Cambridge, 1896;
(=Linyphiella Banks, 1905);
 Floronia Simon, 1887;
 Formiphantes Saaristo & Tanasevitch, 1996b: 186;
 Frontella Kulczynski, 1908;
 Frontinella F. O. Pickard-Cambridge, 1902;
 Frontinellina van Helsdingen, 1969: 284;
 Frontiphantes Wunderlich, 1987a: 150;

 G .
 Gibothorax Eskov, 1989b: 72;
 Gilvonanus Millidge, 1991: 131;
 Glyphesis Simon, 1926;
 Gnathonargus Bishop & Crosby, 1935;
 Gnathonarium Karsch, 1881;
 Gnathonaroides Bishop & Crosby, 1938;
 Gonatium Menge, 1868;
 Gonatoraphis Millidge, 1991: 186;
 Goneatara Bishop & Crosby, 1935;
 Gongylidiellum Simon, 1884;
 Gongylidioides Oi, 1960a: 172;
 Gongylidium Menge, 1868;
 Gorbothorax Tanasevitch, 1998a: 421;
 Grammonota Emerton, 1882;
(=Itys O. Pickard-Cambridge, 1894) (nom genric ja ocupat);
(=Itytis Strand, 1932);
 Graphomoa Chamberlin, 1924;
 Gravipalpus Millidge, 1991: 156;
 Gymnocymbium Millidge, 1991: 184;

 H .
 Habreuresis Millidge, 1991: 115;
 Halorates Hull, 1911;
 Haplinis Simon, 1894;
(=Mynoglenes Simon, 1905);
(=Paralinyphia Bryant, 1933);
 Haplomaro Miller, 1970: 143;
 Helophora Menge, 1866;
 Helsdingenia Saaristo & Tanasevitch, 2003a: 153;
 Herbiphantes Tanasevitch, 1992: 40;
 Heterolinyphia Wunderlich, 1973c: 429;
 Heterotrichoncus Wunderlich, 1970: 403;
 Hilaira Simon, 1884;
(=Arctilaira Chamberlin, 1921);
(=Soudinus Crosby & Bishop, 1936);
(=Utopiellum Strand, 1901);
 Himalaphantes Tanasevitch, 1992: 43;
 Holma Locket, 1974: 169;
 Holminaria Eskov, 1991c: 97;
 Horcotes Crosby & Bishop, 1933;
 Hubertella Platnick, 1989b: 244;
(=Hubertia Georgescu, 1977);
 Hybauchenidium Holm, 1973: 85;
 Hybocoptus Simon, 1884;
 Hylyphantes Simon, 1884;
(=Erigonidium Smith, 1904);
 Hyperafroneta Blest, 1979: 155;
 Hypomma Dahl, 1886;
(=Dicyphus Menge, 1869);
(=Enidia Smith, 1908);
(=Falconeria Smith, 1904);
(=Smitheria Coolidge, 1909);
 Hypselistes Simon, 1894;
 Hypselocara Millidge, 1991: 111;
 Hypsocephalus Millidge, 1978a: 119;

 I .
 Ibadana Locket & Russell-Smith, 1980: 75;
 Iberoneta Deeleman-Reinhold, 1984: 44;
 Icariella Brignoli, 1979b: 199;
 Idionella Banks, 1893;
 Improphantes Saaristo & Tanasevitch, 1996b: 177;
 Impulsor Petrunkevitch, 1942 (Fssil; Oligoc);
 Impulsor mutilus (Petrunkevitch, 1958) (Fssil);
 Impulsor neglectus (Petrunkevitch, 1942) (Fssil);
 Incestophantes Tanasevitch, 1992: 45;
 Indophantes Saaristo & Tanasevitch, 2003: 320;
 Islandiana Braendegaard, 1932;
(=Aduva Bishop & Crosby, 1936);
 Ivielum Eskov, 1988b: 682;

 J .
 Jacksonella Millidge, 1951: 561;
 Jalapyphantes Gertsch & Davis, 1946: 7;
 Janetschekia Schenkel, 1939;
 Johorea Locket, 1982: 374;

 K .
 Kaestneria Wiehle, 1956: 272;
 Kenocymbium Millidge & Russell-Smith, 1992: 1373;
 Ketambea Millidge & Russell-Smith, 1992: 1376;
 Kikimora  Eskov, 1988b: 685;
 Knischatiria Wunderlich, 1976c: 134;
 Koinothrix  Jocqu, 1981c: 829;
 Kolymocyba  Eskov, 1989b: 74;
 Kratochviliella  Miller, 1938;
 Kuala  Locket, 1982: 370;

 L .
 Labicymbium Millidge, 1991: 145;
 Labulla Simon, 1884;
 Labullinyphia  van Helsdingen, 1985b: 16;
 Labullula  Strand, 1913;
 Laetesia Simon, 1908;
 Laminacauda Millidge, 1985: 26;
 Laperousea  Dalmas, 1917;
 Lasiargus  Kulczynski, 1894;
 Lepthyphantes  Menge, 1866;
 Leptorhoptrum  Kulczynski, 1894;
(=Nanavia Chamberlin & Ivie, 1933);
 Leptothrix  Menge, 1869;
(=Phaulothrix Bertkau, 1885);
 Lessertia  Smith, 1908;
(=Scotoneta Simon, 1910);
 Lessertinella  Denis, 1947f: 58;
 Liger  O. Pickard-Cambridge, 1896;
 Limoneta  Bosmans & Jocqu, 1983: 596;
 Linyphantes Chamberlin & Ivie, 1942a: 45;
(=Centromeroides Schenkel, 1950);
 Linyphia  Latreille, 1804;
 Linyphia oblonga  (Koch & Berendt, 1854) (Fssil);
 Linyphia seclusa  (Scudder) (Fssil; Oligoc);
 Linyphioides  Strand, 1909 (Nomen dubium; type L. typus Strand 1909g: 568 (j, South Africa);
 Liticen  Petrunkevitch, 1942 (Fssil; Oligoc);
 Liticen setosus  (Petrunkevitch, 1942) (Fssil);
 Locketidium  Jocqu, 1981b: 557;
 Locketiella Millidge & Russell-Smith, 1992: 1398;
 Lomaita  Bryant, 1948b: 391;
 Lophomma  Menge, 1868;
 Lotusiphantes  Chen & Yin, 2001: 170;
 Lucrinus  O. Pickard-Cambridge, 1904;
 Lygarina Simon, 1894;

 M .
 Machadocara Miller, 1970: 138;
 Macrargus Dahl, 1886;
(=Auletta O. Pickard-Cambridge, 1882);
(=Aulettobia Strand, 1929);
 Maculoncus Wunderlich, 1995s: 646;
 Malkinella Millidge, 1991: 132;
 Malkinia Millidge, 1991: 131;
 Malleator Petrunkevitch, 1942 (Fssil; Oligoc);
 Malleator niger (Petrunkevitch, 1942) (Fssil);
 Mansuphantes Saaristo & Tanasevitch, 1996b: 178;
 Maorineta Millidge, 1988a: 57;
 Maro O. Pickard-Cambridge, 1906;
(=Micronetata Dahl, 1912);
 Martensinus Wunderlich, 1973c: 432;
 Masikia Millidge, 1984a: 152;
 Maso Simon, 1884;
 Masoncus Chamberlin, 1948a: 536;
 Masonetta Chamberlin & Ivie, 1939;
 Mecopisthes Simon, 1926;
 Mecynargoides Eskov, 1988d: 1826;
 Mecynargus Kulczynski, 1894;
(=Conigerella Holm, 1967);
(=Rhaebothorax Simon, 1926);
 Mecynidis Simon, 1894;
 Meditrina Petrunkevitch, 1942 (Fssil; Oligoc);
 Meditrina circumvallata (Petrunkevitch, 1942) (Fssil);
 Megafroneta Blest, 1979: 143;
 Megalepthyphantes Wunderlich, 1994b: 168;
 Meioneta Hull, 1920;
(=Aprolagus Simon, 1929);
(=Eupolis O. Pickard-Cambridge, 1900);
(=Gnathantes Chamberlin & Ivie, 1943);
(=Syedrula Simon, 1929);
 Mermessus O. Pickard-Cambridge, 1899;
 Mesasigone Tanasevitch, 1989a: 141;
 Metafroneta Blest, 1979: 154;
 Metaleptyphantes Locket, 1968: 98;
 Metamynoglenes Blest, 1979: 129;
 Metapanamomops Millidge, 1977: 25;
 Metopobactrus Simon, 1884;
 Micrargus Dahl, 1886;
(=Blaniargus Simon, 1913);
(=Nothocyba Simon, 1926);
(=Plexisma Hull, 1920);
 Microbathyphantes van Helsdingen, 1985b: 21;
(=Priscipalpus Millidge, 1991);
 Microctema Millidge, 1991: 132;
 Microctenonyx Dahl, 1886;
(=Aulacocyba Simon, 1926);
 Microcyba Holm, 1962: 39;
 Microlinyphia Gerhardt, 1928;
(=Bonnetiella Caporiacco, 1949);
(=Pusillia Chamberlin & Ivie, 1943);
 Micromaso Tambs-Lyche, 1983b: 231;
 Microneta Menge, 1869;
 Microplanus Millidge, 1991: 143;
 Microsphalma Millidge, 1991: 117;
 Micryphantes C. L. Koch, 1833 (Nomen dubium; tipus M. ovatus C. L. Koch 1833: 121);
 Midia Saaristo & Wunderlich, 1995b: 312;
 Miftengris Eskov, 1993: 52;
 Millidgea Locket, 1968: 129;
 Millplophrys Platnick, 1998: 397;
(=Diplophrys Millidge, 1995);
 Minicia Thorell, 1875;
(=Flagellicymbium Schmidt, 1975);
 Minyriolus Simon, 1884;
 Mioxena Simon, 1926;
 Mitrager van Helsdingen, 1985a: 353;
 Moebelia Dahl, 1886;
 Moebelotinus Wunderlich, 1995e: 501;
 Monocephalus Smith, 1906;
 Monocerellus Tanasevitch, 1983a: 218;
 Montilaira Chamberlin, 1921;
 Moreiraxena Miller, 1970: 134;
 Mughiphantes Saaristo & Tanasevitch, 1999: 139;
 Murphydium Jocqu, 1996: 236;
 Mycula Schikora, 1994: 274;
 Myrmecomelix Millidge, 1993;
(=Myrmecoxenus Millidge, 1991);
 Mystagogus Petrunkevitch, 1942 (Fssil; Oligoc);
 Mystagogus dubius (Petrunkevitch, 1942) (Fssil);
 Mystagogus glaber (Petrunkevitch, 1942) (Fssil);
 Mythoplastoides Crosby & Bishop, 1933;

 N .
 Napometa Benoit, 1977k: 185;
 Nasoona Locket, 1982: 366;
(=Chaetophyma Millidge, 1991);
 Nasoonaria Wunderlich & Song, 1995: 346;
 Nematogmus Simon, 1884;
 Nenilinium Eskov, 1988b: 686;
 Nentwigia Millidge, 1995: 50;
 Neocautinella Baert, 1990a: 131;
 Neoeburnella Koak, 1986: 47;
(=Eburnella Jocqu & Bosmans, 1983);
 Neomaso Forster, 1970a: 39;
 Neonesiotes Millidge, a Beatty, Berry & Millidge 1991: 268;
 Neriene  Blackwall, 1833;
(=Linyphiella Homann, 1951);
(=Neolinyphia Oi, 1960);
(=Prolinyphia Homann, 1952);
 Neserigone Eskov, 1992b: 161;
 Nesioneta Millidge, a Beatty, Berry & Millidge 1991: 265;
 Nippononeta  Eskov, 1992b: 159;
 Nipponotusukuru  Saito & Ono, 2001: 27;
 Nispa  Eskov, 1993: 53;
 Notholepthyphantes Millidge, 1985: 23;
 Nothophantes Merrett & Stevens, 1995: 118;
 Notiohyphantes Millidge, 1985: 18;
 Notiomaso  Banks, 1914;
(=Perimaso Tambs-Lyche, 1954);
 Notioscopus Simon, 1884;
 Notiothauma Millidge, 1991: 125;
 Novafroneta  Blest, 1979: 138;
 Novafrontina Millidge, 1991: 63;
 Novalaetesia Millidge, 1988a: 42;

 O .
 Oaphantes Chamberlin & Ivie, 1943: 7;
 Obnisus Petrunkevitch, 1942 (Fssil; Oligoc);
 Obnisus tenuipes (Petrunkevitch, 1942) (Fssil; ambre del Bltic);
 Obrimona Strand, 1934;
(=Obrima Simon, 1894) (preoccupied);
 Obscuriphantes Saaristo & Tanasevitch, 2000: 260;
 Ochronetria Millidge, 1991: 192;
 Oculocornia Oliger, 1985: 647;
 Oedothorax Bertkau, a Frster & Bertkau 1883;
 Oia Wunderlich, 1973c: 437;
 Oilinyphia Ono & Saito, 1989: 232;
 Oinia Eskov, 1984b: 1340;
 Okhotigone Eskov, 1993: 55;
 Onychembolus Millidge, 1985: 60;
 Ophrynia Jocqu, 1981a: 487;
 Oreocyba Holm, 1962: 33;
 Oreonetides Strand, 1901;
(=Aigola Chamberlin, 1922);
(=Labuella Chamberlin & Ivie, 1943);
(=Montitextrix Denis, 1963);
(=Paramaro Wunderlich, 1980);
 Oreophantes Eskov, 1984a: 667;
 Orientopus Eskov, 1992b: 165;
 Origanates Crosby & Bishop, 1933;
 Orsonwelles Hormiga, 2002: 381;
 Oryphantes Hull, 1932;
 Ostearius Hull, 1911;
(=Haemathyphantes Caporiacco, 1949);
 Otunus Chikuni, 1955 (Yaginuma a Brignoli 1983c: 285; ;
(=Arcuphantes Chamberlin & Ivie 1943 per Yaginuma 1970d: 651);
 Ouedia Bosmans & Abrous, 1992: 84;
(=Pelecopterna Wunderlich, 1995);

 P .
 Pachydelphus Jocqu & Bosmans, 1983: 3;
 Pacifiphantes Eskov & Marusik, 1994: 49;
 Paikiniana Eskov, 1992b: 164;
 Palaeohyphantes Millidge, 1984b: 264;
 Palliduphantes Saaristo & Tanasevitch, 2001: 6;
 Panamomops Simon, 1884;
(=Lochkovia Miller & Valesov, 1964);
(=Microstrandina Charitonov, 1937);
(=Panamomopsides Denis, 1962);
 Paracornicularia Crosby & Bishop, 1931;
 Paraeboria Eskov, 1990a: 51;
 Parafroneta Blest, 1979: 147;
 Paraglyphesis Eskov, 1991d: 103;
 Paragongylidiellum Wunderlich, 1973c: 440;
 Paraletes Millidge, 1991: 142;
 Parameioneta Locket, 1982: 375;
 Paranasoona Heimer, 1984b: 87;
 Parapelecopsis Wunderlich, 1992a: 393;
 Parasisis Eskov, 1984b: 1337;
 Paratapinocyba Saito, 1986: 16;
 Parawubanoides Eskov & Marusik, 1992b: 31;
 Parhypomma Eskov, 1992b: 165;
 Paro Berland, 1942;
 Patagoneta Millidge, 1985: 21;
 Pelecopsidis Bishop & Crosby, 1935;
 Pelecopsis Simon, 1864;
(=Exechophysis Simon, 1884);
(=Lophocarenum Menge, 1866);
 Pelidida Simon, 1898;
 Peponocranium Simon, 1884;
 Perimonoides Schenkel, 1963: 115;
 Perlongipalpus Eskov & Marusik, 1991: 238;
 Perregrinus Tanasevitch, 1992;
(=Peregrinus Tanasevitch, 1982);
 Perro Tanasevitch, 1992;
(=Pero Tanasevitch, 1985);
 Phanetta Keyserling, 1886;
 Phlattothrata Crosby & Bishop, 1933;
 Phyllarachne Millidge & Russell-Smith, 1992: 1401;
 Piesocalus Simon, 1894;
 Piniphantes Saaristo & Tanasevitch, 1996b: 180;
 Pityohyphantes Simon, 1929;
 Plaesianillus Simon, 1926;
 Plectembolus Millidge & Russell-Smith, 1992: 1380;
 Plesiophantes Heimer, 1981a: 197;
 Plicatiductus Millidge & Russell-Smith, 1992: 1387;
 Pocadicnemis Simon, 1884;
 Pocobletus Simon, 1894;
 Poecilafroneta Blest, 1979: 153;
 Poeciloneta Kulczynski, 1894;
 Porrhomma Simon, 1884;
(=Opistoxys Simon, 1884);
 Primerigonina Wunderlich, 1995g: 535;
 Prinerigone Millidge, 1988b: 216;
 Priperia Simon, 1904;
 Procerocymbium Eskov, 1989b: 75;
 Proelauna Jocqu, 1981a: 471;
 Proislandiana Tanasevitch, 1985a: 55;
 Promynoglenes Blest, 1979: 125;
 Pronasoona Millidge, 1995: 46;
 Pronopius Menge, 1869 (Nomen dubium; tipus P. providus Menge 1869: 243 Alemanya);
 Prosoponoides Millidge & Russell-Smith, 1992: 1369;
 Protoerigone Blest, 1979: 144;
 Pseudafroneta Blest, 1979: 132;
 Pseudocarorita Wunderlich, 1980g: 120;
 Pseudocyba Tanasevitch, 1984a: 384;
 Pseudohilaira Eskov, 1990a: 43;
 Pseudomaro Denis, 1966b: 1;
 Pseudomaso Locket & Russell-Smith, 1980: 70;
 Pseudomicrargus Eskov, 1992b: 165;
 Pseudomicrocentria Miller, 1970: 98;
 Pseudoporrhomma Eskov, 1993: 55;
 Pseudotyphistes Brignoli, 1972c: 369;
 Pseudowubana Eskov & Marusik, 1992;
(=Veles Pakhorukov, 1981);
 Psilocymbium Millidge, 1991: 181;

 R .
 Racata Millidge, 1995: 49;
 Rhabdogyna Millidge, 1985: 44;
 Ringina Tambs-Lyche, 1954: 17;
 Ryojius Saito & Ono, 2001: 53;

 S .
 Saaristoa Millidge, 1978b: 123;
 Saitonia Eskov, 1992b: 164;
 Saloca Simon, 1926;
 Satilatlas Keyserling, 1886;
(=Perimones Jackson, 1932);
 Sauron Eskov, a Eskov & Marusik 1995: 59;
 Savignia Blackwall, 1833;
(=Cephalethus Chamberlin & Ivie, 1947);
(=Delorrhipis Simon, 1884);
 Savigniorrhipis Wunderlich, 1992a: 395;
 Scandichrestus Wunderlich, 1995s: 648;
 Schaenobates Blackwall, 1850 (Nomen dubium; type S. walkeri Blackwall 1850: 343 England);
 Schistogyna Millidge, 1991: 68;
 Sciastes Bishop & Crosby, 1938;
 Scirites Bishop & Crosby, 1938;
 Scironis Bishop & Crosby, 1938;
 Scolecura Millidge, 1991: 119;
 Scolopembolus Bishop & Crosby, 1938;
 Scotargus Simon, 1913;
 Scotinotylus Simon, 1884;
(=Caledonia O. Pickard-Cambridge, 1894);
(=Cervinargus Vogelsanger, 1944);
(=Cheraira Chamberlin, 1948);
(=Cochlembolus Crosby, 1929);
(=Yukon Chamberlin & Ivie, 1947);
 Scylaceus Bishop & Crosby, 1938;
 Scyletria Bishop & Crosby, 1938;
 Selenyphantes Gertsch & Davis, 1946: 7;
(=Palaeolinyphia Wunderlich, 1986);
 Semljicola Strand, 1906;
(=Eboria Falconer, 1910);
(=Latithorax Holm, 1943);
 Sibirocyba Eskov & Marusik, 1994: 60;
 Silometopoides Eskov, 1990a: 52;
 Silometopus Simon, 1926;
(=Scleroschaema Hull, 1911);
 Simplicistilus Locket, 1968: 113;
 Sinolinyphia Wunderlich & Li, 1995: 336;
 Sinoria Bishop & Crosby, 1938;
 Sintula Simon, 1884;
 Sisicottus Bishop & Crosby, 1938;
 Sisicus Bishop & Crosby, 1938;
 Sisis Bishop & Crosby, 1938;
 Sisyrbe Bishop & Crosby, 1938;
 Sitalcas  Bishop & Crosby, 1938;
 Smermisia Simon, 1894;
 Smodix  Bishop & Crosby, 1938;
 Solenysa Simon, 1894;
 Soucron  Crosby & Bishop, 1936;
 Souessa  Crosby & Bishop, 1936;
 Souessoula  Crosby & Bishop, 1936;
 Sougambus  Crosby & Bishop, 1936;
 Souidas  Crosby & Bishop, 1936;
 Soulgas  Crosby & Bishop, 1936;
 Spanioplanus Millidge, 1991: 143;
 Sphecozone  O. Pickard-Cambridge, 1870;
(=Hypselistoides Tullgren, 1901);
 Spirembolus Chamberlin, 1920;
(=Bactroceps Chamberlin & Ivie, 1945);
(=Tortembolus Crosby, 1925);
 Stemonyphantes  Menge, 1866;
(=Narcissius Ermolajew, 1930);
 Sthelota Simon, 1894;
 Stictonanus Millidge, 1991: 59;
 Strandella  Oi, 1960a: 188;
 Strongyliceps  Fage, a Fage & Simon 1936;
 Styloctetor Simon, 1884;
(=Anacotyle Simon, 1926);
 Subbekasha Millidge, 1984a: 138;
 Syedra Simon, 1884;
 Symmigma  Crosby & Bishop, 1933;

 T .
 Tachygyna Chamberlin & Ivie, 1939;
 Tallusia  Lehtinen & Saaristo, 1972: 265;
 Tanasevitchia Marusik & Saaristo, 1999: 128;
 Tapinocyba Simon, 1884;
(=Colobocyba Simon, 1926);
 Tapinocyboides  Wiehle, 1960a: 313;
 Tapinopa Westring, 1851;
 Taranucnus Simon, 1884;
 Tchatkalophantes Tanasevitch, 2001: 20;
 Tennesseellum Petrunkevitch, 1925;
 Tenuiphantes Saaristo & Tanasevitch, 1996b: 180;
 Tessamoro Eskov, 1993: 58;
 Thainetes Millidge, 1995: 48;
 Thaiphantes Millidge, 1995: 53;
 Thaleria Tanasevitch, 1984a: 382;
 Thapsagus Simon, 1894;
 Thaumatoncus Simon, 1884;
 Theoa Saaristo, 1995a: 49;
 Theonina Simon, 1929;
 Thyreobaeus Simon, 1889;
 Thyreosthenius Simon, 1884;
(=Hormathion Crosby & Bishop, 1933);
 Tibiaster Tanasevitch, 1987c: 72;
 Tibioploides Eskov & Marusik, 1991: 240;
 Tibioplus Chamberlin & Ivie, 1947b: 51;
 Tiso Simon, 1884;
 Tmeticides Strand, 1907;
 Tmeticus Menge, 1868;
 Tojinium Saito & Ono, 2001: 34;
 Tomohyphantes Millidge, 1995: 51;
 Toschia Caporiacco, 1949a: 363;
 Totua Keyserling, 1891;
 Trachyneta Holm, 1968b: 39;
 Traematosisis Bishop & Crosby, 1938;
 Trematocephalus Dahl, 1886;
 Trichobactrus Wunderlich, 1995e: 506;
 Trichoncoides Denis, 1950d: 71;
(=Paratrichoncus Miller, 1966);
(=Spaniophrys Denis, 1966);
 Trichoncus Simon, 1884;
 Trichopterna Kulczynski, 1894;
 Triplogyna Millidge, 1991: 129;
 Troglohyphantes Joseph, 1881;
(=Stygohyphantes Kratochvl, 1948);
 Troxochrota Kulczynski, 1894;
 Troxochrus Simon, 1884;
 Tubercithorax Eskov, 1988d: 1827;
 Tunagyna Chamberlin & Ivie, 1933;
 Turbinellina Millidge, 1993;
(=Turbinella Millidge, 1991);
 Turinyphia van Helsdingen, 1982b: 174;
 Tusukuru Eskov, 1993: 50;
 Tutaibo Chamberlin, 1916;
(=Bonnetia Caporiacco, 1955);
(=Caporiacconia Racenis, 1955);
 Tybaertiella Jocqu, 1979: 752;
(=Locketia Holm, 1979);
 Typhistes Simon, 1894;
 Typhlonyphia Kratochvl, 1936;
 Typhochrestinus Eskov, 1990a: 44;
 Typhochrestoides Eskov, 1990a: 46;
 Typhochrestus Simon, 1884;
(=Pannicularia Tanasevitch, 1983);
(=Tarsiphantes Strand, 1905);

 U .
 Uahuka Berland, 1935;
 Uapou Berland, 1935;
 Ulugurella Jocqu & Scharff, 1986: 9;
 Ummeliata Strand, 1942: 397;
(=Hummelia Schenkel, 1936);
 Uralophantes Esyunin, 1992b: 136;
 Ussurigone Eskov, 1993: 58;
 Uusitaloia Marusik, Koponen & Danilov, 2001: 89;

 V .
 Vagiphantes Saaristo & Tanasevitch, 2004: 111;
 Valdiviella Millidge, 1985: 61;
 Vermontia Millidge, 1984a: 166;
 Vesicapalpus Millidge, 1991: 55;
 Victorium Eskov, 1988b: 688;

 W .
 Wabasso Millidge, 1984a: 149;
 Walckenaeria Blackwall, 1833;
(=Cornicularia Menge, 1868);
(=Paragonatium Schenkel, 1927);
(=Prosopotheca Simon, 1884);
(=Tigellinus Simon, 1884);
(=Trachynella Braendegaard, 1932);
(=Wideria Simon, 1864);
 Walckenaerianus Wunderlich, 1995e: 509;
 Wiehlea Braun, 1959: 99;
 Wiehlenarius Eskov, 1990a: 48;
 Wubana Chamberlin, 1919;
 Wubanoides Eskov, 1986c: 174;

 Y .
 Yakutopus Eskov, 1990a: 48;

 Z .
 Zerogone Eskov & Marusik, 1994: 67;
 Zilephus Simon, 1902;
 Zornella Jackson, 1932;
(=Pseudogonatium Strand, 1901);
 Zygottus Chamberlin, 1948a: 560;

 Referncies .
 The World Spider Catalog, V8.0;

 Vegeu tamb .
 Llista d'espcies de linfids;
 Linfid;
 Classificaci de les aranyes;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="174478" title="Terraformaci" nonfiltered="1258" processed="1256" dbindex="71261">

La terraformaci d'un planeta, satllit natural o altre cos celeste s el procs hipottic de modificar expressament la seva atmosfera, temperatura i condicions ecolgiques per fer-les similar a les de la Terra, amb l'objectiu de fer-lo habitable per als humans. El terme s'usa ocasionalment com a sinnim d'enginyeria planetria en general. El concepte de terraformaci t arrels tant en la cincia ficci com en la cincia emprica. El terme va ser probablement encunyat per Jack Williamson en una histria de cincia ficci publicada el 1942 a Astounding Science Fiction, per el concepte en si s anterior. L'obra Last and First Men d'Olaf Stapledon (1930 s un exemple fictici en qu el planeta Venus s modificat desprs d'una llarga i destructiva guerra contra els habitants originals del planeta.

Els humans no posseeixen actualment els mitjans tecnolgics o econmics per a terraformar un altre planeta o satllit. Com que l'exploraci espacial encara est a la seva infncia, les tcniques de terraformaci encara sn especulatives. Basant-se en l'experincia a la Terra, el medi natural d'un planeta es pot alterar expressament; tanmateix, la possibilitat de crear una biosfera planetria no constringida que imiti la de la Terra en un altre planeta encara s'ha de verificar. Molts consideren que Mart s el candidat ms destacat per a la terraformaci. S'ha fet molta recerca quant a la possibilitat d'escalfar el planeta i alterar-ne l'atmosfera, i la NASA fins i tot ha concertat debats sobre el tema. Tanmateix, hi ha una multitud d'obstacles entre la situaci actual i un esfor de terraformaci a Mart o qualsevol altre mn. Els llargs perodes de temps que requereix la terraformaci i la seva practicalitat sn objecte de debat. Hi ha altres preguntes sense resposta sobre l'tica, la logstica, l'economia, la poltica i la metodologia d'alterar el medi d'un mn extraterreste.

Histria de l'estudi cientfic.
Carl Sagan, astrnom i popularitzador de la cincia, va proposar un intent d'enginyeria planetria a Venus el 1961 en un article publicat a la revista Science amb el nom de  The Planet Venus . Sagan va imaginar el llanament d'algues a l'atmosfera de Venus, que eliminarien dixid de carboni i reduirien l'efecte hivernacle fins que la temperatura de la superfcie caigus a nivells  cmodes . Fa 3.000 milions d'anys, la Terra tenia una atmosfera de dixid de carboni. Els cianobacteris i l'evaporaci d'aigua van convertir l'atmosfera terrestre en una mescla composta principalment d'hidrogen i oxigen. Per descobriments ms recents sobre les condicions a Venus fan que aquesta possibilitat resulti impossible ja que el planeta t una atmosfera massa important com per a processar-la. Encara que les algues atmosfriques poguessin prosperar en el medi hostil i rid de l'atmosfera superior de Venus, qualsevol carboni que queds fixat en forma orgnica tornaria a ser alliberat com a dixid de carboni tan aviat com caigus a regions inferiors ms calentes.

Sagan tamb va considerar adaptar Mart per a la vida humana a  Planetary Engineering on Mars , un article del 1973 publicat a Icarus. Tres anys ms tard, la NASA va encetar un estudi sobre l'enginyeria planetria, per usant el terme ecosntesi planetria. L'estudi va concloure que no hi havia cap limitaci coneguda en la possibilitat d'alterar Mart per a suportar la vida i convertir-lo en un planeta habitable. Aquell mateix any un dels investigadors, Joel Levine, va organitzar la primera conferncia sobre la terraformaci, que aleshores rebia el nom de  Modelatge Planetari .

El mar del 1979, l'enginyer i autor de la NASA James Oberg va organitzar el Primer Colloqui sobre Terraformaci a la Lunar and Planetary Science Conference de Houston. Oberg va popularitzar els conceptes que s'hi discutiren entre pblic en el seu llibre  New Earths . Per el terme  terraformaci  no es va usar en el ttol d'un article cientfic publicat fins el 1982. El planetleg Christopher McKay va escriure  Terraforming Mars , un document per al Journal of the British Interplanetary Society. El document tractava sobre el prospecte d'una atmosfera marciana autoreguladora, i el terme McKay va esdevenir el terme preferit. El 1984, James Lovelock i Michael Allaby van publicar  The Greening of Mars . Aquest llibre va ser el primer en descriure un nou mtode d'escalfar Mart, en qu s'afegien clorofluorocarbons a l'atmosfera. Inspirat pel llibre de Lovelock, el biofsic Robert Haynes va treballar per a promoure la terraformaci, i va encunyar el terme ecopiesi.

A partir del 1985, Martyn J. Fogg va comenar a publicar diversos articles sobre la terraformaci. Tamb va ser editor sobre la terraformaci pel  Journal of the British Interplanetary Society  el 1991, i el 1995 va publicar el llibre  Terraforming: Engineering Planetary Environments . Fogg tamb mant un lloc web actiu anomenat The Terraforming Information Pages.

Fogg va utilitzar les segents definicions de diferents aspectes de la terraformaci:
Enginyeria planetria: l'aplicaci de tecnologia amb l'objectiu d'influir en les propietats globals d'un planeta.
Geoenginyeria: enginyeria planetria aplicada especficament a la Terra. Noms inclou els conceptes de macroenginyeria que concerneixen l'alteraci d'algun parmetre global, com l'efecte hivernacle, la composici atmosfrica, la insolaci o el flux d'impacte.
Terraformaci: un procs d'enginyeria planetria amb l'objectiu concret de millorar la capacitat d'un medi planetari extraterrestre de suportar la vida. L'objectiu final seria crear una biosfera planetria no continguda que imits totes les funcions de la biosfera terrestre, que fos plenament habitable per als humans.
Enginyeria astrofsica: les activitats recentment proposades, que concerneixen l'habitaci futura i que succeeixen a una escala major que la de l'enginyeria planetria  convencional .

Fogg tamb va proposar definicions dels planetes candidats segons el grau de compatibilitat humana:
Planeta habitable (PH): Un mn amb un medi prou similar al de la Terra com per a permetre que els humans hi habitin comfortablement i lliure.
Planeta biocompatible (PB): Un planeta amb els parmetres fsics necessaris perqu hi prosperi la vida. Si encara no hi ha vida, un planeta com aquest podria tenir una biosfera de complexitat considerable sense necessitat de terraformaci.
Planeta fcilment terraformable (PFT): Un planeta que es podria fer biocompatible o possiblement habitable, i mantenir-lo aix per mitj de modestes tcniques d'enginyeria planetria, i amb els recursos limitats d'una missi pionera robot o una nau tripulada.

Fogg diu que Mart va ser un planeta biocompatible als seus orgens, per no es troba en cap d'aquestes categories en l'actualitat, ja que noms se'l podria terrraformar amb gran dificultat. El fundador de la Mars Society, Robert Zubrin, va crear un pla per a una missi marciana anomenada Mars Direct que implantaria una presncia humana permanent a Mart i guiar els esforos envers una eventual terraformaci.

La ra principal que es dna per a intentar la terraformaci s la creaci d'una ecologia que suporti mns aptes per a l'habitaci d'humans. Tanmateix, alguns investigadors opinen que els hbitats espacials proveiran un mitj ms econmic de suportat la colonitzaci espacial. Si l'investigaci en la nanotecnologia i altres processos qumics avanats continua al ritme actual, potser ser possible terraformar planetes d'aqu a uns segles i no uns milenis. D'altra banda, podria ser raonable modificar els humans perqu no requereixin una atmosfera d'oxigen i hidrogen a 1 g de gravetat per a viure cmodament. Aix reduiria la necessitat de terraformar els planetes, o almenys el grau a qu s'haurien d'alterar els seus medis.

Requisits per a suportar vida terrestre.

L'nic requisit indispensable per la vida s una font d'energia, per la noci d'habilitat planetria implica que cal complir molts altres criteris geofsic, geoqumics i astrofsics abans que la superfcie d'un cos celeste pugui albergar formes de vida. El ms interessant s el conjunt de factors que permet la subsistncia d'animals complexos i multicellulars i no nicament organismes unicellulars. La investigaci en aquest camp s un component de la cincia planetria: es tracta de la disciplina emergent de l'astrobiologia. No noms hi ha requisits planetaris, sin que un planeta tamb depn del tipus i edat del seu estel.

Paraterraformaci.

La paraterraformaci implica la construcci d'un recinte habitable en un planeta, que acaba per comprendre la majoria de l'rea utilitzable del planeta. El recinte consistiria d'una teulada transparent a un o ms quilmetres per sobre de la superfcie, pressuritzada amb una atmosfera respirable i ancorada amb torres de tensi i cables a intervals regulars. Els proponents afirmen que es poden construir aquestes cpules amb tecnologia disponible des dels anys seixanta.

La paraterraformaci t diversos avantatges sobre el concepte tradicional de terraformaci. Per exemple, la inversi s immediatament compensada: la cpula comena en una zona petita, per aquestes zones ja proporcionen un espai habitable des del comenament. Aquest concepte tamb permet un desenvolupament modulat que es pot adaptar a les necessitats de la poblaci del planeta, creixent noms quan calgui i quant calgui. Finalment, la paraterraformaci redueix drsticament la quantitat d'atmosfera que s'hauria d'afegir a planetes com Mart per a crear pressions atmosfriques semblabts a la de la Terra. Usant una cobertura slida d'aquesta manera, fins i tot els cossos que altrament ni tan sols podrien tenir una atmosfera (com els asteroides) tindrien un medi habitable. El medi dins d'una d'aquestes cpules tamb seria probablement ms fcil de manipular artificialment.

En canvi, necessita una gran activitat de construcci i manteniment, el cost de la qual es podria reduir un xic amb l's de mecanismes de manufacturaci i reparaci autmates. Una cpula tamb seria ms vulnerable a una catstrofe en cas de rebre grans danys, tot i que aquest risc es pot reduir per mitj de la creaci de compartiments i altres precaucions. Els impactes meterics serien un perill important degut a l'absncia d'atmosfera exterior que els inciners abans d'arribar a la superfcie.

Fases avanades de terraformaci.

Una vegada les condicions esdevinguessin ms aptes per a la vida terrestre, es podrien importar microbis. A mesura que les condicions es tornessin similars a les de la Terra, tamb es podrien importar vegetals. Aix acceleraria la producci d'oxigen, cosa que en teoria faria que el planeta fos eventualment capa de suportar vida humana i animal.

Candidats.
Mart.

Hi ha un debat cientfic obert sobre si seria possible terraformar Mart, o com d'estable seria el seu clima un cop terraformat. s possible que amb el pas del temps   desenes o centenes de milions d'anys Mart perds de nou l'aigua i l'atmosfera, possiblement degut als mateixos processos que ja el van dur al seu estat actual. De fet, es creu que Mart va tenir en el passat un medi relativament semblant al terrestre, amb una atmosfera ms gruixuda i aigua abundant que es va anar perdent al llarg de centenes de milions d'anys. El procs exacte d'aquesta prdua encara roman incert, tot i que s'han proposat diversos mecanismes. La manca d'una magnetosfera al voltant de Mart podia haver perms al vent solar erodir l'atmosfera, i la gravetat relativament baixa de Mart hauria contribut a la prdue dels gasos ms lleugers. La manca de tectnica de plaques a Mart s una altra possibilitat, evitant la tornada dels gasos atrapats en sediments a l'atmosfera. El nucli marci, compost principalment de ferro, generava el camp magntic de Mart. Tanmateix, un cop es va refredar, la fora magntica es va afeblir. La manca de camp magntic i d'activitat geolgic poden ser ambds el resultat de la menor mida de Mart, que permet que el seu interior es refreds ms rpidament que el de la Terra, tot i que encara es desconeixen els detalls d'aquests processos. Tornar a escalfar el nucli de Mart s impossible.

D'altra banda, s probable que cap d'aquests processos tinguin una especial rellevncia respecte a la longevitat tpica de la majoria d'espcies animals, o fins i tot a l'escala de la civilitzaci humana. A ms, la lenta prdua d'atmosfera es podria compensar amb activitats de terraformaci a petita escala. Terraformar Mart comportaria dos canvis majors relacionats entre si: augmentar l'atmosfera i escalfar-la. Com que una atmosfera ms densa de dixid de carboni i/o altres gasos amb efecte hivernacle atraparia la radiaci solar, i l'augment de temperatura alliberaria ms gasos amb efecte hivernacle a l'atmosfera, els dos processos s'impulsarien l'un a l'altre.

Venus.


Terraformar Venus requereix dos grans canvis: l'eliminaci de gran part de la densa atmosfera venusiana (dixid de carboni a 9 MPa) i reduir la temperatura de la seva superfcie (500 C). Aquests objectius estan ntimament relacionats, ja que l'extrema temperatura de Venus s deguda a l'efecte hivernacle causat per la seva densa atmosfera. Atrapar el carboni atmosfric probablement tamb resoldria el problema trmic. Venus, a diferncia de Mart, t activitat tectnica, de manera que podria funcionar com a una cpia biosfricament viable de la Terra.

Podria ser possible refredar Venus suficientment, extraient alumini de la Lluna i posant-lo en rbita al voltant de Venus. La pols d'alumini reflectiria la llum solar i refredaria Venus. S'hauria de posar-lo en rbita tot de cop des d'uns contenidors en rbita. La pols no quedaria gaire temps en rbit, aix que aix hauria de formar part d'un pla ms gran. L'impacte de cometes o la implantaci de vida als pols de Venus podria resultar efectiu. Si les temperaures caiguessin i hi hagus aiguia, aix contribuiria a emmagatzemar el CO2 com a carbonat de calci.

Podria ser possible usar camps magntics per a dirigir erupcions solars a Venus. L'hidrogen ionitzat podria reaccionar amb el CO2, formant met i aigua. Cristalls de gla a gran alada reflectirien grans quantitats d'aigua, refredant Venus.

Europa.
Europa, un satllit de Jpiter, s un candidat potencial per a la terraformaci. Un dels avantatges d'Europa s la presncia d'aigua lquida, que resultaria extremament til per a la introducci de formes de vida complexes. Per les dificultats sn enormes: Europa es troba al mig d'un immens cintur de radiaci al voltant de Jpiter, que mataria un hum que es trobs a la superfcie en menys de deu minuts. Aix exigiria la construcci de deflectors de radiaci massius, cosa actualment imprctica. A ms, aquest satllit est cobert de gla i se l'hauria d'escalfar, aix com portar-hi oxigen.

Altres planetes i astres del sistema solar. 
Altres candidats per a la terraformaci sn Tit, Mercuri, Ganmedes, Io, Callisto, la Lluna i fins i tot el planeta nan Ceres. La majoria, tanmateix, no tenen prou massa com per a conservar una atmosfera (tot i que s  posssible que poguessin mantenir-la durant unes desenes de milers d'anys). A ms, apart de la Lluna, la majoria d'aquests astres es troben tan lluny del Sol que afegir-hi prou calor seria encara ms difcil que a Mart.

Vegeu tamb.
Habitabilitat planetria;
Globus Cassus;
Planetes extrasolars;
Project Genesis;
Control climtic;
Colonitzaci de l'espai;

Enllaos externs.
Dem, colnies a Mart - Le Monde diplomatique;
Red Colony ;
Terraformers Society of Canada ;
Research Paper: Technological Requirements for Terraforming Mars ;
Terraformaci de Venus ;
The Terraforming Information Pages ;
The Terraforming of Worlds ;
Terraformaci de Mart ;





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="174484" title="Illes Kuriat" nonfiltered="1259" processed="1257" dbindex="71262">
Les illes Kuriat son dos petites illes de la costa oriental de Tunsia a la governaci de Monastir, a uns 18 km de la ciutat de Monastir. La formen dues illes, Kuria Kbira (Gran Kuriat), amb 2,7 km 2 i Kuria Sgira (Petita Kuriat) amb una mica menys de 1 km 2. Les illes es poden visitar de dia. L'illa menor i unes roques que te al costat son conegudes tamb com Illes Kingliar.

Hi viuen tres espcies de tortugues marines: la verda (Chelonia mydas), la Dermochelys coriacea, i la tortuga careta Caretta caretta (aquesta darrera fora comuna). El lloc principal es una platge de 800 metres al nord-est de l'illa petita, i Bradai i a una platja de 900 metres a la costa occidental de l'illa gran. Altres espcies sn la curruca melanocfala, el pins del nord i les gabines. La Pinna nobilis, una espcia marina amenaada d'extinci, t un dels habitats principals a aquestes illes. Son tamb un lloc important per la Posidonia oceanica i les algues Caulerpa racemosa hi son abundants.

Les ille Kuriat constitueixen una rserva natural de Tunsia establerta per ordre ministerial.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="174490" title="Illes Kingliar" nonfiltered="1260" processed="1258" dbindex="71263">
Illes Kingliar es el nom local donat a l'illa coneguda tamb com Petita Kuriat a la costa de la governaci de Monastir a Tunsia. El grup de les illes Kuriat est format per Kuriat Gran i Kuriat Petita, pero sovint l'illa Kuriat Gran es considera una illa separada, i la Petita i unes roques al costat s'anomenen illes Kingliar.

Vegeu: Illes Kuriat





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="174491" title="Marie-Joseph Paul Yves Roch Gilbert du Motier" nonfiltered="1261" processed="1259" dbindex="71264">

Marie-Joseph Paul Yves Roch Gilbert du Motier, ms conegut pel seu ttol nobiliari de marqus de la Fayette (castell de Chavaniac, Alvrnia, 6 de setembre de 1757 - Pars, 20 de maig 1834), fou un aristcrata i militar francs que particip a les revolucions americana i francesa. 

s sobretot conegut pels seus fets d'armes durant la Guerra d'Independncia dels Estats Units. Va participar, de manera puntual, en la vida poltica francesa, de la Revoluci Francesa a la Monarquia de Juliol, on es va distingir com a un dels grans notables liberals, del partit patriota a "la Charbonnerie", passant pel grup dels "constitucionals" i el "Club des Feuillants". Mirabeau, que era el seu principal adversari en el partit patriota, li va posar el malnom de Gilles Csar, en referncia al dictador rom.




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="174498" title="El Kani" nonfiltered="1262" processed="1260" dbindex="71265">

El Kani (derivat del seu nom anterior Cani) o El Kleb, es una petita illa situada a uns 20 km al nord-est de Bizerta, a la governaci de Bizerta a Tunsia. L'illa disposa d'un far i a la vora t una roca distingida com a Petita Kani.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="174501" title="Jean-Baptiste-Pierre Bevire" nonfiltered="1263" processed="1261" dbindex="71266">
Jean-Baptiste-Pierre Bevire (1723-1807) s conegut per haver redactat el jurament del Joc de Pilota durant la Revoluci Francesa. Constituent durant l'Imperi, s troba enterrat al Pante de Pars.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="174503" title="Bilou" nonfiltered="1264" processed="1262" dbindex="71267">

Bilou o Pilau es una illa rocosa del nord de Tunsia, a la governaci de Bizerta, en front de la petita pennsula de Raf Raf i de la ciutat turstica del mateix nom. L'ille es anomenada tamb Kimminaria (Pic Encs). El nom Pilau es el nom local donat pels mariners (Hajret El Pilau, Roca de Pilau) transcrit com a Bilou, Pilao, Bilau, Pilou i Pilau. Al sud-est t l'ile Plane.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="174506" title="le Plane" nonfiltered="1265" processed="1263" dbindex="71268">

le Plane ("illa Plana" en francs) es un petit illot deshabitat i rocs de la costa nord de Tunsia, al governadorat de Bizerta, a uns cinc quilmetres de la pennsula de Raf Raf. T al nord-oest l'illa de Bilou. El seu nom en llengua rab s Jazirat El Monbastah i s'hi troba un far de dotze metres d'alada.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="174507" title="Jean Sylvain Bailly" nonfiltered="1266" processed="1264" dbindex="71269">

Jean Sylvain Bailly fou un dels diputats dels Estats Generals francesos, que, el 20 de juny de 1789, van ser presents al jurament del jeu de paume






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="174508" title="Nicolas Bergasse" nonfiltered="1267" processed="1265" dbindex="71270">
Nicolas Bergasse fou un dels diputats dels Estats Generals de Frana, que, el 20 de juny de 1789, van ser presents al jurament del jeu de paume








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="174509" title="Franois-Antoine de Boissy d'Anglas" nonfiltered="1268" processed="1266" dbindex="71271">
Franois-Antoine de Boissy d'Anglas s un dels diputats dels Estats Generals francesos, que, el 20 de juny de 1789, van ser presents al jurament del jeu de paume










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="174510" title="Armand-Gaston Camus" nonfiltered="1269" processed="1267" dbindex="71272">

Armand-Gaston Camus (Pars, 2 d'abril del 1740   Montmorency, 2 de novembre del 1804), advocat i jurisconsult francs, un dels diputats dels Estats Generals de Frana que, el 20 de juny de 1789, van ser presents al jurament del jeu de paume.

Camus va ser un advocat d'anomenada en el perode anterior a la Revoluci Francesa. En l'any 1789 fou elegit als Estats Generals en representaci del Tercer estat de Pars, i es feu notar pels seus parlaments en contra de la desigualtat social. El 14 d'agost del mateix any va ser nomenat arxiver de la Comissi dels arxius de l'Assemblea Nacional, crrec que retingu fins a la mort.

Fou elegit per representar l'Alt Loira en la Convenci Nacional del 1792. Reb el nomenament com a membre del comit de salut pblica i, poc desprs, va ser enviat a l'Exrcit del Nord com a comissionat de la convenci, amb la tasca de vigilar el general C.F. Dumouriez. Aquest el lliur els austracs el 3 d'abril del 1793; dos anys ms tard, fou bescanviat per Maria Teresa de Frana, filla de Llus XVI.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="174511" title="Guillaume-Amable Robert de Chevannes" nonfiltered="1270" processed="1268" dbindex="71273">
Guillaume-Amable Robert de Chevannes s un dels diputats dels Estats Generals francesos, que, el 20 de juny de 1789, van ser presents al jurament del jeu de paume







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="174512" title="Christophe Antoine Gerle" nonfiltered="1271" processed="1269" dbindex="71274">
Christophe Antoine Gerle, dit "dom Gerle" s un dels diputats representats al clebre quadre de David per commemorar el jurament del jeu de paume el 20 de juny de 1789, malgrat que, en realitat hi va ser absent.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="174513" title="Cant de Gunes" nonfiltered="1272" processed="1270" dbindex="71275">

El cant de Gunes s un cant francs situat al departament del Pas-de-Calais, dins la regi del Nord-Pas-de-Calais. Est organitzat al voltant de Gunes, del districte de Calais.

 Municipis .












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="174518" title="Alembon" nonfiltered="1273" processed="1271" dbindex="71276">

Alembon s un municipi francs, situat al departament de Pas-de-Calais i a la regi de Nord   Pas-de-Calais. L'any 1999 tenia 395 habitants.

Situaci.
Alembon es troba al nord del departament del Pas-de-Calais, a prop de Sanghen i Hermelinghen.

Administraci.
Alembon es troba al cant de Gunes, que al seu torn forma part del districte de Calais. L'alcalde de la ciutat s Daniel Jouglet (2001-2008).

Histria.

Llocs d'inters.

Vegeu tamb.
Llistat de municipis del Pas-de-Calais;

Enllaos externs.
Alembon al lloc web de l'INSEE;
Poblacions ms properes a Alembon;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="174519" title="Sanghen" nonfiltered="1274" processed="1272" dbindex="71277">

Sanghen s un municipi francs, situat al departament de Pas-de-Calais i a la regi de Nord   Pas-de-Calais. L'any 1999 tenia 223 habitants.

Situaci.
Sanghen es troba al nord del departament del Pas-de-Calais, a prop d'Alembon i Hermelinghen.

Administraci.
Sanghen es troba al cant de Gunes, que al seu torn forma part del districte de Calais. L'alcaldessa de la ciutat s Marie-Josphe Lapotre (2001-2008).

Histria.

Llocs d'inters.

Vegeu tamb.
Llistat de municipis del Pas-de-Calais;

Enllaos externs.
Sanghen al lloc web de l'INSEE;
Poblacions ms properes a Sanghen;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="174521" title="Herbinghen" nonfiltered="1275" processed="1273" dbindex="71278">


Herbinghen s un municipi francs, situat al departament de Pas-de-Calais i a la regi de Nord   Pas-de-Calais. L'any 1999 tenia 319 habitants.

Situaci.
Herbinghen es troba al nord del departament del Pas-de-Calais, a prop d'Hocquingen i Licques.

Administraci.
Herbinghen es troba al cant de Gunes, que al seu torn forma part del districte de Calais. L'alcalde de la ciutat s Hubert Gest (2001-2008).

Vegeu tamb.
Llista de municipis del Pas-de-Calais;

Enllaos externs.
Herbinghen al lloc web de l'INSEE;
Poblacions ms properes a Herbinghen;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="174522" title="Guilhermy" nonfiltered="1276" processed="1274" dbindex="71279">

Guilhermy s un dels diputats dels Estats Generals francesos, que, el 20 de juny de 1789, van ser presents al jurament del jeu de paume




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="174523" title="Augustin Bernard-Franois Le Goazre de Kervlegan" nonfiltered="1277" processed="1275" dbindex="71280">
Augustin Bernard-Franois Le Goazre de Kervlegan fou un dels diputats dels Estats Generals de Frana, que, el 20 de juny de 1789, van ser presents al jurament del jeu de paume






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="174524" title="Miquel ngel Grimalt Vert" nonfiltered="1278" processed="1276" dbindex="71281">

Miquel ngel Grimalt Vert s un poltic mallorqu d'Uni Mallorquina nat a Manacor l'any 1968.

s llicenciat en Filologia Catalana i Dret per la Universitat de les Illes Balears.

Antic memebre de la Joventut Nacionalista de les Illes entr a Uni Mallorquina quan l'extinta JNI es fusion amb els Joves d'Uni Mallorquina dins la Joventut Nacionalista de Mallorca l'any 1995.

Fou membre del Consell Poltic d'UM entre els anys 1997 i 2003.

Dins del Consell de Mallorca ha ocupat diversos crrecs de diferents mbits, va ser Director Insular d'Urbanisme i Patrimoni (2002-2003) i Director Insular d'Urbanisme i Litoral (2003-2007). s tamb regidor de l'ajuntament del seu poble natal, Manacor, des de 2003. Fou reelegit l'any 2007 en una llista en la qual anava de nmero 2 i que encapalava Catalina Julve.

L'any 2007 va ser nomenat pel president del Govern de les Illes Balears, Francesc Antich, conseller de Medi Ambient de l'executiu balear.

Enllaos externs.
Currculum al web del Govern de les Illes Balears;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="174525" title="Joseph Martin-Dauch" nonfiltered="1279" processed="1277" dbindex="71282">
Joseph Martin-Dauch fou un dels diputats dels Estats Generals francesos, que, el 20 de juny de 1789, van ser presents al jurament del jeu de paume i l'nic que va rebutjar de fer el jurament.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="174526" title="Borria" nonfiltered="1280" processed="1278" dbindex="71283">

La borreia s un tipus de dansa tradicional molt estesa per Occitnia. Es dansa sobretot al Masss Central i a l'Arieja. Per extensi es diuen tamb borreies les canons amb les quals es balla. Tamb anomenades Montanhardas o Auvernhatas, sn de tres i dos temps. Sembla ser que la borreia originriament era una dansa cortesana i se'n tenen referncies escrites des del segle XVII. La primera menci de la borreia com a ball popular la trobem en un escrit del 1665 de Clarmont d'Alvrnia. 

 Enllaos externs .

 Per saber-ne ms de les borreies i escoltar-ne fragments  i ;
 Algunes partitures de borreia ;

Bibliografia en catal.

PUJOL, Francesc i AMADES, Joan, Diccionari de la dansa, dels entremesos i dels instruments de msica i sonadors, Barcelona, 1936, volum I p. 108







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="174527" title="Michel-Ren Maupetit" nonfiltered="1281" processed="1279" dbindex="71284">
Michel-Ren Maupetit s un dels diputats dels Estats Generals de Frana, que, el 20 de juny de 1789, van ser presents al jurament del jeu de paume






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="174528" title="Jean-Joseph Mounier" nonfiltered="1282" processed="1280" dbindex="71285">
Jean-Joseph Mounier fou un dels diputats dels Estats Generals francesos, que, el 20 de juny de 1789, van ser presents al jurament del jeu de paume









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="174530" title="Gran Premi de Gran Bretanya del 1994" nonfiltered="1283" processed="1281" dbindex="71286">
Resultats del Gran Premi de la Gran Bretanya de Frmula 1 de 1994, disputat al circuit de Silverstone el 10 de juliol del 1994.


 Resultats .






                                                                               


 Altres .

 Pole:  Damon Hill   1' 24. 960;
 Volta  rpida:  Damon Hill   1: 27. 100;









 














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="174531" title="Letres de cachet" nonfiltered="1284" processed="1282" dbindex="71287">
Una lettre de cachet era, durant l'Antic Rgim a Frana, una carta per transmetre una ordre reial.

Definici

En un sentit general, es tracta d'una espcie de carta tancada (per oposici a les cartes patents, s a dir obertes), tancada pel segell del secret. Les cartes dirigides al Parlament de Pars per ordenar-li que registrs un edicte portaven aquest nom.

A partir del Segle XVIII, el sentit de l'expressi s'especialitza. La "lettre de cachet" passa a ser una ordre que privava de llibertat, que comportava l'empresonament, expulsi o desterrament d'alg. La carta t origen en la justcia retinguda pel rei: curtcircuita el sistema judicial ordinari. En efecte, les persones que rebien aquestes cartes no eren jutjades, sin que anaven directament a una pres estatal (La Bastilla, a la fortalesa de Vincennes, o al manicomi.

Hi ha tres tipus de cstig que poden ser decretats per una lettre de cachet:

 Detenci indefinida (per a boigs);
 un o dos anys de pres per als quals, en paraules del bar de Breteuil, "sense haver pertorbat l'ordre pblic per delictes, sense haver fet res que els pogus exposar a la severitat de les penes pronunciades per la llei, es donen a excessos en llibertinatge, depravaci i dissipaci";
 "penes aflicitives importants per a qui comentin actes violents o crims que afecten a l'ordre i a la seguretat pblica i que la justcia, si arribes a saber-ho, hagus castigat amb penes (...) deshonroses per a les families. ";

Gran cachet i petit cachet 

Una lettre de cachet pot ser enviada directament pel rei - carta de "gran cachet". s tpicament el cas d'empresonaments poltics com el de Voltaire o de Diderot.

Tamb pot ser enviada a petici d'un particular - s la carta de "petit cachet". Aix, el propi Voltaire sollicita una lettre de cachet perqu una dona que escandalitza al venat sigui detinguda. Aquesta intervenci est dedicada tericament per a petits delictes, excloent crims. Se sollicita sovint per a cinc categories principals:

 bogeria i irresponsabilitat;
 excessos juvenils;
 llibertinatge;
 matrimoni desigual (tpicament entre la noblesa i el poble);
 delictes o crims ms greus.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="174532" title="Gran Premi de Gran Bretanya del 1995" nonfiltered="1285" processed="1283" dbindex="71288">
Resultats del Gran Premi de la Gran Bretanya de Frmula 1 de 1995, disputat al circuit de Silverstone el 16 de juliol del 1995.


 Resultats .




                                                                               


 Altres .

 Pole:  Damon Hill   1' 28. 124;
 Volta  rpida:  Damon Hill   1: 29. 752;









 














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="174534" title="Araneid" nonfiltered="1286" processed="1284" dbindex="71289">



Els araneids (Araneidae) sn una famlia d'aranyes araneomorfes, que formen part de la superfamlia dels araneodeus (Araneoidea), al costat de tretze famlies ms entre les que cal destacar pel seu nombre d'espcies: linfids, terdids i nestcids. Els araneids sn la segona famlia ms nombrosa.

 Sistematica.                       

La categoritzaci en subfamlies segueix les propostes de Joel Hallan en el seu Biology Catalog.

Els neflids (Nephilidae) van aconseguir l'estatus de famlia l'any 2006. Alguns investigadors consideren que els gneres Leviellus, Parazygiella, Stroemiellus i Zygiella formen part de la famlia Zygiellidae.

 Araneinae . 
Simon, 1895
 Anepsiini;
 Arachnurini;
 Araneini;
 Arkycini;
 Bertranini;
 Celaenini;
 Cyclosini;
 Dolophonini;
 Exechocentrini;
 Heterognathini;
 Hypognathini;
 Mangorini;
 Poltyini;
 Pseudartonini;
 Testudinarini;
 Ursini;
 Incertae sedis;
Glyptogona' Simon, 1884;

 Argiopinae .

 Cyrtarachninae . 
Simon
 Cyrtarachnini Simon;
 Mastophorini;

 Cyrtophorinae .

 Gasteracanthinae .
 Caerostrini;
 Gasteracanthini;

 Micratheninae .

 Incertae sedis .
 Artonis Simon, 1895;
 Colphepeira Archer, 1941;
 Enacrosoma Mello-Leito, 1932;
 Encyosaccus Simon, 1895;
 Melychiopharis Simon, 1895;
 Micrepeira Schenkel, 1953;
 Parmatergus Emerit, 1994;
 Pronous Keyserling, 1881;
 Sedasta Simon, 1894;
 Singafrotypa Benoit, 1962;
 Tethneus Scudder, 1890   (fssil, oligoc);
 Tethneus guyoti (Scudder, 1890)  ;
 Tethneus henzii (Scudder)  ;
 Tethneus robustus (Petrunkevitch)  ;

 Fotos .


 Referncies .
The Life of the Spider by John Crompton. Mentor, 1950.
How to Know the Spiders by B. J. Kaston. Dubuque, 1953.
Spiders by Barbara York Main. Sidney, 1976.
Biology of Spiders, by Rainer F. Foelix, second edition, 1996;
 Levi, H.W. (1993). The new orb-weaver genus Lewisepeira (Araneae: Araneidae). Psyche 100:127-136. PDF;

 Enllaos externs .
Large format closeup pictures of various North American Orb Weavers;
Spiders of Australia;
Spiders of NW-Europe;
Arachnology Home Pages: Araneae;
World Spider Catalog;
University of Kentucky--Orb Weavers of Kentucky;
Pictures of Mangora species;
Spider Web Construction;

 Vegeu tamb .
 Araneodeu;
 Llista d'espcies d'araneids;
 Llista de gneres d'araneids;
 Classificaci de les aranyes;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="174537" title="Gran Premi de Gran Bretanya del 1996" nonfiltered="1287" processed="1285" dbindex="71290">
Resultats del Gran Premi de la Gran Bretanya de Frmula 1 de 1996, disputat al circuit de Silverstone el 14 de juliol del 1996.


 Resultats .





                                                                               


 Altres .

 Pole:  Damon Hill   1' 26. 875;
 Volta  rpida:  Jacques Villeneuve  1' 29. 288;









 














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="174544" title="Plantilles de la Copa del Mn de futbol 1962" nonfiltered="1288" processed="1286" dbindex="71291">
Plantilles oficials de les seleccions classificades per la fase final de la Copa del Mn de Futbol 1962 de Xile. Cada selecci pot inscriure 22 jugadors. Els equips participants sn (cliqueu sobre el pas per accedir a la plantilla):




Uni Sovitica.


Iugoslvia.


Uruguai.


Colmbia.


Alemanya Occidental.


Xile.


Itlia.


Sussa.


Brasil.


Txecoslovquia.


Mxic.


Espanya.


Hongria.


Anglaterra.


*Algunes fonts sostenen que noms 20 jugadors viatjaren a Xile, i que Gordon Banks i Derek Kevan restaren a casa com a reserva. 

Argentina.


Bulgria.


 Vegeu tamb .
 Copa del Mn de Futbol 1962;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="174547" title="Castell de Bell-lloc" nonfiltered="1289" processed="1287" dbindex="71292">
 
La masia i antic Castell de Bell-lloc formen part d'una finca que est ubicada dins del terme municipal de la Roca del Valls (Valls Oriental) per tocant a la poblaci de Cardedeu. Antigament eren les terres dels comtes de Bell-lloc i fins a principis del segle XIX foren un municipi independent. La finca actualment t ms de 124 hectrees, la major part de la superfcie est coberta per bosc mediterrani d'alzines i pins per tamb hi ha camps de conreu, arbres fruiters i 9 hectrees d'instalacions escolars.

 Histria .
 El Castell de Bell-lloc .
Els orgens del castell de Bell-lloc es remunten a principis del segle XI quan el restaurador del monestir de Sant Pau del Camp de Barcelona, Geribert Guitard, li van donar el castell de Bell-lloc i la seva capella de Sant Pere. Aleshores els senyors de Bell-lloc esdevingueren castlans del castell  pel monestir de Sant Cugat i el 1314 en recuperaren la senyoria, que continuaren els seus successors.
 
El ttol de comte de Bell-lloc fou concedit pel rei-arxiduc Carles III, el 1707 al senyor de Bell-lloc que era sergent major d'infanteria i tresorer de l'exrcit de l'Empord, Ramon de Bell-lloc i de Macip. Aquest convert l'antiga torre mestre en capella dedicada a Sant Pau
Durant la Guerra del Francs el castell fou gaire b destrut. 

El 1787 al cens de Floridablanca, el castell de Bell-lloc constitua un poble independent amb el seu batlle. L'any 1836 va ser agregat a la Roca.

L'any 1944 la famlia Bell-lloc es va vendre les terres.

 Residncia Escolar Bell-lloc .

L'any 1968 la desapareguda Caixa de Barcelona va obrir un centre escolar que desprs pass a mans de la Caixa de Pensions "La Caixa" arran de la seva fusi. L'escola ocupava 9 de les 124 hectrees de tota la finca. Des de bon principi el centre va funcionar com a escola concertada. Des del principi va promoure la cultura catalana, fent des del 1980 el jocs florals, va assolir molt prestigi grcies a unes installacions, un entorn i una qualitat en l'ensenyament immillorables, va ser la primera escola d'Espanya que va tenir aules d'ordinadors com a suport per l'ensenyament. Venien alumnes de tota la comarca i comarques venes i de poder adquisitiu divers. Disposava d'installacions esportives, una piscina i una desena d'apartaments on inicialment vivien les comunitats de religiosos que en els primers anys es feien crrec de la docncia. Aquests apartaments es feien servir per acollir el personal de la Caixa que seguia cursos de formaci i la seva acurada decoraci feia que el bloc fos conegut popularment com l'hotelet. En el recinte tamb hi ha una part de l'antic castell dels Comtes de Bell-lloc. Un dels elements ms destacats del complex residencial i escolar s l'esglsia en la qual destaquen dues portes amb peces de bronze i un Sant Crist obra de l'escultor Josep Maria Subirachs.

El collegi, que acollia alumnes des de P3 fins a tercer de BUP, funcionava en rgim de mitja pensi. Disposava de dos grans menjadors on els alumnes i el personal dinaven en dos torns. Tamb tenia un servei de transport. Setze autobusos arribaven cada mat amb els alumnes procedents de diverses localitats. En el seu punt lgid l'escola va arribar a tenir 1200 alumnes, una seixantena de professors i mig centenar de professionals no docents.

Com a resultat de la reducci del pressupost que destinava l'entitat bancria "La Caixa" a la seva Obra Social es decideix tancar l'escola. L'any 1994 el Departament d'Ensenyament de la Generalitat de Catalunya va permetre el tancament de la Residncia Escolar Bell-lloc per part de La Caixa. Les portes del centre tancaren al setembre de 1995 deixant a desenes de professors al carrer i 800 alumnes sense escola.

L'any 2004 l'Associaci de Pares dels Alumnes de Bell-lloc aconsegu que el Tribunal Superior de Justcia de Catalunya considers illegal el tancament de l'escola. Va ser una victria moral per als pares i els alumnes de l'escola per desprs de gaire b 10 anys del tancament ja era massa tard per obrir l'escola de nou. 

Durant els anys posteriors al tancament l'escola rest mig abandonada, fent-se servir per a magatzem de la "Fundaci La Caixa" i com a plat de rodatge de diversos curtmetratges ms o menys amateurs.

Des de l'any 1983 fins a la venda dels terrenys per part de la Fundaci "La Caixa" ocup la masia de Bell-lloc i part dels terrenys un centre de treball per a per a discapacitats amb el nom de Vivers de Bell-lloc. Actualment tenen les seves installacions al terme municipal de Cardedeu.

 Universitat Coorporativa .

L'any 2002 l'empresa Santa & Cole de Cardedeu va comprar les installacions. Aquesta empresa es dedica al disseny de enllumenats i mobiliari urb. En un principi hi volien installar la seva prpia escola de disseny per l'any 2006 en llog les installacions a Telefonica. La multinacional de la comunicaci ha decidit que installar a la finca de Bell-lloc la seva universitat corporativa. Es preveu que en aquest centre es formaran 6.000 directius d'aquesta companyia cada any. S'invertiran 10 millions d'euros anuals en aquest centre.

Es preveu que aquest centre aporti riquesa a tota l'rea d'influncia de Bell-lloc que anir desde el nucli poblat ms a la vora com s Cardedeu, el terme municipal de la Roca i a la capital de comarca, Granollers.

 Enllaos Externs .
L'Associaci de Pares d'Alumnes de Bell-lloc guanya el judici contra "La Caixa";
Telefonica far la seva Universitat corporativa a Bell-lloc;
Curtmetratge gravat a les installacions de Bell-lloc PART 1;
Curtmetratge gravat a les installacions de Bell-lloc PART 2;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="174550" title="Carta patent" nonfiltered="1290" processed="1288" dbindex="71293">
Una carta patent s un document solemne contenint el nomenament d'un funcionari consular amb expressi, en general, del seu nom complet, la seva classe i categoria, aix com les circumscripci i seu de l'oficina consular per a la qual s designat. 

La carta patent ha de ser lliurada a les autoritats de l'estat receptor. A molts pasos s expedida i firmada sigui pel cap de l'estat sigui pel ministre de relacions exteriors, i adopta una redacci solemne en la qual desprs d'enumerar les lnies generals de la funci encomanada s'expressa un requeriment a les autoritats de l'Estat receptor perqu permetin l'exercici de la mateixa. El document descrit pot rebre altres nombroses denominacions molt variades en la prctica.

Tradicionalment les cartes patents, per assortir efectes de reconeixement de l'Estat receptor, exigien l'anomenat exequatur, acte pel qual l'estat receptor accepta una carta patent determinada.

Actualment s'ha ests el costum de substituir la carta patent per una simple notificaci del nomenament que pugui fer-se per qualsevol procediment fidedigne.

Les cartes patents exerceixen en l'mbit consular el mateix paper que tenen les cartes credencials a l'exercici de la funci diplomtica. 









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="174555" title="Josefina Santiago Rodrguez" nonfiltered="1291" processed="1289" dbindex="71294">

Josefina Santiago Rodrguez, ms coneguda com a Fina, s una poltica mallorquina d'EU.

Llicenciada en Psicologia per la Universitat de les Illes Balears, s, a ms, diplomada en treball social. s funcionaria del cos tcnic superior de l'Administraci des de l'any 1982. El seu camp professional s'ha desenvolupat en l'mbit de la protecci de la infncia i atenci a la dependncia, gent gran i persones amb discapacitat. 

Va ser directora de l'Institut Balears d'Afers Socials durant el Govern de 1999 a 2003. Durant aquesta etapa, es varen posar en marxa importants projectes com la targeta bsica o el programa A ca vostra, arran del qual la Comunitat Autnoma de les Illes Balears es va convertir en la primera de tot l'Estat a atorgar un ajut econmic mensual a les persones que tenien cura dels seus majors.

El mes de juliol de 2007 va ser nomenada pel president del Govern de les Illes Balears, Francesc Antich, consellera d'Afers Socials, Promoci i Immigraci de l'executiu balear, un departament hereu del de Benestar Social del Pacte de Progrs com dels de Presidncia i Esports i Immigraci i Cooperaci del segon govern de Matas.

Enllaos externs.
Currculum al web del Govern de les Illes Balears;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="174557" title="Bordetella broncosptica" nonfiltered="1292" processed="1290" dbindex="71295">

La  bordetella broncosptica (Bordetella bronchiseptica) s un eubacteri del gnere bordetella, i s l'agent causal de la bronquitis infecciosa . Est molt relacionat amb B. pertussis .

La bordetella broncosptica infecta el tracte respiratori d'animals petits com gats, gossos, conills. Els humans no sn els portadors d'aquest bacteri.

Bordetella broncosptica no expressa la toxina pertssica, que s un dels factors de virulncia de B. pertussis, tot i que cont els gens per fer-ho, cosa que ens indica la relaci evolutiva que hi ha entre les dues espcies.,

Referncies.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="174558" title="Plantilles de la Copa del Mn de futbol 1966" nonfiltered="1293" processed="1291" dbindex="71296">
Plantilles oficials de les seleccions classificades per la fase final de la Copa del Mn de Futbol 1966 d'Anglaterra. Cada selecci pot inscriure 22 jugadors. Els equips participants sn (cliqueu sobre el pas per accedir a la plantilla):




Anglaterra.


Frana.


Mxic.


Uruguai.


Argentina.


Espanya.


Sussa.


Alemanya Occidental.


Brasil.


Bulgria.


Hongria.


Portugal.


Xile.


Itlia.


Corea del Nord.


Uni Sovitica.


Referncies.
 Web Planet World Cup;

 Vegeu tamb .
 Copa del Mn de Futbol 1966;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="174565" title="Mani Octacili Cras" nonfiltered="1294" processed="1292" dbindex="71297">
Marc Octacili Cras (Marcus Octacilius Crassus) fou un magistrat rom, cnsol el 263 aC junt amb Marc Valeri Mxim.

Va anar amb un exrcit cap a Siclia i va imposar la rendici a nombroses ciutats. Tot seguit va marxar contra Hier II de Siracusa i aquest, d'acord al que volia el poble, va concertar la pau amb Roma. Aquestos van acceptar per va haver de cedir les ciutats que els romans ja havien ocupat i alliberar als presoners romans, a ms de pagar un tribut de 200 talents. 

El 246 aC Cras fou altra cop cnsol amb Marc Fabi Lic, i va fer la guerra contra els cartaginesos, sembla ser que sense operacions rellevants.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="174566" title="Tit Octacili Cras" nonfiltered="1295" processed="1293" dbindex="71298">

Tit Octacili Cras (Titus Octacilius Crassus) fou probablement germ de Manius Octacilius Crassus i cnsol el 261 aC junt amb Luci Valeri Flac. Va continuar les operacions contra els cartaginesos a Siclia desprs de la conquesta d'Agrigent.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="174567" title="Marc Papiri Cras I" nonfiltered="1296" processed="1294" dbindex="71299">
Marc Papiri Cras o Mani Papiri Cras (Marcus o Manius Papirius Crassus) fou un magistrat rom que fou cnsol el 441 aC juntament amb Caius Furius Pacilus Fusus.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="174568" title="Luci Papiri Cras I" nonfiltered="1297" processed="1295" dbindex="71300">
Luci Papiri Cras (Lucius Papirius Crassus) fou un magistrat rom.

Fue fou cnsol el 436 aC juntament amb Marc Corneli Maluginense. Va combatre contra Ves i Falerii, per aquestes ciutats van evitar la batalla i es va haver de limitar a devastar i saquejar el seus territoris. Fou censor el 424 aC.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="174569" title="Gai Papiri Cras I" nonfiltered="1298" processed="1296" dbindex="71301">
Gai Papiri Cras (Caius Papirius Crassus) fou un magistrat rom que fou cnsol el 430 aC juntament amb Lucius Iulis Iulus. Per mitj de mtodes illegals els cnsols van assabentar-se que els tribuns de la plebs preparaven una llei anomenada aestimatio multarum; per tal evitar l'augment de popularitat que hauria suposat per als tribuns aquesta llei, ells mateixos la van fer aprovar.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="174570" title="Gai Papiri Cras II" nonfiltered="1299" processed="1297" dbindex="71302">
Gai Papiri Cras (Caius Papirius Crassus) fou un magistrat rom que fou trib amb potestat consular el 384 aC.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="174573" title="Espuri Papiri Cras" nonfiltered="1300" processed="1298" dbindex="71303">
Espuri Papiri Cras (Spurius Papirius Crassus) fou un fou un magistrat rom que fou trib amb potestat consular el 382 aC. Luci Papiri Cras II, un dels seus collegues, i ell mateix, van dirigir un exrcit contra Velitres i van combatre amb xit contra aquesta ciutat i contra la seva aliada Praeneste.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="174574" title="Luci Papiri Cras II" nonfiltered="1301" processed="1299" dbindex="71304">
Luci Papiri Cras (Lucius Papirius Crassus) fou un fou un magistrat rom que fou trib amb potestat consular el 382 aC. Juntament amb un dels seus collegues, Spurius Papirius Crassus, va dirigir un exrcit contra Velitres, i va combatre amb xit contra aquesta ciutat i contra la seva aliada Praeneste. Fou altre cop trib amb potestat consular el 376 aC.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="174575" title="Luci Papiri Cras III" nonfiltered="1302" processed="1300" dbindex="71305">
Luci Papiri Cras (Lucius Papirius Crassus) fou un fou un trib amb potestat consular el 368 aC.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="174576" title="Luci Papiri Cras IV" nonfiltered="1303" processed="1301" dbindex="71306">
Luci Papiri Cras (Lucius Papirius Crassus) fou un magistrat rom. El 340 aC era pretor quan fou nomenat dictador rom per conduir la guerra contra els llatins revoltats, ja que el cnsol Manli estava malalt en aquell moment. Cras va marxar cap a Antium i va acampar a la rodalia de la ciutat per no va fer cap operaci militar decisiva durant mesos. El 336 aC fou nomenat cnsol amb K. (Caesus) Duilius Longus (Ces Duili Llong) i va fer la guerra als usons de Cales. El 330 aC fou cnsol per segona vegada i va fer la guerra contra Privernum, que tenia al seu front a Vitruvi Flac (Vitruvius Flaccus) que fou derrotat sense masses problemes. El 325 aC fou magister equitum del dictador Luci Papiri Cursor. El 318 aC fou nomenat censor.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="174577" title="Jaume Carbonero Malbert" nonfiltered="1304" processed="1302" dbindex="71307">

Jaume Carbonero Malbert s un poltic mallorqu del Partit Socialista de les Illes Balears. Va nixer a Palma l'any 1951.

s arquitecte i especialista en urbanisme. Ha fet feina d'arquitecte municipal de Pollena i s professor de dret urbanstic de la Universitat de les Illes Balears.

Fou director general d'Arquitectura i Habitatge de 1999 a 2003 i el juliol de 2007 va ser nomenat pel president del Govern de les Illes Balears, Francesc Antich, conseller d'Habitatge i Obres Pbliques de l'executiu balear.

Enllaos externs.
Currculum al web del Govern de les Illes Balears;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="174578" title="Marc Papiri Cras (dictador)" nonfiltered="1305" processed="1303" dbindex="71308">
Marc Papiri Cras (Marcus Papirius Crassus) probablement germ del dictador i cnsol Lucius Papirius Crassus, fou un magistrat rom, nomenat dictador el 332 aC per conduir la guerra contra els gals que es creia que estaven a punt d'envair territori rom; va deixar el crrec quan es va comprovar que la sospita no tenia fonament.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="174582" title="Ciona intestinalis" nonfiltered="1306" processed="1304" dbindex="71309">

Ciona intestinalis s una espcie d'urocordat de la qual s'ha seqnciat el genoma i que s'ha convertit, des de la passada dcada, en un model experimental de referncia pels bilegs del desenvolupament. S'han descrit quatre subespcies. 

 Enllaos externs .
 MarLIN, "review" sobre l'espcie ;
 Projecte de seqenciaci del genoma de Ciona intestinalis ;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="174587" title="Luci Papiri Cras (magister equitum)" nonfiltered="1307" processed="1305" dbindex="71310">
Luci Papiri Cras (Lucius Papirius Crassus) fou un magistrat rom que fou magister equitum del dictador Luci Papiri Cursor Mugill el 324 aC. Cursor Migill el deix encarregat del comandament a Roma, per li va prohibir qualsevol activitat militar, i va marxar al Samni on no feu ben rebut per les tropes. Desprs de la pau els romans van retirar l'exrcit del Samni i van tornar a Roma on Papirius Cursor va fer una entrada triomfal essent rebut per Cras, i quan el dictador va presentar la renuncia al Senat aquest li va encarregar de dirigir les eleccions de consol. Segons el Dictionary of greek and roman biography que esmenta com a referncia els Fasti, va ocupar el mateix crrec per el 320 aC sota el dictador Tit Manli Imperis Torquat que no s esmentat per Tit Livi.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="174588" title="Shigella de Boyd" nonfiltered="1308" processed="1306" dbindex="71311">

La shigella de Boyd o de Lavington (Shigella boydii) s un eubacteri gramnegatiu del gnere shigella. Com els altres membres d'aquest gnere, shigella de Boyd no s mbil, ni formador d'espores. Pot causar la disenteria en humans a travs de contaminaci feco-oral. 

La shigella de Boyd s l'espcie ms divergent genticament del gnere shigella.

Referncies.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="174592" title="Esglsia parroquial de l'Assumpci de la Verge (Vallibona)" nonfiltered="1309" processed="1307" dbindex="71312">
L'esglsia parroquial de l'Assumpci de la Verge se situa en el municipi de Vallibona, en la provncia de Castell (Pas Valenci). s una construcci del segle XIII, exemple excellent de temple dels anomenats De Reconquesta d'estil gtic que es revesteix de barroc en el segle XVI. Disposa a ms d'un sostrat mudjar nica en la seva significativa decoraci polcroma. Tamb s de gran qualitat i bellesa el revestiment barroc que emmascara la seva arquitectura original.

Descripci.

L'esglsia s d'una sola nau, rectangular, amb capelles laterals disposades entre contraforts. Consta de sis trams, dels quals alguns sn trapezodals, que van adaptant el rectangle inicial a les corbes de nivell del terreny. El tram dels peus s el de major profunditat, el que permet allotjar un cor de certa amplitud.

La nau es cobreix amb una volta de can amb llunetes. El tram dels peus amb una cpula oval rebaixada que es recolza en l'arc faix de la nau i en petxines amatents en la testera dels peus. Les capelles es cobrixen amb voltes de can excepte la quarta del costat de l'epstola que ho fa amb una cpula sobre petxines.

Sobre les voltes paredades, pot veure's, descansant en arcs diafragma de pedra, de traat apuntat, el sostrat medieval. Aquest disposa de dues vessants. Es conserva intacte la faldilla corresponent al costat de l'epstola. La faldilla corresponent al costat de l'evangeli i la pastera van ser desmuntats, al comenament del present segle, amb l'objecte de formar una nova coberta de major altura i amplitud que acull a l'afegida capella de la Comuni. El conjunt de bigues i el taulat procedeixen en gran part del sostrat desmuntat. s de fusta de pi policroma. La pintura, que conserva un viu colorit, est aplicada sobre una base al tremp i hagu de pintar-se en taller i armar-se posteriorment, ja que algunes peces descabalades mostren com van ser retallades, una vegada pintades, per a situar-les en el seu lloc.

L'esglsia t dos accessos. L'entrada situada als peus est formada per un arc rebaixat i motllat que s de l'art dels segles XV o XVI. L'entrada lateral s ms antiga ja que conserva una portada de tradici romnica.

Al voltant de la nau es disposen diverses construccions dependents de la parrquia: desprs de la crugia que allotja el presbiteri se situa la sagristia i sobre aquesta una golfa magatzem. Al costat de l'evangeli, al costat de la capalera, s'afegix la capella de la Comuni, que s de planta rectangular i es cobreix amb una volta de can paredada. En el mateix costat, als peus, est situada la torre campanar. Aquesta s de planta quadrada, consta de dos cossos i es remata amb un capitell, de planta octogonal de teula, presentant en el seu conjunt una imatge mudjar. Als peus de l'esglsia, al costat de la torre, se situa la casa abadia. Finalment en la seva faana al sud s'afegix un porxo que protegeix l'entrada lateral i cobreix el calls que envolta l'esglsia per aquest costat. Al porxo s'accedeix a travs de dos arcs apuntats situats en els extrems del rafal.

Bibliografia.

Aquest article incorpora text del BIC incoat per la Conselleria de Cultura de la Generalitat Valenciana;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="174593" title="Hyperoartia" nonfiltered="1310" processed="1308" dbindex="71313">

Hyperoartia s un grup de peixos desdentats que inclou les llampreses modernes i els seus parents fssils. Exemples de Hyperoartia dels registres fssils ms antics sn Endeiolpeis i Euphanerops, peixos que van viure al Devoni superior. Alguns paleontlegs encara classifiquen aquestes formes en el grup dels ostracoderms.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="174595" title="Peix pulmonat ratllat" nonfiltered="1311" processed="1309" dbindex="71314">

El peix pulmonat ratllat (Protoperus aethiopicus) s un peix pulmonat de la famlia Protopteridae. Protopterus aethiopicus t el genoma ms gran que qualsevol altre animal sobre la Terra. 

 References .












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="174599" title="Governaci de Kairouan" nonfiltered="1312" processed="1310" dbindex="71315">

La  governaci de Kairouan (o Kairuan o Kairun o Kayrawan) s una divisi administrativa de Tunsia, situada al centre del pas. Limita amb la governaci de Zaghouan, la governaci de Siliana, la governaci de Kasserine,  la governaci de Sidi Bou Zid, la governaci de Sfax, la governaci de Sussa, i la governaci de Mahdia.

T una superfcie de 6.712km2 i una poblaci de 550.000 habitants (2005). La seva activitat principal s l'agricultura (llegums i fruites, especialment olives), per s'han creat cinc zones industrials (dues a Baten, dues a la carretera cap a Tunis, i una a Hadjeb Layoun). Disposa de tres rescloses pel provement d'aigua. 

La capital s Kairuan (Kairun, Kairouan, Kayrawan) classificada com a patrimoni de la humanitat. A la governaci destaquen els llocs arqueolgics de Ksar El Khima, Ksar El Lamsa, i Rakkada entre d'altres. El parc natural de Zagdoud es troba dins el territori de la divisi administrativa on destaquen tamb els paratges de la muntanya Serja i la comarca de Rihane amb les seves fonts termals de Troza i Sidi Mamar. L'artesanat es fora important destacant per sobre de tot la fabricaci d'estores i tapissos.
 
La governaci es va crear el 21 de juny de 1956 i no ha patit modificacions. Est dividida en 11 delegacions, 12 municipalitats, 7 consells rurals i 114 imadats. Les delegacions sn:

Bouhajla;
Chebika;
Chrarda (o Ch'rarda);
El Ala;
Haffouz;
Hajeb el Ayoun;
Kairouan Nord;
Kairouan Sud;
Nasrallah;
Oueslatia;
Sbikha ;

Les municipalitats sn:

Ala;
An Jloula;
Bouhajla o Bou Hajla;
Chebika;
Chrarda o Echrarda;
Oueslatia (El Oueslatia);
Haffouz;
Hajeb El Ayoun;
Kairuan;
Menzel Mehiri;
Nasrallah;
Sbikha;

T signat un conveni de cooperaci amb la regi italiana del Piemont.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="174600" title="Carta credencial" nonfiltered="1313" processed="1311" dbindex="71316">
Una carta credencial s el document que el cap d'estat d'un estat sobir dirigeix a un altre cap d'estat, comunicant-li el nomenament de determinada persona (per a la qual prviament s'haur obtingut el placet) com a ambaixador davant d'aquest altre pas.

El seu estil s solemne i la seva redacci extraordinriament protocolar, diversa d'un pas a l'altre. Contenen en essncia, el nom i ttols de la persona designada, el reconeixement de les seves qualitats per exercir el crrec i el prec que se'l tingui per legitim representant de l'estat acreditant.

Sn lliurades per l'ambaixador en una cerimnia formal de presentaci de cartes credencials que generalment t lloc poc temps desprs de la seva arribada a la nova destinaci. 

Fins que aquesta presentaci es realitzi l'ambaixador no est oficialment reconegut pel pas receptor i per tant no pot actuar en qualitat de tal, tot i que la presentaci de les cpies d'estil li permeten ja una certa activitat. Se les anomena "cartes credencials" a causa que en elles es requereix el cap d'estat destinatari que concedeixi "ple crdit" a tot el que l'Ambaixador manifesti en representaci del seu Govern.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="174606" title="Governaci de Kasserine" nonfiltered="1314" processed="1312" dbindex="71317">

La governaci de Kasserine s una divisi administrativa de Tunsia situada a la part centre-occidental del pas, tocant a la frontera algeriana amb uns 200km de frontera. Limita amb la governaci d'El Kef (El Kef), la governaci de Siliana, la governaci de Sidi Bou Zid, i la governaci de Gafsa.

T una superfcie de 8.066km i una poblaci de 415.700 habitants (2005). Est creuada per una lnia de ferrocarril. La capital s la ciutat de Kasserine. El lloc arqueolgic de Sbeitla (Safetula) est generalment una mica apartat de les rutes turstiques tot i el seu gran inters.

Econmicament s essencialment agrcola (principalment fruites, cultius no estacionals, cereals i llegums) per s'han creat cinc zones industrials essent les activitats principals derivades del tractament del marbre, la pedra calcria i els granulats. El parc ecolgic de Djebel Chambi, amb el pic Djebel Chaambi (1544 metres), s el punt ms alt de Tunsia. L'agua es abundosa i prov de l'explotaci de pous i de dues rescloses no gaire importants. L'artesanat destaca en els tapissos dits berbers. T dues zones industrials a Kasserine, dues a Sbeitla, una a Feriana i una a  Thala.

La governaci fou creada el 21 de juny de 1956 segurament amb el nom de governaci de Sbeitla amb capital a aquesta ciutat (fins que la capital es va traslladar), i va perdre una part del territori amb el que es va contribuir a formar la governaci de Sidi Bou Zid el 4 de desembre de 1973.
 
Est dividida en 13 delegacions, 10 municipalitats, 6 consells rurals, i 106 imadats. Les delegacions sn:

Elayoun;
Ezzouhour;
Friana;
Foussana;
Hadra;
Hassi El Ferid;
Jedliane;
Kasserine Nord;
Kasserine Sud;
Magel Bel Abbs;
Sbiba;
Sbeitla (Sbetla);
Thala;

Les municipalitats sn:
Friana;
Foussana;
Hadra;
Jedliane o Jedelienne;
Kasserine;
Magel Bel Abbs;
Sbeitla;
Sbiba;
Thala;
Thlepte;

Est agermanada a la regi francesa de Provena-Alps-Costa Blava (PACA).



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="174608" title="Governaci de Kbili" nonfiltered="1315" processed="1313" dbindex="71318">


La governaci de Kbili s una divisi administrativa de Tunsia situada al sud-oest del pas. Limita amb la governaci de Gafsa, la governaci de Tozeur, Algria, la governaci de Gabs, la governaci de Medenine i la governaci de Tataouine. Forma la part sud del predesert i el comenament del desert. Bona part del llac salat (Chott El Djerid) es troba al seu territori.

T una superfcie de 22.084km2 i una poblaci de 144.000 habitants (2005) la major part dedicada a l'agricultura (ms d'un ter) i els serveis (un 24%). L'agricultura est basada en l'explotaci de les palmeres (amb una forta producci de dtils d'unes 65.000 tones l'any principalment de la varietat Deglet Nour) i els serveis en el turisme. L'aigua subterrnia s abundosa i permet la recuperaci de zones agricoles i la rehabilitaci d'oasis. Per desenvolupar el turisme es va establir un festival anyal a Douz (coneguda com "la porta del desert"). La industria es limita gaireb al tractament dels dtils o alguns altres productes agrcoles i disposa de quatre zones industrials: Carretera de Kebili a Tozeur, Zona industrial de la Regi, Souk Lahad i Douz. 

La capital s la ciutat de Kebili. La governaci fou part de la governaci de Gabes fins el setembre del 1981 quan fou segregat i constituit en governaci separada. Est dividida en 5 delegacions, 5 municipalitats, 5 consells rurals, i 40 imadats. Les delegacions sn:

Douz;
Faouar;
Kbili Nord;
Kbili Sud;
Souk El Ahed;

Les municipalitats sn:
Douz;
El Gola;
Jemna;
Kbili;
Souk Lahad;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="174610" title="Governaci del Kef" nonfiltered="1316" processed="1314" dbindex="71319">

La governaci d'El Kef (o governaci de Kef o de Le Kef) s una divisi administrativa de Tunsia situada a l'anomenada regi natural del Tell superior al nord-oest del pas. Est limitada per la governaci de Jendouba, la governaci de Siliana, la governaci de Kasserine i la frontera algeriana.

T una superfcie de 4.965km2 i una poblaci de 258.790 habitants (2005) gaireb la meitat menor de 25 anys. La capital s la ciutat de Le Kef o El Kef. Una via de ferrocarril passa pel seu territori. L'embassament ms important del pas, Mallague o Mellegue (amb 201,3 metres cbics d'aigua), es troba a la part sud-oest del territori. 

Les mines existent es van esgotar al final del segle XX, per s'han descobert altres mines encara no explotades. L'activitat principal s l'agricultura amb els cereals al capdavant. La indstria s poc important (noms dos zones industrials). Hi ha una bona activitat forestal als boscos de Nebeur i Sakiet Sidi Youssef. Els lloc arqueolgics principals son Altuburos o Medeina, Hadra, la Taula de Jugurta,  Kalaa Khasba, i la Medina de El Kef, la Kashba, i la mesquita de Sidi Bou Makhlouf a Le Kef mateix, per la activitat turstica s encara molt limitada. L'artesanat produeix tapissos, mantells, i estores.

Es va crear el 21 de juny de 1956 i el 5 de juny de 1974 va cedir una parte del seu territori per formar amb altres territoris la nova governaci de Siliana.

Est dividit en 11 delegacions, 12 municipalitats, 12 consells rurals i 87 imadats. Les delegacions sn:

Dahmani;
El Kef Est;
El Kef Ouest;
Essers;
Jrissa;
Kalaa Khesba;
Kalaat Snen (Kalat Snen o Kalaat Senan);
Ksour;
Nebeur;
Sakiet Sidi Youssef;
Tejrouine (Tajerouine);

Les muncipalitats sn:

Dahmani;
Jrissa;
Ksour (El Ksour);
Kalaat Snen;
Kalaat Khesba;
El Kef (Le Kef);
Menzel Salem;
Nebeur;
Sakiet Sidi Youssef;
Es Sers (o Sers o Le Sers);
Tejrouine;
Touiref;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="174611" title="Placet" nonfiltered="1317" processed="1315" dbindex="71320">
El placet s la manifestaci que fa un Estat adreada a un altre Estat sobir, manifestant que no t res a oposar a la persona que aquest es proposa nomenar com a Cap de Missi davant d'aquell. La sollicitud de "Placet" es fa per mitj de Nota Verbal a la qual s'acompanya una biografia de la persona preconitzada.

A la prctica actual el Placet s rarament denegat, entre altres raons perqu l'Estat acreditant posa gran inters en seleccionar per al lloc en qesti una persona a la qual l'Estat receptor no tingui res per oposar. Per encara es registren denegacions.

La Convenci de Viena sobre Relacions Diplomtiques preveu al seu article 4 que l'Estat que denega un Placet no est obligat a explicar els motius de la seva negativa. Alguns pasos exigeixen que l'acreditaci dels Agregats militars sigui precedida d'una sollicitud d'aprovaci similar en la seva finalitat i instrumentaci al Placet.

A la prctica diplomtica el Placet rep tamb altres denominacions com les de Beneplcit, Agrment, etc.
La figura del Placet s exclusiva de la Diplomcia bilateral permanent no produint-se en les altres formes d'activitat diplomtica.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="174612" title="Temple de les Aiges" nonfiltered="1318" processed="1316" dbindex="71321">

El Temple de les Aiges o Nimfeu s un monument arqueolgic rom a la governaci de Zaghouan a Tunsia. Aprofita les nombroses fonts del Djebel Zaghouan (1300 metres) que ja en poca pnica arribaven a Cartago per un aqeducte.

Es va construir sota Adri vers l'any 120. Es una construcci en semi cercle que t dotze nnxols on hi havia les esttues de les nimfes i al centre un petit temple que permetia honorar a la divinitat protectora de les fonts. A la rodalia es pot veure l'aqeducte que t 123 km i data de la mateixa poca.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="174613" title="Ambaixador" nonfiltered="1319" processed="1317" dbindex="71322">
L'Ambaixador s el cap d'una missi diplomtica o ambaixada. Funcionari diplomtic de primera classe, amb Missi permanent a prop d'un altre Govern, representant de l'Estat sobir que li envia i, a ms, de la persona del seu Cap d'Estat.























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="174616" title="Encarregat de negocis ad interim" nonfiltered="1320" processed="1318" dbindex="71323">

El charg d'affaires a.i. (ad interim), o encarregat de negocis ad interim (sovint expresat amb les sigles a.i.) s el funcionari diplomtic de major jerarquia dins d'una representaci diplomtica, encarregat interinament de reemplaar l'ambaixador o cap de missi en la seva absncia. Anteriorment es designava amb aquest ttol al cap d'una missi la jerarquia del qual era inferior a la d'un ambaixador o ministre.

Normalment ocupa el crrec interinament el funcionari diplomtic de categoria immediatament inferior al cap de missi. El seu nom s comunicat al ministeri de relacions exteriors o, en el seu cas, a la secretaria de l'organitzaci internacional pel cap de missi abans d'absentar-se o, en el cas es que aquest no pogus fer-ho, pel ministeri de relacions exteriors de l'estat acreditant.

L'encarregat de negocis a.i. s un verdader cap de missi, per amb carcter inter, temporal, encara que no existeix un termini de temps mxim per a aquestes situacions que, en ocasions, poden prolongar-se, tendint a confondre's la figura amb la d'un encarregat de negocis titular, de qui sempre es diferenciar per no haver estat l'inter acreditat mitjanant cartes de gabinet.

L'encarregat de negocis a.i. es colloca quant a precedncia entre els caps de missi a continuaci dels encarregats de negocis amb cartes, independentment del temps que porti exercint les seves funcions que sol comptar per establir la precedncia entre els diferents encarregats de negocis a.i.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="174617" title="Governaci de Mahdia" nonfiltered="1321" processed="1319" dbindex="71324">

La governaci de Mahdia s una divisi administrativa de Tunsia situada al centre de la costa occidental, a la zona anomenada del Sahel tunisi. La seva costa es de ms de 75km d'aiges turqueses i transparents. 

T una superfcie de 2.966km2 i una poblaci  de 382.400 habitants dels quals ms de la meitat sn menors de 25 anys. Les activitats principals sn la pesca (peix blau), l'agricultura (destacant l'ametller i sobretot l'olivera) i el turisme (26 hotels dels quals 8 sn d'alt nivell i capacitat de 8.500 llits). S'han creat quatre zones industrials en desenvolupament. s la segona governaci en producci de llet del pas. T quatre zones industrials, una a Mahdia (i un altra en projecte), una al El Djem, una a Ksour Essaf i una a Essouassi (amb un altra de planejada).

Est unida a Tunis per via de ferrocarril. La capital s la ciutat de Mahdia.
   
La governaci fou creada el 9 de mar de 1974 amb parts segregades de la governaci de Sfax i la governaci de Sussa. Esta dividida en 11 delegacions, 15 municipalitats, 10 consells rurals, i 99 imadats. Les delegacions sn: 

Boumerds (Bou Merdas o Bou Merdes);
Chebba (La Chebba);
Chorbane (Chourbane);
El Djem (El Jem);
Essouassi (Souassi o Es Souassi);
Hbira o Hebira;
Ksour Essef (Ksour Essaf);
Mahdia;
Melloulech (Melloulche);
Ouled Chamekh (Aouled Echamekh);
Sidi Alouane;

Les municipalitats sn:

Boumerds;
Chebba;
Chorbane;
El Brada;
El Djem;
Essouassi;
Hbira;
Hiboun;
Kerker;
Ksour Essef;
Mahdia;
Melloulche;
Ouled Chamekh;
Rejiche;
Sidi Alouane;

La governaci est agermanada amb el departament francs del Loira Atlntic i amb el departament de l'Alta Savoia. Mahdia ciutat est agermanada amb Saint Nazaire (Frana), El Caire (Egipte), San Pandetto del Toro (Itlia), i Aviro (Portugual). Ksour Essaf ho est amn Pln a Alemanya; i El Djem amb Romans (Frana) i Vienne (Frana).





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="174620" title="Cap Blanc (desambiguaci)" nonfiltered="1322" processed="1320" dbindex="71325">


Geografia:;
El cap Blanc, cap de la costa de Llucmajor, a Mallorca.
El cap Blanc, a la Marina Baixa.
El cap Blanc de Tunsia.
El cap Blanc de Mauritnia.
La pennsula del Cap Blanc, pennsula que s'estn per territori de Mauritnia i del Shara Occidental.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="174621" title="Ras al-Abiad" nonfiltered="1323" processed="1321" dbindex="71326">
Ras al-Abiad o Ras al-Abyad s el nom rab del cap tunisi ms conegut com Cap Blanc, al nord de Bizerta. Considerat sovint el punt ms al nord del continent afric, aquest honor recau realment en el ve cap de Ras Ben Sekka. Des del cap fins a Bizerta hi ha una platja de 5 km de llarg.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="174622" title="Ras Ben Sekka" nonfiltered="1324" processed="1322" dbindex="71327">
Ras Ben Sekka es un cap situat al nord de Bizerta a Tunsia, al oest del Cap Blanc o Ras al-Abiad. Es el punt ms al nord del continent afric, honor que sovint s atribuit al cap Blanc. A la seva rodalia hi ha la vila de Sidi Bou Chakroun.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="174623" title="Ras Roukse" nonfiltered="1325" processed="1323" dbindex="71328">
Ras Roukse s el cap ms occidental de Tunsia, situat uns 3 km al nord-oest de Tabarka. A la seva rodalia hi ha un far i el turisme ha arribat fins aquest punt.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="174624" title="Cap Negre" nonfiltered="1326" processed="1324" dbindex="71329">

El Cap Negre (o Negro) es un cap de la costa nord-occidental de Tunsia, proper a la resclosa de Sidi El Barrak, i uns 10 km al nord del Ouled Es Zouara i a uns 25 km al nord-est de Tabarka. 





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="174625" title="John Logie Baird" nonfiltered="1327" processed="1325" dbindex="71330">


John Logie Baird (13 d'agost de 1888] - 14 de juny de 1946) fou un enginyer escocs especialment vinculat al mn de la televisi. Fou el primer en aconseguir imatges televisives en moviment i una companyia de la seva creaci fou pionera en la difusi de senyal televisiva. 

Baird va neixer a Helensburgh (Esccia) i va estudiar al West of Scotland Technical College (actualment forma part de la Universitat de Strathclyde); i a la Universitat de Glasgow. Els seus estudis foren interrumpits per la primera Guerra Mundial i tot i que mai va acabar-los mentrestant fou capa d'inventar un dels primers televisors electromecnics. En l'actualitat podem trobar una reproducci d'aquest televisor electromecnic creat per l'escocs al Museu de la Cincia de Londres.

Posteriorment, durant l'any 1927, Baird va aconseguir transmetre satisfactoriament una senyal entre Londres i Glasgow.Aquest xit el va motivar a crear la Baird Television Development Company Ltd, una companyia dedicada a la difusi de senyals de telecomunicacions i  que entre els anys 1929 i 1937 va difondre la senyal de la BBC.

La BBC i tamb d'altres clients varen deixar d'usar els sistemes de Baird perqu es basaven en sistemes electromecnics que foren superats per nous mtodes basats en components electrnics (com les de Vladimir Zworykin i les de Philo Farnsworth). Aix progressivament els serveis oferts per la seva companyia varen ser coberts per la companyia EMI-Marconi que usava, entre d'altres, les patents de Vladimir Zworykin i RCA.



Llibres relacionats.
 Baird, John Logie, Television and Me: The Memoirs of John Logie Baird.  Edinburgh: Mercat Press, 2004.  ISBN 1-84183-063-1;
 Kamm, Antony, and Malcolm Baird, John Logie Baird: A Life.  Edinburgh: NMS Publishing, 2002.  ISBN 1-901663-76-0;
 McArthur, Tom, and Peter Waddell, The Secret Life of John Logie Baird. London: Hutchinson, 1986. ISBN 0-09-158720-4.
 McLean, Donald F., Restoring Baird's Image. The Institute of Electrical Engineers, 2000. ISBN 0-85296-795-0.
 Rowland, John, The Television Man: The Story of John Logie Baird. New York: Roy Publishers, 1967.
 Tiltman, Ronald Frank, Baird of Television. New York: Arno Press, 1974. (Reprint of 1933 ed.) ISBN 0-405-06061-0.

 Enllaos externs . 
 Biografia del personatge a la BBC ;





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="174626" title="Cap Serrat" nonfiltered="1328" processed="1326" dbindex="71331">
Cap Serrat o Ras Serrat es un cap del nord de Tunsia, a la governaci de Bja, a uns 10 km al nord-est de Sidi Mechrig. El seu nom li fou donat pels catalans i fa referncia al aspecte del cap. Es una zona poc explotada turisticament amb una bona platja usada unicament pels tunisians.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="174630" title="Ras el Koran" nonfiltered="1329" processed="1327" dbindex="71332">
Ras el Koran es un cap de Tunsia a la governaci de Bizerta i al nord-oest de la ciutat de Bizerta. Est situat a l'oest del Ras Ben Sekka, per lleugerament ms al sud que aquest i a una altura similar a la del Cap Blanc.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="174631" title="Cap de Bizerta" nonfiltered="1330" processed="1328" dbindex="71333">
El cap de Bizerta es un cap situat a 1 km al sud del cap Blanc. Es trova al nord de la ciutat de Bizerta, al final d'una platja que va entre la ciutat i el cap i obre la badia o Llac de Bizerta.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="174632" title="Ras Sidi Ali al-Makki" nonfiltered="1331" processed="1329" dbindex="71334">


Ras Sidi Ali al-Makki (tamb apareix escrit com Ras Sidi Ali al-Mekki) s un cap de la costa nord de Tunsia, situat prop de Raf Raf i a 25 km al nord-est de Kalat El Andalous. T enfront l'illa Bilou i l'ile Plane.  La seva platja es excellent. El petit poble de pescadors actual va tenir certa importncia al segle XVII quan el bei va pensar convertir-lo en base naval. Es cap fou conegut tota l'edat mojana com Cap Farina.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="174633" title="Crast" nonfiltered="1332" processed="1330" dbindex="71335">
Crast (Crastinus) fou un militar rom, que va servir sota Juli Csar com a primipilus a la Legio X el 49 aC. Va servir com a voluntari a la campanya contra Gneu Pompeu (48 aC) i fou el que va iniciar la batalla de Farslia. Va morir en aquesta batalla.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="174634" title="Crter d'Orstia" nonfiltered="1333" processed="1331" dbindex="71336">
Crter (Craterus, Kraters         ), fou un dels didocs d' Alexandre el gran. Fou fill d'Alexandre d'Orstia i germ d'Amfters (Amphoterus).
 
Al inici de la campanya asitica d'Alexandre fou comandant dels           . A la batalla d'Arbela dirigia un destacament de la cavalleria, comandament que va continuar exercint durant la campanya oriental, per sense tenir un crrec especfic permanent i Alexandre el va utilitzar a missions diverses com a general capacitat. Es va oposar a la conducta d'Alexandre de fusi de races, per no va perdre l'afecte del rei, del que era considerat el segon favorit desprs d'Hefesti.

El  324 aC Alexandre li va encarregar portar als veterans a Macednia per com que en aquell moment estava malalt, Poliperc el va acompanyar per ajudar-lo. S'havia previst que Antpater, que llavors era regent a Macednia, portaria reforos a l'sia i Crter assoliria la regncia de Macednia, per com que Alexandre va morir abans que Crter arribs a Europa, el relleu no es va produir. Antpater i Crter van compartir el govern del Regne de Macednia, Grcia, Illria, Triblia, Agrinia, Epir i les muntanyes Cerunies. Segons Publi Herenni Dexip, Antpater tenia la direcci de l'exrcit i Crter l'administraci civil. 

Al arribar a Europa Crter va trobar a Antpater lluitant a la guerra de Lmia, i el va ajudar a derrotar als grecs per impedir el restabliment de la independncia de les ciutats gregues. 

Al final de guerra Crter es va divorciar de la seva dona Amastris, que li havia concedit Alexandre, i es va casar ambFila (Phila) la filla d'Antpater (322 aC). Poc desprs Crter va acompanyar al seu sogre a la guerra contra els etolis i el 321 aC a la guerra contra Perdicas d'Orstia a l'sia. Va tenir el comandament de les forces que van combatre a umenes de Cardia mentre Antpater va anar a Egipte a travs de Cilcia. 

Crter va morir en combat contra umenes de Cardia a Capadcia. umenes va lamentar aquest mort i el va honorar amb un gran funeral, enviant les seves cendres a Macednia.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="174635" title="Crter (historiador)" nonfiltered="1334" processed="1332" dbindex="71337">
Crter (Craterus, Kraters         ) fou germ d' Antgon II Gnates i pare d'Alexandre, prncep de Corint. 

Es va destacar com a compilador de documents histrics relatius a l'tica, va confeccionar una collecci de decrets del poble (                   ), i va redactar tamb una histria diplomtica d'Atenes. La seva obra s esmentada per Hipocrtion i Esteve Bizant; llevat d'aquestes citacions la resta s'ha perdut.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="174636" title="Crter (metge)" nonfiltered="1335" processed="1333" dbindex="71338">
Crter (Craterus, Kraters         ) fou un metge grec esmentat a les cartes de Cicer, on diu que va assistir a la germana d'tic, tica o Ceclia o Pompona, el 45 aC. Es tamb esmentat per Horaci i Gal.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="174637" title="Crter (escultor)" nonfiltered="1336" processed="1334" dbindex="71339">
Crter (Craterus, Kraters         )  fou un escultor de la segona meitat del segle I aC.

Se sap que va fer esttues juntament a un altre escultor de nom Pitdor, que van ser molt admirades al seu temps,  i les quals  van decorar els palaus dels csars ("palatinas domos Caesarum").




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="174638" title="Platja d'Aiguamarga" nonfiltered="1337" processed="1335" dbindex="71340">


La platja d'Aiguamarga s una platja de la ciutat valenciana d'Alacant, al sud de la Rambla de les Ovelles. Tot just desprs d'esta platja es trobava la platja de Baver, ja desapareguda amb les ampliacions del port. Hi ha vies importants de comunicaci de carretera i ferrocaril que hi confluxen de forma parallela. Actualment s'ha utilitzat com a escenari de la Ciutat de la Llum per al filmatge de pellcules.

 Vegeu tamb .
Llista de platges del Pas Valenci;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="174641" title="Gran Premi de Gran Bretanya del 1997" nonfiltered="1338" processed="1336" dbindex="71341">
Resultats del Gran Premi de la Gran Bretanya de Frmula 1 de 1997, disputat al circuit de Silverstone el 13 de juliol del 1997.


 Resultats .




                                                                               


 Altres .

 Pole:  Jacques Villeneuve    ;
 Volta  rpida:  Michael Schumacher  1m  24. 475s;









 















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="174643" title="Juan Lindolfo Cuestas" nonfiltered="1339" processed="1337" dbindex="71342">

Juan Lindolfo de los Reyes Cuestas York (Paysand, Uruguai, 6 de gener de 1837 - Pars, Frana, 21 de juny de 1905), va ser un poltic uruguai. President de la Repblica des de 1897 a 1899 i de 1899 a 1903.

 Primers crrecs de govern .

Des d'aviat dedicat al comer, es va convertir en expert en temes de comptabilitat i administraci, la qual cosa el va portar a ocupar diversos crrecs de govern relacionats amb el tema.

Va anar ministre d'Hisenda el 1880, durant la presidncia de Francisco Antonio Vidal, ho va continuar sent durant la presidncia de Mximo Santos, fins que aquest el va designar Ministre de Justcia, Culte i Instrucci Pblica (1884 a 1886). Tamb va ser senador i diputat.

Va pertnyer al grup dels "Collectivistes" que van envoltar els presidents Julio Herrera y Obes i Juan Idiarte Borda durant els seus mandats, i que van monopolitzar els crrecs poltics per mitj de la manipulaci electoral, mereixent les crtiques de l'oposici nacionalista (Eduardo Acevedo Daz) i vermella (vermellisme popular de Jos Batlle y Ordez).

 Cuestas i la coparticipaci .

Era President del Senat el 25 d'agost de 1897, quan durant el transcurs de la insurrecci nacionalista del cabdill Aparicio Saravia, l'assassinat de Juan Idiarte Borda a Montevideo el va portar a la primera magistratura. D'all en ms, i recolzat gaireb que incondicionalment per qui fins al dia d'ahir havien estat els opositors al president mort (i per tant tamb a ell), es va convertir sobtadament en la garantia del final del conflicte civil i el manteniment de la pau.

Hi va contribuir no sol el fet que Cuestas acords amb els insurrectes el final del conflicte (Pacte de la Creu, 18 de setembre de 1897), com tamb el fet que en aquest acord es propiciava una reforma electoral que satisfeia les exigncies de diversos sectors de l'oposici que reclamaven una ampliaci del dret al vot i majors garanties d'aquest contra les farses electorals de l'poca (lleis electorals posteriorment promulgades l'abril de 1898).

Com en la Pau d'abril de 1872, novament es va pactar una coparticipaci entre el Partit Vermell i el Partit Nacional, que va derivar en l'atorgament a elements d'aquest ltim sector de 6 de les 19 direccions departamentals (Flores, San Jos, Maldonado, Treinta y Tres, Cerro Largo i Rivera). Aquesta reedici del repartiment poltic va comptar amb el suport de Aparicio Saravia, tant com dels sectors de Eduardo Acevedo Daz i Jos Batlle y Ordez.

Les cambres, integrades pels seus antics companys collectivistes majoritriament, es van oposar a la seva candidatura a la presidncia constitucional el mar de 1897, davant del qual, i amb el suport dels sectors ja esmentats, Cuestas les va dissoldre el 10 de febrer de 1898, proclamant-se President Provisional i substituint-les per un Consell d'Estat d'igual quantitat de membres, entre els que es van comptar Jos Batlle y Ordez i Eduardo Acevedo Daz, entre molts d'altres.

El nom Consell d'Estat, es pot esmentar que va ser utilitzat tamb en dues ocasions de cops d'estat per definir els parlaments que van ser producte d'aquests: el febrer de 1942 pel president Alfredo Baldomir Ferrari, i el juny de 1973 pel president Juan Mara Bordaberry.

Desprs de dos intents armats contra aquesta situaci, rpidament sufocats, Cuestas va lliurar el comandament el 15 de febrer de 1899 al president del Senat, Jos Batlle y Ordez, i el 1 de mar segent va ser elegit president constitucional.

Durant el seu mandat, entre altres realitzacions, van comenar les obres del Port de Montevideo (18 de juliol de 1901), en l'ocasi del qual un carrer de la zona va ser designat amb el seu nom (fet inusual en aquest i en posteriors temps).

L'1 de mar de 1903, i desprs d'haver intentat sense xit impulsar la candidatura del seu fill, el diplomtic Juan Cuestas, per succeir-li, va acabar el seu perode. Gaireb immediatament va partir a Pars, Frana, on moriria mesos ms tard. En ser repatriades les seves restes a l'Uruguai, el govern no li va atorgar els honors fnebres que li haguessin correspost en la seva qualitat d'Ex President de la Repblica.

La coparticipaci acordada durant el seu perode no aniria ms enll de la presidncia del seu successor, Jos Batlle y Ordez, que s'enfrontaria victoriosament ja no a la taula de negociaci sin per les armes, el 1904, en ocasi de la tercera insurrecci d'Aparicio Saravia.

Enllaos externs.
Presidncia de l'Uruguai ;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="174662" title="Platja Carregador" nonfiltered="1340" processed="1338" dbindex="71343">

La Platja del Carregador s una platja de sorra del municipi d'Alcal de Xivert, a la comarca del Baix Maestrat (Pas Valenci).

Aquesta platja limita al nord amb roques i al sud amb la platja Romana i t una longitud de 820 m, amb una amplitud de 70 m. 

s una de les platges d'arena ms mplies de la zona. En un dels extrems est l'inici del passeig Martim i la plaa Vista Alegre i, en l'altre, hi ha unes enormes dunes, conegudes com Roquer Mart, d'arena fina i de gran diversitat botnica destacant una important colnia d'assutzena marina que li dna un aspecte de singular bellesa.

Se situa en un entorn urb (Alcossebre), disposant d'accs per carrer. Compta amb passeig martim i prquing delimitat. Tamb compta amb accs per a minusvlids. s una platja amb zona abalisada per a sortida d'embarcacions.

Compta amb el distintiu de Bandera Blava des de 1988, a ms dels certificats de qualitat ambiental ISO 9001 i ISO 14001.

 Vegeu tamb .
 Alcal de Xivert;
 Alcossebre;
 Platja de Manyetes;
 Platja de les Fonts;
 Platja Romana;
 Platges del Pas Valenci;

 Enllaos externs .
 Ajuntament d'Alcal de Xivert;
 Turisme a Alcossebre;
 Fitxa de la platja al web turstic de la CV;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="174664" title="Platja de Morro de Gos" nonfiltered="1341" processed="1339" dbindex="71344">

La Platja de Morro de Gos s una platja de sorra del municipi d'Orpesa a la comarca de la Plana Alta (Pas Valenci).

Aquesta platja limita al nord amb la Platja dels Amplaires i al sud amb la Punta de les Llances i t una longitud de 1.400 m, amb una amplitud de 20 m.

Se situa en un entorn urb, disposant d'accs per carrer. Compta amb passeig martim i prquing delimitat. Compta, tamb, amb accs per a minusvlids. s una platja amb zona abalisada per a sortida d'embarcacions.

Compta amb el distintiu de Bandera Blava des de 1997, a ms del certificat de qualitat ISO 14001.

 Vegeu tamb .
 Orpesa;
 Platja dels Amplaires;
 Platja de la Conxa;
 Platgetes de Bellver;
 Platges del Pas Valenci;

 Enllaos externs .
 Fitxa de la platja al web turstic de la CV;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="174665" title="Simfonia nm. 1 de Sibelius" nonfiltered="1342" processed="1340" dbindex="71345">
La Simfonia nm. 1 en mi menor, Op. 39 de Jean Sibelius, va ser composta l'any 1898, quan Sibelius tenia 33 anys.  Va ser estrenada el 26 d'abril de 1899 per l'Orquestra Filharmnica d'Helsinki, dirigida pel mateix compositor, en una versi original que s'ha perdut.  Desprs de l'estrena, Sibelius en va fer algunes revisions, resultant la versi definitiva que pot escoltar-se avui dia. La versi revisada va ser conclosa entre la primavera i l'estiu de 1900, i va ser estrenada per l'Orquestra Filharmnica d'Helsinki sota la batuta de Robert Kajanus l'1 de juliol de 1900.

A diferncia de les seues darreres simfonies o del poema simfnic Finlandia, obres per les quals s ms conegut Sibelius, la primera simfonia no utilitza tan intensivament la secci de metall. En aquesta obra, Sibelius mimetitza l'estil lric de Piotr Ilitx Txaikovski o Johannes Brahms. Tot i que el mateix Sibelius va negar posteriorment aquestes influncies, el lirisme i l's limitat dels metalls evidencien l'emulaci. 

La simfonia es caracteritza per l's de solos d'instruments de corda i instruments de fusta; el primer moviment s'obre amb un llarg i de vegades confs solo de clarinet sobre un redoble de timbals. El tema del solo retorna al principi del quart moviment amb un fortissimo de les cordes, amb acompanyament del vent. Els subsegents moviments inclouen solos de viol, viola i violoncel. A ms, la simfonia es caracteritza per incloure seccions en tonalitats majors que contrasten amb la tonalitat menor general de l'obra.

La durada de l'execuci oscilla entre els 35 i 40 minuts.  Molts directors s'estimen ms ralentir la velocitat suggerida per les indicacions de metrnom del mateix Sibelius, en particular en la secci rpida (allegro energico) del primer moviment. A causa d'aix, la major part de les versions t una durada d'entre 38 i 40 minuts (de fet, els editors de la partitura suggereixen la durada de 40 minuts ). Quan s'interpreta en un tempo ms lent, l'obra es percep com grandiosa i romntica, mentre que tempi ms rpids li donen un carcter ms jovenvol. En l'enregistrament degut a Osmo Vnsk, aparegut l'any 1997, el primer moviment s'executa segons les indicacions de metrnom de Sibelius i dura 9 minuts i 42 segons, front als 10  - 11  minuts d'altres enregistraments.

El primer enregistrament de l'obra va ser fet per Robert Kajanus amb l'Orquestra Simfnica de Londres per al segell discogrfic HMV al maig de 1930.

Moviments.
S'estructura en els quatre moviments tradicionals:

Andante, ma non troppo - Allegro energico ;
Andante (ma non troppo lento) ;
Scherzo: Allegro ;
Finale: Andante - Allegro molto - Andante assai - Allegro molto come prima - Andante (ma non troppo);

Enllaos externs.
Article;
Flying Inkpot Review;
Fitxers WAV i MP3 de cada moviment;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="174668" title="Canna (Cosenza)" nonfiltered="1343" processed="1341" dbindex="71346">


Canna es una comarca i un poble de 724 habitants de la provincia de Cosenza a la regi Calbria al sud d'Itlia.

Limita amb Montegiordano, Nocara, Nova Siri, Oriolo i Rocca Imperiale.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="174680" title="Amfibi prehistric" nonfiltered="1344" processed="1342" dbindex="71347">
Els amfibis prehistrics sn els amfibis que visqueren abans del comenament de la histria. Les formes ms primitives daten de fa almenys 350 milions d'anys (el perode Carbonfer). Els ms primitius de tots eren semblants a un peix, amb aletes que semblaven potes. Aquestes aletes van acabar per convertir-se en potes funcionals i els amfibis van esdevenir animals que vivien a la terra.

Durant el Carbonfer i Permi superior van prosperar molts tipus d'amfibis prehistrics; pertanyien a les subclasses extingides de Labyronthodontia i Lepospondyli. Els amfibis actuals (Lissamphibia) van aparixer per primer cop al Trisic i Jurssic.

 Subclases .


?Balanerpeton;
?Dendrepeton;

Vegeu tamb.
Animals prehistrics;
Animal;
Amphibia;
Vida prehistrica;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="174686" title="Canes (desambiguaci)" nonfiltered="1345" processed="1343" dbindex="71348">

Astronomia:
Canes Venatici (els Llebrers) s una petita constellaci de l'hemisferi nord.
Geografia:
Canes, Cannes o Canas s una ciutat de Frana dins la regi d'Occitnia.
Vilar de Canes s un municipi del Pas Valenci que es troba a la comarca de l'Alt Maestrat.
Zorita de los Canes s un municipi de la provncia de Guadalajara.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="174688" title="Pota" nonfiltered="1346" processed="1344" dbindex="71349">

Una pota s un membre del cos hum o animal.

La majoria d'animals utilitzen les potes per a desplaar-se, caminant, corrent o grimpant. Alguns animals poden utilitzar les potes davanteres (anomenades braos) per a moure i manipular objectes. Alguns animals tamb poden usar les potes darreres pel mateix.

Al cos hum, les potes superiors i inferiors se solen anomenar braos i cames, respectivament. Les cames i els peus humans estan especialitzats en la locomoci a dues potes -- la majoria dels altres mamfers caminen i corren a quatre potes. Els braos humans sn ms febles, per molt mbils, permetent un ampli ventall de distncies i angles, i posseeixen unes mans especialitzades, capaces d'agafar i manipular objectes amb precisi.





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="174694" title="Som Rdio" nonfiltered="1347" processed="1345" dbindex="71350">
Som Rdio fou una emissora de radiofrmula impulsada per la Direcci General de Poltica Lingstica del Govern de les Illes Balears a la legislatura 1999-2003, en qu govern el Pacte de progrs.

El seu objectiu principal era la normalitzaci lingstica del catal a l'mbit juvenil. La seva principal veu era Pep Suasi.

Titllada d'illegal pel llavors partit de l'oposici PP de les Illes Balears, fou clausurada en tornar al poder aquest partit el 2003.

L'Obra Cultural Balear volgu revifar l'esperit d'aquella rdio amb Som i Serem Rdio, una emissora que emet per internet.

Referncies.
 El tancament fulminant de Som Rdio a Ritmes.net;

Enllaos externs.
 Som i Serem Rdio;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="174696" title="Cretaci superior" nonfiltered="1348" processed="1346" dbindex="71351">
El Cretaci superior s la ms recent de les dues grans subdivisions del perode Cretaci. Comen fa uns 100 milions d'anys i acab en fa 65 milions. El Cretaci rep el seu nom dels famosos penyassegats blancs del sud d'Anglaterra, que daten d'aquesta poca.

Fou un perode de gran xit pels dinosaures, amb l'aparici i diversificaci de molts nous tipus, com ara els tiranosurids, hadrosaures, anquilosaures i ceratpsids a Asiamrica (l'oest d'Amrica del Nord i l'est d'sia) i titanosaures i abelisaures a Gondwana.

Les aus esdevingueren ms i ms comunes i diverses, superant els pterosaures, que s'hagueren de conformar amb nnxols ecolgics cada cop ms especialitzats.

Als oceans, els mosasaures aparegueren sobtadament i experimentaren una radiaci evolutiva espectacular. Tamb aparegueren els taurons moderns i es diversificaren els pliosaures policotlids i els elasmosaures. Aquests predadors s'alimentaven dels nombrosos peixos teleostis, que desprs evolucionaren en formes ms avanades (Neoteleostis).

A finals del perode Cretaci es diversificaren les plantes amb flor, i els marsupials didlfids i els primitius mamfers placentaris tamb esdevingueren comuns.

La fi del perode arrib amb l'extinci del Cretaci-Terciari.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="174698" title="M7" nonfiltered="1349" processed="1347" dbindex="71352">
M7 s un canal de televisi de Mallorca propietat del Grup Serra que emet majoritriament en catal.

Naix com a Canal 37 (de fet, una escisi de Canal 4), i desprs pass a mans del Grup Serra, que primer, el 1996, la va transformar en Telenova, i ms tard, el 2002, en M7 Televisi de Mallorca.

Ara ha contractat programes de l'empresa Onda 6, com documentals o partits de futbol.

Tamb ha comprat programes d'altres televisions com TeleMonegal, de Barcelona TV.

Freqncies.
Freqncies analgiques
 Canal 24 UHF: Pollena.
 Canal 26 UHF;
 Canal 42 UHF: Sller.
Freqncia digital
 Canal 37 UHF: Mallorca.

Enllaos externs.
 Grup Serra;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="174701" title="Cala dels Cantalars" nonfiltered="1350" processed="1348" dbindex="71353">


La Cala dels Cantalars s una cala ubicada al Cap de l'Horta, en la ciutat d'Alacant (Pas Valenci), en una zona residencial i tranquilla. Es destaca per combinar roca i sorra, i d'una extensi molt reduda. En la reforma que s'ha fet, recentment, respecta la cala per canvia la ruta d'accs fent-la ms fcil. A dalt de la cala es troba un monument que es coneix popularment com "El barquet".

 Vegeu tamb .
Llista de platges del Pas Valenci;
Enllaos externs.
 Excmo. Ayuntamiento de Alicante DIAGNSTICO AMBIENTAL DE ALICANTE ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="174703" title="Cala dels Jueus" nonfiltered="1351" processed="1349" dbindex="71354">

La cala dels Jueus, o tamb cala del Martell, s una petita badia situada al Cap de l'Horta en Alacant (Pas Valenci). Es troba ubicada en una zona residencial i tranquilla, i es destaca per ser una platja de molt reduda extensi en qu es combina roca amb sorra. 

Vegeu tamb.
 Llista de platges del Pas Valenci;
Enllaos externs.
 Excmo. Ayuntamiento de Alicante DIAGNSTICO AMBIENTAL DE ALICANTE ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="174704" title="Cientfic boig" nonfiltered="1352" processed="1350" dbindex="71355">
El cientfic boig s un arquetip de la cultura popular contempornia. Es tracta d'un geni que vol passar els lmits permesos a la cincia, amb conseqncies sovint catastrfiques, tot i que la seva intenci pot ser maligna o simplement nsia de coneixement. s la variant moderna del mite de Prometeu i totes les histries que ensenyen l'error de voler tenir ms coneixement del perms.

Caracterstiques ms usuals.
Algun trauma en la vida personal o l'excs d'orgull els porta a transgredir els lmits. ;
Tenen laboratoris ben equipats per ocults.
Presenten un aspecte fsic descuidat, ja que la seva atenci est fixada noms en la cincia.
Poden tenir algun ajudant, per els seus plans romanen secrets fins arribar al descobriment definitiu, amb el qual volen impressionar tota la comunitat.
No miren la moral a l'hora d'experimentar.

Tradici.
Els practicants de l'alqumia podrien ser els precursors d'aquesta figura, que va nixer com a tal desprs de la Revoluci Industrial, com a excs de l'amor per la tcnica i l'oblit de la tradici.

L'exemple literari ms antic es troba en Frankenstein, de Mary Shelley, on un cientfic vol donar vida a un sser mort i aix igualar-se a Du, tema que esdevindr recurrent en el cinema de terror. En la mateixa lnia s'inscriu el Dr. Moreau. Molts d'ells donen vida a robots, que es rebellen contra els humans, un clssic de la cincia-ficci i de la tradici distpica. 

Altres experimenten amb la gentica, en l'afany per crear ssers perfectes o diferents, tradici que comena amb el Dr. Jekyll de Robert Louis Stevenson i segueix amb l'home invisible i tots els mutants o portadors d'estranys virus creats per error.

Jules Verne va escriure moltes novelles protagonitzades per cientfics bojos. Aquests volien explorar nous mons (el centre de la Terra, l'espai, el fons del mar), anant ms enll dels lmits naturals (per a l'poca) de l'home. Va ser un dels precedents de tota la literatura i cinema sobre els extraterrestres.

Un darrer corrent s el vessant pardic, freqent en els dibuixos animats, on el cientfic s un sser malvat que vol dominar el mn grcies als seus invents per que fracassa per l'acci de l'heroi. Aquest personatge ha passat a les ficcions "serioses", com les de James Bond i totes les mfies globals. Un subcorrent s el savi despistat, amb exemples com el Tornassol de Tintn.

Enllaos externs.
 Una web sobre la imatge que els nens catalans tenen dels cientfics ;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="174706" title="Cala de la Palmera" nonfiltered="1353" processed="1351" dbindex="71356">

La cala de la Palmera s una de les cales del Cap de l'Horta en Alacant (Pas Valenci), en una zona residencial tranquilla. Combina roca i sorra, i sovint rep visites de bussejadors malgrat la seua extensi reduda, ats els seus fons rocosos.

 Vegeu tamb .
 Llista de platges del Pas Valenci;
Enllaos externs.
 Excmo. Ayuntamiento de Alicante DIAGNSTICO AMBIENTAL DE ALICANTE ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="174710" title="Platja de la Serra Grossa" nonfiltered="1354" processed="1352" dbindex="71357">

La platja de la Serra Grossa s una platja ubicada a la ciutat d'Alacant (Pas Valenci) prop de la Serra Grossa, al nord del casc urb i al sud de l'Albufereta. s una platja de roques i de difcil accs, amb absncia de sorra, fort onatge i sotmesa a forts vents, tot i que hi ha una petita zona de sorra que s coneguda popularment com l'orinalet. No hi disposa d'equipaments ni serveis.

 Vegeu tamb .
Llista de platges del Pas Valenci;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="174711" title="Cosconar" nonfiltered="1355" processed="1353" dbindex="71358">


Cosconar s una possessi de muntanya del terme d'Escorca, a Mallorca.

Es troba situada al coster sud de la Roca Roja, un esper del masss del Puig Roig, vora el Quarter dels Carrabiners i guaitant sobre el Torrent de Lluc.

La seva principal caracterstica arquitectnica s la integraci de la construcci en el terreny, ja que aprofita una cova natural i l'usa com a teulada.

s punt obligat de pas en l'excursi que fa la volta al Puig Roig.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="174713" title="Cabe d'Or" nonfiltered="1356" processed="1354" dbindex="71359">

El Cabe d'Or s una serra ubicada en la comarca valenciana de l'Alacant prop del municipi de Busot. La cima, que rep el mateix nom, s'ala a 1.210 m. sobre el nivell del mar. Hi transcorre una ruta de senderisme de dificultat mitjana-baixa. L'antic balneari d'Aiges, actualment en rehabilitaci, recollia l'aigua per l'aqfer del Cabe.

 Etimologia .

Malgrat que literalment el seu nom, o una antiga mina d'or que hi existia, el vocable "Or" no fa referncia al mineral de l'or, sin a l'aigua. De fet, en poca de l'al-ndalus els andalusins mantingueren el vocable iber "Ur" per a denominar aquesta serra, que significa aigua, ja que al seu interior hi flua aigua des de les  coves de Canelobre. Desprs de la conquesta i colonitzaci cristiana, es transliter fonticament (i no semnticament) al valenci "Or", de manera que vindria a significar com el "cabe de les aiges". Hi existeix una llegenda popular local, probablement d'origen tagar, en qu es ridiculitzava la inteligncia dels conquistadors cristians perqu creien que hi havia or a l'indret quan en realitat s aigua.

 Clima .

El clima del Cabe d'Or s molt irregular la major part de l'any. En els mesos de primavera i estiu sol rondar de mxima entre els 25 C a la primavera i els 35 C. Mentrestant en hivern les mximes no superen els 20 C. Les mnimes a l'hivern solen rondar els 4 C la major part del temps; per que en freqncia baixen dels 0 C.

T un terme mitj de dies de neu (any 2007) al voltant de 6 dies de neu, i amb constants gelades.

Plou amb freqncia en els mesos del tardor i hivern, encara que en primavera tamb t dies de pluja concorregudes. 

Bibliografia.

 POMARES, Manolo. Escalada y senderismo en el Cabeo d'Or (Busot) (2004). Autoeditat.
 REAL, Rosa M & TUDELA, Carlos. 112 propuestas de escalada en la Comunidad Valenciana (2001). Club Integral de Montaa.

 Enllaos externs .
 PR.V-2: Ruta pel Cabe d'Or Ruralicante.com;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="174717" title="Governaci de Manouba" nonfiltered="1357" processed="1355" dbindex="71360">

La  governaci de Manouba s una divisi administrativa de Tunsia, situada al nord del pas i al nord-oest de la ciutat de Tunis. Est limitada per la governaci de Bizerta, la governaci de Zaghouan, la governaci de Bja, la governaci de Tunis, la governaci d'Ariana i la governaci de Ben Arous.

La seva activitat principal es agrcola per t tamb una incipient indstria i s'han desenvolupat sis zones industrials: Mornaguia, Tbourba, Jdada, Ksar Sad, Borj El Amri i Borj El Khalsi, a ms d'una altra planejada a El Fejja. La indstria s principalment el txtil, el cuir, la indstria agroalimentria i la elctrica i mecnica.

La capital s la ciutat de Manouba. T una superfcie de 1.137km i una poblaci de 342.000 habitants (2005). La creua una via de ferrocarril. 
 
Va formar part de la governaci d'Ariana fins el 1 de juliol del 2000 quan es va segregar i va formar una nova divisi administrativa. Est dividida en 8 delegacions, 9 municipalitats, 8 consells rurals i 46 imadats. Les delegacions sn:

Borj El Amri;
Douar Hicher;
El Batane;
Jdada;
Manouba;
Mornaguia;
Oued Elil;
Tbourba;
I les municipalitats:
Borj El Amri;
Den Den;
Douar Hicher;
Jdada o Djedeida;
El Batane o El Battan;
Oued Ellil;
Manouba o La Manouba;
Mornaguia;
Tbourba;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="174719" title="Cannes (desambiguaci)" nonfiltered="1358" processed="1356" dbindex="71361">

Esport:
Cannes o AS Cannes (Association Sportive de Cannes Football) s un club de futbol francs de la ciutat de Canes.
Geografia:
Cannes (llat Cannae) fou una ciutat de la Pulla (Itlia).
Cannes s el nom en francs de la ciutat occitana de Canes.
Cannes-cluse municipi del departament de la Sena i Marne.
Cinema:
Festival Internacional de Cinema de Cannes mostra de cinema de la ciutat de Canes.
Histria:
Batalla de Cannes enfrontament militar entre romans i cartaginesos prop de la ciutat de Cannes a la Pulla (Itlia).
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="174722" title="Governaci de Mdenine" nonfiltered="1359" processed="1357" dbindex="71362">

La governaci de Medenine (o Mdenine) s una divisi administrativa de Tunsia, situada al sud-est del pas. En forma part l'illa de Gerba. Limita amb la governaci de Gabs, la governaci de Tataouine, la governaci de Kbili, i la mar Mediterrnia.

T una superfcie de 8.858km i una poblaci de 438.700 habitants (2005), majoritriament dedicada als serveis, sobretot el turisme. Altres activitats son l'agricultura i pesca (10%), industria (8%), obres publiques i privades (17%), i administraci (18%). La governaci disposa d'un aeroport internacional a Gerba (Djerba-Zarzis). 

Una parc d'activitat econmica existeix a Zarzis (Gerba) on es disposa d'un port comercial; hi ha tamb altres zones industrials a Medenine Sud i Ben Gardane i altres dues en projecte a Mdenine Nord i a Zarzis.

L'activitat turstica es important i disposa de 126 hotels d'alt nivell amb capacitat per ms de 47.000 llits. L'agricultura (arboricultura, principalment oliveres) i la ramaderia son activitats rellevants. La seva costa t una longitud de uns 400km i la pesca suposa el 20% de la producci de tot el pas. La pesca s'explota tamb a dos llacs (llac El Biben i llac Boughrara)
 
La capital s la ciutat de Medenine. 

La governaci fou creada el 21 de juny de 1956. El 1981 es va segregar una part del territori per formar la nova governaci de Tataouine. Est dividida en 9 delegacions, 7 municipalitats, 7 consells rurals i 94 imadats. Les delegacions sn:

Ajim (o Jerba Agim);
Ben Guerdane;
Beni Khedche;
Houmt Souk (o Jerba Houmet Essouk);
Larig;
Mdenine Nord;
Mdenine Sud;
Midoun (o Jerba Midoun);
Sidi Makhlouf;

Les municipalitats sn:
Ajim;
Ben Gardane;
Beni Khedache;
Houmt Souk;
Mdenine;
Midoun;
Zarzis;

La governaci est agermanada amb la provncia de Siracusa (Itlia), el departament de l'Erau (Frana), Hechstedt (Alemanya), la regi de Crsega (Frana) i Chabbia Nikaat Khamsa (Lbia). La capital Medenine est agermanada amb Montpeller a l'Erau, Frana; Houmt Souk a Djerba amb Agde i al departament de l'Herault, i amb Itec a Grcia: Midoun amb Ceyrat (Frana), Mauguro-Carnon (Frana), Bustenie (Romania) i Isdom (Alemanya); i Zarzis amb Sete i Tresnes (Frana).




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="174723" title="Toms de Rocabert-Boixadors Dameto i de Ver" nonfiltered="1360" processed="1358" dbindex="71363">
Toms de Rocabert-Boixadors Dameto i de Ver (Palma, 1840 - 1898) fou el 12 comte de Peralada, 37 vescomte de Rocabert, 11 comte de Savall (des de 1887), 10 marqus d'Anglesola i 10 marqus de Bellpuig, entre d'altres ttols menors, amb grandesa d'Espanya.

 Biografia .

Fill de Francesc Xavier de Rocabert-Boixadors Dameto (mort el 1875) i de Margarida de Ver i de Salas.

En morir el pare, els ttols corresponien a Antoni, el seu germ gran, per, per la seva poca disposici a casar-se, els ced a Toms, tot reservant-se noms els de comte de Savall i maestrant de Valncia.

Estudi a l'Institut Balear de Palma, adscrit a la Universitat de Barcelona, on obtingu el ttol d'enginyer de mines.

Com el seu germ Antoni, resid inicialment a Mallorca i a Pars, entre d'altres indrets, i viatj sovint.

El 1875 els germans Antoni, Toms i Joana-Adelaida decidiren traslladar-se a Peralada, centre dels dominis familiars a l'Alt Empord, i collaboraren estretament en una notable tasca de mecenatge, molt important per a la Peralada de l'poca, en la qual no s fcil distingir l'aportaci de cadascun d'ells. A Toms, com a enginyer que era, li s atribuda la restauraci i ampliaci de l'antic castell dels Rocabert i l'annex convent del Carme, que havien adquirit desprs de la desamortitzaci, d'acord amb el romanticisme arquitectnic neomedieval llavors en voga, sobretot a Frana. Tamb es creu que li s deguda la construcci dels jardins del palau, de gust romntic i que, restaurats, encara es conserven. Anys ms tard (1893-1899), Toms i la seva germana Joana-Adelaida van fer reconstruir el castell de Requesens, al nord de la comarca, amb els mateixos criteris. 

En canvi, Antoni, advocat, home de lletres i reconegut admirador de Verdaguer, sembla que fou el fundador d'una Escola de Primeres Lletres gratuta (coneguda com lEscola de Palaci), en la qual es combinava l'ensenyament bsic amb les arts i oficis, les arts plstiques, el teatre, la msica, la gimnstica i la jardineria. Tamb hi fund un teatre, un cor, la cobla la Principal de Peralada i la Biblioteca del Palau de Peralada, amb 13.000 volums. 

Amb la mort d'Antoni (1887), Toms, que heret els ttols que aquell s'havia reservat, s'install definitivament a Peralada i assum i mantingu les iniciatives culturals del seu germ.

Com a gran d'Espanya, fou senador per dret propi (1878-1898), si b sense gaire activitat. Polticament, era prxim a l'ala ms conservadora del partit liberal.

Afeccionat a la fotografia, les seves instantnies es compten entre les primeres efectuades a l'Alt Empord.

Tamb resid a Barcelona i a Mallorca, on, com a Catalunya, tenia importants propietats rstiques i urbanes.

Com el seu germ Antoni, no es cas. El succe la seva germana Joana-Adelaida de Rocabert-Boixadors Dameto i de Ver (Palma, 1838-Requesens, 1899), casada des de 1856 amb Ramon Despuig i Fortuny, 8 comte de Montenegro i 10 de Montoro. Morta sobtadament, en circumstncies mai no aclarides, desprs d'un sorolls plet els ttols passaren al seu cos Joan Miquel de Sureda i als seus descendents i hereus (els Fortuny el 1912 i els Montaner el 1973), i el patrimoni al nebot del seu marit Ferran Truyols i Despuig, marqus de la Torre i als seus descendents, tots de Mallorca.

Vegeu tamb.
Castell de Peralada;
Castell de Requesens;
La Principal de Peralada;
Biblioteca del Palau de Peralada;

 Bibliografia .
Armand de Fluvi i Escorsa, "Los vizcondes y el vizcondado de Peralada, tambin llamado de Carmen y de Verges y, finalmente, de Rocabert", Hidalga, 31 (1983), 929-934.
Miquel Galobardes Vila i Jordi Truyols Dezcallar, "Dos cartas del Conde de Montenegro a los Condes de Perelada", Boletn de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona, 22 (1949), 193-198.
Joaquim Gironella i Garaana, "La escuela de msica del castillo-palacio de Peralada", Revista de Gerona, 62 (1973), 94-96.
Ramon Guardiola i Rovira, "La obra cultural de los ltimos condes de Peralada", Revista de Gerona, 1 (1955), 93-98.
Ramon Guardiola i Rovira, "Centenario de la ejemplar labor docente de Peralada", Revista de Gerona, 75 (1976), 151-156.
Ramon Guardiola Rovira, "Salvament del patrimoni artstic nacional (Museu del Prado) i collecci Mateu, quan la Guerra Civil, i notcies dels darrers comtes de Peralada", Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos, 21 (1988), 241-262.
Ins Padrosa i Gorgot, "L'esperit de la Renaixena i el mecenatge dels comtes", dins Ins Padrosa i Llus Albert, La Principal de Peralada, Peralada, Ajuntament de Peralada, 1990, pp. 25-40.
Ins Padrosa i Gorgot, "Don Toms de Rocabert, el primer fotgraf amateur de la comarca", Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos, 36 (2003), 243-264.
Joan Palomas i Moncholi, El rerefons econmic de l'activitat dels parlamentaris catalans (1876-1885), tesi doctoral de la Universitat Autnoma de Barcelona, 2002.;
Modesto Snchez Ortiz i Fermn Berstegui, Las primeras cmaras de la Regencia: datos electorales, estadsticos y biogrficos, Madrid, Impr. de Enrique Rubios, 1886.
Pedro E. de Tbar i Jos de Olmedo, Las segundas cortes de la Restauracin: semblanzas parlamentarias, 2 vols., Madrid, Impr. de Manuel G. Hernndez, 1879-1880.
Toms Vicens, Dos peraladencs illustres: el pare Josep Clos i Pags, bisbe de Zamboanga (illa de Mindanao-Filipines) - Antoni de Rocabert i de Dameto, comte de Zavell, Palafrugell, Impr. M. Pal, 1931.

 Enllaos externs .
Expediente personal del Senador por Derecho Propio Conde de Peralada, Toms Rocaberti de Dameto y Very;
Diario de sesiones del Senado: Toms Rocabert;
Jaume Cervera Marqus, director de l'escola de msica del castell de Peralada;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="174724" title="Longs" nonfiltered="1361" processed="1359" dbindex="71364">


Longs (Longars en aragons) s una localitat aragonesa del partit judicial d'Ejea de los Caballeros, a la comarca de les Cinc Viles (provncia de Saragossa).

 Localitzaci .
Es troba ubicada al nord de la provincia de Saragossa, a la capalera de la vall del riu Onsella (coneguda com Valdonsella i Val de Onsella o Baldonsella i Bal d'Onsella en aragons), al costat de la serralada de Santo Domingo al prepirineu aragons. 
Llinda a l est amb el antics terminis municipals de Salines de Jaca y Ena, avui integrats al termini municipal de Las Penyes de Riglos, provncia d'Osca, y comarca de Foia d'Osca,al Nord amb Bages i Bailo ( comarca de la Jacetnia, y provncia d'Osca); al est amb Lobera d'Onsella i al sur amb Luesia y Uncastillo. 

 Activitat econmica .
Els actuals vens de la localitat viuen de la cria d ovelles i de la agricultura de cereals a ms de conreus de petits horts al costat del poble. , tamb existeix al poble un hostal ( Os Tablaus, que fa les funcions de bar i centre social de Longs, que no s altre cosa que una petita presencia del sector turstic estacional, sobretot als estius i a les festes de la localitat.



Fa ms d un segle la activitat econmica ms important era la extracci de la  pez , ara ja ha desaparegut aquesta activitat i va ser tant important que va originar el gentilici pel que es coneix als habitants de Longs,  peceros .  Hi ha constncia que els habitants de Longs recorrien llargues distancies arribant per exemple una vegada l any al Serrablo a la provncia d Osca. Aquesta activitat va donar al producte fet al poble una mena de denominaci d origen, la gent volia noms  pez de Longs  a un temps on aix encara no es coneixia.

 Notes y referncies .


 Enllaos externs .
 http://longas.ya.st/;
 http://www.aunaocio.com/zonaweb/ilaria/;
 http://es.geocities.com/losalastuey/;
 Voz de Longs en la Gran Enciclopedia Aragonesa On-Line;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="174725" title="Comunitat lingstica" nonfiltered="1362" processed="1360" dbindex="71365">
La Declaraci Universal dels Drets Lingstics defineix comunitat lingstica com a societat humana que, assentada histricament en un espai territorial determinat, reconegut o no, s'autoidentifica com a poble i ha desenvolupat una llengua comuna com a mitj de comunicaci natural i de cohesi cultural entre els seus membres.

Aquesta definici s extreta de l'article 1.1 del Ttol Preliminar, el qual precisa els conceptes usats al llarg de la dita Declaraci.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="174726" title="Governaci de Monastir" nonfiltered="1363" processed="1361" dbindex="71366">

La governaci de Monastir s una divisi administrativa de Tunsia, situada a la part central de la costa oriental del pas. Limita amb la governaci de Sussa al nord i la governaci de Mahdia al sud.

T una superfcie de 1.019km i una poblaci de 466.700 habitants (2005). La capital s la ciutat de Monastir.

Activitats principals sn l'industria (principalment txtil) i els serveis (turisme). A la capital Monastir hi ha un aeroport internacional (Monastir-Habib Bourguiba). En agricultura produeix oli d'oliva (60.000 hectrees d'oliveres). La ramaderia i la pesca tamb s'hi desenvolupen. La capacitat turstica es de 25.000 llits.

Hi ha 8 zones industrials i dues ms en projecte: Moknine, Bennane, Bembla, Jemmal, Monastir, Ksar Hellal, Teboulba, Touza, i en projecte Sahline i Jemmal II

La governaci ja era poblada fa 25.000 anys. S'han trobat tamb restes d'una civilitzaci neoltica de fa cinc mil anys, i un altra de fa quatre mil anys (civilitzaci d'Haouanet). 

La divisi administrativa es va crear el 9 de mar de 1974, segregada de la governaci de Sussa (Sousse). Est dividida en 13 delegacions, 31 municipalitats, i 77 imadats. Les delegacions sn: 

Bembla;
Bekalta;
Beni Hassen;
Jammel;
Ksar Hellal;
Ksibet El Madyouni;
Moknine;
Monastir;
Ouerdanine;
Saline;
Sayada Lamta Bouhjar;
Tboulba;
Zramdine;

Les municipalitats sn:
Amiet El Fhoul;
Amiret El Hojjaj;
Amiet Touazra;
Bekalta;
Bembla;
Beni Hassen;
Bennane;
Bouhjar;
Cherahil;
El Masdour;
Gherada;
Jammel o Jemmal;
Khniss;
Ksar Hellal;
Ksibet El Madyouni o Ksibet el-Mdiouni;
Lamta;
Menzel Ennour;
Menzel Farsi;
Menzel Hayet;
Menzel Kamel;
Moknine;
Monastir;
Ouerdanine;
Sahline Motmar;
Sayada;
Sidi Ameur;
Sidi Bennour;
Tboulba;
Touza;
Zramdine;
Zouiet Kontoch;

Est agermanada amb la regi francesa de Roine-Alps des del 1984.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="174727" title="Desperate Housewives" nonfiltered="1364" processed="1362" dbindex="71367">
"Desperate Housewives" (Mestresses desesperades en catal) s el ttol d'una srie dels Estats Units creada per Marc Cherry i emessa originalment el 2004 per la cadena ABC en format HDTV. La trama de la srie ocorre a Wisteria Lane, un barri situat en Fairview a l'estat d'Eagle, tots tres inventats per la srie. L'argument se centra en la vida diria de cinc dones, les seues famlies, amics i vens. La srie en combina drama, misteri, comdia i stira.

Noms estrenar-se va convertir-se en un fenmen social donant un nou paper a les vertaderes mestresses, apareixent ara en revistes, webs i programes com ara The Oprah Winfrey Show. La srie ha assolit grans ndexs d'audincia junt amb Lost tornant a la cadena als seus vells temps de glria.

La srie tingu quinze nominacions als Emmys Awards el 2005 guanyant 6 d'aquests. El 2006 obtingu una nominaci a la millor actriu.

El 2005 fou la srie ms vista a tot el mn superada el 2006 per Grey's Anatomy (Anatomia de Grey).


 Personatges principals .

Susan Mayer (Teri Hatcher)  la despistada, impulsiva, ingnua, la sentimental, propensa a accidents, que escriu contes infantils i per la qual cosa creu en el felios per sempre.

Bree Van de Kamp (Marcia Cross), la perfecta mestressa, republicana, no permet ni una errada i est obsesionada amb la neteja, l'odre i els bons modals, per sobre tot es controlla de no opinar dels altres i t molt en compte el qu diran?, des que la seua mare mor la seua madrastra molt perfeccionista noms li enseny perfecci i tradicionalismes. Amaga els seus sentiments sota els quefers de la llar.

Lynette Scavo (Felicity Huffman), mare de cinc xiquets, l'equilibrada i competitiva Lynette sempre s'enfronta a reptes que supera amb experincies i llibres.

Gabrielle Marquez (Eva Longoria), materialista, superficial, provocativa, molt sensual i amant de la bona vida, all que vol ho obt, desprs d'haver sigut pobre i violada en la seua infantesa, sembla que noms vol diners i sexe tot i estar en una constant recerca de l'amor.

Edie Britt (Nicollette Sheridan), la brutalment sexy, provocativa, egoista, cida, irnica, "devora-homes". s venedora de bens inmobles i la seua vida sentimental s agitada i canviant. Una dona amb una necessitat compulsiva de seduir.

 Mary Alice Young (Brenda Strong) s la narradora de la srie que se sucida en el primer captol.

Repartiment.


Actors principals.
(segond l'ordre dels crdits de l'inici - temporada actual)

Teri Hatcher - Susan Mayer/Delfino (Temporada 1, 2 y 3);
Felicity Huffman - Lynette Scavo (Temporada 1, 2 y 3);
Marcia Cross - Bree Hodge (Temporada 1, 2 y 3);
Eva Longoria - Gabrielle Solis/Lang(Temporada 1, 2 y 3);
Nicolette Sheridan - Edie Britt (Temporada 1, 2 y 3);
Brenda Strong - Mary Alice Young/Angela Forrest (Temporada 1, 2 y 3) *Narradora;
Ricardo Antonio Chavira - Carlos Solis (Temporada 1, 2 y 3);
Mark Moses - Paul Young/Todd Forrest (Temporada 1, 2 y 3);
Andrea Bowen - Julie Mayer (Temporada 1, 2 y 3);
Doug Savant - Tom Scavo (Temporada 1, 2 y 3);
Cody Kasch - Zach Young/Dana Taylor (Temporada 1, 2 y 3);
James Denton - Mike Delfino (Temporada 1, 2 y 3);
Shawn Pyfrom - Andrew Van De Kamp (Temporada 1, 2 y 3);
Joy Lauren - Danielle Van De Kamp (Temporada 1, 2 y 3);
Richard Burgi - Karl Mayer (Temporada 1 y 2);
Alfre Woodard - Betty Applewhite (Temporada 2);
Josh Henderson - Austin McCann (Temporada 3);
Kyle McLachlan - Orson Hodge (Temporada 3);
Dougray Scott - Ian Hainsworth (Temporada 3);

Actors secundaris.
Steven Culp - Rex Van De Kamp (1 temporada) recurring otherwise;
Jesse Metcalfe - John Rowland (1 temporada) recurring otherwise;
Mehcad Brooks - Matthew Applewhite (2 temporada -)  appeared previously;
Zane Huett - Parker Scavo (2 temporada -) recurring previously;
Shane Kinsman - Porter Scavo (2 temporada -) recurring previously;
Brent Kinsman - Preston Scavo (2 temporada -) recurring previously;
NaShawn Kearse - Caleb Applewhite #2 (2 temporada -)  started on ep. 31;
Rachel Fox - Kayla Huntington (Temporada 3);

Altres actors.
Page Kennedy - Caleb Applewhite #1 (2 temporada) credited until ep. 30;
Roger Bart - George Williams (2 temporada);
Gwendoline Yeo - Xiao-Mei (2 temporada);
Valerie Mahaffey - Alma Hodge (Temporada 3);
Dixie Carter - Gloria Hodge (Temporada 3);
Kiersten Warren - Nora Huntington (Temporada 3);
Laurie Metcalf - Carolyn Bigsby (Temporada 3);
Jake Cherry - Travers McLain (Temporada 3);
John Slattery - Victor Lang (Temporada 3);
 
Collaboracions.
Harriet Sansom Harris - Felicia Tilman;
Pat Crawford Brown - Ida Greenberg ;
Christine Estabrook - Martha Huber (9 episodios);
Richard Roundtree - Jerry Shaw (7 episodios);
Lucille Soong - Yao Lin (7 episodios);
Ryan Carnes - Justin (7 episodios);
Lupe Ontiveros - Juanita Solis (6 episodios);
Lesley Ann Warren - Sophie Bremmer (6 episodios);
Charlie Babcock - Stu (2 temporada -) (6 episodios);
Joely Fisher - Nina Fletcher (2 temporada -) (5 episodios);
Bob Gunton - Noah Taylor (5 episodios);
Sam Lloyd - Dr. Albert Goldfine (5 episodios);
Betty Murphy - Alberta Fromme;
Alejandro Patino - Ralph (2 temporada -) (4 episodios) ;
Kathryn Joosten - Karen McCluskey;
Melinda McGraw - Annabel Foster (3 episodios);
Emily Christine - Ashley Bukowski (2 episodios);
Shirley Knight - Phyllis Van De Kamp (2 temporada -) (3 episodios);
Sharon Lawrence - Maisy Gibbons (3 episodios);
Bob Newhart - Morty Flickman (3 episodios);
Melinda Page Hamilton - Sister Mary Bernard (2 temporada -) (3 episodios);
Paul Dooley - Addison Prudy (2 temporada -) (3 episodios);
Jay Harrington - Dr. Ron McCready (2 temporada -) (3 episodios);
Nike Doukas - Natalie Klein (2 episodios);
Jesse Metcalfe - John Rowland (2 temporada, temporada 3-) (3 episodios);
Heather Stephens - Kendra Taylor (2 episodios);
Jolie Jenkins - Deirdre Taylor (1 episodio);
Maria Conchita Alonso - Luca Marquez(temporada 2));
Matt Roth - Art Shephard (Temporada 3);
Jason Gedrick - Rick Coletti (Temporada 3);

Curiositats.

El misteri de Betty Applewhite se suposava que anava a incloure els seu marit i un misteri propi per per alguna cosa no el ficaren en la srie. Es rumoreja que en prximes temporades tornar amb un nou misteri i la part que en qued per concloure.

s la srie ms vista dels Estats Units des del 2004 amb una audincia mitjana de 41 milions de persones.

Quasi tota la banda sonoroa de Desperate Housewives s gravada i reproduda a l'inrevs en el captol.

Abans que Touchstone oferira Desperate Housewives a l'ABC en l'episodi original la Mary Alice fou interpretada per Sheryl Lee; el jardiner John per Kyle Searles; i el Rex Van de Kamp pel Michael Reilly Burke. Lee fou substituida per la Brenda Strong. Amdues havien interpretat papers de persones mortes abans tant a Everwood com a Twin Peaks. Strong tamb havia participat en dos captols de la segona temporada de Twin Peaks. Tamb a l'episodi pilot quan la cmera s'allunya de les protagonistes que han trobat la nota de la Mary Alice, aquesta apareix com un fantasma mirant-les des del jard.

Els crdits inicials contenen referncies a famoses obres d'art incluint-ne Adan i Eva per Lucas the Elder, Retrat de Giovanni Arnolfini i la seva esposa per Jan van Eyck, America Gothic per Grant Wood, y la llanda de sopa Campbell d'Andy Warhol. No cal obviar per ser menys coneguts Couple Arguing(Parella discutint) i Romantic Couple (Parella romntica) por Robert Dale (dibuixat segons l'estil de cmic popularitzat pel Roy Lichtenstein y un pster dels anys 40 "Am I Proud!" de Dick Williams (mostra a una dona subjectant unes llandes).

La major part dels ttols dels captols es deriven de canons de Stephen Sondheim: sn incloses Every Day a Little Death, You Could Drive A Person Crazy i The Ladies Who Lunch.

Christine Estabrook, l'actriu que interpreta a la Senyora Martha Huber, no estava inclosa en el captol pilot. Per s'ha convertit en un personatge recurrent.

El tema principal de la srie el va compondre Danny Elfman, compositor de la famosa melodia ambque comencen Els Simpson, Futurama, Pare de famlia i American Dad (Pare made in USA segons la traducci feta a l'espanyol), o la BSO de Batman, Spiderman, Beetlejuice o Sleepy Hollow.  ;

Tot i que el govern de Bush s ultra-conservador, la esposa del President dels Estats Units, Laura Bush confes ser una incondicional de la srie.

L'actor que interpretava a Caleb fou substituit desprs de tindre problemes amb la resta de l'equip de la srie.

Detalls de producci.
Producci: Touchstone Television;
Creada per: Marc Cherry;
Compositor tema principal: Danny Elfman;

 Emissi internacional .

En Espanya la srie es transmessa amb el nom de Mujeres Desesperadas (Dones Desesperades) en obert per La2 de TVE, per Sony Entertainment Television en VEO (canal per TDT) i a Digital+ i ONO pel canal temtic en castell; FOX.

Tot i emetre's tamb la srie original, diversos pasos llatino-americans com ara Colmbia, Equador o Argentina han fet l'adaptaci de la srie amb le nom dAmas de casa desesperadas.

Enllaos externs.

lloc oficial (en angls);


















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="174729" title="Joan Pais i Melis" nonfiltered="1365" processed="1363" dbindex="71368">
Joan Pais i Melis (l'Alguer 1875 - Cller, Sardenya 1964) fou un msic i poeta alguers. Es llicenci en qumica i farmcia, per alhora exercia de mestre de les bandes de msica municipals de l'Alguer, Sorso i Ssser, i fou un dels fundadors el 1902 de l'Agrupaci Catalanista La Palmavera, en la qual va exercir una activitat intensa i per la qual va compondre la msica de lHimne alguers d'Antoni Ciuffo.  Va fer populars melodies seves com Desperta-te i O lluna vella, va aprofitar el seu crrec de farmacutic de la pres de Castiadas el 1912 per tal d'organitzar una orquestra amb presos i va propugnar l'adaptaci de les normes gramaticals alguereses a la grafia normalitzada catalana. 
 Obres .
 Grammatica del dialetto moderno d'Alghero (1899) publicada per Pasqual Scanu el 1970;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="174730" title="B?" nonfiltered="1366" processed="1364" dbindex="71369">


La b  (en rab  ) s la segona lletra de l'alfabet rab (segona tamb, amb un valor numric de 2, en l'ordre abjad). s una lletra lunar.

 Histria .

Prov, per via dels alfabets nabateu i arameu , de la b th fencia.

 s .

Representa el so consonntic .

En la notaci matemtica moderna, t la mateixa utilitat que la  a occident.

 Escriptura .



La b  es lliga a la segent lletra de la paraula. Tamb amb la precedent, sempre que aquesta no sigui lif, d l, l, r , z y o w w, que mai no es lliguen a la lletra posterior.

 Representaci, transcripci i transliteraci .

A la Viquipdia existeix una , vegeu-la per a les diferents maneres de transcriure i transliterar b .

Al SATTS i l'alfabet de xat rab, s'usa tant B.

A la representaci Unicode, b  ocupa el punt U+0628 amb el nom ARABIC LETTER BEH.

A la codificaci ISO 8859-6, el punt 0xc8.

Com a entitat HTML, es codifica com a &#1576;

 Variants .

Els alfabets persa (i per herncia a l'alfabet rab bielors), urd i shahmukhi (punjabi) usen una variant de la b  amb tres punts en comptes d'un per a representar el so : . El xiao'erjing la va agafar del persa per a representar diversos sons, segons la llengua que s'hi transcribs.

En haussa i sindhi s'usa una b  amb un punt addicional per a representar el so implosiu : . El sindhi tamb t una variant de la b  amb quatre punts, , per al so aspirat .

 Vegeu tamb .


Llengua rab;
Alfabet de xat rab;
Alfabet;
Alfabet fenici;

 Referncies .









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="174733" title="Pasqual Scanu" nonfiltered="1367" processed="1365" dbindex="71370">
Pasqual Scanu (l'Alguer 1908 - Ssser 1978) fou un escriptor i pedagog alguers. Es llicenci a Roma el 1935 i fou mestre d'escola i posteriorment dirigent de les escoles de la provncia de Ssser, del 1937 al 1975. Ha estat un dels principals animadors de la cultura catalana a l'Alguer i particip en el retrobament entre Catalunya i l'Alguer. Ha participat en gaireb tots els Jocs Florals de la Llengua Catalana des del 1959, per s'especialitz en estudis de cultura popular, la histria de l'Alguer i la poesia. El 1979 edit la Gramtica algueresa de Joan Pais i Melis.

 Obres .
 Alghero e la Catalogna (1962);
 Pervivncia de la llengua catalana oficial a l'Alguer (1964);
 Sardegna (1964);
 Sardegna nostra (1970);
 Poesia d'Alguer (1970);
  Guida di Alghero (1971);
 Rondalles alguereses (1985);








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="174734" title="Miniaplicaci de servidor" nonfiltered="1368" processed="1366" dbindex="71371">
Les miniaplicacions de servidor (angls servlets) sn objectes Java executats per un servidor d'aplicacions i que responen a invocacions HTTP, servint pgines dinmiques.

El contingut generat pot ser un fitxer de qualsevol tipus, la majoria de vegades HTML. 

Un objecte Servlet s capa de rebre una invocaci i generar una resposta en funci de les dades de la invocaci, de l'estat del propi sistema i les dades a qu pugui accedir. El paquet bsic de servlet defineix objectes Java que maneguen peticions i respostes fetes per servlets, aix com objectes que informen dels parmetres de configuraci del servlet i l'entorn d'execuci. El paquet  javax.servlet.http defineix subclasses especfiques HTTP dels elements genrics del servlet, com ara objectes de gesti de sessions que lliguen mltiples peticions del mateix client i respostes del servidor d'aplicacions. Els servlets poden estar empaquetats dintre d'un fitxer de format WAR , com a aplicaci Web , dintre d'un contenidor.

L'execuci d'un servlet es fa dintre d'un o ms processos del servidor d'aplicacions, de manera que es genera un nou flux. No generar un nou procs (com acostumen a fer els CGIs) implica un estalvi de recursos que es tradueix en un millor rendiment del sistema.

Els servlets poden ser objectes java precompilats o JSP compilats en temps d'execuci (o en un altre moment desprs de l'arrencada del servidor d'aplicacions).

 Histria .
Sun Microsystems va escriure la primera especificaci dels servlets. Va finalitzar la versi 1.0 el juny de 1997. A partir de la versi 2.3, l'especificaci dels servlets va ser desenvolupada subjecta al Java Community Process. JSR 53 va definir tant la Servlet 2.3 i JavaServer Page 1.2. JSR 154 especifica les especificacions Servlet 2.4 i 2.5, aquesta darrera vigent des del 10 de maig del 2005.



 Cicle de vida d'un Servlet .
Consisteix en les passes segents:
 La instncia de Servlet s carregada en temps d'arrencada del contenidor;
 El contenidor crida el mtode init(), en temps d'arrencada, o quan rep la notificaci de la primera invocaci. Aqu s on s'inicialitza el servlet i ha de ser executat abans que se serveixi cap petici. Aquest mtode no torna a ser executat en tota l'execuci del contenidor.
 Desprs de la inicialitzaci el servlet pot comenar a servir invocacions de clients, cadascuna servida pel seu propi fil d'execuci (Thread). Per cada invocaci s'executa el mtode service() ;
 Finalment, en temps d'aturada del contenidor, aquest invoca el mtode destroy();

 ServletConfig i ServletContext .
En un contenidor hi ha una sola instncia de ServletContext. Aquest objecte pot ser usat per qualsevol instncia de Servlet informaci a nivell de l'aplicaci o detalls sobre el contenidor. Cada servlet, per altra banda, obt la seva prpia instncia de ServletConfig. Aquest objecte proveeix parmetres d'inicialitzaci per un servlet. Un desenvolupador pot obtenir la referncia a ServletContext usant qualsevol d'aquests dos objectes.

 Contenidors de Servlet . 
Un contenidor de Servlet s un servidor web especialitzat que suporta l'execuci de classes Servlet. Combina la funcionalitat bsica d'un servidor web  amb optimitzacions i extensions especfiques de Java i de Servlet, com la integraci amb l'entorn d'execuci Java i la capacitat de traduir especficament URLs en peticions de Servlet. 
Els servlets sn registrats pels contenidors de servlets, que es nodreixen de la informaci sobre les funcionalitats que aquests proveeixen i quina URL usaran per identificar-se ells mateixos. A partir d'aquest moment, el contenidor s capa d'inicialitzar el Servlet i respondre a invocacions conforme van arribant. Molts contenidors tenen la capacitat d'afegir i treure servlets de forma dinmica, avantatge que permet que afegir, modificar o treure servlets no afecti la resta de servlets. Els contenidors de Servlet tamb poden ser anomenats contenidors web o motors web.

Com en altres APIs de Java, diferents companyies provedores posen a disposici la seva prpia implementaci de contenidor Servlet estndard. A sota hi ha una llista de contenidors web, tant lliures com comercials. En aquests casos 'lliure' es refereix a qu poden ser usats de forma gratuta fins i tot amb finalitats lucratives. Alguns de comercials, com ara Resin o Orion, poden ser usats per organitzacions sense nim de lucre.

 Contenidors web no comercials .
 Apache Tomcat (antigament Jakarta Tomcat) s un contenidor web de codi obert gratut sota la Llicncia Apache. s usat a la implementaci de referncia oficial i t fama de ser estable.
 Geronimo Application Server s una implementaci plenament J2EE, feta per Apache.
 Jetty;
 Jaminid cont una abstracci superior a la dels servlets;
 Enhydra;
 Winstone suporta l'especificaci v2.4, est orientat a la mnima configuraci i disposa de la capacitat de buidar el  contenidor fins noms all on cal.
 tjws espec 2.4, de poca crrega al sistema, disseny modular ;

 Contenidors web comercials .
 Java System Application Server;
 Java System Web Server;
 Caucho's Resin Server;
 BEA WebLogic Server o Weblogic Express;
 Borland Enterprise Server;
 Oracle Servidor d'aplicacions;
 WebSphere d'IBM ;
 JRun de Macromedia ;
 IronFlare Orion Servidor d'aplicacions;
 WebObjects;

 Contenidors web de codi obert comercials .
 JBoss;
 GlassFish;
 LiteWebServer;

 Vegeu tamb .
 JavaServer Pages;
 Java EE;

 Enllaos externs .
 Descripci del producte, feta per Sun;
 Tutorial de Sun sobre servlets;
 JSR 154 (Servlet 2.4 i 2.5);
 JSR 53 (Servlet 2.3);
 Documentaci Java de l'API Servlet 2.3;

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="174735" title="Ssser" nonfiltered="1369" processed="1367" dbindex="71372">




Ssser (sard Thathari, itali Sassari, sassars Sssari) s la capital de la provncia de Ssser a la Sardenya, actualment una regi autnoma d'Itlia.  La seva poblaci arriba a prop de 129.000 habitants. A la regi es parla el sassars, forma dialectal itlica ms emparentada amb el tosc, el cors i el catal que no pas amb el sard.

 Geografia .
s la segona ciutat ms important de Sardenya, desprs de la capital Cller. Es troba situada al nord-oest de l'illa, a la vall del riu Rossell, petit afluent del riu Mascari, que corre a 10 kilmetres de la ciutat de Porto Torres, en una zona de turons que limiten la plana de la Nurra des de l'Alguer fins al golf d'Asinara.

Els seus districtes sn: Bancali, Li Punti, La Landrigga, Caniga, Campanedda, Ottava, Tottubella, S. Giovanni, Argentiera, Canaglia, La Corte i la Pietraia.

 Histria .

Fou fundada potser per gent procedent de la colnia romana de Torres, i s coneguda com a nucli de poblaci des de comenaments del segle XI. Es va enriquir amb el comer amb Pisa, i esdevingu la ciutat ms important del jutjat de Torres. A la mort del jutge Baris el 1236 es va organitzar com a municipi autnom sota la potestat de Pisa, per des d'aleshores fou atacada per la Repblica de Gnova. El 1272 la va ocupar el jutge Mari II d'Arborea, i desprs de la derrota de l'armada de Pisa a la Meloria el 1284 qued definitivament sota la influncia de Gnova, amb la que sign un tractat el 1294 pel qual obtingu la consideraci de repblica i el respecte als seus estatuts, que seran promulgats el 1316. 

Quan el futur Alfons IV el Magnnim inici la conquesta de Sardenya el 1323, Ssser li va oferir voluntriament la seva fidelitat, i ell li confirm els privilegis. Poc desprs, per, la ciutat es va rebellar a causa del mal govern dels oficials enviats pel rei de la Corona d'Arag, que no respectaven els drets locals, i sota la instigaci genovesa. Els rebels mataren el potestat i es van proclamar independents entre el 1325-1326.  Un cop sotmesa la ciutat, s'hi va construir un castell, per els habitants es tornaren a rebellar el 1329, cosa que provoc una forta repressi amb l'exili dels habitants i la repoblaci amb catalans i aragonesos. Els Doria van setjar la ciutat el 1347, per fou alliberada pel jutge Mari IV d'Arborea amb suport aragons. Els genovesos atacaren la ciutat novament el 1353, per fracassaren. 

Des d'aleshores fou capital del Logudor. El 1369 fou ocupada per Mari IV d'Arborea quan es rebell contra Pere III el Cerimonis, i el 1378 l'ocup el seu fill Hug III d'Arborea, qui li va oferir nous privilegis. Intentaren buscar la protecci de Gnova, per la conquesta de la ciutat el 1391 per Brancaleone Doria, marit d'Leonor d'Arborea, ho va impedir i va restar en mans aragoneses. Aleshores fou cedida del vescomte Guillem II de Narbona, qui va renunciar en favor de Ferran I de Catalunya-Arag el 1414. 

Quan el regne de Castella i la corona d'Arag es van unir el 1378, Ssser continu mantenint els estatuts propis. Esdevingu la seu del tribunal de la Inquisici a Sardenya i es va mantenir en pau llevat quan una expedici francesa devast la ciutat el 1527. Cap el 1720 fou incorporada al Regne del Piemont, qui va oprimir la ciutat amb forts impostos i especulant amb el blat, cosa que provoc dues fortes revoltes antifeudals el 1780 i el 1795, molt durament reprimides. El 1802 es torn a revoltar amb suport dels francesos que havien ocupat Crsega. Va romandre des d'aleshores sota la sobirania del Regne del Piemont, fins que el 1847 pass a formar part del Regne d'Itlia.

 Sassaresos clebres .
 Francesco Cossiga;
 Enrico Berlinguer;
 Antonio Segni;

 Monuments .
Entre els edificis ms famosos es troben el duomo de Sant Nicola,el  Palazzo Ducale i la fontana del Rossell, el Museu Sanna i la Santssima Trinitat de Saccargia (fetes en el segle XII). A Ssser les festivitats ms conegudes sn La Faradda de li Candaleri (14 d'agost) i la Cavalcata Sarda (l'ltim diumenge de maig).

Enllaos externs.

Guia turstica de la ciutat de Ssser;










































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="174736" title="Cana (desambiguaci)" nonfiltered="1370" processed="1368" dbindex="71373">

Botnica:
Artemsia cana s una espcie del gnere Artemsia.
Histria:
Cana fou una antiga unitat de longitud.
Cana filla de Quint Gelli Cane.
Cana fou una ciutat de Cilcia, vegeu Atenodor Cananita.
Geografia:
Can o Canaa (Qana) s una ciutat situada a 10 Km al sud de Tir (Lban).
Punta Cana s el nom que rep un cap situat a l'est de la Repblica Dominicana.
Esport:
Lorik Cana es un futbolista albans.
Fisiologia:
Cana castellanisme per cabell blanc.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="174739" title="Governaci de Nabeul" nonfiltered="1371" processed="1369" dbindex="71374">

La governaci de Nabeul s una divisi administrativa de Tunsia, situada a la costa nord-est del pas. El seu territori s conegut tamb com a regi del Cap Bon. T una costa de 300km, majoritriament de platges.

T una superfcie de 2.840km i una poblaci de 714.600 habitants (2006). La capital s la ciutat de Nabeul per avui dia la ms important s Hammamet.

La activitat turstica s la principal ocupant al 40% de la poblaci activa. La pagesia (22%), i la indstria (27%). Una autopista uneix Hammamet amb Tunis. L'agua subterrnia est calculada en 260 milions de metres cbics. S'han creat nou zones industrials: Grombalia, Bou Argoub, Kelibia, Tazarka, Menzel Temime, Nabeul, Dar Chaabane, Beni Khiar i Korba (les quatre darreres municipals i la resta de l'estat); dues altres zones estan planejades a Soliman i Korba. La producci de ctrics (85% de la producci del pas) i de llegums s rellevant; tamb produeix el 97% de les maduixes del pas. Es pesquen 18.125 tones de peix (16% de la pesca del pas). El turisme ha experimentat en els darrers anys un excepcional desenvolupament i disposa de ms de 150 hotels dels quals 10 son de 5 estels; els establiments balnearis sn nombrosos i t una capacitat de 51.000 llits (el 22% de la capacitat del pas).

La governaci es va crear el 21 de juny de 1956 amb el nom de governaci de Cap Bon, amb capital a Grombalia. El 1964 la capital es va traslladar a Nabeul i el governadorat va rebre aquest nom. Est dividida en 16 delegacions, 24 municipalitats, 21 consells rurals i 99 imadats. Les delegacions sn:

Beni Khaled o Bni Khalled;
Beni Khiar o Bni Khiar;
Bou Argoub;
Dar Chaabane;
El Mida;
Grombalia;
Hammamet;
Hammam Laghzaz;
Haouria;
Klibia;
Korba;
Menzel Bouzelfa;
Menzel Temime;
Nabeul;
Soliman;
Takelza;

Els municipis sn:

Azmour;
Bni Khalled;
Bni Khiar;
Bou Argoub;
Dar Allouch;
Dar Chaabane;
El Haouaria;
El Mamoura;
El Mida;
Grombalia;
Hammam El Guezaz;
Hammamet;
Klibia;
Kerkouane;
Korba;
Korbous;
Menzel Bouzelfa;
Menzel Horr;
Menzel Temime;
Nabeul;
Soliman;
Soma;
Takelsa;
Tazarka;
Zaouiet Djedidi;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="174748" title="Santa Magdalena (la Seu d'Urgell)" nonfiltered="1372" processed="1370" dbindex="71375">
Santa Magdalena s un barri de La Seu d'Urgell situat al sud-oest de la ciutat. N's molt coneguda la seva Esglsia, posada sota l'advocaci de la mateixa Santa; Aquesta Esglsia s la segona en importncia social de La Seu. 

A Santa Magdalena tamb hi ha el CEIP Mossn Albert Vives i l'antic escorxador, que avui dia s un centre cvic per a joves. La zona, coneguda com "les cases barates", s de construccions econmiques, en aquest cas cases unifamiliars en filera, bastides desprs de la Guerra Civil, sobre terrenys expropiats a la familia del qui fou l'Alcalde de la ciutat que proclam la Repblica el 1931, N'Enric Canturri i Ramonet.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="174750" title="Heliport" nonfiltered="1373" processed="1371" dbindex="71376">

Un heliport s una installaci aeroporturia des d'on hi operen helicpters. Generalment estan situats en aeroports i en terrats d'institucions hospitalries o altres que requereixin d'aquest transport. A diferncia dels aeroports, no necessiten gran espai per a poder ser operatius. 























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="174754" title="Poebroteri" nonfiltered="1374" processed="1372" dbindex="71377">

El poebroteri (Poebrotherium) s un gnere extingit de camell. Visqu a l'Oligoc inferior, fa uns 30 milions d'anys, al que avui en dia s Amrica del Nord.

Aquest animal d'1 metre de longitud era ms similar als camells moderns que el seu predecessor Protylopus. El crani era similar al d'un llama.

Enllaos externs.
Imatge crani de Poebrotherium i informaci ;
PDF sobre Poebrotherium ;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="174759" title="Feliforme" nonfiltered="1375" processed="1373" dbindex="71378">

Els feliformes (Feliformia) sn un subordre de l'ordre dels carnvors que inclou els flids i els txons relacionats. Es diferencien dels caniformes. 

Cladograma.






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="174760" title="Josep Frank" nonfiltered="1376" processed="1374" dbindex="71379">
Josep Frank (l'Alguer, 1830-1900) fou escriptor alguers. Enseny grec, matemtiques i sard al liceu de l'Alguer. Tamb fou bibliotecari del collegi de l'Alguer del 1856 al 1860, i director de l'Institut Real de Bosa. Parlava i escrivia diverses llenges, i tingu una interessant correspondncia amb Eduard Toda i Gell el 1869-1870 que supos el comen del retrobament cultural entre Catalunya i l'Alguer. Va editar alguns poemes, com Romansa, Sarabanda, o Una vella al Camp Sant sobre la tomba de ma filla a revistes com La Ilustraci Catalana del 1880 al 1894 i actu com a catalitzador del primer grup catalanista de l'Alguer, que fundaria l'associaci La Palmavera el 1906, encara que ell no ho pogu veure.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="174766" title="La Ilustraci Catalana" nonfiltered="1377" processed="1375" dbindex="71380">

La Ilustraci Catalana fou una revista illustrada catalana publicada a Barcelona del 1880 al 1894. Fins el 1882  l'editaven desenalment Eudald Canivell i Masbernat, Ramon Enric Bassegoda i Amig i Jacint Laporta i Mercader i el director era Josep Franquesa i Gomis, que fou substitut poc desprs per Carles Sampons. 

Fou adquirida el 1883 per Francesc Matheu, qui amb l'impressor Josep Thoms i Bigas fou editada quinzenalment. Va publicar alguns nombres extraordinaris, com el dedicat a l'Exposici Universal del 1888 pel qual fou premiat amb la medalla d'or del certamen, i aconsegu la collaboraci dels principals artistes i escriptors del moment, com l'alguers Josep Frank.

En una segona poca (1903-1917) aparegu com a setmanari amb el nom d' Ilustraci Catalana, amb la collaboraci de Josep Alemany, antic director de La Ilustraci Llevantina. Es convert en una de les principals publicacions catalanes, on hi collaboraren autors catalans destacats com Joan Maragall, Narcs Oller, Joaquim Ruyra, Josep Carner, Josep Maria Folch i Torres, Mag Morera i Galcia, un jovenssim Josep Maria de Sagarra i altres. Pretenia mantenir viu l'esperit que impuls la Renaixena per els redactors es mostraren reticents a adoptar l'ortografia proposada per Pompeu Fabra. Es va fer ress del catalanisme poltic i cultural, participant en moltes de les seves iniciatives impulsades per alguns dels seus collaboradors, i public el suplement Feminal. 

Durant Primera Guerra Mundial el preu del paper va pujar moltssim, cosa que provoc que els redactors substitussin la revista illustrada per una altra anomenada  Revista Catalana, amb un pressupost ms modest.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="174769" title="Rdio Vilamajor" nonfiltered="1378" processed="1376" dbindex="71381">

Rdio Vilamajor s l'Emissora Municipal de Sant Antoni de Vilamajor al Valls Oriental. 
Emet a la Freqncia Modulada als 95,2 MHz i per Internet.
Va comenar les seves emissions en perode de proves el 5 de gener de 2004, retransmetent la Cavalcada de Reis d'aquell any, malgrat aix, a principis dels anys 80 i a mitjan dels 90 ja s'havia intentat sense xit iniciar aquest projecte.

 Programaci .
 Dilluns de 21:30 a 22:30 Tu Demana;
 Dimarts de 22:00 a 23:00 El Club del Country;
 Dijous de 21:00 a 22:00 Quin Desastre!
 Dijous de 22:00 a 23:00 Maniacs del Rock;
 Divendres de 21:00 a 22:00 La Claqueta Mecnica;
 Divendres de 23:00 a 00:00 Xikket FM (repetici temporada anterior);
 Dissabte de 18:00 a 19:00 Maniacs del Rock (repetici);
 Dissabte de 23:00 a 00:00 Sessions House;
 Diumenge de 14:00 a 15:00 La Claqueta Mecnica (repetici);
 Diumenge de 15:00 a 16:00 Quin Desastre (repetici);

Durant la resta d'horaris s'emet continutat musical:
 Tots els dies de 8 a 00  xits del moment i una selecci de Rock, Pop i R&B;
 Tots els dies de 15 a 16 Els Clssics;
 Divendres i Dissabtes de 00 a 8  La millor selecci de Dance i House;

 Cobertura .
Mitjanant la Freqncia Modulada la cobertura de Rdio Vilamajor s'estn per tot el municipi de Sant Antoni de Vilamajor. Tamb s possible sintonitzar l'emissora des de diferents pobles de la rodalia com Sant Pere de Vilamajor, Llinars del Valls, Cardedeu, Cnoves i Samals, Vilalba Sasserra, Vallgorguina o Sant Celoni.
El passat mes de Febrer Rdio Vilamajor va veure's abocada a modificar la seva freqncia d'emissi degut a unes fortes interferncies procedents de Barcelona, un cop resolta aquesta anomalia Rdio Vilamajor va millorar la cobertura que tenia abans de l'incident.

Grcies a Internet, Rdio Vilamajor emet per a tot el mn amb una qualitat equiparable a la de FM utilitzant la tecnologia AAC+ com a mitj de compressi.

 Eslgans - frases .
Troba els teus ritmes a Rdio Vilamajor (actual)

Rdio Vilamajor s el 95.2 de la FM (actual)

Rdio Vilamajor, el 98 (descatalogat)

el 98.0 de la FM s... Rdio Vilamajor (descatalogat)

Rdio Vilamajor, l'emissora de Sant Antoni (descatalogat)

Aix s Rdio Vilamajor (actual)

Rdio Vilamajor, el 98, msica les 24 hores i programes el cap de setmana (descatalogat)

 Enllaos externs .
 Rdio Vilamajor;
 Ajuntament de Sant Antoni de Vilamajor;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="174770" title="Eudald Canivell i Masbernat" nonfiltered="1379" processed="1377" dbindex="71382">
Eudald Canivell i Masbernat (Barcelona 1858 - 1928) fou un dibuixant i tipograf catal. 

Inicialment treball com a illuminador de naips, moltes de les colleccions dels quals sn avui molt cotitzades, i ms tard treball com a tipgraf impressor. El 1876 fou un dels fundadors de l'Associaci Catalanista d'Excursions Cientfiques, i el 1881 fou membre de la comissi federal de la Federaci de Treballadors de la Regi Espanyola.  Del 1895 al 1922 fou bibliotecari de la Biblioteca Ars. L'any 1891 public el butllet El Arte de la Imprenta i a la foneria tipogrfica d'Antoni Lpez, va dissenyar el tipus gtic Tortis. 

Amb el dibuixant Josep Llus Pellicer i l'impressor Josep Cunill fund el 1897 l'Institut Catal de les Arts del Llibre i una escola prctica professional, que foren dissolts el 1939. Tamb va dirigir La Ilustraci Catalana (1880), la "Revista Grfica" (1900), i l'"Anuario Tipogrfico" de la Casa Neufville (1910-1922). Particip en el Primer Congrs Catalanista del 1880, fou redactor de L'Aven del 1881 al 1893 i organitz l'Exposici del Llibre Catal de 1906. 

 Obres .
 Efemrides de la tipografa espaola y americana (1891);
 Guia de Montserrat (1898);
 Heribert Mariezcurrena i la introducci de la fototpia i del gravat a Espanya (1900);
 lbum caligrfico universal (1901);
 Estudi iconogrfic del rei Jaume I el Conqueridor (1909);
 Bibliografia Medical de Catalunya (1918);





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="174772" title="Governaci de Sfax" nonfiltered="1380" processed="1378" dbindex="71383">

La governaci de Sfax s una divisi administrativa de Tunsia a la part central de la costa oriental del pas. La seva costa a la mar Mediterrnia es de 200km. Limita amb la governaci de Mahdia (al nord), la governaci de Gabs (al Sud), la governaci de Kairouan (al nord-oest) i la governaci de Sidi Bou Zid (al oest).

T una superfcie de 7.545km i una poblaci de 869.700 habitants (2005). La capital s la ciutat de Sfax, la segona del pas amb ms d'un mili d'habitants. Aquesta ciutat disposa d'aeroport internacional.

La governaci t activitat agrcola, pesquera, industrial i turstica. La industria es principalment txtil (35%), agroalimentria (17%), mecnica (12%) i qumica (10%); altres industries sn el cuiro, el calat, la fusta, i l'electrnica. Les zones industrials son Poudrire I, Poudrire II, Madagascar, Maou, Hencha, Jebeniana, Sfax Maritime & Thyna, Skhira, Sidi Salem, Agareb, Mahars, Gharaba, Sakiet Ezzit, Sakiet Eddaier i Sidi Salah.

L'agricultura destaca sobre tot per l'oli d'oliva resultant de les seves oliveres, i tamb t ametllers. A la governaci hi ha vuit ports de pesca i es recullen unes 20.000 tones l'any. Al seu territori hi ha importants pous de petroli (1,1 milions de tones l'any) i gas (4,5 milions de metres cbics al dia).

La divisi administrativa es va crear el 21 de juny de 1956. El 4 de desembre de 1973 se'n va segregar una part per contribuir a la formaci de la nova governaci de Sidi Bou Zid, i el 9 de mar de 1974, una altra part per contribuir a crear la nova governaci de Mahdia. 

Esta dividida en 16 delegacions, 16 municipalitats, 15 consells rurals i 126 imadats. Les delegacions sn: 

Agareb;
El Amra o Amra;
Bir Ali Ben Khlifa;
El Mahres;
Ghriba;
Hencha;
Jebeniana;
Kerkennah;
Menzel Chaker;
Sakiet Eddar;
Sakiet Ezzit;
Sfax Mdina;
Sfax Ouest;
Sfax Sud;
Skhira;
Thyna (Thina);

Les municipalitats sn:

Agareb;
Bir Ali Ben Khlifa;
Bir Salah;
Chihia;
El An;
Hencha o El Hencha;
Ghriba o Graba;
Gremda;
Hencha;
Jebeniana;
Kerkennah;
Mahrs;
Menzel Chaker;
Sakiet Eddar;
Sakiet Ezzit;
Sfax;
Skhira;
Thyna;

La capital Sfax est agermanada amb Dakar (Senegal), Grenoble (Frana) i Marburg (Alemanya).




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="174773" title="Encarregat de negocis amb cartes de gabinet" nonfiltered="1381" processed="1379" dbindex="71384">

Charg d'affaires, o Encarregat de negocis amb cartes de gabinet s una categoria de cap de missi acreditat davant del Ministeri d'Afers Exteriors (a diferncia de l'ambaixador que ho est davant del cap de l'estat) per mitj d'unes anomenades cartes de gabinet.

Protocolriament ocupen un lloc a continuaci dels ambaixadors, enviats i ministres.

Per distingir-los de l'Encarregat de negocis ad interim, freqentment se'ls anomena encarregat de negocis amb cartes.

El fet que un pas acrediti com a cap de missi un encarregat de negocis en lloc d'un ambaixador pot obeir a una decisi unilateral - que no per fora s seguida per l'estat davant del qual s'acredita -, per tamb pot ser una situaci parallela entre dos estats. Usualment es recorre a la designaci d'un encarregat de negocis per mostrar una diferncia de grau, que pot ser deguda a raons molt diverses, en el nivell de relacions amb un pas determinat.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="174774" title="Federaci Espanyola de Resistncia al Capital" nonfiltered="1382" processed="1380" dbindex="71385">
La Federaci Espanyola de Resistncia al Capital (FERC), tamb coneguda com a Pacto de Unin y de Solidaridad, fou una organitzaci obrera anarco-collectivista. Es constitu en un congrs convocat a Barcelona el 18 de maig del 1888, per un sector de la FTRE. Hi participaren 26 federacions d'oficis, 3 consells locals i 6 federacions locals, bsicament de Barcelona, Reus, Grcia i Sants. Tamb hi participaren alguns representants de Valncia, Alcoi i Valladolid. Celebr un congrs a Valncia l'octubre de 1888. El 1891 celebr un nou congrs a Madrid . Desprs an perdent activitat. Fou una organitzaci amb escassa rellevncia i va ser substituda el 1900 per la Federaci Regional de Societats de Resistncia de la Regi Espanyola.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="174778" title="T?" nonfiltered="1383" processed="1381" dbindex="71386">


La t  (en rab  ) s la tercera lletra de l'alfabet rab (vint-i-dosena, amb un valor numric de 400, en l'ordre abjad). s una lletra solar.

 Histria .

Prov, per via dels alfabets nabateu i arameu, de la t w fencia.

 s .
Representa el so consonntic .

En la notaci matemtica moderna, t la mateixa utilitat que la  a occident per a representar .

 Escriptura .



La t  es lliga a la segent lletra de la paraula. Tamb amb la precedent, sempre que aquesta no sigui lif, d l, l, r , z y o w w, que mai no es lliguen a la lletra posterior.

 Representaci, transcripci i transliteraci .

A la Viquipdia existeix una , vegeu-la per a les diferents maneres de transcriure i transliterar t .

Al SATTS i l'alfabet de xat rab, s'usa T.

A la representaci Unicode, t  ocupa el punt U+062A amb el nom ARABIC LETTER TEH.

A la codificaci ISO 8859-6, el punt 0xca.

Com a entitat HTML, es codifica com a &#1578;

 Variants .
 La t   marb  a .
s la forma que adopta la t  quan s'usa com a morfema del femen. S'escriu com una h   (), per conserva els dos punts (i, quan no s muda, la pronunciaci) de la t 
:  

 Altres alfabets .
L'alfabet jawi, usat per a escriure el malai, usa una t  amb un punt addicional per a representar el so : . Aquest mateix signe, coincident amb el de la [[  ]] de l'alfabet bsic rab, representa el so  en urd.

En urd tamb s'usa una t  que en comptes de punts porta el signe de la [[  ]] com a diacrtic per a representar el so retroflex : 

Tamb representa un so retroflex per aspirat, , en sindhi, sent els dos punts en vertical la variaci en aquest cas: .

El xiao'erjing usa una t  de quatre punts a sobre , per a representar diversos sons depenent la llengua que s'hi transcrigui.

La [[  ]], , forma part de l'alfabet rab bsic per es podria considerar, tant en forma com en nom, una variant de la t , ja que s una de les sis lletres afegides a part de les vint-i-dues heretades de l'alfabet fenici.

 Vegeu tamb .


Llengua rab;
Alfabet de xat rab;
Alfabet;
Alfabet fenici;

 Referncies .

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="174782" title="Anarcocollectivisme" nonfiltered="1384" processed="1382" dbindex="71387">

L' anarcocollectivisme o anarquisme collectivista s una de les escoles clssiques de l'anarquisme. s un corrent de pensament sobre l'economia. La propietat dels mitjans de producci, distribuci i canvi ha de ser collectius i administrada collectivament pels propis treballadors aplegats en petites associacions per afinitat laboral mentre cadascun d'ells produeix segons la seva voluntat (o segons l'acordat) i cadascun ha de rebre el producte ntegre del seu treball segons el seu mrit particular. Aquestes associacions alhora estarien confederades pel principi federatiu. Per aquest sistema federal ha de deixar, segons els collectivistes, autonomia a les associacions per tal que autogestionessin els mitjans de producci. 

Fou defensat per Mikhail Bakunin (un dels principals terics), James Guillaume o Ricardo Mella. Els seus seguidors van ser expulsats de la Primera Internacional per les discrepncies amb Karl Marx a l'hora d'afrontar els problemes del proletariat. Les idees de Bakunin en contra de l'Estat i la necessitat de l'acci directa van forjar aquestes discrepncies amb la consegent creaci de l'anarquisme militant com a moviment obrer internacional organitzat. L' anarcosindicalisme ser desprs la forma de dur a terme alguns dels seus principis.
 Principis bsics de l'anarquisme collectivista . 
Els principals postulats de l'anarquisme collectivista sn els segents: 
Abolici de l'Estat perqu estar sempre corrupte i en mans d'una classe privilegiada. ;
L'autoritat ha de ser l'esperit pblic i collectiu. ;
Respecte hum. ;
Llibertat, igualtat, fraternitat. ;
Destrucci de totes les institucions de la desigualtat, la fundaci de la igualtat econmica i social de tots. Sobre aquesta base s'elevaran la llibertat i la moralitat i es construir la humanitat solidria.
 Discussions amb els comunistes llibertaris . 
La discussi entre anarquistes collectivistes i comunistes llibertaris va tenir lloc principalment a la fi del segle XIX. Les dues grans diferncies amb el comunisme llibertari sn: 
 Els comunistes llibertaris defensen la consigna "de cadascun segons la seva capacitat, a cadascun segons la seva necessitat", la qual cosa xoca amb els collectivistes que proposen la retribuci segons el mrit.
 Els comunistes llibertaris proposen que la federaci d'aquestes associacions planifiqui l' economia de forma democrtica, que recaptin el que s'ha produt i desprs es redistribueixi segons les necessitats dels individus. A ms, aquesta confederaci fixaria determinades pautes sobre la forma de producci i de treball. Els anarquistes collectivistes, en canvi, proposen donar ms autonomia a les associacions. Davant aquestes discussions, la majoria d'anarquistes, veient que els condua a un atzucac, van optar per denominar-se "anarquistes sense adjectius": van optar per la sntesi i van tendir a convergir en la lluita del dia a dia. ;

Llibertaris collectivistes.


 Enllaos externs .
 La opinin de un colectivista. Ricardo Mella: Sinopsis social. Sevilla, 1891, pags. 14 y 15.;
http://ateneovirtual.alasbarricadas.org/economia/index.php?page=El+colectivismo
 La opinin de un comunista libertario. Un comunista: Sinopsis social. Tierra y Libertad, nm. 16. Barcelona, 1889..  Aix es tracta a una respuesta al artculo de Ricardo Mella por un comunista libertario;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="174787" title="Josep Maria Bohigas i Masoliver" nonfiltered="1385" processed="1383" dbindex="71388">

Josep M. Bohigas Masoliver (Banyoles, 1906 - Barcelona, 1971) va ser un escultor i policromador catal. 

Format a l'escola d'Olot, ms tard va rebre classes de l'escultor Josep M. Camps, a l'Escola Llotja de Barcelona, on va ser professor en l'especialitat de policromia. 

Les seves obres, gaireb totes de carcter religis, estan la majoria policromades, amb una tcnica especial que deixa entreveure el cop de la gbia,. Va collaborar en aquest menester amb els escultors Frederic Mars i Josep Clar. 

T imatges a l'esglsia de Santa Maria de la seva ciutat natal (Banyoles) i l'any 1962 va realitzar les escultures de Sant Pere i Sant Pau, per a la faana de la Catedral de Girona.

Enllaos externs.
Fitxa biogrfica de Josep M. Bohigas del Ajuntament de Girona








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="174788" title="James Guillaume" nonfiltered="1386" processed="1384" dbindex="71389">


James Guillaume (Londres 16 de febrer de 1844 - Pars 20 de novembre de 1916) va ser un lder de la Federaci del Jura de la Primera Internacional, l'ala anarquista de la internacional, i un dels terics de l'anarcocollectivisme. Ms tard, Guillaume prendria un rol actiu en la fundaci de la Internacional Anarquista a Saint Imier. Guillaume s tal vegada millor conegut per l'enorme treball de 4 toms titulat L'International: Documents et Souvenirs que documenten la posici anarquista dintre de la primera internacional. Guillaume tamb va editar la collecci de treballs de Mikhail Bakunin i fou redactor del Dictionnaire Pdagogique dirigit per Ferdinand Buisson (director de l'ensenyament primari de 1882 a 1896). Tamb va jugar un important paper en la transformaci cap a l'anarquisme de Piotr Kropotkin.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="174790" title="Esglsia de Sant Andreu de Porreres" nonfiltered="1387" processed="1385" dbindex="71390">
Sant Andreu de Porreres s una esglsia romnica situada a la vall del Bac (Vall de Bianya). Es va edificar durant el segle XII. La primera referncia documentada s de l'any 946. De la seva estructura s important l'absis semicircular i la porta d'entrada.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="174791" title="Exequatur" nonfiltered="1388" processed="1386" dbindex="71391">
Exequatur es un document que expedeix el govern d'un estat sobir a un cnsol pel qual se l'autoritza a exercir les seves tasques consulars en representaci d'aquell estat.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="174793" title="Lluita lliure professional" nonfiltered="1389" processed="1387" dbindex="71392">


La lluita lliure professional s un tipus d'entreteniment en el qual les persones involucrades participen en baralles esportives programades, s a dir, amb resultats pautats. T els seus orgens en els dies dels carnavals viatgers. Els humils comenaments de la lluita lliure professional inclouen destreses de fortalesa i actuacions acrobtiques. Durant la major part del segle, els promotors i participants de la lluita lliure argumentaven que la competncia era completament real i defensaven fortament els secrets del negoci. Qualsevol pretext de competncia veritable va ser abandonat al final de la dcada de 1990, quan la Federaci Mundial de Lluita de Vince McMahon va comenar a descriure els seus esdeveniments com "entreteniment esportiu", al costat d'un canvi formal de nom cap a World Wrestling Entertainment (encara que el canvi de nom va ser una resposta a una demanda de part del World Wildlife Fund en contra de la Federaci Mundial de Lluita (World Wrestling Federation) per l's de les inicials "WWF" en el Regne Unit, l'augment de l's del terme "entreteniment" fins al final de la demanda sembla una explicaci al canvi voluntari del nom per McMahon.

 Normes .

A la lluita lliure professional existeixen diverses formes de guanyar, com el Pinfall, Rendici, Desqualificaci, KO o Compte Fora.
Pinfall.

Per guanyar per pinfall, un lluitador ha de collocar els muscles del seu contrincant en la lona i mantenir-lo en aquesta posici mentre l'rbitre copeja la lona tres vegades. Aquesta s la forma ms comuna per a guanyar una lluita. Si els muscles d'un lluitador estan caiguts (ambds muscles tocant la lona) i qualsevol part del lluitador contrincant l'est tocant, s completament legal realitzar el pinfall. Mtodes illegals de pinfalls sn utilitzar les cordes per a major poder i sostenir els pantalons del contrincant, aquests sn mtodes populars pels heels. En molt poques ocasions els rbitres assoleixen veure aquestes situacions i en la gran majoria dels casos el lluitadors face han de pagar les conseqncies, perdent les lluites.

Ocasionalment, existeixen ocasions que els muscles d'ambds lluitadors van estar en la lona al moment de realitzar el compte fins a 3. Aquesta situaci la majoria de les vegades duu a declarar un empat, i en alguns casos es programa una lluita en el futur per a determinar al guanyador.

Rendici o Submissi.
Per guanyar per rendici, el lluitador ha de fer que el seu contrincant digui "Give Up" ("Em Rendeixo"), normalment, per no necessriament, aplicant-li una clau de rendici.

En quedar inconscient en una clau de rendici duu a una derrota per KO (nocaut). Per a determinar si un contrincant est KO en la WWE, l'rbitre aixeca el bra del lluitador i el deixa caure. Si deixa caure el bra 3 vegades i el lluitador no t la fora per aturar la caiguda del seu bra, el lluitador s considerat en estat KO.

A ms, un lluitador pot indicar la rendici amb "Tap Out o Tapping Out", aix s, tocant diverses vegades la lona o al lluitador que li aplica la clau amb una m lliure. El "Tap Out" s comunament utilitzat en la lluita professional perqu el pblic pugui veure la rendici, ja que no sembla ser possible sentir a un lluitador cridar "Give Up".

Compte Fora o Countout.
Un countout (tamb "count-out" o "count out") roman fora del ring fins a desprs que l'rbitre assoleixi arribar al compte de 10 (ocasionalment 20). El compte enrere s'acaba quan el lluitador colloca els seus dos peus de tornada en el ring. Si ambds lluitadors estan fora del ring, el compte enrere s'inicia per a ambds. Una tctica molt comuna, per a assolir ms temps fora del ring, s que un lluitador entra al ring i immediatament surt, per a reiniciar el compte. Si ambds lluitadors romans fora del ring quan el compte arribi a 10, ambds sn desqualificats i es denomina "Doble Countout" o "Empat Impossible".

Si ambds lluitadors estan botats en la lona i no es mouen, l'rbitre pot comenar un compte enrere a 10 fins que algun dels lluitadors es posi dempeus. Si un lluitador s'assoleix posar dempeus, el compte enrere s'acaba immediatament. Si cap dels lluitadors assoleix posar-se dempeus, s considerat un empat, conegut com a "Doble KO" o, de forma incorrecta, "En ring count-out". En algunes ocasions aix s'utilitza perqu el pblic participi, donant suport al seu lluitador favorit perqu es posi dempeus.

La norma del countout tamb indica que un lluitador no pot guanyar si qualsevol part del lluitador contrincant est fora del ring o tocant les cordes. Aix serveix per a salvar-se de pinfalls i claus de rendici, posant qualsevol part del cos tocant les cordes.

Desqualificaci o DQ.
Una desqualificaci pot ser causada per nombroses raons:

 Utilitzar claus o moviments illegals, no alliberar al contrincant mentre est tocant les cordes, asfixiar o mossegar a un contrincant, o copejar diverses vegades amb el puny tancat. Aquestes violacions duen que l'rbitre inici un compte enrere de 5, si el lluitador no allibera la clau illegal causar una desqualificaci.

 Qualsevol atac d'una persona externa a la lluita, amb contacte fsic. Si la persona que va a intervenir s treta del ring per l'rbitre o per un lluitador, no s causal per a una desqualificaci.

 Copejar al contrincant amb un objecte extern (cadira, cadena, televisor, pals, etc.).

 Un cop baix (als testicles) directe.

 Copejar a l'rbitre intencionalment o, en casos extrems, la majoria de les vegades en lluites d'rbitre especial, tocar a l'rbitre.

 Atacar l'ull del contrincant, ja sigui copejant-lo, donant-li qualsevol atac a l'ull.

 Sostenir els pantalons d'un contrincant durant un pinfall (o de vegades noms s'anulla el pinfall).

 Treure la mscara d'un lluitador. (s illegal a Mxic);

A la prctica, les normes sn violades moltes vegades, sense meritar una desqualificaci, ja sigui perqu l'rbitre est distret o perqu no va veure l'atac, o simplement va veure l'atac per va decidir continuar el combat. En la WWE, un rbitre ha de veure la falta amb els seus propis ulls per meritar una desqualificaci. s molt comuna que els rbitres siguin escridassats durant la lluita. Mentre l'arbitre roman "inconcient", les norms sn gaireb sempre violades. En alguns casos mentre l'rbitre roman escridassat, un lluitador realitza un pinfall sobre el seu contrincant, assolint un temps de ms de 3 segons, per, a causa de l'estat de l'rbitre, no pot guanyar la lluita i es veu obligat a continuar lluitant.

Si tots els participants d'una lluita fan cas oms als advertiments de l'rbitre, la lluita pot acabar en una doble desqualificaci, on ambds lluitadors o equips (en una lluita en parelles) sn desqualificats. El combat s anullat i declarat empat o, en certes ocasions, es decideix reiniciar la lluita, per ordre d'algun Directiu General.

Promocions.

Les organitzacions que produeixen baralles de lluita lliure professional sn conegudes com a promocions. En aquesta llista noms estan nomenades les promocions ms rellevants que existeixen en el mn, excloent les promocions de l'Amrica Llatina.
World Wrestling Entertainment.

La World Wrestling Entertainment, o simplement WWE, s una de les associacions de lluita lliure ms conegudes en tot el mn. Posseeix un gran prestigi a causa de els seus anys de trajectria i a les "superestrelles" que hi han passat. El propietari actual d'aquesta empresa s Vincent Kennedy McMahon, qui va heretar a la WWE des del seu pare, Vince McMahon.

La WWE est dividida en 3 marques; Raw, ECW i SmackDown!, les quals sn transmeses en tres dies diferents; dilluns, dimarts i divendres, respectivament. A ms la WWE transmet 14 esdeveniments PPV que sn transmesos a travs del sistema Pay Per View, aproximadament una vegada al mes.

Actualment la WWE posseeix 9 campionats que sn defensats en les seves 3 marques, en la qual cadascuna d'elles posseeix l'exclusivitat d'algun campionat.



Total Nonstop Action Wrestling.

La Total Nonstop Action Wrestling, o simplement TNA, s una organitzaci de lluita lliure nord-americana fundada pel lluitador Jeff Jarrett i el seu pare, Jerry Jarrett, al maig del 2002. La TNA originalment parteix de la National Wrestling Alliance (NWA), i era coneguda com NWA-TNA. TNA es va separar de la NWA el 2004, i va deixar d'usar el Ttol Mundial Pesat de NWA i el ttol de Campions en Parelles de NWA a mitjans del 2007, per a crear els seus propis ttols: el TNA World Heavyweight Championship i TNA World Tag Team Championship, sumant-los al seu exclusiu TNA X-Division/ Championship.

TNA s la primera promoci nord-americana a usar nicament rings hexagonals, en contraposici als convencionals de quadre cantons. TNA t unes normes diferents a qualsevol altra organitzaci de lluita lliure pel que fa al canvi de cintur, el qual tamb pot canviar de mans si el resultat del combat s desqualificaci o compte fora (en la resta d'organitzacions, ambds resultats declaren com guanyador al contrincant, per el cintur no canvia de mans), anullant l'avantatge del campi.



Ring of Honor.

El Ring of Honor, coneguda com ROH, s una promoci de lluita professional independent americana. Va ser creada el 2002 per Rob Feinstein, i s adquirit actualment per Cary Silkin.

ROH registra totes les seves demostracions i les ven en DVD a travs del seu correu i magatzem en lnia. A ms posseeix 3 campionats, els quals sn defensats pels seus lluitadors.



Referncies.


 Vegeu tamb .
Termes de lluita lliure professional;
Tipus de combats de lluita lliure professional;

 Enllaos externs .

  World Wrestling Entertainment;
  Total Nonstop Action Wrestling;
  Ring of Honor;
  World Xtreme Wrestling;
  Triple A;
  Consell Mundial de Lluita Lliure;
  RXW;
  LXN;
  Revoluci Lluita Lliure Xile;


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="174794" title="Jaume Busquets i Mollera" nonfiltered="1390" processed="1388" dbindex="71393">
Jaume Busquets i Mollera (Girona, 1904 - Barcelona, 1968) fou un escultor i pintor catal. 

Es va formar als tallers de Joan Llimona i del pintor Darius Vils. Va fer amistat amb Antoni Gaud, que li va induir per a decidir-se per l'art religis. 

Va rebre nombrosos encrrecs de murals per a diverses esglsies i va realitzar escultures per a la faana del Naixement de la Sagrada Famlia de Barcelona, un Crist jacent per a l'esglsia de Blanes i una Verge amb Nen per a la faana de la Catedral de Girona. 

Va construir l'altar major i el seu baldaqu per al temple de La Nostra Senyora de Montealegre de Barcelona, on, anys ms tard, va realitzar en alabastre una imatge per al presbiteri. L'any 1955, va pintar al fresc la representaci de la Santa Trinitat, a l'absis de l'esglsia de Sant Gens de Palau-solit i Plegamans. 

Va ser director a l'Escola d'Art de Vilafranca del Peneds i desprs a l'Escola Massana de Barcelona.

Enllaos externs.
Fitxa biogrfica del ajuntament de Girona








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="174795" title="Governaci de Sidi Bou Zid" nonfiltered="1391" processed="1389" dbindex="71394">

La governaci de Sidi Bou Zid o Sidi Bouzid s una divisi administrativa de Tunsia, a la zona central del pas. Limita amb la governaci de Kairouan i la governaci de Siliana al nord, la governaci de Kasserine i la governaci de Gafsa a l'oest, la governaci de Sfax a l'est, i la governaci de Gabs al sud. 

T una superfcie de 7.400km i una poblaci de 398.400 habitants (2005). La capital s la ciutat de Sidi Bou Zid (Sidi Bouzid).

La seva activitat principal s l'agricultura a la que es dedica vers el 40% de la poblaci. Noms el 5% es dedica a la industria (una sola zona industrial a la sortida de la capital). Els productes agrcoles principals son cereals (48.896 tones), llegums (415.450 tones), fruites (52.067 tones), i productes lactis (56 milions de litres/any).
 
La divisi administrativa fou creada el 4 de desembre de 1973, amb territori segregat de la governaci de Gafsa, la governaci de Kasserine i la governaci de Sfax. Est dividit en 12 delegacions, 10 municipalitats, 12 consells rurals, i 114 imadats. Les delegacions sn: 

Bir El Hfay;
Jelma;
Mazzouna;
Meknassi;
Menzel Bouzane;
Ouled Haffouz;
Regueb;
Sabalat Ouled Asker ;
Sidi Ali Ben Aoun;
Sidi Bouzid Est;
Sidi Bouzid Ouest;
Souk Jdid;
Les municipalitats sn:
Bir El Hfay o Bir El Hafey;
Cebbala Ouled Asker;
Jelma;
Menzel Bouzane o Menzel Bouzaiane;
Meknassy;
Mezzouna;
Ouled Haffouz;
Regueb;
Sidi Ali Ben Aoun;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="174796" title="Elise Reclus" nonfiltered="1392" processed="1390" dbindex="71395">

lise Reclus (Sainte-Foy-la-Grande, Gironda, Aquitnia 1830 - Torhout, Flandes Occidental 1905) fou un gegraf i anarquista francs, membre de la Primera Internacional. Fill d'un pastor protestant en una famlia de gegrafs. la seva mare era descendent d'Enric I d'Anglaterra.

El 1842, quan Elise tenia dotze anys, va abandonar la casa paterna amb el seu germ gran Elies per a guanyar-se el pa i conixer el mn, i marxaren a Alemanya, on van trobar a Nemwied (Rennia) un lloc en el collegi dirigit pels germans moravos. L'estada en aquest establiment els permet aprendre alemany i altres idiomes. Els Reclus hi conegueren el futur novellista britnic George Meredith. Quan Elise torn a Frana en 1847, es matricula en la Facultat de Teologia de Montalban. En 1848 esclata la revoluci a Pars, esdeveniment que canvia la seva orientaci intellectual, ja que ara tamb llegir Saint-Simon, Charles Fourier i Auguste Comte. Elas i Elise s'escaparen del collegi amb d'altres companys i recorriten les provncies franceses de la Mediterrnia, on es barregen en agitacions populars socialistes. Llavors el pare, que no perdia les esperances de comptar amb un altre pastor en la famlia, decideix enviar Elise a estudiar teologia a la Universitat de Berln. Per ja era tard.  

Elise canvia les Escriptures per les classes de Carl Ritter, catedrtic de geografia de la Universitat de Berln, autor de La geografia en les seves relacions amb la naturalesa i la histria de l'home, obra inacabada de deu toms, publicada entre 1822 i 1859, i considerada un dels treballs fonamentals de la geografia comparada que, en certa manera, fou complementada ms tard per la Geografia universal d'Elisee Reclus, en incloure-hi estudis d'Europa, Amrica i Oceania. 

En 1851 torn a Frana i s'install a Orthez. Poc desprs es va produir el cop d'estat de Lluis Napole, president de la Repblica, qui ocupa el tron imperial com Napole III. Aix provoc onades de protesta i un aixecament armat. Mentre Victor Hugo encapala la insurrecci a Pars, en Orthez, Elas i Elise Reclus fracassen en el seu intent d'ocupar l'ajuntament. El govern ordena la deportaci dels insurrectes. L'1 de gener de 1852, els dos germans abandonaren Frana. 

S'installen a Londres, per no aconseguiren treballar com a mestres i marxaren a Irlanda on treballaren en el camp. Als 22 anys, Elise Reclus s'embarc com ajudant de cuina del John Howell, veler de tres mastelers que salpa de Valentia amb destinaci a Nova Orleans. All fou preceptor a casa dels Fortier, propietaris d'extenses plantacions. Llavors descobreix la tragdia de l'esclavitud. La seva capacitat d'anlisi i la seva indignaci compassiva li permeten escriure "L'esclavitud als Estats Units", srie d'articles publicats per la Revista de dos Mons en 1860, quan s'inicia la guerra civil dels Estats Units. Aleshores va recrrer diversos pasos d'Amrica Llatina i el 1865 arriba a la Nova Granada. En 1867 s'afilia a l'AIT i des d'aleshores la seva casa del carrer Feuillantines n 71 de Pars fou centre de reuni setmanal d'anarquistes i emigrats russos, polonesos i espanyols, alhora que escriu els seus primers estudis de geografia i s'aferma la seva fama de gegraf no sols a Frana, sin a nivell internacional.

Quan esclat el 1870 la guerra franco-prussiana ingressa a la Gurdia Mbil o Batallons de Marxa. Ell i Charles Nadar crearen el servei de coloms missatgers que va alleugerar el setge de  Pars. Quan acaba la guerra amb Prssia fou proclamada la Comuna de Pars. Reclus advocava per la conciliaci en un article escrit a Le Cri du Peuple, diari de Jules Valls. En una incursi de les tropes federades, a les quals s'havia unit com a voluntari, fou fet presoner per les tropes de Versalles a l'esplanada de Chtillon. El 15 de novembre de 1871 fou sotms a un consell de guerra a Saint-Germain, que el va condemnar a deportaci perptua. Fou tancat a les presons de Brest i Quelern, on va corregir part de la seva obra i organitz cursos de geografia i angls per als presos que eren deportats a Nova Calednia.  

Grcies a la intervenci d'alguns europeus notables del mn de la cincia i de les lletres, entre ells Charles Darwin, la sentncia de deportaci perptua fou commutada per deu anys de bandejament. Reclus marx a Sussa del 1872 fins a 1890. La seva companya Fanny Lherminez mor a Lugano en 1874 i es va unir a la botnica i entomologista Ermance Trignant-Beaumont, que fou per a ell una collaboradora invalorable. En 1872 sign amb la casa Hachette un contracte per a la redacci i publicaci de la "Nova geografia universal": 19 toms de 800 a 900 pgines cadascun, mil gravats i quatre mil mapes, obra que s'editaria primer en fasccles de 16 pgines. Reclus utilitz vint anys en concloure-la. Pel seu treball reb 600 francs mensuals, ms dos cntims per cada fasccle venut. El 1877, Reclus conegu a Piotr Kropotkin, tamb gegraf. El 1882 va iniciar el moviment antimatrimonial, ja que era partidari de les unions lliures sense vincle i no pas el matrimoni  El 1886 coincid a Npols amb Lajos Kossuth, admirador de la seva feina.

Es a traslladar a Blgica per invitaci de la Universitat de Brusselles el 1892 per a dictar un curs de geografia. Diferncies insalvables amb les directives van motivar que el curs no es realitzs all sin a la Universitat Nova (coneguda tamb com Institut d'Alts Estudis i Universitat Lliure), fundada pel propi Reclus i per Guillaume de Greet, per a dictar en ella les seves classes de geografia comparada.

 Reclus als Pasos Catalans .
Degut a la forta influncia de l'anarquisme als Pasos Catalans, la seva influncia fou considerable d'en del 1887. La revista Acracia va publicar bona part dels seus pamflets anarquistes, i gaireb tots els ateneus anarquistes tenien les seves obres. Els seus traductors ms importants foren Josep Prat i Anselmo Lorenzo, qui tradu al castell la seva obra cabdal El hombre y la tierra. La seva obra va contribuir a relacionar l'anarquisme amb els moviments naturistes. 

 Obres .
 Guide du voyageur  Londres et aux environs (1860);
 Voyage  la Sierra Nevada de Sainte Marthe. Paysages de la nature tropicale (1861);
 Les Villes d hiver de la Mditerrane et les Alpes maritimes(1864);
 La terre, description des phnomnes de la vie du globe (1867-1868);
 Histoire d'un ruisseau (1869);
 Gographie Universelle (1875-1894);
 La Peine de mort Ginebra, 1879;
 Histoire d une montagne, (1880);
 volution et rvolution, (1880);
 Unions libres (Chamerot, Pars);
 L'volution, la rvolution et l'idal anarchique (1897);
 L'Enseignement de la gographie. Globes, disques globulaires et reliefs (1901);
 L'Homme et la Terre (1905-1908);

 Bibliografia .

Obres;
 Joseph Ishill, lise and lie Reclus, The Oriole Press, Berkeley Heights, New Jersey, USA, 1927;
 Cahiers Pense et Action, lise Reclus, savant et anarchiste, Paris Bruxelles, 1956;
 Paul Reclus, Les frres lie et lise Reclus, ou du Protestantisme  l'Anarchisme, Les Amis d'Elise Reclus, Paris, 1964;
 Revue Hrodote n2, lise Reclus, Gographe, Anarchiste, 1976;
 Revue Hrodote n117, lyse Reclus, 2005;
 Gary S. Dunbar, lise Reclus, Historian of Nature, Archon Books, Hamden, Connecticut, USA, 1978;
 Revue Hrodote n22, lise Reclus, un gographe libertaire, 1981;
 Hlne Sarrazin, lise Reclus ou la passion du monde, Editions du Sextant, Paris, 2006;
 Marie Fleming, The Geography of Freedom, the Odyssey of lise Reclus, Black Roses Books, Montreal, New York, 1988;
 Jol Cornuault, lise Reclus, gographe et pote, fdrop, glise-Neuve d'Issac, 1995;
 Roger Gonot, lise Reclus, Prophte de l'idal anarchiste, Covedi, 1996;
 Henriette Chardak, lise Reclus. L'homme qui aimait la Terre, Stock, 1997;
 Itinraire n14, lise Reclus, Chelles, 1998;
 Jol Cornuault, lise Reclus, tonnant gographe, Fanlac, Prigueux, 1999;
 Crestian Lamaison, lise Reclus, l'Orthsien qui crivait la Terre, Orthez Cit du Livre, 2005;
 Jol Cornuault, lise Reclus et les Fleurs Sauvages, Librairie La Brche, Bergerac, 2005;
 Jol Cornuault, Les Cahiers lise Reclus, Librairie La Brche, Bergerac, 1996 - 2006;
Articles;
 Philippe Pelletier, La "plus grande merveille de l'histoire", le Japon vu par lise Reclus, Hrodote, 117, p. 183-191, 2005;
 Philippe Pelletier, La gographie innovante d'lise Reclus, les Amis de Ste Foy et sa rgion, n86-2, p. 7-38, 2005;
 Philippe Pelletier, La gographie innovante d'lise Reclus (version longue), Orthez, Cit du Livre, confrence du 10 dcembre 2005;
 Philippe Pelletier, La grande sparation  rsorber : l'Orient et l'Occident vus pas lise Reclus, Transtext(e)s-Transcultures, p. 80-99, 2005;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="174797" title="Domnec Fita i Molat" nonfiltered="1393" processed="1391" dbindex="71396">

Domnec Fita i Molat. Girona, 1927. Escultor catal. 

Es va formar a Olot i a l'Escola de Belles Arts de Sant Jordi a Barcelona. 

Passant per diversos estils i tcniques diverses, des del figuratiu de la seva etapa inicial fins a la integraci en el concepte i expressi abstracta, la seva obra s essencialment escultrica, encara que tamb t en cermica i en pintura. 

Al 1991 se li va concedir la Medalla d'Or de la Diputaci de Girona i a l'any 2006 la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya.

La Fundaci Fita, creada l'any 2000, atorga anualment un premi internacional d'art digital.
 
Obres. 
1953- Frescos en l'Esglsia de Santa Susanna de Girona ;
1958- Crist Jacent. Catedral de Girona ;
1960- Sant Joan i Sant Narcs. Faana de la Catedral de Girona ;
1962- Sant Benet. Monestir de Montserrat. Barcelona ;
1971- Monument a la Sardana. Lloret de Mar ;
1990- Monument als Pescadors. Roses;
1999- Columna de la histria. Canet de Mar;

Enllaos externs.

Sant Joan i Sant Narcs a la Catedral de Girona;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="174798" title="Cnsol (diplomcia)" nonfiltered="1394" processed="1392" dbindex="71397">
El cnsol s el representant d'un estat en una ciutat estrangera per protegir els interessos de les persones i de la naci que el designa.

La oficina consular de rang ms alt s el consolat general, ubicat normalment en una ciutat de considerable importncia comercial, i a crrec d'un cnsol general.

Segons la Convenci de Viena sobre relacions consulars de 1963, existeixen tamb els crrecs de cnsol general adjunt, cnsol i cnsol honorari.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="174800" title="Governaci de Siliana" nonfiltered="1395" processed="1393" dbindex="71398">

La governaci de Siliana s una divisi administrativa de Tunsia a la regi natural del Tell Superior. Est limitada per set governacions (Bja, Jendouba, Le Kef, Sidi Bou Zid, Kasserine, Kairouan, i Zaghouan), i es troba a la zona central de pas entre el nord i el centre.

T una superfcie de 4.642km i una poblaci de 233.985 habitants (2005). La capital s la ciutat de Siliana.

La seva activitat econmica principal s l'agricultura amb 445.000 hectrees tils, essent les principals produccions els cereals i els productes lactis. T tres rescloses per l'aprofitament de l'aigua. S'explota la pedra calcria, el marbre, l'argila i l'arena. T quatre zones industrials (Siliana, Gaafour, Bouarada i Makthar).

La governaci es va crear el 5 de juny de 1974 amb territoris segregats de la governaci de Bja i de la governaci del Kef. Est dividida en 11 delegacions, 10 municipalitats, 10 consells rurals i 86 imadats. Les delegacions sn:

Bargou;
Bouarada;
Bourouis;
Gaafour;
Kesra;
Krib;
Laaroussa;
Makthar;
Rohuia;
Siliana Nord;
Siliana Sud;

Les municipalitats sn:
Bargou;
Bouarada o Bou Arada;
Gaafour o Gafour;
Krib o El Krib;
Kesra;
Laaroussa o El Aroussa;
Makthar;
Rouhia;
Sidi Bou Rouis;
Siliana;

La governaci est agermanada amb la provncia de Foggia a Itlia des del 2001.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="174801" title="Convenci de Viena sobre relacions consulars" nonfiltered="1396" processed="1394" dbindex="71399">
La Convenci de Viena Sobre relacions consulars s un tractat internacional obert a la firma a Viena el 24 d'abril de 1963, al terme de la corresponent conferncia codificadora convocada per les Nacions Unides. 

Consta de setanta-nou articles. En ells es regulen en forma de disposicions positives les relacions consulars, tant respecte a les funcions consulars com a tals, com referent a l'estatut de les Oficines i els funcionaris consulars; abraa tant els funcionaris de carrera com els honoraris.

Tradicionalment les relacions consulars es desenvolupaven a travs de tractats consulars bilaterals i de les respectives legislacions internes, aix com dels corresponents costums internacionals.

Els estats que no sn part en la convenci continuen regulant les seves relacions consulars pel costum internacional i per tractats bilaterals; aquests continuen tenint la seva utilitat general fins i tot per als estats part en la convenci, quan puguin complementar aquesta, principalment en l'aspecte que en ella apareix desenvolupat amb menor detall, com s el de les relacions consulars.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="174802" title="Cpies d'estil" nonfiltered="1397" processed="1395" dbindex="71400">
Les cpies d'estil son una transcripci de les cartes credencials, que lliura l'ambaixador nouvingut a una capital, al Ministre d'Afers Exteriors de l'estat receptor (o a qui aquest designi) en la primera visita que realitza el ministeri de relacions exteriors per tal de sollicitar que se li fixi la data per a la presentaci de les seves credencials al cap de l'estat.

L'article 13 de la Convenci de Viena sobre relacions diplomtiques permet que sigui la data de lliurament de les cpies d'estil la que determini l'assumpci de funcions per part d'un ambaixador. Tanmateix, la majoria dels pasos continuen amb la prctica tradicional que l'entrada en funcions no es produeixi fins a la presentaci de les cartes credencials.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="174807" title="Non paper" nonfiltered="1398" processed="1396" dbindex="71401">
El non paper s una expressi anglesa, molt estesa a la diplomcia, per referir-se a qualsevol document elaborat per una ambaixada o un Ministeri d'Afers Exteriors, al qual no se'l vol dotar del ms mnim carcter oficial, per tal d'evitar que pugui comprometre formalment l'organisme emissor. El seu carcter se sol subratllar produint-lo en paper sense membret, i fins i tot encapalant-lo per les paraules non paper.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="174808" title="Nota verbal" nonfiltered="1399" processed="1397" dbindex="71402">
La nota verbal s una comunicaci oficial escrita adreada per una missi diplomtica al Ministeri d'Afers Exteriors de l'estat receptor o viceversa que, en el seu origen, recollia els termes d'una conversa (d'ac el seu nom) i era, molt freqentment, lliurada al terme de la mateixa.

Actualment la nota verbal s la nota diplomtica per excellncia i el seu s s'ha generalitzat fins al punt que constitueix el vehicle normal de comunicaci escrita entre les ambaixades i el Ministeri d'Afers Exteriors de l'estat receptor. Ja no fan referncia, gaireb mai, a una conversa prvia que generalment no ha tingut lloc, i s'empren per a qualsevol tipus de gesti, des de les ms estrictament diplomtiques (comunicaci d'una informaci, petici de suport en una instncia internacional...) fins a les purament administratives (sollicitud d'una franqucia, comunicaci d'una cessaci de personal...)

El nivell inferior de comunicaci entre dos estats sobirans, per sota de la nota verbal, tot i que sense capacitat per a obligar, seria el non paper. 

La nota pot lliurar-se personalment per un diplomtic o remetre's per qualsevol altre conducte. La nota verbal es redacta en tercera persona seguint formules del tipus segent: "L'ambaixada de ... saluda atentament el Ministeri d'Afers Exteriors i t l'honor de (comunicar-li, pregar-li, informar-li, sollicitar-ne, etctera) ... l'ambaixada de ... aprofita l'avinentesa per a reiterar al Ministeri de Relacions Exteriors el testimoni de la seva alta consideraci". 

La nota verbal no se signa, per generalment es rubrica o es colloquen les inicials del cap de missi al final del seu text, que conclou amb la data. La nota verbal pot emprar-se igualment per a la comunicaci entre les diferents missions diplomtiques acreditades en una mateixa capital.

Constitueix tamb el mitj de comunicaci normal en les relacions entre una missi permanent i una organitzaci internacional.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="174809" title="Governaci de Sussa" nonfiltered="1400" processed="1398" dbindex="71403">

Governaci de Sussa o governaci de Sousse s una divisi administrativa de Tunsia situada a la costa nord oriental. T una lnia de costa de 75km. Limita amb la governaci de Nabeul al nord,  la governaci de Zaghouan i la governaci de Kairouan a l'oest, i la governaci de Mahdia al sud.

T una superfcie de 2.669km i una poblaci de 557.700 habitants (2005). La capital es la ciutat de Sussa o Sousse amb prop de mig mili d'habitants.

L'activitat principal s el turisme i els setveis (prop del 40% de la poblaci). A l'agricultura i la pesca noms es dedica el 5% (la principal producci s l'oliva). Est en obres l'aeroport internacional d'Enfidha o Enfida 40km al nord de Sussa (el ms proper es el de Monastir a 15km al sud). La governaci t 9 zones industrials estatals: Sidi Abdelhamid I y II, Kala Kbira I y II, Enfidha I y II, Bouficha, Kondar i Sidi El Hani (dues d'elles privades)

La governaci fou creada el 21 de juny de 1956. El 24 de maig de 1973 va incorporar alguns territoris de la governaci de Nabeul; el 9 de mar de 1974 va perdre part del seu territori per contribuir a formar la nova governaci de Mahdia, i se'n va segregar un altra part per formar la nova governaci de Monastir.  Est dividida en 16 delegacions, 16 municipalitats, 9 consells rurals, i 104 imadats.

Les delegacions sn:

Akouda ;
Bouficha;
Enfidha;
Hammam Sousse ;
Hergla;
Kalaa Kbira ;
Kalaa Sghira ;
Kondar ;
Msaken;
Sidi Bou Ali;
Sidi El Hani;
Sousse Mdina ;
Sousse Jawhara;
Sousse Riadh ;
Sousse Sidi Abdelhamid;
Zaouiet-Ksibet Thrayet ;

Les municipalitats sn:

Akouda;
Bouficha;
Enfidha o Enfida;
Ezzouhour;
Hammam Sousse;
Hergla;
Kalaa Kbira;
Kalaa Sghira o Kalaa Seghira;
Kondar;
Ksibet Thrayet;
Messaadine;
Msaken;
Sussa;
Sidi Bou Ali;
Sidi El Hani;
Zaouiet Sousse;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="174810" title="Nunciatura" nonfiltered="1401" processed="1399" dbindex="71404">
La nunciatura s la  missi diplomtica de la Santa Seu davant dels estats amb els quals mant relacions diplomtiques, al capdavant de les quals es troba un nunci. s l'equivalent a una ambaixada, s a dir, s una missi diplomtica de primera classe.

El representant de la Santa Seu als pasos amb els quals no mant relacions diplomtiques s'anomena delegat apostlic.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="174811" title="Nunci" nonfiltered="1402" processed="1400" dbindex="71405">
El nunci s el cap de la nunciatura, la missi diplomtica  de mxim rang de la Santa Seu, la seva categoria s idntica a la d'un ambaixador.

En la majoria dels pasos de tradici catlica, el nunci apostlic s el deg del cos diplomtic.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="174812" title="Vall de Fergan" nonfiltered="1403" processed="1401" dbindex="71406">

La vall de Fergan (en uzbek Vodiysi Farg'ona; en kirgus               , Fergana rnu; en tadjik        a    a, Vodin Farg'ona; en rus                  , Fergnskaia dolina; en persa           , Dasht e-Ferganah) s una regi de la serralada del Tian Shan que s'estn a l'sia Central a travs de l'Uzbekistan oriental, el Tadjikistan i el Kirguizistan.

La tomba d'Al a Xakhimardan, en un extrem de la vall, formava el nucli d'un khanat independent. Ms tard, al segle XIX i sota el govern rus, Fergan passava a ser una provncia, amb grans rees dels Pamirs inclosos. s la regi ms frtil i ms densament poblada de tot l'sia Central.


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="174813" title="National Wrestling Alliance" nonfiltered="1404" processed="1402" dbindex="71407">

La National Wrestling Alliance (o b NWA) s el consell d'administraci o una aliana per als grups de lluita professional afiliats a l'empresa National Wrestling Alliance. La NWA opera des de l'any de 1948, abans dels anys 80, va actuar com el grup majoritari que governava la major part de la lluita lliure professional en el mn.

Histria.

La NWA va ser fundada l'any de 1948, en aquesta poca hi havia moltes federacions que reclamaven tenir el campionat mundial en les seves mans, per pocs d'ells van tenir suport fora de la seva promoci llar. el concepte de la NWA era consolidar aquests campionats en un solo gran campionat mundial, un campi que fos reconegut a travs de totes aquestes federacions.

En 1948, Pinkie George, un promotor del Mig oest, va fundar la versi original de la National Wrestling Alliance amb el suport de cinc altres promotors (AL Haft, Tony Strecher, Harry Light, Orville Brown, Paul George, Sam Muchnick). La Junta directiva novament-formada de NWA reconeguda com el campi mundial de les promocions de membre. Durant el regnat del segon Mn del NWA World Heavyweight Champion, Lou Thesz, de 1949 a 1956, el campionat va ser unificat amb diversos ttols mundials que competien, tal com aquests reconegut per la National Wrestling Association i l'American Wrestling Alliance (AWA) a Boston, i a Los Angeles la versi Olmpica de Sala del ttol mundial, aix va legitimitzant el reclam del seu ttol, que s un Ttol mundial unificat amb un llinatge que continua avui en dia.

En arribar a ser al preservador per Lou Thesz, el 1950, Muchnick, que va ser el cap del S. El Club de Lluita de Louis, va arribar a ser el nou President de NWA, i va mantenir aquesta posici fins al 1960, quan Verne Gagne es va separar del NWA, i va formar el AWA. Fred Kohler va arribar a ser President de NWA desprs d'arribar a ser al preservador principal per a un nou Company el "Nature Boy" Buddy Rogers, triomfant el reemplaament de Muchnick Tunney Franco, abans del Doc Karl Sarpolis, el promotor de NWA a Yellow, Texas, va arribar a ser el President desprs que promogus una lluita, en el qual el reconegut campi de NWA en Groc, Killer Kowalski, perds amb Rogers a l'octubre de 1962. Buddy Rogers va arribar a ser el lluitador ms popular del seu temps, i va dominar la lluita i les exhibicions en la part del nord-est dels EUA. Desprs que Rogers perds oficialment el seu ttol de NWA amb Lou Thesz el 1963, la promoci del nord-estede NWA Capitol Sports Wrestling ara WWE va poder separar-se amb xit de la NWA i reconixer a Rogers com el seu campi, que duu a Muchnick per ser President de NWA una vegada ms.

El concepte va ser molt senzill per tamb molt efectiu en altres dies abans qualsevol promoci de lluita va rebre l'exposici per tot el pas en la televisi. Els membres de NWA van dividir l'Amrica del Nord (inclusivament els Estats Units, Canad, i Mxic) aix com el Jap, en els territoris que cada promotor "posseiria" i operaria. Tenir un territori va significar que cap altre membre de NWA podria promoure lluita en aquesta rea, i si promotors independents van tractar de promoure en el territori, llavors els altres grups de membre van ser obligats a manar les estrelles a ajudar per fora intrusa fora. Suposadament, les amenaces de la violncia o la venjana fsica van ser utilitzades contra promotors que van desatendre el sistema del territori. Si qualsevol territori membre trencava les normes de NWA ells van encarar l'expulsi, i aix van arriscar perdent fora a tenir a lluitadors amb persones molt conegudes apareixen en els seus territoris. Aix el NWA va utilitzar un "carrot and stick" l'enfocament a mantenir el sistema del territori. Per a la majoria dels promotors sota l'estela de la NWA, els beneficis de l'associaci van ser ben valorats els drets. Generalment, el territori de President de NWA va ser el territori principal.

Ms enll del benefici de tenir altres promocions per a utilitzar en cas que hagus un intrs, els territoris van obtenir tamb les visites peridiques del World Heavyweight Champion de la NWA. El campi mundial no va tenir una "casa territori", com a tal, per viatjaria de territori en territori, i defensaria el ttol contra les estrelles ms grans en aquest territori. Molts promotors construirien a l'aparena de les setmanes de campi mundial o mesos en l'avan, fent els iguals de ttol mundial que molt ms especial. En aquella poca, cada promoci va tenir generalment la televisi que va mostrar en estacions locals en el seu territori noms que va significar que els *fans locals noms veien al campi mundial quan ell arribava a la seva rea, i no durant tot l'any. No va ser tot just el campi que viatjaria els territoris, sovint lluitadors de temps d'un rea diferent vindrien en un territori (sovint els "tipus dolents") i correrien un angle o dos amb les cares ms grans (tipus bons) de les promocions. Tamb, si el local va ser cansat mai d'un lluitador, ell podria anar a un nou territori sencers i el treball amb les audincies que no ho va saber.

Presidents de la NWA.
Des de qu la NWA va ser fundada el 1948, han hagut 20 Presidents diferents a l'empresa. Al 2005, en la meeting anual de la NWA, la posici de President va ser absorbida per la posici de "Director Executiu".


1 
2 

 Enllaos externs .
  El lloc web oficial de la National Wrestling Alliance;
  NWA Title Histories;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="174814" title="Ras Zebib" nonfiltered="1405" processed="1403" dbindex="71408">
Ras Zebib es un cap situat a la costa nord de Tunsia a la governaci de Bizerta, situat a uns 20 km a l'est d'aquesta ciutat. T a la vora la vila de Metline, que es un petit port de pesca i turstic.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="174815" title="Claude-Henri de Rouvroy, Comte de Saint-Simon" nonfiltered="1406" processed="1404" dbindex="71409">

 Claude-Henri de Rouvroy, Comte de Saint-Simon (Pars 17 d'octubre 1760 - 19 de maig de 1825) fou un pensador socialista utpic francs, i un dels precursors de la sociologia contempornia, considerat mestre i collaborador d'Auguste Comte.
 
Sel considera prototip d'esperit illustrat creatiu i visionari. Pot considerar-se com el primer teric de la societat industrial, cosa que li ha valgut que alguns li atribussin el ttol de fundador del socialisme francs, fins i tot de primer iniciador de la Sociologia. Era un intellectual plenament immers en l'ambient de la seva poca, que va viure intensament. Friedrich Engels va arribar a dir d'ell que era, amb Hegel, la ment ms enciclopdica de la nostra poca, i que gaireb totes les idees del socialisme posterior estaven contingudes en la seva obra. Tamb el positivisme est en els seus escrits, per, encara que va proclamar la necessitat de l'estudi cientfic de la societat, de la poltica i de la moral, els seus propis escrits eren totalment allunyats de la recerca cientfica tal com ara l'entenem. 
 
Quan es produ la Revoluci Francesa renunci el seu ttol nobiliari; lluit per la independncia dels EUA, i la seva vida bohmia el port a dependre a vegades econmicament dels seus mateixos criats. Fou un dels primers en estudiar la industrialitzaci. La veia positivament (abundncia) i creia que podia comportar un nou model social. Havia d'existir la propietat privada, per noms si era merescuda; per aix defensava l'abolici del dret a l'herncia. Es mostra contrari als comerciants. Afirmava que hi havia dues classes d'individus: els productors ( treballadors,empresaris..) i els no-productors (comerciants, nobles, clergues, militars, ganduls..). La industrialitzaci era bona per s'havia de reorganitzar la societat, i la funci de l'Estat fra la de facilitar aquesta transformaci, i els treballadors haurien de cobrar segons la seva productivitat.

Ha estat l'autor ms influent sobre els primers socialistes, i tamb va influir molt en els romntics, en la sociologia de Comte, John Stuart Mill i fins i tot sobre Llus Napole. Tamb la seva influncia arriba a Karl Marx, car Marx tamb compartir aquest optimisme cientfic i fe en el rol tecnolgic. 

 Obres .
 L'industrie, ou discussions politiques, morales et philosophiques (1817);
 L'organisateur (1819-1820);
 Du systme industriel (1821) ;
 Catchisme des industrielles (1823);
 Le nouveau christianisme (1825);




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="174816" title="Ras el Djebel" nonfiltered="1407" processed="1405" dbindex="71410">
Ras el Djebel (Cap de la Muntanya) es un cap de la costa nord de Tunsia, a la governaci de Bizerta, a poca distancia a l'est de Ras Zebib i a uns 25 km de la ciutat de Bizerta. A la vora hi ha una vila que porta tamb el nom de Ras el Djebel o Ras Jebel. Rep el nom per ser el lloc on es considera que acaben (o comencen)  les Muntanyes de l'Atles (el cap de les muntanyes), i el promontori que formen entra a la mar i forma un sortint arrodonit.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="174821" title="Mandat Britnic de Palestina" nonfiltered="1408" processed="1406" dbindex="71411">


Antecedents.

Desprs de la derrota de l'Imperi Otom a la Primera Guerra Mundial, aquest desaparegu el 1917, i el general Edmund Allenby va ocupar la regi del sud de Palestina. Frana i el Regne Unit es van repartir l'Orient Mitj segons l'acord Sykes-Picot: Frana obtingu el Lban i Sria i el Regne Unit obtingu Palestina i l'Iraq. La Societat de Nacions, reunida el 1920 a San Remo, va atorgar el mandat sobre Palestina i Transjordnia al Regne Unit. Els objectius del mandat eren realitzar els objectius de la declaraci Balfour i facilitar la immigraci jueva, sempre protegint els drets de les comunitats no jueves de Palestina.

El mandat britnic.
El mandat britnic va entrar oficialment en vigor el 24 de juliol de 1922. Els britnics van decidir dividir el territori en dues parts: la part a l'oest del riu Jord pass a anomenar-se "Palestina" i la part a l'est "Transjordnia".


Durant els anys vint, ms de 100.000 jueus van arribar a Palestina. Moltes organitzacions, tant estrangeres com locals, especialment l'Agncia Jueva, van comenar a comprar terres per oferir-les als nouvinguts perqu s'hi establissin i les conreessin. Tot i que al principi els rabs no s'oposaren a la immigraci, cada cop els jueus eren ms nombrosos, especialment a partir de la persecuci nazi, fet que desequilibr l'estructura tnica de Palestina, i els rabs comenaren a atacar els jueus. El govern britnic establ quotes d'immigrants, cosa que encara agreuj la situaci, perqu no agradaren ni als jueus ni als rabs.

Entre 1936 i 1939 tingu lloc la revolta rab de Palestina. Els rabs se sentien marginats al seu propi pas i posaren en marxa una srie de vagues. Ben aviat, per, la situaci va conduir a la violncia. Primer s'assassin molts jueus, per desprs la situaci degener cap a una lluita fraticida entre els rabs; els jueus, a ms, van respondre-hi amb atacs terroristes. Desprs que el governador britnic de Galilea fos assassinat, els britnics van posar fi a la revolta amb mesures molt drstiques i es limit l'adquisici de terres per part dels jueus, cosa que contravenia les directives del mandat britnic.

L'Holocaust va provocar una onada d'emigraci cap a Israel, i els britnics van pretendre evitar-ho creant camps de refugiats a llocs com les illes Maurici o Xipre. Tanmateix, la immigraci era tan nombrosa i veient que l'escalada de violncia desbordaria el seu control, els britnics van renunciar al mandat i van expressar la voluntat d'abandonar Palestina el maig de 1948.

Pla de partici de l'ONU.

El 29 de novembre de 1947, l'Assemblea General de l'ONU va aprovar un pla per la partici de Palestina (Resoluci 181 de l'Assemblea General de les Nacions Unides), un pla per a dividir la regi en dos estats, un de jueu i un d'rab, amb Jerusalem i Betlem sota administraci internacional. Els lders jueus, incloent-hi l'Agncia Jueva, acceptaren el pla, mentre que els lders rabs palestins el rebutjaren, aix com els pasos rabs i musulmans vens. L'abril de 1923, els britnics van reconixer l'emir Abdallah I com a monarca legtim de Transjordnia, cosa que limit la "llar" dels jueus a la part occidental del riu Jord. 

Mentre el conflicte armat entre forces paramilitars jueves i rabs continuava, el mandat britnic s'acab el 15 de maig de 1948, un dia desprs que l'estat d'Israel hagus estat proclamat (vegeu Declaraci d'independncia de l'estat d'Israel). Els estats rabs vens van atacar immediatament Israel, comenant la Guerra araboisraeliana de 1948. Aix doncs, el pla de partici de l'ONU no es va arribar a aplicar mai.































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="174823" title="Raf Raf" nonfiltered="1409" processed="1407" dbindex="71412">

Raf Raf es el nom de la petita pennsula al nord de Tunsia, que acaba amb el cap Ras Sidi Ali al-Makki. Raf Raf es tamb el nom d'un antic port de pesca i avui complex turstic. La pennsula est delimitada a l'oest pel cap Ras el Djebel i a la part sud forma una gran badia on es troba la poblaci de Ghar el Melh.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="174824" title="Ambaixador extraordinari i plenipotenciari" nonfiltered="1410" processed="1408" dbindex="71413">
L'ambaixador extraordinari i plenipotenciari s el cap d'una missi diplomtica o ambaixada. El terme "extraordinari" no t un significat real. Antigament, es designava aix aquells ambaixadors no residents en missions temporals per diferenciar-los dels ambaixadors normals permanents. Aquesta apellaci va provocar discrdies amb aquests ltims per les connotacions negatives del terme, que suggerien un rang inferior, per la qual cosa es va estendre aquesta denominaci a tots els ambaixadors. L'expressi "plenipotenciari" tamb est caient en dess, ja que significa la possessi de plens poders per exercir les funcions normals d'un ambaixador.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="174825" title="Ras Gammarth" nonfiltered="1411" processed="1409" dbindex="71414">
Ras Gammarth es un cap situat al nord de Tunsia i nord-est de la ciutat de Tunis, a la governaci de Tunis, entre la ciutat de Gammarth (al sud) i la de Raouad (al nord), ambdues turstiques. Les platges de la zona son de les millors considerades.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="174826" title="Margarita Njera Aranzbal" nonfiltered="1412" processed="1410" dbindex="71415">

Margarita Njera Aranzbal s una poltica basca establerta des dels 20 anys a Mallorca, concretament a Calvi. Est afiliada al Partit Socialista de les Illes Balears. Va nixer a Bilbao l'any 1954.

Es va llicenciar dels estudis de cincies econmiques i empresarials a la Universitat del Pas Basc. A ms, s mster en direcci d'empreses i tamb en organitzaci i direcci poltica.

Abans de ser consellera, va ser des de 1991, i durant dotze anys, batlessa del municipi de Calvi. L'any 2003 fou derrotada per la candidatura del Partit Popular encapalada per Carlos Delgado, qui arrib al poder arran d'un acord amb Uni Mallorquina. Aleshores, ella renunci a l'acta de regidora i es dedic a l'empresa privada.

L'any 2007 va ser nomenada pel president del Govern de les Illes Balears, Francesc Antich, consellera de Treball i Formaci de l'executiu balear, per al setembre de 2008, dimit com a consellera assumir un crrec al Govern de Madrid per a rehabilitar la zona turstica de la Platja de Palma.

Enllaos externs.
Currculum al web del Govern de les Illes Balears;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="174827" title="Plenipotncia" nonfiltered="1413" processed="1411" dbindex="71416">
La plenipotncia s un document solemne en virtut del qual es confereix la representaci d'un estat sobir a una determinada persona per dur a terme, respecte d'un tractat internacional, determinats actes que es precisen en la prpia plenipotncia (negociaci, adopci del text, autenticaci del mateix, firma, etctera, segons els casos). 

No requereixen plenipotncia perqu es considera que per si mateixos representen el seu estat, els caps d'estat i de govern, i els ministres de relacions exteriors per a qualsevol acte relacionat amb un tractat. Els caps de missi tampoc no la requereixen, dins de la seva respectiva competncia, per a la negociaci i adopci del text.

Les plenipotncies, tamb anomenades plens poders, solen ser objecte d'intercanvi en algun moment de la negociaci anterior a la prestaci del consentiment, als tractats bilaterals. En els multilaterals solen dipositar-se i controlar-se a la secretaria de la conferncia.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="174828" title="Charles Fourier" nonfiltered="1414" processed="1412" dbindex="71417">

Charles Fourier (Besanon 1772 - Pars 1837) fou un filsof i economista francs, socialista utpic i un dels pares del cooperativisme. Fourier fou un crtic ferotge del capitalisme de la seva poca, i se'l considera un dels satrics ms grans de tots els temps.
Crtica del seu temps.
Fourier va comparar la misria moral i material del mn amb les promeses fascinadores dels vells enciclopedistes. Els enciclopedistes havien pronosticat un mn on hi regnaria la ra, on existiria la felicitat general i una illimitada perfectibilitat humana que Fourier no veu enlloc. De fet, el pensament de Fourier presuposa una mena de negaci dialctica de la Illustraci. Fourier tamb va denunciar l' explotaci que eren objecte els obrers i les dones i la desigualtat social en la seva poca. Fou el primer que va arribar a afirmar per exemple que "el grau d'emancipaci de la dona en una societat s el barmetre general pel qual es mesura l'emancipaci general".

El cooperativisme com alternativa. 
Davant aquest panorama Fourier plantejava una alternativa cooperativista. Per a Fourier els homes sn naturalment bons. I les suposades perversions dels homes, sn noms perqu la societat s antinatural. Si es permets als individus realitzar lliurement les seves inclinacions naturals, s'organitzarien espontniament en forma harmoniosa. Fourier assegurava sobre la base d'aquesta tesi que era possible establir una societat justa, i va proposar la fundaci de Falansteris (Comunitats); els beneficis obtinguts fren repartits entre els membres de la falange i els capitalistes que haguessin aportat diners per a la seva construcci. Potser la cooperativa ms famosa que va impulsar fou la Cooprative des bijoutiers a Dor. Fourier pretenia convncer als capitalistes perqu proporcionessin els recursos necessaris per a la construcci de Falansteris, per cap d'ells va acceptar la seva proposta.

 Obres .
 Thorie des quatre mouvements et des destines gnrales (1808) on divideix tota la historia anterior en quatre fases: salvatgisme, barbrie, patriarcat i civilitzaci. Coincideix aquesta ltima fase amb el capitalisme burgs del segle XIX i remunta el seu origen al segle XVI, tot afirmant que aquest "ordre civilitzat eleva a una forma complexa, ambgua, equvoca i hipcrita tots aquells vicis que la barbrie practicava enmig de la major senzillesa". Tamb afirma en aquesta obra que "en la civilitzaci, la pobresa brolla de la mateixa abundncia";
 Trait d'association domestique et agricole (1822);
 Le nouveau monde industriel et societaire (1829);
 Piges et charlatisme des deux Saint-Simon et Owen (1831) ;
 La fausse industrie (1835);
 Influncia .

El treball de Fourier ha influt significativament en los escrits de Gustav Wyneken, Guy Davenport, Hakim Bey, i Paul Goodman. El seu deixeble principal fou Victor Prosper Considrant. Pel que fa a Espanya, els primers articvles seus es van publicar al peridic El Vapor de Barcelona, signats per Proletario (entre novembre de 1835 i gener de 1836). El 1841 s'edit a Barcelona la primera traducci seva: Fourier, o sea explanacin del sistema societario. De tota manera, el fourierisme tingu com a principals nuclis Cadis (amb Joaqun Abreu) i Madrid (Fernando Garrido, Sixto Cmara, etc), mentre que a Catalunya durant el 1835-1850 la influncia de Saint-Simon i d'tienne Cabet.

Referncies.
 F. Engels (1892): Del socialismo utpico al socialismo cientfico.
 E. Screpanti & S. Zamagna (1993): An Outline of the History of Economic Throuht.

Enllaos externs.




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="174829" title="Ras el Fortess" nonfiltered="1415" processed="1413" dbindex="71418">
Ras el Fortess es un cap de la costa nord de Tunsia, a la part nord-oest de la regi de Cap Bon, governaci de Nabeul. A la rodalia (una mica al sud) t la ciutat turstica de Korbous. A la seva part oriental el cap forma el port natural de Marsa El Omara.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="174830" title="Persona non grata" nonfiltered="1416" processed="1414" dbindex="71419">
Persona non grata s un terme llat que s'utilitza per descriure l'agent diplomtic acreditat davant d'un estat sobir, que trobant-se en exercici de les seves funcions, ha de ser retirat com a consequncia d'una decisi de l'estat receptor. Normalment, s consequncia d'alguna activitat inadequada als usos diplomtics. Es formalitza mitjanant la declaraci de persona non grata.

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="174831" title="Platja de Migjorn" nonfiltered="1417" processed="1415" dbindex="71420">

La platja de Migjorn s la platja ms meridional de les Illes Balears. Situada a l'illa de Formentera abasta gran part de la costa sud de l illa, gaireb des del Cap de Barbaria fins a la Mola, concretament entre es Mal Pas i el Cal des Mort. Forma part de l'rea Natural d'Especial Inters de Platja de Migjorn - Costa de Tramuntana.

Es distingeix per la seva longitud, amb diversos sectors de caletes i arenals. La part interior s un sistema dunar amb vegetaci de fixaci (pins, savines i arbustos) i pendent suau. El vent s de mar a terra amb onades moderades. El fons est cobert de prats extensos de posidnia i l'aigua s cristallina i tranquilla. A la part ms occidental, la presncia massiva d'algues arriben a formar consistents barres.

Noms existeixen serveis en la part ms oriental, prop de la Mola, on hi ha un complex turstic. A la resta hi ha dispersos alguns restaurants i quioscs. Sn famosos per la seva relaci amb el moviment hippie el Blue Bar i el Pirata Bus. En aquest entorn es practica nudisme.

La platja s'estn per tres vndes amb diversos sectors. De ponent a llevant sn: 
Vnda des Pi des Catal;
Es Mal Pas, amb presncia d'algues.
Vnda des Ca Mar   Migjorn;
Es Ca Mar, amb la presncia d'algues. Disposa d'uns varadors al lloc anomenat ses Barques des Ca Mar, i d'una zona urbanitzada d's turstic.
Platja des Pou d'en Rempuixa, entre els trams rocosos del rac d'en Bonet i el rac Fondo.
Vnda de ses Clotades, terreny enclotat amb abundncia de dunes:
Es Cdol Foradat, amb platgetes separades per formacions rocoses.
Es Valencians, amb alguns varadors de pesca tradicional.
Ses Pedrises;
Es Arenals, o s'Arenal, s un tram amb abundncia de sorra blanca i dunes.
Es Copinar, s l'extrem de llevant al peu de la Mola amb una zona turstica urbanitzada. Abans hi abundaven les escopinyes.

Galeria.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="174832" title="Tractat internacional" nonfiltered="1418" processed="1416" dbindex="71421">
Tractat internacional, s un nom genric pel qual es denomina qualsevol acord entre dos o ms estats sobirans (o altres subjectes de Dret Internacional), sotms al dret internacional i que crea una obligaci jurdica per als mateixos. Es troben regulats per la Convenci de Viena del 23 de maig de 1969. Les etapes normals d'un tractat son la negociaci, l'adopci del text, l'autenticaci del text, la firma i la ratificaci i publicaci del tractat.















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="174833" title="Ras El Ahmar" nonfiltered="1419" processed="1417" dbindex="71422">
Ras El Ahmar es un cap que marca la punta nord-oest de la regi de Cap Bon i de lagovernaci de Nabeul a Tunsia. La seva part sud forma un port natural on es troba la vila de Sidi Daoud, port pesquer i centre turistic, enfront de les illes Zembra i Zembretta.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="174834" title="Declaraci de persona non grata" nonfiltered="1420" processed="1418" dbindex="71423">
La declaraci de persona non grata es l'acte pel qual l'estat receptor pot manifestar en qualsevol moment a l'estat acreditant, sense necessitat d'expressar els motius, que el cap de missi o qualsevol altre membre del personal diplomtic de la missi ja no s considerat del seu grat per l'estat receptor, i, en conseqncia ha de ser retirat per l'estat acreditant o cessar en les seves funcions.

La declaraci de "persona non grata" acostuma a anar unida a la concessi d'un termini breu per a la retirada o cessaci en les funcions, de manera que passat aquest terme, l'estat receptor pot desconixer l'estatut diplomtic a la persona implicada.

Encara que motivada generalment per raons personals, derivades d'un abs a l'exercici de les funcions o en el gaudi dels beneficis diplomtics, pot tenir tamb una motivaci estrictament poltica, especialment quan s'adopta com a retorsi.

La figura s tamb aplicable amb el mateix carcter als caps d'oficina consular i altres funcionaris consulars.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="174835" title="Eutidem I" nonfiltered="1421" processed="1419" dbindex="71424">
Eutidem I (Euthydemus,          ) va nixer presumptament a Magnsia i fou un possible strapa de Sogdiana, que va succeir la Dinastia de Didot i es convert en rei del Regne grec de Bactriana el 230 aC segons Polibi. Estrab relaciona la seva accessi amb guerres selucides internes entre el 223 i 221 aC. El seu regne sembla que va ser important, incloent-hi probablement Sogdiana al nord, i Margiana i Ariana al sud o est de Bactra.

L'expansi dels parts i la cessi de la major part de les provncies orientals a l'imperi maurya all i proteg alhora el nou regne.

Quan Antoc III el gran va fer l'expedici contra els parts i va envair el regne bactri vers el 212 aC, Eutidem li va sortir al pas a la riba del riu Arios (modern Hari Rud) per fou derrotat i es va haver de retirar cap a Zariaspa, la capital on fou assetjat dos anys. Finalment va entrar en negociacions amb Antoc i va reconixer la seva sobirania a canvi d'obtenir el reconeixent de la seva dignitat reial i la retirada dels assetjadors. Una de les filles del rei selucida es va casar amb Demetri, fill i desprs sucessor d'Eutidem.

Desprs de la sortida dels selucides, el regne de Bactriana va iniciar la seva expansi a zones del nord-est d'Iran fins a Prtia, que probablement foren les satrapies de Tapria i Traxiane. El regne fou consolidat per Demetri I, fill d'Eutidem amb una expansi cap a l'ndia vers el 180 aC.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="174836" title="Delegat apostlic" nonfiltered="1422" processed="1420" dbindex="71425">
El delegat apostlic s el representant de la Santa Seu als estats amb els quals no mant relacions diplomtiques.

Es tracta d'un prelat que assegura les relacions amb la jerarquia catlica local.

No t un vertader carcter diplomtic, encara que les autoritats del pas de residncia poden tenir cap a ell un particular deferncia.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="174837" title="Dmarche" nonfiltered="1423" processed="1421" dbindex="71426">
La dmarche es un mot francs que s'utilitza per definir qualsevol gesti diplomtica que realitzi un agent diplomtic davant del Ministeri d'Afers Exteriors d'un altre estat. Aquesta gesti pot ser en forma d'una petici, proposta, oferiment, protesta, insinuaci, advertiment, etc.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="174838" title="Otniel" nonfiltered="1424" processed="1422" dbindex="71427">
Segons la Bblia, Otniel (en hebreu  Otn' l Ben Q naz) fou el primer jutge d'Israel.

Membre de la tribu de Jud i pertanyent a la branca dels quenazites, Otniel era fill de Quenaz i nt de Jefunn, un descendent d'Esa. El seu germ es deia Serai.

En plena conquesta de Canaan per part dels israelites, el seu oncle Caleb va prometre la m de la seva filla Acs a qui l'ajuds valerosament en la conquesta de la ciutat de Debir. D'aquesta manera fou com Otniel es marid amb la seva cosina Acs.

Uns trenta anys desprs de la mort de Josu, les tribus d'Israel foren sotmeses per Mesopotmia. Aleshores, Otniel fou aclamat com a jutge d'Israel i lider l'exrcit que lluitava contra l'ocupaci.

Expulsat els invasors, Israel tingu un perode de quaranta anys de pau sota el lideratge d'Otniel, fins que va morir.

El seus fills foren:
Hatat;
Meonotai, pare d'Ofr;





Vegeu tamb.
Llibre dels Jutges;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="174840" title="Enric I d'Anglaterra" nonfiltered="1425" processed="1423" dbindex="71428">

Enric I d'Anglaterra ( Shelby, Yorkshire, setembre de 1068- St.Denis-le-Fermont, prop a Rouen, Normandia 1135) fou rei d'Anglaterra, quart fill bar de Guillem el Conqueridor i de Matilde de Flandes. 

A la mort del seu pare el 1087, reb d'herncia 5000 monedes de plata, sent conegut com Enric "Beauclerc" (bon capell en francs), car des de la seva infantesa s'esperava que segus la carrera eclesistica, i per aix havia rebut una excellent educaci. Per l'assassinat del seu germ gran, Guillem II el Roig (2 d'agost de 1100) -del que se sospita en fou causant-, a ms de l'absncia del seu germ ms gran Robert -que estava en les Croades- l'convert en el nou sobir d'Anglaterra, i fou coronat tres dies ms tard (5 d'agost de 1100). 

L'11 de novembre d'aquest mateix any, desprs d'aconseguir la dispensa dels seus vots, es va casar, a l'abadia de Westminster, amb Edith d'Esccia, filla de Malcolm III Canmore, rei d'Esccia, i de la seva segona esposa, la clebre Santa Margarida Atheling, germana gran d'Edgar Atheling, l'ltim membre de la casa dels Cerdic, i besnta d'Etelred II d'Anglaterra. Amb aquest matrimoni, aconseguia donar-li al relativament nou llinatge normand certa legitimitat. De la uni van nixer tres fills:
Eufmia (Winchester, VII. 1101). ;
Emperadriu Matilde d'Anglaterra (n. Winchester, 7.2.1102 - m. Rouen, Frana, 10.9.1167), competidora al tron a la mort del seu pare.
Guillem Atheling (Winchester, agost de 1103 - ofegat durant el naufragi del seu bot, Li Blanche-Neuf, a Barfleur, Normandia, 25.11.1120), casat amb Isabel d'Anjou, germana gran de Godofred Plantagenet, segon esps de Matilde- (n.1107-m.1154), qui va prendre els hbits en enviduar i fou abadessa de Fontevrault. ;

En 1101 el seu germ Robert retorn a Anglaterra i intenta fer valer els seus drets al tron angls, per la falta de suport dels nobles normands el va fer desistir de la seva idea. Pel Tractat d'Alton, Robert reconegu a Enric com a rei i aquest a canvi concedeix al seu germ una pensi de 5.000 marcs, que es va apressar a pagar. 

Per falta de recursos econmics, i aix deixar de pagar la pensi, conquer el ducat de Normanda i derrot i empreson Robert en la batalla de Tinchebray (1106). El ducat de Normandia fou annexat al regne d'Anglaterra, i el deposat duc fou confinat successivament en els castells de Devizes i de Cardiff, on morir en 1134. Per a calmar la noblesa, conced una Carta de Llibertats, bestreta de la Carta Magna i restaura molts dels codis legislatius del rei Eduard el Confessor. Durant el seu regnat es va gaudir d'una pau, tranquillitat i seguretat que no havia tingut el pas en molts anys, canviant el sistema de justcia del regne per a millor. Desprs de la mort del seu nic fill var legitim, Guillem, tract amb totes les seves energies que els barons del regne acceptessin la seva filla Matilde d'Anglaterra com la nova hereva del tron.

Morta la seva esposa Matilde en 1118, el rei decid casar-se novament, en un afany desesperat per a concebre un fill var que el succes en el tron. El 29 de gener de 1122, a l'abadia de Westminster, es despos amb Adela de Louvain, de noms 17 anys d'edat. Lamentablamente, aquest matrimoni no va tenir descendncia. Va morir a la ciutat de St.Denis-li-Fermont, prop a Rouen, a Frana, el 1 de desembre de 1135, als 67 anys d'edat, i fou sepultat a l'abadia de Reading. 



















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="174841" title="Cap Bon" nonfiltered="1426" processed="1424" dbindex="71429">

El Cap Bon o Ras al-Tib s un cap de Tunsia, a la governaci de Nabeul, a la punta nord de la pennsula o regi a la que el cap dna nom. Al cap hi ha un far i a la rodalia la ciutat de El Haouaria. T a l'oest (a uns 10 km) el cap de Ras El Ahmar i a l'est (5 km) el de Ras Ed Drek. La punta ms sortint s anomenada Ras Adar.

Cap Bon s tamb el nom d'una pennsula de Tunsia que forma la governaci de Nabeul que rep el seu nom del Cap Bon situat a la seva punta nord.

La regi natural de Cap Bon s equivalent a la pennsula, i bsicament al governadorat de Nabeul.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="174844" title="Diplomcia secreta" nonfiltered="1427" processed="1425" dbindex="71430">
La diplomcia secreta s una forma de diplomcia, que va perviure prcticament fins a la Primera Guerra Mundial, en la qual es considerava normal i desitjable que els compromisos, acords i pactes entre estats sobirans no fossin coneguts ni pels altres estats ni per l'opini pblica interna. El president dels Estats Units d'Amrica Woodrow Wilson va tenir un paper destacat i molt actiu en la prohibici de la diplomcia secreta.

A la diplomcia secreta s'oposa l'anomenada diplomcia oberta, comunament practicada avui, en la qual la norma s la publicitat dels tractats internacionals, sense perjudici, naturalment, de la reserva que, en general, ha de protegir la seva elaboraci i negociaci.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="174846" title="Ras Ed Drek" nonfiltered="1428" processed="1426" dbindex="71431">
Ras Ed Drek es un cap situat al nord de Tunsia, al extrem nord-est de la pennsula de Cap Bon, governaci de Nabeul. A la vora hi ha la vila de Dar Allouch i les restes arquelgiques de Karkouan.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="174847" title="Ras El Melah" nonfiltered="1429" processed="1427" dbindex="71432">
Ras El Melah es un cap del nord de Tunsia, que forma la punta oriental de la pennsula de Cap Bon, i se situat a la part nord-oriental d'aquesta, a la governaci de Nabeul. Al cap hi ha un far, i a la vora (al sud) hi ha la ciutat de Klibia o Kelibia; a uns 3 km al sud hi ha el cap de Ras Mostefa.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="174848" title="Ras Mostefa" nonfiltered="1430" processed="1428" dbindex="71433">
Ras Mostefa es un cap situat a la costa nord de Tunsia, a la part oriental de la pennsula de Cap Bon, a uns 3 km al sud del cap Ras El Melah, el qual forma l'extrem ms oriental de la pennsula (per situat bastant al nord-est de la mateixa). Ras Mostefa s a un km a l'oest de Ras El Melah. La ciutat de Klibia es troba a la seva rodalia.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="174849" title="Ras Dimasse" nonfiltered="1431" processed="1429" dbindex="71434">
Ras Dimasse es un cap de la costa oriental de Tunsia, al sud de la governaci de Monastir. Es proper a les ruines de Thapsus, on es va lliurar la famosa batalla entre Juli Csar i els pompeians. A la vora hi ha la ciutat de Bekalta.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="174852" title="Ras Ifriqya" nonfiltered="1432" processed="1430" dbindex="71435">


Ras Ifriqya (Cap de l'frica) es un cap de Tunsia a la vora del qual se situa la ciutat de Mahdia que fou capital dels fatimites. Al cap es va construir la fortalesa otomana que encara es conserva i tamb hi ha un far. 





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="174853" title="Ras Salakta" nonfiltered="1433" processed="1431" dbindex="71436">
Ras Salakta es un cap de la costa oriental de Tunsia a la governaci de Mahdia, uns 12 km al sud de la ciutat de Mahdia i a la vora de les ruines romanas de Salaktum i de la moderna vila de Salakta. Es un lloc turstic.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="174854" title="Ras Gabboudia" nonfiltered="1434" processed="1432" dbindex="71437">
Ras Gabboudia es un cap de la costa oriental de Tunsia i el punt ms oriental d'aquesta costa, situat al sud de la governaci de Mahdia. Al cap hi ha un far. A la vora se situa la ciutat de La Chebba, port protegit al nord per aquest cap. Tota la zona es turstica.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="174856" title="Diplomcia multilateral" nonfiltered="1435" processed="1433" dbindex="71438">
La diplomcia multilateral s una expressi de la Diplomcia referida, per contraposici a la diplomcia bilateral, a les relacions entre ms de dos estats. Pot sser de carcter permanent o temporal; la primera s la forma d'activitat diplomtica realitzada mitjanant les organitzacions internacionals, mentre que la segona es du a terme a travs de conferncies internacionals.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="174857" title="Ehud" nonfiltered="1436" processed="1434" dbindex="71439">
Segons la Bblia, Ehud (en hebreu   hd ben G r ) fou el segon jutge d'Israel i l'alliberador d'Israel de l'ocupaci del Regne de Moab.

Ehud pertanyia a la tribu de Benjam. Fou escollit per dur-li un present dels venuts al rei de Moab. Quan va aconseguir audincia es va amagar una daga d'un colze de longitud al bra dret.

Desprs d'entregar-li el regal va dirigir-se al rei dient-li que tenia un missatge secret per a ell. El monarca va fer marxar tothom i llavors Ehud es va treure la daga i va enfonsar-li a la panxa. Com que el rei era un home molt gros, li va deixar la daga clavada i ning no va adonar-se de res quan van tornar a entrar. Aix Ehud va poder marxar tranquillament.

Al cap d'uns minuts, els guardes personals van adonar-se que el rei era mort i van iniciar una persecuci de l'assass. D'aquesta manera van caure al parany presentat pels israelites, que van massacrar l'exrcit moabita format per uns deu mil guerrers.

Desprs d'aquests fets, Israel visqu vuitanta anys en pau i prosperitat.






Vegeu tamb.
Llibre dels Jutges;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="174858" title="Filippo Pozzato" nonfiltered="1437" processed="1435" dbindex="71440">

Filippo Pozzato (nascut el 10 de setembre del 1981 a Sandrigo) s un ciclista itali que corre actualment a les files del Liquigas, un equip de l'UCI ProTour. Destaca per la seva qualitat a les clssiques per tamb ha aconseguit bons resultats en curses per etapes.

Carrera.
Va passar a professional el 2000 amb el Mapei. Forma part de la  classe di  81 , un grup de ciclistes joves amb projecci nascuts el 1981 que van debutar a l equip Mapei. Altres membres d'aquesta generaci sn Fabian Cancellara, Bernhard Eisel i Alexandre Kolobnev.

Quan Mapei va retirar el seu patrocini el 2002, Pozzato va fitxar per l equip Fassa Bortolo de Giancarlo Ferretti. Tot i guanyar la Tirreno-Adriatico del 2003 i una etapa al Tour de Frana 2004, la seva relaci tensa amb Ferretti va fer que no passs uns bons anys al Fassa Bortolo. Va patir lesions i va haver de treballar moltes vegades per l esprintador Alessandro Petacchi.

A la temporada 2004, va disputar la prova en ruta dels Jocs Olmpics, que va guanyar el seu capit Paolo Bettini. Buscant un nou equip, va trobar-se amb l inters del Quick Step-Innergetic i va fitxar per aquest equip per la temporada 2005 de l UCI ProTour, reunint-se amb altres ex-ciclistes de Mapei com el mateix Bettini o Davide Bramati.

La temporada 2005 va anar millor per Pozzato, que es va endur la HEW Cyclassics davant del seu company d equip Luca Paolini. A la temporada 2006 tamb es va endur una clssica de gran renom, la Mil-Sanremo, on va ser l'nic membre d una escapada formada al Poggio que va resistir el retorn del pilot.

Pozzato va tornar a canviar d'equip per la temporada 2007, i va comenar b la temporada, enduient-se la Volta a l'Alt Var i l'Omloop Het Volk a la primavera. Tamb va guanyar la cinquena etapa del Tour de Frana.

Palmars.
2002
Volta a Cuba + 1 etapa;
Giro del Lago Maggiore;
4 etapes del Tour de Normandia;
Tour du Lac Lman;
2 etapes de la Volta a Eslovnia;
1 etapa de l'Ytong Bohemia Tour;
2 etapes del Tour de l Avenir;
Duo Normand;

2003
Tirreno-Adriatico + 1 etapa;
Trofeo Laigueglia;
Trofeu de l'Etna;
Trofeu Matteoti;

2004
Giro della Liguria;
Trofeo Laigueglia;
1 etapa al Tour de Frana	;

2005
HEW Cyclassics;
Giro del Lazio;
1 etapa al Deutschland-Tour;

2006
Mil-Sanremo;
1 etapa al Tour of Britain;

2007
Tour de l'Alt Var;
Omloop Het Volk;
1 etapa al Tour de Frana;

Enllaos externs.
 Lloc web oficial;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="174859" title="Toms Aguil i Forteza" nonfiltered="1438" processed="1436" dbindex="71441">
Toms Aguil i Forteza (Palma, 1812-1884) fou un poeta mallorqu.

Fund la revista La Palma amb Josep Maria Quadrado i Antoni Montis.

Escrigu nombroses poesies, entre les quals destaquen les de temtica histrica i popular.

La seva actitud dialectalitzant el distanci del moviment de la Renaixena.

Vegeu tamb.
 Els poetes romntics de Mallorca;

Enllaos externs.
Tomas Aguil i Forteza;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="174860" title="Ras Djezira" nonfiltered="1439" processed="1437" dbindex="71442">
Ras Djezira (Cap de l'illa) es un cap de la costa oriental de Tunsia, situat a la part ms al sud de la governaci de Mahdia. A la vora hi ha la vila de Mellouleche. Est a uns 10 km al sud del cap de Ras Ifriqya.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="174862" title="Pere March" nonfiltered="1440" processed="1438" dbindex="71443">

Pere March (Valncia, nascut entre 1336 i 1338   Balaguer, 1413) va ser un poeta valenci medieval, tamb conegut com a Mossn Pere March. Fill de Jaume March I, Senyor d'Erampruny, i de Guillemona d'Esplugues.

Va lluitar al costat del seu germ Jaume March II contra Pere I el Cruel i va ser fet presoner a la batalla de Njera (1367) pel Prncep Negre d'Anglaterra. Es va establir a Valncia i fou tresorer del duc reial de Gandia. Del seu segon matrimoni el 1395 amb Elionor Ripoll nta del senyor del Genovs) va nixer Ausis March, una de les mximes referncies de la poesia en catal de tots els temps. Fou precisament a Ausis a qui anomen fill primognit en el seu testament atorgat a Xtiva (1413) .
Pere March acud la ciutat de Balaguer en una missi de caire incert relacionada amb l'alament de Jaume d'Urgell en contra de Ferran d'Antequera. Mor en aquesta ciutat, amb 75 anys, el 7 de juny de 1413. L'any segent el seu cos fou traslladat i soterrat al monestir de Sant Jeroni de Cotalba.

De Pere March, de qui es conserven cinc obres morals, va dir el Marqus de Santillana: Mosn Pere March el viejo, valiente y noble caballero, fizo asaz fermosas cosas, entre las quales escribi proverbios de grant moralidat.

Obra.
Poemes conservats de Pere March  :
A vos, madona, qui sabets;
A vos, mout aut senyor;
Al punt c om naix comensa de morir;
Blanxa y bella n es la costa;
Cest fal de mon nol presi un puges;
Cest qui o fay d on li deu seguir dan;
Dompnam platz ben arreada;
Dona val tan com de far mal c estra;
Jom maravelh com nos ve qui hulhs ha;
Mon car senyor N Amfos;
Tots grans senyors qui be vol avenir;

Referncies.




Enllaos externs.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="174863" title="Justos entre les Nacions" nonfiltered="1441" processed="1439" dbindex="71444">


Justos entre les Nacions (hebreu:                  , Hasidei Ummot Ha-Olam) s una expressi presa del judaisme tradicional i extreta del llibre del Talmud, amb la que es denomina un programa de l Estat d'Israel establert per una llei del Parlament de 1953 i iniciat a partir de 1963 amb el que s atorga, d acord a certs criteris, el mxim reconeixement a aquelles persones que no sent de confessi o ascendncia jueva, van ajudar als jueus vctimes de la persecuci, fonamentalment la conduda pel rgim nacionalsocialista i afins durant el perode del Tercer Reich.

Aquestes persones sn conegudes amb el ttol de  Justos entre les Nacions  o simplement  Justos  que els atorga el Memorial de Yad Vashem, una instituci israeliana creada per honorar a les vctimes i als herois de l'Holocaust, en nom de l Estat d'Israel i del poble jueu, en forma d un diploma certificat i de la  Medalla dels Justos , a on es menciona una frase del Talmud:

Qui salva una vida, salva a l'Univers sencer.

El seu nom queda registrat i inscrit al  Mur d Honor del Jard dels Justos , a on a 1 de gener de 2.007, 21.758 persones de 41 pasos diferents havien estat declarades  Justes entre les Nacions .

 Noci de  Justos  a la tradici religiosa jueva .

Segons una de les tradicions del judaisme, la majoria dels preceptes i obligacions que cont el Torah o els seus continguts, noms han de ser observats pels creients jueus, a qui se suposa haver-los rebut per transmissi dels seus avantpassats jueus. Aquestes obligacions, que es recopilen als 613 manaments o mitzvot, no afecten als no jueus, que han de seguir regles menys detallades per que, si respecten particularment els 7 manaments noequites, la tradici permet el seu reconeixement, sent anomenats llavors noajides o gentils, i als quals els espera una recompensa divina (alguns dels exemples de gentils sn les figures bbliques de Job o Melquisedec.

Segons la Halakha, els 7 preceptes divins que han de ser observats pels no-jueus sn:

 no adorar falses divinitats i reconixer un nic Du;
 no blasfemar en contra de Du;
 recolzar els tribunals de justcia que fomentin i garanteixin el respecte de la moral pblica;
 perseguir i sancionar la mort violenta;
 perseguir i sancionar el robatori;
 repudiar les conductes immorals i aquelles sexualment perverses que destrueixin els lligams familiars;
 prohibir el consum d animals vius;

Aquests preceptes va ser (segons la tradici) enunciats per mediaci divina en temps del Patriarca No a tota la Humanitat desprs de sobreviure al Diluvi i, per aix, sn considerats com a essencials pels rabins, si b existeixen d altres ordenaments que incumbeixen als no-jueus, per que sn d imperatiu menor en el seu seguiment.

Segons eduquen els rabins, les societats que violen deliberadament aquests preceptes no poden sobreviure i s exposen a la seva decadncia i destrucci, com illustra l episodi de Sodoma i Gomorra, de manera que la supervivncia s mantinguda per la voluntat divina en defensa del B dels  Justos  que viuen al s de la societat.

Durant l edat mitjana, el terme  Justos  va ser difs per les obres literries, generalment amb el sentit de designar a aquells que demostren consideraci cap als jueus. El Sefer Ha Zohar qualifica com a  Justos  a tot aquell no-jueu que es comporti amb justcia.

 Creaci del programa .

Desprs del final de la Segona Guerra Mundial, quan s expos a la llum pblica els crims i abusos comesos en contra d aquells de religi o ascendncia jueva a Europa, i de la constituci de l Estat d'Israel al 1947, durant la dcada dels anys 50 es prengu conscincia de qu s havia de commemorar als  mrtirs  del fenomen de l Holocaust o Shoa.

Al mar de 1953, el govern presidit per David Ben Gurion present davant de la Kneset el projecte de llei titulat  Sobre la Commemoraci dels Mrtirs i Herois   Memorial de Yad Vashem , que desprs del debat va ser ampliat a la qesti dels no-jueus que, pel seu comportament, mereixien el reconeixement legal de  Justos entre les Nacions . La noci adquir la dimensi de llei el 19 d'agost de 1953 al seu article I, pel que es fixen les activitats del Memorial.

No obstant aix, no va ser fins al 1963 quan, com a conseqncia del procs emprs contra el nazi Adolf Eichmann a Jerusalem, es don a conixer a l'opini israelita els casos de jueus ajudats per altres persones, moment aprofitat pel Yad Vashem per a aplicar activament la disposici de la llei de 1953, emprenent la tasta de la recerca sistemtica i identificaci dels  Justos .

El Yad Vashem estima que el reconeixement de  Justos  implica a l hora un objectiu tant educatiu com moral i poltic:

 Israel reconeix l obligaci tica d honorar als no-jueus distingits com a  Justos  en nom del Poble Jueu;
 Les accions dels  Justos  mostren a ulls del Yad Vashem que va ser possible l ajuda tot i a l aparell repressiu del rgim nazi.

 Mecanisme de reconeixement .

D en 1963, una comissi presidida per un jutge del Tribunal Suprem d Israel s l encarregada del procs de reconeixement d una persona a la distinci de  Just .

La comissi segueix un protocol en aplicaci de diversos criteris que regulen el mtode d informaci i documentaci, si b s en base als testimonis directes i entrevistes amb testimonis directes que es fonamenti principalment al dossier de reconeixement que s ha de poder confirmar:

 el fet d haver ajudat a un jueu si aquest es trobava en situaci d impossibilitat, amenaat de deportaci cap a un camp o en perill de mort.
 el fet de qu ajudant de manera deliberada a aquesta persona, el  Just  era conscient de posar en perill la seva seguretat, llibertat individual o, fins i tot, la seva vida, car l ajut als jueus era penada com a crim per les autoritats nazis.
 el fet d haver actuat de manera altruista, sense esperar recompensa o compensaci per l ajut.

Un cop que la persona s reconeguda com a  Justa  se li lliura a ella o als seus representats una medalla i un certificat a una cerimnia pblica a la que assisteixen les autoritats i representats d aquells a qui va ajudar. El nom del  Just  s gravat al mur d honor del  Jard dels Justos  que es troba a l entrada de Yad Vashem (inicialment es procedia a plantar un arbre, tot i que aquest costum es va haver d abandonar per la manca d espai material). Cadascun dels  Justos  rep una pensi econmica equivalent al salari mitj d Israel, mentre que els seus parents poden beneficiar-se dels ajuts socials i sanitaris de l Estat. En cas de dificultat greu, la  Fundaci Jueva dels Justos , amb seu a Nova York pot mobilitzar les reserves del Fons Anna Frank, dipositats a Basilea, per tal d ajudar a la persona, especialment en les seves despeses mdiques. Tamb es facilita al  Just  i a la seva famlia l accs a Israel si volen fixar all la seva residncia.

La llei tamb autoritza a Yad Vashem a atorgar la ciutadania honorfica al Just o, si ha traspassat, la ciutadania commemorativa de l Estat d'Israel.

 Els Justos .

Fins a l 1 de gener de 2007, el Yad Vashem havia registrat a 21.758 Justos de 42 pasos diferents, entre els que destaquen Polnia (6.004 Justos); els Pasos Baixos (4.767), Frana (2.740), Ucrana (2.185) i Blgica (1.443), que acumulen entre ells a ms del 75% dels registrats. 

El perfil dels  Justos  s divers, si b destaquen les persones distingides per actuar en nom d imperatius religiosos, com aquelles que pertanyien a les diverses esglsies cristianes, per tamb d altres que van actuar per motius humanitaris o que, tot i a pertnyer a organismes de l Estat represos, es van oposar a les instruccions dels seus superiors, com gendarmes, policies i militars. Tamb han estat reconeguts com a  Justos  diversos funcionaris i membres dels cossos diplomtics: 
 Angelos Evert, director de la policia d'Atenes. ;
 Paul Grninger, comandant de la policia sussa de Sankt Gallen. ;
 Aristides de Sousa Mendes, cnsul general de Portugal a Bordeus. ;
 Carl Lutz i Angel Sanz Briz, ambaixadors de Sussa i d  Espanya respectivament a Hongria. ;
 Sempo Sugihara, cnsul general del Jap a Litunia;
 Raoul Wallenberg, cnsul de Sucia a Txecoslovquia;

Tamb van ser nombrosos els alemanys que van posar la seva vida en perill al desobeir les lleis del seu pas, en tant que civils i militars, com Oskar Schindler.

Apart de persones individuals, tamb han estat reconeguts com a Justos collectius i nacions:

 Dinamarca i els seus moviments de la Resistncia, la tasca dels quals permet salvar la vida a la major part de la comunitat jueva del pas (prop de 7.000 persones d un total de 8.000), en una sola operaci d evacuaci cap a Sucia a travs de l estret d'Oresund executada a l octubre de 1943;
 El poble de Nieuwlande, als Pasos Baixos;
 La vila de majoria protestant de Le Chambon-sur-Lignon, a Frana.

Entre les diverses formes d ajudar per part dels Justos, el Yad Vashem destaca les segents:

 allotjar a un nen o a la seva famlia al seu propi domicili, incloent les dependncies de les institucions religioses o laiques per amagar-les de la vida pblica.
 procurar els mitjans per fer passar a la persona ajudada per un no-jueu, com falsos documents d identitat o certificats de bateig.
 ajudar als jueus a arribar a territori no hostil, ajudant-los a travessar les fronteres de manera segura;
 adoptant un nen jueu temporalment durant la guerra.

En qualsevol cas, el registre de Yad Vashem es troba obert i en un continu procs d ampliaci al considerar que sn innombrables els casos dels Justos que no podran ser identificats per manca de testimonis.

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="174866" title="Contrarellotge individual" nonfiltered="1442" processed="1440" dbindex="71445">
Contrarellotge redirigeix aqu; vegeu Contrarellotge (desambiguaci) per a altres significats.;
Una contrarellotge individual (CRI) s un tipus de cursa ciclista en qu cada ciclista corre en solitari contra el rellotge. Tamb hi ha contrarellotges en pista en qu els ciclistes competeixen en veldroms, i contrarellotges per equips. Les cronos tamb reben el nom de  la cursa de la veritat , ja que la victria depn nicament de la fora, resistncia i determinaci de cada ciclista contra el rellotge.

 
Els ciclistes comencen a competir en intervals iguals, normalment un o dos minuts. L'ordre de sortida se sol basar en la classificaci general quan es tracta d una cursa per etapes, i el primer classificat surt l'ltim. Comenar ms tard dna al ciclista l'avantatge de saber quin temps han marcat els rivals i poder crrer amb referncies. Els ciclistes no poden aprofitar l'estela aerodinmica dels altres, ni ajudar-se. El ciclisa que inverteix menys temps en completar el recorregut s el guanyador.

Tipus de contrarellotge.
Una crono sol tenir lloc sobre un recorregut bastant pla. El campionat del mn contrarellotge sempre es celebra en un recorregut d aquest tipus, tot i que pot incloure alguna lleugera pujada que endureixi el recorregut. Tanmateix, tamb hi ha cronoescalades; es tracta de contrarellotges des del peu d un port fins la meta, normalment situada al cim.

Contrarellotges en el ciclisme professional.
Al nivell professional, els contrarellotgistes van sovint acompanyats per motocicletes (comissaris de la cursa o cmeres) i seguits per un cotxe del seu equip amb peces de recanvi, per els ciclistes no poden aprofitar l'estela dels vehicles. Les normes de les curses dicten una distncia mnima darrera el ciclista que ha de mantenir el cotxe de l equip, aix com la distncia mnima entre dos ciclistes perqu hi pugui anar un cotxe.

Les cronos individuals solen celebrar-se en curses per etapes com les grans voltes: van des de curts prlegs de pocs quilmetres fins a etapes cronometrades de ms de seixanta quilmetres, passant per les cronoescalades. Al Tour de Frana 1989, el guanyador Greg LeMond va aconseguir eixugar una diferncia de cinquanta segons respecte al lder Laurent Fignon a l'ltima crono a Pars i va guanyar el Tour amb la diferncia ms curta de tots els temps: vuit segons. A principis dels anys 2000, la Volta a Espanya solia acabar amb una crono a Madrid, per ltimament la contrarellotge s ha celebrat el penltim dia de la cursa. 

El Gran Premi de les Nacions era una semiclssica cronometrada. Tamb hi ha el campionat del mn contrarellotge una vegada a l'any, i la crono ciclista s una disciplina olmpica.

Molts dels grans campions en curses per etapes tamb destacaven en la contrarellotge, com per exemple Jacques Anquetil, Bernard Hinault, Greg LeMond, Miguel Indurain, Jan Ullrich o Lance Armstrong. Marco Pantani, guanyador del Tour de Frana 1998, s l'nic guanyador recent del Tour que no era bon contrarellotgista.

Rendiment i tctiques.
Si un ciclista atrapa un rival, el ciclista doblat ha de deixar-se caure una distncia determinada o mantenir una separaci horitzontal de manera que no pugui tenir un avantatge aerodinmic.

Un bon contrarellotgista ha de:

produir un treball constant durant llargs perodes;
mantenir una freqncia cardaca controlada durant llargs perodes;
tenir una cadncia fluda i regular;
mantenir una posici molt aerodinmica;
mentalitzar-se per treballar just per sota del llindar aerbic fins quasi el final del recorregut;

Els novells solen cometre l'error de comenar massa forts, reduir esforos a la meitat de la cursa per compensar, i adonar-se al final que no s han esforat prou durant la cursa.

A les contrarellotges s'usa sovint material especialitzat com bicicletes de contrarrellotge, cascs fusiformes o manillars de triatleta.

Contrarellotgistes destacats .


Vegeu tamb.
 Contrarellotge per equips;
 Escalador (ciclisme);
Esprintador (ciclisme);







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="174870" title="Olmpic" nonfiltered="1443" processed="1441" dbindex="71446">


Onomstica:

Olmpic de Milet o Olimpac de Milet;

Esport:

Relatiu als Jocs Olmpics;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="174873" title="Casquet polar" nonfiltered="1444" processed="1442" dbindex="71447">
Un casquet polar s la regi d un planeta o satllit que es troba a latituds altes i que est coberta de gla. No hi ha requisits mnims quant a la mida o la composici d una massa de gla perqu se l'anomeni casquet polar, ni tampoc s necessari que es trobi a sobre de terra ferma; noms ha de ser una massa glaada a la regi polar.

La composici del gla pot variar. Per exemple, els casquets polars de la Terra estan fets principalment d'aigua glaada, mentre que els casquets marcians sn una mescla de gel de dixid de carboni i d'aigua glaada.

Els casquets polars es formen perqu les regions de latituds altes reben menys energia en forma de radiaci solar del Sol que les zones equatorials, cosa que provoca una temperatura de superfcie ms baixa. Hi ha variacions estacionals degudes a la variaci de la insolaci rebuda a mesura que el planeta o lluna rota al voltant del Sol. A ms, al llarg de perodes ms llargs, els casquets poden crixer o empetitir-se degut a les variacions climtiques (vegeu edat glacial, clima polar).

El casquet polar de l'rtic s est reduint, mentre que sembla que l'Antrtic s est tornant ms gruixut, possiblement a causa de l'escalfament global antropognic.

A la Terra.

El pol nord de la Terra est cobert per una banquisa glacial que flota a l'oce rtic, la banquisa rtica. Les parts del gel que no es fonen a l estiu poden esdevenir molt gruixudes i fer ms de vint metres de gruixor. El gel que es fon a l estiu sol fer un metre de gruixor. L'rea coberta pel casquet varia entre nou i dotze milions de quilmetres quadrats. 

La massa terrestre del pol sud, l'Antrtida, est coberta per la banquisa antrtica. Ocupa una rea de gaireb catorze milions de quilmetres quadrats i cont entre 25 i 30 milions de km de gla. Aproximadament el setanta per cent de l'aigua dola de la Terra es troba emmagatzemada all.

A Mart.

El planeta Mart tamb t casquets polars, per contenen dixid de carboni glaat a ms d'aigua. Les estacions marcianes fan canviar els casquets polars: el gel de dixid de carboni se sublima a l'estiu, descobrint una superfcie rocosa, i es forma de nou a l hivern.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="174874" title="Ras Bou Tria" nonfiltered="1445" processed="1443" dbindex="71448">
Ras Bou Tria s un cap de la costa oriental de Tunsia que marca la punta nord de la governaci de Sfax. A la vora hi ha el lloc arquelogic de l'antiga Acholla (cases romanes, amfiteatre i banys) i les ciutats de Louata i Louza.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="174875" title="Missi permanent" nonfiltered="1446" processed="1444" dbindex="71449">
Missi permanent s un terme especific amb qu es denomina les missions diplomtiques multilaterals, permanents. El terme abasta tant als locals de la Missi permanent prpiament dita, s a dir a les oficines o cancelleria, com la residncia del cap de missi.

La missi permanent pot ser de dues categories. La missi permanent prpiament dita, que s aquella que acrediten els estats membres d'una organitzaci internacional: t com a cap de missi un representant permanent, als quals s habitual qualificar tamb com a ambaixador, encara que en termes estrictes el vocable seria tcnicament reservat a la diplomcia bilateral. I la missi permanent d'observaci que seria el tipus d'oficina acreditat davant de l'organitzaci per un estat no membre; al seu front t com a cap a un observador permanent que en la practica pot rebre tamb el ttol d'ambaixador.

Ambdues missions s'han de distingir tamb pel que fa a la seva relaci amb l'organitzaci. Aix la missi permanent ha d'anar unida amb els termes "en la" organitzaci (seguit pel nom de la mateixa) mentre que la missi permanent d'observaci ha d'anar amb els termes "davant de la" organitzaci (seguit pel nom de la mateixa).

Histricament, la missi permanent es coneguda tamb amb el nom de delegaci permanent que fins i tot conserven alguns estats per denominar-los en casos concrets.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="174877" title="Atemptat a l'Hotel King David" nonfiltered="1447" processed="1445" dbindex="71450">
L'atemptat amb bomba a l'Hotel Rei David, fou una acci contra el govern britnic del Mandat Britnic de Palestina per membres de l'Irgun Tzeva Leum, una organitzaci armada sionista ocorregut el 22 de juliol de 1946 a Jerusalem.

L'atac es va ordenar com a represlia per l'Operaci gata, les detencions en massa que van fer els britnics el 29 de juny de 1946, entrant a l'Agncia Jueva i confiscant nombrosa documentaci, que s'havia dut a l'Hotel Rei David.

L'atac, ordenat per Menachem Begin, cap de l'Irgun que ms tard esdevindria Primer Ministre d'Israel, va ser dut a terme per membres de l'Irgun vestits com rabs, a l'hotel, base del secretariat Britnic, el comandament de l'exrcit i de la policia. Noranta-una persones moriren, la majoria membres del secretariat i personal de l'hotel: 28 britnics, 41 rabs, 17 jueus, i 5 d'altres nacionalitats, i 15 ms van resultar ferides. L'atac va estar comandat per Yosef Avni i Yisrael Levi. L'atac a l'hotel va ser el s mortfer contra el mandat britnic.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="174878" title="Carl Ritter" nonfiltered="1448" processed="1446" dbindex="71451">

Carl Ritter (Quedlinburg Saxnia-Anhalt 1779 - Berln 1859) fou un gegraf alemany, considerat juntament amb Alexander von Humboldt el pare de la geografia moderna. Explic les relacions existents entre el medi fsic i la vida de l'home, prestant menys atenci als fenmens fsics i ms en la vida social i els processos histrics. Fou un dels fundadors de la Societat Geogrfica de Berln). Des de 1820 fins a la seva mort, va ocupar la Ctedra de Geografia en la Universitat de Berln.

Biografia. 
Ritter va nixer en Quedlinburg, era un dels sis fills del respectat doctor, F. W. Ritter. El pare de Ritter va morir quan tenia dos anys. Ritter es va inscriure en l'Escola Schnepfenthal, centrada en l'estudi de la  naturalesa (potser influenciat pels escrits de Jean-Jacques Rousseau sobre l'educaci dels nens). L'experincia en aquesta instituci va condicionar la resta de la vida de Ritter, que va mantenir sempre un inters per les noves teories educatives, incloent les del sus Johann Heinrich Pestalozzi. De fet, molts escrits de Ritter estan basats en la teoria de les tres etapes d'aprenentatge de Pestalozzi: adquisici de la matria, comparana general de la matera i establiment d'un sistema general.

Desprs de completar el seu aprenentatge, li van presentar Bethmann Hollweg, un banquer de la ciutat de Frankfurt. Ritter fou contractat com a tutor dels fills de Hollweg, mentre el banquer patrocinaria els estudis de Ritter. La feina de casa com tutor van comenar en 1798 i van continuar durant quinze anys. Els anys 1814-1819 que va passar en Gttingen a causa del seu treball com a tutor van ser els mateixos en els que va comenar a estudiar exclusivament geografia. En 1819 es va convertir en professor d'histria a Frankfurt, i en fou nomenat 1820 professor extraordinari d'histria en la Universitat de Berln encara que tamb feia classes en una acadmia militar. 
Treballs. 
L'obra mestra de Ritter, el volum 19 Die Erdkunde im Verhltniss zur Natur und zur Geschichte donis Menschen (La geografia general en relaci a la Naturalesa i a la Histria de la Humanitat), escrita en 1817-1859, va desenvolupar amb una extensi prodigiosa la qesti de la influncia del medi fsic en l'activitat humana. A pesar de la seva extensi, el treball va quedar incomplet a causa de la mort de Ritter, cobrint solament sia i frica. 

L'impacte de Ritter en la Geografia ha estat especialment descatable perqu va enfortir una nova concepci. Segons el seu punt de vista, "la geografia s un tipus de fisiologia i de anatomia comparativa de la Terra: rius, muntanyes, glaceres, etc., sn diferents rgans cadascun dels quins possex les seves prpies funcions, i, com aquest marc fsic s la base de l'home, determinant-lo durant tota la seva vida, aix l'estructura fsica de cada pas s un element decisiu en el progrs histric de cada naci."
"La Terra s un invididuo csmic amb una estructura particular, un ens sui generis amb un desenvolupament progressiu: l'exploraci d'aquesta individualitat de la Terra s la tasca objecte de la geografia". Les teories de Ritter han tingut tamb implicacions en la geografia poltica. La seva concepci d'un model orgnic de l'Estat ha estat usat per a justificar la teoria de "l'espai vital" o lebensraum, fins i tot a costa de l'eliminaci d'altra naci o poble, interpretant que la conquesta s una necessitat biolgica per al creixement de l'Estat. Les seves idees van ser adoptades i desenvolupades pel  geoestratega alemany Friedrich Ratzel i adoptades pel geoestatega nazi Karl Haushofer. 

 Obres .
 Europa, ein geographisch-historisch-statistisches Gemhlde (Una visi geogrfica, histrica i estadstica d'Europa);
 Die Erdkunde in Verhltnis zur Natur und zur Geschichte des Menschen (La geografia general en relaci amb la natura i amb la histria de l'home, 1817-1818).

 Enllaos externs .
 Matt Rosenberg on Ritter;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="174881" title="Ministeri d'Afers Exteriors" nonfiltered="1449" processed="1447" dbindex="71452">
El Ministeri d'Afers Exteriors o Ministeri de Relacions Exteriors s el departament ministerial, dins de l'administraci civil d'un Estat al qual correspon participar en la formulaci de la poltica exterior de cada pas, aix com dur a terme la seva l'execuci.
 

Usualment els Ministeris d'Afers Exteriors tenen el monopoli en l'execuci de la politica exterior, o un control de tota ella, com a medi d assegurar l'anomenat principi d'unitat d'acci de l'Estat a l'exterior, fonamentalment per a una adequada aplicaci d'aquella.

El titular del departament, el Ministre o Secretari d'Afers Exteriors, s l'nic membre del govern d'un pas que, el mateix que el cap de l'estat o el cap del govern, t per dret propi una capacitat inherent al crrec per representar i obligar l'estat en l'mbit internacional. En aquest sentit el seu paper internacional s diferent dels altres ministres o membres d'un govern que noms poden representar a un estat i en conseqncia obligar-lo internacionalment si existeix al seu favor una plenipotncia i autoritzaci especfica. Com a conseqncia d'aix les actuacions i declaracions fetes oficialment pel Ministre d'Afers Exteriors obliguen internacionalment l'estat corresponent.

L'organitzaci interna dels ministeris de relacions exteriors depn de la lliure decisi de cada pas; per existeix un esquema organitzatiu com a tots ells amb la distinci de dos tipus de serveis, els que es basen en un criteri de distribuci Geogrfica i els que es basen en un criteri de distribuci funcional. Aix poden crear-se serveis d'acord amb les peculiaritats de la poltica exterior de cada pas per ocupar-se de les qestions relatives a Amrica, Europa, sia, etc.; igualment, seguint el criteri funcional se sol establir serveis dedicats a les Organitzacions internacionals, relacions econmiques o comercials, relacions culturals, assumptes consulars, assumptes jurdics, etc. Al costat de tots ells, solen existir serveis que asseguren la infraestructura necessria de personal i mitjans materials, aix com a serveis especfics com els de cerimonial o protocol, premsa, consultoria jurdica, etc.

Encara que el nom genric usat internacionalment per designar el cepartament s el de Ministeri d'Afers o de Relacions Exteriors, de fet cada pas adopta noms especfics per designar-los dins de la seva peculiar estructura administrativa: Ministeri de Negocis Estrangers, Ministeri d'Afers Exteriors, Ministeri d'Estat, Secretaria de Relacions Exteriors, etc. Al seu torn, en alguns pasos ha vingut a ser conegut amb una denominaci prpia que coincideix b amb el seu nom peculiar (Foreign Office, a la Gran Bretanya), b amb el lloc on es troba ubicat (Quai D'Orsay a Frana, Palau de la Farnesina a Itlia, Itamarty al Brasil, Palacio de Santa Cruz a Espanya, Tlatelolco a Mxic o Torre Tagle a Peru).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="174882" title="Friedrich Ratzel" nonfiltered="1450" processed="1448" dbindex="71453">

Friedrich Ratzel (Karlsruhe, 30 d'agost de 1844 -   Ammerland, 9 d'agost de 1904), fou un gegraf alemany. Va exercir de professor de geografia a les universitats de Leipzig i Munic. Va realitzar viatges per Europa (1869) i Amrica (1872-1875). Se'l considera el fundador de la geopoltica. Influt per les idees de Darwin i per tesis deterministes del segle XIX, va reflexionar sobre les relacions existents entre espai geogrfic i poblaci, i va intentar relacionar la histria universal amb les lleis naturals. De la mateixa manera Ratzel va jugar un important paper en l'antropologia evolucionista, contraposant-lo a la idea que les poblacions necessiten difondre els seus trets culturals ms enll del seu ambient original i que, alhora, els contactes amb altres pobles permeten el desenvolupament. Ratzel enfronta l' evolucionisme al difusionisme, arribant a la conclusi de l'intercanvi com a motor del progrs .

La teoria de l' espai vital (Lebensraum) de Ratzel fou aprofitada a Alemanya pel Tercer Reich per a donar suport la seva poltica expansionista. La derrota alemanya en la Segona Guerra Mundial va desacreditar per un temps la geopoltica, que darrerament ha tornat a recuperar el seu inters.

 Obres .
 Die Vereinigten Staaten von Amerika (Els Estats Units d'Amrica, 1878);
 Anthropogeographie (Antropogeografia, 1891);
 Politische Geographie (Geografia poltica, 1897);

 Referncies .



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="174885" title="Karl Haushofer" nonfiltered="1451" processed="1449" dbindex="71454">

Karl Ernst Haushofer (Munic, Baviera, 27 d'agost de 1869 - Phl, 13 de mar de 1946), fou un poltic, militar, gegraf i historiador alemany, un dels principals idelegs del Lebensraum. El 1887, inicia la carrera militar en Escola de Guerra de Baviera, i tres anys desprs ingressa com oficial d'artilleria en el regiment d'Artilleria de Camp Prncep Regent Luitpold. Desprs es casa el 8 de juliol de 1896 amb Martha Mayer-Doss, jove d'ascendncia jueva. Dos anys desprs s ascendit a oficial de l'Estat Major. En 1903 era professor a l'Acadmia de Guerra de Baviera i s enviat al Jap en 1908 per a reorganitzar l'aparell militar japons. Tamb va realitzar viatges a Xina, ndia i Corea. 

En un dels seus viatges va conixer Lord Kitchener, amb qui intercanvi opinions sobre un possible enfrontament bllic entre Alemanya i Gran Bretanya, les conseqncies del qual serien favorables per als Estats Units i el Jap. En 1909, viatja a aquest ltim pas per a conixer en persona l'Emperador Meiji i l'emperadriu Haruko. El 1913, Haushofer va donar cursos de geografia a la Universitat de Munic, arribant a ser-ne catedrtic. A l'any segent fou mobilitzat per a la Primera Guerra Mundial com a Major General i Comandant Brigadier de l'exrcit alemany en el front francs, i en 1916 va combatre en el front del Caucas. Tres anys desprs, renunci a la seva carrera militar per a dedicar-se completament a l'estudi de la geografia poltica a Munic.

Els seus estudis sobre els aspectes poltics del mn el van fer mereixedor per redefinici de la cincia que coneixem avui com a geopoltica. L'acompanyaren en els seus estudis les tesis d'historiadors anglesos com Thomas Macaulay i Edward Gibbon, alemanys, com Albrecht Roscher, Friedrich Ratzel i Rudolf Kjellen, qui van configurar el pensament geopoltic de Haushofer. Per als fets histrics que van esdevenir, Haushofer va comprometre el seu pensament amb la seva vinculaci indirecta amb el moviment nazi. Des de 1919, Haushofer i altres dirigents (entre ells Rudolf Hess) van fundar el Partit Nacional Socialista dels Treballadors Alemanys, al que es van unir desprs Adolf Hitler i Joseph Goebbels, aix com la societat secreta Thule. Encara que la seva participaci en el partit va ser gaireb nulla, va proporcionar els seus coneixements de geopoltica al nazisme, que ja estava guanyant adeptes entre el pblic. 

A causa de la seva uni matrimonial amb una jueva, va tenir nombrosos inconvenients amb els nazis, per la qual cosa el seu amic Rudolf Hess va decidir protegir-lo fins a la seva fugida a Esccia durant la guerra. En 1924 va fundar la seva publicaci Revista de Geopoltica (Zeitschrift Fr Geopolitik) amb la qual inicia les seves activitats com especialista en l'rea internacional de la poltica alemanya. Desprs funda l' Acadmia Alemanya el 5 de maig de 1925 i dos anys desprs dna a conixer en Berln el seu estudi sobre les fronteres nacionals. Els seus problemes amb els nazis es van incrementar desprs de 1933, quan un comando del partit assalta la seva residncia a la recerca d'armes. Mesos desprs consegu conservar el seu lloc de professor universitari grcies a l'habilitat de Hess. s triat president de l'Acadmia Alemanya de 1934 a 1937 i durant aquest perode va actuar com a diplomtic en missions secretes a Londres. En 1938, Haushofer va caure en desgrcia i la seva situaci es va complicar encara ms amb la desaparici de Hess en 1941.

El 1944 fou vinculat en un procs judicial per causa de l'atemptat fallit contra Hitler. La Gestapo l'empresona a Dachau, la seva famlia tamb compartir la seva destinaci de la manera ms sinistra: un dels seus fills, Albrecht, implicat amb l'intent d'assassinat de Hitler, s executat al final de la Segona Guerra Mundial. Fou interrogat pels oficials de l'exrcit nord-americ per la seva vinculaci amb el rgim nazi i encara que fou absolt en els Judicis de Nuremberg, els aliats li embarguen la seva pensi i el seu ttol de Professor Honorari, amb la qual cosa la seva situaci econmica s'agreuj i fou el detonant del seu sucidi el mar de 1946; la seva esposa tamb el va assistir sucidant-se, seguint el ritual japons de mort honorable (Seppuku). 

Haushofer va voler donar a la geopoltica de la seva poca una idea d'antiimperialisme en contra de les potncies martimes del mn, com Estats Units i Gran Bretanya; per a aix desitjava que els pasos ms desenvolupats d'Eursia plantessin cara a aquestes potncies i contribussin a sorgir els espais continentals de nacions solidries amb un desplegament harmonis i supranacional. 

 Obres .
 Dai Nihon (El gran Jap, 1913);
 Geopolitik des Pazifischen Ozeans (Geopoltica de l'Oce Pacfic, 1925);
 Grenzen in ihrer geographischen und politischen Bedeutung (Els confins en el major significat geogrfic i poltic, 1927);
 Japans Werdegang als Weltmacht und Empire (El desenvolupament del Jap com a potncia mundial i imperi, 1933);
 Der nationalsozialistiche Gedanke in der Welt (La idea nacionalsocialista en el mn, 1934);
 Deutsche Kulturpolitik im Indopazifischen Raum (La poltica cultural alemanya a l'rea indo-pacfica, 1939);
 

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="174889" title="Skawina" nonfiltered="1452" processed="1450" dbindex="71455">
Skawina s una ciutat del sud de Polnia amb 24.100 habitants (1995). 

Situada a la Voivodia de la Baixa Polnia des de l'any 1999, anteriorment a la Voivodia de Cracvia (1975-1998). 
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="174890" title="Alfons d'Arag (arquebisbe)" nonfiltered="1453" processed="1451" dbindex="71456">
Alfons d'Arag (Cervera 1470 - Lcera, 1520). Arquebisbe de Saragossa (1478-1520), arquebisbe de Valncia (1512-1520), lloctinent de Catalunya (1514-1520) i lloctinent del Regne d'Arag (1485-1511) i (1516-1520). 

Fill illegtim de Ferran el Catlic i Aldona Roig d'Ivorra.

En morir Joan d'Arag, arquebisbe de Saragossa i fill illegtim del rei Joan II d'Arag, aquest propos que fos succet pel seu nt Alfons, que tot just tenia cinc anys. La discrepncia amb el Vatic degut a la curta edat del candidat, feren que Sixt IV nomens Ausias Despuig com a nou arquebisbe. No va estar-s'hi gaire temps, ja que les pressions de la Corona d'Arag aconseguiren que el 1478, el papa confirms Alfons com a Arquebisbe de Saragossa amb tan sols set anys d'edat i, prengus el crrec el 27 de maig de 1479.

Va ser un bon administrador de l'arquebisbat, per mai va exercir eclesisticament i, d'acord amb aquesta actitud, es va casar amb Anna de Gurrea (1470 - 1527) amb qui tingu diversos fills:

Ferran d'Arag i de Gurrea (25 de juliol de 1498 - 29 de gener de 1575), arquebisbe de Saragossa i lloctinent del Regne d'Arag.
Joan II (1498 - 25 de novembre de 1430), qui el va succeir com arquebisbe de Saragossa.
 Alonso, abat de Montearag.
 Antoni (1552).
 Joana (?-1520), casada amb Joan de Borja, duc de Gandia.
 Mart, senyor d'Argavieso.
 Anna, casada amb Alonso Prez de Guzman, duc de Medina-Sidonia.

A instncies del seu pare el rei Ferran II, el papa Juli II nomen Alfons d'Arag arquebisbe de Valncia, el 23 de gener de 1512. Prengu el crrec mitjanant el procurador, Gil Espaol, el 4 d'abril de 1512 i mai va visitar la dicesi.

Va morir en el cam de Barcelona a Saragossa el 23 de febrer de 1520. Est enterrat a la catedral de Saragossa.









Enllaos externs.
Fitxa a l'arquebisbat de Valncia;

 Bibliografia.
Fernndez Serrano, Francisco: Obispos auxiliares de Zaragoza en tiempos de los arzobispos de la Casa Real de Aragn (1460-1575); Zaragoza, 1969. ;
Solano, F.: Estudios sobre la Historia de Aragn durante la Edad Moderna; Cuadernos de Historia, t. I, 1967 ;
Zaragoza, L. de: Teatro histrico de las iglesias del Reyno de Aragn; vol. IV, Pamplona, 1785.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="174891" title="El cam" nonfiltered="1454" processed="1452" dbindex="71457">



El Cam s un itinerari senyalitzat pels Pasos Catalans per fomentar la cohesi nacional de totes les terres de parla catalana. Sota el lema conixer aquesta terra per estimar-la es convida a tothom a caminar pel nostre pas. 
Aquest projecte s apartidista i que t a tot el pas i a tota la seva gent com a protagonistes i beneficiaris, a ms dels visitants d'altres pasos.

 L'itinerari .
El recorregut concret de cada pas i comarca, s definit per les persones i institucions del propi territori de manera consensuada.

Criteris per definir l itinerari:
Caps de comarca i nuclis de poblaci ;
Allotjaments de diferents estils i preus. Punts d informaci permanents. Centres espirituals. ;
Patrimoni arquitectnic i cultural. Danses i msiques locals, etnologia, museus. Trets locals de la llengua catalana. Gastronomia i productes artesans autctons. ;
Fets histrics. Personatges locals. ;
Fauna, flora, geologia, arqueologia. ;
Casals populars, iniciatives i moviments d innovaci social existents: defensa del territori, per la pau, cooperatives de consumidors, comer just, noves comunitats compromeses socialment, experincies de democrcia participativa, etc. ;

La duraci aproximada de tot el cam s de 180 dies.

 Trams senyalitzats .
Trams senyalitzats 2008:
Montseny (Sant Celoni-Breda-Arbcies-Santa Fe);
Marina Alta (Dnia-Xbia-Gata de Gorgos-Benissa-Xal);

Trams en procs de senyalitzar: 
Benavarri-Montanyana-Tremp;
Valls Occidental (grcies al premi de la Fundaci Caixa Sabadell);
Eivissa - Formentera;
Marina Baixa (Xal-Trbena-Polop-La Nucia-Altea);
Ribera d Ebre;
Olot-Ripoll-Berga-Puigcerd;
Prada-Canig-Formiguera-Montllus-Prats de Moll-Ceret;

 La marca .

La marca del CAM est inspirada en l escut de la Generalitat Valenciana, en l escut que apareix en monuments histrics presents a tots els pasos (com per exemple als murs de Dalt Vila d Eivissa) i en el smbol tradicional i oficial de tots els territoris de parla catalana.

La Guia.
El projecte de documentar el cam en una guia ja est en marxa. Inclour establiments hotelers i de restauraci qui es comprometen a oferir un servei de qualitat i en catal. Aquesta guia "social, cultural i natural" es publica en forma fsica i digital, amb un volum per cada tram. Al dos de juliol del 2008 es va presentar la guia del tram del Montseny al Palau Robert de Barcelona.

 La gent del cam .
Grcies als socis, els padrins, els voluntaris, a les administracions pbliques etc s'est finanant el cam, obrint les rutes i preparant les guies. La seu nacional del cam est situada a la vila de Cardedeu al Valls Oriental. Hi ha tamb seus a Barcelona, Xbia (Marina), Tremp (Pirineu Occidental), Sant Joan de les Abadesses (Prepirineu), Sa Pobla (Mallorca).

 Enllaos externs .
Pgina web oficial del cam;
Bloc del cam;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="174895" title="Akouda" nonfiltered="1455" processed="1453" dbindex="71459">

Akouda o Akk dah (Akkudah), s una ciutat de Tunsia a la governaci de Sussa, amb una poblaci de 21.237 habitants (2005). Es troba a la costa, just al nord de Sussa (Sousse) i s tamb seu d'una delegaci que porta el seu nom amb 25.717 habitants.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="174900" title="Rudolf von Sebottendorf" nonfiltered="1456" processed="1454" dbindex="71460">

Rudolf Freiherr von Sebottendorff o Bar von Sebottendorff, era l'alies d'Adam Alfred Rudolf Glauer (Hoyerswerda, Luscia, 9 de novembre de 1875   Istambul 8 de maig de 1945 o 1950), i que tamb va utilitzar ocasionalment un altre alies, com Erwin Torre. Fou una figura important en les activitats de la Societat Thule, una organitzaci poltica alemanya posterior a la Primera Guerra Mundial que fos precursora del Partit Nacional Socialista dels Treballadors Alemanys o NSDAP. Fou ma i un facultador de la meditaci sufi o sufisme, d'astrologia, de numerologia, i d'alqumia. 
 Primers anys .
Era el fill d'un ferroviari de Silsia. Potser va treballar com a enginyer a Egipte el 1897-1900, i el 1901 viatj a Turquia, on va rebre influncia del sufisme. El 1905 s'establ a Dresden i es cas amb Klara Voss, de la que es divorci dos anys desprs. El 1911 va rebre la ciutadania turca honorria i fou adoptat pel bar expatriat Heinrich von Sebottendorff, del qual n'adopt el ttol, tot i que l'autenticitat de l'adopci fou qestionada. Va lluitar amb l'exrcit turc en la Primera Guerra Balcnica i el 1913 torn a Alemanya. Es va lliurar de lluitar en la Primera Guerra Mundial per la seva ciutadania turca i perqu era ferit de guerra.
 Inters per l'ocultisme .
Ja de ben jove es va interessar per la teosofia i la francmaoneria. Es creu que havia estat iniciat en una logia irregular del Rite de Memfis del Gran Orient de Frana el 1901.
A Turquia, es va interessar en la numerologia, en la cbala i el sufisme, especialment el de l'atpi orde Bektashi. Potser s'havia aconvertir a l'islamisme encara  que no hi ha evidncies clares en aquest punt.  Potser sabia que moltes de les ordes Bektashi eren dirigides pels grups Donmeh que eren deixebles secrets de Shabtai Tzvi. Cap el 1912 es va convncer d'haver descobert "la clau de la realitzaci espiritual", descrita posteriorment com a "un grup d'exercisis de meditaci numerolgica amb poca semblana ni amb sufisme ni amb maoneria" (Sedgwick 2004: 66).
 La Societat Thule .
El 1916 Sebottendorff noms tenia un seguidor. En aquell any, per, es pos en contacte amb la Germanenorden, i en fou nomenat Ordensmeister (llder de grup local) per a la divisi de Baviera de la cismtica Germanenorden Walvater del Sant Grial. S'establ a Munic i cre la Societat Thule, la qual assol una certa influncia poltica, i el 1918 fund un partit poltic (Partit dels Treballadors Alemanys o DPA). El 1919 Adolf Hitler es va unir al partit, i el va transformar en Partit Nacional Socialista dels Treballadors Alemanys o Partit Nazi.

Cap aleshores, per, Sebottendorff havia deixat la Societat Thule i Baviera, i fou acusat de negligncia en fer pblics els noms de molts membres claus dee la Societat que van caure en mans de l'efmera Repblica Sovitica de Baviera, cosa que provoc l'execuci de set dels membres desprs de l'atac al govern de Munic l'abril de 1919, acusaci que no va negar mai. Sebottendorff marx d'Alemanya a Sussa i d'all a Turquia. 
 Darrers anys .
Desprs de marxar d'Alemanya, va escriure alguns llibres de caire autobiogrfic sobre les seves experincies mstiques, i el 1933 torn a Alemanya. on public  Bevor Hitler kam: Urkundlich aus der Frhzeit der Nationalsozialistischen Bewegung (Abans de l'arribada de Hitler: Documents sobre els primers dies del moviment Nacional Socialista), per immediatament fou prohibit per ordres de Hitler i ell mateix arrestat. Tanmateix, va poder escapar grcies a algunes antigues amistats i el 1934 torn a Turquia. All va treballar per a la Intelligncia Alemanya a Istambul del 1942 al 1945, on sembla que tamb actu com a agent doble britnic. El seu cap Herbert Rittlinger el considerava un agent intil  (eine Null), per el va mantenir pel seu nazisme entusiasta.

Sempre s'ha dit que va morir sucidant-se en llenar-se al Bsfor quan se n'assabent de la derrota definitiva del Tercer Reich el 8 de maig de 1945. Altres afirmen que s un rumor fals que va difondre el govern turc, ja que tamb va treballar per a ells i el traslladaren a Egipte, on potser va morir el 1950.

 Obres .
 Die Praxis der alten trkischen Freimauerei: Der Schlssel zum Verstndnis der Alchimie. (La prctica de l'antiga francmaoneria turca: la clau per a entendre l'alqumia, 1924);
 Der Talisman des Rosenkreuzers (El talism dels Rosacreus, 1925) ;
  Bevor Hitler kam: Urkundlich aus der Frhzeit der Nationalsozialistischen Bewegung (Abans de l'arribada de Hitler: Documents sobre els primers dies del moviment Nacional Socialista, 1933);

Lectures.
 Albrecht Gtz von Olenhusen, "Zeittafel zur Biographie Rudolf von Sebottendorffs";
 Nicholas Goodrick-Clarke, The Occult Roots of Nazism: The Ariosophists of Austria and Germany 1890-1935, Wellingborough, England: The Aquarian Press, 1985 ISBN 0-85030-402-4. Reprint, The Occult Roots of Nazism: Secret Aryan Cults and Their Influence on Nazi Ideology, New York: New York University Press, 1994 ISBN 0-8147-3060-4 ;
 Mark Sedgwick, Against the Modern World: Traditionalism and the Secret Intellectual History of the Twentieth Century. New York: Oxford University Press, 2004  ISBN 0-19-515297-2.
 Lucy M.J.Garnett: The Derwishes of Turkey (1912). London: The Octagon Press, 199O ISBN O 863040 52 7;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="174901" title="Memorndum" nonfiltered="1457" processed="1455" dbindex="71461">
El memorndum era tradicionalment un tipus de nota diplomtica, de carcter solemne. En l'evoluci posterior, el memorndum ha anat perdent el seu carcter especial, per igualar-se als pro memria. Encara avui es continua utilitzant per a qestions ms solemnes o importants o per a temes desenvolupats amb una major extensi o detall.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="174902" title="Pro memria" nonfiltered="1458" processed="1456" dbindex="71462">
La pro-memria s un document que una missi diplomtica presenta o tramet al ministeri d'Afers Exteriors de l'estat receptor, en la qual s'exposa l'estat d'una determinada qesti. La seva redacci s impersonal, de vegades, rep tamb el nom de memorndum i el d'aidemmoire.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="174904" title="Ariana (Tunsia)" nonfiltered="1459" processed="1457" dbindex="71463">

Ariana (Ary nah o Aryanah       )) s una ciutat de Tunsia capital de la governaci d'Ariana i de la delegaci del mateix nom (Ariana Ville o Ariana Mdine). La seva poblaci era de 97.687 el 2004 i la de la delegaci (que no ocupa tot el municipi) al tomb dels noranta mil. Est a 5 km de Tunis.

El seu nom derivaria del llat ariani (aris). La llegenda diu que Ariana era el nom de la filla d'un general rom que va tenir una mansi a la zona.

A la vora s'hi troba el parc d'Abou Fihr que van gaudir els prnceps hfsides.

La ciutat fou fundada pels zrides. Al segle XIII l'emir hfsida Abi Abd Allah Muhammad al-Mustansir la va convertir en residncia de l'aristocrcia andalusa, jueva i musulmana, refugiada a Ifriquiya. Hi va viure Sidi Mahrez, patr de Tunsia. El municipi fou creat el 1 de juliol de 1908. El gran creixement dels darrers 40 anys han modificat totalment la ciutat i noms resten del seu passat alguns palaus (Palau Ben Ayed, seu de la municipalitat des del 1983, Palais Zaouche, i Palau Baccouche, centre nacional de dansa; els palaus Cad Essebsi i Mestiri ja han estat enderrocats i el Zaouche corre perill)

La producci de flors a la ciutat, el producte tradicional, s important. El jard de la rosa al parc Bir Belhassen, est dedicat a nombroses especies de roses. 


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="174909" title="Immunitat diplomtica" nonfiltered="1460" processed="1458" dbindex="71464">
Privilegis i immunitat diplomtica sn els beneficis d'inviolabilitat que gaudeix un diplomtic sobre la seva persona i l'mbit on resideix i desenvolupa la seva activitat, d'exempci d'impostos i de jurisdicci civil i criminal respecte dels tribunals locals d'un estat davant del qual est acreditat. Aquests beneficis van ser convinguts histricament en reconeixement al fet de qu el diplomtic representa una sobirania diferent i que l'exercici legtim de les seves funcions no li ser innecessriament impedit.

El terme privilegis se sol aplicar tamb a una altra srie de concessions i facilitats molt variades d'uns pasos als altres que tradicionalment es concedeixen entre si per cortesia i costum, encara que freqentment sotmesos a reciprocitat, a fi de facilitar la funci de les seves missions i oficines respectives.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="174912" title="Bja" nonfiltered="1461" processed="1459" dbindex="71465">
Bja (B jah o Bajah     )) s una ciutat de Tunsia, capital de la governaci de Bja, amb una poblaci el 2004 de 56.677 habitants i 64.500 habitants la municipalitat. El seu territori abraa nombrosos llogarets i viles i amb part de la ciutat i les dependencies s'han format dos delegacions: Bja Nord i Bja Sud, centrades a la ciutat.

Ja existia en temps de Masinissa I i va arribar a la seva major gloria sota Jugurta que en va fer el seu lloc principal de residncia. Sota el romans es deia Vaga (que vol dir vaca lletera en llat per podria ser una paraula libio-pnica). Sota Septimi Sever va obtenir el dret municipal. Els vndals la van malmetre per els bizantins la van reconstruir. Els rabs li van dir Baga i tamb Bja. Sota els berbers sanhadja va continuar prosperant. Amb la invasi dels Banu Hilal o hillides s'hi van installar els Banu Riah i va governar la famlia Banu Nizel. Sota els hfsides la famlia ms destacada foren els Kalchani (i sobretot Ahmed Kalchani i Amur Kalchani). En aquesta poca va produir al clebre matemtic Ali Kalsadi. Sota els otomans fou seu d'una guarnici de genssers que van deixar descendents. Sota els beis els personatges principals originaris de la ciutat foren Mohamed Touati, Messaoud Elmaghraoui, el poeta Mohamed Ech-Chefa Ibn El-Kadhi, l'escriptor Elayyadhi El-Beji, o l'historiador Mohamed Sghaer Ben Youssef. El mercat de la ciutat era administrat directament per un representant del bei. La municipalitat es va crear per decret el 13 de juliol de 1887 

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="174913" title="Bja Nord" nonfiltered="1462" processed="1460" dbindex="71466">
Beja Nord es una delegaci de la governaci de Bja a Tunsia, formada per la part nord de la ciutat de Bja i la zona de influncia amb diversos llogarets i viles. La seva poblaci es de 66.700 habitants (2004). La capital es troba a la ciutat de Bja. Limita amb la delegaci de Bja Sud.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="174914" title="Bja Sud" nonfiltered="1463" processed="1461" dbindex="71467">
Beja Sud es una delegaci de la governaci de Bja a Tunsia, formada per la part sud de la ciutat de Bja i la zona de influncia amb diversos llogarets i viles. La seva poblaci es de 41.000 habitants (2004). La capital es troba a la ciutat de Bja. Limita amb la delegaci de Bja Nord.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="174916" title="Francesca Vives Amer" nonfiltered="1464" processed="1462" dbindex="71468">

Francesca Vives Amer s una poltica mallorquina del PSM.

s llicenciada en geografia i histria.

En el terreny de la poltica, durant el Pacte de Progrs va ser directora general d'Indstria de la conselleria encapalada per Pere Sampol. Tamb s regidora de l'Ajuntament d'Inca, d'on va ser cap de llista del Bloc per Inca a les eleccions del 27 de maig de 2007.

El mes de 9 de juliol del mateix any va ser nomenada pel president del Govern de les Illes Balears, Francesc Antich, consellera de Comer, Indstria i Energia de l'executiu illenc.

Enllaos externs.
Currculum al web del Govern de les Illes Balears;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="174917" title="Precedncia" nonfiltered="1465" processed="1463" dbindex="71469">
La precedncia s, en llenguatge diplomtic, la preferncia que es dna als agents diplomtics a efectes de protocol, segons el seu rang i antiguitat en el crrec.

En la diplomcia bilateral es determina per la classe del cap de missi, i dins d'ella per l'antiguitat en el ja que es determina sigui per la data de presentaci de les seves cartes credencials, sigui per la comunicaci de l'arribada al pas i consegent presentaci de cartes d'estil, criteri a elegir per l'estat receptor que l'ha d'aplicar amb carcter uniforme per a tots els estats.

En la diplomcia multilateral la precedncia s'estableix per l'ordre alfabtic dels estats, utilitzant per a aix el nom del pas en l'idioma usat en l'organitzaci. El mateix criteri d'ordre alfabtic s'aplica a les missions observadores, les quals es colloquen darrere de les missions permanents.

En l'mbit consular la precedncia s'estableix per la categoria del cap d'oficina, i dins d'elles, per la data de concessi de l'exequtur. Usualment, dins de cada categoria es dna la preferncia als caps d'oficina de carrera sobre els honoraris.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="174918" title="Carrera diplomtica" nonfiltered="1466" processed="1464" dbindex="71470">
La carrera diplomtica s el conjunt de funcionaris que a cada pas t encomanat l'exercici de la funci diplomtica en l'exterior, aix com l'administraci dels assumptes internacionals que sn encarrilats i tramitats a travs del propi ministeri d'Afers Exteriors. 

Es denomina tamb imprpiament l'esmentat conjunt de funcionaris com a cos diplomtic. Amb independncia que la carrera diplomtica constitueix als pasos que la posseeixen com a tal un cos de funcionaris, l'aplicaci a aquest de tal qualificatiu s incorrecta doncs a la prctica internacional el terme cos diplomtic est reservat exclusivament al conjunt d'agents diplomtics estrangers acreditats amb tal carcter en un pas determinat.

Els termes carrera i cos diplomtic poden aix coincidir o no en la seva aplicaci a una persona. Una persona que pertanyi a la carrera diplomtica d'un pas, pot no formar part d'un cos diplomtic determinat si es troba destinat al seu propi pas, i per tant, no est acreditat com a agent diplomtic. D'altra banda una persona que s'integri al cos diplomtic d'un estat per ser-hi acreditada com a agent diplomtic pot no pertnyer a cap carrera diplomtica si efectivament no forma part del conjunt de funcionaris de tal carcter al seu pas d'origen.

La denominaci de carrera (igual com la militar, la judicial o l'eclesistica) alludeix a la seva estructura jerrquica en diferents categories o graus als quals el funcionari va a accedint per un determinat sistema d'ascensos.

Tanmateix no tots els pasos tenen organitzat i estructurat el seu propi conjunt de funcionaris, seleccionant les persones que envien per desenvolupar funcions diplomtiques, unes vegades en altres Cossos de funcionaris, i altres entre professionals o poltics. En tals ocasions no es pot parlar de l'existncia d'una carrera diplomtica com a tal.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="174919" title="Cos diplomtic" nonfiltered="1467" processed="1465" dbindex="71471">
El cos diplomtic s el conjunt de diplomtics estrangers reunits a la capital d'un esta. En ciutats on resideixen funcionaris consulars, se'ls denomina collectivament com a cos consular. Generalment, el deg d'ambds cossos s el de major antiguitat en el seu crrec. Hi ha excepcions a aquesta regla; en la majoria dels pasos catlics, el deg s sempre el nunci apostlic. El deg representa el cos diplomtic davant dels funcionaris del pas amfitri en assumptes de carcter protocolar o administratiu referits a l'esmentat cos en el seu conjunt.

Vegeu tamb Carrera diplomtica.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="174922" title="Merc Amer Riera" nonfiltered="1468" processed="1466" dbindex="71472">

Merc Amer Riera (Manacor, 1954) s una poltica mallorquina del Partit Socialista de les Illes Balears.

Es va llicenciar en cincies econmiques i empresarials a la Universitat Autnoma de Barcelona.

Ha estat diputada al Parlament de les Illes Balears de 1995 a 2003, consellera del Consell Insular de Mallorca, aix com regidora de l'Ajuntament de Manacor entre els anys 2003 i 2004, any en qu fou nomenada cap d'Alta Inspecci Educativa de la Delegaci del Govern espanyol a les Illes Balears.

L'any 2007 va ser nomenada pel president del Govern de les Illes Balears, Francesc Antich, consellera d'Agricultura i Pesca de l'executiu balear.

Enllaos externs.
Currculum al web del Govern de les Illes Balears;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="174923" title="Canvi de notes" nonfiltered="1469" processed="1467" dbindex="71473">
El canvi de notes s una de les formes de concloure un tractat internacional que consisteix a intercanviar-se entre dos estats sobirans dues notes el contingut de les quals es declara per ambds que es vol que constitueixi un acord internacional.

Freqentment es tracta d'una nota firmada que remet el cap de missi de l'estat acreditant al ministre de relacions exteriors de l'estat receptor, o viceversa, en la qual proposa un acord, i que s resposta per una altre nota firmada d'aquest en la qual (freqentment reproduint el text de la primera) es manifesta la conformitat. 

Tamb pot instrumentar-se en l'intercanvi de dues notes verbals.

Per a la conclusi d'un canvi de notes s necessari complir tots els trmits exigits per a la conclusi d'un Tractat. Per aix pot ser necessria l'obtenci prvia de l'aprovaci corresponent del poder legislatiu o del poder executiu i en el seu cas complir el requisit de la seva ratificaci. Tanmateix, l'usual s utilitzar els canvis per a matries que permetin una rpida o ms simplificada tramitaci interna.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="174925" title="Nota signada" nonfiltered="1470" processed="1468" dbindex="71474">
La nota firmada s la nota que es redacta en primera persona (en contrast amb la nota verbal) i es dirigeix pel cap de missi, al ministre de relacions exteriors de l'estat receptor (o viceversa). T un carcter mes solemne que la nota verbal i en principi sembla reservada per a comunicacions d'una major importncia o rellevncia. Les diferncies que en un altre temps es van voler establir amb la nota verbal quant al seu valor i conseqncies jurdiques han perdut posteriorment el seu sentit. Sempre porta la firma del remitent.

El seu s, canvi de notes,  tamb es produeix en la diplomcia multilateral permanent.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="174926" title="Mara ngeles Leciena Esteban" nonfiltered="1471" processed="1469" dbindex="71475">

Mara ngeles Leciena Esteban s una poltica aragonesa establerta a Eivissa d'en 1983. Milita al Partit Socialista de les Illes Balears. Va nixer a Saragossa l'any 1954.

s llicenciada en medicina i tamb diplomada en magisteri. Est especialitzada en medicina familiar i comunitria. Professionalment, ha estat metgessa de l'Hospital de Can Misses d'Eivissa, centre del qual va directora gerent de 2002 a 2003.

Militant del PSOE des de 1996, ha estat diputada al Parlament de les Illes Balears de 1995 a 1999 i, de 1999 a 2002, fou secretria d'organitzaci de la Federaci Socialista Pitisa.

L'any 2007 va ser nomenada pel president del Govern de les Illes Balears, Francesc Antich, consellera d'Interior de l'executiu balear.

Enllaos externs.
Currculum al web del Govern de les Illes Balears;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="174928" title="Acreditaci" nonfiltered="1472" processed="1470" dbindex="71476">
L'acreditaci s l'acte pel qual un estat sobir (acreditant) comunica la seva voluntat de considerar una determinada persona com a agent diplomtic al seu servei per actuar en l'esmentada qualitat sigui davant d'un altre estat sobir o d'una organitzaci internacional.

Es parla d'acreditaci mltiple quan un cap de missi o els agents diplomtics en general han estat acreditats davant diversos estats o davant diverses organitzacions internacionals a un mateix temps.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="174929" title="Ras Terbella" nonfiltered="1473" processed="1471" dbindex="71477">
Ras Terbella es un cap de l'illa de Djerba a la governaci de Mdenine. Forma la punta ms al sud de l'illa i la part oriental del golf de Boughrara. Els altres caps de l'illa son Ras Bordj Julidj (nord-oest), Ras Taguermes (nord-est), Ras Rmel (nord), Ras Lalia Hadria (est) i Ras Bordj Kastil (sud-est). Al oest del golf l'illa s'acosta al continent pel pas entre Ajim (a l'illa) i Djorf (al continent).






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="174930" title="Gran Premi de Gran Bretanya del 1998" nonfiltered="1474" processed="1472" dbindex="71478">
Resultats del Gran Premi de la Gran Bretanya de Frmula 1 de 1998, disputat al circuit de Silverstone el 12 de juliol del 1998.


 Resultats .




 Altres .

 Pole:  Mika Hkkinen   1: 23. 271 ;
 Volta  rpida:  Michael Schumacher  1: 35. 704;









 
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="174937" title="Ras el Kresim" nonfiltered="1475" processed="1473" dbindex="71479">
Ras el Kresim s un cap de la costa oriental de Tunsia al governaci de Mdenine. Forma la part continental oposada a l'illa de Gerba, enfront del Ras Terbella. Una mica al nord-est del cap s'inicia l'antiga via romana, avui carretera, i en tota la zona hi ha els edificis de la vila anomenada El Kantara Continent; al sud del cap hi ha la vila de Khaoul El Gradir.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="174939" title="Ras Marmour" nonfiltered="1476" processed="1474" dbindex="71480">
Ras Marmour s un cap de la costa sud-oriental de Tunsia a la governaci de Mdenine. A la seva rodalia hi ha les viles d' Hassi Djerbi i Sanghou i una mica al interior la ciutat de Chammakh o Sidi Chammakh. A uns 15 km al sud-est hi ha la ciutat de Zarzis i tota la zona es de platges turstiques.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="174940" title="Ras Lemsa" nonfiltered="1477" processed="1475" dbindex="71481">
Ras Lemsa es un cap de la costa sud-oriental de Tunsia a la governaci de Mdenine, al sud de Zarzis. A la seva rodalia es troba el lloc arqueolgic de Naouara (restes pniques i romanes) i es forma una petita per fonda badia desprs de la qual s'inicia l'estreta zona costera que separa la mar Mediterrnia del llac de Bhiret el Bibane.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="174941" title="Ras Ajdir" nonfiltered="1478" processed="1476" dbindex="71482">
Ras Adjir (o Ras Jedir) s un promontori de la costa mediterrnia, just al punt que marca la frontera entre Tunsia i Lbia. Correspon a la governaci de Mdenine i delegaci de Ben Guerdane. A la vora del cap hi ha la ciutat froterera de Chibbou. la part occidental del promontori correspon a Tunsia i la oriental a Lbia. 






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="174946" title="Governaci de Tataouine" nonfiltered="1479" processed="1477" dbindex="71483">

La governaci de Tataouine s una divisi administrativa de Tunsia situada a l'extrem sud del pas. Limita a l'est amb Lbia, i a l'oest amb Algria, i t al nord i nord-est la governaci de Medenine i la governaci de Kbili. El seu territori forma la major de la plana de Djaffara, que es perllonga cap a la governaci de Gabs i ocupa tamb la de Mdenine

En el seu territori hi ha l'important camp petrolfer de El Borma amb catorze milions de barrils a l'any.

T una superfcie de 38.889km i una poblaci de 143.900 (2005). La capital s la ciutat de Tataouine. 
 
L'activitat principal es l'agricultura, amb oliveres i llegums a les zones cultivables. La indstria est molt poc desenvolupada i noms hi ha la zona industrial anomenada "7 de novembre" a la capital, i un altra de planejada a la carretera de Smar. El turisme encara s incipient, per es visiten els "ksours" saharians situats majoritriament a l'oest i sud de la capital i les antigues viles oasis dels pobles berbers. Els "ksours" foren establerts pels rabs procedents de l'est que es van establir a les planes on hi havia aigua per activitat agrcola i van construir aquestes fortaleses de muntanya per protegir les seves collites contra els pobladors berbers; el 1903 van abandonar els seus assentaments i la vida nmada i van fundar la ciutat de Tataouine que en llengua amazigh vol dir "font d'aigua".

Es va fundar el 20 de gener de 1981, segregat de la governaci de Medenine del que havia format part anteriorment. Est dividida en 7 delegacions, 5 municipalitats, 5 consells rurals, i 64 imadats.

Les delegacions sn:

Bir Lahmar;
Dhiba;
Ghomrassen;
Remada;
Smar;
Tataouine Nord;
Tataouine Sud;

Les municipalitats sn:

Bir Lahmar;
Dhiba o Dehiba;
Ghomrassen;
Remada;
Tataouine;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="174949" title="Governaci de Tozeur" nonfiltered="1480" processed="1478" dbindex="71484">

El governaci de Tozeur s una divisi administrativa de Tunsia situada a la part sud del pas a la regi natural del Djerid, on se situa el llac salat anomenat Chott el Djerid. Est limitat per la governaci de Gafsa, al nord-est, la governaci de Kbili, al sud-est, i Algria, al nord-oest. 

T una superfcie de 5.592,9km i una poblaci de 98.500 habitants (2005). La capital es la ciutat de Tozeur.

El territori t una activitat principalment agrcola amb explotaci dels dtils de la millor qualitat de la varietat Deglet Nour, i tamb llegums. El turisme ha arribat als darrers anys i s'ha desenvolupat rpidament amb una capacitat de 5600 llits i 40 hotels; les zones ms visitades sn els palmerars, els oasis de muntanya i algunes cascades de desert, i els viatges en 4x4 pels chotts (llacs secs, parcialment salats) i per les dunes a l'entorn del lloc on es va rodar la pellcula La guerra de les Galxies de la que el decorat, en mal estat, es conserva al lloc. El 32% de la poblaci treballa al turisme o serveis i noms el 21% a la pagesia; un 24% treballa per l'administraci. Disposa d'un aeroport internacional a Tozeur conegut com aeroport de Tozeur-Nefta. La industria s'est desenvolupant i ja disposa de sis zones industrials (2 a Nefta, 3 a Tozeur i 1 a Deguche o Degache). L'aigua subterrnia s abundosa i s'han fet ms de 1700 pous.

La governaci formava part de la governaci de Gafsa des del juny de 1956, per en fou segregat el maig de 1980. Est dividida en 5 delegacions, 5 municipalitats, 4 consells rurals i 36 imadats.

Les delegacions sn:

Deguche;
Hazoua;
Nefta;
Tamaghza;
Tozeur;

I les municipalitats sn:

Deguche o Degach;
El Hamma du Jrid;
Nefta;
Tamerza;
Tozeur;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="174950" title="Governaci de Zaghouan" nonfiltered="1481" processed="1479" dbindex="71485">

La governaci de Zaghouan s una divisi administrativa de Tunsia situada al nord del pas al sud de la governaci de Tunis. Limita tamb amb les governacions de Ben Arous, Manouba, Ariana, Sousse, Kairouan, Siliana i Bja. 

T una superfcie de 2.820km i una poblaci de 163.000 habitants (2005). A la governaci hi ha tres embassaments i les aiges subterrnies de la capa fretica sn molt importants. La capital es la ciutat de Zaghouan.

Tradicionalment agrcola, darrerament s'ha industrialitzat i actualment el 22% de la poblaci activa es dedica a la pagesia i el 28% a la industria; el 36% ho fa als serveis. L'agricultura disposa de 271.000 hectrees de les quals 186 s'aprofiten intensament i produeixen sobretot olives, mel i productes lactis. Hi ha nou zones industrials: Zaghouan, Nova zona de Zaghouan, Estaci de Bir M cherga (o Bir Mchergua), Ciutat de Bir M cherga, Djebel Ouest, Nova zona de Djebel Ouest, Hammam Zriba,  El Fahs i Ennadhour (a ms est planificada la zona industrial de Zriba).
 
Va formar part de la governaci de Tunis Sud creada el 24 de maig de 1973 i completada el novembre de 1976, amb el nom de Zaghouan. El 1981 una part de la governaci fou incorporat a la governaci de Tunis Nord (o governaci de Tunis i suburbis) per formar la governaci de Tunis. Est dividida en 6 delegacions, 6 municipalitats, 6 consells rurals i 48 imadats. Les delegacions sn:

Bir Mchergua;
Fahs;
Nadhour;
Saouaf;
Zaghouan;
Zriba;

Les municipalitats sn:

Fahs o El Fahs;
Hammam Zriba;
Jebel Oust;
M'cherga;
Nadhour;
Zaghouan;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="174951" title="Governaci de Tunis" nonfiltered="1482" processed="1480" dbindex="71486">

La governaci de Tunis s una divisi administrativa de Tunsia a la part centre-oriental del nord del pas, a la costa mediterrnia. La mar li garanteix un clima mediterrani clid amb unes pluges de 470 mm any. Limita amb la governaci d'Ariana, la governaci de Manouba i la governaci de Ben Arous. El llac de Tunis est en aquesta governaci.

T una superfcie de 288km i una poblaci de ms d'un mili d'habitants (es creu que prop del mili i mig) en majoria empleats al sector serveis (73%) i industrial (17%). La capital s la ciutat de Tunis.

A la indstria les activitats principals son txtil, cuir, calat, electrnica i algunes altres. Disposa de les millors infraestructures del pas amb l'aeroport internacional de Tunis-Cartago, el port comercial de La Goulette (98% dels passatgers de tots els ports del pas), el port de Tunis (que est previst destinar a activitats recreatives), vies de ferrocarril, autopistes (central i oriental). Tamb disposa dels ms importants equipaments culturals (Museu del Bardo entre d'altres com per exemple centres esportius) i de molts llocs turstics  (Cartago, Sidi Bou Said, Gammarth, La Marsa, Tunis Happy Days, Parc El Bouhaira, Golf de Soukra).  Les zones industrials son quatre: La Goulette, Charguia, Ibn Khaldoun, i Jbel Jelloud.

La governaci de Tunis fou formada el 21 de juny de 1956 amb el nom de governaci de Tunis i suburbis i una extensi ms reduda. El 1973 al formar-se la governaci de Tunis del Sud es va anomenar governaci de Tunis del Nord. El 1981 va rebre territoris de la governaci de Tunis del Sud, que ja s'anomenava governaci de Zaghouan, la qual va quedar fixada en la seva superfcie actual, i la governaci del nord va prendre el nom que avui dia porta. Est formada per 21 delegacions, 6 municipalitats, i 159 imadats. Les delegacions sn:

Bab Bahr;
Bab Souika;
Bardo;
Bouhara;
Carthage;
Cit Khadhra;
Ezzouhour;
Hraria;
Jebel Jelloud;
Kabaria;
La Goulette;
La Marsa;
Mdina;
Menzah;
Omrane;
Omrane Suprieur;
Ouardia;
Sjoumi;
Sidi El Bchir;
Sidi Hassine;
Tahrir;

Les municipalitats sn:

Carthage o Cartago;
La Goulette;
La Marsa;
Le Bardo;
Le Kram;
Sidi Bou Sad;
Sidi Hassine;
Tunis;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="174957" title="Agareb" nonfiltered="1483" processed="1481" dbindex="71487">

Agareb (     ) s una ciutat de Tunsia, a 23 km a l'oest de Sfax, a la governaci de Sfax, i capital d'una de les seves delegacions. La ciutat t poc ms de deu mil habitants, per la delegaci tenia 34.190 habitants el 2004. Fou fundada per la zawiya de Sidi Agareb. s seu d'una zona industrial per la activitat principal s agrcola amb plantacions importants d'oliveres. Cada juliol celebra un festival dedicat als cavalls.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="174959" title="An Draham" nonfiltered="1484" processed="1482" dbindex="71488">

An Draham s una ciutat de Tunsia, a la governaci de Jendouba, a uns 25 km al sud de Tabarka i proper al Djebel El Kasa i el Djebel Bir (1.014 m) a les muntanyes de la Khroumirie. Fou anteriorment un campament militar per modernament est mes orientada cap al turisme. 

La ciutat t uns 10.843 habitants i es la seu d'una delegaci, la poblaci de la qual es de ms de 45.740 habitants (2004).

Es troba a 800 m d'altura a la zona amb ms pluja del pas (1.534 mm any). El seu nom vol dir "Font de plata". Les fonts termals ja foren utilitzades pels romans i al Djebel El Kasa, a Babbouch, en queden algunes restes. No lluny hi ha l'embassament de Bir Mtir.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="174961" title="Agudesa visual" nonfiltered="1485" processed="1483" dbindex="71489">
Agudesa visual s la capacitat de l'ull en combinaci amb el cervell per distingir formes o objectes a una distncia determinada.

La major agudesa visual s'aconsegueix a la mcula mentre es mira directament: s el que constitueix la visi central. Quan la imatge d'un objecte no cau sobre la mcula determina una visi sense nitidesa, per de gran importncia per a la lectura, per a veure imatges de gran grandria, per al desplaament i altres activitats de seguretat i guia. Es tracta de la visi perifrica.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="174963" title="Camp visual" nonfiltered="1486" processed="1484" dbindex="71490">
El camp visual s l'espai en el qual poden ser vists els objectes mentre la mirada roman fixa en un punt determinat.

La seva amplitud varia amb la grandria dels objectes i amb el seu color, amb la intensitat de la illuminaci ambient, amb el contrast entre objecte i fons i amb l'estat d'adaptaci de l'ull. En un ull normal abasta cap a fora 90 o ms; cap a dintre, entre 45 i 60; cap amunt entre 45 i 55; i, cap avall, entre 50 i 70.

Un camp visual normal exigeix: 
 La transparncia de crnia, cristall i vitri. ;
 La retina ha de mantenir la seva integritat tant en la zona macular (que es correspondr amb el camp visual central) com en la zona perifrica (que determinar l'extensi total del camp (camp visual perifric). ;
 Quan hagi de determinar-se la normalitat del camp visual central, l'ull que s'explora ha d'estar en ptimes condicions refractives, ja que el camp central s'influeix per una bona agudesa visual, circumstncia que no ocorre amb el camp visual perifric, que pot mantenir-se normal amb baixes agudeses visuals.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="174965" title="Torneig de Stuttgart" nonfiltered="1487" processed="1485" dbindex="71491">
El Torneig de Stuttgart, tamb anomenat Stuttgart Outdoor ats que abans hi havia un altre campionat indoor i actualment denominat Mercedus Cup, s un torneig anual de tennis que es disputa a la localitat de Stuttgart (Alemanya). Aquest esdeveniment forma part de de la srie de torneigs International Series Gold de l'ATP. 

El torneig es disputa des del 1978 i es juga sobre terra batuda. Els jugadors con ms ttols sn l'argent Martn Jaite, l'austrac Thomas Muster, el brasiler Gustavo Kuerten i el mallorqu Rafael Nadal, amb 2 victries cada un.

Palmars.
Individuals masculins.


Dobles.


Enllaos externs.
  http://www.mercedescup.de/;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="174967" title="Jim Clark" nonfiltered="1488" processed="1486" dbindex="71492">

James Clark Jr., conegut com a Jim Clark, OBE, nascut el 4 de mar de 1936 i mort el 7 d'abril de 1968, va ser un pilot escocs de Frmula 1 que va dominar la competici durant els anys 60.

Va aconseguir dos ttols mundials, el 1963 i el 1965. Quan va morir, el 1968 a Hockenheim, havia guanyat ms Grans Premis (25) i havia aconseguit ms poles (33) que qualsevol altre pilot fins llavors. Tamb va participar en les 500 milles d Indianpolis cinc cops i les va guanyar en l'edici de 1965.































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="174968" title="Nil (desambiguaci)" nonfiltered="1489" processed="1487" dbindex="71493">


Geografia:
 Nil, riu de l'frica; i relacionat amb aquest:
 cocodril del Nil.
 lliri del Nil.
 Nil Superior, regi del Sudan.
Mitologia grega:
 Nil, fill d'Oce.
Nom propi:
 Nil o Nileu, metge grec.
 Nil Bohigas i Martorell (1958), alpinista.
 Nil d'Ancira, dit l'Asceta i tamb el Sinata,  (segle IV-segle V), monjo i escriptor.
 Nil de Grottaferrata (ca 910-1004), monjo.
 Nil de Rodes, arquebisbe de Rodes vers el 1360.
 Nil de Sora (1433-1508), monjo i mstic rus.
 Nil Escolstic, poeta grec d'poca desconeguda, que solament es coneix pel fet que fou l'autor d'un epigrama publicat a lAntologia grega.
 Nil Maria Fabra i Des (1843-1903), periodista i escriptor.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="174970" title="Guillermo Coria" nonfiltered="1490" processed="1488" dbindex="71494">
Guillermo Sebastin Coria (Rufino, Argentina, 13 de gener de 1982). Rep el sobrenom de El Mago. s un extennista professional argent. Li van posar Guillermo de nom en honro al seu compatriota Guillermo Vilas. Els seus mxims dols del tennis sn el xil Marcelo Ros i el nord-americ Andre Agassi, en qui s'inspira per jugar.

Torneigs de Grand Slam.
 Finalista en individuals (1) .


 Ttols (9) .
Individuals (9).




Finalista en individuals (11).
2001: Mallorca (perd amb Alberto Martin);
2002: Costa do Sauipe (perd amb Gustavo Kuerten);
2003: Buenos Aires (perd amb Carles Moy);
2003: Montecarlo AMS (perd amb Juan Carlos Ferrero);
2004: Miami AMS (perd amb Andy Roddick);
2004: Hamburg AMS (perd amb Roger Federer);
2004: Roland Garros (perd amb Gastn Gaudio) ;
2004: 's-Hertogenbosch (perd amb Michael Llodra) ;
2005: Montecarlo AMS (perd amb Rafael Nadal);
2005: Roma AMS (perd amb Rafael Nadal);
2005: Pequn (perd amb Rafael Nadal);


Classificaci en torneigs del Grand Slam.


 Enllaos externs .
 Perfil de l'ATP ;
 Pgina dedicada a Guillermo Coria  i ;
 Myspace de Guillermo Coria;

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="174971" title="Zhang Qian" nonfiltered="1491" processed="1489" dbindex="71495">

Zhang Qian (  ) fou un enviat imperial al segle II aC, durant la dinastia Han. Fou el primer diplomtic oficial en portar informaci fiable sobre l'sia Central a la cort imperial xinesa, llavors sota l'emperador Wu d'Han, considerat el pioner en la colonitzaci i conquesta xinesa de la regi ara coneguda com Xinjiang i de l'obertura de la ruta de la seda. El relat de Zhang Qian sobre les seves exploracions a l'sia Central es detallen en les primeres crniques histriques de Han ("Shiji", o "Memries histriques"), compilades per Sima Qian al segle I.

La missi comenava el 138 aC amb l'objectiu estratgic d'aconseguir aliances militars amb els caps de les tribus enemigues dels xiongnu per fer un front com per aturar el seu poder i agressivitat. Una confederaci de tribus nmades xiongnu amenaaven de forma constant la seguretat de la Xina, malgrat la Gran Muralla, fent incursions per saquejar les riqueses dels seus vens, sobretot pagesos. Les guerres contra aquestes tribus havien costat molts de morts fins que l'emperador Wudi dels Han va intentar una operaci diplomtica enviant un emissari fins al territori yuezhi que havien sigut derrotats pels xiongnu i obligats a emigrar milers de km cap a l'oest fins a Daxia, l'antiga Bactriana, a l'actual Tajikistan. Aprofitant la missi, Qian hauria de recollir informaci dels pasos pels quals havia de passar i establir si era possible aliances.

Qian tenia prop de 30 anys, honest, amb una gran fora fsica,  tena i decidit, especialment dotat per la conducci dels 98 homes que l'acompanyaven. Entre aquest homes hi havia un arquer xiongnu anomenat Ganfu, molt hbil i ressentit amb el seu pas desprs de ser-ne expulsat, i que li feu de guia. 

Es dirigiren cap el nord-oest passant pel sud de Gunfu i travessant  el riu Groc pel corredor de l'Hexi al peu de les muntanyes de Qilian. Per poc desprs de deixar la Gran Muralla, s'equivocaren de cam i foren interceptats per un ampli destacament de genets xiongnu que els feren presoners. Desprs de ser maltractat, fou destinat com a esclau d'una famlia aristocrtica xiongnu. Es va passar onze anys fent de pastor d'un immens ramat d'ovelles i es va casar amb una esclava xiongnu amb la que van tenir un fill.

Fins que es va presentar una ocasi per fugir que Quian i un grup dels seus homes van aprofitar. Es dirigiren cap a l'est, per la fam i la sed van provocar moltes baixes en aquest grup. Desprs d'un llarg trajecte amb l'orientaci del sol, la lluna i les estrelles, van arribar a un immens llac salat, el llac Lobnor. Per tant, havien entrat a l'antic regne de Loulan, ocupat en aquella poca per soldats xiongnu. Desprs de descansar i de proveir-se, van continuar l'itinerari que els conduiria fins als yuezhi per la vall del riu Tarim, per la ruta nord.  

Referncies.

 Luce Boulnois. La ruta de la seda ISBN 84-8307-609-8;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="174974" title="Hex" nonfiltered="1492" processed="1490" dbindex="71496">

Jocs: un joc de tauler creat per Piet Hein; vegeu Hex (joc).
Matemtiques: abreviatura d'hexadecimal, sistema de numeraci en base 16.
Qumica: abreviatura de l'hexafluorur d'urani.
Televisi: srie televisiva britnica; vegeu Hex (srie).








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="174977" title="Reagrupament.Cat" nonfiltered="1493" processed="1491" dbindex="71497">
Reagrupament.Cat s un corrent crtic d'Esquerra Republicana de Catalunya, creat i liderat per Joan Carretero i Grau, exalcalde de Puigcerd (La Cerdanya) i exconseller de Governaci al govern de Pasqual Maragall.

El manifest d'Almoster (Baix Camp), redactat en aquesta localitat cap al ms de juliol del 2006, es pot considerar el precedent del Reagrupament. Un grup de militants d'Esquerra, encapalats per Joan Carretero, va mostrar-se crtic amb l'actual direcci del partit republic, liderada per Joan Puigcercs i Josep-Llus Carod-Rovira, secretari general i president, respectivament. Aquest manifest noms el van signar uns noranta militants.

El 10 de febrer del 2007 es presenta el manifest fundacional del collectiu fundador de Reagrupament.Cat, que cont sis punts. En aquest manifest es demana un redreament en la lnia poltica del partit, que els signats creuen seguidista del PSC i la convocatria d'un congrs extraordinari.

El dia 30 de juny del 2007 a l'Auditori de Barcelona, Reagrupament.Cat, que havia utilitzat noms internet com a canal de comunicaci amb els militants, va fer la seva presentaci pblica, amb l'assistncia d'uns 600 afiliats d'Esquerra.

A la Conferncia Nacional d'Esquerra Republicana celebrada a Barcelona el 20 d'octubre del 2007, el corrent crtic Reagrupament.Cat va presentar una ponncia alternativa/esmena a la totalitat. Les votacions es van fer a m alada. Els resultats van ser aquests:

Vots a favor de l'esmena de Reagrupament.Cat:    525 vots (22'31%);  
Vots en contra de l'esmena de Reagrupament.Cat:  1617 vots (68'77%); 
Vots en blanc:                                    211 vots (8'97%). 
Total vots emesos 2353.  

La votaci de l'esmena a la totalitat de Reagrupament.Cat va significar el noment, en tota la Conferncia Nacional, en el que van votar ms militants. Cap altra votaci va superar en nombre de vots la de l'esmena a la totalitat de R.Cat.

Al mes d'abril, a Manresa, una assemblea de militants d'Esquerra Republicana de Catalunya reagrupats, va escollir a Rut Carandell i a Joan Carretero, com a candidats a la secretaria general i a la presidncia d'ERC, a les eleccions del 7 de juny, on s'hi van presentar quatre candidatures. A la de RCAT cal sumar-hi la de Joan Puigcercs (escollit president amb el 37% dels vots emesos) i Joan Ridao (escollit secretari general, amb idntic percentatge). Tamb hi va concrrer la candidatura ERC Futur, amb Ernest Benach, com a candidat a la presidncia i Rafel Niub com a aspirant a la secretaria general. Finalment els militants d'ERC tamb van poder votar a Uriel Bertran aspirant a la secretaria general i a Jaume Renyer, que aspirava a la presidncia.

Enllaos externs.
 Reagrupament.cat;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="174984" title="Torneig de Buenos Aires" nonfiltered="1494" processed="1492" dbindex="71498">
El torneig ATP de Buenos Aires s un torneig de tennis que es disputa anualment a la ciutat de Buenos Aires, al Buenos Aires Lawn Tennis Club, sobre una superfcie de terra batuda. s un dels quatre torneigs que actualment conformen la denominada gira llatinoamericana de pols de ma que es juga en les setmanes compreses entre l'acabament de l'Obert d'Austrlia i el comenament del Masters d'Indian Wells.

El torneig es va disputar intermitentment des de l'aparici de l'era open al tennis, i per les pistes argentines hi han desfilat estrelles com Ivan Lendl, Bjrn Borg, Roy Emerson, Rod Laver i Guillermo Vilas, entre molts d'altres. Actualment es disputa durant el mes de febrer, encara que anteriorment es va disputar durant el mes de novembre.

El torneig s reconegut per la gran quantitat d'espectadors que presenta cada any, tot i que s un torneig de la categoria ms baixa dins dels torneigs de l'ATP. El 2006 hi van acudir ms de 64.000 persones durant els set dies de competici. Avui s el tercer torneig ATP del tipus International Series amb ms assistncia de pblic, darrere del de Sydney i Los Angeles.

El jugador que ha guanyat ms vegades el torneig s Guillermo Vilas, amb 8 ttols individuals.

Palmars.
Individuals masculins.


Dobles masculins.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="174988" title="Jeroni Rossell Ribera" nonfiltered="1495" processed="1493" dbindex="71499">
Jeroni Rossell Ribera (Palma, 1827 - 1902) fou poeta, lullista i poltic.

Biografia.
Estudi a l'Institut Balear i a la Universitat de Barcelona, on es llicenci en Dret. Com a poltic, fou un dels dirigents del Partit Liberal, regidor a l'Ajuntament de Palma i conseller provincial.

Particip sovint als Jocs Florals de Barcelona, i en fou mantenidor i president. El 1862 hi obtingu el ttol de Mestre en Gai Saber.

Aix mateix, fou collaborador de les publicacions Museo Balear, La Roqueta, Calendari Catal i Lo Gay Saber.

Obra.
Els seus primers llibres, en castell, sn Hojas y flores (1853) i Ecos del Septentrin  (1857).

Comenar a usar la llengua prpia arran del contacte amb la Renaixena catalana. Amb el sobrenom de "Lo joglar de Maylorha", escrigu romanos histrics. Deix indit Lo canoner de Miramar.

Com a lullista, fou el primer a projectar l'edici de l'obra en catal de Ramon Llull. N'edit les Obres rimades (1859) -hi inclogu un poema apcrif, escrit d'ell mateix- i prepar l'edici del Flix o llibre de meravelles.

Edit dues antologies de poesia: Poetas de las islas Baleares (1863) i Flors de Mallorca (1873).

Vegeu tamb.
Els poetes romntics de Mallorca

Enllaos externs.
Jeroni Rossell Ribera;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="174989" title="Platja dels Amplaires" nonfiltered="1496" processed="1494" dbindex="71500">

La Platja dels Amplaires s una platja de sorra del municipi d'Orpesa en la comarca de la Plana Alta (Pas Valenci).

Aquesta platja limita al nord amb la platja de Torre de la Sal i al sud amb la platja de Morro de Gos i t una longitud de 2.100 m, amb una amplria de 30 m.

s una platja extensa i oberta en la qual abunden les dunes naturals, alguna cala i vegetaci en els marges de la costa. Els accessos estan marcats per camins rurals. En este rea hi ha nombrosos cmpings en qu la tranquillitat s la nota dominant.

Aquesta platja ha comptat amb el distintiu de Bandera Blava des de 2005, per a l'any 2008 ja no se li fou concedida. Compta, aix s, amb certificaci de qualitat ambiental ISO 14001.

 Vegeu tamb .
 Orpesa;
 Platja de la Conxa;
 Platja de Morro de Gos;
 Platgetes de Bellver;
 Platges del Pas Valenci;

 Enllaos externs .
 Fitxa de la platja al web turstic de la CV;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="174990" title="Platja de Manyetes" nonfiltered="1497" processed="1495" dbindex="71501">

La Platja de Manyetes (tamb coneguda com Tropicana) s una platja situada en una zona de transici, al nord roquedal i al sud platja de cudols, del municipi d'Alcal de Xivert en la comarca del Baix Maestrat (Pas Valenci).

Aquesta platja limita al nord (Tres Platges) i al sud (platja del Serradal) amb roques i t una longitud de 500 m, amb una amplria de 35 m.

Se situa en un entorn semiurb, a Capicorb, prop d'Alcossebre, disposant d'accs per cam. Compta amb prquing delimitat. s una platja amb zona abalisada per a sortida d'embarcacions.

Aquesta platja compta amb el distintiu de Bandera Blava des de 1998, encara que a l'any 2008 no li fou concedida. En ella es pot trobar una gran diversitat botnica en la seua zona dunar. Les anlisis fsiques i qumiques d'aigua i arena la situen entre les millors platges del Pas.

 Vegeu tamb .
 Alcal de Xivert;
 Alcossebre;
 Platja de les Fonts;
 Platja Carregador;
 Platja Romana;
 Platges del Pas Valenci;

 Enllaos externs .
 Ajuntament d'Alcal de Xivert;
 Turisme a Alcossebre;
 Fitxa de la platja al web turstic de la CV;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="174994" title="CB Olesa - Espanyol" nonfiltered="1498" processed="1496" dbindex="71502">

El CB Olesa - Espanyol s un equip que participa a la lliga espanyola de bsquet femen, grcies a la collaboraci del Reial Club Deportiu Espanyol, que va ajudar al Club Bsquet Olesa a comprar la plaa del desaparegut UB Bara.

 Histria .
L'estiu del 2007 el F.C. Barcelona va decidir no mantenir el suport al Club Bsquet Femen Universitari de Barcelona, que des del 2002 es coneixia amb el nom UB Bara degut a l'acord entre aquestes dues entitats.

El Club Bsquet Olesa, que havia quedat tercer del play-off d'ascens, era el candidat a ocupar la plaa del desaparegut UB Bara, per no tenia cap patrocinador que el pogus finanar.

El RCD Espanyol va oferir-se a actuar com a patrocinador del club, amb l'nica condici que l'equip s'anomens CB Olesa - Espanyol, mantenint els colors i la pista a on jugava el CB Olesa (Olesa de Montserrat).

 Vegeu tamb .
 Secci de bsquet del RCD Espanyol;

 Enllaos externs .
 Pgina del Club Bsquet Olesa;
 Pgina del Reial Club Deportiu Espanyol;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="174996" title="Club Atletisme Viladecans" nonfiltered="1499" processed="1497" dbindex="71503">
El Club Atletisme Viladecans va ser fundat al 1981 per un grup d'atletes i amics que tenien com a principal activitat les curses de fons i la modalitat de cross. Des de aquest primer moment el Club es va fer mes gran fins a tenir una de les millors pedreres d'atletes de Catalunya, per lluites internes i una evident manca d'installacions que arriben fins els nostres dies van anar minvant les grans possibilitats que evidenciava.

 Filosofia del Club .

Actualment els objectius del Club es centren a donar a conixer les diferents especialitats atltiques (marxa, velocitat, salts, tanques, llanaments, etc.) als nens i menors de 14 anys i mantenir un bon nivell competitiu al reste de categories i proves. A nivell competitiu el club participa a les competicions organitzades per la Federaci Catalana d'Atletisme a les especialitats de Cross, marxa i ruta als campionats territorials, provincials i Campionats de  Catalunya. A ms participa a la Lliga Catalana de Clubs en pista a la 3a divisi Catalana, cal destacar que es un dels dos nics clubs que participen a aquesta competici sense pista d'atletisme.

Millors Marques Masculines.


 Junta Directiva .
President : Carlos Sobrino Jimnez;
Sots-Presidenta : Carmen Prez Len;
Secretari : Jordi Nin Gallego;
Tresorera : Diana Estvez Blanco;
1r vocal: Josefa Lpez Navarro;
2n vocal: Javier Hernndez Burcio;
3r vocal: Juan Carlos Prez Alcaide;
4t vocal: Encarnacin Ortega Ferrer;

 Enllaos .
 Plana del club;
 Plana de la federaci catalana;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="174997" title="Isqumia" nonfiltered="1500" processed="1498" dbindex="71504">
Una isqumia (del grec      "retenir" i       "sang") s el sofriment cellular causat per la disminuci transitria o permanent del reg sanguini i conseqentment una disminuci de l'aport d'oxigen d'un teixit biolgic. Aquest sofriment cellular pot ser suficientment intens per causar la mort cellular i del teixit. Una de les funcions principals de la sang s fer que l'oxigen arribat als pulmons circuli per l'organisme i arribi a tots els teixits del cos.

Per sobreviure, les clules necessiten obtindre energia. En general, hi ha dos formes de generar-la (totes dues basades en processos qumics) que aprofiten l'energia emmagatzemada en un o ms enllaos qumics: per via de la fermentaci o b a partir d'oxigen. Si la isqumia es molt greu pot arribar a l'anxia, fet que implica que els teixits d'aquesta regi no podran comptar amb l'energia necessria per sobreviure. D'aquesta forma, el teixit mor. Cada teixit t un nivell diferent da tolerncia a la falta d'oxigen.

Tipus d'isqumia.
Existeixen diversos tipus d'isqumia:

Isqumia cerebral: s la reducci del flux sanguini fins a assolir nivells que sn insuficients per mantenir el metabolisme necessari per una normal funci i estructura del cervell.

Isqumia renal: s la reducci del flux sanguini renal (Hipoperfusi uni o bilateral) causada per la reducci del volum sanguini total, per la redistribuici de la sang o per obstrucci. Les seves causes solen ser: complicacions quirrgiques, hemorrgia, traumatisme, rabdomiolisi amb mioglobinria, sepsis per gram-negatius, hemorrgia de postpart, pancreatitis, etc. que poden condicionar una insuficincia renal aguda causada per la necrosi tubular. En casos d'obstrucci unilateral (estenosi renal, emblia, etc.) poden donar lloc a un infart renal agut o a una atrfia renal (isqumia crnica).
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="174998" title="Junichi Inamoto" nonfiltered="1501" processed="1499" dbindex="71505">
 Junichi Inamoto  s un futbolista japons. Va comenar com a futbolista al Gamba Osaka.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="174999" title="SG-1" nonfiltered="1502" processed="1500" dbindex="71506">


Aquest article s sobre la unitat especial SG-1. Per a la srie de televisi, vegeu Stargate SG-1.;


L'SG-1 (StarGate team 1) s la unitat principal del comando Stargate en la srie de ficci nord-americana Stargate SG-1, ssent els seus membres els protagonistes de la mateixa.

Els membres originals de l'equip han anat variant durant els anys d'emissi de la srie, aix com el seu nombre d'efectius. Aquests sn:

 El coronel Jack O'Neill, interpretat per Richard Dean Anderson;
 El doctor Daniel Jackson, interpretat per Michael Shanks;
 La comandanta (posteriorment ascendida a capitana) Samantha Carter, interpretada per Amanda Tapping;
 El jaffa Teal'c, interpretat per Christopher Judge;


Durant l'absncia d'en Daniel Jackson (sisena i setena temporades) aquest s substitut per Jonas Quinn, interpretat per Corin Nemec, aix com Cameron Mitchell (Ben Browder) substituir a Jack O'Neill a partir de la novena temporada.

Al principi de la novena temporada de la srie el grup es descompondr per diversos motius, i no ser fins al cap d'uns quants episodis quan Cameron Mitchell aconseguir tornar-los a reunir. Cap al final de la srie Vala Maldoran (Claudia Black) tamb s'unir al grup.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="175000" title="Vestal" nonfiltered="1503" processed="1501" dbindex="71507">

A l'antiga Roma, una sacerdotessa consagrada a la deessa Vesta, rebia el nom de Verge Vestal o simplement Vestal. Al comenament eren elegides pel rei de Roma i desprs, al proclamar-se la repblica romana, pel Pontfex Mxim.

Les vestals havien de ser verges, de pare i mare reconeguts i lliures que mai havien estat esclaus i que tinguessin una ocupaci honorable i residncia a Itlia, i de gran bellesa. L'escollida no podia tenir menys de 6 anys ni ms de 10, i havia de gaudir de tots els sentits.  Un dels seus majors responsablidades era mantenir encs el foc sagrat dels seus temples. Estaven tocades amb un vel al cap i portant una lmpada, naturalment encesa, entre les mans.

La llei Papia ordenava que quan es produa una vacant el Pontfex Mxim havia de seleccionar vint donzelles i d'aquestes una era elegida per sorteig, amb preferncia la que ja tenia una germana vestal i les filles de sacerdots d'alt rang; aquesta llei sembla que es va establir per el refs del pares a donar a les seves filles, i l'oposici no va parar de crixer fins que en temps d'August les llibertes van ser declarades elegibles. De fet la elecci per sorteig mai es va produir si hi havia candidates voluntries que reunien les condicions. Una vegada escollida el Pontfex Mxim agafava a la vestal per la m i li deia: sacerdotem vestalem quae sacra. faciat quae ious siet sacerdotem vestalem facere propopulo romano quiritium utei quae optima lege fovit ita te amata capio. Una vegada la candidata a vestal era seleccionada, era separada de la seva famlia, conduda al temple (Atrium de Vesta) on li eren tallats els cabells, i on era suspesa d'un arbre, a fi de deixar clar que ja no depenia de la seva famlia. Vivia en endavant al recinte sagrat sota vigilncia i control del collegi pontifical.

El servei com a vestal durava trenta anys. Els primers deu aprenia els misteris annexes als seus deures i era anomenada discipula; els segents deu feia les cerimnies, i als darrers deu donava instrucci a les novcies; durant tot aquest temps havia de mantenir el vot de castedat, per una vegada passats els 30 anys era lliure de fer el que volgus i fins i tot es podia casar encara que molt poques feien s d'aquest privilegi i en general les vestals morien com havien viscut: al servei d'una detat com a celibatries al temple. La decana de les vestals era anomenada Vestalis Maxima o Virgo Maxima.

La seva ocupaci fonamental era guardar el foc sagrat. Si aquest arribava a extingir-se, llavors, es reunia el Senat, es buscaven les causes, es remeiaven, s'expiava el temple i es tornava a encendre el foc. El foc era encs usant la llum solar com a font d'ignici. La vestal que hagus estat de gurdia quan el foc s'apagava, era fuetejada.

A ms de privilegis i honors per tot arreu, les vestals podien testar encara vivint els seus pares. Fins i tot disposar del seu sense necessitat de tutor o guaridor.

Les vestals tenien el privilegi d'absoldre un condemnat a mort que trobessin quan aquest era condut al cadafal, sempre que es demostrs que l'encontre havia estat casual.

El perdre la virginitat era considerat una falta pitjor fins i tot que el permetre que s'apagus el foc sagrat. Inicialment, el cstig era la lapidaci, desprs aquesta pena va ser substituda pel decapitament i l'enterrament en vida. Tanmateix, noms es coneixen vint casos en els quals aquesta falta va ser detectada i va castigada.

La seva existncia a Alba Longa connecta amb la tradici romana. La mare de Rmul, Rea Slvia era membre de la germandat. El seu establiment a Roma s atribut a Numa Pompili que en va seleccionar quatre, dos de la tribu dels titienses o tties i dos del ramnes, i ms tard se'n van afegir dues ms de la tribu dels luceres per decisi de Tarquini Prisc o de Servi Tulli segons les fonts. Sembla que aquest nombre va restar sense canvis encara que algunes fonts parlen d'una setena verge afegida molt posteriorment.

Articles relacionats.
 Emlia (vestal). ;


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="175003" title="Malln" nonfiltered="1504" processed="1502" dbindex="71508">


Malln s un municipi de la provncia de Saragossa, ciutat de la qual est a 52 km, i integrat a la comarca del Camp de Borja. Durant l'edat mitjana fou part d'una comanda de la Castellania d'Amposta, de l'orde de Sant Joan de Jerusalem, que comprenia tamb els pobles de Fuendejaln i Gallur. 














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="175004" title="Bill Pinkney" nonfiltered="1505" processed="1503" dbindex="71509">




El cantant estatunidenc Bill Pinkney (15 d'agost del 1925   4 de juliol del 2007) va sser el darrer membre del fams grup, encara viu, de rhythm and blues The Drifters.
Nascut el 1925 a Carolina del Sud, va ser durant els anys cinquanta quan es va incorporar a The Drifters. Aquesta formaci musical va aconseguir molta popularitat durant els anys cinquanta i seixanta, amb temes com ara Under the boardwalk, There goes my baby i Save the last dance for me. 


Els inicis.

Nascut a Dalzell, Carolina del Sud, Pinkney va crixer cantant la seva msica favorita, gospel, al cor de l'esglsia que freqentava. Abans de la seva carrera musical amb The Drifters, Pinkney va jugar a la lliga d'equips negres de beisbol amb l'equip New York Blue Sox. Tamb va lluitar a la Segona Guerra Mundial sota la bandera dels Estats Units i participant a la batalla de Normandia i el setge de Bastogne a les ordres del general George S. Patton. 
En retornar de la guerra, Pinkney va cantar una altra vegada a diversos cors de gospel on va conixer els diferents membres dels originals Drifters.

The Drifters.

Bill Pinkney, els germans Andrew, Gerhart Thrasher, Willie Ferbie i Clyde McPhatter van ser els membres originals de The Drifters. La versi que van fer de "White Christmas" per Irving Berlin es va escoltar per primera vegada l'any 1954 i tamb a la pellcula de l'any 1990 Home Alone.  

Desprs que Pinkney deixs el grup, The Drifters enregistraren clssics com "Under the Boardwalk", "Save the Last Dance for Me", "There Goes My Baby", "Up on the Roof" i "On Broadway".


La seva carrera com a solista i els nous The Drifters.

Tot i que Pinkney va sser obligat a deixar The Drifters l'any 1958 -quan el representant del grup va acomiadar el grup sencer i contract d'altres cantants nous per conservant el mateix nom-, Pinkney va crear el seu grup -The Original Drifters- amb membres importants del grup original (1953-1958). Aquest grup va ser molt popular en els estats estatunidencs del sud-est i, durant dcades, va ser el prototipus de l'anomenada "beach music".   

Pinkney va ser reconegut per les seves contribucions per figures pbliques tals com Bill Clinton i Nelson Mandela. El 1988, The Drifters va aconseguir entrar al Rock'n'Roll Hall of Fame i situar-se al costat dels llegendaris Beach Boys, The Beatles, Bob Dylan, The Supremes i Woody Guthrie.,




Defunci.

Pinkney va morir la tarda del 4 de juliol del 2007 d'un atac de cor mentre s'hostatjava a l'hotel Daytona Beach Hilton. El seu funeral va tindre lloc el 9 de juliol del 2007 al Sumter County Exhibition Center.

Referncies.



Enllaos externs.
Bill Pinkney - Llibre d'bits    ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="175005" title="Novillas" nonfiltered="1506" processed="1504" dbindex="71510">


Novillas s un municipi de la provncia de Saragossa, a la comarca del Camp de Borja. Des de l'edat mitjana i fins al segle XIX va formar part d'una comanda de l'orde de Sant Joan de Jerusalem integrada a la castellania d'Amposta. 













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="175007" title="Neurorehabilitaci" nonfiltered="1507" processed="1505" dbindex="71511">
La neurorehabilitaci s un procs clnic complex dirigit a restituir, minimitzar i/o compensar les alteracions funcionals aparegudes en la persona afectada per una discapacitat a conseqncia d una lesi del sistema nervis.

Quan apareix una gran discapacitat, com la que en resulta d una lesi medullar o d un dany cerebral sever, es veuen alterades sobtadament les capacitats, l estil de vida i els projectes de qui la pateix, alhora que tamb s afecta profundament el seu mbit familiar. Com resposta a aquesta situaci sobrevinguda, cal establir l aprenentatge d una  nova manera de viure , tant en la seva dimensi fsica, com psquica i social. 

En aquest context, la neurorehabilitaci t per objectiu influir positivament en les aptituds i les actituds de la persona amb discapacitat i del seu entorn afectiu; en les aptituds, per aconseguir en cada cas el major grau d autonomia personal possible, i en les actituds, per procurar restablir l autoestima i una disposici emocional constructiva capa d adaptar-se a la nova situaci i potenciar els recursos personals, per tal d assolir una reinserci social activa i satisfactria.
Per tal que la neurorehabilitaci sigui efectiva i de qualitat, ha de ser:

Holstica. Ha de tenir en compte tant els aspectes fsics i cognitius, com els psicolgics, socials i culturals que incideixen en la personalitat del pacient, la seva etapa evolutiva i el seu estil de vida, aix com en la seva famlia.

Orientada al pacient. Desenvolupant en cada cas estratgies assistencials centrades en el pacient i el seu grup familiar.

Integradora. Els plans assistencials han d estar dissenyats i executats per equips multidisciplinaris constituts per professionals motivats, altament capacitats i entrenats en el treball interdisciplinar.

Participativa. Cal comptar amb la cooperaci activa del pacient i llur famlia; sent imprescindible per aix una correcta informaci i una ptima relaci de confiana amb l equip teraputic.

Ecolgica. La intervenci teraputica ha de tendir a dotar al pacient de la mxima autonomia possible procurant limitar en cada cas les dependncies assistencials o tecnolgiques a les imprescindibles.

Continuada. S haur de tenir en compte les diferents necessitats del pacient al llarg de tota la seva vida; garantint la continutat assistencial des de la fase inicial d instauraci de la lesi, fins a les complicacions possibles en les fases posteriors.

Resolutiva. Ha de disposar dels mitjans humans i materials ms adequats per resoldre eficament, en cada situaci, els problemes de cada pacient.

Permeable a l entorn social. Caldr cercar en cada cas les respostes adaptades a les caracterstiques especfiques de la comunitat; alhora que influir en la creaci de recursos socials que afavoreixin la millor inserci social possible de la persona amb discapacitat.

 Enllaos externs .
 Article Institut Guttmann: La Neurorehabilitaci;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="175010" title="Encinacorba" nonfiltered="1508" processed="1506" dbindex="71512">


Encinacorba s un municipi de la provncia de Saragossa, situat a la comarca del Camp de Carinyena i que durant l'edat mitjana i fins al segle XIX fou seu d'una comanda de l'orde de Sant Joan de Jerusalem enaquadrada a la Castellania d'Amposta.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="175011" title="Corredor de l'Hexi" nonfiltered="1509" processed="1507" dbindex="71513">
El corredor de l'Hexi o Corredor de Gansu (en xins:     ; Wade-Giles: Hehsi Tsoulang) es refereix a la ruta histrica de la provncia de Gansu, Xina, que formava part de la Ruta de la Seda i que que anava cap al nord-oest des del riu Groc, i solia ser el passatge ms important des de l'antiga Xina fins a Xinjiang i l'sia Central per a comerciants i militars. Antigament, la ruta comprenia Haidong, Xining i el llac Juyan, cobrint una rea d'aproximadament 215.000 km.

Ms especficament, Hexi s un llarg i estret passatge d'aproximadament 1.000 km des de la vessant costeruda de Wushaolin prop de la ciutat moderna de Lanzhou, a la Porta de Jade vora de Gansu i Xinjiang. Hi ha molts oasis frtils al llarg del cam. L'entorn que l'envolta s extremadament inhospitalari: la vasta extensi del desert de Gobi, les muntanyes Qilian plenes de neu al sud, l'rea muntanyosa Beishan, i l'altipl Alashan al nord.

Pertany a la Xina i s habitada per xinesos des dels temps de la dinastia Han.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="175016" title="Partit dels Treballadors Alemanys" nonfiltered="1510" processed="1508" dbindex="71514">

El Partit Obrer Alemany (alemany Deutsche Arbeiterpartei o DAP)  fou un partit poltic alemany d'extrema dreta ( vlkisch) fundat a Munic el  1919 pel serraller Anton Drexler, Gottfried Feder, Dietrich Eckart i Karl Harrer, nucli originari del Partit Nacional Socialista dels Treballadors Alemanys.

 Origen .
El partit es va fundar al Caf Gasteig de Munic el 5 de gener de 1919 pel serraller Anton Drexler i el mariner Michael Lotter. Es desenvolupava fora del "fr einen guten Frieden Freien Arbeiterausschuss", que Drexler havia fundat angteriorment. Els seus primers membres eren principalment collegues de Drexler del magatzem ferroviari de Munic. Drexler fou encoratjat a fundar el partit pel seu mentor, Paul Tafel, lder de l'Alldeutscher Verband, director del Maschinenfabrik Augsburg-Nrnberg, i membre de la Societat Thule, amb el desig de fundar un partit que fos alhora nacionalista i de masses, a diferncia dels partits de classe mitjana. L'afiliaci inicial fou d'unes quaranta persones.

El 24 de mar de 1919, Karl Harrer (un periodista d'esports i membre de la Societat Thule) ingress al DAP per a augmentar la influncia de la Societat Thule sobre les seves activitats, i el nom del partit es convertia en el Cercle dels Treballadors Poltics. L'afiliaci era molt escassa i les reunions es celebraven a la cerveseria local.

 Hitler s'uneix al DAP .
Adolf Hitler, aleshores caporal de l'exrcit alemany i espia de von Ludendorff, ingress al DAP el setembre 1919 per a espiar-hi. Assist a una reuni i discut violent amb un membre del partit. Desprs d'aquest incident, Anton Drexler es va impressionar de les habilitats d'oratria de Hitler i el convid a afiliar-se al partit. Desprs de pensar-s'ho, Hitler accept i es va unir el 19 d'octubre com a membre nmero 555 (era de fet noms la 55a persona membre del DAP; els nombres d'afiliaci comenaven en 500 per fer el grup sembls ms gran). Hitler aviat n'esdevingu una figura important en el DAP, i fou el 7 membre del seu comit central (ms tard intent reescriure la histria i afirmar que era "Membre del Partit nmero 7" per tal de semblar-ne un dels fundadors).

 Des del DAP fins al NSDAP .
Sota la influncia de Hitler, el nombre de membres del partit adoptaren de pressa els seus punts de vista. En un intent que el partit atregus un sector ms gran de la poblaci, el DAP canvi el seu nom el 24 de febrer de 1920 a "Partit Nacional Socialista dels Treballadors Alemanys". El nom fou manllevat d'un altre partit austriac fora actiu a l'poca (Deutsche Nationalsozialistische Arbeiterpartei), encara que Hitler s'inclinava per dir-lo "Partit Social Revolucionari"; fou Rudolf Jung qui persuad Hitler d'adoptar el noml DNSAP. (Konrad Heiden, "Socialisme nacional de du de dbuts Les", Revue d'Allemagne, VII, Nm. 71 (15 de set., de 1933), pg. 821.)
 Membres del partit .
Entre els 55 membres originaris del partit hom pot destacar:
Karl Harrer;
Anton Drexler;
Gottfried Feder;
Dietrich Eckart;
Alfred Rosenberg;
Hans Frank;
 Lectures .

 Martin Broszat: Die Machtergreifung, Der Aufstieg der NSDAP und die Zerstrung der Weimarer Republik. Dtv, Mnchen 1994, ISBN 3-423-04516-7.
 Kurt Gossweiler: Kapital, Reichswehr und NSDAP 1919-1924.Akademie-Verlag, Berlin 1984.
 Ian Kershaw: Hitler. DVA, Stuttgart  ;
 1889-1936. 1998, ISBN 3-421-05131-3 (5. Kapitel: Der Bierkelleragitator, S. 173ff. ber die DAP als Vorluferpartei der NSDAP und die Thule-Gesellschaft).
 Werner Maser: Der Sturm auf die Republik, Frhgeschichte der NSDAP. ECON, Dsseldorf 1994, ISBN 3-430-16373-0. (enthlt smtliche Hitlerzitate des Artikels).
 Kurt Ptzold, Manfred Weibecker: Geschichte der NSDAP 1920-1945. PapyRossa-Verlag, Kln 2002, ISBN 3-89438-260-0.
 Rafael Seligmann: Hitler, die Deutschen und ihr Fhrer. Weltbild-Verlag, Mnchen 2006, ISBN 3-8289-0588-9.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="175017" title="David Ferrer i Ern" nonfiltered="1511" processed="1509" dbindex="71515">


David Ferrer (2 d'abril de 1982, Xbia) s un tennista  professional  valenci.

Ha aconseguit la victria en diversos tornejos challenger i tamb professionals de l'ATP, tant en individuals com en dobles. El 2006 aconsegu situar-se entre els 10 millors tennistes del mn durant 5 setmanes. El 2002 aconsegu el seu primer ttol ATP a Bucarest amb noms 20 anys.

A setembre de 2007 va fer un salt qualitatiu a la seua carrera, arribant a semifinals a l'Obert dels Estats Units. Eliminant Rafel Nadal un dels favorits al ttol final, d'aquesta forma es va collocar entre els 8 millors del mn. Dos mesos ms tard va assolir la fita ms important de la carrera fins al moment, classificant-se per la final de la Masters Cup 2007, que va perdre contra Roger Federer.

Els amics i mitjans de comunicaci l'anomenen Ferru.

Ttols (6; 4+2).
Individuals (4).




Finalista en individuals (4).
2002: Umag (perd davant Carles Moy);
2003: Sopot (perd davant Guillermo Coria);
2005: Valncia (perd davant Igor Andreev);
2007: Shangai (perd davant Roger Federer);

Classificaci en torneigs del Grand Slam.


Dobles (2).




Finalista en dobles (1).
2003: Acapulco (amb Fernando Vicente perden davant Mark Knowles i Daniel Nestor);

Fites.
 Ha estat el quart jugador dels Pasos Catalans en disputar una final de Msters, desprs de Carles Moy, lex Corretja i Juan Carlos Ferrero.

 Enllaos externs .
 Perfil de l'ATP ;
 Pgina oficial;
 Pgina no oficial ;
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="175018" title="Andrei Ieriomenko" nonfiltered="1512" processed="1510" dbindex="71516">


Andrei Ivanovitx Ieriomenko (en rus: Yeryomenko,                         ) (14 d'octubre de 1892   19 de novembre de 1970). General sovitic durant la Segona Guerra Mundial i Mariscal de la Uni Sovitica.

Nascut a Markovka, a la provncia de Kharkov (Ucrana), al si d'una famlia de camperols. Reclutat a l'Exrcit Imperial el 1913, serv al Front Sud-Oest i a Romania durant la I Guerra Mundial. S'un a l'Exrcit Roig el 1918, on serv a la llegendria  Cavalleria de Budyonny . Desprs de la guerra, estudi a l'Acadmia de Cavalleria de Leningrad i a l'Acadmia Militar de Frunze, a on es gradu el 1935.

El 1939 va ser destinat al comandament del 6 Cos de Cavalleria, amb el que va ser responsable d'envair la Polnia Oriental, com a part del Pacte Molotov-Ribbentrop. L'operatiu va estar caracteritzat per la seva pobre organitzaci i comandament. Ieriomenko va haver de demanar combustible per poder continuar el seu avan. Posteriorment, va tenir diversos comandaments, sent el darrer el Districte Militat de Transkaikal, comandament que ostentava quan comen l'Operaci Barbarroja al juny de 1941. Vuit dies desprs de qu comencs la invasi, Ieriomenko va tornar a ser cridat a Moscou, a on se'l va nomenat Comandant del Front Sovitic Occidental, dos dies desprs de qu el seu comandant original, el Tinent General Dimitri Pavlov fos executat per incompetncia. Ieriomenko va quedar en una posici molt precria: la incompetncia de Pavlov (i la nulla preparaci sovitica) havia destrut completament el Front Occidental, per aix i tot Ieriomenko va ser capa de reunir les forces que tenia i d'aturar l'ofensiva sovitica tot just a Smolensk. Durant la Batalla de Smolensk, Ieriomenko va resultar ferit. Degut a les seves ferides, Ieriomenko va ser transferit al recentment creat Front de Briansk. A l'agost de 1941 se li orden llenar una ofensiva emprant les forces del Front de Briansk, tot i a la obvia superioritat de la Wehrmacht. Lgicament, l'ofensiva fracass en els seus objectius.

A l'octubre, els alemanys van llanar l'Operaci Tif, una ofensiva per capturar Moscou. Les forces de Ieriomenko van ser escombrades, per un grapat de contraatacs van aconseguir frenar l'avan alemany. El 13 d'octubre, Ieriomenko torn a ser ferit, aquest cop de serietat. Va ser evacuat a un hospital de Moscou, a on s'estigu diverses setmanes recuperant-se. Al gener de 1942 va ser nomenat comandant del 4t Exrcit de Xoc, que era un apart del Front Noroest. Durant la Contraofensiva Sovitica d'Hivern, Ieriomenko torn a ser ferit (20 de gener), mentre que els alemanys llenaven un bombardeig sobre la seva caserna general.  Ieriomenko refus ser evacuat a un hospital fins que la lluita al seu voltant declin.

Va ser traslladat al Front Sudest, on a l'agost de 1942 llan diversos contraatacs contra l'exrcit alemany durant l'Operaci Blau, amb la que els alemanys volien arribar fins al Caucas. El 28 de setembre, el Front Sudest va ser redenominat Front de Stalingrad. Durant l'Operaci Ur, al novembre de 1942, les forces de Ieriomenko van ajudar a envoltar al 6 Exrcit, que va ser totalment destrut. Posteriorment, el mariscal Erich von Manstein prov de contraatacar per trencar el bloqueig, per els contraatacs de Ieriomenko van aconseguir frenar el seu avan.

L'1 de gener de 1943, el Front de Stalingrad va ser denominat Front Sud. Desprs de l'ofensiva d'hivern, al mar de 1943, Ieriomenko fou transferit al Front de Kalinin, que romangu relativament tranquil fins al setembre, quan Yeremenko llan una ofensiva petita per amb xit. Al desembre, Ieriomenko torn a ser enviat al sud, aquest cop per comandar l'Exrcit Martim Separat, una fora creada per reconquerir Crimea, objectiu que va ser acomplert en conjunci amb el 4t Front Ucrans de Fyodor Tolbukhin. A l'abril, Yermenko torn a ser enviat al nord, per comandar el 2n Front del Bltic. Durant la campanya d'estiu, el 2n Bltic va tenir un gran xit davant l'oposici alemanya, sent capa de capturar Riga, ajudant a capturar en una ampolla a 30 divisions alemanyes a Letnia. El 26 de mar de 1945, Yeremenko fou enviat al 4t Front Ucrans, unitat que comand fins al final de la guerra.  El 4t Front Ucrans va ser situat a la Hongria oriental. L'ofensiva subseqent de Ieriomenko ajud a capturar la resta d'Hongria, i prepar el cam per a l'alliberament sovitic de Txecoslovquia. El seu exrcit alliber moltes citats txeques, la principal d'elles Ostrava. Avui, molts carrers de la Repblica Txeca porten el seu nom.

Desprs de la guerra, Ieriomenko va tenir 3 comandaments superiors: entre 1945-1946 va ser Comandant en Cap del Districte Militar dels Crpats, entre 1946-1952 va ser ser Comandant en Cap del Districte Militar de la Sibria Oriental, i entre 1953-1958 va  ser Comandant en Cap del Districte Militar del Caucas Nord. L'11 de mar de 1955, Ieriomenko, juntament amb altres 5 notoris oficials superiors, va rebre el rang de Mariscal de la Uni Sovitica. Va ser nomenat Inspector General del Ministeri de Defensa al 1958, un paper majorment cerimonial que el7 permet retirar-se el mateix any. Mor el 19 de novembre de 1970. L'urna que cont les seves cendres est enterrada al Kremlin.

 Condecoracions .

 Heroi de la Uni Sovitica;
 Orde de Lenin (3);
 Orde de la Bandera Roja (3);
 Orde de Suvorov (3);
 Orde de Kutuzov;
 Orde de Bogdan Khmelnitsky;
 Medalla de la defensa de Moscou;
 Medalla de la defensa de Stalingrad;
 Medalla per la Conquesta de Budapest ;
 Medalla de la victria sobre Alemanya en la Gran Guerra Patritica 1941-1945;
 Medalla del 20 Aniversari de l'Exrcit Roig;
 Medalla del 30 Aniversari de l'Exrcit i l'Armada Sovitics;
 Medalla del 40 Aniversari de les Forces Armades Sovitiques;























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="175020" title="Alaa" nonfiltered="1513" processed="1511" dbindex="71517">

Alaa (o El Ala) s una ciutat de la governaci de Kairouan, capalera d'una delegaci. La ciutat t uns cinc mil habitants i la delegaci 36.160 el 2004. Disposa d'una mesquita amb un minaret. Esta situada al sud-oest de Kairuan, en una zona agrcola plena d'oliveres.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="175022" title="Luis Daz Alperi" nonfiltered="1514" processed="1512" dbindex="71518">
Luis Daz Alperi (Oviedo, 1945) s un poltic valenci d'origen asturi. La seva famlia es trasllad a Alacant quan ell tenia sis mesos. La seva tia s esposa d'Agatngelo Soler Llorca. Es gradu en peritatge mercantil a l'Escola de Comer d'Alacant i va fer alguns estudis d'economia i mrqueting, que no va acabar. Treball en diverses empreses privades i a la mort de Franco va militar inicialment en Reforma Democrtica i en el Partit Demcrata Liberal de Joaqun Garrigues Walker, amb el quals es va integrar en la UCD, de la que en fou secretari provincial i candidat a les eleccions generals espanyoles de 1977, per no fou escollit. 

A les eleccions municipals de 1979 fou escollit regidor de l'Ajuntament d'Alacant i president de la Diputaci d'Alacant de 1979 a 1983. Desprs de l'ensulsiada de la UCD va deixar la poltica i treball uns anys a empreses de construcci de vivendes fins que el 1991 fou nomenat president de la Cambra Oficial de Comer d'Alacant. El 1995 abandon el crrec per a presentar-se a les eleccions municipals i fou escollit alcalde d'Alacant dins les llistes del Partit Popular. Va renovar el crrec a les eleccions de 1999 i 2003, aquest cop per majoria absoluta.

Conegut popularment com "el gordo", entre els seus projectes ms destacats es troben la Ciutat de la Llum, una indstria cinematogrfica, i el retornament del tramvia a la ciutat, per ha ignorat el catal en la promoci turstica de la ciutat . Fou tamb escollit diputat per Alacant a les eleccions a les Corts Valencianes de 2007, per poc desprs fou investigat pel Tribunal Superior de Justcia del Pas Valenci de prevaricaci a favor del constructor Enrique Ortiz. El 2008 va dimitir desprs de prendre la mesura polmica de deixar sense paga als membres de l'oposici municipal i fou substitut per la regidora d'urbanisme, Sonia Castedo. 

 Referncies .


 Enllaos externs .
 Notcia de la dimissi de Daz Alperi a El Mundo.
 Fitxa a les Corts Valencianes;
 Biografies de poltics valencians;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="175024" title="Amdoun" nonfiltered="1515" processed="1513" dbindex="71519">
Amdoun s una ciutat i capalera d'una delegaci de la governaci de Bja. Est situada a l'oest de la ciutat de Bja. La ciutat t uns 11.000 habitants i la delegaci 24.320 habitants el 2004.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="175025" title="Llista d'alcaldes d'Alacant" nonfiltered="1516" processed="1514" dbindex="71520">
Esta llista mostra els alcaldes d'Alacant des de 1923 fins l'actualitat. Per a conixer els resultats dels processos electorals vegeu eleccions municipals d'Alacant.

 Dictadura de Primo de Rivera (1923-1931) .


 Segona Repblica (1931-1939) .


 Dictadura de Francisco Franco (1939-1976) .


 Transici (1976-1979) .


 Monarquia parlamentria (1979-Actualitat) .





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="175026" title="El Amra" nonfiltered="1517" processed="1515" dbindex="71521">

El Amra (o simplement Amra) s una ciutat situada a uns 20 km al nord d'Sfax, capalera d'una delegaci de la governaci de Sfax. La seva poblaci s propera als deu mil habitants i la de la delegaci ronda els trenta mil habitants (28.290 l'any 2004). Est situada a la costa de la governaci.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="175027" title="Ayoun" nonfiltered="1518" processed="1516" dbindex="71522">
Ayoun o El Ayoun (Elayoun) s una petita ciutat de Tunsia, al nord-est de Kasserine, capalera d'una delegaci de la governaci de Kasserine. La ciutat t uns cinc mil habitants i la delegaci 18630 habitants.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="175029" title="Secci de bsquet del Futbol Club Barcelona Plantilla 2006-2007" nonfiltered="1519" processed="1517" dbindex="71523">
La temporada 2006-2007, la plantilla del primer equip de bsquet del Futbol Club Barcelona era formada pels segents jugadors:

Entrenador:  Dusko Ivanovic


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="175030" title="Vlkischer Beobachter" nonfiltered="1520" processed="1518" dbindex="71524">
El "Vlkischer Beobachter" o "VB" ("L'Observador Popular") fou el peridic oficial del Partit Nacional Socialista dels Treballadors Alemanys, Partit Nazi o NSDAP des de 1920. Aparegu primer com a setmanari i pass a edicions diries des del 8 de febrer de 1923. Durant 25 anys fou part de la faana pblica oficial del Partit Nazi.

El VB duia com a titular perenne el lema "Diari de combat del Moviment Nacionalsocialista de la Gran Alemanya" (Kampfblatt der nationalsozialistischen Bewegung Grodeutschlands). El peridic es deia originriament "Mnchner Beobachter" ("El Obsevador de Munic"), que fou adquirit el 1918 per la Societat Thule i a l'agost de 1919 va passar a dir-se "Vlkischer Beobachter". El NSDAP el va comprar el desembre de 1920 per iniciativa de Dietrich Eckart, qui fou el seu primer editor. La circulaci del peridic es va iniciar amb 8.000 exemplars i es va incrementar a 25.000 la tardor de 1923 a causa de la forta demanda durant l'ocupaci del Ruhr. Aquest any, Alfred Rosenberg es va convertir en el seu editor. Amb la prohibici del NSDAP desprs del Putsch de Munic de 9 de novembre de 1923, el diari va deixar de circular, apareixent novament en la refundaci del partit el 26 de febrer de 1925. La circulaci va crixer unida a l'xit del Moviment Nazi, arribant a 120.000 exemplars en 1931 i a 1.700.000 en 1944. La ultima edici del Nord d'Alemanya data de el 27 d'abril i la del Sud s de el 30 d'abril de 1945, pocs dies abans de la rendici alemanya en la Segona Guerra Mundial, i desprs d'aquesta data el Vlkischer Beobachter va deixar de ser publicat. El VB fou juntament amb el "Das Reich" un dels principals rgans divulgatius del Govern hitleri.




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="175033" title="Balta Bou Aouane" nonfiltered="1521" processed="1519" dbindex="71525">
Balta Bou Aouane s una ciutat de Tunsia, a la governaci de Jendouba. s la capalera d'una delegaci situada al nord-est de la capital, i al sud de Tabarka, i s la capital de delegaci ms oriental del governadorat. La ciutat t al tomb dels deu mil habitants, i la delegaci 42.229 habitants.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="175034" title="Plantilles de la Copa del Mn de futbol 1970" nonfiltered="1522" processed="1520" dbindex="71526">
Plantilles oficials de les seleccions classificades per la fase final de la Copa del Mn de Futbol 1970 de Mxic. Cada selecci pot inscriure 22 jugadors. Els equips participants sn (cliqueu sobre el pas per accedir a la plantilla):




Mxic.


Uni Sovitica.


Blgica.


El Salvador.


Itlia.


Sucia.


Uruguai.


Israel.


Brasil.


Anglaterra.


Txecoslovquia.


Romania.


Alemanya Occidental.


Per.


Bulgria.


Marroc.

*Marroc noms va inscriure 19 jugadors.

Referncies.
 Web Planet World Cup;

 Vegeu tamb .
 Copa del Mn de Futbol 1970;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="175040" title="Cesc Gay" nonfiltered="1523" processed="1521" dbindex="71527">
Cesc Gay, de nom Francesc Gay i Puig, ( Barcelona 1967 ) s un director de cinema i guionista catal.

Biografia.
Va nixer el 1967 a la ciutat de Barcelona. Va estudiar cinema a l'Escola Superior de Cinema i Audiovisuals de Catalunya (ESCAC) de Terrassa, on es va graduar el 1990.

Obra artstica.
L'any 1998 va debutar com a realitzador de cinema al costat de l'argent Daniel Gimelberg amb la seva obra Hotel Room. L'any 2000 fou l'escollit per dur al cinema l'obra de teatre Krmpack, una pellcula en la qual tamb realitz la seva adaptaci.

El 2002 fou el creador i responsable de la coordinaci del gui de la srie Jet lag, realitzada per la Companyia T de Teatre. L'any 2003 estren la pellcula En la ciudad (A la ciutat), protagonitzada entre d'altres per Mnica Lpez, Eduard Fernndez i Leonor Watling, , amb la qual aconsegu el reconeixement unnime arreu del mn. Amb aquesta Fernndez aconsegu el Premi Goya al millor actor secundari, alhora que Lpez fou nominada com a millor actriu secundria i Gay fou nominat a la millor direcci i gui adaptat.

El 2006 estren Ficci, protagonitzada per Eduard Fernndez, Javier Cmara, gata Roca o Carme Pla, i produda per Gerardo Herrero i Marta Esteban. Per aquesta pellcula l'any 2007 ha estat guardonat amb el Premi Nacional de Cinema concedit per la Generalitat de Catalunya.

Filmografia com a director.
2006: Ficci;
2003: A la ciutat;
2000: Krmpack;
1998: Hotel Room;

Nominacions.
Premis Goya.


Festival de Sant Sebasti.


Premis Butaca.


Enllaos externs.
  ;
 Ficci, pgina oficial;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="175045" title="Crates" nonfiltered="1524" processed="1522" dbindex="71528">


Onomstica:

Crates d'Atenes, filsof grec;
Crates d'Atenes, poeta cmic grec;
Crates de Mallos, filsof estoic grec;
Crates, msic grec ;
Crates de Tars,  filsof grec ;
Crates de Tebes, filsof grec;
Crates de Tralles, orador i retric grec;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="175046" title="Crates d'Atenes (filsof)" nonfiltered="1525" processed="1523" dbindex="71529">
Crates d'Atenes (      ) fou un filsof grec fill d'Antgens, deixeble i amic de Polem d'Atenes, i el seu successor a la cadira de l'Acadmia vers el 270 aC. Els seus deixebles ms distingits foren el filsof Arcesilau, Teodor (fundador d'una secta filosfica), i Bi Boristenita. Els seus escrits s'han perdut i Digenes Laerci diu que eren principalment sobre temes filosfics.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="175047" title="Crates d'Atenes (poeta)" nonfiltered="1526" processed="1524" dbindex="71530">

Crates d'Atenes (      ) fou un poeta cmic grec de la vella comdia. Primer fou actor de les comdies de Crat d'Atenes i desprs va comenar a escriure ell mateix. Va florir desprs del 449 aC i va morir vers el 424 aC. 

s alabat per Aristfanes. Catorze obres li son atribudes: 
 1.;

1. d'adscripci incerta

Altres vuit podrien ser obra seva: 
 ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="175048" title="Levante-EMV" nonfiltered="1527" processed="1525" dbindex="71531">


Levante-El Mercantil Valenciano s un diari del Pas Valenci que pertany al grup editorial Prensa Ibrica, que tamb edita el diari Informacin a Alacant. Es va fundar el 15 d'abril del 1939, com a rgan, primerament, de FET y de las JONS i, desprs, de la cadena periodstica del Movimiento Nacional; des del 1977 va pertnyer a Medios de Comunicacin Social del Estado i el 1984 va ser adquirit per l'empresa privada Prensa Valenciana. 

La lnia ideolgica se situa en l'centre-esquerra, tot i que mant la seua independncia. A Castell es publica com Levante de Castell. T diferents edicions que solen correspondre amb les comarques(Valncia, L'Horta, La Ribera...). Diriament publica una pgina en valenci, (El dau) amb apunts culturals i socials, i setmanalment el suplement literari Post Data. Es mant com el diari valenci ms llegit.

 Periodistes i collaboradors rellevants .
 Francesc de Paula Burguera Escriptor i periodista valenci. Va participar activament en la poltica valenciana de la Transici.

 Antonio Ortiz Fuster, conegut com Ortifus, humorista grfic valenci. Publica diriament una tira cmica en la segona pgina del diari que es converteix en un senyal identificatiu del diari.

 Juan B. Vials Cebri, collaborador en "Gran Valencia" i corresponsal a Silla(1974-1987).

Enllaos externs.
Levante-EMV;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="175049" title="Crates de Mallos" nonfiltered="1528" processed="1526" dbindex="71532">
Crates de Mallos (      ) fou un filsof estoic grec fill de Timcrates, natural de Mallos (Mallus o Mallos) a Cilcia. Fou tamb un dels ms destacats gramtics del seu temps. Va viure en temps de Ptolemeu VI Filomtor (180-164 aC) i fou contemporani tamb d'Aristarc de Samotrcia. Se'l va conixer pel renom de         . 

Va donar suport a l'escola de Prgam i al sistema d'anomalia (        ) contra l'escola d'Alexandria i el sistema d'analogia (        ). Segons Varr el seu sistema gramatical va derivar de Crisip de Soli, que va deixar sis llibres (                  ) amb les seves bases. De Mallus va anar a Tars i finalment va viure a Prgam sota patronatge d' umenes II de Prgam (197 aC-159 aC) i va fundar l'escola de gramtica de Prgam i fou cap de la seva biblioteca. 

El 157 aC fou enviat pel rei tal II de Prgam com ambaixador a Roma on va introduir l'estudi de la gramtica. Es va trencar una cama i va interrompre els seus ensenyaments i la seva ambaixada i es va dedicar a les lectures gramaticals (         ). 

La seva obra principal es                                , en nou llibres. Va escriure altres obres i comentaris sobre Hesode, Eurpides i Homer.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="175051" title="Crates (msic)" nonfiltered="1529" processed="1527" dbindex="71533">
Crates (      ) fou un msic grec deixeble d'Olimp, al que s'atribueix la composici anomenada                   , que tamb es atribuda al mateix Olimp.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="175052" title="Crates de Tars" nonfiltered="1530" processed="1528" dbindex="71534">

Crates de Tars (      ) fou un filsof grec expressament esmentat per Digenes Laerci com a persona diferent a Crates d'Atenes amb el que ha estat normalment confs.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="175054" title="Crates de Tebes" nonfiltered="1531" processed="1529" dbindex="71535">
Crates de Tebes (      ), fill d'Ascondos, fou un filsof grec, que va exercir a Atenes i fou deixeble del cnic Digenes de Sinope i desprs un dels mes destacats filsofs cnics. 

Va viure vers el 328 aC i encara vivia a Atenes en temps de Demetri de Falron i era a Tebes el 307 aC. Va renunciar a tota la seva fortuna perqu considerava que un filsof no necessitava diners per viure.

Hipprquia, d'una rica famlia, se'n va enamorar i va amenaar sucidar-se si no se li permetia d'unir-se amb el filsof. 

Va escriure al menys un llibre sobre temes de filosofia i algunes comdies de carcter filosfic.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="175055" title="Crates de Tralles" nonfiltered="1532" processed="1530" dbindex="71536">
Crates de Tralles (      ), fou un orador i retric de l'escola d'Iscrates d'Atenes, originari de la ciutat de Tralles (Tralles) a Cria. Podria ser l'autor de                   .


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="175058" title="Cratespolis" nonfiltered="1533" processed="1531" dbindex="71537">
Cratespolis              )  fou la dona d' Alexandre Poliperc. Es va destacar per la seva bellesa i intelligncia. 

A la mort del seu marit a Sici el 314 aC va assolir el comandament de les seves forces entre les que fou molt popular, i quan els habitants de la ciutat es van revoltar suposant que podrien derrotar fcilment a una dona, va aplanar la rebelli i va fer crucificar a trenta lders populars, declarant la seva fidelitat a Cassandre. 

El 308 aC Ptolemeu I Ster la va convncer per lliurar Corint i Sici (darreres places que tenia Cassandre a Grcia apart d'Atenes) a Egipte. Com que les seves tropes no haurien estat d'acord en sotmetre's a Ptolemeu, Cratespolis va introduir un cos militar egipci a Corint allegant que eren reforos per cobrir la manca de les forces que havia enviat a Sici.

Finalment les dues ciutats van caure en mans de Ptolemeu i Cratespolis es va retirar a Patres a Acaia. El 307 aC es va entrevistar a Patres amb Demetri Poliorcetes.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="175060" title="Cratesppides" nonfiltered="1534" processed="1532" dbindex="71538">
Cratesppides (Cratessippidas, Kratesippdas              ) fou un militar lacedemoni que fou designat  com almirall de la flota espartana, desprs de la mort de Mindar el 410 aC i va agafar el comandament a Quios. La flota estava llavors sota el comandament de Pasppides. Va fer molt poc durant el seu perode i fou succet per Lisandre.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="175061" title="Cymdeithas yr Iaith" nonfiltered="1535" processed="1533" dbindex="71539">
Cymdeithas yr Iaith Gymraeg ("l'Associaci per a la Llengua Gallesa", sovint abreviada a "Cymdeithas" o "Cymdeithas yr Iaith") s un grup de pressi de Galles que lluita per al futur de la llengua gallesa. 

L'Associaci s'establ el 4 d'agost del 1962 a Pontardawe (Sir Forgannwg). S'inspir almenys parcialment en el Programa de Rdio Anual de la BBC Galles d'aquell any de Saunders Lewis, titulat Tynged yr iaith (el dest de la llengua). Cymdeithas yr Iaith creu en l'acci no violenta i en el transcurs de llurs campanyes cap a mil persones han anat als tribunals per la seva participaci en diverses campanyes, molts condemnats a la pres. Aquestes campanyes han resultat en molts guanys per a la llengua, com per exemple dues lleis per a la llengua gallesa, senyalitzaci viria bilinge, i la creaci de S4C, el canal de televisi en llengua gallesa. 

"Cymdeithas" s un moviment totalment dependent dels seus membres i persones que li donen suport. Tres membres hi treballen a horari complet, a la seva seu a Aberystwyth. 

Segons el cens de l'any 1991, el 18.7% dels gallesos parla galls. Aquest tant per cent varia segons el municipi: el 67.3% dels habitants de Gwynedd parlen galls, mentre que noms el 2.3% el parlen a Sir Fynwy. Tanmateix, altres estudis han precisat que el percentatge de gent que el parla a Galles, amb un cert nivell de fluncia, ronda al voltant del 24%. El galls tamb es parla a la Patagnia, Argentina. 

 Cens del 2001 .
Les xifres de gallesoparlants pujaren per primer cop al cens del 2001 fins a un 21% de la poblaci, sobretot a causa de la popularitat de les escoles d'ensenyament en galls i el gran nombre d'adults que aprenen la llengua. Tanmateix, el galls encara disminueix com a llengua de comunitat amb noms un 3% de nens gallesos nascuts a famlies on tots dos pares sn gallesoparlants.

 Cymdeithas yr Iaith Gymraeg avui .
Cymdeithas yr Iaith Gymraeg fan campanya per a la llengua en molts camps: l'educaci, mitjans i cultura, planificaci, i autoritats locals. Actualment reclamen una nova Llei Lingstica del Galls que contempli tots els camps ignorats a la llei anterior, del 1993: per exemple, les telecomunicacions o el sector privat. La societat exerceix un fort paper en l'"acci directa passiva", semblant al moviment de resistncia de Gandhi. Els membres sovint trenquen les normes amb aquestes accions de protesta directa, pintant finestres i altres danys menors. Les accions dels membres sn completament voluntries. La societat realitza accions determinades contra el que veuen com una amenaa de les organitzacions no bilinges contra la llengua i cultura de Galles. 

 El galls com a llengua oficial de Galles .
El galls no s actualment la llengua oficial de Galles, segons l'opini de Cymdeithas yr Iaith. La Llei de la Llengua Gallesa del 1993 declara que el galls ha de tenir els mateixos drets que l'angls. Tanmateix, Cymdeithas yr Iaith afirma que aquesta declaraci s molt menys del que cal, i proposen la declaraci oficial del galls i l'angls com a llenges de Galles. La manca d'estatus oficial significa que la llengua gallesa no pot accedir a moltes ajudes europees. 

Les campanyes ms importants es poden dividir en quatre grans rees: 

Cymru 2020 (Galles 2020)
Aquesta campanya pretn assegurar el futur de la llengua fins l'any 2020 i evitar qualsevol crisi on la llengua pugui retrocedir. 

Grwp Deddf Iaith Newydd (Grup de la Nova Llei de la Llengua Gallesa)
Aquesta campanya reclama una nova llei de la llengua gallesa. La llei actual no inclou camps com el sector privat o el mn organitzatiu, i aquests sectors representen camps principals de la comunicaci social a Galles. 

Grwp Deddf Eiddo (Grup de la Llei de la Propietat)
La llei de la propietat reclama el reconeixement de les comunitats de parla gallesa en relaci a la possessi de propietats. 

Grwp Addysg (Grup d'Educaci)
L'educaci en llengua gallesa s possible en moltes zones de Galles a l'ensenyament primari i secundari. Aquest grup demana millores i tamb expansions massives de l'educaci de Batxillerat i d'estudis universitaris en galls. Tanmateix, el govern galls ha ignorat aquestes reivindicacions, aix com el Parlament Britnic. 


Enllaos externs.
 Cymdeithas yr Iaith;
 Llei de la Llengua Gallesa;
 Gwefan Deddf Iaith Newydd;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="175062" title="Lanzhou" nonfiltered="1536" processed="1534" dbindex="71540">
Lanzhou (xins simplificat:   ; xins tradicional:   ; pinyin: Lnzh u; Wade-Giles: Lan-chou; ortografia de mapa postal: Lanchow) s la capital de la provncia de Gansu, la Xina.

Histria.

El primer assentament en aquesta regi es podria remuntar a la dinastia Han amb una histria de ms de 2.000 anys. La ciutat se solia anomenar la ciutat daurada, quan era una parada important de l'antiga Ruta de la Seda. Per protegir la ciutat, la Gran Muralla s'estenia fins a Yumen.

Desprs de la caiguda de la dinastia Han, Lanzhou es convertiria en la capital d'una successi d'estats tribals. Barrejada amb herncies culturals diferents, l'rea de l'actual provncia de Gansu, des del segle V fins al XI, es convertiria en un centre per a l'estudi budista.

La ciutat adquiria el seu nom actual el 1656, durant la dinastia Qing.


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="175063" title="Cratevas" nonfiltered="1537" processed="1535" dbindex="71541">
Cratevas(        ) fou un herbolari grec del comenament del segle I aC. Va donar el nom de Mithridatia a una planta en honor de Mitridates VI Eupator. Es esmentat per Plini el Vell, Dioscrides Pedaci i Gal com escriptors sobre temes de medicina.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="175064" title="Ziryab" nonfiltered="1538" processed="1536" dbindex="71542">
Ziryab o Ziriab (789 - 857) va ser un poeta i msic kurd que va arribar a Al-Andalus, on va ajudar a fundar la msica rabo-andalus amb el primer conservatori europeu. Cre una mena de llat amb cinc cordes que esdevingu molt popular a la cort. El seu gust oriental refinat el va convertir en l'rbitre de la moda local i aix donava consells sobre com vestir-se, comportar-se i cantar. Es diu que va ser l'introductor de la copa de vidre, del serrell als pentinats i del consum d'esprrecs.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="175065" title="Crat" nonfiltered="1539" processed="1537" dbindex="71543">


Onomstica:

Crat d'Atenes, poeta cmic grec ;

Crat d'Atenes el jove, poeta cmic grec;

Crat de Constantinoble, mestre i jurista bizant;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="175069" title="Crat d'Atenes" nonfiltered="1540" processed="1538" dbindex="71544">

Crat d'Atenes (Cratinus, Kratinos,         ) fou un poeta cmic grec de la vella comdia que va viure 97 anys principalment en el segle V aC. Es suposa que la seva primera victria en competicions literries fou vers el 437 aC quan ja tenia uns 80 anys, per havia escrit obres molts abans (i probablement va guanyar el seu primer premi vers 450 aC). Va escriure         i probablement va morir no massa desprs del 422 aC (hauria nascut vers el 519 aC). En total va obtenir nou premis.

El seus drames atributs son:         ,       ,      ,       ,        ,          , i                 . Altres presenten alguna dificultat:            (448 aC),         ,         ,            ,           ,              o       ,         ,        ,             ,        ,         ,        ,      ,         ,         ,       ,        ,       ,        ,         ,          ,              (425 aC),         , i     . 

De vegades es confon amb Crat d'Atenes el jove. 
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="175070" title="Exrcit Verd" nonfiltered="1541" processed="1539" dbindex="71545">
El Gran Exrcit dels Verds (en rus:              ,        ), que oper durant la Guerra Civil Russa va nixer a partir del nacionalisme ucrans i va oscillar ideolgicament cap a altres forces poltiques.

La guerra es torn brutal al sud de Rssia i a Ucrana, i les seues lnies de combat en canviaven amb freqncia, interrompent la vida dels habitants de la fins aleshores tranquilla zona. Alguns grups que participen en la guerra ocuparen el territori i aix caus pogroms. El total de vctimes que es calcullen ascendeix a ms de set milions.

El contingent ms gran dels que comptava l'exrcit verd fou el dAtaman Grigoriev al sud d'Ucrana i l'Exrcit de Kuban - Mar-Negre (sovint anomenat com l'Exrcit Roig verd) que s'estima comptaven amb ms de 15,000 tropes cadascun i que va lluitar contra l'Exrcit de Voluntaris Rus del general Denikin el 1919. Grups paramilitars de Crimea es van unir cap al 1920 formant aix l'Exrcit Rebel de Crimea, amb el que lluitaren tots plegats contra l'Exrcit Roig del Baron Wrangel.

Cap al final de 1920 l'Exrcit Verd es dissolia.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="175071" title="Crat d'Atenes el jove" nonfiltered="1542" processed="1540" dbindex="71546">
Crat d'Atenes el jove (Cratinus, Kratinos,         ) fou un poeta cmic grec atenenc de la comdia mitjana contemporani del filsof Plat, i va viure a la meitat del segle IV aC i abans del 324 aC. Se li atribueixen les segents obres:         ,          ,        (dubtosa), ?    ,        , i       ; potser tamb va escriure algunes obres atribudes a Crat d'Atenes (el vell).



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="175072" title="Crat de Constantinoble" nonfiltered="1543" processed="1541" dbindex="71547">
Crat de Constantinoble (Cratinus, Kratinos,         ) fou un mestre i jurista bizant que tenia el crrec de comes sacrarum largitionum, encarregat per Justini I el 530 de compilar el seu codi (Digest) juntament amb Triboni, cap de la comissi, el professor Tefil de Constantinoble, i Doroteu i Anatoli professors a Beirut, i dotze patroni causarum. Hi van treballar tres anys.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="175073" title="Remgia Caubet Gonzlez" nonfiltered="1544" processed="1542" dbindex="71548">
Remgia Caubet (Palma, 1919 - 1997) fou una escultora mallorquina.

Enllaos externs.
Fotografies de la seva obra.
Font de l'amor;
Nuredduna;
Monument als poblers que varen fer ses marjals;

Documentaci.
Biografia de Remgia Caubet ;
El Ajuntament pide la cesin de la fuente de la casa de la poetisa Francisca Alcover ;
Dami Ramis Caubet dna al Govern de les Illes Balears un bust de Ramon Llull, fet de Remgia Caubet;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="175075" title="Castell d'Y Waun" nonfiltered="1545" processed="1543" dbindex="71549">



El Castell d'Y Waun (en galls Castell y Waun, en angls, Chirk Castle) s un castell situat a la poblaci gallesa d'Y Waun, al comtat de Wrecsam.

L'edifici va ser construt el 1295 per Sir Roger Mortimer, com a part d'una cadena de fortaleses que el rei Eduard I d'Anglaterra va fer bastir en el nord de Galles. Guardava la vall del Ceiriog, i esdevingu el centre administratiu dels senyors de la Marca de Chirkland (Swydd y Waun, en galls).

El castell fou comprat per Thomas Myddelton el  1595 per 5.000 lliures. Son fill, Thomas Myddelton of Chirk Castle, va ser un "Roundhead" (parlamentarista) durant la Guerra Civil Anglesa, per passar-se al bndol reialista durant la Revolta de Cheshire del 1659. Desprs de la Restauraci, el fill d'aquest esdevingu Sir Thomas Myddelton, (primer) Baronet of Chirk Castle.

En els anys 30 del segle XX, el castell fou residncia de Thomas Scott-Ellis, 8 baro Howard de Walden, mecenes de l'art i important advocat de la cultura gallesa. El tinent-coronel Ririd Myddleton fou Oficial Honorfic de la Casa Reial (Extra Equerry) de la reina Isabel II des del 1952 fins a la seva mort el 1988.

La famlia Myddelton visqu al castell fins al 2004. En l'actualitat, el castell s propietat del National Trust for Places of Historic Interest or Natural Beauty.



 Enllaos .
Informaci del castell en el National Trust ;
Plana dels castells de Galles ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="175078" title="Crtip" nonfiltered="1546" processed="1544" dbindex="71550">


Onomstica:

Crtip, historiador grec ;

Crtip de Mitilene, filsof peripattic grec;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="175079" title="Crtip (historiador)" nonfiltered="1547" processed="1545" dbindex="71551">
Crtip (Cratippus, Krtippos,          ) fou un historiador grec contemporani de Tucdides del que va completar i complementar el treball (va continuar la histria de Tucdides i probablement va afegir dades i fets). Va escriure en temps de Con.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="175080" title="Crtip de Mitilene" nonfiltered="1548" processed="1546" dbindex="71552">
Crtip de Mitilene (Cratippus, Krtippos,          ) fou un filsof peripattic del segle I aC. s alabat per Cicer que fou amic seu. Tamb fou amic de Gneu Pompeu al que va acompanyar en la seva fugida desprs de la batalla de Farslia (48 aC). Fou mestre de Cicer el jove el 44aC a Atenes. Cicer li va aconseguir la ciutadania romana a travs de Juli Csar. Desprs de la mort de Csar va viure a Atenes i no consta que hagus escrit cap obra.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="175082" title="Crtor" nonfiltered="1549" processed="1547" dbindex="71553">
Crtor (Crator, Krtor,       ) fou un llibert de Marc Aureli Ver (Marcus Aurelius Verus) que va escriure una histria de Roma fins al seu temps, en la que dona el nom dels cnsols i altres magistrats republicans.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="175084" title="Cre" nonfiltered="1550" processed="1548" dbindex="71554">
Cre (Creon, Kron,      ) fou un retric grec de data incerta que es esmentat per Suides com autor d'un treball de retrica del qual esmenta el primer llibre.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="175085" title="Crefil" nonfiltered="1551" processed="1549" dbindex="71555">
Crefil (Creophylus, Krepilos,          ) fou un poeta pic grec suposadament nadiu de Quios (tamb se'l fa nadiu de Samos o de Ios), del que es diu que fou amic d'Homer o potser el seu gendre. Se li atribueix el poema pic         o                . Pausnies  esmenta un poema anomenat         , que li atribueix per podria ser el mateix que        .


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="175086" title="Crepereu" nonfiltered="1552" processed="1550" dbindex="71556">
Crepereu (Crepereius) fou el nom d'una famlia de cavallers romans distingida per l'estricta disciplina dels seus membres. 

Apareix un Marcus Crepereius com a jutge en el cas de Verres, i Cicer diu que era tribunus militaris designatus, i que per aix no va poder prendre part al judici fins el 1 de gener del 69 aC. 

Es coneix una moneda amb el nom Q. Crepereius M. F. Rocus, i per les divinitats que hi apareixen es creu que estava relacionat amb Corint, potser desprs de la restauraci de la ciutat per Juli Csar. 

Un Crepereius Gallus, es esmentat en temps de Ner, i va morir en la nau que fou destruda al intentar l'emperador matar a la seva mare Agripina.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="175089" title="Calpurni Crepereu" nonfiltered="1553" processed="1551" dbindex="71557">
Calpurni Crepereu (Calpurnianus Crepereius,                         ) fou un historiador rom, nascut a Pompeipolis, esmentat per Luci. Va escriure una historia sobre les guerres entre romans i parts.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="175090" title="Crescent" nonfiltered="1554" processed="1552" dbindex="71558">
Crescent (Crescens) fou un filsof cnic de Megalpolis (probablement la ciutat d'Arcdia) del segle II, contemporani de Just el mrtir. Els cristians l'acusaren de tota mena d'infmies i d'avarcia. Fou enemic declarat dels cristians als que va atacar en els seus escrits. Just diu que va preparar la seva mort per realment no sembla que hagus tingut cap part en el seu martiri.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="175091" title="Cresiles" nonfiltered="1555" processed="1553" dbindex="71559">
Cresiles (Cresilas, Kreslas,         ) fou un escultor grec atenenc contemporani de Fdies i Policlet. Plini el Vell diu que va obtenir el tercer premi en el concurs per l'esttua d'una amazona al temple d'Efes. El seu nom apareix com a Ctesilas o Ctsilaus o Desilaus. L'esttua de l'amazona ferida es al Museu del Louvre, per no es clar si es l'obra original o una imitaci.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="175092" title="Conselleries de la Generalitat Valenciana" nonfiltered="1556" processed="1554" dbindex="71560">
A la Generalitat Valenciana, amb el canvi de legislatura solen canviar les funcions i atribucions de les diferents conselleries i incls el seu nom. Aquest canvis solen ser ms notables amb els canvis de presidncia ja que sovint una mateixa conselleria es partix en dues o al contrari dues es fusionen en una a soles.

 Conselleries de l'actual legislatura .
 3 Vicepresidncies;
 Conselleria de Presidncia;
 Conselleria d'Economia, Hisenda i Ocupaci;
 Conselleria de Benestar Social;
 Conselleria d'Infraestructures i Transports;
 Conselleria d'Educaci;
 Conselleria de Cultura i Esport;
 Conselleria de Sanitat;
 Conselleria de Medi-Ambient, Aigua i Urbanisme i Habitatge;
 Conselleria de Justcia i Administracions Pbliques;
 Conselleria de Governaci;
 Conselleria de Turisme;
 Conselleria d'Inmigraci i Ciutadania;

 Conselleries de la VI Legislatura .
 2on Govern (Del 27/08/04 al 30/05/06) i 3er Govern (Del 30/05/06 al 29/06/07) .
 1 Vicepresidncia ;
 Conselleria d'Economia, Hisenda i Ocupaci;
 Conselleria de Justcia i Administracions  Pbliques;
 Conselleria d'Infraestructures i Transports;
 Conselleria de Cultura, Eduaci i Esports;
 Conselleria de Sanitat;
 Conselleria d'Empresa, Universitat i Cincia;
 Conselleria d'Agricultura, Pesca i Alimentaci;
 Conselleria de Territori i Habitatge;
 Conselleria de Benestar Social;
 Conselleria de Turisme;
 Conselleria de Relacions Institucionals i Comunicaci (Sense cartera);
 Conselleria de Cooperaci i Participaci (Sense cartera);

 1er Govern  (Del 21/06/03 al 27/08/04) .
 Conselleria de Presidncia;
 Conselleria d'Economia, Hisenda i Ocupaci;
 Conselleria de Justcia i Administracions  Pbliques;
 Conselleria d'Infraestructures i Transports;
 Conselleria de Cultura, Eduaci i Esports;
 Conselleria de Sanitat;
 Conselleria d'Indstria, Comer i Turisme;
 Conselleria d'Agricultura, Pesca i Alimentaci;
 Conselleria de Territori i Habitatge;
 Conselleria de Benestar Social;

 Conselleries de la V Legislatura .
 3er Govern (Del 25/07/02 al 21/06/03) .
 1 Vicepresidncia;
 Conselleria d'Economia, Hisenda i Ocupaci;
 Conselleria d'Obres Pbliques, Urbanisme i Transports;
 Conselleria de Cultura i Eduaci;
 Conselleria de Sanitat;
 Conselleria d'Indstria, Comer i Energia;
 Conselleria d'Agricultura, Pesca i Alimentaci ;
 Conselleria de Medi Ambient;
 Conselleria de Justcia i Administracions  Pbliques;
 Conselleria de Benestar Social;
 Portaveu del Consell;

 2on Govern (Del 22/05/00 al 25/07/02) .
 2 Vicepresidncies;
 Conselleria d'Economia, Hisenda i Ocupaci;
 Conselleria d'Obres Pbliques, Urbanisme i Transports;
 Conselleria de Cultura i Eduaci;
 Conselleria de Sanitat;
 Conselleria d'Indstria i Comer i a partir del 30/10/01 Conselleria d Innovaci i Competitivitat;
 Conselleria d'Agricultura, Pesca i Alimentaci;
 Conselleria de Medi Ambient;
 Conselleria de Justcia i Administracions  Pbliques;
 Conselleria de Benestar Social;
 Portaveu del Consell;

 1er Govern (Del 23/07/99 al 22/05/00) .
 2 Vicepresidncies;
 Conselleria d'Economia i Hisenda;
 Conselleria d'Obres Pbliques, Urbanisme i Transports;
 Conselleria de Cultura, Eduaci i Cincia;
 Conselleria de Sanitat;
 Conselleria d'Indstria i Comer;
 Conselleria d'Agricultura, Pesca i Alimentaci;
 Conselleria de Medi Ambient;
 Conselleria de Justcia i Administracions  Pbliques;
 Conselleria d'Ocupaci;
 Conselleria de Benestar Social;

 IV Legislatura .
 2on Govern (Del 24/02/97 al 23/07/99) .
 Conselleria de Presidncia;
 Conselleria d'Economia, Hisenda i Administraci Pblica;
 Conselleria d'Obres Pbliques, Urbanisme i Transports;
 Conselleria de Cultura, Eduaci i Cincia;
 Conselleria de Sanitat;
 Conselleria d'Ocupaci, Indstria i Comer;
 Conselleria d'Agricultura, Pesca i Alimentaci;
 Conselleria de Medi Ambient;
 Conselleria de Benestar Social;

 1er Govern (Del 06/07/95 al 24/02/97) .
 Conselleria d'Economia i Hisenda;
 Conselleria d'Administraci Pblica i a partir del 25/03/96 Conselleria de Presidncia;
 Conselleria d'Obres Pbliques, Urbanisme i Transports;
 Conselleria de Cultura, Eduaci i Cincia;
 Conselleria de Sanitat i Consum;
 Conselleria de Treball i Afers Socials;
 Conselleria d'Indstria i Comer;
 Conselleria d'Agricultura i Medi Ambient;

 III Legislatura .
 1er (Del 16/07/1991 al 12/07/93) i 2on Govern (Del 12/07/93 al 06/07/95) .
 Conselleria d'Economia i Hisenda;
 Conselleria d'Administraci Pblica;
 Conselleria d'Obres Pbliques, Urbanisme i Transports;
 Conselleria de Cultura;
 Conselleria d'Eduaci i Cincia;
 Conselleria de Sanitat i Consum;
 Conselleria de Treball i Afers Socials;
 Conselleria d'Indstria, Comer i Turisme;
 Conselleria d'Agricultura i Pesca;
 Conselleria de Medi Ambient;

 II Legislatura .
 1er Govern (Del 27/07/87 al 16/07/91) .
 Conselleria d'Economia i Hisenda;
 Conselleria d'Administraci Pblica;
 Conselleria d'Obres Pbliques, Urbanisme i Transports;
 Conselleria de Cultura, Eduaci i Cincia;
 Conselleria de Sanitat i Consum;
 Conselleria de Treball i Seguretat Social;
 Conselleria d'Indstria, Comer i Turisme;
 Conselleria d'Agricultura i Pesca;

 I Legislatura .
 2on Govern (Del 24/07/85 al 27/07/87) .
 1 Vicepresidncia;
 Conselleria d'Economia i Hisenda;
 Conselleria d'Administraci Pblica;
 Conselleria d'Obres Pbliques, Urbanisme i Transports;
 Conselleria de Cultura, Eduaci i Cincia;
 Conselleria de Sanitat i Consum;
 Conselleria de Treball i Seguretat Social;
 Conselleria d'Indstria, Comer i Turisme;
 Conselleria d'Agricultura i Pesca;

 1er Govern (Del 28/06/83 a 24/07/85) .
 1 Vicepresidncia;
 Conselleria de Presidncia;
 Conselleria d'Economia i Hisenda;
 Conselleria de Governaci;
 Conselleria d'Obres Pbliques, Urbanisme i Transports;
 Conselleria de Cultura, Eduaci i Cincia;
 Conselleria de Sanitat, Seguretat Social i Treball;
 Conselleria d'Indstria, Comer i Turisme;
 Conselleria d'Agricultura, Pesca i Alimentaci;

 Enllaos externs .

web Generalitat Valenciana




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="175093" title="Glyn Tomos Wise" nonfiltered="1557" processed="1555" dbindex="71561">
Glyn Tomos Wise (nascut el 9 de gener de 1988) s un socorrista de piscina, de Blaenau Ffestiniog, a Gwynedd, al nord de Galles, i participant de Big Brother 7. An a l'escola secundria Ysgol y Moelwyn de Blaenau Ffestiniog, i ms tard a l'escola Ysgol Dyffryn Conwy, a Llanrwst. La seva llengua s el galls, amb la qual parlava sovint amb Imogen, al programa Big Brother 7. Normalment apareixien subttols en angls a les seves converses. 

A la casa, Glyn aprengu certes coses de cuina (com bullir un ou), i a rentar-se la roba. Glyn (amb el seu amic Pete) era conegut perqu es canviava el pentinat molt sovint a la casa. Al principi duia un pentinat desordenat, per llavors es tall els cabells i se'ls teny de ros. 

A la final, Glyn qued segon amb un 38,8% dels vots finals. Fou nominat a les Setmanes 1 i 8 i a la Final. 

El maig del 2007, Glyn public el seu llibre, titulat Blwyddyn Fawr Glyn Wise (El Gran Any de Glyn Wise) a l'Urdd Eisteddfod. Editat per Beca Brown, s una autobiografia, amb una especial referncia al seu any a Big Brother. 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="175094" title="Crtic" nonfiltered="1558" processed="1556" dbindex="71562">
Crtic (Creticus) fou el nom adoptat per Quint Cecili Metel (Quintus Caecilius Metellus), cnsol el 69 aC, i desprs per altres membres de la famlia dels Metel (Metelli).




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="175095" title="Cringores" nonfiltered="1559" processed="1557" dbindex="71563">
Cringores (Crinagoras, Krinagras, ) fou un epigramtic grec autor de 50 epigrames a l'antologia grega. Era nadiu de Mitilene segons esmenta Estrab que diu que era contemporani seu. Probablement va viure en el regnat d'August. Tenia un germ de nom Euclides que podria haver escrit tamb algun poema.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="175096" title="Haidong" nonfiltered="1560" processed="1558" dbindex="71564">

Haidong (xins simplificat:   , xins tradicional:   ; pinyin: H id ng, wylie: Haitung) s una prefectura de la provncia de Qinghai, a la Repblica Popular de la Xina. El nom literalment significa "a l'est del llac Qinghai."

Antigament, la ciutat va jugar un paper important formant part del corredor de l'Hexi entre el segle II aC i el segle VIII.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="175098" title="Crines" nonfiltered="1561" processed="1559" dbindex="71565">
Crines (Crinas) fou un metge de Marsella que va exercir el seu ofici a Roma en el regnat de Ner a la segona meitat del segle I. Va introduir l'astrologia en els seus tractaments. Va fer fortuna i al morir va deixar a la seva ciutat deu milions de sestercis a ms d'una quantitat semblant que havia donat en vida per construir les muralles.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="175100" title="Crnip" nonfiltered="1562" processed="1560" dbindex="71566">
Crnip (Crinippus, Krnippos,          ) es un personatge esmentat per Xenofont, el nom del qual tamb podria ser nip (Anippus). Fou enviat per Dionisi I el vell de Siracusa a Crcira en ajuda dels espartans, amb un esquadr de 10 vaixells (373 aC); degut a una imprudncia va caure en mans d'Ifcrates junt amb 9 dels seus vaixells. Quan anava a ser venut com esclau, Crnip es va sucidar.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="175101" title="Dietrich Eckart" nonfiltered="1563" processed="1561" dbindex="71567">
Johann Dietrich Eckart (Neumarkt, Alt Palatinat, 23 de mar de 1868 - Berchtesgarden 1923) fou un poltic i ideleg alemany, un dels fundadors del Partit Nacional Socialista dels Treballadors Alemanys (NSDAP).
 Biografia .
Fill d'un notari evangelista, va cursar estudis de medicina que no va arribar a acabar. Treballa com a periodista i el 1885, desprs de la mort del seu pare, pot traslladar-se grcies a l'herncia rebuda a Leipzig primer i desprs a Ratisbona. El 1899, mancat ja de diners, es trasllada a Berln, on inicia una carrera com escriptor i dramaturg poc exitosa. Escriv obres de teatre de diferent classe i poemes. El seu treball ms destacat i que li va proporcionar cert alleujament econmic va ser una adaptaci de l'obra Peer Gynt, quel es va convertir en la versi clssica i li va assegurar drets d'autor de manera contnua. Traslladat a Munic en 1913, entra en relaci amb la Societat Thule, societat mstica ultra nacionalista, i treballa com periodista per a publicacions antisemites i d'extrema dreta. Aquest mateix any, contreu matrimoni amb la vdua Rosa Marx, de la qual es divorciar en 1920. El desembre de 1918 funda el peridic Auf gut deutsch (En bon alemany), centrada en atacar el sistema republic d'Alemanya i plantejar postures nacionalistes, pangermanistes i antisemites. Desprs d'haver-se refugiat durant cert perode de 1923 a la regi de Berchtesgaden fugint dels tribunals de Leipzig, que el perseguien per haver escrit un article injuris contra el president Ebert, el seu cor va fallar definitivament el 26 de desembre de 1923 en aquesta ciutat, en el cementiri de la qual va ser enterrat. La seva addicci a la morfina va contribuir que la seva vida acabs prematurament.

 Trajectria nazi . 
El 14 d'agost de 1919 va er la seva primera intervenci com orador per al DAP (Partit dels Treballadors Alemanys) que es convertiria ms endavant en el NSDAP. Eckart aviat es convertiria en el mentor en el mn de la poltica i protector d'aquest jove talent oratori que casualment es descobriria per al partit setmanes desprs: Adolf Hitler. Durant els primers anys del moviment, Eckart ser un dels seus filsofs i oradors del partit junt a Gottfried Feder, entre altres. En 1920 recomana Hitler comprar el peridic setmanal Mnchner Beobachter, per al que aconsegueix l'ajuda de fons de particulars i diners provinent de la Reichswher via Ritter von Epp, avalant aquest prstec amb la seva casa i pertinences. Eckart es va convertir en el primer redactor cap del Vlkischer Beobachter (nou nom de l'ara peridic oficial del NSDAP) crrec que exerciria fins a mar de 1923. Com home de bones relacions en els cercles burgesos de Baviera i Berln, introdu a poc a poc Hitler en aquests ambients, on empresaris i burgesos acabalats es van prestar a ajudar econmicament al partit durant els primers anys. Tamb se li atribueix haver estat ell qui ajuds a polir les formes i maneres de comportament en societat de Hitler. 

Abans de la seva mort en 1923 havia pronunciat: 
Seguiu a Hitler. Ell ballar, per jo he compost la msica. Li hem donat els mitjans de comunicar-se amb Ells  No em ploreu: jo haur influt en la Histria ms que cap alemany :  ;

Hitler va correspondre a Eckart amb la frase final de la seva obra Mein Kampf, dient: :Vull citar tamb a l'home que, com un dels millors, va consagrar la seva vida en la poesia, en la idea i finalment en l'acci, al ressorgiment del poble seu i nostre: Dietrich Eckart 
 Obra . 
Posteriorment a la seva mort, en 1924, es va publicar un assaig inacabat en forma de dileg que havia estat preparant a Berchtesgaden: El bolxevisme de Moiss a Lenin. Un dileg entre Hitler i jo. Eckart fou l'autor de la Sturm Lied (can d'assalt) de la SA i el primer en utilitzar el terme Tercer Reich. 
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="175104" title="Crnis" nonfiltered="1564" processed="1562" dbindex="71568">
Crnis (Crinis, Krnis,       ) fou un filsof estoic grec esmentat per Digenes Laerci. Es creu que va fundar una escola independent propera al sistema estoic. Va escriure un treball titulat                 . El Suides esmenta un Crinis que fou sacerdot d'Apollo i probablement era la mateixa persona.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="175105" title="Crin" nonfiltered="1565" processed="1563" dbindex="71569">
Crin (Crinon, Krnon,       ) fou un militar macedoni, oficial de Filip V de Macednia. Va actuar junt amb Leonci i Megalees en la traci al rei i va prendre part al tumult de Limnaea (Limnea) a Acarnnia, contra rat de Sici, la vida del qual van amenaar,  desprs de la victoriosa campanya de Filip a Etlia.  Per aquestos fets Crin i Megalees foren empresonats i podien sortir pagant una multa de 20 talents. Leonci va garantir el pagament per Megalees per Crin va restar a la pres.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="175111" title="Crisamis" nonfiltered="1566" processed="1564" dbindex="71570">
Crisamis (Krsamis,         ) s el nom de membres llegendaris de la famlia dels Esculapis.

Un Crisamis fou membre de la famlia dels Asclepades o Esculapis (Aesculapius), fill de Dard (Dardanus) i pare de Cleomitades I. Hauria viscut vers el segle XI aC.

Un altre Crisamis fou el nov membre de la famlia dels Esculapis (Aesculapius), fill de Sostrat II (Sostratus II) i pare de Cleomitades II (o segons alguns historiadors, pare de Teodor II). Va viure suposadament al segle IX o VIII aC. Se l'anomena com a rei per no s'esmenta on va regnar.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="175113" title="Crispina" nonfiltered="1567" processed="1565" dbindex="71571">
Crispina fou filla de Brutti Present (Bruttius Praesens) i muller de l'emperador Cmmode (177). Va fer el salt al seu marit que se'n va divorciar uns anys desprs del matrimoni i fou desterrada a l'illa de Capreae on va ser assassinada poc desprs.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="175114" title="Vicent Fonfra i Ferrando" nonfiltered="1568" processed="1566" dbindex="71572">
Vicent Fonfra i Ferrando (Moncofa, 1952) s un ex-jugador professional de pilota valenciana conegut com a Vicentico. Fou un jugador molt tcnic i considerat com a un dels millors feridors de la seua poca, pel que era adequat per a jugar en trios, tenint moltes condicions per a jugar amb parelles, ferint i fent-se arrere.

 Palmars .
 Campi del Campionat Nacional d'Escala i Corda 1993;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="175115" title="Xining" nonfiltered="1569" processed="1567" dbindex="71573">
Xining (xins simplificat:   , xins tradicional:   , tibet:        ; pinyin: X nng, Wylie: Zi-ning) s la capital de la provncia de Qinghai, a la Repblica Popular de la Xina.

Antigament, la ciutat va jugar un paper important formant part del corredor de l'Hexi dins la Ruta de la Seda entre el segle II aC i el segle VIII.





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="175116" title="Clvia Crispinilla" nonfiltered="1570" processed="1568" dbindex="71574">
Clvia Crispinilla (Calvia Crispinilla) fou una dama romana que vivia al temps de l'emperador Ner. Va viure amb l'emperador i amb el seu eunuc Por (Porus). Tcit diu que va instruir a Ner en erotisme. Es considerada una lladregota que s'apropiava de bens i de secrets que arribaven a les seves mans.

Desprs de la mort de Ner, el 68 va anar a frica per demanar a Claudi Macer d'aixecar-se en revenja per la mort de l'emperador i va intentar provocar la fam a Roma impedint l'enviament de gra des de l'frica. Macer fou executat per ordre de Galba per Crispinilla va aconseguir escapar. Desprs es va casar amb un notable rom que havia estat cnsol i va recuperar influncia a Roma.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="175118" title="Crisp" nonfiltered="1571" processed="1569" dbindex="71575">


Onomstica:

Crisp, personatge rom exemple de mal poeta;
Crisp, retric grec ;
Crisp de Lmpsac, escriptor grec ;
Tit Crisp, magistrat rom;
Luci Brutti Quinti Crisp, cnsol el 224 i el 238. ;
Quint Crisp, renom de la famlia dels Penni Capitolini de la gens Quntia;
Rufi Crisp, cavaller rom prefecte del pretori;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="175119" title="To Kati" nonfiltered="1572" processed="1570" dbindex="71576">
To Kati ("L'all") s un lbum de la cantant popular grega Keti Garbi. Sort a la llum l'abril de l'any 2000 per Sony BMG de Grcia i obtingu tres platins a Xipre. s fins avui el seu lbum ms venut amb ms de 240.000 cpies, i el segon lbum ms venut de la dcada. 

Llista de pistes.
DISC 1.
 To Kati;
 Alitaki Mou;
 Epitelous (amb Natassa Theodoridou);
 Pragmata Spao ;
 Oli Mou I Stenohoria;
 Sopa ;
 To Lathos Mou;
 Atofio Hrisafi/Tha Melaholiso (Versi Remix);
 Hamena;
 Nai Iparho Ego;
 Agio Kalokeri;
 Arhizo Polemo;
 Allo Esi Ki Allo Ego;
 I Patrida Mou (amb Antonis Vardis);
 O Ilios Pou Egine Vrohi;

DISC 2.
 Se Poliorkia (Pes, Pes);
 Ierosilia;
 Evaisthiseis;
 Apo Do Kai Pio Pera;
 Mia Fora Kai Ena Kero;
 Apozimiosi;
 Ftou Kselefteria;
 Asimfonia Haraktiron (amb Antonis Remos);
 Kolasi;
 Triferotita;
 Apologisou;
 Akou Tin Kardoula Sou;
 Os Ton Paradiso;
 Fougaro;
 Ola Sta Katalogizo;
 Zisame (amb Dionisi Shoina);

Clips de Vdeo.
 To Kati;
 Epitelous (amb Natasa Theodoridou);
 To Lathos Mou;
 Hamena;
 Nai Yparho Ego;
 Arhizo Polemo;
 I Patrida Mou (amb Antonis Vardis);

 Ierosilia;
 Evaisthiseis;
 Apo Do Kai Pio Pera;
 Mia Fora Kai Ena Kero;
 Apozimiosi;
 Asimfonia Haraktiron (amb Antonis Remos);
 Kolasi;
 Triferotita;
 Ola Sta Katalogizo;
 Zisame (amb Dionisi Shoina);





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="175120" title="Crisp (poeta)" nonfiltered="1573" processed="1571" dbindex="71577">
Crisp (Crispinus) fou un personatge rom ridiculitzat per Horaci com a mal poeta. Horaci li va donar el renom d' Aretalogus. Crisp va escriure contra la filosofia estoica. Alguns pensen que el nom era fictici i usat per Horaci per ridiculitzar als mals poetes.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="175121" title="Crisp (retric)" nonfiltered="1574" processed="1572" dbindex="71578">
Crisp (Crispinus) fou un retric grec del que es coneix una obra anomenada               , un fragment de la qual fou conservat per Estobeu (Stobaeus).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="175122" title="Barra" nonfiltered="1575" processed="1573" dbindex="71579">

Barra (restauraci);
Illa de Barra;
Barra de sorra;
Barra (herldica);
Signes de puntuaci:
Barra vertical (|);
Barra inclinada (/);
Barra invertida ();











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="175123" title="Crisp de Lmpsac" nonfiltered="1576" processed="1574" dbindex="71580">
Crisp de Lmpsac (Crispinus) fou un escriptor grec que va escriure la vida de Sant Parteni de Lmpsac. Hauria estat bisbe en temps de Constant el gran. Espuri i Ballande van escriure la seva biografia.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="175124" title="Tit Crisp" nonfiltered="1577" processed="1575" dbindex="71581">
Tit Crisp (Titus Crispinus) fou un magistrat rom, que fou qestor el 69 aC. s esmentat per Cicer a "Pro Fontcio, loci". Segurament va exercir altres magistratures per es desconeix la data.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="175125" title="Luci Brutti Quinti Crisp" nonfiltered="1578" processed="1576" dbindex="71582">
Luci Brutti Quinti Crisp (Lucius Bruttius Quintius Crispinus) fou un magistrat rom que fou cnsol el 224 i el 238.  Va convncer als habitants d'Aquileia de tancar les portes i fer front darrera les muralles a Maxim el Traci, que la va atacar amb rbia.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="175126" title="Quint Crisp" nonfiltered="1579" processed="1577" dbindex="71583">
Quint Crisp (Quintus Crispinus) fou un renom de la famlia dels Penni Capitolini de la gens Quntia. El personatge ms important fou Luci Quint Crisp.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="175128" title="Lloren Riber i Campins" nonfiltered="1580" processed="1578" dbindex="71584">
Lloren Riber i Campins (Campanet, 1881 - 1958) fou un poeta de l'Escola Mallorquina, i Mestre en Gai Saber, a ms va ser articulista i traductor de clssics tant al catal com a l'espanyol.

Biografia.
Lloren Riber i Campins neix a Campanet el 1881. El 1892 inici els seus estudis a Lluc, i poc desprs ingress al Seminari, on fou deixeble d'Antoni Maria Alcover.

L'any 1904 obtingu premis als Jocs Florals de Palma i de Barcelona.

El 1906 fund la revista Mitjorn i particip al Primer Congrs Internacional de la Llengua Catalana. Collabor en la revista Catalunya, capdavantera del Noucentisme. El 1910 fou proclamat Mestre en Gai Saber.

Resid a Barcelona des del 1913 fins a l'esclat de la Guerra Civil. S'integr dins els ambients noucentistes, i collabor en diferents publicacions periodstiques. Exerc una gran activitat de creaci literria, en vers i en prosa, i de traducci dels clssics llatins. 

El 1927 fou elegit membre de la Real Academia de la Lengua Espaola. Collabor a La Nostra Terra, public poesia i narraci, i fou proclamat Fill Illustre de Campanet. Durant la guerra, Lloren Riber impart classes a l'institut Ramon Llull, i es trasllad posteriorment a Madrid.

Obra.

El ttol Poesies (1931) aplega la seva obra potica, en els reculls "A sol ixent", "Les Corones" i "Al sol alt". 

D'entre la seva producci narrativa, destaca La minyonia d'un infant orat(1935), considerada la millor aportaci de Riber a la literatura catalana.

Les seves traduccions d'autors llatins al catal inclouen l'Eneida de Virgili (1917-18) i Els IV llibres de les Gergiques de Publi Virgili Mar (1918).

Enllaos externs.
 Lloren Riber a Els moviments literaris contemporanis a Balears;
 Lloren Riber: A Jaume III, Rei de Mallorca;
 Lloren Riber, poeta y humanista, por Lloren Vidal;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="175129" title="Luci Quint Crisp" nonfiltered="1581" processed="1579" dbindex="71585">
Luci Quint Crisp (Lucius Quintus Crispus) fou un magistrat rom, que fou pretor el 186 aC i desprs propretor a Hispnia i va celebrar un triomf el 184 aC per les seves victries a aquesta provncia; el seu nom complert fou probablement Lucius Quintus Pennus Capitolinus Crispinus.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="175130" title="Rufi Crisp" nonfiltered="1582" processed="1580" dbindex="71586">
Rufi Crisp (Rufius Crispinus) fou un cavaller rom contemporani dels emperadors Claudi i Ner. 

Sota Claudi fou prefecte del pretori i va complir l'ordre imperial d'arrestar a Valeri Asitic; i per aquest servei va rebre diners i la insgnia de qestor. 

El 52 fou destitut per instigaci d'Agripina, que sospitava que era fidel al fill de Valria Messallina. 

Crisp es va casar amb Poppea Sabina (Poppaea Sabina) amb la que va tenir un fill que es va dir igualment Rufi Crisp. Poppea va esdevenir desprs l'amant de Ner, i un temps desprs, el 66 aC,  Ner va enviar a Crisp (que ja s'havia divorciat de Poppea) exiliat a Sardenya, acusat de conspirar contra l'emperador; estant a Sardenya fou condemnat a mort i es va sucidar. El fill, Rufius Crispinus, fou tanmateix assassinat per ordre de Ner.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="175131" title="Crisp" nonfiltered="1583" processed="1581" dbindex="71587">


Onomstica:
Crisp (cognom);

Crisp, germ de l'emperador Claudi II el gtic ;

Flavi Juli Crisp, fill de l'emperador Constant el gran i csar;
 
Juli Crisp, trib dels pretorians ;

Marci Crisp, militar i governador rom ;

Crisp Passi, cavaller rom padrastre de Ner ;

Vibi Crisp, orador rom;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="175132" title="Calendari revolucionari sovitic" nonfiltered="1584" processed="1582" dbindex="71588">

El calendari revolucionari sovitic va ser usat a la Uni Sovitica des del 1929 fins el 1940.

Poc desprs de la Revoluci Russa, el primer govern sovitic de Lenin va decretar l'aband del calendari juli en favor del calendari gregori, que ja s'usava en prcticament tota Europa. Aquest canvi va suposar, que desprs del dia 1 de febrer de 1918, seguira el 13 de febrer.

A partir del dia 1 d'octubre de 1929, es va comenar a usar una versi ms racionalitzada del calendari. En aquesta versi, tots els mesos tenien 30 dies, i els 5 dies restants, s'afegien entre mitjanes, sense pertnyer a cap mes ni a cap setmana. Aquests dies eren:

Dia de Lenin, un dia desprs del 30 de gener.
Dies del treball, El dia que seguira al 30 d'abril.
Dies de la Indstria, l'endem passat del 7 de novembre.
En els anys de trasps, un dia extra desprs del 30 de febrer.

La setmana de set dies es va reemplaar per una de cinc dies. Es va eliminar el diumenge, tradicional dia de descans cristi i en el seu lloc, es va organitzar als treballadors en cinc grups, als quals es va assignar un color (groc, rosa, vermell, morat i verd), tenint cada grup un dia distint de la setmana per al descans. La intenci d'aquesta mesura era millorar la productivitat de la indstria, evitant la interrupci d'un dia no laborable. Potser els treballadors tinguessin ms dies de descans sota aquest nou sistema (u de cada cinc, en comptes d'un de cada set), per la separaci en cinc grups va fer ms difcil la vida social i familiar, pel que es va tornar bastant impopular. A ms, els beneficis econmics d'una setmana ms curta no es van veure reflectits en la realitat.

El calendari gregori va seguir usant-se a la Uni Sovitica durant aquest perode, com demostra la consulta de les dates de la portada del diari Pravda (rgan oficial del PCUS), on febrer solament t 28 dies en 1930 i 1931.

A partir de l'1 de desembre de 1931, es va tornar a la durada tradicional dels mesos, i es va implantar una setmana de sis dies, amb dia de descans com, els dies 6, 12, 18, 24 i 30 de cada mes. El dia 31 es mantenia fora de la setmana, canviant entre dia festiu i laborable.

En la prctica, eliminar el tradicional descans dominical es va revellar una tasca difcil, prenent-se sovint el diumenge i el nou dia de descans. Finalment, el 1940, la vella setmana de set dies va ser restaurada.

Vegeu tamb.
Calendari Republic Francs;

Fonts.
The Oxford Companion to the Year. Bonnie Blackburn & Leofranc Holford-Strevens. Oxford University Press 1999. ISBN 0192142313. Pgines 688-689.























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="175133" title="Llac Juyan" nonfiltered="1585" processed="1583" dbindex="71589">
El llac Juyan (en xins:    ; Wade-Giles: Chyen Hai; mongol: Gaxun Nuur, Goshun Nur per al llac occidental, Sogo Nur per al llac oriental) s un antic llac al desert de Gobi de la Monglia Interior a lliga d'Alxa prop de Xinjiang oriental. Tenia una rea de 267 km el 1958, de 213 km el 1960, i es va assecar el 1961.

La conca del llac Juyan cobreix una rea d'aproximadament 10.000 km. El llac Juyan s un dels tres antics llacs terminals situats al riu Hei (Riu Negre) que formaven un gran delta interior entre el Qilian i el masss de l'Altai.

La conca va jugar un paper important en temps antics i histricament va formar part del corredor de l'Hexi entre el segle II aC i el segle VIII. Khara-Khoto fou una de les ciutats medievals que es despoblavaren desprs de la dessecaci del llac.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="175134" title="Crisp (germ de Claudi II)" nonfiltered="1586" processed="1584" dbindex="71590">
Crisp (Crispus) fou germ de l'emperador Claudi II el Gtic i pare de Cludia. Crisp fou besavi de Constant el gran.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="175135" title="Flavi Juli Crisp" nonfiltered="1587" processed="1585" dbindex="71591">

Gai Flavi  Juli Crisp (Caius Flavius Julius Crispus) (305 - 326), fou un prncep rom, fill primognit de Constant I el Gran i de la seva primera dona, Minervina. Portava el nom pel seu besavi Crisp, germ de Claudi II el Gtic. Educat per Lactanci Firmi, va ser nomenat csar pel seu pare el 1 de mar de 317 juntament amb el seu germ Constant i el jove Licini I.  L'any segent fou nomenat cnsol. Va destacar pel seu geni militar, vencent a Licini a la batalla naval de Crispolis, a l'Hellespont el 18 de setembre de 323, aix com a les tribus brbares d'alamans i francs. Es va casar amb una jove anomenada Helena, de la qual va tenir descendncia.

En 326 la segona dona de Constant I, Fausta, el va acusar pblicament d'haver tractat de seduir-la, pel que va ser immediatament ajusticiat per ordre del seu propi pare, que no es va dignar ni tan sols a escoltar-lo. No est clar el motiu pel qual Fausta va actuar d'aquesta manera. Mentre uns historiadors la defineixen com una dona despitada pel seu fillastre, pel qual sentia una passi irreflenable, uns altres la fan protagonista d'un complot maquiavellic per eliminar a Crisp, que podria convertir-se en un futur enemic per als seus propis fills, per ser el primognit de Constant. Hi ha fins i tot qui parla que Crisp encapalava un grup subversiu contra el seu pare que intentava dirigir el descontentament general dels romans enfront de la poltica filocristiana de l'emperador i al seu intent de traslladar la capital a Bizanci. 

Es conserven algunes monedes del csar amb els ttols de Caesar i Princeps Juventutis; a una d'elles apareix la inscripci Alamannia Devicta, segurament referida a la seva victria contra els germnics.

Independentment dels motius que la van dur al perjuri, Fausta va trobar el que mereixia, car Constant va ordenar ofegar-la en el bany quan es va assabentar de la innocncia del seu fill, pot ser per la seva mare, Santa Helena, que sentia una especial predilecci pel seu nt. 

Segons la versi de Zsimus, turmentat per haver donat mort a un fill innocent, i al no ser expiats els seus pecats per els sacerdots pagans, Constant es va anar apropant al cristianisme, car l'arri Eusebi de Cesarea l'havia convenut que a travs del baptisme li serien perdonades les seves faltes. 

Deixant a banda la seva carrera militar, b documentada, la resta de la seva vida personal i la destinaci de la seva dona i fills sn totalment desconeguts, car a ms de donar-se-li mort, se'l va condemnar a la anomenada damnatio memoriae: el seu honor no quedaria restaurat i s'esborrarien totes les referncies possibles a la seva vida. 

El drama de la mort de Crisp i Fausta fou immortalitzat pel compositor Donizetti en la seva pera Fausta. 



 
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="175136" title="Xamgar" nonfiltered="1588" processed="1586" dbindex="71592">
Segons el Llibre dels Jutges de la Bblia, Xamgar (en hebreu  Shamgar ben An t) fou el tercer jutge d'Israel.

Noms s esmentat en dos versets (Jutges 3:31 i 5:6) pel que fa que noms se spiga que era fill d Anat i que va matar sis-cents filisteus amb una agullada de bous. Desprs d'aix, Israel s'alliber del jou dels filisteus per un bon temps.





Vegeu tamb.
Llibre dels Jutges;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="175137" title="Juli Crisp" nonfiltered="1589" processed="1587" dbindex="71593">
Juli Crisp (Julius Crispus) fou un trib dels pretorians que fou executat per odre de Septimi Sever durant la guerra contra els parts (199), perqu en estar cansat de la campanya va criticar els projectes ambiciosos de l'emperador.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="175139" title="Marci Crisp" nonfiltered="1590" processed="1588" dbindex="71594">
Marci Crisp (Marcius Crispus) fou un militar rom que va servir com a trib sota Juli Csar durant la guerra a l'frica.

Probablement s la mateixa persona que Quint Marci Crisp, esmentat per Cicer com un valent i veter soldat. El 43 aC fou procnsol a Bitnia i quan Luci Murc va demanar la seva ajuda contra Bas (Bassus) Crisp va anar a Sria amb tres legions. Quan Gai Cassi es va presentar a l'orient, tant Crisp com Luci Murc van posar les seves legions al servei del cap republic.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="175141" title="Crisp Passi" nonfiltered="1591" processed="1589" dbindex="71595">
Crisp Passi (Crispus Passienus) fou un cavaller rom, marit d'Agripina i per tant padrastre de Ner. Fou molt ric i distingit i va ser cnsol l'any 42. Sneca el retric i Sneca el filsof el van considerar com un dels primers oradors del seu temps, opini que va compartir igualment Quintili.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="175142" title="Vibi Crisp" nonfiltered="1592" processed="1590" dbindex="71596">
Vibi Crisp (Vibius Crispus) fou un orador rom. Era nadiu de Vercelli i molt ric i influent. Fou contemporani de Quintili que l'esmenta com un dels oradors principals de casos civils i pblics, i va conservar alguns fragments dels seus discursos. Es esmentat  tamb com a delator. 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="175144" title="Estret de Menai" nonfiltered="1593" processed="1591" dbindex="71597">

L'Estret de Menai (en galls Afon Menai, el Riu  Menai, en angls Menai Strait) s una estreta llenca d'aigua de vora 23 quilmetres de llarg que separa l'illa dYnys Mn (Anglesey) de la resta de Galles. 

 Geografia .
Dos ponts creuen l'estret. La carretera A5 passa per un elegant pont de ferro susps, obra de Thomas Telford i el primer d'aquesta mena (1826). Ve a aquest, el Pont Britannia, de Robert Stephenson ( 1850), amb trnsit de vehicles i ferroviari; originriament de ferro forjat, desprs d'un paors foc el 1970, que noms en deix els pilars de pedra, fou reconstrut amb bigues d'acer. Des del pont Britannia es pot veure una caseta construda en una illa formada per quatre roques mal comptades, lYnys Gored Goch, enmig de l'estret. I vora l'extrem nord del Pont Grog y Borth, la petita illa de Dysilio, que noms cont una esglsia i el seu atri.

L'amplada de l'estret varia, segons el lloc, entre tres quilmetres i mig i els dos-cents metres,  aquesta darrera a la zona entre els dos ponts. La diferncia d'alades de la marea entre els dos extrems causa corrents molt forts en l'estret, tant en un sentit com en l'altre. Un dels llocs ms perillosos n's el conegut com Pwll Ceris (Swillies en angls), entre els ponts: les roques per dessota de la superfcie originen turbulncies, molt perilloses, que poden estavellar bots contra el rocam. En aquesta zona s'enfons el vaixell-escola HMS Conway el  1953. L'entrada de l'estret de Menai per Caernarfon tamb s arriscada perqu les barres sorrenques que tanquen el port de la ciutat es desplacen peridicament. Entrant per l'altre cap de l'estret, en el sud-oest, hom pot veure Fort Belan, un fort construt en el segle XVIII, contemporani de la Guerra d'Independncia Nord-Americana.

 Efectes de la marea .

L'observaci dels efectes de la marea pot ser fora desconcertant. Una marea creixent procedent de l'extrem sud far que l'aigua flueixi en direcci nord-est. Mentrestant, la marea circumvallar Ynys Mn i, al cap d'unes hores, un nou flux entrar a l'estret pel seu cap nord. Quan aix passi, el corrent procedent del sud haur comenat a afeblir-se, i encara que l'aigua pugi encara, la direcci del flux comenar a invertir-se; un fenomen simtric succeir quan la marea baixi. Tant en marea creixent com amb marea minvant, les aiges entre els dos ponts estaran calmades aproximadament una hora abans de la marea alta i de la baixa.

Tericament seria possible creuar a peu l'estret pels Pwll Ceris, en una marea baixa primaveral, quan aquesta assoleix la fondria mnima anual de 50 centmetres. Per, precisament a causa d'una lmina d'aigua tan prima, el corrent s'enfila a 9 Km/h i fa que traspassar l'estret sigui fora difcil. Ms enll d'aquest punt, la profunditat arreu de l'estret no s mai inferior als dos metres.

 Ecologia .

La conjunci d'unes marees tan estranyes i unes onades tan minses a causa de la seva posici arrecerada, fan de l'estret de Menai una ecologia bentnica nica i diferenciada. Aquestes caracterstiques menaren a l'establiment el 1948 de la School of Ocean Sciences , una instituci d'anomenada mundial situada al Pont Grog y Borth i dependent de la Universitat de Galles a Bangor, aix com a la proposici que el lloc sigui classificat com a Reserva Marina Natural. La fondria del canal s de 15 metres en alguns llocs, i el corrent pot pujar dels set nusos. El Menai s molt ric en esponges.

Gran part de la zona d'Ynys Mn (Anglesey) davant de l'estret est catalogada com a rea de Gran Bellesa Natural (Area of Outstanding Natural Beauty).

 Punts d'inters a l'estret .

 Bangor;
 Biwmares;
 Caernarfon;
 Dwyran;
 Y Felinheli;
 Illa de Dysilio;
 Pont Britannia;
 Pont Grog y Borth;

A poca distncia del pont del ferrocarril hi ha el fams poble de Llanfairpwllgwyngyllgogerychwyrndrobwllllantysiliogogogoch.

 Enllaos .
Submarinisme a l'Estret de Menai ;
Una altra plana de submarinisme a la zona ;
Cmeres en temps real de l'estret i els ponts que el creuen ;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="175148" title="Dbora" nonfiltered="1594" processed="1592" dbindex="71598">


Segons la Bblia, Dbora (en hebreu  D br h) fou la quarta jutge d'Israel i l'nica dona que ostent aquest crrec.

Desprs de la mort d'Ehud, Israel fou ocupada per un rei de Canaan qui s'install a Hassor i els domin amb m de ferro durant vint anys.

En aquells temps la jutge d'Israel era la muller del benjaminita Lapidot, anomenada Dbora. Des de casa seva judicava les disputes entre les diferents tribus d'Israel. 

Un dia, va ordenar al general israelita Barac que pugs al Mont Tabor i l'ocups amb l'ajuda de deu mil homes de les tribus de Zabul i Neftal per parar una emboscada a les tropes invasores. El general es neg a obeir fins que ella els acompanys, ja que donaria moral a les tropes.

En topar els dos exrcits, els israelites van matar tots els enemics. Solament va escapar el general Sisser, que s'escapol de la batalla i s'amag a casa d'Hber, pertanyent als quenites. Result que, estant amagat entre unes mantes, l'esposa d'Hber, Jael, li clav una estaca i l'assassin.

Amb la desfeta de l'exrcit enemic, Israel recuper la pau i la llibertat.





Vegeu tamb.
Llibre dels Jutges;

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="175149" title="Albert Portas i Soy" nonfiltered="1595" processed="1593" dbindex="71599">

Albert Portas (15 de novembre de 1973 , Barcelona) s un  tennista professional. La fita ms important que ha aconseguit ha sigut guanyar el Masters d'Hamburg del 2001 al derrotar a Juan Carlos Ferrero a la final gracies a les seves  deixades , que li donaren el nom de "Drop Shot Dragon" (deixades del Drac)

 Ttols (2; 1+1) .
 Individuals (1) .




 Finalista en individuals (3) .
1997: Barcelona (perd davant Albert Costa).
1999: San Marino (perd davant Galo Blanco).
2001: Sopot (perd davant Tommy Robredo).

 Classificaci en tornejos del Grand Slam .


 Dobles (1) .




 Finalista en dobles (3) .
1996: Santiago (amb Dinu Pescariu perden davant Gustavo Kuerten i Fernando Meligeni).
2002: Umag (amb Fernando Vicente perden davant Frantisek Cermak i Julian Knowle).
2006: Umag (amb Guillermo Garca-Lpez perden davant Jaroslav Levinsky i David Skoch).

 Enllaos externs .
 Perfil ATP ;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="175155" title="Univers DC" nonfiltered="1596" processed="1594" dbindex="71600">
L'univers DC engloba tots els ttols publicats per DC Comics, s l'univers de ficci en qu tots els personatges de l'editorial conviuen entre si. A ajuda a donar-li coherncia i sentit de la continutat a les histries. 

Des de fa uns anys, DC s'ha estat promocionant com a "The Original Universe" (l'univers original) perqu en els seus primers anys (quan era coneguda com a National Publications) van publicar el nmero u d'Action Cmics, revista on va aparixer SuperMan, i va donar origen al gnere de superherois dins del camp de la historieta. Altres editorials que publiquen superherois han creat universos semblants (com l'univers Marvel).


 Histria .
Orgenes de l'univers.

Segons els cmics de DC, l'univers es va formar fa milers de milions d'anys i va donar origen a diverses races de sers intelligents. Una d'elles, els oans, nadius del planeta Oa, eren una espcie pacfica que va desenvolupar els seus poders mentals fins a la seua mxima expressi, i van crear una societat idllica. 

En algun moment de la histria d'Oa, el cientfic Krona va voler conixer l'origen de l'univers, per els oans tenien llegendes que auguraven un gran desastre per a qui s'atrevira a aquesta gesta. Krona no va desistir i amb els anys va construir una mquina que li va permetre observar el Principi del Temps. En veure l'origen de l'univers, energies desconegudes van destruir la mquina de Krona i van crear un univers d'antimatria. L'univers de matria positiva va intentar reparar el dany i es va duplicar una vegada i una altra, i va donar origen al Multivers. En aquest multivers hi ha rpliques de tots els planetes i civilitzacions, excepte d'Oa, que noms comptava amb un "planeta bess", Qward, en l'univers d'antimatria.

Els oans es van sentir culpables de la desgrcia i van crear una raa d'androides, els Manhunters per a protegir l'univers de la maldat desencadenada per Krona. Amb el temps van canviar els androides per ssers vius, amb la qual cosa van crear als Green Lantern Corps. Desprs d'una guerra civil a Oa, una bona part dels habitants es va allunyar del seu planeta natiu i dels pacfics Green Lanterns per a formar una societat bllica a fi d'eradicar la maldat; els membres d'esta facci es va auto denominar els Controladors. Quasi al mateix temps, al satllit natural de Qward va nixer la criatura denominada Antimonitor; com a resposta, l'univers de matria va crear Monitor a la lluna d'Oa. Ambds criatures van quedar en estat d'xtasi desprs d'un atac simultani.

Las diferents Terres i la Crisi.

Amb el pas del temps, la Terra es va formar i va donar origen a la raa humana. A principi del segle XX va aparixer Superman i amb ell, tota una pliade de superherois que van poblar el planeta; fins i t ot un Green Lantern va ser enviat a protegir el planeta. Amb l'arribada de la Segona Guerra Mundial diversos herois van participar en el conflicte: Superman mateix, la Societat de la Justcia d'Amrica, Flash (Jay Garrick), entre altres. Temps desprs, Flash (Barry Allen) es va perdre en el Multivers i va arribar a una Terra on va conixer a Jay Garrick, i es va adonar de l'existncia de Terra-2 i Terra-1. Barry havia triat el nom de Flash en honor a Flash/Jay Garrick, a qui considerava un personatge de ficci. Entre les diferncies ms notables entre ambds Terres est el fet que Superman va envellir a ritme normal i era editor del Daily Star a Metrpolis i fins i tot era casat amb Lois Lane en el mn de Jay, mentre que en la realitat de Barry, Superman (Clark Kent) era noms un tmid reporter en el Daily Planet i Lois ni tan sols li feia cas.

A va conduir a histries on tot era possible: si un relat era contradictori amb la continutat d'un personatge, simplement es deia que tenia lloc en una altra terra distinta. Aix, van arribar a haver-hi Terra-1, Terra-2, Terra Prima, Terra-X, Terra S... i aix fins a l'infinit. Molts ttols d'univers DC es van tornar poc accessibles per a nous lectors, per la qual cosa el 1985 la companyia va decidir canviar la situaci de forma radical.

La Crisis on Infinite Earths va corregir errors de continutat que van derivar en la desaparici de totes les realitats paralleles en una sola lnia histrica que unia a prcticament tots els personatges de DC. En la Crisi es van enfrontar Antimonitor i Monitor, i entre les prdues significatives es troben les morts de Supergirl (Kara, la cosina de Superman) i el segon Flash (Barry Allen), a ms d'una multitud de personatges (herois i vilans), i es va donar estabilitat i continutat a la histria de l'univers DC. Alguns personatges van comenar des de zero, com en el cas de Superman i de Batman.

Zero Hour.



Durant la minisrie Hora Zero es va tornar a corregir l'univers DC per xicotetes inconsistncies com ara les distintes versions del Home Falc i l'origen de la Legi de Sper Herois.

Tot i que un dels personatges va tractar de recrear un nou Multivers i va fallar en l'intent, ac dos herois es tornen vilans.

Crisi Infinita.



En esta minisrie reapareixen 4 antics personatges que es donaven per perduts des de Crisi a les Terres Infinites i intenten una altra vegada reformar el Multivers i recrear una Terra nova i perfecta per considerar l'actual un lloc corrupte.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="175156" title="Dia de Sant David" nonfiltered="1597" processed="1595" dbindex="71601">

El Dia de Sant David (En galls Dydd G yl Dewi Sant, en angls Saint David's Day) s la festa de Sant David de Galles, el sant patr de Galles, i se celebra l'1 de mar. Arreu a on hi ha comunitats galleses es commemora la diada, talment com ho fan els catalans pel Dia de Sant Jordi o els irlandesos per sant Patrici.

La data del primer de mar es va triar per commemorar la mort de sant David, traspassat el mateix dia de l'any 589, i va ser declarada festa nacional gallesa en el decurs del segle XVIII.

De forma excepcional, la festa mud de dia a l'any 2006, el 28 de febrer per l'Esglsia catlica i el 2 de mar per l'Anglicana, ja que no se celebren festes de sants en  Dimecres de Cendra, un dia de penitncia (,  ).

Una enquesta del 2006 trob que un 87% dels gallesos volien que el dia de Sant David fos festa laboral (Bank Holiday), i que un 65 % estaven disposats a renunciar-ne a una altra a canvi d'aquesta . Una sollicitud en aquest sentit fou rebutjada per l'aleshores Primer Ministre britnic, Tony Blair  .


 Tradicions .

Les escoles organitzen concerts o eisteddfods per als alumnes, amb recitals i cant com a activitats principals. Antigament, els alumnes tenien mig dia de festa; encara que el costum est oficialment abolit, cada escola hi fa la seva.

Molts gallesos honoren la festa lluint a la solapa un o els dos smbols oficials: el narcs (un smbol galls tradicional que floreix el mar) o el porro (smbol personal de Sant David). El vincle entre porros i narcisos es refora amb el fet que ambds tenen noms similars en galls, Cenhinen (porro) i Cenhinen Bedr (narcs, literalment Porro d'en Pere).

En aquesta data, les galleses acostumen a portar narcisos mentre els homes porten el smbol del porro. Per la seva part, les nenes acostumen a portar a escola el vestit tpic, llarga faldilla de llana, brusa blanca, xal de llana i el barret galls. Molts edificis pengen per l'ocasi la bandera de Sant David.


 Enllaos externs.

Sant David   sant patr de Gales ;
Setmana de Cultura Gallesa i dia de Sant David a Nova York ;
Dia i desfilada de Sant David ;
El Dia de Sant David, Fte de saint David de Galles, plana ortodoxa amb illustracions. ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="175163" title="Edmond Baudoin" nonfiltered="1598" processed="1596" dbindex="71602">
Edmond Baudoin s un dibuixant i guionista de cmics francs, nascut el 1942 a Nia.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="175164" title="Abraham Maslow" nonfiltered="1599" processed="1597" dbindex="71603">
Abraham Maslow (1908-1970) fou un estudis de la psicologia jueu fams per establir la pirmide de necessitats de l'sser hum.

La pirmide de Maslow.
Creia que les necessitats s'estructuren en una pirmide, s a dir, jerrquicament. Noms quan els nivells inferiors estan satisfets, l'individu passa a preocupar-se dels superiors. Cada persona t motivaci per omplir les necessitats del seu nivell anterior per noms les superiors proporcionen autntica felicitat.

Divideix la pirmide en cinc nivells, anomenant els quatre inferiors de deficincia (ja que noms se senten com a importants quan falten) i el superior de creixement o de l'sser. 

El primer nivell fa referncia a les necessitats fisiolgiques, com voler menjar, beure, dormir, alliberar-se dels residus corporals.... El sexe entraria dins aquest primer nivell, exigit per l'instint de supervivncia de l'espcie. L'objectiu s assolir l'homeostasi o equilibri del cos.

El segon nivell es pot resumir com a necessitat de seguretat. Inclou no sentir-se amenaat per cap perill, tenir una feina (per no tmer la pobresa), veure sans els ssers estimats (per conjurar la por a la mort)... 

El tercer nivell s l'acceptaci social, la necessitat de sentir-se part d'un grup, de tenir amor i amistat. Se satisfan mitjtanant les relacions personals, el lleure esportiu i recreatiu, la participaci ciutadana...La seva absncia porta a la depressi i l'ansietat.

El quart nivell s el de l'autoestima, entesa en un sentit ampli. Est encara en grups de deficincia perqu es manifesta com a problema quan l'individu no obt el respecte i el reconeixement ali. La recerca de l'honor, la fama, la glria i l'ascens professional estan encabits dins aquest nivell.

El darrer nivell s el d'autorealitzaci, quan la persona busca un sentit a la prpia vida. Inclou el desig de la bellesa, de potenciar les prpies qualitats o d'aprendre coses noves. La persona que es troba en aquest nivell t ms creativitat, s'adapta millor a la situaci exterior, t un sistema moral propi que regeix els seus actes, respecta els altres i troba plaer en la resoluci de problemes. Tamb valora la llibertat i la veritat i pot tenir un sentiment de transcendncia.

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="175166" title="Msica de Nigria" nonfiltered="1600" processed="1598" dbindex="71604">

La msica de Nigria inclou moltes classes de msica tradicional i popular africanes; actualment fins i tot incorpora alguns elements de la msica occidental europea o nord-americana. 

La msica de Nigria est relacionada amb mltiples grups tnics del pas, cada un amb les seves prpies canons, tcniques i instruments. Poc se'n sap sobre la msica del pas abans del contacte amb els europeus, per es pot trobar informaci en algunes talles de bronze que daten dels segles XVI i XVII on es poden observar msics amb els seus instruments.

Tot i que, d'una manera general, es pot considerar que la major part de la msica s de tipus tnic, existeixen 12 gneres propis (haussa, igbo, ioruba, palm wine, jj, apala, highlife, fuji, jo-pop, afrobeat, waka, afrojj) i mant un mercat estable en altres cinc tipus de msica ben diferents (msica clssica, gospel, reggae, hip hop i hiplife).

 Bibliografia .
Eric A. Akrofi. La Enseanza de la Msica en frica. Universidad de Transkei, Sudfrica.
Akpabot, Samuel Ekpe (1975). Ibibo Music in Nigerian Culture. Universitat Estatal de Michigan.  ;
Arom, Simka (1991). African Polyphony and Polyrhythm: Musical Structure and Methodology. Universitat de Cambridge. ISBN 0-521-61601-8.  ;
Graham, Ronnie (1989). Stern's Guide to Contemporary African Music. Pluto Press. ISBN 1-85305-000-8.  ;
Veal, Michael E. (1997). Fela: The Life of an African Musical Icon.  ;
Waterman, Christopher Alan (1990). Jj: A Social History and Ethnography of an African Popular Music. Universitat de Chicago. Press. ISBN 0-226-87465-6.
Meki Nzewi. Strategies for music education in Africa: towards a meaningful progression from tradition to modern. Institut d'Estudis Africans. Universitat de Nigria.

 Referncies i notes .


 Vegeu tamb .
Nigria;
Msica africana;

 Enllaos externs .
Tot sobre l'afropop;
Msica de Nigria: udio, vdeo i lletres.;
Directori de msica nigeriana.;
Exemples de msica nigeriana.;
udio i vdeo de msica nigeriana.;
Msica nigeriana.;
Pgina oficial de msica i arts escniques de Nigria.;
Factultat de Msica de la Universitat de Nigria.;
Eric A. Akrofi. L'ensenyament de la msica a frica. Universitat de Transkei, Sud-frica.;
Kora Awards.;









 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="175169" title="Benedetta Tagliabue" nonfiltered="1601" processed="1599" dbindex="71605">
Benedetta Tagliabue ( Mil, Itlia 1963 ) s una arquitecta italiana establerta a Catalunya. ltima companya d'Enric Miralles, s l'actual cap de l'"Estudi EMBT".

Biografia.
Va nixer el 1963 a la ciutat de Mil. Va estudiar arquitectura a la Universitat de Vencia, on es gradu el 1989. Ampli els seus estudis a Nova York, per just finalitzar la seva tesi doctoral l'any 1989 es trasllad a Barcelona, on conegu Enric Miralles amb el qual es cas i form part de l'"Estudi EMBT".

Activitat professional.
Al costat d'Enric Miralles ha desenvolupat una gran tasca arquitectnica, realitzant projectes tant a Catalunya com arreu del mn, fent una especial menci a la construcci del Parlament d'Esccia (1998-2002), que guanyaren en un concurs internacional.

El 3 de juliol de 2000 Enric Miralles mor a conseqncia d'un tumor cerebral. Des d'aquell moment Tagaliabue prengu les regnes de l'estudi d'arquitectura conjunt i ha finalitzat els projectes engegats pel matrimoni aix com ha desenvolupat nous projectes individuals.

L'any 1995 fou guardonada amb el Premi Nacional d'Arquitectura concedit pel Ministeri de Cultura pel seu projecte d'internat a Morella, el 2001 amb el Premi Nacional de Patrimoni Cultural concedit per la Generalitat de Catalunya i el 2004 amb el Premi FAD per la construcci del Campus de la Universitat de Vigo.

Selecci d'obres.


1995: Laboratoris de la Universitat de Dresden (Dresden);
1996: Biblioteca Nacional del Jap (Tquio);
1996-2000: Sis vivendes d'habitatges (Amsterdam);
1997: Embarcador (Tessalnica);
1997-2000: Parc Diagonal Mar (Barcelona);
1997-2000: Ajuntament (Utrecht);
1997-2001: Mercat de Santa Caterina (Barcelona);
1998-2000: Escola de Msica per la Joventut (Hamburg, Alemanya);
1998-2002: Parlament d'Esccia (Edimburg);
1999: Edificis dels Jutjats (Salerno);
1999: Campus de la Universitat de Vigo (Vigo);
1999-2001: Parc dels colors (Mollet del Valls);
1999-2006: Edifici de Gas Natural (Barcelona);
2000-2005: Escola d'Arquitectura (Vencia, Itlia);
2007: Biblioteca "Enric Miralles" (Palafolls);

Enllaos externs.
  Pgina de l'"Estudi EMBT";
  Informaci de Benedetta Tagliabue a www.epdlp.com;
  Informaci de Benedetta Tagliabue a la xarxa;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="175170" title="Ajim" nonfiltered="1602" processed="1600" dbindex="71606">


Ajim s una ciutat de la costa sud-oest de l'illa de Gerba a Tunsia, enfront de Djorf o Jorf (a uns 2500 metres). Dos vaixells uneixen contnuament la ciutat amb el continent. El canal que la separa del continent s conegut com Canal d'Ajim (distncia 2,5 km, profunditat 16 m)

Es tracta d'una ciutat completament turstica. Antigament es podien trobar polps i esponges a la venda quan la poblaci era de menys de dos mil habitants, per avui dia t l'aspecte de qualsevol ciutat turstica. A la rodalia hi ha el palmerar ms important de l'illa per els seus dtils sn de mala qualitat degut a la humitat del clima mediterrani. 

s capital de la delegaci de Djerba Ajim de la governaci de Mdenine, delegaci que al mateix any comptava amb 24.340 habitants. El municipi t prcticament la mateixa poblaci 24.166 per la ciutat estrictament en t uns quinze mil.

A uns 3 km al nord hi ha la casa d'Obi-Wan Kenobi del film la Guerra de les Galxies; la cantina de la pellcula s just a la sortida de la ciutat a la carretera, per passa desapercebuda.

s probablement l'antiga Tipasa romana.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="175173" title="Gede" nonfiltered="1603" processed="1601" dbindex="71607">

Segons la Bblia, Jerubaal ms conegut com Gede (en hebreu,             -      Gidn ben Yehoash) fou un jutge d'Israel qui alliber el seu poble de l'opressi dels madianites.

Durant quaranta anys desprs de Dbora hi hagu pau a Palestina fins que Madian ocup Israel. Desprs de set anys d'ocupaci, el poble d'Israel es veia amenaat pels madianites, els amalequites i els ismaelites

Hi havia un home humil anomenat Gede, fill de Joaix i pertanyent a la tribu de Manasss, que vivia a Ofr amb el seu fill Jter .

Un bon dia un ngel s'aparegu a Gede per a qu dirigs el poble d'Israel contra els invasors .

El primer que va fer fou enderrocar un altar al du Baal que hi havia al seu poble d'Ofr. La gent del poble s'enfad amb ell ja que temien un cstig per part dels madianites per aix, Gede marx del poble, acamp a les afores i comen a reclutar gent per formar un exrcit d'alliberament, en total van arribar vint-i-dos mil homes per Du li orden que redus l'exrcit, aix fou com Gede se n'an a enfrontar-se als enemics amb tant sols tres-cents homes.

Arribaren al campament enemic de nit i tots els guerrers duien un corn i una torxa encesa dins d'una gerra buida. Van rodejar completament el campament i van tocar els corns i van trencar les gerres. Els enemics, mig endormiscats, es van despertar sobtadament i van veure un munt de llums per totes bandes i un soroll eixordador. El pnic va aclaparar el campament i es van comenar a matar entre ells. Finalment, l'exrcit israelita va acabar d'aniquilar tots els enemics i gaireb va exterminar tots els madianites.

Els homes de Gede van castigar durament les ciutats de Sucot i Penuel, que no volgueren alar-se contra els invasors.

En finir les batalles, els representants de les tribus d'Israel van demanar a Gede que fos el seu lder per ell es neg. Aleshores ho demanaren al seu primognit Jter, per tamb refus l'oferiment.

Gede i el seu fill es retiraren a Ofr d'on gaudiren de la pau i la prosperitat que regn sobre tot Israel durant quaranta anys. Va tenir setanta fills de les seves dones i amb una concubina va tenir Abimlec.

Va morir de vellesa, tranquillament i serena, a casa seva, rodejat de la seva famlia.





 Vegeu tamb .
Llibre dels Jutges;

 Referncies .




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="175174" title="Djerba Ajim" nonfiltered="1604" processed="1602" dbindex="71608">
Djerba Ajim es el nom oficial d'una delegaci de la governaci de Mdenine, la capital de la qual es la ciutat d'Ajim a l'illa de Gerba. La delegaci abraa la part sud-occidental de l'illa. L'activitat econmica es el turisme, la pesca i l'agricultura.

Vegeu:  Ajim



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="175175" title="Battle Programmer Shirase" nonfiltered="1605" processed="1603" dbindex="71609">
 s una srie d'anime retransmesa per la televisi (al Jap) duran el 2003, produda per l'empresa AIC. L'argument de la srie es centra en els ordinadors, i t un vessant d'ecchi i comdia.

La srie original est composta de 5 parts amb 15 episodis de 12 minuts de durada cadascun.

Argument.
La histria de BPS transcorre al voltant d'un "programador lliure" anomenat Akira Shirase, amb un enorme potencial com a programador. Grcies a les seves increbles habilitats ell s contactat per nomeroses persones (curiosament, totes elles sn molt similars i anomenades Akizuki) per portar a terme estranyes feines relacionades amb el hackeig i la seguretat informtica. Ell s un noi molt tranquil que viu sol en un petit apartament al costat de la casa de la seva famlia.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="175176" title="Simfonia nm. 2 de Txaikovski" nonfiltered="1606" processed="1604" dbindex="71610">

La Simfonia nm. 2 en Do menor, Op. 17, de Piotr Ilitx Txaikovski, coneguda com Petita Rssia, va ser composta l'any 1872. Una de les obres ms alegres de Txaikovski, va obtenir gran xit des de l'estrena i es va guanyar el favor del Grup dels Cinc, encapalat per Mili Balakirev. No obstant aix, Txaikovski va revisar-la amb profunditat vuit anys desprs, gaireb reescrivint totalment el primer moviment i fent molts canvis en els altres tres.

El subttol Petita Rssia li va ser atribut per Nikolai Kashkin, un crtic musical moscovita, ben conegut per Txaikovski. Aquest era el nom que tamb es donava a Ucrana, i Kashkin el va trobar escaient ats que Txaikovski n'utilitza temes folklrics.

Composici.
Txaikovski va compondre la simfonia entre juny i novembre de 1872, gran part durant les vacances d'estiu a casa de la seua germana, Alexandra Davidova, a Kamianka, Ucrana. En tornar precipitadament a Moscou a l'agost, va continuar treballant enrgicament en l'obra, fins i tot amb les seues obligacions docents al Conservatori de Moscou i amb treball extra com a crtic musical. Excusant-se per no contestar immediatament les cartes del seu germ Modest, Txaikovski va explicar, "simfonia m'ha absorbit de tal manera que ara per ara sc incapa d'emprendre res ms. Aquesta obra de geni (com Kondratiev qualifica la meua simfonia) est prop de la seua conclusi ... Crec que s la meua millor obra pel que fa a la perfecci formal una qualitat respecte de la qual no he destacat." Dues setmanes desprs, Txaikovski s'afanyava a finalitzar la simfonia, que va concloure una setmana ms tard.

John Warrack, bigraf de Txaikovski, no troba sorprenent l's de motius folklrics per part del compositor. Altre bigraf, Alexander Poznanski, escriu que la villa de Davidov era aleshores el refugi de vacances preferit del compositor. Warrack afegeix que "l'estima que Txaikovski sentia per Kamenka i per la segona casa que la seua germana li havia encoratjat a construir-se... trob l'expressi en l's de les canons locals per a la simfonia."

Txaikovski va escriure en una ocasi, fent broma, que el vertader mereixement de l'xit del finale de la Petita Rssia no li corresponia a ell, sin "al vertader compositor de l'obra Peter Gerasimvitx." Gerasimvitx, el vell majordom de la villa Davidov, va cantar la can folklrica "La grua" a Txaikovski quan aquest estava treballant en la seua simfonia."

Una de les ancdotes favorites de Txaikovski va ser que va estar a punt de perdre els primers esbossos de la Petita Rssia. Per a persuadir un recalcitrant cap de postes d'enganxar els cavalls al cotxe en qu viatjaven ell i el seu germ Modest, Txaikovski va presentar-se a si mateix com el "Prncep Volkonski, cavaller de cambra de l'Emperador." Quan a la nit van arribar a la seua destinaci, Txaikovski es va adonar que s'havia deixat l'equipatge incloent-hi els seus treballs en la simfonia. Va pensar que el cap de postes hauria obert l'equipatge, descobrint aix la la seua vertadera identitat. Va enviar un missatger a recollir l'equipatge, i quan va tornar digu que el cap de postes no volia donar l'equipatge d'una personalitat tan eminent a ning, i que noms el lliuraria al "Prncep Volkonski" en persona. 

Donant la cara, Txaikovski va tornar-hi. Per a la seua tranquillitat, el seu equipatge no havia estat obert. Desprs de conversar afablement durant una estona amb el cap de postes, el compositor va preguntar-li el seu nom. "Txaikovski," va contestar el cap de postes. Txaikovski es va estranyar, pensant que potser aquella resposta era una subtil i cida venjana per part del cap de postes. Desprs es va assabentar que realment "Txaikovski" era el nom d'aquell home. Txaikovski gaudia contant aquesta histria.

Estrena.
Txaikovski va interpretar el finale de la simfonia en una reuni a la casa de Nikolai Rimski-Krsakov a Sant Petersburg el 7 de gener de 1873. Va escriure a Modest, dient-li, "Els presents gaireb em van desfer en xtasi i Madame Rimskaia-Korsakova em va suplicar amb llgrimes als ulls que li deixara arranjar-la per a piano a quatre mans".


El bigraf de Txaikovski, David Brown presumeix que ni Balakirev ni altre membre del Grup dels Cinc,  Modest Mssorgski no estaven presents en la reuni. No obstant aix, a ms del matrimoni Rimski-Krsakov, s'hi trobava present altre dels "Cinc": Aleksandr Borodn, i Brown suggereix que aquest va aprovar l'obra de Txaikovski. Altra persona present, que esdevindria rpidament molt influent en la vida del compositor, era el crtic musical Vladimir Stasov. Impressionat pel que havia sentit, Stasov va preguntar a Txaikovski quin era el seu projecte immediat. Stasov l'influiria en la composici del poema simfnic La tempesta, i posteriorment, amb Balakirev, la Simfonia Manfred.

L'estrena de la simfonia completa en la seua versi original de 1872 va tenir lloc a Moscou, el 7 de febrer de 1873, sota la direcci de Nikolai Rubinstein. L'endem, Txaikovski va escriure a Stasov, "va ser un gran xit, tan gran que Rubinstein vol interpretar-la novament ... a demanda del pblic." Una segona interpretaci, el 9 d'abril va ser fins i tot ms exitosa. La tercera interpretaci a Moscou, tamb a demanda del pblic, va tenir lloc el 27 de maig.

La reacci de la crtica va ser completament entusistica. Stasov va escriure que el finale era "pel que feia al color, factura i humor ... una de les ms importants creacions de tota l'escola russa"." Hermann Laroche, que havia viatjat des de Sant Petersburg per a assistir al concert, va escriure al Registre de Moscou l'1 de febrer, "Durant molt de temps mo m'havia topat amb una obra amb un desenvolupament temtic tan punyent en idees i amb contrastos tan ben motivats i artsticament plasmats."

Alhora, el director Eduard Npravnk va ocupar-se de l'estrena a Sant Petersburg, el 7 de mar. Malgrat una crtica negativa del compositor i crtic Cesar Cui, el pblic de Sant Petersburg va acollir l'obra de manera banstant positiva com per a afavorir una segona interpretaci en la segent temporada.

Revisi.
En la mateixa carta en qu descrivia l'estrena de 1873, Txaikovski va escriure a Stasov, "Si he de ser sincer, no estic completament satisfet amb els tres primers moviments, per 'La grua'  moviment final que utilitza aquesta can folklrica russa no ha sortit tan malament." Tot i aix, Txaikovski va persuadir l'editor Bessel que publicara la partitura. Bessel va editar una reducci per a piano a quatre mans (preparada per Txaikovski desprs que Rimskaia-Korsakova va haver de retirar-se per malaltia). Posteriorment, Bessel va editar la partitura completa per a orquestra.

L'any 1879, Txaikovski va sollicitar que li fos tornat el manuscrit de la partitura. En arribar-li, va comenar a revisar l'obra. El 2 de gener de 1880 va escriure a Bessel que "1. He compost el primer moviment de nou, deixant noms la introducci i la coda en la forma original. 2. He reorquestrat el segon moviment. 3. He alterat el tercer moviment, acurtant-lo i reorquestrant-lo. 4. He acurtat el finale i l'he reorquestrat." Suposadament, va fer aquest treball en el sorprenent termini de tres dies.

El 16 de gener, Tchaikovski va resumir el seu treball en una carta al seu amic i deixeble Serguei Taneev, "Aquest moviment primer ha esdevingut ms comprimit, curt i sense dificultats. Si l'eptet 'impossible' puguera aplicar-se a quelcom, seria a aquest primer moviment en la seua versi original. Du meu! Qu difcil, sorolls, desarticulat i confs era!"

L'estrena de la versi revisada va tenir lloc a Sant Petersburg el 12 de febrer de 1881, sota la direcci de Karl Zike.

s de canons folklriques.
Warrack suggereix que les canons folklriques que el compositor va usar van poder tamb provocar els problemes dels que desprs ell mateix es va queixar: reptes compositius dels quals no va ser conscient inicialment.

Warrack escriu, "El problema afegit que canons folklriques suposen per al seu estil radica en la inclinaci de la mateixa can folklrica, usant intervals i frases amb una insistncia gaireb ritual, creant ms aviat un efecte esttic i no adaptat al moviment i a la resoluci."

En l'original de 1872, especialment en els dos moviments extrems, Txaikovski emprava canons folklriques com a material temtic, amb un treball compositiu adaptat a llur especial naturalesa. Aquest mtode no era habitual en l'poca. Aix va ser el que va agradar de la simfonia als "Cinc", en haver adoptat els valors musicals que el grup defensava.

Tot i que treballar d'aquesta manera pot afegir el que Brown denomina "escala, riquesa de contingut i de detall" a una obra, tamb resta impuls, portant a l'estatisme que Warrack esmentava ads. Warrack afegeix, "La melodia tendeix, de fet, a esdevenir quelcom prxim a un conjunt de variacions sobre ella mateixa, aconseguides ms amb la modulaci que amb el desenvolupament i el contrast; i aix la fa clarament recalcitrant front a un desenvolupament simfnic."

Altra de les raons per a la revisi, va ser que les idees musicals de Txaikovski havien canviat durant la dcada del 1870. Es va sentir atret per les qualitats de lleugeresa i grcia que va trobar en la msica clssica del segle XVIII, el que queda pals en les seues Variacions sobre un tema rococ. L'atracci envers la msica francesa es va nodrir amb el descobriment de Sylvia de Leo Delibes i Carmen de Georges Bizet. Enfrontats a aquest valors, l'escala massiva, l'estructura intrincada i la complexitat textural del primer moviment de la Petita Rssia van poder esdevenir desagradables per a ell. La seua revisi de la simfonia, especialment recomponent el primer moviment, tenia el propsit de fer ms difanes l'estructura i la textura.

Forma.
Andante sostenuto - Allegro vivo (do menor).;
Un solo de trompa tocant una variant ucranesa de "Davall de la mare Volga" situa l'atmosfera d'aquest moviment. Txaikovski reintrodueix aquesta can en la secci del desenvolupament, i la trompa torna a sonar al final del mateix. El vigors segon tema utilitza una melodia que Rimski-Krsakov ja havia emprat en La Gran Pasqua Russa.  El final de l'exposici, en la tonalitat complementria major de Mi bemoll, condueix directament al desenvolupament, en el qual se senten ambds temes. Una llarga nota pedal condueix de nou al segon tema. De manera poc habitual, Txaikovski no repeteix el primer tema completament en aquesta secci, com seria convencional, en lloc d'aix l'utilitza noms en la coda.
Andantino marziale, quasi moderato (mi bemoll major).;
Aquest moviment era originalment una marxa nupcial que Txaikovski va escriure per a a seua pera Undina. S'hi cita el tema folklric "Fila, Oh! filadora meua" en la secci central.
Scherzo. Allegro molto vivace (do menor).;
Aquest moviment rpid no cita material folklric concret, per t el so i el carcter de la msica folklrica rusa. Pren la forma d'un scherzo da capo i trio amb coda.
Finale. Moderato assai - Allegro vivo (do major).;
Desprs d'una breu per expansiva fanfrria, Txaikovski cita el tema de "La grua", sometent-lo a intrincades i acolorides variacions. Un tema ms lric presentat per la corda proporciona el contrast abans que la simfonia finalitze en un emocionant do major.

Versions.
La versi revisada de 1880 s l'nica que s'interpreta i s'enregistra avui dia, per la seua efectivitat ha estat qestionada. Amb una durada de noms 35 minuts (ms curta que la major part de les simfonies de l'poca), s tamb aproximadament cinc minuts ms curta que la Primera Simfonia. Txaikovski va afermar-se en la seua revisi, informant al director Eduard Npravnk que la versi de 1880 era l'nica que havia de ser interpretada. No obstant aix, vuit anys desprs de la mort de Txaikovski, va comparar les versions, declarant que l'original de 1872 era la millor de les dos. L'opini de Kashkin va ser la mateixa.

Taneev tenia una opini molt formada quan va escriure al germ del compositor, Modest, "Crec que en un futur concert haureu de permetre al pblic escoltar la real Segona Simfonia, en la seua forma original ... Quan ens veiem us interpretar ambdues versions i probablement estareu d'acord amb mi sobre la superioritat de la primera."

L'opini de Taneev t un gran pes a nivell professional. Com indica Brown, en els 19 anys transcorreguts entre l'estrena de l'original "Petita Rssia" i la seua valoraci d'ambdues versions, Taneev "havia esdevingut un dels ms acurats artistes entre tots els compositors russos, aix com un dels millors professors de composici que Rssia mai ha conegut."

Ms recentment, Brown ha analitzat ambdues versions en detall, advocant per l'original de 1872.

Brown escriu, "Per a ser just amb la segona versi, s'ha de dir que s certament atractiva, i estructuralment tan clara com Txailovski va poder desitjar. Hi ha una innegable pesantor en l'original, per la seua imponent escala, i la seua riquesa de contingut i fan d'ella una obra ms impactant, que mereix ser reinstaurada en el seu lloc, que encara li s usurpat de manera permanent per la seua ms lleugera i menys imaginativa succesora.

Fonts.
 Brown, David, Tchaikovsky: The Early Years, 1840-1874 (Nova York, W.W. Norton & Company, Inc., 1978);
 Kelller, Hans, ed. Simpson, Robert, The Symphony, Volume One (Harmondsworth, 1966);
 Poznansky, Alexander, Tchaikovsky: The Quest for the Inner Man (Nova York, Schirmer Books, 1991);
 Warrack, John, Tchaikovsky (New York: Charles Scribner's Sons, 1973);
 Warrack, John, Tchaikovsky Symphonies and Concertos (Seattle: University of Washington Press, 1971, 1969) ;
 Zhitomirsky, Daniel, ed. Shostakovich, Dmitry, Russian Symphony: Thoughts About Tchaikovsky (Nova York: Philosophical Library, 1947);

Notes.




Enllaos externs.
 Informaci sobre la Simfonia nm. 2 a Tchaikovsky-research.net;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="175179" title="El Alia" nonfiltered="1607" processed="1605" dbindex="71611">
El Alia (       ) s una ciutat de Tunsia situada a uns 20 km al sud-est de Bizerta, a la governaci de Bizerta i capital d'una delegaci. La ciutat t una poblaci de 16.819 habitants (2004). La delegaci t 22.780 habitants (2004). Es l'antiga ciutat romana dEuzalis. A la vora (3 km al nord-est) hi ha la vila de Sidi Ali Echbab, formada en torn a una zawiyya. Avui dia s'hi desenvolupa el turisme procedent dels establiments de la costa a Ras el Djebel i Raf Raf.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="175180" title="Premi Fastenrath" nonfiltered="1608" processed="1606" dbindex="71612">
El Premi Fastenrath s un guard literari de novella, poesia o assaig, creat el 1909 pel rei d'Espanya Alfons XIII a instncies de Louise Goldmann, vdua i marmessora del polgraf i hispanista alemany Johannes Fastenrath (Remscheid, Rennia del Nord-Wesflia 1839 - Colnia 1908).

Inicialment s'atorgava a obres escrites tant en espanyol com en catal i n'eren els convocants, respectivament, la Real Academia Espaola i els Jocs Florals de Barcelona. Tanmateix, amb la supressi d'aquests darrers desprs de la desfeta de 1939 el Premi Fastenrath ha restat per a autors en llengua espanyola.

Entre els autors catalans que el van obtenir cal esmentar Caterina Albert (1909), Joan Maragall (1910), Joan Alcover (1919), Josep Maria de Sagarra (1926), Sebasti Juan Arb (1934) i, ja a l'exili, Agust Bartra (1940).

Alguns Premiats.

2003 Jos lvarez Junco per l'assaig Mater dolorosa. La idea de Espaa en el siglo XIX.
2002 Guillermo Carnero Arbat per l'obra potica Verano Ingls.
2001 ' per l'obra '.
2000 Jon Juaristi per l'assaig El Bucle Melanclico.
1999 lvaro Pombo per la novella La Cuadratura del Crculo.
1998 Francisco Brines per l'obra potica La ltima Costa.
1997 ' per l'obra '.
1996 Fernando Fernn-Gmez per l'obra La Puerta del Sol.
1995 Javier Maras Franco per la novella Maana en la Batalla Piensa en M .
1994 Lauro Olmo pwr la novella Tituladlo como Querais.
1993 ' per l'obra '.
1992 Enrique Badosa Pedro per l'obra potica Epigramas Confidenciales.
1991 ' per l'obra '.
1990 ' per l'obra '.
1989 ' per l'obra '.
1988 Antonio Pereira per la novella El sndrome de Estocolmo.
1987 Antonio Porpetta per l'obra potica Los Sigilos Violados.
1986 ' per l'obra '.
1985 ' per l'obra '.
1984 ' per l'obra '.
1983 Miguel ngel Lozano Marco per l'assaig Del relato modernista a la novela poemtica : la narrativa breve de Ramn Prez de Ayala.
1982 Jos Miguel Santiago Castelo per l'obra Memorial de ausencias.
1981 ' per l'obra '.
1980 Alfonso Vallejo per l'obra El Cero Transparente.
1979 Jess Fernndez Santos per la novella La que no tiene Nombre.
1978 Miquel Mart i Pol pel conjunt de la seva obra.
1977 Ruben tito ramirez per l'obra potica Los Crculos del Infierno.
1976 ' per l'obra '.
1975 ' per l'obra '.
1974 Andrs Amors per l'assaig Vida y literatura en Troteras y danzaderas.
1973 Ana Diosdado per l'obra teatral Usted tambin podr disfrutar de ella.
1972 Aquilino Duque per l'obra De Palabra en Palabra.
1971 ' per l'obra '.
1970 ' per l'obra '.
1969 Torcuato Luca de Tena per la comdia Hay una Luz sobre la Cama.
1968 ' per l'obra '.
1967 Alonso Gamo per l'obra potica Un Espaol en el Mundo.
1966 ' per l'obra '.
1965 ' per l'obra '.
1964 ' per l'obra '.
1963 Ramn de Garciasol per l'assaig Leccin de Rubn Daro.
1962 Ana Mara Matute per la novella Los Soldados Lloran de Noche.
1961 Bls de Otero per l'obra Ancia.
1960 Ramn Sols per l'assaig Cuando las Cortes de Cdiz.
1959 Maria Assumpci Soler i Font per la novella L'escollit.
1958 ' per l'obra '.
1957 Miguel Delibes per l'obra Siestas con Viento Sur.
1956 ' per l'obra '.
1955 Jos Garca Nieto per l'obra potica La Red.
1954 ' per l'obra '.
1953 ' per l'obra '.
1952 Carlos Bousoo Prieto per l'assaig Teora de la Expresin Potica.
1951 Leopoldo Panero per l'obra potica Escrito a cada Instante.
1950 ' per l'obra '.
1949 ' per l'obra '.
1948 Carmen Laforet per la novella Nada.
1947 Julin Maras per l'assaig Miguel de Unamuno.
1946 Gins de Albareda per l'obra potica Romancero del Caribe.
1945 ' per l'obra '.
1944 ' per l'obra '.
1943 Juan Antonio Zunzunegui per la novella Ay..., estos Hijos!.
1942 Adriano del Valle per l'obra potica Arpa Fiel.
1941 Luciano Taxonera per l'obra Gonzlez Bravo y su tiempo.
1940 Agust Bartra per l'obra Xabola.
1939 ' per l'obra '.
1938 ' per l'obra '.
1937 ' per l'obra '.
1936 ' per l'obra '.
1935 ' per l'obra '.
1934 Sebasti Juan Arb per l'obra Terres de l'Ebre.
1933 ' per l'obra '.
1932 Agustn Millares Carlo per l'assaig Tratado de Paleografa Espaola.
1931 Jos Mara de Cosso per l'obra Los toros en la poesa castellana.
1930 Emilio Garca Gmez  .
1929 ' per l'obra '.
1928 ' per l'obra '.
1927 ' per l'obra '.
1926 Josep Mara de Sagarra per l'obra Canons de totes les hores.
1925 ' per l'obra '.
1924 ngel Valbuena Prat per l'assaig Los autos sacramentales de Caldern.
1923 ' per l'obra '.
1922 ' per l'obra '.
1921 ' per l'obra '.
1920 Juan de Contreras y Lpez de Ayala per l'obra potica Poemas castellanos.
1919 Joan Alcover i Maspons per l'obra Poemes Bblics.
1918 ' per l'obra '.
1917 ' per l'obra '.
1916 Enrique de Mesa per l'obra El Silencio de la Cartuja;
1915 ' per l'obra '.
1914 Concha Espina per la novella La Esfinge Maragata.
1913 ' per l'obra '.
1912 Jos del Ro Sainz per l'obra potica Versos del Mar.
1911 Ricardo Len i Arturo Reyes per l'obra El Amor de los Amores.
1910 Joan Maragall i Gorina per l'obra Enll.
1909 Caterina Albert per l'obra Solitud.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="175181" title="Singularitat gravitatria" nonfiltered="1609" processed="1607" dbindex="71613">
Una singularitat gravitatria, tamb anomenada singularitat de l'espai-temps, s un punt a on les quantitats emprades per a mesurar el camp gravitatori esdevenen infinites. Aquestes quantitats inclouen la curvatura de l'espai-temps o la densitat de la matria. Formalment, un espai-temps amb una singularitat cont geodsiques que no es poden completar d'una manera suau. El lmit d'aquestes geodsiques s la singularitat.

Els dos tipus ms importants de singularitats de l'espai-temps sn singularitats de curvatura i singularitats cniques. Les singularitats tamb es poden dividir segons si estan protegides per un horitz d'esdeveniments o no. En el darrer cas se les anomena singularitats nues. D'acord amb la relativitat general, l'univers va comenar en una singularitat, a partir de la que esdevingu una gran explosi (Big Bang, en el seu nom popular en angls). Un altre tipus de singularitat predita per la relativitat general s a l'interior d'un forat negre: qualsevol estel que colapsi ms enll d'un cert punt forma un forat negre, a l'interior del qual es forma una singularitat. Aquesta singularitat s del tipus de singularitat de curvatura.

Referncies.
 ;































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="175184" title="??" nonfiltered="1610" processed="1608" dbindex="71614">
La    (en rab  ) s la quarta lletra de l'alfabet rab (vint-i-tresena, amb un valor numric de 500, en l'ordre abjad). s una lletra solar.

 Histria .

Si la considerem variant de la t  (ja que s una de les sis lletres afegides a part de les vint-i-dues heretades de l'alfabet fenici), prov, per via dels alfabets nabateu i arameu, de la t w fencia.

 s .

Representa el so consonntic .

 Escriptura .



La    es lliga a la segent lletra de la paraula. Tamb amb la precedent, sempre que aquesta no sigui lif, d l, l, r , z y o w w, que mai no es lliguen a la lletra posterior.

 Representaci, transcripci i transliteraci .

A la Viquipdia existeix una , vegeu-la per a les diferents maneres de transcriure i transliterar   .

Al SATTS s'usen   i TH. A l'alfabet de xat rab, s'usa S i TH.

A la representaci Unicode,    ocupa el punt U+062B amb el nom ARABIC LETTER THEH.

A la codificaci ISO 8859-6, el punt 0xcb.

Com a entitat HTML, es codifica com a &#1579;

 Variants .

Com ja s'ha dit, es va fer derivar aquesta lletra de la t  (vegeu per a altres variants d'aquesta) per raons no etimolgiques sin de proximitat fontica.

 Vegeu tamb .


Llengua rab;
Alfabet de xat rab;
Alfabet;
Alfabet fenici;

 Referncies .


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="175186" title="Medalla de la defensa de Moscou" nonfiltered="1611" processed="1609" dbindex="71615">


La Medalla per la Defensa de Moscou (Rus:                 / Transliterat:Za oboronu Moskvy) s una medalla sovitica creada per Stalin l'1 de maig de 1944, i atorgada a tots els soldats de l Exrcit Sovitic, Marina, Tropes del Ministeri d Interior (MVD) i Civils que van participar a la Batalla de Moscou del 19 d'octubre de 1941 al 25 de gener de 1942.

Moscou va rebre el ttol de  Ciutat heroica  (les altres sn Odessa, Leningrad, Stalingrad, Sebastpol, Kev, la Fortalesa de Brest, Kertx, Novorossisk, Minsk, Tula, Mrmansk i Smolensk)

Va ser atorgada sobre unes 1.020.000 vegades

 Disseny .

s una medalla de coure amb un tancs amb soldats al damunt, i al darrera, les muralles i la  torre del Kremlin amb una gran bandera amb la fal i el martell. Al damunt hi ha la inscripci                     (Defensa de Moscou), i a sota hi ha una corona de llorer amb una estrella al mig. Al revers hi ha la inscripci                            (Per la Nostra Terra Nativa Sovitica) a sota de la fal i el martell.

Es suspn sobre un gal pentagonal amb tres 3 barres verd clar de 5 mm alternades dues vermelles de 5 mm i una de 2 mm vermella als costats.

 Vegeu tamb .

 Medalla de la defensa del Caucas;
 Medalla de la defensa de Kev;
 Medalla de la defensa de Leningrad;
 Medalla de la defensa d'Odessa ;
 Medalla de la defensa de la Regi rtica Sovitica;
 Medalla de la defensa de Sebastpol;
 Medalla de la defensa de Stalingrad;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="175187" title="Bab Souika" nonfiltered="1612" processed="1610" dbindex="71616">


Bab Souika (         ) s una delegaci de la governaci de Tunis, situat al nord de la Medina de Tunis i a l'oest de Bab Bahr. s una part de la ciutat de Tunis, i t 31.250 habitants (2004). Rep el seu nom de la porta de Bab Souika que vol dir "porta del petit soc" perqu portava a un conjunt de petits mercats exempts d'impostos no cornics, iniciats al de Sidi Mahrez.

La porta de Bab Souika fou destruida el 1861. Estava situada entre les portes de Bab El Khadra i Bab Saadoun. La plaa de Bab Souika ha patit diverses modificacions.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="175188" title="Bab Bhar" nonfiltered="1613" processed="1611" dbindex="71617">


Bab Bhar (Bab El Bhar,        ) ) s una delegaci de la governaci de Tunis, a la ciutat de Tunis, formada per una part de la ciutat al costat de la Medina. T una poblaci de 45.000 habitants (2004). Rep el seu nom de l'antiga porta de les muralles coneguda com Bab El Bhar (Porta de la mar, perqu marcava l'obertura de la muralla vers la mar) que sota els francesos va marcar la separaci entre la ciutat francesa i la ciutat rab, i fou coneguda com porta de Frana. Va recuperar el seu nom original desprs de la independncia. 







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="175195" title="Anaerbic" nonfiltered="1614" processed="1612" dbindex="71618">
Un organisme anaerbic (del grec   - negatiu,     "aire" i      "vida") s aquell que es desenvolupa en absncia d'oxigen lliure.

 Tipus .
Segons la seva tolerncia a l'oxigen se'n diferencien tres tipus:

 Anaerobis estrictes: Moren en presncia d'oxigen.
 Anaerobis facultatius: Poden utilitzar l'oxigen quan hi s present. ;
 Aerotolerants: Poden viure en contacte amb l'oxigen tot i que no l'aprofiten.

 Metabolisme .
Els organismes anaerbics poden tenir dos tipus de metabolisme: 

 la fermentaci com per exemple S. pyogenes que s aerotolerant i es troba en el tracte respiratori ;
 la respiraci anaerbica com s el cas de M. formicicum i que s un anaerobi estricte.
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="175197" title="Pokmon Vermell" nonfiltered="1615" processed="1613" dbindex="71619">


Pokmon Vermell (Pokmon Red) i Pokmon Blau (Pokmon Blue) sn dos videojoc RPG de la srie Pokmon de Nintendo per a la Game Boy monocromtica. Van sortir a la venta durant l'any 1996 al Jap, amb el nom Pocket Monster Red and Green, poc ms tard sort Pocket Monster Blue. L'any 1998 es llan aquest ltim als Estats Units amb el nom Pokmon Red and Blue; el 1999 estaven disponibles a Europa amb diferents noms segons el pas. 

Aquests varen ser els dos primers jocs de la saga Pokmon venuts fora de Jap.


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="175198" title="Gottfried Feder" nonfiltered="1616" processed="1614" dbindex="71620">

Gottfried Feder. (Wrburg 27 de gener de 1883 - Murnau (Alta Baviera) el 24 de setembre de 1941) fou un enginyer i poltic alemany, molt actiu durant els primers anys de la fundaci del Partit Nacional Socialista dels Treballadors Alemanys (NSAP). 

Com a enginyer civil, Feder fou actiu en afers econmics i poltics. Fou el precursor del principi de "trencar l'esclavitud dels interessos dels diners", que va tenir una forta influncia sobre el Programa dels 25 punts del NSDAP, sent aquest el punt nombre 11. Feder s'havia unit al partit fins i tot abans que Hitler. Va representar com Diputat del NSDAP al Reichstag entre 1924 i 1936 . Va ser tamb Secretari d'Estat per al Ministeri d'Afers Econmics (1933-1934) i Comissari Poltic del Reich per a l'Assemblea Legislativa entre 1934 i 1935 . La seva influncia va declinar amb la caiguda poltica del grup revolucionari de Gregor Strasser dintre del NSDAP el 1932 i perqu Hitler en aquest moment sollicitava el suport d'inversionistes per a finanar la campanya del Partit, mentre Feder mantenia fortes crtiques al capitalisme sollicitant que fos abolit. La carrera poltica de Feder s'acab totalment a partir de 1936, quan es va dedicar exclusivament a la docncia en el Collegi Tcnic de Berln. El seu treball Das Programm der National-sozialistichen Arbeiterpartei imd ihre weltanschaulichen Grundlagen (El programa del NSDAP i la seva base ideolgica, 1927) s un document important per a l'estudi histric del Nacionalsocialisme.

 Enllaos externs .

Das Programm des NSDAP und sein weltshauliched Grundgedankende Gottfreid Feder a archive.org;
Programme of the Party of Hitler, the NSDAP and its General Conceptions a Ingels;
Das Manifest zur Brechung der Zinsknechtschaft des Geldes de Gottfried Feder a archive.org;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="175201" title="Bardo" nonfiltered="1617" processed="1615" dbindex="71621">

Bardo (en rab      , B rdaw; en francs Le Bardo), tamb coneguda com el Bardo, s una ciutat de Tunsia a la governaci de Tunis, a l'oest d'aquesta ciutat, amb la qual de fet est unida. T 70.244 habitants (2004). El seu nom deriva del castell i voldria dir "jard tancat", i el va agafar durant la dominaci espanyola de Tunis al segle XVI. All hi havia una residncia reial hfsida construda vers el 1420 per Abu Faris, que estava envoltada de parcs i pavellons.

Al segle XVII els beis s'hi van establir de manera permanent, per no fou fins al segle XVIII quan va esdevenir de fet la capital del pas. Modernament les dues cambres del parlament nacional tenen la seu en aquest municipi. El Museu Nacional del Bardo, establert el 1882, s a l'antic palau del bei.

A poca distncia a l'oest es troba l'antiga residncia del bei de Ksar Sad, on es va signar el tractat del 12 de maig de 1881 que va establir el protectorat francs.

El Bardo s seu d'una delegaci de la governaci, amb 74.500 habitants.

Vegeu tamb.
Museu del Bardo;
Tractat del Bardo;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="175203" title="Alt Palatinat" nonfiltered="1618" processed="1616" dbindex="71622">


L' Alt Palatinat (en alemany Oberpfalz) s una de les set regions administratives en qu est dividit el land alemany de Baviera. La capital s Ratisbona (Regensburg). Se subdivideix en dues regions (Planungsverband) - Oberpfalz-Nord i Ratisbona.
 Histria .
La regi s anomenada per primer cop a principis del segle XVI, perqu pel Tractat de Pavia era un de les porcions principals del territori de l'Elector del Palatinat de Wittelsbach, qui tamb governava el Baix Palatinat a la Rennia, que ara rep el nom oficial de Palatinat, o Pfalz. La capital de l'Alt Palatinat era Amberg. Les branques menors del Wittelsbach tamb governaven els territoris de Neuburg i Sulzbach.

Com a resultat de l'infructus intent de l'Elector Palat Frederic V de reclamar el tron del Regne de Bohmia el 1619-20, l'Alt Palatinat, junt amb la resta de les seves terres, fou declarat proscrit per l'Emperador i, junt amb el ttol Electoral, donat al Duc de Baviera. Encara que retorn el Baix Palatinat al fill de Frederic per la Pau de Westflia del 1648, l'Alt Palatinate va romandre sota l'Elector de Baviera, i ha format part de Baviera des d'aleshores. Els territoris ms petits de Sulzbach i Neuburg passaren a Baviera el 1742, mentre que la ciutat de Ratisbona, que era una Ciutat Lliure Imperial, no es va unir a la resta de la regi fins al final del Sacre Imperi Rom el 1806.
 Divisi administrativa .



 Poblaci .
Poblaci histrica de l'Alt Palatinat:
 1900:   553.841;
 1910:   600.284;
 1939:   694.742;
 1950:   906.822;
 1961:   898.580;
 1970:   963.833;
 1987:   969.868;
 2002: 1.088.929;
 2005: 1.089.543;

 Literatura .
Bedeutende Oberpflzer von Sigfried Frber, Verlag Pustet 1981 ISBN 3-7917-0723-X;

 Enllaos externs .
  Pgina oficial ;
    Pgina oficial del govern   ;
wiki-en.genealogy.net;
 Informaci per a ciutadans americans que viuen a l'Alt Palatinat;

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="175208" title="Enfidha" nonfiltered="1619" processed="1617" dbindex="71623">

Enfhida o Enfida (       ), antigament Dar El Bey,  s una delegaci de la governaci de Susa, situada a uns 40 km al nord d'aquesta ciutat i a 40 km al sud d'Hammamet. S'est construint en aquest lloc un aeroport internacional per donar servei a la zona turstica entre Cap Bon i Sussa, que est previst que obri el 2009. El port d'aigua fonda que es construeix tanmateix ha d'estar acabat el 2008. 

La ciutat d'Enfidha t uns cinc mil habitants i fa de mercat pels productes agrcoles de tota la comarca, amb un mercat els diumenges. Hi ha un petit museu (abans esglsia) amb mosaics trobats a la rodalia (a Uppenna - moderna Henshir Frada, i a Sidi Abich, a pocs km al nord) i objectes romans i bizantins. Es capital de la delegaci que t 43.350 habitants (2004).

Antigament fou una propietat privada dels beis. El bei la va regalar al seu gran visir  Kheireddine Pasha, en agrament per les seves gestions que van aconseguir que la Porta otomana confirms els drets familiars del bei al tron. El 1880 Kheireddine va anar a Constantinoble i va vendre el domini a una companyia privada de Marsella (1880), i el pagesos van haver de marxar. Es va reanomenar Enfidaville, i s'hi va establir una explotaci agrcola moderna amb oliveres, cereals i vegetals (100.00 hectrees), desprs comprada per la "Socit franco-africaine" que va passar a control de l'estat amb la independncia.

El 1967 Uppenna fou declarada seu d'un bisbat com havia estat antigament.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="175211" title="Llista de Reis de Bohmia" nonfiltered="1620" processed="1618" dbindex="71624">

Llista dels governants de Bohmia s la llista de tots els governants de l'antic ducat i desprs regne de Bohmia.

Bohmia, Morvia, Silsia, i Luscia sn territoris que eren o han estat considerats com a "Pasos Txecs" de la Corona Bohmia (txec zem  Koruny  esk; llat Corona regni Bohemiae). Aquestes terres foren governades per ducs (ca. 870 1085, 1092 1158, i 1172 1198) i reis (1085 1092, 1158 1172, i 1198 1918).  

Governants legendaris.
Praotec  ech (Pater Boemus);
Krok;
Libue, duquessa;
P emysl, el seu marit;
Nezamysl ;
Mnata ;
Vojen ;
Vnislav;
K esomysl;
Neklan;
Hostivt;
Ducs.



Reis.



 Enllaos externs .
Genealogia dels Reis de Bohmia fins el 1526;

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="175214" title="Plantilles de la Copa del Mn de futbol 1974" nonfiltered="1621" processed="1619" dbindex="71625">
Plantilles oficials de les seleccions classificades per la fase final de la Copa del Mn de Futbol 1974 d'Alemanya. Cada selecci pot inscriure 22 jugadors. Els equips participants sn (cliqueu sobre el pas per accedir a la plantilla):




Alemanya Occidental. 


Alemanya Oriental.


Austrlia.

Xile.


Brasil.


Esccia.


Iugoslvia.


Zaire.


Pasos Baixos.

Els jugadors van ser numerats alfabticament, excepte Johan Cruijff que va rebre el seu tradicional 14.

Sucia.


Uruguai.


Bulgria.


Polnia.


Itlia.


Argentina.


Hait.


 Vegeu tamb .
 Copa del Mn de Futbol 1974;

Referncies.
 Web Planet World Cup;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="175215" title="Sidi Bou Sad" nonfiltered="1622" processed="1620" dbindex="71626">

Sidi Bou Said (en rab             ) s un poblet de la costa al nord-est de Tunis (a uns 20 km), entre Cartago (al sud) i La Marsa al nord. T 5.500 habitants. El seu nom deriva d'un sant musulm. Forma part de la governaci de Tunis, delegaci de La Marsa.

S'han trobat restes romanes i probablement ja abans hi tenien una fortalesa els cartaginesos. Els almorvits hi van establir una nova fortalesa i li van dir Djebel Menara (Muntanya del far). Un mestre de Bja que ensenyava a Tunis, Abu Said (1156-1231) es va retirar a aquest indret on va establir una escola alcornica; hi fou enterrat el 1231 i la seva zawiyya va formar l'embri de la ciutat.

Al segle XVII alguns tunisians rics s'hi van construir viles luxoses i quan es va convertir en municipi el 1893 se li va donar el nom del sant. Un decret de 28 d'agost de 1915 va regular la construcci i va imposar els colors blanc i blau que agradaven al bar Rodolphe d'Erlanguer; des llavors va atreure a escriptors, musics, pintors i artistes de tota mena, entre ells Chateaubriand, Gustave Flaubert, Alphonse de Lamartine, Andr Gide, Colette i Simone de Beauvoir. Michel Foucault hi va escriure "L'Archologie du Savoir".

Les edificacions en un estil rab i andals sn blanques amb portes i finestres blaves. Per la ciutat es passegen dotzenes de turistes atrets per aquest ambient caracterstic. El "Caf des Nattes", on se servei un dels millors te amb menta i pinyons i on es fan sessions musicals, ha agafat renom internacional. Tamb cal esmentar el caf de Sidi Chabane, i el caf de la plaa de la vila.

Una petita casa museu mostra la vida tradicional i diversos aspectes de la llar de la burgesia local. La casa va pertnyer a un notari. Moltes tendes ofereixen productes als visitants i entre elles una de comer just.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="175217" title="Licques" nonfiltered="1623" processed="1621" dbindex="71627">

Licques s un municipi francs, situat al departament de Pas-de-Calais i a la regi de Nord   Pas-de-Calais. L'any 1999 tenia 1.440 habitants.

Situaci.
Licques es troba al nord del departament del Pas-de-Calais.

Administraci.
Licques es troba al cant de Gunes, que al seu torn forma part del districte de Calais. L'alcalde de la ciutat s Jacques Lefebvre (2001-2008).

Histria.

Llocs d'inters.
L'antiga abbaye des Prmontrs;

Vegeu tamb.
Llistat de municipis del Pas-de-Calais;

Enllaos externs.
Licques al lloc web de l'INSEE;
Poblacions ms properes a Licques;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="175218" title="Xavier Fabr i Carreras" nonfiltered="1624" processed="1622" dbindex="71628">
Xavier Fabr i Carreras ( Barcelona 1959 ) s un arquitecte, dissenyador i professor universitari catal.

Biografia.
Va nixer el 1959 a la ciutat de Barcelona. Va estudiar arquitectura a l'Escola Tcnica Superior d'Arquitectura de Barcelona, depenent de la Universitat Politcnica de Catalunya (UPC), on es va graduar el 1988, i de la qual en fou professor fins el 1994.

Activitat professional.
L'any 1988 va fundar un estudi d'arquitectura amb Llus Dilm anomenat "Dilm & Fabr", especialitzant-se en projectes arquitectnics per a centres educatius, residencials i sanitaris.

1988, 1994-1999: Reconstrucci del Gran Teatre del Liceu (Barcelona);
1988-1997: Plaa cvica de Bellaterra (Universitat Autnoma de Barcelona);
1994-1999: Parc de la Comtessa Ermessenda (Girona);
1995-1997: Escola d'Ensenyament Integrat de Msica i Dansa Oriol Martorell (Barcelona);
1996-2002: Remodelaic del "Teatre Guastavino" (Vilassar de Dalt);
1999-2002: Conjunt d'habitatges (El Prat de Llobregat);
2001-2004: Rehabilitaci del "Teatre Cal Ninyo" (Sant Boi de Llobregat);
2002-2004: Conjunt d'habitatges (Girona);
2002-2004: Conjunt d'habitatges (Figueres);
2002: Rehabilitaci del "Teatre Principal" (Sabadell);
2002: Rehabilitaci del "Teatre Cooperativa" (Barber del Valls);
2003: Conversi de "Can Gibert" en centre d'arts (Monestir de Montserrat);
2004: Centre de negocis "Mol dels Frares" (Sant Vicen dels Horts);

L'any 1994 al costat d'Ignasi de Sol-Morales, Llus Dilm i Eullia Serra dirig el projecte de reconstrucci del teatre especialitzant-se, en la seva faceta de dissenyador, de la construcci dels mobles especfics, la llum d'entrada al passads i l'entrada del carrer de Sant Pau. L'any 2000 Sol-Morales, Dilm i el propi Fabr foren guardonats amb el Premi Nacional de Patrimoni Cultural per aquesta obra.

Enllaos externs.
  Informaci de Xavier Fabr a la xarxa;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="175222" title="Hames-Boucres" nonfiltered="1625" processed="1623" dbindex="71629">

Hames-Boucres s un municipi francs, situat al departament de Pas-de-Calais i a la regi de Nord   Pas-de-Calais. L'any 1999 tenia 1.106 habitants.

Situaci.
Hames-Boucres es troba al nord del departament del Pas-de-Calais.

Administraci.
Hames-Boucres es troba al cant de Gunes, que al seu torn forma part del districte de Calais. L'alcalde de la ciutat s Pierre Allender (2001-2008).

Enllaos externs.
Hames-Boucres al lloc web de l'INSEE;
Poblacions ms properes a Hames-Boucres;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="175223" title="Llus Dilm i Romags" nonfiltered="1626" processed="1624" dbindex="71630">
Llus Dilm i Romags (Salt, el Girons 1960) s un arquitecte i dissenyador catal.

Biografia.
Va nixer el 1960 a la ciutat de Salt, poblaci situada a la comarca del Girons. Va estudiar arquitectura a l'Escola Tcnica Superior d'Arquitectura de Barcelona, depenent de la Universitat Politcnica de Catalunya (UPC), on es va graduar el 1988. 

Activitat professional.
L'any 1985, abans d'acabar la carrera, inici la seva collaboraci amb Ignasi de Sol-Morales en diversos projectes a Valls i Torell. L'any 1988 s'associ amb Xavier Fabr en un estudi arquitectnic, urbanista i de disseny anomenat "Dilm & Fabr", especialitzant-se en projectes arquitectnics per a centres educatius, residencials i sanitaris.

1988, 1994-1999: Reconstrucci del Gran Teatre del Liceu (Barcelona);
1988-1997: Plaa cvica de Bellaterra (Universitat Autnoma de Barcelona);
1994-1999: Parc de la Comtessa Ermessenda (Girona);
1995-1997: Escola d'Ensenyament Integrat de Msica i Dansa Oriol Martorell (Barcelona);
1996-2002: Remodelaic del "Teatre Guastavino" (Vilassar de Dalt);
1999-2002: Conjunt d'habitatges (El Prat de Llobregat);
2001-2004: Rehabilitaci del "Teatre Cal Ninyo" (Sant Boi de Llobregat);
2002-2004: Conjunt d'habitatges (Girona);
2002-2004: Conjunt d'habitatges (Figueres);
2002: Rehabilitaci del "Teatre Principal" (Sabadell);
2002: Rehabilitaci del "Teatre Cooperativa" (Barber del Valls);
2003: Conversi de "Can Gibert" en centre d'arts (Monestir de Montserrat);
2004: Centre de negocis "Mol dels Frares" (Sant Vicen dels Horts);

L'any 1994 al costat d'Ignasi de Sol-Morales, Xavier Fabr i Eullia Serra dirig el projecte de reconstrucci del teatre. L'any 2000 Sol-Morales, Fabr i el propi Dilm foren guardonats amb el Premi Nacional de Patrimoni Cultural, concedit per la Generalitat de Catalunya, per aquesta obra.

Enllaos externs.
  Informaci de Llus Dilm a la xarxa;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="175227" title="Vespa" nonfiltered="1627" processed="1625" dbindex="71631">

Vespa s el nom com de diverses espcies d'insectes himenpters del subordre dels apcrits. Sota aquesta denominaci s'inclouen himenpters amb el cos caractersticament negre (o bru) i groc, que s una combinaci cromtica cridanera que t com a finalitat d'advertir als seus enemics de la seva perillositat (fenomen conegut com aposematisme), i provets d'un fibl a l'extrem de l'abdomen amb el qu infringeixen una picada fora dolorosa; la picada es pot tractar amb pomades a base d'amonac, per noms a nivell simptomtic.

El terme vespa s fora imprecs i no t cap significat taxonmic ja que inclou espcies de, al menys, tres superfamlies diferents, els vespodeus, els escoliodeus i els apodeus.

Principals vespes dels Pasos Catalans.
Molts membres de la superfamlia dels vespodeus, per no tots, encaixen en la idea que hom t d'una vespa. Aix, dins la famlia dels vspids, la subfamlia dels polistins (gnere Polistes) inclouen les vespes ms comunes als Pasos Catalans, tpicament negres i grogues, mentre que la subfamlia dels vespins (gnere Vespa) inclou la vespa ms gran a casa nostra, Vespa crabro, que s bruna i groga. Totes son socials i construeixen vespers d'un material similar al paper. La subfamlia dels eumenins inclou les vespes terrissaires, solitries, que construeixen nius de fang on dipositen una presa viva anestesiada, generalment una eruga de lepidpter, i un ou.

Dins la superfamlia dels escoliodeus hi ha espcies que reben tamb el nom de vespes, com Scolia flavifrons (famlia Scoliidae), 
coneguda com a vespa de galet.

Entre els membres de la superfamlia dels apodeus, principalment conueguda per incloure els borinots i les abelles, tamb hi ha algunes espcies que tenen ms aspecte de vespa que d'abella, com els membres de la famlia Crabronidae (gneres Philanthus, Sphecius, Bembix, etc.)



 Referncies .


 Enllaos externs .
  Pgina d'Andr Lequet dedicada als vspids;
  No ducation: Ressources pdagogiques sur les gupes;
  Centre d'antiverins: picades d'himenpters;
 Filognia de l'ordre Hymenoptera;
 Medline Encyclopedia: Informaci sobre picades d'insectes i com prevenir-les National Institutes of Health;



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="175230" title="Alexander Meier" nonfiltered="1628" processed="1626" dbindex="71632">
Alexander Meier s un futbolista alemany. Va comenar com a futbolista al JSG Rosengarten.

 Trajectria .
 -2001 JSG Rosengarten, TuS Nenndorf, TSV Buchholz 08;
 2001-2003 FC St. Pauli;
 2003-2004 Hamburger SV;
 2004- Eintracht Frankfurt;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="175231" title="Parc Walt Disney Studios" nonfiltered="1629" processed="1627" dbindex="71633">


Walt Disney Studios s un parc temtic Disney pertanyent a Euro Disney SCA que obr les seues portes el 16 de Mar de 2002.

 Tematitzaci.

El parc est basat en el Disney-MGM Studios i en comparaci amb el Disneyland Park s minscul ja que noms t 27Ha front les 55Ha del primer cosa que el converteix en el ms menut parc secundari del mn. Es pensa que adems aquesta s la causa de la manca de visitants del parc.



El parc imita un estudi de cinema i t aproximadament la mateixa mesura que un veritable estudi i adems compta amb algunes atraccions, majoritriament bassades en el park de Walt Disney World.

 Histria .
Com a norma general els parcs Disney solen tindre un estudi d'animaci adosat. En el cas europeu, no hi era adosat sin que estava al costat de Pars, eren els Walt Disney Featuring Animation, successora de Brizzi Studios, una empresa que Disney adquir al pas gal.
Les primeres pellicules foren A goofy film i Runaway Brain de Mickey Mouse, adems contribu amb les animacin d'El geperut de Notre-Dame i  i la producci de Firebird Suite per a Fantasia 2000. El 2004 es tanc junt amb els estudis de Florida i Jap com a conseqncia del pla econmic d'abaratament de costos. El 1992 es rebutj la idea de crear el Disney-MGM Studios Europe, amb el canvi econmic es recuper la idea de parc temtic i el 2002 s'obr el nou parc amb el nom de Walt Disney Studios.

 rees de producci .

Cadascuna de les quatre rees que formen el parc s'anomena rea de producci. La idea s que el visitant se senta com un actor que arriba a un rodatge.

 Front Lot .

La entrada al recinte es plantjea arquitectnicament a la manera de Los ngeles amb la influncia colonial espanyola. Les boutiques i els restaurants es colloquen al voltant de la plaa des Frres Lumires, que t al bell mig una font d'aigua.

Atraccions:

Disney Studio 1 ;
Earfell Tower ;
Frontlot Square ;

Restaurants:

Restaurant en Coulisse;

Botigues:

Walt Disney Studio Store ;
Legends of Hollywood ;
Studio Photo ;
Shutterbugs;

 Toon Studio .

La tematitzaci transporta el visitant a les pellcules animades clssiques de Disney, els musicals i adems s'hi reuneixen els personatges ms clssics de Disney.

Atraccions

Art of Disney Animation ;
Flying Carpets Over Agrabah ;
Animagique ;
Crush's Coaster (obert el 9 de juny de 2007);
Cars Quatre Roues Rallye (obert el 9 de juny de 2007);

Botigues

The Disney Animation Gallery  

 Production Courtyard .

Equips de filmaci i llums, aquesta rea ser ampliada per a l'any 2007 amb l'afegit d'una nova zona anomenada Hollywood Boulevard.

Atraccions

CinMagique ;
Studio Tram Tour: Behind the Magic ;
Stitch Encounter (obertura al gener de de 2008) ;
Production Courtyard Stage ;
The Twilight Zone Tower of Terror (obertura al gener de 2008);

Restaurants

Rendez-Vous des Stars

 Backlot .


rea de l'estudi en el qual s'afegiran els efectes espcials i l'acci a la pellicula.

Atraccions


Moteurs... Action! Stunt Show Spectacular ;
Rock 'n' Roller Coaster starring Aerosmith;
Armageddon: Special Effects ;
Les Parapluies de Cherbourg;

Restaurants

Backlot Express 
Caf des Cascadeurs

Botigues

Rock Around the Shop;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="175235" title="Grand opra" nonfiltered="1630" processed="1628" dbindex="71634">
La Grand Opra s un estil d'pera aparegut sobretot a Pars a mitjan segle XIX i caracteritzat per la seva grandiositat . 

Els temes heroics i histrics, els grans personatges, les vastes orquestres, els vestits sumptuosos i els efectes escnics espectaculars eren els trets comuns d'aquest gnere. Unes altres caracterstiques inclouen la msica contnua (recitatiu en comptes de dileg parlat), amb una estructura de quatre o cinc actes i la prevalncia de ballets i nombrosos cors.


A mitjan segle XIX, Giacomo Meyerbeer (1791-1864), d'origen alemany per que va desenvolupar la seva carrera fonamentalment a Pars, va ser el primer gran exponent de la Grand Opra francesa. Obt un gran nombre de representacions combinant elements dels estils itali i francs amb minuciositat alemanya. Robert le diable (Pars, 1831), era una pera romntica de terror, ltima variant de l'opera seriosa histrica. Les Huguenots (1836)  desplega una complicada intriga en cinc actes, basada en el conflicte entre catlics i calvinistes. L'esgarrifs ritual de la consagraci de les espases, amb les seves tenebres demonaques i el seu fanatisme, s un dels grans conjunts romntics. Le prophte (1849), s un espectacle turbulent sobre el moviment reformista dels anabaptistes a la regi de Mnster. L'africaine (1865), obra pstuma, narra els viatges de Vasco de Gama i est plena de color extic, acaba amb el Liebestod de Selica sota un singlot verins. Les crtiques de Wagner van tenir una notable influncia en el declivi de la popularitat de Meyerbeer desprs de la seva mort.


Charles Gounod (1818-1893), amb la seva pera ms clebre i representada Faust (1859), tot i respectar les convencions de la grand opra francesa (grans escenes de conjunt, cors multitudinaris, i l'inevitable ballet...) trenca amb alguns dels seus convencionalismes, amb una orquestraci ms rica i dotant als recitatius d'una gran entitat musical, situant a Marguerite en una posici central amb la seva coloratura. Mireille (1864) i Romo et Juliette (1867) tamb van tenir xit en les seves estrenes a Pars.

Desprs de formar-se a Itlia, Georges Bizet va compondre Les pcheurs de perles (1866) i la ms popular i representada de les peres franceses: Carmen (1874), on elegantment treballa elements de msica espanyola (fins i tot amb elements de la msica flamenca) encara que mantenint bviament la francesa.

Tamb cal destacar Franois Adrien Boieldieu (1775-1834) amb la sensibilitat ingnua de la seva pera cmica La dame blanche (1825), Adolphe Adam (1803-1856), conegut sobretot per la nadala Oh Holy Night i els seus ballets, amb l'enaltiment de la vida senzilla a Le postillon de Longjumeau (1836), Daniel Auber (1782- 1871), que amb la seva pera La muette de Portici (1828) va desencadenar la revoluci de setembre de 1830, que va conduir a la independncia de Blgica, i l'alemany-francs Jacques Offenbach (1819-1880) amb operetes i peres burlesques i satriques com La belle Hlne. Desprs del seu sensacional xit en aquest tipus d'peres, es va posar a escriure la seva nica obra escnica seriosa, entorn del personatge del poeta romntic E.T.A. Hoffmann. Els contes de Hoffmann, amb el seu text, sentiment i enginy francesos omnipresents, continua sent un enigma. Qualsevol que sigui la versi pstuma que s'elegeixi, l'ltima obra d'Offenbach per a l'escena s un compendi de les idees romntiques.

Ja al tombant de segle, la tragdia lrica va adquirir complexitat musical i psicolgica en les 25 peres escrites per Jules Massenet (1842-1912), dues de les quals, Manon (1884) i Werther (1892), encantadorament sensuals en el seu so i plenes d'elements estilstics variats, malgrat ser totalment lriques, vorejen el nou estil naturalista. La influncia de Massenet es detectar ms tard en Ruggero Leoncavallo, Pietro Mascagni, Giacomo Puccini o en el Pellas et Mlisande de Claude Debussy.

Vegeu tamb.
Llista d'peres ms importants;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="175236" title="Disney Village" nonfiltered="1631" processed="1629" dbindex="71635">


Disney Village o com es coneixia abans Festival Disney s un complex d'oci, cultural i gastronmic que es troba dins de Disneyland Resort Pars.

El complex dissenyat originriament per Frank Gehry comptava amb unes columnes metlliques que suportaven una malla amb la que se simulava un cel estrellat. Desprs la malla fou retirada quedant les columnes decorades amb globus lumnics de diferents colors.

Al Disney Village es poden trobar diferents establiments el Caf Mickey, un Rainforest Caf, McDonald's i Planet Hollywood a banda de diversos espectacles i una sal de cinema IMAX

 Enllaos externs.
web del Disney Village









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="175238" title="Francisco Javier Asarta Ferraz" nonfiltered="1632" processed="1630" dbindex="71636">
Francisco Javier Asarta Ferraz ( Graus, Arag 1936 ) s un arquitecte i professor universitari aragons.

Biografia.
Va nixer el 3 de desembre de 1936 a la poblaci de Graus, situada a la comarca de la Ribagora. Establert a Catalunya va estudiar arquitectura a l'Escola Tcnica Superior d'Arquitectura de Barcelona, que en aquells moments formava part de la Universitat de Barcelona i que avui en dia forma part de la Universitat Politcnica de Catalunya, on es va graduar el 1966 i en la qual fou professor entre 1966 i 1991. Membre fundador de la Comissi de Defensa del Patrimoni Arquitectnic Catal, entitat dependent de la Generalitat de Catalunya, s membre del Collegi d'Arquitectes de Catalunya.

Activitat professional.
Interessat en la salvaguarda del patrimoni arquitectnic s'ha especialitzat en la rehabilitaci d'edificis, destacant:
Baslica de la Virgen de la Pea (Graus);
Collegiata Baslica de Santa Maria (Manresa);
Pont medieval d'El Pont de Vilomara ;
Edifici "Can Negre" (Sant Joan Desp);
Terrat i golfes de la Casa Mil (Barcelona);
Collegiata de Sant Vicen de Cardona;
Faanes de la Casa Terrades "Casa de les Punxes" (Barcelona) ;
Faanes i terrat de la fbrica Casaramona (Barcelona);
Monestir de Sant Pere de la Portella (La Quar);
Monestir de Sant Benet de Bages (Sant Fruits de Bages);
Reforma de la Fbrica God i Trias (L'Hospitalet de Llobregat);

L'any 1997 fou guardonat, juntament amb Robert Brufau i Raquel Cuesta, amb el Premi Nacional de Patrimoni Cultural concedit per la Generalitat de Catalunya per la restauraci de la Casa Mil.

Enllaos externs.
  Informaci sobre la restauraci de la Fbrica Casaramona;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="175243" title="Agapit Vallmitjana i Abarca" nonfiltered="1633" processed="1631" dbindex="71637">
Agapit Vallmitjana i Abarca (Barcelona,1850 - 1915) va ser un escultor catal. 

Fill del tamb escultor Venanci Vallmitjana i Barbany (1826-1919) i deixeble seu a l'Escola Llotja, on a partir de l'any 1902 va ser tamb professor. 

Al 1883 va obrir un taller amb el seu pare, on servia de sala d'exposici per a les seves obres. Va ser conegut sobretot pel seu treball del gnere animalstic, havent executat gran quantitat de grups de feres. 

Entre 1884 i 1908 va obtenir diverses medalles de Tercera i Segona Classe a diferents edicions de l'Exposici Nacional de Belles Arts. 
Obres.
 
1882 - Arab, caador de lleons ;
1883 - Domador de lleons. Parc de la Ciutadella de Barcelona ;
1883 - Lleona amb els seus cadells ;
1887 ;
 Vuit lleons per a la base del Monument a Cristfor Colom a Barcelona. ;
 Sant Joan en el desert. ;
1897 - Grup de Camperoles. ;
Monument al rei Jaume I a Valncia. ;
Dos lleons a les graderies del monument a Alfons XII en els Jardins del Bon Retir de Madrid. ;
L'enigma. Museu d'Art Modern de Barcelona. ;
Pastora i vaca. Museu d'Art Modern de Madrid.
Bibliografia.
Alcolea i Gil, Santiago (1987), Escultura catalana del segle XIX, Barcelona, Fundaci Caixa de Catalunya. ;
Salvador Prieto, Mara del Socorro (1990), Escultura monumental en Madrid: calles, plazas y jardines pblicos (1875 1936), Madrid: Editorial Alpuerto. ISBN 84-381-0147-X.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="175244" title="Mnica Oltra i Jarque" nonfiltered="1634" processed="1632" dbindex="71638">
Poltica valenciana nascuda a Neuss, Repblica Federal Alemanya el 20 de desembre del 1969 i llicenciada en Dret per la Universitat de Valncia compagina la seua llavor de diputada autonmica amb l'advocacia.

Mnica ha estat afiliada a Esquerra Unida del Pas Valenci des del mateix moment de la seua fundaci arribant a formar part del Consell Poltic i de la Comissi Permanent on es va fer crrec dels Drets i Llibertats. Desprs de les eleccions autonmiques del 2007, en qu va resultar elegida Diputada per la coalici Comproms pel Pas Valenci (formada per EUPV, BLOC, IR, i diferents formacions ecologistes), esclata la major crisi de la histria d'EUPV. Aquesta crisi es deu a les imposicions del PCE, la incapacitat d'arribar a acords amb unes altres forces poltiques (que deixen per primera vegada en la histria EUPV sense regidors en Valncia o Alacant, entre altres ciutats) i la prctica autoritria de la direcci d'aquest partit . El corrent intern Esquerra i Pas, del qual forma part Oltra, encapala la crtica poltica i se solidatitza amb Oltra i Mireia Moll, que sn expulsades d'EUPV. Aix, EiP es comformar com a partit passant-se a denominar Iniciativa del Poble Valenci (IdPV).

Des de l'any 96 fins al 98 fou la presidenta dels Joves d'Esquerra Unida del Pas Valenci i ha format part, a ms, de la Comissi Permanent del Consell de la Joventut i del Consell Rector de l'Institut Valenci de la Joventut (IVAJ), del Consell Assessor de Drogodependncies i del Consell d'Adopci de Menors.

En el plnol personal Mnica Oltra s una dona compromesa amb el medi-ambient, els drets humans, la igualtat d'oportunitats i forma part activa de diverses associacions i organitzacions.

Des del 26 de juliol de 2007 s la sndica del grup parlamentari de Comproms pel Pas Valenci i des del 20 d'octubre del mateix any s la Portaveu, juntament amb el Regidor d'Iniciativa a Llria, Paco Garca, d'Iniciativa del Poble Valenci

Enllaos externs.
Bloc;
Web d'IdPV;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="175246" title="Jos Roberto Gama de Oliveira" nonfiltered="1635" processed="1633" dbindex="71639">







Jos Roberto Gama de Oliveira, conegut com a Bebeto (nascut a Salvador, Brasil el 16 de febrer del 1964), s un ex-futbolista brasiler.





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="175249" title="Pasos Txecs" nonfiltered="1636" processed="1634" dbindex="71640">


Pasos Txecs (txec  esk zem ) s un terme auxiliar usat per a descriure la combinaci de Bohmia, Morvia i la Silsia txeca. Avui dia aquestes tres regions histriques formen part de la Repblica Txeca. Les terres txeques han estat poblades per eslaus des del segle V.

El terme Pasos Txecs ha estat usat per a descriure coses diferents per gent diferent. Alguns usen el terme per a referir-se a qualsevol territori sota sobirania del rei de Bohmia (Corona txeca), de manera que podria incloure territoris com Luscia i Brandenburg (ara a Alemanya) i gaireb tota Silsia, que va restar sota domini de Bohmia durant un temps. La majoria dels texts histrics txecs usen el terme a l'estil migeval. Altres fonts usen el terme per a referir-se noms al al nucli txec de Bohmia, Morvia i la Silsia Austriaca. Per a molts d'ells, aquesta distinci entre les dues definicions no s necessria, ja que el territori dels Pasos Txecs es correspon aproximadament a l'actual Repblica Txeca des del segle XVIII.

 Noms alternatius .

El nom habitual (terme utilitzat oficialment en les llistes txeques) per a la part "txeca" dels Pasos Txecs (Bohmia, Morvia, Silsia) s Repblica Txeca (txec:  esko). Avui tamb s oficial com a terme abreujat de "Repblica Txeca". El terme  esko s documentat ja el 1777.  esko i els seus equivalents estrangers sn tamb els termes preferits pel ministre txec d'afers estrangers des del 1993. Tanmateix, el term Repblica Txeca no ha quatllat entre els parlants d'altres idiomes. EL terme en txec oficialment preferit com a nom del pas,  esko, ha trobat temporalment una certa resistncia entre els txecs per recentment ha estat ms acceptat.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="175250" title="Gabriel Omar Batistuta" nonfiltered="1637" processed="1635" dbindex="71641">
Gabriel Omar Batistuta (nascut a Reconquista, Argentina l'1 de febrer del 1969) s un ex futbolista argent, mxim golejador histric de la selecci de futbol d'Argentina.
















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="175253" title="Alcalde de Valncia" nonfiltered="1638" processed="1636" dbindex="71642">
L'Alcalde de Valncia s la mxima autoritat poltica de l'Ajuntament de Valncia. D'acord amb la "Llei Orgnica 5/1985", de 19 de juny, del "Rgim Electoral General" (actualment en vigor) l'alcalde s elegit per la corporaci municipal de regidors, que a la seua vegada son triats per sufragi universal pels ciutadans de Valncia amb dret a vot, mitjanant eleccions municipals celebrades cada quatre anys. En la mateixa sessi de constituci de la Corporaci es procedeix a la elecci de l'Alcalde, podent ser candidats tots els regidors que encapalen les corresponents llistes. s proclamat electe el candidat que obt la majoria absoluta dels vots. Si cap d'ells obt aquesta majoria es proclamat Alcalde el regidor que encapala la llista mes votada.

L'Ajuntament de Valncia ha tingut un total de 46 alcaldes des de la seua fundaci el 1840, incloent a l'actual, Rita Barber Nolla. 

El tractament protocolari per a l'alcalde de Valncia s d'Excellentssim Senyor per la qual cosa, l'actual alcaldessa seria lExcellentssima Senyora Na Rita Barber Nolla

 Alcaldes des del 1978 (democrtics) .


 Alcaldes predemocrtics .

S'exceptuen els alcaldes republicans entre lnies 1930 al 1939.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="175255" title="Volvox" nonfiltered="1639" processed="1637" dbindex="71643">

Volvox s un dels clorfits millor coneguts i s el ms desenvolupat d'un conjunt de gneres que formen colnies esfriques. Cada Volvox est constituit per nombroses cllules flagelades similars a Chlamydomonas, entre unes 1000-3000 en total, interconnectades i allineades en una esfera.

Enllaos externs.
Vdeo de Volvox al YouTube;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="175266" title="Gran Premi de Gran Bretanya del 1999" nonfiltered="1640" processed="1638" dbindex="71644">
Resultats del Gran Premi de la Gran Bretanya de Frmula 1 de 1999, disputat al circuit de Silverstone el 11 de juliol del 1999.


 Resultats .




 Altres .

 Pole:  Mika Hkkinen;
 Volta  rpida:  Mika Hkkinen  1m  28. 309s;









 














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="175268" title="Xavier Florencio Cabr" nonfiltered="1641" processed="1639" dbindex="71645">

Xavier Florencio Cabr s un ciclista catal nascut el 26 de desembre de 1979 a Mont-roig del Camp (Baix Camp). Va debutar com a ciclista professional a l'equip ONCE-Eroski a la temporada 2001.

 Palmars .
 1 etapa del Tour de l'Avenir (2002);
 Clssica de Sant Sebasti (2006);
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="175271" title="Wuwei" nonfiltered="1642" processed="1640" dbindex="71646">

Wuwei (xins tradicional:   ; xins simplificat:   ; pinyin: w  w i) s una ciutat i prefectura de la provncia de Gansu, a la Repblica Popular de la Xina.

Geografia.

Fa frontera al nord amb Monglia Interior i al sud-oest amb Qinghai. La seva localitzaci central entre tres capitals occidentals, Lanzhou, Xining i Yinchuan la fan un centre important per al transport per la zona. A causa de la seva posici al llarg del corredor de l'Hexi, histricament l'nica ruta des de la Xina central fins a l'occidental i la resta de l'sia Central, importants lnies ferroviries i carreteres nacionals passen per Wuwei.

La geografia de Wuwei est dominada per tres altiplans, el Loess, el tibet, i el mongol. De forma general, el sud s alt i el nord s baix, amb elevacions que van des de 1.020 fins a 4.874 m damunt nivell de mar. La seva rea s de 33.000 km. La temperatura anual m s de 7,8 C. El clima s rid o semirid amb precipitacions entre 60-610 mm. Hi ha entre 2.200 i 3.000 hores de sol anuals i entre 85 i 165 dies gela.

Histria.

Antigament Wuwei s'anomenava Liangzhou (  ) i era la darrera estaci oriental del corredor de l'Hexi. Els primers assentaments sn de fa 5.000 anys. El 121 aC, l'emperador Han Wudi hi va portar la seva cavalleria per defensar el corredor. El seu xit militar li va permetre expandir el corredor cap a l'oest.

Fou una parada important de la Ruta de la Seda, que la va portar a ser un encreuament de cultures i tnies d'arreu de l'sia Central.

Les nombroses grutes i temples budistes de la zona certifiquen el seu paper en el cam per a portar el budisme de l'ndia i Afganistan a la Xina.

Galeria de fotos.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="175272" title="Chlamydomonas" nonfiltered="1643" processed="1641" dbindex="71647">

Chlamydomonas s un gnere d'alga verda. Sn organismes unicellulars flagelats. Chlamydomonas s'utlitza com a organisme model en biologia molecular, especialment en estudis de motilitat flagelar i dinmica, biognesi i gentica dels cloroplasts. Una de les caracterstiques ms sorprenents de Chlamydomonas s que presenta canals inics que s'activen directament per la llum. 

Espcies.
Chlamydomonas reinhardtii;
Chlamydomonas moewusii;
Chlamydomonas nivalis;

Enllaos externs.
Centre Chlamydomonas ;
Chlamydomonas reinhardtii Transcription Factor Database ;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="175274" title="Gran Premi d'Austrlia del 1985" nonfiltered="1644" processed="1642" dbindex="71648">
Resultats del Gran Premi d'Austrlia de Frmula 1 de 1985 disputat a Adelaida el 3 de novembre de 1985.

 Resultats .



 Notes .

 Volta rpida: Keke Rosberg  1' 23. 758;
 Va ser la cursa nmero 100 d' Alan Jones;

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="175276" title="Hugs" nonfiltered="1645" processed="1643" dbindex="71649">
Hugs (Haskell User's Gofer System) s un intrpret bytecode per al llenguatge funcional Haskell. Ofereix compilaci rpida i una velocitat d'execuci acceptable. A ms, inclou una llibreria grfica simple. Hugs s una bona eina per a tota aquell que est aprenent les bases de Haskell, la qual cosa no implica que sigui una "implementaci de joguina". s la ms portable i lleugera de totes les implementacions de Haskell.


Hugs s un programa de codi obert que disposa de versions per als sistemes operatius ms difosos tals com Linux, BSD, Microsoft Windows o Mac OS X.

Enllaos externs.

 Pgina oficial de Hugs ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="175278" title="Notaci algebraica" nonfiltered="1646" processed="1644" dbindex="71650">
La notaci algebraica s un sistema de notaci en escacs que es fa servir per transcriure les jugades de manera que podran ser reprodudes amb tota precisi posteriorment. s el sistema que cada cop s'est estenent mes i progressivament va substituint la notaci descriptiva.

Es basa en una estructura fixa, cada columna te una lletra que comena per la casella de la esquerra de les blanques, que va de la a a la h, i cada fila es numera a partir d'on est situat el jugador de blanques, comenant per la fila 1 i fins a la fila 8, amb aquestes dades s'obtenen unes coordenades del tauler que permeten identificar cada casella de forma que no hi pugui haver error. La forma d'anotar la jugada s, en primer lloc, la inicial del nom de la pea que es mou, encara que normalment quan es mou un pe no s'indica cap smbol per la pea, i s'entn que es un pe qui belluga, i desprs la coordenada on va, primer la columna i desprs la fila. Si es captura una pea, s'ha d'indicar un signe "x" entre la pea capturant i la pea capturada.



Inicials de les peces:

 C Cavall;
 A Alfil;
 T Torre;
 D Dama o Reina;
 R Rei;

En angls s'indiquen per les inicials N, B, R, Q i K respectivament.

Si es fa escac es fa servir el signe (+) o escac i mat (++). Quan un pe corona, indiquem al final de la jugada un signe = i la pea resultant (b8=D).

Quan en els llibres es comenta una partida, s'acostumen a afegir signes d'interrogaci (?) si la jugada s dolenta o dos (??) si es un error greu, i signes d'exclamaci (!) quan la jugada s bona, o dos (!!) quan es una jugada excepcional. Tamb es poden combinar els dos signes, si es fa (!?) significa una jugada interessant, si es fa al reves (?!) jugada dubtosa, indica que sense arribar a ser dolenta, no es una bona opci.

L'enroc curt se simbolitza O-O o b 0-0, i l'enroc llarg O-O-O o b 0-0-0.

Hi ha una variaci d'aquest sistema, que s'anomena notaci algebraica complerta. En anotar la jugada a ms d'indicar la coordenada de la casella dest, tamb s'indica el de la casella origen. Amb aquesta notaci s'eliminen els possibles errors d'interpretaci, encara que no es fa servir gaire.

Exemples de partides en notaci algebraica:

1. e4  e4
2. Cf3 Cc6
3. Ac4 Cf6
4. Cg5 Ce7??
5. Axf7++

El mat del boig

1. g4  e5
2. f3  Dh4++

El mat del pastor

1. e4  e5
2. Ac4 Cc6
3. Dh5 Cf6
4. Dxf7++














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="175300" title="JBoss" nonfiltered="1647" processed="1645" dbindex="71651">
JBoss s un servidor d'aplicacions de codi obert basat en Java EE. Degut a qu s una aplicaci basada en Java, pot ser executat sobre qualsevol plataforma que suporti Java. 

Entorn.
JBoss AS 4.0 es un servidor d'aplicacions J2EE 1.4, amb un Tomcat 5.5 incorporat. Suporta qualsevol JVM entre 1.4 i 1.5. JBoss pot ser executat sobre nombrosos sistemes operatius, incloent-hi el Microsoft Windows, moltes plataformes POSIX i d'altres que disposin de JVM implementada.

Estat de desenvolupament del projecte.
JBoss te una comunitat desenvolupadora molt activa. Malgrat ser un projecte de codi obert, Red Hat financia una part important del desenvolupament en contractar els desenvolupadors clau en rees rellevants.

Funcionalitats del producte.
 Clustering;
 Recuperacio davant fallades;
 Balanceig de crrega;
 Caching distribuit;
 Implantaci (programari) distribuda;
 Enterprise JavaBean versi 3;

 Referncies .
 JBoss 4.0 The Official Guide, per Marc Fleury, Scott Stark, Richards Norman -  JBoss, Inc, Sams Publishing, ISBN 0-672-32648-5;
 JBoss At Work: A Practical Guide, per Tom Marrs, Scott Davis - O'Reilly Publishing, ISBN 0-596-00734-5;

Enllaos externs.

Web del JBoss ;
Migrant de weblogic a JBoss;
Una anlisi de l'arquitectura de JBoss ;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="175308" title="Ulval" nonfiltered="1648" processed="1646" dbindex="71652">

Les ulvals (Ulvales) constitueixen un ordre d'algues verdes.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="175310" title="Pere Iu Baron" nonfiltered="1649" processed="1647" dbindex="71653">
Pere Iu Baron s un activista poltic i cultural nord-catal. El 1972 fou un dels fundadors de l'Esquerra Catalana dels Treballadors (ECT) i particip en la Universitat Catalana d'Estiu a Prada de Conflent, per el 1977 marx a l'escindida OSAN, que el 1979 es va unir a Independentistes dels Pasos Catalans. s redactor de la revista El Fi des del 1999 i un dels impulsors de la celebraci de la diada del 7 de novembre. Tamb s adherit a les Coordinadora d'Associacions per la Llengua Catalana, que organitzen cada any el Correllengua.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="175311" title="GHC" nonfiltered="1650" processed="1648" dbindex="71654">
El GHC ("Glasgow Haskell Compiler") s un compilador nadiu de codi lliure per al llenguatge de programaci funcional Haskell, el qual va ser originalment desenvolupat a la universitat de Glasgow per Simon Peyton Jones i Simon Marlow. El desenvolupament continua actualment sota l'auspici del Departament d'Investigaci de Microsoft (Microsoft Research), en el Regne Unit, on estan emprats Peyton Jones i Marlow. GHC ha pres humorsticament el sobrenom "Glorious Haskell Compiler".

El compilador tamb est escrit en Haskell (una tcnica coneguda com a bootstrapping), per el nucli de sistema per a Haskell est escrit en C i C--. L'ltima versi del compilador compleix amb l'estndard ms nou del llenguatge, que s el Haskell 98. GHC est disponible per a moltes plataformes, incloent Windows i la majoria de sistemes Unix (com les diferents distribucions de GNU/Linux), Mac OS X i la majoria d'arquitectures de processador.

Aquest inclou la majoria d'extensions de Haskell estndard, incloent la llibreria STM, que serveix per a permetre les transaccions de dades directament amb la memria.

Enllaos externs.
Pgina oficial de GHC ;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="175317" title="Jaume Roure" nonfiltered="1651" processed="1649" dbindex="71655">
Jaume Roure s un poltic nordcatal. El 1972 fou un dels fundadors de l'Esquerra Catalana dels Treballadors (ECT). El 1992 fou un dels impulsors d'Unitat Catalana i va obtenir 605 vots (l'1,63 %) al districte de Sant Jaume-Cerdanya a les eleccions legislatives de 1993. Ms tard es va unir a la llista Perpignan-Oxygne de Joan Pau Alduy i fou nomenat adjunt del batlle i president de la regidoria de Cultura Catalana de la Vila de Perpiny des del 1998.

Enllaos externs.
Jaume Roure a Association des Cadres Catalans de Toulouse;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="175339" title="Crties (escultor)" nonfiltered="1652" processed="1650" dbindex="71657">
Crties (Critias, Kritas ) fou un artista atenenc, dedicat a l'escultura. Podria ser originari d'Egina, per Pausnies li diu tic (       ) i probablement era atenenc. 

Per una inscripci a l'acrpoli () a l'esttua d'Epicar, es sap que el seu nom verdader fou Crtios. Les seves obres principals foren les esttues d'Hannodius i Aristogeiton a l'acrpoli, esculpides el 477 aC. Va morir vers el 444 aC.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="175351" title="Critbul" nonfiltered="1653" processed="1651" dbindex="71658">



Onomstica:

Critbul, filsof grec  ;

Critbul de Lmpsac ambaixador del rei dels odrisis Cersobleptes I ;

Critobul, metge grec;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="175353" title="Critbul (filsof)" nonfiltered="1654" processed="1652" dbindex="71659">
Critbul (Critobulus, Kritboulos            ), fill de Crit, fou un filsof grec deixeble de Scrates. Sembla que va portar un mal estil de vida i no va aplicar els ensenyaments del seu mestre.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="175362" title="Critbul de Lmpsac" nonfiltered="1655" processed="1653" dbindex="71660">
Critbul de Lmpsac (Critobulus, Kritboulos            ), fou un ciutad de Lmpsac que es va presentar a Atenes com a representant del rei dels odrisis Cersobleptes I (346 aC) en el moment es que s'anava a ratificar el tractat de pau entre Filip II de Macednia i Atenes. Va demanar participar a les converses en nom del seu sobir i com aliat d'Atenes. L'assemblea atenenca ho va aprovar tot i la oposici de Demstenes. Quan el tractat de pau fou ratificat, Cersobleptes en fou excls, i squines i Demstenes es van acusar un a l'altra. Cristbul va passar al servei de Filip.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="175365" title="Critbul (metge)" nonfiltered="1656" processed="1654" dbindex="71661">
Critbul (Critobulus, Kritboulos            ) fou un metge grec,  esmentat per Plini el Vell que diu que va treure una fletxa de l'ull de Filip, fill d'Amintes IV de Macednia que llavors era rei, es a dir al futur Felip II mde Macednia) que se li havia clavat probablement durant el setge de Methone el 353 aC. Encara que no li va poder salvar la visi va impedir que la cara restes desfigurada.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="175368" title="Unitat Catalana" nonfiltered="1657" processed="1655" dbindex="71662">
Unitat Catalana (UC) s un partit de la Catalunya del Nord que es va formar arran de la candidatura a les eleccions regionals del 1986 per Lloren Planes i Jaume Roure. Els seus militants procedien del moviment cultural i de diferents grups ideolgics, des de regionalistes a antics militants d'Esquerra Catalana dels Treballadors. El 1986 es present per primer cop a eleccions, i el seu candidat Andreu Barrere va obtenir 5.324 vots (el 2,89 %) ms que no pas en Claudi Gendre, del Parti Socialiste Catalan (PSC). El resultat els encoratj a presentar-se a les eleccions municipals del 1989, en les que aconseguiren 13 regidors, entre ells Claudi Bordanell (Cnoes), Joan Francesc Carrere a pol i Jaume Roure (en coalici) a Perpiny (3,6 % dels vots).

Per a les eleccions regionals del 1992 Lloren Planes va obtenir 3.097 vots (1,9 % dels vots), ja que tamb es present la secci nordcatalana d'ERC, dirigida per Jordi Vera, qui va obtenir 1.859 vots (1,1 %). A les legislatives del 1993 els resultats dels tres candidats de la llista foren:
 Claudi Bordanell, 604 vots (1,65 %) a Perpiny;
 Jaume Pol, 709 vots (1,52 %)  a Fenolleda-Rossell Nord;
 Jaume Roure, 605 vots (1,63 %) a Santg Jaume (Perpiny)-Cerdanya;

En el congrs celebrat a Cnoes el novembre de 1993, presidit per Lloren Planes, hi participaren Albert Bertrana i Heribert Barrera i Costa (ERC), Pere Mayor (UPV), Roger Gotarrodona (PSM), Carles Campuzano (JNC) ,Rosa Bruguera, Isabel Ruiz i Ramon Espadaler (CiU). Acordaren alguns pactes locals amb ERC i Generation Ecologique. Des del 1997, per, arribaren a un acord amb la llista Perpignan-Oxygne de Joan Pau Alduy i aconseguiren quatre regidories a l'ajuntament de Perpiny (Jaume Roure, Jaume Pol, Josep Gratacs i Joan Pere Oliv). A les eleccions municipals del 1998 el nombre de regidors del partit arriba a 20. Alhora, a les Eleccions europees (1999) Joan Planes fou incls en la llista de Convergncia i Uni. El 2001, un grup important de militants encapalats per Pere Mateu, Cristofol Soler i Mait Pull abandonaren el partit per crear, juntament amb independents i ex membres del Partit per Catalunya, el Bloc Catal. L'any 2006 amb la transformaci del Bloc Catal en federaci independent de Convergncia Democrtica de Catalunya Unitat cessa de ser el referent al nord de l'Albera del CDC del Principat de Catalunya. El 2008 Unitat Catalana obt novament dos regidors a Perpiny en la llista del batlle Jean-Paul Alduy : Jaume Roure i Virginie Barre. 

 Documentaci .
 Qu s Unitat Catalana?, Cercle Alfons Mias, Sant Genis de Fontanes, 2002.

 Enllaos externs .
 Unitat Catalana;
 Bloc d'Unitat Catalana;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="175369" title="Critodem" nonfiltered="1658" processed="1656" dbindex="71663">
Critodem (Critodemus, Kritdemos           ) fou un metge grec nascut a Cos, de la famlia dels asclepades, que va assistir a Alexandre el gran d'una ferida patida en la lluita contra els malians el 326 aC.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="175376" title="GNU Common Lisp" nonfiltered="1659" processed="1657" dbindex="71664">
El GNU Common Lisp (GCL) s el compilador de Common Lisp del Projecte GNU, i un desenvolupament evolutiu del Kyoto Common Lisp.

Produex codi objecte natiu al generar primer codi C i desprs cridant al compilador C per a crear el codi executable.

Encara que no s completament compatible amb l'especificaci del ANSI Common Lisp, el GCL s la implementaci triada per a diversos projectes grans incloent les eines de matemtiques Maxima, AXIOM i ACL2.

El GCL corre sota GNU/Linux en onze diverses arquitectures, i tamb sota Microsoft Windows, Solaris, i FreeBSD.

No s'actualitza des de l'any 2005.

 Enllaos externs .

 Pgina oficial ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="175380" title="Critolau" nonfiltered="1660" processed="1658" dbindex="71665">


Onomstica:

Critolau, dirigent de la Lliga Aquea;

Critolau, filsof peripattic grec;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="175384" title="Critolau (estrateg)" nonfiltered="1661" processed="1659" dbindex="71666">
Critolau (Critolaus, Kritlaos          ) fou un dirigent aqueu que va succeir a Dieu (Diaeus) com a estrateg de la Lliga Aquea el 147 aC i fou enemic dels romans com el seu predecessor.

Noms pujar al poder va insultar als ambaixadors romans, i quan aquestos van marxar cap a Itlia va fer el possible per aconseguir el trencament amb Roma per altres mitjans. Durant el hivern va inflamar al poble de tota Grcia contra Roma, i va fer prorrogar els pagaments de la deutes privades fins que una possible guerra amb Roma tingus un resultat.

Una gran assemblea es va celebrar a Corint i quatre romans que si van voler dirigir foren expulsats. Critolau, amb una forta gurdia, els va presentar com a tradors, i va estendre aquest qualificatiu als grecs que els hi donessin suport entre els quals hi havia els dirigents aqueus mes moderats.

Llavors es va declarar la guerra a Esparta, protegida de Roma. Un decret va conferir poders dictatorials al estrateg. Quint Cecili Metel Macednic pretor de Macednia, que mirava d'apaivagar els nims, fou acusat per Critolau de tenir por dels aqueus. 

Finalment la guerra amb Roma va esclatar a la primavera del 146 aC i Critolau amb un fort exercit va marxar cap a les Termpiles i va incitar a Grcia sencera a una revolta general contra els romans, mentre provava de castigar a Heraclea, ciutat prop del Mont Oeta, que havia sortit de l'aliana aquea.

Encara Metel va oferir la pau una vegada ms, per les seves propostes foren rebutjades. Mentre Critolau assetjava Heraclea, Metel es va presentar en aquest lloc. Critolau va haver d'aixecar el setge i fugir cap al sud. Metel el va seguir i el va trobar prop d' Scarphea a Lcrida, on va derrotar completament als aqueus, dels que uns mil foren fets presoners i molts altres van morir. 

De Critolau no se'n va tornar a sentir parlar; segons Tit Livi es va sucidar desprs de la batalla, i altres autors pensen que va morir a la mar en la seva fugida.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="175385" title="Critolau (filsof)" nonfiltered="1662" processed="1660" dbindex="71667">
Critolau (Critolaus, Kritlaos          ) fou un filsof peripattic grec nadiu de Faselis a Lcia. Va estudiar a Atenes amb Arist de Ceos al que va succeir al front de l'escola peripattica. 

Va gaudir de gran reputaci i fou enviat pels atenencs a Roma el 155 aC amb Carnades l'acadmic i Digenes de Babilnia l'estoic per negociar l'aixecament d'una multa de 500 talents imposada pels romans a Atenes per haver destrut Oropos. Els ambaixadors van tenir xit. Cat fou partidari de la seva sortida de Roma el ms aviat possible ja que com a gran orador influa en els dirigents romans.

Va viure fins el 82 anys i havia mort abans del 111 aC.

Plutarc diu que va escriure una obra sobre l'Epir i una altra titulada          ; Gneu Gelli (Gellius) diu que hi havia un historiador anomenat Critolau, per no se sap si era el mateix filsof o un personatge diferent. 

Un gramtic amb el mateix nom es esmentat a lEtymologicum Magnum.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="175386" title="Ad Decimum" nonfiltered="1663" processed="1661" dbindex="71668">
Ad Decimum es el nom donat a una batalla decisiva lliurada a la plana de Sidi Fathallah on actualment hi ha la ciutat tuniciana de Ben Arous, en la que el general Belisari, de l'Imperi Bizant va derrotar els vndals i va posar fi al seu domini a les provncies d'frica (13 de setembre del 533).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="175387" title="Ben Arous" nonfiltered="1664" processed="1662" dbindex="71669">
Ben Arous (        ) s una ciutat de Tunsia, capital de la governaci de Ben Arous. El municipi t 74.932 habitants (2004), dels que noms 36.000 sn dins la delegaci de Ben Arous (2004). 

La ciutat es va construir a la plana de Sidi Fathallah i va agafar el nom d'un sant musulm 
que es diu que curava l'esterilitat de les dones. Va morir el 1444 i la seva zawiyya va originar la ciutat.

Fou en el lloc que ara ocupa la ciutat que es va lliurar la batalla d'Ad Decimum, en la que Belisari va derrotar els vndals i va posar fi al seu domini a les provncies d'frica (13 de setembre del 533).

Durant el protectorat francs (1881-1956) es va dir Fochville a la part alta (tur del sud-oest de la via de tren) i Ben Arous a la part baixa (al nord de la via de tren)

El municipi es principalment agrcola amb cultiu de cereals.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="175388" title="Zhangye" nonfiltered="1665" processed="1663" dbindex="71670">
Zhangye (xins simplificat:   ; pinyin: Zh ngye) s una prefectura de la provncia de Gansu, a la Repblica Popular de la Xina.

Histria.

Zhangye s al centre del corredor de l'Hexi. La zona fou la frontera durant molts anys de la histria de la Xina, formant un corredor a la part central de l'imperi; de fet el nom Zhangye ("estendre el bra") s una abreviatura d'"estendre el bra del pas", per l'sia Central. Durant la dinastia Han, els exrcits xinesos hi van combatre sovint contra els huns. Fou tamb una secci important de la Ruta de la Seda.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="175389" title="Ben Gardane" nonfiltered="1666" processed="1664" dbindex="71671">
Ben Gardane (        ), tamb Ben Guerdane, s una ciutat del sud de Tunsia a la governaci de Mdenine. La seva poblaci s de 58.101 habitants (el 2004). s seu tamb d'una delegaci del governadorat amb una poblaci de 68.640 habitants (2004).

Destaca el seu mercat de productes vinguts de Lbia, essent el ms popular la gasolina que el govern tunisi tolera que es vengui ja que s de bona qualitat i baix preu. s la darrera gran ciutat abans de la frontera. T molt proper el port d'El Morchidia i el lloc arqueologic d'Henchir Mastoura. A la delegaci viuen ms de 15000 dromedaris.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="175390" title="Bargou" nonfiltered="1667" processed="1665" dbindex="71672">
Bargou s una ciutat cap de la delegaci del mateix nom a Tunsia, governaci de Siliana. Est situada a 23 km a l'est de la ciutat de Siliana, al peu del Djebel Bargou i a poca distancia de l'embasament d'El Akhmes. La delegacio t 16.440 habitants (2004).





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="175391" title="El Battan" nonfiltered="1668" processed="1666" dbindex="71673">
El Battan o El Batane (tamb apareix com El Bathan) es una ciutat de Tunsia, capalera d'una delegaci de la governaci de Manouba, situada a 26 km a l'oest de la ciutat de Manouba. La poblaci de la delegaci es de 18.020 habitants. Esta a la riba del riu Medjerda, i enfront de la ciutat de Tebourba.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="175393" title="Jujuies" nonfiltered="1669" processed="1667" dbindex="71674">
Jujuies s un poble indgena sedentari, que donaren el seu nom a la provncia de Jujuy a l'Argentina, possiblement hagi estat una denominaci genrica donada pels hispans per a senyalar les tribus que amagaven els seus habitatges cap a on actualment nomenam Cuyaya, La Almona i Juan Galn. 

Cap al sud, i seguint les aiges del riu Grande, vivien les tribus dels palpals. Compartien aquesta zona junt amb els omaguaca i els ocloyas.

L tnia dels jujuies estava conformada entre unes altres tribus com els chirimanos, els pelicochos, els palomos i els churumatas.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="175395" title="Barquisimeto" nonfiltered="1670" processed="1668" dbindex="71675">
Barquisimeto s la capital de l'estat veneol de Lara.

MiBarquisimeto, Dedicado a Barquisimeto;




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="175396" title="Juan Idiarte Borda" nonfiltered="1671" processed="1669" dbindex="71676">

Juan Bautista Idiarte Borda (1844 - 1897) va ser un poltic uruguai, president de la Repblica entre mar de 1894 i agost de 1897.

El 1879 va ingressar al Parlament representant Soriano, en la XIII Legislatura que va designar a Lorenzo Latorre com a President Constitucional. Tamb va participar com a Representant entre 1882 i 1885. En temps de Mximo Santos es va haver d'allar i raure's a l'Argentina.

Era membre del Senat en moments en qu era necessari elegir el successor de Julio Herrera y Obes i el 21 de mar de 1894 el Senador Idiarte Borda va aconseguir 47 vots. Va assumir tot seguit, comenant un govern on les dificultats econmiques es van aguditzar tremendament pel desordre administratiu.

L'abril de 1897, quan Borda descendia del seu carruatge davant la seva residncia, va ser atacat per un jove, Antonio Reveca, que li va posar el revlver al coll, per sense disparar l'arma. El 25 d'agost d'aquell mateix any, mentre desfilava al capdavant d'una comitiva pel carrer Sarand, anant des de la Catedral a la Casa de Govern, un solitari atacant Avelino Arredondo, el va matar d'un tret davant el Club Uruguay. L'assassinat de Juan Idiarte Borda va ser l'nic magnicidi en la histria de l'Uruguai. 

L'escriptor argent Jorge Luis Borges al seu conte Avelino Arredondo (Llibre de Sorra) narra en ficci el pla detallat i assassinat del president Juan Idiarte Borda.

Enllaos externs.
Presidncia de l'Uruguai ;
Borges: Avelino Arredondo o la complejidad de los hechos Text en castell.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="175397" title="Julio Herrera y Obes" nonfiltered="1672" processed="1670" dbindex="71677">

Julio Herrera y Obes Martnez (Montevideo, 9 de gener de 1841 - bidem, 6 d'agost de 1912), va ser un poltic i president constitucional uruguai entre els anys 1890 i 1894.

Va acompanyar Venancio Flores, com a secretari, en la Guerra de la Triple Aliana contra Paraguai. Va anar ministre d'Exteriors amb Toms Gomensoro, diputat a les "cambres bizantines", va ser deportat a la barca Puig i va participar en la "Tricolor".
Va reorganitzar el vermellisme (en castell, "coloradismo") recolzant-se en el diari El Heraldo. Ministre de Govern de Mximo Tajes, va dirigir la transici a la democrcia i el 1890 va ser electe president civil, una vegada acabada l'etapa militarista.
Va enfrontar una crisi financera i va sostenir la "influncia directora". Com a senador, es va oposar al Pacte de la Creu de 1897 i va ser expulsat del pas. Va tornar el 1903. Malgrat la seva pobresa, va rebutjar dignament una pensi del govern de Claudio Williman.

Julio Herrera y Obes s, a ms, un carrer cntric de Montevideo, que rep el seu nom com homenatge a la memria de l'expresident.

Enllaos externs.
Presidncia de l'Uruguai ;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="175398" title="Mximo Santos" nonfiltered="1673" processed="1671" dbindex="71678">

Mximo Santos (Canelones, 1847 - Buenos Aires, 1889), va ser un militar i poltic uruguai, president constitucional entre 1882 i 1886.

Respecte a la seva trajectria militar, la seva amistat amb Lorenzo Latorre el va portar de sergent a comandant del 5 de caadors.
Ministre de Guerra de Francisco Antonio Vidal, va ser designat president de la Repblica, per pressi castrense, el 1882.
El seu amor pels fasts (es va crear per a ell el grau de "capit general"), la fortuna que va amassar i la corrupci del seu rgim van enfosquir algunes conquestes socials i culturals.

Reelegit per una maniobra va posar en seu contra a diversos ciutadans illustres de l'poca; els que se li van enfrontar en la denominada Revoluci del Quebracho, preparada a l'Argentina, en la qual van vncer les seves forces al comandament de Mximo Tajes. Malgrat haver guanyat, va sofrir l'atemptat d'Ortiz el 17 d'agost de 1886 (un tret a la cara), va cridar un "gabinet de conciliaci" i va dimitir.

Va viatjar a Europa i quan tornava al pas se li va impedir desembarcar, pel que va morir en Buenos Aires.

Durant la seva primera presidncia va decidir la creaci d'un nou departament com una eina poltica per detenir-ne ms poder.

Va ser aix que per la Llei 1854 del 30 de desembre de 1885 va nixer el departament de Flores del territori que pertanyia a la tercera Secci Judicial de San Jos. Tanmateix, era admirador de Napole Bonaparte. 

Referncies.




Enllaos externs.
Presidncia de l'Uruguai ;
El naixement de l'Uruguai modern la segona meitat del segle XIX Text en castell.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="175401" title="Andrs Nocioni" nonfiltered="1674" processed="1672" dbindex="71679">








Andrs Nocioni va nixer el 30 de novembre de 1979 a Glvez, Santa Fe, i s un dels millors jugadors de bsquet d'Argentina dels ltims temps. Juga com a Aler i medeix 2,01 metres d'altura.

 Trajectria com a jugador .
Durant els ltims deu anys a passat per 6 equips diferents, fins a fer el salt a la NBA l'any 2004.
1995/96 Racing Club;
1996/97 Olimpia de Venado Tuerto;
1997/99 Independiente de General Pico;
1999/2004 Tau Cermica;
2000/01 Bsquet Manresa;
2004/06 Chicago Bulls;

Durant la seva primera temporada a l'NBA (2004-05) amb els Chicago Bulls, va promitjar 23.4 minuts, 8.4 punts i 4.8 rebots per partit. La segona temporada els seus nmeros van ser de 27.3 minuts, 13 punts i 6 rebots, destacant els ltims dos mesos de competici que van permetre classificar als Chicago Bulls a la postemporada, guanyant 10 dels ltims 12 partits per acabar la fase regular amb un rcord de 41-41. En aquests 12 partits Nocioni va promitjar 19.1 punts i 10.4 rebots. 
El seu bon nivell de forma a la part final de la temporada el va fer mereixedor del premi al millor jugador de la temporada per part de la franqucia.
  
Va debutar amb la selecci de bsquet Argentina el 14 de juny de 1999 jugant contra el Per en el pavell Sudamericano de Baha Blanca. Ha jugat amb seleccions nacionals: Sudamericana de Cadets del 1995. Sudamericanes de Grans del 1999 i 2001. Preolmpics del 1999 i 2003. Jocs Panamericans del 1999. Premundial del 2001 i 2003. Mundial del 2002 i 2006. Jocs Olmpics del 2004.

I els premis internacionals que ha aconseguit amb la selecci sn: Campi Sudameric de Cadets el 1995. Campi Sudameric el 2001. Campi del Premundial el 2001. Medalla de Plata Mundial del 2002. Medalla d'or en els Jocs Olmpics del 2004.

 Guardons que ha rebut.
Millor Sis home de la Liga Nacional la temporada 1998/99.
Escollit en el segon quintet de l'Eurolliga 2003.
Campi de la Lliga ACB 2001/2002.
Campi de la Copa del Rei de bsquet 2002 i 2004.
Escollit Millor Jugador de la Lliga ACB 2004.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="175402" title="Porta de Jade" nonfiltered="1675" processed="1673" dbindex="71680">
La Porta de Jade o el pas de la Porta de Jade (xins simplificat:    , xins tradicional:    , pinyin: Ymn Gu n) s el nom d'un pas situat a l'oest de Dunhuang a la provncia de Gansu, a la Repblica Popular de la Xina. Antigament, hi passava la Ruta de la Seda.

No s'ha de confondre amb la ciutat de Yumen (  , literalment "Porta de Jade"). Encara que les dues estan dins la mateixa prefectura de la provncia de Gansu, Porta de Jade est situada a uns 85 km a l'oest de la seva ciutat d'homnima.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="175404" title="Francisco Antonio Vidal" nonfiltered="1676" processed="1674" dbindex="71681">

Francisco Antonino Vidal (San Carlos, 1827 - Montevideo, 1889), va ser un poltic i metge uruguai, president constitucional entre 1880 i 1882, i entre mar i maig de 1886.

Als 17 anys va viatjar a Pars, on es va graduar de metge, amb una tesi sobre el dolent de Pott.

Referent a la seva trajectria poltica, pot dir-se que Vidal era tan eminent mdic com malament governant. Va ser ministre el 1865 i, durant la Guerra de la Triple Aliana contra Paraguai, Venancio Flores el va investir de poders dictatorials. Desprs va ser diputat i senador. Va tornar interinamente a la Presidncia: el 1870 en lloc de Lorenzo Batlle, i dos vegades en lloc de Lorenzo Latorre. Desprs de la renncia de Latorre, Vidal va ser electe president el 1880 per l'Assemblea, per va renunciar en 1882 davant de Mximo Santos. El 1886 va tornar a la Presidncia interina i va renunciar novament per donar-li lloc a Santos. Va finalitzar el seu crrec com a diputat per Paysand.

 Enllaos externs .
Presidncia de l'Uruguai ;
El naixement de l'Uruguai modern la segona meitat del segle XIX ;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="175406" title="The Sims Online" nonfiltered="1677" processed="1675" dbindex="71682">


The Sims Online (Els sims en lnia en catal) s un joc multijugador massiu online variaci del fams videojoc de Maxis The Sims i que fou llanat el 17 de desembre del 2002 per a Microsoft Windows.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="175407" title="An" nonfiltered="1678" processed="1676" dbindex="71683">


An o An de Moncayo s un municipi de la provncia de Saragossa, incls a la comarca de Tarassona i el Moncayo. En aquesta poblaci s'hi va establir una comanda de l'orde de Sant Joan de Jerusalem, que pertanyia a la Castellania d'Amposta. 













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="175410" title="Samper de Calanda" nonfiltered="1679" processed="1677" dbindex="71684">


Samper de Calanda s un municipi de la provncia de Terol que forma part de la comarca del Baix Martn. En aquesta poblaci s'hi va establir una comanda de l'orde de Sant Joan de Jerusalem enquadrada a la Castellania d'Amposta. 

Forma part, juntament amb altres 8 pobles, de la Ruta del tambor y del bombo i fou el lloc on nasqu la cantant Carmen Pars.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="175412" title="Orrios" nonfiltered="1680" processed="1678" dbindex="71685">


Orrios s un municipi de la provncia de Terol, a la comarca de la Comunitat de Terol. Durant l'edat mitjana i fins el segle XIX va ser seu d'una comanda de l'orde de Sant Joan de Jerusalem que formava part de la Castellania d'Amposta.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="175418" title="Guadix" nonfiltered="1681" processed="1679" dbindex="71686">

Guadix s un municipi andals de la provncia de Granada, situat a la falda nord de Sierra Nevada. s la capital histrica de la comarca homnima, tamb coneguda com Accitnia. Amb una superfcie de 317 km, l'any 2005 tenia 20.136 habitants.

s un dels assentaments humans ms antics de la Pennsula Ibrica. En poca romana se l'anomenava Julia Gemella Acci, d'on prov l'actual gentilici, accitans. El nom actual de la ciutat es remonta a l'poca musulmana, quan la ciutat s'anomenava Wadi Ash (del riu Ash, arabizaci del nom Acci), pronunciat wad ish en l'rab coloquial granad. Durant la dinastia  nassarita del Regne de Granada, Wadi Ash era una de les 33 madinas o ciutats amurallades que disposava d'alcassaba. Durant aquest perode la seva demarcaci jurisdiccional era gaireb idntica a la de l'actual comarca de Guadix. 

 Enllaos externs .
 Ajuntament de Guadix;
 Portal informativo de Guadix;























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="175423" title="Llus de Tena" nonfiltered="1682" processed="1680" dbindex="71687">

Llus de Tena, nascut a Guadix, fou President de la Generalitat (1617-1620) i Bisbe de Tortosa (1616-1622). La seva tomba es troba en aquesta ciutat, a la capella de la Verge de la Cinta.

 Enllaos externs .
 Un accitano fue 'president' de Catalua mucho antes que Montilla. El Ideal;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="175432" title="Rocabert (llinatge)" nonfiltered="1683" processed="1681" dbindex="71688">



Els Rocabert foren un llinatge noble catal amb dominis feudals situats sobretot a l'Empord.

Casa pairal: el castell roquer de Rocabert, a la Jonquera, i des de mitjan segle XIII, el castell de Peralada, tots dos a l'Alt Empord. 

Armes herldiques: de gules, tres pals d'or carregats de tres rocs d'escacs d'atzur.

Actualment, a la comarca empordanesa, la pronncia popular del nom del llinatge s plana ("Rocaberti").

 Histria .

 Lnia troncal .

Deixant de banda el llegendari de la famlia (que remuntava els seus orgens als reis merovingis), els primers individus documentats del llinatge sn de finals del segle X, ja fent s dels poders de vescomte de Peralada, ttol que aviat convertiren en vescomte de Rocabert. Encara en vida del seu pare Jofre III, Dalmau VI de Rocabert (1282-1304) adquir de la seva dona la vila de Peralada (1256) i tot seguit la famlia hi install la capital dels seus dominis.

El 1599 el rei Felip III atorg a Francesc Jofre I de Rocabert i de Pacs (1592-1634), i als seus descendents, el ttol de comte de Peralada, al qual fou posteriorment (1703) annexada la grandesa d'Espanya. El 1645 el rei Felip IV cre el ttol de marqus d'Anglesola per a Ramon Dalmau I de Rocabert i de Safortesa (1644-1663) i els seus descendents, en agrament per la fidelitat del vescomte a la monarquia durant la Guerra dels Segadors.

Extingida poc desprs de 1672. L'herncia pass als Rocafull, comtes d'Albatera, als Boixadors, comtes de Savall (1728) i, ms tard, als Dameto, marquesos de Bellpuig (1862), tots els quals empraren en primer lloc el cognom Rocabert. Extingits tamb aquests ltims (1899), els ttols passaren als Sureda, als Fortuny (1912) i, finalment, als Montaner (1973), tots ells mallorquins.

Enterraments familiars al monestir de Vilabertran (capella dels Rocabert) i al convent del Carme de Peralada, entre d'altres llocs.

 Lnies secundries .
Lnia dels barons de Cabrenys (s. XIV-1589).
Branca dels barons de Sant Mori (s. XV-vers 1545). Heretats pels Cardona (Cardona-Rocabert).
Lnia dels barons de Verges (s. XV-1510).
Lnia dels barons de Sant Lloren de la Muga (s. XV-1562). Heretats per la lnia troncal.
Lnia dels barons de Pau, cognomenats Rocabert-Pau-Bellera (s. XVI-1757). Heretats pels Crulles-Sitjar.
Branca dels marquesos d'Argenola (s. XVII-1755). Heretats pels Pinelli.
Lnia dels barons de Montbui, cognomenats Rocabert-Tagamanent (s. XVI-vers 1710). Heretats pels Pins.

 Personatges a la Viquipdia .
Exclosos els titulars del vescomtat de Rocabert i del comtat de Peralada (vegeu els articles corresponents).

De la lnia troncal i descendents d'aquesta:
Antoni de Rocabert-Boixadors Dameto i de Ver (1831-1887);
Joana de Rocabert i de Fenollet (morta el 1416);
Dalmau Climent de Rocabert (segona meitat del segle XV);
Mart Joan de Rocabert (mort el 1465);
Pere de Rocabert, bisbe de Girona;
Guillem de Rocabert arquebisbe de Tarragona;

De les lnies secundries:
Guillem Galceran de Rocabert i de Serrallonga (s. XIV-1385);
Guerau Galceran de Rocabert i d'Arborea (s. XIV-1425);
Guillem Hug de Rocabert i d'Arborea (mort abans de 1428);
Bernat Hug de Rocabert i d'Erill (vers 1420-1485);
Dalmau de Rocabert i d'Erill (mort el 1479);
Pere de Rocabert i d'Erill (mort abans de 1490);
Joana de Rocabert i d'Erill (s. XV);
Guerau de Rocabert i de Cervell (mort el 1497);

 Patrimoni .
El patrimoni primitiu de la famlia sembla que comprenia, a ms del castell de Rocabert (la Jonquera, Alt Empord), les poblacions de Darnius, Agullana, Terrades, les Escaules, Cantallops, Capmany, Sant Climent Sescebes, Masarac i Espolla, a l'Empord, i Morells i la Bellaguarda, al Vallespir.

Els Rocabert adquiriren, durant el segle XIII, la baronia de Navata, Peralada (1256), les baronies de Vilademuls i Sant Lloren de la Muga, la fora de Bassegoda (1272) i, segurament, la Jonquera. En el segle XIV hi afegiren la baronia de Cabrenys (abans de 1324) i les senyories de Serrallonga, Maanet, Hostoles, Reiners i Rocacorba; i, durant el segle XV, la baronia de Verges (amb la Tallada i Bellcaire), la vila de Vin (Conflent), el castell de Requesens (1418) i les baronies de Sant Mori, a l'Empord (desprs de 1428), i de Maella, al Matarranya (1471). En aquesta poca tamb exercien jurisdicci sobre les poblacions de Llers, Cabanes, Vilarnadal, Vilatenim, Vilabertran, Palol de Vila-sacra, Camallera i Santa Llogaia del Terri. Enllaos posteriors afegiren encara nous dominis (baronies de Vallmoll i d'Anglesola, etc.).

 Documentaci .
A la mort de Joana-Adelaida de Rocabert (1899), la documentaci histrica de la nissaga dels Rocabert, fins llavors conservada al castell de Peralada, fou heretada, juntament amb el patrimoni de la famlia (per no els ttols), pel seu parent mallorqu Ferran Truyols i Despuig, marqus de la Torre. El 1923, en vendre's el patrimoni empordans, fou traslladada a Mallorca (a la residncia de Son Vida, desprs al palau de Cal Marqus de la Torre i ms tard a altres llocs de Palma), fins que el 2005 fou adquirida pel Consell Insular de Mallorca i ingressada a l'Arxiu del Regne de Mallorca (BOIB, nm. 151, 11 d'octubre de 2005), unint-se aix a la que hi havia estat dipositada el 1972 per Jordi Truyols i Dezcallar.

 Bibliografia .
Mari Baig i Aleu, "L'arxiu comtal de Peralada: elements per a la seva histria", Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos, 29 (1996), 305-340.
Josep Clavaguera i Canet, "L'arxiu del palau de Peralada", Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos, 21 (1988), 291-296.
Josep Clavaguera i Canet, "Els pergamins de l'arxiu del palau de Peralada", Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos, 22 (1989), 259-270.
Josep Dromendari, rbol genealgico de la casa de los viscontes de Rocabert, por la gracia de Dios, condes de Perelada, marques de Anglesola..., Gnova, s.n., 1676.
Josep Fernndez Trabal, "L Arxiu del marqus de la Torre (Palma de Mallorca) i el seu inters per la histria de Catalunya", Butllet de l'Arxiu Nacional de Catalunya, 15 (2006). ;
Armand de Fluvi i Escorsa, "Los vizcondes y el vizcondado de Peralada, tambin llamado de Carmen y de Verges y, finalmente, de Rocabert", Hidalgua, 31 (1983), 929-934.
Armand de Fluvi i Escorsa i altres autors, articles i quadres genealgics a la Gran Enciclopdia Catalana, s. v.
Ddac de Rocabert-Pau-Bellera i de Boixadors, Genealogia de la casa de Rocabert..., 1628.
Josep Torner, Compendio de las grandezas y prerogativas soberanas de la antiqussima Casa de los Vizcondes de Rocabert... Condes de Perelada, Barones, y Marqueses de Anglesola, , , 1651.

 Enllaos externs .
Els Rocabert a l'Enciclopdia (Gran Enciclopdia Catalana);
Declaraci com a B d'Inters Cultural a favor del fons documental anomenat Arxiu del Marqus de la Torre (en espanyol) BOE;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="175438" title="Charles Frdric Gerhardt" nonfiltered="1684" processed="1682" dbindex="71689">


Charles Frdric Gerhardt (21 d'agost, 1816 - 19 d'agost, 1856) fou un qumic francs. Nascut a Estrasburg estudi a Karlsruhe, Leipzig, Gieen, i Dresden. L'any 1838 es trasllad a Pars, i el 1841 a Montpeller, on esdevingu professor titular de qumica l'any 1844. Aquest mateix any conegu Auguste Laurent amb qui compart gran part de les seves idees sobre la qumica. Desprs d'haver mantingut fortes discrepncies amb altres qumics reconeguts de la seva poca a causa de les seves teories deix Montpeller el 1848 per establir-se a Pars on obr la seva prpia cole de chimie pratique (Escola de qumica prctica). Aquesta escola no va, per, prosperar i l'any 1855 va acceptar una plaa de professor a l'cole Polytechnique a la seva ciutat natal d'Estrasburg on moriria l'any segent.

Gerhardt s especialment conegut pel seu treball de reformador en la notaci de les frmules qumiques on introdu el concepte de srie homloga l'any 1843. Treball tamb en anhdrids d'cids i va sintetitzar una forma impura de l'cid acetilsaliclic.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="175444" title="Resistencia Galega" nonfiltered="1685" processed="1683" dbindex="71690">
Resistencia Galega s una organitzaci armada independentista de Galcia, escindit de l'Assembleia da Mocidade Independentista el 2005. El 2005 es don a conixer publicant a internet un Manifesto da Resistncia Galega. El setembre de 2006, la polica portuguesa va trobar material per a la fabricaci de bombes casolanes junt amb propaganda de Resistncia Galega, en un indret muntanys de la localitat fronterera de Vieira do Minho. Endems, fonts policials informaren que alguns joves gallecs suposadament relacionats amb el grup sn fugits.  

La policia i els mitjans de comunicaci han responsabilitzat aquest grup de diferents atacs amb artefactes explosius casolans, como a Cangas de Morrazo o Eixo, ambds el maig de 2007. El 23 de juliol de 2006 posaren un artefacte a un caixer de Santiago de Compostela Hi ha dotze membres del grup fitxats i es creu que el seu cap s Antn Garca Matos Toninho, antic membre de l'EGPGC. 

Referncies.




 Enllaos externs .
 Entrevista a un membre del grup  ;
 Article sobre Resistncia Galega, El Pas, 9/07/2007  ;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="175449" title="Hex (joc)" nonfiltered="1686" processed="1684" dbindex="71691">

Hex s un joc de tauler abstracte per a dos jugadors creat per Piet Hein el 1942 i, independentment, per John Nash el 1947. Es tracta d'un joc de connexi que es juga en un tauler romboidal dividit habitualment en 11x11 caselles hexagonals, tot i que tamb s'utilitzen altres dimensions. L'objectiu dels jugadors, que per torns van collocant fitxes al tauler, s aconseguir connectar dos costats oposats del rombe.

Histria.
El joc fou inventat pel matemtic dans Piet Hein l'any 1942, mentre treballava a l'Institut Niels Bohr de Copenhague i, posteriorment, sense saber de la invenci de Hein, tamb fou creat pel matemtic John Nash l'any 1947 a la Universitat de Princeton. A Dinamarca es comen a conixer amb el nom Polygon (tot i que Hein l'anomen CON-TAC-TIX); els collegues de Nash, per la seva banda, l'anomenaren Nash. L'any 1952 Parker Brothers el comercialitz amb el nom Hex, nom que fu fortuna i finalment qued establert.

Regles.
Cada jugador escull un color. Els jugadors, per torns, coloquen una fitxa del seu color en un dels hexgons del tauler, amb l'objectiu d'aconseguir formar un cam continu de fitxes del seu color que connectin els costats oposats del tauler, indicats amb el color de cada jugador. El primer jugador que ho aconsegueix s el guanyador.

Com que el primer jugador t un cert avantatge, s habitual utilitzar la regla del pasts, segons la qual el primer jugador colloca una fitxa d'un color i el segon decideix qui es queda aquell color.

Estratgia.
El joc no pot acabar en taules, resultat que fou demostrat per John Nash; aix doncs, l'nica forma d'evitar que el contrincant formi un cam continu s formant-te un. En altres paraules, Hex s un joc determinat.

Quan els costats del tauler sn iguals, que s la situaci ms habitual, el primer jugador pot guanyar sempre, independentment de qu faci l'altre jugador; s a dir, existeix una estratgia guanyadora per al primer jugador. La demostraci es basa en un argument de robatori d'estratgia no constructiu. Com que Hex s un joc finit amb informaci perfecta i que no pot acabar en empat, o b existeix una estratgia guanyadora per al primer jugador o b per al segon. Si el segon jugador tingus una estratgia guanyadora, el primer jugador podria robar-li comenant amb una jugada irrellevant i posteriorment seguir l'estratgia del segon jugador. Ara b, com que una jugada extra mai pot ser un desavantatge a Hex, aix assegura que s el primer jugador qui guanyar, no el segon. Aix s'arriba a contradicci amb la suposici inicial (el segon jugador t una estratgia guanyadora) i es demostra que s el primer jugador qui disposa d'una estratgia guanyadora. En aquest sentit, doncs, Hex s un joc molt feblement resolt, ja que se sap quin s el resultat del joc per no se sap com aconseguir-ho.

Per compensar l'avantatge del primer jugador, es poden utilitzar dos mtodes:
 Acostar els costats del segon jugador, de manera que es juga en un parallelogram en lloc d'un rombe. Nogensmenys, es pot demostrar que en aquest cas el segon jugador pot guanyar sempre.
 Utilitzar la regla del pasts, segons la qual el primer jugador colloca una fitxa d'un color i el segon decideix qui es queda aquell color. D'aquesta manera el primer jugador es veu obligat a fer una primera jugada bona per no excessivament bona, de forma que tant si el segon es queda el color com no, la partida queda equilibrada.

Cameron Browne, en el seu llibre Hex Strategy: Making the Right Connections analitza l'estratgia de l'Hex amb molt detall. Nogensmenys, alguns jugadors consideren que el llibre cont diversos errors i planteja estratgies qestionables. 


Referncies.


Enllaos externs.
 Comas, Oriol. El mn en jocs. La Magrana, Barcelona 2005. ISBN 84-7871-327-1 ;
 HexWiki, una wiki dedicada a l'Hex. ;
 Tesi sobre Hex. Histria, classificaci i complexitat. ;
 El joc de l'Hex a MathWorld, amb enllaos a articles matemtics. ;
 Obertures per a taulers de 1x1 a 6x6, per Jack van Rijswijck. ;
 Solucions per a taulers 7x7, 8x8 i 9x9, per Jing Yang. ;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="175451" title="Boumhel El Bassatine" nonfiltered="1687" processed="1685" dbindex="71692">
Boumhel El Bassatine (o Bou Mhel El Bassatine) s una ciutat de Tunsia, propera a la ciutat de Tunis, a uns 10 km al sud-est de la ciutat de Ben Arous, dins la governaci de Ben Arous. Es capalera d'una delegaci anomenada  Boumhel amb 23.210 habitants. La municipalitat t 27.977 habitants, i est formada per la uni de les viles de Bou Mhel (Boumhel) i d'El-Bassatine ("jardins" en rab), amb un gran creixement els darrers 25 anys per la proximitat de Tunis. A uns 10 km al nord-est es troba el port comercial de Rads i entremig la vila costanera d'Ezzahra.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="175456" title="Parc nacional" nonfiltered="1688" processed="1686" dbindex="71693">

Un parc nacional es un espai natural protegit per llei de la contaminaci i desenvolupament humans. Els parcs nacionals estan inclosos a la categoria II d'rees protegides de la Uni Internacional per a la Conservaci de la Natura.

El parc nacional ms gran del mn es el Parc Nacional de Grenlndia Nord-oriental, establert el 22 de maig de 1974 i que compta amb 972.000 kilmetres quadrats.

A Catalunya, els parcs nacionals es defineixen com espais naturals d'extensi relativament gran, no modificats essencialment per l'acci humana, i amb inters cientfic, paisatgstic i educatiu. No s'hi permeten activitats d'explotaci dels recursos naturals, ni d'alteraci del paisatge, i la finalitat de la declaraci per llei s preservar-los de totes les intervencions que poden alterar la fisonomia, la integritat i l'evoluci dels sistemes naturals. Actualment (setembre 2008), l'nic parc nacional determinat per la Generalitat de Catalunya s el d'Aigestortes i Estany de Sant Maurici.

Referncies.
 Els parcs de Catalunya al web de la Generalitat;
 Anuari estadstic de Catalunya;















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="175459" title="Bousalem" nonfiltered="1689" processed="1687" dbindex="71694">
Bousalem s una ciutat de Tunsia a uns 12 km a l'est de Jendouba, a la governaci de Jendouba. s una vila principalment agricola amb nombrosos petits llogarets a la seva rodalia. S'hi celebra mercat cada dijous. La ciutat va portar el nom de Souk El Khemis fins que fou canviat per decret el 30 d'abril de 1966. s capalera d'una delegaci amb 43.980 habitants (2004). El municipi t 20.098 habitants (2004).








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="175474" title="Chebba" nonfiltered="1690" processed="1688" dbindex="71695">

Chebba (Ash-Sh bbah o Ash-Shabbah, tamb esmentada com Chebiba) s una ciutat de Tunsia a la governaci de Mahdia, a la costa sud de la governaci, capalera tamb d'una delegaci. Antic port pescador, avui dia, tot i que la pesca segeuix essent important, la seva principal activitat es el turisme complementat amb l'explotaci de les oliveres. La seva platja es d'arena blanca i fina i l'aigua es turquesa i transparent. La ciutat est sobre un petit promotori que com una pennsula s'endinsa a la mar i forma el Ras Gabboudia.

Va arribar als 20.000 habitants al final del 2004 (en el cens del juliol d'aquest any va donar 19.889 habitants). La delegaci tenia 24.510 habitants el 2004.

Es l'antiga Caput Vada (punt de sortida) romana, i s'hi han trobat nombroses ruines romanes destacant un mosic de Nept i les quatre estacions que es conserva al Museu del Bardo. Fou destruida pels vndals, excepte una torre anomenda desprs Borj Khadija (Torre de Khadija), i reconstruida pels bizantins que li van donar el nom de Justinipolis. El seu nom modern li fou donat pels rabs.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="175477" title="Joan Baptista Humet i Climent" nonfiltered="1691" processed="1689" dbindex="71696">


Joan Baptista Humet i Climent (Navarrs, 1950 - Barcelona, 2008)

Humet va nixer el 4 de gener de 1950 a Navarrs (Canal de Navarrs), la mare que vivia a Terrassa, va  anar a Navarrs al Pas Valenci a donar a llum per mitj del seu cunyat metge, al qui li tenia plena confiana, tornant a Terrassa un cop nascut en Joan Baptista. Fill d'un industrial del sector txtil que, desprs de la crisi industrial dels anys cinquanta, ha de vendre el seu negoci. L'any 1968 es trasllada a Barcelona amb la intenci d'estudiar arquitectura per la influncia de Joan Manuel Serrat el fa canviar de vocaci i comen a cantar les seves prpies canons.

El 1968, amb 18 anys, canta amb Serrat a un teatre de Terrassa i durant dos anys actua com a teloner en els concerts de Llus Llach amb temes senzills per d'una gran sensibilitat i d'escriptura ms que correcta. 


 Producci artstica .

L'any 1970 publica les seves primeres canons en senzills i amb la companyia Columbia. En destaquen temes com Busco una flor i Tonades (1970), i aconsegueix el seu primer gran xit amb Gemma (1971), can de gran tendresa i enganxosa melodia dedicada a la seva germana paraltica i que ha esdevingut tot un clssic car ha estat considerada com una de les 100 millors canons en llengua catalana del segle XX per la revista Enderrock. 

L'any 1972 publica No m'importar pas gens i Kristine (aquesta darrera can Kristine guanya l'any anterior el Primer Premio Dorna de Vigo), i aviat arriba el seu primer lbum (Fulls, 1973, amb arranjaments de Josep Maria Bardag), on destaquen canons com Cantiga o Fulls, aquesta darrera fruit de la seva experincia com a professor en escoles de barris d'immigrants.

L'any 1975 participa en l'pera-rock Granja animal, basada en la novella de George Orwell Animal Farm, fent el paper del porc intellectual Snowball, i el mateix any publica un primer LP en castell (Dilogos) amb la companyia Movieplay -de gran xit a l'Estat espanyol i a Mxic-, la qual cosa refredar fora les seves relacions amb el mn de la Nova Can. 

En tota la seva carrera, Joan Baptista Humet noms enregistr un altre lbum en catal: Fins que el silenci ve (editat per Movieplay,1979), un disc unitari d'una gran qualitat, basat en una consideraci espiritualista de l'existncia de l'home en el mn.  Els arranjaments van ser obra de Jordi Vilapriny i el va presentar al Palau de la Msica catalana. Aquesta obra va sser composta amb un plantejament musical que va ser tota una novetat ja que es tracta d'una suite de 35 minuts interpretada per 30 msics. El seu tema principal comena per una estrofa que resumeix la filosofia d'aquesta obra: I aix com l home t por i es destrueix per no escoltar la vida, aix la vida el persegueix, el fa parar i el crida. Fora del temps, all on les coses sn simples moments i no hi ha angoixa. Aquest lbum va tindre un ress molt inferior al merescut, i Humet torn al castell i a una lnia molt ms comercial

El 1981 canvia de companyia discogrfica i se'n va a la multinacional RCA on publica un dels seus treballs que ms fama i reconeixement li han donat: Hay que vivir. Hi destaquen temes com Vaya con la vida, El extranjero, Dama de una noche, Hay que vivir i, sobretot, Clara (inspirat per la mort d'una noia a causa de la droga i que li va obrir les portes del mercat iberoameric). 

El seu segent treball, Amor de aficionado (RCA, 1982), s un disc ple de records compost al poble valenci de Navarrs. Hi destaquen els temes A mi adolescencia, Volvi, Otoo en Navarrs i Yo no podra vivir sin ti.

El 1984 publica, tamb amb RCA, Slo soy un ser humano, el qual recull temes com Ana pregunta por ti, Entramos en Acuario, La hora de las brujas, Hoy la vi i la can que dna nom al disc: Slo soy un ser humano.

L'any 1986 es produeix l'absorci de RCA per una altra multinacional, Ariola, la qual imposa els seus artistes en detriment d'aquells de RCA. Davant d'aquesta situaci, Humet decideix prendre's un perode de descans i allunyar-se de la indstria musical i de la msica dedicant-se a temes de formaci d'empreses.

Nogensmenys, l'any 2001, desprs de quinze anys allunyat de la msica, decideix tornar a compondre i crear canons. Aix, l'any 2004 publica el seu nou treball Slo baje a comprar tabaco, editat amb el seu segell discogrfic Validance. Va ser enregistrat a Barcelona amb arranjaments de Josep Mas "Kitflus". Hi ha participat msics de renom: David Palau -guitarrista del grup d'Alejandro Sanz, el percusionista Roger Blavi -integrant del grup de jazz de Kitflus-, l'acordeonista Maurici Villavecchia i el guitarrista Miguel Pino.

En aquest darrer disc Joan B. Humet mant el seu estil apassionat i realista, presentant canons amarades d'amor, de tendresa, d'ironia i de denncia social. El tema principal t per ttol El regreso i hi reflexiona sobre el significat d'una fugida i d'un difcil retorn on resumeix amb un versos breus l'esperit d'un cantautor: "Ay, seor compositor y desaparecido, que puede haber en los motivos de un desertor!....Ay seor compositor que has vuelto del olvido, que puede haberle convencido, si no es amor!".

Malgrat notables xits populars com Que no soy yo o Clara,la seva trajectria en castell quedar massa sovint a l'ombra de la de Joan Manuel Serrat, cantant que ocupa si fa no fa el seu mateix espai creatiu i interpretatiu.

La matinada de l'1 de desembre del 2008 va morir a Barcelona a l'edat de 58 anys, a causa d'un cncer d'estmac.

 Discografia: .

Gemma / El Llaurador (SG, Columbia 1970);
Busco una flor / Tonades (SG, Columbia, 1970);
Kristine / No m importar pas gens (SG, Columbia, 1972);
Fulls (LP, Columbia, 1973);
Dilogos (LP, Movieplay, 1975);
Aires de Cemento (LP, Movieplay, 1977);
Fins que el silenci ve (LP, Movieplay, 1979);
Hay que vivir (LP, RCA, 1981);
Amor de aficionado (LP, RCA, 1982);
Slo soy un ser humano (LP, RCA, 1984);
Slo baj a comprar tabaco (CD, Validance, 2004);

 Bibliografia .
Fernando Gonzalez Lucini: Y la palabra se hizo msica. La cancin de autor en Espaa, Ed. Fundacin Autor, 2006.
Mart Lpez Vila:Joan Baptista Humet, Cantant a la Tristesa. Enderrock n 90, abril del 2003.
Diego Manrique: Un pas de msica: los aos del 600 (II). Diari  El Pas, Gran Va Musical de Ediciones S.L. 2002.

 Referncies .


 Enllaos externs.
 Plana Oficial de Joan Baptista Humet;
 Plana No Oficial de Joan Baptista Humet;
 Joan Baptista Humet, El Difcil Regreso;
 Kristine;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="175478" title="Laredo" nonfiltered="1692" processed="1690" dbindex="71697">

Laredo s un municipi de la comunitat autnoma de Cantbria. Limita, d'est a oest, amb els municipis de Liendo, Limpias i Colindres. Al nord queda la Badia de Santoa. Situat a mig cam entre Santander i Bilbao, Laredo s fams per la seva platja d'arena de cinc kilmetres de llargada coneguda com "La Salv" i pel seu nucli histric que data dels temps romans.

 Localitats .

 La Arenosa.
 El Callejo.
 Las Crcobas.
 Las Casillas.
 Laredo (Capital).
 La Pesquera.
 Tarrueza.
 Villante.

 Demografia .



Font: INE


 Administraci .









 Enllaos externs .

 Ajuntament de Laredo;
 Informaci sobre Laredo (no oficial);




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="175479" title="Sunderland" nonfiltered="1693" processed="1691" dbindex="71698">

Sunderland s una ciutat del nord-est d'Anglaterra, al comtat metropolit de Tyne i Wear.

Geografia.
La major part de la ciutat est situada sobre una carena parallela a la costa. De mitjana, est a 80 m d'altitud sobre el nivell del mar. El riu Wear divideix la ciutat en dues, i noms hi ha dos ponts que connectin ambdues parts: el Queen Alexandra Bridge i el Wearmouth Bridge.

Clima.
Sunderland s un cas tpic de clima ocenic, amb hiverns frescos i estius suaus i una oscillaci trmica petita. La seva situaci a la costa fa que les temperatures hivernals siguin una mica ms suaus que la mitjana del pas i que a l'estiu siguin ms fresques. 






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="175480" title="Potncia fsica" nonfiltered="1694" processed="1692" dbindex="71699">
En fsica la potncia s la quantitat de treball efectuat per unitat de temps. En el sistema internacional es mesura en Watts i se sol representar amb la lletra P. Matemticament es representa com la derivada temporal de l'energia:

,

Encara que si l'energia es considera constant, alehores la frmula se simplifica per:

,


Unitats de mesura.

Sistema interacional.

Watt (W);

Unitats mecniques.

Cavall de vapor (CV);
Calories per segon (cal/s);

Unitats elctriques.

Voltampere (VA) per a la potncia aparent;
Watt (W) per a la potncia activa;
Voltampere reactiu (VAr) per a la potncia reactiva;



























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="175481" title="Chihia" nonfiltered="1695" processed="1693" dbindex="71700">
Chihia (Ash-Shay iyah) s una ciutat de Tunsia a la governaci de Sfax, delegaci de Sakiet Ezzit, a uns 15 km al nord-est de la ciutat de Sfax. T una poblaci de 23.625 habitants augmentada darrerament per l'establiment de gent que treballa a Sfax. La ciutat es va crear vers el 1967 com un merkez, un nucli urb de la periferia, per al comenament dels anys vuitanta fou incorprat a la ciutat de Sfax. Va recuperar la seva condici de vila separada el 1987 quan tenia uns 15.000 habitants. Es troba propera a la regi agrcola amb grans plantacions d'oliveres.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="175482" title="Crisis on Infinite Earths" nonfiltered="1696" processed="1694" dbindex="71701">
Crisis on Infinite Earths (1985) va ser una srie limitada de 12 comic books, publicada per l'editorial DC Comics, amb gui de Marv Wolfman i dibuixat per George Prez, Dick Giordano i Jerry Ordway. 

Va ser el primer gran crossover del gnere de superherois, en incloure prcticament tots els personatges que l'editorial tenia en aquell moment. Va ser tan important, perqu va reorganitzar totes les histries que la DC havia escrit i fins i tot va canviar les vides de molts personatges, que encara t conseqncies en la continutat de l'univers DC. Fins i tot s'arriba a distingir les versions "Precrisi" i "Postcrisi" dels personatges. 

El seu xit va servir per a reactivar els personatges, i reforar la continutat de les histries. 

 Les Terres infinites .

Abans de la Crisi, els personatges de DC es repartien per una srie de Terres en universos parallels.

La finalitat de la saga era la d'unificar totes aquestes Terres, agrupant tots els personatges en un mateix univers (que desprs es denominaria "univers DC" o DCU). Per a aix, es produa una catstrofe csmica que amenaava de destruir tots els universos, i obligava a intervenir prcticament a la totalitat dels personatges de l'editorial.

 Precedents .

El primer precedent va ser una histria clssica del segon Flash (Barry Allen en qu viatjava a un univers parallel on coneixia la versi original del personatge (Jay Garrick).

Prompte es va explicar que tots els personatges que havien estat publicats per DC durant l'Edat d'Or dels superherois (s a dir, abans del 1954), vivien en una mateixa terra parallela, a la que es va anomenar Terra-2, i els personatges publicats desprs d'aquela data vivien en Terra-1 (on viu el segon Flash). Ja que hi havia personatges que s'havien publicat ininterrompudament des de l'Edat d'Or (com Superman i Batman), es van dividir les histries d'aquests personatges, i es va atribuir tot all que havia ocorregut durant l'Edat d'Or a les versions de Terra-2, i all que havia ocorregut durant la Edat de Plata a les de Terra-1.

Els escriptors van aprofitar la idea dels universos parallels per a crear-ne molts ms. Alguns per motius narratius, com "Terra-III", on els herois clssics sn en canvi supermalvalts, o "Terra-Prima", que referiria al mn real mitjanant metaficci. Altres van ser creades per a sumar personatges adquirits d'altres editorials, com la "terres" amb el Capit Marvel i els seus personatges relacionats (provinents de l'editorial Fawcett), la "Terra-X" amb els Freedom Fighters (provinents de l'editorial Quality), etc. Fins i tot s'utilitzava el recurs dels universos parallels per a justificar errors de continutat dient que les histries que no quadraven ocorrien en un univers parallel. 

Tot a va fer que el nombre de Terres paralleles i personatges duplicats entre elles es multiplicara, i va donar origen al Multivers. A feia ms difcil per als nous lectors saber quines coses li havien ocorregut a cada personatge. 

Eventualment, el guionista Marv Wolfman i Len Wein  li van proposar a Dick Giordano, vicepresident de DC Comics, realitzar una producci titulada "The History of DC Universe" ("La histria de l'univers DC"), que relatara en una forma concisa i ordenada tots els esdeveniments de la histria de l'univers fictici de l'editorial. A, per descomptat, s'enfrontava al problema dels mltiples universos parallels. Aquest projecte desprs es va transformar en un altre orientat a reestructurar per complet a l'univers DC, en el qual van comenar a sumar-se tots els altres creatius de l'editorial. El seu nom va canviar a "DC Universe: Crisi on infinite earths", i desprs al que finalment es va utilitzar. 

Histria.



La histria comena en Terra-3, llar del Sindicat del Crim, que s destruda, juntament amb tot el seu univers, per una gegantina onada d'antimatria. Enmig de la destrucci apareix Pariah, un home que no pot morir i que s transportat contra la seua voluntat d'un univers a un altre per a veure la seua destrucci sense poder fer res respecte d'aix. Per enmig del caos, Lex Luthor, que en aquesta realitat s un heroi, i la seua esposa Lois colloquen el seu fill Alexander en un prototip d'una nau espacial capa de viatjar entre dimensions, amb la qual cosa sobreviu a la destrucci del seu mn. Aquests esdeveniments estableixen una semblana deliberada amb el clssic origen de Superman. 

La destrucci de la Terra s vista a distncia per Monitor i el seu ajudant Lyla, que intenten detenir-la. Seguint instruccions de Monitor, Lyla es transforma en Harbinger, divideix el seu ser en moltes parts i comena a reunir diversos herois i malvats: Solovar, Estel, Firebrand, Escarabat Blau, Arion, PsicoPirata, Firestorm, Killer Frost (que s manipulada per PsicoPirata per a estimar el seu enemic, Firestorm), Superman de Terra-2, Obsidian, Green Lantern (John Stewart), Psimon, Dr. Polaris, Cyborg i Geofora; i els reuneix al satllit de Monitor. 

A la terra, mentrestant, comencen a tenir lloc anomalies temporals, i Batman se sorprn en veure enmig d'una baralla amb el Joker un "fantasma" de Flash, que demana desesperadament ajuda i desprs es desintegra davant els seus ulls. 

Monitor va collocar unes quantes torres en diversos mons i poques, enviant als que va reclutar a protegir-les. Superman, Solovar i Estel defensen la torre ubicada en el futur que habita Kamandi. Arion, Obsidian i PsicoPirata una a l'Atlntida d'Arion. Geofora, Dr. Polaris i l'Escarabat Blau s'encarreguen de la que es troba a Markovia, durant plena Segona Guerra Mundial. Cyborg, Green Lantern, Psimon i Firebrand tenen la prpia en una cova del Lluny Oest. Firestorm i Killer Frost en defensen una altra a l'edat mitjana. Totes les torres sn atacades per unes misterioses ombres. 

PsicoPirata desapareix de sobte de l'Atlntida, segrestat pel Antimonitor. Flash tamb s segrestat per ell. Harbinger, amb la seua personalitat dominada per una de les ombres i esclavitzada a Antimonitor sense poder evitar-ho, espera que li ordenen matar Monitor, sense saber que Monitor est ben al corrent del que li ocorre. Monitor va rescatar Alexander Luthor, que pel seu pas per l'espai vibracional es va transformar en un ser nic format tant de matria com d'antimatria; i que a ms va experimentar un creixement accelerat. 

El mur d'antimatria que destrueix els universos apareix prompte en tots els llocs amb les torres, i tamb en quasi tots els altres llocs de Terra-1 i Terra-2. Fins i tot apareix en Terra-6, un univers sense duplicats, a on arriba Pariah i salva un dels seus habitants, Lady Quark.

Monitor crea una nova Doctora Llum, i rep l'arribada de Pariah, qui veu com dirigeix una forma de resistncia contra l'antimatria. Per just llavors Harbinger assassina Monitor. No obstant aix, Monitor ja sabia el que ocorreria i havia preparat les coses de manera que quan morira es creara un univers provisional, que contindria les terres al seu interior. A aquestes se'n sumen 3 ms, Terra-S, Terra-X i Terra-4. 

Harbinger, Luthor i Pariah reuneixen els dos Superman, el capit Marvel, l'Oncle Sam, l'Escarabat Blau (representants de les 5 terres) i a Lady Quark (d'una terra ja destruda) i els expliquen l'origen de la crisi. Antimonitor hauria estat creat accidentalment per Krona, un Oan que va intentar albirar l'inici de la creaci per que amb les seues accions hauria donat origen al Multivers i l'univers de matria negativa. Juntament amb Antimonitor va nixer tamb Monitor, i ambds es van enfrontar i es van derrotar mtuament. Antimonitor va ser despertat (i en fer-ho, tamb Monitor) per Pariah, qui cercant el mateix que Krona va destruir accidentalment el seu univers, el lloc del qual va ser ocupat pel negatiu. Antimonitor va descobrir aix que destruint universos positius el seu poder augmentava. 

Es recluta un grup dels herois ms poderosos: els dos Superman, la Dona Meravella (de Terra-1), Supergirl, Firestorm, el Detectiu Marci, capit Marvel, Lady Quark, Captain Atom, el Raig, Jade, Green Lantern de Terra-2, Mon-El, Wildfire i Dr. Light, amb els quals entren a l'univers negatiu. All destrueixen les mquines d'Antimonitor, tot i que Supergirl mor en enfrontar-se amb ell. 

Desprs, Flash aconsegueix alliberar-se de la seua captivitat i amb la seua velocitat porta Psicopirata davant tots els rellamps d'Antimonitor, i genera en tots ells un desig d'atacar al seu amo. A permet a Flash mantenir-lo ocupat i entrar al can d'Antimatria que construa l'Antimonitor, al qual aconsegueix destruir amb la seua velocitat. En fer-ho, corre tan rpid que es mou pel temps i es manifesta breument en altres llocs, i finalment es desintegra. 

Creient que Antimonitor estava derrotat, Brainiac i Lex Luthor reuneixen tots els supermalvats que hi ha i conquereixen les terres. Els herois els combaten per tot arreu, fins que l'Espectre es manifesta i anuncia a tots que Antimonitor encara viu i que cerca destruir la realitat en l'inici del temps. Els supermalvats viatgen a Oa en el passat per a impedir l'experiment de Krona, i els herois viatgen a l'inici del temps a enfrontar-se a Antimonitor. All, l'Espectre inicia el seu combat amb ell fins al Big Bang, que finalment dna origen no al multivers sin a un nic univers. 

Aquest univers combina aspectes de totes les terres, i t la seua prpia histria. Amb el renaixement de l'univers, tots els esdeveniments de la Crisi van quedar esborrats de la histria, i noms els coneixen els qui van estar en el principi del temps, fora de la dita reestructuraci. Inclusivament, molts d'ells com Superman o Robin de l'antiga Terra-2 es converteixen en paradoxes, ja que en la nova terra mai van existir. 

Antimonitor ataca una vegada ms, i enxampa la Terra dins de l'univers negatiu. Les seues ombres ataquen tot el planeta alhora, i alguns herois les enfronten mentre que els ms poderosos acudeixen a Qward a enfrontar-se a Antimonitor. Desprs de derrotar-lo mouen la terra un altre cop a l'univers positiu, per mentre ho fan Antimonitor desperta una vegada ms. Noms Superman de Terra-2, Superboy i Alexander Luthor es queden per a enfrontar-se a ell, i entre els 3 i una ajuda des de lluny de Darkseid finalment el destrueixen per complet. Alexander revela a Superman que sabia com es reestructurarien les terres, i que va preservar la Lois Lane de Terra-2 en una dimensi de butxaca abans d'eixir a l'inici del temps. Els 4 se'n van llavors a aquella dimensi.

Conseqncies.

 Es van crear nous personatges i molts altres van morir. Aix destaca les morts del segon Flash (Barry Allen) i la de Supergirl original. No obstant aix, d'alguns dels personatges morts es van crear noves versions en el nou univers;
 Va quedar un nic univers basat principalment en els 5 principals. Els altres van ser esborrats per complet.
 Encara que alguns personatges van tenir canvis mnims altres van canviar completament, i van arribar fins i tot a reescriure's completament la seua histria.

Univers Postcrisi.

L'univers DC va ser reescrit majoritriament, amb molts personatges reformulats. Entre els canvis ms notables, a ms de l'existncia d'un nic univers, es poden esmentar els segents. 
 Superman passa a ser l'nic sobrevivent del planeta Krypton;
 Superman i la Dona Meravella ja no sn considerats membres fundadors de la Lliga de la Justcia;
 No es considera que Superman, Batman ni la Dona Meravella hagen existit com a sperherois durant la Segona guerra mundial;
 El rol de Flash passa a ser ocupat per Wally West, fins llavors Kid-Flash, a causa de la mort de Barry Allen;
 La Societat de la Justcia, en compte d'herois d'un univers parallel, passen a ser herois ms antics que els altres. ;
 S'altera l'origen de Jason Todd (el segon Robin): en compte d'un orfe d'un circ passa a ser el fill d'un perdonavides assassinat per Dues Cares;

Errors de continutat.
La srie va generar tamb una gran quantitat d'errors de continutat, la major part d'ells consistents en aparicions de personatges Precrisi desprs d'aquesta, o de mencions de successos deixats fora de continutat per aquesta. Aix mateix, a pesar de la situaci plantejada en els nmeros 11 i 12 de la srie, en la continutat posterior es planteja que cap personatge, ni tan sols aquells presents en l'inici del temps, recordaven la Crisi. 

A ms altres errors que es van generar van ser per exemple:
 Ats que Superman comena la seua carrera ja com a adult, no hauria existit Superboy. Per en no fer-ho, s'afecta l'origen de la Legi de Sper Herois;
 No existint ms sobrevivents de Krypton que Superman, no s'explica tampoc l'existncia en el segle XXX d'Andrmeda i Mon-El, de sang kryptoniana. ;
 Barry Allen va morir sense haver deixat descendncia, per en segle XXX existien els Bessons Tornado, de la famlia Allen.


Nota: desprs de la Crisi, la mort de diversos personatges va ser ignorada ja que gran part d'ells han tornat a aparixer.

Al cap d'algun temps, es va publicar una altra histria, Zero Hour, que tornava a alterar la continutat dels personatges, encara que les seues conseqncies no van ser tan drstiques.

Anys desprs, DC va decidir recuperar els universos parallels, per a la qual cosa Mark Waid va idear l'anomenat Hipertemps (conjunt de tots els Multiversos possibles) en qu estan inclosos tant l'univers DC actual com el Multiverso DC anterior a les Crisi (que, d'esta manera, mai hauria sigut realment destrut, noms ocultat). Segons declaracions dels en aquell moment responsables de l'editorial, la prdua dels universos parallels era excessiva, i consideraven innecessries les Crisis












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="175484" title="Manel Risques Corbera" nonfiltered="1697" processed="1695" dbindex="71702">
Manel Risques Corbera ( Barcelona 1952 ) s un historiador i professor universitari catal.

Biografia.
Va nixer el 1952 a la ciutat de Barcelona. Va estudiar histria a la Universitat de Barcelona, on es va llicenciar i doctorar en histria contempornia i de la qual n's professor.

Recerca historiogrfica.
Interessat especialment en la histria contempornia, i especialment dels moviments populars durant la Revoluci Liberal i la relaci entre poder civil i el poder militar. Ha publicat diversos estudis sobre aquests temes a revistes especialitzades en temes d'histria com "Recerques", "L'Aven", "Revista de Catalunya" o 
"Trienio". 

s autor, entre d'altres, de diversos llibres:
1995: El Govern Civil de Barcelona al segle XIX;
1998: Histria de la Catalunya Contempornia;
2000: Les ruptures de 1939;
2001: Temps d'amnistia;
2001: Procs a la Gurdia Civil. Barcelona, 1939;
2002: El triomf de la memria. La manifestaci de l'11 de setembre de 1977;

Aix mateix ha destacat com a comissariat de les exposicions "Catalunya sota el franquisme", organitzada per la Universitat de Barcelona el 1985, i "1939. Barcelona, any zero", organitzada pel Museu d'Histria de la Ciutat el 1999. 

Juntament amb Ricard Vinyes l'any 2000 fou guardonat amb el Premi Nacional de Patrimoni Cultural, concedit per la Generalitat de Catalunya, pel comissariat de l'exposici "Les presons de Franco", presentada al Museu d'Histria de Catalunya, i al "projecte OVNI (Observatori de Vdeo No Identificat)".

Enllaos externs.
  Informaci de l'Exposici "Les presons de Franco";
  Informaci del "Projecte OVNI";











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="175486" title="Dar Chabane" nonfiltered="1698" processed="1696" dbindex="71703">
Dar Chabane o Dar Chaabane (o Dar Chaabane El Fehri) s un nucli urb de Tunsia, molt proper a la ciutat de Nabeul a la que de fet est quasi unida. Forma part de la governaci de Nabeul i s capalera d'una delegaci. La ciutat t una poblaci de 35859 habitants (2004) i al mateix la delegaci tenia 37.420 habitants.

El municipi es va formar el 9 de gener de 1957 per la uni del port d'El Fehri i la vila de Dar Chabane, uns 2 km cap a l'interior. Avui dia t fora activitat relacionada amb el turisme. Es caracterstic de la zona el treball d'esculpir en pedra i marbre. Una pebre local estesa a tot el pas pren el nom de chaabani. El berkoukech de Dar-Chabane s una sopa local tpica consumida principalment a l'hivern, feta amb llegums estacionals.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="175490" title="Den Den" nonfiltered="1699" processed="1697" dbindex="71704">
Den Den (Ad-Dand n ) s una ciutat de la rodalia de Tunis, a la governaci de Manouba, delegaci de Manouba, a la part oriental de la governaci i al lmit amb la governaci de Tunis. s propera a la ciutat de Manouba, i t 24.732 habitants (2004). El seu nom deriva d'un sant local de nom Sidi Ahmed Den Den, en honor del qual cada any es fa una desfilada en el seu honor. Els beis hussenites hi van tenir alguna residncia d'hivern, la ms destacada de les quals fou el palau Zarrouk (del nom del ministre Arbi Zarrouk) avui dia utilitzat per actes culturals. Fa uns anys era una vila principalment agrcola per avui dia est integrada gaireb amb la ciutat de Tunis a la que est unida per un metro de 9 km. La vila t al seu territori l'hipdrom de Ksar Sad, el ms important de Tunsia. 








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="175491" title="Djedada" nonfiltered="1700" processed="1698" dbindex="71705">
Djedada o Djededa (tamb Jedaida, Jdaida, Jdaida, Jdada, Jedada, Jdada, Jedeida i Jededa) s una ciutat de Tunsia a la vall del riu Medjerda a uns 27 km a l'oest de la ciutat de Tunis. s capalera d'una delegaci de la governaci de Manouba, i es troba a uns 12 km al nord de la ciutat de Manouba. La ciutat t 24.746 habitants i la delegaci 39,790 (cens del 2004). T estaci ferroviria. Tot i la proximitat a la capital del pas s troba en zona principalment agrcola. La ciutat t una zona industrial (una de les sis de la governaci).

El 1943, durant la II Guerra Mundial, s'hi va lliurar una batalla entre les forces aliades i els francesos de Vichy i els alemanys. 







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="175496" title="Douar Hicher" nonfiltered="1701" processed="1699" dbindex="71706">
Douar Hicher (Daww r H shar, o at-Tad  man Daww r H ar                   ) s una ciutat de Tunsia, a la rodalia de Tunis, a l'oest d'aquesta ciutat i a 2 km al nord de la ciutat de Manouba amb la que practicament est unida. Forma part de la governaci de Manouba i s capalera d'una delegaci que porta el seu nom. El municipi t una poblaci de 75.844 habitants i est poblat per treballadors de nivell econmic generalment baix. La delegaci t 77.010 habitants (sempre referits al cens del 2004). 

El municipi est format per la prpia ciutat (nom que vol dir Campament d'Hicher) i diversos nuclis dels que els principals sn: Cit Ennassim, Cit Erriadh, Cit Echabeb i Cit Khaled ibn El Oualid. Es va poblar amb gent procedent de l'exode rural que buscava establir-se a la ciutat de Tunis als anys setanta.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="175498" title="Llista de subdivisions administratives per estats" nonfiltered="1702" processed="1700" dbindex="71707">


Llista de subdivisions administratives dels estats.



Vegeu tamb els codis ISO 3166-2 (codis de divisions administratives d estats), basats en els codis ISO 3166-1 alpha-2 (codis d estats).

 A .

 Afganistan :
 Enlla genric: subdivisions d'Afganistan;
 ISO 3166-2 : ISO 3166-2:AF;
 Nivells:
 1r: Provncies (velayat);
 2n: Districtes;

 Albnia :
 Enlla genric: subdivisions d'Albnia;
 ISO 3166-2 : ISO 3166-2:AL;
 Nivells:
 1r: Prefectures d'Albnia o comtats d'Albnia (qarku o prefektura);
 2n: Districtes d'Albnia (rrethe);
 altres: Ciutats d'Albnia;

 Algria :
 Nivells:
 1r: Wilayes d'Algria;
 2n: Dares d'Algria;
 3r: Municipis d'Algria;
 altres: Ciutats d'Algria;

 Alemanya :
 Enlla genric: subdivisions d'Alemanya;
 Nivells:
 1r: Lnder alemanys (els Stadtlnder, Ciutats-Estats, no se subdivideixen);
 2n: Districtes d'Alemanya;
 3r: Mancomunitats d'Alemanya (Landkreise i Stadtkreise);
 4t: Municipis (Gemeinden i mter);
 5: Municipis;

 Andorra :
 Nivells:
 1r: Parrquies d'Andorra;
 2n: Quarts o venats;

 Angola :
 Enlla genric: subdivisions de l'Angola;
 ISO 3166-2 : ISO 3166-2:AO;
 Nivells:
 1r: Provncies d'Angola (provncias);
 2n: Municipis d'Angola (muncipios);

 Antigua i Barbuda :
 Enlla genric: subdivisions d'Antigua i Barbuda;
 Nivells:
 1r: Parrquies i dependncies d'Antigua i Barbuda (parishes i dependencies);

 Arbia Saudita :
 Enlla genric: subdivisions d'Arbia Saudita;
 Nivells:
 1r: Provncies d'Arbia Saudita (manaatiq);

 Argentina :
 Enlla genric: subdivisions d'Argentina;
 ISO 3166-2 : ISO 3166-2:AR;
 Nivells:
 1r: Provncies d'Argentina (provincia), ciutat autnoma (ciudad autonoma, Buenos Aires).
 2n: Departaments d'Argentina (departamentos), divisions (partidos) en el de la provncia de Buenos Aires, barris (barrios) en el cas de la ciutat de Buenos Aires.
 3r: Municipis d'Argentina (municipios), en el cas dels departaments i les divisions;
 4t: Districtes d'Argentina (localidades);
 5: Ciutats, pobles;

 Armnia :
 Enlla genric: subdivisions d'Armnia;
 Nivells:
 1r: Provncies d'Armnia (marzer), status especial per a la capital Erevan;

 Austrlia :
 Enlla genric: subdivisions d'Austrlia;
 ISO 3166-2 : ISO 3166-2:AU;
 Nivells:
 1r: Estats i territoris d'Austrlia (states and territories);
 2n: rees de govern local d Austrlia ( Local Government Areas );

 ustria :
 Enlla genric: subdivisions d'ustria;
 ISO 3166-2 : ISO 3166-2:AT;
 Nivells:
 1r: Lnder austracs;
 2n: Districtes d'ustria (Bezirk) i ciutats autnomes (Statutarstdte);
 3r: Municipis (gemeinde), ciutats (Stdte i Marktgemeinden);

 Azerbaidjan :
 Enlla genric: subdivisions de l'Azerbaidjan;
 ISO 3166-2 : ISO 3166-2:AZ;
 Nivells:
 1r: Districtes de l'Azerbaidjan (rayonlar) i ciutats (saharlar); la Repblica Autnoma (muxtar respublika') del Nakhitchevan.

 B .

 Bahames :
 Enlla genric: subdivisions de Bahamas;
 Nivells:
 1r: Districtes de Bahames;

 Bahrain :
 Enlla genric: subdivisions de Bahrain;
 Nivells:
 1r: Governacions de Bahrain (muhafadhat);
 2n: Municipis de Bahrain;

 Bangladesh :
 Enlla genric: subdivisions de Bangladesh;
 Nivells:
 1r: Divisions de Bangladesh (     , bibhags);
 2n: Districtes de Bangladesh (    , zila ou jela);

 Barbados :
 Enlla genric: subdivisions de Barbados;
 Nivells:
 1r: Parrquies de Barbados (parishes);

 Blgica :
 Enlla genric: subdivisions de Blgica;
 ISO 3166-2 : ISO 3166-2:BE;
 Nivells:
 1r: Regions de Blgica (territorials), comunitats de Blgica (lingstiques);
 2n: Provncies de Blgica (subdivisions de les regions flamenca i valona, no hi ha provncies a la rgi de Brusselles Capital);
 3r: Arrondissements (subdivisions de les provncies i de la regi de Brusselles Capital);
 4t: Municipis de Blgica;

 Belize :
 Enlla genric: subdivisions de Belize;
 Nivells:
 1r: Districtes;
 2n: Circumscripcions de Belize (consistuencies);
 ISO 3166-2: ISO 3166-2:BJ;
 Benn :
 Enlla genric: subdivisions del Benn;

 Nivells:
 1r: Departament del Benn;
 2n: Municipi del Benn;

 Bermudes (territoris britnics d ultramar);
 Enlla genric: subdivisions de les Bermudes;
 Nivells:
 1r: Parrquies (parishes), municipis (municipalities) i pobles no-incorporats (unincorporated urban areas);

 Bielorssia :
 Enlla genric: subdivisions de Bielorssia;
 ISO 3166-2: ISO 3166-2:BY;
 Nivells:
 1r: Regions de Bielorssia (        , voblasts), ms la capital, Minsk;
 2r : Districtes de Bielorssia (    , raions);

 Birmnia :
 Enlla genric: subdivisions de Birmnia;
 Nivells:
 1r: Estats de Birmnia (pyi-neh) i divisions de Birmnia (taing);
 2n: Districtes de Birmnia;

 Bolvia :
 Enlla genric: subdivisions de Bolvia;
 ISO 3166-2: ISO 3166-2:BO;
 Nivells:
 1r: Departament de Bolvia (departamentos);
 2n: Provncies de Bolvia (provincias);
 3r: Cantons de la Bolvia (cantones);
 4t: Municipis de Bolvia (municipalidades);

 Bsnia i Hercegovina:
 Enlla genric: subdivisions de Bsnia i Hercegovina;
 Nivells:
 1r:
 Entitats poltiques:
 Federaci de Bsnia i Hercegovina (Federacija Bosne i Hercegovine /                               );
 Repblica srbia de Bsnia (                );
 Districte de Br ko (Br ko distrikt /               , autnom, condomini de les dues entitats poltiques);
 2n: Cantons de la Federaci de Bsnia i Hercegovina (kantoni / upanije /        , solament a la Federaci de Bsnia i Hercegovina);
 2n / 3r: Municipis de Bsnia i Hercegovina (Op ina /        );

 Botswana :
 Enlla genric: subdivisions de Botswana;
 Nivells:
 1r: Districtes de Botswana;
 2n: Sotsdistrictes de Botswana;

 Brasil :
 Enlla genric: subdivisions del Brasil;
 ISO 3166-2: ISO 3166-2:BR;
 Nivells:
 1r: Estats del Brasil (estado), juntament amb  el Districte federal (Brasil) (Distrito Federal);
 2n: Municipis del Brasil (municpios, subdivisions dels estats), regions administratives (subdivisions del districte federal);
 3r: Districtes del Brasil (distritos, subdivisions dels municipis);
 Altres: regions del Brasil (regies, agrupacions d'estats amb finalitats estadstiques), mesoregions de Brasil (mesorregies, subdivisions estadstiques dels estats), microregions del Brasil (microrregies, subdivisions estadstiques de les mesoregions);

 Brunei :
 Enlla genric: subdivisions du Brunei;
 Nivells:
 1r: Districtes du Brunei (daerah);
 2n: Sotsdistrictes de Brunei (mukims);

 Bulgria :
 Enlla genric: subdivisions de Bulgria;
 ISO 3166-2: ISO 3166-2:BG;
 Nivells:
 1r: Regions de Bulgria (o      , oblasti);
 2n: Districtes de Bulgria (o     , obchtini);

 Burkina Faso :
 Enlla genric: subdivisions de Burkina Faso;
 Nivells:
 1r: Regions de Burkina Faso;
 2n: Provncies de Burkina Faso;
 3r: Departaments de Burkina Faso;

 Burundi :
 Enlla genric: subdivisions de Burundi;
 ISO 3166-2: ISO 3166-2:BI;
 Nivells:
 1r: Provncies de Burundi;
 2n: Municipis de Burundi;
 3r: Collines de Burundi;

 Butan :
 Enlla genric: subdivisions de Butan;
 Nivells:
 1r: Zones administratives de Butan (dzongdey);
 2n: Districtes de Butan (      , dzongkhag);
 3r: Sotsdistrictes de Butan (dungkhag, solament per a alguns districtes, que tampoc estan del tot subdividits  en sotsdistrictes);
 4t: Grups de pobles de Butan (gewog);

 P .

Enllaos externs.
Administrative Divisions of Countries ;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="175499" title="Ricard Vinyes Ribas" nonfiltered="1703" processed="1701" dbindex="71708">
Ricard Vinyes Ribas ( Barcelona 1952 ) s un historiador i professor universitari catal.

Biografia.
Va nixer el 1952 a la ciutat de Barcelona. Va estudiar histria a la Universitat de Barcelona, de la qual n's professor d'histria contempornia des de 1977. A la Universitat de Barcelona, actualment, imparteix l'assignatura de Historia de Pasos Europeus I (Catalunya).

Recerca historiogrfica.
Interessat especialment en histria contempornia ha estudiat la repressi franquista durant la postguerra espanyola. s autor de diversos llibres i escrits, entre els quals destaquen:
1983: Catalunya internacional;
1989:  La presencia ignorada. Cultura comunista a Catalunya;
2000: "Un conflicte de memries: el Museu d'Histria de Catalunya", dins la revista "L'Aven";
2002: Irredentas;
2002: Els nens perduts del franquisme;

El seu llibre Els nens perduts del franquisme va donar peu a la realitzaci d'un reportatge televisiu realitzat per Ricard Bellis i Montserrat Armengou per a Televisi de Catalunya. Juntament amb Manel Risques l'any 2000 fou guardonat amb el Premi Nacional de Patrimoni Cultural, concedit per la Generalitat de Catalunya, pel comissariat de l'exposici "Les presons de Franco", presentada al Museu d'Histria de Catalunya, i al "projecte OVNI (Observatori de Vdeo No Identificat)".

Enllaos externs.
  Informaci de l'Exposici "Les presons de Franco";
  Informaci del "Projecte OVNI";











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="175501" title="Auguste Laurent" nonfiltered="1704" processed="1702" dbindex="71709">
Auguste Laurent (La Folie, prop de Langres, 14 de novembre del 1807 - Pars, 15 d'abril del 1853). Qumic francs. 
Estudi entre 1826 i 1829 a l'Ecole des Mines a Pars llicenciant-se com a enginyer de mines l'any 1830. Els anys 1830-1831 fou ajudant de Jean-Baptiste Dumas a l'Ecole Centrale des Arts et Mtiers. Posteriorment accept una posici de qumic a la fbrica de porcellanes de Svres fins al 1834. L'any 1835 funda una escola privada de qumica a Pars que ha de tancar al cap d'un any. Desprs d'un curt perode d'activitat en una perfumeria parisenca obtingu el ttol de Docteur s Sciences l'any 1837. El 1838 s nomenat catedrtic de qumica a la universitat de Bordeus que deixa el 1845 per retornar a Pars.   

Descobridor de nombrosos compostos orgnics entre els quals  l'antrac descobert el 1835 en collaboraci amb Dumas i l'cid ftlic descobert el 1836. El 1837 all tamb el cris i el pir i el 1841 identific l'cid carblic (fenol), dedicant un gran esfor a l'estudi dels derivats d'aquest.

En la seva obra "Theorie des combinaisons organiques" defens el punt de vista que totes les substncies orgniques es podien derivar dels hidrocarburs. La  seva teoria dels nuclis  es basa en la descripci dels compostos orgnics postulant l'existncia d'uns nuclis bsics a partir dels quals es poden obtenir nuclis derivats per substituci. Aquesta teoria li permet establir el primer intent rigors de la histria per a una clasificaci dels compostos orgnics que represent mitjanant models geomtrics. Laurent s especialment conegut per haver treballat a partir de 1844 juntament amb Charles Frdric Gerhardt en problemes relacionats amb la qumica estructural, la classificaci dels compostos orgnics i l'establiment d'una nova nomenclatura per a aquests.  Les definicions de Laurent de la molcula com a la unitat menor de matria capa de donar lloc a una reacci qumica i de l'tom com a la quantitat ms petita d'un element qumic que apareix en una combinaci foren de gran importncia en el desenvolupament posterior de la qumica terica.  









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="175502" title="La noia d'un soldat" nonfiltered="1705" processed="1703" dbindex="71710">
La Noia d'un Soldat (ttol original en angls Soldier's Girl), una producci de Showtime de l'any 2003, est basada en una histria real. Explica la relaci entre en Barry Winchell i la Calpernia Addams i els esdeveniments que van propiciar que alguns companys soldats acabessin amb la vida d'en Barry. 

El gui est escrit per en Ron Nyswaner i la pellcula est dirigida per en Frank R. Pierson. Els protagonistes sn en Troy Garity com a Barry i en Lee Pace com a Calpernia.

En Barry era un soldat ras de la 101 Divisi Aero-transportada dels Estats Units que vivia al Fort Campbell, a Kentucky. La Calpernia era protagonista d'un espectacle de transsexuals a Nashville, a Tennessee. Ambds es van conixer l'any 1999. El company d'habitaci d'en Barry, en Justin Fisher (paper interpretat per en Shawn Hatosy) va portar en Barry al club on treballava la Calpernia. Quan en Barry i ella es van comenar a veure freqentment, en Fisher va comenar a escampar rumors a la base sobre la nova relaci, que de fet s una violaci de la poltica militar de "No preguntis i no expliquis" sobre el debat de l'orientaci sexual del personal militar. La pellcula mostra l'assetjament i la pressi que en Barry va haver d'afrontar, unes circumstncies que desencadenen amb un final trgic el cap de setmana del quatre de juliol (dia de la Independncia Americana). Mentre la Calpernia actuava en una desfilada a Nashville, en Calvin Glober, un company d'en Barry, el va colpejar amb un bat de beisbol fins a matar-lo. La pellcula ens mostra en Fisher com un jove manipulador, amb certs dubtes sobre la seva sexualitat i fins i tot gels d'en Barry per la relaci que t amb la Calprnia.

 Enllaos externs .
 Soldier's Girl ;
 The Story Behind "Soldier's Girl," la histria segons la Calpernia Addams ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="175504" title="Clic" nonfiltered="1706" processed="1704" dbindex="71711">
Clic era un grup de msica d'arrel tradicional alguers, equivalent en l'estil de Riproposta mediterrnia als Al Tall. Fundat l'anada de 1981 i encapalat per Claudio Sanna, lo conjunt representa -junt amb Franca Masu- el ressorgiment de la can catalana a l'Alguer.

Ian Anderson els va definir com uns Radio Tarifa sards, per manco intensos.

 Cronologia .

Fundat a l'Alguer el 1981, lo conjunt naixiva amb la intenci d'estudiar la tradici musical algueresa, caracteritzada per l's del catal arcaic, per b que s'allargariva a tot el patrimoni musical sard: lo sou repertori s'era caracteritzat per reelaboracions i noves propostes de cants i balls tradicionals en catal i sard que s'hi alternaven. La recerca tamb s'exteniva a la recuperaci d'instruments tradicionals com la ximbomba. Del 82 al 86 van participar en assai festivals i el 1994 van guanyar el Premi Tenco a dins de la categoria de folk d'autor.

Desprs d'enregistrar una cassette, en 1995 apareix el seu primer CD, Terres de mar amb la discogrfica italiana CNI. L'anada del 1997 varen participar en lo 10 Cicle de Msica Tradicional i Popular, i en lo disc doble del Tradicionrius s'hi incloa la can Trobars. Lo segon disc, Attinde (CNI, 1998), se situava entre el folklore i la renovaci amb una escapada al rap en la can homnima.

L'estivada de 2002 lo grup editava lo sou darrer disc, La can catalana a Sardenya: primer volum, el primer d'una collecci de treballs que preteniva recrrer el llegat de la can catalana a Sardenya: lo treball comptava amb la collaboraci de Maria del Mar Bonet i composicions del segle XIV (data de l'ocupaci catalana de l'illa). La intenci, segons el grup, era arribar fins els autors actuals i cobrir la totalitat d'un llegat assai important.

 Discografia .

 ?
 Terres de mar (CNI, 1995);
 Tradicionrius '97 (?, 1997). inclou Trobars;
 A Mediterranean odyssey (Putumayo, ?): inclou Un poeta;
 Attinde (CNI, 1998);
 Italian Music odyssey (Putumayo, 2000): inclou Attinde;
 La can catalana a Sardenya: primer volum (Blau/DiscMedi, 2002);

 Enllaos externs .

  Ritmes.cat fitxa del grup;

Referncies.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="175505" title="Fbrica" nonfiltered="1707" processed="1705" dbindex="71712">

Una fbrica s un lloc fsic o virtual on es produeix algun objecte, material o servei. Normalment el vocable "fbrica" s'associa amb un lloc fsic on es processen matries primeres, per en l'economia moderna tamb s'estn el concepte als llocs virtuals on es generen serveis, per extensi del procs de transformaci d'idees en serveis tils, com programari o capacitaci. 

Hi ha de diferents tipus i grandries. Actualment les fbriques van reemplaant la m d'obra per tecnologia per a reduir costos i augmentar la productivitat.















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="175508" title="Fisiognomia" nonfiltered="1708" processed="1706" dbindex="71713">

La fisiognomia s la pseudocincia que estudia la fisonomia humana en funci de les emocions i els sentiments. Val a dir, estudia les transformacions que en l'aparena fisonmica produeixen els sentiments i emocions. Ms concretament estudia el gest, com a eina de comunicaci no verbal. 

Aquest estudi s'empra per a les arts escniques i plstiques:

 En l'art escnic per qu delimita l'aparena fsica d'un personatge. Val a dir, el conjunt de gestos i la dinmica dels moviments d'amunt l'escenari en funci de les caracterstiques psicolgiques de cada personatge. La importncia de la fisiognomia s ms gran, obviament, al teatre de la mmica. ;

 A les arts plstiques ha estat la qesti ms important des de l'aparici de la individualitzaci dels personatges al perode hel lenstic, en la nostra cultura occidental. La superaci d'un model iconogrfic standard, - el kouros i la kor -, es produeix amb l'aparici del pathos a l'escultura hellenstica grega. ;


La fisiognomia i la cincia.

Aquest estudi del gest ha estat al llarg de la histria objecte de tractaments molt diversos. El podem situar al llarg d'un continuu que va des de l'adscripci a un instint fisiognmic, - dintre de la ms pura tradici esotrica -, fins l'estudi positivista del gest. Val a dir, des de l'extrem en qu la fisiognomia explica tota la fesomia, fins a la fisiognomia, - d'arrel leonardesca -, com explicaci puntual del gest en funci dels sentiments i emocions de la persona humana.

Al llarg dels segles han coexistit els dos extrems. El plaer antropocntric, sempre frustrat d'identificaci de  la persona humana com a centre de l'univers, -"fills de Du", "imatges de Du"-.
Centres de l'univers i alhora producte i fills de l'univers : el debat entre aquesta idea i la realitat d'sser fills de la histria, -certament de l'univers, en minscules, per- resulta un debat subtil, ple d'equvocs i creador d'innumerables teories. Unes ms enll, d'altres ms aqu en funci de les necessitats de grandesa de cada poca de la histria de la cultura.

Afirma Centini que "presumptuosament la fisiognomia vol demostrar l'existncia d'un llenguatge somtic basat sobre un instint fisiognomnic innat (...)" Centini (2004,10). Aquest instint fisiognmic apareix a Marker (1972, 5). Aquesta afirmaci demostra com de confusa pot arribar a ser la qesti.

Si no es pot parlar d'un llenguatge verbal instintiu molt menys en referncia al llenguatge no verbal. El llenguatge dels gestos varia, com el llenguatge verbal a cada cultura. I dintre de cada cultura inclus entre els diferents grups social. I, ms encara, a les diferents situacions o ambients socials. Buscar-hi una estandarditzaci s una tasca tan intil com impossible. L'intent de fer de la fisiognomia alguna cosa ms que una eina auxiliar per a la representaci de l'apariencia humana desemboca irremediablement en la pseudociencia o el esoterisme. Es com si volguessem constituir en cincia l'habilitat per a llegir les lnies de la m.

La inconsistncia d'aquest instint fisiognomnic queda ben palesa a les pgines centrals del text de Marker (1972) en qu fa l'anlisi fisiognomnic dels diferents personatges histrics. Realment una mirada sobre la vestimenta o el vocabulari de la persona pot resultar ms aclaridora.  

La fisiognomia i l'art.

Caroli (1998,11) enfoca l'objecte de la fisiognomia cap la psicologia i la pintura. Es el primer text, a les meues mans, que estudia clarament la histria de la pintura en funci de la fisiognomia. Des de Il cinquecento fins Il novecento ofereix un interessant estudi comparat tant dels artistes, - amb referncies concretes a la obra -, com dels terics, - que en la majoria dels cassos son artistes tamb -. Per aquesta ra desenvoluparem els comentaris del text a aquest apartat. el text de Caroli, 1998, es converteix doncs, des d'ara en l'eix vertebrador d'aquest estudi.

Il cinquecento.(pp.9-80)

Cal fer esment de l'absncia de qualsevol referncia a la contrareforma catlica. Com s ben conegut, del Concili de Trento ixqueren directrius clares i contundents referents a la iconografia i l'art en general. S'ha d'anotar igualment el silenci - quan no passen de puntetes -, de la majoria dels autors italians en tot all que pertoca negativament l'esglsia catlica. S'hi observa una mena d'autocensura al respecte.

 Leonardo da Vinci.

 Giorgio o Zorzi da Vedelago, anomenat Giorgione;

 Lorenzo Lotto.

 | Giovanni Gerolamo Savoldo.;

 Michelangelo Buonarroti;

 Albrecht Drer;

 Jacobo Pontompormo (1494-1556), retrat de Cosimo il Vecchio, 1520.
 Tiziano: Retrat de Paolo III amb el seu nebot i Ottavio Farnese, 1546. Alegoria de la prudncia, 1566.
 Michelangelo da Caravaggio, p.56: Fanciullo morso da un ramarro, ;
 Sofonisba Anguissola (1535-1625), p. 56: Fanciullo morso da un gambero, 1555;
Rembrandt va conixer els estudis de fisiognomia de Leonardo.p.132;
 Giovan Battista Moroni;
 Gaudencio Ferrari;


--Terics--:
 Antiquitat:Plat, p.15, : Timeo i Aristtil;

 Leonardo: Tractat de la pintura, Tractat de fisiognomica(?), p.17.
"Della fallace fisionomia e chiaromanzia non mi estender, perch in esse non  verit; e questo si manifesta perch tali chimere non hanno fondamenti scientifici." Leonardo da Vinci, Trattado della pittura, n. 288.", p. 16. Tanmateix la histria antiga de la fisiognmica continuar, sense fer esment de Leonardo.

 Alessandro Achilini, p. 19, De Chyromantiae principiis et phisionomie, 1503.
 Bartolomeo Della Roca, p.19;
 Bartolomeo Cocles, p. 21, Chyromantie ac physionomie Anastasis, 1504;
 Pomponio Gaurico ( 1481-1530), p. 17 :De sculptura, 1504;
 Joan Lluis Vives (1492-1540) (p.39): De anima et vita, Basilea, 1538.
 Juan Huarte:Examen de  ingenios para las ciencias, 1575.
 Michelangelo Biondo (1497-1565) : (p. 40);
                           De cognitione hominis per aspectum, Roma, 1544.
                           Della nobilissima Pittura, et della sua arte, 1549.
 Pietro d'Abano (p.42): Decisiones physionomiae, 1548.
 Giuntini (1523-1590) (p.42): manuscrit, 1548;

 Giorgio Vasari, p.44 : A la seua obra "Vita degli artisti...", 1550, no s'ocupa explcitament del tema. Aquesta ms que cridanera absncia s explicada per Caroli, 1998, com una conseqncia de l'enfrontament entre Michelangelo i Leonardo : " No s si estar molt lluny de la realitat atribuir aquesta sordit alle pulsioni formalistiche, e visceralmente anti-leonardesche, di tutto il clan Michelangelo". p. 45. Resulta interessant aquest parrgraf tamb per l'anotaci d'aquest profond coneixedor del Renaixement itali a la que qualifica de pulsions formalistes els moti dell'animo michelangelesques. Anotaci ms que interessant per entendre l'obra de Miquel Angel especialment la seua evoluci cap el manierisme.

 Giovan Paolo Lomazzo, ;
 Michel de Montaigne (1533-1592): Essajs, Bourdeaux, 1580.
 Gerolamo Cardano, (p.46) : Metoscopia, 1658.


El Seicento.(pp.81-121)

"Les coses comenaven a ser , amb conscincia creativa, espill fidel i, alhora variable, de les cuites que agitaven els cors."p. 83. S'hi mostra molt optimista l'autor. S'haur, per, d'esperar fins al Novecento - amb Van Gogh, els impressionistes i Edvard Munch - a que les cosses siguen fidels espills de l'nima completament : per expressar la melancolia ja no necessiten els pintors posar calaveres ni cares recolzades dramticament : la visi global de la pintura expressa, - i ara si cada cosa parla per si mateix -, ms que cada gest concret, perqu tot en ella parla de melancolia, o d'esperana o de solitud, - ja quasi no hi s necessria la presncia humana -. Comparativa dels primers plans de Theodore Gricault o les Melancolies de Domenico Fetti o Grechetto am la Melancolia de Munch. Desprs vindr l'poca blava (1901-1903) de Picasso.

Annibale Carraci
Felippo Baldinucci (1624-1696), 1681-1728 : Notizie de'professori del disegno, Florncia.

El Settecento.(pp. 125-181)

Pintors:
Guiseppe Maria Crespi :
                              I pellegrini, caricatura.
                               Dona amb rosa i gat.

Francisco de Goya:
                                  Tio Paquete.
                                   Estudi de fisiognomica.

Giacomo Ceruti:
                                      Serva ferita.
Jean-Antoine Watteau:
                                       Gilles et d'altres quatre msqueres de la 
                                       Commedia dell'Arte.  
Giuseppe Maria Mitelli:
                                          Noi siam quattro brutte vecchie tutte quattro                                          inamor.
William Hogarth:
                                       Caracters i caricatures, 1743.

Terics:
William Hogarth, ,1753.
cpia digital en itali a http:opac.bcnf.firenze.sbn.it

El Ottocento(pp.181-229

El Novecento. (pp.231-257)

Hogarth, William, Anlisis de la belleza,Visor Libros, 1997
Leibnitz, p. 130.
Jean Gaspar Lavater, ESSAI sur la PHYSIOGNOMIE, destin a faire CONNOITRE  l'Homme et a le faire AIMER. 4 vol., 1781, 1783, 1786 i 1803.
, Recerca filosfica sobre l'origen de la nostra idea del sublim i la bellesa, 1756.
Charles Darwin, The expsressions of the emotions in man and animals, Londres, 1872.

Crida l'atenci la inclusi de la Grcia Clssica a l'afirmaci: "(...) la cultura occidental ha heretat una idea cannica de la figura humana, una idea evolucionada, per sense modificacions substancials, des de la Grcia Clssica fins al trnsit entre els segles XIX i XX." p. 236.

Bibliografia.
 Centini, Massimo, 2004 : Fisiognomia, Red Edicione, Mil.
 Caroli, Flavio (coord), 1998 : L'anima e il volto de l'exposici : ritratto e fisiognomica da Leonardo a Bacon Ed. Electa,Mil.
 Caroli, Flavio 1998: Storia della fisiognomica. Arte e psicologia da Leonardo a Freud, Ed. Leonardo Arte srl, Elemond Editori Associati, Mil.
 Magli, P., 1995 :  El volto e l'anima. Fisiognomica e pasioni. Mil.
 Marker,Friedrich, 1972 : L'alfabeto della fisionomia (aquest titol de l'edicio italiana hauria de ser L'alfabeto della fisiognomia) , Ed.Garzanti, Mil.
 Getrevi, Paolo, 1991 : Le scritture del volto : fisiognomica e modelli culturali dal Medioevo ad oggi, Ed. Angeli, Mil.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="175511" title="Lloren Planes" nonfiltered="1709" processed="1707" dbindex="71715">
Lloren Planes (Costoja, Vallespir 1945) s un escriptor i poltic nord-catal. Estudi enginyeria agrnoma i dna classes a Tes (Rossell), alhora que s encarregat d'aquesta matria a la Universitat Catalana d'Estiu de Prada de Conflent des del 1973, i des d'ac ha procurat tractat de manera comuna els problemes dels agricultors de la Catalunya del Nord i de la Catalunya del Sud.  Va collaborar amb el Grup Cultural de la Joventut Catalana i amb el Comitat Rossellons d'Estudis i Animaci (CREA). Del 1970 al 1978 fou redactor de La Fal. El 1986 fou un dels fundadors d'Unitat Catalana, i el 1989 substitu Andreu Barrere en la presidncia, crrec en el que fou renovat el 1993.

 Obres .
 El petit llibre de Catalunya-Nord (Lluita per un "Rossell" catal) (1974);
 Els vins del Rossell (1980);




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="175512" title="Museu del Cinema de Girona" nonfiltered="1710" processed="1708" dbindex="71716">
El Museu del Cinema de Girona s un museu dedicat al mn del cinema.

Fou creat l'any 1994 a Girona a partir de la collecci d'objectes relacionats amb el mn del cinema de Toms Mallol, que fou adquirida per l'ajuntament d'aquesta ciutat. El museu fou inaugurat l'any 1998 i acull una gran varietat de material cinematogrfic, com mquines de projecci, bobines, material original de pellcules i un fons molt notable de cartells.

En les seves installacions, a ms de mostrar la seva collecci permanent, tamb realtiza exposicions temporals i ofereix als seus visitants una biblioteca i hemeroteca especialitzada amb ms de 3.000 ttols sobre el mn del cinema, una videoteca i una fonoteca.

L'any 2006 fou guardonat amb el Premi Nacional de Patrimoni Cultural, concedit per la Generalitat de Catalunya, com a culminaci d'una recuperaci del patrimoni cinematogrfic, que va iniciar Toms Mallol amb la seva collecci particular, i a la qual el Museu dna una extraordinria vitalitat posant-la a l'abast de tots els ciutadans.

Enllaos externs.
    Pgina oficial del Museu del Cinema;
 Mapa de situaci del Museu del Cinema;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="175516" title="Laursia" nonfiltered="1711" processed="1709" dbindex="71717">

Laursia fou un supercontinent sorgit a l'hemisferi nord cap a finals del Jurssic de la desintegraci del supercontintent Pangea, separant-se de Gondwana per l'obertura del Mar de Tetis. Laursia es va dividir, de seguida, en Eursia i Laurentia (formada principalment per Amrica del Nord).

















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="175517" title="L'Aven" nonfiltered="1712" processed="1710" dbindex="71718">



L'Aven s una revista fundada l'any 1977 i que est especialitzada en la temtica cultural i histrica.

De periodicitat mensual aquesta revista de divulgaci i de reconstrucci crtica del passat posa un mfasi especial en la Catalunya contempornia, aix com en la d'abans i desprs de la Guerra Civil Espanyola, i pren el seu nom de la revista homnima L'Aven (1881-1893). Pretn ser una plataforma per a la creaci acadmica, artstica i cultural produda a Catalunya i a la comunitat lingstica i cultural catalana. 

L'any 1997 fou guardonada amb el Premi Crtica Serra d'Or. Reb l'any 2002 per part de la Generalitat de Catalunya la Creu de Sant Jordi i el 2005 el Premi Nacional de Patrimoni Cultural per recuperar i divulgar la memria histrica i contribuir al debat cultural.

Enllaos externs.
  Pgina oficial de L'Aven;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="175521" title="Pere Mayor i Penads" nonfiltered="1713" processed="1711" dbindex="71719">
Pere Mayor i Penads (Ontinyent, Vall d'Albaida 1959) s un poltic valenci. Es llicenci en geografia i histria a la Universitat de Valncia, on es vincul al nacionalisme. Fou diputat a les Corts Valencianes a ls eleccions autonmiques de 1987 i 1991, i desprs tinent d'alcalde a l'ajuntament d'Ontinyent i conseller de la Mancomunitat de Municipis de la Vall d'Albaida de 1991 a 1995. 

El 1989 fou escollit secretari general de la Unitat del Poble Valenci, i cap el 1998 fou portantveu del Bloc Nacionalista Valenci (BNV) amb el qual fou proclamat candidat a la presidncia de la Generalitat Valenciana. El gener del 2000 fou escollit president del BNV per va dimitir el 2003 degut als mals resultats del partit a les Eleccions a les Corts Valencianes de 2003.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="175522" title="Jiayuguan" nonfiltered="1714" processed="1712" dbindex="71720">
Jiayuguan (xins simplificat:    ( , xins tradicional:    , pinyin: Ji ygu n) s una ciutat i prefectura a la provncia de Gansu, a la Repblica Popular de la Xina, amb una poblaci de 127.532 (2007). s sobretot famosa pel pas de Jiayu, que el t molt a la vora i s el pas ms gran i ms intacte de la Gran Muralla.

Histria.

L'enorme fortalesa no fou construda fins el 1372, poc desprs de l'establiment de la dinastia Ming. T una gran importncia estratgica ja que controla la ruta que travessa el pas de Jade, que portava a la Ruta de la Seda entre el Qilian Shan i les muntanyes negres fins a aquesta part de Gansu.

Les seves torres de 10,5 m s'alcen sobre el desert amb les muntanyes nevades de decoraci. A dins hi ha un temple, aix com un teatre per entretenir les tropes Qing. Malgrat estar molt restaurat, sobreviuen molts trets originals.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="175523" title="Platja del Morrongo" nonfiltered="1715" processed="1713" dbindex="71721">

La platja del Morrongo s una platja de sorra del municipi de Benicarl, a la comarca del Baix Maestrat (Pas Valenci).

Aquesta platja limita al nord amb el dic sud del Port (que la protegeix dels vents del nord) i al sud amb la platja del Gurug i t una longitud de 240 m, amb una amplria de 46 m. De tipus cala s d'arena fina i la qualitat de les seues aiges, neteja i serveis, mereixen any rere any el guard de Bandera Blava (des de 1995).

Se situa en un entorn urb, disposant d'accs per carrer i carretera. Compta amb passeig martim i prquing delimitat. Compta tamb amb accs per a minusvlids. s una platja abalisada amb zona per a sortida d'embarcacions. Entorn a la platja del Morrongo es concentra una variada oferta turstica que abasta des d'hotels i restaurants fins a bars o cafeteries.

 Vegeu tamb .
 Benicarl;
 Platja de la Caracola;
 Platges del Pas Valenci;

 Enllaos externs .
 Guia turstica de Benicarl;
 Fitxa de la platja al web turstic de la CV;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="175524" title="Tancat Per Defunci" nonfiltered="1716" processed="1714" dbindex="71722">

Tancat Per Defunci s un grup musical sabadellenc liderat per Jaume Papell i creat l'any 1986 a partir d'unes jam-sessions rockeres que es feien a la sala Piano Jazz de Sabadell (el local estava al costat de l'antiga funerria de la ciutat, la qual cosa fou un suggeriment per batejar el grup).

Biografia.
L'any 1989 van guanyar el concurs pop-rock de Vic i van enregistrar el que va ser el seu primer disc, Sense Retorn (1990) amb producci de Pep Sala. Tot i ser un disc que va ser gravat en tres dies, van assolir quatre xits considerables amb les canons "Com vols que t'ho digui" (amb la qual van guanyar un concurs de televisi i la possibilitat de fer-ne un videoclip molt conegut), "Absncia", "Ves-te'n" i "Somnis sense retorn"

El 1990 Tancat Per Defunci va fer 80 actuacions arreu del Principat de Catalunya, Mallorca i Madrid. 

L'any segent, el 1991, publiquen "Llena-t'hi", produt per Toni Carmona (productor tamb de l'Orquesta Mondragn i Joaqun Sabina). Aquest nou lbum els impulsa ms alt que mai amb xits com "Amor d Estiu", "Llena-t hi", "Coses que passen" i "Lluny dels records". Aquest mateix any fan 53 actuacions a Catalunya i dues a Mallorca. A ms sn seleccionats per la SGAE per tocar al Music Seminar de Nova York essent el primer grup de  parla catalana que hi toca. 

De l'any 1991 en, la discogrfica per la qual treballen, Picap, decideix no esmerar gaire esforos en la promoci del grup tot i reconeixent que trobava els nous temes del grup de molta qualitat. s aix que el tercer disc, "Bevent silenci", del grup trigar tres anys a sortir. Aquest disc va ser molt ben rebut a l'emissora de rdio RAC 105 -en van punxar fins a 7 canons diferents- per va tindre una promoci mnima per part de la discogrfica AZ Records. 

s en aquesta mateixa poca que el lder del grup, Jaume Papell, comena a escriure al diari El Nou 9 denunciant molts dels vicis que malmeten el mn musical a Catalunya. Arran d'alguns d'aquests articles, en Jaume i el seu grup seran silenciats en alguns mitjans. De resultes d'aix i del poc inters de les discogrfiques per les seves composicions, Tancat Per Defunci decideix deixar el mn de la msica per un temps tot i disposar d'un bon grapat de temes nous per enregistrar un nou disc. 

L'any 2002 van tornar a reunir-se per gravar un nou disc que va ser autoprodut i autofinanat per no repetir les males experincies amb cap discogrfica. 

A hores d'ara, Tancat Per Defunci s en procs d'editar el seu quart disc que, probablement, es dir "Temps De dubtes".

Estil musical.
Conreen unes composicions de carcter considerablement adult, i amb uns textos d'una qualitat fora superior a la mitjana. Els seus primers discos (Sense retorn -1990- i Llena-t'hi, 1991) pequen de l's d'una fontica excessivament anglosaxonitzada, per en el segon comena a aparixer una personalitat notable, i la sensaci que hi ha una voluntat clara de fugir dels tpics ms suats (barres de bar i altres incomunicacions urbanes) pel que fa a les lletres de les canons i que ara tenen  pretensions crtiques sobre la insubmissi (exemple de "Tancat") o la integraci al sistema ("Missatge").

Al seu tercer disc (Bevent silenci, 1995) hi  ha canons d'una considerable qualitat (l'ecologista "Planeta gris", la can sobre la crisi de la utopia "Retenint moments", etc.). 

Enllaos externs.
 Web oficial del grup.
 Les cent millors canons en catal incloent-hi tres de Tancat per Defunci.
 Biografia del grup.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="175525" title="Capella (arquitectura)" nonfiltered="1717" processed="1715" dbindex="71723">
Una capella s una petita esglsia construda dins d'una gran esglsia que generalment es troba especificada com annex de la nau major.

Estes capelles generalment estan situades fins a l'extrem entre el deambulatori i el creuer.
Histricament les capelles han estat batejades amb diversos noms i patronmics, molt especialment de sants i noms derivats del culte mari. A la capella oraran bsicament els membres o integrants dels gremis d'una societat.

La capella es compon essencialment de retaule, altar, columnes o pilars xicotets, el sostre mai remata amb volta o cpula, encara que hi ha capelles ms gran que s ho fan; la imatge del sant patr per l'advocaci de la qual es va erigir este espai, alguna tomba central on haja sigut soterrat un personatge important i poques banques per als fidels que van a elevar els seus resos. Les capelles s'erigixen com a xicotetes filles de la Gran Catedral o Baslica.

Hi ha capelles que han passat als annals de la histria, pel fet que se suposa que dins d'elles s'han realitzat nombrosos miracles.

Tipus de capelles.
Capella ardent. Tmul que s'ala per a celebrar les exquies d'algun personatge.
Capella major. Part principal de l'esglsia en qu est el presbiteri i l'altar major.








































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="175526" title="Salina" nonfiltered="1718" processed="1716" dbindex="71724">


Una salina s una bassa poc fonda d'aigua feta per l'sser hum per a extraure sal. L'aigua salada s escampada en aquestes basses i, desprs de l'evaporaci natural de l'aigua, la sal pot ser recollida i aprofitada.

A ms, les salines proporcionen llocs de descans i nodriment per a ms de 70 espcies d'aus aqutiques, algunes de les quals en perill d'extinci. A causa d'una concentraci variable d'algues, les salines poden presentar colors vistosos, des del verd pllid fins al vermell llampant. Aquest color indica la salinitat de la bassa. Com ms petita s la salinitat, els colors sn mes verdosos; quan augmenta la salinitat, els colors es tornen ms vermellosos.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="175528" title="Carles III de Frana" nonfiltered="1719" processed="1717" dbindex="71725">

Carles III, anomenat el Simple (7 de gener o 17 de setembre del 879, 7 d'octubre del 929), fou rei de Frana del 893 al 923.

Biografia.

Fill pstum de Llus II de Frana, el Tartamut i d'Adelaida de Fril, reb el malnom de simple en tant que honest (no ximple).

En morir els seus germans era massa jove per regnar. Va permetre que l'Emperador Carles III el Gras li prengus la corona, malgrat que l'havien proposat per a la regncia. Desprs de derrocar Carles el Gras, els grans del regne van triar Od I de Frana (Eudes), Comte de Pars com a rei de Frana.

Carles III fou coronat rei el 28 de gener de 893 a Reims, per no va poder regnar fins a la mort d'Eudes i el 898 torna a ser proclamat Sagrat Rei de Frana.

Va aconseguir resoldre el problema de les invasions normandes que suposaven un greu i antic problema per al regne. El 911, en virtut del Tractat de Saint-Clair-sur-Epte, acordat amb el cabdill vking Rollon, Normandia va esdevenir un ducat, a canvi de la promesa de Rollon d'acabar el pillatge a les ribes del Sena, de convertir-se al cristianisme i de casar-se amb Gisela de Frana, la primera filla de Carles III amb la seva primera esposa.

Tanmateix, es va mostrar impotent davant les dinasties feudals que es constituen al recer de nombroses torres, i va haver de lluitar contra els grans del regne, sobretot contra Gilbert de Lorena, Ral de Borgonya i el futur Robert I de Frana (germ d'Od I i avi d'Hug Capet).

En morir el darrer rei carolingi de Germnia, Carles III reivindica la regi de Lorena, i n'esdev el rei en fer valer els seus drets a l'imperi, tanmateix, ser derrotat per Enric I d'Alemanya.

Robert I de Frana, germ del rei anterior, Eudes I, va fomentar una revolta i els seus partidaris el van escollir rei desprs d'haver forat Carles III a renunciar al tron el 29 de juny del 922.

Carles rebutja la destituci i contraataca des de la Lorena. El 15 de juny del 922, durant la Batalla de Soissons, mor Robert I, per el seu fill Hug el Gran arenga els soldats mostrant-los el cadver del seu pare i finalment vencen Carles III.

Els grans senyors feudals ja no el reconeixen en tant que rei i prefereixen Ral de Borgonya. Carles III esdev un rei sense corona i cerca refugi a casa del seu vassall Heribert II de Vermandois, que el fa presoner (la seva germana era esposa de Robert I) i el tanca en una torre del castell de Pronne (departament de Somme) on va morir el 929 desprs de sis anys de captiveri.

La seva muller, Edwige de Wessex, filla d'Eduard el Vell, rei dels Anglosaxons (Wessex), va trobar refugi a Anglaterra. Amb ella viatjava el seu fill, el futur Llus IV de Frana, anomenat tamb Llus d'Ultramar, en referncia a l'exili.





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="175529" title="Clynnog Fawr" nonfiltered="1720" processed="1718" dbindex="71726">

Clynnog Fawr, de vegades anomenat noms "Clynnog", s un poble en la costa nord de la pennsula de Ll n, al comtat galls de Gwynedd.

Clynnog Fawr est situat en la carretera A499 entre Caernarfon i Pwllheli. La poblaci, estratgicament situada a l'extrem nord d'un pas que comunica les costes nord i  sud de la pennsula de Ll n, ha estat testimoni de diverses batalles, com la de Bron yr Erw el 1075, quan Gruffudd ap Cynan intent per primer cop proclamar-se rei de Gwynedd i fou derrotat per Trahaearn ap Caradog, i la batalla de Bryn Derwin el 1255 quan  Llywelyn el Darrer venc els seus germans Owain i Dafydd per convertir-se en governant nic del regne de Gwynedd. 

Encara que d'una forma tangencial, Clynnog est adscrit a la vall del Nantle. Etimolgicament, el nom Clynnog Fawr podria venir de Celynnog (lloc de grvols) + Mawr (gran). 

 El culte i l'esglsia de Sant Beuno .
El tret ms caracterstic de la poblaci s l'esglsia de Sant Beuno, molt ms gran del que hom la faria per un poble tan petit. Es creu que fou bastida en el lloc on hi havia un antic monestir fundat pel sant esmentat a comenaments del segle VI. La congregaci cresqu en importncia, i alguns manuscrits gallesos indiquen que l'abat de Clynnog seia en lloc preferent en la cort del rei de Gwynedd. Est documentat que l'esglsia fou cremada pels vkings el 978 i, ms endavant, pels normands. A les darreries del segle XV era una de les sis niques collegiates de Galles i un important lloc de pas dels pelegrins quan anaven a l'illa d'illa d'Enlli. L'edifici, d'arquitectura dels segles XV i XVI, presenta un gran finestral. S'hi conserven el Cyff Beuno, un antic cofre buidat d'un tronc de freixe emprat per a servar-hi les almoines donades pels pelegrins, i la  "Maen Beuno", la Pedra de Beuno, amb unes marques que suposadament sn dels dits del sant. Davant de l'esglsia es pot veure un rellotge de sol datat entre els segles X i XII.

Fills illustres de Clynnog han estat Morus Clynnog i Sant John Jones, ambds catlics gallesos prominents del segle XVI. Mort i enterrat al poble va ser Howell Roberts, Hywel Tudur (1840-1922), poeta, predicador i inventor, que exerc de pastor de l'esglsia de Capel Uchaf   , on tamb havia exercit el predicador Robert Roberts (1762-1802) .

El cens de Clynnog engloba tamb els de les poblacions d'Aberdesach, Pontllyfni i Pant Glas. A poca distncia de la ciutat, i dins del terme municipal, hi ha el llogarret i l'esglsia de Capel Uchaf (Capella de Dalt), esmentada en el pargraf anterior.

Una companyia d'autobusos, la Clynnog & Trefor uneix, des del 1912, Trefor i Clynnog amb Pwllheli i Caernarfon.

 Enllaos externs.
 A Topographical Dictionary of Wales, 1849 ;
 Planes dedicades a Clynnog Fawr ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="175531" title="Simfonia nm. 94 de Haydn" nonfiltered="1721" processed="1719" dbindex="71727">

La Simfonia nm. 94 en sol major (Hoboken 1/94) de Joseph Haydn s la segona de les anomenades  Simfonies de Londres (nmeros 93-104) del compositor.  Habitualment s coneguda pel seu subttol, la Simfonia Sorpresa. Es troba entre les simfonies ms populars de Haydn i s interpretada i enregistrada sovint.  

 Subttol (la Sorpresa) .
En la msica de Haydn poden trobar-se moltes bromes, i la 'Sorpresa' cont probablement la ms famosa de totes: un sobtat i sorolls acord, en el segon moviment en forma de variacions, desprs d'un tranquil inici.  Desprs la msica torna a la tranquillitat com si no haguera passat res, i en les segents variacions no es repeteix la broma.

Composici i estrena.
Haydn va compondre la simfonia l'any  1791 a Londres per a una srie de concerts que va donar durant la primera de dues visites a Anglaterra (1791-1792).  L'estrena va tenir lloc el 27 de mar de 1792, amb Haydn dirigint l'orquestra assegut davant d'un fortepiano.

Con era costum en les visites de Haydn a Anglaterra, l'estrena va resultar un gran xit.  Un crtic va escriure que la simfonia era "equiparable a les ms felices de concepcions del gran mestre."  En la seua vellesa, afeblit, Haydn solia recordar aquesta estrena amb nostlgia, segons el seu bigraf Griesinger:

...va ser el meu desig sorprendre el pblic amb quelcom nou, i debutar brillantment, amb el propsit de no ser eclipsat pel meu pupil Pleyel estava donant alhora una srie de concerts i podia fer-li la competncia ...el primer Allegro de la meua simfonia va ser rebut amb innombrables bravos, per l'entusiasme va atnyer el punt culminant amb l'Andante amb el colp de percussi. Ancora, ancora! era el crit que sortia de totes les goles, i fins i tot Pleyel va felicitar-me per la meu idea.

Cap a la fi de la seua carrera Haydn va introduir el tema del segon moviment en una ria del seu oratori Les Estacions (1801), en el qual el baix interpreta el personatge d'un granger que xiula la msica de Haydn mentre treballa.

Instrumentaci.
La simfonia "Sorpresa" est composta per una orquestra tpica del perode clssic, consistent en 2 flautes, 2 obos, 2 fagots, 2 trompes, 2 trompetes, timbals i l'usual secci de corda amb violins, violes, violoncels i contrabaixos.

La durada mitjana de la simfonia s d'uns 23 minuts.

Moviments.
Com totes les Simfonies de Londres, compta amb quatre moviments:
Adagio - vivace assai.
Una introducci lrica en comps de 3/4 precedeix a una secci molt rtmica en comps de 6/8.  Com en moltes obres de Haydn, el primer moviment est compost en forma sonata monotemtica; s a dir, el moviment en clau dominant en l'exposici no est complementat per un segon tema.

Andante.
Aquest s el moviment de la sorpresa, un tema i variacions en 2/4 en la clau subdominant de do major. El tema abasta dues seccions de vuit compassos cadascuna, al seu torn repetides.  Haydn introdueix la "sorpresa" al final de la repetici de la primera secci, fent interpretar aquesta repetici pianissimo amb pizzicato en els instruments de corda ms greus.

Segueixen quatre variacions del tema, comenant amb un ornament de sisenes en els primers violins, canviant desprs a una tempestuosa variaci en do menor amb trompetes i timbals, posteriorment amb solos per als primers obo i flauta, per a concloure amb una repetici lrica en tresets tocada forte.

En la secci de la coda, es repeteixen les notes de l'inici, aquesta vegada reharmonitzades amb un agradablement dissonant acord de setena disminuda sobre una tnica pedal.

Escolta del moviment "Sorpresa"

Menuetto:  Allegro molto.
Un minuet i trio, en forma ternria.  La tonalitat retorna a sol major.  La indicaci de tempo marca l'evoluci des de l'antic minuet cap al scherzo; en l'poca dels seus darrers quartets Haydn havia comenat a indicar el seus minuets com presto.

Finale:  Allegro molto.
Un finale rtmicament impulsiu tpic de Haydn.  Formalment, el moviment s un exemple de la forma sonata rond, apareixent els compassos d'inici tant al principi com al mig de la secci de desenvolupament.  Conclou amb una impetuosa coda emfatitzada pels timbals.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="175534" title="Govern de les Illes Balears 1999-2003" nonfiltered="1722" processed="1720" dbindex="71728">
El Govern de les Illes Balears de la cinquena legislatura (1999-2003) fou un govern resultant del Pacte de Progrs, un acord postelectoral entre el PSIB-PSOE, Uni Mallorquina, el Partit Socialista de Mallorca, Esquerra Unida, Els Verds i la Coordinadora d'Organitzacions Progressistes de Formentera tot aprofitant la prdua de la majoria absoluta a les eleccions al Parlament de les Illes Balears de 2003. Estigu en funcions des del juliol de 1999 fins l'1 de juliol de 2003.

En un principi, i condicionat per una disposici legal, el president Antich noms va poder nomenar 10 consellers amb cartera  6 del PSOE, 2 del PSM, 1 d'EU i 1 d'Els Verds , a banda d'un vicepresident, Pere Sampol, i dos consellers sense cartera  1 del PSOE i 1 d'EU.

Dia 16 de mar de 2000, i desprs d'aprovar-se una llei que permetia el president de decidir lliurement el nombre de conselleries que formarien el gabinet autonmic. Llavors, l'executiu balear va quedar format per 7 consellers del PSOE, 3 del PSM, 2 d'EU i 1 d'Els Verds.

Composici.




Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="175536" title="Anxi" nonfiltered="1723" processed="1721" dbindex="71729">

Anxi fou una fortalesa a l'oest de l'actual provncia de Gansu, a la Repblica Popular de la Xina.

Hi queden les restes del castell de Suoyang del que fou una ciutat militar de la dinastia Tang.

Des d'Anxi sortien dues rutes, una pel nord i l'altre pel sud, per creuar el desert de Taklamakan dins la Ruta de la Seda.

A uns 70 km al sud, hi ha les grutes de Yunlin excavades als penya-segats a les dues vores del riu Yulin. El penya-segat oriental t 30 grutes i el de l'oest en t 11, amb una distncia entre cadascuna de ms de 100 m.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="175538" title="Bstad" nonfiltered="1724" processed="1722" dbindex="71730">
Bstad s una ciutat de la regi d'Escnia, a Sucia. El 2005 tenia una poblaci de 14.022 habitants, que es distribuen en les 6 entitats de poblaci del municipi (218 km).

A la ciutat de Bstad s'hi disputa l'Obert de Sucia de tennis.

Enllaos externs.
Web oficial de la ciutat ;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="175539" title="Claudi Gendre" nonfiltered="1725" processed="1723" dbindex="71731">
Claudi Gendre (Tol, Provena-Alps-Costa Blava 1941) fou un poltic nord-catal. Es llicenci en enginyeria i fou un dels militants d'Uni per una Regi Catalana. Posteriorment milit al PSF, per en va discrepar pel que fa al tractament de la qesti catalana, de manera que el 1986 es va escindir i fund el Parti Socialiste Catalan, amb el que es va presentar a les eleccions legislatives de 1986 i va competit amb el partit especficament catalanista Unitat Catalana, amb un resultat escs. 

 Obres .
 cole, historie de France et minorits nationales (1979)  ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="175540" title="Gustavo Kuerten" nonfiltered="1726" processed="1724" dbindex="71732">

Gustavo Kuerten (10 de setembre de 1976, Florianpolis, Santa Catarina, Brasil) s un tennista brasiler. Els seus sobrenoms sn "Guga" i "Guto", malnoms molt utilitzats en Brasil per aquells que es diuen Gustavo. Ha sigut nmero 1 del rnquing mundial i s tricampi del Roland Garros, ja que s un gran especialista sobre terra batuda.

A causa de les seves reiterades lesions d'esquena, per les quals ha hagut de ser operat diverses vegades, el seu rendiment se n'ha ressentit.

Tornejos de Grand Slam.
 Campi Individuals (3) .


Ttols (28).
Individuals (20).




Finalista en individuals (9).
 1997: Bolonya (perd davant Flix Mantilla);
 1997: Canad TMS (perd davant Chris Woodruff);
 2000: Miami TMS (perd davant Pete Sampras);
 2000: Roma TMS (perd davant Magnus Norman);
 2001: Roma TMS (perd davant Juan Carlos Ferrero);
 2001: Indianpolis (perd davant Patrick Rafter);
 2002: Li (perd davant Paul-Henri Mathieu;
 2003: Indian Wells TMS (perd davant Lleyton Hewitt);
 2004: Via del Mar (perd davant Fernando Gonzlez);

Dobles (8).




Classificaci en tornejos del Grand Slam.
Individuals




Dobles



 Enllaos externs .

 Perfil de l'ATP ;
 Pgina oficial ;


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="175543" title="Gilbert Grau" nonfiltered="1727" processed="1725" dbindex="71733">
Gilbert Grau i Salvat (Elna, Rossell 1922 - 1994) fou un poltic nord-catal, germ de l'historiador Roger Grau i pare de Daniela Grau. Fill d'una antiga i coneguda famlia d'empresaris il.liberencs, el seu pare fou el fundador del rugbi a Elna. Treballador forat durant la segona guerra mundial a Silesia, esdevingu un activista catalanista fora actiu a partir dels anys seixanta. Contact amb Josep Maria Batista i Roca i Joan Ballester i Canals, i amb el seu germ Roger i Josep Deloncle fou un dels impulsors de la flama del Canig. Ms tard fou fundador del Comit per a la Uni de les Dues Catalunyes el 1967, aix com del Comit per a l'Estatut Particular del Rossell, que es va mantenir fora actiu els anys 1968 i 1969. Davant el fracs del comit el 1972 va crear el partit poltic Acci Regionalista Catalana (ARC). En una ptica de reconeixament europeu i internacional de la realitat nacional de Catalunya Grau particip activament al congrs de Verona de la Internacional Federalista, el 1973, fund i presid el  Partit Federalista Europeu de Catalunya (PFEC). Es present a les eleccions legislatives del 1973 amb l'ARC i del PFEC al districte de Perpiny-Ceret reclamant una mplia autonomia per al Rossell fora de la regi del Llenguadoc-Rossell on va ser integrada.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="175544" title="Dalmau VII de Rocabert" nonfiltered="1728" processed="1726" dbindex="71734">

Dalmau (VII) de Rocabert i d'Urgell fou vescomte de Rocabert entre 1309 i 1324. 

Fou un militar i home de confiana de Jaume II i un dels principals actors de la campanya de Sardenya de 1323-1324, durant la qual va perdre la vida, concretament en el setge de la Vila d'Esglsies. 

Npcies i descendents.

Es va casar amb Beatriu de Cabrenys, filla de Bernat Hug de Cabrenys, que va aportar la baronia de Cabrenys al patrimoni dels Rocabert. 

D'aquest matrimoni nasqueren:

Jofre V de Rocabert, hereu del vescomtat;
Guillem Galceran de Rocabert, casat amb Maria d'Arborea, filla del jutge Hug II d'Arborea. Heret la baronia de Cabrenys;
Timbor de Rocabert, casada amb Mari IV d'Arborea, fill i hereu del jutge Hug II d'Arborea;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="175545" title="Partit Federalista Europeu de Catalunya" nonfiltered="1729" processed="1727" dbindex="71735">
Partit Federalista Europeu de Catalunya (PFEC) fou un partit poltic fundat pel nordcatal Gilbert Grau el 1973 en el si de Europische Fderalistische Partei (Partit Federalista Europeu) al congressos de Ginebra i Verona com a representant del conjunt dels Pasos Catalans. Propugnava la reunificaci dels cinc Pasos Catalans i llur independncia en el marc d'una Europa Federal. 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="175546" title="Guillem Galceran de Rocabert" nonfiltered="1730" processed="1728" dbindex="71736">
Guillem Galceran de Rocabert inici el llinatge dels Rocabert de Cabrenys. Fou fill del vescomte de Rocabert Dalmau VII i germ del que seria el vescomte Jofre V de Rocabert. Fou home de confiana de Pere III el Cerimonis. El 1351 fou un dels magnats que signaren com a testimonis l'acta d'erecci del ducat de Girona i ms tard va participar en la guerra dels dos Peres. Va morir el 1385.

Es va casar amb Maria d'Arborea, filla del jutge Hug II d'Arborea, i van tenir almenys dos fills: Guerau Galceran de Rocabert i Guillem Hug de Rocabert, que se succeren en l'herncia del pare, la baronia de Cabrenys.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="175547" title="Acci Regionalista Catalana" nonfiltered="1731" processed="1729" dbindex="71737">
Acci Regionalista Catalana (ARC) fou un partit poltic regionalista nordcatal fundat el 1972 per Gilbert Grau, Josep Deloncle i Pau Roure. Es present a les eleccions de 1973, on va obtenir el 2 % dels vots, per l'afrontament amb l'Esquerra Catalana dels Treballadors (ECT), polticament ms  d'esquerres, potser li va restar vots nacionalistes i finalment va desaparixer.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="175548" title="Tol" nonfiltered="1732" processed="1730" dbindex="71738">
Segons el Llibre dels Jutges, Tol (en hebreu  Tl  ben Pu ) fou un dels jutges bblics d'Israel.

Noms s esmentat a Jutges 10:1-2 on es diu que pertanyia a la tribu d'Issacar i era fill de Pu i nt de Dod. Vivia a la poblaci de Xamir, dins el territori de la tribu d'Efram.

Tol fou jutge d'Israel desprs de la mort d'Abimlec. Va exercir durant vint-i-tres anys fins que va morir.





Vegeu tamb.
Llibre dels Jutges;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="175552" title="Alfons II de Vilafermosa" nonfiltered="1733" processed="1731" dbindex="71739">
Alfons II de Vilafermosa (1479-Valladolid, 1513). II duc de Vilafermosa.

Fill d'Alfons VI de Ribagora i la seva esposa Leonor de Sotomayor. 
Va tenir una filla illegtima anomenada Elionor.

Heret del seu pare el Ducat de Vilafermosa i, a la seva mort sense descendncia, aquest pass al seu nebot Ferran, fill de la seva germana Marina d'Arag.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="175553" title="Severiano Martnez Anido" nonfiltered="1734" processed="1732" dbindex="71740">
Severiano Martnez Anido (Ferrol, Galcia 1862 - Valladolid, 1938) fou un militar espanyol, tristament fams quan va ocupar el crrec de Governador Militar de Barcelona. Fou alfres d'infanteria el 1884, comandant per mrits de guerra a Filipines el 1897 i coronel per mrits de guerra al Marroc el 1909. El 1912 fou nomenat director de l'Acadmia d'Infanteria i el 1914 general. El 1917 fou nomenat governador militar de Guipscoa.

El 8 de novembre de 1920, el president del govern espanyol Eduardo Dato el nomen governador civil de Barcelona,  i el dia 30 dictava una ordre prohibint els sindicats i deportant una trentena de dirigents sindicalistes, al castell de la Mola a Ma. Amb el cap superior de la policia general Miquel Arlegui Bayones i el suport l'oligarquia empresarial, provoc una gran espiral de violncia a Barcelona. Organitzant una banda de pistolers (amb el fals Bar de Kning), fent servir els elements dels Sindicats Lliures i dirigint la Llei de fugues provoc solament l'any 1921 uns 142 atemptats contra dirigents obrers, entre ells Salvador Segu i Francesc Layret.

El 1922 fou enviat per Jos Snchez Guerra com a comandant general a Melilla. Miguel Primo de Rivera el nomen ministre de Governaci el 1925-1930, ds d'on va seguir la mateixa poltica. En proclamar-se la Segona Repblica Espanyola s'exili a Frana i no torn fins l'esclat de la guerra civil espanyola el juliol de 1936, per unir-se als sublevats. Francisco Franco el nomen ministre d'ordre pblic del seu primer govern a Burgos, crrec que ocup fins a la seva mort el 1938.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="175554" title="Associaci de la Dependncia Mercantil" nonfiltered="1735" processed="1733" dbindex="71741">
Associaci de la Dependncia Mercantil fou un sindicat creat a Barcelona el 9 de juny de 1898  que reivindicava l'associaci dels dependents de comer, la limitaci de les hores de treball i el descans dominical. Impuls la creaci de la Federaci Espanyola de Dependents del Comer i el 1907 particip en la fundaci de Solidaridad Obrera. Tamb particip en la Primera Assemblea de Dependents de Catalunya  celebrada a Barcelona del 12 al 13 d'abril de 1913, on hi fou representada per Pere Regull, i poc desprs s'integr en el CADCI.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="175556" title="Yumen" nonfiltered="1736" processed="1734" dbindex="71742">
Yumen (xins simplificat:   ; xins tradicional:   ; pinyin: Ymn, literalment, "Porta de Jade") s una ciutat de la prefectura de Jiuquan, a l'est de la provncia de Gansu, Repblica Popular de la Xina, amb una poblaci de 116.194 (2000).

Est situat a la Ruta de la Seda i actualment s sobretot coneguda per la seva extracci de petroli.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="175557" title="Crit" nonfiltered="1737" processed="1735" dbindex="71743">


Onomstica:

Crit d'Atenes (filsof), filsof grec, amic de Scrates ;
Crit d'Atenes (poeta), poeta cmic grec ;
Crit d'Eges, filsof pitagric grec;
Crit de Piera, historiador grec ;
Crit (metge segle III aC), metge grec del segle III aC;
Crit (metge segle II), metge grec del segle II;
Crit (dileg platnic), dileg escrit per Plat sobre Crit d'Atenes (amic de Scrates);
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="175558" title="Crit d'Atenes (filsof)" nonfiltered="1738" processed="1736" dbindex="71744">
Crit d'Atenes (Criton, Krton       ) fou un filsof grec amic de Scrates en vida d'aquest, i se'l pot considerar un "oient" socrtic d'algun renom. Home de bona posici econmica, senzill de carcter, de no molta volada intellectual, per sens dubte molt fidel als seus amics. Pare de famlia i escriptor de dilegs.

L'existncia de Crit, actualment, s coneguda sobretot pels dilegs platnics, (si b hom podria suposar que tamb tingu alguna aparici en la literatura scrtica d'aquells temps, avui perduda). En els dilegs platnics: en Crit (dileg homnim) ell mateix s l'interlocutor principal de Scrates, i en Fed tamb apareix com a un dels personatges principals. 

En el dileg Crit, el bon home, sempre fidel a Scrates, intenta convencer-lo, pocs dies abans de la seva condemna a mort, que fugi d'Atenes i es faci una altra vida en Tesslia, on Scrates seria ben acollit pels amics extrangers de Crit, i on podria seguir cuidant a sons fills i "no trair-se a tu mateix, ja que et pots salvar". Per Scrates, insistint en el deure a les lleis per sobre de tot ("no sn les lleis les que t'han cuidat i mantingut, a tu i a tons pares que et daren vida?"), es nega a fugir d'Atenes i insisteix en complir ntegrament el cstig "perqu, sigui just o no, el cstig s legal".

En el dileg Fed, el pobre Crit veu, desanimat, com Scrates renuncia voluntriament, per imperatiu legal, a la seva prpia vida, enverinant-se amb la cicuta. En el seu darrer dia, en Scrates fa, davant els seus tristos amics, un discurs sobre el dest de l'nima desprs de la mort; i, ja sota els darrers efectes del ver, les seves ltimes paraules que diu, a en Crit mateix, sn misterioses: "Doneu-li a Esculapi un gall de part meva". En general, els escriptors posteriors han interpretat que es referia al du de la medicina, Esculapi; i que el tab d'Atenes li volia agrair al du de la medicina que "li hagus tret de sobre el mal de la vida" i que "li hagus fet entrar a la vida veritable (la d'ultratomba)".

Crit tingu varis fills (quatre segons Digenes Laerci i dos segons Plat), si b noms consta el nom del gran: Critbol; es sap que tots els fills de Crit foren tamb ells mateixos deixebles de Scrates. Aquest filsof va escriure 17 dilegs sobre temes filosfics, dels quals D.Laerci ens dna els ttols: el principal d'ells s "Sobre els poemes". (              ).

No se sap molt b qu va ser de Crit desprs de la mort de Scrates. s de suposar que, ofegant el dolor, va seguir endavant amb la seva vida i els seus assumptes (mentre que Plat, Xenofont, Aristip, Antstenes i d'altres es preparaven, cadasc a la seva manera, per intentar impedir que el record i els coneixements de Scrates caiguessin en l'oblit).






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="175559" title="Crit d'Eges" nonfiltered="1739" processed="1737" dbindex="71745">
Crit d'Eges (Criton, Krton       ) fou un filsof pitagric grec. Va deixar al menys una obra,                               , que es esmentada per Estobeu (Stobaeus).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="175560" title="Crit d'Atenes (poeta)" nonfiltered="1740" processed="1738" dbindex="71746">
Crit d'Atenes (Criton, Krton       ) fou un poeta cmic grec de la nova comdia, de molt poca notorietat. Es conserven fragments de tres comdies seves:        ,             i         .


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="175561" title="Crit de Piera" nonfiltered="1741" processed="1739" dbindex="71747">
Crit de Piera (Criton, Krton       ) fou un historiador grec que va escriure diversos llibres (          ,                  ,        ,         ,                      , i                              . 

Suides esmenta separadament un altre historiador de nom Crit (                               ) que no se sap si es la mateixa persona.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="175562" title="Crit (metge segle II)" nonfiltered="1742" processed="1740" dbindex="71748">
Crit (Criton, Krton       ) fou un metge grec que va treballar a Roma el segle I o II a la cort imperial, probablement sota Traj. Va escriure un treball sobre cosmtica (         ) en quatre llibres que es recollit per Gal. Va escriure tamb un llibre sobre medicines senzilles (                       ) esmentat tamb per Gal i altres.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="175563" title="Crit (metge segle III aC)" nonfiltered="1743" processed="1741" dbindex="71749">
Crit (Criton, Krton       ) fou un metge grec que pertanyia a la secta dels emprics i es esmentat per Gal. Va viure als segle IV i III aC.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="175564" title="Toms Herreros Miguel" nonfiltered="1744" processed="1742" dbindex="71750">
Toms Herreros Miguel (Logroo, 1877  - Barcelona, 1937) fou un dirigent anarcosindicalista. Treballava com a tipgraf a Barcelona, on el 1905 presid la Junta de Defensa dels Drets Humans i form part del grup crata Quatre de maig. Particip en el congrs constitutiu de la Confederaci Regional de Societats de Resistncia o Solidaridad Obrera del 6 al 8 de setembre de 1908 en representaci de la Societat de l'Art d'Imprimir, sindicat en el qual es va destacar, ra per la el 29 de desembre de 1908 fou elegit vocal del Consell directiu. 

S'oposa radicalment a Alejandro Lerroux i va escriure contra ell Alejandro Lerroux tal qual es, on l'acusava de manipular als treballadors en benefici propi. Fou detingut i empresonat desprs de la Setmana Trgica el 26 de juliol de 1909. L'octubre del 1910 novament va representar la Societat de l'Art d'Imprimir en el congrs convocat per Solidaridad Obrera on es va prendre l acord de constituir la CNT. Tamb va assistir al primer Congrs de la CNT a Barcelona del 8 al 10 de setembre de 1911, per com a representant la secci d oficis diversos de Bilbao.  Poc desprs fou empresonat amb altres dirigents de la CNT i no fou posat en llibertat fins el el maig de 1912. 

El gener de 1919, als inicis de la vaga de la Canadenca, fou empresonat al vaixell Pelayo. Form part del Comit pro-presos de Barcelona de 1919 fins el 1936. El juliol de 1923 el van ferir els pistolers del Sindicat Lliure en el seu quiosc de venda de llibres de la rambla de Santa Mnica de Barcelona. El 1933 el van nomenar administrador de l'rgan de la CNT, Solidaridad Obrera.  




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="175566" title="Luci Critoni" nonfiltered="1745" processed="1743" dbindex="71751">
Luci Critoni (Lucius Critonius) fou un magistrat rom. Fou edil cerealis (magistratura creada per Juli Csar) el 44 aC juntament amb Marc Fanni. Tot i que fou del partit de Csar a la seva mort es declar republic.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="175567" title="Krios" nonfiltered="1746" processed="1744" dbindex="71752">
Krios (Crius,      ) fou fill de Polcrit i un dels lders d'Egina. 

Quan l'illa va enviar subministraments d'aigua i productes agrcoles a Darios I el gran, el 491 aC , el rei Clemenes I d'Esparta va anar a l'illa per detenir als responsables d'aquesta cessi. Crios es va oposar a la detenci allegant que Clemenes no tenia prou autoritat ja que no estava acompanyat del seu collega Demarat. El rei espart es va retirar. Es va sospitar que fou Demarat el que va encoratjar la resistncia del cap egineta.

Desprs de la deposici de Demarat i la proclamaci de Leotquides, Clemenes va tornar a Egina amb el seu collega i va detenir a Krios i altres caps locals als que va entregar als atenencs. 

El seu fill Polcrit, sospits injustament de ser favorable als perses, es va destacar en el camp grec durant la batalla de Salamina el 480 aC



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="175568" title="Antoni Colom" nonfiltered="1747" processed="1745" dbindex="71753">
Antoni Colom (principi segle XX) fou un sindicalista catal. Com a representant de la Societat de Fusters de Barcelona, el 3 d'agost de 1907 va formar part del primer Consell Directiu de la Federaci Local de Societats Obreres de Barcelona Solidaridad Obrera com a Secretari General.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="175569" title="Crixus" nonfiltered="1748" processed="1746" dbindex="71754">
Crixus (Krixos       ) fou un esclau d'origen gal, que fou un dels dos principals generals de l'exrcit d'Esprtac (73 aC). Va participar en nombrosos combats fins que fou derrotat en una batalla prop del Mont Garg (Garganus) pel cnsol Luci Gelli (72 aC) en la qual va morir junt amb dos teros del seu exrcit. Com a represlia, Esprtac va sacrificar 300 romans captius als manes de Crixus.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="175570" title="Crbilos" nonfiltered="1749" processed="1747" dbindex="71755">
Crbilos (Crobylus, Krbylos) fou un poeta cmic atenenc considerat de la nova comdia, per que podria ser de la mitjana. Vivia sobre el 324 aC o poc desprs. Es conserven fragments d'algunes de les seves obres:            ,           , i                .





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="175574" title="Cres" nonfiltered="1750" processed="1748" dbindex="71756">


Geografia:
Le Crs, ciutat de Frana prop de Montpeller;
Illes Cres, illes de la costa de Dalmcia;
Onomstica:
Cres o Cressus, rei de Lidia;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="175575" title="Josep Roman" nonfiltered="1751" processed="1749" dbindex="71757">
Josep Roman (Barcelona, principi segle XX) fou un obrer tipgraf i dirigent anarcosindicalista. En representaci de la Societat d'Estampaci Tipogrfica va formar part de la Comissi de Propaganda del Consell Directiu de la Federaci Local de Societats de Resistncia o Solidaridad Obrera celebrada a Barcelona el 3 d'agost de 1907. Va participar tamb en el primer Congrs de la Confederaci Regional de Societats de Resistncia de Solidaridad Obrera el 8 de setembre de 1908. El 29 de desembre de 1908 va substituir Jaume Bisbe en la secretaria general de la Confederaci Regional. Desprs dels esdeveniments de la Setmana Trgica el 1909, fou desterrat de Barcelona fins el mes de novembre.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="175576" title="Facultat de Qumica (UB)" nonfiltered="1752" processed="1750" dbindex="71758">



La facultat de qumica de la Universitat de Barcelona est situada a l'avinguda Diagonal de Barcelona. Va ser construda els anys 1966 i 1967, per les classes no van comenar a impartir-s'hi fins a principis de novembre de 1969. Al llarg dels anys, l'edifici s'ha anat ampliant, com s el cas de l'Aulari de Fsiques (finals dels anys vuitanta) o la recent ampliaci que ha renovat significativament la facultat.

Actualment, s'hi imparteixen la llicenciatura de Qumica, l'enginyeria Qumica i l'enginyeria de Materials, aix com diversos programes de doctorat i msters.

La facultat comprn els segents departaments:

 Qumica Inorgnica;
 Qumica Analtica;
 Qumica Orgnica 	;
 Qumica Fsica;
 Enginyeria Qumica;
 Cincia dels Materials i Enginyeria Metallrgica;


Enllaos externs.

 Presentaci de la facultat ;
 Facultat de qumica (UB) ;
 Dept. Qumica Inorgnica ;
 Dept. Qumica Analtica ;
 Dept. Qumica Orgnica 	;
 Dept. Qumica Fsica ;
 Dept. Enginyeria Qumica ;
 Dept. Cincia dels Materials i Enginyeria Metallrgica ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="175579" title="Cressus" nonfiltered="1753" processed="1751" dbindex="71759">
Cressus o  Cresos (Croesus, Kroisos        ) (vers 595 aC - desprs del 546 aC)  fou el darrer rei de Ldia de la dinastia dels Mermnades. Fou fill d'Aliates II i d'una dona cria. Una germana seva Arienis, es va casar amb Astages de Mdia el 585 aC, pel que cal suposar que aquesta va nixer vers el 600 aC i per tant la data de naixement de Cressus no seria massa llunyana. Cressus tenia un altre germana de nom desconegut i un mig germ ms petit, Pantale, fill d'Aliates II i una dona grega.

Vers els 35 anys va succeir al seu pare al tron lidi (aix va ser vers el 560 aC). Probablement es va revoltar llavors el seu germanastre Pantale i la seva madrastra va voler enverinar a Cressus, per el rei fou salvat per un servidor i va aconseguir imposar-se.

Els esdeveniments inicials del seu regnat narrats per Herdot podrien correspondre als darrers anys del seu pare, en el que potser hauria estat associat al tron. Herdot diu que fou governador d'Adramyttium i la plana de Trade vers 574 o 572 aC (aquestes zones eren les tradicionals del hereus de la corona) i la referncia que dona Herdot fou l'histria del regne escrita per Xanthos de Ldia. Va fer la guerra als efesis i desprs a altres ciutats gregues de Jnia i Elia, la majoria de les quals (sin totes) van haver de pagar tribut (Milet sembla que va tenir un status especial). Va desistir de sotmetre les illes gregues per la intervenci de Bies (Bias) o de Pitac (Pittacus) i llavors es va aliar a aquestos estats. Desprs va fer la guerra als pobles de l'sia Menor ms enll del riu Halis i al sud del Taure, i va combatre als misis, tracis tinis, tracis bitinis, mariandins, calibis, paflagonis, caris, jnics, drics, eolis i pmfils.

Sembla que aquestes conquestes han estat exagerades o barrejades amb altres anteriors, ja que el rei Giges ja havia conquerit Colof, i el pare de Cressus, Aliates, havia entrat a Esmirna i havia fet un tractat de pau amb Milet, per lo que cal pensar que moltes ciutats regues ja depenien de Ldia abans del seu regnat. Tamb se sap que el tir d', Pindar, era el nebot de Cressus (fill de la segona germana de Cressus i de l'anterior tir Meles, aliat lidi).

La seva capital fou a Sardes i la seva fama de ric i poders (degut a unes mines al seu territori que li aprotaven molts beneficis) va recrrer el mon i va arribar al legislador Sol d'Atenes. Cressus va ensenyar a Sol els seus tresors i va preguntar si coneixia algun home ms feli i Sol va dir que la felicitat es jutjava al acabar la vida.

Tenia dos fills, un dels quals era Atis (Atys) que era el seu favorit (l'altre era mut i no podia regnar), i el rei va somiar que moria per una fletxa; tot i que va prendre precaucions el somni es va fer realitat quan Atis fou mort per Adrastos (fill d'un rei de frgia de nom Gordi, que ja havia matat un germ involuntriament i estava exiliat a la cort ldia), que es va sucidar a la tomba d'Atis. Cressus va respectar dos anys de dol. L'altre fill desprs li va salvar la vida al pare durant la batalla de Sardes.

Dos anys desprs, davant el perill dels perses que havien substitut als medes, va negociar l'aliana amb els grecs abans d'iniciar la guerra contra l'imperi Persa i va consultar l'oracle de Delfos; desprs va consultar l'oracle d'Ammon a Egipte i per segon cop al de Delfos. Als dos oracles va entregar immenses riqueses (al menys al de Delfos segons Herdot, i se li va concedir el dret preferent de consulta en aquest oracle i alguns drets de ciutadania) i els dos van donar la mateixa resposta: si iniciava la guerra amb els perses destruiria un gran imperi i havia de buscar aliats entre els grecs; Cressus va suposar que l'imperi referit era el Persa, i no el seu mateix. Per estar ms segur va consultar una tercera vegada sobre si el seu regne persistiria molt de temps; l'oracle de Delfos va dir que el rei de Ldia fugiria per l'Hermos quan una mula regns sobre els perses (mula en el sentit figurat de barreja, referit al rei Cir II el gran que era fill de pare persa i mare meda). Les aliances amb els grecs no foren del tot possibles perqu dels dos principals estats, Atenes i Esparta, els primers estaven ocupats per conflictes civils entre els Pisistrtides i els Alcmenides, i els segons acabaven de sortir d'una guerra amb Tegea. Cressus es va decantar per els segons i els va enviar regals i es va formalitzar una aliana que no va passar de nominal. Es va aliar amb l'egipci Amasis, el babiloni Labinetos (Nabnides), i va confiar en els bons auspicis del lidi Sandanis i va decidir iniciar la guerra. 

Va creuar el Halis amb l'excusa de venjar al seu cunyat Astages enderrocat per Cir. Va devastar Capadcia, pas poblat per gent anomenada sirians, i va arribar fins a Pterii, ciutat propera a Sinope, que va ocupar. No gaire lluny de all es va trobar amb l'exrcit de Cir i es va lliurar una batalla de resultat incert (547 o 546 aC); al dia segent els perses no van presentar batalla i els lidis, l'exrcit dels quals era inferior en nombre, es van retirar a Sardes, per reclutar noves tropes i esperar ajut dels aliats. Va enviar ambaixadors a demanar els ajuts per mentre, Cir va continuar avanant i es va presentar davant Sardes. La cavalleria lidia fou totalment derrotada. Sardes fou assetjada. Un conseller de Cressus, Eurybatus, es va passar a Cir i la ciutat fou conquerida ben aviat (desprs de 14 dies de setge). La data de la conquesta (547 aC es una possibilitat segons la crnica de Nabnides, 546 aC es la data tradicional; alguns autors proposen 541 o 542 aC) est encara en discussi.

Segons Herdot, Cressus fou capturat viu i tirat a les flames junt amb 14 joves lidis com a sacrifici als deus perses. Els fets llegendaris recollits per Herdot i altres diuen que una turmenta va apagar el foc i llavors Cir el va considerar sota protecci divina i el va agafar per amic i conseller i li va donar el govern de Barene, prop d'Ecbatana. Suposadament Cressus va acompanyar a Cir en la seva expedici contra els massagetes; desprs va acompanyar al seu fill Cambises a Egipte; en l'afer de Prexaspes , va amonestar a Cambises per la mort del jove i Cambises va donar ordre d'executar-lo: Cressus es va salvar per va haver de fugir d'amagat amb la complicitat d'alguns servidors; Cambises es va pensar que era mort i quan es va assabentar que era viu se'n va alegrar i el va perdonar, per va fer matar als servidors que l'havien ajudat. Les circumstancia de la seva mort final no son conegudes. Ctsies de Cnidos explica alguns fets de manera diferent, per en general el relat es coincident amb el d'Herdot.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="175580" title="Luigi Fabbri" nonfiltered="1754" processed="1752" dbindex="71760">
Luigi Fabbri (Fabriano, provncia d'Ancona, Marques 1877- Montevideo, Uruguai 1935) fou un pensador anarquista itali, pare de Luce Fabbri. Durant molt temps fou un dels principals agitadors i propagandistes anarquistes en la premsa europea, i fou coeditor, amb Errico Malatesta, del diari L'agitazione, i ajud a editar el diari Universit popolare de Mil. Ja el 1894 fou empresonat a Ancona per primer cop, i pass per nombroses presons italianes. Fou delegat itali al Congrs Internacional Anarquista d'Amsterdam el 1907. Durant la Primera Guerra Mundial fou acusat de derrotisme i hagu de fugir cap a Uruguai. Fou tradut al castell per Josep Prat.

 Enllaos externs .
Pgina sobre Fabbri;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="175591" title="Efecte tnel" nonfiltered="1755" processed="1753" dbindex="71761">
L'efecte tnel quntic s un efecte de la mecnica quntica que permet transicions a travs d'un nivell d'energia prohibit per la mecnica clssica. Tamb es pot generalitzar a altres transicions prohibides per la mecnica clssica. Normalment aquest efecte s'observa a petita escala, a on les partcules presenten una dualitat ona-partcula.


 Qu s .

El nom de "tnel" li ve del fet que la partcula, per exemple un electr, pot  travessar una barrera de potencial d'una alria superior a la seva prpia energia, com si pogus fer un tnel energtic a travs de la barrera de potencial. Aquest efecte s impossible a la mecnica clssica.

Un exemple clssic s el d'una bola atrapada dins un recipient. Per sortir del recipient la bola hauria de pujar fins all on acaba el recipient i desprs baixar pel costat de fora. Aix s el que hauria de fer la bola en la mecnica clssica, per a la mecnica quntica la bola, en certes circumstncies, pot travessar el recipient i sortir-ne, com si hagus fet un tnel en el recipient.
S ha de considerar que encara que l'electr en l efecte tnel es comporti com una ona, ja que si fos una partcula no podria travessar la barrera de potencial, quan interactua amb el medi pot ser detectat com a una partcula. Un altre fet que s ha de tenir en compte s que la distncia a la que s capa de penetrar, fer el tnel, sempre ser de l ordre de les dimensions de la partcula, per tant la distncia ser de dimensions atmiques.

 Origen .

L efecte tnel va ser descobert per George Gamow l any 1928. Ms tard, Max Born va reconixer que aquest efecte no est restringit a la fsica nuclear sin que es troba a diferents sistemes.


 Aplicacions .

Algunes de les aplicacions que se li han trobat a l efecte tnel sn les segents:

Per a dispositius semiconductors es crea un diode tnel a partir d aquest efecte i s utilitza en circuits electrnics que necessiten una freqncia elevada ja que la seva resposta a altes freqncies s millor que la dels transistors.
El microscopi d'efecte tnel ;
S est investigant per possibles aplicacions d aquest efecte en la biofsica quntica;

 


 Referncies .

;
Document on explica l'efecte tnel;
Pgina web on explica l'efecte tnel;































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="175594" title="Bonaventura Bassegoda" nonfiltered="1756" processed="1754" dbindex="71762">

Onomstica:
Bonaventura Bassegoda i Amig;
Bonaventura Bassegoda Must;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="175596" title="Jean Grave" nonfiltered="1757" processed="1755" dbindex="71763">
Jean Grave (16 d'octubre, 1854 - 8 de desembre, de 1939) era un important activista en el moviment anarquista francs. Collabor en La Rvolt d'Elise Reclus. Inicialment tenia idees socialistes, per es convert en  anarquista desprs de 1880 i popularitz les idees de Piotr Kropotkin.

El 1892 va escriure La socit mourante et l'anarchie, comenat per Octave Mirbeau, pel qual motiu fou condemnat a dos anys a la pres. Mirbeau, com Elise Reclus, Paul Adam, i Bernard Lazare testificaren intilment a favor seu.

El 1895 comen a publicar  la revista Les temps nouveaux, molt influent en cercles literaris i artstics del temps. Molts artistes coneguts (com Aristide Delannoy, Maximilien Luce, Paul Signac, Alexandre Steinlen, Tho van Rysselberghe, Camille Pissarro, Kees Van Dongen, George Willaume, etc.) ajudaren a illustrar-la i a finanar-la.

El 1914 marx a Anglaterra amb Kropotkin i provoc les ires d'anarquistes contraris a la guerra signant la Proclamaci del 16, que donava suport als aliats durant la Primera Guerra Mundial. Els seus texts foren traduts al castell per Josep Prat.
 Obres .
 La socit mourante et l'anarchie (1892);
 Le Mouvement libertaire sous la IIIe rpublique;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="175604" title="Paflagonis" nonfiltered="1758" processed="1756" dbindex="71764">
Els paflagonis foren un poble que va viure a la Paflagnia, al nord de l'sia Menor. 

La Bblia els fa descendents de Rifat, segon fill de Gomer. Estaven segurament emparentats amb els capadocis, poble semita.  els esmenta a l'Ilada com una de les mes antigues nacions d'sia. Altres teories els fan ancestres dels , els macedonis, els eslaus i altres. Els mes probable es que foren els descendents de les tribus kaska que havien lluitat contra els hitites. Segons Homer estaven governats per un rei anomenat Pilamenes al temps de la guerra de Troia, i el seu fill Harplion va dirigir un contingent en ajut dels troians.

El pas fou conquerit per Cressus de Ldia vers el 550 aC i desprs dels 546 aC forma una satrapia persa, on els paflagonis eren governats pel seu propi rei segons fa notar Xenofont (400 aC). El rei paflagoni fou aliat d'Agesilau d'Esparta el 396 aC fins el 394 aC.

Desprs de la conquesta de l'Imperi Persa per Alexandre el gran, a la mort d'aquest Paflagnia va correspondre nominalment a umenes de Crdia per va seguir governada per prnceps independents; a la seva mort va romandre de fet independent tot i que nominalment els paflagonis depenien d'Antgon.

Mitridates I del Pont Ktistes (301 265 aC) va convertir el pas en el seu vassall nominal per fins el 183 aC Farnaces I del Pont no va poder reduir la ciutat grega de Sinope a la costa de Paflagnia. En aquesta data el regne de Paflagnia fou unit mes estretament al del Pont i dins ell va romandre en la major part fins el 65.

El regne de Paflagnia va passar al Pont vers el 110 aC segurament per extinci o deposici de la dinastia. El rei del Pont va repartir el pas amb Nicomedes III Evergetes de Bitnia (128-91 aC). Aquest va fer rei de la seva part al seu fill Pilemenes deposant al prncep paflagoni Astreod (Astreodon) aliat de Roma. Els romans van imposar aviat la retirada dels bitinis i la regi va romandre sota reis propis.

Durant la primera guerra de Mitridates la zona costera de Paflagnia fou incorporada per Gneu Pompeu a la provncia de Bitnia per l'interior va romandre sota els seus reis. Alguns moments foren sotmesos per Pont (74 aC) fins que el 65 aC el regne fou recuperat pels romans i cedit a un cap glata que va esdevenir client de Roma. Quan la dinastia es va extingir el regne fou incorporat a Roma, dins la provncia de Galcia, en una data desconeguda durant el regnat d'August.

Sota domini rom la poblaci es va helenitzar completament.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="175606" title="J?m" nonfiltered="1759" processed="1757" dbindex="71765">
La j m (en rab  ) s la cinquena lletra de l'alfabet rab (tercera, amb un valor de 3, en l'ordre abjad). s una lletra lunar.

 Histria .

Prov, per via dels alfabets nabateu i arameu , de la g mel fencia.

 s .

Pot representar, segons el dialecte, el so consonntic ,  (el del llevant mediterrani i diverses parts del nord d'frica) o b  (l'egipci i el iemen meridional).


en la notaci matemtica moderna, t la mateixa utilitat que la  a occident.

 Escriptura .



La j m es lliga a la segent lletra de la paraula. Tamb amb la precedent, sempre que aquesta no sigui lif, d l, l, r , z y o w w, que mai no es lliguen a la lletra posterior.

 Representaci, transcripci i transliteraci .

A la Viquipdia existeix una , vegeu-la per a les diferents maneres de transcriure i transliterar j m.

A l'alfabet de xat rab j m s transcriu com a G o J, i al SATTS,  com a   o Y.

A la representaci Unicode, j m ocupa el punt U+062C amb el nom ARABIC LETTER JEEM.

A la codificaci ISO 8859-6, el punt 0xcc.

Com a entitat HTML, es codifica com a &#1580;

 Variants .

Tot i que la [[  ]] i la [[  ]] sn extremadament similars, es considera que aquestes tenen un origen independent.

Una lletra com una j m amb tres punts sota la lnia base, , s'usa en els alfabets rabs modificats persa (i per herncia a l'alfabet rab bielors), anomenada chech, jawi, urd, paixtu, xiao'erjing, shahmukhi i soran per a representar el so )

 Vegeu tamb .


Llengua rab;
Alfabet de xat rab;
Alfabet;
Alfabet fenici;

 Referncies .
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="175607" title="Croni" nonfiltered="1760" processed="1758" dbindex="71766">
Croni (Cronius, Krnios        ) fou un filsof pitagric. Nemesi esmenta la seva obra                   , i Orgens en parla tamb. Porfiri diu que va explicar les faules d'Homer de manera filosfica.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="175609" title="Francesc Toms Oliver" nonfiltered="1761" processed="1759" dbindex="71767">
Francesc Toms Oliver (Mallorca, 1850 - Madrid, 1903) fou un dirigent anarquista mallorqu de caire anarco-collectivista. Va dirigir El Obrero de Palma de Mallorca  de novembre de 1869 a octubre de 1870. A finals de 1869 era president del Centre Federal de les Societats Obreres de Palma i malgrat ser el delegat ms jove, assist al primer congrs obrer estatal de Barcelona el juny de 1870, on feu un dels discursos inaugurals i va presidir l'ltima sessi.  

Fou el principal impulsor de la secci mallorquina de la Primera Internacional, s'aline amb els bakuninistes. Particip en el congrs de Saragossa d'abril de 1872, on fou elegit secretari de la comissi federal. Tamb assist al congrs de Crdova de finals de 1872. Desprs de la dimissi d'Anselmo Lorenzo ocup la secretaria de la FRE de l'AIT. Temporalment resid a Alcoi, on tingu un paper destacat en el moviment insurreccional cantonalista del juliol de 1873. De 1875 a 1876 resid a Madrid i tamb a Barcelona. Foment la tornada a la legalitat del moviment obrer i form part de la comissi federal de la FTRE del 1881 al 1883. Torn a Madrid el 1884 i collabor a La Revista Social. 

Particip en el congrs de Madrid de 1891 on s'intent la reconstrucci de la FTRE. Presid el congrs obrer de constituci de la Federaci Espanyola de Resistncia al Capital l'octubre de 1900.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="175610" title="Luci Corneli Lntul" nonfiltered="1762" processed="1760" dbindex="71768">


Onomstica:

Luci Corneli Lntul, senador rom. ;

Luci Corneli Lntul I, cnsol el 327 aC ;

Luci Corneli Lntul II, cnsol el 275 aC;

Luci Corneli Lntul Caud, cnsol el 237 aC;

Luci Corneli Lntul Caud, edil curul el 209 aC.

Luci  Corneli Lntul III, cnsol el 199 aC;

Luci Corneli Lntul Llop, cnsol el 156 aC;

Luci Corneli Lntul Crus, cnsol el 51 aC ;

Luci Corneli Lntul, pretor, crrec que va tenir el 140 aC.

Luci Corneli Lntul Nger, flamen martialis;

Luci Corneli Lntul, flamen martialis;

Luci Corneli Lntul IV, cnsol el 3 aC;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="175611" title="Pedestal" nonfiltered="1763" processed="1761" dbindex="71769">
En arquitectura, es denomina pedestal al suport prismtic destinat a sostenir un altre suport major, conformant la part inferior d'una columna. 
  
Quan el pedestal s corregut, i sustenta una srie de columnes, s'anomena estilobat i pot estar adornat amb motllures.

Es dna tamb el nom de pedestal a tot suport en forma de columna curta i ampla que sost una esttua o objecte anleg. Per la seua banda, s'anomena pedicle quan la base funciona com a peu, o xicoteta columna, que es recolza un objecte major que ella, per exemple, una pila baptismal o un plpit.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="175614" title="Ctsies d'Efes" nonfiltered="1764" processed="1762" dbindex="71770">
Ctsies d'Efes Grec: ) fou un poeta pic grec esmentat per Plutarc, que diu que fou l'autor del poema pic        . Es desconeix la seva poca.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="175615" title="Simfonia nm. 2 de Prokfiev" nonfiltered="1765" processed="1763" dbindex="71771">
La Simfonia nm. 2 en re menor, opus 40 de Serguei Prokfiev (1924), s representativa de l'estil  urbanista,  s l'obra ms  avantguardista  del compositor, que la qualificava sovint, no sense orgull,  la simfonia de ferro i acer  abans de rebutjar, ms endavant en el temps, la qualitat massa compacta de la seua estructura i de l'orquestraci, aix com el seu carcter massa explcit. Com va fer amb la Simfonia nm. 4, va considerar revisar-la, assignant-li el nmero d'opus 136, per va morir abans d'haver pogut concloure la revisi. L'estrena va tenir lloc a Pars el 6 de juny de 1925 sota la direcci de Serge Koussevitzky, i estava destinada a deixar perplex un pblic considerat reservat, tot i que la ciutat acollia una bona part de la modernitat musical europea (el Grup dels Sis, gor Stravinski, Maurice Ravel...).

L'estructura en dos moviments de durada i carcter pregonament diferents (un allegro i una suite de variacions) est calcada de la Sonata per a piano nm. 32 Op. 111 de Ludwig van Beethoven i palesa, malgrat la seua aparena  brbara , la conscincia d'una herncia musical assumida i d'un deute a honorar.

Desprs de l'estrena, Prokfiev va comentar que ni ell ni el pblic havien ents la simfonia. Va afegir que aquesta obra l'havia fet dubtar de seua capacitat com a compositor per primera vegada en la seua vida..

Aquesta simfonia ha roms sempre com una obra obscura, possiblement la menys interpretada de les set simfonies de Prokfiev.

 Moviments .
I. - Allegro ben articolato, durada d'al voltant de 10 minuts - l'exemple ms extrem del  maquinisme musical , i el moviment ms contrapuntstic i ms dissonant compost per Prokfiev;

II. - Tema i variacions, durada d'al voltant de 20 minuts - basat sobre un tema d'origen xins, el moviment es caracteritza pel seu carcter sistemticament estrany per les seues tonalitats i el seu ambient lric i misteris. El tema prpiament dit s un andante, seguit per sis variacions: ;
L'istesso tempo;
Allegro non troppo;
Allegro;
Larghetto;
Allegro con brio - altre homenatge a Beethoven;
Allegro moderato;

 Discografia .


Referncies.




 







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="175616" title="Ctesbios" nonfiltered="1766" processed="1764" dbindex="71772">


Onomstica:

Ctesbios, historiador grec ;
Ctesbios, filsof cnic grec ;
Ctesbios, inventor grec egipci;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="175617" title="Organitzaci Anarquista de la Regi Espanyola" nonfiltered="1767" processed="1765" dbindex="71773">
Organitzaci Anarquista de la Regi Espanyola (OARE) fou una organitzaci impulsada pels anarcocollectivistes catalans a Valncia l'octubre de 1888, ja que no volien secundar l'acord del congrs de la FTRE celebrat a Barcelona el maig de 1888, on els sectors ms sindicalistes crearen la Federaci Espanyola de Resistncia al Capital (FERC), tamb dita Pacte d'Uni i Solidaritat. En el congrs fundacional de la  OARE es dissolgu formalment la FTRE i es rebutj la FERC perqu abocava les bases obreres cap el reformisme sindical, deixant de banda els principis revolucionaris. Tingu una oposici frontal dels anarcocomunistes sevillans que no volien la transformaci de la FTRE . No assol una adhesi estable i per aix es dissolgu l'any 1889. 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="175618" title="Ctesbios (historiador)" nonfiltered="1768" processed="1766" dbindex="71774">
Ctesbios (Ctesibios,          ) fou un historiador grec que va viure el segle III aC probablement al temps dels primers Ptolemeus. Hennip d'Esmirna l'esmenta com a referncia per la biografia de Demstenes. Apollodor d'Artemita diu que va morir durant una passejada als 104 anys o en tot cas molt vell. Plutarc sembla que li atribueix l'obra                .


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="175619" title="Ctesbios (filsof)" nonfiltered="1769" processed="1767" dbindex="71775">
Ctesbios (Ctesibios,          ) fou un filsof cnic grec nadiu de Calcis i amic de Menedem. Ateneu esmenta alguns fets de la seva vida. Va viure en temps d'Antgon II Gnates de Macednia.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="175623" title="Ctesicles" nonfiltered="1770" processed="1768" dbindex="71776">


Onomstica:
Ctesicles, historiador grec ;
Ctesicles, escultor grec;
Ctseicles, militar atenenc;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="175624" title="Ctesicles (historiador)" nonfiltered="1771" processed="1769" dbindex="71777">
Ctesicles (         ) fou un historiador grec, autor d'una obra histrica de cronologia  (        or       ) de la que Ateneu en va preservar alguns fragments.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="175625" title="Ctesicles (escultor)" nonfiltered="1772" processed="1770" dbindex="71778">
Ctesicles (         ) fou un escultor grec, autor d'una esttua a Samos que fou damnada, historia que explica Ateneu i similar als danys patits per la Venus de Praxteles a Cnidos.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="175626" title="Joan Alfons I de Ribagora" nonfiltered="1773" processed="1771" dbindex="71779">
Joan Alfons I de Ribagora (1543-1573). Comte de Ribagora (1565-1573). 


Fill de Mart I de Ribagora i d'Ana Sarmiento Ulloa. 

EL seu pare li va cedir el comtat de Ribagora en 1565 per Joan Alfons va morir prematurament 8 anys desprs, i el seu pare Mart va tornar a portar el comtat.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="175627" title="Ctesidem" nonfiltered="1774" processed="1772" dbindex="71780">
Ctesidem (Ctesidemus) fou un pintor grec que va representar la conquesta de Oechalia i la historia de Laodmia, Fou el mestre d'Antfil (Antiphylus). s esmentat per Plini el Vell a la seva Historia Natural.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="175629" title="Ctesiloc" nonfiltered="1775" processed="1773" dbindex="71781">
Ctesiloc (Ctesilochus) fou un pintor grec, deixeble i potser germ d'Apelles de Colof, conegut per una pintura que representava el naixement de Baccus. s esmentat per Plini el Vell a la seva Historia Natural, i per Suides.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="175630" title="Federaci Regional de Societats de Resistncia de la Regi Espanyola" nonfiltered="1776" processed="1774" dbindex="71782">
Federaci Regional de Societats de Resistncia de la Regi Espaola (FRSR) fou una organitzaci obrera d'mbit espanyol constituda a Madrid del 13 al 15 d'octubre de 1900  amb la idea de formar una nova central sindical al marge de la UGT. El congrs constituent fou convocat des de les pgines de la Revista Blanca  editada per Federico Urales i tenia el suport d'altres dirigents anarquistes. Hi van ser representades 150 societats, amb uns 52.000 afiliats i establ la seu a Barcelona. Aquesta nova federaci seguia les passes del Pacte d'Uni i Solidaritat, creada el 1888 i que no va tenir continutat. De Catalunya hi van participar societats de Barcelona, Manresa, Sabadell, Sant Feliu de Guxols, Terrassa i Valls. 

Desprs de la constituci celebr quatre congressos el 1901, 1903, 1904 i 1905, per an perdent fora i efectius, i tot i convocar un nou congrs l'abril de 1906, ja no va arribar a celebrar-se. El 1907 va emetre un darrer comunicat a La Corunya.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="175631" title="Ctesifon" nonfiltered="1777" processed="1775" dbindex="71783">


Onomstica:

Ctesifon d'Anaflistos, poltic atenenc.
Ctesifon d'Atenes, poltic atenenc ;
Ctesifon, escriptor grec ;
Ctesifon, poeta atenenc;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="175633" title="Ctesifon d'Anaflistos" nonfiltered="1778" processed="1776" dbindex="71784">
Ctesifon d'Anaflistos (Ctesiphon,         ) fou un poltic atenenc, fill de Lestenes d'Anaflistos. Fou acusat per squines d'haver proposat el decret per el qual Demstenes fou honorat amb una corona.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="175634" title="Msica africana" nonfiltered="1779" processed="1777" dbindex="71785">

La msica africana compren una gran diversitat tnies, cultures i llenges. En aquest sentit una descripci general presenta moltes dificultats donada la quantitat i diversitat d'exemples. Tanmateix, hi ha similituds regionals, aix com algunes tendncies que, en termes generals, sn constants arreu del continent.

 Complexitat rtmica .

La msica de la zona subsahariana t una caracterstica especial, com el ritme creuat que la distingeix per la seva complexitat en relaci amb altres regions, en especial de la zona llatinoamericana.

L'aspecte remarcable de la polirtmia africana fa discernible i coherent el resultat posterior dels patrons rtmics.

 Escales i polifonia .

Els sistemes d'escales varien entre les regions. Existeix l'escala diatnica, per tamb altres formes com l'escala pentatnica. Els intervals solen ser molt diferents als de la msica europea.

El to polifnic existeix en la forma d'intervals parallels (generalment terceres, quartes i cinquenes) reinterpretant l'antifonia coral i la resposta del solo i, de manera ocasional, melodies simultnies i independents.

 Relaci amb altres continents .

Cal destacar la relaci existent amb altres continents. La msica del nord d'frica i algunes zones de la regi del Shara tenen ms connexi amb la msica de l'Europa Central que amb la de la regi subsahariana. D'altra banda, un altre fet destacable s que la msica i la dansa dels negres que van ser portats com a esclaus a Amrica, com la msica del Carib i l'Amrica llatina, de la que han sorgit estils com la rumba i la salsa, o la msica afroamericana dels EUA, es fonamenta en diverses tradicions africanes.

 Enllaos externs . 
Lletres i altres informacions de msica africana ;
AMR - African Music Radio;
AfricanMusic.org;
African Music;
A glossary of African music styles;
International Library of African Music al Rhodes University Department Of Music And Musicology ;
Ritmes del Continent (BBC) ;
Festivals de percussions africanes i cerimnies ;
Instruments musicals africans ;
Partitures i manuscrits de msica africana tradicional i contempornia ;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="175635" title="Ctesifon d'Atenes" nonfiltered="1780" processed="1778" dbindex="71786">
Ctesifon (Ctesiphon,         ) fou un poltic atenenc enviat el 348 aC como ambaixador davant el rei Filip II de Macednia amb l'objectiu de recuperar el rescat que Phyrnon i Thamnos havia hagut de pagar a corsaris a sou del rei durant la treva dels jocs olmpics. Aquest ambaixador va confirmar l'opini dels ambaixadors d'Eubea en el sentit de que el rei s'inclinava per la pau amb Atenes. Ms tard va tornar a Macednia com ambaixador per negociar el tractat de pau entre el regne i Atenes.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="175636" title="Ctesifon (escriptor)" nonfiltered="1781" processed="1779" dbindex="71787">
Ctesifon (Ctesiphon,         ) fou un escriptor grec autor d'una obra sobre Becia de la que Plutarc esmenta el tercer llibre. Podria ser el mateix autor Ctesifon que va escriure sobre arbres i plantes tamb esmentat per Plutarc.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="175637" title="Ctesifon (poeta)" nonfiltered="1782" processed="1780" dbindex="71788">
Ctesifon (Ctesiphon,         ) fou un poeta grec atenenc que va escriure una srie d'himnes militars  anomenats         . Es creu que va viure a la cort d'un dels reis tal de Prgam (241 aC-197 aC o 159 a 131 aC).



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="175639" title="Culle" nonfiltered="1783" processed="1781" dbindex="71789">
Culle (Culleo) s el nom que va adoptar la branca plebea de la gens Terncia. Els seus personatges ms destacats foren:
Quint Terenci Culle, ambaixador rom. ;
Quint Terenci Culle, trib de la plebs el 58 aC.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="175641" title="Simfonia nm. 1 de Dvo?k" nonfiltered="1784" processed="1782" dbindex="71790">

La Simfonia nm. 1 en do menor op. 3 d'Antonn Dvo k porta el subttol  Les campanes de Zlonice  per ser en aquesta localitat bohmia, prxima a Nelahozeves, el seu lloc de naixement, on va adquirir els primers coneixements musicals sota la tutela del seu mestre Antonn Liehmann. Consta de quatre moviments:

Allegro.
Adagio molto.
Allegretto.
Finale: Allegretto.

Dvo k mai no va valorar les seues primeres simfonies, que fins i tot va voler destruir, i menys encara aquesta primera, la revisi de la qual es va negar a efectuar mai. Realment la partitura es conserva a pesar del seu autor, i es deu a un prdua inicial de la mateixa. Es va trobar cap a 1882 en una llibreria de Leipzig per a tornar a desaparixer i donar-se definitivament per perduda. No obstant aix, l'any 1924 es va trobar en poder de Rudolf Dvo k, un colleccionista del mateix cognom que el compositor per sense parentiu amb ell. Quan Dvo k, al final de la seua vida, va relacionar les seues obres va numerar les simfonies de l'1 a la 8 sense comptar aquesta primera. La seua estrena va tenir lloc a Brno l'any 1936.

Es tracta d'una obra de joventut composta quan tenia noms 24 anys d'edat, per la qual cosa palesa una certa inexperincia, tot i que tamb demostra un gran potencial. T algunes semblances formals amb la Cinquena Simfonia de Ludwig van Beethoven, per la seua instrumentaci i la seua disposici harmnica sn ms prpies d'un compositor romntic a l'estil de Franz Schubert.

 Instrumentaci .
L'obra est composta per a una orquestra simfnica amb de dues flautes (un flaut), dos obos (un corn angls), dos clarinets, dos fagots, quatre trompes franceses, dos trompetes, tres trombons, timbales, i corda.

 Enllaos externs .
 Fitxa de la Simfonia nm. 1 i audici d'alguns fragments;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="175642" title="Quint Terenci Culle (ambaixador)" nonfiltered="1785" processed="1783" dbindex="71791">
Quint Terenci Culle (Quintus Terentius Culleo) fou un destacat rom de rang pretori i senador. Fou fet presoner durant la segona Guerra Pnica per alliberat al final de la guerra (201 aC) i fou desprs molt addicte a Publi Corneli Escipi al que devia la llibertat, fins a la mort d'aquest (desprs probablement va considerar liquidada la deute i potser es va oposar secretament als Escipions).

El 195 aC fou un dels tres ambaixadors enviat a Cartago per advertir dels intents d'Annbal per fer la guerra a Roma aliat a Antoc III el gran.

El 187 aC fou pretor peregr i va dirigir la investigaci per determinar els dest dels diners entregats per Antoc i dels que suposadament s'havia apropiat Luci Corneli Escipi Asitic junt amb els seus llegats; degut a la seva fidelitat als Escipi el seu nomenament fou ben vist per l'acusat per el cert s que Escipi Asitic fou condemnat be perqu era culpable o perqu Culle ho va voler aix.

Fou candidat al consolat el 184 aC per no fou elegit.

El 181 aC fou ambaixador davant Masinissa I i Cartago per demanar ajut en la guerra contra Perseu de Macednia.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="175644" title="Quint Terenci Culle (trib de la plebs)" nonfiltered="1786" processed="1784" dbindex="71792">
Quint Terenci Culle (Quintus Terentius Culleo) fou trib de la plebs el 58 aC. Era amic de Cicer que aquell mateix fou desterrat, mesura a la que es va oposar, i desprs va procurar que fos cridat novament. 

El 43 aC apareix passant de l'exrcit de Marc Antoni al de Lntul. Lpid li va encarregar la vigilncia dels passos dels Alps i va permetre el pas de Marc Antoni sense resistncia.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="175645" title="Societat Tipogrfica de Barcelona" nonfiltered="1787" processed="1785" dbindex="71793">
Societat Tipogrfica de Barcelona fou una organitzaci obrera fundada el 15 d'agost de 1879 a Barcelona i que pretenia organitzar sindicalment els obrers tipgrafs. A finals de 1879 tenia 136 afiliats, i 520 el febrer de 1882 sobre un total de 800 obrers del ram. El 1882 pat una escissi de tendncia anarquista que fund La Solidaria. Desprs particip en la fundaci de la Federaci Tipogrfica Espanyola, dirigida per socialistes. El primer president fou Toms Gallego. Altres dirigents foren Josep Llunas i Pujals (que fou dels escindits), Toribio Reoyo i Manuel Fernndez, que seria el primer president de la Federaci Tipogrfica. Aquesta federaci particip en la fundaci de la UGT  a Barcelona el 1888, i fou la delegaci que hi aport ms afiliats.  


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="175646" title="Luci Culleol" nonfiltered="1788" processed="1786" dbindex="71794">
Luci Culleol (Lucius Culleolus)  fou procnsol segurament d'Illria vers el 60 aC. s esmentat a dues cartes de Cicer. Probablement era membre de la gens Terncia.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="175647" title="Cunctator" nonfiltered="1789" processed="1787" dbindex="71795">
Cunctator fou un renom donat a Quint Fabi Mxim Berrugs, general rom que es va enfrontar amb el cartagins Annbal durant la segona Guerra Pnica.

Vegeu Gurges

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="175648" title="Cupido" nonfiltered="1790" processed="1788" dbindex="71796">

 
Cupido o Cupid fou una detat romana, i de manera similar als deus Amor i Voluptes fou una versi romana del deu grec Eros i de mateixa manera a K madeva a la mitologia hind. Donant com a causa d'ell els amors i les pasions dels mortals. Represent-lo a l'art com un nen alat, molt semblant a un bebe o un jovenet ngel. Generalment reconegut com fill de Venus i de Mart, al ser fill dels deus de l'amor i la guerra, Cupido resulta el deu dels enamorats, creant d'esta manera un enlla entre l'amor i la tragedia.

Comunament s diu cupido a un adolescent o ms ben be a un xiquet de gran bellesa i tendrea a les seues formes. Els cupidos a l'art tamb son anomenats per alguns nuclis culturals amb el carinys apellatiu damorets.

 Vegeu tamb .
Eros;
K madeva;




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="175649" title="Gens Cria" nonfiltered="1791" processed="1789" dbindex="71797">
Gens Cria fou una famlia plebea romana esmentada per primer cop al comenament del segle III aC. El seu personatge mes destacat fou Marc Curi Dentat. Dentat es el unic cognom que utilitz aquesta gens.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="175650" title="Manuel Fernndez (sindicalista)" nonfiltered="1792" processed="1790" dbindex="71798">
Manuel Fernndez fou un sindicalista catal, dirigent de la Societat Tipogrfica de Barcelona el 1879. A mitjans de 1882 discrep del fet que aquesta societat s'adhers a la FTRE, pronunciant-se en contra dels anarquistes. Va assistir al congrs de constituci de la Federaci Tipogrfica Espanyola celebrat a Barcelona del 29 de setembre a  l'1 d'octubre, de la qu en seria elegit president del primer comit.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="175651" title="Curicia" nonfiltered="1793" processed="1791" dbindex="71799">
Curicia fou una gens patrcia romana, esmentada per Tit Livi com originaris d'Alba, i que es van traslladar a Roma desprs de la destrucci de la seva ciutat i foren admesos com a patres. Membres plebeus de la famlia van exercir magistratures: tribuns de la plebs el 401 aC i 138 aC. No consta cap magistratura rellevant per part de la branca patrcia.

El seu origen alb es tamb s esmentat a la llegenda dels horacis i curiacis sota el rei Tulli Hostili: tres curiacis (Curiatii, d'Alba) es van enfrontar a tres horacis (dels Horatii, romans) i foren derrotats.

L'nic cognom que van fer servir fou Fistus (vegeu Publi Curiaci Fist Trigem).

El dos tribuns de la famlia foren:
Publi Curiaci, trib de la plebs el 401 aC.
Gai Curiaci, trib de la plebs el 138 aC.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="175652" title="Curiaci" nonfiltered="1794" processed="1792" dbindex="71800">


Onomstica:

Publi Curiaci, trib de la plebs el 401 aC.
Gai Curiaci, trib de la plebs el 138 aC.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="175653" title="Federaci Tipogrfica Espanyola" nonfiltered="1795" processed="1793" dbindex="71801">
Federaci Tipogrfica Espanyola fou una organitzaci sindical creada per militant socialistes a Barcelona el 1882. Tenia el principal suport en l'Associaci de l'Art d'Imprimir de Madrid, dirigida per Antonio Garca Quejido i Pablo Iglesias, que aplegava 1.041 afiliats dels 2.400 representats en el congrs constituent. El Comit central de la Federaci s'ubic a Barcelona i nomen president a Manuel Fernndez. 

Celebr el segon congrs el 1884 a Valncia, on es va decidir que el Comit es trasllads a Madrid i fou elegit president Pablo Iglesias. El tercer es va celebrar el 1886 a Saragossa, i fou secretari del Comit Antonio Garca Quejido. Aquesta federaci fou la representaci ms nombrosa en el congrs fundacional de la UGT celebrat a Barcelona el 1888. 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="175654" title="Publi Curiaci" nonfiltered="1796" processed="1794" dbindex="71802">
Publi Curiaci (Publius Curiatius) fou trib de la plebs el 401 aC. En aquest any els tribuns de la plebs era impopulars perqu havien estat escollits per cooptaci d'uns comicis influts pels patricis. Per fer front a aquesta impopularitat, Curiaci i els seus collegues Marc Metili i Marc Minuci, van acusar dos tribuns militars patricis que havien exercit el crrec el 402 aC, Sergi i Virgini, els quals foren condemnats a pagar una multa important; desprs van promulgar una llei agrria i van prohibir que el tribut per mantenir els exrcits fos recaptat entre els plebeus.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="175655" title="Gai Curiaci" nonfiltered="1797" processed="1795" dbindex="71803">
Gai Curiaci (Caius Curiatius) fou trib de la plebs el 138 aC. Cicer l'esmenta com homo infimus. Va acusar els cnsols Publi Corneli Escipi Nasica (que Cicer anomena amb el sobrenom de Serapi) i Dcim Juni Brut, i els va fer empresonar per la severitat utilitzada en el reclutament de tropes i impedir el privilegi dels tribuns d'eximir algunes persones del servei militar.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="175656" title="Toribio Reoyo" nonfiltered="1798" processed="1796" dbindex="71804">
Toribio Reoyo (segle XIX) fou un obrer tipgraf sindicalista de la UGT i militant del PSOE. El 1872 era membre de l'Asociacin del Arte de Imprimir de Madrid i va intervenir en la fundaci de la Societat Tipogrfica de Barcelona l'agost de 1879, de la qual en fou elegit president el 1882-1883. Tamb va ser president de la comissi organitzadora del congrs fundacional de la UGT celebrat a Barcelona l'agost de 1888, al qual assist representant la Federaci Tipogrfica Espanyola i formant part de la ponncia que redact els estatuts. L'agost de 1897 va ser elegit secretari del Comit de la UGT. Tamb va ser secretari de la citada Federaci Tipogrfica del 1897al 1899. En qualitat de secretari del Comit de la UGT va inaugurar les sessions del 6 congrs de la UGT celebrat a Madrid del  13 al 15 de setembre de 1899.  


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="175657" title="Asociacin del Arte de Imprimir de Madrid" nonfiltered="1799" processed="1797" dbindex="71805">
Asociacin del Arte de Imprimir de Madrid fou una organitzaci sindical de tipgrafs que s'organitzaren al marge de la FRE de l'AIT a Madrid el novembre de 1871. El 1873 s'hi afili Pablo Iglesias que havia participat en la formaci de la Nueva Federacin Madrilea escindint-se de la FRE de l'AIT. Tamb en formaren part Antonio Garca Quejido i Matas Gmez Latorre.  L'any 1879 els dirigents d'aquesta associaci fundarien el PSOE.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="175659" title="Platja de Torrenostra" nonfiltered="1800" processed="1798" dbindex="71806">

La platja de Torrenostra s una platja de sorra del municipi de Torreblanca a la comarca de la Plana Alta (Pas Valenci).

Aquesta platja limita al nord amb la platja Nord i al sud amb el parc natural del Prat de Cabanes i t una longitud de 780 m, amb una amplria de 80 m. Dos llargs espigons frenen la fora del mar i aturen l'aigua, per la qual cosa resulta ideal per als xiquets. La superfcie t poc pendent i sense desnivells. En els extrems s'acumulen cudols. s una platja molt tranquilla.

Se situa en un entorn urb (el de la urbanitzaci Torrenostra), disposant d'accs per carrer i carretera. Compta amb passeig martim i prquing delimitat. Compta tamb amb accs per a minusvlids. s una platja abalisada amb sortida d'embarcacions.

Aquesta platja compta amb el distintiu de Bandera Blava des de 1993.

 Vegeu tamb .
 Torreblanca;
 Prat de Cabanes-Torreblanca;
 Platja Nord (Torreblanca);
 Platges del Pas Valenci;

 Enllaos externs .
 Ajuntament de Torreblanca;
 Fitxa de la platja al web turstic de la CV;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="175660" title="Platja de Voramar" nonfiltered="1801" processed="1799" dbindex="71807">

La platja de Voramar s una platja de sorra del municipi de Benicssim en la comarca de la Plana Alta, al (Pas Valenci).

Aquesta platja limita al nord amb el terme d'Orpesa i al sud amb la platja de l'Almadrava i t una longitud de 550 m, amb una amplitud de 50 m.

L'aportaci d'arena natural i un espig han facilitat a esta platja una superfcie considerable. El seu entorn est delimitat per un cuidat passeig martim desprs del qual se situen les tradicionals villes que sn una de les imatges caracterstiques de Benicssim.

Se situa en un entorn urb, disposant d'accs per carrer. Compta amb passeig martim i prquing delimitat. s una platja abalisada, amb zona per a sortida d'embarcacions.

Aquesta platja compta amb el distintiu de Bandera Blava des de 1994.

 Vegeu tamb .
 Benicssim;
 Platja de l'Almadrava;
 Platja Helipolis;
 Platja de la Torre de Sant Vicent;
 Platges del Pas Valenci;

 Enllaos externs .
 Ajuntament de Benicssim;
 Fitxa de la platja al web turstic de la CV;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="175661" title="Near Earth Asteroid Tracking" nonfiltered="1802" processed="1800" dbindex="71808">
El Near Earth Asteroid Tracking (NEAT) s un programa usat per la NASA i el Jet Propulsion Laboratory per descobrir objectes propers a la terra. El sistema NEAT comen les seves observacions el desembre de 1995.

El primer investigador principal va ser Eleanor F. Helin, amb els co-investigadors Steven H. Pravdo i David L. Rabinowitz.

NEAT t un acord cooperatiu amb U.S. Air Force per usar el telescopi GEODSS situat a Haleakala, Maui, Hawaii. GEODSS roman actiu grcies al Ground-based Electro-Optical Deep Space Surveillance i a aquests telescpis d'Air Force de camp ample que van ser creats per veure pticament aterrar el vehicle espacial orbitari. L'equip NEAT, va crear una cmera CCD i un sistema informtic per al telescopi GEODSS. El format de la cmera CCD format s 4096  4096 pxels i el rang de vista s 1.2  1.6.

Comenant a l'abril del 2001, el telescpi Samuel Oschin (1,2 metres d'obertura sobre el telescpi Schmidt a l'Observatri Palomar) va ser posat en servei per descobrir els objectes propers a la terra. Aquest telescopi cont una cmera de 112 CCDs per cada 2400  600. Aquest va ser el telescopi que va produir les imatges que van portar a la descoberta de 50000 Quaoar el 2002, i 90377 Sedna il 2003 (publicat el 2004) i el planeta dwarf Eris.

A ms de descobrir milers d'asteroides, el NEAT est tamb acreditat amb el re-descobriment (recuperaci) del peridic cometa 54P/de Vico-Swift-NEAT i de l'alt moviment de l'estrella Teegarden.

Un asteroide s'anomen en honor seu 64070 NEAT, als volts del 2005.

Enllaos externs.
Near Earth Asteroid Tracking ;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="175663" title="Salvador Ferrer" nonfiltered="1803" processed="1801" dbindex="71809">
Salvador Ferrer (mort a Barcelona, 1890) fou un sindicalista catal, el primer vicepresident de la UGT. Assist al congrs fundacional de la UGT, que presid , en representaci de la Societat Obrera de Teixidors de Seda de Barcelona i rodalies l'agost de 1888. Havia estat vocal de la comissi organitzadora d'aquest congrsi fou nomenat vicepresident del Comit Nacional de la UGT.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="175668" title="Gran Premi de Gran Bretanya del 2000" nonfiltered="1804" processed="1802" dbindex="71810">
Resultats del Gran Premi de la Gran Bretanya de Frmula 1 de 2000, disputat al circuit de Silverstone el 23 d'abril del 2000.


 Resultats .





 Altres .

 Pole:  Rubens Barrichello;
 Volta  rpida:  Mika Hkkinen  1m  26. 217s;









 















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="175675" title="Jorge Wagensberg Lubinski" nonfiltered="1805" processed="1803" dbindex="71811">
Jorge Wagensberg Lubinski ( Barcelona 1948 ) s un fsic i professor universitari catal, primer director del CosmoCaixa.

Biografia.
Va nixer el 1948 a la ciutat de Barcelona. Va estudiar fsica a la Universitat de Barcelona, en la qual es va llicenciar el 1971 i doctorar el 1976. Des de 1981 s professor de Teoria dels processos irreversibles a la Facultat de Fsica d'aquesta universitat.

Recerca cientfica.
Interessat en la divulgaci de la cincia ha fundat la collecci de llibres "Metatemas", de l'editorial Tusquets. L'any 1991 es feu crrec, a petici de "La Caixa", de la direcci del Museu de la Cincia de Barcelona, orientant aquest centre de divulgaci cientfic vers un nou concepte que donaria lloc al CosmoCaixa, del qual en fou el seu director fins l'any 2005.

L'any 2005 fou guardonat amb el Premi Nacional de Pensament i Cultura Cientfica per la concepci del Museu de la Cincia "Cosmocaixa" i el 2007 amb la Creu de Sant Jordi, ambds guardons concedits per la Generalitat de Catalunya.

Enllaos externs.
  informaci de Jorge Wagensberg a www.elpais.com;
  Entrevis a Jorge Wagenserg a la xarxa;
  Aprendre en conversa. Entrevista publicada a la revista educativa d'mnium Cultural Escola Catalana, l'abril de 2001 ;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="175698" title="Bekalta" nonfiltered="1806" processed="1804" dbindex="71812">

Bekalta (         al-Bikalita) s una ciutat de la costa de Tunsia, al Ras Dimasse, situada a uns 25 km al sud de la ciutat de Monastir a la divisi administrativa d'aquest nom. s capalera d'una delegaci amb 15.610 habitants segons els cens del 2004. La municipalitat t 13.695 habitants. 

El turisme encara poc desenvolpat t grans possibilitats degut a les seves platges d'arena fina i les aiges transparents. La major ocupaci de la gent es a pagesia, el textil, el comer i altres serveis.

Correspon a l'antiga ciutat cartaginesa i romana de Thapsus on es va lliurar la famosa batalla entre Juli Csar i els pompeians el 46 aC.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="175699" title="Pixar" nonfiltered="1807" processed="1805" dbindex="71813">

Pixar s un estudi d'animaci molt popular per les seves produccions extremadament avanades. Va sser soci de The Walt Disney Company durant molts anys per actualment s propietat de l'empresa fundada per Walt Disney. 

Pixar va comenar com una divisi de l'empresa Lucasfilm de George Lucas en els primers anys vuitanta del segle XX i va ser comprada per 10 milions de dlars estatudinencs l'any 1986 per Steve Jobs qui s ara el seu president.

Llargmetratges (rodats o en projecte).
 Toy Story (1995);
 A Bug's Life (1998);
 Toy Story 2 (1999);
 Monsters Inc. (2001);
 Buscant en Nemo (2003);
 Els increbles (2004);
 Cars (2006);
 Ratatouille (2007);
 WALLE (2008);
 Up (2009);
 Toy Story 3 (2010);
 newt (2011);
 The Bear and the Bow (2011)  ;
 Cars 2 (2012);

Curtmetratges.
The Adventures of Andr and Wally B. (1984) (Lucasfilm)
 Luxo Jr. (1986);
 Red's Dream (1987);
 Tin Toy (1988);
 Knick Knack (1989);
 Geri's Game (1997);
 For the Birds (2000);
 Mike's New Car (2002);
 Boundin' (2003);
 Jack-Jack Attack (2003);
 One Man Band (2005);
 Mater and the Ghostlight (2006);
 Lifted (2006);
 Your Friend the Rat (2007);
 Presto (2008);

Referncies.


 Enllaos externs .
Plana oficial de Pixar.
Article sobre una retrospectiva de curtmetratges de Pixar projectats a la IX Mostra de Curtmetratges de Vilafranca (l'Alt Peneds).








































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="175701" title="Gran Premi de Gran Bretanya del 2001" nonfiltered="1808" processed="1806" dbindex="71814">
Resultats del Gran Premi de la Gran Bretanya de Frmula 1 de 2001, disputat al circuit de Silverstone el 15 de juliol del 2001.


 Resultats .






 Altres .

 Pole:  Michael Schumacher;
 Volta  rpida:  Mika Hkkinen  1m  23. 405s ;









 















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="175703" title="Anna Veiga Lluch" nonfiltered="1809" processed="1807" dbindex="71815">
Anna Veiga Lluch ( Barcelona 1956 ) s una biloga i professora universitria catalana.

Biografia.
Va nixer el 1956 a la ciutat de Barcelona. Va estudiar cincies biolgiques a la Universitat Autnoma de Barcelona, on es va llicenciar el 1979 i posteriorment es va doctorar l'any 1991. Interessada per la docncia s membre de la ctedra d'investigaci en obstetrcia i ginecologia a l'Institut Universitari Dexeus, l'any 1997 va esdevenir professoria a la Universitat Autnoma de Barcelona i actualment s professora a la Universitat Pompeu Fabra.

Recerca cientfica.
Interessada en la reproducci assistida humana, especialment de la fecundaci in vitro, l'any 1982 va esdevenir directora de la secci de biologia del servei de medicina de la reproducci a l'Institut Dexeus, crrec que ocup fins el 2005. 

Coneixedora de la gran utilitat per la medicina de les cllules mare, ha estat una de les cientfiques capdavanteres en iniciar el seu estudi a Espanya juntament amb Bernat Soria i Juan Carlos Izpisa. Actualment dirigeix la investigaci del Centre de Medicina Regenerativa de Barcelona que vol convertir aquesta instituci en el mxim generador espanyol de la matria primera necessria per obtenir des de cllules mare embrionries fins a noves cllules especfiques  cardaques o neunorals- capaces de reparar un rgan malalt. 

L'any 2004 fou guardonada amb la Creu de Sant Jordi i el 2006 amb el Premi Nacional de Pensament i Cultura Cientfica per la seva contribuci a difondre i consolidar els avenos de la cincia, especialment en l'mbit de la biomedicina, ambds guardons concedits per la Generalitat de Catalunya.

Enllaos externs.
  Informaci d'Anna Veiga a l'Institut Dexeus;
  Entrevista al Centre de Medicina Regenerativa de Barcelona;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="175712" title="Partit Radical Serbi" nonfiltered="1810" processed="1808" dbindex="71816">
El Partit Radical Serbi (en serbi                         /Srpska radikalna stranka) s un partit poltic nacionalista de Srbia. Va ser format en 1991 quan el Partit Popular Radical, un partit de 1990 (que no s'ha de confondre amb el Partit Popular Radical de Nikola Pai ), i el Moviment Xtnik Serbi es van unir en una mateixa organitzaci. El Moviment Xtnik Serbi va ser format desprs d'una escissi en el Moviment de Renovaci Serbi en 1990. Aquest dna suport una Gran Srbia i reclama l'herncia Xtnik.

Durant el perode 1998-2000 va formar governs amb el Partit Socialista de Srbia, al mateix temps que va gastar el seu temps en l'oposici amb el seu lder, Vojislav eelj, empresonat en 1994. eelj espera el judici en el Tribunal Penal Internacional per a l'ex Iugoslvia de L'Haia .

En les eleccions generals de 2003, el Partit Radical Serbi va aconseguir el 27,6 % dels vots i 82 de 250 escons.

Les poltiques del partit inclouen la realitzaci de la Resoluci 1244 de les Nacions Unides per a permetre a la policia i l'exrcit serbis protegir als seus ciutadans de la provncia de Kosovo, un territori protegit de l'OTAN.

Des que el Partit Socialista de Srbia (SPS) va guanyar la majoria de vots en les ltimes eleccions parlamentries de desembre, han afegit molts elements de carcter social al seu programa.

El president diputat de l'SRS, conduint el Partit mentre eelj est a L'Haia s Tomislav Nikoli . Nikoli  va guanyar unes eleccions presidencials declarades invlides, si ms no del 50 per cent dels ciutadans va votar. En l'ltima elecci presidencial la llei sobre l'assistncia va ser suprimida. En la primera ronda d'eleccions srbies presidencials del 2004 ell va guanyar amb aproximadament el 30% dels vots. En la segona ronda va perdre enfront del lder del Partit Democrtic de Srbia, Boris Tadi  que va obtenir un 45%.

El partit ha tingut presncia en la Repblica Srbia i en la Repblica Srbia de Krajina a principis dels 90. En 2006 un Partit Radical de serbis a Macednia va ser registrat i va guanyar l'estatus de candidat en les eleccions parlamentries de 2006 de la Repblica de Macednia. S'especula amb l'intent de registrar un partit en el recentment independent Montenegro, on donarien suport a la creaci d'un Montenegro serbi dintre del Montenegro independent.


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="175713" title="Serguei Lavrov" nonfiltered="1811" processed="1809" dbindex="71817">


Sergui Vktorovich Lavrov. (en rus:                           ) (Moscou, 21 de mar de 1950). Poltic i diplomtic de Rssia, Ministre d'Afers exteriors.

Graduat en l'Institut Estatal de Relacions Internacionals de Moscou en 1972, va servir com diplomtic per a la Uni Sovitica a Sri Lanka fins a 1976. En 1981 va formar part de la Delegaci Diplomtica Sovitica en les Nacions Unides fins a 1988. El 9 de mar de 2004 va ser designat pel president de Rssia, Vladmir Putin com Ministre d'Afers Exteriors, succeint a Igor Ivanov.





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="175716" title="Hami" nonfiltered="1812" processed="1810" dbindex="71818">
Hami o Kumul (uigur:      /Kumul; xins:   ; pinyin: H m) s un oasi, ciutat i prefectura a la regi autnoma de Xinjiang, a la Repblica Popular de la Xina.

Fou una parada de la Ruta de la Seda. Al 745, un grup de turcs mig sedentaris es constitueix en aquesta regi, sn els uigurs, que crearan un imperi independent al 850.

La ciutat actual t com a atracci una mesquita, amalgama de diferents estils i tradicions, i una moderna reproducci d'un palau de l'poca de Gengis Khan que encara no est acabat. s coneguda a la Xina pels seus melons famosos per la seva dolor.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="175720" title="Boris Tadi?" nonfiltered="1813" processed="1811" dbindex="71819">



Boris Tadi  (en cirllic            ) (15 de gener de 1958) s el president de Srbia. De professi psicleg, s un antic membre del Partit demcrata del seu pas.

En les eleccions presidencials de 2004 va obtenir el primer lloc amb el 27.3% del sufragis. En la segona volta, el 27 de juny del mateix any, va vncer el seu rival, Tomislav Nikoli , amb el 53.24% dels vots. Va ser nomenat president de manera oficial el 11 de juliol de 2004 a Belgrad.

En la segona volta de les eleccions presidencials del 2008, que van tenir lloc el 3 de febrer, va vncer el candidat prors Tomislav Nikoli  per un estret marge. En aquestes eleccions es va registrar una participaci del 67% en ser considerades com un referndum per al futur de Srbia. La reacci per la imminent independncia de Kosovo i l'aproximaci cap a la Uni Europea seran dos dels temes ms importants que tindr en l'agenda d'aquest mandat.

Enllaos externs.


 "El pro-europeista Boris Tadi  guanya les eleccions srbies", a Vilaweb (4 de febrer de 2008).
 "L'europeista Tadi  guanya els comicis presidencials de Srbia", a l'Avui (4 de febrer de 2008).























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="175721" title="Belkhir" nonfiltered="1814" processed="1812" dbindex="71820">
Belkhir s una ciutat de Tunsia, capalera de la delegaci del mateix nom situada a l'est de la ciutat de Gafsa i a la divisi administrativa d'aquest nom. La delegaci t una poblaci segons el cens de 2004 de 16.980 habitants. Est en zona d'oasis i la poblaci es dedica a la pagesia.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="175724" title="Bembla" nonfiltered="1815" processed="1813" dbindex="71821">
Bembla (Banbalah) s una ciutat de Tunsia situada a uns 5 km al sud de la ciutat de Monastir i dins la divisi administrativa d'aquest nom. La municipalitat t 13.400 habitants. s capalera d'una delegaci que t 23.790 habitants segons el cens del 2004. T nombroses petites industries txtils.

En aquesta ciutat va nixer Salem Bouhageb (1827-1924) reformador i jurista.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="175725" title="Boe Pravde" nonfiltered="1816" processed="1814" dbindex="71822">
Boe Pravde s l'Himne Nacional de Srbia. La seva lletra va ser creada per Jovan Djor jevi  i la seva msica per Davorin Jenko.

Lletra (en serbi).

Boe pravde, ti to spase

od propasti dosad nas,

 uj i odsad nae glase

i od sad nam budi spas.


Mo nom rukom vodi, brani

budu nosti srpske brod.

Boe spasi, Boe hrani,

Srpskog Kralja, srpski rod!


Sloi srpsku bra u dragu,

na svak' di an slavan rad,

sloga bi e poraz vragu

a najja i srpstvu grad.


Nek' na srpskoj blista grani

bratske sloge zlatan plod.

Boe spasi, Boe hrani

Srpskog Kralja, srpski rod!


Nek na srpsko vedro  elo

tvog ne padne gneva grom,

blagoslovi Srbu selo

polje, njivu, grad i dom!


Kad nastupe borbe dani,

k' pobedi mu vodi hod.

Boe spasi, Boe hrani

Srpskog Kralja, srpski rod!


Iz mra noga sinu groba

srpske krune novi sjaj,

nastalo je novo doba,

novu sre u Boe daj.


Kraljevinu srpsku brani,

pet vekovne borbe plod.

Boe spasi, Boe hrani,

moli ti se srpski rod!







































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="175727" title="Salem Bouhageb" nonfiltered="1817" processed="1815" dbindex="71823">
Salem Bouhageb (Bembla 1827- La Marsa 14 de juliol de 1924) fou un jurista i reformador tunisi. Va estudiar lgica, filosofia i misticisme a l'universitat Ez Zituna de Tunis i es va graduar el 1860. Ja a la universitat va voler reformar la admisitraci d'aquesta per els conservadors ho van impedir. El 1858 va aconseguir ser nomenat secretari general del primer batlle de Tunis Hussein, i el 1861 va entrar al gran consell on vaparticipar en l'establiment del sistema educatiu modern.

Desprs del 1881, amb l'establiment del protectorat, va viatjar a Florncia, Itlia, i el 11882 va comenar la seva carrera judicial i va ascendre de judge a mufti (conseller legal) el 1908 i fou nomenat mufti de Tunis; el 1919 fou ascendit a basch mufti, (jurisconsult), el ms alt crrec tunisi per a la interpretaci de la llei islmica. En aquest crrec va morir el 1924. En aquestos anys va aprofitar el seu lloc per introduir modestes reformes progresistes.

Va escriure nombrosos articles a la gaceta El Hadhira entre el 1888 i el 1912. El 1896 va obrir una instituci educativa anomenada  El Khaldounia en memoria de Ibn Khaldoun.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="175730" title="CEDADE" nonfiltered="1818" processed="1816" dbindex="71824">
El Cercle Espanyol d'Amics d'Europa (CEDADE) va ser un grup nacionalsocialista creat a Barcelona l'any 1966. CEDADE pot considerar-se com el major i millor organitzat dels tots els grups nacionalsocialistes a Europa. Va estar relacionat amb el creador del partit fexista belga i General de les Waffen SS Lon Degrelle i la Jeune Europe de Jean Thiriart i els ex-combatents de la Divisin Azul.

El cercle va ser inscrit al setembre d'aquest any com activitat cultural sota el lideratge d'ngel Ricote, encara que segons un informe del Parlament Europeu datat en 1985 el grup va tenir origen en 1965 en la Repblica Federal d'Alemanya. En qualsevol cas, aviat va tenir en Pedro Aparicio el seu cap visible, passant a poc a poc d'una primera poca feixista a decantar-se plenament amb el nacionalsocialisme, adoptant tots els seus punts i idees, fins al punt d'utilitzar camises marrons a l'estil de les SA. En aquestes condicions va ser el primer grup nacionalsocialista creat a Espanya des de la revolta de 1936 que va trencar amb l'imaginari de la Falange.

Ja en 1969 CEDADE va ser l'organitzaci amfitriona del XI congrs de lEuropische Neue Ordnung, celebrat a Barcelona. Un any ms tard, l'administratiu Jorge Mota era triat president de CEDADE. Desprs del 1975 el grup es va expandir prcticament a tota la Pennsula, creixent la seva militncia.

Pedro Varela Geiss, propietari de la barcelonina Llibreria Europa, va accedir a la presidncia de CEDADE en 1978, es desinteress de la poltica interna espanyola i es va centrar a propagar la importncia de la qesti tnica i les activitats histriques revisionistes amb les seves publicacions distribudes en tot el mn. CEDADE es va convertir llavors en un nucli elitista sobre la base del nacionalsocialisme d'un Hitler renovat. Com resultat, es va convertir en un referent per al nacionalsocialisme global, podent assentar-se fora d'Espanya: Argentina (Buenos Aires i Posades), Bolvia (La Pau), Equador (Quito) i Frana (Aix-en-Provence) van ser els hostes d'aquesta expansi.

CEDADE, a instncies de Pedro Varela es va especialitzar en el Revisionisme de l'Holocaust, donant suport les tesis que dubten de les xifres oficials del mateix (mantenint contactes amb Robert Faurisson, introduint llibres d'editorials com ara Bright Rainbow i publicant a autors del Institute for Historical Review com ara Arthur R. Butz). Per a facilitar la seva labor, va crear a Alacant el Centre d'Estudis Histrics Revisionistes (CEHRE), on, de 1985 a 1990, s'editava sota l'adrea de Carlos Caballero, la revista Revisin, on Robert Faurisson i David Irving hi van tenir cabuda. Tamb per aquestes dates es va preparar el Centre d'Estudis Revisionistes Orientacions (CERO), dirigit des de Mallorca per J. Negreira. Ambds grups es van preocupar especialment del pamflet "55 qestions sobre l'Holocaust", procedent del nord-americ Institute for Historical Review.

Espanya va ser un autntic parads per als idelegs revisionistes i nacionalsocialistes, essent acollits per mediaci de Varela, (qui havia estat encausat a ustria en 1992 per apologia del nacionalsocialisme en un mting que havia impartit en la ciutat de Weyr, per a ser absolt definitivament d'aquest crrec en judici amb jurat en la ciutat de Steyr), donant recer a destacats capdavanters com els austracs Gerd Honsik i Walter Ochsenberger a l'oficial alemany Otto Ernst Remer i a l'autor revisionista Thies Christopheren. Fruit d'aquestes i altres collaboracions van ser editades des d'Espanya la revistes en alemany Halt i Sieg. El grup va mantenir contactes amb la World Anti Communist League. L'augment en el nombre de militants va causar certa alarma en els mitjans. Per petici de l'esquerra, el Parlament Europeu va reclamar una especial atenci per al grup i les seves activitats en 1990 al considerar-lo un dels ms actius i nombrosos de la UE.

La importncia de CEDADE s innegable per a comprendre el panorama nacionalsocialista espanyol i mundial, ja que sempre va mantenir contactes amb personatges de guerra tan famosos com Lon Degrelle, entre altres destacades personalitats.

L'organitzaci va desaparixer a l'octubre de l'any 1993, per les successives crisis poltiques derivades pel nou marc legal i per quedar acfala sense l'adrea de Pedro Varela, retirat efectivament a la seva llibreria. Abans de desaparixer formalment, CEDADE va reunir al maig de 1992 a Madrid a algunes personalitats nacionalsocialistes i revisionistes en defensa de la llibertat d'expressi. A la reuni van assistir entre molts altres l'argent Horacio Punset, els alemanys Manfred Rder i Thies Christophersen i l'austrac Gerd Honsik.

Ja en 1996, els Mossos d'Esquadra van intervenir per una ordre judicial la Llibreria Europa, que va servir de seu a CEDADE fins a 1993, i van confiscar 21.900 llibres. A ms d'un vast volum de literatura revisionista, tamb es va decomissar l'arxiu de l'organitzaci, que tres anys desprs de la seva dissoluci oficial continuava en mans de qui ans el seu ltim president. L'operaci va donar lloc al processament de Varela per "apologia del genocidi i incitaci a la discriminaci, a l'odi i la violncia racials". A ms de contar per al seu defensa amb el seu advocat i ex-membre de CEDADE Jos Mara Ruiz Porta, Varela va tenir en Eduardo Arias un tercer advocat al ser recorreguda la sentncia condemnatria.

Desprs de la seva desaparici, la majoria dels seus membres es van dispersar cap a partits com Democracia Nacional o es van implicar en nous projectes de carcter aparentment divergent: els membres de CEDADE es van dividir entorn de dos possibles sortides. La primera d'aquestes opcions advocava per una reconversi en partit poltic obertament socialista nacional. A aquesta possibilitat s'oposaven qui preferien continuar amb l'adoctrinament ideolgic de tipus "projecte cultural". No obstant aix, tot sembla apuntar que les discrepncies eren ms aviat mnimes i el grup, encara que dissolt oficialment, continua actuant dividit en faccions. Aix, Mundo NS va seguir editant-se fins a 2004 a Barcelona per Ramn Bau des dEdiciones Wotan, encara que amb lleugers canvis editorials i sota el nom temporal de Bajo la Tirana. Per la seva banda Garca Hispn, representant de CEDADE a Granada, roman al capdavant de l'editorial revisionista que duu el seu nom, Enrique Aynat segueix actiu a travs de les seves eventuals collaboracions amb el diari ABC i Juan Antonio Llopart lidera el Moviment Social Republic.

Al marge de l'anterior, CEDADE comptava amb bona relaci amb personatges influents coneguts fora de l'ambient nacionalrevolucionari. Un dels ms representatius s Isidro J. Palacios, membre del comit de relacions exteriors de l'organitzaci. Palacios va ser responsable de la revista Punto y Coma i de l' esoterista Ms all de la Ciencia. Altres histrics del neonazisme espanyol han estat collaboradors dAo Cero i Karma 7.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="175731" title="Beni Hassen" nonfiltered="1819" processed="1817" dbindex="71825">
Beni Hasen s una ciutat de Tunsia situada a uns 25 Km al sud de Monastir, a la divisi administrativa d'aquest nom. s capalera d'una delegaci amb 12.520 habitants segons els cens del 2004. Est en zona agrcola amb abundancia d'oliveres, i la poblaci est bastant dispersa en petits nuclis.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="175732" title="Beni Khalled" nonfiltered="1820" processed="1818" dbindex="71826">
Beni Khaled o Beni Khalled o Bni Khalled s una ciutat de Tunsia, a uns 10 km de Nabeul i dins de la divisi administrativa d'aquest nom. s capalera d'una delegaci amb 29.420 habitants al cens del 2004. El municipi t 11.000 habitants. Est a 40 km de Tunis i en el centre de la regio de Cap Bon, en una zona agrcola.

El municipi de Bni Khalled est va crear per decret n 213 del 12 de setembre de 1958 amb una superficie de 592 hectrees. Celebra festivals la primavera (mar) i estiu (juliol-agost). Fa un mercat setmanal. Es una ciutat molt tradicional on el turisme no ha arrelat per si que ha canviat la manera de viure dels habitants. 









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="175735" title="Beni Khedache" nonfiltered="1821" processed="1819" dbindex="71827">
Beni Kedache o Beni Khedche s una ciutat de Tunsia a uns 24 km a l'oest de Medenine, a la divisi administrativa d'aquest nom. s capalera d'una delegaci amb 33.340 jabitants el 2004, dels que la majoria viuen a la ciutat i la resta en diversos nuclis.

La zona s pobre en recursos agricoles, i la ramaderia es limitada; no hi ha cap industria excepte la turstica, de poca importancia; el turistes hi van per visitar els ksour de la zona: Ksar El Hallouf, Ksar el Djouamea, Ksar Kourikria, Ksar Kherachifta i Ksar Ouled Mahdi.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="175741" title="Beni Khiar" nonfiltered="1822" processed="1820" dbindex="71828">
Beni Khiar s una ciutat de Tunsia, a uns 5 km a l'est de Nabeul, a la divisi administrativa d'aquest nom. s capalera d'una delegaci amb 35.580 habitants. La ciutat es el port pesquer de Nabeul i concentra avui dia a la major part de la poblaci de la delegaci. La resta viu en petits nuclis dispers excepte la ciutat de Mamoura constituida en municipi per decret del 3 de maig de 1966, que t una poblaci de 5275 habitants. 

La ciutat t nombrosos comeros que venen als turistes que venen fins a la ciutat des de . El turisme de Beni Khair es majoritariament local o d'Algria. Les especialitats locals sn la llana i altres teixits.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="175742" title="Plantilles de la Copa del Mn de futbol 1978" nonfiltered="1823" processed="1821" dbindex="71829">
Plantilles oficials de les seleccions classificades per la fase final de la Copa del Mn de Futbol 1978 d'Argentina. Cada selecci pot inscriure 22 jugadors. Els equips participants sn (cliqueu sobre el pas per accedir a la plantilla):




Argentina.

Aquesta plantilla va ser numerada per cognom en contra de la numerac tradicional.

Frana.


Hongria.


Itlia.


Mxic.


Polnia.


Tunsia.


Alemanya Occidental.


ustria.


Brasil.


Espanya.


Sucia.


Iran.


Pasos Baixos.

Hugo Hovenkamp abandon l'equip abans de comenar la fase final, quan ja no es podien fer canvis, per tant, l'equip noms port a Argentina 21 jugadors.

Per.


Esccia.


Referncies.
 Web Planet World Cup;

 Vegeu tamb .
 Copa del Mn de Futbol 1978;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="175744" title="Bir Ali Ben Khlifa" nonfiltered="1824" processed="1822" dbindex="71830">
Bir Ali Ben Khlifa s una ciutat de Tunsia a uns 40 Km de la ciutat d'Sfax i a la divisi administrativa d'aquest nom. s capalera d'una delegaci amb 55.710 habitants segons el cens del 2004, dels que uns 15000 viuen a la ciutat i la resta en diversos pobles ms petits. Est en una zona agricola amb abundancia d'oliveres. La major part de la poblaci viu de l'agricultura per alguns tenen feina a Sfax. La delegaci no disposa de industries.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="175745" title="Bir El Hfay" nonfiltered="1825" processed="1823" dbindex="71831">
Bir El Hfay s una ciutat de Tunsia a uns 8 kms a l'oest de Sidi Bouzid, i dins la divisi administrativa d'aquest nom. s capalera d'una delegaci amb una poblaci de 32.970 habitants segons el cens del 2004 pero noms uns 10.000 viuen a la ciutat. Tot i la seva proximitat a la capital provncial s una zona principalment agrcola, dedicada als cereals i llegums, i la industria hi manca absolutament.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="175746" title="Govern de les Illes Balears 1995-1999" nonfiltered="1826" processed="1824" dbindex="71832">
El Govern de les Illes Balears de la quarta legislatura (1995-1999) fou un govern monocolor del Partit Popular, ja que aquest partit poltic obtingu la majoria absoluta a les eleccions al Parlament de les Illes Balears de 1995. No obstant aquesta majoria cmoda, la legislatura no fou gens tranquilla, ja que, en quatre anys, s'arribaren a tenir tres presidents. Al mes de tornar a prendre possessi del crrec, Gabriel Caellas, imputat per corrupci arran del cas Tnel de Sller, fou obligat a dimitir pel llavors cap del PP estatal, Jos Mara Aznar. Fou substitut per Cristfol Soler, un home un tant desconegut i de marcat carcter regionalista i sensible a poltiques de protecci de la cultura i de la llengua prpies que, quan va voler remodelar el seu executiu va veure censurada la seva acci de govern pel seu mateix partit. Es vei forat a dimitir i el succe Jaume Matas, que remodel profundament el gabinet autonmic. 

Estigu en funcions des del 3 de juliol de 1995 fins el 28 de juliol de 1999.

Composici.






Tamb fou conseller, per sense cartera, Lluc Prats Ribas, del 3 de juliol de 1995 al 18 de juny de 1996.

Notes.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="175748" title="El Lla (revista)" nonfiltered="1827" processed="1825" dbindex="71833">


El Lla s una revista independent d informaci i opini de Molins de Rei. Nascuda el 1957 com a publicaci parroquial, amb el nom de Lla d Uni, s editada actualment  en catal per l Associaci Cultural Frum XXI. T una periodicitat mensual i un tiratge de 1.200 exemplars. s una revista d'mbit local de referncia a Molins de Rei

 Histria .
El primer nmero de la revista originria, Lla d Uni, vei la llum el gener de 1957 per iniciativa de qui era llavors vicari de la parrquia de Sant Miquel Arcngel de Molins de Rei, Mn. Manuel Garcia i Nicols. Era una senzilla publicaci que feia uns 15 x 21 cm i que, impresa a una tinta en ciclostil, informava de les programacions d Acci Catlica, de la preparaci d Els Pastorets i el Pessebre, o de les activitats que, com les projeccions del cinema, tenien vinculaci amb la parrquia.

El 1960, el Lla d Uni fu els primers passos, molt modestos, d obertura laica a la vila ms enll del contingut estrictament religis, espiritual i moral. El 1963 esdevingu Revista Parroquial i va iniciar un cam, lent per irreversible, de publicaci oberta i plural  amb la transici poltica entremig  fins al 1987, any en qu la publicaci pass a nomenar-se El Lla, mentre es mantenia el comproms de servei al collectiu molinenc, tant d informaci de la vida social com de la difusi cultural i del pensament poltic plural, a travs de collaboracions i opinions.

Les caracterstiques tcniques tamb acompanyaren les diferents fases d evoluci i la revista s ha editat tot adaptant-se a les noves condicions d impressi, mentre augmentaven les seves dimensions i s introduen nous apartats i recursos visuals.

El 13 de marc de 1995, desprs de la constituci de l Associaci Cultural Frum XXI, es va signar un conveni de transmissi pel qual El Lla era traspassat de la parrquia a la nova entitat, coneguda popularment com Frum XXI. Des de llavors, la revista esdev una publicaci d informaci i opini plenament independent, que aspira a sobreviure amb ms implicaci de les joves generacions, amb l increment de subscriptors, amb el manteniment dels ajuts oficials i el valus suport dels anunciants.

 La publicaci, avui .
L estructura d edici d El Lla la compon actualment un grup hum d unes trenta persones, coordinades pel director de la revista, Josep Ferrer. El Consell de Redacci el formen Xavier Caus, Pere Rodon i Jordi Turr. D altra banda, hi participen una desena de redactors estables i un nombre divers de collaboradors fidels, entre els quals hi ha tamb reconeguts fotgrafs. De l administraci i la distribuci se n encarreguen M. Dolors Soler i Miquel Rius, mentre que sn Anna M. Puiggar i Marta Espona les responsables de la publicitat i l assessorament lingstic, respectivament.

Aquest equip aconsegueix oferir cada mes una publicaci d unes 48 pgines, que inclou seccions prpies de la premsa  general  (entre d altres, d opini, d informaci local i comarcal, d esports, d entreteniments o de cmic) i d altres que han esdevingut clssiques en la seva especifitat, com  El lla blanc   d informaci referent a l mbit de la solidaritat ,  Melic enll   de connexi amb notcies del conjunt de Catalunya  o  Llegim, llegiu   d aproximaci al lector de novetats literries.

La revista tamb esdev un mitj de difusi dels actes que organitza Frum XXI, entitat presidida actualment per Jaume Romeu, que acostumen a ser conferncies-colloquis en qu un especialista prestigis ofereix el seu punt de vista al pblic assistent. Alts crrecs poltics del pas, analistes socioeconmics, cientfics i protagonistes del mn de la cultura exposen els seus parers en el local que comparteixen la revista i l entitat que l edita, situat al carrer Verdaguer, 105, 1r, 2a.

Ja esmentada a la Histria de la premsa catalana  publicada per Rafael Tasis i Joan Torrent l any 1966 , la revista ha merescut diversos reconeixements al llarg de la seva trajectria, entre els quals cal destacar, per especialment recents, el premi Reconeixement Cultural del Baix Llobregat (concedit pel Centre d Estudis Comarcals, el desembre de 2005) i la condici de finalista dels premis de premsa local concedits per la Diputaci de Barcelona el mar de 2007, guard que porta precisament el nom de Tasis-Torrent.


Adaptaci del contingut del programa de m de l acte commemoratiu (21 de gener de 2007) i del nmero especial de la revista, amb textos vinculats al 50 aniversari d El Lla.

 Enllaos externs.
 Pgina web de l'Associaci Catalana de la Premsa Comarcal (ACPC);
 Pgina de la revista El Lla;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="175750" title="Bir Lahmar" nonfiltered="1828" processed="1826" dbindex="71834">
Bir Lahmar s una ciutat de Tunsia a uns 5 km al nord de Tataouine, a la divisi administrativa d'aquest nom. s capalera d'una delegaci de reduit territori, que t 9.390 habitants segons el cens del 2004, i gaireb tots viuen a la ciutat. La seva activitat es unicament agrcola i ramadera.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="175751" title="Uni Sindical Obrera" nonfiltered="1829" processed="1827" dbindex="71835">
La Uni Sindical Obrera (USO) es una central sindical espanyola independent de partits poltics, organitzacions governamentals i empresarials, fundada en els anys 50 en nuclis cristians obrers.
 
 Histria .
L'any 1961 es va aprovar la carta fundacional i va crear-se definitivament la Uni Sindical Obrera. Cinc anys ms tard es va fundar la Uni Sindical Obrera de Catalunya (USOC), omplint el buit creat per la desaparici de les centrals sindicals tradicionals que a Catalunya havien tingut molta fora abans de la guerra. Va tenir una important presencia vers la Transici amb lluites reivindicatives a empreses, sectors i moviments socials que treballaven per la democrcia, i per reconstruir el moviment sindical independent i autnom de tot orgue de poder i partits poltics. El 1977, coincidint amb la seva legalitzaci, una gran part de la organitzaci se'n va anar a la UGT i en 1980 una altra gran part de la seva militncia va ingressar a les Comissions Obreres. De resultes, l'USO es va debilitar notablement.

 Actualitat .
Actualment s'ha refermat com alternativa sindical, independent i autnoma amb ms de 100.000 afiliats, i 10.000 delegats sindicals  a tota Espanya, i amb molta representativitat en els sectors de la seguretat privada, dels empleats pblics i de l'ensenyament privat concertat i amb capacitat per negociar ms de 500 convenis collectius .

Com a fet diferencial, l'USO es l'nic sindicat d mbit nacional que t una Caixa de Resistncia i Solidaritat (CRS) , per vetllar el interessos econmics dels seus afiliats en casos de vaga, sancions professionals, tancaments patronals o acomiadaments sindicals,i demostra el seu carcter solidari amb la seva ONGD, Sotermun (Solidaritat amb els Treballadors del Tercer Mon) .

 Dirigents .
Manuel Zaguirre fou el seu Secretari General durant 25 anys, des que va fer-se amb el crrec amb 28 anys, desprs de la escissi cap a la UGT de la majoria de la militncia. Desprs del VII Congrs (13 d'abril del 2002) Zaguirre es va retirar, i va crear-se-li  el crrec de President Honorific, bo i conservant el de Vice-president de la Confederaci Mundial del Traball (CMT). El va succeir Benito Lpez Gonzlez, fins aleshores Secretari General d'USO-Canarias, que va ser Secretari General fins el  desembre de 2005 en qu es va  celebrar el VIII Congrs de l'USO. L'actual secretari general s Julio Salazar, elegit en una votaci en qu va obtenir el 93,9 % dels vots dels 425 delegats presents. Ha comptat amb sindicalistes destacats com Francisco Gimnez Bautista.

 Organs Confederals  .
Comissi Executiva Confederal ;
Comit Confederal ;
Consell Confederal ;
Congrs Confederal ;
Comissi Confederal de Garantia ;
L'Octubre de 2005, l'USO es va  integrar a la Confederaci Europea de Sindicats (CES). Tamb des de la CMT, en l'actualitat est participant en la creaci d'una Gran Central Sindical Mundial, que fusionaria l'actual CMT i la CIOSL.

 Notes i referncies .


 Enllaos externs .
 Pgina oficial de l'USO;
 USOC;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="175753" title="Every Sperm is Sacred" nonfiltered="1830" processed="1828" dbindex="71836">
Every Sperm is Sacred s una can de la pelcula El sentit de la vida, ms tard afegida a l'lbum Monty Python Sings.  Michael Palin i Terry Jones van escriure i preparar l'esquetx i la lletra.

La can s una stira ferotge als ensenyaments catlics pel que fa a la reproducci que prohibeix la masturbaci i la contracepci per mtodes artificials.

L'esquetx s sobre un home catlic (Pare, interpretat per Michael Palin), la seva dona (Mare, interpretada per Terry Jones) i els seus 63 fills, que estan a punt de ser venuts per a experiments mdics ja que els seus pares no poden seguir tenint cura d'una famlia tan nombrosa. Quan els nens pregunten perqu no van usar la contracepci o l'esterilitzaci, el pare explica que aix va en contra dels desitjos de Du, i comena a cantar, el cor de la qual s:

 Every sperm is sacred,  (Cada esperma s sagrat);
 Every sperm is great.  (Cada esperma s genial);
 If a sperm is wasted,  (Si un esperma es malgasta);
 God gets quite irate.  (Du s'enfada);

I ms tard a la can:

 Every sperm is sacred  (Cada esperma s sagrat);
 Every sperm is good  (Cada esperma s bo);
 Every sperm is needed  (Cada esperma s necessitat);
 In your neighbourhood  (Al teu venat);

Enllaos externs.
 La can a YouTube;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="175755" title="Bir Mchergua" nonfiltered="1831" processed="1829" dbindex="71837">
Bir Mchergua s una ciutat de Tunsia situada a uns 18 km al nord-oest de Zaghouan, a la divisi administrativa d'aquest nom. s capalera d'una delegaci amb una poblaci de 20.020 al cens del 2004. Prop de la ciutat passa la via del ferrocarril (a l'est) i hi ha una estaci i al seu costat una zona industrial. El lloc arqueolgic de Tuburbo Majus es uns 10 km als sud-oest. T una petita activitat turstica i dos zones industrials, la ja esmentada de l'estaci i una a la ciutat mateixa. Una part de la poblaci viu de l'agricultura, destacant les oliveres.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="175757" title="Bizerte Nord" nonfiltered="1832" processed="1830" dbindex="71838">
Bizerte Nord es una delegaci de Tunsia a la governaci de Bizerta, formada pels nuclis de la zona del Cap Blanc, al nord de la ciutat de Bizerta, principalment Chakroun i Marnisa. El cens del 2004 li dona 77.700 habitants.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="175758" title="Bizerte Sud" nonfiltered="1833" processed="1831" dbindex="71839">
Bizerte Sud s una delegaci de Tunsia, a la governaci de Bizerta, que abraa tota la zona al sud i a l'oest de la ciutat fins el llac Ichkeul (al sud), i la mar Mediterrnia (a l'oest); t al nord la delegaci de Bizerte Nord. El cens del 2004 li dona una poblaci de 44.230 habitants.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="175760" title="Borj El Amri" nonfiltered="1834" processed="1832" dbindex="71840">
Borj El Amri o Bourj El Amri s una ciutat de Tunsia, situada a uns 25 km al sud-oest de Manouba. s capalera d'una delegaci a la que el cens del 2004 asigna una poblaci de 16.890 habitants. La ciutat t uns 10.000 habitants. Es troba en zona agrcola (oliveres) per disposa d'una zona industrial. T un petit aeroport.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="175761" title="Bouarada" nonfiltered="1835" processed="1833" dbindex="71841">
Bouarada o Bou Arada es una ciutat de Tunsia a uns 37 km al nord-est de Siliana. s capalera d'una delegaci a la que el cens del 2004 asigna una poblaci de 22.080 habitants. Disposa d'una zona industrial, per la major part de la poblaci viu de l'agrcultura, especialment els cereals.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="175762" title="Toms de Villanueva Corts Corts" nonfiltered="1836" processed="1834" dbindex="71842">

Toms de Villanueva Corts Corts s un dirigent agrari nascut a Palma l'any 1950.

T estudis de nutica, per la seva activitat principal s la de l'explotaci ramadera. Ha estat president d'ASAJA a les Illes Balears.

Fou rellevant la designaci com a conseller d'Agricultura per part de Jaume Matas l'any 2003, tot i que l'octubre del mateix any renunci al crrec.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="175763" title="Bou Argoub" nonfiltered="1837" processed="1835" dbindex="71843">
Bou Argoub s una ciutat de Tunsia a uns 15 km al nord-oest (en lnea recta) de Nabeul (uns quants km ms per carretera) a la divisi administrativa d'aquest nom. La municipalitat es va crear per decret del 23 de febrer de 1980, sobre 1300 hectrees amb una poblaci de 9000 habitants. s capalera d'una delegaci a la que el cens del 2004 asigna 26.380 habitants.

Es troba al mig de la zona agricola del Cap Bon i produeix principalment oli i vi (el vi negre o Chateau Bou Argoub t un cert renom). T una zona industrial ampliada el 2005. 






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="175764" title="Bouficha" nonfiltered="1838" processed="1836" dbindex="71844">

Bouficha (o Bou Ficha) s una ciutat de Tunsia a uns 50 km al nord de Sussa, i a 18 km d'Enfidha on hi haure un aeroport internacional properament. Noms 14 km es troba Hammamet, el principal centre turstic del pas. Es troba a la costa, i t una bona activitat turstica estant en estudi la creaci d'una estaci turstica integrada. Pertany al governadorat de Sussa i s capalera d'una delegaci. La delegaci t 22.430 habitants segons el cens del 2004 i la municipalitat 8.701. T una zona industrial amb forta implantaci del txtil. Al costat de la ciutat es troba el primer parc d'animals de Tunsia, el Friguia Park, amb animals en semi llibertat per una gran extensi de terreny. T mercat setmanal i un festival al juliol.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="175771" title="Alga verda" nonfiltered="1839" processed="1837" dbindex="71845">

Els clorfits (Chlorophyta) o algues verdes constitueixen una divisi que inclou unes 8,000 espcies d'organismes eucariotes aqutics fotosintics. De la mateixa manera que les plantes terrestres (Bryophyta i Tracheophyta), les algues verdes contenen clorofilles a i b, i reserves com el mid contingut als plastidi. La principal caracterstica que les diferencia de les plantes terrestres i similars s la manera de realitzar la mitosi. Els clorfits es troben en mbients aqutics, incloent marins, d'aiges dolces o salabroses. Estn emparentats amb els Charophyta i Embryophyta (plantes terrestres), constituint conjuntament els grup Viridiplantae.

Cont tan espcies unicellulars com multicellulars. Mentre la majoria d'espcies viu en aiges dolces, un gran nombre ho fa en hbitats marins, altres espcies es troben adaptades a un ample rang d'entorns. 

Classes.
 Classe Bryopsidophyceae ;
 Classe Chlorophyceae ;
 Classe Pedinophyceae ;
 Classe Pleurastrophyceae ;
 Classe Prasinophyceae  ;
 Classe Trebouxiophyceae ;
 Classe Ulvophyceae ;
 Classe Caryopoceae ;

Classificaci d'acord amb Hoek, Mann i Jahns 1995.
Prasinophyceae;
Chlorophyceae;
Ulvophyceae;
Cladophorophyceae;
Bryopsipophycese;
Dasycladophyceae;
Trentepoliophyceae;
Pleurastrophyceae (Pleurastrales i Prasiolales);
Klebsormidiophyceae;
Zygnematophyceae;
Charophyceae;

Classificaci d'acord amb Bold i Wynne ("Introduction to the Algae", Segona Edici, Prentice Hall NJ)

Volvocales;
Tetrasporales;
Chlorococcales;
Chlorosarcinales  ;
Ultrichales;
Sphaeropleales  ;
Chaetophorales;
Trentepohliales;
Oedogoniales;
Ulvales;
Cladophorales;
Acrosiphoniales;
Caulerpales;
Siphonocladales;
Dasycladales;

Usos.
A Sibria occidental s'utilitzen les algues verdes filamentoses per a fer paper o material allant i de construcci. ;
En biotecnologia s'utilitzen les algues verdes cocals per la seva activitat fotosinttica i la facilitat a l'hora de cultivar-les en massa. Les investigacions en aquest camp van encaminades a obtenir complements vitamnics per a l'alimentaci humana o combustibles que puguin substituir els fssils.
S'utilitzen "reactors d'algues" per a efectuar intercanvi de gasos (dixid de carboni per oxigen en la fotosntesi), aquestes installacions s'han provat en vehicles espacials.

Referncies.
  	 
 	 


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="175774" title="Omaguaca" nonfiltered="1840" processed="1838" dbindex="71846">
Els omaguacas foren els membres del poble indgena que habitava l'actual zona de Tilcara i Humahuaca, a Jujuy, coincidint principalment a la Trencada d'Humahuaca. En el perode prehispnic la regi umawaca o omaguaca, comprenia la vasta zona dels afluents i rius que de les conques del riu Gran, Lavayen, San Francisco (Jujuy); riu Zenta, Iruya, Lipeo, Bermejo (Salta); riu Tarija i Bermejo en el departament de Tarija a Bolvia i coincidia en la anomenada Cultura Humahuaca.

Els omaguacas o humahuacas integraven una confederaci d'tnies dedicades a l'agricultura (principalment del dacsa), en un gran desenvolupament del teixit i la canterera. Fonien metalls com el bronze, en el qual feien armes i altres instruments. Construen andanes de cultius a la manera incaica, ja que la regi que habitaven era de sol pedregs.

Domesticaven les llames. Els seus habitatges, de forma quadrangular, eren construts amb pedres i trespolades amb palla i fang. Entre moltes altres, pertanyien a la confederaci diverses parcialitats, com els dels humahuacas prpiament dits, els uquias, els purmamarcas, els tilcaras, els tumbayas, els tilianes, els yalas, els yavis, els chuyes, els quilatas, els casabindos i els argamasas.

El sector nord dels omaguaca confinava en la parcialitat atacamenya dels lipe, a l'oest tamb confinaven en els atacamenys, el sector sud era un rea de transici en la qual es trobaven parcialitats com les dels jujuies, ocloyas i pulares que s'incloen netament en el conjunt diaguita, en aquest sentit els omaguacas han sigut diferenciats parcialment dels diaguitas per tindre una conjunci cultural (i gentica) en poblacions atacamenyes i incls arawak com la dels hui nomenats chan i potser remotament huarpida com la dels tomatas.

El mes fams dels caps omaguacas, ha segut Viltipoco, cacic de Tilcara i Purmamarca, un valent guerrer que feu front als espanyols. 

Els yufis (i tamb els hutangeros) foren un grups de chichas que es rebellaren contra el cap de la tribu (tambuka) i foren a viure a les planes, lluny del seu domini. Els malones i les feres delmaren aquests grups escindits i acabaren amb ells. A l'arribada dels espanyols, en la llacova d Humahuaca es trobaven tamb alguns nuclis de mitimaes, parcialitats dels chichas de Bolvia tals com els churumatas, paypayas, i altres, que serviren com a barrera de contenci contra els chiriguanos. Al seu torn, eixos grups mitimaes serviren com a via de penetraci de la llengua qutxua.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="175776" title="Zignematal" nonfiltered="1841" processed="1839" dbindex="71847">

Les zignematals (Zygnematales) sn un ordre de plantes, que comprn centenars d'espcies diferents en gneres tan ben coneguts com Zygnema i les espirogires.

 Enllaos externs .
 Zignematals a "ToL" ;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="175778" title="Anaconda" nonfiltered="1842" processed="1840" dbindex="71848">

Les anacondes sn quatre espcies de boes aqutiques que habiten els aiguamolls i els rius de les selves tropicals d'Amrica del Sud. L'anaconda groga s'estn cap al sud fins a Argentina.

Hi ha dos possibles orgens per a la paraula 'anaconda'. Es creu que podria ser una alteraci de la paraula cingalesa 'henakanday' que significa serp del tro, o en la llengua tamil la paraula 'anaikondran', que significa assass d'elefants. No est clar com es va originar el nom tan lluny de l'hbitat original, potser es deu al paregut amb les pitons asitiques ms grans. Entre els noms locals que rep a Amrica del Sud es pot trobar el terme espanyol matatoro, mentre que en les llenges natives es coneix com a sucuri, yakumama o jibia. Les anacondes pertanyen a la famlia de les boes, sovint s'anomenen boes d'aigua. El nom cientfic per a l'anaconda s Eunectes.

Espcies .
 Anaconda boliviana, Eunectes beniensis;
 Anaconda de taques negres, Eunectes deschauenseei;
 Anaconda verda, Eunectes murinus;
 Anaconda groga, Eunectes notaeus;

 Descripci .
Les anacondes en llibertat passen bona part del temps a l'aigua a la recerca d'aliment. Sn criatures solitries prou tmides i difcils d'observar als seus hbitats naturals. Les anacondes es camuflen extraordinriament b als aiguamolls i pantans als que viuen. Es conten histries dels primers exploradors europeus que parlen d'anacondes gegants de fins a 30 metres de llarg, mentre que alguns pobles natius de Sud Amrica parlen de fons a 15 metres de llarg, per no hi ha evidncies documentades d'exemplars d'aquestes llargades. Cal tenir en compte que la pell d'una anaconda morta es pot estirar fcilment arribant a tenir longituds molt superiors a les que tenen les serps vives.

 Bibliografia .

 ;































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="175779" title="Isetta" nonfiltered="1843" processed="1841" dbindex="71849">

La Isetta va ser un dels microcotxes amb ms xit dels que es van produir al perode de post guerra, quan les necessitats de transport a curta distncia presentaven moltes mancances. Tot i que va ser dissenyat a Itlia, aquest cotxet es va produir a diferents pasos sota llicncia, incloent-hi Espanya, Blgica, Frana, Brasil, Alemanya i el Regne Unit. La seua forma d ou o bombolla va fer que rebs distints noms simptics all on es comercialitzava. Al Brasil se l coneixia com a  la pilota de futbol dels camions , a Xile com al  huevito  o a Gran Bretanya com a  bubble car  o cotxe bombolla, denominaci que desprs es va estendre a vehicles de caracterstiques semblants. 
L originalitat i la senzillesa defineixen les caracterstiques tcniques de la Isetta, a mig cam entre una motocicleta i un cotxe. El motor era un bicilndric de dos temps i 236 cc que transmetia la fora a l eix posterior mitjanant una cadena. La via posterior era considerablement ms estreta que l anterior per tal que pogus funcionar sense diferencial. La refrigeraci era per aire forat i la potncia estava al voltant dels 10CV. El pes total estava per sota dels 330 kg i la velocitat mxima fregava els 80 km/h. 
Un dels trets ms destacats de la Isetta era la forma d accs a l interior. L nica porta estava ubicada en el frontal del vehicle i al obrir-se es desplaava el volant de la direcci per a facilitar l entrada dels passatgers.
La producci a Itlia a penes va superar el miler d exemplars, per va ser el fabricant alemany BMW el que ms va popularitzar aquest vehicle que li va ajudar a superar un perode difcil en qu les gammes esportives i de luxe no tenien eixida al mercat. En total es van produir unes 160.000 unitats, de les quals unes 136.000 corresponen a BMW.
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="175780" title="Goggomobil" nonfiltered="1844" processed="1842" dbindex="71850">

El Goggomobil o Goggo va ser un microcotxe fabricat per l empresa alemanya Hans Glas a Dingolfing.

Es va presentar originalment a l Exposici Internacional de Bicicletes i Motos (Internationale Fahrrad- und Motorrad-Ausstellung; IFMA) de 1954 a  Colnia. Es podia conduir amb carnet de moto i els primers exemplars van sortir de la cadena de producci el 19 de gener de 1955 a un preu d uns 3500 marcs alemanys de l poca.

El model original del Goggomobil, l anomenat T , era molt bsic, sense cap extra possible. A partir de 1957 es va afegir un segon neteja   vidres i les finestres, que inicialment lliscaven horitzontalment, pujaven amb palanqueta.  A ms, la gamma va crixer amb motors de 300 i 400 cm3 que s afegien al de 250 cm3. en 1964 es van introduir ms canvis, com les portes que ara s obrien pel darrere, al contrari que les anteriors, conegudes com a  portes sucides .

De 1957 a 1969 es va produir una versi coup / esportiva amb el nom TS. De 1957 a 1965 es va fer una furgoneta tancada en base al Goggomobil, que tamb es podia comprar en versi oberta. La majoria de la producci es va vendre al servei de correu alemany.

La producci es va aturar el 30 de juliol de 1969, dos anys i sis mesos desprs que BMW comprs Hans Glas. En total es van produir 284.491 unitats, que van arribar a costar 4.030 marcs. 214.313 es van fabricar com a berlines, 66.511 com a descapotables i 3.667 com a furgonetes, en l actualitat sobreviuen uns 2.500 exemplars de Goggomobil.

 Models .
Goggomobil T (berlina);
Goggomobil TS (esportiu);
Goggomobil TL (furgoneta);

 Caracterstiques tcniques .
De tracci posterior i quatre velocitats tenia un motor posterior de dos cilindres i dos temps. Dues portes donaven accs a quatre places. La direcci era per cremallera, els frens hidrulics i la installaci elctrica de 12 volts.

 Dimensions .
Berlina: 2,9 m longitud, 1,26 m amplada i 1,31 m alada;
Esportiu: 3,055 m longitud, 1,37 m amplada i 1,24 m alada;
Furgoneta: 2,91 m longitud, 1,32 m amplada i 1,70 m alada;

 Motors .
250 amb una cilindrada de 245 cc. i 13,6 CV;
300 amb una cilindrada de 293 cc. i 14,8 CV;
400 amb una cilindrada de 392 cc. i 18 CV (la versi per a correus 20 CV);

 Pes .
Berlina:
T 250: 390 kg;
T 300: 410 kg;
T 400: 435 kg;

Esportiu:
TS 250: 420 kg;
TS 300: 420 kg;
TS 400: 430 kg;

 Velocitat mxima .

T 250: 74 km/h, T 300: 90 km/h, T 400: 100 km/h;
TS 250: 84 km/h, TS 300: 95 km/h, TS 400: 105 km/h;
TL 250: 67 km/h, TL 300: 70 km/h, TL 400: 75 km/h;

 Consum .

T/TS 250: 4,4 l/100km, T/TS 300: 4,4 l/100km, T/TS 400: 4,95 l/100km;
TL 250: 4,8 l/100km, TL 300: 5,0 l/100km, TL 400: 5,2 l/100km;

 Fabricaci en altres pasos .

Entre 1957 i 1961 l empresa Buckle Motors Pty Ltd de Sydney (Australia) va fabricar uns 700 microcotxes basats en el Goggomobil. Buckle Motors Pty Ltd era l importador oficial de Goggomobil a Australia. Va frabricar els models Sedan de 350 i 400 cc, el Coup, el Dart (un petit esportiu considerat per molts el Goggomobil ms bonic) i diversos tipus de furgonetes.

En Argentina tamb es va produir un miler de Goggomobil.


 Producci a Espanya .

En 1957 Mungua Industrial, S.A., una empresa de basca, arriba a un acord amb Hans Glas per a la producci del Goggomobil T 250. 

La producci comena en 1962, any en qu es van produir 1.100 unitats. En 1962 se n van fer 2.100, en 1963 1.900 i en 1964 tan sols es van produir 450 unitats. En 1965 es va incorporar el model T 350 i la furgoneta. A comenament de 1966 la producci es concentra el model 400 S del que noms es van produir 550 unitats, degut a que quedaven moltes unitats per vendre de l any anterior.

Ja des de 1962, les vagues, els problemes amb els concessionaris i, el que va resultar definitiu, la competncia del SEAT 600, van portar a l empresa a buscar alternatives a la producci del Goggomobil. Es va contactar Standard Triumph, BMW o Volkswagen, per l oposici del Ministeri d Indstria franquista va condemnar les converses al fracs. Tamb va haver converses amb Honda, per finalment seria amb Lambretta amb qui s arribaria a un acord.

El tancament de Mungua Industrial es va produir en 1966, degut a la manca de vendes del Goggomobil i la manca de fons per a fer les inversions que hagueren pogut permetre la fabricaci d altres models.

 Referncies .


 Enllaos externs .
 Pgina oficial del propietari de la marca ;
 Isard Goggomobil sedn, el Goggo a Argentina;
 Bilder, Geschichten, ...;
 GLAS Automobil Club International e.V. - Die Goggomobil Limousine ;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="175781" title="Ferran de Sansever d'Arag" nonfiltered="1845" processed="1843" dbindex="71851">
Ferran de Sansever d'Arag (18 de gener de 1507-1568). III duc de Vilafermosa, IV prncep de Salern, XIV comte de Mrsico, III comte de Cortes.


Fill de Robert II de Sansever i Montefeltro i de Marina d'Arag, tercera filla d'Alfons VI de Ribagora. Es va casar amb Isabella Villamarina, filla de Bernardo comte de Capaccia

Heret del seu pare els ttols italians de Salern i Mrsico i del seu oncle matern Alfons II de Vilafermosa, els ducat de Vilafermosa i el comtat de Cortes. 

Algunes fonts citen que fou desposet dels seus ttols per traici, i desterrat a Frana, on va morir.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="175783" title="Pilastra" nonfiltered="1846" processed="1844" dbindex="71852">
Una pilastra s un pilar o columna adossat o sobre el mur o paret. La seua funci pot ser estructural, sostenint sostre, teulada, entaulament, motlura o arquitrau, o merament decorativa. La pilastra (paraula derivada de pilar) est composta dels mateixos elements constructius que les columnes o pilars, com sn basa, fust i capitell, segons els diferents ordres arquitectnics.


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="175785" title="Estuc" nonfiltered="1847" processed="1845" dbindex="71853">

L'estuc, s una pasta de gra fi composta per algeps, pols de marbre (en ocasions) i cola, que s'endurix per eixugat i s'utilitza sobretot per a lluir parets i sostres cobrint materials menys atractius visualment de construcci com ara ciment, pedra, rajola, fang o atov.
. Admet nombrosos tractaments, entre els que destaquen:
el modelatge i tallat per a obtindre formes ornamentals ;
el polit per a donar-li una aparena semblant al marbre;
el pintat policrom i el daurat amb fins decoratius.

El terme estuc, prov de l'itali stucco, sent una forma de terminaci o decoraci de parets i sostres, interiors o exteriors, que permet l'obtenci de diferents textures. Donada la seua versatilitat, s'adapta a qualsevol tipus de construcci o poca. A ms de tindre una funci decorativa, refora el mur i l'impermeabilitza.

Composici.

La diferncia en la nomenclatura entre estuc, algeps, o morter es basa ms en la utilitzaci que en la composici. Fins a l'ltima part del segle XIX, era com utilitzar algeps en l'interior dels edificis, i estuc, utilitzat en l'exterior dels edificis, compostos per les mateixes matries primeres: cal i arena (cal i arena s'utilitzen tamb en el morter). El greix animal o la fibra vegetal s'afigen  sovint per a donar-li una major fixaci. En les acaballes del segle XIX, es va afegir ciment Prtland cada vegada amb major freqncia en un intent de millorar la seua durabilitat.

L'estuc tradicional est fet de cal, arena i aigua. L'estuc modern est fet de ciment Prtland i aigua. La cal s'afig sovint per a disminuir la permeabilitat i augmentar la viabilitat de l'estuc modern. A vegades, s'afigen additius acrlics i fibres de vidre per a millorar les propietats estructurals de l'algeps, aix com la seua viabilitat. A se sol emprar amb el que es denomina sistema de "una capa" , en lloc del mtode tradicional de "tres capes".

L'estuc de cal s un material relativament dur que es pot trencar o desbastar a m sense massa dificultat. La cal en si s generalment blanca; el color d'acabat prov dels productes agregats o qualsevol pigment afegit. L'estuc de cal t la propietat de no necessitar l'enfornat, a causa de la lleugera solubilitat de la cal (la soluci de cal pot ser dipositada en els clavills on posteriorment se solidifica). L'estuc de ciment Prtland s molt dur i trencads i pot fcilment clavillar-se si la base sobre la qual s'aplica no s estable. Normalment el seu color s gris a causa de la color innat del ciment Prtland (tamb s'utilitza ciment Prtland blanc). Els fabricants d'estuc actuals oferixen una mplia gamma de colors que poden mesclar-se integralment en l'acabat.

Histria.

L'estuc es va emprar ja en les antigues Grcia i Roma com a base per a les pintures al fresc, alguns dels restes de les quals es conserven a Roma i Pompeia. 

Els rabs el van utilitzar ben sovint per a substituir al marbre, tallant-lo en forma de mocrabs, ataurics o altres motius ornamentals com els que es poden contemplar en l'Alhambra de Granada. 

Durant el renaixement itali es van perfeccionar un gran nombre de tcniques, que ms tard es van difondre per tot Europa. L'estuc blanc es va utilitzar molt en els murs de les esglsies, a vegades per a pintar figures d'ngels. Rafael i altres artistes de l'poca van utilitzar frisos d'estuc pintat per a decorar palaus i pavellons. Entre els ms rellevants destaquen els relleus de Francesco Primaticcio (1533-1565) per al 'castell de Fontainebleau, prop de Pars. No obstant aix, aquest material va aconseguir les seues cotes ms esplndides durant els segles XVII i XVIII.

L'estuc ms fams s el veneci, tamb dit "Lustre Veneci". s un revestiment que es va inventar a Vencia (Itlia) al comenament del segle XV. El seu acabat mostra una paret plana, llisa i brillant com un vidre, amb diferents tonalitats de color, de gran bellesa. 

L'arquitectura barroca i rococ fan s intensiu de l'estuc, especialment a Baviera i ustria, on els palaus i esglsies presentaven estucs policroms amb infinitat de formes; motius especulars, columnes apariades i elaborats altars.  Poden trobar-se exemples en esglsies i palaus, on l'estuc s usat sovint per a proporcionar una bona transici decorativa del sostre a les parets, la decoraci quasi total de l'edifici o del sostre tan sols. L'estuc s una part integral de la tcnica de belcomposto, el concepte barroc que s'integra sense problemes en els tres arts clssics, l'arquitectura, l'escultura i la pintura.

Es va utilitzar ben sovint en apartaments de classe alta del segle XIX i principis del segle XX

A partir dels anys vint es va fer cada vegada ms impopular entre els arquitectes moderns en alguns pasos, el que crea un moviment generalitzat d'eliminar l'estuc  dels apartaments.

L'estuc encara s'emprava en els anys cinquanta en la preimpressi, aix com en les motlures dels  sostres dins de les cases. Generalment, es pintava del mateix color que el sostre.

Tcnica.

Tradicionalment l'estuc s'aplica directament a una superfcie com l'obra de rajola o pedra. En els edificis de fusta emmarcada, l'estuc s'aplicava sobre la veta de la fusta. En l'estuc modern s'aplica generalment a travs d'una malla de metall que es troba ajustada a la paret amb grapes, amb una capa de protecci contra la humitat.

Bibliografia.
Grate Rojas, Ignacio; Prieto Prieto, Lus i Gaspar, Demetrio. Arte de los Yesos, Madrid : Munillalera, 1999, ISBN 84-89150-25-7.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="175798" title="Llista de jugadors de pilota basca" nonfiltered="1848" processed="1846" dbindex="71854">
Heus ac una llista dels jugadors ms destacats de Pilota basca, ordenats segons la modalitat.

Cal tenir en compte, per, que algunes, com la pilota a m estan altament professionalitzades, mentre que d'altres, com la laxoa sn practicades noms per afeccionats.

 Cesta-Punta .
 Jess Abrego;
 Joseph Apesteguy;
 Koteto Ezkurra;
 Fernand Forgues;

 Laxoa .

 Pala .
 Juan Pablo Garca;
 scar Insausti;

 Pilota a m .
 A .
 Imanol Agirre;
 Julian Albizuri;
 Iigo Altuna;
 Martin Alustiza;
 Jon Apezetxea;
 Unai Apeztegia;
 Alexis Apraiz;
 Arturo Arbizu;
 Jokin Argote;
 Thierry Harizmendi, Arizmendi;
 Fernando Arretxe, Arretxe I;
 Iker Arretxe, Arretxe II;
 Asier Arruti;
 Mariano Juaristi Mendizabal, Atano III;
 Jos Mara Juaristi Mendizabal, Atano VII;
 Auxkin Perez, Auxkin;

 B .
 Iosu Baleztena;
 Abel San Martn Campos, Barberito I;
 Abel Barriola;
 Aritz Begino;
 Mikel Belloso;
 Alberto Beloki, Beloki II;
 Ruben Beloki, Beloki I;
 Juan Mari Bengoetxea, Bengoetxea III;
 Mikel Bengoetxea, Bengoetxea IV;
 Oinatz Bengoetxea, Bengoetxea VI;
 Hodei Beobide;
 Asier Berasaluze, Berasaluze IX;
 Pablo Berasaluze, Berasaluze VIII;

 C .
 Miguel Capelln;
 Ismael Chafee;

 D .
 Alberto del Rey;
 Iigo Diaz;

 E .
 Andoni Eguskiza;
 Aitor Elkoro;
 Inaxio Errandonea;
 Jokin Errasti;
 Iaki Esain;
 Iaki Eskudero;
 Patxi Eugi;
 Pedro Martinez de Eulate;

 G .
 Ladis Galartza, Galartza III;
 Enrike Galartza, Galartza V;
 Xabier Galartza, Galartza VI;
 Miguel Gallastegi Ariznabarreta;
 Roberto Garca Ario, Garca Ario IV;
 Sebastien Gonzalez;
 Mikel Goi, Goi II;
 Fernando Goi, Goi III;

 I .
 Jose Migel Iturriotz;

 K .
 Juantxo Koka;

 L .
 Iaki Larralde;
 Oskar Lasa, Lasa III;
 Aritz Laskurain;
 Iigo Leiza;

 M .
 Antxon Maiz Bergara, Maiz II;
 Juan Martinez de Irujo;
 Jos Martn Martinikorena;
 Aratz Mendizabal, Mendizabal I;
 Oier Mendizabal, Mendizabal II;

 N .
 Jorge Nagore;
 Iigo Benito, Nalda III;

 O .
 Jos Mara Palacios Moraza, Ogeta;
 Asier Olaizola, Olaizola I;
 Aimar Olaizola, Olaizola II;
 Juan Bautista Oreja, Oreja III;
 Jabier Oteiza;
 Iaki Otxandorena;

 P .
 Pampi Laduche;
 Iigo Pascual;
 Patxi Ruiz;
 Kepa Peagarikano;
 Elas Pierola Echevarri, Pierola II;

 R .
 Raimundo Blanco, Rai;
 Juan Ignacio Retegi, Retegi I;
 Julin Retegi, Retegi II;
 Julen Retegi, Retegi Bi;

 S .
 Ekaitz Saralegi;
 Miguel Soroa Goitia, Soroa II;

 T .
 Augusto Ibez, Titn III;
 Francisco Larraaga Albizu, Txikito d'Iraeta;

 U .
 Mikel Unanue;
 Xabier Urberuaga;
 Rober Uriarte;
 Pablo Urrizelki;

 V .
 Salvador Vergara Larralde, Vergara II;

 W .
 Agustn Alonso Waltary;

 X .
 Yves Salaberry, Xala;

 Z .
 Oier Zearra;
 Aitor Zubieta;

 Vegeu tamb .
 Asegarce, empresa de pilota;
 Aspe, empresa de pilota;
 Llista de pilotaris valencians;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="175812" title="West Edmonton Mall" nonfiltered="1849" processed="1847" dbindex="71855">

El West Edmonton Mall (WEM), inaugurat el 15 de setembre del 1981,  s el centre comercial ms gran de Nord-Amrica i el quart del planeta. s situat a Edmonton (provncia d'Alberta, Canad) i s una de les principals atraccions turstiques d'Alberta essent visitada per 22 milions de persones cada any (60.000 compradors diriament).

Aquest centre comercial t una superfcie de 570.000 m2 amb 800 botigues i d'altres serveis comercials atesos per 23.000 empleats. A ms, t una rea d'aparcament per a 20.000 vehicles. 

El seu valor econmic s al voltant dels 926 milions de dlars estatudinencs.   

Atraccions.

El West Edmonton Mall, a banda de l'activitat comercial inherent a aquest tipus d'indrets, t altres llocs d'inters com ara:
Galaxy Land: El parc d'atraccions interior ms gran de tot el mn.
World Waterpark: El parc aqutic sota cobert ms gran de Nord-Amrica. Hi inclou la piscina d'ones d'interior ms gran del mn i que pot produir-ne de fins a 1'80 metres d'altura. ;
Deep Sea Adventure: Un llac interior d'aigua salada amb lleons marins. Tamb hi podem trobar una reproducci de la nau Santa Mara de Cristfor Colom. ;

Aquest centre comercial tamb disposa d'una pista de patinatge sobre gel, camps de golf en miniatura, un casino, una pista de monopat, un hotel, un petit zoolgic i tres sales de cinema.

Enllaos externs .

Web oficial del West Edmonton Mall;
Un plnol de les installacions d'aquesta superfcie comercial;
La llista de les diferents botigues que s'hi poden trobar;
Horaris comercials i dels serveis que s'hi ofereixen;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="175813" title="Facebook" nonfiltered="1850" processed="1848" dbindex="71856">

Facebook s un lloc web de xarxes socials, basat en l'intercanvi de fotografies, i ara tamb de vdeos, entre usuaris registrats. El web es va crear originalment per als estudiants universitaris dels Estats Units, inicialment per a Harvard. Actualment est obert a qualsevol persona que disposi d'adrea de correu electrnic. Els usuaris es poden organitzar per grups i unir-se a xarxes concretes en relaci a la seva situaci acadmica o zona geogrfica.

El nom de Facebook (llibre de cares) es refereix dels llibres amb fotografies que representen els membres d'un campus universitari nord-americ, que es donen als nous estudiants o personal.

Facebook va ser llanat el 4 de febrer de 2004 i el febrer del 2007 va arribar a ser el web d'aquestes caracterstiques amb ms usuaris registrats de tot el mn, superant la xifra de 30 milions, segons alexa.com. Desprs d'haver assolit l'xit als Estats Units, actualment comena a entrar amb fora a Europa.

Segons diversos reportatges publicats a la premsa noruega, Facebook est sent utilitzat pels departaments de recursos humans de les empreses per obtenir informaci dels aspirants a llocs de treball.

El maig del 2008, i grcies a la traducci feta pels propis usuaris, va aparixer la versi del Facebook en llengua catalana.

 Enllaos externs .
 Facebook;
Amics de la Viquipedia en catal;
 El bloc oficial de Facebook;
 Pgina dels desenvolupadors del Facebook;
 Causa pel Facebook en catal;























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="175815" title="Variable RS Canum Venaticorum" nonfiltered="1851" processed="1849" dbindex="71857">
Les Variables RS Canum Venaticorum sn un tipus d'estrelles variables. Sn estrelles binries que tenen una cromosfera activa que comporta variacions en la lluminositat observada. El perode de les seves variacions, en general, depn del perode rotacional del sistema binari. Las variacions de la lluminositat poden ser degudes tamb a que qualque sistema s una binria eclipsant. El seu esclat t una fluctuaci tpica de 0,2 magnituds.

Referncies.
Samus N.N., Durlevich O.V., i cols. Combined General Catalog of Variable Stars (GCVS4.2, 2004 Ed.);










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="175816" title="Guadalete" nonfiltered="1852" processed="1850" dbindex="71858">

El Guadalete s un riu de la Pennsula Ibrica, pertanyent al vessant atlntic. Neix al nord de la Serra de Grazalema i desemboca a El Puerto de Santa Mara a la Badia de Cadis. 

Fins a mitjans del segle XX era navegable per a petites embarcacions fins a Jerez de la Frontera. Avui dia la seva desembocadura s el port d'El Puerto de Santa Mara.

 Afluents .

 riu Majaceite;
 Guadalporcn;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="175817" title="Pont de George Washington" nonfiltered="1853" processed="1851" dbindex="71859">

El pont de George Washington (en angls George Washington Bridge) s un pont que connecta la ciutat de Nova York amb Fort Lee, a l'estat de Nova Jersey.

Fa 1.584 metres de llargada, va ser dissenyat per Othmar H. Ammann i es va inaugurar el 25 d'octubre de l'any 1931. 

Enllaos externs.
 Web oficial de l'Autoritat Porturia de Nova York i del pont de George Washington;
 Informaci histrica d'aquest pont;
 Webcam del pont de George Washington;
 Curiositats sobre aquest pont;
 Informaci sobre aquest pont a la Biblioteca del Congrs dels Estats Units;
 Situaci del pont de George Washington al Google Map;
 Fotografia aria del pont de George Washington;
 Mapa topogrfic d'aquest pont;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="175818" title="FIBA sia" nonfiltered="1854" processed="1852" dbindex="71860">
La FIBA sia s la confederaci nacional d'associacions de bsquet d'sia. s una delegaci geogrfica de la FIBA per a tot el continent asitic.

 Membres .


 Enllaos .
 Pgina web de FIBA sia;
 Pgina web de FIBA;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="175819" title="Collegi de Periodistes de Catalunya" nonfiltered="1855" processed="1853" dbindex="71861">
El Collegi de Periodistes de Catalunya (CPC) s un una organitzaci, amb seu a Barcelona, que agrupa els periodistes que exerceixen la seva professi a Catalunya.

Fou creat el 8 de novembre de 1985 mitjanant una Llei creada pel Parlament de Catalunya i pretenia agrupar, sota una mateixa organitzaci, les diferents associacions de premsa existents a Catalunya.

T el principal objectiu de ser el mxim nivell de representaci de la premsa davant l'Administraci i t cura de la defensa dels interessos professionals. Actualment est format per ms de 3.500 associats i forma part de la Federaci Internacional de Periodistes (FIP). 

El Collegi s'estructura a partir de cinc demarcacions: Barcelona, Girona, Lleida, Tarragona i Terres de l'Ebre, cadascuna de les quals est formada per una Junta i seu prpia. L'acutal deg s Josep Carles Rius.

L'any 1996 fou guardonat amb el Premi Nacional de Periodisme concedit per la Generalitat de Catalunya, i el 1995 amb la Creu de Sant Jordi

Enllaos externs.
  Pgina oficial del Collegi de Periodistes;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="175820" title="FIBA Europa" nonfiltered="1856" processed="1854" dbindex="71862">
La FIBA Europa s la confederaci d'associacions nacionals de bsquet d'Europa. s una de les cinc confederacions continentals de la FIBA.

 Federacions .

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="175822" title="Dinastia antignida" nonfiltered="1857" processed="1855" dbindex="71863">
La dinastia antignida va ser una nissaga de reis macedonis descendents d'Antgon I el borni (Monophtalmus), general d'Alexandre el Gran. Antgon governava la majoria de l'sia Menor i el nord de Sria. Els seus intents de controlar la totalitat de l'imperi d'Alexandre van acabar amb la seva derrota i mort a la batalla d'Ipsos el 301 aC.

El fill d'Antgon, Demetri I Poliorcetes, va sobreviure la batalla i va aconseguir d'obtenir el control de Macednia uns anys desprs, per acab perdent el tron i morint a la pres. Desprs d'un perode de confusi, el fill de Demetri Antgon II Gnates va aconseguir restablir el control de la dinastia sobre l'antic regne de Macednia, i sobre la majoria de les polis gregues, vers el 276 aC.

L'imperi antignida va ser un dels tres dominis fundats per generals d'Alexandre, juntament amb l'Imperi Selucida i l'Imperi Ptolemaic. La dinastia antignida va acabar amb la conquesta romana de la regi desprs de la batalla de Pidna.

Els membres de la dinastia antignida van ser:
Antgon el borni;
Demetri I Poliorcetes (294 aC-287 aC) ;
Antgon II Gnates (276 aC-239 aC);
Demetri II (239 aC-229 aC) ;
Antgon III Dos (229 aC - 221 aC) ;
Filip V (221 aC-179 aC) ;
Perseu (179 aC-168 aC);

Andriscos pretenia ser el fill bastard de Perseu.

Les relacions de famlia amb altres dinasties son complexes. Demetri Poliorcetes es va casar dues vegades:

La primera amb Fila, filla d'Antpater i va tenir una filla, Estratonice;
La segona amb Ptolemais, filla de Ptolemeu I Ster, amb la que va tenir a Antgon II Gnates i a Demetri de Cirene (pare d'Antgon III Dos);

Estratonice, filla de Poliorcetes, es va casar tamb dues vegades:

La primera amb Seleuc I Nictor (casat anteriorment amb Apamea) i la segona amb Antoc I Ster (fill de Seleuc i d'Apamea). Del seu primer matrimoni amb Seleuc va tenir a File o Fila, que es va casar amb Antgon II Gnates i van ser els pares de Demetri II de Macednia. Del segon matrimoni va continuar la dinastia selucida.

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="175823" title="FIBA Oceania" nonfiltered="1858" processed="1856" dbindex="71864">
FIBA Oceania es una zona dins de la asociaci FIBA que conformen 21 federacions nacionals de la FIBA.

 Membres .
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="175829" title="Sobreacceleraci" nonfiltered="1859" processed="1857" dbindex="71865">
La sobreacceleraci s una magnitud fsica que mesura la taxa de canvi de l'acceleraci respecte al temps. Degut a que l'acceleraci s una magnitud vectorial, la sobreacceleraci tamb ho s. Es representa generalment per la lletra j (de l'angls jerk) i es mesura amb unitats de distncia/temps3.

Matemticament, la sobreacceleraci es defineix com la derivada temporal de l'acceleraci, la segona derivada temporal de la velocitat o la tercera derivada temporal de la posici.


;


La sobreacceleraci s una magnitud important en l'enginyeria, especialment en el disseny i construcci d'aparells que hagin de transportar elements frgils o passatgers. En efecte, per treballar en condicions de seguretat cal que  la sobreacceleraci produda per aquests aparells no superi un lmit admissible, ja que aix provocaria molsties als passatgers degut a una rpida variaci de la fora que aquests experimenten. L'exemple ms tpic d'aquesta situaci es troba en el disseny i construcci de muntanyes russes.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="175830" title="Vietnam Veterans Memorial" nonfiltered="1860" processed="1858" dbindex="71866">
El Vietnam Veterans Memorial (o Cenotafi dels Veterans del Vietnam) honora els homes i les dones que van morir en la guerra del Vietnam.

s una paret negra de granit que t els noms de cada estatunidenc mort a l'esmentada guerra. Va ser dissenyat per Maia Lin l'any 1981 i es troba a la capital dels Estats Units d'Amrica, Washington.

Enllaos externs.
Enlla sobre l'arquitecta Maya Lin ;
Web oficial del Vietnam Veterans Memorial;
Informaci diversa sobre aquest monument;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="175831" title="Lliga LEB Plata" nonfiltered="1861" processed="1859" dbindex="71867">

La LEB Plata o la Adecco LEB Plata s una de les tres lligues que formen la LEB. s la que est just per sota de la lliga LEB Oro.

s la competici continuadora de la Lliga LEB 2, creada l'any 1996 i que adopta l'actual nom l'any 2006.

 Equips participants a la temporada 2008-09 .


 Enllaos externs .

 Pgina oficial de la FEB - Adecco LEB Plata;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="175832" title="El Ain" nonfiltered="1862" processed="1860" dbindex="71868">
El Ayn o El Ain o El An s una municipalitat de Tunsia a uns 7 km al nord d'Sfax i a la divisi administrativa d'aquest nom, a la delegaci de Sakiet Eddaier. S'ha poblat degut a la seva proximitat amb Sfax, i s en part una ciutat dormitori que obre les terres agrcoles al nord de la ciutat d'Sfax. La seva poblaci s de 38.250 segons el cens del 2004.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="175833" title="Antigen" nonfiltered="1863" processed="1861" dbindex="71869">
Un antigen s una molcula (generalment una protena o un polisacrid) de superfcie cellular, que pot induir a la formaci d'anticossos. Hi ha molts tipus de molcules que poden actuar com a antgens, com les protenes, polisacrids i ms rarament, altres molcules com els cids nucleics.

Cada antigen est definit pel seu antics, els quals actuen per complementarietat espacial. La zona on l'antigen s'uneix a l'antics rep el nom d'eptop o determinant antignic, mentre que l'rea corresponent a la molcula de l'antics s el partop.





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="175834" title="Albert Jan i Riera" nonfiltered="1864" processed="1862" dbindex="71870">
Albert Jan i Riera ( Barcelona 1930 ) s un escriptor i lingista catal, destacat per la seva faceta com a director de la revista "Cavall Fort".

Biografia.
Va nixer el 1930 a la ciutat de Barcelona. Va estudiar peritatge mercantil, per ben aviat es decant per l'escriptura i la gramtica. Interessat en la docncia des de l'any 1958 va exercir com a professor de catal per a adults, abandonant aquesta professi l'any 1963. 

Membre de l'Institut d'Estudis Catalans i de l'Associaci d'Escriptors en Llengua Catalana, l'any 1990 fou guardonat pel Govern de la Generalitat de Catalunya amb la Creu de Sant Jordi i el 1997 amb el Premi Nacional de Periodisme.

Activitat professional.
El 1963 va esdevenir redactor de la revista "Cavall Fort", de la qual en fou director entre 1979 i 1997. Com a director d'aquesta publicaci ha adaptat ms de cent ttols de tires cmiques per al pblic infantil i juvenil.

Al llarg de la seva carrera ha escrit diversos llibres, especialment de gramtica i lingstica, entre els que destaquen:
1967: Gramtica essencial de la llengua catalana;
1973: Aclariments lingstics;
1975: Rondalles de Catalunya;
1977: Diccionari catal de sinnims;
1980: Rondalles d'arreu del mn;
1982: A la vora del foc;
1988: Pas a pas;
1991: Tal dia far l'any;
2004: Els dies i els llocs;

Enllaos externs.
  Informaci d'Albert Jan a www.escriptors.cat;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="175836" title="Lliga LEB Bronze" nonfiltered="1865" processed="1863" dbindex="71871">

La LEB Bronze o la Adecco LEB Bronze s una de les tres lligues que formen la LEB. s la que est just per sota de la lliga LEB Plata.

s la competici continuadora de la Lliga LEB, creada l'any 1996 i que adopta l'actual nom l'any 2006.

 Equips participants a la temporada 2008-09 .


 Enllaos externs .

  Pgina oficial de la FEB - Adecco LEB Bronze;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="175842" title="El Fahs" nonfiltered="1866" processed="1864" dbindex="71872">
El Fahs o Fahs (Al-Fa  ) s una ciutat de Tunsia, a uns 60 km al sud de Tunis, i a 35 km a l'oest de Zaghouan, a la divisi administrativa d'aquest nom (governaci de Zaghouan). Es capalera d'una delegaci. La municipalitat t una poblaci al tomb del 20.000 habitants (19.350 habitants al cens del 2004) i la delegaci de 44.930 habitants. La delegaci s la ms gran de la provncia i abraa tota la part occidental.

La ciutat t una zona industrial per tota la regi encara t com a principal activitat l'agricultura (sobretot oliveres i cereals) amb un incipient turisme. Celebra mercat els dissabtes de cada setmana. La prospecci petrolfera d'El Fahs, concedida a la societat britnica Supex Limited, associada a l'empresa publica d'activitats petroleres (ETAP), el febrer del 2007, abraa 3116 km 2 i entra en terres de les divisions administratives de Bja i Siliana.

Durant el protectorat francs fou coneguda com Pont-du-Fahs i fou teatre d'una batalla entre els aliats d'una banda, i els francesos de Vichy i alemanys e italians, de l'altra, l'estiu del 1943 a la II Guerra Mundial. No gaire lluny (a uns 3 km) es troba el lloc arqueolgic de Tuburbo Majus, amb importants runes romanes. 









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="175846" title="Cries dental" nonfiltered="1867" processed="1865" dbindex="71873">
La cries dental, o simplement cries, s una malaltia infecciosa que afecta als teixits durs de la dent. Si no es tracta la malaltia pot derivar en dolor, prdua de la dent o infecci i, en casos severs, la mort. Existeixen evidncies que demostren la presncia de la malaltia a l'Edat del bronze, a l'Edat del ferro i a l'Edat mitjana, per tamb abans del perode neoltic. Els augments de la prevalena de la cries s'han associat a canvis de la dieta. Avui en dia en una de les malalties ms comunes del mn.

Existeixen nombroses maneres de classificar la cries dental, per els factors i el desenvolupament dels riscs sn, en gran part, similars. Inicialment pot aparixer com un rea petita que pot esdevenir una cavitat gran de color marr. Encara que sovint s pot diagnosticar a ull nu, a vegades es requereix una radiografia per a confirmar el diagnstic a les parts menys visibles de la dent.

La cries est causada per certs tipus de bacteris productors d'cids (especialment algunes espcies Lactobacillus, Streptococcus mutans i espcies d'Actinomyces) que causen dany en presncia de carbohidrats fermentables com la sacarosa, la fructosa i la glucosa. Els nivells d'cid resultants a la boca afecten les dents pel fet que el contingut mineral de la dent s sensible al pH baix. Especficament, una dent -el contingut de la qual es essencialment mineral- est en constant procs de desmineralitzaci i remineralitzaci. Quan el pH de la superfcie de la dent est per sota de 5,5, la desmineralitzaci predomina sobre la remineralitzaci, s a dir. hi ha una prdua neta de l'estructura mineral de la dent. Depenent del grau de destrucci, existeixen diversos tractaments per a restaurar la forma, la funci i l'esttica de la dent, per sense regenerar quantitats grans d'estructura de la dent.

Les organitzacions dentals aconsellen mesures preventives, com la higiene oral regular i modificacions a la dieta.

 Referncies.


 Enllaos externs .
Ms informaci sobre les cries












































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="175850" title="El Hamma" nonfiltered="1868" processed="1866" dbindex="71874">
El Hamma (Al-  mmah) s una ciutat-oasi de Tunsia a uns 25 km a l'oest de Gabs, a la divisi administrativa d'aquest nom. Es capalera d'una delegaci. La municipalitat t 34.835 habitants i la delegaci 63.500 habitants, sempres segons el cens del 2004. La muncipilitat es divideix en diversos sectros entre ells El Kasr, Debdaba, Sombat, Bechima i Bou Attouch. Es troba a la vora del Chott el Ferej. Compta amb diverses fonts (les principals An El Bordj, An Chaaliya, An Echoffa i An Abdelkader) el conjunt de les quals dona naixement al Oued El Hamma. Es terra de poblament de la tribu Banu Zid.

L'econmia est basada en l'agricultura, per s'ha instroduit la industria que ja emplea a un ter part de la poblaci activa (t una zona industrial demarcada). Com a primera destinaci termal del sud del pas el tursme ha fet considerables progresos. Una estaci termal est planejada a El Khebayat a uns 12 km de la ciutat. Tamb s'est construint una base militar.

L'oasi ja estava poblat en temps del romans. Thomas Shaw va visitar El Hamma el 1743 i esmenta un petit fort; les restes romanes de les que es tenien referncies, ja havien desaparegut. Victor Gurin, que va visitar l'oasi el 1862 dona el nom dels llogarets que el formaven: El Kasr, Dabdaba, Soumbat, Zaouet El Madjeba i Bou Atouche. Situa la vila romana d' Aqua Tacapitanae, depenent de la vena Tacape (Gabs) entre Ksar i Dabbada i diu que hi havia construit un fort anomenat  Bordj El Hamma. 

Personatges rellevants nascuts a la ciutat son: 

Mohamed Daghbaji, destacat nacionalista ;
Mohamed Ali El Hammi, fundador del primer sindicat de Tunsia ;
Jallouli Fars, poltic que fou president de l'Assemblea nacional ;
Tahar Haddad, sindicalista i poltic  ;
Sassi Lassoued, lder dels fellaghas (els combatents per la indepndencia);









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="175851" title="Llista de personatges de The Legend of Zelda: A Link to the Past" nonfiltered="1869" processed="1867" dbindex="71875">
 Aquesta es una llista dels personatges ficticis de The Legend of Zelda: A Link to the Past de la franqucia de The Legend of Zelda, de la companyia Nintendo. 

 Personatges pricipals . 

 Link .

En Link s un noi jove que vivia amb el seu oncle en una solitria casa a fora de Castell d Hyrule fins a una nit tempestuosa quan es contactaria amb ell telepticament la Princesa Zelda. El seu oncle, que tamb sentia la crida, l'instava a quedar-se darrere mentre investigava la situaci, tot i aix Link comproms el decideix seguir i aviat trobava aquest mort dins de les parets de castell. Adonant-se que la princesa estava en perill noms, el espadatx li atorga a en Link les arts de l espasa secretes de la seva famlia abans de perdre la conscincia. El dest de Link es revelava llavors per ser el protector de Zelda, i desprs de la seva final recaptura per Agahnim, se'l forava a ingressar al Dark World misteris per rescatar-la i per no noms salvar Hyrule de les garres de Ganon sin de tot el mn del malvat.

 Zelda .

La Princesa Zelda s la descendent de la Famlia Reial d Hyrule. Els avantpassats de la Princesa Zelda eren la mateixa gent que segellava fora la llegendria Terra Daurada fa anys, i s'ha convertit aix en un objectiu d'Agahnim com a catalitzador per reobrir aquell mateix mn. Se la captura abans del comenament del joc, tot i aix s rescatada per Link abans que ella i les altres Donzelles es puguin enviar al Mn de la Foscor. Desprs d'amagar-se en un pis franc d'esglsia mentre recerques Link de l'Espasa Mestra llegendria, Zelda s capturat per Agahnim una vegada ms, i se segella immediatament fora en un cristall mgic en la part superior de Muntanya de Mort.

 Agahnim .

 Agahnim s un fetiller misteris que arribava al Regne d'Hyrule no molt de temps abans del comenament del joc. Encara que els seus motius eren al principi confusos, guanyava reputaci favorable amb la Famlia Reial lliurant-los d'un nombre de problemes que turmentaven el seu regne utilitzant mgia desconeguda. Ms tard desenvolupava un inters en els Savis Hylian que segellaven fora la Terra Daurada mtica fa edats, i s'adonaven que una vegada que aquesta terra es trobava, podria tenir tot el seu poder per a si mateix. Llavors posava un encanteri en els cavallers de la terra, posant-los sota el seu control directe, i els ordenava que trobessin els descendents d'aquestes Savis, quin el ms menor d aquests era la Princesa Zelda. Desprs d'assassinar el seu pare, el Rei d'Hyrule, Agahnim estava a punt d'enviar Zelda al Dark World quan Link intervingut, la salv. Agahnim combat Link en lo alt del Castell d Hyrule, per sorti mal parat d aquest duel. Ms tard en el Dark World, en la Torre de Ganon, el combat de nou per fou venut de nou per Link. Ganon l abandon a la seva sort i mor.

 Ganon .


 Personatges secundaris .

 Link's Uncle/Tiet d'en Link .

En Tiet d en Link s un Cavaller Hylian pertanyent a una noble famlia que ha protegit durant generacions la Famlia Reial d Hyrule i a sigut tutor d en Link durant els seus anys de vida. Quant la Princesa Zelda fou tacada a les masmorres del Castell d Hyrule per Agahnim i aquest es comunica telepticament amb Link, el tiet d aquest tamb sentir el missatge. Es dispos a salvar a Zelda burlant la guardia del Castell. Per fou env i fou greument ferit per els soldats controlats pel malvat mag. Abans de desmaiar-se (o morir, no se sap si var ser ressuscitat amb el desig que Link deman que tot torns a la normalitat), digu: Link tens que salvar a Zelda... "ella es la teva...." Aquesta frase crea controvrsia, ja que un pot especular que sembla dir: "ella es la teva germana" com una de les celebres dites de Star Wars.

 Sahasrahla .

Sahasrahla es un savi erudit. Segons els fets del joc, ell es un dels descendents dels Savis que crearen la Master Sword, per aquest motiu en coneix els seus misteriosos secrets i la seva ubicaci. Agahnim demanar als seus seguidors controlats amb els seus poders arrestar a Sahasrahla, possiblement per la por que fos derrotat per la llegenda de l Heroi per la Master Sword. El savi s amaga en un santuari prop del Estern Palace per amagar-se d'Agahnim. El savi ajuda en Link amb els seus consells per telepatia. Al final del joc, una vegada derrotat Ganon per Link, Sahasrahla torn a la seva casa a Kakriko Village juntament amb els seus ssers estimats.

 Bosses de A Link to the Past .

 Armos Knights .  

Els Armos Knights sn els Bosses del Eastern Palace, al Light World (Mon de la Llum) del primer Dungeon del joc. Es tracten de sis cavallers inmensos que defensen a mort la Arracada del Coratge, un de les Arracades necessries per obtenir la Master Sword. Van armats amb grans espases i escuts pessats que els protegiesen dels atacs frontals d espasa. Utilitzen estratgies complexes de combat per tal de vncer l enemic, en aquest cas el protagonista Link. Sn sensibles a les fletxes que perforen les seves cuirasses. El darrer supervivent es tornar de color roig e intentar xafar a Link per venjar la mort dels seus germans i destruir-lo En la Torre de Ganon (Ganon s Tower) Link lluitar de nou amb els Armos Knights, per aquests eren ms vulnerables gracis a les Fletxes de Plata d en Link i a la Master Sword d Or.

 Lanmolas . 

Les Lanmolas sn els Bosses guardians del Palau del Desert (Desert Palace) el segon Dungeon del joc del Light World. Es tracten de tres immensos cucs, que protegeixen a costa de les seves vides la Arracada del Poder, necessria per que Link compleixi el seu dest i derroti Agahnim. Tenen un tctica francament bona. Sorgeixen del terra, llanant alguns projectils rocosos per desprs amargar-se sota terra de nou i no ser atacads per Link. Aix contnuament. Per la seva tctica t un error; i aquestes poden ser atacades quant surten de la terra. Link la aprofita per atacar als cucs fins destruri-los. Sn sensibles a les fletxes i el gel siguent el cap i la cua els seus nics punts dbils. Aparegu de nou en la Ganon's Tower, per menys poderosa, pel fet de ser ms vulnerable a l'espasa d'en Link.

 Moldorm . 

Moldorm es el tercer Boss del joc, i guardi de la Tower of Hera (Torre de Hera), el tercer Dungeon del Light World. Es tracta d un cuc verd daurat situat a dalt del tot de la Torre de Hra, que vela i protegeix la Arracada de la Sabidura. Cuirassat tot ell de a excepci de la seva cua, intenta empnyer als intrusos al buit fora de la plataforma on circula sense parar. La seva velocitat sempre augmentar desprs de rebre un cop a a la cua. Link es var aprofitar-se del seu punt feble per atarcar-lo. Amb sis cops vasten per eliminar-lo. Al cinqu cop es el Boss es torn molt agressiu, empenyent amb ms fora i moure s amb ms rapidesa. Moldorm torn aparixer en la Ganon s Tower, per amb dos cops d espasa eren suficients per derrotar-lo i destruir-lo finalment abans del segon duel amb Agahnim.

 Helmasaur King . 

Helmasur King es el cinqu Boss del Palace of Darkness, el quart Dungeon del joc i primera Masmorra del Dark World (Mn de la Foscor). Ocupant un escany al fons del Palau de les Tenebres, aquest enemic amb forma d'escorp gegant amb una cua mortfera s'amaga darrera d'una mscara de plat gaireb irrompible. Tamb escupir rfegues de foc per atacar al protagonista. Noms el Martell, l tem del la Masmorra pot destruir-la, permetran Link destruir-la per desprs poder rematar l'enemic apuntant amb les fletxes en la gema sobre la seva front. Quant el protagonista hagi acabat amb el monstre podr rescatar a la primer Maiden (Donzella descendent dels antics Savis Hylian).

 Aarghus . 

Aarghus s el sis Boss del joc, del sis Dungenon del joc Dungeon, Swamp Palace (Palau del Pant). Situat a lo ms profund del Dungeon, Arrghus es resguarda vilment darrera d'una cortina d'Arrgis (una mena de boles Aarghus ms petits) per sorprendre al seu adversari, el jove Link. Un cop eliminats aquests amb el Hookshort i amb Aarghus al descobert, aquest optar per un atac ms ferotge, saltant sobre el seu enemic i rebotant en les pareds de la cambra. Link t que llavora ns eliminar-lo amb l espasa per alliberar al la segona Maiden.

 Mothula . 

Mothula s el set Boss del joc de la setena Masmorra (Dungenon), els Skull Woods (Boscos dels Esquelets) del Dark World. Es tracta d una papallona zombi que protegeix el Bosc dels esquelets com el seu amo. Vulnerable al foc i a la majoria dels projectils mgics, es conscient de la seva debilitat i atrau els rocs punxants que hi ha la sala contra els que desitgen enfrontar-se contra ella. Link t que atacar-lo amb la Bar de Foc (Fire Rod) pr podrer destruir-lo i alliberar la tercera Maiden de les garres del malvat mag Agahnim.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="175862" title="Grup electrogen" nonfiltered="1870" processed="1868" dbindex="71876">
Un grup electrogen s un dispositiu autnom capa de produir electricitat. La majoria de grups electrgens estan constituts per un motor trmic accionat per un alternador. El seu pes pot variar d'uns pocs quilograms a desenes de tones. La potncia d'un grup electrogen s'expressa en kVA (kilovolts Ampere). 

Els grups electrgens s'utilitzen en zones no abastides per la xarxa elctrica o b quan hi ha talls del subministrament elctric.

Funcionen amb tot tipus de carburants. Els ms utilitzats sn la gasolina, el gasoil, el gas natural, els biocarburants i pels ms potents, el fuel-oil.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="175864" title="Dany cerebral adquirit" nonfiltered="1871" processed="1869" dbindex="71877">
El dany cerebral adquirit esdev quan un accident o similar causa una lesi al cervell, a diferncia de les patologies congnites o de naixement.

 Localitzaci .
L'encfal, que juntament amb la medulla espinal constitueix el sistema nervis central, est protegit pel crani i comprn el cervell, el cerebel i el bulb raquidi. El cervell s l estructura ms complexa de l'organisme hum i el principal centre nervis; les seves distintes rees sn les principals responsables del moviment, de les sensacions i percepcions, de les emocions i de la conducta i sn la seu de les funcions mentals superiors: atenci, memria, llenguatge i intelligncia. Qualsevol dany cerebral pot afectar poc o molt aquestes funcions.

 Causes .
El dany cerebral pot ser degut a diferents causes: tumors, lesions vasculars, malalties infeccioses, anxia (si s produeix durant el part s anomena parlisi cerebral infantil)... La causa ms freqent, per, s la d'origen traumtic que rep el nom de traumatisme cranioenceflic -TCE-.

El TCE s un dels ms importants problemes de salut als pasos desenvolupats, tant per l'elevat nombre de morts que ocasiona, com pel de persones que, com a conseqncia de les seqeles que comporta, queden amb algun tipus de discapacitat ja sigui funcional, cognitiva o, generalment, ambdues.

El dany que sofreix el cervell desprs d'un traumatisme s degut, d'una banda, a la lesi primria (contusi) directament relacionada amb l'impacte sobre el crani o amb el moviment rpid d'acceleraci/desacceleraci, i d'altra banda, a la lesi secundaria (edema, hemorrgia, augment de la pressi dins el crani...) que es desenvolupa arran de la lesi primria, durant els primers dies desprs de l'accident i que pot tenir greus conseqncies sobre el pronstic funcional. La primera conseqncia de la lesi post-traumtica sol ser una alteraci de la conscincia, el coma; la intensitat i durada del qual ser variable i en alguns casos es pot perllongar durant mesos amb importants conseqncies a llarg termini.

 Dficits fsics .
Amb independncia de l'origen del dany cerebral (TCE o no traumtic) la lesi comporta l'aparici de dficits en el pla fsic i en el pla cognitiu que donen lloc a una discapacitat que pot ser lleu, moderada o severa.

Els dficits fsics inclouen trastorns al nivell sensorial (olfacte, vista, audici...), del moviment i la marxa (tetraparsies i hemiparsies), de la sensibilitat, de la degluci, de la coordinaci motora, del to muscular i de l'espasticitat, alteracions en el control dels esfnters, etc.

En l aspecte neuropsicolgic (afectaci de les funcions superiors), podem objectivar una gran variabilitat de dficits cognitius i conductuals que, amb diferent intensitat, sempre apareixen com a conseqncia del dany cerebral moderat o greu. Les principals funcions cognitives que poden restar alterades sn: atenci - concentraci, memria - aprenentatge, raonament - intelligncia, llenguatge - parla... Pel que fa a la conducta - emoci: impulsivitat, desinhibici, manca d'iniciativa, escassa conscincia del trastorn, canvi de carcter...

Aquestes alteracions tendeixen a presentar-se poc o molt, per tendeixen a alterar la capacitat del pacient per adquirir, emmagatzemar i recuperar nova informaci aix com la capacitat per prendre decisions correctes. El resultat de la disfunci cognitiva s una prdua de les relacions socials i l aparici d'angoixa a la famlia, a la qual cosa se suma la dificultat per tornar a la situaci educacional o laboral prvia a l accident.

Tot i els avenos en el camp de la neurologia i la investigaci de substncies que puguin afavorir la regeneraci nerviosa, la recuperaci completa desprs d'una lesi cerebral s difcil en l actualitat. Aix no obstant, la neurorehabilitaci disposa de mtodes per ajudar la persona afectada per un dany cerebral a optimitzar la recuperaci de les seves funcions, potenciar les seves capacitats conservades i ajudar-la a adaptar-se a les seves limitacions, amb la finalitat d'aconseguir la mxima autonomia possible.

 Enllaos externs .
 Institut Guttmann - Article: Dany cerebral adquirit, tret amb la seva autoritzaci.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="175865" title="Cianur" nonfiltered="1872" processed="1870" dbindex="71878">

El cianur s una sal de l'cid cianhdric, potencialment letal, que actua com a txic a travs de la inhibici del complex citocrom oxidassa, i per tant, bloquejant la cadena transportadora d'electrons, sistema central del procs de respiraci cellular. Si b la seva efectivitat a baixes concentracions s fulminant, l'individu mor sota dolorosos espasmes i convulsions que poden trigar des de deu segons a uns minuts. Tamb s conegut per la seva denominaci militar AN (per al cianur d'hidrogen) i CK (per al clorur de cianogen).


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="175877" title="Mucosa" nonfiltered="1873" processed="1871" dbindex="71879">

Una mucosa s un epiteli pla poliestratificat no queratinitzat associat a nombroses glndules secretores de moc. 

Sn teixits orgnics suaus i humits (com el de l'interior de la boca) que recobreixen l'interior dels rgans digestius (cavitat oral, faringe, esfag, estmac, intest prim, clon i recte), els respiratoris (nas, trquea i bronquis), els urolgics (uretra, bufeta, urters) i genitals femenins (part de la vulva i vagina).

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="175881" title="Jiaohe" nonfiltered="1874" processed="1872" dbindex="71880">
Jiaohe sn un conjunt de runes de l'antiga ciutat que es trobava a la vall de Yaernaizi, al nord-est del desert de Taklamakan, a 7 km a l'oest de la ciutat de Turfan, a la regi autnoma de Xinjiang, a la Repblica Popular de la Xina.

Histria.

Des dels anys 108 aC fins al 450, la ciutat de Jiaohe fou la capital de l'antic Regne de Chu-shi, adjacent als regnes de Korla i Karasahr, i concurrent amb la dinastia Han, Jin, i les del Sud i del Nord de la Xina. Era una parada important al llarg de la Ruta de la Seda. Des de 450 fins al 640, va esdevenir una prefectura de Jiao dins la dinastia de Tang, i a partir del 640 fou la seu del nou comtat de Jiaohe. Des de 640 al 658, fou tamb la seu del Protectorat General de les Regions Occidentals, el nivell ms alt del comandant militar xins a l'oest. Des de comenaments del segle IX fou una prefectura de Jiaohe de l'imperi Uigur, fins que el seu regne era conquerit pels Kyrgyz l'any 840.

La ciutat fou construda en un gran illot (1650 m de llargada, 300 m d'ample en el seu punt ms ampli) al mig d'un riu format per defenses naturals, els penya-segats costeruts als dos costats del riu servien de parets naturals. La disposici de la ciutat tenia barris residencials orientals i occidentals, mentre que el districte del nord es reservava per a temples i stupes budistes.

Finalment va ser abandonada desprs de la seva destrucci durant una invasi dels mongols dirigits per Genguis Khan al segle XIII.

El lloc ha estat protegit pel govern xins des de 1961.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="175882" title="Dual Heroes" nonfiltered="1875" processed="1873" dbindex="71881">

Dual Heroes (llengua japonesa) s un videojoc de lluita per la Nintendo 64 llanat el 1998 (1997 al Jap).
Sovint ha sigut criticat i qualificat com a un dels pitjors videojocs per la videoconsola

 Jugabilitat .
S'ha de lluitar amb un sper heroi contra vuit lluitadors, cadasc amb el seu propi estil de lluita.

Tamb es pot entrenar amb un robot per practicar l'estil de lluita contra altres lluitadors en el Mode Robot, o seleccionant cinc enemics virtuals per entrenar. Es pot jugar en un sol jugador i tamb multijugador (fins a dos noms per alhora).

 Vegeu tamb .
Llista videojocs de lluita;

 Enllaos externs .
  El videojoc a MobyGames;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="175883" title="Duck Dodgers Starring Daffy Duck" nonfiltered="1876" processed="1874" dbindex="71882">

Duck Dodgers Starring Daffy Duck s un videojoc d'acci per la Nintendo 64 llanat l'any 2000. L'nec Daffy contra famosos personatges dels Looney Tunes com Crusher, Rocky i Mugsy, Marvin l'extraterrestre i Yosemite Sam. En Daffy t el suport (aliant-se) amb en Porky Pig i Lola Bunny.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="175884" title="Els Pescadors de l'Escala" nonfiltered="1877" processed="1875" dbindex="71883">
Els Pescadors de l'Escala s un grup catal dedicat a la interpretaci d'havaneres, canons marineres, valsets, napolitanes i canons de taverna.

Integrat originalment per pescadors, la seva formaci s molt anterior al "boom" de l'havanera dels anys vuitanta. De fet, enregistren el seu primer LP (Canons de taverna) l'any 1976, per a la srie Dola Catalunya d'Hispavox. Aquest lbum inclou interpretacions fresques, espontnies i engrescadores de canons populars o d'autors com Joaquim Oliveras o el mestre Bertomeu, canons sovint d'humor gruixut, per amarades d'ingenutat ("La sardina", "La garrafa", "El marxant", "La Ramona i en Tonet", "El cirurgi"), unides a sardanes ("A ngel Guimer"), havaneres (la conegudssima "El meu avi" -d'Ortega Monasterio-, "La barqueta") i un tema d'un masclisme perdonable de tan naf sobre l'any internacional de la dona ("L'alliberaci").

Al llarg dels anys segents, Els Pescadors de l'Escala enregistren un gran nombre de temes populars, de Vicen Xaixo i d'altres autors de caracterstiques similars als anteriors, a lbums com Canons que  tornen (1977), Canons de l'avi (1979), Suquet de peix (1980) o Mar i terra (1982).

Un cas especial s la presncia a Suquet de Peix de temes amb msica d'Antoni Parera Fons sobre textos d'Antoni Mus ("El gra") i Guillem d'Efak ("La jovenana" i "L'acordi captaire"). Parera Fons tamb signa algunes msiques i adaptacions a Mar i Terra. 

Actualment continuen cantant i enregistrant, per sense tanta presncia pblica ni ress meditic com abans.

Discografia.
 1976 Cants de Taverna (HISPAVOX, 7.243) ;
 1977 Canons que tornen (HISPAVOX, ch. 1099) ;
 1979 Canons de l'avi (HISPAVOX, c 60.272) ;
 1980 Suquet de peix;
 1982 Mar i terra;
 1987 Canons de Mar (HORUS, 46008);
 1987 Havaneres (HORUS, 11219);
 1989 Canons picants de taverna (HORUS, 11345);
 1989 Sali de Jamaica (HORUS, 46056);
 1990 Habaneras Populares (HORUS, 11373) ;
 1992 Havaneres (HORUS, 09084);
 1993 Una tarda vora el mar (HORUS, 09125) ;
 1995 30 aniversari (HORUS, 09302) ;
 1995 La Gavina (HORUS, 08022) ;
 1995 El Meu Avi (HORUS, 08221) ;
 1997 La Rosa dels Vents (HORUS, 31028) ;
 1997 Pupurricantus (HORUS, 31029) ;
 1999 El somni de Cuba (ARIADNA, ACD-009) ;
 2000 Els Pescadors de l'Escala 35 (ARIADNA, ACD-016) ;
 2000 Mostra de l'havanera Catalana a Palams (PICAP, 91 0167/02) ;
 2000 XXlX Cantada d'havaneres a Calella  (DINDI,  DCM 004)  ;
 2002 Imatges (ARIADNA, ACD-030);
 2005 Entre Xarxes i canons (PICAP, 9100423-11);
 2007 Lluny de la mar  (PICAP, 910515-02);
 
Enllaos externs.
 Web oficial del grup;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="175885" title="Supercross 2000" nonfiltered="1878" processed="1876" dbindex="71884">


Supercross 2000 s un videojoc per la Nintendo 64 i PlayStation basat en l'esport amb motos sobre el supercross. Va ser llanat el 1999.

Es confon amb el videojoc semblant a aquest que es diu Jeremy McGrath Supercross 2000 fet per Acclaim.


Enllaos externs.
  El videojoc a MobyGames (N64);
  El videojoc a MobyGames (PS1);





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="175887" title="J-League Live 64" nonfiltered="1879" processed="1877" dbindex="71885">


 s un videojoc de futbol per la Nintendo 64. Es va llanar noms al Jap el 1997. El videojoc t la llicncia oficial dels jugadors i equips de la lliga japonesa J-League.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="175888" title="J-League Tactics Soccer" nonfiltered="1880" processed="1878" dbindex="71886">


 s un videojoc de futbol per la Nintendo 64. Es va llanar noms al Jap el 1999. El videojoc t la llicncia oficial dels jugadors i equips de la lliga japonesa J-League.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="175889" title="Hidayet Trko?lu" nonfiltered="1881" processed="1879" dbindex="71887">

Hidayet Trko lu, tamb anomenat "Hedo" va ser seleccionat per Sacramento Kings en la posici 16 del draft de l'any 2000 procedent de l'Efes Pilsen de Turquia. La seva segona temporada a l'NBA va ser finalista en la cursa pel premi al Millor Sis Home promitjant 10.1 punts per partit, 4.5 rebots i 2 assistncies sortint des de la banqueta. El 2003 va ser protagonista d'un traspas a tres bandes a San Antonio Spurs. En els Spurs va promitjar 9.2 punts en 25.9 minuts de joc. El 2004 es va convertir en agent lliure i va firmar pels Orlando Magic, on ha passat les 3 darreres temporades, rendint a gran nivell i superant els 13 punts de mitjana les temporades. El 4 d'abril del 2007 va anotar 37 punts a Toronto Raptors, el seu rcord personal en anotaci.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="175892" title="Derby Stallion 64" nonfiltered="1882" processed="1880" dbindex="71888">

 s un videojoc de curses a cavall per la Nintendo 64. Va ser llanat noms al Jap el 2001. Es va llanar una versi per la Sega Saturn amb la mateixa jugabilitat el 1999 anomenada tan sols Derby Stallion.

Enllaos externs.
  El videojoc a MobyGames (Sega Saturn);









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="175893" title="Emanuel David Ginbili" nonfiltered="1883" processed="1881" dbindex="71889">









Emanuel David Ginbili (28 de juliol de 1977), nascut a Baha Blanca, Argentina. Jugador de bsquet de San Antonio Spurs i forma part de la selecci nacional d'Argentina. Se'l considera un dels millors jugadors de bsquet d'Amrica del Sur.

Biografia.

Des de qu va nixer, "Manu" va comenar a viure el bsquet grcies a la passi i dedicaci que tenia el seu pare Jorge i els seus germans Leandro i Sebastin.  

Els seus primers passos basquetbolstics els va fer en el club Bahiense del Norte, on des de petit passava moltes hores entrenant; actualment (2007) el seu pare s el president del club.

Carrera professional.

Lliga Argentina.

Aquestes hores d'entrenament van donar finalment els seus fruits i el 1993 es va traslladar a la La Rioja (Argentina) per a jugar en el club Andino. All va debutar per primera vegada en la Liga Nacional de Bsquet, el 29 de setembre d'aquell mateix any contra el Pearol. Aquella temporada va ser nomenat millor debutant de la Lliga Nacional. 

L'any segent, va tornar a Baha Blanca per a jugar en el club Estudiantes. El 1997 va ser seleccionat MVP Juego de las Promesas Mar del Plata i aquella mateixa temporada va rebre el premi al progrs ms gran de la LNB (Liga Nacional de Basquet).

Lliga Italiana.

El 1998 es va dirigir a Itlia per jugar dues temporades en el Basket Viola Reggio Calabria. Durant aquest perode, el 1999, va ser escollit en segunda ronda del draft de l'NBA per San Antonio Spurs en el lloc n57. Tot i aix, va decidir seguir a Europa desprs de rebre una oferta per part de la Virtus Kinder Bologna per jugar dues temporades. Aix es va consagrar com un dels millors jugadors del vell continent, ja que durant aquests dos anys va guanyar amb el seu equip 2 Coppa Italia (2001 i 2002, sent el MVP de la segona), 1 Lliga Italiana (2001, sent tamb el MVP) i 1 Eurolliga (2001), sent el MVP de les finals.

NBA.

El 2003 arriba als San Antonio Spurs i juga el seu primer partit el 29 d'octubre contra Los Angeles Lakers. Durant la seva temporada de Rookie va promitjar 7.6 punts, 2.3 rebots, 2 asistncies i 1.4 robatoris de pilota ajudant al seu equip a ser campi, i aconseguint el seu primer anell en la seva primera temporada.
 
La temporada 2004-2005 de l'NBA semblava ser la seva, i ho va ser. El febrero de 2005 va ser escollit per a participar en l'All-Star Game de Denver, i ms tard va portar als San Antonio Spurs a guanyar el tercer campionat en la histria de la franqucia, sent el seu segon anell i a noms un vot de compartir el MVP de les finals amb Tim Duncan.

Durant la 2005-2006 va promitjar 18.4 punts, per van ser eliminats en les semifinals de la conferncia Oest pels Dallas Mavericks.

El 14 de juny del 2007 va aconseguir el seu tercer anell amb els Spurs, Desprs de guanyar als Cleveland Cavalliers en quatre partits consecutius. Temporada histrica pel bsquet argent, ja que va ser Campi juntament amb Fabricio Oberto.

Selecci Nacional.

L'any 1998 va ser un punt d'inflexi en la seva carrera; va debutar amb la Seleccin Mayor d'Argentina en el Mundial d'Atenes.

El 2002 va portar a la Selecci Argentina a obtindre la medalla de plata en el Mundial de bsquet d'Indianpolis, formant part del cinquet ideal del campionat. Va jugar tots els partits del torneig com a titular a excepci de la final on va disposar de pocs minuts degut a un esquin en el turmell que va patir a la semifinal al xafar a Dirk Nowitzki.

El 2004, als Jocs Olmpics, va fer una mitjana de 19,3 punts per partit va liderar al seu equip per a guanyar la medalla d'oro, sent el MVP del torneig. A ms va sumar una mitjana de 4,0 rebots i 3,25 assistncies. Va obtindre un 70,8% d'efectivitat en dobles i un 40,5% en triples.

Va formar part tamb de l'equip que es classific en 4a posici en el Mundial de Jap 2006. Va fer una mitjana de 15,1 punts en els 9 partits que va disputar com titular (22,1 minuts de mitjana) sent incls en el cinquet ideal del campionat.

 Ttols .

Ttols d'equip.
2001 Lliga Italiana (Kinder Bologna);
2001 Copa Italiana (Kinder Bologna);
2001 Eurolliga (Kinder Bologna);
2001 Copa Amrica (Argentina);
2002 Copa Italiana (Kinder Bologna);
2003 Campionat NBA (San Antonio Spurs);
2004 Medalla d'Or als Jocs Olmpics (Argentina);
2005 Campionat NBA (San Antonio Spurs);
2007 Campionat NBA (San Antonio Spurs);

Ttols personals.
1999 All-Star de la lliga Italiana;
2000 All-Star de la lliga Italiana;
2000 Jugador que ms ha millorat de la Lliga Italiana;
2001 All-Star de la lliga Italiana;
2001 Jugador ms valus de la Lliga Italiana;
2001 Jugador ms valus de la Eurolliga;
2002 Jugador ms valus de la Copa Italiana;
2002 Jugador ms valus de la Lliga Italiana;
2002 Jugador del millor l'equip ideal del torneig, 2002 FIBA World Championship;
2004 Jugador de l'equip ideal dels Joc Olmpics;
2004 Jugador ms valus dels Jocs Olpics;
2005 All-Star de l'NBA;
2006 Jugador del millor l'equip ideal del torneig, 2006 FIBA World Championship;





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="175895" title="Ramon Colado" nonfiltered="1884" processed="1882" dbindex="71890">
Ramon Colado (segle XIX) fou un obrer picapedrer, sindicalista i un dels fundadors de la UGT. El dia 29 d'octubre de 1888 va ser elegit tresorer del primer Comit Nacional. Va assistir al segon congrs de la UGT celebrat a Vilanova i la Geltr del 30 d'octubre a l'1 de novembre de 1890, i va ser reelegit tresorer del Comit format desprs d aquest congrs, per el 16 de desembre de 1890 hagu de dimitir perqu la societat que representava (la Societat de Picapedrers) es va donar de baixa de la UGT. El va substituir Felip Tatch.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="175896" title="Joan Graells" nonfiltered="1885" processed="1883" dbindex="71891">
Joan Graells (segle XIX) fou un obrer picapedrer i vicesecretari del primer comit nacional de la UGT elegit en el congrs de Barcelona de 1888. Fou el signant del manifest del Primer de Maig de 1890, lliurat al governador civil de Barcelona. Desprs del 2on. congrs de la UGT celebrat a Vilanova i la Geltr del 31 d'octubre a 1 de novembre de 1890, torn a ser elegit vicesecretari del Comit. El 20 de desembre de 1891 va presentar la dimissi del crrec, desprs que fos acusat de treballar a preu-fet per la junta de la Societat de Picapedrers.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="175898" title="Ernest Giralt i Lled" nonfiltered="1886" processed="1884" dbindex="71892">

Ernest Giralt i Lled s professor del departament de qumica orgnica la Universitat de Barcelona i membre de l'Institut de Recerca Biomdica de Barcelona on dirigeix el programa de qumica i farmacologia molecular.  Actualment acumula ms de 700 publicacions en les revistes ms presitigioses en el camp de les cincies experimentals com Nature, Journal of the American Chemical Society o Angewandte Chemie International Edition i s internacionalment reconegut per la seva recerca en el camp del disseny, sntesi i estructura de pptids i protenes. 

Entre els principals camps d'estudi del Dr. Giralt cal destacar els treballs que ha realitzat al llarg de la seva carrera en reconeixement molecular, en desenvolupament de pptids com a potencials agents teraputics, aix com, en la ressoluci de l'estructura de pptids i protenes d'inters biolgic mitjanant la ressonncia magntica nuclear d'alt camp i tcniques computacionals avanades.

Ernest Giralt ha rebut la Medalla Narcs Monturiol (1992) al mrit cientfic i tecnolgic i la Distinci de la Generalitat de Catalunya per a la Promoci de la Recerca Universitria (2001), aix com diversos reconeixements de la Real Sociedad Espaola de Qumica i la European Peptide Society.

Bibliografia.

Pujals, Silvia; Fernandez-Carneado, Jimena; Kogan, Marcelo J.; Martinez, Jean; Cavelier, Florine; Giralt, Ernest. Replacement of a Proline with Silaproline Causes a 20-Fold Increase in the Cellular Uptake of a Pro-Rich Peptide. J. Am. Chem. Soc. (2006), 128(26), 8479-8483;

M.J. Kogan, N.G. Bastus, R. Amigo, D. Grillo-Bosch, E. Araya, A. Turiel, A. Labarta, E. Giralt & V.F. Puntes. Nanoparticle-Mediated Local and Remote Manipulation of Protein Aggregation. Nano Letters, 6, 110-115 (2006);

T.Tarrag, S.Frutos, R.A. Rodriguez-Mias & E.Giralt. Identification of traditional Chinese medicinal plants with prolyl oligopeptidase inhibitory activity using 19F-NMR. ChemBioChem (2006), 7(5), 827-833;

Nicolas, Ernesto; Ferrer, Cristina; Taboada, Lorena; Giralt, Ernest. Coupe du roi bisection of proteins. Spontaneous tetramerization of two peptides that span the sequence of the rabbit uteroglobin monomer. J. Am. Chem. Soc., 127 (50), 17719-17733 (2005).

Carulla, Natalia; Caddy, Gemma L.; Hall, Damien R.; Zurdo, Jesus; Gairi, Margarida; Feliz, Miguel; Giralt, Ernest; Robinson, Carol V.; Dobson, Christopher M. Molecular recycling within amyloid fibrils. Nature (London, United Kingdom), 436(7050), 554-558 (2005).

J. Fernndez-Carneado, M. Van Gool, V. Martos, S. Castel, P. Prados, J. de Mendoza and E. Giralt. A new class of highly efficient, non-peptidic oligoguanidinium vectors that selectively internalize into mitochondria. J. Am. Chem. Soc, 127, 869-874 (2005).

Farrera-Sinfreu, Josep; Giralt, Ernest; Castel, Susanna; Albericio, Fernando; Royo, Miriam. Cell-Penetrating cis-g-Amino-L-Proline-Derived Peptides. J. Am. Chem. Soc., 127(26), 9459-9468 (2005).

L. Crespo, G. Sanclimens, M. Pons, E. Giralt, M. Royo, F. Albericio. Peptide and amide-bond containing dendrimers. Chem. Rev., 105, 1663-1681 (2005).

J. Farrera-Sinfreu, L. Zaccaro, D. Vidal, X. Salvatella, E. Giralt, M. Pons, F. Albericio and M. Royo. A New Class of Foldamers Based on cis-gamma-Amino-L-proline1,2. J. Am. Chem. Soc., 126, 6048-6057 (2004).

J. Fernndez-Carneado, M. J. Kogan, S. Castel and E. Giralt. Amphipathic Pro-rich peptides derived from the N-terminal domain of g-zein as potential peptide carriers. Angew. Chem. Int. Ed., 43, 1811-1814 (2004).

X. Salvatella, M. Martinell, M. Gair, M. G. Mateu, M. Feliz, A.D. Hamilton, J. de Mendoza and E. Giralt. A tetraguanidinium ligand binds to the surface of the tetramerization domain of protein P53. Angew. Chem. Int. Ed., 43, 196-198 (2004).

C. Chiva, P. Barthe, A. Codina, M. Gair, F. Molina, C. Granier, M. Pugniere, T. Inui, H. Nishi, Y. Nishiuchi, T. Kimura, S. Sakakibara, F. Albericio and E. Giralt. Synthesis and NMR Structure of P41icf, a Potent Inhibitor of Human Cathepsin L. J. Am. Chem. Soc., 125, 1508-1517 (2003).

B. Orner, X. Salvatella, J. Snchez-Quesada, J. de Mendoza, E. Giralt and A. D. Hamilton. De Novo Protein Surface Design: Use of Cation-p Interactions to Enhance Binding between an a-Helical Peptide and a Cationic Molecule in 50% Aqueous Solution. Angew. Chem. Int. Ed., 41, 117-119 (2002).
 
T. Haack, M. Peczuh, X. Salvatella, J. Snchez-Quesada, J. de Mendoza, A. D. Hamilton and E. Giralt. Surface recognition and helix stabilization of a tetra-aspartate peptide by shape and electrostatic complementarity of an artificial receptor. J. Am. Chem. Soc., 121, 11813-11820 (1999).

Enllaos externs.
 Pgina web del grup de recerca dirigit pel Dr. Ernest Giralt;
Pgina web de l'Institut de Recerca Biomdica dedicada al grup de recerca dirigit pel Dr. Ernest Giralt;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="175900" title="Multivers (DC Comics)" nonfiltered="1887" processed="1885" dbindex="71893">

En les histries de la DC Cmics el multivers era una histria de la seua continutat en qu mltiples versions fictcies de l'univers existien en el mateix espai, separats una de l'altra per les seues ressonncies vibracionals. Cada univers d'aquest multivers variava dels altres ja fra de maneres subtils o profundes.

La diferncia ms notable era que la terra de cada univers tenia superherois diferents, o b la vida i histria dels superherois d'una terra era diferent de la dels altres.
En alguns casos, els personatges d'altres companyies que la DC Comics adquiria;-que abans eren part del seu propi univers fictici- eren collocats en el seu propi univers altern dins del multivers. Els universos eren identificats en referir-se a les terres alternes, conegudes com a Terra-1, Terra-2, terres, i noms per l'estil. Els 2 primers mons parallels van ser introduts el 1961 en el cmic The Flash #123, en la histria Flash of Two Worlds. El multivers va ser eliminat en la Crisis on infinite earths, una minisrie publicada el 1985 i va deixar un nic univers.

El multivers va deixar d'existir fins que en la minisrie Crisi Infinita, publicada el 2006, Alexander Luthor i Superboy de Terra-Prima, decebuts amb els herois d'aquesta nova terra, van decidir crear una terra perfecta. Per a a van desplegar l'nic univers en un nou multivers d'on traurien diferents elements de cada mn per a crear la seua nova terra. Aquest nou multivers aparentment va desaparixer al final d'aquesta srie i van donar lloc a un nou univers amb la seua terra anomenada Nova Terra, per un any desprs en una altra minisrie anomenada 52 es va revelar que el multivers havia sobreviscut a la Crisi Infinita. L'explicaci donada s que l'energia que hi hagu en el multivers creat per Alexander Luthor era massa gran per a contenir-se en un sol univers, per la qual cosa en un acte de "preservaci csmica" la Nova Terra es va multiplicar en cpies iguals i es va crear un nou multivers amb 52 mons iguals.

Dins de la mateixa srie de 52 un mavat anomenat Mr Mind, qui noms podia alimentar-se del temps i de l'espai, va viatjar pel nou multivers menjant parts de la histria de les diferents terres fins que va ser detingut per Booster Gold, Rip Hunter i Daniel Carter. El multivers es va salvar, per els trossos d'histria que Mr Mind va robar a cada mn van canviar a cada nova terra, per aix ara hi ha 52 terres diferents que la DC Comics explorar en les seues noves histries.

Multivers original.
Els mons coneguts del multivers original sn:

Terra-0.
Aquesta terra es va conixer en el moment en qu Alexander Luthor va desplegar l'univers, est completament habitada per Bizzarros i s'ha suggerit que s un homenatge al mn coratjs que hi havia a l'univers de Terra-1.

Terra-1.
Era on habitaven els herois de l'edat de plata, incloent-hi a Lliga de la Justcia d'Amrica original. En aquesta terra, Superman va tenir una carrera com a Superboy en la seua Adolescncia, i els seus personatges van ser presentats en la dcada dels 50 o en anys posteriors. Flash era el Policia i Cientfic Barry Allen, Green Lantern era el temerari pilot Hal Jordan, l'Home Falc era el Thanagari Katar Hol, i l'tom era Ray Palmer, un cientfic amb la capacitat d'encongir-se.
Els personatges que noms existien en aquest mn incloen el Detectiu Marci, l'Home Elstic, Torxa, els Guardians de l'univers i la seua corporaci de Green Lanterns, els Jvens Titans, els Nous Dus i prcticament tots els personatges creats per la DC durant els 60 i els 70 entre ells Supergirl. En ser el lloc on prcticament tots els personatges es van collocar durant la prolfica era del multivers, aquesta era per a molts la terra ms habitada i ms explorada.

Terra-2.
Casa dels herois de la DC creats en l'edat d'or, incloent-hi a la Societat de la Justcia d'Amrica. En aquest mn, Superman, Batman i la Dona Meravella van comenar les seues carreres com a adults en iniciar-se la Segona Guerra Mundial (coincidint amb les seues primeres aparicions en els cmics). Flash era l'estudiant de Qumica, Jay Garrick, Green Lantern (Alan Scott) tenia poders mgics, l'Home Falc era l'arqueleg Carter Hall i l'tom era el musculs Al Pratt. Els personatges nics en aquest mn eren, el Doctor Midnight, la Caadora, l'Espectre, Hourman, el Doctor Fate i Mr. Terrific entre altres. Els herois d'aquesta terra apareixien com a personatges d'historietes a la Terra-1 (les seues vides eren canalitzades subconscientement als escriptors d'aquella terra).

Terra-3.
Llar de les versions malvades dels herois de Terra-1, incloent-hi el Sindicat del Crim d'Amrica, en aquest mn la histria va ocrrer al revs, Cristfol Colom era un americ que va descobrir Europa, la Gran Bretanya va lluitar per independitzar-se dels Estats Units (en teoria a tamb va hauria d'haver ocorregut amb la resta dels pasos europeus), el president John Wilkes Booth va ser assassinat per l'Actor Abraham Lincoln; les banderes dels pasos tenia els colors al revs (en el cas dels Estats Units estrelles negres sobre un fons roig i barres de color blau i negre) i coses per l'estil. Els personatges principals incloen Ultraman, Superwoman, Owlman, Power Ring, Johnny Quick, i Alexander Luthor (que era un heroi).

Terra-4.
Lloc on els personatges de la Charlton Comics, que van ser comprats per la DC, van ser collocats. Aquest mn va aparixer per primera vegada en el primer nmero de la crisi i no va sobreviure. No obstant aix, gran part dels seus herois si ho van fer, durant la crisi el mn va ser esclavitzat per Antimonitor (sota el control hipntic de PsicoPirata) i ms tard va ser envat per un gran grup de malvats de les 5 terres que no van ser destrudes, que el van controlar durant un temps, al final aquesta terra es va fusionar amb les altres 4 per a formar part de la terra nica. Entre els seus personatges estaven el capit tom, el Escarabat Blau, el Pacificador, Judomaster, Question, Peter Cannon, Thunderbolt i Nightshade.

Terra-5.
s el nom que se li ha donat a la primera terra que va ser destruda en els cmics de la Crisi a les terres infinites, no se sap res ms sobre ella.

Terra-6.
Terra creada noms per motius narratius durant la crisi, que desprs que va ser destruda va tenir un sol sobrevivent, Lady Quark. En aquesta terra els Estats Units va perdre la seua Guerra de la Independncia i aparentment era dirigida per una famlia reial de superherois, per la seua aparena aquesta terra semblava estar molt avanada tecnolgicament parlant. A banda de Lady Quark els seus herois incloen el seu esps, Lord Volt, i la seua filla, la princesa Fern. S'esmenta que abans que el nvol d'antimatria la destrura hi havia ms d'una dotzena d'herois per cap altre s conegut.

Terra-7.
L'existncia d'aquesta terra va ser establida recentment, era llar de Dark Angel, una contrapart malvada de Wonder Girl. Va ser destruda juntament amb totes les altres.

Terra-8.
L'existncia d'aquesta terra va ser establida recentment, encara que no ha aparegut mai com a tal.
D'acord amb la histria narrada en el cmic si el multivers haguera continuat existint, aquesta terra haguera estat la llar de gent com Kyle Rayner(Green Lantern), Jason Rusch (Firestorm) i Helena Bertinelli (Huntress). Tamb comptava amb una contrapart del Capit tom, que a l'univers actual s'anomena Breach.

Terra-12.
Aquesta era la terra dels Cinc Inferiors, un grup de superherois cmics publicats per la DC. Probablement tamb era llar d'altres herois cmics de la DC, tot i que a mai va ser aclarit.
Encara que en teoria aquesta terra hauria quedat destruda, els seus personatges van aparixer en alguns cmics (a la Terra-1 i a la terra unificada) de la crisi, i encara que no han tornat a aparixer no se sap si haurien sobreviscut d'alguna manera.

Terra-97.
Un altre dels universos que vam conixer quan Luthor va desplegar l'univers, s habitat pels herois presentats en Tangent Comics, el nom s pel fet que eixa srie va ser originriament publicat el 1997.

Terra-154.
Una altra terra que coneixem quan el multivers va tornar durant la crisi infinita, cont els herois presentats originriament en World finest comics #154. Aqu Clark Kent es va casar amb Lois Lane i Bruce Wayne es va casar amb Kathy Kane, ambds van tenir fills que van seguir la carrera dels seus pares, els malvats d'ambds herois tamb van tenir fills, va ser triat per Alexander Luthor com un possible mn perfecte i ho va mesclar amb Terra-462 i el va destruir.

Terra-247.
Se li va conixer en la crisi infinita, habitada pels herois de la Legi de Sper Herois que van existir darrere de la Hora Zero.

Tierra 462.
Mn conegut en la crisi infinita, aparentment continua capficat en la segona guerra mundial, s'ha suggerit que la Wonder Woman i la Xica Meravella que apareixen sn un homenatge a les actrius Cathy Lee Crosby (que va interpretar a la dona meravella en una pellcula pilot) i Debra Winger (que va aparixer com la xica meravella en una srie de televisi dels 70), altres personatges que han estat identificats sn contraparts del capit Nazi, Flash, bar Blitzkrieg, Robin, Per Degat i la resta dels originals Joves Titans. Va ser destruda en barrejar-se amb Terra-154.

Terra-898.
Coneguda durant la Crisi Infinita, est habitada per tots els herois del western de la DC Comics.

Terra-A.
Llar de la Lliga Sense-Llei. Aquest mn va ser creat per la contrapart de Johnny Thunder (Terra-2), malvat de Terra-1, quan va alterar els orgens dels membres de la Lliga de la Justcia. La A del nom venia d'Alterna, ja que era una versi alterna de Terra-1, els personatges d'aquesta terra eren versions malvades de Superman, Batman, Green Lantern, Flash i Detectiu Marci, ja que el malvat Johnny Thunder els va donar habilitats idntiques a les dels herois de la Terra-1.

Terra-B.
Aquesta terra no va ser mai establida oficialment, per s usualment citada com el lloc on ocorrien les histria publicades en The Brave and The Bold que no coincidien amb la continutat de la Terra-1 o qualsevol altra terra establida. Per exemple en una histria Catwoman cometia un assassinat, la qual cosa no podia ocrrer ni en Terra-1 ni en Terra-2 ja que trencava amb el codi Moral d'ambds personatges. El personatge principal s Batman (qui solia protagonitzar les histries d'eixe cmic).

Terra-C.
Terra habitada pel capit Carlota i els seus sorprenents animals del zoolgic. El mn estava poblat per animals antropomrfics i els seus personatges notables inclouen els membres dels animals del zoolgic: el capit Carlota, Alley-Kat-Abra, Fastback, Little Cheese, el Porc de Ferro, l'nec de Goma i el Cadell Ianqui.

Terra-C menor.
Llar dels Justa Lotta Animals (Noms un munt d'animals), aquest mn, igual que Terra-C, est habitat per animals antropomrfics, els personatges destacables inclouen Supeesquirol, la Conilla Meravella, Batirat, el Corder Verd, Aquaanec i el Xoc. Els personatges i esdeveniments d'aquest mn eren parallels als de Terra-1; addicionalment, els esdeveniments i personatges de Terra-C menor existien com a cmics en Terra-B (en la seua identitat secreta el capit Carlota era escriptor i dibuixant del cmic Justa Lotta Animals en el seu mn).

Terra-D.
Casa de l'Aliana de la Justcia d'Amrica. Aquesta terra noms va aparixer en el cmic Legends of the DC Universe com un captol no explicat mai de la Crisis on infinite earths i que va ser publicat ms d'una dcada desprs d'aquest esdeveniment. Era protagonitzada per una versi tnicament ms diversa de diversos herois de Terra-1 sense cap altre canvi en les seues vides ( a excepci que tots van morir juntament amb la seua terra). Era una combinaci de les sensibilitats multiculturals modernes i de la innocncia de l'edat de plata

Terra-Q.
Terra en qu van ser collocats els personatges de la Quality Comics que van ser comprats per la DC, i en la qual van ocrrer totes les histries que va publicar la Quality durant els 40, els herois d'aquesta terra inclouen els Lluitadors de la Llibertat i al Xic Eternitat, els personatges d'aquesta terra desprs es van mudar a altres en qu van ocrrer les histries publicades per la DC.

Terra-S.
Terra on van ser collocats els antics personatges de Fawcett Comics que van ser comprats per la DC, el seu principal personatge s el Capit Marvel i la Famlia Marvel (Mary Marvel, capit Marvel JR., Oncle Marvel, entre d'altres), tamb era habitada per altres herois com l'Home Bala, la Xica Bala, Ibis l'Invencible, Senyor Escarlata, el Terror dels Espies, Pinky, Isis i el Comando Ianqui.

Terra-X.
Mn adoptiu de gran part dels personatges de Quality Comics, incloent-hi als Lluitadors de la Llibertat, en aquesta terra els nazis van guanyar la Segona Guerra Mundial, i els Lluitadors van viatjar des de Terra-2 per a vncer-los, els personatges principals inclouen l'Oncle Sam, la Bomba Humana, Dama Fantasma, el Cndor Negre, Miss Amrica, el Raig, Doll Man, Firebrand i l'Abella Roja.
Les histries d'aquests herois publicades per Quality van ocrrer a Terra-Q.

Terra-Prima.

Llar de molt pocs (i de vegades cap) superherois. Aquest lloc era, en teoria, la nostra Terra, on els superherois de la resta de les Terres eren noms cmics, tot i que el fet que el mn real continuara existint desprs de la Crisi a pesar que la Tiera-Prima fora destruda suggereix que en realitat no era el mn real.

El poc usat personatge ultraa, va ser el primer heroi en aquesta Terra, per poc desprs es va mudar a Terra-1 en considerar que els habitants d'aquest lloc no estaven preparats per a tenir superherois. En una histria poc abans de la Crisi, un jove Clark Kent d'aquesta Terra va descobrir que tenia poders i es va convertir en Superboy; en el clmax de la Crisi, es va unir a la resta dels herois per a fer front a Antimonitor i va acabar unint-se al Superman i la Lois Lane de Terra-2, aix com al fill del Luthor de Terra-3 en una espcie de parads.

el nou Multivers.
Les terres conegudes establides en el nou multivers sn:

Nova Terra.
Nom de la Terra creada desprs de la Crisi Infinita i on les principals histries de la DC ocorreran a partir d'aquell moment, els altres 51 mons eren una cpia d'aquesta.

Terra 1.
Habitada per contraparts de la lliga de la justcia, aparentment molt semblant a la Terra 1 de l'univers precrisi.

Terra 2.
Semblant a la Terra 2 de l'univers precrisi, no obstant el Flash d'aquest mn t un uniforme negre, una notcia en un peridic d'aquest mn indicava que Els kriptonians seguien perduts.

Terra 3.
Habitada per un sindicat del crim que no correspon al de l'univers precrisi sin a les versions d'aquest grup establides posteriorment.

Terra 4.
Habitada per molts dels herois de la Charlton Comics, molts dels quals han mort en les histries principals de la DC

Terra 5.
Semblant a la terra S de l'univers precrisi.

Terra 10.
Semblant a la Terra X de l'univers precrisi. Pel que sembla, els nazis han guanyat la segona guerra mundial i hi ha contraparts nazis de la Lliga de la Justcia.

Terra 17.
Llar dels cavallers atmics de diverses histries precrisi.

Terra 22.
Sembla la llar dels personatges de la minisrie Kingdom Come

Terra 50.
Llar dels personatges de Wildstorm

La resta de les terres, si b romanen desconegudes porten com  a nom els nmeros de l'1 al 51.


Contacte entre universos.
La majoria dels habitants del multivers ignoraven l'existncia d'altres universos. El primer personatge que va viatjar a una terra parallela va ser Barry Allen, el Flash de Terra-1, que accidentalment va vibrar a la freqncia correcta per a transportar-se a Terra-2, on va conixer a Jay Garrick, la seua contrapart de Terra-2.

Altres personatges amb poders de Supervelocitat van ser capaos de duplicar el truc, tot i  que a no era fet ben sovint, a travs de mitjans mgics o tecnolgics el viatge entre universos tamb podia aconseguir-se. Un aparell de la lliga de la justcia, que els permetia viatjar entre el seu satllit i la terra, era usat per a viatjar entre universos quan necessitaven viatjar a un altre lloc. De vegades els escriptors posaven personatges de diferents terres junts sense donar cap explicaci, aquest error de continutat s usualment citat com una ra per a eliminar el multivers en la crisi.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="175903" title="Teixit" nonfiltered="1888" processed="1886" dbindex="71894">

Indstria:
 Teixit txtil;
Fsica:
El Teixit del Cosmos, segon llibre sobre fsica terica, cosmologia i teoria de cordes escrit per Brian Greene.
Biologia:
 Teixit (biologia);
Teixit vegetal;
Teixit conjuntiu;
Teixit adips;
Teixit adips marr;
Teixit adips blanc;
Teixit cartilagins;
Teixit muscular;
Teixit epitelial;
Teixit ossi;
Teixit nervis;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="175904" title="Solidaridad Obrera (diari)" nonfiltered="1889" processed="1887" dbindex="71895">

Solidaridad Obrera fou un diari fundat a Barcelona el 19 d'octubre de 1907, inicialment com a rgan de premsa del grup Solidaridad Obrera, i fou l'rgan sindical ms important a Catalunya fins el 1939. Inicialment s'edit grcies al suport financer de Francesc Ferrer i Gurdia, i  fins el 9 de juliol de 1909, quan fou executat, hi collaboraren anarquistes, sindicalistes i socialistes. Fou dirigit inicialment per Jaume Bisbe, Antoni Badia i Matamala n'era l'administrador i com a redactors Josep Cassasola, Antoni Colom, Enric Ferrer, Toms Herreros, Miguel V.Moreno, Grau i Anselmo Lorenzo. 

A partir del setembre del 1908 pass de fet a sser l'rgan de la Confederaci Regional de Solidaritat Obrera de Catalunya. Des de febrer del 1910 fins setembre del 1911,  durant el procs de fundaci de la CNT, el director fou Joaquim Bueso, que substitu Toms Herreros. El 1916 els redactors foren Andreu Cuadros, Manuel Andreu Colomer, Josep Negre, Josep Borobio, Agust Castell Trulls i ngel Pestaa, qui en fou nomenat director desprs de la vaga revolucionria de l'agost del 1917i assol un gran xit professional en publicar documents que denunciaven la relaci del comissari Manuel Bravo Portillo amb l'espionatge alemany. El febrer del 1919 fou suspesa la seva publicaci arran de la vaga de La Canadenca. 

No va reaparixer fins el 5 de mar de 1923  dirigit per ngel Pestaa, per la Dictadura de Miguel Primo de Rivera el va suspendre novament el maig del 1924. No va reaparixer fins el 31 d'agost de 1930, durant el mandat de Dmaso Berenguer. El director fou Joan Peir i els redactors Sebasti Clara, Pere Foix i Cases, Ramon Magre Riera i Eusebi C. Carb. Arrib als 50.000 exemplars. Les lluites internes de la CNT per tal de dominar el diari van provocar que la FAI acuss la redacci d'enteniment amb Esquerra Republicana de Catalunya, i el juliol del 1932 fou nomenat redactor Llibert Callejas, substitut juliol del 1933 per Manuel Villar Mingo, el juliol del 1936 per Jacinto Toryho i el maig del 1938 se'n fu crrec Josep Viadiu i Vendrell.

Va seguir les vicissituts del sindicat, i fou susps de gener a febrer del 1932, gener del 1933, i desembre del 1933 a abril del 1934 degut a les implicacions de CNT i FAI en les intentones revolucionries,  desprs dels fets del sis d'octubre de 1934 fou suspensa d'octubre a desembre del 1934 i de maig a juliol del 1935. Desprs continuaria publicant-se a Barcelona fins el 24 de gener de 1939, i els seus tallers foren expropiats per a publicar-se l'rgan de Falange Espaola, Solidaridad Nacional.

Des de l'exili 1944, la CNT apoltica va editar novament a Pars el diari, i posteriorment Fernando Gmez Pelez i Joan Ferrer publicaren un suplement literari de gener del 1954 a desembre del 1961. El 1976 s'edit clandestinament de nou a Barcelona com a rgan de la Confederaci Regional del Treball de Catalunya. Quan la CNT fou legalitzada torn a ser el seu rgan i arrib a un tiratge de 20.000 exemplars, i quan es produ l'escisi de 1980 entre el sector renovador i el sector histric, cadascun d'ells edit una Solidaridad Obrera.

 Enllaos externs .
 Versi digital del diari;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="175909" title="Serra de Nantlle" nonfiltered="1890" processed="1888" dbindex="71896">



La Serra de Nantlle (Crib Nantlle en galls, Nantlle Ridge en angls) s el nom que es dona a un  rengle de turons situat en el comtat galls de Gwynedd.

 Situaci geogrfica .
La serra, amb una longitud d'uns nou quilmetres, comena al poble de Rhyd-Ddu i segueix en direcci sud-oest fins a Talysarn i Nebo, a la vall del Nantlle. Els set turons que la componen, amb una alada mxima de 734 metres, permeten de fer excursions ms senzilles i tranquilles que les del ve Yr Wyddfa (Snowdon en angls), molt ms popular entre els turistes. Hom pot encetar la carena per qualsevol dels dos caps, per l'extrem nord acostuma a ser el preferit. Els recorreguts no presenten grans dificultats tcniques, per b que en alguns punts calgui grimpar.

 Cims .

Comenant per la banda de Rhyd-Ddu, la serralada es composa dels segents cims:

 Y Garn (633 m; );
 Mynydd Drws-y-Coed (695 m; );
 Trum y Ddysgl (709 m; );
 Mynydd Tal-y-Mignedd (653 m; );
 Craig Cwm Silyn (734 m; );
 Garnedd-goch (701 m; );
 Mynydd Graig Goch (609 m; );

El Craig Cwm Silyn s el punt culminat; hom en pot fer l'aproximaci des de Llanllyfni, per la carretereta que mena al Llynnau Cwm Silyn, un petit llac en la falda del tur.

 Bibliografia .
 Terry Marsh The summits of Snowdonia London: Robert Hale, 1993 ISBN 0-7090-5248-0;

 Enllaos externs.
 Descripci de la ruta al llarg de Serra de Nantlle ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="175910" title="??" nonfiltered="1891" processed="1889" dbindex="71897">
La    (en rab  ) s la sisena lletra de l'alfabet rab (vuitena en l'ordre abjad). s una lletra lunar.

 Histria .

Prov, per via dels alfabets nabateu i arameu , de la   th fencia.

 s .

Representa el so consonntic .

 Escriptura .



La    es lliga a la segent lletra de la paraula. Tamb amb la precedent, sempre que aquesta no sigui lif, d l, l, r , z y o w w, que mai no es lliguen a la lletra posterior.

 Variants .

Tot i que la j m s molt similar, es considera que aquesta t un origen independent.

De la    s va fer derivar la forma i el nom la [[  ]], una de les sis lletres afegides a l'alfabet rab bsic a part de les vint-i-dues heretades de l'alfabet fenici.

En la varietat paixtu de l'alfabet rab s'usa una lletra com la    amb un diacrtic semblant a una hamza a sobre,  per a representar ; i amb tres punts, , per a .

 Vegeu tamb .


Llengua rab;
Alfabet de xat rab;
Alfabet;
Alfabet fenici;

 Referncies .




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="175914" title="Manuel Villar Mingo" nonfiltered="1892" processed="1890" dbindex="71898">
Manuel Villar Mingo (Pradoluengo, provncia de Burgos 1909 - Buenos Aires ?) fou un militant anarcosindicalista. Emigr de petit a l'Argentina, on hi treball com a obrer electricista. El 1928 fou un dels redactors de La Protesta, dirigit per Diego Abad de Santilln, i el 1929 fou elegit membre del secretariat de l'Asociacin Continental Americana de los Trabajadores i director del seu rgan La Continental Obrera fins que el 1932 fou detingut i deportat a Espanya. 

Aleshores s'install a Barcelona, ingress a la CNT i fou director de Solidaridad Obrera de juny del 1933 a juny del 1935. Durant la guerra civil espanyola dirig a Valncia el diari Fragua Social, i el 1939 marx a Argentina, on es perd el seu rastre. 
 Obres .
 El anarquismo y la insurreccin de Asturias (1935) ;
 La represin de octubre (1936);




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="175915" title="Pontllyfni" nonfiltered="1893" processed="1891" dbindex="71899">





Pontllyfni s una petita poblaci del Mar d'Irlanda situada en la desembocadura del riu Llyfni, en un cap de la vall del Nantlle. Forma part de la pennsula de Ll n, i se situa en el comtat galls de Gwynedd.

T un pont histric del 1612, el Pont-y-Cim , una escola primria, lYsgol Brynaerau amb 70 alumnes (2007)    i diversos cmpings  .

A la vila hi visqu Ifor Williams (1881-1965), un estudis que pos les bases per a l'estudi cientfic del galls antic i, especialment, de la poesia en galls.

El prefix postal de Portllyfni s el  LL54 i el telefnic el 1286; a efectes censals, Pontllyfni est encls dins de Clynnog Fawr. No gaire lluny del poble hi ha el llogarret de Brynaerau.

 Enllaos .
 Plana de la vall del Nantlle ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="175916" title="Michael Fink" nonfiltered="1894" processed="1892" dbindex="71900">
Michael Fink s un futbolista alemany. Va comenar com a futbolista al VfR Waiblingen.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="175918" title="Manuel Bravo Portillo" nonfiltered="1895" processed="1893" dbindex="71901">
Manuel Bravo Portillo (Illes Marianes   ? - Barcelona, 5 de setembre de 1919) fou un policia espanyol. Destinat a Barcelona com a comissari de policia desdel 1909, durant la Primera Guerra Mundial treball per l'espionatge alemany i el 1918 particip en l'organitzaci de l'assassinat de l'industrial Josep Albert Barret i Moner, que fabricava material de guerra per als aliats. Fou denunciat, amb proves concloents, per ngel Pestaa des de les pgines de Solidaridad Obrera i fou processat, condemnat i destitut, per va continuar al servei del capit general de Catalunya, Joaquim Milans del Bosch organitzant atemptat contra els dirigents de la CNT. 

Fou assassinat per anarcosindicalistes radicals, en represlia per l'assassinat de Pau Sabater, president del Sindicat de Tintorers de Barcelona.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="175920" title="Joan d'Arag" nonfiltered="1896" processed="1894" dbindex="71902">

 Joan d'Arag i d'Anjou (1304-1334), fill de Jaume II el Just. Prncep d'Arag;
 Joan d'Arag i de Castella (1330-1358), fill d'Alfons III el Benigne. Prncep d'Arag, senyor d'Elx i senyor de Biscaia.
 Joan II d'Arag - Joan el Gran (1398-1479), fill de Ferran I. Rei d'Arag;
 Infant Joan d'Arag (1478-1497), fill de Ferran el Catlic;
 Joan d'Arag i Trent - Joan I d'Empries (1338-1398).  Comte d'Empries i President de la Generalitat de Catalunya;
 Joan d'Arag i Arag - Joan II d'Empries (?-1401). Comte d'Empries ;
 Joan d'Arag i Foix - Joan de Prades (1335-1414). Comte de Prades i bar d'Entena. ;
 Joan d'Arag, arquebisbe de Saragossa (1458-1475), i fill illegtim del rei Joan II d'Arag (Joan el Gran).
 Joan II de Ribagora o Joan II d'Arag (1457-1528) fou castell d'Amposta, de l'orde de Sant Joan de Jerusalem, comte de Ribagora (1485-1512), primer duc de Luna. President de la Generalitat de Catalunya (1512-1514).
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="175921" title="Niya" nonfiltered="1897" processed="1895" dbindex="71903">

Niya (  ) fou una antiga ciutat al sud de la conca del Tarim, actualment a la regi autnoma de Xinjiang, a la Repblica Popular de la Xina.

S'hi han trobat nombroses escriptures budistes i era una parada de la Ruta de la Seda al nord de l'actual Minfeng o Nova Niya.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="175922" title="Jaume Bisbe" nonfiltered="1898" processed="1896" dbindex="71904">
Jaume Bisbe fou un anarquista i dirigent sindicalista de Barcelona, pintor d'ofici. Fou escollit secretari de la comissi administrativa de la primera junta de la Federaci Local de Societats de Resistncia o Solidaridad Obrera celebrada a Barcelona l'agost de 1907 i el maig de 1908 va substituir Antoni Colom en la Secretaria general de la Federaci, crrec que posteriorment deix a Josep Roman. Tamb fou director del peridic Solidaridad Obrera. Ms tard fou representant la federaci local d'Igualada  i fou ponent en el primer congrs de la CNT a Barcelona el 1911.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="175926" title="Enric Arbs i Canyelles" nonfiltered="1899" processed="1897" dbindex="71905">
Enric Arbs i Canyelles (Palma, 1926 - 1976), msic i literat, d'ideologia mallorquinista, cofundador de la revista Ponent quaderns literaris. Com a compositor s autor, entre altres obres, d'una Missa en honor del Santssim Crist de Santa Creu i una Berceuse. Com a escriptor, endems d'articles i narracions, s autor d'un Triptic potic i d'un aplec de poesia titulat Girassols al vent.

Enllaos externs.
 Enric Arbs i Canyelles: Berceuse. Msica mallorquina;
 Ponent, quaderns literaris, cuadernos literarios;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="175927" title="Carles Sents i Anfruns" nonfiltered="1900" processed="1898" dbindex="71906">
Carles Sents (Barcelona, 1911) s un periodista catal. Fou un dels principals artfexs del retorn a Catalunya de Tarradellas des de l'exili.

Va ser tamb secretari del conseller de Finances de la Generalitat, Mart Esteve, al govern de Llus Companys; Esteve militava a Acci Catalana (centre-esquerra), no a ERC, el partit del president. Desprs dels fets d'octubre de 1934, que acaben amb el govern catal detingut (Sents tamb s fet presoner al Ciudad de Cdiz), s'apropa a l'entorn periodstic de la Lliga de Camb i, en esclatar la guerra, se'n va a Itlia amb altres periodistes afins. 

Participa als serveis d'informaci de Camb, fent informes per a ell, que nodreixen tant mitjans de comunicaci conservadors d'arreu com les mateixes tropes franquistes.

Biografia.
Va nixer el 9 de desembre de 1911 a la ciutat de Barcelona. Va estudiar dret a la Universitat de Barcelona, ampliant posteriorment els seus estudis a La Sorbona de Pars.

L'any 1986 fou guardonat amb la Creu de Sant Jordi i el 1998 amb el Premi Nacional de Periodisme, concedits ambds guardons per la Generalitat de Catalunya. Aix mateix tamb ha rebut la Legi d'Honor de Frana en grau de comendador. 

Activitat periodstica.
Va iniciar la seva activitat periodstica als anys trenta collaborant amb els diaris "La Publicitat", "L'Instant" i "La Veu de Catalunya"; i a setmanaris com Mirador, on va destacar la seva srie de reportatges sobre el "Transmiseri", els autocars clandestins que transportaven immigrants de Mrcia i Andalusia cap a Catalunya, on va viatjar fent-se passar per un d'ells, anticipant les modernes tcniques del reporterisme. 

Durant la dcada del 1940 fou corresponsal de guerra de diversos mitjans, destacant les seves crniques als diaris "ABC" i "La Vanguardia", sobre els conflictes de l'frica. Posteriorment, al finalitzar la Segona Guerra Mundial, assist a l'alliberament del camp de concentraci nazi de Dachau per part de l'exrcit nord-americ i a les sessions dels Judicis de Nuremberg.

Corresponsal durant alguns anys a Nova York i Pars, ha estat director de l'agncia EFE el 1963, del diari Tele/Exprs el 1966 i de Rdio Barcelona el 1972. Ha estat deg del Collegi de Periodistes de Catalunya i president del Centre Internacional de Premsa de Barcelona. Collabora a l'"Avui" i "La Vanguardia", del qual s membre del consell de direcci.

Activitat poltica.
L'any 1977 fou escollit en les eleccions generals diputat per la provncia de Barcelona al Congrs dels Diputats per part del partit Uni del Centre Democrtic (UCD), sent reescollit en les eleccions generals de 1979. Durant la seva estada al Parlament fou nomenat vicepresident de la Comissi d'Afers Estrangers. A l'abandonar el Parlament espanyol l'any 1982 fou nomenat Conseller del Regne.

Des de la seva possici a Madrid fou un dels mxims defensors i partidaris del restabliment de la Generalitat de Catalunya, contribuint activament al retorn del president Josep Tarradellas. L'any 1977 fou nomenat Conseller sense cartera de la Generalitat de Catalunya en el primer govern de Josep Tarradellas, crrec que abandon el 1980.

Obra escrita.
1986: Ara;
1994: Viatge en transmiseri;
1995: El procs de Nurenberg viscut per Carles Sents;
2001: Reviure la Costa Brava;
2002: I de sobte, Tarradellas;
2004: L'Instant abans del 36;
2004: Seis generaciones de Borbones y un cronista;
2006: Memries d'un espectador;
   
Enllaos externs.
  Informaci de Carles Sents al web de la Generalitat de Catalunya;
  Fitxa de Carles Sents al Congrs dels Diputats;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="175931" title="Sils Maria" nonfiltered="1901" processed="1899" dbindex="71907">
Sils im Engadin/Segl s un municipi sus en el districte de Maloja en el cant sus de Grisons.

Situat en el alt vall d'Engadin, Sils est entre el llac Sils i el llac Silvaplana, al peu del Piz Corvatsch i el Piz la Magna. Originalment Sils/Segl estava dividit en els dos llogarrets de Sils Baselgia i Sils Maria, per ara els dos estan units. La ciutat est en una plana entre els dos llacs, amb costeruts vessants a cada costat. A la plana hi ha pasturatge.

Sils va hostatjar Friedrich Nietzsche als estius, entre 1881 i 1888. La casa on va viure ara s un petit museu. Hermann Hesse tamb va visitar Sils.

Els idiomes oficials sn l'alemany i el romanx, reflectits en el doble nom. A la vall de Fex noms hi poden circular en cotxe els seus residents. El telefric de Furtschellas surt prop del poble i porta a l'hivern fins a les pistes d'esqu, i a l'estiu a senders ms amunt d'on neixen arbres.

Enllaos externs.
www.sils.ch Web oficial de l'oficina de turisme;
www.sils-segl.ch Web oficial del municipi;
www.corvatsch.ch Telefric de Corvatsch-Furtschellas;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="175932" title="Francisco Jos Carrasco Hidalgo" nonfiltered="1902" processed="1900" dbindex="71908">
Francisco Jos Carrasco Hidalgo, conegut com "Lobo" Carrasco (Alcoi, 6 de mar de 1959) ha estat jugador de futbol i ha passat la major part de la seva vida de futbolista a les files del Futbol Club Barcelona.

Carrasco va debutar amb el primer equip del Bara el dia 4 d'abril de 1979 i va jugar-hi fins el 1989. Desprs va estar un parell de temporades amb el FC Sochaux i uns mesos amb la UE Figueres.

Jugava de davanter, generalment d'extrem. Destacava pel seu regat, la seva velocitat i la seva creativitat. s memorable el partit que va fer a la final de la Recopa d'Europa l'any 1979, que el Bara guany 4 a 3 contra el Fortuna de Dsseldorf.

Els ttols que Carrasco va guanyar amb el Bara sn aquests: Una Lliga Espanyola (1984-1985), tres Recopes d'Europa (1978-1979, 1981-1982 i 1988-1989) i tres Copes del Rei (1980-1981, 1982-1983 i 1987-1988).

Va jugar 35 partits amb la selecci absoluta d'Espanya, amb qui va quedar subcampi a l'Eurocopa de 1984 jugada a Frana.

Carrasco es va retirar l'any 1992. Ha treballat de comentarista esportiu, principalment a Canal Plus; com a secretari tcnic al Tenerife i com a entrenador del Mlaga B i, a l'actualitat (2007), del Real Oviedo.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="175936" title="Mariscal de la Uni Sovitica" nonfiltered="1903" processed="1901" dbindex="71909">

El rang de Mariscal de la Uni Sovitica (Rus:                           Transliterat: Marshal Sovietskovo Soyuza) era a la prctica la mxima graduaci de la Uni Sovitica (en teoria, el mxim grau era Generalssim de la Uni Sovitica, creat per Stalin i llut noms per ell). El rang de Mariscal de la Uni Sovitica va ser creat al 1935 i abolit al 1991. En van haver un total de 41. El rang naval equivalent era Almirall de la Flota de la Uni Sovitica

Histria del rang.
Vegeu tamb: Histria dels rangs militars russos i Rangs militars de la Uni Sovitica

El rang militar de Mariscal de la Uni Sovitica va ser establert mitjanant un decret del Gabinet Sovitic, el Consell de Comissaris del Poble (Sovnarkom) el 22 de setembre de 1935. El 20 de novembre, el rang fou conferit a 5 generals: el Comissari del Poble de Defensa i Bolxevic Veter Kliment Voroshilov, el Cap de l'Estat Major General de l'Exrcit Roig Aleksandr Iegorov, i els Comandants Superiors Vasili Bliukher, Semi Budionni i Mikhail Tukhachevsky.

D'aquests, Bliukher, Tukhachevski i Iegorov van ser executats durant la Gran Purga de Stalin de 1937 38. El 7 de maig de 1940, es van nomenar 3 nous Mariscals: el nou Comissari del Poble de Defensa Semion Timoixenko, Boris Shaposhnikov i Grigory Kulik.

Encara que els rangs tradicionals pels oficials van ser restablerts al 1935, els rangs dels Generals a l'Exrcit Roig no van ser introduts fins al 1940. El sistema de rangs portava a confusi, car hi havia tant el Mariscal com el General d'Exrcit, per hi mancava el Brigadier i rangs de General (a part del rang posicional de kombrig o Comandant de Brigada, que ja existia); la posici entre Tinent General i el General d'Exrcit s ocupada pel rang de Coronel General. Aix suggereix que el General d'Exrcit podria ser considerat equivalent al Mariscal de Camp i al General d'Exrcit americ, deixant el rang de Mariscal com a un rang honorfic.

Durant la Segona Guerra Mundial Timoshenko i Budionni van dimitir i Kulik va ser apartat per incompetncia, i el rang de Mariscal de la Uni Sovitica va ser atorgat a comandants militars que el van guanyar per mrits (entre ells hi ha Gueorgui Jkov, Ivan Koniev i Konstantn Rokossovski). Al 1943, Stalin mateix va ser elevat a Mariscal de la Uni Sovitica, i al 1945 es va ascendir al seu cap de policia, Lavrenti Bria. A aquests Mariscals Poltics se'ls un al 1947 Nikolai Bulganin.

Dos Mariscals van ser executats a les purgues de postguerra: Kulik al 1950 i Bria al 1953, poc desprs de la mort de Stalin. A partir d'aquest moment, el rang noms fou atorgat a militars professionals, a excepci de Leonid Brejnev, qui es va fer Mariscal a si mateix al 1976 i d'Ustinov, que va ser nomenat Ministre de Defensa al juliol de 1976. El darrer Mariscal de la Uni Sovitica va ser Dmitri Iazov, nomenat al 1990 i empresonat desprs del fallit cop d'estat contra Mikhail Gorbachev al 1991. El Mariscal Sergei Akhromeev se sucid al 1991 desprs de la caiguda de la Uni Sovitica.

El rang va ser abolit amb la dissoluci de la Uni Sovitica al desembre de 1991. Va ser substitut pel rang de Mariscal de la Federaci Russa, llut noms per una persona, el Mariscal Igor Sergeiev, Ministre de Defensa Rus entre 1997 i 2001.

Els Mariscals es poden separar en 3 grups generacionals:

Aquells que van adquirir la seva reputaci durant la Guerra Civil Russa. Entre aquests hi ha aquells que van ser purgats al 1937 38 (Bliukher, Tukhachevsky i Iegorov), i aquells que van tenir alts comandaments a l'inici de la Segona Guerra Mundial (Budionni, Kulik, Xapoxnikov, Timoxenko i Voroixlov). Tots ells, excepte Xapoxnikov i Timoxenko, van provar ser incompetents i van ser retirats de les seves funcions.
Aquells que van forjar les seves reputacions durant la Segona Guerra Mundial i van assumir alts comandaments a la darrera part de la guerra (Jkov, Vasilievski, Koniev, Rokossovski, Malinovski, Tolbukhin i Txuikov);
Aquells que van assumir alts comandaments durant la Guerra Freda. Tots ells havien estat oficials durant la Segona Guerra Mundial, per els seus comandaments van ser dins del Pacte de Varsvia o com Ministres de Defensa Sovitics (Gretxko, Iakubovski, Kulikov, Ogarkov, Akhromeev i Iazov).

Tots els Mariscals de la postguerra havien estat oficials durant la Segona Guerra Mundial, a excepci de Brezhnev, que havia estat Comissari Militar i d'Ustinov, qui havia estat director d'una fbrica d'armament. Fins i tot Iazov, que tenia 20 anys quan acab la guerra, havia estat comandant de secci. A diferncia dels comandants superiors americans a l'era de la Guerra Freda, cap Mariscal sovitic havia tingut experincia de comandament de combat desprs de 1945.

Relaci de Mariscals de la Uni Sovitica.

 





Enllaos externs.
Biografies de tots els Mariscals de la URSS;




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="175937" title="Joaquim Bueso" nonfiltered="1904" processed="1902" dbindex="71910">
Joaquim Bueso (mort a Barcelona el 17 de mar de 1920) fou un sindicalista catal. Forma part de la redacci del peridic Solidaridad Obrera des d'octubre de 1907 i el 19 de novembre de 1910 en fou nomenat director.  Participa en la reuni de Solidaridad Obrera de juliol de 1909 que va prendre l'acord de declarar la vaga general contra la movilitzaci de reservistes per anar a la guerra del Marroc i que fou un dels detonants de la Setmana Trgica. L'octubre de 1911 s'afili al PSOE.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="175938" title="Antozou" nonfiltered="1905" processed="1903" dbindex="71911">

Els antozous (Anthozoa, del grec anthos, flor, i zoon, animal) sn una classe del flum dels cnidaris que presenten exclusivament forma de plip.

Els plips dels antozous presenten algunes diferncies amb els hidrozous:
La boca no s'obre directament a la cavitat gastrovascular, sin que continua en una faringe ectodrmica que, lateralment, presenta un o diversos canals ciliats (sifonoglifs) que asseguren la renovaci de l'aigua de la cavitat gastrovascular.
La regi oral adopta forma de disc i la boca t forma de fenedura allargada, donant als antozous una  incipient simetria bilateral.
La cavitat gastrovascular est compartimentada per septes longitudinals.

Cladograma.



Enllaos externs.


Web dedicat a antozous ;































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="175940" title="Herpetologia" nonfiltered="1906" processed="1904" dbindex="71912">

L'herpetologia (del grec        "reptar" i       "estudi de") s la branca de la zoologia que estudia els animals de sang freda (rptils i amfibis), incloent-hi la seva taxonomia, ecologia, comportament, fisiologia, anatomia i paleontologia. Salamandres, granotes, gripaus, serps, llangardaixos, tortugues, tuatares i crocodilians sn alguns dels animals que sn estudiats pels herpetlegs.

Tot i que rptils i amfibis ofereixin una semblana relativa (per exemple, molt sovint salamandres i llangardaixos sn confosos els uns pels altres quan, en realitat, pertanyen a lnies evolutives diferents). Aix, els amfibis tenen una pell permeable que permet l'intercanvi de gasos d'una manera semblant a com ho fan els pulmons dels mamfers. Molts amfibis no tenen pulmons en absolut sin que fan servir llurs pells per a respirar. A ms, tenen el cor dividit en tres compartiments i, tot i que la majoria d'espcies poden viure fora de l'aigua, necessiten tornar-hi per a la fertilitzaci i la posta dels ous. Molts amfibis segreguen txics a travs de la pell per protegir-se de llurs depredadors. 

Els rptils, per contra, tenen una pell hermtica seca i pulmons. El cor dels rptils tamb t tres compartiments (llevat dels crocodilians que en tenen quatre) i ponen llurs ous en terra, incloent-hi les tortugues marines que noms vnen a terra per a aquest propsit. 

L'herpetologia ofereix mltiples beneficis pel paper dels amfibis i dels rptils en l'ecologia global puix que els primers sn sovint molt sensibles als canvis ambientals i poden oferir una advertncia visible als ssers humans sobre canvis significatius que s'estiguin produint en l'entorn. Algunes toxines i verins produts pels rptils i els amfibis sn tils en el camp de la medicina. Per exemple, alguns tipus de verins de serp sn emprats per elaborar anticoagulants que treballen per tractar vctimes d'atacs de cor. 

Vegeu tamb.
 Amfibi;
 Rptil;

Enllaos externs.
 Societat Catalana d'Herpetologia;
 Recull de revistes herpetolgiques;
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="175941" title="Simfonia nm. 4 de Txaikovski" nonfiltered="1907" processed="1905" dbindex="71913">

La Simfonia nm. 4 en fa menor, Op. 36, de Piotr Ilitx Txaikovski va ser composta entre 1877 i 1878. Est estructurada en els tradicionals quatre moviments.

Durant la composici de la simfonia, Txaikovski va escriure a la seua mecenes, Madame Nadezhda von Meck, que desitjava "moltssim" dedicar-li-la a a ella, i que faria constar en la partitura "Dedicada a la meua millor amiga".

L'estrena va tenir lloc en un concert de la Societat Musical Russa a Sant Petersburg el 10 de febrer (Calendari juli)/22 de febrer (Calendari gregori) de 1878, sota la direcci de Nikolai Rubinstein. 

Les afirmacions sobre el fet que "el primer moviment representa el Dest" sn simplificacions superficials: d'acord amb una carta del compositor a Madame von Meck l'any 1878, s realment la fanfrria que s'escolta a l'inici ("el nucli, la quintaessencia, el lema rector al llarg de la simfonia") all que representa el "Dest", que esdev "el poder fatal que impedeix a un mateix atnyer l'objectiu de la felicitat ... No hi ha res a fer, ms que sotmetre-s'hi i lamentar-se en va". Com el mateix compositor va explicar, el programa del primer moviment s  "aproximadament" que "tota vida s una constant alternana de dura realitat i somnis i visions de felicitat esmunyedissos ...". Conclou: "No existeix cap refugi ... Deixeu-vos emportar per aquesta mar, fins que us engolisca i us submergisca en les seues profunditats".

Estructura.
Primer moviment.
La simfonia s'obre amb trompes i fagots emetent un greu la bemoll en unson d'octava. Desprs d'una lnia descendent del fagot i els metalls greus, la fusta i les trompetes emeten un la bemoll ms agut. A mesura que la msica solidifica en llargs, lentament sincopats acords, Txaikovski deslliga l'equivalent musical a un flaix llumins: dos curts acords en fortissimo, cadascun d'ells seguits per un llarg silenci. Quan la musica declina, les fustes alludeixen a la melodia principal, que s prpiament introduda per la corda al Moderato con anima. (La partitura, a aquest punt, indica "In movimento di Valse", tot i que est escrit en comps de 9/8.) La melodia es desplega bastant rpidament. Molt desprs en el mateix moviment, el mateix la bemoll s ems per les trompetes.  Aquest moviment es caracteritza per les contnues introduccions del motiu del dest, la frase la bemoll.  El motiu es fa servir com a separaci entre cada secci de la forma sonata-allegro.

Segon moviment.
El segon moviment est tenyit de melancolia i pesar.

Tercer moviment.
El tercer "no expressa un sentiment definit", sin que "est ple d'arabescos capritxosos, de les imatges evasives que es precipiten en la imaginaci quan has begut una mica de vi i experimentes el primer grau d'intoxicaci". En aquest moviment (indicat com Scherzo: Pizzicato ostinato) les cordes toquen pizzicato permanentment. Desprs se'ls afegeix la fusta quan l'obo toca un simple i agut "la". Ms tard intervenen els metalls. Aquests tres grups (corda, fusta i metall) sn els nics que hi intervenen; no hi ha percussi, a excepci dels timbals. Conclou tranquillament amb el pizzicato de les cordes.

Quart moviment.
En el quart moviment, en contrast, es un retrat d'una festa popular, incorporant-hi la famosa can russa, "En el camp hi havia un bedoll", com un dels temes. Com el compositor va explicar: 

Si en el teu interior no trobes una ra per a la felicitat, mira als altres. Vs amb el poble. Observa com gaudeixen, deixant-se endur amb entusiasme pels sentiments alegres. Una imatge de la diversi festiva del poble. Has aconseguit durament oblidar-te de tu mateix i ser atrapat per l'espectacle de la felicitat aliena, quan el 'Dest' apareix novament i et recorda la teua existncia... Noms pots blasmar-te a tu mateix; no digues que tot en aquest mn s trist. Hi ha alegries simples, per punyents. Gaudeix del gaudi dels altres. Viure s encara possible.

En aquest moviment, un flaix del 'la bemoll' apareix en la seua meitat.

Crtica.
La inicial reacci de la crtica envers la simfonia va ser desfavorable. Tamb als Estats Units d'Amrica; l'any 1890 un crtic del New York Post va escriure, "La Quarta Simfonia de Txaikovski ha demostrat ser una de les ms extremadament russes, s a dir, semi-brbares, composicions mai escoltades en la ciutat.  ... Si Txaikovski haguera anomenat la seua simfonia 'Una cavalcada en trineu a travs de Sibria' ning no ho hauria trobat inadequat."  Un crtic alemany va escriure l'any 1897 "L'absurditat del compositor va afectar negativament el meu estat d'nim.  La confusi en els metalls i l'abs de la percussi em van enfonsar!"

Malgrat aquestes inicials reaccions negatives, la simfonia ha esdevingut una pea bsica del repertori orquestral, i roman com una de les simfonies ms interpretades de les darreries del Segle XIX.

 Bibliografia .
  Carta a Madame Nadeshda von Meck, presa de The Symphonies of Brahms and Tschaikowsky in Score, Bonanza Books, New York, 1935.
  Nicolas Slonimsky, The Lexicon of Musical Invective.  Seattle, University of Washington Press, 1965.  ISBN 0-295-78579-9;
  Simfonia nm. 4 de Txaikovski, per  Brett Langston;
  Hans Keller: 'Peter Ilyich Tchaikovsky', in Vol. I of 'The Symphony', ed. Robert Simpson (Harmondsworth, 1966).

 Enllaos externs .
  Informaci sobre la Simfonia nm. 4 a Tchaikovsky-research.org;
 Partitura completa de l'obra;
 Un enregistrament complet disponible, per la Peabody Symphony Orchestra;
 Un moviment disponible, per la Manhattan School of Music Symphony Orchestra;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="175943" title="Agust Castell Trulls" nonfiltered="1908" processed="1906" dbindex="71914">
Agust Castell Trulls (- Tolosa de Llenguadoc, 1947) fou un sindicalista catal. Havia estat barber a Sant Vicen de Castellet, treball com a funcionari a l'Ajuntament de Barcelona i tamb feu de taxista. Fou militant de la CNT i redactor de Solidaridad Obrera de Barcelona el 1916, i fou empresonat al vaixell Pelayo durant la vaga de La Canadenca  a Barcelona el gener de 1919.  Fou company de Teresa Muntaner, vdua de Salvador Segu i en proclamar-se la Segona Repblica Espanyola s'afili a ERC. Durant la guerra civil espanyola va ser comissari municipal d'Espinelves i Riudarenes. El 1939 s'exili a Frana, d'on ja no va tornar.

 Enllaos .
 The permanent revolution, trascripci de Baltasar Porcel de les memries de l'anarquista Joan Ferrer i Farriol ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="175944" title="Smoking Stones" nonfiltered="1909" processed="1907" dbindex="71915">
Smoking Stones s un grup consagrat a realitzar versions mimtiques de temes dels Rolling Stones, cantats per Sergi O. Cases.

El 1999 publiquen Classic & New Sessions, que inclou un sol tema en catal ("Angie")

Enllaos externs.
 Cartell de promoci d'aquest grup musical;
 Plana web de la televisi de Sant Cugat del Valls informant del grup.
 Informaci variada sobre el grup;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="175946" title="Bladestorm: The Hundred Years' War" nonfiltered="1910" processed="1908" dbindex="71916">



Bladestorm: The Hundred Years' War (         -    -) s un proper videojoc d'acci per la Playstation 3 i l'Xbox 360. Ser publicat per Koei i desenvolupat per Omega Force.  Est previst que es llanar pel 2007.

El videojoc es basa en la Guerra dels Cent Anys que enfrontaven les forces del Regne d'Anglaterra i aliades contra l'Antic rgim de Frana i els regnes aliats d'aquest.

 Jugabilitat .
Els jugadors assumeixen el rol d'un comandant amb un grup de mercenaris que estan lluitant per ambds bndols (Frana i Anglaterra), depenent de la situaci. Les unitats de guerra s'inclouen la d'infanteria, cavalleria, arquers, elefants, canoners i unitats d'assetjament a castells. La reputaci del comandant afectar a la qualitat de les tropes disponibles i la dificultat de les missions. Les tropes tamb adquireixen experincia prpia a mesura de qu van lluitant.

El videojoc s similar a la saga Kessen, que tamb es va publicar per Koei.

 Personatges .
Regne d'Anglaterra.

Edward, the Black Prince (1330-1376);
John Chandos (1320-1369);
Hal, the red haired lion (Henry V);
Richard Beecham, Richard de Beauchamp, 13th Earl of Warwick (1382-1439);
John Talbot, 1st Earl of Shrewsbury (1384/90-1453);
Sir John Fastolf (1378-1459);
Sir Henry Percy (1364/1366-1403) ;
Yamarle (personatge original);
Margaret (personatge original);
Philippa (personatge original);
Rei d'Anglaterra (Edward III);

Regne de Frana.

Joana d'Arc (1412-1431);
tienne de Vignolles, La Hire (1390-1443);
Gilles de Rais (1404-1440);
Philippe le Bon, Philip III, Duke of Burgundy (1396-1467);
Marie, Philippe le Bon's adjutant (personatge original);
Arthur de Richemont, Arthur III, Duke of Brittany (1393-1458);
Youzhi, Arthur de Richemont's Chinese adjutant (personatge original);
Bertrand du Guesclin (1320-1380);
Jean, Bertrand du Guesclin's adjutant (personatge original);
Christine de Pisan (1364-1430);
Rei de Frana (no especificat);

Mercenaris.
Bart, un amic que vol aconseguir ser una "llegenda".
George;
Mark;
Karen;
Diane;
Nalan;
Yoshimasa;
Shakti;
William;
John Hawkwood, el mercenari llegendari.;

Tropes.
? Sword Troop (?  );
Lady Fencer (        );
Viking Long Sword Troop (        );
Long Sword ? Troop (  ? );
? (       );
??? Troop (???? );
?? Adarga Troop (??    );
???? Pike Troop (????    );
Sword ? Troop ( ? );
Royal Lancer (        );
??? Troop (??? );
Mace Troop (    );

Skull Crusher (         );
?? Troop (?? );
Lady Archer (        );
Longbow Troop (   );
? Bow Troop (?  );
Mongol Bow Cavalry (       );
?? Camel Cavalry (??     );
Dragoon (     );
Cannon Troop (    );
Mongol Fire ? Troop (     ? );
?? Troop (  ?  );

 Vegeu tamb .

Guerra dels Cent Anys;
Kessen;
Dynasty Warriors;
Dynasty Warriors 5;
Samurai Warriors;
Koei;


Referncies.


 Enllaos multimdia.
Triler HD #7 Teaser: 2007.07.03 (720p., 19.0M);
Triler HD #5 Personatges mercenaris: 2007.02.09 (720p., 15.6M);
Triler HD #4 Personatges anglesos: 2007.01.26 (720p., 16.6M);
Triler HD #3 Personatges francesos: 2007.01.12 (720p., 13.8M);

 Enllaos externs .
  Web oficial;
  Secci de KOEI Warriors - Bladestorm: The Hundred Years' War (lloc web de fans);
  Frum oficial de Koei sobre el Bladestorm: The Hundred Years' War;
  Articles, imatges i vdeos a GameSpot sobre el Bladestorm: The Hundred Years' War;
  Articles, imatges i vdeos a la IGN.com sobre el Bladestorm: The Hundred Years' War;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="175948" title="Snakeball" nonfiltered="1911" processed="1909" dbindex="71917">



Snakeball s un videojoc descarregable per PSN al PlayStation Store.

 Jugabilitat .
Snakeball s un remake en 3D del clssic videojoc Snake. Els jugadors estan sobre un terra semblant a discoteca en el qual s'ha de colleccionar boles de colors per aconseguir punts. La cmera PlayStation Eye pot ser utilitzat per fer una foto de la vostra cara i posar-la al videojoc. El videojoc suporta el mode en lnia de multijugador fins a 8 jugadors.

 Vegeu tamb .
Llista de videojocs de PlayStation Network;
PlayStation Eye;

 Enllaos externs .
  Snakeball a IGN;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="175951" title="Juli Pams i Vallarino" nonfiltered="1912" processed="1910" dbindex="71918">

Juli Pams i Vallarino o Jules Pams (Perpiny 1852 - Pars 1930) fou un advocat i poltic francs d'origen nord-catal. Exerc com a advocat a Perpiny, el 1889 fou escollit regidor a l'ajuntament d'Argelers i ocup nombrosos crrecs poltics pel Partit Radical i Radical Socialista: diputat del 1893 aal 1904, senador el 1904, ministre d'agricultura (1911), i president del Consell General dels Pirineus Orientals del 1912 al 1920. El 1913 fou candidat radicalsocialista a la presidncia de Frana contra Raymond Poincar, que el venc per 429 vots contra 327. Fou tamb ministre d'interior en el govern de Georges Clemenceau del 1917 al 1920. Tamb fou delegat de Frana a la Societat de Nacions.

Interessat per la cultura catalana, fou membre de la Societat d'Estudis Catalans. Deix a la ciutat de Perpiny l'Hotel Pams, emprat com a seu de la biblioteca municipal, de museus, d'entitats culturals, i que durant anys ha allotjat la Universitat de Perpiny.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="175956" title="Llus Pastre" nonfiltered="1913" processed="1911" dbindex="71919">
Llus Pastre (Clarmont d'Erau, Llenguadoc 1863 - Perpiny 1927) fou un gramtic i escriptor a la Catalunya del Nord. Fou una de les figures ms representatives del catalanisme al Rossell del comenament del segle XX. Fou un dels fundadors el 1906 de la Societat d'Estudis Catalans, de la qual fou secretari i un dels membres ms actius en la difusi de la llengua i demanar-ne el seu ensenyament. Public nombrosos articles de pedagogia a la Revue Catalane. Per la banda occitana se'l coneix pel seu estudi sobre la parla de Clarmont d'Erau.

 Obres .
 Grammaire catalane (1913);
 Le franais enseign par les exercices de traduction de textes catalans (1911) ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="175959" title="Angkor" nonfiltered="1914" processed="1912" dbindex="71920">
L antiga capital khmer d'Angkor est situada a les rodalies de l actual Siemp Reap, al nord del llac Tonl Sab i Nord-oest de Cambodja. A Angkor hi vivien en l'poca de l'apogeu d'aquest regne a la vora d'un mili d'habitants, ms que en qualsevol ciutat europea d'aquell temps. D aquella ciutat, o conjunt de ciutats, es conserva actualment un extens camp arqueolgic amb centenars de temples de diferents poques i tipus, que desprs del rgim de Pol Pot, s ha transformat en un centre d atracci turstica de primera fila. Tot aquest conjunt va ser estat declarat el 1992 Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.

Histria.
La fundaci.
L imperi khmer va succeir en el temps el regne de Chenla, que s havia transformat en diversos regnes i estats enfrontats. La capital d aquella poca era Isanapura, l actual Sambor Prei Kuk. En el 802 Jayavarman II (802-850) els va unificar, consagrant-se com a nic sobir i independitzant-se de Java, amb la que d alguna manera alguns regnes chenla havien quedat sotmesos. Fins i tot Jayavarman II havia residit fins llavors a Java. L acte de proclamaci com a rei va tenir lloc al mont Kulen, al nord d Angkor. Va abandonar l antiga Isanapura i va establir la seva cort a Hariharalaya, a l actual lloc de Roluos, a l est de Siemp Reap.

Roluos (Hariharalaya).
Indravarman I (877-889) fou el principal constructor dels grans temples de Roluos (Hariharalaya), va aixecar el temple de Preah Ko (879) dedicant-lo al fundador de l imperi, Jayavarman II, potser degut a que ell mateix era un monarca intrs. Tamb va portar a terme importants obres hidruliques destinades a minvar els efectes de manca d aigua en l poca seca.
 
Angkor (Yasodharapura).
L establiment de Roulos va durar poc, Yasovarman I (889-910), fill d Indravarman I, desprs d aixecar els temples de Lolei, estableix la seva prpia capital ms al nord, a l actual Angkor, que anomena Yasodharapura. D una manara anloga al que havia fet el seu pare a Roulos, hi construeix un estany (el Baray Oriental) com a reserva d aigua per a provisi de la nova ciutat. Al seu costat tamb aixeca diversos edificis.

Koh Ker (Chok Gargyar).
El 921 Jayavarman IV (921-941), s fa coronar rei a Koh Ker, a uns cent km al Nord-est d Angkor on estableix la capital, provocant un nou canvi d ubicaci. Aquesta capital es mant durant el curt regnat del seu fill, a la seva mort (944) un nou trasllat retorna la capitalitat a Angkor.

Retorn a Angkor.
Rajendravarman II (944-968) va fer retornar la cort a Angkhor prpiament dit i una de les seves primeres accions fou aixecar el temple de Mebon Oriental, al bell mig de l estany (el Baray Oriental) que havia construt Yasovarman I anteriorment. L un darrera l altre els monarques es van succeint i intenten deixar empremta del seu pas aixecant nous edificis dedicats a la glria dels dus, d ells mateixos i de la monarquia com instituci.

Suryavarman I (1006-1050) posa fi a una poca de turbulncies poltiques, que retornaran ms endavant. La histria d Angkor s un reflex de la mateixa histria del regne, amb monarques que es van succeint, intrigues, usurpadors del poder, etc. Mentre, van deixant la seva empremta en les construccions del complex monumental.

Angkor Vat.
Ms endavant, sota Suryavarman II (1113-1149), s aixeca el monument sens dubte ms important del conjunt: Angkor Vat, el temple i mausoleu, punt de referncia de l arquitectura khmer per les seves dimensions i bellesa.

Poc desprs, el 1177, l exrcit del regne de Champa (que cal situar a l actual Vietnam) fa una incursi i ataca Angkor a travs del llac Tonl Sap, trobant la ciutat militarment desprotegida. L ocupa i la saqueja, quedant durant quatre anys sota el seu domini. Jayavarman VII pot recuperar el poder el 1181 i porta l imperi a la seva mxima esplendor.

Angkor Thom.
Sota Jayavarman VII s aixeca Angkor Thom, la nova ciutat tancada per una muralla quadrada d uns tres km de costat amb cinc portes d entrada i amb el seu centre monumental farcit de construccions (Bayon, Bauphon, Phimeanakas...).

L aband.
A comenament del segle XIV la histria d Angkor i del mateix imperi queda desdibuixada, els documents histrics sn pocs i poc concrets. No s ha conservat res de les construccions que s haurien pogut aixecar desprs del segle XIV, es feien de fusta. Entre el 1351 i 1357 la capital cau a mans del tai. Els khmer recuperen el poder, per la debilitat es mant. El 1431 novament s ocupat una pels tai i el pas passa a dependre d Ayutthaya, la capital del regne tailands. Aquesta pot ser la data que marca la fi d Angkor. La importncia de les zones millor comunicades, com Phnom Penh, la capital es trasllada definitivament a aquesta ciutat el 1434. Angkor es mant amb ms o menys vitalitat fins el segle XVI.

El descobriment d Occident.
El lloc s  redescobert  per l'occidentals arrel de l intent de cristianitzaci per missioners francesos. A comenament del segle XIX hi intervenen els arquelegs, que comencen a investigar la zona. El 1863 Cambodja passa a ser un protectorat francs i comencen les investigacions, ms o menys sistemtiques del complex, que sn objecte de gran inters des d Europa. El 1901 es crea l'cole Franaise d'Extrme-Orient, que s hi dedica de manera particular i exclusiva fins el 1970, que ho ha de deixar per motius de seguretat. Les investigacions es recuperen a partir del 1980 sota la direcci del govern de Cambodja i amb la participaci de diferents pasos. Des del 1992 el complex entra a les llistes del Patrimoni de la Humanitat. En tot aquest temps s hi ha portat a terme importants treballs de localitzaci, neteja i restauraci.

Els monuments d Angkor.






Bibliografia.
 Claude Jacques, Michael Freeman. Angkor cit khmre. Ed. Olizane. Ginebra, 2000. ISBN 2-88086-253-1;
 Jean Laur. Angkor. Flammarion. 2002. ISBN 2-820-0897-5;
 Maurice Glaize. Angkor. J. Maisonneuve. Paris, 2003. ISBN 2-7200-1091-X;













































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="175964" title="Pau Berga" nonfiltered="1915" processed="1913" dbindex="71921">
Pau Berga, en francs Paul Bergue (Pesill de la Ribera, Rossell 1864 - Royan, Charente Martim 1947), fou un poeta i gramtic rossellons nord-catal.

Provenia d'una famlia de pagesos, d'on era el segon de quatre fills. Estudi el batxillerat a escoles religioses i enginyeria a Pars. Fou conductor d obres d enginyeria. Comen a vint anys a publicar poemes en la revista de Barcelona La Ilustraci Catalana cap a l any 1890. Els anys 1893 i 1894 fou convidat del consistori barcelon als Jocs Florals. Conductor d obres d enginyeria, pass gran part de la seva vida a la provncia d Annam, a Indoxina. Des de l exili redact nombrosos articles sobre la llengua catalana, l ortografia, la fontica, la mtrica catalana, l obra dels poetes rossellonesos i el canoner popular per les revistes nord-catalanes del principi del segle XX. 

Autor del llibre de poemes La Mare-Terra el 1913 i d un ampli recull de poesies intitulat Contes i monologues catals entre l any 1932 i 1933. Retorn al seu poble natal l any 1926. El 1928 fou elegit Mantenidor de l Acadmia de la Ginesta d Or i l any segent s encarreg del  rapport-concours  de la llengua catalana. Tot i sser des del principi un defensor al Rossell de la unificaci ortogrfica del catal duta a terme per l Institut d'Estudis Catalans al final de la seva vida s allunya de les normes fabrianes i utilitz una llengua  patoisante .
 
 Obres .
 La Mare-Terra (1913), poemes ;
 Fables de La Fontaine traduites en vers catalans (1909) ;
 tudes critiques sur les chansons catalanes (1911-1912) ;
 Les voyelles o et u en catalan (1912);






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="175965" title="Emili Boix" nonfiltered="1916" processed="1914" dbindex="71922">

Emili Boix (Illa, Rossell 1862 - 1922) fou un poeta nordcatal. S'establ un temps a Pars, on fund el grup catal Canig. Collabor activament a la Revue Catalane, on public la major part dels seus poemes, alguns d'ells prenent posicions xovinistes franceses contra Alemanya durant la Primera Guerra Mundial.

 Obres .
 L'liga blanca (1915), poema allegric contra l'Imperi Alemany.
 Triar no s trair, no publicat fins el 1993.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="175969" title="Himenpter" nonfiltered="1917" processed="1915" dbindex="71923">

Els himenpters (Hymenoptera, del grec hymen, "membrana", i pter-, "ala") formen un dels majors ordres d'insectes, i comprn alguns dels insectes ms populars, com les formigues, els borinots, les abelles i les vespes, entre d'altres. El nom prov de la textura de les seves ales.

 Caracterstiques .

Els himenpters posseeixen un aparell bucal de tipus mastegador o llepador, per sempre amb unes mandbules poderoses. Molts d'ells tenen dos parells d'ales membranoses, les posteriors ms petites que les anteriors; en alguns casos, com en les formigues, molts dels seus individus no tenen ales. 

Les femelles presenten al final de l'abdomen una estructura per a la posta d'ous, l'oviscapte, que en els grups ms evolucionats es transforma en un agull o fibl verins. Els tubs de Malpighi sn molt nombrosos.

El desenvolupament s per metamorfosi completa i sn relativament freqents els casos de reproducci partenogentica. Les larves sn podes i n'hi ha que sn parsites d'altres animals, n'hi ha de fitfagues, i n'hi ha que sn alimentades pels progenitors o en espcies socials, per altres individus de la colnia.

Existeixen moltes diferncies pel que fa a la forma de vida dels himenpters, i ens podem trobar espcies parsites, d'altres que viuen organitzades socialment, i un tercer grup, majoritari, d'exemplars solitaris. 

En les espcies socials apareixen tres tipus d'individus dividits: 
 els abellots (mascle);
 les obreres (femella);
 la reina (femella);

L'ordre dels himenpters es divideix en dos subordres:
 Apcrits (Apocrita);
 Smfits (Symphyta);
El principal carcter que diferencia els dos grups s que en els apcrits el primer segment de l'abdomen s'estreny en la seva uni amb el trax, quedant una cintura molt marcada (cintura de vespa), mentre que els smfits, considerats ms primitius, no es produeix aquest estretiment. Als Pasos Catalans hi trobem espcies dels dos subordres.


Referncies.

 Enllaos externs .


Hymenoptera Information System;
Hymenoptera of North America - large format reference photographs, descriptions, taxonomy;
International Society of Hymenopterists;
 Bees, Wasps and Ants Recording Society (UK);
 Ants Photo Gallery (RU);
 Fossil insects in Russia;
 International Palaeoentomological Society;
 Sphecos Forum for Aculeate Hymenopterra;
 Hymenoptera images on MorphBank, a biological image database;
Hymenopteran Systematics;

 Llistes .
Insetos dos Brazil;
Waspweb;










































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="175973" title="Jean-Baptiste Dumas" nonfiltered="1918" processed="1916" dbindex="71924">

Jean-Baptiste Dumas (Als, 15 de juliol del 1800 - Cannes, 11 d'abril del 1884). Qumic francs.

Inici estudis de farmcia a Ginebra el 1816. El 1823 es trasllada a Pars on s contractat com a Rpetiteur a l'Ecole Polytechnique i al Liceu, que posteriorment esdevingu l'Ateneu. Dumas s un dels fundadors el 1829 de l'Ecole Centrale des Arts et Manufactures. En els anys segents fou catedrtic a l'Ecole Polytechnique del 1835 al 1840, a l'Ecole de Medecine el 1839 i a la Sorbona desde el 1841 al 1868. Fou tamb ministre francs d'agricultura els anys 1850 - 1851. 

Dumas fou un excellent experimentador i teric en el camp de la qumica. L'any 1828 desenvolup conjuntament amb Boullay la teoria de l'etern segons la qual l'etanol i el dietilter serien hidrats del radical etern. Molt ms influent fou la seva teoria de la substituci desenvolupada el 1834. Aquesta es basava en el seu descobriment experimental de qu  un tom d'hidrogen podia ser substituit en un compost ja sigui per un tom d'halogen o mig tom d'oxgen. El 1839 formul la antiga teoria dels tipus. Dumas defens el punt de vista de qu les propietats dels compostos orgnics estan determinades per la seva estructura i que els radicals no eren inmutables, negant d'aquesta manera la vigent teoria del dualisme. L'any 1827 desenvolup un mtode per a determinar el pes molecular de compostos voltils a partir de la determinaci de les seves pressions de vapor. Les seves principals consecucions en el camp experimental foren en el camp de la qumica orgnica on entre d'altres compostos all, conjuntament amb Auguste Laurent,  l'antrac el 1835, i descobr l'cid tricloroactic el 1839. Dumas introdu amb xit diferents noms en la qumica com ara els d'cid gras o cid propionic.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="175974" title="Gran Premi de Gran Bretanya del 2002" nonfiltered="1919" processed="1917" dbindex="71925">
Resultats del Gran Premi de la Gran Bretanya de Frmula 1 de 2002, disputat al circuit de Silverstone el 7 de juliol del 2002.


 Resultats .







 Altres .

 Pole:  Juan Pablo Montoya;
 Volta  rpida:  Rubens Barrichello  1m  23. 083s;









 
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="175976" title="Partit Socialista de San Marino" nonfiltered="1920" processed="1918" dbindex="71926">
El Partit Socialista de San Marino s un partit poltic de San Marino, dirigit per Alberto Cecchetti. T 15 dels 60 escons que conformen el Gran Consell General, i governa en coalici amb la democrcia cristiana.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="175981" title="Partit Socialista dels EUA" nonfiltered="1921" processed="1919" dbindex="71927">
El Partit Socialista dels EUA (en angls, Socialist Party of USA) s un partit poltic nord-americ, descendent del Partit Socialista d'Amrica de Eugene V. Debs i Norman Thomas.

Aquest partit advoca pel socialisme democrtic i per una revoluci democrtica des de baix. La seva organitzaci juvenil s la Lliga Socialista dels Joves (Young People's Socialist League).














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="175982" title="Almirall de la Flota de la Uni Sovitica" nonfiltered="1922" processed="1920" dbindex="71928">


El grau d'Almirall de la Flota de la Uni Sovitica (rus:                                  transliterat: Admiral Flota Sovietskogo Soyuza,) era el mxim rang naval de la Uni Sovitica. El grau era considerat honorari, i va ser establert pel Consell de Ministres de la URSS el 3 de mar de 1955, reemplaant un crrec similar, almirall de la flota, en vigncia des de 1940.

Des de la creaci d'aquest rang, noms els dos almiralls que tenien l'antic rang van ser promoguts a aquest crrec, Nikolai Kuznetsov (degradat a vice-almirall al  1956 per raons poltiques) i Ivan Isakov (fins a la seva mort al 1967). El seu successor, l'almirall Sergei Gorxkov va ser designad en reemplaament del seu antecessor, i encara desprs de la seva mort al 1988 ning obtingu el crrec. Aquest desaparegu amb la Uni Sovitica al 1991.

Era equivalent al rang de Mariscal de la Uni Sovitica.

Insgnia.
La insgnia de 1944 presentava 4 estrelles de Nkhimov, per quan es declar equivalent al rang de Mariscal de la Uni Sovitica al 1945, van ser reemplaades per una nica i gran estrella, semblant a la que apareixia a les insgnies de Mariscal.

Almiralls de la Flota.

Nikolai Kuznetsov (1902-74): designat  el 3 de mar de 1955; degradat el 17 de febrer de 1956; rehabilitat pstumament el 26 de juliol de 1988;
Ivan Isakov (1894-1967): designat el 3 de mar de 1955; ;
Sergei Gorxkov (1910-88): designat el 28 d'octubre de 1967.

Enllaos externs.
Biografies dels Almiralls de la Flota de la URSS (en rus i angls).













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="175985" title="Partit Socialista d'Amrica" nonfiltered="1923" processed="1921" dbindex="71929">
El Partit Socialista d'Amrica (Socialist Party of America) va ser un dels partits socialistes ms importants en la histria dels Estats Units. Es va formar en 1901 per una fusi entre el Partit Socialdemcrata i un ala del ms vell Partit Laboral Socialista.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="175986" title="Just Calveyrach" nonfiltered="1924" processed="1922" dbindex="71930">
Just Calveyrach (Perpiny 1900) fou un escriptor nord-catal. Durant els anys 20 va publicar diversos articles a favor de Francesc Maci i va dirigir les revistes La Lyre, L'veil Catalan (del 1924 al 1933), a la que li va donar un enfocament molt regionalista, i Madeloc (el 1952). Durant els anys 40 fou cap d'instrucci pblica a la Guaiana Francesa, on hi va inaugurar el liceu de Caiena. Va passar bona part de la seva vida a l'frica austral i a Amrica ocupant crrecs oficials. 

 Obres .
 Guyanes (1941);

 Referncies .





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="175991" title="Partit Socialista (Pasos Baixos)" nonfiltered="1925" processed="1923" dbindex="71931">


El Partit Socialista (neerlands: Socialistische Partij, SP), s un partit poltic socialista neerlands. s el tercer major partit dels Pasos Baixos per nombre de militants i per representaci parlamentria.

L'SP va ser fundat en 1972 com una escissi del Partit Comunista dels Pasos Baixos. Originalment va ser un partit maoista, per en els anys 80 va reorientar la seva ideologia i ara s un partit socialista, oposat al neoliberalisme. 

 L'SP va guanyar els seus dos primers escons en el parlament en 1994 amb l'eslgan Stem Tegen! (Vota en contra!) i amb un tomquet com emblema. ;

 En 2003 l'eslgan va ser canviat per Stem Voor! (Vota a favor!), i va obtenir 9 escons.

 En 2006, amb l'eslgan N SP (Ara SP), va obtenir 25 escons.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="175992" title="Vescomtat de Rocabert" nonfiltered="1926" processed="1924" dbindex="71932">


El vescomtat de Rocabert fou una jurisdicci feudal lligada al llinatge dels Rocabert, que s'estenia per l'Albera occidental i pel NW de l'Alt Empord. El seu centre fou, inicialment, el castell de Rocabert (la Jonquera, Alt Empord) i, des de mitjan segle XIII, la vila de Peralada.

Aquest vescomtat fou successor, en part, de l'antic vescomtat de Peralada, el qual els Rocabert, ja des de la fi del segle X (Dalmau I, vers el 971), comenaren a anomenar vescomtat de Rocabert; canvi indicatiu del procs de patrimonialitzaci de les funcions de vescomte que es don amb el desenvolupament del feudalisme.

Els dominis dels Rocabert, per, no comprenien tot l'antic pagus de Peralada del comtat d'Empries i, per altra banda, aviat s'estengueren tamb per terres del comtat de Besal, des del 1111 controlat pel comte de Barcelona. La relaci dels vescomtes de Rocabert amb aquests dos grans senyors fou ambivalent fins ben entrat el segle XIII, en qu el poder reial s'aferm a l'Empord i els Rocabert optaren per aproximar-se a la corona, que serviren en diverses i importants ocasions.

Aquest llinatge, distingit modernament amb els ttols de comte de Peralada (1599) i de marqus d'Anglesola (1645), va mantenir-se en possessi del vescomtat de Rocabert fins a l'extinci de la lnia troncal poc desprs del 1672. A continuaci, el vescomtat pass als Rocafull, comtes d'Albatera, que obtingueren la grandesa d'Espanya (1703), als Boixadors, comtes de Savall (1728) i, ms tard, als Dameto, marquesos de Bellpuig (1862), tots els quals empraren en primer lloc el cognom Rocabert. Extingits tamb aquests ltims (1899), el ttol pass als Sureda, als Fortuny (1912) i, finalment, als Montaner (1973), tots ells mallorquins.

 Llista dels vescomtes de Rocabert .
Llista dels vescomtes de Rocabert fins 1899 (*):

Rocabert (1r llinatge):
Dalmau (I) de Rocabert (a. 971-d. 985) de Peralada i vescomte de Rocabert (?);
Dalmau (II) de Rocabert (d. 985-d. 1017) vescomte de Peralada;
Guillem (I) de Rocabert (d. 1017-d.1058) = Bonadona;
Ramon Guillem (I) de Rocabert (d. 1058-vers 1090) de Peralada, vescomte de Verges i vescomte de Rocabert;
Arsenda Rocabert (vers 1090-vers 1110) = Berenguer d'Empries Berenguer Renard de Querman;

Rocabert (2n llinatge):
Dalmau (III) de Rocabert de Carmen (vers 1110-a. 1131) de Peralada i vescomte de Rocabert, fill de Berenguer d'Empries i d'Arsenda Rocabert ;
Berenguer Renard de Peralada (a. 1131-a. 1132);
Gausbert de Peralada (a. 1132-vers el 1138);
Jofre (I) de Rocabert (vers el 1138-1166);
Dalmau (IV) de Rocabert (1166-1181);
Jofre (II) de Rocabert (1181-1212);

Dalmau (V) de Rocabert (1212-1229);
Hug Jofre (I) de Rocabert (1229-1250) ;
Jofre (III) de Rocabert (1229/1250-1282);
Dalmau (VI) de Rocabert i de Palau (1282-1304);
Jofre (IV) de Rocabert i Desfar (1304-1309);
Dalmau (VII) de Rocabert i d'Urgell (1309-1324);
Jofre (V) de Rocabert i de Serrallonga (1324-1342);
Felip Dalmau (I) de Rocabert i de Montcada (1342-1392);
Jofre (VI) de Rocabert i de Fenollet (1392-1403);
Dalmau (VIII) de Rocabert i Ferrandis d'Hxar (1403-1454);
Jofre (VII) de Rocabert i de Montcada (1454-1479);
Felip Dalmau (II) de Rocabert i de Castre-Pins (1479-1512);
Mart Onofre (I) de Rocabert i de Rocabert (1512-1567);
Francesc Dalmau I de Rocabert i de Sarriera (1567-1592);
Francesc Jofre I de Rocabert i de Pacs (1592-1634) comte de Peralada el 1599;
Francesc Dalmau II de Rocabert i de Safortesa (1634-1644);
Ramon Dalmau I de Rocabert i de Safortesa (1644-1663) marqus d'Anglesola el 1645;
Mart Jofre I de Rocabert i de Safortesa (1663-1671);
Elisenda I de Rocabert i de Safortesa (1671-d 1672) = Ramon de Rocafull-Puixmarn, comte d'Albatera;

Rocabert-Rocafull:
Guillem Manuel I de Rocabert, lim de Rocafull-Puixmarn i de Rocabert (d. 1672-1728) gran d'Espanya el 1703;

Rocabert-Boixadors:
Joan Antoni I de Rocabert-Boixadors-Pacs i de Pins (1728-1745) comte de Savall;
Bernat Antoni I de Rocabert-Boixadors i Sureda de Sant Mart (1745-1755);
Ferran Basili I de Rocabert-Boixadors i Chaves (1755-1805);
Joana I de Rocabert-Boixadors i Cotoner (1805-1862) = Antoni M. Dameto i Cresp de Valldaura, marqus de Bellpuig;

Rocabert-Boixadors-Dameto:
Francesc Xavier de Rocabert-Boixadors Dameto i de Boixadors (1863-1875);
Toms de Rocabert-Boixadors Dameto i de Ver (1875-1898);
Joana (II) Adelaida de Rocabert-Boixadors Dameto i de Ver (1898-1899) = Ramon Despuig i Fortuny, comte de Montenegro i de Montoro;

El ttol s detingut actualment (2007) per Pere de Montaner i Cerd, marqus de Vivot.

(*) La numeraci ordinal dels vescomtes varia segons les tradicions historiogrfiques. Aqu se segueix l'establerta per la Gran Enciclopdia Catalana (amb correccions d'errates evidents) i no la utilitzada anteriorment per Santiago Sobrequs, que no comptabilitz els membres del primer llinatge Rocabert, per considerar-los vescomtes de Peralada, i que compt com a Jofre (III) el vescomte Hug Jofre (I).

 Bibliografia .
Antoni Cobos i Pere Gifre (eds.), Llibre de privilegis del Pen de Rocabert (1356-1490), la Jonquera, Ajuntament de la Jonquera, 2004.
Santiago Sobrequs i Vidal, Els barons de Catalunya, Barcelona, Teide, 1957.
Armand de Fluvi i Escorsa, "Los vizcondes y el vizcondado de Peralada, tambin llamado de Carmen y de Verges y, finalmente, de Rocabert", Hidalga, 31 (1983), 929-934.
Armand de Fluvi i Escorsa, articles i quadres genealgics sobre els Rocabert i els Boixadors a la Gran Enciclopdia Catalana, s. v.
Ramon Guardiola Rovira, "Salvament del patrimoni artstic nacional (Museu del Prado) i collecci Mateu, quan la Guerra Civil, i notcies dels darrers comtes de Peralada", Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos, 21 (1988), 241-262.

 Enllaos externs .
Els vescomtes de Rocabert a la Gran Enciclopdia Catalana (Hiperenciclopdia);



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="175996" title="L'Indpendant" nonfiltered="1927" processed="1925" dbindex="71933">
L'Indpendant s el principal diari local de la Catalunya del Nord i l'Aude, imprs i editat a Perpiny i que es presenta com a Grand quotidien rpublicain d'information du Midi. Fa una edici per l'Aude i l'altra pel Rossell i forma part del grup Midi Libre.

Fou fundat l'1 de gener del 1846 com a L'Indpendant des Pyrnes-Orientales, aleshors de tendncia republicana oposada a Llus Felip I de Frana. El seu propietari, Esteve Arag nomen redactor en cap Pierre Lefranc, qui atac des de les planes el prefecte i el general De Castellane. Per les seves tencncies republicanes fou prohibit per Napole III entre 1853 i 1869. 

El 1886 en fou nomenat redactor Juli Escarguel, detractor de George-Ernest Boulanger. Ms tard Manuel Brousse i Eugeni Sauvy el van fer l'rgan oficis del Partit Oportunista. Desprs de la Segona Guerra Mundial fou prohibit sota l'acusaci d'haver-se mostrat favorable a la Frana de Vichy i substitut per Le Rpublicain, per el 1950 es va tornar a editar, primer com L'Indpendant du matin, desprs com L'Indpendant catalan i finalment com L'Indpendant . El 2005 tenia un tiratge de 65.000 exemplars.

 Referncies .
 Grard Bonet, L'Indpendant des Pyrnes-Orientales. Un sicle d'histoire d'un quotidien, 1846-1950, d. Publications de l'Olivier, Perpignan, 2005 ; ISBN 2908866218.
 Enllaos externs .
 Pgina del diari;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="176000" title="Vespodeu" nonfiltered="1928" processed="1926" dbindex="71934">

Els vespodeus (Vespoidea) son una superfamlia d'insectes de l'ordre dels himenpters (Hymenoptera). En alguna classificaci antiga havien estat inclosos en la superfamlia Scolioidea, actualment obsoleta. Els membres ms coneguts d'aquest grups sn les vespes i les formigues. 

 Sistemtica . 
Famlies de vespodeus:
 Formicidae (formigues veritables);
 Mutillidae (formigues de vellut);
 Pompilidae (vespes);
 Rhopalosomatidae (vespes);
 Sapygidae (vespes);
 Scoliidae (vespes);
 Sierolomorphidae (vespes);
 Tiphiidae (vespes);
 Vespidae (vespes veritables);

 Enllaos externs .
Image Gallery from Gembloux;

Referncies.
Brothers, D. J. (1999): "Phylogeny and evolution of wasps, ants and bees (Hymenoptera, Chrysidoidea, Vespoidea and Apoidea)".  Zoologica Scripta, 28, 233-249.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="176001" title="Juli Escarguel" nonfiltered="1929" processed="1927" dbindex="71935">
Juli Escarguel (Perpiny 1861 - 1930) fou un periodista i humorista nord-catal. Era fill del primer alcalde republic de Perpiny, del 1893 al 1898 fou director i redactor en cap del diari L'Indpendant, on amb Horace Chauvet, Jean Paul i Pierre Lefranc des d'on es mostr partidari d'una ortografia unificada del catal i defens el programa poltic ni raction, ni rvolution, defensant la llibertat i la justcia per sense caure en el socialisme. Sovint s'enfront ideolgicament a Le Roussillon, portantveu de la dreta clerical rossellonesa, i va canviar alguns cops d'opini durant el desenvolupament de l'afer Dreyfus.

 Obres .
 Carnets de route de Jean-Paul (1931), recull d'articles;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="176005" title="Curi" nonfiltered="1930" processed="1928" dbindex="71936">


Curi fou una famlia romana de la gens Escribnia entre els que es trobaven alguns personatges destacats:
Gai Escriboni Curi, pontfex mxim el 174 aC ;
Gai Escriboni Curi, pretor rom el 121 aC.
Gai Escriboni Curi trib de la plebs el 90 aC i cnsol el 76 aC;
Gai Escriboni Curi , trib de la plebs el 50 aC;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="176007" title="Gai Escriboni Curi" nonfiltered="1931" processed="1929" dbindex="71937">

Onomstica:

Gai Escriboni Curi, pontfex mxim el 174 aC ;

Gai Escriboni Curi, pretor el 121 aC;

Gai Escriboni Curi, trib de la plebs el 90 aC i cnsol el 76 aC;

Gai Escriboni Curi, trib de la plebs el 50 aC;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="176008" title="Manuel Brousse" nonfiltered="1932" processed="1930" dbindex="71938">
Manuel Brousse (Perpiny 1866 - Pars 1926) fou un historiador, periodista i poltic nord-catal. Era fill d'Emmanuel Brousse, poltic rossellons que fou diputat en l'Assemblea Nacional Francesa. Fou gerent del diari L'Indpendant de Perpiny el 1894-1898 quan el director era Juli Escarguel. El 1896 va fer publicar al diari la primera guia turstica de la regi, Pyrnes inconnues, ja que pensava que el turisme podia ser un dinamitzador de l'economia local. Posteriorment fou diputat per Prada del 1906 al 1924 i a instncia seva es va construir el ferrocarril de Vilafranca de Conflent a la Guingueta d'Ix (tren groc).

 Obres .
 La Cerdagne franaise (1896);
 Excursions dans les hautes valles de la Tt, de l'Aude et du Sgre (1897);






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="176009" title="Gai Escriboni Curi (pontfex)" nonfiltered="1933" processed="1931" dbindex="71939">
Gai Escriboni Curi (Caius Scribonius Curio) fou un magistrat rom.

Fou nomenat pontfex mxim el 174 aC en el lloc de Gai Mamili Vitul que havia mort a causa d'una pesta.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="176011" title="Gai Escriboni Curi (pretor)" nonfiltered="1934" processed="1932" dbindex="71940">
Gai Escriboni Curi (Caius Scribonius Curio) fou un magistrat rom que fou pretor el 121 aC, l'any que va morir Gai Grac. Fou un dels oradors ms distingits de la seva poca segons esmenta Cicer.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="176014" title="Gai Escriboni Curi (cnsol)" nonfiltered="1935" processed="1933" dbindex="71941">
Gai Escriboni Curi (Caius Scribonius Curio) fill del pretor Gai Escriboni Curi (Caius Scribonius Curio) que el 100 aC, quan fou assassinat el sedicis trib Luci Appuleu Saturn, va donar suport als cnsols.

El 90 aC, al esclatar la guerra dels mars, era trib de la plebs. Desprs va servir sota Sulla durant la guerra a Grcia contra el general Arquelau, un dels generals de Mitridates VI Eupator, i desprs de la conquesta d'Atenes va assetjar al tir Aristi a l'acrpoli. 

El 82 aC fou pretor i el 76 aC fou cnsol juntament amb Gneu Octavi; al final del seu mandat va rebre la provncia de Macednia i va fer una guerra que va durar tres anys contra el poble dels dardanis i el poble dels mesis, al nord de la provncia, obtenint diverses victries, essent el primer general rom que va arribar fins el Danubi en aquesta zona. Al tornar a Roma (71 aC) va celebrar un triomf.

Va participar a la vida poltica romana i es va oposar a Juli Csar. Fou amic de Cicer al que va donar suport en les mesures contra els participants en la conspiraci de Catilina (63 aC). En el judici de Publi Clodi per violaci contra la Bona Dea, Curi va defensar a Clodi, i Cicer el va atacar en els seus discursos, per no per aix es va trencar la seva amistat.

El 57 aC fou nomenat pontfex mxim. Va morir el 53 aC. 

Fou un orador notable alabat per Cicer, per no tenia grans coneixements ni memria i aix li va impedir ser considerat com un dels grans oradors. 

 








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="176015" title="Gai Escriboni Curi (trib de la plebs)" nonfiltered="1936" processed="1934" dbindex="71942">
Gai Escriboni Curi (Caius Scribonius Curio) fou fill del cnsol Gai Escriboni Curi (Caius Escribonius Curio) i, com el seu pare, amic de Cicer, i orador notable. Estava casat amb Flvia que desprs fou la dona de Marc Antoni, amb la que va tenir una filla que fou llicenciosa com la mare. Fou membre del partit de Gneu Pompeu. Fou qestor d'sia i al tornar (50 aC) fou trib de la plebs. 

Carregat de deutes, Juli Csar els hi va pagar totes a canvi d'abandonar el partit pompei; aix ho va fer per conservant una aparena de neutralitat, i provocant l'aprovaci d'algunes lleis a les que els pompeians s'oposaven, per justificar el trencament. Quan es va demanar a Csar que renuncis a lImperium abans d'entrar a Roma, va proposar que Pompeu fes el mateix i encara que Pompeu s'hi va mostrar disposat en realitat no tenia cap intenci de fer-ho. Llavors Curi va atacar directament a Pompeu i va proposar declarar enemics pblics a Pompeu i Csar. Pompeu indignat es va retirar fora la ciutat per Curi va continuar el seus atacs en el senat i va fer decretar que Pompeu i Csar havien de renunciar a les seves legions, que serien enviades a Sria, cosa que els implicats van eludir.

Quan el cnsol va proposar privar de comandament (imperium) a Pompeu el senat ho va refusar i Curi va repetir la seva proposta de privar dimperium al dos i va obtenir la majoria, per Claudi Marcel s'hi va oposar i amb el seu collega Servi Sulpici Lemnia Ruf va sortir de la ciutat i Pompeu va fer una crida per rebre el comandament de totes les forces d'Itlia, per Curi tamb s'hi va oposar. Aquesta vegada no fou escoltat. 

Al acabar el seu tribunat (inici del 49 aC), per seguretat se'n va anar a Ravenna per trobar-se amb Csar, al qual va demanar consell sobre que fer i va suggerir de reunir tropes i marxar cap a Roma. Csar, encara inclinat a resoldre el conflicte pacficament, va enviar a Curi al senat amb un missatge. Per quan el senat va donar el comandament en el lloc de Csar a Domici Aenobarb i els nous tribuns Marc Antoni i Quint Cassi (partidaris de Curi) foren convidats pels cnsols a abandonar el senat, Curi va haver de fugir de nit i se'n va anar altra cop a Ravenna amb Csar.

Al esclatar la guerra civil Curi va reunir tropes a l'mbria i Etrria i les va posar al servei de Csar que el va recompensar amb el govern de Siclia com a propretor (49 aC). 

A Siclia va derrotar els pompeians i va expulsar a Cat de l'illa. Desprs Curi va anar a l'frica amb dues legions, i all va atacar al rei Juba I i al general pompei Publi Atti Var, als que inicialment va derrotar per les desercions en les seves files li van minvar les forces; mentre assetjava tica fou atacat per Juba i va morir a la batalla; les seves forces foren dispersades i noms uns quants van poder tornar a Siclia. 

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="176017" title="Curi (desambiguaci)" nonfiltered="1937" processed="1935" dbindex="71943">


Onomstica:

Marc Curi, trib de la plebs el 199 aC.

Marc Curi, cavaller rom conegut per un plet notable;

Marc Curi trib de la plebs el 58 aC. ;

Marc Curi, amic de Cicer ;

Gai Curi terratinent rom ;

Quint Curi, senador rom ;

Vibi Curi,  comandant de la cavalleria de Csar ;

Luci Fulvi Curi, cnsol el 322 aC ;

Marc Fulvi Curi Pet, cnsol el 305 aC en;

Qumica:

Curi, element qumic;

Histria:

Curi, funci de protecci a l'antiga Grcia;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="176018" title="Marc Curi" nonfiltered="1938" processed="1936" dbindex="71944">


Onomstica:

Marc Curi I, trib de la plebs el 199 aC.

Marc Curi II trib de la plebs el 58 aC.

Marc Curi, cavaller rom conegut per un plet notable;

Marc Curi, amic de Cicer;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="176019" title="Marc Curi I (trib de la plebs)" nonfiltered="1939" processed="1937" dbindex="71945">
Marc Curi (Marcus Curius) fou probablement nt de Marc Curi Dentat. Fou trib de la plebs el 199 aC. Junt amb el seu collega Marc Fulvi es va oposar a Tit Quint Flamin I que havia presentat la seva candidatura al consolat sense haver exrcit les magistratures intermdies entre qestor i cnsol, per finalment es van haver de sotmetre a la voluntat del senat.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="176020" title="Marc Curi (cavaller)" nonfiltered="1940" processed="1938" dbindex="71946">
Marc Curi (Marcus Curius) fou un cavaller rom. Es conegut per un plet que va tenir amb Marc Coponi, que tractava sobre una herncia, vers el 91 aC o poc abans. Aquest judici que va establir una jurisprudncia encara viva, fou conegut com Curiana causa.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="176021" title="Marc Curi II (trib de la plebs)" nonfiltered="1941" processed="1939" dbindex="71947">
Marc Curi (Marcus Curius) fou un amic de Cicer i parent (consobrinus) de Gai Celi Calde. Fou qestor urb el 61 aC i trib de la plebs el 58 aC. Cicer esperava que el protegiria contra Publi Clodi. Ms tard Cicer li va escriure una carta quan era procnsol a alguna provncia (no se sap quina).



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="176022" title="Marc Curi (amic de Cicer)" nonfiltered="1942" processed="1940" dbindex="71948">
Marc Curi (Marcus Curius) fou un amic de Cicer des de la infncia d'ambds.  Va viure molts anys a Patres a Acaia. Cicer el va recomanar per carta a Servi Sulpici, governador d'Acaia, i al seu successor Aucte (Auctus).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="176023" title="Gai Curi" nonfiltered="1943" processed="1941" dbindex="71949">
Gai Curi (Caius Curius) fou un cavaller rom (princeps ordinis equestris) cunyat de Gai Rabiri, l'assass de Saturn, i pare adoptiu de Gai Ribiri Pstum (fill de Gai Rabiri). Era el ms important dels terratinents de terres publiques. Era de carcter noble per fou acusat d'apropiar-se de diners pblics, crrec del que fou absolt.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="176024" title="Quint Curi" nonfiltered="1944" processed="1942" dbindex="71950">
Quint Curi (Quintus Curius) fou un senador rom que havia estat qestor i el 64 aC fou candidat al consolat per no fou elegit. Desprs fou expulsat del senat pels censors. Amic de Catilina i cmplice a la seva conspiraci, va revelar els plans a la seva amant Flvia, que els va comunicar a Cicer. Probablement va morir en la repressi de la conspiraci el 63 aC o desprs a Britnia (un Curi consta executat a Britnia per ordre de Gneu Domici Aenobarb, que el va acusar de trair-lo).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="176025" title="Vibi Curi" nonfiltered="1945" processed="1943" dbindex="71951">
Vibi Curi (Vibius Curius) fou un comandant de la cavalleria de l'exrcit de Juli Csar quan va esclatar la guerra contra Gneu Pompeu a Itlia. Va aconseguir la deserci de molts generals pompeians.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="176026" title="Vescomtat de Querman" nonfiltered="1946" processed="1944" dbindex="71952">
Vescomtat de Querman s una denominaci alternativa del vescomtat de Peralada, emprada intermitentment, a partir de l'ltim ter del segle XI, pels titulars d'aquest vescomtat pertanyents a la nissaga comtal d'Empries pel fet de regir-lo des del castell de Querman (en ortografia antiga, Carmen i Carman).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="176027" title="Alonso Berruguete" nonfiltered="1947" processed="1945" dbindex="71953">

Alonso Berruguete ( Paredes de Nava, Palncia,1490 ---   Toledo,1561), escultor castell del Manierisme, fill del pintor Pedro Berruguete. 

Va aprendre pintura i escultura al taller familiar; les seves obres de llavors evidencien el contacte amb els escultors actius a Castella, fonamentalment a Burgos, vila, Valladolid i Palncia. Des de 1507 va estar a Itlia ampliant els seus coneixements de pintura, principalment a Florncia, on hagu d'arribar cap a 1512. All s citat diverses vegades per Giorgio Vasari, qui constata els seus contactes amb Bramante, Miguel ngel i Leonardo da Vinci. Va estar entre els manieristes toscans deixebles d'Andrea del Sarto i hi ha qui afirma que va participar activament en la gnesi del Manierisme pictric florent. Va copiar el Laocoont i els seus fills acabat de ser descobert a Roma per encrrec de Bramante, i aix fa suposar que s'alineava en el grup rival de Michelangelo Buonarroti. 

Els llargs anys d'estada a Itlia li van permetre conixer profundament als mestres del Quattrocento i els models de l'escultura grecollatina clssica; a la seva obra hi ha una admiraci profunda per l'obra de Donatello, qui li inspira alguns tipus, i, per descomptat, Miguel ngel, pels seus volums rotunds i la terribilit de la seva obra final. De Leonardo da Vinci va aprendre a individualitzar els rostres, malgrat la qual cosa totes les influncies van confluir a un estil molt personal i un temperament fortament expressiu, que es reflecteix a les seves figures d'un contorn anguls que reviu l'esttica del Gtic. Vasari considera que a Florncia va copiar els cartrons de Miguel ngel realitzats per a la decoraci de la Sala del Gran Consell.
Enllaos externs.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="176028" title="Cursor (desambiguaci)" nonfiltered="1948" processed="1946" dbindex="71954">


Onomstica:

Cursor, nom d'una famlia romana;
Luci Papiri Cursor censor el 393 aC ;
Espuri Papiri Cursor, trib militar el 380 aC.
Luci Papiri Cursor Mugill, dictador i cnsol rom.
Luci Papiri Cursor, censor el 272 aC.
Luci Papiri Cursor cnsol el 293 aC i 272 aC ;
Celi Cursor, cavaller rom ;

Informtica:

Cursor;

Histria:

Cursor (esclau), tipus d'esclau;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="176029" title="Cursor (famlia)" nonfiltered="1949" processed="1947" dbindex="71955">
Cursor fou el nom d'una famlia de la gens Papria que es va donar probablement per primer cop a un dels membres que es va destacar en les curses a peu.

Membres destacat de la famlia foren:
Luci Papiri Cursor censor el 393 aC ;
Espuri Papiri Cursor, trib militar el 380 aC.
Luci Papiri Cursor Mugill, dictador i cnsol rom.
Luci Papiri Cursor, censor el 272 aC.
Luci Papiri Cursor cnsol el 293 aC i 272 aC ;
Celi Cursor, cavaller rom.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="176030" title="Luci Papiri Cursor" nonfiltered="1950" processed="1948" dbindex="71956">


Onomstica:;
Luci Papiri Cursor censor el 393 aC ;
Luci Papiri Cursor Mugill, dictador i cnsol rom.
Luci Papiri Cursor, censor el 272 aC.
Luci Papiri Cursor cnsol el 293 aC i 272 aC.
Luci Papiri Cursor o Luci Papiri Mugill, cnsol el 326 aC.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="176031" title="Luci Papiri Cursor I (censor)" nonfiltered="1951" processed="1949" dbindex="71957">
Luci Papiri Cursor (Lucius Papirius Cursor) fou un magistrat rom que fou censor el 393 aC i desprs per dues vegades trib militar els anys 387 aC i el 385 aC.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="176032" title="Espuri Papiri Cursor" nonfiltered="1952" processed="1950" dbindex="71958">
Espuri Papiri Cursor (Spurius Papirius Cursor) fou un magistrat rom fill del censor rom Lucius Papirius Cursor. Fou trib militar el 380 aC.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="176033" title="Club Atletisme Sant Boi" nonfiltered="1953" processed="1951" dbindex="71959">
El Club Atletisme Sant Boi recull la gran tradici de l'atletisme a Sant Boi i neix del canvi de nom del Grup Esportiu Parellada a l'any 2000, hereu de la fusi l'any 1987 de dues entitats que practicaven l'atletisme a Sant Boi, la UE Santboiana i el Grup Esportiu Parellada de Sant Boi.

Actualment realitza la seva activitat a l'estadi d'atletisme de Sant Boi Constantino Miranda i est repartida en la difusi, foment i practica de l atletisme i l organitzaci de diferents actes atltics.
El seu president actual es l'Ernesto Lpez.

 Equipament .
Samarreta blanca amb dues ratlles laterals de color blau i escut al centre.

 Atletes destacats .
Nicolau Osete Moreno ;
Campi d'Espanya de 3000 m.ll i sots-campi al 2007.
Campi de Catalunya Veter de 1500 m.ll. i 3000 m.ll. del 2007.

Abdeslam Louth Khattabi  ;
Campi de Catalunya de 800 i 1500 m.ll. del 2007;
8 al Campionat d'Espanya de pista coberta al 2007;
800 ml pista aire libre: 1'4874 ;
800 ml pista cubierta: 1'5163 ;
1500 ml pista aire libre: 3'4450 ;

Hassania Hammoumama (1991) ;
6ena classificada al Campionat de Catalunya de Cross 2007.

 Notes i referncies.


 Enllaos externs .
Web oficial;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="176034" title="Josep Alcoverro i Amors" nonfiltered="1954" processed="1952" dbindex="71960">
Josep Alcoverro i Amors (Tivenys (Baix Ebre), 1835 - Madrid, desembre de 1908) va ser un escultor catal establert a Madrid, on va realitzar la major part de la seva obra. 

Format a l'Escola Superior de Pintura i Escultura i al taller de l'escultor valenci Josep Piquer i Duart, a Madrid. 

Va realitzar nombroses exposicions a Madrid, obtenint medalles a diverses exposicions Nacionals de Belles Arts. Va aconseguir la Segona Medalla a l'Exposici Universal de Pars (1889) i la Medalla nica a l'Exposici Universal de Chicago (1893). 

s molt com fixar com a data de defunci l'any 1910 (consta a moltes enciclopdies espanyoles) sent el correcte l'any 1908, un any abans que Agust Querol. A Tortosa la publicaci quinzenal regionalista La Veu de la Comarca va publicar la noticia el 15 de desembre de 1908.

Obres.
 
1867 Ismael desmaiat de set en el desert. Real Acadmia de Belles Arts de San Carlos a Valncia. ;
1871 Bust de Rossini. ;
1884 Jeremies.  ;
1892 Per a la Biblioteca Nacional d'Espanya. Madrid ;
- Monument a Sant Isidor ;
- Monument a Alonso Berruguete ;
- Monument a Alfons X el Savi ;
1896 En la baralla . Museu de Belles Arts de Huelva ;
1902 Monument a Agustn Argelles. Madrid ;
1904 L'Economia i El Clcul per a la faana del Banco Central Hispano de Madrid ;
1907 L'Agricultura, en el Monument a Alfons XII situat al Parc del Retiro de Madrid;

Bibliografia.
Alcolea i Gil, Santiago (1989), Escultura Catalana del Segle XIX, Barcelona, Fundaci Caixa de Catalunya;



Enllaos externs.
 Esculturaurbana s una pgina web, dedicada a l'escultura espanyola i als seus escultors on es pot trobar un article sobre Josep Alcoverro ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="176047" title="Vspid" nonfiltered="1955" processed="1953" dbindex="71961">

Els vspids (Vespidae) sn una famlia d'insectes himenpters de la superfamlia dels vespodeus. s un grup cosmopolita amb unes 5.000 espcies que inclou les vespes socials i moltes de les vespes solitries.

 Sistemtica .
Les subfamlies Polistinae i Vespinae estan compostes noms d'espcies eusocials, mentre que les subfamlies Eumeninae, Euparagiinae, i Masarinae estan formades d'espcies amb individus solitaris. Un cas a part s el de la subfamlia Stenogastrinae que cont una varietat de formes tant solitries com socials.

Els polistins (Polistinae) i els vespins (Vespinae), no consumeixen la presa directament, sin que la masteguen i aquesta massa nutritiva alimenten les larves, i les larves, a canvi, produeixen un lquid clar, amb un alt contingut en aminocids, que els adults consumeixen. La composici exacta de l'aminocid varia considerablement entre les espcies, per el que sembla clar es que contribueix substancialment a la nutrici dels adults..

 Sistemtica .
Hi ha 6 subfamlies:
Eumeninae;
Euparagiinae;
Masarinae;
Polistinae;
Stenogastrinae;
Vespinae;

A Europa no hi ha individus de les subfamlies Euparagiinae i Stenogastrinae.

Alguns gneres sn els segents:
 Apoica Lepeltier, 1836;
 Brachygastra Perty, 1833;
 Belonogaster Saussure, 1854;
 Delta Saussure, 1855;
 Dolichovespula Rohwer, 1916;
 Eumenes Latreille, 1802;
 Euparagia Cresson, 1879;
 Mischocyttarus Saussure, 1853;
 Pachodynerus Saussure, 1875;
 Paravespula Blthgen, 1938;
 Polistes Latreille, 1802;
 Rygchium;
 Vespa Linnaeus, 1758;
 Vespula Thomson, 1869;

Els gneres europeus sn: Vespa, Polistes, Vespula i Dolichovespula.

 Fotos .


Enllaos externs .
 Evolutionary history of social behavior in Vespids ;
 Iconographie des Vespidae du Monde ;
 Les Gupes sociales ;
 Fauna europea ;
 Sistema Integrado de Informacin Taxonmica - SIIT Amrica del Norte ;
 Animal diversity: Vespidae ;
 Taxonomy browser ;

Referncies.























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="176051" title="Luci Papiri Cursor Mugill" nonfiltered="1956" processed="1954" dbindex="71962">
Luci Papiri Cursor Mugill (Lucius Papirius Cursor Mugillanus) fou fill d' Espuri Papiri Cursor (Spurius Papirius Cursor). Va exercir diversos crrecs desconeguts fins que el 340 aC fou nomenat magister equitum del dictador Lucius Papirius Crassus. El 333 aC fou nomenat cnsol junt amb Gai Peteli Lib II i segons Tit Livi fou altre cop cnsol el 326 aC per sembla ser una confusi de dates i probablement la data de Livi s la correcta. El 325 aC fou dictador en lloc del cnsol Luci Furi Camil II, que s'havia posat malalt, amb Quint Fabi Mxim Rulli com a magister equitum.

Dictadura (320 aC).
El dictador Luci Papiri Cursor Mugill i el magister equitum Quint Fabi Mxim Rulli es van distingir al camp de batalla. En aquest any els auspici no eren favorables i Papiri Cursor fou advertir per esperar uns auspicis millors; mentre se'n va anar a Roma i va deixar encarregat al seu magister equitum amb l'ordre de mantenir les posicions sense enfrontar-se a l'enemic mentre continuessin els mals auspicis, per no el va obeir i desprs d'uns preparatius va avanar cap a Inbrinium, capital d'un districte amb igual nom, on es va enfrontar amb les forces samnites, i va obtenir un xit complert en el que va tenir una bona part el trib militar Luci Comini. Uns vint mil samnites van morir. Tit Livi esmenta que algunes fonts diuen que foren dos i no una les batalles lliurades, ambdues guanyades pels romans, per els autors ms antics noms parlen d'una i alguns fins i tot no en fan cap esment. Es va fer un gran bot i es va capturar fora material de guerra. Quint Fabi Mxim Rulli va enviar missatgers a anunciar la seva victria al senat, i no al seu cap, el dictador Cursor; aquest no va desautoritzar de moment el seu general per desprs va canviar de parer i es va dirigir al senat per reclamar el cstig per la desobedincia a fi i efecte de mantenir la dignitat del dictador; a tota velocitat es va dirigir al Samni, on ja s'havien rebut noticies de qu anava cap all en actitud venjativa i ple de gelosia. Fabi Mxim va reunir a les tropes i les va preparar per quan va aparixer el dictador que va iniciar mesures per castigar la insubordinaci. Casi es va produir un mot entre els soldats, que afavorien a Fabi Mxim; aquest va rebre l'ordre de presentar-se al dia segent per a la nit va sortir cap a Roma, i el seu pare Mari Fabi Ambust (Marius Fabius N. F. M. N. Ambustus), que havia estat consol tres vegades i havia estat tamb dictador, va convocar al Senat rom; en plena reuni va arribar Papiri Cursor que havia seguit a Fabi Mxim amb un grup de cavalleria, i va ordenar la detenci de Cursor. Fabi Ambust va apellar llavors als tribuns del poble. El jove Fabi Mxim tenia el suport del senat, del poble, dels tribuns i de l'exrcit absent, per el dictador tenia la suprema autoritat segons era costum i en un discurs va deixar clar que si es permetia la desobedincia, en endavant ja ning creuria a ning i la disciplina romana s'acabaria. Els tribuns llavors van veure que tenia ra i li van demanar clemncia. Llavors el dictador va declarar culpable al magister equitum i tot seguit va oferir al condemnat com a regal al poble de Roma.

En absncia del dictador i del magister equitum, els samnites van incrementar la seva activitat. El comandament rom l'exercia de manera provisional Marc Valeri; una atac a una columna d'aprovisionament samnita va ser un xit per els caps foren castigats per desobedincia, el que encara va decantar mes als soldats contra el dictador. 

Papiri Cursor va deixar encarregat del comandament a Roma a Luci Papiri Cras, va prohibir qualsevol activitat al magister equitum, i va tornar al Samni on no feu ben rebut per les tropes. Al dia segent els soldats van marxar contra l'enemic en ordre de batalla, amb la idea d'acabar la guerra aquell mateix dia. A la batalla els samnites van tenir molts morts i els romans molts ferits; el dictador va visitar als ferits i els va tractar amb consideraci el que li va fer guanyar suports.

Quan l'exrcit es va recuperar va presentar una nova batalla en la que va obtenir una completa victria que li va permetre avanar en totes direccions i es va saquejar arreu on es podia, sense que trobaren cap resistncia, per van patir algunes emboscades; el dictador va ordenar que el bot fos pels soldats, i aix va incitar mes als soldats romans i els samnites van demanar la pau oferint subministres pels soldats, guarniments i paga per un any. Papiri Cursor els va remetre al Senat i els samnites van contestar que el seguirien a Roma i confiarien la defensa de la seva causa al mateix dictador del que confiaven en el seu honor i rectitud. Els romans van retirar l'exrcit del Samni i van tornar a Roma on Papirius Cursor va fer una entrada triomfal, i quan va presentar la renuncia al Senat aquest li va encarregar de dirigir les eleccions de consol. Foren elegits cnsols pel 323 aC, Gai Sulpici Llong (Caius Sulpicius Longus, segona vegada) i Quint Auli Cerret (Quintus Aulius Cerretanus) . Els samnites no van obtenir una pau permanent perqu no van estar d'acord en les condiciones, per van aconseguir una treva d'un any. Cursor va celebrar un triomf.

Consolat 320 aC.
L'hivern del 321 al 320 aC el Senat rom discut el tractat amb el samnites desprs de la greu derrota a les Forques Caudines. El vell senador Ofilli Calavi (Ofillius Calavius), d'una famlia destacada de Cpua (fill del senador Ovi Calavi) i amb una carrera important a la seva esquena, va criticar l'actuaci dels generals que havien signat l'acord i la critica es va estendre fins i tot als soldats, als que es va dir que no serien admesos a la ciutat. Tot i aix, a l'arribada dels soldats, els romans se'n van apiadar i els van rebre, a la nit, passant a les seves llars i no podent sortir durant uns dies cap al frum. Els consols van refusar exercir les seves funcions per vergonya, excepte un d'ells, que va nomenar un dictador per dirigir les eleccions, crrec que va recaure en Quintus Fabius Ambustus amb Publius Aelius Paetus () com a magister equitum. Aquestos nomenaments per, foren considerats irregulars, i foren substituts per Marcus Aemilius Papus com a dictador i Luci Valeri Flac (Lucius Valerius Flaccus) com a magister equitum . Tampoc a aquest es va permetre conduir les eleccions, el que expressava el malestar del poble amb els magistrats en general, i la direcci de la repblica va ser transferida a l'interrei Quintus Fabius Maximus Rullianus i tot seguit a Marcus Valerius Corvus que fou qui finalment va dirigir les eleccions dels consols. 

El mateix 320 Quintus Publilius Philo i Luci Papiri, considerats els millors generals del seu temps, foren elegits consols (el segon exercia el crrec per segon cop, doncs com hem vist havia estat abans consol el 326) amb general aprovaci . El mateix dia de l'elecci van entrar en funcions per decret del senat. Desprs de les cerimnies protocollries es van posar a la feina sobre la capitulaci de les Forques Caudines.  Publili, consol a qui corresponia la presidncia, va cridar a parlar a Espuri Postumi, el consol derrotat, qui va assumir la responsabilitat de la desgracia per va assegurar que la pau no es va fer en nom del poble rom i va demanar la represa de la guerra, per sense creuar les fronteres fins a anullar les obligacions contretes al tractat garantit pels mateixos consols. Els tribuns del poble Lucius Livius i Quintus Maelius () van protestar per finalment van retirar les objeccions, i Postumi va fer un excellent discurs, recomanant la guerra i rebutjant que els compromisos contrets foren legals i vinculessin als deus i a tot el poble. Postumi i l'altra consol, Tit Veturi Calv (Titus Veturius Calvinus), van resignar el seu crrec i foren posats a disposici dels fecials i conduits amb la resta de garants a Caudium, per esser entregats als samnites. El sacrifici dels consols va permetre doncs al Senat rebutjar el tractat.

Tot seguit es va iniciar l'allistament de voluntaris per la guerra i es van formar nou legions (apart de les tropes que s'havien salvat) i l'exrcit va sortir cap a Caudium. Els fecials van entrar a la cambra del consell samnita on estava assegut Caius Pontius Herenius, al que van explicar que els consols havien estat culpables d'un crim per comprometre una pau que no podia ser acceptada, i per aix els entregaven, lliurant aix de la culpa a Roma. Llavors Postumi es va declarar ciutad samnita i va acostar el ganivet al fecial i el va ferir lleument, cosa per la qual els romans van allegar violaci dels drets d'un fecial (que eren inviolables com a missatgers a la guerra) i que encara tenia mes fora la seva decisi de reprendre la guerra. Ponci va demanar a Postumi perqu ofenia als deus i cancellava l'acord i trencava la seva paraula i perqu recorria a ferir a un fecial com a ciutad samnita per fer la guerra. Finalment els samnites van deixar lliures als romans, simbolitzant que no acceptaven el trencament de la seva paraula, per els romans van considerar que aix els alliberava dels seus compromisos.

Llavors es va revoltar la ciutat de Satricum contra els romans; els samnites a la mateixa  nit es van dirigir a Fregellae i la van ocupar amb ajut dels satricans. Els romans la van reconquerir.

El cnsol Papiri va marxar cap a la Pulla, fins a Lucria, on es trobaven els cavallers romans deixat com hostatges desprs de la derrota de les Forques Caudines. Publili va romandre al Samni, i els samnites no es van decidir sobre si marxar a Lucria o quedar-se per fer front a un atac de Publili. Aix va permetre a Papiri Cursor assetjar-la. Els samnites van decidir arriscar a una batalla amb Publili, per foren derrotats i dispersats cap a la Pulla fins a Lucria on la seva derrota es va completar. L'exrcit de Papiri, mancat de subministraments, va haver de marxar cap a la costa i va arribar a Arpi (Argos Hippium o Argyria, prop de la moderna Foggia) ciutat que els va donar aprovisionament, i els samnites es van haver de limitar a atacs de guerrilla als districtes costaners.  L'arribada de l'exrcit de Publili va suposar el reforament del setge de Lucria i els samnites es van concentrar a combatre a Papiri. Llavors una delegaci dels tarentins va reclamar la pau entre ambdues parts; els samnites buscaven el suport de Trent, per els romans no van fer cas de la delegaci i van continuar el setge, i la guarnici samnita aviat es va veure abocada a la fam i va demanar la retirada romana a canvi dels 600 hostatges que tenien (els cavallers romans deixats com hostatges desprs de les Forques Caudines). Els romans no van acceptar i van imposar la rendici de la ciutat i que els 700 samnites de guarnici sortiren i passessin sota el jou; aix es va fer i els romans van obtenir un gran bot (incloent armes i estendards capturats a la batalla del 320 aC)  i van recuperar els seus 600 hostatges de les Forques Caudines. Livi atribueix la conquesta  Luci Corneli en condici de dictador i amb Papiri Cursor com a magister equitum . Livi sembla que no est segur de qu Papiri Cursor fou rellegit per tercera vegada consol l'any segent, pel seu xit a la batalla, juntament amb Quint Auli Cerret (Quintus Aulius Cerretanus), que exercia el crrec per segona vegada).

Consolat (319 aC).
Els romans continuaren el 319 aC la guerra contra els frentans als que van derrotar en un sola batalla. Els frentans van abandonar la seva ciutat  i van donar hostatges al cnsol Quint Auli Corret. L'altre consol, Luci Papiri Cursor Mugill (que exercia per tercera vegada), va derrotar els sutricans que van demanar la pau. El cnsol va exigir la entrega de la guarnici samnita o be els matessin a tots. La gent de Sutricum va explicar que no podien derrotar a la forta guarnici samnita ben armada. El senat local estava dividit entre els partidaris dels samnites i els de Roma per ambdues faccions es van posar d'acord per demanar la pau a qualsevol preu. Finalment, com que la guarnici samnita no estava preparada per resistir un setge, va intentar abandonar la ciutat de nit i la facci pro-romana va obrir les portes a les legions assetjants. Els samnites foren atacats als boscos de les rodalies quan ja la ciutat havia estat ocupada. El cnsol va ordenar investigar qui havien estat els autors de la revolta i els considerats culpables foren executats. Els ciutadans foren privats d'armes i una guarnici romana es va establir a la ciutat. Desprs de la caiguda de Sutricum, Papiri Cursor va tornar a Roma per celebrar el triomf.

Consolat (315 aC).
El 315 aC fou designat dictador Quintus Fabius Maximus Rullianus que va marxar cap a Saticula mentre els consols de l'any Quintus Publilius Philo i el mateix Papiri Cursor) , igual que havien fet els de l'any anterior, van romandre a Roma. Els samnites es van retirar de Plistica i es van dirigir amb noves forces cap a Saticula; el dictador es va presentar tamb a aquesta ciutat amb reforos. Els samnites van fer diversos atacs de distracci als que el dictador no va donar importncia i es va limitar a reforar les defenses.

Luci Papiri Cursor Mugill i Gai Juni Bubulc Brut foren nomenats consols per l'any 313 aC (el primer per cinquena vegada i el segon, per segona) i Gai Petili Lib Vsol  fou nomenat dictador  amb Marc Fosli Flaccinator com a magister equitum. Estant els romans a Bovianum es van assabentar de qu la ciutadella de Fregellae havia estat capturada pels samnites,  i llavors van aixecar el setge de Bovianum i es van dirigir cap a Fregellae que van reconquerir sense lluita ja que fou evacuada pels samnites la nit abans; van deixar al lloc una forta guarnici i van retornar a Campnia amb l'objectiu d'ocupar Nola; quan es van acostar a aquesta ciutat la poblaci es va retirar darrera els murs; els romans van destruir totes les edificacions i suburbis (que eren nombrosos) per acostar-se mes fcilment a la ciutat, i finalment Nola fou ocupada . Seguidament foren ocupades Atina i Caltia. Els romans van establir colnies a Suessa (antiga ciutats dels auruncs) i Pntia (illa habitada pels volscs). El Senat tanmateix va autoritzar una colnia a  Interamna que no es va fer fins als consols segents. 

Dictadura (310 aC).
El 310 aC, coneguda pels samnites la noticia de qu els romans havien creuat el bosc Cimini (Ciminius Silva), van considerar que aix era de bona sort per ells i que els romans trobarien mes enll del bosc mai abans franquejat, el seu final; per mes tard, amb la victria romana, van haver de deixar aquestes especulacions i dedicar-se a combatre a Gai Marci Rutil Censor i si aquest no els donava ocasi de combatre, marxar cap a Etrria pel pas dels mars i els sabins. Marci va avanar contra ells i es va lliurar una batalla que no va tenir resultat decisiu i cap part es va poder donar per guanyadora, si be es pensa que la pitjor part se la van endur els romans, que van perdre alguns cavallers (membres de l'ordre eqestre) i alguns tribus militars, i Marci Rutil mateix fou ferit. Les noticies sobre aix, que van arribar a Roma exagerades, van alarmar al Senat que va nomenar un dictador. Per el crrec es va proposar a Luci Papiri Cursor Mugill (Lucius Papirius Cursor Mugillanus) que a partir d'aquell moment, segurament ja avanat l'any, seria considerat el general en cap. 

Abans de nomenar-lo calia notificar-ho als consols. Com que no es va poder enviar un missatger al Samni perqu tot el pas era hostil, el senat va tardar en saber que Marci Rutil restava viu, i aquesta notificaci no es va poder fer; l'altra consol, Quint Fabi Mxim Rulli, era rival de Cursor i el senat li va enviar una delegaci amb diverses persones de rang consular que havien d'usar la seva influencia per demanar al consol que oblids la seva enemistat amb Cursor en be de la ptria. Fabi Mxim, desprs d'escoltar als missatgers amb els ull perduts, es va retirar sense dir paraula. A la mitjanit (com era tradici)  Papiri Cursor fou proclamat dictador. Fabi va fer avinent que li havia costat molt controlar-se  i quan una delegaci li va anar a agrair el seu silenci d'hores abans, va explotar i els va fer fora.

Papiri Cursor va nomenar com a magister equitum a  Caius Iunius Bubulcus Brutus. La proclamaci dels crrecs fou sotmesa a les curies. Per uns mals auspicis van impedir registrar el nomenament: tocava votar primer a la Cria Fucia i sempre que aquesta cria havia votat primer havien passat desastres (la conquista de la ciutat de Roma pels gals, i  la derrota de les Forques Caudines). Encara un tercer desastre, la massacra de Cremera, fou indicada per Licini Macer. Aix doncs era impossible la votaci que es va ajornar al dia segent quan es van fer nous auspicis i finalment el dictador fou investit dels seus poders.  Cursor va agafar les legions que eren a la regi Cimnia i las va portar a Longula on va agafar el comandament de les demes tropes dels consols, i amb la fora unificada va sortir al camp.

El 309 aC el crrec dels consols Quint Fabi Mxim Rulli i Gai Marci Rutil fou allargat un any al costat del dictador Cursor. Els samnites no van fer cap pas per enfrontar-se a l exrcit de Cursor. 

Mentre a mbria els romans es van enfrontar als umbres als que van derrotar sense causar grans prdues. A la vora del Llac Vadimonis  es va concentrar l exrcit etrusc que s havia aixecat segons la llei sagrada en la que cada home agafava un camarada, i que per aix era mes nombrs que mai i mostrava un esperit superior als anteriors exercits. La batalla for acarnissada; les primeres lnees van quedar exterminades i van entrar les segones lnees, i finalment les reserves; la intervenci de la cavalleria romana va ser decisiva i va trencar la resistncia etrusca, i finalment els romans en van sortir victoriosos. La major part de l exrcit va morir i el seu campament fou ocupat pels romans i saquejat.

Els samnites continuaven el seus preparatius de guerra; les forces samnites es van equipar degudament i es van dividir en dos seccions, una amb els escuts adornats de plata i un altra d or.  Cursor es va situar enfront dels samnites, agafant el comandament de l ala dreta romana, i deixant el de l ala esquerra al magister equitum,  Juni Bubulc. Noms comenar la lluita Cursor i Jui Bubulc es van disputar qui seria el primer de trencar les lnees enemigues. Aquesta competncia va afavorir encara mes als romans que van derrotar completament als samnites que es van dispersar, i el seu camp fou ocupat i cremat al capvespre. El senat va decretar un triomf pel dictador Cursor si be una part important de la victria fou atribuda als generals de rang consular Publi Deci Mus II  i Marc Valeri Corv 

En aquest any la ciutat de Persia va trencar la treva. El consol Fabi Mxim va lliurar batalla y va derrotar a les forces de la ciutat prop de la ciutat, i l haguera conquerit per una delegaci del govern local fou enviada a Fabius per demanar la pau. Els romans van establir una guarnici a Persia, i tot seguit diverses ciutats-estats d Etrria van enviar delegacions al consol per demanar l establiment de relacions amistoses; les delegacions foren enviades al Senat de Roma, que ho va acceptar. Fabi va entrar en process triomfal a la capital. Els grans triomfadors sobre els samnites, Publi Deci Mus i Marc Valeri Corv, foren tot seguit escollits casi be per unanimitat per l any segent un com a cnsol i l altre com a pretor (Valeri ocupava aquest crrec per quarta vegada). El consol Quint Fabi Mxim Rulli fou nomenat altra cop com a consol suposadament com a compensaci per haver estat sobrepassat l any anterior pel dictador tot i la seva brillant victria al Bosc Cimini.
Va celebrar el triomf a la seva tornada i es el darrer esdeveniment de la seva vida que es coneix, del que cal deduir que va morir poc temps desprs

 Notes .

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="176052" title="Luci Papiri Cras" nonfiltered="1957" processed="1955" dbindex="71963">


Onomstica:

Luci Papiri Cras I, cnsol el 436 aC ;

Luci Papiri Cras II, trib amb potestat consular el 382 aC i el 376 aC.

Luci Papiri Cras III, trib amb potestat consular el 368 aC;

Luci Papiri Cras IV, dictador el 340 aC, o cnsol el 336 aC i 330 aC ;

Luci Papiri Cras (magister equitum), magister equitum el 320 aC.

Luci Papiri Cras (censor), censor el 318 aC.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="176054" title="Luci Papiri Cursor II (censor)" nonfiltered="1958" processed="1956" dbindex="71964">
Luci Papiri Cursor (Lucius Papirius Cursor) fou un magistrat rom, fill de Lucius Papirius Cursor Mugillanus. Fou censor rom el 272 aC.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="176055" title="Luci Papiri Cursor (cnsol)" nonfiltered="1959" processed="1957" dbindex="71965">
Luci Papiri Cursor (Lucius Papirius Cursor) fou un magistrat rom, suposat fill de Lucius Papirius Cursor Mugillanus i un general tant distingit a l'poca com el seu pare. 

Fou cnsol el 293 aC amb Espuri Carvili Mxim. Els samnites havien envat Campnia i els cnsols romans no els van atacar en aquesta zona sin que van aprofitar per envair el Samni que restava desguarnit, el que els va obligar a retirar-se. Papiri va conquerir la ciutat de Durnia mentre el seu collega assolava el Samni i ell mateix assolava el territori d'ntium. Es va trobar amb els samnites prop d'Aquilnia, prop d'on era el campament del seu collega, i desprs d'uns dies els dos cnsols van decidir atacar: Carvili atacaria Cominium i Papiri presentaria batalla als samnites, tot al mateix temps. Papiri va derrotar els enemics i els samnites van fugir; Carvili en canvi fou rebutjat cap a Hercul. Papiri va continuar les operacions militars fins al hivern quan va retornar a Roma on va celebrar un triomf on va exhibir un gran bot, per les tropes estaven descontentes en la seva part del producte dels saquejos (en canvi Carvili havia distribut el bot entre els seus homes). Va dedicar un temple a Quir, construt pel seu pare, i hi va afegir un solarium horologium, un rellotge de sol que fou el primer rellotge de sol pblic de Roma.

Fou altre cop cnsol el 272 aC igualment junt amb Carvili i altre cop van derrotar a samnites, brucis i lucans, per no es coneix en quines circumstancies. Papiri a la tornada va celebrar un nou triomf, i es la darrera cosa que es coneix de la seva vida.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="176056" title="Celi Cursor" nonfiltered="1960" processed="1958" dbindex="71966">
Celi Cursor (Caelius Cursor) fou un cavaller rom del temps de l'emperador Tiberi el qual va ordenar la seva execuci l'any 21 per haver acusat falsament al pretor Magi Cecili d'alta traci (majestas).





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="176058" title="Crtia" nonfiltered="1961" processed="1959" dbindex="71967">
Crtia fou una gens patrcia romana de la qual un nic membre va arribar a la magistratura de cnsol: Caius Curtius Philo el 445 aC, quan aquesta magistratura no era accessible encara als plebeus. Van utilitzar els cognoms Philo (), Peducaeanus, i  Postumus o Postumius.

El personatges ms destacats foren: 
Gai Curti Fil (Caius Curtius Philo) cnsol de Roma el 445 aC;
Gai Curti Peduce  (Caius Curtius Peducaeanus) fou trib de la plebs el 57 aC.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="176060" title="Gai Curti Peduce" nonfiltered="1962" processed="1960" dbindex="71968">
Gai Curti Peduce (Caius Curtius Peduceanus) fou un magistrat rom. Era probablement fill de Sext Peduceu, governador (propretor) de Siclia el 76-75 aC, per fou adoptat per Gai Curti. Fou trib de la plebs el 57 aC i pretor el 50 aC. 






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="176064" title="Curti" nonfiltered="1963" processed="1961" dbindex="71969">


Gai Curti Fil oCrtia (Caius Curtius Philo) cnsol de Roma el 445 aC;

Gai Curti Peduce o Crtia  (Caius Curtius Peducaeanus), trib de la plebs el 57 aC;

Meti Curti, heroi sab ;

Curti (cavaller) cavaller roma;

Gai Curti, senador rom;

Publi Curti, cavaller rom enemic dels pompeians;

Quint Curti, magistrat rom que es esmentat amb el crrec de judex quaestionis. Era amic de Verres.

Quint Curti, magistrat rom probablement triumvir;

Quint Curti Ruf, historiador rom;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="176066" title="Meti Curti" nonfiltered="1964" processed="1962" dbindex="71970">
Meti Curti  (Metius Curtius) fou un heroi sab del temps del rei de Roma, Rmul. 

Durant la guerra contra els romans derivada del rapte de les sabines, els sabins van ocupar una part de Roma entre els turons Palat i Capitol; dos caps militars, Meti Curti pels sabins, i Host Hostili pels romans, es van enfrontar en combat singular i el primer va matar al segon. Mentre Curti presumia d'aquesta victria, una banda de romans dirigida per Rmul, els va atacar per sorpresa i els va expulsar. Meti Curti, que anava a cavall, va entrar en una llacuna a la vall que ms tard va ocupar el frum, on es va ofegar.

Poc desprs es va fer la pau i aquesta llacuna es va dir Llac Curtius per commemorar l'esdeveniment. Tots aquestos fets son llegendaris i sobre l'origen del nom del llac existeixen altres versions (una diu que fou per un Curtius que vivia el 362 aC i un altra pel cnsol Gai Curti Fil que va exercir el 445 aC).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="176067" title="Curti (cavaller)" nonfiltered="1965" processed="1963" dbindex="71971">
Curti (Curius) fou un cavaller rom probablement de la gens Crtia o d'un llibert d'aquesta gens. Fou proscrit be per Sulla, i fou executat a la rodalia del llac Servilius. Fou probablement el pare de Gai Curti.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="176068" title="Gai Curti" nonfiltered="1966" processed="1964" dbindex="71972">
Gai Curti (Caius Curtius) fill d'un cavaller de nom Curti executat per motius poltics, es va haver d'exiliar en temps de Sulla i la seva propietat fou confiscada.

Ms tard va poder tornar per mitj de Cicer. El 45 aC Juli Csar el va fer senador. Quan aquell mateix any Csar va donar terres a Itlia als seus veterans, Curti, que havia comprat algunes terres a Volaterrae es va veure amenaat de perdre la seva propietat per segon cop i va demanar la intercessi de Cicer que va escriure a Quint Valeri Orca, llegat de Csar encarregat de la distribuci de terres, per obtenir que la propietat de Curti no fos entregada als soldats, nica manera que tenia de conservar la seva dignitat de senador (el resultat de la gesti no es coneix).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="176069" title="Publi Curti" nonfiltered="1967" processed="1965" dbindex="71973">
Publi Curti (Publius Curtius)  fou un cavaller rom, germ de Quint Salas (Quintus Salassus), que fou decapitat a Hispnia per ordre de Gneu Pompeu el jove, en presencia de tot l'exrcit, acusat de formar una aliana amb els ibers contra Pompeu (al que s'havia previst capturar quan entrs en una ciutat en la que havia d'anar a demanar provisions, i desprs entregar-lo a Juli Csar).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="176070" title="Quint Curti" nonfiltered="1968" processed="1966" dbindex="71974">
Quint Curti (Quintus Curtius) fou un jove rom de bona educaci i famlia que el 54 aC va acusar a Gai Memi, candidat al consolat, dambitus. Podria ser triumvir encarregat de la fundaci d'alguna colnia juntament amb Marc Sil i Gneu Domici.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="176071" title="Quint Curti Ruf" nonfiltered="1969" processed="1967" dbindex="71975">
Quint Curti Ruf (Quintus Curtius Rufus) fou un historiador rom especialitzat en la vida d'Alexandre el Gran. Es desconeix en quina poca exacta va viure ja que noms s esmentat per Suetoni a la seva obra "De Claris Rhetoribus". Tcit i Plini el Vell esmenten un historiador de nom Q. Curtius que podria ser el mateix personatge.  Del llibre de Curti Ruf,  Historiae Alexandri Magni es conserven 8 llibres dels 10 originals (els dos primers s'han perdut); en un passatge elogia "al emperador" (rom) per pot ser aplicat a qualsevol poca de l'historia de l'Imperi Rom.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="176072" title="Curtili" nonfiltered="1970" processed="1968" dbindex="71976">
Curtili (Curtilius) fou un cavaller rom membre del partit de Juli Csar, que desprs de la victria del seu bndol el 43 aC es va apoderar d'una gran hisenda de l'estat a Fundi, que abans havia estat administrada per Gai Sextili Ruf.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="176073" title="Publi Cuspi" nonfiltered="1971" processed="1969" dbindex="71977">
Publi Cuspi (Publius Cuspius) fou un cavaller rom que va estar dues vegades a l'frica com a director de la companyia que recaptava les taxes publiques a la provncia. Fou recomanat al procnsol Quint Valeri Orca, per alguns dels seus amics entre ells Cicer (45 aC).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="176074" title="Cicliades" nonfiltered="1972" processed="1970" dbindex="71978">
Ciclides (Cycliadas, Kyklidas,          ) fou un estrateg de la Lliga Aquea, crrec que va exercir per primer cop el 208 aC any en qu va unir les seves forces a les de Filip V de Macednia, a la ciutat de Dyme per envair lide. El 200 aC va succeir com estrateg a Filopemen, i d'aquest canvi se'n va aprofitar el tir Nabis d'Esparta per fer la guerra als aqueus. Filip V li va oferir fer un atac al Pelopons a canvi de donar-li soldats aqueus per establir guarnicions a Calcis, Oreos i Corint que havia de desguarnir per fer la guerra, per Ciclides va rebutjar ja que pensava que era parany per tenir hostatges i imposar a la Lliga la guerra contra els romans. El 198 aC es va exiliar a la cort de Filip al que va acompanyar tot seguit a la conferencia amb Flamini a Nicea de Lcrida. Desprs de la batalla de Cinoscfals (197 aC) fou enviat com ambaixador macedoni a Flamin, que va garantir una treva de 15 dies mentre es negociava una pau permanent.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="176075" title="Cides" nonfiltered="1973" processed="1971" dbindex="71979">
Cides (Cydas) fou un comandant grec cretenc que al front de 500 homes de Gortina (Creta) es va unir a les forces de Tit Quint Flamin I a Tesslia el 197 aC. Probablement es el mateix Cides fill de Anttalces que fou "cosmos" o magistrat suprem de Gortina quan una ambaixada romana va visitar l'illa el 184 aC per arreglar les diferencies entre la ciutat i Cnossos.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="176076" title="Cdies" nonfiltered="1974" processed="1972" dbindex="71980">


Onomstica:

Cdies, orador atenenc;

Cdies, poeta grec ;

Cdies,  pintor grec;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="176077" title="Cdies (orador)" nonfiltered="1975" processed="1973" dbindex="71981">
Cdies (Cydias, Kydas,       ) fou un orador atenenc, contemporani de Demstenes, que es esmentat per Aristtil en el seu discurs                          . Aquest discurs sembla que es pot datar el 352 aC.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="176078" title="Cdies (poeta)" nonfiltered="1976" processed="1974" dbindex="71982">
Cdies (Cydias, Kydas,       ) fou un antic poeta grec que Plutarc classifica juntament amb Mimnermos i Arquloc. Fou possiblement tamb l'autor d'un himne molt popular a Atenes en temps d'Aristfanes, a l'autor del qual l'Escolstica l'esmenta com Cdides d'Hermione.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="176080" title="Cdies (pintor)" nonfiltered="1977" processed="1975" dbindex="71983">
Cdies (Cydias, Kydas,       ) fou un pintor grec de l'illa de Kithnos (Cythnos) que vivia vers el 364 aC. Va deixar una pintura dels argonautes que fou exhibida per Agripa a Roma.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="176081" title="Cilleni" nonfiltered="1978" processed="1976" dbindex="71984">
Cilleni (Cyllenius, Killnios,          ) fou un poeta grec autor de dos epigrames de l'antologia grega. El seu nom apareix a l'antologia com          ,          ,          , o                   .


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="176083" title="Cil (poltic)" nonfiltered="1979" processed="1977" dbindex="71985">
Cil (Cylon, Klon       ) fou un noble atenenc que va guanyar un premi a la doble  carrera  (       ) dels jocs olmpics del 640 aC, i es va casar amb la filla de Tegenes el tir de Megara. 

Llavors va planejar enderrocar als Alcmenides atenencs i fer-se tir d'Atenes i va consultar a l'oracle de Delfos que li va aconsellar ocupar l'acrpoli durant el festival principal de Zeus; aquest festival va suposar que eren les olimpades i no la festa atenenca       , i va fer el seu intent durant els jocs; es va apoderar de l'acrpoli amb molts partidaris (que eren nombrosos) per aviat fou assetjat per forces dirigides pels nou arconts (segons Tucdides) o pels pritanes del Naucrari (segons Herdot); pressionat per la fam, es va refugiar amb els seus seguidors a l'altar d'Atenea d'eon fou comminat a retirar-se per l'arcont Megacles, l'alcmenida, a canvi de salvar la vida; per una vegada es va rendir, possiblement fou executat junt amb els seus cmplices. Tucdides i Aristfanes diuen que es va poder escapar junt amb el seu germ. Suides diu que fou mort a l'altar d'Eumnides i Herdot diu que fou mort amb la resta. 

Els seus partidaris van recuperar uns mesos desprs la fora que havien tingut abans de la mort de Cil i van continuar lluitant contra els alcmenides fins el temps de Sol. Aquestos fets se situen vers a una data entre el 620 i el 610 aC.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="176084" title="Cingir" nonfiltered="1980" processed="1978" dbindex="71986">
Cingir (Cynaegeirus, Kinageiros,            ) fou fill d'Euferi i germ del poeta squil. Es va distingir pel seu valor a la batalla de Marat (490 aC) on va perdre la m dreta.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="176085" title="Cinana" nonfiltered="1981" processed="1979" dbindex="71987">
Cinana o Cina o Cinna (Cynane, Cyna,       ,     ,      ), fou germanastre d'Alexandre el Gran, nascuda de Filip II de Macednia i de la seva parella illria Audata. El pare la va donar en matrimoni al seu cos Amintes IV de Macednia, del que va enviudar el 336 aC. 

El 335 aC Alexandre el Gran la va prometre a Langaros, rei dels agrians, en premi pels seus serveis, per aquest va morir de malaltia. Llavors es va dedicar a l'educaci de la seva filla Adea o Eurdice, a la que es diu va entrenar fins i tot en arts marcials.

Quan Filip III Arrideu fou nomenat rei (323 aC) Cinana va decidir casar-lo amb Eurdice, i se'n va anar a sia; els seus propsits van alarmar a Perdicas d'Orstia i Antpater, i el primer va enviar al seu germ Alcetes amb ordre de matar a la princesa. Cinana fou morta per Alcetes poc desprs, tot i que les seves tropes s'hi oposaven. 

El 317 aC Cassandre, desprs de derrotar a Olmpies, va enterrar a Cinana, Eurdice i Filip III Arrideu al cementiri reial d'Eges.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="176089" title="Cinisca" nonfiltered="1982" processed="1980" dbindex="71988">
Cinisca (Cynisca, Kinska        ) fou una dama espartana, filla de Arquidam II rei d'Esparta, que va rebre el nom del seu avi Zeuxidam que de renom era conegut com Cnisc (Cyniscos o Cyniscus).  Fou la primera dona que va portar cavalls en uns jocs i la primera que va guanyar una victria a les olimpades.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="176090" title="Cinobell" nonfiltered="1983" processed="1981" dbindex="71989">
Cinobell (Cynobellinus) fou un dels reis britons de la provncia de Britnia durant el regnat de Claudi. La seva capital era Camalodunum (Colchester). Fou el pare de Caractac, Togudumnus i Adminius.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="176091" title="Cinortes" nonfiltered="1984" processed="1982" dbindex="71990">
Cinortes (Cynortes o Cynortas         ), fou fill d'Amicles i de Diomeda, i germ de Jacint. Desprs de la mort del seu germ Argalos (Argalus, Argalos) esdevingu rei d'Esparta i fou pare d'Oebalus o de Perieres. Estava enterrat a Esparta. 

Bibliografia.

 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 51.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="176092" title="Guillermo de Olives Olivares" nonfiltered="1985" processed="1983" dbindex="71991">

Guillermo de Olives Olivares s un poltic menorqu del Partit Popular. s fill de Guillem de Olives Pons.

El 3 de juliol del 2000 fou nomenat director insular de l'administraci de l'estat a Menorca.

Des del 2003 fins al 2004 fou conseller de Treball i Formaci del Govern de les Illes Balears.

El 2004 fou caixer senyor de les festes de Sant Joan de Ciutadella.

Referncies.








 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="176097" title="Cap Mariscal" nonfiltered="1986" processed="1984" dbindex="71992">


Els rangs de Cap Mariscal d'un arma (Rus:                         ) i Mariscal d'un arma (Rus:                 ) eren els rangs superiors de l'Exrcit Roig. Van ser establerts al 1943, i eren equivalents a General d'Exrcit, si b mantenien precedncia entre els altres.

Van ser creats com equivalents a Mariscal de l'Aire i a Mariscal de la RAF. Van ser emprats en 5 branques militars sovitiques: la Fora Aria, Artilleria, Tropes Blindades, Tropes d Enginyers i Tropes de Senyals.

Els rangs de Cap Mariscal van quedar restringits a l'Artilleria i a la Fora Aria, i al 1984 van deixar-se de conferir. Els rangs de Cap Mariscal de Tropes d'Enginyer i Cap Mariscal de Senyals, establerts tots dos al 1943 i abolits al 1984, mai no van ser atorgats a ning.

Llista de Caps Mariscals.
Caps Mariscals d Aviaci;
Alexander Alexandrovitx Nvikov (19-11-1900-3-12-1976) Nomenat el 21-02-1944;
Aleksandr Evgenievitx Golovnov (7-08-1904/22-09-1975) Nomenat el 19-08-1944;
Pavel Fedorovich Zhigarev  (19-01-1900/2-10-1963) Nomenat el 11-3-1955;
Konstantin Andreevitx Vershinin  (3-06-1900/30-12-1973) Nomenat el 8-05-1959 ;
Pavel Stepanovitx Kutakhov  (16-08-1914/3-12-1984) Nomenat el 03-1972;
Boris Pavlovitx Bugaev (29-07-1923/13-01-2007) Nomenat el 1977- Serv com Ministre d'Aviaci Civil 1972-1987;
Alexander Ivanovitx Koldunov (20-09-1923/9-06-1992) Nomenat al 1984. Serv com Comandant de Defensa Aria de 1978 a 1987;
Evgeni Ivanovitx Xapoixnikov (3-2-1942/ ) Nomenat el 09-1991- Entre agost i desembre del 1991 va ser el darrer  Ministre de Defensa de la URSS. Al 1991-93 serv com Comandant en Cap de les Forces Armades de la CEI.

Caps Mariscals d Artilleria;
Nikolai Nikolaevitx Vronov (5-05-1899/28-02-1968) Nomenat el 21-02-1944  ;
Mitrofan Ivanovitx Nedelin (9-11-1902/24-10-1960) Nomenat el 8-05-1959 ;
Sergei Sergeevitx Varentsov (10-08-1901/1-03-1971) Nomenat el 6-05-1961;
Vladimir Fedorovitx Tolubko (25-11-1914/17-06-1989) Nomenat el 1983;
  
Caps Mariscals de Forces Blindades;
Pavel Alexeevitx Rotmistrov (6-07-1901/16-04-1982) Nomenat el 28-04-1962;
Amazasp Khachaturovich Babadzhanian (18-2-1906/1-11-1977) Nomenat el 05-1975;

Enllaos externs. 
 http://marshals.narod.ru/mar4en.html;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="176100" title="Peiot" nonfiltered="1987" processed="1985" dbindex="71993">

El peiot (del nhuatl peyotl, en la nomenclatura cientfica Lophophora williamsii) s un petit cactus sense punxes endmic de la regi sudoriental dels Estats Units (inclosos els estats de Texas i Nou Mxic) i el centre de Mxic.

Cont nombrosos alcaloides, entre ells la mescalina, que s un poders allucinogen. Totes les espcies de Lophophora sn de creixement extremadament lent, sovint triguen ms de 30 anys en arribar a l'edat de floraci (la mida d'una pilota de golf, sense comptar l'arrel). 

Enllaos externs.

 http://www.plantassagradas.com;





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="176101" title="Guerau de Rocabert" nonfiltered="1988" processed="1986" dbindex="71994">
Guerau de Rocabert (?-1497) pertanyia al llinatge dels Rocabert de Cabrenys. Fou fill i hereu de Dalmau de Rocabert i Beatriu de Cervell. Del pare heret la baronia de Cabrenys i de la mare el castell de Sant Mart Sarroca. Sabem que, com el seu pare i els seus oncles, particip en la guerra civil al costat del rei Joan II d'Arag i, com el seu pare, fou fet presoner al principi del conflicte. El 1469 ja consta com a alliberat. 

Es va casar amb Elionor de Montcada i van tenir dos fills: Hug, que no va viure gaire temps, i Pere de Rocabert i de Montcada, l'hereu. 




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="176102" title="Simfonia nm. 1 de Rakhmninov" nonfiltered="1989" processed="1987" dbindex="71995">


La Simfonia nm. 1 en re menor, Op. 13, de Serguei Rakhmninov va ser composta entre 1893 i 1895.

 Resposta de la crtica contempornia .
La simfonia va ser estrenada el 5 de mar de 1897 a Sant Petersburg sota la direcci d'Aleksandr Glazunov, quan Rakhmninov estava a punt de complir els 24 anys d'edat. Aquesta primera interpretaci va ser un complet fracs; el mateix Rakhmninov va patir un atac d'angoixa abans que concloguera la interpretaci. S'ha suggerit que el director, Glazunov,  podia estar borratxo.

L'obra va ser condemnada pels crtics, entre ells Cesar Cui, qui va dir que "si existira un conservatori en l'infern, i si un dels ms talentosos estudiants haguera compost una simfonia basada en la histria de les Deu plagues d'Egipte, resultant en una obra similar a la de Rakhmninov, hauria triomfat en la seua tasca i haguera encisat als habitants de l'infern."

El fracs va deixar Rakhmninov completament enfonsat, i va ser incapa de tornar a compondre fins l'any 1899, quan els seus familiars i amics el van convncer de seguir una terpia hipntica amb el doctor Nikolai Dahl. El fams producte d'aquestes sessions teraputiques va ser l'immensament popular Concert per a piano nm. 2, estrenat l'any 1900.

 La segona vida de la simfonia .
La simfonia va ser oblidada desprs del seu fracs l'any 1897, i el mateix Rakhmninov va trencar la partitura. No obstant aix, poc desprs de la mort del compositor, l'any 1944, van ser descobertes les parts instrumentals, i un grup d'estudiosos sota la direcci del prominent director rus Aleksandr Gauk va reconstruir la partitura completa. La "segona estrena" de la simfonia va ser dirigida pel mateix Aleksandr Gauk al Conservatori de Moscou el 17 d'octubre de 1945, i va ser un gran xit. Aquest fet va portar a una nova i entusistica acollida de la msica de Rakhmninov a Rssia. Als Estats Units, pas d'adopci de Rakhmninov, es va estrenar l'any 1948, dirigida per Eugene Ormandy.

Actualment s considerada una de les millors obres de Rakhmninov; est plena d'un estusiasme jovenvol, cautivadores melodies i mostra l'inici de la seua obsessi pels cntics ortodoxos russos, l's de campanes i una orquestraci wagneriana que inclou una extensa secci de metall, un gong i una pandereta. Tamb cal destacar la presncia del tema del dies irae, un motiu que citar en moltes de les seues darreres obres. La partitura porta la inscipci bblica "La venjana s meua".

Rakhmninov cita el primer tema del primer moviment en les seues Danses Simfniques, compostes l'any 1940 en circumstncies molt ms tranquilles, amb una orquestraci exuberant i serena. La simfonia no va ser publicada ni escoltada durant uns cinquanta anys, i s molt improbable que ning fora del cercle ms immediat del compositor s'adonara d'aquesta referncia. La cita pot ser vista tamb com una reconciliaci de Rakhmninov amb la seua obra fracassada.

 Instrumentaci .
La simfonia est orquestrada per a 2 flautes, 2 obos, 2 clarinets, 2 fagots, 4 trompes, 2 trompetes, 3 trombons, tuba, timbals, percussi i instruments de corda.

 Moviments .
La simfonia s'estructura en quatre moviments:

Grave -- allegro non troppo en re menor;
Allegro animato en fa major;
Larghetto en si bemoll major;
Allegro con fuoco en re major;

 Enllaos externs .
Notes de programa;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="176103" title="Dalmau IV de Rocabert" nonfiltered="1990" processed="1988" dbindex="71996">

Dalmau (IV) de Rocabert fou vescomte de Rocabert entre 1166 i 1181. 

Mor a Occitnia, lluitant pel seu rei, Alfons el Cast.

Npcies i descendents.

Es cas amb Arnaua de Castellet. Foren fills seus:

Jofre (II) de Rocabert, hereu del vescomtat;
Ramon de Rocabert, arquebisbe de Tarragona (probablement);








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="176105" title="Jofre V de Rocabert" nonfiltered="1991" processed="1989" dbindex="71997">

Jofre (V) de Rocabert i de Serrallonga fou vescomte de Rocabert entre 1324 i 1342, any de la seva mort. 

Comen el seu govern amb problemes a la baronia de Maanet de Cabrenys per problemes de vassallatge amb el rei de Mallorca, per com que aquesta baronia pass al seu germ Guillem Galceran de Rocabert aquest conflicte no l'afect. 

Tenia fama de bon diplomtic i aix va fer que fos un dels cinc nobles que havien de dirimir la successi al regne de Mallorca desprs de la mort de San I de Mallorca, juntament amb el vescomte de Cardona, Bernat de Cabrera, el comte de Pallars i Guillem de Montcada. Tamb fou ell l'encarregat de mediar entre el comte de Pallars i el vescomte de Cardona, tot i que la intervenci de l'infant Alfons a favor del primer, que era el seu cunyat, va frustrar l'acci. 

Va assistir a la solemne coronaci d'aquest infant (Alfons III el Benigne), a Saragossa (1328) i que Ramon Muntaner ens explica amb gran profusi de detalls a la seva obra. Tamb fou present a la coronaci de Pere III el Cerimonis a la mateixa ciutat (1336). Va participar en la campanya de Granada el 1331, que va resultar un fracs. 

Npcies i descendents.

Es va casar amb Elisenda de Montcada, neboda de la reina homnima i filla del majordom reial Ot de Montcada, amb la qual va tenir tres fills: 

Felip Dalmau I de Rocabert, hereu del vescomtat;
Benet;
Joan Guerau;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="176107" title="Descaminament" nonfiltered="1992" processed="1990" dbindex="71998">
Descaminament (pharming en angls, pronunciat farming) s un atac al nostre ordinador amb la intenci de redirigir el trafic d'un lloc web a un altre de malicis.

El descaminament es pot fer canviant el fitxer hosts en l'ordinador de la vctima o aprofitant alguna vulnerabilitat del programari del servidor de DNS. Els servidors DNS son els ordinadors responsables de posar en correspondncia els noms de domini amb les adreces IP reals del servidor. 

La paraula en angls pharming s un joc entre "farming" i "phising" (pesca electrnica). 

El descaminament ha esdevingut una seriosa preocupaci pels negocis desenvolupant activitat comercial a Internet, com els bancs o les botiques en lnea. Ni el programari d'antivirus ni el d'eliminaci de programari espia (spyware) no us poden protegir del descaminament. Alguns navegadors, com el Firefox, avisen en alguns casos si la plana cont enllaos sospitosos.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="176111" title="Josep Piquer i Duart" nonfiltered="1993" processed="1991" dbindex="71999">
Josep Piquer i Duart (Valncia 1806 - Madrid 1871) va ser un Escultor valenci, establert a Madrid, on va realitzar la majoria de la seva obra. 

De famlia d'escultors, el seu pare, Josep Piquer, era director de l'Acadmia de Belles Arts de San Carlos a Valncia, d'ell va rebre la seva formaci escultrica. 

Viatja a Mxic en 1836, a Estats Units i finalment a Pars, regressa a Madrid l'any 1841, on s nomenat escultor de cmera, i Director d'Escultura a l'Acadmia de San Fernando. La seva obra es classifica dintre del romanticisme, va fer per encrrec, diverses escultures d'Isabel II, una de les quals realitzada l'any 1861, presideix l'entrada al vestbul del Congrs dels Diputats de Madrid. 

Se li va contractar per a realitzar diverses escultures per al Palau de Sant Telmo de Sevilla. Al claustre de la Catedral de Pamplona realitza el sepulcre del general Francisco Espoz i Mina l'any 1855. 

Repartits entre el Museu de l'Exercit de Madrid i el Museu de l'Acadmia de San Fernando es troben els retrats dels generals Castaos, Espartero, Serrano, Espoz i Mina, de Llusa Ferranda d'Espanya i del Duc de Montpensier.
Bibliografia.
Tomo16 (2004), La Gran Enciclopdia en catal, Barcelona, Edicions 62. ISBN 84 297 5444 X







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="176112" title="Manuel Girn" nonfiltered="1994" processed="1992" dbindex="72000">
Manuel Girn Bazn, alies "Girn" (1919-1951) va ser un guerriller antifranquista espanyol. Va actuar principalment a Lle i Galcia.

Biografia.
Va nixer en la localitat de Barrios de Salas, en El Bierzo (Lle). De famlia camperola, ell mateix va ser camperol. 

Desprs de lluitar durant la Guerra Civil en el front d'Astries es va integrar en les partides de fugits al costat del seu germ, amb tan sol 26 anys. Era membre del sindicat UGTi, d'haver estat detingut, li hagus esperat la mateixa destinaci de molts dels seus companys del sindicat, que van ser afusellats. Acabarien per refugiar-se en serra Calba, en els lmits entre la provncia de Lle i Galcia. Cap de partida, actuaria en els concejos orensans de Bolo, A Veiga, Carballeda de Valdeorras i Viana do Bolo, i tamb a la comarca zamorana de Sanabria.

En 1949 abandonaria aquesta zona, per a actuar amb major intensitat en les comarques lleoneses de La Cabreira i El Bierzo. Vctima d'una emboscada, va ser assassinat en Molinaseca (Lle) en 1951.

Referncies.


Vegeu tamb.
Maquis ;

Bibliografia.
Santiago Macas, El monte o la muerte. Madrid. 2005;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="176113" title="Llus V de Frana" nonfiltered="1995" processed="1993" dbindex="72001">

Llus V (c. 967 - 21 de maig de 987), anomenat l'Indolent (en francs, Louis le Fainant), fou rei de Frana durant uns mesos de l'any 987 abans de la seva prematura mort. Fill del rei Lotari i Emma d'Itlia, filla del rei Lotari II d'Itlia, fou el darrer monarca de la dinastia carolngia.

Lluis fou coronat el juny del 979 per no va assolir el poder fins a la mort de Lotari el 986. Llus V fou el darrer rei de Frana d'origen carolingi i va regnar a Laon del 2 de mar del 986 fins a la seva mort, amb 20 anys, el 987. Possiblement a causa d'haver regnat menys d'un any els bigrafs medievals li van atribuir el sobrenom de qui nihil fecit, s a dir, "que no va fer res".

Es va casar amb Adelaida d'Anjou el 980 a Brioude, on els van coronar reis d'Aquitnia. Hi havia una important diferncia d'edat entre els membres de la parella i no van tenir fills. La reina se'n va separar i el 982 va fugir cap a Arles. 

El rei havia heretat una batalla entre els reis escollits de la seva lnia paterna, que s'havia vist interrompuda dues vegades per membres de la dinastia Capet, i la casa de l'emperador del Sacre Imperi, Ot I. Com a defensor de Roma, Ot tenia el poder de nomenar clergues en territori carolingi, i els que ell nomenava no donaven suport als carolingis.  

Un enemic concret era Adalberon, arquebisbe de Reims, a qui Ot I havia concedit aquesta poderosa arxidicesi. En temps de Lotari, Adalberon va intentar negociar una aliana entre les dues cases, per el pacte va fallar i Lotari el va acabar jutjant per traici el 986 (poc desprs, moriria Lotari). Llus V en va heretar el tron. La vdua de Lotari, Emma, es va casar amb un descendent d'Ot I, i Llus V va tornar a acceptar Adalberon.

Llus V va morir a finals de maig del 987. Va ser fruit d'un accident o, tal vegada, enverinat per la seva mare. En el moment de morir, jutjava altra vegada Adalberon per traci. No va deixar cap hereu legtim. Per tant, el seu oncle Carles, duc de la Baixa Lorena, va ser proposat com a successor al tron. Tanmateix, el clergat, amb Adalberon i Gerbert (que esdevindria el Papa Silvestre II), van defensar amb eloqncia la candidatura d'Hug Capet, de sang noble per que havia demostrat el que valia en accions militars. Capet va ser escollit al tron dels francs i Adalberon el va coronar (aix va passar en els dos mesos successius a la mort del rei Llus V). D'aquesta manera acabava la dinastia carolngia i s'iniciava la capetiana.
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="176116" title="Maure abat" nonfiltered="1996" processed="1994" dbindex="72002">


Sant Maure abat (segons altres fonts, Maur o Mar; del llat Maurus). s el principal deixeble de sant Benet de Nrsia junt amb sant Plcid. s mencionat en la biografia de sant Gregori I el Gran. Quatre histries que implicaven Maur contades per Gregori I van formar un patr per a la formaci ideal d'un monjo benedict. La ms famosa s el rescat per part de Maur de sant Plcid, un jove ofert a sant Benet alhora que Maur. Aquest incident est reflectit en moltes pintures medievals i renaixentistes. 



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="176123" title="Portal de Sant Roc (Ma)" nonfiltered="1997" processed="1995" dbindex="72003">


El Portal de Sant Roc va ser construt devers l'any 1359 a Ma; tenia la funci de fer de porta que connects la ciutat amb la resta de la poblaci. s l'nic vestigi de l'antiga murada de la poblaci medieval. Va ser restaurat desprs del saqueig turc de l'any 1535. Quan la ciutat va crixer, les murades van perdre el seu significat i es van incorporar habitatges annexos. T una arquitectura tpicament medieval, d'estil gtic, format per dues torres gruixades. El portal es va mantenir com a monument histric; actualment l'ocupen diferents entitats ciutadanes: la Uni Excursionista Menorquina, la Uni de Consumidors i l'Associaci de Vens de s'Arraval Gran.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="176124" title="Rurouni Kenshin" nonfiltered="1998" processed="1996" dbindex="72004">

Rurouni Kenshin (jap.               , Rur ni Kenshin Meiji Kenkaku Romantan s una srie manga creada i dibuixada pel mangaka Nobuhiro Watsuki.

Rurouni s un neologisme creat del verb ru que significa "vagar"' i ronin que significa "samurai sense amo". Una crua traducci del ttol seria "Kenshin, el guerrer vagabund". Aquesta srie tamb s coneguda amb el nom de Samurai X o Hitokiri Battousai (Hitokiri es una paraula composta per Hito que significa "persona" i kiri que significa "tall" o "tallar". Per tant, Hitokiri t un significat aix com "Assass"). Battousai es un sobrenom que rep per la tcnica que fa servir. L'art marcial que practica Kenshin no es el Kendo o el Kenjutsu como es creu. Practica Iaido, que es l'art del "desembeni i tall", i justament battou es una de les tcniques bsiques del Iaido). 
Es un manga i anime ambientat als primers anys de l'era Meiji al Jap. El personatje principal, que dona nom a la serie, est basat en un personatge histric anomenat Kawakami Gensai.

 Manga .
El manga, de Nobuhiro Watsuki, fou publicat a la revista antolgica setmanal Weekly Sh nen Jump entre el #19 de 1994 i el #43 de 1999, i posteriorment en forma de 28 cmics.

 Anime .
L'anime es desenvolupa al llarg de 95 episodis, als que s'ha d'afegir una pellcula i dos sries de OVAs (Una de 4 captols i una altra de 2 captols). Actualment est sent publicat a Argentina per Ivrea, a Espanya per Glnat i a Mexic per Grupo Editora Vid, en aquest ltim cas sota el ttol de Samurai X.

 Argument .
La histria tracta d'un jove, el ms gran assass de l'era Tokugawa fins la Restauraci Meiji, conegut com Battousai. Aquest jove anomenat Kenshin Himura, decideix no tornar a matar gent, i per a poder pagar d'alguna forma els assassinats que va cometre, decideix protegir a les persones al seu voltant amb la tcnica ms aterradora i poderosa que existeix: el Hiten Mitsurugi Ry , apresa gracies a l'ensinistrament del seu mestre Hiko Seijuro, que el va acollir quan era petit, desprs de sobreviure a l'assassinat de la caravana d'esclaus en qu es trobava, on dues germanes l'adoptaren com germ menor. Aquesta tcnica permet un control perfecte de la fora que s'aplica en executar els moviments i pot ser utilitzada amb l'espasa de fil invertit que Kenshin porta des de l'inici de la Restauraci. D'aquesta manera coneix a Kaoru Kamiya, del dojo Kamiya Kasshin Ry , a en Sanosuke, a en Yahiko i altres personatges que passen a ser part de la seva vida, i motiu d'existncia. A ms, el veritable nom del protagonista es Shinta, i Kenshin significa cor d'espasa, aquest ltim li va ser donat por Seijuro, que considerava "Shinta" un nom poc apropiat per a un guerrer.

 Enllaos .
 Kenshin Memories (Forum de Kenshin en Castell);

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="176126" title="Fortalesa de la Mola" nonfiltered="1999" processed="1997" dbindex="72005">



La Fortalesa de la Mola, situada al Port de Ma, va ser construda entre els anys 1848 i 1875 per ordres d'Isabel II. Servia d'aquarterament, pres militar i poltica i per vigilar l'entrada al port de Ma. Aix va fer que la capital menorquina es converts definitivament en un dels enclavaments militars ms importants del mediterrni occidental.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="176129" title="Higiene" nonfiltered="2000" processed="1998" dbindex="72006">
La higiene s un conjunt de mesures destinades a prevenir les infeccions i l aparici de malalties infeccioses. Es basa essencialment en tres accions:

 la neteja;
 la desinfecci;
 la conservaci.

 Aposta de salut pblica .
La higiene s una aposta de salut pblica, l accs a un entorn (aigua, aire, sl, ecosistemes) sa s una condici per al desenvolupament sostenible. L accs a l aigua potable ha estat reconegut en la Cimera de la Terra de Johannesburg com una aposta per al segle XXI. Aix passa tamb per una reducci i bona gesti de les deixalles i de les substncies txiques.

En un context globalitzat, les mesures d higiene (utilitzaci del preservatiu, quarantenes, ...) es fan essencials i, fins i tot, sn crucials al principi d'una epidmia o d'una pandmia (sida, tuberculosi, grip, etctera). 

 Neteja . 
L objectiu de la neteja s eliminar les matries indesitjables, com  la matria orgnica o les matries minerals, que poden contenir microorganismes. La detersi  s l acci de neteja que consisteix a prendre les brutcies que s adhereixen a l objecte o al teixit viu.
La neteja feta en general intervenir 4 parmetres : una acci mecnica (pressi de l aigua, fregar...), qumic (dissoluci de certes matries com els greixos), la temperatura de l aigua i finalment el temps d acci del detergent.

El mtode i el producte a utilitzar depenen de la naturalesa de la taca i d all que cal netejar; per a la higiene corpria, s utilitzen, en general, aigua tbia sense pressi o a baixa pressi i sab, per per a instruments, es poden utilitzar mtodes ms agressius. La neteja no t ms que una acci momentnia.

 Desinfecci i esterilitzaci .
La desinfecci consisteix a matar, eliminar o inactivar els microorganismes (parsits, bacteris) o els virus indesitjables. Quan la desinfecci es refereix a un teixit viu, es parla d antispsia ; quan es refereix al material de cura, es parla de descontaminaci. L antispsia i la desinfecci tenen una acci limitada en el temps.

L esterilitzaci consisteix a eliminar material la totalitat dels microorganismes, i a condicionar aquest material per mantenir aquest estat d esterilitat.

 Mtodes  emprats .
Qumics, vapor, temperatura i pressi (pasteuritzaci, autoclau). Les radiacions al vapor serveixen, particularment, a les sales d operacions ja que la desinfecci s quasi completa.

 Histria .
La higiene ha estat estretament vinculat al procs civilitzatori. A travs dels diversos volums de la Histoire de la vie prive, dirigits per Philippe Aris i Geogres Duby (edicions Seuil, Pars, 1987), refarem all que ha representat la higiene en el procs de civilitzaci.

A les ribes del Tigris i l Eufrates, o ms tard del Nil, les antigues civilitzacions ja van saber valorar l aigua com a font de vida. La Grcia Clssica va vincular l origen de molts dus i herois a l aigua, i Hipcrates i Ga l n estudiaren les propietats.

Els romans, a ms de recollir la tradici filosfica i mitolgica dels grecs, van ser els grans constructors de l aigua, amb aqeductes, ponts i sobretot banys pblics. Les termes romanes foren centres de la vida poltica i social i de les teraputiques hdriques.

La caiguda de la cultura clssica comport una reculada. A l edat mitjana europea la brutcia campava. Noms els rabs van saber valorar i recollir el llegat clssic. La tradici clssica de romans i d rabs pel bany va deixar una forta empenta als actuals Pasos Catalans, com els coneguts banys rabs de Girona, Mallorca i Valncia.

Durant els segles XI i XII dC, els banys van quedar reclosos als monestirs i a la bona societat laica. Per exemple, a l ordre de Cluny, la costum prescrivia per als monjos un bany complet dos vegades a l any: un per Nadal i l altre per Pasqua. L ordre del Cister ubicava al bell mig del claustre una font que permetia rentar-se les mans desprs de la feina i purificar l esperit abans d entrar a les dependncies del monestir. El monestir de Poblet n s un bell exemple.

Noms a l Europa central i del nord-est es practicaven, de forma freqent,  el bany amb aigua o al vapor de les estufes, sol o en grup. La sauna est documentada a Bohmia i Saxnia des del 973 dC. A Baden (Sussa), l any 1416 dC,  coneixem l existncia de banys que sn comuns per a dones, homes, nens i nenes, i tamb sabem de l existncia de banys elegants a les cases privades. Qualsevulla podia anar a aquests banys per contemplar, parlar, jugar o relaxar-se

Per, en qualsevol cas, generalment, fins a mitjans del segle XVIII, la netedat prescindeix de l aigua i ignora el cos, a excepci del rostre i de les mans que sn les niques parts del cos que es mostren. El diari de Jean Hroard, metge del rei Llus XIII, s suficientment explcit respecte a la higiene a principis del segle XVIII: al nen rei se l neteja, per durant el seu primer any de vida noms apareix una vegada la paraula  banyat . En els anys posteriors es menciona  pentinat, vestit  i  les mans netes , per mai es nombra una neteja ms completa. Es pot afirmar que una brutcia orgullosa regnava a la Cort ms important del mn.

Des de principis del segle XIX sn molts els factors que contribueixen a accentuar les antigues exigncies monstiques de netedat. El descobriment dels mecanismes de la respiraci i el gran xit de la teoria infeccionista porten a subratllar els riscos de l obturaci dels porus pel greix, portadora de miasmes; s a dir, d efluvis nocius causant d infeccions i epidmies.

Els descobriments de Pasteur i Kock, fundadors de la microbiologia,  revolucionen la higiene, i faran del fet de rentar-se les mans una nova obligaci social.

Tanmateix no cal ser gaire optimista: a Pars, l aigua corrent arriba a les darreres plantes dels edificis entre 1865 i 1875, i no s important que la cambra de bany  si n hi ha- estigui lluny de les habitacions perqu no s d us diari. La situaci al camp s molt pitjor: les vivendes sn de sostre baix, humides, mal i luminades i s amunteguen persones i animals en llocs on s fcil que es desenvolupin malalties. 

A principis del segle XX, la higiene depenia molt del medi social car les poblacions rurals s hi van mantenir al marge fins a la Primera Guerra Mundial. En medis socials camperols i obrers l aigua era minsa i el treball que comportava anar-la a cercar restringia el seu s. A ms, es creia que l aigua estovava els cossos i, per tant, que la greixum era un signe de salut. En conseqncia es rentaven, sumriament, el rostre i les mans, poques vegades alguna part del cos ms , una o dues vegades al mes els peus, i mai el cap. Rentar-se la totalitat del cos encara no formava part de les cures normals de la neteja.

Finalitzada la Segona Guerra Mundial es generalitza un nou model higinic. En aquesta poca la cambra de bany ja est en totes les noves construccions. La publicitat mostra nous productes: xamps, perfums, desodorants, cremes, filtres solars, etctera. Les fotos de les revistes sn suggestives, el cinema i la televisi imposen noves imatges i models. Tot plegat comporta noves prctiques socials. Per exemple, a finals del decenni dels seixanta del segle passat, enquestes sobre el pressupost i l s del temps mostraven que les dones dedicaven una mitjana d una hora al dia a la cura del propi cos, mentre que els homes hi dedicaven una mica menys. A finals del segle passat, les enquestes mostren que les cures corporals sn ms minucioses, diversificades i exigeixen ms temps: entre vuit i nou hores i mitja per setmana. El model higinic s cada cop ms exigent i diversificat.



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="176135" title="Regla del pasts" nonfiltered="2001" processed="1999" dbindex="72007">
La regla del pasts, a vegades anomenada regla del canvi de bndol, s una metaregla utilitzada sovint en jocs abstractes per a dos jugadors, com ara l'Hex o l'Havannah, en qu el primer jugador podria tenir un avantatge decisiu. Es pot enunciar de la forma segent:
 Desprs de la primera jugada, per part del primer jugador, el segon jugador t una de les opcions segents:
 acceptar la primera jugada de l'altre jugador i seguir essent el segon jugador, de manera que far la segent jugada, o b;
 canviar de bndol, de manera que es converteix en el primer jugador, quedant-se amb la jugada feta pel primer jugador, que ara ser el segon i ser qui far la segent jugada.
El nom de regla dels pasts prov de la idea de com fer que dues persones es reparteixin equitativament un pasts sense discussions: una persona el talla i l'altra decideix quin tros es queda. La regla est pensada per a jocs en qu el primer jugador t un avantatge, com s el cas de l'Hex, en qu el primer jugador pot guanyar sempre. D'aquesta manera la primera jugada del primer jugador no ser excessivament bona, perqu llavors donaria un gran avantatge al segon, que canviaria bndols, per tampoc ser excessivament dolenta.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="176143" title="Sant Maure" nonfiltered="2002" processed="2000" dbindex="72008">


Hagiografia:;
Maure abat (o Maur), sant itali del segle VI; se'n celebra la festivitat el 15 de gener.
Maure mrtir (o Maur), sant rom del segle III; se'n celebra la festivitat el 3 de desembre.

Geografia:;
Sant Maure, cap del municipi de Santa Margarida de Montbui, a l'Anoia, que forma una conurbaci amb Igualada.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="176145" title="Jos Manuel Abascal" nonfiltered="2003" processed="2001" dbindex="72009">





Jos Manuel Abascal va nixer a Alceda, Cantbria l'any 1958, es un dels millors atletes espanyols de sempre i que a pesar de no tenir un final explosiu la seva gran capacitat per mantenir un alt ritme de carrera li va permetre obtenir el seu millor rendiment als 1500 metres llisos. 

 Carrera esportiva .
Les seves qualitats atltiques las va demostrar des de ben petit, a la seva primera competici de cross va guanyar sense cap preparaci. Ms tard, ja preparat i la categoria Junior va fer un meritori 8. lloc als Campionats d Europa Junior d atletisme per tornar dos anys ms tard a aquests campionats per guanyar la prova de 3000 metres llisos. Per la seva millor carrera i per la que es conegut, fou  als Jocs Olmpics de 1984 a la ciutat de Los Angeles en la prova de 1500 metres llisos, assolint la medalla de bronze, i ser el primer atleta que guanyava una medalla Olmpica a una prova de pista (Jordi Llopart va guanyar una d argent als Jocs Olmpics de Moscou 1980 i la prova de la marxa, que es disputa parcialment for de la pista). 

A la seva millor poca com a  esportista va estar entrenat per Gregorio Rojo i lluint la samarreta del Futbol Club Barcelona. Es va retirar l any 1992, i actualment es dedica a organitzar proves esportives.

 Historial nacional .
45 vegades internacional;
5 vegades campi d'Espanya d'atletisme de 1500 m.ll. als anys 1978-81-82-84-85.
Campi d'Espanya de 1500 m. ll. en Pista Coberta a l'any 1981.
Campi d'Espanya de 3000 m. ll. en Pista Coberta a l'any 1982.
Millor marca espanyola de tots els temps al 1500 amb 3 38"21 (1977) i amb 3 33"12 (1982).
Millor esportista espanyol de l'any 1984.

 Millors Marques .
800 m. 1'49"5  a Madrid el 19 de juliol de 1980;
1500 m. 3'31"13 a Barcelona el 16 d'agost de 1986;
milla. 3'50"54 a Roma el 10 de setembre de 1986;
3000 m. 7'53"51 a La Corunya el 4 d'agost de 1988;
5000 m. 13'12'49 a Oslo el 4 de juliol de 1987;
3000 m. obstacles. 8'38"8  a San Sebasti el 29 d'agost de 1981;

 Notes i referncies .


 Enllaos Externs .
http://www.cantabriajoven.com/cantabros/biografias/abascal.html;
http://www.santacruzdelapalma.es/crossdenavidad/curriculums.pdf;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="176147" title="Lambda Andromedae" nonfiltered="2004" processed="2002" dbindex="72010">


Lambda Andromedae (  And /   Andromedae)  s una estrella binria de la constellaci d'Andrmeda. Est aproximadament a 84,2 anys-llum de la Terra.

Lamba Andromedae s una binria espectroscpica amb un perode orbital de 20,52 dies. Est classificat com a una estrella gegant del tipus G amb una magnitud aparent mitja de +3,81. El sistema binari es una variable RS Canum Venaticorum i el seu esclat varia de la magnitud +3,69 a +3,97 amb un perode de 54,2 dies.

Localitzaci.

La forma de localitzar aquesta estrella es pot veure al diagrama segent:








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="176148" title="Plantilles de la Copa del Mn de futbol 1982" nonfiltered="2005" processed="2003" dbindex="72011">
Plantilles oficials de les seleccions classificades per la fase final de la Copa del Mn de Futbol 1982 d'Espanya. Cada selecci pot inscriure 22 jugadors. Els equips participants sn (cliqueu sobre el pas per accedir a la plantilla):




Camerun.


Itlia.

Amb l'excepci dels porters, la selecci italiana va ser numerada alfabticament.

Per.


Polnia.


Algria.


ustria.


Xile.


Alemanya Occidental.


Argentina.

La selecci fou numerada alfabticament, excepte per a  Diego Maradona i Patricio Hernndez que intercanviaren el seu dorsal per qu Maradona obtingus el 10. 

Blgica.


El Salvador.

El Salvador noms present 20 jugadors.

Hongria.


Txecoslovquia.


Anglaterra.

La numeraci fou establerta alfabticament, excepte els porters als que els atorgaren els nmeros 1, 13 i 22 (tamb alfabticament) i Kevin Keegan que reb el seu tradicional nmero 7.

Frana.


Kuwait.


Hondures.


Irlanda del Nord.


Espanya.


Iugoslvia.


Brasil.


Nova Zelanda.


Esccia.


Uni Sovitica.


Referncies.
 Web Planet World Cup;

 Vegeu tamb .
 Copa del Mn de Futbol 1982;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="176149" title="Pebre de Caiena" nonfiltered="2006" processed="2004" dbindex="72012">

El pebre de Caiena s un condiment en forma de plvores obtingudes per la trituraci dels fruits dessecats de la planta de l'espcie Capsicum annum. s un pebre de color vermell i molt coent emprat en medicina i per condimentar plats. 
 
Usos medicinals.
El fruit de l'espcie Capsicum annum ha estat utilitzat en medicina durant segles i, recentment, s'ha demostrat cientficament que estimula la producci d'endorfines al cos hum. 

Tradicionalment s'ha emprat per als segents problemes de salut:

 Mal d'estmac i flatulncies.
 Mala circulaci de la sang.
 Dolors reumtics i artrtics.;
 Mal de coll o de gola.

Components actius.
El pebre de Caiena cont un alcaloide conegut com a capsacina, el qual, a banda d'oferir la sensaci de coentor, alleuja temporalment el dolor en el cas de patir de reumatisme o artritis. El seu procs s el segent: la capsacina, fregada sobre la pell, estimula els receptors de calor i dolor de l'epidermis, provocant aix una irrigaci sangunia ms intensa. En resposta a la irritaci, el cervell segrega endorfines,les quals provoquen una sensaci de benestar i satisfacci.

Aix mateix, la capsacina s un agent antibitic bastant efectiu. Els aliments preparats amb pebre de Caiena es conserven millor i s una de les raons per les quals aquesta espcia s popular a les regions tropicals. La cuina asitica (en especial la indonsia, la tailandesa i la hind) va adoptar el pebre de Caiena desprs de la seva introducci pels europeus.

A ms, s'ha demostrat que la capsacina redueix la viscositat de les plaquetes, estimula la secreci de saliva afavorint la digesti i s un poders antioxidant. 

Encara que les dosis contingudes de capsacina en el pebre de Caiena no comporten riscos pot provocar irritaci, inflamaci i lesions per cremada si s aplicada en excs. En casos extrems, els smptomes poden incloure convulsions i rampes musculars. Aquestes concentracions s'utilitzen en els esprais de pebre emprats com a arma d'autodefensa. 

 Referncies .


Enllaos exteriors.
Web de la Universitat de les Illes Balears amb informaci botnica de l'espcie Capsicum annum.;
 The Chilli King - Consells per conrear pebroteres coentes i cuinar-hi (en angls).;
 The Pepper Center - Web molt completa sobre tot tipus de pebrots coents (en angls).;
Web mexicana sobre les diferents espcies de pebroteres coentes  (en espanyol).;
Web mexicana sobre els efectes medicinals de la capsacina (en espanyol).;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="176151" title="Sweeney Todd" nonfiltered="2007" processed="2005" dbindex="72013">
Sweeney Todd s un personatge del folklore britnic. En essncia, es tracta d'un barber del Londres del segle XIX que assassina els seus clients tot tallant-los el coll amb la navalla d'afaitar. Hi ha diverses versions de la historia que fan variar, entre altres coses, els motius de Sweeney Todd per cometre els assassinats; aix mateix, en algunes versions del relat, la seva amiga i cmplice Margery (o Nellie) Lovett, fa pastissos de carn amb els cossos de les vctimes, que serveix a la seva taverna. 

Orgens.
Una de les primeres notcies angleses que tenim de Sweeney Todd fou la seva aparici en una publicaci anomenada The People's Periodical, en el nmero 7 publicat  el 21 de novembre de 1846. El conte on surt es titula "The String of Pearls: A Romance" i probablement fou escrit per Thomas Prest, que va crear altres personatges malvats en diferents relats. Acostumava a basar els seus contes de terror en esdeveniments reals, que de vegades  llegia en articles sobre crims que apareixien en The Times.

Procedncia.
De vegades s'afirma que la histria de Sweeney Todd est basada en fets reals, per mai no se n'ha trobat cap prova, cosa que evidencia el seu origen folklric. Segons el conte angls, Todd fou processat pels seus crims en l'Old Bailey i fou penjat a Tyburn al gener de 1802, al davant d'una gran multitud. No hi ha cap documentaci sobre el judici en els arxius de l'Old Bailey ni en el Newgate Calendar. Tampoc no hi ha reportatges de premsa contempornia sobre el procs o l'execuci. El 1878, un contribudor del Notes and Queries va assenyalar aquesta absncia d autntiques fonts verdiques . Si b Peter Haining defensa la realitat histrica del cas, no ofereix cap data especfica o comprovable .

Bibliografia.




 Enllaos externs . 
 CourtTV:  article amb referncies a Sweeney Todd, que pel que sembla pren al peu de la lletra les afirmacions de Peter Haining ;
 Pgina de la BBC Press Office referent a la producci del canal BBC One, titulat tamb "Sweeney Todd" ;
 Sweeney Todd Online: Una pgina fan ;
 Sweeney Todd i Fleet Street ;

Curiositats.
El 1979 Stephen Sondheim va popularitzar la histria amb el seu musical d'xit. El 2007 Tim Burton el va adaptar al cinema en un film protagonitzat per Johnny Depp.

El metge valenci Jaume Roig recull l'argument de l obra en uns versos del seu Espill, que va escriure cap al 1460. Vet aqu una prova de l'origen folklric antic de la histria.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="176152" title="Abellot" nonfiltered="2008" processed="2006" dbindex="72014">



El terme abellot fa referncia a diferents insectes himenpters de la famlia dels pids:
 el mascle de l'abella (gnere Apis) ;
 el tamb anomenat borinot (gnere Bombus);










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="176155" title="Bombus" nonfiltered="2009" processed="2007" dbindex="72015">



Bombus es un gnere d'insectes himenpters de la famlia dels pids, coneguts vulgarment com a borinots. Sn molt peluts i tenen un color semblant al de les abelles per tal d'alertar als depredadors de la seva perillositat. Els borinots tamb tenen fibl per habitualment no l'utilitzen.

Sn insectes socials, per les seves colnies sn menys nombroses que les de les abelles (al voltant de 50 individus) i encara que fan mel, no n'emmagatzemen en tanta quantitat, ja que noms la femella, que ser la fundadora d'una nova colnia a la primavera, arriba a passar l'hivern.

Sn molts bons pollinitzadors de tot tipus de plantes silvestres i conreades i s'utilitzen, per exemple, per pollinitzar tomaqueres en hivernacles. Poden volar amb temperatures ms baixes que les abelles i fins i tot amb una lleugera pluja ja que tenen un mecanisme especial de control de temperatura del cos.

Moltes espcies de Bombus estan en perill de desaparixer i amb ells, les plantes que pollinitzen.
 
Espcies.


 Bombus hortorum;
 Bombus ruderatus;
 Bombus cullumanus;
 Bombus subterraneus;
 Bombus distinguendus;
 Bombus sylvarum;
 Bombus terrestris;
 Bombus affinis;
 Bombus bimaculatus;
 Bombus borealis;
 Bombus griseocollis;
 Bombus fervidus;
 Bombus flavifrons;
 Bombus impatiens;
 Bombus insularis;
 Bombus lucorum;
 Bombus lapidarius;
 Bombus pascuorum;
 Bombus pensylvanicus;
 Bombus perplexus;
 Bombus polaris;
 Bombus pratorum;
 Bombus rufocinctus;
 Bombus ternarius;
 Bombus sylvicola;
 Bombus vagans;
 Bombus occidentalis;
 Bombus appositus;
 Bombus bifarius;
 Bombus kirbyellis;
 Bombus fridgidus;












































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="176156" title="Sndic de Greuges del Pas Valenci" nonfiltered="2010" processed="2008" dbindex="72016">

El Sndic de Greuges del Pas Valenci (oficialment Sndic de Greuges de la Comunitat Valenciana) s una de les institucions de la Generalitat Valenciana  que va ser recollida per l'Estatut d'Autonomia del Pas Valenci de 1982. La seua creaci i funcionament s'articula a travs de la Llei de la Generalitat Valenciana, 11/1988, i del Reglament d'Organitzaci i Funcionament del Sindic de Greuges.

Per a poder ser triat Sndic de Greuges s'ha de contar amb el suport de, almenys, dos terceres parts dels diputats de les Corts Valencianes. L'elecci es fa per a un perode de cinc anys, podent ser reelegit.

La principal funci del Sndic de Greuges s vetllar pel compliment i respecte dels drets i llibertats dels ciutadans enfront de l'Administraci del Pas Valenci.

Persones que han ocupat el crrec.


Enllaos externs.
Sndic de Greuges del Pas Valenci;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="176157" title="Tekameli" nonfiltered="2011" processed="2009" dbindex="72017">
Tekameli s un grup musical de gitanos perpinyanencs. Canten canons de temtica evangelista.

En un CD de l'any 1994 (Chants rligieux gitans) incorporen alguns temes en catal.

Al maig del 1997 representen la Catalunya del Nord en un festival de rumba que  t  lloc a Perpiny.


Enllaos exteriors.
 Informaci sobre un captol de la srie de TV3 "Passatgers" on hi apareix Jeanot Soler, un dels membres del grup Tekameli;
 Informaci molt completa sobre aquest grup musical ;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="176158" title="Variable Beta Lyrae" nonfiltered="2012" processed="2010" dbindex="72018">
Les variables Beta Lyrae sn una classe d'estrelles binries molt apropades entre elles. El seu esclat total es variable degut a que les dues estrelles components orbiten una sobre l'altre, bloquejant per tant la seva llum. Els dos components de les Beta Lyrae sn molt pesants (moltes de masses solars cada una) i molt grans (gegants o supergegants). Estan molt prximes una de l'altre, i la seva configuraci est fortament distorsionada per les forces gravitatries que exerceixen una sobre l'altre: aquestes estrelles tenen forma ellipsodal, i hi ha fluxos importants de massa d'un component a l'altre.

Fluxos de massa.
Aquests fluxos de massa sn deguts a que una de les estrelles, en el curs de la seva evoluci, ha esdevingut una gegant o supergegant. Aquestes estrelles grans perden fcilment una part de la seva massa, justament degut a que sn molt grans: la gravitaci a la seva superfcie es feble, i per tant el gas es pot despendre (l'anomenat vent estellar). En els sistemes binaris d'estrelles que estan aprop una de l'altra com els sistemes beta Lyrae, un segon efecte refora la prdua de massa: quan una estrella gegant s'infla, pot abastar el seu lmit de Roche, aix s, una superfcie matemtica que envolta les dues components d'una estrella binria, i dins la qual la matria pot fluir d'una a l'altre. Part de la seva massa es transferida a l'estrella companya, mentre la resta es perd en l'espai.

Corbes de llum.
Les corbes de llum de les variables beta Lyrae sn completament suaus: els eclipses comencen i acaben tan gradualment que el moment exacte es impossible de determinar. Aix es degut a que el flux de massa entre les components es tan gran que envolta completament el sistema formant una atmosfera comuna. L'amplitud de les variacions de l'esclat en la majoria de cassos s menor d'una magnitud; l'amplitud ms gran coneguda s 2,3 magnituds (V480 Lyrae).

El perode de variaci de la claror s molt regular. Ve determinat pel perode de revoluci de la binria, el temps que tarden les dues components en voltar una vegada l'una sobre l'altra. Aquests perodes sn curts, solen ser de un o molts pocs dies. El perode ms curt conegut s de 0,29 dies (QY Hydrae); el ms llarg s de 198,5 dies (W Crucis). En els sistemes beta Lyrae amb perodes ms llargs de 100 dies una de les components generalment s una supergegant.

Els sistemes Beta Lyrae sn a vegades considerats un subtipus de les variables Algol; sigui com sigui, les seves corbes de llum sn diferents (els eclipses de les variables Algol tenen un perfil molt ms sobtat). Per altra banda, les variables beta Lyrae es semblen un poc a les variables W Ursae Majoris; si b, aquestes darreres sn en general binries molt apropades (les anomenades binries de contacte), i les seves estrelles components sn ms lleugeres que les dels sistemes beta Lyrae (d'una massa solar aproximadament). 

Exemples d'estrelles   Lyrae.
El prototipus d'estrelles variables beta Lyrae s Lyrae, anomenada tamb Sheliak. La seva variabilitat fou descoberta en el 1784 per John Goodricke.

Es coneixen aprop d'un miler de binries    Lyrae: la darrera edici del Catleg General d'Estrellles Variables (2003) n'esmenta 835 (el 2,2% de totes les estrelles variables). Abaix es donen les dades de les deu variables   Lyrae ms brillants. (Vegeu:  Llista de les estrelles variables conegudes).











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="176159" title="Histria natural" nonfiltered="2013" processed="2011" dbindex="72019">


La histria natural s la investigaci cientfica de plantes o d'animals, inclinant-se ms cap a l'observaci que cap a l'experimentaci.

La histria natural inclou la investigaci i exposici de fets que fan comprensibles els elements de la vida i les formes de vida, descrivint-ne l'estructura, funcionament i circumstncies rellevants de diverses espcies, com ara la dieta, la reproducci i els grups socials. 

El significat del terme ha crescut fins a convertir-se en un paraigua per a diverses disciplines cientfiques distintes de la biologia. La majoria de les definicions inclouen l'estudi dels ssers vius (es a dir, la biologia, incloent la botnica i la zoologia); altres definicions amplien el tpic per a incloure la paleontologia, l'ecologia o la bioqumica, aix com parts de la geologia i de la climatologia.



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="176164" title="Manfred Max-Neef" nonfiltered="2014" processed="2012" dbindex="72020">
Manfred Max-Neef (Valparaso, 26 d'octubre de 1932) s un conegut economista xil, guanyador del Right Livelihood Award en 1983. 

Les seves obres ms destacades sn dues tesis que va denominar Economa Descalza i Desarrollo a Escala Humana, les quals defineixen una matriu que abasta deu necessitats humanes bsiques. En la dcada dels 90 va formular la Hiptesi del Llindar, la idea que a partir de determinat punt del desenvolupament econmic, la qualitat de vida comena a disminuir. 

Max-Neef va ser membre del Consell Assessor dels Governs de Canad i Sucia per al Desenvolupament Sostenible, i candidat independent a la Presidncia de la Repblica de Xile en 1993. Durant els anys 1994 i 2002 va ser rector de la Universitat Austral de Xile.

Obres.

Economa Descalza Seales desde el Mundo Invisible (1993).

Desarrollo a Escala Humana: Conceptos, Aplicaciones y Reflexiones (1993).

Repensando la Ciudad de Amrica Latina (1988).

Real Life Economics: Understanding Wealth Creation (1992).

From the Outside Looking In: Experiences in Barefoot Economics (1992).

Entwicklung nach menschlichem Mass (1990).

From the Outside Looking In (1984).

Fran Andra Sidan (1984).

Sociedad Civil y Cultura Democrtica: Mensajes y Paradojas (1989).

Trabajo, Tamao Urbano y Calidad de Vida (1978).

En el Mundo Aparte (1972).

Los Recursos para el Desarrollo (1968).

Motivacin Empresarial y Concentracin del Poder Econmico (1965).

En Torno a una Sociologa del Desarrollo (1965).









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="176167" title="Ordint la Trama" nonfiltered="2015" processed="2013" dbindex="72021">
Ordint la Trama s una revista de Sabadell realitzada per un grup de joves amb ganes de teixir cultura popular. Van comenar pels volts de Sant Jordi del 2001.

Proporciona un espai per a la creaci artstica, el lliure pensament i l'esperit crtic. Aquelles entitats i collectius que vulguin aprofitar l'espai de la revista exposen el seu treball, els seus objectius i la seva lluita. Estant molt interessats en impulsar debats ms enll d'organismes oficials.

Entenen que la cultura no s neutra. Deslligada del comproms esdev un ornament elitista, un mer article de consum. Des de les seves pgines pretenen unir, doncs, el binomi de cultura i reivindicaci. Creuen, en definitiva, que sense participaci no hi ha cultura.

Enllaos externs.
Ordint la Trama



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="176171" title="Smfit" nonfiltered="2016" processed="2014" dbindex="72022">

Els smfits (Symphyta) formen un dels dos subordres d'insectes himenpters existents, al costat dels apcrits (Apocrita). Es considera que sn els himenpters ms primitius i es diferencien dels apcrits perqu no presenten cintura entre el trax i l'abdomen; s a dir, no tenen la "cintura de vespa". Tampoc formen cap tipus de societat ni fan servir el parasitisme.
Hi ha consens en qu es tracta d'una agrupaci parafiltica.

 Caracterstiques .
L'oviscapte s molt semblant a la fulla d'una serra i per aix en angls els anomenen sawfly ("serra voladora"). En el cas dels apcrits en molts casos s'ha modificat en una arma que s el fibl, per en els smfits no t aquesta funci defensiva. Les femelles usen l'oviscapte per tallar les plantes on posaran els seus ous. Algunes espcies tenen els oviscaptes prims per poder fer uns forats profunds en la fusta.

Les larves s'assemblen a les erugues, la fase larvria d'arnes i papallones. Els adults, llevat dels de la famlia Cephidae, tenen estructures a la part inferior de l'ala que ajuden al sostn de les mateixes quan l'insecte est en reps. Els apcrits no tenen aquestes estructures i es localitzen darrere del scutellum, al trax.

 Alimentaci .
L'aliment de les larves, que sn herbvores, varia en funci de les espcies amb una relaci bastant exclusiva pel que fa al tipus de planta. Per aix les grans poblacions poden causar un important dany econmic en les rees de conreu i en els boscos. Els adults sn carnvors i sn depredadors d'altres insectes, per molts tamb s'alimenten de nctar.

 Sistemtica .
Els subordre dels smfids inclou 7 superfamlies i 14 famlies.


Superfamlia Xyeloidea ;
Famlia Xyelidae;

Superfamlia Pamphilioidea ;
Famlia Megalodontesidae;
Famlia Pamphiliidae;

Superfamlia  Tenthredinoidea ;
Famlia Argidae ;
Famlia Blasticotomidae;
Famlia Cimbicidae ;
Famlia Diprionidae ;
Famlia Pergidae;
Famlia Tenthredinidae;

Superfamlia Cephoidea ;
Famlia Cephidae;

Superfamlia  Siricoidea ;
Famlia Anaxyelidae;
Famlia Siricidae;

Superfamlia  Xiphydrioidea ;
Famlia Xiphydriidae;

Superfamlia Orussoidea ;
Famlia Orussidae;

Referncies.

 The American Museum of Natural History;
 Kendall Bioresearch Services;

 Enllaos externs .

Informaci i fotos  de la subfamlia Tenthredininae;
Informaci i fotos de l'espcie Dolerus unicolor ;
Fotos de l'espcie Dolerus nitens;
Fotos de l'espcie Arge humeralis;
A sawfly injurious to young pines (UNT Government Documents Department);



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="176174" title="Lines of Action" nonfiltered="2017" processed="2015" dbindex="72023">
Lines of Action s un joc de tauler abstracte per a dos jugadors creat per Claude Soucie a la dcada de 1960. Cada un dels jugadors comena amb dos grups de fitxes no connexos i l'objectiu s aconseguir un sol grup connex de fitxes. Aquestes es mouen en funci del nombre de fitxes totals que hi ha a cada lnia del tauler i es poden capturar.

 Histria .
Lines of Action fou creat per Claude Soucie, membre del grup de creadors de jocs New York Game Associates, per inicialment noms fou conegut en cercles reduts. La seva popularitzaci s'inici amb la inclusi del joc al llibre de Sid Sackson A Gamut of Games (1969), per durant molts anys no es form cap comunitat estable de jugadors. 

Fou a comenaments de la dcada de 1990 quan comen a sorgir una activa comunitat de jugadors i es comen a estudiar el joc a nivell matemtic, amb l'aparici de programes informtics. Actualment el millor jugador a nivell mundial s el programa MIA que fou el primer classificat en la 8a Olimpada Informtica (2003), en la 9a Olimpada Informtica (2004) i en la 11a Olimpada Informtica (2006). D'altra banda els millors jugadors humans actuals sn possiblement Jorge Gmez Arrausi i Gianfranco Buccoliero.


Lines of Action don lloc a la creaci d'un altre joc per part de Sid Sackson, anomenat Fields of Action.

 Regles .
 Disposici inicial i objectiu .
Lines of Action s juga en un escaquer tradicional de 8x8 caselles i s'utilitza la notaci algebraica dels escacs per a les files i les columnes. Cada jugador disposa de dotze fitxes, que es disposen inicialment de la forma segent:
;

L'objectiu del joc s aconseguir reunir totes les fitxes prpies formant un nic cos connex. Dues fitxes es consiederen connexes si sn contiges en horitzontal, en vertical o en diagonal. A ms, una nica fitxa forma un grup connex per si mateixa, de manera que si un jugador es queda amb una sola fitxa, guanya automticament.

 Regles de moviment i captura .
 Els jugadors juguen per torns i les negres tenen la primera jugada.
 Les fitxes es poden moure en horitzontal, en vertical o en diagonal.
 Una fitxa es pot moure tantes caselles com fitxes hi hagi en la lnia per la qual es vol moure, inclosa ella mateixa i les fitxes amigues i enemigues; per tant, com a mnim una fitxa sempre pot moure una casella.
 Una fitxa pot saltar per sobre de fitxes amigues, per no sobre fitxes enemigues.
 Una fitxa ha de caure sempre sobre una casella buida o ocupada per una fitxa enemiga, cas en qu es captura la fitxa i es retira del joc.

 Exemple .
En la segent partida d'exemple, les negres comencen amb c8-c6. La seva fitxa mou dues caselles perqu hi ha dues fitxes en la lnia (c8 i c1) en qu es vol moure. A continuaci les blanques no poden jugar a6-d6, ja que haurien de saltar sobre una fitxa enemiga. En lloc d'aix, les blanques mouen a6-c4, dues caselles perqu hi ha dues fitxes en la diagonal (a6 i f1).



Ara les negres mouen e8-b5, ja que es pot saltar per sobre de fitxes amigues i mou tres caselles ja que hi ha tres fitxes en la diagonal per la qual es mou (a4, c6 i e8).



Les blanques mouen h3-f1 i capturen la fitxa situada a f1; han mogut dues caselles ja que en la diagonal hi havia dues fitxes (h3 i f1).



Si un jugador es queda amb una sola fitxa, guanya automticament ja que, per definici, les seves fitxes formen un grup connex. Si un moviment provoca que els dos jugadors formin simultniament un grup connex es produeix o b un empat o b una victria del jugador que ha mogut, en funci de com s'hagi acordat abans de la partida.

Referncies i enllaos externs.
Comas, Oriol. El mn en jocs. La Magrana, Barcelona 2005. ISBN 84-7871-327-1 ;
Lines Of Action - Computer World Champion, including academic research http://www.personeel.unimaas.nl/m-winands/loa/ ;
Sackson, Sid. A Gamut of Games. ISBN 0-486-27347-4 ;
Schmittberger, R. Wayne. New Rules for Classic Games. ISBN 0-471-53621-0 ;
Partides en lnia de Lines Of Action. ;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="176175" title="Tasci Cipri" nonfiltered="2018" processed="2016" dbindex="72024">
Tasci Cipri (Thascius Cyprianus) fou un sacerdot nascut a la prvncia romana de l'frica al comenament del segle III. 

De jove fou un bon orador i es va dedicar a la retrica amb xit. Vers el 246 es va fer cristi per les predicacions de Cecili, un vell prevere de l'esglsia de Cartago, i llavors va prendre el nom de Tasci Cecili Cipri. Va vendre les seves propietats i va distribuir el producte entre els pobres. El seu ascendent anterior i la popularitat del repartiment li va assegurar el seu rpid ascens.

El 247 fou prevere i el 248 bisbe de Cartago, elegit per la majoria del clergat afric, si be amb l'oposici d'un sector minoritari encapalat per Novatus i Felicissimus, la resistncia dels quals va suposar seriosos disturbis. El 250 va comenar l'anomenada persecuci de Deci, i Cipri es va escapar fins el 251. En aquest temps va discutir sobre si readmetre o no als Lapsi (apstates) dels que n'hi havia tres classes Sacrificati,  Thurificati, i Libellatici, a la que ell s'oposava mentre Novatus els defensava i va obtenir el suport del aspirant a papa Novaci. 

El 252 va comenar l'anomenada persecuci de Gal; mentre a Itlia el papa Corneli I fou desterrat a Civita Vecchia on va morir el 14 de setembre i el seu successor Luci va ser martiritzat el 5 de mar del 253, a frica no es van produir moviments rellevants.

La tardor del  255 va celebrar un concili a Cartago on es va rebutjar l'autoritat del Papa Esteve de Roma. El 257  fou desterrat per ordre del procnsol,  Patern (Paternus) a la ciutat costera de Corubis, on es va trobar amb el diaca Ponci, al que va comunicar que esperava el martiri; al cap d'onze mesos fou cridat pel nou governador Galeri Mxim, i comminat a comparixer a la seu del govern a tica; llavors es va escapar, per poc desprs va tornar i fou fet presoner i executat.

Va deixar escrites algunes obres:  De Grstiu Dei liber (escrit vers 426);  De Idolorum Vanitate liber (escrit vers 427) apologia del cristianisme;  Testimoniorum adversus Judaeos (escrit en data desconeguda), una critica religiosa contra els jueus als que considera que havien agafat un cam erroni hi havia estat substituts pels cristians;  De Disciplina et Habitu Virginum liber (escrit vers el 248); De Unitate Ecclesiae Catholicae liber (escrit el 252)  estudi de histria eclesistica; De Lapsis liber, (escrit el 252) complement de l'anterior; De Oratione Dominica liber (escrit el  252) oracions a Deu;  De Mortalitate liber (escrit  el 252 durant una pesta)  que considera la mort una gloria pels cristians; Ad Demetrianum liber (escrit el  252) refutaci de la culpa cristiana en les pestes i desgracies i atribuci als gentils;  De Exhortatione Martyrii, (carta escrita el 252), recompenses del martiri; De Opere et Eleemosynis liber (escrit el 253 o 254)  lligada a una epstola dirigida per Cipri als bisbes de Numdia; De Bono Patientiae liber, (escrit el  256); De Zelo et Livore, (escrit el 256); i una srie de cartes (Epistolae) de les que 81 son oficials relacionades amb el seu crrec. Dos altres llibres li son atributs per no est comprovat:   De Spectaculis liber i  De Laude Martyrii ad Moysen et Maximum et ceteros Confessores. 

Altres llibres li han estat atributs per probablement cap d'ells li correspon:  Ad Novatianum Haereticum, quod Lapsis Spes Veniac non sit deneganda; De Disciplina et bono Pudicitiae;  De Aleatoribus;  De Montibus Sina et Sion contra Judaeos;  Oratio pro Martyribus  Oratio in Die Passionis suae et Confessio S. Cypriani; De Rebaptismate;  De Cardinalibus Christi Operibus; De Singularitate Clericorum;  In Symbolum Apostolicum Expositio;  Adversus Judaeos qui Christum insecuti sunt;  De Revelatione Capitis B. Jo. Baptistae; De Duplici Martyri; De Duodecim Abusionibus Saeculi; Dispositio Coenae;  De Pascha Computus; i tres poemes Genesis, Sodoma, i Ad Senatorem. 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="176178" title="Cpsel" nonfiltered="2019" processed="2017" dbindex="72025">


Onomstica:

Cpsel Ati, escultor grec;
Cpsel de Corint, tir de Corint;

Mitologia:

 Cpsel (mitologia);
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="176180" title="Cpsel de Corint" nonfiltered="2020" processed="2018" dbindex="72026">
Cpsel de Corint (Cypselus) fill dAetion i descendent de Caeneus, companya de Peirothous. Pausnies diu que era descendent de Meles de Gonusa (Gonusa era una ciutat al costat de Sici). Suposadament la seva mare era descendent dels Baquades, s a dir la noblesa drica de Corint. 

L'oracle de Delfos li va prometre al pare un fill. Els Baquades el volien eliminar pel seu origen i van tractar de matar a aquest fill, Cpsel. Els assassins enviats es van apiadar pel somriure del infant i no el van matar; un segon intent va fracassar quant els assassins no van trobar al nen perqu la mare l'havia amagat a una cistella ([[      ]]), del que va derivar el seu nom.

Ms tard Cpsel fou el campi de la democrcia contra la noblesa, i finalment, amb el suport del poble, va enderrocar als Baquades i va establir la seva tirania. Se'l va acusar de moltes malifetes per al menys en part foren probablement acusacions dels enderrocats Baquades ja que el seu govern fou popular i pacfic i el mateix tir es passejava entre els seus sbdits sense gurdia. Consta que va acumular gran riquesa i va dedicar un capella (Capella dels corintis) a l'oracle de Delfos, amb una palmera de bronze, i a Olmpia va erigir una esttua daurada de Zeus per fer la qual els corintis van haver de pagar una taxa bastant alta durant anys.

Va governar uns trenta anys vers 658 aC/655 aC fins a 628 aC/625 aC. A la seva mort el va succeir el seu fill Periandre de Corint. La famosa cistella de Cpsel fou descrita per Pausnies: un ancestre de Cpsel l'havia comprada i va romandre en mans dels seus descendents; era de fusta de cedre, vor, i or, i adornada amb figures en relleu; ms tard fou dedicada al temple d'Hera a Olmpia on la va veure Pausnies al segle II.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="176181" title="Ciriades" nonfiltered="2021" processed="2019" dbindex="72027">
Ciriades (Cyriades) es un dels trenta tirans esmentats per Trebelli Polli, que l'esmenta en primer lloc; diu que havia robat al seu pare, un vell, i havia fugit a Prsia, on va instigar al rei a envair Roma. Amb l'ajut dels perses es va proclamar emperador (august) per fou assassinat pels seus mateixos seguidors al cap de molt poc temps. Podria ser que aix hagus passat el 260, desprs de la captura de Valeri I pels perses, per Polli diu expresament que Ciriades va morir el 258, quan Valeri comenava a preparar la seva marxa a l'est, o al 259. 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="176182" title="Cirsil" nonfiltered="2022" processed="2020" dbindex="72028">
Cirsil (Cyrsilus ) fou un atenenc que vivia al segle V aC, que quan es van acostar els perses va incitar als ciutadans d'Atenes a fugir de la ciutat o de fer submissi al rei. Davant aquesta covardia, fou mort a pedrades pels atenencs.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="176183" title="Citeris" nonfiltered="2023" processed="2021" dbindex="72029">
Citeris (Cytheris) fou una famosa cortesana romana del temps de Cicer i Marc Antoni. Fou primer lliberta i amant de Volumni Eutrapel (Volumnius Eutrapelus) i desprs fou amant de Marc Antoni; encara desprs fou amant del poeta Gai Corneli Gal (Gallus) que en un poema l'anomena Lycoris.

Es coneguda tamb com Volmnia (Volumnia) 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="176185" title="Joan Aguilera" nonfiltered="2024" processed="2022" dbindex="72030">


Joan Aguilera (Barcelona, 22 de mar de 1962) s un jugador de tennis professional retirat. 

Va guanyar 5 ttols individuals, incloent un torneig del Masters Sries: el Masters d'Hamburg al 1990.



 Finals individuals d'ATP Masters Series .
Ttols (1).



 Ttols .
 Individuals (5).




 Finalista individuals (4).
1983: Bordeus;
1989: St. Vincent;
1990: Palermo;
1990: San Remo;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="176186" title="Sergi Lpez i Ayats" nonfiltered="2025" processed="2023" dbindex="72031">
Sergi Lpez i Ayats (Vilanova i la Geltr, 22 de desembre de 1965) s un actor catal.

Es va iniciar en la interpretaci en el teatre amateur (per exemple, en representacions de Els Pastorets a la seva ciutat natal). Comenaria a estudiar teatre a Barcelona per acabaria per marxar a Frana per estudiar interpretaci a l'escola de Jacques Lecoq. En l'poca d'actor teatral, va participar en diversos muntatges. Per exemple, va compartir escena amb Toni Alb en obres com ara "BRAMS" o la kumdia dels herrors (1986), que tamb havien escrit i dirigit a l'ensems. Altres obres d'aquest perode sn Fins al fons i, ms endavant, Lisistrata (1996).

Ms endavant i des de Frana, comenaria tamb a fer cinema. El 1991 va decidir presentar-se a un csting del director Manuel Poirier, que el descobriria al cinema. La seva primera pellcula es titulava La Petite amie d'Antonio (1992). En van seguir sis ms amb Poirier i encara d'altres amb altres directors francesos. El 1997 amb Western, de Manuel Poirer, va arribar el primer xit internacional, participaci al festival de Cannes, a ms de dues nominacions importants: nominaci a l'Oscar per a la pellcula i nominaci al Csar com a millor promesa. Ms endavant, l'any 2000, va rebre el premi Csar al millor actor (primer no francs en rebre'l) i el premi al millor actor europeu pel seu paper a Harry, un ami qui vous veut du bien.

El 1997, amb 32 anys, va filmar la primera pellcula en catal (Caricies, de Ventura Pons). En els darrers anys ha participat en diferents produccions, en catal i en castell, per tamb en francs i dhuc en angls (Dirty pretty things, de Stephen Frears i amb Audrey Tautou). Per les pellcules Solo ma i El laberinto del fauno ha rebut nominacions als premis Goya.

L'any 2005 va tornar als escenaris amb el monleg Non solum, espectacle escrit i dirigit amb el seu company d'estudis Jorge Pic.

Filmografia.
2007 The House, de Manuel Poirier;
2006 El laberinto del fauno, de Guillermo del Toro;
2005 Pintar o fer l'amor (Peindre ou faire l'amour) d'Arnaud Larrieu i Jean Marie Larrieu;
2005 Les paraules blaves (Les Mots Bleus) d'Alain Corneau;
2004 Chemins de traverse, de Manuel Poirier;
2003 Janis et John, de Samuel Benchetrit;
2003 Rencontre avec le dragon, d'Hlne Angel ;
2003 Un petit service, d'Antoine Pereniguez ;
2002 Dirty Pretty Things, de Stephen Frears;
2002 Filles perdues, cheveux gras, de Claude Duty;
2002 Jet lag de Danile Thompson;
2002 Les femmes... ou les enfants d'abord, de Manuel Poirier;
2001 Reines d'un jour, de Marion Vernoux ;
2001 Le lait de le tendresse humaine, de Dominique Cabrera ;
2001 Te quiero, de Manuel Poirier;
2001 Hombres felices, de Roberto Santiago ;
2001 Solo ma, de Javier Balaguer ;
2000 Ten Days Without Love, de Miguel Albaladejo ;
1999 Lisboa, d'Antonio Hernndez ;
1999 Morir (o no), de Ventura Pons ;
1999 Rien  faire, de Marion Vernoux;
1999 Arde, amor, de Ral Veiga ;
1999 Une liaison pornographique, de Frdrique Fonteyne ;
1999 Ataque verbal, de Miguel Albaladejo ;
1999 Harry, un ami qui vous veut du bien, de Dominik Moll;
1998 Between Your Legs, de  Manuel Gmez Pereira ;
1998 La nouvelle ve, de Catherine Corsini;
1997 Toreros, la capital du monde, d'Eric Barbier;
1997 Marion, de Manuel Poirier;
1997 Western, de Manuel Poirier;
1997 Carcies, de Ventura Pons;
1995 Attention fragile, de Manuel Poirier;
1994 Ciudad Baja (Downtown Heat) de Jess Franco;
1994  la campagne, de Manuel Poirier;
1992 La petite amie d'Antonio, de Manuel Poirier;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="176187" title="Pedro Berruguete" nonfiltered="2026" processed="2024" dbindex="72032">

Pedro Berruguete (Paredes de Nava,  Palncia, 1445 - 1503) va ser un pintor renaixentista espanyol.

Biografia. 
Desprs de la seva formaci a Castella, probablement a Burgos, va viatjar molt jove a Itlia, on va treballar sota el mecenatge del duc de Urbino,  Frederic III Montefeltro, el que li va permetre conixer als principals artistes del Quattrocento. Berruguete va aprendre a Itlia importants tcniques com el domini de l'espai, anatomia, composici, varietat i naturalitat en els gestos, a ms dels elements caracterstics arquitectnics i decoratius propis del Renaixement. 

Va regressar a Castella cap al 1483 i a partir d'aquest moment les seves obres presenten ja aquestes caracterstiques, cosa que es troba a faltar a les seves primeres obres, de carcter hisp-flamenc. 

La seva vasta obra ser per tant una sntesi de l'art itali, el flamenc (aprs del seu mestre burgals) i el purament castell. Desprs Berruguete va morir al seu keli, sols i sense companyia, en la solitud del seu llit.

Pedro Berruguete era un pintor castell i la seva major aportaci va consistir en la introducci del Renaixement itali a Castella. El seu aprenentatge artstic ho va iniciar en un ambient flamenc amb Joos van Wassenhove (Just de Gante) abans de 1497. Pot ser que viatgs a Itlia per a treballar en el Palau Ducal de Urbino, que pertanyia al duc de Montefeltro. All fa una srie de retrats com, per exemple, el retrat de Sixt IV que es troba a Pars, al Museu del Louvre. Tamb pinta el retrat de Frederic de Montefeltro amb el seu fill Guidobald (Urbino, Palau Ducal).

Desprs de la seva estada italiana, Berruguete va regressar a Castella, on va realitzar una srie de temes religiosos. Apareix documentat a Toledo l'any 1483, lloc en el qual decora els murs de la capella del Sagrari de la Catedral. Torna a la seva poblaci natal i executa el retaule de Santa Anna i la Verge (1485-1488). En aquesta data torna a Toledo i, desprs d'un perode de silenci documental, treballa de nou a aquesta ciutat l'any 1494. Va rebre un encrrec del inquisidor Toms de Torquemada, realitzant el retaule major del Convent de Sant Toms d'vila. Destaca d'aquest retaule la pintura Acte de Fe de Santo Domingo de Guzmn que es troba al Museu del Prado. La seva ltima etapa transcorre a Paredes de Nava on pinta obres com el parcialment desaparegut retaule de Guaza de 1501. La seva pintura destaca la influncia del Renaixement itali, en el fet de voler emmarcar les figures i les accions en l'espai, mitjanant la utilitzaci de la llum i la perspectiva. Quan torna a Castella, perd l'inters pel detall i les seves figures es tornen ms sbries. 

Obra.

Primera etapa. 
(entre 1470 i 1471) abans de partir cap a Itlia: Verificaci de la creu de Crist de l'esglsia de San Joan de Paredes de Nava o l'Adoraci dels mags de la collecci Vrez Fisa. 

Segona etapa. 
d'aprenentatge a Itlia (1471-1483).
 
Tercera etapa. 
(1483-1503) de creaci a Castella. 
A Santa Maria del Campo (Burgos), a la seva esglsia de l'Assumpci, es conserven dues taules importants d'aquesta etapa: Decapitaci del Baptista i Baptisme de Crist, en oli sobre llen. Ambdues pertanyen al Retaule de les nimes, al trascor de l'esglsia i que al seu origen van formar part d'un Retaule de la vida del Baptista la dataci de la qual est entre 1483 i 1485, s a dir estarem davant algunes de les primeres obres d'aquesta tercera etapa castellana.

Enllaos externs.
 












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="176189" title="Sergi Lpez" nonfiltered="2027" processed="2025" dbindex="72033">

l'actor catal Sergi Lpez i Ayats;
el futbolista catal Sergi Lpez Seg;
el nedador catal Sergi Lpez;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="176190" title="Pram Villalonga Cerd" nonfiltered="2028" processed="2026" dbindex="72034">

Pram Villalonga Cerd s un poltic mallorqu del Partit Socialista de les Illes Balears. Va nixer a Palma  l'any 1946.

s militant del PSOE des de 1981, on ha ocupat diversos crrecs executius.

Ha estat president de la Junta del port de Palma.

L'any 2001 va substituir Misericrdia Ramon al capdavant de la Conselleria d'Innovaci i Energia del Govern balear.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="176191" title="Institut de Recerca Biomdica" nonfiltered="2029" processed="2027" dbindex="72035">

L'Institut de Recerca Biomdica (IRB) s una nova instituci de recerca biomdica fundada el 2005 per la Generalitat de Catalunya, la Universitat de Barcelona i el Parc Cientfic de Barcelona. Est ubicat a les installacions del Campus Diagonal del Parc Cientfic de Barcelona, i consta de cinc programes de recerca. El director de l'Institut s el Prof. Joan Guinovart.

 Biologia Estructural i Computacional;
 Medicina Molecular;
 Qumica i Farmacologia Molecular;
 Oncologia;
 Biologia Cellular i del Desenvolupament;

Enllaos externs.
 Pgina web de l'Institut de Recerca Biomdica;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="176196" title="Ciril" nonfiltered="2030" processed="2028" dbindex="72036">



El nom Ciril (nom) (llat Cyrillus) deriva del grec          (Kyrillos) relacionat amb kyrios (senyor, mestre)

Onomstica:

Ciril de Bulgria, prncep regent de Bulgria (1895 - 1945);

Ciril de Bulgria, prncep de Bulgria (1964);

Ciril de Rssia, gran duc de Rssia;

Ciril,  jurista bizant ;

Ciril d'Alexandria, Patriarca d'Alexandria al segle V;

Ciril d'Antioquia, bisbe d'Antioquia  del 280 al 300;

Ciril de Jerusalem, bisbe de Jerusalem i teleg;

Ciril d'Escitpolis, monjo i escriptor palest del segle VI;

Ciril, evangelitzadors dels eslaus i inventor de l'alfabet gagloltic ;

Ciril of Turaw, bisbe i teleg del segle XII;

Ciril Loukaris , Patriarca d'Alexandrie (1602-1620) i de Constantinoble (1620-1637);

Monestir de Sant Ciril, monestir d'Ucrana;

Sant Ciril;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="176197" title="Francesc Escribano i Royo" nonfiltered="2031" processed="2029" dbindex="72037">
Francesc Escribano i Royo (Vilanova i la Geltr, el Garraf, 1958) s un periodista i professor universitari catal.

Biografia.
Va nixer el 1958 a la ciutat de Vilanova i la Geltr, poblaci situada a la comarca del Garraf. Interessat en la docncia, ha estat professor associat de Comunicaci Audiovisual a la Universitat Autnoma de Barcelona.

Activitat professional.
Va iniciar la seva carrera professional a Televisi Espanyola, incorporant-se l'any 1984 a TV3 com a membre de l'equip inicial del programa de reportatges 30 minuts, en el qual va restar fins el 1992. A partir d'aquell moment, juntament amb Joan beda, s'encarregaren de crear nous programes de televisi per al departament de Nous Formats de Televisi de Catalunya, collaboraci de la qual nasqueren: Ciutadans, El cangur, Les coses com sn, Vides privades i Bellvitge Hospital. Posteriorment va dirigir aquest departament etapa en la qual van produint sries documentals com Veterinaris i Jutjats. L'any 2000 fou nomenat director de Programes, i de 2004 a 2008 va ser director de Televisi de Catalunya.

En la seva tasca de periodista ha estat guardonat amb el Premi Ondas en la categoria "Internacionals de televisi" per Ciutadans (1994) i Les coses com sn (1996). L'any 2000 fou guardonat, juntament amb Joan beda, amb el Premi Nacional de Periodisme otorgat per la Generalitat de Catalunya.

Obra escrita.
s autor de:
1999: Descal sobre la terra vermella. Vida del bisbe Pere Casaldliga ;
2001: Compte enrere. La histria de Salvador Puig Antich;

El seu llibre sobre Pere Casaldliga fou guardonat amb el Premi Gaziel i el seu llibre sobre Salvador Puig Antich ha servit de base per a la realitzaci de la pellcula de Manuel Huerga Salvador (Puig Antich).

Enllaos externs.
  Entrevista a Francesc Escribano a Televisi de Catalunya;
  Informaci de Francesc Escribano al web de la Generalitat de Catalunya;
  ;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="176200" title="Ciril (jurista)" nonfiltered="2032" processed="2030" dbindex="72038">
Ciril (Cyrillus) fou un jurista bizant que va escriure poc desprs de compilar-se el codi de Justini. Va traduir al grec el Digest. Se'l situa vers el 535. Alguns historiadors pensen que hi va haver  dos Ciril, un que podria el seu pare ja que va florir una mica abans, i un altre que s esmentat desprs de la compilaci del codi; el primer portava el ttol dHeros i el segon el d' Heros Patricius.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="176203" title="Ciril d'Alexandria" nonfiltered="2033" processed="2031" dbindex="72039">

Ciril d'Alexandria (        , Kyrillos ), (vers 380-444) fou un sant grec d'Alexandria, Egipte, que va arribar a Patriarca de la ciutat. 

Fou prevere d'Alexandria on el seu oncle Tefil era bisbe succeint-lo el 412. Va desterrar de la ciutat als jueus i va restablir l'ordre episcopal eliminant les esglesies dels novacians expropiant al seu bisbe Theopemptos. Els seus esforos principals foren contra Nestori bisbe de Constantinoble, al que es va oposar la major part del seu perode. Teodoret l'acus d'haver aprovat l'assassinat d'Hiptia (415), matemtica pagana, a mans de fantics cristians.

El papa Celest I informat per Ciril de les doctrines de Nestori, va convocar un concili a Roma que va decidir deposar a Nestori, acabant per deposant a Ciril i al seu associat Memn. No obstant l'emperador els va restaurar i Nestori se'n va haver d'anar a Antioquia. L'emperador estava sota influencia de monjos que havien estat subornats per Ciril. El 430 va celebrar un snode a Alexandria i va dirigir els anatemes contra Nestori, que va refusar retirar-se i va contestar amb anatemes propis. Teodosi II va haver de convocar un Concili ecumnic a Efes que Ciril va dirigir (431) i va imposar el comenament abans de l'arribada dels bisbes orientals favorables a Nestori, i aquest fou condemnat com heretge.

El 27 de juny, cinc dies desprs de la condemna, Joan I d'Antioquia, Teodoret i altres bisbes van arribar a Efes i units als bisbes que alconcili d'Efes s'havien oposat a la condemna, van fer un snode presidit per Joan, que va declartidaris a la cort.

Ciril va tornar a Egipte, per la seva victria va suposar un cisma entre les esglsies d'orient i occident. Per intentar un acord, Pau d'Emesa, representant dels bisbes orientals, va redactar una declaraci de fe suficientment catlica per ser subscrita per Ciril, que va respondre amb un altre declaraci que podia ser subscrita pels bisbes orientals i aix va permetre un acord temporal, per aviat trencat quan es va enfrontar amb Teodoret, amb el que va continuar enfrontat fins a la seva mort el 444.

Obres.
Fou un gran compilador de teologia i va deixar diverses obres:

Glaphyra sobre el Pentateuc;
Sobre l'adoraci i culte a l'esperit i a la veritat (17 llibres);
Comentaris sobre Isaes. (5 llibres);
Comentari sobre dotze profetes menors;
Comentari sobre Joan (10 llibres);
Un tractat sobre la santa i consubstancial trinitat i set dilegs sobre el mateix tema;
Dos dilegs sobre l'encarnaci;
Scholia, sobre l'encarnaci  i un breu tractat sobre el mateix tema.
Un tractat sobre la veritable fe dirigit a l'emperador Teodosi;
Trenta homilies pasquals;
Catorze homilies diverses;
Seixanta una cartes;
Contra Nestori (5 llibres);
Explicaci dels 12 anatemes;
Apologia dels 12 anatemes (oposici als bisbes orientals);
Apologia dels 12 anatemes (dirigida contra Teodoret) .
Apologia dels 12 anatemes dirigida a l'emperador Teodosi;
Deu llibres contra Juli (escrits el 433);
Un tractat contra els antropomorfites;
Un tractat sobre la Trinitat;

Fou fet sant per l'esglsia catlica i es commemora el 27 de juny.































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="176207" title="Esteve Bizant" nonfiltered="2034" processed="2032" dbindex="72040">

Esteve Bizant, conegut tamb amb el nom d'Esteve de Bizanci (en grec: )), fou un gegraf i lexicgraf bizant del segle VI. Era gramtic i vivia a Constantinoble amb seguretat desprs del regnat d'Arcadi i Honori; i abans del de Justini II. Aix s gaireb tot el que se sap de l'autor. 

Fou autor d'un important diccionari geogrfic titulat Ethnica (). Del diccionari noms en sobreviuen uns escassos fragments, per es conserven eptoms compilats per un tal Hermolau (Hermolaus). 

El treball s d'un valor enorme pel que fa a informaci geogrfica, mitolgica i religiosa sobre l'Antiga Grcia. L'edici moderna estndard s la de August Meineke (1849), i per convenci, les referncies al diccionari usen els nmeros de pgina del text de Meineke. La primera edici moderna del treball va ser la publicada per la impremta Aldina el 1502.

Hermolaus dedica el seu eptom a Justini. Si b no est clar si es refereix al primer o al segon emperador amb aquest nom, sembla probable que Esteve va viure a la primera meitat del segle VI, sota el mandat de Justini I. 














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="176208" title="Ciril de Jerusalem" nonfiltered="2035" processed="2033" dbindex="72041">
Ciril de Jerusalem (Cyrillus, Krillos         ),  fou bisbe de Jerusalem on probablement va nixer (nascut vers 315 - mort vers el 386).

Fou ordenat per Macari a la seva ciutat natal el 334 o 335 i el successor de Macari, Mxim el va nomenar prevere el 345. A la mort de Mxim fou escollit bisbe el 351. El dia 7 de maig del 351 a las 9 una gran lluminositat en forma de creu va aparixer durant hores sobre el mont Glgota (Golgotha) fins el mont de les Oliveres, el que fou considerat un smbol (la seva explicaci a l'emperador, en una carta, es conserva). Desprs es va enfrontar a Acaci, el bisbe arri de Cesarea, disputa que va continuar casi tota la seva vida. Acaci va acusar a Ciril d'afirmar que el Fill era com el Pare en essncia, i era consubstancial amb Ell. Els opositors de Ciril el van comminar durant dos anys a presentar-se davant un tribunal eclesistic, per Ciril no va obeir i finalment en un concili, Acaci va deposar a Ciril (358).

Desprs de la deposici va anar a Antioquia on va fundar una esglsia, i de all a Tars on fou acollit pel bisbe Silv amb el que va viure en intimitat. Va demanar un ampli concili que es va fer a Selucia en presencia de ms de 160 bisbes, i va convocar a Acaci a comparixer all, per Acaci no hi va anar i Ciril fou restaurat com a bisbe de Jerusalem. Aviat Acaci va aconseguir el suport de l'emperador i un Snode a Constantinoble el va tornar a deposar i el va desterrar (360). 

A la mort de Constanci II (361) fou cridat del seu exili i reposat (362). El 363 Juli va intentar restaurar el temple de Jerusalem. Sota Jovi i al comenament del regnat de Valent, va gaudir de la seu sense oposici. A la mort d'Acaci va nomenar Filom com bisbe de Cesarea per els eutiquians el van deposar i van nomenar bisbe a un tal Ciril, que fou deposat per Ciril de Jerusalem, que va collocar llavors a la seu a Gelasi, fill de la seva germana. 

Una mica desprs, per ordre de Valent, Ciril fou deposat altre cop (367) i no va poder tornar fins a la mort de l'emperador, en qu va recuperar la seu (378) i ja va seguir governant sense oposici, per amb forta oposici interna; va convocar un Concili a Antioquia (379) per pacificar l'esglsia de Jerusalem per sembla que no ho va aconseguir. Ciril va anar al Concili de Constantinoble el 381 i probablement al Concili de la mateixa ciutat el 383. Va morir vers el 386 o 387.

La seva obra consisteix en 18 o 19 lectures als catecmens (                      ), i cinc lectures per els nou batejats (                                              ). Aquest conjunt conegut per Catequesis foren composades vers 347. Les cinc darreres, anomenades homilies mistaggiques, on s'expliquen els ritus baptismals i eucarstics i sn importants per la histria de la litrgia. Alguns autors les suposen obra del seu successor Joan.

L'esglsia catlica el va fer sant i es commemora el 18 de mar.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="176209" title="Ciril d'Escitpolis" nonfiltered="2036" processed="2034" dbindex="72042">
Ciril d'Escitpolis (Cyrillus, Krillos) (vers 524-558), fou un monjo palest del segle VI. Quan tenia 16 anys va professar la religi a la seva ciutat natal. Va visitar Jerusalem on per consell de la seva mare es va posar sota la protecci de Joan el Silenciari que el va enviar al fams monestir de Laura on fou rebut pel prefecte Leonci que el va permetre ingressar a l'ordre dels monjos del lloc. Va escriure la vida de Joan el 557 i desprs la d'Eutimi l'abat (que fou sant, mort el 472), la de Sant Saba i la de Sant Cirac.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="176210" title="La Gaceta de Catalua" nonfiltered="2037" processed="2035" dbindex="72043">
La Gaceta de Catalua fou un diari publicat a Barcelona en castell i de tendncia poltica conservadora des d'agost de 1878 fins al 31 d'octubre de 1883. Quan es va celebrar el Primer Congrs Catalanista del 1880 va mantenir una forta polmica amb el Diari Catal de Valent Almirall, i va aconseguir que aquest darrer diari fos susps perqu amb la seva resposta atacava el principi d'unitat nacional d'Espanya.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="176215" title="Cir (retric)" nonfiltered="2038" processed="2036" dbindex="72044">
Cir (Cyrus) fou un retric grec de data incerta autor del treball                      . Fabricius li atribueix (amb alguns dubtes) un altre treball  de nom             ?                   .


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="176216" title="Cir d'Alexandria" nonfiltered="2039" processed="2037" dbindex="72045">
Cir d'Alexandria o Sir d'Alexandria (Cyrus o Syrus)  fou un metge grec nadiu d'Alexandria a Egipte, que va viure al segle V. Fou metge i filsof i ms tard es va fer monjo. Es diu que va fer escrits contra Nestori (Nestorius).



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="176217" title="Cir d'Edessa" nonfiltered="2040" processed="2038" dbindex="72046">
Cir d'Edessa (Cyrus) fou un metge grec d'Edessa a Osroene, les medicines del qual son esmentades per Aeci. Va arribar a la dignitat d'arquiatre. La seva poca no es coneguda per no podia ser anterior al segle II no posterior al V, en qu el crrec d'arquiatre va estar vigent.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="176218" title="Cir de Lmpsac" nonfiltered="2041" processed="2039" dbindex="72047">
Cir de Lmpsac (Cyrus) fou un metge grec fill d'Apolloni de Lmpsac. s esmentat en una inscripci trobada a Lmpsac on es diu que va fer donaci al senat local d'una gran quantitat (1000 dracmes tics)


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="176219" title="Cir (metge)" nonfiltered="2042" processed="2040" dbindex="72048">
Cir (Cyrus) fou un metge probablemnt d'origen grec que exerc a Roma al segle I aC, esmentat a una inscripci con el metge de Lvia Drusilla, la dona de Drus Csar, que ms tard fou esposa de l'emperador August.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="176220" title="Albert de Quintana i Combis" nonfiltered="2043" processed="2041" dbindex="72049">
Albert de Quintana i Combis (Torroella de Montgr, Baix Empord 1834 - Girona 1907) fou un poltic i escriptor catal. Conegut per les seves idees liberals utilitaristes, particip a la revoluci de 1868, i durant la monarquia d'Amadeu I fou nomenat governador civil d'Osca. Fou diputat liberal per Torroella de Montgr del 1876 al 1885 i Intendent general d'hisenda a Cuba l'any segent. Introdu algunes mesures renovadores en agronomia a les seves propietats de Torroella, a ms de participar activament a les exposicions d'agricultura nacionals i internacionals.

Com a escriptor, fou premiat per l'Acadmia de Bones Lletres el 1858, i amb el pseudnim de Lo cantor del Ter tamb fou premiat en els Jocs Florals de 1859, 1860, 1869 i 1870; endems en fou mantenidor el 1873 i president el 1874 . Endems, tingu un destacat paper les relacions amb els felibres de Provena, ja que form part de la delegaci catalana que an a Aviny el 1874 i a les Festes Llatines de Montpeller amb Felip Pedrell,  Mari Aguil i Fuster, Teodor Llorente i Francesc Matheu i Fornells. Tamb fou candidat per La Renaixena a presidir el Primer Congrs Catalanista, per fou derrotat per Valent Almirall.

Vegeu tamb .
 L'Amistat Occitano-Catalana;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="176222" title="Sant Cir" nonfiltered="2044" processed="2042" dbindex="72050">
Sant Cir (Cyrus) fou un metge nadiu d'Alexandria que practicava la medicina gratutament. Era cristi i aprofitava la seva feina per fer conversions.
 
Durant l'anomenada persecuci de Diocleci va fugir a Arbia on es diu que va curar moltes malalties ms per miracles que per les seves medicines. Fou mort per les tortures aplicades pel comandant del prefecte Siri, junt amb altres cristians, el 300; les seves restes foren portades a Roma i enterrades all. La seva memria es recorda el 31 de gener tant per l'esglsia romana com per la grega.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="176223" title="Cir (arquitecte)" nonfiltered="2045" processed="2043" dbindex="72051">
Cir (Cyrus) fou un arquitecte grec que va viure a Roma en temps de Cicer i que va morir el mateix dia que Publi Clodi l'any 52. L'esmenta Cicer com autor de treballs destacats.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="176226" title="Maria Misericrdia Ramon Juanpere" nonfiltered="2046" processed="2044" dbindex="72052">

Maria Misericrdia Ramon Juanpere s una poltica catalana del Partit Socialista de les Illes Balears. Va nixer a Reus l'any 1951.

Biloga de formaci, s'afili al PSOE l'any 1996.

L'any 2000, Francesc Antich la nomen consellera d'Innovaci i Energia del Govern balear.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="176227" title="Cir d'Esmirna" nonfiltered="2047" processed="2045" dbindex="72053">
Cir (Cyrus) fou un cristi d'Egipte que fou bisbe d'Esmirna, i s esmentat per Tefanes Isuric. Era poeta, cosa que li va permetre obtenir el favor de l'emperadriu Eudxia. Sota Teodosi el Gran fou governador del pretori, i exarca de la ciutat de Constantinoble. Quan Eudxia va anar a Jerusalem va perdre el favor de l'emperador i va haver de deixar el seus crrecs civils. 

Llavors fou nomenat bisbe d'Esmirna. Va viure fins el temps de l'emperador Lle I (457-474)



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="176231" title="Cir d'Alexandria (patriarca)" nonfiltered="2048" processed="2046" dbindex="72054">
Cir (Cyrus) fou un egipci que va viure al segle VII i fou el primer bisbe de Fasis a la Clquida vers el 620 i desprs patriarca d'Alexandria (630-640). 

Va gaudir del favor de l'emperador Heracli mercs al qual va obtenir aquest crrec. El 633 va intentar establir la pau entre els teodosians (o severians) i els catlics i per aix va convocar un Snode a Alexandria on va presentar un Libellus Satisfactionis, tractat que fou subscrit pels teodosians que llavors foren admesos a la fe catlica; es composava de nou captols per el set afavoria el monotelisme i va portar molta discussi. 

El 638 Heracli va publicar l'Ectesis, una formula de fe inspirada per Sergi patriarca de Constantinoble, en la que clarament establia que noms hi havia una naturalesa en Crist; l'Ectesi fou subscrita per Cir. Va morir el 640. Va escriure a mes del Libellus Satisfactionis, tres cartes a Sergi.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="176232" title="Makatea (geologia)" nonfiltered="2049" processed="2047" dbindex="72055">
La makatea s la formaci corallina que es produeix en una illa realada per moviments tectnics o pel passatge d'un segon punt volcnic calent. El terme existeix en diverses llenges polinsies (Tuamotu, illes Cook), s l'origen del nom de l'illa epnima de Makatea, i s'ha adoptat internacionalment per designar aquest tipus d'illa.

Generalment es tracta d'antics atols que s'han elevat. De fet, la depressi interior s l'antiga llacuna de l'atol. El corall elevat queda fossilitzat i sovint forma penya-segats abruptes amb moltes grutes i coves.

Algunes d'aquestes illes (Nauru, Banaba o Makatea) van ser explotades per al seu fosfat format per l'acumulaci durant milers d'anys de dipsits de guano en la seva depressi interior.


Tall transversal de Mangaia: llacuna, makatea, aiguamolls, cultius de taro i vila.

 Illes formades de makatea .
Polinsia;
Polinsia Francesa;
Makatea;
Rurutu;
Illes Cook;
Atiu;
Mangaia;
Mauke;
Mitiaro;
Takutea;
Micronsia;
Banaba;
Nauru;
Melansia;
Illes Loyaut;
Lifou;
Mar;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="176233" title="(36) Atalante" nonfiltered="2050" processed="2048" dbindex="72056">


Atalante s l'asteroide nm. 36 de la srie. Fou descobert per en Hermann Mayer Salomon Goldschmidt (1802-66) el 5 d'octubre del 1855 des de Pars.























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="176238" title="Josep Narcs Roca i Farreras" nonfiltered="2051" processed="2049" dbindex="72057">
Josep-Narcs Roca i Farreras (Barcelona 1830 - 1891) fou un dels terics del catalanisme republic d'esquerres. Estudi medicina a Madrid, i all collabor a la revista La Repblica Ibrica. Fou tamb collaborador de La Renaixena. El Federalista, La Publicidad, El Diluvio, L'Arc de Sant Mart i Revista de Gerona, on hi va escriure sobre l'art de Girona. Tamb fou membre de l'Academia Medico-Farmacutica i soci honorari del Collegi de Farmacutics de Barcelona.

Defens el republicanisme federalista, i des d'ell propos un catalanisme des d'una perspectiva anticonservadora, que defensava el catalanisme progressiu enfront del catalanisme conservador, que considerava un intent de manipulaci de les classes dominants per mantenir llur situaci privilegiada. A causa de l'article Dos procediments per a l emancipaci (1878)  fou acusat de delito de rebelin por medio de la imprenta i fou posat fora de la llei. El 1886 es va dictar una nova ordre de pres contra ell per l'article Ni espanyols ni francesos i hagu d'anar a tribunals. L'abril de 1896 tamb va redactar i encapalar les 6.000 firmes del fams Missatge d'Adhesi al Poble Irlands que fou publicat a L'Arc de Sant Mart i enviat a Charles Stewart Parnell, lder nacionalista irlands. Darrerament ha estat reivindicat ideolgicament per l'independentisme d'esquerres.

 Obres .
 El catalanismo progresivo (1871);
 Catalua y la Federacin (1872);
 La Inmortal Gerona (1885). ;
 Galera de Catalanes Ilustres (1894), pstuma, acabada per Josep Coroleu;

 Lectures .
 Toni Strubell i Trueta i Flix Cucurull i Tey, Josep-Narcs Roca i Ferreras i l origen del nacionalisme d'esquerres;

 Enllaos externs .
 Associaci Roca i Farreras;
 El fet nacional catal a travs de la histria F. Cucurull, 1980;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="176241" title="Kikwit" nonfiltered="2052" processed="2050" dbindex="72058">


Kikwit s una ciutat de la Repblica Democrtica del Congo, en la regi sud-oest. Amb l'aprovaci de la nova Constituci de Transici de la Repblica Democrtica del Congo, va passar a ser la capital de la nova provncia de Kwilu. Presenta una poblaci aproximada de 249.000 habitants (2004). Es tracta d'un important centre comercial i administratiu, car es troba a ribes del riu Kwilo. Compta amb un estadi (per a les danses tradicionals) i un aeroport. El 1995 es va veure afectada per un brot del virus de l'ebola.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="176244" title="Llenges kongo" nonfiltered="2053" processed="2051" dbindex="72059">
El kongo o kikongo s la famlia de llenges bantu que parlen els pobladors dels boscos tropicals de la Repblica Democrtica del Congo, Repblica del Congo i Angola.

El Koongo (llengua) s'utilitzava com a lingua franca als segles XVIII i XIX a bona part d'frica Occidental, especficament on els europeus segrestaven esclaus per endur-se'ls a Amrica. Per aquest motiu, la llengua kongo ha deixat empremtes al Carib, i s una de les fonts dels que parlen la llengua gullah. La major part dels seus parlant viu al continent afric.

Hi ha set milions de parlants nadius de les llenges kongo, i uns dos milions l'utilitzen com a segona llengua. Tamb s la base de diversos dialectes d's comercial i d'intercanvi intertnic.

Algunes de les llenges de la subfamlia kongo moltes vegades sn considerades com dialectes de la mateixa llengua, per estn llistades com independents pel SIL International. 

 Llenges de la subfamlia kongo .
Beembe;
Doondo;
Kaamba;
Kongo, San Salvador;
Koongo;
Kunyi;
Laari;
Suundi;
Vili;
Yombe;

 Referncies .




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="176246" title="La Traza" nonfiltered="2054" processed="2052" dbindex="72060">
La Traza fou una organitzaci de caire feixista fundada a Barcelona el febrer de 1923 per professionals liberals i oficials de l'exrcit. Estava dirigida pel capit Alberto de Ardanaz. Publicava un peridic i va tenir certa activitat fins a finals de 1923. Aleshores es va dissoldre i els seus militants passaren a la Unin Patritica o b a la Pea Ibrica.

 Vegeu tamb .
 Falange Espaola;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="176247" title="Pea Deportiva Ibrica" nonfiltered="2055" processed="2053" dbindex="72061">
Pea Deportiva Ibrica fou un grupuscle de caire feixista que sorg a finals de 1923, camuflat com a penya del RCD Espanyol de Barcelona. El 1925 passa a anomenar-se Pea Ibrica a seques. Estava integrada per funcionaris de l'Estat i ex-militants del Sindicat Lliure i de La Traza i estava dirigida per Jos Mara Poblador lvarez. Quan es va dissoldre's alguns dels seus militants passen al partit de Jos Mara Albiana Sanz i altres a les JONS, encara que finalment convergirien tots en Falange Espaola.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="176248" title="Generalssim de la Uni Sovitica" nonfiltered="2056" processed="2054" dbindex="72062">


Generalssim de la Uni Sovitica (rus:                                ) era un rang militar creat el 27 de juny de 1945 i atorgat a Stalin tot just acabar la Segona Guerra Mundial. Era el mxim rang militar de la Uni Sovitica, i Stalin va ser l'nic en lluir-lo.

Vegeu tamb.
 Rangs militars de la Uni Sovitica;

Enllaos externs.
  ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="176249" title="Simfonia en do major de Bizet" nonfiltered="2057" processed="2055" dbindex="72063">

La Simfonia en do major, de Georges Bizet va ser composta l'any 1855, quan el compositor tenia noms 17 anys d'edat i no va ser estrenada en vida de Bizet. Va ser l'nica simfonia que va compondre. Va ser redescoberta l'any 1933 a la biblioteca del Conservatori de Pars i estrenada a Basilea l'any 1935 amb gran xit. s una obra viva i jovenvola que des del seu redescobriment s'ha fet un lloc a les sales de concert i al disc.

 Histria .
Bizet no va donar mai a interpretar la seua simfonia. Sembla tamb que va deixar instruccions a la seua esposa  viuda des de 1875 i que va morir l'any 1925  que no s'interpretara. L'any 1933 Jean Chantavoine va trobar la partitura a la biblioteca del Conservatori de Pars i el va donar a conixer amb un article en la revista Le Mnestrel. El director Felix Weingartner s'hi va interessar i la va estrenar l'any 1935 a Basilea, amb un xit aclaparador. Immediatament va ser executada a tot arreu, i el coregraf George Balanchine va crear un ballet amb la simfonia, aprofitant els seus aires de dana.

S'ha volgut veure en la Simfonia de Bizet la influncia dels grans mestres del simfonisme europeu, des de Beethoven a Mozart, passant per Felix Mendelssohn, Robert Schumann o fins i tot l'operista Gioacchino Rossini. Howard Shanet ha trobat evidents paralellismes entre la simfonia de Bizet i la Simfonia nm. 1 en do major del seu mestre Charles Gounod: la tonalitat, l'exacta disposici de l'orquestra, l'existncia d'una fuga en el segon moviment en qu els instruments fan l'entrada en el mateix ordre... La Simfonia de Gounod va ser estrenada el 4 de febrer de 1855 al Conservatori de Pars  del qual era estudiant Bizet  i noms van ser-ne interpretats dos moviments, el segon i el tercer, justament els moviments amb els quals la simfonia de Bizet presenta una estructura ms semblant. L'obra de Gounod va obtenir un gran xit  i va ser presa immediatament com al model d'un nou simfonisme francs, tot i que hi s evident la influncia de l'estil de Mendelssohn, gran amic de Gounod. En aquest sentit, sembla que al capdavall la influncia de Mendelssohn, tot i que indirecta, pot ser atribuda a la simfonia de Bizet. El manuscrit de Bizet porta la inscripci  comenada el 29 d'octubre de 1855 i conclosa el illegible de novembre de 1855.  Poc abans de la composici de la seua simfonia, a Bizet li va ser encarregada la reducci per a piano a quatre mans de la simfonia de Gounod, per tant va tenir prou oportunitats d'escoltar i estudiar aquesta obra.

La inspiraci de Bizet en l'obra precedent de Gounod no significa en absolut un plagi, segons Shanet  el futur compositor de Carmen i L'Arlsienne era ja capa d'inventar una bona melodia i no li calia emprar cap material de Gounod. El que va imitar, de prop, del seu mestre va ser el pla estructural, la manera en qu la pea havia de ser bastida.

Respecte de les motivacions de Bizet per a compondre una simfonia, potser estiguera l'afany d'emular un model o simplement l'execuci d'un exercici plantejat pel seu mestre Gounod. En tot cas, atesa l'edat del compositor, tot sembla indicar que la simfonia va ser composta com un treball d'estudis o un mer assaig.

Les motivacions respecte de la retirada i "desaparici" de l'obra sn ms difcils de concretar. L'editor de Bizet, Antoine de Choudens, indica que potser el motiu va ser que Bizet va reutilitzar material de la simfonia per a una pera posterior: Don Procopio. Altra possibilitat  s que Bizet, que amb 17 anys havia emprat amb orgull certes manifestacions estilstiques del seu mestre, no vulguera posteriorment oferir al pblic una obra que podia considerar mancada d'originalitat, i que el pblic francs, avesat a escoltar la simfonia de Gounod, podia identificar rpidament amb aquest. En aquest sentit, cal assenyalar que l'any 1873 Bizet va manifestar cert temor a que la seua personalitat musical no fra prou punyent com per a trencar el motlle de Gounod.

 Estructura .
Est estructurada en els tradicionals quatre moviments:

 Allegro vivo;
 Adagio;
 Allegro vivace;
 Allegro vivace;

Referncies.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="176252" title="Societat de Beneficncia de Naturals de Catalunya" nonfiltered="2058" processed="2056" dbindex="72064">
Societat de Beneficncia dels Naturals de Catalunya (SBNC) s l'associaci de l'emigraci catalana ms antiga, ja que fou fundada a l'Havana el 1840. Aparegu com a una societat de beneficncia per a emigrats catalans, que comenaren a ser nombrosos des de la independncia de Cuba el 1900. En foren membres Josep Murillo i Mombr i Joaquim Muntal i Gramunt, vicepresident el 1925-1928.

Darrerament ha rebut guardons de l'Institut d'Estudis Catalans, de la Generalitat de Catalunya i fins i tot la Creu de Sant Jordi el 1993.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="176253" title="John McPartland" nonfiltered="2059" processed="2057" dbindex="72065">
John McPartland va nixer a Chicago (estat d'Illinois, Estats Units) el 13 d'abril de l'any 1911 i va morir el 14 de setembre del 1958 a Monterey (Califrnia, Estats Units). Va sser periodista i, durant els darrers anys de la seva vida, guionista a Hollywood.

s autor d'unes quantes novelles plenes de fria i de passi, amb un s freqent de la perspectiva del culpable o de la vctima, aguditzant la seva equidistncia tant del suspens com de la Crime Psychology. Va oscillar entre l'atpica troballa potica i una subordinaci excessiva al crescendo de la trama. Aix, per exemple, a la seva novella The Wild Party (1956), i en la seva darrera part, es desborda cap a l'extravagncia, per abans obsequia el lector amb moments tan esplndids com aquell en qu el personatge anomenat Kicks passa els dits per les tecles mudes d'un piano sense cordes davant de l'amiga capa de copsar la msica impossible.

Bibliografia.
Sex in Our Changing World, -El sexe en el nostre mn canviant-, (1949).
Love Me Now, -Estima'm ara-, (1952).
Big Red's Daughter,-La filla del Gran Roig-, (1953).
The Face of Evil, -La cara del mal-, (1954).
Affair in Tokyo, -Un afer a Tquio-,(1954).
Tokyo Doll, -Una nina de Tquio-, (1954).
The Wild Party, -La partida salvatge-, (1956);
I'll See You in Hell, -Et veur a l'infern-, (1956).
Danger for Breakfast, -Perill per a esmorzar-, (1956).
No Down Payment (1957).
Ripe Fruit, -Fruita madura-, (1958);
The Kingdom of Johnny Cool, -El regne de Johnny Cool-, (1959).
Last Night for Love, -La darrera nit per a l'amor-, (1959).

Adaptacions cinematogrfiques.
The Wild Party, -La partida salvatge- de Harry Horner (1956).
No Down Payment, -estrenada a l'Estat espanyol com a "Ms fuerte que la vida"- de Martin Ritt (1957).
Johnny Cool, -estrenada com a "Johnny El Fro"- de William Asher (1963).

 Enllaos .
Assaig sobre John McPartland;
Filmografia completa i detallada de John McPartland;
Web de literatura de ficci informant sobre aquest escriptor;
Informaci de l'autor com a guionista de cinema;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="176255" title="Societat d'Estudis Occitans" nonfiltered="2060" processed="2058" dbindex="72066">
Societat d'Estudis Occitans (SEO) fou una associaci occitanista fundada el 1930 a Tolosa de Llenguadoc  pel filleg Josep Anglada i el poeta provenal Valri Bernard. El secretari general fou el gramtic Los Alibert. Publicava la revista c.

La societat tenia relacions molt estretes amb l'Oficina de Relacions Meridionals de la Generalitat de Catalunya i amb l'ajut de Josep Carbonell i Gener i de la Casa de la Caritat de Barcelona va publicar la Gramatica Occitana de Los Alibert, la Legenda d'Esclarmonda de Valri Bernard i Los Sants Evangelis de Juli Cubainas. Desprs de la guerra civil espanyola fou el centre on es formaven les noves generacions occitanistes, amb noms com Joan Mozat, P. J. Rodin, Max Roqueta, Carles Camprs, R. Barta, J. Lesaffre i altres. El 1945 es va dissoldre dins del nou creat Institut d'Estudis Occitans.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="176257" title="Jar" nonfiltered="2061" processed="2059" dbindex="72067">
Segons el Llibre dels Jutges, Jar fou un jutge bblic d'Israel.

Segons les Crniques, el seu pare es deia Segub, fill d'Hesron, i pertanyia a la tribu de Jud. Com la resta de nascuts a Egipte, Segub va morir durant l'xode i aleshores Jar va quedar com a cap de casa seva. En entrar a la Terra Promesa es va installar a Gilead on va arribar a comptar trenta fills, que cadascun possea una vila vena.

Ja anci i molt respectat, fou designat Jutge d'Israel. Va estar en el crrec durant vint-i-dos anys.

Quan va morir fou enterrat a Camon.





Vegeu tamb.
Llibre dels Jutges;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="176264" title="Juli Cubainas" nonfiltered="2062" processed="2060" dbindex="72068">
Juli Cubainas (Lalbenca, lt, Migdia-Pirineus 1894 - Concts, lt 1975) fou un escriptor i religis occit. Exerc de capell al poblet de Concts, pertanyent a la dicesi de Caors, i ha collaborat amb la Societat d'Estudis Occitans i posteriorment amb l'Institut d'Estudis Occitans. Ha tradut diversos llibres de la Bblia a l'occit en un llenguatge ric i correcte i d'estil pastoral, i algunes obrs del llat. Tamb ha publicat reculls de poemes on canta la vida dels sacerdots del camp occit. 

 Obres  .
 Las georgicas (1927) traducci de l'obra de Virgili.
 Los Sants Evanglis (1932);
Lo Libre de Tobias (1942);
 Lo Nobl Testament (1956);
 Salmes (1967)  ;
 La terra e l'ostal (1935);
 Ome de Dieu (1951);
 Jia a la gazalha (1965);




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="176268" title="Fonendoscopi" nonfiltered="2063" processed="2061" dbindex="72069">

El fonendoscopi, conegut tamb com estetoscopi, s un aparell usat en medicina i infermeria per a escoltar els sons interns del cos hum. Generalment s'usa en la auscultaci dels batecs cardacs o els sorolls respiratoris, encara que algunes vegades tamb s'usa per a objectivar sorolls intestinals o bufs per fluxos anmals sanguinis en artries. 

El fonendoscopi fou inventat a Frana pel metge Ren Thophile Hyacinthe Lannec el 1816. Aquest, a causa de la vergonya que sentia d'acostar la seva orella al pit de les pacients, va crear un cilindre de fusta de 30 cm de llarg, origen de l'instrument. 

Les investigacions publicades al  Tractat sobre Percussi i Auscultaci  (1839), de Josef Skoda, van permetre dotar aquest signe nosolgic de pragmatisme clnic cientfic notable, que arriba fins al present. 

Est constitut per dos tubs de goma que acaben en dues olives que s'adapten a cau d'orella i a ms aquests tubs enllacen amb un altre que cont un diafragma i una campana que amplifiquen els sons d'auscultaci. 

Histria.

El fonendoscopi inventat a Frana (1816) per Ren Laennec estava constitut per una tub de fusta i era monoaural, semblant a una trompeta; de fet, la invenci era quasi indistingible en estructura i funci a la trompeta, que comunament fou denominada micrfon. El 1851, Arthur Leared invent un fonendoscopi binaural, i el 1852 George Cammann perfeccion el disseny de l'instrument per a la producci comercial, que s'ha convertit en estndard des de llavors. Camman tamb fou l'autor d'un tractat important en diagnstic a travs de l'auscultaci, que el fonendoscopi binaural reforat fou possible. Anteriorment al 1973, existeixen descripcions d'un fonendoscopi diferenciat que podria connectar amb localitzacions lleument diverses per a crear un efecte estreo lleu. 

Cap al 1940, Rappaport i Sprague dissenyaren un fonendoscopi nou que es convert en l'estndard pel qual altres fonendoscopis es regeixen. El Rappaport-Sprague fou fet ms endavant per Hewlett-Packard, i ms tard per Philips.

David Littman, professor mdic de l'escola de Harvard, va crear, al voltant de 1960, un estetoscopi ms lleuger que els anteriors, que s utilitzat per la majoria dels metges de l'actualitat.

Vegeu tamb.
Fonendoscopi fetal;

Enllaos externs.

 BBC: El fonendoscopi en la detecci de pedres al rony;
 Fonendoscopis Littman;































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="176272" title="Posici" nonfiltered="2064" processed="2062" dbindex="72070">
En fsica la posici s una magnitud vectorial que serveix per referenciar un punt en un sistema de coordenades. Se sol representar per la lletra  o per  i en unitats del sistema internacional es mesura en metres.

El vector posici te com a origen l'orgen del sistema de coordenades utilitzat. La diferncia del vector posici entre dos instants s'anomena desplaament.

Ms generalment, en un sistema fsic, el terme posici s'utilitza per designar l'estat fsic del sistema en un instant determinat.
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="176275" title="Josep Carbonell i Gener" nonfiltered="2065" processed="2063" dbindex="72071">
Josep Carbonell i Gener (Sitges, Garraf, el 24 de mar de 1897 - 1979) fou un escriptor i patriota catal. A la seva ciutat va fundar i dirigir algunes revistes, com Monitor (1921) i L'Amic de les Arts el 1926. Merc la seva amistat amb l'escriptor occit Ismael Girard, el 1928 collabor amb la Societat d'Estudis Occitans i public tant a Tolosa de Llenguadoc com a Barcelona la revista Oc. El 1932 fou nomenat cap de l'Oficina de Relacions Meridionals de la Generalitat de Catalunya i aix va publicar diverses obres d'autors occitans com la Gramatica Occitana de Los Alibert (1935).

Desprs de la guerra civil espanyola fou acollit a Montreal (Aude) per Los Alibert, per en acabar la Segona Guerra Mundial torn a Catalunya quan Alibert fou acusat de collaboraci amb la Frana de Vichy. Va mantenir contactes amb exiliats com Josep Maria Batista i Roca i collabor en la creaci del Centre d'Agermanament Occitano-Catal. Desprs de la seva mort algunes obres seves foren publicades per Vinyet Panyella i Balcells.

Fou nomenat "Fill Predilecte de Sitges" el 1975 i, en honor seu, des de l'any 1982 s'atorguen a Sitges els Premi Josep Carbonell i Gener a estudiants de batxillerat i universitaris.

 Obres .
 Revoluci catalanista (1934, amb Josep Vicen Foix);
 Sitges la real (1968) ;
 Don Josep Bonaventura Falc i el context histric de la seva poca: una biografia local i una histria poltica de les Espanyes i Frana contempornies 1748-1803 1766-1808 (1976);
 Esquema histric dels sis anys napolenics a Sitges (1980);
 Les ndies, horitz nou: Sitges i la carrera d'Amrica (1984);






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="176277" title="Takla Makan" nonfiltered="2066" processed="2064" dbindex="72072">

El desert de Takla Makan o Taklamakan s un gran desert de l'sia Central, a la regi autnoma de Xinjiang de la Repblica Popular de la Xina. Es coneix com el desert sorrenc ms gran del mn.  "Takla" t el significat de retorn o roda en les llenges turqueses; "ma" s un sufix de negaci; i finalment "kan" s un sufix de gerundi; conjuntament obtenim l'expressi que s'entendria en les llenges turqueses com lloc sense retorn. Per segons l'arqueleg uigur Dolkun Kamberi, s una antiga paraula amb el significat de vinya. De fet, les parts irrigades d'aquesta regi sn propcies al conreu de la vinya.

Es tracta d'un desert moveds, els vents dominants bufen des del nord-est i els sediments s'acumulen sobre el marge sud-est. Ocupa una gran part de la conca del Tarim. Limita al sud amb la la falla de l'Altin Tagh, dins la serralada de Kunlun, i al nord amb la de Tian Shan i amb el riu Tarim. Molt rid (menys de 50 mm anuals de pluges) i fred, s una gran extensi de sorra on es perden nombrosos torrents.

De forma ovoide, amb 337.000 km de sorra, 1.000 km d'oest a est i 500 km de nord a sud, s el tercer desert ms gran del mn desprs del Shara i el Kalahari. Les seves dunes poden atnyer 40 m d'alada. Haurien acabat la seva formaci fa 70.000 anys. S'hi troben tamb planures argiloses i graves. De l'hivern a l'estiu, les temperatures varien des de -40C fins a +50C, aquests extrems priven a les dunes de tota vida: ni tan sols hi ha sargantanes o escorpins.

Geografia fsica.

L'estudi geolgic dels sediments d'una espessor a certs indrets de 1.626 m, feta per un equip de l'Acadmia de les cincies de Pequn, ha perms determinar que aquest desert ja existia fa 5,3 milions d'anys al comenament del Plioc.

Aquest desert hauria estat de fet creat des del Mioc tard en el moment de la retirada dels mars i de l'allament del Mediterrani, desprs l'elevaci de la altipl tibet hauria comportat modificacions majors de la circulaci atmosfrica aportant del nord l'aridesa.

Aquest desert s en pendent descendent d'oest a est, de tal manera que s recorregut per un llarg riu de 2.000 km, el Tarim, que flueix en aquesta mateixa direcci. Aquest curs d'aigua es perd en el Lop Nor (llac Lop en mongol), immens aiguamoll salat situat al sud de Turfan, la superfcie del qual disminueix al fil dels segles. s on la Xina ha efectuat la majoria de les seves proves nuclears. Mentre que la ciutat de Kashgar, a l'oest del Takla Makan, s a una altitud de 1.300 m, el Lop Nor es troba a 780 m. Un lent aixecament tectnic de la regi dels Pamirs, a l'oest, ha augmentat aquesta diferncia d'altitud entre l'oest i l'est durant els ltims millenis.

Altres cursos d'aigua, com el Keriya, baixen de la serralada del Pamir, a l'oest, o del Kunlun, al sud-oest. Fa 15.000 anys, al final de l'ltima glaciaci, el Keriya travessava el desert fins al nord. Aquesta fase d'escolament s'ha produt fins el 4.000 aC, desprs el cabdal va anar disminuint i les seves aiges s'han perdut per les sorres. Els antics cursos sn assenyalats pels troncs d'arbres morts escampats entre les dunes. Els exploradors hi han trobat antigues ciutats, com la que ha estat anomenada Jumbulak Kum (Les Sorres Rodones), sobre un antic curs del Keriya. Datada de l'any 500 aC, estava situada molt a l'interior del desert. Avui, noms el riu Khotan, situat ms a l'oest, aconsegueix travessar el desert.

Fauna i flora.

Els arbres que acompanyen els cursos d'aigua sn pollancres de l'Eufrates. Les sorres poden portar arbrissons del gnere tamariu o de les gramnies. El Lop Nor, on es practica la pesca amb piragua, allotja, segons les estacions, una gran quantitat d'ocells aqutics: gavines, xatracs, cignes, necs, agrs, etc.

Poblaci humana.

El desert del Takla Makan est vorejat al nord i al sud per una srie de ciutats-oasi que constituen les branques nord i sud de la Ruta de la Seda entre les cadenes muntanyoses properes i el Corredor de l'Hexi a l'est. L'activitat de l'home t tendncia a reduir el seu territori, per l'explotaci dels boscos o de males prctiques d'irrigaci: s'estima que el desert ha guanyat 28.000 km des del comenament de la nostra era, del quals 9.000 km en el transcurs del segle XX. La superfcie dels boscos de pollancres hauria passat de 5.800 km el 1958 a 2.800 km el 1979.









































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="176279" title="Jeft" nonfiltered="2067" processed="2065" dbindex="72073">

Segons el Llibre dels Jutges, Jeft va ser un jutge d'Israel que va alliberar Israel de l'ocupaci per part del Regne d'Ammon.

De bandoler a lder d'Israel.
Jeft pertanyia a la tribu de Manasss, sent fill d'un home anomenat Galaad i una meuca, i vivia a la regi de Galaad.

Quan es va fer gran, els fills del seu pare dins el matrimoni el van fer fora de casa ja que no volien repartir-se l'herncia amb ell. Aleshores es va installar a la regi de Tod amb un grup de bandolers que campaven pels boscos i camins fent de saltejadors.

Va passar el temps i Israel, que vivia ocupava pels ammonites, van comenar una guerra contra l'enemic. Llavors, els ancians de Galaad van pensar en Jeft com a lder de l'exrcit hebreu. Ell va acceptar i aix s com es va convertir en jutge d'Israel.

Contra els ammonites i els eframites.

La primera decisi que prengu fou la de cartejar-se amb el rei d'Ammon, per el monarca li respongu que no aturaria la guerra fins que tot Canaan fos retornada als ammonites, ja que, segons ell, tres-cents anys abans els israelites els l'havien conquerit a ells.

Jeft va prometre a Du que sacrificaria la primera persona de casa seva que el rebs si li atorgava la victria. Va sortir a l'encontre de l'exrcit enemic i el va aniquilar, alliberant aix Israel del jou ammonita.

Quan va tornar al seu poble Galaad, va ser la seva nica filla la primera en sortir a rebre'l. Jeft es va esquinar els vestits per havia fet una promesa i no podia desdir-se'n. La seva filla va demanar-li dos mesos per anar al bosc amb les amigues, ja que encara era verge i volia plorar el seu estat. Dos mesos desprs, Jeft va sacrificar la seva nica filla.

Poc desprs, la tribu d'Efram es va revoltar contra Jeft. Els homes de Jeft va installar-se a les crulles de camins prop del Jord. Quan passava alg li preguntaven si era eframita, si responia que no li demanaven que digus xiblet. Resulta que en el dialecte de la zona de la gent de la tribu d'Efram deien siblet, llavors eren degollats pels seguidors de Jeft. Aix van matar quaranta-dues mil persones. Poc desprs el eframites es van rendir.

En total Jeft va ser jutge d'Israel durant sis anys. Desprs Jeft va morir, i el van enterrar a la seva ciutat, a Galaad.





Vegeu tamb.
Llibre dels Jutges;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="176281" title="Classificaci dels lepidpters d'Europa" nonfiltered="2068" processed="2066" dbindex="72074">

Aquesta classificaci dels lepidpters d'Europa est extreta de la Fauna Europaea, una base de dades de la Uni Europea sobre la fauna d'Europa. L'han desenvolupat de manera conjunta la Universitat d'Amsterdam, la Universitat de Copenhaguen i el Museu d'Histria Natural de Pars, i s accessible a tots en internet.

De les 47 superfamlies i 128 famlies de lepidpters a Europa hi ha 33 superfamlies i 92 famlies localitzades.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="176290" title="Ismael Girard" nonfiltered="2069" processed="2067" dbindex="72075">
Ismael Girard (Gensac, Gironda, Aquitnia 1898 - Tolosa de Llenguadoc 1976) fou un escriptor i metge occit. Fou un dels impulsors de l'occitanisme anterior a la Segona Guerra Mundial. El 1923 fund amb Camil Soula la revista c i fou un dels artfexs de la Societat d'Estudis Occitans. El 1945 la SEO es transform en l'Institut d'Estudis Occitans, amb el que va collaborar per se'n separ el 1964 per raons d'orientaci. 

El 1928 va realitzar amb Josep Carbonell i Gener el fams exemplar de l'Amic de les Arts sobre la poesia occitana, i collabor tamb amb l'Oficina de Relacions Meridionals de la Generalitat de Catalunya. Public poesies en gasc amb el pseudnim Delfin Dario.
 Bibliografia .
Obres cientfiques (en francs)
 Le Comminges thermal et climatique (1926);
 La mortalit par tuberculose et par cancer  Toulouse (1934);
 La mortalit infantile  Toulouse au cours d'une priode de 25 ans : 1908-1932 (1935);
 La tuberculose est gurissable (1940);

Literatura
 Anthologie des potes gascons, d'Armagnac, d'Astarac, de Lomagne, d'Albret et de Bas-Comminges. (1942);
 Signes : pomas (en occit, 1960) ;

 Enllaos externs .
 Web de la revista OC, revista de las letras e de la pensada occitanas, fondada en 1923 a Tolosa ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="176292" title="Malaltia infecciosa" nonfiltered="2070" processed="2068" dbindex="72076">
Una malaltia infecciosa s la manifestaci clnica conseqncia d'una infecci provocada per un microorganisme  com bacteris, fongs, virus, protozous, etc.  o per prions. En el cas d'agents biolgics patgens de grandria macroscpica, no es parla d'infecci, sin d'infestaci.

Generalitats.
Les malalties infeccioses es caracteritzen per l'aparici de smptomes tals com febre, malestar general i decament. Tota malaltia infecciosa passa per 3 etapes 

Perode d'incubaci. Temps comprs entre l'entrada de l'agent fins a l'aparici dels seus primers smptomes. Aqu el patogen es pot multiplicar i repartir-se per les zones d'atac. El temps varia depenent de la malaltia. ;
Perode de desenvolupament. Apareixen els smptomes caracterstics. ;
Convalescncia. Es ven la malaltia i l'organisme es recupera.

 Transmissibilitat . 
Les malalties infeccioses es divideixen en transmissibles i no transmissibles. Les malalties infeccioses transmissibles es poden propagar directament des de l'individu infectat, a travs de la pell o les membranes mucoses o, indirectament, quan la persona infectada contamina l'aire per mitj de la respiraci, un objecte inanimat o un aliment. En les malalties infeccioses no transmissibles el microorganisme no es contagia d'un individu a un altre, sin que requereix d'unes circumstncies especials, siguin mediambientals, accidentals, etc., per a la seva transmissi. En aquests casos, les persones infectades no transmeten la malaltia.

 Classificaci . 
Una classificaci til, i clnicament generalitzada, agrupa les malalties infeccioses segons les caracterstiques biolgiques de l'agent patogen que les produeix:

Infeccions bacterianes.


Infeccions vriques.


Infeccions fngiques.
Aspergillosi;
Candidiasi;
Cromomicosi;
Dermatofitosi;
Esporotricosi;
Histoplasmosi;
Otomicosi;
Pitiriasi versicolor;
Queratomicosi;

Infeccions per protozous.
Leishmaniosi;
Malria;
Criptosporidiosi;
Amebiosi;

Infeccions per prions.
Malaltia de Creutzfeldt-Jakob;
Encefalopatia espongiforme bovina ("Mal de les vaques boges");
Tremolor ovina (Scrapie);
Insomni familiar fatal;
Kuru;

Mortalitat.
L'Organitzaci Mundial de la Salut (OMS) registra la informaci sobre les morts globals segons la Classificaci internacional de malalties (ICD, per les sigles en angls). La taula segent reflecteix les malalties infeccioses que causaren ms de 100.000 defuncions durant una estimaci feta el 2002. Tamb s'hi iinclouen les dades del 1993 per poder-les comparar.



 Referncies .

H. Krauss, A. Weber, M. Appel, B. Enders, A. v. Graevenitz, H. D. Isenberg, H. G. Schiefer, W. Slenczka, H. Zahner, 2003. Zoonoses. Infectious Diseases Transmissible from Animals to Humans, 3rd Edition. ASM Press, American Society for Microbiology, Washington DC., USA, 456 pp. ISBN 1-55581-236-8;

Enllaos externs.
 Societat Catalana de Malalties infeccioses i Microbiologia clnica;
 Sociedad Andaluza de Enfermedades Infecciosas ;
 Principis i prctiques de Mandell sobre malalties infeccioses   ;
 Elsevier health ;
 Manson's Tropical Diseases ;
 The World Health Report ;
 Llibres sobre malalties infeccioses ;




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="176293" title="Pandora al Congo" nonfiltered="2071" processed="2069" dbindex="72077">
Pandora al Congo s una novella de l'antropleg barcelon Albert Snchez Piol, la segona des que salt a la fama com a escriptor el 2002 amb La pell freda. Est editada l'any 2005 per l'editorial La Campana.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="176295" title="Flix Rodrguez de la Fuente" nonfiltered="2072" processed="2070" dbindex="72078">


Flix Rodrguez de la Fuente (Poza de la Sal, 14 de mar de 1928   Alaska, 15 de mar de 1980) va ser un etleg, naturalista i divulgador ambientalista espanyol, nascut en Poza de la Sal, provncia de Burgos, popular per la srie televisada El hombre y la tierra (L'home i la terra).

El 1957 es va graduar com a metge especialitzat en estomatologia, per insistncia de son pare, i va exercir durant diversos anys com a odontleg, on mai va acceptar treballar ms de mitja jornada per a poder continuar practicant diriament la falconeria. No obstant aix, aquesta afici, heretada familiarment, li conduiria paradoxalment, primer a ser un gran coneixedor de zoologia i desprs a ser un defensor de la fauna, flora i medi ambient. La falconeria tamb li fu treballar a la pellcula El Cid de Charlton Heston, com a falconer assessor. I el diari ABC li dedic la portada del 21 d'octubre de 1964, on apareixia com a "Falconer Major del Regne" amb el seu falc agafant embrazida, en el transcurs de les Jornades Internacionals de Falconeria. Uns dies ms tard, pel fet que havia resultat vencedor del certamen, Flix fou invitat a un programa de televisi que va tenir una enorme ressonncia. Va entrar als estudis amb un falc en el seu puny enguantat. Es tractava d'una simple entrevista, en la qual explicava en qu consistia l'art de caar amb aus rapaos, per no va desaprofitar l'oportunitat d'instruir l'audincia amb els seus amplssims coneixements sobre la matria, amb tota la seva passi i la seva excellent oratria. El seu xit fu que a partir de llavors, comencs a collaborar en el programa Fin de semana (Cap de setmana), on es parlava de caa, pesca i excursionisme.

Als anys 60 comen a escriure articles per a la revista Blanco i Negro (Blanc i Negre). Durant els anys segents va continuar collaborant amb diferents programes de Televisin Espaola, en els quals se li reservava una secci dedicada al regne animal, com Imgenes para saber (Imatges per a saber) (1966) i A toda plana (A tota plana) (1967). La seva gran oportunitat li arriba quan els directius de TVE li encarreguen posar-se al capdavant d'un programa propi, anomenat Fauna (1968), l'xit del qual li va valer la possibilitat de rodar, en anys successius Animalia (1969) i Vida Salvaje (1970) (Vida Salvatge).

En la dcada dels 70 va portar a terme tota una srie de grans documentals que van arribar a tenir difusi mundial (especialment en l'mbit hispanfon). Van inculcar el respecte al medi ambient en un ampli nombre d'espectadors, especialment d'Espanya. Hom destaca els programes Planeta Azul (Planeta Blau, 1970-1974) i El Hombre y la Tierra (L'Home i la Terra, 1974-1980). Tamb va liderar els equips que van elaborar i van publicar les colleccions de llibres  Fauna, Los cuadernos de Campo (Els quaderns de Camp) i Fauna Ibrica.

Parallelament, es va acostar a tasques conservacionistes de rellevncia (salvament d'una probable extinci per als pocs llops ibrics que llavors sobrevivien, collaboraci per a la preservaci dels ssos ibrics, linxs, muflons, etc.). En tal labor va arribar a ser promotor de l'Associaci per a la Defensa de la Naturalesa (ADENA), associada a la WWF, i integrant del Consell Superior d'Investigacions Cientfiques d'Espanya. Ja anys abans (1954) havia estat co-fundador de la Sociedad Espaola de Ornitologa.

La seva mort va esdevenir per l'estavellament de l'avioneta en la que viatjava, a Shaktoolik (a Alaska, a 25 km de l'estret de Bering), en plena temporada de rodatge de les curses de trineus tirats per gossos.

Enllaos externs.

 Fundacin Flix Rodrguez de la Fuente ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="176296" title="SEO" nonfiltered="2073" processed="2071" dbindex="72079">

Societat d'Estudis Occitans.
Sociedad Espaola de Ornitologa (Societat Espanyola d'Ornitologia, actualment SEO/BirdLife).














SEO
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="176303" title="Simfonia en do d'Stravinski" nonfiltered="2074" processed="2072" dbindex="72080">

La Simfonia en do d'gor Stravinski va ser composta entre 1939 i 1940, durant un perode particularment turbulent de la vida del compositor. Es trobava encara de dol per les mort de la seua filla l'any 1938 de tuberculosi, la seua muller al mar de 1939 i la de sa mare al juny del mateix any. La Segona Guerra Mundial el va obligar a deixar Pars, on havia comenat a treballar en la simfonia i va embarcar-se en un segon exili cap els Estats Units d'Amrica. Va concloure els dos darrers moviments a Beverly Hills.

L'estil de la simfonia s representatiu del seu perode neoclssic que havia comenat amb la composici de l' Octet i del ballet Pulcinella. Tot i presentar una estructura estndar en quatre moviments: allegro, moviment lent, scherzo i finale, l'obra presenta canvis abruptes entre les seccions, com en les obres ms avantguardistes de l'autor. Ha estat descrita com un "retrat cubista", com si els diferents fragments, situats en el lloc correcte, foren observats des de diferents angles. Stravinski mantenia que els moviments compostos a Frana - els dos primers - eren ms clssics.

Consta de quatre moviments i t una durada d'al voltant de 30 minuts: 
Moderato alla breve;
Larghetto concertante;
Allegretto;
Largo   Tempo giusto alla breve;

Va ser estrenada per l'Orquestra Simfnica de Chicago el 7 de novembre de 1940, dirigida pel mateix Stravinski.

 Referncies .




 




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="176305" title="Vivien Leigh" nonfiltered="2075" processed="2073" dbindex="72081">


Vivien Leigh, Lady Olivier (Darjeeling, ndia, 5 de novembre del 1913 - Londres, Anglaterra, 8 de juliol del 1967), va ser una actriu anglesa guanyadora de dos Oscar per les  seves interpretacions de dues belles surenyes: Scarlett O'Hara a All que el vent s'endugu (1939) i Blanche DuBois a Un tramvia anomenat desig (1951). 

Les seves actuacions per, no es limitaven noms al cinema sin que, freqentment, participava tamb en diverses obres de teatre a Londres. El seu principal collaborador, per suposat, va ser el seu marit, el tamb dramaturg Laurence Olivier, qui la va dirigir en moltes de les seves representacions. D'aquesta manera, amb una carrera professional de ms de 30 anys, Vivien ha acabat sent una de les actrius de teatre i cinema ms prolfiques de la histria, amb unes interpretacions que han anat des de les herones de les comdies de Nol Coward i George Bernard Shaw a les protagonistes dels clssics shakesperians com Oflia, Julieta o Lady MacBeth.

Malauradament, la seva vida professional es va veure afectada per dos grans obstacles. Per un costat, Vivien era conscient de la seva prpia bellesa i aix la va portar a pensar que els altres no la prenien seriosament com a actriu. Per altra banda, la seva delicada salut es va convertir en el seu principal repte: debilitada la major part del seu temps per un transtorn bipolar i per recurrents brots de tuberculosi, Vivien va acabar tenint la reputaci de ser una persona difcil amb qui treballar. Aix va fer que la seva carrera no tingus una projecci ascendent sin, al contrari, que ms aviat es caracteritzs per puntuals perodes d'xit i una majoria de declivi.

 Infantesa i joventut .
Vivien Leigh, nascuda com Vivian Mary Hartley a Darjeeling (ndia), era filla d'una famlia benestant anglesa. Des de molt jove ja havia mostrat certa inclinaci per la interpretaci, actuant en diverses obres de teatre. Ms endavant va estudiar Art Dramtic a Europa. Aquell va ser l'inici de la seva impressionant carrera que la duria als mateixos Oscar el 1939.

 Filmografia parcial .
 Fire over England (1937);
 A Yank at Oxford (1938);
 All que el vent s'endugu (1939);
 Waterloo Bridge (1940);
 Anna Karenina (1948);
 A Streetcar Named Desire (1951);
 The Roman spring of Mrs.Stone (1961);
 Ship of fools (1965);

 Premis .

 Oscar .

 

 Bibliografia .
 Edwards, Anne. Vivien Leigh, A Biography, Coronet Books, 1978 edition. ;
 Olivier, Laurence, Confessions Of an Actor, Simon and Schuster, 1982. ;
 Taylor, John Russell. Vivien Leigh, Elm Tree Books, 1984. ;
 Walker, Alexander. Vivien, The Life of Vivien Leigh, Grove Press, 1987. ;
 Vickers, Hugo. Vivien Leigh Little, Brown and Company, 1988 edition.
 Holden, Anthony, Olivier, Sphere Books Limited, 1989, ;
 Selznick, David O. Memo from David O. Selznick, Modern Library, New York, 2000.  ;
 Coleman, Terry, Olivier, The Authorised Biography, Bloomsbury Publishing, 2005.

Enllaos externs.

 Vivien Leigh al TCM Movie Database ;






















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="176308" title="Donatella Moretti" nonfiltered="2076" processed="2074" dbindex="72082">
Donatella Moretti (Perusa, Itlia, 1943) s una coneguda cantant italiana que, l'any 1965, enregistr un EP en catal, compartit amb tres cantants italians ms (Jimmy Fontana, Rita Pavone i Gianni Morandi). La seva can es deia "He vist com sorties".

Discografia.
 1964 - Il diario d'una sedicenne (RCA Italiana, PML 10355);
 1971 - Storia di storie (King, NLU 62014);
 1974 - Canto terzi;
 1985 - Zucchero filato;
 1988 - Caleidoscopio;

Enllaos exteriors.
Informaci discogrfica sobre Donatella Moretti ;
Entrevista a aquesta cantant ;
Ms informaci musical sobre aquesta artista ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="176323" title="El Djem" nonfiltered="2077" processed="2075" dbindex="72083">

El Djem o El Jem (rab      ) s una ciutat de Tunsia a la governaci de Mahdia amb una poblaci al tomb dels 20.000 habitants (18.302 el 2004). Es a uns 25 km de Mahdia i a uns 20 km en lnea recta de la costa. Es capalera d'una delegaci amb 43.200 habitants el 2004.

Establiment fenici i pnic, fou una colnia romana amb el nom de Thysdrus. Fou part de la provncia de la Bizacena i va gaudir de grans prosperitat. El segle II era considerada la capital de l'oli. El 238 la ciutat es va revoltar desprs d'uns problemes de recaptaci del governador designat per l'emperador Maxim el Traci; el governador fou assassinat i l'antic procnsol Gordi III, ja vell, que vivia a la regi, fou proclamat emperador; Gordi I va associar al govern al seu fill Gordi II i es va dirigir a Cartago; el governador de Numdia, Capeli, va intentar reprimir la revolta amb energia, per el senat rom va reconixer a Gordi aix com tamb ho van fer algunes provncies; la guerra civil fou breu; Gordi es va suicidar per finalment Maxim va perdre el poder i va pujar al tron Gordi III.  

La ciutat conserva un amfiteatre o coliseu en fora bon estat que s de mesura lleugerament inferior al de Roma (al de Roma hi cabien 45000 espectadors, seguia el de Cpua i desprs el de Thysdrus amb 30000), per est millor conservat. Mesura 148 metres de llarg per 122 d'ample. Fou construt entre el 230 i el 238.  Vegeu Amfiteatre d'El Djem. Un segon amfiteatre menor, es troba totalment en runes.

Un museu arqueolgic proper a l'amfiteatre, disposa de nombrosos mosaics trobats a les restes romanes locals (alguns mosaics son al Museu del Bardo i altres al Museu de Sussa). Al costat hi ha una reconstrucci d'una casa tpica romana.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="176325" title="Gran Premi de Gran Bretanya del 2003" nonfiltered="2078" processed="2076" dbindex="72084">
Resultats del Gran Premi de la Gran Bretanya de Frmula 1 de 2003, disputat al circuit de Silverstone el 20 de juliol del 2003.


 Resultats .








 Altres .

 Pole:  Rubens Barrichello;
 Volta  rpida:  Rubens Barrichello  1: 22. 236;









 


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="176327" title="Panteisme" nonfiltered="2079" processed="2077" dbindex="72085">
El panteisme (en grec: pan, "tot" i theos, "du": literalment "Du s tot" i "tot s Du") s una doctrina filosfica segons la qual l'Univers, la naturalesa i Du sn equivalents. La llei natural, l'existncia i l'univers (la suma de tot el que va ser, s i ser) es representa per mitj del concepte teolgic de "Du".

El panteisme s la creena que el mn i Du sn el mateix, s ms una creena filosfica que religiosa. El panenteisme, per la seva banda, s la creena que cada criatura s un aspecte o una manifestaci de Du, que s concebut com l'actor div que ocupa alhora els innombrables papers d'humans, animals, plantes, estrelles i forces de la naturalesa.

El panteisme s incompatible amb la creena en un Du personal, s per aix que per a alguns sigui una expressi de l'ateisme.

No obstant aix tamb aporta un nexe d'uni entre diferents religions, per exemple hi ha poca diferncia entre aquesta visi o el Du cristi omnipresent, o el qual per als budistes "l'un s el tot".
















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="176328" title="La Grdia" nonfiltered="2080" processed="2078" dbindex="72086">
La Grdia (Guardia Piemontese nom oficial en itali) s un municipi d'Itlia, a la provncia de Cosenza i a la regi de Calbria.

El municipi t uns 1.867 habitants. Aquest municipi t la particularitat de ser l'nica illa lingstica de llengua occitana del sud d'Itlia. El municipi fou fundat per refugiats que fugien de les persecucions religioses de Bobbio Pellice, municipi de la provncia de Tor, a la zona coneguda com les Valls Occitanes. L'occit s llengua de la ciutat juntament amb l'itali.
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="176329" title="Espina bfida" nonfiltered="2081" processed="2079" dbindex="72087">
L'espina bfida s una malformaci congnita del tub neural, que es caracteritza perqu un o diversos arcs vertebrals posteriors no han fusionat correctament durant la gestaci i la medulla espinal queda sense protecci ssia. El Dia Mundial per a aquesta malaltia se celebra el 21 de novembre. 

Si escau ms extrem, el provocat pel mielomeningocele, la medulla espinal i les membranes que la recobrixen sobresurten per l'esquena del nen. Es tracta d'una protrusi en forma de borsa, visible en la part mitja o en la part baixa de l'esquena del nounat, acompanyada de debilitat en el maluc, cames i peus. ;

En altres casos, l'espina bfida s oculta pel fet que malgrat els ossos de la columna no es tanquen, la medulla espinal i les meninges romanen en el seu lloc, i generalment la pell cobreix el defecte; els indicis d'una espina bfida oculta sn un floc de pl a l'rea sacra (part del darrere de la pelvis) i un forat al sacre. ;

En el cas provocat pel meningoceles, les meninges sobresurten a travs del defecte de les vrtebres, per la medulla espinal roman en el seu lloc. ;

La causa ltima de l'espina bfida es desconeix; no obstant aix es creu que est associada a la deficincia d'cid flic i que t un component hereditari.

Conseqncies. 
La protrusi de la medulla i les meninges causa danys en la medulla espinal i en les arrels dels nervis, provocant una disminuci de coordinaci o fallades de la funci de les rees corporals controlades en la zona del defecte o sota aquesta. Els smptomes inclouen una parlisi total o parcial de les cames, amb la corresponent falta de sensibilitat parcial o total i pot haver prdua del control de la bufeta o els intestins. D'altra banda, la medulla espinal que est exposada s susceptible a infeccions (meningitis). El nen amb espina bfida tamb pot presentar altres trastorns congnits que, en general, sn trastorns de la medulla espinal o del sistema musculoesqueltic, com la hidroceflia (que pot arribar a afectar fins a un 90% dels nens amb mielomeningocele), siringomilia, dislocaci de la maluc o trastorns similars.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="176330" title="Gran Premi de Gran Bretanya del 2004" nonfiltered="2082" processed="2080" dbindex="72088">
Resultats del Gran Premi de la Gran Bretanya de Frmula 1 de 2004, disputat al circuit de Silverstone el 11 de juliol del 2004.


 Resultats .






 Altres .

 Pole:  Kimi Rikknen  1: 18. 233;
 Volta  rpida: Michael Schumacher  1: 18. 739;









 

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="176333" title="Richard Abegg" nonfiltered="2083" processed="2081" dbindex="72089">

Richard Abegg (Danzig (Gdansk), 9 de gener del 1869 - Krslin, 3 d'abril del 1910). Qumic alemany.

Estudi qumica a Tbingen, Kiel i Berln entre el 1886 i el 1891. Aquest darrer any va treballar amb Wilhelm Ostwaldt a Leipzig i els anys 1892-1893 amb Svante Arrhenius a Estocolm. El 1894 fou anomenat assistent de Walter Nernst a Gttingen. Obtingu el ttol de Professor de Qumica Fsica el 1897 a l'Institut de Qumica de la Universitat de Breslau. El 1909 fou nomenat catedrtic de Qumica General a la recentment creada TH de Breslau. 

Abegg treball des d'un comenament en l'establiment de la Qumica Fsica com a disciplina independent. El 1984 investig els punts de fusi de dissolucions salines fortament concentrades i altament diludes aix com els productes de solubilitat. Determin tamb constants dielctriques i la seva dependncia amb la temperatura, estats d'agregaci, movilitats iniques en dissolucions i pressions de vapor.

A partir de 1899 treball en la teoria de la valncia i la posici dels elements en la taula peridica. El 1904 formul la regla d'Abegg segons la qual la valncia d'un element s una propietat variable, i que la suma de les valncies mximes positives i negatives d'un element (estats d'oxidaci major i menor) val 8.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="176334" title="Bogna Koreng" nonfiltered="2084" processed="2082" dbindex="72090">
Bogna Koreng (nascuda l'any 1965) s una presentadora de televisi d'origen srab.

Bogna Koreng cresqu en un ambient bilinge a la ciutat alemanya de Radibor (Radwor en srab), al nord de la ciutat de Bautzen (Budyin en srab). Desprs de superar la prova de selectivitat estudi germanstica. Des del 2001 treballa com a presentadora per a la emissora srab Wuhladko i, a partir de 2003, tamb com a directora d'estudis televisius a Bautzen. La seva carrera a les televisions srabs comen l'any 1992, quan comen a treballar-hi com a collaboradora. Actualment viu al poble de Panschwitz-Kuckau amb la seva famlia.  
 
L'any 2003 reb el tercer premi del Festival Internacional de Televisi i Rdio de Minories Nacionals, en el qual hi participen ms de 60 minories tniques d'Europa. Bogna Koreng obtingu el premi a l'entrega celebrada a la ciutat ucranesa d'Ujgorod.   





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="176336" title="Gran Premi de Gran Bretanya del 2005" nonfiltered="2085" processed="2083" dbindex="72091">
Resultats del Gran Premi de la Gran Bretanya de Frmula 1 de 2005, disputat al circuit de Silverstone el 7 de juliol del 2005.


 Resultats .







 Altres .

 Pole:  Fernando Alonso  1: 19. 905;
 Volta  rpida: Kimi Rikknen  1: 20. 502;









 

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="176338" title="Amfiteatre d'El Djem" nonfiltered="2086" processed="2084" dbindex="72092">


L' amfiteatre d'El Djem (o El Jem) s un coliseu rom construt a la ciutat de Thysdrus (moderna El Djem) entre el 230 i el 238 pel procnsol Gordi III. Fou el tercer ms gran de l' Imperi Rom desprs dels de Roma i Cpua, al menys en quant a espectadors, i de mesures similars a aquestos . La superfcie d'aquest amfiteatre es de 148 de llarg i 122 d'ample amb una altura de 36 metres i podia allotjar al menys 30.000 espectadors (les estimacions arriben fins a 45.000 com el de Roma, per la ciutat noms tenia 30000 habitants). L'arena mesura 65 x 39 metres; disposava de tres pisos o plantes amb arcades cornties. Sota l'amfiteatre hi ha dos galeries en forma de creu amb diverses celles als seus costats, pels gladiadors i per les feres. No hi havia pdium que separs als espectadors de l'arena. L'entrada es feia per portes amb arc a nivell de planta baixa, predeterminades pels habitants de cada barri i marcades per un smbol (un lle, un guila, una deessa, etc...); aquestes entrades portaven a uns passos parallels al permetre de l'arena on sorgien les escales que portaven caps a les plantes i desembocaven a les grades. 

L'obra no es va acabar del tot degut al sucidi de Gordi el 238, desprs d'encapalar una revolta contra Maxim el Traci, per estava prou avanar per poder-lo usar. Les pedres, del tipus de sorrenca resistent i fcil de treballar, foren portades de Salakta (Sallaktum) a uns 30 km. El seu estat de conservaci es fora bo, molt millor que el de Roma.

La reina berber coneguda com la Kahina, que va lluitar contra els rabs, va assolar les terres de El Djem, cremant les collites i arbres per fer el buit als invasors. Finalment fou assetjada dins a l'amfiteatre i els rabs esperaven rendir-la per la fam i la set, per la reina va exhibir peix fresc; aix implicaria un tnel des de El Djem fins la mar, per no s'ha trobat cap indici d'un tnel semblant.

La llegenda diu que al coliseu hi ha un tresor enterrat que ha de ser trobat per una noia de la ciutat. Els habitants van usar les pedres de l'amfiteatre per les seves cases pensant que una sola pedra d'aquest lloc allunyava als escorpits i serps verinoses.
 

Nota.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="176344" title="Gran Premi de Gran Bretanya del 2006" nonfiltered="2087" processed="2085" dbindex="72093">
Resultats del Gran Premi de la Gran Bretanya de Frmula 1 de 2006, disputat al circuit de Silverstone el 11 de juny del 2006.

 Resultats .



 Altres .

 Pole:  Fernando Alonso  1: 19. 905;
 Volta  rpida: Fernando Alonso 1: 21. 599 (Volta 21);






 





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="176345" title="Gravador de cinta de vdeo" nonfiltered="2088" processed="2086" dbindex="72094">
Una gravador de cinta de vdeo o VTR (acrnim de l'angls vdeo tape recorder), s una gravador de cinta que pot gravar material de vdeo. La vdeogravadora (VCR), on la cinta de vdeo est tancada en un casset plstic que permet el seu s fcil, s la forma de VTR ms familiar i coneguda pels consumidors. Els professionals utilitzen un altre tipus de vdeocintes i gravadors.

Tecnologies.

Algunes tecnologies de gravadors de cinta de vdeo inclouen:

Analgic en rodet obert

 VORA (BBC);
 2" Quadruplex (Ampex);
 1" Type B (Bosch i Philips);
 1" Type C (Sony i Ampex);

Casset professional / sistema basat en cartutx

 U-matic (3/4): Format d'enregistrament analgic de vdeo compost amb 2 pistes d'udio, una de vdeo i una de control. Sistema d'enfilat de cinta en O, i d'all s d'on prov el seu nom.
 Betacam (Sony): Format d'enregistrament analgic de vdeo per components amb 2 pistes lineals d'udio una de vdeo i una de codi de temps longitudinal.
 M-II (Panasonic):
 Betacam SP (Sony): Format d'enregistrament analgic de vdeo per components amb 2 pistes d'udio una de vdeo i una de codi de temps longitudinal.

Format de cinta de vdeo digital de definici estndard

 D1 (Sony): Format d'enregistrament de vdeo per components digital 4:2:2;
 D2 (Sony i Ampex): Format d'enregistrament digital de vdeo compost;
 D3 (Panasonic);
 DCT (Ampex);
 Digital Betacam (Sony);
 Betacam IMX (Sony);
 DVCAM (Sony);
 DVCPRO (Panasonic);
 D9 (D-VHS) (JVC);

Format de cinta de vdeo digital d'alta definici

 HDCAM (Sony);
 HDCAM-sr (Sony);
 D5 HD (Panasonic) Format d'enregistrament de vdeo per components digital 4:2:2;
 DVCPROHD (Panasonic);
 HDV (Sony i JVC);

Formats no professionals

 MiniDV;
 Digital8 (Sony);
 Vdeo 2000 (Philips);
 Betamax;
 VHS;
 S-VHS (JVC);
 VHS-C (JVC);
 vdeo8;
 Hi8TM;
 MicroMVTM;
 Cartrivision;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="176348" title="Help !" nonfiltered="2089" processed="2087" dbindex="72095">

Que els Beatles havien de fer cinema era d'una
evidncia total; tal com havia succet amb Elvis Presley,
la indstria del cinema se n'adon, del fil que hi podia
haver amb els quatre de Liverpool. Richard Lester, qui ja
els havia dirigit a A Hard Day's Night el 1964, tornava a
posar-se al capdavant del projecte. El rodatge va ser
llarg i amb diferents escenaris (Bahamas, Austria,
Anglaterra). El resultat, una pellcula francament
divertida i molt dinmica per que no agrad als Beatles
("shit" digu John Lennon en veure el resultat). Segons
conten les crniques es varen passar el rodatge fumant
haixix.

Parlem de les canons. A pesar de no ser un disc de
ruptura com Rubber Soul, Help! presenta alguns canvis que
prefiguren l'immediat futur musical del grup. El 1965, a
Anglaterra, l'escena havia canviat substancialment. Per
una part, bandes com Animals, Who, Yardbirds, Rolling
Stones havien fet pujar el llist de la competitivitat.
Per una altra, la figura de Dylan prenia fora. D'aquesta
manera el disc inclou la trencadora "Ticket To Ride",
segons Lennon "una de les primeres canons de heavy-
metal"; s la can que interpreten mentre esquien a la
pellcula. O "You've Got To Hide Your Love Away"
completament inspirada en l'obra de Bob Dylan. Els
exegetes beatlemanitics (una espcie d'all ms perills)
diuen que la can anava destinada al seu representant
Brian Epstein, homosexual, qui s'havia enamorat de Lennon;
seria, per tant, la primera can gay de la histria del
rock. Pel que fa a les lletres, tamb s destacable i
rompedora la pea que don ttol al disc i a la
pellcula; segons Lennon, autor del tema, "Help!" era una
autntica crida demanant ajuda ja que es trobava passant
una mala poca. Originalment era una can fora ms
lenta; fou accelerada per qestions de comercialitat.
Destaca, tamb la composici de Paul, "The Night Before",
una de les ms perfectes canons pop que, curiosament, no
s'edit en senzill. George Harrison va aconseguir incloure
dues peces; a "You Like Me Too Much" destaca la presncia
de diferents pianos tocats per McCartney, Lennon i el
productor, George Martin; l'altra can de Harrison s "I
Need You", escrita per a la seva esposa Patti Boyd, qui
desprs se n'an amb Eric Clapton, gran amic del beatle.
Comentem ara les canons no compostes per cap membre del
conjunt (aquest va ser el darrer disc que incloa material
d'altres compositors). "Act Naturally", de Johnny Russel i
Vonie Morrison, era una pea de l'any 1961 que ja havia
estat un xit country; va ser especialment seleccionada
perqu la cants Ringo Starr. L'altra s una molt bona
versi del clssic de Larry Williams ,"Dizzy Miss Lizzy",
pea que solien interpretar en directe.

En darrer lloc hem deixat una de les composicions
estrella del disc i una de les ms famoses de l'ampli
repertori dels Fab Four. Ens referim a la controvertida
"Yesterday", joia per a uns, pallissa ensucrada per a
altres. La va compondre Paul McCartney tot sol  mentre
dormia!: "Em vaig despertar i ja tenia la melodia dins el
cap; vaig posar les mans damunt el teclat i va sortir
tota, de dalt a baix. No m'ho podia creure.". Aquest diari
no bastaria per parlar de tot el que s'ha dit i escrit
sobre aquesta can; els mccartnfils no parlen de res
ms!. Intentarem resumir algunes dades. Va ser la primera
vegada que un beatle gravava sol: la guitarra acstica de
Paul i un quartet de cordes. Segons George Martin, amb
"Yesterday" veren que la msica pop possea mltiples
possibilitats encara no explorades. Segurament s la can
rock de la qual s'han gravat ms versions: a principis
dels vuitanta l'havien versioneada ms de dos mil cinc-
cents artistes (el mn est ple de colleccionistes de
diferents interpretacions de "Yesterday"). McCartney
sempre n'ha estat molt orgulls  com a massa; George
Harrison deia: "Tot el dia parla de "Yesterday", com si
fos Beethoven ". Multitud d'ancdotes d'aquest tipus es
troben disperses a llibres i articles diferents o
recopilades a l'interessant i divertit llibre de W.J.
Dowlding, The Beatles. Gua Completa De Canciones
(Zeleste, 1995), el qual recomenam als empedrets addictes
al vici beatle.

M.C. Strong, a The Great Rock Discography li atorga
una mediocre puntuaci, un 6 pelat. John Tobler no
l'inclou dins la seva selecci 100 Great Albums Of The
Sixties. Tan sols ocupa la posici 112 en el llibre All
Time Top 1000 Albums de C. Larkin. Tal vegada no sigui una
de les millors gravacions dels Beatles; s un tema
discutible. Per, sens dubte, Help! s una de les millors
gravacions que es feren durant aquell 1965.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="176354" title="Ernst Hanfstaengl" nonfiltered="2090" processed="2088" dbindex="72096">

Ernst Hanfstaengl fou un cap de premsa alemany. Fill d'un home de negocis i d'una ciutadana nord-americana, va conixer el 1915 a Rooselvelt. El 1922 es va traslladar a l'Alemanya deprimida perqu el negoci familiar havia estat confiscat pels alemanys. 

El 1923 va conixer a Hitler a Munic. All Hanfstaengl va tenir contacte a mtings del Partit Obrer alemany, de tendncies d'ultradreta. AviatHitler va fer el seu fallit intent de cop d'estat; Hanfstaengl va veure en el fuhrer l'home capa d'alliberar el poble alemany de la crisi en qu es trobava. De fet, Hanfstaengl va haver d'impedir un intent de sucidi de Hitler perqu aquest no volia deixar-se detenir pels opositors al seu partit.

El 1931 Hanfstaengl va ser nomenat cap de premsa del Partit en afers exteriors, feina que aprofit amb escreix (va recrrer mitja Europa i els Estats Units per vendre una imatge favorable al rgim nazi). 

Aviat Hanfstaengl es trob amb l'oposici de Joseph Goebbels, qui veia amb mals ulls la dura crtica d'aquell cap a Rosenberg, competidor de Hitler. Finalment, Hitler vei amb mals ulls els fets, i port Hanfstaengl una temporada als Estats Units. De fet, desprs dels fets trgics en qu Hitler orden a fer detenir "els enemics d'Alemanya" (comunistes, jueus, malalts mentals, testimonis de Jahveh, homosexuals...), i de "la nit dels ganivets llargs", Hitler tingu una trobada amb Hanfstaengl, i va expulsar aquest de la Cancelleria. Hanfstaengl havia reunit un material molt comproms sobre Hitler i el rgim (fins i tot sobre certs "assumptes" amorosos entre molts homes forts de la Cancelleria).

El 1937, Hitler intent fer parar una trampa a Hanfstaengl, per tal d'aconseguir fer-lo caure en paracaigudes sobre Espanya. Aquest aconsegueix escapar-se'n amb una astcia i aconsegueix fugir a Sussa. Fa una querella per difamaci contra la revista The New Repblic (que el descrivia com "el xicot de Hitler"), amb aquesta querella esperava poder netejar la seva imatge i difondre pblicament la informaci sobre la suposada homosexualitat de Hitler; volia que fos la seva venjana..

Aviat la querella contra el The New Repblic va ser arxivada, i Hanfstaengl va ser detingut a Londres. Abans, per, havia tingut la precauci de dipositar en una caixa forta del Banc Sus un manuscrit amb anotacions personals contra Hitler. Fou detingut i tancat en un camp de concentraci militar a Otawa, el Canad. Finalment, Hanfstaengl va rebre la visita d'un membre dels serveis secrets nord-americans, qui el pos de nou en contacte amb Rosselvelt; aquest el pos en llibertat, i Hanfstaengl es pos a les ordres d'aquest revelant a l'administraci nord-americana les informacions que tenia contra el Fuhrer.

Referncies.

 Hanfstaengl, Ernst, Hitler, The missing years.
 Machtan Lothar. El secreto de Hitler.
 Haffner Sebastian. Alemanya: Jeckill i Hide.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="176357" title="Camil Soula" nonfiltered="2091" processed="2089" dbindex="72097">
Camil Soula (Foix, Arieja 1888-1963) fou un metge i fileg occit. Es doctor en medicina a la universitat de Tolosa de Llenguadoc, de la qual fou catedrtic de farmacologia i fisiologia. Ms tard ocup la ctedra de fisiologia del treball a la universitat de Pars. Public diversos treballs sobre fisiologia de la melsa, el paper de la colesterina, el metabolisme intermediari dels glcids i l'equilibri neurovegetatiu, i particip en la redacci de grans tractats enciclopdics de biologia general i de fisiologia. 

Es relacion estretament amb metges catalans, de manera que collabor a La Medicina Catalana i en les Monografies Mdiques i va prendre part en els congressos de metges de llengua catalana. Endems, amb el seu amic Ismael Girard va fundar revista c, des d'on impuls les relacions entre intellectuals catalans i occitans. Desprs de la guerra civil espanyola proteg els catalans exiliats a Frana. El 1947 fou nomenat membre corresponent de l'Institut d'Estudis Catalans.

 Enllaos externs .
 Web de la revista OC, revista de las letras e de la pensada occitanas, fondada en 1923 a Tolosa ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="176359" title="Fernanda Caro Blanco" nonfiltered="2092" processed="2090" dbindex="72098">

Fernanda Caro Blanco s una poltica extremenya establerta a Mallorca des de l'any 1984. Va nixer a la provncia espanyola de Badajoz l'any 1962.

Afiliada a EU des de 1995.

Actualment (2007) treballa de professora universitria de Treball Social a la Universitat de les Illes Balears.

L'any 2000, Francesc Antich la va nomenar consellera de Benestar del Govern Balear, crrec que detengu fins l'any 2003.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="176360" title="Douz" nonfiltered="2093" processed="2091" dbindex="72099">



Douz (D z     ) s una ciutat de Tunsia, a la governaci de Kbili, coneguda com la "porta del desert" per estar propera a l'inici de la zona desrtica. Ja des de molt antigament fou el principal oasi de la regi. La poblaci segons el cens del 2004 era de 27.060 habitants. s capalera d'una delegaci amb 42.140 habitants al mateix any.

Antigament fou una estaci de caravanes per modernament la vila ha esdevingut turstica. Quan el turisme es va iniciar i noms hi havia un hotel a la ciutat, els turistes havien de compartir una sola habitaci per almenys tres parelles, nica possibilitat de veure el desert. Desprs es va crear una bona infraestructura hotelera que avui dia abasteix les necessitats. Celebra un mercat diriament en el que una vegada a la setmana es comercia en dromedaris i rucs.

El festival internacional de Sahara Douz pretn illustrar la vida de la tribu nmada dels m'razigs, avui quasi sedentaritzats (tamb hi ha un museu amb aquesta finalitat), i d'altres tribus nmades venes (algerianes, lbies i egpcies), i es fa un cop a l'any, al hivern, durant quatre dies, i es celebren curses de cavalls (100 km), marat de dromedaris (conduits per meharistes durant 42,5 km) i altres activitats esportives especifiques del desert.

L'economia local, apart el turisme, est basada en el dtils dels que te una gran producci i son de la millor qualitat (varietat Deglet Nour). El govern hi va establir una zona industrial.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="176361" title="M'razigs" nonfiltered="2094" processed="2092" dbindex="72100">
Els m'razigs (o mrazig) sn una tribu de Tunsia, que fou nmada fins fa ben poc pero avui dia sn quasi tots sedentaris, i que viu a la regi de l'oasi de Douz. Sn uns cinquanta mil.

Descendeixen de la tribu rab dels Banu Sulaim d'Arbia, que es van establir a Egipte i van arribar a Tunsia al segle XIII durant el perode hillida.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="176362" title="Aluctid" nonfiltered="2095" processed="2093" dbindex="72101">


Els aluctids (Alucitidae) sn una famlia d'arnes amb unes ales modificades d'una manera poc com. s una petita famlia  amb unes 130 espcies descrites. A vegades sn agrupades amb les 20 espcies de tineodids per formar la superfamlia monotpica dels alucitodeus (Alucitoidea).

Les ales tenen unes sis espines rgides, amb uns radis flexibles, que venen a tenir una estructura similar a la de les plomes dels ocells. Les larves s'alimenten de plantes del gnere Lonicera.

 Sistemtica .
Est formada per 9 gneres:
Alinguata;
Alucita;
Hebdomactis;
Hexeretmis;
Microschismus;
Paelia;
Prymnotomis;
Pterotopteryx;
Triscaedecia;

 Vegeu tamb .
 Lepidpter;
 Classificaci dels lepidpters;
 Classificaci dels lepidpters d'Europa;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="176365" title="Manuel Fal Conde" nonfiltered="2096" processed="2094" dbindex="72102">
Manuel Fal Conde (Higuera de la Sierra, Huelva, 1894 - Sevilla, 1975). Advocat i poltic carlista espanyol.

Va estudiar Dret a Sevilla i Madrid. Va ingressar en 1930 en el Partit Integrista. Quan aquest es va integrar en Comunin Tradicionalista, Fal Conde va organitzar el moviment a Andalusia Occidental, donant prioritat a les joventuts i a les milcies (el requet). Va participar en la revolta de Sanjurjo, a l'agost de 1932, i va ser empresonat durant tres mesos. En les eleccions de 1933 el carlisme va aconseguir 4 diputats a Andalusia i Fal Conde es va convertir en el cap del carlisme andals al novembre. 

En 1934 el pretendent carlista Alfons Carles el va nomenar secretari reial i secretari general de la Comunin Tradicionalista, centralitzant l'organitzaci en el seu equip. Va participar en els preparatius de la revolta militar de juliol de 1936, comprometent la participaci del carlisme, que pretenia executar una revolta independent, desprs de llargues i complicades negociacions amb el general Mola. No obstant aix, durant la Guerra Civil va haver d'exiliar-se a Portugal desprs de pretendre crear una Real Acadmia Militar carlista, en la qual formar poltica i militarment als oficials del requet. Des del seu exili portugus es va oposar al Decret d'Unificaci, sense resultats. Desprs de tornar a Espanya va prohibir l'allistament de carlins en la Divisin Azul, cosa que va provocar que les autoritats el confinessin a Ferreries (Menorca) durant uns mesos. En 1955 va renunciar com a cap del carlisme a Espanya i abandon la poltica activa. 











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="176367" title="Antoni Garcias Coll" nonfiltered="2097" processed="2095" dbindex="72103">

Antoni Garcias Coll s un poltic mallorqu del Partit Socialista de les Illes Balears. Va nixer a Llucmajor l'any 1956. s membre de la Uni de Pagesos de Mallorca i de l'Obra Cultural Balear (OCB)

La seva trajectria poltica consta de diverses etapes. Ha estat regidor de l'Ajuntament de Llucmajor i senador per Mallorca, a les eleccions generals espanyoles de 1986, 1989, 1993, 1996.

A les Eleccions al Parlament de les Illes Balears de 1983 fou escollit diputat. Entre 1999 i 2003 fou conseller de Presidncia del Govern de les Illes Balears presidit per Francesc Antich, alhora que en va ser portaveu.

A les eleccions de mar de 2008, encapal la candidatura del PSIB-PSOE al Congrs dels Diputats. La candidatura encapalada per ell obtingu quatre diputats i super en nmero de vots el PP Balear, que tamb obtingu quatre diputats.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="176368" title="Manuel Hedilla" nonfiltered="2098" processed="2096" dbindex="72104">
Manuel Hedilla Larrey (Ambrosero, Cantbria, 1902 - Madrid, 4 de febrer de 1970) va ser un poltic falangista espanyol. 

Obrer maquinista, va ingressar el 1934 a Falange Espaola, i fou designat cap local de Renedo de Pilagos, crrec en el qual va desenvolupar gran activitat de proselitisme. El mar de 1935,durant una visita de Jos Antonio a Santander va ser nomenat cap provincial de Falange. El novembre de 1935 va ser nomenat Conseller Nacional de FE. 

El maig de 1936 es va entrevistar amb el general Mola i posteriorment va participar en els preparatius de la revolta del 18 de juliol de 1936 a Galcia. L'agost de 1936, ja a Burgos i davant l'estada a la pres, a la zona republicana, de Jos Antonio, es converteix de facto en el cap nacional de Falange. Desprs d'una reuni a Valladolid en la qual es crea la Junta de Comandaments Provisionals, el 2 de setembre de 1936 Hedilla n's confirmat com a cap. Pel que sembla per encrrec de Jos Antonio, es prepara per a reorganitzar els quadres falangistes per a la seva integraci en la revolta militar. Actuava amb el pseudnim de Pasavan. 

No obstant aix, les seves activitats aixecaren recels que ni ell mateix sospitava. Desprs d'un incident protagonitzat a Salamanca la nit del 16 d'abril de 1937 per membres de diferents corrents existents dins de Falange, a resultes dels quals van resultar dues morts, la Caserna General de Franco, es va alarmar i va decidir dur endavant un pla que ja venia preparant-se sota la inspiraci d'alts comandaments militars i del cunyat de Franco, Ramn Serrano Ser: la creaci d'un gran partit nic. Aix el 19 d'abril de 1937 Hedilla s sorprs pel Decret d'Unificaci amb els tradicionalistes i sota la prefectura de Franco. Aquesta fusi, encara que va assolir la tranquillitat poltica en la zona nacionalista, va suposar, de fet, la desaparici de la Falange Espaola tal com la concebia Jos Antonio. Hedilla no va admetre la prefectura de la Junta Poltica de FET y de las JONS que per decret de 22 d'abril li va atorgar Franco. L'ala de Hedilla, segons l'historiador Francisco Blanco, era la ms prxima al nacionalsocialisme alemany. 

Detingut el 25 d'abril de 1937, sota l'acusaci, mai provada, d'haver conspirat contra el Caudillo va ser condemnat a mort. Per intercessi del propi Ramn Serrano Ser i de l'ambaixador d'Alemanya se li va commutar la pena, i fou bandejat a Canries. Desprs d'haver perdut la seva esposa, que va sofrir un trastorn mental provocat per la injustcia de la condemna, recobra la llibertat el 1941 i es trasllada a Mallorca. Hedilla, d'acord amb Narciso Perales, fundar el Frente Nacional de Alianza Libre. A la fi dels seixanta va ser l'eix d'un corrent poltic que, desprs de la seva mort el 1970, s'organitzaria el 1977 com Falange Espaola de les JONS (autntica). Desprs de la desaparici d'aquest partit, el 2002 sorg Falange Autntica, actuals seguidors del corrent hedillista.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="176369" title="Frente Nacional de Alianza Libre" nonfiltered="2099" processed="2097" dbindex="72105">
Frente Nacional de Alianza Libre (FNAL) va ser una organitzaci poltica espanyola d'inspiriaci falangista constituda en 1968 per Manuel Hedilla desprs de la seva marxa del radical Front Sindicalista Revolucionari de Narciso Perales. Durant el franquisme actuava sota la cobertura de l'Editorial FNAL. En 1970, a la mort de Hedilla, el liderat va passar a Patricio Gonzlez de Canales. En 1976 va participar en un congrs d'unificaci de la Falange que va donar origen a la Falange Espaola de las JONS Autntica. Tanmateix en 1978 el FNAL es va constituir com partit poltic encara que sense tenir activitat pblica des de llavors. 





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="176370" title="Filosofia de les matemtiques" nonfiltered="2100" processed="2098" dbindex="72106">
La filosofia de les matemtiques s un camp de la filosofia que pretn explicar la natura i el mtode de les matemtiques aix com clarificar la seva posici  dins el context de les activitats intellectuals humanes. 

Una de les qestions fonamentals s tractar d'explicar l'origen de les matemtiques i determinar el seu objecte d'estudi.

En particular, aquesta disciplina intenta trobar una resposta satisfactria al significat de parlar d'una proposici o afirmaci veritable i a com hem d'entendre la relaci entre la lgica i les matemtiques. Altres problemes recurrents sn la dificultat del concepte d'infinitud i entendre com es relacionen els objectes del mn sensible amb les matemtiques. 
 
 Literatura .

 A nivell introductori;
 Philip J. Davis; Reuben Hersh: Experiencia matemtica (1985);
 Roger Penrose: The Road to Reality (2005);






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="176372" title="Acantopterocttid" nonfiltered="2101" processed="2099" dbindex="72107">


Els acantopterocttid (Acanthopteroctetidae) sn una petita famlia  d'insectes lepidpters, l'nica existent dins la superfamlia dels acantopteroctetodeus (Acanthopteroctetoidea). Es caracteritzen per no tenir ocells i de presentar els palps labials segmentats.

 Sistemtica .
Est constituda per 2 gneres i 5 espcies. Tres d'elles sn prpies de l'oest dels Estats Units i el gnere Catapterix, amb noms una espcie, s troba a Crimea.

Acanthopteroctetes.
Acanthopteroctetes aurulenta, Davis 1984;
Acanthopteroctetes bimaculata, Davis 1969;
Acanthopteroctetes tripunctata, Braun 1921;
Acanthopteroctetes unifascia, Davis 1978;

Catapterix.
Catapterix crimaea, Zagulajev & Sinev 1988;

 Bibliografia .
 Christopher O'Toole (ed.): Firefly Encyclopedia of Insects and Spiders. ISBN 1-55297-612-2, 2002;

Enllaos externs .
 Tree of Life;
 Fauna Europaea;
 Review of Acanthopteroctetes (pdf);
 California Moth Specimens Database;

 Vegeu tamb .
 Classificaci dels lepidpters;
 Classificaci dels lepidpters d'Europa;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="176375" title="Max Bernstein" nonfiltered="2102" processed="2100" dbindex="72108">
Max Bernstein (* 12 de maig 1854 a Fuerth;   5 de mar 1925 a  Munic) fou un crtic d'art i de teatre, tamb mentor i agent de molts escriptors i artistes, que tingu una influncia considerable en el mn literari alemany, ms grcies a les diverses activitats que hi desenvolup que no pas a travs de les seves obres literries. Se'l considera part del moviment literari naturalista.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="176381" title="El Kef" nonfiltered="2103" processed="2101" dbindex="72109">

El Kef o Le Kef (      Al-K f ) s una ciutat de Tunsia, capital de la governaci del Kef i capalera tamb de dos delegacions. La ciutat t una poblaci de 45191 habitants. Les delegacions reben el nom de Kef Ouest i Est i se situen en aquestos vents de la ciutat. s el centre de la regi del Tell Superior. s la ciutat important situada a ms altura de Tunsia (780 metres sobre el nivell del mar). 

T a la seva rodalia l'embasament de Mellgue, i a la vall de l'Ouled Mellgue el lloc arqueolgic de Sidi Zin, amb restes prehistriques (tot a l'oest). Es troba a les faldilles de tres estivacions muntanyoses situada a l'est: Djebel Kebbouch (uns 10 km al nord-est on es troba el castell de Borj El Ifa), Djebel Labres, uns 10 km a l'est, i Djebel El Houdh, a uns 15 km al sud. La ciutat mateixa s'aixeca sobre el Djebel Dyr 

Histria .

Habitada al menys des del neoltic, els homes d'aquesta era es van establir prop del lloc avui anomenat Sidi Mansur, en un muntanya on hi havia una font d'aigua (Ras l'An) i era fcilment defensable. Algunes pintures rupestres es conserven a Esh Shega. Ras l'An s encara avui la font del centre de la ciutat. El cartaginesos van estendre la seva influencia a aquesta regi el segle V aC quan es va construir una fortalesa, coneguda avui dia com Borj Klel. Sembla que la ciutat va portar el nom de Cirta (Chirta o Kirta) probablement derivat de la deessa Astart (Ashtar = Ashirta). Sota els nmides fou el centre d'una confederaci de poblets i ciutats que va subsistir desprs sota els romans.

Dominada pels nmides massaesyles, Sifax la va convertir en la seva capital (205 aC) i Masinissa I li va conservar aquesta condici al pujar al poder el 203 aC. Fou embellida pel seu fill i successor Micipsa (148-118 aC). A la guerra de Jugurta es va rendir als romans (108 aC) i la guerra es va acabar el 105 aC.

El 46 aC Numdia fou annexionada a Roma per Juli Csar. Del 42 al 40 aC fou assetjada en el curs del conflicte entre el governador de l'frica Nova o Numdia i el governador de l'frica Vella (Africa Vetus) Cornifici.

Vers el 40 aC es va convertir en colnia romana (Colonia Julia Cirta); fou repoblada en temps d'August (entre el 36 i el 27 aC) i es va dir des llavors Sicca per sense perdre el nom Cirta (potser Nova Cirta). Es possible que fou capital provincial de la Numdia proconsular fins que la capital d'es va establir a Hippona a finals del segle II. Durant l'Imperi el nom oficial de la ciutat fou Colonia Julia Veneria Cirta Nova Sicca. El nom que va prevaldre finalment fou el de Sicca Venria (siccenses, civils, i venerii, religiosos). Es esmentada pels gegrafs romans, pels Itineraris i per la Taula de Peutinger. Va disposar de tots els elements de les ciutats provincials romanes: frum, capitoli, temples, teatre, amfiteatre, arcs de triomf, monuments etc... Es va construir tamb un aqeducte i al segle III unes termes.

D'aquesta ciutat foren originaris quila, el cavaller i destacat militar Gai Juli i el seu germ Fidus epiestrateg de Tebaida i Dcia Inferior, el cavaller Gai Jili Aquil, Publi Luci Papiri, governador de la regi per compte de Marc Aureli, els Laberis (Laberii) magistrats a Thubursicu Numidarum, Marc Tutici preceptor de Marc Aureli, el retric Nepoti, Macrobi que fou governador de Cartago (frica) i Hispnia, i el metge del segle V Celi Aureli. 
 
El pretendent al tron imperial Cels (265) va morir a Sicca assassinat per la poblaci que va restar lleial. Una revolta berber es va produir el 276, dirigida per Aradio, reprimida per l'emperador Probe. Aradio mort per Probe en combat singular, va tenir un mausoleu construit pel mateix emperador que l'havia matat.

Els cristians van tenir els seus mrtirs especialment el bisbe Cast (255). Altres bisbes van governar la seu: Patrici (348), Fortunati (407), Paule (donatista 411), Urb (429), un altre Paule (481), Flix el vndal (segle V) i Cndid (segle VII). Arnobe, destacat cristi, va ensenyar retrica a Sicca en temps de Diocleci (284-305). El seu deixeble Lactanci era originari de la zona. Altres deixebles foren Sant Vicen i Sant Domn. Al segle IV, sobre el Capitoli, es va construir l'esglsia de Sant Pere que desprs es va dir Dar el Kous.

Els vndals, arrians, van perseguir als catlics. Sota els bizantins es van construir edificis religiosos i fortificacions i el nom va passar a ser Sikka Beneria. Quan van arribar els rabs ho van transcriure com Chaqbanariya. Els rabs van arribar per primer cop a la ciutat el 688 dirigits per Zuhair ibn Qais al-Balawi, per no hi van romandre, per fou conquerida aviat per Musa Ibn Nusayr. Els berbers van resistir en aquesta zona; van adoptar les creences de la secta dels kharigites i van mantenir el control fins el 788 sota la direcci de Salah Ibn Nusayr En-Nafzi quan foren derrotat pels generals de Yazid. Els rabs van construir a la vila una fortalesa (Qala).

Al segle XI, amb la invasi dels Banu Hilal, va esdevenir autnoma (1052) sota el governador zrida que va fundar la dinastia dels Banu Kla, que fou sotmesa als almorvits el 1159. El 1181 l'armeni Karakush, hi va fer una expedici, i el va seguir el mallorqu Ibn Ghaniya (1200), que finalment la va conquerir (1204). Des llavors la vila es va despoblar en la major part i va constituir un estat autnom nmada de la tribu rab dels muhalhil, governada pels Beni Channouf. Chaqbanariya deix de ser esmentada i reapareix al segle XVI sota el nom d'Al Kaf o Le Kef, que vol dir "la roca" (     ). 

Al final del segle fou ocupada pels otomans que el 1600 hi estaven construint un fort per controlar a les tribus nmades de la regi. El 1637 s'hi va installar una guarnici permanent (ujaq) amb suport de tribus portades d'altres llocs (makhzen) i va esdevenir un basti dels beis de Tunsia contra els d'Algria.

Alguns conflictes locals van esclatar a finals del segle XVII i principis del XVIII entre pretendents murdites i algerians i entre Ibrahim Chrif i els algerians. El 1705 la dinastia husseinita, originaria d'El Kef va agafar el poder a Tunsia (iniciada pel grec Ali Turki de Candia a Creta, que fou comandant d'El Kef). Llavors la ciutat fou coneguda com "ciutat del tron" (Blad al kursi).

Fou teatre del conflicte entre Hussen bin Ali i el seu nebot Ali Pasha, conflicte esperonat per la intervenci dels exrcits turcs d'Algria; Ali Pasha va reforar les fortificacions de la ciutat (1740); a la darrera campanya (1756) la vila fou destruda i les fortificacions desmantellades. A comenament del segle XIX Hamuda Pasha es va lliurar de la tutela algeriana i va rehabilitat les fortificacions de la ciutat com a posici estratgica propera a la frontera algeriana i va aconseguir diverses victries sobre els algerians.

Des del segle XVIII la ciutat fou una metrpoli de confraries i marabuts i les principals confraries del Magrib i eren presents (Assaouiya, Rahmaniya, Qadriya) i un centenar de capelles de marabuts (la ms coneguda la de Sidi Bou Makhlouf). Va tenir una comunitat jueva de 600 persones que vivien al districte d'Hara. El 1864 es van revoltar les tribus ounifa de la regi contra el bei i els mamelucs de la cort; la repressi fou sagnant. Els desastres naturals de 1867 van enfonsar la ciutat que estava en decadncia absoluta quan es va establir el protectorat francs el 1881 (uns dos mil habitants).

El 1884 fou erigida en comuna i fou capital de la III regi. A la II Guerra Mundial fou capital provisional del pas fora de les zones ocupades per Alemanya i Itlia. Encara que Habib Burghiba i va fer llargues estncies abans de la independncia, desprs va quedar marginada, i ms modernament fou vctima de la poltica econmica del govern, per darrerament s'est recuperant.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="176383" title="Classificaci dels lepidpters" nonfiltered="2104" processed="2102" dbindex="72110">
Aquesta classificaci dels lepidpters mostra la llista de les 47 superfamlies i les 128 famlies descrites. S'ha afegit una estimaci del nombre de gneres i espcies per tenir una noci de la diversitat d'aquest ordre d'insectes. Una part d'aquesta estimaci apareix amb interrogants perqu encara hi ha molta incertesa i falten moltes dades. D'altra banda aquesta proposta t molts punts que estan en discussi i que aportar nous canvis a curt i llarg termini. 

Tamb s'ha afegit la classificaci dels lepidpters d'Europa, destacant-ne els grups amb un fons ms fosc, les superfamlies ms fosques, i les famlies en un fons ms clar. De les 47 superfamlies i 128 famlies de lepidpters a Europa hi ha 33 superfamlies i 92 famlies localitzades. Aquesta selecci est extreta de la Fauna Europaea, una base de dades de la Uni Europea sobre la fauna d'Europa que han desenvolupat de manera conjunta la Universitat d'Amsterdam, la Universitat de Copenhaguen i el Museu d'Histria Natural de Pars, i s accessible a tots a internet. 




 




Referncies.
 Kristensen, N.P. (Ed.) (1999). Lepidoptera, Moths and Butterflies. Volum I: "Evolution, Systematics, and Biogeography". ;
 Handbuch der Zoologie. Eine Naturgeschichte der Stmme des Tierreiches Volum IV: "Arthropoda: Insecta Teilband". Part 35: 491 pp. Walter de Gruyter, Berlin. ISBN 3-11-017077-9;

 Vegeu tamb .
 Classificaci dels lepidpters d'Europa;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="176384" title="Bart Simpson" nonfiltered="2105" processed="2103" dbindex="72111">
Bartholomew "Bart" Simpson s un personatge fictici de la srie animada Els Simpson, la veu original del qual en angls s de Nancy Cartwright. A Espanya s doblat per Sara Vivas. A Hispanoamrica la veu va ser posada primerament fins a la novena temporada (inclosa) per Marina Huerta, desprs va ser reemplaada fins a la quinzena temporada (inclosa) per Claudia Mota, per tornar a ser reprs per Marina Huerta. La veu de la srie en catal s de Mnica Padrs.

Bart s fill de Homer i Marge, i germ de Lisa i Maggie. T 10 anys, s un mal estudiant i bastant bromista. El seu nom s un anagrama de "brat", que en angls significa "mocs malcriat". La seva ideologia s "jo no ho vaig fer, ning em va veure, no poden demostrar-lo".

Bart s decididament el ms rebel de la famlia. s un noi simptic i tamb molt enxampo, que fa moltes bromes amb el seu millor amic Milhouse. Estudia a l'escola de Springfield, encara que no li va molt b; sempre es castigat per les seves bromes, amb la qual cosa es queda sempre en classe a escriure en la pissarra el que no ha de fer. Segueix els programes del seu dol Krusty el Pallasso. s desobedient i fa tot el que li passa pel cap. Per als ulls de la seva mare s un nen bo que mereix totes les oportunitats i desitjos del mn, i Bart sap aprofitar-se d'aix; convertint-lo en un "nen de mam". Bart discuteix sempre amb la seva germana Lisa per ra de la diferncia totalment oposada de carcters.

Bart Simpson va heretar del seu pare el gen de l'estupidesa, un gen que es troba en el cromosoma Y, sent els homes Simpson els nics que hereten el gen. En un episodi es contradiu aquesta versi, fet que es considera part de la ironia de la srie.

En el transcurs de la srie es pot veure que en les primeres temporades era indiscutiblement el personatge principal d'aquesta, per passant les temporades queda relegat a un paper secundari, ats que el seu pare Homer assumeix el rol de personatge principal. Aix ocorre perqu Homer fa ms fcil l'autoidentificaci amb el teleespectador mitj dels Simpson, a ms qu un gui cenyit al personatge adult fa ms accessible la crtica social que realitza la srie.

Encara que Bart sempre s creador de trapellades, de vegades aquestes li juguen males passades, com la vegada que per trobar en el carrer un bitllet de $20 dlars, va anar amb Milhouse a comprar una beguda excessivament carregada de sucre i ambds es "droguen" amb la beguda (irnicament demostrada en l'episodi) i apareix l'endem dormint amb l'uniforme dels Escoltes, on el professor s Ned Flanders. 

Per a entreteixir encara ms si cap la trama dels Simpson, Bart t en l'actor secundari Bob Terwilliger el seu enemic mortal des que va destapar un complot contra el Pallasso Krusty, acusat d'un atracament, que realment havia estat simulat per Bob disfressat de Krusty. Els motius segons Bob haurien estat que, a banda que Krutsy ho relegava a ser el secundari, no oferia continguts culturals en el programa infantil en el qual els dos treballaven. A partir d'aquest episodi, la meta de Bob consisteix a matar a Bart, intentant-lo en multitud d'episodis repartits per la srie; en una altra ocasi, Bart va ser enviat a una Escola Militar on va demostrar increble maneig amb les armes, prova d'aix s que va aconseguir disparar un mssil contra el vehicle estacionat del director Skinner tot i trobar-se a una distncia considerable.

 Edat .
Bart t 10 anys d'edat. El llibre "L'lbum Familiar dels Simpson sense Censura" diu que Bart va nixer l'1 d'abril, Dia dels Innocents als Estats Units. La cronologia del xou declara que Bart va nixer en 1983 i s dos anys i 31 dies ms gran que Lisa, que va nixer mentre es celebraven les Olimpades d'Estiu de 1984. Per en l'episodi Em vaig casar amb Marge, es revela que Bart va ser concebut al juny de 1980, passant el seu natalici l'1 d'abril de 1981. L'any s probablement no coherent ja que Bart s sempre descrit tenint 10 anys d'edat. 

Bartman.
Bartman s un ttol de revista d'historietes i l'alter ego de Bart Simpson. Essencialment, i en adhesi a les seves robes normals, Bart usa una mscara prpura i una capa per a convertir-se en Bartman. El nom, quan s escrit, duu una clar referncia al nom de Batman, i Bartman s efectivament un superheroi d'aquest tipus.

No obstant aix Bartman apareix en un captol de la srie quan Lisa i Bart assisteixen a la convenci de cmics de Springfield. A l'adonar-se que si arriben disfressats els donarien un descompte especial, Bart li diu a sa germana "Aquest s un treball per a... Bartman!", apareixent llavors amb el mantell prpura i la caputxa. A l'arribar a la taquilla el taquiller li pregunta "i tu qui ets?", "jo sc, Bartman"; llavors el dependent li diu "no ho conec, paga complet". Durant aquesta part del captol Bart apareix caracteritzat durant tota la convenci fins que el seu pare va per ells.

Aquest alter ego s la base de la srie de poca durada de Bongo Comics (1993-1995), en la qual es va veure al jove Bart adoptar el mantell de la lluita contra el crim. Era ajudat per Milhouse, com una espcie de Robin, anomenat Houseboy. Com la roba de Bart, la de Milhouse era simple, incloent noms una mscara verda i capa en adhesi a la seva roba comuna.

Bartman, al pur estil de Batman t la seua Bart-cova, la qual es troba localitzada sota l'arbre que existeix en la seva casa, tamb t la seva Bart-computadora (la qual va prendre prestada de Lisa). Per a accedir a la cova ha d'entrar per una porta oculta en el pis de la seva casa de l'arbre.

Bart tamb va tenir altres deures de superheroi com Noi Elstic, Noi Caf i el Noi Pastisset (quan Homer pren el rol de l'Home Peu). 

Influncia cultural del personatge.
Al 1998, la revista americana Time va seleccionar a Bart Simpson com una de les 100 persones ms influents del segle XX, en el lloc 46  de la llista, tot sent l'nic fictici de la tria. Anys abans, al 1990, ja va aparixer a la portada de la prestigiosa revista. A ms a ms, juntament amb Lisa Simpson, va ocupar l'11 lloc de l'escalaf TV Guide's "Top 50 Greatest Cartoon Characters of All Time"

Les frases de Bart, com Ay, caramba, Don't have a cow, man!, Eay my shorts!, aix com Multiplica't per zero, ha servit com a lema per a productes, com ara samarretes, des de l'inici de la srie. 

En canvi,I didn`t do it (Jo no ho he fet), ha estat la frase que explica quin s el tipus d'humor i de personalitat que desenvolupa en Bart. En els primers anys de la srie, va ser rebel i normalment escapava dels embolics sense cstig, amb la qual cosa va ser marcat com un pobre model per als xiquets per part d'associacions de pares i mares i per grups conservadors. Quan George H. W. Bush va assenyalar We're going to keep trying to strengthen the American family. To make them more like the Waltons and less like the Simpsons, pels collegis americans van sortir samarretes amb la inscripci Underachiever ('And proud of it, man!'), per la qual cosa en molts centres van ser prohibides.











































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="176385" title="El Ksar" nonfiltered="2106" processed="2104" dbindex="72112">

El Ksar o Ksar (Al-Qa r) s una ciutat de Tunsia a l'oest de Gafsa a uns 3 km d'aquesta ciutat, al governadorat de Gafsa. Queda separada de la ciutat per l'Oued Bayech, i es troba sota les muntanyes anomenades Djebel Ben Younes. L'oasis, part del de Gafsa, t aqui la font d'El Faoua.

El municipi t 29.517 habitants (2004) incloent el suburbi annexe de Lalla. En el seu terme hi ha l'aerorport internacional de Gafsa o Gafsa-Ksar.

Es capalera d'una delegaci que t 30.720 habitants (cens del 2004).







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="176388" title="Verat" nonfiltered="2107" processed="2105" dbindex="72113">


El verat (Scomber scombrus) s un peix teleosti que pertany a la famlia dels escmbrids, ordre dels pisciformes. Abunda al Mar Mediterrani i a l'Oce Atlntic.

S'alimenta d'altres peixos de mida petita, crustacis i molluscs. En temps d'hivern, el verat roman a uns 170 metres de fondria mentre que amb el bon temps solen agrupar-se en bancs molt nombrosos i pujar a la superfcie. Una femella pot pondre entre 200.000 i 400.000 ous que eclosionen al cap de pocs dies.

Descripci: El verat presenta un cos molt prim amb dues aletes dorsals ben separades, amb unes aletes pectorals curtes, i una aleta anal seguida de set aletes ms petites. La seva coloraci s blavosa fosca a dalt amb el ventre blanc. Fa entre 25 i 45 cm de longitud i pot assolir 4,5 Kg de pes.





 



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="176396" title="El Mourouj" nonfiltered="2108" processed="2106" dbindex="72114">
El Mourouj (Al-Mur j) s una ciutat del sud-est de Tunis de la que de fet forma un suburbi. Es troba a uns 5 km de Tunis i forma part de la governaci de Ben Arous, estan situada a 1,5 km al sud de la ciutat de Ben Arous. S'ha ests de tal manera que avui dia un dels seus barris forma part del governadorat de Tunis.

La ciutat fou construda al comenament dels anys vuitanta per l'estat per donar acollida a l'emigraci cap a la capital. El projecta s'havia aprovat ja el 1977 (per 130.000 habitants) per l'inici de la construcci va tardar uns cinc anys. La seva poblaci actual es de 81.896 habitants (cens del 2004) i est dividida en sis barris (I, II, III, IV, V i VI, el II dins el governadorat ve). Tenia propera la deixalleria principal de Tunsia per per la pressi dels habitants va haver de tancar i avui dia es una zona verda (parc Montazeh).






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="176397" title="Kef Est" nonfiltered="2109" processed="2107" dbindex="72115">
Kef Est es una delegaci de Tunsia a la governaci del Kef, amb capalera a la ciutat d'El Kef i formada per la part oriental de la ciutat i els pobles i nuclis dispersos situats al orient de la ciutat. La delegaci arriba fins a la governaci de Siliana. T una poblaci de 43.020 habitants (cens del 2004). Les muntanyes principals sn el Djebel Kebbouch i el Djebel Maiza.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="176400" title="Kef Ouest" nonfiltered="2110" processed="2108" dbindex="72116">
Kef Oest es una delegaci de Tunsia a la governaci de El Kef, amb capalera a la ciutat d'El Kef i formada per la part ocidental de la ciutat i els pobles i nuclis dispersos situats al occident de la ciutat. El riu Oued Mellgue li marca el seu limit occidental (amb l'embasament de Mallgue) i sud. T una poblaci de 23.360 habitants (cens del 2004).





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="176403" title="Paredes de Nava" nonfiltered="2111" processed="2109" dbindex="72117">

Paredes de Nava s una localitat i municipi de la comarca de Tierra de Campos a la provncia de Palncia, Comunitat Autnoma de Castella i Lle, Espanya.
Economia.
A l'actualitat una part important de la poblaci activa treballa al sector terciari dintre o fora de la localitat. L'altra ocupaci destacable i que est en progressiu declivi s l'agricultura i la ramaderia, amb indstries paralleles de transformaci de productes crnics, safareig de llanes, sitges de cereals o centres panificadores. 

A ms d'aquestes activitats es desenvolupen altres com indstria de terrissa i establiments turstics.
Fills illustres. 
De la vila de Paredes de Nava han sorgit un nombre de personatges coneguts a escala nacional i internacional, destacant els artistes. 
Jorge Manrique, poeta del segle XV, conegut per la triaria Cobles per la mort del seu pare. ;
Pedro Berruguete, pintor d'ltims de segle XV. Les seves obres poden ser admirades tant a Espanya com al Louvre o Itlia. ;
Alonso Berruguete, escultor i pintor del segle XVI. A ms t diverses obres poc conegudes de carcter arquitectnic. ;
Felipe Berrojo, arquitecte durant el barroc. ;
Esteban Abril, pintor retratista del segle XX. ;
Toms Teresa Len, Prevere i Cronista Oficial del segle XX;
Dades curioses. 
L'any 2006, la imatge triada per als dcims de la Loteria de Nadal va ser una reproducci de la Nativitat de Crist de Pedro Berruguete, un oli taula del segle XV, situada al tercer cos del Retaule Major de l'Esglsia de Santa Eullia d'aquesta localitat
Bibliografia.
Herrero Vallejo, Lorenzo. La Cofrada de Carejas en Paredes de Nava, 1500-2000. Palencia: Cofrada de Ntra. Sra. de Carejas, ;
Enllaos externs.
Web del ajuntament ;
Informacin, Historia y fotografias de Paredes de Nava;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="176404" title="Bouhajla" nonfiltered="2112" processed="2110" dbindex="72118">
Bouhajla es una ciutat de Tunsia a la governaci de Kairouan, amb aproximadament uns 12.000 habitants. Est situada a uns 30 Km al sud de la ciutat de Kairuan. Es capalera d'una delegaci que est formada per un gran nombre de llogarets i petites ciutats, i t 74.520 habitants.  La seva activitat principal es l'agricultura amb forta presncia de les oliveres. Hi ha petits artesans sobretot dedicats a les estores.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="176405" title="Boumerds" nonfiltered="2113" processed="2111" dbindex="72119">
Boumerds o Bou Merdas es una ciutat de Tunsia a la governaci de Mahdia, a 23 km a l'oest de la ciutat de Mahdia i a 14 km al nord de El Djem, amb una poblaci estimada que supera els deu mil habitants. Es capalera d'una delegaci amb 28.570 habitants. La seva activitat principal es agrcola, amb cultiu d'oliveres; molts habitants han marxat a la costa per treballar en el turisme.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="176406" title="Bourouis" nonfiltered="2114" processed="2112" dbindex="72120">
Bourouis es una ciutat de Tunsia a la governaci de Siliana, situada a uns 21 km al nord-oest de la ciutat de Siliana. La ciutat t ms de 10.000 habitants. Es capalera d'una delegaci amb una poblaci segons els cens del 2004 de 17.850 habitants. Propera a la ciutat (a uns 10 km) hi ha el lloc arqueolgic dee Zama Minor o Jama, pero es troba dins la delegaci de Siliana Nord.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="176407" title="Chebika" nonfiltered="2115" processed="2113" dbindex="72121">


Geografia:

Oasi de Chebika, oasi de muntanya de Tunsia a la frontera algeriana, al nord de Tozeur.
Echbika o Chebika, ciutat de Tunsia, al sud-oest de Kairuan, capital d'una delegaci.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="176408" title="Microptergid" nonfiltered="2116" processed="2114" dbindex="72122">


Els microptergids (Micropterigidae) sn una famlia  d'insectes lepidpters, l'nica existent dins la superfamlia dels micropterigodeus (Micropterigoidea). Sn un tipus d'arnes i se les anomenen arnes mandibulades arciques (mandibulate archaic moths).

 Sistemtica .
Est constituda per 12 gneres actuals i est considerada com el llinatge ms primitiu dels lepidpters vivents (Kristensen, 1999).

Micropterix Hbner, 1825;
=Eriocephala J. Curtis, 1839;
=Microptericina Zagulajev, 1983;
Epimartyria Walsingham, 1898 ;
Issikiomartyria Hashimoto, 2006 ;
Kurokopteryx Hashimoto, 2006  ;
Neomicropteryx Issiki, 1931 ;
Palaeomicroides  Issiki, 1931;
Paramartyria Issiki, 1931;
Vietomartyria Mey, 1997;
Sabatinca F. Walker, 1863;
=Micropardalis Meyrick, 1912;
=Palaeomicra Meyrick, 1888 ;
Agrionympha Meyrick, 1921;
Hypomartyria Kristensen & Nielsen 1982;
Squamicornia Kristensen & Nielsen, 1982;
Parasabatinca Whalley, 1978 ;
Baltimartyria Skalski, 1995 ;

Referncies.


 Bibliografia .
 Christopher O'Toole (ed.): Firefly Encyclopedia of Insects and Spiders. ISBN 1-55297-612-2, 2002;
 Handbuch der Zoologie. Eine Naturgeschichte der Stmme des Tierreiches. Volum IV "Arthropoda: Insecta Teilband". Part 35: 491 pp. Walter de Gruyter, Berlin, New York.

Enllaos externs.
Tree of Life;

 Vegeu tamb .
 Classificaci dels lepidpters;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="176414" title="Echbika" nonfiltered="2117" processed="2115" dbindex="72123">
Echbika o Chebika es una ciutat de Tunsia a uns 5 km al sud-oest de Kairuan, a la governaci de Kairouan. T ms de deu mil habitants. Es capalera d'una delegaci amb una poblaci de 35.670 habitants. La seva activitat economica principal es l'agricultura, amb nombroses oliveres. T una mica de turisme degut a la proximitat al lloc arquelogic de Rakkada, l'antiga capital rab.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="176415" title="Castellciur" nonfiltered="2118" processed="2116" dbindex="72124">

Castellciur s un castell ubicat al municipi de Molins de Rei, al Baix Llobregat, dins la serra de Collserola, molt a prop de l'ermita de Santa Creu d'Olorda i del Puig d'Olorda. Actualment es troba en runes, tot i que aquestes han estat restaurades, i tamb fa la funci de mirador.

Documentat el 1066, la part ms antiga de les restes d'aquest castell s un mur dopus spicatum (obra de pedres inclinades, alternant el sentit de la inclinaci en cada filada) molt ben construt, que podrien ser d'origen visigtic (segle VIII) o preromnic (segle X) i van ser destrudes sobre l'any 985 per les hordes sarranes d'Almansor. De les seves restes escasses destaquen un parell de murs i una cisterna enclavada en la roca. El 1143 pertanyia als cavallers de l'Orde de l'Hospital, i el 1202 als de l'Orde del Temple.

Referncies.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="176416" title="Chorbane" nonfiltered="2119" processed="2117" dbindex="72125">
Chorbane o Chourbane s una ciutat de Tunsia amb una poblaci aproximada de deu mil habitants. Est situada a uns 40 Km a l'oest de la ciutat de Mahdia i a uns 20 km de El Djem, i es part de la governaci de Mahdia on s capalera d'una delegaci amb 27.590 habitants. La seva activitat s casi exclusivament l'agricultura i a tota la zona son abundoses les oliveres.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="176417" title="Chrarda" nonfiltered="2120" processed="2118" dbindex="72126">
Chrarda o Ch'rarda (tamb apareix grafiada com Echrarda) s una ciutat de Tunsia amb una poblaci aproximada de deu mil habitants. Est situada a uns 60 Km al sud de la ciutat de Kairuan i a uns 30 km al sud de de Bouhajla, seguint la mateixa carretra, i es part de la governaci de Kairouan on s capalera d'una delegaci amb 27.490 habitants. La seva activitat s casi exclusivament l'agricultura i a tota la zona son abundoses les oliveres.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="176420" title="Cit El Khadra" nonfiltered="2121" processed="2119" dbindex="72127">

Cit El Khadra (La Ciutat Verda) es una ciutat de Tunsia, al nord-est de la ciutat de Tunis, governaci de Tunis. Es una ciutat residencial de la capital al nord del Llac de Tunis, en terrenys desecats d'aquest llacs en els que tamb es va construir l'aeroport desprs de la independncia. Degut a la proximitat de l'aeroport la ciutat no ha tingut un gran creixement. Es capalera d'una delegaci amb noms 35.760 habitants, tot i estar practicament unida a Tunis.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="176421" title="Dahmani" nonfiltered="2122" processed="2120" dbindex="72128">
Dahmani s una ciutat de Tunsia situada a 24 Km al sud-est de El Kef, a la governaci del Kef. T una poblaci aproximada de 18.000 habitants. T a poca distancia el lloc arqueolgic d'Althiburus o Altuburos (al llogaret de Medeina). s estacio del ferrocarril. Capalera d'una delegaci amb 35.240 habitants, de la qual el Djebel Labres i el Djebel El Houdh marquen els seus lmits pel nord i oest.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="176422" title="Funicular del Tibidabo" nonfiltered="2123" processed="2121" dbindex="72129">

El funicular del Tibidabo s un funicular de Barcelona que uneix la Plaa del Doctor Andreu amb el Tibidabo. El seu trajecte t una longitud de 1152 metres i l'estaci inferior est connectada amb el Tramvia Blau.

Es tracta del primer transport d'aquestes caracterstiques que va funcionar a Espanya. Es va enllestir en poc ms d'un any i fou inaugurat a les 15:00 del 29 d'octubre de 1901, amb un cost total de 697.000 pessetes. 

Enllaos externs.
 Funicular del Tibidabo a trenscat.com ;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="176423" title="Silicona" nonfiltered="2124" processed="2122" dbindex="72130">

La silicona s un polmer inodor i incolor fet principalment de silici. La silicona s inerta i estable a altes temperatures, el que la fa til en gran varietat d'aplicacions industrials, com lubrificants, adhesius, impermeabilitzants, i en aplicacions mdiques, com prtesis valvulars cardaques i implants de mames.

 Propietats fsiques .
 Gran elasticitat ;
 Excellent resistncia a la temperatura (de -80 a + 250C) ;
 Escassa absorci de la humitat;
 Estabilitat dimensional;

 Avantatges . 
 Alta resistncia a temperatures extremes. ;
 Mecnicament estable en un ampli espectre de temperatures. ;
 Excellent antiadherencia. ;
 Apta per a forn, microones i rentavaixelles, i congelador. ;
 Resistent a l'aigua calenta, detergents i altres substncies agressives. ;
 Inodora i inspida, (depenent de la formulaci). ;
 Hipoalergnica. ;
 Higinica ja que no afavoreix el creixement de fongs o bacteris. ;
 Fcil de netejar ja que repelleix l'aigua i la brutcia. ;
 Segura; No es fon ni s oxida. ;
 No txica. ;
 Resistncia als rajos ultraviolats, a l'oz i als qumics. ;
 Durabilitat enfront dels cicles de temperatura.




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="176427" title="Atmel" nonfiltered="2125" processed="2123" dbindex="72131">
 
Atmel s una companyia estatunidenca de semiconductors, fundada el 1984. La seva lnia de productes inclou microcontroladors, dispositius de radiofreqncia, memries EEPROM i Flash, ASICs, WiMAX, i moltes altres. Tamb t ofereix solucions del tipus system on xip (SoC).

Enllaos externs.
Web oficial d'Atmel ;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="176429" title="Ferran Basili de Rocabert-Boixadors i Chaves" nonfiltered="2126" processed="2124" dbindex="72132">
Ferran Felip Basili de Rocabert-Boixadors i Chaves (vers 1745 - Viena, 1805) fou vescomte de Rocabert, comte de Peralada i de Savall, marqus d'Anglesola, senyor de la baronia de Vallmoll, etc., amb grandesa d'Espanya, des de 1755 fins a la seva mort. 

Els documents de l'poca recullen tots els seus noms i ttols per extens: Excmo. Sr. Don Fernando Felipe Basilio de Rocavert Boxadors Chaves Messa Aragn Anglesola Pax y de Orcau, por la gracia de Dios, vizconde de Rocavert, conde de Perelada y de Zabell, varn y marqus de Anglesola, y seor de Requesens, y de las varonas de Valmoll, de Navata, de Villademuls, de San Lorenzo de la Muga, de Llers, de Terrades, de Darnuis, de Santa Leocadia de Esterri, y de las villas del Madexal y Castroverde, juez conservador perpetuo de la Universidad de Salamanca, grande de Espaa y gentilhombre de Cmara con exercicio de S. M. (1770).

Aristcrata, aventurer, llibert i escriptor catal en llengua espanyola.

 Biografia .

Fill i hereu de Bernat Antoni (I) de Rocabert-Boixadors i Sureda de Sant Mart i de Cecilia Faustina de Chaves.

En la seva joventut, sobretot, Ferran Basili fou un tpic noble llibert setcentista. Fou actiu membre de "La Bella Unin", una societat de nobles ociosos, llibertins i amics de la gresca que protagonitz un sorolls escndol a l'poca.

Encara que tenia la residncia familiar a Barcelona (un palau al carrer de Santa Anna), sempre trob provinci l'ambient aristocrtic de la ciutat i desitj conixer i establir-se prop dels cercles cortesans. Molt jove encara, fug a Pars, per seguint ordres del marqus de Grimaldi, ministre de Carles III, l'ambaixador espanyol l'oblig a tornar. Ms tard, fu freqents viatges a Madrid, d'on solia acabar expulsat pel monarca.

Es relacion amb personatges dels seus mateixos gustos i costums, entre els quals destaquen el clebre Cagliostro (Giuseppe Balsamo) i la seva muller Lorenza Feliciani, i l'encara ms clebre aventurer veneci Giacomo Casanova.

El comte de Peralada va conixer Casanova durant l'estada d'aquest a Barcelona (1769), on acab tancat a la ciutadella per haver gosat compartir amant amb el no menys llibert comte de Ricla, capit general de Catalunya i oncle de Ferran Basili. Casanova deix escrit, a les seves Memries, un breu per precs retrat de Ferran Basili: "El comte de Peralada era un jove senyor, summament ric, de rostre agradable, amant de les pitjors companyies, enemic de la religi, dels bons costums i de la policia, tamb violent i enormement orgulls de la seva estirp". Igualment, es mostr admirat pels seus magnfics cavalls.

Amb Cagliostro i la seva dona Lorenza, en canvi, sembla que va coincidir poc ms tard a Madrid, i aquesta relaci amb el noble llibert (que anomenen comte de Prelata) fou utilitzada pels defenestradors del primer, que ms tard seria tancat a la Bastilla arran del fams afer del collar de la reina. No hi ha proves, per, de relacions ntimes entre el comte catal i Lorenza, que el marit prostitua amb tota mena de grans personatges a canvi de favors.

El 5 de juliol de 1769, a Madrid, Ferran Basili, que llavors tenia entre 22 i 25 anys, contragu matrimoni amb la rica vdua del marqus de Mondjar, la malaguenya Mara Teresa de Palafox y Castellet, i finalment s'hi install, en un palau a la Corredera de San Pablo.

Cap a 1780 s'imprim a Barcelona una obra de teatre (tragi-comedia nueva) en espanyol escrita per ell, que tingu una certa difusi (dotze anys ms tard es representava a la Ciutat de Mxic).

El 1790 viatj a Pars i a Itlia. Mor a Viena el 1805.

No tingu descendncia legtima ni altra de coneguda. A la seva mort, el patrimoni familiar pass a la nta del seu germ Josep (mort el 1782), Joana (I) de Rocabert-Boixadors i Cotoner, que la transmet, per matrimoni, als Dameto.

 Obres .
Los vandos de Pars, y guerra entre amor y honor... Su autor el... Conde de Perelada, Barcelona, Carles Gibert i Tut, .

 Bibliografia .
Alessandro Cagliostro i altres, Mmoire pour le comte de Cagliostro, accus, contre M. le procureur gnral, accusateur, en prsence de M. le cardinal de Rohan, de la comtesse de La Motte et autres co-accuss, Pars, Impr. Lottin, 1786.
Giacomo Casanova de Seingalt, Mmoires de J. Casanova de Seingalt, crits par lui-mme, suivis de fragments des Mmoires du prince de Ligne: nouvelle dition collationne sur l'dition originale de Leipsick, 8 vols., Pars, Garnier frres, 1880. (en francs);
Palmiro Herrero Rodrguez, Cagliostro en Espaa: un aventurero italiano en el reino de Carlos III, Madrid, Imagine, 2005.
Irving A. Leonard, "The Theater Season of 1791-1792 in Mexico City", The Hispanic American Historical Review, 31 (1951), 349-364.
Carles Pi i Sunyer, Tres aventurers italians a Barcelona: Casanova, Cagliostro, Lechi, Barcelona, Edicions de la Rosa dels Vents, 1936 Barcelona, Fundaci Carles Pi i Sunyer d'Estudis Autonmics i Locals, 1992.

 Enllaos externs .
Cagliostro en Espaa (Palmiro Herrero Rodrguez) ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="176430" title="PayPal" nonfiltered="2127" processed="2125" dbindex="72133">
PayPal s una empresa estatunidenca pertanyent al sector del comer electrnic per Internet que permet la transferncia de diners entre usuaris que tinguin correu electrnic, una alternativa al tradicional mtode en paper com els xecs o Girs Postals. 

PayPal tamb processa peticions de pagament de comer electrnic i altres serveis webs, pels quals cobra un percentatge. La major part de la seva clientela prov del lloc de subhastes en lnia eBay.

La seva seu principal es troba a San Jos (Califrnia, Estats Units), tot i que el seu centre d'operacions es troba Omaha (Nebraska) i centre d'operacions per a Europa es troba a Dubln, (Irlanda).








































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="176431" title="NASDAQ" nonfiltered="2128" processed="2126" dbindex="72134">


NASDAQ, acrnim de National Association of Securities Dealer Automated Quotation, s el mercat electrnic d'accions ms gran dels Estats Units.

Va ser fundat per la National Association of Securities Dealers (NASD) el 1971. Amb les vendes dels anys 2000 i 2001 va quedar privatitzat.

s operat per la companyia propietria, la Nasdaq Stock Market, Inc., la qual va ser llistada en el seu propi sistema d'intercanvi accionarial el 2002.

Amb aproximadament 3.300 companyies i ms de 7000 accions de petita i mitjana capitalitzaci, NASDAQ
representa la borsa de valors electrnica i automatitzada que intercanvia de mitjana ms accions per dia que qualsevol altre mercat del mn. Es caracteritza per comprendre les empreses d'alta tecnologia en electrnica, informtica, telecomunicacions, biotecnologia, etc. Una altra de les seves caracterstiques s l's del sistema SOES (Small Order Execution System), un sistema de gesti de petits volums accionarials creat arran de la crisi de 1987; aquell any es va veure la necessitat de crear sistemes per automatizar la gesti de gran nombre de transaccions de petit volum.

Els seus ndexs ms representatius sn el Nasdaq 100 (introdut el 1985), el Nasdaq Composite i el NASDAQ Biotechnology Index.

Funciona, com la resta de mercats d'Estats Units, des de les 9:30h fins les 16:00, hora local (des de les 16:30 fins les 22:00, hora catalana).

L'actual cap executiu s Robert Greifeld, amb seu a Nova York.

 Enllaos externs .
 Nasdaq ;














































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="176433" title="NASDAQ-100" nonfiltered="2129" processed="2127" dbindex="72135">
El Nasdaq 100 Index (ndex Nasdaq 100, NDX100) conegut simplement com Nasdaq 100 s un ndex borsari dels Estats Units que recull als 100 valors de les companyies ms importants del sector de la indstria incloent empreses de maquinria, programari, telecomunicacions, comer i bioteconologa inscrits en la Borsa de Nova York (NYSE). A l'ndex poden estar tant empreses americanes com internacionals. Els pasos no americans representats sn: Canad (amb l'empresa Research In Motion), Israel (Check Point), India (Infosys), Singapur (Flextronics), Sucia (Ericsson), Sussa (Logitech) i Irlanda (Ryanair). 

Aquest ndex no inclou valors financers, incloent les companyies d'inversi, cosa que el diferencia d'altres ndexs com el S&P 500. No s'ha de confondre amb l'ndex Nasdaq Composite que inclou totes les empreses del mercat Nasdaq.

Funciona, com la resta de mercats d'Estats Units, des de les 9:30h fins les 16:00, hora local (des de les 16:30 fins les 22:00, hora catalana).

Composici.
La composici de l'ndex es revisa anualment: prenent el preu de tancament del mes d'octubre, es realitza un rnquing, i a principis de desembre s'anuncien els canvis que sn efectius el tercer divendres de desembre. 

Empreses participants.
Llista actualitzada a dia 8 d'octubre de 2007.

Activision, Inc. (ATVI)	;
Adobe Systems Incorporated (ADBE);
Akamai Technologies, Inc.  (AKAM);
Altera Corporation  (ALTR);
Amazon.com, Inc.  (AMZN);
Amgen Inc. (AMGN);
Amylin Pharmaceuticals (AMLN);
Apollo Group, Inc. (APOL);
Apple Inc. (AAPL);
Applied Materials, Inc. (AMAT);
Autodesk, Inc. (ADSK);
BEA Systems, Inc. (BEAS);
Bed Bath & Beyond Inc. (BBBY);
Biogen Idec Inc (BIIB);
Broadcom Corporation (BRCM);
C.H. Robinson Worldwide, Inc. (CHRW);
Cadence Design Systems (CDNS);
Celgene Corporation (CELG);
Cephalon, Inc. (CEPH);
Check Point Software Technologies Ltd. (CHKP);
CheckFree Corporation (CKFR);
Cintas Corporation (CTAS);
Cisco Systems, Inc. (CSCO);
Citrix Systems, Inc. (CTXS);
Cognizant Technology Solutions Corporation (CTSH);
Comcast Corporation (CMCSA);
Costco Wholesale Corporation (COST);
Dell Inc. (DELL);
DENTSPLY International Inc. (XRAY);
Discovery Holding Co (DISCA);
eBay Inc. (EBAY);
EchoStar Communications Corporation (DISH);
Electronic Arts Inc. (ERTS);
Expedia Inc. (EXPE);
Expeditors International of Washington, Inc. (EXPD);
Express Scripts, Inc. (ESRX);
Fastenal Company (FAST);
Fiserv, Inc. (FISV);
Flextronics International Ltd. (FLEX);
Foster Wheeler Corporation (FWLT);
Garmin Ltd. (GRMN);
Genzyme Corporation (GENZ);
Gilead Sciences, Inc. (GILD);
Google, Inc. (GOOG);
Henry Schein, Inc. (HSIC);
IAC/InterActiveCorp (IACI);
Infosys Technologies(INFY);
Intel Corporation (INTC);
Intuit, Inc. (INTU);
Intuitive Surgical Inc. (ISRG);
Joy Global Inc. (JOYG);
Juniper Networks, Inc. (JNPR);
KLA-Tencor Corporation (KLAC);
Lam Research Corporation (LRCX);
Lamar Advertising Company (LAMR);
Leap Wireless International, Inc. (LEAP);
Level 3 Communications (LVLT);
Liberty Global, Inc. (LBTYA);
Liberty Media Corporation, Interactive Series A (LINTA);
Linear Technology Corporation (LLTC);
LM Ericsson Telephone Company (ERIC);
Logitech International, SA (LOGI);
Marvell Technology Group, Ltd. (MRVL);
Microchip Technology Incorporated (MCHP);
Microsoft Corporation (MSFT);
Millicom International Cellular S.A. (MICC);
Monster Worldwide, Inc. (MNST);
Network Appliance, Inc. (NTAP);
NII Holdings, Inc. (NIHD);
NVIDIA Corporation (NVDA);
Oracle Corporation (ORCL);
PACCAR Inc. (PCAR);
Patterson Companies Inc. (PDCO);
Patterson-UTI Energy Inc. (PTEN);
Paychex, Inc. (PAYX);
PetSmart, Inc. (PETM);
QUALCOMM Incorporated (QCOM);
Research in Motion Limited (RIMM);
Ross Stores, Inc. (ROST);
Ryanair Holdings, PLC (RYAAY);
SanDisk Corporation (SNDK);
Sears Holdings Corporation (SHLD);
Sepracor Inc. (SEPR);
Sigma-Aldrich Corporation (SIAL);
Sirius Satellite Radio, Inc. (SIRI);
Staples, Inc. (SPLS);
Starbucks Corporation (SBUX);
Sun Microsystems, Inc. (JAVA);
Symantec Corporation (SYMC);
Tellabs, Inc. (TLAB);
Teva Pharmaceutical Industries Limited (TEVA);
UAL Corporation (UAUA);
VeriSign, Inc. (VRSN);
Vertex Pharmaceuticals (VRTX);
Virgin Media (VMED);
Whole Foods Market, Inc. (WFMI);
Wynn Resorts, Ltd. (WYNN);
Xilinx, Inc. (XLNX);
XM Satellite Radio Holdings, Inc. (XMSR);
Yahoo! Inc. (YHOO);

Vegeu tamb.
Llista d'empreses del NASDAQ-100












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="176437" title="Nasdaq Composite" nonfiltered="2130" processed="2128" dbindex="72136">
L'ndex Nasdaq Composite s un ndex borsari dels Estats Units que inclou tots els valors (tant nacionals com internacionals) que cotitzen al mercat Nasdaq, un total de ms de 5000 empreses. L'ndex va ser desenvolupat amb un nivell base 100 a data 5 de febrer de 1971. 

Les empreses es ponderen pel criteri de capitalitzaci. L'alta ponderaci de valors tecnolgics dins del mercat Nasdaq, ha fet aquest ndex molt popular, encara que s ms voltil i especulatiu que el NYSE. 

No s'ha de confondre amb l'ndex Nasdaq 100, que inclou les cent majors empreses del mercat Nasdaq.

Funciona, com la resta de mercats d'Estats Units, des de les 9:30h fins les 16:00, hora local (des de les 16:30 fins les 22:00, hora catalana).












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="176439" title="Xiisme" nonfiltered="2131" processed="2129" dbindex="72137">
El xiisme (en rab:     , Sh  ah, etimolgicament de l'expressi sh 'at 'Al , "partit o facci d'Al") s la segona variant ms important de la fe islmica desprs de la sunnita. Els xites segueixen els ensenyaments de Mahoma i accepten com a lders religiosos la famlia o els descendents del profeta. La lnia de Mahoma continua tan sols amb la seva filla Ftima az-Zahra i el seu cos Al ibn Abi-Tlib. Els xites consideren els descendents de Mahoma com la veritable guia religiosa, mentre que consideren que els tres primers califes sunnites son tan sols una coincidncia histrica.

Els xiisme ha tingut bastant escissions al llarg de la histria, per en l'actualitat noms n'hi ha tres que tinguin un nombre significatiu de seguidors.

 Histria .

El 680 es divideixen en alides, hassanites i husseinites. Es reagrupen el 681, per el 683 es tornen a dividir en alides i penitents, divisi que noms dura un any, per al cap d'un altre any es tornen a dividir en alides i hanafites o mukhtarites. D'aquests ltims se n'escampen dues branques el 687, una que torna a l'ortodxia i una que forma els haiximites, que desprs originen els abbssides en comenar el segle VIII.

Els alides i part dels hanifites es reagruparen el 687. El 740 se'n van separar els zaidites, que desprs van originar els hassanites (762) i els ibrahimites (prop del 765), els quals es van dividir entre hadites i sakites cap al 768/770. Dels hadites van sorgir els dailemites i els idrissites. De la branca principal dels xites se'n van separar, cap a l'any 800, els gafarites.




























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="176449" title="Itrabo" nonfiltered="2132" processed="2130" dbindex="72138">

Itrabo s un municipi andals de la provncia de Granada, amb una superfcie de 19,08 km, que l'any 2006 tenia una poblaci de 1.117 habitants.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="176451" title="Provncies de la Repblica Democrtica del Congo" nonfiltered="2133" processed="2131" dbindex="72139">

Les provncies de la Repblica Democrtica del Congo s'estableixen mitjanant la  Constituci del 2005 (en francs), en virtut de l'su article 2, que preveu 26 provncies (la ciutat de Kinshasa i 25 provncies). Aquesta divisi provincial va entrar en vigor 36 mesos desprs d'establir-se les institucions previstes per la constituci del 2005 (article 226).





Antigues provncies.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="176454" title="Coves de Mogao" nonfiltered="2134" processed="2132" dbindex="72140">

Les coves de Mogao (   ) formen un sistema de 492 temples prop de Dunhuang, a la provncia de Gansu a la Xina, al marge del desert de Gobi. Sn igualment conegudes amb el nom de coves dels 1.000 Budes, o coves de Dunhuang.

Descripci.

Les coves de Mogao sn les ms conegudes de les coves budistes xineses, i sn amb Longmen i Yungang un dels tres indrets xinesos notoris per les seves escultures i pintures de temtica religiosa i de la vida quotidiana dels monjos. Les coves tenen mides molt diverses i han estat cavades en un penya-segat de gres. Noms una trentena de cavitats sn visitables pel pblic.

Normalment es comenava a excavar per dalt i es feia la cavitat desitjada. Desprs es cobria amb una teulada de fusta i es recobria tot amb estuc i palla. Llavors els pintors feien la tasca ms delicada de pintar els budes, escenes del budisme i de la vida de fa ms de 1.000 anys. 

Actualment, aquest lloc s una important atracci turstica, i s objecte de recerques arqueolgiques. La conservaci tanmateix presenta nombrosos problemes per l'aven de la sorra que s'intenta solucionar amb la installaci de portes.

Les coves de Mogao sn inscrites en la llista del patrimoni de la Humanitat de la UNESCO des de 1987.

Histria.

Una llegenda local afirma que el 366, el monjo budista Lezun (Lo-tsun) va tenir una visi de mil Budes, i va convncer un pelegr de la Ruta de la Seda de construir els primers temples. Els temples es van multiplicar, per arribar a ms d'un miler. Del segle IV al XIV, els monjos de Dunhuang van reunir manuscrits procedents de l'occident, i els pelegrins van comenar a adornar els murs de les grutes amb pintures que cobreixen 42.000 m. La majoria dels dibuixos daten tanmateix de la dinastia Tang entre el segle VII i el X. Les grutes van ser abandonades al segle XIV.

Els monjos budistes portaven en aquestes grutes una vida austera perseguint la illuminaci. Les pintures, ajudaven a la meditaci, servien tamb per la instrucci dels analfabets en matria de llegendes i de creences budistes.

Les pintures descriuen la vida i l'obra del Sakyamuni, el Buda histric. Per aquest lloc de pietat tamb mostra les escenes on es barregen diverses cultures orientals, sobretot hinduistes.

Les coves van ser objecte de diverses onades de degradaci: els musulmans van deteriorar l'estaturia. Les cavitats van servir de refugis als russos blancs al comenament del segle XX. En canvi, la Revoluci cultural va preservar l'indret, probablement grcies a la intervenci de Zhou Enlai.

Al comenament del segle XX, un taoista xins de nom Wang Yuanlu, anomenat "l'abat Wang", es va fer guardi d'aquests temples on va descobrir un conjunt considerable de manuscrits anteriors al segle XI a una cova amagada fins aleshores. Aquest fet va atreure als exploradors europeus, que van travessar l'sia per intentar veure'ls i obtenir-los. Wang va comenar una ambiciosa renovaci dels temples, amb l'ajuda de donacions procedents de les ciutats venes, per tamb subministrades per exploradors europeus com Sir Aurel Stein i Paul Pelliot. Desgraciadament, noms una quart dels documents descoberts es va quedar a la Xina, la resta es va dispersar per tot el mn, sobretot al Museu Guimet de Pars i al British Museum de Londres.



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="176458" title="Niya (desambiguaci)" nonfiltered="2135" processed="2133" dbindex="72141">

Histria:
Niya fou una antiga ciutat al sud de la conca del Tarim (Xina).
Regne de Niya fou un principat de Sria, situat al sud d'lep.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="176470" title="Signe de Babinski" nonfiltered="2136" processed="2134" dbindex="72142">
El signe de Babinski s l'extensi dorsal del dit gros del peu i obertura dels altres dits en resposta a l'estimulaci plantar del peu, signe caracterstic de lesi de la via piramidal. s cardinal per al diagnstic de meningitis.
Es produeix gratant amb un objecte rom que produeixi una molstia moderada (sense ser dolors) per la vora externa de la planta del peu, des del tal fins als dits. La resposta normal seria la flexi plantar dels dits. 

Com amb la resta de signes de lesi de la via piramidal, existeix un determinat grau de parlisi espstica, hipertonia, prdua del to de reflexe profund del tend i hiperactivitat de reflexes abdominals i cremasterics.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="176471" title="Lualaba (Provncia)" nonfiltered="2137" processed="2135" dbindex="72143">


La provncia de Lualaba s una de les noves divisions provincials de la Repblica Democrtica del Congo. Quedar establerta a partir de febrer de 2009 en dividir-se la provncia de Katanga en quatre noves provncies, segons estableix la nova Constituci del pas (2005).













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="176472" title="Babinski" nonfiltered="2138" processed="2136" dbindex="72144">

Biografies:
El neurleg francs Joseph Babi ski (1857-1932).
Medicina:
El signe de Babinski o reflex plantar.
La sndrome de Babinski-Frhlich o distrfia adiposogenital.
La sndrome de Babinski-Nageotte, un tipus d'hemiplegia bulbar.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="176473" title="Lualaba" nonfiltered="2139" processed="2137" dbindex="72145">

Topnims:
Lualaba (Provncia), provncia de la Repblica Democrtica del Congo;
Riu Lualaba, riu afric;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="176474" title="Podridura noble" nonfiltered="2140" processed="2138" dbindex="72146">
La podirdura noble s un fong anomenat Botrytis cinerea que es desenvolupa als grans de ram en algunes condicions d'humitat i d'assolellament concretes. Aquest fong tamb pot provocar la podridura grisa que en altres condicions climtiques pot fer malb la collita.

L'efecte de la botritis es desenvolupa a travs d'alimentar-se de l'aigua del ram i d'aquesta manera provoca una concentraci de sucre. El fong tamb t conseqncies sobre els aromes del vi, que es detecta rpidament a travs de l'olor i del tast en boca.

Per produir la podridura noble cal la presncia d'un curs d'aigua per provocar humitat matinal els mesos d'octubre i novembre, d'aquesta manera es forma el fong: A Sauternes, Frana, s el curs del Ciron qui fa aquest paper. Hi ha altres llocs on tamb es desenvolupa la podridura noble com la Loira francesea o Tokay a Hongria. 




La botritis s present des de la floraci de la vinya, s'ha de respectar el seu desenvolupament i guiar-lo durant els mesos de juny i agost. Algunes vinyes no necessiten rebre cap tipus de tractament antifungdic, noms es pot fer quan surten les fulles del cep, desprs, quan el ram comena a madurar ja s tard. A la tardor, el ram sobremadurat adquireix tons violacis i la polpa es transforma en una confitura dorada. 


Exemples de vins amb podridura noble.
 Sauternes (Frana);
 Monbazillac (Frana);
 Coteaux du Layon (Frana);
 Quarts de Chaume (Frana);
 Tokay (Hongria);

A Catalunya s'ha experimentat per produir vins amb podridura noble i certament s'ha aconseguit en alguns casos amb exemples de gran qualitat, sobretot a la DO Peneds.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="176475" title="Comanda" nonfiltered="2141" processed="2139" dbindex="72147">
Comanda fou una instituci scio-econmica per mitj de la qual un grup d'individus havia de retribuir a un altre grup menys nombrs a travs del treball, amb espcies o per algun altre mitj, per tal de gaudir d'un b o per alguna prestaci que hagus rebut. 

Durant l'edat mitjana les comandes eren territoris, immobles, rendes o beneficis que pertanyien als ordes militars, al capdavant de les quals s'hi collocava un comanador que era l'encarregat de rebre les rendes i distribuir-les. Les comandes van esdevenir autntiques circumscripcions de les ordes militars. 

A l'edat moderna les comandes van continuar subsistint de la mateixa manera que ho havien fet a l'edat mitjana i fins el segle XIX quan va ser desballestat l'estat feudal per crear l'estat modern. 

Tamb s important veure com la comanda, en castell encomienda,  va ser una instituci que els castellans van crear a Amrica per evitar els abusos que els colonitzadors infligien als indgenes. En una comanda americana (tamb n'hi havia a Filipines) els indgenes treballaven i rebien una retribuci equitativa, a ms de rebre evangelitzaci. Amb tot, les comandes van evolucionar en un sistema de treball forat per als indgenes en benefici dels comandadors castellans o criolls. 

Vegeu tamb.
Encomienda;
Castellania d'Amposta Llista de les comandes de la Castellania d'Amposta de l'orde de Sant Joan de Jerusalem;
Priorat de Catalunya Llista de les comandes del Priorat de Catalunya de l'orde de Sant Joan de Jerusalem];





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="176476" title="Aliaga" nonfiltered="2142" processed="2140" dbindex="72148">


Aliaga s un municipi de la provncia de Terol i de la comarca de Conques Mineres.

 Histria .
Tot i que els orgens histrics cal buscar-los en els bers, fou en temps dels musulmans quan es va establir definitivament el poblament i es va construir la part central del castell. El topnim ve, precisament, de l'rab Alulgha que vol dir vall retorada.

Un cop conquerida pels reis d'Arag el lloc va ser entregat a l'orde de Sant Joan de Jerusalem que va ampliar el castell de la manera que avui dia es conserva i van establir la seu d'una comanda a Aliaga, lligada a la Castellania d'Amposta. Fins el segle XX va estar emmurallada, per actualment noms es conserva un arc d'entrada. Tamb es conserven dues de les cinc arcades del pont sobre el riu Guadalope.

Durant el segle XX es va viure una poca d'eplendor al poble, ja que es va installar una central trmica, que fou la ms gran d'Espanya. Amb tot, va tancar les portes durant els anys 80 el que va significar un declivi de la poblaci, que llavors era cap de partit judicial. Tot i aix, encara s un poble que acull serveis per als pobles dels voltants. 

 Enllaos externs .
Frum de Aliaga;
Parc Geolgic d'Aliaga;



]









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="176481" title="Puig Madrona" nonfiltered="2143" processed="2141" dbindex="72149">

El Puig Madrona s un cim de 341 m ubicat entre els municipis del Papiol i Sant Cugat del Valls, dins la serra de Collserola.

A la part ms alta s'hi troba una torre de vigilncia d'incendis, i al seu peu es troba l'ermita de la Salut. A ms es tenen coneixements d'un poblat ibric a dalt del tur.

Referncies.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="176482" title="Puig d'Olorda" nonfiltered="2144" processed="2142" dbindex="72150">

El Puig d'Olorda s un cim de 436 metres ubicat entre els municipis de Barcelona, Molins de Rei i Sant Feliu de Llobregat, dins la serra de Collserola.

El cim el coronen una torre de vigilncia d'incendis i una immensa creu, que ha donat el nom amb de la Creu amb que sovint es designa aquesta muntanya als pobles del voltant. A costat oriental del cim es troben l'ermita de Santa Creu d'Olorda i la Pedrera dels Ocells.

Les parts altes del puig (sobretot el costat que mira cap al Baix Llobregat) sn formades per roca calcria, a diferncia de la resta de Collserola, dominada per roques metamrfiques i en menor mesura granits. Aquestes calcries s'han explotat intensament per fer ciment en una fbrica situada al mateix vessant de la muntanya.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="176483" title="Coll de la Marrana" nonfiltered="2145" processed="2143" dbindex="72151">

El coll de la Marrana s un coll situat a 2.515 m que separa les valls del Ter i del Freser en el moment del naixement d'ambds rius. Alhora s un punt de pas clau per la travessa entre el circ d'Ulldeter i la vall alta del Freser cap a Nria i Coma de Vaca. Tamb separa el Pic del Bastiments del Gra de Fajol. Des del refugi d'Ulldeter es pot pujar fins al coll caminant en 45 minuts. 





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="176488" title="Milo Ventimiglia" nonfiltered="2146" processed="2144" dbindex="72152">
Milo Anthony Ventimiglia va nixer el 8 de juliol de 1977 a Anaheim, Califrnia (Estats Units), s conegut pel seu paper de Jess a la srie Gilmore Girls i per la seva participaci a la srie Herois on interpreta el personatge de Peter Petrelli.






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="176489" title="Pant de Vallvidrera" nonfiltered="2147" processed="2145" dbindex="72153">

El pant de Vallvidrera es troba dins del terme municipal de Barcelona, en el barri de Vallvidrera, a la capalera de la riera de Vallvidrera (la Rierada), el curs d'aigua ms important de la serra de Collserola, recollint les pluges d'un territori de prop de 135 hectrees d'aquesta serralada.
 
El pant de Vallvidrera comen la seva construcci el 1850 amb l'objectiu de garantir el subministrament d'aigua a l'antic municipi de Sarri. Si be s'acab el 1860, no fou inaugurat fins el 1864. Considerat com una joia de l' enginyeria hidrulica del segle XIX, l'obra de l'arquitecte Elies Rogent constitueix un exemple excepcional de presa d'arc de gravetat construda amb obra de fbrica. Les seves dimensions en la coronaci sn de 50 metres de longitud, 3 d'amplada i 15 d'alada, podent arribar a embassar fins uns 18.000 m en una lmina mxima d'aigua de 7.780 m. 

A la base es troba una galeria d'inspecci per la que discorren uns tubs destinats a drenar la cimentaci i evacua l'aigua per la galeria. Perpendicularment a aquesta surt una altra que arriba al tnel de la Mina Grott per on discorre l'aigua que actualment cau pel tub i on va arribar a circular un trenet. A travs d'aquest tnel de circulaci d'aigua poden arribar a transvasar-se 400.000 litres diaris.

A partir dels anys 60, per, l'abandonament va fer que la vegetaci cobrs l'obra, al mateix temps que la presncia de sediments van fer disminuir notablement la capacitat d'embassament. Entre 2005 i 2006 va ser reformat ntegrament per tal de preservar la fauna i la flora del parc, ja que cont una poblaci destacada d'amfibis entre els quals destaca l'espcie de granota reineta (Hyla meridionalis), per tamb per tal que les persones puguin gaudir de l'entorn natural d'aquest parc.

 Enllaos externs .

 Web del Parc de Collserola;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="176492" title="Mr. Bennet" nonfiltered="2148" processed="2146" dbindex="72154">




Mr. Bennet (Noah Bennet) s un personatge de ficci de la srie Herois, interpretat per Jack Coleman. Aquest personatge s el pare adoptiu de Claire Bennet i no t cap habilitat especial coneguda.



 Histria del personatge .
Aparentment el senyor Bennet porta una vida perfectament normal treballant en una fbrica paperera i s pare de dos fills en una famlia de classe mitja americana. En relitat per treballa per una poderosa organitzaci internacional que s'encarrega d'identificar les persones amb habilitats especials.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="176493" title="Perfum" nonfiltered="2149" processed="2147" dbindex="72155">
Un perfum s una barreja d'olis essencials aromtics, alcohol i un fixador, i emprat per impregnar d'una olor agradable a diferents objectes per, sobretot, al cos hum.

El nom de perfum prov del llat "per" (per) i "fumare" (produir fum) i feia referncia a la substncia aromtica que  desprenia un fum fragant en sser cremat. 



Ingredients per elaborar un perfum.

Els olis essencials de qualsevol perfum s'obtenen per destillaci de flors, plantes i herbes (com ara l'espgol, roses, gessamins, etc.). El perfum de gessam, per exemple, s'obt a travs d'un procs anomenat "enfleurage", el qual consisteix a impregnar les substncies aromtiques en greix i desprs n'extreure l'oli olors amb alcohol. Tamb s'hi utilitzen compostos qumics aromtics. 

Els fixadors que aglutinen les diverses fragncies inclouen blsams, ambre gris i secrecions glandulars de genetes, crvols mesquers i castors(aquestes secrecions sense diluir tenen un desagradable olor per, en una soluci alcohlica actuen com a conservants). Hores d'ara, aquests animals sn protegits per les lleis internacionals i s la ra per la qual els fabricants fan servir mesc sinttic. 

La quantitat d'alcohol depn del tipus de preparaci al qual estigui destinat. Normalment, la barreja es deixa envellir un any.

Diferents tipus de perfums.

De perfums, n'hi ha de diferents tipus:

 Essncia de perfum, Extrait Perfume: n'es la forma ms concentrada, entre el 15-40%.
 Eau de Perfume EdP: ~15% de concentrats.
 Aigua de bany o Eau de Toilette EdT: en trobem concentracions de 7 al 15% (~10%).
 Aigua de colnia o Eau de Cologne EdC: noms un 3-6% (~5%) de concentrats. La mateixa concentraci de l'anterior per amb aromes ctrics predominantment.
 "Splash perfumes" EdS: noms ~1% de concentrats.


En aplicar el perfum damunt la pell, la calor del cos evapora l'alcohol rpidament i hi deixa les substncies aromtiques que es dissiparan gradualment al llarg de les segents hores.


Al aplicarse el perfume sobre la piel, el calor del cuerpo evapora el alcohol rpidamente dejando las sustancias aromticas, que se disipan gradualmente durante varias horas.



Breu histria del perfum.

L'art de l'elaboraci dels perfums va nixer a Egipte, va ser desenvolupat pels romans i els rabs el van reintroduir a la Pennsula Ibrica des d'on es va escampar per tot Europa durant el Renaixement. Va sser a Frana (cap al segle XIV) on es van conrear flors per elaborar perfums i va ser de llavors en que aquest pas va esdevindre el centre europeu de disseny i comer en perfumeria.
Mentre a Europa era emprat per la noblesa vers el segle XVIII, a l'Orient, especialment al Jap, era tot el contrari. En aquest pas el perfum constitua un art -anomenat kodo o l'art de l'encens- i era practicat per la burgesia.  



Perfums famosos classificats per llurs anys de creaci.





Referncies.

 Burr, Chandler (2003). The Emperor of Scent: A Story of Perfume, Obsession, and the Last Mystery of the Senses. New York: Random House. ISBN 0-375-50797-3 (en angls).
 Fortineau, Anne-Dominique (2004). "Chemistry Perfumes Your Daily Life". Journal of Chemical Education.81(1), (en angls). ;
 Edwards, Michael (2006). "Fragrances of the World 2006". Crescent House Publishing. ISBN 0-9756097-1-8, (en angls).
 Camps, Arcadi Boix (2000). "Perfumery Techniques in Evolution". Allured Pub Corp. ISBN 0-931710-72-3, (en angls).
 Calkin, Robert R. & Jellinek, J. Stephen (1994). "Perfumery: practice and principles". John Wiley & Sons, Inc.. ISBN 0-471-58934-9, (en angls).
 Strathern, Paul (2000). Mendeleyev's Dream - The Quest For the Elements. New York: Berkley Books. ISBN 0425184676, (en angls). ;
 Edwards, Michael (1997). "Perfume Legends: French Feminine Fragrances". Crescent House Publishing. ISBN 0-646-27794-4, (en angls).
 Moran, Jan (2000). "Fabulous Fragrances II: A Guide to Prestige Perfumes for Women and Men". Crescent House Publishing. ISBN 0-9639065-4-2, (en angls).
 Turin, Luca (2006). "The Secret of Scent". Faber & Faber. ISBN 0-571-21537-8, (en angls).




Enllaos externs.

  Article de la revista estatunidenca Time sobre el mn dels perfums.
  Article de la revista d'Arqueologia i Histria Terrae Antiqvae sobre la troballa a l'illa de Xipre de perfum amb 4.000 anys d'antiguitat (en angls i espanyol).
















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="176494" title="Sndrome postpolio" nonfiltered="2150" processed="2148" dbindex="72156">
La poliomielitis s una malaltia neurolgica causada pel virus de la polio. Afortunadament a Espanya, grcies a les campanyes de vacunaci iniciades de manera sistemtica al 1963, est prcticament eradicada des de finals dels anys 60. L ltim cas va ser descrit el 1988. En els darrers anys, podem trobar-nos amb nous casos entre la poblaci immigrant o desprs de viatges a pasos on encara s endmica. S estima que a l estat espanyol unes 35.000 persones varen restar amb seqeles de la malaltia.

Franklin Delano Roosevelt, 1882-1945. 32d President of the United States (1933-45) Amb el pas dels anys, les persones afectades de poliomielitis poden desenvolupar complicacions en el aparell locomotor derivades de la malaltia neurolgica, com ara escoliosi, patologia tendinosa en les espatlles, atrapaments de nervis perifrics per s d ajuts per a la marxa o per emprar cadires de rodes, insuficincia respiratria, fractures per osteoporosi i, en definitiva, prdua de la funcionalitat i autonomia.

Un petit percentatge d aquestes persones poden desenvolupar l anomenada sndrome postpolio que consisteix en l aparici de debilitat muscular afegida a la prvia, sense que pugi atribuir-se al dess. Aquesta debilitat muscular, pot estar acompanyada o no de fatiga, de milgies, d atrfia muscular i, de la conseqent prdua de funcionalitat. Si hi ha l evidncia de canvis electromiogrfics, podem definir que es tracta veritablement d una sndrome postpolio (criteris de Halstead).

 Enllaos externs .
 Institut Guttmann - Article: La sndrome postpolio, tret amb la seva autoritzaci.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="176495" title="Esglsia i claustre del Carme (Ma)" nonfiltered="2151" processed="2149" dbindex="72157">


L'Esglsia i el claustre del Carme de Ma foren construits entre 1726 i 1808, sota l'orde dels Carmelites, en poca del governador angls Blakeney. L'esglsia s d'estil neoclssic, per t una faana molt nua; a l'interior s un edifici molt espais. Al costat hi ha el claustre, que es caracteritza per ser molt gran, de gran qualitat decorativa i artstica, amb una cisterna al mig. s de planta quadrada, amb dues plantes. L'any 1835 va tenir lloc la desamortitzaci i el claustre va passar a mans municipals. A partir d'aqu, va tenir diferents funcions: jutjats, pres, escola pblica i mercat. Actualmet hi trobam, a ms del mercat, el Conservatori de Msica, la Biblioteca Hernndez Mora, la UNED i un espai dedicat a la realitzaci de cursos, com, per exemple, la UIMIR.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="176496" title="Gobi" nonfiltered="2152" processed="2150" dbindex="72158">

El Gobi (mongol,     ;xins   ; pinyin g  b) s una vasta regi desrtica de 1.036.000 km situada entre el nord de la Xina i el sud de Monglia. L'envolten les muntanyes d'Altai i les estepes de Monglia pel nord, l'altipl del Tibet i la plancia del nord de la Xina pel sud-oest. La paraula gobi significa "desert" en mongol. El Gobi est compost per diferents regions geogrfiques i ecolgiques, basades en les seves variacions de clima i topografia.

s un altipl cobert per dunes i pedregams i limitat per muntanyes, amb una altitud de 800 a 1 000 m. Per la seva situaci, s un desert fred i d'una gran aridesa, de clima continental rigors, amb temperatures mitjanes de -15C al gener i 25C al juliol, i pluges estivals compreses entre els 100 i els 200 mm anuals. L'escassa poblaci (0,3 h/km) es concentra al voltant dels nombrosos oasis, per la majoria dels habitants sn nmades, dedicats a la cria de cabres, ovelles, cavalls i camells.

Histricament, s'ha destacat per haver format part de l'imperi Mongol i per la localitzaci de diverses ciutats importants al llarg de la Ruta de la Seda, ara connectades per carreteres i pistes. s travessat pel ferrocarril que uneix Ulaanbaatar amb Pequn.

Geografia.

El Gobi s'estn 1.500 km de sud-oest a nord-est i 800 km de nord en sud. s ms ample a l'oest, al llarg de la lnia que uneix Baghrash Kol i Lop Nor. Contrriament a la imatge generalment associada a un desert, la major part del Gobi no est cobert per sorra, sin de roca.

Hi ha diversos noms alternatius per al Gobi en xins, incloent shao-mo (sorra del desert) i han-hai (gran mar). En la seva definici ms mplia, el Gobi inclou una extensa porci de terreny desrtic i semidesrtic que s'estn des del peu de la serralada de Pamir, fins a les muntanyes del Gran Khingan, o Dan Hinggan a la frontera amb Manxria, i des dels turons d'Altai, Sayan i Yablonoi al nord, fins a les serres de Kunlun Shan, Altun Shan i Qilian Shan, que forma els lmits del nord de l'altipl del Tibet, al sud.





















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="176497" title="Copa del Rei de futbol 2007-08" nonfiltered="2153" processed="2151" dbindex="72159">
La Copa del Rei de futbol 2007-08 s la 104a edici d'aquesta competici, que comena el 29 d'agost de 2007 i acaba el 16 d'abril de 2008 amb la celebraci de la final, que tindr lloc a l'Estadi Vicente Caldern.

Primera ronda.


Segona ronda.


Tercera ronda.


Setzens de final.


Vuitens de final.


Quarts de final.


Semifinals.


Final.


Golejadors.



Enllaos externs.
Pgina oficial de la Copa del Rei 2007/2008;





 







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="176498" title="Montserrat Armengou i Martn" nonfiltered="2154" processed="2152" dbindex="72160">
Montserrat Armengou i Martn ( Barcelona 1963 ) s una periodista catalana.

Va iniciar la seva activitat professional en la premsa escrita i en revistes, entrant a treballar l'any 1985 a Televisi de Catalunya i des de l'any 1995 forma part de l'equip del programa de TV3 "30 minuts", on al costat de Ricard Bellis ha realitzat documentals com "Operaci Nikolai" (1992), "Camb" (1996), "Els nens perduts del franquisme" (2002), "Les fosses del silenci" (2003) o "El comboi dels 927" (2004). L'any 1993 fou l'encarregada de coordinar el projecte audiovisual "Periodistes per Bsnia". 

L'any 2002 va realitzar, juntament amb Ricard Bellis el reportatge "Els Nens perduts del franquisme", pel qual foren guardonats amb el Premi Nacional de Periodisme concedit aquell any per la Generalitat de Catalunya per la seva aportaci rellevant al periodisme d investigaci histrica que representa un progrs en aquest gnere periodstic en la televisi.

Ha escrit diversos llibres amb el seu company Ricard Bellis:
2004: Les Fosses del silenci hi ha un holocaust espanyol?. Barcelona: Rosa dels Vents-Televisi de Catalunya;
2005: El Comboi dels 927. Barcelona: Rosa dels Vents-Televisi de Catalunya;
2007: Ravensbrck l'infern de les dones. Barcelona: Angle-Televisi de Catalunya;

Enllaos externs.
  Informaci del reportatge "Els nens del franquisme";






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="176499" title="Club Esportiu Institut Guttmann" nonfiltered="2155" processed="2153" dbindex="72161">
El Club Esportiu Institut Guttmann, deg a Espanya del bsquet en cadira de rodes, s una entitat esportiva constituda l octubre de 1967, afiliada a les federacions Espanyola i Catalana d Esports per a Minusvlids, i inscrita amb el nmero 155 al  Registre de Clubs i Associacions Esportives  de la Secretaria General de l Esport de la Generalitat de Catalunya. El seu principal objectiu s el foment, el desenvolupament i la prctica continuada de l activitat fsica i esportiva sense nim de lucre.

A ms del bsquet en cadira de rodes, el club compta actualment amb esportistes federats a les disciplines d atletisme, tennis, i hoquei en cadira de rodes.


 Objectius .
Sempre que les circumstncies ho permeten, el Club Esportiu Institut Guttmann procura desenvolupar les seves activitats esportives mitjanant la inclusi dels seus equips, jugadors o atletes en altres clubs esportius en els que comparteixen installacions i serveis amb la resta d esportistes:

 Esports que es practiquen .
 La secci de bsquet, des de la temporada 2001-2002 defensa els colors blau-grana del Bara, mitjanant un conveni de cooperaci signat a tres bandes entre el propi Club, l Institut Guttmann i el Futbol Club Barcelona. Conveni que posteriorment amb data 2.10.2004 es va ratificar amb la incorporaci de la Fundaci ONCE.
 Pel que fa al tennis en cadira de rodes, els seus tennistes realitzen l entrenament i les competicions al Barcelona Tennis Olmpic, installacions oficials de la Federaci Catalana de Tennis.
 Pel que fa a l atletisme, des del 1998, t establert un conveni de collaboraci amb el Club Atltic Nou Barris de Barcelona.
 Menci apart mereix l equip de hoquei en cadira de rodes: C.E.Guttmann  Els Dracs  equip format per nois i noies que, amb el suport dels seus pares i el recolzament de diferents entitats, s esforcen en promocionar aquesta nova disciplina esportiva, especialment indicada per a esportistes joves amb molt poca mobilitat.

Galeria d'imatges.


 Enllaos externs .
 Institut Guttmann - Article: Club esportiu Institut Guttmann, tret amb la seva autoritzaci.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="176506" title="Pant de Can Borrell" nonfiltered="2156" processed="2154" dbindex="72162">
El Pant de Can Borrell est situat a la serra de Collserola, dins el terme municipal de Sant Cugat del Valls. Es va construir per proporcionar aigua a la masia de Can Borrell, i est situat al torrent de les Monelles, uns centenars de metres abans d'on aquesta desemboca a la riera de Sant Medir.

S hi poden observar vegetaci de ribera i animals aqutics (amfibis, peixos, insectes, etc.). Queda com a ancdota la troballa d'un caiman de 90 centmetres l'any 2006.

Referncies.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="176507" title="Sant Antoni de Ma" nonfiltered="2157" processed="2155" dbindex="72163">


L'Esglsia de Sant Antoni de Ma era una ermita medieval que es trobava extramurs de la ciutat; Va quedar integrada en el teixit urb amb l'expansi del segle XVII. Va ser reformada l'any 1790, amb un estil neoclssic. Avui s una sala de cultura de "Sa Nostra".

Actualment, tamb hi ha una esglsia dedicada a Sant Antoni al carrer Vives Llull, relativament moderna, on si s'hi celebren actes religiosos, en substituci de l'antiga, dedicada a concerts i exposicions.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="176511" title="Leonid Gvorov" nonfiltered="2158" processed="2156" dbindex="72164">

Leonid Aleksandrvitx Gvorov (en rus:                             ) (Butykr, 1897   Moscou, 1955). Comandant militar sovitic.

Nascut el 22 de febrer de 1897 al poble de Butikr, a la Rssia central (avui a Kirov Oblast). El seu pare era mariner. Va anar a l'escola superior tcnica a Yelabuga i va entrat al departament de construcci naval de l'Institut Politcnic de Petrograd. Al desembre de 1916, no obstant, va ser transferit a l'Acadmia d'Artilleria de Konstantinovskye i al 1917 esdevingu oficial artiller.

Amb l'esclat de la Revoluci Russa i la desintegraci de l'exrcit imperial, Gvorov torn a casa, per posteriorment va ser allistat amb la Gurdia Blanca d'Aleksandr Kolchak. Aviat desert i s'un a l'Exrcit Roig, per aquest episodi posteriorment jugaria en contra d'ell. Durant la Guerra Civil Russa serv sota les ordres de Vasili Bliukher a Crimea, contra les forces de Piotr Vrangel, sent ferit dues vegades i guanyant l'Orde de la Bandera Roja

Durant les dcades dels 20 i 30 tingu una srie de comandaments d'artilleria, completant cursos a l'Acadmia Militar de Frunze. Al 1936 fund l'Acadmia Militar de l'Estat Major General de l'Exrcit Roig, i tamb va ser el cap d'artilleria del Districte Militar de Kev. Al 1938 va ser nomenat instructor de tctica a l'Acadmia d'Artilleria de Dzerjinskiy.

Durant el perode de la Gran Purga de Stalin, Gvorov, qui havia estat membre de l'exrcit de Koltxack i subordinat de Bliukhe (que va ser executat al 1938), va ser afortunat de sobreviure. Va dimitir de la seva posici i amenaat amb l'arrest, per la intervenci del Mariscal Kliment Voroixlov i del Cap de l'Estat Sovitic Mikhail Kalinin el van salvar.

Al 1939 esclat la Guerra Sovitico-Finesa, i Gvorov va ser nomenat Cap d'Artilleria del 7 Exrcit. Des d'aquesta posici comand l'assalt masiu d'artilleria que permet el trencament sovitic de la Lnia Mannerheim al 1940. Per aquesta acci va rebre l'Orde de l'Estrella Roja i el rang de Comandant de Divisi. Seguidament va ser nomenat Diputat Inspector General d'Artilleria de l'Exrcit Roig. Quan l'Alemanya Nazi enva l'Uni Sovitica al juny de 1941, Gvorov va ser nomenat Director d'Artilleria del Front Occidental, a la Polnia Oriental i a Bielorrssia. En aquest comandament crid l'atenci del General Gueorgui Jkov, qui va acabar sent el seu patr. Execut un paper principal a la Batalla de Moscou al desembre de 1941 i a les contraofensives sovitiques durant l'hivern de 1941-1942. Com a resultat va ser promogut al rang de Tinent General d'Artilleria.

A l'abril de 1942 Govorov va ser nomenat Comandant de Leningrad, una ciutat que havia estat encerclada per la Wehrmacht i per l'exrcit fins des de novembre de 1941 i que durant l'hivern de 1941-1942 pat una terrible fam (veure Setge de Leningrad). Aqu els coneixements de Gvorov com a cap d'artilleria i mestre de la guerra de posicions era intil, donat que la ciutat estava constantment sota bombardeigs, i una de les tasques de Govorov era llanar una contraofensiva artillera contra els canons alemanys. Al gener de 1943 comand les forces sovitiques de Leningrad a l'atac combinat anomenat Operaci Guspira, que captur Schlisselburg i trenc el bloqueig alemany al voltant de Leningrad. Al juny de 1944, durant l'alliberament de la regi nord de Leningrad i la conseqent invasi de Finlndia va ser promogut al rang de Mariscal de la Uni Sovitica.

Quan les forces sovitiques van avanar cap al sud i l'oest des de Leningrad al 1944, Gvorov comand l'artilleria roja durant l'alliberament de Novgrod, la reocupaci d'Estnia i de Letnia i l'avan cap a Polnia. El 27 de gener de 1945 va ser rebre el ttol d'Heroi de la Uni Sovitica

Als anys de postguerra, Gvorov va ser comandant del Districte Militar de Leningrad i Cap Inspector de les Forces de Terra. Al 1948 va ser nomenat Comandant de les Forces Aries de Defensa Nacional, i al 1952 fou Ministre de Defensa. Des d'aquests comandaments vei la modernitzaci del sistema de defensa aria per l'era de l'avi a reacci i de la bomba atmica. Per Gvorov patia d'una malaltia cardaca crnica, i mor a Moscou el 19 de mar de 1955.

 Condecoracions .

 Heroi de la Uni Sovitica (1945);
 Orde de Lenin (1941, 1942, 1945, 1945, 1947);
 Orde de la Victria (1945);
 Orde de la Bandera Roja (1921, 1944, 1950);
 Orde de Suvorov (1943, 1944);
 Orde de Kutuzov de 1a classe (1944);
 Orde de l'Estrella Roja (1940);
 Medalla de la defensa de Leningrad;
 Medalla de la defensa de Moscou;
 Medalla de la victria sobre Alemanya en la Gran Guerra Patritica 1941-1945;
 Medalla del 20 Aniversari de l'Exrcit Roig;
 Medalla del 30 Aniversari de l'Exrcit i l'Armada Sovitics;
 Medalla del 800 Aniversari de Moscou;
 Legi d'Honor (Frana);
 Creu de Guerra 1939-1945 (Frana);
 Comandant en Cap de la Legi del Mrit (Estats Units);
 Orde de la Repblica (Tuv);



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="176512" title="Mina Grott" nonfiltered="2159" processed="2157" dbindex="72165">

La Mina Grott s un tnel de quasi un quilmetre i mig situat al terme municipal de Barcelona que connecta el Pant de Vallvidrera amb la part baixa del barri de Vallvidrera, a prop de l'estaci inferior del Funicular de Vallvidrera. La seva construcci es dugu a terme l'any 1855 per dur l'aigua del pant fins a l'antic municipi de Sarri. Durant aquell temps la mina era explotada per una companyia que visqu uns anys fora esplendorosos per que mica a mica va anar fent fallida.

Poc temps desprs, just al comenament del segle XX, un jove enginyer de la companyia de tramvies anomenat Carles Emili Montas i Criquillion present un revolucionari projecte que pretenia construir-hi una via de 0,60 metres i a la vegada ampliar la seva secci per a fer-hi passar un trenet destinat a traslladar els barcelonins que anaven a gaudir de la natura a la serra de Collserola. A la vegada el projecte assegurava la continutat del transvasament d'aigua des del pant.

El 13 de juny de 1908 qued tot enllestit i s'efectu el viatge inaugural. Es tractava d'un vag elctric amb capacitat per a 36 passatgers, el vehicle disposava de dos carburers i per tot el tnel hi havia vuitanta bombetes de colors. L'xit del trenet fou total, de fet prop de 40.000 persones van viatjar-hi durant el curt perode en qu va funcionar, pel que tant el Parc d'atraccions del Tibidabo com l'empresa explotadora del tren de Sarri veien un fort competidor.

Les pressions i influncies en contra de l'opini popular van obligar a que la installaci deixes de funcionar al 1909. Malgrat aix encara es va resistir a desaparixer i fou de molta utilitat per al transport d'obrers i material en la construcci del tnel Ferrocarrils de Catalunya, actualment Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya fins a la seva clausura al 1916. Anys desprs, la mina entraria en un estat de quasi abandonament fins que les noves canalitzacions d'aigua la rescatarien de l'oblit per transportar novament aigua, aquest cop, per, en sentit invers, des de Barcelona fins a Sant Cugat del Valls i Sabadell.

 Enllaos externs .

 La mina Grott;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="176516" title="Alexander Wurz" nonfiltered="2160" processed="2158" dbindex="72166">

Alexander Wurz (nascut el 15 de febrer de 1974 a Waidhofen an der Thaya, Baixa ustria) s un pilot de Frmula 1 austrac, actualment a l'equip Williams. 

A principis del 2006 va signar amb Williams un contracte per a convertir-se en el pilot oficial de proves i tercer pilot de l'equip. Va pilotar el tercer cotxe a tots els Grans Premis del 2006 i el 3 d'agost d'aquell any es va anunciar que Wurz substituiria Mark Webber com a pilot titular de Williams per a la temporada 2007, acompanyant Nico Rosberg. 

Al GP de Mnaco, el 27 de maig del 2007, Wurz va anotar els seus primers punts per a l'equip Williams F1, acabant en el 7 lloc desprs de classificar-se 11. El 10 de juny del 2007, al GP de Canad, va aconseguir, per tercera vegada a la seva carrera, acabar en tercera posici desprs de sortejar totes les dificultats d'una carrera molt accidentada. De fet, va danyar el seu aler posterior a les primeres voltes, per es va sobreposar i va acabar al podi. Va estar a punt de repetir aquesta actuaci al GP d'Europa, per no va aconseguir passar Webber a l'ltima xicane.

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="176517" title="La Rierada" nonfiltered="2161" processed="2159" dbindex="72167">


La Rierada s un nucli de poblaci pertanyent al terme municipal de Molins de Rei. Est situat dins la serra de Collserola i l'any 2005 eren 129 els seus habitants. Hi passa la riera de Vallvidrera o de la Rierada.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="176518" title="Sant Bartomeu de la Quadra" nonfiltered="2162" processed="2160" dbindex="72168">


Sant Bartomeu de la Quadra s un nucli de poblaci pertanyent al terme municipal de Molins de Rei. Est situat dins la serra de Collserola, en un coll entre la riera de Santa Creu i la riera de Vallvidrera.
l'any 2005 eren 265 els seus habitants.

El lloc de Sant Bartomeu era una antiga quadra pertanyent a Santa Creu d'Olorda.
L'esglsia parroquial de Sant Bartomeu de la Quadra, esmentada el 1143 com a Sant Bartomeu d'Olorda, va ser enderrocada el 1936. Amb les mateixes pedres es va construir un nou temple el 1947, d'una nau, amb campanar de torre quadrada.

Al segle XIX form part del municipi de Santa Creu d'Olorda i, en dividir-se aquest el 1916, fou incorporada a Molins de Rei.
El 1868 fou erigida en parrquia independent. L'esglsia antiga, segurament romnica, va ser destruda pedra per pedra el 1936. Segons antigues fotografies, l'edifici era d'una nau capada per un absis semicircular, tenia una absidiola a tramuntana, un porxo a migdia i la porta duia la data del 1636. Se'n conserven quatre capitells de tradici pre-romnica.
L'esglsia conservava un retaule gtic dedicat a sant Bartomeu, del segle XV, amb escenes de la vida i martiri de l'apstol. Desaparegut el 1936, algunes taules sn actualment al Museu Dioces de Barcelona. Els altres retaules, el del Roser i el de Sant Isidre, dels segles XVI i XVII, juntament amb alguns quadres, tamb desaparegueren el 1936.
Aix mateix, aleshores es va perdre el fons documental de la parrquia. El 1947 es va inaugurar l'esglsia actual, construda amb la pedra de l'esglsia enderrocada, al mateix lloc i orientada com ho era la vella, tamb d'una sola nau; desprs s'hi afeg l'altar del Santssim, el campanar i altres dependncies. 
Se celebra la festa major per Sant Bartomeu, el 24 d'agost.
 Enllaos Externs .
enciclopedia.cat;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="176519" title="Vallpineda" nonfiltered="2163" processed="2161" dbindex="72169">
Vallpineda s un nucli de poblaci pertanyent al terme municipal de Molins de Rei. Est situat dins la serra de Collserola i l'any 2005 eren 193 els seus habitants.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="176520" title="Platja Utah" nonfiltered="2164" processed="2162" dbindex="72170">

Utah Beach fou una de les principals platges del Desembarcament de Normandia el 6 de juny de 1944 i la que estava ms a l'oest. Situada a la costa nord-est del Cotentin (Departament de Manche) era part del sector de desembarcament americ. 

De totes les platges del desembarcament, Utah beach fou la que cost menys baixes i la que va assolir un  major nombre d'objectius inicials planejats pels aliats.

Situaci.




La part est del Cotentin, al lmit dels Departament de Manche i Calvados, s una zona de terres baixes i humides, subjectes a les inundacions regulars durant l'hivern. En el litoral, s'hi troben platges de sorra limitades per un cord de dunes que les separen dels marjals que se superen a travs de camins elevats. Els alemanys havien mantingut les zones inundables per dificultar el desembarcament.

Aquesta platja, particulament propcia a un assalt amfibi, va veure les seves defenses reforades desprs que Erwin Rommel va detectar nombrosos punts febles en el dispositiu defensiu alemany en el transcurs de les seves visites d'inspecci. D'aquesta manera les dunes entre la Bahia de Veys i Saint-Vasst-la-Hougue es van omplir de nius d'ametralladores i sobre els turons del rera pas s'hi van situar bateries pesants d'on cal destacar la Batteria d'Azeville, Crisbecq, Morsalines i La Pernelle. Amb tot, aquesta zona va restar menys fortificada que d'altres ja que la costa normanda feia que els alemanys pensessin que els marjals i les zones inundables farien difcil l'accs a l'interior.

Incialment, els aliats no havien pas previst desembarcar a les costes del Cotentin. La proximitat del port de Cherbourg i la necessitat de disposar d'una soluci de resposta en el cas que la situaci a les platges de Calvados no ans b, van fer decidir al comandament aliat amb Dwight Eisenhower i Bernard Montgomery al capdavant, d'ajuntar una cinquena platja. Com que hi havia vaixells de desembarcament de sobres es va poder realitzar aquest desembarcament suplementari. 

L'indret triat va rebre el nom dUtah Beach que s'estn de Sainte-Marie-du-Mont fins a Quinville, amb una zona d'assalt d'uns dos quilmetres al voltant de Vareville. Per tal que la platja no fos un cul de sac entre els marjals i el mar es va decidir de llanar dues divisions de paracaigudistes, la 82a divisi aerotransportada nord-americana i la 101 divisi aerotransportada nord-americana que havien de fixar un punt a Sainte-Mre-glise i cap de pont per controlar algunes rutes d'accs a les platges. Tamb havien de prendre el control de la carretera nacional 13 que uneix Pars amb Cherbourg via Caen, que tenia gran importncia estratgica, de tal manera s'evitava el moviment de tropes o contraatacs enemics per aquesta via i aix trencar l'enlla amb la fortalesa de Cherbourg. En aquest mateix objectiu havien de controlar la via de ferrocarril que uneix Caen i Cherbourg i els ponts sobre el Douve i el control del canal de Carentan al mar. L'assalt aerotransportat va portar el nom d'operaci Albany i Boston.

Fou la 4a divisi d'infanteria nord-americana del general Barton, que formava part del VII cos comandat pel general J. Lawton Collins, l'encarregat de prendre a l'assalt Utah Beach. La primera onada de l'assalt va ser portat pel brigadier Theodore Roosevelt Junior, nt-nebot del president en exercici Franklin Delano Roosevelt, fill de l'antic president Theodore Roosevelt i l'nic general que va acompanyar un assalt. Aquest desembarcament va rebre el suport del foc del grup de bombardeig de l'almirall M. L. Deyo i d'una pantalla de fum llanada per l'esquadr 342, grup de Lorena de les forces aries franceses lliures. Amb tot, foren els ms de 865 navilis de la fora U de comboi, de protecci i d'ajut a les tripes de terres les que foren implicades al desembarcament a Utah Beach.

Operacions.



Fou a les 6h 30 del 6 de juny, desprs d'una intensa preparaci d'artilleria i d'un bombardeig aeri que va caure sobre les posicions alemanyes que la 4a divisi d'infanteria US va ser desembarcada. Dos esquadrons de carros DD amfibis van ser posats a l'aigua a 3 km de la riba i van arribar a la platja grcies a les dues hlices i una faldilla de cautx. Es van apropar en dues onades d'assalt, 12 carros en la primera i 16 en la segona, de la platja on havien de comenar a disparar sobre les posicions alemanyes abans que haguessin pogut refer-se dels bombardejos.

A causa d'un error de navegaci les primeres onades de l'assalt van prendre peu uns 2 km al sud de l'indret previst. Sorts error per als aliats ja que les defenses alemanyes estaven aqu ms assequibles. Al principi del desembarcament de la divisi d'infanteria americana els trets alemanys van ser molts per poc precissos. Poc a poc els punts d'ametralladores alemanyes van ser neutralitzades i a partir d'aqu noms van quedar trets aleatoris dels canons de la 709 divisi d'infanteria alemanya que estaven enterrats i que l'armada aliada va neutralitzar progressivament.

La platja va estar en mans dels aliats rpidament. La marea es va retirar i va descobrir les defenses de les platges que en menys d'una hora des del desembarcament van comenar a caure. 2 hores ms tard el mur anticarros va ser dinamitat en diferents llocs i els tancs van poder comenar la progressi cap a l'interior. Al principi del migdia es van trobar els paracaigudistes amb les tropes desembarcades a Pouppeville.

Durant el 6 de juny la 4a divisi noms va tenir 200 homes de baixa.

Raons de l'xit.

Comparativament a la propera Omaha Beach, Utah Beach va tenir xit grcies a:

 Menys fortificacions alemanyes comparades amb altres platges. La defensa s'establ al cord litoral allat per les zones inundables del rerapas. ;
 Un bombardeig abans de l'assalt efica: molts dels bnquers estaven identificats, com la bateria costera de Saint-Martin-de-Varreville que van ser destruts amb bombarders mitjans com els Martin B-26.
 Els tancs DD: 28 dels 32 tancs amfibis van arribar a la platja perqu van ser llanats a l'aigua dues vegades ms a prop que a la platja Omaha i van ser capaos de trampejar millor els corrents marins. ;
 L'error de la zona de desembarcament, que fou ms al sud del que estava previst i van tenir menys fortificacions. ;
 Els paracaigudistes ja combatien a l'interior abans de l'inici del desembarcament. 5 hores abans de la primera onada d'assalt, les tropes paracaigudistes, que eren 13.000 homes, ja combatien a les platges i eliminaven els enemics de la sortida de les platges. Van crear gran confusi en els alemanys i van evitar qualsevol contraatac efectiu. ;

Tot i aquest xit s'ha de relativitzar per les dures baixes de les divisions aerotransportades en els dies que van seguir.

Logstica.
En les 12 primeres hores foren 23.250 homes, 1.700 vehicles de combat i 1.695 tones de provisions varen ser desembarcades en aquesta platja. 

Can d'Utah Beach.
El 12 de juny de 1994 la vila de Carentan va produir un gran espectacle titutal "Carentan, la mermria del cel" per commemorar l'alliberament per les tropes aerotransportades. La can Utah Beach va ser composta per Daniel Bourdels.

Utah Beach
Vagues en dentelle sur son dos dcouvert
la plage est douce et sans blessures
tirant sur elle les rouleaux de la mer
comme on remonte une couverture
Ils ne prendront pas froid
nos souvenirs
naissent et meurent les rois
 l'avenirDes ballons blancs rebondissent lgers
pousss par les rires d'enfantsCe sont des chants  infiniment de paixdans ce monde de guet-apensUtah Beach en couleursc'est presque beaumme avec sa douleur fleur de peauLes longs frissons  des anciens requiemondulent toujours sur la plageLes algues font des rves de chrysanthmessur le marbre des coquillagesViennent quelques ladiesen plerinageentre Sainte-Mre-Egliseet les nuages
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="176521" title="Ricard Belis i Garcia" nonfiltered="2165" processed="2163" dbindex="72171">
Ricard Belis i Garcia ( Barcelona 1964 ) s un realitzador de televisi catal.

Va nixer el 1964 a la ciutat de Barcelona. Va estudiar cincies de la informaci a la Universitat Autnoma de Barcelona, i des de 1987 s realitzador de televisi, treballant al programa "30 minuts" de TV3/Televisi de Catalunya on al costat de Montse Armengou ha realitzat documentals com "Operaci Nikolai" (1992), "Camb" (1996), "Els nens perduts del franquisme" (2002), "Les fosses del silenci" (2003) o "El comboi dels 927" (2004). 

L'any 2002 va realitzar, juntament amb Armengou, el reportatge "Els Nens perduts del franquisme", pel qual foren guardonats amb el Premi Nacional de Periodisme concedit aquell any per la Generalitat de Catalunya per la seva aportaci rellevant al periodisme d'investigaci histrica que representa un progrs en aquest gnere periodstic en la televisi.

Ha escrit diversos llibres amb la seva companya Montse Armengou:
2004: Les Fosses del silenci. Hi ha un holocaust espanyol?. Barcelona: Rosa dels Vents-Televisi de Catalunya;
2005: El Comboi dels 927. Barcelona: Rosa dels Vents-Televisi de Catalunya;
2007: Ravensbrck l'infern de les dones. Barcelona: Angle-Televisi de Catalunya;

Enllaos externs.
  Informaci del reportatge "Els nens del franquisme";








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="176526" title="Viver de Can Borni" nonfiltered="2166" processed="2164" dbindex="72172">
El Viver de Can Borni, situat a prop del Tibidabo, es va construir amb motiu de l'Exposici Universal de 1929 com a jard d'aclimataci de plantes de tot el mn. Projectat per l'arquitecte, urbanista i paisatgista Nicolau Maria Rubi i Tudur, s'inspira en els jardins que ms admirava: els jardins llatins i rabs, com els de l'Alhambra de Granada. Va ser reformat ntegrament l'any 2006.

 Enllaos externs .

 Fitxa del Viver de Can Borni;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="176527" title="Disneyland Resort a California" nonfiltered="2167" processed="2165" dbindex="72173">
Disneyland Resort s un resort (complex vacacional) situat en la ciutat d'Anaheim, prop de Los Angeles en l'estat de Califrnia. El resort s dirigit i coordinat per la Walt Disney Company. Aquest est compost per dos parcs temtics, tres hotels i un rea de compres, gastronomia i entreteniments.

Caracterstiques.
Les caracterstiques principals de Disneyland Resort a Califrnia inclouen:


Disneyland el parc temtic construt per Walt Disney i que fou obert en 1955.
Disneyland Hotel, l'hotel original construt per Jack Wrather obert en 1955 i adquirit per Disney en 1988.
Grand Californian Hotel&Spa, un hotel de Disney basat en l'estil artesanal de l'arquitectura d'inicis dels anys 1900.
Disney's Paradise Pier Hotel, un hotel temtic situat prop del parc Disney's Califrnia Adventure.
Downtown Disney,un centre comercial a l'aire lliure d'entreteniments situat entre les entrades dels parcs temtics del Disneyland Resort i Disneyland Hotel.

Els llocs del complex de carcter administratiu sn

 Disney Anaheim Crew, l'edifici d'administraci del resort que tamb cont la seua oficina d'empleats.
 Disneyland Resort Center, un edifici d'administraci que funciona amb els hotels del resort i Disney Fairy Tale Weddings.
 Mickey & Friends Parking Structure, l'rea d'estacionament principal per als allotjats a Disney's Califrnia Adventure i Disneyland.

Direcci.
El president actual del Disneyland Resort s Ed Grier expresident de Tokio Disney Resort. Aquest succex a Jay Rasulo qui fou president dels resorts i parcs de Disney.

De parc a resort.
El parc de Disneyland s'obr el 17 de juliol de 1955. A causa dels grans pressupostos, Walt Disney no adquir moltes rees de les que envoltaven el parc, a inclou l'actual Disneyland Hotel (que va ser adquirit per Jack Wrather). En anys seccesius, la Walt Disney Company adquir gradualment les rees a l'oest del parc, tot lHotel Esmeralda de Anaheim (ara Disney's Paradise Pier Hotel), Disneyland Hotel, i al nord les actuals rees comercials del Disneyland Hotel. Diverses rees de xicoteta mesura foren adquirides sobretot al sud del parc i sn utilitzades com prking.

A principis dels noranta, Disney anunci plans per a construir WestCOT, un parc temtico similar a Epcot a Florida, i ho situar en gran part sobre l'actual estacionament. El pla va ser cancellat diversos anys ms tard i la construcci de Disney's Califrnia Adventure comen el 1998, juntament amb una important renovaci del Disneyland Hotel, una re-tematitzaci de Disney's Paradise Pier Hotel (llavors anomenat Disneyland Pacific Hotel), i la construcci de Downtown, el Disney's Grand Californian Hotel, i Mickey & Friends Parking Structure, va convertir el complex en resort i com a tal fou inaugurat el 2001.

Afluncia.
L'ampliaci de l'rea comercial del parc, impuls a portar a terme una investigaci econmica sobre l'activitat dels visitants en 2006 al parc. En aquesta van participar tots els directius i l'administraci.

Disneyland, 14.7 milions de visites (#2 en tot el mn).
Disney's California Adventure, 5.6 milions de visites (#13);

Curiositats.
El parc es troba a Harbor Boulevard 1313. El "1313" s un homenatge a Mickey Mouse, doncs la lletra M s la tretzena lletra de l'alfabet.

Enllaos externs .
Guia de turisme en Wikitravel;
Lloc Oficial del parc;
Lloc corporatiu de la Walt Disney Company;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="176528" title="Sala Augusta (Ma)" nonfiltered="2168" processed="2166" dbindex="72174">
La Sala Augusta de Ma es construeix l'any 1950 com una sala de programacions infantils i juvenils, per anteriorment va ser fbrica de sabates, garatge, pista de patinatge i de ball, i cinema d'actualitats. L'any 1984 passa a ser municipal i, al mateix temps, s remodelada; ara t una funcionalitat polivalent.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="176529" title="Neverball" nonfiltered="2169" processed="2167" dbindex="72175">

Neverball s un joc de plataformes 3D (per un sol jugador) semblant al Super Monkey Ball. Actualment est disponible per Microsoft Windows  2000/XP , GNU/Linux, FreeBSD, Mac OS X i Sega Dreamcast. Neverball s programari lliure sota la llicncia GPL.

El joc.

El sistema de joc de Neverball consisteix en moure una bola mitjanant la gravetat que es genera movent l'entorn on esta situada, s a dir, el jugador no controla directament la bola sin la plataforma. Podem fer servir el ratol, el teclat o b el joystick.
Per passar de nivell, el jugador necessita collir un nombre determinat de monedes. Hi ha tres tipus de monedes: les grogues que tenen el valor d'una moneda, les vermelles que valen cinc grogues i les blaves que en valen deu . Si obtenim cent monedes aconseguim una vida extra.

L'actual versi (1.4.0) t tres paquets de nivells amb diferents dificultats. Cada paquet t 25 nivells. El primer paquet s per novells en el joc i els altres dos per jugadors ms experimentats. Hi han altres paquets de nivells addicionals disponibles al frum del joc Neverforum.

Durant el joc hi han disponibles tres tipus de cmeres per veure el joc en diferents perspectives.

Neverball possibilita la creaci de nous nivells mitjanant l'eina GtkRadiant amb la qual es poden crear tamb nivells per altres jocs populars com Quake. Gtkradiant t actualment versions disponibles per Microsoft Windows, GNU/Linux i Mac OS X.

Requeriments.
Els requeriments del sistema per poder jugar a Neverball sn relativament alts, ja que necessita acceleraci grfica per maquinari i OpenGL, encara que s pot reduir la resoluci i el nivell dels grfics per poder corre el joc amb ms fludesa.

Imatges.
 


Neverputt.

En el Neverball ve incls tamb un joc de minigolf, que fa servir els mateixos grfics i sistema fsic, anomenat Neverputt. El joc ve equipat amb 3 paquets de recorreguts cadascun amb una dificultat diferent: fcil, mitjana i difcil.
A diferncia del Neverball, en aquest poden jugar per torns fins a un total de quatre jugadors.

Enllaos externs.

 Pgina oficial ;
 Frum ;
 Wiki ;
 Entrevista amb Robert Kooima, creador del joc ;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="176530" title="Peixateria de Ma" nonfiltered="2170" processed="2168" dbindex="72176">
La peixateria de Ma fou construda el 1926 per l'arquitecte municipal Francesc Femenas, ja que abans, el peix es venia al port, i ms tard al claustre del Carme, on era rebutjat. Aix, el nou edifici projectat estava nicament dedicat a la venda de peix. s un edifici de planta rectangular, amb una llotja al mig. Actualment encara s'hi ven el peix.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="176531" title="Cementiri i ermita de Grcia de Ma" nonfiltered="2171" processed="2169" dbindex="72177">


El cementiri de Ma es construeix a partir de l'ordre de Carles III, que prohibia enterrar dins les esglsies, per higiene. L'Ajuntament destina uns terrenys a la vora de l'Ermita de Grcia (1697-1705). Les obres comencen l'any 1814 i l'escultor s Miquel Comas. El nou cementiri era de planta rectangular; l'espai interior est dividit en quatre quadrants, on se situaven les sepultures. L'entrada era de tipus monumental i enmig del recinte hi havia un obelisc commemoratiu. Ha sofert diferents ampliacions que s'han basat en una esttica funcional, prctica i racionalista.

Referncies.
 http://www.menorcaweb.com/fotos-menorca/mao/llocs-interes-cultural/ermita-gracia;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="176532" title="Els msics de Bremen" nonfiltered="2172" processed="2170" dbindex="72178">

Els msics de Bremen (en alemany, Die Bremer Stadtmusikanten) s un conte tradicional escrit pels Germans Grimm, l'acci del qual transcorre a la Baixa Saxnia, a les rodalies de la ciutat alemanya de Bremen.

Argument.
Els msics de Bremen tracta la histria de quatre animals: un gall, un gat, un gos i un ase, que volen ser sacrificats pels amos, perqu comencen a ser vells. Aquests animals es retroben fugint cadascun del seu propietari de cam cap a la ciutat de Bremen. Aviat es fan amics i decideixen, seguint la proposta de l'ase, de crear un grup de msica per poder-se guanyar la vida.

A mig cam, veuen una casa de pags amb llum a dins. Hi entren, i a dins hi veuen lladres. Posats l'un sobre l'altre, els animals decideixen actuar davant d'aquells homes amb la intenci d'obtenir-ne alguna cosa per menjar. Sorpresos, els msics surten corrent sense saber d'on venia aquell so. Llavors els animals decideixen installar-se a la casa per passar-hi la nit.

Cap al tard, els lladres van tornar i un d'ells hi entra per investigar. s fosc i veu els ulls del gat brillant en la foscor. El lladre aconsegueix encendre una espelma mentre pensava que veia brases. De cop i volta, el gat li salta a la cara i l'esgarrapa amb les ungles, l'ase li dna una coa, el gos el mossega i el gall el fa fora de la casa tot cridant. Un cop a fora, el lladre explica als altres que havia estat atacat per monstres: que una bruixa horrible amb unes ungles llargues (el gat)li havia esgarrapat la cara, que un gegant (l'ase) l'havia pegat, i el pitjor de tot, que un dimoni terrible li havia cridat a l'orella. Els lladres, doncs, van deixar la casa de pags per aquelles estranyes criatures que l'havien pres. D'aquesta manera, els animals van passar-hi feliment la resta dels seus dies.

Curiositats.
Finalment, sembla que els msics no acaben conformant la banda musical i, ni tan sols, cap dels animals acaba sent msic de forma individual. A la primera versi del conte, no s'anomenava la ciutat de Bremen.

L'opci de ser msics quan no hi havia cap altra feina per ells reflectia l'opini negativa de la poblaci de les rodalies de Bremen sobre la cultura de la capital. Malgrat aix, aquest conte s molt popular a Bremen. De fet, el 1953 es va collocar una esttua en honor dels msics del conte al costat de l'ajuntament. La Riga, la capital de Letnia n'hi ha una de semblant a la comunitat westfaliana d'Ense-Bremen.

Per tradici, es creu que el fet de tocar les potes de davant de l'ase porta sort i si mentrestant es demana un desig, es compleix. Tant s aix que, amb el pas del temps, les puntes de les potes de l'ase s'han tornat brillants.

Els msics, juntament amb el Roland de Bremen, s'han convertit en l'emblema de la ciutat.

Altres versions.
El conte ha estat refet en forma de dibuixos animats, films musicals i obres de teatre. A Catalunya, el 1994, la histria dels quatre animals msics de Bremen es va adaptar dins d'un dels capitols de Les tres bessones, de l'escriptora Roser Capdevila, coproduts per Cromosoma i Televisi de Catalunya. 

Jim Henson va produir-ne una versi amb els seus ninots de felpa anomenada "Els msics de felpa de Bremen" (en angls, "The Muppet Musicians of Bremen". 

A la Uni Sovitica, la histria es va adaptar en un musical animat el 1969 per Vasily Livanov als estudis Soyuzmultfilm, amb el ttol "Els msics de ciutat de Bremen" (en rus, (, Bremenskie muzykanty)).

El 2000, es va fer una nova adaptaci a Rssia anomenada "Els nous msics de Bremen" (en rus, (, Novyye bremenskiye)).

Al Brasil Brasil, Chico Buarque va adaptar la histria en una obra de teatre anomenada Os Saltimbancos, que desprs es va publicar en un lbum que va esdevenir un dels xits infantils ms importants. Aquesta versi tamb es va adaptar en format de pellcula. 

Tamb a Espanya, el 1989, la histria es va adaptar en un film de dibuixos animats dirigit per Cruz Delgado  i en una srie infantil anomenada Los Trotamsicos.

Referncies.
 Text sencer del conte en angls i alemany a About.com;























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="176533" title="Emili Manzano Mulet" nonfiltered="2173" processed="2171" dbindex="72179">
Emili Manzano Mulet ( Palma, Illes Balears 1964 ) s un periodista balear.

Va estudiar Filologia Hispnica a la Universitat Autnoma de Barcelona. Va iniciar la seva tasca periodstica a la premsa escrita collaborant com a crtic literari al "Diari de Mallorca", "La Vanguardia", "ABC" o "El Pas". Posteriorment collabor a la revista "L'Aven" i a les emisores de rdio Rdio 4 i Catalunya Rdio.

L'any 2001 inici un espai televisiu dedicat al mn dels llibres anomenat "Sal de lectura" a Barcelona TV, que present fins l'any 2006. Amb aquest espai Manzano fou guardonat amb el Premi Ondas l'any 2004 com a millor programa local i amb el Premi Nacional de Periodisme, concedit per la Generalitat de Catalunya.

El maig de 2006 fou nomenat director de l'Institut Ramon Llull en substituci de Xavier Folch, abandonant el crrec el desembre del mateix any sent substituit per Josep Bargall.

Des de l'abril de 2007 presenta al Canal 33/Televisi de Catalunya el programa "L'hora del lector".

Vegeu tamb .
 L'hora del lector;

Enllaos externs.
  Entrevista a Emili Manzano a www.tv3.cat;
  Informaci del programa "L'hora del lector";
  ;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="176538" title="Esglsia de Santa Eullia de Ma" nonfiltered="2174" processed="2172" dbindex="72180">
L'Esglsia de Santa Eullia de Ma fou construda entre 1879 i 1881. s un edifici de gran qualitat de llum; t una decoraci de mosaics, per la resta s ms senzilla. Aquesta esglsia es va construir a partir de la urbanitzaci del segle XIX, i per poder dur a terme el projecte, s'aconseguiren doblers de Cuba i de Ma.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="176539" title="Insomni familiar fatal" nonfiltered="2175" processed="2173" dbindex="72181">
L'insomni familiar fatal (IFF) s una malaltia hereditria autosmica dominant molt estranya que afecta al cervell. El gen dominant s'ha trobat en tan sols 28 famlies de tot el mn. Si un progenitor t el gen, la probabilitat de la seva descendncia d'heretar-la i desenvolupar-la s del 50%. La gnesi i la progressi de la malaltia s intractable, essent en darrera instncia fatal.

Histria.
Va ser descoberta pel doctor itali Ignazio Roiter el 1979, que descobr dus dones d'una mateixa famlia que moriren, segons sembla, d'insomni. Els historials de la famlia demostraren que moltes morts d'aquella famlia estaven aparentment relacionades. Quan mor un altre membre de la famlia en 1984, el seu deteriorament fou estudiat i un cop mort, el seu cervell fou enviat als Estats Units per a ser investigat.

A finals del segle XX, els investigadors descobriren que la malaltia estava causada per una mutaci dual d'una protena denominada protena del pri (PrP): l'cid asprtic en posici 178 era substitut per l'asparagina mentre que hi havia una metionina a l'aminocid en posici 129. Aquestes mutacions donen lloc a la formaci d'una protena insoluble del pri, anomenada PrPsc.

Fisiopatologia.
PrPsc t propietats autocataltiques que causen que la protena soluble PrP es converteixi  en la forma PrPsc quan es produeix la interacci entre aquestes dues protenes.

Aquesta conversi en protenes insolubles dna lloc a la formaci de plaques al tlem que contenen agregats de PrPsc. El tlem s la regi del cervell responsable de la regulaci de la son. La formaci de les plaques dna lloc a insomni, que desprs progressa amb afeccions ms severes.

Smptomes.
Els smptomes de l'IFF inclouen prdua de memria, atenci, vigilncia, funcionament visual motor i altres prdues de funcions cognoscitives d'un nivells ms alt, tals com impossibilitat d'estar parat o caminar, batecs del cor irregulars, patr respiratori anormal, aix com dificultats en la parla. Aquests smptomes progressen i condueixen a les mostres de demncia.

Presentaci.
L'edat d'aparici de la malaltia s variable, encara que sol ser entre els 30 i els 60, amb una mitja de 50. La mort esdev entre 7 i 36 meses des del comenament. La presentaci de la malaltia varia considerablement segons la persona, fins i tot entre pacients de la mateixa famlia.

La malaltia t quatre etapes, que tarden entre 7 i 18 mesos en completar-se:

El pacient pateix insomni creixent, resultant en atacs de pnic i fbies. Aquesta etapa dura aproximadament quatre mesos.
Allucinacions i atacs de pnic amb una altra freqncia, que duren uns 5 mesos.
Impossibilitat per a dormir acompanyat de rpida prdua de pes. Aquesta etapa dura aproximadament tres mesos.
Demncia. El pacient pot arribar a no donar respostes o b a estar mut durant durant sis mesos. s l'etapa final de la malaltia, el pacient morir posteriorment.

Tractament.
Actualment es desconeix el tractament i la cura de l'IIF, encara que les esperances estan posades en la terpia gnica. Els sedants no tenen cap efecte sobre aquests pacients.

Malalties relacionades.
Existeixen altres malalties relacionades amb el pri dels mamfers. Algunes malalties relacionades sn:
Kuru.
Encefalopatia espongiforme bovina ("Mal de les vaques boges").
Encefalopatia espongiforme transmissible (Afecta a crvols i uapits) ;

Es creu que alguns tipus de falls cardacs i la malaltia de Creutzfeldt-Jakob estan relacionats amb una variant del pri. Aquestes dues malalties, emper, no sn transmissibles, excepte per contacte directe amb el teixit, com al canibalisme, transfusions sangunies o trasplantaments.

Referncies.
 Estudi d'un cas a la Universitat de Michigan ;
 ;
 ;
 Insomni familiar fatal: una nova famlia  a ustria ;
 ;

Enllaos externs.
 Famlia lluita contra fatal insomnia ;
 AFIFF - Associazione Familiari Insonnia Familiare Fatale malattie da prioni ;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="176541" title="Sant Josep de Ma" nonfiltered="2176" processed="2174" dbindex="72182">


L'Esglsia de Sant Josep de Ma fou construda l'any 1738 per la comunitat de mestres de cases, fusters i calefactors, dedicada a Sant Josep. s un edifici d'estil molt senzill, de nau nica, amb petites capelles a cada banda. En el perode entre 1764 i 1782 passa a formar part del culte anglic, per amb la dominaci espanyola de 1802 passa de forma definitiva al culte catlic.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="176544" title="Milagros Prez Oliva" nonfiltered="2177" processed="2175" dbindex="72183">
Milagros Prez Oliva ( Benasc, Arag 1955 ) s una periodista i professor universitria aragonesa.

Va nixer el 1955 a la poblaci aragonesa de Benasc, situada a la comarca de la Ribagora. Va estudiar cincies de la informaci i actualment s professora d'Anlisi de l'actualitat a la Universitat Pompeu Fabra (UPF). Vicedegana del Collegi de Periodistes de Catalunya actualment collabora amb el programa de TV3 "Bon dia, Catalunya". 

L'any 1982 va iniciar la seva activitat periodstica al diari "El Pas", del qual en fou nomenada l'any 1996 redactora en cap de la secci de societat i actualment s la redactora en cap de l'edici catalana del diari. Des d'aquest rotatiu s'ha dedicat a realitzar reportatges de recerca sobre el mn de la salut i l'epidemiologia, destacant especialment una srie d'articles dedicats a la "mort digna".

L'any 2006 fou guardonada amb el Premi Nacional de Periodisme, concedit per la Generalitat de Catalunya, per fomentar el coneixement dels temes de salut pblica i epidemiologia, des d'un periodisme independent i crtic.

Enllaos externs.
 Entrevista a Milagros Prez Oliva ;
 Informaci de Milagros Prez Oliva a la Universitat Pompeu Fabra ;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="176545" title="Esglsia i convent de la Concepci (Ma)" nonfiltered="2178" processed="2176" dbindex="72184">


L'Esglsia i convent de la Concepci de Ma s un convent de clausura construt sobre terrenys de l'antiga muralla, entre 1616 i 1623, sota l'advocaci de la Immaculada Concepci. Quasi no t faana exterior, perqu l'edifici s'obre cap el penyal del port. Devers l'any 1804 es va dedicar una sala a l'ensenyament per a fillets.

L'interior de l'edifici s molt senzill i el convent s irregular, pobre, amb poca decoraci. Est format per una zona amb 12 cambres i una altra amb 13.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="176546" title="Degueche" nonfiltered="2179" processed="2177" dbindex="72185">



Deguche o Degueche o Degache s una ciutat de Tunsia, a la governaci de Tozeur, a uns 5 km de la ciutat de Tozeur amb uns 8000 habitants. s capalera d'una delegaci amb 26.310 habitants. Al costat de la ciutat hi ha diversos nuclis, destacant Oulad Majed, Cedada i El Mhasen. La seva activitat econmica es agrcola amb recollida de dtils de la varietat Duglet Nour, i arbres fruiters. Uns 10 km al nord-est es troba el lloc arqueolgic de Kris a la vila de El Mahassen, amb unes reduides restes de la ciutat romana de Thagis














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="176549" title="Ajuntament de Ma" nonfiltered="2180" processed="2178" dbindex="72186">


L'Ajuntament o Casa Consistorial de Ma es va construir en el mateix espai on encara s avui, l'any 1613; trobam els seus antecedents en un edifici del carrer Nou, on estava radicada la Universitat de Ma, s a dir, l'Administraci local d'aquella poca.

L'any 1613 es va traslladar a la plaa de la Conquesta. El rellotge s de l'any 1731, d'origen angls. Devers el 1789, l'edifici va ser reformat i de l'anterior noms queda el soterrani. Aquesta reforma es basa en la decoraci barroca d'influncia francesa, segons el projecte de l'enginyer Francisco Fernndez de Angulo. A l'interior destaquen el Sal Noble i la Galeria de Menorquins Illustres.

El dest actual s l'Ajuntament de Ma i hi ha les oficines administratives.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="176550" title="Riu Lualaba" nonfiltered="2181" processed="2179" dbindex="72187">
El riu Lualaba s la ms gran de les fonts del Riu Congo pel que fa al cabdal. Tanmateix, el supera en longitud el riu Chambeshi.

Compta amb 1.800km de longitud. Neix prop de Musofi (al costat de Lubumbashi a la provncia de Katanga). Tot el seu recorregut queda dins la Repblica Democrtica del Congo. S'eleva fins a 1.400m sobre el nivell del mar i corre cap al nord fins a Kisangani, on comena oficialment el riu Congo. Una font del Lualaba es troba a l'altipl de Katanga. Des d'all baixa fins a l'altipl de Manika, amb cascades i rpids que en caracteritzen el descens. A Bukama, el riu esdev navegable per uns 640 km al llarg d'una srie d'aiguamolls (inclosos els llacs Upemba i Kisale). Ms enll de Kongola, ja no es pot navegar car entra en un estret congost, Portes d'Enfer. Entre Kasongo i Kibombo, s'extenen uns altres 100 km navegables, abans que els rpids tornin a impedir el pas d'embarcacions a Kindu-Port-Empain. Al final del riu es troben les catarates de Boyoma, formades per set cascades en una faixa de 100 km entre Ubundu i Kisangani.

El Lualaba fa de frontera Nord i Oest del parc nacional d'Upemba de la Repblica Democrtica del Congo.

En el passat, es considerava que el Lualaba era una possible font del Nil. Tanmateix, Henry Morton Stanley el va recrrer i va demostrar que desemboca a l'Oce Atlntic. 

Els afluents principals del Lualaba sn:
 riu Lowa;
 riu Ulindi;
 riu Luama;
 riu Lukuga, connectat al llac Tanganyika;
 riu Lufira;
 riu Lubudi;
 riu Luvua;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="176551" title="Mtode (revista)" nonfiltered="2182" processed="2180" dbindex="72188">
Mtode s una revista en catal especialitzada en la difusi de la recerca cientfica.

La revista fou fundada l'any 1992 amb l'objectiu de ser un pont entre la cincia i la societat. Editada per la Universitat de Valncia difon tant els treballs de recerca realitzats en aquest centre com en altres centres de l'Espanya o de l'estranger.

Dirigida des de l'any 1999 per Mart Domnguez, actualment t un tiratge d'uns 4.000 exemplars i la seva vocaci de difusi de la cincia s tant mplia que abarca des de les cincies bsiques i naturals fins a alguns vessants de les humanitats i cincies socials.

L'any 2007 la revista ha estat guardonada amb el Premi Nacional de Periodisme, concedit per la Generalitat de Catalunya, per la seva tasca en la difusi de la investigaci, que l'ha convertida en una de les millors revistes sobre cincia i pensament d'Europa.

Enllaos externs.
  Pgina oficial de la "Revista Mtode";










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="176552" title="Residncia Geritrica de Ma" nonfiltered="2183" processed="2181" dbindex="72189">


La Residncia Geritrica de Ma fou construda l'any 1738 pels anglesos, que volien fer un hospital de caritat de nova planta al carrer Cs de Grcia, amb un oratori dedicat al Bon Pastor. Aquest edifici estava mantingut per doblers d'herncies i per almoines. Aquest edifici ja el van fer sobre un hospital de l'Edat Mitjana que acollia a persones malaltes i necessitades.

Ha sofert una altra reforma que va remodelar la faana amb un estil de lnies clssiques. Anys ms tard, Juana Adelaida Cardona va deixar una herncia per poder fer-hi una nova reforma, i al seu costat es va construir un edifici destinat a malalts contagiosos, que avui s la Casa d'Infncia. Aquest hospital municipal s, en l'actualitat, la Residncia Geritrica.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="176554" title="Dhiba" nonfiltered="2184" processed="2182" dbindex="72190">
Dhiba o Dehibat s una petita ciutat de Tunsia a la frontera amb Lbia amb uns 2000 habitants. Pertany a la governaci de Tataouine, i es troba a uns 90 km al sud de la ciutat de Tataouine. Al altra costat de la frontera hi ha la petita ciutat lbia de Ouezzen a uns 5 km. Noms es important com a punt fronterer per on passen moltes de les mercancies lbies que desprs es venen al sud de Tunsia, sobretot petroli, ja que es el punt d'inici de la carretera principal que porta de la frontera Lbia a Tatouine per l'interior. Es capalera d'una delegaci amb 4.680 habitants (cens del 2004). El lmita sud de la delegaci est fixat per la vila de Bir Zar. Dos dels ksours del sud-est, Ksar Tefrout i Ksar Sidi ben Ali es troben a aquesta delegaci.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="176555" title="Hort Nou (Ma)" nonfiltered="2185" processed="2183" dbindex="72191">


S'Hort Nou de Ma va ser construt l'any 1785 a la costa de Ponent del port, ja que era la zona ms transitada, perqu estava molt relacionada amb el cam d'en Kane. Es va fer una mena de passeig per ser zona de jard. L'arquitecte va ser Francisco Fernndez de Angulo; hi va construir un petit edifici d'estil clssic. Desprs va estar abandonat durant molt de temps i actualment tornar a ser un passeig.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="176560" title="Djerba Houmet Essouk" nonfiltered="2186" processed="2184" dbindex="72192">
Djerba Houmet Essouk s una delegaci de Tunsia, a la governaci de Mdenine, a l'illa de Gerba, de la que forma la seva part nord-occidental. La capital s Houmt Souk o Houmet Essouk, que s tamb la principal ciutat de Gerba. La poblaci segons el cens del 2004, s de 61.470 habitants. Al seu territori hi ha l'aeroport internacional de Djerba (Djerba-Zarzis abans Djerba-Mellita) i la sinagoga de La Ghriba a la ciutat de Hara Seghira.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="176561" title="Esglsia de Santa Maria (Ma)" nonfiltered="2187" processed="2185" dbindex="72193">


L'Esglsia de Santa Maria, de Ma, fou construda entre 1748 i 1772 sobre l'emplaament d'una esglsia gtica del segle XIII. L'interior s d'estil neogtic, amb una nica nau amb voltes; al costat t diverses capelles dedicades a diferents sants. A l'exterior podem trobar una decoraci molt senzilla, amb un campanar, i la porta principal dna a una petita plaa tancada.

Compta amb un orgue monumental construt l'any 1809 pels mestres Francisco Otter i Joan Kiburz, residents a Barcelona. Fa 15 metres d alada i 9 metres d amplria. T quatre teclats i 3006 tubs sonors, dels quals 197 sn de fusta i la resta, de metall.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="176562" title="Principal de Gurdia (Ma)" nonfiltered="2188" processed="2186" dbindex="72194">


El Principal de Gurdia de Ma fou construt l'any 1786 amb la funci de ser l'edifici del cos de gurdia permanent durant la dominaci britnica. Va ser projectat per Francisco Fernndez de Angulo i es va basar en l'estil de l'Ajuntament, s a dir, de lnies senzilles i d'estil barroc clssic d'inspiraci francesa. Hi ha decoraci d'armes i d'insgnies militars. Al llarg del temps ha tingut diferents funcions com jutjat municipal, escola de dibuix, edifici destinat als saigs i actualment destinat al Servei Municipal de Cultura.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="176563" title="Djerba Midoun" nonfiltered="2189" processed="2187" dbindex="72195">
Djerba Midoun s una delegaci de Tunsia formada per la part oriental de l'illa de Gerba. Pertany a la governaci de Mdenine. T una poblaci (cens del 2004) de 47.700 habitants. La capital es la ciutat de Midoun. Inclou tota la zona turstica de l'illa (el nord-est) amb uns 42 hotels d'alt nivell i molts altres de menors.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="176564" title="Llatzaret (Ma)" nonfiltered="2190" processed="2188" dbindex="72196">

El Llatzaret s una illa situada dins el Port de Ma que durant anys va serv per fer-hi quarantenes. Abans que es construs dit llatzaret ja existia dins el port de Ma un petit illot anomenat Illa de la Quarantena precisament perqu serv de llatzaret a part de 1490. Per a mitjans de 1785 Espanya reb els esclaus espanyols alliberats per Algria com a conseqncia de la nova pau instaurada amb la regncia algeriana i les estructures del petit llatzaret menorqu resultaren insuficients. Per aquest motiu l Illa d'en Colom serv de llatzaret provisional, un illot de la costa nord-est de Menorca on els repatriats hi feren la quarantena. Un cop solucionat aquest problema puntual, es decid buscar una soluci definitiva a la protecci sanitria espanyola, i Floridablanca orden la construcci d un llatzaret general l any 1787 per tal que les naus que haguessin de desembarcar a Espanya fessin quarantena. Es proposaren molts llocs, per a la fi s opt altre cop per l illa de Menorca, all on s enviaren els repatriats d Algria, per no a l illa d en Colom aquest cop, sin una pennsula anomenada de Pennsula de Sant Felipet, que es trobava dins el port de Ma, i que desprs de la construcci d un canal artificial l any 1900 es convertiria definitivament en el Llatzaret General d Espanya.

 Menorca com a resposta .

Alguns autors menorquins del segle XIX van interpretar l elecci de Menorca entre totes les altres candidatures al fet de qu en aquella poca es creia que a Menorca hi havia un clima saludable a causa de la falta de morts per pesta i poques per altres malalties. Aix a l illa s hi respirava un ambient higinic, apropiat per construir-hi un llatzaret. Tot i aix, es creu que altres factors ms prctics foren els que convenceren a Madrid per a l elecci de Menorca.

Un d aquests factors seria el fet de ser una illa, i la ms allunyada de la pennsula tenint en compte que havia de ser lo suficientment a prop per a la seva utilitzaci (aix les Canries i algunes colnies foren desestimades com a soluci). Un altre factor s la seva situaci oriental, ja que era un lloc de pas freqent per a les naus que venien del Llevant i del Nord d frica, els quals eren els ms temuts per procedncia de llocs on la pesta era endmica. Un ltim factor a tenir en compte, seria la gran capacitat del port de Ma, dins del qual les naus podien maniobrar tranquillament. A ms a ms, la seva forma de llengua que s infiltra dins la terra aportava un refugi segur davant de temporals.

Tot i aix, fossin quins fossin els motius que decantaren al govern espanyol cap a Menorca, es firm l ordre de construcci el 14 de setembre de 1787 per, la manca de recursos econmics no va permetre la resoluci prctica de la decisi menorquina. Aix, l any 1792 hi hagu un fort rebrot de la pesta a Algria que accentu la urgncia de la construcci del llatzaret per tal de posar en quarantena als possibles portadors de malalties infeccioses. Per aix, aquest mateix any, quatre tcnics de l Administraci Reial van visitar Menorca per tal de construir-hi el llatzaret. A ms a ms, dos tcnics designats pels propietaris dels terrenys, el senyor Miquel de Vigo, acompanyaren als quatre tcnics per tal  d acordar el preu i les condicions de compra. Finalment, l ordre d inici de les obres es firm el 3 de juliol del segent any, i la primera pedra de la construcci fou collocada el 15 de setembre de 1793.

 Els problemes de la construcci del Llatzaret de Ma .


A l inici, les obres es duren a terme sota les ordres de l enginyer militar Manuel Pueyo, i tres anys ms tard ja s havien construt un dels quatre departaments que havia de tenir el llatzaret. Aix, el 15 d agost de 1797 els jurats de Ma prenien possessi de la part del llatzaret emmurallada i finalitzada, i descarregaven cot provinent d Esmirna per expurgar-lo. Tot i aix, les obres es van frenar l any segent a causa de l esgotament dels diners que la Corona havia destinat i a causa de la reducci del nombre d obrers fins al nmero trenta.

A partir de l any 1798, la disminuci de la freqncia en la construcci arrib a la parada total, ja que l illa fou reconquerida, per darrera vegada pels anglesos, els quals no els interessava la construcci del llatzaret, ja que era una precauci sanitria que afavoria el comer espanyol. Doncs, els anglesos en tenien suficient amb el llatzaret construt per ells mateixos a l Illa de la Quarantena del port de Ma durant la seva anterior ocupaci per tal de poder cobrir les seves necessitats sanitries.

Quatre anys ms tard, a causa del Tractat d Amiens, Menorca fou retornada a la Corona Espanyola. Tot seguit, es volgu que fossin represes les obres del Llatzaret del port de Ma, per no fou fins a l abril de 1803, que es recuperaren les obres ja que arribaren 10.000 duros de l Administraci central per pagar els obrers. Aquest cop, fou Guillermo Casanova qui dirig la construcci, el qual aport moltssima velocitat als treballs sense afectar les despeses ja que recorregu a les quadrilles de presos procedents de Mallorca per tal d obligar-los a participar en les obres.

Tot i aix, no s avan tant com s esperava ja que, per exemple, l any 1803 i 1804, hi hagueren aturades a causa de la urgncia d usar les installacions que encara estaven inacabades per tal d hostatjar la quarantena de passatgers i mercaderies que viatjaven en vaixells on s havien manifestat casos de febre groga. Un altre exemple que atur la celeritat de Guillermo Casanova, fou la necessitat de destinar ocasionalment els treballadors de l obra a altres missions, com per exemple a l any 1805, quan un suposat desembarcament enemic, que no exist, provoc la mobilitzaci dels treballadors per ordre de les autoritats a ajudar a defensar l'illa.

Aquest mateix any, desprs de veure la falsedat de l alarma, la construcci tingu una forta empenta a causa de l'augment en el nombre de treballadors, fins arribar a uns 500. Aix, la construcci s acab el 1807, i el dia 1 d octubre, el Bisbe de Menorca bene la capella del Llatzaret, que fou dedicada a l advocaci de Sant Sebasti. Tot i aix, cal recordar que Espanya estava immersa en la Guerra de la Independncia o del Francs, i per aix, l Administraci sanitria de l Estat central era gaireb inexistent, aix, encara que fou inaugurat oficialment, l administraci no don cap provisi per iniciar el funcionament del nou edifici sanitari.

A partir d aqu s inici un llarg perode de deu anys on el Llatzaret s us per a diferent fins, segons les diferents necessitats de cada moment. Aix, s us com a lloc de quarantena, com a hospital, com a caserna i com a pres. Quan s hagu d utilitzar com a pres, es tancaren entre els murs del Llatzarets una part dels presoners de l exrcit del general Dupont, els quals, posteriorment foren traslladats a l Illa de Cabrera, on foren abandonats i on la major part van morir.

Tots els usos inadequats del Llatzaret deterioraren fortament les installacions. Per aix, l any 1816, el govern de Ferran VII decid usar el Llatzaret noms per a quarantenes sanitries, i es practicaren diverses reparacions que duraren gaireb un any. Finalment, el 17 de juliol de 1817, s inaugur definitivament, encara que no va rebre cap nau fins el setembre de 1817. Aquest primer vaixell fou una bombarda espanyola comandada per Juan Capadnico, la qual s anomenava Antonia.

 Els responsables del Llatzaret de Ma .

Un cop acabades les obres, s hagu de resoldre la qesti de com organitzar el Llatzaret i qui s havia de responsabilitzar. Els jurats de Ma, que eren qui s encarregaven del Llatzaret des de feia segles i de la sanitat martima del port per mitj de la Junta de Sanitat Municipal, intentaren de totes les maneres continuar amb aquesta responsabilitat. Per aquest motiu, a mida que s anava acostant el dia de la inauguraci, enviaven diverses peticions a Madrid sollicitant que s accepts la Junta de Sanitat Municipal com a rectora de la nova instituci, per l Administraci central no en fer cas. Aix, just abans de qu s inicis el funcionament de les installacions sanitries, la Corona cre una Junta Superior del Lazareto de Mahn, la qual contenia una minoria de representants de la Junta de Sanitat Municipal, per tot i aix, prenia les decisions independentment. A ms a ms, no noms no tenien en compte els interessos de l'illa, sin que tampoc tenien en compte els regionals. 

En poques absolutistes, el president de la Junta del Llatzaret era el General Governador de Menorca, i en poques constitucionals, era el cap poltic de les Illes Balears (crrec equivalent al ja desaparegut Governador Civil). Els altres representants eren, el jurat major (com a vice-president), dos membres del consistori, una persona que hagus sigut cnsol d algun pas del Mediterrani, un comerciant de Ma, un hisendat de Ma, el comandant del resguard de rendes, el Capit del port, un metge consultor i un secretari. Tots els crrecs eren gratuts, tret el del metge consultor que rebia 500 duros anuals com a gratificaci.

Tots ells tenien la responsabilitat general del Llatzaret i de la sanitat del port de Ma, aix, havien de ser competents amb l organitzaci de la instituci sanitria i de la seva economia, i tamb de prendre mesures preventives. Per la gesti quotidiana era responsabilitat de persones que tenien l encrrec de la Junta i rebien un sou a canvi. Aix, existia un alcaid, cap administratiu de la instituci i encarregat d assegurar el compliment de la quarantena de passatgers i mercaderies decretades per la Junta.

La gesti sanitria del Llatzaret la duien a terme un metge i un cirurgi que havien de viure a les installacions i atendre mdicament a tots els malalts. A la fi, hi havia un capell i un sagrist, per dur a termes els afers relacionats amb la fe cristiana. A ms a ms, tamb hi havia un grup de guardes de la sanitat que vigilaven els malalts i les mercaderies per assegurar-ne l allament d aquests. En ltim terme, trobem els empleats de fora del Llatzaret, com el diputat de Cales Fonts i el de la Consigna.

 Les quarantenes .

En teoria, el funcionament sanitari del Llatzaret s iniciava amb un interrogatori dirigit pel diputat de Es Castell (un poble situat al mateix port de Ma, exactament davant Llatzaret) a cada patr de les diverses naus arribades al port de Ma. A partir del resultat de l interrogatori i el contingut del document sanitari, el diputat  de Es Castell assignava un lloc per l ancoratge del vaixell. Si el resultat no era sanitriament adequat per als ciutadans de Ma, la nau era portada tamb al port de Ma per passant per cales ms allades.

Posteriorment, el patr del vaixell era sotms a un segon interrogatori, aquesta vegada, dirigit per l alcaid del Llatzaret que comprovava la documentaci sanitria i passava un informe complet d aquesta a la Junta Rectora de la instituci. Segons si es creia necessari o no, es duia e terme una inspecci visual de la tripulaci, passatgers i crrega que es transportava en el vaixell en qesti. A la fi, es determinava la quarantena que es devia seguir i el lloc on s havia de dur a terme. Si la crrega era un perill, s havia de treure de la nau per a poder-les descontaminar i aix, no transmets la pesta. Aquestes mercaderies s anomenaven  contumaces , i generalment eren cot, roba, etc. 

Els passatgers, una vegada desembarcats, eren dirigits al perfumador, on devien sotmetre s a l acci de gasos d olors potents destinats a destruir els miasmes, fins que l olor relacionada amb els miasmes de la pesta era tapada amb aquests perfums. En acabar, els individus anaven a l edifici encomanat fins que s acabs la quarantena en el que fa referncia a les mercaderies, eren sotmeses a diferent tractament segons la seva naturalesa: els ms slids eren duts a l acci de gasos perfumats tamb, per aquests eren ms forts, i el procs s anomenava  fumigaci . Els objectes ms dbils, eren simplement airejats, s a dir, l acci de l aire feia destruir els miasmes, eren portats en magatzems que tenien corrent d aire a causa d'unes grans obertures a les seves parets.

Un cop passat el temps, decidit en un primer moment, de la quarantena, es feia una altra visita a la tripulaci i viatgers, aix si no havia aparegut cap incident durant aquest perode. Si es confirmava que tot estava correcte, aquests podien entrar a l illa de Menorca o desembarcar en qualsevol port espanyol ja que se ls hi atorgava un certificat d haver passat la quarantena.

Tot aix era la teoria, ja que com acostuma a passar, la prctica divergeix una mica. La realitat era que les mercaderies eren portades als magatzems d oreig o als perfumadors, per les persones, es quedaven als vaixells. Aquesta diferncia era deguda a l escassa economia de la instituci.

Segons els estatuts del Llatzaret, no s havia de necessitar de ms diners que els recaptats dels patrons del vaixell a canvi dels serveis rebuts, per, amb aquests diners s havien de pagar, a part de les despeses ocasionades pels vaixells, els sous dels empleats de la instituci i el manteniment de l immens complex arquitectnic. s per aix, que els ingressos del Llatzaret eren molt menors que les seves despeses. Sobre aquest tema hi ha un informe de Felip Monlau, qui va fer una visita d inspecci al Llatzaret l any 1853, on explica la lamentable situaci econmica d aquesta instituci al ministeri de la Governaci de Palma de Mallorca.

Davant aquesta precria situaci, s comprensible que ni la gent del vaixell volgus fer la quarantena en el Llatzaret, ja que aquest no estava moblat i les seves muralles eren una causa d angoixa, ni que la junta tingus inters en fer complir la llei, ja que aix s estalviaven complicacions. En conseqncia, era normal que la gent fes quarantena en els vaixells, vigilats pels guardes que eren a bord i a la riba de la cala Teulera, per assegurar-se que no podien baixar ni comunicar-se amb ning.

Cal remarcar que en situacions greus, com la que es don el 1821 a causa de la febre groga, la situaci de nombroses persones infectades dalt dels vaixells feia que la situaci de tolerncia fos substituda per una situaci on el reglament era seguit al peu de la lletra. En aquests casos, qualsevol individu que havia de seguir la quarantena, era obligat a desembarcar i installar-se al Llatzaret, no noms per tal de tenir un millor control de la situaci, sin tamb per a desinfectar les naus (netejar les cobertes i els ponts amb abundant aigua i fer la fumigaci dels espais tancats amb els gasos d olor penetrant que suposadament tenien poder desinfectant).

El cas concret de la febre groga del 1821, el desembarcament obligat de les persones que es trobaven a bord, va ocasionar greus problemes a ja Junta del rectorat de la instituci, a causa de la mort en poques hores de les persones i a la rpida difusi de la malaltia, doncs al Llatzaret hi havia un mosquit  aedes aegypti  que transmetia la febre groga i que era desconegut a l poca. Aquests dos factors se sumaven al fet de qu els confinats sans es queixaven de la manca d estris per a poder seguir la quarantena.

A ms a ms, el reglament del Llatzaret no creia necessari augmentar el personal sanitari en moments on hi havia un elevat nombre de malalts, s a dir, continuava sent un metge i un cirurgi. El metge consultor no habitava regularment al Llatzaret, sin que assessorava la Junta Superior a Ma. El que si contemplava el Llatzaret era un augment de guardes. Aquest fet reflecteix la impotncia de la medicina de l poca davant malalties altament mortferes com la pesta o la febre groga. Els metges de l poca sabien que eren incapaos de posar fi a les epidmies amb els estris i coneixements que posseen, i que la nica actuaci viable era impedir que s estenguessin ms. Per aix, la principal preocupaci era allar els malalts ms que la seva curaci, i en segon terme, es vigilava les persones que havien estat en contacte amb ells. Per aquest motiu era ms necessari augmentar els guardes que no pas els metges.

 El final del Llatzaret .

Al llarg del segle XIX, la situaci dramtica va anar canviant, sobretot en les ltimes dcades a causa que els avenos de la medicina van poder fer comprendre les vies de transmissi de les malalties i a causa que l Estat es va fer responsable de la gesti del Llatzaret maons. El primer fet va comportar l existncia d infermeries d infeccioses all on hi havia hagut els magatzems de mercaderies on s intentava eliminar el parsit. El segon, aconsegu disminuir la precria situaci de les installacions, sempre tenint en compte el context de l Administraci espanyola durant el segle XIX.

Al mateix temps que la situaci del Llatzaret millorava, les grans epidmies que havien arrasat Europa durant els anteriors segles, anaven sent erradicades a poc a poc, grcies a la millora higinica. A ms a ms, en les malalties que en aquest moment es patien, com el clera, la funci del Llatzaret era reduda ja que la transmissi era per aliments i aigua contaminats, per tant, l allament dels malalts no era acceptable. Aix, poc a poc els Llatzarets foren tancats i les installacions eren per dur a terme altres finalitats.

A l Estat espanyol, aquest moment arrib a les primeres dcades del segle XX, i aix, poc ms de cent anys de funcionament, el Llatzaret de Ma fou clausurat com a installaci de quarantena. A partir d aquest moment el Llatzaret s usa per estiuejar, celebrar simposis i congressos cientfics. El fet que el Llatzaret mai hagi tancat les portes, permet observar les installacions gaireb igual com fa quasi dos-cents anys, fet que el caracteritza ja que es dels pocs llatzarets martims que s han conservat intactes. Aix fa que el Llatzaret de Ma sigui dels pocs testimonis que queden en la lluita de la humanitat contra les malalties infectocontagioses.

 Bibliografia .
Roca i Vinent, Joan. Diari de Mah (1776 i 1826). Manuscrit, Arxiu Municipal de Ma.
Vidal Hernndez, Josep M. El llatzaret de Ma, una fortalesa sanitria Institut Menorqu d'Estudis. 2002.
El Lazareto de Mahn. Club Martimo de Mahn, Separatas de la revista de difusin social. Fundaci Rubi i Tudur, Andrmaco. Editorial Menorca S.A. Novembre 1995.
El Lazareto de Mahn. F. Moll Coll.
El Lazareto de Mahn en 1917. Continuacin de la reforma sanitria en Espanya. Imp y encuadernacin de Valentn Tordesillas. Madrid 1917.

 Enllaos externs .
Enciclopdia Catalana;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="176567" title="Biblioteca pblica de Ma" nonfiltered="2191" processed="2189" dbindex="72197">


L'edifici que constitueix la Biblioteca pblica de Ma fou construt l'any 1761 sobre unes construccions medievals com a palau de la famlia Mercadal, les seves caracterstiques sn neoclssiques. L'any 1953 l'arquitecte municipal Josep Maria Claret i Rubira fa la reforma del palau convertint-lo en Casa de Cultura i anys desprs funcionar com a Biblioteca i Arxiu Histric Municipal.

Est situada a la Plaa de la Conquesta, just darrere de la Plaa de la Constituci, de manera que des d'ella es veu tant la part posterior de l'esglsia de Santa Maria aix com una part de l'ajuntament.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="176568" title="Equador (Repblica Democrtica del Congo)" nonfiltered="2192" processed="2190" dbindex="72198">

Equador s una de les provncies previstes a la Repblica Democrtica del Congo segons la Constituci de maig del 2005.

Se situa al Nord-Oest del pas sobre el riu Congo. El seu territori forma part de l'actual provncia d'Equador, car es tracta d'una subdivisi.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="176569" title="Carrer Isabel II (Ma)" nonfiltered="2193" processed="2191" dbindex="72199">


El Carrer Isabel II de Ma s el carrer que es forma a partir del segle XVIII i es caracteritza per comptar amb diverses cases senyorials. s el primer urbanisme fora de les murades. La forma de les cases s totalment diferent a segles anteriors. Comencen a aparixer a les faanes uns detalls tpicament anglesos. Hi observam els finestrons de llibret, amb tancament de guillotina i els "bonders" (bow window). Les cases ms importants sn: la casa del rector i el Govern militar, que, per als anglesos, era el Palau del governador.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="176570" title="Televisi del Ripolls" nonfiltered="2194" processed="2192" dbindex="72200">
Televisi del Ripolls s l'nic canal de televisi comarcal del Ripolls. s de titularitat privada i pertany al grup Comunicacions del Ripolls. La seva programaci s ntegrament en llengua catalana i combina la producci prpia amb la producci aliena, de la m d'altres televisions i productores catalanes.

Histria.
Televisi del Ripolls es va fundar el 1993 de la m d'un nombre redut de socis que es van unir en una societat limitada. Els primers estudis es van ubicar al casal d'entitats del barri del Pla de Sant Pere de Ripoll. Posteriorment es van traslladar a uns baixos del carrer Nria, al barri de la Carretera de Barcelona de la mateixa poblaci. Va ser all on va experimentar el mxim creixement, tant a nivell de continguts, com de qualitat. Tamb va ser durant aquesta etapa que el canal va assolir la cobertura comarcal actual, del 90% del territori ripolls. Desprs de ser adquirida per Rdio Ripoll i ser integrada dins del grup Comunicacions del Ripolls, els estudis es van traslladar a les mateixes installacions de Rdio Ripoll, al carrer Berenguer el Vell nmero 1, al centre de la ciutat.

Actualitat.
Actualment, Televisi del Ripolls comparteix el departament d'informatius i el comercial amb la resta d'empreses del grup: Rdio Ripoll , el setmanari El Ripolls i la publicaci electrnica El Ripolls Digital .

Programes.
Els programes ms destacats de la graella de programaci de Televisi del Ripolls, sobretot per la seva antiguitat i la seva audincia sn l'informatiu Comarca Informatiu, que compta amb una edici diria de dilluns a divendres, i d'una edici de cap de setmana; l'informatiu esportiu Noms esport; el programa de debat Taula Oberta; i el programa de vespres El Magazn.

Enllaos.
Televisi del Ripolls;
Comunicacions del Ripolls;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="176572" title="Ibsan" nonfiltered="2195" processed="2193" dbindex="72201">
Segons la Bblia, Ibsan va ser jutge d'Israel. Apareix solament en tres versets del Llibre dels Jutges 12:8-10, i se'n sap ben poca cosa. 

Era de la poblaci de Betlem, per el text sagrat no especifica si era de Betlem de Galilea (pertanyent a la tribu de Zabul) o Betlem de Judea (pertanyent a la tribu de Jud).

Va tenir molta descendncia:
trenta filles, qui les va donar en matrimoni a homes de fora.
trenta fills, a qui va casar amb dones de fora.

Va ser jutge d Israel durant set anys i quan va morir, el van enterrar a Betlem.

Segons el judaisme apcrif, Ibsan s'assimila a Booz, esps de Rut i besavi del Rei David.





Vegeu tamb.
Llibre dels Jutges;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="176575" title="Com anar al cel i tornar" nonfiltered="2196" processed="2194" dbindex="72202">


Com anar al cel i tornar s l'onz disc publicat per Els Pets, l'ltim fins al moment. L'lbum va sortir a la venda el dia 15 de maig de 2007, sota el segell Discmedi. Fou enregistrat als estudis 44.1 d'Aiguaviva (Girons), mesclat als estudis Alex The Great de Nashville i masteritzat als estudis Yes Master de Nashville.

Personal.

Banda.
 Llus Gavald   veu i guitarra;
 Joan Reig   bateria i veu;
 Falin Cceres   baix;
 Joan-Pau Chaves   piano, orgue, teclats, baix i veus;
 David Muoz (Gnaposs)   guitarres;
 Joan Aguiar "Juantxe"   viol, mandolina i veus;

Collaboracions.
Brad Jones (guitarres, baix, teclats i veus), Annabel Gavald (veu a "L'amant que no et toca"), Pep Sol (percussions i tcnic de bateria), Ral Fernndez "Refree" (veus a "A batzegades" i "Hola i adu"), Igor Cortadellas (corn angls). Secci de corda: Oleguer Beltran, Albert Carbonell, Xavier Als i Francesc Puche (violins), Laia Mart i Aloa Garcia (violes) i Marta Vila (cello). Arranjaments de corda de Joan-Pau Chaves ("Com anar al cel i tornar" i "Parla") i Brad Jones ("Faig saber").

Equip tcnic.
 Brad Jones   producci, enregistrament i mescla;
 Carles Xirgo   enregistrament;
 Jim DeMain   masteritzaci;
 Grangel Studio   disseny grfic;

Canons.
El disc cont 12 canons originals, detallades a la taula segent.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="176581" title="Es Sers" nonfiltered="2197" processed="2195" dbindex="72204">
Es Sers o Le Sers (o simplement Sers, rab      ) s una ciutat de Tunsia a la governaci de Le Kef, a la regi natural del Tell Superior, amb una poblaci d'uns 12.000 habitants dels que ms de set mil viuen a la mateixa ciutat i la resta als suburbis. s troba al sud del Djebel Maiza (887 metres) i est creuada pel riu Tessa, afluent del Medjerda; al altra costat del riu (a l'oest) hi ha l'estaci de ferrocarril de Cosobl.

s capalera d'una delegaci amb una poblaci el 2004 de 25.600 habitants. La seva activitat s agrcola (cereals principalment) i ramadera. 

La zona de Le Sers fou poblada des de temps prehistrics, i s'han trobat tombes megaltiques importants, que son les millors conservades de l'frica del nord. Va caure sota influncia de Cartago desprs del segle V aC. Part del regne de Numdia, amb aquest va pasar a Roma a la segona meitat del segle I aC. Sota els romans la regi s'anomen Thusca (el nom local) i la ciutat romana es va dir Assuras (nom del que deriva Sers; Assures o Assuras era una deesa de l'agricultura). 

El lloc arqueolgic de Le Sers est a pocs km al sud de la ciutat, a la vora de Zannfour; el lloc no ha estat  excavat, i es veuen noms alguns edificis monumentals romans i algunes restes disperses; una mica al sud es troba el lloc arqueolgic d'Elles o Elless, amb restes prehistriques.
 







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="176582" title="Joan Sard i Lloret" nonfiltered="2198" processed="2196" dbindex="72205">
Joan Sard i Lloret (Sant Quint de Mediona, 1851 - Barcelona, 1898) fou un traductor i crtic literari.

Va estudiar dret a la Universitat de Barcelona, especialitzant-se en dret mercantil. Va ser traductor d'autors com Horaci o Victor Hugo i va compondre alguns poemes entre els quals destaquen rdua setzena (1880), poema en el qual s'exposa la crisi del romanticisme. Va iniciar les seves activitats com a crtic literari a La Renaixena el 1871. Ms tard va collaborar a L'Aven, L'Ilustraci Catalana, L'Espanya Regional i L'Espanya Moderna aix com al diari La Vanguardia.

El 1882 va escriure el prleg i va realitzar la traducci de l'obra Nabab d'Alphonse Daudet, considerat com a la seva acceptaci del naturalisme del que valorava especialment els aspectes literaris, posici que va influir en l'obra d'escriptors com Narcs Oller. Malgrat el seu acostament al naturalisme, va ser crtic amb l'exclusivitat temtica d'aquest estil, aix com amb el menyspreu per la narraci i els detalls que caracteritzen a aquest estil literari.

Va realitzar diversos estudis sobre les obres d'autors com Joaquim Rubi i Ors o Pau Piferrer i Fbregas. L'arribada del modernisme va portar a Soler a retirar-se cada vegada ms de l'activitat pblica. El 1897 va dedicar un estudi a l'obra de Josep Yxart i de Moragas, mort poc abans. El 1914 es van publicar en tres volums les seves obres de poesia i traducci, aix com una selecci d'alguns dels seus estudis crtics (Obres escollides).





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="176584" title="Hsavk" nonfiltered="2199" processed="2197" dbindex="72206">



Hsavk s una petita localitat al nord d'Islndia que es troba situada a les ribes de la badia de Skjlfandi.

La poblaci viu principalment del turisme, de la pesca, del comer i de la indstria a petita escala. 

El seu primer habitant de qui es t constncia va sser el vking d'origen suec Gardar Svavarsson que va batejar el territori circumdant amb el nom de Gararshlmi. Actualment hi ha un monument en el seu honor recordant aquest fet.

A ms del seu paisatge bonic, Hsavk s coneguda per la seva esglsia del segle XIX i per trobar-se a prop de la regi de Mvatn, la qual posseeix una important fauna. 

Vegeu tamb.
 Regions d'Islndia;
 Comtats d'Islndia;

Enllaos externs.
 Web municipal de Hsavk (en angls i islands).
 Fotografia del port de Hsavk;
 Web del museu balener de Hsavk ;























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="176585" title="Associaci de Muselegs de Catalunya" nonfiltered="2200" processed="2198" dbindex="72207">
L'Associaci de Muselegs de Catalunya (AMC) s una associaci cultural sense nim de lucre que aplega professionals dels museus i del patrimoni cultural, en qualitat de socis actius i persones interessades en el tema, com a socis adherits. 

Els seus estatuts van ser aprovats a l'Assemblea fundacional del dia 30 de juny de 1995 celebrada al Museu d'Histria de la Ciutat, a Girona, heretant el treball de l'anterior Associaci de Treballadors de Museus de Catalunya i fruit del procs constituent iniciat per l'Associaci de Muselegs de les Comarques de Girona i el grup de muselegs del Collegi de Doctors i Llicenciats de Catalunya. 

L'estructura de l'Associaci t carcter territorial, gaudint d'autonomia de gesti i d'organitzaci cadascuna de les quatre seccions territorials establertes inicialment: Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona. 

Objectius.
Els objectius de L'AMC sn: 
 Definir i potenciar el perfil professional de la figura del museleg, aix com treballar pel reconeixement social i laboral de la professi. ;
 Fomentar la comunicaci i la relaci professional entre els muselegs. ;
 Vetllar pel correcte funcionament dels museus, aix com per la salvaguarda del patrimoni cultural i natural. ;

Funcions.
L' AMC ofereix els serveis segents: 
 Frums de debat. ;
 Informes tcnics. ;
 Manifestos professionals. ;
 Cursos de formaci continuada. ;
 Directori de professionals de museus. ;
 Borsa de treball. ;
 Organitzaci de diverses activitats (visites, trobades, viatges...).
 Informaci peridica. ;
 Edici de manuals i estudis de museologia. ;
 Carnet personalitzat (avantatges i descomptes). ;

Organitzaci.
Els rgans representatius de l'Associaci sn l'Assemblea General, La Junta Directiva i les Seccions Territorials. 
L'Assemblea s l'rgan suprem de l'Associaci i la Junta Directiva s la representaci executiva elegida bianualment per l'Assemblea.

Enllaos externs.
 Adrea web de l'AMC;
 Ubicaci de la seva seu al Google Maps ;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="176586" title="Abdon" nonfiltered="2201" processed="2199" dbindex="72208">
Segons la Bblia, Abdon va ser un dels jutges d'Israel en els temps entre la conquesta de Canaan per part dels israelites i l'poca dels reis. 

Apareix solament en tres versets del Llibre dels Jutges 12:13-15, on es cita que era fill d'Hillel, el piratonita.

Tenia quaranta fills i trenta nts i cadascun muntava el seu poll, per tant, era d'una famlia acomodada. Va governar Israel durant vuit anys.

El van enterrar a la serralada dels amalequites, dins la regi d'Efram.





Vegeu tamb.
Llibre dels Jutges;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="176587" title="Esglsia de la Concepci (Ma)" nonfiltered="2202" processed="2200" dbindex="72209">


L'Esglsia de la Concepci, de Ma, va ser construda l'any 1749, per la colnia grega establerta a Ma. Per tant, era una esglsia ortodoxa dedicada a Sant Nicolau de Bari. T planta grega i la decoraci s d'estil bizant. L'any 1782 aquesta colnia va ser expulsada i l'esglsia va ser abandonada, per el 1868 pass a formar part del culte catlic. Per aquest fet, se n'eliminaren tots els smbols ortodoxos.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="176588" title="Ettadhamen" nonfiltered="2203" processed="2201" dbindex="72210">
Ettadhamen s una ciutat de Tunsia a la governaci d'Ariana, a menys de 10 km a l'oest de la ciutat de Tunis amb la qual de fet est unida. s capalera d'una delegaci amb 84.950 habitants. 





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="176590" title="Ezzahra" nonfiltered="2204" processed="2202" dbindex="72211">
Ezzahra es una ciutat de Tunsia, uns 6 km al sud-est de Tunis, part de la governaci de Ben Arous. s troba a uns 2 km a l'est de la ciutat de Ben Arous i a la mateixa distncia del port comercial de Rads (que es el port de la capital) situada al nord. T costa al golf de Tunis. Est unida a la ciutat de Hammam Lif que la segueix al sud. La municipalitat t 31.792 habitants (cens del 2004) i la formen la mateixa ciutat i els nuclis annexes de El Habib, 18-Janvier i Borj El Louziri i altres menors; la delegaci t 32.380 habitants (2004). La ciutat fou fundada el 1909 amb el nom de Saint-Germain que va canviar per Ezzara desprs de la indepndencia en honor al patriota Lazhar Chrati (1919-1962). s seu d'un festival anyal de teatre.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="176591" title="Qilian Shan" nonfiltered="2205" processed="2203" dbindex="72212">

El Qilian Shan (xins:    ; pinyin: q lin sh n, tamb Nan Shan    "muntanyes del sud", com es veia des de la Ruta de la Seda) s una cadena muntanyosa al nord del Kunlun, formant la frontera del nord-est de la provncia de Qinghai i Gansu, a la Repblica Popular de la Xina.

La serralada s'estn des del sud de Dunhuang aproximadament 800 km al sud-est, formant la frontera occidental del corredor de Gansu. Anteriorment la serralada s'havia anomenat Richthofen, en honor a Ferdinand von Richthofen.

El cim epnim Qilian Shan, aproximadament situat a 60 km al sud de Jiuquan, a , s'ala fins a 5.547 m, constituint l'elevaci ms alta de Gansu. s el cim ms alt de la serralada principal, per hi ha dos cims ms alts ms al sud, Kangze'gyai a  amb 5.808 m i Qaidam Shan a  amb 5.759 m.

La serralada continua a l'oest amb el Yema Shan (5.250 m) i Altun Shan (5.798 m). A l'est, passa pel nord del llac Qinghai, acabant amb el Daban Shan i Xinglong Shan a prop de Lanzhou, amb el cim Maoma Shan (4.070 m). Seccions de la Gran Muralla de la dinastia Ming recorren els seus pendents del nord, i cap al sud i al nord del cim Longshou Shan (3.616 m).











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="176593" title="Esglsia i claustre de Sant Francesc (Ma)" nonfiltered="2206" processed="2204" dbindex="72213">


L'Esglsia i el claustre de Sant Francesc, de Ma, foren comenats l'any 1719 i acabats el 1792. Es construren sobre un temple gtic de l'any 1459, dedicat a Santa Maria de Jess de Natzaret. L'esglsia s de nau nica, amb decoraci d'arcs, amb un estil barroc. Hi trobam la capella de la Concepci, tamb d'estil barroc. La faana s massissa i t un portal d'estil romnic. El claustre s de planta quadrada, amb quatre plantes; al mig, hi ha un pou. Segueix unes lnies barroques. Amb la desamortitzaci de l'any 1835, la seva funcionalitat canvia i passa a ser escola de nutica; desprs Biblioteca Pblica, institut de batxillerat, Casa de la Misericrdia i, finalment, Museu de Menorca.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="176595" title="Afer Galinsoga" nonfiltered="2207" processed="2205" dbindex="72214">
L'afer Galinsoga foren una srie d'esdeveniments que van tenir lloc a Catalunya a partir del mes de juliol de 1959, provocats pel director del diari La Vanguardia, Luis Martnez de Galinsoga.

Galinsoga, desprs d'assistir a una missa a l'esglsia de Sant Ildefons de Barcelona, va protestar perqu la missa s'oficiava en catal (de fet havia estat en llat, per s'havia cregut que era en catal). En aquest context, Galinsoga va proferir la frase "tots els catalans sn una merda", que va irritar la societat catalana. Un grup de joves catlics, Cristians Catalans, liderats per Jordi Pujol i Soley, va organitzar al costat d'altres grups de similar ideologia una campanya contra La Vanguardia. Alguns dels actes realitzats durant aquesta van consistir en trencar exemplars del diari al carrer, enviar cartes als anunciants o repartir fullets.

Cap dels partits poltics, llavors a la clandestinitat, es va unir a la campanya, encara que s que ho van fer a ttol personal alguns dels seus militants. El 1960, intentant posar fi a les protestes, Galinsoga va escriure un article en el qual negava que hagus pronunciat aquella frase i en el qual es definia com "amic de Camb". La resposta popular no va ser l'esperada per Galinsoga i es van intensificar les protestes. Finalment, el febrer de 1960, Galinsoga va ser destitut pel Consell de Ministres, sent substitut en la direcci de La Vanguardia per Manuel Aznar Zubigaray.

Les protestes van provocar que el diari perds prop de 20.000 subscriptors i que redus la seva tirada en 30.000 exemplars. Aquesta "victria" popular va enfortir l'oposici catalana al franquisme i va portar a actes com els fets del Palau de la Msica.

Referncies.
Article a l'Enciclopdia Catalana;
Huertas Clavera, Josep Maria, Una histria de "La Vanguardia", Barcelona, 2006. Angle Editorial ISBN 84-96521-17-6;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="176596" title="Operaci Guspira" nonfiltered="2208" processed="2206" dbindex="72215">
L Operaci Guspira (Rus:              , operatsia iskra) va ser una operaci militar realitzada per l Exrcit Roig entre el 12 de gener i el 18 de gener de 1943 per intentar crear una connexi terrestre per trencar el setge de Leningrad portat a terme per la Wehrmacht.

L ofensiva final de tropes del Front de Leningrad i el Front de Volkhov comen el mat del 12 de gener de 1943. Desprs de batalles dures i ferotges, les unitats de l Exrcit Roig van arribar cap a les zones fortificades al sud del llac Ladoga, i el 18 de gener de 1943 es va produir la uni de les unitats de tots dos fronts, obrint un corredor terrestre per a la ciutat assetjada. Gaireb de manera immediata, els subministraments van comenar a arribar a Leningrad mitjanant camions i ferrocarril.

La ciutat de Leningrad encara va estar subjecta a un setge parcial, especialment mitjanant bombardeigs aeris i d artilleria, fins que una ofensiva sovitica final trenc finalment les lnies alemanyes, aixecant el setge al gener de 1944.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="176598" title="Ezzouhour (Tunis)" nonfiltered="2209" processed="2207" dbindex="72216">
Ezzouhour es una ciutat de Tunsia, a 3 km a l'oest de Tunis, a la governaci de Tunis. Est delimitada al nord pel Bardo, i al sud per la sabkha de Sijoumi. La ciutat de Tunis segeuix a l'est. Es la seu de l'Cambra dels diputats de Tunsia (abans Assamblea Nacional). s capalera d'una delegaci amb 42.350 habitants.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="176603" title="Ezzouhour (Kasserine)" nonfiltered="2210" processed="2208" dbindex="72217">
Ezzouhour es una ciutat de Tunsia a la governaci de Kasserine, a uns 8 km al sud-est de Kasserine, a la zona de muntanya coneguda per Djebel Selloum. La ciutat t uns 3000 habitants. s capalera d'una delegaci de 20.580 habitants.  Es una tranquila ciutat esencialment agricola.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="176606" title="Neskaupstaur" nonfiltered="2211" processed="2209" dbindex="72218">

Neskaupstadur s un poble ubicat a la costa est d'Islndia. L'any 2005 tenia 1.534 habitants. Es va comenar a despoblar a la dcada dels anys noranta del segle XX per actualment experimenta un canvi de tendncia degut a la construcci d'una foneria d'alumini i d'una nova central hidroelctrica a l'est d'Islndia.

Neskaupstaur es va unir a Eskifjrur i Reiarfjrur l'any 1998 per formar una nova municipalitat anomenada Fjarabygg.

Vegeu tamb.
 Regions d'Islndia.
 Comtats d'Islndia.

Enllaos externs.
Web oficial de la municipalitat de Fjarabygg ;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="176610" title="Ezzouhour" nonfiltered="2212" processed="2210" dbindex="72219">


Nom de dos ciutats i delegacions de Tunsia:

Ezzouhour, a la governaci de Tunis;
Ezzouhour, a la governaci de Kasserine;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="176611" title="Francisco Javier Castaos" nonfiltered="2213" processed="2211" dbindex="72220">

Francisco Javier Castaos Aragorri Urioste y Olavide (Madrid; 22 d'abril de 1758 -  Id.; 24 de setembre de 1852), militar espanyol durant les Guerres Revolucionries Franceses i la Guerra de la Independncia Espanyola.
 
Als 10 anys d'edat va rebre el grau de capit d'infanteria, que el rei Carles III d'Espanya li concedia en atenci als mrits del seu pare. Passant a estudiar com oficial de poca edat al Seminari de Nobles, formaci que completaria desprs a l'Acadmia de Barcelona.

Als 16 anys s destinat al Regiment Saboya, a Cadis, comenant aix la seva llarga vida militar. Als 24 anys ascendeix a sergent major (comandant), als 26 a tinent coronel i als 31 a coronel graduat. A l'ascendir a coronel li va ser confiat el comandament del regiment d'frica, amb el qual l'any 1793 va prestar els seus serveis a la guerra que el rei Carles IV d'Espanya va declarar a la Frana republicana i pels quals va obtenir l'ascens a brigadier, l'any 1794, i desprs el de mariscal de camp, l'any 1795. Al 1802 rep l'ascens a tinent general per la defensa del port de Ferrol contra els anglesos, sent, aix mateix, nomenat per al comandament de la comandncia del Campo de Gibraltar la seu del qual trasllada des de San Roque fins a Algesires.

El 23 de Novembre del 1808, va participar a la Batalla de Tudela, que a causa de manca de mitjans i no ser capit general, (altres generals li discutien les ordes, Palafox, per exemple), va perdre. 

Al 1808 rep de la Junta Suprema de Sevilla l'encrrec de formar un exrcit a Andalusia, sent nomenat capit general. 

Desprs de la victria de la Batalla de Bailn, i instaurada la Junta Central Suprema i Governativa del Regne s designat per al comandament de l'exrcit del Centre. 

Desprs de rebre a la seva dilatada vida els ms alts honors, ttols i nomenaments del Regne, mor a Madrid el 24 de setembre de 1852, als 96 anys d'edat, i a la ms absoluta penria econmica.
Enllaos externs.
Bicentenari de la Batalla de Bailn













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="176612" title="Faouar" nonfiltered="2214" processed="2212" dbindex="72221">
Faouar es una petita ciutat de Tunsia, a uns 28 km al sud-oest de Kbili, a la governaci de Kbili. Es capalera d'una delegaci que est formada pel 40% del territori provincial, amb el Chott el Djerid al nord i el desert o erg al sud. Es capalera d'una delegaci que tot i la seva gran superfcie noms t 13.190 habitants (cens del 2004). A uns 4 km es troba la vila de Essabra, que s lleugerament al sud de l'anterior, i es la ms al sud de la governaci, car la resta es desrtic; totes les viles es troben a la vora de Faouar, excepte Rgime Matoug, que s propera a la frontera algeriana.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="176614" title="Jiuquan" nonfiltered="2215" processed="2213" dbindex="72222">
Jiuquan (en xins   , en pinyin Ji qun) s una ciutat i una prefectura a la part ms occidental de la provncia de Gansu, a la Repblica Popular de la Xina, amb una poblaci de 74.062 habitants la ciutat, i uns 900.000 la prefectura (2007).

El centre administratiu s el districte de Suzhou (    Suzhou Qu), que correspon a la ciutat histrica de Suzhou (la qual no s'ha de confondre amb la Suzhou de la provncia de Jiangsu). Suzhou es va fundar l'any 111 aC com a parada militar a la Ruta de la Seda a l'sia Central, al corredor de l'Hexi. s aproximadament a 1.500 m per damunt del nivell del mar.

Sent un punt clau important al corredor de l'Hexi, Suzhou sovint es trobava atacada i patia prdues importants, com fou el cas de Meng Qiaofang que la va prendre a Ding Guodong el 1649, o quan el general Qing Zuo Zongtang la conquer el 1873 als seus defensors Hui, comandats per Ma Wenlu, durant la Rebelli Musulmana.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="176618" title="Friana" nonfiltered="2216" processed="2214" dbindex="72223">
Friana s una ciutat de Tunsia a uns 27 km al sud-oest de Kasserine. a la governaci de Kasserine. El municipi t 24.198 segons el cens del 2004. A uns 4 km al nord hi ha la vila de Thlepte, on s troben les ruines de la romana Thelepte, ciutat de frontera amb els berbers. Est situada a 745 metres d'altura a les estivacions del Djebel Ettouila a orient, i el Djebel Serraguia a occident. Es coneguda com Friana la rosa i fa un mercat setmanal. T estaci de ferrocarril. Es capalera d'una delegaci amb 44.510 habitants.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="176619" title="Vocal semioberta anterior arrodonida" nonfiltered="2217" processed="2215" dbindex="72224">

La vocal semioberta anterior arrodonida s un fonema que es representa  en l'AFI. Apareix en determinades llenges de l'est i del nord d'Europa, majoritriament, com en l'alemany "hren" (sentir). No existeix en catal.

Caracterstiques.
Es pronuncia posant la boca en forma d' per pronunciant una .
s semioberta perqu la llengua es troba a mig cam entre una vocal oberta i una vocal mitjana.
s arrodonida perqu els llavis s'acosten i es tanquen en forma de cercle per pronunciar-la.
s anterior perqu la llengua es desplaa cap endavant en articular-la.

En d'altres llenges.

 Alemany : Hlle  "infern";
 Dans : hne  "gallina";
 Francs : fleur  "flor";
 Suec : ntt  "usat";
 Turc : gr  "ves";
 Xins (cantons) :    / Heung1gong2  "Hong Kong";













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="176622" title="Off Road Challenge" nonfiltered="2218" processed="2216" dbindex="72225">


Off Road Challenge s un videojoc de curses amb monster trucks per la Nintendo 64, i va ser llanat el 1998. Tamb es va llanar una mquina recreativa amb pedals i marxes per controlar totes les accions del joc. Els nivells que es posa a prova el jugador sn normalment de sorra i a vegades s'ha de travessar ciutats. El videojoc t un estil molt semblant al videojoc Cruis'n USA i t la mateixa jugabilitat que el seu predecessor, el Super Off Road: The Baja. El jugador ha de conduir contra altres vehicles off-road a travs de diverses superfcies, mentre es va aconseguint nitros i or al llarg de la cursa.

Enllaos externs.
  El videojoc a MobyGames;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="176623" title="Seyisfjrur" nonfiltered="2219" processed="2217" dbindex="72226">

Seyisfjrur s una petita poblaci ubicada en els fiords orientals d'Islndia, molt propera al fiord de Seyisfjrur. Es troba a 27 quilmetres d'Egilsstaanar. Seyisfjrur s envoltada de muntanyes per tres costats i hi existeixen nombrosos salts d'aigua. Aquesta localitat s coneguda pels seus antics edificis de fusta.

Desprs del tancament de la pesqueria local, el poble ha centrat la seva economia en el turisme tot i que segueix essent un important port pesquer a la costa est islandesa. A ms, Seyisfjrur frueix d'un ambient cultural molt interessant ja que s el nucli de moltes activitats culturals dels encontorns i la seu de molts museus.

Els primers pobladors, pescadors noruecs, es van assentar a la zona de Seyisfjrur l'any 1848. Aquests habitants van bastir molts dels edificis que encara avui hi existeixen. Seyisfjrur va sser emprada com a base militar per les forces britniques i estatudinenques durant la Segona Guerra Mundial. 

Vegeu tamb.
 Regions d'Islndia.
 Comtats d'Islndia.

Enllaos externs.
Web oficial de la localitat (en angls i islands);
Web del Centre d'Art Skaftfell de Seyisfjrur;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="176624" title="Aproximant palatal sonora" nonfiltered="2220" processed="2218" dbindex="72227">

L'aproximant palatal sonora s un so de la parla que es representa  en l'AFI, s a dir, la lletra jota minscula. Est present a fora llenges indoeuropees i al japons, entre d'altres.

Caracterstiques.
s una consonant perqu hi ha una interrupci total del pas de l'aire;
s sonora perqu hi ha vibraci de les cordes vocals;
s un so central pulmonar;

En catal.
Sol estar representat amb la lletra i de valor consonntic o semiconsonntic, com en "iogurt" o "Laia". En aquests casos, la  forma un diftong creixent amb la vocal que la segueix.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="176625" title="Fernana" nonfiltered="2221" processed="2219" dbindex="72228">
Fernana (Al Finananh) s una ciutat de Tunsia a la governaci de Jendouba, a uns 20 km al nord de Jendouba i uns 23 al sud de Tabarka, amb una poblaci d'uns 17.000 habitants i a 269 metres sobre el nivell de la mar. Es capalera d'una delegaci amb 54.100 habitants. Ciutat agrcola, en els darrers anys s'hi ha desenvolupat el turisme procedent de la zona costera de Tabarka i An Draham que van a visitar Bulla Regia.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="176627" title="Simfonia nm. 2 d'Elgar" nonfiltered="2222" processed="2220" dbindex="72229">

La Simfonia nm. 2 en mi bemoll major, Op 63, d'Edward Elgar s la segona i ltima de les simfonies que va compondre.  La va compondre entre 1909 i 1911, tot i que alguns esbossos daten de 1903.  En l'obra consta la segent dedicatria:

Dedicada a la memria de sa difunta Majestat el rei Eduard VII.
Aquesta simfonia, destinada abans de 1910 a ser un lleial tribut, porta la present dedicatria amb la graciosa aprovaci de sa Majestat el Rei.
16 de mar de 1911.

La partitura de la simfonia est precedida d'una cita de Shelley, del seu poema Invocaci:

Rarely, rarely comest thou,
Spirit of delight!

(Rarament, rarament arribes,
Esperit del delit!);

La simfonia est orquestrada per a tres flautes, un piccolo; dos obos i Corn angls; clarinet mi benoll, dos clarinets si bemoll i un clarinet baix; dos fagots i contrafagot, quatre trompes, tres trompetes, tres trombons, tuba, timbals, percussi (incloent-hi caixa, bombo, pandereta i plats), dues arpes i instruments de corda.  

La simfonia comprn quatre moviments:
I.  Allegro vivace e nobilmente;
II. Larghetto;
III. Rondo:  Presto;
IV.  Moderato e maestoso;

Com en el cas de la seua Primera Simfonia, la segona no compta amb un programa explcit. Tot i aix, Elgar va escriure posteriorment sobre aquesta:  segona simfonia ... representa el 'pelegrinatge apassionat' d'una nima; ... l'ltim moviment descriu el resultat definitiu de la seua 'passi' en noble capteniment, i ... les darreres dues pgines l'apoteosi i l'etern resultat del pelegrinatge de l'nima.  Parts de la simfonia van ser esbossades a Vencia, durant una visita l'any 1910, i originalment va caracteritzar el segon i tercer moviments com representants del contrast entre el fosc interior de la Catedral de Sant Marc de Vencia i l'assoleiada plaa de fora:  no obstant, en l'poca en qu va concloure la simfonia va elaborar el segon moviment com una elegia funerria per al rei Eduard VII, que acabava de morir.  El crtic musical de Los Angeles, Jim Svejda va descriure l'era Eduardiana com  el tendre Gtterdmmerung  i  de fet tota la simfonia t un carcter elegac, potser noms superada pel seu tard Concert per a violoncel (1919).

L'estrena, el 24 de maig de 1911 en un concert del "London Festival", va resultar una decepci per a Elgar. L'assistncia de pblic no va cobrir les expectatives, malgrat el grandssim xit del Concert per a violoncel la prvia tardor. El seu amic, el violinista W. H. Reed va apuntar que tot i les repetides crides a l'escenari del compositor, aquest  va lamentar l'inequvoca impressi que es produeix quan el pblic, fins i tot el pblic angls, es mostra clarament aptic.  Reed diu que Elgar va manifestar-li  Qu els passa, Billy? Miral's, asseguts com un ramat de porcs encebats.  Potser va ser degut a l'esperit de l'obra; a diferncia de la Primera Simfonia i del Concert per a viol no conclou amb un espendors tutti orquestral, sin tranquillament i melanclica.

 Bibliografia .
 David Cox, "Edward Elgar", in The Symphony, ed. Robert Simpson.  Penguin Books Ltd., Middlesex, England, 1967.  Vol. 1 ISBN 0-14-020772-4 Vol 2. ISBN 0-14-020773-2 (Cox esmenta especficament el General Gordon com l'inspirador de la simfonia.);
 Diana McVeagh, "Edward Elgar", in The New Grove Dictionary of Music and Musicians, ed. Stanley Sadie.  20 vol.  London, Macmillan Publishers Ltd., 1980.  ISBN 1-56159-174-2;
 Diana McVeagh: "Edward Elgar", Grove Music Online ed. L. Macy (Data d'accs: 8 de maig de 2005), (accs per subscripci);
 Reed, W H: "Elgar", London, J M Dent & Sons, 1939;

 Notes .










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="176628" title="Fouchana" nonfiltered="2223" processed="2221" dbindex="72230">
Fouchana (      ) s una ciutat de Tunsia, a la governaci de Ben Arous, a uns 12 al sud de Tunis i uns 8 km al sud de la ciutat de Ben Arous. La ciutat noms t oficialment 9.733 habitants, per unidad a Mohamedia (M'hamdia, a uns 5 km) forma la municipalitat de Mohamedia-Fourchana (M  ammadiyat Fush nah o M'hamdia-Fouchana) amb 74.620 habitants al cens del 2004. A la municipalitat hi ha establertes tres zones indistrials on treballa bona parte de la poblaci. s capalera d'una delegaci (de la que M'hamdia no forma part, ja que s capalera d'un altra delegaci) amb una poblaci de 45.450 habitants.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="176631" title="Simfonia nm. 2 de Dvo?k" nonfiltered="2224" processed="2222" dbindex="72231">

La Simfonia nm. 2 en si bemoll major (B.12; opus 4) d'Antonn Dvo k va ser iniciada l'1 d'agost de 1865 i conclosa el 9 d'octubre del mateix any. T una durada d'aproximadament 45 minuts i est estructurada en quatre moviments:

Allegro con moto;
Poco adagio;
Scherzo: Allegro con brio;
Finale: Allegro con fuoco (alla breve);

Dvo k va confiar-ne el manuscrit al seu amic i co-llogater Moric Anger per a que el fes enquadernar. Potser perqu veia que a Dvo k li havia donat un atac destructiu pel foc de moltes de les seues primeres obres que no el satisfeien, Anger conserv prudentment el manuscrit!  El fet s que Dvo k no va retrobar el manuscrit ms que 20 anys desprs. La relectura de l'obra el va omplir de satisfacci, per no obstant va decidir afegir alguns retocs. Aix durant l'any 1887, va revisar la segona simfonia, alhora que ho feia tamb amb la tercera i la quarta. L'obra va ser estrenada a Praga al mar de 1888, sota la direcci d'Adolf Cech, i el compositor la va oferir al seu editor Simrock, que va refusar publicar-la. Aquest rebuig va ser causa d'un refredament de les relacions entre els dos homes, i Dvo k va replicar fent editar algunes de les seues noves obres per la firma britnica Novello.  Tot i que resulte increble, l'obra no va ser publicada fins l'any 1959.

Amb moviment, amb empenta, amb foc: els ttols dels moviments d'aquesta simfonia indiquen ben b l'esperit de l'obra  i l'esperit amb qu ha de ser interpretada.  Contrariament a la Primera Simfonia, aquesta segona no s cclica: cap tema reapareix en tots quatre moviments. Sn els lligams subtils i una atmosfera gaireb carnavalesca el que els uneix. Dvo k hi palesa una imaginaci magistral i un gran virtuosisme en el maneig de l'orquestra; amb l'afegit d'una immensa imaginaci formal  no res de formalitat ac!.  El segon moviment s ms aviat una mena de gran llegenda en msica que un moviment en sentit estricte: fragments animats i vigorosos alternen amb altres cantables. El Scherzo comena de manera ben poc convencional, amb notes llargues a l'unson de les cordes greus seguides d'acords prolongats de les fustes; tot aix abans de deixar lloc a una successi d'episodis amb aire de dansa. La secci central deixa escoltar una superba melodia sostinguda per les cordes, desplegant-se sobre un vast registre. Una melodia semblant s'utilitza al Finale.

Tot i que la Segona Simfonia deixa escoltar certs ecos de Mendelssohn i Weber, manifesta sobretot una forta personalitat, malgrat que el tema folklric txec, sovint considerat caracterstic de Dvo k, hi s discret.  L'obra demostra, si calia, que Dvo k s molt ms que un amable folklorista!  Es tracta d'una partitura acabada, amb inventiva, destacada i acolorida.

Dvo k i les revisions.
Hom sap que Dvo k componia rpidament, tot i que de fet no ms que altres compositors del Segle XIX  Robert Schumann o Franz Liszt  i molt menys que els compositors del Segle XVIII.  Dit aix, l'aparent facilitat de la seua msica s ms un resultat que una voluntat deliberada perqu  i aix s menys conegut  Dvo k retornava sovint sobre les seues obres per a modificar-les. s el cas de la segona, tercera i quarta simfonies, del Concert per a piano, del Concert per a viol, etc. En general, quan una de les seues obres havia estat publicada, Dvo k la sotmetia a una anlisi minuciosa i la corregia, si calia, amb una pregona autocrtica.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="176634" title="Suzhou" nonfiltered="2225" processed="2223" dbindex="72232">


Suzhou (en xins simplificat   , en xins tradicional   , en pinyin S zh u; antigament,  ) s una ciutat del baix Iang-Ts, a la vora del llac Taihu, a la provncia xinesa de Jiangsu. Forma part de l'rea metropolitana del Delta del Iang-Ts, que inclou centres urbans com Xangai, Nanjing i Hangzhou. La prefectura de Suzhou comptava amb 6.073.000 habitants el 2006, 2.307.500 dels quals residien a la ciutat. El PIB per cpita de Suzhou era de 79.406 iuans el 2006 (uns 7.400 euros), que la situava en cinqu lloc entre les 659 ciutats de la Xina.

A causa dels seus interessants ponts de pedra, de les pagodes i dels jardins ha esdevingut una important destinaci turstica; precisament, els Jardins Clssics de Suzhou (entre els quals el de l'Administrador Humil o Zhuozheng Yuan i el del Mestre de Xarxes o Wang Shi Yuan) han estat declarats Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO els anys 1997 i 2000. La ciutat s tamb un destacat centre de la indstria de la seda des del temps de la dinastia Song (960-1279).

Est comunicada per ferrocarril amb Pequn i Xangai, i les autopistes l'enllacen amb Xangai, Nanjing i Hangzhou, entre d'altres. Tamb disposa de transport fluvial. T dos aeroports propers per als vols domstics (Wuxi Shuofang i Guangfu), si b per als vols internacionals fa servir els aeroports de Xangai (Hongqiao i Pudong).

Est agermanada amb ms de 50 ciutats d'arreu del mn, entre les quals Vencia, Kev, Riga, Grenoble, Portland, Porto Alegre i Chiba.

Enllaos externs.
Pgina oficial de la ciutat  ;
Tour virtual pels Jardins Clssics, Patrimoni de la Humanitat ;






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="176649" title="Sams" nonfiltered="2226" processed="2224" dbindex="72233">



Segons la Bblia, Sams va ser un dels ms importants i coneguts jutges d'Israel de l'antiguitat.

Naixement.
En aquells temps Israel va caure sota el jou dels filisteus i van ser ocupats durant quaranta anys. Hi havia un home anomenat Manah, de la tribu de Dan, que no tenia fills ja que la seva dona era estril.

Un dia se'ls aparegu un ngel que els va anunciar que tindrien un nen que esdevindria l'alliberador d'Israel. Al cap de nou mesos va nixer Sams. El nen va crixer i es va convertir en un jove sa i amable.

Casament.
Una vegada va viatjar fins a la ciutat de Timn on es va enamorar d'una filistea. En tornar a casa va explicar-los-ho als seus pares, que van intentar fer-lo desentendre de la idea de casar-se amb una estrangera per no hi hagu manera, estava decidit.

Llavors els pares i el jove Sams es van posar en cam cap a Timn per tractar el matrimoni dels joves. Durant el cam, se'ls va aparixer un lle bramulant davant seu. Aleshores Sams fou inspirat per Du i, amb les seves prpies mans, va lluitar amb el lle, el va matar i el va esquarterar. Al cap d'uns dies va tornar a passar per all i va veure que al cadver del lle s'hi havia installat un eixam d'abelles i que havien fet mel. En va recollir i en va portar a casa seva.

Es van casar i van fer una festa molt sonada a la qual van unir-s'hi trenta joves locals. Durant el banquet, el danita els va proposar una endevinalla: Del qui menja n'ha sortit menjar, i del forut n'ha sortit dolor. Passaren els dies de les noces i ning l'endevinava. Llavors van demanar a la dona de Sams que intents treure-li la resposta i, al set dia, Sams li va confiar el secret del lle. Ella ho va explicar als joves convilatans seus i auqets van guanyar l'aposta. Llavors Sams es va enfadar amb la seva esposa i ella se'n torn a casa del seu pare.

Sams, jutge d'Israel.
Temps desprs, Sams intent veure la seva dona per el seu sogre no li ho permet. Aix que Sams va lligar teies enceses a les cues de tres-cents xacals i els va deixar anar pels camps de sembrat dels filisteus. Aquests, en saber perqu ho havia fet, van cremar el sogre i la muller de Sams. L'hebreu, per, en saber qu havia passat va apallissar brutalment tots els autors dels assassinats i desprs es va retirar a meditar a la gorja d'Etam.

Els filisteus van armar un exrcit per anar a capturar Sams per desprs d'apresar-lo, ell va trencar les lligadures dels canells i va matar mil homes amb la mandbula d'un ase que havia trobat en un cadver del campament. Desprs d'aquests fets, el poble jueu el va aclamar com a jutge d'Israel, crrec que ostent durant vint anys.

Un dia va viatjar a Gaza i all va jeure amb una prostituta. Els filisteus van assabentar-se que estava a la ciutat i volien matar-lo, per Sams es va llevar a mitjanit, va arrencar la porta de la ciutat i la va portar fins a Hebron.

Dalila.
Llavors Sams es va enamorar d'una dona anomenada Dalila i van comenar una relaci. Les autoritats filistees van conixer les noves i va pregar-li a la dona que intents saber d'on li provenia la fora sobrehumana a Sams. 

El jueu va explicar-li a la seva dona que havia de ser lligat amb set cordes noves i assecades. Ella ho va comounicar a les autoritats i li van parar una trampa. Sams es va deixar atrapar amb les set cordes i, quan els filisteus ja comenaven a creure's vencedors, va trencar-les fcilment i els va expulsar de casa seva.

Novament, Dalila va preguntar-li pel seu secret i Sams li va dir una altra mentida. Es va repetir la histria i Sams va quedar lliure desprs de repellir l'atac filisteu. Finalment, un dia Sams li va explicar la veritat; si li tallaven els cabells perdia la fora.

Un dia que ell es va adormir a la falda de Dalila, aquesta li va tallar els cabells. Aix fou com els filisteus l'apresaren, li buidaren els ulla i l'encadenaren a la pres de Gaza.

Venjana i mort de Sams.

Al cap d'un temps, durant unes cerimnies religioses van fer portar el pres al temple de Dagon, du filisteu. El van lligar entre dues columnes i van comenar a burlar-se d'ell.

Aleshores, Sams va pregar a Du que li torns la fora, va palpar les dues columnes sobre les quals se sostenia l'edifici i s'hi va repenjar, a l'una amb la m dreta i a l'altra amb la m esquerra. Va fer tota la fora que va poder i va ensorrar l'edifici, matant uns tres mil filisteus.

Els seus germans, amb tota la casa paterna, van baixar a buscar el seu cos i el van enterrar a la sepultura del seu pare, Manah.





Vegeu tamb.
Llibre dels Jutges;

 


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="176656" title="Agatifgid" nonfiltered="2227" processed="2225" dbindex="72234">



Els agatifgids (Agathiphagidae) sn una famlia d'insectes lepidpters, nica representant de la superfamlia dels agatifagodeus (Agathiphagoidea). Sn un tipus d'arna molt primitiu i actualment sn considerats les arnes vivents ms primitives, desprs dels microptergids (Kristensen, 1999: 41-44). Van ser descrits per Lionel Jack Dumbleton el 1952, com a gnere nou de la famlia dels microptergids. Va descriure dues espcies:
 Agathiphaga queenslandensis, descoberta a Queensland (Austrlia) ;
 Agathiphaga vitiensis, amb una distribuci que va des de les Illes Fiji fins a Vanuatu i les Illes Salom. ;

Les erugues s'alimenten noms d'una araucaricia (Araucariaceae), Agathis. S'ha observat que la larva, de manera extraordinria, pot sobreviure durant 12 anys en estat de diapausa (Upton, 1997), possiblement un prerequisit que fa possible la seva dispersi per les illes Pacific mitjanant les llavors dAgathis.

Referncies.
Dumbleton, L.F. (1952): "A new genus of seed-infesting micropterygid moths". Pacific Science, 6: 17-29.
Kristensen, N.P. (1999): "The non-Glossatan Moths". Cap. 4, pp. 41-49  in Kristensen, N.P. (Ed.). Lepidoptera, Moths and Butterflies. Volume 1: Evolution, Systematics, and Biogeography. Handbuch der Zoologie. Eine Naturgeschichte der Stmme des Tierreiches / Handbook of Zoology. A Natural History of the phyla of the Animal Kingdom. Band / Volume IV Arthropoda: Insecta Teilband / Part 35: 491 pp. Walter de Gruyter, Berlin, New York.
Upton, M.S. (1997): "A twelve-year larval diapause in the Queensland kauri moth, Agathiphaga queenslandiae Dumbleton (Lepidoptera: Agathiphagidae)". The Entomologist, 116: 142-143.

 Enllaos externs.
Agathiphagidae Tree of Life;
Agathiphagidae CSIRO;

 Vegeu tamb .
 Classificaci dels lepidpters;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="176657" title="Garabr" nonfiltered="2228" processed="2226" dbindex="72235">

Garabr s una ciutat suburbi de la regi metropolitana de Reykjavk, capital d'Islndia. Actualment s el sis centre urb ms poblat del pas amb una poblaci de 10.000 habitants (dades de l'any 2007).

Els rgans legislatius de la ciutat sn escollits cada quatre anys, essent-ne, l'any 2007, la batllessa sds Troba Bragadttir.

Histria.
La zona sobre la qual s'assenta la ciutat actual ha  estat habitada des del segle IX ja que el Landnmabk hi testifica la presncia de dues granges: Vfilstaanar i Sklastaanar. La primera va rebre el seu nom de Vfill, el qual havia estat servent d'Inglfur Arnarson (el primer colonitzador de l'illa) i, en obtenir la seva llibertat, va decidir establir-se en aquesta zona i crear-hi un assentament. 

Fins l'any 1878, Garabr va pertnyer a la parrquia d'lftnashreppur, la qual tamb incloa els assentaments d'lftanes i Bessastaanar (actualment la residncia oficial del president de la naci). L'any 1878 aquesta parrquia va ser dividida en Bessastaahreppur i Gararhreppur. Unes dcades ms tard, la ciutat de Hafnarfjrur va abandonar la parrquia de Gararhreppur per esdevindre una localitat independent. 

L'rea inhabitada de Gararhreppur va comenar a poblar-se pels volts de 1960 desprs d'aprovar-se el primer pla urbanstic l'any 1955. Dels 1.000 habitants censats a la dcada dels seixanta es va passar a ms de 4.000 a finals del 1976. Aquell mateix any va obtindre l'estatut de ciutat amb el flamant nom de Garabr.

Ciutats agermanades amb Garabr.



 Enllaos externs .
 Web oficial de la ciutat  ;

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="176664" title="Foussana" nonfiltered="2229" processed="2227" dbindex="72236">
Foussana (tamb Fousana) s una ciutat de Tunsia a uns 22 km al nord-oest de Kasserine, a la governaci de Kasserine, a la falda del Djebel Bireno. T estaci de ferrocarril. T uns 5000 habitants per s capalera d'una delegaci amb 42.910 habitans al cens del 2004. 






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="176665" title="Consueta" nonfiltered="2230" processed="2228" dbindex="72237">

CONSUETA
----

Una paraula, certament poc emprada actualment. El seu significat concret s complex, doncs encaixa en diferents definicions.
 
En un principi, consueta, faria referncia a un recull de costums o tradicions d'una parrquia o poble. Podem parlar de "la consueta de la vila". S'anomena tamb consueta al llibre on consten les ordinacions acostumades d'un lloc. Algun recull de tocs tradicionals han estat aplegats, amb el nom de "consueta de msiques".

Per altra banda un consueta, en mascul, fa referncia a l'apuntador de teatre. Aquell home que amagat a dins d'una carculla davant de l'escenari, ajuda als diferents actors, apuntant els dilegs d'una obra. Precisament en el Jocs Florals de Barcelona de l'any 1903, Vctor Catal diu, referent a una obra presentada: "Un altre roca xata i baumada, com la carculla d'un consueta". La citaci de l'ofici de consueta i el seu lloc d'actuaci dins de la carculla, queden ben definits. 

Entre els anys 1934 i 1938 a Barcelona va publicar-se una revista de teatre que s'anomenava justament "El Consueta". En van sortir uns 80 nmeros. Els seus tres impulsors, relacionats amb els afeccionats al teatre de l poca, es feien dir justament  el trio consueta . 

Un altre significat, ara fora desconegut de consueta, s el de traductor. Un consueta era un traductor o intermediari entre dos o ms persones, que parlaven diferents idiomes o llenges. 

Val a dir que antigament del fet d'escampar algun rumor o comentari, es deia: "crrer la consueta". Aquell que difonia xerrameques o bones noves, es coneixia com a consueta, especialment si comunicava secrets o notcies desconegudes.

Ara el mot consueta, est dormint el somni dels justos, prcticament oblidat, per... 

A les diferents versions dels diccionaris de la llengua catalana i els de dialectologia, hi trobareu les informacions ms concretes sobre la paraula consueta.
----
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="176666" title="Reial Acadmia de Belles Arts de San Fernando" nonfiltered="2231" processed="2229" dbindex="72238">

La Reial Acadmia de Belles Arts de San Fernando va ser creada al 1752, amb seu a Madrid. 

Els seus orgens es relacionen amb la Illustraci. Els seus primers estatuts van ser aprovats l'any 1744, per la seva constituci definitiva data de 1752, amb el Rei Ferran VI, qui la va nombrar: Reial Acadmia de les Tres Nobles Arts de San Fernando. Les seves activitats es basen en Pintura, Arquitectura i Escultura. El seu propsit era convertir la matria artstica en matria universitria. Al 1873 va rebre la seva denominaci actual i es va obrir una nova secci de Msica. 

Es van dur a terme dues reformes: amb la primera (1987) s'ampliava a 51 el nombre d'acadmics numeraris i s'integraven televisi, fotografia, vdeo i cinema a la secci d'Escultura, que va passar a dir-se Secci d'Escultura i Arts de la Imatge; la segona reforma (1996) va elevar a 52 el nombre d'acadmics numeraris. 

Al llarg de tota la seva histria la Reial Acadmia de Belles Arts de San Fernando ha ocupat a Madrid tres seus distintes. Actualment es troba installada al Palau Goyeneche (carrer d'Alcal, 13). Amb l'arquitecte Fernando Chueca Goitia es va dur a terme l'any 1972 la remodelaci de l'edifici. 

Al marge de la seva activitat docent, la Real Acadmia s clebre per les seves colleccions d'art, que s'exhibeixen (no sense limitacions) a la seva seu d'Alcal. Entre les moltssimes obres dignes d'esment, destaca un Bust de Crist de Giovanni Bellini, La Primavera, xocant puzle floral de Giuseppe Arcimboldo, el seu nic exemple a Espanya, aix com Susanna i els vells de Rubens, diversos exemples de Ribera i una de les millors colleccions de Goya, amb quadres famosos com El soterrament de la sardina i un Autoretrat (del com hi ha altre exemplar idntic al Museu del Prado).

Enllaos externs.
;
Real Academia de Bellas Artes de San Fernando ;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="176668" title="Gaafour" nonfiltered="2232" processed="2230" dbindex="72239">
Gaafour (tamb apareix com Gafour, Gaffor, Gafour i altres) s una ciutat de Tunsia a la governaci de Siliana, a 29 Km al nord de la ciutat de la ciutat de Siliana. Est situada a uns 300 metres sobre el nivell de la mar i t estaci de ferrocarril i una zona industrial a noms 2 km de la ciutat (creada el 1983). La seva poblaci s d'uns 12.000 habitants. s capalera d'una delegaci amb 21.020 habitants.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="176670" title="Gabs Ouest" nonfiltered="2233" processed="2231" dbindex="72240">

Gabs Ouest s una delegaci de la governaci de Gabs a Tunsia formada per la part occidental de la ciutat de Gabs i els nuclis propers. La delegaci t 24.810 habitants segons el cens del 2004.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="176672" title="Platja de la Caracola" nonfiltered="2234" processed="2232" dbindex="72241">

La platja de la Caracola s una platja d'arena del municipi de Benicarl a la comarca del Baix Maestrat (Pas Valenci).

Prop de la carretera que uneix Benicarl amb Penscola, limita al nord amb la rambla d'Alcal que la separa de la platja del Gurug i al sud amb la platja Nord de Penscola. T una longitud de 450 m, amb una amplria mitjana de 25 m. Aquesta platja era de cdols i grava, amb la part marina d'arena, abans de la regeneraci.

Disposa d'accs per carrer i carretera. Compta amb prquing delimitat i est abalisada amb zona per a sortida d'embarcacions.

Aquesta platja compta amb el distintiu de Bandera Blava des de 2003.

 Vegeu tamb .
 Platja del Gurug;
 Platja Nord (Penscola);
 Platges del Pas Valenci;

 Enllaos externs .
 Guia turstica de Benicarl;
 Fitxa de la platja al web turstic de la CV;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="176674" title="Platja de la Conxa" nonfiltered="2235" processed="2233" dbindex="72242">


La platja de la Conxa s una platja de sorra del municipi d'Orpesa a la comarca de la Plana Alta (Pas Valenci).

Aquesta platja limita al nord amb la Punta de la Cova i al sud amb les cales Orpesa la vella i Ret i t una longitud de 975 m, amb una amplria de 60 m.

Com el seu propi nom indica s una platja amb forma de badia, la qual cosa la protegix dels vents i corrents per la seua configuraci natural. Se situa en un entorn urb, disposant d'accs per carrer. Compta amb passeig martim i prquing delimitat, aix com accs per a minusvlids. s una platja abalisada, amb zona per a sortida d'embarcacions.

Aquesta platja compta amb el distintiu de Bandera Blava des de 1994 i amb certificat ISO 14001.

 Vegeu tamb .
 Orpesa;
 Platja dels Amplaires;
 Platja de Morro de Gos;
 Platgetes de Bellver;
 Platges del Pas Valenci;

 Enllaos externs .
 Fitxa de la platja al web turstic de la CV;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="176675" title="Gabs Sud" nonfiltered="2236" processed="2234" dbindex="72243">


Gabs Sud s una delegaci de la governaci de Gabs a Tunsia formada per la part sud de la ciutat de Gabs i els nuclis propers. s en aquesta delegaci que s troba el palmerar de Gabs, que no produeix dtils de qualitat degut a la proximitat a la mar Mediterrnia. La delegaci t una poblaci de 55.420 habitants segons els cens del 2004. 





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="176678" title="Gabs Mdina" nonfiltered="2237" processed="2235" dbindex="72244">


Gabs Mdina s una delegaci de Tunsia a la governaci de Gabs, formada per la ciutat en la seva zona central, incloent la medina (la zona vella i mercat) que li dona el nom. La delegaci t 44.660 habitants (cens del 2004). 





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="176681" title="Gafsa Nord" nonfiltered="2238" processed="2236" dbindex="72245">


Gafsa Nord s una delegaci de Tunsia a la governaci de Gafsa, formada per la part oriental d'aquesta ciutat amb el seu oasi, i perllongada cap al nord-est als dos costats de la carretera que va fins a Bou Alkem i segueix desprs cap al nord en direcci a Kairuan, i cap a l'est fins El Guettar. La delegaci t una poblaci de 9.030 habitants segons el cens del 2004. L'activitat econmica s agrcola, amb explotaci dels dtils del palmerar per s'est iniciant una zona turstica a la carretera poc abans d'entrar a Gafsa des del nord.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="176682" title="Jang? Simulation Mahjong-d? 64" nonfiltered="2239" processed="2237" dbindex="72246">


Jang  Simulation Mahjong D  64 (ttol en japons:              64) s un videojoc de mahjong per la Nintendo 64 llanat noms al Jap el 1997.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="176683" title="Deadly Arts" nonfiltered="2240" processed="2238" dbindex="72247">


Deadly Arts s un videojoc de lluita per la Nintendo 64 llanat el 1998. Va ser llanat al Jap sota el nom literalment de l'angls G.A.S.P!!: Fighter's NEXTream. T un estil i jugabilitat als videojocs Street Fighter.

 Enllaos externs .
  El videojoc a MobyGames;
  Megalong.com - Deadly Arts;
  juegomania.org - Deadly Arts;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="176685" title="Jeremy McGrath Supercross 2000" nonfiltered="2241" processed="2239" dbindex="72248">

Jeremy McGrath Supercross 2000 s un videojoc de curses de supercross per la Nintendo 64, Dreamcast, PlayStation i Game Boy Color. Va ser llanat a l'Amrica del Nord i Europa (com tamb als Pasos Catalans) al 2000. El videojoc est llicenciat per l'estrella de supercross anomenat, Jeremy McGrath.

 Enllaos externs .
  El videojoc a MobyGames (N64);
  El videojoc a MobyGames (Dreamcast);
  El videojoc a MobyGames (PS);
  El videojoc a MobyGames (Ordinador);








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="176686" title="Tambacounda (regi)" nonfiltered="2242" processed="2240" dbindex="72249">


Tambacounda s una regi de Senegal i el de la seua capital. 

Es troba en un encreuament important de camins de l'frica Occidental i t una de les ms importants estacions ferroviries entre Dakar (Senegal) i Bamako (Mali). A ms, Tambacounda s coneguda per la seva herncia cultural ja que la dansa i l's de l'instrument de percussi anomenat djembe (una mena de tambor afric) hi sn prou habituals. 
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="176687" title="Giuseppe Tartini" nonfiltered="2243" processed="2241" dbindex="72250">

Giuseppe Tartini (8 d'abril de 1692 - 26 de febrer de 1770) va ser un compositor i violinista itali.

 Biografia .
 Formaci .
Tartini va nixer a Pirano (actualment anomenada Piran, a Eslovnia), una ciutat a la pennsula d'stria, en aquell temps de la Repblica de Vencia.

Pel que sembla els pares de Tartini volien que fos un sacerdot, i va estudiar primer a l'escola de l'Oratori de Sant Felip Neri i desprs, a Capo d'stria va completar els estudis al collegi "Dei padri delle scuole"; entre altres matries va estudiar msica i viol. No val voler fer-se francisc i va marxar a estudiar dret a la Universitat de Pdua, on va destacar de manera brillant. 

Volia continuar estudiant a Pars o Npols, per es va enamorar d'Elisabetta Premazore, una dona ms gran que ell a la que donava llions, i que pertanyia a la famlia del bisbe de Pdua, Giorgio Cornaro. Es cas en secret i aquest matrimoni va comportar la seva desgrcia; va haver de fugir cap a Roma, disfressat de pelegr, tement les represlies de la famlia d'ella.
 
 Un casament desafortunat .
La seva fuga va continuar per diversos llocs i va acabar quan va entrar en el convent dels caputxins a Ass i aix va poder escapar del processament. All va dedicar-se entre altres coses, a tornar a tocar el viol i a rebre llions del Pare Boemo, cellebre organista d'aquest convent, i aix complement la seva formaci musical.

Un dia que tocava el viol en el cor de l'esglsia, un cop de vent s'endugu les cortines que els resguardaven i va ser reconegut. Quan Tartini es veia perdut la sorpresa la va tenir quan va saber que el bisbe l'havia perdonat i volia que torns al costat de la seva dona a Pdua.

 Carrera musical .
De retorn a Pdua va ser sollicitat perqu forms part d'una acadmia que volia crear el rei de Polnia. Sembla que va escoltar el fams violinista Veracini i impressionat per la seva tcnica innovadora va deixar la seva esposa a Pirano, amb el seu germ, i es retir a Ancona a aprofundir en l'estudi del viol. A partir del 1714 ja havia creat una nova manera de tocar, especialment el que es coneixeria com el "to de Tartini"
potenciant la resssonncia de la tercera nota de l'acord tot fent sentir les altres dues notes.

L'habilitat de Tartini va millorar enormement i el 1721 va ser designat a director de l'orquestra de Sant Antoni de Pdua, una de les millors d'Itlia, formada per uns quaranta msics. El 1726, Tartini va iniciar una escola de viol que va atreure estudiants des de tot Europa.

El 1732 va anar a Praga amb motiu de la Coronaci de l'emperador Carles VI. Desprs estigu tres anys amb el seu amic Antonio Vandini, violoncellista al servei del comte Kinsky. Desprs retorn a Pdua. Gradualment, Tartini es va anar interessant per la teoria de la msica, l'harmonia i l'acstica, i des de 1750 fins al final de la seva vida, va publicar diversos tractats.

 Enllaos externs .
 Obres de Tartini a l'International Music Score Library Project;
 Istria on the Internet, Prominent Istrians - Giuseppe Tartini ;
 Informaci sobre Tartini a Karadar ;






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="176688" title="Gafsa Sud" nonfiltered="2244" processed="2242" dbindex="72251">



Gafsa Sud s una delegaci de Tunsia a la governaci de Gafsa, formada per la major part de la ciutat de Gafsa, i en direcci al nord-oest pels dos costats de la carretera que va de Gafsa a Kef Darbi, i continua desprs fins a Kasserine, i al sud-oest per la carretera que porta a Metlaoui i segueix fins a Tozeur. La delegaci t una poblaci de 85.830 habitants segons el cens del 2004.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="176689" title="Victorio Macho" nonfiltered="2245" processed="2243" dbindex="72252">
Victorio Macho (Palncia; 23 de desembre de 1887 - Toledo, 13 de juliol de 1966), escultor espanyol. s un dels primers mestres de l'escultura contempornia espanyola. 
Biografia. 
Neix a Palncia l'any 1887, d'una famlia humil. Els seus pares decideixen matricular-li a l'escola de Belles Arts i Oficis de Santander, on aprn a esculpir. Al 1903, amb 16 anys es trasllada a Madrid continuant els seus estudis en laReal Acadmia de Belles Arts de San Fernando. 

Aconsegueix la fama amb un monument a Galds. s un consagrat des de la seva exposici al Museu d'Art Modern de 1921. Surt d'Espanya durant la dictadura de Primo de Rivera i s'installa a Hendaia; esculpeix a Unamuno i a Ramon i Cajal. 

Al 1936 va ser nomenat acadmic de Belles Arts de San Fernando. Surt de Madrid a l'esclatar la Guerra Civil, juntament amb Govern de la Repblica a Valncia. El desenlla de la guerra civil ho va dur a l'exili a Frana, Rssia, i finalment a Amrica. Desprs d'una perllongada estada a Lima, on es va casar amb Zoila Barrs, regressaria a Espanya l'any 1952. 

Va installar la seva casa i taller a Toledo, al mateix edifici que des de 1967 allotja, com Museu Victorio Macho, creat a partir del seu geners llegat, donat a l'Estat espanyol.
Obra pblica.
 
1918 - Monument a Benito Prez Galds, Glorieta de Galds, Parc del Retir, Madrid. ;
1925-1927 - Font de Concha Espina, Jardins de Pereda, Santander. ;
1926 - Monument a Santiago Ramn i Cajal, , Passeig de Veneuela, Parc del Retir, Madrid. ;
1930 - Busto de Miguel de Unamuno, Universitat de Salamanca, Salamanca. ;
1931 - Crist del Otero, Palencia, on es troba enterrat l'escultor. ;
1962 - Monument a Jacinto Benavente, Parc del Retir, Madrid. ;
-Monument a Benito Prez Galds, Las Palmas de Gran Canria. ;
-Monument a Alonso Berruguete, Palncia ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="176692" title="Gideon Algernon Mantell" nonfiltered="2246" processed="2244" dbindex="72253">


Gideon Algernon Mantell (3 de febrer de 1790   10 de novembre de 1852) fou un metge rural aficionat a la paleontologia, especialment pels fssils de grans rptils mesozoics. 

 Biografia .
Mantell va nixer a Lewes, Sussex, fill d'un sabater. Fou aprenent de cirurgi a Lewes l'any 1805 i reb el seu diploma com a membre de la "Royal College of Surgeons" l'any 1811. L'any 1816 es cas amb Mary Ann Woodhouse, compr la seva prpia consulta mdica, i accept un crrec al "Royal Artillery Hospital" a Ringmer, Lewes.

L'any 1839 la seva dona i els seus fills el van abandonar, com a conseqncia de la seva passi desmesurada pels fssils. L'any 1841 tingu un accident de carruatge que li ocasion una lesi a la columna vertebral, fet que l'oblig a consumir opi per a alleugerir els dolors. En els ltims anys de la seva vida, per, Gideon reb un gran reconeixement cientfic. Mor l'any 1852 i don la seva columna vertebral a la recerca mdica. La seva columna fou destruda durant un bombardeig alemany l'any 1941.

Mantell i el descobriment dIguanodon.
La seva feina com a metge rural requeria de llargs passejos pel camp, fet que el permetia revisar les canteres i roques fossilferes que anava trobant. D'altra banda coneixia un bon nombre d'empleats de canteres que, a canvi de petites recompenses, li proporcionaven les restes fssils que trobaven. Tots els especimens que recollia eren dipositats a la seva collecci particular que arrib a assolir proporcions considerables. El Museu Britnic, interessat per ella, l'adquir per 4,000 lliures.

La troballa de les primeres restes fssils dIguanodon sn sovint atribudes a la seva dona, Mary Ann. L'any 1822 mentre Gideon atenia un dels seus pacients, Mary recoll una resta fssil en fragments de roca calcria que s'emprava per a reparar la carretera. Aquest fssil, una dent, procedia d'una cantera propera de Cuckfield (Sussex). Mantell comen a estudiar aquest exemplar juntament amb d'altres que ja tenia. La mida de les dents indicava que es tractava d'un animal de grans dimensions, potser un rinoceront, i l'pex desgastat de les corones indicava que es tractava d'un animal herbvor. De totes maneres va descartar que es tracts d'un mamfer i assegur que es tractava d'un rptil. El cientfic Cuvier recolz l'hiptesi de Mantell. L'any 1824 Mantell an a Londres per a comparar les restes al Museu Hunterian. A l'observar un esquelet d'una iguana s'adon que les seves dents fssils i les dents de la iguana eren molt similars. L'estudi que dugu a terme Mantell sobre aquest enorme llangardaix fou presentat al febrer de l'any 1825 davant la Royal Society. Mantell anomen a l'enorme rptil fssil Iguanodon, dent d'iguana.

Anys ms tard Mantell estudi unes altres restes fssils del que semblava ser un gran rptil, l'anomen Hylaeosaurus. Les restes d'aquest segon dinosaure de Mantell foren trobades a Tilgate forest.

 Enllaos externs .
 Biografia de Gideon A. Mantell ;
 NNDB ;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="176695" title="Ghannouch" nonfiltered="2247" processed="2245" dbindex="72254">

Ghannouch o Ganouch (rab: Ghann sh) s una ciutat de Tunsia, a uns 5 km al nord de Gabes, a la costa, part de la governaci de Gabs. La municipalitat t 22.681 habitants. La seva activitat econmica est lligada a l'explotaci agricola de l'oasi. Una zona industrial establerta pel govern est situada entre Gabes i Ghannouch, a la proximitat de la costa. Es capalera d'una delegaci amb 20.790 habitants formada per la major part del municipi (algunes zones en queden fora pel nord i oest).







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="176696" title="Kobe Bryant in NBA Courtside" nonfiltered="2248" processed="2246" dbindex="72255">


Kobe Bryant in NBA Courtside s un videojoc que simula el bsquet de la lliga americana, llanat per Nintendo 64.  Va ser llanat el 1998 i va rebre el Player's Choice per vendre un mili de cpies. El jugador estrella del videojoc en el qual representa el videojoc en la portada i el ttol s el jugador Kobe Bryant de Los Angeles Lakers.

Al NBA Courtside hi ha la jugabilitat de cinc contra cinc. El videojoc tamb es mostren els jugadors i equips dels anys 1999-2000, amb tres opcions: Exhibition, Season i Playoffs.  El videojoc dna l'opci al jugador de poder triar jugar una temporada completa o jugar tant sols els playoffs, i poder jugar ms rpidament la Final de la NBA.


Enllaos externs.
  El videojoc a MobyGames;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="176697" title="Ducat de Vilafermosa" nonfiltered="2249" processed="2247" dbindex="72256">
Els Ducs de Vilafermosa sn la famlia noble ms important de l'antic Regne d'Arag i una de les famlies aristcrates ms importants d Espanya i fins fa poc s'anomenaven Azlor de Aragn. El seu origen es troba en un fill bastard de Joan II d'Arag i germanastre de Ferran el Catlic, que va rebre el ttol de duc de la vila castellana de Vilafermosa, actual Alovera (Guadalajara). A ms estan emparentats tant amb Sant Francesc Xavier com amb Sant Ignasi de Loiola. El lema de la famlia s Sanguine empta, Sanguine tuebor.

Casa de Vilafermosa. 
A la casa de Vilafermosa es van anar ajuntant els segents ttols nobiliaris: Ducat de Palata, Ducat de Luna, Ducat de Granada d'Ega, Marqus de San Felices, Marqus de Narros, Marqus de Cabrega, Marqus de Valdetorres, Marqus de Santiago d'Oropesa, Comtat de Mollina Comtat de Cortes, Comtat de Guara, Comtat de Javier, Comtat de Luna, Comtat del Real.

Patrimoni Histric Artstic.

A Madrid la seva residncia a partir del segle XVIII estava situada en l'encreuament del Paseo del Prado i la Carrera de San Jernimo. Com a curiositat histrica s on el Duc d'Angulema va residir en arribar a Madrid al capdavant dels Cent Mil Fills de Sant Llus. El Palau ho va projectar l'arquitecte Antonio Lpez de Aguado per a la dona del XI Duc, Mara Pignatelli i Gonzaga, en un estil neoclssic. L'edifici es va convertir desprs d'una remodelaci per part de Rafael Moneo -en la qual es va buidar l'interior- en els anys 80 en el Museu Thyssen-Bornemisza.
 La famlia continua conservant les seves altres dues cases pairals: la casa de Pedrola -en el municipi del mateix nom- i la casa de Narros en Zarauz, dels fundadors del qual descendeixen els Ducs de Vilafermosa. La famlia va donar la casa natal de Sant Ignasi de Loiola a la Baslica de Loiola fa poc temps. La casa palau de Pedrola est vinculada a la Casa de Vilafermosa des de finals del segle XIV quan el primer duc es va casar amb Mara Lpez de Grrea, senyora de Pedrola. L'arxiu de la Casa de Vilafermosa es troba a l esmentada casa de Pedrola, consta en l'actualitat de ms de mil lligalls que contenen la histria d'aquesta famlia des del segle XIV 
 
Els ducs de Vilafermosa eren encara en 1932 els tercers majors propietaris agrcoles amb 47.016 hectrees repartides al llarg d Espanya. En l'actualitat malgrat ser propietaris encara importants ja no es troben entre els primers com a resultat de les vendes massives desprs de la Guerra civil espanyola.

Actual titular.
L actual titular del ttol s Alvaro Urzaiz i Azlor d'Arag (1937-), XIX Duc de Vilafermosa, XII Marqus de Cbrega i XVIII de Cortes; XVI Comte de Luna, XII de Guara, XIII del Port i XII de Xavier, XX Vescomte de Muruzbal de Andin i XX de Zolina. Qui no compta actualment amb descendncia. El seu immediat successor anava a ser fins fa poc el seu germ el Duc de Luna, per a causa del canvi en la llei de successi dels ttols s probable que l'hereti la seva germana ms gran.

Des de juny de 2006 tamb s el X Marqus de Narros (G.E., desprs de la mort en el 2005 de la seva tia Isabel Azlor d'Arag Guillamas IX Marquesa de Narros) 

Ducs de Vilafermosa. 
Afons d'Aragon (1464-1485). Comte de Ribagora;
Alfons II de Vilafermosa (1485 1533);
Ferran de Sansever d'Arag (1533 1565);
Mart I de Ribagora (1573 1581). Comte de Ribagora;
Ferran d'Arag i Gurrea  (1581 1592). . Comte de Ribagora. Protector dels Argensola.
Francesc d'Arag i Gurrea (1592 1598). duc de Lluna.
Maria Llusa de Vilafermosa. (?-1663);
Fernando Manuel d'Arag,  (?-1664) ;
Carlos d'Arag de Gurrea i de Borja (?-1692);
Jos Claudio d'Arag i Gurrea de Castro Pins, (1697-1761);
Juan Pablo d'Arag-Azlor, (Pedrola 1730 - Madrid, 1790).
Vctor Amadeo d'Arag-Azlor y Pignatelli d'Arag (1779-1792) ;
Jos Antnio d'Arag Azlor y Pignatelli d'Arag(1785-1852) ;
Marcelino Pedro d'Arag Azlor y Fernndez de Crdoba (1815-1888);
Mara del Crmen d'Arag-Azlor e Idaquez, (Madrid, 30 de desembre de 1841 - aneu, 1919) ;
Francisco-Xavier d'Arag-Azlor e Idaquez, (1842-1919) ;
Jos Antonio Azlor d'Arag y Hurtado de Zaldivar (1873-1950) ;
Maria del Pilar Azlor d'Arag i Guillamas (1904-1980) ;
Alvaro d'Urzaiz i Azlor d'Arag, (1937-vigent);

 Enllaos externs . 

 Ducat de Vilafermosa ;
 Ducat de Vilafermosa;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="176698" title="Rally Challenge 2000" nonfiltered="2250" processed="2248" dbindex="72257">


Rally Challenge 2000 s un videojoc de curses per la Nintendo 64, va ser llanat el 2000. No es va llanar als Pasos Catalans (tampoc en la resta d'Europa) com tampoc a Austrlia. Es pot jugar en mode un sol jugador i multijugador alhora fins a quatre.

El videojoc t predecessor per noms va ser llanat el Jap el 1999 com a Rally '99, amb menys grfics que aquest.

Els jugadors poden jugar en aquestes pistes:

Easy (fcil) - Austrlia, Espanya, Gran Bretanya

Medium (mitj) - Itlia, Brasil, Frana

Expert (difcil) - Alemanya, Canad, EUA


Els jugadors poden jugar en aquests cotxes (tots sn reals):

Mitsubishi Lancer Evolution IV (Jap), Subaru Impreza WRC (Jap), Toyota Corolla WRC (Jap), Nissan Almera Kit Car (Jap), SEAT Cordoba WRC (Espanya), Skoda Octavia (Repblica Txeca), Volkswagen Golf GTI (Alemanya), Proton Wira (Malaysia), Hyundai Coupe Evo II (Corea del Sud)

Enllaos externs.
  El videojoc a IGN.com;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="176700" title="Ghardimaou" nonfiltered="2251" processed="2249" dbindex="72258">


Ghardimaou s una ciutat fronterera tunisiana sitauada a poca distncia de la frontera amb Algria (uns 5 km) a la governaci de Jendouba, a uns 22 km a l'oest de la ciutat de Jendouba. La municipalitat t ms de 20.000 habitants (19.618 habitants el 2004) i t una estaci de ferrocarril de la lnia Tunis-Algria. El 2 de setembre del 2005 es va obrir un museu tunisi-alger dedicat a la lluita per la independncia dels dos pasos. s a 220 metres sobre el nivell de la mar. 

Es capalera d'una delegaci amb 66.940 habitants (cens del 2004). Cap a l'oest de la ciutat, dins la delegaci, i en direcci a la frontera algeriana, hi ha la reserva natural de El Faja, nic lloc on el pot trobar el Cervol de Berberia.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="176701" title="Kpavogur" nonfiltered="2252" processed="2250" dbindex="72259">

Kpavogur, segona ciutat en grandria d'Islndia amb una poblaci de 30.000 persones, s un suburbi de la zona metropolitana de la capital del pas, Reykjavk. Es troba situada al sud-est del pas, entre la capital i la ciutat de Garabr.

Durant el monopoli dans establert entre 1602 i 1787 sobre tota l'illa, la ciutat va ser escollida el 1662 pel bisbe Brynjlfur Sveinsson i per rni Oddsson (aquest darrer en representaci del poble islands) per signar l'acord pel qual es reconeixia el monarca dans com a sobir d'Islndia. 

Fins als anys trenta del segle XX va sser una zona escassament poblada i, per aquest motiu, va esdevindre un lloc d'esbarjo per als habitants de Reykjavk. Quan va adquirir el rang de ciutat l'any 1955, Kpavogur va passar a crixer rpidament fins a convertir-se en una de les localitats ms poblades del pas.

Actualment la ciutat s coneguda a nivell nacional per la seva gran oferta cultural, sent-ne l'exemple ms clar el museu Gerarsafn. Va ser obert al pblic l'any 1944 i s'hi exposen obres de nombrosos artistes islandesos

Un altre lloc d'inters s la Kpavogskirkja (esglsia construda el 1963), aix com el Nttrufristofa Kpavogs (Museu d'Histria Natural, especialitzat en la geologia i zoologia de l'illa).

 Enllaos externs .
 Web oficial de la ciutat (en islands);







































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="176704" title="Josep Antoni Ferrer Orfila" nonfiltered="2253" processed="2251" dbindex="72260">

Josep Antoni Ferrer Orfila s un poltic menorqu del Partit Socialista de les Illes Balears. Va nixer a Ma l'any 1950.

Llicenciat en enginyeria industrial per l'Escola Tcnica Superior d'Enginyeria Industrial de Barcelona, centre dependent de la Universitat Politcnica de Catalunya.

En la seva carrera poltica va ocupar el crrec de regidor i tinent de batle de l'Ajuntament de Ma pel PSIB-PSOE. Anys desprs, el 1999, va ser nomenat per Francesc Antich conseller d'Obres Pbliques del Govern de les Illes Balears, crrec a qu va renunciar l'any 2001.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="176709" title="Ghar El Melh" nonfiltered="2254" processed="2252" dbindex="72261">


Ghar El Melh (         ), que es pot traduir per "gorga de la sal" (per unes salines properes) es una ciutat de Tunsia, a la governaci de Bizerta. El seu antic nom fou Porto Farina. Est situat a la costa sud de la pennsula de Raf Raf, entre el Djebel Nadour (34 metres) i la badia o llacuna que es forma al sud-oest del cap Ras Sidi Ali al-Makki, badia que rep tamb el nom de Ghar El Melh i abans Porto Farina, i que antigament fou una llacuna per avui est oberta al mar. La platja de Sidi Ali al-Makki es troba a l'est de la ciutat i es perllonga cinc km en aquesta direcci. Segueix el Djebel Edmina, on hi ha el mausoleu de Sidi Ali al-Makki, lloc de peregrinatge. A la zona mateixa del cap hi ha el mausoleu de Sidi Hadj Mbarek. La municipalitat t 5.018 habitants. L'activitat econmica es la pesca i l'agricultura i en els darrers anys una mica de turisme que es trasllada des de la costa nord. Es capalera d'una delegaci amb 17.890 habitants (cens del 2004).

Fundada pels fenicis, en poca clssica va portar el nom de Rusucmona i va servir com a port per tica. A l'edat mitjana fou una base del corsaris barbarescs. El 1534 els espanyols hi van construir una fortalesa per posar fre a les pirateries per els corsaris van reprendre aviat la tasca; al segle segent es van construir tres fortaleses; els pirates barbarescs no foren eliminats fins el 1654, per obra del britnic Robert Blake; llavors fou base dels pirates britnics i maltesos. El 1770 el port fou bombardejat pels francesos durant un conflicte amb el bei de Tunsia. El port fou prcticament abandonat el 1818. El 1834 va esclatar l'arsenal d'un pirata malts i part del port i la ciutat foren destruts. El bei Ahmed I (1837-1855) va posar fi a la pirateria i va construir un fort a la ciutat, utilitzant el port pel comer (1838) per la darrera iniciativa no va prosperar i va esdevenir port de pesca. Vers el 1881 els forts otomans foren transformats en presons civils (karraka). El 1922 les tres fortaleses foren classificades com a monument histric per van seguir essent presons fins el 1964. El 1975 es va construir un nou port obert directament a la mar i el vell port fou prcticament abandonat limitat noms a la pesca a la llacuna. Les fortaleses foren restaurades el 1990.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="176711" title="Ghazala" nonfiltered="2255" processed="2253" dbindex="72262">


Ghazala o Ghezala o Ghzala  (     ) s una ciutat de Tunsia a la governaci de Bizerta a uns 25 km en linea recta (uns 30 per carretera) de Bizerta i a uns 5 km al nord-oest de Mateur. La ciutat t uns 6000 habitants. s capalera d'una delegaci amb 29.700 habitants. s troba al sud del llac Ichkeul per no s'ha beneficiat encara gaire del turisme. 







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="176712" title="Alfred Meyer" nonfiltered="2256" processed="2254" dbindex="72263">

El Doctor Alfred Meyer (5 d'octubre de 1891   11 d'abril de 1945) va ser un oficial nazi, arribant al grau Staatssekretr de i Ministre pels Territoris Ocupats de l'Est (Reichministerium fr die Besetzten Ostgebiete)

Va nixer a Gttingen, fill d'un oficial del govern. Va ser educat a l'institut de Soest, graduant-se al 1911. Al 1912 va ser Fahnenjunker (oficial cadet) amb l'Infanterieregiment 68 (Koblenz), aprovant l'examen d'oficial al 1913. Durant la Primera Guerra Mundial lluit amb l'Infanterieregiment 363 al Front Occidental, guanyant la Creu de Ferro de 1 classe. Al 1917 va ser ferit i capturat pels francesos. Alliberat al mar del 1920, abandon l'exrcit amb el rang d'Oberleutnant.

Desprs de la guerra, treball per la Deutsche Erdl AG abans d'estudiar cincies poltiques a les Universitats de Bonn i de Wrzburg. Es gradu amb el Doctorat de Filosofia al 1922 i entr a treballar a la firma minera per treballar al Gelsenkirchen departament legal. Es cas amb Dorothee Capell al 1925.

A l'abril del 1928 s'afili al NSDAP i arrib a lder local de grup a l'octubre de 1929. Al setembre de 1930 va ser membre del Reichstag i al gener del 1931 Gauleiter a la Wesflia del Nord (Westfalen). Prosseguint amb la presa del poder dels Nazis, Meyer va ser nomenat Reichsstatthalter (governador delegat) de Lippe und Schaumburg-Lippe al maig de 1933 i fet Staatsminister (governador) del govern federal de a l'agost de 1936.

Al 1939 Meyer va ser nomenat Chef der Zivilverwaltung i al 1941 va ser delegat d'Alfred Rosenberg al Ministeri del Reich pels Territoris Ocupats de l'Est. Meyer era responsable dels departaments de poltica, administraci i economia. Des d'aquesta posici dirig l'explotaci de les regions sovitiques ocupades, la supressi i assassinat dels seus habitants (particularment els jueus), i l'organitzaci del treball esclau.

Assist com a representant de Rosenberg a la Conferncia de Wannsee al gener de 1942 (on es decid la soluci final). Al Novembre d'aquell mateix any va ser tamb nomenat Reichsverteidigungskommissar (Comissionat de la Defensa del Reich) del VI Districte de Defensa (Wesfalia Nord).

Meyer va ser trobat mort l'11 d'abril del 1945 al riu Weser, probablement sucidi.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="176713" title="Alfons d'Arag (bisbe)" nonfiltered="2257" processed="2255" dbindex="72264">

Alfons d'Arag (Valncia 1455-Tarragona 1514). Bisbe de Tortosa (1475-1512); President de la Generalitat de Catalunya (1500-1503), arquebisbe de Tarragona (1513-1514).

Era fill bastard de l'homnim Alfons d'Arag, comte de Ribagora i primer duc de Vilafermosa i Estenga Conejo. Era germ de Joan d'Arag, president de la Generalitat en el perode 1512-1515.

Va ser nomenat bisbe de Tortosa per Sixt IV en 1475 quan tenia vint anys. Va jurar el crrec el 19 de juliol de 1476 davant Pero Ximnez de Urrea, arquebisbe de Tarragona.

Es nomenat president de la Generalitat el 22 de juliol de 1500 

En 1513, i per intercessi del seu oncle Ferran el Catlic, substitu a Gonzalo Fernndez de Heredia, mort en 1511, al front de l'arquebisbat de Tarragona. 

Va tenir un mandat curt, ja que mor el 26 d'agost de 1514.


 Bibliografia .
 Histria de la Generalitat de Catalunya i els seus Presidents Barcelona: Enciclopdia Catalana, 2003. ISBN 84-412-0884-0 ;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="176714" title="Josep Maria Costa Serra" nonfiltered="2258" processed="2256" dbindex="72265">

Josep Maria Costa Serra s un poltic eivissenc nat a Vila l'any 1958.

s llicenciat en dret per la Universitat de Barcelona des de l'any 1982.

La seva trajectria poltica comen l'any 1987, any de la seva afiliaci al PSOE. L'any 1989 ocup un esc de conseller al Consell Insular d'Eivissa a l'oposici, on fu de portaveu del seu grup, aix com del Parlament de les Illes Balears, un crrec que torn a assolir l'any 2007.

L'any 1999 fou nomenat per Francesc Antich conseller d'Interior del Govern de les Illes Balears, crrec del qual s'ocup fins l'any 2003.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="176715" title="Aina Maria Salom i Soler" nonfiltered="2259" processed="2257" dbindex="72266">

Aina Maria Salom Soler s una farmacutica i poltica mallorquina del Partit Socialista de les Illes Balears. Va nixer a Palma l'any 1953.

L'any 1979 es va llicenciar en farmcia per la Universitat de Barcelona. s, a ms, especialista en nutrici i gerontologia. Va ser presidenta del Collegi Oficial d'Apotecaris de les Illes Balears entre 1994 i 1997.

En la seva trajectria poltica, l'any 1999 va ser triada diputada del Parlament de les Illes Balears i, poc desprs, Francesc Antich la va nomenar consellera de Salut del Govern balear. Amb ella al departament, les Illes Balears reberen la transferncia de la gesti sanitria per part de l'Estat, per la qual cosa es va crear l'Ib-salut.

Actualment (2007) s regidora de l'Ajuntament d'Esporles, a Mallorca.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="176717" title="Municipalitats de Tunsia" nonfiltered="2260" processed="2258" dbindex="72267">
Les municipalitats de Tunsia son una divisi administrativa de tercer nivell d'aquest pas. Administrativament Tunsia es divideix en governacions (primer nivell), delegacions (segon nivell) i municipalitats o comunes (tercer nivell). Les municipalitats son creades per decret i consisteixen en zones ben delimitades amb diversos sectors urbans de vegades apartats de la ciutat central, generalment dins d'una sola delegaci. La municipalitat ms gran es Tunis (728.453 habitants) i la mes petita Beni M'Tir (811 habitants). La llista de municipalitats que segeuix se segons la divisi vigent el 2006.

 Llista de muncipalitats per governacions .

 Governaci d'Ariana .
Ariana;
Ettadhamen-Mnihla;
Kalat al-Andalous;
Raoued;
Sidi Thabet;
La Soukra;

 Governaci de Bja .
Bja;
El Magoula;
Goubellat;
Medjez el-Bab;
Nefza;
Tboursouk;
Testour;
Zahret Mediou;

 Governaci de Ben Arous .
Ben Arous;
Bou Mhel el-Bassatine;
El Mourouj;
Ezzahra;
Hammam Chott;
Hammam Lif;
Khalidia;
Mgrine;
Mohamedia-Fouchana;
Mornag;
Rads;

 Governaci de Bizerta .
Aousja;
Bizerte;
El Alia;
Ghar El Melh;
Joumine;
Mateur;
Menzel Bourguiba;
Menzel Jemil;
Menzel Abderrahmane;
Metline;
Raf Raf;
Ras Jebel;
Sejenane;
Sounine;
Tinja;

 Governaci de Gabs .
Chenini Nahal;
El Hamma;
Gabs;
Ghannouch;
Mareth;
Matmata;
Mtouia;
Nouvelle Matmata;
Oudhref;
Zarat;

 Governaci de Gafsa .
El Guettar;
El Ksar;
Gafsa;
Mdhila;
Mtlaoui;
Oum El Araies;
Redeyef;
Sened;

 Governaci de Jendouba .
An Draham;
Beni M'Tir;
Bousalem;
Fernana;
Ghardimaou;
Jendouba;
Oued Melliz;
Tabarka;

 Governaci de Kairouan .
Ala;
An Jloula;
Bou Hajla;
Chebika;
Echrarda;
El Oueslatia;
Haffouz;
Hajeb El Ayoun;
Kairouan;
Menzel Mehiri;
Nasr Allah;
Sbikha;

 Governaci de Kasserine .
Friana;
Foussana;
Hadra;
Jedelienne;
Kasserine;
Magel Bel Abbs;
Sbetla;
Sbiba;
Thala;
Thlepte;

 Governaci de Kbili .
Douz;
El Gola;
Jemna;
Kbili;
Souk Lahad;

 Governaci de El Kef .
Dahmani;
Jrissa;
El Ksour;
Kalaat Senan;
Kalaat Khasba;
Le Kef;
Menzel Salem;
Nebeur;
Sakiet Sidi Youssef;
Sers;
Tajerouine;
Touiref;

 Governaci de Mahdia .
Bou Merdes;
Chebba;
Chorbane;
El Brada;
El Jem;
Essouassi;
Hebira;
Hiboun;
Kerker;
Ksour Essef;
Mahdia;
Melloulche;
Ouled Chamekh;
Rejiche;
Sidi Alouane;

 Governaci de Manouba .
Borj El Amri;
Den Den;
Douar Hicher;
Djedeida;
El Battan;
Oued Ellil;
La Manouba;
Mornaguia;
Tebourba;

 Governaci de Mdenine .
Ajim;
Ben Gardane;
Beni Khedache;
Houmt Souk;
Mdenine;
Midoun;
Zarzis;

 Governaci de Monastir .
Amiet El Fhoul;
Amiret El Hojjaj;
Amiet Touazra;
Bekalta;
Bembla;
Beni Hassen;
Bennane;
Bouhjar;
Cherahil;
El Masdour;
Gherada;
Jemmal;
Khniss;
Ksar Hellal;
Ksibet el-Mdiouni;
Lamta;
Menzel Ennour;
Menzel Farsi;
Menzel Hayet;
Menzel Kamel;
Moknine;
Monastir;
Ouerdanine;
Sahline Motmar;
Sayada;
Sidi Ameur;
Sidi Bennour;
Tboulba;
Touza;
Zramdine;
Zouiet Kontoch;

 Governaci de Nabeul .
Azmour;
Bni Khalled;
Bni Khiar;
Bou Argoub;
Dar Allouch;
Dar Chaabane;
El Haouaria;
El Mamoura;
El Mida;
Grombalia;
Hammam El Guezaz;
Hammamet;
Klibia;
Kerkouane;
Korba;
Korbous;
Menzel Bouzelfa;
Menzel Horr;
Menzel Temime;
Nabeul;
Soliman;
Soma;
Takelsa;
Tazarka;
Zaouiet Djedidi;

 Governaci d'Sfax .
Agareb;
Bir Ali Ben Khlifa;
Bir Salah;
Chihia;
El An;
El Hencha;
Graba;
Gremda;
Jebiniana;
Kerkennah;
Hencha;
Mahrs;
Menzel Chaker;
Sakiet Eddar;
Sakiet Ezzit;
Sfax;
Skhira;
Thyna;

 Governaci de Sidi Bou Zid .
Bir El Hafey;
Cebbala Ouled Asker;
Jilma;
Menzel Bouzaiane;
Meknassy;
Mezzouna;
Ouled Haffouz;
Regueb;
Sidi Ali Ben Aoun;
Sidi Bouzid;

 Governaci de Siliana .
Bargou;
Bou Arada;
El Aroussa;
El Krib;
Gafour;
Kesra;
Makthar;
Rouhia;
Sidi Bou Rouis;
Siliana;

 Governaci de Sousse .
Akouda;
Bouficha;
Enfida;
Ezzouhour;
Hammam Sousse;
Hergla;
Kalaa Kebira;
Kalaa Seghira;
Kondar;
Ksibet Thrayet;
Messaadine;
M'saken;
Sousse;
Sidi Bou Ali;
Sidi El Hani;
Zaouiet Sousse;

 Governaci de Tataouine .
Bir Lahmar;
Dehiba;
Ghomrassen;
Remada;
Tataouine;

 Governaci de Tozeur .
Degach;
El Hamma du Jrid;
Nefta;
Tamerza;
Tozeur;

 Governaci de Tunis .
Cartago (Carthage);
La Goulette;
La Marsa;
Bardo (Le Bardo);
Le Kram;
Sidi Bou Sad;
Sidi Hassine;
Tunis;

 Governaci de Zaghouan .
El Fahs;
Hammam Zriba;
Jebel Oust;
M'cherga;
Nadour;
Zaghouan;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="176730" title="Steve Archibald" nonfiltered="2262" processed="2259" dbindex="72269">
Steve Archibald fou un destacat futbolista escocs dels anys 80.

Biografia.
Steven Archibald va nixer el 27 de setembre de 1957 a Glasgow. Jugava de davanter centre. Comen la seva trajectria esportiva a diversos equips escocesos fins que sign per l'Aberdeen l'any 1977. Tres anys ms tard sign per l'equip londinenc del Tottenham Hotspur, on guany dues copes angleses i una copa de la UEFA el 1984. Marc 77 gols en 189 amb els Spurs, el que el port a fitxar pel FC Barcelona l'any 1984. Al Bara gaud de dues bones primeres temporades, amb una lliga i una final de la Copa d'Europa, per el fitxatge de Gary Lineker i Mark Hughes el portaren fora de l'equip (hi havia un lmit de dos estrangers per plantilla). Fou cedit al Blackburn Rovers i posteriorment sign pel Hibernian escocs. L'any 1990 retorn breument al futbol catal, signant amb el RCD Espanyol a meitat de temporada. Acab la seva trajectria de nou a Gran Bretanya a equips de menor nivell.

Selecci nacional.
El 1980 debut amb la selecci de futbol d'Esccia on jug fins el 1986. Amb la selecci disput dues edicions de la Copa del Mn (1982 i 1986). En total disput 27 partits i marc 4 gols. Un cop retirat comen la seva carrera com a entrenador a equips modestos escocesos.

Trajectria esportiva.
Com a jugador
Fernhill Athletic (categories inferiors);
Clyde: 1974-77, 65 partits, 7 gols;
Aberdeen: 1977-80, 76 partits, 30 gols;
Tottenham Hotspur: 1980-84, 131 partits, 58 gols;
Barcelona: 1984-88, 55 partits, 24 gols;
Blackburn Rovers (cedit): 1987-88, 20 partits, 6 gols;
Hibernian: 1988-90, 44 partits, 15 gols;
RCD Espanyol: 1990;
St Mirren: 1990-91, 16 partits, 2 gols;
Clyde: 1992, 1 partits, 0 gols;
Fulham: 1992, 2 partits, 0 gols;
East Fife: 1994-96, 49 partits, 7 gols;

Com a entrenador
East Fife: 1994-96;
Airdrieonians: 2000-01;

Palmars.
Com a jugador
 1 Copa de la UEFA: 1984;
 1 Lliga escocesa de futbol: 1980;
 2 Copa anglesa de futbol: 1981, 1982;
 1 Lliga espanyola de futbol: 1985;

Enllaos externs.
Steve Archibald;
Perfil;
Estadstiques;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="176734" title="Joe Jordan" nonfiltered="2263" processed="2260" dbindex="72270">
Joe Jordan fou un destacat futbolista escocs dels anys 70 i 80.

Joseph "Joe" Jordan va nixer el 15 de desembre de 1951 a Carluke. Jugava de davanter centre. Jordan comen a jugar a una lliga menor amb el Blantyre Victoria F.C. a l'edat de 15 anys. Posteriorment fitx pel Greenock Morton, abans de ser traspassat al Leeds United per 15.000 el 1970. Amb el Leeds jug durant vuit temporades, on disput 135 partits de lliga i marc 39 gols, abans de ser traspassat al Manchester United per 350.000 lliures. El 1981 fitx per l'A.C. Milan, acabant la seva carrera al Hellas Verona, Southampton i Bristol City.

El 1973 debut amb la selecci de futbol d'Esccia on jug fins el 1982. Amb la selecci disput tres edicions de la Copa del Mn (1974, 1978 i 1982), marcant en les tres fases finals. En total disput 52 partits i marc 10 gols. Un cop retirat comen la seva carrera com a entrenador.

Trajectria esportiva.
Com a jugador
Blantyre Victoria FC: 1966-1967;
Greenock Morton: 1968-1970, 10 partits, 2 gols;
Leeds United: 1970-1978, 157 partits, 35 gols;
Manchester United: 1978-1981, 109 partits, 37 gols;
AC Milan: 1981-1983, 52 partits, 12 gols;
Hellas Verona: 1983-1984, 12 partits, 1 gols;
Southampton FC: 1984-1987, 58 partits, 12 gols;
Bristol City: 1987-1989, 57 partits, 8 gols;

Com a entrenador
Bristol City: 1988-1990;
Heart of Midlothian: 1990-1993;
Stoke City: 1993-1994;
Bristol City: 1994-1997;
Portsmouth FC: 2005;

Estadstiques com entrenador.


Enllaos externs.
Perfil com a jugador;
Perfil com a entrenador;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="176736" title="Kenny Dalglish" nonfiltered="2264" processed="2261" dbindex="72271">
Kenny Dalglish fou un destacat futbolista escocs dels anys 70 i 80.

Kenneth Mathieson Dalglish, MBE, va nixer el 4 de mar de 1951 a Dalmarnock, Glasgow. Membre del Sal de la Fama del futbol escocs i de l'angls, fou un dels jugadors ms destacats de la histria del futbol britnic. Jugava a la posici de davanter. Durant els seus anys com a futbolista noms defens dos clubs, el Celtic als anys 70 i el Liverpool als 70 i 80.

Amb la selecci de futbol d'Esccia fou el primer jugador en assolir les 100 intenacionalitats (102 en total) entre els anys 1971 i 1986, on marc 30 gols. Un cop retirat inci una brillant carrera com entrenador. s un dels pocs entrenadors que ha guanyat la lliga anglesa amb dos clubs diferents.

Trajectria esportiva.
Com a jugador
Celtic F.C. 1969 1977, 204 partits, 167gols;
Liverpool F.C. 1977 1990, 355 partits, 172gols;

Com a entrenador
Liverpool: 1985 1991;
Blackburn Rovers: 1991 1995;
Blackburn Rovers: 1995 1996 (director de futbol);
Newcastle United: 1997 1998;
Celtic: 1999 2000 (director de futbol);
Celtic: 2000;

Palmars.
Com a jugador
 3 Copa d'Europa de futbol: 1977/78, 1980/81, 1983/84;
 1 Supercopa d'Europa de futbol: 1977/78;
 4 Lliga escocesa de futbol: 1971/72, 1972/73, 1973/74, 1976/77;
 4 Copa escocesa de futbol: 1971/72, 1973/74, 1974/75, 1976/77;
 1 Copa de la Lliga escocesa de futbol: 1974/75;
 6 Lliga anglesa de futbol: 1978/79, 1979/80, 1981/82, 1982/83, 1983/84, 1985/86;
 1 Copa anglesa de futbol: 1985/86;
 4 Copa de la Lliga anglesa de futbol: 1980/81, 1981/82, 1982/83, 1983/84;
 5 Charity Shield: 1977/78, 1979/80, 1980/81, 1982/83, 1986/87;

Com a entrenador
 4 Lliga anglesa de futbol: 1985/86, 1987/88, 1989/90, 1994/95;
 2 Copa anglesa de futbol: 1985/86, 1988/89;
 4 Charity Shield: 1986/87, 1988/89, 1989/90, 1990/91;
 1 Copa de la Lliga escocesa de futbol: 1999/00;

Estadstiques com entrenador.


Enllaos externs.
Perfil;
Perfil a Liverpool fc.tv;
Perfil com a jugador;
Perfil com a entrenador;
English Football Hall of Fame;



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="176737" title="Gordon David Strachan" nonfiltered="2265" processed="2262" dbindex="72272">
Gordon Strachan OBE fou un destacat futbolista escocs dels anys 80 i 90.

Biografia.
Gordon David Strachan va nixer el 9 de febrer de 1957 a Edimburg. Va tenir una llarga trajectria al futbol britnic on jug de migcampista i extrem. Comen la seva trajectria al Dundee F.C. on fou el capit ms jove. Posteriorment sign amb l'Aberdeen F.C., que esdevingu un dels clubs ms poderosos del futbol escocs als anys 80, guanyant dues lligues, tres copes, una Recopa d'Europa i una Supercopa continental, sota la direcci tcnica d'Alex Ferguson. El 1984, el Manchester United el fitx per 500.000. En aquest club comen amb molta fora per poc a poc an perdent la titularitat i finalment deix el club per signar pel Leeds United (per 200.000) i acabar la seva trajectria futbolstica al Coventry City.

Tamb fou 50 cops internacional amb la selecci de futbol d'Esccia entre els anys 1980 i 1992, on marc 5 gols, i membre del Hall of Fame del futbol d'Esccia. Disput dos mundials de futbol (1982 i 1986). A finals dels 90 inici la seva carrera com entrenador, dirigint el Coventry City, el Southampton i el Celtic F.C..

Trajectria esportiva.
Com a jugador
Dundee F.C. 1971-1977, 69 partits, 13 gols;
Aberdeen F.C. 1977-1984, 183 partits, 55 gols;
Manchester United F.C. 1984-1989, 160 partits, 33 gols;
Leeds United F.C. 1989-1995, 197 partits, 37 gols;
Coventry City F.C. 1995-1997 26 partits, 0 gols;

Com a entrenador
Coventry City: 1996-2001;
Southampton: 2001-2004;
Celtic: 2005-Present;

Palmars.
Com a jugador
 1 Recopa d'Europa de futbol;
 1 Supercopa d'Europa de futbol;
 2 Lliga escocesa de futbol;
 3 Copa escocesa de futbol;
 1 Lliga anglesa de futbol:
 1 Copa anglesa de futbol;
 1 Charity Shield;

Com a entrenador
 2 Lliga escocesa de futbol;
 1 Copa escocesa de futbol;
 1 Copa de la Lliga escocesa de futbol;

Estadstiques com entrenador.
Fins el 24 de maig de 2007.


Enllaos externs.
Perfil jugador;
Perfil entrenador;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="176738" title="Ghomrassen" nonfiltered="2266" processed="2263" dbindex="72273">
Ghomrassen (      ) s una ciutat de Tunsia, a la governaci de Tataouine, a uns 17 km al nord de Tataouine i uns 30 km al sud de Medenine. La municipalitat t 11.383 habitants. Es capalera d'una delegaci amb una poblaci de 21.640 habitants (cens del 2004). Ciutat agrcola t a la rodalia tres Ksour: Ksar Haddada (molt proper, al nord), Ksar Mrabtia (uns 3 km al sud) i Ksar El Ababsia (uns 10 km a l'est). El seu nom es berber i vol dir "cap de tribu".








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="176739" title="Graeme James Souness" nonfiltered="2267" processed="2264" dbindex="72274">
Graeme Souness fou un destacat futbolista escocs dels anys 70 i 80.

Biografia.
Graeme James Souness va nixer el 6 de maig del 1953 a Edimburg. Jugava a la posici de migcampista. S'inici en el Tottenham Hotspur, on el 1968 sign el seu primer contracte professional. Jug breument a la North American Soccer League al Montreal Olympique abans de tornar al futbol angls. L'any 1972 fou traspassat al Middlesbrough per 30.000. En aquest club va crixer esportivament i aix el port a signar pel Liverpool (amb un trasps de 350.000), club amb el que guany cinc lligues, tres copes d'Europa i quatre copes de la lliga. La seva trajectria al club del nord d'Anglaterra finalitz el 1984 havent disputat 358 partits i marcat 56 gols. Aquest any sign per la Unione Calcio Sampdoria italiana per la xifra de 650.000. All guany la copa italiana, el primer gran ttol en la histria del club. Romangu al club itali fins el 1986, any en qu sign com a jugador-entrenador del Rangers FC.

Amb la selecci de futbol d'Esccia debut l'any 1974 i hi romangu durant 12 anys fins el 1986, disputant 54 partits i marcant 4 gols. Disputa tres fases finals de campionats del mn (1978, 1982 i 1986).

La seva trajectria com entrenador fou llarga. Convert el Rangers en un dels clubs ms poderosos del Regne Unit i guany quatre lligues i quatre copes de la lliga escoceses. Posteriorment entren clubs com el Liverpool (on guany una copa), el Galatasaray turc, el SL Benfica portugus o el Blackburn Rovers.

Trajectria esportiva.
Com a jugador
Tottenham Hotspur 1971-1973;
Montreal Olympique 1972;
Middlesbrough  1973-1977 - 176 partits, 22 gols;
Liverpool 1977-1984 - 247 partits 38 gols;
Sampdoria  1984-1986;

Com a jugador entrenador
Rangers 1986-1991 - 49 partits,  3 gols;

Com a entrenador
Liverpool 1991-1994;
Galatasaray 1995-1996;
Southampton 1996-1997;
Torino Calcio 1997;
SL Benfica 1997-1999;
Blackburn Rovers 2000-2004;
Newcastle United 2004-2006;

Palmars.
Com a jugador
 3 Copa d'Europa de futbol: 1977-78, 1980-81, 1983-84;
 5 Lliga anglesa de futbol: 1978-79, 1979-80, 1981-82, 1982-83, 1983-84;
 4 Copa de la Lliga anglesa de futbol: 1980-81, 1981-82, 1982-83, 1983-84;
 3 Charity Shield: 1979-80, 1980-81, 1982-83;
 1 Copa italiana de futbol: 1984-85;
 1 Lliga escocesa de futbol: 1986-87;
 2 Copa de la Lliga escocesa de futbol: 1986-87, 1987-88;

Com a entrenador
 4 Lliga escocesa de futbol: 1986-87, 1988-89, 1989-90, 1990-91;
 4 Copa de la Lliga escocesa de futbol: 1986-87, 1987-88, 1988-89, 1990-91;
 1 Copa anglesa de futbol: 1991-92;
 1 Copa turca de futbol: 1995-96;
 1 Supercopa turca de futbol: 1996-97;
 1 Copa de la lliga anglesa de futbol: 2001-02;

Estadstiques com entrenador.


Enllaos externs.
 El jugador a Liverpoolfc.tv;
 LFChistory.net Perfil com jugador;
 LFChistory.net Perfil com entrenador;

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="176743" title="Lorenzo Coullaut Valera" nonfiltered="2268" processed="2265" dbindex="72275">
Lorenzo Coullaut Valera(Marchena (Sevilla), 1876 - Madrid, 1932) va ser un  escultor espanyol. 

Passa la seva infncia a Frana i de tornada a Espanya, es forma en els tallers de Susillo i d'Agust Querol. Va treballar sobretot en obra monumental pblica i va participar a diverses Exposicions Nacionals de Belles Arts i a l'Exposici Internacional de 1929 a Barcelona.

El seu fill , Federico Coullaut-Valera va ser tamb un escultor d'anomenada.

Obres.

1913- Monument als Saineteros. Madrid ;
1914- Monument a Ramn de Campoamor. Madrid ;
1916- Monument a Pardo Bazn. La Corunya ;
1917- Monument a Menndez Pelayo. Madrid ;
1918- Monument a la Immaculada Concepci en la Plaza del Triunfo a Sevilla ;
1926- Monument al Bisbe Osio. Crdova ;
1928- Monument a Juan Valera. Madrid ;
1930- Monument a Cervantes. Madrid ;
La Caritat Reial al monument a Alfons XII dels Jardins del Retir de Madrid ;
Monument a Bruno Zavala. Montevideo;

Enllaos externs.
Escultura Urbana Coullaut Valera











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="176744" title="El Ghraiba" nonfiltered="2269" processed="2266" dbindex="72276">
El Ghraiba o Ghriba s una ciutat de Tunsia a la governaci d'Sfax, amb una poblaci d'uns 7000 habitants. T estaci de ferrocarril i s un nus ferroviari important (una branca segueix cap a l'oest fins a Tozeur, i un altra cap al sud fins a Gabes). Es capalera d'una delegaci amb una poblaci de 15.230 habitants. Tota la zona est plantada d'oliveres.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="176745" title="Goubellat" nonfiltered="2270" processed="2267" dbindex="72277">
Goubellat s una ciutat de Tunsia, a la governaci de Bja, a uns 46 km a l'est de Bja. La ciutat t 3.350 habitants per el doble amb els nuclis de la vora. Al oest t el Djebel Morra i al sud-oest el Djebel Rihane. Es capalera d'una delegaci amb una poblaci de 17.020 habitants (cens del 2004).







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="176746" title="Heterobtmid" nonfiltered="2271" processed="2268" dbindex="72278">


Els heterobtmids (Heterobathmiidae) sn una famlia d'insectes lepidpters, l'nica de la superfamlia dels heterobatmiodeus (Heterobathmioidea). Est constituda per un sol gnere, Heterobathmia. Sn arnes molt primitives, dirnes, que noms s'han trobat a la part meridional de Sud-amrica. Els exemplars adults s'alimenten del pollen del gnere Nothofagus o faig del sud (Southern Beech), i les larves mengen les fulles (Kristensen, 1983, 1999). 

Algunes espcies sn:
Heterobathmia diffusa;
Heterobathmia pseuderiocrania;
Heterobathmia valvifer;
Ms espcies conegudes estan pendents de ser descrites (vegeu Kristensen and Nielsen, 1978, 1998). 

Referncies.
Kristensen, N. P. (1983): "The Heterobathmia life history elucidated: immature stages contradict assignment to suborder Zeugloptera (Insecta, Lepidoptera)". Zeitschrift fr zoologische Systematik und Evolutionsforschung, 21: 101-124.
Kristensen, N.P. (1999): "The non-Glossatan Moths". Ch. 4, pp. 41-49  a Kristensen, N.P. (Ed.). Lepidoptera, Moths and Butterflies. Volume 1: Evolution, Systematics, and Biogeography. Handbuch der Zoologie. Eine Naturgeschichte der Stmme des Tierreiches / Handbook of Zoology. A Natural History of the phyla of the Animal Kingdom. Band / Volume IV Arthropoda: Insecta Teilband / Part 35: 491 pp. Walter de Gruyter, Berlin, New York.
Kristensen, N. P. and Nielsen, E.S. (1979): "A new subfamily of micropterigid moths from South America. A contribution to the morphology and phylogeny of the Micropterigidae, with a generic catalogue of the family (Lepidoptera: Zeugloptera)". Steenstrupia, 5(7):69-147.
Kristensen, N. P.; Nielsen, E.S. (1998): "Heterobathmia valvifer n.sp.: a moth with large apparent 'ovipositor valves' (Lepidoptera, Heterobathmiidae)". Steenstrupia, 24: 141-156.

 Enllaos externs .
Tree of Life;
Mouthparts (pdf);
Phylogeny (pdf);

 Vegeu tamb .
 Lepidpter;
 Classificaci dels lepidpters;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="176752" title="Daniel Kehlmann" nonfiltered="2272" processed="2269" dbindex="72279">
Daniel Kehlmann (Munic, 13 de gener de 1975) s un escriptor austrac.

 Biografia .

Daniel Kehlmann neix a Munic, fill del director de cine Michael Kehlmann. El 1981 la seva famlia s muda cap a Viena, on estudia a partir de 1993 Filosofia i Literatura.

Acabats els estudis comena una dissertaci filosfica sobre el concepte del sublim (Kant), que aviat abandona, perqu prefereix dedicar-se a escriure literatura.

El 1997 debuta com a escriptor amb la novella Beerholms Vorstellung. A la primera publicaci segueixen Mahlers Zeit(1999) i Der fernste Ort (2001). El salt a la fama fora de l'mbit germnic l'aconsegueix el 2003 amb la novella Ich und Kaminski (Jo i Kaminski). Parallelament, escriu crtiques i assajos per a diversos diaris, entre ells el Sddeutsche Zeitung i el Frankfurter Allgemeine Zeitung. 

A partir del 2001 Kehlmann exerceix de professor de Potica, primer a la Universitat de Mainz, i desprs a l'Escola Superior Wiesbaden (2005/06) i a la Universitat de Gttingen (2006/07).






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="176757" title="La Goulette" nonfiltered="2273" processed="2270" dbindex="72280">


La Goulette (          ) s una ciutat de Tunsia, a uns 7 km a l'est de Tunis, a la governaci de Tunis, a la costa per a tocar per l'altra costat al de Tunis. T una poblaci de 28.407 habitants (2004) i es el principal port de Tunsia (a ms s al costat del port comercial de Rads). El nom deriva de l'rab Halq al-W d  ("gorga del riu") nom donat a un canal de 28 metres pel qual el llac de Tunis comunica amb el golf de Tunis. Es capalera d'una delegaci formada per La Goulette, Kheireddine i Le Kram, tres ciutats continues que van des del port cap al nord fins a les anomenades Portes Pniques, un pas que porta a Cartago. Els terrenys de la Fira Internacional de Tunis son part d'aquesta delegaci, i se situen al nord-oest de la Goulette, no lluny de la vora del llac de Tunis.



El 1535 fou conquerida pels espanyols que hi van construir una fortalesa coneguda per la Carraca, que encara existeix; evacuada pels espanyols el 1574, els turcs van engrandir aquesta fortalesa. Al segle XVIII hi van emigrar alguns italians (sicilians) i maltesos, per treballar en el port. El 1860 es va signar el tractat de la Goleta o La Goulette, entre Tunsia i Itlia que va encoratjar l'emigraci italiana. Un barri de la ciutat es va dir Petita Siclia.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="176759" title="Grombalia" nonfiltered="2274" processed="2271" dbindex="72281">
Grombalia s una ciutat de Tunsia a la regio de Cap Bon, a la governaci de Nabeul, a 25 km al nord-oest de Nabeul i 38 km al sudest de Tunis. Probablement el nom deriva de la vila romana de Columbario. La municipalitat es va crear el 19 de febrer de 1921. El 25 de setembre de 1957 fou erigida capital de la governaci de Cap Bon, condici que va conservar fins el 1 de setembre de 1964. La poblaci del municipi es de 16.000 habitants. La seva activitat es agrcola amb poca incidncia del turisme. Es cultiven cereals, llegum i sobretot vinya i tamb hi ha nombroses oliveres. El 30 d'octubre de 1987 va obtenir el ttol de Vila Internacional de la vinya a la reuni sobre la vinya a Roma. A uns 4 km al sud es troba la vila de An Tbournouk, l'antiga ciutat clssica de Tubernuc; la font de la vila ja s'explotava en temps dels romans. El lloc arqueolgic cobreix una gran superfcie i t nombroses restes romanes entre les que cal destacar una resclosa a un oued (rierol), el frum, el capitoli, els banys i les termes, la ciutadella bizantina i altres. La ciutat organitza cada any els festival de les marionetes.

Grombalia es capalera d'una delegaci amb 53.090 habitants (cens del 2004).

Fou poblada per andaluss expulsats pels castellans. Al segle XIX hi van emigrar molts italians.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="176760" title="Guetar" nonfiltered="2275" processed="2272" dbindex="72282">
Guetar (tamb Guettar, Getar, Gettar, El Guetar, El Guettar, El Getar, El Guettar) s una ciutat de l'oasi de Gafsa, situada a uns 15 km al sud-est de Gafsa, a la vora del Chott El Guettar i a la falda del Djebel Ank. Forma part de la governaci de Gafsa, i s capalera d'una delegaci amb 23.219 habitants. T estaci de ferrocarril. La delegaci s'estn cap a la zona muntanyosa al sud (darrera la qual hi ha el Chott el Djerid) i limita al nord amb Gafsa Nord estenent-se cap al nord-oest pel Djebel Orbata i el Djebel Bayades, i a l'est seguint la carretera fins un punt a uns 15 km de Belkhir, seu de la delegaci vena; a l'oest t la delegaci de Mdhilla o M'Dilla (i altres variants del nom). 







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="176761" title="Haffouz" nonfiltered="2276" processed="2273" dbindex="72283">
Haffouz es una ciutat d'uns 15000 habitants a Tunsia, a la governaci de Kairuan, situada a uns 30 km a l'oest de Kairuan. Es propera al Djebel Ousselat, que se situa al nord de la ciutat. Es capalera d'una delegaci de 43.730 habitants. L'economia es esencialment agrcola i predomina el cultiu d'oliveres.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="176762" title="Hilliard Ensemble" nonfiltered="2277" processed="2274" dbindex="72284">

El Hilliard Ensemble s un quartet vocal britnic dedicat a la interpretaci de la msica antiga. Fundat en 1974, el nom del grup s un homenatge al pintor miniaturista angls Nicholas Hilliard (1547-1619).

Els membres actuals del grup sn David James (contratenor), Rogers Covey-Crump (tenor), Steven Harrold (tenor) i Gordon Jones (barton).

Encara que el seu repertori es nodreix bsicament de msica medieval i del renaixement, el grup canta tamb msica contempornia, havent gravat dues composicions llargues d'Arvo Prt, Passio i Litany, per la casa ECM. Interpreta tamb obres de Gavin Bryars, Veljo Tormis, John Cage, Erkki-Sven Tr i Elena Firsova, entre altres, quan dna concerts. 

Officium, un disc publicat en 1993 amb la collaboraci del saxfonista noruec Jan Garbarek, va esdevenir rpidament un dels discs els ms venuts de la histria del catleg ECM. 

Enllaos externs.

Pgina web oficial del Hilliard Ensemble ;
ECM Records;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="176763" title="Aeroport de Granada" nonfiltered="2278" processed="2275" dbindex="72285">

L'Aeroport de Granada, oficialment denominat Aeropuerto Federico Garca Lorca Granada-Jan, es troba al municipi de Chauchina, a 17 quilmetres de Granada i a 106 de Jan. L'Aeroport ofereix nombroses destinacions tant nacionals com internacionals, com Londres, Nottingham, Liverpool, Mil o Frankfurt. 

Codis Internacionals.
Codi IATA: GRX;
Codi OACI: LEGR;

Infraestructures. 
1 pista d'aterratge 1.900 metres ;
1 terminal de passatgers ;
1 aparcament per a: ;
450 places de cotxe ;
99 places per a cotxes de lloguer ;
4 places d'autocar;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="176764" title="Aeroport de Melilla" nonfiltered="2279" processed="2276" dbindex="72286">
L'aeroport de Melilla est situat a noms 3 quilmetres del centre de la ciutat de Melilla. La seva situaci fa d'aquest aeroport l'entrada al continent afric per a moltes persones provinents d'europa. 

Infraestructures. 
 1 pista d'aterratge de 1347 metres ;
 1 aparcament amb 220 places ;

 Companyies aries . 
 Iberia ;
 Meliyet ;

 Codis internacionals . 
  Codi IATA: MLN ;
  Codi OACI: GEML;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="176765" title="Aeroflot" nonfiltered="2280" processed="2277" dbindex="72287">
 
Aeroflot   Lnies Aries Russes (en rus:                                   ), o Aeroflot (         ), s la lnia aria nacional de Rssia i la major de les existents al pas. En el seu moment va ser tamb la companyia ms important de la Uni Sovitica i la major del mn. La seva base s l'Aeroport Internacional de Sheremetyevo a Moscou. El 2004, Aeroflot volava a 88 destinacions internacionals en 42 pasos. El 2003 va transportar a 5.900.000 passatgers.









































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="176766" title="Air Malta" nonfiltered="2281" processed="2278" dbindex="72288">


Air Malta s una aerolnia de Malta, establerta per una Resoluci de la Cmera dels Representants de Malta el 21 de mar de 1973. Va ser registrada com societat annima el 30 de mar de 1973. Un dia abans, el Primer Ministre d'Aviaci Civil havia concedit a l'empresa una llicncia de vol de deu anys amb efecte a partir de l'1 d'abril de 1973. Van concedir la llicncia subjecta al control efica de la lnia aria i que en qualsevol moment serien exercits pel govern pels ciutadans de Malta o per les empreses incorporades conforme a les lleis del pas. 

Air Malta va comenar les seves operacions amb 2 Boeings 720B arrendats a Pakistan International Airways l'1 d'abril de 1974 amb rutes previstes a Londres, Birmingham, Manchester, Roma, Frankfurt, Pars i Trpoli. Ara la seva llista de rutes a Europa, frica i el Mediterrani Oriental ascendeix a unes 50 rutes.

 Flota . 
Air Malta t una flota d'avions que consisteix en: 
 6 Airbus A320 ;
 5 Airbus A319 ;
 3 Boeing 737;
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="176768" title="Aer Lingus" nonfiltered="2282" processed="2279" dbindex="72289">


Aer Lingus s l'aerolnia nacional de la Repblica d'Irlanda amb seu a Dubln. El seu logotip s un trbol verd. Possex ms de 30 aeronaus que cobrixen els serveis per Europa i Estats Units.
Aquesta companyia s propietat del govern irlands, no obstant aix, s'est considerant la seva privatitzaci.
s membre de l'aliana Oneworld i realitza alguns vols en codi compartit amb Iberia. S'ha convertit en una companyia de baix cost que opera a preus realment assequibles des de Madrid, Mlaga, Palma de Mallorca, Lanzarote, Fuerteventura, Gran Canria, Alacant, Tenerife, Bilbao, Barcelona, Santiago de Compostella, Sevilla, Dubln, Shannon, Cork i altres capitals d'Europa i EEUU. 

 Flota .
La seva flota est composta per: 
Airbus: A320; A321; A330 ;
Boeing: B-737 Des d'Espanya s'opera amb A320.































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="176769" title="El Al" nonfiltered="2283" processed="2280" dbindex="72290">
]]
El Al Israel Airlines (     , cap al cel en hebreu) s l'aerolnia nacional d'Israel. Opera vols programats internacionals cap a frica, sia, Amrica del Nord, Europa i Orient Mig i t la seva base a l'Aeroport Internacional Ben Gurion de Tel Aviv.

 Flota . 
La flota d'El Al est formada (juny de 2005) per: 
4 Boeing 747-200 ;
5 Boeing 747-400 ;
2 Boeing 737-700 ;
4 Boeing 737-800 ;
6 Boeing 777-200 ;
6 Boeing 767-200 ;
1 Boeing 767-300 ;
4 Boeing 757-200;






































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="176771" title="Finnair" nonfiltered="2284" processed="2281" dbindex="72291">

Finnair s una aerolnia de Finlndia, fundada l'1 de novembre de 1923.
El seu hub principal est situat a l'aeroport d'Hlsinki-Vantaa. Finnair i les seves companyies subsidiries dominen el trfic aeri tant intern com extern de Finlndia. El 2005 la aerolnia va transportar 8.5 milions de passatgers. Les seves rutes cobreixen al voltant de 16 destinacions nacionals i 55 internacionals. Finnair ha apostat fort pel mercat asitic i oferta moltes destinacions cap a aquesta zona del mn. 

La companyia no sofreix cap accident des de 1963, el que la converteix en la segona companyia aria ms segura de la histria.

Enllaos externs. 
 
 web oficial de Finnair;

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="176772" title="Germanwings" nonfiltered="2285" processed="2282" dbindex="72292">
Germanwings (IATA: 4O, OACI: GWI) s una aerolnia de baix cost amb base a l'Aeroport Internacional de Colnia, Alemanya, amb bases d'operacions secundries a l'Aeroport Internacional de Stuttgart, l'Aeroport Internacional d'Hamburg i l'Aeroport Internacional de Schnefeld de Berln. Opera serveis a 67 destinacions a Europa; 9 dintre d'Alemanya i 58 a Europa. 

Enllaos externs. 
 
 Web Oficial de Germanwings ;
 Mapa de rutes i informacions;




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="176773" title="Ferrer Nicolau de Gualbes i Desvalls" nonfiltered="2286" processed="2283" dbindex="72293">

Ferrer Nicolau de Gualbes i Desvalls (?-Barcelona 1504). Canonge de la Seu de Barcelona; President de la Generalitat de Catalunya (1503-1504), ardiaca del Valls. Va ser nomenat president de la Generalitat el 22 de juliol de 1503. Va tenir un mandat curt, ja que mor el 1 de mar de 1504.

Fill de una famlia important de Barcelona, va ser doctor en decrets. Vivia a Roma treballant per la cancelleria de Sixt IV quan en 1479 el rei Ferran II el nomen el seu conseller i torn a Barcelona.

Va ser un participant actiu en la negativa a la contribuci eclesistica a les imposicions de la ciutat, arribant a protagonitzar aldarulls a la plaa de Sant Jaume en 1484.

 Bibliografia .
 Histria de la Generalitat de Catalunya i els seus Presidents Barcelona: Enciclopdia Catalana, 2003. ISBN 84-412-0884-0 ;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="176774" title="Fauna Europaea" nonfiltered="2287" processed="2284" dbindex="72294">
Fauna Europaea, tamb conegut com a FaEu, consisteix en un projecte creat per la Comissi Europea destinat a  l'establiment d'una base de dades dels noms cientfics i de la distribuci geogrfica de tots els animals pluricellulars terrestres i d'aigua dola d'Europa. 

Va ser creat per a un perode de quatre anys, de l'1 de mar de 2000 a l'1 de mar de 2004 i des de llavors es va actualitzant peridicament. Actualment la versi del programa s la 1.3, i la darrera actualitzaci de la base de dades s del 19 d'abril del 2007. Els seus resultats estan a l'abast de tothom en una pgina web oficial.  

El responsable del projecte ha estat Yde de Jong (Universitat d'Amsterdam) i l'han coordinat de manera conjunta des d'Amsterdam (Melina Verbeek), Copenhaguen (Verner Michelsen, Per Bjrn de la Place, Fedor Steeman), Pars (Nicolas Bally, Claire Basire) i Varsvia (Przemek Chylarecki), implicant diverses comissions d'especialistes de tot Europa. 

La base de dades de les espcies marines s'ha desenvolupat en un altre projecte, European Register of Marine Species o ERMS ("Registre europeu d'espcies marines").


 Referncies .









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="176776" title="Lofocornid" nonfiltered="2288" processed="2285" dbindex="72295">


Els lofocornids (Lophocoronidae) sn una famlia d'insectes lepidpters, l'nica representant de la superfamlia dels lofocoronodeus (Lophocoronoidea). Sn petites arnes nocturnes d'Austrlia, amb una biologia desconeguda (Common, 1990; Kristensen i Nielsen, 1996; Kristensen, 1999).

Noms es coneix un sol gnere, Lophocorona, i hi ha 5 espcies descrites, per la xifra podr augmentar ja que hi ha exemplars per estudiar.
 Lophocorona astiptica;
 Lophocorona commoni;
 Lophocorona flavicosta;
 Lophocorona melanora;
 Lophocorona robinsoni;

Referncies.
Common, I.F.B., (1990): Moths of Australia. 535 pgs.
Kristensen, N.P. (1999). The homoneurous Glossata. Ch. 5, pp. 51-64 a Kristensen, N.P. (Ed.). Lepidoptera, Moths and Butterflies. Volum 1: Evolution, Systematics, and Biogeography. ;
Handbuch der Zoologie. Eine Naturgeschichte der Stmme des Tierreiches. Volum IV Arthropoda: Insecta. Part 35: 491 pp. Walter de Gruyter, Berlin, New York.
Nielsen, E. S.; Kristensen, N. P. (1996): "The Australian moth family Lophocoronidae and the basal phylogeny of the Lepidoptera Glossata". Invertebrate Taxonomy, 10: 1199-1302.Abstract;

 Bibliografia .
 Christopher O'Toole (ed.): Firefly Encyclopedia of Insects and Spiders. ISBN 1-55297-612-2, 2002;

 Enllaos externs .
Tree of Life;
Australian Lophocoronidae;
Lophocorona pediasia;
Australia's lophocoronid moths: evolution and conservation;

 Vegeu tamb .
 Lepidpter;
 Classificaci dels lepidpters;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="176779" title="Gonzalo Fernndez de Heredia" nonfiltered="2289" processed="2286" dbindex="72296">

Gonzalo Fernndez de Heredia i de Bardaj (Mra de Rubiols, Gdar-Javalambre 1450 - Valls 1511). Bisbe de Barcelona (1478-1490); Arquebisbe de Tarragona (1490-1511); President de la Generalitat de Catalunya (1504-1506).
  
Havia estat bisbe electe de Sogorb i nomenat bisbe de Barcelona el 8 de juny de 1479. Va estar a Roma en qualitat d ambaixador del rei Ferran II, i va ser en aquest perode quan Innocenci VIII el va nomenar arquebisbe de Tarragona, el 13 de juny de 1490. 
Amb motiu de l elecci d Alexandre VI, va ser nomenat capit de la gurdia de palau i, posteriorment, el papa el design governador de la ciutat. Per intercessi dels Reis Catlics, abandon la curia en 1494 per anar a residir a Npols com a conseller de la reina Joana d'Arag, vdua de Ferran I de Npols. El 21 de juny de 1500 torn per a fer-se crrec de la seva Esglsia, si be va viure al monestir d'Escornalbou, la Selva del Camp i Valls 

Va ser nomenat president de la Generalitat el 11 de mar de 1504 per la mort sobtada de Ferrer Nicolau, crrec que ocup la resta del trienni fins el 1506.

Va morir el 21 de novembre de 1511.

 Bibliografia .
 Histria de la Generalitat de Catalunya i els seus Presidents Barcelona: Enciclopdia Catalana, 2003. ISBN 84-412-0884-0 ;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="176780" title="Carta de les Nacions Unides" nonfiltered="2290" processed="2287" dbindex="72297">
La Carta de les Nacions Unides s el tractat constitutiu de la Organitzaci de les Nacions Unides. Va ser signada a San Francisco el 26 de juny de 1945 desprs de ser ratificada pels cinc membres permanents del Consell de Seguretat; la Repblica de Xina, Frana, La Uni Sovitica, el Regne Unit, i els Estats Units i una gran quantitat d'altres signataris. 

L'ONU t 51 membres originaris i, actualment, sn 192. Com a Carta s un tractat constituent i tots els signataris estan subjectes als seus articles. A ms, diu explcitament que la Carta mana sobre tots els altres tractats. Va ser ratificada per Estats Units el 8 d'agost de 1945, convertint a aquesta naci en la tercera, desprs de Nicaragua i El Salvador, en unir-se a la nova organitzaci internacional.

 Organitzaci del document . 
La Carta consisteix d'un prembul i una srie d'articles dividits en captols. 

Captol I planteja els principis i propsits de les Nacions Unides, incloent les provisions importants del manteniment de la pau internacional i seguretat.
Captol II defineix el criteri per a esdevenir membre de les Nacions Unides.
Captol III, descriu els rgans de l'ONU.
Captol IV, defineix l'Assemblea General.
Captols V-VI-VII, defineix el Consell de Seguretat, arranjament pacfic de controvrsies, accions en casos d'amenaa de la pau i defensa regional.
Captol IX, sobre la cooperaci internacional econmica i social.
Captol X, sobre el Consell Econmic i Social.
Captols XI-XII-XIII, declaraci relativa als territoris no autnoms, rgim internacional d'administraci fiduciria i estableix el Consell d'Administraci Fiduciria.
 Captol XIV estableixen les funcions i integraci de la Cort Internacional de Justcia. ;
 Captol XV estableixen les funcions de la Secretaria General de l'ONU.
Captols XVI i XVII disposicions diverses i acords transitoris de seguretat. ;
Captol XVIII defineix els mecanisme de reforma de la Carta. ;
Captol XIX defineix la forma la signatura i rectificaci de la Carta.








































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="176786" title="Anomostid" nonfiltered="2291" processed="2288" dbindex="72298">


Els anomostids (Anomosetidae) sn una famlia d'insectes lepidpters, i formen part de la superfamlia dels hepialodeus (Hepialoidea). Sn un tipus d'arna, i dintre dels hepialodeus, sn les arnes amb carcters ms primitives.

Es coneix una nica espcie descrita, Anomoses hylecoetes, que s endmica d'Austrlia (Queensland i Nova Galles del Sud.

Referncies.


Enllaos externs.
Tree of Life;
Anomoses hylecoetes;
Mikko's Phylogeny Archive;

 Vegeu tamb .
 Classificaci dels lepidpters;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="176789" title="Universitat de Rice" nonfiltered="2292" processed="2289" dbindex="72299">




La Universitat de William Marsh Rice, comunment denominada Universitat de Rice (Rice University en angls) s'inaugur el 1912 com a L'institut William Marsh Rice per a l'avanament de les Lletres, la cincia i l'Art. s una universitat privada localitzada a Houston, Texas, prop del districte de museus de Houston i del Centre Mdic de Texas. Rice s conegut per la qualitat de l'educaci pre-graduat, aix com per la seva fortalesa en les cincies aplicades. La universitat ha estat pionera en camps com la nanotecnologia, la recerca de cors artificials, anlisis estructural qumic i la cincia espaial.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="176791" title="Llus Despl i d'Oms" nonfiltered="2293" processed="2290" dbindex="72300">

Llus Despl i d'Oms (Barcelona 1444- 1524). Ardiaca major de la seu de Barcelona; President de la Generalitat de Catalunya (1506-1509).
  
Va ser nomenat president de la Generalitat el 22 de juliol de 1506.

Era fill de Franc de Canomines, lies Despl, i d'Elionor d'Oms i de Sagarriga.
Conegut popularment per fer reconstruir la Casa de l'Ardiaca a Barcelona, entre 1490 i 1510. 
Va estar a Roma entre 1470 i 1474. El seu nomenament com a ardiaca major de la seu de Barcelona en 1470 ho feu el papa Pau II. Va ser un personatge amb molta influncia dins el clergat. Va oposar-se a la implantaci del Sant Ofici a Barcelona, si b no ho va poder evitar.

Entre 1508 i 1524 va ser rector de diverses parrquies. A Alella va adquirir una casa annexa a la rectoria a on hi figuren els seus escuts, i hi va encarregar un retaule el 1512 a Pere Torrent. A Argentona inici la reconstrucci i ampliaci de la parrquia el 1514. A Sant Just i Pastor (Barcelona) encarreg tres vitralls a Segarra Jaume, en els que tamb apareixen els seus escuts.

Va estar a punt de ser nomenat bisbe de Barcelona com a successor de Pere Garcia, per la influncia del rei Ferran II, va decantar l'elecci en Enric de Cardona i Enrquez.

Va morir a Barcelona el 6 de febrer de 1524. La seva lauda sepulcral, encarregada l'any 1539 pel seu nebot canonge Guillem Ramon Despl i de Corbera a l'artista Girolano Cristoforo, es conserva exposada a la Casa de l'Ardiaca.

 Bibliografia .
 Histria de la Generalitat de Catalunya i els seus Presidents Barcelona: Enciclopdia Catalana, 2003. ISBN 84-412-0884-0 ;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="176793" title="Boreoeuteri" nonfiltered="2294" processed="2291" dbindex="72301">

Els boreoeuteris (Boreoeutheria) o boreoteris (Boreotheria) sn un clade que est compost pels txons germans dels laurasiateris i els euarcontoglirs. Actualment est molt acceptat grcies als anlisis comparatius de les seqncies d'ADN. 

 Classificaci .

Classe Mammalia
Clade Boreoeutheria;
Grup III: Euarchontoglires;
Superordre Euarchonta;
Ordre Scandentia;
Ordre Dermoptera;
Ordre Primates;
Superordre Glires;
Ordre Lagomorpha;
Ordre Rodentia;
Grup IV: Laurasiatheria;
Ordre Insectivora;
Ordre Chiroptera;
Ordre Cetartiodactyla;
Ordre Perissodactyla;
Ordre Pholidota;
Ordre Carnivora;

Cladograma.




Referncies.
Waddell PJ, Kishino H, Ota R (2001) A phylogenetic foundation for comparative mammalian genomics. Genome Inform Ser Workshop Genome Inform 12: 141 154.
William J. Murphy, Eduardo Eizirik, Mark S. Springer i cols., Resolution of the Early Placental Mammal Radiation Using Bayesian Phylogenetics,Science, Vol 294, Issue 5550, 2348-2351 , 14 December 2001.
Kriegs, Jan Ole, Gennady Churakov, Martin Kiefmann, Ursula Jordan, Juergen Brosius, Juergen Schmitz. (2006) Retroposed Elements as Archives for the Evolutionary History of Placental Mammals. PLoS Biol 4(4): e91. (pdf version);
Blanchette M, Green ED, Miller W, Haussler D. (2004) Reconstructing large regions of an ancestral mammalian genome in silico. Genome Res. 2004 Dec;14(12):2412-23. ();
Ma J, Zhang L, Suh BB, Raney BJ, Burhans RC, Kent WJ, Blanchette M, Haussler D, Miller W. (2006) Reconstructing contiguous regions of an ancestral genome. Genome Res. 2006 Dec;16(12):1557-65. Epub 2006 Sep 18. ();

Enllaos externs.
 Resolving the Family Tree of Placental Mammals;
 Wired article: Bringing Back the Brontosaurus April 2006.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="176800" title="Universitat de Stanford" nonfiltered="2295" processed="2292" dbindex="72302">

La Universitat de Stanford (Leland Stanford Junior University), s una universitat privada situada a Palo Alto (Califrnia), considerada com una de les ms prestigioses dels Estats Units i del mn. Est localitzada a uns 56 km al sud-est de San Francisco, en terrenys del Comtat de Santa Clara contigus a la ciutat de Palo Alto. La universitat es troba per tant en el cor geogrfic i histric de Silicon Valley.

Alumnes i personal destacat.
William Hewlett;
David Packard;
Jerry Yang;
Steve Ballmer;
John Steinbeck;












































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="176802" title="Palo Alto" nonfiltered="2296" processed="2293" dbindex="72303">

Palo Alto s una ciutat del comtat de Santa Clara, en l'rea Metropolitana de San Francisco, Califrnia. La ciutat est situada en l'extrem Nord del Silicon Valley, prop de la Universitat de Stanford. 
Diverses companyies de tecnologia com Hewlett-Packard o Xerox tenen oficines a Palo Alto. L'any 2000, segons el cens, la ciutat tenia una poblaci de 58.598 habitants.





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="176803" title="Jade (mineral)" nonfiltered="2297" processed="2294" dbindex="72304">



El mineral denominat jade pertany als silicats. Sovint acull un to verds a causa d'impureses de crom.

Des de fa ms de 5.000 anys s'utilitza el jade a Xina i Mesoamrica com a material per a fabricar utensilis i adorns. Al llarg del temps es va desenvolupar un verdader culte del jade. Els objectes de jade tenien (i tenen) fama d'amulets que atrauen la sort. En els seus orgens el jade era tan dur i resistent com cap altre material. Per aix s'utilitzava tamb per a elaborar armes i ferramentes.

Jade s una denominaci que reuneix dues caracterstiques. No es tracta prpiament del nom d'un mineral. Estes caracterstiques sn el contingut mineral i l'estructura. Jade denomina dos minerals, jadeta i nefrita. Per a poder ser denominat com a jade els dos han d'estar presents com agregats en forma de grnuls molt fins o fibres entrellaades. La jadeta forma noms molt escasses vegades verdaders cristalls. 

Des de quasi el principi s'intentava vendre altres minerals amb la denominaci de jade. A es va aconseguir de millor manera amb el mineral serpentina. ("Jade de xinesa", "Jade nou"). La serpentina no sols t el mateix aspecte que el jade sin que apareix en els mateixos jaciments que la jadeta i la nefrita. s un material una miqueta ms bla i menys resistent que el jade. Com es treballa molt millor que el jade s'ha establit com a substitut preferit del jade en els ltims anys.
En la vall del riu Motagua a Guatemala, es troba uns dels jaciments ms rics del mn, i s la font dels colors ms nous, com el Jade Arc de Sant Mart, el Jade negre i lOr galctic, que s un jade negre amb incrustacions naturals d'or, plata i plat.

Enllaos externs.

 Fuentes del Jade Maya;
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="176806" title="Andrea Palladio" nonfiltered="2298" processed="2295" dbindex="72305">

Andrea Palladio (30 de novembre de 1508   19 d'agost de 1580), fou un  arquitecte Veneci.

Project nombrosses cases (villes) i palaus, especialment a Vencia, Vicenza i els seus entorns on moltes de les seves obres, les Viles de Palladio al Vneto estan protegides per l'UNESCO com  Patrimoni de la Humanitat.

Palladio s considerat com l'arquitecte ms influent i ms imitat de tota l'Histria de l'Arquitectura a Occident. De fet, els centenars i milers de cases, |esglsies, edificis pblics amb faanes simtriques i semicolumnes adosades, rematats per un front, deriven d'una forma o altre dels dissenys d'Andrea Palladio.

Durant moltes generacions i per part de moltes escoles nacionals d'arquitectura, principalment les del mn anglosax com l'arquitectura anglesa o la Arquitectura nordamericana s'ha considerat la seva arquitectura com el paradigma de la tradici clssica.

Biografia.

Andrea Pietro della Gndola va nixer a Pdua, ciutat que llavors formava part de la Repblica de Vencia. Als 13 anys, comen com aprenent en un taller de picapedrer d'aquesta ciutat. Als 18 mesos va trencar el contracte i va fugir a la ciutat propera de Vicenza on s'establ. Fou ajudant en els principals tallers de paletes i picapedrers de la ciutat on frequent el taller de Bartolomeo Cavazza de qui va apendre algunes tcniques.

A l'edat de 30 anys, quan treballava com oficial al taller de Giovanni di Giacomo da Porlezza, a Pedemuro, fou contractat pel compte Giangiorgio Trissino el qual era un reconegut intelectual de Vicenza, per treballar en una nova loggia i altres ampliacions de la seva villa de Cricoli. Aquesta loggia fou el primer edifici de Vicenza composat segons l'estil del Renaixement. El compte de Trissino li don el sobrenom de Palladio, en allusi a Pallas Athenea, la deessa de la saviesa en mitologia greco-romana.

Obra construda.


Nota: la data inicial es refereix a la concepci de l'obra, no necesariament a la de la seva construcci. 

1531: Portal de la Esglsia di Santa Maria dei Servi, Vicenza.
1534: Villa Trissino a Cricoli, Vicenza (amb Gian Giorgio Trissino).
1537-1542: Villa Godi (per a Girolamo, Pietro i Marcantonio Godi), Lonedo di Lugo di Vicenza.
Atribut entorn l'any 1539: Villa Piovene, Lonedo di Lugo di Vicenza.
1540-1542 (dates imprecises): Palazzo Civena, Vicenza;
Atribut a Palladio, entorn els anys 1540]]-
1542-1556 (dates imprecises): Palazzo Thiene, Vicenza (probablement sobre un projecte de Giulio Romano).
1542: Villa Gazzotti (per a Taddeo Gazzotti), Bertesina, Vicenza.
Atribut entorn l'any 1542: Villa Caldogno (per a Losco Caldogno), Caldogno (Vicenza).
1542: Villa Pisani (per a Vettore, Marco i Daniele Pisani), Bagnolo di Lonigo (Vicenza).
1542: Villa Thiene (per a Marcantonio i Adriano Thiene), Quinto Vicentino (probablement modificaci d'un projecte de Giulio Romano).
1543: Villa Saraceno (per a Biagio Saraceno), Final di Agugliaro.
1544-1552 (dates imprecises): Palazzo Porto (per a Iseppo de Porti), Vicenza.
1546-1549: Logia del Palazzo della Ragione (Baslica Palladiana), Vicenza (completada pstuma el 1614);
1546-1563 (dates imprecises): Villa Pojana (per a Bonifacio Pojana), Pojana Maggiore;
Atribut entorn l'any 1546: Villa Contarini, Piazzola sul Brenta (Pdua). ;
1547: Villa Arnaldi (per a Vincenzo Arnaldi), Meledo di Sarego (incompleta).
1548: Villa Angarano, Bassano del Grappa.
1550-1557: Palazzo Chiericati (per a Girolamo Chiericati), Vicenza (completat pstum el 1680 (data imprecisa).
1550: Villa Chiericati (per a Giovanni Chiericati), Vancimuglio di Grumolo delle Abbadesse (completada pstuma el 1584 per Domenico Groppino).
1551-1553: Villa Capra anomenada La Rotonda (per a Paolo Almerico), Vicenza (completada de manera pstuma entre 1580 i 1591 per Vincenzo Scamozzi). Aquest s l'edifici ms fams de Palladio..
1552: Villa Cornaro (per Giorgio Cornaro), Piombino Dese.
1552 (data imprecisa): Villa Pisani (per a Francesco Pisani), Montagnana.
1554-1563: Villa Badoer anomenada La Badoera (per a Francesco Badoer), Fratta Polesine (Rovigo).
Atribut entorn l'any 1554: Villa Porto (per a Paolo Porto), Vivaro di Dueville.
1554: Villa Barbaro (per a Daniele e Marcantonio Barbaro), Maser (Treviso);
1554 (data imprecisa):  Villa Zeno (per a Marco Zeno), Donegal di Cessalto.
1556: Arco Bollani, Udine.
1556 (data imprecisa): Palazzo Antonini, Udine (alterat per diverses intervencions posteriors).
1556: Barchessa di Villa Thiene, Cicogna di Villafranca Padovana.
1557: Villa Repeta, Campiglia dei Berici (destruda per un incendi, fou reconstruda en altre emplaament).




1555 (data imprecisa): Palazzo dalla Torre, Verona (realitzat parcialment. Fou destrut, en part, per un bombardeig l'any 1945.
1558: faana per la Baslica de San Pietro di Castello, Vencia (completat pstum).
1558: Villa Emo (per a Leonardo Emo), Fanzolo di Vedelago;
1558: cpula de la Cattedral de Vicenza, Vicenza (ricostruida deprs de la Segona Guerra Mundial).
1559: Villa Foscari anomenada La Malcontenta, Malcontenta di Mira.
Atribut entorn l'any 1559: Casa Cogollo (per a Pietro Cogollo), coneguda com la Casa del Palladio, Vicenza.
1560-1563 (dates imprecises): claustre dels xipressos i refectori del Monestir de San Giorgio Maggiore, Vencia.
1560: Convent de la Caritat, Venezia (realitza unicament el claustre i l'atri. Destrut el 1630 en un incendi).
1560: Palazzo Schio (per a Bernardo Schio), Vicenza.
1563 (data imprecisa): portal lateral de la Cattedral de Vicenza.
1563 (data imprecisa): Villa Valmarana, Lisiera di Bolzano Vicentino.
1564: faana de la Esglsia de San Francesco della Vigna, Vencia.
Projecte atribut a Palladio, entorn l'any 1564: Palazzo Pretorio, Cividale del Friuli.
1565: Esglsia del Monestir de San Giorgio Maggiore, Vencia (conclusa postuma entre el 1607 i el 1611 amb una faana diferent).
1565: Teatro de fusta en el pati del de la Caritat, Vencia (destrut el 1570 en un incendi).
1565: Loggia del Capitanio, Vicenza.
1565: Palazzo Valmarana (per a Isabella Nogarola Valmarana), Vicenza.
1565: Villa Serego (per a Marcantonio Sergo), Santa Sofia di Pedemonte (Verona).
1565 (data imprecisa): Villa Forni Cerato (per a Girolamo Forni), Montecchio Precalcino.
1567 (data imprecisa): Barchesse di Villa Trissino, Meledo di Sarego.
1568: Ponte di Bassano, Bassano del Grappa (reconstrut el 1748 i desprs de  la Segona Guerra Mundial).
1569-1575: Palazzo Barbarano (per a Montano Barbarano), Vicenza;
Atribut entorn l'any 1569: Pont sobre Tesina, Torri di Quartesolo.
1570: Villa Porto (per a Iseppo Porto), Molina di Malo.
1571: Palazzo Porto a la piazza Castello, Vicenza (incomplert; parcialment completat el 1615 per Vincenzo Scamozzi).
1572 (data imprecisa): Palazzo Thiene, Vicenza.
1574-1577: Intervenci en les sales del Palazzo Ducale, Vencia.
1574: estudi per la faana de la Basilica de San Petronio, Bolnia.
1576 (data imprecisa): Capella Valmarana (per a Isabella Nogarola Valmarana) dins l'esglsia de Santa Corona, Vicenza.
1577: Esglsia del Redentore, Venecia.
Projecte atribut a Palladio, entorn l'any 1578: Esglsia de Santa Maria Nova, Vicenza (completat pstum el 1590).
1579: Porta Gemona, San Daniele del Friuli.
1580: Esglsia de Santa Lucia, Venecia (disseny interior; enderrocada).
1580: Tempietto de Villa Barbaro, Maser.
1580: Teatro Olimpico, Vicenza (completat pstum pel seu fill Silla, i al 1585 per Vincenzo Scamozzi per la escena).
 Referncies .


Enllaos externs.
Palladio Centre and Museum in Vicenza, Italy ;
Palladio's Italian Villas;
Wonders of Vicenza;
Treatises on line;
Extensive watercolors collection of all Palladio's villas;
5th Centenary from Andra Palladio's birth Celebration Comitee;






































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="176807" title="Llantern" nonfiltered="2299" processed="2296" dbindex="72306">

Un llantern s un tipus de torreta oberta pels costats circular o quadrada, present en el terrat d'un edifici i generalment sobre una volta, o cpula. Equipada amb finestres i vidrieres, posada sobre un edifici per a aclarir l'interior prop del sostre.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="176819" title="Kafka a la platja" nonfiltered="2300" processed="2297" dbindex="72307">
 s una novella de l'escriptor japons Haruki Murakami publicada originalment l'any 2002 que a Espanya va arribar el 2006. Des de la publicaci en angls l'any 2005, la novella ha rebut molt bones crtiques, arribant a ser inclosa a la llista dels 10 millors llibres del 2005 del diari The New York Times.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="176821" title="Sant Joaquim" nonfiltered="2301" processed="2298" dbindex="72308">

Sant Joaquim, segons la tradici catlica i ortodoxa, va ser el pare de la Mare de Du i marit de Santa Anna.

Els evangelis cannics del Nou Testament no parlen en cap moment dels pares de Maria. La seva histria apareix en el Protoevangeli de Jaume, un text apcrif; ac, Joaquim s descrit com un home ric i piads que donava bns regularment als pobres del Temple de Jerusalem. Com que la seua esposa era estril, les autoritats religioses ordenen el sacrifici de Joaquim al considerar que l'esterilitat s un signe de descontent de Jahv. Joaquim llavors decidix retirar-se al desert, on practica penitncia durant quaranta dies. Desprs d'eixe temps, uns ngels s'apareixen davant de Joaquim i Anna -qui es trobava a Jerusalem- i els prometen el naixement d'un fill. Llavors Joaquim torna amb la seua esposa.

La histria de Joaquim i Anna es troba dins de la Llegenda uria de l' edat mitjana, i ha sigut molt representada en l'art cristi, incls quan el Concili de Trent va limitar la representaci dels evangelis apcrifs.

Sant Joaquim s el sant patr de nombrosos pobles a Llatinoamrica, Espanya i les Filipines i la seua celebraci s el 26 de juliol.

Iconografia.
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="176823" title="??" nonfiltered="2302" processed="2299" dbindex="72309">
La    (en rab  ) s la setena lletra de l'alfabet rab (vint-i-quatrena en l'ordre abjad). s una lletra lunar.

 Histria .

Prov, per via dels alfabets nabateu i arameu , de la   th fencia.

 s .

Representa el so consonntic .

 Escriptura .



La    es lliga a la segent lletra de la paraula. Tamb amb la precedent, sempre que aquesta no sigui lif, d l, l, r , z y o w w, que mai no es lliguen a la lletra posterior.

 Variants .

Tot i que la j m s molt similar, es considera que aquesta t un origen independent.

Deriva en forma i nom de la [[  ]] (veieu per a altres variants d'aquesta), quedant la    per a representar l'altra possible pronunciaci de la   th com a .

s una de les sis lletres afegides a l'alfabet rab bsic a part de les vint-i-dues heretades de l'alfabet fenici.

En la varietat paixtu de l'alfabet rab s'usa una lletra com la    amb un diacrtic semblant a una hamza a sobre,  per a representar ; i amb tres punts, , per a .

 Vegeu tamb .


Llengua rab;
Alfabet de xat rab;
Alfabet;
Alfabet fenici;

 Referncies .




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="176826" title="Deconstrucci" nonfiltered="2303" processed="2300" dbindex="72310">
Deconstrucci o deconstructivisme s un concepte que s'empra en la filosofia contempornia, la crtica literria, i en les cincies socials, i que denota un procs pel qual els texts i els llenguatges de la filosofia adquireixen un nou significat a la llum dels seus propis supsits i absncies. Jacques Derrida empr per primer cop aquest terme els anys seixanta. El terme s'ha ests a l'arquitectura, on es refereix als edificis que trenquen amb el volum nic i la geometria ordinria



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="176827" title="Simfonia nm. 2 de Rakhmninov" nonfiltered="2304" processed="2301" dbindex="72311">

La Simfonia nm. 2 en mi menor, Op. 27 de Serguei Rakhmninov va ser composta entre 1906 i 1907. L'estena va ser dirigida pel mateix compositor a Sant Petersburg el 8 de febrer de 1908.  T una durada aproximada de 60 minuts si s'interpreta sense talls: les interpretacions amb talls solen durar uns 40 minuts.

La partitura est dedicada al compositor, professor, teric i crtic Serguei Taneiev, pupil de Piotr Ilitx Txaikovski.

Histria.
En l'poca que va compondre la seua simfonia nm. 2 en mi menor, Serguei Rakhmninov havia gaudit de dues exitoses temporades com a director d'orquestra de la Companyia Imperial d'pera del Teatre Bolshoi de Moscou. Rakhmninov es considerava a si mateix principalment i essencialment un compositor i creia que el temps dedicat a la direcci orquestral li llevava temps per a la tasca creativa.  Llavors es va traslladar amb la seua muller i la seua petita filla a Dresden, Alemanya, amb l'objectiu de gaudir de ms temps per a compondre i fugir del tumult poltic que estava portant a Rssia cap a la revoluci.  La famlia va romandre a Dresden durant tres anys, passant els estius a la villa dels sogres de Rakhmninov, anomenada Ivanovka. Va ser  aquesta l'poca en qu Rakhmninov va compondre la Segona Simfonia, aix com el poema simfnic L'illa dels morts.

Per altra banda, Serguei Rakhmninov no estava del tot convenut de ser un simfonista dotat. En l'estrena, la seua Primera Simfonia, dirigida per Aleksandr Glazunov l'any 1897, va ser considerada un complet desastre. Les crtiques van ser tan devastadores que van portar el jove compositor a la depressi.  Fins i tot desprs de l'xit del seu Concert per a piano nm. 2 (1904), que va guanyar el Premi Glinka i 1000 rubles, Rakhmninov encara desconfiava de la seua capacitat.  Va quedar molt descontent amb el primer esbs de la seua Segona Simfonia, per desprs de mesos de treball de revisi, va concloure-la i va dirigir-ne l'estrena l'any 1908, amb un xit tan gran que li va fer guanyar altre Premi Glinka deu mesos ms tard. El triomf li va fer recuperar la seua auto-estima com a simfonista.

Revisions.
A causa de la seus gran durada, la Simfonia nm. 2 ha estat sotmesa a moltes revisions, particularment en els anys 1940 i en els anys 1950, que redueixen l'obra dels 60 minuts originals a prop de 35 minuts. No obstant aix, avui dia l'obra se sol interpretar en la seua versi original, tot i que de vegades s'omet una repetici en el primer moviment. 

El manuscrit s'hi custdia a la "Tabor Foundation" i es troba en prstec permanent a la British Library.

Msica.
Orquestraci.
La simfonia est orquestrada per a gran orquestra amb 3 flautes (la tercera doblada amb piccolo), 3 obos (el tercer doblat amb corn angls), 2 clarinets i clarinet baix, 2 fagots, 4 trompes, 3 trompetes, 3 trombons, tuba, caixa, bombo, timbals, plats, glockenspiel i instruments de corda

Moviments.
La simfonia comprn quatre moviments:
Largo - Allegro moderato;
Allegro molto;
Adagio;
Allegro vivace;
Consisteix en una seqncia dramtica que ha estat identificada amb la tradici simfnica russa. Aquesta tradici, establerta pels predecessors romntics de Rakhmninov, posa mfasi en un motiu i en un flux meldic infinit.

Primer moviment.
El primer moviment s melanclic i misteris; dramticament intens amb alternncia entre el conflicte tempestus i la serena contemplaci.  Els violoncels i contrabaixos introdueixen el motiu meldic en la pesant i densa textura del  Largo, en una habitual i llarga introducci del primer tema. En l'Allegro moderato Rakhmninov conclou el moviment en forma sonata, amb un desenvolupament que evoca el Largo abans d'atnyer el clmax en dues ocasions. Cap al final del moviment emergeix altre tema, es tracta d'un motiu en sol major, condut principalment per la corda. El moviment conclou amb el mateix tema del Largo en una moderada coda, que tot i gaudir del mateix tempo i energia que el desenvolupament s ms lleugera i de curta durada.

Segon moviment. 
En l'estructura de la tradicional simfonia romntica russa, el scherzo precedeix el moviment lent (per exemple en Aleksandr Borodn i Mili Balakirev). El scherzo de Rakhmninov s vigors fins al punt de l'aband.  El primer tema s introdut principalment per les trompes. Hi ha un segon tema que es relaciona amb el primer, convertint-se en el motiu  motto  de l'obra completa. La secci de metall al final del scherzo s atemoridora i deriva en el Dies irae, un Cant Gregori sobre la mort que pot sentir-se en moltes obres de Rakhmninov i que va exercir una gran influncia sobre la seua vida creativa (per exemple L'illa dels morts i la Rapsdia sobre un tema de Paganini.) El tema de la secci de metall s'escolta de nou en la cadncia del moviment final.

Tercer moviment.
Aquest tema, de nou relacionat amb el motiu de l'obra, se sent incialment en el primer viol en una melodia extremadament romntica, amb l'unic eco del clarinet i de la secci dels obos. La simfonia ateny el seu clmax emocional en aquest moviment, desprs d'uns fragment en forma d'interludi a crrec del corn angls i del viol sol, seguits per un reverie del clarinet que s una reminiscncia del primer moviment, desenvolupant desprs el  motto  principal. Aquest desenvolupament es considera complementari de la introducci Largo del primer moviment. Al final de l'Adagio, se sent el motiu en la seua forma original que el lliga de nou amb el primer moviment; de fet aquest es considera l'apte final de la secci Largo del primer moviment.

Quart moviment.
En la traducci simfnica russa, els motius i temes dels moviments precedents se sumen en el finale. El moviment final s ampli i arrasador, construt en forma sonata, assumint-hi l'essncia de l'obra. Hi cont diverses idees: el tema inicial en triplet, la melodia en forma de marxa i el retorn la la melodia de les cordes del tercer moviment.

Enregistraments selectes.
 Nikolai Sokoloff dirigint l'Orquestra de Cleveland, 1928, Cleveland Orchestra, (amb talls, mono) (l'enregistrament de l'estrena) ;
Nikolai Golovanov dirigint l'Orquestra Simfnica de la Rdio de Moscou, 1945, Boheme/Melodiya (amb talls, mono);
Dmitri Mitropoulos dirigint l'Orquestra Simfnica de Minneapolis, 1947, Lys (amb talls, mono);
Kurt Sanderling dirigint l'Orquestra Filharmnica de Leningrad, 1956, Deutsche Grammophon (amb talls, mono);
Eugene Ormandy dirigint l'Orquestra de Filadlfia, 1959, Sony (amb talls);
Andr Previn dirigint l'Orquestra Simfnica de Londres, 1973, EMI (sense talls);
Eugene Ormandy dirigint l'Orquestra de Filadlfia, 1973, RCA (sense talls);
Yuri Temirkanov dirigint la Royal Philharmonic Orchestra, 1978, EMI (sense talls);
Vladimir Ashkenazy dirigint l'Orquestra del Concertgebouw, 1980s, Decca (sense talls);
Dmitri Kitaenko dirigint l'Orquestra Filharmnica de Moscou, 1985, Melodiya (sense talls, eliminada repetici en el primer moviment);
Evgeny Svetlanov dirigint l'Orquestra Simfnica Acadmica de la Federaci Russa, 1985, En viu, Scribendum, (sense talls);
Mikhail Pletnev dirigint l'Orquestra Nacional Russa, 1993, Deutsche Grammophon, (sense talls);
Mariss Jansons dirigint l'Orquestra Filharmnica de Sant Petersburg, 1994,  EMI (sense talls);

Referncies.


Enllaos externs.
;
 Notes de programa;
 Notes de programa;
 Notes de programa;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="176848" title="PyMOL" nonfiltered="2305" processed="2302" dbindex="72312">


PyMOL s un visor molecular de codi obert creat per Warren Lyford DeLano i comercialitzat per DeLano Scientific LLC, una companyia dedicada a la creaci d'eines accessibles universalment per a les comunitats cientfiques i educatives. PyMOL s apropiat per a reproduir imatges 3D d'alta qualitat de molcules petites i de macromolcules biolgiques, com les protenes.

PyMOL s una de les poques eines de visualitzaci de font oberta disponibles per a la biologia estructural. La part Py del seu nom alludeix al fet que esta creat mitjanant el llenguatge de programaci Python, al ser extensible aix permet que es poguin  realitzar anlisis complexes d'estructures moleculars utilitzant biblioteques disponibles par Python com NumPy o PyLab.

Binaris de pagament.

El primer d'agost de l'any 2006, DeLano Scientific LLC va adoptar un sistema de descrrega amb accs controlat per als binaris oficials de PyMOL (el que inclou les versions beta). Des d'aquest moment, l'accs a aquests executables a punt per al seu s ha quedat limitat als qui afavoreixen econmicament el projecte. El codi font segueix estant disponible sense cost aix com els binaris de versions antigues.

Vegeu tamb.
Modelatge molecular;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="176849" title="Eschweiler" nonfiltered="2306" processed="2303" dbindex="72313">


Eschweiler s una ciutat de l'estat alemany de Rin del Nord - Westflia, prop de la frontera amb Blgica i els Pasos Baixos, a 50 km a l'oest de Colnia. Poblaci: 55.646 habitants (2006).

Castells, piet de cuir a l'esglsia St. Peter und Paul, carnaval, piscines, pista de gel, camp de golf, llac artificial Blausteinsee, central termoelctrica.

Autopista A 4: Eschweiler-West, Eschweiler-Ost i Weisweiler.

Estacions: Eschweiler Hbf (estaci central), Eschweiler-Aue, Eschweiler-West, Eschweiler-Talbahnhof, Eschweiler-Nothberg i Eschweiler-Weisweiler.

Enllaos externs.
Pgina municipal d'Eschweiler








































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="176851" title="Formula One Championship Edition" nonfiltered="2307" processed="2304" dbindex="72314">

Formula One Championship Edition s un videojoc de curses basat en la Frmula 1, desenvolupat per SCE Studio Liverpool i publicat per Sony Computer Entertainment, per la Sony PlayStation 3 

 Jugabilitat .
Formula One Championship Edition segueix de la temporada de la F1 del 2006,amb 18 circuits, 11 equips i 22 conductors. Els equips sn:

Renault F1 - conductors: Fernando Alonso i Giancarlo Fisichella;
McLaren Mercedes - conductors: Kimi Rikknen i Juan Pablo Montoya;
Ferrari F1 - conductors: Michael Schumacher i Felipe Massa;
Toyota F1 - conductors: Ralf Schumacher i Jarno Trulli;
Williams F1 - conductors: Mark Webber i Nico Rosberg;
Honda F1 - conductors: Rubens Barrichello i Jenson Button;
Red Bull Racing - conductors: David Coulthard i Christian Klien;
BMW Sauber - conductors: Nick Heidfeld i Jacques Villeneuve;
Midland F1 - conductors: Tiago Monteiro i Christijan Albers;
Scuderia Toro Rosso - conductors: Vitantonio Liuzzi i Scott Speed;
Super Aguri - conductors: Takuma Sato i Yuji Ide;

Els circuits sn:

Gran Premi de Bahrain - Sakhir;
Gran Premi de Malisia - Sepang;
Gran Premi d'Austrlia - Albert Park (Melbourne);
Gran Premi de San Marino - Imola;
Gran Premi d'Europa - Nrburgring;
Gran Premi d'Espanya - Barcelona;
Gran Premi de Mnaco - Monte Carlo;
Gran Premi de la Gran Bretanya - Silverstone;
Gran Premi de Canad - le Notre-Dame (Montreal);
Gran Premi dels Estats Units - Indianapolis;
Gran Premi de Frana - Magny Cours;
Gran Premi d'Alemanya - Hockenheim;
Gran Premi d'Hongria - Budapest;
Gran Premi de Turquia - Istanbul;
Gran Premi d'Itlia - Monza;
Gran Premi de Xina - Xangai;
Gran Premi del Jap - Suzuka;
Gran Premi del Brasil - Sao Paulo;
Pista de proves - Jerez;

El videojoc segueix la mateixa estructura de jugabilitat del F1 06 de la Playstation 2. Les principals diferncies es poden incloure les actualitzacions visuals per la PS3 fins i tot ms detalls, reflexos en temps real, reflexos dels cotxes en el circuit i nous efectes climatolgics. Una altra caracterstica important s la compatibilitat amb Alta Definici.


 Llanament.
s el primer videojoc de Frmula 1 llanat a Amrica des del 2003, quan EA Sports va llanar el F1 Challenge '99-'02 per ordinador, i el F1 Career Challenge per PlayStation 2, Xbox i Gamecube.

E3.
El primer triler del Formula One Championship Edition va ser mostrat a l'E3 2005, durant la conferncia de Sony. El triler mostra els pilots de la temporada del 2005, competint en el Circuit de Suzuka, al Jap. Sony i SCE Studio Liverpool van llanar un altre triler, on els pilots de la temporada del 2006 competeixen a l'Autodromo Nazionale Monza mentre es mostren les noves caracterstiques, com el d'utilitzar la PSP de mirall per mirar enrere. Aquesta caracterstica va ser eliminada.

Recepci de la crtica.
Anlisis
IGN - 7,2 de 10;
Gamespot - 7,2 de 10;
Gamespy - 4 de 5;
GameTrailers - 7,3 de 10;

Compilaci d'anlisis
GameRankings - 76% (basat en 19 anlisis);
MetaCritic - 75 de 100 (basat en 23 anlisis);

Demo.
Hi ha un demo disponible des del novembre del 2006 al PlayStation Network. En aquest demo, els jugadors poden conduir en el Indianapolis Motor Speedway o l'Autodromo Nazionale Monza.

 Enllaos externs .
  Lloc web oficial del Formula One Championship Edition;
  Lloc web oficial a Amrica del Formula One Championship Edition;
  Lloc web oficial al Jap del Formula One Championship Edition;
  One Championship Edition al Gamespot;
  One Championship Edition al IGN;
  El videojoc a MobyGames;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="176859" title="Euarcont" nonfiltered="2308" processed="2305" dbindex="72315">

Els euarconts (Euarchonta) sn un superordre de mamfers que cont quatre ordres: els dermpters, els escandents, els extingit plesiadapiformes, i els primats. 

En la majoria d'interpretacions moleculars els primats i els dermpters estan junts en el clade dels primatomorfs, germ dels escandentis, per hi ha estudis que situen els escandentis i els dermpters com a txons germans en el clade dels sundateris.

Els euarconts formen amb els glirs els euarcontoglirs, un dels quatre clades principals dels euteris.




Referncies.
Murphy W. J., E. Eizirik, W. E. Johnson, Y. P. Zhang, O. A. Ryder, S. J. O'Brien, 2001a. Molecular phylogenetics and the origins of placental mammals Nature 409:614-618.  ;
Ulfur Arnason, i cols. Mammalian mitogenomic relationships and the root of the eutherian tree. Proceedings of the National Academy of Science 99: 8151-8156. ;
Jan Ole Kriegs, Gennady Churakov, Jerzy Jurka, Jrgen Brosius, and Jrgen Schmitz (2007) Evolutionary history of 7SL RNA-derived SINEs in Supraprimates. Trends in Genetics 23 (4): 158-161  (PDF version );

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="176860" title="Mnesarqueid" nonfiltered="2309" processed="2306" dbindex="72316">

Els mnesarqueids (Mnesarchaeidae) sn una famlia d'insectes lepidpters, l'nica representant de la superfamlia dels mnesarqueodeus (Mnesarchaeoidea). Sn arnes diurnes, amb carcters molt primitius, prpies de Nova Zelanda, d'on sn endmiques. 

Sn una superfamlia molt propera als hepialodeus. A diferncia dels hepialodeus, en l'adult les peces labials sn funcionals. Les larves viuen en galeries de seda entre brifits i detritus del sl. per a ms detalls, vegeu Kristensen (1999: 57-59).

 Sistemtica .
Comprenen, de moment, un sol gnere conegut, Mnesarchaea. Llista de les espcies de mnesarqueids descrites. Hi ha unes set espcies encara per descriure i el grup est pendent d'una revisi per part de Gibbs i cols. (vegeu tamb Gibbs, 1979; Dugdale, 1988). 
 Mnesarchaea acuta Philpott, 1929;
 Mnesarchaea fallax Philpott, 1927;
 Mnesarchaea fusca Philpott, 1922;
 Mnesarchaea fusilella Walker, 1864 (originalment a Tinea);
 Mnesarchaea loxoscia Meyrick, 1888;
 Mnesarchaea hamadelpha Meyrick, 1888;
= Mnesarchaea similis Philpott, 1924;
 Mnesarchaea paracosma Meyrick, 1886;

Referncies.


 Bibliografia .
Dugdale, J.S. (1988): "Lepidoptera - annotated catalogue, and keys to family-group taxa". Fauna of New Zealand, 14: 1-262.
Gibbs, G.W. (1979): "Some notes on the biology and status of the Mnesarchaeidae (Lepidoptera)". New Zealnd Journal of Entomology, 7: 2-9.
Kristensen, N.P. (1999): "The homoneurous Glossata". Ch. 5, pp. 51-64 a Kristensen, N.P. (Ed.). Lepidoptera, Moths and Butterflies. Volum 1: Evolution, Systematics, and Biogeography. Handbuch der Zoologie. Eine Naturgeschichte der Stmme des Tierreiches / Handbook of Zoology. A Natural History of the phyla of the Animal Kingdom. Band / Volume IV Arthropoda: Insecta. Part 35: 491 pp. Walter de Gruyter, Berln, Nova York.
Nielsen, E.S.; Robinson, G.S.; Wagner, D.L. (2000): "Ghost-moths of the world: a global inventory and bibliography of the Exoporia (Mnesarchaeoidea and Hepialoidea) (Lepidoptera)". Journal of Natural History, 34(6):
Common Name Index;

 Enllaos externs .
Landcare Species of New Zealand;
 Tree of Life;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="176870" title="Scarface: The World Is Yours" nonfiltered="2310" processed="2307" dbindex="72317">

Scarface: The World Is Yours s un videojoc desenvolupat per Radical Entertainment i publicat per Vivendi Universal Games. El videojoc s una continuaci de la histria de la pellcula Scarface de 1983 protagonitzat per Al Pacino agafant el rol de Tony Montana, tot i que amb algunes modificacions. Va ser llanat per ordinador, PlayStation 2 i Xbox el 8 d'octubre del 2006. The World Is Yours (El Mn s Vostre en catal) va ser en un principi per a ser llanat per Xbox 360 i PlayStation 3, per Radical Entertainment tenia una cancellaci no oficial per les versions de la nova generaci de consoles, excepte per la versi per la Wii, que va ser llanat el 12 de juny del 2007.


 Histria o argument .

: Aquesta secci cont detalls de la trama i l'argument, tant pel videojoc, com de la pellcula.

Reescrivint la pellcula, Antoni Montana "Tony" es troba drogat, anestesiat i colric en el seu despatx. Acaba de veure morir al seu amic Chi Chi per les cmeres, i agafa un fusell M16 amb llanagranades. Rebenta les portes dobles de la seva oficina, i surt, matant als matons de Sosa mentre s disparat repetidament. Mentrestant, el sicario de Sosa se li acosta per l'esquena amb una escopeta de doble can. Per al contrari que en la pellcula, Tony es dna la volta i acaba amb ell. Va netejant de matons la seva mansi, per arriba la policia. Tony surt pel jard i fuig en un vehicle. Els matons informen a Sosa que tot est destrut, i que Tony est acabat.

Immediatament, Tony s expropiat de la seva mansi, se li lleva tota la reputaci que t, diners, "pilotes", territori controlat, etc. No obstant aix est viu, i el primer que fa s acudir al seu antic advocat. Aquest s convenut per Tony perqu tornin a ser del mateix bndol. A la sortida, Tony es troba amb un parell de policies de Antivici, qui li ofereixen revendre-li la seva mansi per un mdic preu. Desprs haur de buscar a Flix, qui li introduir a Coco, una noia que t un bar en la costa. Coco li donar 200 grams de cocana en Tony, i li instar que els hi embena als camells dels carrers. Una vegada amb els diners a la butxaca, Tony va a veure als d'antivici, qui li vendran de nou la seva destrossada mansi, i li diran en Tony que no es passi ni un pl.

El segent pas s eliminar a Gaspar Gmez, i per a aix apareix Tony abillat amb el seu vestit de liquidar matons a l'hotel de Gaspar. Aconsegueix eliminar al guardaespatlles de Gmez, per aquest se li escapa. Llavors ha de fugir, i es va en una furgoneta blindada. La segent desocupada s la sucursal bancria on Tony operava amb el seu amic Jerry, qui li atendr degudament i li informar de com fer dipsits de diner negre en el banc. Aix mateix, una treballadora del banc li donar un catleg de productes i serveis que interessen a Tony.

A partir d'aqu, Tony va per cadascun dels quatre territoris que posseeixen els seus enemics. En cadascun, compra els negocis importants de la zona i posteriorment pren un magatzem per la fora. En Little Havana, Tony assassina als germans Daz, un en l'oficina de Daz Motors i un altre mentre intenta fugir. AL fer-se amb el magatzem de l'Havana, alg anomenat Pablo li crida de part de Sheffield dient-li que coneix dades sobre el parador de la seva dona, Elvira. Per desgrcia, s una emboscada, de la qual Tony en surt viu, i acaba assassinant en Pablo.

Tony es trasllada al centre de Miami, controlat per Nacho Contreras. Desprs de prendre el magatzem, Tony va a les illes llunyanes a Miami, a buscar en Nacho per a ajustar comptes. All coneix a un misteris personatge anomenat Sandman, que li ofereix ser el seu soci exportador de cocana si Tony s el distribudor. Tony accepta i comena a realitzar tractes amb ell, i tamb coneix a Venus, la propietria d'un bar en el sud de la illa.

Ms tard, Tony per fi troba en Nacho, li persegueix per tot el port i al final acaba amb ell. Per queda una part molt gran de la seva imperi: el seu petrolier, que est a punt de ser enfonsat per a evitar que ho acapari Tony. Desprs de desactivar unes bombes, Tony troba al capit i ho assassina, quedant-se amb la cocana de Nacho.

A South Beach, Tony torna a fer-se amb el control del lloc i del magatzem de la zona. Torna a carregar contra la resta de l'imperi que Nacho ha deixat enrere i aconsegueix carregar i protegir 3 camions plens de droga, alhora que mata a un terratinent de Nacho; desprs els distribueix, aconseguint una important suma de diners amb la qual enfrontar-se a l'ltim basti entre ell i Sosa: Gaspar Gmez.

Gaspar est en la zona de North Beach, i Tony torna a fer-se amb el control dels negocis de la zona. Desprs de prendre el magatzem, rep una cridada de Sandman, que li demana ajuda ja que els colombians estan guerrejant contra ell i assaltant les seves plantacions.

Tony es trasllada a les illes, i ajuda a netejar de matons colombians les plantacions de Sandman. Posteriorment es trasllada a una illa anomenada Tranquilandia, on aconsegueix recuperar la droga robada i rescatar ostatges que la mfia colombiana havia fet dels treballadors de la plantaci. A la seva volta a la illa de Sandman, aquest li diu que per a vncer a Insulsa va a fer el millor que pot: vendre-li la plantaci a *Tony. Sent provedor i distribudor, i ple de diners, Tony va a Bolvia a ajustar comptes amb Sosa.

Sosa est maquinant com desfer-se d'en Tony, amb els seus socis Sheffield i Gaspar. De cop i volta, Tony irromp en la mansi, armat amb una Desert Eagle. Desprs d'arraconar a Sheffield que est armat amb un bazoka, acaba amb ell. Tamb Gaspar corre la mateixa sort en segon lloc. Sosa desafia en Tony, que enrabia i li dispara repetides vegades. Fi de la histria, Tony est ficat en la seu jacuzzi amb Venus, mentre un ex-mat de Sosa els serveix unes begudes. El mn s seu.

 Jugabilitat .

Scarface: The World Is Yours (des d'ara Scarface), s un joc bastant lliure, en la lnia de la Grand Theft Auto. Es pot recrrer la totalitat de Miami ja sigui a peu o en un vehicle, i el mar i les illes mitjanant l's de vaixells o usant un hidroavi.

La manera en la qual est orientat el joc, aix s, diners i missions, s com en el gnere. No obstant aix, es diferencia de la resta dels ttols d'acci en tercera persona per diversos motius.

 El telfon mbil .
Tony t un men en el seu telfon mbil amb el qual accedir a les opcions del seu imperi, com sn trucar a un conductor perqu li porti el seu cotxe o vaixell (d'una manera semblant a com es feia en les cabines de la policia en True Crime: New York City), controlar i reduir la quantitat de recerca de bandes i policia que t en aquest moment, comprar armes i munici que seran dipositats en el seu cotxe o en la seva casa, administrar la seguretat i l'estat dels negocis que controla, triar missions secundries i finalment, i ms important, comprar certs articles luxosos o extics per a augmentar la seva reputaci.

 El poder .

El poder a Scarface no noms s'aconsegueix mitjanant diners. Hi ha diversos requisits que es poden complir per a obtenir avan en el joc i altres beneficis.

 Reputaci: Una de les coses ms importants del joc. Determina quines armes estan disponibles, quines missions es desbloquegen i quines extics es poden comprar.

 Percentatge de territori: A part d'aconseguir tots els negocis de cada zona, *Tony pugues aconseguir ms reputaci eliminant a tots els grups hostils. Quan aquest percentatge s 90% o ms, i s'han aconseguit tots els negocis de cada zona, s'obrir la missi de prendre el magatzem.

 "Pilotes": Seguint la seva frase de la pellcula "L'nica cosa que dna ordres en aquest mn sn les pilotes", s'obtenen "pilotes" en vacillar o ferir als altres. De fet, hi ha una acci que s "mofar-se", que s'usa per a increpar als conductors o vianants amb els quals es trobi Tony, i per a demostrar als altres qui s el millor desprs de ferir-los. Totes aquestes accions donen "pilotes", aix com el vendre cocana a un camell, acoquinar a la policia, la bona punteria i aniquilar enemics. Quan s'obtenen "pilotes", s'omple un comptador de Fria Cega, que en estar ple, permet entrar en manera de Fria Cega. Quan el comptador total de "pilotes" arriba a un determinat nivell, una dona explosiva voldr veure a Tony i podr convncer-la que es vagi a la seva mansi, augmentant la seva salut permanentment o atorgant-li bonificacions.

 Drogues: La cocana que Tony duu encimbella per vendre-la als traficants rondaires. Si Tony mor o se li arresta, desapareixer tota droga que dugui al damunt.

 Diners: Hi ha dos tipus de diners en Scarface. Els diners que obt Tony s diner negre, i que duu amb si. Hi ha altre tipus de diners, els diners nets, que s'aconsegueix duent diner negre a un banc perqu el banc realitzi un blanqueig de capitals. Ambds tipus poden usar-se per a comprar i pagar serveis i productes, per si Tony mor o s arrestat, noms conservar els diners que est net, s a dir, guardat en el banc.

 Els extics .
Tony pot comprar en el catleg una quantitat considerable d'articles i serveis que li resultaran de ms o menys ajuda, i que li donaran reputaci. Un tipus molt important d'extic sn els sequaos, entre els quals s'inclouen un conductor, un traficant d'armes, un pilot de vaixells, un *matn i un assass, tils per a diverses fins. Altre tipus especial d'extics sn les inversions, grans negocis amb la marca Montana que serviran per a obtenir des de canons per al reproductor de msica de Tony, fins a un 0% d'inters al rentar els diners en un banc.

En el men d'extics, Tony pot tamb comprar els cotxes i vaixells que vulgui, per a desprs poder demanar que els hi portin mitjanant el telfon mbil. La resta d'extics estan destinats a la decoraci de la mansi i obtenci de grans quantitats de reputaci.

 Les missions secundries .
Les missions secundries sn accessibles mitjanant el men del telfon mbil. Hi ha diversos tipus, sent les ms comunes les d'aconseguir provedors de droga i les de distribuci. En les primeres, Flix proposa diferents encrrecs que solen tractar-se de manera ms o menys simple. Una vegada completada la missi, hi ha probabilitats que s'activi la missi de negociar la compra amb el provedor. Depenent de la reputaci que tingui Tony, pot ser de droga per a vendre en el carrer que Tony dur damunt, o tamb molts quilos de cocana que haurien de ser transportats a un magatzem per a la seva distribuci.

En les missions de distribuci, Tony usar un vehicle per a repartir els quilos aconseguits entre els seus negocis. s com que altres bandes ataquin tant a Tony com als seus negocis, amb el que haur de defensar-los. Les missions de distribuci s on s'aconsegueix veritablement molts diners, amb la qual cosa seran la base per a l'augment de reputaci per extics del catleg.

Hi ha altres missions, com les del conductor i el matn, que sn per a baixar el nivell de recerca de les bandes alhora que s'obtenen uns ingressos extra. Tamb t aquestes missions l'assassina, que no noms s'encarrega dels caps de les bandes, sin dels caps de policia que acorralen en Tony.

 El mode Fria Cega .

En omplir el comptador de Fria Cega, Tony pot entrar en el mode Fria Cega. En aquest mode, que dura pocs segons, Tony s invencible, t munici infinita i amb cada mort que fa, augmenta la seva salut. AL finalitzar aquest temps, Tony torna al seu estat normal, amb el comptador a zero, i la salut aconseguida afegida. s molt eficient per a acabar grup gran de colla, si usa la serra en manera de fria cega et donar segons extra que les altres armes.

 La negociaci .
Per als casos on cal negociar (droga, nivell de recerca, vendes, rentat de diners), aix com per a altres accions especials com desactivar una bomba, el joc demana una demostraci d'habilitat. Es mostra un indicador circular en la pantalla. En prmer la tecla de parlar, es comenar a omplir l'indicador, en cicles constants; l'objectiu s parar quan el comptador estigui al mxim. Segons on pari l'indicador, la persona amb la qual est Tony negociant pot oferir-li un bon tracte, un tracte normal o negar-se a tractar amb ell, el que sol provocar la ira de la persona i el desig de venjana. En altres casos especials, si s una bomba, explotar si est sota el nivell requerit per a desactivar-la, i si s un policia, arrestar a Tony.

 Els nivells de recerca .
Hi ha dos nivells de recerca:

 Policia: Quan la policia observi a Tony cometent un delicte, o quan t certa notorietat policial, la vora del mapa es va emplenant de blanc. Una vegada est complet, es crear una zona dintre de la qual la policia buscar activament a Tony, i la vora s'anir omplint de vermell. Tony ha d'escapar del rdio d'acci policial i donar esquena a la policia. En el cas que la vora vermella s'ompli per complet, Tony morir sota pluges de bales. El nivell de recerca de la policia influeix en el percentatge que es queda el banc del diner negre que Tony ingressa. Aquest nivell es pot baixar pagant a la policia des del men del telfon mbil. Si aquest indicador arriba al mxim, es pagar automticament la baixada.

 Bandes: Matar a membres de bandes o a traficants rondaires, aix com distribuir la droga per cada negoci, far que pugi la notorietat de bandes de Tony. Passat el 50% de l'indicador, s probable que les bandes ataquin gens ms veure a Tony, i ser impossible vendre cocana als traficants rondaires. El nivell de recerca de les bandes influeix en la quantitat de droga que ens donen pel mateix preu els provedors i el preu que paguen per la droga del carrer els traficants rondaires. Aquest nivell es pot baixar pagant als Antivici des del men del telfon mbil. Si aquest indicador arriba al mxim, haur una guerra de bandes i les bandes atemptaran contra Tony, probablement en usar el telfon per a cridar al transportador, en portar-te el teu cotxe pot explotar grcies als gngsters en la batalla s'assegura al 100%.

 Crtica .

El joc ha tingut molt bones crtiques en tot el mn. El ms valorat han estat els seus grfics i la seva perfecta adaptaci de la vida de Tony Montana; els seus defectes el control pssim en PC, i la repetitivitat de les missions.

En HardGame2, el joc ha obtingut un 8,5/10 en la seva versi de PlayStation 2; i 8/10 en Meristation, tant en Playstation 2 com en PC.

En IGN, un 8,7/10 en totes les versions; GameSpot ha estat una de les pgines en donar-li una nota ms baixa, un 6,6/10.

Quant a vendes, el joc ha venut, ms d'un mili de cpies, ajuntant les vendes de PC, PS2, Xbox i les del seu germ petit  per PlayStation Portable.

 Referncies .


 Enllaos externs .
Lloc web oficial;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="176871" title="Umpah-pah" nonfiltered="2311" processed="2308" dbindex="72318">
Umpah-pah va ser un grup de rock de la ciutat de Girona. Encapalat per Adri Punt (veu, lletres i armonica), acompanyat de Jordi Gimbernat (guitarra), Pau Marqus (guitarra), Joan Sol Morales (baix), Francesc Terrades (teclats) i Marc Marqus (batera), el grup es va fundar el 1989 i es va dissoldre el 1996.

El seu primer disc es va titular Raons de pes, el segon Bamboo Avenue (que s el nom del principal carrer de Kingston, la capital de Jamaica, pas on van gravar dos videoclips del seu primer disc (els reggaes Bevent passat i La catximba)), i el tercer disc es va titular Bordell.
Tamb han editat treballs en castell.

 Discografia.
Tomahawk (1990) (Maqueta);
Raons de Pes (1991);
Bamboo Avenue (1992);
Bordell (1994);
Triquiuelas al leo (1994);
La Columna de Simen (1996);





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="176872" title="Neopsustid" nonfiltered="2312" processed="2309" dbindex="72319">


Els neopsustids (Neopseustidae) sn una famlia d'insectes lepidpters, l'nica representant de la superfamlia dels neopseustodeus (Neopseustoidea). Sn unes arnes arcaiques dirnes que es troben a Sud-amrica i Sud-est d'sia; es desconeix la seva biologia (Davis 1975; Davis i Nielsen 1980, 1984; Kristensen, 1999).

 Sistemtica .
Es coneixen 4 gneres i unes 12 espcies. 
Apoplania Davis, 1975;
Nematocentropus Hwang, 1965;
Neopseustis Meyrick, 1909;
Synempora Davis i Nielsen, 1980;
El gnere Nematocentropus sembla ser el ms primitiu i s propi d'Assam, Myanmar i Sichuan (Xina). Tres espcies de Neopseustis es troben des d'Assam fins a Taiwan;  Synempora andesae i tres espcies dApoplania tenen una distribuci per la part meridional de Sud-amrica (Kristensen, 1999: 53-54). La morfologia de les antenes ha estat ben estudiada per Faucheux (2005ab; Faucheux i cols., 2006).

Referncies.
Davis, D. R. (1975): "Systematics and zoogeography of the family Neopseustidae with the proposal of a new superfamily (Lepidoptera: Neopseustoidea)". Smithsonian Contributions to Zoology, 210: 1-45.
Davis, D. R.; Nielsen, E .S. (1980): "Description of a new genus and two new species of Neopseustidae from South America, with discussion of phylogeny and biological observations (Lepidoptera: Neopseustoidea)". Steenstrupia, 6(16): 253-289.
Davis, D. R.; Nielsen, E.S. (1984): "The South American neopseustid genus Apoplania Davis: a new species, distribution records and notes on adult behaviour (Lepidoptera: Neopseustina)". Entomologica Scandinavica, 15(4): 497-509.
Faucheux, M.J. (2005a): "Les sensilles basiconiques gaufres  base double ou triple de l antenne du papillon sud-amricain, Apoplania valdiviana Davis et Nielsen 1984 (Lepidoptera: Neopseustidae): distribution et importance numerique". Bulletin de la Socit des Sciences Naturelles de l Ouest de la France, 27(1).
Faucheux, M.J. (2005b): "Note brve: Evolution d'un type de sensillaire antennaire dans la famille des Neopseustidae (Lepidoptera: Glossata), la sensille basiconique large et enfle". Bulletin de la Socit des Sciences Naturelles de l Ouest de la France, 27(1).
Faucheux, M. J.; Kristensen, N.P.; Yen, S.-H. (2006): "The antennae of neopseustid moths: morphology and phylogenetic implications, with special reference to the sensilla (Insecta, Lepidoptera, Neopseustidae)". Zoologischer Anzeiger: 245: 131-142.
Kristensen, N.P. (1999): "The homoneurous Glossata". Ch. 5, pp. 51-64 a Kristensen, N.P. (Ed.). Lepidoptera, Moths and Butterflies. Volum 1: Evolution, Systematics, and Biogeography. Handbuch der Zoologie. Eine Naturgeschichte der Stmme des Tierreiches. Volum IV: Arthropoda: Insecta. Part 35: 491 pp. Walter de Gruyter, Berlin, New York.

 Bibliografia .
 Christopher O'Toole (ed.): Firefly Encyclopedia of Insects and Spiders. ISBN 1-55297-612-2, 2002;

 Enllaos externs .
Tree of Life;
Abstract;
Apoplania penai Davis and Nielsen, 1984;
Neopseustis meyricki Hering, 1925;

 Vegeu tamb .
 Lepidpter;
 Classificaci dels lepidpters;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="176877" title="Dseta Andromedae" nonfiltered="2313" processed="2310" dbindex="72320">


Dseta Andromedae (  And /   Andromedae) s un sistema estellar de la constellaci Andrmeda. Est a uns 181 anys-llum de la Terra.

Dseta Andromedae s una binria espectroscpica eclipsant classificada com a taronja del tipus K gegant brillant amb una magnitud aparent mitja de +4,08. Apart de la variaci del seu esclat deguda als eclipses, el sistema s tamb una estrella variable del tipus RS Canum Venaticorum o tipus beta Lyrae. La seva claror varia de la magnitud +3,92 al +4,14 amb un perode de 17,77 dies. El perode orbital de la binria es de 17,77 dies.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="176879" title="Potlatch" nonfiltered="2314" processed="2311" dbindex="72321">


Potlatch s una cerimnia practicada pels pobles indgenes de la costa del Pacfic al nord-oest de Nord-americ, tant als Estats Units com a  la Colmbia Britnica del Canad. Entre aquests pobles trobem els:  Haida, Tlingit, Tsimshian, Salish, Nuu-chah-nulth, i Kwakiutl (Kwakwaka'wakw).

El Potlatch, vigent fins al segle XX, pren la forma de fest cerimonial per al qual s'utilitza carn de foca o salm. En aquest fest s'observen les relacions jerrquiques entre els grups, que es reforcen mitjanant l'intercanvi de regals i altres cerimnies.

L'amfitri mostra la seva riquesa i importncia regalant les seves possessions, volent donar a entendre que t tantes que pot permetre's fer tants regals.

Durant la cerimnia es creen o s reforcen les relacions jerrquiques entre els diversos grups grcies a l intercanvi de dons i altres rituals. A traves del Potlatch individus del mateix status social distribueixen o fan una cursa a destruir una gran quantitat de bns per afirmar pblicament el propi rang o per reconquerir-lo en el cas l hagus perdut.

El Potlatch s un exemple de l economia del do, on els amfitrions demostren la seva riquesa i llur importncia grcies a la distribuci de les seves propietats, empenyent aix als participants a contracanviar quan realitzaran el seu Potlatch. Encara que aquest tipus d intercanvi sigui practicat universalment, la nostra prctica de pagar de veure als amics s un d ells, el Potlatch ha esdevingut l exemple ms conegut d aquest tipus de fenomen.

A l origen el Potlatch servia per celebrar esdeveniments importants de la vida de la famlia amfitriona, com pot ser el naixement d un fill. L aparici dels productes industrials dins de les societats indgenes americanes provoc una sobredimensi de les practiques del Potlarch durant els segles XVIII i XIX.

Alguns grups com els Kwakiutl, prenien el Potlarch com una competici extremadament combatuda. En molts casos els bns distributs eren destruts desprs d haver estat rebuts; el Potlarch era de fet un mecanisme amb el qual venien trets del procs productiu, aquells bns que el cas haurien continuat dins, haurien provocat una alteraci del sistema i conseqentment haurien provocat una alteraci a l intern de l estructura de les relacions de poder de la comunitat.
A la fi del segle XIX les autoritats del Canad i dels Estats Units van illegalitzar la prctica del Potlarch, aquest fet es produ sota la influncia missionera i dels agents governamentals que la consideraven una tradici intil, improductiva i que incentivava la despesa intil, lluny de la visi de l tica protestant del treball.

Malgrat la prohibici, les practiques de Potlarch han continuat a realitzar-se de forma clandestina per anys. Molts indgenes americans han realitzat peticions i mobilitzacions als seus governs per canviar la legislaci contra una tradici que comparen al Nadal cristi, ocasi on es fa festa amb els amics i es produeix un intercanvi de regals sense  sentit . Les lleis anti-Potlarch no han estat mai abolides, per durant el segle XX la persecuci a la practica s ha debilitat molt.

Actualment les persones continuen a realitzar les cerimnies del Potlarch que tornen a sser un element central de la vida de la comunitat. El motiu de la seva realitzaci pot variar depenent de les tradicions de cada grup indgena.

Aquesta prctica continua tenint una gran fascinaci dins el camp dels recercadors socials i els escriptors, i al mateix temps ha esdevingut tamb un model dels moviments open source i altres moviments socials.

 Bibliografia .
Franz Boas (1897). L'organitzaci social i les societats secretes dels indis Kwakiutl;
Marcel Mauss (1924). Essai sur le don (publicat dins Sociologie et anthropologie);

 Enllaos Externs .
Exhibici on-line del potlatch al Peabody Museum ;



 

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="176880" title="Hajeb El Ayoun" nonfiltered="2315" processed="2312" dbindex="72322">
Hajeb El Ayoun s una ciutat de Tunsia a uns 55 km a l'oest de Kairuan, a la governaci de Kairuan. T uns 5000 habitants. s capalera d'una delegaci amb 37.730 habitants segons el cens del 2004. La seva activitat econmica s totalment agrcola. T estaci de ferrocaril. A uns 10 km hi ha l'embasament de Sidi Saad, proper a la vila de Sidi Saab.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="176885" title="Hammam Chott" nonfiltered="2316" processed="2313" dbindex="72323">
Hammam Chott o Hammam-Chott o Hamman Echatt s una vila de Tunsia a uns 25 km al sud-est de Tunis, dins de la governaci de Ben Arous. El cens de la ciutat dona per la municipalitat 24.847 habitants (inclou la ciutat i les viles de Bordj Cdria i Bir El Bey). Es capalera d'una delegaci amb un cens el 2004 de 20.930 habitants. s un centre turstic majoritariament pels tunisians. L'1 d'octubre de 1985 fou bombardejada pels israelians que volien destruir el quarter general de Yaser Arafat, i 68 persones van morir a ms d'un centenar de ferits. 






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="176888" title="Billy Bremner" nonfiltered="2317" processed="2314" dbindex="72324">
William John Bremner, conegut com Billy Bremner, fou un destacat futbolista escocs dels anys 60 i 70.

Bremner va nixer a Stirling el 9 de desembre del 1942. Quasi tota la seva trajectria la desenvolup al Leeds United, on fou el seu capit, a ms de ser votat com el millor jugador de la histria del club. Jugava de migcampista. Fou 54 cops internacional amb la selecci de futbol d'Esccia entre 1965 i 1976, amb la que disput la fase final del campionat del mn de 1974. Marc 3 gols. s membre del sal de la fama del futbol escocs i tamb del futbol angls. Un cop retirat fou entrenador del propi Leeds, aix com del Doncaster Rovers. Va morir, a Doncaster el 7 de desembre de 1997 per un atac de cor.

 Trajectria esportiva .
Com a jugador
Leeds United: 1959-1976, 587 partits, 90 gols;
Hull City: 1976-1979, 61 partits, 6 gols;
Doncaster Rovers: 1979-1981, 5 partits, 0 gols;
Com a entrenador
Doncaster Rovers: 1978-1985;
Leeds United: 1985-1988;
Doncaster Rovers: 1989-1991;

Estadstiques com entrenador.


 Enllaos externs .
Perfil al English Football Hall of Fame;
Perfil a la BBC;
Tribut;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="176890" title="Denis Law" nonfiltered="2318" processed="2315" dbindex="72325">
Denis Law fou un destacat futbolista escocs dels anys 60.

Biografia.
Va nixer a Aberdeen el 24 de febrer del 1940. Va jugar de davanter a clubs com el Manchester City, el Manchester United o el Torino Calcio. El seu fitxatge pel City cost 55.000 lliures, rcord del moment al futbol angls. Noms un any ms tard va rebre una oferta del Torino itali on marx traspassat per 110.000 lliures. Law no s'adapt al futbol itali i l'any segent fou traspassat al Manchester United per 115.000 lliures. Al United pass els millors anys de la seva carrera. La temporada 1964-65 guany la Pilota d'or i el Manchester guany la seva primera lliga des del desastre aeri de Munic. Romangu al club durant onze temporades. El 1967-68 guany la Copa d'Europa de futbol, tot i que una lesi no el va permetre disputar la final. Acab la seva vida esportiva de nou al City, retirant-se el 1974. Disput 587 partits oficials, marcant 300 gols.

Fou 55 cops internacional amb la selecci de futbol d'Esccia entre 1958 i 1974, amb la que disput la fase final del campionat del mn de 1974. Marc 30 gols. s membre del sal de la fama del futbol escocs. El novembre de 2003 fou nomenat Golden Player d'Esccia com el futbolista del pas ms destacat dels darrers 50 anys .

 Trajectria esportiva .
Huddersfield: 1956-1959;
Manchester City: 1960-1961;
Torino Calcio: 1962-1963;
Manchester United: 1962-1973;
Manchester City: 1973-1974;

 Palmars .
1 Copa d'Europa de futbol: 1967-68;
2 Lliga anglesa de futbol: 1964-65, 1966-67;
1 Copa anglesa de futbol: 1962-63;

 Referncies .


 Enllaos externs .
 Biografia de Denis Law;



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="176891" title="Mastologia" nonfiltered="2319" processed="2316" dbindex="72326">

La mastologia s un camp de la zoologia que estudia especficament els mamfers.

La mastologia t moltes especialitzacions relacionades amb les divisions taxonmiques. Aix, per exemple, la teriologia estudia els teris, la primatologia els primats, la cetologia els cetacis l'equinologia els cavalls i la cinologia els gossos.

Vegeu tamb.
 Mammal Research Institute, University of Pretoria, South Africa ;


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="176892" title="Jim Leighton" nonfiltered="2320" processed="2317" dbindex="72327">
James Jim Leighton fou un destacat futbolista escocs dels anys 80 i 90.

Biografia.
Va nixer a Johnstone el 24 de juliol de 1958. Va jugar de porter a clubs com l'Aberdeen, el Manchester United o l'Hibernian. Fou 91 cops internacional amb la selecci de futbol d'Esccia entre 1982 i 1998, amb la que disput quatre fases finals de campionats del mn (1982, 1986, 1990 i 1998). Entre els ttols ms destacats cal esmentar dues copes escoceses, dues copes de la lliga, una Recopa d'Europa de futbol (1983) i dues lligues (1984 i 1985). Es retir l'octubre de 1998, a l'edat de 40 anys, passant a ser entrenador de porters. s membre del sal de la fama del futbol escocs.

 Trajectria esportiva .
Aberdeen : 1978-1988, 300 partits;
Manchester United : 1988-1991, 73 partits;
Reading (cedit) : 1991, 8 partits;
Dundee : 1991-1993, 21 partits;
Hibernian : 1993-1997, 151 partits;
Aberdeen : 1997-2000, 82 partits;

 Enllaos externs .
Perfil a sporting-heroes;
Perfil a Uglyfootballers;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="176895" title="Hammamet" nonfiltered="2321" processed="2318" dbindex="72328">


Hammamet (Al- amm m t           ) s una ciutat turstica de Tunsia a l'extrem dud-est de la regi del Cap Bon, governaci de Nabeul. s a uns 8 km de Nabeul encara que avui dia estan prcticament unides. La municipalitat t 63.116 habitants permanents. Al costat hi ha el balneari de Yasmine Hammamet. La zona es plena de platges i hotels. L'arena es blanca i fina per l'aigua es menys clara que ms al sud, per est protegida del vent del nord i de llevant. Es capalera d'una delegaci amb 68.710 habitants el 2004.

El centre de la ciutat est format per la medina a l'oest del qual hi ha la kasbah; al nord s'estn la ciutat moderna. La zona turstica s'estn cap a Nabeul mentre Yasmine Hammamet s'estan cap a l'oest. Celebra cada any un festival internacional 

Poblada sota els cartaginesos, fou la romana Pupput, un llogaret que sota Cmmode va arribar a colnia honoraria (Colonia Aurelia Commoda) poc abans del final del segle II. Fou un lloc de termes i banys per la major part de la resta s'ha perdut durant els anys d'expansi. Darrerament es va descobrir a les runes de Pupput la ms gran necrpolis romana de l'frica. Sota els rabs Pupput es va despoblar i va sorgir una nova vila molt propera, en un promontori al nord de Pupput, a la que es va donar el nom d'Hammamet (esmentat per primer cop al segle XII per Al-Idirisi com poc ms que una fortalesa o ksar, que sembla que ja existia al segle IX. El 1186 o 1187 fou destruda pels mallorquins Banu Ghaniya. 

La vila es va desenvolupar a partir del segle XIII, i es va construir la Gran Mesquita; fou seu d'un cadi. El segle XIV fou assaltada diverses vegades per pirates catalans i de Pisa. Al segle XVI es trobava en decadncia, poblada per pescadors, i fou ocupada pels espanyols fins que el 1574 hi van entrar els otomans; s'hi van establir genssers i altres otomans i dels matrimonis mixtes va sorgir la classe dita dels kulughlis. Els cavallers de Malta van atacar la ciutat el 1602 i el 1605 per prevenir els atacs dels pirates barbarescs; la primera vegada la ciutat fou conquerida per la segona foren rebutjats. Al segle XVII s'hi van establir molts andalusins expulsats de territori castell. El bei Hussein Ben Ali va ordenar la construcci d'una nova mesquita i la restauraci de les muralles de la medina (1727).
 
El 1881 va passar sota l'autoritat francesa sota les ordres del comandant Dsir Bordier al que va agradar el lloc i s'hi va establir. El 1889 es va inaugurar el ferrocarril que passava per la ciutat i desprs van arribar l'electricitat i el telfon; es van establir tamb escoles, dispensaris, esglsies i altres serveis occidental. El 1914 hi va viure el pintor Paul Klee i per la mateixa poca August Macke, Gustave Flaubert, Guy de Maupassant, Andr Gide i Oscar Wilde hi van passar temporades. El 1929 s'hi va establir el milionari romans Georges Sebastian que hi va construir una gran vila (avui casa de la cultura) i altres amics seus tamb s'hi van construir viles aviat, i aix va portar a altres personalitats com Jean Cocteau, Wallis Simpson i la seva parella el duc de Windsor. 

La municipalitat fou creada per decret el 1942. El 1943 la vila de Sebastian fou requisada pels alemanys que hi van installar el seu quarter general. Durant la guerra van passar per la ciutat Winston Churchill, els generals Von Arnim, Montgomery i Eisenhower, i el rei Jordi VI. Desprs de la II guerra mundial va esdevenir un lloc de recreo sobretot a l'hivern. Personalitat que hi van residir temporalment foren Bettino Craxi, Sofia Loren, i Frdric Mitterrand entre d'altres. Sebastian va vendre la seva vila a l'estat tunisi el 1962 que la va transformar en centre cultural i hi va afegir el teatre (1964). La manca de regulaci urbanstica i la pressi turstica (un turisme de baix nivell) van degradar el lloc notablement i van destruir el patrimoni sense que sigui ja possible la seva recuperaci.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="176900" title="Bramante" nonfiltered="2322" processed="2319" dbindex="72329">

Donato d'Angelo Bramante conegut simplement per Bramante (Urbino, 1444 - Roma, 1514), arquitecte del Renaixement, va tenir una formaci quatrecentista per la seva plenitud artstica li arrib al segle XVI. 

La seva arquitectura est caracteritzada per la severitat i l's de planta central coberta amb cpula. Les seves obres ms destacades es troben a Roma. 

A la ciutat eterna la seva primera obra s fruit de l'encrrec dels Reis Catlics, qui per a commemorar la Presa de Granada (1492) decideixen aixecar una esglsia en honor a Sant Pere. En el lloc en qu es creu va ser martiritzat es va construir l'any 1502 el Templet de San Pietro in Montorio. 

Un any desprs s nomenat arquitecte pontifici, portant a terme dues intervencions: el dit Palau dels Papes i el projecte de la nova Baslica de Sant Pere del Vatic, projecte aquest ltim que solament va arribar a comenar i que seria ms tard continuat i modificat per Rafael, Antonio de Sangallo i Michelangelo Buonarroti, per a ser concls dins el segle XVII per Carlo Maderno.
Enllaos externs.
Biografia i projectes



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="176901" title="Preptoteri" nonfiltered="2323" processed="2320" dbindex="72330">

Els preptoteris (Preptotheria) sn un superordre d'euteris que inclou els mateixos ssers vius que els epiteris a excepci dels leptctids que sn tots extingits.

Es caracteritzen per l'evoluci en forma d'estrep d'un os de l'orella. Sn un clade que comprn la majoria dels mamfers.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="176904" title="Neoterid" nonfiltered="2324" processed="2321" dbindex="72331">


Els neoterids (Neotheoridae) sn una primitiva famlia d'insectes lepidpters, i formen part de la superfamlia dels hepialodeus (Hepialoidea). Les anomenen "primitives arnes fantasma de l'Amaznia" (Amazonian Primitive Ghost Moths) i es coneix noms un sol gnere amb una nica espcie, Neotheora chiloides, descrita a partir d'un exemplar femella recollectada al Mato Grosso, Brasil (Kristensen, 1999: 60; Nielsen i cols., 2000).

Referncies.
Kristensen, N.P., (1999): "The non-Glossatan Moths". Ch. 4, pp. 41-62  a Kristensen, N.P. (Ed.). Lepidoptera, Moths and Butterflies. Volum 1: Evolution, Systematics, and Biogeography. Handbuch der Zoologie. Eine Naturgeschichte der Stmme des Tierreiches. Volum IV Arthropoda: "Insecta". Part 35: 491 pp. Walter de Gruyter, Berln, Nova York.
Nielsen, E.S.; Robinson, G.S.; Wagner, D.L. (2000): "Ghost-moths of the world: a global inventory and bibliography of the Exoporia (Mnesarchaeoidea and Hepialoidea) (Lepidoptera)". Journal of Natural History, 34(6): 823-878.Abstract;

Enllaos externs.
Common Name Index;
Tree of Life;
Mikko's Phylogeny Archive;

 Vegeu tamb .
 Classificaci dels lepidpters;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="176909" title="Francesc Boya i Als" nonfiltered="2325" processed="2322" dbindex="72332">
Francesc Xavier Boya i Als  (Les, Vall d'Aran, 23 de gener de 1960) s un poltic arans, ms conegut com a Paco Boya.

Ha cursat estudis de formaci professional. s Tcnic de grau mitj en electricitat, ha estat cap de departament a l'Administraci de la Generalitat de Catalunya durant vuit anys.

s autor del llibre Aran, de la guia literria Era Val d'Aran (1995), del recull de narracions curtes L'al del bosc (1997) i de la novella Presors dera mar gelada (1999), per la qual va rebre el premi Les Talries l'any 1998.

Ha collaborat al diari Segre i a la revista Descobrir Catalunya. 

Va ser director del programa Era lucana, de Televisi Espanyola a Catalunya (1989-1990).

s membre de l'associaci cultural Es Corbilhurs de Les, de l'associaci Lengua Viua, de la Fondacion Musu Etnologic dera Val d'Aran i de l'Associacion Recreatiua de Les, i soci del Club Arans d'Esprts d'Iurn.

Ha estat distingit amb la medalla Ville de Luchon (1998) i amb la medalla Stphen Ligeard (1999, per l'obra Presors dera mar gelada).

Membre fundador d'Unitat d'Aran (1978), de la qual s secretari general.  Afiliat al Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE) des del 1995.  Ha estat regidor de Cultura de l'Ajuntament de Les (1989-1991), del qual s tinent d'alcalde del 1991 en.  s Diputat al Parlament de Catalunya (des del 1999).

Desprs de les eleccions del maig de 2007, aconsegueix el crrec de Sndic d'Aran amb el recolament del seu partit UA-PSC i del Partit Renovador d'Arties e Gars (PRAG).





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="176910" title="Carlo Maderno" nonfiltered="2326" processed="2323" dbindex="72333">

Carlo Maderno (1556 - 30 de gener de 1629). Arquitecte d'origen itali, nascut en Capolago, cant del Tesino (Sussa).

Pertanyent a una famlia de picapedrers, es va formar amb el seu oncle Domenico Fontana, a Roma, com picapedrer i estucador. 

La seva primera obra important s la faana de Santa Susanna, realitzada entre 1595 i 1603, a la qual s'utilitza el model de la faana del Ges de Roma de Della Porta, encara que introdux una major volumetria que accentua el clarobscur, precedent directe del que es far en el barroc.

Sota el pontificat de Pau V, guanya el concurs per a la conclusi de la Baslica de Sant Pere del Vatic, en la qual planteja, per a donar una major cabuda als fidels, transformar el projecte de Miquel ngel de planta de creu grega centralitzada en una planta de creu llatina, longitudinal. La soluci de Maderno havia de ser un comproms que no alters el concepte fonamental plantejat per Miguel ngel, la cpula, com element dominant i organitzador de l'espai, aix a l'aixecar la monumental faana, aquesta es desenvolupa en la mesura del possible longitudinalment i no en altura, malgrat la seva gran monumentalitat.

La cpula de Miquel ngel, en qualsevol cas queda desplaada cap al fons, a causa de els nous volums introduts. No obstant aix est reconegut el mrit de Maderno a l'haver obrat amb un gran respecte per l'obra de Miquel ngel, i haver articulat l'edifici, amb tots els condicionaments que se li plantejaven, tenint molt en compte l'espai que ho precedia i preparant la gran soluci urbanstica donada per Gian Lorenzo Bernini para la plaa. 

Maderno va participar en moltes de les grans obres de la seva poca (veure llista d'obres).
Obres.
Capella fnebre de la Famlia Caetani a Santa Pudenziana, iniciada per Francesco da Volterra, acabada per Maderno l'any 1598;
Sant Giacomo degli Incurabili, Roma; iniciada per Francesco da Volterra, acabada 1598-1602 per Maderno;
Cappella Aldobrandini a Santa Maria sopra Minerva, a Roma, 1602 ;
Vila Aldobrandini, a Frascati; iniciada per Giacomo della Porta, 1602-1604 acabada per Maderno;
Santa Susanna, a Roma, decoraci interior i faana, cap a 1593-1603;
Palazzo Lancelotti, a Frascati; iniciat per Francesco da Volterra, acabada per Maderno;
Palazzo Mattei di Giove, a Roma, 1598-1617;
Baslica de San Pedro a Roma, nau i faana, 1607-1620;
Sant'Andrea della Valle, a partir de 1608, la construcci de la faana segons plnols de Maderna, acabada segons Kuppel 1622;
Hochaltar fr Santa Maria della Pace, 1611-1614;
Vila Mondragone a Frascati, a partir de 1613 en collaboraci amb els arquitectes Giovanni Vasanzio, Flaminio Ponzio, Girolamo Rainaldi i Giovanni Fontana;
Sant Giovanni de'Fiorentini, 8-seitige Vierungskuppel, 1614;
Palazzo Quirinale, a Roma, Portada i jard, a partir de 1615;
Palazzo Barberini, a Roma, Planung ab 1625, acabada per Gian Lorenzo Bernini i Borromini;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="176911" title="Kappa Andromedae" nonfiltered="2327" processed="2324" dbindex="72334">


Kappa Andromedae (  And /   Andromedae) s una estrella de la constellaci Andrmeda.

Kappa Andromedae s una blava-blanca subgegant del tipus B amb una magnitud aparent de +4,15. Est a uns 170 anys-llum de la Terra.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="176912" title="Paleostid" nonfiltered="2328" processed="2325" dbindex="72335">


Els paleostids (Palaeosetidae) sn una famlia d'insectes lepidpters, i formen part de la superfamlia dels hepialodeus (Hepialoidea). Sn anomenades "arnes fantasma minscules" (Miniature Ghost Moths) i sn hepialodeus primitius.  

 Sistemtica .
Est constituda per 4 gneres i 7 espcies. Un gnere, Osrhoes, es troba a Colmbia, i els altres gneres presenten una distribuci que va des d'Assam fins a Austrlia (Kristensen, 1999: 59-61; Nielsen i cols., 2000).
Palaeoses Turner, 1922;
Palaeoses scholastica Turner, 1922;
Genustes Issiki and Stringer, 1932;
Genustes lutata Issiki and Stringer, 1932;
Ogygioses Issiki and Stringer, 1932;
Ogygioses caliginosa Issiki and Stringer, 1932;
Ogygioses eurata Issiki and Stringer, 1932;
Ogygioses issikii Davis, 1995;
Ogygioses luangensis Kristensen, 1995;
Osrhoes Druce, 1900;
Osrhoes coronta Druce, 1900;

Referncies.
Kristensen, N.P. (1999): "The homoneurous Glossata". Ch. 4, pp. 41-62 a Kristensen, N.P. (Ed.). Lepidoptera, Moths and Butterflies. Volum 1: "Evolution, Systematics, and Biogeography. Handbuch der Zoologie. Eine Naturgeschichte der Stmme des Tierreiches". Volum IV Arthropoda: Insecta. Part 35: 491 pp. Walter de Gruyter, Berln, Nova York.
Nielsen, E.S.; Robinson, G.S.; Wagner, D.L. (2000): "Ghost-moths of the world: a global inventory and bibliography of the Exoporia (Mnesarchaeoidea and Hepialoidea) (Lepidoptera)". Journal of Natural History, 34(6): 823-878.Abstract;

Enllaos externs.
Common Name Index;
Tree of Life;
Ogygioses;

 Vegeu tamb .
 Classificaci dels lepidpters;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="176917" title="Zamora (desambiguaci)" nonfiltered="2329" processed="2326" dbindex="72336">

 Zamora: ciutat espanyola.
 Zamora: provncia de Castella i Lle.
 Ricard Zamora: porter de futbol catal considerat un dels millors de la histria del futbol mundial.
 Trofeu Zamora: guard futbolstic atorgat a la Lliga espanyola de ftbol.
 Zamora Club de Ftbol: club de futbol de la ciutat de mateix nom.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="176918" title="Hayden Panettiere" nonfiltered="2330" processed="2327" dbindex="72337">

Hayden Leslie Panettiere (nascuda el 21 d'agost de 1989) s una actriu i cantant estatunidenca. Va comenar a actuar en anuncis de televisi de ben petita (11 mesos) i rpidament es va fer popular pel personatge de Sheryl Yoast al programa de Remember the Titans de la Disney. Actualment s una celebritat i t un dels papers principals de la srie de televisi Herois de la NBC.





 Biografia .

Panettiere va nixer i crixer al poble de Palisades, on encara resideix actualment. s filla de Lesley R. Vogel (actriu) i Alan L. "Skip" Panettiere (bomber), i t un germ ms petit anomenat Jansen que tamb s actor. Va estudiar  a l'escola de South Orangetown Middle School de Nova York per va finalitzar l'institut estudiant des de casa i va posposar els estudis superiors per dedicar-se a la interpretaci, tot i que ha expressat el seu desig de continuar estudiant.


Tot i la seva joventut, Panettiere ha estat relacionada sentimentalment amb diversos actors. L'any 2006 va ser xicota d'Stephen Colletti per la parella va tallar al cap d'un any. A finals del 2007 es va publicar la seva relaci amb Milo Ventimiglia, company de rodatge a la srie de televisi Herois. Tot i que inicialment ho van desmentir ambds en diverses entrevistes, al cap d'uns quants mesos, en una entrevista per promocionar la segona temporada d'Herois, Ventimiglia va confirmar la seva relaci amb Panettiere.

 Activisme .

Apart de fer-se vegetariana, el primer acte que va realitzar va ser l'afiliaci a l'associaci Ronald McDonald House Charities i actualment forma part del seu consell de celebritats, anomenada Friends of RMHC.

L'octubre de 2007, Panettiere es va unir a l'associaci Sea Shepherd per lluitar contra la caa de dofins a Taiji, Wakayama (Jap). L'actriu va estar involucrada en les confrontacions amb els pescadors japonesos. Al mes segent va ser guardonada amb el premi "Compassion in Action Award" per l'associaci PETA per la seva collaboraci a aturar la caa de dofins al Jap. No obstant, degut a aquests fets, molts mitjans japonesos van criticar la seva labor declarant que es tractava d'una ofensa contra la seva cultura.

El 28 de gener de 2008, Panettiere entregar una carta de protesta a l'ambaixador noruec dels Estats Units argumentant que Noruega hauria d'aturar la caa de balenes, i seguidament va fer el mateix per l'ambaixador del Jap. El maig del mateix any, Panettiere va participar en una subhasta benfica d'eBay per SaveTheWhaleAgain.com. La subhasta incloa tiquets per a un sopar per recaptar fons en el restaurant Beso de Hollywood que pertany a Eva Longoria Parker, i fer un tour per veure les balenes a Santa Barbara al costat de Panettiere.

Durant la campanya per les eleccions a la presidncia dels Estats Units de l'any 2008, Panettiere va simular amb un to satric el seu recolzament a John McCain en un vdeo pel web "Funny or Die" demostrant la seva intenci de vot pel candidat Barack Obama.


 Carrera .

 Interpretaci .

Hayden Panettiere va comenar a fer de model a l'edat de quatre mesos i va aparixer en un anunci de publicitat per l'empresa de joguines Playskool als onze mesos. Amb cinc anys ja va comenar a treballar a la televisi en diverses sries com One Life to Live (1994-1997) o Guiding Light (1996-2000). En aquesta ltima, el personatge que interpretava Panettiere lluitava per superar una leucmia i la srie va rebre un premi "Special Recognition Award" de l'associaci Leukemia & Lymphoma Society per conscienciar al pblic de la seriositat d'aquesta malaltia. Posteriorment tamb tenir un paper secundari en la srie Ally McBeal sent la filla de la protagonista i va aparixer com a artista invitada en Law & Order: Special Victims Unit.


L'any 2006 va comenar a treballar en la srie de televisi Herois de la NBC interpretant a Claire Bennet, paper amb el qual ha aconseguit popularitat arreu del mn. El seu personatge s una animadora d'institut que t el poder sobrenatural de regenerar-se en segons. Degut al seu paper a Herois, es va convertir en una invitada habitual al circuit de convencions sobre la cincia ficci i assistir a diverses convencions a tot el mn durant el 2007, incloent GenCon, New York Comic-Con i Fan Expo Canada.

Durant la seva carrera d'actriu a aparegut en nombrosos llargmetratges, encara que la majora sn per la televisi i no han arribat al cinema. Alguns dels papers o collaboracions ms importants que ha realitzat han estat per l'empresa Disney. Per exemple, va doblar el personatge de Dot en la pellcula d'animaci A Bug's Life de Pixar, paper pel qual va estar nominada als premis Grammy l'any 1999. Tamb va tenir un paper com a filla de l'entrenador en la pellcula Remembre the Titans del 2000 i va participar en Bring It On: All or Nothing, seqela de Bring It On, interpretant una animadora novament. Respecte als papers que ha interpretat, Panettiere va admetre que les seves opcions eren limitades per aconseguir nous papers, ja que tothom la veia com "l'animadora popular" o "la rossa". Posteriorment va participar en el doblatge de la saga de videojocs Kingdom Hearts per PlayStation 2 posant la veu del personatge Kairi. 

El juny de 2007 va canviar d'agncia de representaci abandonant United Talent Agency per signar amb William Morris Agency. La revista Forbes va estimar els seus guanys de l'any 2007 en ms de dos milions de dlars.

 Msica .

Gran part de la carrera com a cantant de Panettiere ha estat dedicada a gravar canons per les bandes sonores d'algunes pellcules, sovint de la Disney, fins que s'ha decidit a gravar el seu propi lbum de msica. Va comenar amb "A Bug's Life Read-Along" per la pellcula A Bug's Life, on va ser nominada als Grammys del 1999. Desprs tamb va gravar "My Hero Is You" per Tiger Cruise, "I Fly" per Ice Princess, "Try" per Bridge to Terabithia, "I Still Believe" per Cinderella III: A Twist in Time i tamb ha collaborat en les compilacions Girlnext, Girlnext 2 i Disneymania 5. Finalment va decidir enregistrar un treball propi que ha culminat amb l'lbum de debut anomenat Falling Down, que es posar a la venda el febrer de 2009. El primer senzill s "Wake Up Call" i es va llanar de forma digital el 5 d'agost de 2008 amb l'estrena de Candie.

 Publicitat .

Tot i la seva edat, ja t molta experincia en la publicitat ja que ha participat en ms de 50 anuncis publicitaris. A finals del 2006, Panettiere es va convertir en la cara de la nova campanya de publicitat mundial de l'empresa de cosmtics Neutrogena, seguints els passos de Kristin Kreuk, Josie Bissett, Jennifer Love Hewitt, Mandy Moore, Mischa Barton, Gabrielle Union i Jennifer Freeman. A principis del 2007, Kohl's va anunciar que Panettiere seria la segent cara de Candie's, succeint a Fergie, Hilary Duff i Kelly Clarkson.


 Filmografia .



 Discografia .

 lbums .


 Senzills .


 Bandes sonores i compilacions .



 Referncies .



 Enllaos externs .

 Lloc oficial de Hayden Panettiere;
 ;
 ;
 ;





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="176920" title="Fi Andromedae" nonfiltered="2331" processed="2328" dbindex="72338">


Fi Andromedae (  And /   Andromedae) s una estrella binria de la constellaci Andrmeda. Tamb es coneguda amb el nom tradicional Keun Nan Mun, que comparteix amb Andromedae. Aquest nom deriva de la frase en Mandar     j nnnmn, que significa  el portal sud del camp .

El component primari, Fi Andromedae A, s una subgegant blava-blanca del tipus B amb una magnitud aparent +4,6. L'estrella companya, Fi Andromedae B, s una nana de la seqncia principal blava-blanca del tipus B de la magnitud aparent 5,6. Les dues estrelles estan separades 0,64 segons d'arc i tenen un perode orbital de 371,6 anys. La claror combinada del sistema s de la magnitud +4,26. Est aproximadament a 736 anys-llum de la Terra.

Localitzaci.

La localitzaci d'aquesta estrella a la constellaci d'Andrmeda es pot veure en el diagrama segent.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="176921" title="Ken Anderson" nonfiltered="2332" processed="2329" dbindex="72339">


Kenneth Anderson (nascut el 6 de mar del 1976), s un lluitador professional americ ms conegut en el ring com a Mr. Kennedy, actualment es troba treballant per a l'empresa de lluita, World Wrestling Entertainment (WWE) en la marca Smackdown!.

Carrera.
Desprs d'haver servit a l'armada dels EUA, Ken Anderson va ser entrenat per els propietaris d'All-Star Championship Wrestling,Eric Hammers i Mike Krause. Desprs continu entrenant amb la llegenda Ken Patera. L'Anderson va ser convidat a participar a WWE Jacked, Velocity i WWE Heat com un treballador ocasinal diversos cops fins que el febrer del 2005 Ken Anderson sign un contracte d'aprenentatge amb la WWE. Abans de sign amb la WWE, Ken Anderson aparegu alguns cops a la TNA.

World Wrestling Entertainment.
Smackdown!.
2005.
Ken Kennedy va apareixer per primer cop a SmackDown! el 25 d'agost del 2005, guanyant a Funaki.

Ken Kennedy debut en un PPV a l'event WWE No Mercy al 2005, guanyant a Hardcore Holly, fent malb les costelles d'en Holly.

L'11 de novembre del 2005, Ken Kennedy es va enfrentar a Eddie Guerrero per un lloc a l'"equip d'SmackDown!" per l'event WWE Survivor Series del 2005. Kennedy va perdre per primer cop una lluita a la WWE.

Al desembre del 2005, la WWE va fer una gira mundial. A Itlia, Ken Kennedy pat un trencament muscular a l'abdomen. Aquest oblig a Kennedy a no lluitar durant 6 messos.


2006.
Encara que no podia lluitar, Ken Kennedy torn a SmackDown! el 6 de gener del 2006. Aquell cop va ser el comentarista d'una lluita pel WWE Campionat Pes Creuer de la WWE. Kennedy continu fent aparicions a SmackDown! durant gener i febrer, fent la seva caracterstica autopresentaci en el ring i comentant lluites.

Des de qu Kennedy torn, ha continuat a la seva "mini-enemistat" amb l'anunciador d'SmackDown! Tony Chimel, que comen abans de la seva lesi al 2005. Aquesta enemistat est basada en qu Kennedy creu que els anuncis d'en Chimel no sn bons i por aix ell mateix es presenta.

Ken Kennedy es canvi el seu nom artstic a Mr. Kennedy.

Mr. Kennedy torn a SmackDown! guanyant a Scotty 2 Hotty, Matt Hardy, Rey mysterio, Funaki i Gunner Scott. Per desprs, Mr. Kennedy va tenir una enemistat amb Matt Hardy i Kennedy feia perdre totes les lluites d'en Hardy i al mateix temps l'atacava, per al final, Hardy li va treure la condici d'invicte a Mr. Kennedy en un compte de 3.

Mr. Kennedy guany a Mark Henry per lluitar contra Batista per ser el rival nmeo 1 pel W a l'event de juliol, The Great American Bash on Mr. Kennedy guany la lluita per desqualificaci ja que Batista l'estava asfixiant i desprs que Batista el llen contra les escales d'acer, el que li ocasion un lesi al crani que va haver de ser tancada amb 20 punts. Desprs, Kennedy lluit amb Batista a SmackDown!. Mr. Kennedy guany a Batista per mitj del compte fora del ring, per en el seu tercer enfrontament, Batista el derrot mitjanant compte de tres.

Al programa de l'1 de setembre d'SmackDown!, en Mr. Kennedy guany a Finlay i Bobby Lashley en un combat triple per guanyar el Campionat dels Estats Units, el seu primer ttol a la WWE.

El 8 de setembre, Mr. Kennedy anunci la seva intenci d'anar a la lliga RAW argumentant que ja no tenia rivals a SmackDown!. Davant d'aquesta situaci, el mnager general d'SmackDown! (Theodore Long) va organitzar un combat entre Mr. Kennedy i l'Undertaker per l'event WWE No Mercy, on Mr. Kennedy guany el combat desprs de la desqualificaci de l'Undertaker.

Al programa d'SmackDown! del 13 d'Octubre, Mr. Kennedy insist en el seu desig d'anar-se'n a la lliga RAW, en aquella ocasi, en Theodore Long l'enfront contra un lluitador amb el qui mai havia lluitat: Chris Benoit (amb el ttol d'en Kennedy en joc).Long digu que si en Kennedy era capa de guanyar a en Benoit, faria els trmits necessris per qu Mr. Kennedy passes a la RAW. Mr. Kennedy, va perdre en campionat en benefici de Chris Benoit desprs d'una distracci de l'Undertaker.

Desprs, Mr. Kennedy junt forces amb MVP en combats contra l'Undertaker i Kane.

2007.
Mr. Kennedy va tenir algunes lluites contra Chris Benoit, MVP i Finlay per a classificar-se pel Money In The Bank de Wrestlemania 23; finalment es classific.

Desprs lluit contra Bobby Lashley tenin sempre abantatje ja que Vince McMahon (el propietari de la WWE) oblig a Bobby Lashley a lluitar en aquestes condicions contra diferents lluitadors per qu lluitaria representant a en Donald Trump en comptes d'ell en una lluita on en Vince i en Trump es jugaven els cabells (qui guanyava deixava calb al rival).

Ms tard ja a Wrestlemania 23, Mr. Kennedy lluit a Money In The Bank contra Matt Hardy, Jeff Hardy, King Booker, Edge, Randy Orton, Finlay i CM Punk, on Mr. Kennedy guany el malet desprs de desfer-se dels seus rivals.

Temps desprs, Mr. Kennedy anunci que utilitzaria el seu malet a Wrestlemania 24. Edge el ret a un combat pel malet on Edge l'atac per l'esquena quan Mr. Kennedy estava anant al ring. L'arbitre pregunt a Kennedy si volia lluitar i aquest digu que si perdent aix el seu malet. Al programa segent d'SmackDown!, Edge utilitzaria el malet per un combat contra l'Undertaker (llavors l'Undertaker era el Campi Mundial de Pes Pesat, l'Edge guany el combat convertin-se en el nou campi)

L'11 de juny a RAW hi va tenir lloc el Draft Lottery on Mr. Kennedy fou escollit per la lliga RAW i aix intentar cumplir el seu somni: ser el Campi de la WWE

Lluitant.

Finishers:.
Mic Check(Leg Hook reverse STO)  ;
Kenton Bomb ;
Green Bay Plunge ;
Lambeau Leap;
Green Bay Meatpacker ;
Inverted Superplex;

Moviments caracterstics:.
 Rolling fireman's carry slam;
 Facewash;
 Dropkick ;
 Bicycle kick;
 Indian deathlock;
 Missile dropkick;
 Shoulderbreaker;
 DDT;

Ttols i fites:.
Campi dels Estats Units;
Guanyador de la lluita d'escales "Money In The Bank" a Wrestlemania 23;


Enllaos Externs:.

Lloc Oficial;
Perfil a la WWE;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="176922" title="Amparo Serrano Iglesias" nonfiltered="2333" processed="2330" dbindex="72340">
Amparo Serrano Iglesias s una poltica aranesa.

El maig del 1991 va concrrer a les eleccions dins la Coalici Aranesa-Convergncia i Uni (CA-CiU), que va guanyar les eleccions al Conselh Generau d'Aran i la seva companya Maria Pilar Busquets i Medan, de CDA, aconsegu el crrec de Sndica d'Aran.  Per dos anys ms tard van sorgir problemes a la coalici i Amparo Serrano present una moci de censura vers la Pilar Busquets amb el recolament del seu partit Uni Democrtica Aranesa (UDA) i d'Unitat d'Aran.  Aix fou Sndica d'Aran des del 8 de juliol del 1993 al 7 de juny de 1995.

A les eleccions del maig de 1995, Convergncia Democrtica Aranesa guany les eleccions i Carles Barrera aconsegu el crrec de Sndic d'Aran.

Amparo Serrano, per la seva banda, es present com a cap de llista per l'Agrupaci d'Electors Amassadi per Aran a les eleccions del 1999 i 2003, sense gaire xit.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="176923" title="Thomas Bayes" nonfiltered="2334" processed="2331" dbindex="72341">
Thomas Bayes fou un matemtic britnic aix com un capell presbiteri.
s conegut per haver formulat un cas particular del Teorema de Bayes, el quan fou publicat desprs de la seva mort.

 Biografia .

Thomas Bayes nasqu el 1702 a Londres. El 1719 va inscriure's a la Universitat d'Edinburgh per a estudiar lgica i teologia: pel fet de ser un Nonconformista, Oxford i Cambridge li tenien les portes tancades.

Es coneixen dos treballs que public durant la seva vida: Divine Benevolence, or an Attempt to Prove That the Principal End of the Divine Providence and Government is the Happiness of His Creatures (1731), i An Introduction to the Doctrine of Fluxions, and a Defence of the Mathematicians Against the Objections of the Author of the Analyst (publicat anonimament el 1736, en el que defengu els fonaments lgics del clcul d'Isaac Newton davant el criticisme de George Berkeley, autor del The Analyst.

S'especula que en Bayes fou escollit com a membre (Fellow) de la Reial Societat (Royal Society) el 1742 per la fortalesa del Introduction to the Doctrine of Fluxions, ja que no se li coneixen altres treballs sobre matemtiques que es publiquessin mentre era viu.

Bayes mor a Tunbridge Wells el 17 d'abril de 1761, Kent. Est enterrat al cementiri Bunhill Fields de Londres, on molts altres Nonconformistes sn enterrats.

 Teorema de Bayes .

La soluci de Bayes al problema de "probabilitat inversa" fou presentat al Essay Towards Solving a Problem in the Doctrine of Chances (1764), publicat pel seu amic Richard Price a Philosophical Transactions of the Royal Society of London desprs de la seva mort.
Aquest escrit cont un cas particular del Teorema de Bayes.

A les primeres dcades del segle XVIII, molts problemes sobre la probabilitat de certs esdeveniments foren resolts. Per exemple, donat un cert nombre de boles blanques i negres en una urna, quina s la probabilitat de treure'n una de negra? Aquests problemes sn coneguts com problemes de probabilitat directa. L'atenci aviat es va centrar en l'invers d'aquest problema: donat que una o ms boles han estat obtingudes, qu es pot dir del nombre de boles blanques i negres que hi ha a la urna? L'escrit de Bayes cont la seva soluci a un problema similar, que va proposar Abraham de Moivre, autor de The Doctrine of Chances (1718).

Addicionalment a l'escrit on solucionava aquest problema, tamb es public un escrit sobre sries asimpttiques desprs de la seva mort.

 Bayes i Bayesianisme .

La probabilitat Bayesiana s el nom que es dna a diverses interpretacions similars del que s la probabilitat, que tenen en com que la noci de probabilitat s com una creena en comptes d'una freqncia. Aquest fet permet aplicar les lleis de probabilitat a tot tipus de proposicions en comptes de limitar-se a certes condicions. El mot "Bayesi" ha estat emprat amb aquest sentit des de 1950, aproximadament.

No est clar si el propi Bayes hauria estat d'acord amb la interpretaci tan general que avui en dia s'anomena Bayesiana. s dificil avaluar el punt de vista filosfic d'en Bayes sobre la probabilitat,
des de l'evidncia directa en el seu escrit, que no entra en qestions d'interpretaci.
A l'escrit, Bayes defineix probabilitat de la segent manera (Definici 5):

La probabilitat de qualsevol esdeveniment s la divisi entre el valor pel que una esperana que depn que l'esdeveniment succeeixi hauria d'sser calculada, i la possibilitat que el que s'espera estigui succeint;

La moderna teoria de la utilitat diria que la utilitat esperada s la probabilitat d'un event multiplicada per la recompensa que s'obtindria si l'event succes.
Sollucionant aquesta equaci trobem que la probabilitat s igual a la definici de Bayes.
Tal com Stigler (veure la referncia ms avall) indica, aquesta s una definici subjectiva, i no requereix l'ocurrncia repetida d'esdeveniments. Tot i aix, requereix que l'esdeveniment en qesti sigui observable, ja que altrament mai es podria dir que ha "succet"
(hi ha gent que argumenta, per, que alguns esdeveniments poden succeir sense que siguin observables).

Per tant es pot argumentar, tal com fa Stigler, que en Bayes veia els seus resultats d'una forma ms limitada que els Bayesians moderns. Donada la definici de probabilitat d'en Bayes, el seu resultat sobre el parmetre d'una distribuci binomial noms t sentit si un pot apostar en les seves conseqncies observables.


Referncies. 
 Andrew I. Dale.  "Most Honourable Remembrance: The Life and Work of Thomas Bayes".  ISBN 0-387-00499-8. Springer, 2003.
 Stephen M. Stigler. "Thomas Bayes' Bayesian Inference," Journal of the Royal Statistical Society, Series A, 145:250-258, 1982.
 Stephen M. Stigler. "Who Discovered Bayes's Theorem?" The American Statistician, 37(4):290-296, 1983.
 Michael Kanellos. "18th-century theory is new force in computing" CNET News, 18 Feb 2003.
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="176924" title="Bayes" nonfiltered="2335" processed="2332" dbindex="72342">


Thomas Bayes: cientfic i capell britnic fams per haver enunciat un cas particular del Teorema de Bayes.

Teorema de Bayes: teorema fonamental sobre les lleis de probabilitat inversa.

Estadstica Bayesiana: branca de l'estadstica que difereix des d'un punt de vista filosfic en la interpretaci del que s la probabilitat respecte l'estadstica freqentista, la qual s l'altra branca principal de l'estadstica en l'actualitat.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="176926" title="Conjunt tancat" nonfiltered="2336" processed="2333" dbindex="72343">
En topologia i altres branques de la matemtica, un conjunt tancat s un conjunt el complementari del qual s un obert. 
 Definici d'un conjunt tancat .
En un espai mtric, un conjunt s tancat si cont tots els punts de la seva vora; s a dir, cadascun dels punts d'acumulaci del conjunt sn tamb punts del conjunt.

De manera ms abstracta, donat un espai topolgic , un conjunt  s tancat si el seu complementari  s obert sota la topologia .

 Exemples de conjunts tancats .
 Qualsevol conjunt finit de punts en la recta real.
 L'interval tancat  dels nombres reals s tancat: el seu complementari  s un obert.
 El conjunt    Q dels nombres racionals entre 0 i 1 (ambds inclosos) s tancat en l'espai dels nombres racionals. En canvi,    Q no s tancat en els reals.

 Propietats dels conjunts tancats .

Qualsevol intersecci d'un arbitrari nombre de conjunts tancats s tancat.
Qualsevol uni d'un nombre finit de conjunts tancats s tancat.
El conjunt buit i el conjunt complet sn tancats.

La propietat de la intersecci permet definir la clausura d'un conjunt A dins un espai X, denotat  , com el subconjunt tancat de X ms petit i que inclou A.
Concretament, la clausura del conjunt A es construeix amb la intersecci de tots els possibles conjunts tancats que inclouen A.

Altres propietats d'inters sn:
 El subconjunt tancat d'un conjunt compacte s tamb compacte.
 La vora d'un conjunt obert s tancada.
 L'antiimatge d'un conjunt obert per una funci contnua entre dos espais topolgics s tancada.

 Vegeu tamb .
 Conjunt obert;

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="176927" title="Zvjezdarnica Vinjan" nonfiltered="2337" processed="2334" dbindex="72344">
El Zvjezdarnica Vinjan (Observatori Vinjan) s un observatori astronmic situat a la vila de Vinjan (regi d'stria, Crocia), dirigit per Korado Korlevi . El Minor Planet Center li ha reconegut ms d'un centenar de descobriments d'asteroides 











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="176928" title="Gabs" nonfiltered="2338" processed="2335" dbindex="72345">


Gabes (o Gabes, K bis     ) s una ciutat de Tunsia a la governaci de Gabs amb una poblaci de 116.323 habitants (2004). Capalera de tres delegacions (Gabs Mdina, Gabs Ouest i Gabs Sud). De la conurbaci de Gabs formen part les municipalitats de Gabs, Chenini Nahal, Ghannouch, Mtouia i Oudref) que reuneixen en total ms de 170.000 habitants. Es troba a la costa del golf de Gabs. s tamb un oasi, el ms oriental de Tunsia, per els dtils del seu palmerar son de baixa qualitat.

La ciutat de Gabs est dividida en quatre barris: Mazil, al nord de l'Oued Gabes; Djara,al sud; Bab Bahr; i Gabes Port. Manzil i Djara foren molt afectades per les inundacions de 1959 i 1962. Limita al sud amb el Djebel Sidi Boualba (on hi ha el santuari del patr de la ciutat, un company del Profeta) i el Djebel Manara (amb un antic far medieval, destrut desprs del 1962 per construir un barri popular). 



L'oasi de Gabs t 1.500.000 palmeres de les que la meitat son datileres. A la regi hi ha altres cultius com vinya, una mica d'olives i fins i tot pltans, i pesca a la mar. La ramaderia es purament familiar. La capa d'aigua subterrnia est sobreexplotada. Un gasoducte uneix la ciutat amb el pou d'El Borma. La industrialitzaci es desenvolupa mercs al inters del govern.

Fou una ciutat cartaginesa coneguda a l'poca clssica com Tacape o Tacapa o Tacapae. Desprs de ser un empori cartagins va esdevenir possessi romana i va ser colnia al segle II. Fou seu episcopal al segle IV. Prop de Gabs foren derrotats el bizantins el 547 per la tribu berbers dels astrices, i desprs d'aix fou fortificada. Fou conquerida pels rabs a una data incerta entre el 654 i el 670.  per evacuada desprs de la derrota de Ucba ben Nafi a Tahuda el 684 a mans del berber Kusayla. El 693/694 la Kahina va expulsar ms enll de Gabs a les forces de Hassan ben al-Numan que volia recuperar el pas, per pocs anys desprs el cap rab va aconseguir el seu propsit. 

El kharigita zenata Ukasha ben Ayyub al-Fazari la va ocupar  el 741 i va amenaar Kairouan per va morir en la lluita el 743; uns anys desprs va tornar a caure a mans del kharigites (tendncia ibadita) durant el govern de Abd al-Rahman ben Habib, per el cap kharigita Ismail ben Ziyad al-Nafus va morir en combat i la ciutat fou recuperada vers el 748 o 749 (131 de l'hgira). Abd al-Rahman ben Habib fou assassinat el 755;  els kharigites es van revoltar altra cop i Gabs va estar en diverses mans. El 758 l'ibadita  Abul Khattab la va ocupar per fou recuperada per Ibn al-Ashat (761) que aviat la va tornar a perdre. El fundador de la dinastia muhabllida, Yazid ben Hatim al-Muhallab la va ocupar el 28 d'abril del 772 i va establir la pau per un quart de segle .

Sota els aglbides fou seu d'un governador; per un temps va estar sota influencia dels rustmides del iman Abd al-Wahhab de Tahart (784-823), del que consta que hi havia un amil, per sembla que era un amil clandest que recaptava les contribucions dels ibadites en favor del iman de Tahart, ja que la ciutat estava sens dubte en mans dels emir de Kairouan. Els ibadites nafusa revoltats foren esclafats prop de Gabs per l'emir Ibrahim el 896.

Al segle segent va passar als fatimites que van deixar el govern local en mans dels Banu Lukman de la tribu berber dels kutama. Van seguir els zrides. El 972 es van revoltar el kharigites i la ciutat fou atacada i en part destruda. Els zrides van deixar el govern als Banu Amir i desprs fou governada per un germ de l'emir Badis (996-1016), de nom Ibrahim,, al que va succeir Mansur ben Mawas; el darrer governador zrida fou Alk-Muiz ben Muhammad ben Walmiya. 

El 1052 la batalla de Haydaran, no lluny de Gabes, va donar el domini de la regi als Banu Hilal o hilalians. El governador local es va fer client dels hilalians. El cap rihyida (un dels clans hilalians) Munis ben Yahya  va permetre al alguns caps zrides refugiar-se a Gabs. El 454 de l'hgira (1062/1063) el governador Ibn Walmiya, descontent pel tractament donat al seus germans, Ibrahim i Kadi, per l'emir zrida, es va proclamar independent sota protecci de Munis ben Yahya. A Ibn Walmiya el va succeir Ibrahim, i desprs el va seguir Kadi, per aquest fou mort per una revolta popular local, per la seva tirania el 1096 i els notables de la poblaci van donar el poder a un germ de l'emir Tamim (1062-1108) de nom Umar ben al-Muizz.

Van pujar al poder el Banu Djami, de la tribu dels dahman, emparentats amb els hilalians Banu Riyah. Els zughba, el clan hilali al que el califa fatimita havia proms Trpoli i Gabs, es va acontentar amb Trpoli i aix el dhamano-riyhida Makki ben Kamil ben Djami es va fer amb el poder desprs d'eliminar a Umar ben al-Muizz. A Maki el va succeir el seu fill Rabi ben Makki, i a aquest el seu parent Rushayd ben Kamil ben Djami, (que va governar vers 1121 a 1147); una breu usurpaci del llibert Yusuf (que tenia el suport dels normands), va ser seguida pel govern de Muhammad ben Rushayd i finalment per Mudafi ben Rushayd. En aquestos anys els normands va fer diversos setges a la vila (1082/1083, 1086/1087, 1093/1094, i 1117/1118. Desprs del 1147 descendents de Al-Muizz ben Walmya van recuperar el poder, per van gaudir de l'hostilitat local; els notables es van aliar amb tots els seus enemics i la ciutat fou assetjada (1083/1084, 1099/1100 pels hilalians i 1117/1118 pels normands). Muhammad ben Rushayd va recuperar el poder quan ja dominava Mahdia (des de 1148) i el Sahel tunisi amb el suport normand. En aquesta poca es va construir a la ciutat el palau de Al-Arusayn. Muhammad ben Rushayd (vers 1150) va emetre moneda amb el seu nom.

El 1158 o 1159 Gabs es va revoltar contra la dominaci normanda i el 1160 fou ocupada per l'almohade Abu Muhammad Abd Allah, fill d'Abd al-Mumim ben Ali.

Desprs d'uns anys de paus fou atacada per l'armeni Karakush, senyor de Trpoli, i una mica desprs pels mallorquins Banu Ghaniya. La vila estava en poder de Karakush, aliat al Al Banu Ghaniya, i era una posici fortificada el 1187, quan el califa almohade Al-Mansur el va atacar i el va derrotar a Al Hamma (1188/1189, 583 de l'hgira). Per Karakush la va recuperar ben aviat si be, en conflicte amb els mallorquins, la va perdre altra cop davant els almohades; Yahya ben Ghaniya (successor d'Al) va derrotar a Karakush, li va arrabassar Trpol i va assetjar Gabs (1195) i va destruir l'oasi per obligar-lo a capitular. Els relats diuen que noms va deixar una palmera de record. Finalment el mallorqu va entrar a Gabes i en va fer la seva capital, dominant tota l'Ifriquiya incls Tunis (conquerida el 1203). Al-Nasir (1199-1213) va haver de reconquerir tota la part oriental dels seus dominis, i va aconseguir derrotar a Yahya prop de Gabs l'octubre del 2005, recuperant els territoris perduts.

Abu Zakariyya Yahya era governador de Gabs quan va rebre el nomenament del califa de governador de tota l'Ifriquiya. Va fundar la dinastia hfsida. Amb el suport del notable local Abd al-Malik ben Makki va aconseguir conquerir Tunis al seu germ destitut. Gabs va quedar en poder dels Banu Makki que des del 1282 foren virtualment independents fins el 1394. El germ de Abd al-Malik, Muhammad ben Makki, governador de Gerba, va aconseguir estendre el seu poder a Trpoli. Els dos germans eren d'ascendncia luwatiana i eren cultes i uns poltics hbils. El 1282 Abd al-Malik va obrir les portes de la ciutat a l'usurpador hfsida Ibn Abi Umara al que va ajudar a pujar al poder; l'emir el va nomenar visir amb amplis poders; eliminat Ibn Abi Umara, Abd al-Malik va tornar a Gabs. L'emir de Bugia (proclamat el 1285) Abul Zakariya Yahya III ben Ibrahim I el va assetjar el 1286 i el palmerar fou altre cop devastat; el 1287/1288 va sostenir sense xit al pretendent Ibn Abi Dabbus contra Abu Hafs (1284-1293) i el 1294 va rebutjar la sobirania hfsida i es va declarar feudatari de Bugia, on el net d'Abu Zakariya,Yahya, Abul Zakariya Yahya III ben Ibrahim I, reclamava la successi del seu avi. El 1333 un nou pretendent, Abd al-Wahid Zakariya I ben al-Lihyani va tenir tamb el suport del senyor de Gabs contra l'emir Abu Yahya Abu Bakr II ben Yahya III(1318-1346). Els Banu Makki van seguir oposant-se als hfsides en els segents anys; el 1350 es van oposar al camarlenc Ibn Tafradjin, i van aconseguir estendre els seus dominis i assegurar la seva autoritat. El 1355 Vencia va fer amb els Banu Makki un tractat separat de comer. Encara desprs van donar suport a la segona invasi marnida (1352-1356) dirigida per Abu Inan.

L'emir Abul Abbas Ahmad III (1371-1394) va posar fi a la situaci. Gabs fou conquerida el febrer o mar del 1380, i s'hi va installar un governador hfsida de nom Yusuf ben al-Abbar. El 1381 un net d'Abd al-Malik ben Makki, de nom Abd al Wahhad, va recuperar el poder i va matar al governador hfsida. Abul Abbas va assetjar personalment la ciutat el 1387, i altre cop va destruir el seu palmerar. Abd al Wahhad es va rendir i va donar un fill com hostatge pagant una indemnitzaci. El 1390 fou assassinat pel seu oncle Yahya ben bat al-Malik ben Makki que es va proclamar independent per el 1393/1394 un cop de ma afortunat va retornar el poder als hfsides per mig del fill de l'emir. Yahya fou executat i la dinastia Banu Makki es va acabar.



El 1535 va passar a dominaci espanyola imposant el protectorat a l'emir hfsida. El 1574 els castellans es van haver de retirar i la regi va passar als otomans i fou organitzada como un pashalik. El governador Uthman Day (1590-1610) va installar a Gabs a colnia de kutughlis es a dir una barreja de otomans i rabs o berbers. Va estar lleugerament afectada per la revolta de Ali ben Ghadhahum (1864) i el 1870 fou saquejada pel khaznadar.

El 1881 la vila de Djara va optar per l'obedincia als francesos i la de Manzil per la resistncia. Els francesos van tardar en ocupar Manzil (va resistir del 24 de juliol fins al novembre)

A la II Guerra Mundial es va edificar una lnea de defensa al sud de Gabs, a Mareth, i va patir un bombardeig alemany (19 de novembre de 1942). Els britnics i francesos lliures i van entrar el 29 de mar de 1943, 
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="176930" title="Llaminadura" nonfiltered="2339" processed="2336" dbindex="72346">


Una llaminadura, gormanderia o llepolia s un menjar fet ms per plaure al paladar que per nodrir. s generalment dola amb escs o nul valor nutritiu en protenes, vitamines i minerals per el contingut en sucre (o altres carbohidrats) o en greix pot sser molt alt. 

El seu consum en excs s un hbit dolent que s'ha ests principalment en els nens i pot desencadenar problemes de salut com a obesitat, diabetis i, fins i tot, anmia degut a qu poques vegades aporta ferro a la dieta i ocasiona prdua d'apetit per aliments realment nutritius. 

Tipus de llaminadures.

 Caramel: llaminadura en forma de pastilla o barreta feta de pasta de caramel a la qual s'ha afegit alguna essncia. N'hi ha de moltes classes: piruletes, toffees, etc.
 Pastissets comercials: llaminadura feta de pasta de farina i d'oli o mantega, ensucrada i aromatitzada, cuita al forn i que se sol guarnir o farcir amb crema o altres ingredients. ;
 Mat de monja: llaminadura que es prepara amb llet d'ametlles batuda, rovell d'ou, sucre i mid.
 Nvol: llaminadura de textura esponjosa feta de sucre i gelatina.
 Xiclet: llaminadura en forma de pastilla, de boleta, etc., format per una base masticatria plstica i sucres, aromatitzants, colorants i altres ingredients.

 Gelat: producte obtingut en batre i congelar una barreja pasteuritzada i homogenetzada de llet o derivats lactis i altres aliments amb additius.
 Bomb: dol petit recobert de xocolata i a vegades farcit de fruita seca o confitada, de fondant, de licors, de caramel, etc.

Referncies.
 Sweets: A History of Candy, Tim Richardson, Bloomsbury, Nova York, 2002, 392 pgines, ISBN 1-58234-229-6.
 A Treatise on the Art of Boiling Sugar, Henry Weatherley, Londres, 1864 (tamb editat per Henry Carey Baird & Co., Filadlfia, Estats Units, 1903).

Enllaos externs.
 Article crtic en relaci al consum de llaminadures ;


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="176931" title="Yasmine Hammamet" nonfiltered="2340" processed="2337" dbindex="72347">

Yasmine Hammamet (               ) s una vila de la rodalia d'Hammamet, balneari i seu de nombrosos hotels i d'un port esportiu (Port de plaisance). Es troba al sud-oest d'Hammamet, construda artificialment per una societat encarregada del desenvolupament de la zona, amb una costa de 4 km. T uns 45 hotels del que el ms al nor s l'Hotel Occidental i el ms al sud el Palau de les Roses. Enfront del port s'ha reprodut una marina rab, i a la vora un parc temtic (Terra de Cartago), a ms d'un casino i diversos centres de talassoterpia i altres infraestructures turstiques. La platja es llarga i recta amb arena fina per l'aigua no t la qualitat de les platges ms al sud. La carretera passa per la part oest de Yasmine Hammamet; les comunicacions entre el nord i el sud sn dificultoses. La seva poblaci a l'estiu s de 80.000 persones per a l'hivern es redueixen a deu mil.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="176936" title="Gloria in Excelsis Deo" nonfiltered="2341" processed="2338" dbindex="72348">
Gloria in Excelsis Deo (expressi llatina que significa "Glria a Du a dalt de tot" o "Glria a Du a dalt del cel") s un himne emprat per l'Esglsia Catlica per a enaltir la Santssima Trinitat. El nom li ve del primer vers. El mateix himne s usat per l'Esglsia Luterana i en altres esglsies cristianes. 

L'himne est basat en Lluc 2,14 on un ngel anunciador s'apareix als pastors i els anuncia el naixement de Crist. L'himne tamb incorpora versos del Salm 145 i 119. s un dels himnes ms coneguts i clebres de l'Esglsia Catlica que segons aquesta, data del segle I.




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="176937" title="Gremda" nonfiltered="2342" processed="2339" dbindex="72349">
Gremda (rab: Qarmadah) s una ciutat de Tunsia a uns 10 km al nord-oest de la ciutat d'Sfax, part de la governaci de Sfax i la delegaci de Sfax Sud. La municipalitat t 36.405 habitants i est formada per la ciutat mateixa (que allotja la meitat dels habitants) i diversos nuclis. T un mercat d'olives que s el ms gran del pas i s'anomena Soik Zitun. Les olives i productes derivats sn la principal activitat del municipi. 





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="176938" title="Parc del Clot" nonfiltered="2343" processed="2340" dbindex="72350">

El Parc del Clot s un parc obert al barri del Clot-Camp de l'Arpa. Es troba al costat de l'ajuntament del districte de Sant Mart.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="176939" title="Miquu Camelat" nonfiltered="2344" processed="2341" dbindex="72351">
Miquu Camelat (Arrens, Alts Pirineus, 26 de gener de 1871 - Tarba, Alts Pirineus, 1962) fou un escriptor occit, en la varietat gascona. Era fill d'un sabater i en acabar l'educaci secundria en el petit seminari de Saint-P-de-Bigorre, rebutja la idea d'ordenar-se sacerdot i torna a casa el 1887, on es dedica en cos i nima al gasc i a la seva literatura. Aleshores coneix l'obra del Felibritge i rebr una forta influncia de l'obra de Frederic Mistral.

En 1890 fou guardonat amb un primer premi de poesia en la Felibrejada de Tarba i coneix Simin Palay, amb qui edita en 1893 el Armanac Gascoun. Decideix llavors abandonar el gasc lavedans del seu poble i comenar a conrear el bearns, la qual cosa li permetr ser llegit a tota Gascunya. En 1896, participa en la fundaci de la Escolo Gastou Febus, regida pel Felibritge gasc, i tamb la seva revista Reclams de Biarn e Gascounhe en 1897. En aquest mateix any es casa amb Caterina Aug i s'installa definitivament a Arrens, on exercir d'alcalde del 1900 al 1904. La parella tindr quatre fills, dos dels quals moriran de petits. Des de 1910 fins a 1914 dirig la publicaci bimensual popular gascona La Bouts de la Terre, amb una lnia ms autonomista que Reclams... 

Desprs d'haver estat cridat a files durant la Primera Guerra Mundial, entaula amistat amb el poeta Andreu Pic. Mor el 19 de novembre de 1962, als 91 anys, a casa de la seva filla, a Tarba

 Obres .
 L'espiga aus dits (1934);
 Lola (1924);
 Belina (1890);
 Mourte e Bibe (1930);
 Gastou Febus (1936) ;
 Et piu-piu dera ma laguta (1895);
 Griset nouste(1911);
 Roubi lou sounadou ;
 A l'aygue douce nou-b hidet;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="176940" title="Iota Andromedae" nonfiltered="2345" processed="2342" dbindex="72352">


Iota Andromedae (  And /   Andromedae) s una estrella de la constellaci d'Andrmeda.

Iota Andromedae s una nana de la seqncia principal blava-blanca de la magnitud aparentn +4,29. Est aproximadament a 503 anys-llum de la Terra.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="176941" title="Houmt Souk" nonfiltered="2346" processed="2343" dbindex="72353">


Houmt Souk (o Houmet Essouk, rab  awmat as-S q ) s una ciutat (municipalitat) de Tunsia, capital de l'illa de Gerba, i de la delegaci de Djerba Houmt Souk (o Djerba Houmet Essouk) de la governaci de Mdenine. La municipalitat t 64.010 habitants (cens del 2004) dels que ms de dos teros sn a la mateixa ciutat. La zona comercial rep la visita de molts turistes procedents d'Ajim (per vaixell) o de les platges del nord-est. T tres mesquites principals: Jema El Ghorba (mesquita dels estrangers) de ritus malaquita, Jema El Trouk (mesquita dels turcs, del segle XVIII) i Sidi Brahim El Jamni. Una zawiya amb la tomba del sant Sidi Brahim El Jemni (segle XVII) i la fortalesa de Bordj El Kebir o Borj Ghazi Mustapha (vegeu Gerba), sin altres llocs destacats. Un museu local per turistes (Museu d'arts i tradicions populars) a la zawiya dels savis Sidi Zitouni i Sidi Ameur, ofereix un panorama sobre l'illa. A Houmt Souk s un dels pocs llocs on s tradici la crida del peix, en qu els compradors fan la seva oferta amb un cop d'ull o un moviment, quan es produeix la crida.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="176944" title="Reclams de Biarn e Gascounhe" nonfiltered="2347" processed="2344" dbindex="72354">
Reclams de Biarn e Gascounhe s una revista occitana fundada a Gascunya en 1896 sota els auspicis de l'Escla Gaston Febus i d'orientaci felibrenca. Fou fundada pels escripttors i intellectuals gascons Miquu Camelat i Simin Palay. Acull encara avui dia tots els escriptors contemporanis novells o consagrats, d'arreu d'Occitnia.

Ligams extrns.
   Pgina de la revista;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="176948" title="Peix blau" nonfiltered="2348" processed="2345" dbindex="72355">
El concepte de peix blau alludeix essencialment a la proporci de greix en els msculs del peix. El peix blau s un grup de peixos que cont aproximadament un 5% de greix mentre que el peix blanc noms en cont un 2%. La quantitat de greix influeix en la coloraci i s la ra per la qual gran part dels anomenats peixos blaus tenen una coloraci externa blava. Aquesta coloraci els fa invisibles als depredadors.

El peix blau s menys sedentari que el blanc i s per aquest motiu que necessita ms quantitat de greix. 

Com a norma general, el peix blau neda a prop de la superfcie mentre que el blanc ho fa en aiges properes al fons. 

Principals peixos blaus.
Tonyina;
Sardina;
Aladroc/Seit o Anxova;
Arenga/Arengada;
Salm;
Moll;
Anguila;
Congre;
Peix espasa;
Llamprea;
Verat;
Llobarro;
Turbot;

El bacall en sala es considera, a nivell nutricional, un peix blau ja que el procs de sala augmenta considerablement la seua concentraci de greix. 

La quantitat de greix als peixos sol ser ms gran a l'estiu i a principis de tardor, tot i que tamb depn de l'edat de l'exemplar, de la seva grandria, de l'poca de l'any en qu ha estat capturat (abans o desprs de la posta) i de la temperatura de l'aigua.

Beneficis per la salut del peix blau.

Es pot consumir fresc, congelat, en sala o en conserva, per, en qualsevol cas, s font de protenes, vitamines (A, D, B12), minerals (iode, ferro, fsfor, magnesi, calci) i greixos insaturats (oleic, linoleic i omega 3). Els cids grassos omega 3 redueixen els nivells de triglicrids a la sang, disminueixen la pressi arterial i el risc de trombosi i augmenten la vasodilataci arterial. 

Per aix es recomanable menjar peix blau dos cops per setmana. S'aconsella especialment a les dones que han arribat als 40 i es desaconsella a les persones amb nivells elevats d'cid ric. 

Grcies als seus greixos el peix blau admet tot tius de cocci: a la brasa, a la planxa, en guisats, com a ingredient en amanides, coques de recapte, pizzes, empanades... Les diverses formes de cuinat no afecten els cids grassos omega-3 per s que influeixen en la digesti. A la planxa, a la papillota, al forn o bullit la digesti s ms rpida.

Enllaos externs.
Article britnic informant dels beneficis de menjar peix blau ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="176949" title="Jan dau Melhau" nonfiltered="2349" processed="2346" dbindex="72356">
Joan dau Melhau o Jan dau Melhau  (Joan-Maria Maury, Llemotges, 1948) s un escriptor, editor, cantant i msic occit, un dels responsables del reviscolament de la literatura i la can occitana en la dcada del 1970-1980.

Tanmateix la seva llemosinitat que marca el seu punt de vista i de viure la natura, les bsties, els homes i la mort, no el fan pas un cantant marginal. Tot i que no t el reconeixement meditic d'altres cantants occitans com Joan-Pau Verdier, Claudi Mart o Patric, no sembla que ho desitgi pas. S'inspira en les revoltes i lluites occitanes i panoccitanes.  

s autor i editor de belles lletres llemosines (com Marcela Delpastre o Pau-Los Granier), s'interessa per la bellesa del llenguatge i per la seva fora literria. Continua treballant pel Llemos amb la seva editorial Lo Chamin de Sent Jaume (Meuzac) i els seus espectacles de contes i de canons.

Obra.

Petit manuel de Folklore Limousin : AD'OC, 1975.
Lo grun empoisonat, las pitas fabulas : AD'OC, 1976.
La pendula dau Jan, las pitas fabulas : AD'OC, 1976.
Los dos einocents, roman : A Tots / C Segur, 1978.
Saumes per ' na sauma, pomas : Los d'a Roier, 1979.
Petit dictionnaire de Folklore Limousin : Los d'a Roier, 1980.
Lo prumier libre dau Marau : Lo Leberaubre, 1983.
En francs dins la revirada, libre per lojar : Lo Leberaubre, 1985.
Permenada au pas de las cronicas : lo Chamin de Sent Jaume, 1986.
Lavertujon en chanson : lo Chamin de Sent Jaume, 1987.
Prires populaires du Limousin : lo Chamin de Sent Jaume 1987.
Almanach limousin pour l'an 89 : Lucien Souny, 1988.
Journal d'un plerin, vielleux et mendiant, sur le chemin de Compostelle : lo Chamin de Sent Jaume 1987 (1ra edicion), 1990, (2da edicion), Federop, 1992.
Almanach limousin, pour les cinq ans  venir : Lucien Souny, 1991.
Cronicas per un vilatge mrt, teatre : lo Chamin de Sent Jaume, 1991.
Las chanons dau pair l'Ombrela : lo Chamin de Sent Jaume, 1991.
Proverbes limousins : Lucien Souny, 1992.
Dires de tres per n'annada de bisest, pomas : lo Chamin de Sent Jaume, 1992.
N'autres tanben la revolucion, teatre : lo Chamin de Sent Jaume, 1993.
bras completas : lo Chamin de Sent Jaume, 1994.
Ad un aitau franc desesper : lo Chamin de Sent Jaume, 1996.
Sous le pseudonyme de Peire dau Mazeu : L'Ospitau : Vent-Terral, 1983, et de Pau Quepro-Emma Quenaian : Conilhs que pelons : Bidors en Veschos, 1996. ;

Discografia.

Lo deleser : Ventadorn, 1976.
En tut segre los jorns (emb livert) : Ventadorn, 1976.
Los d'a Roier : Ventadorn, 1978.
Lo diable es jos la prta : Ventadorn, 1978.
Cronicas dau Lemosin : Ventadorn, 1982.
Los d'a Roier, musica de tradicion lemosina : Los amics de los d'a Roier, 1984.
Cronicas d'Armanac (dos caissetas) : Lo Chamin de Sent Jaume, 1987.
Contes dau Lemosin : Ostal del Libre, 1990.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="176951" title="Histria de Tunsia" nonfiltered="2350" processed="2347" dbindex="72357">
La histria de Tunsia est estretament lligada a la histria del Magrib, del qual forma part juntament amb el Marroc, Algria, Lbia i, en cert sentit, Mauritnia.

 Prehistria .
Els descobriments arqueolgics en la regi del Magrib daten de fa uns 200.000 anys. Al voltant del 3000 aC, es va establir en aquesta regi el primer assentament hum permanent.

Anteriorment, diversos grups de caadors-recollectors havien ocupat algunes parcelles de la regi, i deixat al seu pas vestigis tan notables com les pintures sobre roca en les muntanyes d'Hoggar i Tasili, en el Shara meridional. Aquestes pintures daten, aproximadament, de l'any 6000 aC, i mostren, sobretot, persones amb casc, vestits, guants (?), persones caant, animals, molts d'ells ja extingits o localitzats bastant ms al sud del continent. 

Grans extensions de la regi de Tasili van estar cobertes per aigua. Al voltant del segle X aC, una onada d'invasors de pell blanca va arribar procedent de l'sia occidental, i cap al segle V aC ja s'havien ests per tot el nord del continent afric. Aquest poble s conegut amb el nom de capsians, pel fet d'haver estat descoberts per unes restes arqueolgiques en l'antiga Capsa (l'actual Gafsa, a Tunsia). Les troballes es limiten, bsicament, a les destrals de pedra i altres instruments bastant ms elaborats que els oposats en altres llocs de la regi, i que corresponen a la mateixa poca. Es creu que el poble berber en descendeix.

 Els fenicis .

Els fenicis van arribar a la costa nord-africana cap a l'any 1000 aC amb la intenci d'assentar ports per als seus vaixells mercants que efectuaven la travessia des del Mediterrani oriental fins al litoral atlntic de la pennsula Ibrica, una important font de metalls bruts. En el seu conjunt, aquests ports no van ser massa utilitzats, i es va fer molt poc per a explotar l'interior del continent.

Al voltant del segle VII aC, es van fundar assentaments a Tamuda (Tetuan), Lixus i Tingis (Tnger), en el Marroc, a Saldae (Buga), a Algria, i a tica, Cartago, Hadrumetum (Susa) i Hippo Diarritus (Bizerta), a Tunsia.

 Cartago .

Cap al segle IV aC, quan Tir havia caigut a les mans dels perses i, per tant, la seva influncia en el Mediterrani havia decaigut, Cartago era ja una potncia regional que controlava tot el litoral septentrional fins a la costa atlntica del que avui s el Marroc. Els cartaginesos van explotar l'interior de la zona, sobretot la frtil pennsula del cap Bon, i van fer tot el possible per mantenir les rutes comercials. Aquesta situaci va desembocar en un enfrontament amb els grecs en Siclia, en el segle 396 aC, en el qual els cartaginesos van ser derrotats. En l'any 310 aC, els invasors grecs, manats per Agatocles, tir de Siracusa, van desembarcar en el nord d'frica i, durant tres anys, van anar deixant un rastre de destrucci fins que els exrcits cartaginesos els van derrotar.

Ms endavant, tamb a Siclia, van convergir els interessos romans i els cartaginesos, el que va ocasionar les Guerres Pniques i, en ltim terme, la caiguda de la prpia Cartago. La primera de les Guerres Pniques va resultar un llarg conflicte que es va mantenir per espai de vint-i-dos anys, des del 263 fins al 241 aC. Els cartaginesos, venuts en nombroses batalles navals, van aconseguir derrotar i capturar al general rom Regulus. No obstant aix, desprs de la prdua de la seva armada en una escaramussa que gaireb els va costar l'aniquilaci, van acceptar les exigncies de Roma i van cedir les seves possessions a Siclia, seguides molt prompte per les de Sardenya i Crsega. 

Cartago va haver d'afrontar, a ms, diversos problemes locals: ja no havia diners en les arques per a pagar als mercenaris, que es van rebellar, i noms van poder ser reduts al cap d'un perllongat perode de brutalitat i durs enfrontaments. Aquest procs va ser conegut com la Guerra Sense Treva. Desprs de la primera Guerra Pnica, Cartago va consolidar la seva posici a l'frica i es va establir en la pennsula ibrica sota el lideratge d'Amlcar Barca, tenint com a cabdal Cartago Nova (Cartagena).

El fill d'aquest, Anbal, va ignorar les amenaces de Roma encaminades a desanimar l'expansi cartaginesa. El general rom Escipi va recuperar la Pennsula ibrica i va desembarcar a tica, en l'any 204 aC. Durant mig segle, Cartago va conservar els seus territoris en el nord d'frica malgrat les incessants amenaces per part del rei nmida Masinissa I, establert a Cirta (avui Constantina, a Algria) i prviament aliat amb l'invasor Escipi. Si b Cartago ja havia deixat de ser una potncia, molts romans creien que, mentre exists, constituiria una amenaa latent. Entre aquests es trobava Cat el Vell, un eminent estadista i escriptor que va destacar per la seva vehement oposici a Cartago. Aix, en la tercera Guerra Pnica, l'armada de Roma va desembarcar una vegada ms en tica, en el 149 aC. Durant els tres anys segents, els romans van assetjar Cartago, i aquesta va caure finalment en el 146 aC.

 Roma .
L'assentament rom a l'frica no obeeix tant a un desig d'expandir-se com a una necessitat de supervivncia provocada per les guerres contra Cartago. La zona va ser sotmesa al domini d'un governador durant gaireb un segle. Al terme del mateix, l'emperador August va refundar Cartago en l'any 44 aC i hi va installar un procnsol perqu governs la nova colnia, el que indica la puixant importncia de la regi. Les rees situades a l'oest seguien controlades pels governadors nmidas. Durant un perode d'uns cinquanta anys, es va registrar un intens trfic de colonitzadors romans a la recerca de les seves prpies terres. L'expansi estatal va efectuar grans progressos quan l'ltim dels reis nmides, Juba I, es va replegar amb les seves tropes en una direcci errnia, durant la guerra civil romana, i va ser derrotat per Juli Csar a l'any 46 aC a Thapsus (prop de Mahdia). La nova provncia d'Africa Nova va ser refosa amb la vella i rebatejada com Africa Proconsularis, frica Proconsular. 

 Vndals .



 Bizantins .



 Berbers .

Vegeu: Kosayla, Kahina;

 Conquesta rab .

El califa Umar es va oposar a l'expansi cap a l'exarcat d'frica, que els rabs traduen per Ifrqiya. Per Uthman va encarregar la conquesta a Abd-Allah ibn Abi-Sarh que el 647 va derrotar, a Sufetula, al patrici Gregori, governador bizant que s'havia fet independent, i que va morir a la batalla. Es va fixar un tribut als bizantins de 300 talents d'or. Per a l'interior del pas la resistncia berber als rabs els va aconsellar de retirar-se a la Tripolitnia. Es van fer diverses expedicions per totes efmeres.

El 665 Muwiya ibn Hudayj va sortir d'Egipte amb 20.000 homes, es va reunir amb les forces de Tripolitnia dirigides per Uqba ibn Nafi i van ocupar Djalla a la part central del pas i van fer victorioses expedicions a Hadrumetum (Sussa), Hippo Dyarrithus (Bizerta) i Gerba, per no van romandre al pas. 

El 670 Uqba va fer una nova expedici i va fundar Kairuan (Al-Qayrawan), per cridat a Orient, l'expansi es va aturar un temps. El 681 Uqba fou de nou encarregat de continuar la conquesta, i aquesta vegada va fer un passeig triomfal fins a la costa atlntica. Per al tornar fou atacat i mort a Tahuda (prop de Biskra, Algria) el 783, a mans del rei berber Kusayla (Kasila) cap de la tribu berber dels Awraba de la confederaci dels Baranis. 

El 686 Kusayla fou derrotat i mor per un exrcit dirigit per Zubayr ibn Kays al-Balawi. La successi de Kusayla fou assolida per una dona excepcional, Dahia (Dihya), coneguda a les fonts rabs com la Khina (la Poetessa), de la tribu dels Jarawa, al front de la confederaci de tribus berbers de Butr (o Botr) de la regi de l'Aures oriental. Tota Ifrqiya es va revoltar i es va posar al seu costat. La Khina s un personatge misteris, que per uns era pagana (segons Sad Zaghul Abd al-Hamid), per altres jueva (tes de H. Z. Hirschberg, P. Sebag i altres), i per altres cristiana (M. Talbi, que la fa berber romanitzada). La crisis del califat en aquesta poca va retardar la reacci rab.

Hassan ibn Numan fou enviat finalment contra la Khina i els bizantins que restaven encara a la costa. El 698 la Khina i els bizantins foren derrotats. Desprs d'aix els berbers es van convertir a l'islam. Hassan es va establir a Tunis, una ciutat nmida propera a Cartago, en lloc de fer-ho a la que havia estat la capital bizantina, Cartago; tanmateix, la capital oficial d'Ifrqiya va restar a Kairuan.

Vint-i-dos governadors titulars (vals) van dirigir la provncia entre el 698 i el 800, entre els quals Mussa ibn Nussayr, conqueridor d'Hispnia (per mitj del seu lloctinent Triq ibn Ziyad), que va acabar la conquesta del Magrib. Kairuan era la quarta ciutat fundada pels rabs desprs de Bssora i Kufa, a l'Iraq, i Fustat (el Caire) a Egipte, sobre el model del Profeta quan es va installar a Medina. Aquestes fundacions fetes pels companys el Profeta (sahaba) o pels seus successors (tabiun) significaven que havien trobat una "casa de l'hgira" (Dar al-Hidjra), un lloc on podien observar l'islam. Les terres conquerides foren repartides en khitta (zones) per les diferents tribus, on s'establiren els amsar (campaments-ciutats). Kairuan, quarta ciutat fundada, fou tamb la quarta ciutat santa, desprs de la Meca, Medina i Jerusalem, pel gran nombre de companys o successors del Profeta que s'hi van establir. Una part de l'impost recaptat s'enviava a Damasc, juntament amb part dels esclaus. 

Els berbers van mostrar aviat la seva diferncia, i es van adherir a les doctrines kharigites, doctrines que van arribar des de la Tripolitnia i el Djebel Nafusa. Revoltes kharigites importants es van produir el 740 i el 771. Expulsats de Kairuan, que van arribar a dominar, van establir estats ms duradors al Magrib central i oriental. Els ibadites es van mantenir a Gerba.

 Vals d'Ifrqiya .

Muwiya ibn Hudayj al-Saqun 665-670 ;
Uqba ibn Nafi al-Fihr 670-675 ;
Abu-l-Muhjir Dinar al-Makhzum 675-681 ;
Uqba ibn Nafi (segona vegada) 681-682 ;
Zubayr ibn Kais al-Balaw 682-688 ;
Hassan ibn Numan al-Ghassan 688-698 ;
Mussa ibn Nussayr al-Lakhm 698-715 ;
Muhmmad ibn Yazid 715-718 ;
Ismal ibn Abd-Allah 718-719 ;
Yazid ibn Dinar 719-720 ;
Muhmmad ibn Aws al-Ansar 720 ;
Bixr ibn Safwan al-Kalb 720-728 ;
Ubayda ibn Abd-ar-Rahman al-Salam 728-732 ;
Ubayd-Allah ibn Habhab al-Mawsil 734-741 ;
Kulthum ibn Iyadh al-Kuixayr 741-742 ;
Handhala ibn Safwan al-Kalb 742-745;

 Dinastia qbida (vals no independents) .

Abd-ar-Rahman ibn Habib 745-755 ;
Ilyas ibn Habib 755-755 ;
Habib ibn Abd-ar-Rahman 755-757 ;
ssim ibn Jamil al-Warfajum 757-758 ;
Abd-al-Mlik ibn Abu-l-Jad 758 ;
Abu-l-Khattab Abd-Allah ibn Assam al-Maafir 758-761 ;
Muhmmad ibn Aixath al-Khuza 761-765 ;
Issa ibn Yssuf al-Khurassan 765 ;
Al-Aghlab ibn Slim al-Tamim 765-766 ;
Al-Hassan ibn Harb al-Kind 766-767 ;
Al-Aghlab ibn Slim al-Tamim (segona vegada) 767-768 ;

 Dinastia muhllida (vals no independents) .
 
Umar ibn Hafs 768-771 ;
Yazid ibn Htim 771-787 ;
Dawud ibn Yazid 787 ;
Rawuh ibn Htim 787-791 ;
Nasr ibn Habib 791-793 ;
Fadhl ibn Rawuh 793-795 ;
Harthama ibn Ayun 795-797 ;
Muhmmad ibn Muqtil al-Aqq 797-799 ;
Tammam ibn Tamim at-Tamim 799-800 ;
Muhmmad ibn Muqtil (segona vegada) 800;

 Dinastia aglbida .

 Vegeu Aglbides (800-909);

 Dinastia fatimita .

 Vegeu Fatimites;

 Dinastia zrida .

 Vegeu Zrides ;

 Invasi hillida .

 Vegeu Banu Hilal;

 Dinasties menors .

Vegeu: Banu Khurassan (a Tunis), Banu-l-Ward (a Bizerta), Banu-r-Rand (a Gafsa), Banu Malil (a Sfax) Banu Jami (a Gabs)

 Dominaci dels almohades .

 Vegeu Almohades;

 Dinastia hfsida .

 Vegeu Hfsides ;

 Dominaci otomana .
 Vals de Tunis .

Haidar Pasha 1574-1575 ;
Rejeb Pasha 1575- ? ;
Haidar Pasha (segona vegada) ;
Ramdhan Pasha ? -1579 ;
Jaafar Pasha 1579-1581 ;
Mustapha Pasha 1581-1585 ;
Hasan Pasha 1585-1587 ;
Muhammad Pasha 1587-1590 ;
Ja'afar Pasha 1590-1591 ;
Hussein Pasha 1591-1594 ;
Ahmed Pasha 1594-1596 ;
Mustapha Pasha ?-? (governava vers 1604);
Sulaiman Pasha ?-? (governava vers 1609);
Abu Bakr Pasha ?
Fadhli Pasha, governava abans del 1611 ;

A partir del 1591 els deis de Tunis van predominar sobre els vals.

 Deis de Tunis .

Ibrahim Rhodesli 1591-1593 ;
Musa Pasha 1593-1594 ;
Karh Othman Pasha 1594-1610 ;
Yusuf Pasha 1610-1637 ;
Asta Mourad Pasha 1637-1640 ;
Ahmed Ali Khoudja 1640-1647 ;
Hadj Muhammad Lez 1647-1653 ;
Hadj Mustapha Lez 1653-1665 ;
Mustapha Karh Kouch 1665-1666 ;
Hadj Muhammad Oughlou 1666-1670 ;
Chaaban Khoudja 1670-1672 ;
Muhammad Mintcheli 1672-1673 ;
Hadj Ali Lez 1673 ;
Mammi Jemel 1673-1677 ;
Muhammad Tabak 1677-1682 ;
Ahmed Chilbi 1682-1686 ;
Hadj Mohammed Biktech 1686-1688 ;
Ali Raes 1688-1694 ;
Ibrahim Khoudja 1694 ;
Mahmud Khoudja 1694-1694 ;
Muhammad Tatar 1694-1695 ;
Yakub Pasha 1695 ;
Muhammad Khoudja 1695-1699 ;
Deli Muhammad Pasha 1699-1701 ;
Karh Mustapha Pasha 1701-1702 ;
Ibrahim ash-Sharif 1702-1705 ;

A partir de 1628 l'autoritat del dei fou suplantada per la del bei (dinastia murdita), per el crrec va subsistir fins el 1705.

 Dinastia de beis muradites .

 Vegeu Muradites;

 Dinastia de beis husseinites .

 Vegeu Husseinites ;

 Protectorat francs .
 Repblica .




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="176954" title="Marcela Delpastre" nonfiltered="2351" processed="2348" dbindex="72358">
Marcela Delpastre (Germont, comuna de Chamberet, Corresa, 1925-1998) s una escriptora en occit del Llemos. Filla i nta de pagesos, va anar a escola a Surdoux i Saint-Lonard, a l'Alta Viena, i ms tard a Briva es va graduar en filosofia i literatura. Es llicenci en arts decoratives a Llemotges. Tanmateix, el 1945 torn a les terres familiars, on va alternar el conreu de la poesia amb el conreu de la terra. Public en moltes revistes literries d'arreu d'Occitnia, i des del 1960 fou testimoni de la lenta mort del seu poble i del mode de vida tradicional del camp occit. Va fer amistat amb el cantant i editor llemos Jan dau Melhau, amb Robert Jordoux, de la revista Lemouzi i l'escriptor Joan Mozat.

El 1974 els Saumes pagans aparegueren a la collecci Messatges de l'Institut d'Estudis Occitans, i aleshores la seva fama es va estendre arreu d'Occitnia, alhora que Jan dau Melhau i Michu Chapduelh musicaven les seves peces. Va morir a la seva granja de la malaltia de Charcot.
s considerada una de les grans escriptores occitanes del segle XX, juntament amb  Joan Bodon, Bernat Manciet, Renat Nelli i Max Roqueta. 

Obres.
1964 : La lenga que tant me platz (Lemouzi, Tulle);
1965 : Lo Rossinhu e l Eglantina (Lemouzi);
1967 : La Vinha dins l rt (Escla Jaufre Rudel);
1968 : Lo Chamin de terra (Lemouzi);
1970 : Los Contes dau pueg Gerjant (Lemouzi);
1974 : Saumes pagans (IEO-Novelum);
1996 : Las Vias priondas de la memria (L Ostal del Libre, Aurillac);
1997 : Paraulas per questa terra (Lo Chamin de Sent Jaume, Meuzac);
1997 : Cinq heures du soir & Proses pour l aprs-midi, (Payot, Pars);
1998 : Le jeu de patience (Payot, Pars);
1998 : Les chemins creux (Presses de la Cit);
1999 : Saumes pagans (Lo Chamin de Sent Jaume, Meuzac);
1999 : Pomes dramatiques (Lo Chamin de Sent Jaume, Meuzac);
2000 : Le Bourgeois et le paysan, les contes du feu (Payot, Pars);
2000 : Posie modale (Lo Chamin de Sent Jaume, Meuzac);
2001 : Le Testament de l eau douce (Fdrop, Gardonne);
2001 : Les Petits recueils (Lo Chamin de Sent Jaume, Meuzac);
2001 : D una lenga l autra (Lo Chamin de Sent Jaume, Meuzac);
2001 : Ballades (Lo Chamin de Sent Jaume, Meuzac);
2002 : Le Chasseur d ombres: et autres psaumes (Lo Chamin de Sent Jaume, Meuzac);
2002 : L Araigne et la rose: et autres psaumes (Lo Chamin de Sent Jaume, Meuzac);
2003 : Bestiari lemosin (Lo Chamin de Sent Jaume, Meuzac);
2004 : Mmoires (Lo Chamin de Sent Jaume, Meuzac);
2005 : Des trois passages en Limousin (Lo Chamin de Sent Jaume, Meuzac);

 Enllaos .
 Web de la revista OC, revista de las letras e de la pensada occitanas, fondada en 1923 a Tolosa ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="176955" title="Pi Andromedae" nonfiltered="2352" processed="2349" dbindex="72359">


Pi Andromedae (  And /   Andromedae) s un sistema d'estrelles de la constellaci d'Andrmeda. Est aproximadament a 660 anys-llum de la Terra.

El component primari, Pi Andromedae A, s una nana de la seqncia principal blava-blanca del tipus B de la magnitud aparent +4,34. s una binria espectroscpica amb un perode orbital de 143,6065 dies. T una companya de la 9ena magnitud, Pi Andromedae B, a 35,9 segons d'arc. s una nana de la seqncia principal blanca del tipus A i t un perode orbital de 103.000 anys. A 55 segons d'arc de separaci hi trobam Pi Andromedae C de la 11ena magnitud, que sembla ser una companya ptica.

Localitzaci.

La localitzaci d'aquesta estrella es pot veure en aquest diagrama de la constellaci Andrmeda.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="176959" title="Edicte de Villers-Cotterts" nonfiltered="2353" processed="2350" dbindex="72360">
Edicte de Villers-Cotttets fou edicte dictat a aquesta vila vora Soissons, al departament d'Aisne (Picardia) el 15 d'agost del 1539 pel rei Francesc I de Frana i en el qual, per tal d'evitar males interpretacions, es prohibeix l's als escrits judicials i a l'administraci de qualsevol llengua que no sigui el vulgare franois. Inicialment anava dirigit al llat, per a la llarga supos la fi com a llengua oficial tant de l'occit com del bret. I conforme anaren incorporant-se a la corona francesa, supos el mateix amb el catal, el basc, l'alsaci i el cors, ja que des d'aleshores tota la documentaci oficial redactada a Frana es feia en llengua francesa, alhora que s'imposava en francs en tots els actes pblics.

Aix fou l'acte ms important de regularitzaci de l'administraci i la justcia abans de la Revoluci Francesa, i suposar a la llarga la decadncia de les llenges escrites no franceses, tot i que la imposici del francs a l'escola no arribar fins al segle XIX.

 Veure .
 Literatura occitana;
 Occitnia del segle XIV al XVII;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="176960" title="Prototerid" nonfiltered="2354" processed="2351" dbindex="72361">


Els prototerids (Prototheoridae) sn una famlia d'insectes lepidpters, i formen part de la superfamlia dels hepialodeus (Hepialoidea). Tamb se les anomena "primitives arnes fantasma d'frica" (African Primitive Ghost Moths) i sn endmiques de la part meridional d'frica (Angola, Malawi) .
 
 Sistemtica .
s una famlia amb un nic gnere, Prototheora, i 13 espcies descrites (Kristensen, 1999: 60; Nielsen i cols., 2000). Vegeu tamb les revisions de Janse (1942) i Davis (1996). La llista d'espcies s la segent:
Prototheora parachlora (Meyrick, 1919) (originalment, Metatheora);
=Prototheora paraglossa; Janse, 1942;
Prototheora petrosema Meyrick, 1917;
Prototheora monoglossa Meyrick, 1924;
Prototheora corvifera (Meyrick, 1920) (originalment, Metatheora);
Prototheora merga Davis, 1996;
Prototheora quadricornis Meyrick, 1920;
Prototheora biserrata Davis, 1996;
Prototheora serruligera Meyrick, 1920;
Prototheora cooperi Janse, 1942;
Prototheora geniculata Davis, 1996;
Prototheora drackensbergae Davis, 1996;
Prototheora angolae Davis, 1996;
Prototheora malawiensis Davis, 2001;

Referncies.
Davis, D.R. (1996): "A revision of the southern African family Prototheoridae (Lepidoptera: Hepialoidea)". Entomologica Scandinavica, 27: 393-439.
Davis, D.R. (2001): "A new species of Prototheora from Malawi, with additional notes on the distribution and morphology of the genus (Lepidoptera: Prototheoridae)". Proceedings of the Entomological Society of Washington: 103(2): 452-456.Abstract;
Janse, A.J.T. (1942): The moths of South Africa. Volume IV, part 1. Jugatae 78 pp.
Kristensen, N.P. (1999) : "The non-Glossatan Moths". Ch. 4, pp. 41-62  a Kristensen, N.P. (Ed.). Lepidoptera, Moths and Butterflies. Volume 1: Evolution, Systematics, and Biogeography. Handbook of Zoology. Volume IV Arthropoda: Insecta. Part 35: 491 pp. Walter de Gruyter, Berln, Nova York.
Nielsen, E.S.; Robinson, G.S.; Wagner, D.L. (2000): "Ghost-moths of the world: a global inventory and bibliography of the Exoporia (Mnesarchaeoidea and Hepialoidea) (Lepidoptera)". Journal of Natural History, 34(6): 823-878.Abstract;

Enllaos externs.
Tree of Life;
Common Name Index;
Mouthparts;

 Vegeu tamb .
 Classificaci dels lepidpters;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="176967" title="Los Belaud de la Belaudira" nonfiltered="2355" processed="2352" dbindex="72362">
Los Belaud de la Belaudira (Grassa, Alps Martims, Provena-Alps-Costa Blava 1543 - 1588) fou un poeta occit del segle XVI. Fou enrolat a l'armada reial francesa i va lluitar contra els hugonots. Del 1572 al 1574 fou empresonat a Molins (Alier), i all va escriure una part de la seva poesia, que fou publicada l'any 1595 a Marsella. Utilitzava un llenguatge ric, irnic i sovint obsc, amb sonets on canta a vegades la nostlgia de l'exili (provocat pel tancament) i a vegades l'alegria de viure provenal. 

 Obres .
 bras e rimas provenalas;
 Dondon infernau;
 Passa-temps;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="176971" title="Guilhem Ader" nonfiltered="2356" processed="2353" dbindex="72363">
Guilhem Ader (1570-1638) fou un poeta en occit, originari de Gimont, a les terres d'Armanyac (a la regi de Gascunya). Estudi medicina a Tolosa de Llenguadoc i va exercir com a metge al seu poble. Va escriure un poema pic d'exaltaci del rei de Navarra i de Bearn Enric III de Navarra en gasc i un tractat mdic en llat que ms tard fou tradut al francs. Pire Bec ha fet un estudi de la seva obra.

 Obres .
 Lo gentilhme gascon (1610);
 Catonet gascon (1612) ;
 De Pestis cognitione et remediis (1628);






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="176972" title="Guerrer" nonfiltered="2357" processed="2354" dbindex="72364">
Un guerrer s una persona que fa de la guerra la seva forma habitual de vida, a diferncia d'un soldat (que treballa a l'exrcit o s enrolat per fora per t una vida al marge del combat). Usualment s'aplica el terme a una classe social determinada en cultures blliques. Segons Georges Dumzil s una de les tres divisions bsiques de tota societat tradicional.

Una persona es considera guerrer quan hereta el ttol o el guanya per mrits (com els cavallers medievals). Acostuma a tenir un codi d'honor propi, basat en el valor, en la lleialtat als seus superiors, al seu pas o a la seva religi. Tot i que hi ha dones guerreres, els valors es consideren arquetpics de la masculinitat. Sovint els guerrers amb ms victries es consideren herois i sn nomenats lders d'altres tropes. Tots ells aspiren a la glria i ser recordats desprs de morir en les narracions de l'pica popular. Alguns exemples de guerrers serien els samurais, els vkings o els mongols. 

Actualment els guerrers tenen una connotaci negativa (un estil de vida basat en l'agressivitat) per sn admirats per la seva noblesa i la defensa dels seus ideals.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="176975" title="Esglsia (arquitectura)" nonfiltered="2358" processed="2355" dbindex="72365">
Una esglsia s un temple cristi construt especficament per al culte religis. Cont un altar, on se celebra l'eucaristia per part del sacerdot i un espai per als fidels. 

Histria de les esglsies.

En els primers temps del cristianisme, els creients celebraven missa a les sinagogues jueves o a llocs amagats perqu patien persecuci. Els primers edificis especialment construts com a esglsies estaven orientats cap al Sol, ja que Crist s la llum autntica per als seus seguidors. La planta tenia forma de creu. 

A l'edat mitjana les esglsies proliferen per Europa, seguint les convencions generals de l'art romnic i de l'art gtic ms endavant. Les primeres eren petites, usaven l'arc de mig punt i tenien un absis semicircular darrere l'altar. Les gtiques usaven l'arc ogival, decoraci amb vitralls i ornaments en pedra. Totes elles consten de campanars per marcar el pas del temps o cridar a la missa els fidels.

Durant el Renaixement i el Barroc va canviar sobretot l'ornamentaci dels edificis, no tant la seva estructura principal. Amb l'Edat Contempornia apareixen innovacions formals, s'abandona l'esquema de la creu en multitud d'ocasions i es busca la integraci de l'esglsia amb el seu entorn. 

Les esglsies orientals a vegades adopten una planta circular o de creu grega (amb els quatre braos similars). El centre cont l'altar i est cobert de torres o cpules. Els braos de la creu tamb poden estar sota torres menors

Tipus d'esglsies.

Segons la mida, la ubicaci i la jerarquia del sacerdot titular, les esglsies reben un nom o un altre:
catedral: la que s seu del tron o ctedra d'un bisbe, habitualment situada en una ciutat important.
baslica: la de grans dimensions, amb diverses naus, en la qual se celebren cerimnies especials; tamb s un ttol atorgat pel papa a les esglsies ms destacades.
esglsia de primat o primada: la que s seu d'un arquebisbe, el primer dels bisbes en una arxidicesi, especialment la que acull el primer o ms important d'un pas.
baptisteri: la destinada especialment al baptisme, que pot trobar-se al costat d'una altra esglsia o a part.
capella: la que s de petites dimensions o tamb la part d'una esglsia que t altar i advocaci propis.
santuari: la capella, esglsia o indret natural que t carcter sagrat per revelaci divina o la resncia de relquies o imatges, i que s centre de devoci i pelegrinatge, habitualmment situada al medi rural o a muntanya.
abacial, prioral, monstica o conventual: la integrada en una instituci religiosa pertanyent a un orde religis del clergat regular, en medis urbans o rurals, i presidida per un abat o prior.




























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="176984" title="Cynog Dafis" nonfiltered="2359" processed="2356" dbindex="72366">
Cynog Glyndwr Dafis (Treboeth, Abertawe, 1 de febrer de 1938) s un poltic galls i membre del partit Plaid Cymru. Abans d'entrar a la poltica fou investigador i, durant 32 anys, professor d'escola (a Pontardawe, Castell Newydd Emlyn, Aberaeron i Llandysul).

Educaci.
Diplomat (Bachelor in Arts (Hons.)) en angls a la Universitat de Galles d'Aberystwyth, on tamb es llicenci.

Carrera poltica.
Fou membre del Parlament per la circumscripci de Ceredigion des del 1992 fins l'any 2000, amb el suport d'una coalici de militants locals de Plaid Cymru i del partit d'Els Verds. Durant l'any 2000 decid deixar de ser membre de l'Assemblea Nacional de Galles. Dos anys ms tard, anunci la seva sortida de l'Assemblea a les eleccions del 2003, malgrat la petici del lder del partit, Ieuan Wyn Jones, de no fer-ho. Poc desprs de les eleccions del 2003, anunci la seva candidatura per al lideratge del partit, per la perd contra Dafydd Iwan. 

 Enllaos .
 Breu resum biogrfic ;
 Notes biogrfiques ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="176985" title="Vertumne" nonfiltered="2360" processed="2357" dbindex="72367">

Vertumne, va ser sens dubte un rei d'Etrria que, a causa de la cura que havia realitzat amb fruits i plantes dels jardins, va ser elevat a du desprs de la seva mort. El seu culte va passar dels etruscos als romans on va ser considerat com el du dels jardins i dels horts. Les seves competncies diferien de les de Prap ja que s'encarregava principalment de la fecunditat de la terra, de la germinaci de les plantes, de la seva floraci i de la maduraci dels fruits.

Tenia el privilegi de poder canviar de forma al seu grat, i va fer servir aquest recurs per fer-se estimar per la nimfa Pomona que va ser la seva esposa. Aquesta feli i immortal parella envelleix i es rejoveneix de manera peridica sense morir mai.

En aquesta faula l'allegoria s clara ja que es tracta del cicle anual i de la successi ininterrompuda de les estacions. Ovidi recolza aquesta concepci de Vertumne i diu que aquest du va anar prenent progressivament la figura d'un llaurador, d'un segador, d'un vinyataire, i finalment d'una vella dona, designant aix la primavera l'estiu, la tardor i l'hivern.

Vertumne tenia un temple a Roma, prop del mercat on era el du que tenia cura de les llegums i de les fruites. Era representat amb la cara d'un home jove amb una corona d'herbes de diferents espcies, tenint a la m esquerra fruites, i a la dreta el corn de l'abundncia.

 Enllaos externs .

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="176986" title="Sallusti de Bartas" nonfiltered="2361" processed="2358" dbindex="72368">
Sallusti de Bartas (Montfort, Armanyac 1544 - Pars 1590) fou un escriptor gasc en llengua gascona i francesa. Era hugonot i treball per a Enric IV de Navarra. Es llicenci en dret a Tolosa de Llenguadoc, on ja particip en els Jocs Florals, i exerc com a jurista a la cort de Nerac, al Bearn, al servei de la casa d'Albret. La seva obra va impressionar el rei Jaume VI d'Esccia i va influir en l'angls John Milton.

 Obres .
 en francs;
 La semaine ou Creation du monde (1578);
 Seconde semaine (1585);
 en occit, el dileg de les tres nimfes (llatina, francesa i gascona), composta el 1578 en honor de Caterina de Mdici i Margarida de Valois.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="176987" title="Simon Thomas" nonfiltered="2362" processed="2359" dbindex="72369">
Simon Thomas (Aberdr, comtat de Rhondda Cynon Taf, 28 de desembre del 1963) s un poltic galls. Fou membre del Parlament pel Plaid Cymru, elegit a la circumscripci de Ceredigion entre els anys 2000 i 2005, desprs de sortir voluntriament de Cynog Dafis. 

Mantingu la representaci a les eleccions de 2001 amb una majoria reduda, i la perd a les eleccions generals de 2005 a favor de Mark Williams, del grup dels liberal-demcrates. 

Simon Thomas viu a Aberystwyth, i el partit l'ha situat al quart lloc a les eleccions a l'Assemblea Nacional a Galles del Sud Central del 2007, sense cap possibilitat real de ser elegit. 

Enllaos Externs.
Guardian Unlimited Politics - Simon Thomas;
TheyWorkForYou.com - Simon Thomas;
The Public Whip - Simon Thomas;
BBC News - Simon Thomas perfil a 10 de febrer de 2005;
 L'Ex-Plaid fracassa en l'intent de reelecci;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="176988" title="Nadejda Mandelstam" nonfiltered="2363" processed="2360" dbindex="72370">


Nadejda Ikovlevna Mandelstam (en rus                              , nascuda Hazin; 31 d'octubre de 1899   29 de desembre de 1980) va ser una escriptora russa i esposa del poeta polons sip Mandelstam. 

Nascuda a Sartov en una famlia jueva de classe mitjana, va passar la infantesa a Kev. Desprs de l'escola secundria va estudiar art.

Desprs del seu casament el 1921, Nadejda i sip Mandelstam van viure a Ucrana, Petrograd, Moscou i Gergia. sip va ser arrestat el 1934 pel seu poema satric Epigrama de Stalin. Juntament amb Nadejda van exiliar-se a Txerdin, a la regi de Perm, i ms tard a Vornej.

Desprs del segon arrest d'sip Mandelstam, i la seva mort al camp de concentraci de Vtoraia Retxka, prop de Vladivostok, el 1938, Nadejda Mandelstam va passar a viure de forma nmada, esquivant el seu possible arrest i canviant sovint de lloc de residncia i de treball. Almenys en una ocasi, a Kalinin, la NKVD va venir a buscar-la al dia segent que abandons el lloc.

Com a missi de la seva vida, Nadejda va assumir la preservaci i la publicaci del llegat potic del seu marit. Va memoritzar la major part de les poesies perqu no confiava en les versions impreses.

Desprs de la mort de Stalin, Nadejda Mandelstam va completar la seva tesi doctoral (1956) i se li va permetre el retorn a Moscou el 1958.

En les seves memries, Hope Against Hope i Hope Abandoned, publicades primer a Occident, va fer una anlisi pica de la seva vida i hi critica la degradaci moral i cultural de la Uni Sovitica a partir dels anys 20. Els ttols de les seves memries sn un joc de paraules amb el seu nom de pila, perqu Nadejda vol dir esperana en rus (en angls hope).

El 1979 va donar els seus arxius a la Universitat de Princeton. Nadejda Mandelstam va morir el 1980 a Moscou, als 81 anys d'edat.

 Obres .
 Hope against Hope. A Memoir. Nova York: Atheneum, 1970 (ISBN 1-86046-635-4);
 Hope Abandoned. A Memoir, tradut del rus per Max Hayward. Nova York: Atheneum, 1970  (ISBN 0-689-10549-5);
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="176989" title="Hywel Williams" nonfiltered="2364" processed="2361" dbindex="72371">
Hywel Williams (Pwllheli, 14 de maig de 1953) s un poltic galls i membre del Parlament per Plaid Cymru de la circumscripci de Caernarfon des de l'any 2001. Prviament Dafydd Wigley ocupava el seu lloc. 

Enllaos externs.
Pgina oficial de Hywel Williams;
ePolitix.com - Hywel Williams;
Guardian Unlimited Politics - Hywel Williams;
TheyWorkForYou.com - Hywel Williams;
The Public Whip - Hywel Williams;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="176991" title="Hammam Lif" nonfiltered="2365" processed="2362" dbindex="72372">
Hamman Lif  (          ) s una ciutat de Tunsia, governaci de Ben Arous, situada a la costa a uns 10 Km a l'est de Ben Arous i a uns 15 km al sud-est de Tunis. La municipalitat t un cens de 38.401 habitants i fou creada per decret el 9 de mar de 1899. Es troba al peu del Djebel Boukornine (567 metres), amb dos fonts termals que apareixen en aquesta zona; a la muntanya tamb hi ha una reserva nacional i un parc pblic de 1.939 hectrees creat el 12 de febrer de 1987. A la ciutat hi ha un teatre a l'aire lliure i un museu obert el 2003 amb exemples de la vida animal i vegetal de la zona: flora berber, pi d'Alep, senglars, llebres, gaseles, ocells, rptils i altres. 

Fou l'antiga Naro pnica i va conservar i sota els romans es va dir Aquae Persiane. Amb els rab fou rebatejada Hammamat El Jazira (banys de l'illa, ja que la pennsula de Cap Bon es deia en aquell temps Illa Abu Charik o Djzira Abu Charik) aviat modificat a Hamman Lif (que vol dir banys del nas perqu les fonts curaven suposadament els problemes respiratoris). Fou sempre un petit llogaret no gaire important fins que el el bei Hussein ben Ali (1705-1735) la va visitar i el 1750 el bei Ali (1735-1756) s'hi va fer construir un pavell privat a la vora d'una de les dos fonts que en endavant es va dir An El Bey (Font del Bei); la segona font (An El Ariane) tamb va veure construir al seu entorn algunes installacions. El 1826 el bei Hussein II hi va construir una residncia al costat del pavell i hi ha viure temporades llargues; aquesta residncia va esdevenir ms tard palau beical i alguns dels beis hi van viure durant els hiverns.

El maig de 1943 es van lliurar a la ciutat alguns combats entre els aliats i les tropes de l'Eix que es retiraven cap a Cap Bon; la poblaci civil va patir forces baixes.

Est agermanada amb Luxeuil les Bains a Frana (14 de maig de 1961), Salso Maggiore a Itlia (26 de juny de 1966) Gramby a Canada (17 d'octubre de 1967), Antony a Frana (27 de juliol de 1969), Kenitra a Marroc (8 de juny de 1982) i Ezzaoua a Lbia (7 d'agost de 1984)














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="176992" title="Joan Giraud d'Astros" nonfiltered="2366" processed="2363" dbindex="72373">
Joan Giraud d'Astros (Sant Clar de Lomanha, Gascunya 1594 - 1648) fou un capell i escriptor gasc, influt per Virgili, Sallusti de Bartas i Pire Godolin. Fou autor de catecismes i d'altres llibres religiosos s conegut pel seu poema barroc, escrit en llengua rica i acolorida, i publicat a Tolosa de Llenguadoc el 1642.
 Obres .
 Lou trimfe de la lengouo gascouo, aus playdeiats de las quoate Sasous et deous quoate Elomens daoant lou Pastou de Loumaigno (1642);







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="176993" title="Hammam Sousse" nonfiltered="2367" processed="2364" dbindex="72374">
Hammam Sousse ( amm m S sah) s una ciutat de Tunsia a la governaci de Sussa o Sousse, al nord de la ciutat de Sussa a la que casi be est unida. La municipalitat t 34.655 habitants. Es capalera d'una delegaci amb 32.720 habitants (algunes zones de la municipalitat queden fora de la delegaci).

A la rodalia de la ciutat es troba l'Oued El Hammam. La principal activitat de la comarca fou tradicionalment l'agricultura (oliveres) per avui ha estat deixada de banda en part pel turisme, que es massiu a Port el Kantaoui, a la costa, unida de fet a Hammam Sousse, i tamb perqu molts dels seus habitants treballen a Sussa. A Hammam Sousse hi ha establerta la principal industria de la fusta del pas que es diu Meublatex.

A la rodalia de la ciutat hi havia uns banys, pnics o romans, situats al nord-est. El lloc fou abandonat sota els vndals i no es va tornar a poblar fins el temps dels aglbides que van fundar una fortalesa (El Ksar); la capella de Sidi Sahloui es la construcci musulmana ms antiga probablement existent quan es van fundar la fortalesa i algunes cases a la vora d'aquesta.

El 1857 el bei va fer censar la vila. Hammam Sousse fou atacada el 20 d'abril de 1864 per els homes de la tribu mthalith revoltats en protesta per les taxes imposades pel bei;  el 30 de maig els mthalith es van unir a la revolta general de 51 ciutats del Sahel tunisi dirigida per Ali Ben Ghdahem, que fou finalment sofocada desprs de la batalla de Kala Kebira, on l'xercit del bei sota comandament del general Ahmed Zarrouk, va derrotar els rebels; el 7 d'octubre el cap local de Hammam Sousse fou executat i la ciutat va haver de pagar una multa de cinc cents mil rials

El 1881 Hammam Sousse es va oposar al protectorat francs, i un contingent de la ciutat va participar a la segona batalla de Kala Kbira (15 de setembre de 1881) en la que 180 tunisians es van enfrontar a 1.100 francesos i foren derrotats.

La municipalitat fou creada per decret de 9 de gener de 1957 i la delegaci el 2 d'abril de 1979.

Originaris de la ciutat sn el president Zine el-Abidine Ben Ali i el ministre de defensa 
Kamel Morjane. 











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="176994" title="Lycaena phlaeas" nonfiltered="2368" processed="2365" dbindex="72375">

La Lycaena phlaeas s una papallona fora comuna, de coloraci carabassa i negra, a la cara superior fora vistosa i a la inferior de colors ms suaus. 

S'alimenta de diferents espcies del gnere Rumex (que inclou, per exemple, l'agrella).

T una mplia distribuci a les zones temperades d'Eursia i el nord d'frica i a l'est d'Amrica del Nord. Es troba en hbitats variats, essent ms comuna als ms oberts per tamb apareix en brolles i boscos.

A la zona del Mediterrani els adults volen de febrer a octubre, per hi ha erugues actives tot l'any.

Referncies.
AA.VV. Papallones de Collserola (CD interactiu) Ed. Parc de Collserola;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="176995" title="Pire Godolin" nonfiltered="2369" processed="2366" dbindex="72376">
Pire Godolin (Tolosa de Llenguadoc 1580 - 1649) fou un poeta occit del Llenguadoc. Era un burgs de Tolosa, que va decidir escriure en occit en comptes de fer-ho en francs, en un moment que no sols estava de moda, sin que els autors en francs tenien un gran prestigi internacional, cosa que gener un patriotisme cultural occit que va crear escola, sobretot a Gascunya, amb Guilhem Ader i Joan Giraud d'Astros
 Obres .
 Ramelet mondin ( 1617-1657) recull de poesia fora eclctic: poesia oficial, poesia de l'amor. poesia religiosa.
 A l'hurouso memorio d'Henric le Gran, en honor a Enric II de Frana.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="176997" title="Haouaria" nonfiltered="2370" processed="2367" dbindex="72377">

Haouaria o El Haouaria (tamb Haouria) s una ciutat de Tunsia a la regi del Cap Bon, al nord-oest de la pennsula de Cap Bon, a la governaci de Nabeul.  s troba a uns 50 de Nabeul. La comuna o municipalitat fou creada per decret el 2 d'abril de 1966 amb una superfcie de 4.200 hectrees. La seva poblaci es de 9000 habitants. 

Es la vila dels falcons peregrins, activitat a la que es dediquen gran nombre dels seus ciutadans; l'art de la falconeria es transmet de pares a fills entre els pagesos de la comarca; la seva associaci fundada el 1967 t ms de 140 membres; sembla que aquesta activitat ja es feia en temps dels romans segons es veu en alguns mosaics avui al Museu del Bardo. Actualment s'utilitzen uns 27 falcons casadors a la comarca; un festival se celebra cada any. L'agricultura t com a principal producte el cacauet
 
A la vora de la ciutat, a uns 2 km, hi ha les anomenades Gorgues d'Haouaria (la principal de les quals es Ghar el Kebir o la gran gorga), amb unes canteres romanes (a la llum i soterrnies) i que probablement ja explotaven els grecs de Siclia al temps d'Agtocles. La cova de la ratapinyada (grotte de chauve-souris) fou declarada reserva natural el 1993.

Enfront es troben l'illa Zembretta i l'illa Zembra













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="176999" title="Facultat de Farmcia (UMH)" nonfiltered="2371" processed="2368" dbindex="72378">
La Facultat de Farmcia de la Universitat Miguel Hernndez d'Elx est situada al Campus de Cincies de la Salut situat a Sant Joan d'Alacant a l'Alacant. La facultat va nixer el curs 2003-2004 com a escissi de la Facultat de Medicina per a atendre millor a l'autonomia que mereix la llicenciatura de farmcia. Actualment, s'hi imparteix noms la llicenciatura de Farmcia, ja impartida des de l'any 1997. Aquesta facultat, malgrat ser la ms jove de totes les facultats de farmcia espanyoles, s la primera en celebrar un Congrs d'Estudiants de Farmcia al novembre del 2005, sent de nivell nacional en la seua segona edici.

L'rgan de govern de la facultat, a l'any 2008, est compost pel deg, Jaime Javier Crespo Mira, la secretria, Mara de la Cruz Pelln Mira i per dues vicedeganes, Blanca Lumbreras Lacarra i Elsa Lpez Pintor.

L'edifici de la Facultat de Farmcia est compartit amb la docncia de totes les titulacions de la Facultat de Medicina a excepci de la de Medicina que t el seu propi aulari.

El departaments que tenen docncia a la Facultat de Farmcia sn els segents:
Psicologia;
Salut Publica, Histria de la Cincia i Ginecologia;
Histologia i Anatomia;
Farmacologia, Pediatria i Qumica Orgnica;
Fsica i Arquitectura dels computadors;
Estadstica, Matemtiques i Informtica;
Fisiologia;
Biologia Aplicada;
Bioqumica i Biologia Molecular;
Producci vegetal i Microbiologia;
Agroqumica i Medi Ambient;
Patologia i Cirurgia;
Estudis Econmics i Financers;
Medicina Clnica;
Enginyeria;

Enllaos externs.
Informaci sobre la facultat i la llicenciatura de Farmcia a la UMH;
Pgina web del Congrs d'Estudiants de Farmcia d'Alacant (CEFA);
Pgina web oficial de la Universitat Miguel Hernndez;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="177000" title="Hazoua" nonfiltered="2372" processed="2369" dbindex="72379">
Hazoua (tamb Hezoua) es una ciutat de frontera de Tunsia a uns 30 km a l'oest de Tozeur, a la governaci de Tozeur. A la seva rodalia es troben petits nuclis habitats com Bir Ashli, Bir El Khima, Bir Hamri, Bir Mouilech, Bir El Awabed, Bir el Kouche i Bir Sabet Abiar. T menys de 3000 habitants; es capalera d'una delegaci amb 3.610 habitants el 2004, amb un territori molt gran format per la part occidental del Chott el Gharsa i les terres a l'oest del Chott el Djerid, tot completament erm. La ramaderia i la situaci de frontera sn la base de la seva economia.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="177001" title="M?m?lig?" nonfiltered="2373" processed="2370" dbindex="72380">


La M m lig  o Polenta romanesa s un menjar fet de farina de blat de moro. 

La m m lig  s un plat tradicional de Romania. Considerat un menjar dels camperols, s'ha utilitzat com a substitut del pa o com a aliment de base en perodes d'estiu, quan la feina dura al camp no permet la preparaci del pa de casa i en zones rurals molt pobres. Era sobretot utilitzada durant el perode previ a la industrialitzaci, a causa de la facilitat amb la que es prepara, en comparaci amb el pa. En el perode modern, la preocupaci per l'alimentaci diversa i sana s objecte de moltes recerques, la cincia de l'alimentaci considera la m m lig  com un plat amb una aportaci molt rica de vitamines, fet pel que s recomanada especialment a persones amb malalties pulmonars, amb problemes a les vies respiratries, d'anmies, etc. Actualment la m m lig , i altres preparats a partir d'aquesta, han esdevingut un tipus de menjar tamb disponible als restaurants selectes, molt ben valorats pels amants de la cuina.

Tradicionalment, la m m lig  es prepara amb aigua calenta, sal i farina de blat de moro dins d'un bol de metall amb una forma especial anomenat, en romans, ceaun. Preparada a l'estil camperol i emprada en substituci del pa, la m m liga s ms densa que la polenta italiana fins al punt que es pot tallar a bocins, com el pa. Quan es prepara amb altres finalitats, la m m lig  pot ser ms tova.

El motiu pel qual la m m lig  s tant popular a Romania ve del fet que els otomans feien pagar impostos noms per al blat, per tant el blat de moro esdevingu l'alternativa ms nutritiva. 

La m m lig  es menja tant directament com tallada a bocins i fregida amb grassa a la paella, amb sopa de verdures. 

La denominaci de m m lig  ha canviat de significat amb el temps. Inicialment, abans de l'arribada del blat de moro d'Amrica, a terres romaneses la m m lig  significava una decocci de grans de mill.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="177002" title="Hbira" nonfiltered="2374" processed="2371" dbindex="72381">
Hbira o Hebira s una vila de Tunsia situada a uns 85 km de Mahdia, a l'extrem sud-occidental de la governaci de Mahdia. s en una zona agrcola pero la ciutat est mal comunicada. La caretera que ve de Mahdia arriba a Menzel Hachet pero desprs, per arribar a Hbira cal agafar un desviament per una carretera en mal estat durant uns 7 km. 

Es capalera d'una delegaci que arriba al nord fins a la Sabkhat Chrita, la segona ms gran de la governaci desprs de Sabkhat Sidi El Hani (al nord a la delegaci d'Ouled Chamek, i similar a la de Sabkhat El Ghorra (a l'est a la delegaci de Chorbane).

La ciutat t uns 3000 habitants i la delegaci 11.700 habitants (cens del 2004).






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="177007" title="Hassi El Ferid" nonfiltered="2375" processed="2372" dbindex="72382">
Hassi El Ferid es una petita ciutat de Tunsia, amb uns 5000 habitants a la governaci de Kasserine, a uns 25 km al sud d'aquesta ciutat, en un territori rodejat de muntanyes (Djebel Ettouila a l'oest; Djebel Selloum al nord-oest; Djebel Sidi Ach al sud; Djebel Sid Ali Ben Oun al sud-est; Djebel Kharroub a l'est i Djebel Koumine al nord-est). Es capalera d'una delegaci amb 16.590 habitants. La seva activitat es unicament agrcola.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="177008" title="Hammam Ghezaz" nonfiltered="2376" processed="2373" dbindex="72383">
Hamman Ghezaz  o Hammam Laghzaz s una ciutat del nord-est de la regi del Cap Bon, a la governaci de Nabeul, a uns 40 km al nord de la capital i 15 km al sud-est del Cap Bon. T 7.100 habitants i la municipalitat t una superficie de 25.570.000 metres quadrats. La municipalitat fou creada per decret el 23 d'abril de 1980. Gaudeix d'una extensa i tranquila platja d'arena fina i l'activitat principal es avui dia el turisme. Hi ha tamb cultiu de vinyes i altres.

Es capalera d'una delegaci amb una poblaci al cens del 2004 de 14.680 habitants.

A 6 km al nord-oest de la ciutat es troba el lloc arqueologic de Kerkouane, la nica ciutat pnica que no va tenir desprs poblament rom. Un festival dit de Kerkouane se celebra l'estiu.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="177016" title="Bouhara" nonfiltered="2377" processed="2374" dbindex="72384">
Bouhara (Nour El Bouhaira) es una ciutat de Tunsia, a la governaci de Tunis. La ciutat mateix t uns 17.000 habitants, per est unida a altres ciutats de la rodalia de Tunis, especialment El Aouina i La Soukra (aquesta ja a la governaci d'Ariana). Es capalera d'una delegaci amb 64.154 habitants. Va creixer per acollir a la nombrosa emigraci que arribava a la capital.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="177018" title="Hadra" nonfiltered="2378" processed="2375" dbindex="72385">
Hadra o Henchir Hadra s una ciutat de Tunsia, a uns 48 k, al nord-oest de Kasserine i uns 12 km de la frontera algeriana, dins del governadorat de Kasserine. La ciutat t poc ms de 3000 habitants i passa a la seva vora el Oued Hadra. s capalera d'una delegaci amb 10.690 habitants al cens del 2004. 

Es l'antiga Ammaedara o Ad Medara que fou seu de la Legio III Augusta que ms tard, sota Vespasi, es va desplaar a Thebeste o Tebessa (a uns 38 km al sud-oest, en territori algeri). Els veterans foren installats en aquesta ciutat que va esdevenir colnia (Colonia Flavia Augusta Emerita Ammaedara). La ciutat va gaudir de nombrosos monuments i edificis i dels que es conserven destaca l'arc de triomf dedicat a Septimi Sever i alguns mausoleos. La ciutat va tenir bisbe vers el 258. El 411 hi va haver seriosos enfrontaments civils entre catlics i donatistes, i la ciutat va quedar dividida en dos bndols amb dos bisbes. Despoblada parcialment sota els vndals, els bizantins la van restaurar i hi van construir una fortalesa per fer front als atacs berbers (desprs del 533); les restes de la fortalesa bizantina encara es conserven aix com unes termes subterrnies i una esglsia. Va ser descrita el segle XIX i excavada el 1909 i entre 1930 i 1940. El 1967 va comenar a treballar un equip francs sota Nol Duval, que va rebre la cooperaci tunisiana el 1992.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="177019" title="Operacions amb nombres naturals" nonfiltered="2379" processed="2376" dbindex="72386">
 La suma .
Intutivament la suma de nombres naturals es pot definir de la segent manera: 

Siguin a i b dos nombres naturals i siguin A i B dos conjunts amb a i b elements respectivament (es a dir tals que el cardinal(A) = a i cardinal(B) = b) llavors es diu que el nombre natural c s igual a la suma de a i b i s'escriu c = a + b si i noms si c = cardinal(A   B) (s a dir si c s el nombre d'elements del conjunt uni de A i B).

Si els nombres naturals s'han definit a partir dels axiomes de Peano llavors la suma es defineix amb l'expressi:

a + (b + 1) = (a + b) + 1

on + 1 s'ha d'entendre com l'operaci segent de dels axiomes de Peano, per tant aplicant successivament la definici fins que noms quedin operacions de suma 1, el nombre natural resultat de la suma queda determinat.


Propietats de la suma:.

 Propietat commutativa: la suma no varia en canviar l'ordre dels seus sumands.
a + b = b + a;

 Propietat associativa: el resultat de la suma s independent de la forma en qu s'agrupen els sumands.
(a + b) + c = a + (b + c);

Si s'interpreta la suma com comptar els elements de la uni de conjunts s fcil veure intutivament que aquestes propietats s'han de complir. Emprant els axiomes de Peano, el resultat s el mateix perqu, de fet, la definici de sum es pot entendre com que a partir del primer nombre es compta (segent de) tantes vegades com indica el segon. Llavors arribar a la concussi de que es copleixen la propietat commutativa i associativa s qesti de plantejar una demostraci per inducci.

 Algorisme de sumar .


Una algorisme per sumar s un algorisme que a partir de l'expressi dels nombres que es vol sumar dna l'expressi del nombre resultat de la suma. Emprant la definici de suma aix es podria fer comptant a partir del primer nombre una quantitat de vegades igual al segon nombre. Per aix requereix un nombre d'operacions igual al segon nombre.

Si els nombres s'escriuen emprant un sistema de numeraci posicional l'algorisme de trobar l'expressi del nombre resultat d'altres dos es pot realitzar amb un nombre d'operacions igual al nombre de xifres de la representaci dels nombres. Per tant proporcional al logaritme dels nombres.

Per aplicar l'algorisme de sumar primer cal una taula amb el resultat de sumar totes les possibles parelles de nombres d'una xifra. En cas de nombres en base 10, 10  10 = 100 parelles. Aprofitant la propietat commutativa es pot reduir a la meitat i aprofitant que el zero s l'element neutre de la suma es poden estalviar 10 parelles i aprofitant que sumar 1 s comptar el segent per tant en queden 36.

Llavors es procedeix tal com s'explica a continuaci:

S'escriuen els nos nombres un damunt de l'altre ficant en columnes alineades les unitats, les desenes, centenes etc. I es traa una ratlla al davall. A l'esquerra del segon nombre s'escriu una creu per indicar que l'operaci a realitzar s una suma.
Es busca a la taula el resultat de sumar les xifres de les unitats (o es recorda de memria). Si el resultat s ms petit que 10 s'escriu davall de la ratlla a la columna de les unitats. Si s ms gran o igual a 10 s'escriu davall de la ratlla a la columna de les unitats la primera xifra del resultat i s'escriu un 1 al damunt de la columna de les desenes.
Es busca a la taula el resultat de sumar les xifres de les desenes i si hi ha un 1 al damunt de la columna s'afegeix una unitat ms. Llavors amb el resultat obtingut es procedeix igual que en el cas de les unitats per desplaat una columna.
Es repeteix el procs fins que s'acabin les columnes. Llavors el nombre que apareix davall de la ratlla s el resultat de sumar els altres dos.

Exemple:
   11 1
  348.493
 + 47.692
 --------
 =396.185

Per demostrar que aquest algorisme dna el resultat correcte cal aplicar la propietat distributiva de la suma i la multiplicaci i es veur desprs de la multiplicaci.

 La resta .
La resta s l'operaci inversa de la suma. s a dir es diu que un nombre c s igual a a - b si c + b = a. Per tant l'operaci de restar de a el nombre b s trobar un nombre c tal que sumat a b doni a.

Restar s llevar o suprimir, s a dir, calcular la diferncia.

La resta s'expressa de la manera segent: a   b = c, on a s'anomena minuend, b s'anomena subtrahend i c s el resultat de la resta o diferncia.

En el conjunt dels nombres naturals, N, noms es poden restar dos nombres si el minuend s major o igual que el subtrahend. Si el minuend i el subtrahend sn iguals, la diferncia s zero. Per aix es diu que el conjunt dels nombres naturals no s tancat respecte de la resta, perqu donats dos nombres naturals qualsevol a i b no sempre existeix un nombre natural c tal que c = a - b.

 Propietats de la resta .

La operaci de restar t les segents propietats:

Uniforme: Si als dos membres d'una igualtat se'ls resta un mateix nombre, queda una altre igualtat com a resultat.

a = b => a   c = b   c

Monotonia : Si als dos membres d'una desigualtat se'ls resta un mateix nombre, queda una altre desigualtat del mateix sentit.

a > b => a   c > b   c

 Algorisme de restar .

Seria possible restar dos nombres a base de comptar enrere a partir del minuend tantes vegades com unitats t el subtrahend, per aquest algorisme requereix tantes operacions com unitats t el subtrahend. Si els nombres que s'han de restar estan escrits en un sistema de numeraci posicional, es pot obtenir el resultat amb un algorisme que noms necessita tantes operacions com xifres cal per representar els nombres, s a dir un nombre d'operacions proporcional al logaritme dels nombres.

Per aplicar l'algorisme de la resta es pot emprar la mateixa taula que es fa servir per l'algorisme de la suma o memoritzar-la. La taula cal llegir-la en sentit invers, per exemple per trobar el nombre que cal sumar a 5 per que doni 13 (restar 5 de 13) es busca el nombre 13 a la columna o a la fina del 5, en aquest cas es troba que el 13 est a la fina del 5, llavors el resultat de restar 5 de 13 s el nombre que hi ha a la capalera de la columna on s'ha trobat el 13 per tant s 8. Per exemple per restar 9 de 16, el 16 est a la columna del 9 per tant el resultat s el nombre que hi ha a la capalera de la fila del 16: 7.

Aquesta taula noms serveix per a restar nombres d'una xifra a minuends tals que el resultat doni un nombre tamb d'una xifra. Llavors per restar nombres de varies xifres, es procedeix de a segent manera:

S'escriuen els nos nombres un damunt de l'altre ficant en columnes alineades les unitats, les desenes, centenes etc. I es traa una ratlla al davall. A l'esquerra del subtrahend s'escriu un gui per indicar que l'operaci a realitzar s una resta.
Si la xifra de les unitats del minuend s ms gran o igual que la xifra de les unitats del subtrahend , es busca a la taula el resultat de restar les xifres de les unitats (o es recorda de memria) i el resultat s'escriu davall de la ratlla a la columna de les unitats. Si la xifra de les unitats del minuend s ms petita que la xifra de les unitats del subtrahend llavors s'afegeix una desena a la xifra de les unitats del minuend i es procedeix de la mateixa manera. El fet d'haver afegit una desena a les unitats cal compensar-ho ms endavant al restar les desenes, d'aix, que cal memoritzar-ho, se'n diu portada.
Llavors es continua de la mateixa manera amb les desenes, per si a les unitats ha calgut afegir-hi una desena al minuend ara cal compensar-ho restant una desena ms que les que indica el subtrahend. Aquest fet es recorda de memria i es procedeix afegint la portada al subtrahend.
Es repeteix el procs fins que s'acabin les columnes. Llavors el nombre que apareix davall de la ratlla s el resultat de restar del minuend el subtrahend.

Exemple:

  348.493
 - 47.692
 --------
 =300.801


Fixeu-vos que al restar les xifres de les centenes ha calgut afegir 10 al 4 per obtenir 14 - 6 = 8 que s la xifra de les centenes del resultat. Llavors s'ha afegit la portada a la xifra dels milers dels subtrahend ( 7 + 1 = 8) i s'ha continuat fent 8 - 8 = 0 que s la xifra dels milers del resultat.

Aquest algorisme s idntic al que explica Francesc Santcliment a la seva obra Suma de la art de Arismtica 1482, un dels primers llibres de matemtiques que es va imprimir a Europa en aparixer la impremta
 i s el que normalment s'explica a les escoles als Pasos Catalans. Una variant s escribint la portada com un superndex a la xifra del subtrahend de forma que no cal confiar en la memria. En altres pasos  s'ensenya l'algorisme de "prendre prestat" en el que la portada en comptes de afegir-se a la xifra del subtrahend es resta de la xifra del minuend, es tatxa la xifra que hi ha i se'n escriu al damon una una unitat inferior, Te l'inconvenient que cal explicar cassos particulars quant la xifra del minuend s zero. A la figura de la dreta s'illustra un exemple d'aquest algorisme.


 La multiplicaci (o producte) .
Multiplicar s una forma abreujada de realitzar una suma repetitiva de sumands iguals.
a + a + a + a + a + a = 6  a;


Propietats del producte:
 Propietat commutativa: el producte no varia en canviar l'ordre dels factors.
a  b = b  a;


 Propietat associativa: el resultat del producte s independent de la forma en qu s'agrupen els factors.
(a  b)  c = a  (b  c);


 La divisi .
Dividir s repartir a parts iguals o tamb partir en parts una quantitat.

 Potncies .

 La relaci de divisibilitat .

 Mltiples i divisors .

 Nombres primers i compostos .
Els nombres naturals que no es poden dividir entre cap altre (tret de l'1) es diuen nombres primers. Els que s que es poden dividir entre altres nombres diferents de 1 es diuen nombres compostos.

Hi ha infinits nombres primers. Fixeu-vos que si ni hagus un nombre finit, es podren multiplicar tots i al resultat sumar-li 1, per llavors s'obtindria un nombre que no seria divisible entre cap nombre primer, per tant hi hauria d'haver un nombre primer diferent de tots que el divids, altrament ell mateix seria primer.

 Descomposici d'un nombre en factors primers .


Tots les nombres naturals diferents de zero que no son nombres primers es poden expressar com a producte de nombres primers. El procs de trobar aquesta expressi es diu descomposici en factors primers.

El teorema fonamental de l'aritmtica diu que aquesta descomposici existeix i s nica.

Aquest s un problema molt important en criptografia i hi ha molts algorismes per resoldre'l per si no s amb un ordinador quntic no hi ha cap algorisme eficient publicat. Si els nombres sn petits o tenen divisors petits un mtode factible s l'anomenada factoritzaci per prova de divisons. Consisteix en provar si el nombre s divisible o no entre cada un dels nombres ms petits que la seva arrel quadrada. De vegades es pot accelerar l'algorisme si els nombres sn molt petits es pot tenir una llista dels nombres primers ms petits que la arrel quadrada del nombre a descompondre i llavors nomes cal provar si s divisible o no entre els nombres piers que es poden haver trobat primer, per exemple amb el seds d'Eratstenes. A dems pels nombres primers ms petits, si el nombre est escrit en base 10 (o en un altre base amb els canvis adequats), es pot aprofitat la informaci que aporta l'escriptura del nombre en base 10 per estalviar la feina de calcular la divisi a base d'aplicar els criteris de divisibilitat. Per exemple si la ltima xifra d'un nombre s parell, el nombr s mltiple de 2, si la ltima xifra s 0 o 5 el nombre s mltiple de 5, si la suma de les xifres s mltiple de 3 el nombre s mltiple de 3. Vegeu l'article criteris de divisibilitat on hi ha criteris de divisibilitat per 16 nombres primers, es demostra cada un i s'explica com trobar-ne per a qualsevol nombre.

 Mnim com mltiple (m.c.m) .
El mxim com divisor de dos o ms nombres naturals s, el major divisor possible que ho s al mateix temps de tots ells. Si el mxim com divisor de dos nombres s 1, aleshores aquests nombres es diuen coprimers o primers entre ells.

Tot i que es pot anar provant nombres naturals un per un fins trobar el m.c.d., existeixen mtodes generals per trobar-lo. 

Descomponent tots els nombres en factors primers es prenen els factors comuns amb el seu menor exponent. Multiplicant aquests factors comuns es troba el mxim com divisor.

Per exemple, de les factoritzacions de 6936 i 1200, 
 6.936 = 23  3  172  
 1.200 = 24  3  52

es pot inferir que el seu m.c.d. s 23  3 = 24

 Si algun dels nombres s molt gran, aquest mtode no s operatiu perqu pot ser difcil conixer-ne els possibles factors. En aquest cas es pot fer servir l'algorisme d'Euclides.

L'algorisme d'Euclides es basa en la observaci de que si un nombre a s divisor com de altres dos b i c tamb s divisor com del ms petit dels dos i del residu de dividir el ms gran entre el ms petit. Fixeu-vos que si a s divisor com de b i de c vol dir que existeixen dos nombres naturals b'  i c'  tals que b=b' a i c=c' c. expressant que:
;
on q s el quocient de dividir b entre c i r s el residu. D'aqu se'n dedueix que:
;
dividint els dos cantons entre a:
;
i restant als dos cantons c' q queda:
;
per tant a tamb s divisor de r (el resultat de dividir r entre a s un nombre natural).
aix permet transformar el problema de trobar el mxim com divisor de b i c en el problema de trobar el mxim com divisor de c i r. Llavors es pot dividir c entre r si el residu s 0 el mxim com divisor s r si el residu no s zero es pot tornar a repetir el mateix emprant c en comptes de b i r en comtes de c i aix successivament.



Per exemple, per trobar el mxim com divisor de b = 945 i c = 651:

      945 = 1651 + 294
      651 = 2294 + 63
      294 = 463 + 42
       63 = 142 + 21
       42 = 221 + 0        llavors mcd(945; 651) = 21 (l'ltim residu  no nul). 

 Geomtricament, el mxim com divisor de a i b s el nombre de punts de coordenades enteres que hi ha en el segment que unix els punts (0, 0) i (a, b), excloent el (0, 0). Vegeu figura de la dreta.

 Mxim com divisor (m.c.d) .
El mnim com mltiple (m.c.m.) de dos o ms nombres naturals s, el menor nombre enter que s mltiple de tots ells.

 Un mtode general per calcular el mnim com mltiple de dos o ms nombres consisteix en descompondre els nombres en factors primers i desprs prendre els factors comuns amb el major exponent amb que apareguin i els factors no comuns tamb amb el seu major exponent. Multiplicant tots aquest factors es troba el m.c.m.

Per exemple, de les factoritzacions de 6.936 i 1.200,

    6.936 = 23  3  172
    1.200 = 24  3  52

se'n pot inferir que el seu m.c.m. s 24  3  52  172 = 346.800.

El mnim com mltiple de dos nombres i el mxim com divisor estan lligats per la relaci: m.c.d.(a, b)mcm(a, b) = ab. Fixeu-vos que si s'agafen tots els factors al mxim exponent (mcm) i els factors comuns al mnim exponent (mcd) s igual a agafar tots els factors al mxim exponent i al mnim s a dir tots els factors del primer nmero i tots els del segon per tant s el mateix que multiplicar-los. Aix permet trobar el mnim com mltiple a partir del mxim com divisor:
;
Per tant es pot trobar primer el mxim com divisor emprant l'algorisme d'Euclides i llavors trobar el mnim com divisor dividint el producte dels dos nombres entre el mxim com divisor.

Per exemple en el cas de 6.936 i 1.200 es t:
;



 Ordre de les operacions .
 Parntesis.
 Multiplicaci i divisi.
 Suma i resta.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="177021" title="Toms de Torquemada" nonfiltered="2380" processed="2377" dbindex="72387">

Toms de Torquemada (* Torquemada, Palncia, Espanya, o Valladolid, Espanya (segons l'historiador), 1420     vila, Espanya, 16 de setembre de 1498), Inquisidor general de Castella i Arag en el segle XV.

Des de molt jove es form com a dominic al Convent de San Pablo a Valladolid.

Es considera que podia haver tingut ascendncia jueva. Hernando del Pulgar, historiador de l'poca, tot escrivint sobre Juan de Torquemada  oncle de l'inquisidor , digu que el seu avantpassat lvar Fernndez de Torquemada s'havia casat amb una jueva convertida de primera generaci.

Desprs d'sser destacat en els seus serveis com a monjo i erudit, Torquemada fou nomenat Inquisidor General el 1482 per Ferran el Catlic i Isabel de Castella, llavors governants del jove regne d Espanya. L  extensi del seu poder sobre Espanya fou facilitada per l assassinat de l  Inquisidor Pedro de Arbus el 1485 a Saragossa, atribut a una banda d  heretges i jueus; i pel suposat assassinat ritual de l  aix anomenat Sant Nini de La Gurdia el 1491, tamb atribut a una banda de jueus. El 1492 Torquemada fou un dels propulsors de l  expulsi massiva dels jueus d Espanya. Torquemada s possiblement millor recordat com una figura del mite i la propaganda anticatlica que com una figura histrica sbria, tot i que molts encara creuen que ell i la Inquisici espanyola foren generalment responsables d injustcies i patiments mitjanant l s de tortures, denncies  annimes i execuci per foguera en l aix anomenat acte de fe. 

Torquemada va criar-se a Valladolid i, aix com el seu oncle (el cardenal Juan de Torquemada), es convert en frare dominic. Era encara jove quan fou enviat a ser prior al Monestir de Santa Cruz a Segvia, on es convert en confessor de la princesa Isabela, hereva de Castella. Aquesta fou coronada el 1473 i Torquemada es convert en el primer Inquisidor General d Espanya una dcada ms tard. Existeix molt poca informaci en bon estat sobre la vida personal de Torquemada, la qual ha estat subjecte de nombroses especulacions.

El cronista espanyol d aquella poca, Sebastin de Olmedo, l anomen el martell dels heretges, la llum d Espanya, el salvador del seu pas, l honor del seu orde. El nom de Torquemada, com  a part de la llegenda negra de la Inquisici espanyola, s ha convertit en un sinnim de la crueltat i del fanatisme al servei de la religi.

La Inquisici va arribar a tenir un control sobre la vida dels individus a Espanya amb una minuciositat rara volta igualada amb anterioritat al segle XX. Qualsevol persona a partir de  dotze anys (les nenes) i catorze (els nens) era completament responsable per a la Inquisici. Els heretges (qualsevol persona que no combregus amb les idees catliques) i els conversos (que es convertien en catlics per a evitar la persecuci) foren els principals objectius, per qualsevol que goss parlar en contra de la Inquisici era considerat sospits. Per a evitar la propagaci de les heretgies, Torquemada, tal i com es feia a tota Europa, promogu la crema de literatura no catlica, en particular biblioteques jueves i rabs.

Juan Antonio Llorente, primer historiador del Sant Ofici, assegura que durant el seu mandat foren cremades ms de deu mil persones i unes altres vint-i-set mil patiren penes infames. El seu retrat, a la taula de la Verge dels Reis Catlics, ens presenta un rostre de faccions correctes, molt diferent al rostre ombrvol, d ulls enfonsats i llavis premuts que imaginaren els illustradors romntics.

Vegeu tamb.
 Inquisici;
 Dominics;
 Orde dels Predicadors;
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="177023" title="Xocolata de les forces armades dels Estats Units" nonfiltered="2381" processed="2378" dbindex="72388">
La xocolata de les forces armades dels Estats Units ha format part de les racions estndards de les forces armades dels EUA des de 1937 i se subministra a les tropes com a part de les racions de camp bsiques. 

Les racions de xocolata responien a dos propsits: com a estimulant i per la seva alta capacitat energtica, i com a raci d'emergncia amb dimensions de butxaca. Les racions de xocolata militars es fan sovint en lots especials a les especificacions militars per a pes, mida i resistncia. La majoria de la xocolata subministrada al personal militar s produda per la Companyia Hershey.

La xocolata com a estimulant.
Quan s proporcionada com a estimulant moral, la xocolata militar no s diferent de les barres normals, en gust i composici. Tanmateix, s'envasen o presenten de manera diferent. La raci de K de la Segona Guerra Mundial incloa una barra de xocolata dola d'Hershey, per en comptes de ser prima i plana com s habitual, era una barra rectangular gruixuda quadrada a cada extrem.

La xocolata com a raci de camp d'emergncia.
Quan s proporcionada com a raci de camp d'emergncia, la xocolata militar s molt diferent de les barres normals. Com que es proporcionava com a font alimentria d'emergncia rpida, els oficials creien que no havia de temptar a que els soldats el consumissin abans que ho necessitessin i per aix no tenien en compte tant el sabor com la seva resistncia a les temperatures. Per com que es feien intents de millorar tamb el sabor, les xocolatines resistents al calor mai van rebre males crtiques. Les xocolatines de raci d'emergncia es feien amb alts valor d'energia, eren fcils de portar i resistien altes temperatures. 

La resistncia a les altes temperatures era extremadament important, ats que la infanteria operava a l'exterior, a vegades en condicions tropicals o desrtiques, amb les barres a les seves butxaques contra els seus cossos. Aquestes condicions farien fondre's qualsevol xocolatina normal als pocs minuts.

Enllaos externs.
 Hershey Archives   Ration D Bar;
 Hershey Archives   Histria de la Tropical Bar;
 El Preu de la Llibertat: Els Americans a la Guerra   Exhibici de l'Institut Smithsonian presentant la Barra Tropical de Hershey;
 El 69 Batall de Tancs   Un veter del Vietnam critica la Tropical Bar;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="177024" title="Virgin Express" nonfiltered="2382" processed="2379" dbindex="72389">

Virgin Express va ser una aerolnia belga de baix cost, la primera d'aquest tipus establerta a Europa continental. La seva base estava a Brusselles. Operava avions Boeing 737 a destinacions Europees. Pertanyia al Virgin Group, un grup empresarial del Regne Unit. Va ser fusionada amb SN Brussels Airlines el 25 de mar de 2007 per a formar Brussels Airlines.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="177025" title="Swiss International Airlines" nonfiltered="2383" processed="2380" dbindex="72390">
Swiss International Air Lines Ltd. , s la principal aerolnia de Sussa. Presta serveis principalment a Europa i a Amrica del Nord, Amrica del Sud, sia i frica. 

Histria. 
Swiss (nom oficial Swiss International Air Lines Ltd.) (IATA : LX; Codi OACI : SWR) neix com a conseqncia de la situaci de suspensi de pagaments el 2002 de Swissair, estant sota administraci judicial i havent cessat les seves operacions. La companyia regional Crossair adquireix carcter internacional i es converteix en la companyia de bandera, canviant el seu nom pel de Swiss International Air Lines Ltd. el 2003. 

L'aerolnia s actualment la principal companyia aria sussa i es troba basada a l'Aeroport Internacional de Zuric tamb anomenat aeroport de Kloten, encara que la seva seu administrativa es troba a la ciutat de Basilea. El 2003 la companyia va transportar ms d'onze milions de passatgers. Swiss es troba actualment en un gran procs de reestructuraci per a adaptar-se a la situaci de Mercat i prendre les posicions que garanteixin la seva continutat, i el seu xit empresarial. La companyia va ser adquirida a travs de la fundaci "Almea" en un 89% pel "Lufthansa Group" al que tamb pertany la lnia alemanya Lufthansa, es preveu l'adquisici del 100% de les accions. La companyia ha passat a ser membre d'Star Alliance a partir de 2006.

Durant el 2008 la companyia va incloure el catal en les comunicacions de cortesia dels vols entre Zuric i Barcelona per degut a les pressions d'UPyD i de ciutadans espanyols les va retirar a mitjans de desembre del mateix any.

Flota. 
 
Swiss explota una flota de 78 avions (2005) : 
 Airbus A319 (7) ;
 Airbus A320 (14) ;
 Airbus A321 (4) ;
 Airbus A330 (9) ;
 Airbus A340 (9) ;
 Avro RJ 85 (4) ;
 Avro RJ 100 (15) ;
 Embraer RJ 145 (9) ;
 Saab 2000 (7);

Destinacions. 
frica: Duala, Yaound, El Caire, Malabo, Nairobi, Benghazi, Trpoli, Johannesburg, Dar Es Salaam ;
sia: Hong Kong, Tquio, Mumbai, Singapur, Bangkok, Tel Aviv, Muscat, Jedda, Riyadh, Dubai ;
Europa: Viena, Brusselles, Praga, Copenhaguen, Marsella, Mulhouse/Basilea/Friburg, Nia, Pars, Atenes, Tessalnica, Budapest, Dubln, Mil, Roma, Luxemburg, Amsterdam, Varsvia, Lisboa, Bucarest, Moscou, Belgrad, Stuttgart, Estocolm, Istanbul, Birmingham, Londres, Manchester, ;
Alemanya: Berln, Frankfurt, Hamburg, Hanover, Munic, Nuremberg ;
Espanya: Barcelona, Madrid, Mlaga, Palma de Mallorca, Valncia ;
Sussa: Basilea, Ginebra, Lugano, Sion, Zuric;
Amrica: Montreal, Los ngeles, Miami, Chicago, Boston, Nova York, Nova Jersey, Santiago de Xile, Sao Paulo,Bogot, Anglia, Sorow;

Referncies.


Enllaos externs.






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="177026" title="Royal Air Maroc" nonfiltered="2384" processed="2381" dbindex="72391">

Royal Air Maroc (normalment abreujat per RAM) s l'aerolnia nacional d'El Marroc, amb base a Casablanca. Opera vols regulars internacionals des del Marroc a destinacions a frica, sia, Europa i Amrica del Nord. Aix mateix opera rutes domstiques i vols xrter. El seu hub principal s l'Aeroport Internacional Mohammed V (CMN) de Casablanca. 

Royal Air Maroc s membre de la Arab Air Carriers Organization (en angls, Organitzaci de Transportistes Aeris rabs).

El govern marroqu possex el 95,95% de l'aerolnia i Air France el 2,86%. El govern busca privatitzar parcialment la companyia venent un 25%. Royal Air Maroc compta amb 5719 empleats i possex el 99% d'Atlas Blue, aix com el 51% d'Air Senegal International i de Air Gabon International. 

Flota. 
La flota de Royal Air Maroc es compon dels segents aparells (2006): 

3 Airbus A321-200 ;
2 ATR 42-300 ;
2 Boeing 737-200 (Crrega) ;
6 Boeing 737-500 ;
5 Boeing 737-700 ;
13 Boeing 737-800 ;
1 Boeing 747-400 ;
2 Boeing 757-200 ;
3 Boeing 767-300;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="177027" title="EgyptAir" nonfiltered="2385" processed="2382" dbindex="72392">

EgyptAir (rab:            , Misr Lel-Tayaran) s la aerolnia nacional d'Egipte amb base a El Caire. s en la seva totalitat propietat del Govern egipci, opera serveis regulars a 70 destinacions a Europa, frica, sia, Estats Units, Canad i va arribar a volar a Austrlia; tamb opera vols domstics. 

La seva base principal s l'Aeroport Internacional del Caire. EgyptAir s un membre de la Organitzaci rab de Transport Aeri. s la segona aerolnia d'frica darrere de South African Airways. 

EgyptAir opera la ms extensa xarxa de destins fora d'frica entre les aerolnies africanes. El seu codi IATA s MS i el seu codi OACI s MSR. 





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="177028" title="Austrian Airlines" nonfiltered="2386" processed="2383" dbindex="72393">

Austrian Airlines (sterreichische Luftverkehrs AG) (Codi IATA: Us, OACI: AUA) s l'aerolnia de bandera d'ustria, amb la seva seu central a Viena. La seva principal base d'operacions s l'Aeroport Internacional de Viena. 

 Histria .
L'aerolnia va ser fundada el 30 de setembre de 1957, realitzant el seu primer vol el dia 18 de mar de 1958, quan un Vickers Viscount 779 va despegar de Viena amb destinaci a Londres. Austrian Airlines va ser creada per la fusi de Air ustria i Austrian Airways. Els serveis transatlntics van comenar l'1 d'abril de 1969 amb un servei entre Viena i Nova York amb escala a Brusselles, en collaboraci amb Sabena. 

Austrian Airlines s propietat de sterreichische Industrieholding AG (39.7%), altres inversors (43.5%), inversors institucionals d'ustria (10.3%) i Air France (1.5%). A ms possex el 100% d' Austrian Arrows i Lauda Air, i t un 62% de participaci a Slovak Airlines i 22,5% de participaci a Ukraine International Airlines. 

L'1 d'octubre de 2004 els departaments d'Operacions Aries de Austrian Airlines i Lauda Air van ser fusionats en un nic departament, deixant la denominaci Lauda Air noms para vols xrter.

 Flota .
A agost de 2006 la flota de Austrian Airlines inclou

7 Airbus A319-114 ;
6 Airbus A320-214 ;
3 Airbus A321-111 ;
3 Airbus A321-211 ;
2 Airbus A340-313X ;
4 Boeing 767-300;
4 Boeing 777-200ER ;
3 Fokker 70;
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="177029" title="Enciclopdia d'Eivissa i Formentera" nonfiltered="2387" processed="2384" dbindex="72394">
L'Enciclopdia d'Eivissa i Formentera s una obra editada pel Consell Insular d'Eivissa i Formentera i dirigida per Felip Cirer Costa.  Al comenament la gesti del projecte de l'obra depenia de la Universitat de les Illes Balears (UIB), per el 1999 el Consell va decidir assumir-la per agilitzar-la.  Desprs, l'any 2000, es va crear un patronat independent del Consell Insular per a la gesti de l'obra integrat per, a banda del Consell Insular i la Universitat, l'Institut d'Estudis Eivissencs (IEE), l'Obra Cultural Balear (OCB) de Formentera i les entitat financeres que han collaborat al projecte.

El Projecte havia comenat el 1989, amb l'objectiu de donar a conixer el patrimoni cultural de les Pitises i que estigui a l'abast de tothom. Fou comenada a editar el 1995, d'en fins el 2006 s'han publicat nou volums. Consta d'un total de 10 volums.

El 1995 va aparixer el primer volum amb les veus "a-bera".  El segon volum es va publicar el 1996 i correspon a les veus "berb-cascall".  El tercer volum que inclou les veus "cascap-cubell" i es va publicar el 1999.  En el quart volum figuren les veus "Cubells-Eivissa" i va sortir publicat el 2000.  El cinqu, de l'any 2001, correspon a les veus "Eivissa-fibl".  D'en aquest darrer volum, era possible disposar d'una versi en CD-ROM.  El sis, del 2002, inclou les veus "ficus-gonella".  El set va ser publicat el 2003 amb les veus "gonep-lleny".  El vuit, de l'any 2004, inclou les veus "Llenya-Mutual".  El 9 d'abril del 2006 es va posar a la venda el nov volum dedicat ntegrament a l'illa de Formentera.

Una edici a Internet comen a funcionar l'abril de 2006, incorporant els dos primers volums de l'obra i pretenen incorporar un nou volum cada dos mesos.

ISBN: 84-88018-03-7

Vegeu tamb.
 Gran Enciclopdia de Mallorca;
 Enciclopdia de Menorca;

Enllaos externs.
 Web de lEnciclopdia d'Eivissa i Formentera;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="177030" title="Greg Hetson" nonfiltered="2388" processed="2385" dbindex="72395">

Greg Hetson va nixer el 29 de juny de 1961 a Brooklyn, Nova York i s conegut per ser el guitarrista de Circle Jerks i Bad Religion. 

Biografia. 
Nascut al barri de Brooklyn, Hetson es va anar a viure a Los Angeles quan tenia dos anys. Va comenar en el mn del punk tocant a Redd Kross, una banda de punk i rock alternatiu californiana, que va abandonar el 1980 per a dedicar-se a altra banda que havia format un any abans, The Circle Jerks, juntament amb el vocalista i capdavanter de Black Flag, Keith Morris. 

El 1980 llancen el seu primer lbum, Group Sex al que segueixen dos ms fins a 1983, Wild in the Streets i Golden Shower of Hits. Durant aquest any la banda no grava cap lbum i el 1984 Hetson participa amb Bad Religion en l'enregistrament de l'EP Back to the Known i el 1982 tamb fa un sol de guitarra en el tema Part III, de How Could Hell Be Any Worse?, disc debut de la banda. Hetson continua amb Circle Jerks gravant dos lbums ms, Wonderful i VI, des de 1984 fins a 1989, any que es produeix un recs en la banda que duraria 5 anys. 

Un any abans de la momentnia ruptura dels Circle Jerks, Hetson havia participat, ja com membre oficial de Bad Religion, en l'enregistrament de Suffer, primer disc de Bad Religion des de la seva ruptura el 1986. El 1994 Hetson regressa a Circle Jerks desprs que els altres membres acordessin la volta als estudis, per Hetson no abandona Bad Religion i compatibilitza ambds projectes. A Bad Religion era un dels dos guitarristas de la banda californiana, b amb Brett Gurewitz o amb Brian Baker. Per des de 2001, la banda compta amb els tres guitarristes en la seva formaci.

Va formar tamb, el 2006, un altre grup anomenat Black President al costat del guitarrista de Goldfinger, Charlie Paulson. Toca, al mateix temps, en altre grup anomenat Punk Rock Karaoke, amb Eric Melvin de NOFX, entre d'altres.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="177031" title="Terrari" nonfiltered="2389" processed="2386" dbindex="72396">

Un terrari s una installaci adequada per a mantenir-hi vius i en les millors condicions certs animals com rptils, amfibis o artrpodes. 

De la mateixa manera  que els aquaris, solen sser de vidre i contenir elements calefactors.

Enllaos externs.
 Una de les webs ms completes pel que fa a tot el que t relaci amb el mn dels terraris , ,  i ;
 Informaci sobre la Terraristika Hamm, la principal fira mundial sobre animals de terraris ;
 Web que mostra la manera de construir un terrari ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="177032" title="Uni de Compositors Sovitics" nonfiltered="2390" processed="2387" dbindex="72397">
La Uni de Compositors sovitics va sser establerta per Stalin l'any 1932. Va sser un rgan del govern, encarregat de l'avaluaci del treball dels compositors de l'URSS. Aquesta avaluaci va basar-se en criteris d'escaiena de l'obra amb l'inters poltic en vigor. L'avaluaci es feia per votaci dels mateixos compositors. 

Aix, Schnittke i Xostakvitx, per exemple, van sser membres de la Uni de Compositors, i de vegades hi van haver de comparixer.

 Membres de la Uni .
 Xostakvitx;
 Chtchedrine;
 Kabalevski;
 Khrennikov;
 Schnittke;

 Compositors havent comparegut davant de la Uni .
 Chebaline;
 Xostakvitx;
 Miaskovski;
 Prokfiev ;
 Rakhmninov (msica vedada l'any 1931, abans la creaci de la Uni, i rehabilitada l'any 1933);
 Schnittke;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="177033" title="Medusa (desambiguaci)" nonfiltered="2391" processed="2388" dbindex="72398">

 En mitologia grega, Medusa (mitologia) s una de les tres Grgones.
 En biologia, una medusa s un animal cnidari.
 En astronomia, el (149) Medusa s un asteroide.
 La Medusa (vaixell) va ser un vaixell que va naufragar i va inspirar:
 una pintura de Thodore Gricault, El rai de la Medusa (Le Radeau de la Mduse) (1819),
 una pellcula de Iradj Azimi, El naufragi de "La Medusa" (1998).














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="177034" title="Al Wakrah" nonfiltered="2392" processed="2389" dbindex="72399">




Al Wakrah (en rab:       ) s la quarta ciutat de Qatar pel seu nombre d'habitants i, tamb, un municipi. 

La seva poblaci s de 26.989 habitants (any 2006). 
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="177036" title="(149) Medusa" nonfiltered="2393" processed="2390" dbindex="72400">

(149) Medusa s l'asteroide nmero 149 de la srie, descobert el 21 de setembre de 1875 des de Tolosa per Henri Joseph Perrotin (1845-1904). Quan va ser descobert era el ms petit dels asteroides coneguts; actualment se'n coneixen d'altres de mida menor. T un perode de rotaci bastant llarg de 26 hores.

Anomenat aix en nom de Medusa, una de les tres Gorgnies, l'nica que era mortal i visible als homes. Poseid es va transformar en ocell per posseir-la, i va profanar el temple d'Atenea, que, irritada, va transformar els cabells de Medusa en serps. De la uni de Poseid i Medusa van nixer Crisaor i el cavall Pegasus.

 Vegeu tamb .
 Llista d'asteroides;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="177037" title="Ar Rayyan" nonfiltered="2394" processed="2391" dbindex="72401">



Ar Rayyan (en rab:       ) s una ciutat de Qatar. L'equip de futbol Al-Rayyan juga en aquesta ciutat. 











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="177041" title="Aeroport de Valncia" nonfiltered="2395" processed="2392" dbindex="72402">



L'Aeroport de Valncia, denominat tamb Aeroport de Manises s un aeroport gestionat per AENA situat entre els termes municipals de Manises i Quart de Poblet, en les proximitats de la ciutat de Valncia. El trfic que suporta s majoritriament regular i nacional encara que el trfic de vols charter creix cada any. Les destinacions amb major trfic sn Madrid, que acapara prop de la meitat del seu trfic, Palma de Mallorca, Barcelona, Sevilla i Eivissa.

En l'mbit internacional Pars, Mil, Londres, Munic i Nova York sn les destinacions ms importants.

 Histria . 
Amb la nova llei d'aeroports de 1927, es va considerar urgent la creaci d'un aeroport per a la ciutat de Valncia i es va habilitar al port de Valncia una zona per a la hidroaviaci. Poc desprs es va pensar installar l'aeroport en la llengua de terra que separa la albufera de Valncia del mar per a poder utilitzar-lo tant per hidroavions com per a avions terrestres. No obstant aix aquesta alternativa va ser rebutjada i es va decidir construir l'aeroport en la seva ubicaci actual. L'obertura de l'aeroport es produx el mar de 1933 i es declara duaner el 1934. L' 1 de setembre d'aquest mateix any es realitza el primer vol regular entre les ciutats de Madrid i Valncia. A l'estiu de 1946 es comena a construir la pista 12/30, i entre 1948 i 1949 s'afirma la pista 04/22 i es construeix una plataforma d'estacionament per als avions. 

El 1953, es construeix un carrer que enllaa la capalera 30 amb la plataforma d'estacionament. El 1954, es construx altre carrer de rodatge parallela a la pista 12/30 per al servei de l'aviaci militar. Al febrer de 1958, es comena la installaci de les llums d'aproximaci, l'ampliaci de la pista 12/30 i la construcci del carrer de rodatge de l'extrem nord-est i la construcci de les seves plataformes d'estacionament. 

A mitjans dels anys 60 es construeix un terminal de passatgers que s'utilitza ara com zona tcnica. El 1983 s'inaugura un nou terminal de passatgers que utilitza panells solars per a autoabastir-se. El 2007 s'inaugura una pista de rodatge parallela a la dreta de la 30/12 per a rodatge a la pista 12.

Vegeu tamb.
Estaci de metro de l'Aeroport de Valncia;


Referncies.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="177042" title="Erdenet" nonfiltered="2396" processed="2393" dbindex="72403">


Erdenet (mongol:        ) s la segona ciutat en nombre d'habitants de Monglia i, tamb, la capital de la provncia d'Orhon.

La seva poblaci era de 82.137 habitants l'any 2006.

La ciutat va ser construda l'any 1975 per explotar el dipsit ms gran d'sia de mineral de coure. 

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="177043" title="Black Flag" nonfiltered="2397" processed="2394" dbindex="72404">
Black Flag va ser una banda de msica estatunidenca de punk rock, fundada l'any 1976 a Califrnia principalment pel compositor, guitarrista, i posteriorment l'nic membre original Greg Ginn. El nom de la banda, bandera negra, es tracta d'un dels smbols anarquistes. 

Han estat reconeguts per molts msics influents i gent de l'escena punk americana com una de les bandes que va ajudar a definir i a donar-li forma a l'estil hardcore punk a finals de la dcada de 1970, a causa de els seus rpids acords i un estil vocal ms agressiu que la majoria de les bandes punk de Los Angeles. 

Han tingut diferents etapes msicales dins del que van durar com banda: en els seus principis sonaven com la tpica banda punk de Califrnia, desprs de la sortida de Keith Morris per formar Circle Jerks, la banda pren el so dur i un poc ms velo pel qual sn reconeguts. 

 Discografia .

 lbums d'estudi .
Damaged  (1981);
Everything Went Black  (1982);
The First Four Years  (1983);
My War  (1983);
Slip It In  (1984);
Family Man  (1984);
Live '84  (1984);
Loose Nut  (1985);
Process of Weeding Out  (1985);
In My Head  (1985);
Who's Got the 10 ?  (1986);
Wasted...Again  (1987);

 Sencills i EPs .
 Nervous Breakdown (1978);
 Jealous Again (1980);
 Louie Louie (1981);
 Six Pack (1982);
 T.V. Party (1985);
 Minuteflag (1985);
 Annihilate This Week (1986);
 I Can See You (1989);


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="177044" title="psilon Andromedae" nonfiltered="2398" processed="2395" dbindex="72405">


psilon Andromedae (  And /   Andromedae) s una estrella de la constellaci d'Andrmeda.

psilon Andromedae s una gegant groga del tipus G de la magnitud aparent +4,34. Est aproximadament a 169 anys-llum de la Terra.

Localitzaci.

La localitzaci d'aquesta estrella es pot veure en aquest diagrama de la constellaci Andrmeda.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="177046" title="Estrella de l'Atlntic" nonfiltered="2399" processed="2396" dbindex="72406">

L Estrella de l Atlntic (Atlantic Star) era una medalla de campanya del Regne Unit i de la Commonwealth, atorgada per servei durant la Segona Guerra Mundial.

Era atorgada per 6 mesos de servei a bord a l Atlntic o en aiges territorials en un perode compres entre el 3 de setembre de 1939 i el 8 de maig de 1945. Les tripulacions aries precisaven completar un vol operatiu contra l enemic al mar. S havia de posseir l Estrella de 1939-45 abans de comenar a comptar per obtenir l Estrella de l Atlntic, per tant el perode realment necessari per obtenir-la era de 12 mesos.

El personal de la Marina Mercant tamb era apte per a la distinci. Se li requeria haver servit en aiges territorials atlntiques, als combois cap a la Uni Sovitica o a les aiges de l Atlntic Sud.

L estrella s immediatament concedida si el perode de servei acaba per mort, invalidesa o ferides. La concessi d una distinci al valor o per la Menci als Despatxos tamb atorga l estrella de manera immediata.

 Descripci .

 Una estrella de 6 puntes de coure amb una alada mxima de 44mm i una amplada mxima de 38mm.
 A l anvers apareix el monograma reial del Rei Jordi VI, amb una corona imperial a la part superior. Al voltant del monograma apareix un anell amb la inscripci  THE ATLANTIC STAR  (L Estrella de l Atlntic). El revers es llis (tot i que les estrelles concedides a personal australi i sudafric llueixen el nom del receptor).
 Penja d una cinta amb 3 barres de colors blau, blanc i verd mar. El blau i el verd es degraden fins arribar al blanc central, i representa els colors de l oce Atlntic. La cinta va ser dissenyada pel Rei Jordi VI.

 Barres .
Les regulacions noms permeten lluir una barra amb l estrella. Quan noms es llueix el gal, una roseta de plata indica la concessi d un abarra.

 Tripulacions Aries d'Europa: Atorgada als que optessin a l Estrella de les Tripulacions Aries d'Europa que ja tenien l Estrella de l Atlntic.
 Frana i Alemanya: Atorgada als que optessin a l Estrella de Frana i Alemanya (llevat que tinguessin l Estrella de les Tripulacions Aries d'Europa) que ja tenien l Estrella de l Atlntic.

Vegeu tamb.

 Estrella de 1939-45;
 Estrella d'frica;
 Estrella del Pacfic;
 Estrella de Birmnia;
 Estrella d'Itlia;
 Estrella de Frana i Alemanya ;
 Estrella de les Tripulacions Aries d'Europa;
 Medalla de la Defensa ;
 Medalla de la Guerra 1939-1945 ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="177048" title="Distribuci normal" nonfiltered="2400" processed="2397" dbindex="72407">
La distribuci normal, tamb coneguda com a distribuci gaussiana, s una important famlia de distribucions de probabilitat contnues i s aplicable a molts camps.
Cada membre de la famlia queda definit per dos parmetres: la localitzaci o mitjana  i l'escala o desviaci estndard , i es denota per . Un cas particular s la distribuci normal estndard, per la qual la mitjana s 0 i la desviaci estndard s 1.

Fou Carl Friedrich Gauss qui descobr la distribuci normal quan analitzava dades astronmiques, i defin l'equaci de la seva funci de densitat de probabilitat
. Aquesta distribuci tamb s'anomena campana de Gauss, doncs el grfic de la seva funci de densitat de probabilitat s'assembla a una campana.

La importncia de la distribuci normal en les cincies naturals i del comportament rau en el teorema central del lmit. Aquest teorema estableix que la suma d'un elevat nombre d'efectes independents segueix (aproximadament) una distribuci normal. D'aquesta manera, s til en processos en els quals hi ha errors de mesura que es deuen a un elevat nombre de factors, tots ells contribuint una petita porci a l'error total. En la teoria de probabilitat i d'inferncia estadstica, el teorema central del lmit garanteix que un llarg nombre d'estadstics segueixen la distribuci normal, si ms no aproximadament. Per exemple, la mitjana mostral o els estimadors mxim versemblants segueixen aproximadament una distribuci normal sota certes condicions matemtiques que sn fora generals. 

 Funci de densitat de probabilitat .



on   s la desviacio estndard,   s l'esperana matemtica, i

 ;

s la funci de densitat de probabilitat de la distribuci normal estndard, s a dir, la distribuci normal amb   = 0 i   = 1. Per comprovar que la integral de  sobre la recta real s igual a 1 vegeu la integral de Gau.

 Funci de distribuci .

No existeix una frmula tancada per a la funci de distribuci, per pot aproximar-se amb diversos mtodes, com integraci numrica, sries de Taylor, sries asimpttiques i fraccions continuades.

 Funcions generadores .
 Funci generadora de moments .

La funci generadora de moments es defineix com a l'esperana matemtica de exp(tX).
Per la distribuci normal la funci generadora de moments s:

 

 Funci caracterstica .

La funci caracterstica es defineix com a l'esperana matemtica de exp(itX), on i s el nombre imaginari, i t s un nombre real.
Per la distribuci normal la funci caracterstica s:

  

 Propietats .

Algunes propietats:

Si  i  i  sn nombres reals, aleshores  (veure esperana i varincia).
Si  i  sn variables aleatries normals independents, aleshores:
 La seva suma segueix la distribuci normal amb  .
 La seva diferncia segueix una distribuci normal amb .
  i  sn independents si i noms si .
La divergncia de Kullback-Leibler, 
Si  i  sn variables aleatries normals independents, aleshores:
El seu producte  segueix una distribuci and funci de probabilitat de densitat  donada per;
 on  s una funci de Bessel modificada de segon tipus.
El seu qocient segueix una distribuci de Cauchy amb . ;
Si  sn variables aleatries independents idnticament distribudes amb distribuci normal estndard, aleshores  segueix una distribuci chi-quadrat amb n graus de llibertat.

 Estandaritzant variables aleatries normals .

Com a conseqncia de la Propietat 1, s possible relacionar totes les variables aleatries normals amb la distribuci normal estndard.

Si , aleshores

;

s una variable aleatria normal estndard: .
Una conseqncia important s que la funci de distribuci de  s :

;

on  s la funci de distribuci normal estndard: per a tot real t,
 ;

D'altra banda, si  s una variable aleatria normal estndard, , aleshores

;

s una variable aleatria normal amb esperana  i varincia . 

La funci de distribuci normal estndard  ha estat tabulada, i les altres funcions de distribuci normals en sn simples transformacions, tal i com hem explicat anteriorment. Per tant, un pot emprar valors tabulats de la funci de distribuci normal estndard per a trobar el valor de la funci de distribuci de qualsevol altre distribuci normal.

 Moments .
Alguns dels primers moments de la distribuci normal sn:


Tots els cumulants de la distribuci normal a partir del segon sn zero.

Referncies.













































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="177049" title="Simfonia nm. 1 de Mendelssohn" nonfiltered="2401" processed="2398" dbindex="72408">

La Simfonia nm. 1 en do menor Op. 11 de Felix Mendelssohn va ser conclosa el 31 de mar de 1824 quan Mendelssohn tenia noms 15 anys d'edat. No obstant aix, la partitura autgrafa no va ser publicada fins l'any 1831. La simfonia est dedicada a la Royal Philharmonic Society, instituci que va estrenar l'obra a Londres, el 25 de maig de 1829 sota la direcci de Mendelssohn. La durada de la simfonia s d'aproximadament 30 minuts.

 Instrumentaci .
Est orquestrada per a dues flautes, dos obos, dos clarinets, dos fagots, dues trompes, dues trompetes, timbals i instruments de corda.

 Moviments .
La simfonia est estructurada en quatre moviments:

Allegro di molto;
Andante;
Menuetto: Allegro molto;
Allegro con fuoco;

Referncies.




Enllaos externs.
;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="177051" title="Mixozou" nonfiltered="2402" processed="2399" dbindex="72409">

Els mixozous (Myxozoa, del grec myxos, "moc" i zoon, "animal") sn un flum  d'animals parsits d'ambients aqutics. Se n'han descrit ms de 1.300 espcies i moltes tenen un cicle vital que involucra a dos hostes, un peix i un anllid o briozou. La infecci es produeix travs d'espores valvades. Aquestes contenen un o dos esporoblasts i una o ms cpsules provedes de filaments que ancoren l'espora al seu hoste. A continuaci, els esporoblasts esdevenen formes mbils anomenades ambules, que penetren els teixits de l'hoste i es desenvolupen en un o ms plasmodis multinucleats. Certs nuclis s'emparellen, engolint-se entre ells per formar les noves espores.

Filogentica.
Els mixozous varen ser originalment considerats protozous, i varen ser inclosos entre formes sense mobilitat del grup dels esporozous (ara dels (cromalveolats). Mercs a l'anlisi de l'ARNr 18S, es va demostrar que la seva natura era diferent i varen ser recollocats entre els metazous. La classificaci ms precisa va ser obstaculitzada per evidncies en conflicte: tot i que l'ARNr sugger una elevada afinitat amb els cnidaris, Altres mostres d'ARNr, i els gens HOX de les dues espcies, eren ms semblants als dels bilateris.

El descobriment que Buddenbrockia plumatellae, un parsit en forma de cuc de ms de 2 mm de llarg (relativament llarg) era un mixozou va semblar que afavoria la teoria d'un origen a partir d'un bilateri degenerat, ja que l'anatomia de l'animal s superficialment similar. Tanmateix, una examen ms detallat va revelar que Buddenbrockia no tenia un eix de simetria longitudinal, sin dos, aportant dubtes a aquesta hiptesi.

Posteriors investigacions amb els primers tres gens HOX de la investigaci prvia va trobar que hi havia hagut contaminaci amb briozous (uns bilateris), els animals que parasitaven aquells mixozous, cosa que explicava la confusi creada. Una clonaci ms curosa de 50 gens de Buddenbrockia va establir que era un membre extremadament modificat del flum dels cnidaris, amb els medusozous com als seus parents ms propers. Feia molt que s'havien notat les similituds amb les cpsules polars dels cnidari, per s'havia assumit que era un cas d'evoluci convergent.

Els taxnoms reconeixen actualment que els antics Actinosporea no eren un grup de mixozous sin una fase del cicle vital dels Myxosporea.

Referncies.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="177056" title="Antonio Susillo" nonfiltered="2403" processed="2400" dbindex="72410">

Antonio Susillo (Sevilla, 1857 - 1896) va ser un dels escultors espanyols ms famosos de la segona meitat del segle XIX. 

Va desenvolupar els seus estudis a l'Escola de Belles Arts de Pars i a Roma. Obtenint durant la seva carrera nombrosos premis en exposicions nacionals, entre ells, els segons premis l'any 1887 i 1890. 

La seva obra est marcada per la influncia modernista que va rebre durant la seva estada a Pars. Es caracteritza pel carcter realista i descriptiva. Entre els seus deixebles cal destacar a Castillo Lastrucci 

Sobre la seva mort hi ha dues llegendes, una compte que la seva mort va ser el resultat d'una depressi que va sofrir l'escultor a causa de la mort de la seva esposa i altre compte que es va produir al canviar la posici dels peus al Crucificado de las Mieles, sota el qual descansen les restes de l'escultor.

Entre la seva labor artstica destaca la restauraci de la Virgen de la Amargura al 1893 i s l'autor dels monuments a Velzquez, Daoz (Sevilla) i Cristfol Colom (Valladolid).




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="177058" title="Bandera d'Arizona" nonfiltered="2404" processed="2401" dbindex="72411">
 
La bandera d'Arizona consisteix en 13 raigs vermells i daurats a la meitat superior, representant les 13 colnies originals i els colors de la bandera d'Espanya en homenatge als descobridors espanyols. L'estrella de coure al centre simbolitza la indstria minera d'aquest estat.

Enllaos externs.
Histria de la bandera d'Arizona ;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="177061" title="Monoblastozou" nonfiltered="2405" processed="2402" dbindex="72412">

Els monoblastozous (Monoblastozoa) sn un flum del regne animal de dubtosa existncia i encara ms dubtosa afiliaci. Es basa en l'espcie Salinella salve, que va ser descrita per Fenzel el 1892 procedent de dues salines de Crdoba (Argentina); la seva descripci s tan ambigua i imprecisa que no s'ha pogut caracteritzar amb precisi donat que mai s'ha tornat a observar .

 Referncies .









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="177068" title="Ion Iliescu" nonfiltered="2406" processed="2403" dbindex="72413">


Ion Iliescu (Olteni a, C l ra i, Romania 1930)
s un poltic romans, va ser onze anys President de Romania des de 1989 fins a 1996 i des de 2000 a 2004. Actualment i des del 21 de desembre de 2004 s lder del Partit Socialdemcrata de Romania al Senat. 

El 2005 es va acusar a Iliescu de crims contra la humanitat en els anys 1989-1990 i d'abusos de poder els mateixos anys i durant els primers anys de la dcada dels 90. Els seus partidaris i ell mateix han afirmat que aquestes acusacions sn un instrument de venjana per l'oposici.

Infncia i estudis.
Iliescu va nixer a Olteni a a la Provncia de C l ra i al sud-oest de Romania, el 3 de mar de 1930. Fill d'Alexandru Iliescu, un treballador de ferrocarrils, militant al Partit Comunista Romans. Iliescu estudi mecnica de fluids a la Universitat Politcnica de Bucarest. Ms tard va estudiar a l'Institut d'Energia a la Universitat Estatal de Moscou. Durant la seva estada a Moscou va ser secretari de l'Associaci d'Estudiants Romanesos. En tornar a Romania va casar-se amb Elena  erb nescu amb qui no t fills.

Inicis poltics.
El 1944 va afiliar-se a la Uni dels Comunistes Joves, el partit de la joventut del PCR, fins que el 1953 ingress al Partit Comunista Romans. Va ser membre del Comit Central de la Uni dels Comunistes Joves (1956-1965) i membre del Comit Central del Partit Comunista Romans (1965-1984). Va ser Ministre de Joventut (1967-1971) durant el govern de Ion Gheorghe Maurer. El 1971 comen un distanciament amb el President Nicolae Ceau escu.

Revoluci Romanesa de 1989.
Desprs de la revolta anti-comunista de Timi oara, Iliescu i uns quants comunistes ms va crear el Front de Salvaci Nacional (FSN). Iliescu va proposar una "democrcia original" multipartidista. Desprs de la mort de Ceau escu el 1989, Iliescu es va autoproclamar President de la Repblica, aix era el 22 de desembre de 1989.

President de la Repblica (1989-1996).
En les eleccions presidencials romaneses del 20 de maig de 1990 Iliescu va obtenir un 85,07% i 12.232.498 vots, derrotant a Radu Cmpeanu del Partit Nacional Liberal (10,64% i 1.529.188 vots) i a Ion Ra iu del Partit Nacional Agrari - Democrcia Cristiana (4,29% i 617.007 vots). Aix va continuar com a President fins el 1992. El 1992 fund el Nou Front de Salvaci Nacional (FDSN) (posteriorment renomenat a Partit Socialdemcrata de Romania. En les eleccions presidencials romaneses del 27 de setembre i 11 d'octubre de 1992 Iliescu va obtenir en la primera volta un 47,34% i 5.633.456 vots, contra Emil Constantinescu de la Convenci Democrtica Romanesa (31,24% i 3.717.006 vots). En la segona volta va obtenir un 61,43% i 7.393.429 vots) contra Emil Constantinescu del CDR (38,57% i 4.641.207 vots). I aix continu la presidncia fins el 1996. En les eleccions presidencials romaneses del 3 i 17 de novembre de 1996, en la primera volta va obtenir un 32,25% i 4.081.093 vots contra Emil Constantinescu del CDR (28,21% i 3.569.941 vots). En canvi en la segona volta la va perdre (Ion Iliescu - 45,59% i 5.914.579 vots) i (Emil Constantinescu - 54,41% i 7.057.906 vots). Iliescu deix el crrec de President de la Repblica el 29 de novembre de 1996 precedint a Emil Constantinescu.

President de la Repblica (2000-2004).
En les eleccions presidencials romaneses del 26 de novembre i 10 de desembre del 2000, en la primera volta va obtenir un 36,35% i 4.076.273 vots, contra Corneliu Vadim Tudor del Partit de la Gran Romania (28,34% i 3.178.293 vots). En aquestes eleccions la centre-dreta del Partit Demcrata es va veure fortament derrotada. En la segona volta va obtenir un 66,83% i 6.696.623 vots contra Corneliu Vadim Tudor del PRM (33,17% i 3.324.247 vots). La constituci romanesa diu que els presidents no s'hi poden estar ms de dos legislatures al poder, per aix Iliescu no es va poder tornar a presentar en les eleccions presidencials de 2004, a qui va deixar a Adrian N stase, per aquest va ser derrotat en la segona volta per Traian B sescu (PD). El mateix dia que va deixar la presidncia a B sescu, va ser nomenat lder del Partit Socialdemcrata de Romania al Senat. En les Eleccions primries del PSD de 2005 va deixar la presidncia del partit a Mircea Geoan . (21 d'abril de 2005).









































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="177070" title="Xuixo" nonfiltered="2407" processed="2404" dbindex="72414">


El xuixo, tamb conegut com a xuxo, s una pasta dola tpicament gironina, de forma cilndrica de pasta fina, farcida de crema, fregida i ensucrada per fora.

El xuixo t el distintiu de "Producte de la terra", del Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca de la Generalitat de Catalunya.

Sembla que aquesta pasta va nixer a Girona als anys vint del segle XX, a la pastisseria que Emili Puig tenia al carrer de la Cort Reial, arran que un confiter francs va ensenyar a aquest pastisser l'elaboraci d'un pasts que anomenava "chou  la crme", que va servir d'inspiraci per fer el giron xuixo. 

El xuixo s present a molts llocs fora del Girons i rodalia, grcies a la seua gran acceptaci. En la segona meitat del secle XX era un dels pricipals productes venuts a les xurreries. Aquesta pasta tamb es troba sovint a Tarragona, Castell de la Plana i Valncia. El seu nom s'ha tradut al castell com a "chucho", "suso" o "sus". El xuixo banyat en xocolata va ser comercialitzat per una certa marca coneguda de llaminadures.

 La llegenda .
A la Rambla i el carrer d'Argenteria trobem un personatge molt simptic que forma part de les llegendes de Girona, el Tarl, personatge a qui es deu l'origen del xuixo, pasta de crema tpica de la ciutat. Aquest acrbata, que va entretenir els ciutadans en una poca de quarantena durant una epidmia, es va enamorar de la filla d'un pastisser. Durant una visita a la seva enamorada, quan el pare d'ella va arribar, es va amagar dins un sac de farina fins que va esternudar fent "xui-xui". Per a no enfurismar el pastisser, li va prometre casar-se amb la seva filla i donar-li la recepta d'un dol: el xuixo, anomenat aix en record de l'esternut delator. Ara es pot veure el ninot del Tarl cada any per les festes de Primavera o per Fires, quan es penja al mateix lloc on anys enrere va entretenir amb les seves acrobcies els gironins.

 Marxa Popular del Xuixo .
La Fundaci Oncolliga Girona organitza la popular Marxa del Xuixo, amb la collaboraci del GEiEG i l Ajuntament de Girona. s una marxa per a tota la famlia on es pretn recrrer diferents indrets de Girona tot caminant sense preses per a poder descobrir tots els seus encants. A l'arribada els participants poden gaudir dels xuixos que han preparat el Gremi de Pastissers de Girona.

Vegue tamb.
Cuina del Girons;
Cuina de Frana;
Xurreria;

 Enllaos externs .
Productes de la terra

Fundaci Oncolliga




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="177071" title="Harold Macmillan" nonfiltered="2408" processed="2405" dbindex="72415">


Maurice Harold Macmillan, poltic angls, va nixer al barri londinenc de Chelsea el 10 de febrer de 1894 i va morir a Chelwood Gate, a Sussex, el 29 de desembre de 1986.

Nascut en el s d'una famlia d'editors, va fer els estudis secundaris a Eton, per els hagu de deixar per malaltia. Ms tard va fer el primer cicle d'humanitats al Balliol College de la Universitat d'Oxford, i l'esclat de la I Guerra Mundial l'imped de continuar estudiant. En el curs d'aquesta guerra va ser ferit tres cops.

El 1924 va ingressar al Partit Conservador i fou elegit membre del Parlament per Stockton. El 1929 abandon l'esc i el partit per discrepncies amb la lnia oficial de Baldwin i Chamberlain, massa dretana. Dos anys desprs, tanmateix, hi reingress, i torn a ser elegit diputat per la seva circunscripci. Fou reelegit una i altra vegada (a partir del 1945 per la circumscripci de Bromley) fins al 1964, quan es retir de la poltica.

En el govern de coalici de Churchill de 1939 fou nomenat vice-ministre delegat al Quarter General de l'Exrcit del Nord d'frica. Va intervenir directament en el conflicte pel lideratge del general De Gaulle i en la crisi de Grcia. Del 1943 al 1944 exerc l'Alt Comissariat Britnic en el govern aliat d'Itlia.

Fou successivament Secretari d'Estat de l'Aire (1945), Ministre de l'habitatge (1951-1954), Ministre de defensa (1954-1955), Ministre d'afers estrangers -Foreign Office- (1955) i Ministre d'economia -Chancellor of Exchequer- (1955-1957), en els governs conservadors de Churchill i Eden.

El 1957 fou nomenat Primer Ministre, crrec des del qual hagu de fer front a la crisi del canal de Suez i a l'expulsi de Sudfrica de la Commonwealth a causa de l'apartheid. Dimit del crrec el 1963 i fou substitut per Sir Alec Douglas-Home.

El 24 de febrer de 1984 la reina Elisabet II li atorg els ttols hereditaris de comte de Stockton i vescomte Macmillan d'Ovenden.






































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="177072" title="Federico Coullaut-Valera" nonfiltered="2409" processed="2406" dbindex="72416">
Federico Coullaut-Valera.(Madrid, 1912- Granja de San Ildefons (Segvia),1989). Escultor i imatger espanyol. 
Biografia. 
Federico Coullaut-Valera Mendigutia va nixer a Madrid el 25 d'Abril de 1912. El seu pare, Lorenzo Coullaut Valera fou un prestigis escultor, i tamb el mestre de Federico. 
Obra. 
Monuments, retrats i nombrosos grups per a la Setmana Santa jalonen l'obra d'aquest artista.
Obra Pblica.
 
Genet andals del Monument als germans lvarez Quintero. Parc del Retir, Madrid, 1934 . ;
Grups escultrics del Monument a Cervantes. Madrid, 1965 . ;
Monument a Felip II. Plaa de l'Almudena, Madrid. ;
Monument en record de les vctimes de l'atemptat a SS. MM. els Reis Alfons XII i Victria Eugnia, Madrid. ;
Figura femenina. Font del Roserar del Parc de l'Oest, Madrid. ;
Figura de l'Edifici Metrpolis, Madrid. ;
Bust del msic Enrique Iniesta. ;
Parc de la font del Berro, Madrid. ;
Monument a Po Baroja. Madrid. ;
Monument a Felip II. Valladolid. ;
Monument a Joselito "El Gallo". Sevilla. ;
Monument a Fra Bartolom d'Olmedo. Olmedo, Valladolid. ;
Monument al General Cassola. Helln, Albacete. ;
Monument al General Franco.Ferrol, La Corunya. ;
Set figures de bronze. Palau de la Diputaci, Sria. ;
Monument a Diego Lanez. Almazn, Soria. ;
Grups i Imatges de Setmana Santa. 
Grup de la Vernica. Cofradia Marraja, Cartagena. 1948 ;
Aparici de Jess a Maria Magdalena. Cofradia del Ressuscitat Cartagena. 1948 ;
Grup de la Resurrecci. Cofradia del Ressuscitat Cartagena. 1949 ;
Aparici de Jess a Sant Toms. Cofradia del Ressuscitat Cartagena. 1949 ;
Aparici de Jess als Deixebles de Emas. Cofradia del Ressuscitat Cartagena. 1958 ;
Coronaci d'Espines. Cofradia Califrnia, Cartagena. 1964;
Enllaos externs.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="177077" title="Quinorrinc" nonfiltered="2410" processed="2407" dbindex="72417">

Els quinorrincs (Kinorhyncha, del grec k ne , 'moure' + rhynchos musell) s un flum de diminuts (1 mm or menys) invertebrats pseudoeclomats marins que viuen en el fang i la sorra de les profunditats.

Estan segmentats amb un cos consistent de cap, coll i un tronc d'onze fragments. No tenen cilis externs, per en canvi tenen un nombre d'espines al llarg del cos, a ms de diversos cercles d'espines al llarg del cos que fan servir per a la locomoci. Les espines sn part de la cutcula  secretada per l'epidermis; se l'han de canvir diverses vegades a mesura que desenvolupen el cos. El cap s totalment retrctil i es cobreixen per una srie de plaques del coll.

Els quinorrincs mengen diatomees i qualsevol altra cosa que trobin en el fang.

Hi ha dos sexes d'aspecte similar, i les larves sn de vida lliure, per se sap molt poc del seu procs de reproducci.

Els seus parents ms propers sn els flums dels loricfers i els priaplids, constituint tots junts el clade dels escalidfors.

Els dos subgrups de quinorrincs estan generalment classificats en ordres en comptes de en classes. Se'n coneixen unes 150 espcies.

Ordre Cyclorhagida
 Subordre Cyclorhagae;
 Famlia Echinoderidae;
 Famlia Zelinkaderidae;
 Famlia Centroderidae;
 Famlia Dracoderidae;
 Subordre Conchorhagae;
 Famlia Semnoderidae;
 Subordre Cryptorhagae;
 Famlia Cateriidae;

Ordre Homalorhagida
 Subordre Homalorhagae;
 Famlia Pycnophyidae;
 Famlia Neocentrophyidae;

Cladograma.





Enllaos externs.

Introduction to the Cephalorhyncha ;
Dibuixos de quinorrincs ;




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="177081" title="Idea" nonfiltered="2411" processed="2408" dbindex="72418">

Una idea s un producte del pensament, l'expressi d'un concepte.
El terme idea tradueix la paraula grega eidos, que tamb es pot traduir per forma, i t relaci directe amb al significat d'all que es veu, all que es pot veure. Tenint en compte que el terme "forma" (relacionat amb idea)s'ha d'entendre en el sentit que t en paraules com in-formaci, i que el terme grec relacionmat amb "veure" s teorein (teoria), es mostra la relaci entre aquests significats. Aix, una idea seria tot all que es pot concebre mentalment, l'objecte de les teories o, ms acuradament, el significat d'una oraci. Els conceptes, en canvi, farien referncia ms aviat als termes generals.

Les idees en filosofia.
Les idees en filosofia equivalen a l'essncia del coneixement. El terme neix amb Plat i la seva divisi del mn entre el mn sensible (visible, en diu Plat) i el mn de les idees, l'autnticament real. Aix, les idees sn, per Plat, l'autnctica realitat que el mn visible o sensible (anomenta aix perqu es copa pels sentits, en oposici al mn de les idees o intelligible perqu es copa per la ment) es limita a copiar. Aix, en la perspectiva platnica, de la mateixa manera que, per exemple, una casa fsica s la realitzaci (imperfecta) dels plnols ideats en la ment de l'arquitecte, el conjunt del mn fsic s possible perqu realitza les idees perfectes de les entitats matemtiques (quadrats, cercles, esferes, nombres )i llurs relacions. 
Aristtil, en canvi, dna ms rellevncia a la noci d'idea com a forma. Tot el que existeix s una composici de matria i forma, i aquesta s una relaci indissociable: no pot existir cap matria que no tingui una determinada forma (o poseeixi una determinada informaci), de la mateixa manera que no es pot donar cap forma que no ho sigui d'alguna matria. Aquesta s la concepci coneguda com hilemorfisme. A diferncia de Plat, doncs, no creu que puguin existir idees o formes "separades". Mentre que Plat defensa un dualisme ontolgic (dos mns diferents i separats, com si existissin les idees separades de les coses), Aristtil pensa que les formes o idees no poden tenir existncia separada. n el pensament cristi es va imposar la perspectiva platnica i alguns autors, com sant Agust, per exemple, van estendre la teoria de Plat considerant que les idees serien com els continguts de la ment divina i el mn fsic (creat per Du) seria la seva concreci. La filosofia escolstica va reanomenar aquestes idees de la ment divina com a idees exemplars.

L'idealisme s el corrent que defensa l'existncia de les idees per sobre de les aparences dels sentits. Segons els racionalistes, algunes idees sn innates, sn l'activitat mental prpia de l'home, a diferncia dels animals.
De fet Descartes distingia entre tres classes d'idees: 
 1) idees adventcies (que sn aquelles que semblen procedir dels nostres sentits); ;
 2) idees factcies (de factum), que serien idees fabricades per la nostra imaginaci (com les corresponents a entitats mitolgiques, fades, personatges literaris, etc.)i ;
 3)idees innates, que no pot haver construt la nostra ment.
En canvi per als empiristes sn simplement noms, abstraccions per designar un conjunt de processos mentals a partir de sintetitzar dades de l'experincia, sn sempre productes secundaris, etiquetes. 
Una posici intermedia s la que defensa Kant, pel qual per pensar cal disposar -al igual que ho defensaven els empiristes- de dades subministrades pels sentits, per aquests dades per si mateixes -tal com ho deien els racionalistes- no poden donar lloc a pensaments, sin que cal que estiguin estructurades mentalment per les categories del pensament o per les intucions pures de la sensibilitat. Aix, per exemple, si pensem en una taula que est enmig de dues cadires, els nostres sentits ens han sumbinistrar imatges d'objectes, per la noci d'"una" X que est "enmig" de "dues" Y sn elaboracions mentals. De feta mai ning no ha "vist" una, sin que ha vist objectes que la nostra ment "unifica"; tampoc no hem vist mai "enmig", sin objectes que la nostra ment ordena en l'espai i en el temps. El nostre enteniment aporta aquests categories: unitat, relaci, causa, etc. i disposa els objectes en l'espai i el temps. Aquesta concepci s'anomena idealisme transcendental


Les idees en psicologia.
Les idees sn ocurrncies, pensades o continguts de la ment. Suposa una resposta del cervell a un problema (t una idea per resoldre una situaci) o una nova invenci. Les idees poden ser comunicades a altres persones i poden influir en la conducta sota la forma de prejudicis, motivaci per aconseguir una fita o projecci del que pot passar. 


Enllaos externs.
 Pgina de Filoxarxa sobre el concepte d'Idea;

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="177098" title="Heptatl" nonfiltered="2412" processed="2409" dbindex="72419">
L'Heptatl s una competici combinada de set proves d atletisme que es realitzen en dos dies consecutius per un mateix atleta. El nom amb qu es coneix aquesta prova s d'orgen grec: (hepta  +athlon ).

Existeixen dos tipus d'hetptatl, depenent de si es realiza en pista cuberta o a l'aire lliure. La puntuaci en ambdues versions s similar. A cada prova els atletes aconsegueixen punts en funci del resultat obtingut. 

 Heptatl en pista coberta .
Prova que es realitza en campionats d'atletisme de pista coberta per part dels hombres.

El primer dia es realitzen les segents proves i per aquest ordre: 
 60 metres llisos;
 Salt de llargada;
 Llanament de pes;
 Salt d'alada;

El segon dia:
 60 m tanques;
 Salt amb perxa;
 1000 metres;

 Heptatl a l'aire lliure .
Aquesta prova es realitza oficialment en campionats d'atletisme a l'aire lliure per part de les dones.

El primer dia es realitzen les segents proves i per aquest ordre: 
 100 metres tanques;
 Salt d'alada;
 Llanament de pes (4Kg);
 200 metres llisos;

El segon dia:
 Salt de llargada;
 Llanament de javelina;
 800 metres;

 Rcords femenins a l'aire lliure .
(actualizat a 31-08-2007)



 Millors marques mundials femenines a l'aire lliure.
(actualizat a 31-08-2007)



 L'heptatl a Catalunya .
Entre les heptaatletes catalanes destaca la gironina Imma Clops. 


 Altres competicions combinades .
Biatl ;
Duatl ;
Triatl ;
Quadratl ;
Pentatl ;
Pentatl modern ;
Decatl ;

 Enllaos externs .
Plana d'atletisme, Federaci Catalana d'Atletisme;
calculadora de punts per a l'Heptatl femen;
calculadora de punts per a Heptatl mascul;
frmula de punts a l'heptatl;
Calculadora per a diverses proves combinades, inclosa l'Heptatl;


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="177099" title="Imma Clops Gasull" nonfiltered="2413" processed="2410" dbindex="72420">
Imma Clops Gasull nascuda el 19 de gener de 1968 a Pedret i Marz (Alt Empord) s una atleta catalana retirada que particip en les competicions d'heptatl i pentatl.


Resultats internacionals destacats.



Enllaos externs.
 Fitxa de la IAAF ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="177101" title="A Village Romeo and Juliet" nonfiltered="2414" processed="2411" dbindex="72421">

A Village Romeo and Juliet (Un Romeo i Julieta de llogaret) s una pera de Frederick Delius, la quarta de les sis que va compondre.

El primer esborrany del llibret va ser elaborat per C.F. Keary, autor del text per a l'anterior pera de Delius; Koanga. Delius no hi va quedar satisfet, i en companyia de la seua muller Jelka, va reescriure'l en alemany, amb la corresponent traducci a l'angls. Est basada en la narraci breu Romeo und Julia auf dem Dorfe de l'escriptor sus Gottfried Keller. L'estrena va tenir lloc a la Komische Oper de Berln, el 21 de febrer de 1907 sota la direcci de Fritz Cassirer. Sir Thomas Beecham va presentar l'pera a la Royal Opera House, Covent Garden, al febrer de 1910. L'estrena als Estats Units d'Amrica va tenir lloc el 26 d'abril de 1972 a Washington, D.C. Tot i que la primera versi va ser l'alemanya, l'pera ha estat representada habitualment en angls, probablement degut a la seua major difusi en el pasos anglosaxons.

 Anlisi .
L'pera narra l'amor impossible entre dos joves, Sali i Vrenchen, que com en el cas dels clssics Romeo i Julieta est provocat per l'enfrontament entre els seus respectius pares, dos brbars camperols que acaben en la runa i cauen en la dissort a causa d'una absurda discussi. La figura simblica del Violinista Tenebrs, una mena de vagabund situat al marge dels convencionalismes socials, actua per una banda com argument de la llibertat espiritual i per altra com a imatge de la mort, apareixent sempre en els moments decisius per a la parella. En cert sentit, A village... es deutora del Tristany i Isolda de Wagner: el tema principal de l'pera s l'atracci de la mort, la shopenhaueriana  renncia a la voluntat de viure . Finalment l'acci conclou en un Liebestod dels dos amants, enfonsant-se plegats, lentament, en el riu. 


La msica de Delius ha gaudit de grans defensors i d'aferrissats detractors. Entre els primers cal destacar la figura del director angls Tomas Beecham, que va arribar a dir de Delius que era  el ms gran compositor desprs de Wagner . En general la msica de Delius, degut al seu carcter personal i difcil d'adscriure a cap corrent establert, ha generat tot tipus de reaccions, des del menyspreu, a l'estupefacci o la lloana. No han mancat tot tipus d'afirmacions i qualificacions envers la seua msica:  auto-indulgent ,  exhuberant en emocions ,  plena de nostlgia  o  improvisaci narcisista . A Village Romeo and Juliet, tot i ser considerada generalment com la millor pera de Delius, no ha pogut mantenir-se al marge de la controvrsia. Principalment ha estat criticada per la seua debilitat dramtica. Com en el cas de Plleas et Mlisande de Debussy, hi ha un evident estatisme en l'acci i els personatges semblen actuar com ombres, sense que s'evidencie el vertader origen de les seues decisions . Tot i aix, s'aprecia un increment de la tensi dramtica a mesura que l'acci avana  al final, per, hom t la sensaci que la decisi del sucidi dels amants arriba per conflictes no prou definits. L'aparici dels joves amants com a infants en la primera escena, i com a torturats adults en les segents, s una dificultat dramtica afegida.

Tot i que l'pera ha estat representada rarament, l'interludi orquestral entre les escenes 5 i 6, "The Walk to the Paradise Garden" (El passeig vers el Jard del Parads), s una coneguda pea de concert i ha estat enregistrat en moltes ocasions.  Introduda de manera mgica  representa, en el seu arravatament i angoixa, el vertader esperit de l'amor romntic .

Sinopsi.

L'pera t sis escenes.

Al comenament de l'pera, Sali, fill del granger Manz, i Vrenchen (Vreli), filla del granger Marti, sn infants. Juguen plegats un mat de setembre en una parcella de terra. El Violinista Tenebrs s el vertader propietari de la disputada terra, per com s fill illegtim i per tant no disposa de drets legals, no pot exercir cap control sobre aquesta. S'apareix als infants i els diu que la terra no ha de ser llaurada. Manz i Marti es disputen la propietat de la terra, i arran de la baralla posen fi a la relaci entre els seus respectius fills. 

Sis anys desprs, a l'actualment feta malb casa de Marti, Sali i Vrenchen planegen un encontre. Des de llur infantesa, un plet sobre la terra ha arrunat Manz i Marti. Sali persuadeix Vrenchen per a veure's a la parcella. El Violinista Tenebrs apareix de nou i els convida a quedar-s'hi. Tamb els diu que poden tornar a trobar-s'hi de nou. Marti veu els dos enamorats i pretn endur-se a Vreli. Intentant detenir a Marti, Sali el fereix greument. Com a resultat, Marti perd la ra i ha de ser confinat en un asil. Sali torna a visitar a Vreli a sa casa, que es troba en venda. Ambds es declaren el seu amor i decideixen viure plegats. 

A la fira del poble Sali i Vreli compren uns anells. Sali menciona una posada, anomenada "El Jard del Parads", on poden ballar tota la nit, i decideixen anar-hi. El Violinista Tenebrs i alguns vagabunds hi estan bevent. Saluda als enamorats i els suggereix unir-se a ell per a portar una vida de roders a les muntanyes. Per Sali i Vreli decideixen que no poden portar aquest tipus d'existncia, i decideixen morir junts, per a no renunciar a l'amor que senten l'un per l'artre. Surten de la posada i troben una gavarra per al transport de fenc, hi pugen i, deslligant-la del moll la deixen anar riu avall. Mentre sn observats pel Violinista Tenebrs, Sali retira el tap del fons de la barca, i els dos enamorats s'enfonsen amb l'embarcaci.

Enregistraments.
 EMI Classics; Ren Soames, Vera Terry, Gordon Clinton, Denis Dowling, Frederick Sharp; Royal Philharmonic Chorus; Royal Philharmonic Orchestra; Sir Thomas Beecham, director;
 EMI Classics; Robert Tear, Elizabeth Harwood, John Shirley-Quirk, Benjamin Luxon, Noel Mangin, Corin Manley, Wendy Eathorne; John Alldis Choir; Royal Philharmonic Orchestra; Meredith Davies, director ;
 Argo (Decca); Arthur Davies, Helen Field, Thomas Hampson, Stafford Dean, Barry Mora, Samuel Linay, Pamela Mildenhall, Maria Venuti, Patricia Ann Caya; Arnold Schoneberg Choir; ORF Symphony Orchestra; Sir Charles Mackerras, director;

Vdeo.
 Decca: Dana Moravkova (actriu, Vreli), Michel Dlouhy (actor, Sali), Thomas Hampson (actor i cantant, Violinista Tenebrs), Katerina Svobodova (actriu, Vreli infanta), Jan Kalous (actor, Sali infant), Leopold Haverl (actor, Manz), Pavel Mikulik (actor, Marti); cantants de la versi d'Argo/Decca Mackerras; Petr Wiegel, director;

Referncies.


Bibliografia general.
Viking Opera Guide ed. Holden (Viking, 1993);

Enllaos externs.
 Boosey & Hawkes: Plana sobre A Village Romeo and Juliet;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="177104" title="Bronzes de Botorrita" nonfiltered="2415" processed="2412" dbindex="72422">
Els bronzes de Botorrita sn quatre plaques de bronze inscrites procedents del jaciment del Cabezo de las Minas (Botorrita, Saragossa). El primer, el tercer i el quart bronze contenen textos en llengua i escriptura celtibrica (variant oriental), mentre que el segon cont un text en llengua i escriptura llatina.  El jaciment del Cabezo de las Minas s identifica amb la ciutat de Contrebia Belaisca, ats que apareix citada en el segon bronze com el lloc on s ha realitzat l acte que es descriu (Contrebiae Balaiscae) i que tamb es citada en una tssera celtibrica com a origen de l individu citat (Tessera Frhner: kontebias belaiskas), en monedes de bronze dels ss. II i I aC com a seca (Kontebakom bel) i en fonts antigues, en particular com a Mansio en un itinerari (Ravenate: Contrebia). El quatre bronzes es troben actualment dipositats en el Museu de Saragossa.

El primer bronze .


El primer bronze de Botorrita (1970) t unes dimensions de 40,5 x 9,5-10,5 cm i cont un text en llengua i escriptura celtibrica (variant oriental)distribut en onze lnies en la cara A i nou lnies en la cara B. Va aparixer en dos fragments en el context d una casa  tardorepublicana, per en estrats diferents, cosa que fa pensar que aquest no era el seu context original. La posici invertida del text de la cara B respecte del text de la cara A i la disposici del text de la cara B que deixa quasi exempt el fragment petit ha fet pensar en algun mecanisme d exposici que permets la rotaci de la placa sobre si mateixa i que fos la causa de la fractura. No hi ha acord entre els investigadors sobre el significat concret del text de la cara A, per s sobre el seu carcter legal. El text de la cara B s ms transparent, ats que es tracta d una relaci de frmules onomstiques que identifiquen a catorze individus, probablement els magistrats responsables del text de la cara A, tot i que la transcripci de l element que es repeteix per cadascun dels individus s conflictiva: bintis interpretat com a indicaci de magistratura (lectura tradicional) o b kentis, interpretat com a marca de filiaci (Velaza 1999).


A.1. tirikantam : berkunetakam : tokoitoskue : sarnikio (:) kue : sua : kombalkez : nelitom;
A.2. nekue to : uertaunei : litom : nekue : taunei : litom : nekue : masnai : tizaunei : litom : soz : auku;
A.3. aresta : tamai : uta : oskues : stena : uerzoniti : silabur : sleitom : konskilitom : kabizeti;
A.4. kantom  sankilistara : otanaum : tokoitei : eni : uta : oskuez : boustomue : koruinomue;
A.5. makasiamue : ailamue : ambitiseti : kamanom : usabituz : ozas : sues : sailo : kusta : bizetuz : iom;
A.6. asekati : mbitinkounei : stena : es : uertai : entara : tiris : matus : tinbituz : neito : tirikantam;
A.7. eni : oisatuz : iomui : listas : titas : zizonti : somui : iom : arznas : bionti : iom : kustaikos;
A.8. arznas : kuati : ias : ozias : uertatosue : temeiue : robiseti : saum : tekametinas : tatuz : somei;
A.9. enitouzei : iste : ankios : iste : esankios : uze : areitena : sarnikiei : akainakubos;
A.10. nebintor : tokoitei : ios : uramtiomue : auzeti : aratimue : tekametam : tatuz : iom : tokoitoskue;
A.11. sarnikiokue : aiuizas : kombalkores : aleites : iste : ires : ruzimuz : abulu : ubokum;


B.1. lubos : kounesikum : melmunos : kentis : letontu : litokum;
B.2. abulos : kentis : melmu : barauzanko : lesunos : kentis;
B.3. letontu : ubokum : turo : kentis : lukenaz : aiu : berkantikum;
B.4. abulos : kentis : tirtu : aiankum : abulos : kentis : abulu : louzokum;
B.5. useizunos : kentis : akainaz : letontu : uikanokum : suostuno;
B.6. s : kentis : tirtanos : statulikum : lesunos : kentis : nouantutas;
B.7. letontu : aiankum : melmunos : kentis : useizu : aiankum : tauro;
B.8. kentis : abulu : aiankum : tauro : kentis : letontu : letikum : abulos : kentis;
B.9. ]ukontaz : letontu : esokum : abulos : kentis;

(Transcripci de Jordn, 2004: versi kentis)

 El segon bronze .

El segon bronze de Botorrita (1979), conegut tamb com tabula Contrebiensis,  t unes dimensions de 20,8 x 43,8 cm. i cont un text distribut en vint lnies noms per una cara. Va aparixer frut de recerques clandestines en la part alta del jaciment i per tant no es coneix el seu context arqueolgic. A diferncia dels altres tres bronzes que estan redactats en llengua i escriptura celtibrica, aquest est redactat en llat, cosa que permet conixer el seu contingut sense problemes: recull el judici d un plet que involucra tres ciutats, els salluienses (Salluie), els sosinestanos i els allavonenses (Alaun), per una canalitzaci d aiges que els primers volien realitzar en un terreny comprat als segons i sobre la que els tercers no estaven d acord. El senat de Contrebia Belaisca, ciutat no involucrada en el plet, va actuar d rbitre amb el beneplcit de les autoritats romanes i va sentenciar a favor dels salluienses. El text acaba amb les frmules onomstiques que identifiquen els sis magistrats que van jutjar el plet i la dels defensors de cada causa. La data i el lloc de la sentncia s indiquen en la darrera lnia: Contrebia Belaisca, el quinze de maig del 87 aC.


1. Senatus Contrebiesis quei tum aderunt iudices sunto. Sei paragrum quem Salluienses;

2. Sosinestane emerunt rivi faciendi aquaive ducendae causa qua de re agitur Sosinestanos;

3. suo Salluiensibus vendidisse inviteis Allavonensibus;tum sei ita arret eei iudices iudicent;

4. eum agrum qua de re agitur Sosinestanos Salluiensibus iure suo vendidisse; sei non parrt iudicent;

5. iur suo non vendidi;

6.Eidem quei supra scriptei  iudices sunto. Sei Sosinestana ceivitas esset, tum, qua Salluiensis;

7. novissume publice depalarunt qua de re agitur, sei ntra eos palos Salluiensis rivom per agrum;

8. publicum Sosinestanorum iure suo facere licere aut sei per agrum preivatum Sosinestanorum;

9. qua rivom fieri oporteret rivom iure suo Salluiesibus facere liceret dum quanti is a aestumatu;

10. esset,qua rivos duceretur, Salluienses pequniam solverent, tum, sei ita arret, eei iudices iudicent;

11. Salluiensibus rivom iure suo facere licer; sei non parret iudicent iure suo facere non licere.

12.Sei iudicarent Salluiensibus rivom facere licere,tum quos magistratus Contrebiensis quinque;

13. ex senatu suo dederit eorum arbitratu pro agro preivato qa rivos ducetur Salluienses;

14. publice pequniam solvonto. Iudicium addeixit C.Valerius C.f. Flaccus imperator.

15.Sententm deixerunt: quod iudicium nostrum est qua de re agitur secundum Salluienses iudicamus. Quom ea res;

16. udatasmagisratus Contrebienses heisce fuerunt: Lubbus Urdinocum Letondonis f. praetor; Lesso Siriscum;

17. Lubbi f. gistratus; Babbus Bolgondiscum Ablonis f. magistratus; Segilus Annicum Lubi f. magistratus;

18. atuulovicum Uxenti f. magistratus; Ablo Tindilicum Lubbi f. magistratus.Caussam Sallui;

19. defenit ---]assius eihar f. Salluiensis. Caussam Allavonensium defendit Turibas Teitabas f.

20. ns. Actum ontrebiae Balaiscae eidibus Maieis, L. Cornelio Cn. Octavio consulibu.

 El tercer bronze .

El tercer bronze (1992) t unes dimensions de 52 x 73 cm i cont un text en llengua i escriptura celtibrica (variant oriental) distribut en un encapalament de dues lnies i quatre columnes en la mateixa cara, les tres primeres de seixanta lnies i la quarta de quaranta lnies. Va aparixer en circumstncies confuses de les que no es pot extreure informaci arqueolgica significativa. No hi ha acord entre els investigadors sobre el significat concret de les dues lnies de l encapalament, per la resta del text s clara, ats que s una relaci de frmules onomstiques corresponents a ms de dos-cents individus. 


01: risatioka : lestera : ia : tarakuai : nouiza : auzanto;
02: eskeninum : taniokakue : soisum : albana;



(Transcripci de Jordn, 2004)

 El quart bronze .
El quart bronze de Botorrita (1994) t unes dimensions de 13,7 x 15,9 cm. i cont un text en llengua i escriptura celtibrica (variant oriental) distribut en deu lnies a la cara A i vuit lnies a la cara B. A diferncia dels anteriors que han aparegut sencers, d aquest bronze noms es conserva un fragment de forma irregular. Va aparixer en unes terres que s havien transportat des de Botorrita a Jauln (Saragossa), en ra a les obres d una carretera i per tant no disposa de context arqueolgic. 


A.1. tam : tirikantam : entorkue : toutam;
A.2. : sua kombalz : bouitos : ozeum : +;
A.3. i : turuntas : tirikantos : kustai : bize+;
A.4. a : karalom : aranti : otenei : ambi++;
A.5. kom : atibion : taskue+as;
A.6. kue : usimounei : ;
A.7. karalom : ios : lues;
A.8. oi+uti : esta+;
A.9. uta : +kue;
A.10. ti ne;


B.1. e  i;
B.2. atuz : uta : e;
B.3. isum : ti : +;
B.4. ++++olo+++ : iom : u;
B.5. +toke+++ta : +ue : tizatuz;
B.6. llez+l+toioan;
B.7. toruonti : stoteroi : tas;
B.8. koesusiomo++o+;

(Transcripci de Jordn, 2004)

Bibliografia.

 Beltrn Lloris, Francisco (1996): Useisu aiankum tauro no era bintis. Una nota de lectura sobre la cara B de Botorrita 1,  La Hispania prerromana, pp. 51-63.
 Beltrn Lloris, Francisco (2002): El cuarto bronce de Botorrita, Palaeohispanica 2, pp. 381-393.
 Beltrn Lloris, Francisco - de Hoz, Javier - Untermann, Jrgen (1996): El tercer bronce de Botorrita (Contrebia Belaisca), Zaragoza.
 Jordn, Carlos (2004): Celtibrico, Zaragoza.
 Untermann, Jrgen (1997): Monumenta Linguarum Hispanicarum. IV Die tartessischen, keltiberischen und lusitanischen Inschriften, Wiesbaden.
 Velaza, Javier (1999): Balance actual de la onomstica personal celtibrica, Pueblos, lenguas y escrituras en la Hispania Prerromana, pp. 663-683.
 Villar, Francisco - Daz, M Antonia - Medrano, Manuel M - Jordn, Carlos (2001): El IV bronce de Botorrita (Contrebia Belaisca): arqueologa y lingstica, Salamanca.

Enllaos externs.

Lectura i traducci del segon bronze (G. Fats);







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="177108" title="Enrique Bof Planes" nonfiltered="2416" processed="2413" dbindex="72423">
Enrique Bof Planes naix a Xeraco (Valncia) l'11 de mar de 1956.  En 1974 ingressa en l'Escola Superior de Belles Arts de Sant Carles de Valncia. En 1979 ingressa per oposici lliure en el Cos de Catedrtics de Batxillerat. s un investigador en el camp de la pintura i el gravat, aix com en el camp de la histria. A Alcoi recents estudis arqueolgics corroboren la documentaci dels seus gravats histrics.

Biografia.

La dcada dels vuitanta representa la seua forja com a artfex i la seua immersi definitiva en el polifactic mn de la creaci artstica. Aix en 1981 exposa ja la seua primera mostra individual que t lloc en la Sala d'Exposicions de l'Aula de Cultura de La Vila Joiosa.  A l'hora d'ara inicia obres el motiu principal del qual sn els cristalls i transparncies. En 1984 executa el gravat histric Gandia 1800, alhora que aprofundix en l'estudi de tcniques diverses de gravat. En 1986 presenta una Exposici individual sobre la srie cristalls i aigua en la sala d'exposicions de la Caixa d'Estalvis d'Ontinyent, de Gandia.

Fascinat per l'art del gravat , i sense oblidar mai la pintura mamprn -acabada ja esta dcada- una srie de treballs de gran format en qu el rigor i la busca de dades fan que es combinen tcnica i histria. En 1988, comena el gravat Visita de la Duquessa Maria Enrquez a les obres d'ampliaci de l'Esglesia Major de Gandia, S. XV. En 1989 munta una exposici individual en qu incorpora en les seues creacions la figura femenina tant en interiors, com a exteriors. En 1990 i com a escenari el claustre de la Biblioteca General de Gandia presenta la seua obra gravada, junt amb altres de diversos artistes, per a mostrar les diferents tcniques de gravat. En 1991 comena un altre gravat que amb el ttol Vila d'Alcoi - 1600 donaria a conixer el pblic de l'Aula de Cultura de la Caixa d'Estalvis del Mediterrani, d'Alcoi en 1992. En 1994 presentar en els Salons de Foment d'Agricultura i Comer de Gandia una carpeta composta per deu gravats, titulada Gandia l'entorn. Este mateix any realitza una exposici individual en la Galeria Sant Jordi d'Alcoi amb temes mitolgics grecs com a motiu principal. En 1995 exposa la seua obra de gravat i pintura en la sala d'exposicions del Syndicat d initiative en la ciutat francesa de Laval.

Este mateix any es produx un canvi molt significatiu en la seua obra. Tcnica i temtica acusaran una forta evoluci. Fruit ja d'eixe aire renovador ser l'oleo titulat Ullal, amb el que participa en la XI edici del premi BMW de pintura a Madrid i obt Medalla d'Honor. El context paisatgstic que li rodeja -mar, dunes, marjals, llum mediterrnia influir en gran manera en la seua obra posterior, en la que s'abandonen definitivament els temes figuratius. 

En 1998 i per a commemorar el V centenari de la Seu de Gandia, inicia el gravat Plaa del Mercat, 1890 que presentaria en 1999 en el Sal de corones del Palau Ducal de Gandia. Una obra seua titulada Tales II seria seleccionada en el XIII premi BMW de Pintura i li permetria, durant eixe mateix any exposar l'obra en la Reial Acadmia de Belles Arts de Sant Ferran, de Madrid, Centre Cultural Casa del Cord, de Burgos, Centre Cultural Bancaixa, de Valncia, etc  

En el 2000 la seua obra cobra noves dimensions i es torna ms colorista. L'any 2001 i seguint la pauta del gravat histric, inicia els treballs de l'obra titulada Oliva 1850,  i que exhibix en una exposici individual de gravat en la Sala d'Exposicions del Museu Arqueolgic d'Oliva.

L'any 2003 contnua els seus treballs aprofundint amb l'obra pictrica buscant combinacions de colors amb predomini dels contrastos. En el 2004 realitza una carpeta de gravats a l'aiguatinta, seguint els mateixos temes i paleta de colors que utilitza en la pintura. En 2005 presenta les ltimes mostres de la seua obra en una exposici individual en la Sala Municipal d'exposicions "Coll Ales", de Gandia.

Diverses obres seues figuren en publicacions especialitzades, en portades de llibres i revistes. La seua obra es troba en nombroses colleccions i entre elles: Calcografia Nacional, Acadmia de Belles Arts de Sant Carles de Valncia, Museu Nacional de Cermica i d'Arts Sumpturies Gonzlez Mart, a Valncia, Ajuntament de Gandia, Ajuntament d'Alcoi, Ajuntament d'Oliva, etc 

Premis.

Premi Especial en la X edici del Premi de Pintura Ciutat de Gandia.
Finalista en el X premi Ciutat de Dnia.
Menci d'Honor en el II Premi Nacional de Pintura Vila de Teulada.
Medalla d'Honor Premio BMW 1996;
Finalista en el IV Premio Internacional de Pintura Puerto Bans de Marbella.
Finalista en el IV Premio de pintura de la Caja Rural de Sevilla.
Finalista en el XV Premio de Pintura  Emilio Ollero .

Exposicions.
1981. 
Exposici individual, Aula de Cultura de La Vila Joiosa.
1982. 
Exposici individual, Sala Municipal d'Exposicions La Cisterna, Xeraco.
1983. 
Exposicions collectives:
Ajuntament de Gandia, X Premi de Pintura Ciutat de Gandia.
Ajuntament de Monver.
Ajuntament d'Alacant.
Sala La Cisterna, Xeraco.
1985. 
Exposicions Collectives:
Casa Municipal de Cultura de Dnia, X Premi de Pintura Ciutat de Dnia.
Casa Municipal de Cultura de Teulada, II Premi de Pintura Vila de Teulada.
1986. 
Exposici individual, Caixa d'Estalvis d'Ontinyent, Gandia.
1989. 
Exposici individual, Caixa d'Estalvis d'Ontinyent, Gandia.
1990. 
Exposici collectiva de gravats, Claustre de la Biblioteca General, Gandia.
1991. 
Exposici collectiva: La Sala Sant Julien, Laval, Frana.
5 Artistes Saforencs, Casa Cultura d'Oliva.
4 Artistes de la Safor, Casas de Cultura de Beniarj, Daims, Miramar, Xeresa.
1992. 
Exposici de gravat, Aula de Cultura Caixa d'Estalvis del Mediterrani, Alcoi.
1994. 
Exposici individual, pintura i gravat en la Galeria Sant Jordi, Alcoi.
Exposici de gravat, Sal d'Actes FOMENTO A. y C., Gandia.
1995. 
Exposici individual, SYNDICAT D INITIATIVE, Laval, Frana.
1996. 
Colectiva XI concurso nacional de Pintura BMW, Reial Acadmia de Belles Arts de Sant Ferran, Madrid.
1997. 
Itinerant BMW, Circulo Mercantil e Industria de Almera.
Collectiva VI Centenari naixement d'Ausias March, Beniarj (Valncia).
Collectiva IV Premio Internacional de Pintura  Puerto Bans , Marbella, en Galeria Nova i en la Universidad de Mlaga.
1998. 
Collectiva XIII Concurso nacional de Pintura BMW, Reial Acadmia de Belles Arts de Sant Ferran Madrid.
1999. 
Itinerant BMW. Centre Cultural Bancaixa en Valncia, Centro Cultural Casa del Cordn en Burgos i Sala Fundacin Caja Vital Kutxa en Vitria.
Obres Seleccionades VI Premio de Pintura Rural Caja Rural de Sevilla;
Presentaci del Gravat  Plaa del Mercat, 1890, Gandia  en el Sal de Corones del Palau Ducal de Gandia;
2000. 
Interart 2000, Valncia amb la Galeria Sant Jordi d'Alcoi.
Exposici collectiva XV Premio de Pintura  Emilio Ollero  Antiguo Hospital San Juan de Dios, Jan.
2002. 
Presentaci del Gravat  Oliva 1850  en el Teatre Olmpia, Oliva. ;
Collectiva, Sala Sant Julien, Laval, Frana.
2003. 
Exposici individual de gravat en el Museu Arqueolgic, Oliva.
2005. 
Individual, Sala Municipal d'Exposicions  Coll Alas , Gandia.

Enllaos externs.
 Enrique Bof



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="177110" title="Parentiu hawai" nonfiltered="2417" processed="2414" dbindex="72424">
El parentiu hawai s un esquema de parentesc usat en antropologia per descriure les relacions familiars de les cultures polinsies sobretot.

s.
Noms distingeix entre sexe i generaci, de manera que tots els membres femenins ms grans de la mateixa famlia seran considerats com a "mare", els barons com a "pare" i els de la mateixa generaci seran germans i germanes, independentment de qui siguin els seus progenitors.

s un esquema que t en compte els avantpassats, ja que el centre est situat en una persona que qualifica els majors o els iguals, no els fills o filles. Hi ha equilibri entre les dues branques de la famlia. Es poden afegir avis i vies a l'esquema, que seran tots aquells de generacions anteriors a la dels pares.

Aquest esquema s propi de societats comunals, on el sistema de producci es comparteix i la gent viu agrupada en clans extensos.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="177111" title="Parentiu sudans" nonfiltered="2418" processed="2415" dbindex="72425">
El parentiu sudans s un esquema usat en antropologia per descriure les relacions familiars de determinades cultures. 

s.
s el ms complex que existeix i s'ha trobat al Sudan, a la Xina i en els antics pobles anglosaxons. No hi ha dos parents que comparteixin un mateix ttol familiar, de manera que s un esquema fora descriptiu. s propi de societats amb una forta divisi social.

Enllaos externs.

Arbres genealgics sudanesos





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="177113" title="Parentiu esquimal" nonfiltered="2419" processed="2416" dbindex="72426">
El parentiu esquimal s un esquema usat en antropologia per descriure les relacions familiars de determinats grups.

s.
L'esquema no distingeix entre la famlia del pare o de la mare: un oncle, per exemple, pot ser tant germ del primer com de la segona. Els parmetres rellevants sn el sexe, la generaci i la distncia respecte al subjecte centre de la descripci (per aix els membres ms propers de la famlia tenen un nic nom i els ms allunyats poden compartir el ttol).

s l'esquema propi de les cultures occidentals i, si b agrupa moltes famlies per la poblaci que pertany a aquestes cultures, s relativament anmal en l'esquema general del parentesc (tot i que per l'etnocentrisme els seus termes es preguin de referncia per a les traduccions).






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="177114" title="Jos Luis Lassaletta Cano" nonfiltered="2420" processed="2417" dbindex="72427">
Jos Luis Lassaletta Cano (Alacant, 1933-2002) ha estat Alcalde d'Alacant entre els anys 1979 i 1991.

Llicenciat en Filosofia i Lletres, Lassaletta ocup durant la dcada de 1970 llocs de rellevncia b al PSOE, b en el sindicat UGT, on exerc el crrec de Secretari de Cultura.

En 1979, fou el candidat a l'alcaldia d'Alacant pel PSOE en les primeres eleccions municipals desprs de la dictadura franquista. Amb el 43.5% dels vots, el PSOE va ser el partit ms votat en la ciutat i Lassaletta iniciava d'aquesta manera el seu mandat, i hi esdev en hereu poltic de Lloren Carbonell, qui quaranta anys en hi havia estat el darrer alcalde triat per les urnes. A ms a ms, des de 1979, ocup la presidncia de la Federaci Valenciana de Municipis i Provncies.

Durant els seus dotze anys com a Alcalde d'Alacant (fou reelegit en el crrec en els comicis de 1983 i 1987) intent solucionar el desordre urbanstic mitjanant la creaci d'una via de circumvalaci i hi impuls el Pla General d'Ordenaci Urbana (PGOU). Hi dot de zones verdes, construint-hi parcs i jardins en diversos barris; i construint-hi nous centres de salut, escoles, centres socials, etc...

En les eleccions municipals de 1991 no fou incls a la llista socialista a la corporaci municipal alacantina i fou substitut pel diputat socialista ngel Luna, qui guany tamb les eleccions i result ser triat alcalde. Fins aleshores, Jos Luis Lassaletta, ha estat el poltic ms votat en la ciutat d'Alacant, ats que en les eleccions municipals de 1983 hi obtingu el 62% dels vots.

 Vegeu tamb .
Llista d'alcaldes d'Alacant;
Eleccions municipals d'Alacant;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="177115" title="Altipl de Loess" nonfiltered="2421" processed="2418" dbindex="72428">

L'altipl de Loess (xins simplificat:     ; xins tradicional:     ; pinyin: hungt  g oyun), tamb conegut com altipl de Huangtu, s un altipl que cobreix una rea d'uns 640.000 km a les parts altes i mitjanes del riu Groc a la Xina. El loess s el nom del terra llims que ha estat dipositat per tempestes de vent a l'altipl durant els anys. El loess s un terra altament propensa a l'erosi i per tant susceptible de les forces del vent i l'aigua. L'altipl de Loess i el seu terra polsegs cobreixen gaireb tot Shanxi, Shaanxi, i part de la provncia de Gansu i la regi autnoma de Ningxia Hui, aix com petites parts d'altres provncies.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="177116" title="ngel Luna Gonzlez" nonfiltered="2422" processed="2419" dbindex="72429">


ngel Luna Gonzlez (Madrid, 1952) ha estat alcalde d'Alacant entre els anys 1991 i 1995.

En les eleccions municipals de 1991 al PSOE fou el partit ms votat en la ciutat d'Alacant, i hi esdev alcalde. Per abans d'exercir el crrec com a batlle, aquest advocat laboralista hi havia exercit altres crrecs com el de senador designat pel Pas Valenci (1983-1986); diputat per Alacant (1986-1991) i Conseller de Sanitat, Treball i Seguretat Social de la Generalitat Valenciana durant el mandat de Joan Lerma.

En l'actualitat ostenta el crrec de portaveu adjunt del Grup Parlamentari Socialista a les Corts Valencianes. Tamb fou escollit diputat per Alacant a les Eleccions a les Corts Valencianes de 2007.

 Vegeu tamb .
Llista d'alcaldes d'Alacant;
Eleccions municipals d'Alacant;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="177119" title="Aamir Khan" nonfiltered="2423" processed="2420" dbindex="72430">

Aamir Khan s un actor, productor i director de cinema de Bollywood.

Actor amb la reputaci de perfeccionista, des de bon comenament va decidir participar nicament al rodatge d'una pe lcula alhora (actitud original a Bollywood, on els actors treballen sovint en diverses produccions al mateix temps, passant d'un plat a l'altre en el decurs del mateix dia). El fet que prepari els seus papers conscienciosament (fins al punt de modificar el seu fsic si ho troba necessari) i la tria exigent d'obres en les que ha participat, n'han fet un actor respectat, sinnim d'xit i de qualitat.

 Nota biogrfica .

Des de la infantesa va estar amb contacte amb la indstria del cinema: el seu pare, Tahir Hussain, era productor i el seu oncle, Nasir Hussain, director. El seu primer paper el va tenir a l'edat de 8 anys, en la pe lcula Yaadon ki Baarat. Tot i aix, durant l'adolescncia es va dedicar ms aviat al tennis i no fou fins als 23 anys que es va dirigir definitivament cap al mn del cinema.

L'any 1986 es va casar amb Reena Dutta, amb la qual ha tingut dos infants: un fill, Junaid i una filla, Aira. Aquest casament es va fer contra la voluntat dels seus pares, ja que ell s d'origen musulm i la seva futura dona era hind... Es va divorciar l'any 2002 i s'ha tornat a casar amb Kiran Rao l'1 de gener del 2006.

El 2007 va declinar la proposta del museu Madame Tussauds de Londres que volia presentar-hi la seva esttua de cera.

 Carrera .

La seva autntica carrera d'actor va comenar l'any 1988 amb la pe lcula Qayamat se qayamat tak, dirigida pel seu cos Mansoor Khan, on apareix junt amb l'actriu Juhi Chawla. L'any 1990 va aconseguir el seu primer xit amb Dil, on actua amb Madhuri Dixit. Posteriorment va confirmar el seu talent d'actor amb Rangeela (1995) i Raja Hindustani (1996), grcies a la qual va guanyar el seu primer Filmfare Award en tant que millor actor. 

L'any 1998 pren el risc d'interpretar un paper de dolent en el film Earth, que va resultar ser un fracs de pblic malgrat l'entusiasme de la crtica. L'any segent va retrobar els favors del pblic amb el seu personatge de policia antiterrorista en la pe lcula Sarfarosh.

Per l'any ms fructus professionalment parlant va ser el 2001, en qu va participar en dues pe lcules amb molt xit: Dil Chahta Hai, un film fora innovador, que va agradar molt al pblic ciutad i, sobretot, el film histric Lagaan, del qual fou l'actor principal i tamb el productor.

Aquesta darrera pe lcula va tenir fora problemes per a ser realitzada; com que ning no volia produir-la, Aamir Khan va acabar per fer-ho ell mateix, tot creant l'Aamir Khan Productions expressament per l'ocasi. Finalment, Lagaan va tenir un xit enorme: a l'ndia va rebre el premi de millor pe lcula de l'any, atorgat pels National Film Awards, Aamir Khan va ser consagrat millor actor i, a l'estranger, va ser nominada als Oscars.

Desprs d'aquest triomf, Aamir Khan desapareix de les pantalles durant prcticament quatre anys. Hi torna l'any 2005 amb The Rising, un altre film histric sobre la vida de Mangal Pandey, un heroi de la independncia de l'ndia. L'any segent ser el protagonista mascul de la pe lcula Fanaa (que representa igualment el gran retorn de Kajol al cinema), on interpreta de nou un personatge ambigu.

El 2007 dirigeix la seva primera pellcula, Taare Zameen Par, de la qual tamb n's el protagonista. Aquesta obra obt els Filmfare Awards (2008) de la "millor pellcula" i del "millor director".

 Filmografia .

 1988: Qayamat Se Qayamat Tak de Mansoor Khan: Raj;
 1989: Raakh de Aditya Bhattacharya: Amir Hussein;
 1989: Love Love Love de Babbar Subhash;
 1990: Jawani Zindabad de Arun Bhatt: Shashi Sharma;
 1990: Deewana Mujh Sa Nahin de Nageshwara Rao Y.: Sunny;
 1990: Awwal Number de Dev Anand: Sunny;
 1990: Tum Mere Ho de Tahir Hussain: Shiva;
 1990: Dil de Indra Kumar: Raja;
 1991: Dil Hai Ki Manta Nahin de Mahesh Bhatt: Raghu Jetley;
 1991: Afsana Pyaar Ka  de Shahjahan: Raj;
 1992: Time Machine de Shekhar Kapur;
 1992: Isi Ka Naam Zindagi de Kalidas: Chotu;
 1992: Daulat Ki Jung de S.A. Kader: Rajesh Chaudhry;
 1992: Jo Jeeta Wohi Sikandar de Mansoor Khan: Sanjaylal Verma;
 1992: Parampara de Yash Chopra: Ranvir Prithvi Singh;
 1993: Hum Hain Rahi Pyaar Ke de Mahesh Bhatt: Rahul Malhotra;
 1994: Andaz Apna Apna de Rajkumar Santoshi: Amar Manohar;
 1995: Akele Hum Akele Tum de Mansoor Khan: Rohit Kumar;
 1995: Aatank Hi Aatank de Dilip Shankar: Rohan;
 1995: Baazi de Ashutosh Gowariker: Inspecteur Amar Damjee;
 1995: Rangeela de Ram Gopal Varma: Munna;
 1996: Raja Hindustani de Dharmesh Darshan: Raja Hindustani;
 1997: Ishq de Indra Kumar: Raja;
 1998: Ghulam de Vikram Bhatt: Siddharth Marathe;
 1998: Earth de Vikram Bhatt: Dil Navaz;
 1999: Sarfarosh de John Mathew Matthan: Ajay Singh Rathod;
 1999: Mann de Indra Kumar: Karan Dev Singh;
 2000: Mela de Dharmesh Darshan: Kishan Pyare;
 2001: Lagaan de Ashutosh Gowariker: Bhuvan;
 2001: Dil Chahta Hai de Farhan Akhtar: Akash Malhotra;
 2005: The Rising: Ballad of Mangal Pandey de Ketan Mehta: Mangal Pandey;
 2006: Rang De Basanti de Rakesh Omprakash Mehra: DJ / Chandrashekhar Azad;
 2006: Fanaa de Kunal Kohli: Rehan Quadri;
 2007:Taare Zameen Par d'Aamir Khan: Ram Shankar Nikumbh;
 2008 : Ghajini d'A.R. Murugadoss: Sanjay Ramaswamy;

 Enllaos externs .

 Biografia d'Aamir Khan a Bollywood Fans ;

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="177120" title="(37) Fides" nonfiltered="2424" processed="2421" dbindex="72431">


Fides s l'asteroide nmero 37 de la srie, descobert per en Karl Theodor Robert Luther (1822-1900) des de Dusseldorf.-























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="177122" title="Eleccions municipals d'Alacant" nonfiltered="2425" processed="2422" dbindex="72432">
Les primeres eleccions municipals democrtiques es dugueren a terme el 12 d'abril de 1931, si b el sufragi universal no hi arribaria fins el 19 de novembre de 1933. Amb la interrupci de la democrcia no hi hauria eleccions una altra vegada fins el 1979 i, des d'aleshores i amb una periodicitat de quatre anys, hom han anat duent a terme a Alacant diversos processos electorals municipals per a triar a la corporaci local.

Vegeu tamb: Llista d'alcaldes d'Alacant.

Partits poltics amb representaci municipal.
Els partits poltics que hi han aconseguit representaci en l'Ajuntament d'Alacant, des de 1979, sn els segents:

PSPV-PSOE: Partit Socialista del Pas Valenci-PSOE;
PP: Partit Popular;
AP en 1983 i 1987: Federaci de partits d'Aliana Popular;
PP des de 1991: Partit Popular;
EU: Esquerra Unida;
PCE en 1979: Partit Comunista d'Espanya;
PCPV-PCE en 1983: Partit Comunista del Pas Valenci-Partit Comunista d'Espanya;
IU-UPV en 1987: Coalicin Izquierda Unida-Unitat del Poble Valenci;
EUPV des de 1991 fins 2007: Esquerra Unida del Pas Valenci;
EU-EV en 1995: Esquerra Unida-Els Verds;
ENTESA en 2003: Esquerra Unida, Els Verds/Los Verdes, Esquerra Valenciana;
UCD: Uni del Centre Democrtic;
CDS: Centre Democrtic i Social;
SCAL: Partit solidaritat cvica d'Alacant;

Evoluci.

L'evoluci en el repartiment dels regidors per candidatures des de les eleccions municipals de 1979 s la segent:



Resultats detallats.

 1931 .



Alcalde electe: Lloren Carbonell i Santacruz (PRRS);
Nombre d'escons: 39;

Poblaci amb dret: 71.271;
Nombre de meses: ;
Cens electoral: 16.394;
Votants: 11.015 (67,19%);
Vots vlids: 11.015 (100%);
Vots a candidatures: 10.545 (95,73%);
Vots en blanc: 470 (4,27%);
Vots nuls: 0 (0%);
Abstenci: 5.379 (32.81%);

 1979 .



Alcalde electe: Jos Luis Lassaletta Cano (PSOE);
Nombre d'escons: 27;

Poblaci amb dret: 235.868;
Nombre de meses: ;
Cens electoral: 158.933;
Votants: ;
Vots vlids: 91.126;
Vots a candidatures: ;
Vots en blanc: ;
Vots nuls: ;
Abstenci:

 1983 .



Alcalde electe: Jos Luis Lassaletta Cano (PSOE);
Nombre d'escons: 27;

Poblaci amb dret: 248.035;
Nombre de meses: ;
Cens electoral: ;
Votants: 114.217 (65,3%);
Vots vlids: ;
Vots a candidatures: ;
Vots en blanc: ;
Vots nuls: ;
Abstenci:

 1987 .



Alcalde electe: Jos Luis Lassaletta Cano (PSOE);
Nombre d'escons: 27;

Poblaci amb dret: 258.112;
Nombre de meses: 284;
Cens electoral: 186.047;
Votants: 123.355 (66,3%);
Vots vlids: 121.120 (98,19%);
Vots a candidatures: 119.982 (99,06%);
Vots en blanc: 1.138 (0,94%);
Vots nuls: 2.235 (1,81%);
Abstenci: 62.692 (33,7%);

 1991 .



Alcalde electe: ngel Luna Gonzlez (PSOE);
Nombre d'escons: 27;

Poblaci amb dret: 267.485;
Nombre de meses: 284;
Cens electoral: 201.391;
Votants: 113.043 (56,13%);
Vots vlids: 112,611 (99,62%);
Vots a candidatures: 111.440 (98,96%);
Vots en blanc: 1.171 (1,04%);
Vots nuls: 432 (0,38%);
Abstenci: 88.348 (43,87%);

 1995 .



Alcalde electe: Luis Daz Alperi (PP);
Nombre d'escons: 27;

Poblaci amb dret: 274.964;
Nombre de meses: 349;
Cens electoral: 214.354;
Votants: 150.548 (70,23%);
Vots vlids: 149.640 (99,40%);
Vots a candidatures: 147.824 (98,79%);
Vots en blanc: 1.816 (1,21%);
Vots nuls: 908 (0,60%);
Abstenci: 63.806 (29,77%);

 1999 .




Alcalde electe: Luis Daz Alperi (PP);
Nombre d'escons: 27;

Poblaci amb dret: 272.432;
Nombre de meses: 385;
Cens electoral: 230.126;
Votants: 132.125 (57,51%);
Vots vlids: 131.336 (99,40%);
Vots a candidatures: 128.302 (97,69%);
Vots en blanc: 3.034 (2,31%);
Vots nuls: 789 (0,60%);
Abstenci: 98.001 (42,59%);

 2003 .




Alcalde electe: Luis Daz Alperi (PP);
Nombre d'escons: 27;

Poblaci amb dret: 293.629;
Nombre de meses: 402;
Cens electoral: 235.770;
Votants: 146.394 (62,09%);
Vots vlids: 145.630 (99,48%);
Vots a candidatures: 142.515 (97,86%);
Vots en blanc: 3.115 (2,14%);
Vots nuls: 764 (0,52%);
Abstenci: 89.376 (37,91%);

 2007 .




Alcalde electe: Luis Daz Alperi (PP);
Nombre d'escons: 29;

Poblaci amb dret: 322.431;
Nombre de meses: 402;
Cens electoral: 240.513;
Votants: 144.928 (60,26%);
Vots vlids: 144.281 (99,55%);
Vots a candidatures: 141.858 (98,32%);
Vots en blanc: 2.423 (1,68%);
Vots nuls: 647 (0,45%);
Abstenci: 95.626 (39,76%);

Fonts.
Ministerio del Interior, resultados electorales municipales;
Ayuntamiento de Alicante, Estadstica, Elecciones locales;
Historia de Alicante. Tomo II. Publicado por el Ayuntamiento de Alicante.;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="177123" title="Talaia de la Victria" nonfiltered="2426" processed="2423" dbindex="72433">

La Talaia de la Victria s un cim de Mallorca que t una altura de 444 m i que pertany al municipi d'Alcdia.

L'accs ms usual s a per l'ermita de la Victria.

Enllaos externs.
 La Talaia a la web de l'Ajuntament d'Alcdia;
 Descripci de l'excursi;
 Mapa de la zona;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="177124" title="Dionisio Rodrguez Martn" nonfiltered="2427" processed="2424" dbindex="72434">
Dionisio Rodrguez Martn, ms conegut com "El Dioni", s un ex-vigilant de seguretat espanyol que va robar un furg blindat de l'empresa "Candi", en la qual treballava, amb 320 milions de pessetes el 28 de juliol de 1989. Aquest delicte va provocar la fallida a l'anteriorment esmentada empresa provocant la seva desaparici. El cantant Joaqun Sabina li va dedicar una can, amb el ttol de "Con un par", fent referncia al valor que cal tenir per a realitzar un robatori com el qual va realitzar ell. Durant la seva fugida al Brasil, va canviar d'imatge, collocant-se un perruqu, i va gravar un disc com a cantant. "El dinero da la felicidad, incluso la ms sutil" (Els diners donen la felicitat, fins i tot la ms subtil) frase del mateix Dioni.

Enllaos externs.
 Entrevista al Dioni ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="177128" title="Penya Roja" nonfiltered="2428" processed="2425" dbindex="72435">

La Penya Roja o Penya del Migdia s un cim de Mallorca que t una altura de 355 m i que pertany al municipi d'Alcdia.

L'accs ms usual s a per l'ermita de la Victria.

Enllaos externs.
 La Talaia al web de l'Ajuntament d'Alcdia;
 Descripci de l'excursi;
 Vdeo des del cim;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="177132" title="Aorta" nonfiltered="2429" processed="2426" dbindex="72436">
L'artria aorta, o simplement aorta, s l'artria ms llarga del cos hum. S'origina al ventricle esquerre del cor i transporta sang oxigenada a totes les parts dels cos a travs de la circulaci sistmica.

Trajectria.
L'aorta se sol dividir en cinc segments/seccions :
 Aorta ascendent   secci entre el cor i la crossa artica.
 Crossa artica   part ms cranial, en forma de "U" invertida.
 Descending aorta   secci des de la crossa artica fins que es divideix en les artries ilaques comunes.
 Aorta torcica   part de l'aorta descendent que est per sobre del diafragma.
 Aorta abdominal   part de l'aorta descendent que est per sota del diafragma.

Caracterstiques.
L'aorta s una artria totalment elstica, per la qual cosa s extensible. Quan el ventricle esquerre es contreu per enviar sang a l'aorta, aquesta s'expandeix. Aquest estirament aporta energia potencial que ajudar a mantenir la pressi arterial durant la distole.

Patologies associades.
 Aneurisma del sinus artic.
 Aneurisma artic.
 Dissecci artica.
 Coartaci de l'aorta (preductal o postductal).
 Aterosclerosi .
 Sndrome de Marfan.
 Traumatismes.

Referncies.

















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="177135" title="Enderrock" nonfiltered="2430" processed="2427" dbindex="72437">

Enderrock s una revista mensual en catal, que des del 1993 est especialitzada en la difusi del rock realitzat en llengua catalana arreu dels Pasos Catalans.

La revista est editada pel Grup Enderrock, encapalat pel periodista i editor Llus Gendrau. El Grup Enderrock tamb edita les revistes Sons de la Mediterrnia, que des de novembre de 2007 substitueix la histrica capalera Folc, Ja, Rockcollecci i L'Espectacle. 

L'any 2004 fou guardonada amb el Premi Nacional a la Projecci Social de la Llengua Catalana, concedit per la Generalitat de Catalunya, amb motiu de la celebraci, l'any 2003, del seu des aniversari. El jurat va valorar que la publicaci "s'ha convertit en un mitj de referncia d'alta qualitat en el mn de la msica popular catalana, amb una mplia audincia entre els joves de tot el nostre mbit lingstic".

Enllaos externs.
Pgina oficial d'Enderrock;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="177138" title="Cala Varques" nonfiltered="2431" processed="2428" dbindex="72438">
 

Cala Varques s una cala verge del terme de Manacor a Mallorca. S'hi accedeix des de la carretera que va de Portocristo a Portocolom.

Enllaos externs.
 Cala Varques a Mallorcaweb;
 Cala Varques a bestofmallorca.net ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="177143" title="Roergue" nonfiltered="2432" processed="2429" dbindex="72439">

Roergue s una regi histrica d'Occitnia que limitava al nord amb Alvrnia, al sud i sud-oest amb Llenguadoc, a l'est per Gavald i a l'oest per Carc. La seva capital s Rods.

Roergue fou transformat en departement de la Repblica Francesa el 1790, i s'anomen Avairon, degut al nom del riu que el travessava. Quan el 1808 fou creat el departament de  Tarn i Garona, Avairon va perdred l'extrem a l'oest del seu territori, de manera que avui la majoria de Roergue s el departament d'Avairon, mentre que una una petita part s a l'extrem oriental de de Tarn i Garona.

La provncia de Roergue t una extensi de 9,007 km i segons el cens de 1999 tenia 269,774 habitants al territori de la provncia de Roergue, o sia, una densitat de noms 30 h. per km. Les rees urbanes ms grans sn Rods, amb 38,458 habitants el 1999, Milhau, amb 22,840 habitants el 1999, La Sala, amb 17,044 habitants el 1999, i Vilafranca-de-Roergue, amb 12,561 habitants el 1999.

Rouergue incloa el comtat de Rods, i es dividia entre les dicesis de Rods i Vabres.

Durant l'edat mitjana, Roergue canviava mans un sovint entre els reis d'Anglaterra (a causa del Tractat de Brtigny el 1360), i els comtes d'Armanyac, i Llenguadoc.

 Veure tamb .
 Comtat de Roergue;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="177144" title="Loulan" nonfiltered="2433" processed="2430" dbindex="72440">
Loulan (xins tradicional:   ; pinyin: Luln) s una antiga ciutat fundada al segle II aC al nord oriental del desert de Takla Makan. Loulan, tamb coneguda com Kroran o Krorayina, fou un regne antic al llarg de la Ruta de la Seda de la Xina a Xinjiang. A partir de l'any 77 fou coneguda com Shanshan, encara que la ciutat a la part nord-occidental de Lop Nur retenia el nom de Loulan. Les runes de ciutat de Loulan es troben a la riba occidental de Lop Nur, al comtat de Ruoqiang de la regi autnoma mongol de Bayin'gholin, ara completament submergida al desert.

Dins de la Ruta de la Seda formava part d'un cam intermedi entre la ruta del nord i la del sud per esquivar el Takla Makan.

Histria.

Una mmia d'una dona d'aproximadament fa 3.600 anys fou descoberta a Loulan el 1980, indicant que la regi fou habitada molt antigament.

La primera menci histrica de Loulan fou en una carta des de Chanyu dels xiongnu a l'emperador xins el 126, en la qual es presumia d'haver conquerit els yuezhi, els wusun, Loulan i Hujie, "aix com els vint-i-sis estats del costat". El 126, l'enviat xins, Zhang Qian descrivia a Loulan com una ciutat enfortida prop de Lop Nur.

A causa de la seva posici estratgica a la ruta principal des de la Xina fins a l'oest, durant la dinastia Han, el seu control es disputava regularment entre el xinesos i el xiongnu fins al segle II. Al segle III fou un regne dependent de Shanshan.

 Una colnia militar de 1.000 homes s'hi establia el 260 comandats pel general xins So Man. L'abandonaven el 330 a causa de la manca d'aigua del riu Tarim. La guarnici militar es desplaava 50 km al sud, a Haitou. El fort de Yingpan, al nord-oest, romania sota control xins fins a la dinastia Tang.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="177147" title="Ediciones Primera Plana" nonfiltered="2434" processed="2431" dbindex="72441">
Ediciones Primera Plana s una societat editora catalana que s'encarrega d'editar totes les publicacions del Grup Zeta.

Actualment aquesta societat amb seu a Barcelona edita, entre d'altres, els diaris generalistes "El Peridico de Catalunya", "El Peridic d'Andorra", "El Peridico del Mediterrneo", "Ciudad de Alcoy", "La Voz de Asturias", "El Peridico de Aragn" o "El Peridico Extremadura"; els diaris esportius "Sport" o "Equipo"; i revistes com "Intervi", "Primera Lnea" o "Woman".

L'any 1998 fou guardonada amb el Premi Nacional a la Projecci Social de la Llengua Catalana, concedit per la Generalitat de Catalunya, per la sortida a la llum de l'edici en catal del "Peridico de Catalunya".








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="177149" title="Facultat de Medicina (UB)" nonfiltered="2435" processed="2432" dbindex="72442">

La Facultat de Medicina de la UB est formada per:
La seu central, situada al carrer de Casanova 143, junt a l'Hospital Clnic i Provincial de Barcelona, amb qu forma una unitat funcional.
La seu de Bellvitge, situada al campus de Bellvitge, junt amb l'Hospital de Bellvitge.
L'Hospital de Sant Joan de Du.

Tant a la seu central com a la seu de Bellvitge s'imparteixen tots els cursos de la llicenciatura de medicina. A l'Hospital de Sant Joan de Du els alumnes reben docncia i prctiques de les assignatures de Pediatria i Obstetrcia i Ginecologia. Abans de comenar l'any universitari, es reparteixen els alumnes de nou accs a una de les dues seus.

A ms dels hospitals abans esmentats, la Facultat de Medicina disposa d'altres hospitals universitaris associats, aix com centres d'assistncia primria.

Departaments.
Els departaments i unitats amb docncia i recerca a la Facultat de Medicina sn els segents:

Anatomia i Embriologia Humana.
Biologia Cellular i Anatomia Patolgica.
Cincies Clniques.
Cincies Fisiolgiques I.
Cincies Fisiolgiques II.
Cirurgia i Especialitats Quirrgiques.
Medicina.
Obstetrcia i Ginecologia, Pediatria i Radiologia i Medicina Fsica.
Patologia i Teraputica Experimental.
Psiquiatria i Psicobiologia Clnica.
Salut Pblica.
Unitat de Farmacologia.
Unitat de Microbiologia.

Enllaos externs.
Pgina web de la Facultat de Medicina;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="177156" title="Districte d'Aquisgr" nonfiltered="2436" processed="2433" dbindex="72443">


El Districte d'Aquisgr, en alemany Kreis Aachen, s una divisi administrativa d'Alemanya situada a l'Estat Federat de Rin del Nord - Westflia. Es tracta d'un districte (Kreis) rural (Landkreise) que t per capital la ciutat d'Aquisgr, per aquesta ciutat s un districte urb (Kreisfreie Stdte) i no pot formar part d'un districte rural.

El 20 d'octubre de 2009 els districtes rural i urb d'Aquisgr desapareixeran i a partir del 21 d'octubre es crear una mancomunitat (Gemeindeverband) a partir d'aquests districtes, anomenada Stdteregion Aachen (Regi metropolitana d'Aquisgr).

 Situaci geogrfica .

El districte d'Aquisgr s situat al sud-oest del Land de Rin del Nord - Westflia, al Regierungsbezirk de Colnia i envolta la ciutat d'Aquisgr, que s la seva capital tot i que no en forma part. El districte limita al nord amb el Districte de Heinsberg, a l'est amb el Districte de Dren, a l'oest amb la ciutat d'Aquisgr i al sud amb el Districte de Euskirchen. Tamb t lmits amb la provncia holandesa de Limburg i la provncia belga de Lieja.

 Posici geogrfica .
 Latitud: 	50 57' N - 50 30' N;
 Longitud: 	06 04' E - 06 25' E;

 Divisions administratives .

Els districte s format per 9 entitats administratives, 7 d'aquestes tenen el ttol de ciutat (Stadt) i excepte la ciutat de Monschau totes tenen el ttol de Mittlere kreisangehrige Stadt: 

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="177158" title="Maria Pilar Busquets i Medan" nonfiltered="2437" processed="2434" dbindex="72444">
Maria Pilar Busquets i Medan s una poltica aranesa.

Desprs de la recuperaci de la histrica instituci d'autogovern de la Vall d'Aran,  el Conselh Generau d'Aran, amb la aprovaci de la Llei 16/1990, de 13 de juny, va guanyar les primeres eleccions amb la Coalici Aranesa-Convergncia i Uni (CA-CiU), integrada per Convergncia Democrtica Aranesa, a la que pertany Pilar Busquets, i Uni Democrtica Aranesa.  Desprs d'aquestes primeres eleccions de 26 de maig de 1991, va ser nomenada Sndica d'Aran (17 de juny de 1991 - 8 de juliol de 1993).  Dos anys ms tard la coalici es trenc i la seva companya Amparo Serrano Iglesias, de UDA, va presentar una moci de censura que va ser recolzada per Unitat d'Aran i Pilar Busquets va perdre el crrec.  Tamb fou Diputada al Parlament de Catalunya per CiU.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="177159" title="Porfirio Bolero y Calamares" nonfiltered="2438" processed="2435" dbindex="72445">
En les aventures de Tintn, Porfirio Bolero y Calamares s un cientfic de la Universitat de Salamanca, presumptament especialitzat en astrofsica. s l'nic personatge de nacionalitat espanyola que apareix a les aventures de Tintn, concretament a l'estel misteris (1942).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="177160" title="Guerxom" nonfiltered="2439" processed="2436" dbindex="72446">
A l'Antic Testament, Guerxom (en hebreu             -       G r  m ben M e) fou el primognit del profeta Moiss i la seva esposa Sipor, la ms gran de les set filles de Jetr.

El seu pare Moiss era prncep d'Egipte per es va haver d'exiliar i va anar a viure amb els madianites. All es va installar a casa del sacerdot Jetr qui li va concedir la m de la seva filla Sipor. Un temps ms tard va nixer Guerxom.

Quan el seu pare comptava vuitanta anys, Guerxom l'acompany de nou a Egipte. Durant el cam, fou circumcidat per la seva mare i, un cop al pas del Nil, vei com Moiss es convert en el lder d'Israel i aconsegu alliberar tot el poble de l'esclavatge.

Quan els israelites comenaren el seu xode pel desert, Guerxom retorn a casa del seu avi Jetr. Anys ms tard, Guerxom, el seu avi Jetr, la seva mare Sipor i el seu germ Elizer van visitar Moiss, que aquells dies estava acampat al peu del Mont Sina.

Guerxom va tenir almenys dos fills:
Xebuel;
Jehonatan. Els seus descendents van ser sacerdots de la tribu de Dan en temps dels jutges d'Israel i fins a la deportaci a Babilnia;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="177165" title="Wilma Maria de Faria" nonfiltered="2440" processed="2437" dbindex="72447">

Wilma Maria de Faria (Mossor, estat de Rio Grande do Norte, Brasil, 17 de febrer de 1945) s una mestra i poltica afiliada al PSB (Partit Socialista de Brasil).

Va sser escollida el 1983 com a diputada federal a l'Assemblea Constituent i tamb va ser batllessa de Natal des del 1988 fins al 1992. Va tornar a sser escollida batllessa el 1996 desprs d'enfrontar-se al seu successor (que  ella mateixa havia proposat). Hi va ser reelegida l'any 2000. 
El 1994 es va presentar a governadora de Rio Grande do Norte i fou derrotada per Vivaldo Costa, essent l'any 2003 quan va poder ser-ne escollida governadora. A les eleccions del 2006 va aconseguir la reelecci com a governadora vencent, a la segona volta, a Garibaldi Alves Filho.

Enllaos externs.
 Biografia poltica i acadmica de Wilma Maria de Faria;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="177166" title="Rut" nonfiltered="2441" processed="2438" dbindex="72448">

Segons la Bblia, Rut fou una dona pertanyent als moabites protagonista del llibre de Rut. Fou la rebesvia del Rei David.

En temps dels jutges d'Israel, un home de la tribu de Jud anomenat Elimlec se'n va anar a viure a Moab amb la seva esposa Noem i els seus dos fills Mahlon i Quilion. All, els dos joves es casaren amb dues dones moabites, Rut i Orp, respectivament.

Deu anys ms tard, els tres homes de la famlia havien mort i Noem, ja gran, va decidir tornar al seu poble de Betlem. Orp es va despedir emocionada per Rut va decidir acompanyar-la i installar-se amb ella.

Un dia, Rut va anar a espigolar als camps i va conixer Booz, parent de la seva sogra Noem. Un temps desprs, Booz i Rut es van casar i van tenir un fill, Obed, qui seria l'avi del rei David.

Arbre familiar.













Vegeu tamb.
Llibre de Rut;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="177167" title="Velai" nonfiltered="2442" processed="2439" dbindex="72449">

Velai (en occit Velai, en francs Velay) s un territori histric d'Occitnia, que actualment forma el departament d'Alt Loira.  El centre i principal nucli urb s Lo Pui de Velai.
 Geografia .
Velai s situat al sud-est dal Masss Central, entre la vall de l'Alier a l'oest i les estribacions muntanyenques del marge dret del Roine a l'est. s una regi mitjanament alta, amb el punt ms alt al Mont Mesenc, a 1754 m.

El relleu de Velai s'articula al voltant del masss de Maigal que constitueix el centre del pas.
 A l'est i al nord-est, el pla grantic de Tena.
 Al sud, el pla basltic del Mesenc.
 A l'oest i al sud-oest, el planell de Pui de Velai i la plana volcnica de Velai. ;
 Al nord, la plana grantica de Crapona d'Arzon.

El relleu de planades s interromput per les valls del riu Loira.
 Economia .
Hi destaca l'agricultura de cereals i fruiters i hi s important la ramaderia d'ovins, per l'activitat tpica de la comarca sn les puntes.
 Histria .
La colonitzaci galla no va deixar gran empremta a Velai. No obstant aix, la dominaci poltica i militar dels cltics va influir de manera decisiva en l'estructura i la cohesi del pas. Durant la conquesta romana, fou territori dels gals Vellavi. La capital administrativa va ser, durant un temps, Roession (Ruessium) ("ben situada"), avui dia Saint-Paulien, per s entorn de Lo Pui de Velay on s'articula el pas dels vellave. 

Desprs de la seva integraci al regne de Frana, Velay fou annexat a la provncia del Llenguadoc i a la senescalia de Beaucaire. El pas participava en les assemblees del Llenguadoc, per en les seves qestions internes era regit per una assemblea escollida anualment: els Estats de Velai. La vida poltica de Velai era constantment convulsionada per les lluites pel poder entre el bisbat i la noblesa. El perode de les guerres de religi va ser particularment dur i violent. Lo Pui de Velai va romandre afecta al camp catlic, mentre que les terres dels voltants ajudaren als hugonots. En termes generals, la Revoluci Francesa no fou ben acceptada per la poblaci, que va romandre fidel als seus valors religiosos.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="177170" title="Imatge (matemtiques)" nonfiltered="2443" processed="2440" dbindex="72450">
Siguin X i Y dos conjunts, f una funci f : X   Y, i x un element de X. Diem que la imatge de x sota f, denotada f(x), s l'element nic y de Y que f associa amb x.

La imatge d'un subconjunt A   X sota f denotada f(A) s el subconjunt de Y definit com
f(A) = . ;
Per extensi, la imatge de la funci f anomenat tamb el seu recorregut s la imatge del conjunt domini de la funci f.

Per contra, sigui f : X   Y una funci i B un subconjunt de Y, es diu antiimatge de B per f el subconjunt de X definit com

f  1(B) = .

A vegades es nota aquest concepte f  1 per a fer distinci amb la notaci de la funci inversa de f. De fet, tot i que les dues funcions coincideixen, evidentment noms ho poden fer quan la funci inversa est definida, s a dir quan f s una funci inversible.

Vegeu tamb.
 Recorregut;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="177173" title="Imaginaci" nonfiltered="2444" processed="2441" dbindex="72451">
La imaginaci s la facultat de la ment humana de crear imatges mentals o pensar en realitats no percebudes abans, d'inventar noves versions del mn. Es diferencia del somni en qu la imaginaci s'activa quan l'individu est despert. La imaginaci respon a la necessitat de ficci que experimenta tot subjecte i s una de les caractertiques fonamentals de la personalitat (hi ha persones ms imaginatives que altres, tot i que es pot educar).

Funcions de la imaginaci.
La psicologia ha estudiat la necessitat humana de la ficci, que explica el gust per les histries, l'entreteniment basat en jocs, el teatre o l'art. La imaginaci, en oferir versions alternatives de la realitat, ajuda a comprendre el mn exterior i li dna un sentit, alhora que allibera el subjecte dels seus lmits (per aix es diu que la imaginaci est lligada a la llibertat). Tamb ajuda a l'aprenentatge, ja que projecta els resultats futurs dels processos cognitius i ajuda a idear alternatives als problemes plantejats. La imaginaci s a la base de la creativitat artstica per tamb del plantejament d'hiptesis cientfiques i de nombrosos invents. Per ltim, la imaginaci s'activa alhora que la memria per fer un record passat viu (fins i tot transformant-lo segons l'emoci associada).

Potenciaci de la imaginaci.
La imaginaci es pot potenciar mitjanant la narrativa, la contemplaci d'obres d'art o el joc simblic, aix com exercicis de plantejament d'alternatives. Tamb es pot induir a una persona a imaginar una situaci concreta mitjanant la meditaci, els anomenats exercicis espirituals o la suggesti per part d'un psicleg experimentat. Artificialment, a travs de la ingesti de drogues o de la hipnosi, es pot aconseguir que la persona surti de l'estat conscient i arribi a l'inconscient, on es troba la major part dels continguts de la imaginaci.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="177174" title="Korla" nonfiltered="2445" processed="2442" dbindex="72452">
Korla (xins simplificat:    ; xins tradicional:    ; pinyin: K' rl) s una ciutat al centre de Xinjiang. Korla s la capital de la prefectura autnoma mongol de Bayin'gholin, que s ms gran que Frana i la prefectura ms gran de la Xina.

Geografia.

Est aproximadament situada a 200 km al sud-oest i en lnia recta des d'Urumqi, encara que per carretera el viatge s de ms de 500 km.

El pas de la Porta de Ferro (Tiemenguan) que porta fins a Yanqi (Karasahr) s aproximadament a 7 km al nord de la ciutat i, per la seva facilitat de defensa, tenia un paper important protegint l'antiga Ruta de la Seda dels nmades que l'atacaven des del nord.

El riu Kongque flueix a travs del centre de Korla, una caracterstica nica entre les ciutats de Xinjiang. La transliteraci de la paraula uigur "konqi", significa "abundncia d'aigua".

Histria.

Korla fou coneguda com Weili durant la dinastia Han. Segons l'Hanshu o la Histria de l'antiga Han (que cobreix el perode 125 aC al 23), Weili havia tingut 1.200 cases, 9.600 individus i 2.000 persones capaces de portar armes. Tamb esmenta que era contigu a Shanshan i Qiemo (Charchan) al sud.

El 61, els xiongnu comptaven amb uns 30.000 soldats de 15 regnes incloent-hi Korla, Karashahr, i Kudjha en un atac reeixit contra Khotan.

El 94, el general xins Ban Chao va enviar als seus soldats per castigar els regnes de Yanqi (Karashahr), Weixu (Hoxud), Weili (Korla), i Shanguo (a les muntanyes Kuruk occidentals).

Referncies.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="177175" title="Sean Astin" nonfiltered="2446" processed="2443" dbindex="72453">

Sean Astin (Santa Monica, Califrnia, 25 de febrer de 1971), actor, director i productor nord-americ nominat a l'Oscar . 

s fill dels actors Patty Duke i John Astin, encara que el seu pare biolgic s Michael Tell, un escriptor jueu americ que es va divorciar de Patty Duke abans de casar-se amb Astin. Sean s germ de Mackenzie Astin, tamb actor (a The Facts of Life)

 Carrera .
Astin ha guanyat molta fama temporaria de diversos papers importants. Als 13 anys, va debutar com Mickey a Els Goonies (1985). Un dels seus papers ms importants va ser com Samseny Gamg, en la trilogia del Senyor dels Anells.




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="177176" title="Associaci d'Empresaris de l'Alt Peneds, el Baix Peneds i el Garraf" nonfiltered="2447" processed="2444" dbindex="72454">
L'Associaci d'Empresaris de l'Alt Peneds, el Baix Peneds i el Garraf (ADEG) s una organitzaci empresarial i patronal que representa l'empresariat de les comarques de l'Alt Peneds, Baix Peneds i Garraf.

Enllaos externs.
Lloc web;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="177177" title="Lorenzo Lamas" nonfiltered="2448" processed="2445" dbindex="72455">

Lorenzo Lamas (20 de gener de 1958 a Santa Monica, Califrnia) s un actor, fill dels actors Fernando Lamas i Arlene Dahl. 

Biografia.
Va estudiar a la Tony Barr s Film Actors Workshop i el seu primer paper en TV va ser el 1976, encara que ja havia debutat el 1969 com extra en el western "Cent Rifles". El 1978 va obtenir un paper secundari en la reeixida Grease, donant vida a Tom Chisun, un jugador de futbol americ que intenta lligar, sense xit, amb Sandy (Olivia Newton-John). Un any ms tard, interv en la srie de televisi "Califrnia Fever", per no ser fins a 1981 quan participa en la srie Falcon Crest interpretant a Lance Cunson, nt d'Angela Channing, paper interpretat per l'actriu Jane Wyman. Va ser nominat, el 1984, a pitjor actor en els Golden Raspberry Awards (ms coneguts pels Anti-) per la pellcula "Body Rock". 

Ha participat en diverses pellcules de poca rellevncia com "Impacte Final" (1992), "CIA: nom clau: Alexa" (1992) o "la venjana de Snake Eater" (1992). El 1992, regressa a la televisi amb la srie Renegat. La srie va tenir molt xit i es va mantenir en antena durant 5 temporades, fins a 1997. Desprs, ha collaborat en altres sries de televisi que no han tingut tant xit com "Air America" i "The Immortal". L'any 2003, va ser jurat en el concurs de bellesa "Are you Hot" i un any ms tard es va incorporar a la srie "Bellesa i poder" que va finalitzar al febrer de 2007.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="177185" title="Videojoc d'acci i aventura" nonfiltered="2449" processed="2446" dbindex="72456">
 Els videojocs d'acci i aventura (Angls britnic: aventura arcade; japons: acci RPG o tamb conegut per aventura RPG) sn un gnere de videojocs que combinen els elements dels gneres de videojocs d'aventures amb diversos elements  d'un videojoc d'acci. s potser, el gnere ms expandit i divers en el mn dels videojocs, i pot ser incls en molts videojocs que poden estar millor categoritzats sota altres gneres. El primer videojoc que es va conixer sobre aquest gnere s l'Adventure (1978) d'Atari 2600. Amb la decadncia del gnere d'aventures, el gnere d'acci i aventura es convertia molt ms prominent.  Com a efecte secundari, els videojocs d'acci i aventura sn a vegades anomenats simplement com a videojocs d'aventures pels jugadors de consola, normalment a la protesta de puristes d'aventura.

 Definici i confusi .
El terme "acci i aventura o acci-aventura" en si mateix s'ha generalitzat des de la seva introducci, i ara es pot referir virtualment a qualsevol videojoc que combina els elements de batalles o lluites d'acci en temps real amb alguns elements de resoldre problemes. Llavors, el gnere es pot distingir a videojocs d'aventura purs o de videojocs de rol. S'hauria d'anotar que els videojocs d'aventures mai es pronuncien amb elements d'acci en termes generals en la seva definici, limitant les lluites i batalles en qu surt l'acci a minijocs o altres breus seqncies sense tenir un impacte gran en el videojoc en nom de jugabilitat.

A causa de la manca d'una definici del terme d'aventura d'acci (encara que es pot considerar un joc que cont elements dels dos gneres sobre una suposici) hi ha bastants desacords en la comunitat i en els mitjans de comunicaci sobre el fet que  constitueix un joc d'aventura d'acci. Una definici del terme "aventura d'acci" s un joc que t prou acci en dit joc per no anomenar-se un joc d'aventura, per no prou posseix  prou acci per anomenar-se un joc d acci. Malgrat aix, hi ha agut desacords sobre els quals els jocs caben sota les categories  que sn especialment prominent en articles sobre internet i altres mitjans de comunicaci. Algunes persones consideren jocs d'aventura d'acci per fer un baralla  lliures amb torns, per a diferncia de RPG poden lluitar enemic en combats entre torns, directament en pantalla.

 Trets comuns .
En jocs d'aventura d'acci, mentre les accions basades en el reflex s'exigeixen (sovint girant al voltant del combat o l'evitaci d aquest), la jugabilitat encara segueix un cert nombre de dates de gnere de joc d'aventura (elements de reuni, exploraci  i interacci amb l'ambien, sovint incloent-hi un Overworld que connecta rees d'importncia, i solucions de trencaclosques per avanar en el joc). Mentre els controls sn d estil d'arcades (moviment de carcter, poques comandes d'acci) hi ha un objectiu definitiu ms enll d'un alt resultat.

 Subgneres .
Com s'ha dit abans, el videojoc d'acci i aventura s difcil de definir, no obstant, hi ha alguns subgneres que tenen elements clau. Els subgneres populars es poden incloure:
Els "Videojoc de terror", com Resident Evil i la saga Silent Hill, que donen mfasi la "gesti de l'inventari" i assegurant al jugador que t prou munici per "sobreviure" en l'escena d'horror.
Els videojocs d'aventura d'exploraci (a vegades anomenats Metroidvanias o Castletroids pels fans americans) com el Super Metroid i , que donen mfasi en l'exploraci d'un entorn hostil, normalment amb zones inaccessibles fins que el jugador adquireixi alguna mena d'objecte o clau per entrar-hi. ;
"Videojoc d'acci i rol", com el Baldur's Gate: Dark Alliance, no pas l' original.

Videojocs d'aventura isomtrics.
Hi han alguns videojocs amb una perspectiva isomtrica i amb jugabilitat d'acci i aventura. El gnere est ms present en videojocs de la ZX Spectrum, el primer, amb molt xit s Knight Lore de l'empresa Ultimate Play The Game.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="177186" title="Suzanne Vega" nonfiltered="2450" processed="2447" dbindex="72457">

Suzanne Vega (11 de juliol de 1959 a Santa Monica, Califrnia) s una cantant i compositora estatunidenca.

 Biografia . 
Als dos anys d'edat, es va traslladar amb la seva famlia a Nova York. Es va criar a Harlem; als nou anys va escriure el seu primer poema i amb catorze va comenar a compondre canons. Va cursar estudis de dansa contempornia i va freqentar els clubs de Greenwich Village mentre assistia a classes de Literatura a l'escola d'art Barnard College. El 1984, arran de les seves actuacions, va obtenir la possibilitat de gravar un lbum amb la discogrfica A&M. 

Va estar casada amb la seva productor Mitchell Froom, que va influir en la seva msica al llarg dels anys 90, duent-la cap a un terreny ms experimental. El matrimoni va tenir una filla, Ruby, nascuda el 1994 i es va separar l'any 2000. L'artista va tornar a casar-se el 2006 amb Paul Mills, a qui coneix des de la seva joventut.

Discografia.
1985 - Suzanne Vega;
1987 - Solitude Standing;
1990 - Days of open Hand;
1992 - 99.9F;
1996 - Nine objects of desire;
1998 - Tried and true;
2001 - Songs in Red and Gray;
2003 - Retrospective;
2007 - Beauty and Crime;



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="177187" title="Quallada" nonfiltered="2451" processed="2448" dbindex="72458">

La quallada s la part coagulada de la llet, constituda per la casena, matries grasses, sals minerals i calci que se separen de la llet en el procs d'elaboraci del formatge. La llet es qualla per l'efecte d'un ferment (quall) extret de l'estmac d'un animal en perode de lactncia o d'un tipus de card.

Al Pas Basc i la zona nord de Navarra sn unes postres lcties habituals desprs dels pats i reben el nom de mamilla. 

Enllaos externs.
 Informaci sobre el valor nutricional de la quallada i com elaborar-ne  ;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="177188" title="Comtat Venaiss" nonfiltered="2452" processed="2449" dbindex="72459">

El Comtat Venaiss (en occit: lo Comtat Venaicin o la Comtat i antigament lo/la Comtat de Venissa) s una regi histrica d'Occitnia, entre el Roine, Mont Ventoux i Durena, comprenent les villes de Cavalhon, Carpentrs i Vaison, b que la ciutat principal s Aviny. Actualment s integrada en el departament de la Valclusa, a la regi de Provena-Alps-Costa Blava.
 Histria .
Estigu sota la dominaci dels burgundis i posteriorment del Regne de Provena d'Arle fins el 1032. Des del 1125 fou possessi dels comtes de Tolosa com a feu del Sacre Imperi Rom, sota el nom de marquesat de Provena. Desprs de la croada albigesa, el rei de Frana l'ocup el 1271 i el don al Papa de Roma.

Quan el papa Climent V trasllad el papat a Aviny  el 1309, el comtat es convert en un estat pontifici, i quan el papa retorn a Roma el 1377 encara fou oconsiderat com a estat pontifi, i el papa hi era representat per un legat. Fou ocupat per les tropes franceses el 1663, 1668, 1768 i 1774, la Revoluci Francesa hi triomf  el 1790, i l'any segent fou incorporat a Frana mitjanant un plebiscit, juntament amb un tros de la Provena alpina, i form el departament francs de la Valclusa.

 Bibliografia.

 CARPENTRAS et le Comtat Venaissin, coll. Monografies de les ciutats i viles de Frana de Micberth, per L. Loubet, 1990, rimp. dit. 1891, 14 X 20, br., 184 p. (ISBN 2-87760230-3);
 DUBLED (Henri), Histoire du Comtat Venaissin, d. 1990, Raphle-ls-Arles, d. Marcel Petit C.P.M., 245 p.

Enllaos externs.
 Histria de Valclusa a la France pittoresque;
  Bonaparte, Pius VI i el tractat de Tolentino;
 dossier dHistoria, Els jueus al Comtat venaissin i a Aviny : Sota la protecci dels papes ;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="177195" title="Avinguda Diagonal" nonfiltered="2453" processed="2450" dbindex="72460">


L'avinguda Diagonal  s un dels carrers principals de la ciutat de Barcelona, que creua en diagonal (d'aqu el seu nom). Va des d'Esplugues de Llobregat fins al mar, travessant la plaa de les Glries. s una de les artries principals de la ciutat, seu de molts bancs i centres comercials. Com a edifici singular ms destacat t la Casa de les Punxes, un exemple del modernisme barcelon. 

Noms. 
Aquest carrer no sempre s'ha anomenat Diagonal, els canvis poltics espanyols al llarg dels segles XIX i XX han fet que l'avinguda s'hagi rebatejat amb el nom d'esdeveniments o figures afins als governants en cada perode en nombroses ocasions, com passa amb altres vies principals de molts municipis.

L'avinguda al llarg del segle passat s'ha conegut sota els segents noms: 
 'Gran Via Diagonal - nom original que li van donar Ildefons Cerd i Vctor Balaguer a l'avinguda.
 'Avinguda d'Argelles - 1874. Tot i que anteriorment l'ajuntament de Grcia ja li havia donat aquest nom. ;
 'Avinguda de la Nacionalitat Catalana - 1922. Mancomunitat de Catalunya. ;
 'Avinguda d'Alfonso XIII - 1924. Durant la dictadura de Primo de Rivera se li va posar el nom del rei Alfons XIII. ;
 'Avinguda del Catorze d'Abril - 1931. Segona Repblica Espanyola ;
 'Gran Via Diagonal - 1939, nom provisional imposat el dia desprs de la captura de Barcelona per part de les tropes feixistes com un intent d'eliminar les referncies a la Repblica. ;
 'Avinguda del Generalsimo Francisco Franco - 1939. Durant el rgim autoritari de Francisco Franco. ;
 'Avinguda Diagonal - el seu nom actual, aprovat desprs del restabliment de la democrcia en 1979.;

Cal assenyalar, no obstant aix, que popularment el nom de "Diagonal" sempre ha prevalgut.

Arquitectura. 
L'avinguda, en el seu trajecte per la ciutat, aquesta envoltada per importants edificis, alguns dels ms destacables sn: 
 Casa Terrades - (1903-1905). s mes coneguda com la Casa de les Punxes, i s el major edifici de l'Eixample projectat per Josep Puig i Cadafalch. ;
 Casa del Bar de Quadras - (1904 -1906). Obra de Josep Puig i Cadafalch, convertida posteriorment en el Museu de la Msica, i actualment seu de la Casa sia de Barcelona. ;
 Casa Comalat - (1906 - 1911). Projectada per Salvador Valeri i Pupurull. ;
 Esglsia del Carme - (1909). Projectada  per Josep Domnech i Estap, d'estil Bizant. ;
 Casa Serra - tamb projectada per Josep Puig i Cadafalch, es va convertir en una escola i avui s seu de la Diputaci de Barcelona. ;
 Palau Prez Samanillo, avui seu del Crculo Ecuestre.
 Casa Sayrach - (1918) ;
 Palau Reial de Pedralbes - (1921), construt per a Alfons XIII i els seus jardins. (1924). ;
 Torre Agbar - (2005). Dissenyada per Jean Nouvel, al costat de la plaa dels Glries Catalans.

Comer. 
L'Avinguda Diagonal de Barcelona s un dels eixos comercials de la ciutat, especialment en el que a botigues d'alta costura i joieria es refereix. Tamb el seu recorregut es veu acompanyat per grans centres comercials com sn: 
 El Corte Ingls Avinguda Diagonal ;
 Pedralbes Centre ;
 L'Illa Diagonal;
 El Corte Ingls Francesc Maci ;
 Glries ;
 Diagonal Mar;



Referncies.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="177211" title="Ses Illetes" nonfiltered="2454" processed="2451" dbindex="72461">

Ses Illetes s el tram de costa nord de Formentera, a part de ponent i central de la punta des Trucadors. Est situat en el parc natural de ses Salines. Pertany a la vnda de ses Salines, de la parrquia de Sant Ferran de ses Roques.

El nom prov de l'existncia de diversos illots i esculls. De sud a nord sn: escull d'en Palla, illa Redona (rodona) o des Conills, escull des Pou, illa d'en Forn o illa des Pouet i illa de Tramuntana. El conjunt de platges s'anomena platja de ses Illetes o platges d'Illetes i, per extensi, la denominaci tamb s'aplica a la zona nord de la pennsula fins a la punta des Pas.

Situada a 4 km de la Savina, amb serveis d'autobusos, de trajectes martims i amb una ruta per bicicletes, s una de les platges ms freqentades de Formentera.

La zona de ses Illetes s al nord de les salines, a partir del promontori des Muntanyar, de 10 m d'altitud. La platgeta des Carregador (de l'antic Mol des Carregador de la Sal) la separa de la platja des Cavall d'en Borrs. Les principals zones de platja sn, de sud a nord:
La platja de ses Xalanes, entre es Pujol des Palo i la punta de ses Illetes, davant de l'illa Redona.
La platja de n'Adolf, al costat del pujolet de n'Adolf o des Burons (de 7 m d'altitud) i davant de l'illa de Tramuntana. El nom recorda el naufragi en aquesta zona del vaixell suec Adolf, el 1882.
Altres zones de sorra ms al nord sn: pas de n'Adolf del Sud, pas de n'Adolf del Nord, es Primer, es Segon i es Tercer.

A la punta de ses Illetes es troba el pou de ses Illetes, un doll d'aigua dola excavat en la mateixa platja. Per aix l'illa d'en Forn, de 5,6 m d'altitud i separada pocs metres de la platja pel pas de s'Illeta, s'anomena tamb illa des Pouet.

Les platges estan orientades a ponent, excepte els trams de n'Adolf, es Primer, es Segon i es Tercer, que estan obertes tant a ponent com a llevant. Les platges sn dunars, formant un tals de sorra fina amb un pendent suau. La fondria a 50 m de la platja s d'1,5 m. El fons est cobert de prades posidnia, declarada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO, fent que l'aigua sigui cristallina i un lloc indicat per practicar el submarinisme.



Enllaos externs.
Informaci del Govern de les Illes Balears;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="177212" title="Aarn Galindo Rubio" nonfiltered="2455" processed="2452" dbindex="72462">
Aarn Galindo Rubio s un futbolista mexic. Va comenar com a futbolista al CD Cruz Azul.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="177216" title="Videojoc d'acci en primera persona" nonfiltered="2456" processed="2453" dbindex="72463">
Els videojocs d'acci en primera persona, tamb anomenats First Person Shooters (FPS) en angls, sn un gnere de videojocs popularitzat de manera massiva en els ltims anys.

En aquests videojocs, el jugador t la impressi d'estar dintre de l'escenari virtual (que generalment es projecta en tres dimensions) i t el mateix punt de vista que tindria d'estar present en aquest escenari. A ms t la possibilitat d'utilitzar armes i vehicles que pugui trobar en l'escenari.

El terme FPS tamb s utilitzat per equips de resposta tctica com la persona que dispara primer.

Els jugadors i entusiastes sn capaos de crear els seus propis nivells  DOS dels components dels ordinadors que sn, per van ser increblement aclamats per la crtica mundial, per la seva modalitat de joc extremadament simple, per increblement entretinguda, que, desprs de tot, s l'objectiu principal de tot aquest mercat.

Counter-strike, una modificaci del ja comentat Half-Life, va fer que es popularitzs un nou subgnere, els jocs en primera persona multijugadors per equips.

El 2000 va ser l'any de llanament de Deus Ex, un joc en primera persona per a un solo jugador que barrejava elements dels jocs de rol i els jocs d'aventura. Incloa moltes missions que no formaven part de la trama principal i existien mltiples maneres de completar cada missi. El joc tamb possea un sistema de construcci de personatges similar al d'un joc de rol on guanyaves punts d'experincia per completar diversos objectius que podien ser gastats en millores per al teu personatge.

En el 2001 es destaca Aliens vs. Predator llanat per FoxInteractive. El jugador pot triar posar-se en la pell d'un marine nord-americ, un alin o un predator. El joc est caracteritzat pel seu ambient fosc i terrorfic.

En el 2002 va ser llanat Battlefield 1942, que va suposar la consagraci dels jocs en primera persona multijugador massius, com el World War II Online, i va fer que els vehicles controlats pel jugador es convertiran en una caracterstica estndard en els jocs en primera persona.

Tamb en el 2002, el joc Metroid Prime va ser llanat. Era un joc en primera persona per a Nintendo Gamecube amb un gran mn que se centrava ms en l'exploraci que en el combat. Va ser denominat joc d'Aventura en primera persona pels experts a causa del seu enfocament en l'exploraci. El joc possea uns grfics d'ltima generaci i un sistema d'elecci d'objectius similar a l'utilitzat en The Legend of Zelda: Ocarina of Time.

En el 2004, Doom 3 (anunciat des de cap a quatre anys!) va aparixer. Cap a s de complexes illuminacions i efectes d'ombres per a crear una atmosfera el ms tibant i terrorfica possible al jugador. Altres projectes ja han fet s d'aquestes caracterstiques que permeten explotar al mxim el potencial del maquinari modern. Un exemple d'aix s el projecte Tenebrae, una modificaci del motor de Quake que implementa ombres i llums realistes i teixidures amb relleu.

Existeixen molts intents de combinar els gneres d'acci en primera persona amb els jocs de rol o l'estratgia en temps real. La modificaci Natural Selection unia un joc en primera persona multijugador amb elements de l'estratgia en temps real.  tamb contenia alguns elements dels jocs de rol, amb un sistema d'experincia i habilitats que funcionava fins i tot al llarg de diversos enfrontaments.

Desprs a l'octubre del 2005 va sortir Quake 4 que est basat en el motor de Doom 3 amb moltes actualitzacions i optimitzacions, permetent escenaris tant oberts com tancats (Doom 3 noms tenia ambients tancats).


 Llista de diversos videojocs d'acci en primera persona .

 Videojocs importants en la creaci de l'acci en primera persona .

 Wolfenstein 3D (1992) ;
 Doom (1993) ;
 Quake (1996);
 Duke Nukem 3D (1996);
 Unreal;
 Half-Life (1998) ;
 Counter-Strike (1999/2000) ;
 Deus Ex (2000);
 Aliens vs. Predator (2001);
 Battlefield 1942 (2002);
 WarRock (2005);
 Tretas (2006);
  (2007);

 Sagues populars de videojocs .

La segent llista sn les sagues ms "revolucionries" i amb ms xit d'aquest subgnere:
 Saga de Battlefield;
 Saga de Counter-Strike;
 Saga de Doom;
 Saga de Duke Nukem 3D;
 Saga de Half-Life;
 Saga de ;
 Saga de Metroid Prime;
 Saga de Quake;
 Saga de Rainbow Six;
 Saga de System Shock;
 Saga de Unreal;
 Saga de Wolfenstein;
 Saga de Operation Flashpoint i Armed Assault;
 Saga de Killzone;
 Saga de Call Of Duty ;
 Saga de Medal Of Honor;
 Saga de America's Army;
 Saga de Delta Force;
 Saga de Heretic y Hexen;
 Saga de Medal of Honor;
 Saga de S.W.A.T.;
 Saga de Medal of Honor;
 Saga de Brothers in Arms;
 Saga de The elder Scrolls (en 3a i en 1a persona);

 Altres videojocs .
 .kkrieger - destacable ja que tot el joc ocupa tant sols 96kB.
 007 Nightfire;
 C&C Renegade;
 Counter-Strike;
 Chrome;
 Damage Inc;
 Daikatana;
 Day of Defeat;
 Far Cry;
 ;
 GoldenEye 007;
 Hired Guns;
 IGI;
 Ken's Labyrinth;
 Killzone;
 Kingpin;
 Saga de Marathon;
 Saga de Max Payne (a pesar de qu tcnicament sn jocs en tercera persona), Max Payne i Max Payne 2 sn extremadament semblants en estil, grfics i sistema de joc als jocs d'acci en primera persona.
 Saga de MechWarrior;
 Nitemare 3D;
 Redneck Rampage;
 Armed Assault;
 Painkiller;
 Perfect Dark;
 PlanetSide actualment el que suporta ms jugadors per mapa (al voltant de 500);
 Red Faction;
 Rise of the Triad;
 Sin (videojoc);
 Serious Sam;
 Shadow Warrior;
 Soldier of Fortune;
 Star Trek: Voyager Elite Force;
 The Stone Throwers;
 Special Force;
 Team Fortress Classic;
 Saga TimeSplitters;
 Trespasser;
 Saga de Timesplitters;
 Saga de Tribes;
 Saga de Turok;
 Tron 2.0;
 Under Ash;
 Undying;
 Virtua Cop;
 XIII;
  (Els anteriors no sn FPS);
 PREY;
 F.E.A.R.;
 Gears of War (T tot sobre un FPS, per s en 3a persona);




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="177217" title="Ciprian Desporrins" nonfiltered="2457" processed="2454" dbindex="72464">

Ciprian Desporrins (Acs, Bearn 1698 - Argelers 1759) fou un poeta bearns, que fou parlamentari als estats de Bigorra. Han estat conservades unes trenta canons seves, algunes molts famoses al seu moment com Rosinholet que canta i Quant vs ganhar pastoreta charmanta, plenes de grcia i frescor, apreciades a la cort de Llus XV de Frana on foren interpretades per Pir de Jelit per a la Marquesa de Pompadour.

T un obelisc d'homenatge al seu poble nadat d'Acs, on hi ha gravats dos poemes composats en honor seu per Xavier Navarrot i Jasmin.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="177218" title="lgebra de Borel" nonfiltered="2458" processed="2455" dbindex="72465">
L'lgebra de Borel (o, per ser ms precisos, la -lgebra de Borel) d'un espai topolgic T s la ms petita de les -lgebres en T que contenen tots els oberts de T. Els elements de la  -lgebra de Borel s'anomenen borelians. L'existncia i unicitat de la  -lgebra mnima es demostra amb la intersecci de totes les  -lgebres que contenen T, notant que el resultat de la intersecci s tamb una  -lgebra que cont T.

De manera equivalent, es pot definir la  -lgebra de Borel com la menor de les -lgebres que contenen tots els subconjunts tancats de T. 

Un subconjunt A de T s un boreli si s possible obtenir A a partir d'una successi numerable d'operacions d'uni, d'intersecci i de complementaci de conjunts oberts.

Un exemple particularment important s la  -lgebra de Borel dels nombres reals, definida com la ms petita de les  -lgebres en R que cont tots els intervals. Aquesta  -lgebra serveix per definir la mesura de Borel, aix com tots els axiomes de probabilitat. Donada una variable real aleatria X definida en un espai de probabilitat, es defineix la distribuci de probabilitat com a una mesura en l'lgebra de Borel dels reals.

 Vegeu tamb .
 Sigma-lgebra;
 Mesura (matemtiques);
 Espai de probabilitat;
 Conjunt obert;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="177223" title="Aorta abdominal" nonfiltered="2459" processed="2456" dbindex="72466">
L'aorta abdominal s l'artria ms llarga de la cavitat abdominal. s la continuaci de l'aorta descendent -que es troba al trax.

Trajecte.
Comena a nivell del diafragma, creuant-lo a travs del hiat artic a nivell de la vrtebra torcica nmero 12 (T12). Baixa per la paret posterior de l'abdomen per davant de la columna vertebral. Segueix la corbatura de les vertebres lumbars, tenint un pic de convexitat a nivell de la tercera vertebra lumbar (L3).

El trajecte s com al de la vena cava inferior -localitzada a la dreta de l'aorta abdominal-, fent-se cada cop ms petita en dimetre a mesura que es va ramificant.

Branques.
L'aorta abdominal irriga la major part de la cavitat abdominal. En la majoria dels casos, presenta les segents branques:



Relacions.
L'aorta abdominal es troba lleument desplaada cap a l'esquerra de la lnia mitja del cos. Anteriorment est coberta pels oments i l'estmac darrera quals trobem les branques de l'artria celaca i del plexe celac, per sota de les quals trobem la vena esplnica, el pncrees, la vena renal esquerra, la part ms inferior del duod, el mesenteri i el plexe artic (nervis).

Posteriorment, l'aorta abdominal roman separada de les vrtebres lumbars i dels discs intervertebrals pel lligament longitudinal anterior i les venes lumbars esquerres.
 
Per la dreta es relaciona amb la vena ziga, la cisterna quilfera, el conducte torcic i el gangli celac dret. Pel costat esquerra trobem el gangli celac esquerre, el tram ascendent del duod i part de l'intest prim.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="177227" title="Xavir Navarrt" nonfiltered="2460" processed="2457" dbindex="72467">

Xavir Navarrt (Auloron Santa Maria, Pirineus Atlntics 1792 - 1862) fou un poeta bearns en occit. De famlia burgesa, estudi dret a Pars, on adopt les idees republicanes merc la seva amistat amb Pierre Jean de Branger, i es gradu en medicina, que va exercir en tornar al seu poble. Nogensmenys, va poder viure de rendes a les seves propietats de Passam, al terme de Luc-de-Bearn i dedicar-se plenament a la literatura en occit. 

La seva obra ms coneguda Estreas bearnesas (1834), inclou les peces  L'estanquet, Au hasangitet dou drapeu, Al maudit su l'ausether i Aprs-sopar deu presbitri, totes elles valuoses sobretot per algunes pgines realistes, que pinten la vida popular del Bearn de mitjan del segle XIX i per la coratjosa presa de posici poltica en la lnia de Branger.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="177228" title="Aposici" nonfiltered="2461" processed="2458" dbindex="72468">
L'aposici s una funci sintctica tradicional. Es tracta d'un sintagma nominal que complementa a un nom, usualment entre comes o adjacent. Per exemple "carrer Balmes" est format per un nom i un altre nom que complementa el primer de forma adjacent, mentre que "Paris, capital de Frana" seria un exemple d'aposici amb comes. No hi ha un nombre mxim d'aposicions que poden complementar un nom, com es veu en les llargues tirallongues de ttols nobiliaris. Noms la memria a curt termini, responsable de retenir la informaci rellevant durant la frase, marca el lmit. Aquesta memria s ms extensa en el cas del discurs escrit que en l'oral


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="177229" title="Antiprot" nonfiltered="2462" processed="2459" dbindex="72469">
L'antiprot s l antipartcula del prot. Posseeix una crrega negativa igual a la de l'electr, una massa igual a la del prot i s un fermi amb un espin igual a 1/2.  Els antiprotons sn estables, per la seva vida sol ser molt curta ja que qualsevol collisi amb un prot implica la seva mtua aniquilaci. Va ser descobert el 1955 pels fsics Emilio Segr i Owen Chamberlain, de la universitat de Berkeley, Califrnia. Per aquest descobriment van obtenir el premi Nobel de fsica de 1959.

La creaci d'antiprotons requereix energies equivalents a una temperatura de 10 bilions de K (10 K) que, excepte en les condicions del Big Bang, sn extremadament rares a l univers. Tanmateix, el CERN en produeix de manera continuada a la seva "fbrica d antimatria", a la que els protons accelerats fins a 26 GeV que provenen del sincrotr de protons (PS) xoquen contra un bloc d iridi amb prou energia com per a produir la creaci de matria. Entre la diversitat de partcules i antipartcules creades els antiprotons sn separats mitjanant imants en el buit.

La massa de l'antiprot va ser determinada al CERN l'any 2006, resultant ser 1836,153674 vegades ms massiu que l electr. Aquesta s, fins ara la mxima precisi assolida, aproximadament la mateixa massa que la del prot. Diversos experiments segueixen investigant qualsevol possible diferncia entre la matria i l antimatria que permeti explicar l actual asimetria de l univers. 

Els antiprotons sn presents als raigs csmics i van ser-hi detectats primer amb experiments amb globus i posteriorment amb detectors situats a satllits. La idea estndard per a la seva presncia als raigs csmics considera que han estat produts per la collisi de protons d alta energia presents als raigs csmics amb nuclis al medi interestellar, mitjanant la reacci:

prot + nucli   prot + antiprot + prot + nucli;

Els antiprotons aix obtinguts es desplacen a travs de la galxia confinats pels camps magntics galctics.

La simetria CPT prediu que la massa i la vida de l antiprot han de ser les mateixes, mentre que la crrega elctrica i el moment magntic han de ser iguals en magnitud, per de signe contrari.


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="177230" title="Clivella" nonfiltered="2463" processed="2460" dbindex="72470">

Una clivella s una divisi de la societat en dos bndols oposats que est determinat per la posici dels individus en l'estructura social i que, com s profundament sentida per aquestos, acaba configurant alineaments entre els bndols de la societat i els partits poltics.

Quan en un pas existeixen diverses clivelles que se superposen, l'efecte sobre el sistema de partits s similar al que es produeix quan hi ha una nica clivella. En canvi, quan en un determinat pas existeixen diverses clivelles que es juxtaposen, l'efecte sobre el sistema s una gran fragmentaci.

Una de les principals crtiques a la teoria de les clivelles s que explica molt satisfactriament la permanncia, per no s capa d'explicar els canvis electorals a curt termini.

El naixement de les principals clivelles.
Entre els segles XVI i XIX es produeixen a Europa tres fenmens que afectaran la seva estructura social: la configuraci de l'Estat-naci, la Reforma protestant i la Revoluci industrial. 

La formaci de l'Estat-naci dna lloc a tres conflictes: el que enfronta el centre dominant i que dirigeix l'Estat contra la perifria dominada, el que enfronta les diferents comunitats culturals entre si i el que oposa els sbdits del poder civil contra els sbdits del poder eclesistic.

La Revoluci industrial comporta dos conflictes: el que enfronta la burgesia amb els treballadors i el que enfronta els terratinents amb els industrials. Finalment, la Reforma protestant dna lloc al conflicte entre catlics i protestants. Aix, d'aquests sis conflictes es configuren tres clivelles: la clivella de denominaci religiosa, la territorial i la de classe social.

La clivella religiosa.
Atesa la importncia de les organitzacions religioses i del seu ideari en la societat, aix com la seva implicaci en el procs poltic a cada pas, els alineaments poltics se superposen amb alineaments religiosos que es reforcen mtuament.

La clivella religiosa s'ha definit en el marc del paper que han jugat les organitzacions religioses en el procs social i poltic de cada pas. D'aquesta manera, la clivella religiosa s'ha anat definint progressivament en relaci a les principals dimensions del conflicte social, normalment entre defensors de l'ordre tradicional i els impulsors del canvi, entre conservadors i progressistes, i finalment, s'ha integrat en bona part en el contingut de l'eix esquerra/dreta.

La clivella territorial.
La formaci dels Estats-Naci s un procs centralitzador que es fa amb la direcci i hegemonia d'unes elits poltiques i socials que dirigeixen el procs de construcci de la comunitat poltica nacional i de l'organitzaci poltica estatal. En aquest marc es desenvolupen conflictes entre el centre dominant i determinats territoris que han quedat subordinats en el procs, per ra principalment de:
 la inclusi del territori en un determinat Estat, mentre que les elits perifriques pretenien vincular-se a un altre Estat o ser un Estat propi;
 la subordinaci del territori (o de les seves elits) en la configuraci estatal que acaba essent predominant, que no respon a les demandes d'autonomia de les elits d'aquests territoris que queden en situaci perifrica.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="177231" title="Francesc Deulofeu Fontanillas" nonfiltered="2464" processed="2461" dbindex="72471">

Francesc Deulofeu Fontanillas (Sant Celoni, 1960) s l'actual alcalde de Sant Celoni. Es llicencia en Medicina i Cirurgia l'any 1984 i s'especialitza en Medicina Interna al 1989 i en Geriatria al 2003. Tamb s mster en Metodogia en cincies de la salut i postgrau en Metodogia d'avaluaci i millora de la qualitat.

Va ser escollit representant dels pares del Consell Escolar del Collegi La Salle - Sant Celoni i tamb en el Consell Escolar Municipal. Ha estat membre de l'AMPA del collegi La Salle, i actualment n's de l'AMPA de l'Escola de Msica Municipal. 

Collabora en cursos de formaci amb la Creu Roja i en xerrades formatives de salut organitzades per l'ajuntament, l'hospital, el Collegi La Salle i de l'Associaci Neurolgica Amics del Baix Montseny.

s el President local de Convergncia Democrtica de Catalunya des de 2004, regidor a l'ajuntament de Sant Celoni i portaveu del Grup Municipal de CIU des de 2003. Cap de llista a les eleccions municipals de 2007 amb l'eslogan "Estem a punt"

Una de les seves grans passions s la bicicleta de muntanya i s membre del Club Ciclista Sant Celoni.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="177234" title="Panacota" nonfiltered="2465" processed="2462" dbindex="72472">


La panacota (de l'itali panna cotta, literalment "nata cuita") s un postre tpic de la regi italiana del Piemont. S'elabora amb crema de llet, llet, sucre, vainilla i gelificants, i se sol adornar amb melmelades de fruites vermelles.

Enllaos externs.
 Recepta de la panacota ;
 Recepta de la panacota ;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="177235" title="Jacob de Gassion" nonfiltered="2466" processed="2463" dbindex="72473">
Jacob de Gassion (1578-1635) fou un escriptor i metge bearns de Montpeller, fill del Mariscal de Frana Joan de Gassion i president del Parlament de Navarra amb seu a Pau. s autor d'un sonet en bearns  adaptat de Pierre de Ronsard i musicat posteriorment pel cantant bearns  Marcu Amont :

Quan lo printemps en rauba pingorlada
A hit passar l'escossor deus grans hreds,
Lo cabiru per bonds e garrimbets,
Sauteriqueja au mietan de la prada.


Au beth esguit de l'auba ensafranada
Prenent la fresca , au long deus arrivets,
Marilh's va dens l'aiga argentada,
Puish suu tucu he cent arricoquets...


Deus cans corrents cranh chic la clapiteja ;
E se tien sauv ... Mes, en tan qui holeja,
L'arquebusr lo da lo cp mortau !


Atau viv sens tristessa ni mieja,
Quan un beth uelh m'an har per enveja,
Au miei deu cr, bra plaga lejau.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="177236" title="Claudi Peirt" nonfiltered="2467" processed="2464" dbindex="72474">
Claudi Peirt (Milhau, Avairon 1709 - 1795) fou un poeta provenal en occit. Fou ordenat capell i exerc de prior de Pradinas, a Roergue  de 1748 a 1765. Influt per Jean-Jacques Rousseau, les seves obres sn una celebraci de la natura i alhora una pintura realista de la condici dels pagesos, que va tenir molt d'xit. Fou considerat com una veu del poble i quan arrib la Revoluci Francesa li va donar suport.
 Obres .
 La prima roergassa (1774);
 Quatre sasons o Georgicas patoesas (1781);




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="177237" title="Carmelites" nonfiltered="2468" processed="2465" dbindex="72475">

El dels carmelites, tamb conegut com l'orde del Carme, s un orde religis que va sorgir al voltant del segle XII, quan sant Bartomeu del mont Carmel i un grup d'ermitans, inspirats pel profeta Elies, es van retirar a viure al mont Carmel, considerat el jard de Palestina (Karmel significa jard).

Del profeta Elies han heretat la passi ardent pel Du viu i vertader, la qual cosa es veu reflectit en el lema del seu escut: ZELO ZELATUS SUM PRO DOMINO DEO EXERCITUUM (Em consumix el zel pel Senyor, Du dels Exrcits).

Al mig de les celles van construir una esglsia, que van dedicar a la seua patrona, la Mare de Du, que veneren com la Mare de Du del Carme. Van prendre aix el nom de Germans de Santa Maria del Mont Carmel (en llat Ordo fratrum Beatissim Virginis Mari de monte Carmelo). 

El patriarca de Jerusalem, Albert Avogadro, els va entregar l'any 1209 una regla de vida, que sintetitza l'ideal del Carmel: vida contemplativa, meditaci de la Sagrada Escriptura i treball.

 Escapulari .
El diumenge 16 de juliol de 1251, la Mare de Du es va aparixer a Cambridge (Anglaterra) a sant Sim Stock, a qui va entregar lEscapulari del Carme.

Denominacions i sigles.
Carmelites observants.
Orde dels Germans de la Benaurada Verge Maria del Mont Carmel; Orde dels Carmelites; Carmelites Calats; Carmelites d'Antiga Observana, Orde dels Carmelites Observants, Orde del Carme.

Ordo Fratrum Beatissimae Mariae Virginis de Monte Carmelo; Ordo Fratrum Carmelitarum Antiquae Observantiae; Calceatorum; CC; Carm. C.; OC; OCAO; OCC; O.Carm. 

Carmelites descalos.
Orde dels Germans Descalos de la Benaurada Verge Maria del Mont Carmel; Orde dels Carmelites Descalos; Carmelites Descalos, Orde Carmelitana Descala.

Ordo Fratrum Discalceatorum Beatissimae Mariae Virginis de Monte Carmelo; Ordo Fratrum Carmelitarum Discalceatorum; CD; Carm. D.; O. Carm. Disc., OCD.

 Carmelites descalos .
A partir de l'any 1562, santa Teresa de Jess i sant Joan de la Creu van impulsar la reforma del Carme i van fundar els primers monestirs de carmelites descalos. La nova regla busca retornar a la vida centrada en Du amb tota senzillesa i pobresa, com la dels primers eremites del mont Carmel. 

Els carmelites descalos es dividixen en tres branques: frares (Primer Orde), monges de clausura (Segon Orde) i seglars (l'antic Venerable Orde Tercer, avui anomenat Carmel Seglar).

 Carmelites seglars .
Sn els antics terciaris del Carmel Descal. Sn laics que viuen el carisma carmelit mantenint les seues famlies i feines habituals. Es regixen per la mateixa regla de Sant Albert i per unes constitucions prpies, aprovades el 2003. Constituxen una veritable branca de l'Orde, a la qual es comprometen per mitj de la promesa de viure els consells evanglics (castedat, pobresa i obedincia) i l'esperit de les benaventurances.

Els que s'acosten al Carmel Seglar viuen un perode de postulantat que va des dels 6 mesos a un any com a mxim en qu, junt amb la comunitat, realitzen un perode de discerniment a la vocaci. Passat eixe temps, s'invita el postulant a demanar l'ingrs a l'Orde, que el preparar en els prxims dos anys a emetre les promeses temporals de viure la castedat, pobresa i obedincia i les benaventurances segons el seu estat de vida (fadr, casat, viudo). 

Fetes estes promeses, es preparar per a caminar cap a les definitives desprs de 3 anys de formaci, en qu passar a ser membre de l'Orde.

 Enllaos .
 Carmelites Descalos de Catalunya i Balears;
 Carmelites Descalos de Barcelona;
  Carmelites Descalces;
  Carmelites Descalos;
  Web oficial de la Cria Generalcia;
  Regla Carmelita;
  Els Sants Carmelites;
  Carmelites Descalos de Castella;
  Carmelites Seglars;
  Carmelites a l'Argentina;
  Carmelites Seglars de l'Argentina;
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="177238" title="Last.fm" nonfiltered="2469" processed="2466" dbindex="72476">

Last.fm s un portal comunitari de msica, una xarxa social, a ms d'una rdio virtual. Tot el sistema i les aplicacions relacionades sn de codi obert. Aquesta web te un projecte germ anomenat Audioscrobbler

Portal comunitari.
El portal funciona com emmagatzemador de la msica que els usuaris, creant llistes automtiques dels artistes ms escoltats, canons  ms reprodudes i els estils preferits, grcies a les etiquetes que els mateixos usuaris poden posar. Aquest comptadors funcionen tant amb les canons que es reprodueixen des del propi ordinador, com les que s'escolten des de les rdios del portal. Alguns dels reproductos que porten inplantat un conector amb Last.fm sn AmaroK, Listen, ITunes i Windows Media Player.

Rdio virtual.
O rdio online, reprodueix les preferncies musicals prpies, d'estils determinats o de altres usuaris.

Enllaos externs.
 Portal Last.fm;





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="177239" title="Articulaci" nonfiltered="2470" processed="2467" dbindex="72477">

Lingstica: Fonament estructural que explica per quin motiu una llengua no t lmits d'all que es pot explicar amb ella. Veure articulaci lingstica.
Fontica: Treball muscular realitzat per emetre sons intelligibles. Veure Punt d'articulaci. ;
Anatomia: Medi de contacte que participa en la uni de dos o ms ossos. Veure Articulaci (anatomia).











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="177240" title="Eugen Bejinariu" nonfiltered="2471" processed="2468" dbindex="72478">


Eugen Bejinariu (Suceava, provncia de Suceava,  Romania, 1959) poltic romans,  Primer Ministre de Romania (21 de desembre - 28 de desembre de 2004), membre del Partit Socialdemcrata de Romania (PSD).

Va ser Coordinador del Secretariat General del Govern Romans durant el govern d'Adrian N stase.

El 21 de desembre de 2004 va ser nomenat Primer ministre de Romania provisional en substituci d'Adrian N stase, fins que s'arribs a un acord per formar govern, finalment deix el crrec el 28 de desembre de 2004 precedint a C lin Popescu-T riceanu.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="177242" title="Articulaci (anatomia)" nonfiltered="2472" processed="2469" dbindex="72479">

En anatomia, una articulaci s el conjunt d'estructures que intervenen en la uni de dos o ms osos. La part de l'anatomia que s'encarrega de l'estudi de les articulacions s la artrologia. Morfolgicament, els diferents tipus d'articulacions es classifiquen segons el teixit que les uneix: fibroses, cartilaginoses o sinovials. Fisiolgicament, el cos hum t diversos tipus d'articulacions, com la sinartrosi (no mbil), smfisi (amb moviment monoaxial) i diartrosi (major amplitud o complexitat de moviment).

Introducci.
El cos de l'adult hum est format per 206 ossos aproximadament, que sn rgids i ens serveixen per a protegir els rgans tous del nostre organisme. Els ossos estan formats en la seva major part per calci, i al seu torn ajuden a l'equilibri d'aquest (homestasi). Els ossos formen l'esquelet, el qual es divideix en dos: 
 Esquelet axial: format pel cap, coll, trax, abdomen i pelvis. ;
 Esquelet apendicular: format per ossos, msculs i elements vasculonerviosos dels membres superiors i inferiors. Els ossos sn afectats per diverses malalties, igual que els msculs. ;

Els msculs sn caracteritzats per la seva capacitat per a contreure's, en general en resposta a un estmul nervis. La unitat bsica de tot mscul s la miofibrilla, estructura filiforme molt petita formada per protenes complexes. Les articulacions sn zones d'uni entre els ossos o cartlags de l'esquelet i es poden classificar sobre la base de diversos criteris, com la seva estructura o la seva funci. 

 Classificaci estructural .
Les articulacions es poden classificar segons el teixit del qual estiguin formades, com es mostra a continuaci. 

 Sinovials . 

Les articulacions sinovials estan embolicades per una coberta lliscant anomenada "sinovia". Permeten realitzar una mplia gamma de moviments. Les sinovials al seu torn es divideixen en subarticulaciones:
 Trocleartrosi o articulacions frontissa: els moviments ens permeten inclinar-nos i alar-nos, s a dir, fer moviments de frontissa. Sn exemples d'aquest tipus d'articulaci el colze, el genoll i els artells. ;
 Articulacions lliscants o artrdies: ens permeten realitzar moviments en totes direccions, pel fet que les superfcies ssies oposades sn planes o lleugerament corbades. Per exemple, els ossos de la columna, el canell i els tars ;
 Articulacions pivotants o trocoides: totes les pivotants sn tipus especials d'articulacions de frontissa i es caracteritzen per girar entorn d'un eix. Per exemple, l'articulaci del coll, de la base del crani. La pivotant del coll permet voltejar el cap.
 Articulacions esfriques o enartrosis: tenen forma de bola i receptacle i es caracteritzen pel lliure moviment en qualsevol direcci, com per exemple, el maluc i el muscle. ;
 Articulacions en "cadira de muntar": reben el seu nom, perqu la seva forma s similar a la d'una cadira de muntar. N's un exemple, l'articulaci entre el primer metacarpi i l'os del carp.

 Fibroses .
Les articulacions fibroses no tenen sinovia i els ossos estan units per un teixit resistent i fibrs que els permet molt poc o cap moviment. A manera d'exemple cap citar les articulacions de l'esquena, les del sacre, les del crani, algunes del turmell i les de la pelvis. Les articulacions de la columna no sn del tot immbils, ja que sn prou flexibles com per a permetre algun moviment i mantenir el seu paper de suport de la columna vertebral.

 Cartilaginoses .
Aquest tipus d'articulacions es formen entre l'os i el cartlag, i, degut al fet que el cartlag s flexible, realitzen moviments sense necessitat de la sinovia. Exemples d'aquest tipus d'articulacions cap destacar les existents entre les costelles i l'estrnum i en els discs intervertebrals de la columna vertebral. Es classifiquen en: 
Smfisi: les superfcies articulars romanen unides per teixit fibrocartilagins. ;
Sincondrosi: superfcies articulessis s'uneixen per cartlag hial.

 Classificaci funcional . 
Les articulacions tamb poden ser classificades funcionalment, segons el grau de mobilitat que permetin realitzar. 

 Diartrosi o articulacions mbils . 
El terme diartrosi procedeix del grec dia, separaci, i arthron, articulaci. Sn les ms nombroses a l'esquelet. Es caracteritzen per la diversitat i amplitud dels moviments que permeten als ossos. Posseeixen cartlag articular o de revestiment en ambdues parts de l'articulaci. Un exemple tpic de diartrosis s l'articulaci glenohumeral, l'articulaci que uneix l'hmer amb l'escpula. En el contorn de la cavitat glenodal es troba el rodet marginal o rodet glenodal. Les dues superfcies articulars estan unides per la cpsula que es fixa al voltant de la cavitat glenodal de l'escpula i del coll anatmic de l'hmer. La cpsula est reforada exteriorment per lligaments extracapsulars i interiorment est entapissada per la sinovial.

Els moviments varien segons el tipus de diartrosi: 
 Enartrosi: les superfcies articulars que intervenen sn esfriques, una cncava i una convexa. Realitzen tots els moviments possibles en l'espai, com per exemple l'articulaci glenohumeral i la coxofemoral (maluc). ;
 Condilartrosi: les superfcies articulessis sn allargades, una convexa i una cncava. Efectuen tots els moviments possibles excepte el de rotaci. ;
 Trocleartrosi: les superfcies articulessis sn una corriola o trclea i dues carilles separades per una cresta. Executen els moviments de flexi i extensi. Per exemple, l'articulaci del colze. ;
 Punta recproca: les superfcies articulessis sn una cncava i altra convexa, que encaixen perfectament. Menys la rotaci, realitzen tots els moviments, per amb poca amplitud. ;
Trocoide: les superfcies articulars sn un eix ossi i un anell osteofibrs. Posseeixen un moviment de rotaci. ;
Artrdia: les superfcies articulars sn dues carilles planes.

Amfiartrosi. 
Aquest tipus d'articulacions es mantenen unides per un cartlag elstic i presenten una mobilitat escassa, com la uni dels ossos del pubis (smfisi del pubis), que durant el part realitza un moviment molt ampli, i l'articulaci entre els cossos de vrtebres adjacents. Podem diferenciar dos tipus: 
 Amfiartrosi veritables: inclouen les articulacions dels cossos vertebrals, la sacro-coxgea i la sacro-vertebral. ;
 Diartroanfiartrosi: subtipus d'articulaci les caracterstiques de la qual li colloquen entre les diartrosi i les amfiartrosi a causa de la seva possibilitat de presentar una cavitat articular dintre del lligament interossi, com l'articulaci del pubis, la sacroilaca i l'esternal superior.

Sinartrosi. 
Aquestes articulacions es mantenen unides pel creixement de l'os, o per un cartlag fibrs resistent. Sn articulacions rgides, sense mobilitat, com les que uneixen els ossos del crani, o amb una mobilitat molt limitada, com la uni distal entre cbit i radi. Se subdivideixen al seu torn en diversos tipus: 
 Sincondrosis: el teixit que serveix d'uni a l'articulaci s cartilagins, com en les articulacions esfeno-occipital, petrostilodal i vmero-etinodal. ;
 Sinfibrosi: el teixit que serveix d'uni a l'articulaci s fibrs. La forma de la vora d'uni de l'articulaci permet subdividir aquest tipus en altres tres: ;
 sinfibrosi dentada: vores dentades, com s'observen en les articulacions fronto-parietal, bi-parietal i parieto-occipital. ;
 sinfibrosi escamosa: vores en bisell, com s'observen a l'articulaci parieto-temporal. ;
 sinfibrosi harmnica: vores rugosos, com s'observen a les articulacions naso-nasal, naso-maxilar i ungui-maxilar. ;
 gonfosi: Inserci de la dent a la mandbula al maxillar. ;

Vegeu tamb.
 Artritis.
 Artrologia.
 Kinesiologia.
 Artroscpia.

 Enllaos externs .

 Illustracions dels diversos tipus d'articulacions ;






































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="177243" title="Pire Rosset" nonfiltered="2473" processed="2470" dbindex="72480">
Pire Rosset (Sarlat-la-Canda, Dordonya 1625 - 1684) fou un escriptor barroc occit. Exerc com a canonge al Perigord, i es don a conixer com a poeta amb una elegia potica on canta la solitud, i amb una comdia en vers de cinc actes on entrellaa amors i intrigues amb un ritme fora intens.

 Obres .
 La Solitude;
 Lo jals atrapat (1676);



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="177244" title="Norbert Font i Sagu" nonfiltered="2474" processed="2471" dbindex="72481">
Mossn Norbert Font i Sagu (Barcelona, 1874 - 1910), geleg, espeleleg, naturalista i escriptor, va ser l'introductor de l'espeleologia a Catalunya.

El 1904 va exercir la ctedra de geologia dels Estudis Universitaris Catalans i va publicar un curs de geologia dinmica aplicat a Catalunya. Amb el patrocini del Centre Excursionista de Catalunya va realitzar una enquesta que li va permetre elaborar el Catleg espeleolgic de Catalunya. Per iniciativa de Norbert Font i Sagu, es va collocar el gran mamut de pedra que al parc de la Ciutadella de Barcelona, al desembre de 1907. En aquella poca es va potenciar la Junta de Cincies Naturals i es volien reproduir en pedra totes les grans espcies desaparegudes. El mamut va ser construt segons una maqueta de l'escultor Miquel Dalmau.

Com a escriptor, va obtenir premis als Jocs Florals de Barcelona, el 1894 amb Les creus de pedra a Catalunya i el 1897 amb Determinaci de les comarques naturals i histriques de Catalunya. 

En la seva memria, la Federaci Catalana d'Espeleologia otorga cada any el premi "Norbert Font i Sagu" als millors treballs espeleolgics realitzats a Catalunya i a Espanya.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="177247" title="Nicolau Sabli" nonfiltered="2475" processed="2472" dbindex="72482">
Nicolau Sabli (Montn, Comtat Venaiss 1614 - Aviny 1675) fou un poeta i msic occit. Fou ordenat sacerdot el 1635, i exerc a Carpentrs i ms tard a Aviny, on fou mestre de msica de la catedral. Des del 1660 escriv diverses nadales, un gnere popular vinculat a la poesia religiosa dels segles XIV i XV que perdurar fins a la Revoluci Francesa, publicades en reculls del 1669 al 1674, on defensa una fe ingnua que li permet tractar temes sagrats amb una gran simplicitat i un llenguatge popular. En algunes d'elles imita l'estil ms lleuger de la pastorella, de temtica descaradament profana i realista.

La seva obra fou descoberta reeditada pels felibritge el 1856, que adaptaren les notes d'una de les seves nadales per a musicar la Cansoun de la coupo, que va esdevir himne dels felibres i de Provena, i durant un temps, himne oficis d'Occitnia.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="177248" title="Eta Andromedae" nonfiltered="2476" processed="2473" dbindex="72483">



 
 


Eta Andromedae (  And /   Andromedae) s un sistema d'estrelles de la constellaci d'Andrmeda. Est aproximadament a 243 anys-llum de la Terra.

El component primari,   Andromedae A, s una gegant groga del tipus G de la magnitud aparent +4,40. s una binria espectroscpica amb un perode orbital de 115,7 dies. La seva companya,   Andromedae A, est a 133,4 segons d'arc i s de la magnitud aparent +11,5.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="177249" title="Joan Josp Cassana de Mondovila" nonfiltered="2477" processed="2474" dbindex="72484">
Joan Josp Cassana de Mondovila (Narbona 1711 - Belleville, Pars 1772) fou un compositor occit. Va aprendre msica amb el seu pare, tamb msic. El 1734 debut com a violinista al Concert Spirituel, del qual en fou ms tard el director.  Seguidor del compositor francs Jean-Philippe Rameau, la seva obra  fou defensada pels partidaris de l'pera francesa oposats a l'estil de l'pera italiana, que era de moda aleshores. Escriv una pastoral en occit, Dafns e Alcimadura (1754), que fou representada centenars de cops a Pars i per tot Occitnia durant mig segle amb un gran xit. Fou un dels introductors del gust pels oratoris a Frana.
 Obres .
 Amor et Psych;
 Triton et l'Aurore (1753);
 Dafns e Alcimadura (1754);
 Cantate Domino;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="177260" title="Joan Antoni Verdir" nonfiltered="2478" processed="2475" dbindex="72485">
Joan Antni Verdir (Bordeus 1779 - 1820) fou un poeta popular occit, ms conegut com a Mste Verdir. La seva poesia era truculenta i sovint grollera, que posava en escena personatges populars que s'expressaven en gasc popular per un xic afrancesat. S'especialitz en stires poltiques i socials amb una gran cmica, que van assolir un gran xit i se'n van fer moltes reedicions. Les peces han estat recollides a Obras gasconas i fins i tot han estat musicades per cantants occitans actuals.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="177266" title="Hencha" nonfiltered="2479" processed="2476" dbindex="72486">
Hencha o La Hencha s una ciutat de Tunsia amb uns 5000 habitants, a uns 50 km al nord d'Sfax i una 17 km al sud de El Djem a la governaci de Sfax. s capalera d'una delegaci amb 43.410 habitants. La seva activitat s agrcola amb gran nombre d'oliveres als seus camps sobretot al sud de la ciutat; al nord, fins a Bir Salah, es troba la Shabhat El Djem. 





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="177267" title="Hergla" nonfiltered="2480" processed="2477" dbindex="72487">
Hergla s una ciutat de Tunsia a la costa de la governaci de Sussa, a uns 25 km al nord d'aquesta ciutat. T 6.332 habitants segons el cens del 2004, per ha esdevingut centre turstic i augmenta la seva poblaci a l'estiu; els hotels de la zona tenen capacitat per 30.000 llits. Els habitants que no treballen en el turisme es dediquen a la pesca i l'artesanat. Correspon a l'antiga Horrea Coelia (Heraklium sota els bizantins) per queden noms unes petites runes. La ciutat musulmana va sorgir en torn a la tomba de Sidi Bou Mendel, un sant marroqu que es va installar en aquest lloc al tornar d'una peregrinaci de La Meca al segle XIII; la mesquita de la ciutat porta el seu nom. Es troba a noms 10 km de l'aeroport internacional d'Enfhida i est comunicada amb Sussa i Tunis per autopista. 

Es capalera d'una delegaci amb 8.000 habitants (cens del 2004).









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="177268" title="Hrairia" nonfiltered="2481" processed="2478" dbindex="72488">
Hraira es una ciutat de la rodalia de Tunis, a la governaci de Tunis, a uns 7 kms a l'oest de la capital, i unida quasi be a Ezzouhour, seu del Parlament. La ciutat t ms de 50.000 habitants i s capalera d'una delegaci amb 90.090 habitants al cens del 2004. Es la darrera ciutat de la rodalia de Tunis que es troba quan es deix la capital en direcci oest (Carretera de Medjez El Bab).





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="177270" title="Jammel" nonfiltered="2482" processed="2479" dbindex="72489">
Jammel (tambe Jemmal, Djemmal i Djammel) s una ciutat de la governaci de Monastir a Tunsia a uns 12 km al sud-oest de Monastir. s una ciutat interior menys afectada pel turisme, i on la poblaci viu principalment de l'agricultura, especialmente de les oliveres, i de la industria (amb dos zones industrials establertes pel govern, Jemmal I i Jemmal II sobretot el txtil). La ciutat t com a centre la mesquita al costat de la qual hi ha el mausoleu d'Oum Ezzine un fams sant local.

La seva poblaci s de 9.000 habitants la ciutat i 41.736 la municipalitat, i s capalera d'una delegaci de 51.300 habitants.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="177271" title="Jebel Jelloud" nonfiltered="2483" processed="2480" dbindex="72490">
Jebel Jelloud es una ciutat de Tunsia a tocar de Tunis, justament al l'anomenat port de Tunis (el port interior unit per canal al port de Rads i al de La Goulette, i al golf de Tunis. Forma part administrativament de la governaci de Tunis. T al tomb dels 25.000 habitants. Es capaera d'una delegaci que tenia 25.230 habitants al cens del 2004.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="177272" title="Jebeniana" nonfiltered="2484" processed="2481" dbindex="72491">
Jebeniana s una ciutat de Tunsia a uns 45 km al nord d'Sfax, a la governaci de Sfax, a uns 10 km del lmita amb la governaci de Mahdia (on el terreny canvia d'aspecte). Est a noms 6 km al nord d'Amra. La producci principal s l'olivera i productes derivats. El govern hi va establir una zona industrial. La ciutat t uns 4.000 habitants, i s capalera d'una delegaci amb 41590 habitants al cens del 2004.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="177274" title="Jedeliane" nonfiltered="2485" processed="2482" dbindex="72492">
Jedelianie (tamb Jedaliane, Jedliane o Jdilane) s una ciutat de Tunsia a la governaci de Kasserine, a uns 60 km per carretera de Kasserine (de la que est situada al nord-est) i a uns 42 km al nord de Sbeitla. Es una petita ciutat situada en la plana entre el Djebel El Ouest i el Djebel Barbou, al nord de Sbiba i al sud de la vila de Rohia. Passa per la ciutat el riu Oued El Hathoub. La seva activitat economica s agrcola afavorida per l'embasament de Sbiba. T una poblaci de 4000 habitants i s capalera d'una delegaci amb 14.680 habitants al cens del 2004.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="177276" title="Spring framework" nonfiltered="2486" processed="2483" dbindex="72493">
L'Spring framework (abreviant, Spring), s un marc de treball de codi obert per la plataforma Java. La primera versi va ser escrita per Rod Johnson, que inicialment va llenar el producte juntament amb el llibre Expert One-on-One Java EE Design and Development (Wrox Press, octubre 2002). Tamb hi ha un port disponible per la plataforma .NET, Spring.NET.

El marc de treball va ser inicialment llenat al juny de 2003 sota la llicncia Apache 2.0. La primera versi major 1.0 va ser distribuda el mar de 2004], amb llanaments addicionals el setembre de 2004 i mar de 2005.

Encara que Spring Framework no fora cap model de programaci, ha esdevingut amplament popular dintre de la comunitat Java primerament com una alternativa que desplaaria el model Enterprise JavaBean. Per disseny aquest entorn ofereix una gran llibertat als desenvolupadors de Java i a ms proveeix solucions fcils i ben documentades per prctiques habituals en la indstria. 

Mentre les funcionalitats del nucli de l'entorn sn usables en una aplicaci Java hi ha diferents extensions i millores per construir aplicacions web damunt d'una plataforma Java EE.

Grcies a aix, Spring ha aconseguit una gran popularitat i s reconegut pels fabricants com un entorn estratgicament important.

 Histria de Spring Framework .
Les primeres parts del que ha esdevingut Spring Framework va ser escrites per Rod Johnson el 2000, mentre treballava com un consultor independent per clients de la indstria financera a Londres. Mentre escrivia el seu llibre Expert One-on-one J2EE Design And Development (Programmer to programmer) (2002), va anar ms enll del seu codi per expressar la seva perspectiva de com les aplicacions amb diferents parts de la plataforma J2EE hauria d'esdevenir ms simple i ms consistent del que els desenvolupadors i les empreses ho estaven fent ser en aquell moment. 

Tornant a 2001 els models dominants per aplicacions basades en web eren oferts per l'API de Java Servlet i Enterprise JavaBeans. Ambdues eren especificacions creades per Sun Microsystems en collaboraci amb d'altres fabricants i parts interessades i gaudeixen de gran popularitat entre la comunitat Java. 

A Rod Johnson se li atribueix la creaci d'un marc de treball que estava basada en les acceptades com a millors prctiques i vlid per tots els tipus d'aplicacions, no noms aplicacions web. Aquestes idees tamb sn estan expressades al seu llibre i posteriorment els lectors de la publicaci van demanar millores poder usar el codi encartat amb el llibre sota una llicncia de codi obert.

Es va formar un petit equip de desenvolupadors desitjant de treballar en ampliar l'entorn i van crear un lloc web a Sourceforge, el febrer de 2003. Desprs de treballar en l'entorn durant ms d'un any, van llenar la versi 1.0 el mar de 2004. Desprs d'aquest llanament va ser quan va guanyar popularitat, degut en part al Javadoc i la documentaci de referncia, superiors a la mitjana en un projecte de codi obert.

Tanmateix, Spring Framework va rebre dures crtiques al 2004 i continua sent tema d'agres discussions. Al moment del llanament de la primera versi major, molts desenvolupadors i lders d'opini van veure Spring Framework com una manera de moure la manera de programar respecte del model tradicional, cosa realment certa, pel que feia als Enterprise_JavaBeans. Un dels objectius de disseny s el d'integrar-se fcilment amb estndards J2EE existents i eines de fabricants ja fetes. En gran mesura, aix elimina la necessitat de definir les seves funcionalitats en un document d'especificaci i controlat per un comit oficial, cosa que tamb ha estat criticada.

Aquest marc de treball ha convertit tcniques antigament poc familiars en populars en un curt perode de temps, la ms notable s la d'Inversi de Control. El 2004 Spring Framework va gaudir de grans ndexs d'acceptaci amb l'oferiment del seu propi marc de Programaci orientada a aspectes (AOP), cosa que va fer esdevenir aquest paradigma ms popular arreu de la comunitat Java.

2005 va veure fins i tot millors ndexs d'acceptaci que l'any anterior, grcies als nous llanaments que acomplien noves fites importants i aportaven noves funcionalitats. El  que va ser llenat al final del 2004 tamb va ajudar a augmentar la popularitat del marc de treball i ha crescut fins esdevenir la ms important font d'informaci i suport pels seus usuaris.

El mateix any els desenvolupadors de Spring van engegar la seva prpia empresa per oferir suport comercial i es van associar amb BEA_Systems. Al desembre de 2005 la primera conferncia sobre Spring va ser feta a Miami atraient 300 desenvolupadors durant els tres dies de durada, seguida d'una altra a Anvers el juny del 2006, seguida per 400 persones.

Funcionalitats clau.
 Gesti de la configuraci basada en JavaBeans, aplicant-hi principis d'Inversi de Control, ms especficament usant la tcnica d'Injecci de Dependncia. Aix ajuda a reduir les dependncies de components, en implementacions especfiques, sobre altres components.

 Una factoria  de Beans central, que s usada globalment.

 Capa genrica d'abstracci per la gesti de transaccions de la base de dades.

 Estratgies preincorporades per la JTA i un sol DataSource de JDBC. Aix elimina la dependncia en un entorn Java EE pel suport a les transaccions;

 Integraci amb entorns de persistncia com Hibernate, JDO, iBatis i db4o.

 Entorn d'aplicaci web MVC, construt al nucli de la funcionalitat de Spring. suportant moltes tecnologies per generar vistes, incloent-hi JSP, FreeMaker, Velocity, Tiles, iText i POI.

 Entorn extensiu de programaci orientada a aspectes per proveir serveis, com ara gesti de les transaccions. Amb aix es millora la modularitat dels sistemes.

 Introducci a Spring Framework .
Aquest entorn proveeix solucions per diversos reptes tcnics encarats per desenvolupadors Java i organitzacions que volen crear aplicacions basades en la Plataforma Java. Donada la clara amplitud de la funcionalitat que s'hi ofereix, pot fer-se complicat distingir entre els blocs principals que composen el marc de treball. Spring Framework no est lligat exclusivament a Java EE, encara que la seva prou aconseguida integraci en aquesta rea s una ra important per la seva popularitat.

Spring Framework s probablement ms conegut per oferir funcionalitats requerides per crear efectivament aplicacions de negoci complexes a part dels models de programaci que histricament han estat dominant a la indstria. A ms t la fama d'introduir funcionalitats que eren poc familiars en prctiques de programaci que avui en dia sn bsiques, fins i tot ms enll de la Plataforma Java.

Aix revaloritza un entorn que ofereix un model consistent i el fa aplicable a la majoria de tipus d'aplicacions que es creen avui dia sobre la plataforma Java. Hom considera que Spring Framework implementa una manera de treballar basada en les millors prctiques i estndards de la indstria, fent-lo vlid per molt dominis Java.

 Mduls de l'Spring Framework .
Spring Framework pot ser considerat com una collecci d'entorns ms petits, o entorns dintre d'entorns. La majoria d'aquests estan dissenyats per treballar independentment uns dels altres, tot i que se suposa que junts, milloren les funcionalitats. Aquests mduls estan dividits en blocs de construcci tpics d'aplicacions complexes:
 Contenidor d'Inversi de Control : configuraci de components d'aplicaci i gesti del cicle de vida d'objectes Java;
 Entorn de Programaci orientada a aspectes (AOP): ;
 Entorn d'accs a les dades: treballant am sistemes de gesti de bases de dades relacionals, sobre la plataforma Java usant JDBC i eines de mapeig d'objectes relacionals aportant solucions a reptes tcnics que sn reusables en una multitud d'entorns basats en Java.
 Entorn de gesti de transaccions: harmonitzaci de diferents APIs de gesti de transaccions i orquestraci de transaccions configuratives per objectes Java.
 Entorn model-vista-controlador: basat en HTTP i Servlet proveint moltes eines per la millora i la personalitzaci.
 Entorn d'accs remot:  importaci i exportaci d'objectes java a la manera de l'RPC (informtica) configurable, sobre xarxes informtiques que suporten protocols basats en HTTP, com ara RMI, CORBA, i serveis web (SOAP.
 Entorn d'autenticaci i personalitzaci: orquestraci configurativa d'autenticaci i processos d'autoritzaci que suporten molts estndards de la indstria, protocols, eines i prctiques via el subprojecte Acegi security framework.;
 Entorn de missatgeria: registre configurable d'objectes que reben missatges per la consumpci transparent de missates des de cues de missatges via ], millora d'enviament de missatges sobre APIs JMS estndards.
 Entorn de testeig: suporta classes per la creaci d'unitats de testeig i proves d'integraci.

Contenidor d'Inversi de Control .
El punt central d'Spring Framework s el seu contenidor d'Inversi de Control que aporta recursos consistents de configuraci i gesti d'objectes Java. Aquest contenidor tamb s conegut com la BeanFactory, ApplicationCOntext o CoreContainer.
El contenidor t moltes funcionalitats i punts de millora que poden ser tots considerats com formes d' Inversi de Control Per exemple, crear objectes, configurar objectes, cridar mtodes d'inicialitzaci o passar objectes per crides registrades a altres objectes. Juntant moltes de les funcionalitats del contenidor, obtenim el cicle de vida de l'objecte, que s una de les aportacions ms importants que proveeix.
Els objectes que sn creats pel contenidor tamb sn anomenats Managed Objects o Beans. Tpicament el contenidor s configurat carregant fitxers XML que contenen Bean Definitions. Aquestes permeten obtenir tota la informaci que es requereix per crear objectes. Un cop els objectes sn creats i configurats sense generar condicions d'error, esdevenen aptes per l's. D'altres poden ser obtinguts per recursos de Dependency lookup o Injecci de Dependncia.
Dependency lookup s un patr on un objecte que fa una crida demana al contenidor de l'objecte, un objecte amb un nom especfic o un tipus especfic. Injecci de Dependncia s un patr on el contenidor passa objectes per nom a altres objectes, usant constructors, propietats o Factory Method (patr de disseny).
En molts casos no cal usar el contenidor quan usem altres parts d'Spring Framework encara que usant-lo probablement farem que l'aplicaci sigui ms fcil de configurar i personalitzar. El contenidor d'Spring proveeix un mecanisme consistent de configurar aplicacions i s'integra amb quasi tots els entorns Java, des d'aplicacions de petita escala a grans aplicacions empresarials.
El contenidor pot ser usat com un contenidor que compleix parcialment amb EJB3,  a travs dels recursos del projecte Pitchfork. Tanmateix aquest projecte per s mateix no el fa complir plenament amb l'especificaci EJB3. L'Spring Framewok s criticat per alguns com a no complir els estndards. 

Entorn de programaci orientada a objectes .
Spring Framework t el seu propi entorn de programaci orientada a l'aspecte que modularitza problemtiques multicapa en aspectes. La motivaci de crear un entorn AOP ve de la consideraci que hauria de ser possible proveir funcionalitats bsiques AOP sense massa complexitat ni al disseny ni la implementaci ni la configuraci. 
L'entorn AOP est basat en la intercepci i es configura en temps d'execuci. Aix elimina la necessitat de certs passos de compilaci o de temps de crrega de l'aplicaci. Per altra banda la intercepci noms permet als mtodes pblics i privats, execucions d'objectes existents com els dels Punt de trobada. El comproms de disseny entre simplicitat i funcionalitats disponibles s important i Spring AOP aposta per la facilitat d'aprenentatge.
Per exemple, comparant amb AspectJ, Spring s menys potent i tamb ms senzill. Spring tamb dna suport a la integraci d'AspectJ al contenidor, des de la versi 1.2. En la 2.0, hi ha ms integraci, per exemple, es reusa el llenguatge d'especificaci dels punts de trobada.

Entorn d'accs a les dades.
L'entorn d'accs a les dades, que s part d'Spring, s'adrea a problemtiques comunes a les que els desenvolupadors s'enfronten quan treballen amb les bases de dades.
Dna suport a JDBC, Hibernate, iBatis, JDO, JPA, Toplink, Apache OJB i Cayenne (Java) entre altres.

Per tots aquests entorns, Spring aporta les funcionalitats segents:
 Gesti de recursos (adquisici i llanament automtics de recursos de les bases de dades);
 Gesti d'excepcions (tradueix excepcions relacionades amb la base de dades a una jerarquia personalitzda d'Spring);
 Participaci de la transacci (participaci transparent en transaccions en progrs);
 Unwrapping de recursos (recuperaci d'objectes de la base de dades usant el wrapper del pool de la base de dades);
 Abstracci per la gesti de BLOB i CLOB;
Totes aquestes funcionalitats esdevenen disponibles quan usem classes Template provedes per Spring per cada entorn suportat. Els crtics diuen que aquestes classes sn intrusives i no ofereixen cap millora respecte a usar, per exemple, l'API d'Hibernate directament . Per rebatre aquest argument, els desenvolupadors de Spring han fet que es pugus usar directament les APIs d'Hibernate i JPA. Aix tanmateix, requereix gesti de transaccions transparent i el codi de l'aplicaci ja no assumeix la responsabilitat d'obrir i tancar recursos de la base de dades i no suporta traducci de les excepcions.
Juntament amb la gesti de transaccions de Spring el seu entorn d'accs a les dades ofereix una abstracci flexible per treballar amb entorn d'accs a les dades. Spring no ofereix una API comuna d'accs a les dades, en lloc d'aix es mant intacta la potncia de les APIs suportades. Spring ofereix entorns de gesti de l'accs a les dades fora d'un contenidor o servidor d'aplicacions.

 Entorn de gesti de transaccions .
L'entorn de gesti de transaccions de Spring aporta un mecanisme de transacci de la plataforma Java. La seva abstracci s capa de:
 treballar amb transaccions locals i globals (local implica que no necessita servidor d'aplicacions);
 treballar amb transaccions aniuades;
 treballar amb punts segurs de transaccions;

El PlatformTransactionManager es fa servir per les estratgies segents:
 Transaccions amb connexi JDBC;
 Transaccions sobre Unitats de Treball de Mapeig d'Objecte Relacional;
 Transaccions sobre JTA;
 Transaccions sobre altres recursos, com ara, bases de dades orientades a objectes;

A ms d'aquest mecanisme d'abstracci hi ha dues maneres d'afegir gesti de transaccions a aplicacions:
 Programticament, usant el TransactionTemplate;
 Configurativament, usant metadades com XML o anotacions de Java5.
Juntament amb aquest entorn, tamb es pot configurar un sistema transaccional sense pensar en JTA ni EJB. L'entorn transaccional tamb s'integra amb motors de missatgeria i cache.

Entorn model-vista-controlador.
Les funcionalitats de Spring al seu propi entorn MVC no entraven als plans inicials. Els desenvolupadors van decidir afegir-lo per competir amb Jakarta Struts .

Spring s un entorn basat en peticions comparable a Struts. L'entorn defineix interfcie d' Strategy  per totes les responsabilitats que han de ser gestionades per un entorn modern basat en peticions. Totes les interfcies estan estretament aparellades a l'API de Servlet per oferir totes les seves capacitats. 
La classe DispacherServlet s el controlador frontal  de l'entorn i s responsable de la delegaci de control a les diferents interfcies durant les fases d'execuci d'una petici HTTP.
Les interfcies ms importants definides per Spring MVC i les seves responsabilitats sn:
 HandlerMapping : seleccionant objectes que maneguen peticions entrants (handlers) basats en qualsevol atribut o condici interna o externa a les peticions;
 HandlerAdapter : execuci d'objectes que maneguen peticions entrants;
 Controller' : entre elModel i la Vista per gestionar les invocacions entrants i redirigir-les a la la resposta correcta;
 View : responsable de tornar una resposta al client;
 ViewResolver : selecciona la vista basada en un nom lgic per la vista (l's no s estrictament requerit);
 HandlerInterceptor : intercepci de peticions entrants comparable per no igual als filtres de Servlet (l's s opcional per no controllat per DispatcherServlet);
 LocaleResolver : resolent i gravant opcionalment amb els Parmetres regionals (Locale) d'un usuari individual;
 MultipartResolver : facilita la feina de la pujada de fitxers amb el wrapping de peticions entrants;
Cada interfcie de Strategy esmentada t una responsabilitat important arreu de l'entorn. Les abstraccions oferetes per aquestes interfcies sn prou potents com per permetre un ampli conjunt de variacions a les seves implementacions. Spring MVC incorpora implementacions de totes aquestes interfcies, que juntes, ofereixen ofereixen un potent conjunt de funcionalitats damunt de l'API de Servlet. Tanmateix, el desenvolupadors i fabricants sn lliures d'escriure d'altres implementacions. Spring MVC usa la interfcie java.util.Map com una abstracci orientada a les dades pel Model on les claus s'espera que siguin Strings.

La facilitat de testejar les implementacions d'aquestes interfcies s un avantatge important de l'alt nivell d'abstracci ofert. DispatcherServlet est estretament aparellat amb el contenidor d'Inversi de Control per configurar les capes de l'aplicaci web. 

 Entorn d'accs remot .
L'entorn d'accs remot s una abstracci per treballar amb diferents tecnologies basades en RPC disponibles a la Plataforma Java tant per la connectivitat del client com per l'exportaci d'objectes a servidors. La funcionalitat ms important oferida per aquest entorn s la configuraci i s d'aquestes tecnologies en combinaci amb la Inversi de Control i l'AOP.

Aquest entorn tamb aporta recuperaci a fallades (reconnexi automtica desprs d'una caiguda en la connexi) i algunes optimitzacions per s a la part de client de sessions Beans sense estat remots EJB.

Spring incorpora suport per aquests protocols i productes de forma addicional:
 Protocols basats en HTTP;
 Hessian : protocol de serialitzaci binria de codi obert i mantingut per protocols basats en Corba;
 RMI (1) : mtode d'invocacions usant infraestructura RMI ;
 RMI (2) : mtode d'invocacions usant interfcies que acomplien amb l's regular d' RMI;
 RMI-IIOP (Corba) : mtode d'invocacions usant RMI-IIOP/Corba;
 Integraci amb client Enterprise javaBean;
 Connectivitat amb bean local sense estat EJB : connectant amb beans de sessi locals sense estat;
 Connectivitat amb bean remot sense estat EJB : connectant amb beans de sessi remots sense estat;
 SOAP;
 Integraci amb l'entorn de serveis web Apache Axis ;

L'entorn  SOAP proveeix integraci amb Spring per exportaci amb RPC d'objectes de la part servidora.
Tant el client com la configuraci del servidor, per tots els protocols sobre RPC i productes suportats per l'entorn d'accs a Spring Remote (excepte pel suport a Apache Axis) s configurat pel contenidor Spring Core.

Existeix una implementaci alternativa Cluster4Spring d'un susbsistema remot incls a Spring que procura donar suport a diferents combinacions d'implementaci remota (1-1, 1-molts, troballa de sistemes remots).

 Referncies .








 Enllaos externs .

 Spring Framework;
 Spring.Net;
 Spring IDE;
 Spring Hub;
 Spring Portfolio Projects;
 Spring Tutorial;

 Altres entorns d'Inversi de Control .
 Azuki Framework;
 Google Guice;
 Hivemind (software);
 PicoContainer;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="177281" title="Jelma" nonfiltered="2487" processed="2484" dbindex="72494">
Jelma (Djilma o Djelma) s una ciutat de Tunsia a la governaci de Sidi Bouzid a uns 30 km al nord-est de la ciutat de Sidi Bou Zid. A occident t el Djebel Hamra i a orient les ms modestes muntanyes del Djebel Lassoula. T estaci de ferrocarril. La seva activitat es agrcola amb cereals, llegums i fruites, i una mica de ramaderia. La ciutat t uns 8000 habitants i s capalera d'una delegaci amb 37.670 habitants al cens del 2004.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="177282" title="Jendouba Nord" nonfiltered="2488" processed="2485" dbindex="72495">
Jendouba Nord s una delegaci de Tunsia a la governaci de Jendouba, amb capalera a la ciutat de Jendouba. Inclou les importants runes romanes de Bulla Regia. La delegaci formada pels territoris al nord oest i nord-est de la ciutat t una poblaci de 46.000 habitants segons el cens del 2004.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="177283" title="Jendouba Sud" nonfiltered="2489" processed="2486" dbindex="72496">
Jendouba Sud s una delegaci de Tunsia a la governaci de Jendouba, amb capalera a la ciutat de Jendouba. Les ptrincipals viles son El Mnasrya i An el Krima. La delegaci formada pels territoris al sud-oest i sud-est de la ciutat t una poblaci de 66.200 habitants segons el cens del 2004.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="177284" title="Jendouba" nonfiltered="2490" processed="2487" dbindex="72497">
Jendouba (       ), s una ciutat del nord-oest de Tunsia, capital de la governaci de Jendouba i de dues delegacions d'aquesta governaci: Jendouba Nord i Jendouba Sud. Es troba propera al riu Medjerda en una plana frtil. Forma una municipalitat de 43.997 habitants. La seva activitat econmica es agrcola; el turisme, degut a la proximitat de Bulla Regia, s encara incipient. T estaci de ferrocarril de la lnia que va de Tunis fins Algria (a 50 km). Fins el 30 d'abril de 1966 la ciutat (i la governaci) es va dir Souk al-Arba














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="177287" title="Dabar" nonfiltered="2491" processed="2488" dbindex="72498">
Dabar fou fill de Massugrada, de la  famlia de Masinissa I, per del que el pare era fill d'una concubina. Fou ntim amic de Boccus II, rei de Mauritnia, pel qual fou enviat a Sulla per negociar la pau que va acabar amb la rendici de Jugurta. Dabar va estar present desprs a una entrevista entre Sulla i Boccus.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="177288" title="Dctils" nonfiltered="2492" processed="2489" dbindex="72499">
Dctils (Dactyli) sn uns ssers fabulosos de Frgia als que s'atribua el descobriment del ferro i la metallrgia. Dctils prov del grec i t el significat de "dits".

El seu nombre varia molt segons les fonts, per la ms acceptada s que eren cinc, anomenats Epimedes, Heracles, Iasos, Idas i Peoneu, per s'elevarien a deu comptant les germanes o mullers que tamb els atribuen.

Bibliografia.
 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 59.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="177289" title="Ddal de Bitnia" nonfiltered="2493" processed="2490" dbindex="72500">
Ddal de Bitnia (Dedalus, Daidalos         ) fou un escultor nascut a Bitnia, que va fer, entre d'altres, una esttua de Zeus (el Zeus anomenat Stratius) a Nicomdia, molt admirada al seu temps. Va viure des de el temps d'Alexandre el Gran en endavant.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="177290" title="Daes" nonfiltered="2494" processed="2491" dbindex="72501">
Daes (    ) o Daes de Colones (Colonae) fou un historiador grec que va escriure una historia de la seva ciutat natal. Es desconeix l'poca en qu va viure i altres detalls de la seva vida.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="177292" title="Detondes" nonfiltered="2495" processed="2492" dbindex="72502">
Detondes (Daetondas,          ), fill de Mosqui (Moschion), fou un escultor grec nascut a Sici que va esculpir l'esttua de l'atleta d'Elis Tetim a Olmpia. Va florir al final del segle IV aC i comenaments del III aC.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="177293" title="Didi" nonfiltered="2496" processed="2493" dbindex="72503">


Onomstica:

Didi Juli, emperador rom;
Quint Didi, governador de Sria;
Tit Didi, trib de la plebs el 143 aC;
Tit Didi, cnsol el 98 aC;
Tit Didi, trib de la plebs el 95 aC ;
Gai Didi, militar rom llegat de Juli Csar el 46 aC ;
Valdir Pereira, conegut com Didi, futbolista brasiler;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="177295" title="Quint Didi" nonfiltered="2497" processed="2494" dbindex="72504">
Quint Didi fou governador rom de Sria el 31 aC nomenat se suposa per Marc Antoni; desprs de la batalla d'ccium va abandonar el seu cap i va aconseguir que els rabs destrussin la flota que Antoni havia fet construir al Golf Arbic.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="177296" title="Dimac" nonfiltered="2498" processed="2495" dbindex="72505">
Dimac  (Daimachus o Deimachis, grec          or         ) fou un historiador grec nadiu de Platees. Va viure a la segona meitat del segle IV aC i fou ambaixador davant Allitrcades el fill d'Andrcot o Sandrcot (Chandragupta Maurya). Va escriure l'obra Indica. Es conserva un llibre sobre setges (                       ) que per estar signat per Dimac se li atribueix  probablement format per 35 llibres. Plutarc esmenta un Limac com autor de               , i se sospita que podria ser un error del nom donant Limac en lloc de Dimac.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="177297" title="Difant" nonfiltered="2499" processed="2496" dbindex="72506">
Difant  (Daiphantus, Daiphantos,          ) fou un militar teb que va morir a la batalla de Mantinea (362 aC). Quan Epaminondes va ser mortalment ferit tamb, va preguntar successivament per Daphantus i Iolaidas, i quan va saber que els dos havien mort, va aconsellar als beocis de fer la pau.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="177298" title="Daip" nonfiltered="2500" processed="2497" dbindex="72507">
Daip o Dahip (Daippus o Dahippus, grec Dippos        ) fou un escultor especialitzat en esttues d'atletes. Plini el Vell n'esmenta una esttua de Perixyomenon  (o             ). Es creu que fou fill de Lisip (Lysippus) i que va viure al tomb del 300 aC en endavant.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="177299" title="Dali" nonfiltered="2501" processed="2498" dbindex="72508">
Dali (Dalion) fou un escriptor grec de geografia i de botnica, esmentat per Plini el Vell. Va viure vers el segle I aC o potser a finals del segle II aC.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="177300" title="Damaget" nonfiltered="2502" processed="2499" dbindex="72509">



onomstica:

Damaget de Ialisos, mtic rei de Ialisos a Rodes;

Damaget,  atleta grec ;

Damaget, poeta grec;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="177301" title="Damaget de Ialisos" nonfiltered="2503" processed="2500" dbindex="72510">
Damaget (Damagetus, Damgetos          ) fou un mtic rei de Ialisos a Rodes, contemporani d'Ardis I de Ldia i Fraortes de Mdia. Per ordre de l'oracle de Delfos es va casar amb la germana de Aristmenes de Messnia, i d'aquest matrimoni va sorgir la famlia dels diagrides, famosa per les seves victries a les olimpades.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="177302" title="Damaget (atleta)" nonfiltered="2504" processed="2501" dbindex="72511">
Damaget (Damagetus, Damgetos          ) fou un atleta grec que va guanyar el pancrtion el mateix dia que el seu germ Acusilau (Acusilaos) va guanyar en boxa, vers la segona meitat del segle V aC. Era fill de Digores d'Ialisos. s esmentat per Pindar i Pausnies.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="177303" title="Damaget (poeta)" nonfiltered="2505" processed="2502" dbindex="72512">
Damaget (Damagetus, Damgetos          ) fou un poeta grec autor de 13 epigrames de l'antologia grega. Va viure al segle III aC. Esteve Bizant esmenta un poeta amb un nom similar (Demaget), per es desconeix si s el mateix.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="177306" title="Damgores" nonfiltered="2506" processed="2503" dbindex="72513">
Damgores (Damagoras, Damagras          ) fou un almirall rodi durant la guerra contra Mitridates VI Eupator. Desprs d'una batalla amb la flota del Pont, els rodis van veure que mancava una de les seves naus (trirrems)  i Damgores fou enviat amb sis vaixells a veure si la trobava; atacat per 25 vaixells de Mitridates es va haver de retirar; a la caiguda del sol ells vaixells pntics es van retirar i llavors Damgores va tornar a marxar en la mateixa direcci i va enfonsar dos vaixells del rei i va aconseguir portar dos vaixells ms fins a la costa de Ldia, i finalment va retornar a Rodes amb la seva flota indemne.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="177307" title="Damalis" nonfiltered="2507" processed="2504" dbindex="72514">
Damalis (       ) fou la dona del general atenenc Cares (Chares). Va acompanyar al seu esps i mentre estava estacionat amb la flota prop de Bizanci va morir. Es diu que fou enterrada a una ciutat propera que va agafar el nom de Damalis, i fou honorada amb un monument.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="177308" title="Joan Damasc" nonfiltered="2508" processed="2505" dbindex="72515">

Joan Damasc (Joannes Damascenus,                   ) fou un escriptor eclesistic de la primera meitat del segle VIII sota Lle III Isuric i Constant V. Va nixer a Damasc en una famlia d'alt rang.

Fou un orador destacat i va rebre el renom de Chrysorrhoas, per ell tamb va donar renoms als seus enemics. 

Es va dedicar al servei de l'esglsia i al cap d'un temps fou ordenat prevere i va entrar al monestir de Sant Saba a Jerusalem on va romandre el resta de la seva vida dedicat a la literatura i la teologia.

Va morir vers el 756.

Es considerat sant tant per grecs com per llatins i es commemora el 29 de novembre i  4 de desembre (els grecs) i el 6 de maig (els llatins). La seva biografia fou escrita pel patriarca Joannes de Jerusalem, per no t credibilitat.

Obres seves son: 

1.                     (principals punts de la filosofia i la dialctica).

2.               (heretgies i el seu origen).

3.                                      , (fe ortodoxa). 

4.                                         , (contra l's d'imatges als temples).

5.                                , (confessi de fe).

6.      , (obra contra els jacobites i els monofisites o eutiquians).

7.                        , (discurs contra els maniqueus).

8.                                   (un dileg entre un sarra i un cristi).

9.               , (fragment sobre dragons).

10.                    (sobre la Santssima Trinitat).

11.                          (sobre l'himne Trisagium).

12.                         (sobre les festes). 

13.                                     , (sobre els vuit esperits).

14.                              . (instrucci sobre els dogmes elementals dels cristians).

15.                     , (tractat contra els acefalians).

16.                                                                               , (sobre la doble voluntat i l'acci de Crist i altres propietats fsiques).

17.                                                            (contra l'heretgia dels nestorians).

18. fragments sobre diverses temes.

19.          , (un cnon pasqual).

20. Fragment d'una carta sobre la naturalesa humana.

21. Tractat sobre els que morien en la fe de Crist, i el dest de les seves animes.

22. una carta de confessions.

23.                                                     , (oraci per la veneraci d'imatges sagrades). 

24. Carta sobre l'adoraci d'imatges dirigida a Theophilus.

25.                 , (sobre la comuni amb pa).

26. Carta dirigida a Zacharias, bisbe dels doari.

27. Exposici de la fe cristiana.

28. Alguns poemes imbics sobre temes sacres.

29. Interpretaci de les cartes de Sant Pau per Joannes Chrysostomus. 

30.               , (passatges de les escriptures comparades amb les doctrines dels pares).

31. Homilies diverses.





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="177310" title="Nicolau Damasc" nonfiltered="2509" processed="2506" dbindex="72516">
Nicolau Damasc (Nicolaus Damascenus                    ) fou un historiador i multidisciplinari grec siri de la segona meitat del segle I aC, amic d'Herodes el Gran i d'August . Va nixer a Damasc fill d'Antpater i Estratnice. El seu pare fou un dirigent local.

Nicolau i el seu germ Ptolemeu van rebre una esmerada educaci. Nicolau va destacar aviat i va compondre tragdies i comdies; desprs es va dedicar a la retrica, msica, matemtiques i filosofia. Herodes va estudiar filosofia amb ell. 

El 14 aC va demanar a Herodes d'intervenir davant d'Agripa en defensa dels ciutadans d'Ilium que havien estat castigats per alguna ra relacionada amb Jlia la filla d'August i dona d'Agripa. Desprs d'aix Herodes va influir en els jueus de Jnia, que sempre s'havien mostrat oposats a l'imperi.

Va escriure una historia universal, la ms gran mai escrita. El 13 aC va fer una visita a August acompanyat d'Herodes i va regalar a l'emperador una fruita de palmera que fou batejada pel sobir com nicolai, nom amb el que es va conixer fins a l'edat mitjana. 

August i Herodes es van enemistar desprs (per els xits diplomtics d'Herodes sobre alguns caps rabs) i el jueu va enviar a Nicolau per demanar a l'emperador la reconciliaci cosa que va aconseguir. Quan Aristbul fou sospits de complotar contra el seu pare, Nicolau va consellar a aquest moderaci per no va poder evitar que els dos fills d'Herodes foren executats, i Nicolau, per haver-los defensat, fou apartat de la cort. 

Va afavorir l'accs al tron d'Arquelau per desprs d'aix ja no torna a ser esmentat.

De les seves obres es coneixen: la tragdia         o         ; un fragment de 44 lnies d'una de les seves comdies; una autobiografia; una historia universal en 144 llibres (Suides l'esmenta com                  , i  Foci esmenta                     per podria ser un ttol parcial i no de tota l'obra; i una biografia d'Herdot.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="177312" title="Universitat Lliure de Berln" nonfiltered="2510" processed="2507" dbindex="72517">

La Universitat Lliure de Berln (en Alemany, Freie Universitaet Berlin; abreujat FU Berlin) s la ms gran de les quatre universitats de Berln, tenint en compte el nombre d'alumnes, professors i i el volum del pressupost, i una de les ms grans d'Alemanya.

Els motius de la seva fundaci, relativament recent, aix com la seva histria posterior, estan estretament lligats amb els fets poltics i socials dels darrers cinquanta anys a la mateixa ciutat i al pas en general, des del final de la segona guerra mundial, passant pels moviments estudiantils del 1968 i la reunificaci alemanya.

Actualment la Universitat est immersa en un procs de reestructuraci dels plans d'estudis, per adaptar-los als estndards europeus, tal i com estan fent la resta d'universitats alemanyes. Tamb s candidata a formar part del grup d'universitats d'lit d'Alemanya, una iniciativa endegada pel govern federal per tal de promocionar i dotar econmicament a un grup capdavanter de centres de recerca per poder competir amb els homlegs anglosaxons, en general ms avantatjats pel que fa al finanament.

 Histria .

La universitat es fund el 1948 grcies a la iniciativa conjunta d'estudiants i professors provinents de la Universitat Humboldt de Berln, successora de la Friedrich-Wilhelms-Universitt de Berln, sota administraci i tutela de les autoritats sovitiques del sector oriental de la ciutat. El 1968 fou escenari de moviments i revoltes estudiantils, aix com ho foren tamb altres universitats i ciutats arreu de tot el mn, com a Pars,a Londres, als Estats Units i al Jap. En l'activisme estudiantil de l'poca hi jug un paper destacat el Sindicat Alemany d'Estudiants Solcialistes SDS i, sobretot, la figura caristmtica de Rudi Dutschke. El moviment universitari de la dcada dels seixantes i el seu ideari deixaren una profunda emprempta a la societat alemanya en general i a la universitat en particular. A la dcada dels vuitantes, s'havia convertit en la universitat ms gran del pas amb 66.000 estudiants, nombre que amb el canvi de dcada comen a reduir-se fins a baixar dels 40.000 alumnes, degut per una banda a la reestructuraci de la Universitat Humboldt desprs de la reunificaci alemanya, i per altra a la voluntat d'evitar les consequncies negatives de la massificaci. 

El campus principal est situat a Dahlem, districte de Steglitz-Zehlendorf de Berln.

 Facultats .

La universitat t 12 facultats, tres instituts centrals interdisciplinars, aix com altres institucions de serveis centrals:

Biologia, Qumica, Farmcia;
Empresarials i Econmiques;
Cincies de la Terra;
Pedagogia y Psicologia;
Histria i Estudis Culturals;
Dret;
Matemtiques i Informtica;
Medicina i Infermeria (Charit Berln);
Filosofia i Humanitats;
Fsica;
Cincies Socials i Cincies Poltiques  ;
Veterinria;

 Instituts .

Institut John F. Kennedy d'Estudis Nordamericans ;
Institut d'estudios d'Amrica Llatina ;
Institut d'estudios d'Europa de l'Est;


Professors destacats.

Alumnes destacats.

 Vegeu tamb.
 Universitat Humboldt de Berln;
 Universitat Tcnica de Berln;




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="177314" title="Damasci" nonfiltered="2511" processed="2508" dbindex="72518">
Damasci (Damascius, Damskios) conegut per "el siri" (     ) fou un filsof sirac nadiu de Damasc  i un fams mestre de filosofia neoplatnica a Atenes. 

Va nixer vers el final del segle V. Va estudiar a Alexandria sota el retric Theon i matemtiques i filosofia sota Ammoni (fill d'Hermeas), i sota Isidor. 

Va anar a Atenes on els neoplatnics estaven dirigits per Marinos i Zendotos, successors del fams Proclus o Procle i va esdevenir deixeble dels dos i desprs el seu successor. Va rebre el renom de            i fou el darrer que va tenir ctedra de filosofia a Atenes doncs el 529 Justini I va clausurar l'escola i els filsofs incls Damasci, van haver d'emigrar a Prsia.

Va tornar vers el 533, per la seva sort final es desconeguda. 

Es conserva una de les seves obres: "Dubtes i solucions dels primer principis" (                                        ).  La resta d'obres son:  
                                               . ;
 La continuaci d'un comentari de Procle. ;
 Un comentari sobre Aristtil; ;
 Altres obres noms sn referncies:              ,           , and            ,  (              (biografia d'Isidor, potser part de                  ) ;
 I suposadament el seu principal treball:                , en 4 llibres ; ;
 un comentari sobre Hipcrates.

Entre els seus deixebles cal esmentar Simplici, el comentarista d'Aristtil, i Eulami.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="177315" title="Damasip" nonfiltered="2512" processed="2509" dbindex="72519">
.

Onomstica:
Damasip (cognom);
Damasip (militar), militar macedoni ;

Licini Damasip (senador), senador rom del partit de Pompeu;

Licini Damasip (anticuari), un dels ms gran aficionats a les esttues de Roma i comerciant d'antiquitats;

Luci Juni Brut Damasip, poltic rom, partidari de Gai Mari.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="177317" title="Damasip (militar)" nonfiltered="2513" processed="2510" dbindex="72520">
Damasip (Damasippus,           ) fou un militar macedoni que va assassinar al membres del sanedr de Phacus, una ciutat macednia, i va fugir amb la seva dona i fills. Desprs va servir com a mercenari a l'exrcit enviat per Ptolemeu VIII Evergetes II Fisc (170-163 aC) a Grcia, i va actuar a Creta i Lbia.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="177318" title="Licini Damasip (senador)" nonfiltered="2514" processed="2511" dbindex="72521">
Licini Damasip (Licinius Damasippus)  fou un senador rom del partit de Pompeu. Estava amb el rei de Numdia Juba I de Numdia el 49 aC; el 47 aC lluitava encara contra Juli Csar i va aconseguir alguns vaixells amb els que va arribar a la costa d'Hispnia per retornat per una turmenta cap a Hippo on hi havia la flota de Publi Siti; els vaixells pompeians foren atacats i enfossos i Damasip va morir.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="177319" title="Licini Damasip (antiquari)" nonfiltered="2515" processed="2512" dbindex="72522">
Licini Damasip (Licinius Damasippus)  fou un ciutad rom contemporani de Cicer, que en parla com un dels ms gran aficionats a les esttues. Va ser tamb negociant amb esttues antigues que havia comprat o tret de jardins per vendre.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="177320" title="Licini Damasip" nonfiltered="2516" processed="2513" dbindex="72523">


Onomstica:

Licini Damasip, senador rom del partit de Pompeu ;
Licini Damasip, un dels ms gran aficionats a les esttues de Roma i comerciant d'antiquitats.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="177321" title="Damastes (historiador)" nonfiltered="2517" processed="2514" dbindex="72524">
Damastes (        ) de Sigeon (Sigeum) fou un historiador grec, contemporani d'Herdot i d'Hellnic de Lesbos. Segons Suides va escriure una histria de Grcia (                            ), un relat sobre els ancestres dels que havien pres part a la guerra de Troia, i un catleg de nacions i ciutats  (                          ), que probablement es la mateixa obra que Esteve Bizant esmenta com           .  Aquestes obres s'han perdut.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="177322" title="Damas" nonfiltered="2518" processed="2515" dbindex="72525">



Onomstica:
Damas I, papa;
Damas II, papa;
Damas de Tralles, orador grec;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="177323" title="Damas de Tralles" nonfiltered="2519" processed="2516" dbindex="72526">
Damas de Tralles  Damasus ,        ) fou un fams orador de la ciutat de Tralles a Cilcia. Va rebre el renom dScombrus i segurament es el mateix Damos Scombros esmentat per Sneca.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="177324" title="Damees" nonfiltered="2520" processed="2517" dbindex="72527">


Onomstica:

Damees de Crotona o Demees, escultor grec ;

Damees de Cleitor o Dmies, escultor grec;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="177327" title="Damees de Crotona" nonfiltered="2521" processed="2518" dbindex="72528">
Damees (Dameas, Damas       ) o Demees fou un escultor grec de Crotona que va fer una esttua de bronze del seu conciutad Mil. Va viure al segle VI aC i la seva obra est datada vers el 530 aC.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="177328" title="Damees de Cleitor" nonfiltered="2522" processed="2519" dbindex="72529">
Damees (Dameas, Damas       ) o Dmies fou un escultor grec nascut a Cleitor a Arcdia, deixeble de Policlet. Va treballar junt amb altres artistes per l'ofrena que els espartans van fer a Delfos desprs de la victria d'Egosptams (405 aC) i va fer les esttues d'Atenea, Posid i Lisandre.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="177330" title="Dami" nonfiltered="2523" processed="2520" dbindex="72530">


Onomstica:
Dami d'Efes, retric grec ;
Sant Dami, sant i mrtir cristi, metge de professi;
Dami Abella, futbolista.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="177331" title="Dami d'Efes" nonfiltered="2524" processed="2521" dbindex="72531">
Dami (Damianus, Damians         ) fou un retric grec nascut a Efes i contemporani de Filostrat que el va visitar a Efes. Era membre d'una famlia important de la ciutat.

Fou deixeble d'Adri i d'Eli Aristides; va ensenyar retrica a la seva ciutat i va morir als 60 anys. Molta gent venia de lluny per visitar-lo a Efes.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="177332" title="Dami" nonfiltered="2525" processed="2522" dbindex="72532">
Dami (Damio)  fou un llibert de Publi Clodi que el 58 aC va demanar a Pompeu d' ajudar a Cicer. Podria ser el mateix Vetti Dami a casa del que Cicer es va amagar de les persecucions dels seguidors de Clodi.

Vegeu tamb: Dam


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="177334" title="Dam" nonfiltered="2526" processed="2523" dbindex="72533">



Onomstica:

Dam, msic i poeta atenenc ;
Dam de Bizanci, escriptor grec ;
Dam o Dami, metge grec;
Dam d'Atenes: Vegeu Damon;
Dam o Dami, llibert de Publi Clodi;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="177336" title="Damip" nonfiltered="2527" processed="2524" dbindex="72534">


Onomstica:
Damip d'Esparta;
Damip, filsof pitagric grec;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="177337" title="Damip d'Esparta" nonfiltered="2528" processed="2525" dbindex="72535">
Damip (Damippus         ) fou un espart que vivia a la cort de Jernim de Siracusa. El rei rebia fortes pressions per abandonar l'aliana romana i aliar-se als cartaginesos i Damip fou un dels pocs que li va donar el parer contrari. Fou enviat poc desprs com ambaixador a la cort de Filip V de Macednia i fou fet presoner per la flota romana per alliberat per afavorir una aliana amb els etolis, que a la seva vegada eren aliats espartans.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="177338" title="Damip (filsof)" nonfiltered="2529" processed="2526" dbindex="72536">
Damip (Damippus         ) fou un filsof pitagric grec. Un fragment de la seva obra fou preservat per Estobeu (), per podria correspondre en realitat a Criton d'Eges.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="177339" title="Damis" nonfiltered="2530" processed="2527" dbindex="72537">


Onomstica:

Damis de Messnia, pretendent al tron de Messnia i darrer comandant en cap de Messnia ;

Damis d'Atenes, ambaixador atenenc ;

Damis, filsof epicuri grec;

Damis de Nnive, escriptor assiri.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="177340" title="Damis de Messnia" nonfiltered="2531" processed="2528" dbindex="72538">
Damis (     , o      ) fou pretendent al tron de Messnia a la mort d'Eufes (Euphas), per fou elegit Aristodem (vers 729 aC). A la mort d'Aristodem vers el 723 aC fou finalment elegit com a comandant suprem si be sense el ttol de rei, per ja no va poder evitar la caiguda del seu pas en mans d'Esparta, que es va produir just a la seva mort.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="177341" title="Damis d'Atenes" nonfiltered="2532" processed="2529" dbindex="72539">
Damis d'Atenes (     , o      ) fill d'Icsies fou un ambaixador atenenc enviat per senat per intercedir davant els romans en favor de la Lliga Etlia el 189 aC. Diu que va obtenir la pau per Etlia mercs a la seva gran oratria.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="177342" title="Damis (filsof)" nonfiltered="2533" processed="2530" dbindex="72540">
Damis (     , o      ) fou un filsof epicuri que Luci descriu com enemic de la religi i descuidat. Probablement s la mateixa persona que el notable corinti Damis que fou enverinat pel seu propi fill.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="177343" title="Damis de Nnive" nonfiltered="2534" processed="2531" dbindex="72541">
Damis (     , o      ) fou un escriptor assiri en grec. Va nixer a Nnive i va ser amic d'Apolloni de Tiana, a qui va acompanyar en els seus viatges, sobre els quals va escriure un relat, tot incloent els discursos i profecies del seu mestre, que sembla que fou la base de la biografia d'Apolloni escrita per Filostrat.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="177344" title="Damo" nonfiltered="2535" processed="2532" dbindex="72542">
Damo (Damo,     ) filla de Pitgores i de Theano, coneguda per una carta de Lisis, un filsof pitagric, dirigida a Hippasus o Hipparchus, i esmentada per Digenes Laerci on es diu que Pitgores va encarregar a Damo el cuidar dels seus escrits i li va prohibir donar-los a qualsevol, cosa que ella va complir fins i tot quan, estant en extrema pobresa, va rebre sucoses ofertes.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="177345" title="Damocaris" nonfiltered="2536" processed="2533" dbindex="72543">
Damocaris (Damocharis,          ) fou un gramtic de Cos, deixeble d'Agties que va viure al final del segle V i principis del VI. Es autor de 4 epigrames de l'antologia grega.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="177346" title="Dmocles" nonfiltered="2537" processed="2534" dbindex="72544">
Dmocles (Damocles,         ) fou un magnat siracus company de Dionisi el vell conegut per l'ancdota esmentada per Cicer: Dmocles considerava que Dionisi el Vell era feli grcies a la seva riquesa i al seu poder i el criticava pels seus gustos de luxe. Un dia, el tir el va convidar a un banquet amb tota mena  de luxes, plaers i luxria per just al damunt del setial de Dmocles hi havia fet penjar una espasa sostinguda noms pel pl d'un cavall, i el va convidar a jutjar si all era la felicitat; l'espasa representava el perill constant al qual havia de fer front el que tenia riqueses o poder, representades pel banquet i els plaers. D'aquest fet es va originar la dita "l'espasa de Dmocles"




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="177348" title="Damcrates" nonfiltered="2538" processed="2535" dbindex="72545">
Damcrates o Demcrates (Damocrates o Democrates,            o           ) conegut desprs com Damcrates Servili (Servilius) fou un metge grec que va exercir a Roma a la meitat del segle I que segurament va agafar el nom Servili per haver esdevingut client de la gens Servlia (desprs de curar a Consdia la filla de Marc Servili). Gal l'esmenta com               , Va escriure diverses obres de les que Gal va conservar els ttols.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="177349" title="Demcrates" nonfiltered="2539" processed="2536" dbindex="72546">


Onomstica:

Demcrates d'Afidna, orador atenenc ;

Demcrates, filsof  pitagric grec ;

Demcrates, filsof  epicuri grec ;

Demcrates de Tenedos, esportista grec ;

Vegeu tambe:

Damcrates;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="177353" title="Damcrit" nonfiltered="2540" processed="2537" dbindex="72547">


Onomstica:

Damcrit de Calid, estrateg de la Lliga Etlia ;

Damcrit, historiador grec ;

Damcrit de Sici, escultor grec;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="177354" title="Damcrit de Calid" nonfiltered="2541" processed="2538" dbindex="72548">
Damcrit de Calid (Damocritus,           ) fou un estrateg de la Lliga Etlia el 200 aC, nascut a Calid (Etlia).

Es pensa que fou subornat pel rei macedoni per oposar-se a l'aliana amb Roma. 

El 199 aC fou enviat com ambaixador a Roma. El 193 aC fou enviat com ambaixador a Nabis d'Esparta al que va demanar fer la guerra a Roma. El 192 aC quan Tit Quint Flamin I va anar a Etlia, Damcrit va fer el darrer intent contra Roma, i no sols es va oposar als romans sin que va insultar a Flamin i el va amenaar de discutir la disputa a la vora del Tber. 

El 191 aC els etolis foren derrotats a Heraclea prop de la muntanya Oeta i Damocrit va caure presoner dels romans i junt amb altres caps grecs fou portat a Roma i empresonat a Lautumiae. Es va escapar de pres poc abans de la celebraci del triomf per en veure que no podia anar gaire lluny es va sucidar.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="177355" title="Damcrit (historiador)" nonfiltered="2542" processed="2539" dbindex="72549">
Damcrit (Damocritus,           ) fou un historiador grec de data incerta que va escriure dos obres una sobre els exrcits i un altra sobre els jueus esmentades per Suides. Eudcia li atribueix tamb            ?            ?   .

L'historiador Fabricus va atribuir al fams filsof Demcrit les obres de Damcrit ja mencionades, per ms tard es va descobrir que era el mateix Damcrit el seu vertader autor.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="177356" title="Damcrit de Sici" nonfiltered="2543" processed="2540" dbindex="72550">
Damcrit de Sici (Damocritus,           ) o Demcrit de Sici (Democritus,           ) fou un escultor nascut a Sici, deixeble de Pis. Va florir el segle IV aC probablement abans del 380 aC. A Olmpia hi havia una esttua feta per ell d'un atleta d'Elis anomenat Hippon o Hippos guanyador de la proba de boxa. Plini el Vell esmenta un Demcrit que va fer esttues de filsofs, probablement la mateixa persona.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="177357" title="Damoger" nonfiltered="2544" processed="2541" dbindex="72551">
Damoger (Damogeron          ) fou un escriptor grec que va tractar temes d'agricultura a les seves obres, de les quals noms es conserven alguns fragments (una quinzena).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="177358" title="Damon" nonfiltered="2545" processed="2542" dbindex="72552">
Damon (     ) fou un atenenc encarregat de donar vaixells als focis, cosa que va fer juntament amb Filgenes, per l'emigraci a Jnia. Aquestos focis foren el fundadors de Focea.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="177359" title="Dam (metge)" nonfiltered="2546" processed="2543" dbindex="72553">
Dam o Dami (Damon o Damion) fou un metge grec esmentat com un dels autors que va servir de font per Plini el Vell a la seva Historia Natural. Va viure suposadament al segle I. s esmentat tamb per Plini Valeri.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="177360" title="Dam (poeta)" nonfiltered="2547" processed="2544" dbindex="72554">
Dam (Damon      ) fou un msic, poeta i poltic atenenc  deixeble de Lampros (Lamprus) i Agtocles, i mestre de Pricles, amb el que va viure en amistat intima. Va influir als afers poltics d'Atenes. Ja gran fou desterrat d'Atenes per es desconeix degut a quin esdeveniment poltic.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="177361" title="Dam de Bizanci" nonfiltered="2548" processed="2545" dbindex="72555">
Dam de Bizanci  (Damon      ) fou un escriptor grec que va escriure una obra sobre la seva ciutat natal (Bizanci) que es esmentada per Eli. Plini el Vell esmenta un Dam, probablement el mateix personatge, que va escriure una obra sobre Etipia.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="177362" title="Damfila" nonfiltered="2549" processed="2546" dbindex="72556">
Damfila (Damophyle,         ) fou una poetessa lrica de Pamflia, que va tenir com a mestre a Sappho vers el 611 aC. Igual que Safo va instruir a altres poetesses i va compondre poemes ertics i himnes.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="177363" title="Damfil" nonfiltered="2550" processed="2547" dbindex="72557">


Onomstica:

Damfil, filsof i poeta grec. ;

Dmfil o Demfil, pintor grec;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="177364" title="Damfil (pintor)" nonfiltered="2551" processed="2548" dbindex="72558">
Damfil o Demfil (Damophylus o Demophylus) fou un pintor grec i un modelador (plastes) que juntament amb Gorgasos va embellir el temple de Ceres al Circ Mxim de Roma. El temple fou construt per Aule Postumi desprs de la seva victria sobre els llatins el 496 aC i consagrat per Espuri Cassi Viscell el 493 aC.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="177365" title="Museu Thyssen-Bornemisza" nonfiltered="2552" processed="2549" dbindex="72559">
 
El Museu Thyssen-Bornemisza s un museu d'art situat a Madrid. L'origen d'aquest museu s l'acord d'arrendament (1988) i la posterior adquisici que va fer el Govern d'Espanya (juliol de 1993) per una banda, la ms nombrosa i important, de la collecci d'art reunida per la famlia Thyssen-Bornemisza, com complement a les pinacoteques i colleccions nacionals ja existents. El museu t la seva seu a Madrid, al Palau de Villahermosa, si b compta amb un dipsit a llarg termini al MNAC de Barcelona.

L'edifici. 
Est situat al Palau de Villahermosa, en el cant del Passeig del Prado amb la Carrera de San Jernimo, i va ser construt entre finals del segle XVIII i comenaments del segle XIX, en estil neoclssic, projectat per Antonio Lpez de Aguado per Mara Pignatelli i Gonzaga. En el segle XIX va ser una de les mansions ms prestigioses de la ciutat, coneguda per les seves vetllades artstiques. En ella va tocar el piano Franz Liszt. 

Al segle XX, la finca va ser adaptada com seu d'una entitat bancria, amb el que la seva distribuci interior va resultar adulterada. En els anys 80, va ser reformada parcialment per a exposicions temporals del Museu del Prado, llavors acuitat per problemes d'espai. Desprs de l'acord entre l'Estat Espanyol i els Thyssen, l'edifici va ser triat com seu del nou museu. La seva rehabilitaci com museu i la posterior ampliaci van ser realitzades per Rafael Moneo. 

Les novetats ms elogiades van ser la creaci de sales espaioses, a l'estil dels palaus antics, la importncia atorgada a la llum solar, amb lluernaris controlats mitjanant sensors, i el canvi de l'accs principal, que passava de la Carrera de San Jernimo a la faana posterior, ms apropiada per a les aglomeracions de pblic al contar amb jard propi. Des de llavors es considera la faana principal. L'elecci de marbre per als sls i de terracota en to torrat per a les parets va ser decisi de Carmen Cervera, i a pesar d'algunes suspiccies, sol elogiar-se perqu dna ms calidesa a les sales. 

El museu es va inaugurar el 8 d'octubre de 1992, amb la presncia dels reis. El 2004 es va ampliar per a albergar la Collecci Carmen Thyssen-Bornemisza amb dos edificis confrontants pertanyents a la famlia Goyeneche, el primer d'ells manat construir pel comte de Guaqui i el segon per la Duquessa de Goyeneche. Tant del Palau de Villahermosa com dels dos palaus Goyeneche solament s'han conservat les faanes originals.

Histria de la collecci Thyssen-Bornemisza. 
 

Els Inicis.
La collecci va comenar a formar-se el 1920, com collecci privada de la famlia Thyssen. Ja anteriorment, els Thyssen contaven amb diverses escultures encarregades directament a Auguste Rodin cap a 1906. D'elles, diverses s'exhibeixen al museu, com propietat de Carmen Cervera. 
En molt pocs anys (1920-30) es van sumar diverses de les joies principals, d'autors com Drer, Jan van Eyck, Caravaggio i Vittore Carpaccio. Es diu que la compra de tantes obres mestres va ser possible per la gran activitat que vivia el mercat de l'art, pel crack del 29 i la difcil situaci a Europa entre les dues guerres mundials. Molts aristcrates i magnats americans van haver de vendre les seves colleccions, i els Thyssen van poder adquirir les millors obres a preus raonables. 

No obstant aix, cal desmentir que la collecci es beneficis pel suport del rgim nazi. Realment, aquesta branca dels Thyssen no va residir a Alemanya sin a Holanda i Sussa. La confusi s'explica per l'existncia d'altra branca de la saga, tamb dedicada a la indstria, que s va tenir una relaci temporal amb Hitler. 

La riquesa de la collecci va ser tal, que va merixer una exposici a Munic ja el 1930. Va ser una revelaci, ja que fins a llavors la collecci havia crescut en secret. Els Thyssen acostumaven a colleccionar mantenint l'anonimat, per a evitar la inflaci de preus. 

Matrimoni Thyssen - Cervera.
El Bar Hans Heinrich Thyssen-Bornemisza (1921-2002), popular a Espanya pel seu matrimoni amb Carmen Cervera, va prosseguir la tasca del seu pare, tant amb art antic com especialment amb art del segle XIX i posterior, fins a llavors excls pels gustos conservadors de la famlia. 

El seu primer esfor va ser reunificar la collecci, que havia resultat desmembrada el 1947 desprs de desacords d'herncia. Aquesta tasca es va perllongar fins als anys 80, al recuperar la Madonna de la humilitat de Fra Angelico, que havia passat a les mans d'una germana seva. Altres peces, pertanyents a la cridada Collecci Bentick-Thyssen, no van tenir igual sort; es van subhastar i van dispersar. A les obres mestres heretades, el Bar va unir moltes altres, en una intensa labor d'adquisici que va arribar a cent peces anuals. Aix la va convertir en una de les colleccions privades d'art ms valuoses del mn, per la seva mateixa envergadura va plantejar el problema d'assegurar el seu futur. El mateix Bar va confessar que des de principis dels 80, desitjava deixar b lligat el futur de la collecci per a evitar l'esdevingut desprs de la mort del seu pare. 

El 1985 el Bar es va casar amb l'espanyola Carmen Cervera i la va introduir en el mn del colleccionisme d'art. La influncia de Carmen va ser decisiva per al futur de la collecci Thyssen. El Bar tot just tenia una imatge difusa d'Espanya, i va ser Carmen qui li va introduir en el pas i en els seus cercles socials. Diversos pasos es van interessar per albergar la collecci, per el govern espanyol va oferir condicions difcils de millorar, i els Thyssen van optar finalment per Espanya. La britnica Margaret Thatcher va lamentar aquesta pugna com el seu major fracs en matria cultural. 

Adquisici per part de l'estat.
El Museu Thyssen-Bornemisza va obrir les seves portes al pblic a l'octubre de 1992, desprs d'un acord atpic entre el Bar i el Govern espanyol. Aquest acord, subscrit el 1988, estipulava el prstec de la collecci, en rgim d'arrendament, per a un termini mxim de nou anys i mig. La llei espanyola estipulava que una obra d'art passa a ser patrimoni nacional desprs de deu anys d'estada en el pas, pel que es va fixar un termini una mica inferior, per si venut el termini la collecci retornava a Sussa. Per fortuna, no va ser aix, ja que el desig ltim d'ambdues parts era que la collecci es queds definitivament a Espanya com museu pblic. Desprs d'un any de funcionament del museu, els Thyssen i el govern espanyol van subscriure l'acord de compra de la part substancial de la collecci: 775 peces, per un preu de 350 milions de dlars de l'poca. L'elevada xifra va provocar discrepncies en el Congrs, si b la valoraci de la collecci era molt superior. 

En contra del que es va suposar, el propsit del Bar al tancar el tracte no era el lucre econmic, doncs realment perdia diners, sin garantir la pervivncia de la collecci i compensar, al mateix temps, als seus hereus, erradicant qualsevol risc de posteriors reclamacions. Juntament amb la collecci adquirida, tant el museu de Madrid com la subseu de Barcelona van exposar altres peces encara propietat de la famlia, cedides en dipsit. Desprs de l'annex o ampliaci inaugurat el 2004 es va incorporar la Collecci Carmen Thyssen-Bornemisza, en una modalitat similar de prstec amb opci de compra, i se li va donar prioritat a la funci educativa i d'investigaci del Museu, creant-se EducaThyssen, la marca que reuneix totes les accions educacionals de la instituci, depenent del Area d'Investigaci i Extensi Educativa del Museu. 

La baronessa Thyssen-Bornemisza ha seguit involucrada en la Fundaci del Museu Thyssen. Al maig de 2006, va declarar pblicament el seu rebuig als plans de reforma que l'Alcalde de Madrid, Alberto Ruiz-Gallardn, ha formulat per a la reorganitzaci del Passeig del Prado. L'augment del trnsit, aix com la tala d'arbres del Passeig sn les objeccions principals de Carmen Cervera a aquestes reformes. Ara b, els seus detractors han desvetllat que tamb es van talar arbres durant les obres d'ampliaci del Museu.

Collecci d'Art.

 
El museu de Madrid mostra les seves colleccions de forma cronolgica, de manera que comena al Gtic i conclou al segle XX. Pot illustrar per si solament l'evoluci de la pintura europea i nord-americana, encara que dna especial importncia al context artstic de Madrid per les seccions que complementen al Museu del Prado i al Museu Reina Sofia, sobretot en pintura medieval italiana, barroc holands, i corrents internacionals a partir del Impressionisme.

Molts artistes, des de Duccio al segle XII fins a Ren Magritte, tenen en el Museu Thyssen la seva nica presncia en museus espanyols. En la segona planta es fa un recorregut pel cicle que va del Gtic i el Renaixement fins al Classicisme del segle XVII. 

El Quattrocento itali compte amb exemples de mestres italians com Paolo Uccello, Domenico Ghirlandaio i Piero della Francesca. El Jove Cavaller de Vittore Carpaccio s una joia clau i es considera el primer retrat de cos sencer pintat a Europa. El renaixement alemany compte amb ms de 40 peces, un conjunt ms ric que el del Prado que inclou a Durero, els Cranach, un fams retrat de Enric VIII de Hans Holbein i altres exemples de Hans Baldung Grien, Albrecht Atdorfer, etc. 

Els primitius flamencs no igualen la riquesa del Prado, encara que aqu es custodia l'nic exemple de Jan Van Eyck a Espanya: Dptic de la Anunciaci. Destaquen tamb una petita Verge de Van der Weyden, altra de Petrus Christus i una escena religiosa de Robert Campin. Una galeria amb vista al Passeig del Prado est dedicada a Rafael, amb un retrat de noi jove, Bronzino, Paris Bordone i antiguitats en prstec. 

Sales prximes alberguen obres destacades com un Sant Jernim de Tiziano, dos llenos de Tintoretto, Bassano, tres de El Greco, una escultura de Bernini propietat de Carmen Cervera i la famosa Santa Caterina d'Alexandria de Caravaggio, entre d'altres. Dels barrocs espanyols, destaquen dos llenos de Ribera i un de Murillo. 

Primera Planta.
En la primera planta es mostra la collecci de pintura holandesa, amb Frans Hals i Rembrandt. Un Autorretrat d'aquest ltim, que es marginava com cpia, va ser autenticat com original seu. Aquesta planta alberga tamb obres del Realisme, Rococ amb Watteau, Boucher, Fragonard, Giambattista Tiepolo i Canaletto, diverses pintures angleses de Thomas Gainsborough i Thomas Lawrence, tres retrats de Goya com els d'Asensi i l'anomenat Oncle Paquet, Romanticisme amb petits quadres de Delacroix i Gricault, i culmina amb els moviments impressionistes, amb gaireb tots els mestres destacats: Auguste Renoir, Degas, Pissarro... Van Gogh compte amb quatre obres de diferents etapes, i Gauguin noms est present amb una, si b l'edifici annex, amb la Collecci Carmen Thyssen-Bornemisza, alberga un conjunt molt rellevant. 

s cridaner el conjunt de pintura nord-americana dels segles XVIII i XIX, un rea de la Histria de l'Art poc coneguda a Europa. Encara ms rellevant el fons de l'Expressionisme alemany, amb abundants mostres de Kirchner, Emil Nolde, Max Beckmann, etc. La joia d'aquest conjunt s possiblement Metropolis, de Grosz.

Planta Baixa.
La planta baixa reuneix obres del segle XX, des del cubisme i les primeres avantguardes, fins al Pop Art. Destaquen algunes obres mestres de Picasso, com Arlequ amb mirall, una Corrida de toros i una composici cubista. Juan Gris, Piet Mondrian, Marc Chagall, Edward Hopper, Salvador Dal... sn noms alguns dels moltssims artistes reunits. Molts d'ells sn rareses en el circuit espanyol de museus, pel que per a veure les seves obres, cal acudir al Museu Thyssen.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="177368" title="Damfil (filsof)" nonfiltered="2553" processed="2550" dbindex="72560">
Damfil (Damophylus o Demophylus) fou un filsof i poeta grec. Els seus escrits foren nombrosos i Suides esmenta            i                   entre d'altres. Se'l situa en temps de l'emperador Marcus (potser Marc Aureli).



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="177370" title="Damof" nonfiltered="2554" processed="2551" dbindex="72561">
Damof (Damophon        ) fou un escultor de Messnia, i l'nic artista messnic rellevant d'aquest pas. La seva poca es incerta encara que posterior a Fdies. Se'l situa en diversos moments per sempre al segle IV aC segurament desprs de la restauraci de la independncia de Messnia. Pausnies esmenta com obres seves: un esttua de fusta i marbre de Lucina a Aegius a Acaia; esttues de  Hygeia i Asclepius a la capella dEileithyia; una esttua de marbre de la Gran Mare Frgia a Messene, una d'Artemisa Lfria i diverses esttues al temple d' Asclepius:  i a Megalpolis, esttues de fusta d'Hermes i d'Afrodita. Va restaurar la esttua colossal de Zeus que Fdies havia fet a Olmpia.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="177372" title="Damostrtia" nonfiltered="2555" processed="2552" dbindex="72562">
Damostrtia (Damostratia,             ) fou una cortesana de l'emperador Cmmode que posteriorment va esdevenir la esposa de Cleandre, el favorit de l'emperador. Es esmentada per Di Cassi.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="177373" title="Damostrat" nonfiltered="2556" processed="2553" dbindex="72563">

Damostrat (Damostratus,            ) fou un poeta grec que apareix a l' antologia grega amb un epigrama (                                ). No s clar si el nom correspon al poeta o a la persona que va dedicar l'esttua on estava escrit. Reiske suposa que es la mateixa persona que el senador rom Demostrat, un poeta que va escriure sobre la pesca (         ), i que va viure al segle I.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="177374" title="Demfil" nonfiltered="2557" processed="2554" dbindex="72564">


Onomstica:

Demfil, historiador grec ;

Demfil, poeta cmic atenenc ;

Demfil, filsof pitagric grec ;

Demfil d'Himera, pintor grec ;

Demfil (patriarca), expulsat de Constantinoble el 380;

Vegeu tambe:

Damfil;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="177375" title="Damteles" nonfiltered="2558" processed="2555" dbindex="72565">


Onomstica:
Damteles d'Esparta, militar espart;

Damteles d'Etlia, ambaixador de la Lliga Etlia;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="177376" title="Damteles d'Esparta" nonfiltered="2559" processed="2556" dbindex="72566">
Damteles (Damoteles,          ) fou un militar espart que va fer traci al rei Clemenes III, degut a lo qual aquest fou derrotat per Antgon a la batalla de Sellsia el 222 aC. Plutarc diu que era el comandant de Crypteia.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="177377" title="Damteles d'Etlia" nonfiltered="2560" processed="2557" dbindex="72567">
Damteles (Damoteles,          ) fou un ambaixador de la Lliga Etlia. Per consell d'Atenes fou enviar com ambaixador a Roma (190 aC) per negociar la pau, i va tornar el 189 aC sense haver-ho aconseguit. Al entrar al pas el cnsol Marc Fulvi, fou enviat novament per al arribar a Lucada es va assabentar que Fulvi en el seu cam cap a l'Epir, havia assetjat Ambrcia, i considerant que no podia tenir xit va tornar a Etlia. Fou enviat a Ambrcia per demanar la pau a Fulvi, i finalment els hi fou concedida pel cnsol i ratificada pel senat.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="177378" title="Kirchner" nonfiltered="2561" processed="2558" dbindex="72568">


 Ernst Ludwig Kirchner un pintor expressionista alemany.
 Nstor Kirchner president d'Argentina entre 2003 i 2007.
 Cristina Fernndez de Kirchner presidenta d'Argentina des de 2007 i esposa de l'anterior.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="177379" title="Damox" nonfiltered="2562" processed="2559" dbindex="72569">
Damox (Damoxenus,          ) fou un poeta cmic atenenc de la nova comdia o de la mitjana. Dues comdies seves (          i              ) son esmentades per Ateneu que li dona el nom de  Demoxenus (Demox).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="177381" title="Dnides" nonfiltered="2563" processed="2560" dbindex="72570">
Dnides (Danaides,         ) es el nom de les 50 filles de Danas o Danaus, el nom de les quals es donat per Apollodor d'Artemita i Gai Juli Higini (les dues llistes donen noms diferents)





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="177384" title="Dafites" nonfiltered="2564" processed="2561" dbindex="72571">
Dafites o Dafides (Daphitas o Daphidas,         o        ) fou un gramtic i epigramista grec de Termessos que Suides diu que va escriure contra Homer al que va acusar de falsejar la historia. Tamb va posar un parany a l'oracle de Delfos, al que preguntar quan  podria trobar el seu cavall, i l'oracle va dir que aviat, i llavors va fer saber que no tenia cavall ni n'havia tingut cap, per al tornar a casa fou capturat per tal I  de Prgam i tirat des de una roca anomenada       (cavall), que Estrab identifica com una roca de la muntanya Thorax prop de Magnsia.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="177386" title="Dafneu" nonfiltered="2565" processed="2562" dbindex="72572">
Dafneu (Daphnaeus         ) fou un poltic siracus, un dels caps del partit popular a la ciutat desprs de la mort de Diocles. Fou nomenat comandant en cap de les tropes enviades en ajut d'Agrigent assetjada pels cartaginesos (406 aC) i va derrotar a un contingent enviat per Himilc per no va poder impedir la caiguda d'Agrigent i es va fer impopular i fou destitut junt amb altres generals per una moci de Dionisi que una mica ms tard fou nomenat comandant suprem i va reunir una assemblea on va demanar l'execuci de Dafneu. La seva fortuna fou confiscada per Dionisi.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="177387" title="Dafne (nimfa)" nonfiltered="2566" processed="2563" dbindex="72573">
Dafne Daphne,      ) filla del deu riu Lad d'Arcdia amb Gea o del deu riu Peneu de Tesslia. Fou una nimfa dels boscos (una drade) mitolgica relacionada amb Apollo ja que segons els relats la va raptar. Ovidi diu que al fugir d'Apollo es va convertir en un llorer.






































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="177389" title="Dafnis" nonfiltered="2567" processed="2564" dbindex="72574">

Mitologia: mite de Dafnis;
Onomstica:;

Dafnis, mitic heroi i poeta sicili ;

Dafnis de Milet arquitecte grec;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="177390" title="Dafnis (poeta)" nonfiltered="2568" processed="2565" dbindex="72575">
Dafnis (Daphnis       ) fou un heroi sicili al que s'atribueix la invenci de la poesia buclica. Diodor de Siclia diu que fou fill d'Hermes i una nimfao simplement l'amant (ermeo) de Hermes. Ovidio el considera un pastor ideo, per no aclara si es refereix al Ida frigo o al cretense, doncs el terme alludeix a qualsevol muntanya boscosa.

MITE

La seva mare el va abandonar quan era un infant en un camp de laurels, d'on va rebre el seu nom i pel que tamb s cridat favorit de Apolo.Fou criat per ninfes o pastors, el mateix esva fer pastor, evitant les bullicioses multituds d'homes i cuidant els seus ramats a la muntanya Etna a l'hivern i estiu. 

Pan el va ensenyar acantar i tocar la siriga, i a vegades se li presenta com el seu amant. Estava protegit per les Muses, que li inspiraven l'amor de la poesia. Va compondre poesies buclicas amb les quals deleitava a Artemisa durant les seves caceres. Es diu que abans d'ell els pastors portaves una vida salvatge y que Dafnis els va civilitzar,ensenyant-los a respectar i honrar els dus, i que va difondre entre ells el culte a Dioniso, que celebraven solemnement.

Una nyade, el nom del qual canvia d'un escrit a un altre (Equenais, Xenea, Nomia o Lice), es va enamorar d' ell i el va fer prometre que mai no tindria relaci amb cap altra donzella, amb l'amenaa de que es quedaria cec si violava aquest vot. Durant un temps el bonic Dafnis va resistir les nombroses temptacions a qu va estar exposat, per a la fi va cedir desprs de ser emborratxat per una princesa. Aix, la niade el va castigar amb la ceguesa o, segons compten d'altres, el va transformar en pedra.

 Desprs de quedar-se cec, va demanar ajuda al seu pare, que el va pujar al cel (on va prendre sota la seva protecci a pastors i ramats) i va fer brollar un pou en lloc on tot havia succet. El pou portava el mon de Dafnis i en ell els sicilians oferien un sacrifici anual.

Filargirio, en aquest mateix passatge, afirma que Dafnis va intentar consolar-se de la seva ceguesa mitjanant canons i tocant la flauta, per que no va viure gaire ms, i l'escoli sobre Tecrito relata que va caure per un precipici mentre deambulava cec.

TREBALL EST INACAVAT























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="177391" title="Dafnis de Milet" nonfiltered="2569" processed="2566" dbindex="72576">
Dafnis de Milet (Daphnis       ) fou un arquitecte de Milet que juntament a Peoni d'Efes (Paeonius) va construir el temple d'Apollo de Milet, d'estil jnic. Va viure desprs de Quersifr ja que Peoni hauria acabat el temple d'Artemisa a Efes que fou comenat per Quersifr (Chersiphron).



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="177392" title="Teodor Dafnpates" nonfiltered="2570" processed="2567" dbindex="72577">
Teodor Dafnpates (Theodorus Daphnopates,                    ) fou un escriptor eclesistic bizant que va viure al segle X. Es anomenat patricius i magister i va exercir el crrec de primus a secretis a la cort de Constantinoble. Va escriure probablement una Histria de Bizanci que s'ha perdut. Els seus escrits teolgics son:

Una oraci sobre el trasllat d'una relquia de Sant Joan Baptista des de Antioquia a Constantinoble el 956;
Apanthismata, extracte de diverses llibres de Sant Crisstom ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="177393" title="Dafnos d'Efes" nonfiltered="2571" processed="2568" dbindex="72578">
Dafnos d'Efes (Daphnus,       ) fou un metge d', que s esmentat per Ateneu a la seva obra  Deipnosophistae, on diu que fou contemporani de Gal. Va viure al segle II.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="177394" title="Dapix" nonfiltered="2572" processed="2569" dbindex="72579">
Dapix (Dapyx ,      ) fou un cap tribal o reiet dels getes. Quan Marc Aquili Cras era a Trcia el 29 aC, el cap dels getes, Roles era en guerra contra Dapix, i va demanar l'ajut rom. Dapix fou derrotat i es va haver de refugiar en una fortalesa on fou assetjat; un grec que era a la fortalesa el va entregar al general rom. Els getes, quan se'n van adonar, per no caure en mans dels romans, es van matar uns als altres. Dapix fou executat el mateix dia.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="177395" title="Dard" nonfiltered="2573" processed="2570" dbindex="72580">


Onomstica:

Dard, personatge mitolgic grec;

Dard,  filsof estoic grec ;

Dard, poeta grec ;

Dard Asclepades, fou el quart descendent d'Aesclepius;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="177397" title="Dard (filsof)" nonfiltered="2574" processed="2571" dbindex="72581">
Dard (Dardanus,         ) fou un filsof estoic grec contemporani d'Antoc d'Ascal (vers 110 aC). Dirigia l'escola estoica d'Atenes juntament amb Mnsarc (Mnesarchus).







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="177398" title="Dard (poeta)" nonfiltered="2575" processed="2572" dbindex="72582">
Dard (Dardanus,         ) fou un poeta grec nadiu d'Assria, que s esmentat per Filostrat com el mestre d'Antoc d'Eges. Va viure durant el segle II.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="177399" title="Dard Asclepades" nonfiltered="2576" processed="2573" dbindex="72583">
Dard Asclepades (Dardanus,         ) fou llegendari el quart descendent d'Aesclepius, fill de Sostrat (Sostratus) I i pare de Crisamis I. Hauria viscut en el segle XI aC


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="177400" title="Darios (fill de Xerxes I)" nonfiltered="2577" processed="2574" dbindex="72584">
Darios (Dareius,        ) fou el fill gran de Xerxes I de Prsia. Fou executat pel seu germ Artaxerxes I de Prsia desprs de ser acusat per Artab i Espamitres de ser l'assass de Xerxes, assassinat que els mateixos havien coms (465 aC). Aquesta histria es presenta de diverses formes segons Ctsies de Cnidos, Didor de Dicilia o Just.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="177402" title="Darios (fill d'Artaxerxes II)" nonfiltered="2578" processed="2575" dbindex="72585">
Darios (Dareius,        ) fou el fill gran d'Artaxerxes II de Prsia i fou designat hereu de la corona pel seu pare cap al final del seu regnat per posar fi a la disputa sobre la successi entre els dos fills del rei Darios i Ocos.  Darios tenia 50 anys i segons la costum al ser designat es demanava al rei un obsequi; Darios li va demanar a Aspsia de Focea, la concubina favorita del seu pare; Artaxerxes va accedir sempre que la noia hi dons el consentiment i la noia ho va fer; per llavors el pare va esdevenir gels i va trencar la seva promesa i va consagrar a Aspsia al servei d'Artemisa. Darios va quedar molt ressentit contra el pare i encara fou encoratjat per Tiribazos que havia rebut una ofensa similar del rei. Darios va organitzar una conspiraci amb diversos dels seus germanastres, per el complot fou descobert i Darios executat.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="177403" title="Dasi" nonfiltered="2579" processed="2576" dbindex="72586">


Onomstica:

Dasi, militar rom;

Dasi de Salpia, notable de Salpia;

Alt Dasi, dirigent de la citat d'Arpi durant la segona guerra pnica;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="177404" title="Dasi (militar)" nonfiltered="2580" processed="2577" dbindex="72587">
Dasi (Dasius) fou un militar rom, natural de Brundusium, que fou comandant de la guarnici de Clastidium (218 aC) i fou subornat per Annbal, de manera que va rendir la fortalesa. Els cartaginesos van obtenir no tan sols el lloc sin una gran quantitat d'aprovisionaments.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="177405" title="Dasi de Salpia" nonfiltered="2581" processed="2578" dbindex="72588">
Dasi (Dasius) fou un notable local de Salpia que juntament amb Blatti (Blattius) dirigia la ciutat. Dasi era favorable als cartaginesos i Blatti als romans (encara que secretament). Blatti va voler aconseguir convncer a Dasi de passar al seu bndol per Dasi va informar dels fets a Annbal, que va cridar als dos homes a la seva presncia. Llavors l'un va acusar a l'altre i Annbal no en va poder treure aigua clara.  Finalment Salpia i la guarnici cartaginesa es van haver de rendir als romans. Dasi va morir a la matana que va seguir a la conquesta romana el 210 aC.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="177406" title="Alt Dasi" nonfiltered="2582" processed="2579" dbindex="72589">
Alt Dasi (Altinus Dasius) fou un dirigent de la citat d'Arpi durant la Segona Guerra Pnica. Els cnsols Publi Semproni i Quint Fabi van establir posicions a Lucnia i la Pulla contra Annbal (213 aC) i a la nit Alt Dasi va anar al campament rom i va oferir entregar la ciutat d'Arpi a canvi d'una recompensa; per els romans no hi van confiar i el van retenir en custodia fins al final de la guerra. Al no tornar a la ciutat es va sospitar el que passava a Arpi i els fets van arribar a orelles d'Annbal que va confiscar la seva propietat i va fer cremar vius a la seva mare i als seus fills.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="177409" title="Vicente Gaos" nonfiltered="2583" processed="2580" dbindex="72590">
Vicente Gaos (Valncia, 1919 - 1980) va ser un poeta i assagista valenci. Va pertnyer a una famlia d'artistes i intellectuals, entre els quals hi havia l'actriu Lola Gaos i el filsof Jos Gaos (germans seus), la influncia de la qual es va vore reflectida en les seues obres. Fou Llicenciat en Filosofia i Lletres per la Universitat de Madrid i Doctorat per la Universitat Nacional de Mxic, professor de Literatura Espanyola en diverses universitats nord-americanes i europees.
 
Les seues obres potiques ms importants sn: "Arcngel de mi noche" (1944), "Sobre la tierra" (1945), "Luz desde el sueo" (1947), "Profeca del recuerdo" (1956), "Concierto en m y en vosotros" (1956), "Un montn de sombras" (1971), "ltima Thule" (1980).

Va rebre els premis Adonais 1943, l'gora el 1963 i pstumament el Nacional de Poesa 1980. 

Entre les seues obres com a assagista destaquen:
 La potica de Campoamor (1955) ;
 Temas y problemas de la literatura espaola (1960) ;
 Claves de la literatura espaola (1971);

Enllaos externs.
 Poemes de Vicente Gaos;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="177424" title="Josep Segrelles i Albert" nonfiltered="2584" processed="2581" dbindex="72591">
Josep Segrelles Albert (Albaida (Vall d'Albaida), 18 de mar de 1885 - Albaida, 3 de mar de 1969), va ser un pintor valenci.

Biografia.
Era el tercer fill d'una famlia de 12 germans. Des de ben menut va demostrar una gran afecci pel dibuix. Als nou anys va traslladar-se a Valncia, acompanyat del seu germ major Vicent. Entre 1894 i 1903 continua els seus estudis, assistint a classes en la Facultat de Belles Arts i com a alumne lliure a l'Escola d'Artesans. Isidoro Garnelo (Catedrtic de Belles Arts de Sant Carles) era un dels seus professors; en esta poca, s important la trobada amb Joaquim Sorolla, qui arribar a aconsellar-lo sobre l's del color.

Quan, el 1903, mor el seu germ, torna a Albaida i fa excellents dibuixos al carbonet. 

El 1905 es trasllada a Barcelona, on alternar els seus estudis de Belles Arts, a l'Escola de la Llotja, amb el seu primer treball en la casa dels fotgrafs Napoleon, com illuminador de positius. El 1908 entra com a dibuixant en l'Editorial Molina, alternat treballs per a illustracions i olis sobre llen. El 1910 realitza la seua primera exposici a Barcelona. Prompte es troba illustrant un tractat de jiu-jitsu, esport que estava llavors de moda en l'ambient barcelon. Els seus treballs en les editorials Granada, Molina, Araluce, aix com per a "Hojas Selectas" de l'Editorial Salvat i fulletons com "Montbars el Pirata" o "Els misteris de les Alcoves Reials", no seran sin camins que el conduiran a importants xits.

Desprs de les seues primeres exposicions a Barcelona, rep l'encrrec de l'editorial Gallach-Calpe per a illustrar una gran edici de Don Quixot de la Manxa. Tamb, com a encrrec personal de Vicent Blasco Ibez, va illustrar quatre de les seues novelles: Flor de Maig, La Catedral, El intruso i Los muertos mandan.

"Les Floretes de Sant Francesc" seran el punt culminant d'esta etapa i obri per a ell les portes d'Europa i d'Amrica. El 1925, a causa de l'xit "Francisc" en tot el continent, li demanen que pinte les escenes de la vida de Sant Josep de Calasan, llibre que finalment apareix el 1998.

Cal destacar, tamb, els seus treballs per a la Histria d'Espanya. Eixe mateix any inicia una gran etapa cartellista. Se li encarrega el primer cartell de les Falles de Valncia (1929), creant ms d'un centenar de treballs, tan destacats com la collecci per a la CET (Companyia Espanyola de Turisme), Ford, Exposici Internacional de Barcelona, Cinzano, paper de fumar Gol, etc. i nombrosos cartells d'esdeveniments esportius, curses de cotxes, motos, avions, boxa, per sobretot futbol, ja que va ser cartellista oficial del FC Barcelona. Un dels ms importants va ser el cartell de "Les Noces d Argent del FC Barcelona". 

Firma a Anglaterra un contracte per a The Illustrated London News i cada any (1927-1932) les pgines centrals dels seus nmeros de Nadal reproduxen les obres del pintor. Amb estos treballs, Josep Segrelles, aconseguix el cim del seu art: interpretacions de la msica de Beethoven, de Wagner, Don Quixot de la Manxa, Les mil i una nits, La Divina Comdia, contes d'Edgar Allan Poe i Charles Perrault, van cada any sorprenent els lectors de la revista. L'excellent qualitat d estos treballs van universalitzar la firma de Josep Segrelles, que el 1928 va rebre, des de Nova York, la proposta per a treballar directament en el mercat nord-americ, fixant la seua residncia en aquella ciutat. 

El 1929 obt la Medalla d'Or en l'Exposici Internacional de Barcelona i diverses poblacions valencianes, encapalades per Albaida, retolen els carrers amb el seu nom. Alguns d'estos esdeveniments se succexen estant ell als Estats Units d'Amrica. A Nova York, on va arribar l'octubre del 1929, els seus treballs van ser rebuts amb un gran xit. Collaboracions per a The Cosmopolitan, The American Weekly, Reed House, American Magazine, Liberty, Redbook...  The American Weekly, el 18 d'octubre del 1931, public en primera plana: "A painters Interprets Beethoven; Music Translated into Pictures", reproduint tres originals sobre la msica de Beethoven. El 1931 va realitzar una magistral exposici en l'International Art Center Roerich Museum de Nova York. 

Tenint-ho tot als EUA, i encara havent travessat l'Atlntic diverses vegades per a tornar a Espanya a descansar, Segrelles se sent sol i estrany all, a pesar d'estar acompanyat amb dues de les seues germanes, i el 1932 decidix no tornar ja a aquell laberint de gratacels, capitanejats llavors per l'Empire State Building, que tant d'impacte li va causar. No debades era en eixe temps l'edifici ms alt del mn.

L'editorial Salvat dna a conixer el 1932 el llibre Les mil i una nits, amb impressionants illustracions. L'xit aconseguit s tal que, esgotada tota l'edici, es comena a pensar en una segona part, amb ms illustracions per a nous contes.

Renaix la seua popularitat a Espanya. Viatja a Itlia, el bressol de l'art. Des dels Estats Units el continuen reclamant. 

El 1936 esclata la Guerra d'Espanya, per Segrelles continua pintant a Albaida. 

El 1940 decidir viure definitivament a Albaida, on contrau matrimoni amb la jove Roseta Tormo, que pocs mesos desprs moriria, tot just amb 24 anys d'edat.

Ja a Nova York havia comenat a dissenyar com seria la seua futura Casa-Museu en el seu poble. I desprs de la dolorosa prdua de la seua muller i de nombroses dificultats econmiques, el 1943 acaben les obres d'eixe museu, amb delicioses sales que alberguen grans obres pictriques, que ell mateix seleccionar per arreplegar una vertadera exposici antolgica de totes les seues poques i estils. A l'abril del mateix any inaugura una biblioteca dins de la seua mateixa Casa-Museu.

No ha deixat de treballar, i els retaules per a l'Esglsia de Santa Maria, a Ontinyent, i per a l'Altar Major de l'Esglsia d'Albaida, constituxen un enorme xit, i per aix rep molts encrrecs de temes religiosos que li ocuparen la dcada del 1950 i la del 1960, fins a la seua mort. Sn innombrables les poblacions que, per als seus temples, solliciten l'art de Segrelles. Gandia, Carcaixent, Alcoi, Algemes, Portacoeli, Mondoedo, El Vatic, etc.

El 1956 apareix la segona edici de Les mil i una Nits, amb ms contes i noves illustracions. L'edici s'esgota molt prompte i Salvat li encarrega nous treballs per a una tercera part, en la que es publicarien els contes ms famosos. Per, a pesar de l'esfor de l'artista, que aconseguix obres d'una enorme importncia i qualitat, este llibre no va arribar a imprimir-se.
          
Segrelles amava l'espai. Una estrela, una posta de sol o un dia radiant davall la llum mediterrnia, eren per a ell, amb emoci, prou motiu d'admiraci. No s estrany, per tant, que sentira la necessitat de  viatjar  per eixe espai i plasmar, amb els seus pinzells, tants temes  siderals . Esta sensaci sorgix a principi dels anys 50, encara que la portava latent des de molt jove. Llegia i admirava Jules Verne, H. G. Wells... Pinta La invasi dels marcians...

A partir de llavors, parallelament als temes religiosos, les seues incursions en el mn de l'astronomia sn ms freqents, fins arribar al 1959, quan podem considerar-lo totalment submergit en eixa temtica. Crea tota una srie de temes a l'oli i en aquarella sobre paisatges lunars, nebuloses, visions del sol i d'altres planetes, i de la mateixa manera, tamb s'endinsa en l'interior del cos hum, per a delectar-nos amb aquarelles sobre el cor, el pulm, la sang o la llengua. Treballs finals d'aquella gran etapa com a illustrador, als quals afegirem alguns pergamins i ttols, portades per a diverses publicacions o el magnfic cartell per a la "Volta Ciclista a Catalunya, 1958".
       
El 1961, fins i tot tement de no complir per la seua avanada edat, es compromet a pintar 14 llenos ( Llunetes ) per a l'Arxiprestal d'Albaida. De dimensions tan grans que sn vertaders  monstres  que a penes caben en el seu estudi. Estos olis recreen miracles de sants valencians i fets histrics ntimament lligats a la ciutat d'Albaida. Per fi sn acabats el 1967, preparant-se per a comenar un altre oli de proporcions considerables:  Pentecosts , que seria la seua darrera obra i la fi d'eixa etapa religiosa. 
        
Dos anys abans, el 1965, li arriben mostres d'admiraci i reconeiximent per camins diferents. Al febrer, s cridat per Televisi Espanyola per al programa-homenatge:  sta se su vida  i tot Espanya t l'ocasi de conixer-lo a travs de l'emissi.  D'altra banda, A l'octubre, Albaida  la seua ciutat natal- li concedix la Medalla d'Or, anomenant-lo Fill Predilecte.
                     
El 1967, Espasa Calpe llana al mercat la superba edici de Don Quixot de la Manxa. Els originals  extraviats ms de 30 anys abans- apareixen, i l'editorial, afortunadament, decidix la publicaci. Esdeveniment artstic nacional va suposar la presentaci del llibre i l'exhibici per primera vegada de les obres, tant a Madrid, Barcelona i Valncia. Sn ms d'un centenar d'illustracions que recreen la major obra de la literatura universal. Segrelles interpreta Cervantes i la fusi s tan perfecta que els mitjans d'informaci, unnimement, el proclamen com el millor illustrador universal del seu temps, quelcom que ja havia descobert tant la premsa anglesa com a nord-americana dels anys 30.
          
Segrelles seguia amb inters la cursa espacial cap a la Lluna que mantenien els Estats Units i l'URSS, i ja  el 1968, quan els Estats Units anunciaven que hi enviarien l'home, ell anhelava poder viure eixe moment. Per en la vesprada del 3 de mar del 1969, quatre mesos abans d'aquell esdeveniment i desprs d'haver vist per televisi despegar l'ltim Apollo, incorporant-se a dibuixar, va morir. Li faltaven 15 dies per a complir 84 anys. Ell, pel seu compte, comenava el viatge. Arrere quedaven tots els anys d'esfor, de dedicaci a l'art. Tamb quedaven tallades eixes nsies de viure encara ms per a continuar pintant, que era el que a Segrelles li agradava i volia fer.    
         
Se li va concedir a ttol pstum la Medalla d'Or del Treball.
         
Es calculen ms de 5000 obres originals del pintor. N'hi ha unes 200, de totes les seues etapes, en la suea Casa-Museu d'Albaida.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="177429" title="Villel" nonfiltered="2585" processed="2582" dbindex="72592">


Villel s un municipi de la provncia de Terol, situat a la comarca de la Comunitat de Terol i que des de l'edat mitjana fou seu d'una comanda de l'orde de Sant Joan de Jerusalem enquadrada a la Castellania d'Amposta. 

Fou conquerit per Alfons el Cast el 1181.

Referncies.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="177430" title="Brussels Airlines" nonfiltered="2586" processed="2583" dbindex="72593">
Brussels Airlines (Codi IATA: SN, OACI: DAT s l'aerolnia nacional de Blgica i la seva base es troba a l' Aeroport de Brusselles-Zaventem. L'aerolnia s membre d'IATA i la Association of European Airlines.

 Histria . 
Brussels Airlines va ser crada per la fusi de SN Brussels Airlines (SNBA) i Virgin Express. 
El 12 d'abril de 2005, SN Airholding, la companyia darrere de SNBA va signar un acord amb Richard Branson, atorgant-li el control de Virgin Express. 

El 31 de mar de 2006, SNBA i Virgin Express van anunciar la seva fusi en una nica companyia. El 7 de novembre de 2006, el nou nom, Brussels Airlines, va ser anunciat en una conferncia de premsa a l'Aeroport de Brusselles-Zaventem. 

Brussels Airlines va iniciar les seves operacions el 25 de mar de 2007. L'aerolnia espera acaparar almenys el 55% del mercat de l'Aeroport de Brusselles-Zaventem. Brussels Airlines sumar destinacions de llarg abast, especialment a Amrica del Nord, i intentar reforar el seu posicionament de l'aerolnia a frica. L'aerolnia tamb va anunciar que planeja expandir la seva flota de llarg abast, el qual fins al moment consta de tres Airbus A330-300. Al gener de 2007, la companyia va anunciar que havia adquirit un quart Airbus A330, procedent de la liquidada companyia Air Madrid. 

 Servei . 
En els vols europeus, l'aerolnia oferix dos tipus de passatges, b-flex and b-light. 
 b-flex s el passatge ms car, oferint un servei complet, tals com premsa i catering lliure.
 b-light s el passatge ms barat, amb snacks i begudes amb crrec. Per als vols de llarg abast, a ms dels vols a Hlsinki, Moscou, Sant Petersburg i Tel Aviv, Brussels Airlines continua oferint les tradicionals classes econmica i executiva. Brussels Airlines ha respectat els acords de codi compartit signats pel seu predecessor, SN Brussels Airlines.

Enllaos externs.

Web de Brussels Airlines;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="177431" title="Delta Air Lines" nonfiltered="2587" processed="2584" dbindex="72594">

Delta Air Lines s una aerolnia dels Estats Units. Les seves oficines principals estan a Atlanta, Gergia. L'aerolnia t centres de vols a l'Aeroport Internacional Hartsfield-Jackson d'Atlanta, Aeroport Internacional de Cincinnati i Kentucky del Nord, i Aeroport Internacional de la Ciutat de Salt Lake, operant a destinacions a Amrica Central, Jap, el Carib, Europa, Amrica del Sud, i ndia. 

Histria.
Delta va adquirir la gran majoria de les seves rutes Europees a Pan Am el 1991, quan aquesta va posar en venda gran quantitat de les seves rutes a causa de problemes econmics. Delta va ser un resultat directe de la companyia Duff Haland Dusters, la qual es dedicava a la fumigaci d'rees, amb petits avions d'hlixs, a Per. Per un perode curt durant la dcada dels anys 50 a Delta se li va conixer com Delta C & S, desprs de l'adquisici de la lnia aria Chicago & Southern. Altres lnies aries d'alt nivell comprades per Delta van ser Northeast Airlines i Western Airlines, adquirida el 1987. 

Amb la compra de Northeast, Delta va augmentar les seves rutes al Nord-oest dels Estats Units, plantejant-li repte a Eastern Airlines i United Airlines, entre d'altres. La compra de Western signific per a Delta un increment de vols a l'Oest americ i l'entrada al mercat de Mxic, tercer pas llatinoameric que Delta servia, desprs de Puerto Rico i Veneuela.

Delta ha utilitzat diferents tipus d'avions a travs de la seva histria, com el DC-3, Boeing 747, MD-11, L-1011 Tristar, Boeing 727, Boeing 737, Boeing 757, Boeing 767, McDonnell Douglas DC-9 i DC-8. Delta va ser la primera companyia a utilitzar el DC-8 i el DC-9.

Incidents.
El 2 d'agost de 1985, Delta va sofrir una gran tragdia, quan un vol de la lnia aria es va estavellar aterrant a Dallas, morint 133 de les 164 persones en l'avi, incloent a tots els pilots.



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="177432" title="Bguena" nonfiltered="2588" processed="2585" dbindex="72595">

Bguena tamb anomenada Bguena de Espanya s un municipi de la provncia de Terol situat a la comarca del Jiloca, a la vall del riu Jiloca. Antigament la N-330 travessava el poble i ara ho fa pels afores. Compta amb una antiga estaci de la lnia de ferrocarril de Calataiud a Calamocha, que va ser tancada el 1983.

L'esglsia de la poblaci s d'estil mudjar i compta amb una torre de notable inters artstic, aix com diferents palaus i cases senyorials repartides arreu del poble, entre els quals destaca el convent de les clarisses. 

Tamb es pot visitar l'interessant paratge d'Aguallueve, un eixidor d'aigua a la carretera per anar a Anento. 













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="177434" title="Portuglia Airlines" nonfiltered="2589" processed="2586" dbindex="72596">
Portuglia (Companhia Portuguesa de Transportes Aereos S.A.) s una aerolnia amb base a Lisboa, Portugal. L'aerolnia opera vols regulars internacionals i domstics des de Lisboa i Porto, a ms de vols xrter a Espanya, Frana, Itlia, Alemanya, Regne Unit i Blgica. La seva principal base s l'Aeroport de Portela, Lisboa, amb un centre de connexi a l'Aeroport de Porto. 

 Histria . 
L'aerolnia va ser establerta el 25 de juliol de 1988 com una companyia per accions, per va haver d'esperar dos anys abans de poder comenar a operar, a causa d'un endarreriment en la liberalitzaci del transport aeri. Va comenar les seves operacions el 7 de juliol de 1990 amb un vol des de Lisboa a Porto. Tamb va volar des de Lisboa a Faro el mateix dia.

Va comenar les seves operacions amb vols domstics regulars i vols xrter internacionals, ats que els vols internacionals regulars no estaven permesos en aquells dies sota la legislaci portuguesa. Aix les operacions internacionals regulars van comenar al juny de 1992 des de Lisboa i Porto. 

El Grup Espirito Santo (GES) possex el 84.34% de la companyia, la qual t 745 empleats. TAP Portugal t plans d'adquirir gaireb totes les accions de l'aerolnia que actualment estan en poder del Grup Espirito Santo. Una subsidiria de Portuglia, PGA Express, opera serveis des de Lisboa a la Corunya i a Mlaga.

Destinacions.
Ciutats i aeroports servits per Portuglia (a setembre de 2006): 

 Domstics . 
 Funchal (Aeroport de Madeira), Lisboa (Aeroport de Portela), Hub Porto (Aeroport Francisco S Carneiro).

Europa. 
Frana. 
Li (Aeroport Internacional Saint-Exupry) ;
Marsella (Aeroport Marsella Provenze) ;
Nia (Aeroport Internacional Cote d'Azur) ;
Pars (Aeroport Charles de Gaulle) ;
Tolosa de Llenguadoc (Aeroport Internacional Toulouse Blagnac) ;

Itlia. 
Mil (Aeroport Internacional de Malpensa) ;

Pasos Baixos. 
Amsterdam (Aeroport de Schiphol) ;

Espanya. 
 Barcelona (Aeroport Internacional de Barcelona) ;
 Bilbao (Aeroport Internacional de Bilbao) ;
 La Corunya (Aeroport Internacional de la Corunya) ;
 Madrid (Aeroport de Madrid-Barajas) ;
 Mlaga (Aeroport de Mlaga) ;
 Pamplona (Aeroport de Pamplona) ;

Sussa. 
Zuric (Aeroport Internacional de Zuric);














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="177436" title="American Airlines" nonfiltered="2590" processed="2587" dbindex="72597">

American Airlines s una aerolnia internacional dels Estats Units d'Amrica. Les seves oficines principals estan a Fort Worth, Texas. s l'aerolnia internacional mes gran del mn en funci a passatgers transportats i a la grandria de la seva flota. American Airlines s tamb coneguda per les sigles AA. 

Opera vols comercials a l'interior dels EUA, aix com cap a Canad, Amrica del Sud, Carib, Europa, Jap, Xina, ndia i Arbia. pertany al grup AMR corp i el seu president i CEO s Gerard Arpey. La companyia va absorbir el 2001 a la TWA, que havia entrat en fallida. Actualment s membre fundador de l'aliana Oneworld d'aerolnies. 

American arriba a 157 ciutats excloent les associacions amb altres areolnies (actualitzat a febrer 2007), amb una flota de 672 aeronaus. Duu ms passatgers entre EUA i Amrica Llatina (12.1 milions en el 2004) que qualsevol altra aerolnia.

A partir del 25 d'abril de 2008 aquesta aerolnia gegant ofereix un vol directe entre l'aeroport de Barcelona (LEBL) i el John F. Kennedy (KJFK) de Nova York per un preu que ronda els 550 euros, i amb un aparell Boeing 767 ER (versi de llargues distncies). La disponibilitat del lloc web d'American Airlines est disponible des de fa poc en llengua catalana.

 Flota .
American Airlines
 Boeing 777;
 Boeing 767;
 Airbus A300-600;
 McDonnell Douglas MD-80;
 Boeing 737-800;
 Boeing 757;
 Fokker F-100;

American Eagle
 Bombardier Regional Jet CRJ-700;
 ERJ-145;
 ERJ-140;
 ERJ-135;
 ATR 72 - Super ATR;
 ATR 42;
 SAAB 340;

Enllaos externs.

 American Airlines  ;
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="177437" title="Alaska Airlines" nonfiltered="2591" processed="2588" dbindex="72598">

Alaska Airlines s l'aerolnia ms influent d'Alaska. Ha crescut des de ser una petita aerolinea regional fins a ser una que transporta mes de 12 milions de passatgers per any. Les seves bases d'operacions es troben a Seattle, Washington a l'Aeroport Internacional Seattle-Tacoma  i a l'Aeroport Internacional Ted Stevens Anchorage, Alaska, tamb t grans operacions a l'Aeroport Internacional de Los Angeles i a l'Aeroport Internacional de Portland . T dues unitats de negoci: Horizon Airlines i la prpia Alaska Airlines.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="177438" title="Prior de Catalunya" nonfiltered="2592" processed="2589" dbindex="72599">
El Prior de Catalunya era la dignitat mxima del Priorat de Catalunya de l'orde de Sant Joan de Jerusalem i, juntament amb el castell d'Amposta, eren les dignitats ms importants de l'orde a la Corona d'Arag. Generalment el prior vivia a Barcelona, a la comanda que aquest orde tenia a la ciutat comtal, i normalment servia com a home de confiana per als diferents monarques de la Corona en missions diplomtiques i militars. 

Durant el segle XV el prior fra Jaume de la Geltr es decant pel bndol de la Generalitat de Catalunya durant la Guerra Civil contra Joan II d'Arag, tamb l'anterior castell Pere Ramon Sacosta es va mostrar contrari al rei Joan. Durant la Guerra dels Segadors, Miquel de Torrelles i Sentmenat va dirigir la defensa de la ciutat durant la Batalla de Montjuc.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="177439" title="United Airlines" nonfiltered="2593" processed="2590" dbindex="72600">
United Airlines (UAL); s un aerolnia nord-americana que t el seu centre de connexi principal a Chicago, Illinois, als Estats Units. 
Hubs/Aeroports principals:Chicago O`Hare(ORD),Denver(DEN),San Francisco(SFO),Washington Dulles,Virginia(IAD)i Los Angeles(LAX). 
United Airlines ha passat per una poca difcil, doncs desprs dels Atacs terroristes de l'11 de setembre de 2001 als Estats Units, United i American Airlines van perdre molts diners ja que van ser les aerolnies amb avions segrestats per a atacar el World Trade Center.

Vegeu tamb.
Vol 811 d'United Airlines;






































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="177440" title="Burbguena" nonfiltered="2594" processed="2591" dbindex="72601">


Burbguena s un municipi de la provncia de Terol, situada a la comarca del Jiloca i es troba a 14 km de Calamocha, el cap comarcal, als peus de la N-234

L'entramat urb est situat a la riba del Jiloca i est ple d'edificis dels segles XVI i XVII d'estil renaixentista aragons. Hi ha tamb les runes d'un castell del segle XIII que dominen la poblaci aix com la torre de l'esglsia que s d'estil mudjar.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="177441" title="Monarquia hereditria" nonfiltered="2595" processed="2592" dbindex="72602">
La monarquia hereditria s la forma ms comuna de monarquia. La corona es passa entre membres de la mateixa famlia o dinastia. Aquest sistema compta amb els avantatges de l'estabilitat, la continutat i la previsibilitat. Quan el rei o la reina mor o abdica, el poder passa a mans d'alg de la propera generaci, usualment per ordre d'edat. Normalment l'ordre de successi es fixa mitjanant una llei especfica. Prima l'edat, per en el passat es van emprar altres parmetres com la rotaci o el tanistry irlands.

Una qesti especfica s l'ordre dels homes i les dones. La llei slica, per exemple, fixa que tenen preferncia els barons de la famlia, tot i que no exclou l'accs al tron de les dones, com s passa en l'anomenada successi agnatcia. Per contra, la successi cognatcia no t en compte el sexe de l'hereu sin noms qui s el fill o la filla gran dels actuals reis.

La monarquia hereditria pot ser electiva, en el sentit que es pot elegir monarca per noms entre els membres de la famlia que compleixin determinats requisits. Aquest mtode, usual en el passat, solia consistir en qu el rei elegia el seu successor ja en vida i influa la voluntat de la cort, de manera que en morir aquests escollien el candidat desitjat. Aquest sistema va ser freqent a l'Edat mitjana, si b les regles de la majoria de pasos es van fixar a comenament de l'Edat moderna per garantir una monarquia hereditria slida.

Vegeu tamb.
 Monarquia absoluta;
 Monarquia constitucional;
 Carlisme;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="177444" title="Cobla Ciutat de Girona" nonfiltered="2596" processed="2593" dbindex="72603">

La Cobla Ciutat de Girona va ser fundada l'any 1975 sota la direcci del mestre Llus Buscarons acompanyat de msics com Josep Puig  Moreno , Jordi Compte, Josep Cullell i els germans Esteve. Al llarg d'aquests anys han passat per la cobla grans professionals, com Santi Roura, Marcell Trias, Miquel Tudela, Francesc Camps, Josep Joli, Josep Coll i Ferrando, etc.

La direcci de la cobla s per Marcel Sabat i Reixach, desprs d'haver passat per les mans de Llus Buscarons i Francesc Camps.

A ms a ms dels aplecs i ballades habituals arreu de Catalunya, la cobla ha participat en nombroses actuacions per tot Catalunya i Frana, participant en Festivals importants com el de Peralada, Marsella, Llvia, etc.

Discografia.

 1975 La sardana de l'any. Igualada;
 1976 La sardana de l'any. Tarragona;
 1977 La sardana de l'any. Olot;
 1977 Manel Saderra Pugferrer;
 1977 Sardanes a Rub;
 1977 Sardanes. Cobla Ciutat de Girona;
 1978 La sardana de l'any. Girona;
 1978 Manel Saderra Puigferrer;
 1978 Sardanes vuitcentistes;
 1979 La sardana de l'any. Vic;
 1980 La sardana de l'any. Lloret;
 1981 Clssics de la sardana;
 1981 Antoni Junc i Soler;
 1990 Sardanes a Amer;
 1992 Nadales i sardanes;
 1992 La sardana can i dansa. Ll.Duran;
 1993 25 anys junts;
 1996 La sardana de Girona. Ser;
 1996 Sardanes a TV3;
 1999 Sardanes a Caldes Malavella;
 1999 Sardanes d'aplec;
 2000 25 anys. Cobla Ciutat de Girona;
 2000 Girona sardanes;
 2000 Sardanes Joan Escapa;
 2002 75 aniversari Foment de Rub;
 2002 En recordana a J.M. Boix;
 2003 Recordant Llus Duran;
 2003 Sardanes Antoni Albors;
 2004 Sardanes a Roses;
 2005 Vilassar de Dalt-Sardanes a Plaa;
 2005 Ciutat de Girona 30 anys;
 2005 Refilets de la Selva (F.Mas Ros);
 2005 Caldes de Malavella;
 2006 J.Coll Ferrando;
 2006 Sant Joan les Fonts;
 2006 Centenari Rafael Figueras - S.Feliu de Guxols;
 2006 Sardanes de la Garrotxa;
 2006 Lloretenques;
 2007 Aventura't amb la sardana;
 2007 Sardanes de Sant Gregori;
 2007 50 Aplec de Girona. Vol I;
 2007 50 Aplec de Girona. Vol II;

Enllaos externs.

Pgina de la cobla;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="177445" title="Luis Enrique Martnez Garca" nonfiltered="2597" processed="2594" dbindex="72604">






Luis Enrique Martnez Garca (Gijn, Astries, 8 de maig de 1970), entrenador i ex futbolista asturi conegut per la seva versatilitat ja que va jugar a totes les posicions del camp excepte com a defensa central i com a porter.

Al mar del 2004, Pel el va incloure a la llista dels 125 millors futbolistes vius.

 Biografia .

Va ingressar en la Escola de futbol de Mareo als 11 anys. Els tcnics de les categories inferiors el van cedir quatre anys desprs a l'equip juvenil del Club Esportiu La Braa, on va ser fins que va complir els 18 anys. El Real Sporting de Gijn va decidir recuperar-lo i incorporar-lo a la seva filial, el Real Sporting de Gijn B, que jugava en Tercera Divisi. En aquest equip va coincidir amb jugadors que desprs assolirien gran fama, com Manjarn i Juanele. Va debutar amb el Sporting a Primera el 24 de setembre de 1989, en un partit davant el CD Mlaga (0-1), disputat a El Molinn.

La seva consagraci a primera va arribar a l'any segent, en el que va aconseguir posar 14 gols jugant com a davanter a les ordres de Ciriaco Cano i classificant al Sporting per a la Copa de la UEFA grcies a un gran gol en l'ltim partit a Mestalla davant el Valncia (0-1). Aquests fets van motivar que el fitxs el Reial Madrid per 250 milions de pessetes en acabar la temporada, convertint-se en un dels traspassos ms rendibles en la histria blanc-i-vermella. Tamb va formar part de la selecci que va aconseguir l'or en els Jocs Olmpics de Barcelona 1992.

El seu primer any a l'equip blanc no va arribar a triomfar com s'esperava d'ell, en part a causa que va ocupar posicions com a lateral esquerre o interior dret, a qu no estava acostumat. Benito Floro, tcnic del Madrid en la temporada 92/93, va decidir donar-li una nova oportunitat en l'equip, malgrat que la directiva havia pensat cedir-lo. Aquesta vegada li va tocar jugar com a lateral esquerre.

En el mundial dels Estats Units de 1994 va tenir lloc un dels esdeveniments ms coneguts de la seva carrera. Desprs de jugar dos dels tres partits de la classificaci, on un gol seu, en el partit de vuitens de final davant de Sussa, va contribuir al triomf d'Espanya, els va tocar enfrontar-se a Itlia. Mauro Tassotti li va donar una colzada a la cara i li va trencar el nas, encara que l'rbitre Sandor Puhl no va sancionar penal, ja que ambds estaven en l'rea. El partit va acabar amb la derrota d'Espanya per 2-1 i amb la conseqent eliminaci del campionat. La imatge de Luis Enrique sagnant, amb la samarreta tacada, s potser la ms recordada d'aquest mundial per als aficionats espanyols.

En la temporada segent, amb Valdano a la banqueta del Reial Madrid, (temporada 94-95), Luis Enrique va viure una de les seves millors etapes en el Bernabu. Aquesta vegada com a interior dret aconseguint per exemple, una esplndida golejada davant del FC Barcelona per 5-0. Luis Enrique va marcar un dels 5 tants. En la recta final del campionat, el club merenga es proclamaria campi de lliga.

Desgraciadament per a l'asturi, La temporada 95-96 fou una de les pitjors de la histria del club, perdent la final de la Supercopa d'Espanya davant del Deportivo, caient davant de l'Espanyol en 1/8 de final de la Copa del Rei i sent eliminat davant de la Juventus en 1/4 de final. En lliga, el Madrid va acabar en sis lloc, posici que els deixava fins i tot fora dels llocs que donaven accs a la copa de la Uefa.

Lorenzo Sanz va decidir no renovar el seu contracte al 1996 i l'asturi va fitxar pel Futbol Club Barcelona. En el club blaugrana es va trobar amb un vell amic del Sporting, el 'pitu' Abelardo, amb el que ja havia iniciat la seva carrera en el Xeitosa de futbol sala i qu l'unia una estreta amistat. El seu primer any en el club catal, sota les ordres de l'angls Robson va assolir la xifra de 17 gols i va despatxar una molt bona temporada.

A l'any segent, a les ordres de Van Gaal, va tornar a ser una pea fonamental, actuant sobretot en el centre del camp. Aquell any va aconseguir el seu rcord golejador, anotant 18 tants. Amb aquests nmeros Clemente el va convocar per al Mundial de Frana '98, on va anotar un dels sis gols que l'equip espanyol va marcar davant de Bulgria i en el qual va tenir una actuaci bastant bona.

El 16 de maig de 2004 va jugar el seu ltim partit com a professional davant el Racing de Santander, acabant aix una etapa de vuit temporades com a jugador barcelonista, la ms fructfera de la seva carrera. El club li va preparar un homenatge i el seu entrenador Rijkaard, el va incloure en l'equip titular. Va jugar fins al minut 59 en qu va ser substitut per Overmars entre els aplaudiments dels aficionats.

Desprs de retirar-se es va traslladar a viure amb la seva famlia una temporada a Austrlia per poder practicar una de les seves majors aficions: el surf. Tamb va participar en la marat de Nova York de 2005.

Tamb practica el triatl, encara que no de forma profesional.

 Historial com a entrenador .
Actualment s l'entrenador del Futbol Club Barcelona Atltic, de Segona Divisi B, substituint aix a Pep Guardiola en el crrec, des del 18 de juny de 2008, dia que Joan Laporta fa oficial la seva contractaci.

 Selecci nacional .

Ha estat internacional amb la Selecci de futbol d'Espanya en 62 ocasions. Actualment, s el 10 jugador amb ms participacions en dita seleci.

 Participacions en Copes del Mn .


 Participacions en Eurocopes .



 Participacions en Jocs Olmpics .



 Clubs .

 Com a jugador .


 Com a entrenador .


 Palmars .
 Com a jugador .

 Campionats nacionals .



 Copas internacionales .



 Distincions individuals .



 Referncies .





 Enllaos externs .

 Pgina Oficial ;
 Blog personal (actual) ;
 Blog personal (interrumpido en 2007) ;
 Pgina no oficial ;
 Pgina no oficial ;
 Ficha del jugador en BDFutbol.com ;





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="177448" title="Tobed" nonfiltered="2598" processed="2595" dbindex="72605">




Tobed s un municipi de la provncia de Saragossa, situat a la comarca de la Comunitat de Calataiud a la vall del riu Gro. 

Compta amb l'esglsia de Santa Maria d'estil gtic-mudjar que ha estat classificada com a Patrimoni de la Humanitat per part de la UNESCO. Fou la seu d'una comanda de l'orde de Sant Sepulcre fins el segle XIX.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="177455" title="Mare" nonfiltered="2599" processed="2596" dbindex="72606">

Una mare s la femella que pareix un animal o pon l'ou del que sortir, i en algunes espcies el cria durant el primer perode de vida. Tamb s'anomena mare la que assumeix aquest rol de cuidadora encara que no en sigui la progenitora biolgica. El terme s'aplica als animals per per extensi es pot parlar d'altres regnes o fins i tot d'idees i objectes (en el sentit d'engendradora o protectora). Un s especfic s quan s'aplica la paraula a la monja superior d'un convent.

Les mares humanes.
El model arqutpic de mare s Maria, mare de Jess i usualment la festa de les mares va lligada a ella en els pasos crisitians (sol ser el primer diumenge de maig). En sistemes de parentiu extensos, es pot anomenar mare a qualsevol membre de la generaci anterior de sexe femen. 

Una excessiva identificaci del fill amb la mare pot donar lloc a trastorns com el complex d'dip, aix com a immaduresa i incapacitat per mantenir relacions sentimentals estables. Per contra, la manca d'amor maternal pot donar lloc a psicopaties violentes, inseguretat o retards en el desenvolupament. 

Usualment es comptabilitza la mare com la unitat bsica de la famlia, ja que els fills solen estar amb ella i en alguns pasos el divorci i el canvi de parella s molt freqent. Avui dia, per, amb els nous models de famlia hi ha llars homoparentals amb noms homes com a progenitors, custdies compartides, avis que assumeixen el rol dels pares... S'ha perdut la concepci nica de la famlia nuclear.

Les funcions de la mare han anat variant al llarg del temps. En un primer moment, era la dona que, desprs de nou mesos d'embars, paria un nen o una nena i el criava amb la seva llet fins que es podia valdre autnomament. Desprs la funci d'alletament va passar a la dida i la mare es limitava a tenir la criatura (i assegurar-ne la legitimitat entre les classes altes). Amb les adopcions, la mare era la persona que es preocupava del benestar del nad. Avui dia, les funcions sn mltiples i poden incloure des de la gestaci, l'alletament, l'educaci i la socialitzaci primria, la cura fins a la majoria d'edat i l'amor. 

Vegeu.
Pare;
Fill;




























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="177456" title="Federaci de Barcelona de les JERC" nonfiltered="2600" processed="2597" dbindex="72607">

La Federaci de Barcelona de les Joventuts d'Esquerra Republicana de Catalunya (JERC-Barcelona) aglutina el jovent independentista de la ciutat de Barcelona.

Organitzaci.
El comit de les JERC-Barcelona est format pel federatiu, els portaveus de les seccions locals i els portaveus de les sectorials. El comit es reuneix un cop cada dues setmanes i s l'rgan decisori de la Federaci; s'hi decideixen tots els assumptes que afecten noms a nivell de la Federaci, car les seccions locals tenen llibertat quant a organitzaci interna.

Per altra banda, i cada tres mesos aproximadament, es convoca a tota la militncia a una Assemblea, on es repassen les activitats fetes durant els ltims tres mesos i es voten les que es faran fins la propera Assemblea. A part de l'Assemblea, a principis d'any se celebra una tancada  anual on es marquen dates, objectius i es proposen les campanyes de les JERC-Barcelona; tamb es presenten els plans de treball de cada secretaria, secci local i sectorial, que marcaran el ritme de treball durant l'any.

Federatiu de les JERC-Barcelona.
El federatiu est format pel Portaveu de la Federaci i pels Secretaris i Secretries:
Portaveu: Gerard Gmez del Moral.
Secretari d'Organitzaci: Daniel Molin.
Secretari de Coordinaci Territorial i Activisme: Rubn-David Borrs.
Secretria de Finances: Marta Alonso.
Secretari de Poltica Municipal: Jordi Castellana.
Secretari de Comunicaci: Jordi Navarro.
Secretria de Formaci: lex Daudn.
Secretria d'Associacionisme: Carlota Freixenet.

Portaveus de les Seccions locals.
Actualment compta amb 10 Seccions locals, coincidents amb els 10 districtes de la ciutat de Barcelona:
Ciutat Vella: Ral Peralta.
Eixample: Joaquim Asensio.
Sant-Montjuc: Dani Sanz.
Les Corts: Mireia Sabater.
Sarri-Sant Gervasi: Jordi Jacas.
Grcia: Jordi Llus.
Horta-Guinard: Anna Merchan.
Nou Barris: lex Miquel.
Sant Andreu: Laia Grang.
Sant Mart: Oriol Puig.

Portaveus de les sectorials.
Al Comit de les JERC-Barcelona hi ha representades dues Sectorials:
Assemblea de la dona: Joana Busquets.
Taula de Medi Ambient: Joan Bern. ;

Campanyes.
Les JERC-Barcelona s la federaci ms activa de l'Organitzaci. Cada any organitzen una campanya, ja sigui sobre un tema concret o b perqu hi han eleccions municipals, com s el cas dels anys 2003 i 2007.



Que no ens venguin la moto! - 2001.
La realitzaci d'aquesta campanya va coincidir amb la recent creaci del sistema tarifari integrat a Barcelona i a la seva rea metropolitana.

En aquesta campanya es reivindicava un transport pblic de qualitat, ampliaci d'horaris del Metro i del Nit-Bus, ttols de transport per a joves, estacions de ferrocarril accessibles per a discapacitats, etctera.

Prou especulaci! Habitatge digne pel jovent - 2002.
Campanya que denuncia la precarietat del jovent de la ciutat a l'hora de trobar un habitatge digne. Els eixos principals de la campanya sn varis. El ms important s la manca de sl a Barcelona, car tret de Diagonal Mar i del 22@, a Barcelona no queden ms solars disponibles. Altres eixos sn la manca d'habitatge protegit, els preus elevats i el nombre insuficient de pisos de lloguer.

Nous vens, nous reptes - 2004.
Aquesta campanya vol constatar la ms que evident arribada de gent immigrada d'altres pasos cap a Catalunya, i ms concretament a Barcelona. Proposa poltiques transversals per tal que les persones immigrades puguin adaptar-se amb facilitat al pas al que acaben d'arribar.

Cura't en salut - 2005.
Campanya que reclama una major informaci vers els joves sobre les possibilitats que tenen quant a temes sanitaris: des de l's del preservatiu fins als efectes que se'n poden derivar del consum de drogues.

Tamb es proposen models per a la prevenci de malalties de transmissi sexual i d'embarassos no desitjats, consum lliure d'estupefaents i altres drogues, llibertat sexual i afectivitat.

Generaci precarietat - 2006.
Recuperant l'esperit de la campanya d'habitatge, aquest cop les JERC-Barcelona van ms enll i no noms reivindiquen un habitatge digne si no que tamb un ofici de qualitat, sous competitius, estudis de nivell, etctera.

Vegeu tamb.
Joventuts d'Esquerra Republicana de Catalunya;
JERPV;

Enllaos externs.

Pgina web de les JERC;
Pgina web de les JERC-Barcelona;
Pgina web de les JERC-Eixample;
Pgina web de les JERC-Sants-Montjuc;
Pgina web de les JERC-Les Corts;
Pgina web de les JERC-Sarri-Sant Gervasi;
Pgina web de les JERC-Vila de Grcia;
Pgina web de les JERC-Horta-Guinard;
Pgina web de les JERC-Sant Andreu;
Pgina web de les JERC-Sant Mart;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="177458" title="Antoni Bulbena i Tusell" nonfiltered="2601" processed="2598" dbindex="72608">


Antoni Bulbena i Tusell (1854-1946) va sser un catedrtic que va traduir per primera vegada a la llengua catalana l'obra de Cervantes El Quixot.

La traducci es va realitzar l'any 1891 sota el ttol de L'enginys cavalier Don Quixot de la Mancha i fou reimpresa els anys 1930 i 2005.



Enllaos exteriors.

  Informaci bibliogrfica de L'enginys cavalier Don Quixot de la Mancha al catleg de la biblioteca de l'Instituto Cervantes a la ciutat de Mil (Itlia).





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="177464" title="Centre de tractament de residus de la Conca de Barber" nonfiltered="2602" processed="2599" dbindex="72609">
El Centre de tractament de residus de la Conca de Barber s un dipsit de residus urbans i una planta de compostatge que es va inaugurar el desembre de 2003 a la Conca de Barber, al terme municipal de l'Espluga de Francol, entre aquesta poblaci i Blancafort.

 El Centre de tractament de residus de la Conca de Barber .
El 12 de gener de 2002, se signava l acord entre el Departament de Medi ambient, el Consell Comarcal de la Conca de Barber i l Ajuntament de l Espluga de Francol per ubicar en aquest darrer municipi un dipsit de residus urbans (tcnicament anomenat de classe II) i una planta de compostatge. El promotor del Centre de tractament de residus de la Conca de Barber en fou el Consell Comarcal qui decid la ubicaci ms adequada en el terme de l Espluga de Francol, adquirint tretze hectrees de terreny a la partida del Pla de Nor. El control de la gesti correspon a un rgan gestor format per les administracions locals, els partits poltics i els sindicats. 

Segons la resoluci de 6 de mar de 2002 del Departament de Medi Ambient de la Generalitat, la planta de compostatge pot tractar fins a 7.000 tones/any de fracci orgnica dels residus municipals procedents de la recollida orgnica, a ms de fracci vegetal i altres residus compostables com residus de l agricultura, dels escorxadors, de les depuradores, i de la indstria agroalimentria, des de productes caducats fins a polpes, restes de pell, escora o sals. Amb aquests residus es pretn fabricar unes 1.700 tones l any de compost. Per motius econmics, la procedncia de la fracci orgnica ser de la Conca de Barber i de totes les comarques limtrofes; s a dir, de l Urgell, les Garrigues, la Segarra, el Priorat, l'Alt Camp, el Baix Camp, i l Anoia.

El dipsit controlat (l abocador) s pels residus slids urbans de la comarca. La proposta de resoluci de Medi Ambient noms admet els residus  no perillosos , que a ms hauran de ser  procedents de la comarca de la Conca de Barber . En la proposta de resoluci hi ha 4 fases: en la primera fase, el dipsit t una capacitat de 59.609 m3 i una vida til de 5,5 anys; desprs les capacitats augmenten a 112.83 m3, 145.520 m3 i 175.818 m3. La vida til total estimada s de 45 5 anys. Posteriorment, en el conveni signat entre l Ajuntament de l Espluga i el Consell, es redu la vida til a 20 anys.

La planta de lixiviats tractar nicament els sucs de la brossa generats pel dipsit controlat de la Conca de Barber mitjanant un sistema d evaporaci per convecci forada. La generaci prevista pel projecte era de 3.650 metres cbics/any, que es dipositaran en una bassa. Per aquests sistema, l abocador emetr a l atmosfera uns 175.000 m3 de biogs l any durant la primera fase. 

A banda de les insta lacions de tractament, el Centre inclou una aula educativa per a grups.

 La polmica .
El projecte fou criticat pel GEPEC, alguns tcnics independents; els pagesos de les cooperatives agrcoles de Blancafort i de l Espluga de Francol, la Plataforma rural de la Conca de Barber i particulars propers fsicament a la zona d abocament. Tots aquests collectius i persones s'uniren en la Plataforma d Alternativa al Centre de tractament de Residus de la Conca de Barber i criticaren el projecte que va sortir a informaci pblica perqu no s el que creien que necessitava la comarca i perqu la seva construcci al Pla de Nor provocaria forts impactes ambientals a la flora, fauna i medi natural de la zona. 

El setmanari El Pat, a principis d octubre de 2003, recollia la diversitat d opinions a l'entorn de la polmica. El batlle republic de l'ajuntament de Blancafort, Mag Balt, criticava el sobredimensionament i l'emplaament, exigia compensacions i una bona gesti, alhora no perdia ocasi d esgrimir la proximitat del poble al Centre per demanar la inclusi d'un representant permanent en l'rgan gestor. Jordi Llorens, des de la Plataforma i amb una lnia argumental semblant, es mostrava queixs per la manca de dileg i criticava els sistemes de tractament triats, la planta de compostatge oberta i l'existncia d'aigua sota l emplaament. Pel que fa als partits poltics, seguia la veu crtica d'ERC. El lder comarcal republic  Josep Andreu considerava que el projecte havia millorat grcies a les mobilitzacions i que hi continuarien estant al damunt "perqu no ens colin de tot a la planta de compostatge, com ha passat a Botarell, o amplin l'abocador, com a Tivissa". En canvi, els portaveus de CiU al Consell Comarcal i a l Ajuntament de l'Espluga es mostraven contents per l'apaivagament de les protestes i en Rovira, batlle de l'Espluga, reconeixia que "de la pressi a qu ens han sotms n ha sorgit el comproms d'una gesti acurada, i que tothom estigui molt ms sensibilitzat". 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="177465" title="Anselm Feuerbach" nonfiltered="2603" processed="2600" dbindex="72610">

Anselm Feuerbach (Espira, Alemanya, 1829 - Vencia, Itlia, 1880) va sser un pintor alemany.

Autor de nombroses escenes inspirades en l'Antiguitat clssica, la seva obra s present en museus de Basilea, Munic o Stuttgart.

Enllaos externs.

 Informaci pictrica sobre Anselm Feuerbach ;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="177467" title="Velomar" nonfiltered="2604" processed="2601" dbindex="72611">
El Velomar s una mena de transport martim creat per a s recreacional.

El velomar construt freqentment amb fibra consisteix en dues grans barres buides i completament tancades a tall de plataforma flotant, on s'assenten dos seients principals amb un joc de pedals i un tim que els ocupants accionen per moure i dirigir l'embarcaci. N'hi ha de diferents formes i models (alguns permeten un tercer ocupant) i solen estar disponibles sota lloguer a parcs, petits llacs o platges turstiques.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="177470" title="Cala Boadella" nonfiltered="2605" processed="2602" dbindex="72612">

La cala Boadella s una estreta i llarga cala entre Blanes i Lloret (municipi al que pertany). Ms concretament es troba situada entre la platja de santa Cristina i la platja de Fenals.

S'hi accedeix per un cam que surt dels jardins de Santa Clotilde, situats a la seva part posterior, baixant per alts penya-segats plens de pins que l'envolten per complert.

La seva longitud es de 310 m i t una amplada mitjana de 35 m. Unes roques grantiques la divideixen en diferents racons. La sorra s roja, de gra a voltes fora gruixut.

Fins fa uns anys hi entraven les golondrines que han deixat d'arribar-hi per unes corrents imperceptibles a la vista que ja havien provocat algun ensurt.

Si b fa unes dcades hi havia un petit rac a la seva part ms septentrional reservat als nudistes, actualment ho s tota ella.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="177471" title="Grdion" nonfiltered="2606" processed="2603" dbindex="72613">
Grdion (del grec Gordion, tamb coneguda com Gordi o Grdium, en turc Gordiyon)  era la capital de l'antic regne de Frgia. Correspon a l'actual jaciment de Yassihyk, a la provncia turca d 'Ankara, a uns 96 km al sud-oest de la ciutat d'Ankara i al districte de Polatli. El nucli de Grdion, composat per la ciutadella, la ciutat baixa i una fortalesa (Kk Hyk), se situava a la riba oriental del riu Sangarios (en grec          , actual Sakarya), que discorre des d'Anatlia central fins el mar Negre, encara que posteriorment van sorgir extensos suburbis a l'altra riba. El nom de l'emplaament es relaciona amb Gordias, un dels primers reis de Frgia.

Els nivells ms antics daten del Bronze mitj (c. 1500 aC). Entre els segles XII i X aC els frigis, provinents de Trcia, es van establir a l'Anatlia central, encara que no hi ha evidncies d'un regne de Frgia fins al segle VIII aC. Grdion va assolir l'esplendor sota el rei Mides II (segles VIII-VII aC), el qual es creu que va refundar la ciutat. Cap al final del seu regnat, Frgia va patir invasions dels pobles cimmeris, els quals devien ser els responsables de la destrucci de Grdion. Els lidis van expulsar els cimmeris i van conquerir Frgia cap al 620 aC.

Als voltants de Grdion s'hi van trobar prop de 80 tmuls funeraris construts pels reis de Frgia. El ms gran de tots, conegut originalment com la "tomba de Mides" (encara que actualment es creu que va pertnyer a un rei anterior) t uns 300 m de dimetre i 47 d'alada.

Desprs de la conquesta persa (c. 547 aC), Grdion es va convertir en capital de la satrapia de Frgia i seu d'una guarnici militar permanent. La seva importncia estratgica es basava en el control de l'encreuament del riu Sangarios. Per Grdion hi passava almenys una branca del cam reial persa que unia Sardes amb Susa. El 334 aC va ser conquerida per l'exrcit d'Alexandre Magne, el qual va protagonitzar el fams episodi del tall del nus gordi. Desprs de la mort d'Alexandre, Grdion va formar part de l'Imperi Selucida, de Galcia, del regne de Prgam i, finalment, de l'Imperi Rom (189 aC). Durant el perode rom la ciutat original va ser abandonada, i va sobreviure noms l'assentament del costat occidental del Sangarios.

 Enllaos externs .

 Web oficial de l'expedici arqueolgica ;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="177475" title="FAO" nonfiltered="2607" processed="2604" dbindex="72614">

Organitzaci de les Nacions unides per a l'Alimentaci i l'Agricultura (FAO, sigles de Food and Agriculture Organization) s una organitzaci especfica de la ONU, creada el 16 d'octubre de 1945, a la ciutat de Quebec. La FAO consta 188 membres (187 estats ms la Uni Europea).

El seu lema s Ajudar a construir un mn sense gana


Des de 1981 es considera el 16 d'octubre com Dia Mundial de l'Alimentaci.

La FAO realitza programes per elevar els nivells de nutrici i de vida, millora l'eficincia de la producci, elaboraci, comercialitzaci i distribuci dels aliments i productes agropecuaris de granges, boscos i pesques, promovent el desenvolupament i millora de la poblaci rural.

Aquest organisme prepara a les nacions en desenvolupament per fer front a situacions d'emergncia alimentria i, en cas necessari, presta socors d'urgncia. Promou inversions en la agricultura, el perfeccionament de la producci agrcola, la cria de bestiar i la transferncia de tecnologia als pasos en desenvolupament. Tamb fomenta la conservaci dels recursos naturals estimulant el desenvolupament de la pesca, piscicultura i les fonts de energia renovables.

La seva seu s a la ciutat de Roma, Itlia.

Enllaos externs.
Pgina de la FAO;












































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="177478" title="Anoa" nonfiltered="2608" processed="2605" dbindex="72615">

Els anoes sn unes menes de petits bvids salvatges endmics de les illes Clebes i de les Filipines que pertanyen al gnere Bobalus juntament amb altres espcies. Tenen l'aparena d'un bfal. N'hi ha de colors foscos o rogencs, de potes curtes i de banyes de secci triangular.

N'existeixen tres espcies en perill d'extinci: l'anoa de muntanya (Bubalus quarlesi), l'anoa de plana (Bubalus depressicornis) i l'anoa de les Filipines (Bubalus mindorensis).





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="177483" title="Assurbanipal" nonfiltered="2609" processed="2606" dbindex="72616">
Assurbanipal (Aur-b ni-apal, literalment  Assur ha donat un fill hereu ), va ser l'ltim gran rei d'Assria. Va regnar entre el 669 aC i el 627 aC. Els autor clssics l'anomenen Sardanapalos

Fill d'Assarhaddon i Naqi'a-Zakutu (dona de palau i no reina, d'origen semita; la nica reina fou Ashur-hamat que no fou mare de cap dels fills d'Assarhaddon), s fams per ser un dels pocs reis de l'antiguitat que sabia llegir i escriure. Durant el seu regnat l'escultura assria va assolir el seu apogeu, tal com es pot apreciar als palaus de Nnive. Era conegut amb diversos noms: alguns textos llatins i medievals l'anomenen Sardanapalus, els grecs el coneixien com Sardanapal, i a l'Antic Testament apareix com Osnaper (llibre d'Esdras, 4:10).

En el regnat d'Assurbanipal, l'esplendor assria era evident no noms en el seu poder militar, sin tamb en la cultura i les arts.  Assurbanipal va crear la biblioteca de Nnive, que era la primera biblioteca que recollia i que organitzava material de forma sistemtica. A Nnive s'hi va recollir tota la literatura disponible en escriptura cuneforme en aquell moment.

Va arribar al tron per la mort del seu germ gran Sin-iddina-apla abans del 672 aC. Es coneixen els nom de cinc germans i una germana. Com que no estava previst que arribs al tron la seva educaci no fou militar sin intellectual. El 672 aC, morta la reina, Assarhaddon, sota consell de la seva mare, va designar hereus, i a la mort del seu fill gran Assurbanipal va ocupar el seu lloc, mentre el segon, destinat a ser rei de Babilnia, va restar al mateix lloc. A la mort del seu pare va demorar uns mesos en ser coronat mentre la seva avia arranjava els problemes a la cort. Fou coronat probablement el 668 aC i desprs, formalment, va installar al seu germ gran Shamash-shum-ukin com a rei de Babilnia.

La seva primera preocupaci fou Egipte, revoltat. El 667 aC hi va enviar un exrcit que va derrotar a Taharqa prop de Memfis. Assurbanipal va romandre a Nnive sense anar a Egipte. De tots els caps egipcis portats a Nnive nomes un, Neco de Sais, va convncer a Assurbanipal de la seva lleialtat i fou reenviat a Egipte com a rei vassall. 

El rei de Ldia Giges (G gu, Guggu), va demanar ajut a Assurbanipal contra els cimmeris que els hi va concedir (665 aC) i els cimmeris foren derrotats  i dos caps cimmeris enviats a Nnive amb el bot. Per dels fets posteriors es clar que l'ajut assiri fou molt petit i que Giges va quedar desillusionat. Anys desprs va donar suport a Psammtic (Piamelki/Tuamelki) el fara rebel (contra Assria) a Egipte. Segons les fonts gregues els brbars dirigits pel rei Ligdamis o Dugdamis (Tugdamne) amb suport assiri van derrotar als lidis vers 652/650 aC per el fill de Giges, Ardis II, va succeir al seu pare (segons les fonts clssiques se situaria la successi vers 682 aC per realment ms probablement vers el 652 aC); un segon atac cimmeri va conquerir Sardes excepte la ciutadella i Ardis II es va declarar vassall d'Assurbanipal i va demanar el seu ajut. No va servir de res i Ldia es va salvar sense ajut exterior. Aliates II (621-564 aC) net d'Ardis els va acabar expulsant per acabar desprs sota el poder de Prsia en temps de Cressos vers el 546 aC.

Mort Taharqa el 664 aC el seu nebot i successor Tantamani va envair l'alt Egipte i es va establir a Tebes. A Memfis va derrotar a altres prnceps i segurament va matar a Neco I de Sais i es va fer amb tot el pas. Assurbanipal va enviar un nou exrcit que va derrotar als kushites i Tantamani es va retirar cap a Nbia. Els assiris van saquejar Tebes i van fer un gran bot. El fill de Neco, Psammtic I, va aconseguir ser reconegut pels assiris com a rei i fou independent per va mantenir cordials relacions amb Assria.

Desprs del 664 aC la situaci de pau amb Elam es va modificar; Urtaku el rei d'Elam va atacar Babilnia per sorpresa i Assurbanipal, potser ocupat en la qesti egpcia o altres afers, o perqu els missatgers foren interceptats pels elamites, va tardar en enviar ajut. Els elamites es van retirar abans de l'arribada dels assiris i el mateix anys va morir Urtaku i  el va succeir Teumman (Tempti-Khumma-In-Shushinak) que no era el seu hereu legtim amb el que molts notables elamites es van passar a Assurbanipal incloent el fill gran d'Urtaku, Humban-nikash.  El 657 aC va esclatar la guerra entre Assria i Elam per la provncia assria de Gambulu que el 664 aC havia donat suport als elamites i que Assurbanipal va decidir castigar mentre Teumman volia assentar el seu poder en front dels prnceps exiliats. Els assiris van entrar a Elam i van lliurar una gran batalla al riu Ulaya i va triomfar. Teumman es va sucidar i Humban-nikash fou installat com a rei (vassall) a Madaktu i un altre prncep, Tammaritu, com a rei a  Hidalu. Desprs els assiris es van dirigir a la capital de Gambulu que fou ocupada. El cap de Teumman fou portat a Nnive on va ser exposada al pblic a la porta de la ciutat.

Vers el 660 aC va fer una campanya contra Manna, va entrar al territori d'un cap mede de nom Birizhatri (possiblement B z(a)-xw  ra  Felicitat Mxima ), que portava el ttol de  cap de Mdia  ( az nu a Mat-a-a), el va derrotar aix com a dos caps de noms Parihia i Sarati (potser el escita Saratos), fills de G gi (a la Bblia Gog es l'ancestre dels escites), que dominaven 75 fortaleses (al n ).

La tensi hauria anat creixent entre els dos reis i el 652 aC el seu germ Shamash-shum-ukin de Babilnia es va revoltar, aliada a les tribus caldees, a les regions del sud, al reis de Guti, a Amurru, Malluha i fins i tot a Elam. Shamash-shum-ukin va enviar una carta al seu germ on formalment li declarava la guerra on declarava que Assurbanipal era noms el governador de Nnive i el seu vassall. La resposta va demorar un temps per quan Babilnia fou atacada es va demostrar que els assiris eren ms forts. El 648 aC Babilnia i Borsippa foren assetjades; desprs de dos anys de setges Shamash-shum-ukin va morir en el seu palau en flames just abans de la rendici. Va seguir una massacra dels rebels per la ciutat no fou destruda. Babilnia restaria un regne separat per estretament vinculat a Assria. El rei installat, Kandalanu, segurament no fou ms que un funcionari designat per realitzar les funcions religioses i protocollries.

Desprs de conquerir Susa i desfer completament el poder d'Elam abans del 640 aC, els assiris van entrar a les terres de Kurash (Cir I d'Anshan) rei de Parsuwash i Anzan, que havia donat suport als elamites i que es va haver de sotmetre a Assurbanipal i va enviar un fill de nom Arukku com hostatge a Nnive. Desprs d'aix apareix per primer cop el rei d'un lluny pas, Hudimiri, de nom Pizlame o Pizlume, darrera de l'Elam, enviant tribut a Assur. El pas ja havia aparegut abans a alguna inscripci per mai com a tributari.

Els darrers anys del seu regnat foren pacfics. Apareix esmentat per darrer cop en el seu 38 any de regnat (vers 631 aC), per segons fonts posteriors en va regnar 42 (fins vers 627 aC). Els erudits consideren probablement que mors vers el 630 aC i fos substitut pel seu fill Ashuretililani durant tres o quatre anys (vers 630-626 aC)

Enllaos externs.
 Assurbanipal el Gran (en angls);
 Lloc web de la Biblioteca del rei Assurbanipal;








































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="177490" title="Neil Diamond" nonfiltered="2610" processed="2607" dbindex="72617">
Neil Leslie Diamond  (24 de gener de 1941- ), cantant, compositor, guitarrista, actor i productor nord-americ, molt carismtic i fams per la veu perfectament modulada que li permet interpretar tot tipus de gneres musicals i profunda lrica introspectiva que imprimeix a les seves canons una msica meldica, expressiva i de fcil comprensi, tot i que tracta temes reflexius i amb grans arranajaments orquestrals. 

Es un dels artistes ms exitosos de tots els temps i ha exercit influncia en diversos solistes i grups com The Monkees, Elvis Presley, U2, Frank Sinatra, The Ventures, UB40... En total sn ms de mil aristes que han interpretat i/o versionat peces seves a tot el mn.

Biografia.
Va nixer a Brooklyn, Nova York, i va comenar a compondre canons als 16 anys, desprs que el cantautor Peter Seeger visits l'escola on estudiava i es comprs una guitarra. La primera can que va compondre fou "Hear Them Bells" i el 1960 enregistrava en el segell Duel juntament amb el seu company d'estudi Jack Pecker amb el nom de Neil & Jack els singles "What Will I Do" i "I'm Afraid" amb un so similar als Everly Brothers, per sense xit, cosa que el va portar a estudiar medicina fins que el 1962 va rebre una oferta per treballar amb Sunbean Music i a l'any segent CBS li oferia un contracte per enregistrar els senzills "At Night" i "Clown Town", produts per Tom Catalano, que posteriorment seria el seu productor al segell UNI, per com que no era el seu estil musical va tornar a la composici per altres artistes com el tema "Sunday and Me" per al grup Jay & The Americans. Els seus companys de producci Eliie Greenwtch i Jeff Barry el van animar i ajudar a parlar amb Atlantic Records, per no van veure clar la seva orientaci muscial, el que s que va veure que tenia futur fou Bert Berns, un reconegut productor, que va veure futur comercial amb Diamond i el va fitxar per al seu segell Bang, on tamb hi havia The MacCoys, Them i Van Morrisson. En aquest moment Diamond va comenar a pensar de fer servir un pseudnim com Ice Cherry o Noah Kaminsky perqu considerava que el seu nom era massa simple, al final, per, va decidir deixar-se estar de pseudnims. 
 
Entre el 1965 i el 1968 va enregistrar canons com "Cherry Cherry", "Solitari man", "You got to me", "Red, red wine", "Girl, you'll be a woman soon", "I got the feeling", "Thank The Lord For The Night Time ", "Kentucky Woman"(1967) o  I m a believer , que va popularitzar el grup The Monkees i que va vendre ms d'un mili de cpies i que va estar 7 setmanes en el nmero u de vendes, superant els rcords establerts per Elvis Presley i The Beatles. 

A ms, The Monkees van aconseguir ms xits amb els temes "Look Out Here Come's Tomorrow"  i " A Little Bit me A Little Bit You ". Parallelament Cliff Richard amb "I'll Come Running" i Lulu amb"The Boat That I Row" van confirmar la reputaci de compositor reeixit ja que foren temes amb gran xit. 

El 1967 Diamond volia llanar una can introspectiva "Shilo" com a senzill, per Ban no ho va voler ja que no tenia el mateix estil que els seus hits anteriors. Va comenar aix una pugna judicial per rescindir el contracte i recuperar els drets dels seus temes que va durar 10 anys i que finalment Diamond va guanyar.  

El 1968 va firmar pel segell UNI que li donava total llibertat i de nou treballava amb el productor Tom Catalano i va aconseguir molts xits a travs de temes com "Two Bit Man-child", "Sunday Sun", "Brookyln Roads" (1968), "Sweet Caroline" , "Brother's Love Travelling Salvation Show", "Holly Holy" , "Until It's Time For You To Go" (1969),"He Ain't Heavy He's My Brother" , " Done To Soon " , "Soolaimon", "Cracklin' Rosie" (1970) que fe primer lugar en el Billboard y vendi ms de 3 millones de sencillos, "I am I said", "Stones/Crunchy Granola Suite" (1971), "Play me", "Walk on Water", i "Song Sung Blue" (1972),

Els xits continuen durant tota la seva vida i la seva carrera, a ms de ser un dels artistes millors pagats segons la revista Forbes. 



Discografia.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="177492" title="Punta de s'Agulla" nonfiltered="2611" processed="2608" dbindex="72618">

La Punta de s'Agulla s un petit penyal que sobresurt entre la cala de Sant Francesc i la platja de Santa Cristina, entre Blanes i Lloret.

Tamb se l'anomena Punta del frare per la seva forma vista des de Sant Francesc.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="177494" title="Dret civil" nonfiltered="2612" processed="2609" dbindex="72619">


El dret civil s el conjunt de normes jurdiques i principis que regulen les relacions personals o patrimonials entre persones privades, tant fsiques com jurdiques, de carcter privat i pblic, o incls entre les ltimes, sempre que actuen desprovedes d'imperium. Se li pot definir tamb, en termes generals, com les normes i principis que regulen les relacions ms generals i quotidianes de la vida de les persones, considerant les persones quant a tal, com a subjecte de dret, o com aquell que regix a l'home com a tal, sense consideraci de les seues activitats peculiars; que regla les seues relacions amb els seus semblants i amb l'Estat, quan este actua en el seu carcter de simple persona jurdica i en tant eixes relacions tinguen com a objecte satisfer necessitats de carcter genricament humanes.
De la mateixa manera, a vegades es denomina dret civil al conjunt de normes incloses dins d'un codi civil.
Finalment, tamb s'utilitza el terme dret civil, sobretot en l'mbit del dret anglosax, per a referir-se al:
Dret continental (com Civil Law), en contraposici al sistema anglosax (o Common Law). 
Dret positiu, en contraposici al Dret natural. 

Contingut. 
El Dret civil habitualment comprn:
 El dret de les persones, que regula l'inici i fi de l'existncia de les persones naturals i jurdiques, la capacitat jurdica i l'administraci dels bns dels incapaos, els drets de la personalitat, els atributs de la personalitat, s a dir, els elements que determinen les condicions de cada individu en la seua relaci jurdica amb els altres, com ara l'estat civil, el domicili, la nacionalitat i certs drets qualificats de "personalssims", per quant no poden transmetre's o transferir-se a altres persones. ;
 El dret de les obligacions i els contractes, que regula els fets, actes i negocis jurdics, i les seues conseqncies i efectes vinculants. ;
 El dret de coses o de bns, que regula el que es coneix com a drets reals i, en general, les relacions jurdiques dels individus amb els objectes o coses, com ara la propietat, els modes d'adquirir-la, la possessi i la mera tinena. ;
Normes de responsabilitat civil. ;
 El dret de famlia que regula les conseqncies jurdiques de la relacions de famlia, provinents del matrimoni i del parentiu. Sense perju, que part de la doctrina la considera una branca autnoma del dret. ;
 El dret de successi o successori, que regula les conseqncies jurdiques que vnen determinades per la defunci d'un individu quant a les formes de transmissi dels seus bns i drets a tercers. ;
 Finalment, tamb inclou normes genriques aplicables a totes les branques del dret, com l'aplicaci i interpretaci de les normes jurdiques i normes de dret internacional privat. Per esta ltima ra, el dret civil rep la seua denominaci de Dret com. ;

s necessari tindre en compte que l'estudi del dret civil comprn, a ms, l'anlisi de les diferents accions judicials que l'ordenament jurdic atorga per a la protecci de les situacions jurdiques abans descrites.
Caracterstiques 
El dret civil s el dret privat com i general dels pasos.

Dret civil com a dret privat. 
El dret civil ha sigut des de l'poca del dret rom el conjunt de normes que constituxen el dret privat, entenent per tal a aquell que regula les relacions entre les persones. S'oposava, per tant, al dret pblic, que regula les relacions de les persones amb els poders de l'estat i dels poders pblics entre si.

Dret civil com a dret com. 
Les normes del dret civil s'apliquen a totes les matries de dret privat que no tinguen una regulaci especial de carcter legal. L'evoluci del dret i la seua especialitzaci van fer nixer branques especfiques de dret privat com el dret mercantil. Estes branques tenen en com el fet de mantindre com a dret supletori al dret civil, que s'institux aix com a dret com.

Dret civil com a dret general. 
El dret civil cont normes que regulen les relacions jurdiques privades aplicables a tots els individus independentment de factors com a nacionalitat, professi, religi, etc. S'aplica a tots els que es troben en la mateixa situaci jurdica.























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="177495" title="Nilgau" nonfiltered="2613" processed="2610" dbindex="72620">

El nilgau (Boselaphus tragocamelus) s un antlop de gran mida i banyam petit que t el seu hbitat natural als boscos de l'ndia i de Pakistan. La poblaci estimada de nilgaus en aquests dos pasos s aproximadament de 100.000. 

Durant els anys vint del segle XX, aquesta espcie  va sser introduda en alguns zoolgics privats de l'estat estatunidenc de Texas, des d'on se'n van escapar alguns exemplars i hi han donat lloc a poblacions salvatges en aquest mateix estat i tamb a Alabama. La poblaci salvatge de nilgaus a Texas es calcula al voltant dels 15.000 exemplars. 

Enllaos externs.

 Fotografies de nilgaus ;
 Descripci i fotografies d'aquesta espcie ;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="177496" title="Juan Bautista Snchez Gonzlez" nonfiltered="2614" processed="2611" dbindex="72621">
Juan Bautista Snchez Gonzlez fou un militar espanyol nat a Illora (Granada) el 12 de novembre de 1893 i mort a Puigcerd (La Cerdanya) el 30 de gener de 1957. En el moment de la seva mort era capit general de Catalunya.

El militar.
Als 18 anys entra a l'acadmia militar d'infanteria de Toledo. El seu primer dest va ser el protectorat espanyol del Marroc. Va ser un dels militars implicats en la preparaci de "l'Alzamiento". Es va sublevar el 17 de juliol de 1936 a Melilla. Va lluitar a les principals batalles de la Guerra Civil espanyola (Brunete, Terol, Ebre), sent el primer cap a entrar a Bilbao el 19 de juny de 1937. En aquells moments tenia el grau de tinent coronel. Posteriorment, al capdavant de tropes navarreses, participar en la partici en dos del bandol republic, arribant al Mediterrani per Castell. Tot seguit s dirigir al nord, participant a la batalla de l'Ebre i posteriorment entrant a Barcelona el 26 de gener de 1939. A les 19 hores es va dirigir per rdio a la poblaci per anunciar l'ocupaci militar per part de les tropes de Franco de la capital catalana.

Capit general de Catalunya.
El 14 d'octubre de 1949 es nomenat capit general de Catalunya, crrec que ocupar fins a la seva mort, en estranyes circumstncies. 

Mort a Puigcerd.
Eren conegudes les seves simpaties monrquiques i se sabia que era partidari de la restauraci de Joan de Borb, pare del rei Joan Carles I.

El ministre secretari del "Movimiento", Jos Luis Arrese, estava preparant una llei orgnica que va alarmar el sector monrquic del rgim, ja que deixava fora de joc les aspiracions d'una restauraci en la figura del pretendent Juan III. Aleshores van maniobrar per situar Juan Bautista Snchez com a president de govern i arraconar el general Franco com a figura merament honorria. L'oposici de l'esglsia i de molts generals va forar la dimissi d'Arrese. Tot i aix les relacions entre Franco i Bautista Snchez no van millorar. El capit general va ser trobat mort a la seva habitaci de l'"Hotel del Prado" de Puigcerd, on estava hostatjat perqu havia anat a inspeccionar un destacament militar situat a la collada de Toses.  Al llibre Mis conversaciones privadas con Franco, el tinent coronel Francisco Franco Salgado-Araujo, cos i secretari personal del general Franco apunta que el dictador va comentar-li que tenia pensat destituir-lo de forma imminent. Segons La Vanguardia Espaola del 31/01/1957 va morir a tres quarts de deu del mat i desprs de que: "desde hace algunos dias el capitan general sentase fatigado". Oficialment va morir a causa d'un atac de cor.

Bibliografia.
 Franco Salgado-Araujo, Francisco. Mis conversaciones privadas con Franco. Ed. Planeta. Barcelona 1976.

Referncies.

Biografia a xtec.es;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="177498" title="Sidra" nonfiltered="2615" processed="2612" dbindex="72622">


La  sidra  s una beguda alcohlica de baixa graduaci (d'entre 4 i 8) fabricada amb el suc fermentat de la poma. Es tracta d'una beguda molt estesa per tot el mn, aix a Europa es troba a nombrosos estats : Alemanya, Frana (Calvados), Espanya (Astries, Cantbria i Pas Basc), Itlia (Piemont), Esccia i Anglaterra. A Amrica, tamb es produeix en algunes regions de diversos pasos, probablement a causa de la influncia de la immigraci espanyola del segle passat: per exemple a Mxic, a les ciutats de Huejotzingo i Zacatln, de l'estat de Puebla i a Argentina, sobretot a les provncies de Rio Negro, San Juan i Santa Fe.

Cal diferenciar la sidra natural de l'escumosa. En general, mentre al nord d'Espanya es consumeix majoritriament la sidra natural, en la resta el mn s'acostuma a consumir la sidra escumosa (que s'assembla ms al cava o a la cervesa).

Enllaos externs.
Astries i la sidra asturiana;













































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="177499" title="Estudi XX Cor" nonfiltered="2616" processed="2613" dbindex="72623">
L'Estudi XX Cor s una formaci de cambra, creada l'any 1999, amb la intenci de treballar la msica vocal del segle XX. Els seus membres sn essencialment estudiants de cant de grau mitj i superior, o cantaires amb gran experincia vinculats des de fa anys al mn coral.

Ha actuat als principals auditoris i festivals internacionals de msica que tenen lloc al nostre pas. El seu repertori inclou obres tan diverses com Le Roi David de Honegger, Carmina Burana de Carl Orff, el Requiem de Gabriel Faur o el Messies d'Hndel. Ha participat en diverses estrenes d'peres contempornies: al Grec 99, amb l'ldiota de Fidor Dostoievski, amb msica de Joan Grimalt, i al Grec 04, amb Josafat, amb msica de Pere Purtolas, al Teatre Lliure de Barcelona amb Pentesilea, d'Enric Ferrer i ha format part de l'espectacle Passejant per Broadway.

La seva fundadora i directora s Rosa Maria Ribera. Va nixer a Terrassa. Ha estudiat direcci coral amb el mestre Enric Rib i est en possessi del ttol superior d'aquesta especialitat i del de professora de cant.

Ha estat mestra de direcci coral en cursos internacionals i ha treballat amb E. List, Manuel Cabero i Pierre Cao. Ha dirigit diverses entitats corals -la Massa Coral de Terrassa, la Coral Belles Arts de Sabadell i les corals infantils i juvenils Sembra de Terrassa- i ha estat la directora titular del Cor dels Amics de l'pera de Sabadell.




 


 Referncies .
Article escrit per un component de l' Estudi XX Cor.
Cors d'Espanya;
Entitats de Terrassa;
Federaci Catalana d'Entitats Corals;
Festival de Msica de Cadaqus;
Actuaci a l'Auditori de Barcelona;
ARTS, empresa de gesti cultural ;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="177501" title="Giny" nonfiltered="2617" processed="2614" dbindex="72624">



En informtica, un giny (en angls widget) s una eina virtual interactiva que es pot descarregar i que ofereix serveis com per exemple, les darreres notcies, l'oratge o mapes, entre molts d'altres. S'executa sobre un Motor de Giny.

Diversos portals o desenvolupadors de sistemes operatius en diuen de diferents maneres: Yahoo! Widgets, els Dashboard widgets dels ordinadors Apple Macintosh, els Gadgets de Microsoft o els panells o gadgets del Google Desktop.

Referncies.
 http://www.softcatala.org/projectes/eines/recull/recull.htm;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="177506" title="Escola Valenciana" nonfiltered="2618" processed="2615" dbindex="72625">

Escola Valenciana, Federaci d'Associacions per la Llengua s una entitat cvica que agrupa vint-i-quatre associacions del Pas Valenci en defensa del valenci com a eina de comunicaci i estudi a l'ensenyament ordinari.

El seu origen es remonta a l'any 1984, quan diverses associacions actualment integrades van iniciar una collaboraci en favor de les reivindicacions dels pares i mares d'alumnes aix com els seus ensenyants en favor de la llengua. Constituda oficialment el 1990 reivindica una escola integradora i solidria, arrelada al seu propi medi i que considera el valenci com l'element normal de comunicaci i d'estudi a l'escola. 

L'entitat organitza les conegudes Trobades d'Escoles en Valenci, aplecs ldics i reivindicatius que han esdevingut el projecte amb ms ress de l'entitat, reunint en la seua 22ena edici, la primavera del 2007, ms de 220.000 persones a les 16 trobades comarcals celebrades.

En els darrers anys ha conservat l'acci a l'escola i ha ampliat les accions en matria de normalitzaci lingstica a la resta d'mbits socials d's. Educaci, msica, cinema, literatura, cultura popular, multiculturalitat, voluntariat, sostenibilitat i democrcia participativa sn els pilars d'una nova visi d'Escola Valenciana com a entitat global, que ha estat un grup de pressi constant i constructiu a la vida social, educativa i poltica valenciana.

Entre els programes i activitats que organitzen es troben el Voluntariat pel Valenci, la Gira - Festival Itinerant de Msica en Valenci, el cicle de Cinema a l'Escola, el Premi Sambori de literatura en valenci i l'Acostat al Territori, projecte de viatges culturals per a les escoles. Amb Escola Catalana i VilaWeb dna suport al projecte Escoles en Xarxa.

Actulament aquesta entitat compta amb representaci a les comarques del Baix Maestrat, l'Alt Maestrat, Els Ports, la Plana Alta, l'Alcalatn, la Plana Baixa, el Camp de Morvedre, el Camp de Tria, l'Horta, la Ribera Alta, la Safor, la Costera, la Vall d'Albaida, el Comtat, la Marina Alta, la Marina Baixa, l'Alcoi, el Vinalop Mitj, l'Alacant i el Baix Vinalop.

L'any 2004 fou guardonada amb el Premi Gabriel Alomar i Villalonga durant la celebraci dels Premis 31 de desembre concedits per l'Obra Cultural Balear. El 2006 fou guardonada amb el Premi Nacional a la Projecci Social de la Llengua Catalana, concedit per la Generalitat de Catalunya, per la defensa i s del catal al Pas Valenci, per implicar a la societat civil en la creaci d'un futur ms solidari on el valenci sigui la llengua d'integraci i de cohesi social. El 2008 va rebre el Premio Ciudadanos, que organitzen l'Associaci d'Entitats de Radio i Televisi digital i el Consell Audiovisual Ciudadano, que s'atorga a 'persones o institucions que durant tot l'any s'han comproms amb el seu esfor i dedicaci en projectes socials de recolzament i solidaritat amb els ciutadans i que afecten a la convivncia ciutadana'.

Enllaos externs.
  Pgina oficial d'Escola Valenciana;
  Escola Valenciana al facebook;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="177508" title="Hotel" nonfiltered="2619" processed="2616" dbindex="72626">



Un hotel s un edifici planificat i condicionat per allotjar les persones temporalment, i que permet als viatgers, allotjar-se durant els seus desplaaments. Els hotels proveeixen els hostes de serveis addicionals com restaurants, piscines i guarderies. Alguns hotels tenen serveis de conferncies i animen grups a organitzar convencions i reunions al seu establiment.

Els hotels estan normalment classificats en categories segons el grau de confort i el nivell de serveis que ofereixen. Cada categoria est simbolitzada per una estrella.





Tipus d hotels.


Hotels Familiars.

 
Sn hotels que s han dissenyat per gaudir-los a qualsevol poca de l any i estan situats a primera lnia de mar. N hi han que disposen d habitacions amples i cmodes, piscines, installacions esportives, programes d animaci per a persones de totes les edats i una gastronomia on es pot trobar diferents plats de cuina internacional. Com exemples d aquest tipus d hotels, cal citar: l  H10 Rubicn Palace, a Lanzarote, l   H10 Costa Adeje Palace, a Tenerife, Espanya i l  Ocean Turquesa a Mxic, tots de la cadena H10 Hotels.


Hotels Gastronmics. 


Es caracteritzen per la seva oferta gastronmica exclusiva que es presenta com la principal de l establiment. La seva cuina s esmerada i creativa amb influncia internacional als seus restaurants, amb degustaci de diferents estils culinaris i una variada selecci de vins. A tall d exemple, l hotel H10 Montcada  que fa part de la cadena H10 Hotels, ubicat a Barcelona, Espanya.

Hotels de Convencions.


S han dissenyat amb l objectiu de poder acollir convencions i reunions. Actualment, al Carib, hi ha hotels com l  Ocean Maya, (Ribera Maia, Mxic) i l  Ocean Blue (Punta Cana, Repblica Dominicana), que fan part de la cadena H10 Hotels. Els salons de convencions i les sales de reunions d'aquests hotels es caracteritzen pels seus espais amplis i per estar equipats amb tots els mitjans tecnolgics i humans per a celebrar-hi qualsevol mena d'esdeveniment.




















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="177511" title="Cala de Sant Francesc" nonfiltered="2620" processed="2617" dbindex="72627">

La cala Sant Francesc o cala Bona s una cala de Blanes. T una longitud de 220 m i la sorra s gruixuda. Des de la platja s'observa la punta de s'Agulla.

Actualment est envoltada d'urbanitzacions turstiques, tot i les reivindicacions dels ecologistes locals, que volen suprimir l'edificaci a la zona. Per els permisos i requalificacions semblen no tenir fi i aix recentment s'ha obert una nova carretera molt a prop del castell per allotjar-hi noves cases.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="177512" title="Getdeb" nonfiltered="2621" processed="2618" dbindex="72628">
Getdeb s un portal de descrrega de programari lliure amb aplicacions llestes per installar empaquetades en el format DEB i de lliure distribuci. Getdeb.net va ser creat per facilitar la installaci de les ltimes versions de nou programari als usuaris d'Ubuntu, i oferir al mateix temps les ltimes versions d'un gran ventall d'aplicacions gratutes i de codi obert. El portal est estructurat en 12 categories per 32 i 64 bits.

 Enllaos externs .
Getdeb;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="177524" title="Treball (economia)" nonfiltered="2622" processed="2619" dbindex="72629">

El treball s un esfor manual o inte lectual que no implica, necessriament, una contrapartida econmica. L'etimologia llatina del mot tamb aclareix alguns aspectes car es vincula el treball a un aparell de tortura.

 Definici .
Especialment en dret, economia i sociologia, segons el Diccionari de l Enciclpedia Catalana, s l activitat conscient dels ssers humans orientada per a satisfer les seves necessitats transformant la natura que els envolta.

En economia s defineix com un esfor hum aplicat a la producci de la riquesa. s, per tant un factor de producci.

 El treball, una activitat que no necessriament t una contrapartida econmica .
Des de les Cincies Socials, la definici no diu res sobre una contrapartida salarial o en espcies. En conseqncia, el concepte "treball" noms es compressible a partir de les relacions socials de les quals forma part una tasca o activitat determinada. 

Una forma d'atansar-se a aquesta particularitat s, segons R. E. Pahl, que ens  imaginem una dona planxant. Est davant una post de planxar en la qual hi ha una brusa o una camisa. Est treballant o s est divertint i, si est fent el primer, quina classe de treball s? La resposta dependr de les relacions socials en qu es troba la tasca que faci. . 

Les respostes, segons l'autor, poden ser moltes. En primer lloc, la dona podria ser una treballadora assalariada a jornada completa que fbrica peces txtils a casa. Per tamb, en segon lloc, podria ser que l empresari no sigui honest i no estigui registrada en les llistes oficials de la Seguretat Social, per tant seria un treball assalariat submergit. Un altre possibilitat, la tercera, s que sigui una treballadora autnoma ocupada en la producci a petita escala de productes. En aquest cas s responsable del seu propi ritme de treball i de la qualitat del que produeix. En aquest tres primers casos sempre en tracta a la dona com a generadora d ingressos, per podrem ampliar el ventall a noves possibilitats: es podria tracta d una dona que pot estar planxant la camisa d un altre membre de la famlia amb qui viu. En aquest cas les relacions no sn ja de producci, ja no hi ha salari, sin familiars o patriarcals, doncs, s a la dona a qui per  tradici cultural  s encomanen aquestes tasques en l mbit familiar. Ampliant la tasca d obligaci familiar, podria ser que planxes una pea de la seva sogra. En aquest cas seria una treballadora social voluntria i gratuta; una dona que se sent responsable del benestar de la mare del seu marit. No s que hi hagi un  instint   innat, que capaciti a les dones a  fer-se crrec de la sogra: s tot un procs de socialitzaci ( educaci ) que fa que les dones i els homes tinguin diferents percepcions i actituds. L inventari podria ser ms gran: planxar la camisa per a ella ja que l endem a la feina la necessita, per tant ho faria per obligaci; podria ser per un amant i ho faria per tendresa, etctera; per en res canviaria l essncia de la qesti: tot s el mateix treball, el que varia sn les relacions socials i les orientacions on s ubica aquest treball. El treball t, doncs, moltes significacions, per en cap cas s obligatria una contrapartida salarial.

 Etimologia, el treball una activitat que produeix dolor .
Segons Joan Coromines, la paraula treballar prov del llat tripaliare, de tripalium, instrument de tortura que s utilitzava per infligir dolor i sofriment. Treballar significa, doncs, ocupar-se amb obstinaci en alguna cosa, sotmetre una matria a una acci contnua i metdica per donar-li forma i sofrir els esforos a qu es troba sotmesa. 

 Referncies bibliogrfiques .
 



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="177535" title="Ren Maheu" nonfiltered="2623" processed="2620" dbindex="72630">
Ren Maheu (1905-1975), fou Director General de la UNESCO entre 1961 i 1974. 

Professor de filosofia de formaci, Maheu era amic de Jean-Paul Sartre et Simone de Beauvoir. Fou agregat cultural francs a Londres entre 1936-1939. Desprs d'exercir la docncia en el Marroc entre 1940-1942, va passar a ocupar un lloc de gesti en l'agncia de premsa francesa per a frica, en Alger. En 1946 va ingressar en la UNESCO com cap de la divisi de "Lliure Flux d'Informaci". En 1949 Jaime Torres Bodet el va nomenar director de la seva oficina executiva. 

En 1954 va ser nomenat Director General assistent i representant de la UNESCO en la seu central de l'ONU de 1955 a 1958. En 1959 s nomenat Sotsdirector General i en 1961 pass a ser Director General, crrec que va ocupar durant dos mandats fins a 1974.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="177541" title="Facultat de Medicina (UMH)" nonfiltered="2624" processed="2621" dbindex="72631">
La Facultat de Medicina de la Universitat Miguel Hernndez d'Elx est situat al Campus de Cincies de la Salut de la poblaci de Sant Joan d'Alacant. Es va fundar l'any 1979 enclavada dins de la Universitat d'Alacant, encara que la Llicenciatura en Medicina ja s'impartia des d'abans dins del CEU, per amb la formaci de la Universitat Miguel Hernndez l'any 1997 va ser escindida de la d'Alacant formant part de la Miguel Hernndez. Del perode entre 1979 i 1997 noms s'impartia la titulaci de Medicina. Ja amb la incorporaci a la UMH, s'incorporaren les titulacions de: Fisioterpia, Farmcia, Podologia i Terpia Ocupacional. Durant el curs 2003-2004 la llicenciatura de Farmcia es va escindir de la Facultat de Medicina per a formar la seua prpia.

La Facultat s capdavantera en congressos, tenint el Congrs Nacional d'Estudiants de Medicina, que en 2007 se celebra el XXV edici sent la 3a edici internacional, les Jornades Nacionals d'Estudiants de Podologia i les de Fisioterpia. 

L'rgan de govern de la facultat, a l'any 2007, est compost pel deg, Juan Manuel Caturla Such, la secretria, Dolores Marhuenda Amors, i per quatre vicedegans: el de Gesti, Antonio F. Compa Rosique, el d'Alumnat, Fernando A. Lpez Prats, la d'Estudis, Maria Carmen Acosta Boj i la de Professorat, Maria Francisca Colom Valiente.

Les infraestructures, tant de la Facultat de Medicina com de la Facultat de Farmcia, sn comunes a totes les titulacions del Campus de Sant Joan. El deganat est situat en el Edifici 1-Facultat de Medicina i s on hi ha les aules de la titulaci de Medicina, el CEGECA (Secretaria de Campus) la cafeteria i la Biblioteca. Hi ha tamb el Edifici 2 on es troben els departaments de la Universitat que tenen docncia al Campus i l'Edifici 3-Facultat de Farmcia, que s on donen classe totes les titulacions a excepci de Medicina i hi ha laboratoris. A banda, hi ha l'hospital universitari de Sant Joan i tamb laboratoris arreu del campus.

El departaments de la Universitat que tenen docncia a la Facultat de Medicina sn els segents:
 Agroqumica i Medi Ambient;
 Biologia Aplicada;
 Bioqumica i Biologia Molecular;
 Cincia i Tecnologia dels Materials;
 Economia Agroambiental, Enginyeria Cartogrfica i Expressi Grfica en l'Enginyeria;
 Estadstica, Matemtiques i Informtica;
 Farmacologia, Pediatria i Qumica Orgnica;
 Fisiologia;
 Histologia i Anatomia;
 Medicina Clnica;
 Patologia i Cirurgia;
 Producci Vegetal i Microbiologia;
 Psicologia de la Salut;
 Salut Pblica, Histria de la Cincia i Ginecologia;
 
Enllaos externs.
Pgina web oficial de la Facultat de Medicina;
Pgina web del Congrs Nacional d'Estudiants de Medicina (CNEM);
Pgina web de les Jornades Nacionals d'Estudiants de Podologia (JNEP);
Pgina web de les Jornades Nacionals d'Estudiants de Fisioterpia (JNEF);
Pgina web oficial de la Universitat Miguel Hernndez;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="177543" title="Rubn Ramrez Hidalgo" nonfiltered="2625" processed="2622" dbindex="72632">


Rubn Ramrez Hidalgo s un tennista valenci, nascut el 6 de gener de 1978 a Alacant, que ha guanyat 7 ttols challenger (4 en individuals i 3 en dobles), per encara no n'ha guanyat cap en la ATP; arribant aix si, a 3 finals en dobles junt el catal Albert Montas.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="177546" title="Mario Gas Cabr" nonfiltered="2626" processed="2623" dbindex="72633">
Mario Gas Cabr ( Montevideo, Uruguai 1947 ) s un actor, director de cinema i director teatral catal.

Biografia.
Va nixer el 15 de febrer de 1947 a la ciutat de Montevideo, capital d'Uruguai, durant la gira musical del seu pare i sent nebot de Mario Cabr. Va iniciar la seva activitat en el mn teatral durant la seva estada a la universitat, on abandon els estudis de dret de la Universitat de Barcelona, iniciant a finals de la dcada del 1960 la seva activitat com a director teatral.

Activitat professional.
Al llarg de la seva carrera ha dirigit ms de 50 obres al teatre. Aix mateix tamb ha fet de director escnic de produccions operstiques com La Traviata o Un ballo in maschera de Giuseppe Verdi; Madama Butterfly de Giacomo Puccini i L'elisir d'amore de Gaetano Donizetti.

Sense oblidar la seva faceta d'actor en ms de 30 pellcules, ha treballat sota la direcci de Jaime Camino, Vicente Aranda, Bigas Luna, Luis Garca Berlanga, Flix Rotaeta, Ventura Pons o Josep Maria Forn. Aix mateix tamb destca al llarg de la seva carrera la seva tasca com a doblador, sent la veu habitual d'actors com Ben Kingsley, Mel Gibson, John Malkovich o Geoffrey Rush.

L'any 1996 fou guardonat amb el Premi Nacional de Teatre, concedit per la Generalitat de Catalunya, pel seu muntatge teatrel Sweeney Todd. El 1998 fou guardonat amb el Premi Ciutat de Barcelona de les arts escniques pels seus mutatges Guys and Dolls i La reina de bellesa de Leenane, i el 1999 amb el Premi Butaca a la millor direcci teatral per La reina de bellesa de Leenane.

Obres de teatre dirigides.
2005: A Electra le sienta bien el Luto;
2003: Zona zero;
2002: El sueo de un hombre ridculo, de Fiodor Dostoievski;
2001: La Mare Coratge i els seus fills, de Bertolt Brecht. TNC;
2001: Lul, de F. Wedekind. TNC;
2001: A little night music, de Stephen Sondheim;
2000: Top-dogs, d'U. Widmer;
2000: Olors, de Josep Maria Benet i Jornet, TNC;
1999: La habitacin azul, de David Hare. 1999;
1998: Guys & Dolls, de Loesser/Swerling/Burrows, Teatre Nacional de Catalunya;
1998: Master Class, de Terrence McNally. Teatro Marquina de Madrid;
1998: La reina de bellesa de Leenane, de Martin McDonagh;
1995: Sweeney todd, el barber diablic del carrer Fleet, de Stephen Sondheim. CDGC/Teatre Poliorama;
1995: La gata sobre el tejado de zinc caliente, de Tennessee Williams. Teatre Principal de Valncia;
1995: Martes de Carnaval, de Ramn Mara del Valle-Incln. Centro Dramtico Nacional;
1994: Otello de William Shakespeare. Festival d'Estiu Grec;
1993: Golfos de Roma, de Stephen Sondheim. Festival de Teatro de Mrida;
1992: El temps i els Conway, de J.B. Priestley. Teatre Condal;
1986: La Ronda, d'Arthur Schnitzler. CDGC/Teatre Romea;
1984: L'pera de tres rals, de Bertolt Brecht i Kurt Weill. CDGC/Teatre Romea;

Nominacions.
 Premis Goya .


 Premis MAX .



Enllaos externs.
  Fitxa de Mario Gas a www.eldoblaje.com;
  ;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="177550" title="Kigali" nonfiltered="2627" processed="2624" dbindex="72634">


Kigali s la capital de Rwanda i el centre econmic i administratiu de l'estat. T una poblaci entorn del mili d'habitants (851.000 el 2005). El terme municipal, de 112 km, es correspon amb la provncia de Kigali, una de les cinc que conformen l'estat rwands desprs de la reorganitzaci administrativa de l'any 2006.

La ciutat s'estn sobre diversos turons (el principal dels quals, el mont Kigali, de 1.850 m d'altitud) i es divideix en quatre sectors ben diferenciats, corresponents a antics municipis: Nyarugenge, Kanombe, Mutamba i Butamwa. Dalt les carenes s'acostumen a trobar els edificis principals i les oficines governamentals, mentre que les classes pobres viuen a les valls.

Un dels puntals de l'economia de Kigali s l'estany provinent de les mines de cassiterita de la rodalia; a la dcada del 1980 se'n va construir una planta processadora a la ciutat. La vida econmica de la ciutat est en creixement: s'aixequen nous edificis com la torre del BCDI i les oficines del Centenary House. Altres fonts que contribueixen al creixement de l'economia sn els ingressos derivats del turisme i dels treballadors expatriats de les ONGs que treballen a la regi.

Kigali s el centre de comunicacions per carretera de tot el pas. Disposa d'un aeroport internacional, i se n'est construint un de nou a l'rea de Nyamata, a uns 40 km de la ciutat.

Histria.
Kigali fou fundada el 1907 durant la colonitzaci alemanya per Richard Kandt, per no va esdevenir capital fins a la descolonitzaci, el 1962. La capital tradicional havia estat la vila reial de Nyanza, residncia del Mwami (el rei), mentre que el centre colonial es trobava a Butare, llavors anomenada Astrida. Butare havia de ser la capital de la nova Rwanda independent, per finalment es va triar Kigali per la seva posici geogrfica al centre de l'estat. A partir de llavors, la ciutat ha crescut molt rpidament i a hores d'ara s el centre poltic, econmic i cultural de Rwanda.

A partir del 7 d'abril del 1994, Kigali fou un dels escenaris del genocidi rwands: l'assassinat de vora un mili de tutsis i hutus moderats per part de la milcia hutu (interahamwe) i dels membres de l'exrcit rwands, i tamb hi van tenir lloc els combats entre l'exrcit (essencialment d'tnia hutu) i el Front Patritic Rwands (dominat pels tutsis).

Desprs d'aquests enfrontaments, la ciutat s'ha desenvolupat amb rapidesa; s'hi han installat un bon nombre de rwandesos, particularment els exiliats tutsis tornats al pas. Des de llavors s'hi han construt molts edificis, i encara n'hi ha molts en construcci.













































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="177551" title="Vercingtorix" nonfiltered="2628" processed="2625" dbindex="72635">

Vercingtorix (llat: Verkingutorix, transliteraci de la paraula composta cltica "Wer-king-gheto-riks" el significat de la qual ms probable s "Cap dels grans guerrers") (?, 72 aC - Roma, 46 aC) era el cap de la tribu galla dels arverns (situats a l'actual Alvrnia) quan es va produir la invasi de les Gllies pels romans. La tradici diu que va federar els pobles gals i als seus caps per a dirigir la resistncia contra els romans de Juli Csar. No obstant aix, desprs de la derrota d'setge d'Alsia, no va assolir expulsar els exrcits romans, capitulant finalment el 52 aC. Els documents histrics que testimonien la seva vida sn escassos i subjectes a una mplia crtica, ja que tots ells foren escrits per romans que van lluitar en la invasi. Vercingtorix s conegut sobretot pels comentaris que en va fer Juli Csar desprs de la seva victria d'Alsia, a Bibracte, sobre el Mont Beuvray, on va passar l'hivern, en la seva obra Commentarii de Bello Gallicum o Comentaris de la Guerra de les Gllies.  
Primers anys de la seva vida. 
El seu nom. 
 
El seu nom ha estat tot un misteri: l'historiador rom Florus el va traduir com el gran rei dels grans guerrers. Veure (pronunciat "uer") s una forma de superlatiu, Cingeto (pronunciat "kinngueto") fa referncia a la figura del guerrer i el sufix Rix se sembla a Rex, rei en llat. No obstant aix, existeix un cap bret Cingtorix i el sufix rix s utilitzat entre nombrosos gals i probablement tamb possex un origen etimolgic cltic, i no llat. Tamb s probable que la paraula "Vercingtorix" sigui un nom titular i no un nom propi. Significaria llavors "rei molt poders" o "super-rei guerrer". Aix podria significar que diversos reis reberen aquest ttol en la histria galla, el que explicaria l'abundncia relativa i la repartici de monedes galles que durien aquesta paraula. Sembla no obstant aix que "nostre" Vercingtorix realment duu aquest nom des d'abans que que rebs la responsabilitat de lder. 
Els seus orgens i els inicis del conflicte. 
No se sap la data de naixement de Vercingtorix, prop del poble gal de Nemossos (Clermont-Ferrand, Alvrnia), era fill de Celtillos, Rei dels Arverns, un dels ms poderosos pobles gals tradicionalment oposats a Roma. En aquella poca la Gllia Cisalpina i la Narbonense estaven sota dominaci romana. Aquitnia, Blgica i la Cltica (categoritzaci grecorromana completament estranya a les diverses nacions galles) eren territoris on residien pobles gals de diversa importncia i no eren sotmesos encara  a l'autoritat de Roma. Els helvecis jugarien un paper determinant en el comenament de la Guerra de les Gllies, en desencadenar una migraci ("forada" per la pressi germnica creixent) cap a Saintonge desprs d'haver cremat les seves terres, sota el comandament del rei Orgtorix.

D'aprenent a adversari de Juli Csar. 
Cap al 58 aC, Vercingtorix era un jove aristcrata quan Juli Csar, prenent com pretext la migraci dels helvecis, va envair la Gllia al capdavant de les  legions romanes per a obligar-los a relacionar-se amb Roma. No obstant aix l'objectiu de Juli Csar era sotmetre les tribus galles per mitj dels seus caps a l'autoritat de Roma, i d'aquesta forma augmentar la seva glria i confiscar les seves llegendries riqueses per a engreixar el seu patrimoni personal. Celtills, rei del poble dels arverns, va intentar reprendre el cap del "partit antirom" a la Gllia, per va ser capturat i executat pel procnsol rom. El seu fill Vercingtorix probablement va entrar en aquest moment en els cantons militars (conturbenals) de Csar, qui li va ensenyar els mtodes de guerra que empraven els romans en canvi de la seva cooperaci, els seus coneixements del pas i de les prctiques de la Gllia. En el 52 aC, Vercingtorix va ser dit adolescents per Csar, el que significa que tenia llavors un poc menys de 31 anys (edat a la qual la persona es torna realment adulta a Roma i on pot sollicitar les primeres magistratures del cursus honorum). Volent treure profit del lleuger inconvenient que va constituir per a Csar la retirada de Britnia (Gran Bretanya actual) i del descontentament que llavors s'incubava a una Gllia cansada per l'esfor de tants anys de guerra, Vercingtorix es va decidir a reprendre la torxa del seu pare. Va prendre el poder dels arverns per la fora, i es va imposar com cap del "partit antirom", particularment grcies a la seva notable oratria, art benvolgut tant pels gals com pels romans que el van escoltar. Va organitzar la resistncia portant a terme una guerra d'escamots (que en la Gllia es podia realitzar excellentment) i va aconseguir federar el major nombre possible de tribus galles per a lluitar contra Juli Csar.

La Guerra de les Gallies.
  
Durant el Concili del bosc de Carnuts es proclam l'aixecament general de la Gllia, on Vercingtorix va rebre la confiana i el suport dels caps gals (reis i aristcrates) i on s'imposa rpidament com la persona amb ms condicions per a dur endavant la coalici (a causa de el seu coneixement de les tcniques de guerra galles i romanes). No obstant aix, en tornar a la seva ciutat natal de Nemossos per a reivindicar el seu ttol de cap per dret filial, es top amb l'oligarquia arverna (que el seu pare havia afavorit per a installar un poder personal "a l'antiga" en el lloc), i amb el seu oncle patern Gobannitio al capdavant. Aquest probablement havia estat el responsable de l'execuci del pare de Vercingtorix, ra per la qual l'expuls de la ciutat. En quatre anys de guerres incessants, Csar havia conquistat, per a Roma, a l'oest, ms territoris que no pas Pompeu. Per tot just es va retirar Csar cap a la Gllia Cisalpina, els belgues es van revoltar (53 aC) i a l'any segent, la Gllia es va sublevar en massa, acabdillada per Vercingtorix, que desitjava una naci lliure i unida. Al gener de l'any 52 aC, havent pres les armes contra Csar, intenta imposar-se als Eduens (poble gal de Saona i Loira, aliats dels romans) i inspir una uni dels pobles del centre i de l'est de la Gllia contra el procnsul. En comptes de presentar batalla campal als romans, la superioritat militar dels quals en tctica i en armament els feia prcticament invencibles, els va esgotar abans del cop decisiu. Quan Csar anava a atacar-lo, el rebel es va retirar lentament, incendiant i arrasant, al seu pas, els llogarrets i els camps. Aix, allunyava cada vegada ms als seus enemics de les seves bases d'operacions, i dificultava el seu provement. Per Juli Csar va prendre la ciutat d'Avaricum (Bourges) que no havia estat cremada, per a desprs marxar sobre Gergvia. Tal com es descriu als Comentaris sobre la guerra de les Gllies de Juli Csar, Roma havia assegurat els seus dominis sobre les tribus celtes ms enll de la Provncia Narbonensis (en l'actual Provena) a travs d'una estratgia de "divideix i vencers". Vercingtorix hbilment va unificar les tribus, va adoptar la poltica de retirar-se cap a fortificacions naturals i va emprar d'una forma simple la tcnica de la "terra cremada", cremant ciutats per a evitar que els romans poguessin viure dels productes locals. No obstant aix el talent i la intelligncia estratgica de Juli Csar li va permetre als romans triomfar contra la coalici galla, ja que grcies als pactes que va realitzar amb algunes tribus galles per a atacar a unes altres, es va fer de l'ajuda logstica dels pobles gals boii, remi (Reims), i dels eduens que des de feia temps eren reticents a sotmetre's al cap arvern. 
El setge d'Alsia. 
 
La lluita de les legions republicanes romanes liderades per Gai Juli August Csar contra el poble gal fou molt dura. Entre les victries de Csar es conten la presa de la ciutat d' Avaricum (Bourges) seguida de l'extermini de 40.000 dels seus habitants (les dones joves i els nens van ser enviats com a esclaus a Roma). Aix el rom, al cap de dotze mesos, va setjar Vercingtorix en l'oppidum d'Alsia. Els gals van reunir -segons les fonts romanes- un exrcit de ms de 200.000 homes, que van atacar els setjadors (entre els quals es contaven germnics aliats de Roma contra els gals, genets ubis, de l'Alemanya central muntats amb cavalls de la tribu aliada dels rems, de l'est de la Gllia Comata) estavellant-se contra el fort sistema de fortificacions romanes, que en aquest succs particular tenia la forma de doble anell que envoltava a la ciutat, amb un mur interior per a contenir a la guarnicin auverna i un permetre defensiu exterior per a protegir-se dels atacs externs. L'exrcit gal va ser derrotat i Alsia hagu de rendir-se per fam. Com els seus companys es van negar a matar-lo, Vercingtorix va vestir el seu ms rica armadura, va muntar el seu cavall de batalla, va anar fins al campament de Csar, i va llanar als peus del rom la seva espasa, el seu casc i la seva llana, en senyal de rendici. Va ser empresonat al Tullianum de Roma durant cinc anys, abans de ser exposat pblicament. 
Teories sobre la mort de Vercingtorix. 
 
Juli Csar va dur Vercingtorix com a trofeu de la seva llarga campanya militar a la Gllia, en l'ptica del seu triomf a Roma (el que demostra el que significaven els averns per als romans). Hi ha dues teories sobre la seva mort: la primera i ms probable, s que mors escanyat poc desprs de la victria de Csar en 46 aC; una segona teoria, basada en una llegenda, afirma que va ser decapitat pels romans. En aquest moment Juli Csar va respectar la vida del seu captiu, a qui va enviar a Roma on va estar cinc anys en la Pres Mamertina, fins que Juli Csar, el va fer desfilar en el seu seguici de triomfador, en el qual el lder gal va ser decapitat. Csar, que havia estat cruel en la repressi, desprs -i amb la intenci d'obtenir el poder absolut de Roma- va intentar guanyar-se la voluntat dels gals derrotats mitjanant una poltica de control relativament benigna, consolidant aix la dominaci romana a la Gllia (51 aC). 

Vegeu tamb.
Vergasillaunus;

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="177554" title="Cala de Santa Anna" nonfiltered="2629" processed="2626" dbindex="72636">

La cala de Santa Anna o dels capellans est situada entre el port de Blanes i la cala de sa Forcanera, de la qual est separada per la punta de Santa Anna.

Els darrers anys la cala s'ha escurat molt i s'ha partit en petites caletes molt pedregoses.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="177556" title="Discharge" nonfiltered="2630" processed="2627" dbindex="72637">

Discharge s un grup de hardcore punk d'origen angls.

 Trajectria .
Discharge es va formar l'any 1977 amb una alineaci original que incloa a Terry 'Tez' Roberts a les veus, Tony 'Bones' Roberts a la guitarra, Roy 'Rainy' Wainwright tamb a la guitarra, Nigel Bamford al baix i Akko a la bateria. Poc temps desprs, Nigel Bamford va deixar el grup, i Rainy es va encarregar del baix. Aquesta formaci sonava molt similar als Sex Pistols, per noms va enregistrar una demo. La formaci i el so van canviar l'any 1979. Doncs, va passar a ser: Kelvin 'Cal' Morris a les veus, Bones a la guitarra, Rainy al baix i Tez a la bateria. A aquesta, molts la consideren com la formaci "clssica" de Discharge. 

El pesat so de la guitarra i els anti-meldics crits del vocalista d'aquesta nova alineaci van dur al grup a ser conegut com a un dels principals precursors del que seria el thrash metal. Les seves canons giraven entorn de l'anarquisme, la llibertat i pacifisme i els seus temes tractaven de mostrar les terribles conseqncies de la guerra nuclear i la malalta societat presa pel capitalisme. 

L'enfocament lric tamb va ajudar a agregar-li poder a la cruesa de la seva temtica. Sovint, el so de les canons de Discharge consistien en missatges amb un repetitiu to agressiu i gutural que buscava expressar amb fora el que volien dir. Potser un dels exemples ms clars d'aquesta idea el podem trobar en la lletra de la can "Free Speech for the Dumb" (Llibertat d'expressi per al mut) que no fa ms que repetir el mateix ttol de la can mateixa. El que tamb va ser important per a l'expressi poltica i social del grup va ser el tema artstic que usaren en els seus lbums, on es representava la crudesa de la guerra utilitzant un icnic blanc i negre en alt contrast en les fotografies. 

En 1980, Discharge va signar amb Clay Records, publicant el single "Realities of War," que va aparixer als charts independents de Regne Unit. Desprs de qu aquell mateix any es publiqus l'EP, Discharge va passar per diversos canvis de formaci. El bateria Tezz va marxar per a sser substitut per Dave "Bambi" Ellesmere (antic The Insane) abans de qu es gravs "Why". L'any 1982, Discharge va publicar un llarga duraci titulat Hear Nothing, See Nothing, Say Nothing, que va arribar a aparixer en els charts de vendes. 

Per a l'EP "Never Again", Discharge sofr un nou canvi de formaci. Gary Maloney de Varukers seria qui ocups el lloc de bateria aquest cop. Bones marx abans de  Warning..., que fou quan Discharge comen a veure's ms influenciat pel Heavy Metal. En 1985, amb la publicaci de Ignorance tornaren a canviar de formaci. Doncs, la banda fou acostant-se a un so cada cop ms i ms metllic. Tot i aix, per a l'any 2002 la formaci clssica es reun per a la publicaci del disc Discharge. 

Aquell mateix 2002, Hear Nothing See Nothing Say Nothing fou escollit com a l'lbum nmero u de punk rock de tots els temps en una enquesta feta per la revista Terrorizer.

 D-beat .
L'estil de Discharge es va anomenar D-beat, un estil de punk rpid, precursor o parallel a l'aparici del hardcore punk, i influncia bsica per a l'estil Crustcore. Durant i desprs de la trajectoria de Discharge, imitar-los es torn sorprenentment popular. Si b Discharge assum com a propi el so batejat com a D-beat, ells no sn els inventors principals del qu desprs conformaria el hardcore punk. Es pot escoltar quelcom molt semblant en gravacions anteriors a la banda, com per exemple "You Tear Me Up" de Another Music in a Different Kitchen, el disc debut de Buzzcocks, i el so hardcore ja es pot trobar en l'EP Out of vogue de Middle Class, previ a las dates oficials d'aparici del hardcore punk.

Molts dels grups que seguiren l'estil de Discharge, principalment Sueques, comenaren els seus noms utilitzant el prefix "Dis-". A ms usaven "Dis-" en les paraules que realment comenaven amb "Des-" a mode de parodia. Per citar algunes d'aquestes bandes, tenim a Disfear, Disclose, Discard, Disarm, Dissucks, i Distraught. Els grups que seguiren aquesta tendncia als seus noms a ms copiaren l'estil tipogrfic del logo de Discharge, amb lletres grans i blanques, per als seus.

 Discografia .
 Demos .
 "1977 demo";

 EPs .
 "Realities of War" (Abril de 1980) ;
 "Fight Back" (Julio de, 1980) ;
 "Decontrol" (Deciembre de 1980) ;
 "Never Again" (Octubre de 1981) ;
 "State Violence, State Control" (Octubre de 1982);
 "The Price Of Silence" (Deciembre de 1983);
 "The More I See" (Julio de 1984);
 "Ignorance" (Julio de 1985);
 "Beginning of the End" (Marzo de 2006);
 "Discharge/MG15 Split" (Abril de 2006);

 12"s .
 "Why" (Mayo de 1981);
 "Warning: Her Majesty's Government can seriously damage your Health" (Octubre de 1983);
 "The More I See" (con versiones extendidas de su 7");
 "Ignorance" (con versiones extendidas de su 7");

 LPs .
 Hear Nothing, See Nothing, Say Nothing (Mayo de 1982);
 Discharge 1980-86 Clay LP (1986);
 Grave New World (Julio de 1986);
 Live at the City Garden, New Jersey ;
 Live-The Nightmare Continues;
 Massacre Divine (1991) ;
 Shootin' Up The World (1993) ;
 Discharge (2002);

 CDs .
 Hear Nothing See Nothing Say Nothing;
 Why (1982);
 The Clay Punk Punk Singles Collection Clay CD 120;
 Never Again Clay LP/CD 12;
 Protest and Survive (Disco doble) Clay CD 113;
 Live-The Nightmare Continues Clay LP/CD 107;
 Live at the City Garden, New Jersey Clay LP/CD 103 ;
 Vision of War Recall SMD CD131;
 Massacre Divine (1991);
 Shootin' Up The World (1993);
 Discharge (2002);
 Society's Victims Discography (2004);
 Beginning of the End (Marzo de 2006);

 Enllaos externs .
Pgina web de Fans;

 Vegeu tamb .
Punk;
Hardcore punk;
Crustcore;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="177557" title="Pointe du Hoc" nonfiltered="2631" processed="2628" dbindex="72638">








La Pointe du Hoc s un cap normand on els alemanys van situar unes bateries que cobrien Utah beach a l'oest i Omaha beach a l'est durant la Batalla de Normandia. El 2n batall de Rangers comandat pel tinent coronel James E. Rudder va escalar la posici i va poder veure com els canons havien estat desplaats i substituts per posts de fusta. 

 Situaci .
La platja situada al peu del penya-segat no feia ms de 10 m de llarg i era de grava. El penya-segat de la punta feia de 25 a 30 m d'alada. Al capdamunt hi havia 125 infants i 80 artillers alemanys defensant la posici. 

 L'estratgia .
L'aviaci britnica i americana havia de bombardejar la posici de la punta per tal de neutralitzar la resistncia. 

A les 4.30 h havia de comenar l'atac terrestre amb escales de 33 m dels bombers de Londres i tamb a travs d'escales de corda que serien llanades amb pistoles especials fins al cim del penya-segat. A les 6.30h els 225 homes de Rudder desembarcarien a la platja per escalar el penya-segat i destruir els canons. Les companyies E i F havien de desembarcar a l'est i la companyia D ho havia de fer a l'oest. 

Una vegada la zona ja estigus sota control es llenaria una bengala per tal que arribessin 500 Rangers de refor i alhora esperarien a estar units a travs del 116 regiment d'infanteria nord-americ que havia de desembarcar a Omaha Beach. Si a les 7 no s'havia llenat cap bengala els reforos s'haurien de dirigir al sector Charlie d'Omaha Beach. 


 El desenvolupament de les operacions .
El bombardeig naval preliminar va comenar a les 5.50h per part de l'USS Texas i l'USS Satterlee i l'HMS Talybont. Seguit per una onada de 19 Martin B-26 Marauder del 9 de la Fora aria nord-americana.

L'operaci va comenar amb amb el llanament a l'aigua dels muntadors de les escales, per el fum del bombardeig va comportar que les barcasses anessin cap a l'est, uns dos quilmetres. Aquest error de navegaci va comportar un retard de quaranta minuts i la prdua d'una barcassa. 

A les 7.10h els Rangers van desembarcar definitivament. Els alemanys, grcies al retard dels plants, van tenir temps per preparar-se i llanar granades sobre la platja per trencar escales. Amb tot, desprs de 5 minuts els primers homes arribaven a dalt del penya-segat. 

Desprs de 15 minuts de combat els soldats nord-americans van arribar als bnquers i van descobrir que els canons havien estat desplaats i canviats per fusts. A les 8h la costa estava controlada pels Rangers i a les 9h una patrulla va descobrir les peces d'artilleria sense cap defensa i les van destruir. 

 Assetjats .
Els reforos estaven aturats a Omaha Beach, els homes de Rudder es van trobar assetjats. Els snipers alemanys van complicar seriosament les coses. 

A la tarda, Rudder va enviar un missatge situat a la Pointe du Hoc que deia missi acomplida, que necessitava munici i reforos, i que tenia moltes baixes. La resposta que se li va donar s que no hi havia possibilitat de reforos i que tots els Rangers estaven a terra. Els nics reforos que van rebre foren tres paracaigudistes de la 101 que van caure lluny del seu grup i van travessar les lnies alemanyes per buscar refugi a la Pointe du Hoc. 

Al final, cap a les 21h, 23 homes van venir a reforar les frgils lnies de defensa. Desprs, l'endem, 20 altres homes del 5 batall dels Rangers van ser portats des d'Omaha Beach.

La situaci dels Rangers era crtica i van resistir diversos atacs durant la nit. Cap a les 3h la companyia D, que cobria al flanc oest, va caure i 20 Rangers sota les ordres del Sargent Petty van cobrir la retirada de 50 dels seus companys i van ser fets presoners. 

Al mat del 7 de juny noms 90 homes estaven en condicions de combatre. A la tarda una fora de socors constituda d'elements del 5 batall dels Rangers del 116 d'Infanteria i carros del 743 batall van arribar. Per no fou fins el 8 de juny al mat que els soldats americans van fer recular els alemanys i prendre el poble de Saint-Pierre-du-Mont, del departament de Calvados. 

 Balan .
Dels 225 Rangers que van desembarcar aquell dia, 80 van ser morts i el mateix Rudder fou ferit dues vegades durant le primer dia. 

Encara es pot veure avui dia el paisatge lunar que van veure els Rangers que van desembarcar desprs dels bombardejos i que ells mateixos van haver de sobreviure-ho. 

El gener de 1979 Frana va reconixer el paper dels Estats Units hissant la bandera de les barres i les estrelles en aquest punt, en honor a aquesta terrible jornada. 

Enllaos externs.
 Memria histrica de Normandia: La pointe du Hoc;
 DDay-Overlord.com - Histric de fotos de la Pointe du Hoc;
 D-Day : Etat des Lieux Operacions del 6 de juny de 1944 a la Pointe du Hoc;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="177563" title="Philip Roth" nonfiltered="2632" processed="2629" dbindex="72639">
 Philip Roth s un escriptor nord-americ, nascut a Newark (New Jersey) el 19 de mar de 1933.

Biografia.
Segon fill de l'agent d'assegurances jueu Herman Roth, Philip Roth va fer els estudis primaris i secundaris a Newark, i desprs estudi a les Universitats de Bucknell i Chicago. Llicenciat el 1958 en Literatura anglesa, fou professor a Chicago mateix, on havia conegut Saul Bellow , que fou el seu mestre literari. El 1960 es publica el seu primer llibre, el recull de contes Goodbye , Columbus, amb el que aconsegueix ja el National Book Award, i el 1962 la primera novella, Letting go.

La fama li arriba amb el seu quart llibre, Portnoy's complaint (El trastorn de Portnoy,1969), novella protagonitzada per Alexander Portnoy, un jueu obsessionat pel sexe, qui relata totes les seves experincies a un psicoanalista. Amb humor i un llenguatge directe, l'obra escandalitz per la franquesa amb la qual parlava del sexe i fou titllada pels jueus ms ortodoxos com anti semita. En ella, per, es troben les claus de la producci posterior de Roth : la recerca de la prpia identitat, la sexualitat com a motor vital i un humor sarcstic, prenent, tot sovint, com a material argumental de partida,fets autobiogrfics. Aix, l'xit de "Portonoy's" el dugu a una crisi que es qued reflexada en els seus segents llibres, com ara el relat The breast (El pit, 1972) en el qual el protagonista es transforma en un enorme pit de dona.

Amb The ghost writer (L'escriptor fantasma, 1979) inici el cicle Nathan Zuckerman, "alter ego" de l'autor, i que, tant com a protagonista, coprotagonista o narrador per interposici, apareix en vuit novelles de Roth. Desprs de l'obra mestra Patrimony. A true story (Patrimoni. Una histria autntica, 1991), relat real sobre els darrers anys de la vida del seu pare, public dos ttols que inicien un nou enfoc temtic en la seva obra : Sabbath's theater (Teatre de Sabbath, 1995) i American pastoral (Pastoral americana, 1997). La primera, protagonitzada per un vell titellaire, sensual i desenfrenat, s una novella d'un humor quasi negre en la qual emprn un viatge de reflexi cap a l'envelliment i la dialctica amb la mort. En la segona, amb la qual obtingu el premi Pulitzer, entra de ple en el vell fantasma del Vietnam a travs del periple d'un pare que va a la recerca de la seva filla, acusada de terrorisme, i fa una cida reflexi sobre els Estats Units contemporanis.

Des dels anys 80, Roth, que inici una relaci sentimental amb l'actriu anglesa Claire Bloom, comen a fer llargues estades a Londres, i el 1992, quan deix definitivament la seva feina docent, s'hi install del tot. La lnia iniciada amb "Sabbath's theater" s'ha anat perllongant en les seves darreres novelles : The human stain (La taca humana, 2000), The dying animal (L'animal moribund, 2001) i Everyman (Elegia, 2006). La lnia de reflexi sobre el passat recent del pas es troba a I married a communist (M'he casat amb un comunista, 1998) i The Plot against America (2004).

Obra.
 1960   Goodbye, Columbus   - contes;
 1962   Letting go    - novella;
 1967   When she was good (Quan ella era bona) - novella;
 1969   Portnoy's complaint  (El trastorn de Portnoy) - novella;
 1970   Our gang  (La nostra colla) - narraci;
 1972   The breast  (El pit) - narraci;
 1973   The great american novel (La gran novella americana) - novella;
   1974     My life as a man (La meva vida com a home) - novella;
   1977     The professor of desire (El professor del desig) - novella;
   1979     The ghost writer (L'escriptor fantasme; versi espanyola : La visita al maestro) - novella;
   1981     Zuckerman unbound (Zuckerman desencadenat) - novella;
   1983     The anatomy lesson (La lli d'anatomia) - novella;
   1985     The Prague orgy (L'orgia de Praga) - narraci;
   1986     The lives of Zuckerman  (Les vides de Zuckerman) - novella;
   1987     The Counterlife  (La contravida) - novella;
   1989     The Facts  (Els fets) - novella;
   1990     Fake (Frau) - novella;
   1991     Patrimony.A true story (Patrimoni. Una histria real) - relat autobiogrfic;
   1993     Operation Shylock (Operaci Shylock) - novella;
   1995     Sabbath's theater (Teatre de Sabbath) - novella;
   1997     American pastoral (Pastoral americana) - novella;
   1998     I married a communist (M'he casat amb un comunista) - novella;
   2000     The human stain (La taca humana) - novella;
   2001     Shop talk: a writer and his collegues and their work (Conversa de feina : un escriptor, els seus collegues i la seva obra) - entrevistes;
   2001     The dying animal (L'animal moribund) - novella;
   2004     The Plot against America (El complot contra els Estats Units) - novella;
   2006     Everyman (Qualsevol home ; versi catalana : Elegia) - novella;
;

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="177566" title="Alberto Contador Velasco" nonfiltered="2633" processed="2630" dbindex="72640">


Alberto Contador Velasco (Pinto, Madrid; 6 de desembre de 1982) s un ciclista espanyol, que en 2007 es convert en l'espanyol ms jove guanyador del Tour de Frana. 

Biografia.
Es va iniciar en el ciclisme en l'any 1998 a la categoria cadet, assolint l'any 2002, a l'edat de 19 anys, el campionat d'Espanya sub-23. L'any segent, en 2003, va debutar com professional amb l'equip ONCE-Eroski. 

El 2004, mentre participada a la Volta ciclista a Astries, va sofrir convulsions enmig d'una de les etapes, caient al sl. La proves mdiques que se li van practicar diagnosticaren un cavernoma cerebral congnit del que va ser operat a l'Hospital Ramn i Cajal de Madrid. Malgrat la gravetat de la seva malaltia Contador, desprs de llargs mesos de rehabilitaci, va poder superar-la retornat a la competici en 2005.

El seu punt fort s l'escalada, destacant com un ciclista molt explosiu. No obstant aix tamb ha deixat constncia del seu gran fons amb la consecuci del Tour de Frana de 2007, en la qual realitz un paper decent en les contrarellotge de llarga distncia. 

El seu nom va aparixer en el sumari de la denominada "Operacin Puerto" desenvolupada per la Gurdia Civil  en maig de 2006 per a esclarir la xarxa de dopatge al ciclisme, per no com implicat, sin nicament en relaci al resultat d'alguna competici, pel que finalment va ser cridat com testimoni. Si que van aparixer implicats el director del seu equip, el Liberty-Wrth, Manolo Siz i el metge Eufemiano Fuentes. L'equip va quedar excls de participar al Tour de Frana de 2006. En una entrevista a la Cadena Ser al metge Eufemiano Fuentes, va dir que ni coneixia en persona a Alberto Contador, ni li havia demanat els seus productes.

En el 2007 es va enfundar el mallot groc del Tour de Frana desprs de l'expulsi de Michael Rasmussen de la mateixa a 3 dies de la finalitzaci de la ronda galla. Posteriorment, desprs de culminar una espectacular contrarellotge de 55,5 quilmetres entre Cognac i Angulema a la penltima etapa del Tour, en la qual va acabar cinqu, va mantenir el mallot groc amb 23 segons de diferncia pel que fa a Cadel Evans i 31 segons pel que fa a Levi Leipheimer, segon i tercer en la classificaci general respectivament.

El 29 de juliol del 2007 es proclama guanyador del Tour de Frana, convertint-se aix en la desena ocasi en la qual un espanyol guanya aquesta competici esportiva i el sis ciclista en assolir-lo (contant la victria de scar Pereiro en el 2006).

L'1 de juny de 2008 es proclama guanyador del Giro d'Itlia  convertint-se en la tercera ocasi en la qual un ciclista espanyol guanya la ronda italiana i en el segon espanyol en assolir-ho desprs de Miguel Indurain.

El 21 de setembre de 2008 es proclama vencedor de la Vuelta a Espanya, esdevenint el primer ciclista espanyol en guanyar l'anomenada Triple Corona, s a dir, les tres gran competicions ciclistes: el Tour de Frana, el Giro d'Itlia i la Vuelta a Espanya.







Referncies.


Enllaos externs.
Pgina web oficial d'Alberto Contador;












































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="177568" title="Mestre Internacional d'escacs" nonfiltered="2634" processed="2631" dbindex="72641">
Mestre Internacional s el segent ttol en importncia a nivell mundial dintre del mn dels escacs, els altres son Gran Mestre Internacional i Mestre de la Fide.

A la darrera llista d'elo de la FIDE (del juliol del 2007) hi ha ms de 2.700 MI.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="177569" title="Sa Palomera" nonfiltered="2635" processed="2632" dbindex="72642">
Sa Palomera s una gran roca que entra al mar i que separa la badia de Blanes, al nord, i la platja de Sabanell, al sud, dins del terme de Blanes. Es considera que s on s'inicia la Costa Brava.

Sa Palomera i els illots adjacents (les "palomeretes") poden ser visitats ja que s'hi ha habilitat al damunt un mirador des del que es pot contemplar una mplia perspectiva de la poblaci i del delta de la Tordera que desguassa uns centenars de metres ms avall, seguint la platja de S Abanell.

L'origen del seu nom no est del tot determinat, encara que la versi ms probable s la que la relaciona amb una paloma.
Una paloma s una corda de la barca que serveix per facilitar la maniobra de treure-la de l'aigua. Com que abans les barques, quan arribaven de pescar, les treien de l'aigua i les deixaven a la sorra prop d'aquesta roca, que feia com de port natural, de la paloma de les barques en va poder esdevenir el nom de Sa Palomera.

Aquest promontori forma part de l escenari del reconegut festival pirotcnic de Blanes que se celebra cada estiu la darrera setmana de juliol. Al davant d'aquest monticle s'hi ha ubicat un arc metllic amb forma de "v " invertida que esdev un smbol de porta i benvinguda a la Costa Brava. Darrera de sa Palomera hi ha com un pont que es va construir per tal que la brutcia que venia de la riera no passs a la platja de S'Abanell. Aquest pont se'l coneix com "es Portell"






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="177570" title="Saintonge" nonfiltered="2636" processed="2633" dbindex="72643">

Saintonge  s una regi de la costa atlntica de Frana dins de la regi administrativa de Poitou-Charentes, compresa a l'actual departament francs de Charente Martim. La capital s Saintes.
 Geografia .
Avui, la regi s famosa per la seva producci dels ram que s'utilitzen per produir conyac i Pineau des Charentes.
 Histria .
Obt el seu nom de la tribu celta antiga del sntons que vivia en aquesta rea, al voltant de la ciutat actual de Saintes; es coneixien com el Saintongese. Quan fou conquerida pels romans la van incorporar a la provncia d'Aquitnia. Com a regi de trnsit, fou invadida successivament pels alans, vndals i el 419 pels visigots, que la van dominar fins que el 507 fou sotmesa per Clodoveu I. 

Ms tard, form part del ducat d'Aquitnia i el 1152 pass a Anglaterra pel matrimoni d'Elionor d'Aquitnia amb Enric Plantagenet. El 1375, durant la Guerra dels Cent Anys, fou reconquerida pels francesos. Durant la Reforma protestant fou un feu important dels hugonots.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="177571" title="(38) Leda" nonfiltered="2637" processed="2634" dbindex="72644">


(38) Leda s un asteroide gran i fosc del cintur d'asteroides.

Fou descobert per en J. Chacornac (1823-73) el 12 de gener del 1856 des de Pars. Fou anomenat Leda, com la mare d'Helena de Troia a la mitologia grega.

Leda s tamb el nom d'un satllit del planeta Jpiter, descobert per en Charles Kowall el 1974, conegut tamb com a Jpiter XIII.























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="177574" title="Marca llemosina" nonfiltered="2638" processed="2635" dbindex="72645">

La Marca llemosina (en occit: la Marcha, en francs la Marche) s un territori histric d'Occitnia, al nord, en una zona de llengua occitana que s vena de la zona de llengua d'ol. Forma part culturalment i administrativament de la regi del Llemos, per en el passat en va sser destacada administrativament i va formar una provncia distinta. La Marca llemosina limita al nord amb el Berry, a l'est amb el Borbons i Alvrnia, a l'oest amb el Poitou i el comtat d'Angulema i al sud amb el Llemos al sens estricte. Es divideix en dues regions:
 Alta Marca, amb capital de primer a Charrog  i desprs a Garait .
 Baixa Marca, amb capital a Belac . ;
 Histria .
Potser fou separada del Llemos vers el 940 pel duc d'Aquitnia Guillem V Cap d'Estopa i que fou lliurada com a comtat a Bos I el Vell, comte de Charrog, encara que es creu que els primers comtes de la Marca foren el seu avi, Jofr, i el seu pare, Sulpici. 

En el segle XIII fou atribuda a la casa dels Lusignan, i no fou incorporat al regne de Frana fins el 1531. Desprs de la Revoluci Francesa el territori conegut en francs com La Marche fou dividit entre els departaments de Cruesa i Alta Viena.
 Veure .
 Comtat de la Marca;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="177576" title="Lotta Engberg" nonfiltered="2639" processed="2636" dbindex="72646">


Lotta Engberg, nascuda el 5 de mar de 1963 en verkalix, Sucia es una cantant sueca.

En 1987 va representar a Sucia en el festival de Eurovisi, desprs de vncer en el Melodifestivalen amb la can "Fyra Bugg & en Coca Cola".

Trajectria al Melodifestivalen (solo).
1987 amb Fyra Bugg & en Coca Cola (1);
1990 amb En gng till (8);
1996 amb Juliette & Jonathan (3);

Trajectria en el festival de Eurovisi (solo).
1987 amb Fyra Bugg & en Coca Cola ("Boogaloo") (3);

Discografia.
lbums.
Fyra Bugg & en Coca Cola (1987);
Fyra Bugg & en Coca Cola och andra hits (2003);
Kvinna & man (Lotta Engberg & Jarl Carlsson, 2005);
vrldens bsta lotta (2006);



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="177577" title="Segimon Bathory" nonfiltered="2640" processed="2637" dbindex="72647">
Segimon Bathory (1572 - 27 de mar de 1613) (Zsigmond Bthory en hongars, Sigismund Bathory en romans), fou un voivoda (prncep) de Transsilvnia (1581-1594, 1594 1598 i 1601 1602). Era fill del tamb voivoda de Transsilvnia Cristfol Bathory  i nebot d'Esteve Bathory que fou voivoda de Transsilvnia i rei de Polnia i Litunia. 

Fou elegit com a successor del seu pare i a la seva mort, com encara era molt jove, es va decretar una regncia. L'any 1588 assolia la seva majoria d'edat, essent el voivoda de ple dret de Transsilvnia. 

L'any 1593, el sult otom Murat III va decidir trencar la pau establerta al Pacte de Adrianopolis (actual Edirne) amb el Sacre Imperi Rom Germnic i atacar als Habsburg als seus dominis hongaresos, per aquest motiu va demanar a Segimon que en funci del pacte de vassallatge que tots els voivodes transilvans havien d'establir amb la Sublim Porta, mobilitzs les tropes transilvanes per marxar conjuntament amb els otomans contra els imperials. Segimon no noms es va negar a participar en la guerra contra els imperials al costat dels otomans sin que va decidir pactar la seva participaci a la Lliga Santa propulsada pel papa Climent VIII contra el sult, seguint en part les recomanacions fetes en aquest sentit pel seu conseller personal, el jesuta castell Alfonso Carrillo.

Aquest fet va provocar que un sector de la noblesa hongaresa transilvana es mobilitzs en contra de Segimon, ja que creien que el pas donat per aquest posava en perill l'estabilitat de Transsilvnia. Al capdavant d'aquest moviment hi havia entre d'altres el seu cos Baltasar Bathory. En un primer moment, Esteve no va fer res al respecte, per un cop que es va assegurar la lleialtat dels principals caps militars i nobiliaris per la seva causa, entre els que destacava el seu oncle Esteve Bocskay, Segimon va convocar a tots els lders insurrectes (Alexandre Kendi, Kovasoczi Farkas i Baltasar Bathory)  a Cluj-Napoca (en hongars Kolozsvr i en alemany Klausenburg), on els va fer detenir i decapitar. 

Al juliol de 1594 va haver de renunciar al tron transilv a favor del seu cos Boldizsr Bathory, per aquest rpidament va perdre el poc suport que tenia i a l'agost fou detingut i executat al setembre, recuperant Segimon el tron de Transsilvnia. 

L'any 1595, per seguir la lluita contra els otomans i es va aliar amb l'emperador Rodolf II, essent declarat prncep imperial i casant-se amb una membre de la famlia Habsburg, Maria Cristina d'Habsburg, filla de l'Arxiduc Carles, a ms de rebre  una quantitat de 25.000 secui per ampliar l'aliana als altre voivodes romanesos.
 
Aix signava aquell mateix any a Alba Iulia un tractat amb Miquel el Valent, Voivoda de Valquia, pel qual aquest Principat trencava el seu pacte de vassallatge amb la Sublim Porta i es declarava vassall de Transsilvnia a canvi del que transsilv envies tropes en auxili del Voivoda valac. 


El 13 d'agost de 1595 un exrcit valac i transilv vencia a la batalla de C lug reni a les tropes otomanes comandades pel governador de Rumlia, Sinan Pasha. Tot i aix el Voivoda valac havia de refugiar-se a Transsilvnia, ja que els seus efectius no eren molt nombrosos com per poder controlar la situaci. Tot i aquesta retirada Segimon Bathory va aconseguir formar un nou exrcit de 40.000 soldats que sota el comandament de Esteve Bocskay i Miquel el Valent entrava de nou a Valquia, alliberant Trgoviste (8 d'octubre de 1595), Bucarest (12 d'octubre, de 1595) i Br ila, vencent a les tropes otomanes el 18 d'octubre a la batalla de Giurgiu. Aix de nou Valquia a finals d'octubre estava controlada de nou per Miquel el Valent i Segimon.

Tot i aix la situaci a Transsilvnia era molt inestable, fet que oblig a principis de 1596 a Segimon a retirar les seves tropes de Valquia, essent aprofitat aix per Miquel el Valent per pactar una treva amb el Sult otom. 

La situaci es va degradar fins al punt de qu l'abril de 1598 Segimon renunciava al tron transilv en favor de l'emperador Rodolf II, que a la vegada era rei d'Hongria. Aix va provocar que una part important de la noblesa hongaresa de Transsilvnia s'aixequs en armes contra aquest i a l'octubre Segimon es desdeia de la seva renncia a favor de l'emperador, renunciant a favor del seu cos, Andreu Bathory. Aix no fou acceptat per Rodolf II, que va ordenar al Voivoda valac Miquel el Valent que envas Transsilvnia per deposar Andreu Bathory i governar aquest Principat en nom seu.

Aix a l'octubre de 1599 Miquel el Valent envaa des del sud Transsilvnia, mentre el gruix de les tropes imperials comandades per Giorgio Basta entraven per l'oest, essent les tropes de Andreu derrotades a la batalla de  elimb r el 15 d'octubre. 

L'any 1600 Segimon al capdavant d'un exrcit de polonesos, cosacs i seguidors seus intentava entrar a Transsilvnia des de Polnia, per era derrotat per Miquel el Valent a la batalla de Suceava. 

Segimon restava a l exili fins que a l'agost de 1601 i desprs de la mort de Miquel el Valent per les tropes imperials, la dieta de Cluj-Napoca el restablia en el tro transilv, per a principis de 1602 les tropes del general Giorgio Basta el derrotaven a Teiu  i s'exiliava a Praga, on moriria el 27 de mar de 1613.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="177578" title="Cristfol Bthory" nonfiltered="2641" processed="2638" dbindex="72648">
Cristfol Bthory (en hongars Bthory Kristf, en romans Cristofor Bthory) fou un Voivoda (Prncep) de Transsilvnia entre els anys 1576 i 1581. Membre de la influent famlia hongaresa de Transsilvnia dels Bathory, va nixer l'any 1530 era el segon fill del tamb Voivoda Itsvn Bathory.

Va ser un dels collaboradors ms importants del seu germ gran, Esteve Bathory, que fou Voivoda de Transsilvnia entre els anys 1571 i 1576, fins que aquest va renunciar al tro transsilv al ser elegit pel Sejm polons com a Rei del Regne de Polnia i Litunia.

Amb la marxa del seu germ a Polnia, Cristfol fou nomenat Voivoda de Transsilvnia, seguint la poltica d'aliana amb els otomans.

Es va casar amb Elisabeth Bocskay, amb la que va tenir dos fills, Segimon Bathory, que fou el seu successor al tro de Transsilvnia i Grisledis Bathory, que es va casar amb el canceller polons Jan Zamoyski.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="177579" title="Maputo" nonfiltered="2642" processed="2639" dbindex="72649">



Maputo s la capital i la ciutat principal de Moambic. Est situada al sud del pas, al marge occidental de la badia de Maputo, a l'oce ndic, i a la desembocadura del riu Tembe. Limita al nord amb el districte de Marracuene, al nord-oest i a l'oest amb el municipi de Matola, a l'oest tamb amb el districte de Boane i al sud amb el districte de Matutune.

La ciutat, administrativament, constitueix un municipi que disposa d'un govern electe i tamb t, des del 1980, estatut de provncia. Cal no confondre-la amb la provncia de Maputo, que ocupa la part ms meridional del territori moambiqus, exceptuant-ne la ciutat de Maputo.

El municipi t una superfcie de 300 km i una poblaci d'1.114.000 habitants (estimaci del 2004).  Es divideix en cinc districtes urbans i dos districtes municipals (Ilha da Inhaca i Catembe). L'rea metropolitana, que inclou el municipi de Matola, capital de la provncia de Maputo, t una poblaci estimada d'1.691.000 habitants.

La ciutat de Maputo compta amb alguns monuments importants per a la comprensi de la histria, no noms de la ciutat, sin del pas mateix. Alguns dels ms notables sn la Fortalesa, la Casa Amarela (o "Casa Groga", que alberga el Museu Nacional de la Moneda), el monument als morts de la Primera Guerra Mundial i el Museu d'Histria Natural de Moambic.

Histria.
Fou fundada el 1782 sota la forma d'una factoria comercial amb el nom de Loureno Marques. El 1877 va adquirir categoria municipal i el 1898 va esdevenir capital de la colnia portuguesa de Moambic. A partir dels anys 40 i 50 del segle XX, la ciutat es va expandir a nivell comercial, industrial i residencial. 

Desprs que Moambic va aconseguir la independncia el 1975, va passar a dir-se Maputo. Aquest nou nom prov d'un eslgan del Frelimo que afirmava que alliberaria el pas des del Rovuma fins al Maputo, referint-se als rius que marquen les fronteres nord i sud del pas, respectivament. Un cop Moambic independent, va prendre el nom de Maputo el 1976, segons decisi del primer presidente moambiqus, Samora Machel. Des de llavors, la ciutat ha experimentat un gran creixement de la poblaci a causa de la guerra a l'interior del pas (1976-1992) i a la manca d'infraestructures a les regions rurals. 

A ms a ms d'aquestes dues designacions, la ciutat i la seva rea d'influncia tamb foren conegudes per altres noms, com ara Baa da Lagoa, Xilungune o Chilungune (lloc on es parla portugus), Mafumo, Camfumo o Campfumo (del clan dels M'pfumo, el regne ms important que hi havia en aquesta regi), Delagoa i Delagoa Bay, essent aquesta darrera la designaci ms coneguda internacionalment almenys fins als primers anys del segle XX.

Enllaos externs.
Pgina oficial del municipi de Maputo ;
Portal de Maputo ;




































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="177580" title="Pau Froment" nonfiltered="2643" processed="2640" dbindex="72650">
Pau Froment (Floressas, Olt 1875- Roches-de-Condrieu Isre, 1898) fou un poeta occit de la regi del Carc. Fill de pagesos, a penes acab l'escola elemental, per tot i aix es va dedicar a escriure poemes, que aviat van cridar l'atenci de Frederic Mistral i va publicar alguns dels seus poemes a L'Alholi. Form part del renaixement de la literatura occitana i membre del Felibritge. El 1897 fou cridat a fer el servei militar vora Li, on es queixava de nostlgia per la terra natal. Uns mesos desprs el seu cos fou trobat ofegat Un premi literari occit porta el seu nom.

Obres.
 A travrs regas, 1892;
 Flors de Prima,  1897;
 Los Ulhs e la boca, 1928;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="177582" title="Loureno Marques" nonfiltered="2644" processed="2641" dbindex="72651">


Loureno Marques (explorador) portugus del segle XVI, que va explorar la badia Delagoa el 1544. Va donar nom a aquesta badia al segle XVI i a la ciutat de Loureno Marques (segles XIX i XX).
Loureno Marques s l'antic nom de la ciutat de Maputo, capital de Moambic, que va portar entre 1875 i 1976.
Districte de Loureno Marques, districte de la colnia de Moambique que va existir entre 1877 i 1975, amb capital a la ciutat de Loureno Marques.
Provncia de Loureno Marques, efmera provncia de Moambic que va existir entre el 18 de gener de 1975, quan el districte del mateix nom fou elevat a provncia, i el 3 de febrer de 1976, quan el nom de la provncia fou canviat a provncia de Maputo.
Badia de Loureno Marques, nom de la badia Delagoa imposat pel rei Joan III de Portugal (1521-1557) en honor del comerciant i explorador Loureno Marques, i que no va prosperar.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="177585" title="Digenes de Sinope" nonfiltered="2645" processed="2642" dbindex="72652">


Digenes de Sinope (en llat Diogenes, en grec:                    ), anomenat el cnic, nascut a Sinope entre el 391 i el 399 aC (o fins i tot fins el 412 aC) i mort a Corint el 323 aC, fou un filsof cnic. Fill d'un banquer de nom Icsies o Icetes. Digenes Laerci conta que el seu pare o Digenes mateix va ser acusat d'haver falsificar moneda i que, com a conseqncia, el futur filsof va haver de fugir de Sinope.

Va viure a Atenes i fou deixeble d'Antstenes d'Atenes (que al seu torn era deixeble de Scrates).  La seva joventut fou extravagant i desprs va iniciar una vida d'austeritat i d'autocontrol: a l'estiu es cobria d'arena calenta i a l'hivern es colgava de neu; vivia al carrer o dins un tonell, anava mal vestit i descal i altres circumstncies semblants i en general excntriques, per sembla que tot i aix fou prou respectat a Atenes. 

En un viatge a Egina fou capturat per pirates i portat a Creta per ser venut com a esclau i quan se li va preguntar qu sabia fer va dir que sabia manar als homes; el va comprar Xenades de Corint, que aviat li va donar la llibertat, i li va encarregar cuidar el seu fill. Va viure a Corint per passava els hiverns a Atenes.

Digenes Laerci (6.60) conta que es va entrevistar amb Alexandre el Gran i, quan aquest li va dir "jo sc Alexandre el gran", va contestar "jo sc Digenes el gos"; Alexandre li va preguntar si podia fer alguna cosa per ell i li va dir que "res ms que ser fora abans del capvespre"; aquesta histria se segurament inventada ja que al comenament del seu regnat Alexandre no es referia a si mateix com el Gran, ttol que no li fou donat fins ms tard. 

Va morir al tom dels 90 anys el 323 aC, segons Plutarc el mateix dia que Alexandre el Gran.

Ha passat a la histria com un menyspreador de la cultura i va influir ms per la seva manera de viure que no pas pels seus ensenyaments filosfics. Els antics explicaven tota mena d'ancdotes sobre Digenes, la ms coneguda de les quals diu que vivia dins un tonell o barril.

Digenes fou el primer a anomenar-se a si mateix cosmopolita, en lloc de declarar-se ciutad d'una ciutat o d'un Estat.

 Representacions de Digenes .
Digenes ha estat representat diverses vegades al llarg de la histria de l'art, sovint com a personificaci del menyspreu envers les convencions socials.



Vegeu tamb.
Sndrome de Digenes;

Enllaos externs.

Digenes a la Filoxarxa;














































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="177587" title="Santa Anna" nonfiltered="2646" processed="2643" dbindex="72653">

La tradici la coneix com a Santa Anna o Anna (Aina en mallorqu) casada amb Joaquim, sent la mare de Maria i per tant la iaia de Jess de Natzaret

Anna s coneguda en hebreu com Hannah. Segons el Protoevangeli de Jaume, un ngel va visitar Anna i al seu marit que desprs d'anys d'infertilitat, els va dir que concebrien un xiquet. 

Anna va prometre dedicar al xiquet al servici de Du. Joaquim i Anna van portar a Maria a viure al segon temple quan esta tenia tres anys d'edat. 

Anna es patrona de Quebec i de Bretanya, i patrona de les dones treballadores i miners.

Iconografia.












































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="177592" title="Alain Chartier" nonfiltered="2647" processed="2644" dbindex="72655">

Alain Chartier (Bayeux, 1390 aprox. - Aviny 1430 aprox.) fou un poeta francs de l'edat mitjana.

Nasqu en el clos d'una famlia que tamb don el bisbe de Pars Guillaume Chartier i a Thomas Chartier, notari del rei (i no pas a l'historigraf Jean Chartier). 

El 1415, poc abans de la invasi anglesa de la Normandia s'exil per no tornar. A l'exili entr a la cort de Bourges i esdevingu secretari i notari dels prnceps Carles VI i Carles VII, fent papers de mitjancer en diverses missions diplomtiques. Tamb fou destinat a les ambaixades d'Alemanya (1424) i de Vencia (1425), o a la d'Esccia (1427) per intervenir en l'aliana entre Esccia i Frana contra Anglaterra, o per intervenir en la petici de matrimoni a Margarida d'Esccia de part del dof Jaume I, futur Llus XI.

A la seva prpia poca ja adquir una gran reputaci, i hom li titll amb el sobrenom de Pre de l'loquence franaise (pare de l'eloqncia francesa). Estienne Pasquier i Guillaume Bouchet digueren que la prpia Margarida d'Esccia li don mentre estava adormit un pet a la boca, a "la preciosa boca d'on sortien tan bons mots i virtuoses paraules" (a prcieuse bouche de laquelle sont issus et sortis tant de bons mots et vertueuses paroles); tot i aix podria tractar-se d'un mite, ja que Margarida no trepitj sl francs fins el 1436, ja mort el poeta. El mateix Pasquier li pos un altre sobrenom, el de "Snque de la France" (Sneca de Frana). Les seves contribucions a la formaci de la llengua francesa sn notables; i les seves poesies, del gnere allegric, tingueren gran xit ja en el seu temps.

Obra.
 Le Livre des Quatre Dames (1416). La seva primera obra de la que es t constncia, de la seva poca d'estudiant a la Universitat de Pars. Es tracta d'un llarg poema octosillbic de 3600 versos. Debat corts situat a l'endem de la batalla d'Agincourt).
 Breviaire des nobles.
 Complainte d'ung amoreux et la responce de sa damme.
 L'hpital d'amours.
 La belle dame sans mercy.
 Le dyalogue.
 Le lay de paix.
 Les croniques du feu roy Charles septieme.
 Les demandes d'amours, avec la response.
 Les fais.
 Les faiz dictes et ballades.
 Quadrilogue invectif  (1422), allegoria poltica en prosa, tota una crida a la unitat de la naci francesa on Frana suplica els seus tres fills, el Poble, la Noblesa, i el Clergat, que es reconcilin pel b de tots plegats.
 La Belle dame sans merci 1424. Francesc Oliver fou el primer en traduir-la al catal. El 1640 Sir Richard Ros el tradu a l'angls. Quatre segles ms tard, el poeta angls John Keats compos la seva famosa balada sota el mateix ttol La Belle Dame Sans Merci.
 Le Livre de l'Esprance (1429). Escrit a la viglia de l'alliberament d'Orlans per part de Joana d'Arc; es tracta d'un atac contra la noblesa i el clergat.
 Le Curial, stira. Traduda a l'angls el 1484 per William Caxton).
 Le Dbat du Rveille-Matin.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="177594" title="Boldizsr Bthory" nonfiltered="2648" processed="2645" dbindex="72656">
Boldizsr Bthory fou un Voivoda (Prncep) de Transsilvnia entre els mesos de juliol i agost de 1594. Fill d'Andrs Bathory i de Margit Majlth va nixer el 1555. 

Boldizsr athory era un dels membres ms destacats de la influent famlia dels Bathory, una de les ms importants de la noblesa hongaresa de Transsilvnia. Encara que inicialment havia estat cridat a desempanyar com el seu germ Andreu Bathory (que posteriorment tamb seria Voivoda de Transsilvnia) una funci secundria al voltant de la cort de seu cos Segimon Bathory, va ser nomenat Voivoda el 24 de juliol de 1594 desprs de qu un grup de nobles contraris a la poltica de Segimon fessin a aquest renunciar al tro transsilv, essent un dels liders d'aquesta revolta  Boldizsr. 

Per a l'agost de 1594 davant de la amenaa d'intervenci de l'emperador a Transsilvnia i el poc suport que tenien els revoltats entre la resta de la noblesa transsilvana va fer que els partidaris de Segimon detinguessin a Boldizsr i reinstauresin a Segimon Bathory al tro de Transsilvnia, essent Boldizsr i els seus collaboradors executats el 11 de setembre de 1594.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="177596" title="Datafernes" nonfiltered="2649" processed="2646" dbindex="72657">
Datafernes (Dataphernes,           ) fou un noble persa, lloctinent de Bessos de Bactriana, que fou un dels que va entregar a Alexandre el Gran el 329 aC.
Es va unir llavors a Espitamenes (Spitamenes), strapa de Sogdiana, revoltat contra els macedonis, i quan la revolta va ser aplanada va buscar refugi amb els dahes (dahae), que quan van saber de la mort d'Espitamenes el van entregar a Alexandre carregat de cadenes.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="177598" title="Datis (desambiguaci)" nonfiltered="2650" processed="2647" dbindex="72658">


Onomstica:;
Datis (militar persa), juntament amb Artafernes al front de les tropes que Darios I el Gran;
Datis (poeta), poeta trgic grec;
Geografia:
Datis, poble d'Aquitnia.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="177600" title="Datis (militar persa)" nonfiltered="2651" processed="2648" dbindex="72659">
Datis (     ) fou un militar mede al servei de Prsia, enviat juntament amb Artafernes al front de les tropes que Darios I el Gran va enviar contra Ertria i Atenes i que foren finalment derrotades a Marat el 490 aC. Quan el seu exrcit anava a Grcia per mar, els habitants de Delos van fugir a l'illa de Tenos, per Datis els va garantir que els respectaria per ser Delos el lloc de naixement e dos deus (Apollo i Artemisa, identificats com el sol i la lluna).

Els seus dos fills Armamitres i Titeu van dirigir la cavalleria de Xerxes I de Prsia en l'expedici contra Grcia. 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="177601" title="Datis (poeta)" nonfiltered="2652" processed="2649" dbindex="72660">
Datis (     ) fou un poeta trgic grec esmentat per Aristfanes, que diu que era fill de Carc el vell i pel poeta cmic Fercrates. Probablement fou el renom d'un poeta de nom Xnocles, que li fou donat pel seu barbarisme en l'estil.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="177604" title="Rita Pavone" nonfiltered="2653" processed="2650" dbindex="72661">
Rita Pavone (nascuda el 23 d'agost del 1945 a Tor) s una cantant i actriu italiana, popularssima durant els anys seixanta.

El 1965 enregistr una can en catal ("Ell") en un EP compartit amb tres altres intrprets italians: Donatella Moretti, Gianni Morandi i Jimmy Fontana. L'any segent, 1966, public en solitari un EP ntegrament en catal (Rita Catalana) amb quatre temes, entre ells una versi de la can de la pellcula Mary Poppins  "Supercalifragilstico-expialidocius". 


Discografia de Rita Pavone a Itlia.

Rita Pavone (1963, reeditat en CD l'any 2003).
Non  facile avere 18 anni (1964).
Il giornalino di Gianburrasca (1965).
Stasera Rita (1965).
 nata una stella (1966, compilaci).
Ci vuole poco (1967).
Little Rita nel West (1968).
Rita 70.
Viaggio a Ritaland (1970).
Gli Italiani vogliono cantare (1972).
Rita ed io (1976).
R.P. (1980).
Gemma e le altre (1989).

Discografia de Rita Pavone als Estats Units d'Amrica.

Rita Pavone - The international teen age sensation (1964).
Small Wonder (1964).
This is Rita Pavone (1965).

Senzills de Rita Pavone editats per RCA entre 1963 i 1968.

"La Partita di Pallone /Amore Twist" (1963).
"Come te non c' nessuno/Clementine Cherie" (1963).
"Alla mia et /Pel di carota".
"Cuore/Il Ballo del Mattone" (1963).
"Non  facile avere 18 anni / Son finite le vacanze" (1964).
"Che m'importa del mondo /Datemi un martello" (1964).
"Scrivi/ Ti vorrei parlare" (1964).
"L'amore mio / San Francesco" (1964).
"Viva la pappa col pomodoro /Sei la mamma" (1965).
"Lui/La forza di lasciarti" (1965).
"Il Plip /Supercalifragilispiespiralidoso" (1965).
"Stasera con te /Solo tu" (1965).
"Il gegheg / Qui ritorner" (1965).
"Fortissimo /La sai troppo lunga" (1966).
"Mamma dammi la panna / Col chicco" (1966).
"La zanzara / Perch due non fa tre" (1966).
"Dove non so / Gira Gira" (1966).
"Una notte intera /Questo nostro amore" (1967).
"I tre porcellini/Con un poco di zucchero" (1967).
"Non dimenticar le mie parole/Da cosa nasce cosa" (1967).
"Tu sei come / Ma che te ne fai" (1968).

Filmografia de Rita Pavone.

1963 Clementine chrie.
1965 Rita, la figlia americana.
1966 Rita la zanzara.
1967 Little Rita nel west.
1967 Non stuzzicate la zanzara.
1968 La federmarescialla.
1976 Due sul pianerottolo.


Enllaos externs.
Web oficial de Rita Pavone ;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="177607" title="Coordinadora de Centres d'Estudis de Parla Catalana" nonfiltered="2654" processed="2651" dbindex="72662">

La Coordinadora de Centres d'Estudis de Parla Catalana (CCEPC) s una associaci que agrupa els centres d'estudis locals i comarcals d'arreu dels Pasos Catalans.

Amb seu a la ciutat de Barcelona aquesta entitat va nixer a Vic el 6 de juny de 1992 a partir del Primer Congrs de Centres d'Estudis de Parla Catalana realitzat a Lleida l'any anterior. En els seus inicis va estar formada per una vintena d'entitats, per avui en dia en formen part ms d'un centenar de centres d'arreu de Catalunya, Pas Valenci, les Illes Balears, la Franja de Ponent i l'Alguer.

L'mbit d'actuaci dels centres adherits varia des del funcionament local, passant pel comarcal o el regional, i abarca tot el camp de les cincies naturals, cincies socials, humanitats i cultura. Actualment aquesta coordinadora assessora i dna suport a la gesti a totes les entitats adherides. 

L'any 2007 ha estat guardonada amb el Premi Nacional de Patrimoni Cultural, concedit per la Generalitat de Catalunya, per haver aixoplugat un centenar d'entitats d'estudis locals i comarcals d'arreu de Catalunya, el Pas Valenci i les Illes Balears dedicats a tots els mbits de les cincies i la cultura en general.

Enllaos externs.
  Pgina oficial de la Coordinadora de Centres d'Estudis de Parla Catalana;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="177610" title="Daune" nonfiltered="2655" processed="2652" dbindex="72663">


Mitologia:

Daune, ancestre dels iapigis;

Daune, ancestre dels dauns. ;

Daune, mtic ancestre de Turnus.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="177613" title="Daune (ancestre dels iapigis)" nonfiltered="2656" processed="2653" dbindex="72664">
Daune (Daunus, Daunos        o tamb        ) fou un mtic fill de Lica d'Arcdia, germ d'Iapix i Peuceti. Els tres germans, aliats als illiris i messapis van desembarcar a la costa sud-oriental  d'Itlia i van expulsar als usons ocupant el pas que es van dividir en tres parts: Dunia, Peuctia i Messpia, que conjuntament van agafar el nom de iapigis (i el pas Iapgia)


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="177614" title="Daune (ancestre dels dauns)" nonfiltered="2657" processed="2654" dbindex="72665">
Daune (Daunus, Daunos        o tamb        ) fou un mtic rei de la Pulla. 

Va haver de fugir del seu pas natal, Illria, cap a la Pulla on va donar el seu nom a una part del pas, Dunia. La llegenda diu que fou rebut hospitalriament per Dimedes al que va donar a la seva filla Euippa en matrimoni.

Referncies.
Dictionary of Greek and Roman biography and mythology, (William Smith, 1849);
Dictionary of Greek and Roman Geography (William Smith, 1854);


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="177615" title="Daune (mitologia)" nonfiltered="2658" processed="2655" dbindex="72666">
Daune (Daunus, Daunos        o tamb        )  fill de Pilumnus i Danae, casat amb Venlia, es un personatge mitolgic grec, que fou el pare o el menys el ms antic ancestre de Turnus.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="177616" title="Daurises" nonfiltered="2659" processed="2656" dbindex="72667">
Daurises         ) fou un noble persa, gendre de Darios I el gran. Fou un dels comandants dels perses en la lluita contra la revolta jnica (499 aC). Desprs de la victria persa a Efes va atacar les ciutat de l'Hellespont i va conquerir Dardanos, Abydos, Percote, Lmpsac i Pesos, una cada dia. Llavors va anar contra els caris, aliats dels jnics, als que va derrotar en dos batalles, per una mica desprs va caure en una emboscada  i va morir junt a molts perses.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="177619" title="David de Nerken" nonfiltered="2660" processed="2657" dbindex="72668">
David de Nerken fou un important filsof armeni, comentador d'Aristtil i Plat, parent de Moiss de Khoren. Va viure al final del segle V i comenaments del segle VI. Va estudiar a Atenes amb Siri, preceptor de Procle, i fou un dels darrers que va provar d'harmonitzar les filosofies de Plat i Aristtil. Va escriure diverses obres filosfiques en armeni i grec, i uns comentaris sobre les categories d'Aristtil, Isagoge i Porfiri que es conserven. El 529 l'emperador Justini I va expulsar a tots els filsofs d'Atenes i van haver de sortir de Grcia, per no se sap si encara era viu.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="177620" title="VLC" nonfiltered="2661" processed="2658" dbindex="72669">
VLC media player (inicialment VideoLAN Client) s un reproductor multimdia del projecte VideoLAN, distribut com a programari lliure amb llicncia GPL. Dona suport a molts cdecs d'udio i vdeo aix com diferents tipus d'arxius i a ms a ms, suporta els formats de DVD, VCD i altres protocols streaming. Tamb pot ser utilitzat com a servidor amb unicast o multicast, en IPv4 o IPv6, en una xarxa de banda ample. Utilitza la biblioteca cdec libavcode del projecte FFmpeg per a manejar tots els formats que suporta i fa servir la biblioteca de desxifrar DVD libdvdcss per a poder reproduir els DVDs xifrats.

s un dels reproductors ms independents pel que fa a les plataformes en qu pot ser utilitzat, ja que t versions per a GNU/Linux, Windows, Mac OS, Syllable, BeOS, BSD, Pocket PC i Solaris.



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="177621" title="Decbal" nonfiltered="2662" processed="2659" dbindex="72670">
Decbal (Decebalus, Dekbalos           ) fou un rei del dacis, probablement un ttol d'honor (equivalent a cap o rei) ms que un nom, i que fou portat per altres caps dels dacis. El Decbal ms conegut es el esmentat per Di Cassi, que Orosi esmenta sota el nom de Diurpaneu (Diurpaneus) i Jornandes com a Dorphancus.

Era un gran estrateg i organitzador i el rei daci Doures (Douras) va abdicar la corona en favor seu en temps de Domici.

Aviat va creuar el Danubi i va derrotar a Appi Sab, governador rom de Msia, devastant aquesta provncia. 

Domici va reunir tropes a Illria i en va donar el comandament al prefecte del pretori Corneli Fusc, amb ordres de lluitar contra el rei daci (any 86). Fusc no havia combatut mai sobre el terreny i els seus coneixements militars eren grans per terics. Frusc va creuar la frontera amb un pont de barques per les seves forces foren aniquilades desprs d'una campanya desastrosa i es va haver de retirar amb fortes prdues.

Diocleci va anar llavors a Msia per no es va voler exposar directament en la campanya. Es van produir combats menors en els que els romans van obtenir algun triomf (Tapae, victori del comandant Juli en la que el lloctinent de Decbal, Vezines, es va escapar per poc) per davant l'amenaa dels quades i marcomans Domici va demanar la pau; el germ de Decbal, Degis o Diegis, va dirigir la negociaci pels dacis i va concedir  l'alliberament dels presoners romans i va rebre a canvi una diadema imperial pel seu germ i un tribut anyal (abans del 90).

Quan Traj va pujar al tron va decidir triomfar all on el seu predecessor havia fracassat; va refusar complir les condicions de l'acord amb els dacis i en el seu quart consolat (101) va marxar personalment amb un exrcit contra els dacis als que derrotar prop de Tapae. Una segona victria la va obtenir Lusi Quet, comandant de la cavalleria maure i es van conquerir diverses fortaleses, fins arribar a la capital  Sarmazegetusa (              ). Decbal va haver d'acceptar els termes imposats per l'emperador rom que eren el pagament dels perjudicis pels saquejos i la cessi de territoris. Traj va tornar a Roma i va celebrar el triomf i va agafar el ttol de "dcic".

El 104 va tornar a esclatar la guerra i Traj va decidir l'ocupaci permanent del pas darrera el Danubi. Va construir un pont de pedra al riu al lloc avui conegut com Portes de Ferro, i va atacar territori daci; la resistncia dels dacis fou forta per foren derrotats i el palau de Decbal capturat. Dcia va esdevenir provncia romana (105) i Decbal es va sucidar. 

El seu cap fou enviat a Roma amb els seus tresors, els quals havia amagat al llit del riu Sargetia (modern Isfrig, afluent del Marosh) lligats a les parets d'una casa que era seva, i que foren descobert una mica desprs de la mort del rei.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="177622" title="Magnenci Decenci" nonfiltered="2663" processed="2660" dbindex="72671">
Magnenci Decenci (Magnentius Decentius, de fet apareix a les monedes com Magn. Decentius que podria ser tamb per Magne Decenti) fou un militar rom nomenat csar per l'emperador Magnenci.

Era germ de Magnenci (segons Vctor, Eutropi i Zonares) o cos (de fet "parent de sang",  segons el mateix Vctor, i Zsim), i fou nomenat per l'emperador 

Desprs de la mort de Constant a mans de Magnenci (350), Decenci aviat fou nomenat Csar (351). Magnenci Decenci fou desprs cnsol (352). Va fer la guerra a Chnodomarios (Khnodomari) rei dels alamans per fou derrotat, i llavors es van revoltar els trevirs (treviri) que van li van refusar l'entrada a la seva ciutat Trveris.

Despres de la derrota de Magnenci, descartat de rebre cap ajut, i rodejat per tot arreu, es va sucidar a Sens el 18 d'agost del 353.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="177624" title="Marivona" nonfiltered="2664" processed="2661" dbindex="72672">
Marivona s una cantant d'origen bret i cultura francesa, per arrelada a la Catalunya del Nord.

Comen a cantar en catal l'any 1979, i interpret composicions de carcter feminista inspirades en la manera de fer d'Anne Sylvestre. Public un llibre-MC (Si fossis) i, el 1982, un LP (Son la dona dola) de molt poca difusi. 

Intent meritriament reinterpretar el canoner popular en una lnia creativa, per abandon la Nova Can a la meitat dels anys vuitanta.

Referncies.



Enllaos exteriors.

Article sobre la Nova Can a la Catalunya del Nord fent esment de Marivona. ;
Article sobre la implicaci de Marivona amb les escoles de La Bressola de la Catalunya del Nord. ;
Biografia artstica de Marivona. ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="177625" title="Dcia" nonfiltered="2665" processed="2662" dbindex="72673">
Dcia fou una gens romana plebea per fora antiga que fou famosa perqu dos dels seus membres van donar la vida per la Repblica. Van usar els cognoms Mus i Sublo.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="177626" title="Deci" nonfiltered="2666" processed="2663" dbindex="72674">


Onomstica:

Gai Appuleu Deci, trib de la plebs el aC ;

Gai Appuleu Deci, negociant a Prgam i Apollonis;

Gai Plauti Deci, cnsol el 329 aC;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="177627" title="Gai Appuleu Deci (trib de la plebs)" nonfiltered="2667" processed="2664" dbindex="72675">
Gai Appuleu Deci (Caius Appuleius Decianus) fou trib de la plebs el 90 aC any en qu va llenar una acusaci contra Luci Valeri Flac de naturalesa desconeguda. El mateix any va acusar tamb Luci Furi que s'oposava a cridar a Metel Numdic i va lamentar la sort de Luci Appuleu Saturn i Servili Glucia i reclam venjana per la seva mort. Com a conseqncia de tot aix en acabar el mandat, durant el qual era inviolable, fou acusat i condemnat i es va haver d'exiliar al regne del Pont, on es va posar al servei de Mitridates VI Eupator. Fou el pare de Caius Appuleius Decianus.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="177629" title="Gai Appuleu Deci (negociador)" nonfiltered="2668" processed="2665" dbindex="72676">
Gai Appuleu Deci (Caius Appuleius Decianus)  fou el fill de Gai Appuleu Deci (Caius Appuleius Decianus) i va viure com a negociant a Prgam i Apollonis; fou acusat d'haver coms actes de violncia i injustcia contra els habitants d'aquesta darrera ciutat i finalment fou condemnat pel pretor Flac, fill de Luci Valeri Flac, al que el seu pare havia acusat el 90 aC.  El 59 aC Deci es va venjar de Flac donant suport a l'acusaci que Dcim Leli havia llanat contra ell.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="177630" title="Gai Plauti Deci" nonfiltered="2669" processed="2666" dbindex="72677">
Gai Plauti Deci (Caius Plautius Decianus) fou un magistrat rom, cnsol el 329 aC amb Luci Emili Mamerc. Durant el consolat fou enviat contra Privernum mentre el seu collega reclutava un altre exrcit per combatre als gals, que els rumors deien que marxaven cap a Roma, rumor que va resultar ser fals. L' exrcit reclutat fou usat llavors contra Privernum, ciutat que fou ocupada, les muralles destrudes, i s'hi va establir una guarnici. A la seva tornada va celebrar el triomf a Roma. Va demanar al senat de no castigar amb excs a Privernum. Els Fasti diuen que fou cnsol altre cop el 328 aC per Tit Livi esmenta per aquest any a Publi Plauti Procule. El 312 aC fou censor junt amb Appi Claudi, i va renunciar als 18 mesos tal com establia la Lex Aemilia, per el seu collega va romandre en el crrec i no va acceptar la llei.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="177631" title="Decimi" nonfiltered="2670" processed="2667" dbindex="72678">



Onomstica:

Decimi, famlia romana;

Numeri Decimi, ciutad samnita de Bovianum;

Gai Decimi, magistrat rom, ambaixador i pretor;

Marc Decimi, ambaixador roma;

Luci Decimi, ambaixador rom ;

Gai Decimi, magistrat rom i membre del partit pompei.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="177632" title="Decimi (famlia)" nonfiltered="2671" processed="2668" dbindex="72679">
Decimi (Decimius) fou una famlia romana (famlia dels Decimii, catal Decimis) originaria de Bovianum i establerts a Roma desprs d'obtenir la ciutadania. El seu nic cognom fou Flavus.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="177634" title="Numeri Decimi" nonfiltered="2672" processed="2669" dbindex="72680">
Numeri Decimi (Numerius Decimi) fou un ciutad samnita de Bovianum, considerat la persona ms illustre del Samni tant per noblesa com per riquesa. El 217 aC es va unir a l'exrcit rom contra Annbal amb 8000 infants i 500 cavallers i es va posar sota el comandament del dictador Quint Fabi Mxim Verrugs; mercs a aquestes forces Annbal fou derrotat en una batalla contra Minuci, el magister equitum del dictador, batalla en la que van morir sis mil cartaginesos (els romans van perdre 5000 homes).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="177637" title="Gai Decimi" nonfiltered="2673" processed="2670" dbindex="72681">
Gai Decimi (Caius Decimius) fou un magistrat rom. Fou enviat com ambaixador a Creta el 171 aC per demanar auxiliars cretencs per ajudar en la guerra contra Perseu de Macednia. El 169 aC fou pretor peregr, i a l'any segent fou enviat com ambaixador a Antoc IV Epfanes (174 aC-164 aC) i Ptolemeu VIII Evergetes II Fisc per intentar reconciliar a ambds, als que va amenaar, en cas de seguir la guerra, en deixar de ser amics i aliats de Roma. Durant aquesta ambaixada va visitar Rodes convidat pels rodis i va parlar a favor d'aquest estat al seu retorn a Roma.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="177638" title="Luci Decimi" nonfiltered="2674" processed="2671" dbindex="72682">
Luci Decimi (Lucius Decimius) fou un ambaixador rom que el 171 aC fou enviat com ambaixador al rei illiri Gentius, per intentar que aquest estigus al costat de Roma a la guerra contra Perseu de Macednia; no va aconseguir el seu propsit i es va sospitar que havia estat subornat per Gentius.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="177639" title="Marc Decimi" nonfiltered="2675" processed="2672" dbindex="72683">
Marc Decimi (Marcus Decimius) fou un ambaixador rom. Fou enviat com ambaixador a Creta juntament amb Tiberi Claudi Ner el 172 aC poc abans de l'esclat de la guerra contra Perseu de Macednia, amb la missi d'avaluar si els cretencs havien estat temptats pel rei macednia o romanien en aliana amb Roma.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="177640" title="Gai Decimi (pompei)" nonfiltered="2676" processed="2673" dbindex="72684">
Gai Decimi (Caius Decimius) fou un magistrat rom. Fou qestor (quaestorius) i fou membre del partit pompei. El 47 aC era a l'illa de Cercina (Qurquens o Qerqenna) per recollir provisions pels pompeians i llavors va arribar Sallusti, l'historiador que era general de Juli Csar, i va abandonar l'illa en un petit vaixell. La seva sort final es desconeix.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="177642" title="Deci (desambiguaci)" nonfiltered="2677" processed="2674" dbindex="72685">


Onomstica:

Deci, emperador rom 249-251;

Deci, escultor rom;

Deci, proscrit rom;

Deci Jubelli, militar campani, tir de Rhegium;

Marc Deci, delegat del senat rom;

Marc Deci, tribu de la plebs el 311 aC;

Publi Deci, llegat rom de l'exrcit d'Illria;

Publi Deci, magistrat rom, septemvir;

Publi Deci, trib de la plebs el 120 aC.

Publi Deci Mus I, cnsol el 340 aC ;

Publi Deci Mus II, cnsol el 312 aC, 300 aC, 297 aC i  295 aC ;

Publi Deci Mus III, cnsol el 279 aC;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="177643" title="Marc Deci" nonfiltered="2678" processed="2675" dbindex="72686">


Onomstica:

Marc Deci, delegat del senat rom;

Marc Deci, tribu de la plebs el 311 aC;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="177644" title="Publi Deci" nonfiltered="2679" processed="2676" dbindex="72687">


Onomstica:

Publi Deci (llegat), llegat rom de l'exrcit d'Illria;

Publi Deci (trib de la plebs), trib de la plebs el 120 aC.

Publi Deci (sptemvir), magistrat rom, septemvir;

Publi Deci Mus I, cnsol el 340 aC ;
Publi Deci Mus II, cnsol el 312 aC, 300 aC, 297 aC i  295 aC ;
Publi Deci Mus III, cnsol el 279 aC;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="177645" title="Marc Deci (patrici)" nonfiltered="2680" processed="2677" dbindex="72688">
Marc Deci (Marcus Decius) fou un patrici delegat del senat rom, enviat per aquest cos de patricis per negociar amb els plebeus revoltats al Mons Sacer (Muntanya Sagrada) el 495 aC en l'anomenada seccessi dels plebeus.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="177646" title="Marc Deci (trib de la plebs)" nonfiltered="2681" processed="2678" dbindex="72689">
Marc Deci (Marcus Decius) fou trib de la plebs el 311 aC, any en qu va fer aprovar en plebiscit (plebiscitum) una llei per la qual el poble havia de nomenar els duumviri navales encarregat de restaurar la flota romana i equipar-la adequadament.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="177647" title="Publi Deci (llegat)" nonfiltered="2682" processed="2679" dbindex="72690">
Publi Deci (Publius Decius) fou un llegat rom de l'exrcit que va combatre contra els illiris el 168 aC. Fou el que va portar a Roma la noticia de la victria romana i la captura del rei Gentius.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="177648" title="Publi Deci (trib de la plebs)" nonfiltered="2683" processed="2680" dbindex="72691">
Publi Deci (Publius Decius, Tit Livi l'esmenta com Quint Deci) fou un magistrat rom que fou trib de la plebs el 120 aC. Va acusar Luci Opimi (cnsol el 121 aC) d'haver causat la mort de Gai Grac i d'haver empresonat gent sense veredicte judicial. Els crrec foren retirats segurament mercs a un suborn. El 115 aC fou pretor urb i va ofendre el cnsol Marc Emili Escaure en quedar-se al seu seient quan aquest va passar. Escaure va tornar a passar, per Deci va refusar aixecar-se i Escaure llavors va trencar-li la cadira a trossos. Probablement l'enemistat entre els dos ja venia de qu Escaure havia instigat el cnsol Opimi a agafar les armes contra Gai Grac, al partit del qual era addicte Deci. Cicer l'esmenta com orador.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="177649" title="Publi Deci (septemvir)" nonfiltered="2684" processed="2681" dbindex="72692">
Publi Deci (Publius Decius) fou un magistrat rom collega de Marc Antoni en el septemviratus. Cicer diu que afavor a Marc Antoni amb l'esperana de lliurar-se de les seves deutes. Va acompanyar a Marc Antoni a la guerra de Mutina i fou fet presoner. Ms tard Octavi (August) que volia una reconciliaci amb Marc Antoni, el va alliberar.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="177650" title="Deci (proscrit)" nonfiltered="2685" processed="2682" dbindex="72693">
Deci (Decius) fou un ciutad rom que s esmentat per Appi com un dels inclosos a les proscripcions establertes quan es va formar el triumvirat de Marc Antoni, Octavi i Lpid. Deci, al conixer que el seu nom era a la llista va fugir junt amb Cil. Per al sortir de les portes de Roma, foren reconeguts pels centurions i executats.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="177651" title="Cruis'n Velocity" nonfiltered="2686" processed="2683" dbindex="72694">

Cruis'n Velocity s el quart videojoc de la saga Cruis'n. El videojoc est disponible per la Game Boy Advance i va ser llanat el 2001.

 Curses .
En el videojoc hi ha un total de 14 curses. 

Las Vegas;
Holanda ;
Alaska;
Mart;

 Enllaos externs .
  El videojoc a MobyGames;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="177653" title="Cruis'n" nonfiltered="2687" processed="2684" dbindex="72695">

Cruis'n s una saga de videojocs de curses desenvolupat per Midway Games sota la llicncia de Nintendo. Els videojocs de la saga, des del primer fins el darrer, amb cada plataforma i any de llanament en parntesis, sn:

 Cruis'n USA (arcade 1994; Nintendo 64 1996);
 Cruis'n World (arcade 1996; Nintendo 64 1998);
 Cruis'n Exotica (arcade 1999; Nintendo 64 2000);
 Cruis'n Velocity (Game Boy Advance 2001);
 Cruis'n (Wii) (Wii 2007);




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="177654" title="Deci (emperador rom)" nonfiltered="2688" processed="2685" dbindex="72696">

Deci (vers 200-251) fou emperador rom (249-251). El seu nom complert era Gai Messi Quint Traj Deci. Va nixer cap al final del segle II a Bublia (Baixa Pannnia) i era d'origen illiri.

Va fer carrera militar i vers el 245 exercia un important comandament a la regi del Danubi. El 249 Felip l'rab li va demanar de restablir la disciplina de l'exrcit a Msia que s'havia alterat per la revolta de Mar (Marinus). A Msia les tropes es van revoltar i van oferir a Deci o morir o ser proclamat emperador; va haver d'acceptar i fou proclamat emperador, marxant tot seguit amb les legions de Msia cap a Itlia. Zonares diu que va escriure a Filip l'rab i li va dir que li romania lleial i que renunciaria a la corona tant bon punt pogus escapar de les legions, per Filip no el va creure, i li va presentar batalla a la rodalia de Verona; Filip fou derrotat i mort (finals del 249).

Va regnar llavors 13 mesos que va ocupar principalment en la guerra contra els gots que havien creuat el Danubi dirigits per Cniva i saquejaven les provncies trcies. Jornandes, Zsim i Publi Herenni Dexip donen detalls d'aquesta invasi, per els relats difereixen i els fets no fan la unanimitat dels historiadors; sembla que primer Deci fou rebutjat pels gots prop de Filippolis que fou ocupada pels brbars, per en aquestes lluites aquestos van perdre les millors forces i el contraatac rom els va rodejar; els romans van oferir una sortida en pau, a canvi de retornar als presoners i el bot, per els gots van decidir lluitar fins al final i es va produir la batalla d'Abricium o Abritum (251) on els romans van obtenir la victria, per l'emperador va morir ofegat en un pant junt amb les millors tropes romanes, i el seu fill va morir  ferit per una fletxa.


En la poltica interior es va decidir reviure la magistratura de la censura, per restaurar els bons hbits i la vida social, i perseguir als cristians, considerats com una fora que minava les bases de l'imperi. Aix fou nomenat censor Valeri I, el futur emperador (que no va arribar a exercir per la mort de l'emperador) i es va perseguir els cristians morint Fabi I bisbe de Roma, Babiles bisbe d'Antioquia, Alexandre bisbe de Jerusalem i altres; Orgenes va patir turment, a Alexandria hi va haver una matana i les persecucions foren freqents a frica i molts van renegar la seva fe, per desprs, passat el perill van voler tornar a l'esglsia i foren coneguts com els "lapsi" que va portar a lluites entre els mateixos cristians sobre la convenincia d'acceptar-los o rebutjar-los.

Referncies.

Dictionary of Greek and Roman biography and mythology, (William Smith, 1849);
Dictionary of Greek and Roman Geography (William Smith, 1854);













































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="177655" title="Cruis'n (Wii)" nonfiltered="2689" processed="2686" dbindex="72697">


Cruis'n (ttol en desenvolupament) s un proper videojoc pel 2007 per la Wii. El videojoc s l'ltim videojoc de la saga de videojocs de curses arcade Cruis'n fets per Midway. El videojoc tindr dotze curses i el jugador podr utilitzar el nou Wii Remote. El nou videojoc t la llicncia exclusiva de Nintendo. El cotxes tindran una gran varietat de caracterstiques noves, incloent propulsions de nitro, per l'empresa encara no ha anunciat els punts remarcables del videojoc.

 Referncies .












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="177657" title="Deci Jubelli" nonfiltered="2690" processed="2687" dbindex="72698">
Deci Jubelli fou un militar  campani que va tenir el comandament de les tropes campnies romanes estacionades a Rhegium el 281 aC per protegir la ciutat. 

Deci i els seus homes envejaven la felicitat i prosperitat dels habitants de la ciutat, i recordaven amb quina facilitat els mamertins s'havien creat un domini, i van preparar un pla: durant un festival, mentre tot el poble era a la festa, els romans van atacar als ciutadans i els van massacrar o expulsar, menys les dones de les que es van apoderar.

Deci es va autoproclamar cap de la ciutat i va actuar com un tir, i independent de Roma, aliant-se als  mamertins. Per justificar el crim va allegar que els habitants volien atacar a la guarnici i entregar la ciutat a Pirros d'Epir. 

Mentre va durar la guerra entre Roma i Pirros, la ciutat va romandre de fet independent sota Deci. Aquest fou atac per una infecci als ulls, i desconfiat del metge de Rhegium, en va fer venir un de Messana, el qual era nadiu de Rhegium per no ho sabia ning, i en lloc de curar-lo el va deixar cec.

A la mort de Pirros el 271 aC, Fabrici fou enviat contra la ciutat que va assetjar i conquerir. Els membres de la legi campnia presoners (uns 300) foren enviats a Roma on foren executats al frum i els ciutadans de Rhegium que encara vivien foren restaurats a la seva ciutat. Deci, presoner, es va sucidar a la seva pres de Roma abans de la seva execuci.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="177658" title="Decri" nonfiltered="2691" processed="2688" dbindex="72699">
Decri (Decrianus) fou un arquitecte i mecnic del temps de l'emperador Adri que el va utilitzar per moure el cols de Ner. La feina fou feta amb intervenci de 24 elefants. El seu nom apareix com Decrianus, Detrianus, Dentrianus, Dextrianus, i Demetrianus.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="177661" title="Decri" nonfiltered="2692" processed="2689" dbindex="72700">
Decri (Decrius) fou un comandant rom que tenia el comandament d'una fortalesa a frica durant la revolta de Tacfarines (any 20). Va portar als seus homes (molt pocs) a un combat en camp obert sense esperar a ser assetjat. Va lluitar desesperadament fins i tot desprs de ser malferit, per finalment els romans van ser derrotats i van morir tots.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="177662" title="Marc Tulli Decula" nonfiltered="2693" processed="2690" dbindex="72701">
Marc Tulli Decula fou un magistrat rom que fou cnsol el 81 aC junt amb Corneli Dolabella, durant la dictadura de Sulla quan els cnsols eren noms ttols sense poder.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="177664" title="Didmia" nonfiltered="2694" processed="2691" dbindex="72702">


Onomstica:

Didmia filla del rei Aecides d'Epir i germana de Pirros;

Didmia, filla del rei Pirros II d'Epir;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="177665" title="Didmia d'Epir" nonfiltered="2695" processed="2692" dbindex="72703">


Onomstica:

Didmia filla del rei Aecides d'Epir i germana de Pirros;

Didmia, filla del rei Pirros II d'Epir;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="177667" title="Didmia d'Epir (germana de Pirros)" nonfiltered="2696" processed="2693" dbindex="72704">
Didmia (Deidameia,          ) fou filla del rei Aecides d'Epir i germana de Pirros. 

Quan era una nena fou promesa pel seu pare a Alexandre IV de Macednia, el fill de Roxana amb Alexandre el Gran. Va acompanyar a aquest prncep i a Olmpies a Macednia on foren assetjats a Pidna. 

Morts Alexandre IV i Roxana es va casar ms tard amb Demetri Poliorcetes, que aix va esdevenir aliat de Pirros. Quan Demetri va passar a sia per ajudar al seu pare Antgon el borni la va deixar a Atenes, per desprs de la batalla d'Ipsus els atenencs la van enviar a Megara, on tamb fou tractada amb honors.

Aviat va marxar a Cilcia on es va reunir amb Demetri que acabava de donar a la seva filla Estratnice com esposa de Seleuc I Nictor; all es va posar malalta i va morir poc desprs (300 aC).

Va tenir un fill de Demetri, de nom Alexandre, que va viure a Egipte probablement com hoste-hostatge dels Ptolemeus.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="177670" title="Didmia d'Epir (filla de Pirros II)" nonfiltered="2697" processed="2694" dbindex="72705">
Didmia d'Epir (Deidameia,          ) fou filla del rei Pirros II d'Epir. A la mort del seu pare i l'assassinat del seu oncle Ptolemeu, era la darrera representant de la casa reial dels aecides. Va marxar a Ambrcia per fou assetjada per la Lliga d'Epir i es va haver de rendir. Els epirotes decidits a posar fi a la casa reial, van decidir la seva execuci una vegada a les seves mans; Didmia es va refugiar al temple d'Artemisa per fou assassinada al santuari mateix. La data exacta no es coneix per no fou llunyana al 233 aC.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="177676" title="Josep Peirats Valls" nonfiltered="2698" processed="2695" dbindex="72706">
Josep Peirats Valls (La Vall d'Uix, Plana Baixa, 1908-1989) fou un dirigent anarquista valenci. De petit emigr amb la seva famlia a l'Hospitalet de Llobregat on va treballar de rajoler al vuit anys. El 1922 s'afili a la CNT. Per la seva activitat propagandista i les collaboracions amb els peridics anarcosindicalistes fou empresonat per la dictadura de Miguel Primo de Rivera el 1927. 

El 1932 ingress a les Joventuts Llibertries de Catalunya per s'enfront amb els grups ms radicals de la CNT-FAI, com Los Solidarios, i el 1934 fou redactor de Solidaridad Obrera. Va assistir al IV congrs confederal de la CNT de Saragossa celebrat el maig de 1936 com a representant de l'Hospitalet de Llobregat. 

El 19 de juliol de 1936 participa en l'assalt de la caserna del Bruc. Venuts els militars revoltats s'allist voluntari a la columna Durruti, que part cap al front d'Arag. Fou molt crtic amb la participaci de la CNT en els governs republicans. Exiliat amb la seva divisi el 1939, va ser internat en els camps de concentraci de Vernet i Cognac, fins que embarc cap a Santo Domingo i desprs a Equador, Panam i Veneuela. El 1947 fou nomenat secretari de la CNT-MLE a l'exili i entr clandestinament a Espanya per assistir a una reuni amb les Joventuts Llibertries a Madrid. Ms tard s'establ a Frana on dues vegades ocup el crrec de Secretari general de la CNT a l'exili. El 1976 torn a Espanya. Va collaborar en nombrosos peridics llibertaris i s autor d una notable bibliografia sobre l'anarquisme i l'anarcosindicalisme.
 Obres .
  La CNT en la revolucin espaola (3 volums 1952-1953).  ;
 Breve Historia del Sindicalismo Libertario Espaol (1962) ;
 Los anarquistas en la crisi poltica espaola (1964) ;
 Cipriano Mera un anarquista en la guerra de Espaa (1976);
 Figuras del movimiento libertario (1977);





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="177677" title="Jaume Brossa i Roger" nonfiltered="2699" processed="2696" dbindex="72707">
Jaume Brossa i Roger (Sant Andreu de Palomar, Barcelona 1875 -Barcelona 1919) fou un dramaturg i articulista catal. Des del 1892 public els seus assaigs poltics a L'Aven, de la que en fou principal animador i en la que es destac com a capdavanter del modernisme, i a La Revista Blanca. Adopt un anarquisme individualista i intellectual propi de finals del segle XIX, influt tant per Friedrich Wilhelm Nietzsche i Henrik Ibsen com per les activitats dels ateneus obrers. 

Va escriure articles polmics, amb llenguatge agressiu i grandiloqent, on defensava una lnia democrtica socialitzant, ra per la qual fou detingut sovint. A causa dels seus articles i a una conferncia a l'Ateneu Barcelons hagu d'exiliar-se a Pars el 1897 i la seva influncia disminu. Des del 1898 collabor a Catalnia, a La Revista Blanca de Madrid, i el 1906 ho va fer a El Poble Catal. Cap al 1914 torn a Barcelona, on va estrenar algunes obres de teatre infludes per Ibsen i collabor en les revistes El Diluvio i Iberia, favorables als Aliats de la Primera Guerra Mundial. Va morir a causa de l'epidmia de grip de 1919.
 
 Obres .
 La crisi del rgim i el nou dever republic (1914);
 Els sepulcres blancs (1900) ;
 Les flors del desert (1902);
 Ecos de la tragedia (1918);






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="177678" title="Leopoldo Bonafulla" nonfiltered="2700" processed="2697" dbindex="72708">
Leopoldo Bonafulla fou el pseudnim de l'anarquista catal Joan Baptista Esteve (mort a Barcelona el 1922). Va intervenir en els fets de la Setmana Trgica de 1909 i per aix fou empresonat. Era representant del centre obrer Luz del Porvenir de Bujalance i va participar en el congrs de Barcelona celebrat l'octubre-novembre de 1910 en qu va es decidir la constituci de la CNT i de la que en fou escollit vocal del Comit.  Form part del grup Avenir, que publicava el diari del mateix nom, dirig el diari El Productor (1901-1904) i va collaborar a El Rebelde, junt amb Teresa Claramunt Creus i a La Revista Blanca. 

 Obres .
 Criterio Libertario (1905), obra del mateix nom que la publicada per Anselmo Lorenzo el 1903;
 La Justicia Libre (s.d.);
 La Revolucin de Julio (1910) sobre la Setmana Trgica;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="177679" title="Santa Maria de Blanes" nonfiltered="2701" processed="2698" dbindex="72709">


L'esglsia parroquial de Santa Maria de Blanes s un edifici gtic que es va construir entre els anys 1350 i 1410.

Histria.

Els vescomtes de Cabrera foren els principals mecenes d'aquesta grandiosa obra. El 1438 es desafect el cementiri situat a la plaa del davant de l'esglsia i les restes dels difunts es traslladaren al nou cementiri que envoltava el temple. Els vescomtes, per, tenien el privilegi de ser enterrats a dins l'esglsia. Jaume (1417) i Toms (1418), fills naturals del vescomte Bernat III de Cabrera, foren els primers.

El 1487, Elisabet de Cabrera, vdua de Joan Ramon Folc III de Cardona, es feu obrir una balconada des la pared del palau vescomtal que donava a l'esglsia per poder seguir des de casa seva les cerimnies religioses.

El 22 de juliol del 1936 l'esglsia va sser incendiada i va cremar durant tot el dia fins que l'estructura va cedir. Es va prcticament destruir el que era un dels exemplars gtics ms ben conservats de l'entorn, sobretot el retaule barroc de l'altar major i les dues trones obra del clebre arquitecte Antoni Gaud. Tenia a ms disset altars tots amb el retaule daurat. Tant sols es va salvar la faana, el campanar i la sagristia. L'actitud decidida d'alguns blanencs, comandats per l'alcalde de l'poca, va impedir desprs de l'incendi que l'acabessin d'enderrocar per destruir-la completament.

Acabada la guerra civil, l'abril de 1940 es comenaren les obres de restauraci a crrec de l'arquitecte Llus Bonet i Gar, amb un pressupost de 1.224.033,85 pessetes. Les obres s'acabaren el 23 de desembre de 1944.

Arquitectura.

L'obra es va fer en diverses etapes i de l'estil gtic original en conserva la faana i el campanar. La portalada est emmarcada amb arcs apuntats en degradaci, a sobre hi ha una rosassa i est rematada amb merlets. El campanar s de planta quadrada i t dos pisos amb doble finestral d'arcs apuntats a cada banda. A l'interior consta de tres naus.

Referncies.

Web oficial de la parrquia;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="177680" title="Edu365.cat" nonfiltered="2702" processed="2699" dbindex="72710">
Edu365.cat s un portal educatiu del Departament d'Educaci de la Generalitat de Catalunya, orientat i desenvolupat especficament per a l'alumnat i les seves famlies, que es basa en les infrastructures i serveis de la Xarxa Telemtica Educativa de Catalunya (XTEC).

El portal proporciona al professorat un conjunt de recursos i serveis que el poden ajudar en el desenvolupament de la tasca educativa.

Vegeu tamb Petites histries

 Enllaos externs .
Pgina oficial;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="177681" title="Thermophilum" nonfiltered="2703" processed="2700" dbindex="72711">

Thermophilum s un gnere d'arqueobacteris ltament emparentat amb el gnere Thermoproteus. Es tracta de procariotes hipertermfils anaerbics estrictes molt sensibles a l'oxigen. Viuen en fonts termals sotmesos a temperatures molt altes i a pHs cids, en hbitats volcnics submarins.

Sn bacils molt llargs, d'uns 0,17-0,35 m de dimetre i fins a 100  m de llargada.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="177682" title="Deinarc" nonfiltered="2704" processed="2701" dbindex="72712">


Onomstica:
Deinarc d'Atenes, el darrer i el menys important dels deu oradors tics.
Deinarc de Corint, orador corinti ;
Deinarc de Delos, poeta grec ;
Deinarc de Creta, escriptor grec;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="177683" title="Deinarc d'Atenes" nonfiltered="2705" processed="2702" dbindex="72713">
Deinarc (Deinarchus, ) fou el darrer i el menys important dels deu oradors tics.  Va nixer a Corint el 361 aC fill de Sostrat o Scrates, per va viure a Atenes des de molt jove i es va dedicar a l'oratria.

Va ser deixeble de Teofrast i es va relacionar amb Demetri de Falron.Com que no tenia la ciutadania atenenca no podia actuar com orador a les gran qestions que dividien la opini publica i va haver d'escriure els discursos dels altres.

La seva carrera va comenar el 336 aC al temps que els gran oradors morien un darrera l'altre. Deinarc aviat va adquirir una bona reputaci i una gran riquesa; va pertnyer al partit de Foci, favorable a Macednia i va intervenir en la disputa sobre si Harpalos, que havia desertat la causa d'Alexandre el Gran, havia  de ser adms a Atenes. 

Del 317 aC al 307 aC Atenes fou dirigida per Demetri de Falron fins que va haver de fugir al arribar Demetri Poliorcetes. Deinarc tamb va fugir cap a Calcis (Eubea) i no va poder tornar fins al cap de 15 anys, mercs a les supliques del seu amic Teofrast.

A Atenes va romandre els darrers anys de la seva vida, i hi va morir a edat avanada. La seva vida fou narrada per Dions d'Halicarns i recollida per Plutarc.

Se li atribueixen entre 100 i 60 discursos, de les que noms tres s'han conservat sencers, tots sobre la qesti d'Harpalos, una dirigida contra Filocles, una contra Demstenes  i una tercera contra Aristogeition. D'alguns altres en resten fragments.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="177684" title="Signe clnic" nonfiltered="2706" processed="2703" dbindex="72714">
En medicina, un signe clnic s qualsevol manifestaci objetiva conseqent a una malaltia o alteraci de la salut, i que es fa evident en la biologia del malalt. La semiologia s la disciplina de la qual es val el metge per a indagar, mitjanant l'examen psicofsic del pacient, sobre els diferents signes que pot presentar. 

Un signe clnic s un element clau que el metge pot percebre en un examen fsic, en contraposici als smptomes que sn els elements subjectius, percebuts noms pel pacient. 

Sn exemples de signes la febre, l'edema o l'envermelliment d'una zona del cos. En canvi, el dolor, l'astnia o els mareigs, sn smptomes.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="177685" title="Thermoplasma" nonfiltered="2707" processed="2704" dbindex="72715">

Thermoplasma s un gnere d'arqueobacteris que es distingeix de la resta dels Archea per no tenir paret cellular. Es tracta de bacteris procariotes termfils, acidfils i quimiorgantrofs aerbics.

El tret distintiu d'aquest gnere s l'absncia de paret cellular que impedeix la lisi del bacteri per inflament per pressi osmtica. La paret, s tamb la responsable de donar la forma a la cllula bacteriana. Aquests bacteris viuen a temperatures molt altes i pHs molt baixos (la temperatura ptima de creixement de T. acidophilum per exemple, s de 55C i el seu pH ptim de 2). Per fer front ambients tant extrems i als canvis osmtics de l'entorn, sense paret cellular, els Thermoplasma disposen d'una membrana cellular especial, una fracci important de la qual est constituda per un lipopolisacrid format per un lpid tetrater amb unitats de mannosa i glucosa que, juntament amb altres components particulars d'aquest gnere, confereixen a aquests arqueobacteris la resistncia a aquestes condicions ambientals.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="177686" title="Deinarc de Corint" nonfiltered="2708" processed="2705" dbindex="72716">
Deinarc de Corint (Deinarchus,          ) fou un orador corinti persona diferent de l'orador atenenc Deinarc, nascut a Corint, del que fou contemporani. Fou un amic de Foci i quan aquest fou portat a Atenes per ser executat, Deinarc tamb fou executat per ordre de Demetri Poliperc.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="177687" title="Deinarc de Delos" nonfiltered="2709" processed="2706" dbindex="72717">
Deinarc de Delos fou un poeta grec esmentat per Demetri de Magnsia, que va viure al segle IV aC i va escriure poemes sobretot relacionats amb deus grecs.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="177688" title="Deinarc de Creta" nonfiltered="2710" processed="2707" dbindex="72718">
Deinarc de Creta fou un escriptor grec de l'illa de Creta que va escriure una collecci de llegendes cretenques. s esmentat per Demetri de Magnsia.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="177690" title="Dnies" nonfiltered="2711" processed="2708" dbindex="72719">


Onomstica:

Dnies orador atenenc ;

Dnies, historiador grec ;

Dnies, pintor grec;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="177694" title="Dnies (orador)" nonfiltered="2712" processed="2709" dbindex="72720">
Dnies (Deinias,        ) fou un atenenc membre del club de genis d'Atenes (           ) anomenat "els seixanta", del qual fou membre tamb el historiador Callimed. Vivia vers el 325 aC. Podria ser la persona d'aquest nom esmentada per Demstenes com un hbil orador.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="177697" title="Dnies (historiador)" nonfiltered="2713" processed="2710" dbindex="72721">
Dnies (Deinias,        ) fou un historiador grec de data incerta que va escriure una obra histrica sobre l'Arglida. Es esmentat per Plutarc, Apolloni Rodi i altres. Ateneu esmenta un Dnies com autor d'un treball sobre la histria dels invents per no s segur que s tracti de la mateixa persona.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="177699" title="Dnies (pintor)" nonfiltered="2714" processed="2711" dbindex="72722">
Dnies (Deinias,        ) fou un pintor grec. El seu mrit es degut a que Plini el Vell l'esmenta com un del primers pintors que va utilitzar la tcnica monocromtica.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="177707" title="Joan Ignasi Pla i Dur" nonfiltered="2715" processed="2712" dbindex="72723">
Joan Ignasi Pla i Dur (Atzeneta d'Albaida, 31 de juliol de 1959) s un poltic valenci militant del PSPV-PSOE. 

Llicenciat en Dret i diplomat en Administracions Pbliques, va ser secretari d'organitzaci del PSPV-PSOE de 1997 a 1999. Tamb ha sigut diputat al Congrs dels Diputats en la 7a legislatura. Triat com secretari general del PSPV-PSOE l'any 2000, es va presentar a les eleccions a la presidncia de la Generalitat Valenciana en 2003, sent derrotat per Francesc Camps. Al setembre de 2006 va presentar en les Corts Valencianes una moci de censura contra el govern valenci que no va prosperar. En les eleccions autonmiques de 2007, repeteix candidatura la presidncia de la Generalitat, perdent de nou enfront de Francesc Camps. Ha estat Sndic del Grup Parlamentari Socialista a les Corts Valencianes des de l'any 2003 fins 2008. Actualment (VII legislatura), s diputat a les Corts pel grup socialista.

Desprs de les dues derrotes electorals de seu partit, Ignasi Pla decideix no repetir com a candidat i mantindre's al crrec de Secretari General del PSPV-PSOE fins a l'XI Congrs del partit on es renova el Consell Nacional.

Arran d'un escndol sobre reformes a casa seva encara per pagar, Pla anunci la dimissi com a secretari general del partit el 18 d'octubre de 2007. Hores ms tard l'executiva del PSOE reunida a Madrid accept la dimissi i nomen Joan Lerma president de la comissi gestora, fins a la celebraci de l'esmentat congrs. 

Est casat i t un fill. 













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="177710" title="Falfel" nonfiltered="2716" processed="2713" dbindex="72724">

El falfel (en rab       fal fil; en hebreu       fal fel) s una croqueta de cigrons o faves l'origen del qual es remunta als temps de la Bblia i es va originar en algun lloc del subcontinent indi. Actualment es menja a l'ndia, el Pakistan i l'Orient Prxim. Tradicionalment se serveix amb salsa de iogurt o de tahina, aix com en sandvitx, en pa de pita o com a entrant. 

Origen.
Tot i que el seu origen s incert, es creu que s original de l'ndia, on es va cuinar amb un pa amb espcies amargues. La paraula "falfel" ve de la paraula rab      (filfil), que significa pebrot, i probablement del snscrit pippal . El falfel (almenys a l'estil de l'Orient Prxim) s fet amb faves, cigrons o una combinaci d'ambds ingredients. La variant egpcia, anomenada ta`miyya (     ), empra exclusivament faves, mentre que altres variants empren exclusivament cigrons. El que fa diferent el falfel d'altres empanades s que les faves o els cigrons no es couen: simplement es posen en aigua fins que s'estoven i desprs es trituren (se'ls pot llevar la pell abans) barrejats amb all i julivert, principalment, per a formar una pasta. Amb aquesta pasta es fan unes boles aixafades que es fregeixen en oli abundant. En ocasions pot utilitzar-se tamb farina de cigr per a donar ms consistncia a la barreja. Avui dia els falfels es poden comprar congelats en molts establiments d'Europa.

Variants.
Actualment, les tendncies culinries han provocat el triomf del falfel de cigr sobre el de fava. Els falfels de cigr se serveixen tot al llarg de l'Orient Prxim i s'han popularitzat grcies a expatriats d'aquests pasos. Els expatriats israelians han tingut un paper crucial en la popularitzaci del falfel de cigr, especialment a l'rea metropolitana de Nova York, mentre que a Europa s'ha popularitzat grcies a les colnies d'immigrants i exiliats libanesos, turcs i kurds, principalment. 

Advertiment .
NOTA: Cal no confondre el falfel amb el frfel de fideus aixquenazites.































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="177719" title="Campionat d'Europa de raquetbol 2007" nonfiltered="2717" processed="2714" dbindex="72725">


La catorzena edici del Campionat d'Europa de raquetbol es va disputar a la ciutat italiana de Brembate entre el 28 de juliol i el 4 d'agost de 2007 amb la participaci de sis seleccions masculines i quatre de femenines, que van disputar la competici de seleccions entre el 29 i el 31 de juliol; i de diversos jugadors que van disputar les competicions individuals i per parelles de les diverses categories entre l'1 i el 4 d'agost. 

En la competici masculina de seleccions es van dividir els equips en dos grups i els quatre millors es van classificar per a les semifinals, i en la femenina van competir en format de lligueta. La classificaci final de seleccions tamb inclou una combinada amb els resultats masculins i femenins. Cada enfrontament const de dos partits individuals i un de dobles.


Competici de seleccions nacionals masculines.
Primera fase.



----

----

----

----







----

----

----

----


Fase final.


Semifinals
----

----

----

5 i 6 llocs
----

----

3r i 4t llocs
----

----

FINAL
----

----




Classificaci final masculina.




Competici de seleccions nacionals femenines.




----

----

----

----

----

----

----




Classificaci final femenina.





 Competici masculina individual .






 Competici femenina individual .





Vegeu tamb.
Campionat d'Europa de seleccions nacionals de raquetbol;
Federaci Europea de Raquetbol;

Enllaos externs.
Resultats de la competici de seleccions masculines Lloc web ERF;
Resultats de la competici de seleccions femenines Lloc web ERF;
Resultats de la competici masculina individual ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="177720" title="Selecci catalana de raquetbol" nonfiltered="2718" processed="2715" dbindex="72726">
La selecci catalana de raquetbol s el combinat esportiu de raquetbol que disputa competicions sota la jurisdicci de la Federaci Catalana d'Esquaix i Raquetbol. El reconeixement oficial per part de la Federaci Internacional de Raquetbol i la Federaci Europea de Raquetbol es va produir el novembre de 2006. El debut oficial de la selecci va ser al Campionat d'Europa 2007 disputat a Brembate (Itlia). Prviament havia disputat l'edici de 2006 del Campionat del Mn com a membre provisional.




13 Campionat del mn 2006.
La primera participaci de la selecci catalana en una competici internacional, tot i que amb un reconeixement provisional, va ser al 13 Campionat del mn de Santo Domingo, en el que tant la selecci masculina com la femenina van assolir la dissetena posici.
En van formar part Vctor Montserrat, Oriol Slvia, Ignasi Prez i Ivan Flores en la categoria masculina i Elisabet Consegal, Anna Ventura, Marta Ripoll i Nria Cardellach, en la categoria femenina.
 
14 Campionat d'Europa 2007.
Amb el reconeixement internacional definitiu, la selecci catalana va participar al 14 campionat d'Europa a Itlia, en el que la selecci masculina formada per Vctor Montserrat, Ignasi Prez i Oriol Slvia va aconseguir la tercera posici i la selecci femenina amb Anna Ventura i Nria Cardellach va assolir la quarta posici.

Enllaos externs.
 Federaci Catalana de Raquetbol;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="177722" title="Brembate" nonfiltered="2719" processed="2716" dbindex="72727">




Brembate s una ciutat italiana de la provncia de Brgam, a la regi de la Llombardia. Es troba situada entre Brgam i Mil, sobre ambdues ribes del riu Brembo, pocs quilmetres abans que aquest desemboqui al riu Adda.

El municipi el formen Brembate i Grignano i l'any 2004 tenia una poblaci de 7.604 habitants.


Histria.
Les primeres restes de poblaci en aquesta ciutat daten del neoltic i hi ha traces d'una via pre-romana del segle V a.c. sobre el riu Brembo.

El primer document on s'esmenta Brembate s de l'any 962, en el qual s'atribueix el domini de la ciutat al rei Berenguer II. Alguns historiadors li atribueixen la construcci del castell.

A Grignano, que forma part del municipi de Brembate, hi ha el monestir benedict femen de S. Vincenzo in Limania, documentat des de l'any 1260, i que es va unir al Monestir de S. Tommaso di Almenno San Bartolomeo el 1404. 

Durant l'poca medieval Brembate i Grignano es van veure seriosament afectades pels conflictes armats entre el Ducat de Mil i la Repblica de Vencia ja que es troba situada a la frontera entre aquests dos antics estats. Desprs de diverses conquestes i reconquestes per part dels dos bndols, el 1427 la ciutat va quedar prcticament arrassada per part de l'exrcid del Duc de Calbria, aliat del Ducat de Mil.

L'any 1596 la poblaci era de 343 habitants, la majoria dels quals es dedicaven a l'agricultura i a la vinya mentre que a Grignano eren 120. 

En aquella poca es va tornar a reconstruir el pont i es va aixecar l'esglsia de S. Vittore.

La ciutat va seguir creixent i a finals del segle XIX es va comenar a industrialitzar al voltant de la seda i el cot.

 Evoluci demogrfica .

Colors=
  id:lightgrey value:gray(0.9)
  id:darkgrey  value:gray(0.8)
  id:sfondo value:rgb(1,1,1)
  id:barra value:rgb(0.6,0.7,0.8)

ImageSize  = width:455 height:303
PlotArea   = left:50 bottom:50 top:30 right:30
DateFormat = x.y
Period     = from:0 till:8000
TimeAxis   = orientation:vertical
AlignBars  = justify
ScaleMajor = gridcolor:darkgrey increment:500 start:0
ScaleMinor = gridcolor:lightgrey increment:100 start:0
BackgroundColors = canvas:sfondo

BarData=
  bar:1861 text:1861
  bar:1871 text:1871
  bar:1881 text:1881
  bar:1901 text:1901
  bar:1911 text:1911
  bar:1921 text:1921
  bar:1931 text:1931
  bar:1936 text:1936
  bar:1951 text:1951
  bar:1961 text:1961
  bar:1971 text:1971
  bar:1981 text:1981
  bar:1991 text:1991
  bar:2001 text:2001
  bar:2004 text:2004

PlotData=
  color:barra width:20 align:left

  bar:1861 from: 0 till:2046
  bar:1871 from: 0 till:2312
  bar:1881 from: 0 till:2394
  bar:1901 from: 0 till:2814
  bar:1911 from: 0 till:3279
  bar:1921 from: 0 till:3445
  bar:1931 from: 0 till:3734
  bar:1936 from: 0 till:3826
  bar:1951 from: 0 till:4456
  bar:1961 from: 0 till:4891
  bar:1971 from: 0 till:5448
  bar:1981 from: 0 till:5897
  bar:1991 from: 0 till:6240
  bar:2001 from: 0 till:7180
  bar:2004 from: 0 till:7604

PlotData=

  bar:1861 at:2046 fontsize:XS text: 2046 shift:(-8,5)
  bar:1871 at:2312 fontsize:XS text: 2312 shift:(-8,5)
  bar:1881 at:2394 fontsize:XS text: 2394 shift:(-8,5)
  bar:1901 at:2814 fontsize:XS text: 2814 shift:(-8,5)
  bar:1911 at:3279 fontsize:XS text: 3279 shift:(-8,5)
  bar:1921 at:3445 fontsize:XS text: 3445 shift:(-8,5)
  bar:1931 at:3734 fontsize:XS text: 3734 shift:(-8,5)
  bar:1936 at:3826 fontsize:XS text: 3826 shift:(-8,5)
  bar:1951 at:4456 fontsize:XS text: 4456 shift:(-8,5)
  bar:1961 at:4891 fontsize:XS text: 4891 shift:(-8,5)
  bar:1971 at:5448 fontsize:XS text: 5448 shift:(-8,5)
  bar:1981 at:5897 fontsize:XS text: 5897 shift:(-8,5)
  bar:1991 at:6240 fontsize:XS text: 6240 shift:(-8,5)
  bar:2001 at:7180 fontsize:XS text: 7180 shift:(-8,5)
  bar:2004 at:7604 fontsize:XS text: 7604 shift:(-8,5)

TextData=
  fontsize:S pos:(20,20)
  text:Dades obtingudes de l'ISTAT



Vegeu tamb.
Provncia de Brgam;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="177724" title="Dincrates" nonfiltered="2720" processed="2717" dbindex="72728">


Onomstica:

Dincrates de Siracusa, dirigent siracus ;
Dincrates de Messnia, poltic messeni ;
Dincrates de Macednia, arquitecte macedoni;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="177725" title="Dincrates de Siracusa" nonfiltered="2721" processed="2718" dbindex="72729">
Dincrates de Siracusa (Deinocrates,            ) fou un noble siracus amic d'Agtocles quan aquest no estava encara al poder, i al que aquest tir li evit la mort el dia de la matana de Siracusa que el va portar al govern el 317 aC. 

Tot i haver estat salvat pel seu amic, Dincrates se li va oposar i el 312 aC apareix dirigint un grup d'exiliats enemics del tir. Quan Agtocles va tornar de l'frica el 307 aC, va trobar a Dincrates al front d'un exrcit tant poders que prefer renunciar a la tirania i restaurar als exiliats, mantenint noms dues fortaleses i el seu territori circumdant; per Dincrates no va acceptar i finalment Agtocles el va derrotar en una batalla, i el va obligar a rendir-se.

El tir li va retornar la seva amistat i li va donar el comandament d'algunes de les seves forces, i li va mantenir la confiana fins al final.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="177726" title="Archaeoglobus" nonfiltered="2722" processed="2719" dbindex="72730">

Thermoplasma s un gnere d'arqueobacteris hipertermfils, anaerbics que utilitza el sofre elemental com acceptor d'electrons. Inclou diverses espcies com Archaeoglobus fulgidus, Archaeoglobus lithotrophicus o Archaeoglobus profundus. 

Thermoplasma viu en fonts hidrotermals submarines resistint temperatures d'entre 63 i 92C, i acoblant l'oxidaci de diversos substrats (hidrogen, glucosa, lactat...) a la reducci del sulfat a sulfur. Malgrat aquest metabolisme anaerbic del sofre, comparteix certes caracterstiques metabliques amb els metangens, de fet, el seu creixement produeix petites quantitats de met.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="177727" title="Dincrates de Messnia" nonfiltered="2723" processed="2720" dbindex="72731">
Dincrates de Messnia (Deinocrates,            ) fou un poltic messeni que va anar a Roma el 183 aC per justificar la revolta de Messnia contra la Lliga Aquea. Esperava trobar a Flamin que era el seu personal amic i enemic de Filopemen el cap de la Lliga; Flamin el va rebre i li va prometre ajut. 

Dincrates va tornar a Messnia i v arribar a Naupacte on va enviar a Filopemen i altres magistrats, una petici de reuni de l'assemblea de la Lliga. En realitat era un parany per fer caure a Filopomen en mans de Flamin per l'estrateg aqueu no hi va caure. 

Una mica ms tard Filopemen fou fet presoner pels rebels messenis i Dincrates en va demanar la pena de mort. Al any segent el poble de Messnia demanava la pau i va deixar de donar suport als rebels, i els aqueus dirigits per l'estrateg Licortes (Lycortas) van entrar al pas i van agafar als partidaris de la guerra contra la Lliga, entre ells Dincrates, que foren condemnats a mort. 

Dincrates es va sucidar abans de l'execuci.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="177728" title="Dincrates de Macednia" nonfiltered="2724" processed="2721" dbindex="72732">
Dincrates de Macednia (Deinocrates,            ) fou un arquitecte macedoni del temps d'Alexandre el Gran. Va construir el temple d'Artemisa a Efes desprs de la destrucci de l'anterior per Herostrat d'Efes. Va acompanyar a Alexandre a Egipte i va construir Alexandria (en realitat va construir alguns dels seus principals edificis per no la ciutat). Va presentar un projecte per esculpir el Mont Athos amb una imatge d'Alexandre que havia de tenir una ciutat a la ma dreta i un llac a l'esquerra alimentat per l'aigua de la muntanya i la sobrant aniria a la mar, per el rei va vetar el projecte. El monument a Hefesti fou una pila funerria encara que molt espectacular formada per una pirmide que pujava en successives terrasses i molt adornada. Tamb Ptolemeu II Filadelf li va encarregar construir un temple dedicat a Arsinoe per la mort de Dincrates ho va impedir i ja no es va portar a terme al morir el rei egipci poc temps desprs (vers 246 aC). Apareix tanmateix esmentat com Dinochares i fins i tot Tymochares i Timcrates entre d'altres variacions; Eustaci d'Epifania l'anomena Dicles de Rhgion; Estrab li diu             i Plutarc,            .












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="177729" title="Dinoloc" nonfiltered="2725" processed="2722" dbindex="72733">
Dinoloc (Deinolochus,           ) fou un poeta cmic de Siracusa o d'Agrigent que fou fill o deixeble de Epicarim (Epicharimus). Va viure vers el 488 aC i va escriure 14 obres en dialecte dric de les que noms es coneixen alguns ttols dels que es dedueix un predomini dels temes mitolgics.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="177731" title="Dinomaca" nonfiltered="2726" processed="2723" dbindex="72734">
Dinomaca (Deinomacha ,          ) fou filla de Megacles, el cap de la casa dels alcmenides d'Atenes, i avia de Clstenes i mare d'Alcibades.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="177732" title="Erongo" nonfiltered="2727" processed="2724" dbindex="72735">


Erongo s una de les 13 regions de Nambia i s la zona costanera ms poblada del pas, amb Swakopmund com a capital regional i Walvis Bay com a port ms gran de la regi. Las franges de terra al nord i al sud d'aquesta aglomeraci urbana sn, essencialment, desert. A l'interior de la regi tamb s'hi poden trobar importants mines. El nom d'Erongo prov de la serra d'Erongo  

Geografia.

La costa occidental d'Erongo s la costa que es coneix com a costa dels Esquelets a causa de la la poca profunditat de les aiges i les nombroses embarcacions que hi van embarrancar i mai ms no es van poder desencallar. Tota la regi d'aquesa costa s plena de petits cursos d'aigua que, gaireb sempre, es troben secs. Sobreviure en aquestes condicions s, tant per a visitants com per a nufrags, impossible. D'uns anys en una ampla carretera parallela a la costa duu des de gaireb la frontera amb Angola, per la qual, a partir de l'entrada al Parc Nacional de la Costa dels Esquelets, noms s'hi pot passar amb un perms especial ems a la comissaria dels rangers de Swakopmund. L'nica parada que hi ha al parc s l'estaci governamental de Terracebay. Cada vegada ms, les poblacions cada vegada ms grans d'animals provinents del Parc Nacional d'Etosha que hi arriben pel congost del Kowarib o pel pas de Grootberg i per tot l'Honaib i fins a la costa del Namib com ara elefants o carronyers estranys, com ara la hiena bruna, van representant, juntament amb la immensitat i la gran tranquilitat del desert, l'atractiu d'un turisme especial que es desenvolupa parallelament i malgrat els camins bloquejats. Una carretera d'un sol sentit en direcci al salar d'Etosha i que passa pel Bosc Petrificat, s l'nica alteraci del medi feta per la m de l'home al parc.             

Ms al sud, a prop de Swakopmund, hi ha l'anomenat "cap de les morses", on tot l'any s'hi poden veure grans poblacions de morses perqu el corrent d'aigua freda de Benguela empeny els peixos cap a la superfcie. De nit tamb s'hi poden veure nombrosos pesquers provinents de molts pasos, els quals ens mostren els abundants recursos pesquers que enbcara hi ha a les costes d'Erongo, tot i l'alarmant augment de la poblaci de meduses registrat els ltims anys i que amenaa d'acabar amb la industria pesquera del pas.  

Poltica.
Des de l'any 2004, el SWAPO t la majoria absoluta al Consell Regional de set membres d'Erongo, les eleccions del qual se celebren cada set anys .


Districtes.
En la superfcie de 107.629 km d'Erongo hi viuen 63.719 habitants repartits en els seus districtes de la segent manera (2001):
 Arandis amb 7.477 habitants;
 Brandberg amb 10.184 habitants;
 Karibib amb 11.784 habitants;
 Omaruru amb 6.792 habitants;
 Swakopmund amb 25.442 habitants;
 Walvis Bay (Ciutat) amb 40.849 habitants i;
 Walvis Bay (Districte) amb 623 habitants.

Economia.
La importncia de l'activitat pesquera en aquesta regi fa que la vigilncia pesquera de Nambia tingui, per a la vigilncia de les seves aiges, un patruller motoritzat destinat a la regi. 

Enllaos externs.
  Pgina oficial de la regi d'Erongo ;
  Dades oficials del cens ;
  Web amb informaci sobre les regions de Nambia ;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="177733" title="Josep Anselm Clav i Camps" nonfiltered="2728" processed="2725" dbindex="72736">

Josep Anselm Clav i Camps (Barcelona, 21 d'abril de 1824   25 de febrer de 1874), poltic, compositor i escriptor catal. Fundador del moviment coral a Catalunya i impulsor del moviment associatiu.

 Biografia .

Nascut al barri barcelon de la Ribera, era fill d'un  comerciant de fustes. De ben petit aprengu l'ofici de torner, per el va haver de deixar a causa dels seus problemes amb la vista. Des d'aquests moments es dedic, de forma autodidacta, a estudiar msica i poesia. Va dedicar-se a interpretar les seves prpies composicions als cafs de Barcelona, tot acompanyant-se d'una guitarra. 
Va mostrar des de ben jove una filiaci poltica d'esquerres i republicana. Va relacionar-se amb Narcs Monturiol i Abd Terrades.  Tots ells collaboraren en la creaci del primer diari comunista a Catalunya. Entre 1840 i 1843, particip de forma activa a les revoltes urbanes que hi hagu a Barcelona, per la qual cosa fou arrestat i empresonat a la fortalesa militar de la Ciutadella.  

Quan torn a la seva activitat com a msic pels cafs de Barcelona, va anar entrant en contacte amb la msica de l'poca, i va comprovar que les seves composicions, inspirades, potiques i refinades, tenien fora acceptaci, ja que s'allunyaven del tarann vulgar de la msica majoritria. Grcies a aquest talent fou cridat a dirigir un grup de msics anomenat La Aurora, que es dedicaven a tocar als cafs i a interpretar serenates.

Degut a la dificultat per a crear un repertori adequat per a un grup de msics tan heterogeni com La Aurora, Clav va optar per a fer-los cantar a tots, per calia conservar una textura polifnica. D'aqu va sorgir la idea de crear una coral, La Fraternidad, que seria la primera a l'Estat (2 de febrer de 1850).

Per mitj de La Fratenidad, Clav va proposar-se  d'acord amb la seva ideologia progressista i filantrpica- l'objectiu d'apropar la msica i la cultura a una classe treballadora a qui, en aquella poca, se li'n negava l'accs, portant una vida que es redua a treballar moltes hores en dures condicions i sense oportunitat de gaudir d'activitats extralaborals de cap mena, ni oci, ni sanitat ni educaci. Per tant, all que Clav estava introduint suposava tota una revoluci social.

Clav organitz a Barcelona unes sessions de ball anomenades "balls fraternals", a les quals acudien persones de totes les classes socials i ballaven plegades en una poca on les activitats collectives eren molt segregades per classes. La msica la posava el grup coral La Fraternidad.

Tot seguint l'exemple de La Fraternidad, aviat comenaren a formar-se a Barcelona i a les poblacions venes grups corals que imitaven La Fraternidad. La tendncia s'aniria escampant per tota Catalunya en pocs anys. El cant coral esdevingu una activitat prpia de les classes obreres, la seva via d'escapament a una vida dura de treball i sacrifici.

El 1853 Clav va decidir llogar els Jardins de la Nimfa, situats al Passeig de Grcia, per a realitzar-hi espectacles de manera regular. Aquests concerts, iniciats per La Fraternidad, trobaren dura oposici de les classes altes, que impediren seguir aquesta activitat, aix com les sessions de ball. Per el seu xit perdurava, i es va traslladar l'activitat als Camps Elisis (tamb al Passeig de Grcia).

Fins el 1856 aquesta activitat va perdurar i va tenir gran xit, per les tensions socio-poltiques i la crisi del 1855 foren la causa que Clav fos detingut i deportat a les Illes Balears.

Quan torn a sser posat en llibertat, Clav va recuperar all que havia estat interromput. El 1857 va organitzar uns espectacles als Jardins d'Euterpe, aquesta vegada sense dependre de cap  empresa externa que pogus sser clausurada. La Fraternidad passaria a anomenar-se Societat Coral Euterpe.

Els espectacles i balls populars dels Jardins d'Euterpe gaudiren de gran xit, i s'hi duien a terme concerts en diferents sessions al llarg del dia. Clav va decidir editar un programa d'activitats anomenat Eco de Euterpe, un butllet on figuraven tots els esdeveniments relacionats, aix com fragments literaris i notcies, i que serviria per a augmentar el ress dels Jardins d'Euterpe.

Degut a les nombroses entitats corals que volgueren seguir l'exemple claveri, es fund el 1860 la Asociacin Euterpense, una mena de federaci que agrupava les entitats corals i els proporcionava assessorament i repertori. Tamb era una manera d'evitar societats corals paralleles que suposaven una competncia per als cors claverians i llurs activitats, i allar-los, aix com controlar qui podia tenir accs al repertori claveri i qui no.

Entre els anys 1860 i 1864 les activitats artstiques d'aquesta federaci tingueren un gran ress, i agruparen milers de cantaires i centenars de msics en concerts comuns. En aquest marc, Clav va fer interpretar fragments corals i instrumentals de Tannhuser, la qual cosa suposava la primera vegada que Wagner era escoltat a Espanya. En aquest moment ja existien vuitanta-quatre societats corals als Pasos Catalans i tamb a Cuba. La Asociacin Euterpense public el peridic El Metrnomo, que aparegu el 1863-64 i que divulgava l'activitat coral catalana.

El 1867 Clav fou detingut i deportat a Madrid, per malgrat aix les activitats dels Jardins d'Euterpe, de la Societat Coral Euterpe, els balls, concerts, actuacions als carrers de la ciutat i a diferents teatres, etc. continuaren amb normalitat.

A partir del 1868 i com a conseqncia de la Revoluci de Setembre, La Gloriosa, els Cors de Clav ja no foren l'eina imprescindible per canalitzar les inquietuds republicanes, dirigides ara primer a travs del Partit Democrtic i desprs del Partit Republic. Clav, que no havia abandonat mai l'activitat poltica, exerc diversos crrecs pblics. El mateix 1868 fou membre de la Junta Revolucionria; l'any  segent fou  vicepresident del Pacte de Tortosa; el 1871 fou escollit diputat i nomenat President de la Diputaci de Barcelona; i el 1873, amb la I Repblica, Governador Civil de Castell i Delegat del Govern a Tarragona. El cop del general Pava el 3 de gener de 1874 pos fi a la Repblica i a totes les esperances democrtiques dipositades en ella. Clav torn a Barcelona on mor setmanes desprs, el 24 de febrer.

 Clav i la francmaoneria .

S'ha especulat abastament sobre la possible pertinena de Clav a la francmaoneria. De fet sembla que hi ha constncia de qu la seva filla, Aurea Rosa, va pertnyer a la logia Lealtad de Barcelona, aix com la filla d'Ildefons Cerd. I el lema de Clav, "progrs, virtut i amor" tamb s'adiu als postulats manics.

 L'Obra de Clav .

L'obra de Clav estava bsicament destinada a les activitats scio-culturals per ell organitzades. Per aquest motiu, tenim dos grups d'obres:
Msica de ball, pensada per a ser cantada amb acompanyament instrumental, i que agafa les formes de les danses de moda de l'poca: vals, polca, xotis...
Msica de concert, bsicament coral i amb poc o nul acompanyament instrumental, polifnica i que tamb agafa formes musicals prpies de l'poca: himnes, barcaroles, pastorelles...
Tamb trobem dos carcters ben diferents en ambds tipus d'obres. En les primeres trobem una influncia de Verdi i un carcter extrovertit i triomfal -per ex. La Maquinista (1867)-, mentre que les obres del segon grup tenen un tarann ms intimista i recollit.

Les obres del segon grup tracten de temes pastorals, on es presenta un mn idllic i una Natura idealitzada, dhuc amb referncies mitolgiques. Clav pretenia recuperar un ideal de societat preindustrial, un mn rural on l'home s lliure i no sotms a les normes i a l'explotaci humana de qu dol el mn industrial. Hi havia, per tant, un nim d'evasi en les seves lletres. el mateix marc on es realitzaven els concerts, ja suposava una mena d'oasi dins la ciutat, un indret evocador on podia manifestar-se la fraternitat i la germanor.
Clav fou un personatge molt important per a la msica i la societat catalana per diversos aspectes:
Introdueix el mn coral a Catalunya i posa el nostre pas en consonncia amb la cultura europea.
Dna unes eines culturals a les classes obreres per a adquirir una formaci i una autoestima, alhora que els fa desvetllar un sentiment de pertinena a un collectiu, la qual cosa potenciar la vinculaci d'aquestes classes amb el nacionalisme.
Don la oportunitat a les classes populars de participar del fet cultural, a ms amb la seva prpia llengua, cosa molt nova a Catalunya, pel qu fa a la msica culta i escrita.
Va propiciar el moviment associatiu, el qual va ultrapassar el mn estrictament coral i va arribar a constituir un eix vertebrador de la societat catalana que encara avui dia defineix la societat d'aquest pas.
Va crear un moviment musical: el moviment coral, de gran importncia a Catalunya, que constitueix un mn on es creen vincles humans molt importants i que suposa una pedrera de nous valors dins el mn musical i artstic.

 Obres destacades .

Les flors de maig;
Los xiquets de Valls. Una part d'aquesta obra fou la melodia emprada per al que seria l'himne de Catalunya alternatiu a Els Segadors en la II Repblica: El cant del poble, amb lletra de Josep Maria de Sagarra. Per el poble no va acceptar el canvi i aquest nou himne no prosper.
Lo somni d'una verge;
La font del roure;
A Montserrat;
Los pescadors;
Lo pom de flors;
Gloria a Espaa (1863);
La Maquinista (1867);
La Revolucin (1868) Dedicada al seu amic Abd Terrades.
 
Com a  compositor de sarsueles, Clav fou un dels iniciadors del gnere en catal, tot estrenant al Gran Teatre del Liceu, el 30 de desembre del 1859, la sarsuela L aplec del Remei. Posteriorment escrigu, tamb en catal, L'art de la bruixeria, amb text de Conrad Roure i Bofill i Eduard Vidal i de Valenciano, per no arrib a estrenar-se. 

Entre les seves sarsueles en castell assoliren certa fama  Paco Mandria y Sacabuches i Una Zambra en Alfarache.

 Referncies .
JAUME CARBONELL: Josep Anselm Clav i la seva obra, article publicat dins el llibret del CD Peces corals de Josep Anselm Clav, editat per la Federaci de Cors de Clav.
Federaci de Cors de Clav;
Anselmo Clav y la zarzuela;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="177745" title="Pyrodictium" nonfiltered="2729" processed="2726" dbindex="72737">

Pyrodictium s un gnere d'arqueobacteris hipertermfils,  quimiolittrofs i anaerbics estrictes, que creixen a pH neutre en fonts termals submarines emprant sofre elemental com a acceptor d'electrons.
Una caracterstica sorprenent d'aquest gnere, s que la seva temperatura ptima de creixement (105C) est per sobre la temperatura d'ebullici de l'aigua (a 1 atm), fet no obstant, no exclusiu d'aquest gnere (Pyrolobus creix a una temperatura de 113C). 

Sn bacteris amb forma de discs desiguals amb nombroses fibres proteiques amb funci adherent, constitudes a nivell molecular de manera semblant a com ho fa la flagelina en el flagel bacteri.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="177746" title="Jerissa" nonfiltered="2730" processed="2727" dbindex="72738">
Jerissa o Djerissa (       ) s una ciutat de Tunsia al sud de la governaci del Kef, amb una poblaci d'aproximadament 12.000 habitants incloent al ciutat mateixa i els nuclis annexes. 

A la rodalia s'exploten mines de ferro a la zona del Djebel Slata (l'explotaci esa crrec de la societat estatal Socit du Djebel Djrissa) per no hi ha cap zona industrial per la transformaci en el mateix lloc. L'agricultura es una activitat secundria. Una via de ferrocarril uneix les mines amb la ciutat que es un nus ferroviari que es divideix desprs cap al nord (a Tunis) i cap al sud. 

s capalera d'una delegaci amb 14.420 habitants al cens del 2004.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="177749" title="Joumine" nonfiltered="2731" processed="2728" dbindex="72739">
Joumine s una ciutat de Tunsia al sud-oest de la governaci de Bizerta a uns 65 km de Bizerta. Es troba a les estivacions del Djebel Tabouna a uns 10 km a l'est d'una vila anomenada Bezzina i a la mateixa distancia a l'oest de la vila de Sidi N'Sir que li fa d'estaci de ferrocarril. Es troba al mig d'una zona agricola al nord de la vall del Medjerda, allunyada del turisme de la costa. L'embasament de Joumine s troba al nord-est, ms proper a Mateur que a Joumine que en canvi li dona nom (degut al riu Joumine); t una conca de 418 km2 i una capacitat de 100 milions de m3 d'aigua, i fou construit entre 1980 i 1983, entrant en funcionament aquest darrer any. La ciutat t al tomb dels deu mil habitants. 

Joumine es capalera d'una delegaci amb 36.650 habitants.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="177751" title="Kabaria" nonfiltered="2732" processed="2729" dbindex="72740">
Kabaria s una ciutat de Tunsia a la rodalia de Tunis a uns 4 km al sud de la ciutat, governaci de Tunis, unida de fet a la ciutat de Ben Arous (situada al sud), a la de Jebel Jelloud (al port) i a les de Sidi Ben Hassen i Ouardia, situades a l'oest i sud-oest. s capalera d'una delegaci amb 77.780 habitants al cens del 2004.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="177752" title="Kairouan Nord" nonfiltered="2733" processed="2730" dbindex="72741">

Kairouan Nord s una delegaci de la governaci de Kairouan formada per la part nord de la ciutat de Kairuan i les viles i ciutats de la zona al nord de la capital de la governaci entre elles El Baten i Fasnasa. El seu lmit oriental ve marcat per la serra de Kelbia. Al cens del 2004 tenia una poblaci de 80.490 habitants.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="177753" title="Kairouan Sud" nonfiltered="2734" processed="2731" dbindex="72742">
Kairouan Sud s una delegaci de la governaci de Kairouan formada per la part sud de la ciutat de Kairuan i les viles i ciutats de la zona al sud de la capital de la governaci entre elles Zaafrana (que vol dir safr) a uns 15 km. El seu lmit oriental ve marcat per la serra de Kelbia. Al cens del 2004 tenia una poblaci de 83.240 habitants.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="177754" title="Kalaa Kebira" nonfiltered="2735" processed="2732" dbindex="72743">
Kalaa Kebira (             ) s una ciutat de Tunsia a la governaci de Sussa, a uns 11 km al nord-oest de Sussa (menys en lnea recta) i quasi be un suburbi de la ciutat. El seu nom vol dir "La Gran Fortalesa". 

La municipalitat t 45.990 habitants. A la seva rodalia passa la autopista de la costa i tanmateix es estaci de ferrocarril.

Fou fundada pels aglbides a un lloc conegut com Al Ksar (La Fortalesa), que fou ampliat i poblat. La ciutat t un mercat setmanal per no pot competir amb el de Sussa. L'activitat econmica de la comarca est basada en les oliveres; el govern hi ha creat dos zones industrials al nord-oest (Kalaa Kebira I i II). El desembre celebra cada any el festival internacional de l'oliva (Ezzituna).

s capalera d'una delegaci que el 2004 tenia 48.670 habitants.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="177755" title="Kalaa Sghira" nonfiltered="2736" processed="2733" dbindex="72744">
Kalaa Sghira o Kalaa Seghira s una ciutat de Tunsia a la governaci de Sussa, a uns 5 km a l'oest d'questa ciutat a la que de fet est unida. Es troba a 5 km al sud de Kalaa Kebira i a 3,5 km al sud-oest d'Akouda, i t a la seva rodalia l'autopista de la costa i estaci de ferrocarril. La municipalitat t 25.078 habitants. L'activitat estava basada en la producci d'oli el principal producte de la regi plena d'oliveres, pero actualment ha quedar inclosa dins la ciutat de Sussa i les activitats de serveis han esdevingut majoritaries. La fabrica principal de rajoles d'obra del pas es troba en aquesta ciutat que tot i aix no t cap zona industrial delimitada. 

s capalera d'una delegaci amb 24.460 habitants al cens de l'any 2004.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="177756" title="Kalaa Khesba" nonfiltered="2737" processed="2734" dbindex="72745">
Kalas Khesba (esmentada tamb com Kala Kashba o Kalaa Khasba) s una ciutat de Tunsia, al sud de la governaci del Kef i a uns 50 km al sud de la capital de la governaci. T un lloc arquelogic proper i estaci de ferrocarril i la poblaci es d'uns 4000 habitants. s troba a les muntanyes anomenades Djebel Bou El Haneche. El turisme es molt limitat i l'activitat economica principal es l'economia amb cultius de cereals i fruites i la ramaderia de tipus familiar. s troba a uns 700 metres d'altura. s capalera d'una delegaci amb 9.140 habitants al cens del 2004.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="177757" title="Tannhuser (pera)" nonfiltered="2738" processed="2735" dbindex="72746">



Tannhuser, s una pera en tres actes, amb msica i llibret de Richard Wagner, basada en les dues llegendes alemanyes de Tannhuser i el concurs de cant de Wartburg. Els temes principals de l'pera sn la lluita entre l'amor sagrat i prof, i la redempci a travs de l'amor (un tema que va impregnar gran part de l'obra de maduresa de Wagner). 

El mateix Wagner va dirigir-ne l'estrena, el 19 d'octubre de 1845 al Teatre Reial de Dresden. La seua neboda, Johanna Wagner, va interpretar el paper d'Elisabeth. Hi ha dues versions de l'pera, la segona, la versi de Pars, s la que se sol interpretar amb ms freqncia.

Vegeu tamb.
Llista d'peres ms importants;

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="177774" title="Esperana matemtica" nonfiltered="2739" processed="2736" dbindex="72747">
Dins la teoria de la probabilitat l'esperana matemtica (o esperana, o mitjana poblacional) d'una variable aleatria discreta s la suma de la probabilitat de cada possible esdeveniment multiplicat pel valor de l'esmentat esdeveniment.
Per tant, representa la quantitat mitjana que un "espera" com a resultat d'un experiment aleatori quan la probabilitat de cada esdeveniment es mant constant i l'experiment es repeteix un elevat nombre de vegades. Val a dir que el valor que pren l'esperana matemtica en alguns casos pot no ser "esperat" en el sentit ms general de la paraula - el valor de l'esperana pot ser improbable o fins i tot impossible.

Per exemple, el valor esperat quan llencem un dau equilibrat de 6 cares s 3.5. Podem fer el clcul



i cal destacar que 3.5 no s un valor possible al rodar el dau.

Una aplicaci com de l'esperana matemtica s en les apostes o els joc d'atzar. Per exemple, la ruleta americana t 38 caselles equiprobables. El guany per encertar una aposta a un sol nmero paga de 35 a 1 (s a dir, cobrem 35 vegades el que hem apostat i recuperem l'aposta, aix que rebem 36 vegades el que hem apostat). Per tant, considerant els 38 possibles resultats, l'esperana matemtica del benefici per apostar a un sol nmero s: 

 

que s  0.0526 aproximadament. Per tant un espera, en mitjana, perdre uns 5 cntims per cada euro que aposta, i el valor esperat per apostar 1 euro sn 0.9474 euros. En el mn de les apostes, un joc on el benefici esperat s zero (no guanyem ni perdem) s'anomena un "joc just". 

 Definici matemtica .

En general, si  s una variable aleatria definida en un espai de probabilitat  i integrable respecte a la mesura de probabilitat P, aleshores l'esperana matemtica de  (denotada  o de vegades  o ) es defineix com a 

;

on la integral s una integral de Lebesgue respecte a la mesura de probabilitat P. Cal tenir en compte que no totes les variables aleatries sn integrables: no totes tenen l'esperana matemtica definida (per exemple, la distribuci de Cauchy). Dues variables amb la mateixa distribuci de probabilitat tenen el mateix valor esperat, si aquest est definit.

Si  s una variable aleatria discreta, com en l'exemple de la ruleta esmentat anteriorment, la integral es calcula d'acord amb la segent frmula:

;

Si  s una variable aleatria contnua, s a dir que t una funci de densitat de probabilitat , aleshores la integral pot calcular-se d'acord amb la segent frmula:

;

Una conseqncia directa de la definici pel cas discret es que si  s una variable aleatria constant, s a dir  per algn nombre real fix , aleshores l'esperana matemtica de  s .

L'esperana matemtica d'una funci qualsevol de X, diguem g(X), es calcula

;

en el cas discret i

;

en el cas continu.

Propietats.
Constants.
El valor esperat d'una constant s igual a la mateixa constant, s a dir,
si c s una constant, E(c) = c

Monotonicitat.
Si X i Y sn variables aleatries tals que  de forma quasi segura, aleshores  .

Linearitat.
L'esperana matemtica  s un operador lineal:
;
;
;

Combinant els resultats de les tres equacions prcies, veiem que: 
;
;

per dues variables aleatries  i  qualsevol (que han d'haver estat definides en el mateix espai de probabilitat) i nombres reals  i  qualssevol.

Esperana iterada.
Esperana iterada per variables aleatries discretes.
Per a dues variables aleatries discretes 
 definim l'esperana condicional:

;

on  s la probabilitat de l'esdeveniment 
condicional a . 
Per tant,  s una funci de .

L'esperana de  satisf



;

;

;

;

;

;

Per tant, arribem a la segent equaci:

;

La part dreta de l'equaci s'anomena esperana iterada. Aquesta proposici tamb es coneix com 
a llei de l'esperana total.

Esperana iterada per a variables aleatries qualssevol .
Per a variables aleatries contnues, el resultat s completament analog. La definici d'esperana condicional empra funcions de densitat de probabilitat i les sumes esdevenen integrals (respecte la mesura de Lebesgue). El resultat principal continua essent vlid:
;

La llei de l'esperana iterada s vlida tamb per variables aleatries amb una distribuci qualssevol, per exemple variables que segueixen una mixtura de variables contnues i discretes. En lloc d'emprar integrals respected la mesura de Lebesque, la integral es pren respecte la llei de probabilitat de  condicional a  (veure teorema de Bayes).

Desigualtat.
Si la variable X sempre s menor que la variable Y (s a dir,  de forma
quasi segura o amb probabilitat 1), l'esperana d'X s menor que la d'Y:

Si , aleshores .

En particular, tenint en compte que  i que , 
el valor absolut de l'esperana matemtica d'una variable aleatria s menor o igual a l'esperana del seu valor absolut:

;
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="177777" title="Batalla de Bailn" nonfiltered="2740" processed="2737" dbindex="72748">


La Batalla de la Bailn s una batalla que es va produir en el si de la Guerra de la Independncia Espanyola, durant les Guerres Napoleniques que va suposar la primera derrota del potent exrcit napolenic conegut com la Grande Arme. Va tenir lloc el dia 19 de juliol de 1808 al costat de la ciutat de Bailn, a l'actual provncia de Jan. Va enfrontar l'exrcit francs que comptava amb 21.000 soldats comandats per Antoine Dupont de l'Etang, el general Dupont, amb un exrcit espanyol una mica ms numers (uns 24.000 homes, entre regulars i milcia) comandats pel general Francisco Javier Castaos. L'exrcit francs va ser derrotat i fet presoner, en la que fou la primera derrota militar de Napole. En aquesta batalla es va distingir un oficial amb una dilatada carrera i que temps a venir seria l'alliberador de l'Argentina, Xile i Per: el general Jos de San Martn.

Antecedents.
El general Dupont, desprs de la batalla del Puente Alcolea que va suposar la caiguda i el saqueig de Crdova, es va preocupar quan va saber que el general Castaos estava organitzant un exrcit que podia tallar-li la comunicaci amb Madrid i deixar-lo sense bases apropiades per mantenir el seu aven entre les poblacions hostils, per la qual cosa va abandonar Crdova i es va recollir a Andjar, on va establir el seu quarter general. 

Al seu torn, el general Castaos va posar a punt el seu exrcit a partir d'antics cossos militars regulars, al qual s'hi van afegir reclutes de les Juntes Provincials de Defensa d'Andalusia. Des del quarter gneral d'Utrera es va dirigir a Sierra Morena per tallar les comunicacions entre el centre de la pennsula i les tropes franceses desplegades a Andalusia. 

La batalla.

El general Francisco Javier Castaos, en srie de maniobres una mica temerries, va moure el seu exrcit de dia i de nit, canviant constantment de direcci, de manera que les tropes franceses no podien estar segures de les seves intencions. Per la seva part, Castaos es mantenia perfectament informat dels moviments francesos grcies a la gent del pas. Davant d'aix, Antoine Dupont de l'Etang va enviar una part important dels seus homes a La Carolina, amb la intenci de protegir el pas cap a Madrid d'un possible atac, que hauria tallat les comunicacions. D'aquesta manera s'havia aconseguit dividir les tropes franceses, una de les condicions bsiques que volia Castaos per entaular batalla amb un mnim de garanties. 

El general Dupont, des d'Andjar no es va atrevir a entaular batalla i va anar retrocedint per enllaar amb les tropes franceses comandades pels generals Dominique Honor Antoine Vedel i Dufour, que venien com a suport i que estaven gaireb al lmit d'Andalusia. D'aquesta manera es va desplaar a Bailen el 18 de juliol on es van trobar amb l'exrcit espanyol que sortia de la ciutat i all mateix es va dur a terme la batalla. 

El fet que l'enfrontament va tenir lloc al davant mateix de Bailn va poder ser decisiu per la victria espanyola: la poblaci local va donar suport en tot el que va poder als seus soldats, l'ajuda ms important fou l'abastament d'aigua per als combatents, ja que era un dia d'estiu i que els cronistes assenyalen que fou un dia calors en una regi de per si ja molt calors. L'aigua tamb va servir per refredar els canons i d'aquesta manera l'artilleria espanyola fou ms efectiva que la francesa, tot i que l'escalfament de les peces era molt present en els dos bndols. 

Desprs de diversos episodis de violenta lluita amb una calor asfixiant, el general Dupont va ser derrotat i no va poder rebre ajuda dels homes que havia deixat a La Carolina ni tampoc els reforos del general Vedel. Uns 17.600 soldats francesos es van rendir.

Conseqncies.

Les condicions de rendici van ser suaus i incloen que les tropes franceses fossin repatriades a Frana. De tota manera aquestes condicions no van ser dutes a terme: el general Dupont i els seus oficials van ser alliberats i traslladats a Frana, els seus homes van ser deportats a la desolada illa de Cabrera. Quan es va acbar la guerra noms seguien vius la meitat dels presoners. 

Aquesta derrota de les tropes napoleniques va tenir greus conseqncies per a l'esfor bllic francs. La notcia es va estendre per tota la pennsula i va forar el rei Josep I Bonaparte a abandonar Madrid, a ms de posar en dubte que els exrcits francesos eren invencibles. Napole va haver de venir a Espanya de nou amb un nombrs exrcit per consolidar el seu domini. 

A l'escut de la ciutat de Bailn figura en un lloc destacat un cntir que es diu que representa a Maria Bellido; segons la tradici aquesta dona hauria utilitzat el cntir per donar aigua als soldats espanyols. Amb tot, sembla ms una personificaci simblica ja que fou tota la ciutat en conjunt qui hauria donat aigua als soldats i aquest personatge s'hauria creat per personalitzar el gest. 

 Enllaos externs .
Trofeu de la Batalla de Bailn;
Gua documental del Bicentenari de la Batalla de Bailn.
Web oficial del Bicentenari de la Batalla de Bailn.
Artcle d'Arturo Prez Reverte;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="177779" title="Autopercepci" nonfiltered="2741" processed="2738" dbindex="72749">

Autoimatge o autopercepci s la imatge que es t de s mateix.

Al llarg de la histria de l'art han existit diferents cnons per delimitar les proporcions de la figura humana en funci de les convencions culturals de cada poca.

Aquest cnons ens defineixen la idea de bellesa existent a una poca determinada. Val a dir, la imatge humana ideal que els nostres avantpassats tenien de si mateixos. Aquesta imatge ideal o cnon podria estar en el centre d'aquest anlisi sobre la percepci de si mateix de la persona humana.

Als nostres dies son ben coneguts els casos de trastorns de l'autopercepci en les persones anorxiques i bulmiques. ;

S'hi est estudiant un cas a Austrlia d'una indgena que no reconeix la seua imatge. (ampliar documentacio);

Aquest tema est tractat igualment amb profunditat cientfica desigual per nombrosos autors en referncia a les representacions humanes o antropomrfiques de l'art parietal i rupestre del paleoltic i neoltic.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="177780" title="Tractat d'Amiens" nonfiltered="2742" processed="2739" dbindex="72750">
El Tractat d'Amiens o Pau de Amiens fou un tractat que va posar fi a les Guerres Napoleniques entre la Gran Bretanya i Frana que es va firmar a la ciutat d'Amiens el 25 de mar de 1802. El tractat va durar noms un any perqu havia deixat sense soluci alguns aspectes importants per mantenir la pau. En aquest tractat es va establir els segents punts:

 La retirada francesa i britnica d'Egipte i el seu retorn a Turquia. ;
 La restituci britnica de totes les conquestes de Frana i els seus aliats, excepte Ceilan, Gibraltar i l'illa de Trinitat. L'illa de Menorca seria retornada a Espanya.
 L'evacuaci del Regne de Npols i dels Estats Pontificis per part de Frana.
 El retorn de l'illa de Malta als cavallers de l'orde de Sant Joan de Jerusalem.
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="177782" title="Javier Nadal Corral" nonfiltered="2743" processed="2740" dbindex="72751">
Javier Nadal Corral, (Xeraco, 1982), ms conegut al mn de la pilota valenciana com a Dorn s un jugador professional de raspall, advocat i gerent de l'empresa pilotari Val Net.

 Palmars .
 Campi del Caixa Popular, 3;
 Sub-campi del Caixa Popular, 1 ;
 Campi del Campionat Autonmic de Raspall, 3;
 Sub-campi del Trofeu Memorial Vicent Tavallo, 2;
 Sub-campi del Campionat per equips de raspall, 2007;
 Sub-campi del Trofeu Gregori Maians d'Oliva, 2007 ;
 Subcampi del Trofeu Mancomunitat de municipis de la Safor: 2007;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="177784" title="Autocensura" nonfiltered="2744" processed="2741" dbindex="72752">
L'autocensura s la censura que l'autor s'imposa a s mateix per a poder seguir publicant, - o treballant a la seua especialitat -, a una societat democrtica. A les societats dictatorials aquesta censura est explcitament dictada per cada rgim dictatorial. Amb el temps aquesta autocensura s'acaba identificant alienatriament amb el sentit com o seny i es considera un requisit ms de l'tica professional.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="177786" title="Batalla d'Ulm" nonfiltered="2745" processed="2742" dbindex="72753">



La Batalla d'Ulm fou una batalla que va enfrontar l'exrcit francs amb l'austrac en el decurs de les Guerres Napoleniques, durant la Tercera Coalici, que va propiciar la destrucci de l'exrcit austrac i l'entrada dels francesos a Viena. 

 Context .
A l'estiu de 1805, Europa estava de nou en guerra. L'execuci de Llus Antoni de Borb-Cond, duc d'Enghien, la fi del Tractat d'Amiens, la sacralitzaci de Napole I i el seu coronament com a rei d'Itlia, la reorganitzaci d'Alemanya i Itlia per Frana, va compondre una nova coalici composta per Rssia, l'Arxiducat d'ustria, el Regne de Npols i el Regne Unit, aquest darrer donant finaament i intentant allunyar l'exrcit francs situat a Boulogne-sur-Mer, amb la pretensi d'envair l'illa. 

Al final d'agost de 1805 la Tercera Coalici va declarar la guerra a Frana i va envair el seu aliat Baviera. El 23 d'agost Napole va moure els 200.000 homes estacionats de Boulogne cap a Viena via Estrasburg, on van arribar el 24 de setembre. Desprs d'haver creuat el Rin dos dies ms tard l'objectiu de Napolo era clar: fer creure al general austrac Karl Freiherr Mack von Leiberich que el gruix de l'exrcit francs s'esperaria a Ulm, crulla de camins, per continuar per la ruta tradicional del riu Danubi. Va enviar el general Joachim Murat a entretenir el general Mack mentre la resta de l'exrcit vorejava Ulm pel nord i es llanava sobre Ulm a la Batalla d'Elchingen sorprenent el general Mack per la reraguarda, cosa que el portaria a la rendici. A ms, Napole va situar Nicolas Jean-de-Dieu Soult i Charles XIV Jean de Sude per evitar qualsevol ajuda a l'exrcit austrac.

Una part important de l'exrcit va marxar a Ulm on els austracs esperaven els 54.000 russos comandats per Mikhail Illarionovitch Golenichtchev-Koutousov. Per Koutouzov pensava que la Grande Arme era encara a Boulogne i que tenia temps. Davant d'aquesta situaci i en descobrir les maniobres de Napole, les tropes austraques van fugir per la cavalleria de Murat va desbaratar l'exrcit austrac amb 16.000 morts i 50 canons presos a l'enemic. 

 Esdeveniments anteriors a la batalla .
 8 d'octubre de 1805: Emboscada a Wertingen;
 9 d'octubre de 1805: Presa dels ponts a Gnzburg;
 11 d'octubre de 1805: Batalla d'Haslach. Prssia es declara neutral.
 14 d'octubre de 1805: Batalla d'Elchingen.

 Forces presents .
El general Karl Mack disposava de 27.000 homes, amb bones reserves de municions, per mancades de queviures ja que el 1805 havia estat un any de males collites. Napole disposava de 80.000 homes a ms de la cavalleria de Joachim Murat i la Gurdia Imperial.

 Desenvolupament .
El 15 d'octubre, Napole va demanar als austracs que es rendissin, per no va tenir xit. Amb tot, Napole va enviar el general Bertrand a l'atac, que va ser rebutjat. Desprs el general Malher va aconseguir prendre els turons de Michelberg, a l'oest d'Ulm. Aquests dia la ciutat d'Ulm estava completament assetjada i al vespre mateix el general Loison va arribar a atacar les portes de la ciutat, per aquest atac fou rebutjat. 

L'endem, Napole va decidir no atacar la ciutat, tot i els consells del seu estat major. Sabia que un asalt seria costs en homes i que Ulm cauria rpidament per la manca d'aliments. Mack, al seu torn, esperava l'arribada dels russos. El 25 d'octubre, mancat d'aliments i de reforos, Mack va decidir rendir la plaa. 

El 20 d'octubre, els soldats austracs van desfilar durant cinc hores davant Napole. Els infants capturats deixaven els fusells, mentre que la cavalleria abandonava els cavalls. Tots eren destinats a ser enviats captius a Frana. Per contra, els oficials austracs van poder conservar les armes i retornar a casa seva sota condici de no tornar a lluitar contra Frana.

 Resultat .
25.000 austracs van ser capturats, dels qual 18 generals i 50 canons. Per part francesa, noms van tenir 500 morts i 1000 ferits per una batalla molt decisiva i clau en la campanya. En menys de quinze dies les tropes napoleniques havien desballestat l'exrcit austrac.

Es tracta d'una batalla amb victria estratgica, la batalla en s no va tenir lloc. Napole va dur a terme el mateix que a la Batalla de Marengo, per amb ms xit i ms preparaci, tot va ser fet per enganyar l'enemic. 

 Conseqncies .
Tot i que Napole havia venut el general Mack i els austracs, no havia venut la coalici. Els russos venien des de Galtzia i els britnics havien guanyat el 19 d'octubre la Batalla de Trafalgar. Napole va posar rumb cap a Viena per barrar el pas als russos. Viena va caure el 14 de novembre desprs de lluitar contra els russos de Mikhal Illarionovitch Golenichtchev-Koutousov. Napole va decidir acabar amb aquests perseguint-los. El punt decisiu fou la Batalla d'Austerlitz, a 80 km al nord de Viena. 

El general Mack fou condemnat a mort per l'emperador Francesc I d'ustria, per noms va complir dos anys de pres i desprs va caure en desgrcia. 

 Enllaos externs .
 Campanya en angls;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="177788" title="Pedro Varela Olivera" nonfiltered="2746" processed="2743" dbindex="72754">

Pedro Jos Varela Olivera (Florida, 22 de febrer de 1837 - Montevideo, 1906), va ser un poltic i socileg uruguai, President de la Repblica (inter) el 1868 i Governador Provisori de 1875 a 1876.

Partidari del General Venancio Flores, va integrar el seu govern i, desprs de l'acabament del govern d'aquest, va exercir el Poder Executiu com a President del Senat del 15 de febrer a l'1 de mar de 1868.

Senador entre 1868 i 1869 i desprs entre 1871 i 1874. Desprs del mot militar del 15 de gener de 1875 va ser designat com a Governador Provisori, crrec que va exercir fins i tot que, enfrontat amb Lorenzo Latorre, va renunciar el 10 de mar de 1876.

Durant el govern de Latorre va viure exiliat a Buenos Aires, retornant desprs a l'Uruguai. Sense activitat poltica posterior, va morir a Montevideo el 1906, en la pobresa i l'oblit.

Vegeu tamb.
Mximo Santos;

Enllaos externs.
Presidncia de l'Uruguai ;
El naixement de l'Uruguai modern la segona meitat del segle XIX ;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="177789" title="Economia clssica" nonfiltered="2747" processed="2744" dbindex="72755">
L economia clssica fou el patr de pensament econmic dominant  fins a l aparici dels treballs de Keynes.

Adam Smith va fundar l economia clssica l any 1776. Altres figures importants d aquest pensament foren David Ricardo, Thomas Malthus i John Stuart Mill. En general, aquesta escola de pensament creia que les lleis econmiques (sobretot l egoisme i la competncia) determinen els preus i la retribuci de cada factor de producci i que el sistema de preus s el millor mecanisme possible per a assignar els recursos. 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="177790" title="Adolf Heyduk" nonfiltered="2748" processed="2745" dbindex="72756">

Fotografia d'Ignc echtl.]]

Adolf Heyduk (1835 1923) va sser un distingit poeta i escriptor txec. Molts dels seus poemes van ser adaptats desprs per Antonn Dvo k.



Enllaos externs.
 Poema d'Adolf Heyduk en esperanto.;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="177792" title="Abraham Theodor Berge" nonfiltered="2749" processed="2746" dbindex="72757">


Abraham Theodor Berge (20 d'agost del 1851 - 10 de juliol del 1936) fou un poltic noruec que ocup el crrec de primer ministre de Noruega entre els anys 1923 i 1924. 


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="177800" title="Zou" nonfiltered="2750" processed="2747" dbindex="72758">


Zou s un dels dotze departaments de Benn amb una superfcie de 5.106 km i 639.296 habitants.

Hi podem trobar les segents ciutats: Abomeny (la ms important en poblaci), Agbangnizoun, Bohicon, Cov, Djidja, Ouinhi, Manala, Zagnanado, Za-Kpota i Zodogbomey. 
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="177803" title="Bergues" nonfiltered="2751" processed="2748" dbindex="72759">

Bergues (en neerlands Sint-Winoksbergen i o abreujat Bergen) s un municipi francs, situat al departament de Nord i a la regi de Nord   Pas-de-Calais. s part de Flandes francs. L'any 1999 tenia 4.209 habitants.

Geografia i comunicacions.
Bergues est situada al Blootland, ms o menys a 10 quilmetres al sud de Dunkerque. S'hi pot arribar per l'autopista francesa A25, a 70 km de Lilla i a 40 km del Tnel sota el canal de la Mnega per l'autopista francesa A16.

Histria.
El nom de la ciutat ve del flamenc groene berg que vol dir tur verd. 

 Alta i baixa edat mitjana .
Segons la llegende, Winoc, fill del rei de Bretanya, es va retirar entre el 665 i el 675 amb alguns fidels vers el Groenberg, un tur allat en els lmits dels marjals costers. A poc a poc s'hi va desenvolupar un monestir i com que no estava prou tranquil, Winoc va marxar per trobar la tranquillitat a Wormhout, ms al sud, on va morir el 717.

El cartulari de Saint Bertin, escrit pels monjos de l'abadia de Sithiu a partir del segle VII, actualment Saint Omer, menciona que Bergues es deia Mont Baal. Aix demostraria un culte pag anterior a l'installaci dels religiosos cristians. Baal s una divinitat local que era invocada a dalt dels turons. 

A la segona meitat del segle IX quan els normands van comenar les incursions, el comte Baldu II va construir una fortificaci primitiva. Ms tard, el 1022, el comte Baldu IV va erigir l'esglsia de Saint-Winoc sobre les cendres deixades pels normands i hi va fer guardar les relquies del sant. S'havien posat les bases per la futura abadia.

El comer, la situaci favorable al costat de la mar i la presncia d'un centre espiritual important va estimular el poblament. s cert que en aquesta poca, el 1028, els comtes de Flandes van construir-hi una veritable plaa forta. 

L'atribuci d'una carta el 1240 va donar ms categoria a la ciutat que va conixer un desernvolupament molt rpid. La independncia administrativa es troba en l'autoritzaci constructiva del comte autoritzada el 1240.

Begues va esdevenir un port i un centre txtil d'importncia regional, amb el seu propi mercat de llana el 1276 i tamb amb dos mercats de teles i tapissos. Els comtes flamencs van continuar amb les fortificacions amb torres. 

Amb tot, com que era una ciutat fronterera amb Frana va suposar un seguit de guerres i pillatges: el 1297 Robert II d'Artois va conquerir la vila que va haver de tornar el 1301. Carles VI de Frana va prendre la plaa el 3 de setembre de 1383 i la va incendiar. El 1494 els francesos la van tornar a prendre. El 1558 mariscal francs Thermes va saquejar la ciutat.

 poca moderna .
El 1566 Bergues estava al centre de violentes manifestacions iconoclastes que es llanaven sobre els objectes de culte catlic. Dues vegades la ciutat va viure la visita violenta dels iconoclastes, un moviment que va esclatar a Steenvoorde. En aquest context, la Guerra dels vuitanta anys, Bergues fou assetjada el 1583 per Alexandre Farnese (1545-1592) que la va prendre i la va destruir. El rei Felip II de Castella va permetre la reconstrucci, un acte que va determinar l'asepcte actual de Bergues. 

La ciutat ha tingut sempre una funci administrativa i jurdica i ha estat un centre espiritual i sempre ha tingut una guarnici, aix va suposar que s'hi installessin famlies importants. El port de la Colme va poder tenir de 40 a 50 vaixells, que arribaven al mar grcies al Bergenvaart o canal de la Colme. 

Desprs d'un primer setge el 1652, els exrcits de Llus XIV de Frana van prendre la ciutat el 1658, desprs el 1667 va partir un altre setge abans que la ciutat fos incorporada definitivament a Frana pel Tractat d'Aquisgr de 1668. Sbastien Le Prestre, marqus de Vauban es va encarregar de refer les fortificacions tot i que el Rei Sol va preferir desenvolupar Dunkerque com a una gran base martima que va eclipsar completament Bergues a partir de llavors.

 Des de la Revoluci Francesa .

La Revoluci Francesa va donar un paper poltic important a Bergues. En la reforma territorial de Fran de 1790, va esdevenir un cap de districte, que va esdevenir ms tard l'arrondissement de Dunkerque.  Des de Bergues la Convenci va fer aplicar les lleis al Flandes martim: tots els objectes de culte, els bns dels emigrats i les requisacions van ser enviades a Bergues. Amb el terror, el districte de Bergues va enviar a la pres molts alcaldes de pobles dels voltants que no van complir amb el que se'ls demanava.

En aquest temps es va fer evident l'esfondrament econmic, sense els centres de culte i amb el comer sota mnims. A ms, el poc inters militar que quedava va quedar eclipsat per Dunkerque. 

Durant la I Guerra Mundial els canons de llarga distncia van malmetre la ciutat. A la II Guerra Mundial , durant la defensa de Dunkerque hi va haver combats durs al voltant de Bergues que la van deixar molt malmesa. El 1944 a ms, van dinamitar el campanar, un dels ms bonics de Frana i que va ser reconstrut el 1931.

Actualment la proximitat amb Dunkerque ha fet que la ciutat no tingui un paper massa important en l'administraci, ni tampoc en la indstria ni en el comer, per s que presenta un importan inters turstic. 

Llocs i monuments.

 Les muralles, amb 5300 metres de permetre, una part de les quals foren contrudes per Vauban.
 La torre campanar, comenada al segle XIV, refeta al segle XVI i destruda el 16 de setembre de 1944 durant la retirada dels alemanys. Va ser reconstruda el 1961 i declarada Patrimoni de la Humanitat el 16 de juliol de 2005. ;
 El museu municipal, antic Mont-de-Pit. ;
 L'abadia de Saint Winoc, destruda el 1789, noms en queden algunes restes. ;
 Les portes d'entrada a la ciutat, de les quals cal destacar la Porte de Cassel i la Porte d'Hondschoote, que sn monuments histrics classificats. ;
 El canal de Bergues que l'uneix amb Dunkerque.

 Enllaos externs .
 Web oficial;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="177805" title="Tractat d'Aquisgr (1668)" nonfiltered="2752" processed="2749" dbindex="72760">
El Tractat d'Aquisgr, anomenada tamb Pau d'Aquisgr, s un tractat de pau que es va firmar el 2 de maig de 1668 a la ciutat d'Aquisgr al final de la Guerra de Devoluci entre Frana i Espanya. Va comptar amb la mediaci de la Triple Aliana de la Gran Bretanya, les Provncies Unides i Sucia en el Primer Congrs d'Aquisgr. 

En aquest tractat Llus XIV de Frana va guanyar Lilla, Armentires, Douai, Bergues i altres territoris al comtat de Flandes, un dels territoris ms importants i rics dels Pasos Baixos espanyols. A canvi, Carles II de Castella va recuperar el Franc Comtat, territori que perdria poc temps desprs.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="177810" title="Gerd von Rundstedt" nonfiltered="2753" processed="2750" dbindex="72761">


Karl Rudolf Gerd von Rundstedt (Aschersleben, 12 de desembre de 1875   Hannover, 24 de febrer de 1953). Conegut per ser un dels millors generals de la Wermacht durant la Segona Guerra Mundial, i per tenir un punt de vista apoltic al llarg de la seva carrera.

Neix a Aschersleben (Saxnia) dins d una famlia aristcrata prussiana pertanyent a l elit Junker, von Rundstedt s allista a l exrcit alemany l any 1892. Ingressa a l Escola de Guerra de Berln l any 1902, una instituci que noms acceptava 160 estudiants a l any, dels quals el 75 % mai acabava la instrucci.

El 22 de gener de 1902 es casa amb Luise Bila von Gtz (morta l any 1952) amb qui t un fill, Hans Gerd von Rundstedt (1903-1948).

Durant la I Guerra Mundial ascendeix successivament en rang fins el 1918, quan es promogut a comandant.

 El Reichswehr .

En finalitzar la guerra treballa com agregat del General Hans von Seeckt, reorganitzant el Ministeri de la Guerra. Ascendeix rpidament en l exrcit dels 100.000 homes que les clusules del Tractat de Versalles fixaven com a nombre mxim de soldats, essent nombrat General l any 1927 i comandant en cap de la 3a Divisi d infanteria el 1932. Aquest mateix any es nomenat Governador Militar de Berln pel Canceller Franz von Papen, qui declara la llei marcial i mana a les seves tropes expulsar als membres del partit nazi de les oficines del govern estatal.
Es retira voluntriament de l exrcit l octubre de 1938, quan Werner von Fritsch, comandant en cap de l exrcit alemany (OKH), es inculpat per la Gestapo. Per Hitler el reintegra al servei pels seus alts mrits al comenar la II Guerra Mundial.

 Segona Guerra Mundial .

L any 1939 se li assigna el Comandament del Grup de Exercits del Sud, durant la invasi de Polnia. Completada la invasi, recolza el pla de von Manstein per la invasi de Frana, pla que finalment rep el nom de Fall Gelb o Batalla de Frana. Per a la operaci li sn assignades set divisions Panzer, tres divisions motoritzades i 35 d infanteria regular.

El 14 de maig de 1940 creuen el riu Mosa les divisions cuirassades de Heinz Guderian, obrint una forta bretxa al front aliat. Von Rundstedt dubtava de la supervivncia d aquestes unitats sense el recolzament de la infanteria, i va demanar que s aturessin. Hitler va estar d acord, i aquest petit endarreriment va ser suficient per a que els aliats portessin a terme la Operaci Dinamo a Dunkerque. Runsdtedt va renunciar a arrasar completament les platges de Dunkerque. Posteriorment, als judicis de Nuremberg, va testificar que aquesta decisi pretenia mostrar magnanimitat amb el Regne Unit, creient que aix serien ms receptius en un tractat de pau. El que hi hauria a la ment de Hitler no pot ser verificat. Aquest resultat inexplicable va ser una decisi final de Rundstedt, a qui Hitler van concedir plens poders, davant la exasperaci de Franz Halder (Cap de Estat Major del OKH en aquells moments).

Desprs dels xits aconseguits a l oest per part de Rundstedt, aquest es promogut a Mariscal de Camp el 19 de juliol de 1940, i pren part en la Operaci Lle Mar, el pla per envair les Illes Britniques. Aquesta es finalment avortada, i von Rundstedt es fa crrec de les forces d ocupaci per fortificar les defenses costaneres dels Pasos Baixos, Frana i Blgica.

Quan comena la Operaci Barbarroja contra la Uni Sovitica (juny de 1941), von Rundstedt torna al comandament del Grup de Exercits del Sud. Al seu crrec es troben 5 divisions Panzer i 52 d infanteria. Primer el seu avan va ser fora lent, per aconsegueix prendre Kev al setembre, on segons fonts alemanyes es rendeixen 665.000 soldats sovitics. Les fonts russes, per la seva banda, parlen de 452.000 soldats dintre del cercle, dels quals 150.541 escapen abans que es tanquin les tenalles.

Quan acaben les ltimes fonts de resistncia, segueix avanant en direcci a l est fins atacat Jarkov i Rostov. S oposa enrgicament a continuar avanar durant l hivern rus i aconsella a Hitler una parada per fortificar les posicions, per el seu suggeriment no es tingut en compte.

El novembre d aquell any Rundstedt pateix un atac de cor. Refusa ser hospitalitzat i continua avanant, arribant Rostov el 21 de novembre. Un contraatac rus refusa els alemanys, i Rundstedt demana perms per retirar-se. Per Hitler, molt enfadat, el substitueix per Walter von Reichenau.

Tornat a cridat a files el mar de 1942, es assignat al Comandament del front occidental. Per a la tardor de 1943 encara no hi havia fortificacions importants a la costa francesa. Quan Rommel es anomenat com el seu subordinat, comena la construcci d una lnea defensiva important coneguda com el Mur de l'Atlntic (fortificacions permanents al llarg de 2.700 km. de costa).

Prviament al desembarcament, von Rundstedt defensava que les reserves cuirassades havien d'estar en estat operacional, aix podrien arribar al sector on es realitzes el desembarcament. Aquesta opini era compartida pel Comandant de la fora cuirassada Geyr von Schweppenberg. Rommel, al contrari, volia que aquestes forces cuirassades estiguessin a prop de la costa, fora del punt de mira de l artilleria naval aliada, car el domini aeri aliat no permetia una major operativitat. Guiat per les seves experincies a l Afric, Rommel pensava que aquestes operacions aliades no permetrien aquest moviment de tropes durant el dia, i ho farien molt difcil a la nit. Tamb opinava que no es produiria un desembarcament tant a l oest com Normandia, i, per tant, poques divisions cuirassades haurien de ser enviades all. En aix, Rundstedt hi estava d acord. Finalment, es va tenir en compte la opini de Rommel, degut a la inactivitat de von Rundstedt al front oriental havia minvat la seva autoritat. Les divisions cuirassades es van dispersar i noms se'n van posar dos a la costa nord francesa, a l oest del Sena. D aquestes, noms una es trobava al sector de Normandia, el que va portar desastroses conseqncies al comenar la invasi.

Una vegada consumat el Desembarcament de Normandia el juny de 1944, von Rundstedt pressiona a Hitler per a que negoci una pau amb els Aliats. Aquest li respon rellevant-lo un altre cop del comandament, aquesta vegada a favor del General Gnther von Kluge.

El 20 de juliol d aquell mateix any, es produeix l intent d'atemptat contra Hitler. Ja l any 1943, els conspiradors havien intentat guanyar-se el favor dels Mariscals de Camp ms veterans, com von Rundstedt o Guderian, cosa que no van aconseguir, de manera que els dos no estaven d acord amb el magnicidi. Els acusats per l intent d assassinar a Hitler van ser jutjats per Roland Freiser, i molts van ser executats. Precisament, arrel de l intent d atemptat, Rundstedt acceptaria formalment formar part de la Cort d Honor de l Exrcit, junt amb el propi Guderian i Wilhelm Keitel. Aquest rgan expulsaria de la cort militar cent d oficials sospitosos d oposar-se a Hitler.


A mitjants d agost el front de von Kluge s'enfons, portant-lo al sucidi. Von Rundstedt torna al comandament del front occidental. Reagrupa les forces rpidament per oposar-se a la Operaci Market Garden, guanyant la batalla. Ms tard supervisa els plans de la ofensiva per recuperar Amberes, per va fracassar ja que tenia molt poques possibilitats d xit en l anomenada Batalla de les Ardenes. Ell es va oposar des del comenament, rentant-se les mans sobre el resultat. Va ser tornat a ser rellevat del comandament el mar de 1945, desprs de expressar-li a Keitel que Hitler hauria de signar la pau amb els Aliats en lloc de seguir embarcat en una guerra sense esperances.

Quan acaba la guerra va ser capturat per soldats de la 36a Divisi d'Infanteria dels Estats Units l 1 de maig de 1945. Va tornar a tenir un atac de cor mentre era interrogat, i desprs va ser traslladat a Anglaterra i va ser mantingut en captivitat. Va ser acusat de crims de guerra pels britnics. Els crrecs contra ell consistien en la seva possible implicaci en els assassinats massius comesos en els territoris sovitics ocupats. El 10 d'octubre de 1941 el seu subordinat Walter von Reichenau, comandant en cap del 6 Exrcit va emetre la sagnant  Ordre Reichenau . Per els problemes de salut de von Rundstedt el van lliurar d enfrontar-se a un judici sobre aquest assumpte.

Alliberat el juliol de 1948, va viure a Hannover fins la seva mort.

 Condecoracions .

 Creu de Cavaller de la Creu de Ferro amb Fulles de Roure i Espases ;
 Creu de Cavaller (30/gener/1939) (com Generaloberst i Oberbefehlshaber der Heeresgruppe Sd);
 Fulles de Roure (1/juliol/1944) (com Generalfeldmarschall i Oberbefehlshaber West) (519) ;
 Espases (18/febrer/1945) (com Generalfeldmarschall i Oberbefehlshaber West) (133) ;
 Creu de Cavaller del Reial Orde Prussi de Hohenzollern amb espases ;
 Creu de Ferro 1914 de 1a Classe ;
 Creu de Ferro 1914 de 2a Classe ;
 Barra de 1939 a la Creu de Ferro 1914 de 2a Classe (16-9-1939) ;
 Barra de 1939 a la Creu de Ferro 1914 de 1a Classe (21-9-1939) ;
 Creu d'Honor 1914-1918 ;
 Medalla de la Campanya d'Hivern a l'Est 1941/42 ;
 Fulles de Roure a la Insgnia de 1a Classe del Llarg Servei a les Forces Armades (pels  40 anys de servei) ;
 Creu dels 25 anys de Servei;
 Medalla dels 12 anys de Servei;
 Medalla en Memria del Kiser Guillem 1797/1897 ( Medalla del Centenari ) ;
 Orde Prussi de la Corona de 4a Classe;
 Creu de cavaller de 2a Classe de l Orde del Falc Blanc de la Casa de Grossherzoglich (Saxnia-Weimarischen);
 Creu de cavaller de 1a Classe de l Orde de la Casa de Herzoglich (Saxnia- Ernestinischen);
 Creu d'Honor de 3a Classe de Schwarzburg;
 Creu del Mrit de 4a Classe (Waldeck);
 Cavaller de l Orde Bavars del Mrit Militar de 4a Classe amb espases i corona;
 Creu de Cavaller de 1a Classe de l Orde de Albert de Schsen amb espases;
 Creu al Mrit de Guerra (Lippe) ;
 Creu Austro-Hongaresa de 3a Cclasse del Mrit Militar amb insgnia de guerra;
 Lluna Creixent de Ferro (Turquia) ;
 Creu del Servei Honorable (Prsia) ;
 Cavaller de 1a Classe de l'Orde del Mrit (Hongria) (11-8-1937) ;
 Gran Creu de l'Orde de la Corona d'Itlia (7-6-1938) ;
 Medalla de l'1 d'octubre de 1938 (Ocupaci de Txecoslovquia) ;
 Cavaller de l'Orde de Miquel el Valent de 1a Classe (Romania) (1-9-1942) ;
 Cavaller de l'Orde de Miquel el Valent de 2a i 3a Classe (Romania (19-9-1941) ;
 Butllet de la Wehrmacht: 06-08-1941; 08-08-1941; 19-09-1941; 11-10-1941; 12-10-1941; 10-09-1943;











































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="177811" title="guila saltimbanqui" nonfiltered="2754" processed="2751" dbindex="72762">

L'liga saltimbanqui (Terathopius ecaudatus) s una au rapinyaire mpliament distribuda per l'frica subsahariana d'inconfusible aspecte pel seu plomatge negre i el seu cap i urpes adornades amb tonalitats rogenques intenses. Pertany a la subfamlia Circaetinae i es troba emparentada amb l'liga marcenca. 






 Enllaos externs .
mplia informaci sobre l'liga saltimbanqui com a espcie amenaada d'extinci. ;

Referncies.
 Barlow, Wacher and Disley, Birds of The Gambia ISBN 1-873403-32-1;





 











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="177812" title="Etelvina Andreu i Snchez" nonfiltered="2755" processed="2752" dbindex="72763">
Etelvina Andreu i Snchez (Alacant, 1969) s actualment el cap de l'oposici en el Consistori de l'Ajuntament d'Alacant, desprs d'haver sigut elegida regidora a les eleccions municipals de maig de 2007.

 Biografia .

Etelvina Andreu nasqu al barri alacant de Benala el 6 de mar de 1969. Militant del PSPV-PSOE des de 1997, s llicenciada en Cincies Fsiques i doctora en Medicina. Professionalment ha treballat, primer com a investigadora en la Universitat d'Alacant, i posteriorment com a professora en l'Institut de Bioenginyeria de la Universitat Miguel Hernndez, fins que en 2004 assum el crrec de Sots-delegada del Govern en Alacant. En 2007 s substituda per Encarnaci Llinares en ser triada candidata a l'alcaldia d'Alacant pels socialistes. En l'acte de presentaci hi estigu acompanyada per Mara Teresa Fernndez de la Vega, Leire Pajn i el cientfic Bernat Soria, el qual va haver sigut el seu professor.

Perd les eleccions el 27 de maig per 4.000 vots de diferncia amb el Partit Popular, qui torn a obtenir una nova majoria absoluta, aconseguint 15 dels 29 regidors del consistori, davant els 14 dels socialistes. No obstant aix, el resultat dels socialistes, un 41'2% va ser el major percentatge aconseguit des de 1983, desprs de qui fou alcalde d'Alacant Jos Luis Lassaletta.

 Enllaos externs .
 El web d'Etelvina Andreu;
 Bloc d'Etelvina Andreu;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="177815" title="Adrian N?stase" nonfiltered="2756" processed="2753" dbindex="72764">


Adrian N stase (Bucarest, Romania 1950)
s un poltic romans, va ser durant quatre anys Primer ministre de Romania des de 2000 fins a 2004. 
s membre del Partit Socialdemcrata de Romania.


Infncia, orgens familiars, estudis i matrimoni.
Adrian N stase va nixer a Bucarest, Romania el 22 de juny de 1950, fill d'una famlia originria de Hanul de P mnt, T rt  e ti, Provncia de Dmbovi a, el seu pare, Marian N stase, era un militar de les Reial Forces Armades de Romania, desprs de la caiguda de la monarquia i l'entrada al comunisme, va afiliar-se al Partit Comunista Romans (PCR). La seva mare es deia Elena N stase i t una germana, Dana N stase (Dana Barb). 
Adrian N stase estudi al Collegi Nacional Saint Sava. Ms tard es gradu en dret a la Universitat de Bucarest. Va treballar durant diferents temps com a professor i com a jutge.

Quan era estudiant es cas amb Ilinca Preoteasa, filla d'un important poltic comunista romans, Grigore Preoteasa, amb qui no tingu fills i s'acab separant ms tard.
El 31 de juliol de 1985 es cas en segones npcies amb Dana Miculescu, la filla d'un important dirigent comunista romans, Angelo Miculescu. Amb Dana Miculescu tingu dos fills: Andrei N stase (nascut el 12 de febrer de 1986) i Mihnea N stase (nascuda el 23 de juny de 1993).

Durant els anys 90 N stase tenia un sobrenom "Home de Sucre" aix era per la seva presumpta homosexualitat. Mentre que l'homosexualitat era illegal durant el rgim comunista de Romania, un febrer de 1975 una declaraci informativa de la policia feta pel professor d'histria Ioan D. Suciu esmentava N stase junt amb altres homes sobre una llista de gent coneguda amb tendncies homosexuals. La veracitat de la declaraci est en dubte, aix com l'origen presumpte i autenticitat del document.

Inicis poltics.
Durant l'poca comunista va afiliar-se al Partit Comunista Romans (PCR), com a dirigent comunista va representar a Romania en varies conferncies dels drets humans. Desprs de la Revoluci Romanesa de 1989 va ser escollit diputat a la Cambra de Diputats de Romania pel Front de Salvaci Nacional (FSN) (9 de juny de 1990). En els govern de Petre Roman i Theodor Stolojan va ser Ministre d'Afers Exteriors (28 de juny de 1990 - 18 de novembre de 1992). El 1992 va ser reelegit com a diputat, per aquest cop pel Nou Front de Salvaci Nacional (FDSN). Des de 1993 fins 1997 va ser president executiu del Partit Socialdemcrata de Romania. Desprs de qu els Socialdemcrates perdessin les eleccions legislatives de 1996, N staste va esdevenir cap de l'oposci, Vicepresident de la Cambra de Diputats i membre de la delegaci romanesa de l'Assemblea Parlamentria al Consell d'Europa, i Secretari del Consell d'Europa per la comisi judicial per problemes i drets humans.
Desprs de la victria dels Socialdemcrates en les eleccions de 2000 i la reelecci d'Ion Iliescu com a President de la Repblica, N staste va ser elegit President del Partit Socialdemcrata (2000-2005) a qui va deixar el 21 d'abril de 2005 a Mircea Geoan .

Primer Ministre (2000-2004).
N stase va ser confirmat com a Primer Ministre el 28 de desembre de 2000. Durant els quatre anys del seu mandat es van caracteritzar per l'estabilitat poltica post-comunista, el bon ritme de l'economia, l'entrada de romania a la OTAN (2004), les intenses negociacions per l'entrada a Romania a la Uni Europea, i per entrar al Tractat de Schengen, la privatitzaci de les empreses.

N stase deix el crrec de Primer ministre de Romania el 21 de desembre de 2004 en precedint a Eugen Bejinariu (PSD), provisional.

Candidatura a la Presidncia de la Repblica (2004).
Com que Ion Iliescu ja no es podia a tornar a presentar per una tercera legislatura, N stase va ser elegit com a candidat a President de la Repblica pel PSD. Mentre que les enquestes realitzades la tardor de 2004 donaven com a guanyador a N stase, contra el candidat de centre-dreta Traian B sescu. La primera volta del 29 de novembre de 2004 la va guanyar amb un 40,94% i 4.278.864 vots, mentre que B sescu obtenia un 33,92% i 3.545.236 vots. En la segona volta per les enquestes van equivocar-se, el guanyador va ser Traian B sescu amb un just 51,23% i 5.126.794 vots, mentre que N stase havia obtingut un 48,77% i 4.881.520 vots.

Posteriorment se l'ha acusat de d'escandals financers i corrupci.  



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="177816" title="cid glicoclic" nonfiltered="2757" processed="2754" dbindex="72765">
L'cid glicoclic procedeix de l'cid clic (un dels cids biliars) conjugat amb l'aminocid glicina en el carboni 17. 

Aquest cid amb sodi i potassi dna lloc a una de les sals biliars. A ms, s un cid feble emprat en el desencalcinament de les pells. 









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="177818" title="Puntada" nonfiltered="2758" processed="2755" dbindex="72766">
En violncia, arts marcials i esports, una puntada s un cop amb el peu, el genoll o la cama. Com atac s usat en combat cos a cos. Les puntades sn, en general, ms lentes que els cop de puny encara que ms forts que aquests.

Les puntades sn part fonamental en moltes arts marcials, com poden ser el wushu, karate, taijitsu, kickboxing, tangsudo o taekwondo; mentre que altres arts no usen cap puntada, com s el cas del judo o de la boxa. Altres arts marcials de competici poden usar puntades encara que limitant-les a atacs a les cames i a la part baixa del cos del contrari.

Existeix un gran nombre de puntades, i moltes tenen noms caracterstics per a cadascuna. Freqentment el mateix moviment t diferents noms en diferents arts marcials, aix es nota especialment quan es fan comparances entre arts orientals i occidentals.

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="177820" title="Giuseppe Arcimboldo" nonfiltered="2759" processed="2756" dbindex="72767">

Giuseppe Arcimboldo, (Mil 1527 - 1593), pintor itali, conegut sobretot per les seves representacions manieristes del rostre hum a partir de flors, fruites, plantes, animals o objectes. 
Vida. 
Va estar al servei dels Habsburgo entre els anys 1560 i 1587. Se suposa que va treballar tamb a la Itlia meridional i que va tenir un taller propi i deixebles a Roma. 

Va treballar per a l'emperador Rodolf II en la seva cort de Praga i se li considera el "Leonardo da Vinci" de la cort bohmia, dissenyador d'aparells hidrulics miraculosos (un poc com el seu coetani en la cort espanyola Juanelo Turriano) i d'instruments musicals fantstics: en aquest sentit pot dir-se que va treballar per a l'emperador Rodolf II "reemplaant" la figura del vell Juanelo, els invents del qual, experiments diversos i aparells mecnics van impressionar al jove Rodolf durant la seva estada en la cort del seu oncle, el rei espanyol Felip II. 

Es va especialitzar en els "capritxos" allegrics, pintures en els quals les naturaleses mortes, els conjunts de flors, fruites, mariscs o peixos, estructuren figures simbliques dels elements o les estacions.
Obres destacades.
 
La primavera, 1563 ;
L'olla de llegums. ;
Retrat de l'emperador Rodolf II (1590).
Enllaos externs.
Obres de Arcimboldo;

  


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="177821" title="Les Metamorfosis" nonfiltered="2760" processed="2757" dbindex="72768">

Les Metamorfosis (en llat original Metamorphoseon), del poeta rom Ovidi, s un poema narratiu en quinze llibres i que abasta prop de 12.000 hexmetres que descriu la creaci i la histria del mn, fent servir com a fonts les tradicions mitolgiques de Grcia i Roma. Probablement escrit entre els anys 2 i 8 aC, roman encara una de les obres de mitologia ms populars, havent estat l'obra clssica millor coneguda a l'edat mitjana i la ms influent en la tradici literria occidental, comenant per la poesia medieval.

Contingut.
Seguint la tradici iniciada per autors hellnics com ara Nicandre de Colof o Parteni de Nicea, Ovidi se centra en els relats mitolgics de transformacions o metamorfosis, uns 250, en els quals un hum o una detat menor es veu transformat en animal o planta. El poema comena amb les transformacions de la creaci, el diluvi, i el du Prometeu creant l'home amb la terra, i finalitza amb la transformaci de l'esperit de Juli Csar en un estel. El poeta va passant d'un mite de metamorfosi a un altre, tot sovint de forma aparentment arbitrria, saltant d'una histria a l'altra i a vegades donant la seva prpia versi de mites centrals de la tradici grega, a vegades perdent-se en la narraci per sempre fent servir enginyosos recursos de pas d'un a l'altre, el ms freqent dels quals s la concatenaci de personatges. L'nic element que dna un veritable sentit d'unitat a l'obra s la temtica.

L'obra s sovint anomenada una falsa pica. Escrita en hexmetres dactilis, la forma en qu es feien els poemes pics heroics i nacionalistes tan vigent a la tradici ms antiga, l'homrica (Ilada, Odissea) com a la prpia era d'Ovidi (l'Eneida de  Virgili). Comena doncs amb l'acostumada "invocaci de la musa", i segueix fent servir eptets i circumloquis provinents de la tradici pica, per en lloc de seguir exaltant les gestes d'un heroi hum, va passant de relat en relat sense gaire necessitat de cohesi ni que segueixin una seqncia lgica, donant certa atenci als temes pics dels grans fets heroics, la glria nacional i el respecte als costums religiosos, per que malgrat la seva inclusi no hi sn ms que per pura convenci. Tampoc posseeix un nic protagonista a qui exaltar.

En el seu lloc, el tema motor de les Metamorfosis, com ho s a la major part de les seves obres, s el de l'amor: b l'amor personal o b Amor, aspecte de Cupid, la personificaci d'aquest sentiment. Tots els altres dus hi apareixen estupefactes, humiliats i ridiculitzats per Amor, un du normalment considerat d'entre els menors del pante que pot ser considerat el ms proper a l'heroi d'aquesta falsa pica. Apollo es posa particularment en ridcul quan Ovidi mostra com l'amor irracional pot confondre fins i tot el du de la ra pura. Tot i que poques histries individuals sn veritablement sacrlegues, la totalitat de l'obra inverteix l'ordre acceptat, elevant els homes i les seves passions mentre que pren els dus, els seus desigs i triomfs com a blanc de la seva crtica no mancada d'humor.

Relats principals.

 Llibre I: Cosmogonia, Edats de l'Home, Gegants, Dafne, I;
 Llibre II: Faet, Callisto, Jpiter i Europa;
 Llibre III: Cadmus, Acte, Eco i Penteu;
 Llibre IV: Pram i Tisbe, Perseu i Andrmeda.
 Llibre V: Fineu, el rapte de Prosrpina;
 Llibre VI: Aracne, Nobe, Filomela i Procne;
 Llibre VII: Medea, Cfal i Procris;
 Llibre VIII: Nisos i Escilla, car i Ddal, Filem i Baucis;
 Llibre IX: Hracles, Biblis;
 Llibre X: Eurdice, Jacint, Pigmali, Adonis, Atalanta, Cipars;
 Llibre XI: Orfeu, Mides, Alcone and Ceix;
 Llibre XII: Ifignia, centaures, Aquilles;
 Llibre XIII: El Saqueig de Troia, Enees;
 Llibre XIV: Escilla, Enees, Rmul;
 Llibre XV: Pitgores, Hiplit, Asclepi, Csar.

Adaptacions i obres inspirades.
La traducci a l'angls d'Arthur Golding de 1567 va ser sens dubte una de les grans influncies del dramaturg William Shakespeare, com testimonien els parallels entre les histries de Romeu i Julieta i Pram i Tisbe (llibre IV), o l'obra Somni d'una nit d'estiu, en la qual un grup d'actors es reuneix per interpretar precisament la histria de Pram i Tisbe. L'escena del rapte de Lavnia a seva sanguinria obra Titus Andrnic est inspirada en el rapte de Filomela per part de Tereu, i el text mateix de les Metamorfosis apareix dins de l'obra per permetre a Titus d'interpretar la histria de la seva filla.
Ros de Corella, al segle XV, influt per aquesta obra en la redacci de les seves faules mitolgiques.
Gngora es va inspirar en aquesta obra per escriure una versi sobre la histria Polifem;

Altres projectes.

Text original complert a Viquitexts en llat;






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="177823" title="Partcula puntual" nonfiltered="2761" processed="2758" dbindex="72769">
En fsica, una partcula puntual s un objecte idealitzat que no t volum i constitueix una aproximaci adequada per a qualsevol objecte real les dimensions del qual siguin irrellevants en la situaci o problema considerat. s habitual simplificar els objectes com a partcules puntuals quan les seves dimensions sn molt petites comparades amb les distncies entre ells; per exemple, en una primera aproximaci per a calcular el moviment dels planetes al voltant del Sol, s factible considerar-los partcules puntuals, ja que el seu volum s extremadament petit comparat amb les distncies implicades.

En fsica de partcules, el marc teric de la qual s una teoria quntica camps, partcula puntual s prcticament sinnim de partcula elemental, ja que aquestes serien, a tots els efectes, partcules realment puntuals, no noms idealitzadament. En aquest sentit, segons el model estndard de fsica de partcules, els quarks i els leptons sn partcules puntuals.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="177824" title="Font gtica de Blanes" nonfiltered="2762" processed="2759" dbindex="72770">

La font gtica de Blanes s una font situada al carrer Ample de Blanes i s la ms ben conservada de l'arquitectura gtica catalana.

Va ser un regal de Violant de Prades, filla del comte de Prades i esposa de Bernat V de Cabrera, a la vila de Blanes de l'any 1438. La construcci de la font va ser una resposta a una situaci d'insalubritat que, fins i tot, havia pogut provocar algun tipus d'epidmia entre els blanencs de la baixa edat mitjana. La font s fora particular si tenim en compte els seus fins humils com a abeurador de persones i animals. Amb agulles que s'eleven al cel, cresteries i pinacles, i coronada per un ngel, estil normalment emprat per construccions religioses o militars. Hi destaca un medall amb l'escut dels Cabrera.

s de planta octogonal i formada per tres nivells: a la part inferior hi ha l'abeurador amb brolladors, a la part central s'hi troba el diposit dividit en dues parts per un guardapols, i a la part superior mnsules decorades amb personatges humans i animals que probablement servien de base a tres escultures avui desaparegudes. Tamb s'observa l'escut dels Cabrera i el del gremi de paraires de la vila.

A la part superior, per sobre la cornisa, destaca un joc de cresteria molt treballada, amb una agulla octogonal rematada amb la figura d'un ngel. Bona part dels elements constructius estan fets amb pedra de Santany, procedent de l'illa de Mallorca.  

L'estat actual s fruit d'una restauraci per assegurar les pedres i separar-la del teatre modern adossat, antic cinema Maryan, les obres van acabar el 2006 i continua subministrant aigua potable. 







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="177825" title="Ricard Torrents i Bertrana" nonfiltered="2763" processed="2760" dbindex="72771">
Ricard Torrents i Bertrana (Folgueroles, Osona 1937) s un teleg, traductor i crtic literari catal, un dels principals estudiosos de Jacint Verdaguer.

Biografia.
Va nixer el 1937 a la poblaci de Folgueroles, situada a la comarca d'Osona. Va estudiar humanitats i magisteri al seminari de Vic, ampliant posteriorment els seus estudis a Roma (Itlia), on va estudiar teologia, i Tbingen (Alemanya), on va estudiar filosofia i literatura.

Director del collegi Sant Miquel de Vic, fou un dels principals impulsors de la creaci de la Universitat de Vic (UVic), en fou el seu primer rector entre 1997 i 2002. s membre de l'Institut d'Estudis Catalans i del consell fundador de la revista de poesia "Reduccions", i presideix el consell d'Eumo Editorial, empresa que fund l'any 1979. Actualment s president de la Societat Verdaguer i fundador i redactor de la revista cientfica "Anuari Verdaguer". 

Activitat professional.
La seva activitat professional s'ha centrat en l'ensenyament de llengua i literatura catalanes, sent un dels ms reputats traductors lric de l'hebreu i l'alemany. Interessat per la literatura, la seva obra s'ha concentrat en l'estudi de Jacint Verdaguer, del qual ha realitzat una srie de monografies, sense oblidar per altres escriptors com Miquel Mart i Pol, Segimon Serrallonga, Antoni Pous o Joaquim Molas. Aix mateix tamb ha destacat per l'escriptura de nombrosos assaigs sobre el mn universitari.

1986: La Renaixena;
1989: Acotacions al procs universitari de Catalunya;
1992: Ruta verdagueriana de Folgueroles;
1993: Les raons de la Universitat;
1995: Verdaguer: estudis i aproximacions;
1995: Verdaguer, un poeta per a un poble;
1997: La Universitat de Vic;
1999: La universitat en el mn actual;
2002: Noves raons de la Universitat. Un assaig sobre l'espai universitari catal;
2002: Homenatge a Joan Triad;
2005: A la claror de Verdaguer nous estudis i aproximacions;
2006: Art, poder i religi. La Sagrada Famlia en Verdaguer i en Gaud;

Als anys 1996 i 1997 reb el Premi Crtica Serra d'Or, el 2005 el Premi Carles Rahola d'assaig per Art, poder i religi. La Sagrada Famlia en Verdaguer i en Gaud. El 2007 fou doblement guardonat per la Generalitat de Catalunya amb la Creu de Sant Jordi i el Premi Nacional de Pensament i Cultura Cientfica per anar ms enll de la seva erudici verdagueriana, entrant en el terreny dels estudis culturals i posant en joc la transversalitat d'histria, literatura, art, filosofia, teologia i sociologia, i construint un assaig tensat per la indagaci entre el desconegut i el que coneixem.
Durant el curs 2006/2007, en agrament a la seva tasca, la Universitat de Vic decid anomenar oficialment a la seva biblioteca, Biblioteca Ricard Torrents.

Enllaos externs.
 Informaci sobre Ricard Torrents a l'IEC;
 Presentaci dArt, poder i religi. La Sagrada Famlia en Verdaguer i en Gaud a VilaWeb;
 Entrevista a Ricard Torrents a "El Pas" ;
 Dietari personal d'en Ricard Torrents;
Entrevista a Ricard Torrents publicada a la revista educativa d'mnium Cultural Escola Catalana;
Collaboracions de Ricard Torrents a la publicaci digital cronica.cat ;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="177828" title="Shogunat" nonfiltered="2764" processed="2761" dbindex="72772">
El shogunat o  va ser el govern militar establert al Jap amb breus interrupcions entre finals del segle XII fins a la Restauraci Meiji de 1868.

El cap del shogunat era el sh gun, mentre que l'aparell organizacional que li seguia va variar durant els diferents shogunats. Van existir tres shogunatos durant la histria japonesa: 



El shogunat Kamakura es componia de tres rgans: 
 El mandokoro, encarregat dels assumptes administratius, finances i poltica exterior. ;
 El samurai dokoro, encarregat dels assumptes militars i la policia. ;
 El monchugo, encarregat dels assumptes jurdics i actuava com espcie de Cort de Justcia. ;

El shogunat Tokugawa es componia de cinc rgans: 
 El tair  o gran anci. ;
 Els r j  o el consell dels ancians. ;
 El wakadoshiyori o consell dels ancians joves. ;
 El metsuke o censor. ;
 El machi-bugy  o govern civil.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="177829" title="Riera d'Horta" nonfiltered="2765" processed="2762" dbindex="72773">
La Riera d'Horta s una de les antigues rieres del barri d'Horta, de Barcelona. 

Fins el 1904, aquest barri era un municipi independent de Barcelona, amb el nom de Sant Joan d'Horta. La riera d'Horta recollia els torrents de Valldaura, de Duran i dels Agudells, continuava per terres de Sant Andreu de Palomar, entrava a Sant Mart de Provenals per la Sagrera i corria parallelament al riu Bess fins a desembocar al mar. Les torrenteres que alimenten la vall d'Horta davallen dels vessants de la serra de Collserola i de la Muntanya Pelada.

Actualment, Riera d'Horta s el nom d'un carrer de Barcelona que delimita els districtes de Sant Andreu i Nou Barris.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="177831" title="Tair?" nonfiltered="2766" processed="2763" dbindex="72775">
Durant el govern del shogunat Tokugawa, al Jap del segle XVII, Tair  (  , lit. "gran anci") era una posici governamental d'alt rang. El tair , un samurai veter, usualment presidia el consell d'ancians en cas d'una emergncia. Generalment, la funci del tair  era proveir al Jap d'un lder temporal capa en cas que el shogun estigus absent o incapacitat.

Lista dels tair .


 










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="177832" title="Thermococcus" nonfiltered="2767" processed="2764" dbindex="72776">

Thermococcus s un gnere d'arqueobacteris hipertermfils anaerbics estrictes. Viuen en fonts termals submarines en condicions anxiques i sotmesos a temperatures molt altes (temperatura ptima de creixement de 88C). Sn quimioorgantrofs que oxiden anaerbicament diversos compostos orgnics tenint els sofre elemental com a acceptor d'electrons.

Sn bacteris esfrics caracteritzats per un feix de flagels de localitzaci polar amb funci motora.


Listat d'algunes de les soques identificades fins l'actualitat:

Thermococcus acidaminovorans;
Thermococcus aegaeus;
Thermococcus aggregans;
Thermococcus alcaliphilus;
Thermococcus atlanticus;
Thermococcus barophilus;
Thermococcus barossii;
Thermococcus celer;
Thermococcus chitonophagus;
Thermococcus coalescens;
Thermococcus fumicolans;
Thermococcus gammatolerans;
Thermococcus gorgonarius;
Thermococcus guaymasensis;
Thermococcus hydrothermalis;
Thermococcus litoralis;
Thermococcus litoralis;
Thermococcus marinus;
Thermococcus mexicalis;
Thermococcus nautilus;
Thermococcus onnurineus;
Thermococcus pacificus;
Thermococcus peptonophilus;
Thermococcus profundus;
Thermococcus radiotolerans;
Thermococcus sibiricus;
Thermococcus siculi;
Thermococcus stetteri;
Thermococcus waimanguensis;
Thermococcus waiotapuensis;
Thermococcus zilligii;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="177838" title="Platja de l'Almadrava (Alacant)" nonfiltered="2768" processed="2765" dbindex="72777">



La platja de l'Almadrava d'Alacant (Pas Valenci) s una petita platja pedregada i tamb de sorra fosca, que presenta un alt grau d'ocupaci a causa de les seues aiges tranquiles. Es troba entre la platja de l'Albufereta, al sud, separada per un petit club nutic, i el Cap de l'Horta, al nord. S'hi ubiquen grans edificacions i s'hi accedix fcilment. Com que s petita no compta amb vigilncia nocturna, cosa que s aprofitada pel jovent per a fer-hi botellones, especialment a l'estiu.

 Vegeu tamb .
Llista de platges del Pas Valenci;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="177843" title="Cristfor I antipapa" nonfiltered="2769" processed="2766" dbindex="72778">
Cristfor I fou un antipapa des d'octubre del 903 fins a gener del 904 (any en qu va morir, probablement). Alguns sostenen que fou un Papa legtim i que, malgrat no haver esdevingut Papa de la manera habitual, va ser reconegut com a tal amb posterioritat. De fet, figura en la majoria de llistats moderns de papes fins a finals del segle XX. Avui dia, l'Esglsia Catlica el considera un antipapa.

Nascut a Roma, era cardenal de Sant Damas en proclamar-se Papa. Ho va aconseguir enviant el seu predecessor, Lle V, a la pres. A partir de la mort de l'anterior Papa, alguns autors consideren Cristfor el Papa legtim. Sergi III el va rellevar en el papat i el va obligar a acabar els seus dies com a monjo.

Enllaos externs.
Pgina de l'Enciclopdia Catlica sobre aquest Papa;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="177844" title="Associaci de Juristes en Defensa de la Llengua Prpia" nonfiltered="2770" processed="2767" dbindex="72779">
L'Associaci de Juristes en Defensa de la Llengua Prpia (AJDLP) s una organitzaci sense nim de lucre que defensa l's del catal des del mn de la justcia.

Constituda l'any 2003, i amb seu a la ciutat de Barcelona, aquesta associaci agrupa un centenar de professionals que treballen en el mn de la justcia, i defensa i promou l's de la llengua catalana en l'exercici de la seva professi, garantint aix mateix l's d'aquesta llengua sense cap tipus de discriminaci per part de tothom en l'mbit judicial.

L'any 2007 ha estat guardonat amb el Premi Nacional a la Projecci Social de la Llengua Catalana, concedit per part de la Generalitat de Catalunya, per la seva tasca en favor de qu la llengua catalana tingui la presncia que li correspon en l'mbit jurdic, on histricament hi ha hagut dificultats especials. 

Enllaos externs.
  Pgina oficial de l'AJDPL;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="177852" title="Taq polimerasa" nonfiltered="2771" processed="2768" dbindex="72780">
La Taq polimerasa ("Taq Pol," o simplement "Taq") s una polimerasa de ADN (ADN-polimerasa) termoestable emprada en la tcnica de Reacci en cadena per la polimerasa o PCR per comprovar la presncia o absncia d'un gen o seqncia de ADN, amplificant un fragment de ADN. Aquest enzim ha reemplaat en les PCR, la ADN-polimerasa d' E.coli degut a les condicions de temperatura requerides per aquesta tcnica.
Va ser allada pe primer cop de l'arqueobacteri hipertermfil Thermus aquaticus (d'aqu l'abreviatura "Taq"), un bacteri que viu fonts hidrotermals submarines. La Taq va ser identificada com la primera polimerasa capa de suportar les condicions desnaturalitzants requirides durant la PCR.  La seva vida mitja a 95C s de 40 min, mantenint-se la seva activitat enzimtica. 

Un dels inconvenients de les Taq polimerases s la seva baixa fidelitat replicativa donat que no t activitat 3' - 5' exonucleasa, el mecanisme de correcci de lectura o proofreading  que identifica i corretgeix errors en la nova cadena de ADN prenent com a model la cadena motlle. La Taq ADN polimerasa comercial t una taxa d'error d'un de cada 10.000 nucletids i produeix tpicament, un 16% de productes de PCR d' 1kb (kilobasepair) mutats en la reacci. Pot amplificar una cedena de ADN d' 1kb en aproximadament 30 segons a 72C. Tot i la taxa d'error, la Taq ADN polimerasa pot ser mpliament emprada en una gran majoria d'assajos  per aquells casos en qu no s desitjable aquesta elevada taxa d'error, hi ha Taq polimerases que han estat modificades de tal manera que se'ls ha dotat d'activitat exonuclease de correcci de lectura . 

Aquesta activitat 5'-3' exonucleasa en la Taq, ha estat explotada per la PCR quantitativa amb sondes TaqMan o TaqMan real-time PCR, sofisticaci de la tcnica clssica de la PCR, que perment la monitoritzaci de la reacci d'amplificaci en tot moment grcies a l's acoblat de sondes fluorescents (TaqMan) i aix la determinaci de la concentraci relativa o absoluta (emprant una patr) de la mostra inicial. s tracta d'una tncnica fora moderna, molt emprada en estudis d'expressi gnica, on desprs d'una reacci prvia de retrotrascripci d'ARNm a ADN, permet la quantificaci d'aquest ADN i d'aquesta manera, determinar els nivells d'expressi de l'ARNm d'un gen en concret.

La Taq ADN polimerasa proporciona tamb fragments amb A (Adenines) sobressortints. Aix s particularment til en clonatge TA TA Cloning, a travs del qual s'utilitza un vector de clonaci (com pot ser un plsmid) el qual t extrems T (Timina) sobressortints que complementen amb les A sobressortints del producte de la PCR, i aix, s'incrementa l'eficincia de la lligaci.

La Pfu ADN polimerasa s sovint emprada en comptes de la Taq polimerasa o conjuntament amb ella. Aquest enzim s molt termoestable i t activitat de proofreading del ADN, per tant, es la taxa d'error s molt ms baixa.

Sn diversos els proveidors comercials de Taq ADN Polimerases, incloent Invitrogen, Applied Biosystems, Sigma, Promega, Roche, Qiagen, AttendBio, Bioneer i Fermentas.

Enllaos externs.
 Polymerase Chain Reaction (PCR) Protocol with Taq Polymerase ;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="177853" title="Fernando Pessoa" nonfiltered="2772" processed="2769" dbindex="72781">



Fernando Antnio Nogueira Pessoa (Lisboa, 13 de juny de 1888   Lisboa, 30 de novembre de 1935), ms conegut com Fernando Pessoa, va ser un poeta i escriptor portugus. 

s considerat un dels majors poetes de llengua portuguesa, a un nivell comparable al de Lus Vaz de Cames. El crtic literari Harold Bloom el va considerar, al costat de Pablo Neruda, el poeta ms representatiu del segle XX. Per haver viscut la major part de la seva joventut a Sud-Africa, l'angls tamb t un destacat paper en la seva vida, amb Pessoa traduint, escrivint, treballant i estudiant l'idioma. Va tenir una vida discreta, en la qual es dedic al periodisme, a la publicitat, al comer i principalment, a la literatura, on es desdobl en diverses personalitats conegudes com heternims. La figura enigmtica en la qual es torn, movimenta gran part dels estudis sobre la seva vida i obra, a rel del fet que s un dels majors autors de l'heteronmia. 

Mor de problemes heptics als 47 anys a la mateixa ciutat que el va veure nixer, essent la seva ultima frase escrita en llengua anglesa: "I know not what tomorrow will bring... ".

Chevalier de Pas fou el primer heternim de l'escriptor i poeta portugus. Va sorgir el 1894, quan Pessoa tenia noms 6 anys. Aquesta fou una poca torbadora a la seva vida, ja que el 13 de juliol de 1893 havia perdut el seu pare i un any desprs perderia el seu germ, de sols un any d'edat.

 Biografia .
Se depois de eu morrer, quiserem escrever a minha biografia,
No h nada mais simples.;
Tem s duas datas - a da minha nascena e a da minha morte.;
Entre uma e outra todos os dias so meus.;
Fernando Pessoa/Alberto Caeiro; Poemas Inconjuntos; Escrit entre 1913-15; Publicat per Atena n 5, Febrer de 1925 ;

Si despres de morir, volguessiu escriure la meva biografia,
No hi ha res mes simple.;
Nomes teniu dues dates - la de naixament i la de mort.;
Entre una i altre els dies son meus.;
Fernando Pessoa/Alberto Caeiro; Poemas Inconjuntos; Escrit entre 1913-15; Publicat per Atena n 5, Febrer de 1925   ;

 Juventut a Durban .


A les tres i vint de la tarda del 13 de juny de 1888 neixia a Lisboa, capital portuguesa, Fernando Pessoa. El part va ocrrer al passads esquerra del num. 4 de la Plaa de So Carlos, davant de l'pera de Lisboa (Teatre de So Carlos). El seu pare era funcionari pblic del Ministeri de Justcia i crtic musical del Dirio de Notcias, Joaquim de Seabra Pessoa (38), natural de Lisboa; la seva mare Maria Magdalena Pinheiro Nogueira Pessoa (26), natural de l'Illa Terceira (Aores). Vivien amb ells la seva via Dionsia, dement mental i les seves dues filles, Joana i Emlia. 

Fou batejat el 21 de juliol a l'Esglsia dels Martirs, a Chiado (Lisboa). Els seus padrins van ser la seva tia Anica (Ana Lusa Pinheiro Nogueira, tia materna) i el General Chaby. La ra per escollir el nom de Fernando Antnio es troba relacionat amb Sant Antoni de Lisboa: la seva famlia reclamava un vincle genealgic amb Fernando de Bulhes, nom de baptisme de Sant Antoni de Lisboa. Aquest dia, que tradicionalment s considerat consegrat a Lisboa, s precisament el 13 de juny, dia en qu Fernando Pessoa va nixer.

La seva infncia i adolescncia van estar marcades per fets que l'influenciaren posteriorment. A les 5 del mati del 24 de juliol de 1893, el seu pare mor als 43 anys d'edat vctima de tuberculosi. El Dirio de Notcias en fa ress aquell mateix dia. Joaquim de Seabra Pessoa va deixar el jove Fernando quan sols tenia cinc anys, la seva mare i el seu germ Jorge que moriria l'any segent sense haver-se completat un any de la mort del seu pare. La mare, per causa d'aquests dramtics fets, es veu obligada a subhastar part del mobiliari i la famlia es muda a una casa mes modesta, el corredor 3 del num. 104 del carrer Sant Maral. s tamb en aquest perode que sorgeix el seu primer pseudnim, Chevalier de Pas, fet relatat pel propi Fernando Pessoa en una carta a Adolfo Casais Monteiro de 1935 en qu parla extensament sobre l'origen dels heternims. Encara al mateix any crea el seu primer poema, un vers curt com a infantil epgraf de  Minha Querida Mam (A la meva estimada mama). La seva mare es casa per segona vegada el 1895 per inters, a l'esglsia de So Mamede a Lisboa, amb el comandant Joo Miguel Rosa, cnsul de Portugal a Durban (Sud-frica), el qual havia conegut ja feia un any. A l'Africa, Pessoa demonstraria posseir  habilitats per la literatura ja des de petit.





 Cronologia .
1888: El juny neix Fernando Antnio Nogueira Pessoa; el juliol es batejat.
1893: El gener neix el seu germ Jorge; el pare mor de tuberculosi el 13 de juliol; la famlia s obligada a donar part dels seus bens. ;
1894: El mes de gener, el seu germ Jorge mor; crea el seu primer heternim; Joo Miguel Rosa s nomenat consul inter a Durban (Sud-frica).
1895: El juliol escriu el seu primer poema i Joo Miguel Rosa marxa cap a Durban; la mare es casa amb ell el desembre per precauci.
1896: El 7 de gener s reconegut el passaport de la mare i marxen cap a Durban, a Sud-frica; neix Henriqueta Madalena, germana del poeta, el 27 de novembre. ;
1897: Fa un curs primari al West Street. Al mateix institut, fa la primera comuni. ;
1898: Neix, el 22 d'octubre, la seva segona germana, Madalena Henriqueta.  ;
1899: Ingressa a Durban High School a l'abril; cria el pseudnim Alexander Search. ;
1900: El gener, neix el tercer fill de la casa, Lus Miguel; el juny, Pessoa passa per la Form III i s premiat en francs. ;
1901: El juny aprova el Cape school High Examination, mor Madalena Henriqueta i comea a escriure les primeres poesies en angls; a l'agost, marxa amb la famlia per fer una visita a Portugal. ;
1902: El gener neix, a Lisboa, el seu germ Joo Maria; el juny la famlia retorna a Durban; el setembre retorna sol cap a Durban.
1903: Se sotmet a l'examen d'admissi a la Universitat del Cap, traient les millors notes en angls i guanyant, aix, el Premi Reina Victria.
1904: A l'agost neix la seva germana Maria Clara i el desembre acaba els seus estudis a Sud-frica.
1905: Marxa definitivament cap a Lisboa, on passa a viure amb la seva via Dionsia. Continua escrivint poemes en angls. ;
1906: Es matricula, a l'octubre, en el Curs Superior de Lletres. La mare i el padrastre retornen a Lisboa i Pessoa torna a viure amb ells. Mor, a Lisboa, la seva germana Maria Clara.
1907: La famlia retorna una vegada ms a Durban. Pessoa passa a viure amb la seva via. Desisteix del Curs Superior de Lletres. A l'agost mor la seva via. Durant un curt perode, estableix una tipografia.
1908: Comena a treballar com a corresponsal a l'estranger en editorials comercials. ;
1910: Escriu poesia i prosa en portugus, angls i francs. ;
1912: Pessoa publica a la revista guia el seu primer article de crtica literaria. Idealitza Ricardo Reis.
1913: Intensa producci literria. Escriu O Marinheiro(El Mariner).
1914: Cria els heternims lvaro de Campos, Ricardo Reis i Alberto Caeiro. Escriu poemes de O Guardador de Rebanhos (El Pastor) i tamb Livro do Desassossego (Llibre del desassossec). ;
1915: Surt el mar el primer nmero d'Orpheu. Pessoa "mata" Alberto Caeiro.
1916: El seu amic Mrio de S-Carneiro se sucida.
1918: Pessoa publica poemes en angls, ressenyats destacadament al diari "The Times". ;
1920: Coneix Ophlia Queiroz. La seva mare i els germans tornen a Portugal. A l'octubre, atravessa una gran depressi, que el fa pensar en internar-se en un centre de salut mental. Talla amb Ophlia. ;
1921: Funda l'editorial Olisipo, on publica poemes en angls. ;
1924: Apareix la revista "Atena", dirigida per Fernando Pessoa i Ruy Vaz.
1925: Mor a Lisboa la mare del poeta, el 17 de mar. ;
1926: Dirigeix amb el seu cunyat la "Revista de Comrcio e Contabilidade" (Revista de Comerc i Comptabilitat).
1927: Passa a collaborar a la revista "Presena".
1929: Torna a relacionar-se amb Ophlia.
1931: Trenca novament amb Ophlia. ;
1934: Publica Mensagem (Missatge). ;
1935: El 29 de novembre, s internat amb diagnstic de clic heptic. Mor el dia 30 de novembre.

 Vegeu tamb .

 Modernisme;
 Literatura moderna;
 Poesia moderna;
 Heteronmia;
 Revista Orpheu;
 Joo Gaspar Simes;
 Mrio de S-Carneiro;
 Antnio Botto;
 Jos Sobral de Almada Negreiros;
 ngelo de Lima;
 Luis Filipe B. Teixeira;
 Universitat Fernando Pessoa;
 Joaquim de Seabra Pessoa;
 Maria Magdalena Pinheiro Nogueira;
 Antonio Tabucchi;

Referncies.















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="177854" title="Nuclesid" nonfiltered="2773" processed="2770" dbindex="72782">
Un nuclesid s el compost resultat de la uni covalent d'una base nitrogenada (pirimidina o purina) a un sucre de 5 toms (pentosa) de carboni (ribosa o desoxirribosa). 

Exemples de nuclesids sn la citidina, la uridina, l' adenosina, la guanosina, la timidina i la inosina.

Els nuclesids poden combinar-se amb un grup fosfric (cid fosfric: H3PO4) mitjanant determinades quinases de la cllula, produint els nucletids, els components moleculars bsics de l' ADN i l' ARN.

Els nuclesids poden ser de dos tipus, depenent de la pentosa que contenguin:
Ribonuclesids: la pentosa s la ribosa;
Desoxirribonuclesids: la pentosa s la 2-desoxirribosa;



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="177856" title="Palau vescomtal de Blanes" nonfiltered="2774" processed="2771" dbindex="72783">

El Palau vescomtal de Blanes fou un palau gtic de la casa de Cabrera adosat a l'esglsia de Santa Maria, situat en un repl per sobre el nivell de Dintre Vila, a la vila de Blanes.

Bernat IV de Cabrera, l'any 1381, adquireix el castell de Blanes a Ramon de Blanes. Bernat, que havia intervingut com a capit general al costat de Mart el Jove en la conquesta de Siclia, va ser nomenat comte de Mdica pel monarca en agrament pels serveis prestats. s el moment en qu inici a la part alta de la vila la construcci de la nova esglsia i el palau vescomtal.

El palau va ser aixecat al mateix temps que l'esglsia a cavall dels segles XIV i XV, i en va dirigir les obres el prestigis arquitecte Arnau Bargus. Tenia forma rectangular i estava estructurat en planta i pis al voltant d'un pati d armes. Comptava amb quatre torres de defensa, dues de rodones a la banda de mar i dues de quadrades a la de muntanya. Una d'aquestes avui s ocupat pel campanar de Santa Maria. 

Tot i que ja havia quedat fora malms durant la Guerra dels Segadors, les posteriors guerres contra els francesos de Llus XIV, Blanes fou atacada diverses vegades els anys 1657, 1697, i especialment el 1694, durant la Guerra de la lliga dels Augsburg, quan les tropes del general Clark cremaren gran part del poble i destruren el palau dels Cabrera, del qual noms resta una bona part de la faana i les escales posteriors, abans que fossin rebutjats per un gran exrcit enviat pel virrei.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="177861" title="Monrvia" nonfiltered="2775" processed="2772" dbindex="72784">

Monrvia (en angls Monrovia) s la capital i la ciutat principal de Libria. Situada a la costa de l'Atlntic, el 2003 tenia 572.000 habitants. 

La ciutat es va anomenar aix en homenatge al president nord-americ James Monroe, que gobernava en el moment que els lliberts negres foren soltats a la costa africana perqu esclavitzessin la poblaci indgena i copiessin el model de societat del sud dels Estats Units de l'poca.

 Histria .
  
L'rea de Monrvia ja estava habitada quan els portuguesos l'anomenaren Cabo Mesurado el 1560, per la ciutat no es va fundar fins a l'abril del 1822, quan l'illa de Providence (actualment connectada al centre urb per un pont) fou ocupada per la Societat Americana de Colonitzaci (American Colonization Society) com a refugi dels esclaus alliberats dels Estats Units i de les ndies Occidentals Britniques, tal com ja havien fet els anglesos a Freetown al final del segle anterior. En un principi anomenada Christopolis, el 1824 fou rebatejada en honor de l'aleshores president dels EUA, James Monroe.

La ciutat fou severament danyada durant la guerra civil liberiana. Les batalles importants van tenir lloc entre les forces governamentals de Samuel Doe i les rebels de Prince Johnson el 1990 i durant l'assalt del Parlament el 1992. Com a conseqncia de la guerra, a Monrvia hi ha una gran quantitat d'infants i joves sense sostre.

 La ciutat .

Monrvia est situada en una pennsula entre l'oce Atlntic i el riu Mesurado; al nord hi desemboca el riu Saint Paul. s la ciutat ms gran de Libria i n's el centre administratiu, econmic, comercial i financer ms important. L'economia urbana gravita entorn del seu port, que durant la Segona Guerra Mundial fou ampliat substancialment per les forces dels Estats Units.

A travs del port s'exporta mineral de ferro i ltex produts al pas; el port compta tamb amb drassanes. Les indstries principals sn les del ciment, refinament de petroli, alimentria, material de construcci (maons, rajoles), mobles i productes qumics.

Els principals llocs d'inters sn el Museu Nacional de Libria, el Temple Manic (actualment en runes), el mercat de Waterside, el Centre Cultural i un bon nombre de platges. La ciutat t tamb un zoolgic i un dels estadis esportius ms grans de l'frica, amb capacitat per a 40.000 persones. s la seu de la Universitat de Libria i del Cuttington College and Divinity School.

Monrvia est connectada per mar amb Greenville i Harper. L'aeroport ms proper, l'Aeroport Internacional Roberts, est situat a 60 km de la ciutat, a Robertsfield.








































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="177865" title="Zine El Abidine Ben Ali" nonfiltered="2776" processed="2773" dbindex="72785">

Zayn al-`Abidin Ben Ali o, en transcripci francesa, Zine El Abidine Ben Ali (                   ) (Sussa, 3 de setembre de 1936). Poltic, s president de Tunsia des del 1987. 

Desprs d'estudiar enginyeria electrnica, va dedicar els seus esforos a la carrera militar, sent nomenat Director General de Seguretat el 1958. Durant els conflictes dels 1970 amb els sindicats, va ser qui va dirigir les actuacions militars del govern en la repressi. Va ser ambaixador a Polnia, ministre i primer ministre amb Habib Burguiba, el que va deposar en un cop d'estat el 1987, assumint la Presidncia del pas el 7 de novembre.

Va ser reelegit per ltima vegada el 24 d'octubre de 2004. 

 Enllaos externs.

  Tunsia: President Ben Ali stresses need to intensify cooperation to combat terrorism;
  Economia de Tunsia al CIA WorldFactbook;
  Call by Ben Ali to establish 'World Solidarity Fund' (web de Nacions Unides);
  "Tunisia's Experience" World Solitary Fund;
  'Predators' page on Reporters Sans Frontieres;
  Press Release from Human Rights Watch;



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="177872" title="Fosforilaci" nonfiltered="2777" processed="2774" dbindex="72786">

En bioqumica, la fosforilaci s l'addici d'un grup fosfat (PO43-) a una protena o qualsevol altra molcula, en general petita. El seu paper predominant en la bioqumica ho converteix en un important objecte d'investigaci (la base de dades de Medline retorna al voltant de 100.000 articles sobre el tema), sobretot en la fosforilaci de protenes. s un dels principals partcips en els mecanismes de regulaci de les protenes.

Fotofosforilaci.
La fotofosorilaci s el procs de formaci de l'ATP durant la fotosntesi. Tamb es coneix com fosforilaci fotosinttica. L'energia lluminosa excita i desplaa electrons de la clorofilla i altres pigments presents en les plantes. L'energia associada amb els electrons excitats s'emmagatzema a l'ATP en un procs que produeix ATP a partir de ADP i fosfat inorgnic. 

Fosforilaci oxidativa.

La fosforilaci oxidativa s el procs mitjanant el qual es dna la sntesis d'ATP acoblada al gradient electroqumic generat durant la transferncia electrnica que te lloc al llarg de la cadena respiratria. Aquest procs metablic permet aprofitar l'energia alliberada durant el retorn dels protons a favor de gradient per a la sntesi d'adenosina trifosfatATP a partir d'AMP per acci de l'enzim ATPasa (o ATP sintasa).

Enllaos externs.
 Fosforilaci en mamfers, que recull d'informaci d'anticossos fosfo-especfics. ;
 deltaMasses, detecci i localitzaci de fosforilacions desprs de l'espectrometria de masses. ;
 Anlisi funcional de la fosforilaci especfica en protenes diana. ;

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="177873" title="Habib Burguiba" nonfiltered="2778" processed="2775" dbindex="72787">

Habib Burguiba (en rab,              H ab b B rq ba, tamb conegut per la transcripci francesa Habib Bourguiba) (Monastir, 3 d'agost de 1903 -   6 d'abril de 2000). Poltic, va ser President de Tunsia entre el 1957 i 1987.

Advocat, va prestar els seus serveis de jove collaborant amb els francesos per aviat es va decantar pel nacionalisme independentista. Les seves activitats poltiques el van dur a la pres en diverses ocasions i va acabar per refugiar-se a El Caire el 1946 i desprs als Estats Units. Les seves activitats no van cessar i el 1954 va ser nomenat per a negociar la independncia amb Frana. El 1956, va ser nomenat Primer Ministre i el 1957 va establir la repblica tunisiana, sent el seu primer President desprs de destronar al bei Muhammad VIII al-Amin. El seu govern va ser prxim a Estats Units i Israel, tractant d'occidentalizar el pas sense perdre els seus orgens musulmans i islmics. El 1975 el Parlament el va triar com a President vitalici. La seva avanada edat i els problemes de salut van permetre finalment que el seu Primer Ministre, Zine El Abidine Ben Ali dons un cop d'estat amb el ple suport de l'exrcit i enderroc a Bourguiba, sent recls en arrest domiciliari fins a la seva defunci.

 Enllaos externs .
  Biografia en la seva pgina personal;
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="177876" title="Anna Frank" nonfiltered="2779" processed="2776" dbindex="72788">


Annelies Marie Frank, ms coneguda com a Anna Frank (12 juny 1929   principis de mar de 1945), fou una adolescent alemanya jueva nascuda a Frankfurt del Main a Alemanya. Autora d'un diari ntim escrit mentre s amagava amb la seva famlia i quatre amics, durant l ocupaci alemanya d'Amsterdam a la Segona Guerra Mundial.

Amb l arribada al poder d'Adolf Hitler, el mes de gener de 1933, la famlia marx de Frankfurt a Amsterdam amb la intenci d escapar de les persecucions nazis. Amb la invasi nazi dels Pasos Baixos, les persecucions contra els jueus s intensificaren i la seva famlia s amag el juliol de 1942 en una cambra secreta condicionada a la part del darrere de l empresa Opekta, d'Otto Frank, el seu pare. En el moment d amagar-se, Anna tenia uns 13 anys. Desprs de dos anys en aquest refugi, el grup fou trat i deportat als camps d'extermini nazis. Set mesos desprs de la seva detenci i alguns dies desprs de la defunci de la seva germana Margot, Anna  moria del tifus al camp de Bergen-Belsen. En finalitzar la guerra, el seu pare, Otto, l nic supervivent del grup, torn a Amsterdam i descobr que el diari d'Anna no havia desaparegut. Convenut del carcter nic de l'obra de la seva filla, decid publicar-la. Originalment sort amb el ttol Het Achterhuis: Dagboekbrieven van 12 Juni 1942 - 1 Augustus 1944 (La casa del darrere: notes del diari del 12 juny de 1942 al 1r d'agost de 1944).

El diari fou ofert a Anna per al seu tretz aniversari, i relata la seva visi dels esdeveniments en aquestes dates: del 12 de juny de 1942 fins al 1r d agost de 1944. Ha estat tradut del neerlands a nombroses llenges i ha esdevingut un dels llibres ms llegits al mn. Diverses pellcules, telefilms, obres teatrals i peres s han basat en aquesta obra. Descrit com el treball d un esperit madur i perspica, ofereix un punt de vista ntim i particular sobre la vida quotidiana durant l ocupaci alemanya. Grcies als seus escrits, Anna Frank esdevingu una de les vctimes ms clebres de l'Holocaust.

 Biografia .
 Infantesa .

Anna Frank, nasqu el 12 de juny de 1929 a Frankfurt del Main, Alemanya. Era la segona filla d'Otto Heinrich Frank (12 maig de 1889-19 agost 1980) i d'Edith Hollnder (16 gener de 1900-6 gener de 1945). Tingu una germana, Margot (16 febrer de 1926- mes de mar de 1945). El seu nom de naixement era Annelies Marie, per per a la seva famlia i els seus amics era simplement "Anna". El seu pare li deia de vegades "Annelein" ("petita Anna").

La famlia visqu en una comunitat mixta de ciutadans jueus i no jueus, i les nenes cresqueren amb amics de confessi catlica, protestant i jueva. Els Frank eren jueus reformistes: practicaven moltes de les tradicions de la fe jueva, per sense observar el conjunt dels costums. De la famlia, Edith era la ms aplicada en la prctica de la religi. Otto Frank, antic oficial alemany condecorat durant la Primera Guerra Mundial, volia continuar els seus estudis i possea una important biblioteca. Els pares es preocuparen de desenvolupar i donar suport a les lectures de les seves filles.

El mes de mar de 1933 es celebraren les eleccions per renovar el consell municipal de Frankfurt que permeteren que el partit nazi d Adolf Hitler prengus el poder. Amb aquest ambient poltic, les manifestacions antisemites van succeir-se immediatament, i els Frank van comenar a tmer per la seva seguretat si restaven a l Alemanya nazi. Ms tard, el mateix any, Edith i les nenes van tornar a Aquisgr per viure amb Rosa Hollnder, la mare d'Edith. Otto Frank es qued a Frankfurt, per desprs de rebre una oferta per un assumpte de negocis a Amsterdam, organitz i prepar la rebuda de la seva famlia.

Otto Frank comen a treballar a Opekta Works, una societat que venia la pectina extreta de les fruites, i trob un pis a Merwedeplein, als afores d'Amsterdam. El febrer de 1934, Edith i els nens van arribar a Amsterdam i les dues filles foren inscrites a l escola. Margot fou inscrita en una escola pblica i Anna en una de Pedagogia Montessori. Margot destac en aritmtica i Anna descobr les seves aptituds per a la lectura i per a l escriptura. Anna i Margot tenien dues personalitats ben diferents: Margot era reservada i estudiosa, mentre que Anna era expressiva, enrgica i extravertida. 

L any 1939, la mare d'Edith an a viure amb els Frank i es qued amb ells fins a la seva mort el gener de 1942. El maig de 1940, Alemanya enva els Pasos Baixos i el govern d ocupaci comen a perseguir els jueus instaurant lleis repressives i discriminatries. La inscripci obligatria i la segregaci dels jueus s estengu rpidament. Margot i Anna, tot i destacar en els seus estudis i tenir nombrosos amics, van ser inscrites al Liceu Jueu en l aplicaci d un decret que establia que els nens jueus noms podien seguir els cursos en escoles jueves.

 El perode descrit al diari .
 Abans d'anar a la casa del darrere .

En el seu tretz aniversari, el 12 de juny de 1942, Anna va rebre un petit regal que decid emprar com a diari. Era un llibre d autgrafs, enllaat amb un tros de teixit vermell i blanc i provet d un petit tancament al davant. Comen a escriure-hi gaireb immediatament, descrivint-se personalment i tamb a la seva famlia i als seus amics, la seva vida a l escola, els nois amb els quals flirtejava i els indrets del venatge que li agradava visitar. Encara que aquests primers escrits demostrin que la seva vida era la d una collegiala tpica, explica igualment els canvis que visqu com a testimoni de l ocupaci alemanya. Algunes referncies sn aparentment ocasionals; tanmateix en alguns passatges Anna subministra detalls sobre l opressi creixent dels nazis. Per exemple, escrigu a propsit de l estrella groga que els jueus estaven obligats a portar en pblic, i llist algunes restriccions i persecucions que trastornaren la vida de la poblaci jueva d'Amsterdam. Anna somniava en ser actriu. Li agradava veure pellcules, per a partir del 8 de gener de 1941 es va prohibir que els jueus holandesos poguessin entrar a les sales de cinema.

El mes de juliol de 1942, Margot Frank reb l avs de mobilitzaci del Despatx central de la immigraci jueva (Zentralstelle fr jdische Auswanderung). Aquest estament li ordenava que s'havia de presentar per allotjat-se en un camp de treball. En aquell moment explic a Anna un pla que Otto havia preparat amb els seus empleats ms fidels i del qual Margot havia tingut coneixement des de feia algun temps: la famlia s havia d amagar en habitacions al darrere dels despatxos de la societat sobre el Prinsengracht, un carrer al llarg d un dels canals d'Amsterdam.

 La vida a la casa del darrere .


El mat del 6 de juliol de 1942, la famlia s  install a la casa del darrere. El seu pis fou deixat en un desordre aparent per donar la impressi que havien marxat sobtadament, i Otto Frank va deixar una nota indicant que se n havien anat a Sussa. La necessitat del secret de l operaci va fer que abandonessin el gat d'Anna, Moortje. Com que els jueus no tenien dret a utilitzar els transports pblics, caminaren durant diversos quilmetres des del seu pis, cadascun vestint diverses capes de roba perqu hom no s adons que transportaven maletes. L Annex o amagatall (Achterhuis) era un espai a tres nivells al darrere de l edifici al qual s hi accedia per un repl situat sobre els despatxos de la societat Opekta. Al primer nivell hi havia dues petites habitacions amb una cambra de bany. A sobre hi havia un vast espai obert amb una petita habitaci adjacent. Des d aquesta petita habitaci, una escala donava al graner. La porta de l'Annex fou amagada per una biblioteca, aix s evitava que fos descoberta. L'immoble principal, situat en un bloc de  Westerkerk , era un vell edifici trivial i tpic dels barris oest d'Amsterdam.

Victor Kugler, Johannes Kleiman, Miep Gies i Bep Voskuijl eren els nics empleats que sabien on s amagava la famlia Frank. En Jan Gies, el marit de Miep, i en Johannes Hendrik Voskuijl, el pare de Bep, els ajudaren durant el seu confinament. Eren l nic contacte amb el mn exterior i els mantenien informats dels avatars de la guerra i dels esdeveniments poltics. A ms cobrien totes les seves necessitats, es preocupaven de la seva seguretat i els avituallaven d aliments, una tasca cada vegada ms difcil a mesura que passava el temps. Tots eren conscients que s exposaven a la pena de mort si eren agafats per amagar jueus. 

A finals del mes de juliol s incorpor a l amagatall la famlia van Pels, formada per Hermann, Augusta i el seu fill Peter de 16 anys. Desprs, el mes de novembre, s incorpor Fritz Pfeffer, un dentista amic de la famlia. Al principi, Anna escrigu sobre el plaer de tenir noves persones amb qui parlar, per les tensions se succeren rpidament perqu el grup estava forat a viure en un entorn molt redut. Aix, desprs d haver compartit la seva cambra amb Pfeffer, Anna el trob insuportable, i discut amb Augusta van Pels a qui considerava idiota. A ms, la relaci amb la seva mare era tensa i considerava que li era massa distant. A voltes tingu discussions amb la seva germana Margot per mai es perd el lligam entre elles. Tamb cal destacar que emocionalment estava molt lligada al seu pare. 

Anna passava el temps llegint, estudiant i escrivint en el seu diari. A ms a ms de subministrar una descripci dels esdeveniments en el seu ordre cronolgic, parl a propsit dels seus sentiments, la seva por per viure amagada, les seves creences, les seves ambicions, entre les quals hi havia la d esdevenir escriptora, i dels temes que pensava que no podia compartir amb ning. A mesura que la seva confiana en el seu estil d escriptura creixia i es feia ms madura, els assumptes que abord es feren ms abstractes, com la seva creena en Du i la manera com definia la naturalesa humana. Fins a la primavera 1944 escrigu per a ella mateixa, per canvi de parer en escoltar a la rdio de Londres al ministre de l'Educaci del govern neerlands a l exili; aquest declar que desprs de la guerra caldria reunir i publicar tots els sofriments del poble neerlands durant l ocupaci alemanya. Citava, a tall d exemple i entre altres, els diaris ntims. Colpida per aquest discurs, Anna decid que publicaria un llibre desprs de la guerra, fent servir el seu diari de base. Per aquest motiu comen a copiar i reescriure el diari, corregint i suprimint els passatges que considerava menys interessants, o afegint-ne d'altres pouant en la seva memria. Alhora, continu escrivint regularment en el seu diari original fins a la seva ltima carta que data de l'1 d agost de 1944.

 Detenci i deportaci .
El mat del 4 d agost de 1944 l amagatall fou envat pels serveis de seguretat de la policia alemanya (Grne Polizei) per indicaci d un informador que mai no ha estat identificat. Condut pel Schutzstaffel Oberscharfhrer Karl Silberbauer del Sicherheitsdienst, el grup portava almenys tres membres dels serveis de seguretat de la policia. Quan Silberbauer entr a la casa, sabia on havia d anar de forma precisa: es dirig recte cap a la "porta-biblioteca" giratria que amagava la porta d accs a l'amagatall i exig que se l obrs. Silberbauer apost alguns homes a l'Annex esperant l arribada d un vehicle per portar als presoners. Mentre interrogava Otto Frank, Silberbauer va veure una cartera de cuir. Va buidar el contingut per terra, sens dubte amb la idea de trobar joies. Per no contenia ms que fulls de paper. Es tractava d una part del diari d'Anna. Els ocupants van ser embarcats en camions i conduts per a ser interrogats. 

Victor Kugler i Johannes Kleiman foren empresonats i Miep Gies i Bep Voskuijl, desprs de ser interrogats, foren deixats en llibertat. Ms tard van tornar a l'amagatall on van trobar els escrits d'Anna, ms de 300 pgines manuscrites, escampades sobre el sl. Els van recuperar conjuntament amb diversos lbums de famlia i Gies decid que els tornaria a Anna desprs de la guerra. 

Els ocupants de l'amagatall foren transportats al Quarter general de la Gestapo on foren interrogats i detinguts tota la nit. El 5 d'agost els transferiren a la Huis van Bewaring (casa de detenci), una pres superpoblada sobre el Weteringschans. Dos dies ms tard, els vuit presoners jueus van ser transportats a Westerbork, un camp de trnsit situat als Pasos Baixos on hi van passar ms de 100.000 jueus. Com que els presoners havien estat capturats en un amagatall foren considerats criminals i, per tant, foren enviats als campaments de barraques de cstig per realitzar treballs pesats..

El 3 de setembre, el grup fou deportat amb el darrer comboi de Westerbork cap el camp d'extermini d'Auschwitz. Hi arribaren la nit del 5 al 6 de setembre de 1944, desprs d un viatge de tres dies. Desprs foren separats segons el seu sexe, de manera que les dones i els homes no es van tornar a veure mai ms. Dels 1.019 passatgers del comboi, 549 persones, de les quals la totalitat dels nens de menys de quinze anys, foren enviades directament a les cambres de gas, on van morir. Anna tenia quinze anys i tres mesos, per tant, no an directament a la mort. Tots  els membres de l'Annex van sobreviure a aquesta selecci, tanmateix Anna va creure que el seu pare havia mort. 

Amb altres dones no seleccionades per a una mort immediata, Anna fou forada a despullar-se per a ser desinfectada, afaitar-li el cap i, finalment, ser tatuada amb un nmero d identificaci sobre el seu bra. De dia les dones eren utilitzades com a treballadores esclaves; a la nit, eren tancades en barraques abarrotades i glacials. Les malalties abundaven, i aviat la pell d'Anna es va veure infectada, de manera seriosa, per la sarna.

El 28 d'octubre, noves seleccions de dones van comenar amb l'objectiu de deportar-les a Bergen-Belsen.  Anna i Margot Frank, Auguste van Pels i vuit mil dones ms foren enviades a la nova destinaci, mentre que Edith Frank es va quedar a Auschwitz. En el camp d extermini de Bergen-Belsen foren aixecades tendes de campanya per allotjar l afluncia de nous presoners, entre les quals estigueren Anna i Margot. A mesura que la poblaci de presos augmentava, l ndex de mortalitat, degut a nombroses malalties, s incrementava rpidament. Anna fou breument reunida amb dues amigues, Hanneli Goslar i Nanette Blitz, que van sobreviure totes dues a la guerra. Blitz va descriure llavors Anna com a calba, tremolosa i amb els trets desmillorats. Goslar diu que, si b Anna estava malalta, deia que estava ms inquieta per la Margot, que seguia estirada sobre la seva llitera, massa feble per caminar. Anna, a ms, els explic que pensava que els seus pares havien mort. 

El mes de mar de 1945, una epidmia de tifus es propag pel camp i mat, aproximadament, 17.000 presoners. Alguns testimonis certificaren que Margot caigu de la seva llitera en un estat de feblesa extrema i que mor pel xoc i que alguns dies desprs moria Anna. El decs succe algunes setmanes abans que el camp fos alliberat per les tropes britniques el 15 d abril de 1945, i si b les dates exactes del decs no foren conservades, s generalment acceptat que el trasps tingu lloc entre finals de febrer i mitjans del mes de mar. 

Desprs de la guerra, s estim que dels aproximadament 110.000 jueus deportats dels Pasos Baixos durant l ocupaci nazi, noms 5.000 havien sobreviscut.

Edith Frank, la mare d'Anna, es pos malalta i mor de gana i d esgotament a Auschwitz-Birkenau el 6 de gener de 1945. Hermann van Pels fou incinerat el setembre de 1944 a Auschwitz-Birkenau. Fritz Pfeffer es pos malalt i mor d esgotament el 20 de desembre de 1944 a Neuengamme. Augusta van Pels mor l abril de 1945 a Theresienstadt. Peter van Pels mor el 5 de maig de 1945 al camp de Mauthausen.

Noms Otto Frank, el pare d'Anna, sobrevisqu al camp d extermini d'Auschwitz. Mor a Ble (Sussa) l any 1980, a l'edat de 91 anys. Desprs de la guerra, quan ja no hi havia dubtes sobre la defunci d'Anna, Miep Gies li don el diari de la seva filla que fu editar sota el ttol de El diari d'Anna Frank.

 El diari d una noia .
 Publicaci del diari .
Otto Frank sobrevisqu i torn a Amsterdam. All fou informat que la seva dona havia mort i que les seves filles havien estat deportades a Bergen-Belsen. Volgu creure que les seves filles havien sobreviscut, per la Creu Roja el mes de juny de 1945 confirm les defuncions d'Anna i Margot. s noms en aquest moment que Miep Gies li don el diari. Otto li explic ms tard que no s havia adonat que Anna hagus conservat un detall tan precs i ben escrit del temps que havien passat junts. Sabent que Anna desitjava fer-se escriptora, comen a considerar la idea de publicar el diari. Quan, anys desprs, se li deman quina havia estat la seva primera reacci, digu simplement que no sabia que la meva petita Anna era tamb profunda.

El diari d'Anna comena amb l expressi privada dels seus pensaments i hi deixa escrit diverses vegades que no autoritzar mai ning a llegir-lo. Descriu la seva vida de manera cndida, les seves famlies i els seus companys, la seva situaci, tot comenant a reconixer les ambicions d escriure i publicar obres de ficci. A la primavera 1944, en resposta a les paraules que escolt a la rdio on el ministre d'Educaci del govern neerlands a l exili prometia que quan acabs la guerra faria pblics els testimonis de l opressi nazi al poble neerlands, comen a corregir els seus escrits, suprimint seccions, reescrivint altres, amb l objectiu de publicar-los ms tard. El seu diari original fou guarnit amb notes i fulls volants i cre pseudnims per als membres de l amagatall i per les persones que els havien ajudat. La famlia van Pels canvi els seus noms pels de Hermann, Petronella, i Peter van Daan, i Fritz Pfeffer s anomen Albert Dssell. Otto Frank utilitz el diari original, conegut sota el nom de "versi A", i la versi corregida, coneguda sota el nom de "versi B", per produir la primera edici del diari. Suprim certs passatges, principalment aquells que parlaven de la seva dona en termes poc afalagadors, i seccions que descrivien l evoluci de la sexualitat d'Anna. A ms, restaur les identitats verdaderes dels membres de la seva famlia, per no modific els altres pseudnims. 

Otto Frank don el diari a la historiadora Annie Romein-Verschoor, qui intent sense xit publicar-lo. El don llavors al seu marit Jan Romein, qui escrigu un article sobre el diari titulat Kinderstem (La Veu d'un Nen), publicat al diari Het Parool el 3 d'abril de 1946, on afirm que el diari  balbucejat per la veu d un nen, encarna tota la crueltat del feixisme, ms que no pas totes les proves que el procs de Nuremberg hagi pogut reunir. L article atragu l atenci d editors, i el diari fou publicat l any 1947. La primera versi americana va sortir l any 1952 sota el ttol Anne Frank: The Diary of the Young Corista (Anna Frank: El Diari d una Noia). Una pea teatral de Frances Goodrich i Albert Hackett basada en el diari fou presentada a Nova York el 5 d'octubre de 1955, poc abans de guanyar el premi Pulitzer en la categoria de drames. El 1959 es produ la pe lcula The Diary of Anne Frank (El Diari d'Anna Frank), que fou un xit de crtica i pblic. Al llarg dels anys la popularitat del diari va crixer i a diverses escoles, en particular als Estats Units, fou incls al currculum escolar, frmula que serv perqu noves generacions de lectors descobrissin Anna Frank. 

El 1986, l Institut Nacional dels Documents de Guerra dels Pasos Baixos public una edici crtica del diari. Incloa comparacions de totes les versions conegudes i tamb comentaris certificant l autenticitat del diari, aix com informacions histriques suplementries sobre la famlia Frank i del mateix diari.

En 1999, Cornelis Suijk, un antic director de la fundaci Anna Frank i president del centre americ per a l Educaci sobre l'Holocaust, anunci que possea cinc pgines indites que havien estat tretes del diari per Otto Frank abans de la seva publicaci; Suijk declar que Otto Frank li havia donat aquestes pgines abans de la seva mort el 1980. Els passatges que mancaven al diari contenien observacions crtiques d'Anna respecte a les tensions entre els seus pares, i ensenya el poc afecte d'Anna envers la seva mare. 

La controvrsia va aparixer quan Suijk reclam els seus drets de publicaci sobre les cinc pgines i les va voler vendre per recaptar diners per a la seva fundaci americana. L Institut Nacional des Documents de Guerra dels Pasos Baixos, propietari del manuscrit, va reclamar la restituci de les pgines en qesti. El 2000, el ministre holands d Educaci de la Cultura i de les Cincies tanca un acord amb la fundaci de Suijk abocant 300.000 USD i les pgines foren retornades el 2001. Des d aquesta data han estat incloses a les noves edicions del diari.

 Elogis a Anna Frank i al seu diari. 
En la introducci a la primera publicaci americana del diari, Eleanor Roosevelt es refer al diari com  un dels ms sensats i trasbalsadors testimonis sobre la guerra i el seu impacte sobre els ssers humans que mai no hagi llegit . A Mesura que Anna Frank es consolidava com escriptora i humanista, es comenava a parlar-ne com un dels smbols de l Holocaust i, ms generalment, com el smbol de la persecuci. Hillary Rodham Clinton, en el discurs que pronunci quan reb el premi humanitari Elie-Wiesel el 1994, parl del diari d'Anna Frank amb paraules elogioses i ho enlla amb els esdeveniments presents de Sarajevo, Somlia i Rwanda. 

L any 1994, Nelson Mandela, desprs de rebre un premi humanitari de la Fundaci Anna Frank, s adre a la multitud de Johannesburg per declarar que havia llegit el diari d'Anna Frank durant el seu empresonament i que aquest li havia donat molt coratge. A ms, compar la lluita d'Anna Franck contra el nazisme amb la seva lluita contra l'Apartheid, descrivint un parallelisme entre ambds sistemes amb el comentari: aquestes creences sn evidentment falses, i perqu eren, i seran sempre, desafiades per persones semblants a Anna Frank, sn consagrades al fracs.

El diari tamb ha estat reconegut per a les seves qualitats literries. Per exemple, el dramaturg Meyer Levin, qui va treballar amb Otto Frank en la posada a punt d un drama basat en el diari poc temps desprs de la seva publicaci, llo la seva capacitat per mantenir la tensi. Per la seva banda, el poeta John Berryman escrigu que es tractava d una descripci nica, no noms de l adolescncia sin tamb del procs misteris i fonamental d una nena fent-se adulta. La seva bigrafa Melissa Mller afirm que escrivia amb un estil precs, econmic i confiat, ple d honestedat. La seva escriptura s principalment un estudi de carcters i examina cada persona del seu cercle amb una mirada assenyada i precisa. s de vegades cruel i sovint esbiaixada, en particular en la seva descripci de Fritz Pfeffer i de la seva prpia mare. Mller explica que va canalitzar els canvis d humor, normals de l adolescncia, en els seus escrits. L examen personal de l Anna i del seu cercle s sostingut durant un llarg perode de manera molt crtica, analtica i introspectiva, i en moments de frustraci descriu la batalla interior entre la minyona Anna i la dolenta Anna que pensa encarnar. Otto Frank va explicar ms tard al seu editor la ra per la que creia que el diari havia estat llegit per tanta gent; segons ell, el diari aborda tantes etapes de la vida que cada lector hi pot trobar alguna cosa que l emocionar personalment.
 
El juny de 1999, la revista Time public una edici especial titulada TIME 100: Heroes & Icons of the 20th century  amb una llista dels poltics, dels artistes, dels inventors, dels cientfics i de les personalitats ms influents del segle XX. Anna Frank fou escollida per formar-ne part. L escriptor Roger Rosenblatt, autor de Children of War , escrigu el passatge consagrat a Anna Frank on es descriu l herncia que ha deixat a la Humanitat: les passions desencadenades per aquest llibre suggereixen que Anna Frank ens pertany a tots, perqu s ha elevat sobre l'Holocaust, el Judaisme, la feminitat i el b, per convertir-se en una icona del mn modern, la moralitat individual assaltada pel mecanisme de la destrucci, insistint sobre el dret de viure, que pregunta i que espera per al futur de la condici humana.

 Conflictes al voltant de la veracitat del diari . 
Des de la seva publicaci s ha posat obstinaci en desacreditar el diari, i des de 1970 David Irving (historiador i negacionista de l'Holocaust) afirma que el diari no s autntic . Segons el tamb negacionista Robert Faurisson, el diari no va ser realment escrit per Anna Frank, car cont pgines escrites amb bolgraf, estri inventat l any 1938 i patentat a Argentina el 10 de juny de 1943, per que no hauria estat introdut a Alemanya fins un any desprs, data en la qual Anna ja havia estat traslladada al camp de concentraci (2 de setembre de 1944) i el seu diari estava acabat. Les contnues declaracions pbliques fetes pels qui neguen l'Holocaust van dur a Teresien da Silva a comentar, l any 1999, en nom de la Casa d'Anna Frank, el segent: 

Per a molts extremistes de dretes (Anna) demostra ser un obstacle. El seu testimoniatge de la persecuci dels jueus i la seva mort en un camp de concentraci estan bloquejant el cam per a la rehabilitaci del nacional-socialisme. 

Des dels anys 50 la negaci de l'Holocaust ha estat una infracci criminal en alguns pasos europeus, i s ha fet s de la llei per a prevenir un augment de l activitat neonazi. L any 1959 Otto Frank prengu accions legals a Lbeck contra Lothar Stielau, un professor de collegi i antic membre de les Joventuts Hitlerianes qui public un document estudiantil on descriu el diari com una falsificaci. La Cort va examinar el diari i va concloure l any 1960 que aquest era autntic. Stielau es retract de la seva afirmaci, i Otto Frank no va dur la seva demanda ms enll.

L any 1958, un grup de manifestants va desafiar a Simon Wiesenthal durant una representaci del Diari d'Anna Frank a Viena assegurant que Anna Frank mai havia existit, i li van demanar que provs la seva existncia trobant a l home que l havia arrestat. Va comenar a buscar a Karl Silberbauer i el va trobar uns anys desprs, l any 1963. Quan va ser entrevistat, Silberbauer admet el seu paper i, a ms a ms, identific a Anna Frank en una fotografia com una de les persones que foren arrestades. Proporcion una versi completa dels esdeveniments i record haver buidat i escampat per terra una maleta plena de papers. La seva declaraci va corroborar la versi dels fets que havien presentat anteriorment testimonis com Otto Frank.

L any 1976 Otto Frank emprengu accions judicials contra Heinz Roth, de Frankfurt, qui public fulletons on s indicava que el diari era una falsificaci. El jutge decid que si publicava noves afirmacions en aquesta lnia seria condemnat a pagar una multa de 500.000 marcs alemanys i s enfrontaria a una sentncia de sis mesos de pres. Dos casos ms foren desestimats pels tribunals alemanys els anys 1978 i 1979 emparant-se en el dret a la llibertat d expressi, perqu la queixa no havia estat duta a terme per cap "part perjudicada". El tribunal va declarar en cada cas que si es feia una nova petici des d una part perjudicada, com Otto Frank, es podrien obrir diligncies per difamaci.

La controvrsia va arribar al seu punt ms alt l any 1980 amb l arrest i el judici de dos neonazis. Ernst Rmer i Edgar Geiss foren jutjats i trobats culpables de la creaci i distribuci d impresos denunciant la falsedat del diari, a aquests successos segu una querella d'Otto Frank. Durant l apellaci, un equip d historiadors examin els documents d acord amb Otto Frank, i determin la seva autenticitat. 

Amb la mort d'Otto Frank l any 1980, el diari original, incloent cartes i fulles soltes, fou deixat en herncia a l Institut per a la Documentaci de la Guerra dels Pasos Baixos. Aquesta instituci dugu a terme, l any 1986, un estudi forense del diari amb l ajut del Ministeri de Justcia dels Pasos Baixos. Desprs de confrontar la calligrafia amb exemplars d autoria provada determin que coincidien, i que el paper, cola i tinta emprats eren fcils d adquirir durant el perode en el qual s afirmava que el diari havia estat escrit. En conseqncia, determinaren que el diari era autntic. El 23 de mar de 1990 el Tribunal Regional d'Hamburg confirm la seva autenticitat.

 Herncia .

El 3 maig de l any 1957, un grup de ciutadans, entre ells Otto Frank, cre la fundaci de la Casa d'Anna Frank amb l objectiu inicial de salvaguardar l'immoble Prinsengracht amenaat de demolici i fer-lo accessible al pblic. Otto Frank insist en qu l objectiu de la fundaci seria promoure els contactes i la comunicaci entre els joves de diferents orgens, cultures i religions, per tamb lluitar contra la intolerncia i la discriminaci racial. 

La Casa d'Anna Frank va obrir les seves portes el 3 de maig de 1960. Comprn el magatzem i els despatxos de la societat Opekta aix com l amagatall no moblat perqu els visitants puguin circular lliurement per les habitacions. Es poden veure efectes personals dels ocupants que s han quedat, com un cartell d una estrella de cinema enganxada al mur per l Anna, un tros de paper pintat sobre el qual Otto Frank marcava la talla de les seves filles a mesura que creixien i un mapa sobre el mur on anotava l avan de les forces aliades. Des de la petita habitaci que va ser de Peter van Pels, s enllaa l'immoble amb els edificis vens comprats per la Fundaci. Aquests altres immobles sn emprats per albergar el diari, per tamb exposicions sobre diferents aspectes de l Holocaust i estudis contemporanis sobre la intolerncia racial en diferents llocs del mn. La Casa d'Anna Frank s ha convertit en el focus d atracci turstica ms freqentat d'Amsterdam, amb ms d un mili i mig de visitants cada any. 

L any 1963, Otto Frank i la seva segona dona, Elfriede Geiringer-Markovits, transformaren la Fundaci Anna Frank com una organitzaci benfica, amb seu a Ble, Sussa. La Fundaci recapta els diners per donar-los a causes lloables. Fins a la seva mort, Otto va llegar els seus drets sobre el diari a la Fundaci, amb la condici que els primers 80.000 francs sussos d ingressos anuals fossin distributs als seus hereus; la resta ha d sser abonada a la Fundaci per als projectes que els seus administradors jutgin vlids. Aix ha perms sostenir tots els anys el tractament mdic dels Justos entre les Nacions, d educar joves contra el racisme i de prestar alguns escrits d'Anna Frank al museu americ dedicat al Memorial de l'Holocaust de Washington per a una exposici l any 2003. L'informe anual del 2003 permet, a ms, fer-se una idea dels treballs realitzats i del suport d'Alemanya, d'Israel, de l'ndia, de Sussa, d  Anglaterra i dels Estats Units.

Desenes d escoles del mn han estat batejades amb el nom d'Anna Frank, en record seu.La vida i els escrits d'Anna Frank han inspirat diversos grups d artistes i comentaristes, fent-ne referncia a la literatura, la msica popular, la televisi, i altres mitjans de comunicaci.

L any 1959, el seu diari ha estat adaptat al cinema per George Stevens; ha estat objecte de diversos telefilms i d una adaptaci japonesa en dibuixos animats (Anne no nikki, 1995).

 Notes i referncies .


 Bibliografia .
 Frank, Anne; Massotty, Susan (translation); Frank, Otto H. & Pressler, Mirjam (editors) (1995). The Diary of a Young Girl - The Definitive Edition. Doubleday. ISBN 0-553-29698-1. ;
 Frank, Anne and Netherlands State Institute for War Documentation (1989). The Diary of Anne Frank, The Critical Edition. Doubleday. ISBN 0-385-24023-6. ;
 Lee, Carol Ann (2000). The Biography of Anne Frank - Roses from the Earth. Viking. ISBN 0-7089-9174-2.
 Mller, Melissa; Kimber, Rita; Kimber, Robert (translators); With a note from Miep Gies (2000). Anne Frank - The Biography. Metropolitan books. ISBN 0-7475-4523-5. ;
 van der Rol, Ruud; Verhoeven, Rian (for the Anne Frank House); Quindlen, Anna (Introduction); Langham, Tony & Peters, Plym (translation) (1995). Anne Frank - Beyond the Diary - A Photographic Remembrance. Puffin. ISBN 0-14-036926-0. ;
 Westra, Hans; Metselaar, Menno; Van Der Rol, Ruud; Stam, Dineke (2004). Inside Anne Frank's House: An Illustrated Journey Through Anne's World. Overlook Duckworth. ISBN 1-58567-628-4. ;

 Edicions en catal .
 Anna Frank, El diari d'una noia. Traducci de l'angls de Gemma Redortra i Eusebi Coromina. Ed Eumo. Novembre de 2004.  ISBN 84-9766-087-0.
 Diari d'Ana Frank. Traducci del francs de Ramon Folch i Camarasa. Ed. Selecta-Catalnia,  	  Biblioteca selecta, 276. Gener de 1992 (8 edici). ISBN 84-7667-035-4.
 El diari d'Anna Frank : adaptaci teatral. Adaptaci de Albert Hackett i Frances Goodrich Hackett; traducci de l'angls de Josep Maria Carreras. Ed. Proa, Collecci Teatreneu, 2. Juliol de 1995. ISBN 84-8256-008-5 (3 imp., febrer de 2007, ISBN 84-8256-486-2);
 Diari d'Anna Frank. Traducci del neerlands de Esther Roig. Plaza & Jans Editores, Nuevas Ediciones de Bolsillo, El Ave Fnix, 166/3. Mar de 2002. ISBN 84-8450-937-0. (4 imp., setembre de 2005, ISBN 84-9759-419-3);

 Enllaos externs .

 Site de la Casa d'Anna Frank ;
 Anne Frank-Fonds (Fundaci) ;
 Anna Frank. Diari d'una noia (Versi adaptada) ;

Vegeu tamb.
 Antisemitisme;
 Holocaust;
 Segona Guerra Mundial;
 Nazisme;































































 





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="177886" title="Teresa Claramunt Creus" nonfiltered="2780" processed="2777" dbindex="72789">
Teresa Claramunt Creus (Sabadell, 1862 - Barcelona, 1932) fou una dirigent anarcosindicalista catalana. Era una treballadora del ram txtil i va fundar un grup anarquista a Sabadell influda per Fernando Tarrida del Mrmol, amb el qual va participar en la vaga de les set setmanes de 1883 on es reivindicava la jornada de les 8 hores. L'octubre de 1884 fou una de les fundadores de la Secci Vria de Treballadores Anarco-collectivistes de Sabadell, amb ngeles Lpez de Ayala i Amlia Domingo impuls el 1892 la primera societat feminista espanyola, la Sociedad Autnoma de Mujeres de Barcelona.

Fou detinguda desprs de l'esclat d'unes bombes al Gran Teatre del Liceu de Barcelona del 1893, i torn a ser-ho en la repressi del Procs de Montjuc (1896), durant el qual fou colpejada brutalment, cosa que li provocar seqeles per a la resta de la seva vida. Tot i que no fou condemnada per cap delicte, desprs del judici fou confinada a Anglaterra fins el 1898. Fund la revista El Productor (1901) i particip activament en les reivindicacions socials de principis de segle XX. Collabor en La Tramuntana, en La Revista Blanca i dirig el diari El Rebelde el 1907-1908. 

El 1902 va prendre part en els mtings en solidaritat amb els vaguistes del metall i en els de la vaga general del febrer de 1902. Fou novament detinguda desprs dels fets de la Setmana Trgica l'agost de 1909 i confinada a Saragossa, on el 1911 impulsaria l adhesi dels sindicats locals a la CNT i tamb la vaga general de 1911, cosa que li comport un nou empresonament.  Ja molt malalta i reclosa entre el llit i una cadira, la policia escorcoll el seu pis desprs de l'atemptat contra el Cardenal Soldevila a Saragossa el 4 de juny de 1923, buscant proves que la comprometessin. El 1924 torn a Barcelona, per la parlisi progressiva l'alluny de les seves activitats pbliques. 








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="177888" title="Radical Entertainment" nonfiltered="2781" processed="2778" dbindex="72790">
Radical Entertainment s una empresa desenvolupadora de videojocs situada a Vancouver, Colmbia Britnica, Canad.  Va ser creada el 1991 i anteriorment havia desenvolupat per les publicadores de videojocs com THQ, Microsoft, i Fox Interactive.  Ara s part totalment de Vivendi Games desprs d'haver sigut adquirit al 2005.  Al 2007, Radical va ser nomenat com a Canada's Top 100 Employers, que es publica a la revista Maclean's, que noms poden rebre aqueswt honor els publicadors de videojocs.

Els ttols de Radical Entertainment sn:
 Crash of the Titans (2007);
  (2006);
 The Incredible Hulk: Ultimate Destruction (2005);
 Crash Tag Team Racing (2005);
 The Simpsons Hit & Run (2003) (6 milions de cpies venudes);
 Hulk (2003);
 Dark Angel (2002);
 The Simpsons Road Rage (2001) (3 milions de cpies venudes);
 Tetris Worlds (2001, 2002, 2003);
 Dark Summit (2001)*;
 Jackie Chan: Stunt Master (2000);

369 Interactive.
369 Interactive s una divisi de Radical que realitza noms videojocs d'ordinador, sovint sobre la franqucia CSI (amb la llicncia).

369 Interactive ha desenvolupat els videojocs:
  (2005);
  (2004);
  (2003);

Referncies.


Vegeu tamb.
Vivendi Games;
Sierra Entertainment;

Enllaos externs.
  Web oficial;
  Perfil a la IGN;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="177890" title="ngeles Lpez de Ayala" nonfiltered="2782" processed="2779" dbindex="72791">
ngeles Lpez de Ayala (Sevilla,  Andalusia 1858   Barcelona, Catalunya 1926) fou una intellectual espanyola, considerada la principal intellectual feminista de finals del segle XIX i comenaments del segle XX.

D'idees republicanes, feministes i afiliada a la maoneria, el 1888 es trasllad a viure a Barcelona on fund els setmanaris "El Progreso" (1896), "El Gladiador" (1906), i "El Libertador" (1910), que se subtitulava Peridico defensor de la mujer y rgano del librepensamiento. Impuls la creaci de la Sociedad Autnoma de Mujeres de Barcelona (1892) amb Teresa Claramunt Creus i Amlia Domingo particip en la fundaci de la Sociedad Progresiva Femenina el 1898. Defensora aferrissada dels drets de la dona, afirmava que les dones havien d'emancipar-se tant de l'esglsia, per tal d'alliberar la conscincia, i de la supremacia masculina. 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="177891" title="Sociedad Autnoma de Mujeres de Barcelona" nonfiltered="2783" processed="2780" dbindex="72792">
Sociedad Autnoma de Mujeres de Barcelona fou una organitzaci de caire feminista fundada a Barcelona el 1891 per Teresa Claramunt, ngeles Lpez de Ayala i Amlia Domingo Soler, encara que algunes indiquen que ja tenia activitat el 1889. Preconitzava la defensa dels interessos laborals i socials de la dona aix com la seva autoemancipaci. s considerada la primera organitzaci feminista. Reivindicava el dret de la dona a participar en tots els nivells de la vida socials i poltica. El 1892 fou substituda per la Sociedad Progresiva Femenina.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="177892" title="Escuraflascons becf" nonfiltered="2784" processed="2781" dbindex="72793">
 
L'escuraflascons becf (Phalaropus lobatus) s un migrador regular, per escs, al delta de l'Ebre. A la resta del territori s molt rar o ocasional i, a l'interior, excepcional. s un hivernant excepcional al delta de l'Ebre. 

Menja animals aqutics dels estanys a la primavera i plncton a l'hivern. 

Enllaos externs.

 mplia informaci ornitolgica sobre aquest ocell al SIOC (Servidor d'Informaci Ornitolgica de Catalunya). ;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="177894" title="Max Nettlau" nonfiltered="2785" processed="2782" dbindex="72794">

Max Heinrich Hermann Reinhardt Nettlau  (Viena, Imperi d'ustria 1865 - Amsterdam, Pasos Baixos 1944) fou un historiador de l'anarquisme alemany i internacional. Encara que nascut a Viena, mantingu la nacionalitat prussiana. Estudi llengua i literatura cltica a Viena, per aviat es va interessar pel moviment anarquista internacional. El 1885 viatj a Londres per a aprendre llengua i literatura gallesa i all es va afiliar a la Lliga Socialista de William Morris fins el 1895. Viatj per Frana i Sussa, per desprs de la Primera Guerra Mundial va perdre gaireb tota la seva fortuna i va viure de manera precria. Del 1928 al 1936, merc la seva amistat amb Federico Urales i Teresa Ma, collabor a La Revista Blanca, on van traduir les seves biografies de Mikhail Bakunin, Elise Reclus i Errico Malatesta. El 1935 va vendre la seva collecci de documents l' Internationaal Instituut voor Sociale Geschiedenis (IISG).

 Obres .

 Bibliographie de l'anarchie (1897);
 Miguel Bakunin, la Internacional y la Alianza en Espaa (1868-73) (1925);
 La anarqua a travs de los tiempos (1935) ;
 La premire internationale en Espagne (1868-88) (1969);
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="177895" title="Far (desambiguaci)" nonfiltered="2786" processed="2783" dbindex="72795">


Arquitectura;
 Un Far s una edificaci en forma de torre;

Automoci;
 Un Far s un llum emprat en els vehicles per illuminar el cam quan la illuminaci ambiental no s suficient;

Geografia;
 Can Massuet del Far s una entitat de poblaci del municipi de Dosrius, al Maresme;
 Castell del Far, antic castell a Llinars del Valls, Valls Oriental;
 El Far (Torrefeta i Florejacs) s un nucli de poblaci del municipi de Torrefeta i Florejacs, a la comarca de la Segarra;
 El Far d'Empord s un municipi de la comarca de l'Alt Empord;
El Far (Susqueda);
 Santuari de la Mare de Du de Far, en el municipi de la Torre de Cabdella, al Pallars Juss;
 Santuari de la Mare de Du del Far, en el municipi de Susqueda, a la comarca de La Selva, al peu del cim d'El Far, pertanyent als Cingles del Far;
 El Far, cim dels municipis de Riudarenes i Santa Coloma de Farners, a la comarca de la Selva.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="177896" title="Palou" nonfiltered="2787" processed="2784" dbindex="72796">


Biografia;
 Antoni de Palou, jurista del segle XVII, fill de Palma de Mallorca;
 Arnau de Palou, abat del monestir de Sant Cugat del Valls entre 1226 i 1232;
 Berenguer de Palou, trobador del segle XIII nascut a Elna, al Conflent;
 Berenguer de Palou, nom de dos bisbes, oncle i nebot, de la dicesi de Barcelona:
 Berenguer de Palou. Bisbe de Barcelona entre 1200 i 1206, any de la seva mort.
 Berenguer de Palou. Nebot de l'anterior, fou bisbe de Barcelona entre 1212 i 1241, data del seu trasps. Tingu una intensa activitat poltica i militar, participant en diverses croades i en les conquestes de Mallorca, Valncia i Borriana.
 Bernat de Palou, jurista del segle XIV que assessor Pere III el Cerimonis;
 Dalmau de Palou, senyor del Castell de Milany, segles XIII-XIV;
 Guerau de Palou, conseller de Pere el Cerimonis, segle XIV;
 Jernima de Palou, muller de Joan Almogver, que era cos de Joan Bosc, qui li dedic la traducci castellana dIl Cortegiano;
 Mara Palou (Sevilla, 1891 - Madrid, 1957), actriu;
 Pere de Palou, president de la Generalitat de Catalunya del 1434 al 1437;
 Sibilla de Palou, comtessa d'Empries, segle XIII;
 Francesc Palou i Armengual (Palma de Mallorca, 1723   Santiago de Quertaro, 1789), francisc company de Junper Serra, missioner a Mxic i autor de diverses obres en castell;
 Joan Palou i Coll (Palma de Mallorca, 1828-1906), poltic i advocat, autor de La Campana de la Almudaina, que Pitarra parodi a L'Esquella de la Torratxa;
 Pedro ngel Palou Garca, escriptor mexic nascut a Puebla el 1966;
 Pedro ngel Palou Prez, escriptor i historiador mexic, nascut a Orizaba el 1932 i pare de Pedro ngel Palou Garca;
 Rosa Palou i Rum (Campanet, 1925-?), pintora;

 Geografia;
 Can Cerd de Palou, mas en el terme del Pla del Peneds, a l'Alt Peneds;
 Costes de Palou, a la comarca de la Segarra;
 El Mas Palou, s un masia del municipi d'Abella de la Conca, al Pallars Juss;
 Mas Palou, mas del municipi de Fontanilles, al Baix Empord;
 Mas Palou, mas en el municipi de Roses, a l'Alt Empord;
 Masia de Cal Palou, al municipi d'Els Plans de Si, a la Segarra;
 Palou s un venat de poblaci disseminada a Amer, a La Selva;
 Palou s un nucli de poblaci del municipi de La Baronia de Rialb, a la Noguera;
 Palou s un despoblat i una partida del municipi de Borriana, a la Plana Baixa;
 Palou s un nucli de poblaci del municipi de La Cellera de Ter, a la Selva;
 Palou s un nucli de poblaci del municipi de Cercs, al Bergued;
 Palou o Palol s un despoblat del municipi d'Elna, al Conflent;
 Palou s un barri de Granollers (Valls Oriental) que havia estat municipi independent fins al 1928 ;
 Palou s un nucli de poblaci del municipi de Lladurs, al Solsons;
 Palou s un nucli de poblaci del municipi de Montmajor, al Bergued;
 Palou s un nucli de poblaci del municipi de Sant Joan les Fonts, a la Garrotxa;
 Palou s un nucli de poblaci del municipi de Sant Pere de Torell, a Osona;
 Palou o Palou de Sanahuja s una entitat de poblaci del municipi de Torrefeta i Florejacs, a la Segarra;
 Palou, el s un barri de Sant Pere de Ribes, al Garraf - Peneds.
 Palou Alt, el s un barri de de Sant Pere de Ribes al Garraf - Peneds.
 Palou de Tor o Palouet, poble del municipi de Massoteres, a la Segarra;
 Palou Gros, mas del municipi de Vidr, a Osona;
 Palou Xic, mas del municipi de Vidr;
 Pla de Palou s un topnim de Granollers, al Valls Oriental;
 Pla de Palou s un topnim de Santa Eullia de Riuprimer, a Osona;
 Planes de Palous s un topnim de Ponts, a la Noguera;
 Plans de Palou s un topnim de l'Alt Urgell;
 El Puig de Palou s una muntanya de la serra de Milany, a Osona;
 Sant Jaume de Palou, esglsia en el terme del Pla del Peneds, a l'Alt Peneds;
 La Santa Creu de Palou s una esglsia del segle XI a les afores de Mura, al Bages;
 Serra de Palou, a la Noguera;
 Son Palou, topnim de la vila de Monturi, al Pla de Mallorca;
 Torrent de Palou, a la Segarra;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="177897" title="Bellve" nonfiltered="2788" processed="2785" dbindex="72797">


 Biografia;
 Eimeric de Bellve va ser un vicealmirall catal del segle XIV;

 Geografia;
 Bellvei (sense accent) s un municipi del Baix Peneds;
 Bellve s una edificaci a Angls, a La Selva;
 Bellve s una colnia industrial a Calders, al Bages;
 Bellve s un nucli de poblaci de Torrefeta i Florejacs, a la Segarra;
 Bellve Nou s un mas a Santa Coloma de Farners, a la comarca de la Selva;
 La Casa gran de Bellve s una edificaci en la poblaci de Calders, a la comarca del Bages;
 Els Plans de Bellve s un topnim del municipi de Torrefeta i Florejacs, a la comarca de la Segarra;
 La Pobleta de Bellve s un nucli de poblaci de la Torre de Cabdella, al Pallars Juss;
 El Torrent de Bellve s un curs fluvial a la comarca del Bages;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="177898" title="Sant Joan de Caselles" nonfiltered="2789" processed="2786" dbindex="72798">

L esglsia de Sant Joan de Caselles s situada a la parrquia de Canillo, a Andorra. s a tocar de la carretera que porta d Andorra la Vella al Pas de la Casa, a la sortida del nucli urb de Canillo.

Histria.
Tot i que l esglsia s fora antiga, no es troben les primers notcies documentals de la mateixa fins el 1312, quan hom l esmenta com a depenent de Sant Miquel de Prats, una esglsia situada tamb a la mateixa parrquia de Canillo. El lloc de Caselles s esmentat molt abans, el 1162.

L edifici.
s un dels edificis cabdals de l'art romnic andorr. La seva planta s trapezodal, amb un nic absis al nord, a la part ms estreta de la nau. Aquest absis exteriorment s llis i nicament presenta una petita finestra de mig punt. Interiorment s cobert per una volta de quart d esfera. Est separat de la nau per una reixa.

El campanar es troba separat de la nau essent aquest un cas excepcional en el romnic andorr. s un bell exemplar romnic, de planta quadrada, potser la part ms caracterstica de l edifici. La part inferior s cega i ms amunt hi ha tres pisos de finestres: el primer amb tres obertures de mig punt, en tres dels cantons. El segon nivell d obertures s format per quatre obertures, tres d elles geminades, el tercer nivell s similar a aquest. s rematat per una coberta a quatre aiges.

L edifici t tamb dos porxos, un al cant del campanar i des d aquest fins el mur dels peus de la nau. El segon s comunicat amb el primer per una porta. 

La data de la seva construcci s incerta, potser de mitjan del segle XII o, molt probablement, anterior.



Mobiliari.
L esglsia guarda restes importants d una majestat d estuc, descoberta en la campanya de restauraci de 1963. Aix va permetre localitzar el lloc de la seva ubicaci original, en un dels murs de la nau, i destapar la decoraci mural que envoltava l escultura: a la part superior el sol i la lluna i a l inferior Esteve i Long, el primer amb una galleda i una canya i el segon amb una llana. Aquestes pintures descriuen el passatge evanglic del calvari: Estefanaton que dna beure a Jess, el Centuri que li clava la llana al cor, i la lluna i el sol mig tapat, que ens recorden que la terra es cobr de tenebres en expirar Jess.

A l absis encara es troba el retaule gtic atribut a un tal Mestre de Canillo, dedicat a sant Joan Evangelista, del 1525. El retaule t cinc carrers, el central ocupat per una imatge tamb antiga del sant titular de l esglsia i els quatre laterals amb escenes de la vida de sant Joan Evangelista. A la predella s hi veuen escenes de la Passi.

Finalment, cal destacar una reixa de ferro forjat i la decoraci, d'poca romnica, pintada en els llistons que dissimulen les juntes de la fustamenta de la coberta. 

Bibliografia.
Jordi Guillamet, Antoni Pladevall, Jordi Vigu. Catalunya Romnica. Vol VI. L'Alt Urgell, Andorra. Enc. Catalana, Barcelona, 1992. ISBN 84-7739-457-1;

Enllaos externs.
Sant Joan de Caselles;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="177899" title="So Tom" nonfiltered="2790" processed="2787" dbindex="72799">

So Tom s la capital i la ciutat principal de l'estat insular afric de So Tom i Prncipe. Situada al nord-est de l'illa de So Tom, l'any 2005 tenia una poblaci de 56.166 habitants. s tamb la capital del districte d'gua Grande. El seu important port s a la badia d'Ana Chaves, enmig de la qual s'ala l'illot de les Cabres (ilhu das Cabras). Est situada al nord-est de Trindade, al sud-est de Guadalupe i al nord-oest de Santana, ciutats amb les quals connecta a travs de diverses carreteres i, sobretot, mitjanant l'autovia que ressegueix tota la costa de l'illa.

Fou fundada pels portuguesos el 1485 en commemoraci de sant Toms. El 1599, la ciutat, juntament amb tot l'arxiplag, fou presa durant dos dies per l'armada dels Pasos Baixos i el 1641 ho va tornar a ser, llavors durant un any. Fou la capital de la colnia portuguesa de So Tom i Prncipe fins al 1753 i posteriorment ho ha estat des del 1852, capitalitat que va conservar quan l'arxiplag aconsegu la independncia el 1975. 

La ciutat est centrada per la catedral del segle XVI. Un altre edifici antic s el fort de So Sebastio, construt el 1575, actualment seu del Museu Nacional de So Tom. Altres llocs d'inters sn el Palau Presidencial, l'esglsia dels Pescadors i el cinema. So Tom t tamb un parell de mercats, una emissora de rdio i televisi, un hospital, diversos centres educatius i un aeroport internacional. s el nus de comunicacions per carretera de l'illa. La ciutat tamb s coneguda per les seves representacions teatrals del Tchiloli, tragdia en vers del poeta renaixentista de Madeira Baltasar Dias. 

So Tom tamb s'ha fet famosa pel seu paper en la conversi forada de jueus durant la Inquisici. Quan el rei Manuel I de Portugal va voler forar els jueus a convertir-se, els va arrabassar les criatures i les va enviar a aquella remota illa de l'Atlntic.  






























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="177904" title="Classe social a l'antiga Roma" nonfiltered="2791" processed="2788" dbindex="72800">
La pertanyena a una classe social o a una altra jugava un paper d'altssima importncia en les vides dels habitants de l'antiga Roma. Aquells ciutadans nascuts lliures estaven dividits en diferents classes, tant per criteris d'origen familiar com per la seva possessi de propietats. Hi havia a ms diverses classes de no ciutadans amb molt diversos drets legals, i una classe totalment a banda, la dels esclaus, que no en posseen cap.

Patricis i plebeus.
El primer tall divisori s'emmarcava en el criteri d'origen familiar, separant la societat en dos grans blocs: els patricis, aquells que podien traar els seus avantpassats fins al primer Senat establert per ordres de Rmul, i els plebeus, la resta. En un comenament, els crrecs pblics restaven prohibits als plebeus, quedant tot el poder en mans dels patricis, i els matrimonis interclassistes eren illegals. Els poltics i escriptors coetanis de la Monarquia i la primera Repblica, com ara Coriol, creien als plebeus fins i tot incapaos de pensar. Malgrat aix, els plebeus tenien el poder de fer trontollar aquest ordre deixant de treballar, el qual va succeir durant la Guerra dels Ordes, durant la qual les plebs van assolir la secessi de la ciutat de Roma en tres ocasions, la darrera de les quals fou el 297 aC, fins que es van complir les seves demandes. Aquestes eren:
El dret a l'accs als crrecs pblics.
L'abolici de la llei que separava severament les dues classes prohibint els matrimonis mixtes.
La instauraci d'un nou crrec pblic: el de trib de la plebs.
Aquest nou crrec, fundat el 494 aC, servia de protecci contra els poders encara molt superiors dels patricis. Els tribuns originalment tenien la funci de protegir qualsevol plebeu d'un magistrat patrici, per revoltes posteriors varen obligar el Senat a investir als tribuns amb poders adicionals, com ara el dret de vetar lleis. 

Amb l'arribada d'aquests canvis la distinci entre ambdues classes va esdevenir menys important. Al cap d'un temps algunes famlies patrcies perderen el seu prestigi mentre que d'altres de la plebs esdevingueren superiors en estatus, amb el qual la composici de la classe dominant va canviar. Alguns patricis, com Publi Cludi Pulcher, demanaren que se'ls assigns l'estatus de plebeu no noms per poder tenir accs al crrec de trib de la plebs, sin tamb per gaudir d'imposts menys alts. La creixena econmica de Roma promoguda pel comer va retirar el protagonisme a moltes famlies patrcies: tots aquells que no es poguessin assimilar a la nova realitat comercial de la societat romana sovint es trobaven en la vergonyosa posici d'haver de casar les seves filles amb plebeus ms rics, o fins i tot amb lliberts. Un plebeu, com ara Mrius o Cicer, que fos el primer de la seva nissaga en esdevenir cnsul es coneixia amb el nom de novus homo, i tant ell com els seus descendents es convertien en nobiles: nobles. Amb tot, alguns sacerdocis o oficis religiosos es varen mantenir exclusius dels patricis, per en general la distinci es va anar esborronant per simplificar-se en una simple qesti de prestigi.

Segons la propietat.
Al mateix temps, el cens rom dividia els seus ciutadans en sis complexes classes basant-se en la seva propietat. Els ms rics entre ells eren els que formaven la classe senatorial, amb possessions superiors a 1 mili de sestercis. Formar part d'aquesta classe no volia dir necessriament que la membresia al Senat era automticament garantida. La riquesa de la classe senatorial estava basada en la propietat de grans terres per a l'explotaci agrcola, i als seus integrants se'ls prohibia ser partceps de qualsevol activitat comercial. Amb poques excepcions, tots els crrecs poltics anaven a parar a homes de la classe senatoria. Just sota aquesta alta categoria hi havien els equites o cavallers, amb 400.000 o ms sestercis, que tenien el perms de participar del comer i formaven la classe comerciant i del negoci, i a ms podien tenir accs a certs crrecs poltics i semi-poltics, com ara la recaudaci d'impostos o (durant el Principat), el lideratge de la Guarda Pretoriana. Petroni satiritza la riquesa d'aquesta classe en el seu Satiric, retratant-los en la sumptuosa vetllada organitzada pel menyspreable cavaller Trimalci. Sota seu hi havia tres classes ms possedores de propietat, i en el nivell ms baix, els proletarii o proletaris, que no en tenien cap.

En un principi el cens noms servia per determinar el servei militar, amb els equites prenent el seu nom del seu perms de posseir un cavall (equus) de guerra. Els proletaris no van tenir accs al servei militar fins les reformes militars de Gai Mari, el 108 aC. Durant la Repblica aquestes classes censatorials tamb servien de collegi electoral rom. Els ciutadans de cada classe eren subdividits en centuriae ("centries") i a les eleccions cadascuna d'aquestes podia emetre un sol vot. Com ms alta era la classe, ms centries tenien, aquestes amb menys membres, i per tant ms vots. L'ordre per votar tamb depenia segons la classe i el resultat final se sabia ben aviat. Els proletaris, a la totalitat dels quals s'assignava una sola centria, i per tant, un sol vot, rarament arribaven a votar.

No ciutadans.
Dones.
Les dones nascudes lliures pertanyien a la classe social dels seus pares fins que es casaven, moment en qu prenien la classe social del seu marit. Les dones llibertes (esclaves alliberades) es podien casar amb membres de totes les classes excepte les dues ms altes, els senadors i els cavallers, i en qualsevol cas no podien assolir la classe social del marit. Els esclaus tenien prohibit el casament.
A part d'aix les dones estaven sempre sota el poder d'un home, primer del pare i desprs del marit. En cas de la mort del marit, quedaven sota el poder del seu propi fill.

Estrangers.
El Ius Latii, una forma de ciutadania amb un menor nombre de drets que la ciutadania normal romana, era la que es donava per naixement als habitants de la lliga de ciutats del Laci aliades de Roma, i gradualment es va anar estenent per tot l'imperi. Els ciutadans llatins tenien drets emparats per la llei romana, per no se'ls permetia votar. Els seus magistrats, per, s que podien arribar a accedir a la veritable ciutadania romana. Aquestes distincions romangueren vigents fins a l'edicte de Caracalla que va fer la ciutadania romana aplicable a tots els homes lliures de l'imperi l'any 212.

Lliberts.
Els lliberts (liberti) eren esclaus alliberats, que tenia una forma del dret llat a la seva disposici que garantia que els seus fills poguessin ser ciutadans comuns. El seu estatus va anar canviant de generaci en generaci durant la Repblica.

Esclaus.
Els esclaus (servi) eren en la seva major part descendents de deutors o de presoners de guerra, especialment dones i nens capturats durant setges i d'altres campanyes militars a Itlia, Hispnia i Cartago, i els seus fills tamb eren legalment esclaus. Cap al final de la Repblica i durant l'Imperi varen anar arribant esclaus de les noves conquestes romanes de la Gllia, Gran Bretanya, el Nord d'frica, l'Orient Mitj, i l'sia Menor, avui Turquia.

Els esclaus inicialment no tenien cap dret i havien d'obeir i consentir qualsevol ordre o caprici dels seus amos. Amb el pas del temps, si ms no, el Senat i ms endavant els emperadors dictaren lleis per tal de protegir llurs vides. Amb tot, per, fins l'abolici completa de l'esclavatge a Roma els amos empraven els seus esclaus amb propsits sexuals, com relaten autors com Horaci.

Vegeu tamb.
Antiga Roma;
Estructura social de l'Antiga Roma, per un article sobre ciutadania.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="177906" title="Duiquer com" nonfiltered="2792" processed="2789" dbindex="72801">

El duiquer com (Sylvicapra grimmia) s l'nic membre del gnere Sylvicapra. s mpliament distribut per frica i n'existeixen unes 19 subespcies. 



Referncies.

 .
 Animal, Smithsonian Institution, 2005, pgina 250.
 "Collins guide to African wildlife", Peter C. Alden, Richard D. Estes, Duane Schlitter, Bunny Mcbride, Harper Collins publishers, setembre del 2004.
"Dorling Kindersley Mammal handbook", Editorial consultant; Juliet Clutton-Brock, Dorling Kindersley limited, 2002.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="177908" title="Sineuers Independents" nonfiltered="2793" processed="2790" dbindex="72802">
L'Agrupaci Electoral Sineuers Independents (S.I.) es una organitzaci poltica de l'mbit local del municipi de Sineu, d'ideologia progressista.

Es defineix com una formaci poltica independent, progressista, ecologista, nacionalista, pacifista, inconformista i idealista. 

Als seus inicis aquesta formaci aglutinava diversos sectors ideolgics (nacionalistes, socialistes, verds i republicans), i al llarg de la histria s'han produt diverses escissions. Habitualment ha demanat el vot pel PSM-Entesa Nacionalista en les eleccions autonmiques, i en els darrers comicis ha donat suport al Bloc per Mallorca (coalici pre-electoral formada per PSM, Esquerra Unida de les Illes Balears, Els Verds de Mallorca, i Esquerra Republicana de Catalunya).

Sineuers Independents ha format part de la corporaci municipal del poble des de la fi de la transici espanyola fins a l'any 1999 ininterrompudament, en successives majories absolutes. Posteriorment tamb ha format part de la corporaci municipal, durant un perode de temps comprs entre l'any 2001 i el 2003, grcies a una moci de censura contra el pacte de govern entre PP i UM, a la que va donar suport una regidora del PP, Apollnia Llull "Bovet". Jaume Ferriol  Curolla  i Andreu Matas  Remos  han estat els dos batlles per Sineuers Independents. 

A l'any 1999 Sineuers Independents van perdre la majoria absoluta, obtenint 5 regidors. En aquestes eleccions, el PP aconsegu 4 regidors i Uni Mallorquina n'aconsegu 2. Aquests dos partits establiren un pacte de govern municipal pel qual la batlia seria per Uni Mallorquina, afavorint aix una major entesa entre l'ajuntament i el Consell de Mallorca (governat pel segon Pacte de Progrs, amb Maria Antnia Munar al davant). L'any 2001, la falta d'acord entre els lders de la coalici PP - Uni Mallorquina, va dur a Apollnia Llull (PP) a donar suport a la moci de censura que retorn la batlia a Jaume Matas, de Sineuers Independents. 

Les eleccions locals del 2003 deixen un mapa poltic lleugerament diferent, amb 4 regidors per Sineuers Independents, 3 regidors per Uni Mallorquina, 3 pel PP, i 1 pel PSIB-PSOE (el PSIB-PSOE, a Sineu, sorgeix a partir de l'escissi d'una part de Sineuers Independents descontenta amb la moci de censura). El govern originat pel nou pacte PP - Uni Mallorquina atorgava dos anys de batlia al lder nacionalista Josep Oliver  Pavarotti  i els dos anys segents al nou lder popular, Josep Oliver  Boter . Tres mesos desprs de la presa de possessi de Josep Oliver "Boter" es destap l'escndol del desfalc en les arques municipals, duit a terme per la recaptadora de tributs, Martina Gelabert (que va extreure una quantitat xifrada en 880.000 euros, segons una auditoria externa).

El mapa poltic actual en el municipi de Sineu es encara ms divers. En les eleccions del 2007 el PP va obtindre majoria simple a Sineu per primera vegada en la histria, obtenint 5 regidors. Sineuers Independents en va aconseguir 3, Uni Mallorquina va baixar fins a 1 regidor, el PSIB-PSOE va conservar 1 regidor que tenia de les passades eleccions, i ERC aconsegueix 1 regidor en les primeres eleccions en qu es presenta a Sineu. Cal dir que Esquerra Sineu, ERC, neix per una escisi d'alguns simpatitzants de Sineuers Independents.

L'actual lder de Sineuers Independents es Miquel Gelabert "Fuli".



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="177910" title="Sbastien Faure" nonfiltered="2794" processed="2791" dbindex="72803">

Sbastien Faure (Saint-tienne, Loira 1858 - Royan, Charente Martim 1942) fou un poltic i pedagog francs. Estudi a un seminari per a capell, per abandon els estudis per motius familiars. Posteriorment ingress al Partit Socialista Francs per el 1888 l'abandon per a abraar l'anarquisme. Fund els diaris L'Agitation (1892) amb Louise Michel i Le Libertaire (1895). El 1894 fou implicat en el Procs dels Trenta i durant l'afer Dreyfus va defensar la innocncia d'Alfred Dreyfus. Fund una escola-orfenat a Rambouillet, anomenada La Ruche (1905) i el 1918 fou empresonat per fer mtings contra la Primera Guerra Mundial. El 1936 visit Espanya convidat per la CNT, ja que les seves idees pedaggiques s'havien difs merc La Revista Blanca. Fou un dels iniciadors de l'Enciclopdia Anarquista.

 Obres .
 Philosophie libertaire (1895);
 La douleur universelle (1895);
 Mon communisme (1921);
 L'imposture religieuse (1923);
 Propos subversifs;

Enllaos externo.
  Sbastien Faure Page, a Daily Bleed's Anarchist Encyclopedia.
  Faure Archive a Anarchy Archives.
  Texts originals de l' Encyclopdie anarchiste,  ;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="177912" title="Ateneu de Ma" nonfiltered="2795" processed="2792" dbindex="72804">
L'Ateneu Cientfic, Literari i Artstic de Ma es troba en un edifici que dna a dos carrers i a la plaa Esplanada de dues plantes. Segueix un estil arquitectnic tradicional dels habitatges senyorials dels segles XVIII i XIX de Ma. Des del 1906 s'ha fet crrec de la Revista de Menorca.

A la primera planta s'hi troben el Sal d'Actes A. Victory Taltavull, el Museu d'Histria Natural, la Sala Mrius Verdaguer, la Sala de Tertlies Fernando Rubi i Tudur, dues sales de biblioteca, la Sala Vives Llull, i altres dependncies administratives.

A la segona planta s'hi troben aules on s'imparteixen classes de pintura, dibuix, msica i idiomes.

Enllaos externs.

Ateneu de Ma;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="177914" title="Camillo Berneri" nonfiltered="2796" processed="2793" dbindex="72805">

Camillo Berneri (Lodi, Llombardia 1897 - Barcelona 1937) fou un anarquista itali.

Lluit a la Primera Guerra Mundial i es va fer membre de la Unione Anarchica Italiana. Ms tard fou professor de filosofia a la universitat de Camerino (Marques), per s'exili a Frana el 1926 quan Benito Mussolini es va fer amb el poder. D'all en fou expulsat i viatj per Alemanya, Pasos Baixos, Luxemburg i Sussa.

En comenar la guerra civil espanyola s'un a la columna italiana de la divisi Ascaso amb Carlo Rosselli, que lluit a favor de la Segona Repblica Espanyola a Osca i Monte Pelado, junt a la Brigada Mateotti.

Fund a Barcelona el setmanari anarcosindicalista itali Guerra di Classe (1936). Tamb collabor a La Revista Blanca i envi una carta a Federica Montseny criticant la participaci de la CNT al govern. Fou segrestat de casa seva i assassinat a trets pels carrers de Barcelona, juntament amb Francesco Barbieri, per escamots comunistes durant els Fets de Maig del 1937. 

 Obres .
 Mussolini alla conquista delle Baleari (1937);
 L'operaiolatra;
 Il lavoro attraente;
 El delirio racista;
 Le Juif antismite;
 Lo spionaggio fascista all'estero;
 Mussolini normalizzatore;
 Le pch originel;
 La donna e la garonne;
 Guerre de classes en Espagne;
 Pensieri e battaglie;
 Pietro Kropotkine federalista;
 Il cristianesimo e il lavoro;

 Enllaos externs .
  Camillo Berneri Page a Libcom  ;
  Camillo Berneri Page a Anarchist Encyclopedia  ;
  Escrits de Camillo Berneri;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="177918" title="Dana Chaviano" nonfiltered="2797" processed="2794" dbindex="72806">
Dana Chaviano (L'Havana). Escriptora cubana.

Va guanyar el seu primer premi literari quan estudiava a la Universitat de L'Havana, on es va llicenciar en Llengua i Literatura Anglesa. Quan vivia a Cuba b publicar diversos llibres de cincia ficci y fantasia, i va esdevenir l autora ms venuda i admirada d aquests gneres en la histria del seu pas.  La seva prosa s igual d encertada tant en la modalitat fantstica con en la anomenada literatura tradicional. 

s considerada una de les tres autores ms importants de la cincia ficci en espanyol, juntament amb Anglica Gorodischer (Argentina) i Elia Barcel (Espaa), amb qui conforma l esmentada "trinitat femenina de la cincia ficci a Hispanoamrica". 

Els seus temes literaris engloben la mitologia, l erotisme, la histria antiga, la sociologia, la parapsicologia, la poltica i la mgia, desenvolupats amb un estil ple d imatges potiques i alhora  sensuals. 

Entre les seves obres ms importants cal destacar el cicle  La Habana oculta , compost per les novelles Gata encerrada, Casa de juegos, El hombre, la hembra y el hambre i La isla de los amores infinitos, guardonada amb la Medalla d Or al certamen Florida Book Awards 2006, que premia els millors llibres publicats anualment als Estats Units. 

La isla de los amores infinitos ha estat publicada en 23 idiomes, pel que s'ha convertit en la novella cubana ms traduda de tots els temps.

Dana Chaviano viu als Estats Units des del 1991. 


 Obra publicada .

Fora de Cuba.
 2007: Historias de hadas para adultos (cincia-ficci). Minotauro, Espaa.
 2006: La isla de los amores infinitos (novela). Editorial Grijalbo, Espaa.
 2005: El abrevadero de los dinosaurios (contes). Sello Nueva Imagen, Mxic.
 2004: Los mundos que amo (cincia-ficci juvenil). Editorial Alfaguara, Bogot, Colombia.
 2003: Fbulas de una abuela extraterrestre (cincia-ficci). Editorial Ocano, Mxic.
 2001: Pas de dragones (contes, literatura juvenil). Espasa Juvenil, Madrid, Espaa.
 2001: Gata encerrada (novela). Editorial Planeta, Barcelona, Espaa.
 1999: Casa de juegos (novela). Editorial Planeta, Barcelona, Espaa.
 1998: El hombre, la hembra y el hambre (novela). Editorial Planeta, Barcelona, Espaa. ;
 1994: Confesiones erticas y otros hechizos (poesia). Editorial Betania, Madrid, Espaa.


A Cuba.
 1990: El abrevadero de los dinosaurios (contes). Letras Cubanas. ;
 1989: La anunciacin (gui de cinema). Editorial Extensin Universitaria.
 1988: Fbulas de una abuela extraterrestre (cincia-ficci). Letras Cubanas.
 1986: Historias de hadas para adultos (cincia-ficci). Letras Cubanas.
 1983: Amoroso planeta (contes de cincia-ficci). Letras Cubanas.
 1980: Los mundos que amo (contes de cincia-ficci). Ediciones Unin.


 Premis i distincions .
 2007: Medalla d Or en la categoria Millor Llibre en Llengua Espanyola. Florida Book Awards, Estats Units. ;
 2004: Mxima Convidada d Honor al 25 Congrs Internacional de l Art Fantstic, Fort Lauderdale, Estats Units. ;
 2003: Premi Internacional de Fantasia Goliardos, Mxic. ;
 1998: Premi Azorn de Novella, Espaa.  ;
 1990: Premi Anna Seghers, Acadmia d Arts de Berln, Alemanya. ;
 1989: Premi Nacional de Literatura Juvenil "La Edad de Oro", Cuba. ;
 1988: Premi Nacional "13 de marzo" al millor gui de cinema indit, Cuba. ;
 1979: Premi Nacional de Literatura David de Cincia Ficci, Cuba. ;


 Enllaos externs . 
Pgina oficial de l'autora (en angls i castell) ;




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="177920" title="Germinal Esgleas Jaume" nonfiltered="2798" processed="2795" dbindex="72807">
Germinal Esgleas Jaume fou el pseudnim de Josep Esgleas i Jaume (Protectorat Espanyol al Marroc, 1903 - Tolosa de Llenguadoc, 1981) fou un anarcosindicalista i militant de la FAI. El 1919 es va establir a Calella, Malgrat de Mar i Matar, on va fer activisme a favor de la CNT. El desembre de 1923 va ser elegit secretari de la CRT de Catalunya. Representant la Federaci Local de Calella i altres sindicats va participar en el tercer Congrs de la CNT a Madrid de l'11 al 16 juny de 1931, on fou company sentimental de Federica Montseny i collabor a La Revista Blanca, on defens l'apoliticisme de la CNT. Durant la guerra civil espanyola Fou membre del Comit Executiu del Moviment Llibertari de Catalunya el 1937. 

En acabar la guerra s'exili a Frana, on el 1945 fou nomenat secretari del Comit Nacional del Movimiento Libertario Espaol-CNT, i del 1958 al 1963 fou secretari general de l'AIT.

 Obres .
 Sindicalismo: orientacin doctrinal y tctica de los sindicatos obreros y la CNT (1935);






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="177925" title="Baldriga capnegra" nonfiltered="2799" processed="2796" dbindex="72808">


La baldriga capnegra o virot capnegre (Puffinus gravis) s una au del gnere Puffinus mpliament distribuda per l'Oce Atlntic. 



Referncies.

 Austin, Jeremy J. (1996): Molecular Phylogenetics of Puffinus Shearwaters: Preliminary Evidence from Mitochondrial Cytochrome b Gene Sequences. Molecular Phylogenetics and Evolution 6(1): 77 88. ;

 Austin, Jeremy J.; Bretagnolle, Vincent & Pasquet, Eric (2004): A global molecular phylogeny of the small Puffinus shearwaters and implications for systematics of the Little-Audubon's Shearwater complex. Auk 121(3): 847 864.  HTML abstract.

 Bull, John L.; Farrand, John Jr.; Rayfield, Susan & National Audubon Society (1977): The Audubon Society field guide to North American birds, Eastern Region. Alfred A. Knopf, New York. ;

 Harrison, Peter (1987): Seabirds of the world : a photographic guide. Princeton University Press, Princeton. ;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="177927" title="Dinomac" nonfiltered="2800" processed="2797" dbindex="72809">
Dinomac  (Deinomachus,           ) fou un filsof grec que considerava al igual que Callif com a mxima la uni de la virtut i el plaer corporal, doctrina explicada per Climent d'Alexandria. Luci esmenta un Dinomac que probablement es un personatge fictici.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="177928" title="Dinmenes" nonfiltered="2801" processed="2798" dbindex="72810">


Onomstica:

Dinmenes de Gela noble grec de Siclia;

Dinmenes de Siracusa, gurdia personal de Jernim de Siracusa;

Dinmenes, escultor grec;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="177929" title="Adri del Valle i Costa" nonfiltered="2802" processed="2799" dbindex="72811">
Adri del Valle i Costa (Barcelona 1872 -l'Havana 1945) fou un escriptor i periodista catal. De ben jove va abraar l'anarquisme i va collaborar en el diari El Productor amb el pseudnim de Palmiro. Desprs viatj arreu d'Amrica i es va installar a Nova York, on fou director d'El Despertar, des d'on public pamflets a favor de la independncia de Cuba. El 1895 s'establ a l'Havana i contact amb els independentistes cubans. Desprs retorn a Nova York i es relacion amb diversos membres de l'emigraci cubana i continu treballant a favor de la independncia cubana.

El 1899 torn a Cuba, on fund el peridic El Nuevo Ideal, fou redactor de Cuba y Amrica i collaborador a El Mundo (1902), La ltima Hora (1913) i Heraldo de Cuba (1914-1915). Desprs fou nomenat director dels diaris El Audaz (1912-1913) i La Nacin (1919-1920), i el 1914, en reconeixement a la seva tasca a favor de la independncia cubana, bibliotecari de la Sociedad Econmica de Amigos del Pas, on va organitzar, revisar i classificar el seu fons bibliogrfic. Tamb va collaborar a La Revista Blanca.  
 Obres .
 El naturalismo para vivir cien aos;
 Marta;
 Los diablos amarillos;
 Juan sin pan;
 Nufragos ;
 La Historia documentada de la Gran Legin del guila Negra;
 La mulata Soledad ;
 Cuentos inverosmiles;
 Por el camino;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="177931" title="Jean Piaget" nonfiltered="2803" processed="2800" dbindex="72812">

Jean William Fritz Piaget (Neuchtel, Sussa, 9 d'agost de 1896 - Ginebra, 16 de setembre de 1980) fou un psicleg experimental, filsof i bileg sus interessat en l'epistemologia gentica i fams per les seves aportacions en el camp de la psicologia evolutiva, els seus estudis sobre la infncia i la seva teoria del desenvolupament cognitiu.

Va publicar diversos estudis sobre psicologia infantil i, basant-se fonamentalment en la detallada observaci del creixement dels seus fills. Va elaborar una teoria de la intelligncia sensorial-motriu que descriu el desenvolupament gaireb espontani d'una intelligncia prctica que sustentada en l'acci. 

s aix que Piaget va afirmar que els principis de la lgica comencen a desenvolupar-se abans que el llenguatge i es generen a travs de les accions sensorials i motrius del beb en interacci i interrelaci amb el medi, especialment amb el medi sociocultural.

A Ginebra va amistar el pedagog catal Pere Rossell i Blanch i noms sota l'insistncia d'en Rossell, va acceptar la funci de director del BIE (Bureau International d'Education) al 1929.

En La psicologia de la intelligncia (1947), Piaget recopila les classes del curs que va impartir en el Collegi de Frana durant l'any 1942, resumint all les seves investigacions psicogentiques de la intelligncia. Aqu Piaget postula que la lgica s la base del pensament i que, en conseqncia, la intelligncia s un terme genric per a designar al conjunt d'operacions lgiques per a les quals est capacitat l'sser hum, anant des de la percepci, les operacions de classificaci fins al clcul proporcional. 

Piaget va treballar amb el matemtic sud-afric Seymour Papert en la Universitat de Ginebra des de 1959 fins a 1963. Piaget demostr que existeixen diferncies qualitatives entre el pensar infantil i el pensar adult; ms encara: existeixen diferncies qualitatives en diferents moments o etapes de la infncia (la qual cosa no implica que no hagi en la societat humana actual una multitud d'adults cronolgics que mantenen una edat mental pueril, explicable per l'efecte del medi social). Per tal demostraci, Piaget fa notar que la capacitat cognitiva i la intelligncia es troben estretament lligades al medi social i fsic. Aix considera Piaget que els dos processos que caracteritzen a l'evoluci i adaptaci del psiquisme hum sn els de l'assimilaci i l'acomodaci. Ambdues sn capacitats innates que per factors gentics es van desplegant davant determinats estmuls en molt determinades etapes o estadis del desenvolupament, en determinades edats successives). 

 Biografies i autobiografies .
Bringuier, J.C. (1977). Conversaciones con Piaget. Barcelona: Gedisa (Original en francs, 1997).
Evans, R. (1973). Jean Piaget, the man and his ideas. Piaget, el hombre y sus ideas New York: Dutton.
Piaget, J. (1952). Autobiography . En E. Boring (Ed) History of psychology in autobiography. Vol. 4. Worcester, MA: Clark University Press.
Piaget, J. (1976). Autobiographie . Revuee Europenne des Sciences Sociales, 14 (38-39), 1-43.

 Obres principals .
1918, Recherche . Lausanne: La Concorde.
1924, Le jugement et le raisonnement chez l enfant  juicio y el razonamiento en el nio. Madrid: La Lectura, 1929. Reedicin, 1972; Buenos Aires: Guadalupe.
1936, La naissance de l intelligence chez l enfant. nacimiento de la inteligencia en el nio. Madrid: Aguilar, 1969.
1957, La construction du rel chez l enfant.  construccin de lo real en el nio. Buenos Aires: Proteo, 1965.
1941, La gense du nombre chez l enfant (con Alina Szeminska). gnesis del nmero en el nio. Buenos Aires: Guadalupe, 1967.
1946, La formation du symbole chez l enfant. formacin del smbolo en el nio. Mxico: Fondo de Cultura Econmica, 1961.
1949, Trait de logique. Essai de logistique opratorie. de lgica operatoria. Buenos Aires: Guadalupe, 1977.
1950, Introduction  l'pistmologie gntique. a la Epistemologa Gentica. T1: El pensamiento matemtico. T2: El pensamiento fsico. T 3: El pensamiento biolgico, el pensamiento psicolgico y el pensamiento sociolgico. Buenos Aires: Paids, 1975.
1954, Les relations entre l intelligence et l affectivit dans le dveloppement de l nefant. y Afectividad. Buenos Aires: AIQUE, 2001.
1955, De la logique de l enfant  la logique de l adolescent. Essai sur la construction des structures opratories (con Brbel Inhelder). la lgica del nio a la lgica del adolescente. Buenos Aires: Paids, 1972.
1962, Commentary on Vygotsky's criticisms. New Ideas in Psychology, 13, 325-40, 1995;
1965, Etudes Sociologiques. sociolgicos. Barcelona: Ariel, 1977.
1967, Logique et connaissance scientifique. y conocimiento cientfico. Buenos Aires: Proteo, 1979.
1967, Biologie et connaissance. y Conocimiento. Madrid: Siglo XXI, 1969.
1970, Piaget's theory. teora de Piaget. Monografas de Infancia y Aprendizaje, 2, 1981.
1970, Main trends in psychology. principales en psicologa London: George Allen & Unwin, 1973.
1975, L equilibration des structures cognitives: Problme central du dveloppement. equilibracin de las estructuras cognitivas. Problema central del desarrollo. Madrid: Siglo XXI, 1978.
1977, Resherches sur l abstraction reflchissante. L abstraction des relations logico- arithmtiques. sobre la abstraccin reflexionante. I. La abstraccin de las relaciones lgico- matemticas. Buenos Aires: Huemul, 1979.
1977, Essay on necessity sobre la necesidad. Human Development, 29, 301-14, 1986.
1981, Le possible et le necessarie 1. L evolution des possibles chez l enfant. posible y lo necesario. La evolucin de los posibles en el nios (Traduccin portuguesa, 1986).
1983, Psychogense et historie des sciences (con Rolando Garcia) e Historia de las Ciencias. Mxico: Siglo XXI, 1982.
1987, Vers une logique des significations (con Rolando Garca). una lgica de los significados. Barcelona: Gedisa, 1989.
1990, Morphismes et catgories. y categoras. Neuchatel, Pars: Delachaux et Niestl.
Referncies.
















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="177932" title="Dinmenes de Gela" nonfiltered="2804" processed="2801" dbindex="72813">
Dinmenes de Gela (Deinomenes,           ) fou un noble grec de Gela, a Siclia, que fou el pare de Gel II, Hier II i Trasibul, successius tirans de Siracusa. En donen el seu nom Herdot i Pindar.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="177933" title="Dinmenes de Siracusa" nonfiltered="2805" processed="2802" dbindex="72814">
Dinmenes (Deinomenes,           ) fou un dels gurdies personals de Jernim de Siracusa, que es va incorporar a un complot contra la vida del seu principal. Quan Jernim va marxar contra Leontins i va arribar prop on els conspiradors l'esperaven, Dinmedes, amb una excusa, va separar al rei de la gurdia, i aix els assassins el van poder matar (215 aC). Alguns gurdies es van llenar contra Dinmenes per aquest va escapar amb ferides lleus i poc desprs fou elegit com un dels generals del siracusans.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="177935" title="Dinmenes (escultor)" nonfiltered="2806" processed="2803" dbindex="72815">
Dinmenes (Deinomenes,           ) fou un escultor que va esculpir esttues d'Io, filla d'Inac, i de Callisto, filla de Lica, que eren a l' d'Atenes en temps de Pausnies. Plini el Vell diu que va florir a la 95 olimpada (400 aC) i que va fer esttues de Protesilau i Potidem. Tati esmenta una esttua de Besantis, reina dels peonis. El seu nom es a la base d'una esttua, per aquesta s'ha perdut.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="177936" title="Din" nonfiltered="2807" processed="2804" dbindex="72816">


Onomstica:

Din de Rodes, dirigent de Rodes ;

Din, historiador i pare de Clitarc;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="177937" title="Din de Rodes" nonfiltered="2808" processed="2805" dbindex="72817">
Din (Deinon,       ) fou un dels dirigents de Rodes que quan va esclatar la guerra entre Perseu de Macednia i els romans (171 aC); va proposar no fer cas a l'exigncia de Gai Lucreci als rodis d'enviar vaixells auxiliars als romans; no fou escoltat i Rodes va estar al costat de Roma. Din va acusar al rei umenes II de Prgam de oposar-se a la seva proposta i haver influt en contra seva i va decidir venjar-se per el partit rom encara es va fer ms fort i finalment fou entregat a Roma el 167 aC.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="177938" title="Din (historiador)" nonfiltered="2809" processed="2806" dbindex="72818">
Din (Deinon o Dinon,        o      ) fou el pare de Clitarc, el historiador de l'expedici d'Alexandre el Gran,. Va escriure una historia de Prsia a la que fa referncia Nepos, per que t molts fets pocs crebles segons Plini el Vell.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="177940" title="Charles Malato" nonfiltered="2810" processed="2807" dbindex="72819">
Charles Malato (Toul, Lorena 1857 - ? 1938) fou un anarquista francs d'origen itali. El 1874 fou deportat a Nova Calednia amb els seus pares, defensors de la Comuna de Pars. Fund la Ligue Cosmopolite, des d'on defens l'anarquisme insurreccional, ra per la qual fou expulsat de Frana el 1892. S'establ a Londres, i el dirig una campanya internacional en defensa de la revisi del procs de Montjuc. Va tornar a Frana, on va fer gran amistat amb Francesc Ferrer i Gurdia particip en l'atemptat contra el rei Alfons XIII d'Espanya a Pars el 1905, encara que fou absolt en el judici.

 Obres .
 La rvolution cosmopolite (1885) ;
 De la Commune  l anarchie (1894);
 Les joyeusets de l exil (1897);
 Philosophie de l anarchie : 1888-1897;
 La Grande grve;
 Le Btail;
 Les Travailleurs des villes aux travailleurs des campagnes. (1888);
Le Nouveau Faust : drame philosophico-fantaisiste (1909);







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="177942" title="Dinostrat" nonfiltered="2811" processed="2808" dbindex="72820">
Dinostrat (Deinosratus, Deinostratos             ) fou un gemetra grec que segons Procle fou germ de Menaechmus,  i contemporani i seguidor de Plat. Procle diu que els dos germans van perfeccionar la geometria (          ). Pap (Pappus) esmenta el quadratrix de Deinostratus per ajustar el cercle, que desprs van usar Nicomedes i altres. Aquesta corba estava formada per la intersecci d'un radi que girava d'un cercle amb una lnea perpendicular moguda a la primera posici del radi, els dos moguts uniformement fins que l'extrem de la perpendicular moguda baixava des de la circumferncia al centra mentre el radi giratori descrivia un angle recte.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="177943" title="Dioc" nonfiltered="2812" processed="2809" dbindex="72821">
Dioc (Deiochus,        ) fou un historiador grec nascut a Proconnesos que va viure abans d'Herdot, esmentat per Dionisi d'Halicarns. Es probablement el mateix personatge esmentat com Deochas per Esteve Bizant que no obstant diu que era nascut a Czic i va escriure una histria d'aquesta ciutat. Apolloni Rodi l'esmenta com Deiochus, i com Deilochus (         ) i Diiochus (       ).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="177946" title="Deiotarus" nonfiltered="2813" processed="2810" dbindex="72822">


Onomstica:

Deiotarus I, tetrarca i rei de Galcia.

Deiotarus II, fill de Deiotarus I, tetrarca i rei de Galcia ;

Deiotarus de Paflagnia, rei de Paflagnia;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="177949" title="Neuchtel" nonfiltered="2814" processed="2811" dbindex="72823">

Neuchtel s un municipi de Sussa, capital del cant de Neuchtel i del districte de Neuchtel.

Amb una superfcie de 18.05 km es troba a 430 metre sobre el nivell del mar. T una poblaci de 32.148 habitants (2006). L'idioma oficial s el francs. Neuchtel va ser una de les ciutats organitzadores de l'Exposici nacional suissa de 2002 (Expo.02). 

Personalitats.

 Alice de Chambrier (1861-1882), poetessa.
 Isabelle de Charrire (1740-1805), escriptora.
 Pierre-Alexandre Dupeyrou (1729-1794).
 Friedrich Drrenmatt, (1921-1990), dramaturg, escriptor i pintor que va viure a Neuchtel del 1952 fins a la seva mort, en 1990.
 Guillaume Farel, fundador de l'esglsia reformada.
 Louis Favre (1822-1904), escriptor.
 Agota Kristof (1935-), escriptora.
 Denis Mller (1940-), teleg protestant.
 Jean Piaget (1896-1980), pedagog.

Ciutats agermanades.
  Besanon, Frana.
  Aarau, Sussa.
  Sansepolcro, Itlia.

 Enllaos externs .
Municipi de Neuchtel ;
Cant de Neuchtel ;
Vista a Wikimapia;

 Vegeu tamb .
Cant de Neuchtel;






































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="177950" title="Marcell Domingo i Sanjuan" nonfiltered="2815" processed="2812" dbindex="72824">


Marcell Domingo i Sanjun (Tarragona 1884 - Tolosa de Llenguadoc 1939) fou un poltic i escriptor catal. Era fill d'un gurdia civil, estudi magisteri i el 1903 es trasllad a Tortosa, on va exercir de mestre i com a periodista poltic en defensa del republicanisme federalista i de la justcia social. El seu ideari incid especialment en els treballadors del camp i tamb a Tortosa. El 1911 fou un dels dirigents de la Uni Federal Nacionalista Republicana (UFNR), amb la que el 1914 fou elegit diputat a les corts. El 1915 cre del Bloc Republic Autonomista (BRA) amb Francesc Layret per a aplegar republicanisme i les reivindicacions obreres, i el seu diari, La Lucha (1916-1919), des d'on llan dures campanyes de crtica al govern per la guerra del Marroc ra pera la qual fou empresonat. El 1917 fou un dels dirigents del Partit Republic Catal sorgit de la fusi del BRA i la Joventut Republicana de Lleida, amb Francesc Layret, Gabriel Alomar i Alfred Perenya.

Tingu un paper destacat a l'Assemblea de Parlamentaris de 1917 i particip activament en els preparatius de la vaga revolucionria de l'agost, ra per la qual fou, fou detingut i confinat al vaixell "Reina Regente". Tamb particip activament en la campanya a favor de l'autonomia de Catalunya l'octubre del 1918 i present una proposta de llei a Madrid i a l'assemblea de la Mancomunitat de Catalunya,de que aquesta fos transformada en assemblea constituent per tal de redactar l'Estatut d'Autonomia de Catalunya. Durant la Dictadura de Miguel Primo de Rivera conspir per a proclamar la Repblica, per fou detingut i processat el 1930. Marx a l'exili i fou un dels inspiradors del pacte de Sant Sebasti i, desprs de l'alament de Jaca, s'establ a Portugal, i desprs a Frana.

En proclamar-se la Segona Repblica Espanyola va tornar i fou nomenat ministre d'instrucci pblica del govern provisional l'abril del 1931. Tamb dirig la delegaci que amb Manuel Azaa i Llus Nicolau d'Olwer convenc Francesc Maci de desconvocar la Repblica Catalana a canvi de l'aprovaci de l'estatut d'autonomia. Tot i que particip en l'acte de constituci d'ERC, va preferir la militncia al Partit Republic Radical Socialista.

Del 1931 al 1936 va ser diputat a les corts per Tarragona. Endems de ministre d'educaci, tamb ho fou d'agricultura, indstria i comer. Va promoure la construcci de nombroses escoles i decret la educaci conjunta d'ambds sexes, alhora que intent impulsar la reforma agrria. El 1933 fou un dels fundadors d'Izquierda Republicana, que a Catalunya es va presentar com a Partit Catal d'Esquerra. El 1936 el seu partit form part de la coalici Front d'Esquerres i fou escollit diputat (a Tortosa hi tenia una de les seves places fortes electorals). Fou nomenat novament ministre d'educaci, per l'esclat de la guerra civil espanyola va dificultar la seva tasca. Poc abans d'acabar la guerra va marxar com molts altres dirigents a Frana on va morir, al poc, a l'Hotel Terminus de Tolosa de Llenguadoc el 2 de mar de 1939.

Fou el germ del bileg Pere Domingo i Sanjun.

 Arxius .

L'octubre de 2004 l'Ajuntament de Tortosa adquiria per 31.200 Euros a un antiquari de Barcelona un fons de 140 documents del poltic (16 quaderns de 1911-1917 amb anotacions relatives a la seva tasca docent, 58 dietaris personals del periode 1920-1939, fotografies de famlia, etc). Aquest fons dipositat a l'Arxiu Histric Comarcal de les Terres de l'Ebre s'afegeix a la collecci de cartes de l'arxiu del Parlament de Catalunya (Barcelona).

 Sntesi de crrecs poltics .

El 1909 fou escollit regidor de l'Ajuntament de Tortosa. Fou escollit diputat a Corts pel districte uninominal de Tortosa en diverses ocasions: eleccions de mar de 1914, eleccions de juny de 1916, eleccions de febrer de 1918 (tamb fou escollit per Barcelona per en virtud del sorteig de 25-05-1918 li correspongu seguir representant a Tortosa), eleccions de juny de 1919 i en les eleccions d'abril de 1923. Superada la dictadura de Primo de Rivera obtingu acta per la provncia de Tarragona en les eleccions de 28 de juny de 1931 i en les del 16 de febrer de 1936. En les eleccions de novembre de 1933 es va presentar amb Azaa per Bilbao sense xit.

Ministre d Instrucci Pblica i Belles Arts 15/04/1931 (BOE 16/04/1931) a 14/10/1931; Ministre d Instrucci Pblica i Belles Arts 14/10/1931 (BOE 15/10/1931) a 16/12/1931 (BOE 17/12/1931); Ministre d Agricultura, Indstria i Comer 16/12/1931 (BOE 17/12/1931) a 12/06/1933 (BOE 13/06/1933); Ministre d Agricultura 12/06/1933 (BOE 13/06/1933) a 12/09/1933 (BOE 13/09/1933); Ministre d Instrucci Pblica i Belles Arts 19/02/1936 (BOE 20/02/1936) a 10/05/1936 (BOE 11/05/1936); Ministre d Instrucci Pblica i Belles Arts 10/05/1936 (BOE 11/05/1936) a 13/05/1936 (BOE 13/05/1936); Ministre d Instrucci Pblica i Belles Arts 19/07/1936 (BOE 19/07/1936) a 19/07/1936 (BOE 20/07/1936).

 Obres .
 En la calle y en la crcel(1921);
 La isla encadenada (1923);
 El burgo podrido (1924);
 Autocracia y democracia (1926);
 On va Catalunya? (1927);
 Libertad y autoridad (1928);
 Una dictadura en la Europa del siglo XX (1929);
 A dnde va Espaa? (1930);
 Qu espera el rey? (1930);
 La escuela en la Repblica (1932);
 La experiencia del poder (1934);
 La Revolucin de Octubre (1935);
 Homenaje a D. Marcelino Domingo Primer ministro de Instruccin Pblica de la Repblica Espaola (1936) Recull de discursos;

 Sobre Marcell Domingo .

 Carod-Rovira, Josep-Llus Marcell Domingo (Tarragona 1884-Tolosa 1939): de l'escola a la Repblica. Tarragona: Edicions El Mdol, 1990;
 Marcell que torna Tortosa : Amics de l'Ebre ; Tarragona : Autoritat Porturia de Tarragona, 1995;
 Pujadas Mart, Xavier Marcell Domingo i el marcellinisme. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1996;
Rius i Barber, Aurora Marcell Domingo i Sanjuan : Tarragona 1884 - Tolosa de Llenguadoc 1939." A: 20 Tarragonins del segle XX. Tarragona : Diari de Tarragona, 1987;
Snchez Cervell, Josep Marcell Domingo i Sanjuan: Un llegat cristall per a la Repblica i per a Catalunya, a:  Quatre lders tarragonins de la Repblica i l'exili. Tarragona: Arola Editors, 2007;
 Servei de Documentaci, Biblioteca i Arxiu del Parlament de Catalunya Donaci Fornas: catleg del Fons Documentals Marcell Domingo. Barcelona: Publicacions del Parlament de Catalunya, 1995;
 Subirats Piana, Josep Marcell Domingo per ell mateix. Barcelona: Columna, 1995;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="177953" title="Trit verd" nonfiltered="2816" processed="2813" dbindex="72825">

El trit verd (Triturus marmoratus) s un amfibi de l'ordre dels urodels i de la famlia dels salamndrids que pot arribar a fer fins a 160 mm de llarg. T la pell aspra i de color verd i amb jaspiat de color marr o negre. El ventre s gris fosc amb taquetes blanques o fosques i el cap ample, pla i amb glndules partides. Les femelles i els exemplars joves tenen una lnia vertebral de color taronja. 

Durant el zel a l'aigua, el mascle mostra una cresta dorsal i caudal groguenca amb ratlles fosques i una ratlla caudal blanca platejada. 















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="177958" title="Deiotarus I" nonfiltered="2817" processed="2814" dbindex="72826">
Deiotarus I          ) fou un tetrarca i rei de Galcia. Va nixer probablement vers el 110 aC i fou conegut com "el brau div".

El seu pare fou amic de Marc Porci Cat Saloni el jove (Caius Porcius Cato Salonianus) pare de Cat d'tica. Fou tetrarca dels tolistobois i va tenir capital a Blucium. Fou fidel aliat rom.

El 74 aC va derrotar a Frgia a Eumac, general de Mitridates VI Eupator i en recompensa va rebre el ttol de rei (no s clar si aquest ttol li fou donat llavors, o desprs per Gneu Pompeu el 63 aC).

Probablement el 63 aC va rebre de Pompeu la Gadelonitis i Petita Armnia que va incorporar als seus dominis.  Plutarc diu que ja era gran quan Cras va passar per Galcia per anar a la seva expedici contra els parts (54 aC).

El 51 aC quan Cicer va acampar a Cibistra, a la frontera de Capadcia, per protegir Capadcia i Cilcia dels parts, Deiotarus li va oferir els seus serveis, per el seu ajut va resultar innecessari.

A la guerra civil fou partidari de Pompeu junt amb el qual va fugir desprs de la batalla de Farslia (48 aC).

El 47 aC va demanar ajut a Domici Calv, llegat de Juli Csar a l'sia, contra Farnaces II del Pont, que s'havia apoderat de la Petita Armnia, i que en la campanya que va seguir va derrotar a glates i romans prop de Nicpolis. Quan aquell mateix any Csar va anar a sia des de Egipte, Deiotarus el va rebre subms i es va excusar pel suport donat a Pompeu. Csar li va permetre conservar el ttol de rei per va donar els seus territoris a Mitridates de Prgam. tetrarca del trocmis (segons Hirti que sembla coincidir amb Cicer) o que va donar una part a Ariobarzanes III de Capadcia i va retornar a Deiotarus els dominis recuperats a Farnaces (segons Di Cassi).

A la tardor del mateix any Brut va advocar per Deiotarus davant Csar a Nicea de Bitnia per sense xit, per no s clar si per recuperar el seu regne o per suceir a Miridates de Prgam quan aquest va morir.

El 45 aC fou defensat davant Csar per Cicer i durant l'estada a Roma el rei es va allotjar a casa de l'orador. Sens dubte reclamava la devoluci dels seus territoris i la successi de Mitridates de Prgam per altres tetrarques tamb eren candidats. Llavors el seu net Cstor el va acusar d'haver conspirat contra la vida de Csar quan aquest va anar a Galcia i d'haver volgut ajudar a Quint Cecili Bas (segons Cicer per Estrab diu que Cstor era no el seu net sin el seu gendre i diu que Deiotarus el va fer matar juntament amb la seva dona i per tant la prpia filla del rei).

Suides diu que Deiotarus va matar a Cstor per haver-lo acusat davant Csar.  S'ha proposat la teoria d'un net de nom Cstor i un gendre amb el mateix nom teoria reforada perqu sembla que el net Cstor (Castorius) se suposa que s el prncep que governava a Paflagnia el 39 aC, i per tant el mort hauria estat el gendre.

Desprs Blesami i Hieres van restar a Roma com a delegats de Deiotarus per vetllar pels seus interessos. El 44 aC, desprs de la mort de Csar, sembla que Hieres va aconseguir de Marc Antoni, la restituci del regne a Deiotarus a canvi de 10000 sestercis, per ja el rei havia recuperat els seus dominis per la fora noms saber de la mort de Csar.

El 42 aC es va unir al partit de Brut i Cassi, per es va sotmetre als triumvirs despres de l Batalla de Filips. 

Va morir algun temps desprs a avanada edat, i el va succeir el seu fill Deiotarus II, el seu nic fill sobrevivent ja que tots els altres fills segons Plutarc els havia fet matar per alguna ra o per impedir les disputes pel tron entre diversos germans. 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="177959" title="Mazeppa (pera)" nonfiltered="2818" processed="2815" dbindex="72827">

Mazeppa (en rus:       ) s una pera en tres actes (sis escenes) de Piotr Ilitx Txaikovski sobre un llibret en rus de Victor Burenin, basat en el poema Poltava, d'Aleksandr Puixkin. 

Mazeppa s un violent conte d'amor boig, segrest, persecuci poltica, execuci i assassinat per venjana.  L'acci t lloc a Ucrana a les primeries del Segle XVIII.  Els protagonistes sn les figures histriques Ivan Stepanvitx Mazeppa (c. 1640   1709)   Atam dels Cosacs Ucranesos, i Vasili Leontivitx Kotxubei (c.1640   1708), un molt prsper noble i home d'estat ucrans.

Histria de la composici.
L'pera va ser composta entre juny de 1881 i abril de 1883. El llibret es va basar en Poltava, un poema pic d'Aleksandr Puixkin.  Puixkin va basar el seu poema en els esdeveniments histrics de la Batalla de Poltava, en la qual el tsar Pere el Gran va vncer el rei de Sucia Carles XII.  Puixkin es va prendre certes llibertat creatives per a bastir uns personatges ms punyents i grans passions.  Per exemple, Kotxubei (el ric cosac la filla del qual fuig amb Mazeppa) realment va aconseguir rescatar Maria del seu segrestador.

Txaikovski va esmentar al seu editor la idea de compondre una pera sobre Poltava l'estiu de 1881.  Aviat, el compositor es va obsedir amb aquesta histria d'amor trgic i traci poltica.  En poc temps va compondre quatre nmeros, i va esbossar un duet basat en material del seu poema simfnic Romeo i Julieta (aquesta msica esdevindria posteriorment el duet de l'Acte 2 entre Mazeppa i Maria).  Vctor Burenin havia preparat el llibret per al violoncellista i compositor Karl Davidov, qui en va compondre quatre escenes abans d'abandonar el projecte, en ser nomenat director del Conservatori de Sant Petersburg. El llibret va quedar abandonat cinc anys, fins que Txaikovski va interessar-s'hi, obtenint el perms de Davidov per a utilitzar-lo. El llibretista Burenin s'havia ajustat molt fidelment al poema de Puixkin, incorporant fragments literals en el llibret. Tanmateix, Txaikovski no va quedar satisfet amb el treball de Burenin   no sentia "cap entusiasme especial pels personatges," i va introduir certs canvis de la seua m, afegint-hi ms material literial del poema de Puixkin.  Vasili Kandaurov va proporcionar el text per a l'ria de Mazeppa en l'Acte 2, escena 2.`

Per aquella poca, la reputaci de Txaikovski a Rssia era tan elevada que es van programar dues estrenes gaireb simultnies de l'pera  amb noms quatre dies d'interval  a Moscou i a Sant Petersburg, en dues produccions completament diferents.  L'estrena de Moscou va ser dirigida per Ippolit Al'tani i la de Sant Petersburg per Eduard Npravnk, que ja havia estrenat tres peres anteriors de Txaikovski.  A l'estrena de Sant Petersburg va assistir el Tsar, tot i que Txaikovski no va poder estar present degut a compromisos a Europa occidental.

El llibret va ser revisat una i altra vegada, fins i tot desprs de les estrenes de l'pera.  Entre els canvis ms importants realitzats desprs de l'estrena, cal destacar l'acurtament del final de l'escena d'amor i el redisseny complet del final de l'pera.  Aquestes revisions van ser incorporades a la reposici de l'pera a Sant Petersburg, la temporada segent. La primera representaci fora de Rssia sembla haver estat la de Liverpool l'any 1888.

Elegint centrar-se principalment en la histria d'amor com a nucli de l'pera, el compositor va afegir el personatge d'Andrei: un jove enamorat l'amor no correspost del qual per la bella Maria dona al trgic dest d'aquesta un carcter especialment commovedor.  Mazeppa comparteix moltes caracterstiques amb Eugene Onegin: ambdues se centren en una dona jove el punyent amor de la qual provoca una catastrfica espiral.

Primeres representacions.


Estrena de Moscou

Data: 15 de febrer (CJ: 3 de febrer) de 1884;
Lloc: Teatre Bolshoi;
Director d'orquestra: Ippolit Al'tani;
Director d'escena: Anton Bartsal;
Escenografia: Matvei Shishkov i Mikhail Boxarov;
Coregraf: Ivanov;

Estrena de Sant Petersburg

Data: 19 de febrer (CJ: 7 de febrer) de 1884;
Lloc: Teatre Mariinski;
Director d'orquestra: Eduard Npravnk;

Intrprets originals



A ambdues representacions l'obra va gaudir d'una brillant producci, tot i que la veu i la capacitat dramtica dels cantants no van estar a l'alada.  Tot i aix, el pblic va respondre en ambdues ciutats, i la crtica, almenys a Moscou va ser positiva.  El germ de Txaikovski, Modest, va amagar al compositor la negativa reacci de la crtica de Sant Petersburg; quan finalment va assabentar-se de la veritat, Txaikovski va escriure-li donant-li les grcies:  Vas fer b, la veritat podia haver-me matat .

Instrumentaci.
Corda: Violins I, Violns II, Violes, Violoncels i Contrabaixos;
Fusta: Piccolo, 3 Flautes, 2 Obos, Corn Angls, 2 (Si bemoll i la), 2 Fagots;
Metall: 4 Trompes, 2 Trompetes, 3 Trombons, Tuba ;
Percussi: Timbals, Triangle, Pandereta, Bombo, Plats, Caixa;
Altres: Arpa;
 
Sinopsi.

Obertura: Cavalcada de Mazeppa
Acte 1.
Escena 1.
Villa de Kotxubei en la ribera del Dniper.
Un grup de noies camperoles naveguen per riu, cantant i fent garlandes de flors per a llanar-les-hi: es tracta d'un joc d'endevinaci mitjanant el qual sabran qui ser el seu marit.  Arriba Maria i les noies li preguen que romanga amb elles, per a casa de Maria hi ha visita: l'atam Mazeppa, i per aix no pot quedar-s'hi.  Quan les noies se'n van, Maria revela que aquests jocs de fortuna ja no tenen cap atractiu per a ella, perqu est enamorada de Mazeppa.  El seu amic de la infncia, Andrei, la sent, i tracta de consolar-la, per quan ella li dna les grcies per la seua tendra amistat, aquest li revela que sempre l'ha estimada.  Maria desitjaria que tot fos diferent, i que ella, al seu torn poguera estimar-lo   per el dest no ho ha perms aix.  Andrei cau en la desesperaci.  Arroben el pare i la mare de Maria, Vasili i Liubov Kotxubei, en companyia del seu invitat, i ordenen que es danse i es cante per a l'entreteniment de Mazeppa, incloent-hi el fams Hopak. 

Desprs, Mazeppa s'end apart a Kotxubei i li demana la m de Maria.  Kotxubei, al principi, creu que Mazeppa est bromejant   desprs de tot, Mazeppa s massa vell.  Mazeppa manifesta que les passions d'un vell cor, fa temps ardent, no sn com les d'un cor jove que esclata en foc i aviat s'apaga, sin que per sempre hi queda el caliu.  Tanmateix, Kotxubei respon que, a ms, Mazeppa s el padr de Maria, el que segons l'Esglsia Ortodoxa Russa s considerat gaireb un parentiu de sang.  Mazeppa replica que ell fcilment pot demanar una exempci a l'Esglsia.  Kotxubei ordena a Mazeppa que se'n vaja, i aquest respon que ell ja havia demanat la m de Maria; a ella directament, i que aquesta l'havia acceptat amb una lleugera insinuaci.  Kotxubei, encara hi refusa, i Mazeppa crida a la seua gurdia demanant submissi a Kotxubei.  Els presents condemnen els desitjos immorals de Mazzepa i s'alcen en contra seua, per quan la baralla est a punt d'esclatar, Maria s'interposa entre els dos bndols.  En sortir, Mazeppa demana a Maria que decidisca si vol romandre a la casa paterna i no tornar a veure'l o si vol anar amb ell.  Davant l'estupefacci i aflicci generals, Maria decideix anar amb ell.

Escena 2.
Una habitaci de la mansi de Kotxubei.
Liubov es lamenta de la prdua de Maria i les dames de la casa tracten de consolar-la, sense aconseguir-ho.  Liubov les fa fora i intenta provocar al seu marit, per a que aconseguisca alar els cosacs en contra de Mazeppa   per ell te un pla millor: quan ambds eren encara amics, Mazeppa va traar un pla per a aliar-se amb Sucia i lluitar per la llibertat d'Ucrana contra el tsar Pere el Gran.  Iskra, amic de Kotxubei, li fa costat, per necessiten un missatger per a trametre l'acusaci.  Andrei, que sent que la seua vida no t sentit desprs d'haver perdut a Maria, accedeix a portar-la.  Tothom maldiu Mazeppa i somnia amb la seua execuci.

Acte 2.
Escena 1.
Una masmorra en el castell de Mazeppa, de nit.
El pla no ha funcionat b. Pere el Gran ha fet costat a Mazeppa, i li ha lliurat Kotxubei, posant en mans d'un sbdit trador a un sbdit lleial.  Sota tortura, Kotxubei ha fet una falsa confessi.  Ara, Kotxubei est posant en ordre la seua nima davant Du, i creu sentir els monjos que s'acosten a escoltar la seua darrera confessi   per en el seu lloc, arriba Orlik, esbirro i torturador al servei de Mazeppa.  Kotxubei pregunta qu ms pot fer ell   ha adms tots els crrecs que se li imputaven.  Per encara no ha revelat el lloc on es troben amagats els seus tresors.  Kotxubei demana que evien a Maria per a qu els hi mostre tot, i que el deixen resar abans de l'execuci;  ja ha perdut tots els tresors: el seu honor amb una falsa confessi extreta mitjanant la tortura, l'honor de Maria a mans de Mazeppa i ara noms espera la venjana de Du desprs de la seua mort.  Tot aix no s prou per a Orlik   la tortura torna a comenar.

Escena 2.
Una terrassa del castell de Mazeppa. La mateixa nit.
Mazeppa pondera el terrible colp que haur de rebre Maria quan s'assabente el que li ha fet a son pare   Ha de ser dur si vol consolidar el seu poder, per Maria... 

Arriba Orlik. Kotxubei encara no ha revelat res dels seus tresors.  L'execuci est disposada per al capvespre, i Orlik s enviat a fer-ne els preparatius. Mazeppa pensa en Maria i en la nit.

Arriba Maria arrives i flirteja amb ell, per els seus pensament esdevenen ms foscos   per qu passa ell darrerament tant de temps allunyat d'ella? Per qu va brindar l'altra nit per Poltava? Qui s ella? Ella ho va donar tot per ell   si ara ell la rebutja...  Mazeppa tracta de calmar-la, sense xit al principi, per finalment ho aconsegueix.  Li revela el seu pla de guanyar la independncia d'Ucrana, fent-se nomenar ell mateix rei i a Maria reina.  Maria creu que la corona li sentar molt b al seu estimat.  Llavors ell comena a posar-la a prova a propsit de son pare   a qui estima ms   al seu marit o a la seua famlia?  Finalment Maria manifesta que ho donaria tot   en realitat ja ho ha fet     per ell. Mazeppa se'n va, tranquil.

Arriba Liubov i li prega a Maria que intercedisca davant de Mazeppa per a salvar Kotxubei   noms ella pot salvar-lo.  A Maria, que no en sap res, li costa un cert temps figurar-se qu s el que pot haver passat, quan se n'adona es mostra horroritzada i defalleix, incapa de soportar-ho.  Liubov intenta despertar-la - la comitiva per a l'execuci ja est en marxa.  Les dues corren per a intentar convncer Mazeppa que perdone la vida a Kotxubei.

Escena 3.
En les muralles de la ciutat.
Els pobres de la ciutat s'han congregat per a l'execuci, per els seus macabres laments per Kotxubei i insults a Mazeppa sn interromputs per un cosac borratxo que canta una petita i alegra can.  Arriben Mazeppa i Orlik, Kotxubei i Iskra sn conduts com a presoners, i clamen a Du que els perdone.  Sn arrossegats al partbul   envoltats per la gentada   Les destrals estan preparades.  Maria i Liubov arriben   just per a veure com cauen les destrals.  Liubov rebujta a Maria, qui esclata en plors amb els darrers acords del macabre cor. Tel.

Acte 3.
Interludi orquestral: la Batalla de Poltava: Victria de Pere el Gran sobre Mazeppa i Carles XII de Sucia

Escena 1.
Les runes de la villa de Kotxubei, prop del camp de batalla.
Andrei ha lluitat en la Batalla de Poltava, per li ha estat impossible trobar a Mazeppa.  Vagareja pels voltants de la villa de Kotxubei, recordant els felios temps passats.  S'acosten un genets, i ell s'amaga.

Mazeppa i Orlik fugen de la batalla.  Mazeppa lamenta que en un temps ho va tenir tot al seu abast, per ara, en un sol dia ho ha perdut tot.  Ordena a Orlik a preparar el campament.  Andrei sorgeix del seu amagatall i repta a Mazeppa amb la seua espasa.  Mazeppa l'avisa que est armat.  Andrei l'ataca espasa en m... i Mazeppa li dispara un tret.

Arriba Maria, completament boja.  No reconeix Mazeppa, i est convenuda que el dest de son pare no ha estat ms que una broma que li ha jugat sa mare.  Per veu sang pertot.  Mazeppa intenta calmar-la   ella comena a apaivagar-se, i es dirigeix a ell balbucejant, per en veure el seu rostre tacat de sang, el rebutja: l'ha confs amb alg, per la persona que ella coneixia tenia la pell blanca i aquest est cobert amb sang.  Torna Orlik i avisa al seu amo que s'acosten tropes enemigues   Mazeppa vol endur-se a Maria, per Orlik l'avisa que aix noms far que la fugida siga ms lenta.  Li pregunta a Mazeppa qu s'estima ms: una dona boja o la seua prpia vida, i Mazeppa, renuent, deixa enrere Maria.

Maria troba Andrei cobert de sang   crida amb desesperaci que tot est ple de sang, i recorda "somnis" d'una execuci. Andrei es belluga, moribund, i Maria el confon amb un petit infant.  Ell li demana que el mire, aix podr veure el seu rostre abans de morir   per ella est en el seu propi mn, i es posa a cantar una can de bressol per a ell, sense adonar-se de qui s.  Poc desprs, ell mor mentre s'acomiada de la seua estimada.  Maria continua gronxant el cadver, cantant la can de bressol i amb la mirada perduda en la distncia.

Estructura.

Introducci;
 Acte 1;
Escena 1;
No.1 Cor de noies i escena:                            (Ya zav'yu venok moy dushistiy);
No.2 Escena, Arioso de Maria i duet:               ,                (Vam lyuby pesni, miliye podruzhki);
No.3 Escena:   ,          ,        ,        " (Nu, Cestvuyes', Vasiliy, ti menya);
No.4 Cor i dansa:     ,                  ,               (Netu, netu tut mostocka, netu perekhodu);
No.4a Hopak;
No.5 Escena i arioso de Mazeppa:           ,      ... (Vot khoroso, lyublyu...);
No.6 Escena de la baralla:       ,                        (Mazeppa, ty menya smushchayesh' rech'yu);
Escena 2;
No.7 Cor i lament de la mare:                             (Ne groza nebesa kroyet tucheyu);
No.8 Finale:               ,        ! (Ochnis' ot gorya, Kochubey!);
 Acte 2;
Escena 1;
No.9 Escena de la masmorra:                          (Tak Vot Nagrada Za Donos);
Escena 2;
No.10 Monleg de Mazeppa i escena amb Orlik:                      (Tikha ukraynskaya noch);
No.10a Arioso de Mazeppa:        ,      ! (O, Mariya, Mariya!);
No.11 Escena de Mazeppa i Maria:               ! (Moy Miliy Drug!);
No.12 Escena entre Maria i sa mare:                          (Kak blescut zvyozdi v Nebe);
Escena 3;
No.13 Escena de la gentada i el cosac borratxo:         ?              ?...          ,        (Skoro Li? Vezut al' net? ...   Molodushka, moloda);
No.14 Finale:   ,    ,         ,                  ! (Oy, goy, chumandra, chumandrikha Moloda!);
 Acte 3;
No.15 Entreacte: La Batalla de Poltava;
Escena 1;
No.16 Escena i ria d'Andrei:               ,               (V boyu krovavom, na pole chesti);
No.17 Escena i duet:                         (Nevdaleke ya slishu topot...);
No.18 Escena de la bogeria:           !          ,                           (Nescastniy! Vidit Bog, ya ne khotel tvoey pogibeli);
No.19 Finale:            ,                   (Ushol starik, kak serdtse byotsya);

Discografia.
udio
Txaikovski: Mazeppa / Nebolssin, Ivanov, Petrov etc. ;
Data de publicaci: 01/28/2003 ;
Sgell:  Preiser Records  90522  ;
Intrprets:  Ivan Petrov (Baix), N. Pokrovskaya (Soprano), Vsvolod Tyutyunik (Baix), Feodor Godovkin (Tenor), V. Davidova (Mezzosoprano), G. Bolshakov (Tenor), T. Chermiakov (Tenor), Alexei Ivanov (Barton);
Conductor:  Vassily Nebolssin;
Orquestra i cor del Teatre Bolshoi;
2 Discs, Mono;

Txaikovski: Mazeppa - Putilin, Alexashkin, Diadkova; Kirov Opera & Orchestra; Valery Gergiev, director;
Segell: Philips 4622062, ;
3 CD ;
(tamb en DVD);

Txaikovski: Mazeppa,  opera 2:46:41;
Dirigida per Neeme Jrvi;
Intrprets: Bo Wannerfors, Cor de l'pera Reial d'Estocolm, Orquestra Simfnica de Gothenburg, Thord Svedlund, Larissa Diadkova, Galina Gorchakova, Anatolij Kotscherga, Sergei Larin, Sergei Leiferkus, Richard Margison, Monte Pederson i Heinz Zednik;
Data de publicaci: 2006;
Deutsche Grammophon 000617102;

Vdeo

Russian Opera at the Bolshoi: The Vintage Years;
Fragments de Sadko (Rimski-Krsakov), Una vida pel Tsar i Ruslan i Ludmila (Glinka), Russalka (Dargomizhski), Bors Godunov i Khovanxina (Mssorgski), Txerevitxki, Eugene Onegin, La dama de piques i Mazeppa (Txaikovski), ms Vocalise de Prokfiev.
Intrprets:  Fyodor Chaliapin, Mark Reizen, Ivan Petrov, Maxim Mikhailov, Aleksei Krivchenia, Alexander Ognivtsev, Elena Obraztsova, Grigorii Bolshakov, Pavel Lisitsian, Sergei Lemeshev, Ivan Kozlovsky, Panteleimon Nortzov, Galina Vishnevskaya.
Segell: Warner Music Vision 50467-4772-3 ;

 Referncies .


Bibliografia general.
Henry Zajaczkowski: An Introduction to Tchaikovsky's Operas, 148 pages,  Praeger Publishers,  Data de publicaci: 5/30/2005,  Hardcover ISBN 0-275-97949-0;
Poznansky, Alexander & Langston, Brett The Tchaikovsky Handbook: A guide to the man and his music. (Indiana University Press, 2002) Vol. 1. Thematic Catalogue of Works, Catalogue of Photographs, Autobiography. 636 pages. ISBN 0-253-33921-9. Vol. 2. Catalogue of Letters, Genealogy, Bibliography. 832 pages. ISBN 0-253-33947-2.
The New Grove Dictionary of Opera. Sadie. New York: Grove's Dictionaries of Music, 1992. 4 vols. ISBN 0-333-73432-7 and ISBN 1-56159-228-5;
The New Kobbe's Complete Opera Book. Ed. and rev. Earl of Harewood. New York: G.P. Putnam's Sons, 1976. ;
Programa de la representaci de Mazeppa l'any 2006 per l'Opra National de Lyon al Festival Internacional d'Edimburg.

Enllaos externs.
 Sinopsi;
Llibret en rus;
Llibret rus en format Word;
Belcanto;
 Plana a Tchaikovsky Research;
 Llibret en francs;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="177961" title="Deiotarus II" nonfiltered="2819" processed="2816" dbindex="72828">
Deiotarus II fou fill i successor de Deiotarus I, tetrarca i rei de Galcia vers el 40 aC.

Cicer diu que el seu fill i el seu nebot van ser a la seva cort (probablement en absncia de Deiotarus I) mentre ell mateix i el seu germ Quint Cicer feien campanya a Cilcia (51 aC). 

El 48 aC desprs de la fugida del seu pare sembla que ja va rebre del senat rom el ttol de rei i probablement algun territori que no s'ha pogut determinar. El seu pare va recuperar el poder a Galcia la mort de Juli Csar el 44 aC per uns anys, per va garantir la successi del seu fill que vers el 40 aC va reunir els dos dominis. 

A la guerra entre Marc Antoni i Octavi va prendre partit pel primer per el va abandonar durant la batalla d'ccium (31 aC).  

Devia morir poc desprs del 30 aC i el va succeir Amintes, que era tetrarca de  Pisdia, Cilcia del nord-est, Isuria, i Frgia del sud-est (donats per Marc Antoni el 39 aC) i va rebre Galcia i Licania com herncia de Deiotarus II.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="177962" title="Deiotarus de Paflagnia" nonfiltered="2820" processed="2817" dbindex="72829">
Deiotarus fou fill de Cstor (net o gendre de Deiotarus I), i besnt d'aquest darrer. Fou el darrer rei de Paflagnia i conegut com           . Es suposa que va succeir al seu pare Cstor o Castorius el 36 aC i que a la seva mort i la d'un Pilemenes V (probablement un fill menor) la dinastia es va extingir.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="177968" title="Delli" nonfiltered="2821" processed="2818" dbindex="72831">
Delli (Dellius) fou un cavaller rom que vivia com a negociant a sia el 44 aC quant es va unir a Cassi i desprs a Marc Antoni que el va enviar el 41 aC a Egipte per comunicar a Clepatra que havia de comparixer a la seva presncia a Tars, mandat que la reina va obeir. 

El 36 aC apareix com a negociant a Judea i el mateix any va acompanyar a Marc Antoni en la seva expedici contra els parts. El 34 aC Marc Antoni va anar  Armnia i Delli fou enviat al rei Artavasdes III d'Armnia amb la missi d'agafar-lo amb falses promeses.

A la campanya final del 31 aC Marc Antoni el va enviar junt amb Amintes de Galcia a reclutar tropes a Macednia, per abans de la batalla final els dos van desertar i es van passar a Octavi. Es diu que tenia por de Clepatra perqu en una ocasi l'havia ofs. 

Desprs de la batalla d'ccium ja no torn a ser esmentat.

Va escriure una historia de la guerra contra els parts en la que ell mateix va prendre part, llibre que s'ha perdut. Sneca esmenta unes cartes de Delli a Clepatra de carcter lasciu.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="177970" title="Abisag" nonfiltered="2822" processed="2819" dbindex="72832">


Abisag (en hebreu,           Avixag) s una donzella que apareix a la Bblia. Havia nascut a la ciutat de Shunem i va ser la darrera esposa del rei David, el rei estava malalt i res no aconseguia escalfar-lo, aix que es va buscar una donzella jove i bonica per tal de donar-li escalfor i amb la qual no van tenir relacions sexuals (I Reis, 1:1-4). 

Un cop mort David, Adonies la va demanar a Salom com a esposa, per Salom va veure en aquesta demanda una conspiraci per prendre-li el tron i li va servir d'excusa per eliminar els seus opositors. 
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="177971" title="Ahmedabad" nonfiltered="2823" processed="2820" dbindex="72833">

Ahmedabad (gujarati:        ;hindi:         ; ) s la ciutat ms gran de l'estat de Gujarat i la setena de l'ndia, amb una poblaci de gaireb 53 lakhs (5,3 milions). Localitzada a la riba del riu Sabarmati, la ciutat s el centre administratiu del districte de Ahmedabad, i havia sigut la capital de Gujarat del 1960 al 1970; desprs ho va ser Gandhinagar.

La ciutat es va fundar l'any 1411 per servir de capital del sultanat de Gujarat, pel seu homnim, sultan Ahmed Shah. Sota el govern britnic, s'hi establ un acantonament militar i la seva infraestructura es modernitzava i s'expandia. Encara que incorporat a la presidncia de Bombay durant el govern britnic a l'ndia, Ahmedabad romania la ciutat ms important a la regi de Gujarat. S'hi establ una important indstria txtil, per la qual cosa se l'anomenava "la Manchester de l'est". La ciutat era en el primer pla del moviment d'independncia indi a la primera part del segle XX, sent l'epicentre de moltes campanyes de desobedincia civil per promoure els drets dels treballadors, drets civils i la independncia poltica.

Amb la creaci de l'estat de Gujarat el 1960, Ahmedabad guanyava prominncia com a capital poltica i comercial de l'estat. Les carreteres polsegoses i bungalous han donat pas a un boom en la construcci i en el creixement demogrfic. La ciutat ha desenvolupat l'educaci, la tecnologia de la informaci i les indstries cientfiques. Des del 2000, la ciutat s'ha transformat a travs de la construcci de gratacels, passeigs de compra i multicinemes. Tanmateix, aquest progrs ha estat espatllat per calamitats naturals, inestabilitat poltica i brots de violncia.

Referncies.



























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="177972" title="Dalmaci Flavi Annibali" nonfiltered="2824" processed="2821" dbindex="72834">
Dalmaci Flavi Annibali (Dalmatius Flavius Hannibalianus) fou fill de Constanci Clor i la seva segona dona Flvia Maximiana Teodora. Va rebre del seu germanastre Constant I el Gran el ttol de censor que havia desaparegut des del 251, i que en endavant torn a ser utilitzat, i se li va encarregar investigar en ra del seu crrec, les acusacions fetes pels arians contra Anastasi al que acusaven d'haver matat a Arseni, bisbe d'Hipselis. La data de la seva mort es desconeguda per ja era mort el 335. Fou el pare de Dalmaci Csar i d'Annibali.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="177975" title="Dalmaci" nonfiltered="2825" processed="2822" dbindex="72837">


Onomstica:

Dalmaci Flavi Annibali, censor, germanastre de Constant I el Gran;

Flavi Juli Dalmaci (conegut com Dalmaci Csar), fill de l'anterior i Csar de l'Imperi.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="177977" title="Dalmaci Csar" nonfiltered="2826" processed="2823" dbindex="72838">

Flavi Juli Dalmaci (conegut com Dalmaci Csar) fou fill del censor Dalmaci Flavi Annibali. Es va educar a Narbona sota el retric Exusperi. Es va distingir al reprimir la revolta de Caloceros a Xipre (com que la data d'aquesta revolta es incerta alguns historiadors atribueixen aquests fets al seu pare). Fou nomenat cnsol el 333 i el 335 fou creat cnsol pel seu oncle Constant I el Gran i li fou adjudicat en la divisi de l'Imperi Trcia, Macednia i Acaia. Va mori a les matances de la famlia i amics de Constant que van seguir a la mort de l'emperador el 337. A les monedes se l'esmenta com Delmatius en nombroses ocasions, i noms en algunes com Dalmatius, i se li dona els ttols de Caesar i Princeps Juventutis.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="177978" title="Holofernes" nonfiltered="2827" processed="2824" dbindex="72839">



Holofernes (en hebreu,         ) fou un general assiri a les ordres de Nabucodonosor. Apareix als llibres Deuterocannics, concretament al Llibre de Judit de la Bblia. 

El rei de Babilnia Nabucodonosor II va enviar Holofernes per venjar-se dels pobles de l'oest que no havien volgut ajudar el seu regne. El general va assetjar la ciutat de Betlia i de poc ms que la ciutat no es va rendir. Va ser salvada per Judit, una bonica vdua jueva que es va introduir al campament assetjant d'Holofernes i el va seduir. Llavors fou quan Judit va decapitar el general mentre estava begut. Ella va tornar a Betlia amb el cap del general i els jueus van vncer els enemics. 

La decapitaci d'Holofernes per part de Judit ha estat objecte de representaci en moltes obres d'art, entre les quals cal destacar les obres de Donatello, Sandro Botticelli, Andrea Mantegna, Giorgione, Lucas Cranach el Vell, Caravaggio, Tiziano, Antonio de Pereda, Goya,  Horace Vernet, Gustav Klimt, Artemisia Gentileschi, Jan Sanders van Hemessen o Hermann-Paul.

La histria tamb va inspirar un poema medieval anglosax antic, l'pera de Mozart Betulia Liberata i una opereta de Jacob Pavlovitch Adler, entre altres representacions.

 Enllaos externs .

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="177980" title="Delfnia" nonfiltered="2828" processed="2825" dbindex="72840">
Delfnia (Delphinia         ) fou un sobrenom d'Artemisa a Atenes. La forma masculina Delfini es usada com a sobrenom d'Apollo. Deriva de la mort del drag Delphine (o Delphyne) tamb conegut com Python, guardi de l'oracle de Pit, o per haver estat la guia del colons cretencs que van anar a Delfos desprs de transformar-se en delf.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="177982" title="Demades" nonfiltered="2829" processed="2826" dbindex="72841">
Demades  (       ) fou un home d'estat i orador atenenc contemporani de Filip II de Macednia, Alexandre el Gran i Antpater. Se'l considera d'origen baix per pels seus talents, la seva demaggia i els mtodes poc ortodoxes, va arribar a una posici eminent a Atenes.

A la batalla  de Queronea Demades fou fet presoner pels macedonis per Filip II el va deixar lliure i mercs al seu discurs va deixar anar tamb a tots els atenencs i va signar un tractat d'amistat amb Atenes.

Des llavors fou membre del partit macednic i enemic de Demstenes al que s'havia enfrontat per primer cop el 359 aC, per la qesti de la guerra contra Olint, enemistat que va seguir fins al final.

Fou desprs partidari d'Alexandre fins al punt que l'assemblea atenenca li va imposar una multa. Tamb va acceptar els suborns d'Harpalos. Quan Alexandre va exigir l'entrega dels oradors que se li oposaven, alguns amics de Demstenes el van subornar per que els salvs; aix Demades va signar un decret pel qual exculpava als oradors per oferia entregar-los si eren declarats culpables. Demades fou enviat com ambaixador a Alexandre per comunicar-li el decret i va convncer al rei de perdonar als oradors. 

El 331 aC va rebre l'administraci d'una part del diner pblic atenenc. Degut als suborns que rebia dels oposats al partit macedoni, va adquirir una gran riquesa que va dilapidar al viure de manera dissoluta i extravagant i fou condemnat a diverses multes.

Quan Antpater i Crter van entrar a Atenes el 322 aC, Demstenes va fugir, i  Demades, Foci i alguns altres foren enviats com ambaixadors davant Antpater per no el van poder convncer i probablement fou el mateix Demades el que va impedir que l'ambaixada tingus xit. Antpater noms va oferir la pau a canvi de la submissi completa. 

El 318 aC amb Antpater malalt a Macednia, Demades fou enviat altre cop com ambaixador al regent per demanar la sortida de la guarnici de Munquia; per casualment es van descobrir unes cartes de Demades a Perdicas d'Orstia en les que urgia aquest a venir a Europa i atacar Antpater, i aquest el va fer executar immediatament juntament amb el seu fill Demees. Arri, Ateneu i Plutarc diuen que l'execuci fou ordenada per Cassandre.

Es conserva un discurs seu: (                ), probablement del 326 aC. Suides diu que va escriure una historia de Delos, per probablement l'escriptor fou un personatge diferent amb el mateix nom.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="177983" title="Distribuci de Cauchy" nonfiltered="2830" processed="2827" dbindex="72842">
En teoria de la probabilitat, s'anomena Distribuci de Cauchy amb parmetres  i es denota per  (on  i  ) la distribuci definida per la funci de densitat de probabilitat segent :
;























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="177984" title="Demgores" nonfiltered="2831" processed="2828" dbindex="72843">
Demgores (Demagoras,          ) de Samos fou un escriptor grec esmentat per Dionisi d'Halicarns junt amb Agatlios d'Arcdia i com un dels que estaven d'acord amb Cefal  en la dat de la fundaci de Roma. Es desconeix si era tamb poeta com Agatlios.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="177985" title="Demarata" nonfiltered="2832" processed="2829" dbindex="72844">
Demarata fou una princesa siracusana filla de Hier II, casada amb Andrandor o Andrandoros de Siracusa, el guardi del futur sobir Jernim de Siracusa. Desprs de la mort de Hier va convncer al seu marit d'assolir el poder, per el cop va fracassar i foren rodejats a la ciutadella pel partit republic. Finalment Demarata i el seu marit foren capturats i executats pels republicans vers el 212 aC juntament amb la seva neta Harmnia o Harmonia.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="177986" title="Sigma Andromedae" nonfiltered="2833" processed="2830" dbindex="72845">


Sigma Andromedae (  And /   Andromedae) s una estrella de la constellaci d'Andrmeda.

Sigma Andromedae s una nana de la seqncia principal blanca del tipus A de la magnitud aparent +4,51. Est aproximadament a 141 anys-llum de la Terra.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="177987" title="Partit Catal d'Acci Republicana" nonfiltered="2834" processed="2831" dbindex="72846">
Partit Catal d'Acci Republicana (PCAR) fou el nom adoptat per la secci catalana del partit Accin Republicana, fundat per Manuel Azaa el 1925. Els seus principals dirigents eren l'economista Faust Ballv i Pellicer i Eduard Albors. El 1932 public el setmanari Accin i el 1933 en present a les eleccions en coalici amb el Partit Republic Radical Socialista i amb Acci Catalana Republicana. Quan l'abril del 1934 es constitu Izquierda Republicana es fusion amb el Partit Republic Radical Socialista en la seva secci catalana, el Partit Republic d'Esquerra.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="177988" title="Demarat (desambiguaci)" nonfiltered="2835" processed="2832" dbindex="72847">


Onomstica:

Demarat d'Esparta, rei euripntida d'Esparta d'una data vers el 510 aC fins vers el 491 aC;

Demarat de Corint, mercader i noble de Corint, i membre de la dinastia dels Baquades;

Demarat de Corint, corinti unit per llaos d'hospitalitat amb la famlia de Filip II de Macednia. ;

Demarat de Corint, escriptor grec;

Demarat (filsof), noble i filsof greco-persa;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="177989" title="Demarat d'Esparta" nonfiltered="2836" processed="2833" dbindex="72848">

Demarat (Demaratus, ) fou rei euripntida d'Esparta d'una data vers el 510 aC fins vers el 491 aC.

Era fill del rei Arist d'Esparta. Aquest s'havia casat dues vegades i no havia tingut fills i estant viva la seva segona dona, per un engany, li va prendre la dona al seu amic Agetos amb la que va tenir un fill que fou Demarat, que sembla que en realitat era fill d'Agetos (el mateix Arist va contar els mesos i va dir que el fill no podia ser seu quan va nixer) per que va acceptar com a propi.
 
Pausnies diu que juntament  amb Clemenes I va expulsar del poder a Hppies. Plutarc uneix el seu nom a una guerra contra Argos.

El seu regnat  fou un continuat enfrontament amb el seu collega. Quan Clemenes va proposar envair tica, Demarat va posar tota mena de dificultats i al arribar l'exrcit a Eleusis, va seguir l'exemple dels corintis i va refusar seguir. Com que altres aliats tamb es van retirar  Clemenes va haver de renunciar a l'expedici.

El 491 aC es va produir la intriga d'Egina quan els caps eginetes van refusar obeir les seves ordres per no estar present el seu collega. Demarat, que segurament havia instigat als eginetes a prendre aquesta decisi. 

Clemenes va demanar ajut al prclida Leotquides (enemic de Demarat que li havia arrabassat a la seva novia Parcala, filla de Quil) i allegant una decisi de l' oracle de Delfos van declarar deposat a Demarat.

El rei va anar a Elis, a Zacynthus  i desprs a Prsia on fou ben rebut per Darios I el gran i es possible que acompanys als perses en la seva expedici a Grcia en l'esperana de ser restaurat. 

Pausnies diu que la seva famlia va romandre a sia per molt de temps i Xenofont esmenta al seus descendents Eurstenes i Procles, que eren senyors de Prgam, Teutrnia i Ilalisarna, que el rei persa havia donat al seu ancestre. Procles es va casar amb una filla d' Aristtil quan aquest va anar a Atarneus i va tenir amb ella dos fills, Procles i Demarat.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="177990" title="Demarat de Corint" nonfiltered="2837" processed="2834" dbindex="72849">


Onomstica:

Demarat de Corint, mercader i noble de Corint, i membre de la dinastia dels Baquades;

Demarat de Corint, corinti unit per llaos d'hospitalitat amb la famlia de Filip II de Macednia. ;

Demarat de Corint, escriptor grec;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="177991" title="LeAnna Heart" nonfiltered="2838" processed="2835" dbindex="72850">
LeAnna Heart (nascuda el 21 d'octubre del 1973 a State College, Pennsylvania,  Estats Units) s una de les actrius de cinema pornogrfic ms populars del mn des dels anys noranta fins a l'actualitat.

Heart va nixer i va passar la infantesa a Mill Hall, una petita poblaci prop de Penn State a la Pennsylvania rural, i va comenar a treballar com a ballarina extica un cop assolida la majoria d'edat. Va comenar amb el cinema pornogrfic el 1996 amb vint-i-dos anys. A les seves primeres aparicions, Heart apareixia amb una imatge molt natural, per desprs de treballar a la pellcula "Up And Cummers #35" va decidir seguir el cam d'altres estrelles del porno i dur-se a terme un augment de pit. Va expressar el seu desig de guanyar molts diners amb aquest tipus de cinema per a, ms tard, tornar a la seva Pennsylvania natal i obrir el seu propi club de strip-tease.

 Curiositats .

T tres tatuatges: Un motiu floral al maluc, un Tweety amb cara de pomes agres al turmell, i un conillet de Playboy en un dit del peu. ;
Abans d'entrar a la indstria del cinema per a adults el 1996, va treballar en una fbrica de targetes magntiques. ;
Leanna Heart aparegu en un episodi de Da Ali G Show. ;

 Fitxa personal .



 Enllaos externs .
;
;
;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="177992" title="Demarat de Corint (baquiada)" nonfiltered="2839" processed="2836" dbindex="72851">
Demarat de Corint (Demaratus,          ) fou un mercader i noble de Corint, i membre de la dinastia dels Baquades. Enderrocada la dinastia per Cpsel vers el 657 aC va fugir de Corint i es va establir a Tarquinii a Etrria ciutat amb la que tenia negocis. Amb un cos de mercenaris es va poder fer amb el poder a Tarquinii. Estrab diu que l'acompanyava el pintor Clefant de Corint aix com uquir i ugram, mestres en arts plstiques, i que va introduir l'alfabet a Etrria. Es va casar amb una dona etrusca amb la que va tenir dos fills, Aruns i Lucum, ms tard Luci Tarquini Prisc.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="177993" title="Partit Republic Radical Socialista" nonfiltered="2840" processed="2837" dbindex="72852">
Partit Republic Radical Socialista (PRRS) fou un partit poltic creat a Madrid el 1929 per Marcell Domingo i Sanjuan, lvaro de Albornoz i Flix Gordn Ords, com a escisi del Partit Republic Radical d'Alejandro Lerroux. Va crixer molt rpidament grcies al seu radicalisme verbal en materia econmica i social, ja que defensaven un estat laic, eren fora anticlericals i volien reformes a l'agricultura i a l'exrcit. En les corts constituents republicanes dispos de 59 diputats, Marcell Domingo fou nomenat ministre d'educaci i lvaro de Albornoz de justcia. 

Tanmateix, pat un gran nombre d'escissions, com la del Partit Socialrevolucionari de Balbontn el 1931, o l'Esquerra Radical Socialista de Juan Miguel Botella y Asensi el 1932, i finalment es produ la ruptura de les dues tendncies principals pel setembre del 1933, de manera que a les eleccions d'aquell any es quedaren amb 5 diputats. Mentre Domingo i Albornoz procuraren mantenir-se prop de la coalici de republicans i socialistes, Gordn de Ords procur l'entesa amb el Partit Republic Radical d'Alejandro Lerroux per trencar amb el PSOE. Finalment, el 1934 es fusionaria amb l'ORGA i Accin Republicana per a fundar Izquierda Republicana.

El grup del partit catal, molt fidel a Marcell Domingo, tingu una fora especial a Tortosa i pel gener del 1934 tenia uns 16 000 afiliats. Els seus principals dirigents eren Ramon Nogus i Biset, Manuel Abs i Carles Ponsa. Quan l'abril del 1934 es va crear Izquierda Republicana, form el Partit Republic d'Esquerra. D'altra banda, a les Illes Balears, els radicals socialistes s'integraren dins l'Esquerra Republicana Balear.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="177994" title="Demarat de Corint (client de Filip II)" nonfiltered="2841" processed="2838" dbindex="72853">
Demarat de Corint (Demaratus,           ) fou un corinti unit per llaos d'hospitalitat amb la famlia de Filip II de Macednia. Fou per mitja de Demarat que Alexandre va tornar a casa des d' Illria quan el prncep es va barallar amb el seu pare pel casament d'aquest amb Clepatra el 337 aC.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="177995" title="Demarat de Corint (escriptor)" nonfiltered="2842" processed="2839" dbindex="72854">

Demarat de Corint (Demaratus,           ) fou un escriptor grec de Corint de data incerta, esmentat per Plutarc. Podria ser l'autor de l'obra              , sobre els temes de la tragdia grega. Plutarc esmenta una obra de Demarat sobre rius de Frgia i Arcdia.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="177996" title="Demarat (filsof)" nonfiltered="2843" processed="2840" dbindex="72855">
Demarat (Demaratus,          ), fill de Pties (la filla d'Aristtil i de la seva dona anomenada tamb Pties) i de Procles, fou un noble i filsof peripattic grec-persa, deixeble de Teofrast. El seu nom li fou donat en honor del rei Demarat d'Esparta, del qual el seu pare Procles era descendent.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="177997" title="Demarc" nonfiltered="2844" processed="2841" dbindex="72856">
Demarc (Demarchus,         ) fill de Pdocos de Siracusa. Fou un dels generals que fou enviat per substituir a Hermcrates i als seus collegues en el comandament dels auxiliars siracusans a Grcia, quan aquestos generals foren destituts. Al seu retorn va participar en els afers poltics de Siracusa i fou un dels principals opositors a Dions el vell i finalment fou executat per ordre d'aquest, al mateix temps que Dafneu, una mica desprs de qu Dionisi va ser nomenat estrategos autocrator.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="177998" title="Demareta" nonfiltered="2845" processed="2842" dbindex="72857">
Demareta (Demarete,         ), filla del tir Ter d'Agrigent. Es va casar amb Gel I de Siracusa. Segons Diodor de Siclia va influir en el seu marit per concedir la pau als cartaginesos en termes tous, desprs de la derrota pnica a Himera (480 aC) i que aquestos, en pagament del seu servei li van enviar una valuosa corona valorada en 100 talents, de la que es va treure una pea que fou anomenada Damaretion en honor d'aquesta. Desprs de la mort de Gel segons Pndar es va casar amb al seu successor Polizel (Polyzelus, per el successor fou Trasibul).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="178001" title="Ni Andromedae" nonfiltered="2846" processed="2843" dbindex="72858">


Ni Andromedae (  And /   Andromedae) s una estrella binria  de la constellaci d'Andrmeda. Est aproximadament a 680 anys-llum de la Terra.

Ni Andromedae s una binria espectroscpica amb dos components que sn nanes de la seqncia principal, una blava-blanca del tripus B, i una groga-blanca del tipus F. La binria t una magnitud aparent de +4,53 i un perode orbital de 4,2828 dies.

Localitzaci.

La localitzaci d'aquesta estrella a la constellaci d'Andrmeda espot veure en el diagrama segent:










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="178003" title="K2" nonfiltered="2847" processed="2844" dbindex="72859">


El K2, amb 8.611 metres, s la segona muntanya ms alta del mn desprs de l'Everest. 

Est situada al Karakoram, una secci de la serralada de l'Himlaia, a la frontera entre la Xina i el Pakistan, dins la disputada regi del Caixmir, pretesa per l'ndia com a part integral del seu estat.

Les autoritats xineses es refereixen al K2 com a Qogir. Aquest nom es deriva del terme Chogori, un nom sinttic de dues paraules baltis, chhogo ('gran') i ri ('muntanya'), construt al segle XX pels exploradors occidentals. El terme Chogori no s'usa localment, ja que la muntanya no s visible des dels llocs en els quals s'aventuraven els habitants de la zona i per tant no t nom local. Els baltis no utilitzen cap altre nom que no sigui K2, que pronuncien 'Ketu'. Altres noms que s'han donat, sense xit, a la muntanya han estat Mount Godwin-Austen, K13, Mount Akbar o Lamba Pahar.

El K2 fa de frontera entre el Pakistan i la Xina. La part sud del K2 es troba als "Territoris del Nord" o Gilgit-Baltistan, al nord de la Glacera de Baltoro, a la zona del Caixmir administrat pel Pakistan. La parte nord es troba a la Xina.

Historia.

 Primers reconeixements .
La muntanya fou registrada el 1856 per un equip topogrfic europeu dirigit pel britnic Henry Haversham Godwin-Austen. Thomas G. Montgomery, membre de l'equip l'anomen "K2" per ser el segon pic del Karakoram. Les altres muntanyes importants foren anomenades, originriament, K1, K3, K4 i K5, per posteriorment foren rebatejades, respectivament, com a Masherbrum, Broad Peak, Gasherbrum II i Gasherbrum I.

El primer intent seris d'ascensi fou organitzat el 1902 per Oscar Eckstein i Aleister Crowley per, desprs de diversos intents, cap membre de l'expedici aconsegu fer cim. Dels 68 dies passats al K2 (en aquell moment un rcord de permanncia en alada) sols 8 foren de bon temps. 

El 1909, una expedici dirigida per Llus Amadeu de Savoia-Aosta, Duc dels Abruzzos, aconsegu pujar fins els 6.666 metros, pel que avui coneixem com a esper dels Abruzzos, part de la via normal d'ascensi. 

Altres intents van acabar sense xit el 1934, 1938, 1939 i 1953. 

Primera ascensi.

Una expedici italiana, dirigida per Ardito Desio i finanada pel Consell Nacional Itali per a la Investigaci i el Club Alp Itali aconsegu portar dos expedicionaris al cim. Una aproximaci massa lenta i el mal temps els va impedir muntar el camp VIII, a 7.820m, fins a finals de juliol. El 31 de juliol de 1954 Lino Lacedelli i Achille Compagnoni aconseguiren fer el segon cim ms al de la Terra a les sis de la tarda. En aquesta expedici hi anava el fams, i aleshores jovenssim, escalador itali Walter Bonatti, el qual va ser acusat de fer perillar el cim dels seus dos companys. Posteriorment s'ha demostrat tot el contrari: que va arriscar la prpia vida per fer arribar unes bombones d'oxigen que necessitaven els seus companys per poder arribar al cim i retornar al darrer camp amb seguretat. El dramtic vivac a 8.000m que van haver de fer Bonatti i Mahdi, el hunza que el va ajudar a pujar les bombones, en un gra, d'1m d'amplada per 60cm de profunditat, tallat al pendent de gel a cops de piolet, va marcar una fita en la histria de l'escalada a l'Himlaia.

Altres ascensions. 

Cal esperar 23 anys, fins el 9 d'agost de 1977 per veure la segona ascensi al K2, a crrec de l'expedici dirigida per Ichiro Yoshizawa. En ella hi havia Ashraf Amman el primer escalador pakistans en fer el cim. L'expedici va pujar per l'Esper dels Abruzzos i empr 1.500 portejadors per aconseguir l'objectiu.

El 1978 es prudu la tercera ascensi, en aquest cas per una nova ruta, la llarga aresta est. Aquesta ascensi fou dirigida pel nord-americ James Whittaker.

Tamb s destacable la primera ascensi per l'aresta nord, per la part xinesa de la muntanya, el 14 d'agost de 1982, per part d'una expedici japonesa dirigida per Iso Shinkai i Masatsugo Konishi. 

La primera ascensi fenemina es produir el 1986, quan la polonesa Wanda Rutkiewicz faci el cim. 

El 24 de juny de 1994 Joan Toms, junt als bascos Juan Oiarzabal i els germans Alberto i Flix Iurrategui, far la primera ascensi catalana del K2.

El 17 d'agost de 2004 Jordi Corominas aconseguir fer el cim tot seguint la via Magic Line. Corominas anava acompanyat per scar Cadiach i Manel de la Matta, els quals hagueren de renunciar. En el descens en Manel de la Matta va morir i les seves despulles van ser enterrades al Memorial del Camp Base de la muntanya.

Avui en dia la muntanya ha estat escalda per totes les arestes. Tot i ser una muntanya ms baixa que l'Everest es considera que s molt ms difcil de pujar per culpa de la seva climatologia i una major altura comparativa respecte el terreny circumdant.

Una clara mostra s el que pass el 1986, quan 13 muntanyencs de diferents expedicions van morir en una de les pitjors tragdies de l'alpinisme modern, en el que va ser anomenat la Tragdia del K2. 

Una nova tragdia ocorregu l'1 d'agost de 2008, quan el despreniment d'un serac a la zona del Coll de l'Ampolla (a 400 m del cim)  va provocar un allau que s'endugu 2 alpinistes i les cordes fixes per les quals havien de descendir els que havien fet el cim. Aquest fet va deixar un grup d'alpinistes tota la nit a la intemprie a ms de 8.000 metres d'alada, a la qual cosa sembla que no van poder sobreviure. En total, hi van perdre la vida 12 alpinistes (2 dels quals estaven intentant rescatar als altres) als quals s'hi ha de sumar 2 desapareguts. Segons els testimonis, els morts foren tres sud-coreans, dos nepalesos, dos paquistanesos, un serbi, un noruec, un irlands i un francs  .

Enllaos externs.
 Llista de les 253 ascensions al K2 fins a mar de 2007 (en format Excel);

Notes.


































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="178005" title="Digenes" nonfiltered="2848" processed="2845" dbindex="72860">

Onomstica:
Digenes d'Acarnnia, poltic de la Lliga Etlia.
Digenes, militar i fill del general Arquelau;
Digenes de Cartago, general cartagins ;
Digenes, ambaixador del rei de Capadcia ;
Digenes de Susiana, strapa de Susiana ;
Antoni Digenes, escriptor grec ;
Digenes de Babilnia o Digenes Babiloni, filosof estoic grec;
Digenes, escriptor grec ;
Digenes d'Abila, sofista fenici ;
Digenes de Ptolemais, filsof greco-egipci ;
Digenes de Rodes, escriptor grec ;
Digenes de Selucia, filsof epicuri grec;
Digenes de Sici, filsof grec;
Digenes d'Esmirna, filsof  eleatic ;
Digenes de Tars, filsof epicuri grec  ;
Digenes Apolloniates, filsof grec ;
Digenes de Sinope, filsof cnic grec;
Digenes Laerci, historiador i filsof grec;
Digenes Enomau, poeta trgic grec;
Digenes, metge grec;
Digenes, escultor grec;

Psicologia:
 Sndrome de Digenes;


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="178007" title="Digenes d'Acarnnia" nonfiltered="2849" processed="2846" dbindex="72861">
Digenes d'Acarnnia (Diogenes,         ) fou un poltic de la Lliga Etlia. El 170 aC  Gai Popilli Laenes va anar a parlar amb els etolis i la major part d'aquestos era partidari de l'establiment de guarnicions romanes al pas, a Acarnnia, per Digenes s'hi va oposar i va convncer a Gai Popilli de no enviar soldats a aquesta regi.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="178008" title="Digenes (militar)" nonfiltered="2850" processed="2847" dbindex="72862">
Digenes (Diogenes,         ) fou fill del general Arquelau, un dels generals principals del rei Mitridates VI Eupator del Pont. Es va destacar tamb com a militar com el seu pare, i va morir a la batalla de Queronea contra Sulla.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="178009" title="Digenes de Cartago" nonfiltered="2851" processed="2848" dbindex="72863">
Digenes de Cartago (Diogenes,         ) fou un general cartagins que va succeir a Asdrubal en el comandament de la fortalesa i ciutat de Neferis (Nepheris) que era el principal lloc per l'abastiment de Cartago, i fou  atacat all per Escipi Afric el jove, el qual va deixar encarregat del combat al seu lloctinent Leli i va marxar a Cartago.  Una mica desprs Escipi va retornar al setge i desprs de 22 dies la fortalesa fou conquerida. Es diu que van morir 70000 cartaginesos i que aquesta victria fou la mes gran d'Escipi abans de la mateixa Cartago.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="178010" title="Digenes (ambaixador capadoci)" nonfiltered="2852" processed="2849" dbindex="72864">
Digenes  Diogenes,         ) fou un ambaixador del rei de Capadcia Orofernes, que juntament amb Timoteu fou enviat pel rei a Roma el 157 aC per renovar l'amistat amb la repblica per sobretot per donar suport a l'acusaci contra el deposat rei de Capadcia Ariarates V. Digenes, amb l'ajut del seu lloctinent Miltades, va aconseguir el seu propsit, i va aconseguir que Ariarates no obtingus cap suport a Roma.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="178011" title="Digenes de Susiana" nonfiltered="2853" processed="2850" dbindex="72865">
Digenes de Susiana          ) fou strapa de Susiana durant el regnat d'Antoc III el gran. Durant la revolta de Mol de Mdia va defensar el anomenat Arc de Susa, mentre la ciutat mateixa era ocupada pel rebel. Mol va deixar un cos d'exrcit assetjant a Digenes i va retornar a Selucia de Piera. Finalment quan la revolta fou sufocada, Antoc va recompensar a Digenes amb el comandament de les forces militars establertes a Mdia. El 209 aC quan Antoc va perseguir al part Artaban I de Prtia cap a Hircnia, Digenes fou nomenat comandant de la avantguarda, i es va distingir en tota la campanya.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="178012" title="Antoni Digenes" nonfiltered="2854" processed="2851" dbindex="72866">
Antoni Digenes         )  fou un escriptor grec d'poca incerta per segons uns  desprs d'Alexandre el Gran i segons altres al segle II o II (dC). s esmentat per Foci que desconeixia la seva poca. Va deixar escrit un roman en 24 llibres   en forma de dileg entre viatgers i es titulava                ?     .








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="178013" title="Digenes de Babilnia" nonfiltered="2855" processed="2852" dbindex="72867">
Digenes de Babilnia o Digenes Babiloni          ) fou un filsof estoic nascut a Selucia, que era a Babilnia, d'on li va venir el seu renom, aplicat per distingir-lo d'altres filsofs anomenats Digenes i especialment de Digenes de Selucia. Es va educar a Atenes amb Crisip de Soli, i va succeir a Zen i Tars com a cap de l'escola estoica d'Atenes. Va participar a l'ambaixada enviada pels atenencs a Roma el 155 aC formada per tres filsofs, ell mateix, Cameades i Critolau. Va morir als 88 anys, vers el 151 aC. Va deixar els segents escrits, tots els quals s'han perdut:
                 .
 Sobre l'endevinaci ;
 Sobre la deessa Atenea;
                              .
            ;
               ;
           ;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="178015" title="Digenes (escriptor)" nonfiltered="2856" processed="2853" dbindex="72868">
Digenes         )  fou un escriptor grec autor d'un treball sobre Prsia del qual el primer llibre es citat per Climent d'Alexandria. Parteni esmenta un escriptor de nom Digenes, autor d'un treball sobre la Pallene que podria ser la mateixa persona.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="178016" title="Digenes d'Abila" nonfiltered="2857" processed="2854" dbindex="72869">
Digenes d'Abila          ) fou un sofista fenici esmentat per Suides i Esteve Bizant. Es pensa que es podria tractar del filsof peripattic Digenes que va viure en temps de Simplici.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="178017" title="Digenes de Ptolemais" nonfiltered="2858" processed="2855" dbindex="72870">
Digenes de Ptolemais Diogenes,         ) fou un filsof greco-egipci que va preconitzar l'tica com a base de la seva filosofia. L'esmenta Digenes Laerci.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="178018" title="Digenes de Rodes" nonfiltered="2859" processed="2856" dbindex="72871">
Digenes de Rodes (Diogenes,         ) fou un escriptor grec del segle I, que dirimia plets a Rodes una vegada per setmana. Una vegada l'emperador Tiberi el va voler escoltar degut a la seva fama, per com que no era el dia que corresponia, Digenes no va voler actuar i va recomanar a l'emperador de tornar al dia corresponent. Un temps desprs va anar a Roma i va demanar audincia a l'emperador, el qual no el va voler rebre per li va dir que torns al cap d'una setmana.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="178020" title="Digenes de Selucia" nonfiltered="2860" processed="2857" dbindex="72872">
Digenes de Selucia (        ) fou un filsof epicuri grec nascut a Selucia del Tigris, confs sovint amb Digenes de Babilnia que tamb era nascut a la mateixa ciutat. Va viure a Antioquia a la cort d'Alexandre I Balas, per fou executat ms tard durant el govern d'Antoc VI Dionisi vers el 142 aC.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="178021" title="Digenes de Sici" nonfiltered="2861" processed="2858" dbindex="72873">
Digenes de Sici (Diogenes,         )  fou  un filsof grec que s esmentat per Digenes Laerci el qual diu que va escriure un treball sobre la regi del Pelopons.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="178022" title="Digenes d'Esmirna" nonfiltered="2862" processed="2859" dbindex="72874">
Digenes d'Esmirna (Diogenes,         )  fou un filsof eletic grec, que fou deixeble de Metrodor i de Protgores. L'esmenta Climent d'Alexandria.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="178023" title="Digenes de Tars" nonfiltered="2863" processed="2860" dbindex="72875">
Digenes de Tars  (Diogenes,         )  fou un filsof epicuri grec del que parla Estrab que diu que va compondre algunes tragdies. Va escriure diverses obres que s'han perdut i entre les quals:
                 , (discussions de filosofia);
                                        ;
                          (problemes potics especialment poemes homrics). ;

Gassendi diu que fou deixeble de Demetri el laconi.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="178024" title="Digenes Apolloniates" nonfiltered="2864" processed="2861" dbindex="72876">
Digenes Apolloniates  (Diogenes Apolloniates,                        ) fou un filsof grec del segle V aC, fill d'Apolltemis i nadiu d'Apollnia de Creta. 

Fou deixeble d'Anaxmenes. Es suposa que el seu pensament filosfic xocava amb la religi de l'estat, i que va tenir algun problema excepte a l'tica. Va escriure un llibre en dialecte jnic titulat            , "Sobre la naturalesa" del que s'han conservat alguns fragments.






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="178027" title="Digenes (escultor)" nonfiltered="2865" processed="2862" dbindex="72877">
Digenes (Diogenes, ) fou un escultor nascut a Atenes que va decorar el pante d'Agripa amb algunes Cartides que foren molt admirades al seu temps, i amb altres esttues tamb molt apreciades, per que no estaven tant a la vista. Plini el Vell diu que les Cartides eren a les columnes (in columnis) i probablement feien de columnes.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="178028" title="Digenes (metge)" nonfiltered="2866" processed="2863" dbindex="72878">
Digenes Diogenes,         )  fou un metge grec que va viure durant o abans del I aC. s esmentat per Cels que va preservar algunes de les seves formules, com tamb ho va fer Aeci.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="178029" title="Seppuku" nonfiltered="2867" processed="2864" dbindex="72879">


El seppuku (  ) o hara-kiri (escrit amb els mateixos carcters, per en diferent ordre:   ) s el terme japons emprat per a denominar un sucidi ritual per desentranyament. Es coneix l'acte del seppuku, tamb, com hara-kiri. En japons 'hara-kiri' no s'usa comunament, ja que tal terme s considerat vulgar i grotesc. Era una prctica comuna entre els samurais, que consideraven la seva vida com un lliurament a l'honor de morir gloriosament, rebutjant qualsevol tipus de mort natural. Per aix, abans de veure la seva vida deshonrada per un delicte o falta, recorrien amb aquest acte a donar-se mort (tal com signifiquen aquestes paraules, hara-kiri: "tallar el ventre"). La prctica d'obligar a la mort per mitj del seppuku per ordre d'un amo s coneguda com oibara (   o    ) o junshi (  ); el ritual s similar.


El ritu del seppuku.
El seppuku era una part clau del bushido, el codi dels guerrers samurai. El Seppuku podia ser voluntari, usat pels guerrers per a evitar caure en mans de l'enemic o per a expiar una fallada al codi de l'honor, o obligatori, per mandat d'un Shogun o tribunal en cas que un samurai comets un delicte d'assassinat, robatori o corrupci. En aquest cas, es comunicava al samurai un termini per a realitzar el Seppuku, i de no produir-se es procedia a decapitar al reu. 
Prviament a cometre seppuku es bevia sake i es componia un ltim poema de comiat cridat zeppitsu o yuigon, gaireb sempre sobre el dors del tessen o ventall de guerra. En el ritu del Seppuku, el samurai es collocava de genolls i enfonsava una espasa curta (wakizashi) pel costat esquerre del ventre, continuava el tall cap a la dreta, tornava al centre i efectuava un gir per a ascendir en la trajectria del tall, fins al esternn. Com a curiositat, el samurai que efectuava el seppuku havia de sostenir el wakizashi usant un drap per a no esquitxar-se les mans, ja que morir amb les mans tacades de sang constitua una deshonra

Mentre el guerrer efectuava el seppuku, un company kaishaku es mantenia al seu costat dempeus, i si veia a aquest sofrir massa, li tallava el cap. El terme kaishaku no s l'equivalent al d'un botx, sin al d'un cavaller que assisteix al primer en la realitzaci del seppuku (en molts casos s un crrec ocupat per un familiar o amic del condemnat). 

Jigai.


Les dones que seguien el bushido realitzaven una prctica similar denominada jigai. La principal diferncia amb el Seppuku s que es feien un tall al coll, seccionant-se l'artria cartida amb una daga amb fulla de doble tallant anomenada Kwaiken. Prviament, la dona havia de lligar-se amb una corda els turmells per a no tenir la deshonra de morir amb les cames obertes al caure. 

La histria dels 47 Ronin .
El seppuku forma part imprescindible de la histria dels "47 Ronin", l'obra literria medieval ms important de Jap, immortalitzada mitjanant el kabuki. La trama de la histria s la segent:

Dos daimyo (senyors feudals) cridats Asano i Kira es trobaven a la cort i va sorgir una discussi, en la qual Kira va insultar a Asano, el qual va desembeinar la seva wakizashi i va ferir a Kira. Ats que estava prohibit desenfundar cap arma a la cort imperial, Asano va ser condemnat a cometre sepukku, amb el que 47 samurais dels quals ell era daimyo es van convertir en ronin (samurais que mancaven d'un senyor al servei del qual lliurar-se). 

Els 47 Ronin van decidir venjar al seu amo i, desprs de 3 anys planejant, es van introduir en la mansi de Kira una nit, exigint-li que ell tamb ports a terme seppuku amb el mateix wakizashi que havia usat Asano. Ats que Kira es va negar, li van tallar el cap i la van collocar sobre la tomba de Asano, en el temple de Sengaku-ji. 

Per aquest acte, els 47 Ronin van ser condemnats pel Shogun a cometre seppuku com forma de restablir el seu honor (a causa del delicte d'assassinar a un daimyo) i van ser enterrats en el temple de Sengaku-ji enfront de la tomba del seu amo. 
Es pot dir que en realitat, qui van cometre seppuku van ser 46 ronins, ja que en intentar entrar a la mansi de Kira hagueren de lluitar contra gurdies d'aquest, i en aquesta lluita va morir un dels ronins. Cal tenir en compte que aquests samurais sense amo, van passar 3 anys planificant la venjana del seu amo, fent-se passar per borratxos, vagabunds i fins i tot bojos, envoltant-se amb el que pitjor era vist per la societat. 

 Gent coneguda que va realitzar seppuku .
Yukio Mishima;
Sen no Rikyu;
Anami Korechika;
Maresuke Nogi;
Karl Haushofer;
Emilio Salgari;

Seppuku a l'actualitat.

El Seppuku com a cstig judicial va ser oficialment prohibit a Jap al 1873, encara que la prctica del seppuku no va acabar del tot. S'han documentat dotzenes de casos de persones que han realitzat seppuku voluntari des de llavors, incloent diversos militars al 1895 com protesta per la devoluci d'un territori conquistat a Xina, el del General Maresuke Nogi (educador de l'Emperador Hirohito) i la seva esposa a la mort del Emperador Meiji al 1912, i el de molts soldats i civils que van preferir morir abans que acceptar la rendici desprs de la Segona Guerra Mundial. 

Al 1970, el fams escriptor Yukio Mishima i un dels seus seguidors van realitzar un seppuku pblic desprs d'un intent fracassat d'incitar a l'exrcit a realitzar un cop d'estat. Mishima va realitzar el seu seppuku en el despatx del General Kanetoshi Mashita. El seu kaishakunin, un home de 25 anys cridat Masakatsu Morita, va tractar 3 vegades de decapitar-lo sense xit. Finalment, va ser Hiroyasu Koga qui va realitzar la decapitaci. Posteriorment, Masakatsu Morita va intentar realitzar el seu propi seppuku. Encara que els seus talls van ser massa poc profunds per a ser fatals, va fer un senyal a Koga perqu tamb el decapits. 

En 1999, Masaharu Nonaka, un empleat de Bridgestone a Jap, es va acoltellar l'abdomen per a protestar per la seva jubilaci obligada als 58 anys d'edat. Va morir ms tard en un hospital a causa de les ferides. 

Enllaos externs.
Descripci del Seppuku en la histria dels 47 Ronin 





















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="178030" title="Digenes Enomau" nonfiltered="2868" processed="2865" dbindex="72880">
Digenes Enomau Diogenes Aenomaus,         ) fou un poeta trgic del que noms es conserven algun ttols de les seves obres (       ,         ,      ,        ,       ,         ,          ,       ). Aquestos ttols han estat atributs a Digenes de Sinope per Digenes Laerci, a Filisc d'Egina per Menagi, i a Pasifon. Melanti esmenta a un Digenes que fou poeta trgic per sembla que no es tractaria de la mateixa persona.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="178031" title="Jaipur (ciutat)" nonfiltered="2869" processed="2866" dbindex="72881">

Jaipur () (hindi:      ), tamb conegut popularment com la "Ciutat Rosa", histricament a vegades anomenada Jeypore, s la capital de l'estat de Rajasthan, l'ndia. Jaipur s tamb la capital del districte de Jaipur. Fou l'antiga capital de l'estat principesc de Jaipur. Fundada el 1727 pel maharaj Sawai Jai Singh II, el governant d'Amber, fou la primera ciutat planejada de l'ndia. El 2005, desprs de noms 278 anys, la poblaci havia arribat a ms de 2,3 milions.

Construda d'estuc rosa imitant el gres, la ciutat s notable entre les ciutats ndies premodernes per a l'amplada i la regularitat dels seus carrers. El barri del Palau allotja un complex palau (l'Hawa Mahal, o "Palau dels Vents"), jardins formals, i un llac petit. La fortalesa de Nahargarh corona el tur a la part nord-oest de la ciutat vella. Un altre edifici notable s l'observatori de Sawai Jai Singh, Jantar Mantar. Amb el seu passat ric i resplendent, amb contes de valor i bravesa, Jaipur s ara una de les ciutats turstiques ms importants de l'ndia.










































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="178049" title="Front Universitari de Catalunya" nonfiltered="2870" processed="2867" dbindex="72882">
Front Universitari de Catalunya (FUC) fou una organitzaci de resistncia contra el franquisme creada el 1942 a la Universitat de Barcelona, a base d'una estructura cellular i clandestina, i que es va veure reforat amb l'ingrs de la secci universitria del Front Nacional de Catalunya el 1944 a Montserrat. Molts dels seus membres procedien de l'Institut-Escola de la Generalitat de Catalunya, i el seu ideari era catalanista i democrtic, cosa que els enfront sovint amb els militants del SEU dirigits per Pablo Porta Bussoms.

El president fou Josep Benet i Morell, qui tamb dirigia la revista Orientacions, i els secretaris generals Llus Torras, Jordi Cuxart i Josep Maria Ainaud de Lasarte. Form part del Consell Nacional de la Democrcia Catalana i es va dissoldre el 1948 tot deixant pas a la FNEC. En formaren part, entre d'altres, Joan Sansa i Caminal, Alexandre Cirici i Pellicer, Josep Maria Ainaud de Lasarte, Francesc Casares i Potau, Jordi Carbonell, Anton Caellas i altres.

 Referncies .
 Jaume Fabre, Josep Maria Huertas, Antoni Ribas Vint anys de resistncia catalana (1939-1959) Edicions La Magrana, Barcelona, 1978;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="178052" title="Digenes Laerci" nonfiltered="2871" processed="2868" dbindex="72883">
Digenes Laerci (Diogenes Laertius          ) fou un historiador de la filosofia i probablement un filsof grec, nascut suposadament a Laerte a Cilcia. Joan Tzetzes l'esmenta com Diogeni.
 
No es coneix res de la seva vida, edat o estudis. Com que els ltims autors que esmenta son Plutarc, Sext Empric i Saturn, sembla que hauria viscut vers el final del segle II, i com a mxim el segle III. 

La seva obra, una histria de la filosofia, est formada per deu llibres i porta el ttol          ,                                                           (Sobre les vides, les opinions i les sentncies dels filsofs illustres)i la va dedicar a una dama d'alt rang, tot i que, en haver-se perdut la dedicatria, noms es pot especular sobre qui era.

El llibre comena amb una introducci sobre l'origen i la ms antiga histria de la filosofia; desprs divideix la filosofia entre els grecs jonis (d'Anaximandre fins a Clitmac Asdrubal, Crisip de Soli, i Teofrast) i els italians (iniciada amb Pitgores i acabada amb Epicur). Parla de l'escola socrtica i de les seves branques considerades dins la filosofia jnica. Els eletics amb Parmnides i els escptics  sn inclosos dins la filosofia dels italians (als que dedica els llibres 8 i 9). Epicur es presenta al llibre 10 amb tant de detall que se sospita que Digenes era epicuri. En total sn biografiats 40 pensadors i sn citats 200 autors.

Sembla que les seves fonts foren Hermip d'Esmirna i alguns autors d'Alexandria.
 
Laerci va escriure altres llibres als quals ell mateix es refereix amb les paraules                         .  Els epigrames de l'obra van ser agrupats en una obra separada titulada            .





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="178055" title="Diogeni" nonfiltered="2872" processed="2869" dbindex="72884">


Onomstica:

Diogen, nom alternatiu de Digenes Laerci;
Diogeni de Czic, escriptor grec;
Diogeni de'Heraclea, escriptor grec;
Fulvi Diogeni, rom de rang consular;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="178059" title="Apache Struts" nonfiltered="2873" processed="2870" dbindex="72885">
Struts s una aplicaci web de codi obert sota el patr de disseny MVC. Desenvolupada sobre la plataforma J2EE (Java 2, Enterprise Edition).
Per a entendre el funcionament de struts, primer es treballa sobre les segents tecnologies d'aplicacions web a Java:

 HTTP,HTML i agents d'usuari;
 El cicle HTTP request/response;
 JavaScript, AJAX, y SOAP;
 EL llenguatge Java i Aplicacions Frameworks;
 JavaBeans;
 Fitxers de Propietats i ResourceBundles;
 Servlets, Filtres i Contenidors Web ;
 Pgines JavaServer i JSP Tag Libraries;
 Extensible Markup Language (XML);
 JAAS;
 Model Vista Controlador;

 HTTP,HTML i agents d'usuari .
El World Wide Web va ser construt sobre el protocol de transferncia de hypertext (HTTP) i la llengua del marge de benefici del hypertext (HTML). Un agent de l'usuari, com un web browser, utilitza el HTTP per a sollicitar un document de l'HTML. El browser desprs ajusta a format i exhibeix el document al seu usuari. El HTTP s'utilitza per a transportar ms que l'HTML, per l'HTML s la llengua franca de la Web i de les aplicacions Web.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="178060" title="Josep Maria Ainaud de Lasarte" nonfiltered="2874" processed="2871" dbindex="72886">

Josep Maria Ainaud de Lasarte (Barcelona, 13 de juny del 1925) s historiador, promotor cultural, advocat, periodista i poltic catal.

 Biografia .
Fill de Manuel Ainaud Snchez, germ de Joan Ainaud de Lasarte i nt de Carme Karr. 

Estudi a l'Escola Montessori de l'Ajuntament de Barcelona i a l'Institut-Escola de la Generalitat de Catalunya. Acab el batxillerat amb premi extraordinari a l'Institut Menndez y Pelayo, on coincid amb Oriol Bohigas, Josep Martorell, Vincen Lzaro i Robert Vergs. Es va llicenciar en dret per la Universitat de Barcelona (1952), on coincid amb Joan Revents i Carner, Alberto Oliart, J.A. Linatti, Francesc Casares, Josep Espar i Tic i Jordi Cots. Deixeble de Ferran Soldevila i Agust Duran i Sanpere als Estudis Universitaris Catalans i a l'Institut Municipal d'Histria.

Durant la Segona Guerra Mundial collabor amb els aliats passant informaci als anglesos sobre els moviments de vaixells al port de Barcelona i pilots i fugitius per la frontera dels Pirineus. Estudi dret a la Universitat de Barcelona, on va militar en grups de resistncia antifranquista i catalanista com Miramar, el FNEC i el Front Universitari de Catalunya. El 1948 fund la Societat Catalana d'Estudis Jurdics, Econmics i Socials, filial de l'Institut d'Estudis Catalans. Va ser promotor de l'Antologia potica universitria (1949), i collabor amb Josep Benet i Morell i Edmon Valls. Al 1957 es va casar amb Carmen Agust i Badia, filla de la cantant Conxita Badia. 

Fund el Grup d'Advocats Demcrates (GAD, 1974). El 1976 es va afiliar a Convergncia Democrtica de Catalunya, de la qual ha estat membre del Consell Nacional, president de la Mesa del Consell de Barcelona, responsable de la Sectorial de Cultura i president del VI congrs nacional. Ha estat diputat al Parlament de Catalunya per la coalici Convergncia i Uni del 1980 al 1984 i regidor de l'ajuntament de Barcelona del 1987 al 1990, essent regidor-president del districte de l'Eixample. s assessor personal d'en Jordi Pujol en temes de cultura; d'altra banda, Jordi Pujol el cita com un dels seus mestres a les seves memries.

El 1994 li fou atorgat el Premi d'Honor Llus Carulla (Premi Jaume I) per la seva actuaci de promotor de la cultura catalana; Premi Als Moner de l'Institut d'Estudis Catalans (1970); Premi Reynals de l'Il.lustre Col.legi d'Advocats de Barcelona per Prat de la Riba, home de govern (1972); i el 2006 li fou atorgada la Medalla d'Honor de la Ciutat de l'Ajuntament de Barcelona. Tamb va rebre la medalla President Maci de la Generalitat de Catalunya (2000).

La seva obra gira al voltant de personatges emblemtics del catalanisme com Francesc Maci, Francesc Camb, Ventura Gassol, Enric Prat de la Riba, i la difusi de la cultura i la histria de Catalunya.

Durant ms de 30 anys, ha collaborat a la revista Historia y Vida i a les Nadales de la Fundaci Llus Carulla. Collabor activament a la Gran Enciclopdia Catalana i a la revista Mn jurdic del Collegi d'advocats de Barcelona. Ha collaborat a la premsa i a revistes d'arreu de Catalunya, i ha donat conferncies a ms de 300 localitats de Catalunya, Espanya, Europa i Amrica. Ha collaborat a la rdio i a la televisi: Catalunya Rdio (El mat de Catalunya Rdio), COM Rdio (Entre la memria i l'oblit, amb Slvia Coppulo), TV3 (L'indret de la memria i Histria de Catalunya), i TVE-Catalunya (Les nostres coses), aix com a altres rdios i televisions catalanes d'mbit local o comarcal. Joaquim Maria Puyal li dedic Un tomb per la vida i Josep Maria Espins un Personal i intransferible, a TV3. 

Ha fet servir els pseudnims "David Ferrer", "Manuel Snchez Karr" i "Stanton B. Clayton". Durant el franquisme, solia signar "J. M. Ainaud" perqu no li castellanitzessin el nom.

Soci d'honor d'mnium Cultural, de l'Ateneu Enciclopdic Popular, de l'Associaci d'Escriptors en Llengua Catalana i del Foment Martinenc, aix com de nombroses entitats culturals. Ha estat president dels Amics de l'Institut Escola i dels Amics de la Ciutat (Barcelona), aix com del Quart Congrs Nacional de la Gent Gran, vice-president dels Amics de la Unesco i de la Fundaci Jaume Font, i membre de la junta de l'Ateneu Barcelons. s membre actiu de la Societat Catalana de Pedagogia. Tamb s patr de la Fundaci Joan Maragall, de la fundaci Carles Pi i Sunyer, de la Fundaci Baruch Spinozza, de la Fundaci Maria Aurlia Capmany i de la Casa-Museu Prat de la Riba (Castellterol), entre altres. Ha estat molt vinculat a Tossa de Mar, i ha rebut la Ginesta d'Or.

Ha collaborat en les commemoracions organitzades per la Generalitat de Catalunya: "Millenari de Catalunya", "Centenari de les Bases de Manresa", "Catalunya/Amrica", "Any Ferran Soldevila", "Any Artur Martorell", "Any Pere Vergs"... Va ser comissari adjunt del Pavell catal a l'Expo 92 de Sevilla.

 Obres .
 Prat de la Riba, home de govern (1973), Ariel, amb Enric Jard;
 Domnech i Montaner (1974);
 Els cinquanta anys del Dia del Llibre, Barcelona, Gremi d'Editors / Ed. Bruguera, 1976.
 Els anys del franquisme, Barcelona, Dopesa, 1978, amb Borja de Riquer i Josep Maria Colomer.
 Smbols de Catalunya (1978);
 Immigraci i reconstrucci nacional de Catalunya, Barcelona, Blume, 1980.
 Ventura Gassol, Barcelona, Nou Art Thor, 1984.
 Maci. Barcelona, Nou Art Thor, 1987.
 Catalunya, Barcelona, Departament de Comer, Consum i Turisme de la Generalitat de Catalunya, 1988 (tradut al castell, angls, alemany i francs);
 Prat de la Riba, Barcelona, Edicions 62, 1992.
 Francesc Camb, Barcelona, Labor cop., 1992.
 Barcelona, puerta europea a Amrica, Barcelona, Edimurtra, 1993.
 Barcelona 1888-1992, edici de biblifil, illustrada amb gravats a l'aiguafort per vint artistes Amat i cols. Olot, 1994 (Imp. Aubert) 211 p.
 El llibre negre de Catalunya, Barcelona, Planeta (1996) ;
 Ministres catalans a Madrid, Barcelona, La Campana (1996);
 El 1998 va publicar amb Albert Balcells i Gonzlez l'obra completa d'Enric Prat de la Riba.
 Mestres que han fet Catalunya, Ed. Mediterrnia (2002);
 Barcelona, anys trenta (2005);

En preparaci:
 Biografia: Carme Karr;
 Llibre de records: Els meus amics els llibres;

Altres obres:
 Barcelona: el somni de Don Bosco, conferncia pronunciada al Palau de la Generalitat de Catalunya el dia 8 d'abril de 1986. Barcelona, 1986 (Barcelona, Imp. Institut Politcnic, Escoles Professionals Salesianes) 35 pg.
 Barcelona en clau de pau, Barcelona, Edimurtra,  166 p.
 Barcelona, puerta europea de Amrica, Barcelona, Edimurtra, D. L., 1993, 281 p., 19 cm. ;
 Petita histria de Montserrat, traduda al castell, angls, francs, itali i japons.

Fotografies.



Enllaos externs.

Fitxa d'Enciclopdia Catalana.
Josep Maria Ainaud de Lasarte al web de l'Associaci d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC);
Ressenya de Salvador Domnech del llibre: Ainaud de Lasarte, Josep M., "Mestres que han fet Catalunya", Barcelona, Mediterrnia, 2001. A Guix nm. 286-7, juliol-agost del 2002.
1949: La primera "Antologia potica universitria": Ainaud de Lasarte, Josep Maria; 1986, Reduccions: revista de poesia, nm. 31.
Recull de premsa de l'acte d'homenatge que se li va fer al Museu d'Histria de Catalunya el 12 de juny de 2008.
Fotografies de l'acte d'homenatge.
Vdeo biogrfic exhibit a l'acte d'homenatge.
TV3 a l'homenatge.
Entrevistat per l'Antoni Bassas a "El Mat de Catalunya Rdio" (11/06/2008).

 Referncies .




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="178061" title="Ricard Salvat i Ferr" nonfiltered="2875" processed="2872" dbindex="72887">
Ricard Salvat i Ferr (Tortosa, Baix Ebre 1934) s un escriptor, director teatral i professor universitari catal.

Biografia.
Va nixer el 17 d'agost de 1934 a la ciutat de Tortosa, poblaci situada a la comarca del Baix Ebre. Va estudiar filosofia a la Universitat de Barcelona, esdevenint professor ajudant a la seva llicenciatura. Abandon aquest centre en solidaritat a l'expulsi de Jos Luis Lpez Aranguren, retornant-hi tres anys desprs.

Entre 1977 i 1986 fou director del desaparegut Festival Internacional de Teatre de Sitges, esdevenint aquell any catedrtic d'arts escniques a la Universitat de Barcelona.

Carrera professional.
Es va interessar pel mn del teatre a la universitat, on es relacion amb Feliu Formosa, Salvador Giner o Josep Maria Carandell, amb el qual l'un l'inters per realitzar teatre en catal. Iniciat en l'escriptura, l'any 1959 va guanyar la darrera convocatria del Premi Joanot Martorell amb la seva obra Animals destructors de lleis. L'any segent fund, juntament amb Maria Aurlia Capmany l'Escola d'Art Dramtic Adri Gual, i el 1975 l'Escola d'Estudis Artstics de l'Hospitalet de Llobregat. 

L'any 1965 va estrenar al Teatre Lliure la seva obra Ronda de mort a Sinera sobre textos de Salvador Espriu, considerada una pea fonamental en el teatre contemporani catal i que convert Espriu en l'anomenada "veu del poble". Aix mateix ha dut al teatre gran nombre d'obres d'altres autors, entre ells Solitud de Vctor Catal, Yerma de Federico Garca Lorca, El adefesio de Rafael Alberti, La bona persona de Sezun de Bertolt Brecht, La filla del mar d'ngel Guimer, El embrujado de Ramn Mara del Valle-Incln, Les bacants d'Eurpides o L'amansiment de la fera de William Shakespeare. 

L'any 1996 fou guardonat amb la Creu de Sant Jordi i el 1999 amb el Premi Nacional de Teatre, ambds guardons concedits per la Generalitat de Catalunya.

Obra escrita.
Prosa.
1961: Animals destructors de lleis Mxico DF: Xaloc;
1963: La cafetera Barcelona: Barrigtic;

Prosa literria.
1966: Els meus muntatges teatrals Barcelona: Ed. 62;
1966: El teatre contemporani Barcelona: Ed. 62;
1966: El teatre contemprani 1. El teatre s una arma? Barcelona: Ed. 62;
1966: El teatre contemprani 2. El teatre s una tica Barcelona: Ed. 62;
1975: Sempre la llum Barcelona: Canig;
1980: El teatre a Barcelona durant la illuminaci de gas i l'espectacle del XIX a Catalunya Barcelona: Seix Barral;
1990: Escrits per al teatre Barcelona: Institut del Teatre;
 
Teatre.
1963: Mort d'home. Els espies. Sis pantomimes Palma de Mallorca: Moll;
1965: Nord enll Barcelona: Occitnia;
1966: Ronda de mort a Sinera Barcelona: Barrigtic;
1981: Adri Gual i la seva poca Barcelona: Ed. 62;
1981: Salvat-Papasseit i la seva poca: per la joia s meva Barcelona: Ed. 62;

Enllaos externs.
 Informaci de Ricard Salvat a la Generalitat de Catalunya;
 Entrevista amb Ricard Salvat;
 Entrevista amb Ricard Salvat;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="178064" title="Albert Balcells i Gonzlez" nonfiltered="2876" processed="2873" dbindex="72888">
Albert Balcells i Gonzlez (Barcelona, 1940) s un historiador catal, catedrtic d'histria a la Universitat Autnoma de Barcelona i membre numerari de l'Institut d'Estudis Catalans des del 1986. Ha participat en nombroses obres collectives sobre histria contempornia de Catalunya. Ha editat amb Josep Maria Ainaud de Lasarte les obres completes de Prat de la Riba (1998-1999) i el 1995 va rebre la Creu de Sant Jordi. El 2003 ha format part de la candidatura d'Oriol Bohigas ala presidncia de l'Ateneu Barcelons.

 Obres .
 El sindicalisme a Barcelona (1916-1923) (1965);
 Els moviments socials a Catalunya, Pas Valenci i les Illes, cronologia 1800-1939 (1967, escrit amb Emili Giralt i Josep Termes);
 El problema agrari a Catalunya, la qesti rabassaire (1890-1936) (1969);
 Crisis econmica y agitacin social en Catalua de 1930 a 1936 (1971);
 Ideari de Rafael Campalans (1974);
 El arraigo del anarquismo en Catalua. Seleccin de textos de 1926-1934 (1974);
 Catalua contempornea (dos volums, 1974 i 1977);
 Trabajo industrial y organizacin obrera en la Catalua contempornea (1900-1936) (1974);
 Marxismo y catalanismo (1977);
 Histria Contempornia de Catalunya (1983);
 Rafael Campalans, socialisme catal (1985);
 Justcia i presons, desprs del maig de 1937 a Catalunya: intents regularitzadors del conseller Bosch Gimpera (1989);
 Histria del nacionalisme catal dels orgens al nostre temps (1992);
 L'escoltisme catal (1911-1978) (1993, amb Gens Samper);
 La histria de Catalunya a debat, els textos d'una polmica (1994);
 La Mancomunitat de Catalunya i l'autonomia (1996) ;
 Catalan Nationalism. Past and Present (1996) Traducci a l'angls del text de Geoffrey J. Walker;
 Miquel Coll i Alentorn. Historiografia i democrcia (1904-1990) (1999);
 Violncia social i poder poltic (2001), dedicat a la mort de Joan Peir;
 L'Institut d Estudis Catalans i la Diputaci de Barcelona sota el rgim franquista (2001);
 Histria de l Institut d Estudis Catalans (2002);
 Llus Companys i la seva poca (2002);

Enllaos externs.
Albert Balcells i Gonzlez a la pgina web de l'Institut d'Estudis Catalans;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="178074" title="Valent Castanys i Borrs" nonfiltered="2877" processed="2874" dbindex="72889">
Valent Castanys i Borrs (Barcelona, 1898 - 1965) fou un dibuixant, humorista, escriptor i comedigraf catal.

Principal figura i impulsor de la revista d'humor esportiu Xut!, nascuda el 1922. Fou collaborador d'un gran nombre de publicacions d'humor grfic i informaci general: En Patufet, El Senyor Canons, El Be Negre, La Veu de Catalunya, La Rambla. Va assolir una gran popularitat com a humorista radiofnic, conferenciant i escriptor, creant, per exemple la popular famlia Sistachs. Durant la guerra civil an a Donosti, on collabor a publicacions com Flechas i Pelayos, amb el pseudnim As. Desprs de la guerra collabor a Destino i al diari esportiu El Mundo Deportivo, que deix el 1946 per fer un acudit diari a El Correo Cataln a ms de crear El Once, amb el que pretengu emular l'xit del Xut!. Amb el seu humor blanc i costumista, un grafisme net i sense complicacions i un estil de caricatura estilitzada sense massa exageraci, fou un dels principals humoristes catalans de la postguerra.

Obra dramtica.
 El partit del diumenge, sainet de costums espotius en tres actes. En collaboraci d'Alfons Roure. Estrenat al Teatre Romea, el 19 de maig de 1925.
 El comte Mitjacana, comdia en tres actes. Estrenada al Teatre Apollo de Barcelona, el 17 d'octubre de 1925.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="178083" title="Kalaat Senan" nonfiltered="2878" processed="2875" dbindex="72890">
Kalaat Senan (tamb Kalat Es Senan, Kalat Snen i Kalaat Snen), s una ciutat de Tunsia a la governaci del Kef, a uns 45 km al sud-est de la ciutat de El Kef (Le Kef) i a uns 10 km de la frontera algeriana. la municipalitat t 5.044 habitants. s capalera d'una delegaci amb 20.070 habitants segons el cens del 2004. L'econmia una mica dinamitzada pel turisme (Altuburos, Hadra, Taula de Jugurta) continua essent tradicionalment agrcola, amb cereals i ramaderia.

Al sud de la ciutat hi ha la plana amb la muntanya de 1.255 metres d'altura, de forma plana, coneguda per Taula de Jugurta. La taula forma una fortalesa natural. Al segle XVIII fou el refugi del cap rebel berber Senan contra el bei, i d'aquest cap va venir el nom de la ciutat i de la font principal (Ain Senan). 






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="178086" title="Gran Premi de Turquia del 2006" nonfiltered="2879" processed="2876" dbindex="72891">
El Gran Premi de Turquia del 2006 va ser  disputat el 27 d'agost del 2006, al circuit  de Istambul. Fou la 14 carrera de la temporada.



 Resultats de la cursa .



 Altres .

 Pole:  Felipe Massa  1: 26. 907;
 Volta rpida: Michael Schumacher  1: 28. 005;










 



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="178089" title="Taula de Jugurta" nonfiltered="2880" processed="2877" dbindex="72892">
La Taula de Jugurta s una muntanya al mig d'una plana al sud de Kalaat Senan a la governaci del Kef, a Tunsia. T 1255 metres d'altura, amb penya-segats de 200 metres, i fou tradicionalment una fortalesa natural i un lloc de refugi.

Va portar els noms de Kalaat Mejjana, Kalaat Mergamenna, Kalaat Buchr i Kalaat al-Sikka, i sempre fou una fortalesa que servia per dominar la regi o de refugi pels habitants del poble de Mergamenna que era als seus peus. 

Fou fortalesa de Jugurta que hi fou assetjat per Gai Mari segons el relat de Sallusti. Tamb fou refugi dels vndals contra els bizantins el 533. El 647 s'hi van refugiar els berbers, derrotats pels rabs i el 686 fou fortalesa del rei berber Kosayla. 

El 908 els aglbides, derrotats a la plana pels fatimites, no s'hi van poder refugiar i foren aniquilats. Desprs fou utilitzada com a lloc de refugi pels califes fatimites i els emirs zrides. El 1283 l'emir hfsida Abu Faris fou derrotat a la plana per un usurpador per el seu oncle Abu Hafs es va refugiar a la muntanya i va reconquerir Tunis; el 1352 hi fou derrotat pels rebels l'hfsida Abu Ishak. 

El 1644 Hamuda Bei va vncer al xeic Hanecha, que tenia a la Taula un de les seves places fortes. El 1684 s'hi va refugiar Hussein ben Ali, acusat de traci per la dinastia murdita, i va agafar finalment el poder i fou el fundador de la dinastia husseinita. Al segle XVIII fou refugi del cap rebel berber Senan.

Fins al segle XIX s'hi va fer un mercat de bestia; desprs la menaa (vila de refugi) que hi havia al cim, fou abandonada. Al segle XX els francesos hi van establir una mina per desprs fou abandonada. Avui dia es un lloc turstic.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="178090" title="Gran Premi de Turquia del 2005" nonfiltered="2881" processed="2878" dbindex="72893">
El Gran Premi de Turquia del 2005 va ser  disputat el 21 d'agost del 2005, al circuit  de Istambul. Fou la 14 carrera de la temporada.





 Altres .

 Pole:  Kimi Rikknen  1: 26. 797;
 Volta rpida: Juan Pablo Montoya 1: 24. 770;







 


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="178093" title="Kasserine Nord" nonfiltered="2882" processed="2879" dbindex="72894">
Kasserine Nord s una delegaci de Tunsia a la governaci de Kaserine, formada per casi tota la ciutat de Kasserine (menys els barris del sud) i algunes de les viles de la rodalia (alguna vila al nord forma part de la delegaci de Kasserine Sud, molt ms extensa). La delegaci t una poblaci de 60.410 habitants al cens del 2004.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="178094" title="Gran Premi de Turquia del 2007" nonfiltered="2883" processed="2880" dbindex="72895">
El Gran Premi de Turquia del 2007 va ser  disputat el 26 d'agost del 2007, al circuit  de Istambul. Fou la 12 carrera de la temporada.



 Resultats de la cursa .




 Altres .

 Pole:  Felipe Massa  1: 27. 329;
 Volta rpida: Kimi Rikknen  1: 27. 295 a la  volta 57;


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="178096" title="Kasserine Sud" nonfiltered="2884" processed="2881" dbindex="72896">
Kasserine Sud s una delegacio de Tunsia a la governaci de Kasserine, formada pels barris al sud de la ciutat de Kasserine fins al Djebel Ettouila al sud, el Djebel Selloum a l'est, el Djebel Chambi a l'oest i el Djebel Semmama al nord. Les delegacions de Kasserine Nord i Ezzouhour quasi be queden enclavades en aquesta delegaci. T uns 20.980 habitants segons el cens del 2004.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="178098" title="Kbili Nord" nonfiltered="2885" processed="2882" dbindex="72897">
Kbili Nord s una delegaci de Tunsia a la governaci de Kbili, formada per la meitat de la ciutat de Kbili i les viles situades al nord-oest de les que l principal es El Baaz. T una poblaci segons el cens del 2004 de 30.480 habitants.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="178100" title="Kbili Sud" nonfiltered="2886" processed="2883" dbindex="72898">
Kbili Sud s una delegaci de Tunsia a la governaci de Kbili, formada per la meitat de la ciutat de Kbili i les viles situades al sud-oest i sud-est de les que l principal es Bazma. Cap a l'oest s'entre en el terreny erm del Choot El Djerid . T una poblaci segons el cens del 2004 de 28.390 habitants.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="178101" title="Klibia" nonfiltered="2887" processed="2884" dbindex="72899">


Klibia (      ) s una ciutat de la costa de Tunsia a la punta nord-est de la pennsula del Cap Bon, governaci de Nabeul, propera al Ras Mustefa, a uns 56 km al nord de Nabeul. Es port de pesca amb 15000 tones l'any (la pesca es practica pel sistema de llums als vaixells o pesca de llamper) sobretot sardines, sardinetes, anxoves i seitons, per t un desenvolupament turstic important. Tamb es produeix vi, amb el conegut com muscat de Klibia, afruitat i sec.

A la rodalia de la ciutat hi ha un far (al cap) i tamb una estaci meteorolgica.  La platja de la Mansourah a uns 3 km de la ciutat, gaudeix de gran reputaci i es considerada una de les millors de la Mediterrnia. Un altra platja de renom es la de Hammam Ghezaz. A l'estiu celebra un festival de la mar i cada dos anys un festival de cine amateur (FIFAK).

Fou l'antiga Aspis Clypea i fou fundada per Agtocles que li va donar els dos noms, un grec i un llat, que vol dir "escut" perqu aquesta es la forma que t el tur on va estar l'antiga ciutat. Quan Agtocles se'n va anar va passar als cartaginesos i el 256 aC fou ocupada pels romans per primera vegada i desprs fou destruda per Corneli Escipi Afric. El 45 aC fou convertida en colnia romana. Va ser possessi de vndals, bizantins i rabs. Del 1535 al 1546 fou saquejada tres vegades pels castellans. D'aquesta poca es conserva la fortalesa del segle VI construda pels bizantins en un promontori a 150 metres, que fou restaurada pels castellans i desprs pels otomans. El castell bizant (del segle V) es troba a la zona on van estar les viles romanes, on s'han trobat alguns mosaics importants especialment les escenes de cacera d'una vila del segle IV

La municipalitat es va crear per decret de 13 de desembre de 1957 en un permetre de 1026 hectrees. La poblaci de la ciutat es de 33.000 habitants i la de la municipalitat de 43.209 habitants. 













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="178106" title="Kerkennah" nonfiltered="2888" processed="2885" dbindex="72900">
Kerkennah es una delegaci de Tunsia a la governaci de Sfax, formada per les illes Qerqenna o illes Qurquens. T una poblaci de 15.620 habitants segons el cens del 2004.

Vegeu Qerqenna



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="178110" title="Kesra" nonfiltered="2889" processed="2886" dbindex="72901">
Kesra s una petitat ciutat de Tunsia a la governaci de Siliana a uns 50 km per carretera de Siliana. Esta en una zona frtil propera al riu Oued Marg Ellu, que rega les terres de Kesra, El Karia (a uns 7 km a l'est) i el Hamman (5 km a l'oest). T uns 4000 habitants. s capalera d'una delegaci amb 19.500 habitants el 2004. La zona boscosa, amb pins d'Alep, est declarada area natural sensible.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="178112" title="Kondar" nonfiltered="2890" processed="2887" dbindex="72902">
Kondar o Kindar s una petita ciutat de Tunsia a uns 33 km al nord-oest de Sussa a la governaci de Sussa. Es troba a la carretera entre Kairuan i Enfhida, prop d'eon acaba la Sebkhat o Sabkhat Kelbia o Sabkhat El Kabla, avui dia explotada gaireb be en la seva totalitat mercs a la construcci de tres rescloses a la zona. T uns 3000 habitants.  s capalera d'una delegaci amb 10.940 habitants. 






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="178113" title="Korba" nonfiltered="2891" processed="2888" dbindex="72903">
Korba (    ) s una ciutat de Tunsia a la costa oriental de la pennsula de Cap Bon, a la governaci de Nabeul i a uns 17 km a nord de la ciutat de Nabeul. La municipalitat t 34.807 habitants. L'activitat principal s el turisme, amb platges llargues i d'arena fina. L'agricultura se secundaria per tot i aix el cultiu de tomquets i pebrots es important i per aquests cultius se l'anomena "vila roja";; tamb s'hi cultiven maduixes i vinya. A l'estiu s'organitza un festival de teatre amateur. L'especialitat local s el teixit de la llana.

Fou la romana Curubis, que fou erigida en colnia sota August. Les runes romanes es conserven en un tur proper per son poc importants (unes cisternes i restes d'un aqeducte).Al segle XVII s'hi van establir els musulmans expulsats d'Andalusia pels castellans, que van influenciar en les construccions i en els seus carrer laberntics que li donen una certa originalitat dins les ciutat de la pennsula. 

La municipalitat fou creada per decret de 31 de desembre de 1957, en una superfcie de 1500 hectrees. Es capalera d'una delegaci amb 57.250 habitants segons el cens del 2004.

Personatges famosos de la vila son l'autor teatral Nacer Khemir i l'ex ministre de l'educaci nacional i desprs diputat Hedi Khlil







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="178115" title="Le Kram" nonfiltered="2892" processed="2889" dbindex="72904">
Le Kram s una ciutat de Tunsia entre La Goulette i Cartago (de la que la separen al nord Salamb i al sud Kheireddine) a la governaci de Tunis, a uns 12 km de la ciutat de Tunis. La municipalitat (formada el 2001 per segregacio de La Goulette) t 58.152 habitants i s capalera d'una delegaci amb 50.580 habitants. Molt propers hi ha els terrenys de la Fira Internacional de Tunis. T un canal que comunica el llac de Tunis amb la mar.

La ciutat es va dir Kram El Ag i els francesos ho van convertir en Le Kram. La paraula rab Kram vol dir "arbre fruiter". Ahmed II va donar el domini d'aquestes terres al seu ministre de la guerra Mustafa Agha. Els europeus hi van consruir mansions durant el domini francs. 





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="178118" title="Ksar (Tunsia)" nonfiltered="2893" processed="2890" dbindex="72905">
Ksar s una ciutat de Tunsia a la governaci de Gafsa, a uns 5 km al sud-oest de Gafsa. La seva activitat econmica s agrcola, amb explotaci del palmerar. T estaci de ferrocarril. La seva poblaci es de 9000 habitants. s capalera d'una delegaci amb 30.720 habitants al cens del 2004. En el seu territori s troba l'aeroport Internacional de Gafsa-Ksar.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="178130" title="Hawa Mahal" nonfiltered="2894" processed="2891" dbindex="72906">
Hawa Mahal, o el "Palau dels Vents", s un palau a Jaipur, Rajasthan,  l'ndia, construt el 1799 pel maharaja Sawai Pratap Singh  i dissenyat per Lal Chand Usta. Forma part del Palau de la Ciutat i est composta de Zenana o cambres de dones, les cambres de l'harem. La seva intenci original era permetre a les senyores reials observar quotidianitat al carrer sense ser vistes.

El palau t cinc pisos, els dos superiors una mica ms estrets, el que li confereix una certa forma piramidal. Est construt en gres vermell i rosa, amb incrustacions realitzades en xid de calci. La faana que dna al carrer t un total de 953 finestres petites. El vent que circulava a travs d'elles li va donar nom al palau. Aquest vent s el que permetia que el recinte es mantingus fresc fins i tot a l'estiu.

L'Hawa Mahal no est envoltat de jardins com sol ser habitual als palaus indis sin que es troba al centre d'un dels principals carrers de la ciutat. L'estructura exterior del palau recorda a la cua d'un pa, animal de gran simbolisme a l'ndia. No existeixen escales que portin als pisos superiors als quals s'accedeix mitjanant rampes. Est considerat com el mxim exponent de l'arquitectura Rajput. Encara que en l'actualitat es conserva poc ms que la faana, el palau s'ha convertit en el smbol de Jaipur.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="178132" title="Assemblea Nacional de Galles" nonfiltered="2895" processed="2892" dbindex="72907">
 
L'Assemblea Nacional de Galles (Cynulliad Cenedlaethol Cymru, en galls) s el parlament amb poder legislatiu de Galles. 

L'edifici de l'Assemblea, conegut com Senedd va ser dissenyat per Richard Rogers i  inaugurat el mar de 2006 per la Reina Isabel II d'Anglaterra.


Enllaos externs.
Web Oficial;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="178135" title="Udaipur (ciutat)" nonfiltered="2896" processed="2893" dbindex="72908">

Udaipur () (hindi:       ), s una ciutat i capital del districte de Mevar a l'estat de Rajasthan, l'ndia, situada a pocs km al nord de Chawand. Fou la capital histrica de l'antic regne rajput de Mewar.

Situada a la vall alta del Berach, subafluent del Ganges, s un centre comercial, agrcola i industrial (txtil, qumica i artesania). Des del 1962 compta amb una universitat. T aeroport.

Fundada per Udai Sing el 1567, substitu Chitor com a capital del regne rajput de Mevar (anomenat des d'aleshores regne d'Udaipur) fins a la integraci a l'estat del Rajasthan el 1948. Actualment t uns lmits fora ms reduts que els de l'antic regne. Conserva diversos palaus, residncies i temples. Sobresurten el Palau d'Udaipur i el Jag Niwas, situat en una petita illa dins el llac Pichola.

Tamb destaca el temple Jagdish.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="178136" title="Hotel Hesperia Tower" nonfiltered="2897" processed="2894" dbindex="72909">

L'Hesperia Tower s un edifici emplaat al barri de Bellvitge de l'Hospitalet de Llobregat (Barcelons), inaugurat el 2006.

Consisteix en una torre de 28 plantes i 105 metres; s, per tant, l'edifici ms alt de la ciutat, fins que es construeixin els edificis de la Plaa Europa. Est coronat per una cpula de vidre que alberga un restaurant panormic dirigit pel cuiner Santi Santamaria, que fou inaugurat el maig del 2006. Ha estat dissenyat pels estudis de l'arquitecte britnic Richard Rogers, juntament amb els dels arquitectes Luis Alonso i Sergi Balaguer. L'edifici est situat al sud de la ciutat, concretament al barri de Bellvitge, i alberga un hotel de 5 estrelles de la cadena Hesperia que disposa de 280 habitacions, un centre de congressos de 5.000 m i un centre esportiu.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="178137" title="Palau d'Udaipur" nonfiltered="2898" processed="2895" dbindex="72910">
El Palau d'Udaipur s el palau del Rn a la vora del llac Pichola, a Udaipur, Rajasthan, l'ndia. La seva part ms antiga s el Raj Aangan, la cort reial que data de 1571. Regularment ampliat en el transcurs del temps, s un encadenament laberntic de palaus: Manak Mahal, el palau de rob, Zenana Mahal, el palau de les dones, Dilkusha Mahal, el palau de l'alegria, Chini Chitrashala, el sal xins enrajolat de faiances xineses i holandeses, Moti Mahal, el palau de les perles, Sheesh Mahal, el palau dels miralls... Una part ha estat condicionada com a hotel, mentre que la resta s'ha convertit en museu.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="178139" title="Simfonia nm. 1 de Schumann" nonfiltered="2899" processed="2896" dbindex="72911">

La Simfonia nm. 1 en si bemoll major, Op. 38 ("Primavera"),  va ser la primera simfonia composta per Robert Schumann. Tot i que Schumann havia fet alguns "intents simfnics" la tardor de 1840, poc desprs de casar-se amb Clara Wieck, no va compondre la simfonia fins al principi de l'any 1841. Schumann va esbossar la simfonia en quatre dies, des del 23 de gener al 26 de gener, i va concloure l'orquestraci el 20 de febrer. L'estrena va tenir lloc el 31 de mar de 1841 a Leipzig, sota la direcci de Felix Mendelssohn. Va obtenir una clida acollida.  Fins la composici d'aquesta primera simfonia, Schumann era molt conegut per les seues obres per a piano o per a veu.  Clara el va encoratjar a compondre msica simfnica.  El subttol de "Simfonia Primavera" li va ser atorgat, d'acord amb els diaris de Clara, pels poemes a la primavera d'Adolph Boettger. No obstant aix, el mateix Schumann va manifestar que havia estat inspirada pels seus lieder Liebesfruehling (Primavera d'amor) Op. 37, sobre poemes de Friedrich Rckert.

La simfonia t quatre moviments:
I. Andante un poco maestoso   Allegro molto vivace;
II. Larghetto;
III. Scherzo: Molto vivace   Trio I: Molto piu vivace   Trio II;
IV. Allegro animato e grazioso;

Est orquestrada per a 2 flautes, 2 obos, 2 clarinets, 2 fagots, 2 trompes, 2 trompetes, 3 trombons, timbals, triangle i corda. Schumann va incorporar revisions fins la publicaci de la partitura l'any 1853. La durada de l'obra oscilla, segons el director, entre els 29 i els 32 minuts. 

Discografa selecta. 
 Robert Schumann: Simfonies 1-4 & Obertura "Manfred". Orquestra de Cleveland, George Szell (Sony Classical Masterworks Catalog No. 62349), 10/01/1996;
 Robert Schumann: Simfonies 1-4. Orquestra Filharmnica de Viena, Leonard Bernstein  (Deutsche Gramophon Double Catalog No. 453049), 02/11/1997   ;
 Robert Schumann: Simfonies 1-4 & Obertura, Scherzo i Finale. Dresden Staatskapelle, Wolfgang Sawallisch (EMI Great Recordings of the Century Catalog No. 67771), 04/09/2002;
 Robert Schumann: Simfonies (inclou les dues versions de la Simfonia nm. 4 i la primerenca Simfonia en sol menor); Obertura, Scherzo i Finale; i Konzertstck en fa. Orchestre Revolutionnaire et Romantique, Sir John Eliot Gardiner. (Archiv, Catalogue No. 457591), 12/5/1998;

Enllaos externs.
;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="178140" title="All Nippon Airways" nonfiltered="2900" processed="2897" dbindex="72912">


 (), tamb coneguda com Zennikk  o ANA, s una aerolnia japonesa.
T la seva seu a Tquio. Anteriorment era el principal operador domstic de Jap, en l'actualitat s el segon operador domstic i internacional desprs del seu principal competidor Japan Airlines. Va ser fundada el 1952 com Nippon Helicopter.
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="178141" title="Blue1" nonfiltered="2901" processed="2898" dbindex="72913">
 
Blue1 (Codi IATA: KF, ICAO: BLF) s una aerolnia finlandesa radicada a l'aeroport d'Hlsinki-Vantaa. s una companyia regional dependent de Scandinavian Airlines System (SAS) que realitza les seves connexions entre Hlsinki, Estocolm i Copenhaguen. 

Tamb opera vols nacionals i altres destinacions a Europa. A ms de la base a Vantaa, tamb compta amb hubs als aeroports de Copenhaguen-Kastrup i Estocolm-Arlanda. Blue1 s el primer membre regional de Star Alliance.

 Histria . 
L'aerolnia es va instaurar el 1987 i va comenar a operar el 1988 sota el nom de Air Botnia. Va ser comprada el 1998 per Scandinavian Airlines System (SAS). El gener de 2004, quan la companyia de baix cost Flying Finn es va anar a la fallida, l'aerolnia va ser renombrada com Blue1. Va comenar amb vols de Flying Finn i la primera destinaci va ser Oulu, desprs van venir Kuopio, Rovaniemi o Turku. Pertany a Star Alliance des del 3 de novembre de 2004. 

Flota. 
La flota de Blue1 consta dels segents avions (maig de 2006): 
7 Avro RJ85, 84 passatgers ;
2 Avro RJ100, 99 passatgers ;
3 McDonnell Douglas MD-90, 166 passatgers ;
5 Saab 2000, 47 passatgers;

Enllaos externs .
Web oficial de Blue1;
Web oficial de Scandinavian Airlines System;
Web oficial de Star Alliance;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="178143" title="Jodhpur (ciutat)" nonfiltered="2902" processed="2899" dbindex="72914">

Jodhpur (hindi:       ) s una ciutat del Rajasthan, a l'ndia. s coneguda com la ciutat blava degut a que moltes cases sn pintades d'aquest color, en un principi assenyalant les cases dels bramans, desprs per rebutjar la calor i els mosquits; per la ciutat s'anomena tamb "ciutat del sol" per les lluminoses postes de sol de les que gaudeix tot l'any. Fou l'antiga capital del principat de Marwar o Jodhpur. 

 Consideracions generals .

Endinsada en el desert de Thar, s centre comercial de cot, blat i llana, i t indstria manufacturera d'aquests productes, i treballs artesanals en laca i vori. La ciutat vella est rodejada d'una muralla de pedra amb sis gran portes (Nagauri, Merati, Sojati, Jalori, Siwanchi i Chand pol). Est situada a 340 km de Jaipur, la capital de l'estat del Rajasthan, del qual s la seva segona ciutat en poblaci, i es troba a 232 metres sobre el nivell del mar. 

 Poblaci i clima .

Al cens del 2001 figura amb una poblaci de 846.408 habitants, i actualment (2008) deu estar prop del mili. El 53% sn homes, i el 47%, dones; el 67% est alfabetitzat (75% homes i 57% dones). El 14% de la poblaci t menys de 6 anys.

El seu clima s sec i rid, excepte la temporada de pluges de juliol a setembre. La mitjana anual de pluja es de 360 mm. Les temperatures sn extremes entre mar i octubre excepte durant el mons; del novembre al febrer es calorosa al de dia per fresca a la nit.

 Histria .

Jodhpur fou fundada per Rao Jodha, el cap dels rajput rathor i senyor (rao) de Marwar, el 1459. La capital es va traslladar des de Mandor o Mandore i aviat va donar nom al estat. Era un nus comercial entre Delhi i Gujarat i s'hi feia comer de opi, coure, seda, sndal, dtils i caf. L'estat fou feudatari de l'Imperi mogol i dels mahrates, i el 1819 va quedar sota protectorat de la Companyia Britnica de les ndies Orientals. El 30 de mar de 1949 l'estat i la ciutat van quedar dins el nou estat de Rajasthan a la Uni ndia.

 Edificis i llocs d'inters a la ciutat i zona de influncia .


Umaid Bhawan Palace;
Mehrangarh Fort;
Jaswant Thada ;
Temple d'Osiyan;
Galeria d'art Kaman ;
Girdikot ;
Mercat Sardar;
Maha Mandir;
Museu del Govern ;
Parc Mandore;
Mandore;
Llac Kaylana i jardins;
Llac Balsamand ;
Llac Sardar Samand i palau;
Dhawa(Dholi) rea forestal;
Khichan;
Osian;
Rajasthan High Court;
Jai Narain Vyas University;
National Law University of Jodhpur;
Dr. S.N. Medical College;
MBM Engineering College of Jodhpur;
Ayuvedic University, Jodhpur;
Lachoo memorial college of science and technology;
Jodhpur institute of engineering & technology;
Jodhpur Engineering College And Research Centre;
Kushal Education Trust;

 Fires i festivals .
Festival de Marwar;
Gangaur;
Teej;
Fira de Nag Panchmi;
Mahaveer Jayanti;
Shietla Mata;
Baba Ram Dev;

 Plats de la cuina local .

Makhaniya Lassi;
Mawa Kachori;
Pyaaj Kachori;
Panchkuta;
Lapsi ;
Kachar mircha curry ;
Kadhi ;
Baajre ka sogra.

 Personatges famosos .

Partab Singh, sobir d'Idar i regent de Jodhpur;
Umaid Singh, maharaj;
Hanwant Singh, maharaj;
Rajmata Krishna Kumari;
Gaj Singh , maharaj;
Jai Narayan Vyas  ;
Barkatullah Khan   ;
Kan Singh Parihar;
Chand Mal Lodha ;
Milap Chand Jain ;
L. N. Chhangani   ;
Guman Mal Lodha;
Dr. L. M. Singhvi;
Ashok Gehlot   ;
Rao Raja Hanut Singh;
Kailash Sankhala;
D.R. Mehta    ;
Man Mohan Sharma   ;
Major Shaitan Singh Bhati;
Komal Kothari;
Mahipal;
A. D. Bohra;

 Economia .

L'economia de la ciutat est basada en els objectes artesans, principalment mobles, que ha superat totes les altres activitats i ocupa directa o indirectament a dues-centes mil persones. Altres industries sn el txtil, utensilis de metall, bicicletes, tinta i objectes d'esport; tamb es produeixen braalets, ganivets, estores, objectes de vidre i marbres. El turisme s tamb una activitat molt destacada.

Un important mercat de llana i productes del camp es fa a la ciutat. En els productes agrcoles destaca el blat i els famosos pebrots vermells anomenats Mathania. La mineria est representada pel guix i la sal.

Hi ha bases de la Fora Aria, de l'Exrcit i de les Forces de Seguretat de Frontera, que tamb mouen certa activitat.

Enllaos externs.

 Vista aria de Jodhpur (Imatge per Satllit);
 Jodhpur;
 Rajasthan Tourism;
 Web oficial de Jodhpur;
 Fotos de la ciutat de Jodhpur;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="178144" title="Simnides" nonfiltered="2903" processed="2900" dbindex="72915">


Onomstica:

Simnides d'Amorgos o Simnides de Samos, poeta grec de mitjans del s. VII aC;
Simnides de Ceos, poeta lric grec (vers 556-469 aC);
Simnides de Ceos el Jove, poeta grec nt de Simnides de Ceos ;
Simnides de Carist, poeta pic grec ;
Simnides de Magnsia, poeta pic grec;
Simnides (historiador), historiador grec ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="178145" title="Vilanova de la Muga" nonfiltered="2904" processed="2901" dbindex="72916">

Vilanova de la Muga s un poble de 231 habitants (2005) del municipi de Peralada, a la comarca de l'Alt Empord.

 L'esglsia de Santa Eullia .
L'esglsia de Santa Eullia sembla estar construda a mitjans del segle XI. D'aquesta poca noms resten les naus laterals i l'absis. Els murs no tenen cap tipus de decoraci llombarda. 
Pel que fa a la nau central i el seu absis, sembla ser que van tenir una reconstrucci important a finals del segle XII o principis del XII. Les naus es comuniquen per tres arcs. 

Les naus laterals tenen voltes en quart de cercle, mentre que les de l'absidiola els tenen en quart d'esfera. 
Al mur que dona a la cara oest, es troba una petita lpida tallada en pedra calcria, que contindria els ossos d'un nen.

L'absis central est plena de frescos que daten del segle XIII i que han sigut restaurats posteriorment:
 El mur es troba dividit en 3 parts:
 La vida pblica de Jess a dalt,
 Motius ornamentals al centre ;
 Representacions de cortines a la part inferior;



 Bibliografia .

 Enciclopdia Catalunya Romnica;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="178147" title="Simnides de Ceos" nonfiltered="2905" processed="2902" dbindex="72917">
Simnides de Ceos (vers 556 aC-468 aC) va ser un poeta lric grec nascut a l'illa de Ka. Va ser incls, a la llista cannica dels nou poetes lrics pels estudiosos de l'Alexandria hellenstica. 

Biografia.
Durant la seva joventut va ser mestre de poesis i msica a la seva Kea natal, i fou autor de diverses composicions per festivals d'Apollo. Va emigrar a Atenes, a la cort del tir Hiparc, mecenes de la literatura. Desprs de l'assassinat d'Hiparc el 514 aC, Simnides va desplaar-se a Tesslia, on va gaudir del patronatge de les famlies Scopadae i Aleuadae.

Cicer (De oratore, ii. 86) narra la histria del final de les seves relacions amb els Scopadae. El seu patr, Scopas, va retreure-li durant un banquet que dediqus massa espai als dioscurs en una oda que celebrava la victria de Scopas en una cursa de carros. Scopas va renunciar a pagar la totalitat dels honoraris i va dir-li a Simnides que demans als dioscurs la resta. Poc desprs, van anunciar a Simnides que dos homes joves volien parlar amb ell, i just quan va deixar la sala del banquet per anar-hi a parlar, el sostre va ensorrar-se matant a Scopas i als seus convidats. Aparentment s cert que algun desastre va causar l'extinci de la famlia Scopadae. Desprs de la batalla de Marat, Simnides va tornar a Atenes, per aviat va marxar a Siclia convidat per Hier I de Siracusa, a la cort del qual va passar la resta de la seva vida.

La seva reputaci com a home docte la demostra l'estesa creena de qu ell va introdur la distinci entre les vocals llargues i curtes ( ,  ,  ,  ), que desprs s'adoptarien a l'alfabet jnic que es va implantar en l's general durant el govern de l'arcont Eucleides (401 aC). Tambs va ser l'inventor d'un sistema mnemnic (Quintili xi.2,n).

Tant gran era la seva popularitat que fins i tot tenia influncia en els afers poltics. Es diu que va ser capa de reconciliar Hier i Thero a la viglia d'una batalla entre els seus exrcits. Era amic ntim de Temstocles i de l'espart Pausnies, i els seus poemes sobre la guerra contra els perses van representar un impuls poders al patriotisme grec.

Pels seus poemes en podia arribar a demanar qualsevol preu. Autors posteriors, a partir d'Aristfanes, el van acusar d'avar. Probablement amb ra: la reina de Hier va demanar-li un cop si era millor nixer ric o nixer geni, i ell contest que "ric, ja que de geni sempre se'n troba a les portes dels rics". Un altre cop, alg li va demanar que escrivs de franc un poema laudatori pel qual oferia les ms sentides grcies. Simnides li va contestar que tenia dos cofres, un ple d'agraments i un ple de diners, i que quan els va obrir va descobrir que el primer li era del tot intil.

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="178148" title="Felip Dalmau I de Rocabert" nonfiltered="2906" processed="2903" dbindex="72918">

Felip Dalmau (I) de Rocabert i de Montcada fou vescomte de Rocabert entre 1342 i 1392. 

Home molt influent en les altes esferes poltiques del seu temps, fou tamb un home de lletres relacionat amb els cercles illustrats i els poetes de l'poca. 

Biografia.
Era fill del vescomte Jofre V de Rocabert i d'Elisenda de Montcada, neboda de la reina homnima. Va comenar la seva vida com a noble bregs en diferents bandositats contra el vesccomte de Cardona i el comte d'Urgell i l'infant Ramon Berenguer. Al cap de poc temps (1357), participava a la guerra de Castella i el 1361 era un dels encarregats de negociar la pau, juntament amb Bernat de Cabrera i Galceran de Crulles; com que la pau fou poc duradora, torn a la lluita i es va mostrar molt eficient a Carinyena i a Aiora. 

Quan Pere III el Cerimonis va fer executar el seu privat Bernat de Cabrera, Felip Dalmau retorn als seus dominis i plant cara al rei, per el conflicte acab amb la mediaci dels comtes d'Urgell i de Foix. Aix, el 1366 ja tornava a actuar com a militar defensant el Rossell de l'atac de Jaume de Mallorca, per no se sentia gaire comproms amb el rei d'Arag i va passar al servei d'Enric de Trastmara, a Castella, al qual prest serveis molt decisius en el seu ascens a la corona. 

A partir de 1368 Felip Dalmau tornava a ser a Catalunya, ara molt lligat a l'hereu, Joan, duc de Girona,  del qual fou camarlenc. La reconciliaci amb el rei va venir grcies al fet literari, en ser un dels agregats culturals del rei, juntament amb l'infant Pere, comte de Ribagora. Aix, quan Pere el Cerimonis va acceptar la sobirania dels ducats d'Atenes i Neoptria hi envi Felip Dalmau com a primer vicari general dels territoris, per s'hi va estar poc temps. De tornada a Catalunya, el rei li encoman d'anar a alliberar la reina Maria de Siclia del setge que li havia posat el bar sicili Artal d'Alag al castell d'Agosta i de portar-la a Barcelona. 

Quan el rei Pere i el seu fill es van distanciar definitivament, Felip Dalmau va prendre partit per l'hereu i aix li va suposar un breu exili. A la mort del rei Pere (1387), torn i fou un home de confiana del nou monarca. El 1389 va defensar el Rossell de la Invasi d'Armanyac per part de Joan III d'Armagnac.

El 1392 s'embarcava cap a Siclia amb l'expedici de l'infant Mart, duc de Montblanc. Mor en aquesta illa aquell mateix any.

Obres.
Es conserva un debat potic entre Felip Dalmau de Rocabert i Jaume March sobre la primacia de l'estiu o de l'hivern, clos amb una "sentncia" rimada escrita per Pere III.

D'altra banda, ell s el Dalmau de Rocabert i el vescomte de Rocabert al qual alludeixen fonts catalanes i castellanes com a ents en falconeria i com a autor de receptes i d'una obra tcnica sobre aquesta matria, que porta el ttol de Llibre de cetreria. Aquesta obra l'hauria escrit a instncia d'un cert "don Pedro Dessa" i la dedic al "cardenal de Valncia", a identificar amb Jaume d'Arag, bisbe de Valncia i, des de 1387, cardenal, amb el qual compartia aquesta afecci. Cal datar-la, doncs, entre 1387 i 1392.

Npcies i descendncia.
Felip Dalmau es cas en primeres npcies amb Antnia d'Alag, filla d'Artal d'Alag, amb la qual no va tenir descendncia. 

En segones npcies es cas amb Esclarmunda de Fenollet, filla de Bertran de Fenollet, germ de Pere VII de Fenollet, vescomte d'Illa-Canet. 

D'aquest matrimoni van nixer: 
 Jofre VI de Rocabert, hereu del vescomtat;
 Joana de Rocabert, casada amb Pere II d'Empries;
 Elieta, casada amb Eirmeric VI, vescomte de Narbona;
 Bernat Hug;
 Belarmunda;
 Esclarmunda (o Elvira), casada amb Ramon de Perells, vescomte de Roda i de Perells;
 Elisenda, casada amb Hug II d'Anglesola, senyor de Miralcamp;

Bibliografia.
Edicions de les seves obres.
Jaume March, Obra potica, ed. a cura de Josep Pujol, Barcelona, Barcino, 1994.
Josep Porter Rovira (ed.), Llibre de cetreria compost per lo vescomte de Rocabert, Barcelona, Asociacin de Biblifilos de Barcelona, 1951 (edici facsmil).
Jordi Querol San-Abdon (ed.), El Llibre de cetreria del vescomte de Rocabert: edici i estudi d'un tractat de falconeria escrit a la Corona d Arag, treball de recerca del Programa d Histria de les Cincies, Universitat Autnoma de Barcelona, 2004 de: Jordi Querol San Abdon, L'art de la falconeria a la Corona d'Arag durant la Baixa Edat Mitjana: edici i estudi dels escrits en catal, tesi doctoral de la Universitat Autnoma de Barcelona, en preparaci (dir. Mart Pumarola i Llus Cifuentes).

Estudis.
Llus Cifuentes, La cincia en catal a l'Edat Mitjana i el Renaixement, Barcelona-Palma, Universitat de Barcelona-Universitat de les Illes Balears, 2002 edici revisada i ampliada 2006, p. 153.
Santiago Sobrequs i Vidal, Els barons de Catalunya, Barcelona, Teide, 1957.
Xavier Trias de Bes, "El Llibre de cetreria del vescomte de Rocabert: luces y sombras de un cdice cataln del siglo XVI", Anuario de la Asociacin de Biblifilos de Barcelona (1993-1994), 21-36.

Enllaos externs.
Edici electrnica del debat potic entre Felip Dalmau de Rocabert i Jaume March;
Obres de falconeria en catal durant la Baixa Edat Mitjana (Scincia.cat);










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="178149" title="Argument de robatori d'estratgia" nonfiltered="2907" processed="2904" dbindex="72919">
En teoria de jocs combinatria, un argument de robatori d'estratgia s un tipus de raonament general per demostrar que en determinats jocs per a dos jugadors, de suma nulla, simtrics i amb informaci perfecta, el segon jugador no pot tenir cap estratgia guanyadora; s a dir, cap conjunt de jugades que li garanteixin la victria independentment de qu faci l'altre jugador.

Es tracta d'un tipus de demostraci per reducci a l'absurd. Es comena suposant que el segon jugador disposa d'una estratgia guanyadora S. Llavors el primer jugador pot robar l'estratgia del segon fent una primera jugada a l'atzar i a continuaci seguir l'estratgia S del segon jugador, de forma que es converteix en el segon jugador a tots els efectes. Com que l'estratgia S s guanyadora per la hiptesi inicial, resulta que l'existncia d'una estratgia guanyadora per al segon guanyador implica l'existncia d'una estratgia guanyadora per al primer, situaci que s contradictria perqu no pot ser que ambds jugadors tinguin estratgies guanyadores. Per tant, no existeix estratgia guanyadora per al segon jugador.

Aquest tipus d'argument es pot aplicar a jocs com l'Hex, el tres en ratlla, el gomoku i, en general, els jocs del tipus tres en ratlla generalitzats, els jocs m,n,k i tots els jocs d'aquest tipus en qu una jugada addicional no suposa mai un desavantatge.

L'argument de robatori d'estratgia permet demostrar l'existncia d'una estratgia per no permet determinar aquesta estratgia, s a dir, permet construir teoremes d'existncia no constructius.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="178154" title="Joana de Rocabert i de Fenollet" nonfiltered="2908" processed="2905" dbindex="72920">
Joana de Rocabert i Fenollet fou filla del vescomte de Rocabert Felip Dalmau I de Rocabert i d'Esclarmunda de Fenollet, filla del vescomte d'Illa-Canet. 

Es va casar amb Pere II d'Empries, el darrer comte de la segona dinastia d'Empries, amb el qual no tingu descendncia. 

Pere mor el 1402, havent designat la seva esposa com a hereva universal i, subsidiriament, el seu cunyat, el vescomte Jofre VI de Rocabert. D'entre les seves possessions, atorg personalment a Joana la baronia de Verges (Verges, la Tallada i Bellcaire), Camallera i el castell de Requesens, situats al comtat d'Empries, i la vila de Vin, al Conflent.

El rei Mart, per tal d'impedir la concentraci feudal que en resultaria, invoc l'acta de donaci del comtat d'Empries a l'infant Pere i als seus descendents (1325), que n'estipulava la reversi a la corona en cas de manca de descendncia directa, declar el comtat unit a la corona i l'ocup. 

Jofre VI de Rocabert mor el 1403, deixant un hereu (Dalmau VIII) de curta edat, circumstncies que van afavorir l'xit de la iniciativa reial. El canvi de dinastia (1412) va propiciar que, a la mort de Joana (1416), Dalmau VIII de Rocabert aconsegus d'Alfons el Magnnim algunes compensacions territorials (les donacions personals a Joana, efectives el 1418) a canvi de renunciar als drets que el testament de l'ltim comte d'Empries li atorgava sobre el comtat, que el monarca cediria a un dels propis germans.  



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="178155" title="Nanotecnologia" nonfiltered="2909" processed="2906" dbindex="72921">

La nanotecnologia s un camp de les cincies aplicades dedicat al control i manipulaci de la matria a una escala menor que un micrmetre, s a dir, a nivell d'toms i molcules. El ms habitual s que tal manipulaci es produeixi en un rang d'entre un i cent nanmetres. Per fer-se una idea de la mida tan petita que pot ser un nanobot (un robot de proporcions microscpiques fet amb nanotecnologia), ms o menys, un de 50 nm t la mida de 5 capes de molcules o toms (depenent del que estigui fet el nanobot).

Nano- s un prefix grec que indica una mesura, no un objecte, de manera que la nanotecnologia es caracteritza per ser un camp essencialment multidisciplinar, i cohesionat exclusivament per l'escala de la matria amb la qual treballa.

Histria de la nanotecnologia.
Tot comena quan Richard Feynman (1918-1988), de la Universitat Tecnolgica de California, va guanyar el Nobel de Fsica] el 29 de desembre del 1959 i don una conferncia que va significar el principi de la nanocincia. En ella afirm:

 

Des de llavors, els cientfics interessats en el tema no han deixat d investigar fins a obtenir uns resultats que han involucrat a una gran varietat de cincies, com la qumica (molecular i computacional), la bioqumica, la biologia molecular, la fsica, l electrnica, la informtica, la medicina, la robtica, etc.

Aplicacions.
Les presents aplicacions de la nanotecnologia sn: explorar volcans, agafar informaci de les missions espacials extraterrestre, simular la vida i el comportament d insectes i altres animals, portar a terme operacions elementals en ambients perillosos (radioactius, submarins, corrosius, etc), vigilar i activar alarmes en zones de seguretat, torneigs de sumo, catalitzadors, dessalinitzaci de l aigua, etc.

I com a futures aplicacions: nous sensors per a la medicina, per al control mediambiental , i per a fabricaci de productes qumics i farmacutics, materials ms lleugers per a  les indstries d aeronutica i autombil, tecnologies visuals que permet millors pantalles (ms lleugeres i ms flexibles), aparells tan comuns com impressores, reproductors de CDs, airbags, etc.

 Vegeu tamb .
 Nanoenginyeria;
 Nanobiotecnologia;
 Qumica supramolecular;

































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="178156" title="Joc de suma nulla" nonfiltered="2910" processed="2907" dbindex="72922">
En teoria de jocs un joc de suma nulla s una situaci en qu els beneficis o les prdues d'un jugador queden exactament equilibrades per les prdues o els guanys dels altres jugadors. S'anomena de suma nulla perqu quan se sumen els guanys de tots els participants i se'n resten les prdues, el resultat s zero. En la situaci ms restringida de jocs de tauler per a dues persones, equival a dir que o b guanya un jugador, o b guanya l'altre o hi ha un empat. La suma nulla s un cas especial del cas ms general de joc de suma constant, en qu els beneficis i les prdues de tots els jugadors sumen el mateix valor. Tallar un pasts s una situaci de suma constant o nulla perqu portar-te un tros ms gran redueix la quantitat de pasts que li queda als altres. Les estratgies ptimes per a jocs de suma nulla de dos jugadors solen emprar estratgies o algoritmes minimax.

Les situacions en qu els participants poden beneficiar-se o perdre alhora, com l'intercanvi de productes entre un estat que produeix un excs de taronges i un altre que produeix un excs de pomes, en la qual ambdues es beneficien de la transacci, es denominen jocs de suma no nulla. Quan es tracta una situaci de suma no nulla com si fos una situaci de suma nulla es produeix una fallcia de suma nulla.

L'any 1944 John von Neumann i Oskar Morgenstern van demostrar que qualsevol joc de suma nulla amb n jugadors s, de fet, una forma generalitzada d'un joc de suma nulla per a dues persones, i que qualsevol joc de suma no nulla per a n jugadors pot reduir-se a un joc de suma nulla per a n + 1 jugadors, on el jugador n + 1 representa el guany o prdua total (es pot considerar com la banca que apareix a diversos jocs). Aix suggereix que els jocs de suma nulla per a dos jugadors formen el nucli central de la teoria de jocs.

Situacions de suma no nulla en economia.
Les situacions de suma no nulla sn una part important de l'activitat econmica, a causa de la producci, la utilitat marginal i la subjectivitat del valor. La majoria de les situacions econmiques sn de suma no nulla, ja que es poden crear, destruir, o assignar bns i serveis valuosos, i qualsevol d'aquests crear un guany net o una prdua neta.

Si un granger aconsegueix una collita abundant, es beneficia en ser capa de vendre una major quantitat de producte i obtenir ms diners. Els consumidors a qui subministra tamb es beneficien, ja que hi ha ms producte al mercat i baixa el preu de cada unitat. Altres grangers que no hagin tingut collites tan bones perdran tindran alguens prdues, per probablement les seves prdues seran menors que els beneficis que obtenen els altres, de manera que en general l'abundant collita ha generat un benefici net. El mateix argument s'aplica a altres tipus d'activitats productives.

El comer s una activitat de suma no nulla, ja que totes les parts en una transacci voluntria creuen que la seva situaci millorar desprs d'ella, o si no, no participarien. s possible que estiguin equivocats en creure aix, per l'experincia suggereix que la gent sol encertar a l'hora de jutjar si una transacci els beneficia, i per aix continuen realitzant-les al llarg de les seves vides. No sempre succeeix que tots els participants es beneficin d'igual forma; tot i aix, un intercanvi s una situaci de suma no nulla sempre que se'n deriva en un benefici net, sense importar com de desigual sigui la distribuci dels guanys.

Exemple en teoria de jocs.
La matriu de beneficis d'un joc s una forma de representaci convenient per a les situacions habituals en teoria de joc. Com a exemple consideri's el joc de suma nulla per a dos jugadors que es mostra a la dreta. L'ordre de joc s el segent: el primer jugador elegeix en secret una de les dues accions 1 o 2; el segon jugador, sense conixer l'elecci del primer, elegeix en secret una de les tres accions A, B o C. Llavors es revelen les eleccions de cada jugador i s'assigna la puntuaci corresponent.

En aquest exemple els dos jugadors coneixen la matriu de beneficis i tracten de maximitzar els seus punts. Qu han de fer? El jugador 1 pot raonar de la segent forma: amb l'acci 2, puc perdre 20 punts i guanyar noms 20, mentre que amb l'1 puc perdre noms 10 per puc guanyar 30, aix que 1 sembla molt millor. Amb un raonament similar, 2 elegir C. Si els dos jugadors prenen aquestes eleccions, el primer jugador guanyar 20 punts i el segon en perdr 20. Per qu passa si el jugador 2 anticipa el raonament d'1, i elegeix B, per guanyar 10 punts? o si el primer jugador anticipa aquest truc i elegeix 2, per guanyar 20 punts?

John von Neumann va aportar la idea fonamental que la probabilitat proporciona una forma de sortir d'aquest embolic. En lloc de decidir-se per una acci definitiva, els dos jugadors assignen probabilitats a les seves accions, i llavors usen un dispositiu que, d'acord amb les esmentades probabilitats, elegeix una acci per ells. Cada jugador calcula les probabilitats per minimitzar el mxim valor esperat de les prdues, independentment de l'estratgia de l'oponent; aix porta a un problema d'lgebra lineal amb una soluci nica per a cada jugador. Aquest mtode minimax pot calcular estratgies ptimes per a tots els jocs de dos jugadors i suma nulla. Per a l'exemple anterior, resulta que el primer jugador ha d'elegir 1 amb probabilitat 57%, i l'acci 2 amb probabilitat 43%, mentre que el segon hauria d'assignar les probabilitats 0%, 57% i 43% a les tres opcions A, B i C. El jugador 1 guanyar llavors 2,85 punts de mitjana per joc.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="178157" title="Rhyd-Ddu" nonfiltered="2911" processed="2908" dbindex="72923">



Rhyd-Ddu s un petit poble de la zona d'Eryry (Snowdonia en angls), del comtat galls de Gwynedd. Est situat en un extrem de la vall del Nantlle. El seu nom est format per les paraules galleses Rhyd (= gual) + Du (=Negre) . 

La poblaci s especialment coneguda com a lloc de partena de diverses excursions a muntanyes com l'Snowdon (Yr Wyddfa en galls), el Moel Hebog, l'Yr Aran i la Serra de Nantlle; a poca distncia al nord hi ha l'important Llac  Cwellyn. T un pub i diversos llocs per allotjar-se  .

s un dels pobles vinculats a les mines de pissarra del segle XIX, i en fou fill el poeta i intellectual Thomas Parry-Williams (1887-1975).

A efectes censals, Rhyd-Ddu pertany a la comunitat de Waufawr. El seu codi postal s el LL54 i el prefix telefnic s el 1766.

 Estaci de tren .

En el 1881 es va construir una estaci de tren a Rhyd-Ddu com a final de la lnia North Wales Narrow Gauge Railways (Moel Tryfan Undertaking), que procedia de  Dinas Dinlle; posteriorment (1923), la lnia s'allarg fins a Beddgelert i Porthmadog. L'estaci, anomenada South Snowdon, port trfic de passatgers fins al 1936, quan la lnia tanc.

El 1997 la Welsh Highland Railway comen a recuperar l'antic traat amb una nova lnia de via estreta que, procedent de Caernarfon i via Beddgelert, preveu arribar a Porthmadog el 2009. El 2003 el tren arrib a Rhyd-Ddu, si b l'estaci hagu de bastir-se en un emplaament diferent a l'original. La construcci de la nova estaci, feta conjuntament per professionals i voluntaris, est documentada en diverses planes web (Enllaos).

 Enllaos .

 Excursi a Y Garn i Mynydd Drws-y-coed ;
 Plana oficial del Welsh Highland Railway Project ;
 Plana independent sobre la reconstrucci del Welsh Highland Railway ;
 Excursions des de Rhyd-Ddu ;
 Plana web de la Vall del Nantlle ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="178163" title="Jofre VI de Rocabert" nonfiltered="2912" processed="2909" dbindex="72924">

Jofre (VI) de Rocabert i de Fenollet fou vescomte de Rocabert entre 1392 i 1403. 

Era fill del vescomte Felip Dalmau I de Rocabert i d'Esclarmunda de Fenollet. 

Fou camarlenc de Joan I d'Arag i va anar Siclia amb el seu pare el 1392 en una expedici organitzada per l'infant Mart, duc de Montblanc on mor el seu pare i ell retorn rpidament als seus dominis per prendre'n possessi. 

Mort el rei Joan, tamb fou camarlenc del rei Mart i el va servir al principi del seu regnat per expulsar els guerrers del comte de Foix que van envair el nord del Principat. El 1398 el rei li va confiar el comandament d'un estol de cstig que havia d'anar a Barbaria i recuperar unes sagrades hsties que havien estat robades de Torreblanca per uns pirates. Aquesta expedici va prendre la plaa de Tedells, al regne de Tremissn. De tornada a Catalunya, l'estol va ser fora desbaratat per unes tempestes i el rei li va demanar que es dirigs a Aviny per ajudar el papa Benet XIII, per com que a Tarasc les aiges estaven baixes no hi van poder arribar. 

El 1402 va morir el seu cunyat, Pere II d'Empries, casat amb Joana de Rocabert. Joana qued hereva del comtat d'Empries i, subsidiriament, Jofre, per el rei Mart va impedir aquesta herncia i a canvi va oferir altres possessions als Rocabert. A ms, la mort prematura de Jofre, el 1403, va fer que no es poguessin reivindicar aquests drets.

Npcies i descendncia.
Jofre es va casar amb Isabel Ferrandis d'Hxar, filla del noble aragons Pere Ferrandis d'Hxar, descendent de Jaume I. 

D'aquest matrimoni va nixer:

Dalmau VIII de Rocabert, hereu del vescomtat. Quan mor el seu pare tenia molts pocs anys.

Bibliografia.
 Santiago Sobrequs i Vidal, Els barons de Catalunya, Barcelona, Teide, 1957.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="178164" title="Querit" nonfiltered="2913" processed="2910" dbindex="72925">
Querit s el nom d'un torrent que apareix a la Bblia. S'hi trobava un riu on el profeta Elies es va amagar, va poder beure de la seva aigua i es va alimentar grcies a uns corbs que li portaven menjar. Tot aix apareix al Primer Llibre dels Reis, 17:2-6. 

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="178166" title="John Sheppard" nonfiltered="2914" processed="2911" dbindex="72926">
John Sheppard s un personatge de ficci de la srie Stargate Atlantis, interpretat per l'actor Joe Flanigan.


 Histria .
John Sheppard s un militar i un pilot experimentat de les Forces Aries Americanes,encara que la seus reputaci fou tacada quan va desobeir una ordre directa en Afganistan, en un intent frustrat de salvar a uns mecnics. Com a pilot, ha volat amb tota mena d'aparells, sobretot helicpters(AH-1 Cobra, AH-64 Apache, OH-58 Kiowa, UH-60 Blackhawk). Ell va sollicitar un lloc en l'estaci McMurdo quan li van assignar la tasca de transportar al General Jack O'Neill a la base d'investigaci que havia sigut establerta en la base dels Antics. All va descobrir que tenia el gen ATA (factor gentic que permet activar tecnologia dels Antics) i que li permetia utilitzar tecnologia amb gran facilitat. 
Desprs d'alguns dubtes, va ser incorporat a l'expedici a Atlantis, encara que el Coronel Marshall Summer va deixar clar que ell no estava satisfet amb la implicaci de Sheppard en la missi.

Enllaos Externs.
John Sheppard en GateWorld;
John Sheppard en Metro-Goldwyn-Mayer;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="178167" title="Yao Ming" nonfiltered="2915" processed="2912" dbindex="72927">

Yao Ming s un jugador de bsquet d'origen xins. Nascut el 12 de setembre del 1980 a Shanghai, va iniciar la seva carrera professional a la NBA amb els Houston Rockets el 2003. L'1 de maig del 2005, la Repblica Popular de la Xina el va condecorar amb el ttol de treballador model. Amb els seus 2,28 metres d'alada, s actualment el jugador ms alt de la NBA. Dorsal #11.

 Trajectria esportiva .

 Lliga Xina .
Ming va debutar a la primera divisi de la Lliga de Bsquet de la Xina amb tan sols 17 anys, i medint ja 2,22 metres d'alada, i en la seva primera temporada, la 1997-98, va promitjar 10 punts i 9 rebots per partit, unes xifres molt destacades per a un jugador novell. La segent temporada la va passar prcticament en blanc degut a una lesi, i va tornar a les pistes totalment recuperat el 1999, promitjant uns espectaculars 21 punts, 14 rebots i 5 taps per partit, el que li va valdre ser escollit per la Selecci de bsquet de la Xina que representaria a la Xina en els Jocs Olmpics de Sydney 2000.

Va decidir no entrar en el Draft de l'NBA el 2001, i seguir millorant el seu joc a la lliga xinesa. En aquesta nova temporada els seus promitjos es van disparar fins els 32 punts i 19 rebots. Abans d'entrar en el draft de l'any segent, Ming va jugar amb la seva selecci el Mundial de bsquet del 2002 d'Indianpolis.

 NBA .

Fou escollit en el draft de l'NBA del 2002 com a nmero 1 pels Houston Rockets. Va ser el primer jugador no estadounidenc sense experincia a la lliga universitria NCAA en aconseguir aquest lloc. En la seva primera temporada va ser escollit en el millor cinquet de rookies de l'any,  promitjant 13,5 punts, 8,2 rebots i 1,8 taps per partit. Ha sigut escollit per a disputar en 5 ocasions l'All-Star Game.

 Equips .
 Shanghai Sharks (1997-2002);
 Houston Rockets (2002- actualitat);

Estadstiques a l'NBA.




PJ: Partits Jugats, MPP: Minuts per Partit, PRPP: Pilotes Recuperades per Partit, TPP: Taps per Partit,RPP: Rebots per Partit, APP: Assistencies per Partit, PPP: Punts per Partit

 Enllaos externs .

 Perfil de Yao Ming a NBA.com ;



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="178171" title="Nou poetes lrics" nonfiltered="2916" processed="2913" dbindex="72928">
Els nou poetes lrics eren una selecci de nou poetes de la grcia antiga seleccionada pels estudiosos de l'Alexandria hellnica com a dignes d'estudi crtic.

La llista incloa:

Alcman (lrica coral, s. VII aC) ;
Safo (lrica mondica, vers 600 aC) ;
Alceu (lrica mondica, vers 600 aC) ;
Anacreont (lrica mondica, s. VI aC) ;
Estescor (lrica coral, s. VI aC) ;
bic (lrica coral, s. VI aC) ;
Simnides (lrica coral, s. V aC) ;
Pndar (lrica coral, s. V aC) ;
Baqulides (lrica coral, s. V aC);

En la majoria de fonts gregues la paraula usada s melikos (de melos "can"), per alguns autors usaven lyrikos, que es va acabar acabar convertint en la traducci habitual en llat (lyricus) i en les llenges modernes.

Els estudiosos antics definien el gnere en base a la forma mtrica i no al continguit. Aixi, algunes de les formes potiques que es considerarien lriques segons els estndards literaris moderns en sn excloses, com l'elegia i el iambe.

Tradicionalment s'ha dividit la poesia d'aquests poetes entre poesia coral i lrica mondica, tot i que algins estudiosos moderns qestionen la validesa d'aquesta separaci.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="178172" title="Yvette Guilbert" nonfiltered="2917" processed="2914" dbindex="72929">


Yvette Guilbert va sser una cantant francesa nascuda a Pars l'any 1867 i morta a Ais de Provena el 1944. Va assolir grans xits com a cantant de varietats i va arribar a ser immortalitzada diverses vegades pel pintor Toulouse-Lautrec. 

Referncies.

Helena, Montana Daily Independent, Chit Chat Of Affairs Mundane In Land Of Gaul, 10 de novembre del 1928, pgina 11.
New York Times, Yvette Guilbert, Singer, Dies At 79, 4 de febrer del 1944, pgina 16.

 Enllaos externs .

 .
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="178174" title="Virginitat" nonfiltered="2918" processed="2915" dbindex="72930">

Virginitat s un terme emprat com a sinnim de puresa. En el seu context ms com, fa referncia a l'estat d'una persona que mai ha tingut cap relaci sexual completa. Aix, una persona que encara conserva la seva virginitat es descrita com a verge.

Alternativament, el terme pot indicar una manca general d'experincia en altres activitats fora de l'mbit de la sexualitat, com ara un programador que tot just comena a treballar amb un llenguatge de programaci nou.

Aquesta paraula per a designar puresa es pot aplicar tamb a alguns aliments i begudes. Per exemple, alguns cctels es poden descriure com a "verges" quan manquen de contingut alcohlic. Semblantment, l'oli d'oliva es pot descriure com a "verge" o "verge extra " si no cont cap oli refinat.






































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="178176" title="Hasedot" nonfiltered="2919" processed="2916" dbindex="72931">
Hasedot s un desert que apareix a la Bblia en diferents passatges del Llibre dels Nombres (11:35, 12:16 y 33:17-18) i en el Deuteronomi (1:1). 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="178181" title="L'Hospitalet Vell" nonfiltered="2920" processed="2917" dbindex="72932">

L'Hospitalet Vell s el nom amb qu s denominat el nucli d habitat talaitic situat dins aquesta possessi que es troba al terme municipal de Manacor, molt a prop de la costa oriental de l illa de Mallorca, a l alada del nucli urb de Cales de Mallorca.

En l antiguitat els punts de la costa accessibles per mar i propers al poblat devien ser Cala Virgili, a l est i Cala Antena, al sud-est, ambduess a 2 Km de s Hospitalet Vell.

La singularitat del poblat ve donada per la presncia d un edifici rectangular d'arquitectura ciclpia molt diferent de la dels talaiots. L'edifici ha estat objecte d'atenci per part de la comunitat cientfica per la seva possible relaci amb el reclutament de tropes mercenries especialment al segle III aC . A ms d aquest edifici singular, el jaciment presenta restes d una murada i de dos talaiots en molt bon estat de conservaci, un de circular i un de quadrat, aquest darrer amb restes de la seva coberta de lloses de pedra, fet que el converteix en un dels escassos exemples de cobertes conservades al mn talaitic. A ms, el jaciment , objecte d'una adequaci per a la visita els anys 2005-06, presenta una fase naviforme anterior i reocupacions de l'Antiguitat tardana i d'poca medieval.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="178182" title="Michelangelo Antonioni" nonfiltered="2921" processed="2918" dbindex="72933">

Michelangelo Antonioni (Ferrara, Itlia, 29 de setembre de 1912 - 30 de juliol de 2007) fou un dels ms clebres realitzadors de la histria del cinema.

Realitz una catorzena de llargmetratges, des de Cronaca di un amore, de 1950, fins Identificazione di una donna, del 1982. Encara que desprs va tenir alguna mena de participaci en algun altre projecte, i que, segons ms d'un crtic, va "llogar" el seu nom pel film Destinazione Verna de 1999, es pot ben dir que els darrers vint-i-cinc anys de la seva vida va abandonar del tot el cinema. O, potser, ms aviat, que el cinema l'havia abandonat a'n ell.

Premiat a a festivals com Cannes, Berlin i Venecia, la seva obra es caracteritza  per un estil formal molt singular, lent i elegant. Pel que fa  a la temtica dels seus films destaca de forma recurrent la seva obsessi per la dificultat de comunicaci de l'sser hum ("La incapacitat d'expressar sentiments s la tragdia de l'home modern" Antonioni dixit).
Tot i que les seus primers films sn de la dcada del 1950;  amb la seva pelicula l'avventura(1960) comena el "fenomen antonioni": geni per uns i farsant per uns altres (com molt b deia Carlos Saura).

De la seva filmografia destacariem la trilogia de la soletat i la incomunicaci (L'avventura, La notte i L'eclisse); la mtica Blow up, que fou la seva primera pel.lcula en angls ( obra de culte); i The passenger( professione: reporter) la seva ltima gran pel.lcula amb un final tcnicament memorable ( rodada en part a Barcelona i Andalusia).

Antonioni era un dels gegants de la cinematografia mundial que romania en vida, juntament amb el suec Ingmar Bergman, el francs Jean-Luc Godard o el portugus Manoel d'Oliveira entre d'altres. s particularment dramtic -cinematogrfic- que el trasps de'n Bergman es produs el mateix dia, unes hores abans de la del seu amic, company i collega.

 Filmografia .

Realitzador.

Nota: Antonioni fou el guionista de tots els films que realitz.

Llargmetratges.

 1950 : Cronaca di un amore (Crnica de un amor) amb Lucia Bos i Gino Cervi.
 1953 : La Signora senza camelie (La senyora sense camlies) amb Lucia Bos i Gino Cervi.
 1953 : I Vinti (El venuts).
 1955 : Le Amiche (Les amigues) amb Eleonora Rossi Drago.
 1957 : Il Grido (El crit) amb Alida Valli.

 La trilogia:;
 1960 : L'Avventura amb Monica Vitti i Lea Massari.
 1961 : La Notte amb Marcello Mastroianni, Jeanne Moreau i Monica Vitti.
 1962 : L'Eclisse amb Alain Delon, Monica Vitti, Francisco Rabal i Louis Seigner.


 1964 :Il Deserto rosso (El desert vermell) amb Monica Vitti i Richard Harris.
 1966 : Blow-Up amb Vanessa Redgrave i David Hemmings.
 1970 : Zabriskie Point.
 1975 : Professione : reporter amb Jack Nicholson i Maria Schneider.
 1980 : Il Mistero di Oberwald amb Monica Vitti.
 1982 : Identificazione di una donna amb Marcel Bozzuffi i Enrica Antonioni.
 1999 : Destinazione Verna amb Sophia Loren i Naomi Campbell. (autoria discutible).

Curtmetratges.

 1943 : Gente del Po.
 1948 : Roma-Montevideo.
 1948 : Oltre l'oblio (Ms enll de l'oblit).
 1948 : Nettezza Urbana (Neteja urbana).
 1949 : L'Amorosa menzogna (La mentida amorosa).
 1950 : La Villa dei Mostri (La villa dels monstres).
 1950 : La Funivia del Faloria (El telefric del Falornia).
 1989 : Kumbha Mela.

Documentals.

 1949 : Superstizione.
 1949 : Sette canne, un vestito (Set canons, un vestit).
 1949 : Ragazze in bianco (Noies de blanc), llargmetratge.
 1949 : Bomarzo, llargmetratge.
 1989 : 12 registi per 12 citt (Dotze ralitzadors per dotze ciutats), co-ralitzaci sobre el Campionat Mondial de futbol de 1990, segment Roma.
 1993 : Noto, Mandorli, Vulcano, Stromboli, Carnevale (Conegut, ametllers, volc, Stromboli, carnestoltes).
 2004 : Lo Sguardo di Michelangelo (L'esguard de Michelangelo).

Co-realitzacions.

 1953 : L'Amore in citt, (L'amor a ciutat) co-realitzaci, segment Tentato suicidio.
 1965 : I Tre volti, co-realitzaci, segment Il provino amb Soraya Esfandiary i Dino de Laurentiis.
 1995 : Al di l delle nuvole,  (Ms enll dels nvols), co-realitzat amb Wim Wenders, amb Fanny Ardant, John Malkovich, Sophie Marceau, Vincent Perez, Jean Reno, Marcello Mastroianni i Jeanne Moreau.
 2004 : Eros, co-realitzaci, segment Il Filo pericoloso delle cose.

Collaboracions.

 1972 : Chung Kuo Cina (Chung Kuo, Xina) (narrador);















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="178183" title="Llucmaanes" nonfiltered="2922" processed="2919" dbindex="72934">
Llucmaanes s un petit nucli urb de Ma de 169 habitants. Antigament era un llogaret format per una vintena de cases tpiques menorquines. Com que aquestes augmentaven dispersadament entre els camins de Ma, de Na Ferranda i d'Es Garrov, l'arquitecte Antoni Vila i Palms, l'any 1889, disseny un plnol per alinear-les. Aquests carrers rectilinis mai van seguir-se, i el nucli del poble sempre ha mantingut la fesomia camperola de les arquitectures rurals. Est envoltat de terres amb vinyes, i t, des de 1885, una esglsia dedicada a Sant Gaiet, amb una plaa just al davant d'on es celebren les seves festes. La festa, dedicada a Sant Gaiet, se celebra el primer cap de setmana d'agost.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="178187" title="Tupaia de l'ndia" nonfiltered="2923" processed="2920" dbindex="72935">

La tupaia de l'ndia (Anathana ellioti) s una espcie de tupaia que viu als boscos de l'ndia, al sud del riu Ganges. s l'nica espcie del gnere Anathana. S'han descrit tres subespcies: A. e. ellioti, A. e. pallida i A. e. wroughtoni.



Referncies.


Bibliografia.
 Karthikeyan, S. 1992. A Preliminary Study of the Indian Tree Shrew at Yercaud, India. Submitted to WWF-India, Tamil Nadu state office, Patrocinat per la WWF-US. Setembre del 1992, pgina 40, (en angls).
 Ronald M. Nowak: Walker's Mammals of the World. Johns Hopkins University Press, 1999, ISBN 0801857899, (en angls).




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="178188" title="Sant Climent (Menorca)" nonfiltered="2924" processed="2921" dbindex="72936">
El poble de Sant Climent s un nucli tradicional de Ma, amb 557 habitants. S'urbanitz el 1817 sobre terrenys de l'antiga garriga de Mussupt. En realitat, aquesta data tan recent s la de l'intent d'agrupar de forma estructurada una poblaci dispersa existent, ja que la zona de Sant Climent ha estat molt poblada des d'poca antiga. L'actual esglsia, construda el 1889, va substituir-ne una d'anterior, del segle XVII, i ocupa un lloc centralitzador al poble. Sant Climent tenia un cs per a les corregudes i des de 1905 compta amb cementiri propi.

El tercer cap de setmana d'agost Sant Clement festega la seva festa patronal, dedicada al Sant que porta el nom del poble. Com totes les festes menorquines, la celebraci s fa al voltant dels cavalls.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="178190" title="Concurs de Can de Salitja" nonfiltered="2925" processed="2922" dbindex="72937">
El Concurs de Can de Salitja es va comenar a fer l'any 1978 a Salitja (La Selva) dins dels actes de la festa major. Se segueix celebrant avui en dia als voltants del 15 d'agost.

 Histria .
El Concurs va comenar l'any 1978 fruit de les inquitetuds musicals de la gent del poble i afavorida per l'impuls del Mn. Marcell Carreras. El Concurs tot i comenar com un acte totalment local aviat es va convertir primer en un punt de trobada de grups i cantautors de les comarques gironines i ms endavant d'arreu dels Pasos Catalans.

El 1997, quan es celebrava la 19ena edici del concurs, la pluja va fer que s'anulls el Concurs i el va postposar a l'any segent. Per tant, va ser l'nic any on el Concurs no va poder acabar i on no hi ha guanyadors.

El 2006, grcies al Pavell Polivalent de Sant Dalmai, on es va traslladar el Concurs, la pluja no va evitar la celebraci de la 28ena edici.

 Palmars .



 Enllaos Externs .
 Concurs de Can de Salitja;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="178191" title="Es Grau" nonfiltered="2926" processed="2923" dbindex="72938">
Es Grau s un nucli tradicional de Ma de 167 habitants. s un dels llocs d'estiueg ms antics de la gent de Ma, ja que les primeres casetes daten de finals del segle XIX. Avui, hi ha una intensa vida social, turisme, t associaci de vens i celebra les seves festes al juliol. La platja des Grau, separada per una massa boscosa de l'albufera, s gran i d'arena fina, amb aiges poc profundes. A l'estiu, cada dia surt dels molls una barca cap a l'illa d'en Colom.

Forma part del Parc Natural de s'Albufera des Grau, i s zona protegida de flora i fauna.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="178196" title="Na Guardis" nonfiltered="2927" processed="2924" dbindex="72939">

L'illot de Na Guardis, molt proper a la Colnia de Sant Jordi, s l'emplaament d'un important jaciment arqueolgic de l'poca fenicia i pnica. 

El jaciment situat a l illot de na Guardis, molt a prop de la costa sud mallorquina, a l alada de la Colnia de Sant Jordi (Ses Salines), ha estat excavat i identificat com una factoria comercial dels pnics d'Eivissa.

En principi noms es va usar el lloc com a punt de recolzament de les transaccions comercials pel qu s hi registra una freqentaci sense estructures estables des del segle VI aC. Ms endavant es van construir els edificis documentats en l excavaci . Aquests s agrupen bsicament en dues rees, per un costat el grup d edificis del cim de l illot  a uns 9 metres sobre el nivell del mar  i per l altre el conjunt del SE, bsicament un centre metallrgic i part del recinte defensiu. Del primer conjunt en destaquem l habitaci 2, al punt ms alt de na Guardis, de planta rectangular i corresponent a un segon moment de la factoria. L habitaci 1, situada tamb al punt ms alt de l illot, va ser la primera edificaci de tota la factoria per sembla que va ser substituda per la 2. Aquesta darrera, ocupada durant el segle III i II aC, s ha interpretat com un lloc d s mixt, de magatzem i d habitaci per aixoplugar els comerciants que, estacionalment, devien ocupar l illot ja que la vaixella recuperada  mfores i vaixella d s quotidi  i la presncia de dues llars, aix ho indicarien.

En segon lloc, encara al cim de na Guardis, destaquem s el sector B1, que compren els recintes I i II. Aquests edificis es troben adossats al mur defensiu (1), molt proper a la costa est i al punt de desembarcament d aquest indret. Es tracta de dues habitacions  tres amb el contigu sector A  construdes a tocar del mur defensiu i segurament usades pels comerciants de la factoria com habitacions. En un principi  segle IV aC  aquestes habitacions devien ser simples porxades de materials peribles per en un moment indeterminat del segle III aC, segurament a la segona meitat, es varen bastir els edificis que l excavaci va desenterrar i que foren ocupats fins al moment de l aband de la factoria a finals del segle II aC.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="178197" title="Parlisi cerebral infantil" nonfiltered="2928" processed="2925" dbindex="72940">
La parlisi cerebral infantil (PCI) s un trastorn del to postural i del moviment, de carcter persistent tot i que no invariable, secundari a una agressi no progressiva a un cervell immadur.

 Causes .

Hi ha mltiples causes que poden actuar durant el perode prenatal, el perinatal o el postnatal.

Segons el trastorn de moviment predominant, la PCI es classifica en quatre tipus: espstica, distnica, atxica i mixta. Segons l extensi de la lesi motora, es tractar de tetraplegia, diplegia, hemiplegia o monoplegia.

Hi poden haver altres signes i/o smptomes associats al trastorn motor, dels quals es destaquen els segents: retard mental en dues terceres parts dels pacients (especialment en aquells que presenten una tetraplegia espstica), problemes en l'aprenentatge, alteracions visuals, dficits auditius, trastorns de la comunicaci, crisis comicials, trastorns emocionals o de la conducta, alteracions deglutries, etc.

 Fases .
Durant la fase de desenvolupament, el tractament es destina a dirigir el desenvolupament psicomotor en cada cas i a prevenir les complicacions. Durant la fase adulta, en qu les adquisicions neuromotrius s'han estabilitzat, s important realitzar un control amb una periodicitat mnima anual per a la detecci preco de possibles complicacions i, al mateix temps, per valorar i assegurar el manteniment de la funcionalitat.

Es calcula que la incidncia anual de parlisi cerebral infantil s de 2 a 2.5 per cada 1.000 naixements.

 Enllaos externs .
 Article Institut Guttmann: La parlisi cerebral infantil, tret amb la seva autoritzaci.























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="178199" title="Malaltia neurolgica progressiva" nonfiltered="2929" processed="2926" dbindex="72941">
Durant els darrers anys s han assolit importants avenos en el coneixement i tractament de les malalties neurolgiques. Tot i aquest aven, per, la causa d'algunes d'elles segueix essent desconeguda i l'nic atribut com n's la progressiva i gradual afectaci de part o parts del sistema nervis central.

Aquesta alteraci neurolgica es tradueix principalment en dficits motors, sensitius o ambds, i s causa de discapacitat i minusvalidesa. En alguns casos, la presncia de deteriorament cognitiu (trastorns de la parla, de l'atenci, de  la memria, de les capacitats intellectives...) augmenta la dependncia i afecta la qualitat de vida tant del pacient com de la famlia.

La complexitat de smptomes i complicacions, la seva variabilitat i l'absncia d'un tractament curatiu efectiu fan impossible l'abordatge d'aquests pacients per un sol professional de la salut, per la qual cosa la tendncia actual es dirigeix vers l'atenci en unitats o hospitals especialitzats en patologies neurolgiques que, amb la participaci d'equips interdisciplinaris, ofereixen aquells serveis que el pacient i la seva famlia requereixen per al tractament simptomtic, la neurorehabilitaci, el manteniment i l'adaptaci al medi.

 Malalties .

L esclerosi mltiple.
L esclerosi mltiple (EM) s una malaltia crnica del SNC de causa desconeguda, tot i que se suggereix que es deu a un trastorn de la immunitat a un virus.

Ataca la beina de la mielina que envolta la fibra nerviosa, encarregada de transmetre els impulsos al cervell i a la medulla espinal. All on ha estat destruda la mielina, a diversos llocs del SN, hi apareixen plaques de teixit endurit (esclerosi) i la conducci nerviosa en resulta alterada.

Si b al seu comenament sol cursar en forma de brots, amb exacerbacions i remissions, sovint evoluciona vers una forma progressiva o apareixen seqeles neurolgiques estables que s'acumulen amb el temps. Les   manifestacions  clniques  sn variables i depenen de la localitzaci i extensi de les lesions. Les plaques poden situar-se a la medulla, al cervell i al cerebel, hi donem una gran varietat de signes i smptomes: prdua de fora, fatiga, incoordinaci, trastorns visuals, alteracions sensitives, disfunci dels esfnters, trastorns sexuals, alteracions cognitives i emocionals.

Malgrat que el curs de l'EM s modificat amb els recursos farmacolgics ms nous, el diagnstic i el tractament de les complicacions s complex i requereix la participaci d'un equip interdisciplinari amb diferents especialistes que treballen conjuntament per unificar tractaments individuals dins un pla que contempli els dficit d'un determinat pacient.

La malaltia de Parkinson.
La malaltia de Parkinson, descrita per primer cop per J. Parkinson el 1817, s una malaltia del SNC que afecta les estructures encarregades del moviment, l equilibri, el manteniment del to muscular i la postura.

Una d'aquestes estructures s la substncia negra, nucli de la base del cervell i que cont la dopamina, un neurotransmissor essencial per a la regulaci del moviment. La malaltia es manifesta per mitj de tremolor, alentiment, rigidesa i alteracions de l'equilibri, de la postura i de la marxa.

El tractament s farmacolgic i les intervencions quirrgiques hi sn indicades en alguns casos, per la fisioterpia pot ser de gran ajuda per a la correcci o alleugeriment dels problemes motors del pacient.

L'esclerosi lateral amiotrfica.
L'esclerosi lateral amiotrfica (ELA), clssicament, s ha descrit com una malaltia que cursa amb atrfia i debilitat progressiva dels msculs esqueltics, espinals i bulbars a causa de la degeneraci de les neurones motores de la banya anterior de la medulla i del sistema corticoespinal. En general, hi s preservada la funci sensitiva. S acompanya d alteraci de la parla (disrtria) i dificultats per a la degluci. La labilitat emocional tamb hi s freqent.

Com en d altres malalties neurolgiques progressives, l'etiologia n's encara desconeguda, tot i que li s atribuda una possible causa vrica, txica, gentica o endocrina.

En l actualitat no es disposa de frmacs efectius que actun sobre el curs de la malaltia, per s per palliar-ne els smptomes. Aix no obstant, la rehabilitaci, amb la participaci de diferents professionals i des de les fases ms primerenques de la malaltia, millora la qualitat de vida d aquests pacients.

 Enllaos externs .
 Article Institut Guttmann: Les malalties neurolgiques progressives, tret amb la seva autoritzaci.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="178204" title="7 Andromedae" nonfiltered="2930" processed="2927" dbindex="72942">
7 Andromedae s una estrella  de la constellaci d'Andrmeda. s de la magnitud aparent 4,53.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="178205" title="Leopold de Baviera (infant d'Espanya)" nonfiltered="2931" processed="2928" dbindex="72943">
Leopold de Baviera, infant d'Espanya (Madrid 1884 - Madrid 1958). Prncep de Baviera amb el tractament d'altesa reial i infant d'Espanya des de 1912. 

Nascut a Madrid el dia 10 de maig de 1884 essent fill del prncep Llus de Baviera i de la infanta Maria de la Pau d'Espanya. Leopold era nt per via paterna del prncep Adalbert de Baviera i de la infanta Amlia d'Espanya mentre que per via materna ho era de la reina Isabel II d'Espanya i del prncep consort Francesc d'Asss d'Espanya.

El dia 12 de gener de 1906 contragu npcies al Palau Reial de Madrid amb la infanta Maria Teresa d'Espanya, filla del rei Alfons XII d'Espanya i de l'arxiduquessa Maria Cristina d'ustria. 

El prncep Leopold de Baviera renuncia per ell i per la seva descendncia a la successi al tron bavars. D'aquesta manera, l'any 1912, i desprs de la mort de la infanta Maria Teresa, el rei Alfons XIII d'Espanya li conced el ttol d'infant d'Espanya amb el tractament d'altesa reial per ell i els seus descendents.

La parella tingu quatre fills:

 SAR l'infant Llus Alfons d'Espanya, nat a Madrid el 1906 i mort a Madrid el 1938.

 SAR l'infant Josep Eugeni d'Espanya, nat a Madrid el 1909 i mort a Madrid el 1966. Es cas a Urrugene el 1933 amb Maria de la Asuncin Solange Mesia y de Lesseps.

 SAR la infanta Maria de la Merc d'Espanya, nada a Madrid el 1911 i morta a Madrid el 1953. Es cas a Sant Sebasti el 1946 amb el prncep Irakli Bragation-Moukhransky.

 SAR la infanta Maria del Pilar d'Espanya, nada el 1912 a Madrid i morta quatre anys desprs.

L'any 1912 la infanta Maria Teresa moria com a conseqncia del part de la infanta Maria Pilar.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="178206" title="Pic de Bastiments" nonfiltered="2932" processed="2929" dbindex="72944">

El Pic de Bastiments (2.881 m.) s una muntanya situada a l'eix entre el Ripolls i el Conflent, que separa el Circ d'Ulldeter amb el Circ de Bassibers, del costat nord-catal s conegut com a Pic del Gegant. s el pic ms oriental dels Pirineus que assoleix els 2800 metres; ms enll ja no hi ha cap cim que superi aquesta cota. Est situat a la confluncia dels termes de Setcases, Queralbs i Fontpedrosa. 

s un pic d'ascensi relativament fcil tant a l'estiu com a l'hivern, si es fa en les condicions normals d'aquesta estaci. Per aquesta ra s'hi va construir el Refugi d'Ulldeter, que actualment est una mica ms al sud que no l'original, que va ser aterrat per la neu. El fet que sigui una ascensi clssica va ser motiu perqu el 1994 el Grup Excursionista i Esportiu Giron hi celebrs el seu 75 aniversari collocant-hi una creu (tot i que no est al cim prpiament dir, sin desplaada una mica ms a l'est i a la cota 2875).

Vegeu tamb.
 Coll de la Marrana;

Enllaos externs.
 Ressenya des de Vallter2000;

Referncies.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="178207" title="Theta Andromedae" nonfiltered="2933" processed="2930" dbindex="72945">


Theta Andromedae (  And /   Andromedae) s una estrella binria  de la constellaci d'Andrmeda. Est aproximadament a 253 anys-llum de la Terra.

El component primari, Theta Andromedae A, s una nana de la seqncia principal blanca del tipus A de la magnitud aparent 4,61. La seva companya, Theta Andromedae B, est separada de la primria 0,1 segons d'arc.

Localitzaci.

La localitzaci d'aquesta estrella a la constellaci d'Andrmeda espot veure en el diagrama segent: 








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="178213" title="3 Andromedae" nonfiltered="2934" processed="2931" dbindex="72946">
3 Andromedae s una estrella  de la constellaci d'Andrmeda. s de la magnitud aparent 4,64.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="178215" title="65 Andromedae" nonfiltered="2935" processed="2932" dbindex="72947">
65 Andromedae s una estrella  de la constellaci d'Andrmeda. s de la magnitud aparent 4,73.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="178218" title="58 Andromedae" nonfiltered="2936" processed="2933" dbindex="72948">
58 Andromedae s una estrella  de la constellaci d'Andrmeda. s de la magnitud aparent 4,78.

Enllaos externs.
 dades del Catleg d'Estrelles Brillants, 5ena Ed. Revisada(Versi Preliminar) (Hoffleit+, 1991);







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="178220" title="8 Andromedae" nonfiltered="2937" processed="2934" dbindex="72949">



8 Andromedae s una Gegant vermella  de la constellaci d'Andrmeda. s de la magnitud aparent 4,85.

Referncies.
 SIMBAD;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="178221" title="Refugi d'Ulldeter" nonfiltered="2938" processed="2935" dbindex="72950">
 

El Refugi d'Ulldeter s un refugi de muntanya del Centre Excursionista de Catalunya, situat a l extrem sud del Rac Gran de Morens, sota el circ d'Ulldeter, al costat del masss del Gra de Fajol, a 2.221 m, i dins el terme municipal de Setcases, al Ripolls. Molt a prop hi ha l'estaci d'esqu de Vallter 2000.

 Histria.
El primer refugi a Ulldeter situat a la part alta de circ, a 2.393 m, es va obrir el 25 de juliol de 1909 essent el que es considera el primer refugi de muntanya de Catalunya i de l Espanya. Construt amb estil noucentista , va estar obert fins la Guerra Civil quan va quedar tancat i desprs abandonat fins que va ser parcialment dinamitat pels franquistes per tal que no s'hi aixopluguessin els maquis. Amb el temps va quedar enrunat i actualment noms queden dempeus algunes restes amb una placa commemorativa. El 29 de juny de 1959 es va obrir el nou refugi, situat a 2.221 m, a la part baixa del circ i ms a prop de la carretera d'accs a l'estaci d'esqu.

Accessos.
El poble ms proper s Setcases i el recorregut fins el refugi a peu dura aproximadament 3 hores. Des del Santuari de Nria es triga 5 hores. Els refugis ms propers sn el refugi de Coma de Vaca (3 hores) i el refugi Costabona (4:30 hores).

L accs amb vehicle es fa per la carretera de Setcases a l estaci d esqu de Vallter. Abans d arribar a l estaci surt el cam ben indicat a l esquerre de la carretera, en un revolt on ho ha un ampli prquing per a cotxes. D aqu, a peu, es triga uns 30 minuts fins el refugi.

Equipaments.
El refugi s propietat del Centre Excursionista de Catalunya i s guardat amb 52 places i amb una part oberta de 8 places en absncia del guarda. Disposa de aigua a l interior (calenta) i exterior, llum, lliteres i matalassos d escuma, calefacci per estufes, lavabos i dutxes, rdio d emergncia, material de socors i servei de menjars i begudes. T dues sales de menjador i una terrassa de vidre amb vistes a la vall.

Ascensions i travessies. 
Bastiments (2.881 m.), Gra de Fajol (2.708 m.), Pic de la Dona (2.704 m.), Pic de l Infern (2.860 m.), Roc Colom (2.502 m.)o la tradicional travessa d'Ulldeter a Nria. El cam de llarg recorregut GR-11 i el cam de l Alta Ruta Pirinenca HRP passen per aquest refugi.

Referncies.


Enllaos externs.
 Web del Refugi d'Ulldeter;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="178222" title="Harmonia (desambiguaci)" nonfiltered="2939" processed="2936" dbindex="72951">



Msica: Harmonia s tot el que es relaciona amb els sons simultanis (acords).
Art: Harmonia (art);
Arquitectura: Harmonia (arquitectura);
Astronomia: (40) Harmonia s un asteroide.
Histria: ;
Harmonia o Harmnia fou la neta de Demarata i Andrandoros de Siracusa.
Harmonia (filla de Gel II), filla de Gel II i neta de Hier II de Siracusa..
Fontica: harmonia voclica s un fenomen fontic que afecta les vocals d'una mateixa paraula per fer-les d'una mateixa qualitat.
Mitologia: ;
Harmonia (mitologia), germana de Jas i Drdanos. ;
Harmonia (deesa), de la mitologia romana.
Harmonia (filla d'Ares), personatge mitolgic.
Societat: Mundo en Harmona s una ONG fundada l'any 1986 a Madrid.
Filosofia: Harmonia (filosofia), ideal d'ordre encarnat en el cosmos grec.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="178223" title="Tuaregs" nonfiltered="2940" processed="2937" dbindex="72952">

Els tuaregs (en amazigh Itargiyen, en rab:      ) sn un poble nmada amazic que habita al desert del Shara i que tenen la seva prpia escriptura, el tifinagh. 

Durant ms de dos millennis, els tuaregs van controlar la caravana comercial transsahariana que connectava les grans ciutats al sud del Shara amb la costa mediterrnia d'frica a travs de cinc rutes comercials del desert.









































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="178228" title="Agroecologia" nonfiltered="2941" processed="2938" dbindex="72953">
Com agroecologia es coneix una disciplina cientfica que aborda l'estudi i classificaci dels sistemes agrcoles, tot considerant la perspectiva ecolgica i socioeconmica d'una manera integrada. El seu objectiu bsic s intentar crear agroecosistemes similars als ecosistemes naturals, que s'insereixin harmnicament a la natura. En el decurs dels darrers anys, l'agroecologia ha estat considerada com la provedora dels fonaments cientfics de nous models d'agricultura sostenible, en proporcionar conceptes i principis adients per administrar i conservar els recursos dels sistemes agrcoles.

Es diferencia en els seus enfocaments dels models tradicionals, en abordar com a elements centrals de la seva atenci la biodiversitat, el reciclatge de nutrients, les interaccions entre els diferents conreus, animals i sls i la regeneraci dels recursos.

 Principis agroecolgics claus .

Es distingeixen un conjunt de prctiques i objectius comunes a la major part d'estratgies agroecolgiques:

 Diversificaci vegetal i animal, tant a nivell d'espcies com gentiques;
 Reciclatge de nutrients i matria orgnica, tot optimitzant la disponibilitat de nutrients;
 Provisi de condicions edfiques adients per al creixement dels conreus emprant matria orgnica i estimulant la biologia dels sls.
 Minimitzaci de les prdues hdriques i de sls, tot controlant els processos erosius i de reg.
 Minimitzaci de prdues d'insectes patgens i males herbes, mitjanant prctiques preventives.
 Explotaci de sinergismes i interrelacions entre espcies del regne vegetal i animal.

 Vegeu tamb .


 Ecologia;
 Medi Ambient;
 Agricultura sostenible;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="178232" title="Associaci d'Amics de Gorki" nonfiltered="2942" processed="2939" dbindex="72954">


L'Associaci d'Amics de Gorki s una entitat sociocultural catalana fundada a Sant Boi de Llobregat el 1991 per promocionar la cultura russa a Espanya i la cultura espanyola a Rssia, especialment en relaci amb la ciutat russa de Nijni Nvgorod (que entre el 1932 i el 1990 port el nom de Gorki en homenatge a l'escriptor, fill de la poblaci).

Aquesta promoci s'ha efectuat mitjanant les denominades Jornades espanyoles a Rssia, que es porten a terme en conveni amb l'Ajuntament de Nijni Nvgorod. Tamb ha desenvolupat en alguna ocasi aquestes jornades a les ciutats de Moscou i de Kazan, sempre amb un gran xit de pblic i seguides per mitjans de comunicaci, premsa escrita i televisi. L'entitat est reconeguda i recomanada per la UNESCO a travs de la seva pgina web internacional . Va ser el primer grup turstic estranger a visitar la ciutat de Nijni Nvgorod desprs que a aquesta se li retirs l'estatus de "Ciutat Prohibida" que li havia posat el rgim de l'antiga URSS. 

Ressenya histrica. 





L'associaci fou fundada per Jaume R. Rabassa i Jos Antonio Lozano l'any 1991, a la ciutat de Sant Boi de Llobregat, desprs de diverses visites personals a la ciutat de Nijni Nvgorod i de contactes posteriors amb membres de l'Ajuntament de la ciutat russa. 

Les finalitats bsiques de l'associaci sn donar a conixer la ciutat russa que dna nom a l'entitat, potenciar els llaos d'amistat i solidaritat amb aquesta ciutat, realitzar exposicions al llarg de l'any que aproximin la realitat cultural i social de la ciutat, l'acollida de nens orfes de la regi per part de famlies espanyoles, intercanvis culturals entre les dues ciutats, organitzaci de viatges a Rssia i enviament de material audiovisual, informtic i medicines a orfenats de la ciutat i de la regi per palliar, en la mesura de les seves possibilitats, les mancances i necessitats de tipus social i cultural dels nens orfes.

Projectes i convenis amb altres entitats. 

Cada any (durant els ms de 15 de funcionament de l'associaci) l'entitat ha incorporat als seus viatges a la ciutat de Nijni Nvgorod una o dues entitats culturals de Sant Boi de Llobregat o de les comarques del Baix Llobregat o el Barcelons. Les entitats culturals realitzen, d'acord amb el conveni de la ciutat russa, una actuaci folklrica en el marc de les denominades "Jornades Catalanes a Nijni Nvgorod". En aquestes jornades han participat associacions i entitats culturals que abasten un ample ventall social, com: 

 l'Orfe de Sants (Barcelona) ;
 l'Ateneu Santboi (Sant Boi de Llobregat) ;
 la Coral Renaixena (Sant Boi de Llobregat) ;
 l'Esbart Dansaire Sant Mart (Torrelles de Llobregat) ;
 la Coordinadora de Gent Gran del Baix Llobregat (el Prat, Viladecans...) ;
 el quadre flamenc Anea (Cornell de Llobregat) ;
 la Casa d'Arag (Barcelona) ;
 la Tuna de Cornell (Cornell) ;
 la companyia Pludite Teatre (L'Hospitalet de Llobregat) ;
 els Diables de Casablanca (Sant Boi de Llobregat) ;
 l'Institut Salvador Segu (Barcelona) ;
 el quadre flamenc Casa de Sevilla (Baix Llobregat / Cornell) ;
 l'Agrupaci Musical Senienca ("Creu de Sant Jordi 2002" - la Snia) ;

L'associaci mant de manera permanent, i grcies a la collaboraci del Collectiu de Pintors de Sant Boi, una exposici de quadres realitzats per l'artista santboiana Gracia Ruiz al Centre Espanyol de Moscou, antiga seu del Partit Comunista de la Uni Sovitica, cedit per l'Ajuntament moscovita als prop de 300 'nens de la Guerra Civil' espanyola que romanen a Rssia.

Enllaos externs. 
 Web oficial de l'Associaci d'Amics de Gorki ;
 Vdeo de Nijni Nvgorod;
 Vdeo del 18 aniversari de l'Associaci d'Amics de Gorki ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="178234" title="Agricultura industrial" nonfiltered="2943" processed="2940" dbindex="72955">
L'agricultura industrial abasta aquell conjunt de prctiques agrcoles caracteritzades per la utilitzaci de maquinria, insums qumics i varietat seleccionades genticamente o modificada genticament), mitjanant la utilitzaci de recursos energtics procedents majoritriament d'energies d'origen fssil. Destaca per la seva orientaci productivista i comercial.

El seu origen es remunta a la Revoluci Industrial, quan les primeres transformacions tecnolgiques van traslladar-se a l'mbit de l'agricultura. Des d'aleshores, ha esdevingut la forma de producci agrria dominant en el conjunt de pasos industrialitzats.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="178239" title="Cluny" nonfiltered="2944" processed="2941" dbindex="72956">


Cluny (Saona i Loira), municipi francs del departament de Saona i Loira;
L'abadia de Cluny: abadia;
L'Orde de Cluny: ordre benedict;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="178240" title="Gosho Aoyama" nonfiltered="2945" processed="2942" dbindex="72957">
Gosho Aoyama (      Aoyama G sh ) (21 de juny del 1963) s un dibuixant japons de manga conegut per la creaci de Detectiu Conan i altra bona srie com Yaiba. 

Biografia.
Aoyama va comenar a dibuixar quan encara era un estudiant de belles arts a la universitat de Nihon, on va entrar a formar part del club de manga, perqu li va semblar divertit. All va conixer el mangaka Yutaka Abe, qui el va animar a seguir dibuixant i el va impulsar a fer la carrera de mangaka, ja que la intenci principal de Aoyama a l'entrar a la facultat era sser professor d'art, per que va canviar al prendre's de deb els elogis de Abe. 
El seu debut es va produir el mateix any que va acabar la seva carrera, amb l'obra Chotto Mattete, que va ser publicada a la revisa Shonen Sunday a l'hivern de 1987. Desprs d'aix, Magic Kaito es va publicar a la mateixa revista.

Obres.
Tell me a lie (        , "Watashi ni Uso wo Tsuite");
Detective Conan (      , Meitantei Conan);
Magic Kaito;
YAIBA;
Histries curtes de Gosho Aoyama;


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="178242" title="Josep Maria Pou i Serra" nonfiltered="2946" processed="2943" dbindex="72958">

Josep Maria Pou i Serra (Mollet del Valls, Valls Oriental 1944) s un director i actor catal que ha desenvolupat la seva carrera en el mn del cinema, teatre i televisi.

Biografia.
Va nixer el 1944 a la ciutat de Mollet del Valls, a la comarca del Valls Oriental. Interessat pel teatre des de ben jove an a Madrid per estudiar arts escniques, on comen la seva carrera artsitca. No fou fins el 1987 quan, invitat pel Centre Dramtic de la Generalitat de Catalunya, s'install al Teatre Romea i realitz per primera vegada teatre en catal.

Carrera artstica.
Teatre.
Debut el 1970 al Teatro Mara Guerrero de Madrid, i al llarg de la seva carrera ha protagonitzat ms de 40 muntatges teatrals, sent dirigit per directors teatrals com Calixto Bieito a El Rei Lear, Ferran Madico a CelObert, Josep Maria Flotats a La Gavina o ngels a Amrica, Mario Gas a Golfus de Roma, Pilar Mir a La verdad sospechosa, Jos Luis Alonso a Las tres hermanas o Antgona o Adolfo Marsillach a Marat Sade. L'any 2003 debut com a director teatral amb el muntatge Bartleby, l'escrivent, al qual segu La cabra o Qui s Sylvia? l'any 2005.

El 2004 fou guardonat amb el Premi Nacional de Teatre, concedit per la Generalitat de Catalunya, pel mestratge i veritat aconseguits en les seves interpretacions de "Celobert", de David Hare, al Teatre Romea de Barcelona, i "Bartleby, l'escrivent", de Herman Melville al Teatre de Salt, al llarg de la temporada 2003. El 2006 fou guardonat amb el Premi Nacional de Teatre, concedit pel Ministeri de Cultura i l'any 2007 ha estat guardonat amb el Premi Internacional Terenci Moix en la categoria d'espectacle de l'any en arts escniques per La cabra o Qui s Sylvia?.

Cinema.
Ha desenvolupat una llarga carrera al cinema, iniciada durant la dcada del 1960, treballant sota les ordres de directors com Alejandro Amenbar, Jos Luis Garci, Marta Balletb-Coll, Carlos Saura, Ventura Pons, Josep Maria Forn, Fernando Colomo, Francesc Betri, Pilar Mir, Montxo Armendriz, Francesc Bellmunt, Pere Portabella, Jos Mara Forqu o Francisco Rovira Beleta.

Televisi.
A la televisi ha participat en diverses sries, destacant "ngels i Sants", "Temps de Silenci", o "Estaci d'enlla" a TV3 i "Policas, en el corazn de la calle", a Antena 3.

Rdio.
Gran aficionat al teatre musical ha realitzat entre 1985 i 1999, juntament amb Concha Barral, un programa setmanal a Radio 1-Rdio Nacional d'Espanya anomenat "La Calle 42". Des de 2006 collabora quinzenalment al programa "Tot s comdia" i diriament al programa "L'Hora L" de Rdio Barcelona.

Nominacions.
Premis Sant Jordi.


Premis Goya.


Premis Butaca.


Premis MAX.



Enllaos externs.
  Pgina oficial de Josep Maria Pou;
  ;






 
 

 




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="178245" title="Vibraci" nonfiltered="2947" processed="2944" dbindex="72959">

S'anomena vibraci a la propagaci d'ones elstiques que produeixen deformacions i tensions sobre un medi continu.

Conv separar el concepte de vibraci del d'oscillaci. En les oscillacions hi ha conversi d'energia cintica en potencial gravitatria i viceversa, mentre que en les vibracions hi ha intercanvi entre energia cintica i energia potencial elstica. Deguda a la petitesa relativa de les deformacions locals respecte als desplaaments del cos, les vibracions generen moviments de menor magnitud que les oscillacions al voltant d'un punt d'equilibri.

A ms les vibracions a l'sser de moviments peridics (o quasi-peridics) de major freqncia que les oscillacions solen generar ones sonores la qual cosa constitueix un procs dissipatiu que consumeix energia. A ms les vibracions poden ocasionar fatiga dels materials.

 Enllaos relacionats .
Anlisi modal amb elements finits;

 Enllaos externs .
Thermotron Industries, of Electrodynamic Vibration Testing Handbook;
Nelson Publishing, Evaluation Engineering Magazine;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="178247" title="Cluny (Saona i Loira)" nonfiltered="2948" processed="2945" dbindex="72960">


Cluny s una ciutat francesa del departament de Saona i Loira, a la regi de Borgonya. Pertany al districte de Mcon i es troba a mig cam entre Dijon i Li. Ocupa 23,71 quilmetres quadrats i, el 1999, comptava amb uns 4.400 habitants.

En aquesta ciutat es troba l'abadia des d'on es va difondre tot un moviment de reforma de la vida monacal, que va cristalitzar en l'orde monstic que rep el nom de la ciutat.



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="178248" title="Rodolf II del Sacre Imperi Romanogermnic" nonfiltered="2949" processed="2946" dbindex="72961">

Rodolf II d'Habsburg (Viena, 18 de juliol de 1552-Praga, 20 de gener de 1612). Arxiduc d'ustria, Rei d'Hongria (1572-1608) i de Bohmia (1575-1611) i emperador del Sacre Imperi Rom Germnic (1576-1612), era fill i successor de l'emperador Maximili II i de Maria, filla de l'emperador Carles V. De carcter feble, malalts i excntric (va residir en el Castell de Praga des de 1583 fins a la seva mort el 1612, essent el seu carcter un element definitori del seu regnat, ja que passava de l'apatia a la malenconia sense cap motiu). Va ser molt aficionat a l'alqumia (cincia que va conixer a l'edat d'onze anys en la cort de Madrid, on es va educar al costat del seu oncle el rei Felip II), l'astrologia, la mgia i les joguines mecniques, especialment autmats, rellotges i mquines de "moviment perpetu", probablement influt pel seu contacte amb l'enginyer i inventor itali Juanelo Turriano durant la seva estada a la cort espanyola del seu avi Carles V, persona que seria reemplaada al seu tall per l'artista itali Giuseppe Arcimboldo.

Durant el seu regnat Praga va allotjar gaireb tots els destacats alquimistes de l'poca i en l Acadmia Alquimista de Praga (a la que va pertnyer Simn Bakalar Hajeck, el seu fill Taddeus Hajeck i altres alquimistes menys coneguts com Tepenecz o Baresch) es barrejava la vella saviesa i coneixements medievals amb la naixent cincies naturals, notori especialment en la immensa collecci de manuscrits i llibres rars de mgia, alqumia, misticisme i altres rareses que tant agradaven a l'emperador, alguns d'ells del propi Roger Bacon, encara que sense menysprear els de cincies: va ser un dels primers en rebre un exemplar del Sidereus Nuncius de Galileo a l'abril de 1610, que va deixar fullejar el seu "matemtic imperial" Kepler, i el primer en rebre la soluci a l'anagrama en el qual Galileo comunicava a tots el seu descobriment dels anells de Saturn, encara que se sospita que alguns illustres alquimistes hagin compaginat la transmutaci de metalls en or amb missions d'espionatge.


Dedicat per complet als seus entreteniments i rares excentricitats, com colleccionar monedes, pedres precioses, gegants i nans amb els quals va formar un regiment de soldats, es va deixar dominar pels seus favorits i pels altres membres de la seva famlia mentre les arques del Tresor Imperial es buidaven perillosament. Durant el seu regnat els hongaresos, amb el suport dels turcs, es van revoltar (1604-1606) sota la direcci d'Esteve Bocskay . El 1608 un consell de famlia, en vista del seu raciocini ja desequilibrat, (va tenir problemes de salut mental i alguns dels seus parents intervingueren en assumptes del govern), li va obligar a cedir Hongria, ustria i Morvia al seu germ Maties de Habsburg. Buscant el suport dels txecs va concedir (1609) la llibertat religiosa als nobles i les ciutats de Bohmia per, malgrat aix, el seu cos Leopold va formar un exrcit i va ocupar part de Praga (1611) desprs del qual va haver d'abandonar el pas el maig d'aquell any per morir el gener de 1612.

Va ser un gran mecenes de les arts (va acollir en la seva cort al pintor Arcimboldo) i les cincies tant experimental (astronomia, botnica o matemtiques) com a especulatives (alqumia, astrologia o mgia). Sota el seu regnat van ser nomenats Matemtics Imperials el dans Tycho Brahe (que va installar al castell de Benatek, a prop de Praga, el seu observatori des de 1599 fins a la seva mort el 1601) i l'alemany Johannes Kepler (1601-1612), aquest ltim publicaria les famoses taules astronmiques Tabulae Rudophinae (Taules Rudolfines l'any 1627), basades per complet en el treball observacional de Brahe i anomenades aix en honor de l'emperador.

El seu regnat va ser un preludi del conflicte religis de la Guerra dels Trenta Anys.













































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="178252" title="Moiss Szkely" nonfiltered="2950" processed="2947" dbindex="72962">
Moiss Szkely (en hongars Szkely Mzes, en romans Moise Szkely) fou un voivoda (prncep) de Transsilvnia. Era fill de Jnos Szkely i formava part de la noblesa Szkely (minoria hongaresa de Transsilvnia).

Moiss Szkely va ser un destacat lder militar i un dels principals generals dels exrcits de Segimon Bathory, destacant-se com un dels seus ms propers collaboradors. 

Amb la renncia de Segimon Bathory a principis de 1602 al tron de Transsilvnia la situaci al Principat era del tot inestable. Giorgio Basta i les seves tropes imperials controlaven la situaci duent a terme una continua persecuci i repressi indiscriminada contra la poblaci autctona, aix com contra els saxons i els hongaresos de Transsilvnia. 

Davant d'aquesta situaci, a principis de 1603 Moiss Szkely va comenar a preparar una revolta que esclat l'abril d'aquell mateix any i que amb l'ajut del otomans i els ttars va aconseguir fer fora les tropes imperials de Giorgio Basta.

Al maig de 1603 reclamava el tron de Transsilvnia (vacant en aquell moment) i es nomenava voivoda. Per la crueltat de les seves tropes mercenries trtares superaven en alguns casos la de les tropes imperials de Giorgio Basta, tornant-se la situaci molt explosiva. Aquest fet fou aprofitat pel voivoda valac Radu  erban per envair des de Valquia el Principat transsilv en nom de Rodolf II, derrotant a Moiss Szkely a la batalla de Bra ov (en hongars Brass, en alemany Kronstadt) el 17 de juliol de 1603, en la qual Moiss Szkely va acabar perdent la vida. Un cop les tropes de Szkely foren venudes els valacs es retiraven, i els imperials tornaven a controlar el Principat.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="178253" title="Fortalesa de Mehrangarh" nonfiltered="2951" processed="2948" dbindex="72963">

La fortalesa de Mehrangarh, localitzada a la ciutat de Jodhpur, a l'estat de Rajasthan, s una de les fortaleses ms majestuoses de l'ndia. Se situa en un tur a 125 m damunt la ciutat i est envoltada de gruixudes parets.

Era projectat l'any 1459 per Rao Jodha, fundador de Jodhpur. Tanmateix, la majoria de l'estructura existent s del perode de Jaswant Singh (1638-1678). Les parets del fort tenen una alada de 36 m per 21 m d'ample.

El museu recull una exquisida collecci de palanquins, bressols reials, miniatures, instruments musicals, vestits i mobiliari. Les seves muralles no noms conserven una part dels canons originals excellentment conservats , sin tamb una vista impressionant sobre la ciutat.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="178255" title="Abigail" nonfiltered="2952" processed="2949" dbindex="72964">
Abigail (Hebreu:           , Avigyil     yil o      yil ;s un personatge bblic. El seu significa el pare bota de goig o font d'alegria. s un personatge femen que apareix en narratives bbliques dels llibres de Samuel, i reflectit en els llibres de Crniques. El nom Abigai apareix en una ocasi, i l'extensa majoria d'erudits  creu que s un nom alternatiu d'Abigail. Hi ha dos individus que pareixen  anomenar-se Abigail:	
s una calebita, dona de Nabal amb qui vivia en la ciutat de Maon, junt amb el desert de Faran, prop d'Hebron, que va ser una esposa de David desprs de la mort sobtada de Nabal. Ella va ser la mare d'un dels fills de David, anomenat en el llibre de Crniques com Daniel, en el text masortic dels llibres de Samuel com Quilab, i en el text del Setant  dels llibres de Samuel com Daluyah.

La mare d'Amass. En la versi del llibre de Crniques, i del Setant dels llibres de Samuel, identifiquen el pare d'Abigail com Jess , i ella per tant seria una germana de David, per en el text masortic dels llibres de Samuel anomenen son pare Nahaix; els erudits pensen que Nahaix s un error tipogrfic, basat en l'aspecte dels dos versos coneguts ms avant. En el llibre de Crniques, identifiquen el pare d'Amass com Jter l'Ismaelita, per en els llibres de Samuel, identifiquen el pare d'Amass com Itr l'Israelita; els erudits pensen que l'ltim cas s el ms probable.

s possible que ambds dones anomenades Abigail siguen diversos rols de la mateixa dona, perqu els erudits  dels textos miren el que es descriu en els llibres dels Crniques que deriven dels llibres de Samuel, i les referncies all a Abigail com una germana de David ocorre noms en els  passatge que els erudits textuals dels textos atribuxen a la histria de la cort de David, un document que no menciona a Abigail com una de les esposes de David.

Referncies.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="178256" title="Nova Conca" nonfiltered="2953" processed="2950" dbindex="72965">


La Nova Conca s un setmanari d'informaci comarcal de la Conca de Barber. Va ser fundat el 1992 i s editat per l'empresa El Vallenc SL. T una periodicitat setmanal amb els divendres com a dia de publicaci. El 1998 va guanyar el Premi Ventura Gassol.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="178257" title="Audrey Tautou" nonfiltered="2954" processed="2951" dbindex="72966">



Audrey Tautou s una actriu de cinema francesa nascuda el 9 d'agost de 1978 a Beaumont, departament de Puy-de-Dme, regi d'Alvrnia. Filla d'un dentista i una professora, va passar la infantesa i l'adolescncia a Montluon, departament d'Allier, sempre a l'Alvrnia.

Va mostrar una primera vocaci per la primatologia, que va deixar estar desprs de superar els exmens de batxillerat. De tota manera, encara avui mostra un gran inters pels simis.

Desprs d'algunes aparicions en telefilms i curtmetratges, obt un primer paper important en el cinema amb 22 anys. Es tracta d'una pellcula de Tonie Marshall, Vnus beaut (institut). La seva interpretaci comporta un reconeixement de la professi i guanya el premi Csar del 1998 com a millor actriu promesa.

Tres anys desprs s'enlaira definitivament la seva carrera en interpretar Amlie Poulain, l'herona del film de Jean-Pierre Jeunet Le fabuleux destin d'Amlie Poulain. L'xit internacional de la cinta, la candidesa del personatge de Tautou i la seva "frgil bellesa" (caracterstica per la qual s'ha comparat amb Audrey Hepburn) descobreixen l'actriu a tot el mn.

Des d'aleshores se succeixen els papers de protagonista. Apareix, per exemple, a L'auberge espagnole (Casa de locos) de Cdric Klapisch, Pas sur la bouche d'Alain Resnais, Un long dimanche de fianailles de Jean-Pierre Jeunet. Fins i tot se la disputen realitzadors estrangers, com ara Stephen Frears (amb qui roda Dirty Pretty Things, al costat del catal Sergi Lpez) i Amos Kollek. Tamb interv en la superproducci americana El Codi Da Vinci, dirigida per Ron Howard i al costat de l'actor Tom Hanks. Un dels darrers papers fou en l'adaptaci al cinema dEnsemble, c'est tout (junts i prou), best-seller de l'escriptora francesa Anna Gavalda.

Filmografia.
1996: Cur de cible (TV) de Laurent Heynemann;
1997: La vrit est un vilain dfaut (TV) de Jean-Paul Salom;
1997: Les Cordier, juge et flic (srie de televisi);
1998: Casting: Archi-dgueulasse (curtmetratge);
1998: La vieille barrire (curtmetratge);
1998: Julie Lescaut (srie de televisi);
1998: Chaos technique (TV);
1998: Bbs boum (TV);
1998: Vnus beaut (institut) de Tonie Marshall;
1999: Triste  mourir (curtmetratge);
1999: Le Boiteux: Baby blues (TV);
1999: pouse-moi de Harriet Marin;
1999: Voyous, voyelles de Serge Meynard;
1999: Le Libertin de Gabriel Aghion;
2000: Le Battement d'ailes du papillon de Laurent Firode;
2001: Le Fabuleux Destin d'Amlie Poulain de Jean-Pierre Jeunet;
2001: Dieu est grand, je suis toute petite de Pascale Bailly;
2001:  la folie... pas du tout de Laetitia Colombani;
2001: L'Auberge espagnole de Cdric Klapisch;
2001: Les Marins perdus de Claire Devers;
2002: Dirty Pretty Things de Stephen Frears;
2002: Happy End, d'Amos Kollek;
2003: Pas sur la bouche d'Alain Resnais;
2004: Un long dimanche de fianailles  de Jean-Pierre Jeunet;
2005: Les Poupes russes  de Cdric Klapisch;
2006: Da Vinci Code de Ron Howard;
2006: Hors de prix de Pierre Salvadori;
2007: Ensemble, c'est tout de Claude Berri;










































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="178260" title="Secci d'handbol del Futbol Club Barcelona Plantilla 2006-2007" nonfiltered="2955" processed="2952" dbindex="72967">
La temporada 2006-2007, la plantilla del primer equip d'handbol del Futbol Club Barcelona era formada pels segents jugadors:



Entrenador:  Xesco Espar

Ttols assolits.
 Copa del Rei;
 Supercopa d'Espanya;
 Lliga dels Pirineus;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="178261" title="Izquierda Republicana" nonfiltered="2956" processed="2953" dbindex="72968">

Izquierda Republicana (IR) s un partit poltic espanyol, fundat l'abril del 1934 amb la uni d'Accin Republicana de Manuel Azaa, el Partit Republic Radical Socialista de Marcell Domingo i l'ORGA de Santiago Casares Quiroga.  El secretari general s Isabelo Herreros.

Ideologia. 
Izquierda Republicana es defineix partit republic, federal, radical, laic i ecologista. Es declara contrria a la presncia d'Espanya en cap bloc militar, com la OTAN. Izquierda Republicana defensa que els dos nics drets hereditaris de la persona sn la seva filiaci i la part que pugui correspondre-li del patrimoni familiar conforme al dret successori. 
 Histria . 
 Fundaci . 
Es constitux el 3 d'abril de 1934, al fusionar-se els partits de Manuel Azaa, Acci Republicana; el sector esquerr del Partit Republic Radical Socialista (PRS Independent) de Marcell Domingo i lvaro de Albornoz; i l'ORGA, de Santiago Casares Quiroga. A Catalunya per a diferenciar-se d'Esquerra Republicana de Catalunya passa a dir-se Partit Republic d'Esquerra. Entre els seus fundadors es trobaven personatges de primera importncia de la vida poltica i cultural de l'poca, com Jos Giral, lvaro de Albornoz, Victoria Kent, Luis Bello o Ams Salvador, entre uns altres. 

Azaa es va convertir en el president del primer Consell Nacional del partit, i el 1935 pact amb la Unin Republicana de Diego Martnez Barrio i amb el Partido Nacional Republicano de Snchez Romn. Izquierda Republicana va aconseguir 87 diputats a les eleccions de 16 de febrer de 1936, a les quals va acudir amb el Front Popular, i va formar part de tots els governs fins al final de la guerra civil. Azaa va ser President de la Repblica de 1936 a 1939. El seu rgan d'expressi va ser el peridic Poltica. 

A l'exili en Mxic es va convertir en el principal suport del Govern de la Repblica des de la seva formaci en 1946 fins a la seva dissoluci en 1977. Aix mateix, va participar en plataformes i organitzacions d'oposici a la dictadura del general Franco. Desprs dels anys d'obligada clandestinitat i exili, Izquierda Republicana va recobrar la seva personalitat jurdica a Espanya el 10 de novembre de 1977 conforme la legalitat vigent.

 En la transici . 
Amb la instauraci de l'actual monarquia, noms es legalitza desprs de les primeres eleccions. S'uneixen al partit persones procedents de diversos grups, com alguns comunistes. S'incorpora a les Plataformes del Referndum per l'OTAN des de 1983 a 1986. A l'abril, participa en la creaci de Izquierda Unida (IU).
 En l'actualitat . 
Al mar de 2002 es deslliga del bloc IU. A les eleccions generals de 2004 va participar amb les seves prpies llistes en les eleccions al Congrs dels Diputats, llevat al Pas Valenci, on va formar part de la candidatura Esquerra Unida - L'Entesa al costat de Izquierda Unida. A les eleccions al Senat va presentar candidatures al costat del Partido de Accin Socialista (PASOC), amb la denominaci Coalici Republic-Socialista. En les eleccions al Parlament Europeu va participar en la candidatura d'Izquierda Unida. En l'any 2004 es va celebrar el seu 70 aniversari. Aquest mateix any a Lle durant el XVII Congrs Federal aprovaren nous Estatuts Federals per a redefinir-se com partit i les directrius a seguir els prxims anys. Actualment estan creades les Joventuts d'Izquierda Republicana de Len, i en fase de creaci a Astries i altres municipis espanyols. Conjuntament pretenen fomentar una base de republicanisme entre els joves i participar activament en els actes i decisions que afectin al collectiu juvenil a Espanya. A les ltimes eleccions autonmiques al Pas Valenci es va presentar al costat de "comproms pel pas valenci" al costat del Bloc, Verds i Esquerra unida. 

 Simbologia . 
El lema s el de la Revoluci Francesa, mentre que la bandera i l'himne sn sobre smbols republicans histrics a Espanya. 
 El lema republic: Llibertat, igualtat, fraternitat. ;
 La histrica revista Poltica. ;
 La bandera republicana o popularment tricolor. ;
 L'himne republic: Himne de Riego.

 Enllaos externs .
 Izquierda Republicana, pgina oficial.
 Izquierda Republicana de Andaluca, pgina de la federaci andalusa.
 Federacin Republicana de Asturias - Izquierda Republicana, pgina de la federaci asturiana.
 Izquierda Republicana - Partit Republic d'Esquerra,  ;
 Associaci Manuel Azaa;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="178262" title="Futbol a Hongria" nonfiltered="2957" processed="2954" dbindex="72969">
 Histria .
El futbol entra a Hongria a finals del segle XIX, quan aquest pas formava part de l'imperi Austro-hongars. La primera ciutat on comen a desenvolupar-se fou a la capital Budapest. Fins els 1910 el nombre de clubs apareguts a la capital fou molt gran. Entre els mes destacats podem esmentar:


1875 Magyar Athletikai Club (MAC);
1885 Budapesti TC (BTC);
1885 (1899 el futbol) jpest FC;
1887 III. kerleti TVE;
1888 (1901 el futbol) Magyar Testgyakorlk Kre (MTK);
1893 Magyar sz Egyeslet (MUE);
1897 Muegyetemi Atltikai FC (MAFC);
1898 Budapesti Egyetemi Atltikai Club (BEAC);
1899 Ferencvrosi TC;

1900 Budapesti Atltikai Kr (BAK);
1900 33 FC;
1900 Trekvs SE;
1903 Typographia FC;
1906 Vv s Atltikai Club (VAC);
1907 Erzsbetvrosi SMTK;
1909 Kispesti AC;
1911 Vassok;
1912 CSTK Budapest;


L'any 1897, el president del Cricketer viens don la Copa Challenge, establint una competici oberta a tots els clubs de futbol de l'Imperi Austro-hongars, i on els principals clubs de Budapest hi prengueren part, juntament amb equips de Viena i Praga.

El campionat hongars de futbol s'inici el 1901 i el primer campi fou el BTC, que repet el segent any. Inicialment noms fou disputada per clubs de la capital Budapest fins el 1926, en que, a ms, es professionalitz la competici. Des de la temporada 1907/08 es comenaren a organitzar campionats regionals.

La Federaci Hongaresa de Futbol (MLS, Magyar Labdarg Szvetsg) va ser fundada l'any 1901 i s'afili a la FIFA el 1907. El primer partit de la selecci, davant ustria a Viena, el 1902 va ser el primer partit internacional jugat per dos equips europeus no-britnics.

A la resta del pas els primers clubs importants foren (alguns d'ells a territoris que actualment no formen part d'Hongria):


1880 Kolozsvri AC (actualment a Romania);
1899 Szegedi AK;
1899 Vci Vrosi SE;
1901 Kassai AC (actualment a Eslovquia);
1902 Egyetrts FC;
1904 Gyori ETO FC;

1910 Disgyori VTK;
1910 Tatabnyai SC;
1910 Szolnoki MV FC;
1910 Nagyvradi AC (actualment a Romania);
1911 Kecskemti TE;


 Competicions .
 Lliga hongaresa de futbol;
 Copa hongaresa de futbol;
 Supercopa hongaresa de futbol;

Principals clubs.


Ferencvrosi TC (Budapest);
Budapest Honvd FC (Budapest);
MTK Hungria FC (Budapest);
jpest FC (Budapest);
Vasas SC (Budapest);
Debreceni VSC (Debrecen);
Dunaferr FC (Dunajvros);
Gy r ETO FC (Gy r);

Kaposvri Rkczi FC (Kaposvr);
Disgy ri VTK BFC (Miskolc);
Pcsi Mecsek FC (Pcs);
MFC Sopron (Sopron);
Videoton FC Fehrvr (Szkesfehrvr);
Tatabnya FC (Tatabnya);
Vc FC (Vc);
Zalaegerszegi TE (Zalaegerszeg);


Jugadors destacats.


Des de 1910
Dr. Gspr Borbs;
Vilmos Kertsz;
Imre Schlosser-Lakatos;
Alfrd Schaffer;
Des de 1920
Kroly Zsk;
Kroly Fogl II;
Elemr Berkessy;
Mrton Bukovi;
Bla Guttmann;
Gyrgy Orth;
Jen  Klmr;
Frnc Hirzer;
Jzsef Takcs II;

Des de 1930
Antal Szab;
Franz Platko;
Lajos Kornyi I;
Sndor Bir;
Lszl Sternberg;
Gyula Lzr;
Jszef Turay;
Gyrgy Szcs II;
Istvn Palots;
Gyula Zsengellr;
Gza Toldi;
Imre Markos;
Vilmos Kohut;
Pl Titkos;
Dr. Gyrgy Srosi I;

Des de 1945
Gyula Grosics;
Jen  Buznszky;
Gyula Lrnt;
Jzsef Bozsik;
Jzsef Zakaris;
Ferenc Dek;
Istvn Nyers I;
Lszl Kubala;
Kroly Sndor;
Ferenc Szusza;
Nndor Hidegkuti;
Ferenc Pusks;
Sndor Kocsis;
Zoltn Czibor;
Lszl Budai II;
Dr. Mt Fenyvesi;

Des de 1960
Klmn Mszly;
Ferenc Sipos;
Sndor Mtrai;
Ern Solimosy;
Jnos Grcs;
Jnos Farkas;
Flrin Albert;
Lajos Tichy;
Ferenc Bene;
Des de 1970
Tibor Nyilasi;
Antal Dunai II;
Andrs Tr csik;
Lszl Fazekas;
Des de 1980
Lajos Dtri;


Principals estadis.


 Estadi Ferenc Pusks (Budapest);
 Estadi lli ti (Budapest);
 Estadi Illovszky (Budapest);

 Estadi Ssti  (Szkesfehrvr);
 Estadi DVTK (Miskolc);
 Estadi Gyri (Gyr);


 Articles relacionats .
Federaci Hongaresa de futbol;
Selecci de futbol d'Hongria;

 Enllaos externs .
Web oficial de la Federaci Hongaresa de Futbol ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="178263" title="Lobamba" nonfiltered="2958" processed="2955" dbindex="72970">

Lobamba s la capital tradicional i legislativa de Swazilndia, seu del Parlament i residncia de la iNdlovukazi, la Reina Mare. Est situada a la part occidental de l'estat, a la vall d'eZulwini, a 16 km de Mbabane, al districte de Hhohho. T una poblaci d'uns 5.800 habitants.

Lobamba s famosa per dues cerimnies: la Umhlanga o dansa de les canyes, que t lloc a l'agost i al setembre en honor de la reina mare, i la iNcwala, que se celebra al desembre i al gener en honor del rei. Aquestes cerimnies es componen de balls, cants i ritus diversos, amb els participants portant els vestits tradicionals. 

A la petita vila hi destaquen el Palau Estatal d'Embo, el Palau Reial (o Royal Kraal), el Museu Nacional Swazi, el Parlament i un museu dedicat al rei Sobhuza II, mentre que a la rodalia es troben el refugi de la fauna salvatge de Mlilwane i l'aeroport de Matsapha.
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="178265" title="Zoltn Czibor" nonfiltered="2959" processed="2956" dbindex="72971">






Zoltn Czibor Suhai  va ser un destacat futbolista hongars dels anys 40 i 50.

Trajectria.
Zoltn Czibor va nixer a Kaposvr, Hongria el 23 d'agost de 1929. Jugava d'extrem esquerre i form part del llegendari equip hongars que meravell als anys 50 i que rest imbatut durant 32 partits, amb companys com Nndor Hidegkuti, Ferenc Pusks, Sndor Kocsis i Jzsef Bozsik. Jug per diversos clubs hongaresos, entre ells Ferencvros TC i Honvd. A la seva trajectria a hongria marc 100 gols en 175 partits.

Debut amb la selecci de futbol d'Hongria el 1949, disputant un total de 43 partits i marcant 17 gols. Fou campi olmpic el 1952. L'any segent fou campi d'Europa Central i el 1954 finalista de la Copa del Mn. Es retir de la selecci el 1956. Aquest any esclat la revoluci hongaresa i molts jugadors hongaresos, entre ells Czibor marxaren cap a l'Europa Occidental. Inicialment s'integr a la Roma on jug alguns partits amistosos, fins que de la m de Ladislau Kubala el persuad per fitxar pel FC Barcelona, juntament amb el seu company Sndor Kocsis. Al Bara guany el doblet (lliga i copa) el 1959 i un nou doblet (lliga i Copa de Fires) el 1960. L'any segent arrib a la final de la Copa d'Europa per perd la final davant el SL Benfica. La prdua de la final provoc molts canvis a l'equip i Czibor deix el Bara per fitxar per l'Espanyol. Desprs de breus estades a Sussa, ustria i Canad, retorn a Hongria. Va morir l'1 de setembre de 1997 a Budapest.

Clubs.
Komrom AC: 1942-45;
Komrom MV: 1945-48;
Ferencvros TC: 1948-50;
DOSZ: 1950;
Csepel SC: 1951-52;
Honvd: 1953-56;
AS Roma: 1956;
FC Barcelona: 1958-61, 38 partits, 17 gols;
RCD Espanyol: 1961-62, 10 partits, 2 gols;
CE Europa: 1962;
FC Basel: 1962;
FK Austria Wien: 1962;
Primo Hamilton FC: 1962;

Palmars.
Medalla d'or als Jocs Olmpics de 1952;
1 Campionat d'Europa Central: 1953;
 Finalista de la Copa del Mn de Futbol: 1954;
Lliga hongaresa de futbol (3): 1949, 1954, 1955;
Lliga espanyola de futbol (2): 1958-59, 1959-60;
Copa espanyola de futbol (1): 1958-59;
Copa de les Ciutats en Fires (1): 1958-60;

Enllaos externs.
Estadstiques a la LFP ;
Estadstiques a Hongria ;
Czibor a la UEFA ;
Memorial a Komrom ;

Bibliografia.
Behind The Curtain - Travels in Eastern European Football: Jonathan Wilson (2006) ;
The World Cup - The Complete History: Terry Crouch (2002) ;
50 Years of the European Cup and Champions League: Keir Radnedge (2005) ;
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="178267" title="Sndor Kocsis Peter" nonfiltered="2960" processed="2957" dbindex="72972">





Sndor Kocsis Peter va ser un destacat futbolista hongars dels anys 40 i 50.

Biografia.
Sndor Kocsis va nixer a Budapest, Hongria el 21 de setembre de 1929. Jugava de davanter, destacant com a gran golejador, i form part del llegendari equip hongars que meravell als anys 50 i que rest imbatut durant 32 partits, amb companys com Nndor Hidegkuti, Ferenc Pusks, Zoltn Czibor i Jzsef Bozsik. Fou conegut com a "cap d'or" per la seva facilitat de rematar amb la testa.

A Hongria jug pels clubs Ferencvros TC, on guany la seva primera lliga hongaresa el 1949, i Budapest Honvd desprs de ser enrolat a l'exercit. All fou tres nous cops campi hongars (1952, 1954 i 1955) i tres cops mxim golejador de la lliga (1951, 1952 i 1954, marcant 30, 36 i 33 gols respectivament). Amb aquest club fou dos cops bota d'or europeu els anys 1952 i 1954.

Debut a la selecci de futbol d'Hongria l'any 1948 amb la que jug fins el 1956. Marc sis gols als Jocs Olmpics d'Hlsinki on fou campi. Tamb guany el Campionat d'Europa Central del 1953 i fou finalista de la Copa del Mn de 1954, on fou el mxim golejador amb 11 gols. Noms Just Fontaine ha marcat ms gols en una nica Copa del Mn. En total disput 68 partits per Hongria, on marc l'extraordinria xifra de 75 gols, inclosos set hat tricks.

L'any 1956 esclat la revoluci hongaresa i alguns jugadors marxaren a l'Europa Occidental. Kocsis ingress al Young Fellows Zrich abans de fitxar pel FC Barcelona, persuadit per Ladislau Kubala, juntament amb el seu company Zoltn Czibor. Al Bara form un part del llegendari equip de finals dels 50 i principis dels 60 amb el que guany el doblet (lliga i copa) el 1959 i un nou doblet (lliga i Copa de Fires) el 1960. L'any segent arrib a la final de la Copa d'Europa per perd la final davant el SL Benfica. Guany una darrera copa el 1963. A l'estiu del 1961 va jugar cedit amb el Valncia CF amb motiu del Trofeu Taronja, Que guany l'equip local. Va marcar gol en els dos partits que jug com a valencianista, derrotant el Botafogo i al seu equip, el Bara.

El 1966 es retir com a futbolista i obr un restaurant a Barcelona anomenat Tete D  Or. Tamb treball com entrenador al club i dirig l'Hrcules CF entre 1972 i 1974. La seva cursa com entrenador, per, es vei estroncada quan li fou diagnosticada una leucmia. Va morir a Barcelona el 22 de juliol de 1979 en caure del quart pis de l'hospital on estava ingressat.

Trajectria esportiva.
Com a jugador
Kobanyai TC: 1943-44;
Ferencvros TC: 1945-50;
DOSZ: 1950;
Honvd: 1950-57;
Young Fellows Zrich: 1957-58;
FC Barcelona 1958-65, 75 partits, 42 gols;
Com a entrenador
Hrcules CF: 1972-74;

Palmars.
Medalla d'or als Jocs Olmpics de 1952;
1 Campionat d'Europa Central: 1953;
 Finalista de la Copa del Mn de Futbol: 1954;
Lliga hongaresa de futbol (4): 1949, 1952, 1954, 1955;
Lliga espanyola de futbol (2): 1958-59, 1959-60;
Copa espanyola de futbol (2): 1958-59, 1962/63;
Copa de les Ciutats en Fires (1): 1958-60;

Fonts.
Behind The Curtain - Travels in Eastern European Football: Jonathan Wilson (2006) ;
The World Cup - The Complete History: Terry Crouch (2002) ;
50 Years of the European Cup and Champions League: Keir Radnedge (2005) ;

Enllaos externs.
Estadstiques a la LFP;
Estadstiques a RSSSF;
Estadstiques a Sportmuzeum;





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="178271" title="Andrs Tr?csik" nonfiltered="2961" processed="2958" dbindex="72973">

Andrs Tr csik va ser un destacat futbolista hongars dels anys 70 i 80.

Tr csik va nixer l'1 de maig de 1955 a Budapest. Fou jugador de diversos clubs hongaresos com l'Ujpest Dozsa o el MTK Budapest. Tamb jug a Frana a les files del Montpeller. Amb la selecci de futbol d'Hongria disput 45 partits entre 1977 i 1984, marcant 12 gols. Represent el seu pas a les fases finals de la Copa del Mn de 1978 (on fou expulsat contra Argentina) i 1982.

Trajectria esportiva.
Ujpest Dozsa;
Montpellier HSC;
Voln SC;
MTK Budapest;

Enllaos externs.
 Estadstiques del jugador als tornejos de la FIFA - FIFA.com ;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="178272" title="Traci Lords" nonfiltered="2962" processed="2959" dbindex="72974">


Traci Lords (nascuda com Nora Louise Kuzma el 7 de maig del 1968) s una actriu estatunidenca de cinema pornogrfic, que fou famosa per realitzar gaireb la totalitat de la seva carrera essent menor d'edat. Aix gener un dels escndols judicials ms grans de la histria del cinema pornogrfic.

 Primeres passes .

Traci Lords s'inici al mn de la indstria pornogrfica tot presentant documents falsos als productors. Degut a la seva bellesa, na Traci no trig massa en passar d'sser actriu secundria a una estrella. Durant els anys de la febre del vdeo, Traci protagonitz desenes de pellcules porno, juntament amb actrius com Ginger Lynn,  o actors como John Stagliano i Paul Thomas. Tot i que no treball ms que un parell d'anys en la producci de pellcules de sexe explcit, la seva filmografia s ms que abundant.

 Escndol i nou inici .
 
El 1986, quan na Traci feia divuit anys i assolia la majoria d'edat, la premsa revel que ella havia actuat davant les cmeres en pellcules porno tot essent menor d'edat. Tot seguit les autoritats iniciaren una investigaci que culmin amb molts productors empresonats i amb quasib totes les pellcules protagonitzades per na Traci essent retirades del mercat. En el moment de l'escndol, ella es trobava a Frana filmant el que seria el seu ltim film pornogrfic: Traci I Love You. Aquesta cinta s l'nica pellcula pornogrfica que es pot comprar legalment als Estats Units, la qual cosa report grans guanys a Lords donat que ella n'era tamb propietria dels drets de distribuci.

Desprs d'enregistrar Traci I Love You, Lords fou contractada pel fams director i productor de cinema exploitation Roger Corman. Corman propus a Lords un paper protagonista al remake de la pellcula Not of this Earth. Na Traci acced donat que aix era el que ella estava esperant aconseguir: sortir del circuit pornogrfic, tot i que pos objeccions a la inclusi d'escenes on havia de sortir nua, sens dubte perqu li recordaven massa l'etapa que volia deixar enrere.

 Del Cinema Classe B als papers secundaris en grans produccions .

Durant la resta dels vuitanta i part dels noranta na Traci aconsegu diversos papers protagonistes en thrillers i pellcules de terror, tots  independents i de baix pressupost. Per grcies  al conegut i controvertit director John Waters, Lords tamb aconseguiria fer cap en produccions de grans estudis, gaireb sempre interpretant rols secundaris. 

A dia d avui na Traci ha aparegut en pellcules  de gran pressupost com Cry Baby (de l esmentat John Waters) juntament amb Johnny Depp, Los Asesinatos de Mam (juntament amb Kathleen Turner), el thriller futurista Virtuosity juntament amb Denzel Washington i Russell Crowe i ms recentment a Blade, xit de taquilla amb Wesley Snipes, tot interpretant un personatge nascut als cmics Marvel.

 Actualitat .

Parallelament a una carrera com a cantant de msica pop-techno, Lords ha continuat treballant al cinema. Als ltims anys Lords ha aparescut a produccions independents i a diversos films fet per a la televisi o per al circuit de distribuci dels videoclubs.

 Filmografia .
Cinema.
Frostbite (2005) - Naomi Bucks pp;
Chump Change (2004) (com Traci Elizabeth Lords) - Sam ;
Black Mask 2: City of Masks (2002) - Chameleon;
You're Killing Me... (2001) - Laura Engles;
Certain Guys (2000) - Kathleen;
Epicenter (2000) (com Traci Elizabeth Lords) - Amanda Foster;
Extramarital (1999) - Elizabeth;
Me and Will (1999) - Waitress;
Stir (1998) - Kelly Bekins;
Blade (1998) - Racquel;
Boogie Boy (1998) - Shonda;
Nowhere (1997) - Valley Chick #1;
Underworld (1996) - Anna;
Blood Money (1996) - Wendy Monroe;
Virtuosity (1995) - Media Zone Singer;
Ice (1993) - Ellen;
Serial Mom (1994) - Carl's Date;
Plughead Rewired: Circuitry Man II (1994) - Norma;
Laser Moon (1992) - Barbara Fleck;
The Nutt House (1992) - Miss Tress;
Raw Nerve (1991) - Gina Clayton;
A Time to Die (1991) - Jackie;
Cry-Baby (1990) - Wanda Woodward;
Shock 'Em Dead (1991) - Lindsay Roberts;
Fast Food (1989) - Dixie Love;
Not of This Earth (1988) - Nadine;

Televisi.

Gilmore Girls (2003) (com a Traci Elizabeth Lords) - Natalie Zimmermann;
Deathlands (2003) - Lady Rachel Cawdor;
They Shoot Divas, Don't They? (2002) (com a Traci Elizabeth Lords) - Mira;
First Wave (2000-01) (com a Traci Elizabeth Lords) - Jordan Radcliffe ;
D.R.E.A.M. Team (1999) (com a Traci Elizabeth Lords) - Lena Brant;
Profiler (TV series) (1997-1998) - Sharon Lesher;
Dead Man's Island (1996) - Miranda Prescott;
As Good as Dead (1995) - Nicole Grace;
Melrose Place (1995) - Rikki;
Dragstrip Girl (1994) - Blanche;
 (1994) - Angel Austin;
The Tommyknockers (1993) - Nancy Voss;
Murder in High Places (1991) - Diane;

Videojocs.
True Crime: New York City (2005) - Cassandra Hurtz;
Ground Ambtrol II: Operation Exodus (2004) - Dr. Alice McNeil;
Four Horsemen of the Apocalypse (2004) - Pestilence ;
Defender (2002) - Commander Kyoto ;

Cinema per a adults.
Adult 45 (1985);
Adventures of Tracy Dick: The Case of the Missing Stiff (1985) - Tracy Dick;
Another Roll in the Hay (1985);
Aroused (1985) - Allison;
Bad Girls III (1984);
Black Throat (1985) (escenes retallades) - First Whore;
Breaking It (1984) - Jodie Brown;
Country Girl (1985) - Billie Jean;
Diamond Collection 69 (1985);
Diamond Collection 73 (1985);
Dirty Pictures (1985);
Dream Lover (1985);
Educating Mandy (1985) - Mandy;
Electric Blue 20 (1985);
Electric Blue 21 (1985) - Suzy/Jane;
Electric Blue 28 (1985) - Nikki (escenes retallades);
Erotic Gold (1985);
Erotic Zones Vol. 1 (1985) (com a Tracy Lords);
Future Voyeur (1985);
The Grafenberg Spot (1985);
Harlequin Affair (1985) - Tracy;
Holly Does Hollywood (1985) - Tracy;
Hollywood Heartbreakers (1985);
Huge Bras 3 (1985);
It's My Body (1985) - Maggie;
Jean Genie (1985);
Just Another Pretty Face (1985);
Ladies in Lace (1985) - Linda;
Love Bites (1985) - Nurse;
Lust in the Fast Lane (1984) (com a Tracy Lords) - Jackie;
Miss Passion (1984);
New Wave Hookers (1985) - Devil;
The Night of Loving Dangerously (1984) (com a Tracy Lords);
Passion Pit (1985);
Peek a Boo Gang (1985) - Tracy;
Perfect Fit (pornographic film) (1985) - Diane;
Porn in the USA (1985) (com a Tracy Lords);
Portrait of Lust (1985) (com a Tracy Lords) - Mirage;
The Sex Goddess (1984) - Marilyn West;
Sex Shoot (1985) (com a Tracy Lords);
Sex Waves (1985);
Sexy Shorts (1984) (music video compilation) - Miss Georgia (segment "Gimme Gimme Good Lovin'", no esmentat als crdits);
Sister Dearest (1985);
Sizzling Suburbia (1985);
Talk Dirty to Me, Part III (1984);
Tailhouse Rock (1985) - Stacey;
Those Young Girls (1984) (com a Tracy Lords) - Tracy Lords;
Traci, I Love You (1987) ;
Traci Takes Tokyo (1986);
Tracy in Heaven (1985) (escenes retallades el 1987) - Monika Hart;
Tracy Lords (1984) (com a Tracy Lords);
Two-Timing Traci (1985);
We Love to Tease (1985);
What Gets Me Hot! (1984) (com a Tracy Lords) - Lannie;

 Enllaos externs .


 Web oficial de Traci Lords;
 ;
 Interview at Nerve.com;
 NOTES on the HISTORY of PORNOGRAPHY: Traci Lords;
 Traci Lords at Vintage Porn Encyclopedia;
 IAFD Entry on Traci Lords;
 Traci Lords filmography @ EOFFTV;
 Voces en Little Baby Nothing amb Manic Streat Preachers;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="178273" title="Tibor Nyilasi" nonfiltered="2963" processed="2960" dbindex="72975">
Tibor Nyilasi va ser un destacat futbolista hongars dels anys 70 i 80.

Nyilasi va nixer el 18 de gener del 1955 a Vrpalota (Hongria). Sign pel Ferencvaros el 1972, club on va transcrrer la major part de la seva trajectria pels camps de futbol. Fou traspassat a l'Austria Viena el 1983. Amb la selecci de futbol d'Hongria disput 70 partits entre 1975 i 1985, marcant 32 gols. Represent el seu pas a les fases finals de la Copa del Mn de 1978 (on fou expulsat contra Argentina) i 1982. Un cop retirat fou entrenador del Ferencvaros.

Trajectria esportiva.
Ferencvaros: 1972-1983;
Austria Viena: 1983-1988;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="178274" title="Klmn Mszly" nonfiltered="2964" processed="2961" dbindex="72976">
Klmn Mszly va ser un destacat futbolista hongars dels anys 60.

Mszly va nixer el 16 de juliol de 1941 a Hongria. Com a jugador defens els colors del Vasas SC. Amb la selecci de futbol d'Hongria disput 61 partits des de 1961. Represent el seu pas a les fases finals de la Copa del Mn de 1962 i 1966, aix com al campionat d'Europa de 1964. Un cop retirat fou entrenador, dirigint la selecci hongaresa en tres ocasions (1980-83, 1990-91 i 1994-95), amb la que particip a la Copa del Mn de 1982, i al Fenerbahe SK (1985-1986).














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="178277" title="Pl Titkos" nonfiltered="2965" processed="2962" dbindex="72977">
Pl Titkos (Kelenvlgy, 8 de gener de 1908 - Budapest, 8 d'octubre de 1988) va ser un destacat futbolista hongars dels anys 30.

Jugava com a davanter al MTK Hungria FC i a la selecci de futbol d'Hongria, amb la que disput 48 partits entre 1929 i 1938, marcant 38 gols. 

Va aconseguir disputar la final de la Copa del Mn de 1938 que va perdre davant Itlia malgrat marcar un gol. Un cop retirat fou entrenador del seu club, el MTK.

Referncies.


Enllaos externs.

 Estadstiques a la Copa del Mn - FIFA.com ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="178281" title="Bloc Republic Autonomista" nonfiltered="2966" processed="2963" dbindex="72978">
Bloc Republic Autonomista (BRA) fou un partit poltic catal fundat el 1915 per Francesc Layret, Marcell Domingo, Gabriel Alomar, ngel Samblancat i Salanova, David Ferrer i altres republicans d'esquerra contraris a l'aliana amb el Partit Republic Radical d'Alejandro Lerroux (pacte de Sant Gervasi). En el seu programa electoral, es definia com a republic i catalanista, defensor de l'autonomia de Catalunya i alhora reivindicador de les llibertats obreres. Es present a les eleccions generals d'abril del 1916 en coalici amb un candidat independent, el doctor Jaume Queralt i Ros, per la majoria dels diputats els guany la Lliga Regionalista i les minories el partit de Lerroux. A les eleccions provincials del 1917 tampoc va treure escons. Amb la Joventut Republicana de Lleida d'Humbert Torres i Llus Companys, i altres membres de la  Uni Federal Nacionalista Republicana es transform en Partit Republic Catal el 1917.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="178282" title="Gyrgy Srosi" nonfiltered="2967" processed="2964" dbindex="72979">
Gyrgy Srosi va ser un destacat futbolista hongars dels anys 30.

Trajectria.
Srosi va nixer el 15 de setembre de 1912 a Budapest i va morir a Gnova el 20 de juny de 1993. Considerat un dels millors futbolistes hongaresos d'abans de la Segona Guerra Mundial, la seva versatilitat el va permetre jugar a diverses posicions. Essencialment jugava de davanter, per tamb ho va fer de defensa central. Defens els colors del Ferencvros TC amb el que guany cinc lligues hongareses entre 1932 i 1941. Amb la selecci de futbol d'Hongria disput les fases finals de les copes del mn de 1934 (on marc un gol) i 1938, on, com a capit, port la seva selecci a la final, marcant 5 gols al campionat.

Un cop retirat es trasllad a Itlia on fou entrenador de diversos clubs, com a ara la 
Juventus FC, l'AS Bari o l'AS Roma. Tamb dirig la selecci de futbol d'Iran.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="178283" title="Gabriel Alomar" nonfiltered="2968" processed="2965" dbindex="72980">

 Gabriel Alomar i Esteve (Palma, 1910-1997) arquitecte i urbanista mallorqu.
 Gabriel Alomar i Villalonga (Palma, 1873-El Caire, 1941) escriptor i poltic mallorqu.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="178284" title="Vall de la Llmena" nonfiltered="2969" processed="2966" dbindex="72981">
La vall de la Llmena s una subcomarca emmarcada en la conca fluvial de la riera de Llmena.

Administrativament pertany en gran part a la comarca del Girons excepte, aproximadament, el primer ter de la vall que s situat dins la comarca de la Garrotxa. Els municipis a qu pertany sn: Sant Aniol de Finestres, Sant Mart de Llmena, Canet d'Adri i Sant Gregori.

Geografia fsica.
La seva situaci la defineix com un dels conjunts orogrfics ms orientals de la serralada transversal catalana.

Les unitats fsiques que engloben aquesta subcomarca sn, bviament, la vall fluvial prpiament dita i el conjunt de serralades i massissos muntanyosos que l'envolten; el conjunt t una orientaci nord-oest-sud-est i abraa aproximadament una extensi de 185 km2.

La vall. 
D'origen fluvial clssic (erosi i sedimentaci), se situa entre les cotes 100 i 500 d'altitud. Geomorfolgicament es divideix en tres segments:

El primer segment es correspon en els primers 15 km aproximadament de recorregut de la riera on la vall t una amplitud mitjana d'1 km. amb terrenys bastant planers formats per alluvions els quals han propiciat, histricament, una gran activitat agrcola i ramadera en la zona. Bsicament s un segment que aniria des del poble de Sant Aniol de Finestres fins el Pla de Sant Joan, un llogaret disseminat a 2 km al sud del poble de Sant Mart de Llmena.

El segon segment es tracta d'un territori encaixonat en un relativament ampli i poc profund congost d'una llargada aproximada d'uns 10 km. Es tracta, doncs, d'un territori bastant pedregs (domini de les calcries), de difcil accs i de poc profit agrcola; malgrat aix la fora amb que davallen les aiges de la riera en aquest sector era antigament aprofitada per diversos molins per a moldre. Els extrems d'aquest segment serien el Pla de Sant Joan i Ginestar, un poblat situat a 3 km al nord del poble de Sant Gregori; encara que seria ms correcte situar el final del congost en la confluncia de la riera de Llmena amb el seu principal afluent: la riera de Canet.

El tercer i ltim segment es correspondria amb el que es coneix com a pla de Sant Gregori, una extensa plancia alluvial interrompuda pel sud pel pas del riu Ter on hi desemboca la riera i que transiciona cap a l'est amb el pla de Domeny i la ciutat de Girona.

Cal destacar que, tant en el segon segment com en el tercer s'hi poden trobar rastres d'activitat volcnica de, com a mnim, 40.000 anys d'antiguitat. Restes de cons volcnics a prop de Llor i al voltant de Canet d'Adri, aix com algunes parets basltiques al llarg del congost i terra volcnica en el pla de Sant Mart en sn les proves ms evidents.

El conjunt muntanys.
Les diverses formacions muntanyoses que envolten la vall formen part de les estribacions ms orientals de la serralada transversal. Sn totes majoritriament de tipus calcari originades entre els perodes eoc i mioc, encara que tamb, tal com s'ha esmentat abans, hi podem trobar petites agrupacions de pedra metamrfica originades a principis del quaternari. Aquestes son les formacions muntanyoses que hi han a la subcomarca:

Vessant nord (capalera): serra de Finestres (altitud mxima: Puigsallana amb 1026 m.).
Vessant sud-occidental: serra de Les Medes (altitud mxima: la Tremoleda amb 850 m.), cingles de Sant Roc (altitud mxima: Sant Roc amb 590 m.) i muntanya de Sant Grau amb una altitud de 450 m.
Vessant nord-oriental: serra de Portelles (altitud mxima: tur d'Espinassors amb 893 m.) i masss de Rocacorba (altitud mxima: Puigsou amb 992 m.).

Climatologia i medi ambient.
A causa de la seva ubicaci, ms enll de la depressi prelitoral, la seva orientaci i, sobretot, a causa del congost central presenta dues variants climtiques diferenciades: per una banda a tota la vall baixa i gran part del congost s'hi veu un clima mediterrani amb certa influncia continental, mentre que la vall alta es distingeix un clima ms aviat proper al continental humit. A les vessants de les muntanyes, per, es mant el clima mediterrani encara que amb fortes variacions trmiques tan caracterstiques d'aquest tipus d'orografia.

Pel que fa a la distribuci i tipologia de la vegetaci, guarden un fort parallelisme amb aquestes variants climtiques: aix en el pla de Sant Gregori hi detectem boscos tpicament mediterranis amb una gran presencia de pi pinyoner i alzina surera i de la caracterstica vegetaci de ribera al voltant de la riera (pltans, oms, etc...), a ms del clssic sotabosc arbustiu (amb predomini del bruc) i abundants plantes aromtiques propi d'aquests climes. Un  cop superat el congost, riu amunt, el paisatge canvia visiblement: les espcies tpicament mediterrnies es tornen menys usuals i comena a aparixer arbres propis de climes ms severs tals com el roure i el castanyer aix com el pi pinyoner s substitut pel pi blanc i l'alzina surera deixa pas a l'alzina com; tamb s'aprecia l'aparici de sotabosc de falguera, encara que bsicament a les obagues i, ja ms a prop de Sant Aniol, sorgeix puntualment el praderiu natural.
Geografia humana.
















Demografia.
En general es tracta d'un territori amb poca poblaci: la mitjana de densitat no arriba als 20 hab./km2. A ms la seva distribuci s molt desigual ja que ms del 60% de la poblaci es concentra en la quarta part ms baixa de la conca de la Llmena, es a dir: al poble de Sant Gregori i els seus voltants.

Malgrat que la subcomarca s dividida entre noms quatre municipis el nombre d'entitats de poblaci s molt ms nombrs. Veieu-ne aqu a la dreta el llistat complet:

La major part de les poblacions es troben situades a la riba de la riera de Llmena exceptuant Granollers de Rocacorba que es troba a la capalera de la riera de Granollers i els disseminats de les Serres i la Barroca ubicats prop de la carena dels cingles de Sant Roc.
Economia.
El sector dominant a la vall s, bviament, l'agrcola encara que amb diverses especialitzacions zonals. Aix, per exemple, el conreu de sec s molt ms abundant a la vall baixa (municipis de Sant Gregori i Canet d'Adri), en canvi a la vall alta (municipis de Sant Mart de Llmena i Sant Aniol de Finestres) s'explota ms el conrreu de regadiu, especialment als terrenys propers a la riera. Tamb les explotacions ramaderes sn ms signifacitives a la vall alta que no pas a la vall baixa, una prova d'aix s la destacable indstria crnia ubicada a Sant Esteve de Llmena. D'altra banda a la falda de les muntanyes es mant una certa activitat d'explotaci forestal encara que actualment la tendncia d'aquesta mena d'activitat sigui la de decrixer. Tamb cal destacar certa activitat d'extracci i embotellament d'aigua de deu concentrada a Sant Aniol.

La activitat prpiament dita industrial es concentra en el municipi de Sant Gregori i ms concretament a la zona ms propera a la ciutat de Girona en ple pla de Domeny i, per tant, fora de l'mbit de la vall.

Finalment cal destacar un incipient desenvolupament del turisme en tota la vall grcies a la creaci i consolidaci d'una oferta, no abundant per si variada, centrada sobretot en la hostaleria de carcter rural i la restauraci amb alguns establiments molt apreciats a Girona i que fins i tot comencen a ser reconeguts a Barcelona.
Enllaos externs.
 La web de la Vall de Llmena.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="178286" title="Jzsef Zakaris" nonfiltered="2970" processed="2967" dbindex="72982">






Jzsef Zakaris va ser un destacat futbolista hongars dels anys 40 i 50.

Biografia.
Zakaris va nixer el 25 de mar de 1924 a Budapest. Jugava a la posici de defensa i form part del llegendari equip hongars que meravell als anys 50, amb companys com Nndor Hidegkuti, Ferenc Pusks, Zoltn Czibor, Sndor Kocsis i Jzsef Bozsik. 

El seu gran club fou el MTK Hungria FC (conegut en aquells anys com Bstya SE i Vrs Lobog SE). Amb Mrton Bukovi a la banqueta i companys com Nndor Hidegkuti, Pter Palots i Mihly Lantos, Zakaris ajud al MTK a guanyar dues lligues, una copa d'Hongria i una Copa Mitropa.

Amb la selecci de futbol d'Hongria disput 35 partits entre 1947 i 1954. Represent el seu pas a la fase final de la Copa del Mn de 1954 (on arrib a la final) i guany la medalla d'or dels Jocs Olmpics de 1952. Desprs de la seva retirada fou entrenador. Va morir el 22 de novembre de 1971 a Budapest.

Trajectria esportiva.
Com a jugador.
Budafoki MTE: 1936-41 (categories inferiors);
Kbelgyr SC: 1941-44;
Gamma FC: 1944;
Budai Bartsg SE: 1945;
Budai MSE: 1946;
MATEOSZ Munks SE: 1946-50;
Teherfuvar SE: 1950;
Budapest Elre: 1950;
Bstya SE: 1951-53;
Vrs Lobog SE: 1953-56;
Egyertrts SE: 1957-58;

Com a entrenador.
Szigetszentmiklsi SE: 1959-60;
Guinea: 1961-68;
Medosz Erdrt SE: 1968-71 ;

Palmars.
Medalla d'or als Jocs Olmpics de 1952;
1 Campionat d'Europa Central: 1953;
Finalista de la Copa del Mn de Futbol: 1954;
Lliga hongaresa de futbol (2): 1953, 1958;
Copa hongaresa de futbol (1): 1952;
Copa Mitropa (1): 1955;

Enllaos externs.
Estadstiques amb Hongria;

Fonts.
Behind The Curtain - Travels in Eastern European Football: Jonathan Wilson (2006) ;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="178287" title="Gyula Grosics" nonfiltered="2971" processed="2968" dbindex="72983">







Gyula Grosics va ser un destacat futbolista hongars dels anys 50.

Biografia.
Va nixer el 4 de febrer de 1926 a Dorog, Hongria. Fou el porter del llegendari equip hongars que meravell als anys 50, amb companys com Nndor Hidegkuti, Ferenc Pusks, Zoltn Czibor, Sndor Kocsis i Jzsef Bozsik. Reb el sobrenom de la pantera negra (en hongars: A fekete prduc).

Amb la selecci de futbol d'Hongria disput tres Mundials consecutius, el 1954, 1958 i 1962. A nivell de clubs defens els colors de MATEOSZ, Budapest Honvd FC i Tatabnyai Bnysz, retirant-se el 1963.

Trajectria esportiva.
MATEOSZ: 1947-1950;
Budapest Honvd FC: 1950-1957;
Tatabnyai Bnysz: 1957-1963;

Enllaos externs.
Gyula Grosics al museu de l'esport hongars  ;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="178288" title="Formatge de l'Alt Urgell i la Cerdanya" nonfiltered="2972" processed="2969" dbindex="72984">
El Formatge de l'Alt Urgell i la Cerdanya s un formatge catal de llet de vaca frisona, elaborat a la Seu d'Urgell (Alt Urgell, Catalunya).


 Origen i identificaci .
L'elaboraci de formatges ha estat una activitat tradicional catalana durant molts segles, especialment arrelada a les valls pirinenques. En el cas de l'Alt Urgell, va ser l'evoluci de l'agricultura i la ramaderia durant la primera meitat del segle XX que va propiciar la formaci d'una important indstria lctia, en el marc de la qual es van desenvolupar tant aquest producte com la Mantega de l'Alt Urgell i la Cerdanya. Es tracta, doncs, d'un formatge elaborat seguint procediments industrials i tcniques modernes de producci formatgera.

El Formatge de l'Alt Urgell i la Cerdanya gaudeix d'una Denominaci d'Origen Protegida (DOP), per la qual cosa l'elaboraci es troba sotmesa al reglament de la denominaci. Aquest reglament preveu la identificaci del producte amb les informacions que exigeix la legislaci vigent, s a dir, el nom del producte "Formatge de l'Alt Urgell i la Cerdanya. Denominaci d'Origen Protegida" i el logotip de la denominaci, a ms del logotip europeu de les DOP. 

 rea d'elaboraci .
Malgrat que la legislaci de la DOP preveu com rea d'elaboraci tant la comarca de l'Alt Urgell com la de la Baixa Cerdanya, el cert s que la totalitat de la producci es concentra en la Seu d'Urgell i que aquesta es realitzada per una sola empresa, la Cooperativa Lletera del Cad. La llet, per, procedeix de totes dues comarques.

 Caracterstiques bsiques .
Es tracta d'un formatge tendre (per tant, la curaci t lloc durant un mxim d'un mes) i de pasta blanda, elaborat amb llet sencera pasteuritzada. La part interior presenta petits foradets i una coloraci blanquinosa tipus marfil, mentre que l'exterior presenta una coloraci vermellosa ataronjada. La forma es cilndrica i plana, el dimetre s ampli i l'alada escassa. La grandria no s superior a 2 quilograms. Es comercialitza en peces senceres, que desprs poden ser tallades en els establiments de venda al detall. Els seus nics ingredients sn la llet de vaca, quall animal, ferments lctics i clorur de sodi.

Pel que fa al sabor, destaca per la lleugeresa i un regust sal, que deixa uns aromes secundaris intensos i persistents.

Vegeu tamb.
DOP Mantega de l'Alt Urgell i la Cerdanya;
IGP Vaca bruna dels Pirineus;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="178289" title="Thar" nonfiltered="2973" processed="2970" dbindex="72985">

El desert de Thar s una extensa regi de desert sorrenc situada al nord-oest de l'ndia i a l'est del Pakistan. Limita el nord-oest amb el riu Sutlej, a l'est amb la serralada Aravalli, al sud amb el pant d'aigua salada conegut com Rann del Kachchh, i a l'oest amb la plana del riu Sind. Situat principalment en l'estat de Rajasthan, a l'ndia, el desert de Thar t una longitud al voltant de 805 km i una amplada aproximada de 485 km.

s el set desert per superfcie (200.000 km). Ms que un verdader desert, es tracta de fet d'una extensi d'estepa amb una vegetaci molt poc abundant de la qual noms les dunes prou extenses n'estan desprovedes.

Rep menys de 200 mm d'aigua anuals. Les seves ciutats principals sn Bikaner i Jaisalmer. Malgrat aquestes condicions de vida extremes, la vida hi s present al desert. Entre els mamfers, hi trobem l'antlop cervicapra, la chinkara o gasela d'Arbia (Gazella bennettii), el linx caracal (Felis caracal) i la guineu del desert (Vulpes bengalensis). s tamb el desert ms densament poblat del mn.

La zona ha esdevingut desrtica en una poca relativament recent, potser entre 2000 aC i el 1500 aC. En aquesta poca el riu Ghaggar deixa de ser un curs d'aigua important i es perd al desert.































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="178290" title="Jimmy Johnstone" nonfiltered="2974" processed="2971" dbindex="72986">
James Connolly 'Jimmy' Johnstone va ser un destacat futbolista escocs dels anys 60 i 70.

Biografia.
Va nixer el 30 de setembre del 1944 a Viewpark. Jugava de migcampista i va passar la major part de la seva vida futbolstica al Celtic FC, on l'any 2002 fou votat com el millor jugador de la histria del club. Form part de l'equip anomenat "els lleons de Lisboa", que guany la Copa d'Europa de futbol a la capital portuguesa, derrotant l'Inter de Mil per 2 a 1. Amb la selecci de futbol d'Esccia jug 23 partits i marc 4 gols, participant a la Copa del Mn de 1974. Va morir a Uddingston el 13 de mar del 2006.

Trajectria esportiva.
Celtic: 1962-1975, 308 partits, 82 gols;
San Jose Earthquakes: 1975;
Sheffield United: 1975-1977, 11 partits, 2 gols;
Dundee: 1977, 3 partits, 0 gols;
Shelbourne: 1977-1978, 9 partits, 2 gols;
Elgin City;

Palmars.
Copa d'Europa de futbol (1);
Lliga escocesa de futbol (9);
Copa escocesa de futbol (4);
Copa de la Lliga escocesa de futbol (5);

Enllaos externs.
Web oficial de Jimmy Johnstone ;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="178291" title="Ramon Noguer i Comet" nonfiltered="2975" processed="2972" dbindex="72987">
Ramon Noguer i Comet (Figueres, Alt Empord 1886 - Barcelona 1969) fou un advocat i poltic catal d'ideologia republicana. Era redactor del diari El Poble Catal, i fou membre primer del Centre Nacionalista Republic i desprs de la UFNR i collabor alhora en diferents publicacions de caire poltic i cultural, com Llibertat! (1909), Revista de Catalunya (1912) i Ptria (1914). Era contrari a pactar amb Alejandro Lerroux, i quan se sign el Pacte de Sant Gervasi de 1914  form part del Bloc Republic Autonomista (1915) i desprs secretari general del Partit Republic Catal (1917). Fou redactor de La Lucha el 1916-1919 i collabor amb Antoni Rovira i Virgili a La Nau des del 1927.

Malgrat la seva gran amistat personal amb Francesc Layret, s'opos el 1919 a la proposta d'adhesi del Partit Republic Catal a la Tercera Internacional. En 1919 collabor a La Publicitat i fou elegit diputat provincial per Figueres (1921) i membre de l'Assemblea de la Mancomunitat de Catalunya fins el 1924. Fou un advocat laboralista de gran prestigi i defens sovint els membres del CADCI.  
Un cop es proclam la Segona Repblica Espanyola, particip en l'elaboraci del programa d'Esquerra Republicana de Catalunya, i del 1931 al 1933 fou governador civil de Tarragona.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="178292" title="Joventut Republicana de Lleida" nonfiltered="2976" processed="2973" dbindex="72988">
Joventut Republicana de Lleida fou una organitzaci juvenil catalana d'ideologia republicana fundada a Lleida el 1915. Era dirigida per Humbert Torres, Alfred Perenya, Jaume Magre i Ubach i Ricard Palacn i Soldevila. El seu portaveu fou El Ideal. 

Merc els oficis de Llus Companys, que n'era membre, el 1917 s'un a altres partits per a formar el Bloc Republic Autonomista i ms tard el Partit Republic Catal. Desprs de la Conferncia d'Esquerres de 1930 els seus membres s'integraren dins d'Esquerra Republicana de Catalunya.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="178293" title="Virtua Tennis 3" nonfiltered="2977" processed="2974" dbindex="72989">


Virtua Tennis 3 (SEGA PROFESSIONAL TENNIS Power Smash 3 al Jap) s el segon videojoc de tennis de tradici arcade de Sega. La versi arcade del Virtua Tennis 3 s amb el sistema informtic de Sega Lindbergh. Tot ique tamb est disponible per ordinador, Xbox 360, PlayStation Portable i PlayStation 3..

 Jugadors masculins .
Els segents jugadors masculins disponibles al videojoc, cadasc amb caracterstiques diferents:
 Roger Federer;
 Rafael Nadal;
 Lleyton Hewitt;
 Andy Roddick;
 Tim Henman;
 James Blake;
 Tommy Haas;
 Sbastien Grosjean;
 Mario Ancic;
 Juan Carlos Ferrero;
 David Nalbandian;
 Taylor Dent;
 Gal Monfils;

 Jugadores femenines.
 Maria Xarpova;
 Venus Williams;
 Martina Hingis;
 Lindsay Davenport;
 Nicole Vaidiov;
 Daniela Hantuchov;
 Amlie Mauresmo;

 Jugadors ocults.
 King;
 Duke;


 La crtica .
Versi arcade;
Arcade Belgium 19/20;
insomniac.ac 5/5;

Versi PS3;
IGN 7.8/10(UK);
GameBrink 78/100;
Electronic Gaming Monthly 7.33/10;
Play UK 90/100;
Edge 8/10(Regne Unit);
PSM3 85/100;
Pelit 88/100 (Finlndia);
Pure Magazine 9/10(Regne Unit);
Official UK Playstation Magazine 8/10;

Versi Xbox 360;
IGN 8.0/10;
Electronic Gaming Monthly 7.33/10;
360 Gamer Magazine 9/10(Regne Unit);
Official Xbox Magazine 9/10(Regne Unit);
Eurogamer 9/10(UK);
GameTrailers 8.4/10;

Game Rankings amb resultats actuals pel 80% per la PlayStation 3, Xbox 360, PlayStation Portable i ordinador.

Referncies.


 Enllaos externs .
Webs oficials;
  a l'Amrica del Nord;
  Web al Jap;

Anlisis;
  Anlisi de Virtua Tennis 3 a insomnia.ac;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="178296" title="Omega Andromedae" nonfiltered="2978" processed="2975" dbindex="72990">


Omega Andromedae (  And /   Andromedae) s una sistema estellar de la constellaci d'Andrmeda. Est aproximadament a 92,3 anys-llum de la Terra.

El sistema est compost per dos sistemes binaris separades 120 segons d'arc. El component primari,   Andromedae A, s una subgegant groga-blanca del tipus F de la magnitud aparent +4,83. La seva companya,   Andromedae B, s de la 12ena magnitud, i est a 2 segons d'arc de la primera. La segona binria,   Andromedae C i D, sn un parell d'estrelles de la 10ena magnitud separades per 4,9 segons d'arc.

Referncies.
 SIMBAD;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="178297" title="Jaume Queralt i Ros" nonfiltered="2979" processed="2976" dbindex="72991">
Jaume Queralt i Ros (Sant Andreu de Palomar, Barcelons 1868 - Barcelona 1932) fou un metge catal i conegut republic. Va ser un dels fundadors el 1892 de l'Acadmia d'Higiene de Catalunya i de l'Institut Mdic Social de Catalunya. El 1898 va editar la primera revista mdica escrita en catal, La Gynecologia Catalana. Assol molta popularitat en interessar-se pel tractament de la tuberculosi i fou un dels organitzadors del primer Congrs Espanyol Internacional de la Tuberculosi, alhora que denunci la tasca del Patronat Oficial de Lluita contra la Tuberculosi. 

No militava en cap partit, per el seu republicanisme el va dur a encapalar la candidatura del grup Renovaci Republicana i el 1914 i el 1916 form part com a candidat independent del Bloc Republic Autonomista. Ha escrit nombrosos tractats mdics, alguns d'ells en catal.
 Obres .
 Etiologa y patogenia de la metritis simple (1894);
 La medicacin antitrmica en los procesos febriles agudos (1895);
 Higiene de la mujer (1905) ;
 La tasca social de l'higiene (1907);



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="178301" title="Humbert Torres i Barber" nonfiltered="2980" processed="2977" dbindex="72992">
Humbert Torres i Barber (Mont-roig de Segarra, Segarra 1879 - Barcelona 1955) fou un metge i poltic catal. Fill d'un metge republic, el 1881 es trasllad a Lleida amb tota la seva famlia. Es llicenci en medicina a la Universitat de Barcelona el 1902, i es va interessar en la metapsicologia, particip en els Congressos de Metges de Llengua Catalana des de 1913, i present al congrs internacional d'aquesta cincia celebrat a Lieja el 1922 una ponncia sobre la immortalitat. Public treballs sobre educaci sexual i tractament de la sfilis i dirig la revista Informaci Mdica de Lleida, i el 1936 particip en el Diccionari de Medicina del doctor Corachan. 

Com a poltic, al seva amistat amb Francesc Layret el va engrescar a collaborar activament a L'Opini i La Humanitat, i junt amb Alfred Perenya, Llus Companys, Pere Mias i Codina, Marcell Armengol i Josep Maria Espanya, fundaren l'Associaci Escolar Republicana, que ms tard es transform en Joventut Republicana de Lleida (que presid el 1908 i el 1913). El 1915 es va unir al Bloc Republic Autonomista i el 1917 al Partit Republic Catal. Des de 1905 fou regidor de Lleida i alcalde el 1917-1920, crrec que aprofit per a dur a terme una important reforma municipal. Tamb fou membre del Centre Excursionista de Lleida.

Durant la dictadura de Primo de Rivera es dedic a l'activitat mdica. Quan es proclam la Segona Repblica Espanyola fou membre d'Esquerra Republicana de Catalunya, diputat a les corts constituents, on defens l'estatut de Nria i al Parlament de Catalunya per Lleida, on form part de diverses comissions parlamentries i particip en l'elaboraci de legislaci sanitria. Malgrat la seva bona relaci amb el grup de l'Opini, intent evitar l'escissi del Partit Nacionalista Republic d'Esquerra i es mantingu fidel a ERC. Tanmateix, no secund i desaprov els fets del sis d'octubre de 1934.

Durant la guerra civil espanyola no particip directament en poltica i va viure a Lleida. En acabar marx a l'exili, on va collaborar a El Poble Catal de Pars i a Quaderns de l'exili de Perpiny. El 1945 fou assessor del president Irla, per el 1953 torn a Barcelona, on va morir.

Fou pare del poltic Vctor Torres i Perenya i del poeta Mrius Torres i Perenya.

 Enllaos externs .
 Biografia;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="178303" title="Llista de ciclistes catalans" nonfiltered="2981" processed="2978" dbindex="72993">
Llista de ciclistes catalans professionals en actiu i retirats.

En actiu.


Retirats.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="178305" title="lvaro de Albornoz" nonfiltered="2982" processed="2979" dbindex="72994">
lvaro de Albornoz Liminiana (Luarca, Astries, 13 de juny de 1879 - Mxic, 22 d'octubre de 1954), poltic i escriptor espanyol.
A la seva vila natal realitza els primers estudis, i en la Universitat d'Oviedo obt la llicenciatura de Dret. En els seus anys d'estudiant viu la inquietud republicana en els cercles intellectuals d'Oviedo, prop dels seus mestres Clarn i Adolfo lvarez Buylla, coneixedor aquest ltim del marxisme i creador d'un Seminari de Sociologia que va funcionar en la biblioteca de la Facultat. Aquest ambient primer, i ms tard el format a Madrid entorn de Francisco Giner de los Ros i la Institucin Libre de Enseanza, li refora en les seves conviccions ideolgiques. Torna a Luarca, on exerceix l'advocacia durant ms de deu anys. Va comenar la seva militncia en el socialisme i va escriure en el peridic del partit a Astries, La Aurora Social. 

Va ingressar, en 1909, en el Partit Republic Radical de Lerroux, que no va trigar a abandonar, i en 1929 va fundar amb Marcell Domingo el Partit Republic Radical Socialista, que el 1934 es fusionaria amb altres partits formant Izquierda Republicana. Membre del Comit Revolucionari en 1930, va ser diputat ales Corts Constituents de la Repblica i ministre de Foment i Justcia durant el Bienni progressista. El fruit de la seva gesti ministerial foren les lleis laiques de la Repblica (dissoluci de la Companyia de Jess, divorci, supressi del pressupost de Culte i Clergat, reglamentaci de les Ordes Religioses, etc.). Va ser el primer President del Tribunal de Garanties Constitucionals. 

El 27 de juliol de 1936 va ser nomenat ambaixador de la Repblica a Pars i Cap del Govern de la Repblica espanyola en l'exili, crrec que va ocupar al capdavant de dos governs consecutius, de 1947 a 1949 i de 1949 a 1951. 

 Obres .
La Institucin, el ahorro y la moralidad de las clases trabajadoras (1900);
Individualismo y socialismo (1908);
Ideario radical (1913);
El temperamento espaol (1921);
La Democracia (1925);
La Libertad (1927);
El gobierno de los caudillos militares (1930);
La poltica religiosa de la Repblica (1935);
Pginas del destierro (1941).













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="178307" title="Partit Republic Radical" nonfiltered="2983" processed="2980" dbindex="72995">
El Partit Republic Radical va ser un partit poltic espanyol fundat per Alejandro Lerroux el 1908 a Santander, a l'escindir-se aquest de la histrica Uni Republicana de Nicols Salmern. De bases ideolgiques molt voltils, els seus plantejaments van oscillar entre el radicalisme anticlerical i violent, que li va dur a participar molt activament en els fets de la Setmana Trgica de Barcelona (1909), el republicanisme moderat i el conservadurisme i la collaboraci amb la dreta monrquica i confessional, durant la II Repblica. 

Desprs de la Setmana Trgica, a Barcelona perd part del suport obrer que inicialment havia assolit i abandon el revolucionarisme verbal per institucionalitzar una xarxa d'interessos econmics basada en el domini de l'ajuntament de Barcelona el 1909-1911 (amb majoria absoluta) i el 1918-1920, quan figur com la primera minoria i fou alcalde el membre del partit Manuel Morales Pareja) i primer tinent d'alcalde Emiliano Iglesias Ambrosio). Durant aquests anys van  protagonitzar alguns escndols en el repartiment de petits crrecs municipals i negocis en l'arrendament i les concessions de serveis municipals d'aiges, guix, cal o ciment, que els van fer perdre el prestigi. El pacte de Sant Gervasi de 1914 amb la UFNR fou un intent d'unir electoralment les forces republicanes contra la Lliga Regionalista, per fou un fracs i supos l'enfonsament de la UFNR. Particip en l'Assemblea de Parlamentaris de 1917 per quan es proclam la Dictadura de Miguel Primo de Rivera es va inhibir de fer oposici, cosa que provoc el seu total desprestigi a Catalunya.

El partit va sofrir diverses escisions al llarg de la seva existncia. El 1929, el sector ms progressista, liderat per Marcell Domingo, es va separar del PRR per a fundar el Partit Republic Radical Socialista (PRS), una part del qual -la liderada pel propi Domingo- acabaria confluint en la Izquierda Republicana de Manuel Azaa. A l'abril de 1934, ja al comandament del govern republic, Diego Martnez Barrio va sortir del partit amb els quadres ms moderats del PRR per a fundar el Partit Radical Demcrata, en desacord amb la lnia dretana de la majoria radical. Cap al final del regnat de Alfons XIII, el Partit Radical va ser un dels signants principals del Pacte de Sant Sebasti, i com a tal va participar en el Comit Provisional que dirig la caiguda de la Monarquia i en el Govern Provisional que va substituir al Govern de la Corona desprs de la proclamaci de la II Repblica, el 14 d'abril de 1931. 

Durant el primer bienni republic, en el qual va ocupar 89 escons a les Corts Constituents, el Partit Radical es va distingir per combatre des del centre-dreta les poltiques esquerranes dels governs de Manuel Azaa, durant el primer bienni (1931-1933). Desprs de les eleccions de 1933, que van donar una majoria de les dretes al Parlament i en les quals va obtenir 104 escons, el Partit Radical va liderar el govern de la Repblica, primer en solitari (un gabinet monocolor donat suport per la CEDA), i desprs en coalici amb la CEDA de Jos Mara Gil-Robles y Quiones. Al llarg del seu mandat, va haver de plantar cara a la Revoluci d'Octubre de 1934, encoratjada precisament pels socialistes en resposta a la participaci cedista en el govern, i que va resultar particularment violenta a Astries; i la simultnia rebelli de la Generalitat i el seu president, Llus Companys (Esquerra Republicana de Catalunya), qui violent el rgim constitucional en Catalunya al proclamar unilateralment el Estat catal durant els fets del sis d'octubre de 1934. Desprs de controlar la situaci a la resta del pas, el Govern radical va detenir Companys, va suspendre la Generalitat i va enviar la Legi a combatre la insurrecci obrera a Astries, que fou durament reprimida pels generals Franco i Manuel Goded Llopis. 

Els governs radicals es van succeir, progressivament afeblits per nombrosos escndols de corrupci (entre ells, el de l'Estraperlo) que es van veure embolicats els seus lders, i cada vegada ms impotents per a estabilitzar una situaci social cada vegada ms crispada i enrarida, fins a 1936, que el triomf de la coalici de les esquerres va donar pas al Govern del Front Popular. Com la resta de partits poltics actius durant la Repblica excepte el Movimiento Nacional (FET i de les JONS), el Partit Radical Republic va ser illegalitzat desprs de la victria del bndol nacional en la guerra civil.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="178308" title="Haloflia" nonfiltered="2984" processed="2981" dbindex="72996">
L'haloflia (del grec halos, sal i filo, amant de, amant de la sal) s la tendncia o necessitat d'alguns organismes de viure en ambients amb concentracions elevades de sals.

Els organismes halfils sn extremfils donat que viuen en condicions extremes, en aquest cas, en entorns amb molta sal, com zones litorals, salines i llacunes salobres.

En la majoria d'organismes, la sal pot provocar la mort per deshidrataci degut a l'osmosi. Si l'entorn s sal, amb molta concentraci de sals, l'aigua de l'interior de les cllules tendeix a sortir cap a l'exterior del citoplasma. s a dir, es dessequen i moren. En el cas dels halfils, aix no passa. Viuen all on altres organismes moririen grcies a diverses adaptacions fisiolgiques que els permeten retenir l'aigua. Un dels mecanismes que han desenvolupat s emmagatzemar en l'interior dels seus teixits (cllules, en definitiva) concentracions d'un solut compatible amb la viabilitat cellular, que compensi la concentraci superior de sals de l'exterior, evitant aix que l'aigua surti per smosi i podent fins i tot, fer-ne entra pel mateix fenomen. Un d'aquests soluts s l'cid polihidroxibutric o PHB.

Alguns d'aquests halfils pertanyen al domini bacteri dels arqueobacteris.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="178310" title="Batalla de Sekigahara" nonfiltered="2985" processed="2982" dbindex="72997">


La batalla de Sekigahara (      ; Sekigahara no tatakai) va ser una batalla decisiva que va tenir lloc el 15 de setembre de 1600 (en l'antic calendari xins, 21 d'octubre en el modern) que va buidar el cam al Shogunat per a Ieyasu Tokugawa. Encara que li duria tres anys ms consolidar la seva posici de poder sobre el daimyo, es considera que la batalla de Sekigahara s el comenament no oficial del Shogunat Tokugawa, l'ltim shogunat que va controlar el Jap.

 La batalla .
Es va enfrontar Tokugawa Ieyasu (comandant de les forces de l'Est) a Ishida Mitsunari (forces de l'Oest), general en cap d'una coalici lleial a Hideyori, l'hereu de Toyotomi Hideyoshi, l'anterior "cabdill unificador" japons. Governava en nom de Hideyori un consell de cinc regents, entre els quals estaven Tokugawa i Ishida, del que tamb cal destacar a Mori Terumoto, en aquells dies un dels ms poderosos daimyos de Jap. 

Desprs de diversos setges a castells portats a terme per ambds bndols, les forces principals es van enfrontar per fi a Sekigahara. Ambds bndols contaven amb un nombre similar d'efectius, per la batalla va acabar amb la completa victria de les forces de l'Est. Aquestes van ser les raons: 

 Tokuwaga Ieyasu era un lder excepcional i un gran militar que va saber aglutinar slidament les forces de la seva coalici. Durant la batalla, va mantenir sempre el control i la iniciativa i l'nic problema del que va haver de cuidar-se, tot i que no era culpa seva, va ser la arribada amb retard a la batalla per part de les forces pertanyents als seus propis dominis, al comandament del seu fill Hidetada. Alhora que contava amb extraordinaris guerrers com el cas de Tadakatsu Honda, la seva filla Ina Honda i els experts ninges units per Hanzo Hattori ninja de la regi de Iga;
 Ishida Mitsunari era un poltic i intrigant que mai va contar amb la lleialtat absoluta de les forces de la seva coalici. Durant la batalla, no obstant aix, va combatre bravament amb les forces que van romandre al seu bndol. ;
 Mori Terumoto, al comandament d'una part molt important de les tropes de la coalici de l'Oest, va actuar tbiament en tota la campanya i durant la batalla de Sekigahara va mantenir a les seves forces inactives. ;
 Kobayakawa Hideaki, brau i jovenssim daimyo pertanyent a la coalici de l'Oest, havia jurat lleialtat secreta a Ieyasu: el seu honor havia estat insultat per Ishida durant l'anterior campanya de Corea i no ho havia oblidat. Durant la batalla va canviar de bndol i va arremetre per sorpresa contra els seus anteriors aliats, precipitant la victria de la coalici de l'Est. ;































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="178311" title="Nijni Nvgorod" nonfiltered="2986" processed="2983" dbindex="72998">

 
Nijni Nvgorod (en alfabet cirllic                ; en rus literalment "baixa ciutat nova") s una ciutat de la Federaci Russa, que comptava amb 1.334.249 habitants el 2003. 

s el centre econmic i cultural de la regi del Volga-Viatka, aix com el centre administratiu de la provncia de Nijni Nvgorod i del Districte Federal del Volga. De 1932 a 1990 la ciutat va dur el nom de Gorki (       ) en honor de l'escriptor Maksim Gorki, nascut a la ciutat. 

Va estar tancada al turisme fins al comenament de la dcada del 1990 (l'Associaci d'Amics de Gorki de Sant Boi de Llobregat, entitat solidria reconeguda per la UNESCO, va ser el primer grup turstic estranger a visitar la ciutat). 

T un centre antic molt bonic i ben conservat, amb molts monuments histrics, arquitectnics i culturals nics, que han fet que la UNESCO inclogui Nijni Nvgorod en la llista de les 100 ciutats del mn que representen el valor histric i cultural del mn. 

 Histria .
 
Nijni Nvgorod va ser fundada pel prncep magnfic Iuri el 1221 a la confluncia de dos grans rius, el Volga i l'Ok, envoltada per un fossat, i s'hi va construir un kremlin de fusta (als pasos eslaus, un kremlin s una fortalesa emmurallada, emplaada generalment en algun lloc estratgic de la ciutat, on hi havia el palau del rei o del prncep i els principals edificis pblics, civils i religiosos; el ms clebre s el de Moscou). 

Al 1350 es va convertir en la capital del principat de Nijni Nvgorod. El palau, les catedrals de pedra i els monestirs del prncep van ser construts al Kremlin. La nova capital va comenar a desenvolupar comer i arts, i va comenar a construir un nou sistema de fortaleses. Nijni Nvgorod es va convertir en el centre cultural de Rssia. Al segle XIV, el filsof Pvel Visoki i el pintor Prkhor (precursor d'Andrei Rubliov) van viure a la ciutat.

Entre la seva fundaci i el segle XIV va ser cremada i enrunada set vegades per les tribus i els exrcits dels ttars. Per desprs de cada invasi la gent va restaurar i va renovar la ciutat. Al final del segle XIV Moscou aspirava a unir totes les terres russes. I el 1393 Nijni Nvgorod va perdre la seva independncia i va ser incorporada al principat de Moscou. D'en d'aleshores, la ciutat va perdre la seva importncia militar i va comenar a desenvolupar el comer. La seva situaci a la intersecci de les rutes ms significatives del comer entre orient i occident va treballar al seu favor. 

La ciutat va ocupar un paper significatiu en la histria de Rssia quan va dirigir el moviment patritic durant els Temps Turbulents de l'Interregne o Smtnoie vrmia (             , 1603-1613). Kuzm Minin i Dmitri Pojarski, ciutadans de Nijni Nvgorod, van organitzar milcies que van expulsar els invasors polonesos. En memria d'aquest esdeveniment al segle XIX es va fer un monument a Minin i Pojarski situat a la plaa Roja de Moscou, del qual n'hi ha una cpia a Nijni Nvgorod mateix. Els habitants de Nijni Nvgorod van prendre part activa en les reformes de Pere I el Gran. La seva experincia en la fabricaci de veles fou vital en la fundaci de la marina russa. Les naus construdes per a la mar d'Azov i les guerres perses foren decisives, i els soldats dels regiments formats a Nijni Nvgorod es van distingir en la batalla.

A la meitat del segle XVII va comenar la reconstrucci de Nijni Nvgorod. Les esglsies Uspnskaia (la de la Dormici de la Mare de Du), Ilnskaia (la de Sant Elies) i Stroganvskaia (l'esglsia construda pels Strganov) han sobreviscut i conserven la seva bellesa fins i tot avui. Tamb va desenvolupar la seva vida cultural. Al 1798 el prncep Xakhvskoi va fundar el primer teatre. Tamb l'inventor Ivan Kulibin va viure i va morir en aquesta ciutat. 

Al 1817 la fira comercial que se celebrava a Makriev va ser traslladada a Nijni Nvgorod, amb qu la ciutat va adquirir en aquesta poca importncia internacional. Els comerciants de Rssia i de molts pasos europeus i asitics van aprofitar la seva estada a la ciutat per negociar i muntar empreses rendibles. La fira va influir en la reconstrucci de la ciutat, on va aparixer un gran complex d'edificis. Un nou pla de reconstrucci, comenat el 1837, dna com a resultat el palau del governador, la catedral nova i el jard del Kremlin. El vell fossat de la fortificaci va ser emplenat. El 1847 es va establir un sistema de provement d'aigua. Actualment la ciutat est restaurant els seus llocs histrics i culturals. 

 
El perode industrial va comenar a la ciutat a la segona meitat del segle XIX. En aquella poca es va convertir en un dels centres industrials ms grans de Rssia. La planta de Srmovo, fundada el 1849, va ocupar un paper principal en la construcci naval i la fabricaci de maquinria: hi van treballar ms de 10.000 persones en la construcci de vaixells i vagons de ferrocarril. Kurbtov (fundada el 1857) i Ikovlev eren altres grans plantes industrials relacionades amb la producci de vaixells (al voltant de la meitat de les naus russes es van fer a Nijni Nvgorod, i s'hi van construir els primers vaixells de motor del mn). El 1862 es va connectar amb Moscou per tren, i el 1898 la planta de Srmovo va produir la seva primera locomotora. El 1897 Bugrov i Baixrov, els comerciants ms rics de la ciutat, van aixecar una fbrica que es va convertir en la ms gran de Rssia. El carrer de Rojdstvenskaia (ara carrer de Maiakovski) es va convertir en el centre de Nijni Nvgorod. Els hotels i els restaurants, les botigues i els negocis, els bancs ms potents i rics i les oficines de les companyies de construcci naval, tot plegat era all. Per a l'exposici industrial de tot Rssia del 1896 es va construir el primer ferrocarril funicular rus. A comenament del segle XX es van aixecar l'Ajuntament, la Duma (1904) i la sucursal del Banc Estatal (1913).

Desprs de la Revoluci del 1917, els lders comunistes van intentar enderrocar la vella cultura. Moltes esglsies i edificis histrics van ser destruts, i van empresonar i matar molta gent progressista i intellectual de la ciutat. Nijni Nvgorod continuava sent el centre industrial de la nova Uni Sovitica. El 1937 la ciutat era la fbrica d'autombils ms gran de Rssia. El 1989, desprs del collapse del rgim comunista, s'hi va restablir la fira. La ciutat va lligada al nom de grans cientfics i combatents russos de la democrcia, com el del fsic Andrei Skharov, que fou exiliat a Nijni Nvgorod a causa de les seves idees antimilitaristes i la seva lluita per la democrcia i la llibertat.

 Economia .
Des del segle XIX, Nijni Nvgorod s un dels centres industrials ms importants de Rssia. Actualment s'hi fabriquen autombils (GAZ), vaixells fluvials i martims (Krsnoie Srmovo, en rus ) i fins i tot submarins i hidrofoils, avions de guerra (a la planta Sokol) i molts altres tipus de maquinria. La tradicional fira de Sant Macari que se celebrava a Makrievo es va traslladar a Nijni Nvgorod l'any 1816; aquest esdeveniment va ser el fet ms significatiu per al futur comercial de la ciutat en l'mbit nacional rus. 

 Comunicacions .
Situada a la confluncia de l'Ok i el Volga, Nijni Nvgorod fa molts segles era un nus de comunicaci fluvial, i encara ho s avui dia. El ferrocarril de Moscou va arribar a la ciutat l'any 1862. Ms tard, la lnia fou ampliada a Kotlnitx, i aix es convert en una branca del ferrocarril Transsiberi. Altres ferrocarrils connecten la ciutat amb Arzams, i amb algunes ciutats de la rodalia (Zavolje, Pvlovo, Kstovo). 

L'aeroport internacional de Nijni Nvgorod (codi IATA: GOJ) est localitzat a Strigino, a la part sud-oest de la ciutat. No s d'una gran importncia, per t serveis aeris freqents amb Moscou, i tamb s'un a tres vols setmanals a algunes de les ciutats principals de Rssia, Bak (Azerbaidjan) i Frankfurt (Alemanya). 

 Cultura .
 Llocs histrics i museus .
El cor histric de la ciutat, el Kremlin de Nijni Nvgorod, va ser restaurat durant la fi del segle XIX i al segle XX, i ara s l'atracci turstica ms important de la ciutat, i tamb el centre administratiu de la ciutat i de l'blast (provncia) sencer. Est situat en un tur sobre el Volga, al costat dret del riu Ok, amb grans vistes al nord i l'oest. Al davant de la torre de Sant Demetri, que s la torre i la porta principal de la fortalesa, hi ha la plaa de Minin, la plaa central de la ciutat. A l'extrem nord de la plaa hi ha l'esttua de Valeri Txklov; una gran escalinata descendeix de l'esttua fins al Volga. Del costat sud de la plaa de Minin, surt el carrer Pokrovka (s a dir, de la Intercessi de la Mare de Du), que va fins a la plaa de Gorki. s un carrer de vianants, ple d'edificis histrics, botigues, bancs, teatres i restaurants. 

Una part interessant de la vida cultural i l'herncia histrica de la ciutat sn els seus museus. 
El Museu d'Art de Nijni Nvgorod va ser fundat el 1896. Les seves primeres obres van ser donades pels colleccionistes i els afeccionats locals, entre ells el gran escriptor Gorki. De la seva prpia collecci, va fer donaci de pintures de Roerich, Kustdiev i Nsterov. L'Acadmia Russa d'Art va fer una gran contribuci a aquest museu. Desprs de la Revoluci del 1917 i de la nacionalitzaci de colleccions privades, el Museu d'Art es va convertir en un dels millors de Rssia. Ara t ms de 10.000 objectes exposats. L'antic art rus s present en les pintures i les icones niques del segle XIV al XIX. El museu t les seccions d'art rus antic, art rus modern i art europeu. S'hi representen tots els estils i totes les tendncies. S'hi exposen obres de pintors russos clebres com Repin, Vasnetsov, Xixkin, Serov i Roerich, famosos arreu del mn. ;
El Museu d'Histria i Arquitectura va ser fundat el 1867. Molts visitants estrangers, desprs de veure el museu, entenen com sn les tradicions russes. El museu t una rica collecci de vestits, d'arts aplicades, de cristalleria i de porcellana.

 Teatres .
El centre de la vida cultural sn els seus teatres, que en total sn sis: el Teatre Dramtic, el Teatre de l'pera i del Ballet Clssic, el Teatre Cmic, la Filharmnica de Nijni Nvgorod, el Teatre de Marionetes i el Teatre Jove. El Teatre Dramtic s el ms antic de la ciutat. Va ser fundat el 1798 pel prncep Xakhvskoi. Durant els seus ms de 200 anys d'activitat, hi han actuat els artistes ms clebres. Ara s'hi representen tant obres clssiques com modernes. Desprs de la reconstrucci feta per l'Ajuntament el 1935, es va reobrir el Teatre de l'pera i del Ballet Clssic. s un dels teatres preferits entre els habitants de Nijni Nvgorod. El Teatre de Marionetes s el preferit entre el pblic ms jove. 

 Universitats .
Nijni Nvgorod s tamb un centre universitari. A la ciutat hi ha facultats de la Universitat Estatal, com ara Idiomes, Medicina i Nutica.

 Enllaos externs .

 Web oficial de l'Associaci d'Amics de Gorki Entitat solidria reconeguda per la UNESCO i primer grup turstic estranger que va visitar la ciutat un cop finalitzat el seu estatus de "Ciutat Prohibida" pel rgim comunista.
 Vdeo de Nijni Nvgorod Realitzat per Jos Antonio Lozano Rodrguez.
 Vdeo del 18 aniversari de l'Associaci d'Amics de Gorki Realitzat per Jos Antonio Lozano Rodrguez.
























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="178312" title="Psicroflia" nonfiltered="2987" processed="2984" dbindex="72999">
La psicroflia o crioflia s l'habilitat dels organismes extremfils capaos de crixer i reproduir-se a temperatures per sota dels 5C. Constitueixen el cas oposat als termfils, els quals viuen a temperatures inusual ment elevades.

Habiten en diversos ambients per tota la Terra, donat que una gran part de la superfcie del nostre planeta experimenta temperatures inferiors als 15C. Sn presents en ambients alpins, en sls rtics, a latituds elevades i en les aiges profundes dels oceans, aix com en els gel rtic, glaceres i rees nevades. Sn particularment interessants per l' astrobiologia, el camp dedicat a la formulaci de teories sobre la possibilitat de vida extraterrestre i per la geomicrobiologia, que estudia els microbis actius en processos geoqumics.

Els Psicrfils utilitzen un ampli ventall de vies metabliques, incloent la fotosntesi, quimioautotrfia i  heterotrfia, i formen comunitats robustes i diverses. 

La majoria de psicrfils sn bacteris (molts dels arqueobacteris) i la psicroflia s troba en molts i diversos llinatges microbians dins de grans grups. Tamb es coneixen fongs, algues i altres eucariotes psicrfils que habiten en zones nevades i de temperatures baixes.

Els Psicrfils es caracteritzen per certes varacions a nivell cellular, que els confereixen l adaptaci al fred, com la composici lipdica especial de les membranes cellulars que les fa qumicament ms resistent a l'enduriment i encarcarament causat pel fred extrem. Tamb posseeixen protenes  anticongelants  que mantenen els compartiments cellulars aquosos en estat lquid per protegir el ADN fins i tot a temperatures per sota el punt de congelaci.

Tipus de psicrfils.
En general s'ha considerat l'existncia de dos grups psicrfils: els psicrfils "obligats" , i els psicrfils "facultatius".

Psicrfils obligats. La seva temperatura ptima est al voltant dels 15-18  C, tot i que viuen perfectament a zero graus o fins i tot a temperatures ms baixes; un exemple s Flavobacterium. Alguns d'ells tenen una temperatura ptima encara ms baixa, els anomenats psicrfils extrems, un exemple s Polaromonas vacuolata, que viu en les aiges de l' Antrtida; la seva temperatura ptima s de 4C i la mxima que resisteix s de 14 C (per sobre d'aquesta temperatura no sobreviu).

Psicrfils facultatius. Com el seu nom indica tenen la facultat de resistir el fred, per la seva temperatura ptima s ms alta (al voltant dels 20-30C). Aquests organismes sn els culpables de qu els aliments es deteriorin fins i tot als frigorfics.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="178315" title="Didimarc" nonfiltered="2988" processed="2985" dbindex="73000">
Didimarc (Didymarchus, Didmarchos) fou un escriptor grec, esmentat per Antoni Liberal com l'autor d'un treball sobre metamorfosis, del qual esmenta el llibre tercer.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="178316" title="Ddim" nonfiltered="2989" processed="2986" dbindex="73001">


Onomstica:

Ddim d'Alexandria el vell, escriptor grec ;

Ddim d'Alexandria el jove, escriptor grec ;

Ddim d'Alexandria (monjo), monjo grec egipci del segle IV;

Ddim d'Alexandria (metge) metge grec del segle III;

Ddim o Claudi Ddim, escriptor grec;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="178317" title="Ddim d'Alexandria" nonfiltered="2990" processed="2987" dbindex="73002">


Onomstica:

Ddim d'Alexandria el vell, escriptor grec ;

Ddim d'Alexandria el jove, escriptor grec ;

Ddim d'Alexandria, monjo grec egipci del segle IV;

Ddim d'Alexandria metge grec del segle III;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="178318" title="Flix Gordn Ords" nonfiltered="2991" processed="2988" dbindex="73003">
Flix Gordn Ords. (Lle, 1885 - Mxic, 1973). Veterinari i poltic espanyol, fou President del Govern de la Repblica Espanyola a l'exili.

Va estudiar veterinria, carrera que va acabar enl1905 en la seva ciutat natal. Amb profunds coneixements de les tcniques veterinries ms innovadores de la seva poca, els seus coneixements no van ser ben valorats per les autoritats de l'poca. Va ser el primer a proposar l'establiment de registres pecuaris en tot el territori espanyol per a un millor control del bestiar i de les malalties i epidmies. Membre del Partit Republic Radical Socialista, va aconseguir que durant la Segona Repblica es cres una Direcci general de Ramaderia. Escollit Diputat en 1931 i 1936, va ser Ministre d'Indstria i Comer amb Niceto Alcal-Zamora i en 1936 ambaixador en Mxic i ms tard a Panam, Cuba i Guatemala. Exiliat a Mxic desprs de la guerra civil, va arribar a ser nomenat President del Govern de la Repblica en l'exili des de 1951 a 1960. 

 Obres .
 Obres cientfiques: Polica sanitaria de los animales domsticos, Mi evangelio profesional i La ganadera lanar en Mxico.
 Obres poltiques : Al borde del desastre: economa y finanzas en Espaa. 1939-1951 (1952), Mi poltica en Espaa (1961-1963, en 3 volums) i Mi poltica fuera de Espaa (1965-1972, en 4 volums).

 Referncies .
 
Diari El Pas, edici impresa del 13 de setembre de 2004.

 Enllaos externs .
Catleg de les obres de Gordn Ords a l'Instituto Cervantes.

 Bibliografia .
 Flix Gordn Ords y sus circunstancias. Fundacin Vela Zanetti, Len, 2003. ISBN 84-87490;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="178319" title="Claudi Ddim" nonfiltered="2992" processed="2989" dbindex="73004">
Ddim o Claudi Ddim (Claudius Dydymus) fou un escriptor grec que va escriure una obra sobre els errors comesos per Tucdides contra l'analogia i una obra d'analogia entre els romans. Va escriure tamb un eptom sobre l'obra d'Heracle d'Egipte.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="178320" title="Ddim d'Alexandria el vell" nonfiltered="2993" processed="2990" dbindex="73005">
Ddim d'Alexandria (Didymus, Didymos        ), distingit convencionalment com el vell (tot i que en vida mai se'l va anomenar aix) fou un escriptor grec d'Alexandria del segle I aC. 

Fou deixeble de l'escola d'Aristarc i mestre d'Api, Heracli Pntic i altres. Va rebre el nom de            i el de             . 

Va escriure un gran nombre de treballs (Ateneu diu 3500 i Sneca 4000) per es conserven noms fragments d'alguns, com un fragment sobre texts homrics d'Aristarc (                              ), un comentari sobre les frases del poetes trgics (                        ), i un dels cmics (            ) i una collecci de proverbis grecs en 13 llibres  (                                     ). Plutarc esmenta un llibre sobre les lleis de Sol (                       ). Suides esmenta una obra d'un Ddim sobre pedres i deferents tipus de fusta (                                ), per no se sap segur si es del mateix autor.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="178321" title="Ddim d'Alexandria el jove" nonfiltered="2994" processed="2991" dbindex="73006">
Ddim d'Alexandria el jove (Didymus, Didymos               ) fou un escriptor grec d'Alexandria del segle I, que va escriure segons Suides                 , i altres bons llibres. El llibre        (                             ) Suides l'atribueix a Ddim Areu (Didymus Areius) un acadmic filsof de la mateixa poca. 







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="178323" title="Ddim d'Alexandria (monjo)" nonfiltered="2995" processed="2992" dbindex="73007">
Ddim d'Alexandria (Didymus, Didymos        ) fou un monjo grec egipci del segle IV, diferent d'un monjo del mateix nom esmentat per Scrates. 

Es va quedar cego als 4 anys abans d'aprendre a llegir, i aix el va estimular a l'estudi, i es va destacar en gramtica, retrica, dialctica, matemtica, musica, astronomia, filosofia i literatura sacra.

Es va dedicar al servei de l'esglsia. El 392 quan Jernim va escriure la seva obra sobre destacats autors eclesistics, era encara viu i donava classes de teologia a Alexandria i era cap de l'escola de catecmens.  Jernim i altres destacats autors (Rufinus, Palladius, Ambrosius, Evagrius, i Isidorus) foren deixebles seus. 

Va morir el 396 amb 85 anys

Es conserven el segents llibres, per en va escriure altres que s'han perdut:
 Liber de Spiritu Sancto.
 Breves Enarrationes in Epistolas Canonicas.
 Liber adversus Manichaeos;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="178324" title="Ddim d'Alexandria (metge)" nonfiltered="2996" processed="2993" dbindex="73008">
Ddim d'Alexandria (Didymus, Didymos        ) fou un metge grec del segle III, esmentat per Aeci i Alexandre de Tralles o de Tralles. Possiblement fou nadiu d'Alexandria i Suides diu que va escriure 15 llibres sobre agricultura.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="178327" title="Diuques" nonfiltered="2997" processed="2994" dbindex="73009">
Diuques (Dieuches,        ) fou un metge grec que va viure al segle IV aC i pertanyia al sector dels dogmtics. Fou tutor de Numeni d'Heraclea i s esmentat diverses vegades per Plini el Vell. Va escriure llibres de medicina que no es conserven.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="178329" title="Diuqudes" nonfiltered="2998" processed="2995" dbindex="73010">
Diuqudes (Dieuchidas,          ) de Megara fou un historiador grec que va escriure una historia de Megara (        ) en cinc llibres al menys. El seu nom s'esmenta de diverses formes: Apolloni Rodi com           ; Esteve Bizant com         ; Plutarc            ; i Eudcia com Dirychias)


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="178330" title="Sext Digiti" nonfiltered="2999" processed="2996" dbindex="73011">
Sext Digiti (Sextus Digitius) fou un mariner itali  que va servir a la marina com a socius navalis sota Publi Corneli Escipi Afric. Desprs de la conquesta de Cartago Nova el 210 aC, juntament a Quint Trebelli va rebre d' Escipi corona mural, perqu els dos homes es disputaren l'honor d'haver estat els primers d'escalar els murs de la ciutat. Segurament Digiti va obtenir la ciutadania romana ja que un altre Sext Digiti, que era ell mateix o el seu fill, va ser pretor el 194 aC. Vegeu Sext Digiti



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="178331" title="Sext Digiti (pretor)" nonfiltered="3000" processed="2997" dbindex="73012">
Sext Digiti fou probablement fill de Sext Digiti (tamb podria ser el mateix personatge).

Fou pretor el 194 aC i desprs va governar Hispnia Ulterior. Desprs de la sortida de Cat d'Hispnia es van revoltar alguns pobles i Digiti va lliurar diverses batalles moltes de les quals no li foren favorables. 

El 190 aC fou nomenat llegat del cnsol Luci Corneli Escipi Asitic el Vell i encarregat junt amb altres de reunir una flota a Brindisi. El 174 aC fou ambaixador a Macednia i el 173 aC fou enviat a la Pulla per comprar provisions per la flota i l'exrcit. 

Probablement va tenir un fill de nom tamb Sext Digiti que fou trib militar.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="178332" title="Diitrefes" nonfiltered="3001" processed="2998" dbindex="73013">
Diitrefes (Diitrephes,          ) fou un militar atenenc. Li fou encarregat el retornar a Trcia als mercenaris tracis que havien arribat desprs de la sortida de Demstenes cap a Siclia (413 aC) i ja no podien participar a l'expedici. Va marxar amb els mercenaris per Becia i Tanagra fins a Micalessos, lloc que va sorprendre i que fou saquejada pels tracis, per al retirar-se, els beocis els van atacar i en van matar un cert nombre. Probablement Diitrefes va morir en aquest combat. Pausnies diu que tenia una esttua a Atenes, esttua que es va trobar el 1890. Probablement es el mateix personatge d'aquest nom esmentat per Aristfanes i diferent d'un altra esmentat per Tucdides


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="178333" title="Joc resolt" nonfiltered="3002" processed="2999" dbindex="73014">
Un joc resolt, en teoria de jocs combinatria, s un joc per a dos jugadors per al qual se sap quin s el resultat considerant jugadors perfectes (s a dir, que fan la millor jugada possible en cada moment). Aquest resultat pot ser: guanya el primer jugador, guanya el segon jugador o taules. En funci de si tamb es coneix quina s l'estratgia que duu al resultat en qesti es consideren tres tipus bsics de resoluci d'un joc:
Resoluci molt feble: Se sap quin s el resultat del joc per no se sap quina s l'estratgia que duu a l'obtenci d'aquest resultat. Normalment les demostracions de resoluci molt feble d'un joc es basen en algun argument de robatori d'estratgia i, per tant, sn demostracions no constructives.
Resoluci feble: Se sap quin s el resultat del joc i se sap quina s l'estratgia ptima, ja sigui una estratgia guanyadora o una estratgia que garanteix l'empat. Aix vol dir que es disposa d'un algoritme que, aplicat al joc, permet guanyar sempre, o com a mnim empatar, independentment de qu faci l'altre jugador.
Resoluci forta o completa: Se sap quin s el resultat del joc i se sap quina s l'estratgia ptima a partir de qualsevol posici que es pot donar durant el joc. En aquests casos es coneixen totes les possibles posicions i jugades del joc.

A partir de les regles de qualsevol joc per a dues persones amb un nombre finit de posicions, hom sempre pot construir un algoritme minimax que recorri de forma exhaustiva l'arbre del joc. No obstant aix, com que per a molts jocs no trivials un algoritme d'aquest tipus necessitaria un temps extraordinriament gran per generar una jugada a partir d'una posici donada, noms es considera que un joc est feblement o fortament resolt quan l'algoritme es pot executar amb el maquinari existent a l'actualitat i en un temps raonable. Sovint, l'algoritme depn d'una gran base de dades creada prviament.

Com a exemple molt trivial, el tres en ratlla es pot solucionar i demostrar que, suposant jugadors perfectes, el resultat s un empat. A ms a ms, el tres en ratlla s un joc fortament resolt, s a dir, es coneixen totes les possibles jugades. Nogenmenys, el fet que un joc estigui resolt no t necessriament cap influncia en l'inters que pugui tenir el joc per als jugadors humans; fins i tot un joc completament resolt pot seguir sent interessant si l'estratgia guanyadora s massa complexa com per recordar-la o deduir-la fcilment. D'altra banda, el fet que un joc estigui molt feblement resolt, com ara l'Hex o el Chomp, no acostuma a afectar-ne la jugabilitat.

El go s el cas d'un joc molt complex computacionalment (molt ms que els escacs), per del qual se n'han pogut resoldre totes les possibilitats per un taulell molt petit (de costats 5x5).

Llista de jocs resolts.
A continuaci es presenta una llista de jocs resolts classificats en funci del grau de resoluci aconseguit: molt feble, feble i forta o completa, aix com alguns jocs parcialment resolts. Es consideren els jocs tractats en teoria de jocs combinatria, s a dir jocs per a dos jugadors, amb informaci completa

Jocs resolts molt feblement.
 Chomp: amb un argument de robatori d'estratgia es pot demostrar que el resultat s victria del primer jugador.
 Hex (per a qualsevol nmero d'hexgons): John Nash demostr que el resultat s victria del primer jugador.

Jocs resolts feblement.
 Dames angleses: Jonathan Schaeffer demostr, en un article publicat a Science l'abril de 2007, que el resultat s un empat.;
 Fanorona: Maarten Schadd demostr que el resultat s un empat.
 Hex: Jin Yang demostr una estratgia guanyadora per a taulers de 7x7, 8x8 i 9x9 hexgons.;
 Marro de nou: Ralph Gasser demostr que el resultat s un empat.;
 Qubic;

Jocs resolts completament.
 Tres en ratlla: resoluble de forma trivial, el resultat s un empat.
 Nim ;
 Aual: John Romein de la Vrije Universiteit d'Amsterdam demostr el 2002 que el resultat s un empat.
 Dakon;
 Marro de tres: resoluble de forma trivial, el resultat s un empat.
 Hex, resolt per a taulers de fins a 6x6 hexgons.

Jocs parcialment resolts.
 Othello;
 Escacs;
 Go;
 Jocs m,n,k (k en ratlla en taulers de m x n);

Referncies.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="178334" title="Diclides" nonfiltered="3003" processed="3000" dbindex="73015">


Onomstica:

Diclides d'Atenes, acusador atenenc ;

Diclides d'Abdera, escriptor grec;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="178335" title="Diclides d'Atenes" nonfiltered="3004" processed="3001" dbindex="73016">
Diclides (Diocleides,           ) fou un atenenc que en el moment en qu el poble estava exaltat per la mutilaci de les esttues d'Hermes (415 aC) va declarar que havia vist a uns 300 homes fer les mutilacions i n'havia reconegut alguns, i que l'havien volgut subornar per callar per desprs no havien complert la seva paraula i no l'havien pagat i per aix els delatava. Fou cregut i va acusar diverses persones que foren empresonades, i Diclides va rebre corona d'honor i reconeixement pblic al Pritaneu. Un dels acusats, Andcides, va fer notar que no podia haver reconegut a ning perqu era fosc, i que no era dia de lluna com havia dit l'acusador. Diclides fou obligat a confessar la falsedat de les seves acusacions, per va afegir que les havia fet subornat per Alcibades i Amiant, que van haver de fugir; Diclides fou executat.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="178336" title="Diclides d'Abdera" nonfiltered="3005" processed="3002" dbindex="73017">
Diclides d'Abdera (Diocleides,           ) fou un escriptor grec. Ateneu l'esmenta com autor d'una encertada descripci de l'enginy          (una mquina per els setges) construt per Epimac d'Atenes (Epimachus) per a Demetri Poliorcetes durant el setge de Rodes.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="178339" title="Diocles" nonfiltered="3006" processed="3003" dbindex="73018">


Onomstica:
Diocles de Siracusa, poltic i llegislador de Siracusa ;
Diocles d'Atenes, heroi atenenc;
Diocles de Cnidos, filsof pitagric grec;
Diocles, escriptor grec;
Diocles de Magnsia, escriptor grec;
Diocles de Peparet, historiador grec;
Diocles de Rodes, historiador grec;
Diocles de Sbaris, filsof grec;
Diocles de Flios, poeta cmic grec;
Diocles, gemetra grec;
Diocles Caristi, metge grec.
Juli Diocles, poeta grec;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="178341" title="Diocles de Siracusa" nonfiltered="3007" processed="3004" dbindex="73019">
Diocles de Siracusa (       ) fou un estadista grec de Siracusa que es fams pel seu codi de lleis.

Segons Diodor de Siclia fou el que va proposar el decret per executar als atenencs Demstenes i Ncies, i el considera un demagog. Sembla que vers el 413 aC era el cap del partit popular o democrtic, oposat a Hermcrates, i que va prendre el poder en una revoluci el 412 aC i se li va encarregar establir un nou codi de lleis, que fou conegut com codi de Diocles, que es alabat per Diodor que diu distingia perfectament entre les diferents ofenses i assignava a cadascuna el seu cstig. Va continuar com a codi civil a Siracusa i altres ciutats de Siclia fins que van passar a Roma.

La prohibici del partit oligrquic d'Hermcrates el 410 aC va deixar a Diocles les mans lliures. El 409 aC va dirigir les forces siracusanes enviades en ajut d'Himera (assetjada per Annbal fill de Gisc), per es va haver de retirar sense ni poder enterrar els seus morts, el que va provocar el descontentament a la ciutat de Siracusa. Hermcrates llavors va retornar i va obtenir algunes victries sobre el cartaginesos i va poder recuperar les restes dels caiguts a Himera que foren enterrat amb honor. Aix va donar molta popularitat a Hermcrates  Diocles fou enderrocat per una revoluci el 408 aC. 

No sembla que torns ms al poder i probablement va morir poc desprs.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="178347" title="Diodor" nonfiltered="3008" processed="3005" dbindex="73020">


Onomstica:

Diodor d'Amfpolis, militar macedoni;

Diodor, tutor de Demetri de Sria;

Diodor d'Adramtium, retric, acadmic i filsof grec;

Diodor d'Alexandria, filsof grec;

Diodor d'Antioquia, escriptor eclesistic grec;

Diodor d'Ascal, escriptor grec;

Diodor d'Aspendos, filsof pitgoric grec;

Diodor Cronos, filsof grec ;

Diodor Periegetes, escriptor grec;

Diodor de Siclia o Diodor Scul, historiador grec ;

Diodor de Tars,  escriptor grec ;

Diodor Trif, religis grec ;

Diodor de Tir,  filsof peripattic grec ;

Diodor de Sinope, poeta cmic atenenc ;

Diodor Zonas, retric i epigramtic grec ;

Diodor el jove, retric i epigramtic grec ;

Diodor, funcionari i jurista bizant;

Diodor, metge grec ;

Diodor, orfebre i escultor de la plata.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="178348" title="Diodor Cronos" nonfiltered="3009" processed="3006" dbindex="73021">
Diodor Cronos o Diodor Cronus (Diodorus Cronus,         ) fill d'Amnies de Iasos (Cria) fou un filsof grec que va viure a la cort d'Alexandria durant el regnat de Ptolemeu I Ster. Va rebre el renom de Cronus per la seva mala manya per resoldre els problemes dialctics proposats per Stilpo, quan els dos filsofs estaven menjant amb el rei; es diu que del desesper que li va provocar aquest fet va morir al tornar a casa; segons Estrab fou el mateix qui va adoptar el renom en honor al seu mestre Apolloni Cronos. Pertany a l'escola megrica i fou el quart dels caps d'aquesta escola. 

Fou fams per les seves habilitats dialctiques per les que fou anomenat            , o                . Els seus descendents van portar el cognom de Dialctic incls les filles.

Es va ocupar de la teoria  de la proba i propostes hipottiques i va rebutjar la divisi de les nocions fundamentals; mantingu que l'espai era indivisible i va rebutjar l'existncia de duplicitats en el temps i l'espai, per va admetre que les coses que omplien l'espai es podien descompondre en infinits nombre de partcules acostant-se a les teories atomistes de Demcrit.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="178349" title="Diodor Periegetes" nonfiltered="3010" processed="3007" dbindex="73022">
Diodor Periegetes (        ) fou un  escriptor grec nascut probablement a Atenes que va escriure sobre geografia i topografia. Va viure en temps d'Alexandre el Gran (anteriorment al 308 aC). Va ser amic del historiador Anaxmenes. Es coneixen dos dels seus treballs: 
           .
               (sobre monuments). ;

Tamb podria ser l'autor d'una obra sobre Milet (                      ) esmentada per Plutarc.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="178352" title="Diodor de Siclia" nonfiltered="3011" processed="3008" dbindex="73023">
Diodor de Siclia o Diodor Scul (Diodorus Siculus) fou un historiador grec de Siclia que va viure al segle I aC contemporani de Juli Csar i August. 

Va nixer a Agurion. Va dedicar la seva vida a escriure una historia universal i per aix v viatjar per Europa i sia. Va viure a Roma. La seva obra es va dir           , que Eusebi esmenta com                     . Com que a l'obra apareix la mort de Csar i diu que va estar a Egipte el 20 aC, se suposa que va escriure el llibre desprs de l'any 8 aC quan es va canviar el calendari.

El treball es comporta de 40 llibres i van des de la mes remota antiguitat fins a les guerres de la Gllia; est dividit en tres seccions: la primera (6 llibres) amb els temps mtics anteriors a la guerra de Troia; la segona (11 llibres) va des de la guerra de Troia fins Alexandre el Gran; i la tercera (23 llibres), des de la mort d'Alexandre fins a les guerres de la Gllia. Desgraciadament l'obra no s'ha conservat sencera: els llibres 6, 7, 8 9 i 10, i els posteriors al 20 s'han perdut excepte alguns fragments dels llibres 31, 32, 33, 36, 37, 38, i 40. El seu llibre, muntat per anys, es limita a recollir informacions, mites i relats, sense cap esperit crtic (aix es dona el cas de qu un apartat pot contradir el segent). Sovint esmenta les seves font la majoria de les quals s'han perdut i augmenten el valor de l'obra.

 Enllaos externs .
Diodorus Siculus Library. Llibres 9-17;





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="178353" title="Diodor de Tars" nonfiltered="3012" processed="3009" dbindex="73024">
Diodor de Tars (Diodorus,         ) fou un escriptor grec esmentat per Ateneu, natural de la ciutat de Tars a Cilcia. Ateneu diu que fou autor de                 , i de                . s probablement el mateix Diodor que Eustaci d'Epifania descriu com a deixeble i seguidor d'Aristfanes de Bizanci



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="178354" title="Eriocrnid" nonfiltered="3013" processed="3010" dbindex="73025">


Els eriocrnids (Eriocraniidae) sn una famlia  d'insectes lepidpters, l'nica existent dins la superfamlia dels eriocraniodeus (Eriocranioidea).

Sn petites arnes, generalment dirnes, que poden ser observades en les primaveres temperades de la regi holrtica. Tenen una probscide amb la qual beuen aigua o saba. Les larves sn perforadores de fulles de fagals, principalment de bedolls (Betula), roures (Quercus), i unes quantes saliccies i rosals (Kristensen, 1999).

 Sistemtica .
Hi ha 6 gneres descrits:
 Dyseriocrania;
 Eriocrania;
 Eriocraniella;
 Heringocrania;
 Issikiocrania;
 Neocrania;
	
Referncies.

Davis, D.R. (1978): "A revision of the North American moths of the superfamily Eriocranioidea with the proposal of a new family, Acanthopteroctetidae (Lepidoptera)". Smithsonian Contributions to Zoology, 251: 1-131.
Kristensen, N.P. (1999): "The non-Glossatan Moths". Cap. 5, pp. 51-64 a Kristensen, N.P. (Ed.). Lepidoptera, Moths and Butterflies. Volume 1: Evolution, Systematics, and Biogeography. Handbuch der Zoologie. Eine Naturgeschichte der Stmme des Tierreiches / Handbook of Zoology. A Natural History of the phyla of the Animal Kingdom. Band / Volume IV Arthropoda: Insecta Teilband / Part 35: 491 pp. Walter de Gruyter, Berlin, New York.
Minet, J. (2002): "Proposal of an infraordinal name for the Acanthopteroctetidae (Lepidoptera)". Bulletin de la Socit entomologique de France, 107 (3) 222;
Mizukawa, H.; Hirowatari, T.; Hashimoto, S. (2004): "Biosystematic study of Issikiocrania japonicella Moriuti (Lepidoptera: Eriocraniidae), with description of immature stages". Entomological Science. 7 (4), 389-397.

 Bibliografia .
 Christopher O'Toole (ed.): Firefly Encyclopedia of Insects and Spiders. ISBN 1-55297-612-2, 2002;

 Enllaos externs .
Tree of Life;
Fauna Europaea;
Generic Names and their Type-species;
British moth Leaf Mines;

 Vegeu tamb .
 Classificaci dels lepidpters;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="178355" title="Diodor Trif" nonfiltered="3014" processed="3011" dbindex="73026">
Diodor Trif fou un religis grec que vivia vers el 278. Epifani diu que era un home molt piets; era prevere de la ciutat de Diodoris i amic del bisbe Arquelau. Quan Manes es va refugiar a casa seva el va rebre amistosament per quan Arquelau el va informar per carta de qu Manes era un heretge es va barallar amb ell i es diu que en la discussi li va refutar tots els seus errors. La carta d'Arquelau encara es conserva.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="178356" title="Diodor de Tir" nonfiltered="3015" processed="3012" dbindex="73027">
Diodor de Tir (Diodorus,         ) fou un filsof peripattic grec deixeble i seguidor de Critolau al que va succeir com a cap de l'escola peripattica d'Atenes. Encara era viu i actiu el 110 aC quan Luci Cras durant el seu govern de Macednia el va visitar a Atenes. Cicer diu que no era un autntic peripattic ja que tenia elements tics.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="178358" title="Diodor de Sinope" nonfiltered="3016" processed="3013" dbindex="73028">
Diodor de Sinope (Diodorus, ) fou un poeta cmic atenenc de la comdia mitjana esmentat a una inscripci que fixa el seu temps a l'arcontat de Ditimos (354 a 353 aC) any en qu representava dues obres:  i  on l'actor era Aristmac.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="178360" title="Diodor Zonas" nonfiltered="3017" processed="3014" dbindex="73029">
Diodor Zonas (Diodorus Zonas, Diodoros Zonas                ), tamb conegut con Diodor el vell, fou un retric i epigramtic grec nascut a Sardes. Es va destacar a la primera guerra de Mitridates (Mitridates VI Eupator) quan fou acusat d'incitar a les ciutats a revoltar-se a favor del rei del Pont, per defensat per Estrab, fou absolt.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="178365" title="Diodor el jove" nonfiltered="3018" processed="3015" dbindex="73030">
Diodor el jove (Diodoros,          ) fou un retric i epigramtic grec nascut a Sardes, fill de Diodor Zonas. Fou amic personal d'Estrab que diu que va escriure obres de histria, lrica i altres poemes, en estil antic (                                    ).



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="178367" title="Diodor (jurista)" nonfiltered="3019" processed="3016" dbindex="73031">
Diodor (Diodorus, Diodoros         ) fou un funcionari bizant, comes i magister scriniorum, un dels comissionats nomenats per Teodosi II (435) per compilar el Codi de Teodosi o Codi Teodosi, per suplir als codis Gregori i Hermogeni. Ja el 429 nou comissionats havien estats nomenats Antiochus, ex-qestor i prefecte;  |Antiochus, quaestor palatii; Theodorus, Eudicius, Eusebius, Joannes, Comazon, Eubulus, i Apelles; per la compilaci no es va completar i Teodosi va modificar la finalitat del codi i el 535 va nomenar a uns nous comissionats, en nombre de 16, que foren Antiochus, praefectorius i  consularis; Eubulus, Maximinus, Sperantius, Martyrius, Alipius, Sebastianus, Apollodorus, Theodorus, Oron, Maximus, Epigenius, Diodor, |Procopius, Erotius, i Neuterius (tres d'ells repetien feina, Antiochus, Theodorus, i Eubulus); d'aquests 16 nomes la meitat van prendre part activa a la tasca (Antiochus, Maximinus, Martyrius, Sperantius, Appollodorus, Theodorus, Epigenius, i Procopius).



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="178368" title="Jos Mara Gil-Robles y Quiones" nonfiltered="3020" processed="3017" dbindex="73032">
Jos Mara Gil-Robles i Quiones (Salamanca, 27 de novembre de 1898 - Madrid, 13 de setembre de 1980) va ser un poltic i advocat espanyol. 

Es va llicenciar en Dret a la Universitat de Salamanca als 21 anys, seguint la carrera jurdica exercida pel seu pare, Enrique Gil Robles. Va militar des de la seva joventut en organitzacions poltiques i socials catliques. Doctorat en la Universitat Central de Madrid, va obtenir el 1922 la ctedra de Dret Poltic de la Universitat de La Laguna (San Cristbal de la Laguna, en la provncia canria de Santa Cruz de Tenerife), que tot just va exercir. Novament a Madrid, va formar part rellevant de la redacci del diari catlic El Debate, dirigit per ngel Herrera Oria. Secretari de la Confederaci Nacional Catlica Agrria, en 1922 es va integrar en el Partit Social Popular, liderat per ngel Ossorio y Gallardo. Un any ms tard, iniciada la dictadura de Miguel Primo de Rivera, va collaborar amb Jos Calvo Sotelo, director general de l'Administraci Local, en la redacci de l'Estatut Municipal. 

Presentat en les candidatures del Bloque Agrario, va ser escollit diputat en les primeres eleccions de la II Repblica, celebrades al juny de 1931, dos mesos desprs de la seva proclamaci. Va intervenir en les Corts Constituents, en les quals va destacar per la seva oposici a la poltica religiosa del nou rgim des de la seva qualitat de membre de la comissi redactora del projecte constitucional. Aquest mateix any va passar a militar en Accin Nacional, creada poc abans per Herrera Oria i rebatejada en 1932 com a Accin Popular, per exigncies del Govern, quan Gil-Robles era ja un dels seus principals dirigents. Va defensar la postura de l'"accidentalisme", segons la qual l'important no era la forma de l'Estat -monarquia o repblica-, sin que aquest defenss els interessos de l'Esglsia; aix va xocar amb altres posicions dretanes, que es van declarar oposades a la repblica des d'un principi. 

A la fi de febrer i principis de mar de 1933 va participar en la creaci de la Confederaci Espanyola de Dretes Autnomes (CEDA), a l'integrar-ne Accin Popular. El seu nou partit va obtenir la victria en les eleccions de novembre de 1933, per amb una escassa majoria (115 escons de 450) la qual cosa li impossibilitava per a formar govern en solitari. Va donar suport al nou gabinet presidit per Alejandro Lerroux des d'aquest mateix mes, aix com als segents, encapalats tamb per altres figures del Partit Radical. A l'octubre de 1934, l'entrada de tres membres del seu partit en l'executiu va donar lloc a un moviment revolucionari (Revoluci d'Octubre i fets del sis d'octubre). El 6 de maig de 1935 va ser nomenat ministre de la Guerra per Lerroux, promocionant una srie de militars que tindrien un gran protagonisme durant la posterior Guerra Civil, com el general Francisco Franco. Va prosseguir en el crrec en el gabinet segent, presidit des de setembre d'aquest any per l'independent Joaqun Chapaprieta Torregrosa. La seva actitud poltica, contrria a la seva poltica econmica, va provocar la dimissi del president del Govern al desembre de 1935 i la seva dimisi com a ministre. 

Desprs de la victria del Front Popular a les eleccions de febrer de 1936 es va convertir en el cap de l'oposici parlamentria. La seva figura es va veure cada vegada ms eclipsada pels postulats ms radicals de Jos Calvo Sotelo, assassinat en la nit del 12 al 13 de juliol de 1936. Gil-Robles, que havia partit cap al nord poc abans, va abandonar Espanya i es va dirigir a Frana. Expulsat pel govern de Lon Blum, va passar a Portugal. Durant la immediata Guerra Civil va encomanar a les seves seguidors donar suport al bndol del general Franco alhora que va lliurar els fons del seu partit al general Mola. Finalitzat a l'abril de 1939 el conflicte, va recolzar la causa monrquica; va ser membre del Consell Privat del comte de Barcelona (Joan de Borb, pare del futur Rei Joan Carles I) i va intentar arribar a un acord el 1948 amb el lder socialista Indalecio Prieto per a assolir la restauraci de la monarquia (Pacte de San Juan de Luz). En 1953 va tornar a Espanya, on va donar a diversos opositors al rgim dictatorial del general Franco. Fou expulsat en 1962 per participar al juny en una reuni antifranquista a Munic -el  "Contuberni de Munic"-, el que li va valer ser apartat de l'entorn del comte de Barcelona. Va comenar llavors a escriure una srie de llibres de memries, en el primer dels quals, No fue posible la paz (1968), va intentar explicar les causes que van dur a la Guerra Civil Espanyola i justificar la seva intervenci en els esdeveniments anteriors.

Catedrtic de la Universitat d'Oviedo des de 1968, desprs de la mort del general Franco en 1975 i l'inici del regnat de Joan Carles I i de la transici espanyola, va intentar recuperar el seu paper poltic defensant les posicions de la democrcia cristiana. Va estar recolzat en aquesta tasca per un dels seus fills, Jos Mara Gil-Robles y Gil-Delgado. No obstant aix, el fracs del seu partit (integrat al costat del de Joaqun Ruiz-Gimnez en la Federaci de la Democrcia Cristiana) a les eleccions generals espanyoles de 1977, en les quals no va obtenir acta de diputat, el va apartar definitivament de la vida poltica. En 1976 havia aparegut altra de les seves obres autobiogrfiques i de carcter poltic, La monarqua por la que luch. El seu fill Jos Mara va passar posteriorment al Partit Popular i va arribar a ser president del Parlament Europeu. Un altre dels seus fills, lvaro Gil-Robles, va ser Defensor del Poble.

Malgrat el que Gil-Robles afirma a les seves memries, l'escriptor britnic Paul Preston, en la seva obra La destrucci de la democrcia a Espanya (Edicions Turner, Madrid, 1978 ISBN 8485137760), afirma rotundament que Gil-Robles s estava al corrent dels plans de revolta que es van iniciar arran del triomf del Front Popular a les eleccions del 16 de febrer de 1936. 











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="178369" title="Diodor (metge)" nonfiltered="3021" processed="3018" dbindex="73033">
Diodor (Diodoros,         ) fou un metge grec que va viure durant el segle I aC o abans d'aquest segle. s esmentat per Plini el Vell. Es suposa que podria ser la mateixa persona que Gal esmenta com a membre del grup dels emprics i del que cita les seves formules.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="178370" title="Diodor (orfebre)" nonfiltered="3022" processed="3019" dbindex="73034">
Diodor (Diodoros, ) fou un orfebre i escultor de la plata. En un "Stir dormint" modelat en plata, Diodor hi inscrigu un epigrama de Plat recollit a l'Antologia grega.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="178371" title="Dimil" nonfiltered="3023" processed="3020" dbindex="73035">
Dimil (Diomilus,       ) fou un militar d'Andros que per raons desconegudes es va refugiar a Siracusa on se li va donar el comandament d'una fora de sis cents homes (primavera del 414 aC). Va morir combatent als atenencs desprs que aquestos van desembarcar a Epipoles (Epipolae), quan tractava de desallotjar-los dEuryelus




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="178372" title="(39) Laetitia" nonfiltered="3024" processed="3021" dbindex="73036">
Laetitia s l'asteroide nmero 39 de la srie. Fou descobert a Pars el 8 de febrer del 1856 per en Jean Chacornac (1823-1873).






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="178374" title="Richard Cantillon" nonfiltered="3025" processed="3022" dbindex="73037">
Richard Cantillon (1860-1734), conegut per molts historiadors com el primer gran economista "teric", s un personatge fosc. Aix s gaireb tot el que d'ell es coneix: fou un irlands amb cognom espanyol que visqu a Frana. Es diu que, a diferncia de tants d'altres, especul amb xit amb les accions de la Compagnie Perpetuelle des Indes durant les aventures de John Law, fent una fortuna d'unes vint milions de lliures abans d'anar-se'n a Anglaterra. Mor a la seva casa londinenca en un incendi suposadament provocat pel seu cuiner, al que poc abans ell havia acomiadat.  

Tota la reputaci de Cantillon descansa en el seu remarcable tractat, Essai Sur la Nature du Commerce en Gnral, que escrigu en francs al voltant del 1732 i que es public annimament a Anglaterra uns vint anys desprs de la seva mort (tot i que alguns sostenen que es tractava d'una traducci francesa d'un original angls perdut). Malgrat que la seva obra era ben coneguda pels fisicrates i l'escola francesa, Cantillon va romandre en la foscor pel mn de parla anglesa fins que William Stanley Jevons el ressuscit en la dcada dels vuitanta del segle dinou. 

Cantillon fou potser el primer en definir l'equilibri al llarg termini com un balan de la circulaci d'ingressos, assentant aix les bases tant pels fisicrates com per l'Economia poltica clssica. El sistema que ide Cantillon era clar i senzill. Desenvolup un sistema d'equilibri general amb dos sectors, d'on obtenia una teoria de preus (determinats pels costs de producci) i una teoria de la producci (determinada pels inputs i la tecnologia). El seu treball fou citat per Adam Smith en el seu tractat Wealth of Nations. Segons el Premi Nobel Friedrich Hayek, Jevons no exager gens ni mica en definir Cantillon com el "pare de l'economia poltica". 

Segu la conjectura de William Petty sobre la igualtat del treball i la terra, de manera que podia, conceptualment, reduir el treball a la quantitat de necessitats indispensables per mantenir-se i, per tant, fent del producte del treball i la seva oferta una funci de l'explotaci de terra necessria per tal de produir l'indispensable per alimentar el treball i per produir bns de luxe per proveir els senyors. Demostrant que els preus relatius es podien reduir al rati d'explotaci de la terra, Cantillon postul la teoria del "valor-terra".

L'acurada descripci que Cantillon feu del mecanisme oferta-demanda per determinar els preus de mercat en el curt termini (tot i que no del preu natural a llarg termini) l'erig en el creador de la revoluci marginalista. En particular, els seus apunts reveladors sobre la iniciativa empresarial (com un tipus d'arbitratge) el convert en el nen mimat de l'Escola Austraca moderna. Cantillon tamb fou un dels primers (i un dels ms clars) articuladors de la Teoria Quantitativa del Diner i va intentar de proveir-la d'una base argumentada que la recolzs. 

Finalment, una de les conseqncies de la seva teoria fou que arrib a defensar una poltica quasi-Mercantilista per tal d'aconseguir una Balana Comercial favorable, per amb un mats: Cantillon recoman la importaci de "productes de la terra" i l'exportaci de "productes manufacturats" com la manera d'incrementar la Renda Nacional.

Cantillon va nixer a la ciutat de Ballyheigue, County Kerry, Irlanda, rest gran part de la seva vida a Frana i mor a Londres.  

 Referncies .
 Jevons, Stanley W. (1881), "Richard Cantillon and the Nationality of Political Economy," Contemporary Review 39, January 1881, reprinted in The Principles of Economics. A Fragment of a Treatise on the Industrial Mechanism of Society and other Papers with a Preface by Henry Higgs, (London, 1905). pp. 155-83.;
 Murphy, Antoin E. (1986), Richard Cantillon: Entrepreneur and Economist, Oxford.

Enllaos externs.
 Biography - "The Origin of Economic Theory: A Portrait of Richard Cantillon" (1680-1734)1 by Mark Thornton;
 Biography - The Life and Work of Richard Cantillon by Henry Higgs;
 "Richard Cantillon",  by Friedrich A. Hayek, Journal of Libertarian Studies, Fall 1985, 7(2), pp. 217-247.
 Cantillon is Back by Mark Thornton;
 McMaster University Archive for the History of Economic Thought | An Essay on Commerce in General - Part 1, 2, and 3;
Essai sur la Nature du Commerce en Gnral (The Nature of Trade in General) by Richard Cantillon -- available for download;
Richard Cantillon Land Theory of Value;
Essai sur la nature du commerce en general Part One;
Essai sur la nature du commerce en general Part Two;
Essai sur la nature du commerce en general Part Three;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="178375" title="Diomed" nonfiltered="3026" processed="3023" dbindex="73038">
Diomed (Diomedon,         ) fou un comandant atenenc durant la guerra del Pelopons. 

Va entrar en campanya el 412 aC, i va portar 16 vaixells per defensar Jnia. Quios i Milet s'havien revoltat i la primera intentava estendre's cap a Lesbos. Noms arribar Diomed va capturar 4 vaixells de Quios. Llavors se li va unir Lle, que portava deu vaixells ms des d'Atenes, i junts (26 vaixells) van marxar contra Lesbos i van reconquerir Mitilene i a ms van derrotar a un destacament de Quios que era al port, el que els va permetre d'assegurar rpidament el domini de tota l'illa. Va ocupar tamb Clazmenes i des de Lesbos i la costa propera va fer la guerra a Quios. 

A l'hivern segent fou recomanat per Pisandre d'Acarnes (cap del partit oligrquic que estava treballant pel retorn a Atenes d'Alcibades) i fou nomenat cap de la flota atenenca a Samos en substituci de Frnic (Phrynichus) i Escirnides (Scironides), d'una part degut als seus recents xits i d'altra degut a la seva neutralitat poltica. Va atacar Rodes, llavors en revolta, per desprs va restar inactiu (primavera del 411 aC) subordinat a Pisandre, llavors a Samos. 

Pensant que una vegada enderrocat el govern democrtic se'l feria fora, i segons Tucdides influenciat pels honors rebuts de la democrcia, al marxar Pisandre es va aliar amb Trasibul i es va oposar ala revoluci oligrquica a Samos, i al establir-se el govern del Quatre-cents a Atenes, es va revoltar al costat de Trasibul en defensa de la democrcia, i va fer cridar a Alcibades. 

Va participar a la batalla de Cinossema i va romandre en servei actiu durant el perode d'Alcibades. 

Desprs de la batalla de Ntion (407 aC) va caure en desgracia i fou apartat del comandament directe. 

Quan Callicrtides va expulsar a Con cap a Mitilene i el va assetjar, Diomed va anar amb 12 vaixells en el seu ajut i en va perdre 10 en els combats. 

Desprs de la batalla de les Arginuses fou un dels sis almiralls que va tornar a Atenes i foren condemnats i executats per les intrigues del partit oligrquic. El seu amic Eurptolem el va intentar salvar sense xit.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="178379" title="Dimedes" nonfiltered="3027" processed="3024" dbindex="73039">


Onomstica:;

Diomedes (fill de Tideu), mtic rei d'Argos. ;
Diomedes (fill d'Ares), rei dels bstons.
Dimedes, escriptor grec sobre Homer.

Dimedes, escriptor grec ;

Dimedes, metge, sant i mrtir grec del segle III;

Geografia;
Diomedes (estret de Bering), illes de l'estret de Bering, que marquen la frontera entre Rssia i Estats Units.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="178381" title="Diomedes (fill de Tideu)" nonfiltered="3028" processed="3025" dbindex="73040">
Segons la mitologia grega, Diomedes (Diomedes,         ) fou un rei d'Argos, fill de Tideu i Depile, i marit d'Eglia.

Fou el mtic successor d'Adrat (Adratus, Adratos) al regne d'Argos. 

S'apoder dels cavalls de Resos i acompany Ulisses en moltes de les seues accions, especialment quan entr a Troia per robar el Palladi que protegia la ciutat. 

Quan torn a la ptria descobr que la seua muller, Egialea, li era infidel. Irritat, se n'an per sempre.

Fou acollit a la Pulla pel rei Daune, que li conced la m de la seua filla.

Era descendent de famlia etlia. 

Bibliografia.

 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 66.




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="178382" title="Dimedes (escriptor sobre Homer)" nonfiltered="3029" processed="3026" dbindex="73041">
Dimedes (Diomedes,         ) fou un escriptor grec que va escriure un comentari sobre Dionisi Trax (Dionysius Thrax) del que es conserven alguns fragments. Tamb es pensa que va escriure sobre Homer.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="178383" title="Dimedes (escriptor)" nonfiltered="3030" processed="3027" dbindex="73042">
Dimedes (Diomedes,         ) fou un escriptor grec autor de "De Oratione et Partibus Orationis et Vario Gencre Metrorum libri III". Va viure en poca desconeguda per anterior al segle VI. s esmentat principalment per Prisci.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="178385" title="Sant Dimedes" nonfiltered="3031" processed="3028" dbindex="73043">
Dimedes (Diomedes,         ) fou un metge grec, sant i mrtir del segle III. Va nixer a Tars a Cilcia, i els seus pares eren cristians. Va viure a Tars i ms tard a Nicea de Bitnia on va romandre fins a la seva mort. Va practicar la medicina amb fora xit i va aprofitar el seu ofici per fer conversions al cristianisme. L'emperador, que llavors era a Nicomdia de Bitnia, el va cridar a la seva presncia, per va morir de cam vers el comenament del segle IV. 

A Constantinoble es va construir una esglsia en honor seu que al segle IX fou embellida per Basili I. 

Es commemora tant per grec com per llatins el 16 d'agost.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="178387" title="Joaqun Chapaprieta Torregrosa" nonfiltered="3032" processed="3029" dbindex="73044">
Joaqun Chapaprieta i Torregrosa (Torrevella, 26 d'octubre de 1871 - Madrid, 14 d'octubre de 1951). Poltic espanyol, ministre en diverses ocasions, president del Consell de Ministres de la II Repblica Espanyola en 1935. El seu pare, Vicente Chapapra Fortepiani, d'origen genovs, tenia negocis d'importaci de fustes, que transportava en els seus propis vaixells i comercialitzava a Torrevella i Alacant. Va cursar els seus estudis de Batxillerat en el Seminari d'Oriola, i els de Dret a Madrid i Bolonya. Exercint en un bufets de gran categoria, com els de Francisco Puigcerver i Santiago Alba Bonifaz, especialitzant-se en temes contencis-administratius, va assolir gran renom en algunes causes sonades, com la derivada d'un accident ferroviari, i es va especialitzar en dret financer. 

Fou diputat provincial (1898), diputat a Corts amb Sagasta (1901), i ms endavant Senador per La Corunya i Valladolid, dirigint posteriorment l'esquerra liberal. En 1903 va ser Director General de Propietats i desprs Director General d'Administraci. En 1915, Sotssecretari de Gracia i Justcia; a l'any segent, d'Hisenda, i ja en 1922, Ministre de Treball. Va tenir el seu ms destacada activitat poltica i hisendstica durant la II Repblica. Diputat en 1933, des del 6 de maig de 1935 va ser Ministre d'Hisenda amb Alejandro Lerroux. Va continuar sent-lo el 25 de setembre, quan va ocupar la presidncia del Consell de Ministres (cap del govern) amb el suport de la CEDA i els agraris. Finalment, en el gabinet de Manuel Portela Valladares va ocupar la cartera d'Hisenda, fins al 30 de desembre, que va dimitir. A les eleccions de febrer de 1936 es va presentar pel partit Republic Independent d'Alacant, per desprs de l'esclat de la Guerra Civil es va retirar de la poltica. 


 Obras .
 La paz fue posible: memorias de un politico. Prologo de J. Chapaprieta Otsein. Estudi preliminar de Carlos Seco Serrano. Barcelona. Editorial Ariel, 1972.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="178388" title="Bit per segon" nonfiltered="3033" processed="3030" dbindex="73045">
Bit per segon o bps (que s diferent a Bps - bytes per segon-), en una transmissi de dades, s el nmero d'impulsos elementals (1 o 0) tramesos a cada segon.

Els bits per segon com a unitat de l'SI (Sistema internacional) sn emprats per expressar la velocitat de transmissi de dades o bit rate.

Cal tenir en compte que una velocitat de transmissi expressada en bits per segon dividida per 8, equival a bytes per segon, ats que un byte sn 8 bits. 

 Vegeu tamb .
 Mbps - Megabits per segon;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="178389" title="Diognet" nonfiltered="3034" processed="3031" dbindex="73046">



Onomstica:

Diognet, almirall d'Antoc III el gran;

Diognet, general grec d'Ertria ;

Diognet, escriptor grec;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="178391" title="Diognet (almirall)" nonfiltered="3035" processed="3032" dbindex="73047">
Diognet (Diognetus,          ) fou un almirall d' Antoc III el gran, al que es va encarregar de transportar a Selucia a Laodice , la suposada esposa d'Antoc i filla del rei Mitridates IV del Pont (222 aC). Va dirigir la flota d'Antoc en la guerra contra Ptolemeu IV Filoptor en la que es va distingir.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="178392" title="Diognet (general)" nonfiltered="3036" processed="3033" dbindex="73048">
Diognet (Diognetus,          ) fou un general d'Ertria que va dirigir les forces de la seva ciutat en ajut de Milet en la guerra contra Naxos. Li fou donat el comandament d'un fort per controlar a Naxos. Es va enamorar de la presonera Polcrita de Naxos i s'hi va casar, per la gent de Naxos es va poder apoderar del fort mercs a l'ajut de la noia, que no obstant va salvar la vida del seu marit, per sembla que desprs va morir de joia pels honors que els seus conciutadans li van oferir.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="178393" title="Diognet (escriptor)" nonfiltered="3037" processed="3034" dbindex="73049">
Diognet (Diognetus,          ) fou un escriptor grec. Era l' encarregat de mesurar les distancies de les marxes d'Alexandre el Gran i va escriure un treball sobre aquest tema. s esmentat per Plini el Vell.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="178397" title="Carlos Seco Serrano" nonfiltered="3038" processed="3035" dbindex="73050">
Carlos Seco Serrano (Toledo, 1923) s un historiador espanyol. Es doctor a Madrid el 1950, fou professor de la universitat de Madrid, i el 1957 catedrtic d'histria general d'Espanya de la Universitat de Barcelona. A la mort de Jaume Vicens i Vives el 1960, el succe en la direcci d'ndice Histrico Espaol. Ha investigat temes d'histria d'Espanya del segle XVII i XIX. El 1975 marx a la facultat de cincies de la Informaci, de Madrid i s membre de l'Acadmia de Bones Lletres de Barcelona des del 1972.
 Obres .
 Alfonso XIII y la crisis de la Restauracin (1969);
 Trptico carlista (1973);
 Militarismo y civilismo en la Espaa contempornea (1984);
 Al correr de los das: crnicas de la transicin (1994) ;
 Espaa en 1898: las claves del desastre (1998) amb Pedro Lan Entralgo;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="178399" title="Medalla de la defensa de Kev" nonfiltered="3039" processed="3036" dbindex="73051">


La Medalla per la Defensa de Kev (Rus:                         - Transliterat: Za oboronu Kieva) s una medalla de la Guerra Defensiva de la Gran Guerra Patritica, creada el 21 de juny de 1961 per Nikita Khrusxov i atorgada a tots els soldats de l Exrcit Sovitic, Marina, Tropes del Ministeri d'Interior (MVD) i Civils que van participar en la defensa de Kev del 7 de juliol de 1941 al 26 de setembre del 1941 (les tropes sovitiques es van haver de retirar el 20 de setembre, davant la superioritat de l'enemic).

Kev va rebre el ttol de  Ciutat heroica  el 22 de juny de 1961 (data del 20 aniversari de l'inici de la Gran Guerra Patritica), aprofitant-se l ocasi per instituir la condecoraci. Les altres ciutats heriques sn Odessa, Stalingrad, Sebastpol, Leningrad, Moscou, la Fortalesa de Brest, Kertx, Novorossisk, Minsk, Tula, Mrmansk i Smolensk)

Va ser atorgada sobre unes 107.540 vegades (aproximadament)

 Disseny .
s una medalla de 32mm de coure amb un soldat, un mariner, un civil i una dna que avancen amb el fusell amb un edifici amb cpula amb la fal i el martell i una bandera onejant al fons. A sota hi ha una corona de llorer amb una estrella al mig. Al damunt hi ha la inscripci                    (Per la Defensa de Kev). 
Al revers apareix la inscripci                            (Per la nostra terra Nativa Sovitica) a sota de la fal i el martell.

Es suspn sobre un gal pentagonal de 25mm verd clar amb una franja central de 3mm vermella i una de 2mm blau cel al costat (el color d Ucrana)

 Vegeu tamb .

 Medalla de la defensa del Caucas ;
 Medalla de la defensa de Leningrad ;
 Medalla de la defensa de Moscou ;
 Medalla de la defensa d'Odessa ;
 Medalla de la defensa de la Regi rtica Sovitica ;
 Medalla de la defensa de Sebastpol ;
 Medalla de la defensa de Stalingrad ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="178401" title="Jaume Vicens i Vives" nonfiltered="3040" processed="3037" dbindex="73052">
Jaume Vicens i Vives (Girona 1910 - Li 1960) fou un historiador catal. Estudi Filosofia i Lletres a Barcelona del 1926 al 1930, on tingu com a mestres Antonio de la Torre y del Cerro i Pere Bosch i Gimpera. El 1932 fou nomenat professor a l'Institut-Escola (1932-1933), encarregat de curs i ajudant a la Universitat Autnoma de Barcelona (1933-1937), al mateix temps que guanyava la ctedra de geografia i histria de l'institut de Figueres. Va ser professor a l'IES Ramon Muntaner.
Es doctora amb la tesi Ferran II i la ciutat de Barcelona que presenta en els primers anys de la guerra civil espanyola (1936-1937), i des d'aleshores la seva rea d'estudi es va centrar en la Catalunya de la Baixa Edat Mitjana.

El 1939 fou sancionat per les autoritats franquistes i hagu de malviure publicant articles a la revista Destino. El 1942 fou destinat un temps com a professor a un institut de Baeza i desprs fund una editorial per a fer llibres de text.

Actualment s considerat com la principal autoritat en la histria econmica i social catalana i es proclamava continuador d'una escola catalana d'histria que anava de Prsper de Bofarull a Ferran Soldevila. Catedrtic d'Histria Moderna de la Universitat de Barcelona des de 1950, va convertir el seu departament en un punt d'inserci de la historiografia espanyola amb els nous corrents historiogrfiques europees, en particular l'Escola d'Annales, a partir de la seva presncia a l'IX Congrs de Cincies Histriques de Pars (1950). Cre el Centre d'Estudis d'Histria Internacional (1949), la revista Estudis d'Histria Moderna i l'ndex Histric Espanyol (1953), instrument imprescindible per a la normalitzaci del treball historiogrfic. Una rpida malaltia pos fi a la seva vida quan era en plena activitat. Entre els seus deixebles es trobaven Jordi Nadal i Oller, Joan Regl, Emili Giralt i Ravents o Mercader.

 Obres .
 Espaa. Geopoltica del Estado y del Imperio (1940),
 Historia de los remensas en el siglo XV (1945),
 Aproximacin a la historia de Espaa (1952);
 Juan II de Aragn (1953);
 El gran sindicato remensa (1954) ;
 El segle XV. Els Trastmares (1956);
 Els catalans en el segle XIX (1958);
 Manual de historia econmica de Espaa (1959) amb Jordi Nadal ;
 Historia social y econmica de Espaa y Amrica (1957-1959);
 Notcia de Catalunya (1960);








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="178410" title="Jordi Nadal i Oller" nonfiltered="3041" processed="3038" dbindex="73054">
Jordi Nadal i Oller (Cass de la Selva, Girons, 1929) s un historiador catal, considerat un dels deixebles ms destacats de Jaume Vicens i Vives. El 1957 es doctor en histria a la Universitat de Barcelona i ha ampliat estudis a Tolosa de Llenguadoc, Pars (1953) i a Pavia (1955). Fou lector de catal a Liverpool (1958-1959) i professor d'histria econmica a la Universitat de Barcelona de 1956 a 1967, catedrtic a la Universitat de Valncia el 1968-1969 i el 1970-1980 a la Universitat Autnoma de Barcelona, tornant novament el 1981 a la Universitat de Barcelona. Ha estat membre de la Uni Internacional per a l'Estudi Cientfic de la Poblaci, i forma part de la comissi encarregada de redactar el nou diccionari demogrfic encarregat per les Nacions Unides. 

Ha collaborat en nombroses revistes d'histria espanyoles i estrangeres, i s'ha especialitzat en estudis histrics sobre poblaci i industrialitzaci tant a Catalunya com a Espanya.  El 1997 fou guardonat amb la Creu de Sant Jordi.

 Obres .
 La population catalane de 1553  1717. L'immigration franaise et les autres facteurs de son dveloppement (1960), amb Emili Giralt i Ravents;
 La poblacin espaola (siglos XVI a XX) (1966);
 El fracaso de la revolucin industrial en Espaa, 1814-1913 (1975);
 Histria de la Caixa de Pensions (1981);
 Catalunya, la fbrica d'Espanya (1986), amb J. Maluquer  ;
 Sant Mart de Provenals, pulm industrial de Barcelona (1847-1992) (1992), amb X. Tafunell;
 Historia econmica de Espaa (1987), director;
 Bautismos, desposorios y entierros. Estudios de historia demogrfica (1992);
 Moler, tejer y fundir. Estudios de historia industrial (1992);
 La cara oculta de la industrializacin espaola (1994) ;
 Espaa en su cnit (1516-1598) (2001);












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="178411" title="Medalla per la Conquesta de Viena" nonfiltered="3042" processed="3039" dbindex="73055">


La Medalla per la Conquesta de Viena (Rus:                - Transliterat: Za vzyatie Veny) s una medalla de la Guerra Ofensiva de la Gran Guerra Patritica, creada el 9 de juny de 1945 per Stalin i atorgada a tots els soldats de l Exrcit Roig, Marina, Tropes del Ministeri d Interior (MVD) i Tropes del Comit de Seguretat de l Estat (KGB) que van participar en l'Ofensiva de Viena del 16 de mar al 13 d'abril de 1945.

Va ser atorgada sobre unes 277.380 vegades (aproximadament).

Penja a l'esquerra del pit, i se situa desprs de la Medalla per la Conquesta de Knigsberg.

El 19 d'abril de 1945, el General d'Exrcit Hrulev, orden al Comit Tcnic d'Intendncia elaborar els projectes de les medalles per la conquesta i l'alliberament de les ciutats fora dels lmits de la URSS. El 24 d'abril ja es presentaren els primers esbossos, i el 30  s'examinaren uns 116 dibuixos. D'entre els projectes escollits el gravador B. Andrianov va fer proves en metall el 3 de maig. L'autor del projecte definitiu va ser la pintora Zvorykina.

Segons decret de 5 de febrer de 1951, un cop traspassava el possedor la famlia es quedava amb la medalla i el seu certificat.



 Disseny .
s una medalla de coure de 32mm d ample amb la inscripci                  (Conquesta de Viena) al mig. A sota hi ha una branca de llorer i a la punta superior hi ha una estrella. Al revers hi ha la inscripci 13        1945 (13 d abril de 1945, data del final del combat) sota una estrella de 5 puntes.

Es suspn sobre un gal pentagonal de 32mm d ample blau cel amb una franja blau fosc al mig, totes de la mateixa mida.

 Vegeu tamb .

 Medalla per la Conquesta de Berln;
 Medalla per la Conquesta de Budapest;
 Medalla per la Conquesta de Knigsberg;
 Medalla de la victria sobre Alemanya en la Gran Guerra Patritica 1941-1945;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="178412" title="Emili Giralt i Ravents" nonfiltered="3043" processed="3040" dbindex="73056">

Emili Giralt i Ravents (Vilafranca del Peneds, 1927 - Barcelona, 2008) fou un historiador catal, llicenciat el 1951 i deixeble de Jaume Vicens i Vives, ha estat lector de castell a Durham (1954-1955), professor a la Universitat de Barcelona (1959), catedrtic d Histria Universal Moderna i Contempornia a la Universitat de Valncia (1965-1971) i a la de Barcelona (des del 1971). Fou director del Centre d Estudis Histrics Internacionals de la Universitat de Barcelona del 1975 al 1998
s el fundador i director del Centre d Estudis d Histria Rural i de la revista Estudis d Histria Agrria, des del 1977. Fou director del Departament d Histria Contempornia de la Universitat de Barcelona , deg de la Facultat de Geografia i Histria i vicerector d ordenaci acadmica. Tamb fou professor associat a la Universitat de la Sorbona del 1981 al 1983, i catedrtic emrit de la Universitat de Barcelona (1992). Els seus treballs historiogrfics tracten, principalment, temes agraris, econmics i socials de l poca moderna i contempornia. S'ha especialitzat en l'estudi de la poblaci, de la histria agrria i dels moviments socials als Pasos Catalans. 

Del 1986 al 1995 ha estat president de l'Institut d'Estudis Catalans, dins la Secci Histrico-Arqueolgica amb l'Especialitat de Histria agrria  a on promou la primera edici del Diccionari de la llengua catalana .
El 1997 fou guardonat amb la Creu de Sant Jordi. Giralt va morir la tarda del 16 d'abril de 2008 a Barcelona a l'edat de 81 anys. 

 Obres .
 La colonia mercantil francesa en Barcelona a mediados del siglo XVII (1956-1959)   ;
 La population catalane de 1553  1717 (1960), amb Jordi Nadal i Oller;
 Barcelona en 1717-1718, un modelo de sociedad preindustrial (1963) ;
 La immigraci francesa a Matar durant el segle XVIII (1966);
 Los estudios de historia agraria en Espaa. Desde 1940 a 1961 (1962) ;
 El conflicto "rabassaire" y la cuestin agraria en Catalua hasta 1936 (1964);
 Els moviments socials a Catalunya, Pas Valenci i les Illes (1800-1939) (1967) ;
 Bibliografia dels moviments socials a Catalunya, Pas Valenci i les Illes (1972);
 El franquisme i l'oposici: una bibliografia crtica (1939-1975) (1981);
 Premsa clandestina i de l'exili (1939-1976). Inventari (1977) ;
 Dos estudios sobre el Pas Valenciano (1978);

Referncies.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="178414" title="Diodor d'Amfpolis" nonfiltered="3044" processed="3041" dbindex="73057">
Diodor d'Amfpolis (Diodorus,         ) fou un comandant grec de l'exrcit de Perseu de Macednia, que era comandant d'Amfpolis vers el 169 aC i desprs de la derrota del rei a Pella, sospitant de la inminent revolta dels dos mil mercenaris tracis que hi havia a la citat, els va convncer que era millor que anessin a saquejar la ciutat de Emtia, on podia obtenir millor bot; quan els tracis van sortir i van creuar l'Estrim, va tancar les portes de la ciutat a la que poc desprs es va poder refugiar Perseu.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="178416" title="Diodor (tutor de Demetri)" nonfiltered="3045" processed="3042" dbindex="73058">
Diodor (Diodorus,         ) fou  el tutor del rei selucida Demetri I Soter. Quan aquest fou portat captiu a Roma, Diodor va estar al seu costat i el va convncer de qu en cas de qu es pogus escapar seria aclamat a Sria i tot el poble s'alaria al seu favor. Demetri el va enviar a Sria per preparar la revolta.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="178419" title="Diodor d'Adramtium" nonfiltered="3046" processed="3043" dbindex="73059">
Diodor d'Adramtium  (Diodorus,         ) fou un retric, acadmic i filsof nascut a Adramyttium (Adramtion, Adramtium). Va viure al temps de Mitridates VI Eupator pel que va dirigir un exrcit, i per complaure al rei va acusar als senadors de la seva ciutat natal i els va massacrar. Desprs de la caiguda del rei fou jutjat pels romans per la seva crueltat i es va sucidar abans de la condemna.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="178420" title="Conferncia de Wannsee" nonfiltered="3047" processed="3044" dbindex="73060">
La Conferncia de Wammsee va ser l exposici d un grup d oficials representants del govern de l Alemanya Nazi sobre la Soluci Final del Problema Jueu (Endlsung der Judenfrage). Es port a terme el 20 de gener de 1942 a la vila Gross Wannsee, nmero 20; que dna al llac del mateix nom, al sud-est de Berln i que conduiria a l Holocaust.

 Antecedents .

Donat l avan de la Wehrmacht als diferents fronts de guerra i de l obertura d un front contra els Estats Units, Alemanya es vei obligada a reorganitzar l administraci de recursos als territoris ocupats. Hermann Gring, Mariscal del Reich, don a tal efecte plens poders al SS-Obergruppenfhrer Reinhard Heydrich, amb l objete de trobar la "soluci final" al problema jueu a Europa. Per aix, Heydrich convoc una reuni al desembre de 1941, que va ser aplaada pel bombardeig de l aviaci japonesa a la base naval nord-americana de Pearl Harbor, havent de ser novament convocada pel 20 de gener de 1942.

 Desenvolupament de la Reuni.

La discussi es centr en l objectiu d expulsar als jueus de tots els mbits de la vida del poble alemany, aix com de l espai vital del poble germnic. S exposaren les mesures a prendre i es present el pla de la 'deportaci' dels jueus cap a l est   per a "treballs apropiats... durant aquesta acci sens dubte una gran part seria eliminada per causes naturals", el "remanent final haur... haur de ser tractat en conformitat, perqu..., si sn alliberats, actuarien com la llavor d un nou ressorgiment jueu". S avalu el nombre de jueus a Europa (11 milions) i els mtodes d evacuaci tenint en compte l edat i el pas d origen. El tractament de les persones amb 'sang mixta' tamb va ser  discutit amb cura.

El Dr. Josef Bhler pression a Heydrich per iniciar sistemticament la Soluci Final al Govern General (Polnia. El motiu de la seva preocupaci era el creixent mercat negre que sabotejava l administraci del Govern General, aix s erradicaba el contraban i la poblaci jueva ms gran d Europa, que es concentrava a Polnia. Un punt addicional era que no hi haurien problemes de transport.

La reuni s assenyala com la primera discussi de la Soluci final i tamb perqu les actes i la minuta nmero 16 de les 30 editades, amb el contingut de la reuni, van ser trobades intactes pels Aliats al finalitzar la Segona Guerra Mundial, i emprats com a proves durant els judicis de Nuremberg.

El protocol de la reuni va ser preparat pel SS-Obersturmbannfhrer Adolf Eichmann, ajudat per Reinhard Heydrich, i no menciona explcitament l assassinat massiu. Eichmann, en ocasi del seu judici, va admetre que el llenguatge que realment es va emprar va ser molt ms clar, incloent termes com  extermini  i  anihilaci . El programa d eutansia T-4 expos aquests protocols.

 Participants .

Els participants a la conferncia (i el seu dest) van ser:

 SS-Obergruppenfhrer Reinhard Heydrich, comissionat per Heinrich Himmler i per Hermann Gring. Cap de la Policia Secreta de l Estat (Gestapo i de la SD, inici el pla establert a la Wannsee. El 26 de maig de 1942  caigu en una emboscada dels guerrillers txecs a Praga, resultant greument ferit. Les seves ferides s infectaren i mor de gangrena el 4 de juliol, mentre que es trobava hospitalitzat.

Gauleiter Dr. Alfred Meyer, representant del Ministre del Reich pels Territoris Ocupats de l Est. Es sucid a la primavera de 1945;

Reichsamtleiter Dr. Georg Leibbrandt, representant del Ministre del Reich pels Territoris Ocupats de l Est. Detingut al 1945 per Crims de Guerra, va ser alliberat posteriorment per manca de proves. Va ser activista d un centre cultural nord-americ. Traspass al 1982;

Dr. Wilhelm Stuckart, representant del Ministre de l'Interior del Reich, advocat, co-autor de les Lleis de Nuremberg. Detingut al 1945 per Crims de Guerra, va ser sentenciat al 1949 i alliberat a donar-se per complert el temps de la sentncia. Va morir en un accident de trnsit al 1953;

Dr. Erich Neumann, Cap de l Oficina de Planificaci del Pla Quatrienal. Detingut al 1945 i alliberat al 1948 per manca de proves i mort el mateix any.

Dr. Roland Freisler, Ministre de Justcia del Reich. Sent Jutge del Tribunal del Poble de Berln, mor en plena audincia al febrer de 1945 mentre jutjava a un dels membres del complot del 20 de juny de 1944; la sala fou bombardejada pels aliats i una columna caigu sobre el jutge.

Dr. Josef Bhler (Govern del Govern General), capturat pels russos i extradit a Polnia, a on va ser jutjat per Crims contra la Humanitat i  contra el poble polons , comdemnat a mort a el 20 de juliol de 1948 i executat durant el mes d agost segent a Cracvia.

Dr. Martin Luther (Relacions Exteriors) particip a una conspiraci en contra de Joachim von Ribbentrop, Ministre de Relacions Exteriors del Reich, i va ser tancat al camp de concentraci de Sachsenhausen a Alemanya al 1944. Mor d un atac cardac a un hospital de Berln al maig de 1945. La seva cpia, , va ser trobada per investigadors americans als Arxius del Ministeri de Relacions Exteriors Alemany al i s l nica que s ha trobat sobre la Conferncia.

SS-Oberfhrer i Dr.Gerhard Klopfer (Representant de la Cancelleria del Partit), arrestat per Crims de guerra al 1945 i alliberat per manca de proves. Desprs de la guerra treball com a assessor tributari i mor al 1987;

Ministerialdirektor Friedrich Wilhelm Kritzinger (Representant de la Cancelleria del Partit), detingut per Crims de guerra, es declar avergonyit de les atrocitats alemanyes davant del Tribunal Penal Internacional de Nuremberg al 1945, va ser alliberat i mor al 1947;

SS-Gruppenfhrer Otto Hofmann (Oficina Principal de Raa y Colonitzaci), arrestat per crims de guerra i condemnat a 25 anys, dels quals noms en compl 6. Treball com a caixer i mor al 1982.

SS-Gruppenfhrer Heinrich Muller (Oficina Principal de Seguretat del Reich (Gestapo)), desaparegu al final de la guerra. Es va dir que havia mort a Berln entre el 28 d abril i el 2 de maig de 1945, per mai no es trob el seu cadver. Es va arribar a afirmar que s havia passat al costat rus i que havia mort per causes naturals a Moscou;

SS-Obersturmbannfhrer Adolf Eichmann (Oficina Principal de Seguretat del Reich Gestapo), segrestat a l Argentina al 1959 pel Mosad (servei secret israelita) i portat a judici a Jerusalem, on va ser condemnat a mort i executat el 31 de maig de 1962. ;

SS-Oberfhrer Dr. Karl Eberhard Schongarth (Comandant de les SD), jutjat per un tribunal militar britnic per haver participat al  "Programa de Terror sense major autoritat", va ser executat al febrer de 1946.  ;

SS-Sturmbannfhrer Dr. Rudolf Lange (Comandant de les SD en Letnia), mort en combat al febrer de 1945 en Poznan, Polnia.

Cinema.

Els successos de la conferncia van ser exposats en dues pellcules. Al 1984, una producci alemanya "Wannseekonferenz" (La Conferncia de Wannsee), que dura 85 minuts, exactament la duraci de la conferncia real. Al 2001 es realitz una producci en angls "Conspiraci" (Conspiracy), amb l actuaci de Kenneth Branagh com Heydrich y de Stanley Tucci como Eichmann. Ambdues pellcules han rebut nombrosos elogis.




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="178421" title="Diodor d'Alexandria" nonfiltered="3048" processed="3045" dbindex="73061">
Diodor d'Alexandria (Diodorus,         ) fou un escriptor grec que va viure a la primera meitat del segle II, conegut tamb per Valeri Polli (fill); fou fill de Valeri Polli i deixeble de Telecles.

Segons Suides i Eudcia va escriure  dues obres titulades .



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="178423" title="Diodor d'Antioquia" nonfiltered="3049" processed="3046" dbindex="73062">
Diodor d'Antioquia  (Diodorus,         ) fou un escriptor eclesistic grec que va viure a la segona meitat del segle IV. Pertany a una famlia noble, i fou per un temps prevere i arquimandrita a Antioquia i va mirar d'introduir entre els monjos una millor disciplina.

Quant durant el regnat de Valent el bisbe d'Antioquia Meleci fou enviat a l'exili, Diodor el va acompanyar; el 378 Meleci va poder tornar a la seva seu i un dels seus primera actes fou nomenar a Diodor bisbe de Tars. El 381 va anar al concili de Constantinoble i fou nomenat superintendent general de les esglsies orientals juntament amb Pelagi de Laodicea. 

No se sap quan de temps fou bisbe a Tars ni quan va morir, per en tots cas ja era mort el 394 doncs el seu successor Falereu va ser present al concili de Constantinoble aquest any. En un dels seus escrits afavoreix opinions que desprs foren condemnades al ser exposades per Nestori.

Va deixar una srie d'obres que s'han perdut en versi original (alguns existeixen en sirac), entre elles:

1.                 (8 llibres contra les teories dels astrlegs, hertics, Bardesanes i altres) ;
2. Una obra contra Foc, Malqui, Sabelli, Marcel i Ancir (Photinus, Malchion, Sabellius, Marcellus, i  Ancyranus). ;
3.Un llibre contra els pagans i els seus dols  probablement el mateix que                                  . ;
4.                                                                      , sobre error de cronologia a Eusebi;
5.                            , contra els arrians o eunomians;
6.                        ;
7.                          . ;
8.              , sobre la Providncia;
9.                         ;
10.               ,  24 llibres;
11.                         . ;
12.                       , contra els apollinaristes;
13. comentari sobre els llibres del nou i vell Testament;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="178424" title="Diodor d'Ascal" nonfiltered="3050" processed="3047" dbindex="73063">
Diodor d'Ascal (Diodorus,         ) fou un escriptor grec.

Va escriure un llibre sobre el poeta Antfanes de Cios que portava el ttol en grec de . s esmentat principalment per l'escriptor i literat Ateneu de Naucratis.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="178425" title="Diodor d'Aspendos" nonfiltered="3051" processed="3048" dbindex="73064">
Diodor d'Aspendos (Diodorus,         ) fou un filsof pitagric grec que probablement va viure desprs de Plat i encara era viu vers la 104 Olimpada, ja que estava en contacte amb Estratnic el msic que vivia a la cort de Ptolemeu I Ster. Va adoptar la manera de viure dels cnics.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="178427" title="Diocles d'Atenes" nonfiltered="3052" processed="3049" dbindex="73065">
Diocles d'Atenes (       ) fou un atenenc que vivia exiliat a Megara. En una batalla va protegir amb el seu escut a un jove del que estava enamorat, i com a conseqncia fou ell qui va morir. Els megarians van premiar el seu gest i la van retre honor d'heroi, creant el festival de la Diclia (Diocleia)  que se celebrava la primavera de cada any.

Vegeu tamb Diocles de Flios, que fou conegut tamb com Diocles d'Atenes;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="178428" title="Diocles de Cnidos" nonfiltered="3053" processed="3050" dbindex="73066">
Dicles de Cnidos (       ) fou un filsof platnic, que s esmentat com autor de l'obra          , un fragment de la qual ha estat conservat per Eusebi de Cesarea.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="178429" title="Diocles (escriptor)" nonfiltered="3054" processed="3051" dbindex="73067">
Diocles (Diocles,        ) fou un escriptor grec que va escriure sobre els poemes homrics. s esmentat a la Scholia veneciana juntament amb Dionisi Trax  (Dionysius Thrax), Aristarc de Tegea (Aristarchus) i  Queris (Chaeris).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="178430" title="Diocles de Magnsia" nonfiltered="3055" processed="3052" dbindex="73068">
Diocles de Magnsia (       ) fou un escriptor grec autor de l'obra titulada                       , i d'un segon llibre sobre les vides d'alguns filsofs (                   ),  dels quals sembla que Digenes Laerci es va servir per redactar la seva obra.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="178431" title="Diocles de Peparet" nonfiltered="3056" processed="3053" dbindex="73069">
Diocles de Peparet  (       ) fou un historiador grec natural de Peparet (Peparethus) que va escriure sobre la fundaci de Roma i que va servir de font a Quint Fabi Pictor. La seva poca es desconeguda. Podria ser tamb l'autor d'un llibre sobre herois (                   ) esmentat per Plutarc, i d'una histria de Prsia (       ) esmentada per Flavi Josep, obres que podrien correspondre tamb a Diocles de Rodes.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="178432" title="Diocles de Rodes" nonfiltered="3057" processed="3054" dbindex="73070">
Diocles de Rodes (       ) fou un escriptor grec que va escriure una obra sobre l'Etlia (        ) esmentada per Plutarc. Podria ser tamb l'autor d'un llibre sobre herois (                   ) esmentat per Plutarc, i d'una histria de Prsia (       ) esmentada per Flavi Josep, obres que podrien correspondre tamb a Diocles de Peparet.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="178433" title="Diocles de Sbaris" nonfiltered="3058" processed="3055" dbindex="73071">
Diocles de Sbaris (       ) fou un filsof pitagric de Sbaris que va viure probablement al segle VI. Fou un dels ms acrrims seguidors de Pitgores. s esmentat per Imblic (Iamblichus).



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="178434" title="Diocles de Flios" nonfiltered="3059" processed="3056" dbindex="73072">
Diocles de Flios () tamb anomenat de vegades Diocles d'Atenes i Dides de Flios, fou un poeta cmic grec nascut a Flios, per amb ciutadania atenenca, contemporani de Sanniri i de Fililli o Filille (Sannyrion i Philyllius o Philyllus). Era considerat un poeta elegant.

Suides esmenta com obres seves:  (altres donen com autor a Cllies d'Argos) i . Altres obres sn ms dubtoses (). 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="178435" title="Diocles (gemetra)" nonfiltered="3060" processed="3057" dbindex="73073">
Diocles (       ) fou un gemetra grec de data desconeguda que va escriure             , esmentat per Eutoci, que parla del seu mtode de dividir una esfera per un pla en un radi donat,  i conegut tamb per un extracte sobre la manera de resoldre el problema de dos objectes proporcionals amb ajut d'una corba (conegut per cissoid) mtode desprs ben conegut dels gemetres.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="178436" title="Diocles Caristi" nonfiltered="3061" processed="3058" dbindex="73074">
Diocles Caristi (Diocles Carystius,                    ) fou un fams metge grec nascut a Carist (Eubea) que probablement va nixer a finals del segle IV aC, no molt desprs del temps d'Hipcrates. Plini el Vell diu que seguia a aquest en fama i edat. Pertanyia als dogmtics. Va escriure diverses obres de medicina fragments dels quals han estat preservats per Gal, Celi Aureli, Oribasi, i altres. El fragment ms llarg es un escrit dirigit al rei Antoc, titulada                      , (Carta sobre com preservar la salut) que Paule Egineta inclou en el seu llibre de medicina i probablement dirigida a Antgon II Gnates, rei de Macednia una bona part del segle III aC (mort el 239 aC)








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="178437" title="Juli Diocles" nonfiltered="3062" processed="3059" dbindex="73075">
Juli Diocles (Julius Diocles,                ) fou un poeta grec nascut a Carist (Eubea) que va escriure quatre epigrames de l'antologia grega. Era grec, per va obtenir la ciutadania romana. Podria ser la mateix persona que Sneca esmenta com Dides o Diocles de Carist i que era un retric. Alguns pensen que seria la mateixa persona que Diocles Caristi que era tamb de Carist.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="178438" title="Dicles de Carist" nonfiltered="3063" processed="3060" dbindex="73076">


Onomstica:

Juli Diocles, poeta grec;
Diocles Caristi, metge grec;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="178441" title="Baguet" nonfiltered="3064" processed="3061" dbindex="73077">

Una baguet s un tipus de pablanc d'origen francs molt popular a Frana i a altres pasos francfons. T forma de barra llarga i estreta, i mesura aproximadament entre 60 i 70 cm de longitud. Les baguets tenen generalment una crosta dura a l'exterior i sn tendres a l'interior, per necessiten ser menjades rpidament perqu es fan dures en poc temps. 

Enllaos externs.

 Recepta de la baguet en francs. ;





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="178445" title="Diogeni de Czic" nonfiltered="3065" processed="3062" dbindex="73078">
Diogeni de Czic (Diogenianus,             ) fou un escriptor grec de Czic esmentat per Plutarc, tamb anomenat Digenes (segons Suides). S'ha suposat que podria ser el mateix personatge que Digenes Laerci al qual Joan Tzetzes anomena Diogeni. Suides diu que va ser autor d'un llibre sobre les set illes, sobre l'alfabet, sobre poesia i altres.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="178446" title="Diogeni d'Heraclea" nonfiltered="3066" processed="3063" dbindex="73079">
Diogeni d'Heraclea (Diogenianus,             ) fou un escriptor grec d'Heraclea (podria ser Heraclea del Pont o Heraclea Albace a Cria), que va viure en temps d'Adri. Suides esmenta les seves obres:
                                  (5 llibres);
 Una antologia d'epigrames anomenada,                                       ;
 Diverses obres geogrfiques;

La obra                                                , amb 775 proverbis, se suposa basada en una de seva.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="178447" title="Fulvi Diogeni" nonfiltered="3067" processed="3064" dbindex="73080">
Fulvi Diogeni fou un un magistrat rom de rang consular que va viure al temps de l'emperador Macr. Fou fams per la seva llibertat de paraula. s esmentat per Di Cassi. Es suposa que es el mateix personatge esmentat noms com Fulvi que fou prefecte de la ciutat el 222 sota Elagbal i va morir, juntament amb Aureli Ebule, a mans dels soldats i el poble revoltat en les matances que van seguir a l'assassinat de l'emperador Elagbal. En el seu crrec el va succeir Eutiqui Comazon. 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="178448" title="Enosndrid" nonfiltered="3068" processed="3065" dbindex="73081">

Els enosndrids (Oenosandridae) sn una famlia d'insectes lepidpters, i formen part de la superfamlia dels noctuodeus (Noctuoidea). Sn arnes que es troben a Austrlia.

 Sistemtica .
Inclou els gneres:
 Diceratucha;
 Discophlebia ;
 Nycteropa;
 Oenosandra;

Dues espcies representatives sn:
Discophlebia catocalina ;
Oenosandra boisduvallii;

 Enllaos externs .
 Tree of Life;

 Vegeu tamb .
 Classificaci dels lepidpters;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="178449" title="Diogas" nonfiltered="3069" processed="3066" dbindex="73082">
Diogas (      ) fou un metge iatralipta grec (metge que curava amb pomades o massatges) que va viure entre el segle I i el segle II. s esmentat per Gal que diu que alguna vegada va utilitzar una medicina d'Antoni Musa.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="178452" title="Diodot" nonfiltered="3070" processed="3067" dbindex="73083">


Onomstica:

Diodot, orador atenenc ;

Diodot I de Bactriana, primer rei de Bactriana;

Diodot II de Bactriana, rei de Bactriana, fill i successor de Diodot I de Bactriana. ;

Diodot d'Ertria, escriptor grec ;

Diodot Petroni, poeta grec ;

Diodot, filsof estoic grec ;

Diodot, escultor grec;

Diodot de Nicomdia, escultor grec ;

Diodot, metge grec;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="178453" title="Diodot (orador)" nonfiltered="3071" processed="3068" dbindex="73084">
Diodot (Diodotus,         ), fill d'ucrates, fou un orador atenenc del partit democrtic, que apareix en dues discussions sobre el cstig que s'havia d'imposar a Mitilene (427 aC) i es va oposar a la moci de Cle d'un cstig extremament sever, rebutjant els arguments de  justcia i d'exemplaritat; el vot inicial a favor de la moci de Cle fou revocat el segon dia i Mitilene es va lliurar d'una matana i Atenes de la vergonya d'una acci com aquesta.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="178454" title="Franz Platko Kopiletz" nonfiltered="3072" processed="3069" dbindex="73085">
Franz Platko Kopiletz (Budapest, 1898 - Santiago de Xile, 1982) va ser un destacat futbolista hongars dels anys 20 i 30 i entrenador.

Franz Platko, tamb conegut com Ferenc Platko i Francisco Platko, va nixer a Budapest, Hongria el 2 de desembre de 1898. Jugava a la posici de porter i va defensar els colors de clubs com el Vasas SC, WAC Viena i MTK Hungria FC, abans d'arribar a Catalunya per defensar els colors del FC Barcelona. L'any 1922, el MTK jug dos partits amistosos enfront el Bara que finalitzaren amb empat a zero. Aquells temps, el club tenia la necessitat de trobar un porter que substitus al gran Ricard Zamora, que havia retornat a l'Espanyol, i qued tan impressionat amb l'actuaci de Platko que decid oferir-li un contracte. Rpidament es convert en un mite al club, on en set anys guany sis campionats de Catalunya, tres copes d'Espanya i una lliga espanyola. A la final de copa de l'any 1928, en qu el Bara derrot la Real Sociedad desprs de tres partits, Rafael Alberti li dedic el poema Oda A Platko  en el seu honor, impressionat per la seva actuaci. Platko finalitz la seva carrera com a jugador al Recreativo de Huelva abans de retirar-se el 1931. Entre 1917 i 1923, Platko fou sis cops internacional amb la selecci de futbol d'Hongria.

Rpidament comena a treballar com entrenador. A Frana dirig clubs com el FC Mulhouse i el Racing Club de Roubaix. La temporada 1934/35 fitx pel FC Barcelona, per, malgrat guanyar el Campionat de Catalunya, fou reemplaat per Patrick O'Connell la temporada segent. Aleshores, decid establir-se com a entrenador a Sud-amrica, amb notable xit. A Xile dirig el Colo-Colo, amb el que guany tres lligues, i la selecci nacional entre d'altres clubs. A l'Argentina entren els dos grans, River Plate i Boca Juniors. Dues dcades desprs del primer cop, retorn a Barcelona la temporada 1955/56. Malgrat establir un brillant rcord de deu victries consecutives a la lliga (que no fou superat fins l'any 2005) noms va poder acabar segon al campionat i fou, de nou, reemplaat la temporada segent. Platko va morir a Santiago de Xile el 2 de setembre de 1982.

Trajectria esportiva.
Com a jugador
Vasas Budapest: 1917-1919;
WAC Viena: 1919;
Vasas Budapest: 1920;
MTK Budapest: 1921-1922;
FC Barcelona: 1923-1930;
Recreativo de Huelva: 1930-1931;
Com a entrenador
FC Basel: ;
FC Mulhouse Sud-Alsace: 1932-1933;
Racing Club Roubaix: 1933-1934;
FC Barcelona: 1934-1935;
FC Porto: ;
Cracovia Krakw: ;
Racing Club Roubaix: ;
Arsenal: 1939;
Colo-Colo: 1939;
River Plate: 1940;
Colo-Colo: 1941;
CD Magallanes: 1942;
Santiago Wanderers: 1942;
Selecci de futbol de Xile: 1941-1945;
Boca Juniors: 1949;
Colo-Colo: 1953;
FC Barcelona: 1955-1956;

Palmars.
Com a jugador
Campionat de Catalunya de futbol (6): 1923-24, 1924-25, 1925-26, 1926-27, 1927-28, 1929-30;
Lliga espanyola de futbol (1): 1928-29;
Copa espanyola de futbol (3): 1924-25, 1925-26, 1927-28;
Com a entrenador
Campionat de Catalunya de futbol (1): 1934-35;
Lliga xilena de futbol (3): 1939, 1941, 1953;

Enllaos externs.
Platko al web del FCB;
Platko a la LFP;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="178456" title="Diodot I de Bactriana" nonfiltered="3073" processed="3070" dbindex="73086">
Diodot I de Bactriana (Diodotus,         ) fou el primer rei de la monarquia grega de Bactriana. Just l'esmenta com Teodot, per el nom Diodot, tal com l'esmenten Estrab i Trog Pompeu, est avalat per la numismtica. 

Era strapa selucida de Bactriana, Sogdiana i Margiana, vers la meitat del segle III C i  es va independitzar dels selucides vers el 245 aC, durant el regnat d'Antoc II Thes que es trobava en guerra amb el Ptolemeus d'Egipte. Va consolidar el seu poder i es va estendre territorialment cap a l'est (l'ndia) i l'oest (Ariana). Les seves ciutats principals foren Bactra i, Darapsa.
 
Gaireb al mateix temps, el strapa de Prtia, Andrgores, que s'havia proclamat tamb rei, fou enderrocat per Arsaces I, rei dels parts que es va apoderar de Prsia tallant el contacte dels bactrians amb els grecs occidentals de l'Imperi.

A Diodot el va succeir vers el 240 aC el seu fill Diodot II de Bactriana  

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="178457" title="Diodot II de Bactriana" nonfiltered="3074" processed="3071" dbindex="73087">
Diodot II de Bactriana (Diodotus,         ) fou rei de Bactriana, fill i successor de Diodot I de Bactriana. 

Amenaat per Seleuc II Callnic es va aliar als parts que s'havien independitzat. La derrota de Seleuc II va garantir la independncia de Bactriana (i la de Prtia). Un Antoc Nictor de Bactriana que apareix vers 230/225 aC  en algunes monedes no ha pogut estar enllaat amb els Diodots i la seva mateix existncia com a rei es incerta (podria ser un rebel o usurpador). Diodot fou enderrocat entre el 230 i el 223 aC per Eutidem de Magnsia, probablement strapa de Sogdiana, que va fundar una nova dinastia.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="178458" title="Diodot d'Ertria" nonfiltered="3075" processed="3072" dbindex="73088">
Diodot d'Ertria (Diodotus,         ) fou un escriptor grec que segons Ateneu fou l'autor de l'obra                      , el que el situa cronolgicament al temps d'Alexandre el Gran.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="178459" title="Diodot Petroni" nonfiltered="3076" processed="3073" dbindex="73089">
Diodot Petroni  (Diodotus Petronius,         ) fou un poeta grec autor de l'obra coneguda com Anthologuinena i d'altres llibres. s esmentat per Plini el Vell i podria ser la mateixa persona que el metge Diodot.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="178460" title="Diodot (filsof)" nonfiltered="3077" processed="3074" dbindex="73090">
Diodot (Diodotus,         ) fou un filsof estoic grec del segle I, que va viure per molts anys a Roma, a la casa de Cicer, al que coneixia des de la infncia. Va educar a Cicer i el va entrenar especialment en dialctica. De gran es va quedar cec, per va continuar escrivint i ensenyant geometria. Va morir a casa de Cicer el 59 aC i va deixar al seu deixeble una herncia de cent mil sestercis.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="178461" title="Diodot (escultor)" nonfiltered="3078" processed="3075" dbindex="73091">
Diodot (Diodotus,         ) fou un escultor grec. Estrab (9. 396c) li atribueix l'escultura del Nmesis Ramnusi que es considerada obra de Agarcrit. Apart d'Estrab no l'esmenta cap ms autor.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="178462" title="Diodot de Nicomdia" nonfiltered="3079" processed="3076" dbindex="73092">
Diodot de Nicomdia (Diodotus,         ) fou un escultor grec de Nicomdia a Bitnia, que fou fill de Boet (Boethus). Juntament amb el seu germ Menodot de Nicomdia va construir una esttua d'Hrcules.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="178463" title="Diodot (metge)" nonfiltered="3080" processed="3077" dbindex="73093">
Diodot (Diodotus,         ) fou un metge grec del segle I que s esmentat per Plini el Vell. Com que aquest li dona el nom de Petronius Diodotus s'ha suposat que podria ser la mateixa persona que Diodot Petroni, per s molt possible que la lectura correcte de Plini sigui "Petronius et Diodotus". Petroni s distingit de Diodot per Digenes Laerci i Sant Epifani. El Diodot metge va escriure una obra sobre botnica.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="178464" title="Doid" nonfiltered="3081" processed="3078" dbindex="73094">


Els doids (Doidae) sn una famlia d'insectes lepidpters, i formen part de la superfamlia dels noctuodeus (Noctuoidea).

 Doa  (per ex., Doa ampla);
 Leuculodes (per ex., Leuculodes lacteolaria);

 Enllaos externs .
Butterflies and Moths of North America: Doid Moths (Doidae);
ITIS Report: Doidae;
Natural History Museum: Butterflies and Moths of the World;

 Vegeu tamb .
 Classificaci dels lepidpters;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="178466" title="Bobby Lashley" nonfiltered="3082" processed="3079" dbindex="73095">


Franklin Roberto (Bobby) Lashley s un lluitador americ ms conegut com Bobby Lashley. Actualment no treballa en cap companya.


 Carrera .
 World Wrestling Entertainment .
 SmackDown! .

Al 23 de setembre del 2005, debut a SmackDown! sota el nom de Bobby Lashley. En el primer combat, guany a Simon Dean.

A l'episodi d'SmackDown! de l'11 de novembre, en Lashley guany a Orlando Jordan en un combat que donava dret a formar part del Team SmackDown! a l'event Survivor Series del 2005 on va ser el primer eliminat.

Al 6 de gener del 2006, en Bobby Lashley va ser el primer lluitador d'SmackDown! que va saber que aniria a l'event Royal Rumble on va ser el vuit lluitador en apareixer en escena, i sent eliminat per Kane i Big Show.

Desprs del Royal Rumble, Lashley comen llavors una srie de baralles amb JBL. Ambs lluitaren a l'event No Way Out del 2006. El combat acab amb la primera derrota individual d'en Lashley per la "intervenci" d'en Finlay.

Al 2 d'abril, en Lashley compet en el seu primer Wrestlemania (Wrestlemania 22) on no va poder guanyar el Money In The Bank guanyat per en Rob Van Dam.

Llavors, en Lashley entr al torneig d'SmackDown! King of the Ring on va arribar a la final on va ser derrotat per Booker T amb l'ajuda d'en Finlay.

Aquests actes provacaren que entrs en una srie de lluites amb el nou anomenat King Booker i la seva "cort" (Queen Sharmell, Finlay i William Regal). Durant aquests enfrontaments, en Bobby guany el seu primer Campionat dels Estats Units en detriment de John "Bradshaw" Layfield (JBL), campionat que perdria a favor d'en Finlay dos mesos desprs aproximadament. En Bobby, junt forces amb Batista per lluitar contra la cort.

 Extreme Championship Wrestling (ECW) .

Al 14 de novembre, en Lashley entr a lluitar a l'ECW apareixent sorprenentment. 

Al December to Dismember, en Lashley guany el seu primer Campionat de la ECW en detriment de Big Show convertin-se aix en el primer afroameric en tenir el ttol.

Llavors en Lashley va tenir diverses defenses del seu ttol, amb resultat positiu, contra Big Show, Rob Van Dam, Test, Hardcore Holly, el lliutador de RAW Kenny Dykstra i el llavors lluitador d'SmackDown! Mr. Kennedy. Al programa de RAW del 19 de mar del 2007, en Lashley fou la primera persona que va poder trencar la clau d'en Chris Masters desprs de vint-i-tres mesos de "competici".

Sent campi de l'ECW, va ser selleccionat per en Donald Trump per a representar-lo en una lluita contra el representant d'en Vince McMahon, Umaga. A Wrestlemania 23 en una lluita en qu Donald Trump i Vince McMahon es jugaven els cabells (el que guanyava tallava els cabells al seu adversari). En Lashley guany i ajud a en Trump a tallar-l'hi els cabells a en McMahon tal i com estava estipulat. Desprs de Wrestlemania, en Lashley manten una srie de baralles amb en Mr. McMahon. A l'event Backlash en Bobby va ser obligat a posar en joc el seu ttol en un combat de desventatge 3 contra 1; en Lashley lluit contra l'Umaga, Shane McMahon (el fill d'en Vince) i en Vince McMahon. Desprs de diversos cops d'en Umaga, en Vince entr al ring i guany aix el Campionat Mundial de l'ECW. A l'event Judgement Day del 2007, en    Lashley guany a en Vince, Shane i Umaga en un combat en desventatge 3 contra 1. Per en Lashley no guany el Campionat Mundial de l'ECW perqu no havia guanyat al Vince sin al seu fill Shane. El 3 de juny a l'event One Night Stand, Lashley guany en Vince McMahon en una lluita de carrer (on val tot) per guanyar el seu segon Campionat Mundial de l'ECW tot i que en Vince utilitz en Shane i l'Umaga. En aquell moment, en Lashley es convert en la primera persona que guanya ms d'un cop el ECW World Heavyweight Championship des que l'ECW pertany a la WWE.


 RAW .
Al programa de l'11 de juny de RAW, en Lashley va ser estriat per la lliga RAW de l'ECW. Com a resultat d'aquesta operaci, en Lashley va ser desposset del seu ttol de l'ECW. Llavors, particip en un combat entre Mick Foley, Randy Orton, King Booker i John Cena pel Campionat de la WWE a l'event Vengeance del 2007 que va ser guanyat per en John Cena mantenint aix el seu campionat. Lashley fou nomenat el rival nmero u pel Campionat de la WWE, guanyant una contra-rellotge, guanyant aix el dret a un combat contra John Cena a l'event Great American Bash on va perdre el combat.

Al programa del 30 de juliol de RAW, en Bobby Lashley pat una lesi a les mans provacada per en Mr. Kennedy quan aquest colpej l'espatlla d'en Lashley contra les escales del ring per la qual pot arribar a estar uns 6-8 messos de baixa.

Lluitant. 
Finishers ;
Dominator;
Llana;
Suplex vertical retardad a una m;
Spinebuster;
T-Bone suplex;
Clau Militar trencadbomens;
Quedradora d'esquena;

 Campionats .
World Wrestling Entertainment ;
ECW World Heavyweight Championship 2 cops;
WWE Campionat dels Estats Units 1 cop;

Enllaos Externs.  
Lloc oficial d'en Bobby Lashley;
WWE Profile ;
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="178472" title="Cambra dels Diputats de Romania" nonfiltered="3083" processed="3080" dbindex="73096">

La Cambra dels Dupitats de Romania (en romans Camera Deputa ilor) s la cambra  baixa del Parlament bicameral de Romania. T 332 escons i els seus membres sn elegits per sufragi universal directe amb un mandat de quatre anys.

 Composici .
VI Legislatura (des del 30 de novembre de 2008).



V Legislatura (28 de novembre de 2004-30 de novembre de 2008). 

En les eleccions legislatives de Romania de l'any 2004 celebrades el 28 de novembre, la formaci poltica Uni Nacional PSD + PUR guanyava el nombre ms gran d'escons, tot i que cap formaci poltica va aconseguir la majoria absoluta, per aquesta formaci es va trencar durant les negociacions, i l'Aliana de la Justcia i la Veritat, una uni entre el Partit Nacional Liberal i el Partit Demcrata, aconseguia governar en minoria amb el Partit Conservador (antic PUR) i la Uni Democrtica d'Hongaresos de Romania. El President actual de la Cambra dels Diputats de Romania s Bogdan Olteanu, del Partit Nacional Liberal i que fou elegit  el 20 de mar de 2006. Al llarg del perode en el que va assumir la presidncia interina de Romania aquest va  delegar les seves responsabilitat al vicepresident Doru Ioan T r cil .

Fins a l'abril de 2007, l'Aliana de Justcia i Veritat governava en coalici amb altres formacions poltiques menors. A partir de l'abril de 2007 desprs de la ruptura de l'Aliana de la Justcia i la Veritat, el Partit Nacional Liberal i la Uni Democrtica d'Hongaresos de Romania  varen formar una coalici governamental minoritria.

En negreta els partits del govern (5 d'abril de 2007 - 30 de novembre de 2008):




En negreta els partits del govern (28 de desembre de 2004 - 5 d'abril de 2007):




IV Lesgislatura (26 de novembre de 2000 - 28 de novembre de 2004) .

Les eleccions legislatives de la legislatura 2000   2004 es van celebrar el 26 de novembre de 2000, essent la formaci poltica guanyadora el Partit Socialdemcrata de Romania. El  President de la Cambra dels Diputats de Romania va ser al llarg de tot aquest perode Valer Dorneanu, que fou elegit  el desembre 2000. L'assignaci d escons al llarg de tota aquesta legislatura va ser la  segent:





 Presidents de la Cambra dels Duputats .



Abrebiatures:
 FSN - Front de Salvaci Nacional;
 FDSN - Nou Front de Salvaci Nacional;
 PN -CD - Partit Nacional Agrari - Democrcia Cristiana;
 PSDR - Partit Socialdemcrata de Romania (antic);
 PSD - Partit Socialdemcrata de Romania (actual);
 PNL - Partit Nacional Liberal;

 Vegeu tamb .
 Senat de Romania;

 Enllaos externs . 
 Plana web oficial de la Cambra dels Diputats de Romania   ;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="178475" title="Ksibet El Mdiouni" nonfiltered="3084" processed="3081" dbindex="73097">


Ksibet El Mdiouni (o Ksibet El Mediouni, i tamb Ksiba El Mediouni (              ) s una ciutat de la rodalia de Monastir a uns 10 km de la ciutat, a la costa Mediterrnia, dins de la governaci de Monastir. La ciutat t uns 12.000 habitants i t fora activitat comercial i turstica, pesca, artesania i industria txtil i qumica. s capalera d'una delegaci amb 28.550 habitants.

Encara que se suposa que hi va haver un castell de vigilncia dels almohades, la ciutat no s va fundar fins vers el segle XVII quan el sant Mohamed Ben Abdallah Mediouni (conegut per Sidi El Mediouni) va elegir la zona per establir la seva zawiyya i construir una mesquita.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="178476" title="Viquipdia en espanyol" nonfiltered="3085" processed="3082" dbindex="73098">

Viquipdia en espanyol (Wikipedia en espaol en castell), s l'edici en castell de Viquipdia. Iniciada el maig de 2001, aquesta versi de l'enciclopdia va abastar els 100.000 articles el 8 de mar de 2006 i els 200.000, el 10 de febrer de 2007.

Histria.

El 16 de mar de 2001 Jimmy Wales va anunciar la seva intenci d'internacionalizar la Viquipdia creant edicions en diferents llenges . La Viquipdia en espanyol va comenar en el maig de 2001. Mesos desprs, en el febrer de 2002, la major part dels participants d'aquesta edici no van estar d'acord amb la proposta (rebutjada ms tard) de finanar Viquipdia mitjanant publicitat, i van separar-se del projecte per a establir un fork (bifurcaci), anomenada Enciclopdia Lliure. Potser a causa de aquest accident, totes les proposicions segents sobre la finanament de la Viquipdia amb publicitat van ser rebutjades per Jimmy Wales, llavors que tampoc ho descarta totalment.

Desprs de la separaci, la Viquipdia en espanyol va tenir una activitat molt petita. A l'octubre de 2002, desprs de l'actualitzaci a la la Fase III del software, anomenat ms tard MediaWiki, el nombre d'usuaris va comenar a augmentar de nou. El mar de 2006, la Viquipdia en espanyol s el projecte ms actiu dels dos. Molts usuaris collaboren en ambds projectes i molts articles son traslladats d'una a l'altra enciclopdia grcies a la compatibilitat de les llicncies.



En el novembre de 2003 es va decidir continuar amb el nom oficial per a la versi en castell, "Wikipedia", en una votaci en les que es van descartar altres noms com "Librepedia", "Huiquipedia" o "iquipedia" .

Va ser la vuitena edici ms gran en nombre d'articles durant molt temps, fins que la Viquipdia en portugus la va superar en el maig de 2005 i, poc desprs, la Viquipdia en itali, l'agost de 2005. En l'abril de 2007, va superar la Viquipdia en suec, passant a ocupar la novena posici de la llista.

Segons el rnquing d'Alexa s la segona ms visitada de totes les edicions (febrer de 2007) .

Poltiques.
Les poltiques seguides en la Viquipdia sn consensuades pels propis collaboradors. Aquest consens s habitualment assolit mitjanant  votacions en les quals pot participar qualsevol usuari registrat i amb un nmero mnim d'edicions. Les poltiques establides per la comunitat sn d'obligat compliment. Altres assumptes tamb cal sotmetre'ls a votaci, como l'esborrat d'articles, etc.

Un exemple de poltica s la que fa referncia a l's d'imatges en l'enciclopdia. El desembre de 2004 es va decidir utilitzar noms imatges lliures, que permeten les obres derivades i l's comercial. A diferncia d'algunes altres edicions, en Viquipdia en espanyol no es permeten imatges emprades en el fair use.

Un altre exemple s que els articles tenen un encapalament segons l's ms com en castell i, en la seva redacci, es tracten d'evitar localismes perqu qualsevol castellanoparlant pugui entendre'ls sense dificultat.

Collaboradors.
En la Viquipdia en espanyol collaboren activament usuaris de prcticament la totalitat dels pasos de parla castellana . Ms de 300 usuaris solen collaborar freqentement (ms de 100 edicions al mes) en el projecte. A gener de 2007, entre els 10 articles amb ms edicions  es troben Xile, Per, Argentina, Mxic, Espanya i Bolvia.

No cal registrar-se com usuari per a collaborar a la Viquipdia en castell. Els usuaris annims poden crear articles nous, aix no succeeix en la Viquipdia en angls, per no poden canviar el nom d'un article. Tampoc poden participar en votacions, encara que s en els debats. Les ediciones d'aquest tipus d'usuaris queden registrades en l'historial dels articles, associades a la seva direcci IP. Pels usuaris registrats noms es guarda el nom d'usuari.

Algunes accions i tasques de manteniment a la Viquipdia en espanyol noms les poden fer una classe especial d'usuaris, anomenats bibliotecaris en la versi en espanyol. Dins les seves funcions, poden bloquejar usuaris i direccions IPs, o protegir articles impedint la edici dels mateixos, ja sigui per usuaris no registrats, o registrats, segons el tipus de bloqueig. De totes maneres, aquest tipus d'usuaris no tenen cap autoritat ni capacitat de decisi major que la de qualsevol collaborador. Cal que les seves actuacions respectin les poltiques establides per tota la comunitat. Existixen ms o menys 103 bibliotecarios actius al 2007.

Hi ha tamb alguns collaboradors que tenen autoritzaci per a utilitzar  comptes d'usuari anomenades bots. Aquests comptes s'utilitzen per a executar programes que poden simplificar o automatitzar completament la realitzaci de tasques que poden ser complicades per a operadors humans, com afegir automticament enllaos dins les Viquipdies en diferents llenges, corregir faltes ortogrfiques, etc. Perqu un compte sigui marcat com un bot cal aconseguir abans l'acceptaci de la comunitat.

Existeix tamb un Comit, conformat per set usuaris escollits mitjanant votaci, per a la resoluci d'aquells conflictes que no poden ser resolts per la normal actuaci d'usuaris o bibliotecaris.

Referncies.






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="178477" title="Ksour" nonfiltered="3086" processed="3083" dbindex="73099">
Ksour s una ciutat de Tunsia al sud-est de la governaci del Kef a uns 42 km al sud-est de la ciutat de El Kef. la ciutat t uns 6000 habitants. s capalera d'una delegaci amb 18.840 habitants el 2004. La seva activitat econmica gaireb nica s l'agrcultura i ramaderia. A uns 10 km al nord-oest hi ha el lloc arqueolgic d'Altuburos (Medeina).





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="178480" title="Ksour Essef" nonfiltered="3087" processed="3084" dbindex="73100">
Ksour Essef o Ksour Essaf s una ciutat costera de Tunsia a la governaci de Mahdia, a uns 10 km al sud de Mahdia. La municipalitat t 35.230 habitants. L'activitat esencial es el turisme i serveis relacionats, mentre l'agricultura se secundria. T port de pesca. La ciutat est de fet unida amb la de Salakta (on es troba la platja principal), i t a la vora el lloc arqueolgic de Salaktum, antigua ciutat romana. s capalera d'una delegaci de 50.010 habitants.

El nom de la ciutat vol dir "castell dels falcons" i fou fundada pels Banu Hilal al segle XI.

Hi va nixer el poeta Youssef Rzouga.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="178481" title="Batalla d'Okehazama" nonfiltered="3088" processed="3085" dbindex="73101">



La batalla de Okehazama (En japons:        Okehazama-no-tatakai) va ocrrer al maig de 1560. En aquesta batalla, Oda Nobunaga va vncer a Imagawa Yoshimoto, i es va establir com un dels daimyos ms importants del perode Sengoku. A ms, aquesta batalla va ser la primera d'una srie de campanyes exitoses de conquesta militar de Nobunaga al Jap.

 Antecedents .
El 12 de maig de 1560, Imagawa Yoshimoto, amb un exrcit de 25.000 homes, va marxar des de Sunpu (Shizuoka) cap a Kyoto. Desprs d'entrar als territoris del clan Oda a la provncia de Owari, va prendre les fortaleses frontereres de Washizu i Marune abans d'acampar en un congost boscs conegut com Dengaku-hazama. Tot aix va ser reportat a Nobunaga Oda pels seus exploradors, i aquest va dirigir al seu exrcit a posicionar-se en un temple anomenat Zensh ji.

Si Oda hagus decidit un atac frontal, segurament hauria perdut la batalla, car el seu exrcit era superat en nombre en una relaci de deu a un pel de Imagawa. D'altra banda, defensar Zensh ji atrinxerat no era prctic, car no podrien aguantar ms que uns pocs dies. Amb aquesta situaci, Oda va decidir un atac sorpresa al campament de Imagawa. 

Desenvolupament de la batalla.
Nobunaga va deixar un petit grup de soldats al temple com cimbell, per a cridar l'atenci de l'exrcit enemic i distreure'l de la seva fora principal, composta d'uns 3.000 homes, que s'estava movent cap al seu campament de forma tortuosa a travs dels pujols boscosos. 

L'exrcit de Imagawa no esperava un atac, i no estaven especialment alerta grcies a la increble calor que estava fent en aquest moment. La possibilitat que detectessin l'aproximaci de les forces d'Oda es va esvair dhuc ms pel sobtat xfec i tronada que van caure mentre els atacants feien els seus ltims moviments cap al campament. 

Quan el temporal va passar, els homes d'Oda van entrar a munts al campament des del Nord, i els soldats de Imagawa, presos completament per sorpresa, van fugir en desordre. Al fer-ho, van deixar la tenda del comandant indefensa, mentre els soldats d'Oda s'acostaven ms cap a ella. Yoshimoto Imagawa, ignorant de l'ocorregut, va escoltar el soroll i va sortir de la seva tenda cridant als seus homes que mantinguin el comportament (doncs creia que estaven ebris) i regressessin als seus llocs. Quan es va adonar, moments ms tard, que els samurais davant d'ell no eren els seus, va ser massa tard: va esquivar l'atac de llana d'un samurai, Hattori Koheita, per va ser decapitat per (Mori Shinsuke). La batalla tot just va durar dues hores. 

Resultat.

Amb el seu lder mort, i amb noms dos dels seus oficials superiors vius, els oficials de Imagawa van desertar per a unir-se a altres forces, i en poc temps la facci Imagawa va ser destruda. La victria de Nobunaga Oda va ser considerada miraculosa, i va provar ser el primer pas cap al seu somni d'unificar Jap. Un dels oficials que van desertar de la facci Imagawa va ser Motoyasu Matsudaira (qui ms tard seria conegut com Tokugawa Ieyasu) de la provncia de Mikawa, juntament amb Tadakatsu Honda. Matsudaira va formar la seva prpia facci en Mikawa, i ms tard es convertiria en aliat de Nobunaga Oda, i l'ltim dels Grans Unificadors. 















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="178482" title="Laroussa" nonfiltered="3089" processed="3086" dbindex="73102">
Laroussa (El Aroussa) s una ciutat de Tunsia al nord de la governaci de Siliana amb una poblaci de 5.000 habitants. T estaci de ferrocarril i s troba al peu del Djebel Echahid (que es a la part nord). La seva activitat econmica es principalment l'agricultura amb cultiu de cereals i ramaderia. Es capalera d'una delegaci amb 11.760 habitants el 2004.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="178483" title="M'Hamdia" nonfiltered="3090" processed="3087" dbindex="73103">
M'Hamdia (Mohamedia o Mohammedia) s una ciutat de Tunsia a la governaci de Ben Arous, a uns 15 km al sud-oest de Ben Arous i un 18 km de Tunis. T una poblaci de uns 15000 habitants. Est unida a Fouchana (uns 3 km al nord) amb la que forma una municipalitat. s pot considerar una ciutat dels suburbis de Tunis. s capalera d'una delegaci amb 40.310 habitants el 2004. s un lloc arqueolgic per la presncia de les runes de dos palaus del bei, un del segle XVIII i un del segle XIX, de rica decoraci, que dona el nom a la vila de "Le Versailles beylical". El aqeducte de Zaghouan a la vora d'Oudna es troba a uns 5 km a l'est.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="178488" title="M'Saken" nonfiltered="3091" processed="3088" dbindex="73104">
 

M'Saken o Msaken s un ciutat de Tunsia propera a Monastir (a uns 15 km a l'oest) i a Soussa (a uns 10 km al sud-oest) a la part sud-est de la governaci de Sussa. La municipalitat t una poblaci d 55.721 habitants i superfcie 12.650 hectrees. Historicament estava dividida en cinc barris: Njejra (al sud de la mesquita de El Aousat;  Kebline, tamb al sud d'aquesta mesquita; Menama, a l'est de la mesquita; Jebline, al nord; i Jdidine,  l ouest. La seva poblaci s'ha multiplicat degut al turisme i per la tornada a l'estiu dels emigrants tunisians a Frana i altres pasos. L'ecommia, apart del turisme, es l'explotaci dels olivers, dels que tots els camps de la comarca estan plantats. s capalera d'una delegaci amb una poblaci al 204 de 87.780 habitants.

Els llocs principals de la ciutat son:

El palau de Chekir Saheb Ettaba o Palau d'El Magroun, construit el 1828 pel ministre Saheb Ettaba i que fou donat al general Hassen Magroun, natural de la vila. S'hi van celebrar les reunions entre el govern del bei i els rebels el 1864;
La mesquita d'El Aousat al centre de la ciutat construida suposadament al segle VIII;
Les zawiyyas, de les quals les ms importants son  les de Sidi Chatti, Sidi Abar , Sidi Kabi, Sidi Mlayah i Sidi Abdessalem. ;
La madrassa del xeic Ezrelli, propera al palau Magroun, porta el nom del predicador Elbech Ezrelli i es va construir al segle XVIII;
La madrassa del xeic Ali Ibn Koulafa, fundada el 1692 pel xeic Ali Ibn Khoulaifa ;

El nom de la ciutat vol dir habitatge i s creu que es va fundar al segle VIII suposadament per descendents del Profeta (xorfes) que s'hi van installar i per tant fou l'habitatge dels xorfes. La municipalitat es va crear per decret de 19 de febrer de 1921. Est agermanada amb Ronse (Blgica) des de 1999 i Anzin (Frana) des del 2002

Personatges destacats nascuts a la ciutat son:

Brahim Baba, realitzador de cinema ;
Zoubaier Baya, futbolista ;
Ahmed Bellalouna, antic governador de Sussa ;
Mahmoud Bellallouna, antic governador de Jendouba ;
Mohamed Bellallouna, ministre de justicia de 1971 a 1973 ;
Mohamed Habib Braham, ambaixador a Lbia i antic governador de Gafsa, de Monastir i de Bizerta ;
Habib Chatti, ministre d'afers exteriors del 1974 al 1977 ;
Saf Gheza, futbolista ;
Abdelaziz Ladhari, pintor i artista;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="178490" title="Mahres" nonfiltered="3092" processed="3089" dbindex="73105">
Mahres o Mahares es una ciutat costera de Tunsia a la governaci de Sfax, a uns 28 km al sud de Sfax. Es una ciutat turstica al nord de la qual es troba la platja de Chafar. A la zona s produeixen olives per l'agricultura est ms diversificada. T una zona industrial creada pel govern i estaci de ferrocarril. A uns 12 km al sud es troba el lloc arqueolgic del Ras Onga. T uns 12000 habitants. s capalera d'una delegaci amb una poblaci de  32.700 habitants el 2004.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="178492" title="Magel Bel Abbs" nonfiltered="3093" processed="3090" dbindex="73106">
Magel Bel Abbs o Majel Belabes es una ciutat de Tunsia a l'extrem sud de la governaci de Kasserine, amb una poblaci de 7000 habitants. L'econmia es agrcola amb cultius de cereals, fruiters i altres. T estaci de ferrocarril. El lloc arqueolgic de Thlepte es troba a uns 25 km al nord. s capalera d'una delegaci amb 22.450 habitants el 2004.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="178493" title="Makthar" nonfiltered="3094" processed="3091" dbindex="73107">
Makthar (       ) o Maktar, s una ciutat de Tunsia a uns 30 km al sud-oest de Siliana, a la governaci de Siliana, a quasi 1000 metres sobre el nivell del mar. 

La ciutat t 12.942 habitants i s capalera d'una delegaci amb 34.860 habitants el 2004. A kla seva rodalia es troba el important lloc arqueolgic de Maktaris o Mactaris amb les restes de la ciutat romana, amb nombrosos llocs d'interes (Schola Juvenes, frum, termes, amfiteatre, temple de Baccus, arc de triomf dedicat a Traj, baslica i tombes bizantines...). L'activitat turstica s limitada, i la majoria de la poblaci viu de l'agricultura, per el govern ha establert a la ciutat una zona industrial.

Ciutat fundada pels numides com a punt de defensa contra els cartaginesos, fou poblada pels pnics desprs de la conquesta i destrucci de Cartago pels romans (145 aC) i va servir finalment sota els romans i bizantins com a defensa contra els berbers. Va obtenir l'estatut de ciutat lliure el 46 aC i fou colnia romana el 176, moment en qu va arribar al seu punt de mxim desenvolupament. Al segle III fou seu d'un bisbe. Fou destruida pels vndals i desprs al segle XI pels Banu Hilal. El lloc arqueolgic de Maktaris es proper al sud-est.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="178494" title="Manouba" nonfiltered="3095" processed="3092" dbindex="73108">
Manouba o La Manouba (     ) s una ciutat de Tunsia a la rodalia de Tunis (a uns 5 km al nord-oest), capital de la governaci de Manouba, i situada a l'est de la governaci. La municipalitat fou creada per decret de 23 de juliol de 1942 i t una poblaci de 26.666 habitants. s capalera de la delegaci del mateix nom amb 47.690 habitants segons el cens del 2004.

La ciutat seria d'origen pnic i segons la tradici el seu nom deriva d'una paraula pnica que vol dir mercat agrcola. Fou residncia d'estiu dels beis i el palau del bei es un dels monuments e la ciutat

Personatges de la ciutat sn la cantant Latifa i la santa Lella Manoubia













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="178495" title="Ksar Hellal" nonfiltered="3096" processed="3093" dbindex="73109">
Ksar Hellal (tamb Ksar Hallal)  s una ciutat de Tunsia a la governaci de Monastir a uns 16 km de Monastir. La municipalitat t 39.991 habitants. La zona s principalment agrcola i cal buscar a Moknine ( a 2 km) l'activitat turstica. T industria textil i un actiu comer. Es capalera d'una delegaci amb 38.350 habitants al cens del 2004.

El 2 de mar de 1934 es va celebrar a aquesta ciutat el congres fundacional del Nou Destur (No-Destour) inspirat per Habib Bourguiba que considerava massa proper als francesos el anterior Destour. a municipalitat fou creada per decret el 23 de setembre de 1948.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="178497" title="El Krib" nonfiltered="3097" processed="3094" dbindex="73110">
El Krib s una ciutat de Tunsia al nord-oest de la governaci de Siliana, a uns 42 km de Siliana. T una poblaci de 11.00 habitants. La seva activitat econmica es l'agricultura (amb cultiu de cereals) i la ramaderia. La ciutat romana de Dougga s a noms 11 km per el seu accs es fa generalment desde Tunis o la costa nord, per la part nord, i El Krib queda al sud-oest de Dougga. Es troba al sud-est del Djebel Goraa, on hi ha el lloc arqueolgic d'Agbia i al peu de la muntanya la vila de Bordj El Massoudi, a uns 7 km  a l'oest d'El Krib.

Es capalera d'una delegaci de 23.970 habitants. 






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="178503" title="Ot IV del Sacre Imperi Romanogermnic" nonfiltered="3098" processed="3095" dbindex="73111">

Ot IV de Brunswick (1175 o 1176 - 19 de maig, 1218) va ser un dels dos reis rivals que van lluitar pel Sacre Imperi Rom des del 1198, rei nic a partir del 1208 i coronat emperador el 1209. L'nic monarca de la dinastia Welf que va accedir al tron, va ser deposat el 1215.

Biografia.
Ot va nixer a Braunschweig, fill d'Enric el Lle, Duc de Baviera i Saxnia, i Matilda Plantagenet.

Va crixer Anglaterra sota la protecci del seu avi el rei Enric II. Ot es va fer amic de Ricard I d'Anglaterra, que va intentar convertir-lo en comte de York i, a travs del matrimoni, rei d'Esccia. Tots dos intents van fracassar, i el 1196 va ser nomenat comte de Poitou. Va participar a la guerra contra Frana al costat de Ricard.

Desprs de la mort de l'emperador Enric VI, alguns del prnceps de l'Imperi van escollir el germ d'aquest, Felip, Duc de Subia, com a rei el mar de 1198. Per els prnceps germnics oposats als Hohenstaufen van decidir, encoratjats per Ricard d'Anglaterra, d'escollir un candidat de la Casa de Welf, rivals tradicionals dels staufen. Com que el germ gran d'Ot, Enric, es trobava de creuada, l'elecci recaigu en ell. El papat, liderat per Innocenci III, va veure l'oportunitat d'augmentar el seu poder a costa del vulnerable imperi i va erigir-se com a defensor de la candidatura d'Ot. El mateix Ot semblava disposat a acceptar totes les demandes d'Innocenci.

El favorit papal aviat va ser elegit rei pels prnceps del nord d'Alemanya el 9 de juny de 1998 a Aquisgr on fou coronat per l'arquebisbe de Colnia amb reglia imperial falsificada, ja que les insgnies reials es trobaven en mans del Staufen.

L'elecci d'Ot va fer entrar l'imperi al conflicte entre Anglaterra i Frana, ja que Ot tenia el suport d'Anglaterra i Felip es va aliar amb Frana. L'any 1200 Innocenci va reconixer Ot com a l'nic rei legtim. A canvi, Ot va prometre de defensar els interessos papals a Itlia. Durant els segents anys, la situaci d'Ot va empitjorar amb la derrota d'Anglaterra contra Frana i la prdua del suport econmic angls. Molts dels seus aliats van passar al bndol de Felip, incloent-hi el seu germ Enric. Ot va ser venut i ferit en batalla contra Felip el 27 de juliol de 1206, prop de Wassenberg, i com a conseqncia va perdre el suport del papa. Ot es va veure obligat a retirar-se fins a les seves possesions a Braunschweig.

Per Felip va ser assassinat dos anys ms tard, el 8 de juny de 1208. Desprs de la mort de Felip, Ot va fer les paus amb la facci dels Staufen i es va prometre amb la filla de Felip Beatriu. En una nova elecci a Frankfurt l'11 de novembre de 1208 va obtenir el suport de tots els prnceps electors. El 4 d'octubre del 1209 va ser coronat emperador pel papa Innocenci.

Un cop institut emperador, Ot no va fer honor a les promeses anteriors i va treballar per restituir el poder imperial a Itlia, motiu pel qual el papa el va acabar excomunicant. El 1211 va intentar conquerir Siclia, en poder del rei staufen Frederic Roger. Mentre es trobava fent campanya al sud d'Itlia, diversos prnceps germnics, instigats pe rei Felip II de Frana i amb el consentiment del papa, van escollir Frederic Roger com a re a la Dieta de Nuremberg. Ot va tornar a Alemanya per fer front a la situaci. Amb la mort de Beatriu l'estiu del 1212 i l'arribada de Frederic a Alemanya amb el seu propi exrcit, la majoria dels membres de la facci dels Staufen van abandonar Ot i s'aliaren amb Frederic. El 5 de desembre de 1212 Frederic va ser elegit rei per segon cop per la majoria dels prnceps. Finalment, a la batalla de Bouvines el 27 de juliol de 1214 Frederic i Felip de Frana va ser capaos de derrotar Ot i el seu aliat Joan I d'Anglaterra

Ot va haver de tornar a retirar-se a les seves possessions prop de Brunswick. Derrotat i destronat, va trobar la mort el 19 de maig de 1218 al castell de Hazburg.

Les seves restes es troben enterrades a la catedral de Brunswick, als peus de la tomba dels seus pares Enric i Matilda.

Npcies.
Ot es va casar dos cops i no va tenir descendncia:
El 1209 o 1212 amb Beatriu de Hohenstaufen (1198-1212), filla del rei Felip i d'Irene Angelina.
El 1214 amb Maria de Brabant, filla d'Enric I, duc de Brabant i de Matilda de Bolonya.






































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="178506" title="Departament de Canelones" nonfiltered="3099" processed="3096" dbindex="73112">

Canelones s un dels 19 departaments de l'Uruguai. La seva capital s la ciutat homnima. Ubicat a la zona sud del pas, envolta el departament de Montevideo i limita a l'oest amb San Jos, al nord amb Florida i a l'est amb Lavalleja i Maldonado. En la part oest i nord el lmit amb els altres departaments el forma el riu Santa Luca, i en la part est el formen la Cuchilla Grande i el rierol Sols Grande. La seva superfcie s de 4.536 km, lleugerament inferior a la de les
Illes Balears (4.992 km).

Etimologia.

El nom Canelones ve de la paraula Caneln, un tipus d'arbre indgena molt freqent a la zona baixa de l'actual departament. El gentilici, en canvi, ve dels primers habitants no nadius del departament, els canaris. L'escut oficial, aprovat el 1977, mant el lle que tamb duu l'escut de Las Palmas de Gran Canaria.

 Histria .

El 1764 es crea un poblat, avui Santa Luca, a la zona de San Juan Bautista, com a frontera per detenir "els portuguesos". El 1776 el capell Juan Miguel Laguna arriba a la Capella de Guadalupe (Canelones). El 1795 s'aixeca la Capella de Las Piedras.

El 27 de gener de 1816, per decret de l'Ajuntament de Montevideo ratificat per Jos Gervasio Artigas, es cregui el departament de Canelones, un dels primers nou en els quals es dividia la llavors Provncia Oriental, i la primera jurisdicci de la qual s'estenia des del Riu Santa Luca fins al departament de Montevideo.

El 1851 es dna origen al poblat de Sauce. Desprs es van anar conformant Tala (la denominaci de la qual s San Salvador de Tala) fundat el 1864, San Ramn el 1867, La Paz el 1872, San Antonio el 1875, San Jacinto el 1876, Soca (abans Santo Toms de Aquino) el 1877, Santa Rosa el 1879, Joaqun Surez el 1882, Bolvar el 1886, Toledo el 1889, Cerrillos el 1896, San Bautista el 1901, Progreso el 1913, Tapia el 1922, Migues el 1859 (originalment Pueblo del Carmen), Barros Blancos el 1951, Montes el 1912, Juanic el 1953 i Paso Carrasco el 1963.

Des de 1923 l'agrupaci de cases que existien a vores del Riu Santa Luca i en el qual es van installar dipsits d'aiges, va ser denominada Aguas Corrientes. Els balnearis comencen a fraccionar-se a partir de 1940. A partir de 1994 els balnearis ubicats des del rierol Carrasco fins al rierol Pando van ser declarats ciutat, amb el nom de Ciudad de la Costa.

Les ciutats amb major nombre d'habitants sn Las Piedras i la Ciudad de la Costa, i li segueixen Barros Blancos i Pando.

La Costa de Oro s el centre d'atracci durant tot l'any. Les platges sn temperades, i totes amb el seu atractiu particular. Cuchilla Alta s famosa pel seu raig d'aigua dola a la platja abans del pesquer.

 Zones de Canelones .

Des del punt de vista geogrfic, econmic i social es compon de tres parts:
Un centre agrcola de cereals, ceps, hortalisses i fruiters. Es conreen herbes aromtiques, generalment en forma artesanal i ecolgica, i hi ha rees dedicades a la producci de llet, el principal mercat del qual s Montevideo.
Al sud, un cintur industrial, format per ciutats satllits de Montevideo. Les seves principals ocupacions sn les indstries alimentries i tabacaleres.
La faixa costanera sobre el Riu de la Plata, est dividida en dues rees: la Ciudad de la Costa, que t nombrosos suburbis residencials de Montevideo (Shangril, Lagomar, Solymar i El Pinar), i la Costa de Oro amb balnearis d'estiueig: Neptunia, Pinamar, Salinas, Marindia, Atlntida, Las Toscas, Parque del Plata, Las Vegas, La Floresta, Costa Brava, Bello Horizonte, Guazubir, San Luis, Los Titanes, La Tuna, Araminda, Santa Luca del Este, Biarritz, Cuchilla Alta, Sierras del Mar, Santa Ana, Balneario Argentino, Pueblo Suizo, Acapulco i Jaureguiberry, ja sobre el rierol Sols Grande, lmit amb el departament de Maldonado.

En el lmit amb el departament de Montevideo es troba ubicat l'Aeroport Internacional de Carrasco General Cesareo L. Berisso.

 Referncies .


Enllaos externs.
Informaci d'inters sobre el departament de Canelones ;
Canelones a l'enciclopdia geogrfica de l'Uruguai ;
Breu panorama geogrfic del departament de Canelones. Inclou mapes illustrats i directoris empresarials ;
Diari Hoy Canelones: Notcies departamentals i nacionals ;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="178508" title="Albert Subirats Alts" nonfiltered="3100" processed="3097" dbindex="73113">
Albert Subirats Altes, (Valncia, Veneuela, 25 de setembre de 1986) s un nedador catal nascut a Veneuela. Els seus pare i mare sn, respectivament, d'Alcanar (Montsi) i de Viladecans (Baix Llobregat). 

Va tornar a Catalunya quan noms tenia 1 any i va comenar a practicar nataci als 13 anys d'edat al Club Nataci Sabadell. Als 17 anys va ser becat per la Universitat d'Arizona, on dirigit per Frank Busch va perfeccionar la seva tcnica. S'especialitza en l'estil papallona en 50 i 100 m.

Tot i que Espanya va reclamar-li que particips amb la selecci espanyola, Subirats va renunciar-hi i va preferir participar amb Veneuela, pas del que conserva la nacionalitat. Va ser el primer a guanyar una medalla per a aquest pas en un Mundial de Nataci. Va ser a la convocatria de Melbourne del 2007, i va obtindre el bronze en 100 metres papallona, per darrere de Michael Phelps i d'Ian Crocker.

Referncies.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="178518" title="Mareth" nonfiltered="3101" processed="3098" dbindex="73114">



Mareth s una ciutat de Tunsia a uns 28 km al sud de Gabs, a la governaci de Gabs. La municipalitat t 10.923 habitants. La zona s un oasi i t sortida en el port de Zorrat, situat a l'est. Passant per la carretera que porta a Gabs es poden veure les fortificacions aixecades pel francesos el 1936 conegudes com lnea Mareth, formada principalment per bunquers, que fou objecte d'una batalla entre aliats i alemanys el mar del 1943.

s capalera d'una delegaci amb 60.870 habitants. L'econmia s principalment agrcola.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="178522" title="La Marsa" nonfiltered="3102" processed="3099" dbindex="73115">
La Marsa (      ) s una ciutat de Tunsia a la costa, propera a la ciutat de Tunis (a uns 14 Km al nord-est) a la governaci de Tunis. La municipalitat t 77.890 habitants i est formada per la ciutat i nuclis propers que l'uneixen a Gammarth. s capalera d'una delegaci amb 66.490 habitants al cens del 2004.

T alguns residencies luxoses i palaus que serveixen de seu a les ambaixades. Est a tocar de Sidi Bou Said, ciutat que rep un alt nombre de visitants, i a la ciutat el turisme de platja s important. El barri de Saf Saf a la zona coneguda per Marsa Platja, es el principal lloc de diversi.

Fou l'antiga ciutat de Megara durant el perode pnic. El nom s rab i vol dir port per la ciutat no gaudeix d'un port en condicions. Fou seu d'un ribat on es va ensenyar el sufisme des del segle XII; vers el 1500 fou residncia d'estiu de l'emir hfsida i s'hi va construir el palau d'Al-Abdalliya. Els beis hi van construir altres palaus i residncies. La municipalitat es va crear per decret el 1912.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="178523" title="Mateur" nonfiltered="3103" processed="3100" dbindex="73116">
Mateur (    ) s una ciutat de Tunsia, a uns 30 km al sud-oest de Bizerta, a la governaci de Bizerta. T 31.345 habitants. L'econmia es principalment agrcola i es fa mercat el divendre i dissabte pels pagesos de la comarca. El govern hi ha installat dos zones industrials. El parc nacional de l'Ichkeul amb el llac d'Ichkeul s a uns 10 km al nord

s pensa que fou l'antic llogaret anomenat Matarensis, per el nom tamb podria derivar de l'rab Matra (plural Amtar) que vol dir "pluja". El 1881 la ciutat es va oposar al protectorat francs per els francesos van dominar la zona l'abril del 1882. La muncipalitat es va formar el 12 d'octubre de 1898. 








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="178524" title="Panir" nonfiltered="3104" processed="3101" dbindex="73117">
El panir (hindi:     , farsi:     ) s un formatge tradicional de l'ndia, l'Iran i l'Afganistan. Fabricat a partir de la llet de vaca, t un gust proper a la mozzarella i una textura similar a la del tofu.

Aquest formatge s un producte important de la gastronomia d'aquells pasos i es consumeix sol o pot entrar en la composici d'un gran nombre de plats calents. 

Enllaos externs.

mplia informaci sobre el panir ;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="178526" title="Montserrat (nom)" nonfiltered="3105" processed="3102" dbindex="73118">
El nom de Montserrat prov de la paraula mont, muntanya, i serrat, cadena muntanyosa, en referncia a la muntanya homnima, situada a la part central de Catalunya. Tant serrat com serralada provenen de serra (un seguit de muntanyes), i precisament aquesta paraula deriva del llat serra, que s el nom de l'instrument per serrar (o xerrac), per la forma que tenen les muntanyes encadenades una al costat de l'altra, que fan pensar en dents de serra.

Com a advocaci mariana, Montserrat s usat com a nom propi femen, habitualment abreujat Mont, Montse, Muntsa, Serrat o Rat. Fins al segle XIX tamb va ser un nom propi mascul.

Onomstica.
 27 d'abril: la Mare de Du de Montserrat, patrona de Catalunya;

Traduccions.
 Alemany: ;
 Angls: ;
 rab: ;
 Armeni: ;
 Espanyol: Montserrat;
 Francs: ;
 Gallec: ;
 Grec: ;
 Itali: ;
 Japons: ;
 Llat: ;
 Polons: ;
 Portugus: ;
 Rus: ;
 Serbi: ;
 Xins;

Personatges famosos.
 Montse Guallar, actriu;
 Montserrat Abell, poeta;
 Montserrat Armengou, periodista;
 Montserrat Caball, soprano ;
 Montserrat Carulla, actriu;
 Montserrat Garriga, botnica;
 Montserrat Gatell, poltica;
 Montserrat Gibernau, catedrtica i escriptora de temes poltics;
 Montserrat Palau, filloga;
 Montserrat Pujolar, compositora;
 Montserrat Roig, escriptora;
 Montserrat Torrent, organista;
 Montserrat Tura, metgessa cirurgiana i poltica ;
 Muntsa Alcaiz, actriu;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="178528" title="Nria (nom)" nonfiltered="3106" processed="3103" dbindex="73119">
Nria, informalment Nuri, s un nom femen d'advocaci mariana a la Mare de Du de Nria.

Segons Joan Coromines, el nom s d'origen prerom de la famlia lingstica ibero-basca-aquitana. Est vinculat a Norra, variant d'Andorra. Significa lloc entre valls; tamb podria derivar de l'rab, amb el significat de lluminositat. 

s molt popular a Catalunya, sobretot al Ripolls, l'Urgell, el Priorat, el Pallars Juss, Osona, la Noguera, la Conca de Barber i la Cerdanya. L'any 2007 era el 7 nom femen ms freqent a Catalunya, amb un mxim registrat a la dcada del 1970 .

A la Vall de Nria, al Ripolls, on hi ha el santuari dedicat a aquesta mare de du, s'hi va signar l'Estatut d'Autonomia catal del 1932 mentre Francesc Maci era el president de la Generalitat.

Onomstica.
 8 de setembre: la Mare de Du de Nria;

Traduccions.
 Alemany: ;
 Angls: ;
 rab: ;
 Armeni: ;
 Espanyol: Nuria;
 Francs: ;
 Gallec: ;
 Grec: ;
 Itali: ;
 Japons: ;
 Llat: ;
 Polons: ;
 Portugus: ;
 Rus: ;
 Serbi: ;
 Xins;

Personatges famosos.
 Nria Alb, poeta;
 Nria Cadenas, periodista i escriptora;
 Nria Espert, actriu;
 Nria Feliu, cantant i actriu;
 Nuria Ferg, cantant;
 Nria Gago, actriu;
 Nria Llagostera, tennista;
 Nria Torray, actriu;

Referncies.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="178529" title="Coronel" nonfiltered="3107" processed="3104" dbindex="73120">
Coronel s el grau militar ms alt entre els oficials superiors dels exrcits. Generalment, s el grau immediat superior al de tinent coronel i immediatament inferior al de general de brigada. Sol exercir el comandament en casernes i bases militars.

El grau de coronel s un dels ms antics ja que data dels temps de l'Imperi Rom. En l'actualitat tamb es emprat en alguns departaments policials. El seu smbol sn tres estrelles cosides a la jaqueta.
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="178534" title="Craiova" nonfiltered="3108" processed="3105" dbindex="73121">



Craiova (en llengua romanesa /*kra'*jo.va/) s una ciutat de Romania, capital del districte de Dolj, emplaada prop de la riba esquerra del riu Jiu en la Oltenia central, equidistant aproximadament entre els Carpats meridionals i el riu Danubi. Craiova s la principal ciutat comercial a l'oest de Bucarest.

Historia.

Craiova, que s'assenta sobre l'antiga ciutat dacia i romana de Pelendava, s la capital de l'Oltenia. Oltenia va ser a l'origen un Ban de Valaquia, corresponent el vocable Ban al ttol eslau ms alt d'una famlia boiarda, sent en aquest cas la famlia dels Craiove tu, dels quals el ms conegut s Miquel I de Valaquia, el Brau (en romans Mihai Viteazul). Els ban posseen el dret d'encunyar moneda utilitzant la seva prpia imatge (l'origen de la paraula romanesa ban, com subdivisi del Leu romans est en aquestes monedes).

En 1395 Craiova va ser probablement el lloc que el Prncep de Valaquia Mircea I de Valaquia derrota a Beyazid I, sult otom.

Freqentment denominada simplement com la "Ciutat" des de mitjans del segle XVI, Craiova i la seva regi han estat sempre considerats com una de les zones econmicament importants de Valaquia i del conjunt de Romania.

En el perode que Craiova i la seva regi pertanyen al Sacre Imperi Rom Germnic, entre 1718 i 1739, es produx un declivi econmic, motivat per les pressions centralitzadores de la monarquia austraca, el que comporta protestes dels ban de Craiova. En 1761, durant el regnat del prncep Constant Mavrocordatos, els ban traslladen la seva residncia a Bucarest, deixant uns kaymakam o representants en el seu lloc, a l'efecte d'administraci.

En poca del prncep Emanuel Giani Ruset, la capital de Valaquia es trasllada a la ciutat de Craiova (1770 a 1771), ja que era vista com un lloc de refugi durant la Guerra Rus-Turca de 1768-1774. Gran part de la ciutat va quedar afectada per un incendi provocat pel patx rebel Osman Pazvanto dl en 1800.

Durant la revolta vlaca de 1821, els habitants de l'actual jude  de Dolj es van unir en gran nombre als Pandur de Tudor Vladimirescu, contribuint aix a una marxa revolucionria cap a Bucarest. Costache Romanescu, ciutad de Craiova, es trobava entre els lders del Govern provisional durant la revoluci vlaca de 1848. Els dos ltims sobirans de Valaquia , Gheorghe Bibescu i Barbu Dimitrie  tirbei, pertanyien a una important famlia boiarda de Craiova, la famlia Bibescu.

El perode que va seguir a les lluites per la independncia de Romania va ser un moment d'auge i progrs econmic i cultural i, d'aquesta manera, a la fi del segle XIX la ciutat, que ja ha arribat a els 40.000 habitants, ha desenvolupat igualment algunes petites indstries (relatives a productes qumics, material agrcola i materials de construcci), aix com manufactures txtils.

Durant la Primera Guerra Mundial la ciutat s ocupada per les Potncies Centrals desprs de l'entrada en guerra de Romania. Igualment, durant la Segona Guerra Mundial s ocupada per l'Exrcit Roig en 1944, desprs de l'enfonsament del sector sud del Front Oriental.

Economia.

A Craiova existeix una planta automobilstica, que va pertnyer a Citron per passar posteriorment a Daewoo, i en la qual en el perode que va formar part de Citron es produa el Citron Visa, que en el mercat romans va adoptar el nom d'Olcit.

Turisme.

s de destacar el parc de Romanescu, amb una superfcie de 90 hectrees, pel que s propici als llargs passejos, i en el qual es troba un llac amb restaurant i terrassa amb funcions d'embarcader. La maqueta d'aquest parc, presentada per l'arquitecte francs Edgar Redont, va obtenir el Gran Premi de l'Exposici Universal de Pars (1900). Es tracta del segon parc paisatgstic urb a Europa per superfcie.

La Prefectura es troba en la plaa central de la ciutat, podent-se admirar en aquesta mateixa plaa l'esttua de Miquel el Brau.

El Museu d'Art de Craiova posseeix vries escultures de Constantin Brncu i, entre elles El Pet, aix com nombrosos quadres de Theodor Pallady, pintor amic de Henri Matisse.

Existeixen igualment un Museu Etnogrfic i un Museu Histric. Tamb es conserven dues esglsies dels segles XVI i XVII.

Educaci.

La Universitat de Craiova, fundada al 1950, s un dels ms importants centres universitaris romanesos.

Hi ha igualment nombrosos instituts, sent els ms importants els de Balcescu, Germans Buze tu, Carol, Elena Cuza o Stefan Odobleja.

Esports.

Existeix un club de futbol, l'Universitatea Craiova, que ha guanyat diverses vegades la Lliga i la Copa de Romania. El seu estadi s el Ion Oblemenco, aix denominat en honor del futbolista romans, originari de la ciutat.

Poltica.

L'Ajuntament de Craiova, desprs de les eleccions municipals de 2004, est format per un total de 27 regidors, segons la distribuci segent:

 Partit Socialdemcrata 12;
 Justcia i Veritat 8;
 Partit de la Gran Romania 4;
 Partit Conservador 2;
 Independent 1.

Ciutats agermanades.
La ciutat de Craiova est agermanada amb les segents ciutats:
 Kuopio Finlndia  ;
 Nanterre Frana ;
 Shiyan  Xina ;
 Skopje  Repblica de Macednia ;
 Vratsa  Bulgria  ;
 Li Frana  ;
 Uppsala Sucia ;

Referncies.
 Istoria Craiovei, Editura Scrisul Romnesc, 1977 ;
 Florea Firan, Alexandru Firescu, Craiova , Ghidul ora ului, Editura Sport-Turism, 1982 ;
 Documentare statistic  privind evolu ia economic   i social  a municipiului Craiova, Dolj County Statistical Office, 1992;



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="178535" title="Pasts de formatge" nonfiltered="3109" processed="3106" dbindex="73122">

Un pasts de formatge sn unes postres de textura llisa fetes de formatge fresc, llet, sucre, ous i farina . Tots aquests ingredients es barregen, es colloquen sobre una base de galetes mltes i s'enforna durant, aproximadament, 45 minuts per coure'l. Tamb certs tipus de saboritzants (vainilla o xocolata) i baies (maduixes, mres, nabius, etc.) hi poden ser afegits.

Enllaos externs.

Recepta senzilla del pasts de formatge. ;
Receptes per elaborar diferents tipus de pastissos de formatge. ;

Galeria.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="178536" title="Amber" nonfiltered="3110" processed="3107" dbindex="73123">
Amber fou una ciutat de l'estat de Rajasthan, l'ndia. Conquerida pels rajputs cap al segle XII, fou capital de la Rajputana fins a sser substituda per Jaipur el 1728. Actualment s deshabitada.

El nom d'Amber s mencionat per primera vegada per Claudi Ptolemeu. Fundada per la tribu dels Minas, s presa, el 1037, pels rajputs Kachhwaha, que en fan la seva capital fins que l'abandonaren en benefici de Jaipur, una ciutat moderna construda, el 1727, a una desena de quilmetres.  

La situaci pictrica de la fortalesa d'Amber, a la sortida d'un coll de muntanya, en la qual s'amaga un bonic llac, ha atret l'admiraci de tots els viatgers. Continua sent encara destacable per la seva arquitectura. 
Conserva molts monuments, entre els quals el palau de Man Singh i el temple de Vixnu, decorats amb mosaics i escultures de marbre. El vell palau, comenat per Man Singh I cap el 1600, noms s superat pel de Gwalior. L'edifici principal s el Diwan-i-Khas construt per Mirza Raja.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="178553" title="Alfonso Costafreda" nonfiltered="3111" processed="3108" dbindex="73124">
Alfonso Costafreda (Trrega, 1926- Ginebra, 1974) va ser un poeta catal. Se'l considera el gran oblidat de la seva generaci.

Biografia.
La seva infantesa transcorregu a la ciutat de Trrega, a la comarca de l'Urgell fins que van enviar-lo a Madrid a cursar els estudis de Dret. All fou on conegu a Carlos Bousoo, tamb a Vicente Aleixandre. El 1948 es trasllad a Barcelona, pressionat per la seva famlia, per tal de continuar els seus estudis. Va ser all on conegu a Carlos Barral, Jaime Gil de Biedma, Jos Agustn Goytisolo i Gay entre altres. En les seves memries, Alberto Oliart el descriu aix: Alfonso viva para escribir poesa, para ser poeta; todo lo dems... no solo lo pona en un segundo lugar sino en otro plano de su vida y de su mundo.  

El 1949 guanya el presitigs Premi Boscn de poesia amb Nuestra elega, la seva primera obra. Premi que anys ms tard guanyarien els seus amics i companys de generaci Jos Agustn Goytisolo i Blas de Otero.

Contrau matrimoni amb Maj-Britt i el 1955 es trasllada a Ginebra per exercir de funcionari internacional de l'Organitzaci Mundial de la Salut. Costafreda visqu a Ginebra fins a la mort convenut de no tornar a Espanya fins la fi de la dictaura.

Obres.
 Nuestra elega (1949);
 Ocho poemas (1952);
 Compaera de hoy (1966);
 Suicidios y otras muertes (1974)(Obra pstuma);
 Poesa completa (1990) (Antologia);

Enllaos externs.
 Poema: Mas no vosotras;
 Poema: Otras noches;
 Poema: Palabras de Paul Celan;
 Ms poemes;

Notes.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="178556" title="Isidre Nonell i Monturiol" nonfiltered="3112" processed="3109" dbindex="73125">

Isidre Nonell i Monturiol (Barcelona, 30 de novembre de 1872   11 de febrer de 1911) fou un pintor i dibuixant catal. Es considerat com un dels artistes catalans ms destacats del principi del segle XX i una figura bsica del post-modernisme catal amb una obstinaci per pintar temes que no estaven de moda en el seu temps.

 Joventut .

Isidre Nonell va nixer a Barcelona el 30 de novembre de 1872  (i no l'any 1873 com s'ha indicat en algunes biografies). Els pares, Isidre Nonell i Torras de Arenys de Mar i ngela Monturiol i Francs de Barcelona, tenien una petita per prspera fbrica de pastes de sopa a la seva casa al carrer barcelon de Sant Pere Ms Baix nmero 50 (avui nmero 38).

Amic de Joaquim Mir a l'escola del barri, va articular la seva vocaci d'artista des de molt jove. Encara que el pare hagus volgut que el seu fill entrs al negoci familiar, li van donar suport aix que pogus viure sense problemes existencials malgrat que la seva pintura no van donar ingresos substancials fins a poc abans de la seva mort.

 Educaci artstica .



Nonell va demostrar inclinaci pel dibuix i entre 1884 i 1892 va rebre una primera formaci artstica de la m dels pintors Josep Mirabent, Gabriel Martnez Alts, on coincideix amb Xavier Nogus i on practica el seu talent pel dibuix de caricatures, i finalment Llus Graner. Sembla que aqu s on desenvolupa el seu inters per al tema dels marginats, puix que Graner tamb treballava amb gent del carrer i amb captaires com a models. D'aquest temps data el primer quadre que es coneix de Nonell, anomenat El Pati, desaparegut en la guerra civil.

En 1891 presenta per primera vegada una obra seva en pblic en la Primera Exposici General de Belles Arts de Barcelona on exhibeix una pintura amb el ttol Interior, de la que noms se sap que fou un quadre d'oli de uns 69  55 cm que estava en venda per a 260 pesetes .

Els cursos 1893 1894 i 1894 1895 assisteix junt amb Mir a l'Escola de Belles Arts de Barcelona on coneix Ricard Canals, Ramon Pichot, Juli Vallmitjana, Adri Gual i Joaquim Sunyer, companys d'aula i amics amb qui Nonell va compartir unes mateixes inquietuds artstiques: la pintura de paisatge i la preocupaci pels efectes lumnics i atmosfrics. Plegats organitzaven excursions pictriques per l'extraradi barcelon i feien una pintura en un llenguatge semiimpressionista, sovint de tons clids, per la qual cosa el grup va rebre la denominaci de la Colla del Safr, o b de Sant Mart, ja que acostumaven a pintar, amb preferncia, els paisatges d'aquest municipi limtrof amb Barcelona.

L'any 1894 Nonell s'estrena al diari La Vanguardia com a illustrador i iniciar un perode, fins l'any 1904, de collaboracions en diverses revistes i publicacions (sobretot de caire artstic o satric) com L'Esquella de la Torratxa, Barcelona Cmica, Pl & Ploma, Forma, Quatre Gats o Papitu.

L'estiu de 1896 Nonell, Canals i Vallmitjana van a Caldes de Bo. La idea dels tres amics era anar a treballar al balneari que la famlia de Vallmitjana hi regentava, per tamb a pintar i dibuixar durant les estones de lleure. Ms que la bellesa del paisatge, el qu impression fortament a Nonell va ser la gran quantitat de persones que vivia en aquella vall del Pirineu afectades de cretinisme, una malaltia de tipus glandular que provoca retards en el desenvolupament tant fsic com mental. Nonell prengu apunts d'aquells personatges infradesenvolupats i grotescos i desprs, a la seva tornada a Barcelona, i ms tard a Pars, realitz tota una srie de composicions ms elaborades sobre aquest mateix tema. L'estada a Bo marca en l'obra de Nonell el final d'una etapa fonamentalment paisatgstica i l'inici d'una nova etapa centrada sobretot en la figura humana i en els ms desfavorits i marginats socials. Els nombrosos dibuixos que Nonell realitzar a partir d'ara, en alguns dels quals adopta un personalssim i molt original procediment tcnic anomenat fregit, tindran com a principals protagonistes a pobres demanant caritat, ancians desvalguts, gitanos, soldats ferits i repatriats de la guerra de Cuba, etc.

 Estades a Pars .


Entre els anys 1897 i 1900 Nonell fa dues llargues estades a Pars de ms d'un any i mig cadascuna, durant les quals pren contacte amb la pintura francesa ms moderna. Aix ho declara Nonell en unes cartes enviades des de la capital francesa al crtic d'art Raimon Casellas, on expressa la seva admiraci pels pintors impressionistes, la petjada dels quals  juntament amb la dels postimpressionistes Van Gogh o Toulouse-Lautrec  es fa evident en la seva escassa producci pictrica d'aquest perode.

 Tornada a Barcelona .




A la seva tornada a Barcelona Nonell inicia la seva famosa srie de gitanes amb un llenguatge absolutament nou i provocador per al pblic i per a la crtica artstica ms conservadora. El crtic Raimon Casellas, que fins aleshores li havia donat suport, ara rebutja totalment la nova orientaci de la seva pintura, cap a un profund miserabilisme. Malgrat l'hostilitat del pblic i dels crtics d'art Nonell continua pintant gitanes, la majoria de les quals en actituds d'absoluta tristesa i abatiment i en una paleta de colors molt fosca.

Entre 1906 i 1907 l'obra de Nonell fa un gir cap a un cromatisme ms clar i llumins, al temps que incorpora models de raa blanca, en actituds ms plcides i amables, que aniran substituint progressivament a les seves melancliques gitanes. L'any 1908 Nonell reprn la seva faceta com a illustrador i comena a collaborar a la revista satrica Papitu, fundada aquell mateix any per Feliu Elias. Hi publica un total de 42 dibuixos magnfics, alguns dels quals signa amb els pseudnims bblics de No i Josu, uns dibuixos que foren molt aplaudits i que representen per a Nonell la compensaci a la indiferncia general del pblic cap a la seva obra pictrica.

El gener de 1910 Nonell va celebrar una important exposici individual a les galeries del Faian Catal de Barcelona, una mostra que va suposar el seu primer gran xit i el reconeixement definitiu de la crtica i d'una part important del pblic. Es tractava d'una exposici retrospectiva en la qual s'hi van reunir ms de 130 olis apart de dibuixos, realitzats al llarg de quasi una dcada, des de l'any 1900. A partir d'aquest triomf l'obra de Nonell experimenta un important gir temtic. Sense abandonar del tot les seves figures comena a pintar bodegons, d'una gran austeritat compositiva i extraordinria riquesa cromtica.

La pintura de Nonell s una superaci personal de l'Impressionisme, que ell encamin cap a un expressionisme de creaci prpia i que es manifesta igualment en els seus extraordinaris dibuixos.

L'11 febrer de 1911 Nonell mor prematurament, a l'edat de 38 anys, vctima d'un tifus.

 Curiositats .
 En 1902 Eugeni d'Ors public a Pl & Ploma una narraci tenebrosa amb el ttol La fi de l'Isidre Nonell.

 Referncies .


 Bibliografia .
 VV.AA.: Isidre Nonell (1972 1911), Editorial MNAC, Barcelona i Fundacin Cultural Mapfre, Madrid 2000, ISBN 84-89455-37-6;
 VV.AA.: Isidre Nonell, Editorial Polgrafa, Barcelona 1996, ISBN 84-343-0817-7;
 Fontbona, Francesc, Nonell, Gent Noastra, Thor, Barcelona 1987.
 Jard, Enric: Nonell, Editorial Polgrafa, Barcelona 1984, ISBN 84-343-0412-0;

 Enllaos externs .
 Ciudad de la Pintura   Collecci virtual amb 107 obres de Isidre Nonell  (en castell);
 Catleg raonat d'olis d'Isidre Nonell;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="178557" title="Ramekin" nonfiltered="3113" processed="3110" dbindex="73126">


Un ramekin s un motlle petit de terrissa que es pot posar al forn i que tamb s'empra per a servir menjars individuals (com ara sufls, crema cremada, etc.) a taula. 










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="178558" title="Silvestre II" nonfiltered="3114" processed="3111" dbindex="73127">

Silvestre II, de nom Gerbert d'Aurillac o Gerbert d'Orlhac, (Alvrnia, ca. 938 - Roma, 12 de maig del 1003) fou un Papa de l'Esglsia Catlica, el primer d'origen francs. Com a filsof i matemtic va ser un dels actors principals de la renaixena occidental de l'edat mitjana.

El 963 va ingressar al monastir de Sant Grau d'Orlhac on va estudiar gramtica, retrica i lgica, les tres disciplines del Trivi, fins l'any 967, en qu va viatjar a la cort del comte de Barcelona, Borrell II. Hi va romandre tres anys, en concret, al Monestir de Santa Maria de Ripoll (Ripolls). Es creu que en aquest perode va viatjar tamb a Crdova i a Sevilla. Aquesta estada a la pennsula Ibrica li va permetre entrar en contacte amb la cincia rab i iniciar-se en l'estudi de les matemtiques i de l'astronomia.

El 969 va viatjar a Roma acompanyant, en una peregrinaci, el comte Borrell II. Aix li va permetre conixer el Papa d'aquella poca, Joan XIII, i l'emperador Ot I, que el va nomenar tutor del seu fill, el futur Ot II.

Uns anys desprs, l'arquebisbe de Reims, Adalberon, el va cridar al seu collegi episcopal, on va donar classes de diverses matries, religioses i profanes. Destacava especialment per l'erudici en el camp cientfic, en concret, en el coneixement del Quadrivi, conjunt de disciplines que incloa l'aritmtica, la geometria, l'astronomia i la msica. En aquesta poca, va inventar i construir tot tipus d'objectes destinats a l'aprenentatge i a la investigaci (per exemple bacs, un globus terrestre, un rgan i rellotges), per la qual cosa va despertar sospites de bruixeria.

El 983, l'emperado Ot II el nombra abat del monestir benedict de Bobbio, crrec que va ocupar poc temps car no va trigar a tornar a Reims per fer-hi de conseller de l'arquebisbe Adalberon. En aquesta posici va afavorir el nomenament d'Hug Capet com a rei de Frana.

El 988 va morir Adalberon. Per succeir-lo a l'arquebisbat, Hug Capet nomena Arnulf. El nou arquebisbe de Reims traeix Hug i s'alia amb Carles, que havia aspirat al tron francs.  Hug va reaccionar convocant, el 991, un concili a Saint-Basles-les-Reims per destituir Arnulf i nomenar Gerbert nou arquebisbe de Reims. Aquest nomenat va dur un enfrontament amb Roma, que negava que el rei francs pogus triar els arquebisbes. Diferents concilis convocats pel Papa Joan XV (a Chelles, Aquisgr i Roma) van confirmar Gerbert en el crrec. Tanmateix, en un concili de l'any 996, el Papa va aconseguir tornar el crrec a Arnulf.

Gerbert va renunciar a la seva dignitat com a arquebisbe i es va refugiar a la cort de l'emperador Ot III. La va abandonar el 998 en ser designat arquebisbe de Ravenna.

Va ser designat Papa el 2 d'abril del 999 (Gregori V havia mort al febrer. Va triar el nom de Silvestre II en homenatge a Silvestre I, Papa en temps de l'emperador Constant, que va adoptar el cristianisme com a religi oficial de l'Imperi Rom.

L'any 1001, fruit d'una revolta popular, es va haver d'exiliar a Ravenna. Tanmateix, la noblesa romana li permetria tornar a la ciutat, on va morir dos anys desprs.







































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="178560" title="Gelfs i gibellins" nonfiltered="3115" processed="3112" dbindex="73128">
Els gelfs i els gibellins eren les dues faccions que defensaven, respectivament, el Papat i el Sacre Imperi Rom en el conflicte que van mantenir al centre i nord d'Itlia durant els segles XII i  XIII. La lluita pel poder entre el Papat i l'Imperi tenia els seus orgens en la disputa de les investidures al segle XI.

Histria.

Origen dels noms.
Els noms de les dues faccions probablement tenen els seus orgens en de la batalla de Weinsberg, el 1140, en la que es van enfrontar les cases rivals Welf de Baviera i Hohenstaufen de Subia. Segons aquesta tesis, els Welfs haurien entonat el nom de la seva casa com a crit de guerra, mentre que els Staufen haurien cridat el nom del seu castell: Waiblingen.

Per a les orelles d'un itali, la pronunciaci dels dos noms equivaldria a "uelfs" i "vieblinguen", de manera que Guelf i Ghibellino serien les formes  italianitzada dels noms alemanys.

Els noms s'haurien introdut a Itlia durant el regne de l'emperador Frederic Barba-roja, de la casa de Hohenstaufen. Quan va fer campanya a Itlia per expandir-hi el poder imperial els seus partidaris van ser coneguts com a gibellins (Ghibellini). La Lliga Llombarda i els seus aliats, que s'oposaven a l'emperador, van rebre el nom de gelfs.

Cal fer notar els termes gelfs i gibellins no van ser usats contemporneament fins als voltants del 1250, i encara aleshores sols a la Toscana (on es van originar), essent els termes partit eclesial i partit imperial els ms estesos.

El conflicte.

Al principi del segle XIII; el Hohenstaufen Felip de Subia i el Welf Ot de Brunswick eren rivals pel tron imperial. Felip tenia el suport dels gibellins com a fill de Frederic I, mentre que Ot tenia el suport dels Welfs i el Papat. L'hereu de Felip, Frederic II, va ser un enemic del papat i durant el seu regnat els gelfs es van associar ms estretament amb el papat, mentre que els gibellins quedaven com definits com a defensors de l'Imperi.

Desprs de la mort de Frederic II el 1250, els gibellins van rebre el suport de Conrad IV i desprs de Manfred, mentre els gelfs obtenien l'ajuda de Carles d'Anjou. Els gibellins sienesos van infligir una notable derrota als gelfs florentins a la batalla de Montaperti (1260). Un cop la nissaga dels Hohenstaufen es va extingir quan Carles d'Anjou va fer executar Conrad el 1268, els gelfs i els gibellins van passar a ser associats amb famlies i ciutats particulars, abandonant l'associaci directa amb l'Imperi o el Papat. Durant aquest perode el basti dels gibellins italians era la cituat de Forl, a la Romanya.

Arreu d'Itlia hi hagueren ciutats on s'esdevingueren rebellions freqents en les que una de les dues parts assolien el poder. La divisi entre gelfs i gibellins va ser especialment important a Florncia, on tradicionalment els gelfs eren mercaders i burgesos, mentre que els gibellins tendien a ser nobles. Es van estendre costums com la de portar la ploma del barret cap a un costat determinat, o pelar la fruita d'una manera concreta, per remarcar l'afiliaci de cadasc.

Un cop els gelfs van derrotar definitivament els gibellins el 1289 a Campaldino i Caprona, van comenar a lluitar entre ells. El 1300 Florncia estava dividida entre els gelfs negres i els gelfs blancs. Els negres continuaven donant suport al Papat, mentre que els blancs s'oposaven ara a la influncia papal i especialment la del Papa Bonifaci VIII. Dant es trobava entre els partidaris dels gelfs blancs, i el 1302 va ser exiliat de la ciutat quan els gelfs negres en van prendre el control. Aquells que no estaven afiliats amb cap bndol, o no tenien coneccions ni amb gelfs ni amb gibellins, eren considerats per ambdues faccions com a indignes de participar en afers poltics. L'emperador Enric VII va manifestar el seu disgust envers els partidaris de totes dues faccions quan va visitar Itlia el 1310, i el 1334 el Papa Benet XII va excomunicar aquells que usesin qualsevols dels dos noms.

Al segle XV els gelfs van donar suport a Carles VIII de Frana durant a seva invasi d'Itlia, mentre els gibellins defensaven l'emperador Maximili I. Families i ciutats van continuar fent servir les denominacions fins que el 1529 l'emperador Carles V va establir amb fermesa el poder imperial a Itlia.

Partit de les principals ciutats italianes.


Batalles entre gelfs i gibelins.
Batalla de Legnano, (1186). ;
Batalla de Cortenuova, 1238). ;
Setge de Brescia, (1238);
Setge de Faenza, (1239). ;
Setge de Viterbo, (1243). ;
Batalla de Parma, (1248). ;
Batalla de Fossalta, (1249).
Batalla de Cingoli, (1250).
Batalla de Montebruno, (1260).
Batalla de Benevent, (1266). ;
Batalla de Tagliacozzo, (1268). ;
Batalla de Colle Val d'Elsa, (1269). ;
Batalla de Roccavione, (1275). ;
Batalla de Desio, (1277). ;
Batalla de Campaldino, (1289). ;
Batalla de Zappolino, (1325). ;
Batalla de Gamenario, (1345).

Referncies literries.
Molts participants al conflicte apareixen de forma destacada a l'Infern de Dant. Filippo Argenti, un gelf negre d'una famlia prominent es troba atrapat al cinqu cercle de l'Infern amb els colrics, i al sis cercle amb els heretges s'hi troben els florentins Farinata degli Uberti (un gibell) i Cavalcante de' Cavalcanti (gelf). Dant tamb reserva un lloc al vuit cercle als papes Bonifaci VIII i Climent V per simonia.
Els textos en que William Shakespeare es va basar per escriure Romeu i Julieta transmeten clarament la idea de que l'origen de l'odi entre les famlies Capulet i Montagut correspon a la pertinena a les dues faccions oposades. L'opera de Bellini I Capuleti ed i Montecchi (presumiblement basada en les mateixes fonts que Shakespeare) ho fa explcit situant els Capulet com a gelfs i els Montagut com a gibellins.
A les notes del poema The Shepheardes Calendar de 1579, el poeta angls Edmund Spenser afirmava, de forma incorrecta, que els mots "elfs" i "goblins" derivaven etimolgicament de gelfs i gibellins.































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="178566" title="Mercedes (desambiguaci)" nonfiltered="3116" processed="3113" dbindex="73129">

El terme Mercedes pot referir-se a:
Onomstica: ;
 Mercedes, nom propi de dona en castell, sovint Mara de las Mercedes (en catal Merc).
Addys D'Mercedes, cantant i compositora cubana.
Geografia:
 El departament de Mercedes de la provncia de Corrientes, al nord-est de l'Argentina.
 Mercedes, municipi de la provncia de Buenos Aires, a l'Argentina.
 Mercedes, municipi de la provncia de Corrientes, a l'Argentina.
 Mercedes (partit), partit de la provncia argentina de Buenos Aires.
 Mercedes, municipi de l'estat de Paran, al Brasil.
 Mercedes, capital del departament de Soriano, a l'Uruguai.
 L'aeroport Internacional Las Mercedes de Managua, a Nicaragua.
 L'estaci Mercedes, que forma part de la xarxa del Metro de Santiago de Xile.
Automobilisme: Mercedes-Benz, un fabricant d'autombils.
Astronomia: (1136) Mercedes, un asteroide.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="178567" title="Torneig d'Umag" nonfiltered="3117" processed="3114" dbindex="73130">
El Torneig d'Umag s el torneig de tennis ms important de Crocia dins del calendari de l'ATP. Es juga sobre terra batuda des de l'any 1990. El jugador que ms vegades ha guanyat el torneig s Carles Moy, amb cinc victries.

Palmars.
Individuals.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="178568" title="Jag Niwas" nonfiltered="3118" processed="3115" dbindex="73131">

El Jag Niwas o Palau del llac  s un palau d'estiu construt per Udai Singh II enmig del llac artificial Pichola a Udaipur (ciutat), Rajasthan. Aquest palau s'ha fet clebre per allotjar el Lake Palace Hotel, de renom mundial.

Es va construir construir durant tres anys i era inaugurat el 1746. Per la seva construcci noms s'utilitz el marbre.

S'hi va rodar la pelicula de James Bond "Octopussy".

Actualment el llac pateix una sequera severa i va arribar a un nivell molt baix al juny del 2008, per es va comenar a recuperar amb les pluges del juliol.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="178569" title="Chmod" nonfiltered="3119" processed="3116" dbindex="73132">
L'ordre chmod (abreviatura de l'expressi anglesa change mode) s una ordre de la consola de Unix i sistemes basats en Unix.

En executar-lo, es poden canviar el mode del sistema d'arxius de fitxers i directoris. Els modes inclouen permisos i modes especials.

 Explicaci .
r (read)
w (write)
x (execute)

Els permisos d'un fitxer/carpeta s'escriuen de forma octal (amb nombres) o amb lletres (binari):
S'agrupen en tres grups de tres dgits (root, usuari, altres). En un apache (servidor linux): el root i l'usuari serien com els propietaris del servidor i els altres serien els usuaris del web.

 En el cas de fer-ho per lletres, s'utilitzen els carcters r, w i x (mirar apartat anterior). I s'agrupen per els grups de tres dgits.

 En el segon cas, s'utilitzen les lletres, per arribar a la conclusi:
-rwxr-xr-x (fitxer tpic de l'apache) -- ho passem a un binari simple (1 existeix, 0 no) 
</doc>
<doc id="178572" title="Mercedes-Benz" nonfiltered="3120" processed="3117" dbindex="73133">


Mercedes-Benz, Mercedes o colloquialment la Mercedes, s una marca alemanya d'autombils i vehicles industrials. Mercs-Benz s el fabricant d'autombils ms antic del mn. Els ms propers competidors de Mercedes al mercat actual de cotxes de luxe sn Acura, Alfa Romeo, Audi, BMW, Cadillac, Infiniti, Jaguar, Lexus, Volkswagen i Volvo. La famosa estrella de 3 puntes, dissenyada per Gottlieb Daimler, mostra la capacitat dels seus motors per al seu s a la terra, el mar o l'aire.






















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="178575" title="Thomas Muster" nonfiltered="3121" processed="3118" dbindex="73134">
Thomas Muster s un exjugador professional de tennis nascut el 2 d'octubre de 1967 a Leibnitz, ustria.

Entre els seus 44 ttols en individuals destaca el Torneig de Roland Garros, el qual va guanyar l'any 1995. Aquell any, a ms, va aconseguir la destacable suma de 12 ttols, entre els quals hi ha un Grand Slam i tres Masters Series, al costat d'una ratxa de 40 victries consecutives sobre terra batuda (tercera marca histrica, darrere de les de Rafael Nadal i Guillermo Vilas). Aix li va permetre assolir el lloc nmero 1 del rnquing mundial el febrer de 1996, lloc que va ocupar durant 6 setmanes ininterrompudes.

 Biografia .
Thomas Muster va nixer a ustria el 1967. El 1989, abans de la final a Key Biscaine, un cotxe el va envestir i Thomas va sofrir greus lesions a les cames, la qual cosa el va deixar ms d'una temporada fora de les pistes.

Torneigs de Grand Slam.
 Campi individuals (1) .

Ttols (45).
Individuals (44).


Dobles (1).


 Enllaos externs .
 Perfil de l'ATP ;





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="178576" title="Bol" nonfiltered="3122" processed="3119" dbindex="73135">


Un bol s un vas hemisfric destinat a contindre i beure aliments lquids (caf, llet, te, etc.), rentar-se els dits, etc. 

Els bols sn fabricats en diferents materials: porcellana, plstic, metall, fusta i cermica i, segons el tipus de material, poden emprar-se per escalfar aliments dins del microones. 

 Referncies .

 Steponaitis, Vincas P (1983). Ceramics, Chronology, and Community Patterns: An Archaeological Study at Moundville, pp 68 69. New York: Academic Press. ISBN 0-12-666280-0. -ndex consultable en lnia- ;

 Walters, H.B. (1905). History of Ancient Pottery: Greek, Etruscan, and Roman, pp. 140,191 192. Nova York: Charles Scribner's Sons.


Enllaos externs.
Informaci arqueolgica i fotogrfica sobre un bol fet d'or i datat l'any 300 aC. ;





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="178578" title="Saga de La Fundaci" nonfiltered="3123" processed="3120" dbindex="73136">
La Saga de La Fundaci s una srie de llibres de cincia ficci escrits per Isaac Asimov entre els anys 1951 i 1992. Malgrat que la srie original constava de noms tres ttols, el mateix escriptor va escriure al cap de ms de 30 anys altres llibres que completen la histria. 

Les novelles de La Fundaci.
Malgrat que es fa difcil definir amb exactitud els lmits de la histria per la gran varietat de relats i de publicacions generades al voltant de la saga, l'any 1988 el mateix Asimov va suggerir l'ordre que aquests haurien de tenir per obtenir una visi el ms mplia possible de tot aquest univers fantstic.

Histries de robots.

Histries curtes de robots.
 Jo, robot (1950);
 The Complete Robot (1982);
 Robot Dreams (1986);
 Robot Visions (1990);
 The Positronic Man (1992);

Novelles de Robots.
 The Caves of Steel (1954);
 The Naked Sun (1957);
 The Robots of Dawn (1983);
 Robots and Empire (1985);

Saga de l'Imperi Galctic.
 The Stars, Like Dust (1951);
 The Currents of Space (1952);
 Pebble in the Sky (1950);

Novelles de La Fundaci.

 Preloude to Fundation (1988);
 Forward the Foundation (1993);

Trilogia original.
 La Fundaci (1951);
 Fundaci i Imperi (1952);
 La Segona Fundaci (1953);


 Foundations Edge (1982);
 Foundation and Earth (1986);


La saga ha estat reconeguda en diverses ocasions com la millor obra de cincia ficci de la histria i ha guanyat per aquest fet el premi Hugo l'any 1965.






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="178579" title="Mitra (desambiguaci)" nonfiltered="3124" processed="3121" dbindex="73137">

Mitologia: ;
Mitra detat persa que origin el culte dit mitraisme;
Mitra detat hind (associada als orgens amb la primera);
Indumentria:
La mitra s una toca alta i apuntada que en les grans solemnitats es cobreixen el cap els bisbes o arquebisbes;
La mitra era una banda utilitzada a l'antiguitat;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="178580" title="Dansa dels nanos" nonfiltered="3125" processed="3122" dbindex="73138">
La dansa dels nanos la componen sis personatges, agrupats en tres parelles de turcs, moros i negres, que representen a sia, frica i Amrica.

Esta dansa va nixer en la segona mitat del segle XVII. Esta dansa est diferenciada en dues parts, la primera binria, tranquilla i cerimonial, i la segona ternria, mes animada que es denomina fandanguet i que coincidixen amb la part final de la Xquera Vella. Els nanos fan sonar durant la dansa unes grans castanyoles que toquen colps solts. Va ser recuperada per JM Baselga i des de 1977 s'interpreta amb tot rigor coreogrfic, tot i que els ultims passos de ball dels quals es tenen constancia ja son una forma molt desvirtuada de lo que es posible foren antigament.

Enllaos externs.
 Asociaci Amics del Corpus;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="178583" title="Tsukumogami" nonfiltered="3126" processed="3123" dbindex="73139">
El Tsukumogami s el nom que se li dna a les nimes que habiten en objectes antics (normalment objectes bruts i trencats) segons les creences japoneses.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="178585" title="Sala Beckett" nonfiltered="3127" processed="3124" dbindex="73140">

La Sala Beckett s un teatre de la ciutat de Barcelona. Va nixer l'any 1989 com a seu de la companyia "El Teatro Fronterizo", dirigida pel dramaturg Jos Snchis Sinisterra. Des del seu inici s'ha caracteritzat pel seu inters per la dramatrgia contempornian en qualsevol llengua i en l'organitzaci de muntatges de petit format.

Al llarg de la seva histria s'hi ha realitzat espectacles d'autors com Samuel Beckett (del qual en pren el seu nom), David Mamet, Llusa Cunill, Harold Pinter, Josep Maria Benet i Jornet, Sergi Pompermaier, Tom Stoppard o David Plana, i dirigides per directors com Sergi Belbel, Manuel Dueso, Snchis Sinisterra o Calixto Bieito.

L'any 2005 fou guardonada amb el Premi Nacional de Teatre, concedit per la Generalitat de Catalunya, pel seu recolzament a l'autoria catalana i la producci del cicle "L'acci t lloc a Barcelona"

Enllaos externs.
  Pgina oficial de la Sala Beckett;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="178586" title="Nurikabe" nonfiltered="3128" processed="3125" dbindex="73141">
El Nurikabe s un esperit japons invisible i amb forma de mur que apareix mentre alg camina 
barrant-li el pas.

Per al joc del mateix nom vegeu Nurikabe (joc).









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="178587" title="Yukinko" nonfiltered="3129" processed="3126" dbindex="73142">
El Yukinko s un esperit japons (tamb anomenat l'esperit de les neus, la dama de les neus i la deesa de la muntanya) que te forma de dona que vesteix un kimono de color blanc, t les pupiles negres, el cabell llarg i negre, la pell molt plida (gaireb blanca) i els llavis vermells. Controla la neu i el vent.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="178588" title="Mitra" nonfiltered="3130" processed="3127" dbindex="73143">


La mitra s una pea amb qu els cardenals, arquebisbes, bisbes, abats, cobreixen i adornen el seu cap en les funcions del seu ministeri. Els que que obtenen tal privilegi es denominen Mitrats en referncia, justament, a la persona que pot usar mitra.

Mitra deriva del llat mitra: cinta o faixa per al cap; espcie de tocat asitic, turbant. En llat antic tamb significava cable. Els llatins van prendre aquesta paraula del grec. s de la mateixa famlia que el persa antic Mithra (divinitat de la llum), significant en sentit implcit parteix o partcipa d'un tractat, i que l'"avesta mithra" (contracte, tractat; idea de vincle). En ltima instncia, prov de l'indoeuropeu mitro (que lliga). La mitra s simbol de poder firmar tractats.

Les cintes que pengen de la mitra es diuen nfules. 




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="178590" title="Comunisme primitiu" nonfiltered="3131" processed="3128" dbindex="73144">
El comunisme primitiu s el rgim econmic de la fase pre-estatal que van tenir els humans quan estaven organitzats en bandes de caadors-recolectors-pescadors. En aquest rgim econmic la producci estava directament determinada per les necessitats collectives, i entre l'acte substancial de la creaci i all creat no hi havia cap mediaci social i, per tant, cap ruptura epistemolgica

Comunisme primitiu en la teoria marxista.

Per comunisme primitiu s'entn, en la teoria marxista, una etapa del desenvolupament de les formacions econmico-socials, caracteritzades pel baix nivell de desenvolupament de les forces productives, la propietat collectiva de les eines rudimentaries de producci i distribuci igualitaria dels productes, correspon a l'etapa gentilicia de la societat, en la que l'activitat laboral humana es basava en la cooperaci simple. Per a Karl Marx, aquest tipus de producci collectiva o cooperativa era, naturalment, el resultat del desemparament en qu es trobava l'individu allat, i no de la socialitzaci dels mitjans de producci. Com a conseqncia, l'home primitiu no podia concebre la possibilitat d'una propietat privada de les eines de producci, que li servien tamb per defensar-se de les feres, els pertanyien en propietat personal. Un treball tan primitiu no creava excedent desprs de cubrir les necessitats ms bsiques i  tal inexistncia d'excedent impedia del tot l'explotaci de l'home per l'home.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="178591" title="Panticosa" nonfiltered="3132" processed="3129" dbindex="73145">


Panticosa (Pandicosa en aragons) s una localitat de la provncia d'Osca, situada a la comarca de l'Alt Gllego. Panticosa s un poble de muntanya d'uns 600 habitants en el qual es troba l'estaci d'esqu alp Panticosa los Lagos. La seva economia est basada en el turisme ja que disposa de nombrosos hotels i restaurants que s'omplen al complet a l'hivern i a l'estiu. Est situat a la vall de Tena a pocs quilmetres de Formigal i de Sallent de Gllego; el poble ms proper a Panticosa s El Pueyo de Jaca, d'amb prou feines 100 habitants, on hi ha un alberg al qual tots els hiverns acudeixen nens dels collegis per esquiar a l'estaci i a l'estiu acudeixen colnies tamb infantils i juvenils. A pocs quilmetres de Panticosa es troba un balneari d'aiges termals on es donen cita persones de tot el pas per relaxar-se a les seves termes.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="178594" title="Comparaci d'allotjaments d'un sol clic" nonfiltered="3133" processed="3130" dbindex="73146">
Aquesta taula compara informaci de varis servidors d'allotjament instantani usats per compartir arxius. Pot ser que algunes dades puguin haver canviat des del moment que es va escriure aquest article.




Veure tamb.
Allotjament web


Notes.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="178596" title="Pere Tpias" nonfiltered="3134" processed="3131" dbindex="73147">
Pere Tpias s el nom artstic amb el qual es coneix el cantautor, gastrnom i locutor de rdio Joan Collell i Xirau. Va nixer el 19 de maig de 1946 a Vilanova i la Geltr, el Garraf.

Va debutar en el mn de la can el 1968 amb un single de dues canons: "La tia Maria" i "El Progressista". Des del primer moment, el seu estil irnic i desenfadat contrastava amb la seriositat d'altres cantants de la mateixa generaci (la Nova Can). De fet, no va ser acceptat a Els Setze Jutges i el seu primer Long Play no va aparixer fins el 1973: Per a servir-vos. El segent, Si fa sol, veuria la llum el 1975. La seva can ms coneguda ("La moto") s'inclou en el disc 400 pendons (1979). L'any segent seria el torn de Passeig del Carme (nom d'un emblemtic carrer vilanov), que alguns consideren el seu treball ms reeixit.

El 1987, amb La mar de b, deixa la msica durant un llarg perode i es concentra en altres activitats. D'una banda, la rdio i la televisi (on presenta el programa Qu vol veure? del circuit catal de Televisi Espanyola); de l'altra, la seva tasca de gastrnom (escrivint llibres i promocionant el xat) i la seva feina d'advocat (s llicenciat en Dret). Des de 1996 combina rdio i cuina en el programa de Catalunya Rdio Tpias variades.

L'any 2001 va publicar un recopilatori titulat Les meves canons i va fer algunes actuacions per tot Catalunya.

Actualment treballa com a Defensor de la ciutadania a l'Ajuntament de Vilanova i la Geltr.

Discografia.
1973 Per a servir-vos;
1975 Si fa sol;
1979 400 pendons;
1980 Passeig del Carme;
1982 Xndals i barretines;
1987 La mar de b;
2001 Les meves canons;

Llibres publicats.
1998 Plats de festa. Allipebres, xatons, romescos;
2000 I cap enll naveguem, orfes de tot, amb un pa, unes sabates i un sac ple de mots;
2001 El plaer d'aprimar-se;
2003 Cuines de Vilanova;
2006 Taules i fogons (Cossetnia Edicions);

Enllaos externs.
Resum biogrfic a El club de la can;
Entrevista al DRAC;
Pgina de la discogrfica;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="178598" title="Operador de d'Alembert" nonfiltered="3135" processed="3132" dbindex="73148">
En relativitat especial, electromagnetisme i teoria de les ones, l'operador de d'Alembert (), tamb anomenat d'alemberti, s l'operador de Laplace d'un espai de  Minkowski i altres solucions de les equacions de camp d'Einstein. A l'espai de  Minkowski en coordinades estndards (t, x, y, z)  t la forma



on  s el Laplaci tridimensional, ,  and  for i,j = 1 to 3;   seria la mtrica de Minkowski, i   la delta de Kronecker. Es fa notar que   i    van de 0 a 3 mentre i i j van de 1 a 3 (vegeu notaci d'Einstein). El signe d'aquesta expressi depen de la convenci de signes utilitzada per la mtrica de Minkowski.

La transformaci de  Lorentz deixa la mtrica invariant, aix l'expressi de coordinades anterior resta vlida per a les coordinades estndards a cada finestra inercial.

 Notacions alternatives .
En fsica els smbols  i  s'utilitzen habitualment per a l'operador de d'Alembert: els quatre costats del quadrat representen les quatre dimensions de l'espai-temps. De vegades s'utilitza  per representar la derivada covariant quatridimensional de  Levi-Civita. El smbol  s'utilitza per representar derivades de l'espai, per en aquest cas s dpepenent de l'atles. En aquest cas, els tres costats del triangle de la nabla representarien les tres dimensions de l'espai.

Una altra manera d'escriure l'operador de d'Alembert en coordinades planes estndards s . La notaci  s adequada per a la teoria quntica de camps a la qual les derivades parcials sn indexades habitualment: per tant la manca de un ndex amb la derivada parcial quadrtica assenyala la presncia de l'operador de d'Alembert.

 Aplicacions .
L'equaci de continutat per al quadricorrent J = ( c, j)

es pot escriure
;

L'equaci de Klein-Gordon es mostraria com
.

Una equaci d'ona per al camp electromagntic s
;
on A s el potencial vectorial.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="178601" title="Terry Gilliam" nonfiltered="3136" processed="3133" dbindex="73149">

Terry Vance Gilliam (n. 22 de novembre de 1940) s un membre del grup cmic Monty Python, actor i director de cinema d'origen nord-americ.

Gilliam va nixer en Medicine Lake, Minnesota, en els Estats Units, i va estudiar Cincies Poltiques el Collegi Occidental de Califrnia. Forma part del conegut grup cmic britnic Monty Python, dintre del qual s'encarregava de les animacions, en les quals retallava fotografies i les tornava surrealistes. Tamb interpretava papers secundaris en els esquetxos i pellcules d'aquesta formaci. D'entre els seus personatges ms coneguts destaca Patsy, l'escuder del rei Artur en Els cavallers de la taula quadrada, pellcula que va portar a terme amb Terry Jones, i va interpretar tamb al cardenal Fang dels esquetxos de la temible Inquisici Espanyola. Va realitzar papers sempre grotescs i embogits.

Com a director ha passejat pels lmits de la realitat, els somnis i el temps. Les seves pellcules estan marcades pels viatges en el temps (Els herois del temps i Dotze micos) i la realitat confosa pels somnis, la fantasia o la imaginaci (Brazil, Les aventures del Bar Munchausen, El rei pescador o Por i fstic en Las Vegas), sempre amanit de bon tros humor o ironia.

Filmografia com a director.

Monty Python and the Holy Grail (Els cavallers de la taula quadrada), Interpretada pel grup de comediants Monty Python i codirigida amb Terry Jones (1975);
Jabberwocky (La bstia del regne) (1977);
Time Bandits (1981);
The Crimson Permanent Assurance, curtmetratge incls en The Meaning of Life (El sentit de la vida) (1983);
Brazil (1985). Una versi satrica de la distopia 1984, on un humil personatge es veu enfrontat a la omnipotncia d'una burocrcia gegantesca de tall orwelli.
The Adventures of Baron Munchausen (Les aventures del Bar Munchausen) (1989). Amb un destacat elenc (Robin Williams, Uma Thurman, etctera) dna vida a una eixelebrada fantasia lleugerament basada en les aventures del bar del segle XVIII, incloent alguns dels seus tpics malabarismes sobre la realitat i la illusi.
The Fisher King (El rei pescador) (1991). Un locutor de rdio enmig d'una crisi existencial descobreix a un individu mig foll (interpretat per Robin Williams) que li ensenya un nou sentit a la seva vida.
Twelve Monkeys (Dotze micos) (1995). Un presoner que habita en un futur proper (Bruce Willis) retorna a la nostra poca, mitjanant una mquina del temps, per a estudiar una terrible epidmia que escombrar a la Humanitat, noms per a descobrir amb horror que res del que faci podr impedir el desastre.
Fear and Loathing in Las Vegas (Por i fstic en Las Vegas) (1998). Johnny Depp interpreta a un periodista, Hunter S. Thompson, que al costat d'un amic (Benicio del Toro) no deixa droga per provar, en la ciutat de Las Vegas en la dcada dels 70.
The Brothers Grimm (Els germans Grimm) (2005);
Tideland (2005). Un music drogoaddicte (Jeff Bridges) decideix portar la seva filla a la seva casa de la infantesa, al camp, quan la seva dona mor d'una sobredosis. All es desenvolupar aquesta estranya histria vista sempre des del prisma innocent i imaginatiu de la nena, que veu com tot el mn es podreix al seu voltant i troba en la imaginaci la seva nica sortida.

T diversos projectes en diferents fases de desenvolupament, inclosa una adaptaci de la novella escrita entre Neil Gaiman i Terry Pratchett, Good Omens.

Els infructuosos esforos de'n Gilliam per rodar la pellcula The man who killed Don Quixote (L'home que va matar en Quixot), basat en l'obra de Miguel de Cervantes, sn el tema del documental Lost in la Mancha (Perdut a la Manxa), de Keith Fulton i Louis Pepe.

Enllaos externs.
 Entrevista a Terry Gilliam durant el Festival Internacional de Cinema d'Eivissa i Formentera :: Informativos.Net:: 07/06/07 + HQ Pics ;
 Fanzine dedicat a Terry Gilliam;
 Entrevista amb Terry Gilliam (Clarn);
 Entrevista amb Terry Gilliam (Supernova pop);
 Pgina oficial de Tideland;
 Tideland (crtica en profunditat);





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="178610" title="Llusa Cunill Salgado" nonfiltered="3137" processed="3134" dbindex="73150">
Llusa Cunill Salgado (Badalona 1961) s una dramaturga catalana.

Carrera professional.
L'any 1990 va iniciar la seva participaci, durant tres anys, en els seminaris de dramatrgia textual impartits per Jos Sanchis Sinisterra a la Sala Beckett de la ciutat de Barcelona, i s cofundadora amb Paco Zarzoso i Lola Lpez de la "Companyia Hongaresa de Teatre" l'any 1995. 

Al llarg de la seva carrera ha rebut el Premi Instituci de les Lletres Catalanes de teatre l'any 1997 per la seva obra Accident, el Premi Ciutat d'Alcoi el mateix any per L'afer, el Premi Ciutat de Lleida de teatre el 1998 per Dotze treballs i el Premi Ciutat de Barcelona de teatre el 2005 per Barcelona, mapa d'ombres. L'any 2007 ha estat guardonada amb el Premi Nacional de Teatre, concedit per la Generalitat de Catalunya, que amb un llenguatge personal implica el pblic, referint-se a la seva experincia ntima i collectiva, des d'un angle de perplexitat i sorpresa. 

L'any 2004 particip en l'adaptaci per al cinema de l'obra d'Eduard Mrquez Febrer, duta al cinema per Slvia Quer. El 2007 el realitzador Ventura Pons ha dut al cinema la seva obra Barcelona, mapa d'ombres a la pellcula Barcelona (un mapa), amb gui del mateix director.

El 2008 li va ser concedit el Premi Lletra d'Or al millor llibre en llengua catalana de l'any anterior pel text de l'obra Aprs moi, le dluge. Es tracta de la primera vegada que el premi recau en un text teatral.

Nominacions.
Premis Max.


Obres realitzades.
2007: Aprs moi, le dluge. Teatre Lliure;
2006: La cantant calba al Mc Donald's. Teatre Lliure;
2005: Occisi. Teatre Lliure;
2005: El pianista (adaptaci amb Xavier Albert). Mercat de les Flors;
2005: P.P.P. (dramatrgia amb Xavier Albert). Teatre Lliure;
2004: El pes de la palla (dramatrgia amb Xavier Albert). Teatre Romea;
2004: Barcelona, mapa d'ombres. Sala Beckett;
2004: Vianants (amb Paco Zarzoso). Sala Beckett;
2004: Illusionistes. Teatre Lliure. ;
2003: Aquel aire infinito. Casa de cultura de Sagunt;
2002: Hngaros (amb Paco Zarzoso). Casa de cultura de Sagunt;
2002: versi lliure de Troilo y Crsida, de William Shakespeare Festival Grec-Teatre Lliure;
2002: Et dir sempre la veritat. Festival de tardor de Girona ;
2002: El aniversario. Sala Galileo de Madrid;
2001: El gat negre. Teatre Malic;
2001: Ms extrao que el paraso.  Festival Grec-Convent dels ngels ;
2000: Passatge Gutenberg. Teatre Nou Tantarantana;
2000: Viajeras (amb Paco Zarzoso). Sala Palmireno de Valncia;
1999: L'afer. Festival d'Alcoi;
1999: La testimone. Pisa (Itlia);
1999: La cita. Festival d'Edimburg i Festival Grec;
1998: Privado. Sala Beckett;
1998: Dotze Treballs. Teatre Internacional de Sitges;
1998: Apocalipsi. Teatre Internacional de Sitges;
1997: Dedins, defora. Festival Grec-Mercat de les Flors;
1997: La venda. Festival Grec-Teatre Adri Gual;
1996: Accident. Mercat de les Flors;
1996: Vacants. Sala Palmireno de Valncia;
1995: Aigua, foc, terra i aire. Sala Maria Plans de Terrassa;
1995: Intemperie (amb Paco Zarzoso). Sala Moma de Valncia;
1994: Libracin. Sala Beckett;
1994: La festa. Teatre Romea;
1994: Jquer. Sala Artenbrut;
1993: Molt novembre, Institut del Teatre;
1992: Rodeo, Mercat de les Flors;

Enllaos externs.
  Pgina dedicada a Llusa Cunill, dins de lletrA, l'espai de literatura catalana de la Universitat Oberta de Catalunya;
  Informaci de Llusa Cunill al Teatre Lliure;
  ;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="178611" title="Mitjans de producci" nonfiltered="3138" processed="3135" dbindex="73151">
Els mitjans de producci (Produktionsmittel) sn, segons la teoria marxista, la conjunci dels mitjans de treball i el o els subjectes del treball. Concretament aix inclou: mquines, eines, la terra, les matries primeres, les unitats de producci de bns (fbriques) i en general tot all que hi ha entre el treball hum en l'acte de transformaci de la naturalesa i la naturalesa mateixa.

 Desenvolupament conceptual .
El terme s inventat per Karl Marx qui explcitament el diferencia del capital. Per Marx, els mitjans de producci sn els instruments i materials de treball independentment del mode de producci i de l'apropiaci del guany. Noms es converteix en capital dintre de les relacions socials particulars: quan aquests participen en el procs d'explotaci en pro de la plusvlua (per tant, quan serveixen, com a mitjans d'explotaci del treballador). Dintre  dels mitjans de producci existeix la segent distinci:

Mitjans de producci directes: Intervenen directament en el procs productiu, sent la producci el resultat obtingut del conjunt de:

Els operaris.
El material.
La maquinaria.

Mitjans auxiliars de producci: No intervenen directament en el procs productiu, per sense ells el procs no es pot dur a terme. Els ms importants sn els segents:

Serveis generals;
Oficines;
Tallers;
Magatzems;

Segons Marx la propietat dels mitjans de producci determina la posici dominant de la burgesia en el model de producci capitalista. La dictadura del proletariat es definiria per la expropiaci d'aquests mitjans de producci, que passarien a ser propietat collectiva del proletariat que d'aquesta manera assoliria l'emancipaci. Segons diferents modalitats del socialisme, en l'etapa socialista els mitjans de producci seran gestionats per l'Estat (com per exemple, a l'antiga URSS) o mitjanant l'autogesti dels propis treballadors.

Sota el capitalisme, els mitjans de producci sn propietat privada capitalista, s a dir, un mitj per explotar el treball assalariat. Els treballadors estan mancats de mitjans i es veuen obligats a vendre la seva fora de treball i crear per la burgesia la plusvlua.

 Mitjans de producci i desindustrialitzaci .
El procs de desindustrialitzaci de l'economia es va convertir en un obstacle per l'aprofundiment conceptual dels mecanismes d'explotaci capitalista, les estructures es traslladaren a l'espectre del capitalisme financer i va empitjorar la desintegraci de les estructures productives clssiques. Des del marxisme contemporani es diu que "avui, ms que mai, els mitjans de producci estan en mans del gran capitalista per amb la diferncia que no deixen petjades de la seva apropiaci". 

D'altra banda, amb el procs de desindustrialitzaci es consolida el monopoli de les economies centrals per sobre les economies perifriques, no tenint la capacitat de construir les seves prpies pesqueres, maquinria per l'agricultura, la indstria mitjana, etc. s a dir, elements bsics per al desenvolupament econmic depenen de la importaci a pasos avanats. Per aix, dintre de la dispersi de classe produda per les transformacions de la fi de la modernitat, es pot trobar a obrers, professionals i capitalistes mitjans en condicions d'una similar precarietat enfront del gran capital financer i del monopoli.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="178624" title="Antonio de la Torre y del Cerro" nonfiltered="3139" processed="3136" dbindex="73152">
Antonio de la Torre y del Cerro (Crdova, Andalusia, 1878 - Madrid 1966) fou un historiador espanyol. Era membre del cos d'arxivers de l'Estat, i fou destinat a Valncia i a Madrid, fins que fou nomenat catedrtic d'histria d'Espanya a la Universitat de Valncia el 1911 i a la Universitat de Barcelona del 1918 al 1939, on fou mestre de Jaume Vicens i Vives. Desprs de la guerra civil espanyola, per motius de salut es trasllad a Madrid, on fou catedrtic d'histria medieval. Estudi els institucions poltiques i culturals de Valncia i Barcelona, per ms tard s'especialitz en l'poca dels Reis Catlics.

 Obres .
 La Universidad de Alcal (1910)  Des del 1913 s'an dedicant, tanmateix, cada vegada ms a l'poca dels Reis Catlics: la srie documental ;
 Documentos para las relaciones internacionales de los Reyes Catlicos (1949-1966);
 Cuentas de Gonzalo de Baeza, tesorero de Isabel la Catlica (1955-1956), amb Eugenia Alsina ;
 Documentos referentes a las relaciones con Portugal durante el reinado de los Reyes Catlicos (1958), amb Luis Snchez;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="178625" title="Teoria del funcional de la densitat" nonfiltered="3140" processed="3137" dbindex="73153">

La Teoria del funcional de la densitat (de sigles DFT, provinent de la paraula anglesa Density Functional Theory) es un mtode mecanicoquntic usat en fsica i qumica per investigar l'estructura electrnica de sistemes amb mltiples partcules, en particular molcules i fases condensades.  DFT es un dels mtodes mes populars i verstil en fsica de la matria condensada, fsica computacional i qumica computacional.

Es basa en l's de la densitat electrnica com a variable bsica per sollucionar l'equaci de Schrdinger independent del temps per obtenir l'energia electrnica. Apareix com a contrapartida als mtodes ab initio, que es basen en la funci d'ona per calcular l'energia.

 Inicis del DFT .

El predecessor del DFT s l'anomenat model de Thomas i Fermi, creat el 1927. Van suposar que els electrons estaven distributs uniformement en l'espai, continguent 2 electrons en un volum igual a la constant de Planck al cub. Aix van poder fer una aproximaci a l'energia cintica dels electrons a partir de la densitat electrnica. Al 1928, Dirac va incloure al model el funcional de bescanvi, que incloa el terme energtic provinent del principi de Pauli, degut a l'espn dels electrons. El model estava basat exclusivament en la densitat electrnica, per els seus resultats no van ser bons i el model va ser abandonat.

 Teoremes de Hohenberg i Kohn .

No va ser fins al 1964 que va arribar una justificaci formal al fet d'usar la densitat electrnica per a calcular l'energia. La justificaci ve donada en dos teoremes, els teoremes de Hohenberg i Kohn. 

El primer d'aquests teoremes diu que existeix una correspondncia injectiva entre la densitat electrnica i el potencial extern, s a dir, que la densitat determina completament i nicament l'energia del sistema.

El segon teorema estableix el teorema variacional usant la densitat electrnica. Qualsevol densitat de prova, s a dir qualsevol aproximaci a la densitat electrnica, dna una energia superior a l'energia real del sistema.

 Les equacions de Kohn i Sham .

Les equacions de Kohn i Sham aporten una via prctica per realitzar clculs d'energia. Es basen en modelar l'energia cintica a travs d'un model en el qual els electrons no interaccionen i deixar tots els termes no calculables a un funcional de la densitat, anomenat funcional de correlaci i bescanvi. El funcional de correlaci i bescanvi cont l'energia de correlaci entre electrons degut al fet que, al ser crregues negatives, tenen regions de l'espai prohibides. Tamb cont l'energia de bescanvi degut a la interacci entre els electrons del mateix espn. Finalment, cont la part de l'energia cintica no considerada en l'aproximaci que els electrons no interaccionen. Malauradament, no es coneix la forma exacta del funcional de correlaci i bescanvi, tot i que existeixen aproximacions que donen resultats fora acurats.

 Avantatges del DFT sobre els mtodes ab inito .

Un dels fets que ha fet ms famosos els mtodes basats en la densitat, s el fet que els seus clculs sn molt ms veloos que els corresponents mtodes ab initio. Aix ha perms fer simulacions de slids, catalitzadors, compostos de coordinaci, protenes,.... acuradament que amb els mtodes ab initio no era possible.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="178638" title="Equaci de continutat" nonfiltered="3141" processed="3138" dbindex="73154">
En fsica una equaci de continutat expressa una llei de conservaci utilitzant el flux de la magnitud que es conserva al llarg d'una superfcie tancada. L'equaci de conservaci pot expressar-se en forma diferencial o integral.

 Teoria electromagntica .

En electromagnetisme, l'equaci de continutat es deriva de dues de les equacions de Maxwell i estableix que la divergncia de la densitat de corrent s igual a la taxa negativa de canvi de la densitat de crrega.



 Derivaci .
Una de les equacions de Maxwell, la llei d'Ampre, estableix que



Prenent la divergncia dels dos costats en resulta



per la divergncia d'un rotacional s zero, per tant



Una altra de les equacions de Maxwell, la llei de Gauss, estableix que



Substituim aix a l'equaci (1) per tal d'obtenir



que s l'equaci de continutat.

 Interpretaci .
La densitat de corrent s la densitat del moviment de la densitat de crrega. L'equaci de continutat diu que si la crrega cap a fora d'un diferencial de volum (per exemple, la divergncia de la densitat de corrent s positiva) llavors la quantitat de crrega a aquell volum disminueix, per tant, la taxa de densitat de crrega s negativa. En conseqncia, l'equaci de continutat quantifica la conservaci de la crrega.

 Notaci relativista .

L'equaci de continutat pot ser escrita de manera molt simple i compacta utilitzant la notaci de la relativitat general. Es defineix el quadrivector densitat de corrent, el seu component temporal s la densitat de crrega i el component espacial s el vector densitat de corrent; d'aquesta manera l'equaci de continutat esdev:

;

 Dinmica de fluids .

En dinmica de fluids l'equaci de continutat s una equaci de conservaci de la massa. La seva forma diferencial s



on  s la densitat, t s el temps, i v la velocitat del fluid.

 Mecnica quntica .
En mecnica quntica, la conservaci de probabilitat tamb produeix una equaci de continutat. Si P(x, t) s l'amplitud de probabilitat de la densitat, podem escriure



on J s la probabilitat de flux.

 Quadricorrent .
La conservaci del corrent s'expressa de manera compacta com la divergncia de la invarincia de Lorentz d'un quadricorrent:

;

on
c s la velocitat de la llum;
  s la  densitat de crrega;
j s la densitat de corrent convencional.



 Vegeu tamb .

 Llei de conservaci;
 Equacions d'Euler;
 Fluid incompressible;
 Equaci de Schrdinger;
 Amplitud de probabilitat;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="178640" title="(41) Daphne" nonfiltered="3142" processed="3139" dbindex="73155">
Daphne s un gran asteroide, el nmero 41 de la srie, descobert per en Hermann Mayer Salomon Goldschmidt el 22 de maig del 1856 a Pars. 

s un cos de superfcie fosca, probablement composat per condrita carbonatada. Se l'anomen "Daphne" (o Daphnis en llat) per la nimfa Dafne de la mitologia grega que fou convertida en un llorer. 

La forma lleugerament corbada de Daphne suggerix que l'asteroide t una forma irregular. 


Periheli: 2,03 UA;
Afeli: 2,77 UA;























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="178641" title="Partcula gramatical" nonfiltered="3143" processed="3140" dbindex="73156">
Una partcula gramatical s un morfema, paraula o similar que t un valor gramatical determinat. s un terme vague que engloba afixos, morfemes flexius, fonemes eufnics i qualsevol conjunt de lletres que modifiqui un mot. Per aquesta vaguetat no s usat per la comiunitat acadmica actual, si b t tradici pel que fa a termes que abans no estaven categoritzats (com el sufix adverbialitzador -ment, per exemple).




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="178645" title="Aberdesach" nonfiltered="3144" processed="3141" dbindex="73157">


Aberdesach s un poble galls de la vall del Nantlle, al comtat de Gwynedd.

Etimolgicament, el nom procediria d'una arrel Aber (=Estuari, Boca d'un riu ) i de Desach, el nom del rierol que hi desemboca, i que podria derivar de Disi, un antic grup o tribu irlandesa .

El poble actual es compon d'una majoria d'edificis moderns amb una alta proporci de segones residncies.

 Llocs d'inters pels voltants .
Un seguit de xalets s'escampen pel nord de la desembocadura del Desach en direcci a Maen Dylan, un dels diversos indrets propers esmentats en el Mabinogion. Aquest recull d'antigues histries galleses de mgia i mitologia tamb esmenta el lloc de Pennard, fent referncia al crmlec de Pennarth, una antiga cambra sepulcral de l'Edat de Bronze. Aquest monument prehistric est situat al sud-est del poble.

Algunes masies de fora entitat escampades pel terme recorden els dos segles que la famlia Wynnes, de la finca Glynllifon, domin la zona costanera d'Arfon. No gaire lluny de D 'n-y-Coed es conserven les restes d'un forn de cal.

En la costa entre Aberdesach i Clynnog Fawr hi havia hagut un rengle de casetes de pescadors anomenat Y Borth. Documentades fotogrficament el 1900, el 1975 eren runes, i en l'actualitat no se'n canta gall ni gallina perqu el mar s'ha menjat la costa en aquest lloc.

En el passat, els vaixells de cabotatge eren escarats en la platja del poble en la marea baixa, i hom en descarregava carb al lloc anomenat Yr Iard.

El codi postal s el LL54 i el prefix telefnic s el 1286. A efectes censals, pertany al districte de Clynnog.

 Enllaos .
 Plana de la Vall del Nantlle ;
 Megalit de Penarth ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="178646" title="Pierre Gassendi" nonfiltered="3145" processed="3142" dbindex="73158">

Pierre Gassendi (Champtercier, Provena, 22 de gener de 1592 - Pars 24 d'octubre de 1655) va ser un filsof, cientfic i matemtic. Estudi teologia, grec i hebreu a Ais de Provena i es doctor en teologia a Aviny. El 1645 fou professor al Collge Royal de Pars. s conegut per haver tractat de reconciliar l'atomisme de Epicur amb el pensament cristi. Fou amic de Thomas Hobbes, entusiasta de Galileu Galilei, Nicolau Coprnic i Johannes Kepler, alhora que adversari del cartesianisme (va mantenir relaci epistolar amb Ren Descartes, presentant-li les seves objeccions) i de l'aristotelisme escolstic. Va ressuscitar l'atomisme materialista d'Epicur i Lucreci. Entre les seves obres destaquen les "Anotacions al des llibre de Digenes Laerci" i la "Disquisici metafsica".

Bibliografia.

 Tychonis Brahei, equitis Dani, Astronomorum Coryphaei, vitae Accessit Nicolai Copernici, Georgii Peurbachii, & Joannis Regiomontani, Astronomorum celebrium, Vita. Hagae Comitum (la Haia), Vlacq, 1655.
 uvres compltes (6 vol.) editades pel seu amic i hereu Henri Louis Habert de Montmor, 1658.

Enllaos externs.





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="178649" title="Placoderm" nonfiltered="3146" processed="3143" dbindex="73159">

Els placoderms (Placodermi) van ser els primers gnatostomats, s a dir, van ser els primers vertebrats amb mandbules. Van aparixer a finals del Siluri, fa uns 410-400 milions d'anys, i van desaparixer a finals del Devoni, fa uns 370-360 milions d'anys. Els placoderms eren uns peixos cuirassats, i el seu origen i la seva relaci amb l'evoluci dels condrictis s encara un enigma per als especialistes.

 Sistemtica .
 Antiarchi  ;
 Arthrodira  ;
 Brindabellaspida  ;
 Petalichthyida  ;
 Phyllolepida  ;
 Ptyctodontida  ;
 Rhenanida  ;
 Acanthothoraci  ;
 ?Pseudopetalichthyida  ;
 ?Stensioellida  ;

Dels diversos ordres de placoderms el ms important s l'ordre Arthrodira, que representa el 60% de tots els exemplars fssils de placoderms descoberts.

Alguns gneres destacats sn:
 Pterichthyodes, dels antiarquidis.
 Bothriolepis, s un estrany placoderm de l'ordre dels antiarquidis, els cuirassats ms pesats.
 Lunaspis, d'uns 27 cm amb algunes espines en la part superior; data del Devoni i pertany a l'ordre Petalichthyida.

Algunes de les espcies ms representatives sn: 
 Gemuendina stuertzi, similar a l'actual peix ratlla; data del principi del Devoni i pertany a l'ordre dels rennids.
 Dunkleosteus terrelli, s el gegant del mn mar del Devoni, es tracta d'una bstia marina superior a qualsevol taur carnvor actual; data del Devoni Superior i pertany als artrodirs.

 Enllaos externs .
 Annetta Markussen-Brown, "Devonian Armoured Fish" 2000;
 Introduction to the Placodermi Extinct armored fishes with jaws;
 Palaeozoic fossils UK;
 Placoderms;
 Placodermi: Overview;
 BBC - report on Dunkleosteus terrelli;

 Bibliografia .
 Janvier, Philippe: Early Vertebrates. Oxford, New York: Oxford University Press, 1998. ISBN 0-19-854047-7;
 Long, John A.: The Rise of Fishes: 500 Million Years of Evolution Baltimore: The Johns Hopkins University Press, 1996. ISBN 0-8018-5438-5;






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="178653" title="Manuel Portela Valladares" nonfiltered="3147" processed="3144" dbindex="73160">


Manuel Portela Valladares (Pontevedra, 31 de gener de 1867 - Bandol, 29 d'abril de 1952) va ser un poltic espanyol d'ideologia liberal centrista Va ser ministre durant el regnat d'Alfons XIII i va arribar a ser president del govern durant la Segona Repblica Espanyola. 
Vida. 
Fill de Juan Portela Dios i Teresa Valladares Rial, va quedar orfe de pare amb noms deu anys. Fou acollit per la seva tia, Juana Portela Dios, dona de l'impressor Jos Villas. Aquest matrimoni gaudia d'una situaci econmica acomodada, el que li va permetre estudiar en el collegi de jesutes de Camposancos en A Guardia, per a posteriorment seguir la carrera de Dret en la Universitat de Santiago de Compostella on es va graduar en 1889. Fins a 1899 va residir a Pontevedra, on va treballar com redactor del Diari de Pontevedra, va exercir de jutge municipal i va ser deg del Collegi d'Advocats. En 1898, amb noms 31 anys, va aconseguir plaa com a registrador de la propietat a Madrid. Installat a Madrid, va entrar en el mn de la poltica de la m d'Eugenio Montero Ros sent triat diputat a Corts en 1905. En 1910 ho va anar de nou pel districte de Fonsagrada (provncia de Lugo). En 1909 va ser fundador, juntament amb altres intellectuals i poltics, de la Lliga Agrria de Acci Gallega que lideraria Basilio lvarez, a qui li va unir una gran amistat. Home de confiana de Jos Canalejas, va ser nomenat en 1910 Governador Civil de Barcelona i dos anys ms tard fiscal del Tribunal Suprem. 

En 1923 va exercir com ministre de Foment de l'ltim gabinet liberal de Manuel Garca Prieto anterior a la dictadura de Miguel Primo de Rivera. En 1924 va fundar a Vigo El Pueblo Gallego, peridic democrtic que va obrir les portes a intellectuals republicans i galleguistes i va fer campanya a favor d'una regeneraci de la vida poltica espanyola. 

En 1930, Portela Valladares va ser un dels signants del  Pacte de Barrantes, en el qual van participar els ms destacats lders republicans i nacionalistes del moment a Galcia, entre ells Alfonso Daniel Rodrguez Castelao, amb qui compartia la necessitat d'autonomia per a Galcia i la qui l'uniria una mtua relaci d'amistat i confiana. En 1931 va casar-se amb l'aristcrata catalana Clotilde Puig i Mir, que li va donar el ttol de comte de Bras i li va proporcionar una important fortuna. Durant la Repblica fou des de 1931 a 1933 parlamentari per Lugo i en 1936 va sortir escollit per la provncia de Pontevedra. En 1935, sota el govern dret d'Alejandro Lerroux, va ser governador general de Catalunya (mar-abril 1935) i ministre de la Governaci dos cops. A la fi d'any, el president de la Repblica Alcal Zamora li va encomanar la presidncia del Govern. El govern centrista que va presidir funcion fins a la presa de possessi al febrer de 1936 del govern resultant de les eleccions generals. A pesar de les pressions colpistes dels grups dretans, va reconixer la victria del Front Popular i va lliurar el poder als vencedors legtims el 19 de febrer. Desprs d'esclatar aquest mateix any la Guerra Civil, Portela Valladares va romandre lleial a la Repblica, sent fidel a la seva ideologia liberal i reformista. 

Des de Barcelona, on el va sorprendre la revolta del 18 de juliol, es retiraria a Nia, per a posteriorment retornar a Espanya i oferir els seus serveis al govern republic de Juan Negrn. Va participar en les corts de Valncia reunides a l'octubre de 1937. Finalitzada la guerra en 1939, es va veure obligat a sortir de nou per a Frana, on va ser capturat per la Gestapo. Encara que el rgim franquista installat a Espanya va sollicitar la seva extradici, aquesta no va ser concedida. Va morir en l'exili en Bandol, prop de Marsella, en 1952 . 

Obra.
 Ante el estatuto. Unificacin y diversificacin de las nacionalidades. Edici del resum de la conferncia de 1932 per Manoel Carrete a Vento do Leste. Barcelona: Federacin de Entidades Culturales Gallegas de Catalunya.
 Dietario (1936-1950). Edici de Jose Antonio Durn (1988): Dietario de dos guerras (1936-1950): notas, polmicas y correspondencia de un centrista espaol. Sada, La Corua: Edicins do Castro.
 Memorias (1952). Edici de Jose Antonio Durn (1988): Memorias dentro del drama espaol. Madrid: Alianza Editorial.
 A Nosa Terra e Ns. Escritos en galego. Edicin de Xos Enrique Acua (1992). Pontevedra: Casal.

Enllaos externs.
 Relaci biogrfica de presidents del govern;
 Biografia de Portela de Luis Lpez Pombo;
 Carta polmica en R. de la Cierva;
 Referncia a la conferencia "Ante el estatuto" (1932) (en gallec);
 El discurs autobiogrfic de Portela;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="178654" title="Acantodi" nonfiltered="3148" processed="3145" dbindex="73161">

Els acantodis (Acanthodii), tamb coneguts com taurons espinosos sn una classe de peixos extinta. Les espcies descobertes tenen caracterstiques comunes tant amb els peixos ossis com amb els cartilaginosos.

Van aparixer en el Siluri, ara fa uns 430 milions d'anys, i les ltimes espcies fssils daten del final del Permi, fa uns 250 milions d'anys. Les espcies ms antigues eren marines, per durant el Devoni sembla que dominaven les espcies d'aigua dola.

Les particularitats ms destacades d'aquests animals sn les espines que suporten les seves aletes, com succeeix amb les espcies de teleostis, per a diferncia d'aquests, com en els taurons, no estan dotades de capacitat motriu.

 Vegeu tamb .
 Placoderm;




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="178657" title="Ouagadougou" nonfiltered="3149" processed="3146" dbindex="73162">


Ouagadougou (de vegades tamb escrit Uagadugu en catal, i familiarment escurat per la poblaci local com a Ouaga) s la capital i la ciutat principal de Burkina Faso. Situada a l'altipl central, s el centre administratiu, cultural, econmic i de comunicacions de l'estat i la capital de la provncia de Kadiogo. La seva poblaci s d'1.200.000 habitants (2005). Les llenges de la ciutat sn el francs (oficial) i els parlars locals mor, dioula i ful.

Les indstries principals de la ciutat sn l'alimentria i la txtil. T aeroport internacional i connexi ferroviria amb Abidjan (Costa d'Ivori) i Kaya (al nord del pas), i carreteres que la uneixen amb Niamey (Nger), Lom (Togo), Bamako (Mali) i Accra (Ghana). 

Compta amb diversos cinemes, sales de festes, galeries comercials i centres culturals. A Ouagadougou hi ha el Gran Mercat, un dels ms extensos de l'frica Occidental, que es va cremar el 2003 i continua tancat. Altres llocs d'inters sn el Museu Nacional de Burkina Faso, el palau del Moro-Naba (el tradicional emperador mossi), el Museu Nacional de la Msica i diversos mercadets d'artesania local, a ms a ms del parc urb Bangr-Weoogo (antic bosc sagrat mossi) i el parc de l'Unit Pdagogique, amb animals que hi viuen en semillibertat i un jard botnic.

La Universitat de Ouagadougou data del 1974 i fou el primer centre d'ensenyament superior del pas. Actualment n'han aparegut uns quants ms, com l'EIER-ETSHER, la Universitat Politcnica, l'Institut de Cincies Informtiques i de Gesti (ISIG), etc. Entre els esdeveniments culturals de tipus internacional que acull la ciutat destaquen, entre d'altres, el Festival Panafric de Cinema i Televisi de Ouagadougou (FESPACO), el Sal Internacional de l'Artesania de Ouagadougou (SIAO), el Festival Panafric de Msica (FESPAM) i el Festival Internacional de Teatre i Marionetes de Ouagadougou (FITMO).

 Histria .
El nom de Ouagadougou es remunta al segle XV. Aleshores, la regi era habitada per dues tribus diferents, la dels nyonyons i la dels ninsi, que van estar permanentment en conflicte fins al 1441, quan Wubri, heroi nyonyons i una figura important en la histria de Burkina Faso, va dur la seva tribu a la victria. Fou llavors que va rebatejar la regi de Kombemtinga, la terra dels guerrers, com en deien els ninsis, amb el nom de Wogodogo, on la gent s honorada i respectada. Ouagadougou seria, doncs, una derivaci de Wogodogo passada per l'ortografia afrancesada, habitual a les antigues colnies africanes de l'Estat francs. 

La ciutat va crixer al voltant del palau imperial del Moro-Naba, l'antic emperador mossi. De capital de l'Imperi Mossi va passar a ser el centre administratiu del govern colonial francs de l'Alt Volta i del nou estat independent el 1960, reanomenat Burkina Faso el 1984. Els ltims anys ha experimentat un gran creixement. 

Ciutats agermanades.
 Grenoble (Frana);
 al-Kuwait (Kuwait);
 Leuze-en-Hainaut (Blgica);
 Li (Frana);
 Quebec (Canad);
 San Miniato (Itlia);
 Tor (Itlia);

Enllaos externs.
 Ouagadougou Pgina oficial de l'Ajuntament ;
 Plnol de Ouagadougou ;












































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="178659" title="Roy Mustang" nonfiltered="3150" processed="3147" dbindex="73163">
El Coronel Roy Mustang s un dels protagonistes de la serie d'anime Full metal alchemist.

s el cap de la Caserna General de la Frontera Est (una de les zones ms perilloses del pas), i el cap directe d'en Edward Elric. s fora calculador i intelligent, i no t cap vergonya de manipular a qualsevol per aconseguir els seus objectius, sent el seu pe predilecte el protagonista de la srie. Tot i aix, ajuda fora l'Edward per aconseguir el seu objectiu. A ms a ms, s fora reconeguda la seva vessant de faldiller. Veter de guerra, els horrors que va viure durant aquesta l'hi afecten ms del que ell mateix vol admetre.

A ms de militar, s un dels millors alquimistes. El seu nom com alquimista es Flame. La seva tcnica consisteix en crear guspires mitjanant un guant d'una tela especial anomenada tela d'ignici que porta a la ma dreta, fent aix que l'oxigen que envolta el seu enemic s'inflami i esclati.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="178660" title="Alfonso Daniel Rodrguez Castelao" nonfiltered="3151" processed="3148" dbindex="73164">

Alfonso Daniel Manuel Rodrguez Castelao va nixer a Rianxo (provncia de la Corunya)  en 1886, i va morir en l'exili, a Buenos Aires, en 1950. Important poltic, escriptor, pintor, i dibuixant gallec. Un dels pares del nacionalisme gallec. Va estudiar medicina, per confessava: "Fxenme mdico por amor ao meu pai; non exerzo a professin por amor  humanidade" ("Em vaig fer metge per amor al meu pare; no exercisc la professi per amor a la humanitat"). 
 Biografia . 
Fill de Manuel Rodrguez Dios, pescador, i de Joaquina Castelao Genme. Manuel va emigrar a Argentina als tres mesos del naixement de Daniel, i en el transcurs del 1895 Joaquina va emigrar tamb, duent el petit Alfonso, per a anar a viure amb el seu marit a Bernasconi, a la Pampa. All va residir fins a 1900 i segons conta el propi Castelao va descobrir el valor de la caricatura llegint Caras y Caretas. Va estudiar medicina a la Universitat de Santiago de Compostella. Durant els seus anys en la universitat brolla el seu inters pel dibuix i la pintura i especialment per la caricatura. En 1908 va exposar els seus dibuixos a Madrid i comena a collaborar amb la revista Vida Gallega. Entre 1909 i 1910 fa un curs de doctorat a Madrid i participa en la III Exposici Nacional d'Humoristes i collabora com illustrador amb El Cuento Semanal. En 1910 s'especialitza a Santiago en obstetrcia i en acabar s'installa a Rianxo. Durant aquest perode va collaborar en la fundaci del setmanari El Barbero Municipal (1910-1914), en el qual va escriure atacant el rgim caciquil gallec, ingressant en la vida poltica local dintre del Partit Conservador local en una lnia maurista. 

Dna la seva primera conferncia al mar de 1911, a Vigo, parlant sobre la caricatura i al llarg dels anys segents realitza exposicions de les seves caricatures en diverses ciutats gallegues. En 1912 es va adherir al moviment Acci Gallega i el 19 d'octubre del mateix any es va casar Virxinia Pereira. Durant aquesta poca va collaborar en mltiples publicacions peridiques, com El Liberal, El Gran Bufn, La Ilustracin Gallega y Asturiana, Mi Tierra, Suevia, La Voz de Galicia de Buenos Aires, el que va ajudar a popularitzar les seves caricatures. Un despreniment de retina el deixa cec en 1914, per una operaci li retorna la vista. En 1915 va participar en l'Exposici de Belles Arts de Madrid, en la qual obt grans elogis de la crtica. En 1916 obt per oposici una plaa en la delegaci de Pontevedra de l'Institut Geogrfic Estadstic i en aquest any va ser un dels fundadors de l'agrupaci local de les Irmandades da Fala. En 1918 va comenar a collaborar amb el peridic madrileny El Sol.

Amb Vicente Risco, Ramn Otero Pedrayo i altres va fundar la revista Ns ("Nosaltres"), al voltant de la qual va brollar la vida poltica i cultural de Galcia entre 1920 i 1936. Al gener de 1921, grcies a una beca de la Junta d'Ampliaci d'Estudis, va viatjar a Frana, Blgica i Alemanya per a estudiar l'art d'aquests pasos. Fruit d'aquest viatge va ser el diari que va escriure i que va publicar parcialment en la revista Ns i que va aparixer com llibre en 1977 amb el ttol de Diari 1921. En 1926 va ser nomenat acadmic de nombre de la Real Academia Gallega. El 3 de gener de 1928 mor el seu fill Alfonso, als 14 anys, i en aquest any va marxar a Bretanya amb la seva dona en viatge d'estudis per a estudiar els creuers bretons que va materialitzar en el llibre As Creus de Pedra na Bretanya ("Les Creus de Pedra en la Bretanya") al maig de 1930. Tamb va quedar profundament afectat per la mort d'Antn Losada Diguez el 15 d'octubre de 1929. 

En 1931 va resultar escollit diputat galleguista independent per a les Corts Constituents de la Segona Repblica i va participar en la constituci del Partit Galleguista. Membre de la Real Academia Gallega des de 1933, va ser confinat a Badajoz al novembre de 1934. Durant la seva estada a Extremadura va escriure per a A Nosa Terra una srie d'articles amb el ttol de Verbas de chumbo ("Paraules de plom") que posteriorment integraria en Sempre en Galiza. El 6 de setembre de 1935 es va posar fi al bandejament desprs de les gestions del nou ministre de la Governaci, el seu amic Manuel Portela Valladares. En 1936 va ser escollit de nou diputat en la candidatura del Front Popular. Va prendre part de manera destacada en la campanya pel s a l'Estatut d'Autonomia de Galcia, que va ser aprovat en plebiscit al juny de 1936. La revolta militar que va donar origen a la Guerra Civil el va sorprendre a Madrid, installant-se a Valncia a la fi de 1936 i posteriorment a Barcelona. En 1938 es va exiliar a Nova York i va participar en la campanya de les eleccions al Centre Gallec de L'Havana i, finalment, al juliol de 1940 va marxar a Buenos Aires. Va ser el mxim impulsor del Consello de Galicia, creat en 1944 a Montevideo i que pretenia agrupar als diputats gallecs en l'exili, constituint-se en representant de Galcia entre les institucions republicanes en l'exili. Va ser president del Consell fins a la seva mort. Va ser ministre sense cartera del govern republic en l'exili presidit per Jos Giral (1946-1947), establint-se a Pars, ciutat on va viure fins a agost de 1947. 

 Obres .
 Cego da romera (1913);
 Un ollo de vidro. Memorias dun esquelete (1922);
 As cruces de pedra na Galiza ;
 Cousas (1926, 1929);
 Cincoenta homes por dez res (1930);
 Os dous de sempre (1934);
 Retrincos (1934);
 Galicia Mrtir (1937);
 Atila en Galicia (1937);
 Milicianos (1938);
 Sempre en Galiza (1944);
 Os vellos non deben de namorarse (obra teatral representada el 1941, publicada el 1953);

 Bibliografia .
 El primer Castelao, 1972. Jos Antonio Durn. Siglo XXI;
 Castelao na luz e na sombra, 1982. Valentn Paz Andrade. La Corua, Edicins do Castro.
 Historia y crtica de las Exposiciones Nacionales de Bellas Artes, 1980. Bernardino de Pantorba, Madrid.
 Historia de caciques, bandos e ideologas en la Galicia no urbana, 1972. Jos Antonio Durn. Madrid, Siglo XXI.
 La pintura espaola del siglo XX, 1970. J. A. Gaya Nuo. Madrid, Ibrico Europea de edic.
 Castelao artista, 1968. Luis Seoane. Buenos Aires, Edit. Alborada.
 Trascendencia y hondura de Castelao, 1951.Marcial Fernndez. Mxico, Edit. Triskele.
 El realismo plstico en Espaa. Valeriano Bozal, Madrid, Edic. Pennsula.
 Plstica gallega, 1981. Francisco Pablos, Vigo, Caixavigo;
 Pintores gallegos del Novecientos, 1981. Francisco Pablos, La Corua, Edit. Fundacin Barri;
 Arte, en Galicia, 1976. Manuel Chamoso Lamas, Barcelona, Edit. Noguer. ;
 Un siglo de pintura gallega 1880/1980, 1984. VV. AA., Buenos Aires, Museo Nacional de Bellas Artes;
 Castelao no arte galego. Carlos A. Zubigalla Barrera. Montevideo, Edic. Ronsel.
 La pintura actual en Galicia, 1967. Fernando Mon. Vigo;
 Pintura contempornea en Galicia, 1987. Fernando Mon. La Corua, Caixa Galicia.
 O libro dos amigos, 1953. Ramn Otero Pedrayo. Buenos Aires, Editorial Galicia.
 O espello na sern, 1966. Ramn Otero Pedrayo. Vigo, Edit. Galaxia.
 Obras selectas, 1973. Ramn Otero Pedrayo, Parladoiro. Vigo, Edit. Galaxia.
 Galicia no espello, 1953. Francisco Fernndez del Riego. Buenos Aires, Edic. Galicia.
 El grabado en Espaa (siglo XIX y XX). Vol. XXXII de Summa Artis, 1988. Juan Carrete Parrondo; Jesusa Vega Gonzlez , Francesc Fontbona i Valeriano Bozal. Madrid, Edit. Espasa Calpe.
 O Pensamento de Castelao, 2000. Xon Carlos Garrido Couceiro. Vigo, Promocins Culturais Galegas s.a. ISBN 84-95350-68-8;

 Enllaos externs .

Museo Castelao (en gallec);
Castelao na rede (Castelao en la red) (en gallec);
Obra grfica de Castelao en la Coleccin de Arte Caixanova (en gallec);














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="178661" title="Temple Jagdish" nonfiltered="3152" processed="3149" dbindex="73165">

Temple Jagdish s un temple indo-ari noms a 150 m al nord de l'accs al Palau de la Ciutat, a Udaipur, Rajasthan, l'ndia.

Va ser erigit pel Maharana Jagat Singh el 1651 i cont una imatge de pedra negra de Vixnu en qualitat de Jagannath, Senyor de l'Univers. Una imatge de coure del Garuda es troba a l'interior d'un santuari davant del temple, i l'escala que duu fins a aquest apareix flanquejada per elefants.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="178663" title="Ostecti" nonfiltered="3153" processed="3150" dbindex="73166">

Els ostectis (Osteichthyes, del grec, osteon, "os" i ichthys, "peix") o peixos ossis sn una classe de vertebrats, que inclou a tots els peixos dotats d'esquelet intern ossi, s a dir, fet principalment de peces calcificades; poden tenir cartlag per en poca quantitat. 

En termes cladstics, s parafiltic amb els tetrpodes (Tetrapoda), que sn els vertebrats originriament amb quatre potes (amfibis, rptils, aus i mamfers), i els taxonomistes que apliquen rigorosament aquest criteri els inclouen tots. 

s un dels dos grans grups que comprenen els animals anomenats vulgarment com a peixos, excloent als condrictis (Chondrichthyes) o peixos cartilaginosos (taurons i rajades) i als gnats (Agnatha), que sn les escasses espcies de peixos sense mandbules (lamprees i mixines).

 Classificaci .

Els peixos ossis comprenen dues subclasses:
 Actinopterigis (Actinopterygii), que inclou la immensa majoria dels peixos, caracteritzats per una estructura ssia radial a les aletes.
 Sarcopterigis (Sarcopterygii), que comprenen els peixos amb aletes lobulades i pareades, s a dir, els celacants i peixos pulmonats. En termes cladstics, els tetrpodes s'enquadren en aquesta darrera classe.

Algunes espcies sn gregries i es reuneixen en bancs per mitj de senyals acstics. Sn, en general, animals carnvors, encara que tamb existeixen espcies planctniques, i fins i tot herbvors. El nivell d'adaptaci al medi fa dels peixos ossis els ms nombrosos de tots els grups.

Internament es distingeixen algunes diferncies amb els peixos cartilaginosos: mentre que aquests posseeixen una vlvula espiral a l'intest, els osteictis presenten cecs pilrics i manquen de glndula rectal. En l'aparell respiratori apareixen brnquies dins d'una cambra branquial, i recobertes per un opercle que mostra a l'exterior una sola obertura branquial a cada costat. En alguns grups, la bufeta natatria s'ha transformat en un pulm original, que li serveix a ms per flotar a determinat nivell, o desplaar-se verticalment.

 Reproducci .

La reproducci s generalment ovpara, amb postes que poden arribar a ser de milions d'ous, per tal de compensar l'alta mortalitat que sofreixen les cries. Ocasionalment tamb es dna la reproducci ovovivpara i vivpara. 

La fecundaci s externa, per aix, al contrari dels condroictis, els mascles no posseeixen rgans copuladors. Els hbits reproductors sn molt sofisticats, fins i tot amb activitats com a construcci de nius o cura de les cries. 

Els sexes poden ser separats, hermafrodites, i fins i tot existir intercanvi de sexes en determinades etapes de la vida. En algunes espcies de peixos abissals hi ha dimorfisme sexual i aix el mascle s molt ms petit que la femella, i viu com a parsit enganxat a ella durant tota la seva vida.

 Vegeu tamb .
 Ostracoderm;
 Acantodi;

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="178664" title="60 Andromedae" nonfiltered="3154" processed="3151" dbindex="73167">


60 Andromedae s una estrella gegant groga-taronja  de la constellaci d'Andrmeda. s de la magnitud aparent 4,844.

Referncies.
 SIMBAD;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="178665" title="Ramn Otero Pedrayo" nonfiltered="3155" processed="3152" dbindex="73168">
Ramn Otero Pedrayo (Orense, 1888 - Trasalba, Amoeiro, 1976) fou un escriptor i intellectual gallec.

 Biografia . 
Patriarca de les lletres gallegues, membre de la Generaci Ns (Nosaltres), s un dels escriptors gallecs ms importants. Va treballar diferents gneres: assaig, novella, poesia... a ms d'estudis cientfics geogrfics de la seva ctedra de la Universitat de Santiago de Compostella. En la Guia de Galicia, que ell va dirigir, estan algunes de les seves millors aportacions. Militant del Partit Galleguista va ser diputat en les Corts de la Segona Repblica Espanyola el 1931. Entre les seves novelles destaquen Us camios dna vida (Els camins de la vida) i O fonda dues Ermos (La fonda dels Ermos), descripci minuciosa dels costums i de la vida rural gallega. Per la ms coneguda s Arredor de si (Al voltant de si) que pot considerar-se com parcialment autobiogrfica i que ens permet albirar els camins que van recrrer els integrants de la Generaci Ns fins al galleguisme. En aquest sentit "autobiogrfic", Arredor de si es completa amb els articles Dels nostres temps, de Florentino Lpez Cuevillas, i amb Ns, us inadaptados (Nosaltres, els inadaptados) de Vicente Risco, aquests dos ltims apareguts en la revesteixi Ns. Avui, la Fundaci Otero Pedrayo i la Fundaci Penzol guarden la biblioteca aix com els documents i escrits de l'illustre gallec i continua la seva tasca en la casa-museu de Trasalba.

 Obra .
;
 Pantelas, home libre (narracions curtes) (1925);
 O purgatorio de don Ramiro (narracions curtes) (1926);
 Escrito na nboa (narracions curtes) (1927);
 Os caminos da vida (novela en tres llibres) (1928);
 A lagarada (teatre) (1928);
 Arredor de si   (novella) (1930);
 Contos do camio e da ra (narracions curtes) (1932) ;
 Fra Vernero (novella) (1934);
 Teatro de mscaras (teatre) (1934);
 Devalar (novella) (1935);
 O mesn dos Ermos  (narracions curtes) (1936);
 O desengano do prioiro (teatre) (1952);
 Entre a vendima e a castieira (1957) (narracions curtes);
 Bocarribeira. Poemas pra ler e queimar (poesia) (1958) ;
 Rosala (dileg teatral) (1959);
 O seorito da Reboraina (novella) (1960);
 O fidalgo e a noite  (dileg aparentemente teatral) (1970) ;
 Noite compostel  (dileg aparentemente teatral) (1973);
 O Maroutallo   (1974) (narracions curtes);

 Enllaos externs .
Fundaci Otero Pedrayo ;
IES Otero Pedrayo ;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="178666" title="ULI" nonfiltered="3156" processed="3153" dbindex="73169">
L'Unio Local Independent (ULI) s un partit poltic local de Sant Climent de Llobregat. Ara mateix es el partit que governa al municipi.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="178668" title="Florentino Lpez Cuevillas" nonfiltered="3157" processed="3154" dbindex="73170">
Florentino Lpez Cuevillas (Orense, 14 de novembre de 1886 -  30 de juliol de 1958) fou un historiador i escriptor gallec. Fill d'un funcionari d'Hisenda, que va morir abans de nixer Florentino. Va estudiar Farmcia a la Universitat de Santiago de Compostella, professi que mai va exercir. Funcionari de l'Estat va estar destinat en Madrid durant una breu temporada i va estudiar all per lliure Filosofia i Lletres, carrera que no va rematar. Amic de Ramn Otero Pedrayo i Vicente Risco, per la seva influncia va escriure a la revista Ns, on va publicar el seu primer article arqueolgic A mansin Aquis Querquernis en 1920. 

En 1968 se li va dedicar el Dia de les Lletres Gallegues. 
Obres.
 A edade do ferro na Galiza;
 Galicia sempre;
 Os oestrimnios, os saefes e a ofiolatra en Galiza;
 La civilizacin cltica en Galicia (1953);
 Como naceu a cidade de Ourense;
 Relacins prehistricas entre Galicia e as illas Britnicas;
 As races fondas de Galicia;
 O trasno na vila;
 O poema da seca;
 Prosas galegas (publicat pstumament en 1962);
 Dos nosos tempos (publicat pstumament en 1962);









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="178671" title="Walter Baade" nonfiltered="3158" processed="3155" dbindex="73171">
Wilhelm Heinrich Walter Baade (24 de mar de 1893 - 25 de juny de 1960) va ser un astrnom alemany que va emigrar als Estats Units en 1931. Entre altres aportacions, va definir el concepte de poblaci estellar, va descobrir 10 asteroides, i l'existncia de dos tipus de Cefeides, el que va portar a una important correcci en l'escala de distncies extragalctiques.
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="178672" title="Vicente Risco" nonfiltered="3159" processed="3156" dbindex="73172">
Vicente Martnez Risco i Agero (Orense, 1884 - 1963) fou un intellectual gallec del segle XX, membre del grup Ns. Una de les figures ms importants i complexes de la histria de la literatura gallega. Procedent d'una famlia acomodada, d'un gran nivell cultural, l'aportaci del qual a la literatura gallega va conformar les bases del nacionalisme gallec i de la nova narrativa gallega. 
 Primers anys . 


Fill d'un funcionari d'Hisenda, Risco va ser un nen de salut delicada, amic des de la infncia de Ramn Otero Pedrayo, en 1899 acaba el batxillerat. Va estudiar dret per lliure en la Universitat de Santiago de Compostella, es va llicenciar en 1906 i ingressa en el cos de funcionaris d'Hisenda, amb destinaci a Orense. En aquests anys participa en la tertlia que dirigiria Marcelo Macas en la Comissi de Monuments, en la qual s'ajuntaven intellectuals com Julio Alonso Cuevillas o Arturo Vzquez Nez i que va influir en la vocaci literria de Risco. Les lectures dels decadentistes francesos i anglesos el posen en contacte amb l'ocultisme i l'orientalisme, estudiant el budisme i afiliant-se al teosofisme. 

En 1910 Risco entra en la redacci del peridic local, El Mio, en el qual escriu articles filosfics i d'actualitat amb els pseudnims de Ruj Sahib i Polichinela i literaris amb el seu propi nom. Admirador de Rabindranath Tagore el dna a conixer en els cercles d'Orense. Al febrer de 1912 Risco coneix a Castelao i plasma un dels seus discursos a El Mio, per Risco es mantindr encara lluny del moviment galleguista. En 1913 va a Madrid per a estudiar magisteri, all ser alumne de Jos Ortega y Gasset, tracta a Ramn Gmez de la Serna i Luis de Hoyos Sinz i retorna al catolicisme. En 1916 acabats els seus estudis retorna a Orense com a catedrtic d'histria de l'Escola Normal. En 1917 funda amb Arturo Noguerol Bujn la revista literria La Centuria, que es convertir en un antecedent, per la gent que collabora en ella, de la revista Ns.

Descobriment del galleguisme . 
A la fi de 1917 Vicente Risco entra a les Irmandades da Fala sota la influncia d'Antn Losada Diguez, el 18 de desembre de 1917 pronunci el seu primer discurs en gallec, en un acte de suport a Francesc Camb, en la campanya per a les eleccions parlamentries de 1918. Risco amb el grup d'Orense participa en nombroses trobades en el districte de Celanova, encara que no s'assoleixen bons resultats l'experincia li serveix com a estmul. Al juliol de 1918 surt l'ltim dels set nombres de La Centria i Risco comena a collaborar en A Nosa Terra, Risco s'esforar per donar-li un nou impuls a la literatura gallega amb articles sobre Arthur Rimbaud, Paul Verlaine, Apollinare o Omar Khayyam. En poc temps Risco es converteix en l'ideleg i capdavanter del nacionalisme gallec, i ja al novembre de 1918 t una actuaci destacada en la Primera Asemblea Nacionalista. En 1920 publica el llibre Teoria do nacionalisme galego, considerat el text fundacional del nacionalisme gallec, ja en 1918 havia publicat un article amb el mateix nom, on ja s'esbossaven les idees que ara recopila en el llibre, Risco recull el llegat de Murgua (de qui publicar una biografia en 1933) i ho combina amb el irracionalisme filosfic, el determinisme geogrfic, el neotradicionalisme i l'etnografa, i defineix una naci com un fet natural basat en la terra, la raa, la llengua, l'organitzaci social, la mentalitat i el sentiment. Afirma la pertinena de Galcia a la civilitzaci atlntica i cltica. En 1920 apareix la revista Ns, hereva de La Centria. Risco hi va escriure ms de 100 collaboracions fins al seu tancament el juliol de 1936, i des d'ella es renovar la literatura gallega. Risco tamb dirigeix la secci d'etnografa del Seminario de Estudos Galegos.

En 1922 contreu matrimoni amb Mara Carme Fernndez Gmez, procedent de la petita burgesia d'Allariz, en 1923 t la seva primera filla, que morir en 1926. En 1923 neix Antn Risco. Risco recolza en un primer moment la Dictadura de Miguel Primo de Rivera, la considera una oportunitat per a desmuntar el sistema caciquil i accepta un lloc de diputat provincial a Orense pensant en una possible instauraci d'una mancomunitat com a Catalunya. Desprs de la ruptura amb la Irmandade da Fala da Corua i A Nosa Terra Risco escriu per a Rexurdimento, l'rgan de la Irmandade Nazonalista Galega, encara que que al poc temps reprn les seves collaboracions en ANT, que tractaran sobre temes culturals, noms el 1928 torna a escriure sobre temes poltics per a demanar el retorn al sistema parlamentari. 

A l'abril de 1930 marxa a Berln per a seguir un curs de etnografa a la Universitat de Berln, els quatre mesos que passa en Alemanya el marquen ideolgicament cap a un pensament ms conservador i catlic, Risco va escriure les crniques del seu periple europeu en unes crniques per a ANT que posteriorment recolliria en el llibre Mittleuropa (1934). 
 Segona Repblica . 
En la VI Asemblea Nacionalista (La Corunya, 1930) Risco es va mostrar partidari de la conversi de les Irmandades da Fala en un partit poltic, i amb vista a les eleccions a les Corts Constituents de 1931 va fundar amb Ramn Otero Pedrayo el Partido Nazonalista Repubricn de Ourense. Otero Pedrayo va obtenir l'acta de diputat, per Risco, amb 19.615 vots, va quedar fora de les Corts, el que seria el comenament de la prdua d'influncia en el si del galleguismeo en favor de Pedrayo i Castelao. El 25 d'octubre de 1931 va encapalar un grup de galleguistes que van publicar un manifest d'afirmaci catlica, contra del que consideraven una persecuci de l'Esglsia Catlica pel rgim republic. Malgrat ser escollit en la I Assemblea del Partit Galleguista membre del seu Consell Executiu, va estar en conflicte permanent amb el partit a causa de la seva falta d'inters per la poltica activa, el seu escs entusiasme per la democrcia, i al seu rebuig de qualsevol collaboraci amb l'esquerra. En 1933 va publicar Ns, us inadaptados, on va mostrar la seva concepci cclica i espiritual de la histria. En la III Assemblea del PG (octubre de 1935), Risco va acceptar la collaboraci puntual amb l'esquerra, per a evitar el desmembrament del PG. Al gener de 1935 va publicar un article al Heraldo de Galcia, en el qual va fer una crida per a reconquistar Galcia per a Du, i en un enfrontament obert amb els dirigents del seu partit no va assistir a la IV Assemblea del PG a Monforte de Lemos, en la qual es van ratificar els acords amb l'esquerra. En l'Assemblea Extraordinria de Santiago de febrer de 1936 en el qual el PG es va sumar al Front Popular, Risco es va unir al grup de galleguistes de dreta, el maig de 1935 va crear la Dreta Galleguista de Pontevedra i va sortir del PG per a dirigir la Dereita Galeguista. 

El 13 de juny de 1936, quan va comenar la campanya per el Estatut d'Autonomia de Galcia, Risco va fer campanya activa a favor del s, per no li agradava la situaci poltica que considerava un perill per a l'Esglsia Catlica i quan es va produir la revolta de l'exrcit el juliol de 1936, Risco va callar a pesar de l'assassinat o empresonament de molts dels seus amics i companys galleguistes. El 30 d'agost de 1936 Risco va participar com a director de l'Escola Normal d'Orense en la reposici solemne del crucifix en l'escola organitzat per les autoritats franquistes. Des de 1937 va dirigir Misin, cofundat amb Otero Pedrayo. Per des de 1938 va comenar a collaborar amb La Regin amb articles al servei dels revoltats, consumant-se el que els seus antics companys a l'exili van considerar una traci als ideals galleguistes, simbolitzada en la frase que Castelao va deixar en Sempre en Galiza: "dica Risco, cando Risco era algun". 
 Franquisme . 
En 1940 publica el treball etnogrfic El fin del mundo en la tradicin popular gallega i en 1944 el llibre Historia de los judos desde la destruccin del Templo. Resideix durant un temps a Pamplona i collabora amb El Pueblo Navarro; en 1945 es trasllada a Madrid, on collabora amb El Espaol, Pueblo i La Estafeta Literria i publica en 1947 Satans. Biografia del Diablo. Torna a Orense en 1948. Grcies als esforos dels seus amics galleguistes Ramn Otero Pedrayo i Francisco Fernndez del Riego, Risco torna a escriure en gallec en el seu estudi d'tnografa per a la Histria de Galiza dirigida per Otero Pedrayo, en la traducci de la novella de Camilo Jos Cela, La famlia de Pascual Duarte, realitzada en 1951 i en el relat Sursumcorda (1957). 

Per ser el castell la llengua que utilitza en el nombre 2 de Grial i en la resta de la seva producci literria, entre la qual destaca La porta de palla, que va ser finalista del Premi Nadal 1952, i que publica en 1953 amb gran xit de crtica. Escriu tamb La tiara de Saitaphernes, Gamalandafa i La verdica historia del nio de dos cabezas de Promonta, que queden indites per falta d'editors interessats. Risco es jubila en 1954, per continua publicant treballs d'etnografia en la premsa gallega. En 1961 publica Leria, recopilaci de texts d'abans de la guerra civil espanyola. Risco mor el 30 d'abril 1963 en el seu llit d'Orense, uns dies desprs que el govern franquista li conceds la Medalla d'Alfonso X. 
 Ideologia . 
El pensament poltic de Risco es basa en la crtica romntica a la modernitat, considerada com a decadncia i aband de les formes de vida ms pures i legtimes, al mateix temps que exalta la irracionalitat, el misticisme i la religiositat popular, per aix mateix rebutjar la literatura realista. Risco tamb menysprea la civilitzaci mediterrnia i defensa el celtisme i atlanticisme, per aix mirar Portugal i especialment Irlanda pel seu catolicisme i per la lluita victoriosa contra l'imperialisme angls. La Galcia veritable s la tradicional, la dels llauradors i mariners, i aquesta s la Galcia en la qual es guarda l'essncia de la raa, el sentiment religis de la Terra. 
 Obra literria . 
La totalitat de l'obra literria de Risco va ser un trassumpte del seu pensament filosfic i poltic. El seu primer text literari s el relat breu Do caso que lle aconteceu o Dr. Alveiros, centrat en el tema de l'esoterisme i la mgia. Les segents obres de Risco van estar basades en llegendes i tradicions populars, O lobo da xente (1923) i A traba de ouro i a trabe de quitr (1925). De 1926 s el quadre dramtic, A Coutada centrat en el sentiment de la terra i del retorn als orgens, als avantpassats. En 1927 va publicar en Ns alguns captols d'una novella que no acabaria, Os europeus en Abrantes, una stira contra alguns coneguts de la intellectualitat d'Orense. La seva nica novella, O porco de p, mostra la seva concepci espiritual de la histria, contrria al materialisme i al mn modern. De 1928 s l'obra de teatre O bufn del-Rei.

Obres.
O Porco de P;
A trabe de ouro e a trabe de alquitrn;
Ns, os inadaptados, 1933;
O lobo da xente, 1925;
A coutada, 1926;
O bufn d`el rei, 1928;
 Ns, os inadapatados, teatre de caire galleguista;
 Mittleuropa, assagis sobre les seves vivncies al Centre d'Europa.

 Enllaos externs .
Fundaci Vicente Risco;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="178674" title="Atlas Lingstico de la Pennsula Ibrica" nonfiltered="3160" processed="3157" dbindex="73173">
L'Atlas Lingstico de la Pennsula Ibrica (o ALPI) s el primer atles lingstic d'abast estatal que es feu a la pennsula Ibrica i que dissortadament roman gaireb indit avui (noms se n'ha publicat un volum fins ara). La idea de l'atles es deu al lingista i filleg espanyol Ramn Menndez Pidal. Aix es van fer ms de 500 enquestes a tot l'estat (i tamb a localitats de l'altra banda de les fronteres com per exemple a Catalunya Nord) sota la direcci de Toms Navarro Toms. Els seus collaboradors i investigadors van ser Aurelio M. Espinosa junior, Lus F. Lindley Cintra, Anbal Otero, Lorenzo Rodrguez-Castellano i per la part de llengua catalana: Francesc de Borja Moll i Manuel Sanchis Guarner. Les enquestes es van fer majoritriament entre 1931 i 1935; la resta fou completada entre 1947 i 1957.

Aquesta obra es va trobar desprs ocultada per l'arribada de la Guerra Civil i desprs la censura del franquisme. Navarro Toms, que es va haver d'exiliar va emportar amb ell, els quaderns amb les dades de les enquestes que noms tornarien a l'estat espanyol el 1951. 

 La recuperaci de les enquestes .

Desprs de la publicaci del primer volum, l'obra va caure a l'oblit fins a la recuperaci dels quaderns, escampats a indrets diversos, pel linguista canadenc de la Universitat de l'Ontario Occidental: David Heap entre 1999 i 2001.  

 L'ALPI a Internet .
  
El professor Heap ha iniciat un projecte de digitalitzaci de les enquestes de l'ALPI permetent aix la divulgaci i l'anlisi de la feina complerta per tots els lingistes anteriors.

 Enllaos externs .
Les dades de l'ALPI en format digital, grcies a la perseverncia i gentilesa de David Heap

Garcia Perales, Vicent F. "Mthodologie compare de l ALPI"





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="178675" title="Catleg d'Estrelles Brillants" nonfiltered="3161" processed="3158" dbindex="73174">
El Catleg d'estrelles Brillants (en angls Bright Star Catalogue, o tamb  Yale Catalogue of Bright Stars o Yale Bright Star Catalogue) s una catleg d'estrelles que esmenta totes les estrelles de la magnitud aparent 6,5 o ms brillants, la qual cosa s gaireb qualsevol estrella visible per l'ull nu. Es pot consultar en lnia en la seva 5ena edici des de molts de fonts. Encara que la abreviatura del catleg s BS o YBS, les cites de les estrelles indexades en el catleg usen HR abans del nombre del catleg, degut al seu precedent, el catleg de 1908: Harvard Revised Photometry Catalogue produt pel Harvard College Observatory.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="178676" title="Torrada" nonfiltered="3162" processed="3159" dbindex="73175">

Una torrada s una llesca de pa escalfada de manera que s'aconsegueix la reacci de Maillard, reacci que li dna el caracterstic color daurat i la fa cruixent. Sovint s menjada amb mantega o melmelada untada per damunt, o b en forma de pa amb tomquet. 

La torrada es pot aconseguir amb una torradora, un foc en brases o d'altres mitjans.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="178677" title="Karl Theodor Robert Luther" nonfiltered="3163" processed="3160" dbindex="73176">
Karl Theodor Robert Luther (16 d'abril de 1822 - 15 de febrer 1900) s un astrnom alemany d'origen polons, nascut a widnica.

Estudia la filosofia, les matemtiques i l'astronomia a Breslau i Berln. Treballa a partir de 1848 a l'observatori de Dsseldorf del qual es fa el director el 1851. El 1855 s anomenat Dr. honoris causa de la universitat de Bonn.

Mentre va treballar a Dsseldorf descobr 24 petits planetes entre 1852 i 1890. Dos d'aquests asteroides sn ara coneguts per tenir propietats inhabituals : (90) Antiope s un asteroide binari i (288) Glauke posseeix un dels perodes de rotaci les ms llargs dels objectes que componen el sistema solar.


L'asteroide (1303) Luthera i un crter sobre la Lluna porten el seu nom.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="178679" title="Xi Andromedae" nonfiltered="3164" processed="3161" dbindex="73177">


Xi Andromedae (  And /   Andromedae) s una estrella binria  de la constellaci d'Andrmeda. Es coneguda tamb amb el nom tradicional Adhil, de la frase rab       a-ayl que significa: "la cua del vestit".

Xi Andromedae s una binria espectroscpica classificada com a gegant taronja del tipus K de la magnitud aparent +4,87. El seu perode orbital es de 17,77 dies i est aproximadament a 196 anys-llum de la Terra.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="178680" title="Mingun" nonfiltered="3165" processed="3162" dbindex="73178">

Mingun s una ciutat a la divisi de Sagaing, al nord-oest de Myanmar, situat a 11 km al nord del riu Ayeyarwady, a la part occidental des de Mandalay. La seva atracci principal sn les runes del Mingun Pahtodawgyi, les restes d'una stupa budista inacabada i que fou iniciada pel rei Bodawpaya el 1790.

El temple no es va completar a causa de qu un astrleg va afirmar que una vegada que el temple s'acabs, el rei moriria. Si la stupa s'hagus completat, hauria sigut la ms gran al mn a 150 m.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="178681" title="Partido Nazonalista Repubricn de Ourense" nonfiltered="3166" processed="3163" dbindex="73179">
El Partido Nazonalista Republicn de Ourense va ser un partit republic federal de tendncia galleguista l'mbit d'actuaci del qual era la provncia d'Orense. Entre els seus membres estaven Vicente Risco, Florentino Lpez Cuevillas i Xaqun Lorenzo. Comptava amb 24 agrupacions locals (la ms nombrosa era la d'Orense, amb 70 afiliats). Es va fundar en 1931 per a participar a les eleccions a Corts Constituents de 1931, coaligat amb la Federacin Republicana Gallega i el Partit Republic Radical Socialista. Ramn Otero Pedrayo va sortir escollit diputat amb 35.443 vots, per Risco, amb 19.615 vots, va quedar fora de les Corts. Va ser un dels partits que va participar en la creaci del Partit Galleguista el desembre de 1931. 





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="178682" title="Encclica" nonfiltered="3167" processed="3164" dbindex="73180">
Encclica, en grec ("egkyklios"), en llat "encyclia" ("embolicar en cercle"), s tamb l'origen de enciclopedia. A l'Esglsia Catlica una encclica era una carta circular enviada a totes les esglsies d'una zona concreta. Avui en dia, s'empra per a qualsevol carta que envia un bisbe.

A l'Esglsia Catlica Romana una encclica Papal s una carta enviada pel Papa als bisbes Catlics d'una part concreta del mn o d'abast universal, normalment tractant sobre algun aspecte de la doctrina catlica.

Les enccliques Papals tenen tanta fama que el terme encclica per als Catlics s'usa gaireb exclusivament per a documents enviats pel Papa. La Esglsia Ortodoxa i la Comuni Anglicana mantenen l's antic.

Dins de l'Esglsia Catlica Romana, una encclica (oficialment anomenada Carta Encclica ) s la segona en importncia desprs de les Constitucions Apostliques. Hi ha diversos tipus d'enccliques en funci segons els temes que tractin: Enccliques Doctrinals, Enccliques Exhortatries i Enccliques Disciplinares. El nom de les enccliques ve donat per les seves dues primeres paraules (una, dos o tres) en l'idioma que hagi estat redactada.

El Papa Pius XII mantenia que les Enccliques Papals podien ser infalibles:
Ni pot afirmar-se que els ensenyaments de les enccliques no exigeixin de per si el nostre assentiment, pretextant que els Romans Pontfexs no exerceixen en elles la suprema majestat del seu Magisteri. Doncs sn ensenyaments del Magisteri ordinari, per als quals valen tamb aquelles paraules: "El que a vosaltres sent, a M em sent. " (Lucas 10:16); i la major part de les vegades, el que es proposa i inculca a les Enccliques pertany ja -per altres raons- al patrimoni de la doctrina catlica. I si els Summes Pontfexs, a les seves constitucions, de propsit pronuncien una sentncia en matria fins aqu disputada, s evident que, segons la intenci i voluntat dels mateixos Pontfexs, aquesta qesti ja no es pot tenir com de lliure discussi entre els telegs. Humani Generis 14.

Enccliques Papals Importants.
Benet XIV;
Ex Quo (1756);
Pius IX;
Quanta Cura (1864);
Lle XIII;
Aeterni Patris (1879);
Rerum Novarum (1891);
Providentissimus Deus (1893);
Pius X;
Vehementer nos (1905);
Pascendi (1910);
Pius XI;
Casti Connubii (1930);
Quadragesimo Anno (1931);
Mit Brennender Sorge (1937);
 Divini Redemptoris;
Pius XII;
Humani Generis (1950);
Joan XXIII;
 Ad Petri Cathedram (1959);
 Sacerdotii Nostri Primordia (1959);
 Grata Recordatio (1959);
 Princeps Pastorum (1959);
 Mater et Magistra 1961;
 Aeterna Dei Sapientia (1961);
 Poenitentiam Agere (1962);
 Pacem in Terris ( 1963);
Pau VI;
 Ecclesiam Suam ( 1964);
 Mense Maio ( 1965);
 Mysterium Fidei (1965);
 Christi Matri (1966);
 Populorum Progressio (1967);
 Sacerdotalis Caelibatus (1967);
 Humanae Vitae 1968;
Joan Pau II;
 Redemptor Hominis (1979);
 Dives in Misericordia (1980);
 Laborem Exercens (1981);
 Slavorum Apostoli (1985);
 Dominum et Vivificantem (1986);
 Redemptoris Mater (1987);
 Sollicitudo Rei Socialis ( 1987);
 Redemptoris Missio (1990);
 Centesimus Annus (1991);
 Veritatis Splendor (1993);
 Evangelium Vitae (1995);
 Ut Unum Sint (1995);
 Fides et Ratio (1998);
 Ecclesia de Eucharistia (2003);
Benet XVI;
 Deus Caritas Est (2005);



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="178683" title="Xaqun Lorenzo" nonfiltered="3168" processed="3165" dbindex="73181">
Xaqun Lorenzo Fernndez, ms conegut com a Xocas (Orense, 23 de juny de 1907 - 19 de juliol de 1989) fou un historiador i escriptor gallec. Era fill de l'escriptor i caricaturista Xos Lorenzo lvarez. Va estudiar Educaci Primria i batxillerat en la seva ciutat natal, tenint com mestre a Ramn Otero Pedrayo. Va fer Filosofia i Lletres (especialitat d'Histria) a Santiago de Compostella i a Saragossa. Xocas, mentre exerceix la docncia a Orense, s'incorpora al Grup Ns amb Vicente Risco, Florentino Lpez Cuevillas i Otero Pedrayo. Fou un dels fundadors del Partido Nazonalista Republicn de Ourense. Va ser membre del Seminario de Estudos Galegos, de la Real Academia Galega i president del Patronat del Museo do Pobo Galego. Li va ser dedicat el Dia de les Lletres Gallegues en 2004. Les seves restes descansen en al cementiri de San Francisco (Ouense). 
Obres.
Etnografa. Cultura material (volumen 11 de la Historia de Galicia, dirigida por Otero Pedrayo.
Vila de Calvos de Randn (1930, junto con Florentino Cuevillas).
Lpidas sepulcrales gallegas de arte popular.
La Capilla y el Santuario del Santsimo Cristo de la Catedral de Orense.
Nosa Seora do Viso.
La casa gallega.
Cermicas castrexas pintadas.
Las habitaciones de los castros.
O pastoreo na serra de Leboeiro.
La capilla visigtica de Amiadoso.
Deidades marianas en el Ourense romano.
A casa.
Vellas artes de pesca no ro Mio.
Distribucins dos xugos na Galiza.
Metamorfose dunha casa castrexa.
La iglesia prerromnica de Santa Mara de Mixs.
Cantigueiro popular da Limia Baixa.
Sobre algunos saludos en gallego.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="178685" title="Worcester" nonfiltered="3169" processed="3166" dbindex="73182">

Worcester s una ciutat anglesa situada al comtat de Worcestershire, a 48 km al sud-oest de Birmingham i 47 al nord de Gloucester. Aquesta ciutat est banyada pel Riu Severn (el ms llarg i cabals de Regne Unit) i a les seves vores s'hi troba la catedral, la qual apareix dibuixada al revers dels bitllets de 20 lliures.

Els primers assentaments a la ciutat daten de l'era neoltica i han estat trobats nombrosos jaciments que aix ho confirmen. Posteriorment, sota ocupaci romana, Worcester, llavors Vertis, es va convertir en un fort i en un centre comercial durant gaireb 300 anys. Desprs de la retirada romana, van arribar els anglosaxons i la ciutat va ser gaireb destruda en 1041 i ms tard durant la guerra civil del segle XII. En 1651 es va produir la Batalla de Worcester, en l'intent de Carles II de recuperar el tron de Anglaterra.

Segons el cens de 2005, aquesta ciutat t 94.300 habitants.































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="178686" title="Irmandade Nazonalista Galega" nonfiltered="3170" processed="3167" dbindex="73183">
La Irmandade Nazonalista Galega (Germanor Nacionalista Gallega) va ser una organitzaci nascuda a Galcia durant la Restauraci borbnica a Espanya dirigida per Vicente Risco com a conseller suprem. Antn Losada Diguez fou el cap efectiu fins que el 1923 fou substitut per Xaime Quintanilla. Era partidria de l'acci cultural i contrria a la participaci electoral del galleguisme.
 
 Histria . 
Sorgida com una escisi de les Irmandades da Fala desprs de la IV Assemblea Nacionalista de 1922, en 1923 ja tenia 16 delegacions, encara que no pot aconseguir un nucli nombrs en el principal focus del galleguisme, La Corunya, sense arribar a superar mai els deu afiliats en aquesta ciutat malgrat l'activisme d'Antn Villar Ponte. Celebra la V Assemblea Nacionalista a La Corunya en 1923. Durant la dictadura de Miguel Primo de Rivera solament es va mantenir la germandat d' Orense i en 1929 es reintegren de nou en les Irmandades da Fala. 







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="178687" title="Irmandades da Fala" nonfiltered="3171" processed="3168" dbindex="73184">
Les Irmandades da Fala (Germandats de la Llengua) va ser una organitzaci nacionalista gallega activa entre 1916 i 1931. Amb les Irmandades el moviment galleguista assumeix per primera vegada el monolingisme en gallec.   
 Historia . 
El 5 de gener de 1916 Antn Villar Ponte, influt per Aurelio Ribalta, comena des de les pgines de La Voz de Galicia una campanya per a la creaci d'una Liga de Amigos do Idioma Galego i al mar publica el fullet "Nacionalismo galego (Apuntes pra un libro). A nosa afirmacin rexonal", en el qual torna al tema de la defensa, dignificacin i cultiu de la llengua. La proposta s ben acollida per diferents sectors ideolgics, encara que van a ser dues la tendncies principals, la d'origen tradicionalista d'Antn Losada Diguez i la liberal demcrata. El 18 de maig de 1916 una reuni en els locals de la Real Academia Galega de La Corunya acorda la creaci d'una Hirmandade dos Amigos da Fala i nombr a Antn Villar Ponte com primer conseller. A continuaci es creen agrupacions locals a Santiago de Compostella, Monforte de Lemos, Pontevedra, Orense i Villalba. 

El 14 de novembre de 1916 apareix el seu rgan oficial, A Nosa Terra, ntegrament en gallec, contant des del principi amb 2000 subscriptors. Al setembre de 1917 collabora amb la Lliga Regionalista catalana per a presentar-se a les eleccions parlamentries de febrer de 1918, per solament aconsegueix competir en tres districtes i no aconsegueix guanyar en cap. De la I Assemblea Nacionalista del 17 i 18 de novembre va a sortir un Manifest Nacionalista que va a constituir la base comuna de tots els programes del nacionalisme gallec fins a la Guerra Civil Espanyola: defineix Galcia com naci, reclama l'autonomia integral de Galcia i la cooficialitat del gallec. La II Assemblea Nacionalista tindria lloc en 1919 a Santiago de Compostella, mentre que la III seria a Vigo en 1921. En la IV Assemblea de Monforte en 1922 les Irmandades trenquen, la germandat de La Corunya i algunes petites de la mateixa comarca seran les que mantinguin les frmules originals, mentre que la resta constituxen la Irmandade Nazonalista Galega  dirigida per l'intellectual Vicente Risco. La germandat coruyesa dirigida per Alfredo Somoza i nxel Casal seguiren editant A Nosa Terra durant la dictadura de Miguel Primo de Rivera. Entre 1929 i 1930 es produ la reorganitzaci de les Irmandades que culmina en la VI Assemblea Nacionalista a La Corunya en 1930. La VII Assemblea de Pontevedra al desembre de 1931 acorda la creaci d'un partit poltic que aglutins el galleguisme, que dur el nom de Partit Galleguista.
 Afiliaci . 
A la fi de 1916, les 6 germandats locals compten amb 200 afiliats, i al novembre de 1918 sn 13 germandats amb 700 afiliats, sent la ms important la de La Corunya amb uns 350 afiliats. En 1919 romanien 500 i en 1924 el nombre va baixar a tan sols 200 afiliats. Desprs de la dictadura de Miguel Primo de Rivera es produx el renixer de les Irmandades que arriben a 16 agrupacions i 700 afiliats en 1929 i ja sn 46 grups en 1931. La major part dels afiliats eren intellectuals i membres d'altres professions liberals. 
 El programa poltic i econmic . 
En el congrs celebrat al novembre de 1918 en la ciutat de Lugo, les Irmandades marquen la seva prograna poltic amb els segents punts: 
Objectius prioritaris:
Autonomia integral per a Galcia. ;
Autonomia municipal. ;
Ingrs de Galcia en la Societat de Nacions. ;
Cerca d'unes bases per a fer possible un federalisme amb Portugal. ;
Objectius per a Galcia: ;
El poder legislatiu s'encomanava a un parlament gallec eligido directament pel poble. ;
El poder judicial estaria sempre desenvolupat per ciutadans gallecs. ;
Rgim tributari propi, sense intervenci del poder central. ;
Cooficialitat del castell i el gallec. ;
Igualtat de drets de la dona. ;
Supressi de la Diputacions Provincials. ;
Legislaci social en les competncies que s'estimin no exclusives de l'Estat. ;
Plena potestat docent. ;
Administraci (no construcci) dels ferrocarrils. ;
Fixaci del contingent de forces que s'estimin precises per a mantenir l'ordre en el pas. ;
Control de la poltica econmica, bancs no exclosos. ;
Sustantividades del dret foral gallec. ;
Recuperaci per part dels llogarets de les forests comunals. ;
Sobirania esttica de Galcia (que es conservi en les construccins l'estil digne i propi de cada marc geogrfic). ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="178689" title="Partit Galleguista (histric)" nonfiltered="3172" processed="3169" dbindex="73185">
El Partit Galleguista va ser un partit fundat el desembre de 1931 de carcter nacionalista gallec i amb rellevncia en la poltica de la Segona Repblica Espanyola. El seu rgan de premsa va ser A Nosa Terra i la secci juvenil, la Federacin de Mocedades Galeguistas, va ser fundada el gener de 1934 i comptava amb 1.000 afiliats. 
 Formaci . 
El 5 i 6 de desembre de 1931 el Partit Galleguista de Pontevedra convoc una Assemblea Nacionalista amb el propsit de crear un partit nacionalista. A la convocatria acudeixen 32 grups i germanors, entre els quals destaquen el Grupo Autonomista Galego de Vigo, Labor Galeguista i el Partido Nazonalista Republicn de Ourense. Tamb participen representants de la Federacin de Sociedades Galegas d'Argentina i de la secci argentina de l'ORGA. 
 Sensibilitats . 
El Partit Galeguista es definia pel seu nacionalisme gallec. No obstant aix, dintre d'un com galleguisme existien diferents corrents i sensibilitats dintre del partit 
Conservadors de dreta que rebutjaven l'aliana amb l'esquerra (Risco, Ramn Otero Pedrayo, Filgueira, Antn Villar Ponte...); ;
Liberals (Plcido Castro...); ;
Simpatitzants amb l'esquerra (Alexandre Bveda, Castelao, Surez Picallo...); ;
Defensors de la independncia total de Galcia (Sociedade Nazonalista Pondal de Buenos Aires); ;
Apartidistes (lvaro Cunqueiro, Lpez Cuevillas). ;
La convivncia entre els diversos corrents no va ser sempre fcil, i les tensions augmentaren durant el bienni radical-cedista a causa de la possibilitat que el Partit pacts amb l'esquerra, el que va causar finalment la sortida del sector ms conservador. 

 Consolidaci . 
El 1932 participa juntament amb el Partit Republic Gallec i Acci Republicana en el Comit de Propaganda de l'Estatut, al mateix temps que es prepara per a participar en solitari, o en candidatures conjuntes amb els agraris, en les eleccions municipals d'abril de 1933, en les quals noms obt un regidor a Orense i la majoria, aliat amb els agraris, a Tuy. Aquests mals resultats duen al sector progressista del PG a afavorir pactes amb els partits republicans, al que s'oposava el sector conservador liderat per Vicente Risco. En l'Assemblea Extraordinria d'octubre de 1933 s'imposen les tesis de Vicente Risco i el PG concorre a les eleccions generals de 1933 en solitari. Els 106.000 vots que obt no li serveixen per a aconseguir cap diputat, i el nou govern radical-cedista paralitza la tramitaci del Estatut de Galcia. Desprs de la Revoluci de 1934, en la qual el PG no va participar, el govern suspn A Nosa Terra i bandeja Castelao i Alexandre Bveda, escapant al PG i provocant un descens momentani de la militncia, per al mateix temps afavoreix la formaci d'una aliana amb els republicans d'esquerra que fes possible l'aprovaci de l'Estatut. En la III Assemblea del PG, celebrada a Orense el 13 i 14 de gener de 1934 s'aprova amb l'oposici de Risco l'aliana estratgica amb els republicans i socialistes, ratificada en la IV Assemblea del PG, celebrada a Santiago de Compostella el 20 i 21 d'abril de 1935, amb l'oposici de Ramn Otero Pedrayo, que provoca l'escisi d'un sector de la dreta del PG, encapalada per Vicente Risco que forma la Dereita Galeguista. 
 Front Popular . 
Al juny de 1935 el PG comena a negociar amb Izquierda Republicana, i en l'Assemblea Extraordinria de 25 de gener de 1936 celebrada a Santiago de Compostella s'aprova l'ingrs del PG en el Front Popular per a concrrer a les eleccions generals de 1936 amb cinc candidats del Partit Galleguista: Castelao, Alexandre Bveda, Xerardo lvarez Gallego, Ramn Surez Picallo i Antn Villar Ponte. Surten escollits Castelao amb 104.436 vots a Pontevedra i Surez Picallo i Antn Villar Ponte amb al voltant de 150.000 vots cadascun. En total, els candidats del Partit Galleguista obtenen 287.000 vots. El 28 de juny de 1936 es compleixen els compromisos expressats pel Front Popular i se celebra el referndum del Estatut d'Autonomia, que s aprovat. 

 Guerra Civil . 
Desprs de la revolta militar de 1936 que va posar fi a l'activitat del PG en Galcia, comena la repressi dels militants galleguistes. Alguns dirigents com Xon Carballeira, nxel Casal, Lustres Rivas, Camilo Daz Balio, Vctor Casas o Alexandre Bveda sn afusellats, uns altres marxen a l'exili. Encara aix el PG desaprova la participaci dels seus militants en la guerrilla antifranquista. En 1937 el PG obre una delegaci a Barcelona i publica el peridic Nova Galcia entre abril de 1937 i juliol de 1938 dirigit per Castelao. Desprs de la caiguda de Catalunya els galleguistes passen a Frana i des d'all es dirigeixen a diversos pasos d'Amrica. 
 Clandestinitat . 
L'activitat del PG a l'interior comena al juliol de 1947 amb una reuni a Coruxo, a la qual assisteixen 19 galleguistes i que decideixen formar un Comit Executiu provisional integrat per Manuel Gmez Romn, Ramn Otero Pedrayo i Plcido Castro, per foren Francisco Fernndez del Riego i Ramn Pieiro els quals van tenir un paper ms actiu. En 1944 el PG s'integra en la Junta Gallega de Aliana Democrtica amb CNT, PSOE, UGT i els agraris. A partir de 1948 el PG aposta per una estratgia culturalista en oberta contradicci amb els galleguistas de l'exili. La fundaci de la Editorial Galaxia el 25 de juliol de 1950 va suposar la autodisolucin del PG a Galcia.
 El Partit Galeguista a Amrica . 
En 1932 es va fundar la Organizacin Nacionalista Republicana Gallega, filial del PG a Buenos Aires desprs del pas de la secci argentina de l'ORGA. Contava amb 150 afiliats dirigits per Rodolfo Prada. En 1936, amb l'inici de la Guerra Civil Espanyola, canvia el nom a Grupo Galeguista de Buenos Aires. En aquest moment tenia 103 afiliats. En 1941 pren el nom d'Irmandade Galega i en 1942 reapareix A Nosa Terra, coincidint amb l'arribada massiva d'exiliats galleguistes a Buenos Aires, entre els quals es troba Castelao. A l'octubre de 1944 es constitueix el Consello de Galiza sota l'impuls de la Irmandade Galega i Castelao. La Irmandade Galeguista do Uruguai s el nom de la secci del PG en Uruguai, dirigida per Manuel Meiln. En 1949 el PG noms compta amb 200 afiliats distributs en Buenos Aires i altres ciutats argentines, Montevideo, Mxic i L'Havana. 
 Militants . 
En 1932 el PG contava amb 38 grups locals i 2.300 afiliats. Al llarg de l'any va implantant-se en tot el pas i en 1933 els seus 60 grups locals contaven amb 3.000 afiliats. Desprs de les eleccions de 1933 el PG experimenta una reculada momentnia, i en 1935 li quedaven noms 1.763 afiliats, per per a l'any 1935 aconsegueix reestructurar el partit arribant a 5.000 afiliats distributs en 90 grups locals. 








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="178693" title="Sant Mart de Baussitges" nonfiltered="3173" processed="3170" dbindex="73186">


Sant Mart de Bausitges s una esglsia pre-romnica (potser del segle IX) situada al terme municipal d'Espolla, a l'Alt Empord. Es tracta d'un temple d'una sola nau de planta rectangular, amb un absis de planta trapezoidal i amb unes petites obertures, tan a la nau com a l'absis. La porta est orientada al sud i fins no fa gaires anys, quan fou restaurada, davant la porta hi havia un clos amb l'antic cementiri. Durant la restauraci aquest element fou destrut. L'edifici tamb compta amb un campanar posterior, segurament del segle XIII, i que t forma d'espadanya. 

Antigament fou seu d'una parrquia, i tamb era el nom que es donava a un municipi que subsist fins el segle XIX, que tot pass a Espolla. Per el despoblament de l'Albera feu que s'abandons el culte de la mateixa manera que s'anessin despoblant els masos que donaven entitat al municipi, fins que durant la segona meitat del segle XX es despobl definitivament, malgrat que alguns dels masos estiguin oberts durant algun perode de l'any. 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="178694" title="Federacin de Mocedades Galeguistas" nonfiltered="3174" processed="3171" dbindex="73187">
La Federacin de Mocedades Galeguistas (FMG) va ser l'organitzaci juvenil del Partit Galleguista, que es va constituir el gener de 1934, agrupant la diferents joventuts galleguistes locals que s'havien format des de 1932. Contava amb al voltant de 1.000 afiliats, tenia com rgan d'expressi Guieiro, i entre els seus dirigents van estar Xaime Illa Couto, Celso Emilio Ferreiro, Xos Velo Mosquera o Ramn Pieiro. Dintre de la FMG l'independentisme va contar amb molta ms acceptaci que entre el propi Partit Galleguista. 





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="178696" title="Di" nonfiltered="3175" processed="3172" dbindex="73188">


Onomstica:

Di de Siracusa, tir de Siracusa;

Di d'Alexandria, filsof i acadmic grec. ;

Di d'Halesa, noble sicili ;

Di Cassi Coccei, vegeu Cassi Di o Di Cassi, historiador greecorom ;

Di Crisostom, orador grecorom.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="178697" title="Grupo Autonomista Galego" nonfiltered="3176" processed="3173" dbindex="73189">
El Grupo Autonomista Galego (GAG) va ser un partit poltic galleguista fundat en 1930 a Vigo. Els seus dirigents eren Valentn Paz-Andrade i Manuel Gmez Romn. Va tenir una participaci destacada en la celebraci del primer Dia de Galcia desprs de la Dictadura de Miguel Primo de Rivera, que es va celebrar a Vigo el 25 de juliol de 1930. Juntament amb altres grups galleguistss de la provncia de Pontevedra va organitzar entre 1930 i 1931 una campanya de propaganda galleguista per les zones rurals, en la qual va contar com orador principal amb Castelao. Desprs de la proclamaci de la II Repblica i la convocatria d'eleccions a Corts Constituents en 1931, el GAG va donar les candidatures de Castelao, Valentn Paz-Andrade i Ramn Cabanillas. El GAG va ser un dels partits que va participar en l'Assemblea Nacionalista celebrada els dies 5 i 6 de desembre de 1931 el fruit del qual va ser la constituci del Partit Galleguista, en el qual va integrar el GAG. 






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="178698" title="Dolmen de la Cabana Arqueta" nonfiltered="3177" processed="3174" dbindex="73190">

El Dolmen de la Cabana Arqueta s un dolmen situat al terme municipal d'Espolla i s un dels dlmens d'Espolla, no massa lluny de la lnia divisria amb el terme de Sant Climent Sescebes i molt proper a la carretera que comunica els dos pobles. Situat en un pujol de 150 m t unes magnfiques vistes sobre la plana empordanesa. Construt entre el 2700 i el 2500 aC s un sepulcre de corredor amb l'obertura situada al sud-est, fa 2,50 m de llarg per 2 m d'alt. 

Conegut de ben antic, el 1110 servia com a fita delimitadora, el 1866 fou visitat per un estudis francs que ressegu molts dlmens empordanesos, amb tot, el nom de l'estudis ha restat en l'anonimat. El 1879 fou el mestre d'Espolla Antoni Balmanya i Ros qui el va donar a conixer publicant-ne una nota a la Revista de l'Associaci Catalana d'Excursions Cientfiques. Durant el segle XX ha estat estudiat i excavat diverses vegades, amb troballes importants, per part, entre altres, del GESEART i tamb fou objecte d'una restauraci a finals del segle XX per consolidar les parts ms malmeses.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="178699" title="Di de Siracusa" nonfiltered="3178" processed="3175" dbindex="73191">
Di de Siracusa (Dion,     , vers 408 aC-353 aC), fill d'Hippari o Hipparinos (un constant partidari de Dions el Vell el qual estava casat amb Aristmaca, filla d'Hippar), fou un poltic siracus, gendre de Dions el Vell. 

El tir el va enviar a diverses missions, com una ambaixada a Cartago. Es va casar amb Areta (Arete) filla de Dions i Aristmaca. 

Va amassar una gran fortuna fins al punt que a la mort de Dions va poder equipar 50 trirrems a crrec seu per ajudar a la guerra contra Cartago.

Amb Dions el Jove les relacions foren ms fredes. Di era un seguidor de la filosofia de Plat que havia visitat Siracus en temps de Dions el Vell, i el va convidar altre cop ms tard, i tot i que el filsof fou ben rebut pel tir, desprs, sota pressi del partit dirigit per Filistos, Di fou desterrat si be amb honors i conservant les seves riqueses. 

Segons Plutarc es va retirar a Atenes on va viure amb Plat i els seus deixebles i va visitar altres ciutats de Grcia. Plat va intentar que fos cridat a Siracusa i per aix va visitar la ciutat per tercera vegada per no ho va aconseguir. 

Dions el Jove finalment li va confiscar les seves riqueses i va fer casar a la seva dona Arete amb un altre home, el que va decidir a Di a intentar una revoluci sobretot perqu coneixia la impopularitat del tir. Es va ajuntar amb una colla d'exiliats siracusans a Grcia i va sortir de Zante amb dos vaixells mercants i menys de 1000 mercenaris.

L'absncia de Dions i de Filistos, que eren a Itlia, el va afavorir; va desembarcar a Heraclea Minoa en territori cartagins i se li van unir voluntaris d'arreu. Va avanar cap a Siracusa sense oposici i va entrar a la ciutat, on les forces que restaven lleials a Dions es van fer fortes a la ciutadella. Di i el seu germ Megacles foren nomenats generals en cap de Siracusa i van atacar la ciutadella. 

Dions i Filistos van provar de tornar; el primer va entrar a la ciutadella per no va aconseguir res i el segon fou derrotat i mort en un combat naval; Dions va haver d'abandonar l'illa i es va retirar a Itlia i va deixar a la ciutadella al seu fill Apollcrates amb una fora de mercenaris (356 aC). 

Mentre Herclides de Siracusa, que havia arribat des de Grcia amb un refor per Di d'una quants trirrems, fou nomenat comandant de la flota; Herclides no estava en bons termes amb Di, el qual a ms tenia problemes amb els seus mercenaris per la qesti dels pagaments. Di es va haver de retirar a Leontins; per els nous governants no van tenir xit i aviat Di fou cridat altra cop i fou nomenat strategos autocrator. 

Una mica desprs Apollcrates va haver de rendir la assetjada ciutadella pressionat per la fam.

El govern de Di sembla que va ser desptic. Plutarc l'acusa de voler instaurar una oligarquia amb ajut de Corint. Va fer matar al seu rival Herclides i va confiscar les propietats dels seus adversaris. Aix el va fer impopular i un dels seus propis amics, Callip de Siracusa, que l'havia acompanyat al sortir de Grcia, va organitzar una conspiraci en la que van entrar alguns membres de la gurdia personal de Di, naturals de Zante; Di fou assassinat a casa seva el 353 aC quan tenia 55 anys segons Corneli Nepos.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="178700" title="Di d'Alexandria" nonfiltered="3179" processed="3176" dbindex="73192">
Di d'Alexandria (Dion,     ) fou un filsof i acadmic grec. Fou enviat pels alexandrins com ambaixador a Roma per queixar-se de la conducta del rei Ptolemeu XII Auletes (80 aC-58 aC) per al arribar a Roma fou enverinat per agents secrets del rei. El principal sospits de l'assassinat fou Marc Celi.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="178701" title="Sociedade Nazonalista Pondal" nonfiltered="3180" processed="3177" dbindex="73193">
La Sociedade Nazonalista Pondal (SNP) va ser una associaci independentista gallega establerta a Buenos Aires (Argentina). En 1927 la Irmandade Nazonalista Galega de Buenos Aires es va convertir en l'associaci cultural Sociedade d'Art Pondal, que de seguida va adoptar el nou nom de Sociedade Nazonalista Pondal. El seu rgan d'expressi, A Fouce, es va publicar fins a juliol de 1936. La Sociedade Nazonalista Pondal va ser la nica de les primeres associacions importants que va advocar per la independncia de Galcia, i fins i tot va tractar de promoure un partit independentista a Galcia, sense molt xit. En 1938 es autodisolvi per a afavorir la unitat del galleguisme mentre Galcia romangus sota un rgim ditatorial, i la majoria dels seus membres es van integrar en el grup del Partit Galleguista de Buenos Aires. La SNP va contar en els seus anys d'existncia amb al voltant de 100 socis. 




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="178702" title="Di d'Halesa" nonfiltered="3181" processed="3178" dbindex="73194">
Di d'Halesa fou un noble sicili que, degut al favor de Quint Metel, va obtenir la ciutadania romana i va agafar el nom de Quint Metel Di. Era considerat un home molt honest. Ms tard els seus bens passar al seu fill i fou confiscada per Verres vers el 72 aC.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="178703" title="Ardenya" nonfiltered="3182" processed="3179" dbindex="73195">

L'Ardenya (o Cadiretes) s un masss de la Serralada litoral situat entre Sant Feliu de Guxols i Tossa de Mar. 
El cim ms important s el Puig de Cadiretes (518 m.).

La serralada es compon sobretot de granit i separa el mar del pla de la Selva.

Al 2004 es va aprovar la creaci d'un PEIN () de 7.740,15 hectrees que compren gran part de les 8.552 hectrees que ocupa el masss.

Aquest sector de litoral inspir a Ferran Agull per tal de batejar la Costa Brava.

 Situaci .
Es troba als termes municipals de:

Baix Empord:
 Sant Feliu de Guxols;
 Santa Cristina d'Aro;
Girons:
 Llagostera;
La Selva:
 Tossa de Mar;
 Lloret de Mar;
 Vidreres;
 Caldes de Malavella;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="178704" title="Di Crisstom" nonfiltered="3183" processed="3180" dbindex="73196">
Di Crisostom (Dion Chrysostomus) fou un orador grecorom.  Era fill de Pascrates. Va adoptar el cognom Coccei (Cocceianus) que sembla que venia de l'emperador Nerva (Cocceius Nerva) amb el que estava lligat per amistat. 

Va nixer a Prusa a Bitnia a la meitat del segle I en una famlia eqestre i probablement una filla seva fou la mare de Di Cassi. De jove va visitar Egipte i desprs va exercir funciona dirigents a la seva ciutat; es va dedicar a l'estudi de la filosofia. Domici que odiava als filsofs, va obtenir un senatusconsultum que expulsava a tots els filsofs de Roma i Di va haver de marxar en secret. 

Va visitar Trcia, Msia,  Esctia i els pas dels getes. Assassinat Domici el 96, Di va influir en l'exrcit de la frontera a favor del seu amic Nerva, i proclamat aquest, va tornar a Roma. 

Traj, successor de Nerva, tamb el va honorar amb la seva amistat. Va tornar a Prusa el 100, per rebut amb hostilitat va retornar a Roma. Fou amic d'Apolloni de Tiana i d'Eufrates de Tir. Va morir a Roma el 117.

Va escriure diversos discursos entre els quals                       o                ,  i                            . Suides esmenta una obra sobre els getes i l'atribueix a Di Cassi per segurament fou obra de Di Crisostom. Tamb va deixar diverses cartes.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="178705" title="Dolmen de la Font del Roure" nonfiltered="3184" processed="3181" dbindex="73197">

El Dolmen de la Font del Roure s un dolmen situat al terme municipal d'Espolla, a uns 4,5 km del nucli urb en el paratge conegut com els Comuns i a uns 500 m de la font que li dna el nom i s un dels dolmens que forma part dels Dlmens d'Espolla.

Es tracta d un sepulcre de corredor de cambra subcircular feta de lloses de granit, avant-cambra tamb de lloses de granit i corredor de paret seca datat vers el 3.500 - 3.200 a. C. Del tmul artificial de tendncia circular que el cobriria i del seu peristlit de blocs ajaguts en queden testimonis visibles. Es tracta d un sepulcre megaltic d inhumaci i en el seu interior s ha trobat molta cermica, una punta de slex i un gra de collaret verds.Ha sigut excavat arqueolgicament els anys 1920 i 1971 i l any 1995 una restauraci. 

L any 1988 va sser parcialment consolidat per Rafael Insa Arroyo, sota la direcci de J. Tarrs i J.Chinchilla i recentment s'ha tornat a consolidar a crrec de Carles Alonso i sota la direcci de GESEART.

Localitzaci.

Des de Espolla cal pendre un cam fins al venat dels Vilars,on arribarem desprs de 2km. en direcci nord.
Des del venat cal enfilar-se per la pista que voreja el puig Castellar pel costat oriental.Passats 1,5km.,s arriba a la font de la Verna.Des d aqu es conecta amb la pista que ve per la banda occidental del puig Castellar,i se segueix cap al nord-oest uns 2km. fins que veiem el megalit,en un repl a l esquerra de la pista. 






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="178707" title="Dereita Galeguista" nonfiltered="3185" processed="3182" dbindex="73198">
Dereita Galeguista va ser un partit galleguista de dretes actiu durant els ltims mesos de la Segona Repblica Espanyola. L'origen d'aquest partit de vida efmera va ser l'oposici dels sectors catlics del Partit Galleguista als possibles pactes amb l'esquerra. Al maig de 1935, un grup de militants del Partit Galeguista de Pontevedra encapalats per Xos Filgueira Valverde marxaren del partit com a protesta per la poltica de pactes amb l'esquerra, i van crear una nova organitzaci coneguda com a Dereita Galeguista. Al febrer de 1936, i davant la incorporaci formal del Partit Galeguista al Front Popular, Vicente Risco i set afiliats d'Orense van deixar el PG, i a Santiago de Compostella se'ls van unir Manuel Beiras i Mosquera Prez. En el seu manifest fundacional van declarar progressistes, demcrates, republicans, cooperativistes i de caire socialcristia. Desprs del comenament de la Guerra Civil Espanyola, Vicente Risco i alguns altres militants es van adherir al rgim franquista, abandonant les seves idees galleguistes.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="178708" title="Dlmens d'Espolla" nonfiltered="3186" processed="3183" dbindex="73199">


Els dlmens d'Espolla sn un conjunt de 11 monuments megaltics: 10 dlmens i 1 menhir situats al terme muncipal d'Espolla, a l'Alt Empord. La majoria han estat obejcte de diverses publicacions, entre les quals cal destacar el pster commemoratiu del redreament del menhir del Castell, duta a terme el 1988. Tots s'inclouen en el conjunt de monuments megaltics de l'Albera, zona de gran concentraci d'aquest tipus de construcci prehistrica.

A ms d'aquests monuments, sn abundants per tot el terme municipal les roques amb inscultures, creus i cassoletes. Sobretot sn presents a la zona ms occiental del terme, al voltant del venat dels Vilars. 

Llista dels dlmens d'Espolla.
 Dolmen de la Cabana Arqueta;
 Dolmen de la Gutina/Puig del Pal;
 Dolmen de la Font del Roure;
 Dolmen dels Cantons;
 Dolmen d'Arreganyats;
 Dolmen de les Morelles;
 Dolmen de Puig Balaguer;
 Dolmen de Mas Girarols I;
 Dolmen de Mas Girarols II;
 Dolmen del Barranc;
 Menhir del Castell;

Vegeu tamb.
Llista de monuments megaltics de l'Alt Empord;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="178709" title="gnat" nonfiltered="3187" processed="3184" dbindex="73200">



Els gnats (Agnatha, del grec a, "no" i gnthos, "mandbula") formen una superclasse parafiltica dins el flum dels cordats i els subflum dels vertebrats; sn un tipus de peixos sense mandbules, com indica el nom que deriva del grec. 

 Descripci .

A ms de l'absncia de mandbules, els gnats es caracteritzen per posseir notocordi, tant les larves com els adults. Els gnats no sn un grup natural sin parafiltic, ja que el qu els uneix no sn tant determinades caracterstiques comunes, sin l'absncia d'altres, en aquest cas de mandbules.

Es consideren els vertebrats ms primitius. El seu esquelet s cartilagins, per la qual cosa no desenvolupen veritables ossos, escates ni dents. Els ms primitius no tenen aleta dorsal ni anal, i noms els ms derivats tenen aletes parelles. En cap cas no tenen aletes pelvianes ni pectorals.

La majoria de les espcies d'gnats s'han extingit; actualment noms sobreviuen llamprees (Petromyzontidae) i mixinodeus (Myxinoidea). Es coneixen un centenar d'espcies actuals i sn els ltims representants actuals d'aquells primitius animals del Paleozoic, que van sorgir fa uns 510 milions d'anys, a comenaments del perode Ordovici, i que van ser molt abundants fins a la seva desaparici fa uns 370 milions d'anys, a finals del Devoni. 

Aquests animals continuen alimentant-se d'una forma molt primitiva, forma que no es dna en la resta de vertebrats; sn hematfags en el cas de les llamprees, i necrfags en el cas dels mixinodeus. Habiten en les aiges temperades d'ambds hemisferis, i en les aiges ms fredes del trpic.

 Sistemtica .

Durant dcades es van admetre dos grups:
 Ciclstoms, que inclou les llamprees i els mixinodeus.
 Ostracoderms, ja extints.

Avui, ambds sn considerats tamb parafiltics i se'ls ha dividit en 12 classes, de les quals 9 estan extingides:

Conodontaextinci;
Hyperoartia;
Myxinoidea;
Petromyzontiformes;
Anaspidaextinci;
Thelodontiextinci;
Pteraspidomorphiextinci;
Thelodontidaextinci;
Cephalaspidomorphiextinci;
Galeaspidaextinci;
Pituriaspidaextinci;
Osteostraciextinci;

 Enllaos externs .
Fauna europea: Agnatha;
SIIT: Agnatha;







































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="178713" title="FIFA 08" nonfiltered="3188" processed="3185" dbindex="73201">


FIFA 08 (tamb conegut com a FIFA Football 08 i/o FIFA Soccer 08) s el darrer videojoc de la saga popular de videojocs de futbol FIFA d'Electronic Arts. Desenvolupat per EA Canada, i ser publicat per Electronic Arts a tot el mn. Est previst per a ser llanat la tardor del 2007 per Xbox 360, PlayStation 2, PlayStation Portable, DS, ordinador, mbil, PlayStation 3, N-Gage i Wii. 

 Caracterstiques .
 Totes les consoles .
El videojoc t una nova caracterstica que permetr al jugador prendre el control d'un jugador de manera individual per a tot el partit en un mode anomenat "Be-A-Pro".

Wii.
La versi per la Wii contindr caracterstiques i jugabilitat niques. Hi haur minijocs per jugar amb la Mii. Es podr tenir mans al videojoc, una primera caracterstica amb el joc relacionat amb la Mii. El Nunchuk ser utilitzat per controlar el cos del jugador, amb l'estic analgic per fer moure el jugador a totes direccions; el bot Z s usat per fer l'impuls per crrer i xutar la pilota. La versi Wii compta amb un joc exclusiu anomenat "RonaldMiinho" jugat amb un mode creat i dissenyat exclusivament per la Wii en el qual s'anomena Footii Party amb Ronaldinho. Amb aquest mode, al Fifa 08 s'introdueix jocs nics - fins i tot el Table Football i Shoot Off   on el jugador pot jugar amb un personatge autocreat al Mii per desbloquejar en Ronaldinho i guanyar.

 Lligues disponibles .



Llegenda
nou - Per primera vegada inclosa a la saga FIFA


 Cobertes de videojocs .

Ronaldinho surt en la portada a totes les regions, acompanyat d'alguns jugadors depenent del pas.

 ustria: Andreas Ivanschitz, del Panathinaikos FC;
 Frana: Florent Malouda, del Chelsea & Franck Ribry drl Bayern Munich ;
 Alemanya: Miroslav Klose, del Bayern Munich ;
 Estat Espanyol: Sergio Ramos, del Real Madrid;
 Sussa: Tranquillo Barnetta, del Bayer Leverkusen;

Banda sonora.
Travis, "Closer";
Dover (grup musical), "Do Ya";
Sonic Youth, "Kool Thing";

Referncies.



 Enllaos externs .

  FIFPlay;
  Lloc web oficial del videojoc al web d'EA;































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="178720" title="Dionisiades de Tars" nonfiltered="3189" processed="3186" dbindex="73202">
Dionisiades de Tars (Dionysiades) fou un poeta trgic grec, que segons Estrab fou el millor dels poetes de la pliade trgica dels gramtics alexandrins.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="178722" title="Dionisicles" nonfiltered="3190" processed="3187" dbindex="73203">
Dionisicles (Dionysicles,            ) fou un escultor grec de Milet que va fer una esttua de Demcrates de Tenedos, que havia obtingut el triomf en lluita a les olimpades. L'esmenta Pausnies.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="178723" title="Dionisidor" nonfiltered="3191" processed="3188" dbindex="73204">
Dionisidor (Dionysidorus,             ) fou un escriptor grec-egipci d'Alexandria, de l'escola d'Aristarc de Samotrcia, que s esmentat a la Scholia veneciana sobre l'Ilada i probablement va escriure sobre els poemes homrics.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="178726" title="Siobhan Hunter" nonfiltered="3192" processed="3189" dbindex="73205">


Siobhan Hunter (n. 21 de gener del 1964, tamb coneguda com Sioban Hunter o Kim Wong) s una actriu de cinema pornogrfic originria de la Costa Est nordamericana, que fou descoberta pel productor Henri Pachard, quan vivia a Nova York i es dedicava als "strip shows" i "live sex shows".

 Filmografia .

Gnere: Porno. 



Gnere: Comdia. 
Twenty Something 2: The Art Lovers (1989) (V)

Debbie Duz Dishes III (1987) 

Little Shop of Whores (1987) (V)

Wimps (1986) (V) 

Gnere: Fantasia. 
Little Shop of Whores (1987) (V)

Gnere: Terror. 

Frankenhunter (1993)



Enllaos externs.
  Siobhan Hunter a IMDb;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="178729" title=".root" nonfiltered="3193" processed="3190" dbindex="73206">
vrsn-end-of-zone-marker-dummy-record.root s un nom de domini llistat a la DNS root zone com una marca de diagnstic, la presncia del qual demostra que la zona de l'arrel no est truncada en carregar-se a un root nameserver. Pot sser discutit el fet que representi un  domini de primer nivell com a .root, tot i que tcnicament aix no existeix.

D'acord amb l'arxiu de la zona de l'arrel  , l'nica entrada .root entry, l'entrada va ser subtituda el 2006 per vrsn-end-of-zone-marker-dummy-record, per ser reintroduda altre cop el 2006 en la seva forma original.

La seva existncia pot ser demostrada preguntant a una entrada TXT pel nom de domini. En sistemes amb l'eina de diagnstic dig installada, la pregunta podria ser formulada aix:

dig vrsn-end-of-zone-marker-dummy-record.root in any

o en sistemes Windows utilitzant la segent ordre:

nslookup -type=any vrsn-end-of-zone-marker-dummy-record.root

Aix retorna la paraula "plenus", que en llat significa "ple" o "complet". Aix pot ser una marc per representar el final del fitxer de zona.

Tamb es pot trobar un Domini de primer nivell .root a la zona d'arrel de l'Open Root Server Network anomenada ORSN-END-OF-ZONE-MARKER-DUMMY-RECORD.ROOT. Aquesta entrada retorna la paraula "europe" (Europa).














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="178730" title="Salvem el Cabanyal" nonfiltered="3194" processed="3191" dbindex="73207">


Salvem el Cabanyal (o Salvem el Cabanyal-Canyamelar), s una Plataforma que te com objectiu evitar la prolongaci de la Avinguda Blasco Ibez al barri del Cabanyal de la ciutat de Valncia, perqu sostenen que si aix passs implicaria la destrucci d'un Conjunt Histric, a part de l'empitjorament de la relaci de la ciutat amb el mar. Des del 1998 la plataforma dna suport a l'exposici venal Cabanyal Portes Obertes.

Orgens. 

La Plataforma es va crear per vens, comerciants, partits poltics en l'oposici i entitats culturals el 22 d'abril de 1998.

Objectius.

Aquesta Plataforma t com objectiu, ams ams d'evitar la prolongaci de la Av. Blasco Ibez, la creaci d'un pl de rehabilitaci Integral del Cabanyal-Canyamelar, que impliqui construcci de noves habitatges segons parmetres arquitectnics homogenis amb l'entorn, segons el que establix el Conveni Marco Desarrollo y ejecucin del planteamiento urbanstico del Conjunto Histrico de Valencia entre la Generalitat Valenciana i l'Ajuntament de Valncia.

Referncies.


Enllaos externs.
Pgina oficial de Salvem el Cabanyal;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="178731" title="Calaix" nonfiltered="3195" processed="3192" dbindex="73208">


Un calaix s un receptacle o espai mbil d'un moble (taula, armari, bufet, etc.), amb guies i contraguies, que estirant surt del moble on s contingut i pitjant hi entra. 

Serveix per desar-hi objectes i la seva primera aparici es remunta a l'Antiguitat. 

Aquest element ha donat lloc al nom calaixera.

Durant el Renaixement van aparixer uns escriptoris de molts calaixos, alguns d'ells ocults, anomenats secreters.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="178735" title="Campionat del Mn de raquetbol 2006" nonfiltered="3196" processed="3193" dbindex="73209">


La tretzena edici del Campionat del Mn de raquetbol es va disputar a Santo Domingo (Repblica Dominicana) entre el 3 i el 13 d'agost de 2006 amb la participaci de vint-i-dues seleccions masculines i divuit de femenines en la competici de seleccions; i de diversos jugadors que van disputar les competicions individuals i per parelles de les diverses categories. 







Competici masculina.





Classificaci final masculina.




Competici femenina.




Classificaci final femenina.




 Notes .
 Catalunya hi va participar com a membre provisional ;

Vegeu tamb.
Campionat del mn de seleccions nacionals de raquetbol;
Federaci Internacional de Raquetbol;

Enllaos externs.
Resultats de la competici de seleccions masculines Lloc web IRF;
Resultats de la competici de seleccions femenines Lloc web IRF;
Histric de classificacions finals Lloc web IRF;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="178737" title="The Godfather: The Game" nonfiltered="3197" processed="3194" dbindex="73210">


The Godfather: The Game, El Padr, s un videojoc llanat l'any 2006 basat en la pellcula del mateix nom del 1972. 

El videojoc destaca perqu molts dels actors del film van prestar les seves veus per al videojoc. Incloent a Marlon Brando com a Don Vito Corleone, James Caan com a Sonny Corleone, Robert Duvall com a Tom Hagen i Abe Vigoda com a Salvatore Tessio, sent l'absncia ms notable la de Al Pacino. A ms, Mark Winegardner, autor de la novella The Godfather Returns, va collaborar amb l'edici de la histria i creant el mn fictici del Padr. 

Electronic arts (EA) va anunciar al 2005 que els jugadors crearien els seus propis mafiosos, modificant les seves caracterstiques i constituci fsiques i vestuari usant un meticuls programa cridat MobFace. Tamb, el joc no s del tipus tradicional de missions, sin ms obert, en un enorme Nova York estil dels 50, i sense estil de joc linear (com els jocs de la franqucia Grand Theft Auto). EA tamb va crear el sistema de control Black Hand (M Negra) per a la manera de pressionar i extorquir als propietaris de negocis. Usant els controls analgics, el jugador t una ampla gamma de mtodes per a assolir els seus objectius, incloent copejar, colpejar, donar cops de cap, escanyar, etc. EA ha llanat versions separades per al Nintendo Wii titulat The Godfather: Blackhand Edition, per la Playstation 3 The Godfather: The Don's Edition que inclou el Corleone Expansion Pack.

El joc comparteix similituds amb la saga de Grand Theft Auto i .

 Argument .


El joc inicia quan el personatge principal (que per omissi es diu Aldo Trapani) testifica, sent un nen, l'assassinat del seu pare a m dels Barzinis, els rivals dels Corleone el 1936. Don Vito Corleone conforta al nen, dient-li que quan creixi podr venjar la mort del seu pare. Llavors, la histria s'avana fins a 1945 amb l'escena de les noces on la mare d'Aldo li demana a Don Corleone que cuidi del seu fill. Lucca Brasi s enviat per a reclutar a Aldo i ensenyar-li les maneres de la Mfia. Aviat, Aldo s introdut a l'acci, extorquint negocis, prenent el control de negocis clandestins (coneguts en el joc com rackets) i executant objectius. Eventualment, el seu rang puja i gana respecte, trobant-se amb Tom Hagen, Sonny Corleone, Pete Clemenza, Salvatore Tessio i diversos personatges ms a travs del temps.

Essencialment, hi ha dues histries: els esdeveniments principals de la pellcula (amb el personatge fent les contribucions principals) i la histria personal. A l'inici, Aldo fa tot des d'aconseguir la pistola per a Michael Corleone para matar a Sollozzo, fins a cuidar de Don Vito Corleone en l'hospital assassinant a diversos rivals durant el bateig. AL final, Aldo assassina a "Monk" Malone, enamora a Francis "Frankie" Malone i presa venjana de la seva mort, i assassina a Don Barzini en venjana per la mort del seu pare.

Encara acabades les missions de la histria principal, el joc continua fins a convertir a Aldo en el Don de Nova York en 1955.

 Jugabilitat .
El videojoc consisteix en completar les divuit missions de l'argument mentre que tamb es realitzen diverses missions secundries com fer-se amb les residncies, fbriques i negocis de les famlies rivals. Les missions de l'argument segueixen la lnia de la primera pellcula, comenant amb el reclutament del jugador amb en Luca Brasi desprs de la mort de Connie Corleone i acaba amb el bateig del fill de Michael Corleone mentre que el jugador pren un rol instrumental mentre lluita per matar els caps de les famlies rivals. De manera semblant, el jugador ha d'aguantar els atacs de les famlies rivals i s'incrementar o disminuir el nivell de vendetta a mesura que es vagi aconseguint fites com atacar els gngsters i aconseguir negocis.

El jugador pot augmentar els seus punts d'experincia, representats al videojoc com a "Respecte". Aquest nivell pot augmentar a mesura que s'acaben les missions principals o superant tamb les secundries a travs dels personatges repartits per tot el mapa. Quan el jugador augmenta el seu nivell de "Respecte" les seves habilitats augmentaran com la salut, la velocitat, la lluita i tamb la millora del tir.

Una gran part dels objectius del videojoc s fer-se amb negocis, molts d'ells illegals (situats darrere d'un negoci), residncies, fbriques i ports. Cada famlia t algun territori on es massifica tots els negocis en possessi, com a Little Italy, Brooklyn, Midtown, Hell's Kitchen i Nova Jersey. El jugador pot fer-se amb un negoci xerrant amb el propietari subornant-li amb diners i, si no ho accepta, el jugador ha de prendre mesures drstiques per subornar-lo, com donar-li cops, disparar enlaire o fer malb el local. Hi ha un nivell de respecte pels negocis, si n'hi ha molt, els propietaris acceptaran rpid el suborn..

L'objectiu principal, apart de superar-se tot l'argument del videojoc, s fer-se amb tots els negocis, locals, fbriques i els locals illegals per fer-se "Don de Nova York."

 Personatges .

Aldo Trapani - s el protagonista del joc, el seu nom s generalment intercanviat per noi.

Lucca Brasi - Temible sicari de la famlia Corleone i lleial amic del Don. L'antic Don volia que Lucca s'infiltrs en la "famlia" Tattaglia i aix fer d'espia. L'intent va ser un fracs, aix Sollozo i Bruno Tattaglia van assassinar en Lucca i el van manar a "dormir amb els peixos"

Paulie Gatto - Guardaespatlles del Don, qui desprs el traeix.

Monk Malone - Germ de Frankie i amic d'Aldo, acaba traint a la famlia. s assassinat per Aldo.

Salvatore Tessio - Capo de Don Corleone. Al final del joc volia vendre a Michael als Barzini, la qual cosa va resultar un fracs i va ser assassinat per l'Aldo.

Peter Clemenza - Capo del Don, partir per a formar la seva prpia famlia, assass de Don Straccie.

Santino Corleone - Fill major i brutal del Don i hereu de la famlia fins que s assassinat.

Michael Corleone - Segon fill del Don, hereu de la famlia i assass de Sollozzo.

Frankie Malone - La xicota de l'Aldo i germana de Monk, s assassinada per Bruno Tattaglia.

Vito Corleone - Don de la famlia.

Tom Hagen - Germ adoptiu dels Corleone, desprs s Consigliere de Don Vito Corleone.

Willie Cici - Sicari de Don Corleone, assass de Don Cuneo.

Rocco Lampone - Sicari de Don Corleone i amic d'Aldo.

Virgil Sollozzo - Amb el malnom de "El Turc". Important contrabandista de drogues (especialment la herona) dels Tattaglia).

Joe Galtosino - Policia corrupte de Little Italy.

Fredo Corleone - Segon fill de Vito Corleone. s el ms maldestre de la resta dels seus germans. T poc protagonisme en el joc, ja que solament apareix en la missi "El Don a mort" (en el qual tirotegen a Don Corleone i has de seguir l'ambulncia que el duu a l'hospital)


Nivells de personatge.

Mentre el jugador avana en el videojoc, s promogut a un nivell ms alt dintre de la famlia Corleone.

Extern (Outsider) - Treballa per una quota i no hi ha lleialtat cap a l'organitzaci. Ocasionalment, es pot escollir entre oferir els seus serveis a noms una famlia amb l'esperana de pujar de rang dintre d'aquesta. El subrank de Refor s'obt quan el jugador coneix a Tom Hagen en el caserna dels Corleone.

Associat - No sn membres formals de l'organitzaci, per se'ls confia ms que als Externs. Les persones de nacionalitat diferent a la italiana no van ms enll d'aquest rang. En el joc, el jugador obt aquest rang desprs d'algunes missions on coneix a Tom Hagen i Sonny Corleone.

Soldat - Sn membres de la famlia i noms poden ser d'ascendncia italiana. Quan existeix oportunitat, un Capo recomana a un associat en convertir-se en el nou membre, el Don s qui decideix. Generalment, el nou membre es queda en l'equip del Capo que ho va recomanar.

Capo - Contracci de caporegime. Encapala als grups de Soldats. Reporten directament al Do i actuen com a intermediaris entre aquest i els Soldats.

Segon o subcap (Underboss) - Generalment assignats pel don. Sn considerats els capitans que estan a crrec dels Capos i sn controlats directament pel don. Usualment s el segent a prendre el lloc del Do quan aquest ja no pugui seguir en el seu crrec. En el joc, aquest rang s aconseguit quan s'acaben totes les missions relacionades amb la histria.

Don - s el cap de la famlia. En el videojoc, aquest crrec s'assoleix bombardejant tots les casernes rivals, sent un Segon.

Don de Nova York - S'aconsegueix sent Don, tenint el control de tots els negocis (incloent clandestins) i amb un 91,5% de joc completat. En assolir aix, totes les famlies estan unificades sota la mateixa bandera, sense oposici.

 Famlies .

 Els Tattaglia - Dominen des de Brooklyn, sn propietaris de gaireb tots els negocis d'aquesta zona. Don Philip Tattaglia encapala a la famlia. Els Tattaglia sn seriosos rivals dels Corleone perqu s'han expandit cap a Little Italy. Bruno Tattaglia s el segent en convertir-se en el Don de la famlia. Aquest t una aliana amb Virgil "El Turc" Sollozzo. El Consigliere dels Tattaglia s Freddie Nobile, i els segons al comandament sn Bruno i Johnny Tattaglia.

 Els Cuneo - Dominen des de Hell's Kitchen. No sn molt rics, noms sn propietaris d'uns quants negocis. Don Ottilio Cuneo encapala la famlia. La seva Consigliere s Luciano Fabbri, i el segon al comandament s Marco Cuneo.

 Els Stracci - Segons el vdeo dels secrets de famlia, els Stracci sn "pura fotuda maldat". Don Victor Stracci encapala a la famlia. Dominen des de Nova Jersey. En el dia, la zona s tranquilla, amb cases boniques i parcs b cuidats, per en la nit, es torna molt perills. Els Straccis sn la famlia ms cruel i viciosa. La seva Consigliere s Jack Fontana i el seu segon s Salvatore Stracci. Si et fiques amb els seus negocis no la prendran tranquillament, de fet, colloquen barricades en certes zones per a fer emboscades.

 Els Barzini - Dominen des de Midtown, s la comunitat ms rica de Nova York. Aquesta encapalada per Don Emilio Barzini, qui mana amb m de ferro. Aquest va ser qui va ordenar l'assassinat del pare d'Aldo. El seu Consigliere s Domenica Mazza, i el seu segon s Emilio Barzini Jr.

 Els Corleone - La famlia a la qual pertany Aldo. Alguna vegada la ms poderosa, va ser creada per quatre immigrants italians a mitjan els 1920: Don Vito Corleone, Peter Clemenza, Salvatore Tessio i Genco Abbandando. Les seves operacions sn realitzades des de la Companyia Importadora d'Oli d'Oliva Genco i els seus mtodes d'extorsi van ser el model per dcades. La prosperitat dels Corleone radica en el seu enginy i naturalesa brutal, i Don Vito encara inspira respecte. No obstant aix, la famlia s'ha enfrontat a les operacions de famlies rivals i ara noms operen en una petita selecci de negocis, encara que pensen expandir-se a Las Vegas. Les seves operacions estan a Manhattan central, a Little Italy. En el joc apareixen molts membres de la famlia, incloent a Vito Corleone, Sonny Corleone, Tom Hagen, Michael Corleone, Fredo Corleone, Salvatore Tessio, Pete Clemenza, Paulie Gatto, Rocco Lampone, AL Neri, Willie Cicci, Jaggy Jovino, Jimmy DeNunzio, Lucca Brasi, i "Monk" Malone.

 Crtica .

Se sap que el director de la trilogia, Francis Ford Coppola, no va aprovar el llanament del videojoc. Coppola, va esmentar que sentia que noms estaven fent diners del seu treball..

A pesar que es van esforar per aconseguir les veus de la majoria dels actors, alguns senten que estan usats malament en el joc. Addicionalment, la veu de Marlon Brando noms s usada en unes quantes escenes en el joc, i les parts de la mort del Padr sn poc esmentades. Existeixen especulacions que aix va ser pel fet que els desenvolupadors van ser massa cautelosos amb la histria. Al final del joc, quan el jugador es converteix en Don, no hi ha explicaci de perqu Michael Corleone ja no ho s.

Tamb, hi ha una notable absncia de la majoria dels personatges femenins de la pellcula. Carlo Rizzo, Connie Corleone, Kay Adams i Sandra Corleone estan gaireb absents i Carmella Corleone (germana de Vito) apareix com l'estereotip d'una anciana sota el nom de "Mama Corleone". Encara que l'absncia d'aquests personatges s degut a problemes de drets d'autor.

En les versions originals (Xbox, PS2), no segueix l'estructura de "famlia" de la mfia. Desprs d'aconseguir la promoci a Don, la principal activitat del jugador segueix sent cometre assassinats i extorquir negocis. Sent que en la mfia, aquestes activitats no les desenvolupa alg que est en el cim de la jerarquia mafiosa. A ms, la resta dels personatges continuen dirigint-se al jugador en un to inferior (segueixen anomenant-lo noi i donen ordres com: "surt d'aqu") i diuen frases com "Recorda't de mi quan siguis el Don". L'nica manera d'evitar aquests problemes s acabar els assassinats per contracte, extorquir tots els negocis i explotar les caixes fortes, abans d'acabar les missions relacionades a la histria.

Altres crtiques que han rebut aquestes versions sn la poca quantitat d'armes i autombils inclosos (sn noms 10 armes i 8 vehicles). I la repetici en els models dels negocis i habitants de Nova York.

Els resultats del GameRankings sn:

Blackhand Edition (Wii) - 77%;
PS2 & Xbox - 77%;

Xbox 360 - 77.4%;

The Don's Edition (PS3) - 72%;

Mob Wars (PSP) - 62%;

Les crtiques del Metacritic donen un resultat del 75/100 de la versi de PS2, 72/100 de la versi de Windows i 78/100 de la versi d'Xbox.

 Diferncies en els esdeveniments i curiositats .



 La reuni de Lucca Brasi i Vito Corleone en les noces va ser lleugerament estesa perqu el Don li comunicar el reclutament de Trapani.

 Trapani s'uneix a Paulie Gatto i Monk Malone per "ensenyar una lli" a uns nois que havien lesionat a la filla del propietari de la funerria.

 Es van invertir els esdeveniments de l'intent d'assassinat de Vito Corleone i la decapitaci del cavall de Woltz.

 Trapani testifica l'assassinat de Lucca Brasi i presa venjana dels assassins.

 Trapani i Fredo Corleone condueixen en Vito a l'hospital (l'escena on plora Vito va ser remoguda del joc).

 Trapani s'uneix a Tom Hagen i Rocco Lampone per a decapitar el cavall de Woltz i dur-lo al seu llit.

 Trapani protegeix a Vito Corleone en l'hospital (essencialment substituint a Enzo).

 En comptes de qu Paulie sigui assassinat per Rocco Lampone en l'acte desprs que Clemenza sali a orinar, Paulie corre, forant a Trapani a perseguir-lo i matar-lo en una construcci abandonada. Rocco apareix desprs per a portar un acte on fugir.

 Trapani persegueix als assassins de Sonny Corleone.

 Trapani s el responsable de plantar la pistola i evacuar a Michael desprs d'assassinar a Sollozzo i al Capit McClusky.

 Trapani ajuda a assassinar a Tessio abans d'assassinar als capos lders, mentre que en la pellcula Tessio s assassinat desprs.

 Trapani assassina a Bruno Tattaglia per venjana personal. La qual cosa s un error temporal: Segons la pellcula, Bruno Tattaglia mor poc desprs de l'atac al Don i molt abans que es recupers.

 Per a l'assassinat dels capos capdavanters, Trapani ho fa per al b de la histria del joc, havent alguns canvis:

 Trapani assassina a Don Cuneo, en comptes de Willie Cicci.

Trapani assassina a Don Tattaglia. Tattaglia ja sabia que ho anaven a assassinar, i estava amb una prostituta en comptes d'estar en el llit amb ella.

Trapani t l'opci d'assassinar a Don Barzini, en comptes del Neri, per a poder venjar la mort del seu pare.

Aldo t l'opci d'assassinar a Don Victor Stracci en l'ascensor en el lloc de Clemenza;

 Desprs que els Dons sn assassinats, Trapani procedeix a destruir les casernes dels 4 famlies rivals, destruint totalment els seus negocis, desprs de la qual cosa es converteix en el Don dels Corleone. Tom Hagen s el qual flama a Trapani para "discutir el seu futur".

 Es va haver d'editar una mica del contingut sexual i violent del film per a poder obtenir la classificaci de "M" de la ESRB.



 Altres versions .
Versi per Xbox 360.
La versi per l'Xbox 360 va ser llanada el 19 de setembre del 2006. Aquest versi t noves caracterstiques que les versi anterior de PlayStation 2 i aqu n'esmentem algunes d'elles:

Els grfics han sigut millorats, aquesta vegada incloent ms   matisos, sobre el detall de la ciutat. Tamb, les llums i ombres en els edificis i els cotxes.
Hi ha una histria amb missions addicional que hi era en la pellcula per no en el videojoc de la versi de PS2.
El clima ha sigut millorat amb l'afegiment de pluja, boira etc. per donar ms realisme.
Hi ha una nova opci anomenada "Crew" que dna al jugador ajut de la famlia en el videojoc quan el jugador ho necessiti.
Abans no hi havia la possibilitat de lluitar en certes situacions diferents amb els policies (p.ex., les guerres entre mfies, assalts a famlies rivals, etc.);
Tamb hi ha la possibilitat de robar els diners de camions i escapar.
Versi per PSP.
Es va llanar una versi per la Sony PlayStation Portable, anomenada The Godfather: Mob Wars. A diferncia dels videojocs de consola, Mob Wars no t la caracterstica dels entorns lliures. En canvi, el videojoc es limita a fer una srie de missions relacionades amb l'argument al voltant d'Aldo Trapani. Tanmateix, Mob Wars inclou un mode d'estratgia per torns   amb el propsit de controlar tota la Ciutat de Nova York neutralitzant les famlies rivals, completant ordres i fent missions en temps real. A la versi porttil del videojoc tamb li
falta la secci sencera de conducci, el qual durant les missions, hi ha seqncies de conducci que sn substitudes per escenes cinemtiques (que no s el cas en les altres versions del videojoc).
Versi per a Wii.
La versi per la Wii, titulada The Godfather: Blackhand Edition, va ser desenvolupada amb la versi de la PS3 i es va llanar el 20 de mar del 2007. Millorat a la versi per Xbox 360, inclou nous controls dissenyats per a ser utilitzats amb la Wii Remote. Ara que pot funcionar amb l'indicador del Wii Remote, permet fer ms danys en llocs difcils de fer amb un altre comandament,  encara que l'opci puny a sobre no hi s.  El combat Melee es maneja utilitzant el Wii-mote i el Nunchuk,  com per exemple donar cops amb un bat de beisbol, o tirar un cctel Molotov. Tamb, un cop que el jugador ha pres el control d'un personatge no jugable (NPC),  fent una acci de perforaci amb el Wii-mote i Chuck  resultar que es podr fer nombrosos estils de cops de punys al videojoc, tamb s'hi es prem rpidament els controls far que el jugador caigui,  i portant el controlador fora de la pantalla ocasionar una bta de cap.

Versi per PS3.
La versi per la Sony PS3, anomenada The Godfather: The Don's Edition, s molt similar a la versi de la Wii (amb 4 homes d'ajudants i batalles en la ltima planta)   i millora a l'edici de l'Xbox 360, pels millors grfics que es mostren, una gran ciutat amb locals addicionals, control interactiu, i a ms, la possibilitat d'utilitzar el SIXAXIS com a sensor dels controls. Mentre que els moviments disponibles sn menys que els disponibles en versi Wii, els jugadors poden utilitzar SIXAXIS per empnyer gent i realitzar moviments d'execuci especials. Tanmateix, a diferncia de Wii, aquests moviments sn de poca durada i no dna gaire importncia.
A ms a ms, l'edici per PS3 t dos espais de la ciutat addicionals,  un vaixell de crrega i un pati de trens,  que serveix com centre de transport, utilitzant aquests escenaris, les noves missions,  donades per un sergent de policia corrupte.

 Referncies .


 Vegeu tamb .
El Padr, la pellcula;
The Godfather (MS-DOS);

 Enllaos externs .
  Electronic Arts - web oficial;
  Anlisis de El Padr (Xbox) - a Metacritic.com;
  Anlisi de GameSpot per l'XBox 360;
  Anlisi de IGN per l'XBox;
  El videojoc a MobyGames;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="178738" title="Juan de Palos" nonfiltered="3198" processed="3195" dbindex="73211">
Fra Juan de Palos, fou un francisc llec, natural de Palos de la Frontera, l'ltim evangelitzador incorporat a l'expedici encapalada per fra Martn de Valencia, el 1524, cap a Mxic, pocs anys desprs de la conquesta de l'imperi asteca per Hernn Corts. El palermo havia estat porter a la Casa Grande de Sevilla, on molt probablement havia professat. Els anomenats "Dotze Apstols de Mxic" pertanyien a l'ordre de Frares Menors de l'Observana, i van ser ells que van comenar l'evangelitzaci de la Nova Espanya.

Des de Sevilla es va traslladar amb els seus onze companys a Sanlcar de Barrameda, i el 25 de gener es van embarcar. El 3 de mar van arribar a Puerto Rico, des d'on van partir per a Santo Domingo el dia 13. A finals d'abril eren a Cuba, i als pocs dies van arribar a San Juan de Ula, primera terra mexicana, des d'on es van dirigir a peu fins a la ciutat de Mxic.

Fra Juan de Palos tenia bons dots per a la predicaci, la qual cosa va demostrar ensenyant l'Evangeli als indis en llenges mexicanes. Els Dotze es van dividir per predicar a quatre rees diferents: Texcoco, Tlaxcala, Huejotzingo i Mxic. Molt aviat els franciscans es van sentir atrets per la Florida, i hi va viatjar fra Juan de Palos en l'expedici capitanejada per Pnfilo de Narvez. No va ser gens fcil l'evangelitzaci en aquestes noves terres, a causa de la bellicositat dels seus habitants i la insalubritat de la zona.

Fra Juan de Palos va morir a la Florida el 21 de mar de 1527.

 Bibliografia .
ROPERO REGIDOR, Diego, Fray Juan Izquierdo: Obispo de Yucatn (1587 - 1602). Historia y Documentos. Excmo. Ayuntamiento de Palos de la Frontera, Huelva, 1989.

 Enllaos externs .
Ajuntament de Palos de la Frontera ;
Historiador de Palos de la Frontera: Julio Izquierdo Labrado ;
Forjadores de la nacin. Universitat Autnoma de Guadalajara. Mxic. ;
Aquest article incorpora material de pgines webs de , qui, mitjanant una , va permetre agregar contingut i imatges i publicar-los sota llicncia GFDL.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="178739" title="Mercantilisme" nonfiltered="3199" processed="3196" dbindex="73212">

El mercantilisme va ser una poltica econmica que es va desenvolupar a Europa durant el segle XVI, que va adquirir el seu vertader significat a la segona meitat del segle XVII, durant l' edat moderna, esdevenint la teoria predominant fins al XVIII). La poltica econmica coneguda amb el nom de mercantilisme va tenir una gran influncia en la consolidaci dels Estats moderns europeus.

En el mateix si del sistema feudal, comena a nixer un nou sistema econmic: el capitalisme vinculat al gran moviment i acumulaci de capital al voltant del comer colonial, que es consolidar definitivament amb la Revoluci Industrial. A Europa, en el camp poltic, el fraccionament caracterstic de l'Edat Medieval donar pas a l'aparici de poderosos Estats nacionals, regits per governs ms fortament centralitzats. Sn les monarquies autoritries i absolutes que, davant la necessitat de numerari per afrontar les seves creixents despeses (exrcit, burocrcia, diplomcia...) es veuen obligades a recrrer als emprstits que els banquers europeus posaven al seu abast.

La prctica econmica mercantilista es basava en dos principis fonamentals. El primer que era que la riquesa d'un Estat depenia de la quantitat de metalls preciosos de qu disposs. El segon formulava que per aconseguir-los calia promoure el comer exterior i mantenir, en tot moment, una balana de pagaments positiva. Amb aquestes premises, molts Estats europeus van adoptar una srie de mesures prctiques: incentivar la producci industrial (mitjanant privilegis fiscals, prioritat en l'aprovisionament de matries primeres, etc.), facilitats a l'exportaci i fre a la importaci mitjanant la manipulaci dels drets de duana. s a dir, el mercantilisme suggereix que el govern d'un Estat ha d'aplicar una poltica proteccionista sobre la seva economia, afavorint l'exportaci i desafavorint la importaci, sobretot a travs de la imposici d'aranzels. s, doncs, un sistema d'anlisi dels fluxos econmics molt simplificat on no es t present el paper que ocupa el sistema social. 

 El mercantilisme, un canvi radical .

La nova concepci econmica coneguda amb el nom del mercantilisme va marcar la fi de la preeminncia del cristianisme en la definici de la poltica econmica que, inspirada en Aristtil i en Plat, rebutjava l'acumulaci de riqueses i els prstecs amb inters que es vinculaven al pecat de usura. I s que abans del mercantilisme, els estudis econmics europeus ms importants haven estat les teories de la Escolstica medieval. L'objectiu d'aquests pensadors era trobar un sistema econmic que fos compatible amb les doctrines cristianes sobre la pietat i la justcia. Es centraven principalment en les qestions microeconmiques i en els intercanvis locals entre individus. El mercantilisme, per la seva banda, estava alineat amb les altres teories i idees que estaven reemplaant el punt de vista medieval. 

El canvi radical de l'Edat Moderna consisteix en el fet que les qestions econmiques deixen de pertnyer als telegs. L'Edat Moderna marca, doncs, un gir i inicia la progressiva autonomia de la disciplina econmica de la moral i de la religi. Aquesta ruptura la realitzaran  consellers dels governants i comerciants. Aquesta nova disciplina arribar a ser una veritable cincia econmica amb la fisiocrcia. Entre els molts autors mercantilistes, cal destacar a en Martn de Azpilicueta (1492-1586), en Toms de Mercado (1525-1575), en Jean Bodin (1530 1596), n'Antoine de Montchrtien (1576 1621), o en William Petty (1623 1687). 

En l'mbit governamental, el mercantilisme va dur els primers casos d'intervencionisme i va ser en aquest perode que s'establ gran part del sistema capitalista modern. Internacionalment, el mercantilisme va servir indirectament per impulsar moltes de les guerres europees i va fonamentar de l'imperialisme europeu, ats que les grans potncies d'Europa lluitaven pel control dels mercats disponibles arreu. 

A l'Edat Moderna van aparixer diferents escoles europees de pensament econmic mercantilista entre les que es pot distingir el bullionisme (o "mercantilisme espanyol"), que propugna l'acumulaci de metalls preciosos; el colbertisme (o "mercantilisme francs"), que per la seva banda s'inclina cap a la industrialitzaci; i el comercialisme (o "mercantilisme britnic"), que veu en el comer exterior la font de riquesa d'un pas. 
La confiana en el mercantilisme va comenar a decaure a les darreries del segle XVIII, quan les teories d'Adam Smith i d'altres economistes clssics van anar guanyant pes dins de l'Imperi Britnic, i en menor grau a la resta d'Europa. Adam Smith, va criticar amb duresa les prctiques mercantilistes en la seva obra Una investigaci sobre la naturalesa i causes de la riquesa de les nacions (ms coneguda com La riquesa de les nacions), on va qualificar el mercantilisme d'una "economia al servei del Prncep". 

L'excepci a les prctiques mercantilistes les trobem a Alemanya, on l'Escola Histrica d'Economia va ser la ms important durant el segle XIX i comenaments del XX) i als Estats Units d'Amrica que es van adherir al rgim econmic anomenat "sistema americ" (una forma de neo-mercantilisme) fonamentat en els autors Alexander Hamilton, Henry Clay, Abraham Lincoln i pel que ms tard serien les idees econmiques del Partit Republic, que al seu torn es van reflectir en les poltiques dels historicistes alemanys i economistes com Friedrich List. El New Deal americ, amb la crisi dels anys trenta del segle XX, canviar totalment el pensament econmic. 

Actualment la teoria mercantilista s rebutjada per la majoria dels economistes, si b alguns dels seus elements sn vistos, en ocasions, de forma positiva per altres com Ravi Batra, Pat Choate, Eammon Fingleton, o Michael Lind.;

 La doctrina econmica mercantilista . 

 El mercantilisme com a conjunt d'idees econmiques . 
 

Gaireb tots els economistes europeus entre l'any 1500 i l'any 1750 es consideren actualment mercantilistes. Tanmateix, a l'Edat Moderna, els autors no se sentiren partcips d'una sola ideologia econmica. Fins i tot el terme mercantilisme va ser forjat per en Victor Riquetti, Marqus de Mirabeau el 1763, i va ser popularitzat per l'Adam Smith el 1776. De fet, Adam Smith fou la primera persona a organitzar formalment moltes de les contribucions dels mercantilistes en el seu llibre La Riquesa de les Nacions.Jrg Niehans. A History of Economic Theory pg. 6. La paraula procedeix del mot llat mercari, que t el mateix sentit en catal: mercantil, s a dir, de dur a terme un negoci, i que prov de l'arrel merx que significa mercaderia. Va ser emprada, inicialment, noms pels crtics a aquesta teoria com Mirabeau i Smith, per aviat va ser adoptada pels historiadors. 

El mercantilisme no pot ser considerat com una teoria unificada de l'economia perqu, en realitat, no hi va haver escriptors mercantilistes que presentessin un esquema general del qu seria una economia ideal i van enfocar la seva atenci en una rea especfica de l'economia, a diferncia d'all que Adam Smith faria ms endavant per a l'economia clssica Harry Landreth and David C. Colander History of Economic Thought. pg. 44. Per tant, fou desprs del perode mercantilista que els estudiosos varen integrar les diverses idees en un cos ideolgic unificat, com per exemple Eli F. HeckscherEli F. Heckscher, Mercantilism, trad. anglesa 1935, vol. I, p. 19 qui veu en els escrits de l'poca alhora un sistema de poder poltic, un sistema de reglamentaci de l'activitat econmica, un sistema proteccionista i tamb un sistema monetari amb una teoria de la balana comercial. De totes maneres, alguns terics rebutgen completament la idea d'una teoria mercantilista, argumentant que dna "una falsa unitat a fets dispars" Robert B. Ekelund and Robert D. Tollison. Mercantilism as a Rent-Seeking Society. pg. 9. L'historiador del pensament econmic Mark Blaug fa notar que el mercantilisme va ser qualificat amb el pas del temps com "molest equipatge", "diversi d'historiografia", i "gegantesc globus teric"Mark Blaug, 4 edici, p. 11..

Fins a cert punt la doctrina mercantilista feia impossible que exists una teoria general econmica. Els mercantilistes veien el sistema econmic com una mena de joc de suma zero, on el guany d'una de les parts suposava la prdua d'una altra, o seguint la famosa mxima de Jean Bodin "no hi ha res que guanyi ning que un altre no perdi" (Els Sis llibres de la Repblica). Per tant, qualsevol sistema que beneficis a un grup, per definici, tamb feian mal a un altre o altres, i no existia la possibilitat que l'economia maximitzs la riquesa comuna, o el b com Landreth and Colander. pg. 48. Sembla que els escrits mercantilistes s'haguessin fet per a justificar a posteriori unes prctiques, ms que per avaluar el seu impacte i determinar la millor manera de dur-les a terme David S. Landes The Unbound Prometheus. pg. 31. 

El mercantilisme s, per tant, una doctrina o poltica econmica que sorgeix en un perode intervencionista i descriu un credo econmic que va prevaler en l'poca de naixena del capitalisme, abans de la Revoluci IndustrialEkelund i Hbert, Histria de la Teoria Econmica i del seu mtode, Pg 43, ed. MacGrawHill.

Les primeres teories mercantilistes desenvolupades a principis del Segle XVI van estar marcades pel bullionisme (de l'angls bullion: or en lingots). Segons Adam Smith: 

La doble funci que compleixen els Diners, com instrument de comer i com mesura de valor, ha produit de manera natural aquesta idea popular que els Diners fan la riquesa, o que la riquesa consisteix en l'abundncia d'or i plata [ ]. Es raona de la mateixa manera pel que fa a un pas. Un pas ric s aquell en el que hi ha una bona quantitat de diners, i el mitj ms senzill d'enriquir el seu pas s acumular l'or i la plata [ ]. A causa del creixent xit d'aquestes idees, les diferents nacions d'Europa s'han dedicat, encara que sense massa xit, a buscar i acumular or i plata de totes les maneres possibles. Espanya i Portugal, possedors de les principals mines que provexen a Europa d'aquests metalls, han prohibit la seva exportaci amenaant amb greus represlies, o l'han sotms a enormes taxes. Aquesta mateixa prohibici ha format part de la poltica de la majoria de les nacions d'Europa. Un la troba fins i tot on menys ho esperaria, en algunes antigues actes del parlament d'Esccia, que prohibeixen, sota fortes penes, transportar or i plata fora del regne. La mateixa poltica es va engegar a Frana i a AnglaterraLa riquesa de les Nacions, Llibre IV, captol I. 


Durant aquest perode, importants quantitats d'or i plata fluen des de les colnies espanyoles del Nou Mn cap Europa. Pels bullionistes, com Jean Bodin o Thomas Gresham, la riquesa i el poder de l'Estat es mesura per la quantitat d'or que posseix. Cada naci ha d'acrixer les seves reserves d'or prenent-les, si cal, de les altres nacions perqu la prosperitat d'un Estat es mesura per la riquesa acumulada pel govern, obviant la renda nacional. Aquest inters cap a les reserves d'or i de plata s'explica en part per la importncia d'aquestes primeres matries en temps de guerra ja que els exrcits, amb molts mercenaris, eren pagats amb or i, llevat dels pocs pasos europeus que controlaven les mines d'or i de plata, la principal manera d'obtenir aquests metalls preciosos era mitjanant el comer internacional. Si un Estat exportava ms del que importava, la seva "balana del comer" (el que correspon en els nostres dies a la balana comercial) era excedentria, s a dir, implicava una entrada neta de diners. En conseqncia, els mercantilistes van proposar-se la fita econmica d'obtenir un excedent comercial, alhora que es va prohibir estrictament l'exportaci d'or. Finalment, els bullionistes eren partidaris de taxes d'inters elevades per animar als inversos a esmerar el seu capital en el propi pas. 

Al Segle XVIII es va desenvolupar una versi ms elaborada de les idees mercantilistes. Per exemple, en Thomas Mun va situar com a principal objectiu el creixement de la riquesa nacional i, encara que seguia considerant que l'or era la riquesa principal, va admetre l'existncia d'altres fonts de riquesa, com ara les mercaderies.

"(...) no s la gran quantitat d'or i plata el que constitueix la veritable riquesa d'un Estat, ja que en el mn n'hi ha de molt grans que tenen abundncia d'or i de plata i que no es troben ms cmodes, ni sn ms felios [ ]. La veritable riquesa d'un Regne consisteix en l'abundncia de les mercaderies"Vauban, Projecte d'una dixma reial, 1707, pg. 77-78 

L'objectiu d'obtenir una balana comercial positiva va fer que els Estats s'interesessin per la importaci de mercaderies d'sia per revendre-les desprs en el mercat europeu. 

"I per deixar la cosa encara ms clara, quan diem [ ] que 100.000 lliures exportades en efectiu poden servir per importar l'equivalent aproximat de 500.000 lliures esterlines en mercaderies de les ndies Orientals, cal entendre que la part d'aquesta suma que pot anomenar-se amb propietat la nostra importaci, si s consumida al regne, t un valor d'unes 120.000 lliures esterlines anuals. De manera que la resta, s a dir 380.000 lliures, s mercaderia exportada a l'estranger sota la forma dels nostres teixits, el nostre plom, el nostre estany, o de qualsevol altre producte del nostre pas, amb gran augment del patrimoni del regne del tresor, pel que podem concloure que el comer de les ndies Orientals proveeix a aquesta finalitat."Thomas Mun, A Discourse of Trade from England unto the East-Indies, 1621 

Per tant la nova poltica econmica va rebutjar l'exportaci de primeres matries i, en canvi, va incentivar la seva transformaci en bns finals perqu constituen una important font de riquesa. En conseqncia, enlloc d'afavorir l'exportaci massiva de llana de Gran Bretanya, la nova generaci de mercantilistes va donar suport a la prohibici total d'exportar-les i va propugnar el desenvolupament d'indstries manufactureres domstiques. Com les indstries necesitaven capitals importants durant el Segle XVIII es van reduir les limitacions contra l'usura. William Petty va demostrar que la taxa d'inters era una compensaci per les molsties ocasionades al prestador que es queda sense liquiditat. Una conseqncia d'aquestes teories va ser l'aparici de les Navigation Acts a partir de l'any 1651, que van donar als vaixells anglesos l'exclusiva en les relacions entre Gran Bretanya i les seves colnies: Mitjaant Actes de Navegaci i guerres comercial, a finals de segle XVII, els anglesos van desplaar els holandesos del paper d'intermediaris en el comer  mundial.

Les conseqncies de les teories mercantilistes en poltica interior estaven molt ms fragmentades que els seus aspectes de poltica comercial. Mentre Adam Smith afirmava que el mercantilisme ape lava a controls econmics molt estrictes, els mercantilistes no es posaven d'acord ja que alguns propugnaven la creaci de monopolis i altres no. Finalment, uns altres criticaven el risc de corrupci i d'ineficcia d'aquests sistemes, i molts mercantilistes tamb reconeixien que la instauraci de quotes i de control de preus propiciava el mercat negre. 

En canvi, la major part dels mercantilistes van estar d'acord en l'opressi econmica dels treballadors i dels pagesos que havien de viure amb uns ingressos propers al llindar de supervivncia. Pensaven que uns ingressos ms grans, temps lliure, o una millor educaci afavoririen la mandra de la poblaci i perjudicarien l'economiaRobert B. Ekelund i Robert F. Hbert, A History of Economic Theory and Method p. 46.. Aquests pensadors van veure avantatges del fet de disposar de m d'obra abundant car les indstries i l'exrcit necessitaven de molta m d'obra, alhora, per a l'economia, representava salaris baixos que incitaven a treballar. Les lleis de pobres (Poor Laws) d'Anglaterra van perseguer els rodamons i van fer obligatori el treball. El ministre de Finances de Llus XIV, Jean-Baptiste Colbert, arrivar a fer treballar a nens de sis anys a les manufactures de l'Estat. 

La reflexi sobre la pobresa i el seu paper social a l'Edat Moderna va prendre importncia sobretot desprs de la Reforma protestant car Mart Luter i Calv tenien una concepci diferent de la predestinaci i el triomf personal. Aix, mentre que la concepci catlica tradicional sancionava l'oci i considerava el treball com un cstig div,  les societats on va triomfar el protestantisme es van adequar als nous valors burgesos.s molt coneguda la tesi de Max Weber: L'tica protestant i l'esperit del capitalisme, 1984, Edicions 62/Diputaci de Barcelona A co leci de Clssics del pensament modern, nmero 11. Traducci de Joan Estruch Els pobres, en la valoraci catlica tradicional, eren vistos com ms propers a Du, i les institucions caritatives no pretenenien eradicar la pobresa, sin pa liar-ne els seus efectes. Tanmateix Joan Llus Vives, a De subventione pauperum. Sive de humanis necessitatibus libri II (Els dos llibres de la subvenci als pobres o de la necessitat humana. Bruges, 1525), considerava necessari una reorganitzaci de la beneficncia que ajuds als veritables pobres i fes treballar als qui noms sn mandrosos. Seguint les seves idees es va organitzar l'actuaci contra la pobresa a la ciutat de Bruges. 

 L'poca mercantilista . 

El concepte de mercantilisme es va definir a partir dels grans descobriments geogrfics. Les noves rutes comercials martimes obertes pels portuguesos, entre el segle XV i l'any 1500 (data del descobriment de Brasil), van iniciar un corrent de metalls precisos des dels nous territoris vers Europa, en particular desprs de l'establiment dels virregnats de Nova Espanya i de Per, pels castellans que van considerar el mercantilisme sinnim de riquesa mitjanant l'acumulaci de metalls preciosos, principalment or i plata. 

L'economia europea va ser modelada no noms pels metalls preciosos: 

 els grans descobriments geogrfics, ;
 el Renaixement, ;
 la Reforma religiosa, ;
 l'aparici de l'Estat modern i ;
 el rgim colonial, que signific la primera globalitzaci o el "primer sistema-mn", segons l'expressi de Fernand Braudel. ;

ntimament connectat al sorgiment de l'Estat-naci modern i basat en l'existncia del binomi "metrpoli   colnies", el mercantilisme va assumir formes nacionals. Per ordre cronolgic, durant els segles XVI, XVII i XVIII, van aparixer a les cases dinstiques que van regnar als actuals Estats de Portugal, d'Espanya, d'Anglaterra, dels Holanda, de Frana, de Dinamarca i de Sucia. En aquest perode, el mercantilisme va evolucionar cap a una teoria i prctica econmica, fins al punt que es va parlar per primer cop de poltiques econmiques i de normes econmiques. Al mercantilisme se'l va comenar a conixer amb altres denominacions: sistema mercantil, sistema restrictiu, sistema comercial, Colbertisme a Frana i Cameralisme a Alemanya. 

Conseqncia de l'expansi militar europea i de l'incipient desenvolupament manufacturer, que va complementar la producci clssica de l'agricultura, el mercantilisme va incrementar notablement el comer internacional perqu els mercantilistes van ser els primers a identificar la seva importncia monetria i poltica.

El mercantilisme es va desenvolupar en una poca on l'economia europea estava en transici des del feudalisme cap al capitalisme. Les monarquies feudals comenaven a ser reemplaades per Estats moderns centralitzats i monarquies absolutes al continent europeu, mentre que Anglaterra i Holanda evolucionen vers la monarquia parlamentria. 

Els canvis tecnolgics en la navegaci i el creixement dels nuclis urbans tamb van contribuir decisivament al rpid increment del comer internacionalLandreth and Colander. pg. 43. 

Un altre canvi important va ser la introducci de la comptabilitat moderna i les tcniques de doble entrada. La nova comptabilitat permetia dur un seguiment exhaustiu del comer, contribuint a la fiscalitzaci de la balana comercialCharles Wilson. Mercantilism. pg. 10.

Tampoc es pot ignorar l'impacte que va suposar el descobriment d'Amrica. Els nous mercats i mines van impulsar el comer exterior fins a xifres inimaginables que van propiciar, de retruc, un gran increment dels preusJohn Kenneth Galbraith. "A Critical History." pg. 33-34  que no fou interpretat correctament. s significatiu que la relaci entre l'arribada de metalls preciosos americans i la inflaci europea del segle XVI (un fenomen a una escala fins aleshores desconeguda) no va ser plenament establert fins a les investigacions de Earl J. Hamilton en una data tan tardana com l'any 1934 (El tresor americ i la revoluci dels preus a Espanya, 1501-1650).

En aquesta poca es van adoptar tamb les teories de la Realpolitik impulsades per Nicolau Maquiavel i la primacia del inters nacional en les relacions internacionals. Aquesta concepci s'integrava dins de les teories filosfiques de Thomas Hobbes. 

Aquest punt de vista pessimista sobre la naturalesa humana tamb va encaixar amb la mentalitat del puritanisme i la seva concepci del mn, que va inspirar part de la legislaci mercantilista ms dura, com les Actes de Navegaci (Navigation Acts) introdudes pel govern d'Oliver CromwellLandreth and Colander. pg. 53.

 Les teories mercantilistes . 

El pensament mercantilista es pot sintetitzar a travs de les nou regles de Von HornickIdees citades per Ekelund i Hebert, op. Cit. Pg. 44 

Que cada polzada del sl d'un pas s'utilitzi per a l'agricultura, la mineria o les manufactures. ;
Que totes les primeres matries que es trobin a un pas s'utilitzin en les manufactures nacionals, perqu els bns manufacturats tenen un valor aafegit respecte a les primeres matries. ;
Que es fomenti una poblaci creixent i treballadora. ;
Que es prohibeixin totes les exportacions d'or i plata i que tots els diners estatals es mantinguin en circulaci. ;
Que s'obstaculitzin tot el que sigui possible totes les importacions de bns estrangers ;
Quan sigui indispensable obtenir determinades importacions es faci a canvi d'altres bns nacionals que no siguin ni or ni plata. ;
Que en la mesura que sigui possible les importacions es limitin a les matries primeres que puguin acabar-se al propi estat. ;
Que es busquin constantment les oportunitats per vendre, a canvi d'or i plata, l'excedent de manufactures als pasos estrangers. ;
Que no es permeti cap importaci si els bns que s'importen existeixen de manera suficient i adequada en el propi territori. ;

Tanmateix la poltica econmica interna que va defensar el mercantilisme estava encara ms fragmentada que la internacional. Mentre que Adam Smith representava un mercantilisme que donava suport al control estricte de l'economia, molts mercantilistes no s'hi identificaven. Als comenaments de l'edat moderna era freqent la imposici governamental de monopolis. Alguns mercantilistes hi donaven suport mentre altres veien la corrupci i ineficincia d'aquest sistema. 

S que hi havia acord en oprimir econmicament als treballadors i als grangers que havien de viure al lmit de la subsistncia. L'objectiu era maximitzar la producci, sense fixar-se en el consum intern. Pensaven que si aquests grups socials tenien ms diners, temps lliure o educaci generaria mandra vers el treball i malmetria l'economia del pas. 

Finalment, els estudiosos no es posen d'acord sobre els motius que van dur al mercantilisme a esdevenir la teoria econmica dominant durant dos segles i mig. Un grup, representat per Jacob Viner, argumenta que el mercantilisme va ser simplement un sistema molt directe i assenyat malgrat que es fonamentava en una srie de fa lcies lgiques que no podien ser rebatudes a l'poca per manca d'eines analtiques. Una altra escola, recolzada per economistes com Robert B. Ekelund, entn que el mercantilisme va ser el millor sistema possible car les poltiques mercantilistes van ser desenvolupades per comerciants i per governs que perseguien l'objectiu d'incrementar al mxim els seus beneficis. Per una banda, els empresaris es van enriquir sense massa esfor perqu es beneficiaven de l'existncia de monopolis, de prohibicions a les importacions i de la pobresa dels treballadors. Per altra banda, els governs van obtenir guanys del cobrament dels aranzels i dels pagaments dels mercaders. Si b les idees econmiques ms tardanes van ser desenvolupades sovint per acadmics i filsofs, gaireb tots els escriptors mercantilistes foren comerciants o persones amb crrecs al govern .

El mercantilisme com a procs econmic. 

Dins de la doctrina econmica mercantilista van emergir, de manera natural, tres qestions fonamentals:  

El monopoli de l'exportaci. ;
El problema del canvi. ;
El problema de la balana comercial. ;

A l'obra The Circle of Commerce (El cercle del comer, 1623), Edward Misselden va desenvolupar un concepte de balana comercial expressat en termes de dbit i crdit i periodicitat anual car va presentar el clcul de la balana comercial anglesa del dia de Nadal de l'any 1621 al del 1622.

La idea mercantilista de "balana de comer multilateral" correspon a l'actual noci de "balana de pagaments" i es compon de cinc comptes: 


 Poltiques mercantilistes . 

Les idees mercantilistes van ser la ideologia econmica dominant a tota Europa al principi de l'Edat Moderna. No obstant aix, com conjunt d'idees no sistematiques, la seva aplicaci concreta difer en cada pas. 

 La Casa de Borb a Frana . 
 

A Frana, el mercantilisme neix a principis del Segle XVI, poc temps desprs del reforament de la monarquia. El 1539, un reial decret prohibeix la importaci de mercaderies txtils de llana provinents d'Espanya i de Flandes. L'any segent s'imposen restriccions a l'exportaci d'or. Al llarg del segle es van multiplicar les mesures proteccionistes. 

Jean-Baptiste Colbert, ministre de finances durant 22 anys, va ser el principal impulsor de les idees mercantilistes, fins al punt que alguns autors parlen de colbertisme per designar el model mercantilista francs. Amb Colbert, el govern francs es va implicar en l'economia per acrixer les exportacions. Colbert va eliminar els obstacles al comer, va reduir les taxes duaneres interiors i va construir una important xarxa de carreteres i canals. Les poltiques desenvolupades per Colbert en conjunt van resultar eficaces i van permetre que la indstria i l'economia creixessin considerablement durant aquest perode. Tot plegat va convertir Frana en una de les grans potncies europees, si b no equiparable al poder comercial d'Anglaterra i d'Holanda.

Tamb s caracterstic del colbertisme la decidida poltica de creaci de Manufactures Reials per fabricar productes estratgics o de luxe (els Gobelins, per a tapissos i cristalls). Aquests bns van ser consumits, en primer lloc, per la prpia monarquia, i desprs, per emulaci, van ser consumits pels estaments benestants. 

 A Anglaterra . 

A Anglaterra, el mercantilisme arriba al seu apogeu durant el perode anomenat del Long Parliament (1640 1660). Les poltiques mercantilistes tamb s'aplicaren durant els perodes Tudor i Stuard, especialment amb Robert Walpole com principal partidari. El control del govern sobre l'economia domstica era menor que a la resta d'Europa, a causa de la tradici de la Common law i el progressiu poder del parlament.

Els monopolis controlats per l'estat s'havien ests, especialment abans de la primera revoluci anglesa, malgrat que sovint eren qestionats. Els autors mercantilistes anglesos estaven dividits sobre la qesti de la necessitat de control de l'economia interior. El mercantilisme angls va adoptar, sobretot, un control del comer internacional. Es va engegar un ampli ventall de mesures per afavorir l'exportaci i penalitzar la importaci. S'instauraren taxes duaneres sobre les importacions i subvencions a l'exportaci. Es prohib l'exportaci d'algunes primeres matries. Les Navigation Acts (Actes de Navegaci) van prohibir als comerciants estrangers fer comer interior a Anglaterra. Alhora Anglaterra va augmentar el nombre de colnies  on va instaurar normes per produir noms primeres matries i comerciar nicament amb la metrpoli. Aquesta poltica va conduir a progressives tensions amb els habitants d'aquestes colnies i fou una de les principals causes de la Guerra d'Independncia dels Estats Units. 

Tanmateix, aquestes prctiques poltiques contribuiren, en gran mesura, a que Anglaterra es converts en la major potncia comercial del mn, i una potncia econmica internacional. A l'interior, la transformaci de noves terres no conreades en terreny agrcola va tenir un efecte a llarg termini, fins al punt que es va projectar el drenatge de la regi dels fens ("pantans" de la plana de Bedford).

 La Casa d'Habsburg o d'ustria, a Espanya . 
 



La Casa d'Habsburg que havia succet els Reis Catlics des de l'arribada de Carles I d'Hasburg l'any 1517, va imitar la Casa de Borb en la creaci de manufactures. Aix va crear les Reials Fbriques de productes de luxe (Porcelana del Buen Retiro, Cristal de la Granja, Real Fbrica de Tapices), d'armes (Reales Fbricas de Artillera de Lirganes y La Cavada), i d'articles de gran consum que es monopolitzaven per l'estat com el tabac (la Real Fbrica de Tabacos de Sevilla i Fbrica de Tabacos de Madrid), l'aguardent i els jocs de cartes. 

Per el fet ms significatiu en l'ordre econmic va ser la revoluci dels preus, o inflaci, que va afectar a tota Europa des del segle XVI, i que tingu el seu origen en l'arribada a Espanya dels metalls preciosos de la flota d'ndies. La reflexi sobre les causes  de l'efecte inflacionista i les possibles solucions va produir el primer pensament econmic modern. 

A la inflaci econmica es va sumar les peticions d'ordre econmic de les Corts de Castella i de les de la Corona d'Arag. Castella, des de la Baixa Edat Mitjana, havia viscut un enfrontament entre els interessos vinculats a l'exportaci de la llana (l'aristocrtica de la Mesta, l'alta burgesia de mercaders de Burgos i les fires i ports connectats amb Flandes) i els vinculats a la producci interna de draps (la baixa burgesia i el patriciat urb de les ciutats de la Meseta, com Segvia i Toledo). L'enfrontament va derivar en les guerres civils dels Trastmara, i en la Guerra de les Comunitats. 

Aquest model simplificat no amaga la confluncia d'altres interessos personals, dinstics, institucionals i estamentals. Entre els darrers van destacar el religiosos, minories com els jueus i els conversos i l'estament ms gran numricament, la pagesia La mateixa construcci de la monarquia autoritria t molt a veure amb la seva habilitat per a arbitrar aquests conflictes scio-econmics i la seva dimensi poltica .

L'organitzaci del monopoli del comer americ, per mitj de la Casa de Contractaci de Sevilla, conjugat amb els prstecs avanats pels banquers de la famlia Fugger o dels genovesos, i els mecanismes del deute pblic van mostrar la dficil comprensi dels fenmens econmics i com actuar-hi polticament. Per a la Casa d'ustria era imprescindible el bon funcionament del complex aparell militar, burocrtic i financer, per els impostos (uns del rei, altres del regne, altres dels municipis), les mltiples exempcions, i els drets dels monarques formaven un entramat catic que dificultava una poltica eficient. 

Als economistes hispnics dels segles XVI i XVII se ls va donar el nom d arbitristes, per ser l arbitri el nom de la mesura que el monarca podia prendre en 
benefici del regne, i que els economistes so licitaven. Ho van ser Toms de Mercado, Sancho de Moncada i Martn de Azpilicueta,  telegs vinculats a l anomenada Escola de Salamanca; Luis Ortiz,  contador  de Hisenda, Martn Gonzlez de Cellorigo, advocat de la  Chancillera  de Valladolid, Pedro Fernndez de Navarrete, militar i governador de Guipscoa, Luis Valle de la Cerda, que va proposar l any 1600 la creaci dels Monts de Pietat amb el suport de les Corts.

Tanmateix, en un context de crisi poltica i econmica de la Monarquia Hispnica, van ser ridiculitzats per proposar mesures extravagants. Per exemple, Quevedo en diverses ocasions els va descriure com a causants de tota classe de desgrcies; com el cas d un benintencionat arbitristes que, engrescat escrivint les seves teories, no se n adona que es treu ell mateix un ull amb la ploma. Quevedo va caracteritzar magistralment la percepci de fracs econmic, como part de la ms general decadncia espanyola en el seu clebre poema:
Nace en las Indias honrado,
donde el mundo le acompaa.
Viene a morir en Espaa
y es en Gnova enterrado...
Poderoso caballero es Don Dinero!

Posteriorment, el seu paper va ser subvalorat pels primers estudis de l historiografia econmica espanyola, com va ser el cas de Manuel Colmeiro. 

En el segle XVIII, l herncia de l arbitrisme es va traslladar al projecte i lustrat. Per les mesures, molt ambicioses, no van ser aplicades: va ser el cas del projecte del cadastre de l Ensenada  en el regnat de Ferran VI ,  el del decret de l abolici de la taxa de gra i lliure comer de gra de 1765 en el regnat de Carles III ... A la fi del segle XVIII,  amb l Antic Rgim en crisi, Campomanes i Jovellanos propugnen idees de poltica econmica ms properes a la fisiocrcia i al liberalisme econmic, per tampoc van aconseguir un desenvolupament efica (va ser el cas del projecte de llei agrria i de la liberalitzaci del comer amb Amrica). Per tant, durant la crisi econmica del segle XVII es van endegar diferents poltiques econmiques sense gaire coherncia, fins i tot es van realitzar alteracions monetries i fiscals que van contribuir encara ms a enfosar l'economia castellana. 

El darrer rei de la Casa d'ustria, Carles II (1665-1700) era un disminut mental incapacitat per al govern. El desgavell poltic i econmic fou enorme i el pas va caure, progressivament, sota la influncia de la Casa de Borb que regnava a Frana i que l'any 1701 es va establir a Espanya i va provocar la Guerra de Successi que finalitz amb l'ocupaci borbnica de Barcelona el fams 11 de setembre de 1714. Acabada la guerra, la nova Casa regnant va adoptar una srie de mesures mercantilistes d'inspiraci colbertista.

 Altres Estats europeus.
Altres Estats europeus tamb van adoptar tesis mercantilistes. Els Pasos Baixos, convertits en el centre financer d Europa mercs a la seva desenvolupada activitat comercial, no van restringir el comer i noms van adoptar algunes poltiques mercantilistes. A l Europa Central i a Escandinava es va desenvolupar desprs de la Guerra dels Trenta Anys (1618 1648). Al Sacre Imperi Romagermnic es van interessar per aquestes idees, per l extensi i la relativa descentralitzaci de l Imperi van fer difcil l adopci de mesures mercantilistes. A Prssia, el mercantilisme es va desenvolupar sota el regnat de Frederic el Gran. Rssia sota el regnat de  Pere el Gran va voler endegar-lo sense massa xit degut a l absncia d un grup significatiu de comerciants i industrials.

Les idees mercantilistes van alimentar perodes de conflicte bllic durant els segles XVII i XVIII ja que la concepci dominant va ser que l estoc de riquesa s fix i, en conseqncia, la nica forma d incrementar la riquesa d un Estat s fer-ho en detriment d un altre. Aquest nacionalisme econmic va ocasionar les guerres anglo-holandesa, la franco-holandesa i la franco-anglesa. Tamb la concepci mercantilista va contribuir al desenvolupament de l imperialisme per qu els Estats que podien tractaven d apoderar-se de territoris on aconseguir primeres matries a expenses de l economia interior. Aquest comer desigual va crear monopolis, les primeres van ser les companyies holandeses de la VOC (1602) i la WIC (1621). Altres de posteriors van ser la  Companyia Britnica de les Indies Orientals , la Companyia de la Badia d Hudson, o la Companyia francesa de las Indies Orientals.


Crtiques.

Molts estudiosos abans que Adam Smith, com Dudley North, John Locke o David Hume, van atacar els fonaments del mercantilisme per qu eren incapaos de concebre les nocions d avantatge competitiu i els beneficis del comer. Per exemple, Portugal era un productor molt ms eficient de vi que Anglaterra, mentre que Anglaterra era, relativament, ms econmic la producci txtil. En conseqncia, si Portugal s especialitzava en vi i Anglaterra en txtil, ambds Estats sortirien beneficiats si comerciaven. Aix doncs la imposici de restriccions a la importaci entre ambds Estats acaben convertint-se en ms pobres. En les teories econmiques modernes, el comer no s entn com una suma zero entre competidors car ambdues parts poden obtenir beneficis; es tracta d un joc de suma positiva. 
 
David Hume va apuntar la impossibilitat d aconseguir el gran objectiu mercantilista de tenir una balana comercial positiva constant: a mesura que els metalls preciosos de les colnies entraven a les metrpolis, l oferta s incrementava i el valor d aquest bns comenava a reduir-se respecte altres bns de consum. A la inversa, l exportaci de metalls preciosos feia incrementar el seu valor en el lloc d origen fins al punt que no compensaria l exportaci de bns (que, recordem, han incrementat el valor en el punt d origen) a un lloc on el preu del b ha disminut. Per tant, la balana comercial acabaria revertint-se tota sola. Aix, doncs, els mercantilistes no van entendre aquest axioma i, durant molt de temps, van argumentar que un increment de la quantitat de diner simplement significava que tot el mn era ms ric.

La crtica al mercantilisme tamb es va estendre a la importncia que va donar als metalls preciosos. Adam Smith va apuntar que els metalls preciosos eren exactament iguals a qualsevol altre b de consum i que no hi havia cap ra per donar-li un tractament especial: l or s un metall valus simplement perqu s escs.

La primera escola que va rebutjar el mercantilisme va ser la Fisiocrcia, a Frana. Per la substituci de les teories mercantilistes no es va produir fins que Adam Smith va publicar la seva obra Una investigaci sobre la naturalesa i causes de la riquesa de les nacions l any 1776. Aquest llibre va mostrar la concepci del que avui anomenen economia clssica. Smith va dedicar una part considerable del llibre a rebatre els arguments mercantilistes, si b a voltes sn versions simplistes o exagerades dels seus pensaments.

Els acadmics estan dividits a l hora d establir una causa final per al mercantilisme. Els qui creuen que la teoria era simplement un error dedueixen que va ser reemplaada irreversiblement a partir del moment que les idees d Smith van ser exposades en pblic.  Mentre els qui opinen  que el mercantilisme va ser una recerca d enriquiment per a una part de la societat entenen que noms va acabar quan es van produir canvis poltics. Per exemple, en el Regne Unit, el mercantilisme va anar desapareixent a partir del moment en qu el Parlament va acaparar el poder que tenia el monarca per establir monopolis.

En el Regne Unit, les regulacions mercantilistes poc a poc van ser eliminades al llarg del segle XVIII, i durant el segle XIX el govern va adoptar de forma oberta el lliure comer i les teories econmiques d Adam Smith. Al continent europeu el procs va ser diferent: a Frana es van mantenir les prerrogatives econmiques de la monarquia absoluta fins a la Revoluci Francesa, moment en el qual va finalitzar el mercantilisme. Als territoris de l actual Alemanya el mercantilisme va continuar viu fins a principis del segle XX.

Legat.
La teoria mercantilista.


En el mn anglosax  les crtiques d Adam Smith al mercantilisme van ser acceptades a l Imperi Britnic, per van ser rebutjades als Estats Units per figures importants com Alexander Hamilton, Friedrich List, Henry Clay, Henry C. Carey i Abraham Lincoln.  Per, en el segle XX, la majoria d economistes d ambds costats de l oce Atlntic van arribar a acceptar que en algunes rees les teories mercantilistes eren correctes. El suport ms important al mercantilisme va acudir de l economista John Maynard Keynes.

Adam Smith va rebutjar l mfasi que els mercantilistes havien donat a la quantitat de diner argumentant que els bns, la poblaci i les institucions eren les causes reals de la prosperitat. Keynes, en canvi, va argumentar que la quantitat de diner en circulaci, la balana comercial i els tipus d inters tenien una gran importncia. Punt de vista que, desprs, va ser la base del monetarisme, malgrat que actualment els seus defensors rebutgen molts dels postulats de la teoria econmica keynesiana. Keynes tamb va esmentar que l enfoc dels metalls preciosos va ser raonable en la seva poca, a inicis de l edat moderna: en una poca on no existia el paper moneda, un increment dels metalls preciosos i de les reserves de l Estat era la nica forma d incrementar la quantitat de diner en circulaci.

Adam Smith, per una altra banda, va rebutjar l mfasi del mercantilisme vers la  producci, argumentant que la nica forma de fer crixer l economia era a travs del consum (que, a la vegada, impulsa la producci de bns). Tanmateix, Keynes va defensar que la producci era tan important com el consum. 

Keynes i altres economistes de la seva poca tamb van reprendre la importncia que tenia la balana de pagaments. I com des dels anys 30 del segle passat tots els Estats han controlat les entrades i sortides de capital, la majoria dels economistes estan d acord en qu una balana de pagaments positiva s millor que una de negativa per a l economia estatal. Keynes tamb va reprendre la idea de qu l intervencionisme del govern s una necessitat econmica.

Malgrat tot, si b les teories econmiques de Keynes van tenir un gran impacte, no van aconseguir rehabilitar el mot  mercantilisme , que actualment segueix tenint  connotacions negatives i s empra per atacar mesures de poltica proteccionistes. . Per una altra banda, les similituds entre el keynesianisme i les idees dels seus successors amb el mercantilisme, a vegades, han fet que els seus detractors les categoritzessin com neomercantilisme. I alguns sistemes econmics moderns copien algunes de les receptes mercantilistes com, per exemple, a Jap on a vegades tamb es qualificat de neomercantilista.

Un darrer aspecte de debat entre Adam Smith i els mercantilistes va ser al voltant del mtode cientfic. Els mercantilistes van ser, generalment, mercaders o funcionaris del govern que tenien una gran quantitat de dades de fonts primries sobre el comer i les empraven en les seves investigacions i escrits. William Petty, un mercantilista important, s sovint considerat el primer economista en fer un anlisis econmic empric . Adam Smith va rebutjar aquest mtode de raonament inductiu: pensava que el correcte era el raonament deductiu. Actualment s accepta que ambds mtodes poden ser correctes.

La prctica mercantilista.

Les poltiques mercantilistes proteccionistes van tenir un impacte positiu en l Estat que les posava en marxa. A Anglaterra, el mateix Adam Smith, sense importar-li la contradicci en qu incorria al patrocinar el lliure comer per als dems i no per a si mateix, va elogiar les Actes de Navegaci angleses  per haver expandit la flota mercant anglesa i haver convertit el Regne Unit en una potncia naval i econmica.  I s que alguns economistes, com Friedrich List, van argumentar que el proteccionisme s bo per a indstries en desenvolupament.

L adopci de la poltica de lliure mercat per part d Anglaterra estava molt avanada vers l any 1860 quan ja havia eliminat els darrers vestigis del mercantilisme. A Anglaterra es van retirar les regulacions industrials, els monopolis i els aranzels quan va tenir una indstria i una flota mercant sense competncia. Just en aquell moment, quan n era la gran beneficiada, Anglaterra es va convertir en la gran defensora i propagandista de la poltica de lliure comer. Desprs de la  Primera Guerra Mundial, amb la segona revoluci industrial en marxa i amb competidors seriosos, va deixar de ser-ho.  

En conseqncia, la prctica poltica i la teoria econmica no van seguir els mateixos camins: si el pensament econmic del segle XIX va estar dominat per l escola d economia clssica i per la d economia neoclssica, ms aviat favorables al lliure comer, la prctica poltica va estar influenciada durant molt de temps per concepcions mercantilistes. Com explica l historiador Paul Bairoch, entre el 1815 i el 1913, el mn occidental s "un oce de proteccionisme rodejat d alguns illots liberals". 

El neomercantilisme.


Desprs del final de la Segona Guerra Mundial, s assisteix a una liberalitzaci contnua del comer mundial sota l impuls de les grans institucions lliurecanvistes com l  Organitzaci Mundial del Comer (OMC), el Banc Mundial o el Fons Monetari Internacional (FMI). Tanmateix alguns economistes com Paul Krugman  opinen que aquestes institucions estan guiades per un "mercantilisme illustrat", que no intenta afavorir els principis del lliurecanvisme, sin afavorir les concessions comercials mtuament avantatjoses. . Aquest un "mercantilisme illustrat", per exemple, es van posar de manifest en les negociacions entre pasos pobres i rics a l OMC de la cimera de Cancn l any 2003. Daniel Cohen va argumentar que si les negociacions anteriors havien tingut xit havia estat grcies als compromisos i a les concessions recproques i equitatives on, per exemple, els Estats rics acceptaven liberalitzar el sector txtil a canvi d avantatges en matria de serveis financers concedits pels pasos en vies de desenvolupament. Desprs de la cimera de Cancn de l any 2003, les negociacions entre pasos rics i pobres es focalitzen en el comer agrcola i una estratgia de "joc de suma zero": "els nostres agricultors o els vostres", como si els guanys d uns signifiquessin prdues per als altres.

Altres economistes radicals afirmen que aquestes organitzacions, amb l excusa del lliurecanvisme, imposen la forma de comer internacional que desitgen les grans potncies econmiques que les controlen. 

El terme neomercantilisme serveix per designar, gaireb sempre de forma pejorativa, les poltiques contempornies que recorden les dels mercantilistes del segle XVIII. Consisteixen, bsicament, en mesures proteccionistes o en poltiques comercials agressives en les que l Estat s implica per fomentar la competitivitat de las empreses nacionals. En el context de la mundialitzaci, el neomercantilisme es fonamenta en el concepte de "competncia mundial", que ve a ser una  guerra econmica  entre Estats. La protecci a les empreses nacionals i el suport a la seva competitivitat en els mercats mundials s profitosa per a l economia nacional. D aquesta manera algunes grans potncies sn acusades de neomercantilistes quan donen suport a la seva agricultura o a la seva indstria nacional per mitj de subvencions i d encrrecs estatals, a la vegada que imposen restriccions, taxes i normes a la importaci per protegir el mercat interior. Per exemple, per protegir l economia interna, el Tribunal de Justcia de las Comunitats Europees, el 13 de mar de 1968, va sancionar, en matria de poltica agrria comuna, un dret de duana sobre els productes procedents de tercers Estats. Actualment segueix existint una tarifa exterior comuna que provoca discussions entre els pasos membres de la Uni Europea y la Organitzaci Mundial de Comer. I pel que fa a poltiques comercials agressives, el concepte de "guerra comercial" alimenta campanyes poltiques de les grans potncies econmiques que serveixen de contraps per als efectes presumptament negatius de la globalitzaci econmica sobre la justcia social. 

En canvi els economistes lliurecanvistes opinen que aquestes mesures afavoreixen els interessos particulars d algunes indstries i perjudiquen l inters general.

 Referncies .

 Notes .





 Bibliografia .
Fonts.

Robert B. Ekelund y Robert D. Tollison. Mercantilism as a Rent-Seeking Society: Economic Regulation in Historical Perspective. College Station: Texas A&M University Press, 1981. ;
Robert B. Ekelund  y Robert F. Hbert. A History of Economic Theory and Method. New York: McGraw-Hill, 1997.  Existeix traducci al castell titolada Historia de la Teora Econmica y de su mtodo.
Franois Etner, Mercantilisme, Encyclopdie thmatique Universalis, 2005 ;
Eli F. Heckscher Mercantilism. traducci de'n Mendel Shapiro. London: Allen & Unwin. 1935. ;
John Maynard Keynes. "Notes on Mercantilism, the Usury Laws, Stamped Money and the Theories of Under-Consumption." General Theory of Employment, Interest and Money. ;
Harry Landreth y David C. Colander. History of Economic Thought. Boston: Houghton Mifflin, 2002. ;
Niehans, Jrg. A History of Economic Theory: Classic Contributions, 1720-1980. Baltimore: Johns Hopkins University Press, 1990. ;
Jean-Pierre Potier, Histoire de la pense conomique  ;
Gianni Vaggi y Peter Groenewegen. A Concise History of Economic Thought: From Mercantilism to Monetarism. New York: Palgrave Macmillan, 2003. ;
Charles Wilson. Mercantilism. London: Historical Association, 1966 ;


Altres lectures.

Rothbard, Murray N. Economic Thought Before Adam Smith. An Austrian Perspective on the History of Economic Thought. Volume I  ;
Rothbard, Murray N. Classical Economics. An Austrian Perspective on the History of Economic Thought. Volume II;


 Vegeu tamb .
 Capitalisme;
 Proteccionisme;
 Histria econmica;
 Economia clssica;

 Enllaos externs.
Thomas Mun's Englands Treasure by Forraign Trade;
Book IV of The Wealth of Nations, Adam Smith's attack on the Mercantile System;
  El mercantilismo y la Polica de Estado;














































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="178740" title="Marro" nonfiltered="3200" processed="3197" dbindex="73213">

Lxic general: Residu d'algunes substncies que es bullen per obtenir-ne una infusi; vegeu .
Jocs: Nom donat a diversos jocs d'alineaci i de captura; vegeu:
 Marro de tres, un joc similar al tres en ratlla.
 Marro de sis.
 Marro de nou.
 Marro de dotze, ms conegut per alquerc.
 Marro de punta, ms conegut per dames.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="178741" title="Dions d'Alexandria" nonfiltered="3201" processed="3198" dbindex="73214">


Onomstica:
Dions d'Alexandria (bisbe) o Dionisi d'Alexandria, bisbe d'Alexandria;
Dions d'Alexandria (escriptor) o Dionisi d'Alexandria, escriptor grec;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="178742" title="Dions de Calcis" nonfiltered="3202" processed="3199" dbindex="73215">


Onomstica:

Dions de Calcis (historiador) o Dionisi de Calcis, historiador grec  ;
Dions de Calcis (poeta) o Chalcus o Dionisi de Calcis o Chalcus, orador i poeta grec;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="178743" title="Dions de Colof" nonfiltered="3203" processed="3200" dbindex="73216">


Onomstica:

Dions de Colof (escriptor) o Dionisi de Colof, escriptor grec;
Dions de Colof (pintor) o Dionisi de Colof, pintor grec;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="178744" title="Dions de Corint" nonfiltered="3204" processed="3201" dbindex="73217">


Onomstica:

Dions de Corint (poeta) o Dionisi de Corint, poeta pic grec ;
Dions de Corint (bisbe) o Dionisi de Corint, bisbe de Corint;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="178745" title="Dions d'Heraclea" nonfiltered="3205" processed="3202" dbindex="73218">


Onomstica:

Dions d'Heraclea o Dionisi d'Heraclea, tir d'Heraclea del Pont;
Dions d'Heraclea o Dionisi d'Heraclea, filsof grec;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="178746" title="Dions de Milet" nonfiltered="3206" processed="3203" dbindex="73219">

Onomstica:;
Dions de Milet (historiador) o Dionisi de Milet, historiador grec.
Dions de Milet (sofista) o Dionisi de Milet, sofista grec.
Dions de Milet (metge) o Dionisi de Milet, metge grec.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="178747" title="Dions d'Alexandria (bisbe)" nonfiltered="3207" processed="3204" dbindex="73220">
Dionisi d'Alexandria fou bisbe d'Alexandria (247-265) i probablement nascut en aquesta ciutat, de pares pagans per persones influents. 

Va estudiar filosofia i finalment va abraar el cristianisme. Orgens fou un dels seus mestres. Fou prevere i el 232 va succeir a Heraclas al front de l'escola teolgica d'Alexandria; Heraclas fou nomenat bisbe d'Alexandria i a la seva mort tamb el va succeir en aquest crrec (247). 

Durant l'anomenada persecuci de Deci fou detingut i portat a Taposiris (entre Alexandria i Canop) on probablement havia de ser executat, per es va poder escapar.

El 257, a l'anomenada persecuci de Valeri I, va fer una confessi de fe davant el prefecte Emili i fou enviat a l'exili al districte de Cefro (Cephro) a Lbia on va estar molt malalt. 

Al cap de tres anys un edicte de Galli a favor dels cristians el va permetre retornar a Alexandria, on es va destacar en el combat contra les heretgies, especialment contra Sabelli i els sabellians, i es va sobrepassar en el seu zel. 

El 265 va ser convidat a participar a un snode a Antioquia per no hi va voler anar per la seva edat i per no enfrontar-se a Pau de Samosata. Va morir uns mesos desprs encara el 265.

Es considerat sant per l'esglsia catlica que el commemora el 18 d'octubre. Va tenir una esglsia dedicada a Alexandria. 

Va escriure diverses obres (tractats i cartes) per noms uns fragments s'han conservat. Els principals escrits son:

 Sobre les promeses dirigit contra Nepos;
 Una obra dirigida a Dions I, bisbe (papa) de Roma, en 4 llibres o cartes, en qu parla contra els sabellians;
 Una obra dirigida a Timotheus, Sobre la Naturalesa;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="178748" title="Dions d'Alexandria (escriptor)" nonfiltered="3208" processed="3205" dbindex="73221">
Dions o Dionisi d'Alexandria fill de Glaucus, fou un escriptor grec que va viure a la segona meitat del segle I i comenaments del segle II. Va ser secretari i bibliotecari d'un emperador i va dirigir alguna ambaixada. Fou mestre de l'escriptor Parteni de Nicea i deixeble del filsof Querem d'Alexandria, al que va succeir a l'escola d'Alexandria.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="178749" title="Dions d'Antioquia" nonfiltered="3209" processed="3206" dbindex="73222">
Dions o Dionisi d'Antioquia fou un sofista grec, probablement cristi, autor de 46 cartes que es conserven. Segurament s la persona a la que es van dirigir 19 cartes escrites per Enees de Gaza.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="178750" title="Dions l'Areopagita" nonfiltered="3210" processed="3207" dbindex="73223">
Dions l'Areopagita (grec antic:                        , llat: Dionysius Areiopageita) fou un erudit grec d'Atenes i jutge de l Arepag, esmentat per Suides com el ms erudit dels grecs. Va estudiar a Atenes i desprs a Helipolis d'Egipte, on va observar un eclipsi de sol que suposadament es va produir durant la crucifixi de Crist. Al retorn a Atenes va ser membre del consell de l'Arepag, del qual deriva el seu renom.

Vers l'any 50, quan Sant Pau va predicar a Atenes, va convertir-se al cristianisme a l'escoltar les seves prdiques, tal com s explica als Fets dels Apstols (17:34) i, d acord amb Dions de Corint, citat per Eusebi, esdevingu bisbe d'Atenes, lloc pel que hauria estat nomenat pel mateix Sant Pau. Sembla que hauria mort mrtir.

A principis del segle VI s atriburen a l Areopagita una srie d escrits annims de caire mstic que utilitzaven el llenguatge neoplatnic per tractar continguts teolgics cristians. Avui se sap que la identificaci s incorrecta i es designa l autor dels escrits com a Pseudo-Dions l'Areopagita. Es suposa que alguns escrits mstics cristians derivats dels seus, o d'altres, es van introduir a l'Europa carolngia i van influir en el desenvolupament de la cristiandat occidental.

Dions tamb es va identificar de forma incorrecta amb el mrtir gal Sant Dions de Pars, el primer bisbe de Pars.

s considerat sant per les esglsies Catlica i Ortodoxa, celebrant-se la seva festivitat el dia 3 d'octubre.

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="178751" title="Dions Ascalap" nonfiltered="3211" processed="3208" dbindex="73224">
Dions o Dionisi Ascalap (Dionysius Ascalaphus) fou un escriptor grec que va escriure una exegesis del Teodoris, un poema mlic sobre Eros (Etym. M. s. v.          ; Atenes  11. p. 475.)


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="178752" title="Dions d'Atenes" nonfiltered="3212" processed="3209" dbindex="73225">
Dions o Dionisi d'Atenes (Dionysius) fou un escriptor grec.

s esmentat com l'autor de una obra titulada , (sobre la concepci o el naixement) que es referida per Apolloni Rodi i a la  Etymologicum Magnum (on apareix com  que caldria corregir a )


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="178753" title="Dions de Bitnia" nonfiltered="3213" processed="3210" dbindex="73226">
Dions o Dionisi de Bitnia fou un filsof megric grec nascut a Bitnia que fou mestre de Teodor l'ateu. s esmentat per Estrab (Strab. 12. p. 566) i Digenes Laerci.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="178754" title="Dions de Bizanci" nonfiltered="3214" processed="3211" dbindex="73227">
Dions o Dionisi de Bizanci fou un escriptor grec que va viure vers el temps del regnat de l'emperador Septimi Sever al segle II, i s esmentat per Esteve Bizant i Suides com autor de                   (De Bospori navigatione). Suides diu que fou tamb un poeta pic i que va escriure       .





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="178755" title="Dions de Calcis (historiador)" nonfiltered="3215" processed="3212" dbindex="73228">
Dions o Dionisi de Calcis fou un historiador grec que va viure al segle I aC i va escriure una obra sobre la fundaci de ciutats (       ) en cinc llibres, del que es conserven diversos fragments.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="178756" title="Dions de Calcis (poeta)" nonfiltered="3216" processed="3213" dbindex="73229">
Dions, Dionisi de Calcis o Dionisi Chalcus (Dyonisius Chalcus,          ) fou un orador i poeta grec atenenc que va aconsellar als seus conciutadans d'emetre moneda en coure per fer ms fcil el seu trfic. De la seva oratria no se'n sap res, per les seves poesies s'esmenten repetidament. Fou el pare de Hier, un dels que va fundar la colnia de Thuris a Itlia el 444 aC.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="178758" title="Dions de Carax" nonfiltered="3217" processed="3214" dbindex="73230">
Dions o Dionisi de Carax fou un notable de la ciutat de Carax a Mesopotmia, que va viure en temps d'August el qual el va enviar cap a l'est per escriure sobre aquelles terres com a recordatori de l'expedici que el seu avi havia fet a terres de parts i rabs. L'esmenta Plini el Vell.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="178759" title="Dions (esclau)" nonfiltered="3218" processed="3215" dbindex="73231">
Dions o Dionisi fou un esclau de Cicer que tenia importants coneixements literari i el seu amo li va encarregar l'educaci del seu fill Marc Cicer. L'orador el tenia en gran estima i finalment li va donar la manumissi. Desprs d'aix sembla que Dionisi es va mostrar ingrat i va haver de ser despatxat de la seva feina com educador, per al cap d'un temps es van reconciliar.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="178760" title="Dions de Colof (escriptor)" nonfiltered="3219" processed="3216" dbindex="73232">
Dions o Dionisi de Colof fou un escriptor grec que va escriure conjuntament amb Zopir (Zopyrus) alguns llibres que foren publicats sota el sinnim de Menip el cnic (Menippus). L'esmenta Digenes Laerci.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="178761" title="Dions de Colof (pintor)" nonfiltered="3220" processed="3217" dbindex="73233">
Dions o Dionisi de Colof fou un pintor grec contemporani de Polignot de Tsos, al que va imitar en cura, expressi (     ), maneres (    ), tractament de la forma i altres aspectes. Fou anomenat Anthropographus i Plini el Vell diu que era perqu noms pintava homes per sembla que aquesta no era la bona ra.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="178763" title="Dions de Corint (poeta)" nonfiltered="3221" processed="3218" dbindex="73234">
Dionis o Dionisi de Corint fou un poeta pic grec que va escriure alguns versos mtrics com "Consells per la vida" (        ), "Sobre les Causes" (     ), i "Meteorologica". En prosa va escriure un comentari sobre Hesode. Suides esmenta una obra sobre la terra que probablement correspon a  Dions Periegetes . El poema mtric       , li es atribut per alguns autors per es dubts.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="178764" title="Dions de Corint (bisbe)" nonfiltered="3222" processed="3219" dbindex="73235">
Dions o Dionisi de Corint fou bisbe de Corint a la segona meitat del segle II.

Es va distingir per la seva pietat i eloqncia i per la seva santedat. Es va cuidar de la seva dicesi i d'altres de Grcia.

Va morir suposadament mrtir el 178. De les seves cartes a les dicesis de Grcia no se'n conserva cap per Eusebi en dona una llista i Jernim uns fragments.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="178765" title="Dions (filsof epicuri)" nonfiltered="3223" processed="3220" dbindex="73236">
Dions o Dionisi  (Dionysius) fou un filsof epicuri grec que va substituir a Polistrat al front de l'escola epicria d'Atenes. Ell mateix fou succet per Baslides. Va viure vers el 200 aC.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="178766" title="Espai de probabilitat" nonfiltered="3224" processed="3221" dbindex="73237">
Un espai de probabilitat s un triplet  constituit d'un conjunt  , d'una -lgebra  de subconjunts de   i d'una mesura P sobre aquesta  -lgebra tal que P( ) = 1.

El conjunt   s anomenat espai mostral i els elements de  sn anomenats esdeveniments.

La mesura P s anomenada mesura de probabilitat o probabilitat, i per un esdeveniment A de , P(A) s'anomena probabilitat de l'esdeveniment A.

En general, no tots els subconjunts de   sn esdeveniments (altrament dit : en general, ).

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="178768" title="Dions (mestre de Plat)" nonfiltered="3225" processed="3222" dbindex="73238">
Dions o Dionisi (llat Dionysius) fou un escriptor grec que fou mestre de Plat en gramtica. s esmentat per Digenes Laerci. Probablement fou el mateix Dionisi esmentat al comenament del dileg de Plat        .


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="178769" title="Dions d'Halicarns" nonfiltered="3226" processed="3223" dbindex="73239">
Dions d'Halicarns (o Dionisi d'Halicarns, Dionysius) fou un escriptor grec, fill d'Alexandre d'Halicarns, que va nixer entre el 78 aC i el 54 aC. Va morir poc desprs de l'any 7 aC any en el que va completar i publicar el seu gran llibre sobre la histria de Roma.

Va emigrar a Roma on sembla que va arribar amb certa reputaci d'orador vers el 29 aC hi va viure 22 anys. Va exercir com a mestre de retrica i va recollir dades per la seva obra sobre roma (de nom Archaeologia) . Fou amic de destacats romans com Quint Eli Tuber i el retric Cecili i potser va rebre la ciutadania romana. Les seves obres s'han perdut en gran part, i eren llibres de retrica o histrics.

Els retrics son:

1.               ;
2.                        ;
3.              , ;
4.                                        ;
5.                            , ;
6.                              , ;
7.                                                                       ;
8.                                  , ;
9.          , ;

Els histrics son:

1.        or         ;
2. ?                  , la seva gran obre, en 20 llibres, amb la histria de Roma des de els temps mtics fins el 264 aC Els llibres 1 al 9 es conserven, del 10 i el 11 n'hi ha una part i de la resta noms petits fragments.

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="178770" title="Dions d'Helipolis" nonfiltered="3227" processed="3224" dbindex="73240">
Dions o Dionisi d'Helipolis (Dionysius) fou un escriptor grec egipci nascut a Helipolis (Egipte) esmentat per Artemidor d'Efes. Fou l'autor d'un llibre sobre somnis.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="178771" title="Dions d'Heraclea (filsof)" nonfiltered="3228" processed="3225" dbindex="73241">
Dions o Dionisi d'Heraclea (Dionysius), fill de Teofant, fou un filsof grec, deixeble de Herclides, Alex i Menedem, i ms tard tamb de Zen l'estoic. 

Ja gran fou afectat per una infecci als ulls i va abandonar la filosofia estoica que imposava molta austeritat i es va unir als eletic; aquest canvi va fer que se li dons el renom de             (renegat). Mentre fou estoic va respectar l'austeritat corresponent per desprs es va donar als plaers especialment als sensuals. 

Va morir als 80 anys desprs de negar-se a menjar. Digenes Laerci esmenta una srie de treballs d'aquest filsof que s'han perdut. Cicer li critica la manca d'elegncia i refinament i la barreja de versos amb prosa.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="178772" title="Dions d'Heraclea (tir)" nonfiltered="3229" processed="3226" dbindex="73242">
Dions o Dionisi d'Heraclea (Dyonisius,          ), fill de Clearc I, fou tir d'Heraclea del Pont.

Quan va morir el seu pare, el seu germ Stir va assolir la regncia en nom els dos fills menors, Timoteu i Dionisi (353 aC). Ja vell, Stir va abdicar el poder (345 aC) a favor del seu nebot de mes edat, Timoteu. Poc temps desprs aquest, afectat per una infermetat incurable, va morir quant tenia 65 anys, desprs d'haver governat set anys (va morir entre el 338 aC i el 336 aC) i el va succeir Dionisi o Dions.

Dions va incrementar el seu poder; la victria d' Alexandre el Gran sobre els perses li deixava el cam lliure a l'expansi a la que abans el poder de Prsia s'hagus oposat. Els exiliats de la ciutat van enviar una ambaixada a Alexandre demanant el restabliment de la democrcia a Heraclea. Dions casi va perdre el poder i l'hauria perdut del tot sin hagus estat molt llest, mostrant el favor del seu poble i buscant el de la reina Clepatra de Macednia, germana d'Alexandre. Aix va poder conservar el poder, cedint algunes vegades a les peticions dels rivals, demorant les accions, o prenent mesures contra ells segons fos el cas.

Dionisi no devia estar tranquil perqu a la mort d'Alexandre va erigir una esttua per celebrar la joia d'aquest fet. Els exiliats van demanar llavors ajut a Perdicas d'Orstia per Dionisi es va assegurar una bona posici al casar-se amb Amastris, la filla d'Oxatres o Oxiatres, el qual era germ de Darios III de Prsia, rei del que la filla, Esttira o Stateira, s'havia casat amb Alexandre; per tant Stateira i Amastris eren cosines germanes i a mes s'havien criat juntes i s'estimaven molt (quant Alexandre es va casar amb Stateira, va donar a Amastris en matrimoni a Crter, un dels seus generals i amics, per a la mort del conqueridor, Crter es va casar amb Fila, la filla d'Antpater, i Amastris, amb consentiment del seu ex-marit, es va poder casar amb Dions d'Heraclea). Dions es va aliar tamb a Antgon el borni al que va ajudar en la seva guerra contra Asandre de Cria; la seva filla (d'un primer matrimoni) es va casar amb Ptolemeu, el nebot d'Antgon i comandant de les forces macednies a l'Hellespont. L'assassinat de Perdicas va posar fi a les esperances dels exiliats. Dions va abandonar el ttol de tir i va adoptar el de rei (322 aC).

En endavant, lliure de tot perill, va viure a la seva cort una vida de continuada luxria i va esdevenir gros i inflat de manera poc natural, perdent l'atenci en el govern de l'estat; quant s'adormia era difcil de despertar-lo i calia recrrer a punxar-lo amb dos agulles grans. 

Dions tingu tres fills amb Amastris: dos fills Clearc II i Oxatres (Zathras) i una filla de nom tamb Amastris (coneguda com Amastrina). Al morir als 55 anys, va deixar el govern com a regent a la seva dona Amastris, junt amb un consell de fidels, car els dos fills eren massa joves. Havia governat des vers el 337 aC fins vers el 306 aC. Fou conegut com Dions el bo pel seu carcter, i el poble va considerar una prdua la seva mort.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="178774" title="Dions Imbic" nonfiltered="3230" processed="3227" dbindex="73243">
Dions o Dionisi Imbic o Iambus (Dionysius Iambus), fou un poeta imbic grec esmentat per Suides com un dels mestres d'Aristfanes de Bizanci. Climent d'Alexandria esmenta els seus versos hexmetres; Ateneu diu que va escriure una obra sobre dialctica; Plutarc esmenta la seva autoritat en l'harmnica, del que es dedueix que va poder ser l'autor d'un treball sobre historia de la musica esmentat per Esteve Bizant.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="178777" title="Dions el Jove" nonfiltered="3231" processed="3228" dbindex="73244">
Dions el Jove o Dionisi el Jove (Dionysius,          , vers 396 aC-vers 342 aC ) fou tir de Siracusa, fill de Dions el Vell.

Va crixer a la cort del pare rodejat de luxe i bona educaci, que el va preparar per assolir el poder.

A la mort del seu pare el 367 aC el va succeir. Es va fer una mena de ratificaci popular que fou merament un formulisme ja que el control dels seus mercenaris i el domini de la ciutadella imposava el seu poder. 

Era indolent  i alcohlic i immediatament va fer un tractat de pau amb Cartago.
Va mantenir el dominis paterns i va fundar dos ciutats a la Pulla. Va continuar l'aliana el pare amb Esparta, i no va lluitar en cap altra guerra que una de breu que va fer contra els lucans probablement per defensar als aliats italians ms que per prpia iniciativa.

Va cridar a la cort al historiador Flist que encara que havia estat partidari del seu pare, cap al final del govern d'aquest l'havia desterrat. Flist fou l'encarregat de les petites empreses militar del jove Dions i va jugar un paper clau en l'enviament a l'exili de Di de Siracusa. Va rebre a la seva cort a Plat i tamb fou visitat pels filsofs Aristip de Cirene, Eudoxe de Cnidos, Espeusip (Speusippus) i altres, i va estar en relaci amb Arquites de Trent i els filsofs pitagrics de la Magna Grcia.

Di de Siracusa va desembarcar a l'illa en un moment en qu Dions era absent; es va assabentar dels fets a Caulnia i va retornar i va entrar a la ciutadella en mans dels seus partidaris. Va provar de fer algunes sortides que van fracassar, i finalment va tornar a marxar cap a Itlia deixant en crrec de la ciutadella al seu fill Apollcrates (356 aC).

Es va dirigir a Locris on fou molt ben rebut, i on es va establir amb els seus homes a la ciutadella i es va convertir de fet en tir de la ciutat, posici que va mantenir durant uns anys, en els que Just diu que va tractar amb crueltat al poble de Locris.

A Siracusa Di fou enderrocat per Callip que a la seva vegada fou enderrocat per Hippar (fill de Dions el Vell i d'Aristmaca, i per tant nebot de Di) que va tenir el poder uns dos anys. Un altre nebot, Niseu (Nysaeus) va assolir el poder i llavors Dions va embarcar cap a Siracusa amb una flota i es va presentar a la ciutat de la que es va apoderar (Plutarc dona la data 346 aC) per en la seva absncia Locris es va revoltar i va expulsar a la guarnici que havia deixat a la ciutat i va matar de manera cruel a la seva dona i fills.

No va aconseguir consolidar-se al poder i moltes ciutats de Siclia on s'havien establert tirans no el reconegueren. El tir Hicetes de Leontins va aprofitar el descontentament popular per atacar Siracusa i apoderar-se de la ciutat, expulsant a Dions que es va refugiar a la ciutadella a l'illa d'Ortgia. 

En aquest moment va arribar a l'illa Timole, que venia a combatre a Hicetes i als seus aliats cartaginesos, per va obtenir una rpid i gran suport. Dions va optar per rendir-se a Timole a canvi de poder sortir lliurement cap a Corint (343 aC). Timole va complir la seva paraula i Dions va marxar a Corint on va romandre la resta de la seva vida (probablement al tomb d'un any) com a ciutad privat i va caure progressivament en un estat lamentable, per en tot cas sembla que va mantenir un rang honorable perqu fou rebut per Filip II de Macednia. 















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="178778" title="Consell (desambiguaci)" nonfiltered="3232" processed="3229" dbindex="73245">

Consell, vegeu advertiment ;
 Consell, municipi de Mallorca.
 Nom oficial amb el que es coneix el Govern Valenci.
Consell de guerra;
Consell d'Estat;
Consell de ministres;
Consell de com, antigament i encara a Andorra Ajuntament;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="178798" title="Dions de Magnsia" nonfiltered="3233" processed="3230" dbindex="73246">
Dions o Dionisi de Magnsia fou un retric grec que va viure a sia entre el 79 i el 77 aC quan la regi fou visitada per Cicer, al que va acompanyar en algunes visites per la regi, juntament amb squil de Cnidos i Xenocles d'Adramtium, que en aquell temps eren els ms important retrics de l'sia.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="178800" title="Dions de Milet (historiador)" nonfiltered="3234" processed="3231" dbindex="73247">
Dions o Dionisi de Milet fou un historiador grec, un dels ms antics segons Suides, contemporani d'Hecateu que va viure vers el 520 aC. Per les seves obres es dedueix que va viure al menys fins el 485 aC ja que esmenta la mort de Darios I el gran, del que va escriure una historia en cinc llibres. Suides tamb li atribueix                  i        



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="178801" title="Dions de Milet (sofista)" nonfiltered="3235" processed="3232" dbindex="73248">
Dions o Dionisi de Milet fou un sofista grec del temps de l'emperador Adri, deixeble d'Iseu l'assiri, distingit per l'elegncia dels seus discursos. Va rebre honors de les ciutats d'sia i de l'emperador Adri que el va nomenar prefecte d'una provncia i el va aixecar al rang dequites i li va donar una feina al museu d'Alexandria. Dionisi va romandre una persona modesta i va ensenyar retrica a Lesbos. Va morir a Efes ja molt gran i en aquesta ciutat se li va aixecar un monument. Filostrat ha conservat alguns dels seus discursos.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="178802" title="Dions de Milet (metge)" nonfiltered="3236" processed="3233" dbindex="73249">
Dions o Dionisi de Milet fou un metge grec que va viure vers el segle II i s esmentat per Gal que va preservar alguna de les seves frmules. Gal esmenta tamb en algun moment a un metge de nom Dionisi sense gentilici, i probablement es refereix al mateix Dionisi de Milet.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="178804" title="Dions de Mitilene" nonfiltered="3237" processed="3234" dbindex="73250">
Dionisi de Mitilene de renom Scytobrachion, fou un historiador grec suposadament del segle I aC i mestre d'Alexandre Gnifo a Alexandria per del que Artem diu que en realitat va escriure la historia de Ldia tradicionalment atribuda a Xanthus que va viure vers el 480 aC i aix feria remuntar la seva cronologia quatre segles. Es pensa  que en realitat noms en va fer una versi actualitzada al segle I aC o com a molt a finals del segle II aC. Suides li atribueix una narraci en vers de l'expedici de Dions i Atenea (                             ), i una en prosa dels argonautes (Argonautica). Fou probablement tamb autor de Cycle, que Suides atribueix a Dionisi de Milet.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="178805" title="Dions de Prgam" nonfiltered="3238" processed="3235" dbindex="73251">
Dions o Dionisi de Prgam de renom tic (Dions tic), fou un retric grec que Estrab descriu com un sofista llest i un escriptor de discursos. Fou deixeble d' Apollodor de Prgam el retric que tamb fou mestre d'August.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="178807" title="Dions de Faselis" nonfiltered="3239" processed="3236" dbindex="73252">
Dions o Dionisi de Faselis fou un escriptor grec esmentat als Scholia de Pndar, i que probablement va escriure sobre el mateix Pndar. L'autor annim de la vida de Nicandre d'Esparta esmenta com obres seves titulades "Sobre la poesia d'Antimac" i "Sobre els poetes".


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="178808" title="Dions Periegetes" nonfiltered="3240" processed="3237" dbindex="73253">
Dions o Dionisi Periegetes (Dionysius Periegetes, literalment  el de la descripci ) fou un poeta grec que va escriure una                    , en verses hexmetres, que es conserva. Va viure en temps dels emperadors romans per el segle no es pot determinar amb seguretat per probablement al segle III ja que parla dels huns, o al segle IV. Eustaci d'Epifania i Escolstic el fan afric de naixement. La Periegesis de Dionis cont una descripci de tota la terra coneguda al seu temps. Apart d'aquesta obra Eustaci d'Epifania n'esmenta altres:       ,          i            .









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="178809" title="Dions de Sid" nonfiltered="3241" processed="3238" dbindex="73254">
Dions o Dionisi de Sid  (Dionysius) fou un escriptor grec sovint anomenat Sidoni (Sidonius). Va viure poc desprs del temps d'Aristarc i va fundar una escola prpia. s esmentat per Eustaci d'Epifania, que diu que fou un comentarista crtic d'Homer.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="178810" title="Sidoni" nonfiltered="3242" processed="3239" dbindex="73255">


Onomstica:
Sidoni, nom alternatiu de Dions de Sid, escriptor gec;
Sidoni Apollinar, escriptor i bisbe rom;
Sidoni (gramtic), gramtic rom;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="178811" title="Dions (filsof)" nonfiltered="3243" processed="3240" dbindex="73256">



Dionis o Dionisi (Dionysius)  fou un filsof grec contra el qual Crisip de Soli va escriure una obra que no es conserva. Dionisi apareix esmentat per Digenes Laerci i Eudcia (Diog. Laert.; Eudoc. p. 138.)


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="178812" title="Dions Trax" nonfiltered="3244" processed="3241" dbindex="73257">
Dions Trax o Dionisi Trax (o Dionisi Traci o Dionisi de Trcia, en llat: Dionysius Thrax) fou un fams escriptor grec fill de Teres de Trcia. Suides el fa nascut a Alexandria i altres a Bizanci, per sovint se l'esmenta tamb com Dions de Rodes perqu hi va viure molt de temps.

A Rodes on va ensenyar va tenir per deixeble a Tiranni d'Amisos (Tyrannion). Tamb va viure un temps a Roma on va ensenyar vers el 80 aC.

Fou l'autor de nombroses obres de gramtica, manuals i comentaris. Sota el nom de                 , es conserva un petit treball base d'altres treballs en gramtica i que fou ell llibre estndar de gramtica per molts segles, i que es conserva alterat de l'original. Va fer critiques d'Homer i un comentari sobre Eurpides (l'autoria del qual s discutida). El tractat                        , li s atribut

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="178818" title="Cristfor Taltabull i Balaguer" nonfiltered="3245" processed="3242" dbindex="73258">
Cristfor Taltabull (Barcelona, 28 de juliol de 1888 - Barcelona, 1964) va nixer l'any en que es va inaugurar l'Exposici Universal de Barcelona. Va ser educat per una famlia burgesa catalana i va cursar els estudis generals als Jesutes del carrer de Casp de Barcelona. Va Iniciar els seus estudis musicals, principalment pianstics, a Barcelona, amb Claudi Martnez i Josep Font (deixebles del mestre Pere Tintorer) i va rebre valuosos consells de Felip Pedrell.

L'any 1907 estrena les seves primeres composicions a Barcelona i desprs marxa a Munic per assistir a classes d'anlisi, esttica i teoria musical amb els professors Wiedermeyer i F. Klose. Tamb estudia a Leipzig amb Max Reger, compositor que l'influ i que  sempre va venerar. Pel que fa al piano, tot i no haver-n'hi constncia, cal suposar que va seguir perfeccionant-lo ja que es va presentar i va guanyar un primer premi en el concurs anual del conservatori.

El 1911, desprs d'una breu estada a Barcelona, marxa a Pars per continuar la seva formaci amb A. Gedalge, Tournemire i Koechlin.

El 1914 es casa amb Lea Masson i s'estableix a Pars on desenvolupa la seva activitat professional entre la composici, les feines de pianista i, tamb, com arranjador per a les editorials Durand i Salabert. 

El 1940, com a conseqncia de la Segona Guerra Mundial, torna a Barcelona on s'hi queda definitivament. Es pot dir que la seva terra natal el va acollir amb una certa indiferncia i, sens dubte, amb un tracte molt allunyat del que havia estat objecte abans del primer viatge a Pars, just quan se l'aclamava com el  jove modernista  que venia d'Alemanya i que va triomfar en cercles molt concrets. 

En temps de la postguerra espanyola, no pogu reprendre la seva activitat musical prou dignament i en concordana amb la seva formaci i capacitats. Noms la dedicaci a la pedagogia musical, que exerc particularment impartint classes al seu domicili, li atorg un prestigi i reconeixement que l'han convertit en una figura entranyable en el mn musical. 

Un conjunt d'alumnes dotats trobaren en Taltabull el mestre que no havien trobat en els centres oficials, que els obr els ulls i els va formar tant com va saber. Alguns d'aquests deixebles han esdevingut, anys desprs, alguns dels principals protagonistes de la vida musical catalana de la segona meitat del segle XX.

Entre els seus deixebles es troben els compositors Xavier Benguerel, Joan Guinjoan, Josep Maria Mestres Quadreny, Josep Soler, Salvador Moreno Manzano, etc.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="178820" title="Dionisi de Sinope" nonfiltered="3246" processed="3243" dbindex="73259">
Dions o Dionisi de Sinope (         ), fou un poeta cmic atenenc de la comdia mitjana, probablement ms jove que Arquestrat i contemporani de Nicostrat fill d'Aristfanes. Hauria mort vers l'any 338 aC. Les seves obres les esmenta principalment Ateneu: 
              , ;
           , ;
         ,
       i;
         o        .





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="178821" title="Dions d'Argos" nonfiltered="3247" processed="3244" dbindex="73260">
Dions o Dionisi d'Argos fou un escultor grec que juntament amb Glaucus va construir les obres que Smicythus de Rhegion va dedicar a Olmpia. Com que Smicythus va succeir a Anxiles com a tir de Rhegion el 476 aC, aix ens permet fixar la seva vida al segle V aC. Va fer esttues de Contest (    ) portant          , de Dions, d'Orfeu, i de Zeus i un cavall i carro en bronze dedicat per Formis de Menlia (contemporani de Gel I I i Hier I) al santuari d'Olmpia.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="178822" title="Dions (escultor)" nonfiltered="3248" processed="3245" dbindex="73261">
Dions o Dionisi fou un escultor grec que va fer una esttua d'Hera que Octavi August va situar desprs al prtic d'Octvia. Aquesta esttua era de marbre, tcnica que s'havia desenvolupat fins arribar a un gran nivell que no tenia en temps de Dions d'Argos per atribuir-la a aquest escultor, per lo que aquest Dions havia de ser un altre personatge.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="178823" title="Dions (pintor)" nonfiltered="3249" processed="3246" dbindex="73262">
Dions o Dionisi (Dionysius) fou un pintor grec que va florir a Roma al mateix temps que Spolis i Lala de Czic, vers el 84 aC. Plini el Vell diu que Dionisi i Spolis foren els artistes de ms renom del seu temps, excls Lala, i que les seves obres van omplir galeries.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="178824" title="Dions d'Eges" nonfiltered="3250" processed="3247" dbindex="73263">
Dions o Dionis d'Eges fou un metge grec suposadament natural d'Eges que va viure al segle IX com a molt tard (Eges de Macednia no existia en aquesta poca). s esmentat per Foci i la seva poca no es pot determinar. Va escriure un llibre que es va dir         .


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="178825" title="Dions de Cirtus" nonfiltered="3251" processed="3248" dbindex="73264">
Dions o Dionisi de Cirtus o Cyrtus (      ) fou un metge egipci natural de Cyrtus a Egipte esmentat per Herenni Fil en la seva perduda Histria de la medicina. Esteve Bizant l'anomen                . La seva poca es incerta per probablement va viure al segle III aC i seria el metge esmentat per Celi Aureli.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="178827" title="Dions (segle III o IV aC)" nonfiltered="3252" processed="3249" dbindex="73265">
Dions o Dionisi fou un metge grec fill d'Oximac. Va escriure un llibre sobre anatomia que s esmentat per Ruf Efesi. Fou contemporani o va precedir lleugerament a Eudem. Vivia vers el segle III aC o IV aC.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="178828" title="Sallusti Dionisi" nonfiltered="3253" processed="3250" dbindex="73266">
Sallusti Dionisi (en llat: Sallustius Dionysius) fou un metge grecorom esmentat per Plini el Vell, que va viure vers el segle I.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="178829" title="Dions (infermer)" nonfiltered="3254" processed="3251" dbindex="73267">
Dions o Dionisi (en llat Dionysius)  fou un infermer rom d'origen grec esmentat per Escriboni Llarg que va viure probablement al comenament de l'era cristiana (vers el segle I).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="178830" title="Dions (segle II)" nonfiltered="3255" processed="3252" dbindex="73268">
Dions o Dionisi (Dionysius)  fou un metge d'origen grec contemporani de Gal que va viure al segle II. Gal diu que va atendre al fill de Cecili al que Gal va dirigir una carta sobre consells mdics que es conserva.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="178831" title="Dions (segle III aC)" nonfiltered="3256" processed="3253" dbindex="73269">
Dions o Dionisi (en llat: Dionysius) fou un metge grec deixeble d'Herclides de Trent, que va viure probablement al segle III aC, i del que alguna de les seves formules es esmentada per Gal.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="178832" title="Dions (segle I aC)" nonfiltered="3257" processed="3254" dbindex="73270">
Dions o Dionisi (en llat: Dionysius) fou un metge grec que va pertnyer al grup dels metdics, que va viure probablement al segle I aC. L'esmenta Gal.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="178833" title="Dions (segle I o II)" nonfiltered="3258" processed="3255" dbindex="73271">
Dions o Dionisi (Dionysius)  fou un metge grec esmentat per Gal que diu que va escriure un comentari sobre aforismes d'Hipcrates. Hauria viscut al segle I o II. No es pot identificar amb cap ms metge amb el mateix nom.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="178834" title="Dions (segle I o I aC)" nonfiltered="3259" processed="3256" dbindex="73272">
Dions o Dionisi (en llat Dionysius) fou un metge grec les formules del qual son esmentades per Cels (Celsus). Va viure al segle I (o potser una mica abans dins el segle I aC).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="178835" title="Dions (segle V)" nonfiltered="3260" processed="3257" dbindex="73273">
Dions o Dionisi  (Dionysius) fou un metge a Roma, d'origen grec, que va viure al segle V, i va treballar al servei de l'esglsia on fou ardiaca. Quan Roma fou presa per Alaric I (410) fou fet presoner per fou tractat amablement degut als seus coneixements en medicina.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="178837" title="Dions el Vell" nonfiltered="3261" processed="3258" dbindex="73274">
Dions el Vell o Dionisi el Vell (Dyonisius,           vers 431 aC-367 aC) fou tir de Siracusa.

Va nixer el 431 aC o 430 aC i va accedir al poder als 25 anys. Era fill d'una famlia benestant i el seu pare es deia Hermcrates. El lder del partit aristocrtic es deia tamb Hermcrates per no eren la mateixa persona.

Va participar en l'intent d'Hermcrates (el cap del partit) de recuperar el poder des de l'exili i va resultar ferit greu. Es va salvar i va servir en la guerra contra els cartaginesos que havien envat l'illa sota Annbal, fill de Gisc i havien destrut o redut Selinunt, Himera i Agrigent.

El relatiu fracs del general Dafneu en el setge d'Agrigent va crear una gran hostilitat contra els demcrates, i Dions va presentar l'acusaci contra els generals a l'assemblea popular; va tenir el suport de l'historiador Flist (Philistus, Philistos) i d'Hippar (Hipparinus, Hipparinos) homes  influents, amb qui va fer aprovar el decret de destituci de Dafneu i els altres generals republicans i el nomenament d'altres que li eren ms favorables, entre els qui estava ell mateix (desembre del 405 aC). 

Aviat va voler assolir en solitari el poder; va fer cridar als exiliats, molts del quals eren partidaris d'Hermcrates que el van reconixer rpidament com el seu lder natural; encarregat d'una expedici a Gela, va aprofitar aquestes tropes i sobtadament va retornar a Siracusa i va presentar a l'assemblea una moci;  els collegues de Dions a la direcci de l'estat foren acusats de cooperar amb l'enemic, i Dions fou nomenat strategos autocrator (general nic, primavera del 405 aC). Segons Plutarc inicialment va tenir un collega, Hippar, per la seva autoritat fou efmera o nominal perqu no torna a aparixer.

Va crear una gurdia personal de mil homes i va doblar la paga dels soldats. Es va casar amb la germana d'Hermcrates la qual cosa li va garantir el suport de tota l'oligarquia, i llavors es va sentir prou fort per fer executar Dafneu i Demarc, els caps de l'oposici.

La seva primera campanya fou contra els cartaginesos, per no fou afortunada; va avanar cap a Gela, assetjada per Himilc, per all fou  derrotat i es va retirar prudentment emportant-se els habitants de Gela i de Camarina. 

Aix li va suposar perdre la popularitat, fel del qual els seus opositors se'n van poder aprofitar i van fer una revoluci que per un dia va tenir el control de Siracusa, per l'exrcit de Dions els va expulsar; la seva dona va morir en aquest episodi assassinada pels revolucionaris. Mentre va esclatar la pesta entre l'exrcit d'Himilc, i aquest va oferir la pau, que es va signar poc desprs (405 aC).

Va comenar a construir una fortalesa a l'illa Ortgia (Ortygia), on finalment va establir la seva prpia residncia, on no va permetre l'accs de cap persona excepte la gent de la seva confiana. Va recuperar el favor del poble repartint terres i cases i augmentat el nombre de ciutadans en admetre emigrants d'altres llocs i lliberts. Aix posava en perill el predomini dels oligarques i les tropes enviades en expedici contra el sculs es van revoltar, i se'ls van unir els exiliats; els rebels es van establir a Etna, i Dions es va refugiar a Ortgia; va aconseguir fer front a la situaci amb un cos de mercenaris campanis, i mercs a les dissensions entre els revoltats, dels quals una part se li van sotmetre i la resta va romandre a Etna.

Desprs Dions va fer desarmar tots els ciutadans sospitosos i finalment va conquerir la fortalesa d'Etna

A continuaci va fer la guerra contra les ciutats calcdides de l'illa: Naxos, Catana i Leontins foren ocupades successivament per la fora o per traci, i els seus habitants venuts com a esclaus o obligats a emigrar a Siracusa; Naxos fou destruda, i a Catana es van establir els mercenaris campanis (403 aC).

Durant uns anys es va dedicar a reforar el seu poder i a preparar la guerra contra Cartago. Va engrandir el port que ara podria acollir centenars de vaixells, incloent Epipoles (Epipolae).

El 397 aC es va considerar prou fort per fer la guerra  a Cartago; disposava de nombrosos mercenaris i centenars de vaixells amb molts quadrirrrems i quinquerrems que es veien per primera vegada. Els cartaginesos, que sortien d'una terrible pesta, no estaven preparats. Els grecs de Gela, Agrigent, Himera i Escinos (Scinus, Scinos), ciutats tributaries de Cartago segons el tractat del 405 aC, es van aliar a Dions; els sculs i sicanis de l'interior que eren ferms aliats de Cartago tamb es van passar a Dions. 

Dions va entrar en el territori cartagins sense oposici i va assetjar Mtia, una de les principals fortaleses cartagineses que fou conquerida desprs d'un setge. Segesta fou assetjada per va resistir. 

El 396 aC va arribar una flota cartaginesa sota Himilc, el que va canviar el curs de la guerra; sculs i sicanis van retornar a la obedincia cartaginesa; Mtia fou recuperada, i Himilc va avanar fins a Messana que fou assaltada i destruda. La flota siracusana dirigida per Leptines, germ de Dions, fou destruda. El tir no va voler arriscar les seves forces de terra i es va retirar cap a Siracusa. Assetjat pels cartaginesos per mar i terra i abandonat pels seus aliats de l'illa, la situaci era desesperada quan la pesta va tornar a aparixer entre els pnics. En assabentar-se de la situaci Dions va fer un atac sobtat per terra i mar i va derrotar els cartaginesos; una gran part de la flota pnica fou cremada. Els cartaginesos van haver de capitular a canvi d'una sortida lliure, per havien de deixar els mercenaris i abandonar els seus aliats. No va seguir cap tractat de pau formal per el desastre patit i alguna revolta a l'frica van impedir als cartaginesos renovar el seu intent fins el 393 aC.

En aquest any (393 aC), sota la direcci de Mag, successor d'Himilc, i amb el suport de sculs, els cartaginesos van avanar fins a Messana, per foren derrotats per Dions prop dAbacaenum.  El 392 aC, desprs de rebre reforos, Mag va avanar altre cop cap a Siracusa, per Dions, amb el suport del tira Agiris d'Agurion (Agyrion o Agyrium), va poder tallar els subministraments de l'enemic i finalment Mag va haver de demanar la pau, que es va signar i segons el qual Cartago deixava de protegir als seus aliats a l'illa (especialment als sculs) i cedien Tauromenium, i en la resta es confirmaven les posicions anteriors.

Amb les mans lliures a l'illa va comenar els seus projectes contra les ciutats gregues d'Itlia. Aliat a Locris desprs del seu casament amb Doris, la filla d'un dels caps de la ciutat, el seu objectiu fou Rhgion, on a ms a ms es refugiaven els exiliats. Dions va establir a Messana una colnia de ciutadans de Locris (i de la seva ciutat depenent de Medama) . Les ciutats d'Itlia, que patien la pressi dels pobles de l'interior, van formar una lliga defensiva tant contra els brbars com contra Dions per aquest es va aliar als lucans als qui va enviar una flota dirigida pel seu germ Leptines (390 aC). El 389 aC va derrotar a la Lliga al riu Heloros i mercs a aix va poder sotmetre  Caulnia, Hipponium, i finalment, desprs d'un setge d'onze mesos, Rhgion (387 aC). Molts dels habitants d'aquestes ciutat foren enviats a Siracusa, i els seus territoris donats a Locris. 

Dions va arribar aix a la cimera del seu poder. Governava tota Siclia oriental directament o per aliats interposats, i tot el sud d'Itlia a travs de Locris. Va combatre els pirates etruscs contra els que va enviar una flota de 60 trirrems amb la que va conquerir Pyrgi el port de Caere, i va saquejar el temple de Matuta. Tamb va fer una expedici a Crsega per no s'hi va establir. Va fundar una colnia a Lissa a la mar Adritica, i un altre a dria al Pic; segurament tamb va fundar Ancona. Va ajudar als espartans contra els atenencs per impedir que aquests s'apoderessin de Crcira (373 aC) i contra el poder emergent de Tebes. El seu comer amb les tribus del vnets est testimoniat per les troballes. Als illiris els va ajudar en contra dels seus vens els molossos d'Epir, i es va aliar als gals que s'havien establert a Itlia i dels que va contractar mercenaris. 

El 383 aC la guerra amb Cartago es va renovar per un temps; es van lliurar dues grans batalles, una guanyada per cada bndol, en llocs desconeguts; a la guanyada per Dions el general Mag va morir; a la segona els siracusans foren derrotats amb fortes prdues. La pau que va seguir establia el riu Halicos com a frontera. Una nova guerra va esclatar el 368 aC i en aquesta lluita les forces de Dions van arribar fins a l'extrem occidental de Siclia i van assetjar Lilibea; en arribar l'hivern es van aturar els combats i Dions va morir abans de la seva continuaci (367 aC).

Dions va enviudar de la seva primera muller la filla d'Hermcrates, i desprs es va casar el mateix dia i al mateix moment amb dues dones a la vegada: Doris, fills d'un cap de Locris, i Aristmaca, filla del seu antic amic Hippar. Amb Doris va tenir tres fills dels quals el gran, Dions, fou el successor. Amb Aristmaca va tenir 4 fills, dos mascles (Hippar i Niseu) i dos filles (Sophrosyne i Arete).

La seva biografia fou escrita per Flist (Philistus), per for de Cumes (Ephoros) i per Timeu, per les seves obres no s'han conservat i noms resten les referncies de Diodor de Siclia.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="178839" title="Dions (fill de Trif)" nonfiltered="3262" processed="3259" dbindex="73275">
Dions o Dionisi fou un escriptor grec, fill o deixeble de Trif, que va viure vers el 50 aC. Fou l'autor de              , en 11 llibres, esmentat per Esteve Bizant i per Harpocrati.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="178840" title="Papiri Dionisi" nonfiltered="3263" processed="3260" dbindex="73276">
Papiri Dionisi (Papirius Dionysius) fou un magistrat roma, prefecte de l'annona sota Cmmode. Va intrigar per eliminar del poder al favorit de l'emperador, Cleandre, per ell mateix va morir per ordre de l'emperador.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="178841" title="Eli Dionisi" nonfiltered="3264" processed="3261" dbindex="73277">
Eli Dionisi (Aelius Dionysius) fou un retric grec d'Halicarns que va viure al segle II, en temps de l'emperador Adri. Va ser tamb msic i va escriure diverses obres sobre msica i la seva histria. Se'l suposa descendent de Dionisi d'Halicarns.

Les obres que li atribueixen sn:

1. Un diccionari de paraules tiques (              ), en 5 llibres;
2.              ?                               (atribuda per Murceni);
3. Una histria de la msica (               ), en 36 llibres;
4.                             , en 22 llibres;
5. Una obra sobre msica esmentada per Plat, en 5 llibres;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="178842" title="Dionsocles" nonfiltered="3265" processed="3262" dbindex="73278">
Dionsocles (Dyonysocles,            ) fou un orador de Tralles (Tralles) que s esmentat per Estrab entre els ms distingits oradors d'aquesta ciutat. Fou probablement deixeble d'Apollodor de Prgam. Va viure poc abans del temps d'Estrab.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="178843" title="Dionsodor" nonfiltered="3266" processed="3263" dbindex="73279">


Onomstica:
Dionsodor, historiador grec ;

Dionsodor, retric grec;

Dionsodor de Trezene, escriptor grec ;

Dionsodor de Cidnos, gemetra grec;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="178844" title="Dionsodor (historiador)" nonfiltered="3267" processed="3264" dbindex="73280">
Dionsodor (Dionysodorus,             ) fou un historiador grec nascut a Becia esmentat per Diodor de Siclia com autor d'una histria de Grcia fins al temps del rei Filip II de Macednia. Es probablement el mateix Dionsodor esmentat per Digenes Laerci. Es incert si fou l'autor d'un treball sobre rius (            ) i d'un altra titulat                                    esmentat per Escolstic


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="178845" title="Dionsodor (retric)" nonfiltered="3268" processed="3265" dbindex="73281">
Dionsodor (Dionysodorus,             ) fou un retric grec que apareix esmentat al Symposium de Luci. Un personatge amb el mateix nom s esmentat al dileg de Plat "Euthydemus" com un germ d'Eutidem.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="178847" title="Dionsodor de Trezen" nonfiltered="3269" processed="3266" dbindex="73282">
Dionsodor de Trezene (Dionysodorus,             ) fou un escriptor grec natural de Trezen, que s esmentat per Plutarc i en l'obra d' Apolloni Dscol titulada "on Pronouns"


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="178848" title="Dionsodor de Cidnos" nonfiltered="3270" processed="3267" dbindex="73283">
Dionsodor de Cidnos (Dionysodorus,             ) fou un gemetra grec de Cidnos que va explicar la manera de tallar l'esfera per un plnol en un radio donat, que fou conservada per Eutoci. Plini el Vell diu que a la seva tomba hi havia una inscripci que deia que havia estat al centre de la terra que era a 42.000 estadis de distancia i atribueix aquesta referncia a la seva vanitat.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="178849" title="Dionsodot" nonfiltered="3271" processed="3268" dbindex="73284">
Dionsodot (Dionysodotus,             ) fou un poeta lric espart que s esmentat juntament amb Alcman; els seus poemes foren molt populars a Esparta. s esmentat per Ateneu.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="178850" title="Carl Laemmle" nonfiltered="3272" processed="3269" dbindex="73285">
 
Carl Laemmle (Laupheim, Wrttemberg, Alemanya, 17 de gener de 1867   Beverly Hills, Califrnia, 24 de setembre de 1939), pioner de la indstria cinematogrfica i fundador d'Universal Studios. 

Biografia.
Desprs d'emigrar als Estats Units el 1884 i treballar en diferents oficis, Laemmle va ingressar al negoci de la distribuci de pellcules, convertint-lo en un dels ms importants d'Amrica del Nord. El 1909 va produir la seva primera pellcula, Hiawatha, una versi de 15 minuts del poema de Henry Wadsworth Longfellow. Per a aquest temps ja era considerat un lder entre els productors independents. 
El 1915 va construir la Universal City. Va realitzar diverses produccions reeixides com Blind Husbands (1919), Foolish Wives (1922), The Phantom of the Opera (1925) i Frankenstein (1931).













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="178852" title="Universal Studios" nonfiltered="3273" processed="3270" dbindex="73286">
Els Universal Studios sn una companyia dedicada a la producci i la distribuci de pellcules de cinema, controlada per General Electric. Els estudis i les oficines corporatives al nmero 100 de la Universal City Plaza Drive al districte de Universal City, a Los ngeles (Estats Units).

Tamb es coneix amb aquest nom als 3 parcs temtics que t la companyia, Universal Studios Hollywood, Universal Orlando Resort i Universal Studios Jap. 

 Histria .

Els Inicis.
La precursura de la Universal va ser la Yankee Film Company creada el 1909. El seu fundador, Carl Laemmle, era un immigrant procedent d'Alscia qu havia dirigit un magatzem de roba a Wisconsin. Laemmle es va comenar a interessar-se pel negoci del cinema, quan en un viatge que va realitzar el 1905 a Chicago va descobrir els niquelodeons. 

Encara que, li va dur el seu temps, Laemmle va convncer als germans Abe i Julius Stern per a associar-se amb ell i crear la productora. El principal problema era que Thomas Edison, que havia fundat el 1908 la Motion Picture Trust, controlava prcticament totes les patents de la indstria (especialment tenia la patent del motor elctric utilitzat en cmeres i projectors i, a ms, monopolitzava el mercat d'exhibici i distribuci de les pellcules utilitzades als niquelodeons. 

Creaci d'una xarxa d'empreses.
Laemmle i els seus socis, els Stern, van trobar la manera de salvar aquest escull. La Yankee Film Company havia d'associar-se a altres petites empreses independents en l'associaci independent per a plantar cara al gegant amb certes garanties i, aix, es va crear el 1911 la denominada Independent Moving Picture Company el principal objectiu de la qual era lintercanvi universal de pellcules. En aquesta associaci es van integrar diverses companyies i el nombre de socis va anar engrossint: Mark Dintinfass, Charles Baumann, Adam Kessel i Pat Powers, entre d'altres. 

El naixement de les estrelles de Hollywood.
Amb el temps, a poc a poc, Laemmle aniria comprant les seves parts i desfent-se d'ells. Laemmle va utilitzar dues armes per a imposar la seva signatura i plantar cara a Edison: permetia als agents comprar a crdit (Edison, no) i va crear el que avui coneixem com l'star-system que encara est vigent. Es va adonar que si en les seves pellcules participen grans estrelles amb ganxo, atreia ms espectadors a les sales. 

No obstant aix, en aquella poca l'star-system era ms fero. Les estrelles signaven contractes d'exclusivitat amb els estudis, el que significava que noms podien treballar per a un altre estudi si la companyia a la qual pertanyien els cedia o si l'altra estava disposada a pagar els costos de la rescissi del seu contracte, que solien ser molt elevats). 

Establiment de la industria del cinema a Los Angeles.
Laemmle va comenar a atreure als productors de l'Est que fugien de la pressi de Edison i buscaven facilitats (terrenys a bon preu, etc.). Va ser un dels pioners que es va llanar a l'aventura i va fundar la Universal City, una ciutat prpiament dita amb el seu propi alcalde, policia, etc., destinada a albergar al personal que treballaria en les seves pellcules: actors, atrezzo, electricistes, decoradors, maquilladors, msics, guionistes, etc. Per a aix, Laemmle va adquirir un terreny de 430 km de tarongers i pastures situat enmig del no res. 
Estava proper a la, en aquells dies, petita ciutat de Los Angeles.

Laemmle era, sense saber-lo, un dels arquitectes de la futura Hollywood. Aviat, arribarien altres pioners com ell, disposats a aprofitar totes els avantatges (climtiques i econmiques) que Califrnia els oferia i construirien els seus estudis en venatge amb el de Laemmle: 

 Els 4 germans Warner (Albert, Harold, Jack i Sam) - fundadors del Warner Brothers Studios, tamb coneguda com Warner Bros el 1923 ;
 Els germans Cohn (Harry i Jack - fundadors de la companyia precursora del que avui s Columbia Pictures. ;
 Adolph Zukor - fundador de Paramount Pictures. ;
Samuel Goldwyn i els germans Selwyn (Edgar i Archibald - van fundar el 1916 la companyia precursora del que avui s la Metro-Goldwyn-Mayer. ;
William Fox - fundador de la la companyia precursora del que avui s la 20th Century Fox.

Laemmle no estava disposat a endeutar-se, pel que noms finanava aquelles pellcules a les quals podia plantar cara. Amb aquesta poltica, es va especialitzar en westerns, serials i melodrames de baix pressupost. A aix cal sumar el fet que Laemmle, a diferncia dels seus competidors: Adolph Zukor, William Fox i Marcus Loew, no es va proveir d'una cadena de sales d'exhibici prpies; havent de conformar-se amb collocar les seves pellcules a petites ciutats. Totes aquestes qestions van fer que la Universal passs a ser un estudi de segona. 

Direcci de Laemmle Jr.
El 1928 li va regalar l'estudi al seu fill Carl Laemmle Jr., com regal de natalici. Carl Junior, grcies al coratge que dna la joventut, es va qestionar la poltica conservadora del seu pare i va decidir que era hora de fer canvis. Va actualitzar l'estudi en tot all que el seu pare havia deixat passar: Va crear la seva prpia xarxa de distribuci i va finanar pellcules de qualitat amb pressupostos de major envergadura.

Els esforos de Laemmle van donar els seus fruits molt aviat i, malgrat la seva joventut, ning va poder qestionar-lo. Nombrosos xits de taquilla i, algunes pellcules premiades l'avalaven. Parallelament, durant aquest perode, tamb va apostar per les pellcules de terror les anomenades Universal Horror o Horror en la Universal, que li van proporcionar elevats ingressos a taquilla. En aquest moment, la Universal va rodar el que avui sn ja clssics del gnere, com Frankenstein o Drcula.

No obstant aix, realment, les accions de Carl Jr. van ser molt arriscades i quan va realitzar el remake Show boat (1935) es va endeutar tant que quan no va poder plantar cara als deutes, el banc li va arravassar l'estudi, deixant als Laemmle fora del negoci.

Segona Guerra Mundial.
Sense Carl Jr., l'estudi va tornar a un perode gris. Es va tornar als westerns i melodrames de segona fila i noms les pellcules d'una cantant adolescent Deanna Durbin, proporcionaven ingressos a l'estudi.

Les pellcules de baix pressupost van continuar durant l'poca de la Segona Guerra Mundial, per l'estudi es mantenia fora de perill grcies a les pellcules d'Abbott i Costello. La Universal que intentava ressorgir es va associar amb Walter Wanger i va coprodur diversos films de Fritz Lang, per amb una participaci molt petita. El 1945, el productor britnic J. Arthur Rank va comprar la quarta part de les accions de l'empresa, amb la finalitat d'entrar en el mercat nord-americ. Un any desprs, 1946, Rank va arribar a un acord amb William Goetz, el fundador d'International Pictures i ambdues companyies es van fusionar, sorgint la Universal-International Pictures. Al principi, aquest nou impuls va sorgir efecte i es van produir grans ttols.

Liberaritzaci dels actors.
Quan els actors, finalment, per llei, van poder controlar la seva destinaci, Universal va signar un acord amb l'agent Lew Wasserman de la Music Corporation of America (MCA) i va contractar a James Stewart. En el contracte es fixa que l'actor cobrar en concepte de retribuci per beneficis una quarta part del que guanyi l'estudi (una vegada deduts les despeses) amb les seves pellcules. L'xit de Winchester 73 va convertir a l'actor en un home ric. A ms, l'exquisit tracte que la Universal va dispensar a l'actor va ser una campanya publicitria impagable.

Va cridar l'atenci de les estrelles, que, des d'aquell moment, van veure aquell estudi com un bon lloc on treballar. La MCA va anar collocant en l'estudi a molts dels seus representats; entre ells: Doris Day, Lana Turner o Cary Grant. Encara que s'esperava que la companyia intents fer-se amb el control real de la productora, aix no arribaria fins a bastant temps desprs.

L'arribada de la Televisi.
El 1952, Goetz va perdre la seva pacincia i l'inters per mantenir la seva associaci amb Universal, doncs aquesta continuava amb la seva conducta pressupostria cautelosa. Goetz va vendre la seva part a Milton Rackmil, amb el que Decca Records pren el control de l'empresa, perdent aix la MCA la seva oportunitat. A finals dels anys 50, l'empresa  va entrar en crisi. 

La desaparici de la seva cadena de sales d'exhibici, que es va veure obligada a tancar, unida a la pressi de la televisi, l'havien ferit greument. No obstant aix, grcies a la intervenci de la MCA, va ser la prpia televisi la que va donar part de l'oxigen que necessitava a la Universal, quan una cadena va llogar 360 acres pertanyents a l'estudi per 11 milions de dlars. 

A poc a poc, la televisi va anar llogant ms terreny i modernitzant els estudis. Finalment, el 1962, la MCA es faria amb el control de l'estudi. La Universal viuria, a partir d'aquests moments, un perode d'esplendor mai abans viscut. La MCA va pressionar als seus representats perqu signessin amb la Universal i l'estudi va contar amb un elenc d'actors, directors i professionals de tot tipus de primer ordre; saltant aix a la primera divisi del negoci del cinema. 
Universal viu un perode esplendor i es produeix prcticament un ttol a la setmana. La majoria d'aquestes pellcules tenen una durada que ronda els 90 minuts, per a facilitar la seva inclusi en la programaci televisiva. Encara que, parallelament, segueix amb les seves produccions per a la gran pantalla. En l'inici de la dcada dels anys 70, la Universal aconsegueix grans xits de taquilla amb ttols com American Graffiti. 

Als anys 80, l'empresa centra els seus esforos en la producci de sries de televisi, el que no impedeix que continu amb les seves produccions per a la gran pantalla, assolint xits com E.T. de Steven Spielberg.

Canvis i NBC Universal.

Impacient per ampliar la seva difusi i presncia en la televisi per cable, Lew Wasserman, cap de MCA, va buscar un soci ric. El 1990, Wasserman va vendre la MCA/Universal a l'empresa japonesa del sector de l'electrnica Matsushita Electric. Aix va proporcionar una injecci d'efectiu, per 5 anys desprs, al no adaptar-se al mercat americ, Matsushita Electric la va vendre al seu torn a la distribudora de licors canadenca Seagram, sent rebatejada com Universal Studios. Esperant construir un imperi meditic al voltant de la Universal, Seagram va comprar Polygram i altres empreses. 

No obstant aix, no va trigar en adonar-se que el negoci del cinema no era tan fiable com el del whisky, i el 2000 va vendre el grup d'empreses que havia adquirit i agrupat a la companyia francesa Vivendi, convertint-se en Vivendi Universal. Vivendi, atabalada pels deutes, va haver de vendre part de la Universal a la General Electric, grup de la qual forma part la cadena de televisi NBC. La nova companyia va ser rebatejada com NBC Universal i, de moment, va assolint combinar la rendibilitat econmica amb l'assoliment artstic. El 2005, la General Electric possea el 80% de NBC Universal, quedant el 20% restant en mans de Vivendi. 


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="178862" title="General Electric" nonfiltered="3274" processed="3271" dbindex="73287">

General Electric s una empresa multinacional, amb seu central a Fairfield, Connecticut (Estats Units). L'empresa es descriu a si mateixa com composta per un nmero de negocis primaris units per a "negociar". Participa en una varietat de mercats, incloent la generaci, transmissi i distribuci d'electricitat, bombetes, automatitzaci industrial, motors, locomotores (trens), avions, serveis d'aviaci i materials plstics, silicones, i abrasius. Est present a ms de 100 pasos.

Enllaos externs.
Web oficial de GE Espanya ;
Web oficial de GE ;

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="178864" title="Valoraci" nonfiltered="3275" processed="3272" dbindex="73288">


La valoraci o volumetria s un mtode d anlisi qumica quantitativa que permet determinar la concentraci d una substncia (reactiu valorat o analit) afegint un volum d una segona substncia (agent valorant) de concentraci coneguda i que reacciona amb la primera. En una valoraci convencional, l agent valorant es colloca en una bureta i es va afegint gota a gota a la dissoluci de l'analit fins que la reacci s completa. A partir del volum consumit, i tenint en compte l estequiometria de la reacci, hom pot calcular la concentraci de l analit. En algunes ocasions es procedeix a l inrevs, s a dir, afegint la dissoluci d analit a la dissoluci de concentraci coneguda. 

 Punt d'equivalncia i punt final .
El punt en qu tot l analit ha reaccionat estequiomtricament amb l agent valorant s anomena punt d equivalncia. Per determinar aquest punt es poden emprar distints mtodes, tals com l addici d un indicador, potenciometria o tcniques espectroscpiques. La forma ms clssica consisteix a afegir una quantitat molt petita d un indicador a la dissoluci valorada. Un indicador s una substncia que fa que la dissoluci canvie de color quan la reacci ha acabat. El punt en qu l indicador canvia de color determina el punt final de la valoraci. Idealment el punt final hauria de ser igual al punt d equivalncia, per en realitat sempre hi ha una diferncia, ja que l indicador tamb consumeix una petita quantitat de l agent valorant. En general aquestes petits errors deguts a la diferncia entre el punt d equivalncia i el punt final experimental sn menyspreables, per en anlisis qumiques acurades s han de tenir en compte. Mtodes de detecci del punt final com la potenciometria estalvien aquest error introdut per l indicador.

 Tipus de valoracions .

Hi ha distints tipus de valoracions, segons la reacci en qu es basen: 
 Valoracions cid-base, basades en la reacci de neutralitzaci entre l analit i un agent valorant cid o bsic. En valoracions cid-base s com utilitzar indicadors de pH, com per exemple la fenolftalena, que canvia d incolor a rosa per sobre de pH 8.2, o el taronja de metil, que s roig en forma bsica i groc en forma cida. Per detectar el punt final tamb es pot utilitzar un pH-metre (o potencimetre), que enregistra els canvis de pH (o potencial) en tot moment.
 Valoracions redox, basades en reaccions d oxidaci-reducci entre l analit i l agent valorant. El ms habitual s utilitzar un potencimetre o un indicador redox per detectar el punt final. En alguns casos la forma oxidada o reduda de l analit o del titrant posseeixen un color intens i actuen com a autoindicadors, de forma que no cal afegir cap substncia indicadora.
 Valoracions complexomtriques, basades en la formaci d un complex entre l analit i el titrant. En aquestes valoracions normalment cal un indicador especial que formi un complex feble amb l analit.
 Valoracions per precipitaci, basades en la formaci d un precipitat degut a la reacci de l analit i el valorant (per exemple ions Ag+ i ions Cl-, que formen un precipitat blanc de AgCl). ;
 Valoracions polieletroltiques (de vegades anomenades valoracions collodals), basades en la reacci estequiomtrica entre el polielectrlit d inters i un poliectrlit de crrega oposada i densitat de crrega coneguda. Aquest tipus de valoraci permet determinar densitat de carrega superficial en colloides. Un agent valorant que s empra sovint s el policlorur de diallildimetilamoni (sovint anomenat amb l abreviaci anglesa, polyDADMAC).

 Enllaos .

 Manual amb els fonaments de la valoraci: PDF descarregable de l'empresa Mettler-Toledo  (de franc, per cal registrar-se al web per poder descarregar-se el document);
 Programari lliure per simular corbes de valoraci i diagrames  (una mica complicat d'utilitzar, per fora interessant);




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="178869" title="Funci de densitat de probabilitat" nonfiltered="3276" processed="3273" dbindex="73289">
A la teoria de la probabilitat, una funci de densitat de probabilitat
s una funci que representa una distribuci de probabilitat en termes d'integrals.

Formalment, una distribuci de probabilitat t densitat f si f s una funci no-negativa, Lebesgue-integrable  tal que la probabilitat d'un interval b ve donada per:

;

per dos nombres a i b qualssevol. Aix implica que el valor de la integral, quan  i , ha d'sser 1.
Reciprocament, qualssevol funci no-negativa Lebesgue-integrable amb integral total igual a 1 s una funci de densitat d'una distribuci de probabilitat.
La funci de densitat de probabilitat s un cas particular de la derivada de Radon-Nikodym.

Intuitivament, si una distribuci de probabilitat t densitat f(x), 
aleshores l'interval infinitesimal x + dx t probabilitat
f(x) dx.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="178876" title="Dolmen de la Gutina/Puig del Pal" nonfiltered="3277" processed="3274" dbindex="73290">
El Dolmen de la Gutina/Puig del Pal s un dolmen situat al terme municipal d'Espolla, a l'Alt Empord i forma part d'un dels Dlmens d'Espolla. Cal no confondre'l amb el Dolmen de la Gutina, molt proper, per ja en el terme de Sant Climent Sescebes. Est situat al paratge conegut com la Gutina i darrera la muntanya del Puig del Pal, que tamb li dna no mom. 

Descobert el 1979 pel ve d'Espolla Joan Calverol i Puquet el va donar a conixer a diversos especialistes i es va poder establir com un dolmen. Cal dir que avui s una barraca de vinya, per una part de la qual es pot veure perfectament la disposici de les pedres que configuren els dlmens del voltant. Es va poder establir una cronologia entorn 3200 i 2700 aC. L'estiu de 1986 la coberta de teules de la barraca s'ensorr parcialment a causa dels grans incendis que afectaren l'Albera.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="178877" title="Dolmen del Barranc" nonfiltered="3278" processed="3275" dbindex="73291">
 
El Dolmen del Barranc es un dolmen situat al terme muncipal d'Espolla, a l'Alt Empord i forma part dels Dlmens d'Espolla. Est situat al paratge del Barranc, molt proper a la lnia divisria amb el terme de Rabs i en un lloc de pas molt antic, com indiquen les restes un cam de traat medieval i que pot ser molt ms antic, que actualment ha quedat fora en desss aix com tamb aquest eix de comunicaci dins l'Albera.

Es tracta d un sepulcre megaltic d inhumaci mltiple. Les seves lloses sn de pissarra i presenta una cambra trapezodal i corredor de paret seca amb vestbul semicircular a l entrada. La llosa de coberta est trencada per la meitat i s hi poden observar molts gravats alguns dels quals representen la figura humana, d altres reprodueixen formes geomtriques i creus antropomrfiques. En aquesta llosa tamb s hi poden observar inscripcions ms modernes com una que diu: ROCA i una data 17... .Fou restaurat l any 1984 i consolidat l any 1986 per Rafael Insa sota la direcci de J.Tarrs i J.Chinchilla. poca: vers el 3.200-2700 a.C. 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="178878" title="Dolmen dels Cantons" nonfiltered="3279" processed="3276" dbindex="73292">
El Dolmen dels Cantons dit tamb Llipoter s un dolmen situat al terme d'Espolla, a l'Alt Empord i situat al paratge conegut com els Cantons. Forma part dels Dlmens d'Espolla i s el darrer d'haver estat descobert i identificat en aquest terme municipal, concretament ho fou el 1995.Aquest fet ha provocat que no hagi tingut els estudis tan aprofundits com s que han tingut la resta de monuments megaltics El va descobrir un ve d Espolla mentre anava a la cacera del senglar. 

El seu nom ve,perqu es troba en un bosc de roures,alzines i arboos.Aquest arbust rep localment el nom de llipoter. 
Possible sepulcre de corredor,amb cambra trapezodal o rectangulara i passads estret.

Localitzaci.
Des de Espolla cal pendre un cam fins al venat dels Vilars,on arribarem desprs de 2km. en direcci nord.
Des del venat cal enfilar-se per la pista que voreja el puig Castellar pel costat oriental.Passats 1,5km.,s arriba a la font de la Verna.Des d aqu es conecta amb la pista que ve per la banda occidental del puig Castellar,i se segueix cap al nord-oest uns 750m. fins que trobem un trencant a la dreta que duu a una barraca de caadors.
La pista puja cap a l oest uns 800m.Desprs agafarem un cam que va direcci nord i recorreguts 750m. veurem una barraca de carboner a l esquerra del cam.Uns 25m. ms amunt en el vessant del bosc trobarem aquest dolmen. 






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="178880" title="Dolmen d'Arreganyats" nonfiltered="3280" processed="3277" dbindex="73293">
 
El dolmen d'Arreganyats o de la Llosa s un dolmen datat vers el 3.450 aC situat al terme municipal d'Espolla, a l'Alt Empord, i que forma part dels Dlmens d'Espolla. Est situat a uns 3,5 km del centre urb, en un bosc d'alzines sureres conegut com el paratge de la  Verna i s fcilment identificable des de lluny. 

Es tracta d'un sepulcre  de  corredor  de  cambra trapezoidal curta feta de lloses de granit i passads estret fet de murs de paret seca amb dues lloses tamb de  granit.  s un sepulcre  megaltic d'inhumaci i  en  el seu interior s'hi han trobat restes de cermica i una punta de sageta de slex.Li han fet 4 excavacions arqueolgiques(1920,1970,1979 i 1988).Fou restaurat els anys 1979 i 1986; aquesta ltima restauraci va ser realitzada per Rafael Insa sota la direcci dels arquelegs J. Tarrs i J. Chinchilla.

Localitzaci.

Des de Espolla cal pendre un cam fins al venat dels Vilars,on arribarem desprs de 2km. en direcci nord.
Des del venat cal enfilar-se per la pista que voreja el puig Castellar pel costat oriental.Passats 1,5 km.,s arriba a la font de la Verna.Des d aqu cal agafar una pista de vinyes que s enfila fins al puig que s al nord-est de la font i del puig Castellar Petit fins que al cap de 15 minuts,al repl del dolmen. 

Historia.
s citat per primer cop el 1881 per Salvador Sanpere i Miquel. El 1912 Manuel Cazurro i Ruiz en publica la planta i una descripci amb fotografia. el 1920 Pere Bosch i Gimpera, i Llus Pericot i Garcia en publiquen una nova planta i una secci frontal, i el classifiquen com un sepulcre de corredor. l'any 1970 Joan Ruiz i Solanes hi treballa en una primera restauraci. El 1979 conmenen la seva excavaci Josep Tarrs i Galter, Jlia Chinchilla i Sanchez, Josep Castells i Camp, i Ros Vilardell i Pascual, publicant els resultats el 1982 i 1983.

Va figurar en el cinqu cartell de la srie L'Empord a cop d'ull amb llegenda del GESEART i dibuix de Ricard Anson i Garriga.

Els materials arqueolgics que s'hi han trobat sn fragments de cermica i una punta de sageta de slex llanceolada de color marr, es troben dipositats al Museu Arqueolgic de Barcelona, al Museu Arqueolgic de Girona i en una collecci privada de Figueres.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="178881" title="Dolmen de les Morelles" nonfiltered="3281" processed="3278" dbindex="73294">
El Dolmen de les Morelles s un dolmen situat al terme municipal d'Espolla, a l'Alt Empord i forma part dels Dlmens d'Espolla, situat en el paratge de les Morelles o de la Mina, a uns 3 km del centre urb en direcci nord. Est situat a 350  10 metres d'altitud.

De lloses de pissarra, s bastit en terreny amb fort pendent. Es tracta d'un sepulcre megaltic d'inhumaci restringida, reutilitzable des de la vora del tmul. Presenta una cambra trapezodal i corredor de lloses i paret seca (mixt). S'hauria atrinxerat en el mateix terreny pel costat oest i en un tmul artificial de tendncia circular, potenat vers l'est, amb un peristtil de blocs ajaguts, avui desaparegut. L'orientaci de l'entrada s de 1705 i caldria situar-lo cronolgicament vers el 3.200-2.700 a.C.

Aquest dolmen va sser identificat l'any 1970 per Andreu Mach i Pujol, pastor d'Espolla, que ho comunic a Joan Calverol i Puquet i Joan Bosch i Abella els quals en donaren notcia.

Fou primerament publicat per B. Trmols en una notcia a "La Vanguardia" el 23-3-1971 i excavat per Joan Ruiz i Solanes. Tamb fou excavat darrerament per Josep Tarrs i Galter, Jlia Chintilla i Snchez, Josep Castells i Camp, i Ros Vilardell i Pasqual.

El 1997 el GESEART va realitzar obres de consolidaci i restauraci i es va recollocar la coberta al seu lloc original, ja que estava caiguda al costat del monument.Li han fet 3 excavacions arqueolgiques:Els anys 1971,1980 i 1988.L Any 1971 es va trobar un os de 4cm.,no determinable si era hum.

Localitzaci.

Des de Espolla cal pendre un cam fins al venat dels Vilars,on arribarem desprs de 2km. en direcci nord.
Des del venat cal enfilar-se per la pista que voreja el puig Castellar pel costat oriental.Passats 1,5km.,seguirem per un cam que baixa en direcci est fins que,al cap de 275m. veurem el megalit. 







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="178883" title="Dolmen de Puig Balaguer" nonfiltered="3282" processed="3279" dbindex="73295">
El Dolmen de Puig Balaguer s un dolmen situat al terme municipal d'Espolla, a l'Alt Empord, situat al vessant nord del puig del mateix nom, a la part ms alta d'aquest. Val a dir que aquest puig compta, tamb en la seva part superior, per del costat sud, amb una prospecci minera d'un centenar de metres excavada dins la roca i que ha deixat una tartera artificial davant de l'entrada. El dolmen Forma part dels Dlmens d'Espolla.

Est construt amb lloses de pissarra i en terreny molt pendent. Es tracta d un sepulcre d inhumaci restringida i reutilitzable. T la cambra trapezodal amb un corredor no visible. La llosa de coberta est caiguda a sobre la cambra que est plegada.

Cal situar-lo entre 3200 i 2700 aC. En l acta de consagraci de l esglsia de Sant Mart de Baussitges al 946 apareix documentat com archetta. Va ser identificat per Josep Mallart i Bosch i Joan Salvatella i Cristina el 1920, al 1925 va ser excavat per Pere Bosch i Gimpera i Llus Pericot i Garcia.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="178884" title="Dolmen de Mas Girarols I" nonfiltered="3283" processed="3280" dbindex="73296">
 
El Dolmen del Mas Girarols I s un dolmen situat la terme d'Espolla, a l'Alt Empord, situat molt a prop del Mas que li dna nom. En el revolt que hi ha damunt del mas en  la recent carretera que mena d'Espolla a Banyuls de la Marenda hi ha un corriol que amb fort pendent porta a aquest dolmen i tamb al ve Dolmen de Mas Girarols II. Ambds formen part dels Dlmens d'Espolla.

Les seves lloses sn de pissarra i s bastit  en terreny de forta pendent. Es tracta d  un sepulcre megaltic d  inhumaci restringida. Presenta una cambra trapezodal i corredor amb testimonis visibles de paret seca. Conserva la porta que tancava la cambra. Va ser identificat per Josep Mallart i Joan Salvatella l any 1920. L  any 1923 va ser excavat per Pere Bosch i Gimpera el qual noms hi va trobar fragments insignificants de terrissa. Ha estat excavat modernament per Josep Tarrs, Jlia Chinchilla i altres i restaurat recentment, que ha servit per tornar a posar la coberta al seu lloc. poca: Vers el 3.200-2700 a.C.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="178887" title="Dolmen de Mas Girarols II" nonfiltered="3284" processed="3281" dbindex="73297">
 
El Dolmen del Mas Girarols II s un dolmen situat al terme d'Espolla, a l'Alt Empord, situat molt a prop del Mas que li dna nom. En el revolt que hi ha damunt del mas en  la recent carretera que mena d'Espolla a Banyuls de la Marenda hi ha un corriol que amb fort pendent porta a aquest dolmen i tamb al ve Dolmen de Mas Girarols I i que continua vers el Puig Balaguer, al damunt del qual tamb hi ha un altre dolmen, per que s bastant ms lluny. Tots formen part dels Dlmens d'Espolla.

Les seves lloses sn de pissarra i s bastit en terreny de forta pendent. Es tracta d un sepulcre megaltic d inhumaci restringida. Presenta una cambra possiblement trapezodal i un corredor actualment desaparegut. El monument va ser emmascarat al convertir-lo en una petita cabana. Queden noms la capalera, part de la llosa lateral nord i potser la lateral de migdia. La probable coberta de la cambra est caiguda al costat de llevant i presenta diverses cassoletes i solcs corbats insculpits, a ms d una incisi moderna. Va ser identificat per membres del GESEART l any 1986. poca: Vers el 3200-2700 a. C. 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="178889" title="Menhir del Castell" nonfiltered="3285" processed="3282" dbindex="73298">
 
El Menhir del Castell o de Roques Blanques s un menhir situat al terme municipal d'Espolla, a l'Alt Empord, situat vers el nord-oest del centre urb, a uns 2 km, per actualment la pista d'accs ha quedat molt malmesa. Forma part dels Dlmens d'Espolla i est situat en un lloc amb gran presncia de menhirs, per que ja estan al terme municipal de Sant Climent Sescebes (Menhir de la Murtra, Menhir de Vilartol...).

Es tracta d'un menhir de granit fins el 1989 caigut segurament a causa de l'erosi del terreny provocada per les pluges al llarg dels anys. Les seves mides sn:  3,45  /  0,90  /  0,75 metres i t un pes aproximat de 3600 Kg. Va ser identificat per Joan Calverol i Puquet l'any 1971 i fou publicat per Llus Esteva l'any 1974 i 1977. En el solstici d'estiu de 1988 fou redreat i es va publicar un pster commemoratiu amb els Dlmens d'Espolla. 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="178890" title="Dolmen de la Gutina" nonfiltered="3286" processed="3283" dbindex="73299">
El Dolmen de la Gutina s un dolmen situat al terme municipal de Sant Climent Sescebes, en l'antic cam que comunicava Espolla amb Vilartol, en el paratge anomenat la Gutina. s un dolmen que presenta un excellent estat de conservaci i una mostra clara del que sn aquests tipus de monuments. 

Documentat per primer cop l'any 1316 fou visitat pel mateix investigador francs l'any 1866 va visitar el ve Dolmen de la Cabana Arqueta i que ha restat a l'anonimat. L'any 1879 va ser citat per Antoni Balmanya i Ros. No fou fins 1923 quan Pere Bosch i Gimpera i Llus Pericot i Garcia realitzaren la primera excavaci. Entre les diverses restes trobades cal destacar un vas campaniforme internacional mixt (bandes impreses i cordes) reconstrut sencer, i un micrlit geomtric en segment de cercle de slex melat, tots trobats durant l'excavaci de l'any 1982 realitzada per Josep Tarrs i Galter i Jlia Chinchilla i Snchez. Estan dipositats al Museu Arqueolgic de Sant Pere de Galligants (Girona). Data aproximada de construcci entre 3.500-3.200 a.C.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="178891" title="Menhir de la Murtra" nonfiltered="3287" processed="3284" dbindex="73300">
El Menhir de la Murtra s un menhir situat al terme municipal de Sant Climent Sescebes, a l'Alt Empord, i molt proper al Menhir del Castell i al Menhir de Vilartol. 

Tamb dit "Pedra Gentil" fou citat per primer cop el 1879 per Antoni Balmanya i Ros. El juny del mateix any una comissi de l'Associaci Catalanista d'Excursions Cientfiques (Csar-August Torra, Ursino Mitjans i Esteve Sunyer i Gasliba) el visit i en va fer croquis i dibuixos. No ha estat excavat mai cientficament. Pel tipus arquitectnic del menhir i sobretot per la cronologia dels sepulcres megaltics de l'entorn podem deduir que fou construit entre el 3.500-3.000 a.C.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="178896" title="Pegu" nonfiltered="3288" processed="3285" dbindex="73301">
Pegu o Bago s una ciutat i la capital de la divisi de Bago, a Myanmar. Est situat al nord 80 km de Yangon i t una poblaci de 220.000 habitants.

Fou fundada pels mon vers el 825 i fou la capital del regne mon. Al 1539 fou la capital de Birmnia fins que fou destruda el 1564 i es va traslladar a Ava. El 1599 fou destruda altra cop. Fou residncia reial del 1613 al 1634. Els mon es van rebellar al segle XVIII i van establir el regne de Talaing amb capital prop de Bago (Pegu); la ciutat fou destruda pels birmans el 1757. Els britnics la van ocupar el 1852 i la van fer capital de la Baixa Birmnia Britnica fins el 1862.

El monument ms destacat s l'esttua de Buda, de ms de 16 metres, construda suposadament el 944 (a l'rea de Shwethalyaung), i les Pagodes de Shwemawdaw, Kyaikpien, Mahazedi i Shwegugale. Prop hi ha les runes de Hanthawaddy, la capital dels mon i del regne de Talaing.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="178903" title="Queen's Club Championships" nonfiltered="3289" processed="3286" dbindex="73302">

The Queen's Club Championships s un torneig anual per a tennistes masculins que es disputa a les pistes de gespa del Queen's Club, a Londres. s un torneig de l'ATP, que t la categoria de International Series.

El campionat del Queen's Club es disputa cada any al juny, la setmana desprs de Roland Garros. Desprs de Wimbledon, aquest s el torneig sobre gespa amb el premi ms elevat i amb ms participaci. T la fama que ajuda a crear campions de Wimbledon.

Palmars.
 Individuals .
Des de 1970:


Dobles.
Des de 1977:


Enllaos externs.
 Web oficial del torneig;
 Web de The Queen's Club;
 Pgina del torneig al web de l'ATP;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="178913" title="Pa de pessic" nonfiltered="3290" processed="3287" dbindex="73303">

El pa de pessic, bescuit (com es diu al Pas Valenci i a altres llocs)  o pa d'En Pou (com s anomenat a Mallorca) s un tipus de coca de pasta fina, lleugera i esponjosa, feta de farina, ous, sucre i rent.

Enllaos externs.
Recepta senzilla i tradicional del pa de pessic. ;
Receptes de pa de pessic. ;
Histria i receptes de diferents tipus de pa de pessic. ;
Informaci sobre pans de pessic casolans. ;
Llistat exhaustiu de receptes de pa de pessic. ;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="178915" title="Canelones (Uruguai)" nonfiltered="3291" processed="3288" dbindex="73304">

Canelones, ciutat de l'Uruguai, capital i centre administratiu del departament homnim. A ms de ser la capital, s una de les ciutats ms importants del departament, a la zona sud de la Repblica Oriental de l'Uruguai.
El 1996 tenia 19.388 habitants (noms el 5,1% del total departamental).
Els seus primers vens es van establir el 1726 i el poblat va crixer desprs d'un loteo realitzat cap a 1730.
Villa Guadalupe, nom original de Canelones, va comenar a prendre forma definitiva amb l'arribada d'immigrants canaris i gallecs el 1774.
La seva creaci formal es va produir el 1783, quan ja tenia 70 cases, capella, casa capitular i pres.
La proximitat amb Montevideo, centre geopoltic de la Banda Oriental, va convertir Guadalupe en escenari histric.
Molins, frigorfics i diverses agroindustries es van establir all a partir de 1900.

Histria.

Villa Guadalupe es va fundar el 24 d'abril de 1783 per ordre del virrei Juan Jos de Vrtiz, per la histria reconeix com el seu fundador el rector Juan Miguel de la Laguna.
A aquest se li dna la iniciativa de construir l'esglsia parroquial i la gesti de la ubicaci de famlies espanyoles desprs de 1774.

L'originria Villa de Nuestra Seora de Guadalupe va arribar a ser capital de la Provncia Oriental el 1813, per nomenament de Jos Gervasio Artigas, en ser elegit aquest president provisional dels orientals. El 27 de gener de 1816, per decret de l'Ajuntament de Montevideo ratificat per Artigas, es crea el departament de Canelones, un dels primers nou en els quals es dividiria la futura Repblica i la primera jurisdicci dels quals s'estenia des del riu Santa Luca fins a Montevideo. El 18 de desembre de 1828 s creada a Canelones la bandera nacional, per l'assemblea constituent i legislativa a iniciativa del governador provisori Joaqun Surez..

 Vegeu tamb .
 Departament de Canelones;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="178916" title="Toungoo" nonfiltered="3292" processed="3289" dbindex="73305">
Taungoo s una ciutat a l'extrem nord de la divisi de Bago de Myanmar, situada a 220 km de Yangon, amb serralades tant a l'est com a l'oest. La indstria principal s de productes de silvicultura, com el tec i d'altres fustes extretes de les muntanyes.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="178917" title="Dolmen del Prat Tancat" nonfiltered="3293" processed="3290" dbindex="73306">
El Dolmen del Prat Tancat s un dolmen situat al terme municipal de Sant Climent Sescebes, a l'Alt Empord. Situal a dos quilmetres a l'est del nucli urb, molt a prop del Dolmen de la Cabana Arqueta i del Dolmen de Tires Llargues.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="178918" title="Dolmen de Tires Llargues" nonfiltered="3294" processed="3291" dbindex="73307">
El Dolmen de Tires Llargues s un dolmen situat al terme municipal de Sant Climent Sescebes, a l'Alt Empord. Situat a dos quilmetres a l'est del nucli urb, molt a prop del Dolmen de la Cabana Arqueta i del Dolmen del Prat Tancat.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="178921" title="Calcant" nonfiltered="3295" processed="3292" dbindex="73308">


En mitologia grega,  Calcant o Calcas (en grec antic        / Klkhas), s un endev grec que apareix en els relats de la guerra de Troia, sobretot en la Ilada. Fill de Tstor, s descrit en aquesta epopeia com "de molt el millor dels endevins, que coneix el futur, el present i el passat" (cant I, v. 69-70). El do de la visi li ve d'Apollo. s, al costat de Tirsias, l'endev ms conegut de la mitologia grega.

Abans de la partena de l'expedici grega, prediu que Aquilleu ser necessari per als grecs i que la guerra durar deu anys. Durant la travessia cap a Troia, indica a Agammnon per qu rtemis ha immobilitzat els vaixells grecs a l'ulida i com aplacar-la sacrificant la seva filla Ifignia. Quan Apollo delma les files gregues davant de Troia, explica que s perqu Agammnon s'ha negat a tornar Criseida, filla del sacerdot troi d'Apollo. Finalment, tamb contribueix a l'estrategema del cavall de Troia

Mort de Calcant.
Calcant va preveure que moriria en trobar-se un endev que fos millor que ell. Aquest fou Mopsos, nt de Tirsias, amb qui va coincidir a prop de la ciutat de Colof.

Els endevins van organitzar una competici per esbrinar quins dels dos era millor. Van veure una truja prenyada i van discutir sobre quants garrins havia de tenir. Calcas va dir que serien vuit; Mopsos, per contra, assegur que havien de ser nou. Desprs d'esperar una estona, va nixer el garr que feia nou. Calcant, en veure's venut, va morir avergonyit per la derrota.

Una altra versi del mite diu que Calcant va morir de riure quan, arribat el dia que havia previst per a la seva mort, semblava que la profecia no es complia.

Enllaos externs.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="178924" title="Menhir de Vilartol" nonfiltered="3296" processed="3293" dbindex="73309">
El Menhir de Vilartol s un menhir situat a 0,5 km al nord del venat de Vilartol, al terme municipal de Sant Climent Sescebes, a l'Alt Empord. Est situat al peu de la pista que comunica Vilartol amb Requesens i es pot trobar molt fcilment. 

s una pedra dreta de 2 m d'alada i que est situada vora de dos altres menhirs, el Menhir del Castell i el Menhir de la Murtra. 




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="178925" title="Carme (nom)" nonfiltered="3297" processed="3294" dbindex="73310">
Carme s un nom de persona derivat d'una de les diverses advocacions de la Mare de Du. Procedeix de l'anomenat mont Carmel, a Israel, el nom del qual deriva de la paraula Karmel o Al-Karem i que es podria traduir com a jard. Aquest mont es troba situat a Carmel City al districte de Haifa. Avui en dia existeixen en actiu ordres religiosos carmelites repartits per tot el mn, masculins i femenins, que giren al voltant d'aquesta figura mariana. El nom de Carme s essencialment femen (Maria del Carme), tot i que tamb pot fer-se servir per a homes. Cal dir que en itali l's d'aquest nom s mascul principalment.

Tamb existeix la varietat masculina Carmel i el seu femen Carmela i el nom Carmina.

Onomstica.
 16 de juliol: la Mare de Du del Carme;

Traduccions.
 Alemany: ;
 Angls: Carmel, Carmine (masc.);
 rab: ;
 Armeni: ;
 Espanyol: Carmen, Carmela, Carmelo (masc.), Carmina;
 Francs: ;
 Gallec: ;
 Grec: ;
 Itali: Carmelo, Carmine (masc.);
 Japons: ;
 Llat: ;
 Polons: ;
 Portugus: Carmo;
 Rus: ;
 Serbi: ;
 Suec: Karmel;
 Xins: ;

Personatges famosos.
 Carme Alborch, poltica;
 Carme Boatell, lluitadora antifeixista;
 Carme Capdevila, poltica;
 Carme Chacn, poltica;
 Carme Guasch, poeta i escriptora;
 Carme Juli, mestra i poltica;
 Carme Miquel, mestra i escriptora;
 Carme Riera, escriptora;
 Carme Ruscalleda, cuinera;
 Carme Sansa, actriu;
 Carme Vilamaj, cantant i sindicalista;
 Carmen Hernndez, teloga i religiosa;
 Carmen Laforet, escriptora;
 Carmen Martn Gaite, escriptora;
 Carmen Maura, actriu;
 Carmen Polo, esposa del general Franco;
 Maria del Carme Girau, cantant i compositora;
 Maria Carme Roca, escriptora;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="178926" title="Tokugawa Ieyasu" nonfiltered="3298" processed="3295" dbindex="73311">




Tokugawa Ieyasu, en japons      , (31 de gener de 1543   1 de juny de 1616), va ser el fundador i primer shogun del Tokugawa bakufu (Shogunat Tokugawa) de Jap, qui va governar des de la batalla de Sekigahara, del 1600 fins a la Restauraci Meiji el 1868. Ieyasu va governar des de 1600 (oficialment 1603) fins a la seva renncia el 1605. 

 Biografia .

 Infncia (1543-1556) .

Tokugawa Ieyasu va nixer el 31 de gener de 1543 en la provncia de Mikawa. El seu nom original era Matsudaira Takechiyo. Era fill de Matsudaira Hirotada (1526   1549), un senyor de Mikawa que passava la majoria del seu temps en guerra contra el clan Oda i el clan Imagawa. La famlia Matsudaira estava dividida en dues faccions: un costat volia ser vassall del clan Imagawa, mentre que l'altre, preferia el clan Oda. Aquesta baralla familiar va ser la ra de l'assassinat del pare d'Hirotada (avi de Takechiyo), Matsudaira Kiyoyasu (? - 1536). A diferncia del seu pare i la majoria de la seva famlia, Hirotada va trobar al clan Imagawa com el menor dels dos mals. La lleialtat de Hirotada cap als Imagawa va causar que la resta de la seva famlia dons suport al clan Oda amb ms fora que abans. El 1548, quan el clan Oda va envair Mikawa, Hirotada es va dirigir a Imagawa Yoshimoto, cap del clan Imagawa, en demanda d'ajuda per a combatre als invasors. Yoshimoto va accedir a ajudar amb la condici que Hirotada envis al seu fill Takechiyo a Sumpu com un ostatge en exili. Hirotada va acceptar, a pesar de la pressi dels membres de la famlia Matsudaira. Takechiyo i un grup de servents van ser enviats cap a Sumpu com ostatges. 

Oda Nobuhide, el lder dels Oda, es va assabentar de l'arranjament de Hirotada i Imagawa i va atacar la caravana en la qual viatjava Takechiko. Va Ser capturat i dut al Castell Kowatari en Owari. Nobuhide va amenaar amb assassinar a Takechiko tret que Hirotada trenqus tots els vincles que tenia amb el clan Imagawa. Hirotada va dir que el sacrificar al seu propi fill mostraria la serietat del pacte amb el clan Imagawa. 

Takechiyo, no obstant aix, no va sofrir cap dany. El 1549, Hirotada va morir de causes naturals; poc temps desprs, Nobuhide tamb va morir. Les morts van fer un gran dany a un ja afeblit clan Oda i van deixar a la famlia Matsudaira sense lder. Amb Imagawa en una posici forta, Yoshimoto va enviar un exrcit a crrec del germ menor del seu pare, Imagawa Sessai, per a atacar un castell Oda on vivia Oda Nobuhiro, el fill major de Nobuhiro, i nou cap dels Oda.

Sessai va prendre el Castell i va capturar a Nobuhiro com ostatge. Negociant amb el segon fill de Nobuhide, Oda Nobunaga, li va oferir retornar el castell als Oda i perdonar la vida de Nobuhiro a canvi de qu es permits a Takechiyo regressar amb els Imagawa. Nobunaga va acceptar, Nobuhiro i el castell van ser retornats als Oda. Sessai va regressar a Sumpu amb Takechiyo. Takechiyo va crixer a Sumpu, per els seus familiars a Mikawa, estaven temerosos sobre el futur dels Matsudaira ara que el clan Oda estava afeblit i que els Matsudaira eren vassalls dels Imagawa. 

 L'escala cap al poder (1556-1584) .

El 1556, quan contava 13 anys, Takechiyo, va canviar el seu nom pel de Matsudaira Motoyasu. A canvi del seu retorn a Mikawa, els Imagawa li van ordenar lluitar contra el clan Oda en una srie de batalles. Motoyasu va guanyar la seva primera batalla en Terabe, aconseguint gran renom. En aquells dies, Oda Nobuhiro havia mort, i el lideratge del clan Oda havia passat a les mans d'Oda Nobunaga. Desprs d'aquestes batalles, els Matsudaira i els soldats de Mikawa van comenar a demandar una major autonomia als Imagawa. El 1560, Yoshimoto va ajuntar 20.000 homes (molts d'ells de Mikawa), amb els quals va marxar cap a Kyoto: va ser el primer daimyo a fer aix des de 1538. Motoyasu va ser enviat de Mikawa amb els seus homes per a atacar el fort Marune. AL capturar el fort, Motoyasu i els seus homes es van quedar al lloc per a defensar-lo. Per aix, Motoyasu i els seus homes, van evitar la sagnant batalla de Okehazama, que va tenir lloc prop de Nagoya, on el clan Imagawa va ser derrotat, i Imasagawa Yoshimoto assassinat. Motoyasu es va retirar juntament amb els seus homes a Mikawa, i finalment, amb la mort de Yoshimoto, va decidir lliurar-se de la influncia dels Imagawa. 

Motoyasu va decidir aliar-se amb els Oda, pactant un tracte secret amb Oda Nobunaga. Aquest secretisme era necessari degut al fet que molts membres de la famlia Matsudaira (incloent l'esposa de Motoyasu i el seu fill, Hideyasu) encara eren ostatges a Sumpu del nou lder dels Imagawa, Imagawa Ujizane, fill de Yoshimoto. El 1561, Motoyasu i els seus homes van marxar i van capturar el fort Kaminojo, pertanyent als Imagawa, el que va indicar a Nobunga que Motoyasu ja no li era lleial als Imagawa. Motoyasu va matar al comandant del castell, Udono Nagamochi, i va prendre a la seva esposa i als seus dos fills com ostatges. Ujizane, adonant-se que els Udono eren ms importants que els Matsudaira, va alliberar a la famlia Matsudaira a canvi de l'esposa i els fills de Udono. 

Ara, tenint llibertat d'acci amb el retorn de la seva famlia, Motoyasu va comenar a reformar el clan Matsudaira desprs d'anys de decadncia, i pacificar Mikawa. Tamb va consolidar i va fer ms poderosos als seus vassalls regalant-los terres i distribuint els castells de Mikawa als ms importants (incloent Profunda Tadakatsu, Ishikawa Kazumasa, Koriki Kiyonaga Sakai Tadatsugu, i Sakikabara Yasumasa) el 1566.

El 1564, Motoyasu va derrotar el Mikawa Monto, un grup militar anti Matsudaira, gaireb perdent la seva vida en el procs quan va ser copejat per una bala que no va penetrar a la seva armadura. El 1565, va atacar les defenses de Imagawa a Totomi. En 1567, va demanar a l'Emperador Ogimachi canviar el seu cognom per Tokugawa, prenent el nom de Tokugawa Ieyasu. Desprs d'aix, va comenar a demandar descendncia de part del clan Minamoto a travs del clan Nitta, i al final, va demanar tenir descendncia de la Famlia Imperial. AL mateix temps, va dissenyar un arbre familiar que prenia descendncia del clan Fujiwara. Historiadors moderns usen aix com prova que els reclams de Ieyasu d'herncia imperial van ser fabricats per a ilegitimizarse a si mateix. 

Tot i que la famlia Tokugawa era simblicament independent, encara no podien sobreviure sense el clan Oda, i sense el mateix Nobunaga. Quan Nobunaga pren Kyoto el 1568 , es converteix en el lder de-facto de Jap, moltes de les tropes victorioses pertanyien a Tokugawa. AL mateix temps, Ieayasu estava impacient per comenar a expandir els seus propis territoris. Ell i Takeda Shingen, qui estava al capdavant del clan Takeda en Kai, van convenir un pacte, on junts es farien de la resta del territori de Imagawa. En 1570, les tropes de Ieayasu finalment es van apropiar de Totomi, i desprs Shingen va ocupar Suruga i Sumpu, la capital dels Imagawa. No obstant aix, per llavors, l'aliana entre els Takeda i els Tokugawa anava en descens, fins i tot Ieyasu es va unir amb el seu enemic Imagawa Ujizane prometent-li que li retornaria Totomi i Suruga. AL mateix temps, Ieyasu va fer altre pacte, aquesta vegada amb Uesugi Kenshin, el cap del clan Uesugi i archienemic del clan Takeda. Tenint assegurat el suport dels Uesugi, Ieyasu va moure la seva capital de Okazaki en Mikawa a Hamamatsu en Totomi. 

Amb les terres dels Imagawa completament absorbides per la influncia Tokugawa, els membres del clan Imagawa es van convertir en vassalls dels Tokugawa, amb els Uesugi com els seus aliats ms forts. Els Tokugawa i els Takeda estaven preparats per la guerra. Ieayasu encara tenia el suport de Nobunaga, per aquest pensava que algunes coses en les quals Ieyasu s'estava ficant no eren del tot segures. El 1570, Ieyasu va conduir a 5,000 dels seus homes per a ajudar a Nobunaga a la batalla de Anegawa en contra dels Asai i els Asakura, aix va consolidar l'aliana Tokugawa-Oda. No obstant aix, Ieyasu no va ser capa de tornar a ajudar a Nobunaga en dos anys, la guerra amb els Takeda va comenar el 1571. 

El 1572, els Takeda van prendre el castell Futamata pertanyent a Ieyasu, i Shingen va derrotar a Ieyasu a la batalla de Mikatagahara, on Ieyasu gaireb perd la seva vida conduint a les seves tropes. Takeda Shingen va morir el 1573, i va ser succet pel seu fill Takeda Katsuyori, qui va capturar el fort Taketenjin el 1574. No obstant aix, a pesar de la captura d'aquest important port Tokugawa, la predominancia dels Takeda s'acostava a la seva fi. El 1575, Katsuyori va atacar el castell Nagashino a Mikawa, i Ieyasu va demanar ajuda a Nobunaga. Quan Nobunaga va mostrar una mica d'aprensi a l'atacar a Takeda, Ieyasu va amenaar de fer les paus amb els Takeda i atacar al clan Oda a Owari i a Mino. Nobunaga va canviar de parer i va enviar el seu exrcit cap a Mikawa. Les forces Oda-Tokugawa de 38,000 homes van devastar als Takeda el 28 de Juny de 1575, encara que pels prxims anys, Takeda Katsuyori va continuar atacant els territoris dels Oda i els Tokugawa. 

El 1579, l'esposa de Ieyasu i el seu fill major, Tokugawa Hideyasu, van ser acusats de conspirar amb Takeda Katsuyori para assassinar a Nobunaga. L'esposa de Ieyasu va ser decapitada, i Hideyasu va ser forat a fer l'harakiri. Llavors, Ieyasu va nomenar al seu tercer fill (i el seu favorit) Tokugawa Hidetada com hereu, doncs el seu segon fill va ser adoptat per Toyotomi Hideyoshi, un gran samurai. 

El 1582, un altre atac combinat entre els Oda i els Tokugawa van destruir als Takeda. Takeda Katsuyori, aix com el seu fill major i hereu, Takeda Nobukatsu, van cometre seppuku. Ara que els Takeda ja no figuraven al mapa, Ieyasu va poder ajudar a Nobunaga amb la seva campanya per a reunificar Jap. Per la seva ajuda, Ieyasu va rebre el control de la provncia de Suruga (incloent Sumpu) i les rees que delimitaven amb el clan Hojo. Els Tokugawa i els Hojo es van aliar, doncs Ieyasu es duia b amb Hojo Ujinori, germ menor del cap dels Hojo, Hojo Ujimasa.

El 1582, Ieyasu estava quedant-se en Sakai, a la provincia de Settsu, quan va rebre la notcia que Oda Nobunaga havia estat assassinat per Akechi Mitushide, cap del clan Akechi. Ieyasu es va dirigir cap a Mikawa, temers de poder ser assassinat tamb. Ieyasu no desitjava atacar al clan Akechi, per els Tokugawa van prendre avantatge de la situaci prenent Kai i Shinano. Desprs d'una decisiva victria en la Batalla de Yamazaki. Hojo Ujimasa, sentint-se amenaat, va enviar tropes cap a Kai. No obstant aix, no va haver batalles, els Hojo i els Tokugawa farien aviat les paus. Per a quedar en bons termes, Ieyasu li va donar als Hojo terres en Kai i en Shinano. Ieayasu va comenar a modificar la seva administraci, basant-se en el model dels Takeda, integrant l'exrcit Takeda en el Tokugawa. En 1583, els principals candidats a prendre el comandament de Jap eren Toyotomi Hideyoshi (pare adoptiu del segon fill de Ieyasu) i Shibata Katsuie. Ieyasu es va mantenir al marge en aquest conflicte, i Hideyoshi va derrotar a Katsuie en la batalla de Shizugatake en 1583. Desprs que Shibata Katsuie va cometre harakiri, Toyotomi Hideyoshi i el clan Toyotomi, es van convertir en els governants del Jap.  

 Ieyasu i Hideyoshi (1584-1598) .

El 1584, Ieyasu va decidir de donar suport a Oda Nobukatsu, el fill major i hereu d'Oda Nobunaga contra Hideyoshi. Aquest va ser l'acte ms perills i podria haver sigut l'aniquilaci del clan Tokugawa.

Les tropes de Tokugawa van establir-se a la fortalesa tradicional del clan Oda d'Owari, Hideyoshi va respondre enviant l'exercit all. La campanya de Komaki va ser la nica vegada que els grans unificadors del Jap van lluitar un contra l'altre. En aquest encontre, Ieyasu  va guanyar l'nica batalla important de la campanya a Nagakute. Desprs d'infructuoses marxes i fintes, Hideyoshi va acabar amb la guerra negociant. Primer va fer la pau amb Oda Nobukatsu i desprs va oferir una treva a Ieyasu. L'acord va ser fet a finals d'any i un dels termes de l'acord era que el segon fill de Ieyasu, O Gi Maru, fos adoptat com a fill de Hideyoshi.

 La campanya de Sekigahara (1598-1603) .

 Ieyasu Shogun (1603-1605) .

 Ogosho Ieyasu (1605-1616) .

 El setge d'Osaka .













































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="178928" title="Carme (desambiguaci)" nonfiltered="3299" processed="3296" dbindex="73312">

Antroponmia: ;
Carme, nom propi.
Astronomia: ;
Carme, satllit de Jpiter.
Esglsies:
El Carme, esglsia de Manresa, al Bages.
El Carme, esglsia de Ma, a Menorca.
Geografia: ;
Carme, municipi de l'Anoia.
El Carme, barri de Valncia.
Hagiografia: ;
La Mare de Du del Carme, advocaci mariana.
Mitologia: ;
Carme, una de les amants de Zeus.
Ordes religiosos: ;
L'orde del Carme, nom amb qu tamb es coneix l'orde dels carmelites.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="178931" title="Air China" nonfiltered="3300" processed="3297" dbindex="73313">
Air China (Codi IATA: CA, OACI: CCA) s l'aerolnia estatal de la Repblica Popular de Xina amb les seves oficines centrals a Pequn i la segona aerolnia comercial (China Southern Airlines s la major de Xina). 

s l'aerolnia de bandera i l'nica aerolnia que t la bandera nacional en tota la seva flota. El seu logotip s un fnix format per les lletres del terme VIP. La seva base principal s l'Aeroport Internacional de Pequn.




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="178932" title="Gold Beach" nonfiltered="3301" processed="3298" dbindex="73314">


Gold Beach fou una de les platges del Desembarcament de Normandia durant la II Guerra Mundial el 6 de juny de 1944. Hi van desembarcar al voltant de 25.000 homes i es van comptabilitzar 413 morts (1,7%). La platja va ser confiada als britnics, que hi van destinar el 30 cos i va ser conquerida sense massa dificultats. La platja va ser dividida en quatre sectors: Item, Jig, Ing i How (aquest ltim no va ser utilitzat). Els objectius es van aconseguir de forma majoritria, tamb es va poder respondre i abortar un contraatac alemany cap a les 16.30h.

Port artificial.
A Gold Beach i a Juno Beach, el triple objectiu de l'exrcit anglocanadenc era prendre Bayeux i barrar l'eix Bayeux-Caen a qualsevol carro alemany i aconseguir ajuntar-se amb els nord-americans a Port-en-Bessin. El vespre del dia 6, els britnics havien aconseguit els seus objectius amb un cap de pont de 9 km de llarg i 9 ms de profunditat. Bayeux no havia estat presa per havia estat abandonada pels alemanys. El dia 7 de juny, fou la primera sotsperfectura francesa alliberada. El 8 de juny Port-en-Bessin va ser transformat en un port petrolier i Arromanches, curiosament alliberada des de terra i no des del mar, fou transformada en una ciutat porturia ja que les dificultats per part dels aliats de prendre un port de mar, van decidir crear aquest nou anomenat Port Mulberry i rebatejat amb el nom de port Winston, en honor a Winston Churchill, un dels pares de l'idea. 

Les peces van ser prefabricades en vuit mesos i remolcades des de la Gran Bretanya a travs del canal de la Mnega fins a Arromanches. Des del 7 de juny de 1944, a 1,5 km de la costa, 115 caixons de ciment de 3.000 a 6.000 Tm, anomenades Phoenix, i 17 navils van ser enfonsats per servir de protecci porturia en 8 km de llargada. A continuaci es van collocar plataformes d'acer sobre piolts en total 1.000 m2 i finalment 4 poonts els unies a la platja. En 12 dies s'havia construt i estava operatiu el port artificial d'Arromanches. D'aquesta manera es van poder desembarcar 400.000 vehicles i ms de 3 milions de tones de material.

Forces de bombardeig.
HMS Pete;
HMS Diadem;
HMS Orion;
HMS Ajax;
DS Flores;
HMS Argonaut;
HMS Emerald;
13 destructors;

Unitats desembarcades el 6 de juny.
30 Cos de l'exrcit britnic (comandat pel General Bucknell)
50a Divisi d'Infanteria britnica (50th Northumbrian Infantery Division);
231 Brigada;
1r Batall de Hampshire (1st Hampshire Battalion);
1r Batall de Dorset (1st Dorsetshire Battalion);
69a Brigada;
6th Green Howards;
5th East Yorkshire;
49a Divisi d'Infanteria britannique (49th West Riding Infantery Division);
7a Divisi blindada britnica (7th Armoured Division);

 Enllaos externs.
 Espai histric del memorial Normandia : Gold Beach;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="178933" title="Campionat de Frana de rugbi a 13" nonfiltered="3302" processed="3299" dbindex="73315">
El Campionat de Frana de rugbi a 13 (en francs: Le Championnat de France de Rugby  XIII) s la mxima competici francesa de rugbi a 13 (o Rugby League), per a clubs professionals o semi-professionals. s organitzat per la Federaci Francesa de Rugbi a XIII.

La competici es divideix en diverses categories. La mxima categoria s'anomena Le Championnat de France Elite).

 Histria .
A la tornada a la ciutat de Villeneuve-sur-Lot de la gira que una selecci francesa de rugbi a 13 (composada per jugadors que practicaven el rugbi a 15) feu per Anglaterra, deu clubs, encapalats pel Villeneuve XV, decidiren trencar amb la federaci de rugbi i crear, l'octubre del 1934, la primera lliga i copa de rugbi a 13 a Frana. Els 10 clubs membres fundadors de la Lliga a XIII foren:
 Paris Rugby Treize;
 US Lyon-Villeurbanne XIII;
 RC Roanne;
 XIII Catalan;
 RC Albi XIII;
 SA Villeneuve;
 Pau XIII;
 Cte Basque;
 Bordeaux XIII;
 SO Bziers XIII;

L'any 1941 el rgim de Vichy prohib la prctica del joc pel seu professionalisme. Aquest es reemprengu un cop acabada la guerra. La competici fou molt popular als anys 50, 60 i 70. Excepte a la primera edici, desprs de la fase regular es disputa un play-off on es decideix el campi.

 Historial .


 Palmars .
Actualitzat fins l'any 2007 (incls)


 Equips participants a la temporada 2006-07 .
 AS Carcassonne XIII;
 FC Lzignan;
 XIII Limouxin;
 Lyon Villeurbanne Rhne XIII;
 Salanque Mditerrane Pia XIII;
 Ours de Saint-Gaudens XIII Comminges;
 Toulouse Olympique XIII;
 Union Treiziste Catalane;
 Union Villefranche Cahors XIII;
 Villeneuve XIII Rugby League;
 RC Carpentras XIII;

 Bibliografia .
 Le Rugby  XIII le plus franais du monde -1934 to 1996- de Louis Bonnery,
 The Forbidden game de Mike Rylance.

 Enllaos externs .
 Federaci Francesa de Rugbi a XIII;
 Infostreize;
 Le monde du rugby  XIII;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="178935" title="Aviacsa" nonfiltered="3303" processed="3300" dbindex="73316">
Aviacsa s una aerolnia de Mxic, creada el 1990 sota el nom de Consorci Aviaxsa S.A de C.V. s considerada la tercera lnia aria de Mxic, en ordre d'importncia i grandria desprs de AeroMxico i Mexicana de Aviacin. 
Aviacsa es va originar en l'estat mexic de Chiapas sota l'auspici del govern estatal i de inversionistes privats. El seu equip de vol va constar inicialment d'avions turbohlicx per a posteriorment adquirir en arrendament quatre avions britnics de reacci BAE-146. 

A causa del xit en les seves operacions es va iniciar una expansi de rutes i renovaci d'avions que li va permetre posicionar-se en el mercat del sud-est del pas. La caiguda de la seva popularitat es va donar des de 2003 quan diferents persones van presentar, amb cada vegada ms freqncia, queixes davant instncies com la PROFECO, per prdua d'equipatge, o peces d'aquests. La injecci de capital nou per part d'empresaris del nord de Mxic finalment va permetre la fusi de Aviacsa amb Aeroejecutivo/Aeroexo i amb aix consolidar-se com una aerolnia troncal en comptes de regional, com fins al moment era.

Destinacions. 
 :Acapulco, Cancn, Ciutat de Mxic, Ciudad Jurez, Chetumal, Culiacn, Guadalajara, Hermosillo, Len (Guanajuato), Mrida, Mexicali, Monterrey, Morelia, Oaxaca, Puerto Vallarta, Tampico, Tapachula, Tijuana, Tuxtla Gutirrez, Villahermosa, Durango, Tepic, Veracruz ;
 :Houston, Las Vegas, Los Angeles. ;

 Flota Actual . 
 3 Boeing 737-300 ;
 23 Boeing 737-200;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="178938" title="Avianca" nonfiltered="3304" processed="3301" dbindex="73317">
Avianca (acrnim de Aerovas del Continente Americano, anteriorment Aerovas Nacionales de Colmbia) s la primera aerolnia fundada a Amrica i la segona del mn, un parell de mesos desprs de l'holandesa KLM. Des de 1919, Avianca ha estat l'aerolnia bandera de Colmbia i en l'actualitat es destaca per ser l'aerolnia ms gran del pas i una de les ms importants d'Amrica del Sud. 

El centre de connexions d'Avianca est localitzat a l'Aeroport Internacional El Dorado de Bogot des d'on opera vols programats i xrter a diferents destinacions nacionals i internacionals a Europa, Amrica del Nord, el Carib, Centreamrica i Sud-amrica. 

Avianca opera quatre aerolnies filials, dues a Colmbia, una a Brasil i una altra a Equador: Helicol, SAM, OceanAir i VIP, respectivament. Les seves principals unitats de negoci sn Avianca Cargo, Avianca Services, Deprisa i DesKubra.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="178940" title="Northwest Airlines" nonfiltered="3305" processed="3302" dbindex="73318">
Northwest Airlines (Lnies Aries del nord-oest) (IATA: NW,OACI: NWA, i Callsign: NWA) s una aerolnia amb seu a Eagan, Minnesota, amb tres eixos majors als Estats Units: Detroit Aeroport Metropolit del Comtat de Wayne, Aeroport internacional de Minneapolis-St. Paul, i Aeroport internacional de Memphis. s la cinquena aerolinea ms gran del mn, amb ms de 1.500 vols diaris. NWA opera tamb els vols d'un eix a sia a l'Aeroport Internacional de Narita (Tquio) i opera tamb amb cooperaci amb KLM a l'Aeroport de Schiphol (Amsterdam). 


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="178941" title="Abraham van Beijeren" nonfiltered="3306" processed="3303" dbindex="73319">


Abraham Hendriksz van Beijeren (ca. 1620, La Haia - mar del 1690, Rotterdam) va sser un pintor barroc holands. Va viure a moltes ciutats holandeses (La Haia, Delft, Amsterdam, Alkmaar i Gouda) abans d'establir-se l'any 1678 a Rotterdam on va morir el 1690. 


Signatura.

Malauradament, Van Beijeren va signar els seus llenos amb el monograma AVB sense incloure-hi una data. Com a conseqncia ha estat difcil establir una cronologia de les seues obres. 

Estil artstic.

Va comenar pintant marines per evolucionar cap a les natures mortes mostrant-hi porcellana xinesa, seleccions de fruita, motius florals,etc. 


Referncies.

 Bergstrm, Ingvar, "Dutch Still Life Painting in the Seventeenth Century", Nova York: T. Yoseloff, 1956.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="178944" title="Virgin Atlantic Airways" nonfiltered="3307" processed="3304" dbindex="73320">

Virgin Atlantic s una de les aerolnies de Richard Branson propietari de Virgin Group, i est considerada com l'aerolnia ms luxosa. Opera vols continentals des de Londres cap a Amrica del nord, el Carib, frica, Orient Mitj, sia i Austrlia.

 Histria . 
El 1982 va comenar vols des del Regne Unit cap a les illes Malvines. Richard Branson va comprar la aerolinea el 1984, va comenar els vols cap a Nord Amrica el 22 de juny amb un  Boeing 747-200. 

 Caracterstiques . 
L'aerolnia te tres classes: Econmic, Econmic Premium i Primera Classe. 

 Econmic Premium proporciona seients ms grans amb ms espai per a les cames que la classe Econmica, i la benvinguda amb una copa de cava. ;
 Primera classe oferix un servei complementari, una limousina per a dur a aquests passatgers a l'aeroport, i solament est disponible als aeroports anglesos, fins i tot si aquests passatgers conten amb Virgin's clubhouse lounge, poden gaudir d'un servei de massatges tant abord com en els aeroports Heathrow i Gatwick. Tamb ofereix serveis personals als passatgers de les tres classes.

Virgin Atlantic va ser una de les primeres aerolineas que va incorporar pantalles de TV personals en la part del darrere dels seients i va comenar a equipar els seus avions amb una tecnologia udio/Vdeo en demanda (AVED) anomenada V:Port. El sistema V:Port permet triar entre 50 pellcules promocionals, 60 cd's d'udio, i aproximadament 200 hores de programes de televisi i videojocs per a reptar a altres passatgers de l'avi. 

 Flota . 
 6 Airbus A340-300 ;
 14 Airbus A340-600 ;
 0 Airbus A380-800 (6 comandes) ;
 13 Boeing 747-400 ;
 0 Boeing 787-9 (15 comandes);

Enllaos externs.
 Virgin Atlantic Airways ;






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="178949" title="Max Wolf" nonfiltered="3308" processed="3305" dbindex="73321">

Maximilian Franz Joseph Cornelius Wolf (Heidelberg, 21 de juny de 1863 - Heidelberg, 3 d'octubre de 1932). Astrnom alemany.

 Biografia .
El 1888 es va llicenciar en la Universitat d'Heidelberg i en 1890 va ingressar com a l'esmentada instituci com professor d'Astronomia on va fundar l'Observatori d'Heidelberg-Knigstuhl.

Treballant en Heidelberg va descobrir 248 asteroides (20 al costat d'altres astrnoms), sent el primer (323) Brucia, en 1891. Va ser pioner en l'aplicaci de la fotografia astronmica per automatitzar el descobriment d'asteroides en oposici al clssic mtode visual. En les fotografies de llarga exposici els asteroides es mostren com a curtes lnies a causa del seu moviment respecte del fons fix de les estrelles facilitant la seva detecci. L'adopci d'aquest mtode va accelerar enormement el descobriment d'asteroides.

Entre els seus mltiples descobriments est (588) Aquiles, el primer asteroide troi descobert 1906, aix com uns altres dos troyenos: (659) Nstor i (884) Pramo. A ms va descobrir (887) Alinda el 1918 asteroide que avui dia se sap que creua la trajectria de la Terra.

El Centre de Planetes Menors acredita els seus descobriments com M. F. Wolf  '; corresponent les inicials M. Wolf  ' a Marek Wolf.

Va descobrir o en va codescobrir alguns cometes incloent 14P/Wolf/Wolf i 43P/Wolf-Harrington/Wolf-Harrington.

 Premis i reconeixements .
Va guanyar la medalla d'or de la Reial Societat Astronmica el 1914 i la Medalla Bruce en 1930. Curiosament aquest ltim premi i el primer asteroide que va descobrir van ser aix anomets en honor a la mateixa persona: Catherine Wolfe Bruce.

Un crter lunar porta el seu nom, aix com els asteroides (1217) Maximiliana i (827) Wolfiana es van nomenar en el seu honor.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="178951" title="Joan" nonfiltered="3309" processed="3306" dbindex="73322">
Joan prov de l'hebreu Yohanan que significa "Yav s benigne". De l'hebreu original va passar a altres idiomes. Ioannis s la versi grega de Yohanan, d'aqu va degenerar fins arribar al llat Ioannes. Un nom equivalent Ivan que prov de la versi rusa del nom.

Onomstica.

 24 de juny: Sant Joan;

Traduccions i variacions.
 Alemany: Hans, Johannes, Johann;
 Angls: John, Ewan (adaptaci del galic escocs), Shawn (adaptaci del nom irlands Sean);
 rab: Yohana;
 Basc: Jon;
 Escocs: Ian;
 Espanyol: Juan;
 Francs: Jean, Yann;
 Gallec: Xan, Xoan;
 Grec:       ,         ;
 Irlands: Sean;
 Itali: Giovanni, Gianni;
 Llat: Ioannes;
 Polons: Jan;
 Portugus: Joo;
 Rus:     ;

 Sobirans de nom Joan .

 Reis catalans .

Joan I el Caador;
Joan el Gran o Joan II;

 Ducs de Gandia .

Joan II Borja, duc de Gandia;

 Comtes d'Empries .

Joan I d'Empries;
Joan II d'Empries;

 Comtes de Ribargora .

 Joan Alfons I de Ribagora;
 Joan II de Ribagora;

 Comtes de Cardona .

 Joan Ramon Folc I de Cardona;
 Joan Ramon Folc II de Cardona;
 Joan Ramon Folc III de Cardona;
 Joan Ramon Folc IV de Cardona;

 Comtes de Foix i Bigorre, vescomtes de Bearn i Castellb .

Joan I de Foix;

 Pretendents carlins .

Joan III de Borb i de Bragana;

Emperadors bizantins.
Joan I Zimisces;
Joan II Comn;
Joan III Ducas Vatatzs;
Joan IV Ducas Lscaris;
Joan V Paleleg;
Joan VI Cantacuz;
Joan VII Paleleg;
Joan VIII Paleleg;

 Emperador llat i rei de Jerusalem .

Joan de Brienne;

 Emperador d'Abissnia .

 Preste Joan, figura mtica representant a l'emperador cristi;
Joan (Kassai) emperador 1872-1889;

 Emperador d'frica Cantral .

Joan Bedel Bokasa I;

Emperador d'Haiti .

Juan Jacob Dessalines, emperador com a Jacob I, 1804-1806;

Emperadors de Trebisonda .

Joan I Axoucos Comn 1235-1238 ;
Joan II Comn 1280-1284 i 1285-1297;
Joan III Comn 1342-1344 ;
Joan IV Comn 1429-1458 (fill);

Tsars i grans ducs de Rssia .

Vegeu: Ivan;

 Tsars de Srbia i Grcia .

Joan Urosh Ducas, 1371-1373;

 Reis d'Anglaterra .

Joan sense Terra;

 Reis de Bohmia .

Joan de Luxemburg 1311-1346;

 Tsars i reis de Bulgria .

Joan o Ivan I Vladislau o Ivan Ladislau;
Joan o Ivan Asen I;
Joan o Ivan Asen II;
Joan o Ivan Asen III;
Joan o Ivan Esteve;
Joan o Ivan Alexandre;
Joan o Ivan Shishman;
Joan o Ivan Estratsimir;

 Reis de Dinamarca, Noruega i Sucia .

Joan I de Dinamarca (1481-1513), rei de Dinamarca, Noruega i Sucia;

 Reis de Castella .

 Joan I de Castella;
 Joan II de Castella;

 Reis d'Escocia .

Joan Balliol;

 Reis de Frana .

 Joan I de Frana el Pstum;
 Joan II de Frana el Bo;

 Reis d'Hongria i Transsilvnia .

Joan I d'Hongria Jnos I (1487-1540);
Joan d'Hongria de Transsilvnia ;
Joan Segismund de Transsilvnia;

Reis d'Israel .

Joan Hirca I;

 Reis de Navarra . 

 Joan I de Frana;
 Joan el Gran (II);
 Joan III Albret;

 Reis de Polnia .

Joan I de Polnia (Jan I Olbracht, conegut com Joan Albert);
Joan II Casimir Vasa (Jan II Kazimierz Waza);
Joan III Sobieski (Jan III Sobieski);

 Reis de Portugal .

 Joan I de Castella, rei consort;
 Joan I de Portugal;
 Joan II de Portugal;
 Joan III de Portugal;
 Joan IV de Portugal;
 Joan V de Portugal;
 Joan VI de Portugal;

Electors i reis de Saxnia .

Joan el Constant;
Joan el Magnnim;
Joan Jordi I de Saxnia;
Joan Jordi II de Saxnia;
Joan Jordi III de Saxnia;
Joan Jordi IV de Saxnia;
Joan I de Saxnia (Joan Nepomuc);

 Reis de Sucia .

Joan I de Sucia el Piets;
Joan II de Sucia;
Joan III de Sucia;

 Reis de Xipre .

Joan I de Xipre, 1284-1285;
Joan II de Xipre, 1398-1432;
Joan III de Xipre, 1432-1458;

Delfins de Viena .

Joan I de Viena;
Joan II de Viena;

 Dspotes de l'Epir .

Joan I ngel-Comn 1237-1271 (l'intitulen dspota el 1252)
Joan II ngel;

 Exarques de Ravenna .

 Joan I Lemigi;
 Joan II Platinus;
 Joan III Rizocop;

 Jutges d'Arborea .

Joan d'Arborea;

 Jutges de Cller .

Joan Torxitori V de Cller;

 Jutges de Gallura i de Cller .

Joan I Visconti de Gallura;

 Prnceps de Liechtenstein .

Joan I de Liechtenstein (1760-1836), prncep de Liechtenstein;

 Prnceps de Nassau .

Joan Maurici de Nassau-Siegen;

 Prnceps de Salern .

Joan I de Salern ;
Joan II de Salern ;
Joan III de Salern ;

 Grans ducs de Luxemburg .
Joan I de Luxemburg;

 Ducs d'Alenon .

Joan IV d'Alenon 1404-1415 (primer duc el 1414);
Joan V d'Alenon 1415-1476;

 Ducs de Berri .

Joan de Frana duc de Berri;

 Ducs de Borb .

 Joan I de Borb;
 Joan II de Borb;

 Ducs de Borgonya .

Joan sense Por;

 Ducs de Brabant .

Joan I de Brabant, 1267-1294;

 Ducs de Bretanya .

 Joan I el Roig;
 Joan II de Bretanya;
 Joan III de Bretanya;
 Joan IV de Bretanya;
 Joan V l'Anglfil o el Valent;
 Joan VI el Prudent;

 Ducs de Lorena .

Joan I de Lorena 1346-1390;
Joan II de Lorena 1453-1470, lloctinent de Catalunya;

Duc de Naxos .

 Joan II Crispo;
 Joan III Crispo;
 Joan IV Crispo;
 Joan Jaume I Crispo;

Arxiducs .

Joan Bautista Josep Fabi Sebasti d'Austria;
Joan Salvador d'ustria, o Joan Orth;

 Margraus i electors de Brandenburg .

Joan Cicer;
Joan Jordi de Brandenburg;
Joan Segimon;

Comtes d'Alvrnia .

Joan I d'Alvrnia;
Joan II d'Alvrnia;

 Comtes d'Angouleme .

Joan I d'Orleans el bo;

Comtes de Cefalnia i Zante i/o dspotes de l'Epir .

Joan I Orsini;
Joan II Orsini;

Comtes d'Holanda .

Joan I d'Holanda 1296-1299;
Joan II d'Holanda, comte d'Hainaut i Holanda (1299-1304);

 Comtes d'Schwerin .

Joan III d'Schwerin, arquebisbe de Riga

 Voivodes de Valquia .

Joan Mirsha;

Cap arauc .

Joan l'arauc, cabdill arauc;

 Cacics .

Joan de Chamelco, caic guatemalenc;

 Princeps, infants, nobles .

Joan d'Arag (fill d'Alfons IV), infant d'Arag;
Joan d'Arag (fill de Jaume II), infant d'Arag;
Joan de Castella (net de Jaume I), infant de Castella, fill d'Alfons el Savi;
Joan el Borni, infant de Castella;
Joan de Castella (bastard d'Alfons XI);
Joan (fill d'Isabel i Ferran);
Joan d'ustria;
Joan de Borb (nebot de Ferran VII);
Joan de Castella (bastard de Pere de Castella);
Joan de Grailly, vescomte de Narbona fill de Gast IV de Foix;
Joan de Portugal;
Joan de Subia;
Juan Josep d'ustria;
L'Infant En Joan Manel, poeta de sang reial;
Joan ngel, general i noble bizant;

 Papes .

Papa Joan I;
Papa Joan II;
Papa Joan III;
Papa Joan IV;
Papa Joan V;
Papa Joan VI;
Papa Joan VII;
Joan VIII;
Joan IX;
Joan X;
Joan XI;
Joan XII;
Joan XIII;
Joan XIV;
Joan XV;
Joan XVI;
Joan XVII;
Joan XVIII;
Joan XIX;
Joan XX;
Joan XXI;
Joan XXII;
Joan XXIII de Pisa, antipapa;
Joan XXIII;
Joan Pau I;
Joan Pau II;

 Patriarques i Electors .

 Patriarques d'Antioquia .

 Joan I d'Antioquia 428-442;
 Joan II d'Antioquia, 476-477;
 Joan III d'Antioquia, 797-810;
 Joan IV d'Antioquia, 995-1000;
 Joan V d'Antioquia, 1051-1062;
 Joan VI d'Antioquia, 1090-1155;
 Joan VII d'Antioquia, 1155-1159;

 Patriarques d'Alexandria .

 Joan de Talaia 475-477 i 482;
 Joan Hemula 496-505;
 Joan Nikiu 505-516;
 Joan IV d'Alexandria 569-579;
 Joan V d'Alexandria 610-619;
 Joan VI d'Alexandria 1062-1100;

 Patriarques de Constantinoble .

Joan Crisstom (398-404), bisbe;
Joan II de Capadcia (518-520) ;
Joan III Escolstic (565-577) ;
Joan IV Nesteutes (582-595) ;
Joan V (669-675) ;
Joan VI (711-715);
Joan VII el Gramtic (836-843) ;
Joan VIII Xifill (1064-1075) ;
Joan IX Agapit (1111-1134) ;
Joan X Camter (1198-1206) ;
Joan XI Bekkos (1275-1282) ;
Joan XII (1294-1303) ;
Joan XIII Glykas (1315-1320) ;
Joan XIV Kalekas(1334-1347) ;

 Patriarques de Jerusalem .

Joan I de Jerusalem  117-?
Joan II de Jerusalem  386-417;
Joan III de Jerusalem 516-524;
Joan IV de Jerusalem 575-594;
Joan V de Jerusalem  706-735;
Joan VI de Jerusalem  838-842;
Joan VII de Jerusalem 964-966;
Joan VIII de Jerusalem 1106-1156;
Joan IX de Jerusalem 1156-1166;

 Electors .

Joan Felip, elector de Magncia;

 Sants, mrtirs i beats .
Sants .
Vegeu Sant Joan;

Beats .
Joan Alcover de Granada, religis de Granada del segle XVII;
Joan d'vila, religis castella del segle XVI;
Joan de Britto, mrtir portugus del segle XVII;
Joan d'Hispnia, religis lleons del segle XII;
Joan de Fermo, religios de Fermo del segle XIII, conegut tamb per Joan de la Verna;
Joan de Jard, religis del Brabant conegut tamb com Joan de Lego;
Joan de Lodi, benedict del segle X;
Joan de Ribera, arquebisbe i politic castell del segle XVI;
Joan Felton, mrtir angls del segle XVI;
Joan Fisher, cardenal i bisbe de Rochester;
Joan Gran, religis andals del segle XVI;
Joan Houghton, mrtir angls dels segles XV i XVI;
Joan Jacob Fernndes, mrtir gllec del segle XIX;
Joan Macias, religios extremeny del segle XVII;
Joan Martnez de Santo Domingo, dominic lleons del segle XVII;
Joan Payne, mrtir angls del segle XVI;
Joan Pere Nel, sacerdot francs del segle XIX;
Joan Rochester, mrtir angls del segle XVI;
Joan Sarkander, mrtir silesi dels segles XVI-XVII;
Joan Story o Joan Storey, martir angls del segle XVI;
Joan Tomaki, mrtir japons al segle XVII;
Joan Ymamura, mrtir japons al segle XVII;

Venerables .

Joan Baptista Bertran, venerable de l'Alcora, al Pas Valenci;

 Mrtirs .

Joan Cornelius o Joan Mohun, mrtir irlands del segle XVI;
Joan Lloyd, mrtir angls del segle XVII;

 Altres personatges .

 Pere Joan, escultor tarragon del segle XV;
 Joan Actuari, vegeu Actuarios, metge grec;
 Joan (advocat), advocat bizant;
 Joan Alexandr, metge;
 Joan I d'Alexandria, patriarca;
 Joan de les Almoines o Joan V d'Alexandria;
 Joan Anagnostes, vegeu Joan d'Egipte, mrtir;
 Joan Anagnostes, vegeu Joannes Anagnostes, historiador;
 Joan ngel, monjo benedict;
 Joan l'Antic, religis del segle I;
 Joan d'Antioquia, vegeu Joan Escolstic;
 Joan I d'Antioquia, patriarca;
 Joan II d'Antioquia, patriarca;
 Joan d'Antioquia, vegeu Joan III de Constantinoble, patriarca;
 Joan d'Antioquia, vegeu Joan Retric, historiador;
 Joan d'Antioquia,  vegeu Joan Malales (Malalas);
 Joan d'Antioquia (escriptor), escriptor;
 Joan Arcaf, egipci cismatic;
 Joan d'Armnia, monjo i sant armeni;
 Joan d'Arras, poeta francs del segle XV;
 Joan Arxicantor, monjo benedict del segle VII;
 Joan Argiropulos, filsof bizant;
 Joan Avendeat;
 Joan Barbucalle, poeta rom;
 Joan de Basyntoke, erudit angls del segle XIII;
 Joan Bec o Joan Vec;
 Joan Bessari, eclesiastic, bisbe i cardenal;
 Joan de Bze, Benedict del segle XII;
 Joan de Biclara;
 Joan Burgense, monjo benedicti del segle XIII;
 Joan Calecas, vegeu Joan XIV de Constantinoble, patriarca;
 Joan Camter, patriarca Joan X de Constantinoble, patriarca;
 Joan Cameniata, vegeu Joannes Cameniata, religis grec;
 Joan Canane, vegeu Joannes Cananos, escriptor bizant;
 Joan de Candel, canceller de l'esglsia de Pars al segle XIII;
 Joan de Capadcia, ministre de Justini I;
 Joan de Capadocia, vegeu Joan II de Constantinoble, patriarca;
 Joan de Capadcia, vegeu Joan IV de Constantinoble, patriarca;
 Joan de Cpua, traductor del segle XIII;
 Joan Carpaci o Joan Carpat  (Carpathius o Carphatus), vegeu Joannes Krpathos, bisbe grec;
 Joan Cassi, vegeu Joannes Massiliensis, teric dels semipelagians;
 Joan Carax, escriptor grec;
 Joan Catholicos, escriptor armeni;
 Joan Cinnam o Joan Cinnamos, historiador bizant;
 Joan Ciparissiota, escriptor bizant;
 Joan de Citrus o Joan de Kidros, bisbe grec;
 Joan Clmac, escriptor bizant;
Joan Cobides, vegeu Joannes Cobidas;
 Joan de Colnia;
 Joan Comes Sacrarii, jurista bizant;
 Joan II de Constantinoble, patriarca de Constantinoble;
 Joan III de Constantinoble,  patriarca de Constantinoble;
 Joan IV de Constantinoble, patriarca de Constantinoble;
 Joan VI de Constantinoble, patriarca de Constantinoble ;
 Joan X de Constantinoble, vegeu Joan Camter, patriarca de Constantinoble;
 Joan XIV de Constantinoble, patriarca de Constantinoble;
 Joan de Constantinoble (escriptor), escriptor bizant;
 Joan de Constantinoble, jurista bizant;
 Joan Crisstom o Joan I de Constantinoble, religis i patriarca;
 Joan de Cronstadt, eclesistic rus;
 Joan Cubidi (Cubidius), vegeu Joannes Cobidas, jurista bizant;
 Joan Cucuzeles, msic bizant;
 Joan Curopalat, vegeu Joan Escilitzes;
 Joan Damasc, escriptor eclesistic bizant;
 Joan Deixeble d'Epifani, escriptor;
 Joan Diaca i Retric, religis bizant;
 Joan Diancrinom, vegeu Joan d'Eges, religis bizant;
 Joan Doxpater o Doxopator, escriptor bizant;
 Joan Drungari o Drungaries o de Drungria, eclesistic bizant;
 Joan de Dumio, monjo portugus;
 Jpan d'Efes, cronista siri del segle VI;
 Joan d'Eges o Joan Egetes, religios bizant;
 Joan Egipci o Joan d'Egipte, mrtir del segle III ;
 Joan Egipci o Joan d'Egipte, vegeu Joan Arcaf, egici cismtic;
 Joan Egipci o Joan d'Egipte, vegeu Joan de la Tebaida, monjo grec;
 Joan d'Epifania, historiador bizant;
 Joan Escilitzes Curopalat;
 Joan d'Escitpolis, escriptor bizant;
 Joan Escolstic, Patriarca ;
 Joan Escolstic, vegeu Joan d'Escitpolis, escriptor bizant;
 Joan d'Eucaita o Eucaites o Eucnia, bisbe bizant;
 Joan Eugnic, vegeu Joan Diaca i Retric, religis bizant;
 Joan Eugnic, religis bizant;
 Joan de Falkemberg, dominic alemany;
 Joan de Fisole, conegut per Fra Anglico;
 Joan de Filadlfia, vegeu Joan Laurenci, escriptor bizant;
 Joan Fill Obedient, vegeu Joan de Capadcia;
 Joan Filop, heretge alexandr;
 Joan de Florncia, msic itali;
 Joan Focas, monjo cretenc;
 Joan Furnes, monjo bizant;
 Joan Gal, escriptor i funcionari bizant;
 Joan de mont Ganus, vegeu Joan Furnes, monjo bizant;
 Joan de Gaza, escriptor bizant;
 Joan Gemetra, escriptor bizant;
 Joan de Giscala, cap jueu del segle I;
 Joan Glycas, Patriarca;
 Joan Gramtic, vegeu Joan Filop;
 Joan de Guesne, cronista polons;
 Joan d'Hauteseille, escriptor llat francs del segle XII;
 Joan d'Hexhan, prior de monestir del segle XII;
 Joan Hipatus (s. Princeps) Philisophorum, vegeu Joan Gal i Joan Itali ;
 Joan d'Holywood, monjo angls del segle XII;
 Joan Hus, reformador religis txec;
 Joan Itali, filsof i heretge bizant;
 Joan Jacobita, patriarca jacobita d'Egipte;
 Joan de Jandun, filsof flamenc del segle XIV;
 Joan Janpul, jurista bizant;
 Joan Jejunator, vegeu Joan II de Constantinoble, patriarca;
 Joan Jerosolimit, vegeu Joan I de Jerusalem, patriarca;
 Joan II de Jerusalem, patriarca;
 Joan III de Jerusalem, patriarca;
 Joan VII de Jerusalem, patriarca;
 Joan de Jerusalem (escriptor), escriptor;
 Joan de Joanes, pintor valenci;
 Joan Josep, escriptor grec;
 Joan (jurista), jurista bizant;
 Joan Jurista, vegeu Joan Escolstic, jurista bizant;
 Joan de Kiev, metropolit de Kiev del segle XII;
 Joan Laurenci, escriptor bizant ;
 Joan Lector, vegeu Joan d'Egipte, mrtir i Joannes Anagnostes, historiador;
 Joan de Leyden, anabaptista holands;
 Joan de Lidda, bisbe bizant;
 Joan de Ldia o Joan Lidi, vegeu Joan Laurenci, escriptor bizant;
 Joan de Li, heretge del segle XII;
 Joan de Llemotges, monjo cistercenc del segle XIII;
 Joan Llus, esgrimista francs;
 Joan Macip, vegeu Joan de Joanes;
 Joan Malales o Maleles (Malalas);
 Joan de Mntua o Joan de Namur, msic flamenc;
 Joan Marc, monjo benefict;
 Joan de Marmoutiers, cronista i monjo francs del segle XII;
 Joan Mar o Joan de Mar, patriarca maronita;
 Joan Maurop, vegeu Joan d'Eucaita, bisbe bizant;
 Joan Maxenci, religis bizant, cap del grup anomenat "els escites";
 Joan Mestre o Magster, vegeu Joan Gal i Joan Itali;
 Joan de Meung, literat francs del segle XIV;
 Joan el Milans, metge itali;
 Joan Miquel de Fraga, dominic lleidat o de Fraga;
 Joan Monjo (o Monachus), vegeu Joan de Sant Saba, escriptor bizant;
 Joan Mosc (Moschus);
 Joan de Namur o Joan de Mntua, msic flamenc;
 Joan Nepos, vegeu Joan II de Constantinoble, patriarca;
 Joan Nesteuta, vegeu Joan IV de Constantinoble, patriarca;
 Joan de Nicea, bisbe bizant;
 Joan de Nicea, vegeu Joan Bessari, bisbe i cardenal;
 Joan de Nicomdia, religis grec;
 Joan de Nikiu, historiador bizant;
 Joan de Nivelle, benedict francs del segle XV;
 Joan Nomofilax, jusrista bizant ;
 Joan Pedisim, escriptor i funcionari bizant;
 Joan de Paflagnia, poltic bizant del segle XI;
 Joan de Pars, religis francs del segle XIV;
 Joan de Perusa, benedict del segle XVI;
 Joan de Peterborough, benedicti angls del segle XIV;
 Joan Plusiad, vegeu Josep de Modona, bisbe bizant;
 Joan Pot, escriptor i funcionari bizant;
 Joan de Praga, bisbe txec del segle XIV;
 Joan Premonstratenc, deixeble de Joan Hus;
 Joan de Prisches, abat de Vicogne (Hainaut) al segle XIV;
 Joan Protopatari, escriptor grec;
 Joan Prototr, escriptor bizant;
 Joan Raituense o Rait o de Raithus o de Raithu, abat bizant;
 Joan Retric, historiador bizant;
 Joan Sacro Bosco, vegeu Joan d'Holywood;
 Joan de Sant Arnau, abat de Sant Arnau de Metz;
 Joan de Sant Saba, escriptor bizant;
 Joan Baptista de Sant Lo, religis francs del segle XVII;
 Joan Sapiens o el Savi, vegeu Joan Ciparissiota, escriptor bizant;
 Joan Segon (Johan Nicolai Everaerts), poeta holands;
 Joan de Sevilla Arquebisbe de Sevilla del segle IX;
 Joan Scul o Joan de Siclia, escriptor bizant;
 Joan Silv, vegeu Joan II de Jerusalem, patriarca;
 Joan del Sina o Joan Sinaita, vegeu Joan Clmac i Joan de Sant Saba, escriptors bizantins;
 Joan Estobeu, escriptor grec;
 Joan de Talaia o Talaida o Tabennisiota, patriarca;
Joan de Tarragona, arquebisbe de Tarragona del segle V;
 Joan de Tessalnica el Vell, arquebisbe grec;
 Joan de Tessalnica el Jove, arquebisbe grec;
 Joan de Tessalnica, vegeu Joannes Cameniata, religis grec;
 Joan de Tessalnica, vegeu Joannes Anagnostes;
 Joan de Toledo arquebisbe de Toledo del segle IX;
 Joan Tzetzes;
 Joan de Vallclara;
 Joan Vec o Bec (Veccus o Beccus);
 Joan el Venels, poeta del segle XIII;
 Joan Xifil o Xifill;
 Joan Xifil o Xifill, vegeu Joan VIII de Constantinoble, patriarca;
 Joan Zonares;

Alguns personatges famosos de nom Joan.
 Joana d'Arc: patrona de Frana, (? (Frana), 1412 - Rouen (Frana), 1431);
 Jean Cauvin: teleg, (Noyon (Frana), 1509 - Ginebra (Sussa), 1564);
 Joan de Serrallonga: bandoler, (Viladrau (Catalunya), 1594 - Barcelona (Catalunya), 1634);
 Johann Sebastian Bach: organista i compositor, (Eisenach (Alemanya), 1685 - Leipzig (Alemanya), 1750);
 Johann von Goethe: escriptor, (Frankfurt (Alemanya), 1749 - Weimar (Alemanya), 1832);
 Joan Prim: militar i poltic, (Reus (Catalunya), 1814 - Madrid (Espanya), 1870);
 Johann Strau: violinista i compositor, (Viena (ustria), 1825 - 1899);
 Joan Maragall: poeta, (Barcelona (Catalunya), 1860 - 1911);
 Hans Gamper: fundador del Futbol Club Barcelona, (Winterthur (Sussa), 1877 - 1930);
 Joan Amades: etnleg i folklorista, (Riudoms (Catalunya), 1890 - Barcelona (Catalunya), 1959);
 John R.R. Tolkien: novellista, (Bloemfontein (Sud-frica), 1892 - Bournemouth (Anglaterra), 1973);
 Joan Mir: pintor i escultor, (Barcelona (Catalunya), 1893 - Palma de Mallorca (Illes Balears), 1983);
 Joan Salvat-Papasseit: poeta, (Barcelona (Catalunya), 1894 - 1924);
 John Ford: director i productor cinematogrfic, (Cape Elizabeth (Estats Units), 1894 - Culver City (Estats Units), 1973);
 Joan Rebull: escultor, (Reus (Catalunya), 1899 - Barcelona (Catalunya), 1981);
 Jean-Paul Sartre: filsof, (Pars (Frana), 1905 - 1980);
 John Huston: guionista i director de cinemo, (Nevada (Estats Units), 1906 - Middletown (Estats Units), 1987);
 John Wayne: actor, (Winterset (Estats Units), 1907 - 1979);
 John Fitzgerald Kennedy: poltic, (Brookline (Estats Units), 1917 - Dallas (Estats Units), 1963);
 Joan Brossa: poeta i dramaturg, (Barcelona (Catalunya), 1919 - 1998);
 Joan Antoni Samaranch: poltic i empresari, (Barcelona (Catalunya), 1920 - actualitat);
 Joan Or: bioqumic, (Lleida (Catalunya), 1923 - Barcelona (Catalunya), 2004);
 Joan Guinjoan: compositor, (Riudoms (Catalunya), 1931 - actualitat);
 John Williams: compositor, (Nova York (Estats Units), 1932 - actualitat);
 John Cleese: actor, (Somerset (Anglaterra), 1939 - actualitat);
 John Lennon: cantant i compositor, (Liverpool (Anglaterra), 1940 - Nova York (Estats Units), 1980);
 Joan Baez: cantant folk, (Nova York (Estats Units), 1941 - actualitat);
 Joan Manuel Serrat: cantautor, (Barcelona (Catalunya), 1943 - actualitat);
 Joan Corbella: metge i psiquiatra, (Santa Coloma de Queralt (Catalunya), 1945 - actualitat);
 Joan Clos: metge i poltic, (Parets del Valls (Catalunya), 1949 - actualitat);
 Joan Saura: enginyer i poltic, (Barcelona (Catalunya), 1950 - actualitat);
 Joan Barril: escriptor i periodista, (Barcelona (Catalunya), 1952 - actualitat);
 Joan Laporta: advocat, (Barcelona (Catalunya), 1962 - actualitat);
 Joan Amric: cantautor, (Alzira (Pas Valenci), 1964 - actualitat);
 Joan Puigcercs: filleg i poltic, (Ripoll (Catalunya), 1966 - actualitat);
 Joan Llaneras: ciclista, (Porreres (Illes Balears), 1969 - actualitat);
 Joan Herrera: jurista i poltic, (Barcelona (Catalunya), 1971 - actualitat);
 Joan Carles Navarro: jugador de bsquet, (Sant Feliu de Llobregat (Catalunya), 1980 - actualitat);
Joan Gaspart, famlia d'empresaris.





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="178952" title="Departament de Montevideo" nonfiltered="3310" processed="3307" dbindex="73323">

Montevideo, departament de l'Uruguai. La seva capital s la ciutat homnima, tamb capital del pas. Ubicat a la zona sud del territori, sobre les costes del Riu de la Plata, ha de ser la seva ra al seu port, que forma part de la badia de Montevideo. Limita al nord-oest amb San Jos i est envoltat pel departament de Canelones.

T una superfcie de 530 km  (on aproximadament el 60% s rea rural i el restant 40% rea urbanitzada o potencialment urbanitzable). La seva mxima elevaci s el Tur de Montevideo, amb 132 m d'altura. Amb aproximadament el 40% de la poblaci total del pas, s el departament ms petit quant a superfcie (poc ms gran, en comparaci, que el Principat d'Andorra) i el que t major densitat de poblaci.



 Govern i administraci .

El govern del departament est a crrec de la Intendncia Municipal de Montevideo. Desprs d'iniciat el 1990 el procs de descentralitzaci administrativa, desconcentraci de serveis i participaci ciutadana, Montevideo es troba dividit a 18 zones (o districtes), cada unes de les quals compta amb un Centre Comunal Zonal (oficina municipal desconcentrada), una Junta Local (rgan executiu local, formada per edils) i un Consell Venal (rgan assessor, de control i propostes), els membres del qual sn electes per vot popular. 

L'actual intendent s el Dr. Ricardo Ehrlich. L'intendent segueix un trajectria de 17 anys de govern municipal d'esquerra que va comenar el Dr. Tabar Vzquez el 1990.

 Enllaos externs .
Intendncia Municipal de Montevideo. ;
El procs de Descentralitzaci i Participaci ciutadana a Montevideo. ;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="178953" title="Ivana Kobilca" nonfiltered="3311" processed="3308" dbindex="73324">


Ivana Kobilca (20 de desembre del 1861 - 4 de desembre del 1926) fou una pintora realista eslovena. 

Kobilca va viure, va estudiar i va treballar a diverses ciutats europees incloent-hi Viena, Sarajevo, Berln, Munic i Pars. En aquesta darrera ciutat va sser membre de la Societat Nacional de Belles Arts.

Moltes de les seves obres consisteixen en natures mortes, retrats i escenes campestres. Posteriorment, el seu estil va derivar cap a l'Impressionisme. 

Els seus quadres ms coneguts sn:

Kofetarica (La bevedora de caf, 1888).
Citrarica (La citarista).
Likarice (Les planxadores, 1891).
Holandsko dekle (L'holandesa).
Portret sestre Fani (El retrat de la germana Fani, 1889). ;
Poletje (Estiu, 1889).

Enllaos externs.



 Ivana Kobilca a la Galeria Nacional de Ljubljana  i .














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="178958" title="ISP" nonfiltered="3312" processed="3309" dbindex="73325">
El provedor d'accs a Internet (en angls Internet Servide Provider, ISP) ofereix principalment servei d'accs a Internet, afegint-hi altres serveis relacionats, com ara "e-mail", "allotjament web" o "blocs", entre d'altres.

Inicialment era un servei de pagament, per amb el temps va passar a ser de franc.

 Opcions de connexi dels ISP .
Generalment, un ISP cobra una taxa mensual al consumidor que t accs a Internet, i el preu varia segons la velocitat de connexi i els serveis que ofereixin.

El terme que s'utilitza per denominar la velocitat d'Internet s ample de banda. A ms ample de banda, ms velocitat.

La velocitat de connexi a Internet pot estar dividida en dues categories: dial-up i banda ampla. Les connexions de dial-up requereixen l's de lnies telefniques, i habitualment t connexions de 56 Kbps o menors. Les connexions de banda ampla poden ser XDSI, accessos de banda ampla sense fils, cable mdem, DSL, connexi per satllit o Ethernet. En les connexions de banda ampla, l'usuari sempre est connectat (excepte l'XDSI) i les velocitats poden variar entre els 512Kbps fins als 20Mbps. Aquests valors estan en constant augment, pel que pot ser que no estigui del tot actualitzat.

 Enllaos externs .
Asociacin de Usuarios de Internet 

Organitzaci de Consumidors i Usuaris 








































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="178961" title="Principi d'individuaci" nonfiltered="3313" processed="3310" dbindex="73326">
El principi d'individuaci (en llat "principium individuationis") s el principi filosfic que condiciona i fa possible la individualitat i el carcter concret dels ssers i explica la multiplicitat i la diversitat dels individus.

El terme individuaci fa referncia a
la particularitzaci del general i unitari en ssers individuals (per exemple, de la humanitat en diferents pobles i persones).
l'esdevenir-un-mateix de l'sser hum, pel qual pren conscincia de la seva individualitat i de la diferncia que el separa dels altres ssers humans.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="178965" title="Eutansia" nonfiltered="3314" processed="3311" dbindex="73327">

L'eutansia (grec:           -   , bona,        , mort) s el conjunt dels mtodes que maten per abreviar una agonia, s a dir abreviar una mort dolorosa.

El seu sentit modern ha fet de l'eutansia una prctica per a provocar la mort d'un individu ats d'una malaltia incurable que li infligeix sofriments morals i/o fsics intolerables. S'han de distingir l'eutansia mateixa i el fet d'ajudar alg a morir (la persona que mata no s necessriament la mateixa). En aquest cas, es parlar d' ajuda al sucidi.

El terme d'eutansia ha estat de vegades aplicat a prctiques d'eliminaci de persones jutjades ineptes per a la vida en societat (malalts mentals, minusvlids), sobretot en el programa eugenista nazi Aktion T4. Aquestes prctiques es distingeixen de la pena de mort, ja que aquesta implica nocions de cstig i de justcia.

Es parla igualment de eutansia animal, efectuada en benefici de l'animal o de la poblaci animal,  efectuada en el nostre inters.  Les avirams ha estat practicada l'eutansia per evitar l'epidmia de la grip aviaire .














































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="178966" title="Havanera" nonfiltered="3315" processed="3312" dbindex="73328">
La Havanera s un gnere musical dels denominats d'"anada i tornada", que t el seu origen durant el segle XIX en els "indianos", mariners i emigrants retornats de Cuba que canten amb nostlgia records d'aquella terra. Generalment s'interpretava a les tavernes.

Musicalment t el seu origen en un ritme de procedncia anglesa a qu s'afegeixen influncies del Carib.

En la seva versi ms pura s'interpreten a capella (polifonia), encara que en l'actualitat s habitual acompanyar-la amb guitarres, llats i bandrries. El seu ritme s de dos per quatre i el seu tempo lent.

Grups d'havaneres.
 Alta Mar;
 Arrels de la Terra Ferma;
 Barca de Mitjana;
 Blau Mediterr;
 Boira (grup d'havaneres);
 Canya Dola;
 Cavall Bernat;
 Cor de Catalunya;
 Els pescadors de garb;
 Els Pescadors de l'Escala;
 Havana Xica;
 La Garota;
 La Taverna (grup d'havaneres);
 La Vella Lola;
 La Lira;
 Les Veus del Mar;
 L'Espingari;
 Mar endins;
 Marejol;
 Marinada;
 Mariners de Terra Endins;
 Montjuc;
 Peix Fregit;
 Port-bo;
 Port Vell;
 Penjats de l ham;
 Port Vell;
 Quart Creixent;
 Ultramar;
 Veus de la Mar Blava;
 Veus de Reus;
 Veus de Si;
 Voramar;
 Xaloc;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="178967" title="Font (desambiguaci)" nonfiltered="3316" processed="3313" dbindex="73329">

Lxic general: lloc o dispositiu d'on surt o brolla alguna cosa; vegeu font.

Aixovar: Un element de la vaixella; vegeu font (vaixella).

Arquitectura: element de decoraci urbana; vegeu font (arquitectura).

Documentaci: font documental, l'origen d'una informaci, especialment per a la investigaci (periodisme, historiografia i la producci de literatura acadmica i enciclopdica).
Segons la seva tipologia pot ser:
font escrita;
font oral;
font arqueolgica;
Segons la seva originalitat o ordre de precedncia pot ser:
font primria;
font secundria;
font terciria;

Dret: font del dret.

Fsica i enginyeria:
 Font de llum, dispositiu, natural o artificial, que genera radiaci electromagntica visible.
 Font d'alimentaci, dispositiu que proporciona l'energia per al funcionament d'un aparell elctric. Pot ser:
 Font de tensi, dispositiu que proveeix una diferncia de potencial constant, independentment de la crrega connectada i de la intensitat.
 Font de corrent, dispositiu que proveeix una intensitat de corrent elctric constant, independentment de la crrega connectada i de la tensi.
Font d'energia.

Informtica: srie d'instruccions escrites en algun llenguatge de programaci; vegeu codi font.

Teologia: font de la teologia.
font bblica;

Onomstica:
Pius Font i Quer, Botnic (taxonomista i fitogegraf), farmacutic i qumic.
Antnia Font, un grup de msica mallorqu.
Pau Font de Rubinat,  poltic i biblifil catal nascut a Reus. ;
Mn Norbert Font i Sagu, geleg, espeleleg, naturalista i escriptor, va ser l'introductor de l'espeleologia a Catalunya.
Felip Font i Trulls, poltic catal nascut a Reus el 1819.
Joan Font fou jugador de futbol del 1931 al 1934 al FC Barcelona.
Jaume Font Barcel, poltic mallorqu del Partit Popular.
Manuel Font i Altaba, alcalde en funcions de Barcelona entre gener i abril de 1979.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="178977" title=".asia" nonfiltered="3317" processed="3314" dbindex="73330">
.asia s un domini de primer nivell genric d'Internet proposat per l'organitzaci DotAsia, amb el registre per ser operat finalment per Afilias.  Va ser aprovat per la ICANN el 19 d'octubre del 2006 com un Domini de primer nivell esposoritzat, per el registre per noms de domini en angls no s'espera fins a sis o nou mesos ms tard. Servir com un domini regional per empreses, organitzacions i particulars sobre la regi d'sia, Austrlia i el Pacfic.

El domini de primer nivell territorial existent, .as est reservat per la Samoa Americana, tot i que admet llocs estrangers.

Enllaos externs.
 DotAsia.org (en angls);



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="178978" title="New York, New York" nonfiltered="3318" processed="3315" dbindex="73331">


New York, New York s una pellcula dirigida per Martin Scorsese que fou estrenada el 1977. Es tracta d'una mena de tribut musical a la ciutat on nasqu Scorsese: Nova York. Els actors principals sn Robert De Niro (un dels actors predilectes de Scorsese) i Liza Minnelli que interpreten una parella de msics (Doyle un saxofonista de jazz i Francine Evans una cantant).

La pellcula, un fracs relatiu.
New York, New York es va realitzar desprs de l'exits Taxi Driver i aquesta altra pellcula de Scorsese va resultar en canvi ser un fracs pel que fa a la recaptaci. El seu pressupost va ser de 14 millions de dlars, una xifra colossal per a aquella poca, i noms va recaptar uns 13 milions de dlars i aquesta rebuda decebedora va portar Scorsese cap a la depressi i a la drogadicci. 

Quan s'estren la pellcula per primera vegada tenia una durada de 153 minuts. El fracs de recaptaci de la pellcula va obligar la companyia United Artists a retallar-la fins a 136 minuts. El 1981 se'n va fer una altra estrena desprs de restaurar les escenes esborrades, incloent-hi el nmero musical "Happy Endings", que no apareixia a la primera versi. La durada total de l'edici en DVD s de 163 minuts.
Un dels xits d'aquesta obra, tanmateix, result ser la popularitzaci ulterior del tema musical principal: New York, New York.

 New York, New York, la can .

La can emblemtica de la pellcula, "New York, New York" va conixer el seu propi xit quan el cantant fams Frank Sinatra va enregistrar una nova versi d'aquesta can el 1979. Aquesta melodia esdevingu un enorme xit popular, i aix s la versi de Sinatra la que roman associada a la ciutat de Nova York.
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="178979" title="Marta Almirall i Elizalde" nonfiltered="3319" processed="3316" dbindex="73332">
Marta Almirall i Elizalde s una ballarina i coregrafa catalana.

L'any 1983 fund la companyia Roseland Musical, de la qual n's la seva directora, amb la finalitat de fer arribar al pblic infantil muntatges teatrals de dansa amb la mateixa qualitat que els muntatges destinats al pblic adult. Al llarg de la seva carrera ha participat en molts projectes coregrafics, destacant la seva participaci com a coregrafa en la pellcula "Tic-Tac" de Rosa Vergs, en el centenari del Futbol Club Barcelona i en diverses cerimnies dels Jocs Special Olmpics.

El 2007 ha estat guardonada amb el Premi Nacional de Dansa, concedit per la Generalitat de Catalunya, que, a travs de la seva companyia Roseland Musical fundada fa ms de 20 anys, s'ha dirigit vers el pblic infantil i familiar, creant obres divertides i suggerents, amb el mateix rigor i qualitat que si fossin per a adults. 

Enllaos externs.
    Pgina oficial de la Companyia "Roseland Musical";
  ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="178990" title=".berlin" nonfiltered="3320" processed="3317" dbindex="73333">
.berlin (dotBERLIN) s un domini de primer nivell proposat. Tamb s un dels anomenats dominis de primer nivell genrics pensat per ser un domini de primer nivell per tots els llocs amb el nom de Berln. La comunitat de Berlinesos demana el seu propi domini a Internet. 

Juntament amb dominis de primer nivell com .cat, .asia i .eu, .berlin i altres Dominis de primer nivell corresponen a la nova categoria de GEOTLDs (del seu nom en angls, dominis de primer nivell geogrfics). L'assumpte del nous dominis de primer nivell, sobretot del .berlin ha estat discutit (en angls) a diverses reunions de l'ICANN des del 2005.

La intenci de proposar nous dominis de primer nivell per regions i ciutats s que Internet est esdevenint ms local i les recerques afecten cada cop ms l'entorn ms local de l'usuari d'Internet. Alhora, els dominis sn un recurs escs en algunes terminacions de domini. La proposta per estendre l'espai de noms d'Internet es veu com un avan en sistema actual.

La visi de .berlin s:
".berlin s el domini de primer nivell de la comunitat Berlinesa a Internet. Les URLs disponibles sn concises i creen identitat per empreses, institucions, i particulars. A ms, provedors d'informaci, bns i serveis i els seus respectius clients poden trobar-se intutivament. Els noms de domini .berlin estimulen el sentit de comunitat, milloren la comunicaci, i faciliten la interacci, aix estimular la innovaci i el desenvolupament. Les atraccions de Berln pels visitants i com a lloc de negocis i de l'habitatge augmentar.";

La campanya del .berlin est recolzada per empreses, institucions i particulars principalment de la capital alemanya i est recolzada pel parlament alemany, el Bundestag.

Referncies.


Vegeu tamb.
 .de;
 .eu;
 .asia;
 .cat;
 .bzh;
 .gal;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="178995" title="Referndum d'independncia" nonfiltered="3321" processed="3318" dbindex="73334">
El referndum d'independncia s un tipus de referndum en el qual els ciutadans d'un territori decideixen si aquest territori s'hauria de convertir en un estat independent. El referndum d'independncia pot tenir xit (per exemple, si els ciutadans voten a favor de la independncia) o pot no tenir-ne (per exemple, si els ciutadans donen un vot negatiu a la independncia). El referndum d'independncia del territori pot tenir o no xit, depenent de si els factors poltics pertinents a fora d'aquest territori reconeixen o no els resultats.

Referndums d'independncia anteriors.
 1946 14 de setembre Referndum d'independncia feros; guany el S per la declaraci d'independncia que va seguir fou anullada per Dinamarca.
 1967, 1993 i 1998 Referndums a Puerto Rico;
 1980 20 de maig Referndum quebequs, guanya el No a la independncia.
 1990 23 de desembre Referndum d'independncia eslov, independncia d'Eslovnia.
 1991 31 de mar Referndum d'independncia georgi, independncia de Gergia.
 1991 19 de maig Referndum d'independncia croat, independncia de Crocia.
 1991 8 de setembre Referndum d'independncia macedoni, independncia de la Repblica de Macednia.
 1991 1 de desembre Referndum d'independncia ucrans, independncia d'Ucrana.
 1991 1 de desembre Referndum d'independncia de Transnstria.
 1991 10 de desembre Referndum d'independncia de l'Alt Karabagh. La opci independentista va guanyar amb un 99,89%.
 1992 Referndum d'independncia bosni, independncia de Bsnia i Hercegovina.
 1992 21 de mar Referndum d'independncia ttar. La majoria de la poblaci va donar suport a la independncia del Tatarstan, per davant les amenaces del govern rus l'any 1994 se signa un acord bilateral que consisteix en la creaci de la Repblica de Tatarstan dins de la Federaci Russa.;
 1992 Referndum d'independncia sud-osseta, independncia de facto d'Osstia del Sud.
 1995 Referndum quebequs, guanya el No a la independncia.
 1999 30 d'agost Referndum d'independncia del Timor Oriental. Independncia assolida el 2002.
 2006 Referndum d'independncia a Osstia del Sud de 2006. Un 99% de la poblaci hi va votar a favor, per noms hi ha hagut el reconeixement internacional de la Federaci Russa.;
 2006 Referndum d'independncia montenegr, un referndum d'independncia amb xit que establia l'estat independent de Montenegro.

Futurs referndums d'independncia.
  Referndum d'independncia del Shara Occidental (proposat pel Pla Baker i aprovat per unanimitat en el Consell de Seguretat de l'ONU).
  Referndum d'independncia del Sudan del Sud (esperat el 2012).
  Referndum d'independncia de Bougainville (pronosticat per l'Acord de Pau des de 2000).
  Referndum d'independncia de Nova Calednia (esperat desprs de 2014).
  El referndum d'independncia d'Esccia proposat per al 2010 desprs que el Prtaidh Niseanta na h-Alba guanys les eleccions escoceses de 2007, per la coalici pot retardar el procs o fins i tot fer impossible un referndum fins a una altra (ms decisiva) victria del Partit Nacional Escocs.
  Referndum d'independncia de Groenlndia. El govern de Groenlndia t com objectiu convocar un referendum d'independncia entre el 2016 i el 2020.

Possibles futurs referndums d'independncia.
  Alt Karabagh - El copresident del Grup de Minsk de l'OSCE, Matthew Bryza, va declarar que els residents de l'Alt Karabagh decidiran, en referndum, si volen formar un Estat independent o prefereixen mantenir-se dins de l'Azerbaidjan amb l'estatus de repblica. El diplomtic nord-americ va afegir que el termini per a la convocatria de la votaci ser d'entre 15 i 20 anys.;
  Catalunya - Josep-Llus Carod-Rovira, Conseller de la Vicepresidncia de la Generalitat de Catalunya i lder d'Esquerra Republicana de Catalunya (tercera fora poltica), va declarar que l'any 2014 seria "una bona data" per la convocatria d'un referndum perqu els catalans puguin decidir si volen que Catalunya sigui un pas sobir. Tot i aix, no hi ha cap pla per part del govern catal sobre aquesta qesti, ni s'ha presentat al Parlament de Catalunya cap iniciativa al respecte. D'altra banda diversos alcaldes i regidors promouen una campanya (decidim.cat) a favor del dret a decidir que culminar en una consulta a cadascun dels municipis que s'hi adhereixin. Aquest referndum no vinculant s'hauria de fer a la primavera del 2010.
  Flandes - El partit Vlaams Belang present el setembre del 2007 al Parlament flamenc una proposta de referndum d'autodeterminaci, que va ser rebutjada pel ple.;
  Pas Basc - Juan Jos Ibarretxe, president del Govern Basc i lder del Partit Nacionalista Basc (primera fora poltica), anuncia la possibilitat de convocar un referndum per al 2008, per saber si els bascos volen escollir el seu futur.
  Quebec - Donat els resultats de les eleccions del Quebec de 2007, la probabilitat d'un altre referndum a Quebec ha disminut. L'independentista Parti Qubcois va acabar a un distant tercer lloc, darrere de dos partits federalistes.

 Referncies .






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="178998" title="Jacques Stella" nonfiltered="3322" processed="3319" dbindex="73335">


Jacques Stella va sser un pintor del Classicisme francs nascut a Li el 1596 i mort a Pars el 29 d'abril del 1657. 

Les seues obres es caracteritzen per elegants figures de modelat escultric. 

Referncies.

 Sylvain Laveissire & Gilles Chomer, Jacques Stella (1596-1657), catleg de l'exposici, Li, Museu de Belles Arts, Tolosa de Llenguadoc, Museu dels Agustins, 2006-2007, amb la collaboraci de Mickal Szanto, Isabelle Dubois, Fabienne Albert-Bertin, Anne-Laure Collomb, Laurent Laz i Isabelle de Conihout, 2007, Somogy, ISBN978-2-7572-0050-X.
Jacques Stella, Dossier de l'Art, nm. 136.

Enllaos externs.
 Jacques Stella a l' Artcyclopedia.  ;
 Museu de Belles Arts de Li. ;




 




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="178999" title="Heike monogatari" nonfiltered="3323" processed="3320" dbindex="73336">
El Heike monogatari s una de les grans obres de la literatura japonesa. Narra l'ascens i caiguda d'un clan, els Heike, a causa de l'excessiva ambici del seu lder Koyimori. s una obra pica que es transmetia oralment acompanyada de msica per que va ser refosa per un autor culte al segle XIII. Est basada en fets histrics reals.

Temes.
L'obra vol ser un exemple de les conseqncies de no seguir els preceptes del budisme i, oblidant que el mn s pura illusi, intentar pujar socialment on no pertoca. Mostra la rivalitat entre dos grans clans de guerrers, els Heike i el Genji, en la seva lluita pel poder, des d'un punt de vista poc maniqueu, ja que no hi ha sols un heroi identificable. Tamb vol ser un exemple del refinament cortes del perode Heian (en oposici a la rudesa de les provncies)

Com en la majoria d'obres clssiques japoneses, la natura juga un paper fonamental com a smbol de bellesa i del pas del temps, inevitable i font de malenconia per a tots els personatges. Hi ha un gran sincretismes en les creences, no sols entre les diferents escoles budistes, sin amb els mites anteriors de cada zona.

Estil.
L'obra s'estructura en petits captols que podien ser cantats independentment. En ells es barreja la trama principal amb poemes (del gnere tanka), recordatoris de captols de la histria antiga del Jap i digressions per explicar ancdotes sobre els personatges secundaris, molt nombrosos. L'estil est ple de marques d'oralitat: frmules per ajudar a la memoritzaci del recitador, apellacions al pblic, referncies locals i topnims detallats, interjeccions  














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="179000" title="A Nosa Terra" nonfiltered="3324" processed="3321" dbindex="73337">
A Nosa Terra va ser l'rgan d'expressi de les Irmandades da Fala (1916-1932) i del Partit Galleguista (1932-1936). Es va editar ntegrament en gallec i va ser fonamental per a l'extensi de l'ideal galleguista. Es van publicar en total 422 nombres 
 Periodicitat . 
A Nosa Terra va tenir una periodicitat molt variable. Va comenar publicant-se desenalmente per a sortir quinzenalment fins a la Dictadura de Primo de Rivera, durant la qual es va publicar mensualment. Al juny de 1933 va regressar a la periodicitat desenal. 
 Historia . 
El primer nombre va sortir el 14 de desembre de 1916 a La Corunya i constava de vuit pgines. Antn Villar Ponte va ser el seu director fins a la IV Assemblea de les Irmandades da Fala (1922). A partir de llavors ser Vctor Casas qui dugui el pes real de la direcci, encara que nominalment van ser directors Alexandre Bveda, Aquilino Iglesia Alvario en 1933 o Ramn Surez Picallo en 1934. El 1 de febrer de 1932, poc desprs del naixement del Partit Galleguista, es va convertir en el seu rgan d'expressi oficial i la redacci es va traslladar a Pontevedra. Al juny de 1933 es va deixar de publicar durant algun temps a causa de dificultats financeres. En 1917 contava amb 2.000 subscriptors. En 1931 amb 500 i en 1935 amb 1.000, encara que es desconeix el tiratge exacte. Els recursos econmics de la publicaci provenien de les subscriciones, de la publicitat, de les donacions dels emigrats gallecs d'Amrica i de les Irmandades da Fala primer i el Partit Galleguista desprs. 

El 17 de juliol de 1936 va sortir l'ltim nombre dA Nosa Terra. L'ltim nombre d' "A Nosa terra", feliment, est encara per sortir. Aquesta publicaci gallega ara mateix es publica setmanalment i ja va pel nombre 1.258. 
 Collaboradors . 
A A Nosa Terra van collaborar gaireb tots els intellectuals galleguistes del primer ter del segle XX:

 Manuel Blanco Torres;
 Ramn Cabanillas;
 Amado Carballo;
 Ricardo Carballo Calero;
 Leandro Carr;
 Castelao;
 Evaristo Correa Caldern;
 Xos Filgueira Valverde;
 Gonzalo Lpez Abente;
 Antn Losada Diguez;
 Manuel Antonio;
 Xaime Quintanilla;
 Lus Pea Novo;
 Lus Porteiro Garea;
 Aurelio Ribalta;
 Vicente Risco;
 Xon Vicente Viqueira;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="179002" title="Font" nonfiltered="3325" processed="3322" dbindex="73338">


Una deu s una font natural d'aigua que brolla de la terra o entre les roques. Pot ser permanent o temporal. S'origina en la filtraci d'aigua de pluja que penetra en una rea i emergeix en una altra, de menor altitud, on l'aigua no est confinada en un conducte impermeable. Aquestes surgncies solen ser abundants en relleus crstics. Els cursos subterranis de vegades s'escalfen pel contacte amb roques gnies i afloren com a aiges termals.

Els pous artesians sn deus artificials, provocats per l'home mitjanant una perforaci a gran profunditat i en la que la pressi de l'aigua s tal que la fa emergir a la superfcie.

Els antics grecs i romans retien culte a les fonts naturals, les que generalment eren consagrades a un du o a una deessa. La famsa deu d'aiges termals de Bath, al sud-oest de Gran Bretanya, va ser consagrat pels romans a Minerva, deessa de la saviesa i de la guerra. Les fonts ornamentals, en les ciutats dels segles XVII i a comenaments del XX, solien evocar aquest carcter sagrat dels deus mitjanant formacions escultriques que representaven a les antigues detats de l'aigua.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="179003" title="Vctor Casas" nonfiltered="3326" processed="3323" dbindex="73339">
Vctor Casas Rey (La Corunya, 31 de juliol de 1900 - Poio, 12 de novembre de 1936) va ser un articulista i poltic gallec.

El 1916 va ingressar en la Irmandade da Fala de La Corunya. Desprs d'abandonar el seu treball com viatjant venedor de calat, en 1918 va participar en la I Assemblea Nacionalista de Lugo, de la qual va sortir el Manifest Nacionalista, que constituiria la base comuna de tots els programes del nacionalisme gallec fins a la guerra civil espanyola, i va combatre la dictadura de Miguel Primo de Rivera. Al costat de Federico Zamora va recrrer la regi per a dur el missatge del nacionalisme gallec.

Actiu collaborador de les Irmandades da Fala, i director d'A Nosa Terra des de 1922, va ser un dels impulsors de l'ORGA, participant en les reunions constituents del partit durant setembre de 1929. Va acceptar el Pacte de Lestrove (26 de mar de 1930), per no el Comproms de Barrantes (25 de setembre de 1930) organitzat pel Partido Autonomista Galego, i signat per Risco, Otero, Castelao, Cuevillas, Paz Andrade i Portela Valladares. No obstant aix, desencantat de l'ORGA, per la seva deriva estatalista, va participar, en 1931 en la fundaci del Partit Galleguista, que va ser president en la provncia de Pontevedra i de La Corunya.

Partidari de l'aliana amb el Front Popular, desprs del cop d'estat que va donar lloc a la Guerra Civil, va ser detingut, condemnat per un Consell de Guerra i afusellat per les tropes franquistes en el bosc de Careira, a Poio, a quatre quilmetres de Pontevedra, al costat d'uns altres nou republicans. 

Enllaos externs.
Vtor Casas, exemplo e dignidade, ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="179005" title="Pacte de Lestrove" nonfiltered="3327" processed="3324" dbindex="73340">
El pacte de Lestrove va ser una reuni poltica que va tenir lloc el dia 26 de mar de 1930 al pazo d'Hermida situat en la localitat corunyesa de Lestrove entre poltics galleguistes i republicans gallecs. A la reuni van assistir unes cinquanta persones, pertanyents a l'ORGA (dirigida per Santiago Casares Quiroga, radicals (el lder dels quals a Galcia era Santiago Abad Conde), federals i radical-socialistes i el resultat va ser la creaci de la Federacin Republicana Gallega, en la qual es van integrar els partits participants, amb l'objectiu de la proclamaci d'un rgim republic i la consecuci d'un estatut d'Autonomia per a Galcia. La reuni va acordar tamb enviar A Santiago Casares Quiroga, lder de la ORGA, com representant de la Federaci en la reuni del Pacte de Sant Sebasti. D'aquesta reuni, Casares Quiroga va sortir enormement enfortit com lder del republicanisme gallec. 






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="179007" title="Serralada de l'Arakan" nonfiltered="3328" processed="3325" dbindex="73341">
Arakan Yoma s un sistema muntanys al nord-oest de Myanmar que s'estn en direcci nord-sud des de l'estat de Manipur, a l'ndia, fins al curs baix del riu Irauadi al golf de Bengala, formant una barrera climtica que evita la penetraci del mons del sud-oest al centre del pas. Recobert per la selva, s difcilment penetrable. Culmina als 3.053 m en el mont Victoria (Nat Ma Taung).

Els boscos tenen vegetaci diversa per predomina el pi i el tec. Sn poblats pel poble Zo.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="179009" title="Blaenau Ffestiniog" nonfiltered="3329" processed="3326" dbindex="73342">

Blaenau Ffestiniog s una ciutat del nord de Galles, al comtat de Gwynedd. En el passat tingu gran importncia per les explotacions de pissarra; en l'actualitat s una destinaci turstica enmig del Parc Natural de l'Snowdonia.

 Geografia .
Situat a la zona d'Yr Wyddfa (Snowdonia en angls) la ciutat fou un dels punts importants de la indstria d'extracci de pissarra a Galles, fins a la decadncia del sector a comenaments del segle XX. En l'actualitat l'economia de la ciutat es basa principalment en el turisme. Per b que la ciutat est enmig del Parc Nacional de l'Snowdonia, les fronteres d'aquest n'ometen especficament la ciutat i els seus munts de runam de mina.

Els turons al voltant de Blaenau Ffestiniog formen la divisria entre les conques del riu Conwy, que corre cap al nord, i la del Dwyryd, que ho fa cap a l'oest.

 Ensenyament .
L'Ysgol y Moelwyn s la principal escola secundria de l'rea, i aplega alumnes de  Blaenau, Manod, Tanygrisiau, Ffestiniog, Trawsfynydd, Gellilydan i, fins i tot, de la vall de Ffestinog. Hi ha altres escoles secundries pels voltants, la majoria amenaades de tancament o fusi amb altres .

 Turisme .
La ciutat s'enorgulleix d'atraccions turstiques de pes, com el Ffestiniog Railway i les coves de pissarra de Llechwedd, una antiga mina oberta als visitants; peridicament apareix a la llista de les cinc destinacions preferides de Galles .

Blaenau Ffestiniog acoll l'Eisteddfod Nacional del 1898. La poblaci ha format part, tradicionalment, del comtat tradicional galls del Meirionnydd.

 Comunicacions terrestres .
El principal accs a la ciutat s per la carretera A470, que uneix el nord i el sud de Galles; al nord de Blaenau Ffestiniog, la A470 s'enfila fins al coll de Bwlch y Gorddinan (385 m) per passar al ve comtat de Sir Conwy, on troba la carretera A5 a la ciutat de Betws-y-Coed. Altres rutes lliguen la poblaci amb la resta del pas, com la A487, que va d'oest a est i mena a Porthmadog, Caernarfon i Bangor, proporcionant comunicaci amb la pennsula de Ll n mitjanant la A497 i amb Ynys Mn per la A55, i  la A496, que comunica amb Harlech i Abermaw.

Al llarg dels temps, la ciutat ha estat cap de quatre lnies independents de ferrocarril, cadascuna de les quals amb la seva o les seves estacions prpies:

 El Ffestiniog Railway;
 El Festiniog and Blaenau Railway;
 El Conwy Valley Line de la lnia principal London and North Western Railway, i;
 El Bala Ffestiniog Line, fillola de la Great Western Railway.

En l'actualitat, l'estaci de tren atn les lnies Ffestiniog Railway  i Conwy Valley line.

 Residents d'anomenada .
 John Cowper Powys, novellista;
 Llwybr Llaethog, grup musical;
 Glyn Tomos Wise, participant al concurs Big Brother 7;
 Anweledig, grup musical (Enlla a la viqui gallesa);

 Barris .
Els habitants divideixen la ciutat en "parts", entre les que hi ha Tanygrisau i Manod. En aquest sentit, Blaenau Ffestiniog s emprat de vegades com a nom nicament del centre de la ciutat.

 Enllaos .

Informaci sobre les coves de pissarra de Llechwedd ;
Plana de les millors atraccions turstiques galleses ;
Fotografies paisatgstiques del voltants de Blaenau Ffestiniog;
 El Rheilffordd Ffestiniog o Ffestiniog Railway ;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="179010" title="Federacin Republicana Gallega" nonfiltered="3330" processed="3327" dbindex="73343">
La Federacin Republicana Gallega (FRG) fou una plataforma poltica que organitz la trobada coneguda com a Pacte de Lestrove, celebrada el 26 de mar de 1930 al Pazo d'Hermida entre partits i personalidats republicanes gallegues. La FRG agrupaba l'ORGA, el Partit Republic Radical, el Partit Republic Radical Socialista i el Partit Radical Federal i pretenia organitzar una estratgia conjunta i autnoma dels republicans gallecs, de tal manera que design Santiago Casares Quiroga com a representant gallec en la reuni amb els republicans espanyols celebrada a Sant Sebasti el 17 d'agost de 1930 o Pacte de Sant Sebasti que tenia com a finalitat elaborar el programa d'un futur govern provisional de la repblica.

En els mesos anteriors a la proclamaci de la Segona Repblica Espanyola, la FRG organitz mobilitzacions de masses contra el govern del general Dmaso Berenguer i particip a les eleccions del 12 d'abril de 1931 en coalici amb el PSOE, i aconsegu la majoria a les ciutats. Desprs de la proclamaci de la repblica la diferncia en les estraggies en el si de la FRG provoc la marxa dels partits minoritaris, de tal manera que noms hi va romandre ORGA. A les eleccions a les Corts Constituents l'ORGA present els seus candidats sota les sigles de la FRG, que mantindr fins abril de 1932.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="179011" title="Johann Heinrich Fssli" nonfiltered="3331" processed="3328" dbindex="73344">

Johann Heinrich Fssli (Zrich, 7 de febrer de 1741   Putney Hill, Londres, 16 d'abril de 1825) fou un pintor i escriptor sus, posteriorment establert a Gran Bretanya, on s conegut com Henry Fuseli.

Biografia.
Fssli neix a Zrich al 1741, fill d'un pintor retratista, Johann Caspar Fssli. Els seus inicis foren al terreny de la literatura, tan sols a partir de 1764, a Anglaterra, es dedicar de ple a la pintura. A la seva joventut a Zrich es vincul al Sturm und Drang, moviment preromntic que, en contraposici a la Illustraci, torna a l'emoci i la fantasia, a l'expressi dels sentiments, els instints i les passions de l'home. A casa del pare de Fssli es reunien els fundadors del moviment a Sussa: Johann Jakob Bodmer i els seus deixebles Lavater i Pestalozzi. Bodmer va traduir El parads perdut de Milton, que junt a la traducci de Shakespeare a l'alemany per part de Wieland influenciaran a Fssli, que comena a interessar-se en la literatura anglesa (Shakespeare, Milton, Young, Shaftesbury).
 
La iniciaci de Fssli en la pintura fou des de petit, quan va copiar uns gravats sussos dels segles XVI-XVII, escollint temes violents, amb forts clarobscurs, fent figures estilitzades, monumentals: Caiguda dels Titans (1752). En la seva adolescncia canvia de temtica, passant a temes macabres i ertics, satrics i burlescs; surt una dualitat a la seva obra: per una part els temes ertics i violents, per altra una virtut i senzillesa influda per Rousseau. En aquesta poca comena a fianar-se el seu estil: als seus gravats de 1755-57 sobre Till Eulenspiegel reflecteix un estil manierista barroc influt en Durer, combinant expressivitat i realisme. Aquell primer contacte amb el manierisme sus, combinat amb les idees del Sturm und Drang, marcar l'estil futur de Fssli. Durant un cort perode exerc de pastor zwingli, rebent la influncia d'una teologia emocional que marcar alguna de les seves obres. Comena a sorgir en Fssli un pessimisme, una actitud trgica provinent de les idees de Rousseau sobre que la civilitzaci havia corromput a la humanitat; Fssli tindr des de llavors una preferncia temperamental per la visi trgica de la humanitat.


A 1763-64 viatja a Alemanya, on contacta amb Klopstock i Spalding, escrivint poemes lrics influts en Young i dibuixant alguns temes morals. Els seus dibuixos d'aquesta poca s'inspiren en Poussin i Hogarth: Mort d'un hssar hongars (1764). A 1764-70 s'estableix a Anglaterra, on comena a i lustrar a Shakespeare, i tradueix Macbeth a l'alemany. En aquesta poca es comena a interpretar a Shakespeare de forma ms apassionada, no tan realista com fins llavors, i Fssli es fa ress d'aquesta corrent, fent dibuixos inspirats en els drames de l'autor angls, escollint les escenes ms cruels i horripilants, donant-li a vegades un toc ertic. El seu estil deriva cada cop ms cap al manierisme, mentre que els seus temes esbossen els que seran temes tpics del romanticisme: a 1769 pinta Bard tocant l'arpa, inspirat en l'incipient romanticisme escocs  aparegut llavors amb lOssian de Macpherson , en qu reflecteix traces de Rembrandt i de Salvatore Rosa, i una moda medieval inspirada en Pontormo i Bandinelli.

A 1770-78 s'establ a Roma, on es concentr ms que mai a l'art, i i lustr temes de Dante, Shakespeare, Milton i Gray. A 1772 pinta Mort del cardenal Beaufort, inspirat en la Mort de Germnic de Poussin. A 1772-74 i lustra la Divina Comdia, en una lnia manierista-barroca. A Itlia assoleix el seu estil definitiu, basat en el manierisme, abandonant totalment el realisme; s un estil ms abstracte, imaginatiu, monumental, sever i esquemtic. Comena a influenciar-se en Miquel ngel: les seves figures passen a ser allargades, estilitzades, destacant-les sobre el conjunt, sense gaireb espai ni perspectiva, amb horitzons baixos i pronunciats contrastos de llum i ombra. S'inspira en els manieristes italians (Rosso, Bandinelli, Parmigianino, Beccafumi) i fa cpies de Miquel ngel (Avantpassats, Profetes i Sibi les de la Capella Sixtina). En una visita a Vencia s'inspira en el manierisme tard de Tintoretto: Moiss predicant al Mont Sina (1776). En una composici de 1778-80, L'artista desesperat davant la grandesa de les runes antigues, reflecteix el sentiment caracterstic de l'poca d'admiraci per les runes clssiques, provinent de Winckelmann.

De tornada a Zrich (1779), pinta el Jurament al Rtli, encrrec de la Federaci Sussa per commemorar l'alament dels tres cantons (Uri, Schwyz, Unterwalden) contra la dominaci austraca. Les figures omplen l'espai, sense fons, en postures violentes, resoltes amb un contrapposto. Reflecteix un moralisme heroic que t cert para lel amb  El jurament dels Horacis de David (1782-84). A 1779 regressa a Anglaterra, ingressant a la Royal Academy, primer com a membre ordinari, desprs com a professor de pintura i, per ltim, como a conservador vitalici. En aquesta poca pinta els seus quadres ms importants: i lustra temes de Shakespeare, Milton, Cowper, Homer, lOberon de Wieland, el Cant dels Nibelungs, etc. Remarca els temes ertics i insisteix cada cop ms en els demonacs i satnics; no utilitza molt el color, que sol ser gris-marr, en tons freds i de guix. Comena a compondre temes inventats, de carcter fantasmagric: Por (1780-82), que apunta a l'expressionisme; El malson, del que hi ha diverses versions (1781, 1782, 1790-91), probablement la seva obra ms coneguda, s on presenta el seu torturat fons psicolgic d'una manera ms intimista; Soledat a l'albada (1794-96), i lustraci del Lycidas de Milton, reprodueix una de les figures dels Avantpassats de Miquel ngel (Naason); Silenci (1800), tamb reprodueix altra figura de Miquel ngel (Aminadab).

En aquesta poca es comena a inspirar en Tibaldi, del que imita figures per quadres com La caiguda d'car (1795), Aquilles tractant d'agafar l'ombra de Patrocle (1805) i Altea resant per la mort de Meleagre (1806), on Meleagre suggereix tant al Polifem de Tibaldi com a lHeliodor de Rafael. A Ulisses escapant de Polifem (1805), inspirat en els frescos de Primaticcio de la Galerie d'Ulysse de Fontainebleau, Fssli canvia la composici, monumental i massissa, per no tan violenta. En altra i lustraci per a la Ilada, Aqui les davant la pira funerria de Patrocle (1795-99), la figura d'Aqui les s una versi del Mart de Rosso, de la seva srie dels Dus. Continua amb els temes ertics, i introdueix temes fantstics, com les i lustracions per al Somni d'una nit d'estiu de Shakespeare i el Faerie Queen de Spenser. Tamb fa alguns paisatges, resolts de forma expressionista amb unes poques lnies principals; fa dibuixos del Tmesi i d'Hastings i Ramsgate, els seus llocs d'estiueig. A partir de 1810 s'intensifiquen les tendncies romntic-realistes, amb un major sentit del pintoresc: Noia pentinant-se contemplada per un jove (1815), Jove empresonada amb un esquelet, i lustraci de lHeptameron de Margarida de Navarra. Als seus ltims anys dibuixa menys temes histrics i ms d'inspiraci prpia, amb un tractament ms realista, aportant una representaci ms humana dels sentiments: El fullet (1822), Alliberaci d'una donzella (1810-20), L'abraada (1815). Mor a Londres al 1825.

Estil.

Pintor de difcil classificaci, se l'ha qualificat de neoclssic, neomanierista i preromntic. A les seves imatges conflueixen corrents que provenen de les tradicions classicista i manierista amb altres que sn especfiques de la pintura anglesa i nrdica, reflectint una concepci d'all sublim que es manifesta en l'art i la literatura anglesos del segle XVIII. En la seva estada a Itlia assoleix el seu estil definitiu, basat en el manierisme; aporta traces classicistes, per ms dramtiques que les dels seus contemporanis. El seu apassionament, emocionalisme i subjectivitat  el que anomenem  romanticisme    desvia el seu estil cap a l'irracional. L'obra de Fssli t un marcat carcter teatral, no tan sols pels seus temes, sin per la seva organitzaci plstica i sentit global de les imatges. Temticament, malgrat el seu establiment a Anglaterra, Fssli representa un sentit del romanticisme plenament alemany: el seu mn nocturn i terrorfic s para lel al del  romanticisme obscur  de Novalis, Hlderlin, Jean Paul i Hoffmann. Tot aix situa a Fssli com una figura fonamental per a la transici entre el neoclassicisme i el romanticisme.

Obra seleccionada.
La mort del cardenal Beaufort (1772)   ploma, tinta, llapis i bany gris, 82 x 65 cm, Walker Art Gallery, Liverpool;
Dante i Virgili al gel de Kocythos (1774)   ploma i spia, aquare la, 39 x 27,4 cm, Kunsthaus, Zrich;
L'artista desesperat davant la grandesa de les runes antigues (1778-80)   llapis vermell en bany spia, 41,5 x 35,5 cm, Kunsthaus, Zrich;
Ezzelino i Meduna (1779)   oli sobre llen, 45,7 x 50,8 cm, Sir John Soane's Museum, Londres;
Jurament al Rtli (1779-80)   oli sobre llen, 267 x 178 cm, Rathaus, Zrich;
Retrat de dona jove (1781)   oli sobre llen, 101 x 127 cm, Institute of Arts, Detroit;
El malson (L'ncub) (1781)   oli sobre llen, 101 x 127 cm, Institute of Arts, Detroit;
Lady Macbeth somnmbula (1781-84)   oli sobre llen, 221 x 160 cm, Muse du Louvre, Pars;
El malson (1782)   oli sobre llen, 76 x 64 cm, Goethes Elternhaus, Frankfurt;
Lady Macbeth (1784)   oli sobre llen, 221 x 160 cm, Muse du Louvre, Pars;
L'apoteosi de Penelope Boothby (1792-1794)   oli sobre llen, 213,61 x 127,25 cm, Co lecci privada;
El somni del pastor (1793)   oli sobre llen, 154,5 x 215,5 cm, Tate Gallery, Londres;
L'ncub abandona a la jove dorment (1793)   oli sobre llen, 100 x 124 cm, Muraltengut, Zrich;
El desvetllament de Titnia (1794)   oli sobre llen, 169 x 135 cm, Kunsthaus, Zrich;
Soledat a l'albada (1794-96)   oli sobre llen, 102 x 95 cm, Kunsthaus, Zrich;
La bruixa nocturna visita les bruixes de Lapland (1796)   oli sobre llen, 101,6 x 126,4 cm, Metropolitan Museum, Nova York;
Silenci (1800)   oli sobre llen, 63,5 x 51,5 cm, Kunsthaus, Zrich;
Polifem enganyat per Ulisses (1803)   oli sobre llen, 91 x 71 cm, Co lecci particular;
Titnia troba l'anell encantat (1804-05)   oli sobre llen, 61 x 45 cm, Kunsthaus, Zrich;
Brunilda observant a Gnther (1807)   pinzell, ploma i tinta, 48,3 x 31,7 cm, City Museum and Art Gallery, Nottingham;
Lady Macbeth amb els ganivets (1812)   oli sobre llen, 101,6 x 127 cm, Tate Gallery, Londres;

Bibliografia.
Edmond Jaloux: Johann Heinrich Fssli (Ginebra, 1942).
Walter Muschg: Heinrich Fssli Briefe (Basilea, 1942).
Eudo Mason: The Mind of Henry Fuseli (Londres, 1951).
Friedrich Antal: Fuseli Studies (Londres, 1956), edici espanyola Estudios sobre Fssli (1989).
Gert Schiff: Zeichnungen von J. H. Fssli (Zrich, 1959).
Peter Tomory: The Life and Art of Henry Fuseli (Londres, 1972).
Werner Hoffmann: J. H. Fssli, 1741-1825 (1974).

Enllaos externs.

Fssli a Terra, Arte y Cultura;
Fssli a Artehistoria;
Fssli a Swisslatin;
Fssli a Web Gallery of Art;



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="179014" title="Antn Villar Ponte" nonfiltered="3332" processed="3329" dbindex="73345">
Antonio Villar Ponte, en l'actualitat ms conegut com Antn Villar Ponte o, ms rarament, Antn Vilar Ponte (Viveiro (Lugo, Galcia), 2 d'octubre de 1881 - La Corunya, 4 de mar de 1936) va ser un escriptor en gallec, periodista i poltic gallec. Va ser un dels principals capdavanters del galleguisme de preguerra. Fill de Ponancio Villar i Melchora Ponte. Va estudiar el batxillerat en l'Institut de Lugo i la carrera de Farmcia en la Universitat de Santiago de Compostella. Va exercir breument a Foz (Lugo), on comenaria les seves collaboracions periodstiques abans de marxar a Madrid per a treballar exclusivament com a periodista. Desprs va marxar a Cuba, on romandria diversos anys dedicat al periodisme a L'Havana i Camagey, torn a Galcia en 1916, on va comenar a treballar com redactor a La Voz de Galicia. Aquest mateix any lidera la creaci de les Irmandades da Fala, amb la fundaci de la primera Irmandade a La Corunya, encarregant-se del seu rgan d'expressi, el peridic A Nosa Terra. En 1929 amb Santiago Casares Quiroga fou un dels fundadors de la Organitzaci Republicana Gallega Autnoma (ORGA), sent el representant ms destacat del sector galleguista del partit. Desprs de la proclamaci de la Segona Repblica, va ser escollit en 1931 diputat per l'ORGA a les Corts Constituents. No obstant aix, en 1934, abandona l'ORGA (llavors Partido Republicano Gallego, que poc desprs s'integraria a Izquierda Republicana) i s'integra en el Partit Galleguista, pel qual sortiria escollit diputat novament el 1936, a les llistes del Front Popular. No va arribar a prendre possessi de l'acta de diputat, ja que va morir al mar d'una perforaci gstrica.
Obra. 
Periodista incansable, va escriure en nombrosos peridics: A Nosa Terra, Ns, La Voz de Galicia, El Pueblo Gallego, El Noroste... Va escriure assajos poltics  com  Nacionalismo galego: a nosa afirmacin rexonal. Amb Ramn Cabanillas va escriure una comdia titulada O mariscal (1926), sobre l'execuci del mariscal Pero Pardo de Cela per part dels Reis Catlics a les portes de la catedral de Mondoedo, presentada com la venjana del poder central castell contra els senyors feudals gallecs. Tamb destaca O trptic teatral (1928), que comprn: A ptria do labrego, nimes mortas i Entre dous abismes, aix com Us evanxeos fa riure absoluta (1934). 

Enllaos externs.
Biografia d'Antn Villar Ponte a Galicia Espallada ;
Biografi d'Antn Villar Ponte a Letras Galegas ;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="179015" title="La Voz de Galicia" nonfiltered="3333" processed="3330" dbindex="73346">
La Voz de Galicia s un peridic escrit en castell que es publica a Galcia. Fundat el 4 de gener de 1882 per Juan Fernndez Latorre, La Voz de Galicia s'ha fet un lloc a nivell nacional convertint-se en un dels principals mitjans impresos per tiratge arreu d'Espanya (123.639 exemplars i 655.000 lectors diaris segons l'ltim sondeig de l'OJD). s capalera del Grupo Voz que t la seva seu a La Corunya i que s propietari, a ms del citat peridic, de canals de rdio, 41 freqncies de rdio, una productora de televisi, una empresa d'estudis de sondeig d'opini i televisi. El peridic compte amb diferents edicions que es diferencien en el quadern central dedicat a cada zona. Les seccions reben els noms de La Corunya, A Maria, Arousa, Barbanza, Carballo, Deza-Tabeirs, Ferrol, Lemos, Lugo, Ourense, Pontevedra, Santiago, Vigo i Madrid. 


 Enllaos externs .
La Voz de Galicia;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="179016" title="Hkakabo Razi" nonfiltered="3334" processed="3331" dbindex="73347">
Hkakabo Razi s la muntanya ms alta del sud-est asitic. Est situada a les muntanyes Kumon, a l'estat de Kachin, al nord de Myanmar, i molt a prop de la frontera amb l'ndia i la Xina. El cim est dins del Parc Nacional de Hkakabo Razi.

s totalment muntanys i est composat, comenant per baix, per una ampla selva perenne, per una zona temperada subtropical des dels 2.400 m fins als 2.700 m, per boscos de fulla ample, semicaducifolis i finalment per boscos de neu amb fulla petita perenne. Damunt dels 3.400 m, la zona de boscos s de tipus alp. Encara ms amunt, al voltant dels 4.600 m, el terreny esdev estril pel fred i la neu permanent de les glaceres. A al voltant dels 5.300 m, hi ha un gran casquet glacial.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="179017" title="Grup Ns" nonfiltered="3335" processed="3332" dbindex="73348">
El Grup Ns fou un grup d'intellectuals gallecs d'Ourense, coetanis de les Irmandades da Fala, que va conferir a la cultura gallega una altura intellectual que no havia tingut fins aleshores (primera meitat del segle XX). 

El Grup Ns, dit aix pel ttol de la revista que van publicar (Ns), estava compost, entre d'altres, per Vicente Risco, Ramn Otero Pedrayo i Florentino Lpez Cuevillas, Ramn Cabanillas i Castelao. Es tracta dels representants d'una generaci d'inadaptats que descobririen i s'acostarien a Galcia desprs d'un periple per cultures estranyes. De rigorosa formaci intellectual, aquests homes van realitzar un valus treball d'estudi i enfortiment de la cultura gallega. Amb ells, la prosa gallega sobrepassa el costumisme i el ruralisme i s'obr a horitzons nous, ms universals i, alhora, ms arrelats a la cultura gallega. En 1920 sortia a Orense el primer nombre de la revista Ns amb el subttol de Revista mensual de la cultura gallega. Intervenen en aquesta empresa cultural Risco, Ramn Otero Pedrayo, Cuevillas, Cabanillas, Castelao... 

Els components del grupo Ns van tenir una formaci literria basada en el simbolisme francs i en la corrents de finals del XIX. Van evolucionar des d'un esteticisme evasiu, neoromntic i cosmopolita (una miqueta snob) fins a un galleguisme universal. La seva presa de conscincia quallar en l'poca de les Irmandades da Fala.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="179020" title="Teoria de jocs combinatria" nonfiltered="3336" processed="3333" dbindex="73349">
La teoria de jocs combinatria s la teoria matemtica que estudia jocs per a dos jugadors amb un nombre de posicions definides finites, que els jugadors poden anar canviant, i amb informaci perfecta, s a dir, que la posici en tot moment del joc s coneguda per ambds jugadors. La teoria de jocs combinatria no estudia jocs d'atzar o amb informaci imperfecta, com ara el pquer, i es limita a jocs com els escacs, les dames, el Go, l'Hex o el tres en ratlla.

L'objectiu principal de la teoria de jocs combinatria s resoldre qualsevol joc del tipus considerat, s a dir, determinar quin s el resultat suposant sempre jugadors perfectes, jugadors que en tot moment realitzen la millor jugada possible. El resultat del joc pot ser: o b guanya el primer jugador, o b guanya el segon jugador o b hi ha un empat. A la prctica aquest objectiu s extremadament difcil excepte per als jocs ms simples, com ara el tres en ratlla.

La teoria de jocs combinatria no s'ha de confondre amb la teoria de jocs, molt ms general i que inclou situacions en qu es produeix cooperaci i competici i considera jocs d'atzar, jocs d'informaci imperfecta i jocs en qu els jugadors actuen simultniament. La teoria de jocs combinatria es redueix a l'estudi del tipus de jocs esmentats, mentre que la teoria de jocs s'aplica a simulacions de situacions de presa de decisi de la vida real.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="179021" title="Ramn Cabanillas Enrquez" nonfiltered="3337" processed="3334" dbindex="73350">
Ramn Cabanillas Enrquez va nixer a Fefins (Cambados, Pontevedra) el 3 de juny de 1876. Desprs d'abandonar la carrera eclesistica a Santiago de Compostella, va tornar a Cambados, on va treballar com a funcionari de l'Ajuntament. Incansable lector, fou un autor exclusivament en gallec, de gran projecci pblica, que va ocupar un paper determinant en la superaci dels motlles del primer Rexurdimento a pesar de comenar a publicar a edat avanada. Amb trenta-quatre anys va emigrar a Cuba, on va residir entre 1910 i 1915. All va conixer Basilio lvarez Rodrguez, qui el va guanyar per a la causa agrarista i a Xos Fontenla Leal que va ser clau perqu comencs a escriure en gallec. A L'Havana va publicar No desterro (1913) i Vento mareiro (1915). 

De tornada a Galcia, va treballar en diversos ajuntaments i va conixer la lluita agrarista. El comproms amb el projecte de les Irmandades da Fala el va dur a collaborar assduament a A Nosa Terra, convertint-se en la veu lrica del moviment. Inicialment prxim a postures tradicionalistes, de seguida va compartir les tesis de Vicente Risco, el projecte esttic i cultural del qual influiria decididament en la seva producci posterior. Fou aclamat com a Poeta da Raa i va utilitzar els seus poemes al servei del galleguisme, abandonant l'intimisme presents en la seva primera poesia. Aix, a Da terra asoballada (De la terra dominada, 1917; segona edici de 1926, que noms reprodux quatre poemes de la primera edici, amb un sentit ms crtic i social que la segona) i en les noves edicions dels poemaris publicats a L'Havana, Cabanillas va mantenir una actitud educadora. Va pretendre conscienciar el poble i acostar-lo al nacionalisme. Amb aquests mateixos objectius va escriure, la instncies de Antn Villar Ponte, la pea dramtica A man de Santia (1921). En collaboraci amb ell compondria en 1926 la tragdia histrica O mariscal, sobre l'execuci del mariscal Pero Pardo de Cela per part dels Reis Catlics a les portes de la catedral de Mondoedo, presentada com la venjana del poder central castell contra els senyors feudals gallecs. Tamb en 1921 va veure la llum el poemari Na noite estrelecida, on, seguint les teories de Risco, Cabanillas reelabora mites del cicle artric que funcionen com smbols productius. No obstant aix, va recuperar el lirisme intimista en 1927 en el poemari amors A rosa de cen follas. 

En 1920 va ser escollit membre de la Real Academia Galega, per a l'ingrs de la qual va llegir un discurs titulat "A saudade nos poetas galegos" (La solitud en els poetes gallecs). En 1929 faria el propi en la Reial Acadmia Espanyola amb un assaig sobre Eduardo Pondal. Installat a Madrid des de la seva incorporaci l'aquesta instituci, el poeta va travessar un llarg perode de silenci que trencaria la finals de la dcada dels quaranta amb Camios no tempo (Camins en el temps). Comena llavors una nova etapa que van veure la llum Antfona da Cantiga (1951), Da mia zanfona (1954), Versos de alleas terras e tempos idos (1954) i Samos (1958), el seu ltim llibre publicat en vida. Va morir a Cambados el 9 de novembre de 1959 Autor de rpid reconeixement popular i acadmic, Cabanillas va conduir la poesia en gallec cap a la modernitat i la seva obra va ser considerada des dels primers moments dintre del cnon de la literatura gallega, a pesar des presentar tan diversa que fa difcil a adscripci de l'escriptor la un corrent o generaci, tot i que molts el consideren membre del grup Ns

Obras.
 No desterro (1913) (poesia);
 Vento Mareiro (1915) (poesia);
 Da Terra asoballada (1917) (poesia);
 A saudade nos poetas galegos (1920) (assaig; discurs d'ingrs en la Real Academia Galega) ;
 A man de Santia (1921) (teatre);
 O cabaleiro do Sant Grial (1922) (poesia);
 Estoria do bendito San Amaro que foi chamado no mundo o Cabaleiro de Arenti (1925) (poesia);
 Na noite estrelecida (1926) (poesia);
 O Mariscal (1926) (teatre);
 A rosa de cen follas (1927) (poesia);
 Camios no tempo (1949) (poesia);
 Antfona da cantiga (1950) (poesia; antologia);
 Da mia zanfona (1954) (poesia);
 Versos de alleas terras e tempos idos (1955) (poesia);
 Samos (1958) (poesia);







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="179022" title="Laurent de La Hyre" nonfiltered="3338" processed="3335" dbindex="73351">


Laurent de La Hyre (Pars, 27 de febrer de 1606 - 28 de desembre de 1656) va sser un pintor barroc francs, nascut a Pars i pare de l'astrnom francs Philippe de la Hire. 

Va ser alumne de Jean-Baptiste Lallemand i va estudiar les obres de Primaticcio a Fontainebleau, per no va visitar mai Itlia. 

La Hyre est relacionat amb el perode de transici abans de la introducci del barroc francs per Simon Vouet.

La seva obra s arcatzant amb nombrosos paisatges.

Referncies.

Pierre Rosenberg, Jacques Thuilier, Laurent de La Hyre, Cahiers du Dessin Franais, nm. 1, de Bayser diteur, 1985.
Pierre Rosenberg, Jacques Thuillier, catleg de l'exposici, Laurent de La Hyre, Grenoble, Rennes i Bordeus, 1989-1990.

Enllaos externs.

 Laurent de La Hyre a l'Artcyclopedia  ;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="179023" title="Peter Gabriel" nonfiltered="3339" processed="3336" dbindex="73352">


Peter Brian Gabriel (nascut el 13 de febrer de 1950, a Chobham, Surrey, Anglaterra) s un msic i cantant angls. Va conixer la fama primer com a cantant i flautista de la banda de rock progressiu Genesis. Desprs de deixar Genesis, Gabriel va engegar una carrera en solitari exitosa. Ms tard ha centrat els seus esforos i esmerat molt de temps a la producci i promoci de la "world music". Ha participat a ms a un gran nombre de causes humanitries.

Discografa.

1977 Peter Gabriel (I) #7 UK, #38 US;
1978 Peter Gabriel (II) #10 UK, #45 US;
1980 Peter Gabriel (III) #1 UK, #22 US;
1982 Peter Gabriel (IV, conegut com a Security als Estats Units) #6 UK, #28 US;
1983 Peter Gabriel Plays Live #8 UK, #44 US (existeixen dues versions en CD, una completa i l'altra de highlights);
1985 Music by Peter Gabriel from the Film "Birdy" #162 US;
1986 So #1 UK, #2 US;
1989 Passion: Music for The Last Temptation of Christ (banda sonora de la pellcula de Martin Scorsese) #29 UK, #60 US;
1990 Shaking the Tree (best of 1976-1990) (recopilaci) #11 UK, #48 US;
1992 Us #2 UK, #2 US;
1992 Revisited (best of 1976-1992) (recopilaci);
1994 Secret World Live (en vivo 1993) #10 UK, #23 US;
2000 Ovo;
2002 Long Walk Home: Music from the Rabbit-Proof Fence;
2002 Up #11 UK, #9 US;
2003 Hit (recopilacin) #29 UK, #100 US;



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="179026" title="Nacionalisme aragons" nonfiltered="3340" processed="3337" dbindex="73353">
 
El nacionalisme aragons s un moviment poltic que defensa que Arag t histria, idioma, lleis i cultura prpies suficients per a tenir una major autonomia i fins i tot per a conformar una naci independent. Un dels smbols ms emprats pel nacionalisme aragons s l'estrelada aragonesa, formada per les quatre barres d'Arag i una estrella vermella al mig. 

Histria. 
Des del principi del segle XVIII, en el qual Arag va perdre definitivament la seva independncia poltica, la sensaci d'una unitat nacional era considerada vagament per la poblaci aragonesa; no obstant aix, en cap moment es deixen de tenir clares les caracterstiques que configuren el territori i el poble aragons, fruit de la continutat multisecular d'Arag com a regne sobir. Amb tot, no ser fins al segle XX (en 1919) quan comenar a albirar-se polticament una visi d'Arag amb carcter nacionalista, a travs de les pgines d El Ebro, la revista de la Unin Regionalista de Barcelona, que desprs passaria a dir-se Unin Aragonesista. 

Aquesta publicaci mostra com l'aragonesisme al principi giro al voltant del regeneracionisme espanyol de principis del segle XX per pura inrcia intellectual, donant-se les caracterstiques d'aquell moviment com l'especial mfasi en la regionalitzaci cultural, atribuir-li a la regi la condici de part privilegiada i essencial de Espanya, i dures crtiques contra el caciquisme. 

En les dcades posteriors tant Gaspar Torrente com Julio Calvo Alfaro van aplaudir el cop d'estat de Miguel Primo de Rivera, esperant que el seu govern provoqus un ressorgiment de Arag mitjanant un arrabassi del caciquisme. Durant la Segona Repblica espanyola el aragonesismo mant l'en aquells dies vell discurs regeneracionista anticaciquil. A partir de llavors comena a emprar-se l'expressi nacionalitat en substituci de regi per sense qestionar la naci espanyola, limitant-se a proposar la seva regeneraci mitjanant el federalisme i la constituci poltica de les regions, amb clares influncies del federalisme pimargalli, sorgint aix Estado Aragons. 

La doctrina poltica aragonesista es mostra confusa i inconcreta, barrejant contnuament la concepci essencialista, natural i ahistrica d'Arag amb l'horitz de regeneraci de Espanya com unitat poltica accidental de naturalesa jurdica, fins i tot reivindicant en algunes ocasions el vell iberisme, prenent com patrons a imitar pasos com Alemanya o Estats Units. Cap subratllar com el nacionalisme aragons s conscient de la dificultat d'emular els nacionalismes basc i catal al mancar d'un element cultural diferenciador com era l'idioma (donat la reculada de l'aragons al Pirineu), fonamentant per tant la seva ideologia en la histria i la seva singularitat com regne medieval. 

No obstant aix, el nacionalisme aragons actual tendeix a fomentar l's de l'idioma i a advocar per la seva oficialitat i els drets dels seus parlants. Durant els anys setanta tamb destacaren el Partit Socialista d'Arag (PSA) i el Moviment Nacionalista Aragons (MNA).
Discurs histric. 
El discurs histric del nacionalisme aragons es fonamenta en la combinaci bsica de dues idealitzacions, d'una banda el del passat medieval del Regne d'Arag, al com es considera capdavanter de les llibertats fonamentades en els furs i una societat avanada a la seva poca pel seu carcter democrtic, i per un altre, les reminiscncies imperialistes basades en l'orgull pels territoris conquistats a la Mediterrnia (Sardenya, Regne de les dues Siclies, Neoptria, etc.) per la Corona d'Arag. Tot aix en un context de comparana i competici amb els regnes vens medievals i regions contempornies, especialment amb Catalunya, i en menor mesura Castella. 

A partir d'aquesta combinaci el nacionalisme aragons busseja en la histria en recerca dels motius histrics de la decadncia de la personalitat d'Arag, recorrent la histria des de l'edat contempornia fins a l'alta edat mitjana. En un primer lloc es mostra crtic amb el liberalisme espanyol del segle XIX, al com consideren responsable del fracs de la Restauraci i del caciquisme, especialment per la seva falta de federalisme. Degut al fet que prviament a la guerra de la independncia Espanya ja era un regne unitari, el liberalisme no serveix com explicaci de la prdua de les llibertats que considerava que li caracteritzava com poble, i seguint la lnia d'altres nacionalismes hispnics, recorre a l'abolici dels furs per part de Felip V, considerant-lo el finiquitador de les llibertats constitucionals i democrtiques de l'antic Regne d'Arag. 

No obstant aix la peculiaritat de l'ordenament jurdic de la Corona d'Arag, en la guerra de la successi no es reflecteix una resistncia ni oposici igual en tots els seus regnes a les tropes felipistes, especialment en comparaci de Catalunya, la qual cosa es justifica mirant dos segles enrere a l'execuci de Juan de Lanuza, Justcia d'Arag, per ordre de Felip II, la qual cosa s'interpreta des de l'ptica del nacionalisme aragons com una vexaci prvia a la personalitat d'Arag la qual la deixa indefensa, castrada per a plantar cara al que succeiria dos-cents anys desprs. Per la qual cosa s'mplia el ventall de causes de la decadncia aragonesa anant, des dels Borb (igual que el nacionalisme catal) fins als ustries (coincidint en aquest cas amb el nacionalisme espanyol). Les causes de la prdua de personalitat de Arag, encara no queda histricament circumscrita del tot per al nacionalisme aragons, per la qual cosa segueix rebuscant en la histria, trobant la prdua de la grandesa de l'imperi mediterrani en la uni de les corones de Arag i Castella, a principis del segle XV, la qual cosa considera que va relegar a Arag a un paper secundari i d'estancament. Sent per tant el fonament de la decadncia no la imposici d'una dinastia estrangera com fou la dels Austrias, sin la prdua de pes d'una Corona d'Arag federal i democrtica en favor de Corona de Castella centralista i absolutista, fets afavorits bsicament pels Reis Catlics.

Encara aix, es busca el per qu de la uni entre ambdues corones i se segueix remuntant en el passat, arribant fins al Comproms de Casp, acord que va donar com resultat que un membre la dinastia castellana dels Trastmara fos entronitzat com rei d'Arag. Per la qual cosa el pacte d'uni entre ambdues corones que succeiria gaireb un segle desprs el nacionalisme aragons no ho considera legtim ja que la Corona d'Arag ja no era regnada per una dinastia prpia veritable representant del poble, sin per una forastera que servia a interessos aliens. Encara s'arriba ms lluny en algunes ocasions en relaci a la divisi entre el Regne d'Arag i el Comtat de Barcelona en el si de la Corona d'Arag que va fixar el rei Jaume I en el segle XIII, el qual segons el parer dels aragonesistes va beneficiar ms als catalans, privant-los de la sortida al mar, sent per tant un nou greuge histric que condicionaria el desenvolupament de la personalitat d'Arag. Tot el procs de recerca en la histria de l'Arag irredent i idealitzat, i la seva edat d'or, i les causes que la van fer sucumbir al final queda reduda als segles XI i XII, poca en la qual l'actual solar que ocupa Arag encara no havia estat reconquerit per complet pels reis cristians. Arribant-se per tant a una situaci constant de retrets a la histria, laments per haver emprs el cam equivocat i haver deixat passar oportunitats histriques, s a dir, una insatisfacci per la histria realment transcorreguda, pel que es reivindica restaurar un regne que mai va existir remetent-se a una mtica edat d'or on els furs van ser abans que el Rei. 

En l'actualitat.  
El principal partit regionalista aragons s el Partido Aragons (PAR), que en els seus orgens es va definir com a regionalista per a posteriorment definir-se com nacionalista (febrer 1990). No obstant aix desprs de l'arribada de Jose Angel Biel a la Presidncia del Partit Aragons (X congrs any 2000) es defineix com a "partit de centre de vocaci regionalista". Aquest partit abasta un espai poltic de centre-dreta. 

En segon lloc figura la Chunta Aragonesista (CHA), partit de tradici aragonesista, i que abasta un espai poltic de centre-esquerra. En tercer lloc figura Chobenalla Aragonesista, antigues joventuts de Chunta Aragonesista, expulsades del partit per la seva aposta independentista i rebuig a la Expo2008. Hom tamb pot destacar, amb menor importncia, Iniciativa Aragonesa (INAR) i un reconstitut Estado Aragons (EA). 











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="179027" title="Difites" nonfiltered="3341" processed="3338" dbindex="73354">


Onomstica:

Difites, impostor grec ;
Difites, legislador atenenc ;
Difites d'Atenes, general atenenc;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="179029" title="Difites (impostor)" nonfiltered="3342" processed="3339" dbindex="73355">
Difites (Diopheites,           ) fou un fantic i impostor grec que venia oracles a Atenes. Fou satiritzat pels poetes cmics i podria ser esmentat amb un joglar esmentat per Ateneu.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="179030" title="Iniciativa Aragonesa" nonfiltered="3343" processed="3340" dbindex="73356">
Iniciativa Aragonesa s un partit poltic aragons. Es va originar com una escisi del Partido Aragons, i est liderat per Manuel Escol Hernando, qui amb anterioritat havia ocupat esc com diputat de les Corts d'Arag pel Partido Aragons i del Parlament Europeu per Coalici Nacionalista. T una implantaci testimonial. 
 Ideologia . 
Partit nacionalista aragons. 
 Resultats a les eleccions generals de 2000 . 
Iniciativa Aragonesa va presentar llistes en les tres circumscripcions electorals aragoneses, sense obtenir representaci parlamentria. Va ser la setena opci poltica ms votada d'un total de quinze. 



 Resultats a les eleccions autonmiques de 2003 . 
Iniciativa Aragonesa va presentar llistes en les tres circumscripcions electorals aragoneses, sense obtenir representaci parlamentria. Va ser la setena opci poltica ms votada d'un total de quinze. 


 Resultats a les eleccions municipals de 2003 . 
Iniciativa Aragonesa va presentar candidats en setze municipis aragonesos, dos de la provncia d'Osca, sis en la provncia de Terol i vuit en la provncia de Saragossa. En la localitat de Jasa va assolir un regidor, nic representant obtingut en alguna instituci pblica fins a la data. 



 Enllaos externs .

Iniciativa Aragonesa;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="179031" title="Difites (legislador)" nonfiltered="3344" processed="3341" dbindex="73357">
Difites (Diopheites,           )  fou un legislador atenenc esmentat per Suides que diu que va establir una llei per la qual seria condemnat qualsevol ciutad que fes nit al Pireu, per un dia ell mateix es va saltar aquesta norma i fou jutjat pel seu crim.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="179032" title="Kenneth Alan Ribet" nonfiltered="3345" processed="3342" dbindex="73358">

Kenneth Alan "Ken" Ribet s un matemtic estatunidenc que exerceix de catedrtic a la Universitat de Califrnia, Berkeley. Els seus camps de recerca inclouen la teoria de nombres algebraica i la geometria algebraica.

Una de les seves contribucions ms destacades s la demostraci de la conjectura psilon efectuada per Gerhard Frey la qual implicava que la demostraci de la Conjectura de Taniyama-Shimura implicava la veracitat del Darrer Teorema de Fermat. De fet, el seu resultat demostrava que no es necessitava la demostraci completa de la conjectura sin noms un cas particular, el cas de les corbes ellptiques semiestables. Aquest cas fou finalment demostrat el 1994 per Andrew Wiles amb la collaboraci de Richard Taylor.

Reb el Premi Fermat l'any 1989.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="179036" title="Difites d'Atenes" nonfiltered="3346" processed="3343" dbindex="73359">
Difites (Diopheites,           ) fou un general atenenc pare del poeta Menandre d'Atenes.

Fou enviat al Quersons traci vers el 344 aC al front d'un cos de colons atenencs (         ) els quals van disputar els lmits amb els habitants de Crdia que tenien el suport macedoni; els atenencs van demanar un arbitratge per Crdia ho va rebutjar i Filip va enviar tropes que van assolar el districte martim de Trcia que va quedar sota domini macedoni mentre Filip va anar al interior del pas on va lluitar contres els reis Teres i Cersobleptes I. 

Filip es va queixar a Atenes i Difites fou atacat pel partit macedoni tant per la seva agressi a territori sota influncia macednia com pels seus mtodes (mitjans expeditius amb ajut de mercenaris); va ser defensat per Demstenes el 341 aC i la defensa fou un xit doncs va poder conservar el seu comandament. 

Durant la guerra entre el Regne de Macednia i Bizanci (340 aC) Difites va tornar a envair territori macedoni a Trcia i va ocupar les ciutat de Crbile (Crobyle) i Tiristasis, els habitants de les quals foren fets esclaus; l'ambaixador enviat per negociar el seu alliberament, Amfiloc, fou capturat en violaci de les lleis i va haver de pagar nou talents per ser alliberat.

El conflicte amb Macednia va suposar a Difites l'aliana del rei Artaxerxes III de Prsia que li va enviar alguns regals valuosos, per quan van arribar Difites havia mort (vers 439 aC).






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="179043" title="Lavinia Fontana" nonfiltered="3347" processed="3344" dbindex="73360">


Lavinia Fontana o Lavinia Zappi (24 d'agost de 1552-11 d'agost de 1614) va sser una pintora italiana. Era filla del pintor Prospero Fontana, un dels lders de l'escola de Bolonya de l'poca, qui li va ensenyar les tcniques pictriques. 

Fontana es va casar l'any 1577 i va seguir pintant durant el seu matrimoni per ajudar la seua famlia. El seu marit s'encarregava de la casa i assistia la seua muller. Ms tard, la famlia es va traslladar a Roma el 1603 per invitaci del Papa Climent VII i, posteriorment, va obtindre el mecenatge dels Buoncampagni.

Gradualment va anar adoptant l'estil classicista dels Carracci, amb un colorit fort gaireb veneci. Va sser escollida per a l'Acadmia de Roma.



Referncies.

;
;
;
;
;
;
;

Enllaos exteriors.

Lavinia Fontana a l'Artcyclopedia.com;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="179044" title="Corts d'Arag" nonfiltered="3348" processed="3345" dbindex="73361">
Les Corts d'Arag foren una instituci aragonesa que represent el poble en la vida poltica durant l'edat mitjana.

Van existir fins a 1707, quan Felip V les va suprimir amb els Decrets de Nova Planta, eliminant la independncia de Castella i Arag, i creant l'actual Espanya com integraci d'ells, encara que donant clara preferncia a Castella. A partir d'aquest moment, les Corts de Castella es van convertir en les Corts Espanyoles. Les modernes Corts d'Arag es van reunir per primera vegada a Calatayud. 

En l'actualitat, les Corts d'Arag exerceixen la funci legislativa de la Comunitat autnoma d'Arag, segons s'estableix en l'article 12 de l'Estatut d'Autonomia d'Arag. Tamb aproven els pressupostos, impulsen i controlen l'acci de la Diputaci General d'Arag i exerceixen les altres competncies que els confereixen la Constituci, l'Estatut i les altres normes de l'ordenament jurdic. A ms, designen als senadors que han de representar a la Comunitat autnoma en el Senat; exerceixen la iniciativa legislativa perqu les Corts Generals aprovin una Llei; poden exercitar la iniciativa de reforma de la Constituci Espanyola; ratifiquen els convenis i acords de cooperaci en els quals la Comunitat Autnoma d'Arag sigui part; interposen recursos d'inconstitucionalitat; trien el Justcia d'Arag, a l'auditor general d'Arag i trien o proposen el nomenament de crrecs en altres organismes: consellers en el Consell Assessor de Rdio Televisi Espanyola a Arag, vocals en la Junta Electoral d'Arag o consellers a les Caixes d'Estalvi de la Comunitat.

 Veure tamb .
 Eleccions a Corts d'Arag de 1987;
 Eleccions a Corts d'Arag de 1991;
 Eleccions a Corts d'Arag de 1995;
 Eleccions a Corts d'Arag de 1999;
 Eleccions a Corts d'Arag de 2003;
 Eleccions a Corts d'Arag de 2007;
 Enllaos externs .
 Corts d'Arag;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="179045" title="Santi Santamaria" nonfiltered="3349" processed="3346" dbindex="73362">

Santi Santamaria (26 de juliol de 1957 a Sant Celoni) s el propietari del restaurant El Rac de Can Fabes.

Va estudiar dibuix tcnic i industrial per va acabar sent fams per la seva tasca com a restaurador. El 1981 va inaugurar juntament amb la seva esposa ngels el restaurant, al seu poble natal de Sant Celoni. El 1988 va obtenir la seva primera estrella Michellin, la segona el 1990 i la tercera el 1994, erigint-lo com el primer cuiner catal mereixedor d'aquest reconeixement.

1991: s adms com a membre de Relais & Chteaux, en qualitat de Relais Gourmands, durant el Congrs Mundial que l'Associaci va celebrar a Quebec, Canad.

1993: ingressa en el redut club de Traditions & Qualit, Les Grands Tables du Monde.

1999: per Sant Jordi, surt a la venda el libre La cuina de Santi Santamaria. L'tica del gust, editat en catal per Edicions Cad i en castell per Editorial Everest. Aquest llibre ha estat guardonat en diferents ocasions: Mejor Publicacin de 1999 segons la Academia Espaola de Gastronoma, premi a la millor publicaci de gastronomia 1999 La Librera Gastronmica (Montagud Editores), Prix Circle of Gold 1999 a la Versailles World Cookbook Fair i Prix The Best Chef Book 1999.

2000: la Guia Michelin per Espanya i Portugal de 2000 considera El Rac de Can Fabes el millor restaurant d'Espanya, en renovar-li la tercera estrella i qualificar-lo amb quatre forquilles vermelles.
Aquest mateix any, Santi Santamaria signa un contracte de collaboraci amb la cadena hotelera Hesperia pel projecte del restaurant Santceloni a Madrid.

2001: comena la seva collaboraci setmanal amb el diari La Vanguardia. Tamb publica un nou llibre, El mn culinari de Santi Santamaria. El gust de la diversitat, editat en catal per Edicions Cad i en castell per Editorial Everest. El restaurant Santceloni de Madrid aconsegueix la seva primera estrella a la Guia Michelin, Can Fabes renova la tercera estrella, Santi Santamaria actua com a collaborador de Telenotcies TV3 Online i publica un altre llibre, La cocina es bella. 
2002: inauguraci dels nous espais a Can Fabes. Tornen a elegir Santi Santamaria president de Relais Gourmands i el designen vicepresident internacional de Relais & Chteaux.

2003: nou llibre, El restaurante.

2004: neixen els vins i el cava de la Cuve Santamaria i el xef escriu el prleg del Larousse Gastronmic.

2005: la Guia Michelin renova les tres estrelles a Can Fabes i li concedeix quatre forquilles vermelles, atorgant d'aquesta manera la mxima distinci donada a Espanya. El Santceloni de Madrid aconseguiex la seva segona estrella. Al mateix temps, Santi Santamaria collabora amb La Vanguardia per l'elaboraci dels 24 toms del colleccionable La nostra cuina i protagonitza el llibre Santi Santamaria entre llibres i fogons, on fa un reps de la cuina i la literatura catalanes, creant receptes especialment per a l'ocasi. A finals d'any publica el que s el seu darrer llibre, Palabra de cocinero. Un chef en vanguardia. Al llarg de tot 2005, el xef es troba completament immers en un nou projecte, l'apertura del restaurant Evo, fruit de la seva relaci amb el grup Hesperia. Una altra gran iniciativa de Santi Santamaria en aquest any es materializa en el mes de novembre quan presenta Gourmand Santamaria, una marca prpia de productes d'alta gastronomia. 

2006: amb la mostra "Oda al producte", Santi Santamaria clausura l'exposici "La cuina dels genis del foc", que s'ha pogut visitar al Palau Robert de Barcelona des de l'any 2002. Al maig, el xef inaugura Evo, el seu nou restaurant, ubicat a la cpula de vidre de l espectacular hotel Hesperia Tower, a L Hospitalet de Llobregat. Durant la primera meitat d any, Santi Santamaria tamb s ha centrat en l ampliaci de la gamma de productes Gourmand Santamaria, al mateix temps que ha assistit a diferents cites gastronmiques internacionals, com el Recontres Internationales de Gastronomie (a finals de mar a Toulouse) o el World Gourmet Summit (celebrat a Singapur durant el mes d abril). El final de 2006 porta una gran notcia: la consecuci de la primera estrella Michelin d'Evo, noms set mesos desprs de la seva apertura.

2007: Santi Santamaria estrena l'any amb la publicaci de dos nous llibres. El primer s un receptari que porta per ttol 100 recetas para casa, mentre que el segon, editat en catal i castell, aposta per la dieta saludable i es diu El gust de la Salut. El mes de maig ha estat ben important pel xef de Sant Celoni, que ha inaugurat el seu quart restaurant a la poblaci toledana de Torrico. El nou establiment es diu Tierra i est ubicat a l'Hotel Gourmand Valdepalacios. 

2008: el 27 de maig va sortir a la venda el seu llibre La cocina al desnudo, guanyador del Premio de hoy, que li fou lliurat el 15 de maig pel ministre de cultura i on Santi Santamaria va aprofitar l'acte, per reivindicar la cuina tradicional enfront de la cuina amb qumica empresarial i  l'espectacle meditic d'altres xefs,, povocant una forta polmica en en sector. 

Referncies.


 Enllaos externs .
 Web oficial del restaurant Can Fabes;
 Web de la marca de productes gastronmics de Santi Santamaria;
 Entrevista publicada a la revista educativa d'mnium Cultural Escola Catalana;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="179046" title="Tau Andromedae" nonfiltered="3350" processed="3347" dbindex="73363">



Tau Andromedae (  And /   Andromedae) s una estrella binria  de la constellaci d'Andrmeda. Est aproximadament a 681 anys-llum de la Terra.

El component primari ,   Andromedae A, s una gegant blava-blanca del tipus B de la magnitud aparent +4,96. La seva companya,   Andromedae B,  s una estrella de la 12ena magnitud, distant 52,3 segons d'arc.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="179047" title="Diputaci General d'Arag" nonfiltered="3351" processed="3348" dbindex="73364">
La Diputaci General d'Arag (tamb coneguda com a Govern d'Arag o simplement com la DGA) s l'rgan de govern de la comunitat autnoma d'Arag, representa el poder executiu i la seva seu es troba a l'Edifici Pignatelli. 
 Composici . 
Els membres de la Diputaci General d'Arag sn escollits per les Corts d'Arag. El seu President s el mxim dirigent del govern. 

 Govern actual .


 Histria .

 Presidents des de la transici .
Rgim preautonmic
 1978 - 1981: Juan Antonio Bolea Foradada (UCD);
 1981 - 1982: Gaspar Castellano y de Gastn (UCD) ;
Rgim autonmic
 1982: Gaspar Castellano y de Gastn (UCD/Independents);
 1982: Jos Mara Hernndez de la Torre y Garca (UCD/Independents);
 1982 - 1983: Juan Antonio de Andrs Rodrguez (UCD/Independents) ;
 1983 - 1987 (I Legislatura): Santiago Marraco Solana (PSOE);
 1987 - 1991 (II Legislatura): Hiplito Gmez de las Roces (Coalici PAR-PP);
 1991 - 1993 (III Legislatura): Emilio Eiroa Garca (Coalici PAR-PP);
 1993 - 1995 (III Legislatura): Jos Marco Berges (PSOE) ;
 1995 - 1995 (III Legislatura): Ramn Tejedor Sanz (en funcions) (PSOE);
 1995 - 1999 (IV Legislatura): Santiago Lanzuela Marina (Coalici PP-PAR) ;
 1999 - 2007 (V i VI Legislatura): Marcelino Iglesias Ricou (Coalici PSOE-PAR);
 Enllaos externs .
Govern d'Arag;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="179048" title="Custom Robo (Nintendo 64)" nonfiltered="3352" processed="3349" dbindex="73365">


 s un videojoc de lluita amb robots per la Nintendo 64, va ser llanat l'any 1999 noms al Jap. s el primer ttol de la saga Custom Robo (saga de videojocs). 

 Curiositats .
 Alguns robos (incloent en Ray) d'aquest videojoc tamb surt al cinqu ttol de la saga, Custom Robo Arena.

 Enllaos externs .
  Web oficial de Custom Robo (N64);
  Entrada al lloc web d'iQue;
  Custom Robo a IGN;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="179050" title="Eleccions a Corts d'Arag de 1987" nonfiltered="3353" processed="3350" dbindex="73366">
Les Eleccions a les Corts d'Arag es van celebrar el 10 de juny de 1987. Van ser les segones eleccions democrtiques autnomicas des del restabliment de la democrcia. El vencedor va ser el PSOE d'Arag qui va conformar un pacte amb la segona fora ms votada, el Partido Aragons, el que va dur a aquest ltim partit a alar-se amb la presidncia del govern i sent nomenat president, Hiplito Gomez de las Roces lder del PAR. Els altres partits que van obtenir representaci parlamentria foren: Aliana Popular, Centro Democrtico y Social i Esquerra Unida d'Arag.
 
 Dades generals . 
 Cens electoral: 927.862 (sobre una poblaci de ). ;
 Taules: ;
 Abstenci: 281.133 (30,3%) ;
 Votants: 646.729 (69,7%);
 Vlids: 638.926 ;
 Candidatures: 629.712 ;
 En blanc: 9.214 ;
 Nuls: 7.803;

 Circumscripcions electorals . 
Les circumscripcions electorals corresponen a cadascuna de les tres provncies: 
 Osca - 18 parlamentaris. ;
 Terol - 16 parlamentaris. ;
 Saragossa - 33 parlamentaris.

 Candidatures . 
 Per la provncia d'Osca: ;
 Partit Socialista Obrer Espanyol d'Arag (Arag - PSOE) ;
 Aliana Popular (AP) ;
 Partido Aragons (PAR) ;
 Centro Democrtico y Social (CDS) ;
 Partit Humanista (PH) ;
 Convergncia Alternativa d'Arag - Esquerra Unida (CAA-IU) ;
 Uni Aragonesista - Chunta Aragonesista (UA-CHA);
 Partit Demcrata Popular (PDP) ;
 Partit dels Treballadors d'Espanya - Unitat Comunista (PTE-UC) ;
 Uni Popular Republicana (UPR) ;
 Per la provncia de Terol: ;
 Aliana Popular (AP) ;
 Partit Socialista Obrer Espanyol d'Arag (PSOE) ;
 Partit Aragons (PARELL) ;
 Uni Aragonesista - Chunta Aragonesista (UA-CHA) ;
 Convergncia Alternativa d'Arag - Esquerra Unida d'Arag (CAA-IU) ;
 Partit Humanista (PH) ;
 Centre Democrtic i Social (CDS) ;
 Partit Demcrata Popular (PDP) ;
 Partit dels Treballadors d'Espanya - Unitat Comunista (PTE-UC) ;
 Per la provncia de Saragossa: ;
 Aliana Popular (AP) ;
 Partit Socialista Obrer Espanyol d'Arag (PSOE) ;
 Partit Aragons (PARELL) ;
 Uni Aragonesista - Chunta Aragonesista (UA-CHA) ;
 Convergncia Alternativa d'Arag - Esquerra Unida d'Arag (CAA-IU) ;
 Partit Humanista (PH) ;
 Centre Democrtic i Social (CDS) ;
 Partit Demcrata Popular (PDP) ;
 Partit dels Treballadors d'Espanya - Unitat Comunista (PTE-UC) ;
 Uni Popular Republicana (UPR);

 Resultats .

 Grups amb representaci parlamentria . 
 Partit Socialista Obrer Espanyol d'Arag - 27 escons (227.877 vots). ;
 Partido Aragons - 19 escons (179.732 vots). ;
 Aliana Popular - 13 escons (99.064 vots). ;
 Centro Democrtico y Social - 6 escons (65.401 vots). ;
 Convergncia Alternativa d'Arag - Esquerra Unida - 2 escons (31.180 vots).

 Grups sense representaci parlamentria . 
 Partit dels Treballadors d'Espanya - Unitat Comunista: 8.409 vots ;
 Partit Demcrata Popular: 8.029 vots. ;
 Uni Aragonesista - Chunta Aragonesista: 6.157 vots. ;
 Partit Humanista: 2.430 vots. ;
 Uni Popular Republicana: 1.433 vots. ;

 Enllaos externs .
 Web  de la DGA sobre les Eleccions autmiques de 1987;
 Web de Les Corts d'Arag sobre les Eleccions autonmiques;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="179051" title="Bagan" nonfiltered="3354" processed="3351" dbindex="73367">
Bagan, antigament Pagan, formalment anomenat Arimaddanapura (la ciutat de la trituradora enemiga), i tamb coneguda per Tambadipa (la terra de coure) o Tassadessa (la terra resseca), fou l'antiga capital de diversos regnes antics a Myanmar. Est situat a les planes centrals seques del pas, a la riba oriental del riu Irauadi, 145 km al sud-oest de Mandalay.

Fundada el 847, s l'antiga capital del regne de Pagan, destruda i presa pels mongols el 1298. El 1826 fou escenari d'una batalla entre anglesos i patriotes birmans, que foren derrotats per aquells. Al llarg de 12 km, centenars de pagodes i stupas de ma estucat s'estenen per la planura, a la vora del riu Irauadi i de la jungla invasora.

Aquest indret extraordinari, d'amplitud comparable a Angkor, ha estat diverses vegades devastat per terratrmols. Disposicions turstiques inapropiades (autopista, terreny de golf, torre d'observaci) no han perms la seva inscripci al Patrimoni de la Humanitat.

En l'poca de la seva esplendor (1044-1287), la capital del primer imperi birm comptava almenys amb mig-mili d'habitants, de religi budista. Totes les construccions civils, que eren de fusta, han desaparegut.

El temple de Thatbyinnyu s el ms alt (67 m) i un dels ms ben conservats de Pagan. Cada petit santuari dominat d'un stupa (campanar) cont una relquia sagrada. Consagrat el 1144 pel rei Alaungsithu ( 1167), aquest temple s sempre en activitat. Allotja, a ms a ms de nombroses esttues del Buda, una biblioteca de valor inestimable.

Aviat al mat, els fidels dipositen aliments per als bonzes en gerros negres situats a aquest efecte davant les esttues del Buda, niades a les muralles del vell Pagan. Altres prefereixen que els monjos vagin a buscar les ofrenes a casa seva.

Malms per l'edat i els terratrmols, el temple de Godopalin ha estat reconstrut. Per s una excepci. Les rares restauracions sn ms sovint efectuades pels habitants. Birmnia s massa pobra per mantenir els seus monuments.

A la zona arqueolgica, l'antiga capital de Birmnia no s ms que un tranquil llogarret que es dedica sobretot a les activitats tradicionals.

Per ser proper el budisme del animisme que el va precedir, es troba a Birmnia aquesta simbiosi en les festes populars. Aix es pot veure a Pagan un ballar disfressat de Nat, geni benfic, conjurar els esperits malfics que vnen enterbolir els mortals. Igualment, els presentadors de marionetes recorren el pas contant llegendes fantstiques d'un passat molt lluny.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="179052" title="Custom Robo V2" nonfiltered="3355" processed="3352" dbindex="73368">


 s un videojoc de lluita amb robots per la Nintendo 64, va ser llanat l'any 2000 noms al Jap. s el segon videojoc de la saga Custom Robo.

 Curiositat .
 Alguns robos d'aquest videojoc (fins i tot en Ray MK II) surten desprs al Super Smash Bros. Melee com a trophies. Tamb surten en el darrer ttol de la saga Custom Robo, Custom Robo Arena.

 Enllaos externs .
 Web de Custom Robo V2 (Original)  (Tradut usant Excite.Co.Jp);
  Custom Robo V2 a IGN;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="179054" title="PSOE d'Arag" nonfiltered="3356" processed="3353" dbindex="73369">
El PSOE d'Arag s una de les setze federacions del Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE). T la seva seu central en el carrer Conde Aranda, numero 138 de Saragossa i en l'actualitat est presidit per Marcelino Iglesias Ricou, qui s president de la Diputaci General d'Arag des de 1999. Cap destacar que en les eleccions a Corts d'Arag de 2007, el Partit Socialista va ser el partit que ms va crixer de tota la comunitat autnoma.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="179057" title="Difanes" nonfiltered="3357" processed="3354" dbindex="73370">


Onomstica:

Difanes de Mitilene, retric grec ;

Difanes,  historiador grec ;

Difanes de Nicea, escriptor grec ;

Difanes Mirineu, poeta grec;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="179058" title="Difanes de Mitilene" nonfiltered="3358" processed="3355" dbindex="73371">
Difanes de Mitilene (Diophanes,         ) fou un distingit retric grec del temps dels Gracs. Va haver d'abandonar Lesbos i va anar a Roma on fou mestre de Tiberi Grac i va esdevenir el seu amic. Mort Tiberi, Difanes, igual que altres amics del mort, foren executats. 

Porfiri a la "vida de Plot" esmenta un retric tamb anomenat Difanes, per havia de ser un personatge diferent, d'una poca posterior.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="179059" title="Cornelis Norbertus Gysbrechts" nonfiltered="3359" processed="3356" dbindex="73372">


Cornelis Norbertus Gysbrechts o Gijsbrechts (1630 - 1683) va sser un pintor neerlands de natures mortes i trompe-l'oeils que va desenvolupar la seua carrera pictrica a la segona meitat del segle XVII i, principalment, a Copenhaguen.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="179060" title="Difanes (historiador)" nonfiltered="3360" processed="3357" dbindex="73373">
Difanes (Diophanes,         ) fou un historiador grec que va escriure una histria del Pont dividida en diversos llibres. L'esmenta Apolloni Rodi.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="179061" title="Difanes de Nicea" nonfiltered="3361" processed="3358" dbindex="73374">
Difanes de Nicea (Diophanes,         ) fou un escriptor grec nascut a Nicea (Bitnia) al segle I aC, que va resumir el llibre d'agricultura de Cassi Dionisi pel rei Deiotarus I de Galcia. El llibre es va compondre de sis volums i encara fou ms abreujat per Gai Asini Polli ms endavant.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="179062" title="Difanes Mirineu" nonfiltered="3362" processed="3359" dbindex="73375">

Difanes Mirineu (Diophanes Myrinaeus) fou un poeta grec autor d'algun epigrames secundaris de l'antologia grega, probablement del segle I aC, que no correspon ni a Difanes de Mitilene ni amb un altre Difanes de la mateixa poca esmentat per Marc Terenci Varr.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="179063" title="Partit Humanista" nonfiltered="3363" processed="3360" dbindex="73376">
El Partit Humanista es va fundar a Espanya en l'any 1984 per Rafael de la Rubia, Antonio Elegido Gonzlez Quevedo, Ernesto H. De Casas De La Torre, Miguel ngel Gonzlez Molto, Jos Caballero (Pepe Prako), i s membre en l'actualitat de la Internacional Humanista. A l'abril de 1986 va participar al costat del Partit Comunista d'Espanya (PCE), el Partit Comunista dels Pobles d'Espanya (PCPE), Partido de Accin Socialista (PASOC), Izquierda Republicana (IR), la Federacin Progresista (FP) i el Partit Carl en la fundaci d'Izquierda Unida, abandonant ms tard la formaci a peticio dels seus socis de coalicio. En 1987 el partit crea un apndix declarat en 1988 secta perillosa i destructiva , Els Verds Ecologistes, dissolt ms tard. 

Alguns resultats electorals. 
A les eleccions al Parlament europeu de 1987 va concrrer en una coalici que va obtenir 22.333 vots, els seus millors resultats al costat dels obtinguts en les eleccions locals d'aquest mateix any, amb 28.489 vots. 

Corts Generals;
 1989: 15.936;
 1993: 8.834;
 1996: 13.482;
 2000: 19.683 ;
 2004: 21.758;

Parlament Europeu;
 1989: 19.358;
 1994: 7.499;
 1999: 12.415;
 2004: 3.923 ;

Enllaos externs.


Diari El Pas, edicio del 14 de Juliol de 1986 "El Partido Humanista abandonar a Izquierda Unida a peticin de sus socios de coalicin";
Diari El Pas, edicio del 24 de Maig de 1986 "El Partido Humanista se coaliga con partidos de izquierda" origens del Partit Humanista";
Diari El Pas, edicio del 18 de Juny de 1986 "Partido Humanista una piel para la secta la comunidad";
 Partit Humanista d'Espanya, pgina oficial.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="179065" title="Samuel" nonfiltered="3364" processed="3361" dbindex="73377">


A l'Antic Testament de la Bblia, Samuel fou l'ltim jutge d'Israel.

Naixement.
Al territori de la tribu d'Efram hi havia un levita que vivia a la ciutat de Ram anomenat Elcan. 
Segons els llibres de Samuel, Elcan era fill de Jeroham, fill d Elih, fill de Tohu, fill de Suf, fill d Elcan, fill de Mhat, fill d Amassai, fill d Elcan, fill de Joel, fill d Azari, fill de Sefoni, fill de That, fill d'Assir, fill d'Ebiassaf, fill d'Elcan, fill d'Assir, fill de Cor, fill d'Ishar, fill de Quehat, segon fill del patriarca Lev. 
Elcan tenia dues dones:
Peninn, qui li havia donat fills;
Anna, que era estril;

Les dues dones no es portaven b entre elles i Peninn aprofitava que cada any el seu home viatjava fins a Sil per oferir sacrificis amb els fills d'El, Pinhs i Ofn, per mortificar Anna.

Un dia Anna an al temple a resar i es va trobar amb el sacerdot El. Aquest li va profetitzar que concebria un fill. Passat el temps d'embars, Anna infant un nad, al qui posaren de nom Samuel, que significa L'he demanat al Senyor.

Quan noms era un infant de pocs anys, la seva mare el va portar a El per a qu dediqus tota la seva vida a Du. Desprs de Samuel, la seva mare encara va tenir tres fills i dues filles ms.

Escollit per Du.
Passaren els anys i una nit, mentre dormia, Samuel va sentir que el cridaven. De seguida va crrer a la cambra del sacerdot El per aquest li digu que no l'havia pas cridat. Aix ocorregu tres vegades fins que El va pensar que era Jehov el que el cridava i li ho va explicar al jove Samuel.

Aleshores, Du es present a Samuel i li explic els cstigs que tenia pensats per als fills d'El, Pinhs i Ofn, pel seu mal comportament en el Temple.

L'Arca de l'Aliana i els filisteus.
En aquells temps, els israelites estaven en guerra amb els filisteus. Desprs de perdre una batalla, els hebreus van decidir anar a buscar l'Arca de l'Aliana per dur-la al camp de batalla.

L'Arca era a Sil, al temple del sacerdot i jutge d'Israel El i Samuel. Com que El ja era vell, va enviar com a portadors de l'Arca als seus fills Pinhs i Ofn.

En arribar al campament israelita, aquests van creure's amb fora per derrotar els filisteus, per, desprs d'una dura batalla, van morir prop de trenta mil hebreus i els filisteus van vncer i es van endur l'Arca de l'Aliana amb ells. En aquest combat van resultar morts Pinhs i Ofn.

En arribar les males notcies a Sil, tothom va esclatar en planys. El, al conixer la notcia, va caure de la cadira on estava assegut, es va desnucar i es mor.

Set mesos desprs, els filisteus van retornar l'Arca ja que durant el temps que l'havien retinguda havien patit tot tipus de plagues semblants a les d'Egipte i pensaven que era cosa del du d'Israel.

Jutge d'Israel.
Van passar vint anys fins que un dia el sacerdot Samuel va reunir tots els caps tribal d'Israel a Misp per oferir tots junts sacrifics a Du.

Quan se'n van assabentar, els filisteus van atacar el poble. Aleshores, els dirigents hebreus va suplicar a Samuel que pregus per ells. Samuel va oferir un sacrifici i va ordenar a les tropes israelites que contraataquessin. La victria hebrea fou total i aconseguiren recuperar totes les poblacions que els filisteus havien conquerit. Aix fou com Samuel comen a jutjar Israel.

Sal, rei d'Israel.
Quan ja era vell, Samuel design els seus dos fills, Joel i Abi, com a jutges quan ell mors. Per els dos vailets duien un comportament errtic i acceptaven suborns i altres tretes.

Aleshores, els ancians de les tribus d'Israel van anar a veure Samuel i li demanaren que nomens a alg com a successor seu per amb el ttol de rei, com les altres nacions. Samuel no hi estigu d'acord, ja que creia que fins ara tots els israelites havien sigut iguals i si es creava la figura del rei, tamb es crearia una classe noble dins al poble. Davant les pressions dels ancians per, accept.

Un dia, Samuel va tenir una rebellaci; l'endem coneixeria el futur rei. Al mat segent, mentre estava oferint sacrifics al temple, va presentar-se un benjaminita anomenat Sal en busca de consell.

Poc desprs, Samuel va reunir tots els isrelites a Misp. Per tal d'escollir un rei va decidir fer-ho a sorts, que es considerava una elecci divina. La sort recaigu sobre la tribu de Benjam, desprs sobre la famlia de Matr i, finalment, sobre el jove Sal, que fou coronat com a rei d'Israel.

Sal va dirigir durant anys combats contra els moabites, els ammonites, els idumeus, els amalequites, els reis de Sob i contra els filisteus.

Una vegada, en una expedici contra els amalequites, Samuel va ordenar-li a Sal que no deixessin cap persona ni animal viu. Desprs de guanyar la batalla, Sal va perdonar la vida la rei enemic Agag ja que era rei com ell.

Samuel es va disgustar amb Sal i van tenir una discussi. Llavors el profeta va dir-li al rei d'Israel que el seu regne estava destinat a fracassar.

Samuel, Sal i David.
Poc desprs, Samuel va dirigir-se a Betlem a casa de Jess, un home molt respectat. Desprs de conixer els seus fills, va ungir amb l'esperit de Du al ms jove, de nom David.

Al cap de poc, Sal va contractar David com a msic de la cort reial, per el monarca no sabia res de l'ungiment del jove pastor. Desprs de matar el gegant Goliat, David fou nomenat comandant dels exrcits del rei Sal.

Al cap d'un temps, David es va presentar a Samuel i li va explicar que Sal havia intentat matar-lo diverses vegades. Aleshores, Samuel va convidar David a quedar-se a casa seva. Al cap d'uns dies van arribar uns soldats del rei amb l'ordre de detenir David. A l'entrar al poble els soldats van comenar a profetitzar. Aix es va repetir fins a tres vegades. Desprs, el propi Sal en persona va presentar-se all i li va passar el mateix; el Senyor el va torbar, es va despullar, es va estirar a terra i va comenar a profetitzar.

Al cap de poc Samuel va morir sense haver pogut coronar rei d'Israel a David. Tot el poble d'Israel va plorar-lo i el van enterrar a Ram.







Vegeu tamb.
Llibres de Samuel;
Nigromant d'Endor;




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="179068" title="Atlas Linguistique du Biterrois" nonfiltered="3365" processed="3362" dbindex="73378">
L'Atlas Linguistique du Biterrois s un atles lingstic elaborat el 1985 pel lingista i investigador Cristi Camps, deixeble d'Enric Guiter. Aquest atles que s'inspira de l'Atlas Linguistique des Pyrnes Orientales de Guiter comprn 551 mapes (majoritriament de lxic). Camps estudi 58 localitats entre el 29 de setembre de 1982 i el 16 de febrer de 1983, 52 de les quals sn del territori de Besiers i 6 del narbons. 
Aquest atles permet aix de veure amb ms detall certes realitzacions d'aquesta rea, completant i detallant aix la visi ms general que ofereix l'Atlas Linguistique du Languedoc Oriental.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="179069" title="Diofant" nonfiltered="3366" processed="3363" dbindex="73379">


Onomstica:

Diofant l'rab, mestre sofista a Atenes;

Diofant d'Alexandria, matemtic grec;

Diofant d'Atenes, orador tic ;

Diofant d'Esparta, escriptor grec ;

Diofant de Siracusa, filsof pitagric grec;

Diofantes o Diofant, escriptor grec de medicina;

Diofant (general), general de Mitridates VI Eupator;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="179070" title="Diofant l'rab" nonfiltered="3367" processed="3364" dbindex="73380">
Diofant l'rab (Diophantus,          ) fou un rab que va viure sempre a Atenes, on va estar al front de l'escola de sofistes. Fou contemporani de Proeresi (Proaeresius), al que va sobreviure, i del que va fer l'oraci del seu funeral el 368.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="179072" title="Diofant d'Alexandria" nonfiltered="3368" processed="3365" dbindex="73381">
Diofant d'Alexandria (Diophantus,          ) fou un matemtic grec expert en lgebra, que va viure probablement a finals del segle III per que Abulfagari situa vers el 365. Probablement s el mateix personatge que va escriure una obra d'astronomia sobre la que va fer un comentari Hypatia i que tamb esmenta Theon.

Se sap que es va casar als 33 anys i va tenir un fill al cap de 5 anys que va morir amb 42 anys, abans que el pare, del que es conclou que Diofant va viure almenys fins els 80 anys.

Va escriure l'obra Arithmetica; tamb un llibre titulat De Multangulis Numeris,' sobre nmeros poligonals i altres qestions que foren conegudes per "diofantines".





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="179073" title="Jou, Zette i Jocko" nonfiltered="3369" processed="3366" dbindex="73382">

Jou, Zette i Jocko. En Jou, la Zette i en Jocko sn, respectivament, un noi i una noia (germans) i un mico (animal de companyia). Sn protagonistes de cinc cmics d'aventures, escrits per Herge (autor de Tintn).

Els tres personatges van ser creats per Herge d'acord amb una idea que li don al creador de Tintn el director de la revista Coeurs Vaillants, el pare Gaston Courtois i l'ajudant d'aquest mossn Pihan. Herge va decidir, a partir d'un mico que aleshores tenia (de nom precisament Jocko) crear una famlia de personatges; en part per complaure al director de la revista, per tamb dubtant que la idea no valgus en realitat la pena.

En realitat, el personatge que s el fil conductor de l'aventura s el pare (Jaques Legrand): un enginyer i home de cincia que viatja arreu del mn i que s capa ja de dissenyar un avi com de construir un punt, i que s el ms decidit a l'hora de crrer riscos per salvar fills o posar a prova els seus invents.

La mare (la sra. Legrand), el personatge que viur ms lluny de l'aventura i els perills, sempre estar ben a la vora del telfon esperant noves dels seus fills i del seu home. En el seu tarann casol, tranquil i assenyat hi veiem un reflex de la forma de ser "benpensant" dels clssics anys trenta.

El Jou s el noi que viur les aventures, junt amb sa germana i son mico, i la veritat s que ser ms una vctima passiva amb sort que no pas un aventurer en s; doncs, per accident, i tamb per ajudar a son pare, es veu en embolics contra dolents com Fred Stockrise (hereu frustrat d'una fortuna) i el savi boig innominat lder dels pirates. En Jou, no obstant, s un noi valent i sense por, sempre disposat a buscar una sortida als problemes que el persegueixen.

La Zette, a diferncia de la mare, s una noia emancipada, decidida i tant aventurera com son germ, malgrat que sigui ms aviat aquest qui corri les situacions perilloses. Sempre va al seu costat i l'ajuda en el que necessita. La Zette, a diferncia d'altres personatges de l'Herge (la mare mateixa de Zette, la Castafiore, la sra. Peggy, etcetra), viu des de dintre, com una herona propiament dita, les situacions de perill (en comptes de ser un personatge anecdtic i un element ms propi de situacions i elements casolans que no pas d'actuacions heroiques).

En Jocko s el mico dels dos germans. Un animal que, comparat amb el Mil d'en Tintn, s trapella, innocent i juganer, per que es veu en embolics constantment. En ocasions, viu aventures i peripcies en solitari. No s gens una bstia agressiva, per sempre t sort de fugir corrents de les situacions.

Aventures de Jou, Zette i Jocko..

El testament de Mr. Pump. En Mr Pump, multimillonari obsessionat per les presses, t un accident fent una volta amb el seu cotxe, i deixa una herncia multimillonria. Heretar la fortuna de Mr. Pump aquell que construeixi, abans d'un any, un avi capa de fer el vol Nova York - Pars en una velocitat de 1.000 km/k. En Legrand es posa d'acord amb un dels hereus per construir aquest avi. Aviat passen accidents misteriosos: en Legrand s detingut, en Jou acaba rebent un tret i la Zette s raptada per una ambulncia, ms tard a casa de la famlia Legrand ataquen uns misteriosos gangsters... Fins i tot en Jou, apremiat pel perill que puguin bombardejar l'aerdrom, es veu obligat a raptar el carro d'uns gitanos i a crrer com un esperitat amb ells per donar l'alarma... Finalment, el "trio aventurer", que han hagut d'endur-se i pilotar l'aeronau per tal d'impedir que fos bombardejada, van a parar a una misteriosa illa deserta...

Destinaci Nova York. Continuaci de l'aventura anterior. En Jou, la Zette i en Jocko han anat a parar a una illa francesa, on li amenacen amb confiscar-li l'aparell. Malgrat aquest problema, aconsegueixen despegar i, amb l'aeronau supersnica, van a parar accidentament al Pol Nord. Sn rescatats per uns esquimals. En Jocko, fent el trapella, desapareix, i ms endavant, en solitari perdut pel mar, es topa amb un vaixell i dna l'alarma a uns amics de Jou i Zette. Aviat tots tres retornen a casa. El pare dels germans desapareix a resultes d'un atemptat, per grcies a un pare missioner s rescatat. Desprs el pare s drogat amb un narctic, i sn en Jou i la Zette els qui fan el recorregut marcat pel millonari Mr. Pump. Quan Fred Stockrise intenta simular un document que acusaria els dos germans de falsificar el vol, fracasa i acaba detingut, mentre que els germans estan llestos per noves peripcies...

El "Manitoba" no contesta. Uns misteriosos pirates, amb una arma quasi de cincia ficci, roben vaixells per tot l'Atlntic. La primera vctima s el vaixell "Manitoba". Els tres nostres amics surten a alta mar amb un bot, es perden i sn raptats pels pirates. Sn portats a la seva base; en Jou s'escapa i corre passads enll, per es topa amb el lder dels pirates (un innominat savi boig), que els explica el seu pla, quasi de cincia ficci: crear un exrcit de robots amb voluntat prpia grcies al qual arribar a dominar el mn. Desprs, grcies a un missatge de rdio de Jou i Zette, s'evita un robatori dels pirates. Els dos germans i el seu mico aconsegueixen fugir grcies a un submar, malgrat la persecuci dels pirates, i van a parar a una illa, on els indgenes els prenen per dus i els dnen hospitalitat. Continua a la segent aventura...

L'erupci del Karamako. Els pirates poden localitzar els tres aventurers, en una illa on succeeix l'erupci del volc Haramako. La Zette s raptada pels pirates, i en Jou sembla sser rescatat per uns reporters, per aviat tamb ell s segrestat. El savi boig intenta utilitzar en Jou ("absorbint-li l'nima", segons explica aquell) per aconseguir dona vida al robot, sense xit. La Zette torna a ser raptada; i en Jocko, per accident, es perd pels carrers de la ciutat enmig de mil persecucions mentre la busca. Finalment, en Jocko rescata la Zette i aquesta s rebuda per sons pares com una herona. Finalment, malgrat el savi boig destrossa la base provocant una inundaci, en Legrand arriba a rescatar a son fill dels pirates, i tornen com a herois.

La vall de les Cobres. El darrer lbum dels dos trapelles germanets. T moltes similituds amb Els cigars del fara (no en va l'Herge va escriure ambds lbums en la mateixa poca). T ms crtica sociopoltica que d'altres lbums d'en Tintn, i hi apareix un secundari d'honor: el Maharaj de Gopal.

Present i futur d'aquest "trio aventurer"..

Les aventures d'aquest trio aventurer, i del mn d'amics i enemics que els envolta, mai ha tingut molt d'xit. Sempre han estat a l'ombra de "el seu germ gran" Tintn. s un misteri si, en el futur, alg continuar les aventures de Jou, Zette i Jocko, interrompudes a la mort del seu creador Herg.

Bibliografia..

Revista Tintincat, nmero 6, desembre 2006.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="179074" title="Diofant d'Atenes" nonfiltered="3370" processed="3367" dbindex="73383">
Diofant d'Atenes (Diophantus,          ) fou un orador tic contemporani de Demstenes junt al que es va oposar al partit favorable al Regne de Macednia. S'ha suposat que podria ser l'autor d'un psephisma esmentat per Demstenes; Diodor de Siclia esmenta un atenenc de nom Diofant que va assistir al rei de Prsia a la seva campanya a Egipte el 350 aC i que podria ser el mateix personatge.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="179076" title="Diofant d'Esparta" nonfiltered="3371" processed="3368" dbindex="73384">
Diofant d'Esparta (Diophantus,          ) fou un escriptor grec esmentat per Fabi Plancades Fulgenci com autor d'un treball sobre antiguitats en 14 volums, i sobre l'adoraci dels deus. Podria ser tamb el mateix personatge que un gegraf de nom Deofant que va escriure una descripci dels pasos del nord, obra que tamb esmenta Esteve Bizant.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="179077" title="Hiplito Gmez de las Roces" nonfiltered="3372" processed="3369" dbindex="73385">
Hiplito Gmez de las Roces (Nava, Astries, 1932) s un poltic aragons. Estudi dret a la Universitat Complutense de Madrid, i ha estat Advocat de l'Estat i membre del Cos Jurdic Militar.

Del 1974 al 1977 fou president de la Diputaci Provincial de Saragossa. Es present a les eleccions generals espanyoles de 1977 per la Candidatura Aragonesa Independiente de Centro, de la que desprs es fundaria el Partido Aragons Regionalista. A les eleccions generals espanyoles de 1979 fou escollit diputat pel PAR, cosa que es repet a les eleccions de 1982 i 1986. El 1987 renunci a l'esc per a incorporar-se com a diputat a les Corts d'Arag desprs de les eleccions a Corts d'Arag de 1987, quan fou escollit president de la Diputaci General d'Arag en coalici amb el Partit Popular. El seu mandat fins el 1991 es caracteritz pels enfrontaments constants amb els socis de coalici i l'elecci del primer Justcia d'Arag, Emilio Gastn.

Malgrat els constants enfrontaments poltics tant amb el Partit Popular com amb el govern central del PSOE, es va mantenir com a diputat i don suport a la coalici a les eleccions 1991 i 1995. El 1998, degut a les discrepncies amb el seu propi partit pel que feia als pactes amb el Partit Popular, va dimitir, abandon l'esc parlamentari i es retir de la poltica activa.

 Obres .
 Hablando por Aragn ;
 La Autonoma a la vista;

 Enllaos externs .
 Biografia d'Hiplito Gmez de las Roces a Gran Enciclopedia Aragonesa online.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="179079" title="Diofant de Siracusa" nonfiltered="3373" processed="3370" dbindex="73386">
Diofant de Siracusa (Diophantus,          ) fou un filsof pitagric nascut a Siracusa que es creu que va escriure una obra sobre l'origen del mon que es esmentada per Teodoret.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="179081" title="Diofantes" nonfiltered="3374" processed="3371" dbindex="73387">
Difantes o Diofant (Diophantes,          ) fou un escriptor de medicina de Lcia esmentat per Gal que cita diverses de les seves formules. Va viure vers el segle I o II.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="179082" title="Diores" nonfiltered="3375" processed="3372" dbindex="73388">
Diores fou un pintor grec esmentat per Marc Terenci Varr juntament amb Mic (Micon) el contemporani de Polignot, per lo que se suposa que van viure al mateix temps (Varr, L. L. 9.12, ed. Mller.).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="179084" title="Dioscrides" nonfiltered="3376" processed="3373" dbindex="73389">


Onomstica:

Dioscrides Pedaci, escriptor de medicina grec (segle I o II), autor d'un fams tractat de medicina.
Dioscrides (escriptor bizant);
Dioscrides (escriptor grec);
Dioscrides (filsof), filsof estoic grec.
Dioscrides (poeta), poeta grec ;
Dioscrides Pigs, metge grec. ;
Dioscrides (metge), metge i escriptor de medicina grec. ;
Dioscrides de Samos o Dioscrides de Samos, autor de paviments mosaics romans.
Dioscrides (gravador), gravador de joies del temps d'August, anomenat ocasionalment Dscrides.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="179085" title="Dioscrides (escriptor bizant)" nonfiltered="3377" processed="3374" dbindex="73390">
Dioscrides (Dioscorides,            ), fou un escriptor bizant germ d'Hipparc i Nicolau, i deixeble  de Lcares (Lachares) a Atenes. Va viure en el regnat dels emperadors Marci  i Lle I (perode 450-474).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="179086" title="Dioscrides (escriptor grec)" nonfiltered="3378" processed="3375" dbindex="73391">
Dioscrides (Dioscorides,            ) fou un escriptor grec deixeble d'Iscrates d'Atenes, que va fer algunes interpolacions als poemes homrics segons Ateneu que li atribueix tamb l'obra                   . Podria ser l'autor tanmateix de                                    , que alguns pensen que es la mateixa obra que                  , esmentada per Digenes Laerci i Ateneu. Finalment se li atribueixen una obra sobre la constituci d'Esparta i l'obra              , que podrien ser obres en realitat d'un filsof estoic de nom Dioscrides.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="179087" title="Dioscrides (filsof)" nonfiltered="3379" processed="3376" dbindex="73392">
Dioscrides (Dioscorides,            ) fou un filsof estoic grec, pare de Zen de Tars. Va succeir com a cap dels estoics a Crisip de Soli, que li va dedicar algunes de les seves obres. s esmentat per Suides i altres.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="179088" title="Llamprea" nonfiltered="3380" processed="3377" dbindex="73393">


Les llamprees o llampreses sn un tipus de peixos molt primitius que pertanyen a la superclasse dels gnats, s a dir, sense mandbules i a la classe dels Cephalaspidomorphi. Les llamprees pertanyen a la famlia dels petromizntids (Petromyzontidae), l'nica famlia de l'ordre dels Petromyzontiformes.

 Caracterstiques .

Presenten un cos gelatins i molt relliscs, sense escates i amb forma cilndrica. Tenen l'aparena d'una anguila, tot i que filogenticament el parentiu s molt lluny.

La seva boca posseeix unes dents crnies i en forma de ventosa; la seva funci s fixar-se a les seves preses, sempre vives, a les que els absorbeix la sang de la que s'alimenta. No resulta rar veure-la fixada a taurons, salmons, bacallans i mamfers marins.

 Cicle vital .

Neix al riu, en on roman durant 4-5 anys en estat larvari, fins a arribar a mesurar 20 cm de llarg, moment en qu es converteix en adult i descendeix al mar on viur, entre els 200 i 500 m de profunditat, fins a arribar a la maduresa sexual. s llavors quan, amb una longitud entre 80-100 cm i un pes de fins a 1 kg, en viatge migratori, remunta el riu per pondre.

La fresa t lloc a la primavera i estiu en llocs poc profunds, on construeix un niu de pedres que transporta amb la seva boca de ventosa. El nombre d'ous varia entre 50.000 i 200.000; durant la posta el mascle es fixa a la femella amb la seva boca i roman agafat a ella; la femella, de la mateixa manera, es fixa a una pedra del fons. Desprs de la fresa les llamprees moren.

 Pesca .

Es pesquen als rius, en llocs anomenats "pesqueres" en les quals, mitjanant murs de maoneria, es canalitzen les aiges per passar-les a travs d'unes nanses anomenades en gallec butrones. La veda conclou en arribar el mes de gener. La seva carn, encara que dura, s molt apreciada a Galcia i els romans ja la consideraven veritablement exquisida. 

Es fa arrebossada o b es pot degustar cuinada amb la seva prpia sang. Va ser abundant a tots els rius d'aquesta regi, per avui en dia ja ha desaparegut de molts d'ells. Continuen gaudint de fama merescuda les d'As Neves, Arbo, Salvaterra de Mio, Tuy i tota la ribera del riu Mio.

 Sistemtica .
La taxonomia presentada aqu s la donada per Fisher (1994) que classifica les llamprees com els nics membres de la classe Cephalaspidomorphi
</doc>
<doc id="179089" title="Dioscrides (poeta)" nonfiltered="3381" processed="3378" dbindex="73394">
Dioscrides (Dioscorides,            ) fou un poeta grec autor de 39 epigrames de l'antologia grega. Sembla que va viure a Egipte en temps de Ptolemeu III Evergetes I; els epigrames parlen dels grans homes de l'antiguitat especialment els poetes.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="179090" title="HD 10307" nonfiltered="3382" processed="3379" dbindex="73395">
La HD 10307 s una estrella semblant al sol en massa, temperatura i contingut en metall, situada a un 42 anys-llum de la Terra a la constellaci d'Andrmeda.

Groga de la seqncia principal;
Lluminositat (Sol=1): 1,44;
Temperatura de la superfcie: 5800C;
Dimetre (Sol=1): 1,20 (1.670.400 km);
Magnitud absoluta: 4,44;
Magnitud aparent: 4,96;
Espectre: G2;
Distncia: 41,22 anys-llum (Hipparcos);

Possibilitat de planetes i vida.

HD 10307 fou identificat en el setembre de 2003 per l'astrobiloga Margaret Turnbull de la University of Arizona a Tucson com a un dels candidats propers ms prometedors por hostejar vida basada en la seva anlisi de la llista HabCat d'estrelles.

 Enlla Extern .

 Espectres HD 10307;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="179092" title="Partit dels Treballadors d'Espanya - Unitat Comunista" nonfiltered="3383" processed="3380" dbindex="73396">
El Partit dels Treballadors d'Espanya-Unitat Comunista va ser un partit poltic espanyol fundat per Santiago Carrillo i els seus seguidors desprs del seu aband del Partit Comunista d'Espanya l'octubre de 1985. Carrillo va inscriure la seva formaci amb el nom de Partit Comunista d'Espanya (Marxista-Revolucionari), per a ms tard utilitzar el nom de PTE-UC. 

Es va presentar a les Eleccions Generals de juny de 1986 sota la denominaci de Mesa per a la Unitat dels Comunistes, obtenint 229.695 vots (l'1,1%). En les Eleccions Municipals de 1987 el PTE-UC va obtenir 185.104 vots i 179 regidors, principalment a Andalusia, en concret en les provncies de Granada i Sevilla. Carrillo es va presentar a les Eleccions Europees de 1987, per no va assolir el seu objectiu ja que va obtenir 222.680 vots (el 1,1%). Desprs de fracassar estrepitosament a les Eleccions Generals de 1989 (en les quals tot just va aconseguir 86.257 vots) va decidir integrar-se en el Partit Socialista Obrer Espanyol l'octubre de 1991 com corrent d'opini, sota la denominaci de Unitat de l'Esquerra. El seu president, Santiago Carrillo, va optar per retirar-se de la poltica. 

No ha de confondre's amb el Partit del Treball d'Espanya, partit poltic maosta amb certa implantaci durant els anys 70.
Resultats electorals.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="179093" title="Dioscrides Pedaci" nonfiltered="3384" processed="3381" dbindex="73397">

Dioscrides Pedaci (Dioscorides Pedacius o Phdanius,                      o         ) fou un escriptor de medicina grec autor d'un fams tractat de medicina (     ?            ) en 5 llibres.

Era nascut a Anazarbe a Cilcia i era metge. Va viure al segle I o II.

A ms del tractat esmentat se li atribueixen                         , De Venenis;             , De Venenatis Animalibus;                                                , De facile Parabilibus tam Simplicibus qnam Compositis Medicamentis; i alguns altres menors ms dubtosos.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="179096" title="Dioscrides Pigs" nonfiltered="3385" processed="3382" dbindex="73398">
Dioscrides Pigs (Dioscorides Phacas,                  ) fou un metge grec seguidor d'Herfil de Calcednia (Herophilus) que va viure al segle I aC segons Suides, que no obstant el confon amb Dioscrides Pedaci d'Anazarbe. 

Va viure a la cort de Clepatra vers el 40 aC-31 aC i fou anomenat Phacas (pigs o pigat) per les pigues que tenia a la cara. Probablement es el  Dioscrides esmentat per Gal i per Paule Egineta com nadiu d'Alexandria. Va escriure diversos llibres de medicina que no es conserven.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="179098" title="Dioscrides (metge)" nonfiltered="3386" processed="3383" dbindex="73399">
Dioscrides (Dioscorides,            ) fou escriptor que va viure a Roma per probablement d'origen grec. Probablement era metge i va escriure sobre medicina. Va viure al segle II probablement sota Adri i va dirigir l'edici dels llibres d'Hipcrates. Gal diu que va fer moltes alteracions al text original. Era parent d'Artemidor Capito que tamb va editar a Hipcrates.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="179100" title="Dioscori de Mira" nonfiltered="3387" processed="3384" dbindex="73400">
Dioscori de Mira (Dioscorius,          ) fou un mestre de gramtica grec nascut a Mira (Myra) que va instruir a les filles de l'emperador Lle I de Bizanci. Fou tamb prefecte de la ciutat i prefecte dels pretorians. L'esmenta Suides.

Referncies.
Dictionary of Greek and Roman biography and mythology, (William Smith, 1849);
Dictionary of Greek and Roman Geography (William Smith, 1854);


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="179103" title="Dioscor" nonfiltered="3388" processed="3385" dbindex="73401">


Onomstica:

Discor d'Alexandria, patriarca d'Alexandria;

Discor, metge grec,

Discor, metge grec;

Discor, jurista bizant;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="179104" title="Eleccions a Corts d'Arag de 1991" nonfiltered="3389" processed="3386" dbindex="73402">
Les Eleccions a les Corts d'Arag es van celebrar el 26 de maig de 1991. Van ser les quartes eleccions democrtiques autnomiques des del restabliment de la democrcia. El vencedor va ser el socialista Jos Marco Berges per un pacte entre els regionalistes aragonesos i els populars dugu al regionalista Emilio Eiroa Garca a ser triat president d'Arag. Els altres partits que van obtenir representaci parlamentria foren: Partit Popular d'Arag, Partido Aragons i Esquerra Unida d'Arag. 
 Dades generals . 
 Cens electoral: 955.074 (sobre una poblaci de ). ;
 Taules: ;
 Abstenci: 338.529 (35,45%%) ;
 Votants: 616.545 (64,55%%) ;
 Vlids: 612.223 ;
 Candidatures: 604.224 ;
 En blanc: 7.999 ;
 Nuls: 4.322 ;
 Circumscripcions electorals . 
Les circumscripcions electorals corresponen a cadascuna de les tres provncies: 
 Osca - 18 parlamentaris. ;
 Terol - 16 parlamentaris. ;
 Zaragossa - 33 parlamentaris. ;
 Candidatures . 
 Per la provncia d'Osca:
 Partit Popular d'Arag (PP) ;
 Centro Democrtico y Social (CDS) ;
 Partido Aragons (PAR) ;
 Partit Socialista Obrer Espanyol d'Arag (PSOE) ;
 Esquerra Unida d'Arag (IU) ;
 Chunta Aragonesista (CHA) ;
 Partit Socialista dels Treballadors (PST) ;
 Per la provncia de Terol: ;
 Partit Popular d'Arag (PP) ;
 Centre Democrtic i Social (CDS) ;
 Partit Aragons (PARELL) ;
 Partit Socialista Obrer Espanyol d'Arag (PSOE) ;
 Esquerra Unida d'Arag (IU) ;
 Chunta Aragonesista (CHA) ;
 Partit Socialista dels Treballadors (PST) ;
 Per la provncia de Saragossa: ;
 Partit Popular d'Arag (PP) ;
 Centre Democrtic i Social (CDS) ;
 Partit Aragons (PAR) ;
 Partit Socialista Obrer Espanyol d'Arag (PSOE) ;
 Esquerra Unida d'Arag (IU) ;
 Chunta Aragonesista (CHA) ;
 Partit Socialista dels Treballadors (PST) ;
 Partit Aragons Independent (PAI) ;
 Moviment Aragons Social (MAS) ;
 Resultats . 
 Grups amb representaci parlamentria . 
 Partit Socialista Obrer Espanyol d'Arag - 30 escons (246.617 vots). ;
 Partido Aragons - 17 escons (151.377 vots). ;
 Partit Popular d'Arag - 17 escons (126.892 vots). ;
 Esquerra Unida d'Arag - 5 escons (41.367 vots). ;
 Grups sense representaci parlamentria . 
 Centro Democrtico y Social: 18.924 vots ;
 Chunta Aragonesista: 14.008 vots. ;
 Partit Socialista dels Treballadors: 2.461 vots ;
 Partido Aragons Independent: 1.886 vots ;
 Movimiento Aragons Social: 1.030 vots;

 Enllaos externs .
Web  de la DGA sobre les Eleccions autonmiques de 1991;
Web de Les Corts d'Arag sobre les Eleccions autonmiques;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="179105" title="Discor d'Alexandria" nonfiltered="3390" processed="3387" dbindex="73403">
Discor d'Alexandria fou patriarca d'Alexandria del 444 al 451.

Fou nomenat patriarca el 444. Fou seguidor de les doctrines cristoplgiques d' Eutiques de Constantinoble i quan aquest fou condemnat va convocar un concili a Efes que fou conegut com el lladrocini d'Efes (449) on va rehabilitar les formules monofisites, doctrina que desprs fou condemnada al Concili de Calcednia que es va fer dos anys desprs (451) i en el qual Discor fou destituit i enviat a l'exili, cosa que va provocar una gran divisi entre els fidels alexandrins.

Enviat a Gangra a Paflagnia, hi va morir el 454.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="179106" title="Discor de Tralles" nonfiltered="3391" processed="3388" dbindex="73404">
Discor (Dioscorus,           ) fou un metge grec, probablement nascut a Tralles (Tralles) a Ldia que va viure al segle VI. 

Era fill d'Esteve que tamb era metge i fou germ  d' Alexandre de Tralles o Alexander Trallianus, tamb metge, i del arquitecte i matemtic Antemi; Agties esmenta que altres dos germans, Metrodorus i Olympius, tamb foren destacats a les seves feines.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="179107" title="Discor (metge)" nonfiltered="3392" processed="3389" dbindex="73405">
Discor (Dioscorus,           ) fou un metge grec que va viure vers el segle II. Una de les seves formules mdiques es esmentada per Gal.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="179108" title="Discor (jurista)" nonfiltered="3393" processed="3390" dbindex="73406">
Discor (Dioscorus,           ) fou un jurista bizanti, togatus del frum pretori; fou tamb un dels comissionats nomenats per Justini I el 528 per compilar el Constitutionum Codex. 




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="179109" title="Partit Popular d'Arag" nonfiltered="3394" processed="3391" dbindex="73407">
El Partit Popular d'Arag s la delegaci aragonesa del Partit Popular i va ser fundat en 1989 amb el naixement del Partit Popular, hereu de Aliana Popular. El seu president s Gustavo Alcalde i la seva seu central est en el carrer Pedro Joaqun Soler, n 5 en Saragossa. 
 Resultats electorals . 
 


 Enllaos externs .
Web oficial del PP - Arag


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="179110" title="Dioscurs" nonfiltered="3395" processed="3392" dbindex="73408">


Els Dioscurs (en grec           , Diskouri) sn els fills de Zeus i Leda: Cstor i Pllux.

La forma singular            (Diskouros), o           (Diskoros), noms apareix als escrits dels gramtics; els escriptors llatins utilitzen de vegades Castores per als dos germans.

Una altra tradici els fa fills de Leda i del rei Tindreu de Lacedemnia, i per tant germans d'Helena, i llavors sn anomenats Tindrides. 

El nom Pllux s una deformaci popular itlica del grec Polideuces.

Els dos germans foren famosos el primer com a genet i el segon com a boxejador.

Bibliografia.

 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1.































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="179111" title="Psi Andromedae" nonfiltered="3396" processed="3393" dbindex="73409">


Psi Andromedae (  And /   Andromedae) s un sistema d'estrelles de la constellaci d'Andrmeda. Est aproximadament a 1310 anys-llum de la Terra.

El component primari,   Andromedae A, s una binria espectroscpica amb una supergegant del tipus G i una nana de la seqncia principal blanca del tipus A. s de la magnitud aparent +4,97. T tres companyes ms distants,   Andromedae B, de la 15ena magnitud a 25 segons d'arc,   Andromedae C de la 13ena magnitud a 62 segons d'arc i   Andromedae D de la 9ena magnitud a 184 segons d'arc.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="179112" title="Dioscrides" nonfiltered="3397" processed="3394" dbindex="73410">


Onomstica:

Dioscrides de Samos o Dioscrides de Samos, autor de paviments mosaics romans;

Dioscrides (gravador), gravador de joies del temps d'August;

Dioscrides (historiador);
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="179113" title="Dioscrides de Samos" nonfiltered="3398" processed="3395" dbindex="73411">
Dioscrides de Samos o Dioscrides de Samos () fou el creador de dos paviments mosaics trobats a Pompeia a l'anomenada villa de Cicer. Representen escenes cmiques i porten el nom de l'artista.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="179114" title="Dioscrides (gravador)" nonfiltered="3399" processed="3396" dbindex="73412">

Dioscrides () fou un gravador de joies del temps d'August. Va gravar una gemma de l'emperador amb la seva imatge, que aquest (i els seus successors desprs) va fer servir de segell o signatura. A la gemma s'hi inclou el nom de Dioscrides (), encara que de vegades se l'ha anomenat Dioscrides.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="179118" title="Ditima" nonfiltered="3400" processed="3397" dbindex="73413">
Ditima         ) fou una sacerdotessa de Mantinea que suposadament va instruir Scrates i Plat. Alguns autors grecs diuen que fou una filsof pitagrica i que va viure per un temps a Atenes.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="179119" title="Eleccions a Corts d'Arag de 1995" nonfiltered="3401" processed="3398" dbindex="73414">
Les Eleccions a les Corts d'Arag es van celebrar el 28 de maig de 1995. Van ser les quartes eleccions democrtiques autmicas des del restabliment de la democrcia. El vencedor va ser el popular Santiago Lanzuela, el que li va permetre a travs d'un pacte amb el PAR (3 fora ms votada) ser triat com a president d'Arag. Els altres partits que van obtenir representaci parlamentria foren: Partit Socialista Obrer Espanyol d'Arag, Partido Aragons, Chunta Aragonesista i Esquerra Unida d'Arag. 
 Dades generals . 
 Cens electoral: 983.925 (sobre una poblaci de ). ;
 Taules: ;
 Abstenci: 279.770(28,43%%) ;
 Votants: 704.155 (71,57%) ;
 Vlids: 699.959 ;
 Candidatures: 688.877 ;
 En blanc: 11.082 ;
 Nuls: 4.196 ;
 Circumscripcions electorals . 
Les circumscripcions electorals corresponen a cadascuna de les tres provncies: 
 Osca - 18 parlamentaris. ;
 Terol - 16 parlamentaris. ;
 Saragossa - 33 parlamentaris. ;
 Candidatures . 
 Per la provncia d'Osca: ;
 Partit Popular d'Arag (PP) ;
 Els Verds-SOS Naturalesa (LV-SOS) ;
  Partido Aragons (PA) ;
 Partit Socialista Obrer Espanyol d'Arag (PSOE) ;
 Esquerra Unida d'Arag (IU) ;
 Chunta Aragonesista (CHA) ;
 PEU ;
 UA ;
 Falange Espaola de la JONS (FE-JONS) ;
 Resultats . 
 Grups amb representaci parlamentria . 
 Partit Popular d'Arag - 27 escons (263.524 vots). ;
 Partit Socialista Obrer Espanyol d'Arag - 19 escons (179.331 vots). ;
 Partido Aragons - 14 escons (143.272 vots). ;
 Esquerra Unida d'Arag - 5 esc (64.367 vots). ;
 Chunta Aragonesista - 2 escons (34.043 vots).

 Grups sense representaci parlamentria .
 PIE: 2.343 votos;
 UA: 1.292 votos;
 Los Verdes-SOS Naturaleza: 896 votos.
 Falange Espaola de la JONS: 434 votos;

 Enllaos externs .
 Web  de la DGA sobre laes Eleccions autonmiques de 1995;
 Web de Las Cortes de Aragn sobre les Eleccions autonmiques;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="179122" title="Ditim" nonfiltered="3402" processed="3399" dbindex="73415">


Onomstica:
Ditim (general);
Ditim (arcont), acont el 354 aC.
Ditim d'Adramtium, escriptor grec ;

Ditim d'Atenes, historiador atenenc ;

Ditim, poeta grec ;

Ditim, compilador d'endevinalles grec;

Ditim, filsof estoic grec;

Ditim, nom d'un o diversos poetes grecs ;

Ditim de Tebes, metge grec;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="179125" title="Ditim d'Adramtium" nonfiltered="3403" processed="3400" dbindex="73416">
Ditim (Diotimus,         ) fou un escriptor grec nascut a Adramtium (Msia) que fou mestre a Grgara (Troade) juntament amb el seu contemporani rat. Es probablement l'autor de                        esmentada per Esteve Bizant





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="179126" title="Ditim d'Atenes" nonfiltered="3404" processed="3401" dbindex="73417">
Ditim (Diotimus,         ) fou un  historiador atenenc que va escriure una histria d'Alexandre el Gran. Es desconeix en quina poca va viure. Ateneu l'esmenta juntament amb Arist de Salamina.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="179127" title="Ditim (poeta)" nonfiltered="3405" processed="3402" dbindex="73418">
Ditim (Diotimus,         ) fou un poeta grec autor d'un poema anomenat         , en versos hexmetres, sobre els treballs d'Hrcules. Uns versos seus foren conservats per Suides i Miguel Apostoli el bizant.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="179128" title="Ditim (escriptor)" nonfiltered="3406" processed="3403" dbindex="73419">
Ditim (Diotimus,         ) fou un compilador d'endevinalles (      ) que s esmentat com un dels interlocutors a la Deipnosophistae d'Ateneu com               , i va viure al comenament del segle III.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="179129" title="Ditim (filsof)" nonfiltered="3407" processed="3404" dbindex="73420">
Ditim (Diotimus,         ) fou un filsof estoic que va acusar a Epicur d'immoralitat i va falsificar 50 cartes suposadament escrites per Epicur per demostrar la seva acusaci. Denunciat per Zen l'epicuri, fou condemnat per falsificaci i executat.

Climent d'Alexandria diu que considerava la felicitat i el benestar no produt per una cosa bona sin per l'acumulaci de coses bones el que indicaria una evoluci del estocisme estricte cap a les formules ms moderades d'Aristtil.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="179130" title="Ditim (poetes)" nonfiltered="3408" processed="3405" dbindex="73421">
Ditim (Diotimus,         ) fou el nom d'un o diversos poetes grecs que tenen epigrames a l'antologia grega. Un d'ells es diu                   i un altre                                 . Aquest darrer podria ser l'orador atenenc (un dels deu entregats a Antpater). Qui va escriure cadascun del epigrames no es pot determinar.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="179132" title="Ditim de Tebes" nonfiltered="3409" processed="3406" dbindex="73422">
Ditim (Diotimus,         ) fou un metge grec nascut a Tebes que practicava remeis supersticiosos que son esmentats per Plini el Vell. Va viure vers el segle I.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="179133" title="Diotgenes" nonfiltered="3410" processed="3407" dbindex="73423">
Diotgenes (Diotogenes,           ) fou un filsof pitagric que va escriure unes obres titulades                i                de les que Estobeu va preservar alguns fragments.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="179134" title="Diotrefes" nonfiltered="3411" processed="3408" dbindex="73424">


Onomstica:

Diotrefes d'Atenes, militar atenenc;
Diotrefes, retric grec;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="179135" title="Diotrefes d'Atenes" nonfiltered="3412" processed="3409" dbindex="73425">
Diotrefes (Diotrephes,          ) fou un militar atenenc enviat per la oligarquia revolucionaria el 411 aC per assolir el comandament dels estats subjectes a Atenes a Trcia i establir govern addictes. La seva primera feina fou establir un govern oligrquic a Tsos. Fou el pare del general Nicostrat, mort anys desprs a la batalla de Mantinea, i probablement el fill de Nicostrat es va dir Diotrefes com el seu avi.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="179136" title="Diotrefes (retric)" nonfiltered="3413" processed="3410" dbindex="73426">
Diotrefes (Diotrephes,          ) fou un retric grec de gran reputaci al seu temps  (                ), que va nixer a Antioquia del Meandre. Fou mestre de Hibrees, Vi viure una mica abans que Estrab.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="179138" title="Dioxip" nonfiltered="3414" processed="3411" dbindex="73427">

Dioxip (Dioxippus,          ) fou un poeta cmic atenenc de la nova comdia. Suides l'esmenta errniament com Dexippus i Eudcia fa el mateix error. Els dos esmenten les seves obres:                 , un fragment de la qual fou conservat per Ateneu,              ,                 i           . Suides i afegeix una obra ms tamb citada per Foci:         .



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="179139" title="Eleccions a Corts d'Arag de 1999" nonfiltered="3415" processed="3412" dbindex="73428">
Les Eleccions a les Corts d'Arag es van celebrar el 19 d'abril de 1999. Van ser les cinquenes eleccions democrtiques autmicas des del restabliment de la democrcia. El vencedor va ser el popular Santiago Lanzuela per un pacte entre els socialistes (2 fora ms votada) i el PAR (3 fora ms votada) va permetre que Marcelino Iglesias Ricou fos triat com a president d'Arag per primera vegada. Els altres partits que van obtenir representaci parlamentria foren: Partit Popular d'Arag, Chunta Aragonesista, Partido Aragons i Esquerra Unida d'Arag. 
 Dades generals . 
 Cens electoral: 999.828 (sobre una poblaci de 1.186.849). ;
 Taules: ;
 Abstenci: 344.884 (34,49%) ;
 Votants: 654.944 (65,51%) ;
 Vlids: 712.844 ;
 Candidatures: 650.276 ;
 En blanc: 13.617 ;
 Nuls: 4.668 ;
 Circumscripcions electorals . 
Les circumscripcions electorals corresponen a cadascuna de les tres provncies: 
 Osca - 18 parlamentaris. ;
 Terol - 14 parlamentaris. ;
 Saragossa - 35 parlamentaris. ;
 Candidatures . 
 Per la provncia d'Osca: ;
 Partit Popular d'Arag (PP) ;
 Els Verds-SOS Naturalesa (LV-SOS) ;
 Partido Aragons (PARELL) ;
 Partit Humanista (PH) ;
 Partit Socialista Obrer Espanyol d'Arag (PSOE) ;
 Esquerra Unida d'Arag (IU) ;
 Chunta Aragonesista (CHA) ;
 ARTA ;
 Per la provncia de Terol: ;
 Partit Popular d'Arag (PP) ;
 Partit Socialista Obrer Espanyol d'Arag (PSOE) ;
 Partido Aragons (PAR) ;
 Chunta Aragonesista (CHA) *;
 Esquerra Unida d'Arag (IU) ;
 Partit Humanista (PH) ;
 Per la provncia de Saragossa: ;
 Partit Popular d'Arag (PP) ;
 Els Verds - SOS Naturalesa (LV-SOS) ;
 Partido Aragons (PARELL) ;
 Partit Socialista Obrer Espanyol d'Arag (PSOE) ;
 Esquerra Unida d'Arag (IU) ;
 Partit Humanista (PH) ;
 Chunta Aragonesista (CHA) ;
 Resultats . 
 Grups amb representaci parlamentria . 
 Partit Popular d'Arag - 28 escons (248.781 vots). ;
 Partit Socialista Obrer Espanyol d'Arag - 23 escons (199.620 vots). ;
 Partido Aragons - 10 escons (86.246 vots). ;
 Chunta Aragonesista - 5 escons (72.129 vots). ;
 Esquerra Unida d'Arag - 1 esc (24.805 vots). ;
 Grups sense representaci parlamentria . 
 Els Verds-SOS Naturalesa: 3.627 vots. ;
 Partit Humanista: 1.101 vots. ;
 ARTA: 350 vots. ;
 Enllaos externs . 

 Web  de la DGA sobre les Eleccions autonmiques de 1999;
 Web de Les Corts d'Arag sobre les Eleccions autonmiques;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="179141" title="Dfil" nonfiltered="3416" processed="3413" dbindex="73429">


Onomstica:

Dfil d'Atenes, comandant naval atenenc;

Dfil, poeta grec ;

Dfil de Sinope, poeta cmic grec ;

Dfil, escriptor grec ;

Dfil, dramaturg i actor grec ;

Dfil, filsof megric grec;

Dfil, filsof estoic grec;

Dfil, metge grec;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="179142" title="Dfil d'Atenes" nonfiltered="3417" processed="3414" dbindex="73430">
Dfil (Diphilus,        ) fou un comandant de 33 vaixells atenencs que es van quedar a Naupacte al temps de l'expedici a Siclia, per impedir subministraments als siracusans. Fou atacat prop d'Erineos per un esquadr principalment corinti lleugerament inferior, i encara que tcnicament va obtenir la victria i va enfonsar tres vaixells, va perdre sis vaixells, i va tenir l'efecte d'una derrota moral.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="179144" title="Dfil (poeta)" nonfiltered="3418" processed="3415" dbindex="73431">
Dfil (Diphilus,        ) fou un poeta grec autor d'un poema titulat       , i d'alguns poemes en corimbics (Pindar). Va viure desprs d'upolis i Aristfanes.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="179145" title="Sordello" nonfiltered="3419" processed="3416" dbindex="73432">
Sordello (c. 1180, a Goito, provncia de Mantua- c. 1268) tamb conegut en occit com a Sordl) va ser un trobador llombard del segle XIII que escrigu poesia en occit. Se'l coneix sobretot de manera indirecta grcies a les lloances d'altres poetes: com per exemple Dante Alighieri a la seua obra De vulgari eloquentia, i al Purgatori de la Divina Comdia. s a ms l'heroi d'un poema de Robert Browning (Sordello, 1840).

La vida de Sordello divergeix molt dels retrats que se n'han fet posteriorment encara que fos el ms fams dels trobadors d'Itlia. Se sap que li agradaven les baralles, el 1220 va veure's implicat en una gresca de taberna a Florncia; el 1226, mentre es trobava a la cort de Ricard de Bonifazio a Verona, va segrestar l'esposa del seu protector, Cunizza, a instigaci del seu germ, Ezzelino da Romano. Aqueix escndol va condicionar la seua fugida el 1229 a Provena, on sembla que va viure cert temps abans de viatjar per altres pasos. Entr desprs al servei de Carles d'Anj, i es pensa que el va acompanyar, el 1265, a la seua expedici cap a Npols (on hauria tingut com a recompensa certes propietats desprs de la conquesta); el 1266 el feren presoner en aquesta ciutat. Les darreres proves documentals de la seua vida sn del 1269, i se suposa que va morir a Provena.

El seu poema didctic, L'ensenhamen d'onor, les seues canons d'amor i les seues peces satriques tenen pocs punts comuns amb la presentaci de Dante.

Ms recentment es poden trobar referncies a Sordello a les obres 'Molloy' i 'Malone Dies' de Samuel Beckett. Ezra Pound l'evoca a els Cants. Tamb el trobem a Nocturno de Chile, de Roberto Bolao.  












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="179146" title="Nemert" nonfiltered="3420" processed="3417" dbindex="73433">

Els nemertins (Nemertea, de les nereides) sn un flum d'animals tripoblstics no segmentats i vermiformes. La majoria de les seves espcies sn marines, per n'hi ha que viuen en aigua dola i algunes poques sn terrestres. Se n'han comptabilitzat ms de 1.200 espcies distribudes entre dues classes: Anopla i Enopla.

Anatomia.
 Sistema tegumentari .
Tota la superfcie del cos est coberta per cilis. La paret del cos est ms organitzada que en els platihelmints, amb menys teixit parenquimtic i amb musculatura superior.

La pell consta d'una epidermis externa formada per un epiteli columnar ciliat que secreta moc, i una derma laxa i densa interna del teixit connectiu.

 Sistema nervis .
Consisteix en un cervell de 4 ganglis que rodegen el rincocel i dos parells de cadenes nervioses principals que discorren ventralment; poden presentar cordons nerviosos longitudinals addicionals. L'epidermis poseeix receptors ciliats individuals, en grups i invaginats en solcs ceflics; es pensa que funcionen en la recepci tctil i qumica. Posseeixen ulls semblants als planaris i en nombre de dos a cents d'ells. Son fototcticament negatius.

 Sistema circulatori .
Sistema circulatori tancat. Dos vasos longitudinals corren a cada banda del tub digestiu interconnectats anterior i posteriorment per espais expandits. Els vasos majores sn contrctils, encara que de manera irregular; i el fluxe sanguini sovint s invertit. La sang cont amebcits i pigments de funci incerta.

 Aparell digestiu .
Aparell digestiu complet, tubular, i consisteix en boca, cavitat bucal, esfag, estmag glandular, intest amb diverticles laterals i anus.

 Probscide .
L'rgan ms caracterstic i peculiar dels nemertins s la probscide o trompa; presenta les segents caracterstiques:

Es troba a dins d'una cavitat tubular (rincocel), una cavitat plena de lquid que alguns autors interpreten com a un autntic celoma; el rincocel s'obre dorsalment respecte a la boca i s'estn a quasi tota la longitud del cos.
No est connectada al tub digestiu.
Algunes espcies posseeixen estilets verinosos a la punta.
Es dispara per pressi hidrosttica, evaginant-se en el procs, i desprs un mscul retractor torna la probscide a la seva beina.

Alimentaci.
Sn exclusivament carnvors i capturen altres invertebrats per la nit amb les seves probscides. Les espcies amb estilets verinosos, punxen la presa i alliberen una neurotoxina que les paralitza; les espcies sense estilet enrotllen la seva trompa al voltant de la presa. En tots dos casos s'empassen sencera la presa.

 Excreci .
L'excreci es realitza a travs de protonefridis similars als trobats en els platihelmints.

 Reproducci .
Sn unisexuals i la reproducci s bsicament sexual. Es formen gnades al llarg de cada costat del cos a partir de grups de cllules parenquimtiques que es desenvolupa un conducte curt i un gonoporus, els gmetes sn expulsats per contraccions musculars. En ocasions els nemertins s'agreguen abans que els gmetes siguin posts o puguin formar parelles, ja que no posseeixen d'rgans copuladors. Els ous fecundats poden ser deixats en galeries, en cordons d'un gel adhesiu o a la deriva en el plncton. Algunes espcies poden reproduir-se per fragmentaci, literalment esclatant i escampant els fragments.

 Desenvolupament .
El patr de desenvolupament varia, algunes espcies marines produeixen una larva lliure nadadora planctnica (pilidum). Aquesta larva est mancada d'anus i presenta algunes semblances amb la larva planctnica de certs polclads (Turbellaria), aix com amb les larves dels trocfors.

 Ecologia .
Viuen a aiges poc profundes i a la costa. Qualcunes espcies sn d'aigua dola o terrestres en sl humit. 
Quan se'ls molesta els nemertins esclaten com a mitj de defensa; es fragmenten en nombroses parts que per regeneraci i en condicions favorables produeixen nous individus.

 Filognia .
Les relacions dels nemertins amb altres invertebrats sn encara dubtoses. En el cladograma A es considera que els nemertins comparteixen un ancestre acelomat amb els platihelmints, de manera que l'anus i l'aparell circulatori serien fites evolutives prpies dels nemertins en la lnia acelomada. En el cladograma B, els platihelmints i els nemertins no formen un clade monofiltic; els nemertins compartirien amb els prottoms celomats la possessi d'anus i el desenvolupament de l'aparell circulatori.


Bibliografia.

;


 Enllaos externs .
Smithsonian Institution nemertean site ;






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="179148" title="Dfil de Sinope" nonfiltered="3421" processed="3418" dbindex="73434">
Dfil de Sinope (Diphilus,        ) fou un poeta cmic atenenc de la nova comdia, contemporani de Menandre d'Atenes i Filem el Vell, nascut a Sinope. Fou amant de la cortesana Gnatbaena a la que va atacar en les seves comdies sota influencia de la gelosia. Va representar unes 100 obres i en algunes va actuar ell mateix.

Encara que pertany a la nova comdia cronolgicament, la seva poesia s'acosta ms a la comdia mitjana, i aix per exemple escoll sovint temes mitolgics i les va portar a l'poca de Arquiloc, Hipponax i Safo. El seu llenguatge fou simple i elegant per s'alluny de vegades de la puresa tica.

Obres seves foren:        ,          ,            ,          ,             , (en segona edici          o             ,          ,              ,          ,         ,,           , ,           ,          ,       ,   ?    ,               ,             ,      ,               ,                 ,         ,              o            ,                ,          , o             ,            ,          ,         ,  ?    ,          ,        ,          ,            ,            ,            ,              ,          ,            ,           ,            , ,              ,            ,       ,       ,            ,                 , ,             ,         ,           ,      ,            o            i           . El Rudens de Plaute s una traducci d'una obra de Dfil, per no es coneix el seu nom grec.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="179150" title="Dfil (escriptor)" nonfiltered="3422" processed="3419" dbindex="73435">
Dfil (Diphilus,        ) fou un escriptor grec nascut a Laodicea de Frgia que va escriure un comentari sobre la Theriaca de Nicandre. Es esmentat per Ateneu. Va viure vers el segle II o el segle III.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="179151" title="Dfil (actor)" nonfiltered="3423" processed="3420" dbindex="73436">
Dfil (Diphilus,        ) fou un dramaturg grec que va representar una obra a Roma als Jocs Apollinars (Ludi Aopollinari) del 59 aC, en temps de Cicer, en la que va ofendre greument a Pompeu quan van aparixer les paraules "Nostra miseria tu es Magnus" i altres allusions, que l'audincia li va fer repetir.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="179153" title="Tetradotoxina" nonfiltered="3424" processed="3421" dbindex="73437">


La tetradotoxina o tetrodotoxina (coneguda habitualment com a TTX) s una neurotoxina que a certes dosis esdev un potentssim ver: entre 0,5 i 1 mg poden causar la mort instantnia a un hum, una dosi cinc-centes vegades ms petita que la dosi mortal de cianur potssic (totes dues dsis depenen sempre del pes de l'individu). Es troba principalment en rgans i secrecions d'animals marins, com per exemple al fetge, ovaris i d'altres rgans d'algunes espcies de peix globus. 

Els smptomes que produeix sn la disminuci de totes les constants vitals ja que interfereix en la conductivitat neuromuscular i tamb genera parestsia (parlisi). Quan s'ingereix els smptomes es presenten lentament i el percentatge de supervivncia s molt alt, per quan s'introdueix directament al flux sanguini es produeix la parlisi, desprs l'asfxia (sense que el pacient perdi la consciencia) i s el final. No se'n coneix l'antdot, i per evitar-ne la mort es recomana fer massatges cardacs i practicar la respiraci boca a boca, a ms d'un urgent ingrs hospitalari.


Malgrat el seu potencial txic se n'est investigant el seu s com a analgsic i en la deshabituaci d'opioides.

Presncia a la natura.
Malgrat que inicialment es creia que la tetrodotoxina era sintetitzada per un gnere de peixos globus (Takifugu spp.), realment s sintetitzada per alguns bacteris, com Pseudoalteromonas tetraodonis, aix com altres espcies dels gneres Pseudomonas, Vibrio i d'altres.

Addicionalment s'ha trobat que la tetrodotoxina es troba tamb a la saliva d'un polp de petites dimensions, que la inocula amb la mossegada, en un cranc que tamb viu a les mateixes aiges, possiblement en alguns amfibis i rptils, i en algunes algues del gnere Jania spp., en aquest cas   produda per bacteris del gnere Alteromas spp., que viuen associats amb elles.

Els peixos globus criats en captiveri no en presenten, fins que sn alimentats o posats en contacte amb peixos globus salvatges. El peix globus no s sensible a la toxina, donat que la protena que conforma l'entrada dels seus canals de sodi t una estructura diferent a la de les espcies sensibles, fet que n'impedeix la uni. Podria, doncs, considerar-se que existeix una simbiosi entre el peix globus (i alguns altres animals) i alguns bacteris productors de tetrodotoxina.

Riscos per contacte drmic i ingesta.

La devoci existent al Jap (i en menor grau en pasos de l'rea Indo-Pacfica) pel consum d'aquestes delicatessen -tant per la prpia "litrgia" del sushi com pels especialment valorats efectes organolptics tpics de la toxina- fa que de tant en tant, i malgrat calgui obtenir un perms especial per a esdevenir manipulador de peix globus, es produeixi alguna mort per intoxicaci, tant entre manipuladors com sobretot entre els consumidors.

Al pas del sol naixent, entre els anys 1974 i 1983 es van produir un total de 646 casos comunicats d'enverinament, amb el resultat de 179 morts. Els enverinaments sn infreqents a d'altres parts del mn, excepte a Hait, on la tetrodotoxina juga un paper clau en la creaci dels anomenats zombis.

s potencial com a frmac.
En models d'animals de laboratori, l'eficcia analgsica del compost s 3.000 vegades ms gran que la morfina i no t cap dels efectes secundaris nocius dels opioides. Est essent estudiat pels laboratoris farmacutics Esteve, amb seu i fbriques a Catalunya.

Enllaos externs.
Plana dels laboratoris Esteve, on s'anuncia el projecte tetrodotoxina, en Fase II d'investigaci.;
Completa pgina sobre el tema ;
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="179155" title="Eleccions a Corts d'Arag de 2003" nonfiltered="3425" processed="3422" dbindex="73438">
Les Eleccions a les Corts d'Arag es van celebrar el 25 de maig de 2003. Van ser les sisenes eleccions democrtiques autmicas des del restabliment de la democrcia. El vencedor va ser el socialista Marcelino Iglesias Ricou que repeteix com a president d'Arag per segona vegada consecutiva. Els altres partits que van obtenir representaci parlamentria foren: Partit Popular, Chunta Aragonesista, Partido Aragons i Izquierda Unida. 
 Dades generals . 
 Cens electoral: 1.019.798 (sobre una poblaci de 1.217.514). ;
 Taules: ;
 Abstenci: (29,65%) ;
 Votants: 717.457 (70,35%) ;
 Vlids: 712.844 ;
 Candidatures: 697.970 ;
 En blanc: 14.874 ;
 Nuls: 4.613 ;
 Circumscripcions electorals . 
Les circumscripcions electorals corresponen a cadascuna de les tres provncies: 
 Osca - 18 parlamentaris. ;
 Terol - 14 parlamentaris. ;
 Saragossa - 35 parlamentaris. ;
 Candidatures . 
 Per la provncia d'Osca: ;
 Partit Popular (PP) ;
 Els Verds (LV) ;
 Partido Aragons (PAR) ;
 Partit Famlia i Vida (PFyV) ;
 Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE) ;
 Esquerra Unida d'Arag (IU) ;
 Chunta Aragonesista (CHA) ;
 Iniciativa Aragonesa (INAR) ;
 Per la provncia de Terol: ;
 Partit Popular (PP) ;
 Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE) ;
 Els Verds (LV) ;
 Partit Aragons (PA) ;
 Chunta Aragonesista (CHA) ;
 Partit Famlia i Vida (PFyV) ;
 Esquerra Unida d'Arag (IU) ;
 Iniciativa Aragonesa (INAR) ;
 Partit Humanista (PH) ;
 Per la provncia de Saragossa: ;
 Partit Popular (PP) ;
 Els Verds (LV) ;
 Partido Aragons (PARELL) ;
 Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE) ;
 Esquerra Unida d'Arag (IU) ;
 Iniciativa Aragonesa (INAR) ;
 Partit Humanista (PH) ;
 Chunta Aragonesista (CHA) ;
 Partit Famlia i Vida (PFyV) ;
 Centro Democrtico y Social (CDS) ;
 Izquierda Republicana (IR) ;
 Resultats . 
 Grups amb representaci parlamentria . 
 Partit Socialista Obrer Espanyol - 27 escons (270.468 vots). ;
 Partit Popular - 22 escons (219.058 vots). ;
 Chunta Aragonesista - 9 escons (97.777 vots). ;
 Partido Aragons - 8 escons (79.670 vots). ;
 Esquerra Unida d'Arag - 1 esc (21.796 vots). ;
 Grups sense representaci parlamentria . 
 Els Verds: 4.310 vots. * Iniciativa Aragonesa:1.703 vots. ;
 Partit Famlia i Vida: 1.300 vots. ;
 Centro Democrtico y Social: 1.056 vots. ;
 Izquierda Republicana: 519 vots. ;
 Partit Humanista: 332 vots.

 Enllaos externs .
 Web oficial de la DGA sobre les Eleccions autonmiques;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="179160" title="Dfil (filsof megric)" nonfiltered="3426" processed="3423" dbindex="73439">
Dfil (Diphilus,        ) fou un filsof megric nascut a Bosporus (Bsfor) que fou deixeble d'Eufant i d'Estilpo (Euphantus i Stilpo). s esmentat per Digenes Laerci.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="179161" title="Dfil (filsof estoic)" nonfiltered="3427" processed="3424" dbindex="73440">
Dfil (Diphilus,        ) fou un filsof estoic que va rebre el renom de Labyrinthus, i fou el mestre de Zen fill d'Aristenet. L'esmenta Luci (Lucian, Conviv. 6 et passim.).




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="179162" title="Dfil (metge)" nonfiltered="3428" processed="3425" dbindex="73441">
Dfil (Diphilus,        ) fou un metge de Sifnos una de les illes Cclades que fou contemporani de Lismac, rei de Trcia a finals del segle IV aC i comenaments del segle III aC. 

Va escriure                                              ?         , " (Sobre la dieta per persones amb bona i mala salut) esmentada per Ateneu.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="179165" title="22 Andromedae" nonfiltered="3429" processed="3426" dbindex="73442">
22 Andromedae s una estrella  de la constellaci d'Andrmeda. s de la magnitud aparent 5,01.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="179173" title="Eleccions a Corts d'Arag de 2007" nonfiltered="3430" processed="3427" dbindex="73443">
Les Eleccions a les Corts d'Arag es van celebrar el 27 de Maig de 2007. Van ser les setenes eleccions democrtiques autonmiques des del restabliment de la democrcia. El vencedor va ser el socialista Marcelino Iglesias Ricou que repetir com a President d'Arag per tercera vegada consecutiva. Els altres partits que van obtenir representaci parlamentria foren: Partit Popular d'Arag, Partido Aragons, Chunta Aragonesista i Izquierda Unida. 
 Dades generals .
 Cens electoral: 996.787 (sobre una poblaci de 1.277.471). ;
 Taules: 2.263 ;
 Abstenci: 325.102 (32,61%) ;
 Votants: 671.685 (67,39%) ;
 Vlids: 667.044 ;
 Candidatures: 652.160 ;
 En blanc: 14.884 ;
 Nuls: 4.641 ;
 Circumscripcions electorals . 
Les circumscripcions electorals corresponen a cadascuna de les tres provncies: 
 Osca - 18 parlamentaris. ;
 Terol - 14 parlamentaris. ;
 Saragossa - 35 parlamentaris. ;
 Candidatures . 
 Per la provncia d'Osca: ;
 Partit Popular d'Arag (PP-Arag) ;
 Els Verds - Federaci dels Independents d'Arag (LV-FIA) ;
 Partido Aragons (PAR) ;
 Partit Famlia i Vida (PFyV) ;
 Partit Socialista Obrer Espanyol d'Arag (Arag PSOE);
 Esquerra Unida d'Arag (IU) ;
 Chunta Aragonesista (CHA) ;
 Per la provncia de Terol: ;
 Partit Popular d'Arag (PP-Arag) ;
 Partit Socialista Obrer Espanyol d'Arag (Arag PSOE) ;
 Els Verds - Federaci dels Independents d'Arag (LV-FIA) ;
 Partit Aragons (PAR) ;
 Chunta Aragonesista (CHA) ;
 Partit Famlia i Vida (PFyV) ;
 Esquerra Unida d'Arag (IU) ;
 Partit Ciutadans Units d'Arag (pCUA) ;
 Per la provncia de Saragossa: ;
 Partit Popular d'Arag (PP-Arag) ;
 Els Verds - Federaci dels Independents d'Arag (LV-FIA) ;
 Partit Aragons (PARELL) ;
 Partit Socialista Obrer Espanyol d'Arag (Arag PSOE) ;
 Esquerra Unida d'Arag (IU) ;
 Partit Ciutadans Units d'Arag (pCUA) ;
 Partit Humanista (PH) ;
 Chunta Aragonesista (CHA) ;
 Partit Famlia i Vida (PFyV);

 Resultats . 
 Grups amb representaci parlamentria . 
 Partit Socialista Obrer Espanyol d'Arag - 30 escons (273.657 vots / 41.03 %). ;
 Partit Popular d'Arag - 23 escons (207.375 vots / 31.09 %). ;
 Partido Aragons - 9 escons (80.862 vots / 12.12 % ). ;
 Chunta Aragonesista - 4 escons (54.483 vots / 8.17 %). ;
 Esquerra Unida d'Arag - 1 esc (27.457 vots / 4.12 %).

 Grups sense representaci parlamentria . 
 Els Verds - Federaci dels Independents d'Arag: 4.317 vots (0.65 %) ;
 Partit Ciutadans Units d'Arag: 2.437 vots (0.37 %). ;
 Partit Famlia i Vida: 1.018 vots (0.15 %). ;
 Partit Humanista: 554 vots (0.08 %).

 Enllaos externs . 
 Web oficial de la DGA sobre les Eleccions autonmiques;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="179174" title=".gal" nonfiltered="3431" processed="3428" dbindex="73444">
.gal s un domini de primer nivell genric d'Internet sollicitat per a pgines referents a Galcia, o amb les que hi estan relacionades d'alguna manera. La campanya va comenar seguint l'exitosa introducci del .cat per la comunitat cultural Catalana. Moltes empreses i institucions estan involucrades en aquesta campanya, incloent-hi el govern autnom, la Xunta de Galcia.

Vegeu tamb.
 .sco, per Esccia;
 .cat, per la cultura i llengua catalana;
 .bzh, per la Bretanya Francesa;
 .cym, per Galles;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="179175" title="Kairuan" nonfiltered="3432" processed="3429" dbindex="73445">


Kairuan (en rab         , al-Qayrawan; en francs Kairouan) s una ciutat de Tunsia situada a l'interior del pas, a 156 km de Tunis i 57 de Sussa. s la tercera ciutat santa de l'islam desprs de la Meca i Medina, a la qual s'adrecen en pelegrinatge els musulmans. Fou fundada pels rabs pels volts de l'any 670 i el nom original, Kairuwn, deriva del persa Kravn, en el sentit de "campament" o "lloc de descans" (d'aqu prov tamb el mot caravanserrall).

s la capital de la governaci de Kairouan i capalera de dues delegacions de la governaci (Kairouan Nord i Kairouan Sud).

Segons el cens oficial del 2004 el municipi t 117.903 habitants (47.000 al cens del 3 de maig de 1966 i 56.000 al cens de 1972). El clima s extrem, amb temperatures properes a zero graus a l'hivern i de 40 graus a l'estiu. El vent sirocco hi bufa uns 21 dies a l'any de mitjana, i la pluja s inferior als 300 mm (en canvi a l'oest de la governaci s de 500 mm).

L'embasament d'Oued Zeroud li garanteix l'aigua i el d'Oued Merguellil li evita les inundacions que tant la van afectar el 1969. L'economia es basa en l'olivera i els ametllers pel que fa a l'agricultura; hi ha dues zones industrials al nord, a la carretera que porta a Tunis. La fabricaci d'estores i catifes t en aquesta ciutat el centre principal de Tunsia; l'artesanat fora de les estores s redut. En la seva fabricaci hi treballen unes 5.000 persones, quasi totes dones (les saddaya).

La ciutat es compon de la medina, de carrers estrets i sinuosos, i els barris: a l'oest i nord-oest els suburbis de Gueblia, Djeblia i Zlass; al sud, entre l'antiga porta dels Pelleters (rebatejada amb la independncia com a Bab al-Shuhada, s a dir porta dels Mrtirs) de la medina i l'estaci de ferrocarril, hi ha els barris moderns; el barri popular de Sidi Sabnun s a l'oest; un altre barri s el d'Al-Mansurah, que reagrupa 400 cases de persones humils. 

Els monuments principals sn:

La gran mesquita de Kairuan;
La mesquita Zeitouna;
La mesquita El Bey;
La mesquita El Maalek;
La mesquita de la Rosa;
La mesquita de les Tres Portes o Jamii thalathat biban (segle IX);
Les basses dels aglbides (prop de la porta de Tunis);
La zawiya de Sidi Abid al-Gharyani (segle XIV);
La zawiya de Sidi al-Sahib, coneguda com la mesquita del Barber;
La zawiya de Sidi Abada (segle XIX);
Bab al-Shuhada;
Bab al-Jedid;
Bab Echouada;

Pel seu valor histric i arquitectnic ha estat declarada Patrimoni de la Humanitat per la Unesco.

Histria .

Els conqueridors rabs que havien entrat per la regi de la Kastiliya, van arribar a la regi de Kammuniya on s'aixeca avui Kairouan al segle VII. la fundaci de la ciutat s'atribueix tradicionalment a Uqba ben Nafi, per la fundaci es va fer per etapes: desprs de la batalla de Safetula (647/648, 27 de l'hgira) que va deixar en mans de Abd Allah ben Sad ben Abi Sarh la Bizacena, es possible que arribessin a la regi de Kayrawan per es van retirar a canvi d'un tribut bizant. Ibn Nadj  assenyala que existia una mesquita a Kayrawan dedicada a Abd Allah ben Sad ben Abi Sarh. Desprs van seguir tres campanyes dirigides per Muawiya ben Hudaydj el 34 (654/655), 41(661/662) i 45 (665), i les tres vegades va arribar a la Kammuniya, establint ja la primera vegada un camp-guarnici (kayrawan) al lloc d'Al-Karn , que encara conservava el 41  i el 45 . Aquest lloc es deia Al-Karn, que vol dir "Tur" o "Cant" i era sobre un turonet de 171 metres que avui es diu Batn al-Karn a uns 12 km al nord-oest de la ciutat. 

El 670 el govern d'Ifriqiya li fou retirat a Muawiya ben Hudaydj i donat a Uqba ben Nafi, i aquest va voler un emplaament millor per la seu del seu govern i de l'exrcit i va decidir que l'establiria a un altre lloc (el lloc actual): immediatament va fundar una mesquita i una casa de govern (Dar al-Imran), i va fer construccions durant els cinc primers anys del seu govern, sense sortir a cap expedici. En aquest lloc hi ha constncia de qu ja existien restes d'edificacions romanes o bizantines que es van fer servir per les noves construccions.

El seu successor al govern, Abul Mudhadjir, no li va agradar el lloc triat per Uqba i va cremar la ciutat  i la va traslladar a uns 15 km, a la via cap a Tunis, en una regi habitada pels berbers. Aquesta nova capital, trobada als anys setanta, es va dir Takirwan, nom berber; el governador es va acostar a la naci berber modificant la poltica anterior, cosa que no va agradar al Califa, que va tornar a nomenar a Uqba com a governador (emir) el 682. Uqba va retornar la capital al seu lloc anterior

Desprs la ciutat amb el nom d'Al-Karn va seguir existint per sens tenir la condici de capital o seu dels governadors de l'Ifriqiya. No gaire al nord al lloc d'Al-Asnam, els rabs van trobar nombroses esttues (per aix el nom Al-Asnam que vol "els dols") que sens dubte eren esttues romanes. Al-Bakri al Masalik esmenta que la plaa de la Casa de la Moneda (Suk al-Darb) es va edificar sobre una esglsia; Ibn Abd al-Hakam al Futah, Al-Malik, Al-Bakr, Yakut a Al-Buldan i Ibn Nadj parlen tot d'una ciutat romana amb el nom que transcriuen a l'rab com Kuniya o Kammuniya. Al sud de la ciutat es va trobar una obra hidrulica dels romans, anomenada Kasr al-Mam (Castell d'aigua), que era un aqeducte que captava les aiges del Mams (modern Hanshir Dwimis a 33 km a l'oest), que va garantir l'aigua de la ciutat i on es va establir una estaci de caravanes.

Uqba va morir al desastre de Tahuda al sud de Biskra. El triomfant rei berber Kusayla va arribar a la ciutat i s'hi va establir, essent capital del seu efmer regne (684 a 689). La regi i ciutat foren recuperades per Zuhayr ben Qays al-Balawi i Hassan ben al-Numam. Va seguir una poca de pau.

Vers el 742 els kharigites revoltats dirigits per Uqasha, van estar a punt d'apoderar-se de la ciutat per la seva derrota a l'antiga Al-Karn (a 12 km) i a Al-Asnam, a mans del governador Hanzala ben Safwan ho va impedir. Per el 140 de l'hgira (757/758) fou ocupada pels kharigites warfadjuma, de tendencia sufrita, i la van dominar un any, massacrant als elements quraixites de la poblaci (s a dir l'aristocrcia rab); el juny o juliol del 758 fou ocupada per l'ibadita Abul Khattab procedent de Trpoli que hi va deixar com a governador a Abd al-Rahman ben Rustam que desprs va fundar la dinastia dels rustmides a Tahart. L'agost del 761 fou recuperada per Muhammad ben al-Ashath, envia pel Califa, que la va fortificar (la muralla es va comenar el febrer del 762 i es va acabar el setembre o octubre del 763). 

El 771 fou atacada per una coalici de berbers kharigites sufrites i berbers ibadites i desprs d'un setge que va portar la fam a la ciutat, fou ocupada. Yazim ben Hatim al-Muhallab, enviat pel Califa la va recuperar el 772 i la va governar fins el 788, anys en els que va dominar la revolta kharigita.

El djund (el nucli militar rab) es va revoltar algunes vegades en els anys segents fins que el 810 l'emir aglbida Ibrahim I, va fer desmantellar els murs de la ciutat per haver donar suport a una de les revoltes. El 824 la ciutat va obrir les seves portes al rebel Mansur al-Tundudh i llavors l'emir Ziyadat Allah I (817-838) va prendre mesures radicals: va arrasar les muralles fins un metre sota el sl. La ciutat ja no es va tornar a revoltar per mai fou un suport per la dinastia. Tampoc van acollir b als fatimites amb els que va deixar de ser captal.

El 11 d'abril del 912 es va produir un conflicte entre el berbers kutama i els botiguers i hi van haver centenars de morts. Encara que Ubayd Allah va calmar els nims, els habitants quan van tenir ocasi, van donar suport a la revolta del kharigita Abu Yazid al-Nukkar (943-947). Finalment el van abandonar per no van poder evitar el cstig que els va imposar l'emir Al-Mansur: una vegada derrotat i mort el cap kharigita, va agafar una srie de residents a la ciutat i els va fer torturar i executar.

La pujada de la dinastia zrida tampoc va tenir bona acollida i l'emir Al-Muizz (1016-1062) va patir un atemptat a la ciutat quan hi va fer la primera visita oficial (1016) i desprs es va revoltar (24 de juny del 1016). Els habitants van massacrar a tots els que sospitaven que eren xites. La revolta es va estendre a Al-Mansuriya que fou saquejada. Una vegada amb el control de la ciutat en mans dels zrides, va esclatar una segona revolta (3 de mar de 1017). L'emir va entregar la ciutat a les seves tropes i fou saquejada i centenars van morir; els carrer comercials (kibar al-aswaq) foren cremats.

El 1054 els Banu Hilal la van atacar per primer cop i finalment Al-Muizz la va deixar en les seves mans el 1057 i es va retirar a Mahdia (Mahdiyya).

La ciutat va deixar de jugar un paper important. No es va oposar als hfsides i no va tenir cap dinastia local, i noms va fer un intent contra els almohades dirigits pel riyahida Muhriz ben Ziyad que fou derrotat fcilment el 1161. El 1186/1187 (582 de l'hgira) va venir a la regi l'almohade Al-Mansur per fer front al perill dels mallorquins Banu Ghaniya, i va establir el seu campament a Al Kayrawan abans de marxar cap a Al Hamma on va prendre l'ofensiva i va compensar les derrotes que el seu exrcit havia patit. Encara que prop del 1200 la va ocupar Yahya ben Ghaniya que el 1203 la va perdre i va retornar als almohades i desprs als hfsides. El 1283/1284 va afavorir la proclamaci de l'usurpador Ibn Abi Umara, que tamb va obtenir el suport de Sfax (Safakis), Sussa i Mahdia.

Del 1318 al 1324 fou teatre de les lluites entre el sult Abu Yahya Abu Bakr i Abu Darba. L'abril de 1348 el marnida Abul Hasan, que s'havia apoderat de l'Ifriqiya, fou derrotat a prop de Kayrawan pels rabs nmades que van atacar la ciutat encara que va poder fugir i arribar a Tunis, aix va marcar el final del seu poder.

El 1534 hi va establir una guarnici Khayr al-Din Barba-roja al servei del sold otom. El 11 de juliol del 1535 els castellans van restaurar als hfsides deposats per Barba-roja, per no van dominar el sud del pas. Kayrawan va quedar en mans d'un marabut, Sidi Arafa, de la tribu dels shabbiya. Un atac hfsida el 1542 no va reeixir perqu les tropes no van voler lluitar. Finalment el reis Dragut de Trpoli va ocupar la ciutat el 3 de gener de 1558 i va expulsar als shabbiya. Haydar Pasha fou nomenat governador. El 1574 aquest governador es v unir a les forces navals de Sinan Pasha que finalment van deposar a la dinastia hfsida i van obligar als castellans a evacuar el pas. 

Tunsia va esdevenir un pashalik el govern del qual fou per Haydar Pasha l'antic governador de Kayrawan. 

Sota la dinastia de beis murdites la regi va caure a l'oblit. El 1631 Hamuda Pasha va expulsar de la zona als rebels Awlad Said i va installar una guarnici de spahis (udjak) a Kayrawan. A la guerra civil entre Ali Bei i el seu germ Muhammad la ciutat va prendre partit pel darrer i quan els dos pretendents es van repartir el pas, va esdevenir capital dels dominis de Muhammad. 

Ms tard fou hostil a Murad Bei (1699-1703) i fou assetjada per aquest que li va imposar una forta multa (1699). Poc desprs fou saquejada per Khalil Bei de Trpoli en compensaci pel suport donat al bei de Tunis contra Alger (1700). El 1701 es va ordenar l'evacuaci i la destrucci de la ciutat excepte les mesquites i zawiyas, per l'assassinat del bei ho va evitar i el seu successor Ibrahim al-Sharif va afavorir la ciutat autoritzant el seu repoblament i la seva reconstrucci (1703).

Sota Husayn ben Ali (1705-1735) fundador de la dinastia husinida, es van restaurar les mesquites. La ciutat fou lleial a aquesta dinastia. Quan el seu nebot Ali Pasha es va revoltar, Husayn va fugir a Kayrawan i s'hi va mantenir cinc anys fins que fou capturat i decapitat el 13 de maig del 1740, junt amb quaranta notables lcoals; les muralles foren destrudes. 

Quan va pujar al tron Muhammad al Rashid, fill d'Husayn, li va tornar a ser lleial i va recuperar el favor de la dinastia; li foren acordat exempcions d'impostos i la vida va millorar notablement. Sota Husayn II (1824-1835) va tornar la desgracia, i el bei va imposar a la ciutat una forta multa collectiva que la va arrunar. 

De resultes d'aix el 1864 fou un dels focus de la rebelli d'Ali ben Ghadhahum; en aquesta ciutat es van reunir els Zlas (dirigits per Al-Subui ben Muhamad al-Subui), els Banu Zid, els Hamama i els Frashish, per no van arribar a cap acord.

El 1881 fou un dels principals centres de resistncia als francesos. Del 15 al 20 de juny de 1881 es va fer una conferencia a la gran mesquita amb totes les tribus, que va decidir demanar ajut al pasha de Trpoli, cosa que no va tenir cap efecte i finalment els francesos van entrar a la ciutat el 26 d'octubre de 1881; els Zlas van mantenir un guerrilla limitada per alguns mesos.

El 9 de desembre de 1988 la ciutat fou declarada patrimoni de l'humanitat per l'UNESCO. La ciutat est agermanada amb Fes (Marroc) des del 25 de gener de 1965, i amb Crdova (Espanya).

Personatges nascuts a Kairuan:

Assad ibn al-Furat, jurista i teleg ;
Marcel Cravenne, realitzador francs;
Mohamed Fitouri, ex ministre d'afers exteriors ;
Ibn al-Jazzar, metge ;
Imam Sahnoun, jurista i teleg ;

Llista d'alcaldes (desprs de la independncia del pas):

1957-1960 : Mohamed Hlioui ;
1960-1969 : Mohamed Saleh Allani ;
1969-1972 : Mustapha Atallah ;
1972-1977 : Hamda Laouani ;
1977-1980 : Mohsen Atallah ;
1980-1985 : Habib Alouini ;
1985-1989 : Abdelwahab Kharrat ;
1989-1995 : Hedhili Fayala ;
1995-2005 : Rachid Meftah ;
2005-20.. : Mustapha Houcine ;

 Notes .


 Galeria d'imatges .



 Enllaos externs .

   Web oficial;
  Kairouan, tourismtunisia.com;
   Kairouan al web de, whc.unesco.org;
    Universitat de Kairouan;
Guia de viatge de Kairouan       ;
  Kairwan, jewishencyclopedia.com ;
  WorldStatesmen-Tunisia;
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="179177" title=".geo" nonfiltered="3433" processed="3430" dbindex="73446">
.geo s un domini de primer nivell genric d'Internet proposat per SRI International per ser utilitzat per associar recursos d'Internet amb posicions geogrfiques, mitjanant un sistema de "georegistradors" i "georegistres" amb adreces jerrquiques representant posicions en una xarxa envoltant la Terra.  Aquestes adreces no estan pensades per ser introdudes directament pels usuaris finals (i per aix sn cadenes estranyes com ara acme.2e5n.10e30n.geo) sin que serien utilitzades "entre les ombres" pel programari buscant llocs per posici (possiblement guiats per posicionament GPS en dispositius mbils).

Diversos esquemes han estat proposats o implementats en un intent de classificar els llocs d'Internet geogrficament; molt d'ells no requereixen res especial ens els DNS (per exemple la iniciativa GeoURL).  La proposta del .geo pot, per aix, pot ser criticada per fer un s innecessari d'un Domini de primer nivell on hauria estat implementat utilitzant subdominis en qualsevol altre lloc (tal vegada dins .arpa, el domini assignat per consultes d'infraestructura), amb mtodes que no impliquin DNS com ara etiquetes "meta" en llocs web.

El .geo va ser proposat a la ICANN com una part de la primera ronda dels nous Dominis de primer nivell l'any 2000, per no va ser aprovat, i no hi ha hagut cap activitat destacable sobre aquest tema durant anys.

Enllaos externs.
 DotGeo (en Angls);














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="179179" title="Trompe-l'oeil" nonfiltered="3434" processed="3431" dbindex="73447">


Un trompe-l'oeil s una obra pictrica que mitjanant els recursos del clarobscur, la perspectiva i l'esfor, produeix la illusi que es composa tant dels objectes o figures reals com amb la prpia creaci artstica. La confusi dels elements del suport de l'obra amb els elements pintats esdevenen part del joc de l'artista fent l'obra fixa i inamobible. 

Artistes que fan o han fet servir el trompe-l'oeil.
 Masaccio;
 Luca Giordano;
 Andrea Pozzo;
 Charles Willson Peale;
 Giovanni Battista Tiepolo;
 John Haberle;
 William Harnett;
 Ren Magritte;
 John F. Peto;
 Walter Goodman;
 Pascal Amblard;
 Julian Beever ;
 Henri Cadiou;
 Erick Vittorino;
 Richard Haas;
 Istvn Orosz (Utisz);
 Susan Powers;
 Anthony Waichulis;
 Ronald Francis;

Enllaos externs.
Festival Internacional del Trompe-l'oeil de Lodi, Itlia;
 Deceptions and Illusions Exposici de la National Gallery of Art de Washington DC sobre trompe-l'oeils.
 Trompe l'il  Tricks: Borges' Baroque Illusionism Assaig de Lois Parkinson Zamora comparant la tcnica del trompe-l'oeil amb la literatura de Jorge Luis Borges. ;
 murals.trompe-l-oeil.info Galeria de 10.000 fotografies i 1.200 murals de Frana i la resta d'Europa referents al trompe-l'oeil. ;
 Discover the art of trompe Informaci sobre la tcnica pictrica del trompe-l'oeil incloent-hi enllaos. ;
 Una mona a la llar de foc de Andrew Regan Aquest s un bon exemple d'un trompe-l'oeil. ;
 Fooling the eye Assaig histric sobre el trompe-l'oeil. ;
 The Printseller by Walter Goodman Un altre bon exemple d'un trompe-l'oeil. ;
 Richard Haas Web del muralista estatunidenc Richard Haas fams pels seus trompe-l'oeils. ;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="179180" title="Mixinodeu" nonfiltered="3435" processed="3432" dbindex="73448">


Els mixinodeus sn vertebrats marins membres de l'ordre Myxiniformes, amb l'nica famlia dels mixnids (Myxinidae), tots ells de la classe Myxini. Llargs, vermiformes, es compten entre els craniats ms primitius; pertanyen a un llinatge molt ms antic que qualsevol altre grup que es defineix comunament com un peix. L'estudi dels mixinodeus ha donat lloc a notables descobriments sobre l'evoluci dels cordats.

 Caracterstiques .

Els mixinodeus disposen en lloc de mandbules de dues estructures que es desplacen horitzontalment i amb les qu s'adhereixen a la seva presa; solen alimentar-se de les vsceres d'animals de ms grans, introduint-se de vegades en exemplars vius malalts per rosegar-los. Tanmateix, en general sn necrfags. 

La seva llengua s dentada i protusible, i manca de receptors sensorials; perceben el gust mitjanant papilles ubicades a la seva pell. Tenen una sola obertura nasal, i els seus ulls sn molt rudimentaris; el seu hbitat, en les profunditats marines, dificultaria en tot cas la visi. El seu cor t tres cambres i la seva reproducci s encara un misteri.

Els seus costums d'alimentaci inusuals i la seva capacitat de produir una mena de llot el situen entre els animals marins ms fastigosos. 



 Incertesa taxonmica .

No tenen mandbules i per aix al costat de les llamprees van formar part dels gnats. Actualment aquest tax est en dess per ser parafiltic, i, d'altra banda, existeixen un debat cientfic sobre si s'han d'incloure dins dels vertebrats. Des del punt de vista de la taxonomia formen part dels vertebrats, per no tenen vrtebres i, per tant, anatmicament no sn vertebrats.

Anlisis molleculars recents indiquen que cal classificar-los com a vertebrats, i la seva distncia evolutiva respecte dels vertebrata, sensu stricto, s curta. Un nic fssil mostra que han evolucionat molt poc en els darrers 300 milions d'anys.

 Sistemtica . 
Es coneixen 5 gneres, i unes 65 espcies, algunes d'elles descrites recentment, vivint a profunditats de centenars de metres. A continuaci es citen les principals espcies:

Eptatretus.
 Inshore hagfish, Eptatretus burgeri ;
 New Zealand hagfish, Eptatretus cirrhatus ;
 Eptatretus deani ;
 Eptatretus fritzi ;
 Eptatretus goliath ;
 Eptatretus hexatrema ;
 Eptatretus mcconnaugheyi ;
 Eptatretus mendozai ;
 Eptatretus octatrema ;
 Eptatretus polytrema ;
 Eptatretus profundus ;
 Eptatretus sinus ;
 Eptatretus springeri ;
 Eptatretus stoutii ;
 Eptatretus strickrotti ;

Myxine.
 Myxine affinis ;
 Myxine australis ;
 Myxine capensis;
 Myxine circifrons ;
 Myxine debueni ;
 Myxine dorsum ;
 Myxine fernholmi ;
 Myxine formosana ;
 Myxine garmani ;
 Myxine glutinosa;
 Myxine hubbsi ;
 Myxine hubbsoides ;
 Myxine ios;
 Myxine jespersenae ;
 Myxine knappi ;
 Myxine kuoi ;
 Myxine limosa ;
 Myxine mccoskeri ;
 Myxine mcmillanae ;
 Myxine paucidens ;
 Myxine pequenoi ;
 Myxine robinsorum ;
 Myxine sotoi ;

 Nemamyxine .
 Nemamyxine elongata     ;
 Nemamyxine kreffti ;

 Neomyxine .
 Neomyxine biniplicata ;
 
 Notomyxine .
 Notomyxine tridentiger ;

 Paramyxine . 
 Paramyxine atami     ;
 Paramyxine cheni     ;
 Paramyxine fernholmi     ;
 Paramyxine sheni     ;
 Paramyxine wisneri ;

  Quadratus . 
 Quadratus ancon     ;
 Quadratus nelsoni     ;
 Quadratus taiwanae     ;
 Quadratus yangi;

 Referncies .

 Mincarone, M. M.; Stewart, A. L. (2006): "A New Species of Giant Seven-gilled Hagfish (Myxinidae: Eptatretus) From New Zealand". Copeia, pp. 225 229 (pdf);
 J.M. Jrgensen; J.P. Lomholt; R.E. Weber; H. Malte (eds.) (1997): The biology of hagfishes. London: Chapman & Hall. ;
 Delarbre et al (2002): "Complete Mitochondrial DNA of the Hagfish, Eptatretus burgeri: The Comparative Analysis of Mitochondrial DNA Sequences Strongly Supports the Cyclostome Monophyly". Molecular Phylogenetics and Evolution 22 (2): 184-192. ;
 Bondareva and Schmidt (2003): "Early Vertebrate Evolution of the TATA-Binding Protein, TBP". Molecular Biology and Evolution 20 (11): 1932-1939. ;
 Fudge, D. (2001): Hagfishes: Champions of Slime Nature Australia, Spring 2001 ed., Australian Museum Trust, Sydney. pp. 61-69.

 Enllaos externs .
FishBase entry for Myxinidae;
OceanLink description of hagfish;
Quicktime movie of hagfish in repose and "sliming";

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="179191" title="Hurac Cindy" nonfiltered="3436" processed="3433" dbindex="73449">


El nom de Cindy s utilitzat per anomenar a set ciclons tropicals a l'oce Atlntic.

Hurac Cindy l'any 1959 - va causar un dany menor a Carolina del Sud.
Hurac Cindy l'any 1963 - va causar un dany equivalent a dotze milions de dlars i tres morts a Texas i Louisiana.
Tempesta tropical Cindy l'any 1981 - format entre les Bermudes i Nova Esccia i es mogu a l'est, per no va arribar a tocar terra.
Tempesta tropical Cindy l'any 1987 - va estar a mar obert i es dissip centenars de millor de les Aores.
Tempesta tropical Cindy l'any 1993 - la depressi tropical Cindy que va travessar Martinique, matant a dos persones; sent una tempesta tropical, i va recalar a la Repblica Dominicana, matant a dos persones ms.
Hurac Cindy l'any 1999 - va arribar fins a Categoria 4 per mai va tocar terra.
Hurac Cindy l'any 2005- va recalar a prop de la gran illa de Louisiana com a hurac, amb un desbordament moderat i s'han comunicat alguns danys per tornados . Originalment va ser catalogat com a tempesta tropical per ms tard augment fins a la categoria d'hurac.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="179192" title="Salanque Meditrrane Pi Rugby XIII" nonfiltered="3437" processed="3434" dbindex="73450">


El Salanque Mditerrane Pi Rugby XIII s un club catal de rugbi a 13 de la ciutat de Pi

 Histria .
El Pi XIII es va fundar l'any 1960. L'any 1975 guany la copa de Frana, el seu primer ttol important, per no fou fins a finals dels noranta que se situ entre els millors clubs de Frana amb tres lligues i dues noves copes. L'any 2005 compet a la prestigiosa Challenge Cup de rugbi a 13 anglesa on derrot el Keighley en el primer partit per 53 a 26, per fou derrotat pel que al final fou finalista, Leeds Rhinos, per 70 a 0.

Els seus colors sn el blanc, el verd i el vermell i el seu smbol s el tradicional burro de Pi, per la qual cosa sn coneguts afectuosament com Pi burros.

 Palmars .
 3 Campionat de Frana: 1995, 2006, 2007;
 3 Copes de Frana / Trophe Lord Derby: 1975, 2006, 2007;

 Enllaos externs .
 Web oficial del club;
 Web d'aficionats;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="179194" title="Llac Txad" nonfiltered="3438" processed="3435" dbindex="73451">

El llac Txad (en francs Lac Tchad; en angls Lake Chad; en rab                  , Buhayrat Tshad al-Kabir) s un llac poc profund situat a la frontera entre el Txad, el Nger, Nigria i el Camerun, a l'frica Central. La seva capacitat ha anat minvant amb el pas del temps, per una banda a causa de la captaci d'aiges per al regadiu i, de l'altra, per la desertitzaci provocada per la proximitat del desert del Shara. En aquesta desertitzaci hi t un paper fonamental el descens agut de precipitacions, dramtica conseqncia del canvi climtic. El llac, al Nger, es troba situat a l'est, al departament de Diffa. A Nigria es troba situat al nord-est del pas, dins l'estat de Borno, la capital del qual s Maiduguri. Al Txad es troba situat a la rodalia de la capital, N'Djamena. El llac pren el nom d'aquest estat afric, perqu s on s'hi troba la major part i on el llac es troba situat en un lloc ms significatiu. Al Camerun, el llac es troba a l'extrem nord del pas, en un indret fora remot. La seva importncia econmica s vital, ja que proveeix d'aigua ms de 20 milions d'habitants.



El seu tributari principal s el riu Chari, el qual li subministra el 90% de les seves aiges. Al seu interior t nombroses illes i bancs de fang, i a les vores abunden les zones pantanoses. A causa de la seva escassa profunditat, de tan sols 7 metres al seu punt ms fondo, l'rea s particularment sensible a canvis en la profunditat mitjana, i mostra fluctuacions en el nivell d'aigua segons l'poca de l'any. Aparentment les aiges no tenen sortida, tot i que s'infiltren dins les depressions de Soro i Bodele.

Hom creu que el llac correspon a les restes d'un antic mar interior, el qual s'estima que cobria una rea de 400.000 km fa 6.000 anys. Quan va ser descobert pels europeus l'any 1823 era un dels llacs ms grans del mn, per s'ha redut considerablement des d'aleshores. El canvi climtic i la demanda creixent d'aigua del llac n'han accelerat la degeneraci als darrers 40 anys.
Els pronstics indiquen que el llac continuar reduint-se i fins i tot acabar assecant-se al llarg del segle XXI. 

 Vegeu tamb .
 Sabana inundada del llac Txad.

Enllaos externs.
 Informaci i mapa de la conca del Txad ;
 Mapa de la conca hidrogrfica del llac a Water Resources eAtlas ;
 Base de dades de llacs del mn ;
 Accions quotidianes per a aturar el canvi climtic;





 









































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="179196" title="Luminescncia" nonfiltered="3439" processed="3436" dbindex="73452">
La luminescncia s la radiaci ptica produda per un sistema fsic a causa de la transici d un estat excitat a un estat fonamental. Quan un sistema fsic s pertorbat per una font de radiaci, passa d un estat fonamental (estat de mnima energia) a un d energia ms elevada anomenat estat excitat. Quan el sistema es relaxa, l energia absorbida pot ser emesa en forma de radiaci lluminosa, s a dir en forma de luminescncia. 


 Tipus de luminescncia .
Depenent de la font d excitaci, hom distingeix distints tipus de luminescncia. Conv remarcar que el que canvia en els distints casos s la forma en qu es pertorba el sistema fsic i no el tipus de radiaci emesa, que sempre s lluminosa.


 Fotoluminescncia: L excitaci del sistema fsic es produeix mitjanant fotons (energia lluminosa). Aquest s possiblement el cas ms habitual de luminescncia i la presenten una gran quantitat de substncies, incloent-hi productes naturals i alguns minerals. Segons la diferncia de temps entre l excitaci i el procs d emissi hom distingeix dos tipus de fotoluminescncia: la fluorescncia, quan  els estats excitats tenen una duraci molt curta (de l ordre de nanosegons), i la fosforescncia, quan els estats excitats sn de duraci ms llarga, de l ordre de 0.0001 segons o major.  ;

 Electroluminescncia: L excitaci del sistema es produeix a travs d un corrent elctric. Aquest s el cas, per exemple, dels dodes lluminosos.

 Quimioluminescncia: L excitaci es produeix mitjanant una reacci qumica. Un exemple s el luminol, utilitzat en la identificaci de sang.

 Bioluminescncia: s un cas especfic de quimioluminescncia en qu la reacci que causa l exitaci es produeix en organismes vius (per exemple l oxidaci de la luciferina en les lluernes).

 Termoluminescncia: L excitaci del sistema s produeix a travs de calor. ;

 Sonoluminescncia: L excitaci es produeix a travs d ones sonores (en lquids).







































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="179211" title="Kasserine" nonfiltered="3441" processed="3437" dbindex="73454">
Kasserine s una ciutat de Tunsia capital de la governaci de Kasserine. La municipalitat t una poblaci de 76.243 habitants (cens del 2004). s capalera de dues delegacions: Kasserine Nord i Kasserine Sud. T estaci de ferrocarril.

L'activitat econmica s principalment agrcola amb conreu de cereal (alfals principalment). El govern ha creat a la ciutat dues zones industrials. La regi t una destacada riquesa cinegtica.

Fou la romana Cilium de la que queden algunes restes: dos mausoleus (un d'ells el de Flavius Secundus), un arc de triomf, un teatre, una esglsia paleocristiana i una fortalesa bizantina. 

A l'oest de la ciutat hi ha el Djebel Chambi, que amb 1544 metres s el punt ms alt de Tunsia. La muntanya t un parc ecolgic. En aquestes muntanyes es va lliurar el 1943 la batalla de Kasserine entre les forces alemanyes de Rommel i els aliats; Rommel va poder ocupar les altures per en fou desallotjat pels britnics. Al sud-est hi ha les muntanyes del Djebel Selloum; i al nord-est les de Djebel Semmama. Properes a Kasserine hi ha les ciutats de Sidi Bou Laba (al nord-oest) i Bouzguam (al nord-est)




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="179214" title="Kbili" nonfiltered="3442" processed="3438" dbindex="73455">


Kbili s una ciutat de Tunsia capital de la governaci de Kbili, just a l'est i sud-est del llac salat conegut per Chott El Djerid. La municipalitat t una poblaci de 20.156 habitants. La ciutat d'El Baaz, a 2 km al nord, est prcticament ajuntada a Kbili. Es capital de dos delegacions de la governaci: Kbili Nord i Kbili Sud.

Es troba a pocs km al nord d'un palmerar que constitueix la seva activitat econmica principal per la producci de dtils. El turisme hi arriba limitadament ja que Douz, a uns 20 km al sud, est ms propera al desert, el dest desitjat pels visitants.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="179218" title="Matmata" nonfiltered="3443" processed="3439" dbindex="73456">



Matmata (               ) s una ciutat de Tunsia a la governaci de Gabs a uns 35 km al sud-oest de Gabs. La ciutat fou destruda en bona part per les inundacions del 1969 i noms parcialment reconstruda (La Nouvelle Matmata es va construir a 15 km al nord). T una poblaci de poc ms de dos mil habitants. s a uns 630 metres sobre el nivell del mar als contraforts del Djebel Dahar. Es capalera d'una delegaci amb 7013 habitants. L'economia est basada en el turisme (serveis o directament) i l'agricultura.

Caracterstic de la ciutat i de la regi son les anomenades cases troglodites, cases construdes excavant la muntanya, que era buidada pel centre formant un pati; les habitacions ventilaven a aquest pati interior i aix eren fcilment defensables si s que es veien des de l'exterior; a ms protegeixen del fred al hivern i de la valor a l'estiu; el problema es que en cas d'aiguats forts, l'aigua de pluja no pot desaiguar, i la muntanya al ser d'arena i no de pedra es pot enfonsar fcilment. El turistes visiten aquestes cases, i hi ha a la zona diversos hotels. L'hotel Sidi Dris es va utilitzar per rodar la Guerra de les Galxies de Georges Lucas. Les cases tenen diverses habitacions, cuina, bany, i tot el necessari, per ja no hi viu ning per necessitat; nicament unes 50 famlies hi viuen per cobrar per les visites; moltes d'aquestes cases s'han dotat d'electricitat (els fils s'han dissimulat per donar l'aparena d'una veritable casa troglodita) i s'han millorat cuines i mobiliari.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="179220" title="Copa de Frana de rugbi a 13" nonfiltered="3444" processed="3440" dbindex="73457">
La Copa de Frana de rugbi a 13, en francs Coupe de France de Rugby  XIII s la segona competici francesa de rugbi a 13 (o Rugby League), per a clubs professionals o semi-professionals. s organitzat per la Federaci Francesa de Rugbi a XIII. Tamb rep el nom de Copa Lord Derby.

 Histria .
La Copa de Frana va ser creada la mateixa temporada que el Campionat de Frana de rugbi a 13 la temporada 1934-35. El primer campi fou l'US Lyon Villeurbanne el 5 de maig de 1935 a Tolosa de Llenguadoc.

L'origen del trofeu Lord Derby fou el regal (una gran copa de plata) oferta el maig de 1935 per Edward Georges Villiers Stanley, 17 Comte de Derby, per premiar al vencedor d'un partit que enfronts al vencedor de la Challenge Cup anglesa de l'any 1935 (Castelford) en front el vencedor de la Copa de Frana del mateix any (US Lyon Villeurbanne). El partit es disput el 12 de maig de 1935 a l'estadi Buffalo de Pars amb la victria de l'US Lyon Villeurbanne. Posteriorment, com a mostra de cordialitat entre les dues lligues don el trofeu a la federaci francesa, la qual l'us com a premi al campi de la copa francesa.

 Historial .


 Bibliografia .
 Le Rugby  XIII le plus franais du monde -1934 to 1996- de Louis Bonnery,
 The Forbidden game de Mike Rylance.

 Enllaos externs .
 Federaci Francesa de Rugbi a XIII;
 Infostreize;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="179221" title="Matmata Nouvelle" nonfiltered="3445" processed="3441" dbindex="73458">



Nouvelle Matmata s una ciutat de Tunsia a uns 23 km de Gabs, a la governaci de Gabs, que s capalera de la delegaci del seu nom.

La ciutat fou construida als anys setanta desprs de la destrucci al 1969 de la vella Matmata. Actualment t uns 6000 habitants. La seva activitat economica s agrcola. A 4 km al sud, hi ha el consell rural de Beni Issa. La delegaci t 18.440 habitants.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="179223" title="La Soukra" nonfiltered="3446" processed="3442" dbindex="73459">
La Soukra o Soukra s una ciutat del nord de Tunsia a uns 6 km de la ciutat de Tunis, entre Ariana i La Marsa, a la governaci d'Ariana. Toca per l'est amb amb Sidi Daoud i per l'oest amb l'aeroport de Tunis-Cartago; al nord queda la llacuna o sabkhat de l'Ariana i al sud Cit El Khadra i El Aouina. La municipalitat inclou els barris de Chotrana, Sidi Salah, Sidi Fradj, Jamaa Rawdha, Chick El Arab i Dar Faddal, i t 89.151 habitants. 

L'activitat econmica est lligada al fet de ser un barri de la capital, amb serveis i una mica de industria. L'agricultura gaireb ha desaparegut. El 2001 hi va obrir el primer Carrefour del pas hi tamb hi va haver el que fou el primer camp de golf (el Golf Country Club de Cartago)

La delegaci que abraa territori a tot el tomb de la sabkhat per la part sud i oest, i en una estreta franja de 2 km pel nord, t 80.800 habitants segons el cens del 2004. 






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="179227" title="Dominique A" nonfiltered="3447" processed="3443" dbindex="73460">
Dominique A (Provins, 1968) s un cantautor francs d'esttica i influncies ms properes al rock que a la Chanson que, d'en la meitat de la dcada de 1990, gaudeix de cert reconeixement a Frana i, belleu, major popularitat quant a la crtica especialitzada.

 Biografia .

Naixit el 6 d'octubre de 1968 a Provins (Illa de Frana), Dominique An s el fill pubill d'un mestre d'escola i una mestressa de casa: solitari de mena durant l'adolescncia i apassionat des de petit per la literatura i la musica, als 14 anys (comen de la dcada de 1980) es veu influt pel romanticisme sinistre de la New Wave. En obtenir el batxillerat estudia un any d'humanitats, durant el qual treballa en un seguit d'oficis curiosos com, verbigrcia, miny d'una estaci de rdio FM a Nantes, on residia la seua famlia.

Cap els desesset anys funda el grup John Merrick (nom real de l'Home Elefant): el quartet, que actuava a l'rea de Nantes, enregistra al voltant de quaranta-cinc temes obscurs i tormentosos. Ms endavant, ell grava un nombre indefinit de temes amb el cantant Philippe Katherine, ms marxosos i animats.

Le courage des oiseaux.

Al comen de la dcada dels 90 segueix gravant ms canons d'una manera minimalista, si b d'un clar estil rock, amb les quals pretn trencar amb la can francesa, ms literria que musical. Son primer disc, La fossette (Lithium, 1992), obt ressenyes favorables del crtic Bernard Lenoir i la revista Les Inrockuptibles; la can Le courage des oiseaux (el coratge dels ocells) dev un xit undergorund. A partir d'aquest any comena a prodigar-se pels escenaris, ads amb banda, ads en solitari.

Le Twenty-two bar.

L'xit s'allarga en 1995 amb el senzill Le Twenty-two bar, extret de son truasiem lbum, La mmoire neuve; per, aquest reconeixement s rebut amargament per l'artista, que troba particularment mal escrita aqueixa can. Els discs en collaboraci amb Franoiz Breut (i el seu mateix Remu) d'aquesta poca en sn testimoni. En 2002 composa la banda sonora d'un film: la comdia negra Banqueroute, d'Antoine Desrosires. En 2001, en l'lbum Auguri, fa una versi del grup Polyphonic Size, Je t'ai toujours aim (jo sempre t'he estimat), can escrita en 1982.

Le dtour.

La descoberta de l'ltim lbum d'Alain Bashung (L'imprudence) en 2002 s un xoc: Dominique considera aqueix lbum com una profunda revelaci i decideix d'explorar noves maneres de treballar. Aix aprofita el moment per compilar aix que ell considera la seua primera etapa dins una capsa de tres discos intitulada Le dtour (la drecera) i, per l'ocasi, demana els seus fans de li escriure sobre llur aportaci a la musica: qualqunes de les lletres produdes sn incloses dins el llibret.

Tout sera comme avant.

Per l'lbum segent, intenta una nova experincia i, per la primera volta, deixa les regnes de la producci de son lbum a tercers: s l'equip de L'imprudence qui treballa amb ell en Tout sera comme avant (tot ser com abans). L'lbum surt en 2004, per els fans el reben malament: parallelament, ell es prodiga bastant sobre els escenaris sota diverses formacions: gran, mnima i dhuc sol, en assajant la tcnica del sobremostreig.

L'horizon.

En mar de 2006 apareix L'horizon (l'horitz), una obra de
carcter ntim i aspecte senzill que recupera la part menys experimental i contundent del seu discurs, on renova amb el productor de Remu, Dominique Brusson: s la primera vegada que Dominique A repeteix l'experincia amb un mateix productor. En abandonar la discogrfica Labels per s'aprofitar de la plena llibertat creativa, s'envolta de professionals pel nou lbum, que ell anuncia com el ms experimental; hom retroba tamb vells companys com Olivier Mellano, Sacha Toorop o els msics que l'havien acompanyat en la gira del disc anterior.

 Discografia .

 Le disque sourd (?, 1991);
 La fossette (Lithium, 1992): on s'inclou Le courage des oiseaux;
 Si je connais Harry (Lithium, 1993);
 La mmoire neuve (Lithium, 1995): amb Le Twenty-two bar;
 Remu (Lithium, 1999);
 Auguri (Labels, 2001);
 Le dtour (Labels, 2003): capsa amb tres CD;
 Tout sera comme avant (Labels, 2004);
 L'horizon (Olympic Disk, 2006);

Tots els lbums sn distributs a l'Estat Espanyol per la discogrfica sevillana Green Ufos.

Curiositats.

 Dominique A collabora regularment als projectes d'altres artistes: aix, participa en l'escriptura dels lbums de Franoiz Breut, malgrat llur separaci; tamb ha composat diverses peces pel segon lbum de Jeanne Balibar (Slalom Dame) i una can per Jane Birkin (O est la ville ?, de l'lbum Fictions).

 Ha inspirat certs artistes ms aviat instrumentals: hom el veu aparixer sovint en els lbums de Yann Tiersen per assegurar la part vocal d'una can. Fruit de la collaboraci amb el grup noruec d'electro Oslo Telescopic naix llur lbum The Dominique O Project.

 D'altres collaboracions sn puntuals: per exemple, ha cantat en el primer disc dels Diabologum (C'tait un lundi aprs-midi semblable aux autres) i en trio amb Karen Ann i Vincent Delerm en el segon lbum d'aqueix ltim, Kensington Square (en la can Veruca Salt et Frank Black).

 Enllaos externs .
  CommentCertainsVivent.com lloc web oficial;
  un disque sourd  Discografia de Dominique A ;
 MySpace.com pgina personal de l'artista;
 Ritmes.cat fitxa de Dominique A;
 YouTube.com videoclips i actuacions en directe;

Referncies.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="179229" title="Nombre CAS" nonfiltered="3448" processed="3444" dbindex="73461">
El nombre CAS o nombre de registre CAS (en angls CAS registry number) s una identificaci numrica nica per a compostos qumics, polmers, seqncies biolgiques, preparats i aliatges. El Chemical Abstracts Service (CAS), que pertany a l'American Chemical Society, assigna aquests identificadors a cada compost qumic que ha estat descrit en la literatura. 

El CAS tamb mant una base de dades dels compostos qumics, coneguda com registre CAS. Ms de 23 milions de compostos estan numerats i catalogats, sense cap ordre aparent, amb aproximadament 4.000 de nous cada dia. Aquesta catalogaci facilita la recerca a la base de dades, ats que sovint s'assignen diferents nom per al mateix compost. Gaireb totes les molcules conegudes actualment poden ser trobades pel nombre CAS.

Per a trobar en nombre CAS d'un compost coneixent el seu nom, frmula qumica o estructura, es poden utilitzar, les fonts segents:

  ChemIDplus del NIH;
  Chemistry WebBook del NIST;
  Cercador de la base de dades NCI;
  Chemfinder del Cambridge Soft's ;

 Examples .
 Aigua   CAS: 7732-18-5;
 Etanol   CAS: 64-17-5;
 cid acetilsaliclic (Aspirina)   CAS: 50-78-2;
 Herona   CAS: 561-27-3;

 Enllaos externs .
  CAS registry description the Chemical Abstracts Service;






































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="179232" title="Menhir del Mas Roquer" nonfiltered="3449" processed="3445" dbindex="73462">
El Menhir del Mas Roquer s un menhir situat al terme municipal de Rabs d'Empord, a l'Alt Empord, al costat de la carretera que porta del centre urb al monestir romnic de Sant Quirze de Colera, a uns 2 km del primer, poc desprs del trencant del cam que porta a Vilamaniscle. Rep aquest nom per la proximitat d'un mas homnim.

El menhir s de pissarra, t dues bases, ja que est situat en una feixa i medeix 3,60 m d'alt. Al capdamunt s'hi havia collocat una creu per cristianitzar aquest monument pag. Es pot datar del 3000 aC i diu la llegenda que a causa de la seva profunditat si s'hi colloca l'orella es pot sentir el mar. 





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="179233" title="Dolmen de les Comes Llobes dels Pils" nonfiltered="3450" processed="3446" dbindex="73463">
 
El Dolmen de les Comes Llobres dels Pils s un dolmen de pissarra situat al terme municipal de Rabs d'Empord, a l'Alt Empord, situat a la pista que mena del Mas Pils al monestir de Sant Quirze de Colera, en un vessant de la muntanya a 400 m del cam, desprs d'una forta pujada.

Es tracta d'un sepulcre de corredor amb cambra pentagonal. Mant dretes set lloses i la coberta, aix com restes del tmul. Fou identificat per Josep Antoni de Nouvilas el segle XIX, ms tard Joaquim Botet i Sis tamb en va donar notcia i el 1934 fou excavat amb uns bons resultats. El 1997 fou objecte d'una restauraci. 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="179235" title="Dolmen del Solar d'en Gibert" nonfiltered="3451" processed="3447" dbindex="73464">
 
El Dolmen del Solar d'en Gibert s un dolmen situat al terme municipal de Rabs d'Empord, a l'Alt Empord, damunt d'una carena, al costat de la lnia divisria amb el terme d'Espolla, que es pot identificar fcilment a travs d'una fita d'obra cnica que hi ha al costat del monument. Cal anar fins el Coll Plaja i d'all dirigir-se cap al sud per arribar al dolmen.

Es tracta d'un sepulcre de corredor amb cambra trapezodal. Josep Antoni de Nouvilas el va donar a conixer per primer cop a mitjans del segle XIX. Salvador Santpere i Miquel ja en va fer una descripci al segle XIX per l'anomena Dolmen de la Devesa d'en Torrent, per la qual cosa va portar mltiples confusions fins que el 1979 es va establir que eren un sol dolmen. Aquest 1979 i el 1988 fou objecte d'excavacions amb uns resultats prou bons i el 1980 i el 1995 fou restaurat. 




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="179238" title="Lubin Baugin" nonfiltered="3452" processed="3448" dbindex="73465">

Lubin Baugin (circa 1610 a Pithiviers - juliol 1663 a Pars) va sser un pintor francs. Grcies a la seua semblana estilstica amb Guido Reni, Lubi Baugin va ser conegut com El petit Guido pels seus contemporanis. 

Va pintar, sobretot, escenes sagrades tot i que la seua  famosa natura morta Els cinc sentits representa una excepci dins del seu estil. El Museu del Louvre en t una Santa famlia.

Referncies.

 Michel Far, Le Grand Sicle de la nature morte en France, le XVIIime sicle, Friburg, 1974.

Enllaos externs.



 Biografia de Lubin Baugin  ;
  Lubin Baugin a l'Artcyclopedia ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="179239" title="Temple de Thatbyinnyu" nonfiltered="3453" processed="3449" dbindex="73466">

El temple de Thatbyinnyu s un fams temple situat a Bagan (antigament Pagan), construt a mitjans del 1100 durant el regnat del rei Alaungsithu. T forma de creu, per no s simtric. El temple t dos pisos principals, amb la imatge de Buda assegut situat al segon pis. s adjacent al temple d'Ananda.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="179243" title="Ruta 66" nonfiltered="3454" processed="3450" dbindex="73467">

La Ruta 66, oficialment U.S. 66 per tamb coneguda com U.S. Route 66, Route 66, The Main Street of America (El carrer principal d'Amrica), The Mother Road (La carretera mare) i la Will Rogers Highway, s una carretera histrica que va formar part de la Xarxa de Carreteres Federals d'Estats Units. 

Una de les rutes federals originals, l'U.S. 66 es va establir l'11 de novembre de 1926, encara que no es va senyalitzar fins a l'any segent. Originalment discorria des de Chicago (Illinois), a travs Missouri, Kansas, Oklahoma, Texas, Nou Mxic, Arizona i Califrnia, fins a finalitzar a Los Angeles amb un recorregut total de 2.448 milles (3.939 km). 

Va ser el principal itinerari dels emigrants que anaven a l'oest, especialment durant les tempestes de pols dels anys 30, i va sostenir l'economia de les zones que la carretera travessava. La gent que va prosperar durant la creixent popularitat de la carretera va ser la mateixa que anys ms tard va lluitar per mantenir-la viva quan es va comenar a construir-se la nova "Xarxa d'Autopistes Interestatals d'Estats Units". 

La carretera va ser descatalogada (s a dir, oficialment retirada de la "Xarxa de Carreteres d'Estats Units") el 27 de juny de 1985, desprs de decidir-se que la carretera ja no era rellevant i haver estat reemplaada per la "Xarxa d'Autopistes Interestatals d'Estats Units". Parts de la carretera que discorre a travs de Illinois, Nou Mxic i Arizona han estat senyalitzades amb rtols de "Historic Route 66" (Histrica Ruta 66) i ha tornat a aparixer en els mapes de carreteres d'aquesta forma.

Histria de la carretera. 

Naixement de la Ruta 66. 
 
Promoguda el 1923 per Cyrus Avery, natural d'Oklahoma, quan comenaven les primeres converses sobre una xarxa nacional de carreteres, l'U.S. 66 va ser senyalitzada el 1927 i va ser una de les primeres integrants de la Xarxa de Carreteres Federals d'Estats Units, no obstant aix, no va estar completament pavimentada fins a 1938. Avery va ser ferm que aquesta carretera havia de tenir un nmero rod que la identifiqus i per a aix va proposar el 60. La discussi va esclatar sobre aquest 60, principalment pels delegats de Kentucky que volien una carretera entre Virginia Beach i Los Angeles amb la denominaci US Route 60 i la de US Route 62 per a la qual discorreria entre Chicago i Springflied (Missouri). Raons a favor i en contra van continuar fins que es va decidir que l'U.S. 60 seria la carretera entre Virginia Beach i Springfield, Missouri i l'U.S. 62 la qual discorreria entre Chicago i Los Angeles. 

Avery va preferir el nmero "66" (que no estava assignat) perqu pensava que dos nombres iguals serien fcils de recordar tant en dir-lo com en escoltar-lo. Desprs que la nova xarxa de carreteres federals fora oficialment creada, Avery va advocar per la creaci de l'Associaci de l'U.S. 66 (Highway 66 Association) perqu es complets la pavimentaci de la carretera en la seva totalitat, aix com promoure l's de la mateixa. 

El 1927, a Tulsa. Oklahoma, aquesta Associaci va ser oficialment fundada sent John T. Woodruff, d'Springfield, Missouri, triat com primer president. El 1928, l'Associaci va fer el seu primer intent de publicitat: la "Bunion Derby", una Marxa entre Los Angeles i Nova York, el recorregut de la qual fins a Xicago transcorreria per la Ruta 66. 

 
 
La publicitat va funcionar: diverses persones rellevants, incloent a Will Rogers, van donar la benvinguda als corredors en determinats punts de la ruta. L'Associaci es va convertir aix en portaveu dels negocis establerts al llarg la carretera, fins a la seva dissoluci el 1976. 

El trnsit va crixer en la carretera a causa de l'ampli territori que cobria. Gran part del traat de la carretera era essencialment pla el que va fer que fos una popular ruta de camions. La Dust Bowl, en els anys trenta, va servir de cam a moltes famlies grangeres (principalment d'Oklahoma, Kansas i Texas) per a treballar en l'agricultura a Califrnia. 

La Ruta 66 es va convertir en la principal ruta de viatge per a aquesta gent, sovint anomenada  despectivament Okies, durant la Gran Depressi va alleujar a les poblacions localitzades al llarg de la carretera. La Ruta 66 passava a travs de nombroses ciutats petites, i amb el creixement del trnsit en la mateixa, va ajudar a possibilitar l'increment de negocis (principalment estacions de servei, restaurants, tallers de reparaci, etc.). 

Gran part de la carretera en els seus inicis, com moltes altres en aquells temps, era de grava i terra. A causa de els esforos de la U.S. Highway 66 Association, la Ruta 66 es va convertir en la primera carretera completament pavimentada el 1938. Diversos trams eren perillosos, ms d'una  part de la carretera van posar el malnom de "Bloody 66" (Sagnant 66) i gradualment es va treballar per a rectificar aquests trams eliminant corbes perilloses. No obstant aix un, a travs de les Black Mountains d'Arizona, estava ple de corbes en forqueta pronunciada i costes empinades al llarg de tot el traat, tant que alguns dels primers viatgers, tan espantats davant la perspectiva de conduir en tan perillosa carretera, pagaven a gent de la zona que fes de copilot arribat a aquest punt. El tram en qesti va romandre fins al 1953. A pesar d'aix, la Ruta 66 va continuar sent una carretera popular. 

Durant la Segona Guerra Mundial va haver ms emigraci cap a l'oest a causa de les indstries blliques a Califrnia. La Ruta 66, ja popular i totalment pavimentada, es va convertir en un dels principals itineraris i tamb va servir per a transportar el material militar. Fort Leonard Wood a Missouri es va establir prop de la carretera, on immediatament es van crear dos carrils separats per a millorar el trnsit militar. 

En els anys 50, la Ruta 66 es va convertir en la principal carretera per als estiuejants amb destinaci a Los Angeles. La carretera travessava el desert d'Arizona i passava prop del Gran Cany. El Crter d'Arizona va ser una altra aturada popular. 

Aquest elevat increment del turisme va fer de prosperar rpidament tot tipus d'atraccions al llarg de la carretera incloent motels en forma de teepee (tenda ndia), botigues de curiositats dels indis nadius i criadors de rptils. Les Coves Meramec prop de St. Louis, Missouri van comenar a anunciar-se en graners com "el cau de Jesse James. El restaurant Big Texan anunciava un filet de vaca de 72 unces gratis a aquell que pogus menjar-se'l enter en una hora. Aix va marcar tamb el naixement de la indstria del menjar rpid: Red's Giant Hamburgs a Springfield, Missouri, lloc del primer restaurant drive-through i el primer McDonald's a Sant Bernardino, Califrnia. Canvis com aquests en el paisatge van reafirmar la reputaci de la Ruta 66 com el gaireb perfecte microcosmos de la cultura d'Amrica, ara forjada a travs de l'autombil.

Declivi. 
 
El principi del final de la Ruta 66 va arribar el 1956 amb la signatura de la Llei d'Autopistes Interestatals pel president Dwight Eisenhower. Com general destinat a Europa durant la Segona Guerra Mundial, va observar amb admiraci la xarxa d'autopistes alemanyes. Eisenhower va imaginar un sistema de carreteres similars als Estats Units en el qual fora possible viatjar a gran velocitat d'un extrem a altre del pas sense aturades, aix com tamb mobilitzar tropes en cas d'una emergncia nacional. 

Durant els seus prop de seixanta anys d'existncia, la Ruta 66 va estar en constant canvi. Com l'enginyeria de carreteres va anar evolucionant, els enginyers buscaven rutes ms directes entre pobles i ciutats. L'increment del trnsit va donar lloc a un nombre major de petites realineacions de la Ruta 66 a travs dels anys, particularment en els anys immediatament segents a la Segona Guerra Mundial quan Illinois va comenar a ampliar la ruta 66 a dues calades i quatre carrils en la prctica totalitat del seu recorregut per l'estat des de Chicago fins al riu Mississippi, a l'est de St. Louis, Missouri, que incloa les circumvallacions a totes les localitats per les quals discorria. 

En la primera meitat dels anys cinquanta, Missouri tamb va millorar els seus trams de la ruta a dues calades i quatre carrils completats amb circumvallacions. Gran part dels nous trams de dos calades en ambds estats van ser convertits en autopistes de lliure trnsit en els anys posteriors. 

Una de les restes de la Ruta 66 s la carretera ara coneguda com Veterans Parkway, a l'est i sud de Normal (Illinois), i Bloomington. Les dues corbes al sud-est i sud-oest d'aquestes ciutats van ser projectades per a possibilitar velocitats de trnsit superiors a 100 milles per hora, com part de l'esfor per a convertir la Illinois 66 en l'equivalent a una autovia per a transports militars. 

 

El 1953, la primera gran variant a l'U.S. 66 va tenir lloc a Oklahoma amb l'obertura de la Turner Turnpike, tram d'autopista de peatge entre Tulsa i Oklahoma City. La nova autopista de peatge de 88 milles discorria parallela a l'U.S. 66 en tota la seva longitud i circumvallava cadascuna de les localitats de la Ruta 66. La Turner Turnpike va enllaar el 1957 amb la nova Will Rogers Turnpike, que connectava Tulsa amb el lmit estatal Oklahoma-Missouri a l'oest de Joplin, Missouri, tamb parallela a l'U.S. 66. Ambdues autopistes de peatge d'Oklahoma van ser prompte denominades com Interstate 44. En alguns casos, com en moltes zones d'Illinois, la nova Autopista Interestatal no noms era parallela a l'antiga Ruta 66, sin que es va construir damunt del seu antic traat.




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="179250" title="Lon Bonnat" nonfiltered="3455" processed="3451" dbindex="73468">



Lon Bonnat (Baiona, 1833 - Monchy-Saint-Eloi, Oise, 1922) va sser un pintor francs que va estudiar a Madrid i Pars. 

El seu Crist en la Creu i El martiri de Sant Dionisi li van proporcionar molta anomenada, aix com tamb els seus expressius retrats de celebritats contempornies.  

Alguns dels estudiants ms notables de Bonnat van serGustave Caillebotte, Suzor-Cot, Georges Braque, Aloysius O'Kelly, Henri de Toulouse-Lautrec, Raoul Dufy, Thomas Eakins, Stanhope Alexander Forbes, Othon Friesz, Charles Laval, Raimond Lecourt, Adolphe-Frdric Lejeune, Auguste Leroux, Alphonse Osbert, Pierre-Gaston Rigaud, Henry Siddons Mowbray, Gustav Wentzel i Henri-Achille Zo.

Enllaos externs.

 Lon Bonnat a l'Artcyclopedia. ;
 Obres de Lon Bonnat que hom pot trobar als museus francesos. ;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="179252" title="Les Inrockuptibles" nonfiltered="3456" processed="3452" dbindex="73469">
Les Inrockuptibles s una revista francesa de msica, cinema i literatura de publicaci setmanal. El nom s un joc de paraules de "Les Incorruptibles", el nom francs de la srie televisiva Els intocables. 

Histria.
La revista va comenar com una publicaci mensual el 1986, fent-se setmanal el 1995. Als seus comenaments, la revista s'enfocava principalment al rock, encara que tots els nmeros tenien articles d'altres disciplines artstiques. 

Els Inrockuptibles va ser un instrument popularitzador a frana del indie rock, amb bandes com els Smiths i The House of Love. Actualment, la revista aborda altres temes com cinema, literatura, societat, etc. 

A ms de l'edici francesa, a Argentina s'edita una edici local en castell, Les Inrockuptibles, que cobreix temes similars, per amb periodicitat mensual.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="179255" title="Maria van Oosterwijk" nonfiltered="3457" processed="3453" dbindex="73470">


Maria van Oosterwijk o Oosterwyck (Nootdorp, Pasos Baixos, 1630 - Uitdam, Pasos Baixos, 1693) va sser una pintora neerlandesa barroca especialitzada en natures mortes. 

Fou alumna de Jan Davidsz de Heem i va ser molt popular entre la noblesa europea ja que l'emperador romanogermnic, Leopold I, Llus XIV de Frana o Guillem III d'Anglaterra l'admiraven. Per, malgrat el seu xit, no va ser mai admesa al gremi artstic per la seua condici de dona. 


Enllaos externs.

Descripci pictrica del quadre Un gerro amb flors de Maria van Oosterwijk al Museu Fitzwilliam de Cambridge. ;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="179261" title="D?l" nonfiltered="3458" processed="3454" dbindex="73471">
La d l (en rab  ) s la vuitena lletra de l'alfabet rab (quarta en l'ordre abjad) i -amb diferents formes in noms- en altres alfabets semtics). s una lletra solar.

 Histria .

Prov, per via dels alfabets nabateu i arameu, de la d leth fencia.

 s .

Representa el so consonntic .


En la notaci matemtica moderna, te la mateixa utilitat que la  occidental per a anomenar funcions, i que la  per a diferencials.

 Escriptura .



La d l no es lliga a la segent lletra de la paraula. S ho fa amb la precedent, sempre que aquesta no sigui lif, una altra d l, l, r , z y o w w, que mai no es lliguen a la lletra posterior.

 Variants .

La l, , tot i formar part de l'alfabet rab bsic, es considera un variant de la d l, per ser una de les sis lletres que es van afegir a part de les vint-i-dues heretades de l'alfabet fenici.

Els alfabets rabs usats en el punjabi (shahmukhi) i en l'urd usen un smbol com la d l amb una [[  ]] petita a sobre, , per a representar la retroflexa . Aquest mateix so es representa en la varietat paixtu amb un smbol com la d l amb un cercle a sota: 

L'alfabet rab bielors usa un smbol com la d l amb tres punts a sota, , per al so africat .

 Vegeu tamb .


Llengua rab;
Alfabet de xat rab;
Alfabet;
Alfabet fenici;

 Referncies .
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="179262" title="Temporada d'huracans a l'Atlntic, 1959" nonfiltered="3459" processed="3455" dbindex="73472">

La temporada d'huracans a l'Atlntic de 1959 va comenar oficialment l'1 de juny de 1959, i va durar fins al 30 de novembre del mateix any. Aquelles dates delimiten de forma convencional el perode de l'any el qual hi han ms ciclons tropicals que es formen a l'oce Atlntic. La temporada va comenar el 28 de maig, que era uns dies abans de la data oficial, encara que s inusual la formaci d'aquestes tempestes primerenques.

La tempesta ms important d'aquell any va ser l'Hurac Gracie, que va causar deu morts quan va passar aprop de Beaufort a Carolina del Sud, on tamb va causar danys milionaris; uns altres onze van morir a causa d'un tornado generat pel Gracie quan ja estava debilitat. Un altre tempesta important va ser l'Hurac Escuminac, el tercer de la temporada. Aquest colpejar Nova Brunsvic el 19 de juny en categoria encara d'hurac, enfonsant-se amb ell 22 vaixells i emportant-se la vida de 35 persones.

 Tempestes .

Tempesta tropical Arlene.

Una ona tropical es va moure en direcci cap al Mar Carib i el Golf de Mxic desenvolupant-se en una depressi tropical el 28 de maig. Les condicions eren generalment favorables, malgrat estar fora de la temporada oficial d'huracans, i es refor fins arribar a ser una tempesta tropical al segent dia. Arlene arrib al seu mxim nivell amb 60 mph abans que les condicions fossin desfavorables i el debilitessin fins a una tempesta tropical de mnim nivell que va ser quan arrib a Louisiana el 30 de maig. Es va moure en direcci nord-est i es dissip el 2 de juny desprs de provocar un dany total de 500.000 dlars (dlars de EUA l'any 1959) i una mort.


Tempesta tropical Beulah.

El precursor de la tempesta tropical Beulah va ser un front fred que s'aturava a la Badia de Campeche   el 15 de juny, la qual s'acumulava cap al nord-oest, convertint-se aix amb una tempesta tropical al dia segent. Mentres s'acostava la lnia de la costa Mexicana, una carena d'altes pressions que hi havia al nord va fer que el Beulah ans en direcci sud, on hi havia una velocitat del vent molt alta  que va fer que no es dissips fins al 18 de juny.


Hurac Escuminac.


El 18 de juny, una rpida ona tropical que es movia en direcci nord-est va passar aprop d'un front fred que va fer que es desenvolupes fins a la categoria de Depressi tropical. Aquesta travess  Florida portant una pluja forta i un temps sever per tot l'estat. Al dia segent, es convert en una tempesta tropical, i al segent dia ja tenia la categoria d'hurac i es movia per l'Atlntic nord.   Es tornava extratropical desprs del 19 de juny, i colpejar prop d'Escuminac, Nova Brunsvic, la nit del 19 al 20 de juny.

L'hurac va causar 33 defuncions i considerables danys sent un cicl extratropical. Tamb caus 1.656.000 de dlars (1959 USD) en danys a florida, la majoria dels quals venien d'un nic tornado a Miami.


Hurac Cindy.

Una zona de baixes pressions de lmit frontal es va convertir en una depressi tropical el 5 de juliol per la part de l'oce de la costa de Florida. Es movia cap al nord-est, on es convertir en una tempesta tropical el set dia del ms. Un hurac petit, el Cindy anava en direcci oest, o colpejar al nord de Charleston, a Carolina del Sud el dia nov en forma d'hurac de nivell mnim. Girar i anar en direcci nord-est, i es debilitava com a depressi tropical. Com que es movia a velocitat alta sobre la Badia de Chesapeake amb la inestabilitat de l'atmosfera va permetre a Cindy reforar-se com a tempesta tropical. Va continuar en direcci nord-est, i va passar a ser extratropical el onz dia del mes, causant un recompte total d'una morta i 75.000 dlars en danys. 


Hurac Debra.

El desenvolupament de l'hurac Debra pot ser atribut a un cor fred de baixes pressions. Desenvolup una gran activitat tempestuosa sobre les Bahames i es va anar amuntegar cap a l'oest, progressivament s'anava organitzant una depressi tropical el 23 de juliol. Aquesta avanava lentament cap a l'oest, i es convertir en una tempesta tropical el dia segent. Debra va girar-se cap al nord a cuasa de la carena subtropical, i va colpejar entre Freeport a Texas i Galveston el 25 de juliol com a un hurrac de mnim nivell. Es debilit sobre Texas, i es dissip sobre Oklahoma occidental. Debra va provocar un total de 7 milions de dlar (dlars de 1959) en danys, per cap mort.


Tempesta tropical Edith.

La tempesta tropical Edith es va desenvolupar a partir d'una ona tropical el 17 d'agost, a l'est de les Antilles Menors. Va transformar-se en una tempesta tropical al dia segent, i va marca la seva mxima velocitat al punt de les 60 mph i es mogu a travs de les illes. Aquest moviment tant accelerat va contribuir a la seva dissipaci, encara que, l'alta velocitat del vent el van debilitar fins que es va dissip el 19 d'agost quan estava al sud de la Repblica Dominicana.


Hurac Flora.

La combinaci de baixes pressions i una ona tropical van afavorir l'aparici de la depressi tropical el 9 de setembre a l'atlntic tropical. Va girar en direcci nord-est i va esdevenir la formaci d'una tempesta tropical el dia deu del mateix ms i va comenar-se a considerar hurac a l'11. Com Flora accelerava en direcci en direcci nord-est i arrib al nord atlntic, aix va ocasionar que perdes les caracterstiques tropicals el dia 12, romanent com a un cicl extratropical potent durant els dos segents dies.


Hurac Gracie.


L'hurac Gracie va fer un cam inusual, constantment canviant de direcci quan es dirigia cap a Carolina del Sud. Va arribar a l'Estat en forma d'hurac i amb velocitat superiors als 120 mph el 29 de setembre, i van causa tornados que van travessar el sud-est dels Estats Units. Gracie va causa un total de 22 morts i 14 milions de dlars (1959 dlars) en danys, molts d'ells provinents de la devastaci dels tornados.


Hurac Hannah.

El 27 de setembre es va desenvolupar una depressi tropical al mig de l'Atlntic central. Al dia segent rpidament es refor, passant a ser considerat un hurac durant la nit del 28 de setembre. Va arribar a la seva mxima velocitat de 130 mph el 1 d'octubre, per no va arribar a ser cap amenaa ja que no va tocar terra. Desprs va girar cap al est, i va romandre sent un hurac fins el dia 8 d'octubre, on va tornare extratropical quan arribar al sud d'Islndia.


Tempesta tropical Irene.

Un front fred que s'estava dissipant pass per lloc de baixes pressions al nord del Golf de Mxic va formar-se en una depressi tropical el 6 d'octubre. Aquesta esdevingu en una tempesta tropical al dia segent, i colpejar a prop de Pensacola, Florida el 18 d'octubre amb una velocitat de 60 mph en forma de tempesta tropical. Irene es va dissip el dia que va passar per sobre de Georgia, causant uns danys mnims.  


Hurac Judith.

Una pertorbaci avanava per la zona de convergncia intertropical a travs del mar Carib, produint un temps vents. Una baixa es va formar al sud de Jamaica el 15 d'octubre. Poc desprs va emergir una altra baixa movent-se en direcci est des del Sud del Golf de Mxic, el sistema combinat va fer desenvolupar una tempesta tropical al sud-est del Golf de Mxic el 17 d'octubre . Judith es movia per sobre de Florida el dia segent desprs de convertir-se en un hurac, i va tornar a mar obert rpidament, abastant el seu mxim en 80 mph, per constantment s'anava debilitant fins arribar a dissipar-se el 21 d'aquell mateix ms a l'est de les Bermudes.

 Rcords .

La temporada va batre el rcord de la creaci ms primerenca de la quarta i cinquena tempesta. El Hurac Cindy va ser nomenat el 7 de juliol, i el hurac Debra va ser el primer en arribar a la fora d'hurac el 23 de juliol, desprs del desenvolupament de la tempesta tropical Arlene, de la tempesta tropical Belauh i del tercer hurac. Aquest dos rcords van ser rebatuts a la temporada de l'any 2005 quan es formava el Dennis el 5 de juliol i l'Emily es formava l'11 de juliol.
Noms de les tempestes de 1959 .

Els noms segents van ser els utilitzats per a les tempestes anomenades (tempestes tropicals i huracans) que formaren al Nord atlntic al 1959.



Referncies.


Enllaos externs.
 Ressenya del temps mensual de l'any 1959;
Informaci detallada de totes les tempestes des de 1959;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="179265" title="Nirnaeth Arnoediad" nonfiltered="3460" processed="3456" dbindex="73473">






A l'obra de J.R.R. Tolkien referida a la Terra Mitjana, la Batalla de les Llgrimes Incomptables, coneguda en quenya com la Nirnaeth Arnoediad, va ser la cinquena de les Batalles de Belerand. Liderats pels nldor, una lliga formada per elfs, nans, i homes va intentar un assalt a ngband amb resultats desastrosos.

El nom de la batalla prov de la Maledicci de Mandos: "Incomptables llgrimes vessareu..."

Versi publicada al Silmarllion.

Preludi.
L'any del Sol 473, Maedhros va prendre la determinaci d'emprendre una ofensiva contra Mrgoth per recuperar les terres del nord que s'havien perdut en la Batalla de la Flama Sobtada.

Va formar la Uni de Maedhros, en la que va convidar a tots els pobles lliures de Belerand a combinar forces per derrotar Mrgoth. Elfs, nans i homes (tants els edain com els nouvinguts orientalencs) es van unir, i un tant bon punts van eliminar els destacaments d'orcs que rondaven per Belerand es dirigiren cap a ngband.

El pla de Maedhros era atacar ngband desde l'est i l'oest atrapant les forces de Mrgoth entre dos exrcits. Per l'est atacaria el mateix Maedhros i la resta dels fills d'en Fanor, acompanyats dels orientalencs i dels nans. L'host de l'oest aniria comandada per l'alt rei dels Nldor Fingon, amb el seu germ Turgon i els edain.

Altres potencials aliats amb gran poder no van voler afegir-se a la Uni per culpa de les maldats que havien fet Clegorm i Curufin, dos dels germans de Maedhros. Nargthrond enviaria tan sols una petita companyia d'homes comandada per Gwindor per la part que ells dos havien tingut en la mort de Fnrod Felagund, rei de Nargthrond. Des de Driath, Thngol havia jurat que mai donaria suport a cap fill de Fanor desprs de qu segrestessin la seva filla Lthien. Tan sols Mblung i Bleg, dos dels ms grans capitans de Thngol que no volien ser deixats enrere, van unir-se a l'exrcit a ttol individual. Tot i que Maedhros havia aconseguit reunit la fora d'elfs i aliats ms important de la histria, el fet que Driath (30.000-45-000 espases) i Nargthrond (15.000-20.000) s'abstinguessis de participar a la batalla va privar la Uni d'unes forces que haurien pogut resultar determinants.

La batalla.

Mrgoth coneixia els plans de batalla a travs dels seus espies i pel trador ldor, fill d'lfang, que va fer endarrerir intencionadament la host de Maedhoros i va afavorir la descoordinaci entre les forces de Maedhros i les de Fingon. Quan les forces de Fingon van arribar al punt de la batalla, els capitans dels orcs van portar un presoner, Gelmir, el germ de gwndor, i el van executar brutalment davant dels elfs. Colric, Gwndor i la companyia d'elfs de Nargthrond van trencar les files, i moltes de les tropes de Fingon se'ls van unir. Mrgoth intentava amb aquesta estratagema de forar l'atac de les forces de l'oest quan l'exrcit de l'est encara no havia arribat, i aix poder lluitar amb les dues hosts separadament. Tanmateix, la fria de la crrega dels elfs va ser tan gran que va fer fugir les tropes dels orcs fins a Thangordrim. Es diu que el mateix Mrgoth va tremolar quan la companyia de Gwindor va arribar a les portes d'ngband. Per all, van ser envoltats d'orcs i va ser morts o fets presoners.

Des de les portes ocultes al voltant d'ngband, els milers i milers d'orcs van aparixer, obligant a l'host de Fingon a retirar-se dels murs. L'exrcit elf va retrocedir patint moltes baixes. Molts homes de Brethil van caure a la rereguarda, incloent-hi el seu capitost Hldir.

Turgon, que havia retingut el seu exrcit de la crrega precipitada, va descendir ara sobre els orcs. La falange de Turgon va trencar les lnies d'ngband, i es va trobar amb la guarda de Fingon, i amb Hurin fill de Gldor.

Finalment Maedhros i l'exrcit principal van arribar, per abans de qu poguessin unir-se amb Fingon i Turgon, les reserves d'ngband van aparixer amb el drac Glurung i el blrog Gthmog al capdavant. Les hosts dels elfs van quedar separades. Tot i aix, els elfs encara haurien pogut guanyar si no fos perqu aleshores ldor va revelar la seva traci i va atacar Maedhros a la rereguarda. L'host de l'est es dispers, i tan sols el valor dels nans de Blegost va permetre als fills d'en Fanor de fugir a mon reb mentre aturaven el drac Glurung.

Azaghl, el rei de Blegost, i el seu exrcit van lluitar ferotgement protegits amb mscares de ferro, que els permetien acostar-se al foc del drac. Glurung va esclafar Azaghl sota els seus peus, per abans de morir va ferir Glurung a la panxa obligant al drac a fugir del camp de batalla. En una solemne cerimnia, els nans van recollir les despulles del seu rei caigut i van abandonar la batalla per portar el cos a casa. La seva ira era tal que ning gos destorbar-los.

L'host de l'oest estava envoltada pels orcs liderats per Gthmog. El blrog va obrir-se pas a travs de les forces de Fingon, va matar els seus guardes, i va lluitar un gran duel amb Fingon fins que un altre Blrog va atacar al rei dels nldor per radera amb el seu fuet i Fingon va morir.

La retirada.
Amb la batalla perduda, Hurin i Huor van convncer Turgon de retirar-se a Gondolin. En aquest encontre, Huor va profetitzar a Turgon que de les cases d'ambds sorgiria un nou estel que s'alaria com la nova esperana d'elfs i homes, en clara referncia a Erndil el mariner. Huor, Hurin, i els homes de Dor-lomin restants van formar un mur vivent a travs dels guals del Serech, donant temps a Turgon de fugir amb els elfs. Tots els homes de Hurin van morir, per "de totes les proeses dels pares del homes al costat dels elfs, l'ltima defensa dels homes de Dor-lomin fou la ms recordada". Huor caigu quan una fletxa enverinada li va travessar l'ull, i el seu germ Hrin va ser capturat viu quan va quedar atrapat entre la muntanya d'orc i trolls que havia mort.

La victria de Mrgoth era completa, ja que havia destrut tots els guerrers de Hithlum i dispersat els fills de Fanor lluny de Himring. Els seus orcs aviat camparien lliures per tot Belerand excepte pels regnes de Driath, Nargthrond i Gondolin, i saquejarien Himring i els ports de Falas.

Mrgoth va trair els seus servents, els orientalencs, impedint-los sortir de Hithlum sota pena de mort, i negant-los les terres frtils de Belerand. Tanmateix, encara coneixia la incertesa, ja que desprs de la mort de Fingon ara Turgon era l'alt rei dels nldor, i la ciutat de Godnolin encara li era desconeguda. A ms, tot i que havia obtingut una victria devastadora, les seves prpies forces havien patit moltes baixes, i passaria un temps abans no pogus recuperar tot el seu poder.


 Ordre de Batalla .

Hosts de la Uni de Maedhros.                                                                       

Ala oest (Host de Fingon): 40.000 a 55.000

Nldor de Hithlum: 15.000 a 20.000 elfs;
Homes de Dor-lomin: 12.000 a 15.000 homes de la casa de Hdor;
Sndar de Mithrim: 1.000 a 3.000 elfs;
Falas: 3.000 a 5.000 elfs de Crdan;
Nargthrond: 500 a 1,000 elfs;
Gent de Brthil: 1.000 a 2.000 homes de la casa de Na Hleth;
Gondolin: 10.000 elfs;

Ala est (Host of Maedhros): 45.000 a 60.000

Fills de Fanor: 12.000 a 15.000 elfs;
Homes de Br: 8.000 to 10.000 homes;
Homes d'Ulfang: 10.000 a 15.000 homes bruns;
Elfs verds: 2.500 to 5.000;
Nans: 10.000 a 15.000 ;

Hosts d'ngband.

Vanguarda: 80.000 100.000 orcs, enviats per provocar Fingon a fer un atac prematur des de l'oest.
Centre: 150.000 300.000 orcs, enviats per envoltar Fingon aix que persegus l'avanguarda. ;
Reserva: 100.000 orcs amb nombroses tropes auxiliars amb blrogs, trolls, dracs, llops i genets de llop. Addicionalment, alguns dels homes de l'host de Maedhros canvien de bndol.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="179269" title="Diplomatura" nonfiltered="3461" processed="3457" dbindex="73474">
Una diplomatura s una carrera de cicle curt de contingut humanstic o sanitari, diferent de les carreres curtes tcniques (Arquitectura Tcnica i la Enginyeria Tcnica). Es pot impartir en Escoles Universitries no tcniques o en facultats. Les diplomatures tendeixen a desaparixer en la Uni Europea a partir de la creaci del Espai Europeu d'Educaci Superior.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="179270" title="Lliga Llombarda" nonfiltered="3462" processed="3458" dbindex="73475">

La Lliga Llombarda va ser una aliana establerta l'1 de desembre de 1167 entre ciutats del nord d'Itlia per tal de combatre la poltica de l'emperador Frederic I, que pretenia augmentar el poder del Sacre Imperi Rom a Itlia. 

Frederic va deixar clares les seves intenfions a la Dieta de Rocaglia (1158), on reclamava per l'Imperi el control directe d'Itlia. El 1158 hi va entrar amb els seus exrcits, i un segon cop el 1166.

Entre les 26 ciutats que van fundar la Lliga destacaven Mil, Cremona, Mntua, Brgam, Brescia, Plasencia, Bolonya, Pdua, Treviso, Vicenza, Verona, Lodi, Parma i Vencia. Posteriorment s'hi afegiren 4 cituats ms fins un total de 30. La Lliga va rebre el supor del Papa Alexandre III i els seus successors, que tamb desitjaven alliberar-se de la influncia imperial i alhora augmentar el seu poder a Itlia. A la batalla de Legnano (1176) les tropes imperials van ser derrotades ifrederic es va veure obligat a firmar una treva de 6 anys (1177-1183). A l'acabar aquest perode se sign el Tractat de Constana en el que les ciutats italianes reconeixien la sobirania imperial, per conservaven la jurisdicci local sobre els seus territoris.

La Lliga Llombarda es va reformar diverses vegades amb posterioritat. El 1226, la Lliga va combatre l'emperador Frederic II que volia tornar a incrementar el poder imperial sobre Itlia. Frederic va aconseguir prendre Vicenza i obtenir la victria a la batalla de Cortenuova, guanyat-se la reputaci de gran estratega. La seva determinaci, per, va fer que sobrevalors les seves forces i rebutjs les generoses ofertes de pau de Milan sense conformar-se amb res que no fos la rendici incondicional. Mil i cinc ciutats ms van resistir-se, altre cop obtenint el suport papal. El 1238 va haver de retirar el setge de Brescia, i el 1249 la Lliga va assaltar el campament de Frederic que assetjava Parma, capturant el tresor de l'Imperi. La Lliga es va disoldre el 1250 quan Frederic mor.

Vegeu tamb.

Llombardia;
Gelfs i gibellins;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="179271" title="Ratatouille (pellcula)" nonfiltered="3463" processed="3459" dbindex="73476">
Vegeu Ratatouille pel plat del mateix nom.;
Ratatouille (Pronunciaci AFI: ) s una pellcula d'animaci produda per Pixar i distribuda per Walt Disney Pictures. Narra la histria de Rmy, una rata que viu a Pars que vol ser xef. La pellcula fou dirigida per Brad Bird i s'estren el 29 de juny de 2007 als Estats Units.

Sinopsi.


Rmy s una rata que ha nascut amb un desenvolupat sentit de l'olfacte. Quan descobreix un llibre del ms gran xef de Pars, Rmy es meravella amb el mn culinari, somia amb convertir-se en un gran xef francs a pesar de l'oposici de la seva famlia, del seu pare i del seu germ Emile, sense oblidar el problema evident que suposa ser una rata en una professi que detesta als rosegadors. Desprs de separar-se de la seva famlia en un accident, la destinaci duu a Rmy a les embornals de Pars, per la seva situaci no podria ser millor, ja que es troba just sota un restaurant que s'ha fet fams grcies a Auguste Gusteau, una estrella de la cuina. A pesar del perill que representa ser un visitant poc com en els fogons d'un exquisit restaurant francs, la passi de Rmy per la cuina posa de potes enlaire el mn culinari parisenc en una emocionant aventura. Aqu coneix a l'inexpert i una mica maldestre rentaplats Linguini, amb qui estableix una profunda amistat, per a aix junts assolir ser els ms prestigiosos xefs de Frana. Quan tot sembla millorar, Rmy es topa amb el seu germ Emile, qui li demana regressar amb la seva famlia: el rosegador es debat entre la seva vocaci i els seus ssers benvolguts.

 Premis .
 Oscar .



 BAFTA .



 Globus d'Or .



 Vegeu tamb .
El videojoc de la pellcula;

 Notes i referncies .
 Aquesta pellcula ha estat doblada al catal.

Enllaos externs.
Pgina Oficial;

Referncies.

















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="179272" title="Ginecologia" nonfiltered="3464" processed="3460" dbindex="73477">
Ginecologia significa literalment La cincia de la dona, per en medicina aquesta s l'especialitat mdica que tracta les malalties del sistema reproductor femen (ter, vagina i ovaris). La majoria dels gineclegs a ms a ms tenen l'especialitat d'obstetrcia.














































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="179273" title="Jinsei Game 64" nonfiltered="3465" processed="3461" dbindex="73478">


 s un videojoc per la Nintendo 64 basat en el Joc de la vida. Va ser llanat noms al Jap al 1999.

Enllaos externs.
  El videojoc a GameFAQs;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="179274" title="Jikky? Powerful Pro Yaky? Basic-han 2001" nonfiltered="3466" processed="3462" dbindex="73479">


 s un videojoc de dibuixos animats de beisbol per la Nintendo 64. Va ser llanat noms al Jap al 2001. s el darrer ttol de Nintendo 64 a la saga Jikky  Powerful Pro Yaky , en el qual aquest s la continuaci del Jikky  Powerful Pro Yaky  4, Jikky  Powerful Pro Yaky  5, Jikky  Powerful Pro Yaky  6 i Jikky  Powerful Pro Yaky  2000. Tots els videojocs de la saga van ser llanats noms al Jap.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="179276" title="Jikkyo J-League 1999: Perfect Striker 2" nonfiltered="3467" processed="3463" dbindex="73480">
Jikkyo J-League 1999: Perfect Striker 2 s el segon videojoc per Nintendo 64 de la saga Perfect Striker i el darrer de la saga Jikkyo Soccer de  N64 de Konami. Els grfics i les plantilles dels equips estan actualitzats i tamb s'usen al International Superstar Soccer 2000.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="179277" title="Jikkyo J-League: Perfect Striker" nonfiltered="3468" processed="3464" dbindex="73481">
Jikkyo J-League: Perfect Striker s el primer videojoc de la saga de dos videojocs de Nintendo 64 de Konami anomenat Jikkyo Soccer. Els grfics es tornen a utilitzar desprs a la saga International Superstar Soccer.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="179280" title="Jikky? GI Stable" nonfiltered="3469" processed="3465" dbindex="73482">


 s l'nic videojoc de curses a cavall  de la saga Jikky  per Nintendo 64. Va ser llanat noms al Jap al 1999. Es va llanar una continuaci per PlayStation 2, anomenada Jikky  GI Stable 2.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="179283" title="Actinopterigi" nonfiltered="3470" processed="3466" dbindex="73483">

Els actinopterigis (Actinopterygii) sn el clade dominant dels vertebrats, amb ms de 27.000 espcies de peixos, distribudes per gaireb tots els ambients aqutics marins, d'aigua dola i salabrosos. Han desenvolupat estratgies d'adaptaci que els han capacitat per colonitzar tota classe d'ambients aqutics. Les espcies ms conegudes de peixos sn actinopterigis; per exemple, ho sn la truita, el salm, la carpa, la tonyina, el rap i la piranya.
 
 Morfologia .

La caracterstica principal dels actinopterigis s la possessi d'un esquelet d'espines ssies en les seves aletes. De fet, el terme actinopterygii significa "aletes radiades". Tenen el crani cartilagins i en part calcificat, recobert per fusos drmics, i un sol parell d'obertures branquials cobertes per un opercle. Tamb es caracteritzen per presentar escates ganoides, que estan formades per un estrat ossi amb teixit ossi esponjs i teixit ossi laminar, i un estrat de ganodina. En els peixos actuals l'escata ganoide es redueix, i s leptoide, i existeixen dos tipus: Cicloidea i Ctenoidea, que presenten teixit ossi laminar, sense ganodina ni teixit esponjs.

 Taxonomia .

La taxonomia s complexa per a un grup amb tantes espcies i diversitat. En la majoria de les classificacions taxonmiques s'han reconegut tres subdivisions de la classe Actinopterygii: 
 Chondrostei;
 Holostei;
 Teleostei ;

Actualment s'han reagrupat en dues subdivisions, car els holostis eren un grup parafiltic, i aquests grups tendeixen a ser abandonats pels sistemes taxonmics moderns basats en evidncies filogentiques.

Actualment s'accepten dues subclasses dins dels actinopterigis:
 Els condrostis (Chondrostei), restringida a formes bastant primitives i properes als membres extints. Pertanyen a aquesta subclasse els esturions.
 Els neopterigis (Neopterygii), un grup ms modern, que inclou a la gran majoria de les espcies actuals dins de la infraclasse dels teleostis (Teleostei).

 Classificaci . 

A continuaci s'adjunta la classificaci dels actinopterigis fins al nivell de subclasses i superordres; per al llistat ampliat amb els ordres vegeu la classificaci dels actinopterigis. S'han ordenat de manera que coincideixi amb la seqncia evolutiva fins al nivell de superordre. La llista est recopilada de Froese i Pauly amb anotacions en les divergncies respecte a Nelson i els llistat de la ITIS.

 Subclasse Chondrostei .
 Ordre Acipenseriformes;
 Ordre Polypteriformes;

 Subclasse Neopterygii .
Infraclasse Holostei
 Ordre Amiiformes;
 Ordre Lepisosteiformes;
Infraclasse Teleostei
 Superordre Acanthopterygii;
 Ordre Atheriniformes;
 Ordre Beloniformes;
 Ordre Beryciformes;
 Ordre Cetomimiformes;
 Ordre Cyprinodontiformes;
 Ordre Gasterosteiformes;
 Ordre Mugiliformes;
 Ordre Perciformes;
 Ordre Pleuronectiformes;
 Ordre Scorpaeniformes;
 Ordre Stephanoberyciformes;
 Ordre Synbranchiformes;
 Ordre Syngnathiformes;
 Ordre Tetraodontiformes;
 Ordre Zeiformes;

 Superordre Clupeomorpha;
 Ordre Clupeiformes;

 Superordre Cyclosquamata;
 Ordre Aulopiformes;

 Superordre Elopomorpha;
 Ordre Albuliformes;
 Ordre Anguilliformes;
 Ordre Elopiformes;
 Ordre Notacanthiformes;
 Ordre Saccopharyngiformes;

 Superordre Lampridiomorpha;
 Ordre Lampridiformes;

 Superordre Ostariophysi;
 Ordre Characiformes;
 Ordre Cypriniformes;
 Ordre Gonorynchiformes;
 Ordre Gymnotiformes;
 Ordre Siluriformes;

 Superordre Osteoglossomorpha;
 Ordre Hiodontiformes;
 Ordre Osteoglossiformes;

 Superordre Paracanthopterygii;
 Ordre Batrachoidiformes;
 Ordre Gadiformes;
 Ordre Lophiiformes;
 Ordre Ophidiiformes;
 Ordre Percopsiformes;

 Superordre Polymyxiomorpha;
 Ordre Polymixiiformes;

 Superordre Protacanthopterygii;
 Ordre Esociformes;
 Ordre Osmeriformes;
 Ordre Salmoniformes;

 Superordre Scopelomorpha;
 Ordre Myctophiformes;

 Superordre Stenopterygii;
 Ordre Ateleopodiformes;
 Ordre Stomiiformes;

 Referncies .

















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="179287" title="Jikky? Powerful Pro Yaky? 2000" nonfiltered="3471" processed="3467" dbindex="73484">


 s un videojoc de dibuixos animats de beisbol per la Nintendo 64. Va ser llanat noms al Jap al 2000. s el quart videojoc per Nintendo 64 en la saga Jikky  Powerful Pro Yaky , i s la continuaci de Jikky  Powerful Pro Yaky  4, Jikkyou Powerful Pro Yakyuu 5 i Jikky  Powerful Pro Yaky  6 i t la continuaci de Jikky  Powerful Pro Yaky  Basic-han 2001. Tots els videojocs han sigut llanats noms al Jap.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="179290" title="Ratisbona" nonfiltered="3472" processed="3468" dbindex="73485">


Ratisbona (en alemany Regensburg) s una ciutat de l'estat alemany de Baviera, Alemanya, que l'any 2007 comptava amb 151.000 habitants. Se situa a la confluncia entre els rius Danubi i Regen, a l'oest del Bosc de Baviera (Bayerischer Wald). Regensburg s la capital de la regi administrativa de l'Alt Palatinat.



























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="179292" title="Jikky? Powerful Pro Yaky? 4" nonfiltered="3473" processed="3469" dbindex="73486">


 s un videojoc de beisbol de dibuixos animats per la Nintendo 64. Va ser llanat noms al Jap al 1997. s el primer videojoc de la saga Jikky  Powerful Pro Yaky  per la Nintendo 64, i t les continuacions de Jikky  Powerful Pro Yaky  5, Jikky  Powerful Pro Yaky  6 and Jikky  Powerful Pro Yaky  2000 i Jikky  Powerful Pro Yaky  Basic-han 2001. Tots els videojocs de la saga han sigut llanats noms al Jap.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="179298" title="Jikky? Powerful Pro Yaky? 5" nonfiltered="3474" processed="3470" dbindex="73487">


 s un videojoc de beisbol de dibuixos animats per la Nintendo 64. Va ser llanat noms al Jap al 1998. s el segon videojoc a la Nintendo 64 a la saga Jikky  Powerful Pro Yaky , s la continuaci del Jikky  Powerful Pro Yaky  4 i t les continuacions de Jikky  Powerful Pro Yaky  6, Jikky  Powerful Pro Yaky  2000 i Jikky  Powerful Pro Yaky  Basic-han 2001. Tots els videojocs de la saga han sigut llanats noms al Jap.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="179299" title="Khi Andromedae" nonfiltered="3475" processed="3471" dbindex="73488">


Khi Andromedae (  And /   Andromedae) s una estrella  de la constellaci d'Andrmeda. s coneguda tamb amb el nom tradicional de Keun Nan Mun, que comparteix amb Andromedae. Aquest nom deriva de la frase en  Mandar     j nnnmn, que significa  la porta sud del camp .

Khi andromedae s una gegant groga del tipus G de la magnitud aparent +5,01. Est aproximadament a 242 anys-llum de la Terra.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="179300" title="Manuel Pertegaz Ibez" nonfiltered="3476" processed="3472" dbindex="73489">
Manuel Pertegaz Ibez (Olba (Terol), 1917) s un dissenyador de moda aragons establert a Catalunya. 

Biografia. 
Va nixer el 1917 a la poblaci aragonesa d'Olba, poblaci situada a la comarca de Gdar-Javalambre de la provncia de Terol. Als deu anys es va traslladar a viure amb la seva famlia a Barcelona i el 1930 va abandonar el collegi per a comenar a treballar en una sastreria. 

Inicis professionals.
La seva carrera va ser meterica i amb tan sols 25 anys va obrir la seva primera casa de modes d'alta costura en un entresl de l'Avinguda Diagonal de Barcelona el 1942. El 1948 obr la seva primera botiga a Madrid i feu un viatge a Pars. Va comenar a ser conegut internacionalment quan va marxar als Estats Units d'Amrica l'any 1954 al costat de Valentino, Pierre Cardin, Emilio Tucci, Pierre Balmain i les germanes Fontana, entre d'altres. Present la seva collecci a ciutats com Nova York, Boston, Atlanta i Filadlfia, sent guardonat per la Universitat de Harvard amb un premi especial pels seus dissenys i considerats un dels premis ms importants del sector.

Ascens.
El 1957 el dissenyador Christian Dior mor sobtadament d'un atac al cor, convertint-se Pertegaz en un dels seus possibles successors a la seva empresa, oferiment que finalment declin.

El 1958 rep la Medalla d'Or de El Caire, el 1964 assisteix a la Fira Universal de Nova York i a l'any segent dissenya el perfum "Diagonal", el primer perfum signat per un modista espanyol amb projecci mundial. El 1966 rep la Medalla d'Or de Ciutat de Mxic i el 1968 inaugura la primera de les seves cinc "boutiques" a Espanya. A mitjans de la dcada del 1960 en els seus Tallers de Barcelona i Madrid hi treballen 700 persones. s nomenat Comendador de la Real Ordre d'Isabel la Catlica i "Amic" de la Ciutat de Barcelona. El 1970 s'imposa el Prt--porter i Pertegaz realitza la seva primera collecci. L'any 1975 crea el perfum "Muy Pertegaz", per decideix tancar els seus salons de Madrid i concentrar totes les seves lnies de moda a Barcelona. 

Collaborador en els Jocs Olmpics de Barcelona l'any 1992, el 1993 reb la Medalla d'Or de la Universitat Complutense de Madrid i el 1994 la Medalla del Foment de les Arts Decoratives. El 1997 cre la seva primera collecci per a home i a l'any segent tanca la desfilada de moda que, amb motiu del dia d'Espanya, es presenta a l'Exposici Universal de Lisboa. El mateix any reb la Medalla d'Or al Mrit Artstic de l'Ajuntament de Barcelona, el 1999 la Medalla d'Or Antoni Gaud i la Medalla d'Or al Mrit en les Belles Arts. 

L'any 2004 se li ret un homenatge mitjanant l'exposici retrospectiva realitzada al Museu Reina Sofia de Madrid i confecciona el vestit de nvia de la princesa Letzia d'Astries. Aquell mateix any rep l'Agulla d'Or honorfica, el ms prestigis guard de la moda espanyola, juntament amb l'itali Valentino, i es va celebrar una Exposici retrospectiva al Palau Robert de Barcelona. El 2005 li fou concedida per la Generalitat de Catalunya la Creu de Sant Jordi.

Estil. 
Va ser el primer espanyol que va dur els seus vestits fins a la luxosa i elitista Cinquena Avinguda de Nova York. A finals de la dcada del 1960 va intuir que la moda anava a sofrir un canvi, d'aqu la seva fama de precursor. Alguna cosa li va ajudar veure el musical Hair: 

Vaig veure aquest musical i vaig comprendre que alguna cosa diferent estava a punt de comenar. Naixia la moda jove, el "Prt--porter", la moda del carrer. 

Tamb el cinema l'influ notablement; per exemple, va percebre que la pellcula Bonnie and Clyde (1967) va crear una moda peculiar, i en la qual tamb va decidir participar.

cinema influeix en la moda potser ms que altres arts, encara que en pintura sempre m'han interessat les avantguardes. En aquella poca tenia els meus mites de la gran pantalla: Greta Garbo, Joan Crawford, Katharine Hepburn, eren dones que m'encantaven; la seva manera de moure's, la seva personalitat, la seva forma d'actuar d'una elegncia molt seductora. 

Entre les moltes clientes que va tenir al llarg de la seva carrera cal destacar, actrius com Paulette Godard, Ava Gardner, Audrey Hepburn, Marisa Berenson, i personalitats com Carmen Polo (esposa de Francisco Franco), Jacqueline Kennedy, Aline de Romanones, Sofia de Grcia o Bibis Salisachs.

Bibliografia. 
Enciclopdia Biogrfica Espanyola, Barcelona: J. M. Mass, 1955 ;
 Isabel de Vilallonga, Pertegaz Barcelona: Ed. Polgrafa, 2000. ;

Enllaos externs. 
  Pgina oficial de Manuel Pertegaz ;
  ;




 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="179306" title="41 Andromedae" nonfiltered="3477" processed="3473" dbindex="73490">
41 Andromedae s una estrella  de la constellaci d'Andrmeda. s de la magnitud aparent 5,04.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="179309" title="2 Andromedae" nonfiltered="3478" processed="3474" dbindex="73491">
2 Andromedae s una estrella  de la constellaci d'Andrmeda. s de la magnitud aparent 5,09.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="179312" title="Max Pechstein" nonfiltered="3479" processed="3475" dbindex="73492">
Max Hermann Pechstein (Zwickau, Alemanya, 31 de desembre del 1881 - Berln, 29 de juny del 1955) va sser un pintor expressionista i grafista alemany. 

Va freqentar l'Escola d'Arts Aplicades de Zwickau i, a partir de l'any 1902, va estudiar a l'Acadmia de les Arts de Dresden. El 1906 es va incorporar al grup d'artistes conegut com Die Brcke (El pont).
 
El 1933 Pechstein va ser censurat pels nazis a causa del seu art i li van prohibir pintar. Com a conseqncia de tot plegat, 326 de les seues obres van ser tretes dels museus alemanys i 16 van ser exhibides en l'exposici anomenada Entartete Kunst ("Art Degenerat") l'any 1937. Durant tot aquest temps Pechstein va ser desterrat a Pomernia i no va ser fins acabada la Segona Guerra Mundial que va ser 
rehabilitat i tornat a ser nomenat professor de l'Escola Superior d'Arts Figuratives a Berln. 

s un dels mxims referents de l'expressionisme. 


Enllaos externs.
Max Pechstein a l'Artcyclopedia. ;
Web oficial de Max Pechstein.  i ;
Biografia i obra pictrica de Max Pechstein de la Galeria Ludorff, Dsseldorf, Alemanya.  i ;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="179313" title="Jikky? Powerful Pro Yaky? 6" nonfiltered="3480" processed="3476" dbindex="73493">


 s un videojoc de beisbol de dibuixos animats per la Nintendo 64. Va ser llanat noms al Jap al 1999. s el tercer videojoc de la saga Jikky  Powerful Pro Yaky  per la Nintendo 64, s la continuaci de Jikky  Powerful Pro Yaky  4 i Jikky  Powerful Pro Yaky  5 i t les continuacions de Jikky  Powerful Pro Yaky  2000 i Jikky  Powerful Pro Yaky  Basic-han 2001. Tots els videojocs de la saga han sigut llanats noms al Jap.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="179316" title="Ro Andromedae" nonfiltered="3481" processed="3477" dbindex="73494">


Ro Andromedae (  And /   Andromedae) s una estrella  de la constellaci d'Andrmeda.

Ro Andromedaes una gegant groga-blanca del tipus F de la magnitud aparent +5,16. Est aproximadament a 160 anys-llum de la Terra.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="179317" title="Pollenc" nonfiltered="3482" processed="3478" dbindex="73495">
Pollenc s el parlar de Pollena (Nord de Mallorca).  Com a caracterstiques ms peculiars s l'nica poblaci de Mallorca a on no es fa servir l'article salat, sin que s'hi utilitza l'article estndard, per amb una varietat nica.  L'article determinat mascul no s "el" sin "u".  Aix, els pollencins diuen "u fasser", "u nin", "u carrer".
Tamb s l'nic lloc balear on es mant el substantiu xic (noi).

Referncies.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="179319" title="Basses dels aglbides" nonfiltered="3483" processed="3479" dbindex="73496">


Les basses dels aglbides sn quinze basses situades a la ciutat de Kairuan construdes pel governador Ubaid Allah ben al-Habhab per ordre del califa omeia Hixam ben Abd al-Malik per proveir d'aigua a la ciutat.

La bassa ms famosa la va construir l'emir aglbida Ibrahim entre el 859 i el 863, format per dues cisternes a cel obert i comunicades entre elles. a gran bassa s un polgon circular amb 64 costats, de 129,67 metres de dimetre interior, amb una capacitat de 57.764 m. La bassa petita s un polgon de 17 costats de 37,40 metres de dimetre interior i una capacitat de 4.119 m.

L'aigua ve de l'Oued Mergellil i es recollien a la bassa petita per passar desprs a la gran. 

Avui dia sn visitades pels turistes.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="179320" title="Ken Griffey Jr.'s Slugfest" nonfiltered="3484" processed="3480" dbindex="73497">


Ken Griffey Jr.'s Slugfest s un videojoc de beisbol per la Nintendo 64 i Game Boy Color. Va ser llanat el 1999.  s la continuaci de Ken Griffey Jr. Presents Major League Baseball, llanat per Super Nintendo, que tamb t continuaci, Ken Griffey Jr.'s Winning Run, tamb per Super Nintendo.

 Enllaos externs .
  El videojoc a MobyGames;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="179321" title="Last Legion UX" nonfiltered="3485" processed="3481" dbindex="73498">


 s un videojoc de plataformes per la Nintendo 64. Va ser llanat noms al Jap l'any 1999.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="179323" title="Classificaci dels actinopterigis" nonfiltered="3486" processed="3482" dbindex="73499">
Aquesta classificaci dels actinopterigis arriba fins al nivell d'ordre, i est organitzada de manera que coincideixi amb la seqncia evolutiva fins al nivell de superordre. La llista est recopilada de Froese i Pauly amb anotacions en les divergncies respecte a Nelson i els llistat de la ITIS.

Els actinopterigis se subdivideixen en dues subclasses:
 Chondrostei, amb noms 2 ordres.
 Neopterygii, amb 12 superordres i 44 ordres. Inclou una infraclasse, la dels teleostis.



 Chondrostei .
Formen una subclasse petita amb noms 2 ordres:
 Polypteriformes;
 Acipenseriformes;

 Neopterygii .
Aquesta subclasse representa la major part dels actinopterigis i la gran majoria formen part de la infraclasse dels teleostis, que compren tots els ordres, exceptuant-ne dos:
 Lepisosteiformes;
 Amiiformes;

 Teleostei .
La infraclasse dels teleostis compren 12 superordres i 42 ordres:

 Osteoglossomorpha .
 Osteoglossiformes;
 Hiodontiformes;

 Elopomorpha .
 Elopiformes;
 Albuliformes;
 Notacanthiformes;
 Anguilliformes;
 Saccopharyngiformes;

 Clupeomorpha .
 Clupeiformes;

 Ostariophysi .
 Gonorynchiformes;
 Cypriniformes;
 Characiformes;
 Gymnotiformes;
 Siluriformes;

 Protacanthopterygii .
 Salmoniformes;
 Esociformes;
 Osmeriformes;

 Stenopterygii .
 Ateleopodiformes;
 Stomiiformes;

 Cyclosquamata .
 Aulopiformes;

 Scopelomorpha .
 Myctophiformes;

 Lampridiomorpha .
 Lampriformes;

 Polymyxiomorpha .
 Polymixiiformes;

 Paracanthopterygii .
 Percopsiformes;
 Batrachoidiformes;
 Lophiiformes;
 Gadiformes;
 Ophidiiformes;

 Acanthopterygii .
 Mugiliformes;
 Atheriniformes;
 Beloniformes;
 Cetomimiformes;
 Cyprinodontiformes;
 Stephanoberyciformes;
 Beryciformes;
 Zeiformes;
 Gasterosteiformes;
 Syngnathiformes ;
 Synbranchiformes;
 Tetraodontiformes;
 Pleuronectiformes;
 Scorpaeniformes;
 Perciformes;

 Referncies .



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="179327" title="Max Slevogt" nonfiltered="3487" processed="3483" dbindex="73500">


Max Slevogt va nixer el 8 d'octubre del 1868 a Landshut, Alemanya,  i va morir el 20 de setembre del 1932 a l'estat federal alemany de Rennia-Palatinat. Va sser un pintor alemany impressionista que es va especialitzar en paisatges.

Slevogt va mantenir una posici nica dins del paisatgisme i, al costat de Lovis Corinth i Max Liebermann, va ser un dels darrers representants de l'estil Freilichtmalerei.

Enllaos externs.
 Obres de la galeria Max Slevogt a Edenkoben, Alemanya. ;
 Obres de l'artista als museus de l'estat federal alemany de Slesvig-Holstein. ,  i ;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="179332" title="Mesquita del Barber" nonfiltered="3488" processed="3484" dbindex="73501">


La mesquita del barber o mausoleu de Sidi al-Sahbi, s una mesquita de la ciutat de Kairuan a Tunsia.

Fou inicialment una capella a la que el bei Hamuda Pasha va afegir el mausoleu, la cpula i el pati i Murad Bei el minaret i la madrassa. s la tomba d'Abu Zama al-Balawi company del Profeta que conservava un pel de la barba de Muhammad (d'aqu el nom de Barber, no per l'ofici sin per la barba).

Hi ha una rica decoraci i s un dels llocs ms visitats pels turistes.

Galeria de fotos.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="179337" title="Josef Bhler" nonfiltered="3489" processed="3485" dbindex="73502">
El Dr. Josef Bhler (6 de febrer de 1904   1948 era secretari d'estat del Govern General nazi a Cracvia durant la Segona Guerra Mundial.

Bhler va nixer a Bad Waldsee. S'afili al Partit Nazi el 1933. Bhler treball com advocat amb el Dr. Hans Frank, que va ser el defensor d'Adolf Hitler. Quan els nazis van pujar al poder, Bhler va ser nomenat President de l'Acadmia Legal Alemanya.

Desprs de la invasi de Polnia al setembre de 1939, Frank va ser nomenat Governador General del Govern General de la Polnia ocupada, i Bhler el va acompanyar a Cracvia per assumir el post de Secretari d'Estat. El  SS-Reichsfhrer Heinrich Himmler li va atorgar el rang honorfic de SS-Brigadefhrer en aquests moments. 

Bhler assist a la Conferncia de Wannsee el 20 de gener de 1942 com a representant de Frank. Durant la conferncia (on es discut sobre 'la soluci final de la Qesti Jueva a l'Esfera d'influncia Alemanya d'Europa) ', Bhler pression a la resta de conferenciants per 'solucionar la Qesti Jueva al Govern General tan aviat com sigui possible'.

Desprs de la guerra, Bhler va ser jutjat pels polonesos per crims contra la humanitat, condemnat a mort i executat a Cracvia el 1948

Ficci i Cinema.

Interpreta un paper important a la novella d'histria alternativa Ptria, de Robert Harris.

A la pellcula  La Soluci Final  del 2001 va ser interpretat per l'actor britnic Ben Daniels.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="179338" title="Comproms de Barrantes" nonfiltered="3490" processed="3486" dbindex="73503">
El Pacte de Barrantes, o Comproms de Barrantes, fa referncia a l'acord signat el 25 de setembre de 1930 per diverses figures del galleguisme (Castelao, Otero Pedrayo) i del republicanisme de l'poca (Casares Quiroga, Vctor Casas, Villar Ponte, Portela Valladares)  al pazo de Barrantes (situat a Ribadumia, Pontevedra). El Pacte de Barrantes va ser, juntament amb el Pacte de Lestrove, pel que es va acordar la constituci de la Federacin Republicana Gallega, al mar de 1930, i amb el Banquet de Barxa, un dels esdeveniments que preludiaren la proclamaci de la Segona Repblica en l'mbit gallec. En el document signat s'afirmava que la causa fonamental dels problemes de Galcia radicava en el centralisme poltic i que la soluci passava per la seva autonomia poltica i administrativa. Les forces compromeses en el pacte van fixar objectius comuns, com la liquidaci del caciquisme, la lluita contra tot rgim poltic que no emans de la sobirania popular, la consecuci de l'autonomia, la cooficialitat del gallec i castell, la galleguizacin de la universitat i l'ensenyament en general, l'alliberament de la terra i la dignificacin social de les classes treballadores. A travs del Pacte es va consagrar, segons alguns historiadors, la unificaci del republicanismo gallec entorn de la figura de Casares Quiroga. Uns altres consideren que el galleguisme del document es mostra renuent a decantar-se clarament pel rgim republic i que va significar una passa enrere en l'afirmaci republicana com condicionament de l'autonomia integral per a Galcia. Els subscriptors del comproms representaven des d'una bona part de la intellectualitat de l'poca fins a lits professionals urbanes, passant per sectors poltics d'mbit local.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="179339" title="Asia Carrera" nonfiltered="3491" processed="3487" dbindex="73504">


Asia Carrera (de nom real Jessica Andrea Steinhauser, nascuda el 6 d'agost del 1973 a Nova York) s una actriu de cinema pornogrfic estatunidenca.

 Infantesa i educaci .


Asia Carrera nasqu a Nova York de pare japons i mare alemanya. s la ms gran de quatre germans. Va crixer a Little Silver, Nova Jersey, i es form a les Little Silver Public Schools i la Red Bank Regional High School. 

Estudi piano en la seva infantesa, i va tocar al Carnegie Hall en dues ocasions abans d'arribar als quinze anys. Als setze, fou mestra de llengua anglesa a l'escola Tsuruga, al Jap. En fer els 17, va escapar-se de casa perqu considerava que els seus pares la pressionaven massa de cara a obtenir xits acadmics com a estudiant.

Va completar la seva formaci a la Rutgers University, amb estudis d'Empresarials i de Llengua Japonesa, i s membre de  Mensa.

 Actriu porno .

Asia Carrera va comenar treballant durament els anys noranta com a ballarina go-go en diversos locals a la seva Nova Jersey natal. 

Desprs d'aparixer fotos seves a algunes revistes per a adults, va treballar en la seva primera filmaci pornogrfica el 1993, amb vint anys d'edat. Al final d'aquest any es trasllad a Califrnia per a endinsar-se al negoci de la pornografia.

Desprs d'una prolfica carrera de deu anys, amb uns 381 ttols filmats i tres com a directora, anunci la seva retirada el desembre del 2003.

De vegades apareix als ttols com a Asia o com a Jessica Bennett. 

Carrera ha escrit, produt i dirigit pellcules, aix com tamb realitzava el seu propi maquillatge i estilisme, i tamb el de la resta d'actrius de les seves pellcules.

Tal i com acostumen a fer les actrius de cinema pornogrfic,  na Jessica Andrea Steinhauser va posar-se el pseudnim d'"Asia Carrera". Segons les entrevistes que se li han fet, va triar aquest nom tot inspirant-se en l'actriu Tia Carrere -a qui s'assembla fora-, tot variant-ne la grafia per raons legals.

Un cop expir el seu contracte amb la productora Vivid Video a mitjans dels noranta, Carrera es fu collocar un piercing a la vulva i ms tard s'oper els pits, tot guanyant una talla. Ms tard es torn a operar i ara fa servir una talla D com a mnim.


Carrera va escenificar molt poques penetracions anals en la seva filmografia. La seva primera escena al film A Is For Asia (pellcula de la qual n's propietria de tots els drets), tingu lloc un cop acab el seu contracte amb Vivid.

Altres interessos.

Carrera, que es descriu ella mateixa com "la 'nerd'  del porno", t una presncia notable a Internet. Proclama amb orgull que cre la seva prpia web a finals dels noranta, dhuc escrivint-ne el codi font i editant-ne les imatges. 

s una vida jugadora del videojoc Unreal Tournament i ha dissenyat les seves prpies "skins" del joc; fou destacada al show Players de la cadena de televisi G4 especialitzada en jocs, on revel que el seu nom fictici era "Megabitchgoddess." Asia va crear el seu propi servidor per a Unreal Tournament, que allotjava mapes dissenyats pels fans que frequentaven la sala de xat que ella hostatjava a la seva prpia web des del 1997. Asia tamb s una afeccionada als cotxes Corvette, per ho va deixar de banda quan va decidir formar una famlia.

Asia va posar la seva veu als personatges d'algunes pellcules hentai, com sn Inmu i  Shusaku.

 Aspectes personals .

El 1995, Carrera es cas amb el director de cinema per a adults Bud Lee. Varen divorciar-se el 2003 desprs d'una llarga separaci, per continuaren essent amics. Carrera va conixer desprs en Clarke, un company de rodatge, amb qui tingu una relaci durant uns anys fins que el visat d'ell expir i hagu de tornar a Anglaterra. Poc temps ms tard va casar-se amb l'escriptor i nutricionista Don Lemmon el 19 de desembre del 2003. La parella es trasllad a Saint George, Utah, on Carrera don a llum la seva primera filla, Catalina, el 4 de maig del 2005.

Mentre estava embarassada de vuit mesos del seu segon fill, Don mor en un accident de cotxe prop de Las Vegas el 10 de juny del 2006. Trista i amonada per la possibilitat de no poder mantenir tota sola els seus dos fills, Carrera comen a demanar donacions a la seva web personal.. No obstant Carrera reb un missatge d'una companyia d'assegurances que li recordava l'existncia d'una asssegurana de vida pertanyent al seu marit, i aquest fet va solucionar-li els problemes econmics.

El seu segon fill, nascut el 31 de juliol del 2006, havia de dir-se primerament Devin; per desprs de la mort d'en Lemmon va decidir anomenar-lo Donald Edward Lemmon III. Va tenir el nen a casa seva mitjanant un part natural, ja que la parella havia decidit tenir el nen per reproducci inassistida.

El 13 de maig del 2007, Asia anunci a la seva web que estava obtenint assessorament legal per tal de canviar el nom del seu fill per Devin D'Artagnan Lemmon, en honor a Devin DeVasquez, la dona que li present en Donald. Asia explicava que "Ell no s en Don, no ho ser mai, i em venen ganes de plorar quan alg em diu: 'Oh que n's de maco, com es diu?'" 

Cansada dels plagiadors, Asia ha penjat el seu perfil personal autntic a MySpace.

El 18 de mar del 2007 anunci al seu Blog que, "probablement", un cop l'stock dels seus productes de marxandatge s'exhaurs,  eliminaria la seva web. "He de proporcionar als meus fills l'anonimat que es mereixen. Necessito deixar d'sser famosa per tal que els meus fills puguin crixer sense patir cap rebuig de la gent, degut a qui ha estat la seva mare."

 Comentari entorn el cas de Susan Russell .

El 2006, el diari de Saint George The Spectrum deman a Asia que expresss un comentari respecte el cas de na Susan Russell, que fou sancionada amb quinze penes de tercer grau per delicte de distribuci de material pornogrfic. Russell, suposadament, va vendre material d'aquest tipus, incloent joguines ertiques, a la seva botiga Earrings and More Store, tot violant les normes del seu petit poble, dominat per Mormons, per la qual cosa fou jutjada per la Cort Suprema. Carrera opin al respecte: "Jo vaig traslladar-me intencionadament a Saint George amb el meu marit, per tal de poder criar els nostres fills en un ambient conservador, sense delinqncia, en un lloc acollidor i familiar. Jo aprecio les normes d'aquest indret, i aix far que els meus fills difcilment es fiquin en problemes quan siguin grans".

Tanmateix, digu: "tinc alguna objecci amb la pornografia que es va vendre aqu? No pas. La pornografia no em suposa cap problema. Creieu-me, en ella no s'explota la dona, i mai s'ha demostrat cientficament que el fet de veure cinema porno faci augmentar la delinqncia, ja sia la violaci, la pedoflia o qualsevol altre crim sexual".

No obstant va reiterar que el conservadorisme de la vila fou la ra que la va empnyer a traslladar-se a Saint George, i que no tenia intenci de desafiar-la, ni tan sols pel que fa a l'arrest de persones per distribuir les pellcules que ella mateixa havia protagonitzat.

 Filmografia .

 Filmografia oficial d'Asia Carrera, cont tota la filmografia i treball per a adults.

Referncies.























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="179342" title="Jzsef Bozsik" nonfiltered="3492" processed="3488" dbindex="73505">






Jzsef Bozsik va ser un destacat futbolista hongars dels anys 40 i 50.

Jzsef Bozsik va nixer el 28 de novembre de 1925 a Kispest, avui un districte de Budapest. Va comenar a practicar futbol a clubs de la seva localitat amb el seu amic i ve Ferenc Pusks. Amb 11 anys sign pel club Kispest AC (KAC) debutant al primer equip el 1943. El 1956-57 fou dels pocs jugadors de l'Honvd que torn a Hongria desprs de la revoluci hongaresa que molts dels seus companys aprofitaren per marxar a l'Europa Occidental. El 1959 guany la Copa Mitropa amb l'Honvd (successor del KAC). En total jug 447 partits a primera amb el seu club i marc 33 gols.

Amb la selecci de futbol d'Hongria debut amb 22 anys el 17 d'agost de 1947. En total disput 101 partits i marc 11 gols fins la seva retirada amb la selecci el 18 d'abril de 1962. Guany la medalla d'or als jocs olmpics de 1952 a Hlsinki, fou finalista a la Copa del Mn de 1954 i particip tamb a la fase final de 1958. Particip a les dues histriques victries en front al selecci anglesa 3-6 a Wembley i 7-1 a Budapest. Fou un defensa molt ofensiu del meravells equip hongars dels anys 50. Fou considerat un dels millors jugadors del mn del moment a la seva posici. Un cop retirat es mantingu lliga al seu club i fou l'entrenador durant 47 partits entre gener de 1966 i setembre de 1967. Tamb dirig la selecci hongaresa.

Jzsef Bozsik va morir a Budapest el 31 de maig de 1978 a l'edat de 52 anys per un atac de cor.

Trajectria esportiva.
Com a jugador
Kispesti AC: 1938-1944;
Pilisi Levente SE: 1944-1944;
KAC / Honvd: 1945-1962;
Com a entrenador
Kispesti AC: 1966-1967;
Selecci de futbol d'Hongria: 1974;
MLSZ: 1976-1978;

Palmars.
Medalla d'or als Jocs Olmpics de 1952;
1 Campionat d'Europa Central: 1953;
 Finalista de la Copa del Mn de Futbol: 1954;
Lliga hongaresa de futbol (5): 1950, 1951, 1952, 1954, 1955;
Lliga hongaresa de futbol (1): 1955;
Copa Mitropa (1): 1959;

Enllaos externs.
Jzsef Bozsik a RSSSF;
Informaci sobre Bozsik;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="179344" title="Lszl Fazekas" nonfiltered="3493" processed="3489" dbindex="73506">






Lszl Fazekas va ser un destacat futbolista hongars dels anys 70 i 80.

Biografia.
Fazekas va nixer el 15 d'octubre de 1947 a Budapest, Hongria. Comen la seva carrera a l'jpesti Dzsa el 1958, debutant a la lliga hongaresa el 1965. Jugava a la posici de davanter. Romangu al club durant ms de 15 anys, amb ms de 400 partits disputats a la lliga i ms de 250 gols. Aquestes espectaculars xifres el portaren a iniciar l'aventura al futbol belga al Royal Antwerp el 1980 a l'edat de 33 anys, acabant las seva trajectria al Sint-Truidense i RC Jet. Un cop retirat inici la tasca d'entrenador al futbol belga a clubs com l'Eendracht Aalst i el Royal Antwerp.

A la selecci de futbol d'Hongria jug durant 15 anys (1968-83), disputant 92 partits i marcant 24 gols. Fou medalla d'or als Jocs Olmpics de Mxic 68 i particip a les Copes del Mn de 1978 i 1982 (on marc dos gols).

Trajectria esportiva.
Com a jugador.
jpesti Dzsa 1965-80, 407 partits, 252 gols;
Royal Antwerp: 1980-84, 111 partits, 38 gols;
Sint-Truidense: 1984-85, 10 partits, 2 gols;
RC Jet: 1985-86;

Com a entrenador.
Eendracht Aalst: 1986-88 i 1990-91;
Royal Antwerp: 1995-96;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="179347" title="Pieter Boel" nonfiltered="3494" processed="3490" dbindex="73507">


Pieter Boel (Anvers, 1626 - Pars, 1674) va sser un pintor flamenc de natures mortes.

Va viatjar probablement a Itlia l'any 1650 i el 1668 va treballar per a Charles Le Brun en el seu primer taller de tapisseria. 


Enllaos externs.
 Pieter Boel a l'Artcyclopedia. ;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="179348" title="Gyula Zsengellr" nonfiltered="3495" processed="3491" dbindex="73508">
Gyula Zsengellr va ser un destacat futbolista hongars dels anys 30 i 40.

Zsengellr va nixer a Cegld el 27 de desembre de 1915. Fou una llegenda al jpest FC, els seu principal club, on jugava de davanter. A la lliga hongaresa disput un total de 325 partits i marc 387 gols entre 1935 i 1947, on s el tercer mxim golejador de tots els temps. Fou cinc cops mxim golejador de la competici els anys 1938, 1939, 1943, 1944 i 1945. Fou Bota d'Or europeu el 1939 i 1945. L'any 1947 fitx per l'AS Roma, acabant la seva carrera a l'Ancona (1949-50) i al club colombi Deportivo Samarios (1951-52).

Amb la selecci de futbol d'Hongria debut el 2 de desembre de 1936. Fou 39 cops internacional marcant 32 gols fins el 1947. Destac a la Copa del Mn de 1938. Fou el segon mxim golejador del campionat desprs del brasiler Leonidas. La IFFHS nomen Zsengellr el set millor golejador a les lligues de primera divisi de tots els temps. Va morir a Nicsia el 29 de mar de 1999

Trajectria esportiva.
Salgtarjni TC: 1935-36, 24 partits, 19 gols;
jpest FC: 1936-47, 303 partits, 368 gols;
AS Roma: 1947-49, 34 partits, 6 gols;
AC Ancona: 1949-50;
Deportivo Samarios: 1951-53, 37 partits, 23 gols;

Enllaos externs.
 Enlla a IFFHS;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="179350" title="Julio Romero de Torres" nonfiltered="3496" processed="3492" dbindex="73509">

Julio Romero de Torres (Crdova 9 de novembre de 1874 - 10 de maig de 1930) va ser un pintor espanyol.
 
Fill del tamb pintor Rafael Romero y Barros, director del Museu Provincial de Belles Arts de Crdova, va comenar el seu aprenentatge a les ordres del seu pare a l'Escola de Belles Arts de Crdova a la primerenca edat de 10 anys. Grcies al seu afany per aprendre, va viure intensament la vida cultural cordovesa de finals del segle XIX i va conixer ja des de molt jove tots els moviments artstics dominants d'aquesta poca. 

Al 1890 va pintar el que seria la seva primera obra coneguda La huerta de los Morales.

Julio Romero de Torres va participar amb intensitat en tots els esdeveniments artstics de Crdova i Espanya. Ja l'any 1895 va participar a la Exposici Nacional a Madrid, on va rebre un esment honorfic. Tamb va participar a les edicions de 1899 i 1904, on va ser premiat amb la tercera medalla. En aquesta poca va iniciar la seva experincia docent a l'Escola de Belles Arts de Crdova. 

Al 1906, el Jurat de la Nacional va rebutjar la seva pintura Vividoras del Amor, la qual cosa va provocar que el Sal de Rebutjats fora ms visitat que les sales de l'Exposici Nacional. Aquest mateix any va marxar a Madrid, per a documentar-se i satisfer la seva inquietud renovadora. Desprs va realitzar viatges per tota Itlia, Frana, Anglaterra i els Pasos Baixos.

Al 1907 va concrrer ja amb els pintors de ms anomenada de l'poca a l'exposici dels independents al Cercle de Belles Arts. Poc desprs va obtenir per fi la seva primera medalla a l'Exposici Nacional de l'any 1908 amb el seu quadre Musa gitana. Tamb va rebre el primer premi a l'Exposici de Barcelona de 1911 amb El Retablo del Amor, i dos anys desprs a l'Internacional de Munic de l'any 1913. A l'Exposici Nacional de 1912, quan Romero de Torres aspirava a la medalla d'honor, la seva obra no va ser reconeguda, el que va provocar que els seus admiradors li lliuressin una medalla d'or cisellada per l'escultor Julio Antonio. Quan els seus quadres tampoc van ser premiats a l'Exposici de 1915 amb la medalla d'honor va decidir retirar-se definitivament de les Exposicions Nacionals.

Al 1916 es va convertir en catedrtic de Vestidura a l'Escola de Belles Arts de Madrid, installant-se definitivament a la capital. A partir d'aqu, la seva obra va comenar a representar el pavell espanyol a diversos certmens internacionals, convocats a Pars, Londres, etc. No obstant aix, el gran moment d'xit es va produir a Buenos Aires, l'any 1922. A l'agost d'aquest mateix any Julio Romero de Torres havia viatjat a la Repblica Argentina acompanyat del seu germ Enrique, i els ltims dies d'aquest mateix mes es va inaugurar l'exposici, que va ser presentada al catleg per un esplndid text de Ramn Valle-Incln. La mostra va constituir un xit sense precedents. Va ser membre de la Real Acadmia de Crdova i de la de la Real Acadmia de Belles Arts de San Fernando. Tamb va exhibir la seva obra a l'Exposici Iberoamericana de Sevilla l'any 1929, i a mltiples exposicions individuals a Espanya i l'estranger. 

A principis de 1930, Julio Romero de Torres, esgotat per l'excs de treball i afectat d'una malaltia heptica, va tornar a la seva Crdova natal per a tractar de recuperar-se. Pintant en el seu estudi de la Plaza del Potro, va realitzar entre els mesos de gener i febrer la que seria la seva obra final i ms clebrement coneguda, La chiquita piconera.

El 10 de maig de 1930 moria Julio Romero de Torres a la seva casa de la Plaa del Potro a Crdova, fet que commocion a tota la ciutat. Les manifestacions de dol general que va produir la seva mort, a les quals van participar en massa des de les classes treballadores ms humils fins a l'aristocrcia cordovesa, van deixar palesa la immensa popularitat que gaudia el pintor cordovs.
Enllaos externs.
Museu Julio Romero de Torres








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="179351" title="Gran mesquita de Kairuan" nonfiltered="3497" processed="3493" dbindex="73510">



La gran mesquita de Kairuan (                    ) o mesquita d'Uqba ben Nafi (                 ) s la principal mesquita de Tunsia a la ciutat de Kairuan.

Suposadament construda per Uqba ben Nafi a partir del 670, ocupa 900 m2. Sota els aglbides fou centre de formaci musulm on es reunien els savis de la universitat, fins que la decadncia de la ciutat va desplaar aquest moviment intellectual cap a la universitat Zituna a Tunis.
 
En el seu estat actual fou construda pels aglbides desprs de ser edificada diverses vegades quan fou destruda a les lluites dels segles VII (Kusayla) i VIII (kharigites i ibadites). Cap dels seus elements excls el minaret (mihrab), es anterior al segle IX. La construcci fou ordenada el 836; el 863 es va engrandir l'oratori i s'hi va ajuntar una cpula; altres modificacions es van fer el 875. Desprs no ha patit ms que restauracions o modificacions molt puntuals.

La mesquita t forma rectangular irregular (138 m i 128 m x 71 i 77 m) i els murs estan construts en grans blocs de pedra de 1,90 d'ample. T accs per sis portes i un pati central de 60 x 40 m, envoltats de galeries amb columnes de marbres diversos, de granit o de prfir sovint agafats d'antigues edificacions romanes tant de la rodalia com de Cartago. Prop del centre hi ha un collector d'aigua de pluja que l filtra abans d'enmagatzemar-la a una cisterna; al pati hi ha tamb un quadrant solar. El minaret servia tant per la vigilncia com per la crida a l'oraci, i est format per tres nivells escalonats amb una altura total de 31,5 metres i una base de 10,5 x 10,5 m. El minaret fou edificat sota el governador omeia Bishr ben Safuan vers el 725 i fou acabat pels primers aglbides al segle segent i s el minaret ms vell del mon.

La sala d'oraci, que t accs per 14 portes es divideix en 17 naus amb ms de 400 columnes similars a les del pati. Al costat del minaret hi ha una ctedra de predicaci que s la ms antiga del mon musulm (segle IX) i est formada per ms de 300 peces esculpides en fusta de teca, amb el tancament que allava als dignataris dels altres fidels. 





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="179352" title="Gran Premi d'Itlia del 1950" nonfiltered="3498" processed="3494" dbindex="73511">
Resultats del Gran Premi d'Itlia de Frmula 1 de la temporada 1950 disputat al circuit de Monza el 3 de setembre de 1950. 


 Resultats .





 Altres .

 Pole:  Juan Manuel Fangio 1' 58. 6;
 Volta rpida:  Juan Manuel Fangio  2' 00. 0;
 Cotxes compartits:
 Cotxe N 48: Dorino Serafini (47 Voltes) i Alberto Ascari (les ltimes 33 voltes). Van haver de compartir els punts del segon lloc final.
 Cotxe N 60: Piero Taruffi (25 Vol.) i Juan Manuel Fangio (9 Vol.);


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="179354" title="Lajos Tichy" nonfiltered="3499" processed="3495" dbindex="73512">
Lajos Tichy (Budapest, 21 de mar de 1935   Budapest, 6 de gener de 1999) va ser un destacat futbolista hongars dels anys 50 i 60.

Biografia.
Lajos Tichy va nixer el 21 de mar de 1935. Va jugar de davanter al Budapest Honvd FC, club amb el que disput 320 partits i marc 247 gols a la lliga hongaresa. Amb la selecci de futbol d'Hongria jug 72 partits i marc 51 gols. Disput tres fases finals de Copes del Mn els anys 1958 (on marc 4 gols), 1962 (tres gols) i 1966. Posteriorment fou entrenador de les categories inferiors del seu club, l'Honved. Va morir el 6 de gener de 1999 a Budapest.

Trajectria esportiva.
Honved Budapest 1953-1971, 320 partits, 247 gols;

Enllaos externs.
 Obituari;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="179355" title="Eleccions generals espanyoles (1936)" nonfiltered="3500" processed="3496" dbindex="73513">
El 16 de febrer de 1936 es van celebrar a Espanya les terceres eleccions generals, i ltimes, de la Segona Repblica Espanyola. Les eleccions van donar el triomf a la coalici d'esquerres denominada Front Popular. 

 Composici de la Cambra .
Els resultats foren:


 Resultats generals .
Front Popular (a Catalunya i Valncia, Front d'Esquerres): 4.654.116 vots i 263 escons. ;
PSOE: 88 escons.
Izquierda Republicana: 79 escons. ;
ERC: 22 escons. ;
Uni Republicana: 34 escons. ;
PCE: 14 escons. ;
Acci Catalana: 5 escons. ;
ORGA: 3 escons. ;
Altres partits del FP (POUM, Partit Sindicalista...): 18 escons. ;
Front Nacional (a Catalunya, Front Catal d'Ordre): 4.503.505 vots i 156 escons. ;
CEDA: 101 escons. ;
Comuni Tradicionalista: 15 escons.  ;
Renovacin Espaola: 13 escons. ;
Partit Agrari: 11 escons. ;
Independents dretans:10 ;
Conservadors:2 ;
Monrquics independents:2 ;
Partit Nacionalista Espanyol:1 ;
Catlics:1. ;
Centre, PNB i altres: 562.651 vots i 59 escons ;
Partit del Centre: 21 escons. ;
PNB: 5 escons. ;
Lliga Catalana: 12 escons ;
Partit Republic Radical: 9 escons. ;
Progressistes:6 ;
Democratas liberals:1 ;

A aquests resultats caldria afegir els obtinguts en la segona volta celebrada en algunes provncies. Desprs de la segona volta electoral celebrada a diverses provncies, la distribuci dels diputats va quedar de la segent manera: 
Front Popular (a Catalunya i Valncia, Front d'Esquerres): 4.654.116 vots i 263 escons. ;
PSOE: 99 escons. ;
Izquierda Republicana: 87 escons. ;
ERC: 36 escons. ;
Uni Republicana: 34 escons. ;
PCE: 17 escons. ;
Acci Catalana: 5 escons. ;
ORGA: 3 escons. ;
Altres partits del FP (POUM, Partit Sindicalista...): 20 escons. ;
Front Nacional (a Catalunya, Front Catal d'Ordre): 4.503.505 vots i 136 escons. ;
CEDA: 88 escons. ;
Comuni Tradicionalista: 13 escons. ;
Renovacin Espaola: 12 escons. ;
Partit Agrari: 11 escons. ;
Centre, PNB i altres: 562.651 vots i 59 escons ;
Partit Republic de Centre: 20 escons. ;
PNB: 10 escons. ;
Partit Republic Radical: 9 escons. ;
Lliga Catalana: 12 escons. ;
Altres partits: 20 escons. ;
 Resultat per Circumscripcions .
 Catalunya .
 Girona (7 escons);
 Miquel Santal i Parvorell (ERC);
 Josep Mascort i Ribot (ERC);
 Josep Puig i Pujades (ERC);
 Joan Casanellas i Ibars (PNRE );
 Mart Esteve i Guau (Acci Catalana Republicana );
 Joan Estelrich i Artigues (Lliga de Catalunya);
 Carles Badia i Malagrida (Lliga Catalana);
 Lleida (6 escons);
 Ferran Zulueta i Giberga (ERC);
 Joan Banyeres i Cateura (ERC);
 Francesc de Paula Jen i Aixal (ERC);
 Joan Comorera i Soler ( USC );
 Manuel Florensa i Farr (Lliga Catalana) ;
 Llus G. Pinyol i Agull (Lliga Catalana);
 Barcelona ciutat (20 escons);
 Llus Companys i Jover (ERC);
 Jaume Aiguader i Mir (ERC);
 Mart Barrera i Maresma (ERC);
 Josep Suol i Garriga (ERC);
 Josep Maria Massip i Izabal (ERC);
 Pere Corominas i Montanya (ERC);
 Mari Rubi i Tudur (ERC);
 Pere Ferrer i Batlle (ERC);
 Claudi Ametlla i Coll (Acci Catalana Republicana);
 Llus Nicolau d'Olwer (Acci Catalana Republicana );
 Ramon Nogus i Biset (PRE);
 Faust Ballv i Pellicer (PRE);
 Pere Aznar i Seseres (Partit Catal Proletari);
 Ramon Pla i Armengol (USC);
 Joaquim Maurn i Juli (POUM);
 Miquel Valds i Garriga (PCC);
 Joan Ventosa i Calvell (Lliga Catalana);
 Pere Rahola i Molinas (Lliga Catalana);
 Llus Puig de la Bellacasa i Deu (Lliga Catalana);
 Felip Rods i Baldrich (Lliga Catalana);
 Barcelona provncia (14 escons);
 Domnec Palet i Barba (ERC);
 Josep Mestre i Puig (ERC);
 Josep Antoni Trabal i Sans (ERC);
 Josep Toms i Piera (ERC);
 Francesc Senyal i Ferrer (ERC);
 Jaume Comas i Jo ( USC );
 Pelai Sala i Berenguer ( USC );
 Josep Calvet i Mra (Uni de Rabassaires);
 Pau Padr i Caellas (Uni de Rabassaires);
 Eduard Ragassol i Sarr (Acci Catalana Republicana);
 Joan Lluh i Vallesc (PNRE);
 Josep Maria Trias de Bes i Gir (Lliga Catalana);
 Miquel Vidal i Guardiola (Lliga Catalana);
 Ferran Valls i Taberner (Lliga Catalana);
 Tarragona (7 escons);
 Ventura Gassol i Rovira (ERC);
 Joan Sents i Nogus (ERC);
 Ams Ruiz Lecina  (PSOE) ;
 Marcell Domingo i Sanjun (PRE);
 Josep Brians i Salvador (Acci Catalana Republicana);
 Joaquim Bau i Nolla (Comuni Tradicionalista);
 Josep Maria Casab i Torras (Lliga Catalana);
 Illes Balears .
 Toms Salort i de Olives (CEDA);
 Csar Puget Riquer (CEDA);
 Juan Pujol Martnez (CEDA);
 Joan March Ordinas (Partit Republic de Centre);
 Jaume Suau Pons (Partit Republic de Centre);
 Pere Matutes Noguera (Partit Republic de Centre);
 Bartomeu Fons i Jofre de Villegas (Partit Regionalista de Mallorca);
 Pas Valenci .
 Castell (6 escons);
 Juan Sapia Camar (PSOE);
 Francisco Casas Sala (IR);
 Vicente Fe Castell (indep. dins IR);
 Francisco Gmez-Hidalgo y lvarez (UR);
 Ignasi Villalonga i Villalba (CEDA);
 Antonio Mart Olucha (CEDA);
 Valncia ciutat (7 escons);
 Miguel San Andrs Castro (IR);
 Joan Baptista Peset i Aleixandre (IR);
 Daro Marcos Cano (IR);
 Llus Lcia i Lcia (CEDA);
 Jos Duato Chapa (CEDA);
 Vicent Marco Miranda (Esquerra Valenciana);
 Manuel Molina Conejero (PSOE);
 Valncia provncia (13 escons);
 Juli Just Jimeno (IR);
 Pedro Vargas Guerendiain (IR);
 Federico Martnez Miana (IR);
 Miguel Prez Martnez (IR);
 Jos Garca-Berlanga Pardo (UR);
 Joaqun Lacasta Espaa (UR);
 Isidre Escandell i beda (PSOE);
 Pedro Garca Garca (PSOE);
 Enrique Cerezo Sens (PSOE) ;
 Francisco Javier Bosch Marn (CEDA) ;
 Luis Garca Guijarro (CEDA);
 Julio Colomer Vidal (CEDA) ;
 Vicente Uribe Galdeano (PCE);
 Alacant (11 escons);
 Rodolfo Llopis Ferrndiz (PSOE);
 Salvador Garca Muoz (PSOE) ;
 Gins Ganga Tremio (PSOE)  ;
 Miguel Villalta Gisbert (PSOE);
 Carlos Espl Rizo (IR);
 Juan Jos Cremades Fons (IR);
 Eliseu Gmez i Serrano (IR);
 Jernimo Gomriz Latorre (UR);
 Juan Torres Sala de Ordua y Feliu (CEDA);
 Eusebio Escolano Gonzalvo (CEDA);
 Joaqun Chapaprieta Torregrosa (republic independent) ;
 Pas Basc i Navarra .
 laba (2 escons);
 Ramn Viguiri y Ruiz de Olano (Izquierda Republicana);
 Jos Luis de Oriol y Urigen (Comuni Tradicionalista);
 Biscaia (3 escons);
 Julio Juregui Lasanta (PNB);
 Jos Antonio Aguirre Lekube (PNB);
 Eliodoro de la Torre y Larrinaga (PNB);
 Bilbao (6 escons);
 Indalecio Prieto Tuero (PSOE);
 Julin Zugazagoitia (PSOE);
 Jos Horn Areilza (PNB);
 Manuel Robles Aranguiz (PNB);
 Mariano Ruiz-Funes Garca  (Izquierda Republicana);
 Leandro Carro Hernez (PCE);
Guipscoa (6 escons)
 Rafael Picavea Legua (PNB);
 Juan Antonio Irazusta Muoa (PNB);
 Manuel de Irujo (PNB);
 Jos Mara Lasarte Arana (independent dins el PNB);
 Miguel Amilibia Matximbarrena (PSOE);
 Mariano Ans Zunzarren (Izquierda Republicana);
 Navarra (7escons) tots els escons eren agrupats dins el Bloc de Dretes;
 Toms Domnguez Arvalo, comte de Rodezno  (Comunin Tradicionalista);
 Jess Elizalde Sainz de Robles (Comunin Tradicionalista);
 Javier Martnez de Morentn (Comunin Tradicionalista);
 Luis Arellano Dihinx (Comunin Tradicionalista);
 Rafael Aizpn Santaf (CEDA);
 Miguel Gortari Errea (CEDA);
 Raimundo Garca Garca (independent);
 Galcia .
 La Corunya (17 escons);
 Front Popular;
 Santiago Casares Quiroga (IR) ;
 Emilio Gonzlez Lpez (IR);
 Jos Calvio Domnguez (IR);
 Victorino Veiga Gonzlez (IR);
 Manuel Guzmn Garca (IR);
 Alfredo Somoza Gutirrez (IR);
 Ramn Beade Mndez (PSOE);
 Edmundo Lorenzo Santiago (PSOE);
 Pedro Longueira Patio (PSOE);
 Ramn Surez Picallo (PG);
 Antn Villar Ponte (PG);
 Jos Miones Bernrdez (UR);
 Benito Blanco-Rajoy Espada (CEDA);
 Luis Cornide Quiroga (independent de dreta);
 Jos Mara Mndez Gil Brandn (CEDA);
 Felipe Gil Casares (CEDA);
 Lugo (10 escons);
 Roberto Ouro Vzquez (IR);
 Jos Mara Daz y Daz Villaamil (IR);
 Virgilio Fernndez de la Vega Lombau (centre);
 Manuel Becerra Fernndez (centre);
 Armando Peamara lvarez (centre);
 Ramn Fernndez Mato (centre);
 Enrique Gmez Jimnez (PRC);
 Ricardo Gasset Alzugaray (UR);
 Luis Rodrguez de Viguri (Renovacin Espaola);
 Jos Benito Pardo y Pardo (CEDA);
 Orense (9 diputats);
 Jos Sabucedo Morales (Renovacin Espaola)  ;
 Jos Calvo Sotelo (Renovacin Espaola);
 Andrs Amado y Reygondaud de Villebardet (Renovacin Espaola);
 Laureano Pelez Canellas (CEDA);
 Luis Espada Guntn (CEDA);
 Ramn Villarino de Saa (CEDA);
 Alfonso Pazos Cid (UR);
 Manuel Martnez Risco y Macas (IR);
 Antonio Taboada Tundidor (Agrari);
 Pontevedra (13 escons);
 Front Popular;
 Alfonso Rodrguez Castelao (PG);
 Bibiano Fernndez Osorio Tafall (IR);
 Elpidio Villaverde Rey (IR);
 Alejandro Viana Espern (IR);
 Amando Guiance Pampn (PSOE);
 Antonio Bilbatua Zubelda (PSOE);
 Ignacio Seoane Fernndez (PSOE);
 Joaqun Poza Juncal (UR);
 Adriano Romero Cachinero (PCE);
 Antn Alonso Ros (agrari d'esquerra);
 Severino Barros de Lis  (CEDA);
 Vctor Lis  Quibn  (Renovacin Espaola);
 Manuel Portela Valladares (centre);

 Madrid .
Madrid ciutat (17 escons);
Julio lvarez del Vayo (PSOE);
Luis Araquistin Quevedo (PSOE);
Manuel Azaa Daz (Izquierda Republicana);
Antonio Bermdez Caete (CEDA);
Julin Besteiro Fernndez (PSOE);
Jos Daz Ramos (PCE);
Enrique de Francisco Jimnez (PSOE);
Carlos Hernndez Zancajo (PSOE);
Luis Jimnez de Asa (PSOE);
Francisco Largo Caballero (PSOE);
Rafael Marn Lzaro (CEDA);
Diego Martnez Barrio (Uni Republicana);
Leandro Prez Urria (Izquierda Republicana);
Enrique Ramos Ramos (Izquierda Republicana);
Honorio Riesgo Garca (CEDA);
Mariano Serrano Mendicute (CEDA);
Antonio Velao Oate (Izquierda Republicana);

 Referncies .



 Resultats de les eleccions de 1936;
Enllaos relacionats. 
 Eleccions generals espanyoles ;
 Segona Repblica Espanyola ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="179356" title="Mesquita de les Tres Portes" nonfiltered="3501" processed="3497" dbindex="73514">

La Mesquita de les Tres Portes (Djami thalathat biban) s una important mesquita de Kairuan a Tunsia, amb una faana que ofereix un exemple magnifica d'arquitectura aglbida.

Fou construda el 866 per l'andalus Muhammad  ben Khayrun al-Maafir i fou reformada al segle XV.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="179359" title="Catlisi" nonfiltered="3502" processed="3498" dbindex="73515">
La catlisi s el procs a travs del qual s'incrementa la velocitat d'una reacci qumica. El procs de catlisi implica la presncia d'una substncia que, si b s cert, s part del sistema en reacci, la mateixa es pot dur a terme sense la primera. Aquesta substancia s'anomena catalitzador. Un catalitzador s una substncia que augmenta la velocitat d'una reacci, reaccionant, regenerant-se i que es pot recuperar al final de la reacci. Si retarda la reacci se li diu inhibidor.

Naturalesa del Procs.
La velocitat de reacci depn de les velocitats dels passos del mecanisme. La funci del catalitzador s simplement proveir un mecanisme addicional (ruta diferent) per anar de reactants a productes. Aquest mecanisme d'alternativa t una energia d'activaci menor que el mecanisme en absncia de catalitzador; d'altra banda, normalment el factor de freqncia A -es vegi tamb Cintica i Mecanismes de Reaccin- t semblana per a la reacci no catalitzada i la catalitzada. I per aix la constant de velocitat de la reacci catalitzada sigui ms gran que la no catalitzada.
Clasificaci de la Catlisis.

La catlisi es classifica en funci de la naturalesa qumica del medi de la reacci. A partir del nombre de fases presents i de la qumica implicada s possible agrupar d'acord a la seva aplicaci.

Catlisis homognia;
Catlisis cid-base;
Catlisis heterognia;
Catlisis enzimtica;

El catalitzador, per definici, no canvia la seva concentraci durant la reacci de catlisi (la reacci intermdia que redueix la energia d'activaci. Tanmateix, s possible que s participi en la reacci global, i es parla llavors d'una reacci autocataltica.

En biologia, els catalitzadors ms importants sn les enzimes biomolcules responsables de regular la velocitat d'un gran nombre de reaccions en els essers vius, incloent tot el metabolisme. Vegeu, per exemple, la ADN polimerasa.

En els processos industrials, la catlisi s d'enorme importncia, ja que permet dur a terme les reaccions en temps molt ms curts, amb el consegent benefici econmic. 

Encara que els catalitzadors no es consumeixen directament en la reacci, s que cal tenir en compte la possibilitat del enverinament d'un catalitzador: la reacci amb una impuresa que converteix el catalitzador en una altra substncia (un altre compost qumic) sense activitat cataltica.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="179360" title="Medalla per la Conquesta de Berln" nonfiltered="3503" processed="3499" dbindex="73516">


La Medalla per la Conquesta de Berln (Rus:                  - Transliterat: Za vsyatie Berlina) s una medalla de la Guerra Ofensiva de la Gran Guerra Patritica, creada el 9 de juny de 1945 per Stalin i atorgada a tots els soldats de l'Exrcit Roig, Marina, Tropes del Ministeri de l'Interior (MVD) i Tropes del Comit de Seguretat de l Estat (KGB) que van participar en la Batalla de Berln del 22 d'abril al 2 de maig de 1945. 

Penja a l'esquerra del pit, i se situa desprs de la Medalla per la Conquesta de Viena.

Va ser atorgada sobre un mili cent mil vegades. 600 soldats van ser nomenats Heroi de la Uni Sovitica, i 13 van rebre l estrella d or dues vegades (prop de 2,5 milions d homes van prendre part en la batalla, juntament amb 6.250 tancs, 7.500 avions i 42.000 peces d'artilleria). L'any 2.003 encara es condecor a un veter de la batalla, Anatoly Zelentsovu, d'Armnia, que va resultar ferit en la batalla i per diversos motius no la va rebre.

El 19 d'abril de 1945,el General d'Exrcit Hrulev, orden al Comit Tcnic d'Intendncia elaborar els projectes de les medalles per la conquesta i l'alliberament de les ciutats fora dels lmits de la URSS. El 24 d'abril ja es presentaren els primers esbossos, i el 30 s'examinaren uns 116 dibuixos. D'entre els projectes escollits el gravador B. Andrianov va fer proves en metall el 3 de maig. L'autor del projecte definitiu va ser el pintor A.I. Kuznetsov, autor tamb d'altres condecoracions.

Segons decret de 5 de febrer de 1951, un cop traspassava el possedor la famlia es quedava amb la medalla i el seu certificat.

 Disseny .
s una medalla de coure  amb la inscripci                   ("La Conquesta de Berln") a la part superior.  A sota hi ha una corona de fulles de roure i a la punta superior hi ha una estrella. Al revers hi ha la inscripci  2     1945  (2 maig 1945) i una estrella de 5 puntes. 

Es suspn sobre un gal pentagonal amb dues franges vermelles als costats de 6mm d'ample, i al mig, hi ha el gal de l'Orde de Glria (tres franges negres separades per dues taronges, totes de la mateixa mida) de 12mm d'ample

 Vegeu tamb .

 Medalla per la Conquesta de Budapest;
 Medalla per la Conquesta de Knigsberg;
 Medalla per la Conquesta de Viena;
 Medalla de la victria sobre Alemanya en la Gran Guerra Patritica 1941-1945;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="179362" title="Mdenine" nonfiltered="3504" processed="3500" dbindex="73517">
Mdenine (rab:      ) s una ciutat de Tunsia, capital de la governaci de Mdenine, al sud del pas a uns 20 km del golf de Boughraba (golf que queda tancat per l'illa de Gerba). T una poblaci de 61.705 habitants segons els cens del 2004. s capalera de les delegacions de Mdenine Nord i Mdenine Sud. Las seva activitat actual es principalment agrcola; el turisme est encara poc desenvolupat a la ciutat tot i ser importan en el conjunt de la governaci; a Mdenine Sud hi ha una zona industrial i una altra a Mdenine Nord.

Fou una important ciutat comercial amb un ksar seu de diverses tribus berbers nmades de la regi. El 1943 fou escenari d'una batalla entre els alemanys i els aliats (mar) quan Erwin Rommel va contratacar en l'anomenada operaci Capri contra l'octau exercit britnic. La batalla de Mdenine fou el darrer gran combat de Rommel abans de ser substituit per Hans-Jrgen von Arnim al front de l'Afrika Korps.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="179363" title="Virginia Beach" nonfiltered="3505" processed="3501" dbindex="73518">

Virginia Beach s la ciutat amb major poblaci de l'estat de Virginia, Estats Units. 
Limita amb l'oce atlntic a l'est i la ciutat de Chesapeake a l'oest. T una poblaci de 425.257 habitants. 

Geografia. 
Altitud: 4 metres. ;
Latitud: 36 51' 10" N ;
Longitud: 075 58' 41" O;










































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="179366" title="Temple d'Ananda" nonfiltered="3506" processed="3502" dbindex="73519">

El temple d'Ananda s un temple budista construt el 1091 durant el regnat del rei Kyanzittha. Est situat a Bagan, Myanmar. El nom Ananda ve del nom del cos de Buda, encara que abans era conegut com temple d'Ananta, provinent de "ananta pinya", que es tradueix com "saviesa inacabable". El temple, que va adaptar els estils arquitectnics indis, allotja quatre Budes, decorats en lmines d'or, cada un mirant cap una direcci. El temple t forma similar a una creu, amb quantes terrasses que condueixen a la part superior, que acaba amb una pagoda petita i un paraigua (hti). Als costats de les terrasses i a la base del temple, les rajoles sn de terracota i illustren escenes del Jataka. Tamb, hi ha un santuari de Kyanzittha i Shin Arahan.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="179367" title="Comuni Tradicionalista" nonfiltered="3507" processed="3503" dbindex="73520">
Comuni Tradicionalista, del castell Comunin Tradicionalista, s la denominaci que rebia tradicionalment el partit Carl. A partir del 1869, la denominaci de partit carl fou substituda sovint per la de Comunin Catolico-monrquica a mesura que el carlisme, a ms de la legitimitat slica, defensava el foralisme i la religi catlica. El nom de Comunin Tradicionalista l'adoptaren definitivament el 1931 quan es va fusionar amb el Partit Catlic Nacional de caire integrista i el Partit Catlic Tradicionalista tradicionalista i defensor del foralisme. En fou nomenat cap Manuel Fal Conde. 

Va desaparixer formalment en 1937 com a conseqncia del Decret d'Unificaci que va fondre la Falange Espaola i Comuni Tradicionalista en un partit nic denominat Falange Espaola Tradicionalista y de las JONS (ms conegut com Moviment Nacional). Els elements disconformes amb la unificaci van seguir usant la denominaci de Comuni Tradicionalista fins a la dcada de 1960, quan es va produir el canvi ideolgic de el carlisme que el va dur al socialisme autogestionari, desprs de la qual l'organitzaci poltica liderada pel pretendent Carles Hug de Borb i Parma va recuperar la denominaci original de Partit Carlista. Per la seva banda els carlistes descontents amb l'evoluci del Partit Carlista van abandonant-lo a poc a poc per a constituir diversos grups que finalment es van fusionar en el Congrs de la Unitat celebrat a El Escorial el maig de 1986. En aquest Congrs va ser reconstituda la Comuni Tradicionalista Carlista, mitjanant la fusi de Comunin Tradicionalista, Comunin Catlico Monrquica i Union Carlista. 








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="179368" title="Maria de la Pau Pigem" nonfiltered="3508" processed="3504" dbindex="73521">
Maria de la Pau Pigem (Barcelona, 9 de juliol de 1969) s una actriu catalana.

Va estudiar a l'Institut del Teatre de Barcelona entre els anys 1989 i 1991.

Treballs destacats.

Televisi.
Un dia, una nit (2006);
Ecos (2006);
ngels i Sants (2006);
Pepe Carvalho (1999-2003);
La dona de gel (2003);
Jet Lag  (2001);
El cor de la ciutat (2000);
Atrapa-la (2000);
Dones d'aigua (1997);

 Cinema.
The Totenwackers (2007);
53 Winter Days (2006);
Cactus (2001);
Arian's Journey (2000);
Els diumenges (2000);

 Teatre.
Les dones d'abans (2006).
Les veus de Iamb, Carles Batlle (2004).
L'illa dels esclaus (2004).

 Enllaos externs .
;
 Obres de teatre amb Maria de la Pau Pigem;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="179371" title="Partit Catlic Nacional" nonfiltered="3509" processed="3505" dbindex="73522">
El Partit Catlic Nacional va ser un partit poltic de caire integrista creat el 1888 per Ramn Nocedal desprs de l'expulsi de l'integrisme de la Comuni Catlico-Monrquica, el partit carlista. El 1932, durant la Segona Repblica, va tornar al si del carlisme, unint-se a la Comuni Tradicionalista carlista dirigida per Manuel Fal Conde.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="179372" title="Plantilles de la Copa del Mn de futbol 1986" nonfiltered="3510" processed="3506" dbindex="73523">
Plantilles oficials de les seleccions classificades per la fase final de la Copa del Mn de Futbol 1986 de Mxic. Cada selecci pot inscriure 22 jugadors. Els equips participants sn (cliqueu sobre el pas per accedir a la plantilla):




Argentina.

La plantilla fou numerada alfabticament excepte els dorsals 6, 10 i 11 atorgats a Daniel Passarella, Diego Maradona i Jorge Valdano.

Bulgria.


Itlia.


Corea del Sud.


Blgica.


Iraq.


Mxic.


Paraguai.


Canad.


Frana.

La selecci fou numerada alfabticament per posicions, porter titular, defenses, migcampistes, davanters i porters reserves, excepte en els casos de Platini i Giresse.

Hongria.


Uni Sovitica.


Algria.


Brasil.


Irlanda del Nord.


Espanya.


Dinamarca.


Esccia.


Uruguai.


Alemanya Occidental.


Marroc.


Anglaterra.


Polnia.


Portugal.


Referncies.
 Web Planet World Cup;

 Vegeu tamb .
 Copa del Mn de Futbol 1986;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="179373" title="Fertilitat" nonfiltered="3511" processed="3507" dbindex="73524">
La fertilitat s la capacitat d'un animal, planta o terreny de produir o sustentar una prognie nombrosa. En els animals, inclosos els homes, s el resultat de la interacci de nombrosos factors, tant biolgics (l'edat, l'estat de salut, el funcionament del sistema endocr) com culturals (las prescripcions respecte al sexe i el matrimoni, la divisi sexual del treball, el tipus i ritme d'ocupaci) que la fan variar espectacularment entre situacions diferents. En horticultura, s una mesura de la riquesa nutricional del terra.

La fertilitat humana ha estat histricament una qesti culturalment significativa. En ser els fills una font crucial de m d'obra en societats agrries o de economia de subsistncia, la capacitat d'oferir al nucli familiar una prole nombrosa era un tret molt valorat en les dones, i en moltes tradicions el marit estava autoritzat a anullar el matrimoni amb una esposa infrtil. La infertilitat masculina, de freqncia similar, va romandre molt temps desconeguda, atribuint-se noms a les dones la responsabilitat de la reproducci, com a part del rgim patriarcal d'Occident.

En sociologia, la fecunditat,generalment es mesura  mesurada com el nombre de fills per dona, s'utilitza com a indicador fiable per al creixement vegetatiu de la poblaci.
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="179374" title="Sofonisba Anguissola" nonfiltered="3512" processed="3508" dbindex="73525">



Sofonisba Anguissola (Cremona, vers 1527   Palerm, 1623) va sser una pintora renaixentista italiana i deixebla de Bernardino Campi. Apareix citada pel florent Giorgio Vasari al volum Vite de Pittori, Scultori e Architettorii com a contempornia dedicada a les belles arts. 

Es va endinsar pels camins dels ideals humanistes grcies a la insistncia del seu pare. La qualitat dels seus gravats, el calssicisme naturalista i la paleta d'obscurs li van permetre adquirir fama internacional com a artista, ser admirada per Michelangelo Buonarroti i Antoni van Dyck, i encisar al monarca Felip II de Castella i I d'Arag i Portugal que la va convidar a ser retratista de la seva cort a Madrid on va pintar el Retrat de Felip II, que avui est penjat a la National Gallery i que durant anys s'havia adjudicat a Snchez Coello. 

Anguissola tenia prohibit estudiar anatomia i reproduir escenes reals. Per aquest motiu, els seus quadres sn retrats d'ella mateixa i de la gent del seu entorn. 

Bibliografia.

 Ilya Sandra Perlingieri, Sofonisba Anguissola,, Rizzoli International, 1992 ISBN 0-8478-1544-7.
Chadwick, Whitney, Women, Art, and Society, Thames and Hudson, Londres, 1990 ISBN 0-500-20354-7.
Harris, Anne Sutherland i Linda Nochlin, Women Artists: 1550-1950, Los Angeles County Museum of Art, Knopf, Nova York, 1976 ISBN 0-394-41169-2.
 Sylvia Ferino-Pagden, Maria Kusche, Sofonisba Anguissola: A Renaissance Woman,National Museum of Women in the Arts, 1995 ISBN 0-940979-31-4.
Pizzagalli, Daniela La signora della pittura : vita di Sofonisba Anguissola, gentildonna e artista nel Rinascimento, Mil, 2003 ISBN 8817995096.

Enllaos externs.
 Web molt completa sobre aquesta artista. ;
 Galeria d'imatges de 29 obres de Sofonisba Anguissola ;
 Sofonisba Anguissola a l'Artcyclopedia ;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="179377" title="Bookmarklet" nonfiltered="3513" processed="3509" dbindex="73526">
Una bookmarklet s una funci encapsulada en un enlla, en forma de petit programa en JavaScript que s'emmagatzema com a un URL dins d'una adrea o punt d'inters en els navegadors web ms populars, o b com a hiperenlla en una pgina web. El terme en angls fa referncia als termes bookmark (adrea d'inters) i applet (miniaplicaci).

En ser desats com a adreces d'inters, funcionen amb un simple clic. Amb ells es pot:
 Modificar l'aparena d'un lloc web dins del navegador (p.ex., la mida de la lletra, el color de fons, etc.);
 Extreure les dades d'una pgina web (p.ex., hiperenllaos, imatges, text, etc.);
 Consultar un motor de cerca, amb termes que es proporcionin a partir d'un text seleccionat, o un quadre de dileg.
 Enviar la pgina actual a un servei de validaci d'enllaos, o a un traductor.

Els navegadors web utilitzen URI per a l'atribut href de l'etiqueta  i per a les adreces d'inters. La primera part de l'URI, com ara http:, file:, o ftp: especifica el protocol. Tamb s'ha implementat el prefix javascript:, que s'interpreta com qualsevol altre URI. Internament, el navegador identifica que el protocol s javascript, i tracta la resta de la cadena com a codi que llavors executa i l'utilitza en la pgina.

L'script que s'executa t accs a la pgina actual, que pot inspeccionar i modificar. Si l'script retorna un tipus indefinit en comptes d'una cadena, el navegador no carregar cap nova pgina, resultant que l'script s'executar respecte al contingut de la pgina actual. A pemet canvis al moment de la mida del tipus de lletra i dels colors, sense que calgui tornar a carregar la pgina.

 Exemples d'implementaci .

A continuaci uns exemples de com cercar a la Viquipdia un text que hgim seleccionat. Si no en tingussim cap, es mostrar un dileg perqu l'introdum:

 Firefox i Konqueror: ;

javascript:(function())();

 Safari: ;

javascript:void(q=prompt('Qu cerques?:',getSelection())); if(q)void(location.href='http://ca.wikipedia.org/w/wiki.phtml?search='+escape(q));

 Internet Explorer:

javascript:(function())();

 Enllaos externs .
Bookmarklets ;
Jesse's Bookmarklets ;
Google Bookmarklets ;
Google O.S. Bookmarklets ;

 Vegeu tamb .

 Greasemonkey;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="179378" title="Partit Catlic Tradicionalista" nonfiltered="3514" processed="3510" dbindex="73527">
Partit Catlic Tradicionalista s un partit poltic espanyol fundat en 1918 per Juan Vzquez de Mella com resultat del seu enfrontament amb Jaume de Borb, pretendent mxim dirigent del carlisme. La ideologia del partit es basava enla interpretaci que feia Vzquez de Mella del tradicionalisme, i en particular propugnava:
Uni moral i separaci econmica de l'Esglsia i de l'Estat. ;
Substituci del rgim parlamentari pel representatiu. ;
Autarquia de municipis i regions, i defensa resolta de l'ordre social fundat en l'harmonia de classes que formen el treball integral. ;
Poltica internacional orientada cap als tres ideals que desemboca la histria d'Espanya: dominaci de l'Estret, federaci amb Portugal, i uni amb els Estats Hispanoamericans. ;

El Partit Catlic Tradicionalista va tenir com rgan d'expressi principal el peridic "El Pensamiento Espanyol". Va llanguir durant la Dictadura de  Miguel Primo de Rivera i especialment a la mort de Vzquez de Mella. El 1931 els seus seguidors participen juntament amb els partits Carlista i Integrista en la creaci de la Comuni Tradicionalista. 




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="179379" title="Madden Football 64" nonfiltered="3515" processed="3511" dbindex="73528">

Madden Football 64 s un videojoc de futbol americ. Aquest s el primer videojoc de Madden per la Nintendo 64. 
El videojoc hi ha els comentaristes de Pat Summerall i John Madden.

En aquesta edici no s'usen els noms i logotips de la NFL.

Enllaos externs.
  El videojoc a MobyGames;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="179382" title="Demetri" nonfiltered="3516" processed="3512" dbindex="73529">


Onomstica:

Demetri Gurieli de Gria;
Demetri III Eucros ;
Demetri II Nictor ;
Demetri II d'Imertia ;
Demetri II de Gergia ;
Demetri I Soter;
Demetri I d'Imertia ;
Demetri I de Gergia ;
Demetri I de Rssia;
Demetri Shirvashidze ;
Demetri el jove de Macednia;
Demetri Callati;
Demetri Chrysoloras ;
Demetri Comati;

Demetri, militar macedoni;

Demetri militar macedoni;

Demetri,  militar macedoni;

Demetri de Capadcia, fill del rei Ariarates V de Capadcia.

Demetri de Gadara, llibert de Gneu Pompeu;

Demetri I de Bactriana, rei de Bactriana;

Demetri II de Bactriana, rei de Bactriana;

Demetri Poliorcetes o Demetri I de Macednia, rei de Macednia.

Demetri el Bell, fill de Demetri Poliorcetes i rei consort de Cirene;

Demetri l'Estret, fill de Demetri Poliorcetes ;

Demetri II de Macednia, rei de Macednia, fill d'Antgon II Gnates;

Demetri de Faros,  mercenari i governant grec ;

Demetri el Jove de Macednia, fill de Filip V de Macednia;

Demetri, nom d'un centenar d'autors literaris grecs ;

Demetri d'Adramtium, escriptor grec ;

Demetri d'Alexandria, filsof peripattic grec;

Demetri de Bizanci, historiador grec ;

Demetri Quitres, filsof cnic grec ;

Demetri Cidoni, escriptor bizant ;

Demetri de Czic, bisbe de Czic ;

Demetri, poeta pic grec ;

Demetri, filsof epicuri grec;

Demetri, poeta grec ;

Demetri d'Ilion o Demetri d'Ilium, historiador grec ;

Demetri de Magnsia, escriptor grec ;

Demetri Mosque, escriptor grec ;

Demetri de Falron, orador, home d'estat, filsof i poeta grec atenenc.

Demetri, filsof platnic grec;
 
Demetri Pgil, escriptor gec ;

Demetri d'Escepsis, escriptor grec ;

Demetri de Sunion, filsof cnic ;

Demetri el siri, retric grec ;

Demetri de Tars, poeta grec ;

Demetri, actor trgic grec ;

Demetri de Trezene, escriptor grec ;
 
Demetri, escriptor grec ;

Demetri, ;

Demetri, escriptor grec ;

Demetri de Bitnia, poeta epigramtic grec ;

Demetri, poeta imbic grec ;

Demetri d'Atenes, poeta pic atenenc ;
 
Demetri d'Apamea, metge grec ;

Demetri Arquiater, metge grec ;

Demetri, arquitecte grec ;

Demetri, escultor grec ;

Demetri, pintor grec;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="179383" title="Demetri (fill d'Altmenes)" nonfiltered="3517" processed="3513" dbindex="73530">
Demetri (Demetrius,   ?      ), fill d'Altmenes, fou un militar macedoni, que va ser comandant d'un esquadr de cavalleria sota Alexandre el Gran; l'esmenta Arri.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="179385" title="Demetri (fill de Fid)" nonfiltered="3518" processed="3514" dbindex="73531">
Demetri (Demetrius,   ?      ), fill de Fid (Pheidon), fou un militar macedoni, que va ser comanante d'un esquadr escollit de cavalleria anomenat         , sota Alexandre el Gran; l'esmenten Arri i Plutarc.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="179386" title="Demetri (guardi d'Alexandre)" nonfiltered="3519" processed="3515" dbindex="73532">
Demetri (Demetrius,   ?      ),  fou un militar macedoni, un dels  gurdies personals d'Alexandre el Gran. Es va fer sospits de participar a la conspiraci de Filotes i fou destitut.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="179388" title="Demetri de Capadcia" nonfiltered="3520" processed="3516" dbindex="73533">
Demetri de Capadcia (Demetrius,   ?      ) fou un prncep capadoci, fill del rei Ariarates V de Capadcia. El seu pare li va donar el comandament de les tropes enviades per donar suport al rei tal II de Prgam en la seva guerra contra Prsies II de Bitnia


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="179389" title="Demetri de Gadara" nonfiltered="3521" processed="3517" dbindex="73534">
Demetri de Gadara (Demetrius,   ?      ) fou un grec de Gadara a Palestina, llibert de Gneu Pompeu, que el va afavorir tant com va poder i li va permetre acumular riqueses immenses. Desprs de la conquesta romana de Sria, Demetri va demanar a Pompeu de reconstruir Gadara, destruda pels jueus, cosa que aquest va fer.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="179390" title="Demetri I de Bactriana" nonfiltered="3522" processed="3518" dbindex="73535">
Demetri I de Bactriana (Demetrius,   ?      ) fou rei de Bactriana, fill d'Eutidem I. Polibi esmenta que quan Antoc III el gran va envair el regne grec de Bactriana, Eutidem va enviar al seu fill Demetri, llavors encara molt jove, per negociar amb el rei siri, i diu que mercs a la seva gesti, el pare fou confirmat en la sobirania, i a ell mateix se li va prometre la ma d'una filla d'Antoc. 

Va succeir al seu pare desprs del 200 aC i va regnar no menys de 10 anys. Amb les mans lliures es va estendre cap a l'ndia probablement vers el 180 aC, desprs de la desaparici del regne dels Maurya que havia estat eliminat per la dinastia Sunga i se suposa que hauria arribat  fins a Pataliputra (moderna Patna). L'expansi es va completar en uns cinc anys i va portar a l'establiment del Regne Indogrec. Demetri va cedir la corona de Bactriana al seu fill Eutidem II (desprs del 180 aC) i ell mateix va restar a la ndia. 

Isidor de Carax esmenta una ciutat anomenada Demetries d'Aracsia que segurament fou fundada per ell.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="179393" title="Lophius" nonfiltered="3523" processed="3519" dbindex="73536">


El gnere Lophius agrupa els peixos que tradicionalment s'anomenen raps, tot i que l'espcie prpia de les nostres costes s Lophius piscatorius. El gnere Lophius consta de 8 espcies diferents:
 Lophius americanus Valenciennes a Cuvier & Valenciennes, 1837 (rap d'Amrica);
 Lophius budegassa Spinola, 1807 (rap vermell);
 Lophius gastrophysus Miranda Ribeiro, 1915 (rap pescador);
 Lophius litulon (Jordan, 1902) (rap del Jap);
 Lophius piscatorius - Linnaeus, 1758 (rap com);
 Lophius vaillanti (rap afric);
 Lophius vomerinus Valenciennes a Cuvier & Valenciennes, 1837 (rap del Cap o rap dimoni);
 Lophius lugubris Alcock, 1894.

 Enllaos externs .
Catalog of Fishes: Lophius;
ITIS: Lophius;
Tree of life: Lophius ;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="179395" title="Demetri II Indogrec" nonfiltered="3524" processed="3520" dbindex="73537">
Demetri II fou rei del regne Indogrec de l'India vers la meitat del segle II aC

A Bactriana el general Eucrtides, potser un general de Demetri I de Bactriana o un cap que tenia el suport selucida, va enderrocar la dinastia eutidmida vers el 170 aC probablement destronant a Antmac I i Antmac II. 

La branca ndia va intentar recuperar el control. Un rei de la branca ndia, Demetri, probablement Demetri II, va anar a Bactriana amb 60000 homes per aparentment fou derrotat i mort i Eucrtides es va apoderar de part del regne indogrec (vers 150 aC)


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="179397" title="Fushigi no Dungeon: F?rai no Siren 2: Oni Sh?rai! Siren-j?!" nonfiltered="3525" processed="3521" dbindex="73538">

 s un dels pocs videojocs de rol fets per la Nintendo 64. El videojoc s part de la saga Fushigi no Dungeon, i es va llanar noms al Jap l'any 2000.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="179401" title="(42) Isis" nonfiltered="3526" processed="3522" dbindex="73539">
Isis s l'asteroide nm. 42 de la srie, descobert per en Norman Robert Pogson (1829-91) a Oxford el 23 de maig del 1856.























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="179405" title="Marro de nou" nonfiltered="3527" processed="3523" dbindex="73540">

El marro de nou s un joc de tauler abstracte per a dos jugadors, l'objectiu del qual s eliminar fitxes de l'adversari aconseguint alinear tres fitxes prpies. El joc forma part de la nombrosa famlia de jocs anomenats genricament marro, que inclou tamb el marro de tres, el marro de sis i l'alquerc o marro de dotze, entre d'altres. Una particularitat del marro de nou s que el joc es divideix en dues fases: en la primera els jugadors colloquen les seves fitxes per torns, i a la segona poden moure-les per aconseguir eliminar les contrries. El joc, o un de molt semblant, s citat a l'Art d'estimar d'Ovidi, per les primeres referncies que se'n tenen podrien ser de cap al 1400 aC, en unes inscripcions al temple de Qurna, a Egipte.

El nombre de posicions possibles del marro de nou s d'unes 1010, que donen lloc a uns 1050 jocs possibles. L'octubre de 1993, Ralph Gasser resolgu el joc i demostr que acaba en empat, suposant jugadors perfectes. Gasser tamb desenvolup un programa informtic, anomenat Bushy, que actualment es considera el millor jugador del mn.

 Regles .
El joc comena amb el tauler buit amb vint-i-quatre interseccions, tal com es mostra a la figura de la dreta, i cada jugador amb nou fitxes. L'objectiu s eliminar fitxes de l'adversari, que s'aconsegueix posant en lnia tres fitxes prpies, fins que es queda sense fitxes al tauler o b no pot realitzar cap moviment. Una partida t dues fases: una de collocaci i una de moviment.

 Collocaci .
Per torns, els jugadors posen una fitxa en alguna de les interseccions del tauler. Si un jugador colloca una fitza de forma que tres de les seves queden alineades seguint alguna de les lnies dibuixades al tauler, pot eliminar una fitxa de l'adversari, sempre que no formi part, al seu torn, d'un grup de tres. Les fitxes eliminades ja no tornen a participar. Una vegada tothom ha collocat les seves fitxes, s'acaba la primera fase i comena la de moviment.

 Moviment .
Per torns, cada jugador pot moure una de les seves peces a una intersecci adjacent, seguint les lnies marcades en el tauler. Si en algun moment un jugador no pot realitzar cap moviment, perd la partida. D'altra banda, igual que passava durant la fase de collocaci, si un jugador aconsegueix alinear tres de les seves fitxes seguint alguna de les lnies dibuixades al tauler, pot eliminar una fitxa de l'adversari, sempre que no formi part, al seu torn, d'un grup de tres. Quan un jugador es queda noms amb dues fitxes perd la partida.

En algunes versions del joc, quan un jugador es queda amb tres fitxes, es permet que les seves fitxes saltin a qualsevol intersecci, no noms desplaar-se a les adjacents. Entre els estudiosos del joc, hi ha discrepncies pel que fa a quina s la versi original del joc, si la versi amb salt s l'original o si noms s una variant.. Alguns autors, per, obvien totalment la versi amb salt.

 Histria .

Segons R. C. Bell, el primer tauler conegut del marro de nou cont lnies diagonals i fou gravat en les lloses del sostre del temple de Qurna, a Egipte, cap al 1400 aC. Tot i aix, Friedrich Berger afirma que alguns dels diagrames de Qurna contenen creus coptes, fet que fa dubtosa la dataci del 1400 aC de Bell; Berger conclou que simplement no es poden datar.

Una de les primeres mencions del joc pot ser la que fa Ovidi a l'Ars Amatoria. Al llibre tercer, desprs de comentar el ludus latrunculorum, un popular joc de tauler, Ovidi diu:
Existeix un altre joc que es divideix en tantes parts com mesos t l'any. El tauler t tres peces a cada banda; el guanyador ha d'aconseguir tenir totes les peces en una lnia recta. No s bo que una dona no hi spiga jugar, ja que l'amor sovint sorgeix durant una partida.;
Berger suposa que el joc probablement era ben conegut en poca romana, ja que s'han trobat molts taulers en edificis romans, tot iq que la seva dataci s sovint impossible, ja que els edificis han estat accessibles des del moment en qu es van construir.

El marro de nou fou especialment popular durant l'Edat Mitjana, i apareix al Libro de los juegos encarregat per Alfons X de Castella. Tamb apareix en nombrosos relleus a l'Anglaterra medieval i, posteriorment, apareix a El somni d'una nit d'estiu de William Shakespeare:
En els camps inundats, les cledes ja sn buides,
i els corbs s'han atipat del bestiar empestat;
les eres, on els nens solien jugar al marro,
estan plenes de fang.;

 Referncies .























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="179406" title="Digimon World Online" nonfiltered="3528" processed="3524" dbindex="73541">



Digimon World Online s un proper videojoc per la PlayStation 3, suposadament anunciat per Bandai i basat en la srie d'animaci Digimon. Durant el seu anunci no se sap qui el desenvolupa, el videojoc va ser llistat en diverses webs de ttols anunciats.

Com el ttol diu, aquest videojoc ser un MMORPG similar al nou Dragon Ball Online, que s un videojoc tamb publicat per Bandai i basat en un altre anime de Toei Animation, hi ha l'evidncia del suport d'aquest anunci. Una altra evidncia de qu Namco Bandai llana alguns videojocs per PlayStation 3 i que en llana exclusivament per aquesta consola sn el Ridge Racer 7, Time Crisis 4 i Tekken 6. 

 Enllaos externs .
GamesMania;
GotPS3;
HKDMC;
PS3Arena;
PSP-Touch;
SkyRock;
WebPlay;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="179407" title="Esprid" nonfiltered="3529" processed="3525" dbindex="73542">




















Els  esprids (Sparidae) sn una de les famlies de peixos de l'ordre Perciformes, una de les famlies de peixos ms ben representades al litoral catal i tamb ms ben conegudes. En formen part alguns dels peixos que es poden trobar habitualment a les nostres costes, com el sarg, l'esparrall, l'orada, l'oblada o la salpa.

Morfologia.

 Tenen un cos comprimit, fusiforme, amb el cap gros i el perfil convex.
 La boca s petita i, en alguns casos, pot sser protrctil.
 L'aleta dorsal s nica i llarga.
 La pectoral s llarga i punxeguda.
 Moltes espcies presenten casos d'hermafroditisme.;

Alimentaci.

Mengen invertebrats bentnics

Hbitat.

La gran majoria sn litorals.

Distribuci geogrfica.

Viuen als mars i oceans de clima tropical i temperat.

Costums.

Sn gregaris.

 Cuina .
Una de les espcies ms apreciada en gastronomia s l'orada (Sparus aurata).

 Classificaci .

N'hi ha 125 espcies repartides en 37 gneres:

Gnere Acanthopagrus;
Acanthopagrus akazakii ;
Acanthopagrus australis 	;
Acanthopagrus berda 	;
Acanthopagrus bifasciatus 	;
Acanthopagrus butcheri ;
Acanthopagrus latus ;
Acanthopagrus palmaris 	;
Acanthopagrus schlegelii czerskii 	  	;
Acanthopagrus schlegelii schlegelii 	;
Acanthopagrus sivicolus 	;
Acanthopagrus taiwanensis  ;
Gnere Allotaius	  	 ;
Allotaius spariformis  	  	 ;
Gnere Archosargus;
Archosargus pourtalesii  	;
Archosargus probatocephalus  	;
Archosargus rhomboidalis  ;
Gnere Argyrops;
Argyrops bleekeri  	;
Argyrops filamentosus  	;
Argyrops megalommatus   	  	 ;
Argyrops spinifer  ;
Gnere Argyrozona;
Argyrozona argyrozona  ;
Gnere Boops	;
 Boga (Boops boops)  	;
Boops lineatus  ;
Gnere Boopsoidea	;
Boopsoidea inornata  	;
Gnere Calamus;
Calamus arctifrons  ;
Calamus bajonado  ;
Calamus brachysomus   ;
Calamus calamus  ;
Calamus campechanus   	;
Calamus cervigoni  		;
Calamus leucosteus   	;
Calamus mu  	;
Calamus nodosus  ;
Calamus penna  	;
Calamus pennatula  ;
Calamus proridens  	;
Calamus taurinus  ;
Gnere Cheimerius	;
Cheimerius matsubarai  	;
Cheimerius nufar    ;
Gnere Chrysoblephus;
Chrysoblephus anglicus  	;
Chrysoblephus cristiceps   	;
Chrysoblephus gibbiceps   	;
Chrysoblephus laticeps   ;
Chrysoblephus lophus  ;
Chrysoblephus puniceus  ;
Gnere Crenidens	;
Crenidens crenidens  ;
Gnere Cymatoceps 	;
Cymatoceps nasutus  ;
Gnere Dentex 	;
Dentex angolensis  ;
Dentex barnardi  	;
Dentex canariensis  ;
Dentex congoensis  ;
 Dntol (Dentex dentex)  	;
Dentex fourmanoiri   	  	;
Dentex gibbosus  ;
Dentex macrophthalmus  ;
Dentex maroccanus   ;
Dentex tumifrons  ;
Gnere Diplodus	;
 Esparrall (Diplodus annularis)  	;
Diplodus argenteus argenteus  ;
Diplodus argenteus caudimacula  ;
Diplodus bellottii  ;
Diplodus bermudensis  ;
Diplodus capensis  ;
Diplodus cervinus cervinus  ;
Diplodus cervinus hottentotus  ;
Diplodus cervinus omanensis  ;
Diplodus fasciatus  ;
Diplodus holbrookii  ;
Diplodus noct  ;
Diplodus prayensis  ;
 Morruda (Diplodus puntazzo)  ;
 Sarg (Diplodus sargus);
Diplodus sargus ascensionis   	  	;
Diplodus sargus cadenati  	;
Diplodus sargus helenae  ;
Diplodus sargus kotschyi  ;
Diplodus sargus lineatus   	  	;
Diplodus sargus sargus  	;
 Variada (Diplodus vulgaris)  ;
Gnere Evynnis 	;
Evynnis cardinalis  ;
Evynnis japonica  ;
Gnere Gymnocrotaphus;
Gymnocrotaphus curvidens ;
Gnere Lagodon;
Lagodon rhomboides  ;
Gnere Lithognathus;
Lithognathus aureti  	;
Lithognathus lithognathus  ;
 Mabre (Lithognathus mormyrus)  	;
Lithognathus olivieri  ;
Gnere Oblada	;
Oblada (Oblada melanura)  ;
Gnere Pachymetopon;
Pachymetopon aeneum  	;
Pachymetopon blochii  ;
Pachymetopon grande  ;
Gnere Pagellus;
Besuc (Pagellus acarne)  	;
Pagellus affinis  ;
Pagellus bellottii ;
Gors (Pagellus bogaraveo)  ;
Pagell (Pagellus erythrinus)  ;
Pagellus natalensis  ;
Gnere Pagrus;
Pagrus africanus  ;
Pagrus auratus  	;
Pagrus auriga  ;
Pagrus caeruleostictus  	;
Pagrus major  ;
Pagre (Pagrus pagrus)  	;
Gnere Parargyrops;
Parargyrops edita  ;
Gnere Petrus 	  ;
Petrus rupestris  ;
Gnere Polyamblyodon	;
Polyamblyodon germanum  ;
Polyamblyodon gibbosum  ;
Gnere Polysteganus	;
Polysteganus baissaci  ;
Polysteganus coeruleopunctatus  	;
Polysteganus praeorbitalis  ;
Polysteganus undulosus  ;
Gnere Porcostoma	;
Porcostoma dentata  ;
Gnere Ptreogymnus;
Pterogymnus laniarius  ;
Gnere Rhabdosargus;
Rhabdosargus globiceps  ;
Rhabdosargus haffara  ;
Rhabdosargus holubi  ;
Rhabdosargus sarba  ;
Rhabdosargus thorpei  ;
Gnere Sarpa	;
Salpa (Sarpa salpa)  	;
Gnere Sparidentex;
Sparidentex hasta  ;
Gnere Sparodon;
Sparodon durbanensis  ;
Gnere Sparus	;
Orada (Sparus aurata)  ;
Gnere Spondyliosoma;
Cntera (Spondyliosoma cantharus)  ;
Spondyliosoma emarginatum  ;
Gnere Stenotomus 	;
Stenotomus caprinus  	;
Stenotomus chrysops   ;
Gnere Virididentex;
Virididentex acromegalus ;

Referncies.



Bibliografia.

 Davidson, Alan: Mediterranean Seafood, Penguin, 1972. ISBN 0-14-046174-4, pp. 86-108.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Fotografies ;
 Fotografies i informaci diversa ;
 Encyclopedia of Life ;
 Dr. Pez ;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="179411" title="Demetri Poliorcetes" nonfiltered="3530" processed="3526" dbindex="73543">
Demetri Poliorcetes (Demetrius Poliorcetes,                      ) o Demetri I de Macednia (337 aC-283 aC), fou rei de Macednia. Poliorcetes vol dir "expugnador de ciutats" per les moltes que va conquerir desprs d'un setge.

Era fill d'Antgon el borni i d'Estratnice, filla de Corrhaeus. Des de petit va mostrar molt d'afecte als seus pares. De molt jove es va casar amb Fila, la filla d'Antpater i vdua de Crter, molt ms gran que ell, casament al que fou pressionat per Antgon.

Va acompanyar al pare a la campanya contra umenes i va dirigir la cavalleria a la batalla de Gabiene (317 aC) quan noms tenia 20 anys. Va intercedir per salvar la vida a umenes. 

El 315 aC Antgon li va donar el comandament de Sria; el 312 aC aquesta regi fou envada per Ptolemeu I Ster, i Demetri, contra el parer del dems generals que el pare havia deixat com a consell de guerra, va voler donar la batalla i fou derrotat a Gaza perdent la major part del seu exrcit. Per aquesta derrota va haver d'abandonar Tir i tota Sria, que va quedar en poder de Ptolemeu, retirant-se Demetri a Cilcia. Es va recuperar de la desfeta sorprenent a Cilles, general de Ptolemeu que marxava cap a Cilcia, prop de Mios (Myus), derrotant-lo i fent presoner a tot l'exrcit egipci.

El contraatac d'Antgon, arribat amb un exrcit, va restablir la situaci a Sria.

Demetri fou enviat pel seu pare a una expedici conra els nabateus i contra Babilnia, que havia estat ocupada pel general Seleuc (desprs Seleuc I Nictor). Va entrar a Babilnia amb certa facilitat deixant encara una fortalesa a Babilnia per conquerir, a la que va posa setge, que va encarregar d'acaar a un dels seus generals, i va retornar amb Antgon. Poc desprs es va ajustar la pau (311 aC).

Ptolemeu no va tardar en reiniciar la guerra que es va portar a terme mitjanant operacions navals a les costes de Cilcia i Xipre. Demetri va rebre el comandament de la flota d'Antgon i va obtenir diversos triomfs.

E 307 aC al front d'un exrcit fou enviat a Grcia, en poder de Cassandre (aliat amb Ptolemeu) tot i que el tractat del 311 aC estipulava la independncia de les ciutats gregues. Va atacar Atenes que va ocupar, i fou rebut amb entusiasme pel poble com alliberador. Demetri de Falron, governant d'Atenes per compte de Cassandre, va fugir i la fortalesa de Munquia fou capturada. Desprs va ocupar Megara i llavors va passar el hivern a Atenes on va rebre uns honors excepcionals i el ttol del "Conservador" (       ) i fou elevat a la categoria de deu tutelar de la ciutat junt amb Dions i Demeter; all e va casar amb Eurdice vdua d'Ofelles (Ophellus) de Cirene, atenenca de naixement i descendent el gran Miltides.

Cridat pel seu pare per agafar el comandament a Xipre contra Ptolemeu, va envair l'illa amb una flota i un exrcit i va derrotar a Menelau, el germ de Ptolemeu, governador de Xipre, al que va derrotar a Salamina i el va assetjar a aquesta ciutat. Ptolemeu va crrer en ajut del seu germ per Demetri l'esperava i en la batalla que va seguir, els egipcis foren derrotats i van perdre 120 vaixells, a ms de transports, i el seu poder naval va quedar molt damnat (306 aC). Menelau es va rendir amb tota la resta del seu exrcit. Llavors Antgon va assolir el ttol de rei.

A Xipre Demetri es va donar a la luxria i els plaers; la cortesana Lmia, feta presonera, va esdevenir la seva amant i va adquirir una forta influncia sobre Demetri. Aviat fou cridat pel seu pare per participar a la guerra contra Egipte, per la flota va patir els efectes d'alguna turmenta i junt amb altres dificultats, pare i fill es van haver de retirar. 

El 305 aC Demetri va decidir castigar als rodis que havien ajudat a Ptolemeu i refusaven reconixer a Antgon. Rodes fou assetjada per terra i mar. El setge fou un dels mes memorables de la histria i aqu va guanyar el renom de Poliorcetes. Les maquines de setge entre elles una anomenada "Helpolis" (Conqueridora de ciutats) es van veure per primer cop i foren objecte d'admiraci. El setge va durar un any i finalment Demetri va haver de fer un tractat (amb mediaci d'Atenes)  pel qual Rodes donaria suport a Antgon i Demetri excepte contra Ptolemeu (304 aC). Amb les maquines de guerra deixades per Demetri es va construir el fams Cols de Rodes.

Atenes fou atacada per Cassandre i Demetri va haver de crrer en el seu ajut. Va desembarcar  a Aulis, es va apoderar de Calcis i va obligar a Cassandre a aixecar el setge d'Atenes i evacuar tota Grcia al sud de les Termpiles. Va passar el hivern a Atenes on altre cop va rebre extravagants honors i es va dedicar a la luxria. 

A la primavera del 303 aC va atacar les ciutats que encara tenien guarnicions de Cassandre o Ptolemeu (Sici, Corint, Argos i algunes de l'Arcdia i d'Acaia) i les va conquerir. Possiblement va atacar tamb Crcira i Lucada. Totes les ciutats foren declarats estats lliures, per en una assemblea feta a Corint es va donar a Demetri el ttol de comandant en cap de tota Grcia (                  ), com havien estat abans Filip II de Macednia i Alexandre el Gran.

A Argos, on va passar algun temps, es va casar per tercera vegada, amb Didmia, germana de Pirros d'Epir, tot i que Fila i Eurdice encara eren vives. El hivern el va tornar a passar a Atenes i altre cop es va donar a la luxria fins i tot dins el sagrat recinte del Parten, cosa que va provocar la indignaci dels ciutadans, per la seva autoritat mai fou posada en qesti. Les lleis foren violades per permetre a Demetri ser iniciat en els misteris d'Eleusis.

El 302 aC es va enfrontar amb Cassandre a Tesslia, i va conquerir Feres, per tot i la seva superioritat no va fer gaire cosa ms. Cassandre s'havia aliat amb Lismac de Trcia que havia envat sia, i Seleuc I Nictor va avanar des de l'est per ajudar-lo. Antgon va haver de cridar a Demetri, que va creuar a l'sia. Les forces d'Antgon foren aniquilades a la batalla decisiva d'Ipsos (301 aC) en la que Antgon va morir esperant fins al darrer moment l'arribada de Demetri per salvar-lo.

Demetri, que havia pres part en la batalla, va fugir a Efes i des all va passar a Atenes on se li van tancar les portes, per se li va entregar la flota amb la que va marxar cap a l'istme de Corint. Tenia una bona flota i dominava Xipre, Tir, i Sid.

Les aliances van canviar i Seleuc va demanar la ma de Estratnice, filla d Demetri (amb Fila), aliana per la que va poder recuperar Cilcia, que havia quedat en mans de Pleistarc, germ de Cassandre; no obstant Demetri va refusar entregar Tir i Sid, com Seleuc demanava, el que no fou obstacle per mantenir de moment la pau entre els dos homes. Ptolemeu i Demetri es van aliar tanmateix i la pau va durar quatre anys.

En aquestos quatre anys Cassandre va avanar a Grcia, on Demetri va perdre totes les seves possessions; el 297 aC, decidit a recuperar Grcia, es va presentar amb la flota a les costes d'tica per fou rebutjat i va resultar ferit greu en un atac a Messene.

La mort de Cassandre va capgirar la situaci i Demetri es va apoderar d'Egina, Salamina i altres lloc propers a Atenes, i finalment de la mateixa ciutat desprs d'un llarg setge (setge que va obligar a la ciutat a rendir-se per fam el 295 aC). 

Lcares, que s'havia convertit en tir d'Atenes, va fugir a Tebes, i Demetri va perdonar als habitants de la ciutat. Demetri va establir fortificacions a Munquia i el Pireu i al tur del Museu. Llavors es va dirigir al Pelopons i va derrotar els espartans assetjant la ciutat d'Esparta, que estava a punt de conquerir quan els afers de Macednia el van fer canviar de plans. 

La lluita entre Antpater I de Macednia i Alexandre V de Macednia, els dos fills de Cassandre, va provocar la intervenci exterior;  Alexandre va demanar ajut a Pirros d'Epir i a Demetri Poliorcetes. Pirros va arribar primer, va derrotar a Antpater i va proclamar rei nic a Alexandre. Quan Demetri va arribar fou rebut amb fredor per Alexandre, ara ja consolidat al tron i que no el necessitava. Demetri va rebre informes sobre una conspiraci del rei  contra seva i es va anticipar assassinant a Alexandre en un banquet i seguidament es va proclamar a si mateix rei de Macednia (294 aC).

Mentre Lismac de Trcia, Seleuc i Ptolemeu havien aprofitat l'absncia de Demetri per apoderar-se de Xipre i Cilcia i les ciutat de Fencia i sia Menor que encara obeen a Demetri. Aquest va fer un tractat de pau amb Lismac que va renunciar a la part que ocupava de Macednia, i va dirigir la seva atenci als afers de Grcia on els beocis i els espartans li plantaven cara. 

Clenim al front dels espartans fou derrotat rpidament i Tebes conquerida desprs d'un setge curt; Tebes fou tractada suaument. De retorn a Macednia va aprofitar l'absncia de Lismac (presoner dels getes) per envair Trcia, i la podia haver conquerit amb facilitat per quan estava a la feina es va assabentar de la revolta de Becia.

Va retornar, va rebutjar a Pirros que havia envat Tesslia per ajudar als beocis, i va reconquerir Tebes desprs d'un setge de quasi un any (290 aC). Altre cop va tractar a la ciutat suaument i noms va matar deu o tretze caps de la revolta. Pirros aliat als  era ara el seu enemic i es va dirigir contra ell, envaint l'Epir que va assolar sense trobar oposici, per el general de Demetri, Pantauque (Pantauchus) fou derrotat a Etlia per etolis i epirotes. 

El 289 aC es va posar malat i va romandre a Pella el que va aprofitar Pirros per assolar Macednia de la que es va apoderar en gran part per la va perdre aviat quant Demetri es va recuperar.

Demetri es va aliar amb Agtocles de Siracusa, la filla del qual Lanassa estava casada amb Pirros, que havia rebut com a dot l'illa de Crcira que Lanassa havia entregat finalment a Demetri. Per aquest darrer el que volia era recuperar els dominis del seu pare a sia i va fer la pau amb Pirros per poder dedicar-se a aquesta tasca. 

Segons Plutarc va reunir 98000 homes, 12000 cavallers i 500 vaixells. Aquest preparatius van alarmar als seus rivals. Ptolemeu va enviar una fora naval a Grcia i Pirros va trencar l'aliana conclosa amb Demetri. Lismac pel seu costat va envair Macednia. Demetri va marxar contra Lismac i va veure que entre els seu poble i les seves tropes hi havia un gran descontentament, per el va poder aturar. 

Llavors va retornar a Macednia i es va presentar a la zona on era Pirros que havia avanat fis a 	
Beroea de Macednia|Berea]]. Per Pirros era llavors l'heroi dels grecs i les tropes es van declarar a favor de Pirros i no van voler combatre.

Demetri va haver de fugir disfressat i va poder arribar a Cassandria. La seva primera dona Fila, que sempre li havia donat suport, es va sucidar. Per Demetri encara tenia recursos, car dominava Tesslia i alguns punts de Grcia (Atenes s'havia desfet del seu jou) i va poder aixecar una flota i un petit exrcit; va deixar al seu fill Antgon el comandament a Grcia i va anar a Milet on fou rebut per Eurdice l'esposa de Ptolemeu I Ster, i mare de Ptolemais amb la que Demetri s'havia hagut de casar segons un pacte fet el 301 aC i que no s'havia complert encara; aqu Demetri es va casar finalment amb Ptolemais. 

Inicialment Demetri va obtenir alguns xits per l'arribada a Grcia d'un exercit enviat per Seleuc el va obligar a retirar-se. Les seves tropes no el van voler seguir cap a l'interior d'sia. Va anar a Cilcia i va negociar amb Seleuc, per desprs de fortes prdues al seu exrcit i de manca de subministraments fou abandonat per les tropes i els seus amics ms fidels i es va haver de rendir a Seleuc del que va quedar presoner (286 aC) i fou envia al Quersons siri on fou confinat a una residencia reial. 

Lismac de Trcia va proposar la seva execuci per Seleuc la va rebutjar. Demetri, gaudint de certa llibertat al seu confinament, va tornar a la seva vida de plaers i menjars excessius i es va posar malalt i va morir al cap de tres anys de ser empresonat quan tenia 55 anys (283 aC). Fou enterrat a Tesslia a la ciutat de Demetries.

Va deixar quatre fills, dels quals el ms gran Antgon II Gnates el va succeir finalment com a rei el 277 aC.

Vegeu tamb.
Demtria;




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="179420" title="Renovacin Espaola" nonfiltered="3531" processed="3527" dbindex="73544">
Renovacin Espaola va ser un dels partits poltics de la Segona Repblica Espanyola, fundat el 1933 per Antonio Goicochea, Jos Calvo Sotelo, Pedro Sainz Rodrguez i el conde de Vallellano. Es definia com un partit monrquic, defensor del llegat d'Alfons XIII. Va tenir una representaci a les Corts no molt important per constant al llarg de les legislatures que configuren la II Repblica. La seva importncia es devia al fet que representava els interessos de les classes altes, entre elles l'encara puixant aristocrcia de l'poca. A ms recollia part de l'herncia del maurisme. El partit va ser liderat d'antuvi per Antonio Goicoechea, fins que en 1934 Jos Calvo Sotelo torn al partit i se'n va fer crrec, que aviat passaria a denominar-se Bloque Nacional. La dreta ms extrema davant el govern possibilista de Jos Mara Gil-Robles va anar decantant-se cap a la figura de Calvo Sotelo qui en la primavera de 1936 actuava ja com el lder de les dretes. El partit canvi aleshores el nom pel de Bloque Nacional per a les eleccions generals espanyoles de 1936. L'assassinat del seu dirigent el 13 de juliol va ser un dels detonants del pronunciament militar que va donar comenament a la Guerra Civil Espanyola. Entre els seus diputats en les Corts, a ms de Calvo i Goicoechea, es troben el Conde de Vallellano i Andrs Rebuelta Melgarejo. Manuel de Semprn y Alzurena va ser vicepresident del partit.

A Catalunya va trobar adhesions entre els anomenats membres de la Pea Blanca, com Josep Bertran i Gell, Jordi Girona, bar de Viver, Santiago Nadal i Llus de Foronda, i ms tard d'alguns membres de la dreta recalcitrant, com Fernando lvarez de la Compa, comte de Fgols. Tanmateix, l'hegemonia de la Lliga Catalana va impedir la seva presncia fora de l'rea de Barcelona. Santiago Torent es present a les llistes del Front Catal d'Ordre a  les eleccions de 1936.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="179423" title="NBA 2K" nonfiltered="3532" processed="3528" dbindex="73545">


NBA 2K s una saga de videojocs de bsquet que van ser llanats en un principi de manera exclusiva per la Sega Dreamcast comenant l'any 1999. La saga va ser publicada al principi per Sega, sota la marca de Sega Sports i desenvolupat per Visual Concepts.

La saga.


NBA 2K7.
Va rebre el premi de la IGN com El Millor Videojoc d'Esports de PlayStation 3 del 2006.

 Referncies .









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="179425" title="Partit Agrari (Espanya)" nonfiltered="3533" processed="3529" dbindex="73546">
El Partit Agrari va ser una organitzaci poltica espanyola de l'mbit de la dreta tradicional, que va tenir gran rellevncia en els processos de reforma agrria del segle XX. S'hi van integrar un gran nombre de representants de la vella classe poltica caracterstica de la monarquia d'Alfons XIII que havia inaugurat en 1886 Antonio Cnovas del Castillo i va tenir gran rellevncia en l'oposici a la reforma agrria del ministre Marcell Domingo (Izquierda Republicana). 

Va ser fundat a Madrid el 1931, i el 1934 va canviar el nom pel de Partit Agrari Espanyol. Va guanyar escons en el mitj rural durant el bienni radical-cedista de la II Repblica. En les seves files havia petits i mitjans agricultors defensors de la propietat privada i dels latifundis tradicionals, especialment en Castella la Vella. El seu president i fundador va ser Jos Martnez de Velasco i altres membres destacats van ser Nicasio Velayos Velayos, Antonio Royo Villanova i Jos Mara Cid Ruiz-Zorrilla. El seu ministre durant aquest bienni (1933-1935) va ser Nicasio Velayos Velayos, qui va estancar la reforma agrria que es va portar a terme en el bienni progressista (1931-1933).  

Cid va ocupar les carteres de Comunicacions (desembre de 1933 a octubre de 1934) i d'Obres Pbliques (octubre de 1934 a mar de 1935). Royo Villanova va ocupar la cartera de Marina al mateix temps que Velayos va ocupar la d'Agricultura (de maig a setembre de 1935). Martnez de Velasco, finalment, va substituir Velayos en el ministeri d'Agricultura (unit al d'Indstria i Comer) i va acabar per ocupar, fins a desembre de 1935, la cartera d'Estat. Va ser tamb Alcalde de Madrid. 

A les eleccions generals espanyoles de 1936 el Partit Agrari Espanyol es va presentar unit a la dreta en la majoria de les circumscripcions electorals i va obtenir 13 diputats, que es van quedar en 11 al ser anullades les eleccions a Granada i passar-se un agrari a les files de la CEDA. Desprs de l'esclat de la Guerra Civil, el president del PAE va ser assassinat en la Pres Model de Madrid a l'agost de 1936. El partit va desaparixer i els dirigents que van sobreviure van donar suport al bndol franquista i es van integrar ms tard en el rgim de Franco. 






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="179426" title="Demetri el Bell" nonfiltered="3534" processed="3530" dbindex="73547">
Demetri el Bell (Demetrius,   ?              ) era fill de Demetri Poliorcetes i de Ptolemais i net de Ptolemeu I Ster. Era tamb germanastre de Antgon II Gnates. Es va casar amb Olmpies de Larissa amb la que va tenir un fill anomenat Dos que desprs fou rei de Macednia. Segurament fou aquest Demetri el que va dirigir l'exrcit macedoni per aturar una de les invasions del pas que va fer Pirros d'Epir.

A la mort de Magas rei de Cirene, la seva vdua Arsinoe, va oferir la ma de la seva filla (i hereva de Cirene) Berenice a Demetri, que va acceptar la oferta i es va presentar a Cirene on es va casar amb Berenice i va governar sense oposici. Fou impopular degut a la relaci que mantenia amb la seva sogre Arsinoe, del que la jove reina Berenice n'estava assabentada, per s'hi oposava, fins que un dia el va assassinar quan el va sorprendre al llit amb la seva mare, i de fet com a part d'una revolta organitzada per Berenice (entre 255 i 250 aC) per assolir el poder. Demetri no va tenir fills amb Berenice.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="179429" title="Demetri l'Estret" nonfiltered="3535" processed="3531" dbindex="73548">
Demetri l'Estret (Demetrius,   ?               ) fou fill de Demetri Poliorcetes per nascut fora del matrimoni d'una dna illria que fou amant del seu pare. s esmentat per Plutarc per no se li coneix cap fet rellevant.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="179431" title="Hot Shots Golf 5" nonfiltered="3536" processed="3532" dbindex="73549">


 s un videojoc de golf desenvolupat per Clap Hanz/SCEI i publicat per Sony Computer Entertainment per la PlayStation 3. s part de la saga Hot Shots Golf i est previst per a ser llanat al Jap el 26 de juliol del 2007, a prop de l'aniversari del primer videojoc de Hot Shots Golf a la Playstation 1.

Es va fer un demo disponible al Playstation Network japons al maig del 2007.

 Enllaos externs .
 Web oficial (SCE) ;
 Trilers oficials (HD) ;
 El videojoc a IGN ;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="179432" title="Eleccions generals espanyoles (1933)" nonfiltered="3537" processed="3533" dbindex="73550">
El 19 de novembre de 1933 es van celebrar les segones eleccions generals de la Segona Repblica Espanyola per a les Corts i foren les primeres en les quals va haver sufragi universal a Espanya. Les eleccions van donar la majoria als partits de dretes, el que va donar lloc al denominat bienni radical-cedista o bienni negre dels anys 1934 i 1935. Els resultats foren:



Per grups, podem direrenciar:
Partits de dreta: CEDA, Agraris : 31,02 % i 117 escons ;
Partit Republic Radical: 15,26 % i 104 escons ;
Partits que donaven suport al Govern (Acci Republicana, PSOE, Partit Republic Radical Socialista...): 99 escons ;
Altres partits de dretes: 90 escons (35 carlistas i monrquics, 29 agraris, etc.) ;
ERC, Uni Socialista de Catalunya, Uni de Rabassaires: 5,06 % i 26 escons;
Lliga Regionalista de Catalunya: 24 escons. ;
 Partit Nacionalista Basc: 11 escons;
 ORGA i Partit Galleguista: 8 escons;
Partit Comunista d'Espanya: 1 esc. ;
Encara que la victria del centre dreta va ser clara, ja que dels 8.535.200 vots emesos, 3.365.700 van ser per a partits de dretes, 2.051.500 per a partits de centre i 3.118.000 per als partits d'esquerra. , el repartiment d'escons no s representatiu de la distribuci de vots, a causa de la llei electoral. Com exemple, els socialistes van aconseguir 1.722.000 vots per a obtenir 60 escons, mentre que els radicals, amb noms 700.000 vots van aconseguir 104 escons (segons l'historiador Hugh Thomas). Les Corts van ser dissoltes anticipadament donant lloc les eleccions generals de 1936.

 Resultats als Pasos Catalans .
 Catalunya .
 Barcelona ciutat (19 escons);
 Llus Companys i Jover (ERC);
 Josep Mestre i Puig (ERC);
 Mari Rubi i Tudur (ERC);
 Josep Sunyol i Garriga (ERC);
 Abel Velilla Sarasola (PRDF);
 Francesc Camb i Batlle (Lliga Catalana);
 Joan Ventosa i Calvell (Lliga Catalana);
 Pere Rahola i Molinas (Lliga Catalana);
 Llus Puig de la Bellacasa i Deu (Lliga Catalana);
 Joaquim Pellicena i Camacho (Lliga Catalana);
 Felip de Sol i Caizares (Lliga Catalana );
 Joaquim Maria de Nadal i Ferrer (Lliga Catalana );
 Francesc Pons i Pla (Lliga Catalana);
 Antoni Gabarr i Torres (Lliga Catalana);
 Alexandre Gallart i Folch (Lliga Catalana);
 Francesc Bastos i Ansart (Lliga Catalana);
 Vicent Sol de Sojo (Lliga Catalana);
 Josep Ayats Surribas (CEDA);
 Joaquim Reig i Rodrguez (indep. en la Lliga Catalana);
 Barcelona provncia (15 escons);
 Jaume Aiguader i Mir (ERC);
 Amadeu Aragay i Davi (ERC);
 Domnec Palet i Barba (ERC);
 Josep Grau i Jassans (ERC);
 Joan Ferret i Navarro (PRDF dins les llistes d'ERC);
 Josep Antoni Trabal i Sans (ERC);
 Josep Toms i Piera (ERC);
 Joan Ventosa i Roig (ERC);
 Francesc Senyal i Ferrer (ERC);
 Felip Barjau i Riera (USC);
 Jaume Comas i Jo ( USC );
 Josep Calvet i Mra (Uni de Rabassaires);
 Francesc Salvans i Armengol (Lliga Catalana);
 Josep Maria Trias de Bes i Gir (Lliga Catalana);
 Miquel Vidal i Guardiola (Lliga Catalana);
 Lleida (6 escons);
 Manuel Florensa i Farr (Lliga Catalana) ;
 Llus Massot i Balaguer (Lliga Catalana) ;
 Llus G. Pinyol i Agull (Lliga Catalana);
 Casimir de Sangens i Bertrand (Comuni Tradicionalista));
 Epifani Bell i Castiel (ERC) ;
 Luis Bello Trompeta (Acci Republicana) ;
 Girona (7 escons);
 Josep Mascort i Ribot (ERC);
 Miquel Santal i Parvorell (ERC);
 Josep Sagrera i Corominas (ERC);
 Joan Estelrich i Artigues (Lliga Catalana);
 Melcior Marial i Mundet (PRDF dins les llistes d'ERC);
 Manuel Serra Moret (Uni Socialista de Catalunya);
 Carles Badia i Malagrida (Lliga Catalana);
 Tarragona (7 escons);
 Josep Maria Casab i Torras (Lliga Catalana);
 Josep Mullerat i Soldevila (Lliga Catalana);
 Gaiet Vilella i Puig (independent dins la Lliga);
 Joaquim Bau i Nolla (Comuni Tradicionalista);
 Ams Ruiz Lecina  (PSOE), ;
 Joan Palau i Mayor (Partit Republic Radical);
 Daniel Mangren i Escard (PRDF);

 Illes Balears .
 Toms Salort i de Olives (CEDA);
 Luis Zaforteza Villalonga  (CEDA);
 Joan March Ordinas (Partit Republic de Centre);
 Pere Matutes Noguera (Partit Republic de Centre);
 Bartomeu Fons i Jofre de Villegas (Partit Regionalista de Mallorca);
 Josep Teodor Canet Menndez (Partit Republic Radical);
 Francesc Juli i Perell (Partit Republic Radical);
 Pas Valenci .
 Castell (6 escons);
 Jos Morell del Pozo (PURA);
 Vicente Cantos Figuerola (PURA);
 lvaro Pascual-Leone Forner (PURA);
 Ignasi Villalonga i Villalba (CEDA);
 Antonio Mart Olucha (CEDA);
 Juan Granell Pascual (Comuni Tradicionalista) ;
 Valncia ciutat (7 escons);
 Llus Lcia i Lcia (CEDA);
 Alejandro Lerroux (PURA);
 Sigfrido Blasco-Ibez Blasco  (PURA);
 Ricardo Samper e Ibez  (PURA);
 Vicent Marco Miranda (PURA);
 Pascual Martnez Sala (PURA);
 Joaqun Manglano y Cucal de Montull (Comuni Tradicionalista);
 Valncia provncia (13 escons);
 Ramn Cantos Saiz de Carlos (PURA);
 Juli Just Jimeno (PURA);
 Vicente Lambies Grancha (PURA);
 Juan Chabret Bru (PURA);
 Faust Valentn i Torrejn (PURA);
 Gerardo Carreres Bayarri (PURA);
 Jos Garca-Berlanga Pardo (PURA);
 ngel Puig Puig (PURA);
 Vicente de Roig Ibez (PURA);
 Eduardo Molero Massa (PRC);
 Francisco Javier Bosch Marn (CEDA) ;
 Luis Garca Guijarro (CEDA);
 Fernando Oria de Rueda y Fontn (CEDA);
 Alacant (11 escons);
 Rafael Alberola Herrera (CEDA);
 Francisco Molt Pascual  (CEDA);
 Juan Torres Sala de Ordua y Feliu (CEDA);
 Jos Martnez Arenas (PRC);
 Romualdo Rodrguez de Vera (PSOE);
 Manuel Gonzlez Ramos (PSOE);
 Rodolfo Llopis Ferrndiz (PSOE);
 Joaqun Chapaprieta Torregrosa (republic independent);
 Miguel de Cmara Cendoya (Partit Republic Radical);
 Jos Mara Ruiz-Prez guila  (Partit Republic Radical);
 Csar Oarrichena Genaro (Partit Republic Radical);
 Pas Basc i Navarra .
 laba (2 escons);
 Francisco Javier Landburu Fernndez de Betoo (PNB);
 Jos Luis de Oriol y Urigen (Comuni Tradicionalista);
 Biscaia (3 escons);
 Marcelino Oreja Elsegui (Accin Catlica);
 Jos Antonio Aguirre Lekube (PNB);
 Eliodoro de la Torre y Larrinaga (PNB);
 Bilbao (6 escons);
 Indalecio Prieto Tuero (PSOE);
 Manuel Azaa (Acci Republicana);
 Jos Horn Areilza (PNB);
 Manuel Robles Aranguiz (PNB);
 Juan Antonio de Careaga y Andueza  (PNB);
 Ramn de Vicua y Epalza (PNB);
Guipscoa (6 escons)
 Rafael Picavea Legua (independent dins les llistes del PNB);
 Jess Mara de Leizaola Snchez (PNB);
 Manuel de Irujo (PNB);
 Telesforo de Monzn (PNB);
 Juan Antonio Irazusta Muoa (PNB);
 Ramiro de Maeztu (Renovacin Espaola);
 Navarra (7escons) tots els escons eren agrupats dins el Bloc de Dretes;
 Toms Domnguez Arvalo, comte de Rodezno  (Comunin Tradicionalista);
 Esteban de Bilbao Egua (Comunin Tradicionalista);
 Javier Martnez de Morentn (Comunin Tradicionalista);
 Luis Arellano Dihinx (Comunin Tradicionalista);
 Rafael Aizpn Santaf (CEDA);
 Jos Gafo (independent);
 Raimundo Garca Garca (independent);
 Galcia .
 La Corunya (17 escons);
 Santiago Casares Quiroga (ORGA);
 Alejandro Rodrguez Cadarso (ORGA);
 Emilio Gonzlez Lpez (ORGA);
 Leandro Pita Romero (ORGA);
 Manuel Iglesias Corral (ORGA);
 Antonio Rodrguez Prez (independent amb ORGA);
 Jos Reino Caamao (PRC);
 Benito Blanco-Rajoy Espada (CEDA);
 Eugenio Vzquez Gundn (CEDA);
 Felipe Gil Casares (CEDA);
 Jos Mara Mndez Gil Brandn (CEDA);
 Jos Garca Ramos y Segund (Partit Republic Radical);
 Jos Miones Bernrdez (Partit Republic Radical);
 ngel Aperribay y Pita da Veiga (dreta independent);
 Eduardo O'Shea y Verdes Montenegro (dreta independent);
 Jos del Moral Sanjurjo (dreta independent);
 Jos Calvo Sotelo (Renovacin Espaola);
 Lugo (10 escons);
 Ubaldo Azpiazu y Artazu (Partit Republic Radical);
 Manuel Becerra Fernndez (Partit Republic Radical);
 Enrique Gmez Jimnez (PRC);
 Luis Recasns Siches  (PRC);
 Jos Mara Montenegro Soto (Renovacin Espaola);
 ngel Lpez Prez (CEDA);
 Felipe Lazcano y Morales de Setin (dreta agrria);
 Luis Rodrguez de Viguri (dreta agrria);
 Gumersindo Rico Gonzlez (republic independent);
 Manuel Saco Rivera (republic independent);
 Orense (9 diputats);
 Luis Fbrega Coello (Partit Republic Radical);
 Basilio Alvarez Rodrguez (Partit Republic Radical);
 Justo Villanueva Gmez (Partit Republic Radical);
 Fernando Ramos Cervio (Partit Republic Radical]);
 Jos Sabucedo Morales (Renovacin Espaola)  ;
 Jos Calvo Sotelo (Renovacin Espaola);
 Andrs Amado y Reygondaud de Villebardet (Renovacin Espaola);
 Carlos Taboada Tundidor (CEDA);
 Antonio Taboada Tundidor (Agrari);
 Pontevedra (13 escons);
 Emiliano Iglesias Ambrosio (Partit Republic Radical);
 Jos Lpez Varela (Partit Republic Radical);
 Ramn Salgado Prez  (Partit Republic Radical);
 Luis Fontaia Sarrapio  (Partit Republic Radical);
 Antonio Prieto Rivas  (Partit Republic Radical);
 Vicente Sierra Martnez  (Partit Republic Radical);
 Nicasio Guisasola Domnguez  (CEDA);
 Severino Barros de Lis  (CEDA);
 Vctor Lis  Quibn  (Agrari-CEDA);
 Alfredo Garca Ramos  (Agrari);
 Honorio Maura Gamazo  (Renovacin Espaola);
 Isidoro Milln Mario  (PRLD);
 Fernando Villamarn Rodrguez  (PRC);

Referncies. 



 Resultats eleccions de 1933;
Enllaos relacionats. 
 Eleccions generals espanyoles;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="179436" title="Demetri II de Macednia" nonfiltered="3538" processed="3534" dbindex="73551">
Demetri II de Macednia          ) fou fill d'Antgon II Gnates, rei de Macednia succeint al seu pare el 239 aC.

El 266 aC o 265 aC Just diu que es va distingir derrotant a Alexandre II d'Epir que havia envat el regne de Macednia , per molts historiadors pensen que era massa jove (uns 12 anys). Estava casat amb Estratnice, filla d' Antoc I Ster.

Va regnar 10 anys. Probablement al comenament del seu regnat, Olmpies, vdua d'Alexandre II d'Epir, buscant la seva aliana, li va donar en matrimoni a la seva filla Phtia, per Demetri no va impedir la mort d'Olmpies i els seus dos fills ni va fer res per la seva venjana. La seva dona Estratnice v tenir un gran disgust per aquest segon matrimoni i el va abandonar i se'n va tornar a Sria.

Va tenir bones relacions amb els tirans d les ciutats del Pelopons que s'oposaven a la Lliga Aquea. Desprs va estar en guerra contra la Lliga Etlia per la possessi de l'Acarnnia i es va aliar als aqueus, i va obtenir alguns xits parcials. Fou aliat en aquesta guerra de Becia i d'Agr (Agron) rei d'Illria. 

Fou derrotat pels dardanis de la frontera nord-oest que li van causar fortes prdues per no se sap en quin perode del seu regnat va passar

Va morir el 229 aC i el va succer Antgon III Dos.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="179438" title="David Belle" nonfiltered="3539" processed="3535" dbindex="73552">


David Belle (Fcamp, Frana, 29 d'abril de 1973) s un esportista i recentment actor creador del parkour. Belle va comenar practicant parkour quan tenia 15 anys, inspirat pel seu pare i les pellcules d'arts marcials. Tamb s fundador de l'associaci de parkour - PAWA (PArkour World Association, Associaci mundial de parkour en angls).

 Biografia .
Va nixer el 29 d'Abril de 1973 a Fecamp - Seine-Maritime). Prov d'una famlia modesta dels afores parisenques, de Fecamp a Normandia, desprs a Vendee, a les Sabres d'Olonne, on va passar els primers catorze anys de la seva existncia. Educat pel seu avi matern, Gilbert KITTEN, (antic ajudant-cap de la brigada de Bombers de Pars), David, es bressola en les seves heroicitats, i per la seva joventut, s'apassiona per tot all que tracti l'acci pura. 

El seu pare, Raymond Belle, soldat i antic membre de la tropa Dalat, a la Indoxina, una fora de la naturalesa i un excellent esportista i tamb Bomber de Pars. Va ser un salvador amb mrits, reconegut per la professi, i assenyala profundament la vida de David. (la fabulosa histria dels bombers. Vegis: "Tallandier" del comandant DEROO conservador del museu de la brigada dels bombers de Pars). Envoltat d'una famlia d'herois esportius, naturalment s molt jove, i David es torna adepte a tots els esports, que al seu sentir, serveix com base per a l'acci, s a dir, l'atletisme, la gimnstica, l'escalada i les arts marcials.

La seva recerca dura anys, fins que amb 15 anys, veient les capacitats que li oferix la prctica intensiva d'aquests esports, decideix deixar el collegi amb la finalitat de consagrar-se en la seva passi: l'esport. Per a ell, l'esport es el primer, ser til, la fora i l'agilitat que l'ha desenvolupat ens han de servir en la vida, com li recordava sovint el seu pare. Desprs, per a fer com ell, per mimetisme i tamb per viure l'aventura, imagina histries en les quals utilitza les seves qualitats fsiques per a sortir de situacions delicades. On haur de provar la seva fora i coratge. Com fer per a arribar a tal lloc per a realitzar un salvament, per on passar per a no quedar bloquejat?, l'agilitat del petit intrpid, comenava a fer-se sentir.

Crrer, saltar, escalar, suspendre's, mantenir-se en equilibri, desenvolupar la confiana en ell mateix, superar l'obstacle i continuar avanant, sn per a ell una obsessi. Lliurar-se dels obstacles, de les dificultats, de les seves pors, i arribar all on ha decidit grcies a un treball tant fsic com mental. ALS 15 anys, arriba A Lisses (91), regi parisenca prxima de Evry. s durant aquest perode quan es troba amb altres joves que li seguiran. (Com els Yamakasi, que ell els va guiar durant 8 anys). Sempre a la recerca de ms acci, per conscient del perill que creix sense parar, aconsegueix el ttol nacional de primers auxilis, desprs del servei militar en 1993, naturalment incorpora en la brigada i obt el ttol UFOLEP d'animador esportiu en gimnstica. David, es lesiona el canell, i estar en rehabilitaci temporalment, i no tornar. La histria de la vida dels bombers, la coneix des que era molt petit, el seu avi, el seu pare i avui dia, el seu germ major, van entrar en la Brigada de Bombers de Pars.

El seu esperit d'independncia, es resumeix, ja que tria incorporar-se al regiment d'infanteria de marines a Vannes. Acaba com comandant de la seva promoci i recordista del seu regiment a pujar a pols la corda.(com el seu pare?), diplomat honorfic de gimnstica i primer en el curs esportiu de bombers del campionat d'Esonne. No obstant aix, se sent oprimit per un ambient en el qual no quadra del tot. El seu gust per l'aventura i el desig de llibertat sn molt fortes : l'esport i els recorreguts sn per al la seva ra de ser. Els petits treballs que realitza, - manipulador, agent d'assegurances, o venedor de mobles - no li convencen. Decideix anar a la ndia a aconseguir el cintur negre de Kung Fu xins. David vol l'autntic, "el de veritat" com a ell li agrada dir, busca tots els dies el seu cam... Es pot comprendre el seu desenvolupament quan parla d'aquella poca. Com fer per a viure de la seva passi per un esport, en part practicat pels militars en els seus "recorreguts de combats" o els "recorreguts SP" dels bombers?

La combinaci de qu seu pare mateix havia experimentat de nen en les tropes a Vietnam, l'entrenament de gimnasta, l'abstracci de la por davant el perill, la concentraci, la perspectiva d'arribar a l'objectiu que es va fixar sense contradiccions fsiques, sentint-se viu i lliure, heus aqu una part dels ingredients que formen el "parkour". El "Parkour" no t federaci, ni club ni campionat. No t normes, ni diners, solament el desig de fer, sense regles, per amb honestedat i humilitat. I molt treball sobretot. David, fa alguns vdeos del que s capa de fer en aquest moment. Edici artesanal, hi posa msica... s aix com neixen les primeres imatges del "Parkour..." Ell apareix ja que les sortides visuals sn evidents: Vdeo-clips, Publicitat, cinema d'acci, shows, etc.. Si contnua aix, David pot orientar-se als oficis de l'espectacle que li obriran moltes perspectives, i on, alhora la seva obstinaci en el treball, i la seva necessitat de creativitat, poden esprmer-lo al mxim. 

 Filmografia .
 Babylon A.D.. Pellcula protagonitzada per en Vin Diesel, que encara s'ha d'estrenar.
 Belle va protagonitzar la pellcula Banlieue 13 (Sector 13, en francs), a on demostra grans mostres del parkour.
 Tamb va tenir una aparici a "Femme Fatale".

 Enllaos externs .
 El seu blog oficial.;
 La seva web;
 El blog "oficial" del parkour.;
 Una comunitat catalana de parkour on podrs aprofundir els teus coneixements del parkour.;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="179439" title="Demetri de Faros" nonfiltered="3540" processed="3536" dbindex="73553">
Demetri de Faros (Demetrius,   ?      ) fou un governant grec nascut a l'illa de Faros a la mar Adritica, on era un dels dirigents, i que es va posar al servei dels illiris quan va esclatar la guerra entre aquestos i Roma. La reina Teuta, de la que se sospita que era amant, li va confiar el govern de Crcira que tradorament va entregar als romans, dels que va esdevenir un aliat actiu. 

Desprs de la derrota de Teuta una part dels seus dominis foren donats a Demetri com a regent. Ms tard es va aliar a Antgon III Dos de Macednia al que va ajudar en la guerra contra Clemenes III. Confiat en el suport de Macednia i considerant que els romans estaven molt ocupats a les guerres amb els gals i contra Annbal, es va dedicar a la pirateria, per immediatament (219 aC) els romans van enviar al cnsol Luci Emili Paulle a la zona: El cnsol va conquerir diverses fortaleses d' Illria i va ocupar la mateixa Faros (Pharos).

Demetri va haver de fugir a la cort de Filip V de Macednia on va viure la resta de la seva vida com a conseller del rei. Una ambaixada enviada pels romans a Macednia demanant la seva entrega, no va reeixir. 

Va aconsellar a Filip V de fer aliana amb Annbal, aliana a la que el rei ja estava predisposat desprs de la batalla de Trasim. Va morir en l'assalt a la fortalesa d'Ithome al servei del rei de Macednia.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="179440" title="Driver 5" nonfiltered="3541" processed="3537" dbindex="73554">



Driver: ttol en desenvolupament s el darrer videojoc de la saga Driver. S'ha confirmat la seva producci.

A l'agost del 2006, Ubisoft va adquirir els drets de la saga d'Atari , , i que Sony va confirmar al Tokyo Game Show del 2006 que un nou Driver s'estava realitzant per la PlayStation 3. La desenvolupadora Reflections Interactive (reanomenada Ubisoft Reflections) continuar amb el desenvolupament del videojoc, i gastar ms temps en la saga desprs de vendre la saga Stuntman a Pygnositics.

 Enllaos externs .
  Web Site about the next Driver;
  Driver PS3 a IGN;
  Sony Confirma 102 videojocs de PS3;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="179441" title="Eleccions generals espanyoles (1931)" nonfiltered="3542" processed="3538" dbindex="73555">
El 28 de juny de 1931 es van celebrar en Espanya les eleccions a Corts Constituents de la Segona Repblica Espanyola. La segona volta es va perllongar, amb diverses eleccions parcials, entre el 12 de juliol i el 8 de novembre. A elles van concrrer, d'una banda la Conjunci republicana-socialista, en la qual, encara que cada partit concorria amb el seu propi programa, s'incloen el PSOE, els radicals de Lerroux, els radicalsocialistas, els progressistes (Dreta Liberal Republicana) i la Acci Republicana d'Azaa. La dreta antirepublicana concorria dividida. Les eleccions van donar un triomf rotund a la Conjunci republicana-socialista. La dreta i el centre republicans (amb l'excepci dels radicals) quedaven reduts a un paper testimonial, mentre que la dreta monrquica sofria una derrota  seriosa. Com a resultat la majoria de les esquerres en el Parlament (agrupada entorn de socialistes, radicalsocialistes i Acci Republicana, ja que radicals i progressistes van abandonar aviat la coalici) va donar lloc al denominat "bienni reformista" entre els anys 1931 i 1933.



 Composici de la Cambra .


 Resultat per partits .
No existeix unanimitat sobre l'afiliaci poltica de tots els parlamentaris. A ms, els grups parlamentaris van ser molt mbils. D'acord amb aquestes excepcions, els resultats poden desglossar-se de la segent manera:
 Partits d'esquerra marxista (125 diputats);
 PSOE, de Julin Besteiro: 116 escons (primera majoria de la Cmera).
 Uni Socialista de Catalunya (USC), de Gabriel Alomar, 4 escons;
 Izquierda Revolucionaria Antifascista - Radical Socialista Revolunaria, de Jos Antonio Balbontn, 2 escons;
 Extrema Esquerra Federal, d'Antonio Jimnez, 2 escons;
 Federals independents, amb Ramn Franco, 2 escons;
 Republicans d'esquerra (166 diputats);
 Partit Republic Radical Socialista, de Marcell Domingo: 59 escons. ;
 Esquerra Republicana de Catalunya: 29 escons. ;
 Acci Republicana, de Manuel Azaa: 29 escons. ;
 Partit Republic Democrtic Federal, de Joaquim Pi i Arsuaga, 16 escons;
 ORGA, de Santiago Casares Quiroga, 14 escons. ;
 Agrupacin al Servicio de la Repblica, de Jos Ortega y Gasset, 13 escons;
 Esquerra Republicana Radical Socialista, de Ramn Nogus, dos escons;
 Partido Nazonalista Repubricn de Ourense, de Ramn Otero Pedrayo, un esc;
 Republicans independents, 6 escons;
 Republicans de centre i dreta, 129 escons;
 Partit Republic Radical (i la seva secci valenciana, el PURA), d'Alejandro Lerroux: 90 escons. ;
 Dreta Liberal Republicana, desprs Partit Republic Progressista, de Niceto Alcal Zamora, 25 escons ;
 Partit Republic Liberal Demcrata (PRLD) de Melquades lvarez: 4 escons;
 Partit Republic de Centre (PRC), de Joan March Ordinas: 2 escons;
 Apoyo a la Repblica, dos escons;
 Agrupaci Republicana Provincial d'vila, dos escons;
 Republicans independents, 4 escons;
 Dreta:
 Acci Nacional, d'ngel Herrera Oria: 5 escons. ;
 Partit Agrari, d'Antonio Royo Villanova, 5 escons;
 Regionalistes i nacionalistes de de centre-dreta ;
 Partit Nacionalista Basc, 7 escons (en coalici amb carlins;
 Lliga Regionalista de Catalunya: 2  escons;
 Partit Catalanista Republic: 2 escons;
 Galleguistes independents, de Castelao: 5 escons;
 Partit Agrari Autonomista, de Manuel Portela Valladares: 1 esc;
 Independents a favor de l'Estatut d'Estella: 3 escons;
 Dreta monrquica:
 Comuni Tradicionalista, carlins jaumistes en coalici amb PNB: 4 escons;
 Catlics agraris: 3 escons;
 Uni Monrquica, de Jos Calvo Sotelo: 1 esc;
 Partit Catlic Tradicionalista: 1 esc;
 Monrquics liberals (comte de Romanones): 1 esc;

Dissolta en 1933, per a donar lloc a la elecci de Corts o Congrs dels Diputats el mateix any.

 Resultat per Circumscripcions .
 Catalunya .
 Barcelona ciutat (18 escons);
 Jaume Aiguader i Mir (ERC);
 Joan Puig i Ferreter (ERC);
 Ventura Gassol i Rovira (ERC);
 Josep Dencs i Puigdollers (ERC);
 Joan Lluh i Vallesc (ERC);
 Josep Riera i Punt (ERC);
 Josep Tarradellas i Joan (ERC);
 Antoni Maria Sbert i Massanet (ERC);
 Antoni Xirau i Palau (ERC);
 Rafael Campalans i Puig (USC);
 Mart Esteve i Guau (Partit Catalanista Republic );
 Llus Nicolau d'Olwer (Partit Catalanista Republic );
 Joaquim Pi i Arsuaga (PRDF);
 Ramon d'Abadal i Calder (Lliga Regionalista);
 Pere Rahola i Molinas (Lliga Regionalista);
 Ramn Franco Bahamonde (federalista independent);
 ngel Samblancat i  Casanova (Extrema Esquerra Republicana);
 Antonio Jimnez Jimnez (Dreta Liberal Republicana);
Francesc Maci (ERC) i Gabriel Alomar (USC) renunciaren al seu esc.
 Barcelona provncia (15 escons);
 Josep Suol i Garriga (ERC);
 Llus Companys i Jover (ERC);
 Domnec Palet i Barba (ERC);
 Josep Grau i Jassans (ERC);
 Carles Pi i Sunyer (ERC);
 Amadeu Aragay i Davi (ERC);
 Joan Selves i Carner (ERC);
 Josep Bordas de la Cuesta (ERC);
 Joan Ventosa i Roig (ERC);
 Josep Xirau i Palau ( USC );
 Eduard Layret i Foix (federalista independent);
 Manuel Dolcet Carmen (PRDF);
 Salvador Sediles Moreno (Extrema Esquerra Federal);
 Manuel Serra Moret (USC);
 Amadeu Hurtado i Mir (Acci Catalana);
 Tarragona (7 escons);
 Joan Loperena i Rom (ERC);
 Ramon Nogus i Biset (ERRS);
 Josep Berenguer i Cros (ERRS);
 Marcell Domingo i Sanjun (PRRS);
 Ams Ruiz Lecina  (PSOE), ;
 Jaume Sim i Bofarull (Partit Republic Radical);
 Jaume Carner i Romeu (Republic independent);
 Lleida (6 escons);
 Francesc Maci i Lluss (ERC) ;
 Epifani Bell i Castiel (ERC) ;
 Ricard Palacin i Soldevila (ERC) ;
 Humbert Torres i Barber (ERC) ;
 Pere Corominas i Montanya (independent en ERC);
 Josep Estadella i Arn (Partit Republic Radical);
 Girona (7 escons);
 Albert Quintana i de Len (ERC);
 Miquel Santal i Parvorell (ERC);
 Salvador Albert i Pey (ERC);
 Joan Estelrich i Artigues (Lliga de Catalunya);
 Josep Ayats Surribas (Dreta Liberal Republicana);
 Manuel Carrasco i Formiguera (Partit Catalanista Republic);
 Josep Puig d'Asprer (Partit Republic Radical);
 Illes Balears .
 Josep Teodor Canet Menndez (Partit Republic Radical);
 Francesc Juli i Perell  (Partit Republic Radical);
 Joan March Ordinas (Partit Republic de Centre);
 Llus Alemany Pujol (Partit Republic de Centre);
 Francesc Carreras Reura (Acci Republicana);
 Alexandre Jaume Rossell (PSOE);
 Gabriel Alomar i Villalonga (PSOE);
 Pas Valenci .
 Castell (6 escons);
 Fernando Gasset Lacasaa (PURA);
 Vicente Cantos Figuerola (PURA);
 lvaro Pascual-Leone Forner (PURA);
 Juan Sapia Camar (PSOE);
 Vicente Sales Musoles (Dreta Liberal Republicana);
 Jos Royo Gmez (Acci Republicana) ;
 Valncia ciutat (7 escons);
 Manuel Azaa Daz (Acci Republicana);
 Melquiades lvarez Gonzlez-Posada (PRLD);
 Sigfrido Blasco-Ibez Blasco  (PURA);
 Francisco Sanchs Pascual  (PSOE);
 Fernando Valera Aparicio (PRRS);
 Pedro Vargas Guerendiain (PRRS);
 Joaqun Garca Ribes (PURA);
 Valncia provncia (13 escons);
 Ricardo Samper e Ibez (PURA);
 Juli Just Jimeno (PURA);
 Juan Calot Sanz (PURA);
 Juan Bort Olmos (PURA);
 Vicent Marco Miranda (PURA);
 Gerardo Carreres Bayarri (PURA);
 Jos Garca-Berlanga Pardo (PURA);
 Jos Manteca Roger (PURA);
 Hctor Altabs Alio (PURA);
 Miguel San Andrs Castro (PRRS);
 Jos Cano Coloma (PRRS) ;
 Isidre Escandell i beda (PSOE);
 Pedro Garca Garca (PSOE);
 Alacant (11 escons);
 Antonio Prez Torreblanca (PRRS);
 Julio Mara Lpez Orozco  (PRRS);
 Jernimo Gomriz Latorre (PRRS);
 Juan Botella Asensi (PRRS);
 Romualdo Rodrguez de Vera (PSOE);
 Manuel Gonzlez Ramos (PSOE);
 Rodolfo Llopis Ferrndiz (PSOE);
 Carlos Espl Rizo (republic independent);
 Miguel de Cmara Cendoya (Partit Republic Radical);
 Csar Puig Martnez  (Partit Republic Radical);
 Csar Oarrichena Jenaro (Partit Republic Radical);
 Pas Basc i Navarra .
 laba (2 escons);
 Flix Susaeta y Mardones (PRRS);
 Jos Luis de Oriol y Urigen (Comuni Tradicionalista);
 Biscaia (3 escons);
 Marcelino Oreja Elsegui (Accin Catlica);
 Francisco Basterrechea Zaldvar (PNB);
 Manuel Robles Aranguiz (PNB);
 Bilbao (7 escons);
 Indalecio Prieto Tuero (PSOE);
 Luis Araquistain Quevedo (PSOE);
 Ramn Mara Aldasoro Galarza  (PRRS);
 Vicente Fatrs Neira (PRRS);
 Jos Horn Areilza (PNB);
 Manuel de Eguileor Orueta (PNB);
 Guipscoa (6 escons);
 Antonio Pildain Zapiain (PNB);
 Jess Mara de Leizaola Snchez (PNB);
 Rafael Picavea Legua (independent dins les llistes del PNB);
 Julio Urquijo Ibarra (Comuni Tradicionalista);
 Juan Usabiaga Lasquvar (Partit Republic Radical);
 Enrique de Francisco Jimnez (PSOE);
 Navarra (7escons);
 Toms Domnguez Arvalo, comte de Rodezno  (Comunin Tradicionalista);
 Joaqun Beunza Redn (Comunin Tradicionalista);
 Jos Antonio Aguirre Lekube (PNB);
 Miguel Gortari Errea (catlic-foralista);
 Rafael Aizpn Santaf (catlic-foralista);
 Mariano Ans Zunzarren (Accin Republicana);
 Emilio Azarola Gresilln  (PRRS);
 Galcia .
 La Corunya (16 escons);
 Santiago Casares Quiroga (ORGA);
 Antonio Rodrguez Prez  (ORGA);
 Salvador Madariaga Rojo (ORGA);
 Alejandro Rodrguez Cadarso (ORGA);
 Antn Villar Ponte (ORGA);
 Ramn Mara Tenreiro Rodrguez (ORGA);
 Emilio Gonzlez Lpez (ORGA);
 Ramn Surez Picallo (ORGA);
 Roberto Novoa Santos (ORGA);
 Ramn Beade Mndez (PSOE);
 Edmundo Lorenzo Santiago (PSOE);
 Jos Mareque Santos (PSOE);
 Leandro Pita Romero (FRG independents);
 Benito Blanco-Rajoy Espada (FRG independents);
 Luis Cornide Quiroga (FRG independents);
 Jos Reino Caamao (independent);
 Orense (9 diputats);
 Luis Fbrega Coello (Partit Republic Radical);
 Basilio Alvarez Rodrguez (Partit Republic Radical);
 Justo Villanueva Gmez (Partit Republic Radical);
 Manuel Martnez Risco y Macas (Acci Republicana);
 Alfonso Quintana Pena (PSOE);
 Manuel Garca Becerra (PRRS);
 Ramn Otero Pedrayo (PNRO)  ;
 Jos Calvo Sotelo (Unin Monrquica);
 Alfonso Pazos Cid (independent);
 Pontevedra (12 escons);
 Enrique Heraclio Botana Prez (PSOE);
 Alejandro Otero Fernndez (PSOE);
 Eugenio Arbones Castellanzuela (PSOE);
 Jos Gmez Osorio (PSOE);
 Manuel Varela Rado (Acci Republicana Gallega);
 Bibiano Fernndez Osorio Tafall (Acci Republicana Gallega);
 Joaqun Poza Juncal (Acci Republicana Gallega);
 Laureano Gmez Paratcha (Acci Republicana Gallega);
 Emiliano Iglesias Ambrosio (Partit Republic Radical);
 Jos Lpez Varela (Partit Republic Radical);
 Ramn Salgado Prez  (Partit Republic Radical);
 Alfonso Rodrguez Castelao (galleguista independent);
 Lugo (10 escons);
 Ubaldo Azpiazu y Artazu (Partit Republic Radical);
 Gerardo Abad Conde (Partit Republic Radical);
 Manuel Becerra Fernndez (Partit Republic Radical);
 Francisco Javier Elola y Daz Varela (Partit Republic Radical);
 Rafael de Vega Barrera (Partit Republic Radical);
 Enrique Gmez Jimnez (DLR);
 Luis Recasns Siches  (DLR);
 Daniel Vzquez Campo (ORGA);
 Manuel Portela Valladares (PARA);
 Jos Llad Valls (independent);

Enllaos relacionats. 
 Eleccions generals a Espanya ;
Bibliografia. 
 Julio Gil Pecharromn. 1989. La Segunda Repblica. Madrid, 1989, (pg. 41-42). ISBN 84-7679-128-3;
 Resultats electorals del 1931;
 Alguns dels diputats per circumscripcions;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="179442" title="Demetri el jove de Macednia" nonfiltered="3543" processed="3539" dbindex="73556">
Demetri el jove (Demetrius,   ?      ) fou fill de Filip V de Macednia, l'nic fill legtim amb la seva dona ja que el fill gran, Perseu, era fill d'una concubina.

Desprs de la batalla de Cinoscfals Demetri fou entregat a Flamin com hostatge i enviat a Roma (198 aC). Fou retornat al seu pare cinc anys desprs, desprs d'obtenir el favor rom per la seva cooperaci en la guerra contra Antoc. 

Filip el va enviar aviat altra cop com ambaixador a Roma i el favor que li va mostrar el senat va posar en gurdia al seu germanastre  Perseu, designat hereu, que va sospitar que el seu germ el volia substituir com a rei arribada l'hora, amb l'ajut dels romans. 

Sembla que Perseu va instigar un atemptat contra Demetri que va fallar i llavors va subornar a Dides, general macedoni amic de Filip, per llanar una acusaci de traci contra Demetri; es van presentar unes suposades cartes dirigides a Flamin, i Filip va haver de dictar ordre d'empresonament contra el seu fill, que va quedar sota custodia de Dides que el va fer matar en secret, suposadament per ordre del mateix pare. A la seva mort tenia 26 anys.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="179445" title="Eight Days" nonfiltered="3544" processed="3540" dbindex="73557">


Eight Days s un proper videojoc d'acci per PlayStation 3 de London Studio de Sony. Va ser mostrat per primera vegada a la conferncia de Sony de l'E3 del 2006. s un videojoc d'acci en tercera persona i conducci que t semblances amb el videojoc de PlayStation Portable, Pursuit Force.


 Enllaos externs .
  Eight Days a la IGN;
  E3 2K6 Triler;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="179446" title="Demetri (grecs)" nonfiltered="3545" processed="3541" dbindex="73558">
Demetri (Demetrius,   ?      ) s el nom d'un centenar d'autors literaris grecs la llista dels quals s enumerada per Fabricius (Bibl. Gr. 11. p. 413, &c.). Digenes Laerci n'esmenta una vintena.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="179447" title="Demetri d'Adramtium" nonfiltered="3546" processed="3542" dbindex="73559">

Demetri d'Adramtium (Demetrius,   ?      ) de renom Ixion fou un escriptor grec natural dAdramyttium que fou acusat de robatori al temple d'Hera a Alexandria. Vivia al temps d'August i va viure a Prgam i a Alexandria, on fou membre de l'escola crtica d'Aristarc. s esmentat com autor de:
                    , ;
                    ;
                o           . ;
                               ;
                ,



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="179448" title="Demetri d'Alexandria" nonfiltered="3547" processed="3543" dbindex="73560">
Demetri d'Alexandria (Demetrius,   ?      ) fou un filsof peripattic que va escriure probablement l'obra                 atribuda a Demetri de Falron que per diverses raons no la va poder escriure. Tamb va escriure un treball sobre oratria (                 )



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="179449" title="Dreta Liberal Republicana" nonfiltered="3548" processed="3544" dbindex="73561">
Dreta Republicana Liberal va ser un partit poltic espanyol liderat per Niceto Alcal-Zamora, que es va fusionar immediatament amb la incipient formaci republicana de Miguel Maura immediatament abans del Pacte de Sant Sebasti, del que van formar part, i Alcal Zamora fou escollit president del Govern Provisional de la Repblica. Desprs de la proclamaci de la Repblica, va participar a les eleccions a Corts Constituents de 1931 dintre de les llistes de la Conjunci republic-socialista obtenint 22 escons. A l'agost de 1931 van canviar el seu nom pel de Partit Republic Progressista. Durant la discussions constitucionals, els progressistes, juntament amb els radicals d'Alejandro Lerroux van abandonar la coalici republic-socialista. Poc desprs, al gener de 1932, la seva ala dreta, liderada per Miguel Maura es va escindir, tretze dels diputats del PRP al Partit Republic Conservador. El PRP va desaparixer a l'inici de la Guerra Civil.

 Referncies .




Enllaos externs.
 La proclamaci de la Segona Repblica Espanyola. 70 Aniversari;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="179450" title="Demetri de Bizanci" nonfiltered="3549" processed="3545" dbindex="73562">
Demetri de Bizanci  (Demetrius,   ?      ) fou un historiador grec autor de dos obres esmentades per Digenes Laerci, una sobre l'emigraci dels gals d'Europa a sia (30 volums) i un altra sobre Ptolemeu II Filadelf i Antoc I Ster i la seva administraci de Lbia.  Va viure al segle III aC. Es probablement el mateix personatge que el Demetri de Bizanci esmentat com deixeble de Crit de Piera que va escriure un llibre anomenat              (o               ) en quatre volums, citat per Ateneu, i dos altres obres trobades a Hercul:                                 i                           .


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="179451" title="Demetri Quitres" nonfiltered="3550" processed="3546" dbindex="73563">
Demetri Quitres  (Demetrius Chytras,   ?      ) fou un filsof cnic grec d'Alexandria, que va viure en el regnat de Constant el gran. Acusat de practiques prohibides fou torturat, cosa que va suportar molt b i desprs fou alliberat. L'esmenta Ammi Marcell.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="179452" title="Demetri Cidoni" nonfiltered="3551" processed="3547" dbindex="73564">
Demetri Cidoni (Demetrius Cydonius,   ?      ) fou un escriptor bizant que va viure  a Cydone (      ) a Creta per era nadiu de Tessalnica o de Bizanci. Va viure al la segona etat del segle XIV. Va servir com a funcionari imperial . Quan l'emperador Joan VI Cantacuz es va retirar a la vida monstica el va seguir i els dos van entrar el 1355 al mateix monestir. Ms tard va anar a Mil on es va dedicar a l'estudi del llat i la teologia . Va morir en un monestir a Creta desprs del 1384 data en qu per una carta se sap que encara era viu

Va escriure gran nombre d'obres teolgiques:

1. Dus cartes dirigides a  Nicephorus Gregoras i Philotheus. 
2. Monodia (Lamentacions)
3.                (oraci dirigida als grecs contra el perill turc)
4. Sobre Callpolis, 
5.                                 
6. Carta a Barlaam
7. Obra contra Gregorius Palama
8. Obra contra Maximus Planudes


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="179453" title="Demetri de Czic" nonfiltered="3552" processed="3548" dbindex="73565">
Demetri de Czic (Demetrius,   ?      ) de renom Syncellus, fou bisbe de Czic .

L'esmenten Joannes Scylitza i Georgius Cedrenus en la introducci de les seves obres, i es pot situar a la meitat del segle XI.

Va escriure una obra sobre l'heretgia dels jacobites i els catzitzarians.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="179455" title="Dragon Ball Z: Sagas" nonfiltered="3553" processed="3549" dbindex="73566">

Dragon Ball Z: Sagas s un videojoc d'aventures en 3D desenvolupat per Avalanche Studios i publicat per Atari, basat en l'anime de Bola de Drac Z. s el primer i nic videojoc de Bola de Drac Z llanat en la sisena generaci de les consoles, i el primer videojoc de Bola de Drac Z de consola en ser desenvolupat per una empresa americana. Tamb s l'nic videojoc BDZ en ser llanat per Xbox

 Personatges .
Goku ;
Vegeta ;
Gohan ;
Piccolo;
Future Trunks ;

Desprs de completar el videojoc, al llarg d'anar completant nivells i batalles es desbloquegen els segents personatges:

Bardock;
Broly;
Krillin;
Tien;
Yamcha;

 Caps finals .

Raditz;
Nappa;
Vegeta;
Recoome;
Burter i Jeice;
Captain Ginyu;
Captain Ginyu al cos d'en Goku;
Frieza Primesa forma;
Frieza Segona forma;
Frieza Forma final;
Soba;
Android 17;
Android 17 i Android 18;
Android 19;
Cellula Forma imperfecta;
Cellula Forma semiperfecta;
Cellula Forma perfecta;


Enllaos externs.
  El videojoc a MobyGames;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="179456" title="Demetri (poeta pic)" nonfiltered="3554" processed="3550" dbindex="73567">
Demetri (Demetrius,   ?      ) fou un poeta pic grec del temps de Digenes Laerci (vers el final del segle II).  Noms en resten tres versos enviats a diferents persones que son esmentats per Digenes Laerci i per Suides (aquest darrer no dona el nom de l'autor).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="179457" title="Theodor Pallady" nonfiltered="3555" processed="3551" dbindex="73568">


Theodor Pallady (Ia i, 1871 - Bucarest, 1956) va sser un pintor romans. 

En la seva joventut, Pallady va viure a Dresden, on va estudiar tecnologia. Ms tard, es va desplaar a Pars, on va treballar amb Henri Matisse, Georges Rouault i Albert Marquet. L'any 1904 va retornar a Romania i va exposar les seues obres a l'Ateneul Romn (Ateneu Romans en romans, una sala de concerts situada al centre de Bucarest). 

Tot i el seu retorn, Pallady va continuar mantenint el contacte amb Pars on va poder continuar exhibint moltes de les seues obres fins l'arribada de la Segona Guerra Mundial. Tamb va participar a la Biennal de Vencia dels anys 1924, 1940 i 1942. 

Va ser enterrat al cementiri de Bellu, el ms fams de tot Bucarest. 

Enllaos externs.



Theodor Pallady a la web d'ArtFact. ;
Informaci bibliogrfica de Theodor Pallady a la Biblioteca Nacional Alemanya. ;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="179458" title="Demetri (filsof epicuri)" nonfiltered="3556" processed="3552" dbindex="73569">
Demetri (Demetrius,   ?      ) fou un filsof epicuri deixeble de Protarc. Va nixer a Lacnia. L'esmenten Digenes Laerci, Estrab i Sext Empric.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="179459" title="Demetri d'Ertria (poeta)" nonfiltered="3557" processed="3553" dbindex="73570">
Demetri d'Ertria (Demetrius,   ?      ) fou un poeta grec al que Digenes Laerci anomena                       , el qual va escriure tamb algunes narracions histriques i obres de retrica. Fou probablement contemporani de Tiranni al que les va oposar (segons diu Suides a           


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="179461" title="Miguel Maura Gamazo" nonfiltered="3558" processed="3554" dbindex="73571">
Miguel Maura Gamazo (Madrid, 13 de desembre de 1887 -   Saragossa, 1971) va ser un poltic espanyol. Miguel Maura, que era fill del poltic monrquic Antoni Maura i Montaner va ser escollit diputat en 1916. Partidari primer i desprs detractor de la dictadura de Primo de Rivera va evolucionar des de posicions monrquiques cap a un republicanisme sempre moderat. 

Va pertnyer, al costat de Niceto Alcal-Zamora a la Dreta Liberal Republicana, un dels partits republicans signants del Pacte de Sant Sebasti, que ms endavant es transformaria en Partit Republic Conservador. Va ser un dels ms distingits poltics dels inicis de la II Repblica Espanyola, en la qual va arribar a ser Ministre de la Governaci durant el Govern Provisional (abril-octubre 1931), produint-se durant el seu mandat els episodis de "la crema dels convents". En formar-se a l'octubre de 1931 el nou govern, presidit per Manuel Azaa, Maura ja no hi va figurar. En la primavera de 1936 van tenir un fort ress, encara que cap conseqncia prctica, els seus articles periodstics reclamant la instauraci d'una "dictadura republicana" com mesura per a sortir de la catica situaci poltico-social regnant des de l'arribada al poder del Front Popular. 

En comenar la Guerra Civil es trobava d'estiueig a La Granja. El President de la Repblica, Manuel Azaa, li va oferir la Presidncia d'un Govern "d'uni nacional" per a enfrontar-se amb la revolta, oferta que Maura va rebutjar (i que Azaa va passar a presentar a Martnez Barrio, qui va acceptar). De nou a Madrid i sabedor que les milcies anarquistes el buscaven per a executar-lo, va demanar ajuda Indalecio Prieto qui li va procurar un avi militar amb el qual es va traslladar a Tolosa de Llenguadoc (Frana), aconseguint aix salvar la vida, a diferncia de la seva germ Honorio Maura, executat per les milcies anarquistes i comunistes en el fort de Guadalupe a Irun l'estiu de 1936. Miguel Maura va tornar a Espanya el 1953 i all va romandre fins a la seva mort en 1971 . 







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="179462" title="Demetri d'Ilium" nonfiltered="3559" processed="3555" dbindex="73572">
Demetri d'Ilion o Demetri d'Ilium (Demetrius,   ?      ) fou un historiador grec natural dd'lium o lion, autor d'una histria de Troia que es esmentada per Eustaci d'Epifania (ad Hom. Od. 11. p. 452) i Eudcia (p. 128).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="179463" title="Demetri de Magnsia" nonfiltered="3560" processed="3556" dbindex="73573">
Demetri de Magnsia (Demetrius,   ?      ) fou un escriptor grec contemporani de Cicer. Va escriure  primer               ; desprs una obra histrica i filolgica anomenada                                      ; obra molt important per contenir la vida de molts poetes i altres personatges tractant de manera critica els seus mrits.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="179464" title="Demetri Mosque" nonfiltered="3561" processed="3557" dbindex="73574">
Demetri Mosque (Demetrius Moschus,   ?      ) fou un escriptor bizant autor del argumentum de       , que porta el nom d'Orfeu. Va viure en el segle XV.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="179465" title="Demetri de Falron" nonfiltered="3562" processed="3558" dbindex="73575">
Demetri de Falron (Demetrius Phalereus,   ?      ), fou un orador, home d'estat, filsof i poeta grec.

El seu nom li ve de la ciutat on va nixer, el demos tic de Falron (Phalerus) on va nixer el 345 aC, fill de Fanostrat, de famlia sense rang ni propietats.

Es va educar amb constncia al costat del poeta Menandre d'Atenes a l'escola de Teofrast i va comenar la seva carrera publica el 325 aC al temps de les disputes sobre Harpalos, i va adquirir forta reputaci pel seu talent com orador. 

Fou membre del partit de Foci i a la mort d'aquest el 317 aC va dirigir el partit i fou fidel a Cassandre que el va collocar al front de la ciutat d'Atenes, que va governar deu anys, rebent dels atenencs grans distincions i no menys de 360 esttues.

El 307 aC es va acostar a Atenes Demetri Poliorcetes i Demetri de Falron va haver de fugir. En absncia fou condemnat a mort i el seu amic Menandre va estar a punt de morir; les seves esttues foren demolides.

Demetri va anar a Tebes i de all a Egipte a la cort de Ptolemeu I Ster on va viure uns quanta anys i es diu que va revisar les lleis egpcies. A Egipte es va dedicar a la literatura. 

Ptolemeu II Filadelf li fou hostil, segurament per haver aconsellat al seu pare que nomens un altre successor, i fou enviat exiliat al Alt Egipte on va morir de la picada d'una serp vers el 283 aC.

Fou un orador elegant per inferior a Demstenes i alguns els seus successors. Els seus escrits, redactats a Egipte en la seva major part, van tractar els mes variats temes (Digenes Laerci en dona la llista) i va escriure obres d'histria, filosofia, poesia i altres, totes les quals s'han perdut. Un llibre d'eloqncia (              ) que se li atribueix, no s obra seva sin de Demetri d'Alexandria.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="179466" title="Famicom Jump II: The Strongest Seven" nonfiltered="3563" processed="3559" dbindex="73576">
 s un videojoc de rol de l'any 1991 per la Nintendo Famicom publicat per Bandai.  s la continuaci de Famicom Jump: Hero Retsuden, el videojoc introdueix els set personatges principals (com diu en el subttol) del manga Weekly Shonen Jump.

 Personatges principals.
 Son Goku (Bola de Drac);
 Ryotsu Kankichi (KochiKame);
 Momotaro Tsurugi (Sakigake!! Otokojuku);
 Jotaro Kujo (JoJo's Bizarre Adventure, substitueix Joseph Joestar);
 Ta-chan (Jungle King Ta-chan);
 Tarur to (Magical Tarur to-kun);
 Maeda Taison (Rokudenashi BLUES);

 Vegeu tamb .
 Famicom Jump: Hero Retsuden;
 Jump Super Stars;
 Jump Ultimate Stars;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="179467" title="Demetri (filsof platnic)" nonfiltered="3564" processed="3560" dbindex="73577">
Demetri (Demetrius,   ?      ) fou un filsof platnic grec egipci del regnat de Ptolemeu XII Auletes (Neo Dionisios) vers el 80 aC. Es va oposar al luxe i corrupci de la cort dels Ptolemeus i no va voler aparixer vestit de dona a la festa de la Dionisia en la que noms va beure aigua. Fou castigat a beure en pblic vi i presentar-se vestit de dona.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="179468" title="Demetri Pgil" nonfiltered="3565" processed="3561" dbindex="73578">
Demetri Pgil (Demetrius,   ?      ) fou un escriptor gec esmentat com l'autor d'una obra titulada                que probablement va escriure sobre Homer.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="179469" title="Demetri d'Escepsis" nonfiltered="3566" processed="3562" dbindex="73579">
Demetri d'Escepsis (Demetrius Scepsis,   ?      ) fou un escriptor grec del temps d'Aristarc de Samos i Crtes, home de bona famlia i filsof agut. Va escriure una llarga obra titulada                   en al menys 26 volums, sobre histria i geografia de la segona part de l'Ilada.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="179470" title="Enric Adroher i Pascual" nonfiltered="3567" processed="3563" dbindex="73580">
Enric Adroher i Pascual  (Girona, 1908 - Barcelona, 1987) fou un poltic catal, tamb conegut pel malnom de Gironella. Treball com a mestre d'escola. El 1931 era membre del comit executiu del Bloc Obrer i Camperol. El 1934 particip en l organitzaci de la Federaci Catalana de Treballadors de l'Ensenyament (FCTE) de la qual en fou elegit secretari general, i collabor al diari La Batalla.

Fou fundador, militant  i dirigent del Partit Obrer d'Unificaci Marxista (POUM) el 1935. Quan esclat la guerra civil espanyola fou representant del POUM al Comit de Milcies Antifeixistes de Catalunya. Desprs de la repressi dels fets de maig i la victria franquista a la guerra civil espanyola hagu d'exiliar-se a Frana i desprs a Mxic, on fou impulsor del moviment pels Estats Units Socialistes d'Europa. El 1976 encapal una escissi de signe socialdemcrata al si del POUM que s'integr en el Partit Socialista de Catalunya-Congrs (PSC-C). El juny de 1987 sign una carta dirigida a Mikhal Gorbatxov, secretari general del PCUS, demanant-li que fes pbliques les dades que puguessin existir, en el arxius sovitics, sobre el segrest i posterior assassinat d'Andreu Nin.

 Enllaos externs .
 Tret de  (amb llicncia GFDL). ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="179471" title="Demetri de Sunion" nonfiltered="3568" processed="3564" dbindex="73581">
Demetri de Sunion (Demetrius Sunium,   ?      ) fou un filsof cnic grec nascut a Snium o Snion (llat Sunium, grec Sunion)  educat a l'escola de sofistes de Rodi, amic del metge Antfilos (Antiphilus). Va viatjar pel Nil per veure les pirmides i l'esttua de Memn. Va viure bona part de la seva vida a Corint on fou mestre de filosofia cnica i es va oposar a Apolloni de Tiana. Va viure al segle I entre els regnats de Calgula i el de Domici. Per alguna ra fou enviat a l'exili i un dia es va trobar amb Vespasi al que no va mostrar cap respecte, per l'emperador no el va castigar i es va limitar a dir-li "gos".




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="179472" title="Demetri el siri" nonfiltered="3569" processed="3565" dbindex="73582">
Demetri el siri (Demetrius,   ?      ) fou un retric grec siri que va exercir retrica a Atenes. Cicer durant la seva estada a la ciutat grega (79 aC) fou per un temps el seu deixeble.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="179473" title="El segon sexe" nonfiltered="3570" processed="3566" dbindex="73583">
El segon sexe (Le Deuxime Sexe, en francs) s un llibre escrit el 1949 per Simone de Beauvoir, quan tenia 41 anys. Es tracta d'una de les obres ms conegudes i ms importants per al moviment feminista. De fet, s grcies a aquesta obra que Simone de Beauvoir s tinguda com a mare espiritual de l'anomenada segona onada feminista. Aix no vol dir, per, que El segon sexe no haja estat una obra polmica des que va ser publicada.


L'obra tracta les diferents raons per les quals la dona ha estat bandejada de tots els dominis de la societat si exceptuem la casa. Simone de Beauvoir hi afirma que sn els homes els qui governen la societat i que les dones estan temptades de dedicar-se exclusivament al seu matrimoni i als seus fills, limitant aix la seua llibertat. Aquesta situaci naix del fet que la dona no es troba capa o que no desitja quedar-se soltera ja siga per raons econmiques o socials. La societat, els pares, la religi, tot reafirma a les dones que sn inferiors als mascles i que han de tenir un marit. El desenvolupament de les xiques en relaci als xics i al mn que les envolta els demostra  tant a elles com a la societat  que la dona no t les mateixes capacitats que l'home. L'autora hi parla de totes les circumstncies que porten al gent a creure en la inferioritat de les dones i els efectes que aix t sobre l'elecci de les dones de casar-se i deixar de banda la seua prpia carrera. 


L'obra, a ms, parla de la trampa que el casament i els fills representen, ja que sn responsabilitats molt ms feixugues per elles que no per als homes i aix s per culpa del paper que ocupen a la casa i que no ocupen fora de l'mbit domstic. La major part de les vegades, la dona sacrifica la seua carrera per la del seu home. 


Simone de Beauvoir exposa la situaci global de les dones i s'adona que tant l'home com la dona en sn responsables. La dona no hauria d'abandonar la seua carrera pel seu home i els seus fills. I els seu marit no hauria d'afavorir que ho fes. Beauvoir hi explica, a ms, que en un mn en qu els dos sexes fossen iguals, els dos serien ms lliures. Si l'home dna l'oportunitat a les dones de tenir una carrera significativa, ella es focalitzar cada cop menys en ell i podr ser ms independent.


En El segon sexe hi ha nombrosos arguments que demostrarien que la desigualtat dels sexe es produeix arran de la divisi de les tasques a la casa i de la poca participaci de les dones a molts dominis com ara el treball o la poltica. Aix, la major part de llocs importants sn ocupats per homes. Hi ha, per tant, sempre una desigualtat que cal intentar de comprendre per aix saber com corregir aquesta situaci en el futur. 


El segon sexe s una obra que parla dels problemes de la dona, per tant, i que per a moltes dones continua sent una anlisi pertinent i til sobre aquest tema. 




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="179474" title="Demetri de Tars" nonfiltered="3571" processed="3567" dbindex="73584">
Demetri de Tars (Demetrius,   ?      ) fou un poeta grec que va escriure drames satrics esmentats per Digenes Laerci que li diu          (Tarsikos), potser per una peculiar manera de poesia i no per la ciutat. Un Demetri de Tars s esmentat per Plutarc a "de Oraculorum Defectu" per no sembla ser la mateixa persona.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="179476" title="Demetri (actor)" nonfiltered="3572" processed="3568" dbindex="73585">
Demetri (Demetrius,   ?      ) fou un actor trgic grec esmentat per Hesychius (s. v.          ), que podria ser el mateix que Acr (Acron) descriu com  "            " (modulator, histrio, actor fabularum). Segurament es el personatge que va viure a Roma en temps d'Horaci i va fer diverses representacions, per altres el consideren el mateix personatge que un sicili de nom Demetri Megues (Demetrius Megas) que va obtenir la ciutadania romana de mans de Juli Csar per influencia de Dolabella i que s esmentat amb el nom de Publi Corneli.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="179478" title="Demetri de Trezene" nonfiltered="3573" processed="3569" dbindex="73586">
Demetri de Trezene (Demetrius,   ?      ) fou un escriptor grec esmentat per Ateneu (1. p. 29, 4. p. 139.)  i que es probablement el mateix que Digenes Laerci diu que va escriure contra els sofistes (8.74).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="179479" title="Demetri (Pamphyliaca)" nonfiltered="3574" processed="3570" dbindex="73587">

Demetri (Demetrius,   ?      )  fou un escriptor grec del que noms se sap que fou l'autor de l'obra  "Pamphyliaca". L'esmenta Joan Tzetzes  (Tzetzes  ad Lycoph. 440).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="179480" title="Demetri (Argolica)" nonfiltered="3575" processed="3571" dbindex="73588">
Demetri (Demetrius,   ?      )  fou un escriptor grec del que noms se sap que fou l'autor de l'obra  "Argolica" . L'esmenta Climent d'Alexandria (Climent d'Alexandria Protrept. p. 14).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="179481" title="Demetri (escriptor)" nonfiltered="3576" processed="3572" dbindex="73589">

Demetri (Demetrius,   ?      )  fou un escriptor grec del que noms se sap que fou l'autor de l'obra  titulada             ?          . L'esmenta Ateneu (Atheneus. 15. p. 680.)


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="179482" title="Demetri de Bitnia" nonfiltered="3577" processed="3573" dbindex="73590">

Demetri de Bitnia (Demetrius,   ?      ) fou un poeta epigramtic grec autor de dos epigrames a l'antologia grega. Un Demetri de Bitnia fill de Dfil, s esmentat per Digenes Laerci, com filsof per no se sap si es el mateix personatge. 

Vegeu tamb: Demetri d'Apamea, metge (esmentat algun cop com Demetri de Bitnia);



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="179483" title="Demetri (poeta imbic)" nonfiltered="3578" processed="3574" dbindex="73591">
Demetri (Demetrius,   ?      )  fou un poeta imbic grec del que noms se sap que fou l'autor d'un poema titulat            . L'esmenta Digenes Laerci.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="179484" title="Demetri d'Atenes" nonfiltered="3579" processed="3575" dbindex="73592">

Demetri d'Atenes (Demetrius,   ?      ) fou un poeta pic atenenc de la vella comdia que vivia vers el final del segle V aC. L'esmenta Digenes Laerci. Per algunes referncies se sospita que hi va haver un altre Demetri poeta pic, per de la nova comdia, que va viure ms tard (al segle III aC). El vell poeta va escriure la         o        , esmentada per Ateneu i altres, i el jove hauria escrit el fragment conegut a la             igualment esmentat per Ateneu.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="179485" title="Demetri d'Apamea" nonfiltered="3580" processed="3576" dbindex="73593">
Demetri d'Apamea (Demetrius,          )  fou un metge grec  seguidor d'Herfil de Calcednia nascut a Apamea de Bitnia, que va viure vers la segona meitat del segle III aC i la primera meitat del segle II aC. L'esmenta Celi Aureli que va conservar els ttols d'algunes de les seves obres. Tamb l'esmenta Sor. Herclides de Trent esmenta un Demetri de Bitnia de la mateixa poca que probablement es la mateixa persona.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="179487" title="Demetri Arquiater" nonfiltered="3581" processed="3577" dbindex="73594">
Demetri Arquiater (Demetrius Archiater,   ?      ) fou un metge grec que va viure al segle II. El ttol d'arquiater no va existir abans de la segona meitat del segle I.  Gal en parla com a contemporani.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="179488" title="Palmiro Togliatti" nonfiltered="3582" processed="3578" dbindex="73595">

Palmiro Togliatti (Gnova, Ligria 1893 - Ialta, Crimea, 1964) fou un poltic comunista itali. Es llicenci en dret i milit en el Partit Socialista Itali. Collabor en l'rgan del partit Avanti!, conegu  Antonio Gramsci i particip en la creaci a Tor del setmanari Ordine Nuovo, del qual en ser redactor en cap des del 1919.

Fou un dels fundadors del Partit Comunista Itali al congrs de Liorna de 1921, i form part del seu comit central des del 1922. Quan Benito Mussolini es va fer amb el poder i instaur el feixisme a Itlia, va prohibir el Partit Comunista i el 1926 va detenir Antonio Gramsci, Terracini, i altres dirigents. Togliatti s'exili a Frana, i va aconseguir la direcci del partit sent nomenat secretari general el 1927. Va estimular l'activitat resistent a l'interior d'Itlia alhora que assolia un paper important dins del moviment comunista mundial, sobretot quan, al 7 Congrs de la Tercera Internacional de 1935, amb Georgi Dimitrov,fou un dels idelegs de la poltica d'unitat antifeixista que havia de concretar-se en els fronts populars. Del 1937 al 1939 fou Secretari del Komintern, i durant la guerra civil espanyola actu com a assessor poltic del PCE, amb els pseudnims d'Alfredo i Ercole Ercoli, i particip en la repressi dels comunistes dissidents, com els militants del POUM i potser en l'assassinat d'Andreu Nin. 

Quan es va generalitzar la Segona Guerra Mundial el 1940 marx a l'URSS, i l'abril del 1944, un cop Benito Mussolini havia estat deposat, torn a Itlia, on es declar partidari de la collaboraci entre els partits antifeixistes i la monarquia, cosa que possibilit la formaci del primer govern democrtic itali de la postguerra, presidit per general Pietro Badoglio, en el qual fou ministre sense cartera. Desprs particip en els successius governs provisionals, fins que els comunistes foren bandejatgs del poder per pressions dels EUA el maig del 1947. Fins i tot, el juliol del 1948 fou vctima d'un atemptat terrorista que provoc una vaga general i a punt va estar de la guerra civil. 

A la mort de Stalin es mostr partidari de la desestalinitzaci del partit, des del 1956 defens dret dels partits comunistes nacionals a escollir la prpia lnia, fora de l'obedincia incondicional a Moscou (policentrisme), i aix potenci l'acostament del PCI als PSI i a la DCI, don un suport crtic a les coalicions de centre-esquerra i defens el respecte estricte de la legalitat parlamentria. Malgrat aix, conserv la direcci del partit quan es va produir la Revoluci Hongaresa de 1956. Mor quan es trobava de vacances a l'URSS i el succe com a secretari general Luigi Longo.

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="179489" title="Demetri (arquitecte)" nonfiltered="3583" processed="3579" dbindex="73596">
Demetri (Demetrius,   ?      ) fou un arquitecte grec que conjuntament amb Peoni d'Efes va acabar el gran temple d'Artemisa a Efes que havia estat comenar per Quersifr 220 anys abans. Va viure vers el 340 aC. Vitruvi l'anomena com servus Dianae (           ). (Vitruvius. VII. Praef.  16).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="179490" title="Demetri (escultor)" nonfiltered="3584" processed="3580" dbindex="73597">
Demetri (Demetrius,   ?      )   fou un escultor grec. Plini el Vell esmenta la seva esttua de Lisimaca que fou sacerdotessa d'Atenea 64 anys, l'esttua d' Atenea que anomena Musica (       ) perqu les serps del cap sonaven com els fils d'una lira, i l'esttua eqestre de Sim, primer escriptor sobre cavalleria. Aquesta darrera permet fixar la seva poca els finals del segle V aC o comenaments del segle IV aC. 

Es segurament el Demetri d'Alopece del qual la seva esttua de bronze de Pellichus s esmentada per Luci  (Philops. 18, 20), el qual anomena a Demetri                ,   ?             .

Les paraules                              apareixen en una inscripci referida a aquest escultor.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="179491" title="Demetri (pintor)" nonfiltered="3585" processed="3581" dbindex="73598">
Demetri (Demetrius,   ?      ) fou un pintor grec d'poca desconeguda, probablement el mateix esmentat per Diodor de Siclia com                       , (tamb es podria llegir            ), que va viure a Roma el 164 aC i que Valeri Mxim anomena com pictor Alexandrinus (5.1.1).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="179493" title="Claudi Demi" nonfiltered="3586" processed="3582" dbindex="73599">
Claudi Demi (Claudius Demianus) fou un cavaller rom contemporani de Ner. Fou empresonat per Lucius Vetus procnsol d'sia per la seva conducta criminal per Ner va ordenar el seu alliberament. En revenja desprs va donar suport a l'acusaci contra Lucius Vetus llanada pel seu llibert Fortunatus. (Tcit,  Ann. 16.10.).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="179494" title="Nena" nonfiltered="3587" processed="3583" dbindex="73600">

 
Nena va nixer el 24 de mar de 1960 a Hagen,  Rennia del Nord-Westflia) s una cantant alemanya, que va arribar a la fama grcies a la can "99 Luftballons" ("99 Red Balloons" en la versi en angls). Amb el rellanament dels seus propis xits, la carrera de Nena es va revifar de nou l'any 2002.

Biografia.

Nena va nixer com a Gabriele Susanne Kerner el 24 de mar de 1960 a Hagen,  Rennia del Nord-Westflia), a  Alemanya. Des dels tres anys d'edat la van anomenar Nena. El 1977 va abandonar el collegi poc abans de la graduaci. A la mateixa poca el guitarrista Rainer Kitzman li va oferir ser la vocalista principal de la banda, The Stripes. El grup va tenir un xit menor amb la can Ecstasy per no va aconseguir un xit ms gran, i aviat es van separar.

El 1981 Nena i la seva parella sentimental Rolf Brendel van anar a viure a Berln, on van  conixer els membres posteriors de la banda: el guitarrista Carlo Karges, el teclista Uwe Fahrenkrog-Petersen i el baixista Jrgen Dehmel. Un any desprs la banda va aconseguir el seu primer senzill, Nur getrumt (Only In Dreams - Noms en somnis), el qual va ser un xit desprs que la banda va aparixer en el l'espectacle de la televisi alemanya Musikladen.

El segent any la banda va llenar el seu primer lbum amb el seu propi nom, el qual contenia els senzills Leuchtturm (Lighthouse - Far) i 99 Luftballons (99 Balloons - 99 globus rojos). El qual accidentalment va caure en mans dels DJs de California, els quals  van ajudar a promoure la can internacionalment. Tanmateix, el senzill va arribar a ser un xit mundial, fent d'aquesta can la ms popular de Nena fins avui dia. Nena posteriorment va llenar  ? (Fragezeichen) el 1984, Feuer und Flamme ("Fire and Flame" - "Foc i flama") el 1985, It's All In The Game (cantant en angls les canons Feuer und Flamme) i Eisbrecher ("Icebreaker" - "Trencagel") el 1986. Encara que van aconseguir un xit constant, el grup va decidir separar-se el 1987.

 Discografia .
lbums.
 The Stripes (1980);
 Nena (1983) #1 ;
 ? (Fragezeichen) (1984) #1 ;
 99 Luftballons (1984);
 Feuer und Flamme (1985) #2 ;
 It's All In The Game (1985);
 Eisbrecher (1986) #45 ;
 Wunder gescheh'n  (1989) #23 ;
 Komm lieber Mai... (1990) #45 ;
 Nena Die Band (1991);
 Bongo Girl (1992) #32 ;
 Und alles dreht sich (1994) #53 ;
 Nena singt die schnsten Kinderlieder (1994);
 Nena Live (1995);
 Unser Apfelhaus (1995) #69 ;
 Nena und die Bambus Bren Bande (1996);
 Jamma nich (1997) #29 ;
 Nenas Weihnachtsreise (1997) #28 ;
 Wenn alles richtig ist, dann stimmt was nich (1998) #42 ;
 Nena macht... Rabatz (1999);
 Chokmah (2001) #18 ;
 Nenas Tausend Sterne (2002);
 Nena feat. Nena (2002) #2 ;
 Madou und das Licht der Fantasie (2002);
 Nena Live Nena (2004) #31 ;
 Willst du mit mir gehn (2005) #2 ;
 Cover me (28-09-2007);

Altres lbums.
The 12 inch Collection;
The Magic Sound Of Deep Presents Nena;

Senzills .
Grup.


Solista.


Filmografia.
Gib Gas ich will Spa (1983);
Richy Guitar (1985);
Der Unsichtbare (1987);
Tobias Totz und sein Lwe (1999);
Die Abrafaxe - Unter schwarzer Flagge (2001);
Madou und das Licht der Fantasie (2003);
Eragon, com a Saphira (2006);
Arthur i els Minimoys, com a "Princesa Selnia" (2006);

Enllaos externs.
  Lloc oficial Web (Lloc en Alemany);
  Club de fans de Nena (Lloc en Alemany). ;
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="179495" title="Partit Comunista Itali" nonfiltered="3588" processed="3584" dbindex="73601">
  
El Partit Comunista Itali (PCI) era un partit poltic itali, fundat en el 1921 i que va desaparixer com a tal el 3 de febrer de 1991. Al costat del Partit Comunista Francs i del Partit Comunista d'Espanya, va seguir la lnia de l'eurocomunisme en la segona meitat del segle XX. D'aquesta manera, es va allunyar de les directrius del Partit Comunista de la Uni Sovitica. Les seves joventuts eren la Federazione Giovanile Comunista Italiana (Federaci Juvenil Comunista Italiana). Va ser el partit comunista ms gran d'un pas capitalista. 
 Ideologia . 
Va nixer com un Partit Comunista pertanyent a la Internacional Comunista. Els seus primers objectius eren: derrocar l'estat burgs, abolir el capitalisme i realitzar el comunisme; seguint l'exemple dels comunistes russos de Lenin, s a dir, mitjanant la Revoluci i la dictadura del proletariat. En la segona meitat del segle XX va abandonar progressivament les tesis sovitiques creant una prpia lnia poltica, l'eurocomunisme al costat d'altres partits comunistes europeus. 
 Historia . 
 Fundaci i prohibici . 
El PCI fou fundat el 21 de gener de 1921 pel corrent d'extrema esquerra del Partit Socialista Itali (PSI). Els lders d'aquest corrent eren Amadeo Bordiga i Antonio Gramsci, que van abandonar la sala del Teatre Goldoni, on se celebrava el XVII Congrs socialista, convocant un congrs constituent al costat del teatre San Marco. Aquest desencontre va ser causat per la negativa de la majoria dels congressistes del PSI a unir-se a la Internacional Comunista. La seva primera denominaci fou Partit Comunista d'Itlia (secci italiana de la Internacional Comunista). El 5 de novembre del 1925 el Partit Comunista d'Itlia s prohibit pel rgim de Mussolini. No obstant aix, el partit s reconstitut en la clandestinitat, en part romanent a Itlia, en part emigrant a l'estranger, sobretot a Frana i la URSS. D'acord amb el PCUS, participa en la guerra d'alliberament juntament amb els aliats i les altres forces que formen part de la resistncia italiana.
 Del PCdI al PCI . 
El 15 de maig del 1943, al dissoldre's la Internacional Comunista, el PCdI assumeix definitivament la denominaci de Partit Comunista Itali (PCI) i al setembre del mateix any va participar en els comits d'alliberament nacional contra el feixisme i l'ocupaci nazi, al costat dels altres partits de centre i d'esquerra.
En la primera etapa de la nova repblica italiana, el lideratge del PCI ve donat per Palmiro Togliatti, qui sostenia la consigna del poder democrtic de la m del proletariat i estreta llaos amb el PCUS. Fins als anys 70, el PCI romandria sempre en l'oposici al govern nacional, malgrat ser el segon partit ms votat en la majoria de les eleccions italianes. 


  Compromesso storico  . 
El comproms histric itali va ser ideat per Enrico Berlinguer, secretari del PCI, en 1973. Berlinguer exigia la unitat de tots els partits poltics nacionals en un govern d'emergncia per a palliar la crisi social que travessava Itlia en els anys 70. Va haver un primer intent en 1977, amb la mediaci del comunista moderat Giorgio Amendola i Ugo La Malfa, poltic centrista. Aquest intent va fracassar pel desacord democristi i socialdemcrata. Aquesta situaci va canviar a partir de 1978, grcies al propi Berlinguer, a Bettino Craxi, lder socialdemcrata, i a Aldo Moro, dirigent democristiano. En Mar de 1978, neix un govern democristi liderat per Giulio Andreotti. Aquest govern havia de ser donat suport pel PCI, encara que els comunistes no participarien en el govern. No obstant aix, Berlinguer va decidir retirar aquest suport a l'incloure's en el govern anticomunistas declarats, com Antonio Bisaglia. La situaci va tornar a canviar quan, el dia que havia de votar-se una moci de confiana, Aldo Moro va ser raptat (i posteriorment assassinat) per les Brigades Roges. El PCI decideix llavors abstenir-se en la votaci, com resposta a l'atac fet per les brigades al pacte planejat entre comunistes i democristians. Aix, el PCI seguiria mantenint el comproms histric encara que amb moltes reserves.
 Tornada a l'oposici . 
Desprs de la trgica mort de Moro el PCI va retornar a l'oposici. La causa va derivar de la dimissi del president Giovanni Leone. Se suposava, que al nomenar un nou president, el primer ministre Giulio Andreotti dimitiria. Sandro Pertini va ser nomenat president per una amplssima majoria en el parlament, ja que agradava a tots els sectors poltics. L'elecci de Pertini entusiasm Enrico Berlinguer, per aquest entusiasme va decaure aviat, car no noms Andreotti no va dimitir, sin que va tallar les relacions amb el PCI. D'aquesta manera s'acaba amb l'etapa del comproms histric i el PCI no tornaria a participar en cap govern. 
 Dissoluci del PCI i el naixement del PDS . 
L'endem passat l'altre de la caiguda del Mur de Berln, el nou secretari comunista, Achille Occhetto anunci a Bolonya la voluntat de la direcci del partit d'iniciar un acostament del partit a la socialdemocrcia europea. Observant la crisi de la URSS, Occhetto vei oport convocar un congrs per a donar vida a un nou partit. Esclat una gran polmica entre els militants comunistes, molts d'ells distanciats del projecte del seu secretari general. Tanmateix, el projecte ja s'havia iniciat i conclouria el 3 de febrer de 1991, en la conclusi del XX Congrs nacional. Es decideix per la dissoluci del partit i la promoci del Partito Democratico della Sinistra. Aquesta decisi no agrada als militants de l'ala esquerra del partit i a altres agrupacions d'esquerra, que formen el Partito della Rifondazione Comunista. Posteriorment va haver una escisi en la "Rifondazione Comunista", creant-se el Partit dels Comunistes Italians (Partito dei Comunisti Italiani) les joventuts dels quals mantenen les mateixes sigles que les de l'extint Partit Comunista. 
 Resultats electorals . 
Resultats del PCI en eleccions legislatives (percentatges):


 En 1948 es va presentar com Front Democrtic Popular amb en PSI i altres. ;

Resultats electorals del PCI (i comparana amb el PSI i la Democrcia Cristiana-DC) en les eleccions regionals (regions d'estatut ordinari): 




Resultats electorals del PCI (i del PSI i la DC) a les eleccions provincials:



Resultats electorals del PCI, PSI i DC en les eleccions comunals en les capitals de provncia i municipis superiors (majors de 10,000 habitants fins a 1964, i majors de 5,000 des de 1964): 




 Secretaris generals del PCI .

Amadeo Bordiga (1921-1924) ;
Antonio Gramsci (1924-1926) ;
Palmiro Togliatti (1927-1964) ;
Luigi Longo (1964-1972) ;
Enrico Berlinguer (1972-1984) ;
Alessandro Natta (1984-1988) ;
Achille Occhetto (1988-1991);

 Congressos .

I Congrs - Livorno, 21 gener 1921 ;
II Congrs - Roma, 20-24 mar 1922 ;
III Congrs - Lione, 20-26 gener 1926 l'exili ;
IV Congrs - Colnia, 14-21 abril 1931 l'exili ;
V Congrs - Roma, 29 desembre 1945 - 6 gener 1946 ;
VI Congrs - Miln, 4-10 gener 1948 ;
VII Congrs - Roma, 3-8 abril 1951 ;
VIII Congrs - Roma, 8-14 desembre 1956 ;
IX Congrs - Roma, 30 gener - 4 febrer 1960 ;
X Congrs - Roma, 2-8 desembre 1962 ;
XI Congrs - Roma, 25-31 gener 1966 ;
XII Congrs - Bologna, 8-15 febrer 1969 ;
XIII Congrs - Mil, 13-17 mar 1972 ;
XIV Congrs - Roma, 18-23 mar 1975 ;
XV Congrs - Roma, 30 mar - 3 abril 1979 ;
XVI Congrs - Mil, 2-6 mar 1983 ;
XVII Congrs - Firenze, 9-13 abril 1986 ;
XVIII Congrs - Roma, 18-22 mar 1989 ;
XIX Congrs - Bologna, 7-11 mar 1990 ;
XX Congrs - Rimini, 31 gener - 3 febrer 1991;

 Militants .

1945 - 1.770.896 ;
1946 - 2.068.272 ;
1947 - 2.252.446 ;
1948 - 2.115.232 ;
1949 - 2.027.271 ;
1950 - 2.112.593 ;
1951 - 2.097.830 ;
1952 - 2.093.540 ;
1953 - 2.134.285 ;
1954 - 2.145.317 ;
1955 - 2.090.006 ;
1956 - 2.035.353 ;
1957 - 1.825.342 ;
1958 - 1.818.606 ;
1959 - 1.789.269 ;
1960 - 1.792.974 ;
1961 - 1.728.620 ;
1962 - 1.630.550 ;
1963 - 1.615.571 ;
1964 - 1.641.214 ;
1965 - 1.615.296 ;
1966 - 1.575.935 ;
1967 - 1.534.705 ;
1968 - 1.502.862 ;
1969 - 1.503.816 ;
1970 - 1.507.047 ;
1971 - 1.521.642 ;
1972 - 1.584.659 ;
1973 - 1.623.082 ;
1974 - 1.657.825 ;
1975 - 1.730.453 ;
1976 - 1.814.262 ;
1977 - 1.814.154 ;
1978 - 1.790.450 ;
1979 - 1.761.297 ;
1980 - 1.751.323 ;
1981 - 1.714.052 ;
1982 - 1.673.751 ;
1983 - 1.635.264 ;
1984 - 1.619.940 ;
1985 - 1.595.281 ;
1986 - 1.551.576 ;
1987 - 1.508.140 ;
1988 - 1.462.281 ;
1989 - 1.421.230 ;
1990 - 1.264.790;

 Fonts i Bibliografia .

http://parties-and-elections.de;
http://istcattaneo.org;
"Historia de Europa Contempornea desde 1945" Giuseppe Mammarella, ed. Ariel;
"Historia General del Socialismo. De 1945 a nuestros das" sota direcci de Jacques Droz Destino libro, vol 236.
Paolo Spriano: Storia del Partito Comunista Italiano - Einaudi, Torino, 1967-1975 - 5 volumi;
Aldo Agosti: Storia del Partito comunista italiano 1921-1991. Roma-Bari: Laterza, 1999;
Giorgio Galli: Storia del Pci. Milano: Kaos edizioni, 1993;
Luciano Barca: Cronache dall'interno del vertice del Pci. Rubbettino editore, 2005;
 Enllaos externs .
 Pgina oficial del PDS;
 Pgina oficial del PRC;
 Pgina oficial del PCdI;
 Arxiu de psters del PCI;
 Arxiu de psters del PCI, part 2;
 Arxiu de psters del PCI, part 3;























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="179496" title="Demcedes" nonfiltered="3589" processed="3585" dbindex="73602">
Demcedes (Democedes,          ), fill de Callif, fou un fams metge de Crotona.

Va viure al segle VI aC i va marxar del seu pas natal, Crotona a la Magna Grcia, per anar a Egina on se li pagava un talent a l'any pels seus serveis.

Desprs va anar a Atenes on se li va pagar 100 mines, i a l'any segent va anar a Samos on el tir Polcrates li va pagar dos talents a l'any. Acompanyava a Polcrates quan aquest fou capturat i executat per Orestes, el governador persa de Sardes (522 aC).

Demcedes fou enviat presoner a Susa a la cort de Darios I el gran on va adquirir forta reputaci al haver curat al rei d'un mal al peu, i el pit de la reina Atossa, i Di Crisostom diu que el rei va fer matar al seus metges que no l'havien pogut curar, per que Demcedes va intercedir per la seva vida i els va salvar.

Honorat a la cort persa, tenia el desig de retornar a casa i per mitj de la reina Atossa va aconseguir ser enviat a explorar la costa grega junt amb alguns nobles perses, per veure els llocs ms vulnerables. Al arribar a Trent el rei Aristfiles, els va fer presoners i Demcedes va aprofitar el moment per escapar cap a Crotona on es va establir i es va casar amb la filla del fams lluitador Mil. Els perses van exigir la seva entrega per no els hi fou concedida.

Va escriure un llibre de medicina (segons Suides). L'esmenten tamb Joan Tzetzes, Eli, Di Cassi (que li dona el rang de metge ms fams desprs d'Hipcrates) i Di Crisostom (que per error l'anomena Denmodocus).











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="179499" title="Need for Speed (saga de videojocs)" nonfiltered="3590" processed="3586" dbindex="73603">
Need for Speed (o simplement NFS) s una saga de videojocs de curses publicat per Electronic Arts, disponible en Sega Saturn, ordinador, N64, Gamecube, Xbox, PlayStation, Playstation 2, Xbox 360, PSP, Wii, etc. Els elements de jugabilitat sn els d'un estil arcade/simulador, que porta als carrers, carreteres i autopistes cotxes reals, esportius i tot terreny entre d'altres, als que ltimament se'ls han incorporat les opcions de tuning.

 Origen de la saga .

Need for Speed va ser desenvolupat per Distinctive Software Inc., un estudi situat a Vancouver, Canad. DSI va crear prviament jocs de carreres famosos, com Stunts i "Test Drive II".

Ms tard Distinctive Software va ser comprat per Electronic Arts i reanomenat com EA Canada. La implicaci de DSI amb NFS va decaure en focalitzar els seus esforos en la creaci de la lnia de jocs d'EA Sports. Al 2002, l'altre afiliat d'EA situat a Vancouver, Blackbox Software, ha estat el principal desenvolupador de Need For Speed. 

 La saga .

The Need for Speed (1994).

El Need for Speed original va ser llanat per a 3DO al 1994 amb versions per a PlayStation, ordinador i Sega Saturn. En la primera versi es troben persecucions per part de cotxes de policia, tema que desprs s'estendria en les sries cridades Hot Pursuit, al NFS 3 i NFS 4. Aquestes versions sn les quals millor van funcionar en el mercat.

En la primera versi de Need for Speed s'intenta plasmar el maneig real dels cotxes; Electronic Arts va treballar al costat de la revista automobilstica Road & Track per a aconseguir el comportament dels vehicles, aix com el so de la palanca de canvis de marxes.

Inclou aquests cotxes: Acura NSX, Porsche Carrera, Dodge Viper, Chevrolet Corvette, Mazda RX-7, Toyota Supra, Ferrari 512 TR i Lamborghini Diablo. El joc cont dades precises dels cotxes, aix com comentaris parlats. 

Need for Speed: Special Edition (1995).

Una edici poc coneguda de Need for Speed; aquesta edici especial "Special Edition" est considerada com l'episodi perdut de NFS.

Disponible noms en PC CDROM, preparat per a Windows 95, precisava DirectX 2 i connexi TCP/IP, inclou dues noves pistes i diverses millores en el motor de joc.

Need for Speed II (1997).

NFS II t tres mode de carrera:

 Tournament (torneig): es corre en tots els circuits sumant punts. Era possible canviar de vehicle per a cada circuit. Per descomptat, gana el qual ms punts aconsegueix, activant-se un nou cotxe (Ford Indigo).

 Knock-out (KO) (A mort): Es competeix en tots els circuits amb el mateix cotxe, i s'elimina l'ltim a arribar. Al final s'activa el circuit "Hollywood" on corren els dos ltims supervivents.

 Single race (Carrera simple): Crrer per un circuit 2, 4 o 8 voltes amb qualsevol cotxe, amb trnsit o sense, i contra un competidor o set.

Need for Speed II inclou vehicles d'alt luxe: McLaren F1, Ferrari F50, Ford GT90, Jaguar XJ220, Lotus GT1, Isdera Commendatore 112*i, Lotus Esprit, Italdesign Cal, Italdesign Nazca C2 i Ford Indigo.

En aquesta versi, el so del motor i del clxon de cada cotxe se sembla molt al dels cotxes reals.

Need for Speed II: Special Edition (1997).

Aquesta edici especial inclou circuits extra i nous cotxes, com el Ferrari F355, o el Ford Mustang Mach III i cotxes extra com el Chevy Bomber BFS, el cotxe de carrera Tombstone i l'esportiu futurstic FZR 2000. Tamb t suport per a Glide, l'estndard de llavors per a grfics 3D usat en les targetes de vdeo 3Dfx de Voodoo i Voodoo 2.

Need for Speed III: Hot Pursuit (1998).

NFS III afegix la manera Hot Pursuit, en el qual el jugador ha de guanyar la carrera escapant de la policia, o jugar com a policia i intentar donar caa i arrestar als pilots que infringissin els lmits de velocitat. Molts dels cotxes i circuits no estan disponibles al comenar el joc. L'objectiu s desbloquejar-los al guanyar carreres.

Disposa de cotxes com el Mercedes SL600, Jaguar XJR-15, Aston Martin DB7, Lamborghini Countach, Chevrolet Corvette indy pace car, Ferrari F355 Spider, Italdesign Scighera, Lamborghini Diablo sv, Mercedes-benz/ CLK-GTR, Ferrari 550 maranello, Jaguar XK-8, i el nen.

A ms inclou pistes com una en la qual passem sota un tnel de cristall sota una espcie de llac o una ciutat. Passant per canons, per zones rurals, per una espcie de pista de Montecarlo... sense oblidar que es pot fer el traat de nit o de dia i amb pluja o neu.

NFS III aprofita els avantatges de les capacitats multimdia del CDROM incloent comentaris d'udio, presentacions d'imatges i vdeos amb msica.

Aquesta s l'edici de NFS que ms vendes ha fet. 

Need for Speed IV: High Stakes (1999).

High Stakes (ttol als EUA) i Road Challenge (ttol europeu) va aparixer a l'estiu de 1999. Va ser mpliament criticat per ser massa semblant al NFS III, especialment ats que tots els circuits de la 3a edici estaven presents en aquesta (entre altres).

No obstant aix, High Stakes/Road Challenge va introduir alguns tipus nous de joc:
 High Stakes: s una manera de carrera en el qual la recompensa s el cotxe del perdedor.
 Getaway es tracta d'escapar de la policia tant temps com sigui possible.
 Career: aquesta manera incorpora un sistema de retribuci econmica que permet al jugador fer-se amb vehicles i millores de rendiment.

Altra innovaci s la introducci de danys. Els cotxes involucrats en accidents es veuen notriament afectats, pel que perden efectivitat, a ms de la necessitat de reparar-los desprs de la carrera.

Aquesta versi va ser la base per a les altres, i va incloure molts efectes 3D amb capacitat de creaci amb eines proporcionables d'EA. 

Road Challenge.
Exclusiu per PSone s mes avanat en grfics de vdeo i cotxes nous i se li lleven alguns de l'anterior.

Need for Speed V: Porsche Unleashed.

Porsche 2000 (o Porsche Unleashed pels EUA) s diferent de les versions prvies perqu inclou noms Porsches; el joc ve amb ampla informaci sobre aquests cotxes. Els cotxes es condueixen de manera ms realista que els episodis anteriors i t uns grfics molt avanats. El jugador ha de guanyar carreres per a desbloquejar cotxes en ordre cronolgic, des de l'any 1950 al 2000. Aquest s un joc bastant ms detallat que els anteriors i t noves funcions com la preparaci del motor, danys (ja en el NFS4) i test drives per a provar autombils abans d'adquirir-los.

El concepte "d'evoluci" va ser impactant per a molta gent, i va crear molts nous fans de Porsche. El "Factory Driver" (pilot de proves) s una manera diferent de desbloquejar cotxes. Moltes d'aquestes proves sn considerades molt complicades. Qualsevol que finalitzi aquesta manera pot ser cridat un "gran pilot virtual".

Pot considerar-se a aquest joc com un veritable simulador. Ja que les actuacions reaccionen de manera esperada en la seva acceleraci, frenat, rebaixi de velocitats i a l'usar el fre d'emergncia. I fins as nota quan un acte s de doble tracci o sol tracci del darrere. O quan t o no posat l'ABS o el control de tracci.

 Porsche 2000 (2000).

s la continuaci de l'anterior amb ms modes de joc i mes avanat en grfics.

Need for Speed VI: Hot Pursuit 2 (2002).

Hot Pursuit 2 va ser essencialment NFS III amb grfics millorats. El joc va ser un fracs comercial, en part a causa del seu excessiu estil "arcade". Un exemple freqent donat que es critiqus que el joc inclou un helicpter de policia que deixa caure barrils de deixalles txiques explosius en la trajectria del jugador. A ms el servei de descrrega de cotxes en Internet s molt difcil de trobar.

Aquesta versi manca de funcions que t el seu predecessor de persecucions (NFS 3), com la pantalla partida per a dos jugadors, controls en la vista de cmera o guardat de repeticions. Les capacitats de multijugador en LAN van ser llevades en favor del sistema de emparellaments a travs d'Internet de "EA.com".

Hot Pursuit 2 s el primer Need for Speed que ha renunciat a una banda sonora original de rock i techno en favor de canons amb llicncia per a "EA Trax".

Need for Speed VII: Underground (2003).

Un gir complet en la frmula de la srie, NFSU ofereix un mode de carrera amb un argument i un garatge on el jugador pot personalitzar l'aspecte visual i el rendiment dels seus cotxes. Totes les carreres tenen lloc en la ciutat a la nit. En lloc d'esportius de luxe, aquesta versi inclou vehicles que poden trobar-se en qualsevol concessionari, com el Mazda MX-5 o el Peugeot 206 entre molts altres. Need for Speed: Underground ha estat un gran xit comercial.

El mapa s tancat, s a dir no havia possibilitat de recrrer lliurement la ciutat. La histria consistia bsicament a avanar per una classificaci de corredors fins a convertir-se el rei de les carreres Underground.

Plataformes: ordinador, PlayStation 2, Gamecube , Xbox i Gameboy Advance

Need for Speed VIII: Underground 2 (2004).

Aquesta versi va ser llanada el 15 de novembre del 2004. s una continuaci de l'anterior, amb el mateix sistema essencial. No obstant aix afegix anar per la ciutat lliurement, trobant botigues de pintura, components i tallers on millorar el seu acte. Tamb pot trobar circuits on suposadament es reuneixen per a fer una carrera illegal, i fins i tot pot trobar-se amb altres cotxes "Tuners" amb els quals competir sense restriccions de circuits.

Alguns dels molts vehicles que es poden conduir sn: Ford Focus, Hummer H-2, Toyota Celica, Audi TT, Subaru Impreza, Mitsubishi Lancer Evolution VIII, Mitsubishi Eclipse, Mitsubishi 3000 GT, Mazda RX-8, Nissan Skyline i Nissan 350 Z.

Plataformes: ordinador, PlayStation 2, Gamecube, Xbox i Nintendo DS

Need for Speed IX: Most Wanted (2005).

NFS Most Wanted (els ms buscats) retorna la srie a les seves arrels, amb persecucions policials com a protagonistes del joc.
Hi ha vuit modes de joc:

Cabines de peatge;
 Toll-booth race (el qual no s'inclou en la versi completa);
 Fotos de radar;
 Escapatria;
 Millor ruta d'escapatria (el qual no s'inclou en la versi completa);
 Circuit;
 Esprint;
 Knockout (el qual no s'inclou en la versi completa);
 Mxima Velocitat (el qual es corre a travs d'un Sprint, el diferent s que s'ha d'arribar a la mxima velocitat possible per a guanyar);

Es desenvolupa en quatre zones diferents, amb efectes climatolgics en temps real i ambient envolupant. No es correr de nit, sin entre l'alba i la posada de sol. S'oferixen al voltant de 36 cotxes. Importats de sia, esportius, americans i importats d'Europa.

Els vehicles disponibles en el mode histria: Aston Martin DB9, Audi A3 3.2 Quattro, Audi A4 3.2 FSI Quattro, Audi TT 3.2 V6 Quattro, BMW M3 GTR, Caddilac CTS, Chevrolet Cobalt SS, Chevrolet Corvette C6, Dodge Viper SRT-10, Fiat Grande Punto, Ford GT, Ford Mustang GT, Lamborghini Gallardo, Lamborghini Murcilago, Lexus IS300, Lotus Elise, Mazda RX-7, Mazda RX-8, McLaren Mercedes-Benz/ SLR, Mercedes-Benz/ CLK 500, Mercedes-Benz/ SL 500, Mitsubishi Eclipse GT, Mitsubishi Lancer Evolution VIII, Pontiac GTO, Porsche 911 Carrera S, Porsche 911 Turbo S, Porsche Carrera GT, Porsche Cayman S, Renault Clio V6, Subaru Impreza WRX STi, Toyota Supra, Vauxhall Monaro VXR i Volkswagen Golf GTI

I vehicles de bonificaci: Mercedes-Benz/ SL65 AMG, Porsche 911 GT2, Chevrolet Corvette C6.R.

En aquest joc el pilot ha de guanyar carreres i evitar ser capturat per la policia per a escalar llocs en la Blacklist dels 15 ms buscats:

El joc "en lnia" s'inclour amb un conjunt de caracterstiques similar al de NFSU2, encara que aquesta vegada no hi haur conflicte entre les versions americana i europea.

Most Wanted estar disponible per a Ordinador, PSP, PS2, PlayStation 3, GameCube, Xbox, Xbox 360, Game Boy Advance i Nintendo DSUna imatge del videojoc, aqu.

Need for Speed  : Carbon (2006).

La desena edici de la saga Need For Speed, va sortir a la venda l'1 de novembre del 2006, aquesta porta millores notries en els grfics, noves actuacions, i un nou tipus de tuning: l'"Autosculpt".

En aquest joc hi ha 3 tipus d'actuacions:
 Muscle (clssic acte americ com el Ford Mustang GT);

 Exotic (actuacions ms de luxe com el Lamborghini Gallardo);

 Tuner (actuacions esportives com ho s el Mitsubushi Lancer Evolution IX);

Est disponible per a Xbox, Xbox 360, PlayStation 2, PlayStation 3, PSP, Nintendo Wii, Game Cube, Game Boy Advance, Nintendo DS, mbil, ordinador.

Need for Speed  I: Pro Street (2007).

El videojoc ser llanat al novembre del 2007, no se sap a la data. El joc es relaciona en carreres mundials amb els millors corredors del mn en vehicles professionals clandestins (carreres pro street). Segons els crtics diuen que ser uns dels menys venuts, degut al fet que els circuits seran tancats, per es confia que aix no es faci realitat. A ms, ser el mes avanat en grfics i tindr molt mes realisme (es pot comprovar descarregant el triler).

La caracterstica nova en aquesta saga ser el dany parcial o total del vehicle, des de xocs menors fins a voltes de campana per descontrol de maneig, que es reflectissin en el vehicle.

L'exclusivitat de Need for speed s la presentaci del nou NISSAN GT-R PROTO (presentat a l'E3 del 2007), que era l'exclusivitat de Gran Turismo HD. L'nica diferncia s que aquest vehicle s modificable.

Primera llista de cotxes del NFS Pro Street:
Nissan GT-R PROTO-
1970 Plymouth Hemi Cuda-
1995 Mazda RX-7-
1999 Mitsubishi Eclipse-
2006 Audi S4-
1986 Toyota Corolla GTS AE86-
2006 Mitsubishi Lancer EVO IX MR-edition-
2006 Volkswagen Golf GTI-
2008 BMW M3

per a ms informaci visiteu www.needforspeed.com

Estar disponible per a PlayStation 2,Xbox 360, PlayStation 3, Nintendo Wii, ordinador i mbil.

 Enllaos externs .
  Lloc web de NFS;
  Need for Speed (saga) a l'Open Directory Project;







































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="179500" title="Mazzouna" nonfiltered="3591" processed="3587" dbindex="73604">
Mazzouna (o Mezzouna) s una ciutat de Tunsia a la governaci de Sidi Bou Zid, la ms al sud de la governaci, amb una poblaci de 8000 habitants. La seva economia est basada en la producci agrcola ja que es troba a la regi on comena el cultiu intensiu d'oliveres. A pocs kms al sud hi ha la shabkhat de En Noual i a l'oest les muntanyes anomenades Djebel Daouaou. T al nord les viles de El Karma (nord-oest) i El Gheriss (nord). T estaci de ferrocarril.

s capalera d'una delegaci amb 22.950 habitants al cens del 2004.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="179502" title="Mdhilla" nonfiltered="3592" processed="3588" dbindex="73605">
Mdhilla (Mdhila, M'Dilla o M'Dilla) s una ciutat de Tunsia a la governaci de Gafsa, a uns 12 km en lnea recta al sud de Gafsa (uns 16 km per carretera). T uns 4000 habitants.  s estaci ferroviaria d'una branca del tren que ve de les mines del Djebel Sahib, on, al peu de la muntanya hi ha la vila de Sahib; a l'est es troba la terra erma de  Chott El Guetar (un petit antic llac salat avui sec), limitada al sud pel Djebel Bou Gerra. L'economia est basada en el treball a les explotacions mineres (fosfats) i una mica d'agricultura.

s capalera d'una delegaci amb 16.270 habitants.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="179505" title="Mdenine Nord" nonfiltered="3593" processed="3589" dbindex="73606">
Mdenine Nord s una delegaci de la governaci de Mdenine, la ms petita de les 6 governacions continentals. T capalera a la ciutat de Mdenine. Al seu territori es troba el Ksar Rebountine, dels clans berbers de la regi. L'economia s agrcola complementada amb els remats. La poblaci s de 43.560 habitants el 2004.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="179508" title="Mdenine Sud" nonfiltered="3594" processed="3590" dbindex="73607">
Mdenine Sud s una delegaci de la governaci de Mdenine, que va des de la ciutat de Mdenine, la capital, cap al nord-est fins el glof de Boghrara, i al sud-oest fins la governaci de Tataouine. L'economia s agrcola per a la costa, al port de Gightis, on hi ha unes ruines romanes, el turisme s'ha desenvolupat. La poblaci s de 48.130 habitants el 2004.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="179509" title="Partit Socialista Itali" nonfiltered="3595" processed="3591" dbindex="73608">
  
El Partit Socialista Itali (itali Partito Socialista Italiano, PSI) va ser un partit poltic itali fundat en 1882. Durant anys va ser el principal partit italino d'esquerres per desprs de la Segona Guerra Mundial va ser substitut en gran part pel Partit Comunista Itali. El PSI es va veure embolicat en l'escndol de Tangentopoli que va afectar molt Bettino Craxi, secretari general del PSI, i que provocar la dissoluci del partit en 1994. El PSI va sofrir moltes escisions al llarg de la seva histria. La ms important va ser la del Partit Comunista Itali. Les altres escisions van dur a la creaci de diversos partits socialistes que prenien en general els mateixos noms que anteriors escisions o antigues denominacions del propi PSI. Com per exemple el Partit Socialista Unitari (creat per escisions en 1921, 1949 i 1969). Desprs de la dissoluci del PSI, diversos partits han disputat l'herncia socialista, per els principals sn Socialistes Italians (Socialisti Italiani) i Federaci Laborista (Federazione Laburista). Aquest ltim participaria en la creaci de Demcrates d'Esquerra que s el major partit del centre esquerra itali. 
 Historia . 
 Fundaci i primera gran escisi . 
En Itlia el moviment obrer s'havia organitzat en un gran nombre d'associacions cooperatives i lligues molt infludes per l'anarquisme i el sindicalisme i no s'havia format un partit socialista unificat fins a 1892 promogut per Filippo Turati, Claudio Treves i Leonida Bissolati. Aquest any neix a Gnova el Partit dels Treballadors Italians (Partito dei Lavoratori Italiani). En 1883 el partit pren la seva actual denominaci de Partit Socialista Itali . Els conflictes entre reformistes, com Bissolati i Turati, i maximalistas, com Arturo Labriola, influt per l'anarcosindicalisme van provocar constants crisis en els primers anys del partit. Els reformistes van obtenir la majoria en els congressos de 1900 i 1902, per la van perdre en el de 1904. Durant l'annexi de Lbia per Itlia el PSI es va enfrontar a una crisi profunda de la qual van sortir vencedors els maximalistas contraris a l'annexi, aleshores dirigits per Benito Mussolini i els reformistes van ser expulsats en 1912, formant el Partit Socialista Reformista Itali. Una altra crisi va assotar al partit durant la Primera Guerra Mundial, amb l'enfrontament entre bellicistes i contraris a la participaci d'Itlia en la guerra, que es va saldar amb l'expulsi en 1914 de Benito Mussolini, que contrriament a les seves antigues posicions ara era un fervors defensor de la guerra. Es trobar un punt de mediaci en la frmula:  ni adherir-se, ni sabotejar  de Costantino Lazzari.

En 1921 es va produir l'escisi del Partit Comunista i en 1922 el sector reformista de Turati va formar el Partit Socialista Unitari. A partir del 1925 els diversos partits socialistes sn obligats a la clandestinitat o a l'exili, sobretot desprs de la mort de Giacomo Matteotti. 
 Refundaci en el 1943 . 
Desprs d'un llarg parntesi causat per la dictadura de Benito Mussolini, el PSI reneix. El 22 d'agost de 1943 neix el Partit Socialista Itali d'Unitat Proletaria (PSIUP) que reagrupa a una gran part de l'esquerra antifeixista. Pietro Nenni s nomenat secretari i participa en el tripartit (PCI-PSIUP-DC) del Comit d'Alliberament Nacional. En aquest primer perode democrtic, el partit socialista s molt lligat al Partit Comunista. 
 El PSI en la Itlia republicana . 
El 10 de juny de 1947, el PSIUP recupera la denominaci de Partit Socialista Itali (PSI). El partit sofreix una escisi socialdemcrata que culmina amb la creaci del Partit Socialista dels Treballadors Italians (Partito Socialista dei Lavoratori Italiani, PSLI). Alhora el PSI es va distanciant dels comunistes ja definitivament lligats al estalinisme sovitic. No obstant aix decideix realitzar un front com al costat del PCI, el Front Democrtic Popular, per a les eleccions d'abril de 1948. Aquesta posici els fa perdre a l'any segent a part de l'ala dreta del partit. Els ex socialistes s'uniran al desembre de 1949 a una part dels socialdemcrates sortits del PSLI donant vida a un nou partit que tindr el nom de Partit Socialista Unitari. Al maig de 1951 el PSLI i el PSU es fonen en el Partit Socialista   Secci Italiana de la Internacional Socialista (PS-SIIS), que al gener de 1952 donar lloc al Partit Socialista Democrtic Itali (PSDI). El congrs de Vencia del 1957 va significar un viratge important en les relacions del PSI amb la resta de partits. Els socialistes comencen a veure amb bons ulls una aliana amb els moderats de la Democrcia Cristiana. Aix, es refora el nexe socialisme-democrcia, deixant de banda als comunistes. En el 1963 el PSI sofreix novament una escisi. Aquesta vegada s el corrent d'esquerra del partit la donar vida al Partit Socialista Itali d'Unitat Proletaria (PSIUP). El 30 d'octubre del 1966 el PSI i el PSDI es reunifican en el PSI-PSDI Unificats. Dos anys desprs retorna la denominaci de Partit Socialista Itali (PSI). Per la unitat dura poc i desprs d'una escisi dels components socialdemcrates, al juliol de 1969 neix un nou Partit Socialista Unitari que al febrer de 1971 retorna al nom de Partit Socialista Democrtic Itali (PSDI). 

 Bettino Craxi, primer ministre . 
Desprs d'aquesta ltima escisi, el PSI, dirigit per Francesco de Martino, realitza un viratge cap a l'esquerra que es concreta en 1976. Aquest any el PSI retira el suport als governs de la Democrcia Cristiana. No obstant aix, el PSI li retira la confiana a De Martino i tria al jove Bettino Craxi com a secretari nacional del partit mentre el dirigent sicili Salvatore Lauricella s nominat primer sotssecretari i desprs president del  clavell vermell  nou smbol adoptat pel partit. En el 1980 s'inaugura el Pentapartit itali constitut pel PSI al costat de DC, PSDI, Partit Liberal Itali i el Partit Republic Itali Fins a 1983, Craxi liderar al Pentapartit com a primer ministre. Desprs, fins a 1988, el primer ministre vindr de la Democrcia Cristiana. En el 1985 el PSI remou la fal i el martell del seu propi smbol per a remarcar la seva intenci de construir una esquerra alternativa, dirigida pel PSI i no pel PCI. L'electorat premia solament parcialment al nou PSI: el percentatge de vot salta del 9% obtingut en el 1979 al 14% en el 1987, per tanmateix els socialistes queden lluny del PCI, el qual obt el 26% dels vots. Amb la caiguda el mur de Berln el 1989, i la consegent crisi del Partit Comunista, Craxi inaugura la idea de la  Unitat Socialista . Els primers resultats electorals semblen encoratjadors, perqu en les eleccions regionals del 1990, el PSI aconsegueix un 18% com mitjana nacional. 
 La crisi de 1992 i dissoluci . 
En el partit esclata la crisi en el 1992, a continuaci de l'escndol de Tangentopoli, dut a terme pel magistrat de Mans Netes, Antonio Di Pietro, que deixa en crisi als principals partits de la poltica italiana. En les eleccions d'abril de 1992, el PSI aconsegueix el 13 5% dels vots (perd un 1 1% respecte a les eleccions precedents) fent-se amb 92 diputats i 49 senadors. El socialista Giuliano Amato arriba a ser primer ministre malgrat la crisi, per el seu govern durar menys d'un any, a causa de les crtiques al finanament pblic dels partits. A partir de maig del 1992, es prenen mesures legals contra molts parlamentaris, entre ells alguns socialistes per la corrupci en el finanament dels partits. Craxi dimiteix de secretari del PSI al febrer del 1993, acusat de corrupci. La direcci del partit passa a Giorgio Benvenuto, per tot just 100 dies desprs li succex Ottaviano Del Turco. Per a intentar salvar el partit, Del Turc promet que cap candidatura socialista tindr a qualsevol acusat de corrupci. Per aquest gest no produx resultats: en les eleccions poltiques del 1994 aconsegueix 800.000 vots (un 2 5%). Aconsegueix 14 diputats contra els 92 electes en el 1992. En les eleccions europees de 1994 aconsegueix el 1 8% dels vots continuant d'aquesta forma el descens en percentatge de vots. Valdo Spini, nominat coordinador del partit al juny del 1994 en substituci de Ottavino del Turco s l'ltim secretari del PSI. Copejat per una campanya meditica agressiva, el PSI es dissol el 13 de novembre de 1994. 

 Secretaris generals del PSI .
a partir de 1943
Pietro Nenni (agost 1943);
Sandro Pertini (abril 1945);
Ivan Matteo Lombardo (abril 1946);
Lelio Basso (gener 1947);
Alberto Jacometti (juny 1948);
Pietro Nenni (maig 1949);
Francesco De Martino (novembre 1963);
Francesco De Martino e Mario Tanassi, co-secretari (octubre 1966);
Mauro Ferri (octubre 1968);
Francesco De Martino (juliol 1969);
Giacomo Mancini (abril 1970);
Francesco De Martino (novembre 1972);
Bettino Craxi (juliol 1976);
Giorgio Benvenuto (febrer 1993);
Ottaviano Del Turco (maig 1993 - novembre 1994);
Valdo Spini (juny 1994);

Enllaos externs.
 Arxiu de psters del PSI;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="179514" title="Ern? Ger?" nonfiltered="3596" processed="3592" dbindex="73609">
Ern  Ger  (nascut Ern  Singer, Terbegec, actualment Trebuovce, Eslovquia 1898 - Budapest 1980) fou un poltic comunista hongars. Membre d'una famlia jueva, fou cap de les joventuts comunistes hongareses i com a tal particip en la revoluci de Bla Kun del 1919. El 1923 marx a Moscou, on fou agent del KGB. Amb el pseudnim de Pedro, des del 1932 fou delegat del Komintern en el PCE i s'establ a Barcelona, on se li atribueix una gran influncia en la constituci del Partit Comunista de Catalunya i, des del juliol del 1936, en la poltica del PSUC. Com a dirigent de les txeques, desprs dels fets de maig del 1937 particip activament en la repressi contra el POUM i la CNT, i se'l considera un dels responsables de la mort d'Andreu Nin. 

Un cop va acabar la Segona Guerra Mundial va tornar a Hongria per a formar part del govern de coalici de finals del 1945 amb Mtys Rkosi, per el Partit Comunista Hongars noms va obtenir el 17 % dels vots en comparaci amb el 57 % del Partit dels Petits Propietaris, de manera que amb la complicitat del general rus Kliment Voroshilov va forar un govern de coalici, i el 1947 van donar un cop d'estat i prendre el poder definitivament. Quan Rkosi fou obligat a dimitir com a secretari del partit el juliol de 1956 per Nikita Khrusxov, el va substituir en la secretaria general del partit. Tanmateix, la Revoluci Hongaresa de 1956 a l'octubre l'oblig a fugir a l'URSS. Quan es calm la situaci torn a Budapest, per el 1961 fou expulsat del partit. Treball com a traductor ocasional fins a la seva mort.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="179515" title="Juan Andrade Rodrguez" nonfiltered="3597" processed="3593" dbindex="73610">
Juan Andrade Rodrguez (Madrid 1897 - 1981) fou un poltic i periodista comunista espanyol. Als 14 anys ere membre de les joventuts del Partit Republic Radical. Militant de les Juventudes Socialistas el 1916, a l'abril del 1920 fou un dels promotors de l'escissi que don lloc al Partit Comunista d'Espanya i dirig els seus primers rgans de premsa, com El Comunista i La Antorcha. Durant la dictadura de Miguel Primo de Rivera fou repressaliat per la seva condici de funcionari del ministeri d'Hisenda, d'on en fou cessat per Severiano Martnez Anido. Aviat es va oposar a l'estalinisme, ra per la qual ser expulsat del PCE el 1927, i a partir del 1930 figur en l'Oposici Comunista Espanyola i l'Esquerra Comunista, que van convergir amb altres grups en el Bloc Obrer i Camperol. Quan es va constituir el POUM el 1935 en fou membre de l'executiva, un dels redactors de La Batalla i amic personal d'Andreu Nin. Des del 1936 resid a Barcelona i s'ocup de les tasques de propaganda del partit. Durant la guerra civil espanyola sofr la repressi contra el POUM posterior als fets de maig del 1937. Un cop acabada la guerra marx a l'exili a Pars, on el 1940 fou detingut per la Gestapo amb Wilebaldo Solano, Josep Rodes i altres acusat d'organitzar la resistncia, i fou empresonat a Berferac fins el 1944. Va tornar de l'exili el 1978.

 Obres .
 China contra el imperialismo ;
 La burocracia reformista en el movimiento obrero ;
 Recuerdos personales;
 Notas sobre la guerra civil.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="179517" title="Gran Premi d'Itlia del 1951" nonfiltered="3598" processed="3594" dbindex="73611">
Resultats del Gran Premi d'Itlia de Frmula 1 de la temporada 1951 disputat al circuit de Monza el 16 de setembre de 1951. 


 Resultats .






 Altres .

 Pole:  Juan Manuel Fangio  1' 53. 2;
 Volta rpida:  Nino Farina   1' 56. 5;
 Cotxes compartits:
 Cotxe N 40: Nino Farina (50 voltes) i Felice Bonetto (29 voltes). Van repartir-se els punts corresponents al seu tercer lloc.



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="179519" title="Gran Premi d'Itlia del 1952" nonfiltered="3599" processed="3595" dbindex="73612">
Resultats del Gran Premi d'Itlia de Frmula 1 de la temporada 1952 disputat al circuit de Monza el 7 de setembre de 1952. 


 Resultats .






 Altres .

 Pole:  Alberto Ascari  2' 05. 7;
 Volta rpida:  Alberto Ascari i Jos Froiln Gonzlez  2' 06. 1 . Com van fer el mateix temps de volta rpida es van repartir el punt que es donava al pilot que l'aconseguia.
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="179521" title="Dionsios Soloms" nonfiltered="3600" processed="3596" dbindex="73613">

Dionsios Soloms (en grec                  ; nascut a l'illa de Zante el 1798 i mort a Corf el 1857) fou el poeta grec ms important del segle XIX i s considerat a Grcia el creador de la llengua potica moderna.

Desprs de formar-se a la pennsula Itlica i d'escriure durant un temps poemes exclusivament en itali, va decidir abocar-se al cultiu de la llengua popular grega, amb la intenci de fer-ne un vehicle de la ms alta expressi potica. Es tractava d'una tasca molt difcil, ja que, d'una banda, la formaci de Soloms era exclusivament italiana i clssica i, de l'altra, en aquella poca hi havia pocs models literaris grecs en qu pogus inspirar-se.

La poesia de Soloms est molt marcada per la lluita d'alliberament nacional (l'alament grec contra la dominaci otomana havia esclatat el 1821). Una de les seves obres de jovenesa ms conegudes s justament lHimne a la Llibertat, un cant a la lluita per la independncia, que el va fer immediatament fams.

Els seus poemes de maduresa (El cretenc, Els lliures assetjats, El taur) sn tots fragmentaris, per demostren un domini excepcional de la llengua potica i un gust per l'experimentaci lingstica absolutament modern.

Tamb va escriure textos en prosa en itali i en grec, entre els quals destaquen el Dileg i La dona de Zante.







 








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="179522" title="Mdina" nonfiltered="3601" processed="3597" dbindex="73614">



Mdina s una delegaci de la governaci de Tunis, a Tunsia, formada per la part vella de ciutat de Tunis, coneguda com la medina de Tunis, dedicada esencialment al comer amb carrerons estrets i centenars de botigues de tota mena. La delegaci t una poblaci de 27.190 habitants segons el cens del 2004. En aquesta delegaci hi ha la Biblioteca Nacional de Tunis.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="179523" title="64 Andromedae" nonfiltered="3602" processed="3598" dbindex="73615">
64 Andromedae s una de les estrelles de la constellaci d'Andrmeda. Posseeix una magnitud aparent de 5,19. Aix significa que no s fcil de veure a ull nu i que pot ser necessari l's d'un telescopi o d'uns binocles per poder observar-la.

Enllaos externs.
64 Andromedae en diferents catlegs ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="179524" title="Capella de Sant Pon de Sant Celoni" nonfiltered="3603" processed="3599" dbindex="73616">

La Capella de Sant Pon de Sant Celoni, se situa a la Plaa de Rafel Ferrer de Sant Celoni. Aquesta capella dna nom al barri de Sant Pon. 

Antigament formava part d'un hospital leprosos, que se situava fora de la muralla celonina.

Tot i ser d'estil romnic s un edifici tard, de finals del segle XII o del XIII. Est formada per una sola nau, amb absis semicircular i contraforts a l'exterior.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="179525" title="Biblioteca Nacional de Tunsia" nonfiltered="3604" processed="3600" dbindex="73617">

La Biblioteca Nacional de Tunsia (Bibliothque Nationale de Tunisie) s la biblioteca principal de Tunis, situada al n 20 de Souk El Attarine a Tunis.

Fou creada el 1885 amb el nom de Bibliothque franaise de Tunis i el 1910 es va traslladar a l'antiga caserna d'Al-Attarine, edificada al segle XIX per Hamuda Pasha i va agafar el nom de Bibliothque publique de Tunis. El 1965 fou  rebatejada amb el seu nom actual, en rab Dr Al-Kutub Al-Wataniya. 

El 1967 un decret va obligar a dipositar a la biblioteca nacional tots els manuscrits conservats en institucions publiques, biblioteques del pas, mesquites i zawiyes. El 15 de mar de 1994 es va promulgar un estatut especfic establint les seves funcions i organitzaci.

Disposa de 40.000 manuscrits, dos milions d'obres, 13.000 diaris i revistes, i 5000 cartes. T capacitat per 244 lectors i investigadors.

Enllaos externs.
 Dr Al-Kutub Al-Wataniya ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="179527" title="Mgrine" nonfiltered="3605" processed="3601" dbindex="73618">
Mgrine s una delegaci de Tunsia a la governaci de Ben Arous, a tocar amb la ciutat de Ben Arous (que queda situada al sud-oest de la delegaci). Est formada per tota la zona entre Ben Arous al sud-oest i sud, i el llac de Tunis al nord, amb el port de Rads a l'est i Jebel Jelloud a l'oest. s de fet un barri de Tunis. T una poblaci de 28.270 habitants al cens del 2004.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="179528" title="Mejez El Bab" nonfiltered="3606" processed="3602" dbindex="73619">
Medjez El Bab (          ) s una ciutat de Tunsia a la governaci de Bja, a uns 40 km a l'est de Bja. T una poblaci de 20.308 habitats. Es troba a la vall del Medjerda i es un nus de carreteres important (sis carreteres conflueixen a la ciutat a ms de l'autopista A3 oberta el 2005). Tamb es estaci ferroviria. A uns 15 km al sud-est hi ha Sidi Mdine amb unes runes romanes situades al sud d'aquesta vila en direcci a Goubellat. El turisme est poc desenvolupat i l'activitat essencial es l'agricultura amb cultius de cereals i horta, i la ramaderia, amb producci de llet i altres productes.

La ciutat fou escollida el novembre de 1942 com a base de replegament pels soldats britnics. Un cementiri militar amb quasi 3000 tombes s a uns 3 km al sud-oest.

Es capalera d'una delegaci amb 39.270 habitants al cens del 2004.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="179529" title="Semicercle" nonfiltered="3607" processed="3603" dbindex="73620">


En  matemtiques (ms especficament, la geometria), un semicercle s una figura geomtrica bidimensional que forma la meitat d'un cercle. Sent la meitat dels 360 d'un cercle, l'arc d'un semicercle sempre mesura 180. 

El semicercle equival al desplegament dels angles d'un triangle qualsevol. Si prenem un triangle equilter, el semicercle totalitza 3 angles de 60 graus, per tant 180.

Addicionalment, l'angle d'un semicercle sempre s un angle recte. 



Enllaos exteriors.


Informaci detallada d'aquesta figura geomtrica. ;

Referncies.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="179530" title="Meknassi" nonfiltered="3608" processed="3604" dbindex="73621">
Meknassi s una ciutat de Tunsia a la governaci de Sidi Bou Zid, a uns 50 km al sud de Sidi Bou Zid. a municipalitat t 14.068 habitants, i la ciutat n's el centre. L'activitat econmica est basada en l'agricultura (cereals, llegums i fruites), i la seva comercialitzaci. T al sud les muntanyes anomenades Djebel Bou Hedma i Djebel Bou Daouaou.

Fou la regi del Banu Hammama, rabs nmades que al esdevenir sedentaris van originar la ciutat. Els cavalls de pura sang rab sn un producte local caracterstic i cada any s'hi celebra un festival dedicat a aquestos animals. Cap a l'oest hi ha una rea natural sensible que arriba fins a Menzel Bouzaene.

Es capalera d'una delegaci amb 24.810 habitants






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="179531" title="Jeanette Macari Graniel" nonfiltered="3609" processed="3605" dbindex="73622">

Jeanette Macari Graniel (Ciutat de Mxic, 12 de novembre de 1958) s una cantant mexicana. Cultiva un gnere difcilment classificable, que inclou tant el vessant dur, amb interpretacions de la can renaixentista, clssica, romntica i contempornia, i l'pera, aix com el vessant lleuger i popular, amb el music-hall i el cabaret fi, des de Kurt Weill i Cole Porter, fins a Jos Alfredo Jimnez i Silvio Rodrguez. s germana del tamb msic i compositor Eblen Macari. 

La seva primera activitat musical professional fou la de formar, amb el seu germ Eblen, el duet Ars Nova. Poc desprs estudi al Conservatorio Nacional de msica, de Mxic, amb el mestre Leszec Zawadka, entre d'altres. D'all pass a la Guildhall school of music and drama, de Londres. La Macari debut al Palacio de las bellas artes, de la Ciutat de Mxic, en 1985, interpretant la Carmen de l'pera homnima. El 1991 form part de l'elenc estable de la Compaa Nacional de pera. Ha fet la Suzuki, de Madama Butterfly, l'via de La vida breve o la Marthe del Faust, sota la direcci dels ms destacats directors d'pera mexicans, Enrique Patrn de Rueda,  Fernando Lozano o Enrique Dimecke. Ha gravat la pera de cambra La sunamita de Marcela Rodrguez, en 1991.

En la lnia del cabaret ha protagonitzat nombrosos espectacles, que ella mateixa escriu i produeix. Entre els ms clebres cal esmentar Happy days?, de 1982; Hojas secas, de 1988; Flor del vicio, de 1990; Aufwiedersehen Batacln, de 2000; i Las que me s, de 2004.  En aquesta lnia, la seva producci discogrfica inclou Se remata un chiffonier, de 1992, Mexican divas, de 1999: Aires, de 2000; o Las que me s, de 2006.

Referncies.

Biografia a worldmusiccentral.org ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="179532" title="Melloulech" nonfiltered="3610" processed="3606" dbindex="73623">
Melloulech o Mellouleche es una ciutat turstica del sud de la governaci de Mahdia a Tunsia, a uns 46 km al sud de Mahdia. T una poblaci aproximadament de 8.175 habitants (ms a l'estiu). s troba a uns 2 km del Ras Djezira i a uns 10 km al sud hi ha el Ras Bou Tria (que marca la fi de la governaci i de la delegaci) amb unes runes romanes. Encara que l'activitat agrcola es mant, el turisme s avui dia la principal activitat. Les seves platges sn d'aiges clares i arenes fines. El carrer principal t la mesquita amb un minaret, que s el monument ms destacat de la ciutat. 

s capalera d'una delegaci amb 18.630 habitants al cens del 2004.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="179533" title="Punt 7 Rdio Sant Celoni" nonfiltered="3611" processed="3607" dbindex="73624">
Punt 7 Rdio Sant Celoni s l'emissora municipal de Sant Celoni.

La seva primera emissi es va fer fa 25 anys des dels estudis de Can Ramis a la Plaa de la Vila.

Durant el dia ofereix els butlletins municipals que compagina amb un fil musical que recopila els xits del moment i a partir de les 21 hores, collaboradors, escoles i entitats de la ciutat realitzen programes musicals, magazins i collaboren en l'informatiu.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="179534" title="El Menzah" nonfiltered="3612" processed="3608" dbindex="73625">
El Menzah es una ciutat de la governaci de Tunis a Tunsia, que s de fet un barri de la ciutat de Tunis. Es troba just a l'oest de l'aeroport internacional de Tunis-Cartago, a la zona coneguda com Cherguia. s capalera d'una delegaci que inclou les piscines i l'estadi olimpic, construit el 1967 pels V Jocs de la Mediternia  amb capacitat per 45000 espectadors. La delegaci t 43.100 habitants per noms 15.000 corresponen estrictament a la ciutat.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="179535" title="Eix de simetria" nonfiltered="3613" processed="3609" dbindex="73626">


Un eix de simetria s una lnia imaginria que, en dividir una forma qualsevol, ho fa en dues parts els punts oposats de les quals sn equidistants entre si, s a dir, queden simtrics. 

Enllaos externs.
Web matemtica amb informaci sobre el concepte de simetria. ;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="179549" title="Menzel Bourguiba" nonfiltered="3614" processed="3610" dbindex="73627">
Menzel Bourguiba (            ) s una ciutat de Tunsia a la governaci de Bizerta, situada a uns 16 km al sud de Bizerta (per carretera) a la vora del llac de Bizerta. L'estaci ferroviria passa per Tinja, a 2 km a l'oest. T una poblaci que supera els 50.000 habitants. 

La ciutat fou fundada pels francesos com estaci naval i arsenal el 1887; s deia Menzel Abu Ruqaybah (Casa del pare de Ruqaybah) i els francesos la van batejar Ferryville, del nom del ministre Jules Ferry. Al moment de la independncia (1956) va agafar el nom del primer ministre Habib Bourguiba (Casa de Bourguiba), que un any desprs va esdevenir president. L'activitat principal son les drassanes navals, que van donar feina a milers de persones entre 1970 i 1990, per desprs van comenar a decaure, especialment quan la Uni Sovitica va deixar de fer servir aquest lloc pels seus vaixells. Darrerament els francesos han signat un contracte que garanteix per un temps la supervivncia de les drassanes. 

s capalera d'una delegaci amb 55.400 habitants al cens del 2004. 










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="179553" title="Menzel Bouzaiene" nonfiltered="3615" processed="3611" dbindex="73628">
Menzel Bouzaiene o Menzel Bouzane o Menzel Bou Zane s una ciutat de la governaci de Sidi Bou Zid a Tunsia a uns 60 km al sud-oest de la ciutat de Sidi Bou Zid. s troba al peu del Djebel Bou Hedma que limita la ciutat pel sud i les terres ms frtils son cap al nord. T estaci ferroviria. Una carretera de segon ordre surt de la ciutat i recorre uns 30 km en lnea completament recta fins al Djebel El Kebar, creuant la zona del Djebel Meloussi, per desprs connectar amb la carretera nacional que porta a la capital de la governaci. L'activitat econmica s agrcola amb cereals, fruites i productes lactis. La poblaci es d'uns 6000 habitants.

s capalera d'una delegaci amb 23.760 habitants al cens del 2004.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="179559" title="Menzel Bouzelfa" nonfiltered="3616" processed="3612" dbindex="73629">
Menzel Bouzelfa o Menzel Bou Zelfa s una ciutat de Tunsia a la governaci de Nabeul, al centre de la regi i pennsula del Cap Bon. s a uns 50 km per carretera de Nabeul. T a 9 km a l'oest la ciutat de Soliman. La seva activitat econmica principal es la producci de taronges i mandarines (la comarca produeix dos teros de la producci nacional). La seva poblaci es de 15.000 habitants. Cada any s'hi celebra un festival dedicat a la taronja.

Fou fundada al segle VIII sota els aglbides, sobre les restes de l'antiga Megalpolis, una ciutat agrcola d'origen cartagins, que desprs va passar als romans. Sembla que fou poblada per grups de la tribu rab dels Banu Tamim que parlaven un dialecte una mica diferent de l'rab de l'Hedjaz i fou una estaci a mig cam en Tunis i Klibia, el port d'eon sortien els aglbides en les seves expedicions per la mar Mediterrnia i especialment a Siclia. Tot i existir nombroses restes arqueologiques pniques i romanes, no queda cap resta rab anterior al segle XV (una tauleta trobada a la mesquita que indica que aquest edifici es va fer al comenament del segle XV). Dos ksars o fortaleses que encara existeixen es van construir per protegir la ciutat a partir del segle XVI quan van comenar els atacs castellans, seguits pels d'altres potencies. Al segle XVII s'hi van establir alguns andaluss i la seva influencia resta a la mesquita, al mausoleu de Sidi Abdelkader i a altres llocs. Foren els andalusos els que van introduir la vinya per complementar el cultiu de l'olivera i els fruiters fins llavors cultius predominants.  El segle XVII als nombrosos establiments religiosos es van afegir les triques o confraries, en especial les de la Issaouia i la Qadaria amb el seus fidels anomenats murides. La zawiya de sidi Abdelkader de Menzel va adquirir (i conserva) el dret de control sobre totes les triques de Tunsia; els beis de Tunsia, veient la popularitat de la Qadaria, se'n van fer membres i van construir a Tunis una zawiya de Sidi Abdelkader  per poder-hi anar a les festivitats religioses. Els ctrics es van desenvolupar a partir del segle XX, i la taronja coneguda per Maltesa Tunisiana es va fer famosa.

El 1952 la comarca junt amb la de Bargou va esdevenir el primer focus de la resistncia contra els francesos. La municipalitat fou creada per decret el 19 de febrer de 1921, en una superfcie de 175 hectrees. 

s capalera d'una delegaci amb 33.190 habitants al cens del 2004.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="179560" title="Menzel Chaker" nonfiltered="3617" processed="3613" dbindex="73630">
Menzel Chaker es una ciutat de Tunsia a uns 35 km al nord-oest de Sfax a la governaci de Sfax. T una poblaci d'uns 8000 habitans i es troba en una regi plena d'oliveres amb altres cultius complementaris. A l'est de la ciutat s troba la llacuna o Sabkhat de Bou Jmel. 

s capalera d'una delegaci amb 36.400 habitants en el cens del 2004.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="179561" title="Menzel Habib" nonfiltered="3618" processed="3614" dbindex="73631">
Menzel Habib s una ciutat de Tunsia situada a uns 65 km al nord-oest de Gabs, a la governaci de Gabs. T una poblaci de 3000 habitants. A uns 8 km a l'oest hi ha la vila de Sidi Mansour amb la llacuna o sabkhat de Sidi Mansour. La via de tren corre a uns 6 km al sud de la ciutat, i darrera la via (al sud) hi ha el Djebel Idouli.

s capalera d'una delegaci (que s la situada ms al nord de la governaci) amb una poblaci de 12.140 (cens del 2004).







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="179562" title="Menzel Jemil" nonfiltered="3619" processed="3615" dbindex="73632">
Menzel Jemil s una ciutat de Tunsia a la governaci de Bizerta, a uns 5 km a l'est de Bizerta, i 3 km a l'est de Jarzouna o Zarzouna, a la riba nord del llac de Bizerta. La municipalitat t 18.344 habitants. El govern hi va establir una zona industrial i la majoria de la poblaci treballa en els serveis, la industria i el turisme.

s capalera d'una delegaci amb 42.700 habitants al cens del 2004.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="179563" title="Menzel Temime" nonfiltered="3620" processed="3616" dbindex="73633">
Menzel Temime o Manzel Tamime  s una vila de Tunsia a la regi de Cap Bon, governaci de Nabeul a uns 40 km al nord-est de la ciutat de Nabeul. La municipalitat t 34.528 habitants i la ciutat mateix 28.598 habitants. L'activitat principal s el turisme, per hi ha algunes industries i la pagesia continua cultivant llegums i sobretot pebrots. T un mercat setmanal com moltes viles de Tunsia, per que s un dels principals del pas. Els marabuts de Sidi Salem i Sidi Ben Salmane, als turons de Sidi Salem i Sidi Ben Salmane, destaquen a la rodalia; el primer t les despulles de Sidi Salem Hmam un savi originari de Marroc que es va establir a la ciutat el 1722; el segon est dedicat a un erudit de la ciutat que va estudiar a Tunis a l'escola Salah Al Kawwash i desprs va tornar a Menzel on va viure la resta de la seva vida dedicat a ensenyar religi i fou amic del ministre Youssef Saheb Attabaa fins que va morir el 1822 essent enterrat al marabut. A la mateixa ciutat el monument principal es la mesquita anomenada Ennakhla (la palmera), amb un minaret emblemtic, i segueixen la vella mesquita Jamaa al-Atiq (o Zieddia), nombroses sbats entre les quals la de Ben Goudier i algunes portes (les principals les de Ben Salha i Boujmil). Cal esmentar un petit museu local dirigit per Mustafa Abid conegut per Khali Azayez, que n's el propietari, amb una bona collecci d'objectes locals tradicionals o de la histria de la ciutat.

La comarca fou lloc d'assentament de la tribu rab dels Banu Temim o Tamim. Conquerida pels normands, en foren expulsats per Muiz ben Tamim que al mateix lloc on s'havien establert els normands va fundar una ciutat que es va dir "Casa dels Tamim" (Manzel Tamime). La municipalitat fou creada per decret de 19 de febrer de 1921 sobre una superfcie de 25.000 hectrees







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="179564" title="Metlaoui" nonfiltered="3621" processed="3617" dbindex="73634">
Metlaoui es una ciutat de Tunsia a uns 30 km al sud-oest de Gafsa, a la governaci de Gafsa. T una poblaci de uns 8000 habitants i es troba al mig de la zona de fosfats entre el Djebel Essath al nord i el Djebel El Khmaielia al sud. T estaci ferroviria que servei tamb per la veina Magroun a uns 7 km al nord. El govern hi va establir una zona industrial. L'activitat agrcola, degut al baix rendiment del terreny, s complementada amb la industria i mineria. 

s capalera d'una delegaci amb una poblaci de 43.090 habitants (2004).







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="179568" title="Curitiba" nonfiltered="3622" processed="3618" dbindex="73635">



Curitiba s una ciutat del Brasil, tamb capital de l'estat de Paran. Amb una poblaci d' 1.808.969 habitants el 2007. 







 

















































































































































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="179569" title="Macari" nonfiltered="3623" processed="3619" dbindex="73636">


Onomstica:
Msica:
Macari (nom);
Eblen Macari Graniel Compositor i intpret mexic contemporani.
Jeanette Macari Graniel Cantant i actriu mexicana.
Religi:
Macari de Constantinoble Patriarca ecumnic de Constantinoble;
Macari Major, asceta egipci i sant;
Macari d'Alexandria, eclesistic egipci i sant;
Macari d'Ancira, arquebisbe grec;
Macari d'Antioquia, patriarca d'Antioquia ;
Macari d'Antioquia d'Armnia, sant;
Macari Deixeble o Macari de Pispir, deixeble de Sant Antoni;
Macari de les Celles, asceta egipci;
Macari I de Jerusalem, bisbe de Jerusalem del 314 al 333;
Macari II de Jerusalem, patriarca de Jerusalem el 552 i per segona vegada del 564 a al 575.
Macari Macres o Macra o Macre, monjo grec del Mont Atos del segle XV;
Macari Magnes, escriptor religis grec;
Macari Escriptor de Martiris, escriptor religis grec.
Macari Monjo, monjo rom ;
Militars:
Macari d'Esparta,  militar espart.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="179572" title="Eblen Macari Graniel" nonfiltered="3624" processed="3620" dbindex="73637">
Eblen Macari Graniel s un compositor i interpret contemporani mexic. Germ de Jeanette Macari. La seva s una musca experimental, en la que combina elements de msica antiga, europea i precolombina, i de msica popular arreu del mn, amb tcniques del jazz, el new age i el rock progressiu. Entre la seva producci discogrfica, destaquen: Msica Para Planetarios de 1987, Viento Solar de 1991, Altiplano de 1992, Tientos de 1994, i mbar de 1997.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="179576" title="Orde d'Alexandre Nevski" nonfiltered="3625" processed="3621" dbindex="73638">


L'Orde d'Alexandre Nevski (Rus:                           - Transliterat: Orden "Aleksandra Nevskovo") s una condecoraci sovitica instituda per Stalin el 29 de juliol del 1942, durant la Gran Guerra Patritica, i atorgada als comandants militars pel valor personal i coratge a la Gran Guerra Patritica i que asseguressin l'execuci reeixida de les missions encarregades a les tropes sota el seu comandament.  

El 21 de maig del 1725 la Tsarina Caterina I la Gran va introduir per primer cop l'Orde d'Alexander Nevsky com una de les principals condecoracions militars. El 29 de juliol de 1942 va ser reintroduda  a la Gran Guerra Patritica per reviure la seva lluita contra els invasors alemanys, mitjanant Decret de la Presidncia del Soviet Suprem de la URSS. Els estatuts van ser completats mitjanant Decret del 10 de novembre de 1943, i la descripci va ser lleugerament modificada per Decret del 19 de juny de 1943. S'atorga mitjanant Decret de la Presidncia del Soviet Suprem de la URSS. Pel Decret de 10 de novembre de 1942 es podia concedir als caps de divisi i brigada.

Penja a la dreta del pit, i s'installa desprs de l'Orde de Bogdan Khmelnitsky de 3a classe. L'Orde d'Alexandre Nevsky s atorgada en classe nica, i s considerat com un dels ordes ms bells entre els colleccionistes.

Va ser esbossada per l'arquitecte I.S. Poskolku. El disseny va ser confirmat el 20 de juliol de 1942. Com que no hi ha retrats d'Alexandre Nevsky, la imatge del medall s la de l'actor Nikolai Cherkassov, que va interpretar a Alexander Nevsky a una pellcula de Sergei Eisenstein sobre l'heroi. s atorgada en classe nica.

La primera concessi va ser el 5 de novembre de 1942, i la va rebre el Tinent Superior (desprs Tinent Coronel) I.N. Ruban, cap del 154 batall d'infanteria de marina, per rebutjar un atac de blindats al Don a l'agost de 1942, en qu es destruren 7 tancs i es causaren ms de 200 baixes enemigues. Tamb podia concedir-se a estrangers, i en el transcurs de la II Guerra Mundial es conced a prop de 70 generals i oficials i estrangers. Tamb sn comuns els casos de concessions repetides de l'orde. Hi ha documentats 2 casos de 3 concessions de l'Orde d'Alexandre Nevski, el tinent coronel Nikolai Leontevitx Nevski (de la 223a divisi de fusellers) (25579 -11/07/1944; 30759 - 12/02/1944; 33899 - 06/30/1945) i el tinent coronel Ivan Grigorievitx Borisenko. 

s necessari advertir que la major part d'ordes d'Alexandre Nevski eren concedides als oficials al post de comandament del regiment o del batall (als graus militars compresos entre tinent i major). Les concessions a rangs ms alts a major eren ms estranyes (degut a que als oficials de major rang se'ls concedien ordes d'un rang ms alt, com la Suvrov o la Kutuzov).

Desprs de la guerra es torn a concedir durant l'esclafament de la "revolta contrarrevolucionria" a Hongria al 1956.

En total, va ser concedida en 42.156 ocasions, a uns 70 generals i oficials estrangers i a 1.473 unitats militars de l'Exrcit Roig i la Flota de Guerra:
 Durant la Gran Guerra Patritica   42.007 concessions;
 Entre 1946-1956   141 concessions;
 Entre 1957-1991   8 concessions;

 Requeriments .
Atorgada als caps de l'Exrcit Roig que hagin manifestat valentia personal i un comandament hbil en les accions d'xit en els combats per la Ptria en la Guerra Nacional:
 Per la manifestaci, en concordana amb la missi de combat, la iniciativa a l'escollir el moment encertat per l'atac sobtat, valent i impetus per l'enemic, i el traat d'aquest a una gran derrota enemiga amb poques prdues prpies.
 Per l'execuci d'una missi de combat, amb una organitzaci insistent i precisa de la interacci de les armes i la destrucci complerta o majoritria de les forces enemigues;
 Pel comandament de la divisi que hagin esclafat l'artilleria enemiga que superava en potncia les forces prpies, que hagi destrut un grup de fortins, o que hagin rebutjat un atac de blindats;
 Pel comandament que hagin causat una gran derrota a l'enemic i hagin conservat el material propi;
 Pel comandament de la divisi que hagin realitzat amb xit una srie de missions de combat, que hagin ocasionat greus prdues a l'enemic sense tenir baixes prpies;
 Per les accions impetuoses i d'iniciativa que portin a la destrucci de les construccions de l'adversari;
 Per l'organitzaci d'enllaos de carcter variat ;
 Per l'execuci hbil d'operacions de desembarcament amb prdues menors que hagin ocasionat una gran derrota a l'adversari.

 Disseny .

La medalla consistia en una estrella d esmalt vermell de 50 mm sobre raigs de llum de plata que surten de l estel. Al mig de l estrella hi ha un medall de plata envoltat per una corona de llorer. El medall mostra el bust d'Alexandre Nevski envoltat pel seu nom en lletres cirlliques. A cada costat de la punta superior de l estrella hi ha dues destrals de combat. Entre les puntes inferiors de l estrella hi ha un esmalt blau amb la fal i el martell. Darrere l escut hi ha una espasa, un arc i un carcaj.

El gal es blau cel amb una franja roja al mig.

Vegeu tamb.
 Orde de Sant Alexandre Nevski;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="179577" title="Gluclisi" nonfiltered="3626" processed="3622" dbindex="73639">
La gluclisi (del grec        "dol" i       "trencament"), gliclisi o via d'Embden-Meyerhof s una via metablica per la qual una molcula de glucosa (Glc) s oxidada fins a dues molcules d'cid pirvic o piruvat (Pir). s el procs inicial del catabolisme dels glcids i t tres funcions principals:
 La generaci de molcules que poden actuar com a font d'energia cellular o poder reductor (ATP i NADH).
 La producci de piruvat, necessari per a iniciar el cicle de l'cid ctric com a part de la respiraci aerbica.
 La producci de compostos intermediaris de sis i tres carbonis que poden sser utilitzats en altres vies metabliques.

La gluclisi s l'inici tant de la respiraci aerbica com de l'anaerbica i en aquest sentit s l'arquetip d'un procs metablic universal que podem trobar (amb molt poques variacions) a molts cllula tipus cellulars de gaireb tots els organismes. Implicada en la respiraci aerbica s la principal font d'energia de molts organismes procariotes, cllules eucariotes privades de mitocondris (per exemple els eritrcits madurs) i cllules eucariotes que es troben en concentracions baixes d'oxigen (per exemple durant la contracci muscular intensiva o durant la fermentaci del llevat). A ms de ser una via molt conservada al llarg de l'evoluci es troba als organismes filogenticament ms antics, de manera que es considera una de les vies metabliques ms antigues.

La gluclisi t lloc al citosol de la cllula. A les plantes algunes de les reaccions de la gluclisi es troben tamb dins els cloroplasts, relacionats amb el cicle de Calvin. 

L'altra denominaci com de la gluclisi, via d'Embden-Meyerhof, reconeix el fet que inicialment va ser descrita per Gustav Embden i Otto Meyerhof. Aquesta denominaci pot incloure tamb vies alternatives com la via d'Entner-Doudoroff. De totes maneres, aqu s'utilitzar gluclisi com a sinnim de via d'Embden-Meyerhof.

 Visi general de la gluclisi .
La reacci global de la gluclisi s la segent:



 Referncies .










































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="179584" title="28 Andromedae" nonfiltered="3627" processed="3623" dbindex="73640">
28 Andromedae s una estrella  de la constellaci d'Andrmeda. s de la magnitud aparent 5,20.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="179588" title="Orcuttia pilosa" nonfiltered="3628" processed="3624" dbindex="73641">

La espcie Orcuttia pilosa  o Orcuttia californica pertany a la famlia de pociess. s endmica de l'extrem oriental de EUA. s una planta d'hbit graminoide, anual.

L'estat de conservaci d'aquesta planta s de risc baix a Califrnia. Floreix de maig a setembre.

Enllaos externs.
 USDA;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="179589" title="Clorindo Testa" nonfiltered="3629" processed="3625" dbindex="73642">


Clorindo Testa (nascut a Buenos Aires, 10 de desembre del 1923) s un arquitecte i artista argent, i es va graduar a la Facultat d'Arquitectura de la Universitat de Buenos Aires l'any 1948.

In his work he was one of the leaders of the Argentine rationalist movement and was one of the pioneers to the brutalist movement in Argentina. His style as an architect has always been influenced by his artistic nature, his projects are dominated by the effects of colour, tension, metaphors and plasticity, these aspects are well illustated in his designs for the Biblioteca Nacional de la Repblica Argentina and the Banco de Londres building
 in Buenos Aires.

During his career as an architect Testa built a reputation as an innovative and paradigm breaking designer, who regurlarly redefined the conventions of his age.

Projectes principals.
1956 Centro Cvico de Santa Rosa;
1959 Banco de Londres, Buenos Aires;
1962 Biblioteca Nacional de la Repblica Argentina, Buenos Aires;
1970 Hospital Naval Central, Buenos Aires;
1982 Centro Cultural Recoleta, Buenos Aires;
1985 Balnerio la Perla, Mar del Plata;
1986 Casa Tumbona,  Ostend;
1992 Auditorio de la Paz, Buenos Aires;
1997 Colegio de Escribanos, Buenos Aires;
1998 Campus Universidad del Salvador, Pilar;

 Enllaos externs .
 Biografia ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="179590" title="Mascarpone" nonfiltered="3630" processed="3626" dbindex="73643">


El mascarpone s un formatge elaborat amb nata dola, de textura cremosa, color blanc i de gust suau. s originari de la Llombardia. 

s molt utilitzat per a elaborar el tiramis. 


Enllaos externs.

 Descripci detallada del mascarpone ;
 mplia informaci sobre aquesta mena de formatge ;
 Instruccions per a fer mascarpone casol ;
 Recepta per fer tiramis emprant mascarpone com a ingredient  principal  i ;

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="179592" title="El Cid (pellcula)" nonfiltered="3631" processed="3627" dbindex="73644">


El Cid s una pellcula pica italoamericana  sobre el personatge de Rodrigo Daz de Vivar, "El Cid", heroi castell de la Reconquesta.

Comentaris.
La pellcula va ser rodada en diversos enclavaments de l'Estat espanyol, entre ells:

Calahorra, (La Rioja);
Madrid;
Manzanares (Ciudad Real);
Penscola (Pas Valenci);
Toledo;
Valladolid;

Fora de l'Estat espanyol tamb es va rodar a Roma i a Bamburgh Beach (Regne Unit)

Premis.

La pellcula va obtenir tres nominacions a l'scar, per la millor direcci artstica; per la millor msica i per la millor can, The Falcon and the Dove. 

Notes i referncies.
 Aquesta pellcula ha estat doblada al catal.
 
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="179593" title="James Baker" nonfiltered="3632" processed="3628" dbindex="73645">

James Addison Baker III va nixer a Houston, Texas, el 28 d'abril de 1930. s un poltic i diplomtic nord-americ, membre del Partit Republic, antic Secretari del Tresor en l'administraci del president Ronald Reagan entre 1985 i 1988 i antic Secretari d'Estat del president George H. W. Bush des de 1989 a 1993.

 Estudis i carrera professional .
Es va diplomar a la Universitat de Princeton el 1952, va fer el servei militar en el Cos de Marines dels Estats Units d'Amrica durant dos anys i va obtenir le grau de tinent. 

Va reprendre els seus estudis a l'escola de dret a l'Universitat de Texas i va rebre el ttol el 1957. Fins el 1975 va treballar al gabinet jurdic "Andrews & Kurth".

 Carrera poltica (1970-1993) .
James Baker s un poltic que es va afiliar al Partit Demcrata en un principi, per el 1970 va integrar-se al Partit Republic per dirigir la campanya de George H. W. Bush per al Sentat dels Estats Units. 

El 1975 va esdevenir sots-secretari de comer en l'administraci del president Gerald Ford. 

El 1978 Baker va intentar ser elegit Fiscal General de l'Estat de Texas, per no ho aconsegu. 

 En el si de l'administraci Reagan (1981-1989) .
El 1980 va dirigir la campanya de Bush per a les primries republicanes de 1981 i va ser nomenat cap del gabinet de la Casa Blanca, desprs de la victria del Ronald Reagan. 

Fins el 1985 va tenir aquest crrec, que suposa una gran influncia poltica nacional en l'administraci republicana. 

El gener de 1985, Reagan el va nomenar Secretari del Tresor, substituint Donald Reagan, que el va succeir en el seu lloc de cap de gabinet. 

El 1988 va dirigir la campanya electoral del president George H. W. Bush. 

 Secretari d'Estat (1989-1992) de George H. W. Bush .

El 1989 Baker va esdevenir Secretari d'Estat del president Bush. En aquesta posici va veure la caiguda del Mur de Berln, l'esfondrament dels pasos socialistes de l'Europa de l'Est, la caiguda de la URSS, l'invasio de Kuwait per part de l'Iraq de Saddam Hussein el 1990 i la Guerra del Golf (1990-1991) contra l'Iraq. 

Fou un dels principals iniciadors americans en les negociacions entre Israel i Palestina en la Conferncia de Madrid. Tamb fou un dels principals avaladors de la reunificaci d'Alemanya, al costat de Helmut Kohl i del president Busch. 

El 1991 va rebre la medalla de la lliberat del president (Presidential Medal of Freedom).

A l'agost de 1992 es va unir a la campanya presidencial de Bush, per van perdre contra Bill Clinton el novembre de 1992, amb qui va esdevenir breument cap del gabinet de la Casa Blanca. 

 Carrera pblica i privada des de 1993 .
El mar de 1997 Baker va ser nomenat enviat personal al Shara Occidental del Secretari General de les Nacions Unides. 

El novembre de 2000 era conseller jurdic i enviat de George W. Bush a Florida per aconseguir guanyar el plet judicial plantejat per Al Gore sobre uns vots que al final van donar la victria a Bush a les presidencials. 

El juny de 2004 va dimitir de la seva funci de representant de l'ONU al Sahra Occidental, decebut pels poc esforos que va fer el Marroc per aconseguir un acord de pau. 

El 2004 va esdevenir un dels principals socis en el gabinet jurdic Baker Botts i un conseller del prestigis grup Carlyle. 

 President del grup d'estudis per l'Iraq .
El mar del 2006, el Congrs i el presdient George W. Bush li van encarregar de presidir la comissi del Grup d'estudi per l'Iraq, compost de deu mebres, republicans i demcrates, amb l'objectiu de redefinir la poltica sobre el pas rab. La comissi es va encarregar d'emetre l'Informe Baker-Hamilton a la fi del 2006, que proposava dues opicions: La primera una intensificaci de les tropes sobre Bagdad i obrir negociacions amb els insurgents, Sria i l'Iran, i la segona era que s'havia de retirar gradualment les tropes americanes del pas, per sense definir un calendari. Baker s un obert partidari de la primera opci. 

Est casat amb Susan Garret i tenen vuit fills. 

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="179595" title="Embassament" nonfiltered="3633" processed="3629" dbindex="73646">

Un embassament o pant s un llac artificial emprat per emmagatzemar aigua per a :
controlar les barrumbades o protegir contra la marea alta;
crear una reserva d'aigua potable;
alimentar una central hidroelctrica.

Es creen en construir una presa amb formig, terra, roques, etc a travs d'un riu o en un estany.
s utilitzat per al les centrals hidroelctriques
L'IJsselmeer als Pasos Baixos, amb 1.100 km, s l'estany artificial ms gran d'Europa Occidental.


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="179597" title="Pant" nonfiltered="3634" processed="3630" dbindex="73647">
Un pant s un mantell d'aiges estancades i poc profundes, en el qual creix una vegetaci aqutica de vegades molt densa que pot estar a certa altitud. La majoria de les vegades, el pant ocupa en una vall la part abandonada per les aiges d'un riu, com antics meandres, jaos abans molt amples i desprs reduts per alguna causa que hagi afectat al cabal del riu a les regions semidesrtiques. Els pantans poden ser d'aigua dola o d'aigua salada i de marea o sense ella. 

Vegeu tamb.
 Terreny planer inundat d'aigua: Aiguamoll;
 Llac artificial: Embassament;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="179610" title="Sanfeliu" nonfiltered="3635" processed="3631" dbindex="73648">
Sanfeliu s un barri del municipi catal de l'Hospitalet de Llobregat, a la comarca del Barcelons. Es tracta del barri ms petit i menys poblat dels tres que conformen el Districte I de la ciutat, amb noms 0,51 km i 6.554 habitants.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="179634" title="Warner Bros. Television" nonfiltered="3636" processed="3632" dbindex="73649">
Warner Bros. Television s una producci i distribuci de televisi de Warner Bros. Entertainment i The CW Television Network de Time Warner (en el qual la Warner t el 50% de la propietat). La divisi va comenar el 1955, amb l'xit de la saga Warner Bros. Presents. Al 1988, va ser adquirit per Lorimar-Telepictures. Telepictures va ser adquirit desprs com a unitat de distribuci de WBTV, i al 1990, va esdevenir com a una empresa de televisi i cinema. Al 1993, Lorimar Television va ser absorbit per WBTV.

 Llista parcial de programes produts per la WBTV .

Live action
Pushing Daisies ;
Maverick (1957-1962);
77 Sunset Strip (1958-1964);
F Troop (1965-1967);
The F.B.I. (1965-1974);
Kung Fu (1972-1975);
Alice (1976-1985);
The Dukes of Hazzard (1979-1985);
Love, Sidney (1981-1983);
Scarecrow and Mrs. King (1983-1987);
V (1984-1985);
Night Court (1984-1992);
Growing Pains (1985-1992);
Spenser For Hire (1985-1988);
Head of the Class (1986-1991);
Perfect Strangers (1986-1993) ;
The Hogan Family (1986-1991);
Full House (1987-1995);
Murphy Brown (1988-1998);
Just the Ten of Us (1988-1991) ;
Tales from the Crypt (1989-1996);
Family Matters (1989-1998);
Life Goes On (1989-1993);
The Fresh Prince Of Bel-Air (1990-1996) (distr.);
The Flash (1990-1991);
Step By Step (1991-1997);
Hangin' with Mr. Cooper (1992-1997) ;
Living Single (1993-1998);
Tales from the Cryptkeeper (1993-1999);
ER (1994-present);
Friends (1994-2004);
Babylon 5 (1993-1999);
Free Willy (1994-1995);
MADtv (1995-present);
The Drew Carey Show (1995-2004);
The Wayans Bros. (1995-1999);
The Parent 'Hood (1995-1999);
Road Rovers (1996-1997);
Waynehead (1996-1997);
Two of a Kind (1998-1999);
Sex and the City (1998-2004) (distr.);
Jesse (1998-2000);
The West Wing (1999-2006);
Gilmore Girls (2000-2007);
Without a Trace (2002-present);
What I Like About You (2002-2006);
Everwood (2002-2006);
Two and a Half Men (2003-present);
The O.C. (2003-2007);
One Tree Hill (2003-present);
Cold Case (2003-present);
Twins (2005-2006);
The War at Home (2005-2007);
Studio 60 on the Sunset Strip (2006-2007);
 

 Vegeu tamb .
Warner Bros. Television Distribution;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="179639" title="Mari Martn Alonso" nonfiltered="3637" processed="3633" dbindex="73650">
Mari Martn Alonso va ser un destacat futbolista catal dels anys 40.

 Biografia .
Va nixer a Dueas (Castella i Lle) el 20 d'octubre de 1919. Es va formar futbolsticament a Catalunya, on arrib de ben jove, i on fou conegut com Mari Martn. Un dels davanters ms golejadors del futbol catal amb un mitjana de ms d'un gol per partit, una lesi als 25 anys va estroncar la seva brillant carrera.

L'any 1936 fitx per la Uni Esportiva Sant Andreu on les seves bones actuacions el portaren a signar pel Futbol Club Barcelona, club on romangu durant set temporades, jugant 167 partits i marcant 188 gols, amb una mitjana de 1,12 gols per partit. Aquestes xifres el situen a data 2007 com el vuit mxim golejador de la histria del club. Va obtenir el trofeu Pichichi al mxim golejador de la lliga espanyola la temporada 1942-1943 amb 32 gols marcats. Els seus gols ajudaren a guanyar la lliga de la temporada 1944-1945, i fou el gran heroi de la Copa del Rei de futbol de la temporada 1941-1942 i de la promoci de descens de la mateixa temporada. El 14 de febrer de 1944, amb noms 25 anys d'edat, pat una greu lesi de lligaments al genoll durant un partit que enfront la selecci catalana de futbol i la del Pas Valenci que estronc la seva brillant trajectria esportiva. La progressi d'un altre gran davanter, Csar, el port a jugar cada cop menys, abandonant el club el 1948. Aleshores fitx pel Gimnstic de Tarragona i acab la seva vida esportiva retornant al Sant Andreu. Fou tres cops internacional amb la selecci de futbol d'Espanya, amb la que debut el 1942 amb 22 anys i romangu fins el 1946, i jug tamb amb la selecci catalana de futbol. Va morir a Cabrils el 19 de setembre de 1998.

Trajectria esportiva.
 Penya Font de Barcelona: ?-1936.
 Uni Esportiva Sant Andreu: 1936-1940.
 FC Barcelona: 1940-1948.
 Gimnstic de Tarragona: 1948-1950.
 Uni Esportiva Sant Andreu: 1950-1951.

 Palmars .
 1 Lliga espanyola de futbol: 1944-1945;
 1 Copa espanyola de futbol: 1941-1942;
 1 Trofeu Pichichi: 1942-1943;

 Bibliografia .
 Diccionari del Bara. Antoni Closa, Jordi Blanco. Diccionaris de l'Enciclopdia.
 Historia viva del FC Barcelona 1899-1992. Diari ABC.
 Enllaos externs .
Perfil del jugador;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="179641" title="Baltimore" nonfiltered="3638" processed="3634" dbindex="73651">


Baltimore s una ciutat independent localitzada a l'estat nord-americ de Maryland. T una poblaci de 638.614 habitants. s la major ciutat de Maryland, i va ser batejada en nom del fundador de la colnia de Maryland,  Caecilius Calvert, Segn Bar de Baltimore . Aquesta ciutat s part de l'rea metropolitana  Washington-Baltimore". 

Degut al fet que existeix tamb el comtat de Baltimore, ve a la ciutat, per que no la inclou, la referncia a la ciutat s sovint mitjanant l'expressi Baltimore City.
































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="179643" title="Tucson" nonfiltered="3639" processed="3635" dbindex="73652">

Tucson s una ciutat de la part sud d'Arizona, Estats Units, situada en la regi coneguda com el Desert de Sonora. La ciutat descansa dins d'una vall de gaireb 1300 quilmetres quadrats, envoltada per cinc serralades prominents, tres amb cims que s'aproximen o depassen els 2700 metres d'altura. Les temperatures sn temperades a la primavera, tardor i hivern, per ascendeixen a l'estiu. L'ecologia sorprenentment rica es reabasteix amb dues temporades de pluja.












































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="179644" title="Desert de Sonora" nonfiltered="3640" processed="3636" dbindex="73653">

El Desert de Sonora (de vegades tamb anomenat Desert de Gila, a causa del Riu Gila) s un desert nord-americ. Es troba entre Estats Units i Mxic, cobrint grans parts d'Arizona i Califrnia en territori nord-americ, aix com de l'estat mexic de Sonora, el qual li dna el nom. s un dels deserts ms calorosos i grans del mn, cobrint un rea 311,000 km. El desert cont una varietat de flora i fauna niques, com el cactus saguaro. 

El Desert de Sonora es troba a l'extrem nord del Golf de Califrnia, des del norest de Baixa Califrnia a travs del sud-est de Califrnia i sud-oest d'Arizona fins a l'oest de Sonora. S'estn sobre les regions de la Vall del baix Colorado, el Vizcano i la Plana Sonorenca.

D'acord a la seva vegetaci, el Desert de Sonora se subivideix en 7 regions: Vall del baix Colorado, Terres Altes d'Arizona, Plana Sonorenca, Estribacions de Sonora, Costa del Golf Central, El Vizcano i La Magdalena. Molts ecologistes de fet consideren que les regions del Vizcano i La Magdalena, que jeuen al costat oest de la Pennsula de Baixa Califrnia, sn una ecorregi a part; el Desert de Baixa Califrnia.

 Enllaos externs .
Museu del Desert de Sonora ;





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="179646" title="ATA Airlines" nonfiltered="3641" processed="3637" dbindex="73654">

ATA Airlines s una aerolnia nord-americana de baix cost posseda per Global Aero Logistics. La compaia t les seves oficines corporals a Indianpolis, Indiana. El seu aeroport de llar aquesta localitzat a l'Aeroport Internacional Midway.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="179647" title="Horizon Air" nonfiltered="3642" processed="3638" dbindex="73655">
Horizon Air s una lnia aria regional amb base a Seattle, Washington, Estats Units. s la vuitena lnia aria regional ms gran dels Estats Units que serveix a 46 ciutats als Estats Units i Canad. La seva base principal s l'aeroport internacional de Seattle-Tacoma, amb hubs a l'aeroport internacional de Spokane i l'aeroport internacional de Portland. Tamb t un hub ms petit a Los ngeles. 









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="179648" title="Qantas" nonfiltered="3643" processed="3639" dbindex="73656">

Qantas s l'aerolnia ms antiga i ms gran d'Austrlia. Qantas s l'acrnim de Queensland and Northern Territory Aerial Services (Serveis aeris de Queensland i els Territoris del Nord). El seu codi IATA s QF. El seu codi OACI s QFA. Les accions de l'empresa es negocien a la Borsa d'Austrlia amb el codi QAN.



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="179651" title="Gorgonzola" nonfiltered="3644" processed="3640" dbindex="73657">


El gorgonzola s un formatge blau fet amb llet de vaca, de crosta vermellosa i flonja, i de pasta tova i mantegosa. T floridures de color verds i olor i sabor forts.

s originari de la ciutat llombarda de Gorgonzola.
 

Valors nutricionals continguts en 100 g.

 Energia - 330 kcal / kJ 1375;
 protenes - 19 g;
 Lpids - 26 g;
 Fsfor - 360 mg;
 Calci - 420 mg;
 Vitamines - A, B1, B2, B6, B12, PP.

 
 Enllaos exteriors .

 Web del Consorzio per la tutela del formaggio Gorgonzola amb una mplia informaci de tot all referent al formatge Gorgonzola. , ,  i ;






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="179652" title="Aeromxico" nonfiltered="3645" processed="3641" dbindex="73658">

Aeromxico s una de les ms famoses aerolnies mexicanes que t com a base l' Aeroport Internacional de la Ciutat de Mxic i possex 76 aeronaus. s la tercera aerolnia de latinoamrica en terme mitj de destinacions i moviment de passatgers, quant a la seva flota s la segona a Llatinoamrica desprs de l'aerolnia brasilera TAM que posseeix 102 aeronaus.























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="179653" title="Continental Airlines" nonfiltered="3646" processed="3642" dbindex="73659">
Continental Airlines s una aerolnia dels Estats Units. Les seves oficines principals estan a Houston, Texas. L'aerolnia opera a l'Aeroport Intercontinental George Bush, Aeroport Internacional Llibertat de Newark, Aeroport Internacional Hopkins de Cleveland, Ohio, i Aeroport Internacional Antonio B. Won Pat, operant a destinacions a Amrica Central, sia, Oceania, el Carib, Europa, Amrica del Sud i Israel.

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="179655" title="Air India" nonfiltered="3647" processed="3643" dbindex="73660">
Air ndia (Hindi:           Punjabi: el         ) s l'aeorlnia de bandera de la ndia amb una xarxa mundial de serveis de passatgers i crrega. s una de les dues lnies aries propietat del govern en el pas, l'altre s Lnies Aries ndies. Les seves bases principals sn l'Aeroport Internacional Chhatrapati Shivaji a Mumbai i l'Aeroport Internacional Indira Gandhi a Nova Delhi, amb hub a l'Aeroport Internacional de Chennai. La lnia aria connecta 95 destinacions al voltant del mn, incloent 12 entrades a l'ndia amb Air ndia express, que s una empresa subsidiria d'Air ndia.




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="179656" title="Air Pacific" nonfiltered="3648" processed="3644" dbindex="73661">
 
Air Pacific s una lnia aria internacional de Fidji i la seva base aquesta a Nadi.

Opera per a Austrlia, Canad, Jap, Kiribati (Christmas Island), Nova Zelanda, Estats Units, Tonga i Samoa. 

Principalment es troba al Nadi International Airport. 

 Historia . 

L'aerolnia va comenar a operar el 1951. Va ser fundada per l'aviador australi Harold Gatty. Anteriorment a l'any 1971 la compaia operava sota el nom de Fiji Airways. 
Air Pacific va comenar el seu servei als Estats Units d'Amrica el 1983














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="179657" title="Bandera de Kiribati" nonfiltered="3649" processed="3645" dbindex="73662">

La bandera de Kiribati s una bandera herldica: la meitat superior s vermella amb una fregata daurada volant sobre un sol naixent del mateix color. La meitat inferior s blava amb tres franges onejades horitzontals blanques que representen a l'oce Pacfic i els 3 grups d'illes que composen el pas. Els 17 llamps del sol representen les 16 illes Gilbert i la de Banaba. La bandera va ser dissenyada per Sir Artur Grimble el 1932 per a la colnia britnica de les illes Gilbert i Ellice.



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="179658" title="Asiana Airlines" nonfiltered="3650" processed="3646" dbindex="73663">
Asiana Airlines s la segona lnia aerea de Corea del Sud.

Va ser creada el 1988 i el 2003 es va unir a la Star Alliance. Opera actualment en 62 ciutats de 17 pasos, incloent 15 destinacions internes a Corea. La seva flota s de 59 avions actualment.





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="179661" title="Danbo" nonfiltered="3651" processed="3647" dbindex="73664">
 

El danbo s un formatge dans fet amb llet de vaca, de pasta ferma i elstica, i presentat generalment amb forma rectangular. 

Aquesta mena de formatge s'envelleix entre 12 i 52 setmanes en blocs rectangulars de 6 o 9 quilograms i s molt present a les taules daneses a l'hora  d'esmorzar. 

Enllaos externs.

 Plana web informant de les caracterstiques d'aquest formatge ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="179662" title="Lufthansa" nonfiltered="3652" processed="3648" dbindex="73665">

Deutsche Lufthansa,  simplement Lufthansa,  s la major aerolnia d'Alemanya, amb seu a Colnia (Renania del Nord-Westfalia). El seu aeroport base s el de Frankfurt i a poc a poc l'Aeroport Internacional de Munic s'est convertint en un segon eix neurlgic de l'aerolnia. Els seus hangars per a reparacions es troben a Hamburg. Els vols tenen el codi IATA LH i el seu codi OACI s DLH..

Deutsche Lufthansa va ser una empresa pblica, prop del 100 % fins a l'any 1953. L'any 1966 la seva acci va cotitzar per primera vegada a Borsa i el 1994 l'estat d'Alemanya encara possea el 34 % de les accions. Des del 1997 tota la companyia es troba en mans privades. 

Deutsche Lufthansa, juntament amb les aerolnies Air Canada, SAS Scandinavian Airlines, Thai Airways International i United Airlines, s un dels membres fundadors de l'aliana Star Alliance.

Flota.
La flota de Lufthansa consta de les segents aeronaus (Febrer del 2008):
14 Airbus 300;
20 Airbus 319;
36 Airbus 320-200;
20 Airbus 321-100;
10 Airbus 321-200;
11 Airbus 330-300;
28 Airbus 340-300;
19 Airbus 340-600;
33 Boeing 737-300;
30 Boeing 737-500;
01 Boeing 737-700;
30 Boeing 747-400;
19 McDonnell Douglas MD 11;

A ms, la filial regional de Lufthansa, Lufthansa Cityline, disposa a Febrer del 2008 de les segents aeronaus:

18 BAe 146Avro RJ;
13 Canadair Regional Jet 100, CRJ 100;
13 Canadair Regional Jet 200, CRJ 200;
20 Canadair Regional Jet 700, CRJ 700;
12 Canadair Regional Jet 900, CRJ 900;

Enllaos externs.
Web oficial de la companyia;





















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="179668" title="Malaysia Airlines" nonfiltered="3653" processed="3649" dbindex="73666">
 
Malaysia Airlines (codi IATA : MH ; codi OACI:MAS) s la principal aerolnia de Malisia. 

Va ser fundada el 12 d'octubre de 1937 amb el nom de Malayan Airways Limited (MAL). Entre 1971 i 1987, la companyia va canviar el nom a Malaysia Airline System Berhad (MAS), abans de rebre el nom actual. Habitualment en prdues, al mar de 2006 la companyia va llanar un pla drstic de reestructuraci. Va abandonar 99 dels seus 118 vols interiors i va reduir la flota de 40 aparells a 21, acomiadant a un ter del personal. Va negociar aquest pla amb la nova companyia de baix cost Air Asia, que va reestablir les lnies interiors.


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="179673" title="Gran Premi d'Itlia del 1953" nonfiltered="3654" processed="3650" dbindex="73667">
Resultats del Gran Premi d'Itlia de Frmula 1 de la temporada 1953 disputat al circuit de Monza el 13 de setembre de 1953. 


 Resultats .







 Altres .

 Pole:  Alberto Ascari   2' 02. 7;
 Volta rpida:  Juan Manuel Fangio  2' 04. 5;
 Cotxe compartit:
 Cotxe N56: Sergio Mantovani (38 Voltes) i  Luigi Musso (38 Voltes).  ;

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="179676" title="Gran Premi d'Itlia del 1954" nonfiltered="3655" processed="3651" dbindex="73668">
Resultats del Gran Premi d'Itlia de Frmula 1 de la temporada 1954 disputat al circuit de Monza el 5 de setembre de 1954. 


 Resultats .






 Altres .

 Pole:  Juan Manuel Fangio   1' 59. 0;
 Volta rpida:  Jos Froiln Gonzlez   2' 00. 8;
 Cotxe compartit:
 Cotxe N38: Umberto Maglioli (30 Voltes) i Jos Froiln Gonzlez (48 Voltes)  ;
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="179683" title="Klezmer" nonfiltered="3656" processed="3652" dbindex="73669">
El klezmer s un gnere de msica jiddisch que t el seu origen a l'edat mitjana. 
 Etimologia .
El mot klezmer prov de l'hebreu k'li zemer, 'instrument'.
s la msica dels jueus ashkenazis d'Europa Oriental. Al segle XV, grups seculars no litrgics desenvoluparen aquest tipus de msica. S inspiraren en l'Antic testament per a crear melodies amb temtiques de celebraci i alegra.

 Histria .
T els seus orgens en la msica jueva de la sinagoga i antigament era tocada per grups itinerants (klezmorim). 
El klezmer durant el segle XIX i XX, va anar decaient, a causa de la persecuci dels jueus.

Per sort, a la segona meitat del segle XX es va anar recuperant, i se'n van formar bandes.

 Composici .
Els instruments ms habitual de la msica klezmer sn l'acordi, el viol i el clarinet sense descartar altres instruments de vent i de corda.




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="179688" title="Faldilla" nonfiltered="3657" processed="3653" dbindex="73670">

La faldilla s una pea de vestir que penja de la cintura i cobreix part de les cames. Sol ser de tela i de forma cilndrica, i a diferncia dels pantalons no est dividida.

Algunes faldilles medievals van arribar a tenir ms de 3 metres de dimetre de la base. En l'extrem contrari, les minifaldilles dels anys 60 sn peces de roba mnimes que poden arribar a no cobrir la roba interior estant assegut, i en casos extrems, ni estant dret. Per aix, aquests ltims anys s'utilitza el terme faldilla-cintur.

 Inicis .

s molt difcil saber quan la faldilla va comenar a ser utilitzada. Si es considera com a faldilla qualsevol pea de roba que es posa a la part inferior del cos i sense divisi entre les cames la primera va ser en el perode mesoltic i es tractava d'un tros de pell, amarrada per la cintura. Per el primer registre que algun d'aquests antics vivents de la terra ens va deixar de tal vestimenta s una escultura sumria, que data de l'any 3000 a.C.

La faldilla en poques antigues.

Cap al segle XVI, la faldilla de la gent de poble era una pea quadrangular de tela, amb un forat en el centre, pel qual s'ajustava a la cintura mitjanant un cintur o simplement una corda.



Faldilles en el segle XIX.

Durant el segle XIX la cintura de la faldilla se situava a l'altura del pit  i va anar baixant gradualment fins a la cintura. Al principi eren bastant estretes i es van anar eixamplant.

Durant aquest segle la part ms baixa es va moure entre sota dels genolls i el terra.

Faldilles en els segles XX i XXI.
Des de 1915, les faldilles van deixar d'arrossegar-se pel terra. Durant els segents 50 anys, les faldilles es van tornar curtes (anys 20), desprs llargues (anys 30), desprs encara ms curtes que els anys 20 (els anys de la Segona Guerra Mundial), desprs llargues i es van tornar extremadament curtes en els anys 60.

A partir del 1970 la popularitat dels pantalons per a tot s ha fet que cap longitud de faldilla no hagi estat dominant, coexistint les minifaldilles amb les faldilles pel genoll o fins i tot les faldilles llargues.


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="179695" title="Anbal Otero" nonfiltered="3658" processed="3654" dbindex="73671">
Anbal Otero lvarez (Barcia, Ribeira de Piqun, 5 de juliol de 1911-1 de mar de 1974) va ser un lingista i escriptor gallec que va participar a les enquestes de lAtlas Lingstico de la Pennsula Ibrica.

 Biografia.

Otero va estudiar Filosofa i Lletres a Madrid. Fou un escriptor de certa importncia per a la literatura gallega de la repblica. Tanmateix se'l coneix ms aviat com a lingista i aix va tenir un paper destacat a les enquestes als territoris de parla gallega de lAtlas Lingstico de la Pennsula Ibrica. Aquesta tasca el port a fer recerques lingstiques al nord de Portugal entrevistant els parlants de gallec. Aquella activitat va propiciar la seua detenci pel rgim salazarista sota la sospita d'espionatge comunista. Fou posteriorment lliurat a les autoritats espanyoles el 5 d'agost de 1936 i fou sentenciat a mort pel simple fet de no entendre el codi escrit emprat pel filleg (retranscripcions en alfabet fontic). Va ser company de captivitat amb el republic Pampilln Rodrguez Segundo. Fou amnistiat i isqu de pres el 1941. 
Va ser autor sobretot d'obres lingstiques sobre el vocabulari gallec per tamb escrigu una novel la autobiogrfica que narra la seua detenci. s ms desconegut el seu vessant potic tot i que existeix una obra potica seua que roman fins ara indita.

 Bibliografia .

Lingstica.
 "Hiptesis etimolgicas referentes al gallego-portugus" ;
in Cuadernos de Estudios Gallegos n32 (1955)
 Contribucin al diccionario gallego (1967).
 Vocabulario de San Jorge de Piqun (1977).

Literatura.
 Esmoriz, novella autobiogrfica, publicada pstumament (1994).

 
 Enllaos externs .
Alguns comentaris i trossos de poesia d'Anbal Otero







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="179700" title="Eusebi Rodrguez Salas" nonfiltered="3659" processed="3655" dbindex="73672">
Eusebi Rodrguez Salas fou un poltic catal, originari de Tarragona, conegut tamb com El Manquet pequ va perdre un bra en un accident de treball.  Era treballador ferroviari i milit en la CNT. Fou acomiadat de l empresa per participar en la vaga general de 1917. El 1921 fou nomenat secretari del Sindicat de Transport Martim de la CNT. Tanmateix, el 1930 form part del primer comit central del Bloc Obrer i Camperol i de la Federaci Comunista Catalanobalear. El 1935 s'afili a la Uni Socialista de Catalunya que el 1936 s'integr en el PSUC. El desembre de 1936 fou nomenat comissari d'ordre pblic de la Generalitat de Catalunya. Fou el responsable de l'intent d'ocupaci de l'edifici de la Telefnica de Barcelona que desencaden els Fets de maig del 1937. En acabar la guerra civil espanyola s'exili a Mxic i el 1942 fou expulsat del PSUC. 

 Enllaos externs .
 Tret de  (amb llicncia GFDL). ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="179702" title="Heptathela kimurai" nonfiltered="3660" processed="3656" dbindex="73673">


L'espcie Heptathela kimurai  s un mesotel de la famlia dels lifstids. El nom kimurai es deu al seu descobridor, Arika Kimura, que el va descriure el 1920. En japons l'anomenen kimura-gumo; la paraula kumo en japons significa "aranya", i gumo s una variaci en la pronncia deguda al fenomen lingstic del rendaku.

Les caracterstiques ancestrals dHeptathela kimurai inclou fileres en una posici central, al mig de l'abdomen, i senyals de segmentaci a l'abdomen, trets que no es poden veure en les aranyes actuals. Per tant l'estudi d'aquesta espcie s molt important per comprendre l'evoluci de les aranyes ja que t una existncia que es remunta a uns 400 milions d'anys; sn de les aranyes vivents ms antigues. 

Amb el fil de seda fixa la posta d'ous a la superfcie del seu cau, aix aconsegueix tenir-los ms ben protegits. Tamb envolta de seda els caus i protegeix l'entrada amb una coberta que fa la funci de camuflatge. Quan surt a caar deixa un fil de seda que li serveix d'orientaci.

S'han trobat algunes subespcies dHeptathela kimurai:
 H. k. amamiensis;
 H. k. higoensis;
 H. k. yanbaruensis;
 H. k. yakushimaensis ;

Referncies.
Tomo Ko ar (2002): Strah je okrogel in ima osem nog, GEA 12, 7, pp 46-49.
Yoshikura, M. (1982): Kumo no fushigi (Meravelles de les aranyes). Iwanami-shoten, Tokyo. ;

Enllaos externs .
Photographs the Kimura-gumo and the entrance to their lairs;
The Asahi net d'espices japoneses;
The amonline net de les espcies australianes;
World Spider Catalog amb la llista dHeptathela kimurai i nombroses subespcies;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="179707" title="Vaga general de 1917" nonfiltered="3661" processed="3657" dbindex="73674">
La Vaga General del 1917 fou una vaga que es va convocar a Espanya l'agost del 1917, provocada per la crisi poltica d'aquell any (Assemblea de Parlamentaris i per la situaci econmica provocada per la Primera Guerra Mundial, que havia enriquit els empresaris exportadors per havia provocat una forta inflaci que perjudic les classes mitjanes i baixes. 

La CNT, que el 1915 tenia 15.000 afiliats i augmentaria a 73.860 el 1918, va dur a terme una campanya per l'abaratiment dels preus el 1916. Poc desprs va signar un pacte d'Aliana Revolucionria amb la UGT (que tenia 120.000 afiliats), i organitzaren el desembre de 1916 una vaga general de 24 hores que fou tot un xit. Aix va encoratjar ms vagues sectorials a la construcci (que dur dos mesos), al txtil (que dur juny i juliol) i al ram de l'aigua (quatre mesos).

Aquests xits van encoratjar ambds sindicats a preparar una vaga general revolucionria, que fou precipitada per la vaga de ferroviaris de la Companyia del Nord, a Valncia, el juliol de 1917. El 13 d'agost es va proclamar la vaga general revolucionria, que va rebre el suport poltic del PSOE i dels partits republicans, que exigiren la constituci d'un govern provisional, que prepars eleccions constituents i emprengus una reforma de la constituci. Es form un comit de vaga a nivell estatal presidit per Francisco Largo Caballero i Daniel Anguiano Munguito per UGT, i Julin Besteiro i Andrs Saborit Colomer pel PSOE.

Al rerafons de la vaga havia l'esperana que l'exrcit es poss al costat dels vaguistes, seguint l'exemple del que havia passat cinc mesos abans a Petrograd en iniciar-se la revoluci russa. Per l'exrcit va reprimir amb duresa les manifestacions, produint-se, en els cinc dies que va durar la vaga, 70 morts i 64 ferits i 2.000 empresonats. A Catalunya la repressi sobre el moviment obrer comen per l'empresonament del comit de vaga (entre d'altres, Francisco Miranda, ngel Pestaa i Salvador Segu) i s'estengu sobre molts dirigents sindicals.  

El fracs de la vaga, degut en part per l'aband dels poltics en el moment ms cru de la revolta, va confirmar a la CNT en la seva posici d'apoliticisme i en llur confiana en l'acci sindical directa davant els empresaris.

 Referncies .
 Antoni Ferret  Compendi d'Histria de Catalunya  Editorial Claret, Barcelona, 1976;
 Vaga general de 1917 a veuobrera.org;
 La Crisi de 1917;
 








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="179709" title="Francisco Miranda" nonfiltered="3662" processed="3658" dbindex="73675">
Francisco Miranda Concha fou un sindicalista i militant de la CNT a Barcelona. Particip en els fets de la Setmana Trgica de 1909, i amb altres dirigents de la CNT va ser empresonat el dia 16 de setembre de 1911, cinc dies desprs de la clausura del primer Congrs de la CNT. Entre 1913 i 1914 va formar part de la comissi clandestina de la CRTC que intentava reorganitzar la CNT. 

Va assistir al Congrs Internacional de la Pau celebrat al Ferrol el maig de 1915, i a la tardor de 1915 va ser elegit secretari ajudant en el primer comit de la CNT desprs de la clandestinitat. Va exercir de secretari general del CRTC des de mitjans de 1916 fins que es va fer crrec de la secretaria general de la CNT el mar de 1917. Va formar part del acomit de la vaga general revolucionria de l'agost de 1917, per la qual cosa fou empresonat amb ngel Pestaa i Salvador Segu. El gener de 1919, en els inicis de la vaga de la Canadenca, fou novament empresonat amb al vaixell Pelayo al port de Barcelona i el dia 19 de mar parl, en nom dels presos, en el mting a la plaa de toros de Les Arenes proposant l'acabament de la vaga. El mes de febrer de 1921 fou novament detingut i va estar empresonat gaireb dos anys.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="179710" title="Heptathela" nonfiltered="3663" processed="3659" dbindex="73676">


Heptathela s un gnere d'aranyes de la famlia dels lifstids descrit per Kishida, el 1923. El nom fa referncia al nombre de glndules a les fileres, que en sn set (hepta). Sn aranyes molt primitives i sn prpies de Jap, Xina i el sud-est d'sia.

 Sistemtica.
Compren 25 espcies:
 Heptathela abca Ono, 1999 (Vietnam);
 Heptathela amamiensis Haupt, 1983 (Illes Ryukyu);
 Heptathela australis (Ono, 2002) (Vietnam);
 Heptathela bristowei Gertsch, 1967 (Xina);
 Heptathela ciliensis Yin, Tang & Xu, 2003 (Xina);
 Heptathela cipingensis (Wang, 1989) (Xina);
 Heptathela cucphuongensis Ono, 1999 (Vietnam);
 Heptathela goulouensis Yin, 2001 (Xina);
 Heptathela higoensis Haupt, 1983 (Jap);
 Heptathela hunanensis Song & Haupt, 1984 (Xina);
 Heptathela jianganensis Chen i cols., 1988 (Xina);
 Heptathela kanenoi Ono, 1996 (Illes Ryukyu);
 Heptathela kikuyai Ono, 1998 (Jap);
 Heptathela kimurai (Kishida, 1920)  (Jap) (kimura-gumo);
 Heptathela kimurai yanbaruensis Haupt, 1983 (Okinawa);
 Heptathela luotianensis Yin i cols., 2002 (Xina);
 Heptathela mangshan Bao, Yin & Xu, 2003 (Xina);
 Heptathela nishikawai Ono, 1998 (Jap);
 Heptathela shei Xu & Yin, 2001 (Xina);
 Heptathela suoxiyuensis Yin, Tang & Xu, 2003 (Xina);
 Heptathela tomokunii Ono, 1997 (Vietnam);
 Heptathela wosanensis Wang & Jiao, 1995 (Xina);
 Heptathela xianningensis Yin i cols., 2002 (Xina);
 Heptathela yaginumai Ono, 1998 (Jap);
 Heptathela yakushimaensis Ono, 1998 (Jap);
 Heptathela yunnanensis Song & Haupt, 1984 (Xina);

Referncies.
 Ono, H.: "Spiders of the genus Heptathela (Araneae, Liphistiidae) from Vietnam, with notes on their natural history". J. Arachnol. 27: 37-43.PDF;
World Spider Catalog: Llista de gneres de Liphistidae, i espcies de Heptathela ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="179714" title="Oudenaarde" nonfiltered="3664" processed="3660" dbindex="73677">
Oudenaarde (Audenarde en francs) s una ciutat belga i un municipi de la provincia de Flandes Oriental.






















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="179715" title="Sim Piera i Pags" nonfiltered="3665" processed="3661" dbindex="73678">
Sim Piera i Pags (Barcelona, 1892 - 1979) fou un dirigent anarcosindicalista catal. Noms amb sis anys treballava venent escombres i ventalls a Sabadell, i ms tard, en una impremta i de ferrer. El 1901 torn a Barcelona i el 1902, amb noms deu anys, es va trobar en mig d'una crrega que la gurdia civil feia damunt d'uns obrers vaguistes, la qual cosa el colp profundament. El 1908, amb noms setze anys, fou empresonat per primer cop quan formava part d'un comit de propaganda per la vaga del primer de maig. 

El 1910 assist al congrs, que convocat per Solidaritat Obrera, va decidir constituir la CNT, i degut a la forta repressi desprs de la vaga de setembre de 1911 l'oblig a exiliar a Tolosa de Llenguadoc. El 1918 Assist al congrs de Sants  i fou president del Sindicat nic de la Construcci el 1918-1920. Tamb fou membre del comit de vaga de La Canadenca  i exerc de moderador en l'assemblea general de la plaa de toros de Les Arenes de Barcelona el 19 de mar de 1919. El desembre de 1919 fou representant del sindicat de la Construcci de Barcelona en el segon congrs de la CNT a Madrid, on fou un dels 24 firmants del dictamen sobre la definici ideolgica de la CNT, que declarava la finalidad que persigue la Confederacin Nacional del Trabajo de Espaa es el Comunismo libertario. 

Perseguit per ordre de Severiano Martnez Anido, se'n va anar de Barcelona i es posar a treballar a Coma-ruga. El 23 d'octubre de 1922 pat un atemptat per part de pistolers del Sindicat Lliure desprs fou empresonat. Quan s'impos la dictadura de Miguel Primo de Rivera, hagu d'exiliar-se a Pars. Torn a Catalunya el 1926 i es va installar a Sabadell. El 1931 s'adher a ERC i sense firmar el manifest del trenta s'un amb els homes de la CNT que propugnaven una activitat sindical independent de la FAI. Desprs de la guerra civil espanyola s'exili a Frana, desprs a Santo Domingo i acab resident a Veneuela, on fou president del Centre Catal de Caracas el 1949-1950. El 1965 torn a Catalunya. 
 Obres .
 Records i experincies d'un dirigent de la CNT (1975);




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="179718" title="Envia garciai" nonfiltered="3666" processed="3662" dbindex="73679">


Envia garciai s una petita aranya de 3 mm de la famlia dels microstigmtids, de color groc pllid, prpia del Brasil. D'acord amb els autors que l'han descrit, el nom fa referncia a l'investigador Marcos Garca.

Viuen a terra, entre els residus vegetals de la selves verges, on arriben a representar un 17% de l'abundncia d'aranyes del lloc, arribant-se a trobar una densitat de 37 individus per m.

Referncies.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="179720" title="Frank Williams" nonfiltered="3667" processed="3663" dbindex="73680">
Sir Francis Owen Garbatt Williams CBE (16 d'abril de 1942) s el fundador i manager de l'equip WilliamsF1 de Frmula 1. Un accident de cotxe el mar de 1986 quan abandonava el circuit de Paul Ricard, a Frana li va causar una parlisi que el va deixar en una cadira de rodes. 

El 1987 la Reina del Regne Unit li va concedir l'Ordre de l'Imperi Britnic. El 1999 va passar a ser Cavaller de l'Orde de l'Imperi Britnic. Al maig de 1994, desprs de la mort d' Ayrton Senna als comandaments d'un Williams a Imola, va ser acusat d' homicidi d'acord amb la llei italiana, per finalment va ser absolt desprs de diversos anys quan altres constructors de la Frmula 1 van dir que no correrien a Itlia si un accident provocava aquest tipus de reacci.























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="179722" title="Assemblea de Parlamentaris" nonfiltered="3668" processed="3664" dbindex="73681">
Assemblea de Parlamentaris fou el nom que van rebre les reunions,  mai oficials, que van tenir lloc a Barcelona i Madrid entre diputats i senadors catalans i espanyols entre juliol i octubre de 1917. En aquell moment hi havia una forta crisi econmica, ja que que la prosperitat dels primers anys de la Primera Guerra Mundial havia provocat una forta inflaci, l'augment de l'atur, el descontentament de l'exrcit, la pressi dels catalanistes reclamant autonomia i dels i republicans que reclamaven la fi de l'obsolet sistema de torn de partits de la restauraci, aix com l'aplicaci de reformes poltiques i econmiques. A finals de 1916 els oficials i caps de l'exrcit constituren Juntas de Defensa clandestines, que exigien acabar amb els abusos dins l'exrcit i un augment de salari.

 La reuni .
El juny de 1917 el govern de Manuel Garca Prieto orden l'empresonament dels dirigents de les juntes de defensa, per va rebre un ultimtum de totes les juntes i hagu de dimitir. Hi fou nomenat substitut el conservador Eduardo Dato e Iradier, qui, com que no tenia la majoria parlamentria, tanc les corts alhora que suspenia les garanties constitucionals i instaurava la censura de premsa. Aleshores els dirigents de la Lliga Regionalista, amb suport de diputats socialistes i industrials del Nord, el 5 de juliol, van convidar als diputats dels altres partits a la celebraci a Barcelona d'una assemblea a Barcelona.  

La reuni es va celebrar el 19 de juliol malgrat les pressions i impediments de Dato. Es van reunir 68 diputats (46 d'ells catalans) al palau del parc de la Ciutadella, on es constituren en assemblea, presidits per Ramon d'Abadal i Calder (Lliga Regionalista), Hermenegildo Giner de los Ros (Partit Republic Radical) i el marqus de Marianao (liberal autonomista). Els diputats Melquiades lvarez, Francesc Camb, Hermenegildo Giner de los Ros, Pablo Iglesias, Alejandro Lerroux, Felip Rods i Baldrich, Josep Roig i Bergad, i Zulueta presentaren una moci protestant per l'actitud del govern i declarant que era indispensable la convocatria d'unes corts constituents que emprenguessin el problema de la reforma d'Espanya, que fou aprovada per unanimitat. Les Juntes de Defensa, per, van refusar d'assistir-hi.

En el seu si van formar tres comissions parlamentries per a tractar la reforma constitucional de la defensa de l'estat, de l'ensenyament i de la justcia, i dels problemes econmics i socials. Tamb es deman autonomia per a les regions i unes eleccions veritablement lliures. A la resta d'Espanya es generaren grups de suport, com el Bloc Assembleista a les Illes Balears. Per el govern havia declarat illegal la reuni i la gurdia civil interromp la reuni i se'n va endur pacficament als parlamentaris un a un. 

La tensi poltica augment quan el mes d'agost esclat una vaga general revolucionria. Els parlamentaris esperaven que la protesta obrera prngus la via poltica i poder pressionar ms al govern, per els dirigents sindicals tenien els seus propis plans, inspirats en la recent revoluci russa. Per altra banda, l'exrcit simpatitzava amb la reforma per era totalment contrari a les demandes autonomistes i a les reivindicacions obreres, aix que no sols no es va unir a la protesta general, sin que es va posar a les ordres de Dato i reprim amb violncia la vaga.

 La vaga de 1917 i la fi de l'Assemblea .
Dato denunci com a instigadors de la vaga als dirigents de l'Assemblea de Parlamentaris, principalment Francesc Camb, encara que la CNT va rebutjar mantenir-ne contactes; alhora, la Lliga Regionalista acusava al govern de provocar la vaga pera fer fracassar les reivindicacions de l'Assemblea. Els parlamentaris es reuniren novament a Madrid del 15 al 17 d'octubre de 1917, i aprovaren una reforma poltica total (separaci de poders, autonomia regional i municipal, sobirania de l'estat, reforma democrtica de l'exrcit). Aleshores Dato va dimitir i es produ una greu crisi que amena la continutat del sistema poltic creat amb la Restauraci

Francesc Camb havia proms que no donaria suport a cap govern que no assums els acords de l'Assemblea. Per als dirigents de la Lliga Regionalista els va fer por que el moviment acabs descontrolat i s'estimaren ms donar suport la monarquia espanyola i un rgim poltic obsolet que no pas la possibilitat d'una revoluci de signe obrerista. Camb va entrevistar-se amb el rei Alfons XIII va pensar que amb l'exrcit en contra de les reivindicacions de l'Assemblea no hi havia res a fer, i accept que la Lliga particips en un govern de concentraci nacional el 30 d'octubre format tant per conservadors com liberals, i presidit per Manuel Garca Prieto. A canvi de la participaci Joan Ventosa i Calvell fou nomenat ministre de finances i Felip Rods i Baldrich d'instrucci pblica. 

 Referncies .
 Antoni Ferret  Compendi d'Histria de Catalunya  Editorial Claret, Barcelona, 1976;
 

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="179724" title="Sergey Brin" nonfiltered="3669" processed="3665" dbindex="73682">
 
Sergey Brin s creador i co-fundador del cercador Google. Originari de Moscou, es va llicenciar amb honors en Cincies matemtiques i en Cincies informtiques per la Universitat de Maryland. En els anys que va viure al seu pas natal va assolir arribar a la mxima categoria en el sistema de defensa personal sovitic Sambo. Es troba actualment doctorant en Informtica per la Universitat de Stanford, on va rebre el seu mster. 

Brin va rebre una beca universitria de postgrau de la National Science Foundation, aix com un Mster honorari en Administraci d'Empreses de l'Institut d'Empreses. Va ser a Stanford on va conixer a Larry Page i all van treballar en el projecte que es va convertir en Google. Junts van fundar Google Inc. el 1998, on Brin segueix compartint la responsabilitat de les operacions diries amb Larry Page i Eric Schmidt. Els interessos en investigaci de Brin inclouen motors de recerca, extracci d'informaci de fonts no estructurades, extracci de dades de llargues recopilacions de text i informaci cientfica, i Sambo. 

Ha publicat ms d'una dotzena d'articles en revistes acadmiques de primer nivell, i ha estat ponent en diversos frums acadmics, empresarials i tecnolgics internacionals, inclosos el Frum Econmic Mundial i la Conferncia sobre Tecnologia, Entreteniment i Disseny. A ms, ha exposat la seva visi sobre la indstria tecnolgica i sobre el futur de la recerca en el programa de Charlie Rose i en les cadenes CNBC i CNNfn.









































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="179731" title="Aeroport Internacional John F. Kennedy" nonfiltered="3670" processed="3666" dbindex="73683">


L'Aeroport Internacional John F. Kennedy  (Codi IATA:JFK, Codi OACI: KJFK) originalment conegut com Aeroport Idlewild, s un aeroport internacional localitzat a Queens al sud-est de Nova York i 19 km al nord-oest de Manhattan. 
L'aeroport s operat per la Port Authority of New York and New Jersey (Autoritat Porturia de Nova York i Nova Jersei), qui tamb opera tres aeroports en l'rea Metropolitana de Nova York, Newark Airport, LaGuardia, i Teterboro. D'aquests quatre aeroports JFK s el ms gran. s la base d'operacions de JetBlue Airways i s un aeroport i entrada principal internacional per a Delta Air Lines i American Airlines. 

JFK s l'aeroport amb ms entrades de passatgers internacionals als Estats Units i en crrega. Les sortides internacionals del JFK representen el 17% de tots els viatgers que van viatjar transocenicament el 2004. 

L'any 2000, JFK va dirigir una mitjana de 50.000 passatgers internacionals al dia. La ruta JFK- Londres Heathrow s la ruta amb ms vols internacionals d'Estats Units amb ms de 2,9 milions de passatgers l'any 2000. Encara que el JFK s conegut com l'aeroport amb ms passatgers internacionals tamb dirigeix vols domstics, la majoria a la costa oest. El 2005 l'aeroport va dirigir ms de 41 milions de passatgers; l'aeroport Newark Liberty amb 33 milions de passatgers, i l'aeroport LaGuardia amb 26 milions, per a fer un total d'aproximadament 100 milions de viatgers usant els aeroports de Nova York fent que l'espai aeri de la ciutat sobrepassi al de la ciutat de Chicago com el ms ocupat als Estats Units.

 Terminals . 
 Terminal 1 . 
 Aeromxico (Cancn, Ciutat de Mxic i Monterrey) ;
 Air China (Beijing) ;
 Air France (Pars/CDG) ;
 Alitalia (Mil/Malpensa, Roma/Fiumicino) ;
 Austrian Airlines (Viena) ;
 Japan Airlines (Sao Paulo, Tquio/Narita) ;
 Korean Air (Sel/Incheon) ;
 Lufthansa (Frankfurt, Munich) ;
 Olympic Airlines (Atenes) ;
 Royal Air Maroc (Casablanca) ;
 Turkish Airlines (Istanbul) ;

 Terminal 2 . 
 Continental Airlines (Houston/Intercontinental, Barcelona i altres) ;
 ExpressJet Airlines dba Continental Express (Cleveland) ;
 Saudi Arabian Airlines (Sortides) (Riad (via Jeddah)) ;
 Song (Aruba, Fort Lauderdale, Fort Myers, Les Vegas, Los ngeles, Nassau, Orlando, San Francisco, San Juan, Seattle/Tacoma, Tampa, West Palm Beach);

 Terminal 3 . 
 Aeroflot (Moscou/Sheremetyevo) ;
 China Airlines (Taipei (via Anchorage)) ;
 CSA Czech Airlines (Praga) ;
 Delta Air Lines (Amsterdam, Atenes, Atlanta, Barcelona, Berln, Boston, Brusselles, Cincinnati, Ciutat de Mxic, Denver, Edimburg (comena Maig 1, 2008), Frankfurt, Istanbul, Les Vegas, Los ngeles, Madrid, Milan, Moscou, Nia, Pars/Charles de Gaulle, Roma, Salt Lake City, San Diego, San Francisco, Santiago (Repblica Dominicana), Santo Domingo, Vencia) ;
 Delta Connection (ROSTEIX/Chatauqua / Comair / Shuttle America) (Atlanta, Austin (comena Oct. 15), Baltimore/Washington, Charleston (Carolina del Sud), Charlotte, Chicago/O'Hare, Cincinnati, Columbus, Detroit, Greensboro, Indianapolis, Jacksonville, Nashville, Norfolk, Filadlfia, Pittsburgh, Raleigh/Durham, St. Louis, San Antonio (comena Oct. 15), Savannah, Washington/Dulles, Washington/Reagan) ;
 Malv Hungarian Airlines (Budapest) ;
 Miami Air (Charter) ;
 Royal Jordanian Airlines (Amman) ;
 Saudi Arabian Airlines (Arribades) (Riyadh (via Jeddah)) ;
 South African Airways (Johannesburg (via Dakar)) ;
 Sun Country Airlines (Minneapolis/St. Paul);

 Terminal 4 . 
 
 Aer Lingus (Dublin, Shannon) ;
 Aerolnies Argentines (Buenos Aires, Miami) ;
 AeroSvit Ukrainian Airlines (Kev) ;
 Air ndia (Mumbai (via Londres/Heathrow), Nova Delhi (via Londres/Heathrow)) ;
 Air Jamaica (Montego Bay i Kingston) ;
 Air Tahiti Nui (Sidney (via Papeete)) ;
 Allegro (temporal) ;
 Asiana (Sel) ;
 LLIGA (temporal) ;
 Avianca (Barranquilla, Bogot, Cali, Pereira, Medellin) ;
 Biman Bangla Desh (Dhaka (via Dubai i via Brusselles)) ;
 BWIA West Indies (Antiga, Barbados, Georgetown, Granada, Port of Spain, Tobago) ;
 Copa Airlines (Ciutat de Panam) ;
 Corsair (temporal) ;
 EgyptAir (El Caire) ;
 L'A el (Tel Aviv) ;
 Emirates (Dubai) ;
 Eos Airways (Londres/Stansted) ;
 Ghana Airways (Accra) ;
 Israir (Tel Aviv) ;
 JetBlue Airways (Arribades Internacionals) ;
 KLM (Amsterdam) ;
 Kuwait Airways (Kuwait (sense escales i via Londres/Heathrow)) ;
 LAN Argentina (Buenos Aires) ;
 LAN Airlines (Guayaquil, Lima, Bogot, Caracas, L'Havana, Cancn i Santiago) ;
 LAN Peru (Lima i Santiago) ;
 LOT Polish Airlines (Krakow, Rzeszw, Varsvia) ;
 LTU (Dusseldorf) ;
 Mexicana (Ciutat de Mxic) ;
 Nigria Airlines (Llacs) ;
 North American Airlines (Aguadilla, Georgetown, Santiago (Repblica Dominicana), Santo Domingo);
 Northwest Airlines (Detroit, Minneapolis/S. Paul) ;
 Pakistan International Airlines (Karachi (via Lahore i via Manchester)) ;
 Singapore Airlines (Singapr (via Frankfurt)) ;
 Swiss International Air Lines (Zurich, Ginebra) ;
 TACA (Ciutat de Guatemala, Guayaquil, San Jos (CR), Quito, San Pedro Sula, San Salvador) ;
 Tarom Romanian (Bucarest) ;
 Thai Airways International (Bangkok) ;
 Universal Airlines (Georgetown) ;
 Uzbekistan Airlines (Taixkent (via Birmingham)) ;
 Varig (Sao Paulo) ;
 Virgin Atlantic Airways (Londres/Heathrow) ;

 Terminal 5 (tancada) . 

 Terminal 6 . 

 
 JetBlue Airways (Vols Domstics) (Aguadilla, Buffalo, Burbank, Burlington, Denver, Fort Lauderdale, Fort Myers, Les Vegas, Long Beach, New Orleans, Oakland, Ontario, Orlando, Phoenix, Ponce, Portland (OR), Rochester (NY), Sagrament, Salt Lake City, San Diego, San Jose (CA), San Juan, Seattle/Tacoma, Syracuse, Tampa, West Palm Beach) ;
 JetBlue Airways (Sortides Internacionals) (Nassau i Santiago (Repblica Dominicana)) ;

 Terminal 7 . 
 Air Canada (Vancouver) ;
 All Nippon Airways (Tquio/Narita) ;
 British Airways (Londres/Heathrow i Manchester (Regne Unit)) ;
 Cathay Pacific (Hong Kong (sense escales i via Vancouver)) ;
 Iberia, L.A.E. (Madrid) ;
 Icelandair (Reykjavik) ;
 Qantas (Sidney (via Los ngeles)) ;
 United Airlines(Londres/Heathrow, Los ngeles, San Francisco, Tquio/Narita) ;
 US Airways (Phoenix, Las Vegas, Los ngeles, San Francisco);

 Terminal 8 . 
 American Airlines (Internacional & Carib) (Aruba, Barbados, Bermuda, Brussels, Buenos Aires, Cancun, Caracas, Kingston, Londres/Heathrow, Montego Bay, Pars/Charles de Gaulle, Port au Prince, Providenciales, Punta Cana, Roma/Fiumicino, St. Maarten, San Jos (Costa Rica), Santiago (Repblica Dominicana), Sant Domigo (Repblica Dominicana), St. Thomas, Tquio/Narita, Zurich, Madrid i Barcelona) ;
 Finnair (Hlsinki/Vantaa);

 Terminal 9 . 
 American Airlines (Vuelosh, Los ngeles, Miami, Aurenja County, Phoenix, San Diego, San Francisco, San Jose (CA), San Juan, Seattle/Tacoma) ;
 American Eagle (Boston, Halifax, Montreal, Raleigh/Durham, St. Louis, Washington/Reagan);





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="179734" title="Toms Navarro Toms" nonfiltered="3671" processed="3667" dbindex="73684">
Toms Navarro Toms (La Roda, Albacete, 1884 - Northampton, Massachusetts, Estats Units, 1979) va ser un eminent filleg i lingista espanyol que va dirigir l'elaboraci de lAtlas Lingstico de la Pennsula Ibrica.

 Bibliografia .

Navarro Toms va ser deixeble del fams lingista espanyol Ramn Menndez Pidal. Es va doctorar a Madrid el 1908 i va aleshores formar part del Cuerpo Facultativo de Bibliotecarios y Archiveros. Va comenar la seua tasca de recerca lingstica com a editor dels textes clssics castellans -Las moradas, de Santa Teresa de Jess i l'obra potica de Garcilaso de la Vega- en la col lecci que es deia aleshores La Lectura, i actualment Clsicos Castellanos d'Espasa-Calpe. Entre 1912 i 1912 reb una beca de la Junta para Ampliacin de Estudios e Investigaciones Cientficas a fi d'estudiar fontica i dialectologia a les universitats francesa, alemanya i sussa. Quan torn va collaborar amb Menndez Pidal a la fundaci de la Revista de Filologa Espaola i va dirigir el laboratori de fontica del Centro de Estudios Histricos. Arran d'aix propici la introducci a l'estat espanyol dels mtodes de recerca d'aquest mbit de la Lingstica i public el seu Manual de pronunciacin espaola el 1918.

 L'Atles de la Pennsula Ibrica . 

A ms del laboratori de fontica experimental del Centro de Estudios Histricos,  tamb va dirigir lAtlas Lingstico de la Pennsula Ibrica, amb els enquestadors segents: Aurelio Espinosa hijo, Lorenzo Rodrguez-Castellano, Manuel Sanchis Guarner, Francesc de Borja Moll, Anbal Otero, Rodrigo de Sa Nogueira i Armando Nobre de Gusmo (Lus Lindley Cintra es va incorporar al projecte entre 1952 i 1954, quan s'acabaven les enquestas a Portugal). Entre els seus estudiants al Centro de Estudios Histricos cal esmentar tamb  Mara Josefa Canellada i Alonso Zamora Vicente, matrimoni de dialectlegs famosos desprs.

Amb Eduardo Martnez Torner, un musicleg que recollia la msica tradicional de l'estat, van compilar entre 1931 i 1933 el Archivo de la Palabra on es van enregistrar les veus de personatges pblics destacats.

Els treballs que va publicar com a conseqncia de les enquestes de lAtlas van anar ampliant la coneixena de la dialectologia espanyola: entre moltes altres realitzacions, el 1933 va publicar amb Aurelio Espinosa fill i Lorenzo Rodrguez-Castellano una obra clau per a la dialectologia espanyola: La frontera del andaluz.

Fou adms a l'Academia de la Lengua Espaola el 1935 i el seu discurs va tenir per ttol El Acento Castellano, manifestant la seua preocupaci per la prdua de la entonaci i norma ortolgica del castell per culpa de tendncies andalusitzants degudes al cinema. Fou a ms director de la Biblioteca Nacional de Espaa entre 1936 i 1939, i responsable de salvar gran part del tresor bibliogrfic del pas ante el bombardeo falangista-fascista de Madrid. 

 L'exili .

En gener de 1939 fug d'Espanya amb d'altres intel lectuals republicans, com per exemple Antonio Machado, refugiant-se a l'estat francs. Desprs de la Guerra Civil es va exiliar amb la seua familia als Estats Units i ocup la ctedra de Filologia Hispnica de la Universitat Colmbia (a Nova York) fins a la seua jubilaci. 

El 1944 va publicar el Manual de entonacin espaola i el 1946 els Estudios de fonologa espaola.

En 1948 va publicar El espaol en Puerto Rico, primer estudi de geografia lingstica d'un pas hispanoameric amb materials d'enquestes fetes entre 1927 i 1928.

En 1951 va tornar els diversos materials de l'Atles, que havia emportat amb ell a l'exili per a preservar-los. El 1962 aparegu a Madrid el primer tom de lAtlas Lingstico de la Pennsula Ibrica. Els altres materials fins ara romanen indits. 

Va escriure tamb un estudi fonamental sobre versificaci: Mtrica espaola. Resea histrica y descriptiva (1956). En aquesta obra estudiava, a ms de las caracterstiques del vers espanyol i de la seua escansi, l'evoluci de les diverses varietats d'aquest i les seues estrofes, i el ritme accentual caracterstic de cadascun d'ells. Un eptom d'aquesta feina es public dos anys desprs amb el ttol Arte del verso (1959).

Un dels fruits de les seues recerques als arxius de nombrosos pobles d'Osca abans de la Guerra Civil s el volum Documentos lingsticos del Alto Aragn (1957). A l'exili va ser cofundador de la Academia Norteamericana de la Lengua Espaola.

Desprs d'una feina intensa a l'exili, es va morir als Estats Units quan tenia 95 anys.

Obres.

Manual de Pronunciacin Espaola, 1918;
Manual de Entonacin Espaola, 1948;
Estudios de Fonologa Espaola, 1946;
Mtrica Espaola, 1956;
Arte del Verso, 1959;
El Espaol de Puerto Rico, 1948;
Documentos lingsticos del Alto Aragn, 1957;
Atlas Lingstico de la Pennsula Ibrica, 1962;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="179735" title="Olympic Airlines" nonfiltered="3672" processed="3668" dbindex="73685">

Olympic Airlines (en grec:                          OA) s la companyia aria nacional grega, creada el 1957. La seva base es troba al Aeroport Internacional Eleftherios Venizelos d'Atenes. Olympic Airlines disposa d'una xarxa de 13 destinacions intercontinentals, de 28 destinacions europees i de 36 destinacions domstiques.


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="179736" title="Camembert (formatge)" nonfiltered="3673" processed="3669" dbindex="73686">


El camembert s un formatge elaborat amb llet de vaca i de crosta florida de color blanc. T una pasta tova, ferma i flexible, de color blanc groguenc i adquireix un sabor fort quan madura. 

s originari del poble de Camembert (Normandia, Frana).

Caracterstiques.

El camembert es pot emprar a molts plats per, normalment, es menja cru untat per damunt d'una llesca de pa ja que el seu sabor subtil i textura no sobreviu a l'acci de la calor.

 Enllaos externs.

 mplia informaci sobre tot all relacionat amb el formatge camembert.  i ;
 Informaci comercial i histrica sobre aquesta mena de formatge. ,  i ;
 Web elogiant el paper que va tindre Marie Harel en la consecuci del camembert actual. , , , , , , , ,  i ;


Referncies.

 Camembert: A National Myth per Pierre Boisard, ISBN 0520225503 (s'hi afirma que el camembert va sser un dels primers aliments a ser globalitzats).
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="179737" title="What I've Done" nonfiltered="3674" processed="3670" dbindex="73687">


What I've Done va ser el primer senzill del nou disc de Rock alternatiu, Minutes to Midnight, de la banda de Nu Metal de Califrnia Linkin Park. Llanat al 2 d'abril, i va crear molta polmica, ja que Minutes to Midnight no var ser llanat fins el 15 de Maig. El senzill en CD va ser llanat el 30 d'Abril. s el primer so, de la banda sonora original, de la pellcula Transformers.

 Contingut del videoclip .
El video musical de "What I've Done" explora les moltes ironies humanes i els seus efectes nocius sobre el nostre planeta i el medi ambient. Presenta clips d'un home gran y gras menjant fast food, una dona mesurant la seva esquifida cintura y un home que est tan desnutrt que les seves costelles es veuen a travs de la pell, clips d'afroamericans establint-se i el Ku Klux Klan, clips d'explosions nuclears, les torres del World Trade Center derrumbant-se, clips de nens amb banderes estadounidenses, un nen d'Orient subjectant una AK-47, clips de tancs petroliers partits per la meitat i ocells coberts de petroli.

El DJ de la banda, Joe Hahn, va dirigir el vdeo, que fou filmat al desert de Califrnia. El vdeo es va estrenar el 2 de abril de 2007 a MTV i a Fuse, el 3 de abril a MTV sia, MTV Alemanya i MuchMusic de Canad.

Es presenten secuencies del grup toquenn en el desert, intercalades amb extractes de gran varietat de qestions socials i mediambientals que inclouen polluci, escalfament global, racisme, nazisme, movimients gay, terrorisme, guerres, desforestaci, pobresa, drogadicci, obesitat, destrucci, augment del preu de la gasolina i crims comesos per la humanitat.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="179739" title="Eduardo Dato e Iradier" nonfiltered="3675" processed="3671" dbindex="73688">
Eduardo Dato Iradier (La Corunya, 12 d'agost de 1856   Madrid, 8 de mar de 1921) fou un advocat i poltic conservador espanyol, va ser ministre el 1899, 1902 i 1918 i president del govern espanyol el 1913-1915, 1917 i 1920. 

Vida poltica. 
Nascut a La Corunya, es va traslladar a Madrid molt jove juntament amb la seva famlia. Va estudiar en la Universitat Complutense de Madrid i en 1875, amb 19 anys, es va llicenciar en Dret Civil i Cannic. Va viatjar per l'estranger, el que li va proporcionar una mplia cultura i el coneixement d'altres llenges. Aviat va adquirir prestigi com advocat, pels seus dots oratoris, La reputaci professional del seu bufet madrileny li va obrir les portes a l'alta poltica, adscrit des de molt jove al Partit liberal-conservador d'Antonio Cnovas del Castillo. 

Fou escollit diputat a Corts en l'ltima legislatura del regnat d'Alfons XII. A la mort del rei, es va unir a les posicions de Romero Robledo, que estava en desacord amb la cessi de poder que Cnovas, el cap del partit, va fer als lders mitjanant el sistema de torns. La discussi d'aquest assumpte en les Corts va ocasionar la ruptura entre Cnovas i Francisco Silvela i la dissidncia de Dato i d'un important sector del partit. Mort Cnovas i liquidat el Govern de Sagasta que va precedir al Desastre de 1898, Dato va ocupar la cartera de Governaci en el Gabinet regeneracionista presidit per Silvela (1899-1900). Des del seu ministeri va comenar a donar forma a la primera legislaci laboral programada per la Restauraci. En 1902 va figurar com ministre de Gracia i Justcia en el gabinet Silvela que va dur a les Corts la Llei de Bases de l'Administraci Local. Amb Antoni Maura i Montaner com a capdavanter del partit, durant el seu govern de 1907-1909, Dato no va ocupar carteres minesterials per va ocupar certs llocs d'importncia com l'ajuntament de Madrid i la presidncia de les Corts. Desprs de l'assassinat de Jos Canalejas i esgotat el mandat liberal del Comte de Romanones (1912), Dada va acceptar l'encrrec del rei Alfons XIII de formar govern enfront de Maura, que havia posat condicions. Des de llavors el partit es va escindir entre els "idonis" (el grup majoritari del partit) i els "mauristes", ms radicals en els seus plantejaments. 

Durant el seu mandat com president del govern, Dato va saber mantenir a Espanya en una posici de neutralitat durant els anys que va durar la Primera Guerra Mundial, a pesar de la divisi que es va formar en el pas entre els denominats germanfils i els partidaris dels aliats. En poltica interior, va acceptar el govern autonomista de la Mancomunitat catalana. Desprs del bienni liberal de 1915 a 1917, va tornar al poder quan es van comenar a notar els primers signes de recessi desprs de la bonana dels anys de la guerra. Dato va legalitzar les Juntes Militars que es van formar com reflex del sindicalisme que estava impregnant la societat de l'poca i va haver de plantar cara a la greu agitaci poltica i sindical de la immediata postguerra. En Barcelona, al mateix temps que es reunia l'Assemblea de Parlamentaris convocada per Francesc Camb, esclatava la vaga general revolucionria amb el suport dels dos grans sindicats. Davant una crisi social d'aquesta magnitud, Dato no va dubtar a utilitzar l'exrcit, que tenia de la seva m, per a sufocar la vaga. En 1918 Dato va tornar a ocupar la cartera d'Estat en el gabinet de concentraci nacional presidit per Maura. En els anys encara crtics de la postguerra, va presidir el govern de 1921 quan l'ambient a Barcelona entre patronal i centrals sindicals es feia ms insuportable. El seu suport a la repressi de la subversi social i a la dita Llei de fugues el van convertir en blanc de l'extremisme anarquista. Fou abatut per ms de 20 tirs el 8 de mar de 1921 en un atemptat perpetrat per tres anarquistes catalans des d'un sidecar en marxa en la Porta d'Alcal de Madrid (Pere Mateu, Ramon Casanellas i Llus Nicolau). Era el segon magnicidi d'un president de govern espanyol en poc ms d'una dcada (en 1912 havia estat assassinat Canalejas).  

Obra i ideologia. 
Com a jurisconsult va ser director de la Revista General de Legislacin y Jurisprudencia. La nota fonamental de la seva carrera poltica va ser la fermesa de les seves conviccions (per flexible i correcte, com tot bon poltic), la seva lleialtat a la Restauraci borbnica i el seu defensa de la llei per sobre de tot intent d'imposici violenta, malgrat ser perfectament conscient que podria costar-li la vida, com va succeir finalment. Iniciador de reformes socials, es va preocupar pel treball femen i infantil. Va ser el creador del Ministeri de Treball, legislant sobre els accidents en el treball i sobre l'ascens en la magistratura per antiguitat. 

Distincions. 
Dato fou membre de la Acadmia de les Cincies Morals i Poltiques des de 1910 i va ser membre permanent del Tribunal Internacional de La Haia, del que va arribar a ser escollit Vicepresident en 1913. Tamb va rebre les segents condecoracions: el collaret de l'Ordre de Carlos III i la Creu de Sant Gregori Magne i Cast de Portugal. El Rei li va concedir a ttol pstum el Ducat de Dato a la seva filla i hereva. 

Bibliografia.
Dato Iradier, Eduardo (1915)El gobierno y la cuestin econmica. Discursos pronunciados por... en el Senado. Madrid: (S.i.). 41 pp. (Senado, Sig. F.A. Caja 243-22).
Dato Iradier, Eduardo (1915) Las Reformas Militares en el Congreso. Discurso pronunciado por el Excmo. Sr. D. ..... Presidente del Consejo de Ministros en el Congreso de los Diputados el da 24 de noviembre de 1915.  Madrid: Fortanet, 21 x 13 5 cm, 16 pp.
Giorgi,  Jorge (1980) Teora de las Obligaciones en el Derecho Moderno. Trad. de la sptima ed. Italiana y anotada con arreglo a las legislaciones espaola y americana.... Introduccin de Eduardo Dato Iradier. Madrid: Reus.
 Homenaje a D. Eduardo Dato Iradier (1956), Anales de la Academia, RACMYD, n 30, 3 cuad., pp. 205-271. ;
Torres, Alfonso (1921) A la memoria del Excmo. Sr. D. Eduardo Dato e Iradier, Presidente del Consejo de Ministro. Oracin fnebre pronunciada por... En la Iglesia de San Francisco el Grande, de esta Corte.  Madrid: Instituto Geogrfico y Estadstico, 26 x 19 cm., retrato - 39 pp.

Vegeu tamb.
Atemptat contra Eduardo Dato;

Enllaos externs.
Perfil biogrfic de Eduardo Dato;

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="179740" title="Bleed it Out" nonfiltered="3676" processed="3672" dbindex="73689">


Bleed it Out s la quarta can i el segon senzill de Minutes to Midnight de Linkin Park. 

Aquesta can s una de les niques del disc en qu apareix en Mike Shinoda rapejant, combinant un estil de Rapcore i Metal Alternatiu. Bleed It Out t videoclip i encara el seu llanament era previst per al 20 d'agost de 2007, el 31 de juliol ja es va veure per la MTV Alemanya.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="179741" title="Given Up" nonfiltered="3677" processed="3673" dbindex="73690">

Given Up s la segona can, i el quart senzill del disc Minutes to Midnight del grup Linkin Park. Given Up, al igual que What I've Done i No More Sorrow, van debutar el 28 d'abril de 2007 en directe a Berln. Aquesta s una de les canons ms Heavys, tan pel que fa al grup, com al disc. El cantant principal, Chester Bennington, fa un crit que dura en torn als 17 segons.




 Enllaos externs .
Videoclip oficial de Given Up















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="179743" title="Emmental" nonfiltered="3678" processed="3674" dbindex="73691">



L'emmental s un formatge elaborat amb llet de vaca, de pasta dura i compacta i amb grans forats.

s originari de la vall sussa d'Emmental. 


Caracterstiques.

 El seu perode de degustaci ptima s entre maig i octubre, desprs de la curaci que dura tres mesos, encara que tamb s excellent d'abril a desembre. 


Enllaos externs.

 Informaci de l'emmental com a denominaci d'origen. ;
 Web sobre formatges sussos, incloent-hi l'emmental ;



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="179744" title="lvaro Figueroa y Torres Mendieta" nonfiltered="3679" processed="3675" dbindex="73692">

lvaro de Figueroa y Torres Mendieta, primer comte de Romanones (Madrid, 9 d'agost de 1863 - 11 d'octubre de 1950) va ser un poltic espanyol. Va ser President del Senat, 17 vegades ministre i 3 vegades President del Consell de Ministres amb Alfons XIII. Va formar part del Partit Liberal de Sagasta i Canalejas. 
 Biografia .
Fill segon d'Ignacio de Figueroa y Mendieta i Ana de Torres y Romo, marquesos de Villamejor i d'acabalada famlia amb bns arrels i importants possessions a Guadalajara i propietaris de les mines de La Unin (Mrcia). Llicenciat en Dret per la Universitat Central de Madrid (1884) i doctor per la Universitat de Bolonya, on es va traslladar amb la idea d'especialitzar-se en Dret poltic. No va exercir l'advocacia i es dedic a la poltica i als negocis. Recolzat en els seus inicis pel seu sogre, l'illustre poltic i jurisconsult Manuel Alonso Martnez, va comenar la seva activitat poltica com a diputat per Guadalajara en les primeres Corts de la Regncia de Maria Cristina (des de 1888 a 1936 es mantindria com diputat sense interrupci en el seu feu caciquil de Guadalajara), va passar desprs a regidor de l'Ajuntament de Madrid, i poc desprs (1894) a alcalde de la ciutat. La seva carrera poltica des dels seus inicis va estar sempre vinculada al Partit Liberal fundat per Prxedes Mateo Sagasta del que va arribar a ser un dels seus principals capdavanters. En 1903 va fundar un peridic poltic de carcter personalista: el Universal. Va ser ministre d'Instrucci Pblica i Belles Arts amb Sagasta (1901-1902), mandat en el qual va incorporar el sou dels mestres als pressupostos estatals. Amb els governs liberals de 1905-1906 va ser ministre de Foment (Agricultura, Indstria, Comer i Obres Pbliques), de Grcia i Justcia i de Governaci. Va contribuir a l'ascensi de Jos Canalejas a la prefectura del Partit Liberal, i com recompensa fou nomenat Ministre d'Instrucci Pblica (1909) i, ms tard, president del Congrs dels Diputats (1912). 

Desprs de l'assassinat de Canalejas i el posterior govern de Manuel Garca Prieto, convertit en cap indiscutible d'una de les principals faccions del Partit Liberal, va ser encarregat de formar Govern (1912-1913), i va negociar amb Frana el tractat de sobirania sobre Marroc (1912), mogut tant per simpaties ideolgiques com per interessos econmics en el Rif. La seva actitud francfila durant la Primera Guerra Mundial va xocar amb la declaraci de neutralitat del govern de Eduardo Dato e Iradier i amb les actituds germanfiles dels conservadors. En presidir un nou govern (1915-1917), va donar un gir a la poltica exterior, decantant-se pels aliats i enfrontant-se a Alemanya arran de l'incident en el qual vaixells espanyols foren torpedinats per submarins alemanys, per, incapa de resoldre els problemes socials interns d'Espanya, i atacat per la premsa conservadora favorable a Alemanya, va acabar per presentar la seva dimissi. Poc desprs va tornar a participar en el govern de concentraci nacional d'Antoni Maura com a Ministre d'Instrucci i de Justcia, i en el govern de Garca Prieto com ministre d'Estat (1918), i fins i tot va ser encarregat novament de presidir un efmer govern (desembre 1918), derrocat per l'agitaci autonomista a Catalunya i pels conflictes obrers. Seria rellevat a l'abril de 1919 desprs de signar el 3 d'abril de 1919 l'anomenat "Decret de la jornada de vuit hores". Ministre de Gracia i Justcia (1922-1923) en el govern de concentraci liberal de Garca Prieto, va passar a ocupar la presidncia del Senat en 1923, crrec que ocupava quan Primo de Rivera va donar el cop d'estat el 13 de setembre de 1923.

Durant la dictadura es va mantenir al marge de la poltica encara que va conspirar en la Sanjuanada de 1926, pel que Primo de Rivera li va imposar de multa 500.000 pessetes. Caiguda la dictadura de Primo de Rivera (1930), va aconsellar la formaci del govern de Juan Bautista Aznar, en el qual es va integrar com ministre d'Estat, per les eleccions de 1931 van demostrar que l'opci monrquica estava esgotada, i a la vista dels resultats, favorables a la Repblica, va aconsellar al rei Alfons XIII que abandons Espanya. Romanones es va entrevistar personalment amb Niceto Alcal-Zamora i el comit revolucionari pactant el trasps pacfic de poder al Govern Provisional de la Repblica sense intervenci militar en canvi de garantir la vida del rei i de la seva famlia. Durant la repblica va mantenir el seu esc a les Corts per Guadalajara, per el seu pes poltic va ser insignificant, encara que va intervenir amb decisi en defensa de la figura del rei Alfons XIII a l'exili, i de la seva prpia gesti. 

No va participar en la revolta militar de 1936. La guerra civil el va sorprendre en Sant Sebasti, lliurat als negocis i a empreses mineres de la seva propietat, des d'on va passar a Frana amb l'ajuda de l'ambaixador francs. Va tornar a la zona revoltada en 1937 per mai ms va tornar a la poltica i desprs del conflicte es va ocupar de completar les seves memries, de la presidncia de la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando i d'altres activitats relacionades amb les Acadmies d'Histria i Jurisprudncia. Casat amb Casilda Alonso-Martnez i Martn, filla de Manuel Alonso Martnez, prohom liberal amic de Sagasta i propietari d'un reconegut bufet a Madrid. Va tenir tres fills i una nica filla, Casilda de Figueroa, que va ser duquessa consorte de Pastrana en contreure matrimoni amb Rafael de Bustos. El seu fill Jos va morir en combat en 1920 en la guerra d'frica.

 Obra i ideologia .
Romanones va ser un prolfic escriptor. Va escriure les seves memries durant la Repblica. Obres seves van ser Las Responsabilidades polticas del Antiguo Rgimen, Breviario de Poltica Experimental, Biologa de los Partidos Polticos, El rgimen parlamentario y los gobiernos de gabinete, Observaciones y Recuerdos (1912-1921), Notas de mi vida (1929-1947), Los cuatro presidentes de la I Repblica i diverses biografies, entre elles les d'Espartero, Amadeu de Savoia i Maria Cristina de Habsburg-Lorena. Fou a ms de fundador del Diario Universal, propietari de El Globo i collaborador de El Magisterio Espanyol i de El Heraldo de Madrid. 

El comte de Romanones va representar el prototip de poltic palat, maniobrer, d'escassos escrpols i titular o valedor de poderosos interessos econmics. Grcies a aix i al cultiu de les influncies personals, la seva cacicatge es va estendre molts anys en la provncia de Guadalajara. Romanones va ser escollit diputat de forma ininterrompuda des de 1886 fins a 1936, i va ampliar els beneficis d'aquest control poltic incontestat als seus familiars ms directes: els seus germans Rodrigo, Jos i Gonzalo (fundador del Banc Espanyol de Crdit) i els seus fills Carlos i Alvaro de Figueroa y Alonso-Martnez. Des del punt de vista actual la seva poltica no pot, bviament, qualificar-se "d'esquerres", per per aquell temps el partit liberal era el successor dels antics "progressistes" del segle XIX, sent la seva poltica freqentment injuriada per la "dreta" i per l'esglsia d'aquests temps. Entre els avanos socials que el seu govern va aprovar es pot citar que en 1901 va incorporar els sous dels mestres al pressupost estatal i que el 3 d'abril de 1919 va signar el decret "de la jornada de vuit hores". Encara que catlic, Romanones es considerava enemic de la intransigncia religiosa i de la influncia del clergat, i va ser molt contestat per l'Esglsia i les seves altes autoritats (el Bisbe de Tuy, per exemple), sobretot desprs de la promulgaci de la Llei de Matrimoni Civil quan formava part del Gabinet de Montero Ros de 1905, en la qual no s'obligava als quals es casaven a declarar la seva religi. Va reprendre les relacions amb el Vatic per va continuar mantenint-se partidari de la separaci entre Esglsia i Estat i encara que va signar acords molt favorables amb l'esglsia, era gels partidari que el poder religis no pogus influir sobre el poder civil de cap manera (a travs de la "Llei del cadenat" de 1910).

 Distincions .
Doctor en Dret per la Universitat de Bolonya, va ser membre de la Real Academia de la Historia i de la Real Academia de Ciencias Morales y Polticas, president de l'Ateneu madrileny i director de la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando. Va obtenir el ttol de comte de Romanones en 1893 i el de Gran d'Espanya el 1911. 
 Curiositats .
Des dels nou anys, quan va caure d'un cotxe de cavalls, va sofrir d'una coixera permanent. Aquesta minusvalidesa va ser vista immisericordemente per tots els seus caricaturistes. Va mantenir econmicament durant molts anys un pavell d'assistncia per a nens coixos als quals se'ls pagaven les prtesis necessries. En 1913 va autoritzar la venda al Museu de Berln del Retaule de Monforte de Lemos, amb la "Adoraci dels Mags" de Hugo van der Goes. Apareix nomenat en Luces de Bohmia, obra teatral de Ramn Mara del Valle-Incln, com a paradigma de l'home immensament ric. 

 Bibliografia .
 Moreno Luzn, Javier (1988) Romanones, caciquismo y poltica liberal. Madrid, Alianza Editorial. ;
 Moreno Luzn, Javier (2000) "Romanones, cara y cruz de la Restauracin". La Aventura de la Historia, n 25, pp. 28-35. ;
 Padilla, Antonio (1970) "El Conde de Romanones". Historia y Vida, n 23, pp. 8-9. ;
 Rivera de la Cruz, Marta (2004) "El Conde de Romanones", Grandes de Espaa, pp. 251-265. Madrid: Aguilar.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="179745" title="Febre groga" nonfiltered="3680" processed="3676" dbindex="73693">





La febre groga s una malaltia vrica endmica a zones d'frica i Sud-amrica, causada per un flavivirus transms per un mosquit, i caracteritzada pels smptomes hemorrgics i la ictercia.

Epidemiologia.
El causant de la malaltia s el virus de la febre groga, un arbovirus de la famlia dels flavivirus, un virus ARN de cadena senzilla i positiva.

El vector que transmet el virus a l'sser hum s un mosquit, lAedes aegypti, i altres espcies del gnere Aedes (com A.simpsoni, A. africanus) a l'frica, i tamb dels gneres Haemagogus (a Sud-Amrica) i Sabethes. Aquests mosquits solen viure per sobre dels 1300 metres d'altitut, i com gaireb tots els mosquits, abunden en zones amb aiges estancades. Les picades dels Aedes solen tenir lloc durant el dia, i transmeten el virus a travs de llur saliva.

En un percentatge molt variable dels malalts (5% al 50%, segons la situaci epidmica), la defunci hi esdev. Segons l'OMS, cada any emmalalteixen 200.000 persones sense vacunar i en moren 30.000.

A Espanya i a gran part de la Uni Europea, la febre groga s una malaltia de declaraci obligatria.

Clnica.
El perode d'incubaci oscilla generalment entre els 3 i els 10 dies. Durant aquest temps, el virus passa de la sang al sistema limftic, i d'all passa a rgans vitals a on s'hi estableix.

Al comenament, esdev una manifestaci clnica aguda i lleu, caracteritzada per febre elevada, calfreds i cefalea. Tamb poden presentar-s'hi milgies, nusees i vmits. Aquesta presentaci s poc especfica i noms pot fer sospitar de febre groga en zones endmiques i en brots epidmics. Al cap d'un a tres dies, els smptomes solen desaparixer, o pot empitjorar a la forma greu. Un signe clnic clssic s l'anomenat signe de Faget, caracteritzat per bradicrdia ms febre elevada. Al comenament tamb pot haver-hi leucopnia i neutropnia.

La forma greu o clssica comena com la forma lleu, per a ms s'hi presenta un quadre hemorrgic, detectable per l'epistaxi, la gingivorrgia i l'hematemesi (de fet, la febre groga s coneguda com "vmit negre" -vmito negro-, degut al color del vmit pl de sang coagulada). La febre pot remetre, per posteriorment reapareix acompanyada d'ictercia, s a dir, la grogor de la pell que dna nom a la malaltia. Pot haver-hi insuficincia heptica o insuficincia renal amb protenria.

Diagnstic.
El diagnstic en zones endmiques s'estableix a partir de les dades clniques:
 Allament de l'agent causal.
 Detecci de l'antigen en fluids o teixits.
 Seroconversi per inhibici de l'aglutinaci, neutralitzaci o enzimoimmunoanlisi en una persona que no t antecedent de vacunaci recent. Cal descartar-hi reaccions creuades amb altres flavivirus.

Tractament.
No existeix tractament efica contra la febre groga. En els casos greus est indicat el tractament simptomtic (transfusions, dilisi, etc.).

Profilaxi.
La profilaxi es pot dur a terme amb diferents mitjans, sovint utilitzats de forma sinrgica:
 Vacuna: efica des dels 10 dies fins els 10 anys desprs d'administrada. La poblaci susceptible de ser vacunada sol ser la indgena de les zones endmiques, i la turista cap a aquelles. Desenvolupada a partir de les investigacions del premi Nobel Max Theiler , i per l'investigador cub Carlos Finlay.
 Mesures d'allament dels mosquits: roba protectora, repellents, mosquiteres, etc.
 Mesures de desinsectaci i programes de control dels mosquits.
Histria.
La febre groga ha tingut un paper rellevant al llarg de la histria d'frica, Amrica i Europa. S'han reportat epidmies histriques com les de l'Imperi rom als anys 541 a 549, a l'Havana cubana entre 1762 i 1763, a Philadelphia el 1793, a Hait el 1802 (fent estralls entre les tropes franceses en plena revoluci haitiana), Norfolk el 1855, etc.

Alguns brots epidmics reportats al llarg del segle XX:
 1965: milers de casos i centenars de morts, a Senegal.
 1978: 91 morts a Bolvia, Equador, Brasil, Colmbia, Per i Veneuela.
 1978: 63 morts a Gmbia.
 1978: 40 morts a Ghana.

Enllaos externs.
 OMS ;
 Fitxa de la Generalitat de Catalunya ;
 Vacuna contra la febre groga ,;



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="179746" title="Orde de la Santssima Anunciaci" nonfiltered="3681" processed="3677" dbindex="73694">
L'Orde de la Santssima Anunciaci (Itali: Ordine Supremo della Santissima Annunziata) s el mxim honor de la Casa de Savoia.

 Origens .
  


Creada al 1362 per Amadeu VI, comte de Savoia, en ocasi del matrimoni de la seva germana Bianca amb Galeazzo II Visconti. La idea era "amb la uni i la fraternitat s'evitarien les guerres privades".

Originalment estava limitada a 15 membres, per a honorar els 15 misteris de la Verge, i era coneguda com "L Orde del Collar". L orde constitua una fraternitat militar i religiosa entre el Sobir (Gran Mestre de l Orde) i els seus companys, i estava reservada exclusivament a homes d armes distingits que, apart del seu servei extraordinari, havien de ser de llinatge noble i catlics. Ms tard es consider apropiat per reconixer tamb el servei distingit al Regne d Itlia, no requerint-se ser de llinatge noble. 

Al 1409, Amadeu VIII, duc de Savoia, li atorg els seus primers estatuts coneguts. Al 1518, Carles III decret que havia d anomenar-se  La Annuziata .

Al 1869, el rei Vctor Manuel II  secularitz l'orde. Elev el nombre de membres a 20, excloent d aquest nombre  al Gran Mestre, al Prncep de Sang Reial, als clergues i als estrangers. Podia ser atorgada a nobles i plebeus, per estava vedada als no-catlics (donats els seus orgens profundament religiosos, els membres tenien certs deures religiosos). No obstant aix, amb el temps es van admetre no-catlics, per nicament com a membres honoraris.
 
Al unificar-se el Regne d Itlia al segle XIX, els ordes dels diversos estats van passar a nacionals; especialment els de la Casa de Savoia, la nova dinastia regnant (com el que succe a Alemanya amb Prssia).
 
Fins a la caiguda de la monarquia desprs de la II Guerra Mundial, els membres d aquest orde es consideraven com a membres de la noblesa italiana, donant-los el ttol d Excellncia i Cos del  Rei, amb preferncia a totes les cerimnies sobre els alts oficials de l Estat. 

Era el major dels honors italians: cal remarcar que els candidats havien de posseir l'Orde de Sant Maurici i Sant Lltzer. 

El collar havia de ser tornat desprs del trasps dels membres. Tot i aix, durant les darreres dcades, alguns es van perdre, el de Mussolini entre ells. 

Desprs de la caiguda de la monarquia italiana, la nova Repblica Italiana bviament va deixar d atorgar aquest orde, quedant com a un patrimoni dinstic de la Casa de Savoia, la Famlia Reial Italiana a l exili.

En certa manera, es podria considerar que es correspon a l Orde de la Lligacama anglesa. 

 Disseny .

 El collar: Consisteix en una cadena d or formada per 15 seccions, cadascuna formada por nusos Savoians. Al centre de les seccions hi ha les lletres F.E.R.T., el significat de les quals no est clar (per a uns significa  FORTITUDO EIUS RHODUM TULIT   Amb Valentia Conquistarem Rodes , referint-se a la victria sobre Rodes del comte Amadeu V al 1310; per a d altres significa la 3 persona del present d indicatiu del verb Ferre; i finalment, tamb es proposa  FOEDERE ET RELIGIONE TENEMUR   Ens mantenim pel Pacte i la Religi  i  FORTITUDO EIUS REPUBLICAM TENET   La Seva Fora Mant a l Estat  ;

Del collar penja un medall d or pur de 45mm, a on apareix l Anunciaci a la Verge Maria per l Arcngel S. Gabriel. Est envoltat per 3 nusos Savoians, decorats amb florons. A la part superior central, cauen uns raigs representant l Esperit Sant. 
El collar existeix en dues versions: la GRANDE COLLANA, d una mida ms gran (per a ser emprada el dia d Any Nou, el dia de la Anunciaci (25 de mar), en Festivitats Nacionals i a les cerimnies solemnes de la cort) y la PICCOLA COLLANA, ms petita (per a la resta d  ocasions). 
 La Estrella: s d'or, i tamb representa l Anunciaci amb un fons platejat a un medall central sobre una creu d or envoltada per raigs. Entre els braos de la creu tamb hi ha les lletres F.E.R.T.. Fa 85mm.

Quan no es llueix el collar, els membres poden lluir una miniatura del medall de l orde (de 16mm) susps sobre un gal vermell. Sobre l uniforme es pot lluir un gal vermell o una roseta, i a tots dos hi ha una creu en miniatura amb l'Anunciaci. 

El gal sobre l uniforme s vermell, de 37mm de llarg, amb l Estrella de l orde al mig, de 10mm.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="179747" title="Hybrid Theory EP" nonfiltered="3682" processed="3678" dbindex="73695">
Hybrid Theory EP s el primer disc de Linkin Park. Va ser llanat el 1999, quan el grup encara es deia Hybrid Theory i va registrar un total de 1000 vendes ( ja que noms s'en varen publicar 1000). La portada de l'lbum est dissenyada per Mike Shinoda, intrpret i productor del disc en la qual hi apareix un fetus amb el cord umbilical.

 Llistat de canons .

En el disc hi apareixen set canons i un avanament de With You, can que ser inclosa desprs al disc de mateix nom Hybrid Theory. El so de "Part of Me" dura 12.44 minuts, tot i aix, la can dura uns 4 minuts i quan s'acaba comena un instrumental d'uns 8 minuts.

   Carousel - 3.00;
   Technique - 0.40;
   Step Up - 3.55;
   And One - 4.33;
   High Voltage - 3.30;
   Part of Me - 12.44;
   Esaul (Demo) - 3.08;
   With You (Demo) (Bonus Track) 3.32;
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="179748" title="Twike" nonfiltered="3683" processed="3679" dbindex="73696">
El Twike (composici de Twin i Bike) s un vehicle elctric lleuger (L.E.V.) de tracci mixta humana i elctrica, dissenyat per portar dos passatgers amb les respectives maletes. Pot ser condut en mode noms elctric o elctric + pedalejant.



Pedalejar augmenta l'abast o autonomia del vehicle, per no n'augmenta la velocitat mxima. El vehicle no pot ser propulsat nicament a pedal. Un sistema de frenada antibloqueig regenerativa captura l'energia de la desacceleraci i la carrega a les bateries (controlades per ordinador).

Construt de materials lleugers com alumini i plstic, aquest tricicle de 246 Kg. porta un motor elctric de 3 Kw i bateria de 336 volts que pot ser
 bateria de Nquel i Cadmi de 10 Ampere hora de crrega elctrica i 50 a 90 Km d'autonomia.
 bateria de Nquel i Hidrur metllic de 17,8 Ampere hora de crrega elctrica i 80 a 140 Km d'autonomia.

Els propietaris de Twikes, que s'autoanomenen pilots, organitzen regularment trobades i curses per popularitzar el vehicle i intercanviar experincies.

Originalment desenvolupat a Suissa, el fabrica actualment a Alemanya l'empresa "Fine Mobile GmbH"

 Dades d'operaci .


Francesc Baselga, propietari d'un Twike, proporciona les segents dades
Velocitat mitjana: 50 a 60 Km/h;
Velocitat mxima: 95 Km/h;
Temps de crrega: 2 hores;
Cost d'una crrega: 0,30   que et permeten fer 60 Km.

 Mode d'operaci .


En moviment el Twike es controla amb una palanca tipus "joystick", ms semblant al bra d'un tim de barca que al "joystick" d'ordinador. A plena crrega pot fer entre 40 i 90 Km de recorregut per crrega si les bateries sn de Nquel i Cadmi, o 140 Km si sn de Nquel i Hidrur metllic, depenent del terreny, velocitat, pes dels passatgers i crrega, i el pedalejar del conductor i el passatger.

L'ordinador de bord del Twike controla tots els aspectes de crrega i descrrega de les bateries i l's de l'energia. Es poden modificar parmetres que afecten al rendiment, major o menor acceleraci  aix com a l'autonomia. Els usuaris de Twike Amrica han informat d'haver ats velocitats per damunt dels 105 Km/h.

 Referncies .



 Enllaos externs .


Blog: Sc elctric (Imatges del Twike);
Blog: Think-Twike (Apunta't a Zero CO2);
YouTube - El Twike a Cardedeu;

www.twike.com ;
Frum TwikeWorld ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="179749" title="Fontina" nonfiltered="3684" processed="3680" dbindex="73697">

La fontina s un formatge fet amb llet de vaca, de pasta dura cuita i amb gust dol i delicat.

Aquest formatge s originari de la vall italiana d'Aosta i est protegit per una denominaci d'origen (Denominazione di Origine Protetta) des de l'any 1996. 

Enllaos externs.

 Web de la cooperativa productora de llet i fontina de la Vall d'Aosta. ,  i ;

 Informaci de la fontina al web de The Food Network. ;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="179753" title="Llus Nicolau i Fort" nonfiltered="3685" processed="3681" dbindex="73698">
Llus Nicolau i Fort fou un militant anarquista catal.

Particip amb Pere Mateu i Cusid i Ramon Casanellas i Lluch en l'atemptat que cost la vida al president del govern espanyol Eduardo Dato e Iradier a Madrid el 8 de mar de 1921, coms com a represlia de la persecuci de sindicalistes a Barcelona i particularment per l'assassinat de Francesc Layret. Es refugi a Alemanya, per fou detingut i lliurat a les autoritats espanyoles amb la condici que no el condemnessin a mort. Fou jutjat i condemnat a pres. Sort en llibertat amb l'amnistia de la Segona Repblica Espanyola i s'hostatj a Gironella. Fou militant de la FAI per no destac pas. El febrer de 1939 desaparegu en ple xode republic un cop acabada la guerra civil espanyola.

 Vegeu a ms .
Atemptat contra Eduardo Dato





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="179755" title="Manxego" nonfiltered="3686" processed="3682" dbindex="73699">




Elformatge manxego s'elabora amb llet d'ovella feta prendre amb flor de card, de pasta premsada i no cuita. T un color blanc groguenc i de sabor suau o fort segons el grau de maduraci.

s originari de La Manxa i noms es pot elaborar a la zona emparada per la seva denominaci d'origen, la qual inclou part de les provncies espanyoles d'Albacete, Ciudad Real, Conca i Toledo. 

Enllaos externs.

Web de la Conselleria d'Agricultura de Castella-La Manxa sobre el formatge manxego.  i ;

Informaci del formatge manxego com a denominaci d'origen ,  i ;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="179757" title="Joan Ventosa i Calvell" nonfiltered="3687" processed="3683" dbindex="73700">
Joan Ventosa i Calvell (Barcelona 1879 - Lausana 1959) fou un poltic i economista catal. Es llicenci en dret i el 1903 fou fundador i secretari de la Lliga Regionalista, i el 1904 primer director del diari El Poble Catal. El 1905 fou elegit regidor de l'ajuntament de Barcelona i diputat a Corts per Santa Coloma de Farners del 1907 al 1923. Era membre de la comissi d'acci poltica de la Lliga Regionalista, destacat parlamentari i conferenciant en qestions econmiques, financeres i administratives. El gener del 1917 va fer un viatge a Valncia per tal d'organitzar una aliana amb el valencianisme conservador, per fou un fracs. 

Fou ministre de finances en el govern de concentraci de Manuel Garca Prieto, sorgit desprs de la crisi provocada per l'Assemblea de Parlamentaris, del novembre del 1917 al febrer del 1918, comissari de provements, i desprs ministre, en el govern de concentraci d'Antoni Maura de setembre a novembre del 1918. Fou un collaborador ntim de Francesc Camb, tant polticament com financerament -bona part de les cartes que li envi Camb es conserven a la Biblioteca de Catalunya-, i tamb ocup importants crrecs empresarials com vicepresident de la Compaa Hispano-Americana de Electricidad i del Banc Vitalici, president de Llum i Forces de Llevant i de la Societat Financera de la Indstria i Transport. 

Partidari de la participaci dins la poltica espanyola i de la monarquia d'Alfons XIII, fou el dirigent mxim de la Lliga quan Camb es retir temporalment de la poltica. Ocup el ministeri de finances novament en l'ltim govern de la monarquia, presidit per Juan Bautista Aznar-Cabaas, de febrer a abril del 1931

Quan es va proclamar la Segona Repblica Espanyola i la Repblica Catalana marx a Frana. Va tornar nou mesos desprs i fou elegit diputat del Parlament de Catalunya el 1932 i de les corts republicanes el 1933 i 1936, i actu sempre com a portantveu de la minoria regionalista.  Durant la guerra civil espanyola collabor amb Francesc Camb en l'organitzaci de l'ajut financer al general Francisco Franco des de l'oficina de propaganda de Pars, i des de la fi del 1936 resid a Burgos. El 1943 fou nomenat procurador a les primeres corts franquistes, i va ser un dels signants de la lletra de 30 procuradors que demanaven Francisco Franco la restauraci monrquica. Posteriorment, el 1947 fou membre del consell privat de Joan de Borb, particip en diverses empreses financeres amb Joan March i Ordinas i fou membre de l'Acadmia de Jurisprudncia i Legislaci de Catalunya.

Obres.
 La situacin poltica y los problemas econmicos de Espaa (1932);







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="179758" title="Toy Story" nonfiltered="3688" processed="3684" dbindex="73701">

Toy Story s una pellcula d'animaci generada per ordinador produda per Pixar i distribuda per Walt Disney Pictures. Es va estrenar als Estats Units el 22 de novembre de 1995. Va ser el primer llargmetratge totalment animat per computadora i el primer projecte important de Pixar al cinema.

Sinopsi.

La famlia d'Andy es mudar de casa i les joguines fan una reuni per a afinar els ltims detalls de la mudana. Al terme de la reuni recorden que aquest dia era l'aniversari d'Andy i la majoria de les joguines t por de ser reemplaat per algun regal que li puguin fer a Andy. Woody, la joguina preferida d'Andy, flama a la calma i envia a un grup de soldats verds a la festa d'aniversari per a que informi dels regals que rebi Andy. Quan tots els regals s'acaben i cap joguina ha aparegut, la mam de Andy treu un regal que tenia amagat i l'hi dna al seu fill. Abans que els soldats informin la identitat del regal els nens pugen a l'habitaci d'Andy corrent i les joguines tornen a les seves posicions originals. El regal que va rebre Andy era una joguina anomenada Buzz Lightyear, una figura d'acci espacial basada en el protagonista d'una srie de televisi. 

Amb el passar del temps Buzz capta tota l'atenci d'Andy i Woody sent enveja. Woody crea un pla per a acabar amb Buzz i que les coses tornin a ser com eren, llana a Buzz des de la finestra de l'habitaci d'Andy, per els altres joguines descobrixen el que va fer. Andy va amb la seva famlia a menjar pizza i duu A Woody ja que Buzz no estava. Buzz, qui havia seguit a l'autombil, ataca a Woody i els dos queden abandonats en una estaci de gasolina. Woody i Buzz arriben al lloc on Andy anava a anar, per sn oposats per Sid, ve de Andy. Sid s conegut per torturar a joguines i lliurar-los al seu gos perqu els mossegui. Les dues joguines obliden les seves diferncies per a poder escapar de la casa de Sid. 

s Nadal i les joguines estan novament atents als regals d'Andy, entre els quals es troben una dona amb cara de patata i un cadell.

Premis.
 1995;
 LAFCA -  Best Animation;
 1996;
 Annie;
Best Animated Feature;
Best Individual Achievement: Animation;
Best Individual Achievement: Directing;
Best Individual Achievement: Music;
Best Individual Achievement: Producing;
Best Individual Achievement: Production Design;
Best Individual Achievement: Technical Achievement;
Best Individual Achievement: Writing;
 ASCAP - Top Box Office Films;
 CFCA - Best Original Score;
 Golden Reel - Best Sound Editing - Animated Feature;
 KCFCC - Best Animated Film;
 PGA Golden Laurel - Special Award of Merit;
 Universe Reader's Choice - Best Fantasy Film;
 Young Artist;
Best Family Feature - Musical or Comedy;
Best Performance by a Young Actress - Voiceover Role;

Curiositats.
 En Monsters Inc. es pot veure clarament que en el quart de la nena Boo est la mateixa pilota que tenia Andy en el seu quart a Toy Story. ;
 En una escena de la pel lcula Buscant en Nemo es pot veure un ninot de Buzz Lightyear al pis de la consulta del dentista. ;
 La bomba de gasolina en la qual Woody i Buzz cauen de l'acte s de l'empresa Dinoco, la qual reapareix a Cars com la auspiciadora que el Rayo McQueen vol aconseguir. ;
 Les diferents versions de les distribucions de Debian porten cadascuna el nom en clau d'un personatge de Toy Story. Aix, la versi 3.0 es va anomenar Woody, seguint fins a l'ltima (2007) anomenada "Etch" (per la pissarra), mentre que la versi inestable o en desenvolupament es diu "Sid". ;
 La furgoneta de Pizza Planet a la que viatgen Woody i Buzz apareix abandonada al costat d'una casa, on Flick busca "els bitxos ms grans del bichomundo" i aparcada al costat de la caravana en la qual queda desterrat Randall en Monstres S. A. ;
 Quan els joguines de Sid es revelen un d'ells diu: "redrum" (murder al revs) fent referncia a la pel lcula "The Shining" ;
 Quan Buzz i Woody intenten tornar al cami de la mudana, es veu a la germana d'Andy, que aconsegueix veure'ls des d'un cotxe. Ella anava escoltant "Hakuna Matata" del Rei Lle. ;
 Quan Woody est parlant en la reuni de joguines, hi ha visibles diversos llibres darrere d'ell. Els nom d'aquests llibres al ludeixen a curts de Pixar: Red's Dream (1987), Tin Toys (1998) i Knick Knack (1989). ;
 A la part superior de la motxilla de Sid podem llegir "Julie Macbarfle has cooties!" (Julie Macbarfle t polls!), Una al lusi a la gerent de cambra Julie M. McDonald, la qual va instar a l'equip a posar el seu nom a la pel lcula. "Juju's house of food" (la casa de menjar de juju) s una altra al lusi a ella. ;
 Quan Woody i Buzz estan atrapats a la casa de Sid, la caixa d'eines que surt es veu la marca Binford, que s la marca que patrocina Tim Allen en la seva srie un Chapuzas a casa. ;
 Quan els soldats van anunciar que regals li han regalat a Andy, es porten l'aparell pel que s'escolta, mentre que els altres joguines tenen per qu es parla. ;
 En WALLE la furgonote de Pizza Planet surt entre les escombraries mentre Wall i explora aquesta. ;
 Quan Molly aquesta veient en el mirall al carro de la seva mare, s'escolta la can de El Rei Lle, "Hakunna Mattata".

 Enllaos externs .
 Pgina oficial de Pixar sobre Toy Story ;





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="179759" title="Felip Rods i Baldrich" nonfiltered="3689" processed="3685" dbindex="73702">
Felip Rods i Baldrich (l'Hospitalet de Llobregat, Barcelons 1878 - Barcelona 1957) fou un poltic i advocat catal. Es llicenci en dret i el 1906 fou nomenat secretari del Centre Nacionalista Republic. Quan aquest grup va formar part de la Solidaritat Catalana fou elegit diputat per Balaguer del 1907 al 1923. Particip en l'Assemblea de Parlamentaris de Barcelona  de 1917, on va collaborar amb la Lliga Regionalista i Francesc Camb per a intentar forar una modificaci constitucional que poss fi al sistema de turnisme instaurat per Antonio Cnovas del Castillo. Tanmateix, arran de la vaga general de 1917 i l'acord de Camb amb Alfons XIII,  accept ocupar el crrec de ministre d'instrucci pblica i belles arts en el govern de concentraci de Manuel Garca Prieto, per va dimitir el 1918 per les intromisions d'Alfons XIII. El 1936 fou novament elegit diputat per Barcelona pel Front Catal d'Ordre. Durant la guerra civil espanyola va donar suport als sublevats. El 1939 represent el govern de Francisco Franco a Pars.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="179760" title="14 Andromedae" nonfiltered="3690" processed="3686" dbindex="73703">
14 Andromedae s una estrella  de la constellaci d'Andrmeda. s de la magnitud aparent 5,22.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="179761" title="Havarti" nonfiltered="3691" processed="3687" dbindex="73704">


El havarti s un formatge fet amb llet de vaca, de pasta premsada i no cuita, tova i flexible, i amb forats petits.

T un sabor suau i aromtic i s originari de Dinamarca. 

El havarti acostuma a ser menjat en talls a causa del seu intens aroma i combina b amb els vins elaborats amb rams Chardonnay, Sauvignon Blanc i el lleuger Pinot Noir. 

Enllaos exteriors.

Anlisi diettica del havarti ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="179762" title="Despurinitzaci" nonfiltered="3692" processed="3688" dbindex="73705">
La despurinitzaci s una lesi espontnia de l'ADN, ms comuna que la desaminaci. Implica l eliminaci de l'enlla glucosdic entre la base i la desoxirribosa, i la conseqent prdua d un residu de guanina o adenina (purines) de l'ADN. 

Una cllula de mamfer perd espontniament del seu ADN unes 1.000 purines durant un temps de generaci de 20 hores. Si aquestes lesions persistissin, conduirien a un dany gentic important ja que, en la replicaci, els llocs apurnics resultants no podrien especificar la base complementria de la purina original.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="179763" title="Arqueplstid" nonfiltered="3693" processed="3689" dbindex="73706">

Els arqueplstids (Archaeplastida) sn una de les lnies principals dels eucariotes, comprenent els estreptfits (entre els que s'hi troben els embrifits) les algues verdes, les vermelles i un petit clade anomenat dels glaucfits. Tots aquests organismes tenen plastidis envoltats per dues membranes, suggerint que es van desenvolupar directament de cianobacteris endosimbitics. En tots els altres grups, els plastidis estan envoltats per tres o quatre membranes i varen ser adquirits secundriament d'algues verdes o vermelles.

Les cllules estan normalment mancades de centrols i tenen mitocondris amb crestes planes.   Normalment hi ha una paret cellular composta de cellulosa i l'energia s emmagatzemada en forma de mid. Sn tanmateix caracterstiques compartides amb d'altres eucariotes.   La principal evidncia de qu els arqueplstids sn monofiltics prov dels estudis gentics, que indiquen com a molt ptobable que tinguin un mateix origen.

Els arqueplstids es divideixen en dues lnies evolutives principals. Per una banda les algues vermelles que estan pigmentades amb  la clorofilla a i ficobiliptotenes, com la majoria de cianobacteris. Per l'altra les algues verdes i plantes terrestres (viridiplantes) estan pigmentades amb les clorofilles a i b, per no amb ficobiliprotenes. La posici dels glaucfits roman incerta; tenen els tpics pigments cianobacterials i sn nics retenint unes parets cellulars en els plastidis.

Cavalier-Smith, al 1981 va suggerir que el regne Plantae sense lato s'havia de referir a aquest clade, per altres versions del regne estan en s ms vigors. El nom ms precs d'aqueplsid va ser introdut per Adl i cols. (2005).
Un altre nom del mateix clade publicat per Palmer i cols. (2004) s el de primoplanta (Primoplantae).

Histria taxonmica.
Alguns autors s'han referit a aquest grup simplement com a Plantae, txon que tradicionalment s'ha emprat amb una gran imprecisi.

Degut que els altres clades als que s'ha aplicat aquest nom eren menys inclusius, com ara  Viridiplantae i Embryophyta, aquest grup hi ha cops que s'ha anomenat Plantae sensu lato ("plantes en un sentit ampli").

Aix doncs, degut a l'ambigitat d'aquest terme, s'han fet servir altres noms. Sembla ser que primoplanta, aparegut el 2004 seria el primer nom suggerit per a aquest clade. 
Un altre nom que s'ha aplicat a aquest node s el de Plastida, definit com el clade que comparteix l'origen dels plastidis primaris (d'origen directament procariota) amb la Magnolia virginiana Linnaeus 1753". 

Ms recentment s'ha proposat el nom d'aqueplstid.

Morfologia.
Tots els arqueplstids tenen els plastidis anomenats cloroplasts que duen a terme la fotosntesi, derivats de cianobacteris capturats. En els glaucfits, tanmateix, els membres ms primitius d'aquest grup tenen un cloroplast especial anomenat cianella que comparteix fora caracterstiques amb els cianobacteris, incloent-hi una paret cellular de peptidoglic que no s'ha retingut amb altres arqueplstids. La semblana de les cianelles amb els cianobacteris dna encara ms fora a la teoria endosimbitica i concretament a la teoria endosimbitica amb els cianobacteris.

Els arqueplstids tenen un ample grau de variabilitat en el seu grau d'organitzaci cellular, anant des de cllules allades, passant per filaments i colnies i arribant fins als organismes pluricellulars. Els primers arqueplstids eren unicellulars, i molts dels grups encara ho sn. La pluricellularitat ha evolucionat separadament en diversos grups, incloent-hi les algues vermelles, les ulvofcies, i les algues que varen conduir a les plantes terrestres. Les cllules dels arqueplstids tenen normalment parets, per no sempre estan constitudes de cellulosa.

Endosimbiosi.
Com que l'arqueplstid ancestral va adquirir el seu cloroplast per engolir directament un cianobacteri l'esdeveniment s conegut com a endosimbiosi primria. L'evidncia d'aquest esdeveniment inclou la presncia d'una membrana doble al voltant dels cloroplasts; una d'elles pertanyia al bacteri i l'altra a la cllula eucariota que la va capturar. Al llarg del temps, diversos gens del cloroplast s'han anat transferint al nucli cellular  de la cllula hostatgera. La presncia d'aquests gens en el nucli dels eucariotes sense cloroplasts suggereix que la transferncia es va produir aviat en l'evoluci dels arqueplstids. 
Tots els altres eucariotes amb cloroplasts l'han obtingut engolint arqueplstids unicellulars amb els seus propis cloroplasts derivats de bacteris. Els cloroplasts dels euglnids i els cloraracnifits varen aparixer a ra de la captura d'algues verdes. Altres eucariotes fotosinttics tenen cloroplasts que sn algues vermelles (tamb arqueplstids), incloent-hi els heteroconts, els criptfits, els haptfits i els dinoflagellats. Degut a qu aquesta endosimbiosi implic a cllules que ja havien patit la seva prpia endosimbiosi el procs s anomenat endosimbiosi secundria. Els cloroplasts d'aquests cloroplasts estan normalment envoltats per ms de dues membranes, reflectint la seva histria de mltiple fagocitosi.

Registre fssil.
Potser, les restes ms antigues d'arqueplstids sn els microfssils del grup Roper del nord d'Austrlia. L'estructura d'aquests fssils unicellulars t semblances que fan recordar les algues verdes. Daten del Mesoproterozoic, fa entre uns 1.500 i 1.300 milions d'anys 
Aquests fssils sn consistents amb un estudi d'un rellotge molecular que va calcular que aquest clade va divergir fa uns 1.500 milions d'anys.  
El fssil ms antic que es pot assignar a un grup modern especfic s l'alga vermella Bangiomorpha de fa uns 1.200 milions d'anys. 

A finals del Neoproterozoic, els registres fssils d'algues esdevenen ms nombrosos i diversos.  En el Paleozoic les plantes varen emergir a l a terra ferma i han continuat florint fins al present.

 Referncies .













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="179766" title="Pea Blanca" nonfiltered="3694" processed="3690" dbindex="73707">
La Pea Blanca fou una agrupaci poltica creada a Barcelona el 14 d'abril de 1931, el mateix dia de la proclamaci de la Segona Repblica Espanyola per l'aristcrata i poeta Miquel de Gomis i Casas. La seva ideologia era monrquica espanyolista defensora de la restauraci d'Alfons XIII. Era formada per un centenar de membres, la gran majoria de l'aristocrcia catalana, com Llus de Foronda i Gmez, Santiago Nadal i Gaya, Ildefons d'Ayguavives i de Sol i Joan Carles d'Ayguavives i de Sol, Enric Garca del Ramal i Cellalbo, Aureli Joaniquet i Extremo, Josep Bertran i Gell bar de Viver, el comte del Montseny, i altres, molts d'ells burgesos industrials ennoblits pel rei Alfons XIII. 

No pass mai del miler d'afiliats malgrat la solvncia financera del grup, grcies a les aportacions que els feia regularment el comte de Fgols. Organitzava cicles de conferncies on hi intervenien poltics lligats a Accin Espaola, com Antonio Goicoechea i Jos Mara Pemn. El 1932 es present a les eleccions del Parlament de Catalunya, en coalici amb Comuni Tradicionalista i la Dreta de Catalunya, per noms va obtenir 15.500 vots. Desprs d'aquest fracs, el 1933 es van integrar en Renovacin Espaola.

 Enllaos externs .
 Partits catalans durant la II Repblica;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="179769" title="Daniel Dae Kim" nonfiltered="3695" processed="3691" dbindex="73708">
Daniel Dae Kim (nascut el 4 d'agost de 1968) s un actor nord-americ d'origen core. s conegut per interpretar a Jin Kwon a la srie de televisi Lost. 

Kim va nixer a Busan, Corea del Sud i va crixer a Easton, Pennsylvania. 

Kim s graduat de la Freedom High School a Bethlehem, Pennsylvania i la Universitat de Haverford a Haverford Township, Pennsylvania, on es va graduar amb doble especialitat en cincies poltiques i teatre. La seva especialitat al teatre la va completar a la Universitat Bryn Mawr de Bryn Mawr, Pennsylvania. 


 Carrera . 

Abans de ser triat pel personatge de Jin Kwon a Lost, era conegut pels seus recurrents papers en el gnere de cincia ficci i fantasia. Encara que el seu personatge a Lost parla principalment en core i gaireb no t l'habilitat per a parlar angls, en realitat s la primera llengua de Daniel i no parla el core amb fludesa. Ha estat vist a Angel, 24 , Star Trek: Voyager, Star Trek: Enterprise, Crusade,  i altres programes. Ha fet aparicions especials a Seinfeld, NYPD Blue, i ER. Tamb ha aparegut a Spider-Man 2. 

Kim va ser nomenat un dels "Homes ms sexis" de la revesta People al 2006. 

 Enllaos externs .

 Fitxa IMDB;
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="179770" title="Cabrales" nonfiltered="3696" processed="3692" dbindex="73709">

El cabrales s un formatge blau fet amb llet de vaca, de cabra i d'ovella. T una crosta tova de color grisenc que es recobreix de fulles de castanyer o de plataner bord. La seva pasta s ferma i untuosa, d'olor molt forta i sabor picant.

El seu nom prov de la vila asturiana de Cabrales. 

Des del 1981 els elaboradors d'aquest formatge estan sotmesos al Reglament de la Denominaci d'Origen del Formatge Cabrales, havent d'ajustar-se a uns procediments com, per exemple, emprar noms llet autctona o seguir tcniques artesanals en l'elaboraci.

El darrer diumenge d'agost se celebra en Arenas de Cabrales el Certamen del formatge Cabrales. 

Enllaos externs.

Web del Consell Regulador de la Denominaci d'Origen Protegida Cabrales. ,  i ;
Receptes de cuina amb cabrales. ;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="179771" title="Dicari" nonfiltered="3697" processed="3693" dbindex="73710">

Els dicaris (Dikarya) sn un subregne dels fongs que inclou els flum dels ascomicots i els basidiomicots, que generalment produeixen dicarionts, a vegades fent hifes, a vegades unicellulars, per sempre sense flagels.


 Referncies .

 Enllaos .
AFTOL classification at Dave Hibbett's site;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="179777" title="A Bug's Life" nonfiltered="3698" processed="3694" dbindex="73711">

A Bug's Life s una pellcula d'animaci produda per Pixar i distribuda per Walt Disney Pictures i Buena Vista Distribution. Dirigida per John Lasseter, fou estrenada als Estats Units el 14 de novembre de 1998. s la segona pellcula de la factoria Pixar.

Als extres del DVD de la pellcula hi ha un curtmetratge animat: El joc de Geri, dirigit per Jan Pinkava i produt en 1997.

Sinopsi.

Una colnia de formigues s turmentada per un grup de llagostes perqu produeixin aliment per a ells. Flik s una formiga visionria i somiadora que vol millorar la vida de la colnia amb invents i idees innovadores, per les seves proposicions sn mal vistes per les formigues ms conservadores. Flik decideix acabar amb l'amenaa de les llagostes aconseguint insectes que lluitin contra ells. 

Un grup d'insectes artistes sn acomiadats d'un circ, per Flik els troba i els oferix el treball. El problema comena quan Flik no els explica de forma detallada el que han de fer, els insectes creuen que van a la colnia per a fer un acte artstic. Quan arriben a la colnia descobrixen la veritat i decideixen anar-se, per desprs d'un incident amb un ocell les formigues de la colnia els veuen com herois. Flik promet als artistes que no sofriran cap dany i idea un pla per a allunyar les llagostes: crearien la rplica d'un ocell, ja que Hopper (lder de les llagostes) els tem. 

L'amo del circ arriba a la colnia buscant als seus artistes, les formigues al descobrir la veritable identitat dels seus "herois" renuncien al pla de l'ocell i expulsen a Flik de la comunitat. Flik al costat dels insectes artistes regressen a la colnia per a acabar amb les llagostes ignorant la seva expulsi. Les llagostes al veure's superats en nombre fugen i deixen en pau a les formigues.






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="179778" title="Altar (personatge)" nonfiltered="3699" processed="3695" dbindex="73712">

Altar(       en rab) s el personatge principal i protagonista del videojoc d'Ubisoft, Assassin's Creed.

 Breu descripci .
Altar s un mestre en assassinar, i s part de la secta dels Hashshashin. Durant l'argument del videojoc ell va matant nous persones claus que estan involucrats en la conspiraci de destruir part el terra sagrada. El videojoc es desenvolupa en l'any 1191, durant la Tercera Croada i s'ubica en les ciutats de: Jerusalem, Acre i Damasc. L'Altar viatja per aquestes ciutats amb un cavall negre, i mata les seves vctimes amb una gran varietat d'armes. Mentre el seu rostre est sempre amagat, se'l pot reconixer pel seu vestit blanc.

 Rerefons .
Ell no s un home religis (com hi abundaven en l'poca), per s una persona espiritual, probablement perqu la seva mare s cristiana i el seu pare musulm. s un assass especialitzat, capa de fer acrobcies a prop d'esdevenir sobrehumanes, segurament les fa desprs d'haver fet un rigors entrenament en el passat. Tamb aconsegueix ms mtodes i coneixements de lluita a mesura que es va avanant en el videojoc, donant accs a noves armes i equipament. Un dels desenvolupadors d'Assassins Creed, Jade Raymond, va constatar que l'Altar podia fer aproximadament 800 moviments diferents en el videojoc, per no s possible de realitzar ms d'un atac al cap d'una persona i aquesta segueixi viva, que no s el cas d'altres videojocs, i aix contribueix a ms realisme en el videojoc.

 Continuacions . 
Ubisoft ha esmentat que est preparant dos continuacions de l'Assassins Creed, per no se sap actualment si l'Altar ser el personatge principal en aquests videojocs.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="179779" title="Heikki Kovalainen" nonfiltered="3700" processed="3696" dbindex="73713">


Heikki Kovalainen, nascut el 19 d'octubre de 1981, s un pilot fins de Frmula 1, campi de les World Series el 2004, des de gener del 2008 s pilot titular de l'escuderia Mercedes  - McLaren|. Va debutar a la Frmula 1 a l'any 2007 amb l'escuderia Renault, per l'escuderia va decidir prescindir dels seus serveis al final de la mateixa temporada. En la temporada que va estar a l'escuderia francesa, va aconseguir un podi (2n a Jap) i noms es va haver de retirar en una cursa, precisament, la darrera de l'any (Brasil). Les seves qualitats com a pilot, demostrades com a pilot provador i, tamb, en la World Series, es van veure redudes a causa de la poca competivitat del seu cotxe, el R-27. 


Enllaos externs.

  Plana oficial del pilot.;










































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="179780" title="Jade Raymond" nonfiltered="3701" processed="3697" dbindex="73714">
Jade Raymond s una productora de videojocs i est en el programa de la G4, The Electric Playground amb en Tommy Tallarico, Victor Lucas, Julie Stoffer i Geoff Keighley. 

 Biografia .

Raymond t la carrera de la Cincia de la computaci de la Universitat McGill i la seva primera feina va ser programar videojocs per Sony. Uns quants anys desprs, ella va ser nomenada productora d'EA i ha anat produint videojocs.

Actualment treballa en l'estudi d'Ubisoft Montreal, produint Assassin's Creed.

 Enllaos externs .
  Biografia de Jade Raymond;
  Lloc web oficial de G4;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="179782" title="Plantilles de la Copa del Mn de futbol 1990" nonfiltered="3702" processed="3698" dbindex="73715">
Plantilles oficials de les seleccions classificades per la fase final de la Copa del Mn de Futbol 1990 d'Itlia. Cada selecci pot inscriure 22 jugadors. Els equips participants sn (cliqueu sobre el pas per accedir a la plantilla):




ustria.


Txecoslovquia.


Itlia.


Estats Units.


Argentina.

 *Desprs de trencar-se la tbia i el peron, la selecci argentina fou autoritzada a reemplaar el porter Pumpido per Comizzo.;

Camerun.


Romania.


Uni Sovitica.


Brasil.


Costa Rica.


Esccia.


Sucia.


Colmbia.


Emirats rabs Units.


Alemanya Occidental.


Iugoslvia.


Blgica.


Corea del Sud.


Espanya.


Uruguai.


Egipte.


Anglaterra.

* David Seaman fou seleccionat originriament, per quan arrib a Itlia es lesion en un dit i fou reemplaat per Dave Beasant.;

Irlanda.


Pasos Baixos.


Referncies.
 Web Planet World Cup;

 Vegeu tamb .
 Copa del Mn de Futbol 1990;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="179783" title="Colby" nonfiltered="3703" processed="3699" dbindex="73716">
El colby s un formatge fet amb llet de vaca, de pasta cremosa i gust suau i lleugerament dol.

s originari de la ciutat estatunidenca de Colby (Wisconsin).

s un formatge tan suau que rarament s'utilitza per a cuinar i el seu s est restringit a amanides i com a formatge de taula. 

Varietats.

La varietat ms coneguda del formatge colby s l'anomenada Longhorn.

Enllaos exteriors.

 Anlisi diettica del formatge colby ;
 Histria del formatge colby ;
 Receptes de cuina i informaci diversa sobre el colby ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="179784" title="Road & Track" nonfiltered="3704" processed="3700" dbindex="73717">
Road & Track s una entusiasta revista d'autombils dels Estats Units, creada per dos amics al 1947. L'empresa propietria de la revista s Hachette Filipacchi Media i es publica de manera mensual.

Road & Track s'especialitza en els cotxes esportius, i s l'nica revista d'autombils que tamb informa i fa anlisis de motos. Tanmateix, aquesta no s una petita coincidncia ja que es publica amb la revista germana Cycle World i les dues revistes tenen les mateixes oficines i equip de redacci, a Newport Beach, Califrnia.

Comparat amb altres revistes importants d'Amrica, Road & Track (sovint abreviat R&T) s'especialitza molt menys en cotxes esportius utilitaris, i ms en els cotxes de curses. Antics conductors de curses els propocionen materials, incloent Paul Frre i l'antic campi de Frmula 1, Phil Hill. En l'entrega del gener del 2006, en l'equip de redacci hi entra un nou redactor, en Gordon Murray, el dissenyador de McLaren F1.

Curiositats.
 La revista Road & Track tamb va contribuir en el desenvolupament del videojoc de 1994, The Need for Speed, a ajudar als creadors de videojocs de l'empresa creadora del videojoc ha millorar en aspectes de comportament i so que els vehicles poden fer en la vida real.

 Vegeu tamb .
 Cotxe esportiu;
 0 to 60 mph;
 Car and Driver;

 Enllaos externs .
  Web oficial Road & Track;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="179785" title="Montparnasse" nonfiltered="3705" processed="3701" dbindex="73718">

Montparnasse s un barri del sud de Pars a la riba esquerra del riu Sena, al districte 14. Va ser integrat a la ciutat, juntament amb altres municipis, al 1860.

El nom d'aquest barri fa referncia al mont Parns de la mitologia grega, ja que al segle XVII els estudiants anaven a declamar versos al pujol que actualment ocupa el barri.

Al segle XVIII es va traar en aquest terreny el passeig de Montparnasse, molt popular a la ciutat. Des de la Revoluci Francesa s'hi han installat nombroses sales de ball i cabarets. 

El barri ha donat el seu nom a una estaci, un cementiri i una torre :
 Estaci de Montparnasse, d'on marxen els trens en direcci a l'oest i el sud-oest de Frana, de Granville a Tolosa de Llenguadoc.
 Cementiri de Montparnasse, o cementiri Sud, on reposen, entre altres Charles Baudelaire, Jean-Paul Sartre, Simone de Beauvoir, Samuel Beckett, Guy de Maupassant, Sainte-Beuve.
 La Torre Montparnasse, torre de despatxos construda de 1969 a 1972, de 210 m d'alada (59 pisos), fou la ms alta d'Europa l'any de la seva construcci.


 Naixement de la comunitat artstica .

L' exposici universal de 1889 i la rica vida artstica de Montmartre atreuen nombrosos artistes que s'installaran tamb a la zona de Montparnasse, fora cntrica. Un dels primers ser Pablo Picasso. Aix el barri esdevindr referent de modernitat. Montparnasse va conixer la seva poca de plenitud en els anys 1920, els "Anys bojos". En aquells moments va ser el cor de la vida intellectual i artstica a Pars i els seus cafs van entrar a la histria de l'art.

En aquesta poca nombrosos artistes de pasos molt diversos van ser atrets per la resplendor de Pars. Montparnasse, barri encara relativament verge, oferia tallers a lloguers mdics i un entorn de cafs barats que facilitaven la sociabilitat, l'emulaci i l'ajuda mtua. Rpidament s'hi instaurara una atmosfera creativa i llibertria que atraur marxants i mecenes a la recerca de nous talents. En aquesta comunitat la creativitat era acollida amb totes les seves rareses i provocacions; cada novetat era interpretada com la promesa d'una renovaci artstica. 

D'entre els artistes que van viure o van freqentar el barri, destaquem :

Pablo Picasso, Guillaume Apollinaire, Henri Rousseau, Ossip Zadkine, Mose Kisling, Marc Chagall, Nina Hamnett, Fernand Lger, Jacques Lipchitz, Max Jacob, Blaise Cendrars, Cham Soutine, Michel Kikoine, Pinchus Kremegne, Amedeo Modigliani, Ford Madox Ford, Ezra Pound, Marcel Duchamp, Suzanne Duchamp-Crotti, Constantin Brancusi, Paul Fort, Juan Gris, Diego Rivera, Tsuguharu Fujita, Marie Vassilieff, Grgoire Krug, Lonide Ouspensky, Lon-Paul Fargue, Ren Ich, Alberto Giacometti, Andr Breton, Pascin, Salvador Dal, Jean-Paul Sartre, Henry Miller, Django Reinhardt, Joan Mir i Edgar Degas.

Al costat de la pintura i de l'escultura, la fotografia s igualment una de les arts destacades de Montparnasse. Man Ray hi va tenir el seu primer estudi i all va comenar la seva carrera com a fotgraf.

 L'edat d'or .

A la dcada del 1920 aquesta comunitat artstica entra en contacte amb importants colleccionistes d'art sobretot vinguts dels Estats Units com Gertrude Stein, Peggy Guggenheim, Edith Wharton i Harry Crosby i rep les crtiques de personatges com D.H Lawrence, Archibald MacLeish, James Joyce, Kay Boyle, Hart Crane, Ernest Hemingway, William Faulkner, Dorothy Parker i d'altres.

Els cafs, bars i tavernes, especialment els de la crulla Vavin, l'actual plaa Pablo Picasso, eren llocs de trobada on els artistes es reunien amb els seus companys i negociaven. Als cafs Le Dme, La Closerie des Lilas, La Rotonde, Le Select, La Coupole i Le Boeuf dur le Toit , sempre oberts, s'acceptava que els artistes ocupessin una taula tot un vespre per un preu irrisori. Si s'adormien, els cambrers tenien com a instrucci no molestar-los. Les discussions eren habituals, algunes nascudes de polmiques, d'altres de l'alcohol, i mai no s'avisava la policia, ni si s'arribava a les mans. Quan els artistes no podien pagar les despeses, alguns propietaris acceptaven un esbs com a pagament. Les parets dels cafs eren coberts d'una collecci d'obres d'art i esdevenien galeries improvisades.

La vida nocturna s'ha convertit igualment en llegenda, com les nits calentes del Bar Dingo. Entre els que freqentaven els locals de nit, es pot assenyalar l'escriptor Morley Callaghan i F. Scott Fitzgerald.

El carrer de la Gat a Montparnasse era on es concentraven els teatres i els music-hall, al voltant del fams Bobino. Sobre els seus escenaris van actuar les estrelles del moment, utilitzant noms artstics d'una sola paraula, tal com era moda: Damia, Kiki, Mayol i Georgius, van cantar i actuar en sales plenes. Les Six actuaven sovint al barri, creant una msica basada en les idees de Erik Satie i Jean Cocteau.

Mentre el barri atreia gent del mn sencer que hi va anar a viure i treballar en un entorn creatiu i de bohmia, es va convertir tamb en el domicili d'exiliats poltic com Lnine, Lon Trotsky, Porfirio Diaz, i Simon Petlioura. Per desprs dels anys 30, quan l'esperit crtic i alegre dels "anys bojos" es va anar diluint, es va dispersar la comunitat artstica. Desprs de la guerra, Montparnasse no ha recuperat mai la seva aura.

 Montparnasse avui .

En els anys 1960 es va projectar fer de Montparnasse el barri de negocis de la riba esquerra del Sena. Aix va canviar la configuraci  d'aquest lloc carregat d'histria. L'estaci, massa estreta, va recular 400 metres, i en el lloc guanyat es va bastir una torre i un centre comercial.

Amb l'especialitzaci creixent dels barris de Pars, Montparnasse ha esdevingut un barri de despatxos durant el dia, per t una mplia oferta de cafs, cinemes i restaurants dedicats al lleure nocturn.

Per trobar els rastres del Montparnasse artstic, tret dels rtols ms o menys nostlgics dels cafs, cal buscar l' Acadmie de la Grande Chaumire, on els artistes aficionats poden pintar models, o la botiga de material de pintura Sennelier (avui transformada en botiga FNAC). En alguns edificis s'han posat plaques per recordar el nom d'algun antic habitant illustre. En trobarem als carrers Grande-Chaumire i Campagne-Premire o pel boulevard Raspail.

Per salvaguardar l'esperit del barri, es va obrir al 1998 el Museu de Montparnasse, que ofereix exposicions temporals. Al barri hi ha tamb els museus Zadkine i Bourdelle.

Aquest barri va ser el preferit de Gauguin, Picasso, Modigliani, Max Jacob, Henry Miller i molts d'altres. Visitant-lo podem intentar fer-nos una idea de la seva vida.

Si volem veure mostres d'arquitectura contempornia, podem visitar la plaa de Catalunya, de Ricardo Bofill, el jard de l'Atlntic i  la seu de la Fundaci Cartier d'art contemporani, de Jean Nouvel.

 Enllaos externs .
Pgina oficial de la Torre Montparnasse;
 Histoire de Montparnasse;
 Le quartier Montparnasse- Fotos dels anys 1900 fins a l'actualitat;



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="179786" title="Vacherin" nonfiltered="3706" processed="3702" dbindex="73719">



El vacherin s un formatge fet amb llet de vaca, de pasta crua premsada, suau i elstica. s madurat durant un perode mnim de tres setmanes i t un gust lleugerament salat i textura cremosa. Es presenta amb forma de barra i envoltat d'una crosta d'escora d'avet.

s originari de la Savoia. 

Les varietats ms populars sn el vacherin friburgus i el vacherin Mont-d'Or.


 Enllaos externs .

 Informaci diversa sobre el vacherin. , ,  i ;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="179789" title="Aureli Joaniquet i Extremo" nonfiltered="3707" processed="3703" dbindex="73720">
Aureli Joaniquet i Extremo (Forcat, avui integrat a Montanui, Ribagora 1895 - Barcelona 1963) fou un periodista i poltic catal. Havia estat redactor en cap d'El Noticiero Universal i secretari de l'Associaci de la Premsa de Barcelona durant la presidncia d'Eugeni d'Ors. 

Polticament era fora monrquic i conservador, ra per la qual fou secretari de la Unin Monrquica Nacional a Catalunya durant la Segona Repblica Espanyola i membre de l'anomenada Pea Blanca, monrquics espanyolistes. Cap el 1933 es va unir a Renovacin Espaola fins que el decret d'Unificaci de 1937 els va agrupar amb la Falange Espaola. Durant aquests anys fou secretari del comte d'Egara, de qui en va fer posteriorment una biografia, i durant la guerra civil espanyola va passar a Burgos.

Durant la postguerra, com a un dels ms destacats catalans de Franco, fou tinent d'alcalde regidor de provements de l'ajuntament de Barcelona sota l'alcaldia de Miquel Mateu i Pla. Posteriorment fou conseller nacional i procurador en corts per designaci directa de Francisco Franco. Uns anys desprs es va adherir obertament al comte de Barcelona i fou destitut dels seus crrecs. 

 Obres .
 La reforma agrria a Catalunya. Defensa de la propietat rstica catalana i disposicions de carcter agrari que deuen tenir-se en compte (1933);
 Calvo Sotelo. Una vida fecunda. Un ideario poltico. Una doctrina econmica (1939) ;
 Alfonso Sala Argem, conde de Egara (1955) ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="179791" title="Unin Monrquica Nacional" nonfiltered="3708" processed="3704" dbindex="73721">
Unin Monrquica Nacional (UMN) fou el nom de diverses formacions poltiques espanyoles monrquiques i dretanes. 

La primera fou fundada a Barcelona el febrer del 1919 per a aplegava l'ala ms unitarista i dretana del monarquisme catal, dirigida per Alfons Sala i Argem, desprs comte d'gara, diputat i cacic del districte de Terrassa, juntament amb Manuel Rius i Rius, marqus d'Olrdola, Darius Rumeu i Freixa, bar de Viver, el comte de Fgols, el comte del Montseny, el comte de Santa Maria de Pomers, i Llus Pons i Tusquet. El secretari en fou Aureli Joaniquet i Extremo. Volia ser l'oposici al sector regionalista organitzat en la Federaci Monrquica Autonomista, per no va rebre cap suport del poder central i no va poder disputar mai el poder electoral de la Lliga Regionalista, de manera que no pass mai de ser un grup de notables sense base poltica. Nogensmenys, fou el principal suport a Catalunya de Miguel Primo de Rivera, qui nomen Alfons Sala president de la Mancomunitat de Catalunya el 1924-1925. Va desaparixer quan es proclam la Segona Repblica Espanyola i els seus membres s'integrarien en la Pea Blanca primer i en Renovacin Espaola el 1933. 

Aquest mateix nom fou adoptat per Jos Antonio Primo de Rivera per a un partit que va fundar el 1930 per a reivindicar la memria del seu pare i presentar-se a les eleccions de 1931, per no va aconseguir l'acta de diputat i va dissoldre el partit. Posteriorment, molts dels seus seguidors s'integrien a Falange Espaola, tamb fundada per ell.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="179793" title="Autombil esportiu" nonfiltered="3709" processed="3705" dbindex="73722">

Un autombil esportiu (o ms conegut com a cotxe esportiu) s un autombil dissenyat per circular a altes velocitats. Al contrari que un autombil de curses, un autombil esportiu est pensat per a ser condut en la via pblica. Sol tenir millor acceleraci, velocitat mxima, adherncia i frenada que altres autombiles, el qual s'aconsegueix mitjanant motors, frens, suspensi, caixa de canvis, pneumtics, xasss i carrosseria especials. Les carrosseries ms usuals sn les cup i descapotable.

Tipus d'esportius.
Existeixen diferents tipus d'autombils esportius, que es distingeixen segons les seves caracterstiques:

Un esportiu a seques o un roadster (julifer) s un autombil amb prestacions superiors a la mitjana. La seva grandria sol ser proper a autombils dels segments B, C i D, encara que sn ms baixos que un turisme. Roadster s la denominaci d'un esportiu descapotable de dues places. Exemples sn el Mazda MX-5 o el BMW Z4.

Un esportiu d'altes prestacions t prestacions superiors a les d'un esportiu a seques, i sn ms lleugers que turismes de potncia i grandria similar. Exemples sn el Ferrari F430, Ferrari 360 Modena, el Porsche 911 o el Lamborghini Gallardo.

Un sperespotiu t prestacions encara majors a causa de motors amb caracterstiques similars als de carreres i a l'ocupaci de materials extics en la construcci del xasss, la carrosseria i els components de vehicle. El seu preu s conseqentment molt ms alt que el d'altres esportius. Exemples sn el Mercedes-Benz/ SLR McLaren, el Ferrari FXX, o el Porsche Carrera GT.

Un gran turismo s ms gran i pesat que altres esportius, la qual cosa els afavoreix i conducci esportiva en autopista. Solen tenir dues places davanteres i dues del darrere ms petites (2+2). Exemples sn el Jaguar XK, l'Aston Martin DB9 o el Ferrari 612 Scaglietti.

Altres autombils poden tenir caracterstiques esportives, per sense que s'utilitzi prpiament el terme "autombils esportius" per a descriure'ls. En aquest cas, solen ser versions modificades d'autombils no esportius. Les versions esportives derivades d'autombils dels segments A i B amb carrosseria hatchback se solen denominar esportius petits, i els del segment C els hi designa com esportius compactes. Al seu torn, un derivat d'un sedan es denomina sedan esportiu.

Vegeu tamb.
Classificaci d'autombils;

 Enllaos externs .

  Informaci, imatges i vdeo sobre 450 cotxes esportius;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="179799" title="Manuel Rius i Rius" nonfiltered="3710" processed="3706" dbindex="73723">
Manuel Rius i Rius (Barcelona 1883 - 1971) fou un poltic catal, fill de Francesc de Paula Rius i Taulet i segon marqus d'Olrdola. Influt per Jaume Carner, abra el republicanisme i fou membre del Centre Nacionalista Republic, per poc desprs es decid pel liberalisme contrari a l'autonomisme republic. Fou alcalde de Barcelona del 1916 al 1917, i el 1919 un dels fundadors de la Unin Monrquica Nacional amb Alfons Sala i Argem.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="179801" title="Mercat de Msica Viva de Vic" nonfiltered="3711" processed="3707" dbindex="73724">
 

El Mercat de Msica Viva de Vic (sovint abreujat MMVV) s la fira musical ms prestigiosa dels Pasos Catalans: se celebra tots els anys, ininterrompudament des de 1989, a la ciutat de Vic durant el mes de setembre i t una durada de cinc dies que culminen en cap de setmana amb les actuacions musicals pel pblic en general.



El MMVV s un esdeveniment amb format mixt de fira professional i festival urb nic a Catalunya, en el marc del qual s'organitzen concerts, congressos i exposicions on es reuneixen professionals de tots els vessants de la indstria i dels espectacles musicals.

 Les exposicions i els congressos es desenvolupen en un sal comercial de 1.600 metres quadrats que reuneixen professionals de tot el sector musical (discogrfiques, empreses de management, institucions pbliques i privades, associacions, festivals...) de tot Europa. A ms, en cada edici es programen prop de cent actuacions en directe de diferents gneres musicals, repartides en catorze escenaris ubicats per tota la ciutat.

En les darreres edicions, el Mercat ha produt espectacles propis com La connexi Argan (amb Llibert Fortuny), Immigrassons (amb Refree i Ernesto Snajer) i eXile (amb Guillamino i Manuel Garca).

El festival est organitzat per Impevic, l'Institut Municipal de Promoci i Economia de Vic, i el patrocinen el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, el Ministeri d'Educaci i Cultura, la SGAE, l'AIE, i la Diputaci de Barcelona.

 Enllaos externs .

 MMVV.net lloc web oficial;
 VilaWeb Vic balan del MMVV i reportatge fotogrfic de les edicions de 2006 i 2007;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="179802" title="Yoon-jin Kim" nonfiltered="3712" processed="3708" dbindex="73725">
Yunjin Kim (Sel, Corea del Sud, va nixer el 7 de novembre de 1973), s una actriu de televisi i teatre, coneguda globalment, per caracteritzar al personatge de Sun Kwon, en la srie Lost de la cadena ABC. 

 Biografia . 

Nascuda a Corea del Sud, a l'edat de 10 anys va immigrar cap als estats units amb la seva famlia, per a viure a la illa de Staten, a Nova York. Mentre cursava el set grau va comenar a dedicar-se a l'actuaci, realitzant el musical: La meva Senyora Justa. Ms tard va cursar els seus estudis d'art en secundries de diferents estats de Nord-amrica, entre ells Manhattan i Boston. 

 Filmografia . 

 Diari de juny (2005);
 Lost (2004-Actualitat);
 Ardor (2002);
 Ahir (2002);
 Palma de ferro (2002);
 Swiri (1999);
 Vestit de les noces (1998);

 Enllaos externs .

 Fitxa IMDB;























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="179804" title="Demcares" nonfiltered="3713" processed="3709" dbindex="73726">
Demcares (Demochares,          ) fou un orador i home d'estat grec atenenc, fill d'una germana de Demstenes. Va nixer a Penia a tica, per tota la seva cronologia es difcil de reconstruir.

Primer va treballar al costat del seu oncle i va iniciar-se com a orador pblic el 322 aC quan Antpater va demanar la entrega dels lders populars atenencs.

Seguidor del seu oncle, a la mort d'aquest fou un dels caps del partit antimacedoni. Els seus mrits son esmentats per Plutarc.

El 307 aC quant fou restaurada la llibertat d'Atenes per Demetri Poliorcetes, Demcares va estar al front del partit nacional. Va donar suport a Sfocles en un decret que proposava que no es podria establir cap filsof ni escola de filosofia a Atenes sense el consentiment del senat i el poble i que un acte contra aquesta llei seria castigat amb la mort.

Va restar al front del partit antimacedoni fins el 303 aC quan va haver de sortir d'Atenes per l'hostilitat de Estrtocles. Va retornar el 298 aC, i al comenament de la guerra que va durar quatre anys (297 aC a 294 aC) es va posar al front del govern i va fortificar Atenes restaurant les muralles i recollint provisions i munici; el segon any de guerra fou enviat com ambaixador a Filip IV de Macednia i desprs a Antpater el fill de Cassandre, i el mateix any va signat un tractat amb la Lliga Becia, a conseqncia del qual fou expulsat del govern pel partit antidemocrtic segurament sota influencia de Lcares, i va haver de sortir d'Atenes per segona vegada.

El 287 aC o 286 aC (arcontat de Diodes) va tornar a Atenes i va administrar les finances de l'estat i va reduir la despesa. El 282 aC fou enviat com ambaixador a Lismac de Trcia del que va obtenir primer 30 i desprs 100 talents i fou l'inspirador d'un altra ambaixada a Egipte del rei del qual es van obtenir 50 talents.

El darrer acte de la seva vida del que hi ha constncia va passar durant l'arcontat de Grgies el 280 aC, i fou una proposta per decretar honors al seu oncle Demstenes.

Va deixar escrits alguns discursos (un fragment d'un el va conservar Rutili Llop) i una obra histrica sobre el seu temps  que s esmentada per diversos autors com Cicer, Ateneu i Luci, i que desafortunadament s'ha perdut.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="179805" title="Dmocles" nonfiltered="3714" processed="3710" dbindex="73727">


Onomstica:

Dmocles d'Atenes, orador atenenc ;

Dmocles el Bell, jove atenenc amant forat de Demetri Poliorcetes;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="179806" title="Dmocles d'Atenes" nonfiltered="3715" processed="3711" dbindex="73728">
Dmocles (       )  fou un orador atenenc contemporani de Demcares, al que es va oposar. Fou deixeble de Teofrast i s conegut principalment per la defensa del fill de Licurg contra les calumnies de Mrocles i Menesecme (Moerocles i  Menesaechmus). Alguns discursos es van conservar per un temps per desprs es van perdre. Dions d'Halicarns i Suides l'esmenten com Demclides i podria haver estat l'arcont atenenc de l'any 316 aC que portava aquest nom.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="179807" title="Merc Perell i Valls" nonfiltered="3716" processed="3712" dbindex="73729">
Merc Perell i Valls s una revolucionria, activista poltica i cultural, catalana, nascuda a Mxic, el 6 de desembre de 1947. Filla de'n Marcell Perell i Domingo i de n'Edelmira Valls i Puig, refugiats catalans, i germana de'n Carles, Edelmira i Marcell Perell i Valls. Fou la muller del lder obrer Salvador Zarco Flores.

Durant molts anys, na Merc Perell milit a la Lliga Comunista Espartaco, organitzaci revolucionria dissident de la Uni Sovitica, fundada pel lluitador, teric i escriptor Jos Revueltas a 1960. Estudi la carrera de psicologia a la Universidad Nacional Autnoma de Mxico, UNAM.Tingu una participaci destacada al moviment estudiantil mexic de 1968, desprs del qual, ella i el seu marit decideixen proletaritzar-se, i, durant vint anys esdevenen treballadors i agitadors comunistes a diverses empreses.

El mar 2003 organitza i encapala la brigada mexicana dEscuts Humans que se'n va a Bagdad, en un intent d'impedir la intervenci militar dels Estats Units. Actualment treballa com cap de les Edicions  de la Facultat de Cincies de la UNAM.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="179808" title="Dmocles el Bell" nonfiltered="3717" processed="3713" dbindex="73730">
Dmocles el Bell (       )  fou un jove atenenc que per la seva gran bellesa va ser perseguit per Demetri Poliorcetes que durant les seves estades a Atenes es va dedicar a la luxria tant amb dones com a joves de gran bellesa. En una ocasi Demetri el va sorprendre als banys, i el va voler posseir i per escapar-se Dmocles es va tirar a un barril ple d'aigua que estava bullint i va resultar ferit.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="179812" title="Demcope Mirilla" nonfiltered="3718" processed="3714" dbindex="73731">
Demcope Mirilla (Democopus Myrilla) fou un arquitecte grec que va construir el teatre de Siracusa vers el 420 aC. L'esmenta Eustaci d'Epifania (Eustathius ad Hom. Od. 3.68.).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="179813" title="Demcrates d'Afidna" nonfiltered="3719" processed="3715" dbindex="73732">
Demcrates d'Afidna (Democrates, Demokrtes           ) fou un orador atenenc nascut a Afidna a tica, fill de Sfil i contemporani de Demstenes, i com aquest membre del partit enemic del regne de Macednia. 

Fou enviat com ambaixador al rei Filip II de Macednia per confirmar el tractat fet amb Atenes. Fou tamb un dels ambaixadors que va acompanyar a Demstenes a Tebes per fer un tractat dirigit contra els macedonis.

Fou un orador secundari i noms un discurs seu fou conservat per Aristtil.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="179814" title="Demcrates (filsof pitagric)" nonfiltered="3720" processed="3716" dbindex="73733">
Demcrates (Democrates, Demokrtes           ) fou un filsof pitagric grec del qual no es coneix res de la seva vida privada. Se li atribueixen una srie de mximes morals anomenades les sentncies daurades (             ) que foren escrites sota el seu nom en dialecte jnic i de les que no es coneix ni l'poca ni les circumstncies. Alguna de les sentncies s esmentada per Estobeu.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="179815" title="Demcrates (filsof epicuri)" nonfiltered="3721" processed="3717" dbindex="73734">
Demcrates (Democrates, Demokrtes           ) fou un filsof epicuri grec que segons Plutarc va rebre d'Epicur l'encrrec de copiar totes les seves obres.

Plutarc esmenta tanmateix a un filsof de nom Demcrates que vivia a Atenes el 340 aC i que probablement era la mateixa persona.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="179816" title="Demcrates de Tenedos" nonfiltered="3722" processed="3718" dbindex="73735">
Demcrates de Tenedos (Democrates, Demokrtes           ) fou un distingit lluitador grec de l'illa de Tenedos,  del que hi havia una esttua a Olmpia segons esmenta Pausnies. Eli esmenta una ancdota d'un lluitador de nom Demcrates, que probablement era la mateixa persona  (V. H. 4.15.).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="179817" title="Demcrit (desambiguaci)" nonfiltered="3723" processed="3719" dbindex="73736">


Onomstica:

Demcrit d'Abdera, conegut simplement com Demcrit, viatger i erudit grec ;

Demcrit d'Efes, escriptor gec ;

Demcrit, filsof grec;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="179819" title="Nicole Kidman" nonfiltered="3724" processed="3720" dbindex="73737">

Nicole Kidman (Honolulu, Hawaii - 20 de juny del 1967) s una actriu amb doble nacionalitat estatunidenca i australiana. T una germana petita, Antonia Kidman, que tamb s actriu.

 Biografia .
Nasqu a Hawaii com Nicole Mary Kidman. Fins els quatre anys visqu als Estats Units, llavors la seva famlia es trasllad a Austrlia. El seu pare investigava sobre el cncer de pit a la ciutat de Washington i era al mateix temps professor de la Universitat de Sidney (Austrlia).

Kidman comen a rebre classes de ballet a l'edat de tres anys i a Austrlia ingress en una escola de teatre per a joves. El seu pare es preocupava que ella i sa germana petita tinguessin una bona condici fsica, per la qual cosa les feia realitzar cada mat exercicis de gimnstica.

Als catorze anys d'edat (el 1983) Kidman inici la seva carrera d'actriu intervenint en una pellcula ambientada en el Nadal, (Bush Christmas), que segueix projectant-se freqentment a l'poca nadalenca. En emmalaltir la seva mare de cncer de pit, Nicole Kidman abandon els seus estudis escolars, per un cop sa mare es va recuperar, va tornar a la seva carrera d'actriu. Al llarg dels anys vuitanta aparegu en nombroses pellcules  i sries de televisi australianes.

El 1989 es don a conixer a Europa i als Estats Units amb la pellcula Calma total, rodada encara a Austrlia, i coprotagonitzada per l'actor Sam Neill, tamb australi, i amb la seva segent pellcula, ja estatunidenca, Dies de tro (Days of thunder), en la qual interpret la xicota de Tom Cruise. L'any segent es cas amb aquest actor la nit de Nadal, en un lloc de les Muntanyes Rocalloses, a l'Estat de Colorado. Inicialment la boda es mantingu en secret. La parella adopt dos fills i visqu entre Los Angeles, Nova York i Colorado.

Kidman havia ja assolit la fama, i demostr les seves dots d'interpretaci i la seva elegncia a les segents pellcules, en les quals actu amb actors tan populars com Bruce Willis i Dustin Hoffman. El 1999 rod juntament amb el seu marit Eyes Wide Shut, que seria l'ltima pellcula del director Stanley Kubrick, i que tingu un gran ress. 

Uns anys desprs, el 2002, Nicole Kidman es divorci de Tom Cruise de manera amistosa. Segons algunes fonts la ra principal fou que Cruise insist en educar llurs fills segons les creences de la Cienciologia (creada per Ron Hubbard), mentre que Kidman volia que fossin educats segons la tradici catlica.

El major reconeixement professional fins llavors, l'obtingu Kidman el 2001, quan fou nominada a l'Oscar com a millor actriu principal pel seu paper a Moulin Rouge!. Amb la pellcula de suspens Los otros, dirigida pel director espanyol Alejandro Amenbar, rodada aquell mateix any, tamb aconsegu un xit important. Va haver de renunciar a intervenir en la pellcula Panic Room a causa d'una lesi al genoll contreta durant el rodatge de Moulin Rouge!, per l'any 2002 guany l'Oscar com a millor actriu principal per la seva interpretaci del personatge de l'escriptora Virginia Woolf a The Hours (Les hores).

El 25 de juny del 2006 contragu matrimoni amb el cantant de msica country, Keith Urban.

 Filmografia .



No incloem les aparicions a la televisi ni altres treballs.

 Premis .

 Premis Oscar .



 Globus d'Or .



 Premis Goya .



Referncies.


 Enllaos externs .

 ;
 Nicole Kidman a Yahoo! Movies;
 La 1 web dels fans de Nicole Kidman (En angls);
 Pgina de fans (En angls);
 Fansite de Nicole Kidman (En angls);
 Informaci sobre Nicole Kidman (En angls);

































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="179820" title="Demcrit d'Efes" nonfiltered="3725" processed="3721" dbindex="73738">
Demcrit d'Efes (Democritus, Demkritos           ) fou un escriptor gec nascut a Efes que va escriure unes obres en relaci al temple d'Artemisa a Efes i sobre la ciutat de Samotrcia (Digenes Laerci).  Un fragment de la seva obra fou  conservat per Ateneu.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="179822" title="Demcrit (filsof)" nonfiltered="3726" processed="3722" dbindex="73739">
Demcrit  (Democritus, Demkritos           ) fou un filsof grec de data i lloc de naixement desconeguts, que va escriure uns comentaris sobre Plat, Fed i Alcibades.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="179823" title="Demdames" nonfiltered="3727" processed="3723" dbindex="73740">
Demdames (Demodamas,          ) fou un escriptor grec natural de Milet o d'Halicarns que s anomenat per Plini el Vell com Seleuci et Antiochi dux. Va escriure una obre sobre geografia d'sia. Es tamb esmentat per Esteve Bizant i probablement s el mateix Demdames que Ateneu diu que va escriure una obra sobre la ciutat d'Halicarns  (                   .).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="179824" title="Demdoc" nonfiltered="3728" processed="3724" dbindex="73741">


Onomstica:

Demdoc d'Atenes, general atenenc ;

Demdoc de Leros, poeta grec;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="179825" title="Demdoc d'Atenes" nonfiltered="3729" processed="3725" dbindex="73742">
Demdoc d'Atenes  Demodocus, Demdokos,          ) fou un general atenenc que va dirigir la flota de l'Hellespont a la primavera del 424 aC i va reconquerir la ciutat d'Antaros. L'esmenta Tucdides. (Tucdides 4.75.)


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="179826" title="Demdoc de Leros" nonfiltered="3730" processed="3726" dbindex="73743">
Demdoc de Leros  Demodocus, Demdokos,          ) fou un poeta grec autor de quatre epigrames de l'antologia grega, en els que ataca a la gent de Quios, Capadcia i Cilcia. L'esmenta Aristtil.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="179827" title="Dem" nonfiltered="3731" processed="3727" dbindex="73744">


Onomstica:

Dem, historiador grec ;

Dem de Penia,  orador grec;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="179828" title="Dem (historiador)" nonfiltered="3732" processed="3728" dbindex="73745">
Dem (Demon, Dmon      ) fou un historiador grec autor de l'obra Atthis (     ), una histria de l'tica en contesta a la qual Filcor va escriure la seva histria de l'tica. Probablement fou autor tamb d'un llibre de proverbis (              ) del que es conserven alguns fragments.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="179829" title="Dem de Penia" nonfiltered="3733" processed="3729" dbindex="73746">
Dem de Penia (Demon, Dmon      ) fou un orador grec, fill d'una germana de Demstenes. Com el seu oncle fou del partit oposa al regne de Macednia. Quan desprs de la mort d'Alexandre el Gran Demstenes era encara a l'exili i convidava als grecs a resistir als macedonis, Dem va proposar cridar al seu oncle, i la proposta fou aprovada. Demstenes va retornar en triomf. Plutarc a la seva obra sobre Demstenes, esmenta aquestos fets i diu que Dem va tenir un fill de nom Frini (Phrynion).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="179830" title="Demonax" nonfiltered="3734" processed="3730" dbindex="73747">


Onomstica:

Demonax de Mantinea, legislador grec ;

Demonax, filsof cnic grec;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="179833" title="Demonax de Mantinea" nonfiltered="3735" processed="3731" dbindex="73748">
Demonax de Mantinea         ),  fou un savi grec de Mantinea que tenia un gran prestigi a tota Grcia per raons desconegudes. L'assemblea de l'estat grec de Cirene, davant el perill de libis i egipcis, i la ineficcia dels reis, sota instruccions del oracle de Delfos, el va cridar per reformar la seva constituci i lleis  establir una nova constituci.

Demonax va complir la tasca i les noves lleis van treure el poder als reis deixant-los com a figura representativa, amb funcions religioses per conservant els seus dominis privats; el poder poltic que estava limitat als descendents dels colons originals, fou ampliat a la resta del poble grec; es va crear un senat del que el rei fou el president; la constituci tenia similituds amb la d'Esparta i se sap que van existir uns fors (una espcie de jutges) i una policia de 300 homes armats (similars al Hippeis d'Esparta).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="179835" title="Demonax (filsof)" nonfiltered="3736" processed="3732" dbindex="73749">
Demonax         ) fou un filsof cnic grec que va intentar reviure les doctrines cniques al segle II, probablement en temps de l'emperador Adri. Luci el descriu de forma molt elogiosa i dona detalls de la seva vida i obra. Va morir molt gran i fou enterrat amb magnificncia tot i que segons ell mateix deia li era igual que el seu cos se'l mengessin els gossos.

 Referncia .
 Luci, Demonax;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="179837" title="Demnic" nonfiltered="3737" processed="3733" dbindex="73750">
Demnic (Demonicus, Demnikos          ) fou un poeta cmic atenenc de la nova comdia del qual se'n ha preservat un fragment mercs a Ateneu (Athenaeus  9. 410d), que dona el ttol del poema com           (potser en realitat        ).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="179838" title="Demfanes" nonfiltered="3738" processed="3734" dbindex="73751">
Demfanes (Demophanes, Demophnes          ) fou un filsof platnic de Megalpolis, deixeble d'Arcsiles. Juntament amb Ecdem foren les primeres persones de la ciutat de Megalpolis que es van aixecar contra la tirania d'Aristodem i van ajudar a rat a abolir la tirania a Sici; desprs els dos van rebre el govern de Cirene. Filpemen de jove, fou amic seu.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="179839" title="Demfil (historiador)" nonfiltered="3739" processed="3735" dbindex="73752">
Demfil (Demophilus, Demphilos          ), fill d'for de Cumes, fou un historiador grec del temps d'Alexandre el Gran. Va continuar la histria del seu pare afegint el relat de la Guerra Sagrada des de la conquesta de Delfos i el saqueig del temple per Filmel el foci (357 aC).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="179840" title="Demfil (poeta)" nonfiltered="3740" processed="3736" dbindex="73753">
Demfil (Demophilus, Demphilos          ), fou un poeta cmic atenenc de la nova comdia. L'esmenta Plaute al seu prleg de lAsinaria que diu que la seva obra est agafada de una obra de Demfil anomenada       . Precisament aquesta obra de Plaute no s de les millors.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="179841" title="Demfil (filsof)" nonfiltered="3741" processed="3737" dbindex="73754">
Demfil (Demophilus, Demphilos          ), fou un filsof pitagric grec que va escriure una obra titulada              , sobre prctiques tiques, la qual es conserva en una selecci anomenada                   i es considerada excellent.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="179842" title="Demfil d'Himera" nonfiltered="3742" processed="3738" dbindex="73755">
Demfil d'Himera (Demophilus, Demphilos          ), fou un pintor grec natural d'Himera a l'illa de Siclia, que va florir vers el 424 aC. Plini el Vell l'esmenta i diu que fou el mestre del gran pintor Zeuxis d'Heraclea.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="179843" title="REVA" nonfiltered="3743" processed="3739" dbindex="73756">




REVA inicials de "Revolutionary Electrical Vehicle Alternative" s un cotxe elctric fet a la ndia del tipus cotxe de ciutat. s el cotxe elctric que s'ha venut ms fins ara.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="179844" title="Demof" nonfiltered="3744" processed="3740" dbindex="73757">


Onomstica:

Demof, personatge mitolgic sota cura de Demeter ;

Demof, personatge mitolgic fill de Teseu i Fedra ;

Demof, general atenenc.

Domof, herald de l'exrcit d'Alexandre el Gran;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="179845" title="Demof (pupil de Demeter)" nonfiltered="3745" processed="3741" dbindex="73758">
Demof (Demophon,         o         )  fill de Celeus i Metaneira, del que es va encarregar la seva cura a Demeter, que va crixer sense contacte hum i fou criat per la deessa amb la seva llet i ambrosia i a la nit el posava en foc per assegurar l'eterna joventut. Un dia aix fou vist per Metaneira, i per aix Demeter es va distreure i Demof es va consumir per les flames.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="179847" title="Demof (general)" nonfiltered="3746" processed="3742" dbindex="73759">
Demof (Demophon,        ) fou un general atenenc.

Fou un dels dos generals enviat a Tebes  per decret de l'assemblea atenenca, per ajudar al tebans en el seu objectiu de recuperar Cadmea (Diodor de Siclia 15.26), fet que confirma Deinarc que esmenta el decret corresponent que fou introdut per Cfal (Cephalus). Xenofont en canvi diu que els dos generals de la frontera van actuar sota la seva prpia iniciativa, i que desprs els atenencs, per por de les represlies d'Esparta, van condemnar a mort a un dels generals i l'altra va fugir i fou condemnat a desterrament en absncia.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="179848" title="Demof (herald)" nonfiltered="3747" processed="3743" dbindex="73760">
Demof (Demophon,        ) fou un herald i endev de l'exrcit d'Alexandre el Gran, que va advertir al rei del perill que suposava estar al front de l'exrcit en la conquesta de la ciutat dels mallis (326 aC). Alexandre va rebutjar l'avs i en l'assalt va escapar per molt poc a la mort. (Diodor de Siclia 17.93 ; Curtius 9.4).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="179849" title="Demstenes (desambiguaci)" nonfiltered="3748" processed="3744" dbindex="73761">



Onomstica:

Demstenes de Penia, orador i home d'estat atenenc,

Demstenes, general atenenc;

Demstenes, historiador grec;

Demstenes, escriptor grec;

Demstenes Massaliota o Demstenes Massiliense, metge grec;

Demstenes Filaletes, metge grec;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="179850" title="Stuff by Hilary Duff" nonfiltered="3749" processed="3745" dbindex="73762">

Stuff by Hilary Duff  s una lnia de roba llanada per l'estrella de Hollywood Hilary Duff que es distribueix a travs dels Estats Units, Austrlia, Canad i Sud-frica.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="179851" title="Tesla Roadster" nonfiltered="3750" processed="3746" dbindex="73763">


El Tesla Roadster s un cotxe esportiu completament elctric i s el primer cotxe de la casa Tesla Motors.

Tesla assegura que els seus prototipus sn capaos d'accelerar de 0 a 100 Km/h en 4 segons, una velocitat mxima de 210 Km/h i una autonomia de ms de 320 Km amb una crrega de la bateria d'ions Liti. L'eficincia del Roadster s de 133 Watt-hora/Km equivalent al consum de 1,74 litres de gasolina per cada 100 Km.

 Referncies .





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="179852" title="Cyprus Airways" nonfiltered="3751" processed="3747" dbindex="73764">
Cyprus Airways (en grec:                      ) s la companyia aria nacional de Xipre. Va ser creada el 1947. La seva base d'operacion es troba a l'aeroport de Larnaca, per la seu administrativa de la companyia aquesta situada a Nicsia.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="179853" title="LOT Polish Airlines" nonfiltered="3752" processed="3748" dbindex="73765">

LOT Polish Airlines (Codi IATA: HO, OACI: LOT), en polons s LOT Polskie Linie Lotnicze, s una aerolnia polonesa amb les oficines centrals a Varsvia. La companyia empra a 4,200 persones i cobreix 68 destinacions en 36 pasos. L'Aeroport Frederic Chopin s la seva base principal i principal centre de connexi. El nom Polskie Linie Lotnicze significa 'Aerolnies Poloneses', mentre que LOT significa 'vol' en polons. LOT va ser fundada el 1929 i s una de les aerolnies ms antigues del mn. LOT Polish Airlines s membre de Star Alliance des de 2003.




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="179854" title="South African Airways" nonfiltered="3753" processed="3749" dbindex="73766">

South African Airways (Codi IATA: SA, OACI: SAA), s la aerolnia ms important de Sud-frica, en el que respecta tant a vols domstics com internacionals. Amb els seus centres de connexions a Ciutat del Cap i Johannesburg, South African Airways s una de les poques aerolnies africanes de rellevncia. No obstant aix, la seva rendibilitat s'ha redut recentment, i l'aerolnia va rebre un fons d'ajuda del govern al maig de 2007 per a complimentar la segona reestructuraci des del 2004. Tamb s coneguda en Afrikaans com "Suid-Afrikaanse Lugdiens" (SAL), encara que aquesta versi del nom no es pot apreciar en les seves aeronaus.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="179855" title="Air Algrie" nonfiltered="3754" processed="3750" dbindex="73767">


Air Algrie s la aerolnia nacional d'Algria, amb base a Alger. Opera vols regulars internacionals des d'Algria a destinacions a frica, sia, Europa i a Amrica del Nord. Aix mateix opera rutes domstiques i vols xrter. El seu hub principal s l'Aeroport Internacional "Houari Boumediene" (ALG) d'Alger. Air Algrie s membre de la Arab Air Carriers Organization (en angls, Organitzaci de Transportistes Aeris rabs).

 Codis . 
Codi IATA: AH ;
Codi OACI: DAH ;
Callsign: Air Algrie;
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="179856" title="Air Astana" nonfiltered="3755" processed="3751" dbindex="73768">
Air Astana s una aerolnia amb base a Astana, Kazakhstan. s l'aerolnia nacional de Kazakhstan, i opera vols nacionals i internacionals. Els seus principals centres operatius sn l' Aeroport d'Astana i l'Aeroport d'Almaty. s una inversi conjunta del Govern de Kazakhstan (51%) i BAE Systems (49%).























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="179857" title="Croatia Airlines" nonfiltered="3756" processed="3752" dbindex="73769">
Croatia Airlines (Codi IATA: OU - Codi OACI: CTN - Callsign: Croatia) s l'aerolnia nacional de Crocia. El seu centre d'operacions est situat a l'aeroport de Zagreb, a Crocia. L'empresa croata, fundada el 20 de juliol de 1989, s un dels membres regionals de la Star Alliance, sent afavorida per Lufthansa.



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="179859" title="Gaspar Sala i Berart" nonfiltered="3757" processed="3753" dbindex="73770">
Gaspar Sala i Berart (Saragossa 1605 - Perpiny 1670) va ser un escriptor i poltic catal, autor de Lgrimas catalanas (1641). Va neixer a Saragossa fill de pares catalans i va entrar a l'orde dels agustins, el 1622 a Saragossa i el 1635 a Barcelona. Va ser un destacat portaveu de la revoluci a la Guerra dels Segadors, contrari a Felip IV de Castella, i partidari de la intervenci francesa.

La seva obra Proclamacin Catlica a la magestad piadosa de Filipe el Grande, de finals de 1640, es considera part d'un intent de les classes dirigents del Principat per aconseguir la reconciliaci amb la corona hispnica al principi de la guerra i la destituci del comte-duc d'Olivares, evitant la invasi de Catalunya.

Referncies.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="179860" title="Cementiri de Montparnasse" nonfiltered="3758" processed="3754" dbindex="73771">

El Cementiri de Montparnasse (en francs: Cimetire du Montparnasse) s un fams cementiri situat al barri de Montparnasse, a Pars, Frana, en el 3 boulevard Edgard Quinet, i ocupa 19 hectrees. 

Creat a partir del terreny que ocupaven tres granges el 1824, el cementiri va ser originalment conegut com Le Cimetire du Sud (El Cementiri del Sud). A Pars els cementiris dins de la ciutat havien estat prohibits des del tancament del Cementiri dels Sants Innocents el 1786 per motius de salubritat. A principis del segle XIX, molts nous cementiris als voltants de la capital francesa van anar substituint als de l'interior, com el de Montparnasse al sud. La fama del Cementiri de Montparnasse es deu al fet que en ell descansen les restes de molts grans intellectuals i artistes, francesos i estrangers, i constituex una de les visites turstiques de Pars.

Alguns personatges famosos enterrats en aquest cementiri. 
 

Alexandre Alekhine, jugador d'escacs ;
Charles Baudelaire, poeta ;
Simone de Beauvoir, filsof existencialista i feminista ;
Samuel Beckett, escriptor ;
Louis-Gustave Binger, explorador ;
Constantin Brancusi, escultor ;
Bruno Coquatrix, compositor i director del teatre Olympia de Pars ;
Julio Cortzar, escriptor ;
Charles Cros, inventor i poeta ;
Porfirio Daz, poltic ;
Alfred Dreyfus, militar ;
Marguerite Duras, escriptora ;
Serge Gainsbourg, cantautor ;
Eugne Ionesco, autor dramtic ;
Guy de Maupassant, escriptor ;
Mara Montez, actriu ;
Maurice Leblanc; escriptor ;
Pierre-Joseph Proudhon, pensador i poltic anarquista. ;
Man Ray, fotgraf dad ;
Jean-Paul Sartre, filsof ;
Roland Topor, dibuixant ;
Cessar Vallejo, poeta i escriptor peru ;
Henri Poincar, matemtic;
Pierre Larousse, enciclopedista;

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="179862" title="General Motors EV1" nonfiltered="3759" processed="3755" dbindex="73772">


L' EV1 va sser el primer autombil elctric produt en srie i es va vendre a Califrnia i Arizona.

 Histria .

L'EV1 es va desenvolupar a partir del prototipus Impact, presentat el gener de 1990 a la fira "Los Angeles Auto Show", amb la finalitat de satisfer la legislaci "Zero Emission Vehicle" que pretenia lluitar contra la poluci de l'aire de la ciutat de Los Angeles.

El decret ZEV especificava que el 1998 el 2% dels vehicles nous venuts pels principals fabricants de l'Associaci Americana de Fabricants d'Autombils i el 10% cap al 2003, havien de complir els estndards "Emissi Zero" tal com els definia el "California Air Resources Board".

GM no va oferir els cotxes en venda si no en rgim de leasing, sense cap clusula que permets al client esdevenir propietari en finalitzar.

Es van fabricar 650 EV1 del model de 1997 amb bateria de plom-cid. Tots van trobar client. El 1999 es va canviar el sistema de bateries a les de Nquel i Hidrur metllic. S'en van fabricar 465, tots adjudicats.

El 1999 GM va reclamar els 650 vehicles del model 1997 per reparar un cable de crrega que segons GM podia reescalfarse i produir foc. L'any segent 200 d'aquests van ser retornats als titulars del leasing per a un nou leasing de dos anys. En els 18 mesos segents 200 vehicles del model 1999 van ser atorgats en Leasing a celebritats i poltics.

 Cancelaci del programa .

A final del 2003 GM va anular el programa EV1. Malgrat tenir llista d'espera i opinions satisfactries dels clients, GM va dir que no hi havia vendes suficients per fer que l'EV1 fos rendible.

El 2001 el "California Air Resources Board" va modificar el decret ZEV per un "parcial ZEV" per admetre als fabricants la fabricaci de cotxes hbrids d'electricitat i gasolina.

General Motors i Daimler-Chrysler van posar llavors un plet contra l'estat de California i el "California Air Resources Board" alegant que les noves normes ZEV contravenien una llei que negava als estats la competncia sobre el mercat dels combustibles.

El CARB va respondre eliminant del decret la part corresponent als vehicles elctrics. GM que havia fabricat l'EV1 en funci de la part de decret ZEV que ja no era vigent, va cancelar tot seguit el programa.

 Vegeu tamb .


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="179863" title="Demstenes (general)" nonfiltered="3760" processed="3756" dbindex="73773">
Demstenes (Demosthenes,           ) fou un general atenenc, fill d'Alcstenes.

El 426 aC, sis any de la guerra del Pelopons, fou nomenat comandant juntament amb Procles, d'un esquadr de 30 vaixells per fer una incursi al Pelopons. Va atacar Lucada i amb l'ajut del acarnanis, la gent de Zante, de Cefalnia i de Crcira, va atacar territori espart.  Els acarnanis volien seguir endavant per Demstenes se'n va entornar cap a Naupacte i el van seguir la gent de Crcira.

Llavors va atacar els etolis aliat amb els focis, i desprs Becia, amb la idea de separar el nord de Grcia de l'aliana espartana. Esgotats els recursos del seu cos d'arquers es va haver de retirar, i la retirada fou desastrosa i 120 dels 300 atenencs van morir. 

Els etolis van enviar ambaixadors a Esparta per demanar ajut contra Naupacte i van rebre un exrcit dirigit per Euriloc de 3000 homes. Demstenes va enviar reforos a Naupacte  i altres llocs en perill i es va concertar amb Ambrcia que va atacar a Argos Amfiloc. Euriloc va marxar contra ells i Demstenes va arribar tamb a la zona i es va lliurar la batalla a Olpes (Olpae) en la que atenencs i els seus aliats van obtenir la victria. Mort Euriloc, el cap esparta Mendeu va haver d'acceptar la retirada dels espartans cap al Pelopons. Les forces aliades dels espartans foren derrotades a Idomene.

L'any segent va acompanyar a Eurimed d'Atenes i Sfocles a Siclia. La flota es va aturar a Pilos (Pylos) on foren atacats pels espartans que venien de l'tica i de Crcira i la flota atenenca es va salvar per l'arribada de reforos que van rodejar als espartans, que van haver de demanar la pau. Demstenes fou de fet substitut en el comandament per Cle, per aquest no es va interferir, i el general va desembarcar a dos punts i va forar als espartans a rendir-se.  La gloria va correspondre a Cle per l'estratgia fou en bona part de Demstenes.

Al 424 aC dirigia amb Hipcrates les operacions a la Megaride; va sotmetre Nisea, el port de Megara. Va haver de deixar les operacions al ser atacat per Brsides. Llavors amb Hipcrates se'n va anar a Becia on aquest darrer va ocupar Dlion i Demstenes entrava a Sifes (Siphae) i es va apoderar tamb de Queronea amb ajut del partit democrtic local. Llavors Demstenes va cridar 40 vaixells que eren a Naupacte i a forces d'Acarnnia per els beocis ja l'esperaven i foren rebutjats. La retirada en direcci a Sici tampoc fou afortunada aquesta vegada.

Reapareix a la signatura del tractat del 422 aC i al del 413 aC. Al ser coneguda a Atenes la noticia del setge de l'exrcit atenenc a Siracusa per Gilip, fou nomenat junt amb Eurimed per conduir els reforos i va sortir (quan ja Eurimed havia marxat) amb 65 vaixells, i va arribar a Siracusa massa tard per evitar la derrota atenenca. El intent de recuperar el tur on era Epipoles (Epipolae) que inicialment fou victoris, va acabar amb derrota. Llavors va aconsellar la retirada que Ncies no va acceptar. 

L'arribada de Gilip amb reforos va provocar una nova batalla altra cop desastrosa pels atenencs, i Demstenes va aconsellar la retirada per mar amb el que va tenir el suport de Ncies per a la que l'exrcit es va negar, i finalment la retirada es va fer per terra. La fora dirigida per Demstenes va quedar en mala posici i es va rendir als siracusans a canvi de salvar la vida. Tot i aix l'assemblea siracusana va votar la seva execuci. 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="179865" title="Charles Cros" nonfiltered="3761" processed="3757" dbindex="73774">

Charles Cros (Fabrezan, 1 d'octubre de 1842 - Pars, 9 d'agost de 1888) va ser un poeta i inventor francs. Va desenvolupar mtodes nous de fotografia incloent un procs de color precari. Tamb va proveir millores a la tecnologia del telgraf. 
Tamb va ser un dels precursors del fongraf, i li va donar el nom de palefon a la seva invenci. El 30 d'abril de 1877 va enviar un sobre a l'Acadmia de Cincies de Pars explicant el seu nou invent. En parallel, Thomas Alva Edison va patentar el seu primer fongraf el 15 de gener de 1878. Aparentment Edison i Cros no coneixien els seus treballs respectius.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="179867" title="Megrida" nonfiltered="3762" processed="3758" dbindex="73775">
Megrida (Megaride o Megaris) fou el territori de l'estat de Megara a l'Antiga Grcia, situat a la zona de l'istme de Corint.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="179868" title="Torre Montparnasse" nonfiltered="3763" processed="3759" dbindex="73776">

La Torre Montparnasse de Pars, situada en l'Avinguda de Maine N 33 i construda per l' arquitecte Roger Saubot, s el gratacel ms alt de Frana. 

Histria i descripci. 
Es va construir entre 1969 i 1972, sobre l'emplaament de l'antiga estaci Montparnasse i va ser inaugurada el 1973; l'estaci Montparnasse actual se situa devant de la torre, un poc ms al sud. La torre Montparnasse fa 209 metres d'altura i compte amb 59 pisos (inclosa la terrassa). 

Un restaurant ocupa el 56 pis. Les baranes de la terrassa es poden desmuntar en 120 segons per a transformar-la en una plataforma d'aterratge d'helicpters. Les oficines ocupen 52 pisos i una superfcie total de 90.000 m2. 5.000 persones hi treballen de mitjana. 

El panorama que es pot veure des del pis 56 i des de la terrassa (ambds oberts al pblic) fan d'ella una atracci turstica que rep aproximadament a 600.000 visitants a l'any. La torre Montparnasse es troba al si d'un conjunt immobiliari que comprn un centre comercial, una botiga de les Galeries Lafayette, aix com unes altres torres ms petites. 

Amiant.
La presncia d'amiant a alguns llocs de la torre, sobretot als pisos 15, 42, 57 i 58, va ser revelada el mar de 2005. Aquesta contaminaci requereix una neteja acurada, degut al greu risc per a la salut dels seus ocupants.
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="179870" title="Demstenes de Penia" nonfiltered="3764" processed="3760" dbindex="73777">

Demstenes de Penia (Demosthenes,           ) fou un orador i home d'estat atenenc, fill de Demstenes. Dions d'Halicarns diu que va nixer el 382 aC, i Gneu Gelli diu que fou el 355 aC. A la "Vida dels deu oradors" es diu que va nixer a l'arcontat de Dexiteu, que fou el 385 aC. La data ms probable s entre el 385 aC i el 383 aC.

A la mort del seu pare, que va deixar vdua (la filla de Gil) i dos fills, tenia uns 7 anys i la seva germana noms 5 anys. La custdia va correspondre per desig patern a Afobe (Aphobus) fill de la seva germana, a Demof, fill del seu germ, i a un vell amic de nom Terpides. La condici era que la vdua s'havia de casar amb Afobe, Demof amb la filla (quan arribs a l'edat) i el tercer havia de tenir cura de Demstenes fins que fos major d'edat. Els tres no van complir l'encrrec i de fet es van apoderar de l'herncia que pujava a uns 14 talents.

Quan Demstenes va arribar a la majoria d'edat l'herncia s'havia redut a una dotzena part. La seva educaci no fou prou bona, ja que els custodis no volien pagar els mestres. Per sembla que fou educat en oratria per Iseu de Calcis, el ms eminent del mestres d'oratria de l'poca.
 
En arribar a la majoria d'edat Demstenes va cridar els custodis perqu li expliqussin els comptes del llegat(366 aC), cosa que van estar demorant durant dos anys. Durant aquest temps la causa fou investigada pels "dietetes" (diaeteae) que van dictar sentncies parcials a favor de Demstenes; al tercer any a l'arcontat de Timcrates (364 aC) va llenar l'acusaci formal contra Afobe i es va reservar els drets contra els altres dos; Afobe fou condemnat a una multa de 10 talents. En les accions d'aquest temps, per la seva constituci fsica va rebre el renom de         , (jove delicat).
 
Desprs es va enfrontar a Mdies, que havia donat suport a Afobe. La lluita va comenar el 361 aC quan Mdies va entrar a casa de Demstenes i el va insultar. Demstenes va seguir contra ell l'acci de          , i Mdies fou condemnat per no va complir la condemna imposada i la va demorar per uns anys, durant els quals l'enfrontament va seguir, fins que Demstenes va retirar l'acusaci a canvi d'un pagament menor per que implicava reconixer la culpa (353 aC).

El 356 aC va deixar els discursos privats (al menys en part) per passar a l'oratria pblica. El 355 aC va fer un discurs contra Leptines i Androtion i el 353 aC en va fer un altre contra Timcrates. El 354 aC fou confirmat com a          , i el 353 aC com a architeoros, dignitats ambdues protocollries. 

El 354 aC es va pronunciar contra l'expedici a Eubea (sense xit) i contra la guerra amb Prsia (discurs anomenat              ) i el 353 aC va parlar en favor de Megalpolis (                 ) i contra la demanda d'Esparta d'ocupar aquesta ciutat.

La seva primera filpica (Filpiques, com es van anomenar els seus discursos contra Filip II de Macednia) correspon al 352 aC. En favor d'Olint va escriure tres discursos, (les Olntiaques 350-349 aC) per finalment la ciutat fou conquerida pels macedonis el 349 aC. En la pau anomenada de Filcrates amb Filip II, que va seguir, la posici de Demstenes no es prou clara i els historiadors no s'han posat d'acord. 

La segona filpica (345 aC o 344 aC) anava dirigida contra les falsedats d'aquesta pau. El 343 aC va fer el discurs sobre l'illa d'Halonnesos o Alnnisos (Sobre l'Halonns,              ) i dos filpiques ms als dos anys segents.

El 339 aC Filip fou nomenat comandant de l'exrcit de l'amfictionia a la Guerra Sagrada. L'oposici atenenca es va acabar a la batalla de Queronea (338 aC, pels grecs dia 7 de Metagitnion). Filip va oferir a Atenes una pau honorable.

Immediatament van seguir acusacions contra Demstenes per part del partit favorable a Macednia, encapalats per Ssicles, Diondes, Melante, Aristogit i altres, i especialment squines. Ctesifon va proposar honorar Demstenes amb la corona daurada, per squines s'hi va oposar, tot atacant Ctesifon quan en realitat blasmava Demstenes. L'acusaci contra ell es va demorar fins el 330 aC. En aquest any en el judici, va fer el discurs              . squines no va aconseguir prou suport i va haver de partir cap a l'exili.

A la revolta de Tebes contra Alexandre el Gran, Demstenes va ser partidari de l'ajut als tebans, per la destrucci de Tebes va posar fi al conflicte (335 aC). Demades fou enviat com ambaixador al rei, que va exigir l'entrega dels lders del partit democrtic entre els quals Demstenes, demanda que finalment va retirar.

El rei se'n va anar a sia i la tranquillitat va tornar a Atenes, fins que Hrpal (Harpalos), al que Alexandre va deixar a Babilnia quan se'n va anar cap a l'est, va agafar el tresor, va sortir de Babilnia, i es va presentar a Grcia amb sis mil mercenaris arribant a Atenes el 325 aC;  va comprar la protecci de la ciutat a canvi de repartir or entre els principals oradors.  Aix fou mal vist pel partit favorable a Macednia i Antpater, regent de Macednia, va exigir l'entrega d'Hrpal (Harpalos) i jutjar els que havien rebut suborns;  entre els sospitosos hi havia Demstenes. 

No s segur si Demstenes era culpable o no (la crtica moderna el considera innocent) per fou jutjat. Es va defensar en el discurs                  , per fou declarat culpable i empresonat; es va escapar amb la complicitat dels mateixos magistrats atenencs i va fugir a la Trozene i a Egina.

El 323 aC Alexandre va morir i a proposta de Dem de Penia es va cridar Demstenes de l'exili. Es va enviar a un trirrem a recollir-lo i va entrar a Atenes en triomf. Els grecs van destruir l'exrcit de Lleonat que venia en ajut d'Antpater, per van perdre la Batalla de Cran o Cranon (322 aC). 

Les negociacions de pau que van seguir es van fer per separat i Atenes es va quedar sola. Antpater i Crter van anar cap a Atenes i Demstenes i els seus partidaris van haver de fugir. A proposta de Demades el van sentenciar a mort en absncia. Demstenes es va refugiar a Caluria al temple de Posid; all fou perseguit per rquies que el va trobar i el convidar a presentar-se davant Antpater; Demstenes per no caure a les seves mans es va sucidar (10 de Pyanepsion del 322 aC).

Sembla que va escriure 65 discursos, dels quals se n'han conservat 60 o 61. Es conserven 56 exordia o discursos pblics i sis cartes amb el seu nom, l'autenticitat de les quals s, per,  dubtosa. 

Els discursos poltics principals sn els segents:

Primera Filpica (vers 352 aC);
Tres Olintaques (vers 349 aC);
El discurs de la pau (vers 346 aC) ;
Segona Filpica  (vers 344 aC);
Sobre l'Halons (vers  343 aC) que alguns atribueixen en realitat a Hegesip. ;
                         (vers 342 aC);
Tercera Filpica (vers  342);
Quarta Filpica (vers  341 aC), considerada espria;
                                 (340 aC) considerada espria;

Altres discursos poltics foren:

              , (353 aC) considerada espria;
              ,  (354 aC);
                   , (353 aC);
                           (351 aC);
                                 , ( 325 aC) considerada espria;

Discursos privats

              , (sobre la corona) del 330 aC;
                       (342 aC);
                                (355 aC);
                               (355 aC);
                          , (355 aC);
                  , (352 aC);
                 (353 aC) ;
Dos discursos contra Aristogeiton (338 aC). Dubtoses;
Dos discursos contra Afobe (364 aC);
                          , dubtosa;
Dos discursos contra Onetor.
                         (desprs del 355 aC);
                           ;
                           (vers  332 aC);
                            , dubtosa;
                        , (350 aC) ;
                           (desprs del 347);
                                       ;
                               , vers 351 o 350 aC, atribuida per alguns a Deinarc;
             ?                   , (347 aC);
                           ;
                              ;
                                  ;
                            ,. ;
Dos discursos contra Esteve (abans del 343 aC), dubtosa;
                                            (abans del 355 aC) dubtosa;
                         (desprs del 343 aC);
                         ,  (entre  363 i  354 aC), considerada espria ;
                                         (desprs del 361 aC);
                                 , (desprs del 361 aC) dubtosa;
              , (364 aC) ;
                                               ;
                    , (343 aC);
                           ;
                         (329 aC) ;
                      , (desprs del 346 aC) ;
                       , (325 aC) probablement obra en realitat de Deinarc;
            , (340 aC) considerada espria;

Mostres de discursos:

         , (338 aC) considerada espria;
         considerada espria;

Discursos perduts :

                                  . ;
             . ;
                         ;
             ;
                            ;
            . ;
                                    . ;
     ?      , (dubtosa);
                                          , possible obra de Deinarc;


















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="179871" title="Demstenes (historiador)" nonfiltered="3765" processed="3761" dbindex="73778">
Demstenes (Demosthenes,           )  fou un historiador grec, nascut a Bitnia, que va escriure una histria de la seva terra natal, llibre que s esmentat per Esteve Bizant (s. vv.       ,          ; comp. s. vv.      ,       ,          ,            ,       ; Etym. Mag. s. v.      ). Tamb va escriure un llibre sobre fundaci de ciutats  (       ) igualment esmentat per Esteve. Eufori de Calcis va escriure un poema contra aquest historiador  sota el ttol de            , un fragment del qual es conserva.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="179872" title="Demstenes (escriptor)" nonfiltered="3766" processed="3762" dbindex="73779">
Demstenes (Demosthenes,           ) fou un escriptor grec nascut a Trcia que va escriure un llibre sobre els poetes ditirmbics (                   ) que s esmentat per Suides,  una parfrasi de l'Ilada d'Homer i de la Theogonia d' Hesode, i un eptom sobre la obra de Damaget d'Heraclea.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="179873" title="Kagami Yoshimizu" nonfiltered="3767" processed="3763" dbindex="73780">
 nascut el 7 d'octubre s un dibuixant de mangues japons de Saitama, Jap. s ms conegut per ser el creador de Lucky Star al 2004. Tamb s conegut per ser el creador de la mascota de la revista Comptiq 

Obres.
Bokuto, Bokura no Natsu;
Lucky   Star;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="179874" title="Demstenes Massaliota" nonfiltered="3768" processed="3764" dbindex="73781">
Demstenes Massaliota o Demstenes Massiliense (Demosthenes Massaliotes o Demosthenes Massiliensis,                       ) fou un metge grec nadiu de Marsella (antiga Masslia o Masslia) autor de diverses formules preservades per Gal. Va viure al segle I o potser a part del segle I aC. Se'l identifica amb un metge de nom Demstenes Filaletes (Demosthenes Philalethes) per no s'ha pogut comprovar. Sovint es anomenat simplement Massaliotes o Massiliensis. (Galenus l. c. p. 855; Atius, 4.2. 58, p. 726.).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="179876" title="Demstenes Filaletes" nonfiltered="3769" processed="3765" dbindex="73782">
Demstenes Filaletes (Demosthenes Philalethes,                       ) fou un metge grec deixeble d'Alexandre Filaletes, que va pertnyer a l'escola de medicina fundada per Herfil de Calcednia. Va viure al segle I i era especialment fams pels seus xits com oculista. Va escriure un treball sobre el pols que s esmentat per Gal, i un sobre infeccions als ulls que es va conservar fins l'edat mitjana per que actualment noms es coneix per extractes d'Aeci, Paule Egineta i altres.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="179877" title="Comptiq" nonfiltered="3770" processed="3766" dbindex="73783">
 s una revista japonesa de l'editorial Kadokawa Shoten. Va publicar-se per primer cop l'any 1983, est enfocada a la multimdia i als jocs bish jo. A partir de setembre del 2003 ha estat coneguda com una "revista de jocs mediamix". El nom de Comtiq ve de la uni de computer (computadora) i boutique.

Mangues serialitzats. 
.hack//Legend of the Twilight;
Air;
D.C.S.G.~Da Capo Second Graduation~;
Kishinhoukou Demonbane;
Eden's Bowy;
Fate/stay night;
Gunbuster;
IZUMO2;
Lucky   Star;
Shuffle! -Days in the Bloom-;
Touka Gettan;
Crescent Love;
Ys;
.hack//GU+;

Enllaos d'inters.
Pgina web oficial ;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="179878" title="Demostrat" nonfiltered="3771" processed="3767" dbindex="73784">


Onomstica:

Demostrat, orador i demagog atenenc ;

Demostrat, ambaixador atenenc;

Demostrat, poeta grec;

Demostrat, senador i escriptor grecorom;

Demostrat d'Apamea, escriptor grecorom;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="179879" title="Demostrat (orador)" nonfiltered="3772" processed="3768" dbindex="73785">
Demostrat (Demostratus, Demstratos            ) fou un orador i demagog atenenc a proposta del qual Alcibades, Ncies i Lamac foren nomenats comandants de l'expedici atenenca a Siclia que tant malament va acabar el 413 aC. L'esmenta Plutarc.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="179880" title="Demostrat (ambaixador)" nonfiltered="3773" processed="3769" dbindex="73786">
Demostrat (Demostratus, Demstratos            ), fill d'Aristof,  fou un  ambaixador atenenc, que fou enviat pel govern d'Atenes a Esparta. Es suposa que podria ser el net de l'orador Demostrat.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="179881" title="Demostrat (poeta)" nonfiltered="3774" processed="3770" dbindex="73787">
Demostrat (Demostratus, Demstratos            ), fou un poeta grec de la nova comdia (segons Suides que podria haver-lo confs amb Timostrat que tamb fou un poeta de la nova comdia).

En nom seu upolis va exhibir la comdia          .


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="179882" title="Demostrat (escriptor)" nonfiltered="3775" processed="3771" dbindex="73788">
Demostrat (Demostratus, Demstratos            ), fou un senador rom que va escriure un llibre sobre pesca  (         ) en 26 volums, un d'endevinaci aqutica (                          ), i un altre sobre temes diversos connectats amb la histria. Probablement fos el mateix personatge esmentat per Plini el Vell a la seva "Histria Natural" i potser tamb un Demostrat d'Apamea que va escriure un llibre "sobre rius" (            ) esmentat per  Plutarc.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="179884" title="Dfrides" nonfiltered="3776" processed="3772" dbindex="73789">
Dfrides (Diphridas,         ) fou un militar espart que segon Xenofont fou enviat a l'sia el 391 aC desprs de la mort de Tibr per emportar-se el cos del general i les restes de l'exrcit. Va reunir tropes en els estats aliats i va seguir la guerra contra Estrutes (Struthas), i va fer presoner a Tigranes, gendre d'Estrutes i a la seva dona i va obtenir un fort rescat pel seu alliberament amb el que va poder reclutar mercenaris. Un Dfrides l'for es esmentat per Plutarc com l'esparta que fou enviat per reunir-se amb Agesilau que era Narthacium a Tesslia i des de all avanar cap a Becia (394 aC) i son probablement la mateixa persona.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="179886" title="Dip" nonfiltered="3777" processed="3773" dbindex="73790">
Dip (Dipoenus,         ) fou un escultor grec esmentat sempre conjuntament amb Escillis. Eren de l'estil anomenat Dedali i Pausnies diu que foren deixebles de Ddal. 

Plini el Vell diu que va nixer a Creta abans del regnat de Cir II el gran vers el 580 aC, i que de all va anar a Sici amb Escillis, on junts van fer esttues dels deus, per no van acabar la feina per alguna baralla i se'n van anar a Etlia; una plaga de fam es va abatre sobre Sici i l' oracle de Delfos va dir que no s'arreglaria fins que els dos escultors acabessin la seva tasca. 

El govern de Sici va aconseguir que els dos escultors tornessin i van acabar l'obra (esttues d' Apollo, Artemisa, Hrcules i Atenea). 

Plini tamb diu que foren els primera a treballar el marbre i que treballaven el de l'illa de Paros. 

Pausnies diu que van fer una esttua d' Atenea a Cleones i a Argos un grup representant a Cstor i Pllux amb les seves dones Elira i Febe (Elaeira i Phoebe), i els seus fills Anaxis i Mnasinous. Climent d'Alexandria esmenta les esttues dels Dioscurs i esttues d'Hrcules i d'Artemisa a Sici. 

Foren deixebles seus: Tecteu, Angeli, Learc de Rhgion, Dorclides, Med, Dontes i Teocles (els quatre darrers espartans).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="179887" title="Escillis" nonfiltered="3778" processed="3774" dbindex="73791">
Escillis (Scyllis,         )  fou un escultor grec esmentat sempre conjuntament amb Dip. Eren de l'estil anomenat Dedali i Pausnies diu que foren deixebles de Ddal.

Plini diu que va nixer a Creta abans del regnat de Cir II el gran vers el 580 aC, i que de all va anar a Sici amb Dip on junts van fer esttues dels deus, per no van acabar la feina per alguna baralla i se'n van anar a Etlia; una plaga de fam es va abatre sobre Sici i l'oracle de Delfos va dir que no s'arreglaria fins que els dos escultors acabessin la seva tasca. 

El govern de Sici va aconseguir que els dos escultors tornessin i van acabar l'obra (esttues d'Apollo, Artemisa, Hrcules i Atenea). 

Plini tamb diu que foren els primera a treballar el marbre i que treballaven el de l'illa de Paros.

Pausnies diu que van fer una esttua d' Atenea a Cleones i a Argos un grup representant a Cstor i Pollux amb les seves dones Eleira i Febe (Elaeira i Phoebe), i els seus fills Anaxis i Mnasinous. Climent d'Alexandria esmenta les esttues dels Dioscurs i esttues d'Hrcules i d'Artemisa a Sici.
 
Foren deixebles seus: Tecteu, Angeli Learc de Rhegium, Doriclides, Med, Dontes i Teocles (els quatre darrers espartans).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="179888" title="Disari" nonfiltered="3779" processed="3775" dbindex="73792">
Disari (Disarius) fou un metge rom del segle V.  L'esmenta Macrobi en la seva obra Saturnalia on diu que tractava la diettica i el procs digestiu.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="179889" title="Dives" nonfiltered="3780" processed="3776" dbindex="73793">


Cognom rom, portat per entre d'altres:
Dives (cognom);

Luci Bebi Dives, magistrat rom.

Luci Canuleu Dives,  magistrat rom.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="179890" title="Luci Bebi Dives" nonfiltered="3781" processed="3777" dbindex="73794">
Luci Bebi Dives fou un magistrat rom. Fou pretor el 189 aC i desprs va rebre el govern de l'Hispnia Ulterior. De cam cap al seu govern fou atacat pels lgurs que li van destruir part de les seves forces. Dives fou ferit per va aconseguir escapar cap a Masslia on va morir al cap de tres dies. 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="179891" title="Luci Canuleu Dives" nonfiltered="3782" processed="3778" dbindex="73795">
Luci Canuleu Dives fou un magistrat rom. Fou nomenat pretor el 171 aC i va rebre el govern d'Hispnia i abans d'arribar al seu lloc diverses tribus d'Hispnia van enviar delegats a Roma per queixar-se de l'avarcia i la insolncia dels governadores romans. 

Llavors Canuleu Dives fou comissionat per nomenar cinc recuperatores de rang senatorial per investigar els casos. Desprs de comenada la investigaci dos pretors que havien estat governadors van marxar a l'exili voluntriament. Hi havia embolicats home d'alt rang i els acusadors foren subornats per retirar les queixes i Canuleu mateix va influir en qu la cosa s'oblids.

Tot seguit va reunir les seves tropes i es va dirigir a la seva provncia. Es donava el cas de qu els soldats romans que s'havien aparellat amb dones del pas eren molt nombrosos i havien tingut uns quatre mil fills, els quals es van presentar al nou governador, noms arribar, per demanar l'assignaci d'una ciutat per establir-se; la petici, transmesa al senat, fou contestada delegant en Canuleu la decisi, i que si Canuleu els declarava lliures s'establirien a Carteia; finalment els hi fou reconeguda la seva condici i es van establir a aquesta ciutat on van formar una colnia (colonia libertinorum, (Liv. 42.28, 31-Z1, 43.2-Z2, 3-Z1.)


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="179892" title="Divic" nonfiltered="3783" processed="3779" dbindex="73796">
Divic fou el lder dels helvecis en la guerra contra Luci Cassi el 107 aC. El 58 aC Juli Csar, estava a punt de fer la gerra als helvecis, i aquestos li van enviar una ambaixada que va anar encapalada pel vell Divic. Csar elogia el seu coratge en el seu llibre sobre la guerra a les Gllies. 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="179893" title="Divitiacus" nonfiltered="3784" processed="3780" dbindex="73797">
Divitiacus fou un noble edu, germ de Dumnorix, que s esmentat per Cicer com pertanyent a la classe dels druides, i posseidor de molts coneixements de la natura i dels secrets de l'endevinaci. Fou sempre partidari dels romans i per la seva intercessi Juli Csar va perdonar la traci de Dumnorix el 58 aC. En aquell mateix any va demanar activament ajut a Csar contra Ariovist (abans ja havia anat a Roma a queixar-se al senat rom del cap sueu, sense xit). El 57 aC va intercedir a favor del bellvacs que s'havien unit a altres grups belgues en una conspiraci contra els romans, i que foren perdonats per Csar.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="179894" title="Dios" nonfiltered="3785" processed="3781" dbindex="73798">


Onomstica:

Dios  escriptor fenici de cultura grega ;

Dios, filsof pitagric grec;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="179895" title="Dios (escriptor)" nonfiltered="3786" processed="3782" dbindex="73799">
Dios (Dius,     ) fou un escriptor probablement fenici, per de cultura grega, autor d'una histria del fenicis, un fragment de la qual, referent a Salom i Hiram, fou conservada per Flavi Josep.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="179896" title="Dios (filsof)" nonfiltered="3787" processed="3783" dbindex="73800">
Dios (Dius,     ) fou un filsof pitagric grec, del que no es coneixen dades sobre la seva vida, per que va escriure un llibre titulat              , del qual uns fragments han estat preservats per Estobeu.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="179897" title="Qui va matar el cotxe elctric?" nonfiltered="3788" processed="3784" dbindex="73801">

Qui va matar el cotxe elctric? s una pellcula documental realitzada l'any 2006 per Chris Paine que explora el naixement, comercialitzaci limitada, i mort del cotxe elctric als Estats Units, especficament el General Motors EV1 dels anys 1990s.

La pellcula explora els rols dels fabricants d'autombils, les empreses petrolieres, el govern dels Estats Units, les bateries, els vehicles d'hidrogen i els consumidors, en la limitaci del desenvolupament i adopci d'aquesta tecnologia.

La pelcula va ser editada en DVD per al mercat de particulars per Sony Pictures Home Entertainment el 14 de novembre del 2006.



 Enllaos externs .
Sony Clssics - Web oficial;
Bloc Prohibim els cotxes - Qui va matar el cotxe elctric?;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="179900" title="Llanament de pes" nonfiltered="3789" processed="3785" dbindex="73802">

El llanament de pes s una prova d'atletisme, que consisteix en propulsar una slida bola de metall a travs de l'aire a la mxima distncia. El pes de la bola s de 7,26 kg en homes i de 4 kg en dones per a categories adultes.  

 El Llanament .
L'acci en el llanament est circumscrita a un cercle de 2,13 m de dimetre. Aquest cercle est dividit en dues meitats, una orientada cap a la fossa on ha de caure la bola i l'altra cap al costat oposat os hi ha una zona de caiguda limitada per dues rectas amb una angle de 40. En la primera fase de la prova, l'atleta subjecta el pes amb els dits de la m de llanar contra el seu muscle, posant la bola sota la barbeta. El competidor llavors es desplaa dins del cercle en una postura semi-ajupida, adquirint velocitat. A l'arribar al costat oposat del cercle, estira el bra de llanar sobtadament i empeny el pes cap a l'aire en l'adrea adequada. El pes s'empeny, no es llana. L'embranzida es fa des del muscle amb un sol bra i no es pot dur el pes darrere del muscle. 

Cada competidor t dret a tres llanaments i els vuit millors passen a la segent ronda d'altres tres llanaments per competidor. Si els competidors fossin menys de vuit cadascun tindr fins a sis intents; si sn ms, tres intents. Es decideix el guanyador segons la marca del millor llanament, la qual s'amida des del lmit intern del cercle fins al lloc on cau la bola. En cas d'empat es pren en compte el segon millor llanament. Si el llanador surt del cercle per la meitat frontal el llanament s considerat nul. 

 Rcords .
(actualitzat a 21-07-2007)



 Atletes amb millors marques mundials.

(actualizat a 31-08-2007)

Millors marques masculines.



Millors marques femenines.



Campions olmpics.


Enllaos externs.





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="179901" title="Departament d'Artigas" nonfiltered="3790" processed="3786" dbindex="73803">

Artigas, departament de l'Uruguai. La seva capital s la ciutat homnima. Ubicat al nord del territori, limita al nord i a l'est amb el Brasil, del qual est separat pel Riu Cuareim, al sud amb el departament de Salto i a l'oest amb la Repblica Argentina, de la qual est separat pel Riu Uruguai. s l'nic dels 19 departaments que limita amb dos pasos. La seva superfcie s de 11.928 km (una mica ms gran, en comparaci, que la regi de Mrcia), el que el converteix en el cinqu departament ms extens del pas.

En el seu vrtex nord-oest es troba Bella Unin, ciutat que rep aquest nom ja que es troba a la frontera amb el Brasil i l'Argentina.

 Geografia .

 Orografia .
El seu terra aflora gaireb exclusivament el basalt, part del gran mantell volcnic que cobreix 800.000 km a la conca dels rius Paran i l'Uruguai. La Cuchilla de Beln (les Cuchillas a l'Uruguai sn cadenes de turons) recorre el departament d'est en oest, dividint les pluges i portant les seves aiges cap al riu Cuareim, al nord, i cap al riu Arapey Chico, al sud. El terreny s en aquesta zona ondulat, per trams molt pedregosos.

 Hidrografia .
El paisatge dna lloc a petites trencades que allotgen cursos d'aiges netes. Cap al riu Cuareim flueixen llargs rierols, com el Cuar, el Tres Cruces, el Yacutuj i el Cataln.

 Toponmia .
Caracterstica sortint del departament d'Artigas s la seva toponmia d'origen guaran.
Rius, rierols, puigs, flora i fauna conserven les veus dels antics pobladors de la terra. Arapey: riu dels camalotes; Buti: palmera; Cuareim: potser de guar: tribu; Cuar: cova ocupada; Cuapir: dona flaca; Curur: gripau roncador; Itacumb: pedra que esclata; Itapeb: pedra prima; Mandiy: cot; andubay: arbre fruiter; acurut: mussol; apind: arbre espins; aqui: cigala; Yacar: cocodril de poc mida; Yacu: de yac, gall dindi munts; Yaguary: jaguar; Yucuy: escur; Yuquer: planta; Uruguai: riu dels cargols.
Aix mateix, l'arroyo Cataln, que dna origen a la Costa del Cataln, a Artigas, i altres petits poblats com Adrall, donen fe del predomini de colons catalans a la zona.

 Economia .

Els recursos naturals determinen tres activitats, en la major part s'explota la ramaderia extensiva, amb bovins i ovins, i productes de granja. A les prades brunes, negres i sorrenques properes a Salto predomina l'activitat agrcola, en especial arrs, blat, blat de moro i ctrics. Al sud de la capital d'Artigas, predominen els gresos de Tacuaremb i el basalt. Aquesta zona dna lloc a l'explotaci agrcola de baix rendiment econmic. Tamb existeix una explotaci minera sense gran desenvolupament de pedres semiprecioses - principalment gates i ametistes - a la conca dels rierols Seco, Tres Cruces i Cuar i en els pendents de les cuchillas Yacar, Curur, Beln i Cataln. L'activitat industrial es caracteritza per: tallat de pedres semiprecioses, adoberies, enginy sucrera, indstria fustaire, congelat de fruites i verdures. I entre els seus atractius turstics es compta amb el parc sobre el riu Cuareim i la Barra en Bella Unin.

 Demografia .
 Principals centres urbans .
(Pobles o ciutats amb una poblaci de 1.000 o ms persones - dades del cens de l'any 2004.)



 Referncies .























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="179902" title="Artigas (Uruguai)" nonfiltered="3791" processed="3787" dbindex="73804">

Artigas (antigament coneguda com San Eugenio del Cuareim) s una ciutat de l'Uruguai, capital del departament homnim. Est ubicada al nord del territori i fa conurbaci amb la ciutat brasilera de Quara, a la que es troba unida pel Puente de la Concordia construt sobre el riu Cuareim. La seva poblaci s de 41.687 habitants aproximadament, d'acord a les dades del cens de 2004.

La seva denominaci t com a epnim el prcer uruguai Jos Gervasio Artigas.

Enllaos externs.
Intendncia Municipal d'Artigas ;

Vegeu tamb.
Departament d'Artigas;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="179905" title="Half-Life 2" nonfiltered="3793" processed="3788" dbindex="73806">

Half-Life 2 (HL2) s la continuaci directa de Half Life (HL), i es un dels jocs ms populars de la histria, en el format de joc de acci en primera persona  segueix una histria i no pas una acci desenfrenada i freturosa de sentit. Tamb inclou el joc de  la seqela de Counter Strike amb el nou motor grfic (anomenat Source) a ms el motor fsic (anomenat Havok) implantats. Tamb els nivells son totalment nous i fets des de un bon principi.

El juliol de 2006 Valve va anunciar la sortida d'Half-Life 2: Episode 2 cap a finals de 2006, per desprs va ser retardat a febrer de 2007, desprs a juny de 2007 i finalment a octubre de 2007, per a Xbox 360, PlayStation 3 i PC.

 Sortida del Joc .
El joc es va presentar en el E3 del 2003, destacant en la mateixa fira amb el premi als millors grfics i a la de millor del E3. En aquesta mateixa fira Gabe Newell un dels creadors de l'empresa Valve, va anunciar que el joc estava gaireb acabat i que, probablement sortiria a la venda a principis de setembre.

Al setembre Gabe Newell, va donar la dolenta notcia que una gran part del codi font del joc va ser robat, per un Hacker que es feia dir ANON. A ms, el mateix Hacker va crear una beta del joc accessible a tot el mn a travs de les xarxes P2P. Desprs del robatori del codi font, Valve es va posar immediatament a treballar en una versi final del joc, en la qual van reprogramar certes parts del vdeo joc . Desprs de molts retards i una nova posada en escena en l'E3 2004, finalment el joc es va distribuir el 16 de novembre de 2004, per Steam (la xarxa de jocs es va saturar a causa de les descrregues del joc) i botigues.

La majoria de persones que va comprar el joc ho han catalogat de un vdeo joc modern, potent, gil, bo, llarg, i suficient per a passar una bona estona, amb una llarga i detallada historia, amb uns grfics molt millorats, i a un preu prou econmic, encara que, altres en canvi, creuen que va ser una veritable tomadura de pel , ja que no van incloure tantes armes i enemics com els quals es mostraven en els vdeos del joc de l'E3 de  2003, i fins i tot alguns es van queixar que era imprescindible una  connexi a Internet encara que, en la cartula del joc ho especificava clarament.

 Banda Sonora .
Totes les pistes han estat compostes per Kelly Bailey . L'edici Gold del joc oferia (entre altres) un CD udio contenint prcticament tota la banda sonora del joc, aix com tres pistes prima.

Les pistes 16, 18 i 42 sn les pistes primes exclusives al CD udio. Les pistes 44 a 51 sn pistes del joc que no surten al CD de msica.

A notar que la majoria d'aquests trossos han estat reelegits i han estat transferits des de la banda sonora de Half-Life ; els noms entre parntesis sn els dels ttols originals. Les pistes 32, 34, 41 i 42 sn dels remescles:





 Armes .
Son moltes les armes posades a disposici en Half-Life 2, algunes han estat importades d'Half-Life, incloent el tradicional desclavador, el fusell a pompa SPAS-12, el revlver .357 Magnum , la ballesta, la granada i el llana-coet al qual es pot afegir el can de Gauss o "Tau Cannon", un fusell a partcula experimental que s aqu pujat sobre el cotxe. 

De les armes del primer opus tenen igualment estada substituda. Aix, la pistola H&K USP Match reemplaa el Glock 17 i la metralleta H&K MP-7 PDW reemplaa el MP5. A les noves armes fictcies, es troben el fusell en plasma de L'aliana, els phropodes que permeten controlar els Fourmilions, i sobretot, la pistola anti gravetat.

Les armes sn classificades en categories a l'inventari i la majoria inclouen un tret secundari.

 Argument .

Episodi Numero 1: Punt de Inserci;
"Som-hi, senyor Freeman, som-hi. No vull dir que s'hagi dormit en la feina. Ning es mereix ms un descans en el cam. Tots els esforos realitzats aurien estat en va fins que  Bueno  Diguem que una altre vegada ha arribat la seva hora. L'home adequat en el lloc equivocat pot canviar el rumb del mn. Desperti, senyor Freeman. Desperti i miri al seu al voltant". 

Aquesta s la introducci del joc que s una mena de somni estrany en el qual el G-Man parla a Freeman del paper que jugar aviat, just abans de treure aquest del seu estat de somni. La Terra sencera ha passat sota el control de L'aliana, una misteriosa organitzaci de la qual els soldats fan regnar l'ordre d'una manera extremadament severa. En la seva entrada en la estaci, Gordon troba rpidament a Barney Calhoun, un antic collega de Black Mesa, i coneix llavors a una jove dona, Alyx Vance. Els dos personatges formen de fet, part d'un petit grup de resistents que lluita contra la tirania de L'aliana

Episodi Numero 2: Un Dia Memorable;
Apunt de ser caat per la Protecci Civil, Alyx i Barney el porten al laboratori secret del doctor Kleiner on aquest, intenta teletransportar a Gordon Freeman cap a la seua seu  principal: Black Mesa Est on podr trobar el pare d'Alyx, el doctor Eli Vance. Per, si en la teletransportaci d'Alyx, aquesta ho aconsegueix, el cranc de Kleiner, Lamarr, interfereix en el moment de la teletranportaci de Freeman cap a Black Mesa Est i alerta a L'aliana de la seva presncia a Ciutat 17. Barney proposa llavors a Gordon prendre els canals de la ciutat per anar a Black Mesa Est.

Episodi Numero 3: Ruta de Canal;
Cap al canal, Gordon s de novament perseguit per la milcia de La Resistncia. Travessa el sector de les vies frries fins a una posici avanada rebel ; en aquest punt, es fa cada vegada ms evident que les proeses de Freeman a Black Mesa li han donat una reputaci d'heroi llegendari, la seva tornada retorna valor a la Resistncia i inquieta cada vegada ms a L'aliana. La Resistncia li confia un hidropl amb el qual Gordon comena la seva travessia del canal.

Episodi Numero 4: Perill al Aigua;
Desprs d'una carrera frentica amb les forces del L'aliana, l'hidropl arriba finalment a una antiga central hidr-elctrica. Als soterranis, l'equip cientfic de La Resistncia ha implantat el seu laboratori principal, Black Mesa Est.

Episodi Numero 5: Aquest de Black Mesa;
En Aquest Episodi, Gordon troba el doctor Eli Vance hi ha la doctora Judith Mossman, amb qui es reuneix amb Alyx. Li confien una arma desenvolupada per les seves missions dita pistola antigravitada, Alyx s'encarrega d'ensenyar a Gordon el maneig d'aquesta arma amb l'ajuda de Chien, un poders robot concebut pel seu pare per protegir-la, quan el laboratori s pres per assalt per L'aliana, forant a Gordon a fugir pel tnel abandonat portant a Ravenholm.

Episodi Numero 6: Ens Anem a Ravenholm;
Degut a un bombardeig massiu del L'aliana, gordon es veu obligat a moures cap a  Ravenholm, que s'ha transformat en una ciutat fantasma. La poblaci sencera ha estat modificada en zombi pels crancs de cap que han envat la ciutat, noms ha sobreviscut el Pare Grgori que esta de croada santa contra els monstres que arrosseguen als carrers de la ciutat. El Pare Grgori ajuda Freeman a treurel de Ravenholm i el guia cap a la Ciutat 17.

Episodi Numero 7: Auto-ruta 17;
Freeman s llavors alertat per rdio per Alyx que el seu pare ha estat capturat per L'aliana en el transcurs de l'assalt de Black Mesa Est i s portat a la pres de  Nova Prospekt. Per arribar a Nova Prospekt, ha de rodejar aquesta regi del litoral anomenada la cosa prenent l'Autopista 17. Informada, La Resistncia posa a la seva disposici un cotxe que li permet forar les nombroses preses  per L'aliana. A el porta fins a una base de la resistncia, anomenada New Little Odessa, manada pel coronel Odessa Cubbage, a contenir l'assalt d'un helicpter de L'aliana.

Episodi Numero 8: Bunkers;
Ms lluny, Freeman arriba a un far reconvertit en posici avanada de La Resistncia, on una batalla es prepara per al terme de la qual hi deixa el seu cotxe. Forat a travessar les dunes de sorres per arribar a Nova Prospekt, Gordon ha d'enfrontar els Fourmilions, de les temibles criatures insectodes de Xen enterrada en la sorra. Portat a eliminar un Gurdia Fourmilion, Freeman utilitza les feromones de la criatura per manar els altres Fourmilions que ja no representen llavors una amenaa sin que ser el seu major suport durant les segents missions.

Episodi Numero 9: Nova Prospec;
En aquest Episodi, Gordon Freeman comprova que els Fourmilions que ha conseguit com aliats, estan matant els guardies de Nova Prospket. En aquest caos, noms algunes petites bases de resistncies subsisteixen, i Gordon Freeman t aviat que dissoldre'ls per obrir-se al cam ms profund de la pres.

Episodi Numero 10: Intrus;
Amb l'ajuda dels Fourmilions, Freeman pren per assalt Nova Prospekt. Amb l'ajuda de Alyx Vance, acaben  per trobar a Eli Vance i a la doctora Judith Mossman. Mossman, que es revela ser una espia del cuartell. La Eli crea un punt de tele transportador utilitzant el teleportador situat en les profunditats de la pres. Acorralats, Gordon i Alyx han de reconfigurar el teleportador per poder fugir cap al laboratori del doctor Kleiner. Tanmateix, un malfunctionament de l'equip comporta a una enorme explosi que a aniquilat Nova Prospekt i, a la seva arribada al laboratori de Kleiner.

Kleiner explica que en el transcurs d'aquesta setmana, la caiguda de Nova Prospekt ha estat tan simblica que ha posat en marxa una revolta massiva en Ciutat 17 que s des del teatre d'una veritable guerra urbana. Els informa igualment que Eli Vance ha estat detinguda  dalt de la Ciutadella, el basti absolut del Cuartell de la aliana.

Episodi Numero 11: AntiCiudada 1;
Chien obre la via a Gordon Freeman cap a la Ciutadella mentre que Alyx i Kleiner s'escapen del laboratori. Ciutat 17 s una veritable guerra civil, i Freeman s'ha d'obrir cam enmig dels combats, unit sense indecisi per tots els resistents que troba fent-se un dels conductors d'aquesta revoluci. Quan finalment, Alyx se li uneix, treballen mtuament per desactivar un generador de L'aliana per tal d'obrir una porta d'accs ; per una vegada la portada ha estat travessada,l'Alyx busca una sortida, per s capturada pels soldats.

Episodi Numero 12: seguiu a Freeman!;
Gordon no t altres opci que continuar la seva progressi, per observar que Barney s acorralat per tiradors emboscats. Una vegada la carretera esta lliure, Barney i les seves tropes s'uneixen a gordon i es dirigeixen cap a un antic edifici administratiu que es un refugi per a la milcia, i un blanc de tria per debilitar L'aliana . Gordon continua el seu cam en direcci a la Ciutadella mentre que la guerrilla urbana l'ajuda, amb l'arribada dels Striders. Mentre que permet als resistents prendre el control de la perifria de la Ciutadella.

Episodi Numero 13: Nostres Benefactors;
Gordon entra a la Ciutadella per un passatge subterrani i destapa del tnel cap a un abisme gegant en el qual s implantat la Ciutadella. Mentre que s'introdueix a la Ciutadella, totes aquestes armes sn destrudes per un dispositiu de defensa(una mena de camp de confiscaci) a excepci de la pistola antigravitada que, al contrari, s reforada pel camp. Freeman aconsegueix grcies a all avanar a la Ciutadella i entra en un contenidor que es tanca i el dirigeix tot dalt de la Ciutadella, directament al despatx de Wallace Breen.

Episodi Numero 14: Energia Residual;
Breen es mant en al costat de Judith Mossman, Eli i Alyx sn empresonats en contenidors similars en els  que ret a Gordon. Desprs d'una llarga discussi entre els cinc protagonistes, Mossman s presa de remordiment i es torna contra Breen, alliberant els seus tres presoners. Breen aconsegueix escapar-se fins al reactor de energia negra al cim de la ciutadella amb la intenci d'obrir una portada per teletransportar-se lluny de la Terra. Gordon i Alyx van a la seva persecuci, i aconsegueixen destruir el reactor, impedint la fugida de Breen. All posa en marxa una gegantina explosi en la qual Alyx i Gordon es veuen afectats.

Episodi Numero 15: crdits;
Immediatament desprs de la destrucci del reactor, el temps es para. G-Man apareix, felicitant les proeses de Gordon sense preocupar-se per Alyx, i ben decidit a collocar-ho de nou en estasi. El joc es termina exactament com ha comenat, per un fons negre. La continuaci de la histria s descoberta en Half-Life 2: Episodi One.

 Aliats i Enemics .
Encara que Gordon lluita contra molts enemics en Half Life  2 en solitari, de quant en quant es ajudat per aliats. Majoritriament aquests sn membres humans de la resistncia, per Gordon tamb s ajudat per Vortigaunts i Antlions posteriorment. Aquesta ltima espcie d'insecte s nova a l'univers de Half-Life 2 i en un primer moment, es troba  com a enemic feroment territorial, per aquest ms tard es  escollid a actuar com a aliat abundant i obedient durant l's d'una tavella de feromona. En unes quantes localitzacions clau, Gordon tamb es troba amb ms personatjes de no-jugador significatius com el robot d'Alyx Vance, Barney Calhoun i Alyx Vance.

Molts enemics familiars de Half Life retornen a aquest joc, com els headcrabs, peus de cabra, i zombis d'headcrab. Tanmateix, la majoria del joc es gasta lluitant amb L'aliana, que tenen forces militars  contra Gordon i la gent de la Ciutat 17. Fan de forces d'associaci variar i consten d'humans modificats, criatures biomecniques, armes robtiques, incloent-hi l's d'headcrabs com a armes biolgiques.

 Expansions .
L'octubre de 2005, Valve va publicar Half-Life 2: Lost Coast, a travs de Steam, i de forma gratuta per als possedors de Half-Life 2. Half-Life 2: Lost Coast que est basat en un dels captols de Half-Life 2  anomenat "Carretera 17" (en angls "Highway 17"), que va ser rebutjat abans que el joc sorts a la llum. Ms tard, grcies a la gran acceptaci que va tenir el sistema de comentaris del joc, Valve va decidir fer-lo servir en futurs jocs, com ho va fer amb  Half-Life 2: Episode One.

En juny de 2006, desprs de gaireb cinc mesos d'anuncis i publicitat, Valve va llanar  Half-Life 2: Episode One  (Anteriorment coneguda amb el nom en clau Aftermath), un videojoc independent, i, primer d'una trilogia d'episodis que expandeixen la saga encara que encara es diu que puguin ser fins i tot ms.

Half-Life 2: Episode Two, actualment est edesenvolupament, i encara que al principi la data de llanament era a finals de 2006, desprs de diversos retards la data de sortida actual s el 9 d'Octubre de 2007. Sortir a la venda junt amb Team Fortress 2 i Portal.

 Requisits Mnims .
En si mateix, el joc, no necessita molta maquina per a poder funciona, amb un PIII de ms de 1,2GHZ, servira, el problema es que et pots topar amb algun que altre problema de rendiment, o de petades grfiques.

 Sistema Operatiu : Windows 2000 / XP / Me / 98;
 Processador : 1,2 GHz;
 Memria : 256 de Ram;
 Targeta Grfica: Compatible amb DirectX 7;
 Disc Dur : 4,5 Go;
 Lectura de DVD-ROM;
 Connexi a Internet;



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="179910" title="Jordi vole" nonfiltered="3795" processed="3789" dbindex="73808">



Jordi vole (Cornell de Llobregat, Baix Llobregat, 1974) s un humorista i guionista de televisi catal.

 Biografia .
La seva trajectria professional s'inicia als informatius de Telecinco i de la cadena SER, tot i que el seu primer contacte televisiu va ser a una petita televisi local, Viladecans Televisi. Quan la seva carrera va comenar a tenir una dimensi pblica va ser a l'any 2000 quan va fitxar com a guionista de La Cosa Nostra, programa que Andreu Buenafuente presentava a TV3. Des de llavors pertany a la plantilla de El Terrat. Ha estat codirector i guionista de Buenafuente i interpreta un dels seus personatges ms famosos: El Follonero. 

Una de les virtuts i originalitats del personatge de El Follonero s que es va crear com una forma de fer autocrtica. Camuflat entre el pblic i vestint sempre una jaqueta de pell fosca, el personatge interrompia sobtadament a Andreu Buenafuente per criticar-li alguna cosa que havia dit o fet durant el programa. Al mateix temps, el personatge reflectia una realitat social fins llavors poc mostrada a TV3, els fills dels "nous catalans", habitants de poblacions del Baix Llobregat com Cornell. Ho feia amb humor i sense complexos, essent moltes vegades polticament incorrecte. 

Actualment, el personatge de El Follonero ha anat evolucionant. Ja no es fica tant amb Andreu Buenafuente, surt del plat per fer reportatges i les seves intervencions resulten molt incmodes per a poltics i personatges pblics diversos.

A LaSexta ha presentat el programa Salvados por la campaa, dedicat al seguiment, en clau d'humor, de la campanya electoral de les Eleccions generals de 2008.

L'xit d'aquest espai va desenvocar en el programa Salvados... a la mateixa cadena, amb dobles episodis dedicats a un tema cadascn, com ara:  Salvados por la iglesia, Salvados por la Eurocopa, Salvados por los toros i Salvados por la tele. Actualment presenta Salvados por las vacaciones. 








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="179914" title="Excavat" nonfiltered="3796" processed="3790" dbindex="73809">

Els excavats (Excavata) sn un gran clade dintre dels eucariotes. El clade cont una gran varietat de formes de vida lliure i simbitiques, i inclou alguns parsits importants entre els humans. Diversos excavats estan mancats dels clssics mitocondris - aquests organismes estan sovint referits com a "amitocondriats", tot i que la majoria retenen un orgnul mitocondrial enormement modificat. D'altres tenen mitocondris amb crestes tubulars, discodals o en alguns casos planes. La majoria d'excavats tenen dos, quatre o ms flagels i molts tenen una ultraestructura caracterstica mantinguda per microtbuls que els serveix per a l'alimentaci. Tanmateix, hi ha diversos grups mancats d'aquests trets que sn considerats excavats degut a l'evidncia gentica.

els excavats es classifiquen en quatre grups que poden ser tractats com a flums:


D'aquests, els percolozous i euglenozous semblen ser parents particularment relacionats i estan units per la presncia de crestes mitocondrials discoides. La majoria de loukozous tenen crestes tubulars, com molts altres eucariotes, mentre que els metamnads sn inusuals per haver perdut els clssics mitocondris - tot i que ells tenen "hidrogenosomes", "mitosomes" o orgnuls no caracteritzats. Les relacions dels excavats encara romanen incertes; s possible que no siguin un grup monofiltic.

Certs excavats sn sovint considerats entre els eucariotes ms primitius, basant-se particularment en la seva posici en diversos arbres evolutius. Aix podria esperonar les investigacions que proposessin que s parafiltic amb altres clades eucariotes. Tanmateix, la posici de certs excavats en "branques basals" podria ser un artefacte causat per l'atracci entre branques llargues, com ha estat vist en alguns altres grups, com per exemple els microsporidis.

Cladograma.




 Referncies .

 
 













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="179921" title="Torneig de Sopot" nonfiltered="3797" processed="3791" dbindex="73810">
L' Orange Prokom Open de Sopot s el torneig de tennis ms important es disputa a Polnia dins del calendari de l'ATP. Es juga sobre terra batuda des de l'any 2001.

Campions.
Individuals masculins.


Dobles.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="179922" title="Vilartol" nonfiltered="3798" processed="3792" dbindex="73811">

Vilartol s un nucli de poblaci del terme municipal de Sant Climent Sescebes (Alt Empord). Est situat a 1 km al nord del nucli de Sant Climent), a la riba de la riera d'Anyet, sobre la qual hi ha les restes d'un pont medieval, i actualment hi ha una passera. El poble est format per diversos grups de cases disperses a ambds costats de la riera. 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="179923" title="Salt d'en Pei" nonfiltered="3799" processed="3793" dbindex="73812">
El Salt d'en Pei s un monument megaltic situat a Sant Climent Sescebes, a l'Alt Empord, al costat de l'antic cam de muntanya avui en desss. Fou descobert el 1985 i excavat l'any segent i es va permetre identificar aquest tipus de construcci que s una cambra simple a la qual s'accedeix per un pou. Es van trobar diversos objectes que foren duts al Museu Arqueolgic de Sant Pere de Galligants de Girona. 





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="179925" title="Dolmen de Fontanilles" nonfiltered="3800" processed="3794" dbindex="73813">
El Dolmen de Fontanilles s un dolmen situat al terme municipal de Sant Climent Sescebes, a l'Alt Empord. Est situat al nord del Menhir de la Murtra, a mig quilmetre, ms o menys. Es tracta d'un dolmen petit, amb quatre lloses de granit verticals i una coberta.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="179927" title="Estadi Ullevi" nonfiltered="3801" processed="3795" dbindex="73814">

L'Estadi Ullevi, s un estadi multipropsit situat a Gotemburg, capital del comtat de Vstra Gtaland a l'oest de Sucia. All juguen els seus partits el IFK Gteborg, el BK Hcken i el rgryte IS 

 Histria . 
Va ser construt per a ser utilitzat com a seu per la Copa del Mn de Futbol 1958. Des d'aquella oportunitat ha acollit nombrosos esdeveniments esportius com la Eurocopa de futbol 1992, el Campionat del Mn d'Atletisme de 1995, la final de la Recopa d'Europa en 1983 i la final de la Copa de la UEFA el 2004. Aix mateix tamb va ser seu per al primer joc de NFL en un estadi d'Europa, entre els Minnesota Vikings contra els Chicago Bears, el 14 d'agost de 1988. Es va disputar la final de la Copa de la UEFA de la temporada 2003-2004 que va enfrontar al Valncia CF i a l'Olympique de Marseille i que va guanyar el Valncia CF per 2-0.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="179928" title="Edmonton" nonfiltered="3802" processed="3796" dbindex="73815">

Edmonton s la capital de la provncia canadenca d'Alberta, seu dels poders i l'administraci de la provncia, Edmonton s la segona ciutat ms gran de la provncia (darrere de Calgary), i la cinquena de Canad. La ciutat fou la seu del Campionat del Mn d'Atletisme de 2001.


Dins de la ciutat hi ha el West Edmonton Mall, el centre comercial ms gran d'Amrica del Nord

























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="179931" title="Departament de Durazno" nonfiltered="3803" processed="3797" dbindex="73816">

Durazno, departament de l'Uruguai. La seva capital s la ciutat homnima. Ubicat en el centre del territori, limita al nord amb el departament de Tacuaremb, a l'est amb el de Cerro Largo, al sud-est amb el de Treinta y Tres, al sud amb el de Florida, al sud-oest amb el de Flores i al nord-oest amb el de Ro Negro.

 Histria .
El 1821 i sota la dominaci portuguesa, aquests encomanen al seu aliat Fructuoso Rivera la formaci i comandament dels Dracs de la Uni, un cos militar de cavalleria i artilleria amb seu al pas del Durazno en els marges del riu Y. L'octubre del mateix any, en aquest pas (aix cridat per un solitari duraznero que all creixia), es funda la vila de San Pedro del Durazno en homenatge al llavors regent del Brasil (encara colnia portuguesa), Pere I. Aquesta va anar la primer denominaci de l'avui cridada ciutat de Durazno. A l'any segent es produeix la creaci del departament amb el nom d'"Entre Ros Y y Negro", denominaci que cap a 1830 es canvia per "Durazno".

Govern i poltica.
L'actual intendent del departament s Carmelo Vidaln, pertanyent al corrent herrerista del Partit Nacional, qui en les ltimes eleccions departamentals va obtenir la reelecci amb el 56% dels sufragis, i es va convertir aix en el segon intendent de Durazno en ser reelegit, desprs de Silvestre Octavio Landoni, en la dcada del 50.

En les mateixes eleccions municipals de maig de 2005, el Partit Colorado -partit fundacional de l'Uruguai i histric rival del Partit Nacional- va passar a ser la segona minoria; mentre el Front Ampli va registrar la seva millor votaci en el departament des de la seva creaci el 1971 i va obtenir 10 Edils: 4 el Partit Socialista, 2 el Moviment de Participaci Popular, 2 la Llista 1001 (Partit Comunista - Democrcia d'Avanada), mentre l'Assemblea Uruguai i la Vessant Artiguista, 1 respectivament.

El Partit Nacional va obtenir 19 cadires i el Partit Colorado 2.

Per mandat constitucional l'Intendent dura 5 anys en funcions i pot ser reelegit.

Cultura.

Festival nacional de folklore.
Des de 1973 es realitza a la ciutat de Durazno en les primeres setmanes de febrer el Festival Nacional de Folklore, on com resa el lema tot l'Uruguai canta a Durazno. Des de febrer de 2000 el festival es realitza al Parc de l'Hispanidad prxim a la ciutat capital del departament. Per l'escenari del festival han passat grans artistes de la msica popular uruguaiana com a: Alfredo Zitarrosa, Daniel Viglietti, Larbanois & Carrero o Jos Carbajal i llatinoamericana com a: Horacio Guaran, Len Gieco o Vctor Heredia, entre d'altres.

Primeres llamadas de l'interior.
Des de 1990 es realitzen les primeres llamadas de l'interior a la ciutat de Durazno en les ltimes setmanes de febrer. Desfilen pels carrers del barri Bertonasco comparses de tot el pas al ritme del candombe.

Pilsen Rock.
Des de 2003, amb la iniciativa de l'intendent Carmelo Vidalin, es realitza en aquest departament, el mes d'octubre, un esdeveniment social de rellevncia regional denominat Pilsen Rock. A aquest esdeveniment de 2 dies de durada assisteixen les ms variades expressions de la msica de la joventut particularitzada en els diferents tipus de rock. El mateix compta amb l'assistncia de pblic des de Argentina, Brasil, Xile i Paraguai sent el moviment de joventut ms rellevant.En 2004 van assistir 70.000 personas,en 2005 ho van fer 130.000, havent participat ms de 20 bandes musicals, i el 2006 mes de 150.000 malgrat ser la primera vegada que es va cobrar entrada per ingressar al festival de joventut ms rellevant del pas

Arquitectura.
A la plaa central de Durazno es troba l'Esglsia de San Pedro de Durazno construda en el segle XIX i redissenyada per Eladio Dieste desprs que el sostre de fusta de la primitiva esglsia s'incendis el maig de 1967, salvant sol la faana i el prtic d'entrada.
La reconstrucci es realitza amb lloses plegades de ma armat i s'inaugura en 1971.
A l'esglsia de San Pedro es troba un Crist tallat en fusta de taronger per l'artista plstic Claudio Silveira Silva. 


Demografia.
 Principals centres urbans .
(Pobles o ciutats amb una poblaci de 1.000 o ms persones - dades del cens de l'any 2004, llevat que s'indiqui una data diferent.)


Aquest departament t un Aeroport, Santa Bernardina, que est preparat per ser alternativa davant d'imprevistos per a aterratge d'aeronaus de gran port de vols internacionals.

Enllaos externs.
Pgina oficial de l'Intendncia Municipal de Durazno. ;
9 diapositives de l'Esglsia San Pedro de Durazno;
L'esglsia sense columnes: assoliment mundial ;
croquis i plnols de l'esglsia;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="179932" title="Sergio Agero" nonfiltered="3804" processed="3798" dbindex="73817">







Sergio Leonel Agero s un futbolista argent. Va nixer el 2 de juny del 1988 a Quilmes (Argentina). Juga de davanter i el seu club actual s l'Atltico de Madrid.






































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="179933" title="Jos Acasuso" nonfiltered="3805" processed="3799" dbindex="73818">

Jos Acasuso s un jugador professional de tennis nascut el 20 d'octubre de 1982 a Posadas, a la provncia de Misiones, Argentina. 

Ttols (7).
Noms hi consten els ttols de l'ATP. Els challenger, future i altres torneigs menors no es tenen en compte.
Individuals (3).




Finalista en individuals (6).
2001: Buenos Aires perd contra Gustavo Kuerten per 1-6 3-6 sobre perd contra.
2002: Bucarest perd contra David Ferrer per 3-6 2-6 sobre terra batuda.
 2002: Palerm perd contra Fernando Gonzlez por 7-5 3-6 1-6 sobre terra batuda.
 2004: Sopot perd contra Rafael Nadal per 3-6 4-6 sobre perd contra.
 2006: Stuttgart perd contra David Ferrer per 4-6 6-3 7-6(3) 5-7 4-6 sobre perd contra.
 2007: Sopot perd contra Tommy Robredo per 7-5 6-0 sobre perd contra.

Classificaci en torneigs del Grand Slam.


Dobles (4).




Finalista en dobles (6).
2004: Torneig d'Amersfoort amb Luis Horna perden contra Jaroslav Levinsky i David Skoch per 0-6 6-2 5-7 sobre terra batuda.
2004: Bucarest amb scar Hernndez perden contra Lucas Arnold Ker i Mariano Hood per 6-7(5) 1-6 sobre terra batuda.
2005: Buenos Aires amb Sebastin Prieto perden contra Frantisek Cermak i Leos Friedl per 2-6 5-7 sobre terra batuda.
2005: Costa Do Sauipe amb Ignacio Gonzlez King perden contra Frantisek Cermak i Leos Friedl per 4-6 4-6 sobre terra batuda.
2005: Bastad amb Sebastin Prieto perden contra Jonas Bjorkman i Joachim Johansson per 2-6 3-6 sobre terra batuda.
2005: Metz amb Sebastin Prieto perden contra Michael Llodra i Fabrice Santoro per 2-5 5-3 4-5(4) sobre terra batuda.

Classificaci en torneigs del Grand Slam.


 Enllaos externs .

 Perfil de l'ATP ;
 Perfil de la Davis Cup ;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="179935" title="Maximiliano Moralez" nonfiltered="3806" processed="3800" dbindex="73819">
Maximiliano Nicols Moralez s un futbolista argent. Va nixer el 27 de febrer del 1987 a Granadero Biagorria (Argentina). El seu club actual s el FC Moscou.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="179939" title="Esturi" nonfiltered="3807" processed="3801" dbindex="73820">

Els esturions (Acipenser) sn un gnere de peixos actinopterigis d'aigua dola, de la famlia dels acipensrids. Sn una vintena d'espcies originries d'Europa, sia i Nord-amrica.

s un animal greument amenaat per la pesca intensiva que es realitza per aconseguir la seva fresa, anomenada caviar.

 Caracterstiques .

Els esturions tenen el seu cos guarnit de cinc rengleres longitudinals d'escuts ossis i el seu cap est envoltat per un slid escut d'ssos drmics i perllongat per la presncia d'un rostre. La boca, inferior i desproveda de dents, t una forma de trompa que els permet escorcollar el llot per alimentar-se de molluscs, el seu aliment principal.

L'esturi no es reprodueix abans dels 10 anys en el cas dels mascles, i cap els 15 anys en el cas de les femelles. T un desenvolupament molt lent per pot atnyer 5 m de longitud i pesar 480 kg, i pot viure ms de 100 anys.

 Sistemtica .
El gnere Acipenser inclou 21 espcies:
Acipenser albertensis Lambe, 1902.
Acipenser baerii Brandt, 1869 (esturi siberi).
Acipenser brevirostrum Lesueur, 1818 (esturi de musell curt).
Acipenser dabryanus Dumril, 1869.
Acipenser fulvescens Rafinesque, 1817 (esturi groc americ).
Acipenser gueldenstaedtii Brandt et Ratzeburg, 1833 (esturi del Danubi) (ostr, en rus      ).
Acipenser kikuchii Jordan et Snyder, 1901.
Acipenser medirostris Ayres, 1854 (esturi verd).
Acipenser multiscutatus Tanaka, 1908.
Acipenser naccarii Bonaparte, 1836. ;
Acipenser nudiventris Lovetsky, 1828.
Acipenser ornatus Leidy, 1873.
Acipenser oxyrinchus Mitchill, 1815 (esturi negre americ).
 Acipenser oxyrinchus oxyrinchus (esturi de l'Atlntic);
Acipenser persicus Borodin, 1897. ;
Acipenser ruthenus Linnaeus, 1758.
Acipenser schrenckii Brandt, 1869.
Acipenser sinensis Gray, 1835.
Acipenser stellatus Pallas, 1771 (esturi estrellat) (sevruga, en rus        ). ;
Acipenser sturio Linnaeus, 1758 (esturi europeu).
Acipenser toliapicus Agassiz, 1844.
Acipenser transmontanus Richardson, 1836 (esturi blanc).

 Enllaos externs .
 Eschmeyer, W.N. (2006): Catalog of Fishes: Acipenser sturio. California Academy of Sciences;
 ITIS: Acipenser;
 Fauna Europea:  Acipenser (19 April 2007, version 1.3);
 Animal Diversity Web: Acipenser;
 NCBI Taxonomy: Acipenser;
 CITES Taxonomy: Acipenser;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="179940" title="Adrin Lpez lvarez" nonfiltered="3808" processed="3802" dbindex="73821">
Adrin Lpez lvarez s un futbolista espanyol. Va nixer el 8 de gener del 1988 a San Martn de Teverga (Asturies). Actualment juga al Mlaga CF, cedit pel Deportivo de La Corua


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="179944" title="Gerard Piqu i Bernabeu" nonfiltered="3809" processed="3803" dbindex="73822">

Gerard Piqu i Bernabeu s un futbolista catal. Va nixer el 2 de febrer de 1987 a Barcelona. s jugador del FC Barcelona.

Enllaos externs.
 Blog sobre Gerard Piqu ;




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="179949" title="Torneig de Sydney" nonfiltered="3810" processed="3804" dbindex="73823">
El Torneig de Sydney, tamb conegut com a Mediabank International, s un torneig tennstic professional que es disputa a Sydney, Austrlia.

Palamars.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="179950" title="Acipensrid" nonfiltered="3811" processed="3805" dbindex="73824">

Els acipensrids (Acipenseridae) sn una famlia d'actinopterigis de l'ordre dels Acipenseriformes, que inlcou els esturions i altres peixos relacionats.

 Sistemtica .
Aquesta famlia est subdividida en dues subfamlies:
 Acipenserinae, amb dos gneres.
 Scaphirhynchinae, tamb amb dos gneres.

 Acipenserinae .
 Acipenser;
Vegeu la classificaci del gnere Acipenser

 Huso;
 Huso huso (esturi beluga) ;
 Huso dauricus (esturi kaluga);

 Scaphirhynchinae .
 Scaphirhynchus;
 Scaphirhynchus albus (esturi pllid);
 Scaphirhynchus platorynchus;
 Scaphirhynchus suttkusi (esturi d'Alabama);

 Pseudosaphirhynchus;
 Pseudoscaphirhynchus hermanni (esturi nan) ;
 Pseudoscaphirhynchus fedtschenkoi (esturi de Syr Darya) ;
 Pseudoscaphirhynchus kaufmanni (esturi d'Amu Darya);

Referncies.
 Eschmeyer, W.N. (2006): Catalog of Fishes: Acipenseridae. California Academy of Sciences;
 ITIS: Acipenseridae;
 Fauna Europea:  Acipenseridae (19 April 2007, version 1.3);
 Animal Diversity Web: Acipenseridae;
 NCBI Taxonomy: Acipenseridae;
 CITES Taxonomy: Acipenseridae;































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="179953" title="60 metres llisos" nonfiltered="3812" processed="3806" dbindex="73825">
Els 60 metres llisos s una competici d'atletisme habitual en campionats en pista coberta, mentre que s una distncia inusual per a carreres a l'aire lliure. Normalment, la prova s dominada pels millors corredors de 100 metres llisos. Els 60 metres llisos van ser correguts oficialment als Jocs Olmpics de 1900 i de 1904.

 Rcords .



 Millors marques mundials .

 Miillors marques masculines .
(Actualitzat a 02.03.2007)



 Millors marques femenines .
(Actualitzat a 02.03.2007)



 Medallistes olmpics .






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="179954" title="Ny Carlsberg Glyptotek" nonfiltered="3813" processed="3807" dbindex="73826">
El museu Ny Carlsberg Glyptotek fou fundat pel fabricant de cervesa Carl Jacobsen (1842-1914), que va reunir una de les colleccions d'art privades ms importants de la seva poca a Dinamarca. El nom del museu prov de la seva cerveseria, Ny Carlsberg, amb l'afegit 'Glyptotek' (gliptoteca), un mot grec que significa "collecci d'escultures".

Aquest museu, que va obrir al pblic l'any 1897 es troba al centre de Copenhaguen, a la plaa de Dante, molt a la vora dels Jardins de Tivoli, en un espai que va cedir l'ajuntament.

 Enllaos externs .
 Glyptoteket (en dans i angls);
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="179956" title="200 metres llisos" nonfiltered="3814" processed="3808" dbindex="73827">
 
Els 200 metres llisos sn una prova d'atletisme de velocitat que s'inicia en la corba de la pista immediatament anterior a la recta de meta, el que implica que els atletes no se situen en la sortida a la mateixa altura ja que d'una altra manera els corredors situats ms cap a l'exterior recorrerien una distncia superior. 

Histria. 
Tot i que no van formar part del programa de la primera edici dels Jocs Olmpics de l'era moderna que es van celebrar a Atenes el 1896, probablement s la ms antiga de la proves atltiques ja que formava part dels esdeveniments que es disputaven en els Jocs olmpics de l'antiguitat. 

En la primera edici d'aquests jocs, celebrats el 776 aC, una de les proves consistien a recrrer l'estadi, el que suposava una distncia de 600 peus grecs equivalents a 192 metres. En aquell esdeveniment va resultar guanyador Korebos de Elis. 

Aquesta prova va debutar en uns Jocs Olmpics, en la seva modalitat masculina, en l'edici de 1900 celebrada a Pars. La disputa de la prova femenina no debutaria fins a 1948 en els Jocs celebrats a Londres. Aquesta prova es corria als Estats Units en lnia recta fins que la Associaci Internacional de Federacions d'Atletisme (IAAF) per a unificar criteris va establir, el 1958, que la mateixa havia de realitzar-se en una pista de 400 metres, el que va suposar que els primers cent metres de la prova havien de realitzar-se en la corba de l'estadi.

Rcords.
(actualizat a 20-08-2008)



 Atletes amb millors marques mundials.
Millors marques masculines.
(actualizat a 20-08-2008)


Millors marques femenines.
(actualizat a 31-08-2007)


Campions olmpics.


Campions mundials.





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="179957" title="400 metres llisos" nonfiltered="3815" processed="3809" dbindex="73828">
Els 400 metres llisos sn una prova de velocitat mantinguda d'atletisme en la qual cada atleta corre per un dels carrers en qu es divideix la pista, circumstncia que implica que en la sortida no se situn a la mateixa alada per a evitar que els dels carrers exteriors recorrin ms metres que els dels carrers interiors. 

Els 400 metres llisos en la seva modalitat masculina formen part del programa oficial dels Jocs Olmpics moderns des de la seva primera edici celebrada a Atenes el 1896. La modalitat femenina no debutaria fins als Jocs celebrats el 1964 a Tquio.

 Records .




Millors marques mundials.

(actualitzat a 31.08.2007)

Millors marques masculines.



Millors marques femenines.



Campions olmpics.


Campions mundials.




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="179958" title="VTC's" nonfiltered="3816" processed="3810" dbindex="73829">
Les VTC's (Vesicular-tubular cluster: pinya vesicular-tubular) sn un conjunt de vescules que constitueixen un orgnul cellular situat entre el reticle endoplasmtic i l'aparell de Golgi. Aquest compartiment intermedi s fonamental en el trfic de membranes intracellular doncs en ell es produeix el reciclatge dels receptors del reticle endoplasmtic que permeten l'avan de les protenes cap a l'Aparell de Golgi. Serveix aix com "estaci" de control per a la recuperaci dels receptors cap al reticle endoplasmtic.

Tamb es conegut amb l'acrnim d'ERGIC (compartiment intermedi Golgi - reticle endoplasmtic) 







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="179960" title="100 metres tanques" nonfiltered="3817" processed="3811" dbindex="73830">
 
Els 100 metres tanques sn una prova d'atletisme que noms es diputa en la seva modalitat femenina ja que els homes disputen la prova dels 110 metres tanques. L'altura de les tanques s de 84 centmetres, trobant-se la primera a 13 metres de la sortida i les nou restants a intervals de 8,5 metres. La prova dels 110 metres tanques forma part del programa dels Jocs Olmpics de l'era moderna des de l'edici celebrada a Munic el 1972 que va substituir a la prova dels 80 metres tanques que va comenar a disputar-se als Jocs Olmpics de Los ngeles de 1932.

 Rcords .
(actualizat a 31-08-2007)


 Atletes amb millor marques mundials .

(actualizat a 31-08-2007)
	


 Campiones olmpiques .


 Campiones mundials .























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="179962" title="110 metres tanques" nonfiltered="3818" processed="3812" dbindex="73831">
Els 110 metres tanques sn una prova d'atletisme que noms es diputa en la seva modalitat masculina ja que les dones disputen la prova dels 100 metres tanques. 

Histria. 
L'origen d'aquesta prova es troba a 1850, quan els alumnes de la Universitat d'Oxford van organitzar una carrera de 140 iardes en les quals havien de superar 10 tanques. Posteriorment, el 1864 es va fixar la distncia a recrrer en 120 iardes (109,72 m) i l'alada de les tanques en 3,5 peus (1,0667 m), trobant-se la primera a 15 iardes (13,71 m) de la sortida i les nou restants a intervals de 10 iardes (9,14 m). 
El 1888 Frana ajusta la distncia afegint 28 centmetres entre l'ltima tanca i l'arribada amb el que van quedar fixades definitivament les caracterstiques essencials de la prova. 

La prova dels 110 metres tanques forma part del programa dels Jocs Olmpics de l'era moderna des de la seva primera edici celebrada a Atenes el 1896 amb la curiositat que noms es va disputar sobre nou obstacles.

Rcords.
(actualizat a 31-08-2007)


Atletes amb millors marques mundials.

(actualizat a 31-08-2007)
	


Campions olmpics.


Campions mundials.

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="179964" title="400 metres tanques" nonfiltered="3819" processed="3813" dbindex="73832">
 
Els 400 metres tanques sn una prova d'atletisme en la qual cada atleta ha de superar un total de 10 tanques situant-se la primera a 45 metres de la sortida i les nou segents a intervals de 35 metres. 

L'altura de les tanques s de 91 centmetres en la categoria masculina i de 76 centmetres en la femenina. Cada atleta corre per un dels carrers que es divideix la pista, circumstncia que implica que en la sortida no se situn a la mateixa alada per a evitar que els dels carrers exteriors recorrin ms metres que els dels carrers interiors. Els 400 metres tanques en la seva modalitat masculina formen part del programa oficial dels Jocs Olmpics des de la seva segona edici celebrada a Pars el 1900 i, des de llavors noms van deixar de celebrar-se en l'edici de 1912 a Estocolm. La modalitat femenina no debutaria fins als Jocs celebrats el 1984 a Los ngeles.

 Rcords .
(actualizat a 31-08-2007)




Atletes amb millors marques mundials.

Millors marques masculines.
(actualizat a 31-08-2007)





Millors marques femenines.
(actualizat a 31-08-2007)




Campions olmpics.



Campions mundials.

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="179966" title="49 Andromedae" nonfiltered="3820" processed="3814" dbindex="73833">
49 Andromedae s una estrella  de la constellaci d'Andrmeda. s de la magnitud aparent 5,27.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="179968" title="800 metres" nonfiltered="3821" processed="3815" dbindex="73834">
Els 800 metres llisos sn una prova de mitja distncia d'atletisme en la qual cada atleta corre pel seu respectiu carrer durant els primers 110 metres, passant a partir d'aquest moment al denominat  carrer lliure  compost normalment pels carrers 1 i 2 de la pista. 

Els 800 metres llisos en la seva modalitat masculina formen part del programa oficial dels Jocs Olmpics moderns des de la seva primera edici celebrada a Atenes el 1896. La modalitat femenina no debutaria en canvi fins als Jocs celebrats el 1928 a Amsterdam encara que, al ser considerada per les autoritats esportives del moment com molt dura per a les atletes va deixar d'incloure's en el programa femen dels Jocs fins a l'edici de 1960 a Roma.

 Rcords .
(actualitzat a 31.08.2007)



Millors marques mundials.

Millors marques masculines.
(actualitzat a 31.08.2007)



Millors marques femenines.
(actualitzat a 31.08.2007)



Campions olmpics.


Campions mundials.




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="179973" title="1500 metres llisos" nonfiltered="3822" processed="3816" dbindex="73835">
Els 1500 metres llisos sn la prova estrella de mig fons de l'atletisme. En ella cal donar 3 voltes i tres quarts a la pista per tal de completar-la.

En la seva modalitat masculina formen part del programa oficial dels Jocs Olmpics moderns des de la seva primera edici celebrada a Atenes el 1896. La modalitat femenina no debutaria fins als Jocs de  1972 a Munic.

 Rcords .
(actualitzat a 31.08.2007)



Millors marques mundials.

Millors marques masculines.
(actualitzat a 31.08.2007)



Millors marques femenines.
(actualitzat a 31.08.2007)



Campions olmpics.


Campions mundials.

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="179976" title="3000 metres" nonfiltered="3823" processed="3817" dbindex="73836">
Els 3000 metres llisos sn una prova de mig fons d'atletisme que en la seva modalitat masculina mai han format part del programa dels Jocs Olmpics ni dels Campionats mundials d'atletisme. 

En la modalitat femenina aquesta prova va debutar als Jocs Olmpics de 1984 a Los Angeles per a desaparixer el 1996 a Atlanta en ser substituda per la prova dels 5000 metres llisos. 
Igualment, als Campionats mundials d'atletisme aquest esdeveniment noms es va celebrar en les quatre primeres edicions fins que, en l'edici celebrada a Gteborg el 1995, van ser tamb substituts per la prova dels 5000 metres llisos.

 Rcords .
(Actualizat a 31-08-2007)




Atletes amb millors marques mundials.
(Actualitzat a 31-08-2007)

Millors marques masculines.




Millors marques femenines.



Campions olmpics.



Campions mundials.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="179978" title="Formatge de raclet" nonfiltered="3824" processed="3818" dbindex="73837">


El formatge de raclet s fet amb llet de vaca i de pasta premsada i textura cremosa. Madura durant un perode de tres a quatre mesos i t un gust dol i lleugerament ctric.

s originari del cant sus de Valais. 

Degustaci.
 
 El seu perode de degustaci ptima s'estn de novembre a febrer per s excellent tot l'any. s un formatge sociable per excellncia, i la millor manera de consumir-lo s amb els amics i servit fos amb patates o embotits de muntanya. A Sussa, el formatge de raclet es menja acompanyat d'una beguda calenta o d'un vi blanc lleuger. 

AOC.

 El formatge de raclet va obtenir, a finals del 2003, la distinci AOC (Appellation d'Origine Contrle, tradut com a Denominaci d'Origen Controlada) a Sussa. Aquesta distinci limita la producci d'aquest formatge al territori del cant de Valais i fixa unes quantitats precises per a la seva fabricaci (quantitat i proporcions dels ingredients).

Aquesta AOC ha estat objecte d'una gran controvrsia a Sussa ja que una important quantitat de formatge de raclet s produda segons altres mtodes en altres cantons encara que utilitzant en certa manera la fama del cant de Valais per llurs respectives autopromocions. 

Enllaos exteriors.



 Web dedicada al formatge del cant de Valais. ;

 Web australiana oferint informaci i receptes de cuina del formatge de raclet. ;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="179982" title="Acipenseriformes" nonfiltered="3825" processed="3819" dbindex="73838">

Els acipenseriformes sn un ordre de peixos actinopterigis primitius que inclou els esturions i els peixos esptula, aix com algunes famlies fssils ja extingides. L'esquelet ossi t un contingut elevat en cartlag.

 Sistemtica .
 Acipenseridae .
Els acipensrids (Acipenseridae) sn una famlia que compren els coneguts esturions i inclou dues subfamlies. Per a la classificaci completa vegeu l'article sobre els acipensrids.
 Acipenserinae, amb dos gneres.
 Scaphirhynchinae, tamb amb dos gneres.

 Polyodontidae . 
Sn els poliodntids (Polyodontidae) o peixos esptula, que t noms dos gneres, cadascun amb una nica espcie.
 Polyodon;
 Polyodon spathula (USA);
 Psephurus;
 Psephurus gladius (Xina);

 Chondrosteidae. 
Els condrosteids sn una famlia extinta.

 Errolichthyidae . 
Els errolctids sn una famlia extinta.

 Referncies .

 Hochleithner, M.; Gessner, J.: The Sturgeons and Paddlefishes of the World: Biology and Aquaculture.
 Hochleithner, M.; Gessner, J.; Podushka, S.: The Bibliography of Acipenseriformes.























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="179985" title="Agrupaci Musical l'Amistat de Quart de Poblet" nonfiltered="3826" processed="3820" dbindex="73839">



L'Agrupaci Musical L'Amistat de Quart de Poblet s una associaci sense nim de lucre. La finalitat principal s el manteniment d'una Banda de Msica. 

Per a aix compta amb una important base social que, amb les seues aportacions, mant una Escola d'Educandos, fa possible la compra d'instruments i la preparaci d'actuacions musicals. 

El seu palmars s molt important i s el resultat d'un treball ben fet, que li dona a Quart de Poblet rellevncia internacional. 

Des de la seua fundaci, aquesta instituci ldica-educativa, ha mantingut una trajectria similar a la resta de les societats musicals, principal focus cultural del Pas Valenci. 

Aquesta societat s fundadora de la Federaci de Societats Musicals de la Comunitat Valenciana. 


 Histria .

Els primers antecedents d'aquesta Agrupaci, es remunten a l'any 1895, els primers anys del segle XX van ser difcils i la seua activitat va tenir molts altibaixos. 

Desprs de la guerra civil va comenar a reorganitzar-se, passant a una segona etapa corresponent als anys 1944 i 1945. s grcies a la participaci en els concursos organitzats per la companyia cinematogrfica valenciana CIFESA, quan realment va comenar a prendre cos la banda. 

El 19 de mar de 1945, L'Amistat, participa en el Concurs de Pasdobles a la Plaa de Bous de Valncia, organitzat per la Junta Central Fallera i patrocinat per la companyia valenciana CIFESA, obtenint el Tercer Accssit de la Segona Secci. 

s la primera Agrupaci Musical d'Espanya condecorada amb el Lla d'Or al Mrit Turstic i est en possessi de la Medalla de Plata al Mrit Turstic. En el Consell de Ministres del 14 d'agost de 1979 va ser declarada d'Utilitat Pblica, per la labor cultural i educativa que desenvolupa. 

 Presidents des de la seua fundaci .




 Estructura artstica .
 Escola d'Educandos .
L'Escola d'Educandos, que compta amb el reconeixement de la Conselleria de Cultura de la Generalitat Valenciana, s la qual, any rere any nodreix de msics a la Banda de Msica i l'Orquestra. 

Amb la preparaci rebuda, molts estudiantes de msica segueixen els estudis superiors en els Conservatoris de Msica amb la finalitat de fer de la msica el seu futur professional. 

Des dels nivells infantils per a xiquets de 3 a 6 anys amb metodologia Orff, Kodaly, Willems; solfeig i instruments, entre els sis i dotze anys, aquesta societat imparteix msica a prop de 400 educandos. 

Incloent: 

 Preparaci per a les proves d'accs a Grau Mitj en el conservatori ;
 Conjunt Coral ;
 Classes especials de msica pra adults sense lmit d'edat ;

Tamb compta amb una escola d'adults, on poden estudiar grau elemental.

 Banda de Msica .

La Banda de Msica est composta per 204 msics. Es considera una banda sinfnica per incloure instruments de corda; com violoncellos i contrabaixos. A ms, per a incorporar als ms jovenes, compta amb una Banda Juvenil de ms de 60 msics.


 Premis y Galardons obtinguts .




Conegua tots els premis i actuacions

 Directors de la Banda de Msica .



 Premis "Amics de L'Amistat" .



 Referncies .

 

 Enllaos externs .
Web de l'Ajuntament de Quart de Poblet;
Web Agrupaci Musical L'Amistat;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="179986" title="Feta" nonfiltered="3827" processed="3821" dbindex="73840">


El feta s un formatge fet amb llet d'ovella o de cabra, de pasta tova crua i madurat en salmorra durant un perode de quinze a trenta dies. T un gust salat i lleugerament agre.

s originari de Grcia. 

Degustaci.

El feta es pren esmicolat a les amanides (exemple de l'amanida grega clssica) o juntament amb tomquets tallats, oli d'oliva i herbes fresques.

Enllaos externs.

Web i grup de discussi sobre el formatge feta ;























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="179987" title="Associaci Musical Canalense" nonfiltered="3828" processed="3822" dbindex="73841">

L'Associaci Musical Canalense s una associaci creada a Canals (la Costera) en 1946 dedicada a la promoci de la msica i de la cultura. La seua principal activitat s la banda de msica que duu el seu nom i el cor polifnic anomenat Cor Calixt. A ms de contar amb una bona escola de msica.

 Histria .
Es calcula que la banda a Canals va comenar abans de la Guerra civil espanyola. Encara que no va esser fins a 1946 quan es va crear la banda municipal.

En 1951 es va crear la societat anomenada aleshores "Societat Musical Canalense". En 1968 la banda va deixar de ser municipal i l'ajuntament de Canals va suspendre la plaa de director.

El 27 de juliol de 1974 es va aprovar el nom de la nova societat "Associaci Musical Canalense".

 Directors .
Joaqun Sells,  director des de 1946 i reconegut msic valenci;
Joaqun Sancho beda;
Gerardo Cardona Lliso;
Juan Bta. Climent;
Fco. Jos Perales Ferre ;
Fernando J. Miralles ;
Carlos Marquina;
Juan Ramn Beltrn;
Carlos Revert Esp;
Fco. Jos Snchez Roca;
Joan B. Falc Andrs;
Luis Pedrn Francs;
Jos Martinez Colomina;

 Vegeu tamb .
 Llista de societats musicals del Pas Valenci;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="179988" title="Fittipaldi F1" nonfiltered="3829" processed="3823" dbindex="73842">

Fittipaldi Automotive va ser un equip de Frmula 1 de Brasil. Va participar en 119 Grans Premis entre 1975 i 1982, inscrivint un total de 155 vehicles. Van assolir tres podis i van anotar 44 punts de campionat.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="179989" title="The Coca-Cola Company" nonfiltered="3830" processed="3824" dbindex="73843">
The Coca-cola Company s una corporaci multinacional amb seu a Atlanta (Gergia) dedicada a l'elaboraci d'aliments i begudes. El seu principal producte s la Coca-cola, un dels refrescs ms consumits del mn. 
s una de les majors corporacions d'Estats Units i una de les companyies que cotitza, amb el codi NYSE KO, com part del Dow Jones. La companyia s propietria de nombroses marques comercials.  Probablement les ms conegudes a part de Coca-cola i les seves variants siguin Sprite, Fanta, Tab i Minute Maid.

Les begudes de The Coca-cola Company. 
Les begudes de la llista no estan disponibles en tot el mn, algunes sn mundials (es venen mundialment), mentre que d'altres noms estan disponibles en alguns pasos:

 Ades;
 Alive;
 Andina Frut;
 Aquactive;
 Aybal-Kin;
 A&W;
 Ambasa;
 Andina Nectar;
 Aquana;
 Alhambra;
 Andina Fortified;
 Aqua;
 Aquarius;
 Ali;
 Andina Fresh;
 Aquabona;
 Arwa;
 Bacardi Mixers;
 Barq'z Floatz;
 Bibo;
 Bimbo Break;
 Bjare;
 BonAqua/BonAqua;
 Burn;
 Bacardi Premium Mixers;
 Beat;
 Big Crush;
 Bird's Nest;
 Black Fire;
 BPM;
 Bankia;
 Belt;
 Big Tai;
 Bistra;
 Boco;
 Bright & Early;
 Barq's;
 Beverly;
 Bimbo;
 Bistrone;
 Bom Bit Maesil;
 Bubbly;
 CAFE ZU;
 Caffeine Free Inka Cola;
 Cappy;
 Cepita;
 Cherry Coke;
 Citra;
 Coca-Cola Black;
 Coca-Cola withLime;
 Coke II;
 Crystal;
 Caffeine Free Barq's;
 Calypso;
 Caprice;
 Charrua;
 Chinotto;
 Club;
 Coca-Cola C2;
 Coca-Cola with Raspberry;
 Cresta;
 Caffeine Free Coca-Cola;
 Canada Dry;
 Carioca;
 Chaudfontaine;
 Chinotto Light;
 Coca-Cola;
 Coca-Cola Citra;
 Coca-Cola Zero;
 Cristal;
 Caffeine Free Diet Coca-Cola;
 Cannings;
 Carver's;
 Cheers;
 Ciel;
 Coca-Cola Black Cherry Vainilla;
 Coca-Cola with Lemon;
 Cocoteen;
 Crush;
 Dasani;
 Powerade;
 Fanta;
 Fioravanti;
 Kapo;
 Quatro;
 Simba;
 Sprite;
 Victoria;
 Vital;
 Inca Kola;
 Kola Inglesa;






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="179990" title="Castell d'Espolla" nonfiltered="3831" processed="3825" dbindex="73844">
 



El castell d'Espolla s una fortificaci situada al municipi d'Espolla (Alt Empord), al carrer del Castell del cap de municipi. 

Estructura.

Es tracta d'un edifici de planta rectangular, que en origen possiblement estava protegit per torres angulars que no s'han conservat. L'aparell dominant s de pedres de pissarra sense treballar, excepte a bona part de la faana, a les cantoneres i a les espitlleres, fetes amb grans carreus de granit ben escairats. El portal d'entrada s de dovelles no gaire grans, tamb de granit. 

Actualment, es troba dividit en diferents finques urbanes, la qual cosa ha fet que l'estat de conservaci sigui precari i heterogeni, ja que ha estat adaptat per a usos de vivenda i corral. Tal com ha pervingut, s de planta i pis, sense restes de merlets ni altres elements defensius. Es pot contemplar el portal d'entrada i accedir al pati d'armes, que s pblic. A l'interior de les cases, de propietat particular i no visitables, es poden apreciar restes del mur, espitlleres i, a les sales baixes, voltes de can. 

Histria.

El tipus de construcci sembla datable en els segles XIII-XIV. Es desconeix actualment qui constru i posse el casal. Es pot pensar que, si Espolla formava part d'una batllia reial, juntament amb Sant Climent Sescebes, era el castell del batlle, per tampoc es pot descartar que fos la residncia d'alguna famlia noble amb possessions a la zona, com s el cas de Cal Marqus, una altra casa forta de la poblaci i propietat dels Aviny. 

Bibliografia.
Joan Badia i Homs, L'arquitectura medieval de l'Empord, 2a ed., 2 vols., Girona, Diputaci Provincial de Girona, 1985, vol. II-A, p. 161.

Enllaos externs.
Inventari del Patrimoni Arquitectnic de Catalunya: Castell d'Espolla;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="179995" title="Jael" nonfiltered="3832" processed="3826" dbindex="73845">
Jael (en hebreu Ya'el,    , nom de la cabra bex nubiana) s un personatge del Llibre dels Jutges de l'Antic Testament, herona que mata a Sisser per salvar Isarel de les tropes del rei Jabn. Era la dona d'Hber el Quenita (Jutg. 5:23-27)


Aquesta s la part de la Can de Dbora (Jutg. 5:23-27) en la que es conta la mort de Sisser: 
Maleu la ciutat de Meroz,
maleu-la,
diu l'ngel del Senyor;
maleu els seus habitants,
perqu no han vingut
a auxiliar el Senyor,
a auxiliar el Senyor
amb els seus herois.
Beneda entre les dones Jael,
muller d'Hber, el quenita;
beneda entre les dones
que viuen en tendes!
Sisser li demanava aigua;
ella li ha donat llet,
li ha ofert mat en tassa de nobles.
Desprs, amb la m esquerra
ha pres l'estaca
i amb la dreta una maa de fuster;
ha estassat Sisser, li ha obert el cap:
l'estaca clavada
li ha travessat la templa.
Ha caigut doblegat,
estirat als peus d'ella,
ha caigut doblegat als seus peus;
all on s'ha doblegat,
all ha caigut mort.

Els entesos reconeixen la can de Dbora, basant-se en evidncies lingstiques, com una de les parts ms antigues de la Bblia.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="179998" title="Monorail de Las Vegas" nonfiltered="3833" processed="3827" dbindex="73846">

El Robert N. Broadbent Las Vegas Monorail, ms conegut com Monorail de Las Vegas s un sistema de trnsit total situat a Las Vegas, Nevada, als Estats Units. s propietat de Las Vegas Monorail Company. Per estalviar impostos, el monocarril es classifica com una obra de caritat, que es permet sota llei de Nevada ja que el monocarril proporciona un servei pblic. L'estat de Nevada va ajudar al finanament del monorail, per no es van fer servir ms diners pblics en la construcci, pel que est exhent d'impostos.
El Monorail permet als visitants anar entre hotel i hotel de Las Vegas evitant aix el clima desrtic del carrer.

Parades.
 Sahara Station;
 Las Vegas Hilton Station;
 Las Vegas Convention Center Station;
 Harrah's / Imperial Palace Station;
 Flamingo / Caesars Palace Station;
 Bally's / Paris Las Vegas Station;
 MGM Grand Station;
 McCarran International Airport Terminal 1 (en construcci);
 McCarran International Airport Terminal 3 (en construcci);

Enllaos externs.
 Web oficial del monorail ;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="180006" title="Monorail" nonfiltered="3834" processed="3828" dbindex="73847">
  
Un monorail s un sistema de transport on les cadires o vagons estan suspesos o es desplacen sobre una estructura d'un sol rail per a transportar mercaderies o persones.
 
 Antecedents . 
Els esforos per crear ferrocarrils no convencionals van comenar a finals del segle XIX, amb l'objecte d'assolir major eficincia, major velocitat o menor cost. Es van dur a terme diversos intents per a crear un sistema en el qual una roda d'acer de doble brida opers sobre un nic rail semblant al convencional. El Wuppertaler Schwebebahn s l'nic monorail d'aquest tipus conservat. Els monorals han sofert i s'han beneficiat de la seva novetat i concepte de modernitat. 

Quan The Walt Disney Company va installar un monorail al seu parc temtic Disneyland el 1959, va descobrir al seu gran nombre de visitants una forma de transport en un entorn creble encara que petit. Al mateix temps, no obstant aix, els monorails installats a Disneyland i altres installacions d'oci han fet que es tendeixi a identificar-los ms amb l'entreteniment que com mitj de transport prctic. La premsa popular nord-americana de mitjans del segle XX presentava sovint al monorail com un transport del futur, juntament amb imatges de motxilles-coet personals i viatges espacials de masses, creant inters per tamb confusi sobre si es tractava de modes passatgeres o idees factibles.

 Tipus i aspectes tcnics . 
 
Els monorails moderns depenen d'una gran biga slida com superfcie de trnsit dels vehicles. Hi ha diversos dissenys competidors dividits en dues classes generals: monorails sobre biga i suspesos. 
El tipus ms com de monorail usat actualment s sobre biga,on el tren funciona sobre una biga de formig armat de l'ordre de 0,5 a 1 m d'ample. Un vag amb pneumtics de cautx es dna suport sobre la biga i els seus laterals per a assolir tracci i estabilitat. Aquest tipus de monorail va ser popularitzat per la companyia alemanya ALWEG.

Hi ha tamb un tipus de monorail susps desenvolupat per la companyia francesa SAFEGE en el qual els vagons del tren estan suspesos sota el sistema de rodes. En aquest disseny les rodes es mouen dins de la biga. 

 Propulsi . 
Gaireb tots els monorails moderns estan propulsats per motors elctrics alimentats per tercers riels duals, cables de contacte o canals electrificats subjectes o tancats en les seves bigues de guia. 

 Levitaci magntica . 

Els trens de levitaci magntica (maglevs), com el Transrapid alemany, van ser construts com monorails sobre biga, degut al fet que aquest disseny proporciona una alta estabilitat i permet una deceleraci rpida des de velocitats elevades. Quan funcionen a tota velocitat, els trens de levitaci magntica suren sobre el rail, sense entrar en contacte fsic amb ell. Aquests trens sn els monorails ms rpids, superant els 500 km/h.

 Canvi d'agulles . 
El canvi d'agulles ha estat un problema perenne en els monorails degut al fet que els mecanismes de canvi d'agulles d'altres sistemes no sn factibles. Alguns monorails primitius  notablement el Wuppertaler Schwebebahn, construt el 1901 i encara en servei  tenen un disseny que fa difcil canviar d'una via a una altra. D'altres monorails eviten els canvis d'agulles tant com poden, operant en un bucle continu o entre dues estacions fixes en un sentit i altre. Els monorails actualment en funcionament sn capaos de realitzar canvis ms eficientment que en el passat. 

En el cas dels monorails suspesos, el canvi es pot realitzar movent pestanyes dintre de la biga per a canviar els trens d'una via a una altra. Els monorails sobre biga requereixen que la prpia estructura de la biga es mogui per a assolir el canvi d'agulles. No obstant aix, actualment la forma ms comuna d'assolir aix s situar un aparell en moviment sobre una plataforma robusta capa de suportar el pes dels vehicles, les bigues i el seu propi mecanisme. Les bigues de mltiples segments es mouen sobre corrons per a alinear suaument unes sobre unes altres i enviar el tren en l'adrea desitjada. Alguns d'aquests girs de bigues sn bastant elaborats, capaos de commutar entre diverses bigues o fins i tot simular un doble encreuament de vies de ferrocarril. En els casos on ha de ser possible moure un tren monorail d'una via a qualsevol altra de vries, com en cotxeres o tallers, pot emprar-se una biga mbil no molt diferent d'una taula de transferncia de ferrocarril. 
Una sola biga s'alinea en una via d'entrada perqu els cotxes pugin sobre ella. La biga completa roda llavors amb el vehicle sobre ella per a alinear-lo amb la via desitjada. 

 Enllaos externs .


  The Monorail Society;


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="180007" title="Societat Musical l'Artstica de Xiva" nonfiltered="3835" processed="3829" dbindex="73848">

Aquesta Societat Musical es remunta a l'any 1850 i ve a representar el nucli cultural de Xiva. A travs de la seua trajectria ha tingut moments alts i moments baixos, per el seu fort arrelament popular ha aconseguit mantenir-la en el temps fins als nostres dies, formant part de la ms important famlia cultural de la Comunitat Valenciana.

 Histria .
Pres l'any 1850 com el de naixena de la Banda, fins al 1873 no es t cap constncia d'activitat que va establir el seu primer Reglament, per a la seua bona organitzaci i govern. No existeixen moltes dades histrics de la banda fins a 1891, (apart de l'esmentat Reglament), any en el qual apareix un llibre de comptabilitat de despeses i ingressos de la Banda. No obstant aix podem assegurar que estava en actiu i organitzada, ja que en l'arxiu sobre Xiva recopilat per D. Manuel Mora Yuste, existeixen tres programes d'actuacions en 1888.

La Banda, a causa de la seua llarga vida, ha estat en moltes ocasions dissolta i posteriorment creada. Els motius, diversos; desavinences internes, moviments associatius i de partits poltics, problemes econmics, etc., que l'han dut a haver de modificar la seua denominaci en funci de les exigncies del moment.

 Vegeu tamb .
 Llista de societats musicals del Pas Valenci;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="180008" title="Vehicle elctric" nonfiltered="3836" processed="3830" dbindex="73849">


Un vehicle elctric s un vehicle propulsat per un o ms motors elctrics. El moviment el proporciona la tracci sobre les rodes o propulsors mitjanant motors rotatius o en cas de vehicles sobre vies, per motors lineals.

L'energia emprada per propulsar el vehicle es pot obtenir de fonts diverses, ecolgiques o no.
 d'un sistema de magatzemament a bord d'energia recarregable;
 d'un sistema mixt o hbrid amb magatzem d'energia recarregable i propulsi a partir de combustible;
 generat a bord a partir de cllules de combustible;
 generat a bord a partir d'energia nuclear;
 a partir d'energies renovables com el vent o la solar;
 d'una connexi directa a la xarxa elctrica com s el cas de trens elctrics i trolebusos;

Els vehicles elctrics inclouen avions elctrics, vaixells elctrics, cotxes i motos elctrics.





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="180010" title="24 Hores de Le Mans" nonfiltered="3837" processed="3831" dbindex="73850">

Les 24 Hores de Le Mans (24 Heures du Mans) s una famosa carrera de resistncia de cotxes esportius que es disputa anualment des de 1923 al Circuit de la Sarthe, a prop de Le Mans, Frana. s organitzada per l'Automobile Club de l'Ouest i serveix per a provar no sols la rapidesa d'un pilot i del seu cotxe sin tamb la seva capacitat per aguantar durant 24 hores.

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="180013" title="Numeraci arbiga" nonfiltered="3838" processed="3832" dbindex="73851">

La numeraci arbiga s la representaci dels nombres ms utilitzada avui dia. Hom l'anomena "arbiga" perqu foren els rabs els qui la introduiren a Europa, per fou a l'ndia a on s'invent.

Concepte.
Es tracta d'un sistema de numeraci posicional i decimal, s a dir, basat en el nombre 10; consta de 10 nombres per a representar cadascun dels 10 dgits. El valor del dgit varia segons la posici que ocupa dintre del nombre, ja que es multiplica ell mateix per la base 10 elevada a la posici. Aix, el primer dgit (comenant per la dreta) t el valor que representa el seu smbol multiplicat per (=1); el dgit immediatament segent t el valor que representa el seu smbol multiplicat per (=10); i aix successivament. Hom pot definir una frmula matemtica per a un nombre de n dgits de la segent manera:



, on  s el dgit situat en la posici  (comenant per la dreta).

Exemples:





Variants.
El sistema arbic actual es representa de forma diferent segons el sistema d'escriptura.



Dintre del sistema europeu tamb hi ha petites diferncies. Des de temps molt recents, el zero ha passat d'escriure's com un cercle o una ellipse, "0", a representar-se amb una barra, "" (com una de les lletres daneses), per a diferenciar-lo de la lletra "O". A Europa, el nombre set (7) acostuma a escriure's amb una barra horitzontal per a diferenciar-lo de l'u (1).


Histria.
La hiptesi ms acceptada s que la numeraci arbica va tenir el seu origen a l'ndia, entre el 400 aC i el 400 dC. De fet, entre el mn islmic aquests nombres se'ls coneix amb el nom de "nombres indis" (           , arqam hindiiiah). Tanmateix, tamb podria ser que hagus nascut a la Xina, donades les grans similituts amb el sistema xins Hua Ma: tamb s posicional i de base 10.


Els smbols de l'1 al 9 del sistema Brahmi sn un pas intermig cap al sistema arbic ms modern. Els dibuixos vnen del nombre d'angles que t cada xifra en la seva versi inicial.

El sistema apareix descrit en una obra del matemtic persa Abu Abdullah Muhammad bin Musa al-Khwarizmi, escrita als voltants de l'any 825, i traduda al segle XII amb el ttol Algoritmi de numero Indorum (algoritmi, que esdevingu el terme algoritme, prov del nom de l'esmentat matemtic "al-Jwarizmi").

Un altre matemtic, Al-Kindi, va difondre el sistema indi de numeraci per l'Orient Mitj amb els seus quatre volums de Ketab fi Isti'mal al-'Adad al-Hindi (Guia de numeraci ndia), de l'any 830.

La primera inscripci reconeguda del nombre zero, representat per un punt o una boleta, data del segle IX i es localitza a Gwalior. Un cop adoptat pels rabs reb el nom de as-saffr (         ), d'on va derivar el mot xifra. Tanmateix, l'existncia del zero es remunta a molts segles abans, i sembla que el seu origen tamb est a l'ndia.

Cap a l'any 952 el sistema arbic adopta les fraccions, tal com queda pals amb un tractat del matemtic siri Abu'l-Hasan al-Uqlidisi.

Ja en poca de l'Al-ndalus, el sistema arbic i l'bac penetraren a Europa, que feia servir el sistema de numeraci romana. La primera menci a Occident apareix al Codex Vigilianus (976). El 984, Gerbert d'Auriac demana a l'astrnom barcelon Sunifred Llobet (lupitus), una traducci d'un tractat d'astronomia en rab, el Sententiae astrolabii, traducci que va incloure el sistema de numeraci.

Anys desprs, Fibonacci, matemtic itali que estudi a Bugia (actualment a Algria), va contribuir a la difusi del sistema per Europa, grcies a la seva obra Liber Abaci (publicat el 1202).  No es fins el segle XV que el seu s comena a normalitzar-se per tota Europa.







































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="180017" title="Bagha chal" nonfiltered="3839" processed="3833" dbindex="73854">

El Bagha chal s un joc de tauler popular pels pasos muntanyencs del nord de l'ndia i Himlaia. El seu origen sembla que es troba al Nepal, tot i aix tamb es juga al Tibet.
s un joc de dos jugadors, on un porta quatre tigres i l'altre vint cabres. Els tigres intenten menjar-se cinc cabres (llavors guanya el tigre) i les cabres volen aconseguir que els tigres no puguin moure's(llavors guanya la cabra).






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="180018" title="Motor pneumtic" nonfiltered="3840" processed="3834" dbindex="73855">
Un motor pneumtic s una mquina que converteix un gas comprimit o liquat en treball mecnic per l'expansi del mateix.

L'energia emmagatzemada en forma d'aire comprimit o nitrogen entra en una cambra del motor segellada i exerceix pressi contra les pales d'un rotor. Com en un mol de vent aix fa que el rotor volti a velocitat elevada. Per obtenir ms fora es fa servir un sistema reductor de pinyons que intercanvia velocitat per parell motor.

En el cas de nitrogen lquid hi ha una fase prvia de gasificaci per alimentar el motor pneumtic.

Aquests motors sn una alternativa als motors elctrics quan aquests no hi sn recomanats o possibles, en entorns de mineria, industrials, etc.

Darrerament s'apliquen tamb als autombils per la major capacitat o menor preu de emmagatzemament energtic de l'aire comprimit que no ofereixen les actuals bateries elctriques.

 Enllaos externs .
 
MotorDeAire.com - El cotxe d'aire comprimit de MDI (frana) - Com funciona ;
Motor pneumtic rotatiu d'aire comprimit "Di Pietro" (australia)  Vegeu tamb Motor pneumtic Di Pietro;
Motor d'aire comprimit de K'Air (frana) ;
Motor pneumtic core;
Motor de nitrogen lquid Boese ;
CryoCar - Autombil amb motor de nitrogen lquid de la Universitat de Washington ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="180026" title="Beverly Hills" nonfiltered="3841" processed="3835" dbindex="73856">
 Beverly Hills s una ciutat localitzada al comtat de Los Angeles, Califrnia, Estats Units, que es troba al peu de les muntanyes de Santa Mnica. Est completament envoltada per la ciutat de Los Angeles, a l'est amb el barri de "West Hollywood" i el "Fairfax District", al sud limita amb el barri de "Westwood Village" i "Century City", els quals sn barris financers de la ciutat de Los Angeles i no ciutats incorporades. Beverly Hills s famosa per les grans mansions que acull i per ser la llar dels rics i famosos i de les grans estrelles del cinema. s llar d'actors famosos com Robert Redford, Leonardo DiCaprio, Julia Roberts, Nicolas Cage, John Travolta, Jack Nicholson, Paris Hilton, Johnny Depp, David Beckham, entre d'altres.










































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="180031" title="Atracci entre branques llargues" nonfiltered="3842" processed="3836" dbindex="73857">
L'efecte de les branques llargues s un error artefactual que es produeix en els anlisis de filognia molecular quan grups que han evolucionat de presa sn errniament collocats en la base dels arbres filogentics.

Aix s molt com quan l'evoluci d'un gen no ha seguit un model de rellotge molecular i es tendeix a registrar quan es mesura amb el mtode de mxima parsimnia. Aquest mtode, com d'altres que es regeixen per un sistema de puntuaci, no s capa de diferenciar un gran canvi sobtat d'una divergncia evolutiva ancestral.

Aix, per exemple, els microsporidis han simplificat extremament el seu ARNr fent que les seves seqncies esdevinguin molt divergents comparades amb les dels seus parents propers. Aix provoca que en els arbres filogentics realitzats amb aquest gen apareguin com a un grup eucariota molt primitiu mentre que d'altres anlisis els mostren com a un grup derivat dels fongs. Aix fa que la interpretaci de les dades s'hagi de realitzar amb precauci.

Un exemple molt conegut d'aquest error s el que va fer que Woese suggers el seu sistema de tres dominis en qu els eucariotes s un dels clades ms antics de la natura juntament amb altres dos clades bacterians, cosa que se sap que no pot ser tant degut als anlisis morfolgics com paleontolgics, per que degut als grans canvis que va experimentar evolutivament aquest grup apareix aix invariablement amb els anlisis moleculars de la majoria de gens.

Aquest error es troba sobretot si noms es fa servir una molcula per als anlisis (per exemple amb els arbres filogentics amb noms ARNr). Es pot provar de rectificar o b comparant molts gens alhora comprovant aix la robustesa de l'arbre o acompanyant els anlisis gentics amb anlisis morfolgics.

 Referncies .
 David Moreira, Herv  Philippe (2000).  Molecular phylogeny: pitfalls and progress.  International Microbiology 3:9-16;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="180036" title="Campionat britnic de rugbi a 13" nonfiltered="3843" processed="3837" dbindex="73858">
El Campionat britnic de rugbi a 13, en angls Rugby League Championship, fou la major competici professional de rugbi a 13 (Rugby League) de la Gran Bretanya.

Des de l'any 1996 fou substituda per la Superlliga europea de rugbi a 13 i altres competicions britniques d'inferior categoria (Rugby League National Leagues). El guanyador de la Superlliga s tamb considerat com a guanyador del RL Championship, en ser una competici hereva d'aquesta.

 Histria .
La primera edici de la competici es disput la temporada 1895-96. Les dificultats per als viatges i els nous equips ingressats provocaren la divisi de la lliga en dos la temporada segent, creant-se la Yorkshire League i la Lancashire League. L'any 1901-02 es tornaren a unificar, creant-se un Rugby League Championship de primera divisi i un de segona.

El 1905-06 les dues divisions es recombinaren en una nica divisi formada per dos grups a imatge de les lligues de Yorkshire i Lancashire, ms partits inter-grups i disputant-se un play-off final. A part de les aturades per les guerres mundials, el sistema es mantingu fins el 1962-63, en qu es retorn a les dues divisions, durant dos nics anys, ja que el 1964-65 es retorn a una nica divisi.

L'any 1973-74 es torn de nou a les dues divisions (primera i segona). La mxima categoria s'anomen Rugby League Premiership. L'any 1996 el campionat fou reemplaat per la Superlliga europea de rugbi a 13. Els clubs que no ingressaren en aquesta competici formaren la Rugby League National Leagues.

 Historial .


1895-96 Manningham Rugby Club;
1896-01 No es disput;
1901-02 Broughton Rangers;
1902-03 Halifax RLFC;
1903-04 Bradford Rugby Club;
1904-05 Oldham Roughyeds;
1905-06 Leigh Centurions;
1906-07 Halifax RLFC;
1907-08 Hunslet Hawks;
1908-09 Wigan Warriors;
1909-10 Oldham Roughyeds;
1910-11 Oldham Roughyeds;
1911-12 Huddersfield Giants;
1912-13 Huddersfield Giants;
1913-14 Salford City Reds;
1914-15 Huddersfield Giants;
1915-19 No es disput (I G.M.);
1919-20 Hull FC;
1920-21 Hull FC;
1921-22 Wigan Warriors;
1922-23 Hull Kingston Rovers;
1923-24 Batley Bulldogs;
1924-25 Hull Kingston Rovers;

1925-26 Wigan Warriors;
1926-27 Swinton Lions;
1927-28 Swinton Lions;
1928-29 Huddersfield Giants;
1929-30 Huddersfield Giants;
1930-31 Swinton Lions;
1931-32 St Helens RFC;
1932-33 Salford City Reds;
1933-34 Wigan Warriors;
1934-35 Swinton Lions;
1935-36 Hull FC;
1936-37 Salford City Reds;
1937-38 Hunslet Hawks;
1938-39 Salford City Reds;
1939-45 No es disput (II G.M.);
1945-46 Wigan Warriors;
1946-47 Wigan Warriors;
1947-48 Warrington Wolves;
1948-49 Huddersfield Giants;
1949-50 Wigan Warriors;
1950-51 Workington Town;
1951-52 Wigan Warriors;
1952-53 St Helens RFC;

1953-54 Warrington Wolves;
1954-55 Warrington Wolves;
1955-56 Hull FC;
1956-57 Oldham Roughyeds;
1957-58 Hull FC;
1958-59 St Helens RFC;
1959-60 Wigan Warriors;
1960-61 Leeds Rhinos;
1961-62 Huddersfield Giants;
1962-63 Swinton Lions;
1963-64 Swinton Lions;
1964-65 Halifax RLFC;
1965-66 St Helens RFC;
1966-67 Wakefield Trinity Wildcats;
1967-68 Wakefield Trinity Wildcats;
1968-69 Leeds Rhinos;
1969-70 St Helens RFC;
1970-71 St Helens RFC;
1971-72 Leeds Rhinos;
1972-73 Dewsbury Rams;
1973-74 Salford City Reds;
1974-75 St Helens RFC;
1975-76 Salford City Reds;

1976-77 Featherstone Rovers;
1977-78 Widnes Vikings;
1978-79 Hull Kingston Rovers;
1979-80 Bradford Northern;
1980-81 Bradford Northern;
1981-82 Leigh Centurions;
1982-83 Hull FC;
1983-84 Hull Kingston Rovers;
1984-85 Hull Kingston Rovers;
1985-86 Halifax RLFC;
1986-87 Wigan Warriors;
1987-88 Widnes Vikings;
1988-89 Widnes Vikings;
1989-90 Wigan Warriors;
1990-91 Wigan Warriors;
1991-92 Wigan Warriors;
1992-93 Wigan Warriors;
1993-94 Wigan Warriors;
1994-95 Wigan Warriors;
1995-96 Wigan Warriors;
(1);

(1) A partir d'aquest any vegeu: Superlliga europea de rugbi a 13.

 Palmars .
Amb 17 ttols: Wigan Warriors;
Amb 7 ttols: Huddersfield Giants, St Helens RFC;
Amb 6 ttols: Salford City Reds, Swinton Lions, Hull FC;
Amb 5 ttols: Hull Kingston Rovers;
Amb 4 ttols: Oldham Roughyeds, Halifax RLFC;
Amb 3 ttols: Leeds Rhinos, Warrington Wolves, Widnes Vikings;
Amb 2 ttols: Hunslet Hawks, Leigh Centurions, Bradford Northern, Wakefield Trinity Wildcats;
Amb 1 ttol: Batley Bulldogs, Bradford Rugby Club, Broughton Rangers, Dewsbury Rams, Featherstone Rovers, Manningham Rugby Club, Workington Town;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="180038" title="De inventione" nonfiltered="3844" processed="3838" dbindex="73859">
El De Inventione s un manual d'oratria que Cicer va escriure de jove. Originalment tenia quatre llibres, per noms se n'han conservat dos.

En aquesta obra, Cicer hi defensa el lligam entre eloqncia i saviesa i posa mfasi en la necessitat d'una preparaci global de l'orador.

Enllaos externs.
 Text llat;
 Traducci a l'angls de C.D. Yonge;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="180039" title="Departament de Flores" nonfiltered="3845" processed="3839" dbindex="73860">

Flores, departament de l'Uruguai. La seva capital s la ciutat de Trinidad, ubicada a 212 km de Montevideo. Ubicat al sud-oest del territori, limita al nord amb el departament de Ro Negro, al nord-est amb el de Durazno, a l'est amb el de Florida, al sud amb el de San Jos, i a l'oest amb el de Soriano, tenint al sud-oest un lleuger contacte amb Colonia. Amb una superfcie de 5.144 km (similar a la de La Rioja) i una poblaci de 25.104 habitants, s el departament menys poblat de l'Uruguai

 Histria .

A finals del segle XVIII el territori de l'actual departament de Flores estava en poder de noms dos terratinents: Francisco Alzybar capit de navili de la Reial Armada Espanyola, qui va portar els primers immigrants des de les Illes Canries per a la fundaci de Montevideo i Miguel Ignacio de la Cuadra, tinent coronel de l'artilleria de Montevideo. Els mateixos, en no tenir demarcats els lmits dels seus camps, afavorien la presncia de "faeneros" de bestiar a les seves fronteres. Al seu pesar, entre les dues propietats es va establir un caseriu|mas conegut com dels Porongos per una carbassa silvestre abundant en la zona que s'usava per beure mate. Cap a 1802 es decideix la construcci d'una capella i s assignat com a rector, el frare Manuel Ubeda de l'ordre dels Trinitarios Calats devots de la Divina Trinidad. s ell qui rebent de la llavors vdua de Miguel de la Cuadra, Ins Durn, la donaci dels solars, procedeix a fundar la que es va anomenar "Villa de la Santsima Trinidad de los Porongos" (actual Trinidad).

Des de mitjan 1860, existia un important moviment de vens de la Villa de la Santsima Trinidad que aspiraven a qu aquests territoris que constituen la 3era. Secci Judicial de San Jos, fossin separats del mateix i constitussin un nou departament. Tal iniciativa no hauria de tenir xit fins a l'any 1885, quan el llavors President de la Repblica Gral. Mximo Santos va decidir la creaci d'un nou departament com una eina poltica per detenir ms poder. Va ser aix que per la Llei Nro. 1854 del 30 de desembre de 1885 va nixer el departament de Flores del territori que pertanyia a la 3era. Secci Judicial de San Jos.

La denominaci de Flores del nou departament s en homenatge al Brigadier Venancio Flores, qui tingus destacada actuaci militar i poltica en la vida del pas en les dcades de 1840, 1850 i 1860 i que era orind del mateix.

 Geografia .
 Orografia .
Flores t el terra ondulat per la Cuchilla Grande (les cuchillas a l'Uruguai sn cadenes de turons), que en ell desprenen els ramals de Marincho, de Porongos i d'altres. Al sud-oest es destaquen al paisatge turons d'Ojosmn. T abundants gresos de Palacio en la seva part el Nord, on formen escarpes panormiques, i en ser erosionades deixen lloc a les anomenades grutes, com la del Palacio, tpic d'aquesta classe de formacions, amb tafaneres columnes. L'esmentat gres ferrugins, t una coloraci vermellosa caracterstica, i s'empra per a la reparaci de camins. No falten en Flores mars de pedra de curta extensi, en zones on aflora el granit (Marincho, Rierol Grande), i a alguns turons (Ojosmn).

 Hidrografia .
La Cuchilla Grande forma la divisria principal del departament, separant les conques del riu Negro, de la del Santa Luca; a aquest ltim corre el riu San Jos, que neix en el departament; cap al riu Negro es dirigeixen el riu Y i el rierol Grande; la Cuchilla de Marincho separa els tributaris del rierol Grande dels del riu Y, corrent cap a aquest ltim el rierol Porongos, que passa a poca distncia de Trinidad, capital del departament. Al sud el riu San Jos, rep al rierol San Gregorio.

 Economia .
Hi ha zones on es conreen cereals com a blat, blat de moro, lli i gira-sol. El sud-oest es dedica en part a la lleteria, elaborant-se formatge. El departament es destaca principalment per la seva producci llanera. Entre les activitats industrials poden esmentar-se el rentat de llana, la fabricaci de formatges, l'adobat de cuirs, fabricaci de maons i rajoles; sent els establiments generalment petits i ubicats molts d'ells a la capital, Trinidad.

 Estadstiques .
Migraci interna: 24%;
PBI departamental: US$ 4796 per cpita;
Llars amb NBI: 28,5%;
Taxa de desocupaci: 14%;

 Demografia .
Segons el cens de 2004, hi ha en el departament 25.104 habitants i 8.137 llars particulars. La mida mitja de la llar sn 3,0 persones. Per cada 100 dones existeixen 97,5 homes.

Taxa de creixement exponencial de la poblaci: -0,313% (2004);
Taxa bruta de natalitat: 14,20 naixements/1.000 persones (2004);
Taxa bruta de mortalitat: 9,97 morts/1.000 persones (2004);
Mitjana d'edat: 34,2 anys (32,8 homes, 35,7 dones);
Esperana de vida en nixer:
Poblaci total: 76,96 anys;
Homes: 72,98 anys;
Dones: 81,10 anys;
Nombre mig de fills per dona: 2,13 fills/dona;
Ingrs mig mensual per capita de la llar (ciutats de 5.000 o ms habitants): 4.754,1 pesos/mes;

 Principals centres urbans .

(Pobles o ciutats de Flores - dades del cens de l'any 2004.)



 Esports .
L'esport per excellncia d'aquest departament s el futbol, tenint com principals equips a Independent i Porongos.

 Referncies .



 Enllaos externs .
Intendncia Municipal de Flores. ;
Junta Departamental de Flores. ;
Ecos Regionales, Diari Trinitaro que difon les notcies locals i de la zona.;
Flores en internet.;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="180041" title="Manhattan (pellcula)" nonfiltered="3846" processed="3840" dbindex="73861">
Manhattan s una comdia romntica de 1979 escrita per Woody Allen i Marshall Brickman i dirigida per Woody Allen. La pellcula va ser rodada en blanc i negre i va ser nominada a dos Oscars per millor gui i per Mariel Hemingway com a millor actriu de repartiment.
 
Argument.

La pellcula narra la vida d'Isaac (Woody Allen), un escriptor de comdies de 42 anys, i la seva relaci amb les dones. Isaac surt amb Tracy, una jove de 17 anys per s'enamorar de Mary (Diane Keaton). La vida d'Isaac es veu tamb marcada per la presncia de Jill (Meryl Streep), una lesbiana amb qui Isaac va estar casat i que est escrivint un llibre sobre la seva relaci.

Repartiment.

 Woody Allen (Isaac Davis);
 Diane Keaton (Mary Wilkie);
 Michael Murphy (Yale);
 Mariel Hemingway (Tracy);
 Meryl Streep (Jill);
 Anne Byrne (Emily);

Notes i referncies.
 Aquesta pellcula ha estat doblada al catal.























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="180048" title="Departament de Lavalleja" nonfiltered="3847" processed="3841" dbindex="73864">

Lavalleja (abans de 1927, Minas) s un departament de l'Uruguai. La seva capital s Minas. Situat al sud-est del pas, limita al nord amb el departament de Treinta y Tres, a l'est amb el de Rocha, al sud amb els de Canelones i de Maldonado, i a l'oest amb el de Florida.

 Origen etimolgic .

El departament rep el seu nom en homenatge al Brigadier General Juan Antonio Lavalleja, qui tingus destacada actuaci militar i poltica en la lluita independentista del pas, i que era orind del mateix.

 Histria .

El departament va ser creat el 16 de juny de 1837 amb part dels territoris de Cerro Largo i Maldonado. Va rebre, en una primera instncia el nom de Minas. El mar de 1888 a la Cambra de Diputats es va sollicitar elevar el rang de la vila de Mines al de ciutat i canviar-li el nom al departament pel de Lavalleja. El primer va anar aprovat. A partir de llavors i fins i tot que el 26 de desembre de 1927 finalment es va substituir el nom del departament de Minas pel de Lavalleja, es van succeir els debats sobre el punt. Existia voluntat poltica per designar un departament de l'Uruguai amb el nom del cap de la Llibertadora Creuada, per no a costa de Minas, arribant-se fins i tot a plantejar la possibilitat de crear un nou departament amb el nom Lavalleja, idea que finalment no va prosperar.

 Geografia .

Es troba dins de la penillanura cristallina. Apareixen roques metamrfiques i volcniques, formant la regi coneguda com muntanyes de Minas. Est solcat per rierols que pertanyen a la conca del Riu Santa Luca, cap a l'oest, i a les conques dels rius Aigu i Cebollat cap a l'est. La temperatura anual mitjana s de 17 C i les precipitacions assoleixen uns 1.000 mm anuals.

Les principals activitats econmiques sn la ramaderia i l'agricultura; tamb l'activitat minera s de certa entitat. S'exploten calcries, dolomites i marbres.

 Orografia .

Presenta un relleu alt al sud, amb serres, turons i valls mplies, i plana cap al nord. Posseeix muntanyes i penyals que sovint sn de granit. El departament est comprs per terrenys corresponents al basament cristall, amb fractures i dislocacions en diverses parts, el que va originar petites fosses tectniques omplertes per terrenys posteriors, com les localitzades a la vall del Riu Santa Luca i a la regi on s'han vessat laves basltiques. A vastes zones del basament predominen diversos tipus de granits i quarsites que, per la seva resistncia a la meteoritzaci i erosi, determinen les zones ms trencades i escabroses del departament. Sn abundants tamb les calcries cristallines i dolomtiques.

Hi ha rees en les quals l'acumulaci sedimentria ha estat important, omplint les parts baixes per conformar valls molt favorables per al desenvolupament de la ramaderia i de l'agricultura, com la vall Forta i la vall Petita amb terres i pastures de riquesa nutritiva.

 Hidrografia .
T una xarxa hidrogrfica important i ben distribuda que pot ser dividida en dues conques: la del riu Santa Luca que rega tota la regi sud, i la central o del Cebollat, tancada parcialment per la Cuchilla Grande (les Cuchillas a l'Uruguai sn cadenes de turons), que inclou tota la zona nord i central del departament.

 Economia .
Al nord es desenvolupa gaireb exclusivament l'activitat ramadera. Al sud hi ha una rea xacrera de minifundis, i existeix una zona intermdia on l'activitat minera i de la muntanya es confonen.

S'extreuen materials de construcci i ornamentaci con la sorra, la grava i l'anomenada pedra de construcci i el llim argilenc amb qu s'elabora la cermica vermella. Tamb s'explota el marbre de tipus nix, color blanc amb vetes groguenques. Es crien bovins, ovins i un nmero|nombre important de porcins. Es conrea blat, blat de moro, encebada cervesera, remolatxa, patata, arrs, cep i fruiters. Existeixen algunes indstries com la duta a terme pel complex Salus, amb envasament d'aigua mineral d'una font natural i a partir d'ella la producci de cervesa, sidra, ctrics, aigua tnica i malts. Tamb hi ha producci vitivincola, molins arrossers, adoberies, extracci de calcries i elaboraci de cal i ciment prtland.

 Ciutats i atractius .
La ciutat ms poblada s la seva capital, Minas, fundada cap a 1783. Li segueixen Jos Pedro Varela (5.332 habitants) i Jos Batlle y Ordez (2.424 habitants), fundada el 1883.

Els principals atractius turstics de Lavalleja sn la gruta i el puig Arequita, Villa Serrana, el Parc Salus, el Puig del Verdn, la Presa d'Aiges Blanques, el Salt del Penitent i diverses estances turstiques com la de "La Pea Blanca".

 Demografia .

 Principals centres urbans .

(Pobles o ciutats amb una poblaci de 1.000 o ms persones - dades del cens de l'any 2004.)



 Enllaos externs .

Pgina oficial de la Intendncia Municipal de Lavalleja. ;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="180052" title="Demtim" nonfiltered="3848" processed="3842" dbindex="73865">
Demtim (Demotimus, Demtimos          ) fou un filsof grec atenenc ntim amic de Teofrast, que el va nomenar un dels seus executors testamentaris. L'esmenta Digenes Laerci (Diogenus Laertius, 55, 56.).



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="180053" title="Dens" nonfiltered="3849" processed="3843" dbindex="73866">


Onomstica

Juli Dens, cavaller rom del temps de Ner;

Semproni Dens, militar rom del temps de l'emperador Galba.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="180054" title="Districte de Garmisch-Partenkirchen" nonfiltered="3850" processed="3844" dbindex="73867">


El Districte de Garmisch-Partenkirchen, en alemany Landkreis Garmisch-Partenkirchen, s un districte rural (Landkreis), una divisi administrativa d'Alemanya, situat a la regi administrativa de l'Alta Baviera a l'Estat Federat de l'Estat Lliure de Baviera (Freistaat Bayern).

 Histria .

Cap a l'any 1000 la zona era una possessi dels Welf i en van aixecar un castell. El 1249 aquestes possessions van ser adquirides pel bisbat de Freising, que el 1294 tamb va adquirir el comtat de Mittenwald i Partenkirchen per formar el comtat de Werdenfels. Desprs de la Guerra dels Trenta Anys el bisbe va esdevenir prncep-bisbe i el comtat va passar a ser un domini directe. El comtat va perdurar fins el 1803 que es va dissoldre a causa de la secularitzaci que es va produir desprs de la desaparici del Sacre Imperi Rom, el territori va passar llavors a mans de Baviera i es va establir l'audincia regional (Landgerich) de Werdenfels que va pertnyer en primera instncia al districte de Inn i desprs, el 1814 al districte d'Isar (que a partir del 1838 seria l'Alta Baviera (Oberbayern)). El 1935 es va produir l'associaci de Garmisch i Partenkirchen i a partir de 1939 el nom del districte passa a ser Garmisch-Partenkirchen. El 1972, en el marc de la reforma territorial es van integrar al districte algunes localitats dels llavors districtes de Weilheim in Oberbayern i Schongau arribant a la seva configuraci actual.

 L'escut .

L'escut del districte mostra:

 un lle amb la cara d'un grif, smbol de l'Abadia de Steingaden.
 la imatge de Sant Corbini, el patr de la ciutat de Freising i fundador de la seva abadia (ms tard bisbat).
 el smbol blau i blanc de Baviera.

 Situaci geogrfica .

El Districte de Garmisch-Partenkirchen s situat al sud del Land de l'Estat Lliure de Baviera (Freistaat Bayern), al Regierungsbezirk de l'Alta Baviera. Limita a l'oest amb el districte d'Ostallgu, al nord amb el districte de Weilheim-Schongau, a l'est amb el districte de Bad Tlz-Wolfratshausen i al sud amb l'estat austrac del Tirol. 

El districte s al cor dels Alps Baveresos, la muntanya s un dels seus trets caracterstics i inclou el punt ms alt d'Alemanya, el Zugspitze de 2962 metres. Els pics ms importants es localitzen al llarg de la frontera amb Austria al llarg de les serralades de Wetterstein i Karwendel, entre les dues serres s'obre pas el riu Isar que neix a Austria i corre cap el nord a trobar el Danubi. Al nord d'aquestes serralades ms importants hi ha la vall on hi ha el centre turstic de Garmisch-Partenkirchen, la vall i les muntanyes que l'envolten reben el nom de Werdenfelser. Ms al nord s'aixequen les serres d'Ammer i d'Ester que passen dels 2000 metres. Les parts ms septentrionals del districte sn a una altura d'uns 600 metres, hi destaca el llac Staffel d'una superfcie propera als 8 km.

 Poblacions .

(Poblaci a 30 de Setembre del 2006)



 Economia i infraestructures .

L'agricultura t una importncia considerable a l'estructura econmica del districte, un 15% de la superfcie total s utilitzada amb fins agraris. El poder de compra fou el 2005 d'uns 7.571 euros mentre la mitjana federal fou de 8.523 euros.

La regi de Garmisch-Partenkirchen s una zona turstica clssica i a partir de l'Olimpada d'hivern del 1936 una destinaci per als practicants dels esports d'hivern, on el 1978 es van celebrar els campionats del mn.

 Transport .

La lnia de ferrocarril va arribar a Murnau el 1879 procedent de Munic, desprs de 1889 es va continuar fins a Garmisch-Partenkirchen i fins a Mittenwald i la frontera amb Austria el 1922, establint-se l'enlla amb Innsbruck.

La lnia Murnau - Oberammergau va ser construida el 1900 i electrificada el 1905.

El telefric turstic de Garmisch-Partenkirchen a l'enclavament hoteler de Schneefernerhaus (a 2650 m) va ser obert entre 1929 i 1930 i va ser allargat fins a la Zugspitzplatt (prop del cim del Zugspitze) el 1992.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="180055" title="Juli Dens" nonfiltered="3851" processed="3845" dbindex="73868">
Juli Dens (Julius Densus) fou un cavaller rom que va viure al temps de l'emperador Ner vers l'any 56. Acusat de ser favorable a Britnic, el fill de Claudi, l'emperador no va fer cas de les acusacions.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="180057" title="Semproni Dens" nonfiltered="3852" processed="3846" dbindex="73869">
Semproni Dens (Sempronius Densus) fou un cavaller rom del temps de l'emperador Galba. Fou centuri d'una cohort pretoriana i fou encarregat per Galba de protegir el seu fill adoptiu Pis Licini quan va esclatar la revolta contra l'emperador (70 aC). Quan els rebels s'acostaven a Pis per matar-lo, Dens els va fer front espasa en m, distraient els agressors i permetent aix a Pis escapar-se (encara que ms tard fou agafat i executat), segons esmenta Tcit a la seva Histria. Di Cassi i Plutarc en canvi diuen que fou el mateix Galba el que fou defensat per Dens, que va morir a la lluita (Di Cassi 64.6, Plutarc Galb. 26).




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="180059" title="Pseudoescorp" nonfiltered="3853" processed="3847" dbindex="73870">


Els pseudoescorpins (Pseudoscorpionida) sn un ordre d'arcnids amb exemplars de mida diminuta, que presenten pedipalps i una aparena que recorden a escorpins sense cua, tot i que tenen un parentiu lluny.

 Morfologia .
Com en la majoria dels arcnids, el cos compta amb dues regions, el prosoma o cefalotrax, i l'opistosoma o abdomen. Els apndixs, com en tots els altres arcnids, s'insereixen en el prosoma:
 un parell de quelcers;
 un parell de pedipalps que tenen forma de pinces;
 quatre parells de potes locomotores.
L'opistosoma s ovoidal, amb segmentaci externa patent, per els manca la secci final ms estreta com la que presenten els escorpins.

No sn fcils de veure i per aix sn poc coneguts; no sobrepassen els 8 mm i el ms habitual sn uns 2 mm. 

 Hbitat i comportament .
Viuen al terra, entre les pedres o les fulles caigudes, i tamb a les esquerdes de l'escora dels arbres. Existeixen algunes espcies que viuen a la lnia de la costa, a la zona intermareal. 

S'alimenten capturant animals ms petits que ells. Els pedipalps poden injectar ver amb l'artell distal, articulat, de la pina. Com altres arcnids, realitzen una digesti externa i succionen desprs el producte resultant.

Presenten un comportament reproductiu complex, amb un festeig elaborat. La fecundaci es realitza, com s el cas ms com en arcnids, mitjanant un espermatfor, un paquet d'esperma sobre el qual la femella es colloca empesa, o ms aviat arrossegada, pel mascle. En altres espcies el mascle introdueix l'esperma dins els genitals de la femella.

 Sistemtica .
L'ordre se subdivideix en 6 superfamlies que agrupen unes 2.000 espcies, de les quals unes 150 es troben a Europa. Un dels criteris de diferenciaci de grups s pel nombre de tarsos de les potes.

Aquesta classificaci est basada en la de Muchmore (1982).

 Chthonioidea;
 Neobisioidea;
 Garypoidea;
 Cheiridioidea;
 Feaelloidea;
 Cheliferoidea;

 Referncies .


 Bibliografia .
 Chamberlin, J. C.: The Arachnid Order Chelonethida. Stanford University Publications in Biological Science. 7(1): 1-284. 1931.
 Coddington, J. A.; Larcher, S. F.; Cokendolpher, J. C.: "The Systematic Status of Arachnida, Exclusive of Acari, in North America North of Mexico". A Systematics of the North American Insects and Arachnids: Status and Needs. National Biological Survey, nm. 3. Ksoztatrab, M.; Schaefer, C. W. Editors. Virginia Agricultural Experiment Station, Virginia Plytechnic Instidute and State University. 1990.
 Gabbutt, P. D.: "Validity of Life History Analyses of Pseudoscorpions". Journal of Natural History. 4: 1-15. 1970.
 Harvey, M. S.: Catalogue of the Pseudoscorpionida. Mahnert, V. (editor). Manchester University Press, Manchester. 1991.
 Hoff, C. C.: "List of the Pseudoscorpions of North America North of Mexico". American Museum Novitates. Nm. 1875. 1958.
 Muchmore, W. B.: "Pseudoscorpionida", a Synopsis and Classification of Living Organisms. Vol 2. Parker, S. P. 1982.
 Weygoldt, P.: The Biology of Pseudoscorpions. Harvard University Press. Cambridge. 1969.



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="180062" title="Rave japons" nonfiltered="3854" processed="3848" dbindex="73871">





El rave japons s l'arrel picant de la Wasabia Japonica, molt emprada en la cuina japonesa com a condiment, generalment en forma de pasta o ratllada. 

T un sabor molt fort i la seua coentor irrita ms el nas que no pas la llengua i acostuma a ser menjat amb rotlles de sushi. 


Preparaci.

El rave japons es ratlla sovint amb un oroshigane (vegeu-ne fotografia de la dreta) de metall, per alguns prefereixen una eina ms tradicional feta de pell de taur assecada. Tamb es pot emprar una ratlladora amb dents irregulars.  


Enllaos externs.

 mplia informaci i enllaos sobre el rave japons.  i ;
 L'etimologia del mot "wasabi" ;
 Histria del rave japons. ;
Terminologia del rave japons al TERMCAT ;
Recepta de rotlles de sushi amb rave japons ;
Recepta de gelat de rave japons ;







































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="180063" title="Marc Curi Dentat" nonfiltered="3855" processed="3849" dbindex="73872">

Marc Curi Dentat (Marcus Curius Dentatus) fou un magistrat rom, el ms fams membre de la famlia dels Curii o Curis (Curius, catal Curi). El seu nom derivaria d'haver nascut amb dents. Plini el Vell diu que era de descendncia sabina.

La seva primera magistratura coneguda fou la de trib de la plebs durant la qual es va enfrontar a Appi Claudi Cec que, com a interrei en l'elecci de cnsols, es va oposar a acceptar els vots plebeus en contradicci a all que deia la llei. Dentat va imposar un decret pel que el senat no reconeixeria cap elecci fins a complir la llei. L'any d'aquest tribunat s desconegut, ja que Appi Claudi fou interrei tres vegades, per no se sap ben be els anys, en tot cas el 299-298 aC, data coneguda, no va dirigir els comicis i per tant ha de ser una de les altres dues vegades. 

El 290 aC fou cnsol amb Publi Corneli Ruf i va combatre contra els samnites als que va derrotar tant decisivament desprs de 49 anys de guerra van demanar la pau que els fou concedida. Desprs de la campanya contra els samnites va marxar contra els sabins revoltats, segurament amb suport samnita,i tamb fou victoris en aquesta guerra; el pas sab fou sotms i Dentat va poder celebrar dos triomfs per les seves victries; els sabins van rebre la ciutadania romana, per sense sufragi, per van haver de cedir una part del seu territori que fou distribut entre els plebeus i a Dentat li corresponia una part per va refusar agafar ms que qualsevol soldat i finalment la repblica li va entregar una finca de  500 jugueres de terra.

Aureli Vctor esmenta que va rebre una ovatio sense dir per qu i en quin any, per probablement fou el 286 o 285 aC.

El 283 aC fou nomenat pretor al lloc de Luci Cecili Denter que havia mort en la guerra contra els snons. Va enviar ambaixadors per negociar l'alliberament dels presoners romans, per foren assassinats pels gals.
 
El 275 aC fou cnsol per segona vegada. Llavors fou quan Pirros d'Epir va tornar de Siclia. Dentat va procedir a un reclutament forat per completar l'exrcit i com exemple, a la primera persona que va refusar allistar-se li fou confiscada la propietat i venuda, i quan el propietari es va queixar ell mateix fou venut com esclau. Quan l'exrcit va estar llest, Dentat va marxar cap al Samni i va derrotar a Pirros prop de Benevent, a la plana dAurisinium. Pirros va abandonar Itlia i Dentat va celebrar el seu triomf amb unes festes magnifiques (les ms gran vistes fins llavors). Va entregar tot el bot a l'estat per fou acusat de haver-se apropiat d'una part i va demostrar que noms s'havia quedat amb un vaixell que havia usat per fer sacrificis als deus.

El 274 aC fou elegit altra cop cnsol i va fer la guerra contra els lucans, samnites i brucis.

Al final del seu perode es va retirar a la seva granja al pas sab on va romandre la resta de la seva vida sortint noms quan fou cridat a crrecs pblics.

El 272 aC fou cridat per ocupar la censura i va comenar a construir un aqeducte (Aniensis Vetus) que portava l'aigua del riu Anio a Roma i que fou pagat amb el bot fet durant la lluita contra Pirros. Tamb fou benefactor de la ciutat de Reate a Sabnia on se suposa que va construir un canal del llac Velinus fins a una cascada (la moderna cascada de Terni o cascada delle Marmore) al riu Nar (Nera) per des de all portar l'aigua a la ciutat i guanyar unes terres de cultiu que es van anomenar el districte de Rosea. 

Els samnites li van enviar una ambaixada a la seva granja amb regals que va refusar, dient que preferia servir als que tenien or que tenir-lo ells mateix.

El 270 aC fou nomenat duumvir per vigilar la construcci de l'aqeducte de l'Anio, per va morir al cap de 5 dies. Va morir relativament pobre fins al punt que es va dir que fou l'estat qui va dotar a la seva filla (probablement aix no era cert, o al menys no fou degut a la pobresa de Dentat sin a la voluntat del senat de recompensar els serveis de Dentat).



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="180064" title="Transrapid" nonfiltered="3856" processed="3850" dbindex="73873">


El Transrapid s un monorail de tecnologia alemanya que es desplaa mitjanant sistemes de levitaci magntica.

El monorail circula sobre una via ampla, situada sobre pilars a vuit metres d'altura sobre el terra. La via s de metall i disposa d'uns electroimants que eleven el monorail a 15 millmetres, de forma que no toca i, pel contrari, el monorail pot passar per zones on existeix una lleugera capa de neu o gel. En ambds costats de la via existeixen altres electroimants, el qual la seva funci s la de guiar el monorail i mantenir-lo en la posici correcta.

La velocitat mxima del Transrapid s de 500 km/h, amb el qual t l'avantatge als trens convencionals d'alta velocitat, que arriben a una velocitat mxima de 350 km/h.

El Transrapid ha sigut desenvolupat en l'ltim decenni del segle XX per les empreses Thyssen-Krupp AG i Siemens AG. A ms a ms de diversos monorails, van construir un tram de prova de diversos quilmetres de longitud. Els ferrocarrils federals alemanys havien previst com a primera lnia regular del Transrapid la connexi entre Hamburg i Berln. No obstant aix, el govern alemany no va facilitar els mitjans financers necessaris, i de moment no s'ha construt cap trajecte regular a l'Alemanya.

Pl contrari, Xina s'ha interessat pel Transrapid i ha posat en servei des del 31 de desembre de 2002 un trajecte de 30 km entre la ciutat de Xangai i el seu aeroport, que consisteix en una sola via d'anada i tornada. Actualment es troba en estudi la construcci d'un trajecte de ms longitud, que enllacaria Xangai amb diverses ciutats situades al nord.

El dia 22 de setembre del 2006 un accident d'un Transrapid va matar a 23 persones a Emsland. 

 Enllaos externs .

  Portal oficial;
  Projectes a Estats Units.
  Info i fotos del Transrapid Shanghai, Transrapid Alemany;
  The International Maglev Board;
  Vdeo Promoci del Transrapid a YouTube;
  Fotos sobre Transrapid a Flickr;























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="180066" title="(43) Ariadne" nonfiltered="3857" processed="3851" dbindex="73875">


Ariadne s l'asteroide nm. 43 de la srie. Descobert a Oxford el 15 d'abril del 1857 per l'astrnom angls Norman Russell Pogson (1829-1891).

Aquest asteroide pertany a la "Famlia Flora" del grup de famlies d'asteroides d'Hirayama.-























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="180067" title="Denter" nonfiltered="3858" processed="3852" dbindex="73876">


Onomstica:

Denter (cognom);

Luci Cecili Denter, cnsol rom el 284 aC i pretor el 283 aC. ;

Luci Cecili Denter, pretor el 182 aC.

Marc Cecili Denter, ambaixador  rom ;

Gai Livi Denter, magister equitum el 348 aC;

Marc Livi Denter,  cnsol rom el 302 aC;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="180069" title="Luci Cecili Denter" nonfiltered="3859" processed="3853" dbindex="73877">


Onomstica:

Luci Cecili Denter, cnsol rom el 284 aC i pretor el 283 aC. ;

Luci Cecili Denter, pretor el 182 aC.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="180070" title="Luci Cecili Denter (cnsol)" nonfiltered="3860" processed="3854" dbindex="73878">

Luci Cecili Denter (Lucius Caecilius Denter) fou un magistrat rom que fou cnsol el 284 aC i pretor el 283 aC. Va lluitar contra els senons i va morir en la guerra contra aquest poble gal. El va substituir Marc Curi Dentat. Alguns autors pensen que Luci Cecili Denter cnsol i Luci Cecili (no s'esmenta el Denter) pretor, en dos anys seguits, podrien ser personatges diferents. Un altre Luci Cecili Denter fou pretor el 182 aC.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="180071" title="Darius Rumeu i Freixa" nonfiltered="3861" processed="3855" dbindex="73879">

Darius Rumeu i Freixa (Barcelona 1886 - 1970) fou un poltic i financer catal, segon bar de Viver, fill de Darius Rumeu i Torrents, primer bar de Viver. Estudi dret i treball a les empreses de la famlia. El 1919 fou un dels fundadors de la Unin Monrquica Nacional amb la que el 1920 fou elegit regidor de l'Ajuntament de Barcelona. Durant la dictadura de Primo de Rivera el president de la Mancomunitat de Catalunya, el seu company de partit Alfons Sala i Argem, comte d'Egara, el nomen conseller de cultura. 

Del 1924 al 1930 fou alcalde de Barcelona, i durant la seva gesti es va perllongar l'avinguda Diagonal fins a Esplugues de Llobregat, es va urbanitzar i edificar la plaa de Catalunya, i es cobr el ferrocarril del carrer de Balmes, i tamb va inaugurar la lnia transversal del metro aix com Rdio Barcelona, considerada la primera emissora de rdio a Espanya, comen la zona franca del port i s'inici la primera campanya per a erradicar el barraquisme. Se'l considera un dels artfex de l'Exposici Internacional de Barcelona de 1929, per la qual ra fou nomenat grande d'Espanya. 

Desprs de la guerra civil espanyola ocup nombrosos crrecs econmics. El 1944 fou president del Banco Hispano Colonial, president del consell dels Ferrocarrils de Catalunya i president del consell regional del Banco Central. Anys desprs tamb fou vicepresident de la Compaa Espaola de Petrleos. Tamb se'l consider lder dels monrquics liberals catalans, i fou membre del consell privat del comte de Barcelona. 












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="180072" title="Luci Cecili Denter (pretor)" nonfiltered="3862" processed="3856" dbindex="73880">
Luci Cecili Denter (Lucius Caecilius Denter) fou un magistrat rom que fou pretor el 182 aC. Desprs del seu perode de magistratura va obtenir la provncia de Siclia. L'esmenta Tit Livi. (Livi 39.56)



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="180073" title="Marc Cecili Denter" nonfiltered="3863" processed="3857" dbindex="73881">
Marc Cecili Denter  (Marcus Caecilius Denter) fou un ambaixador rom que fou enviat el 173 aC a la cort del rei Perseu de Macednia per avaluar els afers de Macednia; desprs va anar a Alexandria, on va renovar l'acord d'amistat amb el rei Ptolemeu VI Filomtor que va regnar del 180 aC al 164 aC  (Livi 42.6.).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="180074" title="Gai Livi Denter" nonfiltered="3864" processed="3858" dbindex="73882">
Gai Livi Denter (Caius Livius Denter) fou magister equitum del dictador Gai Claudi Crass Regillense (Caius Claudius Crassinus Regillensis) el 348 aC. Apareix esmentat als Fasti.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="180076" title="Marc Livi Denter" nonfiltered="3865" processed="3859" dbindex="73883">
Marc Livi Denter (Marcus Livius Denter) fou un magistrat rom que fou cnsol el 302 aC juntament amb Marc Emili Paulle. Durant el seu consolat es va renovar la guerra contra els eques, per els cnsols romans foren rebutjats en els seus atacs. 

El 299 aC fou un dels primer plebeus que foren admesos al crrec de pontfex i com a tal va acompanyar a Publi Deci. A petici de Deci fou desprs pretor (Livi 10.1, 9-Z1, 28-Z1, 29-Z1.).








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="180081" title="Asini Dent" nonfiltered="3866" processed="3860" dbindex="73884">
Asini Dent (Asinius Dento) fou un militar rom. Cicer (ad Att. 5.20) l'anomena  nobilis sui generis;  fou primus pilus sota Marc Bbul el 51 aC, i va morir prop del mont Amanus.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="180082" title="Jarlsberg" nonfiltered="3867" processed="3861" dbindex="73885">


El jarlsberg s un formatge fet amb llet de vaca, de pasta premsada molt ferma, de color daurat i amb forats de dimensions irregulars. 

T un gust suau i dol de nous, una textura molt similar a la mantega i s originari de la ciutat noruega de Jarlsberg.  

Es tracta d'un formatge que tant serveix per cuinar com per elaborar aperitius. 

Enllaos externs.

 Web oficial del formatge jarlsberg.  i ;
 Receptes de cuina i anlisi nutricional del formatge jarlsberg.  i ;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="180083" title="Rdio Barcelona" nonfiltered="3868" processed="3862" dbindex="73886">
Rdio Barcelona s l'emissora de rdio ms antiga d'Espanya, fundada a Barcelona epels membres de l'Associaci Nacional de Radiodifusi Josep Maria de Guilln-Garcia i Gmez, Royston Saint Noble, Eduard Rif i Anglada, Eduard Sol i Guardiola i Pau Llorens. El seu distintiu s EAJ-1, que indica vala seva qualitat de primera emissora d'Espanya. Fou inaugurada el 1929 per l'alcalde de BarcelonaDarius Rumeu i Freixa, segon bar de Viver. Emitia des de l'Hotel Coln de la plaa Catalunya.

Aviat s'aconvert en una emissora molt popular, on hi participaven locutors com Josep Torres i Vilalta Toreski, creador del personatge infantil Mliu, un intent de catalanitzar la emissora. El 1926 l'emissora fou englobada per Unin Radio de Madrid i anomenada uns quants anys Unin Radio Barcelona. 

Desprs de la guerra civil espanyola fou rebatejada unes setmanes Radio Espaa 1 i totalment castellanitzada. Durant els anys cinquanta va retransmetre algunes obres de teatre en catal i es va reintroduir el catal a la programaci merc el locutor Enric Casademont, creador del personatge Pau Pi. Tamb eren populars les crniques diries de Joaqun Soler Serrano. El 1963 cre el programa en catal Radioscope, de Salvador Escamilla, des d'on s'emitien canons de Joan Manuel Serrat i d'altres membres de la Nova Can. Posteriorment ha dedicat diversos espais a programes en catal, i des d'aquesta emissora Joaquim Maria Puyal va emetre el primer partit de futbol en catal desprs de la mort de Francisco Franco. 

Actualment forma part de la Cadena Ser, que forma part del Grupo Prisa.

 Enllaos externs .
 Pgina de la SER dedicada a Rdio Barcelona;





 Referencias .





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="180085" title="Dercillides" nonfiltered="3869" processed="3863" dbindex="73887">

Dercillides (Dercyllidas, Derkylldas,            ) fou un militar espart. Xenofont diu que va portar el renom de Scythus, i Ateneu diu Sisyphus (segurament el segon es una confusi).

Fou enviat a l'Hellespont a la primavera del 411 aC per instigar la revolta de les ciutats de la regi contra Atenes i va aconseguir dominar Abidos i Lmpsac, encara que aquesta darrera fou rpidament recuperada pels atenencs dirigits per Estromlquides. 

El 399 aC fou enviat per substituir a Tibr en el comandament de l'exrcit utilitzat per protegir als grecs d'sia contra Prsia, i va jugar hbilment amb la rivalitat entre els strapes Farnabazos II i Tisafernes, i desprs de signar un acord amb al segon, va marxar contra l'altra (Dercillides tenia una especial enemistat amb Farnabazos que l'havia derrotat un temps endarrere quan era governador d'Abidos sota ordres de Lisandre). Va conquerir nou ciutats en 8 dies junt amb els tresors de Mnia, la darrera satrapessa de la provncia. Finalment va ajustar una treva amb Farnabazos i es va retirar a Bitnia a passar el hivern, i on va mantenir el seu exrcit a base de saquejos.

A la primavera del 398 aC va sortir de Bitnia i es va trobar a Lmpsac amb els enviats espartans que li van comunicar que el seu comandament continuava  un any ms i que el govern estava satisfet amb la disciplina de les seves tropes en comparaci al que passava sota Tibr. 

Assabentat que algunes ciutats gregues del Quersons traci havien enviat ambaixadors a Esparta per demanar ajut contra els brbars tracis, va renovar la treva amb Farnabazos i va creuar a Europa i va construir un mur de protecci de la pennsula del Quersons. Llavors va assetjar Atarneos de la que s'havien apoderat alguns exiliats de Quios i el seu general Drac de Pellene la va ocupar desprs d'una obstinada defensa. Es va erigir aix en defensor de les ciutats gregues.

El 397 aC les ciutats jniques van enviar ambaixadors a Esparta aconsellant un atac a Cria per assegurar la independncia de les ciutats gregues. Els fors van ordenar a Dercillides d'atacar a Tisafernes i Farnabazos per aquestos van unir les seves forces; abans de cap enfrontament es van establir negociacions on Dercillides va exigir la independncia de les ciutats gregues i els strapes la retirada dels espartans. Es va signar una treva provisional a l'espera de la decisi del rei de Prsia. 

El 396 aC Agesilau va creuar a l'sia i va comissionar a Dercillides a concertar un acord amb Tisafernes, desprs del qual sembla que va tornar a Esparta.

El 394 aC fou encarregat de portar noticies de la batalla de Corint a Agesilau, al que va trobar a Amfpolis.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="180086" title="Eduard Rif i Anglada" nonfiltered="3870" processed="3864" dbindex="73888">
Eduard Rif i Anglada (Manlleu, Osona 1882 - Barcelona 1938) fou un empresari catal, pioner de les emisions de rdio a Catalunya i a Espanya. Tenia una empresa anomenada Rdio-Lot, que fabricava llanternes. El 1924 un dels fundadors de l'Associaci Nacional de Radiodifusi i de l'emissora Rdio Barcelona EAJ-1. Quan aquesta emissora fou confiscada per Unin Radio de Madrid el 1929 aleshores va fundar amb altres Rdio Associaci de Catalunya. El 1925 fund i dirig la primera revista catalana dedicada a la radiodifusi, Rdio Lot de Barcelona (1925-1929), primera revista catalana dedicada a la radiodifusi. 




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="180089" title="Dercillides (desambiguaci)" nonfiltered="3871" processed="3865" dbindex="73889">


Onomastica:

Dercillides, general espart ;

Dercillides, ambaixador espart ;

Dercillides, filsof grec;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="180091" title="Dercillides (ambaixador)" nonfiltered="3872" processed="3866" dbindex="73890">
Dercillides (Dercyllidas, Derkylldas,            ) fou un noble espart que fou enviat com ambaixador a Pirros d'Epir quan aquest va envair Esparta el 272 aC amb el propsit de collocar al tron a Clenim. Plutarc diu que va dir sobre Pirros:  "Si s un deu, no li tenim por perqu no son culpables de res; si s un home nosaltres som tant bons com ell".(Plutarc. Apophth. Lac. vol. 2. p. 128, ed. Tauchn).;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="180092" title="Dercillides (filsof)" nonfiltered="3873" processed="3867" dbindex="73891">
Dercillides (Dercyllidas, Derkylldas,            ) fou un filsof grec, autor d'un volumins treball sobre la filosofia de Plat i un comentari sobre el Timeu (Timaeus), cap dels quals s'ha conservat. (Fabricius Bibl. Graec. III pp. 95, 152, 170, ed. Harles).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="180094" title="Dercil" nonfiltered="3874" processed="3868" dbindex="73892">


Onomstica:

Dercil o Drcille (Dercylus o Dercyllus, Derklos o Drkyllos          o          ), poltic atenenc ;
Dercil o Drcille (Dercylus o Dercyllus, Derklos o Drkyllos          o          ), escriptor grec;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="180095" title="Dercil (poltic)" nonfiltered="3875" processed="3869" dbindex="73893">
Dercil o Drcille (Dercylus o Dercyllus, Derklos o Drkyllos          o          ), fou un poltic atenenc que va formar part de l'ambaixada que Atenes va enviar al rei Filip II de Macednia el 347 aC i de la que formaven part squines i Demstenes. 

El 346 aC els mateixos ambaixadors foren enviats altre cop a la cort macednia per ratificar el tractat.

Va ser desprs un dels membres de la tercera ambaixada (                    ), que va portar a Filip el decret de compliments de Filcrates i va convidar al rei a assistir a consell de l'amfictionia  que s'havia de celebrar per arranjar els afers de Fcida. Quan va arribar a Calcis es va assabentar que el rei macedoni ja havia sortit cap a Fcida i havia destrut diverses ciutats, i va retornar a Atenes amb les alarmants noticies.

Es probablement el mateix Dercil que Plutarc esmenta com a general (                           ) el 318 aC en el moment en qu Nicnor de Macednia havia cridat a la retirada de la guarnici macednia a Munquia i va acceptar una trobada amb el consell al Pireu; Dercil va planejar capturar a Nicnor per aquest es va poder escapar; Dercil sembla que va informar a Foci de qu Nicnor planejava apoderar-se del Pireu, per no fou escoltat.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="180096" title="Josep Torres i Vilalta" nonfiltered="3876" processed="3870" dbindex="73894">
Josep Torres i Vilalta (Barcelona 1869 - 1937) fou un locutor de rdio catal, un dels pioners en aquest camp. S'inici com a actor i el 1893 marx a Amrica del Sud amb una companyia de sarsuela, per a comenaments del segle XX es va fer fams com a transformista i ventrloc amb el pseudnim Toreski. El 1924 fou nomenat primer locutor de Rdio Barcelona i va popularitzar el seu pseudnim, sobretot ambels dilegs que mantenia amb un personatge infantil anomenat Mliu, amb el qual va fer campanyes de beneficncia que li valgueren una medalla del govern de la Segona Repblica Espanyola.  



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="180097" title="Dercil (escriptor)" nonfiltered="3877" processed="3871" dbindex="73895">
Dercil o Drcille (Dercylus o Dercyllus, Derklos o Drkyllos          o          ), fou un escriptor grec esmentat diverses vegades sempre en connexi amb gies (probablement un personatge diferent de l'gies autor de       ). Plutarc i altres esmenten les seves obres:

1.         .
2.        . ;
3.         .
4.        . ;
5.          (faules relacionades amb els stirs).
6.          .
7.           . ;

Es desconeix la seva poca per fou un escriptor molt antic.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="180099" title="Derdes" nonfiltered="3878" processed="3872" dbindex="73896">


Onomstica:

Derdes, cap rebel macedoni de la casa reial dels elimis;

Derdes d'Elmia, prncep dels elimis d'Elmia o Elimea (Elymia o Elimeia);

Derdes, noble macedoni;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="180100" title="Derdes (rebel)" nonfiltered="3879" processed="3873" dbindex="73897">
Derdes (Derdas,       ) fou un cap macedoni de la casa reial dels elimis, segurament el rei, que va donar suport a Filip, germ de Perdicas II (454 aC-413 aC), en la rebelli contra aquest, del qual era cos. 

Atenes va donar suport als rebels i Perdicas va reaccionar encoratjant la revolta de Potidea contra Atenes i fundant la ciutat d'Olint. Atenes va enviar un cos militar en ajut del rebels.

Sembla que Derdes va morir per aquesta poca ja que tot seguit s'esmenten al seu llocs al seus germans, un dels quals es deia probablement Pausnies.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="180103" title="Dominic Monaghan" nonfiltered="3880" processed="3874" dbindex="73898">

Dominic Monaghan (Berln, Alemanya 8 de desembre de 1976) s un actor de cinema i televisi britnic. 


Als 12 anys, es va traslladar a viure amb la seva famlia a Manchester. Un agent de la BBC el va localitzar i va comenar a treballar el 1996 en la srie Hetty Wainthropp Investigates. 

Ha treballat en sries de televisi com Monsignor Renard o "Hostile Waters" (1997). El seu primer paper conegut mundialment s el de Meriadoc "Merry" Brandigamo a la pellcula de Peter Jackson "El senyor dels anells". 

El seu ltim treball s Lost, una srie de gran xit televisiu als Estats Units que tracta sobre la supervivncia de 48 persones que han sofert un accident aeri i han anat a parar a una misteriosa illa. Dominic interpreta a Charlie Pace, un dels protagonistes. 

Desprs de trencar el seu festeig de 4 anys amb l'argentina Sofia Rapp, va conixer als vestuaris de Lost, a la seva actual esposa, Evangeline Lilly. 


 Filmografia: . 

 Hetty Wainthropp Investigates (1996) (Srie de televisi) (Geoffrey Shawcross) ;
 Hostile Waters (1997) (TV) (Sasha) ;
 This is Personal: The Hunt for the Yorkshire Ripper (2000) (Jimmy Furey) ;
 Monsignor Renard (2000) (Srie de televisi) (Etienne Pierre Rollinger) ;
 El senyor dels anells: La comunitat de l'anell (Merry) ;
 El senyor dels anells: Les dues torres (Merry) ;
 El senyor dels anells: El retorn del rei (Merry) ;
 An Insomniac's Nightmare (2003) (Jack) ;
 Spivs (2004) (Goat) ;
 The Purifiers (2004) ;
 Lost (2004-2007) (srie de televisi) (Charlie Pace) ;
 Shooting Livien (2005) (Owen) ;


Enllaos externs. 

 Fitxa IMDB;
 Dominic Monaghan Fansite (en angls ;


 






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="180107" title="Joaqun Soler Serrano" nonfiltered="3881" processed="3875" dbindex="73899">
Joaqun Soler Serrano (Mrcia, 19 d'agost de 1919) s un locutor de rdio espanyol, especialment popular entre el 1960 i el 1970. Va comenar a treballar el 1939 a Rdio Barcelona, quan aquesta formava part de Radio Nacional de Espaa, on fou locutor i redactor en cap. 

Ms tard passaria a Radio Espaa. En aquesta etapa es va consagrar com a locutor de rdio, amb programes histrics com Lo mejor del mundo, Blanco y Negro, La samba, caramba!, Feria de canciones, Rer es vivir, Peseta por palabra, Que rico Mambo! o Busque, corra y llegue usted primero. Era tamb molt escoltat l'espai Cascabel de contes infantils. El 1956 es va traslladar a Veneuela, on hi va estar fins el 1958 treballant en televisi. En tornar a Espanya, prosseguiria la seva carrera en la Cadena SER, a Rdio Barcelona, on va ser el responsable d'espais com: Esto es radio, Avecrem llama a su puerta o Caspe 6... en orbita! amb collaboradors com Camilo Jos Cela i Manolo del Arco. Es va fer clebre amb les activitats solidries desenvolupades per a ajudar als damnificats per les inundacions del Valls que es van produir el 26 de setembre de 1962. 

A Televisi Espanyola va debutar en l'any 1960, amb el magazine Carrusel. Desprs vindrien molts altres espais, fins a arribar al programa d'entrevistes A fons (1976-1981), en el qual va tenir l'oportunitat d'entrevistar a figures com Josep Pla, Salvador Dal, Camilo Jos Cela, Bernardo Bertolucci, Frederick Forsyth, Jorge Luis Borges, Elia Kazan, Antonio Gala, Manuel Puig, Rafael Alberti, Jos Donoso, Julio Cortzar, Juan Carlos Onetti, Enrique Lafuente Ferrari o Atahualpa Yupanqui. Ha rebut els premis ms importants del periodisme, com el Premi Nacional de Radiodifusi (1961) i el Premis Ondas en les edicions de 1955, 1959, 1962, 1976 i 1999.

 Programes de TV .

 Carrusel (1960).
 S o no (1961-1963).
 Estrellas en 625 lneas (1963).
 Aqu el segundo programa (1965-1966).
 El juego de la oca (1966-1967).
 Cita a las siete (1967).
 Clan familiar (1968-1969).
 Los hombres saben, los pueblos marchan (1969-1970).
 Juego de letras (1972-1973).
 A fondo (1976-1981).
 Siete das (1978).
 Perfiles (1979).

 Enllaos externs .
Hom pot sentir la seva veu a Fonoteca de Radio








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="180109" title="Tte de moine" nonfiltered="3882" processed="3876" dbindex="73900">
 


El tte de moine s un formatge sus per ratllar, extremament olors i originari del Jura berns (la regi francfona del cant de Berna). Va tindre el seu origen, fa ms de 8 segles, a l'abadia de Bellelay (comuna de Saicourt, districte de Moutier) per, actualment, totes les formatgeries i lleteries de la  vall produeixen aquest delicis formatge.

Gaudeix de lAppellation d'Origine Contrle (Denominaci d'Origen Controlada) des del maig del 2001 i s'exporta a tot el mn. 

L'any 1981 es va inventar la girolle, un aparell que permetia fer "rosetes" de tte de moine fent girar un raspador sobre un eix plantat en el centre del formatge. Aquest estri va donar un impuls addicional al consum d'aquesta mena de formatge. 


Enllaos exteriors.

 Web oficial del formatge Tte de Moine. , ,  i ;
 Web oficial de l'Oficina de Turisme del Jura berns. ,  i ;
 Web oficial del cant de Berna. i ;
 Web oficial de l'Oficina de Promoci Econmica de Berna. ,  i ;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="180111" title="32 Andromedae" nonfiltered="3883" processed="3877" dbindex="73901">
32 Andromedae s una estrella de la constellaci d'Andrmeda. s de la magnitud aparent 5,30.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="180115" title="Zignematcia" nonfiltered="3884" processed="3878" dbindex="73902">

Les zignematcies (Zygnemataceae) constitueixen una famlia de vegetals filamentosos no ramificats. El ms conegut dels gneres d'aquesta famlia s Spirogyra. Les espcies de Spirogyra es poden observar a la primavera com a masses flotants d'un color verd groguenc, en aiges tranquiles. Presenten les parets cellulars llises, sense porus. Els filaments creixen de manera intercalar per allargament i divisi transversal de totes les cllules que el conformen.

 Referncies .








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="180120" title="4 Andromedae" nonfiltered="3885" processed="3879" dbindex="73903">
4 Andromedae s una estrella  de la constellaci d'Andrmeda. s de la magnitud aparent 5,30.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="180122" title="Derdes d'Elmia" nonfiltered="3886" processed="3880" dbindex="73904">
Derdes (Derdas,       ) fou un sobir dels elimis d'Elmia o Elimea (Elymia o Elymeia). Per por del increment de poder d'Olint va ajudar als espartans en la guerra contra aquesta ciutat que va durar del 382 aC fins el 379 aC (Xenofont Hell. 5.2, 3-Z1; Diodor de Siclia. 15.19-23-Z1). Segons Teopomp de Quios fou fet presoner pels olintis per no se sap quan.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="180126" title="Esteve Caseponce" nonfiltered="3887" processed="3881" dbindex="73905">
Esteve Caseponce (Ceret, Vallespir 1850 - 1932) fou un escriptor i folklorista nordcatal. Va prendre els hbits de sacerdot i fou alhora professor de liceu a Perpiny i rector de parrquia a Arles (Vallespir). El 1895 havia publicat una pgina en catal al setmanari La Croix des Pyrnes Orientales, que es titulava Una llesca de pa de casa.  El 1908 es jubil i marx a Barcelona, on hi va viure fins el 1923.

Anteriorment, el 1906 havia pres part en el Primer Congrs Internacional de la Llengua Catalana. Durant la Primera Guerra Mundial fou el principal dirigent d'un comit barcelon d'ajuda als aliats i de reclutament de Voluntaris Catalans en la Primera Guerra Mundial.

 Obres .
 Contes vallespirencs (1907);
 Faules (1927) adaptaci lliure de les que va escriure Jean de La Fontaine;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="180129" title="Derdes (cunyat de Filip II)" nonfiltered="3888" processed="3882" dbindex="73906">
Derdes (Derdas,       ) fou un noble macedoni, probablement de la casa reial d'Elmia, que era germ de Fila, que es va casar amb Filip II de Macednia de la que fou una de les dones. L'esmenta Ateneu (Athenaeus 13. 557c)





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="180130" title="Desideri" nonfiltered="3889" processed="3883" dbindex="73907">
Desideri (Desiderius) fou csar de l'Imperi Rom sota l'emperador Magnenci.

Era germ de Magnenci que el va crear csar probablement el 351 al mateix temps que Magnenci Decenci, per el seu govern fou efmer perqu el 353 quan Magnenci es va quedar sense esperances desprs de la batalla del Mot Seleuc, va massacrar a tota la seva famlia i amics i es va sucidar. Segons Zonares, Desideri no va morir sin que va quedar greument ferit per es va recuperar i es va rendir a Constanci II.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="180131" title="Desilau" nonfiltered="3890" processed="3884" dbindex="73908">
Desilau (Diesilaus, ) fou un escultor grec que va esculpir una esttua de Dorfor (Doryphorus) i una amazona ferida que sn esmentades per Plini el Vell. 

Una esttua d'una amazona ferida que es conserva al Vatic porta el nom de Ctesilas, per aquest podria ser el nom de l'autor que la va copiar de l'obra de Desilau; altres pensen per que en realitat el nom de Desilaus s corrupte i que hauria de ser Ctesilau.

 Referncies .




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="180136" title="Arturo Farinelli" nonfiltered="3891" processed="3885" dbindex="73909">
Arturo Farinelli (Intra, provncia de Novara 1867 - Tor 1948) fou un erudit hispanista itali. Es form com a romanista a Zuric el 1892 i a Pars. Una estada a Barcelona fugint d'algunes imposicions familiars el fu interessar per les literatures hispniques. El 1906 particip en el Primer Congrs Internacional de la Llengua Catalana. Fou professor de la universitat d'Innsbruck i el 1907 catedrtic de literatura alemanya de la de Tor. El 1929 fou nomenat membre de l'Accademia d'Italia.

L'obra de Farinelli est marcada per la seva longevitat (va morir el 1948 als 81 anys) i per la seva gran capacitat de treball: estudiava i fins i tot memoritzava biblioteques senceres i solia compilar milers de fitxes que desprs oferia generosament a d'altres estudiosos. Va mantenir una intensa correspondncia amb Marcelino Menndez y Pelayo i mantingu polmiques amb Benedetto Croce. Va escriure diverses obres de crtica i erudici en itali, castell, alemany, francs i portugus i fou membre de l'Institut d'Estudis Catalans. Investig l'obra de Baltasar Gracin i cerc rastres de Dante Alighieri, Francesco  Petrarca i Giovanni Boccaccio a Espanya.

 Obres .
 Die Beziehungen zwischen Spanien und Deutschland in der Literatur (Les relacions entre Espanya i Alemanya en la literatura, 1892);
 Guillaume de Humboldt et l'Espagne (1898);
 Viajes por Espaa y Portugal (1921-1930);
 Dante, Petrarca, Boccaccio in Spagna (1905-1906);
 Il romanticismo in Germania (1923);
 Ensayos y discursos de crtica literaria hispano-europea (1926);
 Il romanticismo nel mondo latino (1927);
 Italia e Spagna (1929);
 Poesa del Montserrat y otros ensayos (1940);

Enllaos externs.
Arturo Farinelli a la pgina web de l'Institut d'Estudis Catalans;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="180138" title="Diulle" nonfiltered="3892" processed="3886" dbindex="73910">


Onomstica:

Diulle,  historiador grec ;

Diulle,  escultor grec;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="180139" title="Diulle (historiador)" nonfiltered="3893" processed="3887" dbindex="73911">
Diulle (Diyllus,        ) fou un historiador atenenc.

Va escriure una historia de Grcia i Siclia en 26 o 27 volums i dues parts, la primera de les quals anava des del 357 aC amb la ocupaci de Delfos per Filmel (on acab la seva histria Callstenes) fins al setge de Perint per Filip II de Macednia el  340 aC), i la segona des de aquesta data fins el 336 aC, mort de Filip II. Diodor de Siclia diu que la obra va continuar fins el 298 aC quan fou continuada per Psa de Platees. Va viure a finals del segle IV aC.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="180140" title="FC Shakhtar Donetsk" nonfiltered="3894" processed="3888" dbindex="73912">

El FC Shakhtar Donetsk (               en ucrans) s un equip de futbol de la ciutat de Donetsk, a Ucrana. Actualment milita en la Lliga premier d'Ucrana, la categoria ms alta en el futbol d'aquest pas. 

Uniforme.

Uniforme titular: Samarreta taronja, pantal negre i mitjons taronges. ;
Uniforme alternatiu: Samarreta blanca, pantal negre i mitjons blancs.

Estadi.



Historia.
L'equip ha rebut diversos noms al llarg de la seua histria:
1936 : Stakhanovets Stalino;
1946 : Shakhtyor Stalino;
1963 : Shakhtyor Donetsk;
1992 : FC Shakhtar Donetsk;

Va ser fundat en maig de 1936 i va rebre la primera denominaci de Stakhanovets en honor del llegendari miner Oleksiy Stakhanov. El primer xit per al club va arribar al 1951, quan va assolir el tercer lloc al campionat sovitic.

A comenaments dels anys 60, l'equip, entrenat per Oleg Oshenkov van ser tres voltes finalistes de la Copa sovitica, guanyant dues vegades.

Per, els major exits del club arribaren a mitjans dels 70. En 1975, queda segon a la Lliga i es classifica per a competir en Europa. Al 1978, en quedar tercer, a l'any segent, tornar a quedar segon en un equip en el qual destaca el davanter Vitaly Starukhin, reconegut com millor atacant sovitic d'eixa temporada amb 26 gols.

Va tornar a imposar-se dues vegades en la Copa de l'URSS, i el 1983, va endur-se la Super-copa davant del FC Dnipro Dnipropetrovsk.

Ja a la lliga ucrana, ha estat a l'ombra del Dinamo de Kyiv, per a partir del 2000, l'equip de Donetsk torna a la primera plana i s'imposa fins a tres voltes a la Lliga, que se sumen a les 5 copes d'Ucrana. Aix els obri les portes de la Lliga de Campions.

Precisament, a la Champions del 2006-07, va quedar 3r de la Primera Fase, qualificant-se per seguir en la UEFA Cup, on cauria a vuitens de final davant del futur campi, el Sevilla.

Palmars.
Tornejos nacionals.

Lliga premier d'Ucrana (4): 2002, 2005, 2006, 2008.
Copa d'Ucrana de futbol (5): 1995, 1997, 2001, 2002, 2004.
Copa de la URSS de futbol (4): 1961, 1962, 1980, 1983.
Supercopa de la URSS de futbol (1): 1983.

Tornejos internacionals.

Cap;

Planter.
Actualitzat el 28 d'agost del 2008








   






















Jugadors famosos.


Entrenadors.


 Referncies .


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="180141" title="Diulle (escultor)" nonfiltered="3895" processed="3889" dbindex="73913">
Diulle (Diyllus,        ) fou un escultor grec que conjuntament a Amicleu va executar gran part de les esttues de bronze que foren dedicades pels focis al temple de Delfos. L'esmenta Pausnies.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="180143" title="Dcim" nonfiltered="3896" processed="3890" dbindex="73914">


Onomstica:

Dcim de Macednia, oficial de l'exrcit de Macednia ;

Dcim o Docimi, jurista grecorom;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="180144" title="Albert Bausil" nonfiltered="3897" processed="3891" dbindex="73915">
Albert Bausil (Castres, Tarn, Llenguadoc-Rossell 1881 -Perpiny 1943) fou un escriptor francs. S'establ a Perpiny com a director teatral i va fundar els diaris i revistes Le Cri Catalan el 1909 i Le Coq Catalan el 1917. Va ser autor de llibres de poesia, peces de teatre i una autobiografia nove lada.

 Obres .
 Poesia .
 Primoroses et rimes roses (1905);
 La terrasse au soleil (1921);
 Pomes d'amour et d'automne (1928);
 Narracions .
 Pl mouch, histoire d'un petit garon (1936);



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="180145" title="Dcim de Macednia" nonfiltered="3898" processed="3892" dbindex="73916">
Antgon Dcim o Dcim () fou un oficial de l exrcit del Regne de Macednia que a la mort d Alexandre el Gran va donar suport a Perdicas d'Orstia. 

A la mort d'aquest va unir les seves forces a les d'tal i Alcetes, i fou fet presoner juntament amb tal, desprs de ser derrotats per Antgon el borni a Pisdia ().

Confinats en una fortalesa, durant l expedici d Antgon contra umenes de Cardia van aconseguir escapar amb complicitat d alguns guardians, i es van apoderar de la fortalesa. Dcim va abandonar el lloc per anar a negociar amb Estratnice, la esposa d Antgon, per Diodor de Siclia diu que fou fet presoner altra cop.

Sembla que llavors va entrar al servei d Antgon i el  va anar a Cria al front d un exrcit d Antgon per establir la llibertat de les ciutat gregues de Cria.

Abans del  apareix com a governador de la fortalesa de Sinnada (Synnada) a Frgia, per compte d Antgon i es va haver de rendir a Lismac de Trcia; probablement governava tot el districte i ers creu que fou llavors quan va fundar una ciutat anomenada Docmion (Docimeium).

Desprs del  ja no torna a ser esmentat.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="180146" title="Docimi" nonfiltered="3899" processed="3893" dbindex="73917">
Dcim o Docimi (Docimus o Docimius, Dcimos o Dcimios,         o          ) fou un jurista grecorom al que s'atribueix una obra legal que Harmenpul (Harmenopulos) esmenta com                          , i es coneguda normalment com Synopsis Minor. 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="180147" title="Renat Noll" nonfiltered="3900" processed="3894" dbindex="73918">
Renat Noll (Perpiny, 1921) s un erudit nord-catal. Treball com a bibliotecari municipal de Perpiny des del 1966, i ha publicat diversos reculls bibliogrfics publicats per Terra Nostra.

 Obres .
 Essai de bibliographie roussillonnaise de 1940-1960 (1969);
 Essai de bibliographie roussillonnaise de 1906-1940 (1973);
 Essai de bibliographie roussillonnaise des origines au 1905 (1976);
 Essai de bibliographie roussillonnaise de 1960-1980 (1983)     ;
 Les origines du papier en Espagne et son volution en Roussillon (1962) ;
 L'histoire des spectacles cinmatographiques  Perpignan (1896-1914) (1970);



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="180148" title="Dod" nonfiltered="3901" processed="3895" dbindex="73919">
Dod (Dodon,      ) fou fill de Zeus i Europa, i d'aquest deu se suposa que va derivar el nom del fams oracle de Dodona a l'Epir (Stephenus Byzantinus s. v.       .) encara que altres tradicions fan derivar l'oracle de la nimfa Dodona.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="180149" title="La Tramontane" nonfiltered="3902" processed="3896" dbindex="73920">
La Tramontane fou una revista fundada a Perpiny el 1917 per Carles Bauby, Joan Burset i Llus Pech, d'antuvi redactada totalment en francs per des del 1919 fou bilinge, de manera que esdevingu el principal referent del catalanisme al Rossell. Va publicar nombrosos treballs d'histria i literatura de la Catalunya del Nord, per tamb dedic nmeros extraordinaris a Francesc Maci, Pau Casals, Arstides Maillol, Pompeu Fabra, i altres, que donaren a conixer el que passava a la Catalunya al sud de les Alberes. Tamb hi collaboraren, entre altres, Joan Alavedra i Seguraas, Guillem Colom i Ferr, Josep Maria Lpez-Pic i Josep Sebasti Pons. A la mort de Carles Bauby el 1971 va desaparixer.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="180150" title="Dolabella (famlia)" nonfiltered="3903" processed="3897" dbindex="73921">
Dolabella (tamb apareix com Dolobella) en llat Dolabella o Dolobella, fou una famlia patrcia de la gens Cornlia.

Els membres ms rellevants de la famlia foren:
Publi Corneli Dolabella Mxim, cnsol de Roma el 283 aC ;
Gneu Corneli Dolabella (magistrat), magistrat rom.
Gneu Corneli Dolabella (cnsol 159 aC), cnsol de Roma el 159 aC ;
Gneu Corneli Dolabella (cnsol 81 aC), cnsol de Roma el 81 aC.
Gneu Corneli Dolabella (pretor), pretor i propretor el 80 aC.
Publi Corneli Dolabella (pretor), pretor urb el 67 aC.
Publi Corneli Dolabella (cnsol 44 aC), cnsol rom el 44 aC.
Publi Corneli Dolabella (cnsol 10 aC), cnsol rom el 10 aC.
Publi Corneli Dolabella (procnsol), procnsol d'frica durant el 23 i 24.
Corneli Dolabella, cavaller rom.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="180152" title="62 Andromedae" nonfiltered="3904" processed="3898" dbindex="73922">
62 Andromedae s una estrella de la constellaci d'Andrmeda. s de la magnitud aparent 5,31.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="180153" title="Publi Corneli Dolabella Mxim" nonfiltered="3905" processed="3899" dbindex="73923">
Publi Corneli Dolabella Mxim (Publius Cornelius Dolabella Maximus) fou un magistrat rom que fou cnsol el 283 aC juntament a Gneu Domici Calv. En el seu mandat va vncer als snons que abans havien derrotat al pretor Luci Cecili i havien assassinat als ambaixadors romans. Probablement va celebrar el triomf a Roma per la prdua dels Fasti en la part d'aquestos anys, no permeten assegurar-ho.

El 279 aC fou ambaixador davant Pirros d'Epir per negociar el intercanvi de presoners, juntament amb Gai Fabrici i Quint Emili.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="180154" title="Gneu Corneli Dolabella" nonfiltered="3906" processed="3900" dbindex="73924">


Onomstica:

Gneu Corneli Dolabella (magistrat), magistrat rom.
Gneu Corneli Dolabella (cnsol 159 aC), cnsol de Roma el 159 aC ;
Gneu Corneli Dolabella (cnsol 81 aC), cnsol de Roma el 81 aC;
Gneu Corneli Dolabella (pretor), pretor i propretor el 80 aC;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="180155" title="Gneu Corneli Dolabella (magistrat)" nonfiltered="3907" processed="3901" dbindex="73925">
Gneu Corneli Dolabella (Cnaeus Cornelius Dolabella) fou un magistrat rom. Consta que va ser rex sacrorum crrec en el que va substituir a Marc Marci el 208 aC, i va exercir el crrec fins a la seva mort el 180 aC (Liv. 27.36, 40.42-Z2) 




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="180156" title="Gneu Corneli Dolabella (cnsol 159 aC)" nonfiltered="3908" processed="3902" dbindex="73926">
Gneu Corneli Dolabella (Cnaeus Cornelius Dolabella) fou un magistrat rom. Va exercir la magistratura d'edil curul el 165 aC juntament amb Sext Juli Csar i va organitzar el festival de la Meglesia. El 159 aC fou cnsol juntament amb Marc Fulvi Nobilor.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="180158" title="Gneu Corneli Dolabella (cnsol 81 aC)" nonfiltered="3909" processed="3903" dbindex="73927">
Gneu Corneli Dolabella (Cnaeus Cornelius Dolabella) fou un magistrat rom, nt del Gneu Corneli Dolabella, cnsol el 159 aC. Era fill de Gneu Corneli Dolabella (Cnaeus Cornelius Dolabella) assassinat el 100 aC junt amb el trib de la plebs Apuleu Saturn.

Durant la guerra entre Gai Mari i Sulla va fer costat al darrer i el 81 aC, amb Sulla al poder, fou nomenat cnsol, magistratura que llavors no gaudia de poders efectius, i l'any segent fou governador de Macednia com a procnsol. A aquesta provncia va lluitar contra els tracis i a la seva tornada va obtenir els honors del triomf. 

El 77 aC fou acusat per Juli Csar d'extorsi al seu govern, per fou absolt.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="180159" title="Gneu Corneli Dolabella (pretor)" nonfiltered="3910" processed="3904" dbindex="73928">
Gneu Corneli Dolabella (Cnaeus Cornelius Dolabella) fou un magistrat rom, que fou pretor urb el 81 aC quan es va jutjar la causa de Publi Quinti.

El 80 aC va obtenir Cilcia com a provncia en qualitat de propretor, on va tenir a Gai Malleol com a qestor, i a Verres com a llegat, i va tolerar les seves exaccions i robatoris i encara va compartir el bot; quan Malleol fou assassinat va fer a Veres el seu proqestor.

A la tornada a Roma fou acusat per Marc Emili Escaure d'extorsi a la provncia, i Verres el va trair i va donar als acusadors les informacions necessries que van descarregar la seva culpa en Dolabella que fou condemnat i va haver de marxar desterrat deixant a la seva dona i fills en precria situaci econmica.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="180162" title="Luci Corneli Dolabella" nonfiltered="3911" processed="3905" dbindex="73929">
Luci Corneli Dolabella (Lucius Cornelius Dolabella) fou un magistrat rom. Fou duumvir navalis el 180 aC (amb la missi de protegir les cotes orientals d'Itlia dels illiris amb una flota de 20 vaixells), i poc desprs d'entrar en el crrec el seu parent Gneu Corneli Dolabella, que era rex sacrorum, va morir, i Luci Corneli va voler ser el seu successor; el pontfex mxim Gai Servili li va exigir renunciar al crrec de duumvir navalis, cosa a la que Luci Corneli es va oposar. El Pontfex li va imposar una multa i l'afectat va apellar al poble i el resultat de les primeres votacions fou que se li aixecaria la multa si renunciava al crrec, per en aquell moment, encara no acabades, es va veure un signe al cel, que fou interpretat com una voluntat els deus de no acceptar a Dolabella com rex sacrorum.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="180163" title="Corneli Dolabella" nonfiltered="3912" processed="3906" dbindex="73930">
Corneli Dolabella fou un cavaller rom.

Fou enviat l'any 70 per l'emperador Ot a la colnia d'Aquinum en una espcie de custodia en semillibertat (libera custodia) per ser membre d'una famlia que estava emparentada amb Galba el que el feia sospits al nou emperador. 

A la mort d'Ot va tornar a Roma. Estava casat amb Petrnia, que abans havia estat la dona de Vitelli, ara emperador; per intrigues  fou denunciat com a trador al prefecte de la ciutat per un amic seu de nom Planci Var; tot i aix el prefecte el volia deixar lliure per la dona de Vitelli, Triria, va imposar la seva condemna. Vitelli el va fer enviar a Interamnium, on va ordenar la seva execuci (Tcit Hist. 1.88, 2.63-Z2).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="180164" title="Publi Corneli Dolabella" nonfiltered="3913" processed="3907" dbindex="73931">


Onomstica:
Publi Corneli Dolabella (pretor), pretor urb el 67 aC.
Publi Corneli Dolabella (cnsol 44 aC), cnsol rom el 44 aC.
Publi Corneli Dolabella (cnsol 10 aC), cnsol rom el 10 aC;
Publi Corneli Dolabella (procnsol), procnsol d'frica durant el 23 i 24;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="180165" title="Publi Corneli Dolabella (pretor)" nonfiltered="3914" processed="3908" dbindex="73932">
Publi Corneli Dolabella  (Publius Cornelius Dolabella)  fou un magistrat rom, que fou pretor urb el 67 aC. Probablement va obtenir la provncia d'sia com la seva provncia desprs de la pretoria, per amb ttol de procnsol, ja que Valeri Mxim esmenta un Dolabella com a procnsol d'sia.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="180166" title="Terry O'Quinn" nonfiltered="3915" processed="3909" dbindex="73933">
Terry O'Quinn (Terrance Quinn) va nixer el 15 de juliol de 1952 i s un actor de nacionalitat nord-americ. Actualment s conegut a tot el mn grcies al paper de John Locke a la srie de televisi Lost aix com tamb per les seves aparicions en altres sries com JAG, Alias, Millenium o Expedient X. 


 Enllaos externs . 

 Fitxa IMDB ;
 TerryOQuinn.net (en angls) ;


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="180167" title="Publi Corneli Dolabella (cnsol 44 aC)" nonfiltered="3916" processed="3910" dbindex="73934">

Publi Corneli Dolabella (Publius Cornelius Dolabella) fou un magistrat rom, probablement fill de Publius Cornelius Dolabella () pretor urb el 67 aC. Va nixer vers el 70 aC. Fou un home considerat el ms llibert del seu temps i a la seva joventut fou culpable de moltes ofenses, que el van posar en perill i Cicer el va haver de salvar ms d'una vegada amb la seva defensa. 

El 51 aC fou nomenat membre del collegi de quindecimviri i al 50 aC va acusar a Appi Claudi de violar els drets del poble; Appi volia ser defensat per Cicer i per evitar-ho Dolabella va voler casar-se amb Tlia, la filla de Cicer, tot i que no havia repudiat encara a la seva dona; aix que durant el judici fou abandonat per aquesta seva dona, Fbia. La dona de Cicer acceptava el matrimoni de la filla per raons concretes i finalment el casament es va concertar i celebrar encara que Cicer es va fer el ronsejaire fins al final. 

Mentre Appi Claudi fou absolt. Desprs Cicer parla del seu gendre amb admiraci i estimaci. Per Dolabella estava carregat de deutes i el 49 aC es va veure obligat, pressionat pels seus creditors, a buscar refugi en el camp de Juli Csar. Aquest va marxar a Hispnia per lluitar contra els pompeians i el va enviar amb una flota a la mar Adritica, per no va fer cap acci de mrit. Desprs de la batalla de Farslia, Dolabella va tornar a Roma, per no va obtenir recompensa de Csar, a decepci seva, per poder fer front als seus deutes i les reclamacions van continuar. En dos anys Tlia va quedar prenyada dues vegades i va tenir dos fills, per va abandonar al marit quan esperava el segon.

Per obtenir el tribunat de la plebs es va fer adoptar per una famlia plebea, els Lntul. Gneu Lntul el va adoptar i alguna vegada fou anomenat Gneu Lntul Dolabella. Aix el 48 aC va obtenir el tribunat i va presentar una rogatio per cancellar les deutes i altres mesures similars per els seus collegues Asini i Trebelli es van oposar a la llei i es van produir enfrontaments entre els dos bndols. Marc Antoni deixat a Roma per Csar, no va prendre cap mesura enrgica fins que es va assebantar que la seva dona, Antnia, tenia un afer amb Dolabella. Aquest va insistir en la rogatio i la va sotmetre a votaci i van esclatar a la ciutat seriosos disturbis en la que els partidaris de Dolabella van portar la pitjor part. Al tornar Csar a Roma a la tardor, va desaprovar les accions de Dolabella per no va prendre cap mesura, per al acabar el seu tribunat el va enviar a frica i ms tard a Hispnia per fer campanya contra els pompeians, i en la darrera campanya fou ferit. 

Csar li va prometre el consolat pel 44 aC (tenia llavors 25 anys) tot i que no havia estat encara pretor,per desprs no va complir la promesa i va agafar el consolat per a si mateix tot i que al marxar en campanya contra els parts, va prometre a Dolabella el consolat per absncia; per Marc Antoni, que era ugur, es va oposar a aquest nomenament i abans que el senat pogus prendre una decisi Csar fou assassinat als idus de mar. Al mateix dia de la mort Dolabella va prendre possessi dels atributs consulars i es va aliar als assassins i aix va obtenir confirmaci del crrec. El seu sogre Cicer es va alegrar d'aquestos suposats sentiments republicans de Dolabella, que va fer fins i tot destruir un altar que s'havia aixecat dedicat a Csar.

Antoni se'n va desempallegar donant-li el govern de Sria i el comandament contra els parts com a cnsol, per com que Cassi tamb reclamava la provncia de Sria Dolabella va restar a Roma quasi tot l'any i finalment va sortir cap a Sria passant per Grcia, Macednia, Trcia i sia, per poder fer exaccions durant el cam i refer la seva fortuna.

A Esmirna li fou negada la entrada per Gai Treboni, un dels assassins de Csar que era procnsol d'sia. Llavors va voler anar a Efes i fou escortat per Treboni, per quan l'escorta se'n va anar, Dolabella va tornar a Esmirna de nit i se'n va apoderar; Treboni fou assassinat al seu llit (febrer del 43 aC) o, segons Cicer, fou torturat dos dies fins a la mort. Dolabella va comenar a extorsionar als ciutadans de la provncia. Quan els fets es van conixer a Roma fou declarat fora de la llei i enemic pblic.

Cassi, que havia arribat mentre a sia, li va fer la guerra i li va ocupar Laodicea que una mica abans havia estat ocupada pels homes de Dolabella. Aquest, al veure's perdut, va ordenar al seus homes de matar-lo (43 aC).


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="180168" title="Publi Corneli Dolabella (cnsol 10 aC)" nonfiltered="3917" processed="3911" dbindex="73935">
Publi Corneli Dolabella (Publius Cornelius Dolabella) fou fill de Publi Corneli Dolabella (Publius Cornelius Dolabella) cnsol el 44 aC i de la seva primera muller Fbia.

El 30 aC estava amb Octavi a Alexandria i va revelar a Clepatra, de la que sembla s'havia enamorat, que el seu cap se la volia emportar a Itlia, el que devia decidir a la reina al sucidi.

El 10 aC fou cnsol amb Gai Juni Sil. Consta per alguna moneda que havia exercit la magistratura de triumviri monetalis.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="180169" title="Publi Corneli Dolabella (procnsol)" nonfiltered="3918" processed="3912" dbindex="73936">
Publi Corneli Dolabella  (Publius Cornelius Dolabella)  fou fill de Publi Corneli Dolabella (Publius Cornelius Dolabella) cnsol  el 10 aC.

Fou procnsol d'frica durant el regnat de Tiberi (anys 23 i 24) i en el seu govern va obtenir una completa victria sobre el rei nmida Tacfarines, per Tiberi no li va concedir els honors del triomf, per evitar que l'administraci del governador anterior, Juli Blesi, que era oncle de Sej, queds enfosquida per aquest xit. 

L'any 27 va cooperar amb Domici Afer en l'acusaci contra el seu parent Quintili Var.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="180172" title="Merc Arnega" nonfiltered="3919" processed="3913" dbindex="73937">
Merc Arnega s una actriu catalana. Ha desenvolupat una mplia carrera a la televisi, el cinema i el teatre. s especialment coneguda a Catalunya pel seu paper de "Paquita" a la srie televisiva de TV3 "El Cor de la Ciutat".

Filmografia.

Cinema.
1992 - "Cucarachas". Director: Toni Mora.
1993 - "Rosita, please". Director: Ventura Pons.
1994 - "El porqu de las cosas". Director: Ventura Pons.
1997 - "El pianista". Director: Mario Gas.
2001 - "Anita no perdi el tren". Director: Ventura Pons.
2004 - "Beatriz/Barcelona". Director: Claudio Zulin.

Televisi.
1989 - "La prueba". Director: Enric Galcern. Curtmetratge.
1994/98 - "Estaci d enlla". Srie TV3.
1994 - "Dones i homes". Director: Antoni Verdaguer. TV-Movie. TV3.
1995 - "La sucursal". Director: Jess Font. TV-Movie. TV3.
1999 - "Junts". Directora: Mireia Ros. TV-Movie. TV3.
2000 - "Valria". Directora: Slvia Quer. TV-Movie. TV3.
2000/08 - "El Cor de la Ciutat". Srie TV3.





Enllaos Externs.
El Cor de la Ciutat

Web Beatriz/Barcelona

Web El Porqu de las Cosas
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="180180" title="Motor pneumtic Di Pietro" nonfiltered="3920" processed="3914" dbindex="73938">
El Motor pneumtic Di Pietro s un motor de pist rotatiu, a l'estil del motor Wankel, per sense cap mena de combusti perqu l'entrada s nicament aire a pressi.

El motor Di Pietro fa servir un sol pist rotatiu cilndric que roda, sense fricci, dins de l'estator cilndric.

L'espai entre l'estator i el rotor est dividit en sis cambres d'expansi per separadors pivotants. Aquests divisors segueixen el moviment del pist rotatiu en rodar per les parets de l'estator.
El pist rotatiu, forat per la pressi en la seva paret exterior, es mou excntricament, conduint l'eix mitjanant dos elements rodants muntats damunt coixinets sobre l'eix.
El moviment rodant del pist rotatiu dins l'estator est protegit per un coix d'aire molt f.
La temporitzaci i la duraci de l'entrada de l'aire i l'expulsi est governat per un temporitzador de cavitats (ang.: "slots") que es munta sobre l'eix de sortida i volta sncronament amb el motor.

La variaci dels parmetres de rendiment del motor s'aconsegueix variant la durada de l'entrada d'aire a la cambra. 

Un perode d'entrada ms llarg permet l'entrada de ms aire a la cambra, resultant un parell motor ms gran.

Un perode ms curt limita l'aire que entra, resultant en una major eficincia en el treball expansiu. 

D'aquesta manera un major consum d'aire comprimit pot ser intercanviat per un parell motor ms gran i major potncia de sortida, depenent dels requeriments de l'aplicaci.


ngelo Di Pietro diu:
 T una eficincia destacada.
 T un parell motor constant i alt;
 T un nombre de components baix;
 T un baix nombre de parts mbils.
 s compacte i lleuger;
 Virtualment no hi ha fricci;
 Virtualment no hi ha vibraci;
 El control de velocitat s suau.
 Noms li cal 1 PSI (lliura per polzada cuadrada) de pressi per superar la fricci.

 Primer vehicle .

La primera aplicaci s un vehicle per al manteniment de parcs i jardins que EngineAir Pty Ltd. va desenvolupar per a l'empresa australiana CityWide el 2004 per substitur-ne un de gasolina i esdevenir ms respectuosos amb el medi ambient.

Fairfax Digital diu:

>> El motor Di Pietro t la mateixa potncia que un motor de gasolina V8 de 5 litres. Pesa noms 13 Kg comparat amb els 90 Kg d'un motor de gasolina.

>> El petit vehicle de quatre rodes, de manteniment, t un sol motor, per Engineair est desenvolupant-ne, amb suport de CityWide, una versi ms potent amb dos motors, per a cadascuna de les rodes del darrera.

 Referncies .



 Enllaos externs .

El motor Di Pietro ;
Beyond Tomorrow - The Air Car (Part 2) ;
GizMag.com - Nou disseny de motor rotatiu funciona amb aire ];



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="180181" title="Gilbert Newton Lewis" nonfiltered="3921" processed="3915" dbindex="73939">
Gilbert Newton Lewis (1875-1946) fou un qumic i fsic estatunidenc, que va ser professor de qumica a Harvard de 1899 fins a 1906, i a l'Institut de Tecnologia de Massachusetts des de 1907 a 1912. 

Va establir una interpretaci de l'enlla covalent en l'any 1916.
Es distingia per les seves investigacions de la activitat dels ions, la calor dels electrons, la distribuci de la energia calorfica, la producci de la calor i la preparaci d'un istop pur. Tamb va desenvolupar la teoria sobre la estructura atmica descriguent toms cbics i tetradrics.
Jntament amb Irving Langmuir va formular la teoria de la distribuci electrnica en capes concntriques. Va escriure Thermodynamics and the Free Energy of Chemical Substances (en colaboracien amb Merle Randall, 1923), Valence and the Structure of Atoms and Molecules (1923) i The Anatomy of Science (1926).

Lewis va ser el primer en preparar i estudiar, en estat pur, l'aigua pesada. s reconegut tamb pel seu treball sobre la teoria de les dissolucions i la aplicaci dels principis de la termodinmica als problemes qumics.





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="180184" title="Saurornitholestes" nonfiltered="3922" processed="3916" dbindex="73940">

Saurornitholestes s un gnere de dinosaure terpode de la famlia dels dromeosurids. Visqu a Amrica del nord al Cretaci superior, fa entre 70 i 75 milions d'anys. Aquest dinosaure bpede arribava a mesurar 1'8 metres de longitud i a pesar fins a 30 kg. 

Les restes de Saurornitholestes foren trobades per primera vegada durant una expedici realitzada l'any 1978 a  la provncia d'Alberta, Canad. Els fssils trobats es limitaven a un crani i algunes dents i ossos dels braos. Aquest gnere presenta moltes caracterstiques prpies dels dromeosurids per tamb dels troodnitds.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="180186" title="Mac OS X 10.5" nonfiltered="3923" processed="3917" dbindex="73941">


Mac OS X 10.5, conegut tamb com a "Leopard" es proper sistema operatiu d'Apple, el sis de la famlia Mac OS X per a ordenadors personals. Esta nova versi va ser mostrada per primera vegada a la "Worldwide Developers Conference" (WWDC) del 2006 i hui dia ja est disponible, va ser llanat el 26 d'Octubre del 2007.

El Mac OS X Leopard ser compatible amb els ordinadors Macintosh ms nous, amb processador d'Intel, per tamb podr ser installat en mquines ms antigues, amb processadors PowerPC G4 o PowerPC G5 d'IBM.

Requeriments del sistema.

Les versions beta de Leopard necessiten les segents caracterstiques per ser installades:

 Ordinador Macintosh amb processador PowerPC G4 (800 Mhz o superior), PowerPC G5 o Intel.
 Lector de DVD.
 512 MB de RAM.
 7 GB de espai al disc dur (12 si vol installar Xcode).
 Ports FireWire.

Encara aix, al no tractar-se de la versi definitiva es probable que estos requisits canvien.

Noves Caracterstiques.

La nova versi del Mac OS inclou, segons la prpia Apple, ms de 300 novetats entre noves ferramentes i millores internes del sistema. Les noves caracterstiques ms importants per a l'usuari final seran les segents:

 Time Machine, una aplicaci que permetr a l'usuari recuperar arxius esborrats amb anterioritat.
 Front Row i Photo Booth seran a l'abast de tothom que utilitze Mac OS Leopard, ja que fins ara tan sols podien ser utilitzats en ordinadors nous.
 Spaces permetr la creaci dels anomenats "escriptoris virtuals".
 Spootlight inclour noves funcionalitats i permetr tamb la cerca en altres ordinadors (amb perms).
 Nou escriptori amb un Dock i una barra de men totalment renovades.
 Quick Look, que permetr vorer documents sense necessitat d'obrir-los.
 Millores en Accs Universal, sobretot en el Voice Over i en el suport del Braille.
 Millores en Mail, que permetr gestionar RSS, notes i llistes de feines per fer.
 Millores en Dashboard, com per exemple la capacitat per a crear Widgets directament d'una plana web.
 Millores en iChat.
 Millores en el control patern, que permetr posar restriccions a l'accs a internet dels ms menuts.
 iCal ens permetr compartir calendaris i ens oferir major integraci amb Mail.
 Boot Camp ser incls, permetent la installaci d'altres sistemes operatius en la mateixa mquina.

Critiques.

Els canvis en l'aspecte grfic han rebut nombroses critiques. Un dels canvis ms criticats ha sigut la decisi d'utilitzar com a fons d'escriptori una fotografia d'herba banyada, ja que trenca la tradici d'utilitzar el tpic fons d'escriptori Aqua, que es venia utilitzant des de la primera versi de Mac OS X i que a ms, recorda a la imatge utilitzada per Microsoft per al seu nou sistema operatiu Windows Vista.

Per una altra banda ha tornat la polmica sobre la decisi per part de Apple de no traduir el seu sistema operatiu al catal-valenci, com ja ho fan altres empreses com Microsoft.

Enllaos externs.

 Plana web d'Apple per al Mac OS X Leopard (en castell);




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="180187" title="Stilton" nonfiltered="3924" processed="3918" dbindex="73942">


El formatge stilton prov d'Anglaterra i t dues varietats: la blava (blue) i la blanca (white), totes dues protegides amb la denominaci d'origen de la Comissi Europea. Al seu pas natal s considerat com el rei dels formatges i noms aquells formatges produts als comtats de Derbyshire, Leicestershire i Nottinghamshire poden ser anomenats stilton si sn elaborats d'acord amb les normes establertes. 

Caracterstiques.

s un formatge blau elaborat a partir de la llet de vaca. La seva crosta s florida i es menja en diferents graus  de maduraci: tendre, semicurat i curat. La seua pasta pot sser de color blanc o taronja.

Degustaci.

El stilton blau es menja sovint amb api i tamb s'afegeix per a assaonar sopa de verdures. Tamb combina b amb galetes salades i pa, i tradicionalment el porto s'ha considerat sempre com el millor vi per degustar aquesta varietat de formatge. 

Pel que fa al stilton blanc, aquest no ha estat en contacte amb el fong  Penicillium roqueforti i per tant no presenta les vetes tpiques de floridura de color blau. s un formatge amb una textura cremosa per friable i un sabor suau. 
 
Enllaos externs.

Web oficial de l'Associaci d'Elaboradors del formatge stilton. , ,,  i ;
Article mostrant les possibles connexions entre els tipus de somnis i el consum de stilton. ;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="180188" title="Louis Joseph Gay-Lussac" nonfiltered="3925" processed="3919" dbindex="73943">

Louis Joseph o Joseph-Louis Gay-Lussac (Sent Leonard-de-Noblat, Llemos, 6 de desembre de 1778 - Pars, Frana, 9 de maig de 1850) fou un qumic i fsic francs. s sobretot conegut en l'actualitat per la seva contribuci a l'estudi fsic dels gasos.

 Biografia .
Va rebre l'educaci primerenca i el 1794 va ser enviat a Pars per a preparar-se per a l'escola politcnica, on el van admetre a la fi de 1797, desprs que s'enduguessin al seu pare a la pres. Tres anys ms tard va entrar al "Ponts et Chausses de cole" i poc temps desprs va ser assignat a C.L. Berthollet com a ajudant. El 1802 fou assignat a A. F. Fourcroy a l'escola politcnica, on el 1809 va ser anomenat professor de qumica. Entre 1808 i 1832 fou professor de fsica a la Sorbonne, d'on va acabar per dimitir.

El 1809 es va casar amb Genevive Rojot (1785-1876). Tingueren cinc fills, el ms gran dels quals, Juliol, va arribar a ser auxiliar de Justus Liebig a Giessen. Algunes publicacions de Juliol es confonen avui en dia amb les del seu pare perqu comparteixen la mateixa primera inicial (J. Gay-Lussac). Alguns dels seus descendents viuen actualment al Brasil i a Ontario (Canad).

 Descobriments cientfics .
El 1802, Gay-Lussac formul la llei segons la qual qualsevol gas perfecte, a una pressi constant, s'expandeix proporcionalment a la seva temperatura absoluta. Aquesta llei s coneguda actualment com a Llei de Charles i Gay-Lussac, perqu Charles la formul, de manera independent, el 1787.

El 1804, va fer un parell d'ascens en globus aerosttic d'aire calent amb Jean-Baptiste Biot i a una altura de 6.4 quilmetres, en una investigaci de l'atmosfera de la terra. Es tractava de recollir mostres d'aire en diverses altures per a registrar diferncies en la temperatura i la humitat. El 1805, juntament amb el seu amic i collaborador cientfic Alexander Von Humboldt, va descobrir que la composici bsica de l'atmosfera no canvia amb la pressi que disminueix (altitud d'augment) i junts recorregueren bona part d'Itlia, Sussa i Alemanya per tal d'estuiar el magnetisme a diferents latituds i altures. Tamb van descobrir que l'aigua s formada per dues parts d'hidrogen i una part d'oxigen.

Amb els seus treballs, fu possible l'obtenci per hidrlisi de les grans quantitats de sodi i de potassi que la Frana militaritzada de Napole necessitava.

El 1808, va ser el descobridor, amb Humphry Davy i Louis J. Thenard, de l'element qumic bor, tot i que cap d'ells el reconegu com un nou element. Tamb, el 1810 i en collaboraci amb Louis J. Thnard, va desenvolupar un mtode per a l'anlisi elemental quantitativa, mesurant l'cid carbnic i l'oxigen desenvolupats per la reacci amb clorat potssic. Fu importants investigacions sobre el clor, el bor, el iode i el cianogen.

El 1824, va idear una versi millorada de la bureta, afegint un bra lateral, al mateix temps que emprava els termes pipeta i bureta per primer cop, en un document relatiu a l'estandarditzaci de les solucions de l'anyil.

La major part dels seus escrits aparegu als "Annals de Chimie".





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="180189" title="Metouia" nonfiltered="3926" processed="3920" dbindex="73944">
Metouia s una ciutat de Tunsia a la governaci de Gabs a uns 10 km al nord-oest de la ciutat de Gabs i uns 5 km al nrod-oest de Gannuch. Es un nus ferroviari que enllaa la lnia que va al nord i la lnea de Gafsa a Gabs. La vila d'Oudhref s troba a uns 2 km a l'oest i la d'Aouinet a 3 km al nord. Tota la zona t ms de 10.000 mil habitants per noms la meitat viuen a la mateixa ciutat. s capalera d'una delegaci (que forma la part nord-oriental de la governaci) amb una poblaci de 25.570 habitants al cens del 2004. 






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="180190" title="Geoqumica" nonfiltered="3927" processed="3921" dbindex="73945">
La geoqumica s la branca de la geologia i de la qumica que estudia la composici i el comportament qumic de la Terra, determinant l'abudncia absoluta i relativa dels elements qumics, distribuci i migraci dels elements entre les diferents parts que conforment la Terra (hidrosfera, atmosfera, biosfera i geosfera) utilitzant com principals mostres minerals i roques components de l'escora terrestre, intentant determinar les lleis o principis en les quals es basa tal distribuci i migraci. Els seus objectius sn:

 Determinar l'abudncia absoluta relativa dels elemnts i les seves espcies qumiques als diferents sistemes naturals de la Terra.
 Estudi de la distribuci i migraci dels elements en les diferents parts que conformen la Terra (litosfera, atmosfera, hidrosfera, biosfera), amb l'objecte d'obtenir informaci sobre els principis que governen la migraci i distribuci dels elements (entre els diferents sistemes naturals).
 El seu aprofitament pel benestar social:
 Obtenir recursos naturals pel benefici de la humanitat.
 L'estudi de la qualitat de l'ambient i com evitar continuar contaminant-lo i mantenir-lo pel benefici de la humanitat.











































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="180191" title="El Mida" nonfiltered="3928" processed="3922" dbindex="73946">
El Mida s una ciutat de Tunsia a la governaci de Nabeul, a la part central de la pennsula i regi del cap Bon. s a uns 30 Km al nord de Nabeul. La municipalitat t uns 3500 habitants i fou creada per decret el 24 de setembre de 1984 sobre una superfcie de 700 hectrees. La seva activitat econmica principal s l'agricultura. s capalera d'una delegaci amb 23.940 habitants.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="180192" title="Salvador Moy-Sol" nonfiltered="3929" processed="3923" dbindex="73947">
Salvador Moy-Sol (Palma, Mallorca, 1955), antropleg de l'Institut de Paleontologia Miquel Crusafont de Sabadell depenent de la Diputaci de Barcelona 1983-2006, s'incorpor el 2006 com a investigador a la unitat d'Antropologia Biolgica de la Universitat Autnoma de Barcelona (Bellaterra, Cerdanyola del Valls, Barcelona), expert en primats del Mioc.

Porta la direcci de dos importants jaciments a Catalunya:
Can Llobateres, a Sabadell (Barcelona), on s'ha recuperat restes del Dryopithecus laietanus, fssil conegut com a Jordi, el primer catal.
Barranc de Can Vila 1, als Hostalets de Pierola (Barcelona), on s'ha trobat a Pierolapithecus catalaunicus, conegut com a Pau.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="180194" title="G-Man" nonfiltered="3930" processed="3924" dbindex="73948">
G-Man s un personatge recurrent de la srie Half-Life. Va ser vist per primera vegada en Half-Life. Es conegut per que mostra comportament molt peculiar i capacitats ms enll d'un hum normal, la seva veritable identitat i lo seus objectius son gaireb desconeguts. G-Man exerceix el paper d'un supervisor i empresari, vigilant el jugador en el progrs del joc.


Malgrat tenir aparena humana, parla d'una forma molt estranya, com si tingus algun impediment del parla. Sempre vesteix amb vestit formal, de color blau amb una corbata, i en general va amb un malet, per la qual cosa se suposa que els cientfics del joc el van confondre amb un agent del govern.

Sovint s comparat per molts fans amb Palmer Eldritch, pels poders que demostra tenir: Detenir el temps; viatjar d'un costat a l'altre en segons; mantenir a gent tancat per anys, mentre l'individu creu que sol han passat minuts... i encara que no es consideri un poder, sembla ser que les criatures de Xen (Aliens) li tenen por i/o respecten.

G-Man desprs de ser un vigilant entre les ombres en Half-Life, en la seqela Half-Life 2 obliga a Gordon Freeman a ser el seu empleat, per a fins poc productius. Desprs que aquest aconsegus destruir el reactor de la ciutadella, G-Man torna a posar-lo en estat d'xtasi. 

Tanmateix en Half-Life 2: Episode One (la primera expansi de Half-Life 2) podem veure com els Vortigaunts aconsegueixen detenir-lo (encara que no se sap per quant temps) i rescatar Gordon.

 Aparena .
Sempre es veu portant una cartera, i els jugadors han discutit sovint el seu contingut. En el Half Life 1 original, utilitzant el noclip ( un truc/Trampa/Xeto ), o amb l'ajut d'un espectador modlic, s possible veure qu porta dins de la seua maleta. Tanmateix, ha assenyalat sovint que perqu el contingut de la cartera noms es pot veure enganyant o utilitzant eines de desenvolupament de joc.

El contingut de la seua maleta, sembla ser de la manera segent:

 3 llapis;
 2 carpetes amb fulls;
 Una pistola de 9 mm en una pistolera;
 Un carnet d'identitat;
 Un ordinador porttil;

  Qui es G-Man ? .
 Una de les teories ms famoses s que G-man sigui en realitat Gordon Freeman en un futur, i que ha vingut per fer-lo evitar alguna cosa del seu passat. Molts dels fans mantenen aquesta teoria des de Half-Life, encara que teories menys populars han nascut.

 Una segona teoria sobre G-Man s que s una entitat aliengena mercenria, per la qual cosa encaixaria que G-man vigils d'igual forma al sergent Shepard hi ha Freeman, utilitzant el ms indicat per a la seva comesa. Sembla ser que segons aquesta teoria, lo seu objectiu, es negociar amb els Vortigaunts (l'nica espcie intelligent de Xen) i que era destruir a Nihilanth, l'administrador de Xen, i aix aconseguir la seva llibertat. A canvi, segons la teoria G-Man rebria el control total sobre Xen.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="180195" title="Mnihla" nonfiltered="3931" processed="3925" dbindex="73949">
Mnihla s una ciutat de Tunsia, a la governaci d'Ariana, a uns 5 km a l'oest de la ciutat d'Ariana i una distncia similar de Tunis, de la que forma una de les ciutats de la rodalia. La poblaci s al tomb del 25.000 habitants. s capalera d'una delegaci amb 35.500 habitants al cens del 2004.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="180196" title="Qumica supramolecular" nonfiltered="3932" processed="3926" dbindex="73950">
La qumica supramolecular s la branca de la qumica que estudia les interaccions supramoleculars, s a dir, entre molcules. 

Aquestes interaccions no sn covalents, sin, pel ms normal:
iniques;
dipolars;
de van der Waals;
pont d'hidrogen;

La qumica supramolecular estudia el reconeixement molecular i la formaci d'agregats supramoleculars.

Hi ha una srie de cientfics de gran importncia en el desenvolupament inicial de la qumica supramolecular, entre ells:
Jean-Marie Lehn ;
Jean-Paul Savage;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="180198" title="Gran Premi d'Itlia del 1955" nonfiltered="3933" processed="3927" dbindex="73951">
Resultats del Gran Premi d'Itlia de Frmula 1 de la temporada 1955 disputat al circuit de Monza el 11 de setembre de 1955. 


 Resultats .







 Altres .

 Pole:  Juan Manuel Fangio   2' 46. 5;
 Volta rpida:  Stirling Moss   2' 46. 9;
 

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="180202" title="Reacci orgnica" nonfiltered="3934" processed="3928" dbindex="73952">
Una reacci orgnica s la reacci qumica que s dna entre compostos orgnics. N'hi ha de diferents tipus:

 Reaccions de sntesi: 2H2+O2 
</doc>
<doc id="180204" title="Qumica terica" nonfiltered="3935" processed="3929" dbindex="73953">
La qumica terica s l'estudi de la qumica a travs d'un raonament teric fonamental, habitualment amb l'ajuda de les matemtiques i de la fsica. Degut a l'alt grau d'xit, en els darrers anys aquesta disciplina ha consistit fonamentalment en la qumica quntica (l's de la mecnica quntica per tal de resoldre problemes fsics), tot i que l'abast de la qumica terica s molt ms gran. Degut al rpid desenvolupament dels computadors, avui dia s'entnen la qumica terica i la qumica computacional com a les dues cares d'una mateixa moneda, ja que la majora de sistemes qumics d'inters sn massa complexes com per calcular les seves propietat sense l's d'un computador o, en molts casos, un supercomputador. ;


 Branques de la qumica terica .

La qumica terica es divideix a grosso modo en tres branques: estructura electrnica, dinmica qmica i termodinmica. En el procs d'elaboraci d'un model teric, aquestes tres disciplines poden participar-hi en major o menor grau. 

Un estudi ms detallat ens permet distingir encara ms branques. A continuaci hi ha una llista (no exaustiva) d'aquestes:

Qumica quntica: Aplicaci de la mecnica quntica a problemes qumics;
Qumica computacional: Aplicaci de computadors i algorisme a la qumica;
Modelatge molecular: Mtodes per modelar estructures qumiques sense usar necessriament qumica quntica.  Examples sn el docking molecular, el diseny de frmacs o la qumica combinatria.
Dinmica molecular: Aplicaci de la mecnica clssica o mecnica quntica per simular el moviment dels nuclis en un conjunt d'atoms i molcules.
Mecnica molecular: Modelatge de les interaccions intra- i inter-moleculars o superfcies d'energa potencial mitjanant la suma de forces d'interacci. ;
Qumica matemtica: Predicci d'estructures moleculars fent 'us de mtodes matemtics sense referir-se necessriament a la mecnica quntica.
Cintica qumica terica: Estudi teric dels sistemes dinmics associats a reaccions qumiques i les seves corresponents equacions.
Termodinmica estadstica: Estudi de l'estadstica dels fenmens qumics i dels fenmens mcroscpics que se'n deriven.























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="180205" title="Gordon Freeman" nonfiltered="3936" processed="3930" dbindex="73954">

El Dr. Gordon Freeman s el protagonista silencis de la saga de jocs de trets en primera persona Half-Life. s un fsic teric que s'ha vist obligat a defensar-se contra aliens hostils i altres enemics desprs d'un experiment que va sortir malament.

Alguns fets coneguts sobre Freeman inclouen que t 27 anys i que s natural de Seattle, Washington, quan succeeixen els fets de Half-Life. Se sap tamb que no t descendncia, (encara que a la seva taquilla apareix una misteriosa foto d'un beb) i que est graduat en el MIT; havent guanyat un Ph.D en fsica terica. La seva tesi tractava sobre com teletransportar objectes grans per ones de radi a travs de vidres d'elements molt pesats. Freeman va desenvolupar un inters molt primerenc per la fsica terica, en disciplines com la fsica quntica i la relativitat. Desprs d'observar una srie d'experiments de teletransport desenvolupats per l'Institut de Fsica Experimental a Innsbruck, ustria, les aplicacions del teletransport es van convertir en l'obsessi de Freeman.

Va comenar una feina fora del sector educatiu, ja que se sentia decebut amb el lent ritme d'investigaci en l'acadmia. Per coincidncia, el mentor de Freeman en el MIT, el Doctor Isaac Kleiner, havia rebut l'encrrec d'una investigaci secreta en el Centre d'Investigaci i Desenvolupament de Black Mesa i estava buscant alguns socis. Freeman era una opci bvia. Va acceptar la feina que li van oferir, esperant que almenys una part del gran pressupost es destins a aplicacions civils de l'astrofsica i la computaci quntica.




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="180206" title="PPV" nonfiltered="3937" processed="3931" dbindex="73955">
El pagament per visi (de l'angls Pay-per-view, PPV) s una modalitat de televisi de pagament, en la qual l'abonat paga per veure els esdeveniments que vulgui veure. Aquests poden ser esdeveniments esportius, pellcules, etc.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="180207" title="Gran Premi d'Itlia del 1956" nonfiltered="3938" processed="3932" dbindex="73956">
Resultats del Gran Premi d'Itlia de Frmula 1 de la temporada 1956 disputat al circuit de Monza el 2 de setembre de 1956. 


 Resultats .









 Altres .

 Pole:  Juan Manuel Fangio   2' 42. 6;
 Volta rpida:  Stirling Moss   2' 45. 5;
 Cotxes compartits:
 Cotxe N26: Peter Collins (35 Voltes) i Juan Manuel Fangio (15 Voltes). Es van repartir els 6 punts de la segona plaa.
 Cotxe N22: Juan Manuel Fangio (30 Voltes) i Eugenio Castellotti (16 Voltes).
 Cotxe N46: Umberto Maglioli (31 Voltes) i Jean Behra (11 Voltes).
 Cotxe N34: Luigi Villoresi (4 Voltes) i Jo Bonnier (3 Voltes).
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="180209" title="Qumica ambiental" nonfiltered="3939" processed="3933" dbindex="73957">


La qumica ambiental, denominada tamb qumica medioambiental s l'aplicaci de la qumica a l'estudi dels problemes i la conservaci de l'ambient. En la qumica de l'atmosfera, a mesura que la comunitat internacional fa ms cas a les tesis de l'ecologisme (amb acords internacionals com el protocol de Kioto per reduir les emissions de gasos d'efecte hivernacle), aquesta disciplina cobra ms i ms importncia.

El desenvolupament d'aquesta disciplina mostr les greus conseqncies que va tenir per a la capa d'oz l's generalitzat dels clorofluorocarburs (CFC). Desprs de les experincies amb la pluja cida, la combinaci de qumica medioambiental i l'enginyeria qumica result en el desenvolupament dels tractaments per limitar les emissions de les fbriques.

La qumica ambiental tamb s'ocupa dels processos, reaccions, evoluci i interaccions que tenen lloc a les masses d'aigua continentals i marines pel vessament de contaminants antropognics. Aixi mateix, estudia els tractaments d'aquests vessaments per reduir la seva crrega contaminant.

Tamb hi ha interacci entre l'anomendada qumica verda o qumica sostenible i la preservaci de l'ambient, car aquella estudia optimitzar els processos productius qumics, eliminant productes secundaris, emprant condicions menys agressives (de pressi i temperatura, de tipus de dissolvent).

La qumica ambiental s'encarrega de realitzar la supervisi dels projectes industrials, tenint en compte l'impacte ambiental.

Contaminaci atmosfrica.

Les causes principals de la contaminaci atmosfrica sn l'abocament de residus gasos i fums de combusti a l'atmosfera. Aquesta contaminaci ens afecta doblement:
 Diriament respirem uns 15 kg d'aire amb ms o menys substncies contaminants potencialment nocives.
 L'acumulaci de certs contaminants a l'atmosfera est produint un canvi climtic global.

Pluja cida.



L'aigua de l'atmosfera pot dissoldre els gasos presents. Aix passa amb el dixid de sofre i els xids de nitrogen. Aquestes substncies es dissolen en l'aigua de la pluja i hi reaccionen, aix es transformen en cid sulfric i cid ntric.

Articles relacionats.
 Depuradora;




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="180211" title="Moknine" nonfiltered="3940" processed="3934" dbindex="73958">

Moknine es una important ciutat de Tunsia, a la governaci de Monastir, a uns 17 km al sud-est de la ciutat de Monastir, i propera a la costa. T la doble funci turstica i de mercat comarcal; l'agricultura encara es important. El barri dels artesans (rab Kalaket) est situat a la part oriental i t 41 magatzems amb uns 100 treballadors experts que fan especialment plats de cermica. L'artesania troba sortida en el mercat turstic i ha estat declarada capital de la poteria del sahel tant per la seva producci actual com per la tradici que s remunta al romans. Tamb destaquen les joies. T un gran mercat a l'engrs (conegut pel petit rungis) que s el quart del pas amb 22.000 m2 la meitat coberts. La ciutat disposa d'un petit museu a la mesquita de Sidi Bou Abana, del segle XIII. 

La municipalitat fou creada per decret el 19 de febrer de 1921 i t 48.389 habitants. La Sabkhat de Moknine es troba al sud-oest. A la part oest s'han trobar restes romanes i no gaire lluny a Lamta (l'antiga Leptiminus) o Sayada Lamta Bou Hejar s'han trobat restes de cermica del segle II. s capalera d'una delegaci amb una poblaci de 75.090 habitants al cens del 2004.

El seu nom segurament deriva de makna, una paraula berber que vol dir tur. s va fundar al segle X ja que un document que es conserva al Museu de Monastir que t aquesta data ja parla d'un lloc anomenat Makna.

De la ciutat s nadiu el poeta Said Ben Mohamed Ben Hadj Kacem Boubaker (+ 1948).






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="180220" title="Giorgio Basta" nonfiltered="3941" processed="3935" dbindex="73959">

Giorgio Basta (Roccaforzata 1544 - Praga 20 de novembre de 1607) fou un militar del Regne de Npols. 

D'origen albans, va servir com a General a les ordes de Felip II i com comandant les tropes del Sacre Imperi Rom Germnic en temps de l'emperador Rodolf II. Va nixer a Rocca, actualment Roccaforzata l'any 1544 a la Terra d'Otranto a Demetrio, al Regne de Npols, territori controlat en aquell moment pel Sacre Imperi Rom Germnic. Segons altres tradicions bibliogrfiques senyalen el seu naixement a Monteferrato a Rocca Tanaro o San Nicola dell'Alto. 

Va servir de molt jove als exrcits de Felip II, aix com a les ordres d'Alexandre Farnesi a Fiandre. Posteriorment i per recomanaci de Felip II va servir a les ordres de l'emperador romano germnic Rodolf II a Hongria, comandant les tropes imperials al llarg de la Guerra Llarga (1591 1606) que va enfrontar al Sacre Imperi Rom Germnic al Imperi Otom.

Aix al llarg d'aquest conflicte i seguint les ordres que li arribaven de la cort imperial de Praga ajud al voivoda de Valquia Miquel el Valent a desplaar del tro de Transsilvnia a Andreu Bathory, per posteriorment va fer fora al voivoda valac de Transsilvnia (1600) davant de la por mostrada per Rodolf II de qu Miquel el Valent consolids un poder fort a la regi, ja que havia aconseguit unificar sota el seu control els tres Principats Romanesos: Valquia, Moldvia i Transsilvnia.

Davant de la poca capacitat mostrada per les tropes imperials per controlar la situaci de Transsilvnia, Rodolf II va decidir recorrer de nou a Miquel el Valent per reinstaurar el control dels imperials a la regi. Aix a l'agost de 1601 Giorgio Basta comandant les tropes imperials acompanyava a Miquel el Valent per fer-se amb el control de Transsilvnia de nou, per pocs dies desprs rebia l'ordre de la cort de Praga d'assassinar al voivoda valac, cosa que es produi a Campia Turzii l'agost de 1601.

Amb el trasps del voivoda valac Giorgio Basta passava a controlar Transsilvnia, per no podia evitar que Esteve Bocskay fora nomenat per la Dieta de Cluj-Napoca (en hongars Kolozsvr, en alemany Klausenburg) voivoda transsilv, crrec que cedia posteriorment a Segimon Bathory. Tot i aix Giorgio Basta feia fora a Segimon Bathory primer i a Moiss Szkely despres del tro transsilv, fent-se amb el control absolut de Transsilvnia fins a 1604, quan fou derrotat per Esteve Bocskay, essent expulsat de Transsilvnia.

Giorgio Basta, que l'any 1602 havia estat nomenat comte de Hustz, un cop perdut el contol de Transsilvnia a mans de Bocskay va marxar a Praga on va seguir a les ordres de Rodolf II, rebent els dominis de Troppau i Greifenstein com a dominis feudals per garantir la seva manuntenci, aprofitant tamb aquells temps per escriure manuals militars com "El mestre de camp general" (en itali Il maestro di campo generale), publicada a  Vencia l'any 1606 i  "El govern de la cavalleria lleugera" (en itali Il governo della cavalleria leggiera) publicat postumament a Vencia l'any 1612. Va morir a Praga el 20 de novembre de 1607 com a causa d'unes febres provocades per un refredat.

Tant la historiografia hongaresa com la romanesa presenten a Giorgio Basta com un personatge sdic, sense escrupols, deslleial, violent, un tir que va sotmetre Transsilvnia i la seva poblaci a un regim de repressi continu. Aix mentre els primers l'identifiquen com una persona que mostr en innumerables ocasions el seu odi als magiars, els segons el mostren com l'assassi de Miquel el Valent,  truncant aix la possibilitat que es crees un Principat Romans unificat ja al segle XVII. 

Tot i que aquestes afirmacions poden veure's influenciades per les visions altament nacionalistes que tenen tant els historiadors hongaresos i romanesos respecte a aquest perode de la histria de Transsilvnia, es del tot cert que durant el temps que Giorgio Basta va controlar el Principat transsilv les seves tropes, formades majoritariament per mercenaris valons i suissos es van lluirar a una repressi constant contra qualsevol tipus d'oposici al domini imperial de la regi, a la vegada que eren incapaces de controlar les nombroses bandes de bandits i haiduks que atemorien continuament a la poblaci autctona, instaurant-se a Transsilvnia una situaci d'anarquia i terror perpetu, que segons alguns experts apunten, va provocar la perdua de la vida a ms d'un terc de la poblaci transsilvana de l'poca, incloent en aquest sentit la desaparici d'una bona part de la noblesa hongaresa transsilvana.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="180228" title="Said Ben Mohamed Ben Hadj Kacem Boubaker" nonfiltered="3942" processed="3936" dbindex="73960">
Said Ben Mohamed Ben Hadj Kacem Boubaker (1899-1948)  fou un poeta tunisi que va nixer a Moknine el 28 d'octubre de 1899 i va viure a la seva ciutat natal, a Sussa i a Tunis. 

D'una famlia molt pobre en la que el pare noms tenia un petit tros de terra al llogaret de Beni Hemid a tocar del barri dels jueus  conegut per Humet El Yahud. Va estudiar a l'escola alcornica de Moknine que es va fundar el 1909.

La seva poesia es va caracteritzar per desafiar el protectorat francs. Va morir a Tunis el 29 de gener de 1948. Un festival se celebra cada any en honor seu a la seva ciutat natal.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="180230" title="Segimon II Rkczi" nonfiltered="3943" processed="3937" dbindex="73961">
Segimon II Rkczi (en hongars Rkczi Zsigmond, en romans Sigismund Rkczi) fou un voivoda (prncep) de Transsilvnia entre els anys 1607 i 1608.

Segimon Rkczi va nixer en el si de la influent famlia noble hongaresa de Transsilvnia del Rkczi. Fill del tamb noble Jnos Rakoczi va servir des de molt jove a la cort dels successius voivodes transsilvans pertanyents a la famlia dels Bathory. Aix va servir als exrcits de Segimon Bathory en les seves successives campanyes contra els otomans i els imperials en la lluita que aquest va portar aquest contra ambdos potncies de la regi per fer-se amb el control de Transsilvnia. 

Igualment tamb va ser un destacat lider militar de la revolta que lider Esteve Bocskay contra el domini que tenia Giorgio Basta sobre el Principat transsilv, essent posteriorment un dels estrets collaboradors d'aquest quan fou nomenat voivoda de Transsilvnia. Quan Esteve Bocskay va ser assassinat fou nomenat successor d'aquest com a voivoda transsilv el 11 de febrer de 1607, tot i que ell es mostr contrari a ocupar el tro del Principat ja que en aquell moment era un home d'edat avanada. 

El temps que va estar al capdavant de Transsilvnia no va poder assentar el seu poder i davant de la rebelli que estava apunt d'esclatar per part dels haiduks descontents i de Gabriel Bathory va decidir adbidcar en favor d'aquest el 6 de febrer de 1608, morint a finals d'aquell mateix any. El seu fill Jordi I Rkczi fou tamb voivoda de Transsilvnia.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="180231" title="Frederic II del Sacre Imperi Romanogermnic" nonfiltered="3944" processed="3938" dbindex="73962">

Frederic II (26 de desembre de 1194-13 de desembre de 1250), de la casa de Hohenstaufen, va ser un pretendent al ttol de Rei dels Romans des de 1212 i monarca indiscutit a partir de 1215. Com a tal, era Rei d'Alemanya, i d'Itlia i Borgonya. Tamb va ser Sacre Emperador Rom des de la coronaci papal el 1220 fins a la seva mort. Originalment havia estat rei de Siclia, ttol que ostent com a Frederic I des de 1198 fins a la mort. D'altres dignitats reials que li recaieren durant breus perodes de temps van ser els de Rei de Xipre i de Jersualem, per alianes matrimonials i la seva conexi amb les croades.

Va ser educat a Siclia on visqu la major part de la seva vida, essent la seva mare Constana filla de Roger II de Siclia. El seu imperi estava sovint enquerra amb els Estats Pontificis, cosa que el port a ser excomunicat dos cops i a ser vilificat pels cronistes de l'poca. El papa Gregori IX va arribar a identificar-lo amb l'Anticrist.

Els seus contemporanis l'anomenaven lStupor mundi ("la maravella del mn"), i es diu que era capa de parlar en nou llenges i d'escriure en set (en un temps en qu la majoria de nobles i monarques no sabien escriure). Tamb va ser promotor de la cincia i de les arts, fent de mecenes de l'Escola Siciliana de poesia, o fundant la Universitat de Npols.

Biografia.
Infncia.
Nascut a Jesi, prop d'Ancona, Frederic era el fill de l'emperador Enric VI. Segons algunes crniques la seva mare Constana, de quaranta anys, va voler donar llum en una plaa pblica perque no hi hagus cap dubte de la maternitat del nen. Frederic va ser batejat a Asss.



Amb noms dos anys 1196, Frederic va ser elegit a Frankfurt rei d'Alemanya. Per els seus drets van ser disputats pel seu tiet Felip de Subia i per Ot de Brunswick, i amb la mort del seu pare es va decidir retenit l'infant a Siclia amb la seva mare.

Constana de Siclia, que era per drets propis reina de Siclia, va fer coronar rei a Frederic i es va situar com a regent. En nom del seu fill Frederic va dissoldre els vincles del Regne de Siclia amb l'Imperi, expulsant els consellers germnics i renunciant als drets sobre la corona alemanya o imperial.

A la mort de Constana el 1198 el papa Innocenci III va passar a ser el guardi legal de Frederic fins a la majoria d'edat.

Coronaci imperial.

Ot de Brunswick va ser coronat emperador per Innocenci III el 1209. El 1211 Frederic va ser elegit in absentia com a Rei d'Alemanya per una facci rebel suportada per Innocenci, que s'havia enfrontat a Ot i l'havia excomunicat. Tanmateix, la seva autoritat a Alemanya era feble i noms trobava suport al sud d'Alemanya. Al nord, el focus del poder dels Welfs, Ot va continuar   ocupant els crrecs reials i imperials tot i l'excomuni. Per la decisiva derrota d'Ot a Bouvines va forar-lo a retirar-se a les seves possessions hereditries on moriria anys desprs, el 1218, abandonat pels seus partidaris.

Els prnceps germnics, amb el suport d'Innocenci III, van tornar a elegir Frederic rei d'Alemanya el 1215. Cinc anys desprs seria coronat emperador pel papa Honori III (Inocenci havia mort el 1216).

A diferncia de la majoria d'emperadors del Sacre Imperi, Frederic va passar poc temps a Alemanya. Desprs de la seva coronaci el 1120 va quedar-se al regne de Siclia, que noms abandonaria per anar de croada. El 1236 faria el seu ltim viatge a Alemanya, on passaria un any abans de tornar a Siclia on passaria els ltims tretze anys de la seva vida.

Al regne de Siclia, que en aquells temps tenia capital a Palerm i s'extenia per tot el sud de la pennsula itlica, va introduir importants reformes jurdiques. Va convertir-lo en la primera monarquia absolutista amb un estat centralitzat d'Europa, superant l'antic sistema feudal.  Tamb va fer construir la fortalesa de Castel del Monte i el 1224 va fundar la Universitat de Npols, avui anomenada Universit Federico II

La sisena croada.

Quan va ser coronat emperador, Frederic va prometre de participar a una croada. Per la inestabilitat interna de l'imperi van retardar la seva partida, que no es va concretar fins el 1225, quan es va casar amb l'hereva del Regne de Jerusalem Iolanda. Frederic va fer que el seu sogre Joan de Brienne, l'actual rei de Jersualem, fos desposset i els seus drets tranferits a l'emperador. Tot i el seu nou ttol de Rei de Jerusalem, Frederic va continuar retardant  la seva marxa fins que el 1227 el papa Gregori IX el va excomunicar per incomplir la seva promesa. De fet, Frederic havia preparat el viatge cap a Terra Santa pero va ser afectat per una epidmia que va atacar el seu campament abans de marxar. Fins i tot el mestre dels cavallers teutnics, Herman von Salza, va recomanar-li de tornar a casa a recuperar-se. Molt cronistes contemporanis van posar en dubte la sinceritat de la malaltia de Frederic. Roger de Wendover escrivia: "an fins al Mar Mediterrani, i embarc amb un petit seguici; per desprs de pretendre que es dirigia a Terra Santa per tres dies, va dir que havia estat pres d'una malaltia sobtada. Aquesta conducta de l'emperador el va fer caure en desgrcia, i va perjudicar tota l'empresa de la croada. De tota manera, sembla improbable que la malaltia de Frederic fos fingida ja que un dels nobles que l'acompanyaven, el duc de Turngia, va morir poc desprs de deixar port.


Finalment va embarcar-se en la croada l'any segent (1228), fet que fou vist pel Papa com una provocaci, ja que l'Esglsia no podia participar de l'honor de la creuada. Aquest fet provoc que Frederic fos excomunicat per segon cop.

Com l'exrcit de qu diposava era reduit, Frederic va intentar obtenir els seus objectius per la via de la negociaci. Va pactar un tracte amb el sold egipci Al-Kamil a travs del qual es restituien al Regne de Jerusalem diversos territoris incloent-hi Jerusalem, Natzaret, i Betlem, i es pactava una treva de deu anys. El sold aibida mantenia diversos conflictes amb els seus parents que governaven Sria i Mesopotmia, i desitjava solucionar els problemes amb els cristians mentre els vens no deixessin de ser una amenaa.

Tot i que Frederic va aconseguir recuperar Jerusalem sense vessar sang, i aix li proporcion gran prestigi entre alguns cercles europeus, la seva decisi de completar la croada en estat d'excomuni el va enfrontar a la Santa Seu. Frederic va organitzar una cerimnia a Jerusalem per coronar-s'hi rei  a la que no van voler assistir-hi el patriarca llat de de la ciutat. De fet, tcnicament el ttol de rei no li corresponia a ell sino al seu fill nounat ja que la seva esposa Iolanda havia mort. Tamb es va trobar amb l'oposici de diversos barons del regne liderats per Joan d'Ibelin, que s'oposaven al seu govern. El virrei de Frederic seria expulsat d'Acre, la capital, i el 1244 amb la treva finalitzada Jerusalem es perdria davant una nova ofensiva musulmana.

Els predicadors joaquimites itinerants i alguns franciscans radicals (fraticelli) donaven suport a Frederic, al que veien com l'Anticrist (a diferncia de la tradici escatolgica cristiana, els joaquimites consideraven l'Anticrist com una cosa bona i no dolenta). Van oposar-se al Papa per l'excomuni, i van predicar en contra seu.

Guerra contra el Papa i els gelfs italians.

El 1231 les relacions de Frederic amb el seu primognit Enric, fill de la seva primera esposa Constana d'Arag, es van deteriorar del tot. Enric va aliar-se amb la Lliga Llombarda i va reclamar la corona per ell. La rebelli va fracassar i Enric va ser empresonat el 1235 (moriria en captivitat el 1242). Frederic guanyaria la batalla decisiva contra la Lliga Llombarda a Cortenuova el 1237.


Frederic va celebrar la victria a Cremona a l'estil dels antics emperadors romans, sobre el carro capturat a l'enemic i un elefant. Va rebutjar totes les ofertes de pau, fins i tot la de Mil que oferia una gran suma de diners. Aquesta renncia a acceptar res que no fos una rendici incondicional va atiar la resistncia de ciutats com Mil, Brescia, Bolonya o Piacenza, que a l'octubre de 1238 el van obligar a alar el setge de Brescia.

Frederic va rebre la notcia de qu havia estat excomunicat de nou pel papa gregori IX el 1239 a la seva cort a Pdova. L'emperador va contraatacar expulsant els minorites i els predicadors de la Llombardia, i elegint el seu fill Enzio com a vicari imperial pel nord d'Itlia. Frederic i Enzo van iniciar una campanya en la que s'anexionaren la Romanya, les Marques, i el Ducat d'Spoleto. Frederic va marxar sobrela Toscana, entrant triomfalment a Fligno i a Viterbo, fins que es va dirigir a la conquesta de Roma intentant recuperar l'antiga esplandor imperial. Per el setge va resultar inefectiu i Frederic va retirar-se al sud d'Itlia, saquejant Benevento (una possessi papal). Les negociacions de pau van resultar infructuoses.

Mentrestant la ciutat gibellina de Ferrara havia caigut, i Frederic va tornar al nord tot capturant Ravenna i, desprs d'un llarg setge, Faenza. La gent de Forl (que s'havia mantigut fidel a la causa gibellina fins i tot desprs del collapse del poder Hohenstaufen) van donar el seu suport durant la captura de la ciutat rival. Com a smbol de gratitut, se'ls va concedir que aumentessin el se escut d'armes comunal amb l'guila dels Hohenstaufen, a ms d'altres privilegis. Aquest episodi exemplifica com les ciutats independents utilitzaven la rivalitat entre l'Imeprii el Papat per obtenir el mxim avantatge propi.

El Papa va convocar un concili, per la gibellina Pisa el va sabotejar capturant els cardenals i prelats que navegaven de Gnova a Roma. Frederic va pensar que aquest cop atacar a Roma era possible i va dirigir el seu exrcit cap al Papa, deixant al seu radera la ciutat d'Umbria en runes i destruint Grottaferrata al seu pas.

Aleshores, el 22 d'agost de 1241, Gregori va morir. Frederic, volent demostrar que la guerra no anava dirigida contra l'Esglsia sin contra un papa concret, va retirar les seves tropes i va alliberar dos cardenals empresonats a Cpua. Per aviat es vei que res va canviar en la relaci entre Papat i Imperi: tropes romanes van assaltar la guarnici imperial a Tivoli i l'emperador torn a amenaar Roma. L'estira i arronsa es va continuar repetint els anys 1242 i 1243.

Innocenci IV, el darrer i gran rival.

Un nou papa, Innocenci IV, va ser elegit el 25 de juny de 1243. Era membre d'una famlia noble imperial i tenia alguns parents al bndol de Frederic, de manera que inicialment l'emperador va estar content amb l'elecci. Per Innocenci es convertirie amb el seu pitjor enemic. Les negociacions van comenar l'estiu de 1243, per la situaci canvi quan la ciutat de Viterbo es va rebellar instigada pel cardenal Rainieri de Vieterbo. Frederic no volia perdre la seva fortalesa ms propera a Roma i afanyar-se a assatjar la ciutat. Molts estudiosos consideren aquest moviment com l'inici del declivi de l'estrella de Frederic. Innocenci va conncer a l'emperador de retirar les seves tropes, per tot i aix Ranieri va manar fer executar la guarnici imperial el 13 de novembre. Frederic va enfurismar-se, per el nou Papa era un gran diplomtic i va aconseguir fer-li firmar un tractat de pau, que aviat es trencaria.

Innocenci va demostrar la seva veritable cara gelf i, acompanyat de la majoria dels seus cardenals, va fugir amb galeres genoveses fins a la repblica liguriana. Va refugiar-se a Li, on celebr un concili que comen el 24 de juny de 1245. Un ms desprs, Inocenci IV va declarar que Frederic havia de ser deposat com a emperador, qualificant-lo de "amic del sold de Babilnia", "de custums sarrans", "amo d'un harem guardat per enucs" com el cismtic emperador bizant i, en definitiva, un "heretge". El Papa va donar suport a Enric Raspe, landgrave de Turngia i rival de Frederic per la corona imperial. 

Tamb va posar en marxa una trama per assassinar Frederic i Enzio, amb el suport del germ poltic del papa Orlando de Rossi, un aliat de Frederic. Els conspiradors van ser descoberts i desenmascarats pel comte de Caserta. La venjana va ser terrible: la ciutat d'Altavilla, que els havia donat refugi, va ser arrassada, i als culpables se'ls van treure els ulls, van ser mutilats i van morir penjats o a la foguera.

Al segents anys Frederic va assegurar el seu poder a Alemanya (on alguns nobles finanats pel papa havien declarat un antirei) i al nord d'Itlia, on repart crrecs entre parents i amics. Va casar el seu fill Manfred amb la filla d'Amadeu de Savoia i assegur la submissi del marqus de Montferrat. Innocenci va demanar protecci al rei de Frana Llus IX, per el rei es declar amic de l'emperador i no hi volgu intervenir.


La Batalla de Parma i la fi.
Un fet inesperat va fer canviar dramticament la situaci. El juny de 1247 l'important ciutat llombarda de Parma va expulsar els funcionaris imperials i es va aliar amb els gelfs. Enzio no es trobava en aquell moment a la ciutat i no va poder fer res ms que demanar ajuda al seu pare, que va anar a posar setge a la ciutat. Frederic s'install davant dels murs de Parma esperant que els seus habitants es rendissin per falta d'aliment, i es va fer construir una ciutadella de fusta que anemen "Vittoria" on hi guardava el seus tresors, l'harem, el bestiari i les eines de caa. El 18 de febrer de 1248, mentre ell era fora caant, la cavalleria parmesana va fer uns sortida sorpresa en la que va assaltar el campament, i en la posterior Batalla de Parma el bndol imperial va ser derrotat. Frederic va perdre el tresor imperial i amb ell la possibilitat de continuar mantenint el nivell d'enfrontament contra les diverses comunes rebels i el papa, que ja estava planificant una croada contra Siclia. Frederic no va trigar a reconstituir el seu exrcit, per la seva derrota havia encoratjat la resitncia en moltes ciutats que no podien continuar amb el pes fiscal del seu rgim: Romanya, les Marques i Spoleto es van perdre.

El febrer de 1249 Frederic despatxava el seu conseller i primer ministre Pier della Vigna acusant-lo d'apropiaci indeguda i, segons alguns historiadors, per planejar atemptar contra l'Emperdor. Pier va ser deixat cec i moriria presoner a Pisa, probablement per sucidi. Encara ms dures per Frederic van ser les notcies de la captura del seu fill Enzo a Sardenya per part dels bolonyesos, a la batalla de Fossalta, el maig del mateix any. Amb tan sols 23 anys, Enzo va ser fet presoner en un palau de Bolonya on restaria captiu fins a la seva mort el 1272. La guerra continuava: l'Imperi va perdre Como i Mdena, per va recuperar Ravenna. Un exrcit enviat per conquerir el regne de Siclia sota el comandament del cardenal Pietro Capocci va ser esclafa a la Batalla de Cingoli el 1250. Mentrestant, a Alemanya, Conrad aconseguia diverses victries contra els nobles rebels.


Frederic no va prendre part en aquestes ltimes campanyes. Havia estat malalt i probablement se sentia cansat. Frederic va morir el 13 de desembre de 1250 desprs d'un atac de disenteria. 

Al moment de la seva mort, la seva posici preminent a Europa estava amenaada, per no perduda. Va llegar a Conrad les corones imperial i siciliana, repartint entre els altres fills la resta de les possessions. Al seu testament va especificar que les terres que havia pres a l'Esglsia havien de ser retornades, tots els presoners alliberats, i els impostos reduts, sempre que aix no afects el prestigi de l'Imperi.

Amb la mort de Conrad just quatre anys desprs la dinastia Hohenstaufen va perdre el poder i comen un perode d'interrgne, que duraria fins al 1273. Durant aquest temps de desordre, es desenvolup la llegenda de qu Frederic no estava mor de veritat sin que tan sols dormia a les muntanyes de Kyffhuser, des d'un un dia tornaria per restaurar el seu imperi.

El seu sarcfag, fet de prfir roig, es troba a la Catedral de Palerm al costat del dels seus pares (Enric VI i Constana) i el del seu avi, el rei normand Roger II de Siclia.

Frederic i les arts.

Era conegut com lStupor Mundi ("la maravella del mn", o en una traducc ms acurada "l'estufacci del mn"). En contrast amb molts monarques del seu temps, molts d'ells illiterats, parlava nou llenges i era capa d'escriure en set. Era un dirigent modern, protector de les arts i les cincies: un dels seus consellers era el fams astrleg Guido Bonatti de Forl. Va tenir idees avanades en economia, abolint monopolis estals, tarifes internes i reformant les regulacions sobre l'importaci a l'Imperi. Probablement aquesta predisposici estaria relacionada amb la seva formaci a la cort de Palerm, on es barrejaven influncies germniques, llatines, bizantines, normandes, provenals i jueves.

Va ser patr de l'escola siciliana de poesia, de la que havia sorgit als voltants del 1220 les primeres formes literries en un llenguatge italo-romnic, el sicili.

Una de les seves grans passions era la falconeria, el que va portar a esciure el manual De arte venandi cum avibus (de l'art de caar amb ocells), del que se'n conserven diverses cpies illustrades dels segles XIII i XIV.

Famlia.
Avantpassats.



Descendncia.
Amb la primera esposa Constana d'Arag (1179-1222), filla d'Alfons el Cast: ;
Enric VII d'Alemanya;
Amb la segona esposa Iolanda de Jerusalem (1212-1228), filla de Joan de Brienne:
Conrad IV d'Alemanya:
Amb la tercera esposa: Isabela d'Anglaterra (1214-1241), filla de Joan d'Anglaterra:
Margarida de Sicilia;

Adicionalment tingu diversos fills illegtims:

Amb Bianca Lancia: Manfred de Siclia;
Amb Adelaida Enzio: Enzio de Sardenya;
Amb Richina de Wolfs'oden: Margarida de Subia;
Amb Matilde de Antioqua: Frederic d'Antioqua;

Taula successria.
















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="180234" title="Mornag" nonfiltered="3945" processed="3939" dbindex="73963">
Mornag s una cituat de Tunsia a la governaci de Ben Arous, a uns 18 km a l'est de la ciutat de Ben Arous i uns 25 km del centre de Tunis. s troba en una gran plana entre dues muntanyes, el Djebel Bou Karnine (al nord) i el Djebel Ressas (805 metres, al sud), i hi passa l'autopista que de Tunis es dirigeix cap a Hammamet i desprs cap a Sussa. La municipalitat t 26.406 habitants. s capalera d'una delegaci amb 49.040 habitants.

L'activitat econmica s agrcola amb una gran plana dedicada a la vinya i les oliveres amb producci d'un vi de qualitat conegut com el Grand Cru Mornag. Travessen el municipi els rierols de Oued Miliane i Oued El Hamma i un canal  (Medjerda-Cap Bon) 

Al-Bakri esmenta que la ciutat fou fundada per un governador bizant de Cartago que es va rendir al general rab Hassan ben al-Numaan a canvi de poder establir-se en aquesta plana amb la seva famlia i els seus lleials. Aquest governador es deia Mornacus o Mornacos i el seu nom fou donat a la poblaci que va sorgir que va derivar en Mornag.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="180238" title="Gabriel Bathory" nonfiltered="3946" processed="3940" dbindex="73964">

Gabriel Bathory (en hongars Bthory Gbor, en romans Gabriel Bthory, en eslovac Gabriel Bthori) fou un voivoda (prncep) de Transsilvnia entre els anys 1608 i 1613.

Va nixer a Oradea (en hongars Nagyvrad, en alemany Growardein) l'any 1589 fill d'Itsvn Bathory i de Susanna Bebek. Era membre de la influent famlia noble hongaresa de Transsilvnia dels Bathory, famlia que comptava amb molt dels seus membres com a voivodes de Transsilvnia. 

Com bona part dels membres de la seva famlia de molt jove tingu una participaci molt activa a la vida poltica del Principat transsilv. Aix quan a la mort de Esteve Bocskay el va succeir al capdavant del tron del Principat Segimon Rkczi, Gabriel va formar part de la seva cort, per aviat es posicion en contra d'aquest i amb l'ajut del veritable home fort del moment, Gabriel Bethlen, va aconseguir que  la renuncia d'aquest al tron al febrer de 1608, essent escollit Gabriel Bathory com a voivoda al mar d'aquell mateix any.  

Un cop que va assentar el seu poder al tron de Transsilvnia, grcies a l'ajut que li suposava tenir el suport de Gabriel Bethlen, va decidir portar a terme tot un seguit de campanyes contra Valquia, derrocant al voivoda valac Radu  erban al setembre de 1610. El seu caracter i la seva forma d'exercir el poder es va manifestar aviat molt agressiva i portant a terme una mplia repressi contra qualsevol amenaa al seu poder, tornant-se la situaci a Transsilvnia molt inestable. A ms va mostrar una actitud inmoral en molts afers i una manca de respecte per les institucions locals autctones transsilvanes, tal i com ho demostra l'ocupaci de la ciutat lliure de Sibiu (en hongars Nagyszeben, en alemany Hermannstadt) on va manar detenir i executar bona part dels personatges ms destacats de la comunitat saxona, que era la majoritria a la ciutat, fet que va provocar aireades protestes entre els principals liders de la noblesa hongaresa de Transsilvnia.

La seva lluita contra Valquia, la repressi tant dels saxons de Transsilvnia com dels Szkely (la comunitat hongaresa autctona de Transsilvnia) tant nobles com plebeus, va provocar que perds els pocs suports que tenia i que el seu principal mentor, Gabriel Bethlen, li retirs el suport donat inicialment. 

Aix Bethlen va rebre l'ajut dels otomans, la noblesa valaca i la noblesa Szkely per fer fora a Gabriel Bathory del tron de Transsilvnia, esclatant una revolta liderada per Bethlen contra Bathory. 

El setembre de 1613 Gabriel Bathory era detingut pels seguidors de Bethlen, essent derrocat com a voivoda de Transsilvnia i ocupant el tron transsilv Gabriel Bethlen. Un mes ms tard era assassinat a Oradea, la seva ciutat natal davant de la indolncia general. 

Amb la mort de Gabriel Bathory, els Bathory havien de marxar de Transsilvnia, essent aquest el darrer membre d'aquesta influent famlia hongaresa de Transsilvnia en ocupar el tron del Principat.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="180241" title="Mornaguia" nonfiltered="3947" processed="3941" dbindex="73965">
Mornaguia o La Mornaguia s una ciutat de Tunsia a la governaci de Manouba, a uns 10 km al sud-oest de la ciutat de Manouba. L'activtat principal s l'agricultura per el govern hi ha establert una zona industrial.  La municipalitat t 13.382 habitants i s capalera d'una delegaci amb una poblaci de 33.510 habitants al cens del 2004.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="180244" title="Toy Story 2" nonfiltered="3948" processed="3942" dbindex="73966">

Toy Story 2 s una pellcula d'animaci, la segona part de Toy Story i la tercera pellcula de Pixar, que narra les aventures d'un grup de joguines que cobren vida quan els humans no les veuen. Com la primera pellcula, Toy Story 2 dirigida per John Lasseter, Lee Unkrich i Ash Brannon, i distribuda per Walt Disney Pictures i Buena Vista Distribution. Fou estrenada als Estats Units el 19 de novembre de 1999.

Sinopsi.

Woody troba per casualitat a una vella joguina que creia perduda. Quan la mare d'Andy prepara un mercat al jard i ho posa a la venda, el vaquer tractar de rescatar-lo. El que no podia imaginar s que un obsessiu colleccionista ho anava a segrestar amb intenci de vendre'l a un museu a Jap. s llavors quan Buzz Lightyear decideix salvar al seu amic acompanyat de les altres joguines. Finalment arriben fins a la casa del colleccionista, que t centenars d'objectes de l'era daurada de Woody, per a regressar a casa d'Andy amb dues joguines noves.

 Innovaci tecnolgica . 
A Toy Story 2 els animadors van desenvolupar un sistema en el qual poder incloure petites partcules de pols sobre els objectes. 

Va ser molt difcil crear la pols, ja que vam haver de fer moltes proves difcils i costoses per a poder donar-li teixidura i transparncia, per al final ens va sortir una diminuta partcula que la computadora va espargir per tots els slids seleccionats, aplicant un efecte de realisme molt innovador

Premis.
 2000;
 Annie;
 Outstanding Achievement in an Animated Theatrical Feature;
 Outstanding Individual Achievement for Directing in an Animated Feature Production;
 Outstanding Individual Achievement for Music in an Animated Feature Production;
 Outstanding Individual Achievement for Storyboarding in an Animated Feature Production;
 Outstanding Individual Achievement for Voice Acting by a Female Performer in an Animated Feature Production;
 Outstanding Individual Achievement for Voice Acting by a Male Performer in an Animated Feature Production;
 Outstanding Individual Achievement for Writing in an Animated Feature Production;
 ASCAP - Top Box Office Films;
 BFCA - Best Animated Film;
 Blockbuster Entertainment - Favorite Family Film (Elegido por internet);
 Bogey - ?;
 Premi Globus d'Or - Best Motion Picture - Comedy/Musical;
 Golden Satellite;
Best Motion Picture, Animated or Mixed Media;
Best Original Song;
 KCFCC - Best Animated Film;
 Young Artist - Best Family Feature Film - Animated;
 2001;
 Premi Grammy - Best Song Written for a Motion Picture, Television or Other Visual Media;
 2005;
 Satellite Award - Outstanding Youth DVD;

 Curiositats . 
 A una de les escenes podem veure alguns personatges de A Bug's Life. ;
 Quan la versi deluxe de Buzz est a punt de ser derrotat per Zurg diu "Tu vas matar el meu pare!" i Zurg respon "No, jo, sc el teu pare" cridant novament Buzz "NOOO!!", en clara referncia al fams dileg entre Luke Skywalker i Darth Vader a l'episodi V de Star Wars.
 Quan estan a AL@s Toys, el dinosaure cau del carro i comena a perseguir-los i el senyor cara de papa mira a traves del retrovisor del carro i veu com s'acosta veloment a l'autombil, fent l'ullet a una escena igual de Jurassic Park de Steven Spielberg.

Vegeu tamb.
Toy Story;
Toy Story 3;

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="180246" title="Monsters, Inc." nonfiltered="3949" processed="3943" dbindex="73967">
Monsters, Inc. s una pellcula d'animaci guanyadora d'un Oscar. s la quarta pellcula dels Estudis Pixar i fou distribuda per Walt Disney Pictures el 3 de novembre de 2001 als Estats Units. Guarda moltes similituds entre la pellcula de 1989 Little Monsters.

Fou escrita per Robert L. Baird, Jill Culton, Peter Docter, Ralph Eggleston, Dan Gerson, Jeff Pidgeon, Rhett Reese,Jonathan Roberts i Andrew Stanton i dirigida per Peter Docter, Lee Unkrich i David Silverman.

A ms, va ser la pellcula d'animaci amb ms beneficis d'aquell any i se situa entre les sis primeres de tots els temps.

Sinopsi.

A Monstrupolis, els monstres viuen aliens al mn dels humans. Excepte s Monsters, Inc., una empresa dedicada a espantar els nens per a obtenir energia a partir dels seus crits. No obstant aix, s una tasca difcil, ja que qualsevol objecte que hagi mantingut contacte amb un nen s potencialment txic per als monstres. Per aix, han de ser extremadament curosos cada vegada que viatgen al mn dels humans, utilitzant una porta d'un armari, per a no portar a Monstrupolis res procedent del mn hum. 

James P. Sullivan, lies Sulley, un monstre de pl blau de ms de 2 m, posseeix el rcord com espantador de nens. Mike, un viva monstre verd d'un sol ull, s el seu ajudant espantador i el seu millor amic. Randall, un monstre morat, amb forma de sargantana i qualitats camaleniques, s el major rival de Sulley. 

Una nit, mentre Sulley comprova el seu material, descobreix que s'han deixat una porta sense guardar, i en obrir-la per a comprovar-la, una nena entra al mn dels monstres. Boo, com anomene Sulley i Mike a la nena, pot causar una gran histria si s descoberta, pel que els dos amics decideixen buscar de nou la porta per a retornar-la a la seva llar, mentre intenten que passi desapercebuda.

Premis.
Monsters, Inc. va guanyar l'Oscar a la millor can original (Randy Newman per If I Didn't Have You). Tamb fou nominat a l'Oscar a la millor pellcula d'animaci , al millor so i a la millor banda sonora;
 Fou el primer any de la histria dels Oscars en qu dues pellcules animades obtingueren un premi.  L'altra pellcula premiada fou Shrek que guany l'Oscar a la millor pellcula d'animaci.

Enllaos externs.
 Pgina oficial de la pellcula ;
 Actors i personatges de la versi original ;
 Pgina fan dedicada a Monsters Inc. ;



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="180247" title="Nabeul" nonfiltered="3950" processed="3944" dbindex="73968">

Nabeul (     ) s una ciutat de Tunsia capital de la governaci de Nabeul, a la regi de Cap Bon, a uns 5 km al nord-est d'Hammamet i 63 km de Tunis. La municipalitat t 56.387 habitants per ha absorbit de fet a algunes localitats venes (Dar Chaabane, Bni Khiar i El Mamoura cap al nord-est i forma una gran aglomeraci de 120.000 habitants; cap al sud est a tocar d'Hammamet i les dues ciutat formen una conurbaci de 185.000 habitants. 

La ciutat es dedica principalment al turisme i els serveis, amb l'agricultura (ctrics sobretot taronges) i l'artesanat (cermiques molt conegudes) com altres activitats rellevants. A la ciutat es fan figuretes de sucre (el nic lloc de Tunsia on es troben). 

s capalera d'una delegaci amb 60.420 habitants.

 La ciutat .

Dins la ciutat hi ha un museu regional al centre amb mosaics interessants de tota la regi. El mausoleu de Sidi Slimne, restaurat darrerament, s tamb cntric. La medina amb l'espai Khayati a una casa de notables locals, ha sofert una gran transformaci amb restauraci d'alguns edificis i l'establiment de la zona de viandants; la zona vella de la ciutat inclou un museu d'arts i tradicions de la regi; la notable casa de Dar Bya, el museu Dar Taieb, la casa Dar Zmn (del segle XIX) amb una bona collecci d'objectes d'art, i el mausoleu del rab Iaqub Slama, talmudista de Tunis que va ensenyar a l'escola del rab Rafel El Fassi i va viure a Nabeul vers el 1773.

A 2 km de la ciutat es troben les runes de Nepolis excavades des del 1965 amb alguns mosaics del segle IV a la anomenada casa de les Nimfes; tamb hi han les runes d'una  fabrica de garum propera a la costa. A mig cam entre Nabeul i Hammamet s'ha construt un parc aqutic conegut com "Les Dauphins" d's exclusivament turstic.

 Histria .

Fou l'antiga ciutat de Nepolis i fou fundada vers el 500 aC o abans per colons grecs per va passar tot seguit als cartaginesos. Tucdides la qualifica de centre comercial cartagins i diu que era la ms antiga de les ciutats d'frica desprs de Cartago. La primera menci fou deguda a que una mariners espartans van fer escala a una ciutat de nom Nepolis anant des de Cirene a Siclia el 413 aC. El 310 aC fou ocupada per Agtocles que va respectar als seus habitants. El 148 aC fou ocupada pels romans i destruda per Calpurni Pis. La ciutat es va refer lentament i va esdevenir colnia en temps de Juli Csar (Colonia Julia Neapolis) per a partir del segle V primer els vndals, desprs els bizantins, desprs els berbers i finalment els rabs van acabar d'ensorrar-la. Es va refer al segle XIII.

La ciutat es va oposar al protectorat francs el 1881. La municipalitat es va fundar el 30 de juliol de 1887 i fou de les primeres del pas.

Desprs de 1970 ha tingut un fort creixement ocasionat per l'afluencia de turismes, especialment a partir dels anys noranta. La ciutat celebra diversos festivals (festival d'estiu, fira artesanal  de l'agost, i fira internacional de Nabeul l'abril o maig entre d'altres).
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="180248" title="L'Aliana (Half-Life)" nonfiltered="3951" processed="3945" dbindex="73969">
L'Aliana (The Combine en la versi en angls) s una raa i un imperi aliengena del videojoc en acci en primera persona de Valve, Half-Life 2. Durant el joc, tamb s referit com "La Unin Universal" i "Els nostres Benefactors" com a propaganda. 

 Perspectiva general . 
L'Aliana s un imperi que travessa mltiples dimensions. El mn real de l'Aliana s habitat per un nombre desconegut d'espcies, criatures d'altres planetes per al seu benefici, valent-se d'aix d'un capdavanter impost, o no, en el planeta. L'Aliana selecciona un mn i l'envaeix amb una srie de monstres aliengenes creant una atmosfera de desesperaci i terror per a mantenir sota control als pobladors d'aquest planeta. Quan s necessari rapten a uns quants habitants per a millorar-los per mtodes de bioingeniera i implantaci, per a desprs d'una lobotomia afegir-los a les files del seu exrcit, un exemple d'aix sn els  "Stalkers" en angls; a causa de la desesperaci la gent no s capa de fer res. L'Aliana amb aix, crea una raa de super soldats nicament adaptats per a l'ambient d'aquell mn en particular. Aquest procs causa una fora militar molt mbil i adaptable que s capa de respondre a qualsevol amenaa i aixafar qualsevol oposici. Els motius darrere de l'imperialisme de l'Aliana son desconeguts fins a ara, encara que es creu que envaxen els planetes per els recursos naturals.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="180257" title="Alyx Vance" nonfiltered="3952" processed="3946" dbindex="73970">
Alyx Vance s un personatge fictici del videojoc Half-Life 2 de Valve, i dels seus segents episodis, en la qual ella s el centre de l'expansi Half-Life 2: Episode One. Alyx s retratada com una dona jove, se suposa que d'ascendncia tnica variada, exactament d'ascendncia malaya i africana, de 20 a 25 anys, i s una figura destacada en la resistncia humana contra el govern de la raa aliengena, cridada "La Aliana" i el seu administrador, el Dr. Wallace Breen. 

 Histria . 
Alyx s la filla del doctor Eli Vance, un cientfic que  treballava a Black Mesa. La seva mare, Azian, vivia amb Alyx als dormitoris comuns del Centre d'Investigaci, aprop de Black Mesa per pereix durant la catstrofe que va sofrir el complex.

Alyx s verdaderament intelligent i treballa per a tres grans fsics (el seu pare el Dr. Eli Vance, el Dr. Judith Mossman i el Dr. Isaac Kleiner). Posseeix un esperit viu i dinmic ; no noms escull oposar-se a L'alianasi no que es nega a deixar-se intimidar per les insinuacions del Dr. Mossman

Alyx diu d'altra banda al captol "Black Mesa est" que cal sentir Judith dir que "tindria del ser al seu lloc de Gordon Freeman durant l'experincia de Black Mesa". Pot ser per la seva jove edat, sap guardar en tota situaci el seu entusiasme i el seu sentit de l'humor (aquest s ms desenvolupat en Half-Life 2: Episodi One, per exemple, quan imita el rascl d'un zombi per espantar Gordon o quan es burla dels soldats de L'aliana.

Alyx posseeix la seva prpia pistola (anomenada weapon_alyxgun als fitxers del joc) que utilitza la majoria del temps. Tanmateix, en Episode One, recull un fusell SPAS 12 que utilitza durant la travessia de l'hospital. Utilitza en un altre moment un fusell de precisi a mirada lser i utilitza  dues vegades una metralladora robada per cobrir Gordon Freeman. En el joc, Alyx pot absorbir una gran quantitat de dany abans de morir (igualment ms que la seva salut es regenera molt rpidament).

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="180261" title="Cal Marqus" nonfiltered="3953" processed="3947" dbindex="73971">

 
Cal Marqus s un casal fortificat dels segles XIV-XV que hi ha al nucli urb d'Espolla (Alt Empord), molt proper a l'esglsia parroquial. L'aspecte medieval de la construcci es mant grcies a una torre truncada i una finestra geminada gtica, aix com altres elements interns. La construcci es va adaptar primer als usos agrcoles i a partir de la dcada de 1980 al de residncia, ja que va ser venut per parts i aquestes arreglades segons les convenincies de cada propietari. 

Durant l'edat mitjana el casal va ser propietat de la famlia Aviny que amb el temps acab passant al Marqus de Camps. Els diferents marquesos del segle XX van ser molt generosos amb el poble d'Espolla, cedint terrenys per a la construcci de l'escola, el Celler Cooperatiu... 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="180262" title="L'Orlina" nonfiltered="3954" processed="3948" dbindex="73972">

L'Orlina s un riu de l'Alt Empord, afluent del Llobregat d'Empord pel costat esquerre. Neix al peu dels colls de Banyuls i de les Eres, al terme municipal de Rabs. Durant el seu curs alt rep aiges dels municipis de Rabs i Espolla (d'aquest ltim destacar la riera de Sant Gens), per continuar cap a Peralada on desemboca finalment al Llobregat d'Empord. s un riu que si l'estiu no s extrem, pot tenir aigua tot l'any.

Els trams ms interessants d'aquest riu sn els que hi ha entre els termes municipals de Rabs i Espolla, ja que passa per uns paratges de gran bellesa i en certa manera, engorjat. El pas pel poble de Rabs, que s'ha aprofitat del riu per construir les cases amb cdols i les nombroses fonts que hi ha en aquest municipi, s interessant per l'alt i interessant pont de pedra que travessa el riu en aquesta poblaci; malgrat l'alada en alguna ocasi les riuades s'han endut les baranes.  

Pel que fa a la diversitat biolgica, cal dir que s un riu ple de vida: el poblen les tpiques espcies de riu catal, barbs i truites, crancs de riu (actualment dominat pel cranc americ, l'autcton ha gaireb desaparegut), anguiles, serps d'aigua, salamandres, gripaus, granotes... Les ribes estan plenes de la vegataci de ribera: verns, pollancres...





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="180264" title="Els Vilars (Espolla)" nonfiltered="3955" processed="3949" dbindex="73973">
Els Vilars s un nucli de poblaci del terme municipal d'Espolla, (Alt Empord) situat a 1,5 km del nucli urb, en direcci nord, situat en una petita vall de la Serra de l'Albera, amb la riera del seu mateix nom, afluent de l'Orlina.

S'hi pot arribar per un cam, asfaltat en la seva major part, que surt des de darrera mateix de l'esglsia parroquial. Format per una vintena de cases, que tenen el seu origen als segles XVII i XVIII, el seu estat de conservaci es desigual. Actualment n'hi ha poques que estiguin habitades tot l'any, tot i que en temporada d'estiu la poblaci augmenta i darrerament s'hi han rehabilitat cases de poble i alguna masia.

El lloc s esmenta a l acta de consagraci de l esglsia de Sant Mart de Baussitges, de l any 946.

L'activitat agrcola que s'hi ha dut a terme s la mateix que al nucli principal: el cultiu de la vinya i l'olivera. Amb tot, la seva proximitat amb les muntanyes fa que totes les activitats relacionades amb el bosc hi hagin tingut una major presncia. Actualment, el venat compta amb un elaborador de cava. 

Al seu voltant es troben molts monuments megaltics, com ara el Dolmen d'Arreganyats, el Dolmen de la Font del Roure, el Dolmen dels Cantons, i el Dolmen de les Morelles.

Tamb fonts i paratges de gran bellesa, dins el Paratge Natural d'Inters Nacional de l'Albera, poden trobar-se recorrent l'important sender de gran recorregut pirinenc, GR 11, que transita pel venat.
 
La necrpolis hallsttica dels Vilars fou descoberta l any 1886 a poc ms d un kilmetre al nord d aquest venat, al paratge anomenat l Esparraguera. Aquest fou el primer camp d urnes, cementiri d incineraci, dels pobles indoeuropeus o cltics trobat a l Empord. La cermica trobada en aquesta necrpolis pot ser datada dels segles IX-XII a.C.

Molt a prop s'hi troben les runes de l'esglsia preromnica de Sant Pere dels Vilars del segle X.

Enllaos externs.
Pgina oficial del Paratge Natural de l'Albera;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="180269" title="Gran Cany" nonfiltered="3956" processed="3950" dbindex="73974">
 
El Gran Cany s una vistosa i escarpada gola excavada pel Riu Colorado al nord d'Arizona, Estats Units. El Cany est considerat com una de les meravelles naturals del mn i est situat en la seva major part dins del Parc Nacional del Gran Cany (un dels primers Parcs Naturals dels Estats Units). 

El president Theodore Roosevelt va ser el major promotor de l'rea del Gran Cany, visitant-lo en nombroses ocasions per a caar pumes o per a gaudir de l'impressionant paisatge. El cany va ser creat pel riu Colorado, la llera del qual va soscavar el terreny durant milions d'anys. T uns 446 km de longitud, compte amb serralades d'entre 6 a 29 km d'amplria i arriba a profunditats de ms de 1.600 m. Prop de 2.000 milions d'anys de la histria de la Terra han quedat exposats mentre el riu Colorado i els seus tributaris tallaven capa a capa de sediment al mateix temps que l'altipl del Colorado s'elevava.

Geografia. 
 
El Gran Cany s molt profund, en alguns llocs supera el quilmetre i mig de profunditat, amb 446 quilmetres de longitud talla l'altipl del Colorado traient a la llum estrats paleozoics. Els estrats apareixen gradualment des de Lee's Ferry (punt oficial de comenament del Gran Cany) fins a Phantom Ranch. El cany acaba en la zona on el riu creua el Grand Wash Fault (prop del llac Mead). 
La orognesis provocada per la tectnica de plaques va causar el naixement de les muntanyes Rocoses aix com la formaci de l'altipl del Colorado elevant diversos quilmetres les diverses capes de sediments. La major elevaci ha donat lloc a majors precipitacions en la conca de drenatge del riu Colorado, per no suficient com perqu el Gran Cany deixi de ser una zona semirida. L'elevaci de l'altipl del Colorado s desigual, com resultat el bord nord (North Rim) del Gran Cany est situat 300 metres per sobre del bord sud (South Rim). 

El fet que el riu Colorado discorri ms a prop del South Rim s'explica a causa d'aquesta elevaci asimtrica. Gaireb tots els vessaments des de l'altipl darrere del bord nord (el qual recull ms pluja i neu) discorren cap al Gran Cany, mentre que la major part del vessament sobre l'altipl darrere del bord sud discorre lluny del Cany (seguint la inclinaci predominant). El resultat s una major erosi i per tant un major eixamplament del cany i els canons tributaris situats al nord del riu Colorado . 

Les temperatures en el North Rim sn generalment menors que al South Rim a causa de la major elevaci (2.483 m sobre el nivell del mar). Les grans nevades sn comunes durant els mesos d'hivern. Les vistes des del bord nord solen proporcionar una millor impressi de l'extensi del cany que les vistes que caracteritzen al bord sud. 


Primers Pobladors. 
Poc se sap sobre els pobles que van viure a l'oest d'Amrica del Nord entre fa 9.000 i 3.000 anys. Els primers signes de vida humana al Gran Cany pertanyen a aquesta poca, les datacions mitjanant Carboni-14 de petites branques representant animals estableixen que les restes oposades sn anteriors a 3.000 anys. Les cultures del desert eren caadors i recollectors. Els primers europeus que van trobar evidncies d'aquestes activitats van ser Frazier, Eddy i Hatch en una expedici el 1934. 

L'exploraci espanyola. 
Descobert per l'expedici de Francisco Vzquez de Coronado, el primer europeu que va contemplar el Gran Cany del Colorado fou Garca Lpez de Crdenas el 1540 qui al comandament d'un grapat d'homes va partir des de la poblaci indgena que els espanyols van anomenar Quivira, poble habitat pels indis Zunyi i suposadament una de les set ciutats d'or del regne de Cbola, poble del que actualment s'ignora la seva ubicaci ja que els historiadors difereixen sobre aix, alguns situen Quivira a Nou Mxic mentre que d'altres pensen que estava a Kansas. A Quivira es trobava part de l'expedici comandada per Vzquez de Coronado amb trenta homes i es va comissionar a Garca Lpez juntament amb un grapat d'homes per a trobar un riu del com els indis Hopi els havien parlat, per a aix se li van concedir 80 dies d'expedici. Desprs de 20 dies de viatge exploratori van trobar el Gran Cany del Colorado, no obstant aix no van poder baixar fins al riu per a abastir-se d'aigua i desprs de diversos intents per a descendir van comenar a tenir problemes d'aigua per a beure, per la qual cosa van decidir regressar. Dies desprs seria Fernando d'Alarcn (qui participava en el viatge d'exploraci per per via martima) el primer europeu a tocar i navegar les aiges del Riu Colorado, per a centenars de quilmetres del Gran Cany. Qui va descobrir el Riu Colorado va ser Francisco de Ulloa el 28 de setembre de 1539 qui va prendre possessi de la desembocadura del riu, en benefici de la corona espanyola, sense navegar aiges dalt com ho va fer Fernando d'Alarcn. 

L'exploraci nord-americana. 
La primera expedici cientfica va ser liderada pel comandant de l'exrcit dels Estats Units John Wesley Powell a la fi de la dcada de 1870. Powell es va referir a la roca sedimentria trobada en el cany com "les fulles d'un gran llibre d'histria".

Activitats. 

A part de la visita turstica ocasional al bord sud amb els seus 2.134 metres sobre el nivell del mar, el rafting o descens de rius i l'excursionisme sn activitats especialment populars. El fons de la vall s accessible caminant, en mula o amb barca descendint des de la part superior del riu. Els funcionaris del parc no aconsellen realitzar en un sol dia l'excursi de descendir a la llera del riu i tornar a pujar a causa de la distncia, l'esfor requerit i el perill d'esgotament per calor per les altes temperatures que s'arriben a en el fons. Fins i tot les excursions per la vora han de fer-se amb cura en certs punts; amb freqncia hi ha senyals de perill al llarg de les pistes que recorren les vores del cany. Existeixen empreses que organitzen descensos en rafting pel riu, generalment en barques per a 15 persones equipades amb motor, solen partir de Lee's Ferri i arriben fins a Diamond Creek durant el viatge uns 6 dies. Les barques equipades nicament amb rems solen trigar unes 2 setmanes a completar el viatge. Tamb existeixen empreses que organitzen excursions per a turistes en helicpter al Gran Cany.

Enllaos externs.
 
Guia turstica sobre el Gran Can editada pel Parc Nacional del Gran Can ;











































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="180272" title="Provncia de Blida" nonfiltered="3957" processed="3951" dbindex="73975">



Blida (en llengua rab:        ) s una provncia algeriana i el nom de la seua capital. Altres localitats d'aquesta provncia sn: Beni Mered, Boufarik, Bougara, Chra, El Affroun, Hammam Melouane, Larbaa, Mouzaia i Ouled Yaich.

Enllaos externs.

 Breu descripci histrica i geogrfica de la provncia de Blida i la seua capital. ;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="180275" title="Guerra de les Set Hores" nonfiltered="3958" processed="3952" dbindex="73976">

La Guerra de les Set Hores s un conflicte fictici bllic aparegut en la histria de fons del joc per a ordinadors, Half-Life 2. Encara que mai es va parlar directament sobre la guerra en el joc, aquesta est esmentada pel Dr. Eli Vance en el laboratori de Black Mesa Est, si el jugador observa suficient temps en el panell de peridics, es poden aconseguir ms detalls en els dilegs i en altres peridics. La Guerra ha estat la base per a molts Half-Life 2 Mods, aix com ser part de la "histria en blanc" de la histria del Half Life, el que la duu a ser interpretada de moltes maneres.



La tempesta de portals, que es crea que es va produir per la mort del Nihilanth que va permetre a les formes de vida de Xen espargir-se per tota la Terra. Aix va causar que la gent es muds a les ciutats a la recerca de protecci. Aquesta tempesta de portals va atreure a un imperi aliengena conegut com a L'aliana  que va derrotar a totes les forces armades de la Terra en tan sols set hores. El Dr. Wallace Breen aparentment va negociar una rendici de tota la Terra, salvant als supervivents pel cost de la seva llibertat. Breen es va convertir en el governador de la Terra, si b va quedar sota el control directe de l'Aliana. L'Administraci del Govern t la seva seu en Ciutat 17, lloc on comencen els fets de Half-Life 2. 

AL comenament del Half-Life 2, G-Man fa una petita referncia a la guerra, dient a Gordon Freeman que "tot l'esfor del mn ha estat un desaprofitament". Aix s'entn com una referncia directa a la guerra, el mandat del Dr. Breen i el xtasi de Freeman. Encara amb el triomf sobre hum de Freeman en Black Mesa, no havia res que ell o la humanitat poguessin fer per a salvar la Terra de les forces superiors de l'imperi Combini. 

Half Life 2 comena un desconegut nombre d'anys desprs d'aquesta guerra, desprs que el poder Combini s'hagi establert. Per hi ha evidncies en la pgina oficial de Half-Life 2: Episode One que Half Life 2 transcorre unes dues dcades desprs de l'incident de Black Mesa. Un temps aix s lgic tenint en compte com han envellit els personatges que apareixen en els dos lliuraments. Aix tamb explica per qu no hi ha nens en el joc, ats que els Combini van crear un camp de supressi de la reproducci entre els humans un temps desprs d'acabada la guerra, prevenint aix qualsevol naixement fins als esdeveniments del Episode One, amb la deshabilitaci del camp de supressi desprs de danyar irreparablement Gordon Freeman la ciutadella.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="180276" title="Hamilton (Bermudes)" nonfiltered="3959" processed="3953" dbindex="73977">



Hamilton s la capital de les Bermudes. la ciutat pren el nom de Henry Hamilton, governador de 1778 a 1794. 

Per b que es tracta de la capital administrativa de les Bermudes, Hamilton noms t una poblaci permanent d'aproximadament 969 habitants, tot i que hi ha algunes estimacions que assenyalen que arriba als 1.500. Formalment, Hamilton s una nica localitat de l'illa, per la ciutat histrica de Saint George's t ms poblaci.

Histria.
La histria de Hamilton va comenar el 1790, quan el govern de les Bermudes va reservar unes 59 hectrees de terra per a construir-la, per no va ser fins a l'any 1793 que el Parlament angls va aprovar-ne la fundaci. El 1815 La capital de la colnia es va traslladar de St. George's a Hamilton. La vila va passar a ser una ciutat amb l'edificaci de la catedral anglicana de Hamilton. Ms tard se'n va aixecar una altra de catlica. El nucli que envolta la badia de Hamilton s un districte de negocis amb pocs edificis que no siguin oficines o botigues.

Curiositats.
Hamilton s a les antpodes de Perth, a Austrlia.

Enllaos externs.
Ciutat de Hamilton;






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="180278" title="Punakha" nonfiltered="3960" processed="3954" dbindex="73978">

Punakha (        ) s una ciutat i centre administratiu del dzongkhag Punakha, un dels 20 districtes de Bhutan. Punakha fou la capital de Bhutan i la seu del seu govern fins el 1955, quan es va traslladar la capital a Thimbu.

Situada a l'oest del pas, a 1.575 m d'altura, al cam que mena cap al Tibet i en una ampla vall plena d'arrossars. Durant tot l'any noms s habitat el monestir budista Punakha Dzong que tamb s un centre de pelegrinatges, a causa de la malria, que a l'estiu hi s endmica.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="180279" title="Provncia d'Adrar" nonfiltered="3961" processed="3955" dbindex="73979">


Adrar (en rab:             ) s una provncia del sud-oest d'Algria i el nom de la seua capital. s la segona provncia ms gran del pas amb una rea de 443.782 km2. Segons dades de l'any 2004 hi vivien 341.800 habitants.

Aquesta provncia s composta de tres regions (Touat, Gourara -capital Timimoun- i Tidikelt) amb 28 ciutats i 299 llogarrets. 

Enllaos externs.

 Histria d'Adrar. ;
 Histria, turisme i fotografies d'Adrar. ;
 mplia informaci sobre la regi sahariana de Gourara i la seua capital Timimoun. ;
 Informaci turstica d'Adrar. ;



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="180281" title="Superlliga europea de rugbi a 13" nonfiltered="3962" processed="3956" dbindex="73980">
La Superlliga europea de rugbi a 13 s la nica competici de rugbi a 13 completament professional de l'hemisferi nord. La Super League Europe (SLE), en la seva denominaci oficial, comen el mar de 1996 com una mena d'ampliaci del campionat britnic de rugbi a 13, del qual n's successora. Als clubs anglesos, que sn majoria, es van afegir els millors clubs francesos, amb la intenci de crear una competici molt ms potent.

Quan va nixer la competici es va inscriure una secci de rugbi del Paris Saint Germain com a representant de Frana. L'any 2006 fou el club nord-catal de l'Union Treiziste Catalane, adoptant el nom Catalans Dragons, que s'uniren a la competici.

Es disputa entre l'hivern i l'estiu, amb una primera fase regular de 27 partits (entre febrer i setembre) i un play-off a disputar pels sis primers classificats. El campi t dret a disputar la World Club Challenge amb el vencedor de la National Rugby League d'Australsia.

Equips participants (temporada 2009).


 Historial .


 Referncies .
Super League - the first ten years, Phil Caplan and Jonathan R. Doidge, ISBN 0-7524-3698-8

 Enllaos externs .
 SLE ;
 SLE a RFL;
 SLE a Sky Sports;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="180282" title="Saint George's (Bermudes)" nonfiltered="3963" processed="3957" dbindex="73981">


Saint George's (oficialment, Town of Saint George, o Saint George's Town) est situada a la illa del mateix nom, a les Bermudes, i va ser el primer assentament permanent de l'arxiplag.

La ciutat t un importncia histrica considerable. No noms va tenir un rol destacat en la histria de les Bermudes (en va ser la capital fins el 1815, data en qu el govern es va traslladar a Hamilton), sin que tamb va ajudar la formaci dels Estats Units. Durant la Guerra de la Independncia Americana els habitants de les Bermudes van robar la plvora dels forts que protegien Saint George's i la van fer arribar a George Washington. Tamb s probable que els seus habitants allarguessin la Guerra Civil Americana grcies al comer de bns i municions als Estats Confederats del Sud.

Avui dia Saint George's no s'ha vist afectada pel boom econmic que ha remodelat la capital, Hamilton. La majoria dels edificis van ser construts entre els segles XVII i XIX, i s per aix que les autoritats han evitat que s'hi fessin modificacions excessives: per exemple, les lnies elctriques i telefniques estan soterrades, i els fanals respecten l'estil de l'poca.

L'any 2000 la ciutat va entrar a la llista del Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO.

Enllaos externs.
Town of Saint George Informaci detallada de la ciutat.
Bermuda 4U Una guia independent de les Bermudes.
Lloc web de Saint George's;
Webcam De Harbour Radio. ;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="180283" title="Cadena perptua (pellcula)" nonfiltered="3964" processed="3958" dbindex="73982">

Cadena perptua (titulada originalment The Shawshank Redemption) s una pellcula de 1994 basada en l'obra de Stephen King Rita Hayworth and Shawshank Redemption. La pellcula fou dirigida per Frank Darabont i protagonitzada entre d'altres per Tim Robbins i Morgan Freeman.

Malgrat que no va tenir un gran xit en la seva estrena, la pellcula va rebre molt bones crtiques en la seva posterior exhibici per televisi i DVD i ha estat considerada una de les millors pellcules de tots els temps. Pertany al subgnere de presons, on els reclusos surten endavant amb la seva amistat i el seu enginy enfront les injustcies dels alcaides.

Argument.

La pellcula narra la histria de Andy Dufrese (Tim Robbins) durant la seva estada a la penitenciaria de Maine a la qual arriba desprs de ser condemnat a dues cadenes perptues per l'assassinat de la seva dona i el seu amant. All entaular una forta amistat amb Ellis Boyd Redding "Red" (Morgan Freeman), un delinqent juvenil que ha passat gran part de la seva vida a la pres. La histria transcorre entre els anys 1946 i 1967 i s narrada per "Red" com a veu en off.




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="180285" title="Hybrid Theory" nonfiltered="3965" processed="3959" dbindex="73983">


Hybrid Theory va ser el primer disc d'estudi del grup californi Linkin Park.

Llanat el 24 d'octubre del 2000 es va situar com el nmero 1 en vendes als Estats Units i actualment ja ha venut ms de 20 milions de cpies del disc arreu del mn. Entre d'altres premis la RIAA els va guardonar amb 1 disc de diamant i 10 de plat.
Tot i tants premis i elogis, molta gent no va trobar b la falta de llenguatge "malsonant" en el disc.

Hybrid Theory era el nom originari del grup, per van tenir uns problemes dels Drets d'Autor amb un grup del mateix nom i van canviar a Lincoln Park i finalment a Linkin Park

Llista de canons.
Papercut - 3.04;
One Step Closer - 2.35;
With You - 3.23;
Points of Authorithy - 3.20;
Crawling - 3.29;
Runaway - 3.04;
By Myself - 3.09;
In the end - 3.35;
A Place for my Head - 3.05;
Forgotten - 3.14;
Cure For The Itch - 2.37;
Pushing Me Away - 3.11;

 Referncies .


Enllaos externs.
Text de Hybrid Theory en el site oficial de Linkin Park;
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="180286" title="Parc Nacional del Gran Cany" nonfiltered="3966" processed="3960" dbindex="73984">

El Parc Nacional del Gran Cany s un dels parcs nacionals ms antics d' Estats Units, i est situat a Arizona. Dins del parc es troba el Gran Cany, una gola del riu Colorado que est considerada una de les meravelles naturals del mn.

El parc t una extensi de 4.926,66 km. La major part dels visitants entra pel costat sud, per l'autopista estatal 64, que uneix les entrada sud, prop de Tusayan, i l'est del parc. Les oficines centrals del parc es troben a Grand Canyon Village, prop de l'entrada sud. Unes trenta milles del costat sud sn accessibles per carretera. Molts menys visitants acudeixen al costat nord, a travs de l'autopista estatal 67. L'nica connexi per carretera entre els dos costats s el pont Navajo, el que suposa un recorregut de cinc hores. La resta del Gran Cany s molt accidentat, encara que alguns llocs sn accessibles en mula o per camins forestals. L'rea del Gran Cany es va convertir en Monument Nacional l'11 de gener de 1908, i va ser elevada a la categoria de parc nacional el 26 de febrer de 1919. La creaci del parc va ser un xit dels moviments conservacionistes, ja que va ajudar a impedir la construcci d'embassaments al seu interior. El 1979, el parc va ser declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="180288" title="Districte de Punakha" nonfiltered="3967" processed="3961" dbindex="73985">

El districte de Punakha (        ), s un dels vint districtes en qu es divideix Bhutan. Cobreix una rea de 6.040 km i allotjava una poblaci de 16.700 persones el 1985. La seva capital s Punakha.

Localitats.

El districte de Punakha est dividit en nou localitats:

 Chhubu;
 Dzomo;
 Goenshari;
 Guma;
 Kabjisa;
 Lingmukha;
 Shenga Bjime;
 Talo;
 Toewang;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="180289" title="Torneig de Costa do Sauipe" nonfiltered="3968" processed="3962" dbindex="73986">
El torneig de l'ATP de Costa do Sauipe (el 2006 anomenat Brasil Open) s un torneig de tennis que es disputa anualment al complex turstic privat de Costa do Sauipe, a l'estat de Baha, al Brasil. Es disputa sobre una superfcie de terra batuda. s un dels quatre torneigs que actualment conformen la denominada gira llatinoamericana de pols de ma, que es juga en les setmanes compreses entre l'acabament de l'Obert d'Austrlia i el comenament del Masters d'Indian Wells.

El torneig es va disputar per primera vegada l'any 2001 sobre pistes dures i durant el mes de setembre, la setmana desprs de l'acabament del US Open. El 2004 es va acordar que el torneig canvis a superfcie dura per terra batuda i que es disputs al febrer, perqu formaria part de la gira llatinoamericana de pistes lentes. 

Costa do Sauipe s un complex turstic a les costes de Baha, amb una excellent estructura i 5 hotels d'alta categoria en un rea de protecci ambiental.

Palmars.
Individuals masculins.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="180291" title="Provncia d'Ain Defla" nonfiltered="3969" processed="3963" dbindex="73987">


Ain Defla (en llengua rab:                 ), s una provncia del nord d'Algria i al sud-oest d'Alger. Ocupa una rea de 4.260km.

A banda de la seua capital, les ciutats ms importants hi sn Miliana, Hammam Righa i Ain Torki. 

Enllaos externs.

 mplia informaci histrica i administrativa d'Ain Defla. ;
Informaci turstica i fotografies d'aquesta provncia. ;























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="180294" title="Provncia d'Alger" nonfiltered="3970" processed="3964" dbindex="73988">


La provncia d'Alger (en llengua rab:              ), s una subdivisi administrativa d'Algria derivada de l'antic Dpartement Franais d'Alger.

T una poblaci de 2.562.000 habitants i la seua capital administrativa s Alger. 

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="180295" title="Compost heterocclic" nonfiltered="3971" processed="3965" dbindex="73989">

Els compostos heterocclics o heterocicles sn compostos orgnics cclics en els quals hi ha almenys un tom diferent del carboni formant part del cicle. Els toms diferents de carboni presents al cicle es denominen heterotoms.

Els cicles poden ser de diferent mida; els ms comuns tenen entre 3 i 6 toms, per poden ser majors. Tamb poden contenir un o ms heterotoms diferents, normalment oxigen, nitrogen o sofre.

La qumica d'aquests compostos t una gran importncia, tan en la indstria qumica farmacutica com en la bioqumica i qumica. Per exemple, les bases nitrogenades de l'ADN sn compostos heterocclics.

Exemples: piridines, furans, pirrols, oxirans, etc.


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="180297" title="Provncia de Biskra" nonfiltered="3972" processed="3966" dbindex="73990">



Biskra (en llengua rab:             ) s el nom d'una provncia algeriana i de la seua capital. 

Hi podem trobar, entre d'altres, les segents ciutats: Lichoua, Sidi Okba, Sidi Khaled, El-Kantara i Ouled Djellal.

 Enllaos externs .

 Informaci exhaustiva sobre aquesta provncia algeriana. ,  i ;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="180301" title="Provncia de Guelma" nonfiltered="3973" processed="3967" dbindex="73991">



Guelma (en llengua rab:            ) s el nom d'una provncia algeriana a l'est del pas. s coneguda per sser l'indret on es va produir la matana de Setif per part de l'Exrcit colonial francs. 

s la provncia natal de Houari Boumdienne, ex-president d'Algria. 

 Enllaos externs .
 Oficina de turisme de la provncia de Guelma. , ,  i ;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="180302" title="Punakha Dzong" nonfiltered="3974" processed="3968" dbindex="73992">

El Punakha Dzong s un monestir budista a Punakha construt per Zhabdrung Ngawang Namgyal entre 1637 i 1638. s la casa d'hivern del Cos de Monjos Central de Bhutan dirigit pel Je Khenpo.

El 1907, Punakha Dzong era el lloc de la coronaci d'Ugyen Wangchuck (o Deb Nagpo) com el primer rei de Bhutan. Tres anys ms tard, s'hi va signar un tractat pel qual els britnics acceptaven no interferir en afers interns bhutanesos i Bhutan permetia a la Gran Bretanya dirigir els seus afers exteriors.

El 1987, el dzong fou parcialment destrut pel foc.

A causa de la seva localitzaci al conflent dels rius Pho Chhu i Mo Chhu a la vall Punakha-Wangdue, el monestir s vulnerable a les riuades provocades pels llacs glacials. Segons un informe recent, les inundacions hi han tingut lloc els anys 1957, 1960 i 1994.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="180304" title="Provncia de Bouira" nonfiltered="3975" processed="3969" dbindex="73993">


Bouira (en llengua rab:               ) s el nom d'una provncia d'Algria. 

S'hi poden trobar els segents indrets turstics:

 El parc nacional de Djurdjura (18.550ha).
 L'estaci d'esqu de Tikjda (a 1.460m d'altitud).
 La font termal de Hammam Ksana.


 Enllaos externs .
 Informaci histrica i turstica de la provncia de Bouira. ;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="180312" title="Legans" nonfiltered="3976" processed="3970" dbindex="73994">

Legans s una vila i municipi de la provncia de Madrid situat a onze quilmetres al sud-oest de la capital, dintre de l'rea metropolitana de Madrid. Es situa en una plana de la Meseta Central en la pennsula Ibrica, nicament solcada d'oest a est pel llit del rierol Butarque, afluent del Manzanares. 

s la cinquena ciutat madrilenya en poblaci, desprs de la capital, Mstoles, Alcal de Henares i Fuenlabrada, segons dades del cens de 2005.


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="180313" title="Pila de nquel i hidrur metllic" nonfiltered="3977" processed="3971" dbindex="73995">
Una Pila de Nquel i Hidrur metllic abreviat Ni-MH s un tipus de pila o bateria elctrica recarregable en qu l'electrlit s alcal, l'node s un compost de nquel i el ctode s un aliatge metllic capa d'absorbir hidrogen.

Medi ambient:Sn similars a les de Nquel i Cadmi per ms respectuoses amb el medi ambient ja que no contenen aquest darrer element, especialment txic.

Capacitat:Poden magatzemar un 30% ms que les piles de Ni-Cd;

Carregadors:Requereixen un tipus especial de carregadors ja que els de les piles de Ni-Cd no serveixen. Tanmateix ja hi ha al mercat carregadors ambivalents.

Aplicacions:Sn tils en electrnica recreativa perqu els seus electrodes es poden soldar sense problemes.

Exemples d's:s el tipus de bateria que porta l'autombil hbrid Prius.

Efecte memria:La disminuci del voltatge degut a descrregues repetides pot passar, per s reversible mitjanant repetides recrregues.

 Referncies .


 Enllaos externs .

Guias Ebay - Pilas Ni-MH Cmo saber si son buenas? ;
Baterias - Generalidades ;
BatteryUniversity.com Conceptes bsics sobre crrega de bateries ;
Tractament de piles i temes relacionats ;























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="180319" title="Pellcules considerades les millors de tots els temps" nonfiltered="3978" processed="3972" dbindex="73996">
Malgrat que no s possible determinar amb exactitud quines son les millors pellcules de tots els temps, aquest article vol oferir una visi objectiva de quines pellcules han rebut aquesta qualificaci al llarg de la histria del cinema per part de certes comunitats. 
La gran majoria d'aquestes pellcules son d'origen estadunidenc degut a l'hegemonia de Hollywood en el cinema comercial arreu del mon. Malgrat aix, s'entn que certes pellcules poden haver estat considerades com les millors de la histria en certs pasos sense formar part d'aquest circuit comercial.

Proposades per crtics especialitzats.

Premis Oscar.

Des de l'any 1928 en qu aquests premis van ser creats, s'han considerat els ms prestigiosos de la indstria del cinema arreu del mn juntament amb els globus d'or. Els Oscars premien diverses categories, entre ells a la millor pellcula, fins a un total de 24 malgrat que aquestes han variat substancialment al llarg del temps. 
Les pellcules que han obtingut ms Oscars de la histria son:

 Ben-Hur (1959) amb 11 premis;
 Titnic (1997) amb 11 premis;
 El senyor dels anells: El retorn del rei (2003) amb 11 premis;

Tamb cal destacar les que han obtingut els cinc premis considerats principals (millor pellcula, millor director, millor actor i actrius principals i millor gui).

 It Happened One Night (1934);
 Alg va volar sobre el niu del cucut (1975);
 El silenci dels anyells (1991);

Proposades per votaci popular.

Existeixen diverses iniciatives que proposen esmenar una suposada manca de criteri dels premis Oscar i altres qualificacions oficials. En la histria del cinema apareixen molts ttols que, malgrat no tenir un gran xit en la seva estrena, posteriorment han estat valorades com excellents. Exemples d'aquesta pretesa manca de criteri podrien ser pellcules com Blade Runner o Cadena perptua. Tamb es busca premiar pellcules fetes fora dels Estats Units, que per aquest fet, sovint no reben prou suport de la indstia d'aquest pas.

Internet Movie Database.

Entre aquestes esmentades iniciatives, la que possiblement compta amb ms suport s la promoguda per la Internet Movie Database, una popular web que ha fet una llista de les 250 millors pellcules de la histria del cinema. La llista s'ha fet mitjanant la votaci popular dels usuaris i compta amb milions de vots. 

Les pellcules amb ms suport han estat:



Pellcules per pasos.
Estats Units.
American Film Institute.
Aquesta instituci ha proposat la segent llista:

 Ciutad Kane (1941);
 Casablanca (1942);
 El Padr (1972);
 All que el vent s'endugu (1939);
 Lawrence d'Arbia (1962);
 El mag d'Oz (1939);
 El graduat (1967);
 La llei del silenci (1954);
 La llista de Schindler (1993);
 Cantant sota la pluja (1952);

Estat espanyol.
Premis Goya.
Son els premis concedits per la Academia de las Artes y las Ciencias Cinematogrficas de Espaa, que premien les millors produccions nacionals de cada any. La primera edici va tenir lloc l'any 1985. Les pellcules ms guardonades des d'aleshores han estat:

 Mar adentro (2004) amb 14 premis;
 Ay, Carmela! (1990) amb 13 premis;
 Belle poque (1992) amb 9 premis;

Frana.
Premis Csar.

Sn els premis concedits per lAcadmie des arts et techniques du cinma des de 1975 que premien les millors produccions nacionals de cada any. Des d'aleshores en els ms guardonats han estat:

 Le Dernier Mtro (1981) amb 10 premis;
 Cyrano de Bergerac (1991) amb 10 premis;

Regne Unit.
British Film Institute.
Aquesta instituci ha proposat la segent llista:

Ciutad Kane (1941);
Vertigen (D'entre els morts) (1958);
La rgle du jeu;
El Padr i la seva saga (1972-1990);
Tokyo Story;
 (1968);
El cuirassat Potemkin (1925);
Sunrise;
Fellini 8 1/2 (1992);
 Cantant sota la pluja (1952);

Vegeu tamb.
 Premis Oscar;
 Premi Globus d'Or;
 Pellcules del Segle XX;

Enllaos externs.
 Pgina web oficial dels Premis Oscar;
 Pgina web del British Film Institute;
 Pgina web del American Film Institute;
 Llista completa de les 250 millors pellcules a Internet Movie Database;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="180322" title="David Nalbandian" nonfiltered="3979" processed="3973" dbindex="73997">

David Nalbandian (Unquillo, Argentina, 1 de gener de 1982), s un tennista argent.

Torneigs de Grand Slam.
Finalista en individuals (1).


Ttols (6).
Individuals (6).




Finalista en individuals (7).
 2001: Palerm perd contra Flix Mantilla per 6-7(2) 4-6 sobre terra batuda.
 2002: Wimbledon perd contra Lleyton Hewitt per 1-6 3-6 2-6 sobre gespa.
 2003: Masters de Canad perd contra Andy Roddick per 1-6 3-6 sobre superfcie dura.
 2003: Basilea perd contra Guillermo Coria per walk over.
 2004: Masters de Roma perd contra Carles Moy per 3-6 3-6 1-6 sobre terra batuda.
 2004: Masters de Madrid perd contra Marat Safin per 2-6 4-6 3-6 sobre superfcie dura.
 2004: Basilea perd contra Jiri Novak per 7-5 3-6 4-6 6-1 2-6 sobre moqueta.

Classificaci en torneigs del Grand Slam.


Dobles (0).


Finalista en dobles (1).
2003: Buenos Aires amb Lucas Arnold Ker, perden contra Mariano Hood i Sebastin Prieto per 2-6 2-6 sobre terra batuda.

Classificaci en torneigs del Grand Slam (en dobles).


 Enllaos externs .
Perfil de l'ATP ;
Pgina no oficial de David Nalbandian;
Perfil, resultats i estadstica ;


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="180331" title="Nikolai Davidenko" nonfiltered="3980" processed="3974" dbindex="73998">

Nikolay Davydenko (en rus,                  ) s un jugador professional de tennis nascut el 2 de juny de 1981 a Severodonezk, a Ucrana (que llavors encara formava part de la URSS, i s per aix que conserva la nacionalitat russa).

Ttols (11; 10+1).
Individuals (10).




Finalista en individuals (3).
2003: Sankt Plten (perd contra Andy Roddick);
2006: Estoril (perd contra David Nalbandian);
2006: Bastad (perd contra Tommy Robredo);

Classificaci en torneigs del Grand Slam.


Dobles (1).




Finalista en dobles (1).
2005: Moscou (amb Igor Andreev perden contra Max Mirnyi i Mikhail Youzhny);

 Enllaos externs .

 Perfil de l'ATP ;
 Lloc web dedicat a Davydenko ;

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="180336" title="Claus von Stauffenberg" nonfiltered="3981" processed="3975" dbindex="73999">


Claus von Stauffenberg, Comte Stauffenberg (Jettingen 1907 -Berln 1944) fou un aristcrata alemany i membre de la Wehrmacht que dirig el ms fams complot contra la vida d'Adolf Hitler l'any 1944.

Biografia.

Nascut a Jettingen, una localitat situada a Baviera, el dia 15 de novembre de l'any 1907, essent fill del comte Alfred Schenk von Stauffenberg i de la comtessa Carolina xkll-Gyllenbrand.

Pertany en el si d'una famlia de l'alta aristocrcia catlica de l'antiqussim cercle de Subia, entre els seus avantpassat hom hi troba el comte August von Gneiseau. El seu pare possea nombroses propietats forestals i castells a Baden, fet que el convertia en una fortuna destacable entre l'aristocrcia suaba.

El seu origen aristocrtic perdut en els segles i barrejat en la histria d'Alemanya, la seva figura atltica i plenament coincident amb els criteris aris i la seva facilitat a l'hora d'establir relacions socials fu que dirigents destacats del nacionalsocialisme com Albert Speer, el tinguessin en una alta consideraci.

Educat en el si de les millors escoles i internats catlics de Baviera i Baden, el jove Stauffenberg sent una forta passi per la literatura. L'any 1926, a l'edat de dinou anys, decid unir-se a l'exrcit alemany. Malgrat que des de la seva posici social i militar no s'opos a l'ascens del nacionalsocialisme, aviat, i sobre a partir de 1938, comen a generar un sentiment d'animadversi en contra de la figura de Hitler i en contra del moviment nacionalsocialista alemany.

L'any 1933 contragu matrimoni a la ciutat de Bamberg amb la baronessa Nina von Lerchenfeld, membre d'una famlia d'aristcrates catlics de Francnia. 

L'any 1938 assum el crrec de capit de la Wehrmarcht essent precisament en aquesta poca quan entre en contacte de forma molt directe amb els moviments opositors al nacionalsocialisme. El seu oncle, el comte Nikolaus von xkll particip activament en l'intent de crear un moviment opositor entre diferents militars de crrec d'origen prussi en contra d'Adolf Hitler.

Aviat per, Von Stauffenberg prn part de les primeres operacions militar, particip activament en l'ocupaci militar de la regi dels Sudets l'any 1938. Posteriorment, com a capit de la Wehrmarcht form part de l'exrcit que ocup Polnia l'any 1939 i Frana l'any 1940. s en aquests periples on observ el tracte que rebia la poblaci civil, i molt especialment la jueva, de mans de l'exrcit alemany. 

El 31 de maig de 1940 es condecorat amb la Creu de Ferro de primera classe al mrit militar pel propi Adolf Hitler. En un moment en qu Hitler observa amb molts bons ulls la participaci activa i preponderant de membres de l'alta aristocrcia alemanya en l'exrcit nacionalsocialista com una forma de legitimaci histrica del seu rol.

El 1941 s enviat a l'URSS i concretament al front ms meridionals que t com a objectiu l'ocupaci de la ciutat d'Stalingrad. Von Stauffenberg observa els abusos contra els civils i creu poc probable una victria alemanya en la contesa militar. Dos anys desprs, el 1943 s traslladat al nord d'frica al costat del general Rommel. s a l'frica on perd totalment l'ull esquerra com a conseqncia d'un bombardeig britnic. 

Enviat a Alemanya, es recupera a Munic de les ferides de guerra i, grcies a la collaboraci de l'aristcrata militar i conspirador Henning von Tresckow, s destinat a Berln. Situat com a m dreta del general Friedrich Olbricht, aquesta planejava un pla secret per eliminar fsicament a Adolf Hitler. 

 Ellaos externs .

Gedenkstte Deutscher Widerstand: Claus Von Stauffenberg  Biografia amb retrat i bibliografia











































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="180338" title="Pante" nonfiltered="3982" processed="3976" dbindex="74000">

Arquitectura: Un pante (del grec    , pan, tots i     , theon, dus) s un edifici de culte dedicat a tots els dus. Vegeu Pante (arquitectura);
el Pante de Roma, construt per l'emperador Adri en substituci del que havia fet aixecar Marc Vipsani Agripa el 27 aC i que ha donat nom a tots els altres Panteons;
el Pante de Pars, del segle XVIII;
el Pante de Londres, tamb del segle XVIII.
Pante familiar, lloc on es deixen les restes mortals dels ssers vius.
Religi: Pante (mitologia) s el conjunt de les divinitats d'una determinada religi politeista.

Societat: El pante s un catleg d'herois i homes illustres d'una determinada naci, corrent filosfic o tradici poltica.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="180341" title="Muntanyes negres" nonfiltered="3983" processed="3977" dbindex="74001">
Les Muntanyes negres, situades al centre-nord de Bhutan, formen un serralada entre dos rius: el Missouri Chhu i el Drangme Chhu, que a la part baixa han llaurat profundes gorges i valls frtils inundades pels rius. Aqu s on es concentra la major part de la poblaci. 

Els cims oscillen entre els 1.500 i 2.700 m. Les masses forestals de la regi central proporcionen gran part de la producci de fusta de Bhutan. Tamb hi flueixen els rius Torsa, Raidak, Sankosh, i Manas.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="180359" title="Ctoniodeu" nonfiltered="3984" processed="3978" dbindex="74002">

Els ctoniodeus (Chthonioidea) sn una de les sis superfamlies de pseudoescorpins.  

Es caracteritzen per tenir els tarsos de les potes anteriors fets d'un sol artell, i els de les posteriors, de dos. Sn de mida petita, 1-2 mm. de llargada, tenen 4 ulls i els quelcers molt llargs.

Es troben arreu del mn, especialment a les zones tropicals i subtropicals. Com la majoria dels pseudoescorpins, es troben al sl, entre la fullaraca o sota l'escora dels arbres. Alguns sn caverncoles.

 Sistemtica .

La superfamlia dels ctoniodeus es subdivideix en dues famlies:
 Els ctnids (Chthoniidae), presents a la nostra fauna.
 Els tridenctnids (Tridenchthoniidae).

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="180361" title="Aligot com" nonfiltered="3985" processed="3979" dbindex="74003">

L'aligot com (Buteo buteo) medeix de 51 a 56 cm de llargria. Els adults generalment sn de color marr fosc i tacats de blanc per sota. De vegades es veuen en petits grups. En ple vol, les ales sn amples, i quan s'han desplegat, fan ms d'un metre d'envergadura. Tamb com els seus parents el falc, el xoriguer, el mil negre, el mil reial i l'esparver aprofita els corrents d'aire per volar sense perdre altura.

s present a gaireb tot Europa, si b al nord i nord-est noms hi s present a l'estiu. Els joves de les poblacions centre-europees hivernen al sud d'Europa, mentre que els adults passen tot l'any als territoris de cria; les poblacions d'Escandinvia i Rssia, per contra, emigren senceres. A Catalunya el trobem en gran part del territori, on s relativament com en hbitats fora variats (des de zones alpines a les planes de Lleida), sempre que tingui bosc per fer el niu i zones obertes per caar.

Pel que fa a la dieta s molt adaptable, per les seves potes dbils i urpes curtes el capaciten sobretot per caar animals petits, com esquirols i, sobretot, rates i ratolins, que solen ser la seva principal presa, fins al punt que en castell es coneix l'aligot com a ratonero. Quan conv, per, tamb captures llangardaixos, serps, ocells joves i insectes, i no dubta a menjar despulles si troba algun animal mort.
 Referncies .
















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="180364" title="Barney Calhoun" nonfiltered="3986" processed="3980" dbindex="74004">
Barney Calhoun s un personatge de videojoc de la srie Half-Life i l'heroi d'Half-Life: Blue Shift. Si Barney Calhoun s un personatge  que juga un paper important en la srie, Barney s un nom genric per designar els gurdies de seguretat del Centre d'Investigaci de Black Mesa (del qual Barney Calhoun forma part).

Barney Calhoun s un dels principals personatges de Half-Life 2. La manera de com ha succet en Ciutat 17,  com tot all que li ha succet des de la seva fugida de Black Mesa i el treu dels tres altres cientfics que l'acompanyava, no esta explicat durant el joc.

Surt per primera vegada disfressat de policia de protecci civil de l'aliana  i ve diverses vegades en ajuda de Gordon Freeman. Es el Cap visible de la resistencia

Cap a la finalitat del joc, Barney participa en l'aixecament massiu de Ciutat 17 contra  l'aliana i combat breument en els costats de Gordon en un antic museu reconvertit en la base dels soldats de l'aliana. La salut de Barney es regenera molt rpidament, i, encara que no sigui invencible, s difcil que mori llevat que el jugador l'abandoni a la seva sort.

En Half-Life 2: Episode One, Alyx i Gordon troba a Barney en un immoble on s'han refugiat dels membres de la resistncia. Barney s'ocupa de l'evacuaci dels habitants de Ciutat 17 abans de la molt propera destrucci d'aquesta ciutat, a causa de l'entrada en fusi del reactor de la Ciutadella provocat per Freeman al final de Half-Life 2. Alyx i Gordon s'encarreguen d'ocupar  l'aliana, mentre que Barney dirigeix els supervivents a l'estaci de Ciutat 17 on s'ha de fer l'evacuaci. Gordon i Alyx s'ajunten, llavors all  l'ajuden a escortar els refugiats. Al final, es veu partir en l'ltima comboi de refugiats mentre que Alyx i Gordon Agafen un altre tren.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="180366" title="Tridenctnid" nonfiltered="3987" processed="3981" dbindex="74005">

Els tridenctnids (Tridenchthoniidae) formen una famlia de pseudoescorpins dins la superfamlia dels ctoniodeus (Chthonioidea). 

La famlia consta de 17 gneres:

 Anaulacodithella;
 Anisoditha;
 Cecoditha;
 Chelignathus;
 Compsaditha;
 Cryptoditha;
 Ditha;
 Dithella;
 Haploditha;
 Heterolophus;
 Neoditha;
 Pycnodithella;
 Sororoditha;
 Tridenchthonium;
 Tyhloditha;
 Verrucaditha;
 Verrucadithella;

Referncies.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="180371" title="Ot III" nonfiltered="3988" processed="3982" dbindex="74006">


Ot III (980   23 de gener del 1002) fou el quart monarca de la dinastia saxona o otoniana del Sacre Imperi. Fou escollit rei d'Alemanya el 983, en morir el seu pare Ot II.

Biografia.

Primers anys.
Va nixer a 
Kessel, prop de Goch, als actuals Pasos Baixos.

Fou aclamat rei d'Alemanya a Verona el juny del 983, amb tres anys d'edat, i coronat a Aquisgr el 25 de desembre del mateix any. El seu pare havia mort quatre dies abans de la ceremnia, per la notcia no s'havia sabut a Alemanya abans de la coronaci.

A principis del 984, Enric II de Baviera, deposat com a duc de Baviera per  Ot II, va segrestar Ot III i va reclamar la regncia com a membre de la casa regnant. Per acostar-se al seu objectiu, va aliar-se amb Lotari de Frana. Willigis, arquebisbe de Magncia, cap del partit d'Ot, va induir Enric a alliberar el rei i, amb aix, va recuperar el seu ducat. D'aquesta manera, Ot va tornar a la seva mare, la princesa grega (bizantina) Teofanu, que va actuar com a regent. Va abandonar la poltica imperialista del seu marit i es va consegrar a enfortir l'aliana entre l'Esglsia i l'Imperi. Tanmateix, no va poder impedir que Frana s'allibers rpidament de la influncia germnica. Es va ocupar de les qestions nacionals a l'Est de l'Imperi i, per exemple, va mantenir la supremacia feudal sobre Bohmia. 

Un cop morta la princesa, el 991, l'via d'Ot III, Adelaida d'Itlia, va exercir de regent juntament amb el bisbe Willigis fins al 994 (data de la majoria d'edat del jove rei).

Les dots mentals d'Ot eren considerables i van ser cultivades per Bernward, ms tard bisbe de Hildesheim, i per Gerbert d'Orlhac, arquebisbe de Reims i futur Papa de Roma.

Visi imperial.
Ot va intentar reviure la glria i el poder de l'antiga Roma amb ell com a cap d'un Estat teocrtic. El 996, va acudir per ajudar el Papa Joan XV a petici del pontfex per sufocar la revolta del noble rom Crescenci II. Fou declarat rei dels Llombards a Pavia, per no va poder arribar a Roma abans de la mort del Papa. Un cop a la capital papal, va preparar l'elecci del seu cos Bruno de Carntia com a Papa Gregori V, el primer Papa alemany. El nou pontfex va coronar Ot emperador el 21 de maig del 996, a Roma. Els seus principals consellers eren dos importants personatges de l'poca, Gerbert d'Orlhac (el seu tutor) i el bisbe Adalbert de Praga. Grcies a aquests dos visionaris, a la influncia de les runes romanes i, tal vegada, de la seva mare bizantina, Ot va somiar la restauraci d'un imperi universal format per la uni del Papat, Bizanci i Roma.

No obstant aix, tan bon punt va deixar Roma un any desprs, el magnat local Crescenci II va deposar Gregori V i va collocar Joan XVI com a Papa. Amb Matilda de Quedlinburg, tieta d'Ot, com a regent a Alemanya, l'emperador va tornar a Itlia i va reprende la ciutat el febrer del 998, entrant al Castel Sant'Angelo (on fou executat Crescenci). L'antipapa fou mutilat i li van treure els ulls. Gregori V fou restaurat.  

Ot va fer de Roma el centre administratiu del seu imperi i va recuperar tradicions cortesanes bizantines i romanes. Va adoptar els ttols de "servent de Jess", "servent dels apstols" i "emperador del mn". Desprs de la misteriosa mort de Gregori V el 999, Ot va preparar l'elecci de Gerbert com a Papa Silvestre II. Aquest nom no era casual: feia referncia al primer papa Silvestre, que es considera que va crear l'Imperi Cristi al costat de l'emperador Constant. Segons aquesta visi, Ot era el successor ideal de Constant en la tasca de reunificar l'Imperi Rom.

Entre el 998 i el 1000, com a cristi devot, l'emperador va realitzar diverses peregrinacions. Va viatjar a la pennsula de Gargano, al Sud d'Itlia, i a Gaeta, on va conixer Sant Nil el Jove, una figura religiosa molt venerada en aquells temps. Desprs de deixar Itlia, amb el duc de Npols (pro-bizant), va visitar la tomba d'Adalbert de Praga (que els prussians havien fet mrtir) a Gniezno. Durant la seva trobada amb Boleslau I de Polnia en el congrs de Gniezno, va fundar l'arquebibat de Polnia. A l'Europa de l'Est, Ot i el seu entorn van reforar les relacions amb el ducat polons i amb Esteve d'Hongria, que havia sollicitat i obtingut la corona de Silvestre II. Ot era aconsellat per Sant Romuald, l'eremita reformador, que li aconsellava de fer-se monjo.

Un altre model per a Ot era Carlemany. L'any 1000 va visitar-ne la tomba a Aquisgr i se'n va endur relquies. Tamb duia parts del cos d'Adalbert, que va collocar en una nova esglsia que va fer erigir a la Isola Tiberina, Roma, que avui s'anomena San Bartolomeo all'Isola. A ms, hi va afegir la pell de Sant Bartomeu.

Una revolta menor a la ciutat de Tivoli el 1001 va acabar amb ell. Va prendre la ciutat, per en va salvar els habitants, cosa que va sublevar el poble rom car Tivoli era una rival que volien veure destruda. Aix va sorgir una revolta dels romans, encapalats per Gregori, comte de Tusculum. Ot es va trobar assetjat al seu palau i desprs expulsat de la ciutat. Es va retirar a Ravenna per dur a terme la penitncia al monestir de Sant'Apollinare in Classe. Un cop reunit l'exrcit, Ot avanava vers el sud per reconquerir Roma. Tanmateix, va morir al castell de Paterno, prop de Civita Castellana, el 24 de gener del 1002. A la Pulla, una princesa bizantina acabava de desembarcar per anar a casar-se amb ell.

Mort.
La mort d'Ot s'ha atribut a causes diverses. Les fonts medievals parlen de malria, que hauria contret en alguns aiguamolls propers a Ravenna. Els romans apunten que Estefania, la vdua de Crescenci, el va seduir i enverinar. El cos d'Ot va tornar a Alemanya i fou enterrat a la catedral d'Aquisgr, al costat de Carlemany. La seva tomba s'ha perdut.

Enric el va succeir com a rei d'Alemanya, i ms endavant com a emperador, amb el nom d'Enric II.










































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="180373" title="Pila de nquel i cadmi" nonfiltered="3989" processed="3983" dbindex="74007">
La Pila de Nquel i Cadmi abreviat Ni-Cd s un tipus de pila o bateria elctrica recarregable en qu l'electrlit s alcal, l'node s un compost de nquel i el ctode s un compost de cadmi.

Hi ha dos tipus de bateries de Nquel i Cadmi: segellades i ventilades.

Medi ambient: El cadmi s molt txic i desaconsellat per al medi, tanmateix les bateries sn recarregables. De fet es recomana l's de bateries de Nquel i Hidrur metllic en el seu lloc, que sn menys nocives i menys pesants i admeten un 30% ms de crrega encara que ms cares.

 Avantatges i desavantatges .

Avantatges:
Llarga vida;
Baix manteniment;
Poden descarregar-se profundament sense fer-se malb;
Millor rendiment a temperatures baixes que les de plom-cid.
Bona retenci de crrega;

Desavantatges:
Alt cost per unitat de crrega;
Alguns tipus mostren un efecte memria de l'historial de descrrega;

 Referncies .


 Enllaos externs .
Gen.Cat. - Vigilncia salut i bona praxi - El Cadmi;
La gua definitiva de las bateras recargables de Nquel Cadmio ;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="180377" title="Neobisiodeu" nonfiltered="3990" processed="3984" dbindex="74008">

Els neobisiodeus (Neobisioidea) sn una de les sis superfamlies de pseudoescorpins. 

Tenen dos artells als tarsos de les potes i l'escut dorsal rectangular i els quelcers sn robusts per moderadament llargs, la meitat de l'escut. Tenen 4 ulls, excepte les formes caverncoles i endgenes que poden no tenir-ne. La mida va des d'1 mm en la major part de les espcies tot i que algunes caverncoles poden arribar als 6 mm.

 Sistemtica .
La superfamlia Neobisioidea consta de 7 famlies:

 Neobsids (Neobisiidae);
 Siarnids (Syariniidae);
 Ideorncids (Ideoroncidae);
 Hyids (Hyidae);
 Boqucids (Bochicidae);
 Vacnids (Vachoniidae);
 Gimnobsids (Gymnobisiidae);

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="180386" title="Queiridiodeu" nonfiltered="3991" processed="3985" dbindex="74009">


Els queiridiodeus (Cheiridioidea) sn una de les sis superfamlies de pseudoescorpins. 

Sn petits, 1 mm aproximadament, amb els quelcers poc desenvolupats que fa 1/3 part de la llargada de l'escut torcic, que s triangular. Tenen 2 ulls, l'abdomen s ovalat i les tergites i les esternites dividides. 

Viuen sota les escorces dels arbres i entre la fullaraca; alguns es poden trobar en els nius d'ocells i mamfers i a dins de cases.

 Sistemtica .   
La superfamlia dels queiridiodeus se subdivideix en dues famlies:

 Querdids (Cheiridiidae);
 Esternofrids(Sternophoridae);

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="180394" title="Buscant en Nemo" nonfiltered="3992" processed="3986" dbindex="74010">

Buscant en Nemo s una pellcula animada -la cinquena dels estudis Pixar- guanyadora d'un Oscar. Va ser distribuda per Walt Disney Pictures i Buena Vista Distribution. Fou estrenada als Estats Units el 30 de maig del 2003. Fou la primera pellcula de Pixar que sort durant l'estiu.

La pellcula fou llenada en un DVD doble el 4 de novembre de 2003 als Estats Units i Canad, el 16 de gener del 2004 a Austrlia i el 27 de febrer del 2004 a Gran Bretanya. Es convert en el DVD ms venut fins aquell moment, amb 28 milions de copies venudes. En 2005, La revista Time la situ en la desena posici de la seva llista amb les 100 millors pellcules de la histria.

Sinopsi.

Nemo s un petit peix pallasso, l'nic fill que li va quedar a Marlin desprs que una barracuda ataqus l'anemone on vivia i acabs amb la seva parella i amb gaireb tota la seva prole. A partir d'aquest succs, Marlin s'encarrega de cuidar el seu fill de forma exageradament protectora, el que dna lloc que Nemo es rebelli i emprengui una aventura aprofitant una excursi del collegi. Nemo en el seu afany de demostrar la seva valentia i la seva capacitat de desembolicar-se a pesar de tenir una aleta atrfica, s atrapat per un bus amb una xarxa i acaba en la peixera d'un dentista a la ciutat de Sidney per a ser el regal de la neboda del dentista, Darla. Des de llavors el seu pare emprn una llarga recerca per a donar amb pistes que li duguin a recuperar al seu fill. En el cam se li uneix un peix de poca memria anomenat Dory. Els dos junts han de sortejar nombrosos problemes entre els quals es troben els taurons vegetarians, les meduses, una balena amb la qual parlen "Cetaci" i les gavines. Durant el seu viatge tamb reben l'ajuda d'altres personatges entre els quals es troben les simptiques tortugues. Mentre, Nemo entaula una gran amistat amb els peixos que habiten dintre de la peixera i junts planegen escapar i regressar a la mar.

Premis.
2003;
DVDX;
Best Deleted Scenes, Outtakes and Bloopers.
Best Games and Interactivities.
Best Menu Design.
NBR - Best Animated Feature.
TFCA - Best Animated Film.
2004;
Oscar - Millor pellcula d'animaci.
Saturn;
Best Animated Film.
Best Supporting Actress.
Annie;
Outstanding Achievement in an Animated Theatrical Feature.
Outstanding Character Animation.
Outstanding Character Design in an Animated Feature Production.
Outstanding Directing in an Animated Feature Production.
Outstanding Effects Animation.
Outstanding Music in an Animated Feature Production.
Outstanding Production Design in an Animated Feature Production.
Outstanding Voice Acting in an Animated Feature Production.
Outstanding Writing in an Animated Feature Production.
BMI Film Music Award - ?.
BFCA - Best Animated Feature.
DFWFCA - Best Animated Film.
FFCC - Best Animation.
Genesis - Feature Film - Animated.
KCFCC - Best Animated Film.
Blimp;
Favorite Movie.
Favorite Voice from an Animated Movie.
Genesis - Best Animated Film.
Golden Reel - Best Sound Editing in Animated Features - Music.
OFCS - Best Animated Feature.
Golden Satellite - Best DVD Extras.
VES - Outstanding Character Animation in an Animated Motion Picture.
Young Artist Award;
Best Family Feature Film - Animation.
Best Performance in a Voice-Over Role - Young Actor.
Best Performance in a Voice-Over Role - Young Actress.

Referncies.


 Notes i referncies .
 Aquesta pellcula ha estat doblada al catal.

Enllaos externs.
 Pgina oficial de la pellcula (En angls);













































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="180397" title="Manuel Allendesalazar Muoz" nonfiltered="3993" processed="3987" dbindex="74011">
Manuel Allendesalazar y Muoz de Salazar (Luno, Biscaia, 1856- Madrid, 1923) va ser un poltic i enginyer espanyol.

Era enginyer agrnom, i va arribar a ser professor de l'Escola d'Enginyeria on havia estudiat. No obstant aix, aviat la seva vocaci poltica va acabar amb la seva carrera acadmica. Va pertnyer al Partit Liberal Conservador, pel qual fou escollit diputat a les Corts en 1884, i tamb va ocupar el crrec d'alcalde de Madrid en 1900. Va ser Ministre d'Hisenda en el govern d'Azcrraga el 1901 i de Instrucci Pblica en el de Francisco Silvela. En 1903 tamb va collaborar en el gabinet de Maura com Ministre d'Agricultura, desenvolupant i afavorint els projectes de transformaci del sec en regadiu. En 1905 la seva carrera poltica semblava conduir-lo cap als ms alts crrecs de l'administraci de l'Estat. El 1905 va ser Ministre de Governaci i el 1908 Ministre d'Estat. No obstant aix, Allendesalazar va preferir ocupar crrecs en empreses pbliques, ms rendibles econmicament, i va ser nomenat primer governador del Banc d'Espanya i ms endavant Director de Tabacalera. En 1919 Antoni Maura el nomena President del Senat, i a la fi del mateix any el rei Alfons XIII li va encarregar presidir un nou govern durant un breu perode de temps. No obstant aix, com que fou assassinat el 7 de mar de 1921 el seu successor en el crrec, Eduardo Dato e Iradier, el rei li va tornar a encarregar formar un nou gabinet. Tanmateix, quatre mesos ms tard es produ una crisi en el govern a causa del Desastre d'Annual, que va acabar de manera definitiva amb la seva carrera poltica. Va ser substitut per l'incombustible Antoni Maura.

 Enllaos externs .
 Expedient personal del Senador D. Manuel Allendesalazar y Muoz de Salazar, per la provncia de Lleida i vitalici;
 Ressenya biogrfica a la Enciclopdia Bernardo Estorns Lasa;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="180398" title="Domcia" nonfiltered="3994" processed="3988" dbindex="74012">



Onomstica:
Domcia, tia de Ner;
Domcia Lpida, tia de Ner;
Domcia Longina, esposa de Domici;
Gens Domcia, famlia romana plebea;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="180399" title="Domcia Lpida" nonfiltered="3995" processed="3989" dbindex="74013">
Domcia Lpida (Domitia Lepida) fou germana de Gneu Domici Aenobarb i tia de l'emperador Ner. Es va casar amb Marc Valeri Mesalla Barbat, amb el que va tenir a Valria Messallina, l'esposa de l'emperador Claudi. Va tenir una forta rivalitat vanitosa amb Agripina, la mare de Ner, que finalment va convncer al seu fill per fer-la executar l'any 55.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="180400" title="Domcia (tia de Ner)" nonfiltered="3996" processed="3990" dbindex="74014">
Domcia (Domitia) fou germana de Gneu Domici Aenobarb i tia de l'emperador Ner. Es va casar amb Crisp Passi (Crispus Passienus) que la va repudiar ms tard i es va casar amb Agripina, la mare de Ner. Desprs de l'assassinat d'Agripina, l'emperador  Ner la va fer enverinar per apoderar-se de la seva propietat a Baiae i a Ravenna.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="180401" title="Domcia Longina" nonfiltered="3997" processed="3991" dbindex="74015">
Domcia Longina (Domitia Longina) fou filla de Domici Corbul i casada amb Luci Eli Lmia Emili. Domici la va fer la seva amant quan Vespasi va pujar al poder, i quan l'emperador va tornar de l'est, Domici va viure amb ella i amb altres amants a una finca propera al Mont Alb. Ms tard s'hi va casar (73) i hi va tenir un fill. Ella li va fer el salt i es va relacionar amb l'actor Pars, i quan aix es va descobrir (83) Domici la va repudiar i es va posar a viure amb Jlia, la filla de son germ, per una mica desprs es va reconciliar amb Domici, segons va dir perqu era el que el poble volia, per va continuar la seva relaci amb Jlia. Domici va tenir noticies de la conspiraci contra l'emperador, i tamb sabia que la seva prpia vida corria perill; en lloc de denunciar la conspiraci va fer de maneres d'accelerar-la, i Domici fou assassinat el 96.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="180402" title="Gens Domcia" nonfiltered="3998" processed="3992" dbindex="74016">
Domcia (Domitia) fou una gens romana plebea, que van esdevenir de les ms illustres de Roma al final de la repblica. Durant la repblica es troben dues branques; els Aenobarbs (Aenobarbi) i el Calvins (Calvini).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="180403" title="Ministeri d'Agricultura, Pesca i Alimentaci d'Espanya" nonfiltered="3999" processed="3993" dbindex="74017">

El Ministeri d'Agricultura, Pesca i Alimentaci d'Espanya (MAPA) s un dels departaments ministerials en els quals es divideix el govern d'Espanya.

Funcions.
s el ministeri encarregat de la proposta i execuci de les directrius generals del govern sobre la poltica agrria, ramadera, pesquera, alimentria aix com el densenvolupament rural.

Entre 1977 i 1982 el ministeri reb el nom de Ministeri d'Agricultura, rebent a partir d'aquell moment el nom de Ministeri d'Agricultura, Pesca i Alimentaci. En la formaci de la IX Legislatura l'any 2008 fou denominat Ministeri de Medi Ambient, Medi Rural i Mar, integrant dins aquests les competncies de l'extint Ministeri de Medi Ambient. 

L'actual ministra s Elena Espinosa Mangana.

 Organitzaci .
 Secretaria General d'Agricultura i Alimentaci:
Direcci General d'Agricultura;
Direcci General de Ramaderia;
Direcci General de Desenvolupament Rural;
Direcci General d'Indstria Agroalimentria i Alimentria;

Secretaria General de Pesca Martima:
Direcci General de Recursos Pesquers;
Direcci General de Estructures i Mercats Pesquers;
FROM;

Llista de ministres d'Agricultura, Pesca i Alimentaci d'Espanya.
Segona Repblica Espanyola.
 1931-1933: Cirilo del Ro Rodrguez, PRP (Agricultura, Indstria i Comer);
 1933-1933: Marcelino Domingo Sanjun, PRS;
 1933-1933: Ramn Feced Gresa, PRS ;
 1933-1934: Cirilo del Ro Rodrguez, PRP ;
 1934-1935: Manuel Gimnez Fernndez, CEDA ;
 1935-1935: Juan Jos Benayas y Snchez Cabezudo, PRP ;
 1935-1935: Nicasio Velayos Velayos, PA ;
 1935-1935: Jos Martnez de Velasco, PA (Indstria, Comer i Agricultura);
 1935-1935: Juan Usabiaga Lasquivar, PRR (Indstria, Comer i Agricultura);
 1935-1935: Joaqun de Pablo-Blanco Torres, PRR (Indstria, Comer i Agricultura);
 1935-1936: Jose Mara lvarez Mendizbal (Indstria, Comer i Agricultura);
 1936-1936: Mariano Ruiz-Funes Garca, IR;
 1936-1936: Ramn Feced Gresa, IR;
 1936-1936: Mariano Ruiz-Funes Garca, IR;
 1936-1939: Vicente Uribe Galdeano, PCE;

Franquisme.
 1936-1940: Eufemio Olmedo;
 1938-1939: Raimundo Fernndez-Cuesta y Merelo;
 1939-1941: Joaqun Benjumea Burn (Agricultura i Treball);
 1941-1945: Miguel Primo de Rivera y Senz de Heredia;
 1945-1951: Carlos Rein Segura;
 1951-1957: Rafael Cavestany de Anduaga;
 1957-1965: Cirilo Cnovas Garca;
 1965-1969: Adolfo Daz-Ambrona Moreno;
 1969-1975: Toms Allende y Garca-Baxter;

Transici Espanyola.
 1975-1976: Virgilio Oate Gil;
 1976-1977: Fernando Abril Martorell;

Democrcia.

denominat Ministeri de Medi Ambient, Medi Rural i Mar;
Vegeu tamb.
Poltica d'Espanya;
Consell de Ministres d'Espanya;

Enllaos externs.
 Pgina web del Ministeri d'Agricultura, Pesca i Alimentaci d'Espanya;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="180404" title="Luci Domici Domici" nonfiltered="4000" processed="3994" dbindex="74018">
Luci Domici Domici (Lucius Domitius Domitianus) es un nom conegut noms per monedes que porten la inscripci IMP. C. L. DOMITIUS. DOMITIANUS. AUG. i que correspondrien a un pretendent a l'Imperi del que no han quedat quasi be rastres a la historia. Es va proclamar emperador a Alexandria el juny o juliol del 296 (o 297). La revolta l'hauria instigat Aureli Aquilleu que es creu que era corrector de Luci Domici Domici. Aquest va morir probablement el desembre del 297 i segurament el va succeir Aquilleu. Diocleci va anar a Egipte en aquell mateix mes, i va dominar el pas menys la capital; la revolta va seguir fins el mar del 298;. Aquilleu va dirigir la defensa d'Alexandria que fou ocupada el mar del 298. La cronologia exacta s discutida.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="180405" title="Aureli Aquilleu" nonfiltered="4001" processed="3995" dbindex="74019">
Aureli Aquilleu (Aurelius Aquilleus) fou un magistrat rom, que era corrector de Luci Domici Domici, governador d'Egipte vers el 296.  Va instigar al seu cap a proclamar-se emperador a Alexandria l'estiu del 296 (o 297), per aquest va morir probablement el desembre del 297 i segurament el va succeir Aquilleu. Diocleci va anar a Egipte (desembre del 297) i va dominar el pas menys la capital, la defensa de la qual va dirigir Aquilleu fins que Alexandria va caure en poder de Domici vers el mar del 298.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="180406" title="Rinpung Dzong" nonfiltered="4002" processed="3996" dbindex="74020">

Rinpung Dzong s un gran monestir i fortalesa al districte de Paro a Bhutan. Hi van ser filmades escenes de la pellcula de 1993 Little Buddha.

El seu nom significa fortalesa damunt una pila de joies. L'aproximaci al dzong es fa a travs d'un tradicional pont cobert. El monestir s'ha convertit en una escola monstica i l'oficina de l'administraci civil. s tamb el lloc on se celebra del gran Paro Tsechu (festival) una vegada a l'any a la primavera.

Histria.

El 1645, els senyors d'Humrel oferien el seu fort petit a Shabdrung Ngawang Namgyel (un monjo Drukpa), reconeixent la seva autoritat religiosa i poltica. Es va comenar immediatament la construcci d'una fortalesa molt ms important i el dzong es fundavava el 1646.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="180409" title="Nria Perpiny i Filella" nonfiltered="4003" processed="3997" dbindex="74021">
Nria Perpiny i Filella (Lleida, 1961) s professora de literatura a la Universitat de Lleida. Ha publicat les novelles Un bon error (1998), Una casa per compondre (2001) i Mistana (2005).




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="180410" title="Domicilla" nonfiltered="4004" processed="3998" dbindex="74022">


Onomstica:

Domicilla, primera esposa de Vespasi ;

Domicilla, esposa de Flavi Climent.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="180412" title="Flvia Domicilla (esposa de Vespasi)" nonfiltered="4005" processed="3999" dbindex="74023">
Flvia Domicilla (Flavia Domitilla) fou la primera esposa de Vespasi (abans de ser emperador), amb el que va tenir tres fills: Tit, Domici i Domicilla  (Titus, Domitianus i Domitilla). Era una lliberta que anteriorment fou l'amant del cavaller rom Estatili Capella, i desprs va rebre la latinitas i finalment fou feta ingenua. Va morir abans que Vespasi fos emperador igual que la filla Domitilla.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="180418" title="Flvia Domicilla (esposa de Flavi Climent)" nonfiltered="4006" processed="4000" dbindex="74024">
Flvia Domicilla (Flavia Domitilla) fou l'esposa de Flavi Climent. Filostrat diu que era germana de l'emperador Domici, per aix sembla ser un error ja que la germana de Domici havia mort abans de la pujada al tron de Vespasi. Di Cassi l'anomena          de Domici (potser Filostrat va llegir            en lloc de        . Podria ser que fora filla de la Domitilla filla de Vespasi. Desprs de l'assassinat del seu marit Climent, el llibert Esteve, assass de Domici, fou el seu procurador.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="180421" title="Francisco Silvela" nonfiltered="4007" processed="4001" dbindex="74025">

Francisco Silvela y de Le Villeuze. (Madrid, 15 de desembre de 1843 -   Madrid, 29 de maig de 1905) fou un historiador, advocat i poltic espanyol, president del govern el 1899 i el 1902.

Era fill de l'illustre advocat don Francisco Agustn Silvela, ministre de Governaci i de Gracia i Justcia, vicepresident del Congrs i Magistrat del Tribunal Suprem. Va estudiar Dret a la Universitat Central de Madrid i va ingressar a la Acadmia de Jurisprudncia en 1862. Va iniciar la seva activitat poltica com a diputat en les Corts Constituents de 1870 en representaci d'vila, adscrivint-se al grup conservador d' Antonio Cnovas del Castillo. No va participar en activitats poltiques durant tot el sexenni revolucionari rebutjant qualsevol crrec poltic durant el regnat d'Amadeu de Savoia i la Primera Repblica Espanyola. 

Amb l'arribada de la Restauraci borbnica a Espanya va ser nomenat ministre de Governaci en qu gabinet d'Arsenio Martnez-Campos Antn en 1879, desprs d'haver-se ocupat de la Sotssecretaria d'aquest Ministeri des de 1875. Va introduir reformes en el sistema de beneficncia que van provocar l'oposici de Francisco Romero Robledo. Va destacar per la seva dissidncia en el si del conservadurisme de la Restauraci, moviment en el que defensava un rgim poltic parlamentari constitucional. Va discrepar amb Antonio Cnovas del Castillo en rebutjar el sistema de torn poltic basat en el caciquisme i el frau electoral, i va rebutjar el sistema poltic canovista com a decadent i sense moralitat. Quan es va produir la ruptura entre Robledo i Cnovas arran de la signatura del Pacte del Pardo amb l'establiment del torn poltic amb el lder liberal Sagasta en 1881, Silvela es va convertir en el lloctinent del lder conservador. En 1885 va ser nomenat Ministre de Gracia i Justcia. En el govern de Cnovas de 1890, fou Ministre de Governaci, per davant la reconciliaci entre Robledo i el lder conservador va preferir dimitir, i formar un nou grup dissident: els silvelistes, amb un programa on una part important era una reforma total del govern municipal com a base per a la creaci d'una moralitat poltica que impeds el funcionament del caciquisme i la utilitzaci de la poltica local per a fins electoralistes. Va pretendre realitzar un projecte regeneracionista des de dalt, que desprs seria continuat per Antoni Maura. 

Desprs de la mort de Cnovas en 1897, Silvela va ser nomenat cap indiscutible del Partit Conservador. Entre 1899 i 1903 va ocupar dues vegades la presidncia del Consell de Ministres incorporant al seu gabinet figures de la talla de Raimundo Fernndez Villaverde, Polavieja, Maura o Eduardo Dato. Silvela, en el seu primer govern va acumular tamb la Cartera d'Estat. 

Aquest primer govern va caure el 22 d'octubre de 1900 desprestigiat, entre altres
coses, per haver dut l'Estat espanyol al greu desastre de 1898. El 5 de mar de 1901 es va formar un nou govern, presidit per Sagasta, que va fer que els liberals tornessin al poder. El nou govern va decidir convocar les eleccions legislatives el 19 de maig per a poder formar la cambra de diputats. La convocatria d'aquestes eleccions va significar per als possibilistes del catalanisme l'ocasi idnia per a enfrontar-se al nou govern, contrari a concedir qualsevol tipus d'autonomia poltica i administrativa a Catalunya. Fruit de la fusi de la Uni Regionalista amb el CNC, es funda la Lliga Regionalista, presidida pel Dr. Robert, la qual es va presentar a les eleccions legislatives de Barcelona sota la candidatura dels  quatre presidents  .

En el segon govern, el 1902, tamb ocupava la cartera de Marina. El 1903 es va retirar definitivament de la vida poltica no sense abans designar Antoni Maura com a successor seu.

Silvela tamb va ser un destacat assagista i escriptor que va editar obres histriques, jurdiques, assajos i va collaborar en publicacions com La poca, La Revista de Espaa, El Imparcial i El Tiempo. Va pertnyer a les Reals Acadmies Espanyola, de Cincies Morals i Poltiques i de Jurisprudncia i Legislaci.

 Obres .
 Cartas de la Venerable Sor Mara de Agreda y El Seor Rey Don Felipe IV. (1885);
 Sin Pulso. Peridico El Tiempo (1898);
 La Filocalia, o arte de distinguir a los cursis de los que no lo son - en colaboracin con Santiago Liniers - (1868);

Notes i Referncies.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="180423" title="Stephen Frears" nonfiltered="4009" processed="4002" dbindex="74027">

Stephen Arthur Frears (20 de juny de 1941) s un director de cinema angls, que ha estat nominat als premis Oscar.

Fill de pare anglic i mare jueva, va comenar la seva carrera a la televisi, en concret, a la BBC.

El 1972 va dirigir la seva primera pellcula, Gumshoe per fins a My Beautiful Laundrette (1985, sobre un gui de Hanif Kureishi, produda en principi per a la televisi per exhibida posteriorment als cinemes) no va veure's reconegut. L'any 1988 feia el salt a Hollywood amb Les amistats perilloses. Ms endavant, alternaria produccions americanes amb britniques. Ha treballat amb actors de prestigi, com ara John Malkovich, John Cusak, Michelle Pfeiffer, Uma Thurman, Angelica Huston,  Dustin Hoffman o Julia Roberts. Tamb ha destacat per l'adaptaci al cinema d'obres literries. Ms enll de Les amistats perilloses, tamb va adaptar The Snapper (Caf irlands) i The van basades en obres de l'autor irlands Roddy Doyle; l'any 2000 va dur al cinema Alta fidelitat, de Nick Hornby. El 2002 va rodar Dirty Pretty Things amb la francesa Audrey Tautou i el catal Sergi Lpez.

Ha guanyat el premi BAFTA (del cinema angls) i ha estat nominat a l'Oscar. Tanmateix, la seva Mary Reilly tamb va obtenir una nominaci al premi Razzie (conegut com l'anti-Oscar) a la pitjor direcci.

Filmografia.
The Burning (1968) (curtmetratge);
Gumshoe (1971);
Bloody Kids (1979);
Walter and June (TV) (1983);
The Hit (1984);
My Beautiful Laundrette (1985);
Prick Up Your Ears (1987);
Sammy and Rosie Get Laid (1987);
Les amistats perilloses (1988);
The Grifters (1990);
Hero (1992);
The Snapper (1993);
Mary Reilly (1996);
The Van (1996);
The Hi-Lo Country (1998);
High Fidelity (2000);
Liam (2000);
Fail-Safe (TV) (2000);
Dirty Pretty Things (2002);
The Deal (2003) (TV);
Mrs Henderson Presents (2005);
The Queen (2006);



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="180426" title="Tinet Rubira i Castell" nonfiltered="4010" processed="4003" dbindex="74028">
Tinet Rubira i Castell, periodista, realitzador i director catal.

 Programes .
 Presentador .
 Plstic - TVE a Catalunya, 1989-1991;
 Director .
 Amor, has de tenir vista - TV3, 19-07-2004 al 3-12-2004;
 El Favorit - TV3, 10-03-2005 al 9-06-2005 ;
 Cap d'any a TV3 - 31-12-2003;
 Operacin Triunfo, 43 episodis entre 2001 i 2006;

 Referncies .
 Memria TV3 2006;
 (en) Internet Movie Database;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="180427" title="Jlia Domna" nonfiltered="4011" processed="4004" dbindex="74029">

Jlia Domna (Julia Domna) (vers 160-218) fou filla de Bassi, esposa de l'emperador Septimi Sever, i mare de Caracalla i Geta. 

Nascuda a Emesa d'una famlia poc rellevant, ja va atreure l'atenci de Sever segons sembla a causa d'una predicci astrolgica que deia que estava destinada a ser la dona del sobir, i s'hi va casar a la mort de la seva dona Mrcia, tot i que el seu nic dot fou l'horscop. 

Di Cassi diu que el casament es va fer abans del 175 ja que els records del fet foren penjats al temple de Venus per l'emperadriu Faustina (que va sortir de Roma el 175 per reunir-se amb Marc Aureli a l'orient i ja mai va tornar).

Jlia era intelligent i va exercir forta influencia sobre el marit, i el va convncer de agafar les armes contra Pescenni Nger i Clodi Alb. Desprs de triomfar va ser la dona ms influent de l'imperi per ms tard es va enfrontar al ministre Plauti i llavors es va dedicar a estudiar filosofia i va encarregar a Filostrat escriure la vida d'Apolloni de Tiana, i es va rodejar d'un gran nombre de escriptors, retrics i sofistes.

Tot i aix era una llibertina cosa que era publica i notria i es diu que va conspirar contra la vida del seu marit, el qual, per gratitud tolerava aquestos fets.

A la mort del marit la seva influencia fou molt important i el mateix Caracalla li encarregava els ms importants afers d'estat. Caracalla era l'emperador principal i el seu germ Geta, tot i que tenia el ttol, era secundari, i es portaven malament. Geta anava sempre escortat per por. Caracalla va demanar a la mare de fer de mediadora, i aquesta va concertar una entrevista a la seva cambra entre els dos germans i all va fer matar a Geta, que va morir en braos de Jlia Domna que no va poder fer res (4 de febrer del 211). Fins i tot li fou prohibit mostrar cap dol i plorar.

Desprs del triomf de Macr va decidir no sobreviure al seu fill per com que el guanyador la va tractar amablement i li va mantenir el ttol d'augusta, va canviar de parer, per probablement va comenar a conspirar.

Aviat per va despertar les sospites del nou emperador que li va ordenar sortir d'Antioquia i retirar-se a Emesa, i llavors va retornar a la seva determinaci anterior i com que ja estava mamalta (probablement un cancer) va comenar a no menjar fin que va morir al cap de poc 217.

Fou portada a Roma i enterrada al sepulcre de Gai i Luci Csar, per desprs la seva germana Maesa la va traslladar junt amb les cendres de Geta, al cementiri dels Antonins.
 
Domna fou el seu nom sirac. Alguns historiadors (Esparti i Aureli Vctor) l'acusen d'incest amb Caracalla que diuen fins i tot que s'hi va casar, histria recollida per Eutropi i Orosi. Per Di Cassi que era el seu contemporani i ocupava un crrec important a la cort, no en fa esment.

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="180428" title="Domn" nonfiltered="4012" processed="4005" dbindex="74030">


Onomstica:

Domn, filsof grec ;

Domn d'Antioquia,  bisbe d'Antioquia i historiador grec;

Domn de Laodicea, jurista grecorom;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="180430" title="Domn (filsof)" nonfiltered="4013" processed="4006" dbindex="74031">
Domn (Domninus) fou un filsof grec nascut a Laodicea (Sria), deixeble de Siri, i company de Procle el lici. Va viure a la meitat del segle V. Es diu que va alterar les doctrines de Plat amb les seves prpies nocions. Fabricius li atribueix una obra sobre els principis de la filosofia platnica titulat (                                              ), per probablement fou obra de Procle.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="180432" title="Domn d'Antioquia" nonfiltered="4014" processed="4007" dbindex="74032">
Domn d'Antioquia (Domninus)  fou bisbe d'Antioquia i historiador, esmentat sovint a la crnica de Joan Maleles com a origen d'algunes informacions extretes segurament d'una historia del mon fins al temps de Justini I, obra que s'ha perdut.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="180433" title="Domn de Laodicea" nonfiltered="4015" processed="4008" dbindex="74033">
Domn de Laodicea (Domninus) fou un jurista grecorom que va viure una mica abans que Justini I o al comenament del seu regnat. Fou comentador dels codis Gregori, Hermogeni, i Teodosi. Un jurista de nom Domnus s esmentat per Libani, per era una persona diferent.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="180434" title="Domne" nonfiltered="4016" processed="4009" dbindex="74034">


Onomstica:

Domne, escriptor rom ;

Domne, metge jueu;

Domne, metge grec;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="180435" title="Domne (escriptor)" nonfiltered="4017" processed="4010" dbindex="74035">
Domne (Domnus,       ) fou un escriptor rom que va escriure un comentari sobre els aforismes d'Hipcrates. Aquest comentari es va atribuir errniament a Oribasi. Va viure al segle IV o potser al segle V.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="180436" title="Domne (metge jueu)" nonfiltered="4018" processed="4011" dbindex="74036">
Domne (Domnus,       ) fou un metge jueu, tutor de Gesi, que va viure al segle IV.  Va sobrepassar en molt la reputaci del seu mestre. L'esmenta Suides  (Suidas s. v.       .)


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="180437" title="Juan Bautista Aznar-Cabaas" nonfiltered="4019" processed="4012" dbindex="74037">
Juan Bautista Aznar-Cabaas (Cadis, 1860 - Madrid, 1933) fou un mariner i poltic espanyol.

Desprs d'una brillant carrera militar, en la qual va destacar el seu paper a les campanyes de Protectorat Espanyol al Marroc com a cap d'esquadra, va entrar en poltica pocs mesos abans del cop d'estat de Primo de Rivera. com a ministre de guerra amb Manuel Garca Prieto el 1922. Desprs d'assolir el grau d'almirall, el 1931 fou cridat per a substituir al general Dmaso Berenguer com cap del que seria l'ltim govern de la monarquia d'Alfons XIII. En el gabinet de l'almirall Aznar hi havia dos corrents monrquiques contraposades: el corrent "dur" representat per Juan de la Cierva y Peafiel (alta burgesia), i el corrent "transigente", disposada a pactar amb els republicans, en aquest moment a la pres Model de Madrid, representada pel Comte de Romanones. En el punt mig i a crrec del Ministeri de Governaci es trobava Jos Mara de Hoyos y Vinent de la Torre O'Neill, Marqus de Hoyos. Com a Ministre de la Guerra estava el general Dmaso Berenguer (que havia estat l'anterior president de Govern), el comte de Bugallal Araujo en el grup "la Cierva" i com a Director General de la Gurdia Civil el General Sanjurjo. La resta del gabinet el formaven el Duc de Maura, l'almirall Jos Rivera i els empresaris Ventosa y Gascn y Marn. La Cierva i Bugallal mantenien la postura que la monarquia havia de resistir-se a la Repblica per qualsevol mitj, dhuc utilitzant la Gurdia Civil (al que es va oposar Sanjurjo quan va comprovar a les eleccions municipals del 12 d'abril de 1931 que els republicans eren majoria a les ciutats importants, cosa que significava el grup ms important de "republicans illustrats antimonrquics"). El comte de Romanones desprs d'intentar intilment arribar a una transacci amb els republicans de crear un govern de transici, era partidari que el rei abandons Espanya, decisi que va prendre el rei. 

Referncies.
 Raymon Carr. Espaa 1808-1975.Ed. Ariel 1988;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="180438" title="Domne (metge grec)" nonfiltered="4020" processed="4013" dbindex="74038">
Domne (Domnus,       ) fou un metge grec que va treballar a Constantinoble al segle IV. Va morir en temps d'una plaga segons el relat que fa Sant Efram Sir (Ephraem Syrus).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="180439" title="Donat" nonfiltered="4021" processed="4014" dbindex="74039">


Onomstica:

Donat I, bisbe de Cartago;
Donat II el gran, bisbe de Cartago;
Donat, bisbe de Casae Nigrae a Numdia, portaveu dels donatistes.
Eli Donat, escriptor i retric rom ;
Tiberi Claudi Donat, poeta rom;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="180440" title="Garipodeu" nonfiltered="4022" processed="4015" dbindex="74040">

Els garipodeus (Garypoidea) sn una de les sis superfamlies de pseudoescorpins.

Tenen dos artells als tarsos de les potes. L'escut dorsal s de forma triangular, tenen 4 ulls, i els dits dels pedipalps estan provets de glndules de ver. Els quelcers sn relativament petits i, en general, tenen la mitat de la llargada de l'escut dorsal. 

 Sistemtica .

La superfamlia dels garipodeus se subdivideix en quatre famlies:
 Garpids (Garypidae);
 lpids (Olpiidae);
 Mntids (Menthidae);
 Pseudogarpids (Pseudogarypidae);

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="180443" title="Donat (bisbe)" nonfiltered="4023" processed="4016" dbindex="74041">
Donat (Donatus) fou bisbe de Casae Nigrae (Numdia)  membre de la secta dels donatistes que van derivar el seu nom d'aquest bisbe i d'un altre Donat, conegut per Donat II el gran, que va ser bisbe de Cartago com a successor de Major. Va ser nomenat bisbe vers el 312 i fou partidari de Donat el gran (desprs del 313). Fou el portaveu dels donatistes en la investigaci que es va obrir a Itlia sobre l'afer de la successi de Major.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="180446" title="Helloween" nonfiltered="4024" processed="4017" dbindex="74042">


Helloween s un grup de Power Metal tradicional, sorgit a Alemanya l'any 1984. Fou fundada pel membres d'Iron Fist i Powerfool. Helloween s coneguda com una de les pioneres bandes de power metal.

Discs d'estudi.

Helloween (1985) - Pensat com EP, oficialment considerat com un mini-LP.
Walls of Jericho (1985);
Keeper of the Seven Keys Part 1 (1987) #104 US;
Keeper of the Seven Keys Part 2 (1988) #108 US;
Pink Bubbles Go Ape (1991);
Chameleon (1993);
Master of the Rings (1994);
The Time of the Oath (1996);
Better Than Raw (1998);
Metal Jukebox (1999);
The Dark Ride (2000);
Rabbit Don't Come Easy (2003);
Keeper of the Seven Keys - The Legacy (2005);
Gambling with the Devil (2007);

Enllaos externs.
 Pgina Oficial de Helloween;
 Pgina Oficial de Messageboard de Helloween;
 Pgina Oficial de MySpace;






































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="180448" title="Copa Challenge de rugbi a 13" nonfiltered="4025" processed="4018" dbindex="74043">
La Copa Challenge de rugbi a 13 (nom oficial Challenge Cup, avui en dia Carnegie Challenge Cup per patrocini) s una competici de rugbi a 13 per eliminatries, fora prestigiosa, que originriament era disputada pels clubs del Regne Unit i que avui en dia ha estat ampliada a clubs de tota Europa (especialment de Frana i Rssia.

 Histria .
Es disputa des de l'any 1896 de forma ininterrompuda (excepte durant la Primera Guerra Mundial. Hi participen clubs amateurs, semi-professionals i professionals. L'any 2007 hi van prendre part 94 clubs. A partir de 1946, s'introdu el Trofeu Lance Todd que premia al jugador del partit

 Historial .
Durant els anys de la Segona Guerra Mundial la final es disput a doble volta. S'indica amb (d).



 Enllaos externs .
 RFL Challenge Cup a therfl;
 Challenge Cup a Sky Sports;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="180452" title="Coll de Banyuls" nonfiltered="4026" processed="4019" dbindex="74044">

El Coll de Banyuls (356 m) s un coll de la Serra de l'Albera, situat en els termes municipals de Rabs d'Empord i Banyuls de la Marenda. s l'nic pas, juntament amb el Ports i el del mar a Portbou, que t aquesta ltima serra pirinenca. Es pot percebre des de qualsevol punt de la plana empordanesa. En aquest punt hi ha la fita fronterera nmero 591 i, a la part francesa, un monument a la crida que va fer el general Charles de Gaulle per l'alliberament de Frana.

Actualment una carretera de muntanya que ressegueix la vall alta de l'Orlina permet el pas de qualsevol tipus de vehicle des d'Espolla fins a Banyuls. Per altra banda, al costat del coll hi ha un refugi obert del Centre Excursionista Empordans emplaat en un antic bnquer de vigilncia fronterera. 






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="180462" title="Feellodeu" nonfiltered="4027" processed="4020" dbindex="74045">

Els feellodeus (Feaelloidea) sn una de les sis superfamlies de pseudoescorpins. Alguns autors inclouen en aquesta superfamlia els pseudogarpids.

Sn els pseudoescorpins amb carcters ms diferents, amb totes les potes iguals, amb un sol artell al tars, i els pedipalps molt modificats. Els quelcers sn molt petits i sense glndula verinosa. Tenen quatre ulls.

 Sistemtica .

La superfamlia dels feellodeus consta d'una nica famlia, els fellids (Feaellidae)  i d'un nic gnere, Feaella. S'han descrit alguns subgneres i unes quantes espcies, distribudes per'frica i l'ndia.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="180465" title="Donatisme" nonfiltered="4028" processed="4021" dbindex="74046">
El donatisme va ser una heretgia sorgida de l'oposici a la proclamaci de Cecili com a bisbe de Cartago el 311.

Durant l'anomenada persecuci de Diocleci es va exigir als cristians d'entregar els seus llibres sagrats per molts s'hi van oposar i van preferir el martiri. Un dels que els va entregar fou el bisbe de Cartago, Mensuri (Mensurius) que s'oposava al martiri considerat una cosa extrema. 

El 311 Mensuri va morir i el seu ardiaca Cecili, proper ideologicament, com era costum, fou nomenat en el seu lloc per aquest nomenament es va considerat invlid per molts bisbes de la provncia perqu Cecili havia estat consagrat per un dels que havia entregat les escriptures i es va demanar la presncia dels bisbes de Numdia per confirmar l'elecci. El bisbe nmida Segon de Tigris cap dels que havien de confirmar la consagraci, amb el suport dels dems bisbes de Numdia, va convocar un snode on va cridar a Cecili per explicar-se i defensar-se de les acusacions. Cecili no va comparixer i fou declarat desposset i excomunicat.

Fou elegit bisbe Major, i a la seva mort (313) Donat (II) anomenat el gran. Cecili es va mantenir amb el suport dels elements moderats i el conflicte es va estendre per tota la provncia. Cecili fou considerat el bisbe legal i Donat el bisbe cismtic. 

Constant el gran va excloure als donatistes de la tolerncia imperial a l'edicte del 313. Els donatistes es van queixar i l'emperador va accedir a nomenar un concili per investigar l'afer format per cinc bisbes gals dirigits per Melquades I, bisbe de Roma. El concili va cridar a deu bisbes africans de cada bndol a ms de Cecili; els donatistes estaven encapalats com a portaveu per Donat de Cases Nigres; finalment Cecili fou absolt i Donat el gran fou deposat; els altres bisbes donatistes van poder conservar la seva seu amb la condici de tornar a la fe catlica (Arle, 314).

Per el condemnat no es va voler sotmetre i es va queixar a l'emperador  i va demanar enviar un comit a frica; l'emperador va accedir per els comissionats van tornar a decidir a favor de Cecili (315).

Llavors els donatistes van apellar directament a l'emperador que era pag i que es va molestar per ser requerit a arbitrar en un conflicte intern d'un altra religi. Finalment va acceptar i va cridar a Cecili i els seus acusadors a Mil (316) i va dictar altra cop a favor de Cecili condemnat als seus acusador per calumnia. 

Els donatistes s'hi van continuar oposant tot i que ara era un crim contra l'emperador. Constant va fer com si no passs res. Els donatistes van celebrar un snode on van ser presents uns 200 bisbes donatistes (330).

Constant no va seguir la poltica del seu pare i va tractar severament als donatistes el que va tindre l'efecte contrari al desitjat. frica estava afectada en aquell moment per uns ascetes anomenats circumcelliones i els donatistes de fet van trobar suport en aquestos ascetes.
 
Cecili va morir ver el 345 i potser es podria haver solucionat el problema acceptant a Donat com a bisbe per la posici donatista era extrema i ja havien anat massa lluny. Grat va succeir a Cecili coma bisbe catlic i el cisma va seguir.

Constant va enviar a Pau i Macari a frica per tractar de reconciliar les dues parts i oferir regals a Donat a canvi de la submissi per Donat no va acceptar. Donat de Bagai va aixecar un exercit de circumcelliones, per fou derrotat i decapitat, Donat el gran fou destitut ara per la fora i enviat al desterrament i les esglsies donatistes tancades (347). 

Al pujar Juli l'Apstata al poder la cosa va canviar. Per combatre al catolicisme es va aprofitar de les seves escisions, i va permetre als donatistes reobrir les seves esglsies i els seus bisbes desterrats els va deixar retornar a les seves seus. Donat el gran ja havia mort per Parmeni fou reconegut com a successor per l'emperador i el va establir per la fora a Cartago. 

Desprs de Juli es va tornar aviat a l'anterior poltica i Valentini I i Graci van dictar lleis contra ells (373 i 375).

Ticoni (Tychonius) autor de Regulas septem ad investigandion intelligentiam Sacrarum Seripturarion, va rebutjar les doctrines novacianes i va conduir al donatisme cap a posicions ms moderades que li van assegurar molts partidaris.

El 391 el moderat Primi va succeir a Parmeni. Enfrontat a l'extremista Maximini, el seu diaca, el va excomunicar, per aquest va respondre convocant un snode (393) que va deposar a Primi i va nomenar a Maximi al seu lloc. Aix hi havia tres bisbes a Cartago, un catlic, un donatista i un del grup anomenat maximianista.
 
Sant Agust va fer diversos escrits contra els donatistes. El 404 en un snode a Cartago, va demanar a l'emperador Honori de dictar lleis contra els donatistes; l'emperador ho va fer i les esglsies foren tancades i els clergues desterrats, per com que aix no disminua la seva fora es va dictar un edicte de tolerncia el 409 que va provocar la colera de l'esglsia catlica i va haver de ser retirat.

Es va establir una disputatio a Cartago entre les dues parts, amb 286 bisbes catlics i 279 donatistes que es van reunir a la ciutat el 411; Agust i Aureli van parlar pels catlics i Primi i Patili pels donatistes, per no es va arribar a cap acord, i finalment el delegat imperial va haver de declarar als donatistes fora de la llei i es van prendre mesures series. 

El 414 un edicte d'Honori establint un poder civil ms fort amb prdua de drets pels donatistes, seguida de la prohibici de reunir-se sota pena de mort el 415, els va aturar per un temps, per van reviure amb la invasi de Genseric el rei dels vndals, a la que van donar suport per la seva enemistat amb el govern imperial. 

Encara existien als temps de la invasi rab.

 Bisbes donatistes de Cartago .

Major (Maiorinus)  311-313 ;
Donat II el gran (Donatus Magnus) 313-355; exiliat el 347 ;
Parmeni (Parmenianus) 355-391 ;
Primi (Primianus) 391-393  ;
Maximi (Maximianus 393-394) ;
Primi 394-vers  400 (segona vegada) ;

 Vegeu tamb .
 Llista de bisbes de Cartago;

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="180470" title="Jos Snchez Guerra y Martnez" nonfiltered="4029" processed="4022" dbindex="74047">
Jos Snchez Guerra y Martnez (Crdova, 28 de juny de 1859 - Madrid, 26 de gener de 1935) va ser un poltic espanyol, que va arribar a sser President del Govern en 1922. Advocat i periodista, va dirigir La lberia (1885), Revista de Espaa (1888) i L'Espanyol (1898). En 1886 comena la seva carrera poltica obtenint un acta de diputat per Cabra (Crdova) pel Partit Liberal que liderava Sagasta, encara que ms endavant, juntament amb Antoni Maura va passar al Partit Conservador. Entre 1903 i 1904 fou Ministre de la Governaci. El 1908, no obstant aix, Maura va preferir a Juan de la Cierva per a aquest crrec, pel que Snchez Guerra va passar a ocupar la cartera de Foment. Tamb fou governador del Banc d'Espanya entre juliol i desembre de 1903 i entre gener de 1907 i setembre de 1908. 

Durant les diverses crisis que van afectar al Partit Conservador, Snchez Guerra va tractar de mantenir-se al marge, encara que va tornar a acceptar encarregar-se del Ministeri de Governaci en 1913-15 i 1917, en els governs presidits per Eduardo Dato. A la mort d'aquest se succeren diversos governs conservadors. Un d'ells ho presideix entre mar i desembre de 1922), Jos Snchez Guerra. En aquest govern s'agrupaven mauristes, conservadors i membres de la Lliga Catalana. Va tractar d'acabar amb el pistolerisme patronal a Barcelona amb la destituci del governador civil, Severiano Martnez Anido responsable de la tolerncia cap a aquests pistolers i repressor dels grups anarquistes barcelonins. L'assassinat de Dato havia donat ales a Martnez Anido, que s'havia convertit en un dels principals obstacles per a la recuperaci de la pau social. Per la discussi del expedient Picasso que informava sobre el Desastre d'Annual va precipitar la seva caiguda.
  
 
Amb la instauraci de la dictadura de Miguel Primo de Rivera, Snchez Guerra va passar a l'oposici. Crtic primer, va acabar exiliant-se a Frana en 1927. Va tornar a Espanya i el 29 de gener de 1929 va encapalar a Valncia una conspiraci militar contra el dictador, que va resultar un rotund fracs. Es va negar a fugir, i fou detingut, per els tribunals el van absoldre al novembre. La seva ferma postura a favor de la constituci va ser un dels factors que va contribuir al desprestigi de la dictadura i de la monarquia, cmplice d'aquella. A pesar de la seva postura crtica cap a la postura d'Alfons XIII, desprs de la caiguda del govern de Dmaso Berenguer, va acceptar l'encrrec del rei i va tractar de pactar amb els membres del Comit Republic que estaven detinguts a la Pres Model. Encara que va sortir escollit diputat per Madrid dintre del grup conservador de "suport a la Repblica" a les eleccions a Corts Constituents el 28 de juny de 1931, la seva delicada salut li va obligar a abandonar la poltica.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="180472" title="Donat II el gran" nonfiltered="4030" processed="4023" dbindex="74048">
Donat II el gran (Donatus Magnus)  (segle III   vers 355)  fou el lder de la secta del donatistes o donatistes i bisbe de Cartago. Va succeir (313) a Major, primer bisbe donatista de Cartago (311-313). Fou condemnat per cismtic en el Concili d'Arle el 314 i en altres reunions per sempre es va negar a sotmetre's i tampoc no va acceptar regals o suborns. El 347 fou enviat a l'exili a la Gllia, per la fora, per odre de l'emperador Constant, i va morir en exili vers el 355.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="180477" title="Queliferodeu" nonfiltered="4031" processed="4024" dbindex="74049">

Els queliferodeus (Cheliferoidea) sn una de les sis superfamlies de pseudoescorpins.

Es caracteritzen per tenir, com els queiridiodeus, els tarsos de totes les potes fets d'un sol artell. Els quelcers sn petits i fan 1/3 de la llargada de l'escut dorsal. Un o ambds dits dels pedipalps estan provets de glndules de ver. Tenen dos ulls, per tamb n'hi ha sense ulls. . Sn de mida mitjana, 2-3 mm. de llargada, i alguns poden ser ms grans.

Es poden trobar arreu del mn, pel sl, entre la fullaraca i la matria orgnica en descomposici.

 Sistemtica .

La superfamlia dels queliferodeus se subdivideix en set famlies:

Atmnids (Atemnidae);
Miratmnids (Miratemnidae);
Mirmoquerntids (Myrmochernetidae);
Querntids (Chernetidae);
Pseudoquirdids (Pseudochiriididae);
Wtids (Withiidae);
Quelifrids (Cheliferidae);

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="180480" title="The Rasmus" nonfiltered="4032" processed="4025" dbindex="74050">


The Rasmus s un grup de msica finlands format per:

 Lauri Ylnen;
 Pauli Rantasalmi;
 Eero Heinonen;
 Aki Hakala;

El grup es va crear a Hlsinki el 1994 i en un principi era un grup de funk i rapcore, per va anar evolucionant cap a un rock alternatiu molt proper als gneres gtics.

Discografia.


CDs.
Peep - 1996;
Playboys - 1997;
Hell of a Tester - 1998;
Into - 2001;
Dead Letters - 2003;
Hide From The Sun - 2005;

Recopilatoris.
Hell Of A Collection - 2001;

Singles.
1st - 1995;
2nd - 1996;
Playboys - 1997;
Kola - 1997;
Blue - 1997;
Liquid - 1998;
Ice - 1998;
Swimming With The K - 1999;
Madness - 2001;
Chill - 2001;
F-F-F-Falling - 2001;
Heartbreaker/Days - 2002;
First Day of My Life - 2003;
In My Life - 2003;
Guilty - 2003;
In The Shadows - 2003;
Guilty - 2004;
Funeral Song - 2004;
Sail Away - 2005;
No Fear - 2005;
Keep Your Heart Broken - 2006;
Inmortal - 2006;
Shot -  2006;



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="180481" title="Joaqun Snchez de Toca Calvo" nonfiltered="4033" processed="4026" dbindex="74051">
Joaqun Snchez de Toca Calvo o Calov (Madrid, 1852 -  Pozuelo de Alarcn, 1942) fou un poltic espanyol President del Govern en 1919.

Es va llicenciar en dret i va exercir l'advocacia. Va iniciar la seva activitat poltica durant el regnat de Alfons XII al ser triat diputat pel Partit Conservador en 1884, i va anar alcalde de Madrid ja en 1896, sota la regncia de la reina vdua, Maria Cristina d'Habsburg-Lorena. Nomenat senador vitalici tres anys ms tard, la seva carrera governamental comen quan el 23 d'octubre de 1900 Marcelo Azcrraga el va nomenar ministre d'Agricultura, Indstria, Comer i Obres Pbliques, crrec que va ostentar fins a l'any segent. Als pocs mesos de l'accs al tron del rei Alfons XIII, va formar part del govern presidit per Francisco Silvela com ministre de Marina (1902-1903). Amb el conservador Antoni Maura va ser ministre de Gracia i Justcia entre 1903 i 1904. Aquest mateix any va ocupar la presidncia del Consell d'Estat, aix com ms tard la del Senat, i en 1913 va passar a alinear-se en l'escisi conservadora que va seguir Eduardo Dato en contra dels partidaris de Maura. El 20 d'agost de 1919 va rebre l'encrrec de formar govern desprs de no aconseguir-se constituir un Ministeri de concentraci conservadora. El seu mandat va durar fins que el 12 de desembre va haver de dimitir enmig de la crisi resultant de no poder assolir acabar amb les tensions socials i plantar cara a l'exrcit. Va presidir l'Acadmia de Cincies Morals i Poltiques, de la qual formava part des de 1890, i va pertnyer aix mateix a la de Legislaci i Jurisprudncia. La seva obra escrita va abordar un ampli ventall de temes socials, poltics i jurdics, aix com histrics. 


Obra.

Regionalismo, municipalismo y centralizacin. Madrid: A. Vela, 1907;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="180482" title="Llista de bisbes de Cartago" nonfiltered="4034" processed="4027" dbindex="74052">
Els bisbes de Cartago, amb seu a Cartago a la provncia romana d'frica, apareixen vers el segle II i a partir del segle III van tenir la consideraci no oficial de primats d'frica (s a dir de les provncies romanes de l'frica Proconsular, Bizacena, Numdia, Tripolitana i les Mauritnies) i se'ls anomena sovint com patriarques. El bisbe de Cartago depenia directament del bisbe de Roma.

 Llista de bisbes de Cartago .
Epenet (Epenetus);
Optat (Optatus) probablement bisbe de Tuburbo i no de Cartago;
Agrip (Agrippinus), vers el 197;
Cir (Cyrus);
Donat I (Donatus I);
Sant Cipri (Ciprianus), 249-258;
Felicissimus; antibisbe (251-?), amb suport de l'antipapa Novaci ;
Fortunatus; antibisbe,  amb suport de l'antipapa Novaci ;
Maximus; antibisbe, amb suport de l'antipapa Novaci;
Carpfor (Carpophorus), 258-? ;
Luci (Lucianus);
Mensuri (Mensurius)  ?-311 ;
Cecili (Caecilianus),  311-vers 325 ;
Major (Maiorinus), antibisbe donatista 311-313;
Donat II el gran (Donatus II Magnus), antibisbe donatista 313-355; desterrat el 347.
Grat (Gratus), vers 325-352 ;
Parmeni (Parmenianus), antibisbe donatista 355-391;
Restitut (Restitutus), 352-373;
Genetil (Genethlius), 373-? ;
Sant Aureli, 391-?
Primi (Primianus), antibisbe donatista 391-393 ;
Maximi (Maximianus), antibisbe donatista 393-394;
Primi (Primianus), antibisbe donatista 394-vers 400 (segona vegada)  ;
Capreol (Capreolus) ;
Quevoldeu (Quodvultdeus) vers 434-vers 454, expulsat pels vndals el 439;
Sant Deogracies (Deogratias) vers 454 456 ;
vacant 456-481;
Eugeni  481-505, desterrat el 496;
vacant 505-523;
Bonifaci vers 523  vers 535;
Repartat (Repartatus) vers 535-vers 553; deposat el 551;
Prims o Primasi (Primosus o Primasius), vers 553- vers 565;
Publi (Publianus) vers 581;
Dominic (Dominicus) vers 591 ;
Fortuni (Fortunius), vers 632;
Vctor vers 635;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="180483" title="Deucali" nonfiltered="4035" processed="4028" dbindex="74053">


Deucali de Phtia, personatge mitologic, rei de Phtia.
Decauli, argonauta mitologic.
Deucali, fill de Prometeu.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="180484" title="ORM" nonfiltered="4036" processed="4029" dbindex="74054">
El Mapeig d'objectes relacional (ORM) s una tcnica de programaci per convertir dades de llenguatges de programaci orientats a objectes en la seva representaci en bases de dades relacionals, a travs de la definici de les correspondncies entre els diferents sistemes.

Descripci de la necessitat.
La gesti de dades en Programaci Orientada a Objectes es fa a travs de la manipulaci d'objectes , que quasi sempre sn valors no escalables. Considerant l'exemple d'una entrada d'una llibreta d'adreces, que representa una persona amb zero o ms adreces o zero o ms telfons, en orientaci a objectes aix es representaria com un objecte "persona", de la qual penjarien les seves dades personals, les adreces i els telfons, aquestes dues darreres dades, tamb objectes. Les bases de dades relacionals, noms poden emmagatzemar valors escalars, com cadenes de carcters o enters  i organitzar-los en taules.
El programador ha de convertir els valors representats en forma d'objectes en valors simples o agrupats per l'emmagatzematge a la base de dades i implementar el procs invers. Alternativament podria treballar noms amb valors escalars, perdent els avantatges de la Programaci Orientada a Objectes. 
Per poder gaudir de la potncia de la Programaci a Objectes i estalviar els processos de conversi d'objecte a registre de la base de dades i el seu invers, s'ha creat l'automatitzaci d'aquest procs, mitjanant el mapeig d'objecte relacional.

Implementacions.
Les bases de dades relacionals, que van proliferar a partir de l'aparici de la programaci orientada a objectes, al principi de la dcada dels 1990s, sn les ms tpiques entre les bases de dades. Les bases de dades relacionals usen una srie de taules per organitzar dades. Les dades de taules diferents estan associades a travs de restriccions declaratives, en lloc d'apuntadors o enllaos. Les mateixes dades que, en programaci, poden ser emmagatzemades en un simple valor d'objecte probablement necessiten ser emmagatzemades arreu de diferents taules.

Una implementaci d'objecte relacional necessita poder triar de forma sistemtica i predictible quines taules ha d'usar per poder generar l'SQL necessari. Vist en conjunt, el xoc d'interconnexions entre la soluci arquitectnica de l'aplicaci orientada a l'objecte, en Java, i el com s'emmagatzemen les dades en un sistema relacional de bases de dades, com Oracle o DB2, implica un complex conjunt de reptes a resoldre amb l'objectiu de satisfer tasques com la millora del rendiment, l'escalabilitat linial o la gesti de les operacions CRUD i fins i tot les relacions ms complexes sense alentir, eliminar codificaci SQL - JDBC - Java per guanyar temps i crear consistncia, fer simples el manteniment i els futurs canvis, etc. Els objectius reals de fer servir una eina ORM, s el de guanyar temps, simplificar el desenvolupament (s a dir, l'eina ORM absorbeix la part complexa que tenia el desenvolupador), incrementa el rendiment i l'escalabilitat i disminuir la complexitat en l'arquitectura, fins els lmits de l'eina ORM combinades amb l'experincia del programador.

Molts paquets han estat desenvolupats per reduir la farragosa tasca de desenvolupar sistemes de mapeig proveint llibreries o classes que poden fer-ho automticament. Donada una llista de taules de la base de dades i objectes del programa, automticament mapejaran peticions entre un i l'altre. Demanar a un objecte persona els seus telfons, resultar en la creaci i enviament d'una query correcta i adequada i els resultats seran traduts directament en objectes telfon dintre del programa. 
Des del punt de vista del programador, el sistema hauria de semblar que treballa amb un gestor d'objectes persistents. Hauria de crear objectes i seguir el seu cicle de vida de forma quasi transparent, actualitzant-se a la base de dades.

A la prctica, tanmateix, les coses mai sn tan senzilles. Tots els sistemes ORM tendeixen a fer-se visibles de diverses maneres, reduint alguns graus la prpia capacitat d'ignorar la base de dades. Pitjor, la capa de traducci pot ser lenta i ineficient (notablement en termes de l'SQL que escriu), resultant en programes ms lents i usen ms memria que el codi escrit "a m".

Un nombre de sistemes ORM han estat creats al llarg dels anys per el seu efecte al mercat sembla prou dispar. NeXT n'ha fet un dels considerats millors, l'Enterprise Objects Framework (EOF), per ha fallat a l'hora de tenir un impacte perllongat al mercat, principalment per estar massa lligat al toolkit de NeXT, OpenStep. Posteriorment va ser integrat a WebObjects, tamb de NeXT i primer servidor d'aplicacions orientat a objectes. A partir de la compra de NeXT per part d'Apple, el 1997, EOF aporta la tecnologia darrere del lloc web de comer electrnic de la companyia, els serveis .Mac i l'iTunes Music Store. Apache Cayenne va aparixer a l'estiu de 2002 i es proposa complir l'estndard JPA.

Una utilitat alternativa est sent presa amb tecnologies com RDF, SPARQL o el concepte del "triplestore". RDF s una serialitzaci del concepte subjecte-predicat-objecte, RDF/XML s una representaci del mateix en XML, SPARQL s un llenguatge de queries tipus SQL i triplestore s una descripci general de qualsevol base de dades que treballa amb un tercer component.

Ms recentment, un sistema semblant ha comenat  a evolucionar dintre del mn Java, conegut com a JDO. A diferncia d'EOF, JDO s una especificaci, de manera que hi ha diferents implementacions dels diversos fabricants. L'Enterprise Java Bean 3.0 (EJB3) tamb cobreix la mateixa rea. Hi ha hagut conflicte d'estndard entre ambdues especificacions. JDO disposa de bastants implementacions comercials, mentre EJB 3.0 encara est en fase de desenvolupament. Tanmateix, JCP ha anunciat nous estndards per unir els que hi ha en conflicte i aconseguir que l'estndard futur funcioni arreu de les arquitectures basades en Java. L'altre exemple a esmentar s Hibernate, l'entorn ORM ms usat al mn Java i que ha inspirat l'especificaci EJB3.

A l'entorn web, Ruby on Rails juga un rol central i s gestionat per l'eina de wrapping ActiveRecord. DBlx::Class juga un rol similar per l'entorn basat en Perl i que s'anomena Catalyst.

En Python tamb hi ha mltiples ORMs, com ara SQLObject, SQLAlchemy, Dejavu, PyDAO, Strom, etc. Molts entorns python suporten un o ms ORMs.

Bases de dades No-SQL.
Una altra soluci podria ser usar Bases de dades orientades a objectes (OODBMS), s a dir, bases de dades dissenyades especficament per treballar amb valors d'objectes. Aix eliminem la necessitat de convertir dades en i des de la seva forma SQL, ja que les dades sn emmagatzemades en la seva representaci original.

Les bases de dades com Cach no necessiten ORM manual. L'accs a valors no escalars ja hi s incorporat. Cach permet el desenvolupador de dissenyar qualsevol combinaci orientada a objectes i emmagatzemat estructurat de taules a la base de dades, en lloc de reprocessar amb eines externes.

Les bases de dades orientades a objectes encara gaudeixen d'un s poc ampli. Una de les seves limitacions principals s que canviar d 'un entorn SQL a un de purament orientat a objectes implica perdre la capacitat de crear queries SQL, una manera provada, de recuperaci ad-hoc de combinacions de dades. Per aix, molts programadors es troben a s mateixos ms a casa amb sistemes de mapeig objecte-SQL, tot i que la majoria de bases de dades orientades a objectes sn capaces, fins i tot, de processar queries SQL, fins un lmit.

Crtica.
Algunes veus han tret al descobert que la promoci de les eines ORM s smptoma d'un intent de resoldre la part equivocada de la qesti del xoc d'interconnexions de l'Objecte Relacional. El principi d'apuntalar la informaci en bases de dades relacionals implica que la orientaci a objectes per s mateixa ja s inadequada per les veritables necessitats en termes de manipulaci de dades i s aquest paradigma al que caldria dirigir-s'hi com un tot. Si aix fs, ORM esdevindria redundant. Vist aix, el xoc d'interconnexions i la suposada necessitat del mapeig d'objecte-relacional, apareixen de l'equaci equivocada d'objecte i relaci (taula o vista, parlant en SQL). El mapeig correcte al model relacional s el que hi ha entre objecte i tipus.

 Vegeu tamb .
Llista de programaria de mapeig d'objecte-relational;
CORBA;
Base de dades;
Base de dades orientada a objectes;
Base de dades d'objecte relacional;
Model relacional;
SQL;
Xoc d'interconnexions Objecte-Relacional;

Referncies.


 Enllaos externs .
(tots en angls)
Scott W. Ambler: Mapejant objectes a Bases de dades Relacionals: Mapeig O/R al detall;
Patrons de Disseny del nucli de J2EE: Objectes d'Accs;
Patrons pel mapeig d'objecte relacional i capes d'accs (no s al dia);
Triant una eina de mapeig Objecte Relacional;
Persistncia Rpida d'ORM per Java;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="180486" title="Deucali (fill de Minos)" nonfiltered="4037" processed="4030" dbindex="74055">
Deucali (Deucalion          ) fou  un dels argonautes i un dels casadors calidons, fill de Minos i de Pasifes de Creta. Fou el pare d'Idomeneu i Mol (Idomeneus i  Molus)


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="180487" title="Dexcrates" nonfiltered="4038" processed="4031" dbindex="74056">
Dexcrates (Dexicrates,           ) fou un poeta cmic atenenc de la nova comdia. Va escriure un drama titulat  ?                   que s esmentat per Ateneu (Athenaeus 3. 124b). Suides tamb s'hi refereix.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="180489" title="Manuel Broseta Pont" nonfiltered="4039" processed="4032" dbindex="74057">
Manuel Broseta Pont, jurista i poltic valenci. Va nixer a Banyeres de Mariola el 13 d'octubre de 1932 i va morir assassinat per ETA, a Valncia, el 15 de gener de 1992.

En el camp del dret va ser catedrtic de Dret Mercantil de la Universitat de Valncia, va exercir com a advocat i va ser Conseller d'Estat, entre altres. La seua trajectria poltica es va iniciar en la lluita contra el franquisme participant en diversos moviments democrtics valencians, com ara la Junta Democrtica del Pas Valenci, de la qual fou president. Posteriorment es va integrar en la Taula de Forces Poltiques i Sindicals del Pas Valenci.

Elegit senador en les llistes d'UCD per Valncia en les eleccions generals espanyoles de 1979, va participar activament en el procs autonmic valenci i ja des de la Secretaria d'Estat per a les Administracions Territorials, entre 1980 i 1982, desenvolup una rellevant tasca en el procs de generalitzaci de l'autonomia.

Abandon la poltica activa el 1982 i es dedic en exclusiva al seu despatx professional i a la seua tasca docent en la Universitat de Valncia.

El 1991 va assumir la presidncia del Consell de Cultura de la Ciutat de Valncia.

Entre les seues obres, destaca un Manual de Dret Mercantil que encara hui continua reeditant-se.

 Enllaos externs .
 Fundaci Professor Manuel Broseta;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="180491" title="Dexip" nonfiltered="4040" processed="4033" dbindex="74058">



Onomstica:
Dexip d'Esparta, militar nascut a Esparta per que va lluitar a Siclia ;
Dexip,  poeta cmic atenenc ;
Dexip, escriptor grec, comentarista de Plat i d'Aristtil ;
Dexip de Cos o Dioxip o Dixip, metge grec ;
Publi Herenni Dexip, retric i historiador grec;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="180492" title="Dexip d'Esparta" nonfiltered="4041" processed="4034" dbindex="74059">
Dexip (Dexippus,  Dxippos         ) fou un militar nascut a Esparta. Residia a Gela quan Siclia fou envada per segona vegada pels cartaginesos sota Annbal, el net d'Amilcar (406 aC). Els agrigentins, els primers en ser atacats, li van demanar ajut i es va posar al front d'un cos de mercenari que va reclutar. Quan la defensa de la ciutat ja no tenia esperances, va retorn a Gela, ciutat que el govern de Siracusa li havia encomanat de protegir, per al cap de poc fou destitut per Dions el Vell, al que no va donar suport. (Diodor 13.85, 87-Z1, 88-Z1, 93-Z1, 9-Z1).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="180493" title="Dexip (poeta)" nonfiltered="4042" processed="4035" dbindex="74060">
Dexip (Dexippus, Dxippos ) fou un poeta cmic atenenc del que no es coneix res sobre la seva vida privada ni de la seva poca, per del que Suides esmenta la seva obra titulada  i Eudcia esmenta altres obres : .



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="180495" title="Dexip (escriptor)" nonfiltered="4043" processed="4036" dbindex="74061">
Dexip (Dexippus,  Dxippos         ) fou un escriptor grec, comentarista de Plat i d'Aristtil. Fou deixeble del filsof neoplatnic Imblic i va viure a la meitat del segle IV.

Es conserva un comentari seu sobre Aristtil en forma de dileg que en la seva traducci llatina porta el ttol de "Quaestionum in Categorias libri tres" i en versi grega 
                                                                                                 ?.  Encara es conserven alguns altres manuscrits de Dexip.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="180496" title="Dexip de Cos" nonfiltered="4044" processed="4037" dbindex="74062">
Dexip de Cos (Dexippus,  Dxippos         ) tamb anomenat Dioxip o Dixip, fou un metge de l'illa de Cos, deixeble d'Hipcrates, que va viure al segle IV aC. 

Hecatompos, strapa o prncep de Cria el va fer cridar per curar els seus fills Mausol i Pixdar (Pixodarus) d'una greu malaltia, i va acceptar amb la condici de qu Cria havia de deixar de fer la guerra a Cos.

Va escriure alguns llibres de medicina que no es conserven per dels que es coneixen els ttols. Erasistrat li critica la seva excessiva severitat en restringir la quantitat de beguda permesa als pacients. 

Es esmentat per Gal, Plutarc i Aule Gelli.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="180499" title="Publi Herenni Dexip" nonfiltered="4045" processed="4038" dbindex="74063">
Publi Herenni Dexip (Publius Herennius Dexippus) fou un retric i historiador grec, fill de Ptolemeu, nascut a la demos tica d' Herms. Va viure al segle III, fins vers el 280. Va exercir les ms altes magistratures d'Atenes i fou considerat un home molt savi. 

El 262 quan els gots van entrar a Grcia i van assolar moltes ciutats, es va manifestar tamb com a gran general, i desprs de qu els gots van entrar a la ciutat d'Atenes, va reunir un grup de voluntaris i es va fer fort als turons de la rodalia. Va fer un inesperat atac cap al Pireu i va derrotar els brbars.

No es coneix si va escriure cap obra de retrica. Foci esmenta tres obres histriques: 

1)                   , la histria de Macednia desprs d'Alexandre el Gran, en 4 volums
2)                  o                , histria cronolgica fins a Claudi II el Gtic (268) am al menys 12 volums
3)        , relat de les guerres contra els gots i escites a Grcia en les que ell mateix havia lluitat













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="180501" title="Copa Challenge" nonfiltered="4046" processed="4039" dbindex="74064">

 Copa Challenge de futbol;
 Copa de la Lliga Challenge escocesa;
 Copa Challenge d'handbol;
 Copa Challenge de rugbi a 13;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="180502" title="Provncia de Tinduf" nonfiltered="4047" processed="4040" dbindex="74065">


Tinduf (en llengua rab: '     ) s el nom d'una provncia algeriana i el de la seua capital. T una poblaci de 30.000 habitants. 

Malgrat el seu paisatge estril i condicions inhspites, la provncia de Tinduf s rica en recursos amb quantitats importants de mineral de ferro. 

Importncia estratgica.

Aquesta provncia allotja bases militars dels exrcits de terra i de l'aire algerians degut a la seua proximitat a la frontera amb el Marroc. Juntament amb la provncia de Bechar va ser l'escenari el 1963 d'una breu guerra fronterera amb el Marroc ja que aquest pas va reclamar tot aquest territori com a seu desprs de la independncia algeriana de Frana.

Del 1975 en s'hi ha viscut una arribada massiva de refugiats sahraus a la zona com a conseqncia del control marroqu i maurit de l'anomenat Shara Occidental desprs de la retirada espanyola de la seua antiga colnia. Algria va permetre al Front Polisario (un moviment poltic i militar del Shara Occidental) emprar aquesta provncia com la base principal d'aquest moviment. A Tinduf es troben organitzats els camps de refugiats saharaus i fins no fa gaire tenien sota el seu poder uns 500 soldats marroquins com a presoners de guerra, alguns des de fa ms de 20 anys, tot i que van ser alliberats incondicionalment com un gest de bona voluntat. Al Marroc fou censurada tota informaci sobre aquest alliberament ja que la monarquia alauita mai ha reconegut l'existncia de presoners marroquins en mans del Polisario.

 Els campaments de refugiats de la RASD (Repblica rab Sahrau Democrtica).

Els camps de refugiats sahraus a Tinduf sn completament dependents de l'ajut estranger i algeri. El menjar, la roba i l'aigua hi sn portats per vehicles terrestres i avions. 

En aquesta provncia hi ha quatre camps de refugiats sahraus: El Aaiun, Awserd, Smara i Dakhla (no han de ser confosos amb les ciutats sahraus el nom de les quals se'ls posa) amb una poblaci total de 200.000 refugiats sahraus. Hi ha  tamb alguns camps de refugiats ms petits com ara el "27 de Febrer" que serveixen com a internats escolars per a dones. L'oficina central del Front Polisario (amb el govern en l'exili) es troba a Rabouni, un camp dedicat a l'administraci.  

La poblaci refugiada hi viu patint la manca d'aliments i medicaments. Segons les Nacions Unides i el Programa Mundial d'Aliments, un 40% dels nens i un 47% de les dones pateixen manca de ferro, i un 10% dels nens sota cinc anys i un 32% del total de refugiats estan mal nodrits. 

Enllaos externs.

Mapa del Shara Occidental i dels camps de refugiats de Tinduf. ;
Article informant de la petici del Marroc a Algria d'alliberar 514 presoners de guerra marroquins dels camps de Tinduf. ;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="180503" title="Nicolau Trav" nonfiltered="4048" processed="4041" dbindex="74066">
Nicolau Trav, fou un escultor que va realitzar el seu treball a Barcelona, en la segona meitat del segle XVIII. 

Al seu taller va tenir com deixeble a Dami Campeny. Amb obres aplicades a l'arquitectura, retaules i imatges, com el de l'altar major del temple de Sant Pere de Terrassa, datat l'any 1771, del qual es conserva la imatge de sant Pere al Museu de Terrassa. 

Va realitzar el retaule per a l'esglsia de San Vicen de Sarri a Barcelona, quan es va reconstruir l'any 1789. Aquest altar va ser cremat durant la guerra civil espanyola de 1936. 

La seva escultura ms coneguda s el Nept (1802), per a la font del pati de la Llotja de Mar a Barcelona, el grup, el qual es complementa amb les dues figures de nereides executades per l'escultor Antoni Sol.
Bibliografia.
Alcolea i Gil, Santiago (1989), Escultura Catalana del Segle XIX, Barcelona, Fundaci Caixa de Catalunya;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="180506" title="Dexter" nonfiltered="4049" processed="4042" dbindex="74067">
Dexter s una srie de la cadena nord-americana  Showtime basada en la novella   L Obscur Passatger  (Darkly Dreaming Dexter en l original) de Jeff Lindsay. A part de la novella original s han publicat dues seqeles  del personatge:  Benvolgut Dexter  (Dearly Devoted Dexter en l original) i Dexter in the Dark, per la srie sols es basa en la primera i en alguns punts de la segona.

Actualment Dexter no s emet en catal, nicament es pot veure a Espanya a travs de la cadena Cuatro, els dijous a les 00 15 en un doble episodi d estrena, i tamb mitjanant el canal de pagament FOX, que ja ha ems la segona temporada al complet.



Argument.
Dexter Morgan s un forense especialitzat en sang en el Departament de Policia de Miami. s un nuvi fidel, un padrastre divertit, un germ confident, i tot un professional en el seu treball. Per, a ms a ms, Dexter amaga una obscura identitat que ix a la llum quan arriba la nit. Busca criminals qestionables per la seua moral i es desf d ells: Dexter s un assass en srie. L nic que des de la seva infantessa el va conixer com s en realitat fou el seu pare adoptiu, Harry Morgan, el qui li va donar la tica i el modus operandi amb el que du a terme els seus crims o, la seua particular justcia: al adonar-se n de qu el instint assass del seu fill era impossible d evitar, va decidir educar-lo per poder traure profit de la seua habilitat  personal  i aportar-li un codi d actuaci (el codi de Harry), enfocat a perseguir i eliminar a aquells assassins que havien aconseguit escapar-se de l acci de la justcia. Dexter s molt metdic, sempre busca un lloc adequat per al crim, i posa les fotografies de les vctimes en qesti de l assass al que va a executar.

Informaci General.
Desprs de dues temporades en antena, Dexter afronta la seua tercera als Estats Units amb dotze nous episodis. La srie ha tingut una gran crtica des de la seua estrena, proba d aquesta, sn les nominacions als Premis Emmy de 2008 en les categories de: Millor Srie Dramtica, i Michael C. Hall, el protagonista, com a Millor Actor Dramtic.

A banda de tot a, la srie pot presumir de ser la ms vista del canal Showtime, i de tenir una audincia envejable, a pesar de qu aquesta cadena s nicament de pagament.

Banda Sonora.
La banda sonora corre a crrec de Daniel Licht.

Repartiment.
Michael C. Hall com Dexter Morgan;
Julie Benz com Rita Bennett;
Jennifer Carpenter com Deborah "Debra" Morgan;
Erik King com el sargent James Doakes;
Lauren Vlez com la tinent Maria LaGuerta;
David Zayas com Angelo "Angel" Batista;
James Remar com Harry Morgan;
C.S. Lee com Vincent "Vince" Masuka;

 Audincies .
 Estats Units .
 1a temporada: 0,9 milions d'espectadors;
 2a temporada: 1,2 milions d'espectadors;

 Espanya .
 1a temporada: 1.177.000 espectadors (9,38% de share);
 2a temporada: 668.000 espectadors (9,97% de share) els 6 primers episodis;

 Llista d'episodis .
Vegeu: Episodis de Dexter

Enllaos externs.
 Pgina de la srie a TV Azteca ;
 Pgina oficial de la srie ;
 Web oficial de la srie en Fox Espanya ;
 Web oficial de la srie a Showtime (EEUU);



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="180507" title="Afrani Dexter" nonfiltered="4050" processed="4043" dbindex="74068">
Afrani Dexter (Afranius Dexter) fou un magistrat rom. Fou cnsol sufecte el 98 durant el regnat de Traj. Fou amic de Marc Valeri Marcial. Durant l'exercici del seu crrec fou assassinat.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="180508" title="Gai Domici Dexter" nonfiltered="4051" processed="4044" dbindex="74069">
Gai Domici Dexter (Caius Domitius Dexter) fou un magistrat rom. Fou cnsol l'any 196 durant el regnat de Septimi Sever que tamb el va nomenar prefecte de la ciutat. s esmentat pels Fasti i per Esparti (Spartianus Sever. 8)






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="180510" title="Provncia d'El Tarf" nonfiltered="4052" processed="4045" dbindex="74070">


El Tarf (en llengua rab:               ), s el nom d'una provncia algeriana i tamb el de la seua capital. 

Enllaos externs.

 Informaci histrica i fotografies d'El Tarf. ;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="180512" title="Diadumeni" nonfiltered="4053" processed="4046" dbindex="74071">


Diadumeni (Diadumenianus) o Marc Opeli Diadum, fou un emperador rom.
Era fill de Macr i de Nnia Celsa i va nixer el 19 de setembre del 208. Quan el seu pare fou proclamat emperador (217) desprs e la mort de Caracalla (8 de mar del 217) va donar al seu fill, de 9 anys, els ttols de Caesar, Princeps Juventutis, Antoninus, i ms tard (218) tamb els de Imperator i  Augustus. Davant de la victria d'Elagbal sobre Macr a Antioquia, pare i fill van fugir cap a la cort del rei Artaban V de Prtia per foren trats i executats; el seu cap fou portat a Elagbal.

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="180514" title="Departament de Maldonado" nonfiltered="4054" processed="4047" dbindex="74072">

Maldonado s un departament de l'Uruguai, situat sobre el litoral sud del pas. Limita al nord amb Lavalleja, a l'est amb Rocha, al sud amb el Riu de la Plata i l'oce Atlntic, i a l'oest amb Canelones.
La seva superfcie s de 4.793 km, i t una poblaci aproximada de 140.192 habitants segons el cens de 2004.
La capital departamental s la ciutat homnima (situada a 140 km respecte a Montevideo), encara que Punta del Este representa el con urb ms freqentat.

Davant les costes continentals d'aquest departament es troba la petita, si b molt interessant Illa de Lobos.

Histria.
Etimologia.

L'origen del seu nom data de l'any 1530, quan el colon i navegant Sebastin Gaboto va partir amb rumb a Castella, Espanya, deixant el crrec al Tte. Francisco Maldonado, que dirigia el vaixell de "Santa Mara de Espinar".

Primers pobles.
A finals de 1749, el rei d'Espanya decideix nomenar a Do Jos Joaqun de Viana com a primer Governador de Montevideo, assumint el comandament a la darreria de 1751 desprs de la seva desembarcada a Buenos Aires el febrer d'aquell mateix any.

Viana, una vegada en el poder, es va plantejar la possibilitat d'anar guanyant terreny, pel que no va vacillar a fer lliurament d'estances en predis que anaven distanciant-se notriament del domini de Montevideo (que en el seu moment era compost de petits ranxos i hisendes que formaven part del que avui comprn el barri de la Ciutat Vella).

El 1752 el Tractat de Madrid establia els lmits administratius i Viana autoritzava una ordre d'arrest per a Francisco Gorriti, capit del Regiment de Cantbria, per refusar-se a contribuir amb les despeses expedicionaris defensius que es realitzaven, per exemple, contra els indis minuans. Aquest fet s molt significatiu per a la histria departamental posat que s el motiu pel qual l'Illa de Maldonado passs a conixer-se com l'actual Illa de Gorriti.

Simultniament es duia a terme la collocaci dels Marcs que comprenien a la Banda Oriental en una lnia divisria que justificava l'ocupaci del territori amb la firma del Tractat. D'aquesta manera, Montevideo s'exposava a la merc de l'invasor i Maldonado a les intencions colonitzadores del Imperi lusit.

El governador comena a preocupar-se davant de l'inevitable i decideix acudir al suport del rei, enviant-li un Ofici el juliol de 1754, en el que expressava el seu malestar davant del lleuger aven dels portuguesos que ja aconseguien un establiment a l'abadia del Chuy. Viana proposava que s'aixequessin dos poblats, el primer a Maldonado i el segon a Minas, per controlar la situaci i al que es podria arribar si es destinaven fons suficients per part de la Reial Hisenda. La finalitat primordial seria auxiliar-se de forma mtua i servir de barrera davant de possibles ofensives provinents de Rio Grande do Sul.

Davant de la indiferncia de la seva majestat, Viana va prendre la directiva d'emprendre un viatge en companyia de 13 vens l'agost de 1755, fundant l'assentament de "La Caballada del Diario". Uns quants mesos desprs, la poblaci es trasllada al seu emplaament actual.
Per a tal efecte es desconeix la participaci del rei espanyol o d'alguna autoritat vinculada a la jurisdicci oriental, per la qual cosa es presumeix que ha d'haver estat una intervenci de facto.
Viana passaria des d'aquell moment a exigir igualtat de condicions i bon tracte als nous colons de Maldonado, tal com s'havia donat amb els primers habitants de Montevideo.

El poble va rebre el nom de Maldonado que, des de temps immemorial, havia estat adjudicat tant a l'illa com a la badia. Poc desprs, i en homenatge al rei espanyol Ferran VI, es va comenar a emprar l'acabament de San Fernando de Maldonado.

L'edificaci de la vila va crrer sota compte de l'enginyer Francisco Rodrguez Cardozo, que va elegir el lloc adequat sobre el qual s'assentaria de forma definitiva.


Construccions antigues.
Maldonado.
La Catedral San Fernando de Maldonado: edifici d'estil neoclssic. La seva creaci va tenir lloc all per 1801, i es va fundar l'octubre de 1895 per obra de l'Arquebisbe de Montevideo, el Dr. Mariano Soler (nascut a San Carlos).
L'altar major representa l'obra d'Antonio Veiga, que va obtenir dos premis en l'exposici continental duta a terme a Buenos Aires cap a 1882.

La imatge de la Verge del Carmen situada en l'extrem superior de l'altar, va ser propietat del Vapor "Ciutat del Santander", que va naufragar en les proximitats d'Illa de Lobos el 1829. El Marqus de Comillas, el seu legtim propietari, va donar la imatge que avui rep la veneraci a la Verge i sobre el suport del qual el pintor uruguai Carlos de Santiago, va representar el vaixell "Ciutat del Santander".

Capella: el febrer de 1801 el rector Dr. Dmaso Gmez de Fonseca va establir de forma oficial aquest emplaament, per poder construir al solar pensat per a l'Esglsia a l'actual Catedral. En temps d'invasi anglesa la Capella va ser el lloc que es va trobar fora de perill de les ofensives blliques, encara que el 1889 es corria el rumor que podria esfondrar-se a causa del seu deteriorament.

Torre del Guaita: va ser edificada pel Senyor Rafael Prez del Puerto el 1800.
T cinc metres de costat i tretze d'altura. La seva finalitat era el d'observar el riu de la Plata i informar el govern de Buenos Aires sobre qualsevol ingrs martim a l'estuari sota la seva jurisdicci.

Marcs dels Reis: installat el 1752 per servir de lmit entre les possessions espanyoles i portugueses d'acord al redactat a Madrid el 1750. s de marbre blanc esquitxat en color rosat, i va ser fabricat a Lisboa, esculpit amb llegendes i noms de monarques d'aquell llavors.

Caserna de Dracs o Blandengues:
L'aixecament d'aquest edifici es va produir el mar de 1771 i va culminar el 1797.
Va ser planificat per Bartolom Howel, un enginyer espanyol, qui el va suportar en el seu primer tram.
En ell es va refugiar el General Jos Gervasio Artigas, prcer nacional uruguai.

Piripolis.

El Castell de Piria: construt cap a 1894 i apropiat pel Senyor Francisco Piria (al qual deu el seu nom), va ser cedit el 1975 per Carmen Piria a la famlia Amaro, i convertit en museu histric el 1980.
Ha estat objecte d'enormes llegendes que versen de la presncia de fantasmes en el seu contorn. El cert s que avui pot visitar-se i conixer l'estil de vida del qual fos la famlia ms rica de la zona.


Punta del Este.

Far de Punta del Este: la seva construcci data de 1860 i va ser lliurat per Toms Libanera per a la correcta vigilncia de la navegaci Riu de la Plata-Mar Uruguai-oce Atlntic. Posseeix 45 m d'altura.

Port Nostra Senyora de la Candelaria: trobat el febrer de 1506 per l'explorador Juan Daz de Sols, el dia que tenia lloc la celebraci a la Verge de la qual va adoptar el seu nom.

Casapueblo: obra del pintor i escultor Carlos Pez Vilar, sobre la costa occidental de la Serra de la Balena. s el producte de ms de tres dcades de treball, i s fams per les seves cases de pedra i cal blanc donant-li un toc rstic i natural.

San Carlos.
Casalot del Senyor Carlos Seijo: va pertnyer a l'historiador del mateix nom, que va ser aix mateix el primer en realitzar investigacions sobre la poblaci carolina a finals del segle XIX.

Mol Lavagna: rep el pseudnim del seu antic propietari Ignacio Lavagna, nascut a Itlia i traslladat a Maldonado el 1870.
Va treballar en el Mol Perdomo fins i tot que el 1884 comprs el seu i exercs en qualitat d'empresari. El mateix any de la seva mort, el 1928, el mol es va incendiar perdent-se tot tipus de guany. Carlos Lavagna, el seu fill, s'encarregaria de fer-ho funcionar novament en portar maquinria alemanya, per el 1931 mor i el deute que subjeia a la fbrica va fer que es clausurs de forma definitiva. Avui en dia es troba sumit en runes.

Geografia.
D'entranyable posici geogrfica, Maldonado s un departament ric en contrasts. Posseeix un relleu sorprenent que es caracteritza per la presncia de serres en la gaireb totalitat dels seus confins, i per una pennsula que separa al riu de la Plata de l'oce Atlntic al llarg d'una costa d'uns 100 quilmetres que van des del seu lmit amb Canelones (pel rierol Solis Grande) fins a la seva frontera amb Rocha en l'extrem est del pas.

Orografia.

s rocoso i de mitjanes a elevades altures. Des del conjunt serr de Carap, allunyat de la zona costanera, emergeixen els de Caracoles i Ballena amb direcci al sud, la serra de les Caas cap al nord, i cap al sud-oest, el Tur Catedral (amb 513 metres, el punt ms alt de l'Uruguai).
Sobre el litoral meridional, la Cuchilla Grande (les Cuchillas a l'Uruguai sn cadenes de turons) obre pas a la serra de les Animas, la segona ms alta del pas amb ms de 500 metres. Prxim a Piripolis se situa el Tur Pan de Azcar (400 metres).

Les platges sn sorrenques i aixecades, com s'aprecia als balnearis de Las Flores Jos Ignacio, Manantiales, Punta Colorada i Santa Mnica, entre altres.

 Hidrografia .
El riu Sols Grande que el separa de Canelones, i els rierols de Pan de Azcar i Maldonado que desemboquen a la Llacuna del Sauce i a l'oce Atlntic, respectivament.

Clima.
El clima fernand s clid, humit i bastant plujs. Les precipitacions sn espoliades a travs de rierols; els del nord que es dirigeixen cap a la llacuna Mern i els del sud que desemboquen a l'Atlntic. Els que no troben sortida a mar obert, vessen les seves aiges a les llacunes del Sauce, de Jos Ignacio i de Garzn, formades arran dels rius del mateix nom.

Flora i Fauna.

Ric en pastures i abundant en ndexs pluvials, Maldonado s un departament d'acabades i antigues ramificacions vegetals.
Prxim a San Carlos podem trobar arbres majors als 100 anys d'edat, i sn molt dispersos els eucaliptus, les conferes, els ombes, els ibiscos, els romanins, i les palmeres i estudiantines en menor mesura.
Quant a la seva fauna, en les proximitats del Tur Pan de Azcar es troba una reserva natural oberta al pblic, en la qual es pot visitar els animals en el seu entorn natural.
Destaquen el carpincho, la suricata, el gat munts, el puma, el yacar, el jaguar, el guillot gris, la mulita, el venteveo, el pa i, a la costa, el llop de mar (considerat una amenaa per als pescadors, posat que es consumi el fruit de la seva feina).
Els ratpenats habiten cap al nord, a les grutes de Salamanca a Aigu.

Economia.
La principal font d'ingressos del departament es troba donada per la immensa activitat turstica que t la seva millor poca en els mesos d'estiu, aix s, des de mitjan desembre a comenaments de mar.
Tamb juga un paper important l'agricultura, amb major camp laboral al sud, i la cria de bestiar bov i ov, ms com del centre al nord de Maldonado.
Les plantacions sn bastant variades i van des de blat de moro, blat, farratges, papes (o patates), fins a la collita d'hortalisses i cep.
Finalment, existeix una explotaci minera i industrial prolongada. A Pan de Azcar es poden trobar empreses dedicades a la producci de marbre, de ciment tipus Portland, i all i a la zona serrana de Carap s'exploten pedreres d'aquesta pedra. A les ciutats ms centralitzades hi ha una estesa indstria destinada a la manufactura de conserves, farines, productes vincoles, sucre i txtils.

Educaci.
Maldonado compta amb una srie d'institucions orientades a la formaci de serveis en hoteleria i turisme.
La Universitat de la Repblica disposa d'un centre associat a tals propsits, que organitza de forma conjunta amb la Intendncia Municipal.
A la capital trobem a ms a un centre de Formaci Docent i, en aquesta i en la resta, a la Universitat del Treball de l'Uruguai (UTU).

Demografia.
Segons el cens de 2004, Maldonado comptava amb una poblaci aproximada de 140.192 habitants i hi havia un total de 47.657 habitatges en el departament. La llar mitjana era de 2,9. Per cada 100 dones hi havia 97,2 homes.
Aix mateix, segons estimacions de l'INE de l'Uruguai, la poblaci assolir els 179.351 habitants en comenar el 2025.
Taxa de creixement poblacional: 2,285% (2004);
Taxa de natalitat: 17,10 naixements/1.000 persones (2004);
Taxa de mortalitat: 7,06 morts/1.000 persones;
Mitjana d'edat: 31,0 (30,1 homes, 32,0 dones);
Esperana de vida en nixer (2004):

|-
|Total:
|76,20 anys
|-
|homes:
|72,19 anys
|-
|dones:
|80,37 anys

Mitjana de fills per famlia: 2,31 fills/dona;
Ingrs urb per cpita (en ciutats de 5.000 o ms habitants): 4.066,1 pesos uruguaians/mes;
Creixement de la poblaci (habitants):
1852: 9.733;
1860: 20.000;
1908: 28.020;
1963: 61.259;
1975: 76.211;
1985: 94.314;
1996: 127.502;
2004: 140.192;

Govern.
D'acord amb l'article 262 de la Constituci de la Repblica, en matria d'administraci departamental: el Govern i Administraci dels Departaments, a excepci dels serveis de seguretat pblica, seran exercits per una Junta Departamental i un Intendent. Tindran la seva seu a la capital de cada departament i iniciaran les seves funcions seixanta dies desprs de la seva elecci. 
A ms, l'Intendent, amb acord de la Junta Departamental, podr delegar en les autoritats locals l'exercici de determinades comeses en les seves respectives circumscripcions territorials(...).

Principals centres urbans.

A ms de la capital prpiament dita, Maldonado compta amb nombroses ciutats, entre elles, l'agropecuria de San Carlos (23.878 habitants); Punta del Este, considerada per molts com un dels primers balnearis sud-americans (8.252 hab); Piripolis (7.759 hab), envoltada pels puigs de San Antonio, del Toro i Pan de Azcar (la ciutat homnima del qual t 6.969 habitants), i Aigu amb 2.676 persones.

A continuaci es vegi una llista de pobles o ciutats amb una poblaci superior a 1.000 persones segons dades estimatives del cens de 2004 (excepte en els casos en els quals s'especifica la data):



Referncies.



Enllaos externs.
Maldonado a l'Enciclopdia geogrfica de l'Uruguai ;
Breu ressenya geogrfica del departament de Maldonado-Inclou mapes illustrats .
Intendncia Municipal de Maldonado ;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="180516" title="Victor Vance" nonfiltered="4055" processed="4048" dbindex="74073">

Victor Vance "Vic" s un personatge fictici de la saga de videojocs Grand Theft Auto. s el protagonista al Grand Theft Auto: Vice City Stories, i tamb com a personatge secundari al Grand Theft Auto: Vice City. El pare d'en Vic s de la Repblica Dominicana i la seva mare s americana del Caucas. Vic Vance s el germ gran d'en Lance Vance.

 Aparences i rol .
 Grand Theft Auto: Vice City Stories .
Victor Vance s un home de 28 anys que va prestar servei a l'exrcit dels Estats Units, viu a Vice City, concretament a la base militar de Fort Baxter sota la vigilncia de Sgt. Jerry Martinez. Ell dna suport financer a la seva famlia (una famlia amb molts problemes): la seva mare Janet s una addicte a les drogues, i el seu germ Pete pateix d'una asma severa. Al principi del videojoc, en Vic s persuadit per en Martinez per protegir drogues i una prostituta a la base a canvi
de diners. No obstant, per es descobreixen en el quarter d'en Vic i en Martinez deixa en Vic que l'agafin. Vic va ser deshonorat i acusat i la seva prometedora carrera semblava acabar.

 Una vegada anava pel carrer, en Vic va trobar feina pel tirador Phil Cassidy, un amic d'en Martinez. En Phil estava en conflicte amb els Cholos, una banda de carrer amb homes foruts en els seus negocis. En Vic pren en Phil com al seu germanastre, en Marty Jay Williams, s el lder de la Trailer Park Mafia, i la seva dona s la Louise. En Vic augmenta el poder de Trailer Park Mafia a Vice City robant molts negocis i botigues dels Cholos,  que en Marty tamb menysprea. Finalment la Louise, cansada de l'abs d'en Marty, marxa d'estar amb el seu marit per viure amb la seva germana, Mary-Jo. En Vic comena a veure's amb la Louise en secret, per els dos finalment deixen de veure en Marty. En Marty, furis, segresta la Louise amb l'intenci de convertir-la en una de les seves putes. En Vic rescata la Louise i mata en Marty, desfent la Trailer Park Mafia i deixant els negocis d'en Marty per en Vic.

En aquell moment, el germ d'en Vic, en Lance, contacta amb ell per a fer un "bon equip" a Vice City junts. Quan en Lance arriba, sembla que ell est ms ficat en les drogues a Vice City que en els seus propis negocis. Vic  s reticent de vendre drogues, ja que veu que s un negoci brut. Buscant un suplent, Lance va trobar a un home amb una figura molt trbola anomenat Bryan Forbes, que li ajuda a robar un vaixell carregat de cocana i eludir a les autoritats. Quan en Lance descobreix que en Forbes s un policia, els dos germans el tanquen i l'interroguen. Lance volia agafar un Intel en el major vaixell amb cocana, per l'informaci d'en Forbes  era falsa i noms els dos germans Vance sabien d'espavilar. Van decidir agafar en Forbes i intentar aconseguir ms informaci,   tanmateix decideix enganyar en Vic i en Lance  i els diu de caminar a un bar tingut per supremacistes blancs gais. Els germans i van i gaireb els maten per aconsegueixen escapar. Desprs d'aix, en Vic torna on hi havia en Forbes per castigar-lo, per el policia va aconseguir escapar. Amb poques opcions, en Vic mata en Forbes abans que pugues escapar. Lance estava cansat i desanimat, no obstant, ja que en Forbes va morir ell decideix amb el seu germ com agafar el gran vaixell de cocana.

En Lance, desprs va a l'antic apartament d'en Forbes per buscar papers sobre on pot estar el gran vaixell amb la cocana. Ell convens en Vic per  cooperar dient-lo all el seu antic enemic, Jerry Martinez,  est supervisant el trasllat de la coca. Els germans Vance amb xit fan l'emboscada, robant dos camions plens de cocana i amagant-los a l'altre extrem de Vice City. Sentint-se segur, en Victor truca en Martinez per  preguntar-li com creu que s'ha de fer desprs. Jerry informa en Vic dient que "us donin pel cul"; El vaixell s dels Germans Mendez, Diego i Armando Mendez, els dos homes ms importants en drogues de la ciutat. Ells mataran a qualsevol qui hagi robat la part de droga que els falta, fins i tot en Martinez mateix. Martinez anuncia que est planejant canviar l'evidncia en contra seva sobre el robatori per protegir-se.

En Vic i en Lance saben que no podrien sobreviure en una guerra amb els Germans Mendez; ells van viatjar cap al Mendez Compound a Prawn Island per parlar amb l'Armando i en Diego. Al principi semblava que els Germans Mendez estiguessin disposats a fer una aliana -- per primer en Vic i en Lance va emmarcar que en Martinez no havia fet el robatori.  Llavors van haver de reemborsar els diners que perdien sobre el transport de droga potinejada als Germans Mendez. Quan els seus deutes estaven soldats, els germans Vance van ser  convocats en la Mansi dels Mendez per a temes de negocis: Lliurar tots els seus negocis als Germans Mendez i llavors sortir de la ciutat. En Vic i en Lance ho van rebutjar, i en la venjana els Vance donen cops a cadasc deixant-los inconscients i els porten a una refineria de petroli a Viceport per deixar-los all.

Abans que puguin disparar-los, en Vic dispara cap a un dels
dipsits de gas, causant l'explosi i l'incineraci deixant-lo tot assolat. En Vic rescata en Lance i escapen abans que la refineria de petroli explots. Amb l'ajuda d'en Phil, en Lance i l'Umberto Robina, la Famlia criminal Vance defensa els seus negocis de l'inevitable contraatac dels Germans Mendez.  Arran de la batalla, en Lance reconeix que no tindran tanta sort la propera vegada, i es posa e contacte amb en Ricardo Diaz, un altre senyor de la droga a la ciutat. En Diaz ofereix la seva protecci si s'elimina la competncia en els negocis de la droga.

 Enmig d'aix, en Jerry Martinez descobreix aquesta protecci. En revenja, en Martinez segresta la Louise, que precisament havia estat rescatada per en Vic no fa gaire temps. En Martinez envia en Vic un paper amb el missatge que promet poder veure la Louise aviat. En Martinez havia tallat un tracte amb els Germans Mendez. Els homes de l'Armando capturen la Louise un altre cop, i en Vic s'enfronta amb l'Armando al Mendez Compound, matant-lo en una  rbia cega. En Vic corre per trobar la Louise viva.

Poc desrps, amb l'ajuda d'en Diaz i en Phil Cassidy, en Vic torna la base Fort Baxter i rova un helicpter Hunter. Diaz veu en Vic i agafa una moto i se'n va cap a la Torre d'oficines dels Mendez al centre de la ciutat on i ocorre un assalt. En la planta de dalt de tot de l'edifici en Vic mata finalment en Martinez deixant viure en Diego Mendez. Desprs d'aquestes intenses experincies, Vic i en Lance decideixen marxar cap a Vice City, per gaudir dels beneficis aconseguits per en Vic. Abans de marxar amb helicpter, Lance  menciona que t el control de 20 quilograms de cocana i est fora de la ciutat, per en Vic  de manera enfadada diu que se'n lliuri.

 Grand Theft Auto: Vice City .


En Victor Vance "Vic" va ser aparegut en l'escena cinemtica del principi de Vice City, que va ser mort per uns assaltants durant un intercanvi de drogues i diners amb en Tommy Vercetti, l'nic sobrevivent de l'atac. En la seva primera aparici, en Victor parla amb un accent prpiament llat.  La mort de Victor planejava la resta dels esdeveniments del
videjoc, forant en Vercetti i trencar amb l'home responsable que l'havia portat a Vice City i a recuperar 20 Kg de droga i els diners que havia perdut. Vic Vance s el primer personatge jugable en la saga GTA en ser mort.

Victor va estar a Vice City en el videojoc titulat ms amunt, fa dos anys enrere Vice City Stories, per vendre cocana als de la mfia  que estava mirant de guanyar una posici en el mercat de droga de Vice City. En Vic i en Lance  eren portats fora de jubilaci de venda de droga per en Ken Rosenberg,  que estava actuant sota ordres dels seus socis de la mfia per localitzar un traficant de fora la ciutat. Rosenberg era presumptament enviat als germans Vance per el Coronel Cortez. Que assumia que els 20 kg de cocana que en Vic volia vendre en Vercetti eren les mateixes drogues que en Lance de les del Vice City Stories. 

Abans que es pugues comprovar la quantitat de la droga, en Vic va ser abatut a trets,  juntament amb els escortes d'en Tommy, en Harry i en Lee, per homes que treballaven per a aconseguir drogues sota la persona de Ricardo Diaz. Aqu hi ha el debat entre fans sobre si exactament va ser mort en aquesta escena cinemtica (vegeu Pete Vance).

Referncies i/o notes.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="180520" title="Yves Leterme" nonfiltered="4056" processed="4049" dbindex="74074">


Yves Camille Desir Leterme (Wervik, 6 d'octubre de 1960) era el primer ministre president de Blgica del 20 de mar de 2008 fins al 19 de desembre del mateix any. Va haver de dimitir quan el president de la cort de cassaci, la instncia judicial superior de Blgica va escriure una carta al president de la cambra baixa per a explicar que va sospitar-lo d'interferncia poltica al plet dels accionistes petits contra l'estat belga al cas de la venda de la banca Fortis a la banca francesa Paribas-BNP. Aquesta sospita de violaci del principi de la separaci de poders li va ser fatal. 

Abans d'aix havia estat president de Flandes del 20 de juliol de 2004 al 26 de juny de 2007. De pare val i mare flamenca, s militant del partit catlic CD&V. s llicenciat en dret i cincies poltiques i t tres fills.








Enllaos externs.

Pgina web oficial;
Pgina web del seu partit;













































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="180521" title="Provncia de Mascara" nonfiltered="4057" processed="4050" dbindex="74075">


Mascara  (en llengua rab: "         ") s el nom d'una provncia de l'oest d'Algria i, tamb, el de la seua capital. 

Va sser cremada i parcialment destruda pel mariscal Clauzel l'any 1835. El 18 d'agost del 1994, un terratrmol de 5'6 sobre l'escala de Richter hi va matar 171 persones. 

 Enllaos externs .

 Informaci i fotografies sobre la provncia de Mascara.;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="180522" title="Diet" nonfiltered="4058" processed="4051" dbindex="74076">
Diet (Diethus        ) fou un escriptor grec autor d'uns comentaris sobre poemes d'Homer que foren principalment de naturalesa histrica , i son esmentat a la Scholia veneciana sobre l'Ilada.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="180523" title="Dieu" nonfiltered="4059" processed="4052" dbindex="74077">
Dieu (Diaeus,       ) fou un estrateg de la Lliga Aquea, nascut a Megalpolis.

Va succeir a Menalcides com a general (estrateg) de la Lliga Aquea el 150 aC. Menlcides, que havia estat acusat per Callicrtides d'un delicte que comportava la pena capital, es va salvar mercs a l'ajut de Dieu, al que va subornar amb tres talents. 

La cosa va transcendir i, per desviar l'atenci de l'afer, Dieu va iniciar una guerra contra Esparta amb la que existia un conflicte de lmits que els espartans havien sotms al senat rom, i aquest havia resps que les qestions internes que no implicaven la vida o la mort eren decisions del gran consell de la Lliga; la disputa va portar a la guerra per els espartans demanaven negociacions. 

Dieu va exigir el desterrament de 24 notables espartans als que acusava de ser els instigadors del conflicte; aquestos homes van fugir cap a Roma, i Dieu va anar a la repblica per reclamar l'entrega juntament amb Callicrtides que va morir pel cam, mentre Menlcides donava suport als exiliats. 

Aquest al tornar a Esparta va assegurar que Roma havia donat suport a la independncia espartana per per contra Dieu deia que se li havia garantit la integritat de la Lliga; i la realitat era que el senat no havia decidit res i havia proms enviar una comissi per arranjar la disputa. 

Es va renovar la guerra el 148 aC tot i que els romans ho havien prohibit. Dieu fou nomenat altre cop estrateg el 147 aC i va obeir en general les ordres de Roma per va procurar apoderar-se de les ciutat properes a Esparta per mitj de negociacions.
 
El romans finalment van decidir separar Esparta i altres estats de la Lliga Aquea i Dieu va encapalar la indignaci dels membres de la Lliga i va instigar actes de violncia contra Roma que van portar a la guerra. 

La Lliga va nomenar estrateg a Critolau a la tardor del 147 aC (per un any), per Critolau aquest va morir al cap de poc temps, fora abans d'acabar el seu any de mandat i Dieu va tornar a encapalar la Lliga ja que la llei preveia que en cas de mort del estrateg el seu predecessor assumiria el crrec  pel temps que restava.

Dieu va organitzar un exrcit de esclaus emancipats i va reforar el reclutament de ciutadans, per es va equivocar al dividir les seves forces, de les que una part foren enviades de guarnici a Megara per esperar all als romans, i amb la resta es va fer fort a Corint. El general rom Metel va avanar i va enviar ambaixadors a oferir condicions per la pau per Dieu els va empresonar (els va alliberar al cap de poc desprs de cobrar un suborn de un talent). El general Soscrates i Fil de Corint, que havien recomanat negociar, foren torturats i executats. 

El 146 aC Mummi el va derrotar sota les muralles de Corint i no va fer cap intent de defensar la ciutat fugint cap a Megalpolis on va matar la seva dona per evitar que caigus en mans de l'enemic i es va sucidar prenent un ver.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="180526" title="Pont I-35W del riu Mississip" nonfiltered="4060" processed="4053" dbindex="74078">


El Pont I-35W era un pont d'arc metllic situat a la ciutat de Minneapolis, Minnesota als Estats Units, permetia a l'autopista Interestatal 35W creuar sobre el Riu Mississip.

Es trobava localitzat en el Comtat de Hennepin, en la zona metropolitana de Minneapolis-Saint Paul. Connectava el centre de la ciutat amb els voltants del campus de la Universitat de Minnesota.

El pont va ser construt al 1967 pel departament de Transports de Minnesota. L'1 d'agost de 2007 es va esfondrar sobre el riu i les seves riberes durant l'hora de major trnsit, llanant vehicles a les aiges i provocant morts i ferits.

El pont.

El pont I-35W tenia la particularitat que no se sostenia per columnes assentades a l'aigua, sin que els seus suports principals eren pilars de formig cilndrics fonamentats en les ribes del riu. La major part del pont estava sostinguda per un nic arc d'acer de 160 metres de longitud i creuava el riu a una altura de 30 m ; just uns metres riu amunt hi havia dues sries de comportes d'una presa reguladora de les seves aiges. El pont era un dels mes transitats de l'rea metropolitana i un important enlla per a l'autopista 35W, segons el Departament de Transport de Minnesota. Uns 141.000 vehicles l'autoritzaven diriament a travs de vuit carrils de circulaci, quatre per a cada sentit.

A causa del clima de la zona, amb hiverns molt freds, des del 1999 el pont tenia installat un sistema especial per a evitar que la seva superfcie es congels; quan els sensors detectaven temperatures que poguessin causar la congelaci, s'escampava en la superfcie acetat de potassi, material que evita que es formi gel sobre les superfcies de rodament. Un sistema similar es troba en funcionament en el Pont de Brooklyn a la ciutat de Nova York.

 Esfondrament .

El dimecres 1 d'agost de 2007 a les 6:05 PM CDT el pont es va esfondrar en l'hora punta del trnsit, causant que 50 o ms vehicles i treballadors de la construcci caiguessin a les aiges del riu. Molts altres vehicles es van veure afectats en collidir entre ells o amb les planxes de formig esfondrades; alguns es van incendiar. Lesfondrament tamb va esclafar un ferrocarril de crrega que circulava per sota, aixafant-hi diversos vagons, per sense ferits.

Des de setmanes abans a l'accident, el pont al pont s'hi feien tasques de manteniment, que havien redut a dos els carrils de circulaci de cada sentit, i fins i tot s'havia anunciat que un carril ms seria tancat per a continuar amb les labors de manteniment.

Com a resultat de l'esfondrament, s'han confirmat almenys set persones mortes i un nombre indeterminat de ferits i desapareguts, fluctuant les xifres segons les fonts consultades. La naturalesa de l'esfondrament va permetre que un sector de la calada que va caure al riu romangus fora de l'aigua, i amb ella diversos vehicles. Un dels vehicles que major atenci va captar va ser un autobs escolar que va quedar pengi-penjam de l'estructura. Portava seixanta nens amb edats que fluctuaven entre els quatre i els catorze anys, i van poder ser evacuats sense conseqncies greus.

Les causes de l'esfondrament romanen sense aclarir, no obstant aix alguns testimonis van reportar la presncia d'orificis en la superfcie del pont, portats a terme pel personal que treballava en les obres de manteniment.

Referncies.



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="180527" title="Karaoke" nonfiltered="4061" processed="4054" dbindex="74079">

El karaoke (en japons:     ; de kara, buit i  kesutora , orquestra) s una forma de cantar en playback seguint la lletra de la can impresa sobre una pantalla, cosa que permet que el cantant no necessita que una orquestra estigui present per a cantar. 

Una mquina de karaoke bsica cont una entrada d'udio, un modificador de to i una sortida d'udio. Algunes mquines tamb disposen d'un sistema de supressi de veu per a eliminar la veu del cantant original de la can. Tamb solen disposar d'una pantalla de televisi en la qual es llegixen els subttols de la can.

Orgens.

Frana.
L'origen ms remot s a la Frana del segle XIX entroncant amb la tradici de can popular en els cabarets anomenada goguette, on una can coneguda era cantada acompanyada d'un acordi, o de vegades d'un piano, per un intrpret que com a exigncia suplementria havia de modificar la lletra. 

A diferncia del karaoke japons, el ms ests actualment, en el qual el participant s solament un intrpret, la goguette francesa posseeix tamb una dimensi de creaci literria i, freqentment, de pardia i crtica poltica. 

Estats Units d'Amrica.
L'any 1958 el crooner nord-americ Mitch Miller enregistr l'lbum musical "Sing Along With Mitch" en el qual no cantava tot sol sin que ho feia a duet amb diverses corals nord-americanes. Posteriorment en un programa de la cadena televisiva CBS el pblic havia de cantar al mateix temps que el crooner llegint les paraules escrites al damunt d'una pantalla, on apareixia una "bola" (en angls: bouncing ball) que marcava les paraules que s'havien d'anar cantant.
 
Jap.
Tisaga Tagaki, un discjoquei japons, fou el primer en idear una mquina en la qual les canons no contenien la veu dels intrprets, i amb la qual un mateix podia cantar qualsevol can. Aix doncs, fou el primer en crear una mquina formada per un magnetfon de vuit pistes i un micrfon, registrant la marca "Karaoke" i fundant el 1962 la companyia Nikkodo Ltd.

Durant la dcada del 1960 i les posteriors el Karaoke es convert en un veritable fenomen social al Jap, esdevenint la principal activitat d'oci de la joventut japonesa. A diferncia dels karaokes d'Amrica o Europa situats principalment en bars, al Jap aquesta mquina se situa en establiments que tenen diverses cambres per tal que els clients tinguin una certa privacitat i el puguin practicar durant hores.




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="180531" title="Districte de Bad Tlz-Wolfratshausen" nonfiltered="4062" processed="4055" dbindex="74080">


El districte de Bad Tlz-Wolfratshausen, en alemany Landkreis Bad Tlz-Wolfratshausen, s un districte rural (Landkreis), una divisi administrativa d'Alemanya, situat al sud de la regi administrativa de l'Alta Baviera a l'estat federat de l'Estat Lliure de Baviera (Freistaat Bayern). Limita al nord amb el districte de Munic, a l'est amb el districte de Miesbach, al sud amb l'estat austrac del Tirol (districte de Schwaz) i a l'oest amb els districtes de Garmisch-Partenkirchen i Weilheim-Schongau i Starnberg.


 Geografia .


El districte de Bad Tlz-Wolfratshausen s un dels districtes alpins de Baviera que fan de frontera amb Austria. La vall superior del riu Isar separa els Alps bvars de les muntanyes de Karwendel, una serralada alpina calcria principalment ubicada dins d'Austria i a la qual es troba el cim ms important del districte, el Schafreuter de 2102 metres d'altura.

El riu Isar arriba al districte pel sud-oest, procedent del districte de Garmisch-Partenkirchen, i continua cap el nord passant per dues de les ciutats ms importants, Bad Tlz i Geretsried, el seu afluent ms important s el riu Loisach que passa per l'altra ciutat, Wolfratshausen, abans de confluir amb l'Isar. A les terres del sud de la zona alpina hi ha diferents llacs de muntanya com el Walchen de 16 km de superfcie, el Kochel de 6 km i el Sylvenstein, un embassament al curs del riu Isar. El lmit nord-oest del districte es troba al llac Starnberg.

 Poblacions .

(Poblaci a 30 de Setembre del 2006)




 Histria .

El territori que avui dia forma part del districte de Bad Tlz-Wolfratshausen s un component histric de Baviera sota diferents organitzacions administratives. El 1939 es van configurar els districtes de Bad Tlz i Wolfratshausen. El 1972, en el marc de la rerforma territorial que es va dur a terme a Baviera, es va produir la uni del districte de Bad Tlz i la major part del districte de Wolfratshausen per formar el nou districte de Bad Tlz. Alguns municipis de l'antic districte de Wolfratshausen es van incorporar als districtes de Munic, Starnberg i Miesbach. El primer de maig del 1973 el districte va rebre la seva denominaci actual.


 Escut .

L'escut del districte mostra:

 un lle, smbol del comtat medieval de Wolfratshausen;

 els smbols blau i blanc de Baviera;

 el bcul, smbol de l'abadia de Benediktbeuern;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="180533" title="Pacte del Pardo" nonfiltered="4063" processed="4056" dbindex="74081">
El Pacte del Pardo fou un pacte signat a la mort d'Alfons XII el 1885 al Palau del Pardo (Madrid) entre Antonio Cnovas del Castillo, cap del Partit Liberal Conservador, i Prxedes Mateo Sagasta, cap del Partit Liberal Fusionista, els dos dirigents ms importants de la restauraci borbnica, pel qual acordaven turnar-se en el poder pacficament donant suport la regncia de Maria Cristina d'Habsburg-Lorena, embarassada del futur Alfons XIII, per tal de garantir l'estabilitat de la monarquia davant la pressi del carlisme i dels republicans.

L'entrevista es va dur a terme grcies a la mediaci de Martnez Campos. En aquest pacte es va sancionar el torn de govern entre ambds partits (encara que estava ja implcit des de l'any 1881, data en la qual Sagasta va assumir el poder per primera vegada), pel qual Cnovas es va comprometre a cedir el poder als liberals de Sagasta en canvi de qu aquests acatessin la Constituci espanyola de 1876. El 27 de novembre, Sagasta va formar un nou Govern, tal com s'havia acordat tres dies abans. El torn instaurat en el Pacte del Pardo es va portar a terme amb bastant correcci entre ambdues formacions i en la prctica va funcionar acceptablement fins a l'any 1909. 

En l'aplicaci d'aquest pacte, Cnovas va presidir tres governs, amb breus parntesis de Jovellar i Martnez Campos, fins al 6 de febrer de l'any 1881, data en la qual Sagasta va formar el seu primer gabinet liberal, en el qual es va mantenir fins al 13 d'octubre de l'any 1883. A Sagasta ho va substituir al capdavant de l'executiu un breu Govern de la llavors cridada Esquerra Dinstica (Jos de Posada Herrera i Lpez Domnguez), per a donar pas al quart Govern de Cnovas del Castillo, el 18 de gener de l'any 1884. 





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="180534" title="Repbliques de la Uni Sovitica" nonfiltered="4064" processed="4057" dbindex="74082">

Es va anomenar Repbliques de la Uni Sovitica (en rus:                   , transliteraci Soiuznie Respublik) a les repbliques socialistes sovitiques que conformaven constitucionalment la Uni de Repbliques Socialistes Sovitiques (URSS). La seva quantitat va variar al llarg dels 69 anys d'existncia de la URSS, quedant establerta en 15 en les seves dcades finals d'existncia. Desprs de la dissoluci de la URSS l'any 1991 totes les repbliques es van independitzar, passant 12 d'elles a conformar el que es conegu amb el nom de Comunitat d'Estats Independents. 

Com a federaci que era la Unin Sovitica d'acord amb la Constituci i el Tractat de la Uni, les repbliques federades gaudien d'una mplia autonomia per a la seva administraci interna. Cadascuna d'elles possea el seu propi Partit Comunista, amb l'excepci de la Repblica Socialista Federada Sovitica de Rssia. Cada repblica possea a ms la seva prpia bandera, escut i himne. Totes les banderes i escuts tenien la fal i martell, smbol del comunisme, i predominant color vermell. Els himnes tracten assumptes com l'amistat fraternal entre els habitants de les repbliques, un futur brillant i l'homenatge a Lenin, ideleg de la Revoluci d'Octubre i primer dirigent de la Uni Sovitica. 

Sota la Constituci, adoptada l'any 1924 i modificada els anys 1936 i 1977, la fundaci poltica de la URSS estava basada en els Soviets de Diputats del Poble. Aquests existien en tots els nivells de la cadena administrativa, amb el nivell federal englobant tots en el Soviet Suprem radicat a la ciutat de Moscou, que al seu torn designava el poder executiu central. A nivell econmic existia una srie de consells de l'economia nacional que confluen en un cos nic a nivell federal, relacionat amb el Ministeri de Planificaci. 

El carcter federal de la Uni i l'autonomia de les repbliques federades convivien amb un fort poder central que resultava elemental per a la seva cohesi. La prdua de poder del govern central durant el mandat de Mikhal Gorbatxov i el consegent enfortiment enfront del mateix de les repbliques s considerat un dels factors causants de la dissoluci de la URSS. D'acord amb l'article 72 de la Constituci Sovitica de 1977, cada repblica mantenia el dret a la secessi. Durant la crisi poltica de 1991 Rssia, Ucrana i Bielorssia la van utilitzar per a dissoldre legalment la Unin. 

Juntament amb la cadena de l'administraci estatal existia l'estructura parallela del Partit Comunista de la Uni Sovitica, que estava estructurat de la mateixa manera federal i li permetia exercir un considerable nivell d'influncia sobre els rgans de poder en tots els nivells. Organismes administratius de l'Estat prenien ordres directes del Partit i l'aprovaci de diferents funcionaris estatals d'alt nivell requeria l'aprovaci dels seus organismes centrals. Una prctica general era que la posici de cap d'Estat en una repblica federada fos un oficial local, mentre la posici de Secretari General del Partit Comunista local fos d'un ciutad d'altra repblica.

Les repbliques i el collapse de la Uni Sovitica.
Les repbliques sovitiques van jugar un paper important en la dissoluci de la Uni Sovitica. Sota la presidncia de Mikhal Gorbatxov, les poltiques de glsnost i perestroika van ser dissenyades amb l'objecte manifest de "modernitzar" el pas. No obstant aix, un dels seus immediats efectes va ser l'increment del poder cap a les repbliques. 

En primer lloc, la liberalitzaci poltica va permetre als governs de les repbliques fer proselitisme invocant el multipartidisme, el nacionalisme i altres temtiques contrries a l'ideal sostingut pel poder sovitic. Addicionalment, els canvis en la direcci poltica van donar lloc a fractures dintre del mateix Partit Comunista, la qual cosa va reduir el poder efectiu de l'administraci central. La perestroika, per la seva banda, va dur a una gran descentralitzaci de l'economia, que va comenar a sser privatitzada i controlada pels governs regionals abans que pels rgans centrals de planificaci. 

Les poltiques de Gorbatxov no van seguir el rumb esperat i el 1991 la Uni Sovitica es va dissoldre davant la secessi de les seves repbliques. Gorbatxov va arribar a proposar la creaci d'un nou Tractat de la Uni que deixaria al govern central noms els assumptes de defensa i poltica exterior amb la condici de mantenir unides a les repbliques, per no va tenir xit davant la negativa dels governs locals. Cadascuna de les repbliques es va convertir en estat independent, encara que 12 de les 15 existents al moment del desmembrament de la Uni van conformar la Comunitat d'Estats Independents (CEI). 

Repbliques de la Uni.



Repbliques Sovitiques.
 RSS d'Armnia;
 RSS de l'Azerbaidjan;
 RSS de Bielorssia;
 RSS de Estnia;
 RSS de Gergia;
 RSS de Kazakhstan;
 RSS de Kirguizistan;
 RSS de Letnia;
 RSS de Litunia;
 RSS de Moldvia;
 RSFS de Rssia;
 RSS del Tadjikistan;
 RSS del Turkmenistan;
 RSS d'Ucrana;
 RSS de l'Uzbekistan;

Pasos independents .
 Armnia;
 Azerbaidjan;
 Bielorssia;
 Estnia;
 Gergia;
 Kazakhstan;
 Kirguizistan;
 Letnia;
 Litunia;
 Moldvia;
 Rssia;
 Tadjikistan;
 Turkmenistan;
 Ucrana;
 Uzbekistan;


Altres repbliques de la URSS. 
Armnia, Azerbaidjan i Gergia van estar, entre 1922 a 1936, unides en la Repblica Socialista Federativa Sovitica de Transcaucsia. ;
La RSS Carelo-Finlandesa va existir entre el 31 de mar de 1940 i el 16 de juliol de 1956. ;
Sota l'amenaa de la intervenci estrangera, es va crear una zona formalment independent, la Repblica de l'Extrem Orient, que va existir entre el 6 d'abril de 1920 i fins a finals de 1922. ;
Durant l'assalt sovitic en la guerra contra Polnia (1919-1922), va haver un intent del Comit Revolucionari Provisional Polons, dirigit per Julian Marchlewski en Bia ystok, de constituir la Repblica Socialista Sovitica Polonesa. ;

Vegeu tamb.

 Uni Sovitica;
 Estats postsovitics;
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="180535" title="Osmo Vnsk" nonfiltered="4065" processed="4058" dbindex="74083">
El director Osmo Vnsk (nascut el 28 de febrer del 1953 a Sminki, Finlndia) va comenar la seva carrera musical com a clarinetista principal a l'Orquestra  Filharmnica de Hlsinki (de 1971 a 1976). Ms tard va estudiar direcci d'orquestra a l'Acadmia Sibelius de Hlsinki. El 1982 va guanyar el Concurs Internacional de Joves Directors d'Orquestra de Besanon i el 1985 va esdevindre director convidat de l'Orquestra Simfnica de Lahti, essent l'any 1988 en qu va esdevindre'n director principal. 

L'any 1996 va ser nomenat director principal de la BBC Scottish Symphony Orchestra i el 2003 va  passar a sser el director principal de l'Orquestra de Minnesota. 

El seu repertori s molt extens, per s sobretot conegut per les seues excellents interpretacions dels compositors escandinaus com ara Grieg, Jean Sibelius i Carl Nielsen. 

Ha enregistrat (amb l'ajut de l'Orquestra de Lahti i la discogrfica BIS) obres de Kalevi Aho, Einojuhani Rautavaara, Bernhard Crusell, Uuno Klami, Tauno Marttinen, Robert Kajanus, Sofia Gubaidulina, Joonas Kokkonen, Jan Sandstrm i Fredrik Pacius. 


Enllaos externs.

 Biografia i audicions musicals d'Osmo Vnsk ;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="180536" title="Digores" nonfiltered="4066" processed="4059" dbindex="74084">


Onomstica:

Digores de Melos, filsof i poeta grec;

Digores, metge grec ;

Digores d'Ialisos, esportista grec;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="180537" title="Partit Moderat" nonfiltered="4067" processed="4060" dbindex="74085">
Partit Moderat era el nom adoptat el 1833 pels liberals que pactaren amb la regent Maria Cristina de Borb-Dues Siclies i mantenir l'ordre social, cosa que supos l'apropament de la burgesia industrial als propietaris latifundistes. Tamb era conegut com a Partit Estatutista, perqu defensaren l'Estatut Reial de 1834 aprovat per Francisco Martnez de la Rosa, i oposat al Partit Progressista.

Va donar prioritat al manteniment de l'ordre pblic, que assol sovint amb la repressi, i la conjuntura econmica favorable desprs de la fi de la primera guerra carlina permet un desenvolupament industrial i comercial considerable. Tamb era molt centralista. A Catalunya van rebre el suport de la Junta de Comer de Barcelona, i malgrat provocar aldarulls com els de l' avalot de les Levites, no pogueren evitar la pujada al poder d'Espartero, cap del Partit Progressista, el 1840. Tanmateix, foren els principals beneficiats dels moviments antiesparteristes de la Insurrecci Centralista. Dominaren tota la vida poltica tant a Espanya com a Catalunya des de la pujada al poder de Ramn Mara Narvez i desprs de la derrota de la Jamncia fins el 1854, malgrat la crisi provocada per la guerra dels matiners (1846-1848).

Cap el 1854 el partit havia entrat en crisi, i des de Catalunya Jaume Balmes i Joan Ma i Flaquer, cap del Diari de Barcelona, demanaren la renovaci des de postures catliques i reformistes. El 1854 el seu paper fou substitut per la Uni Liberal i va desaparixer.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="180538" title="Digores de Melos" nonfiltered="4068" processed="4061" dbindex="74086">
Digores (Diagoras, Diagras         ) fill de Teleclides o Teleclit,  i nascut a l'illa de  Melos, fou un filsof i poeta grec considerat sovint un ateu.

Apareix esmentat com deixeble de Demcrit d'Abdera (vers 436 aC). Demcrit hauria recollit una gran suma per alliberar-lo de la captivitat desprs dels fets de Melos sota Alcibades (abans del 411 aC).

Va ser company dels poetes lrics Simnides, Pindar, i Bacqulides per no s clar que ell mateix fos poeta lric. Hauria composat       ,     ,        ,        , i ditirambes. Hauria escrit tamb elogis al desconegut  Arianthes d'Argos,  a Nicodor de Mantinea (home d'estat de la ciutat de Mantinea), i un altra als habitants de Mantinea. Entre les seves obres hi ha la titulada   ?          , probablement sobre les detats frgies.

Vers el 424 aC era a Atenes on va viure quasi tota la seva vida. All es va relacionar amb Scrates del que podria haver estat mestre. El 411 aC fou acusat d'impietat (                ?        ), i va haver de fugir a Pallene (Acaia) per probablement la religi era una excusa ja que afectat pel maltractament infringit a Melos quan fou ocupada per Atenes el 416 aC, segurament Digores va participar activament a l'oposici al govern atenenc. De fet els seus escrits tenen evidencies d'una forta religiositat per negava la interferncia dels deus en la vida diria dels homes, sense ser estrictament ateu, concepte gaireb desconegut.

A Pallene, una de les ciutat d'Acaia que havia pres partit per Esparta des del comenament de la guerra del Pelopons (de fet la primera a prendre aquest partit) va quedar protegit ja que la petici d'entrega dels atenencs no fou escoltada. Atenes va incloure als habitants de Pallene en el mateix decret que s'havia aprovat contra Digores. De Pallene va passar a Corint on va morir.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="180539" title="Digores (metge)" nonfiltered="4069" processed="4062" dbindex="74087">
Digores (Diagoras, Diagras         ) fou un metge grec esmentat per Plini el Vell com autor de materials que va utilitzar per la seva Historia Natural. Va viure segurament al segle III aC i potser era nadiu de Xipre (Eroti esmenta a un metge xipriota de nom Digores). s esmentat per Erasistrat i Aeci (aquest darrer va preservar una de les seves formules).




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="180541" title="Digores d'Ialisos" nonfiltered="4070" processed="4063" dbindex="74088">
Digores (Diagoras, Diagras         ), fill de Damaget de la famlia dels Ertides de Ialisos (Rodes), fou un notable esportista molt fams a Grcia. Tamb els seus fills i nets foren esportistes que van obtenir diversos triomfs als diversos jocs. 

Era descendent de Damaget rei d'Ialisos i per part de mare d'Aristmenes de Messnia. La seva famlia va perdre el tron vers el 660 aC per va romandre influent.

Digores va obtenir dos triomfs en boxa en els jocs olmpics, quatre vegades als jocs stmics, dos als jocs nemeus, i al menys una vegada als jocs pitis. Portava el ttols de             , (el que guanya corones a tots els grans festivals). Va obtenir victries en altres jocs menors com els d'Atenes, Egina, Megara, Pellene i Rodes. 

Els seus fills eren Damaget i Acusilau i de gran els va acompanyar a Olmpia on van sortir victoriosos i llavors van portar al seu pare per rebre les ovacions i honors.

La fama de Digores i els seus descendents fou celebrada per Pndar en una oda que fou inscrita en lletres d'or al temple d'Atenea a Cnidos. Se'ls van aixecar esttues a Olmpia (la de Digores fou feta per l'escultor de Megara Callicles). 

A seva poca es pot determinar amb exactitut, ja que va obtenir les seves victries a la 79 olimpada (464 aC)





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="180542" title="Esfagne" nonfiltered="4071" processed="4064" dbindex="74089">

Sphagnidae s una subclasse de molsa que noms cont una famlia, Sphagnaceae, que a la seva vegada noms cont un gnere, Sphagnum. Existeixen fins a 200 espcies d'esfagne. 

Els esfagnes sn calcfugs, s a dir, viuen en sls amb pHs baixos, cids. Formen extensos tapisos sobre la superfcie dels quals van creixent durant anys successius i van morint per la base fins a transformar-se en torba. 

A les parets cellulars dels esfagnes s'acumulen substncies similars a la lignina. 

Reproducci.
Els esfagnes generen espores tetradriques que germinen en presncia de determinats fongs micorrzics per a generar un protonema no filaments, un tallus petit i lobulat conformat per un nic estrat cellular i aprovisionat de rizoides filamentosos. El tallus genera, normalment, un nic gametfit amb un conjunt de rizoides a la base.

Referncies.


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="180544" title="Uni Liberal" nonfiltered="4072" processed="4065" dbindex="74090">
Uni Liberal fou un partit poltic espanyol sorgit d'una aliana electoral concertada entre alguns moderats i progressistes arran de la revoluci del 1854, i que va acabar definitivament amb el Partit Moderat, que era al poder des del 1833. Des de les eleccions de 20 de setembre de 1858, quan va obtenir la majoria dels escons a les Corts, el cap fou Leopoldo O'Donnell. Controlava els diaris La poca, El Diario Espaol i La Correspondencia de Espaa.

La Uni Liberal govern durant els periodes 1858-1863 i 1865-1866, sempre sota la presidncia de Leopoldo O'Donnell fins a la seva mort el 1867, quan fou substitut pel general Francisco Serrano Domnguez. Es barrej en forces intrigues poltiques i va conspirar contra la reina Isabel II a favor del seu fill Alfons al marge de les Corts. Particip en la revoluci de 1868 i en el govern que en sorg. Tanmateix, fou desbordat per la Primera Repblica Espanyola i la major part dels afiliats seguiren Antonio Cnovas del Castillo quan fund el Partit Liberal Conservador. 

A Catalunya, grcies al seu programa descentralitzador i al seu suposat centrisme, va tenir el suport de Joan Ma i Flaquer i del Diari de Barcelona, on hi collaboraven Manuel Duran i Bas, Estanislau Reynals i Rabassa i Josep Coll i Veh. A Valncia hi destacaren Domnec Mascars i el brigadier Jos Berruezo. Amb els anys tamb s'hi adher el general Joan Prim i Prats.

Bibliografia.
 Martnez Gallego, Francesc. Conservar progresando: la Unin Liberal (1856-1868). Valencia, 2001. ISBN 84-95484-11-0;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="180547" title="Acusilau" nonfiltered="4073" processed="4066" dbindex="74091">

Acusilau (Acusilaus, ) fou un esportista grec que va obtenir un triomf en boxa als jocs olmpics vers la segona meitat del segle V aC. Era fill del gran esportista Digores d'Ialisos i germ de Damaget, campi de pancration el mateix dia.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="180552" title="Jamncia" nonfiltered="4074" processed="4067" dbindex="74092">
La Jamncia (del roman jamar, menjar) fou una revolta republicana i progressista que tingu lloc a Barcelona entre l'agost i el novembre de 1843, contra el general Espartero. El nom alludia despectivament als membres dels batallons de voluntaris (batallons de la Brusa) que probablement s'havien apuntat per menjar de franc i cobrar els cinc rals diaris de paga. 

Inicialment es revoltaren el 13 d'agost contra Espartero, per desprs es gir contra el govern de Madrid, i la Junta Revolucionria va fer una crida a convocar les Corts. Aix provocaria una insurrecci centralista. La revolta provoc la intervenci militar amb el bombardeig de la ciutat des de Montjuc i la Ciutadella, dirigits per Joan Prim i Prats, obligant la Junta Revolucionria a capitular davant el nou capit general, Laureano Sanz, el 19 de novembre.

La rendici represent la submissi definitiva de Barcelona al govern de Madrid i la fi d'una oposici organitzada a la centralitzaci feta pel Partit Moderat, per alhora represent el primer aixecament ntidament popular contra l'estat liberal a Espanya.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="180553" title="Plantilles de la Copa del Mn de futbol 1994" nonfiltered="4075" processed="4068" dbindex="74093">
Plantilles oficials de les seleccions classificades per la fase final de la Copa del Mn de Futbol 1994 d'Estats Units. Cada selecci pot inscriure 22 jugadors. Els equips participants sn (cliqueu sobre el pas per accedir a la plantilla):




Colmbia.


Romania.


Sussa.


Estats Units.
Molts jugadors van ser contractats per la federaci el 1993-94 per dedicar-se a temps complert a la selecci per preparar el Mundial.


Brasil.


Camerun.


Rssia.


Sucia.

 Partits amb la selecci a 10 de juny de 1994;

Bolvia.


Alemanya.


Corea del Sud.


Espanya.


Argentina.


Bulgria.


Grcia.


Nigria.


Itlia.


Mxic.


Noruega.


Irlanda.


Blgica.


Marroc.


Pasos Baixos.


Arbia Saudita.


Referncies.
 Web Planet World Cup;

 Vegeu tamb .
 Copa del Mn de Futbol 1994;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="180558" title="Dies" nonfiltered="4076" processed="4069" dbindex="74094">
Dies (Dias, Das     ) fou un filsof grec nascut a Efes que va viure en temps de Filip II de Macednia. Era del grup dels acadmics i era considerat ms un sofista que un retric. Va aconsellar al rei macedoni de conduir les seves forces cap a sia i als grecs de seguir-lo.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="180559" title="Negreta" nonfiltered="4077" processed="4070" dbindex="74095">


La negreta s un tipus de lletra de la mateixa mida per de tra ms gruixut que la lletra fina, i tant pot ser rodona com cursiva. Es tracta d'un recurs visual per destacar determinats elements d'un text o d'un escrit, i com a tal respon ms a la voluntat de qui escriu que no pas a criteris generalment establerts. 

Cal emprar aquest recurs tipogrfic amb molta mesura i, com a norma general, la negreta s'utilitza noms per destacar ttols i subttols de llibres i d'altres textos llargs, i tamb, quan la cursiva resulta insuficient, per destacar determinats elements en textos breus, com ara trptics, cartells o dptics. 

Als llibres de text ressalta els conceptes claus de cada tema que hauran de ser memoritzats pels alumnes.

Referncies.

 PUJOL, J. M.; SOL, J. Ortotipografia. Manual de l autor, l autoeditor i el dissenyador grfic. Barcelona: Columna, 1994, pg. 201-202.  ;

Vegeu-ne tamb.

Tipografia;
Ortotipografia;

Enllaos externs.

 Criteris per emprar la lletra negreta. ;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="180561" title="Dibutades de Sici" nonfiltered="4078" processed="4071" dbindex="74096">
Dibutades de Sici se'l suposa inventor de l'art de modelar en relleu que hauria iniciat per accident, juntament amb la seva filla a Corint. La histria s que la filla va feu el perfil de la cara del seu amant tal com resultava de l'ombra a la paret i que Dibutades va omplir la silueta amb argila i aix va fer una cara en relleu que desprs va endurir al foc. El treball fou conservat al Nimfeu fins a la destrucci de Corint pel general rom Mummi. 

Plini el Vell diu que va inventar el acolorir les obres amb vermell probablement usant pasta d'arena vermella; i que fou el primer a fer mscares a les faanes i cornises de les cases, primer com a relleus baixos (protypa) i desprs com alts relleus (ectypa). Les figures de terracota inventades per Dibutades es van usar per decorar els temples.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="180562" title="Dicearc" nonfiltered="4079" processed="4072" dbindex="74097">


Onomstica:

Dicearc d'Etlia, ambaixador etoli;

Dicearc de Trent,  filsof pitagric ;

Dicearc de Messana, filsof peripattic, gegraf i historiador grec;

Dicearc de Lacedemnia, escriptor grec;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="180563" title="Dicearc d'Etlia" nonfiltered="4080" processed="4073" dbindex="74098">
Dicearc (Dicaearchus, Dikaarchos,           ) fou un ambaixador etoli que va tenir una part activa en la guerra d'Etlia contra els romans. Va participar a diverses ambaixades. Desprs va estar al servei de Filip II de Macednia que el va enviar a conquerir les Cclades i va usar la seva flota de 20 vaixells per dedicar-se a la pirateria.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="180564" title="Dicearc de Trent" nonfiltered="4081" processed="4074" dbindex="74099">
Dicearc de Trent (Dicaearchus, Dikaarchos,           ) fou un filsof pitagric esmentat per Imblic. s possible que fos l'autor de la obra      que alguns atribueixen al filsof peripattic Dicearc de Messana.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="180568" title="Dicearc de Messana" nonfiltered="4082" processed="4075" dbindex="74100">
Dicearc (Dicaearchus, Dikaarchos,           ) fill de Fdies, fou un filsof peripattic, gegraf i historiador contemporani de Teofrast i Aristtil, nascut a Messana a Siclia tot i que va viure la major part de la seva vida a Grcia, especialment al Pelopons. Fou deixeble d'Aristtil i amic de Teofrast. A viure al menys fins a l'any 296 aC i probablement va morir vers el 285 aC. Va deixar una gran varietat d'escrits, i alguns fragments es conserven.

Les seves obres geogrfiques son: 

1 "Sobre les cimeres de les muntanyes". Suides indica                                      , per Plini el Vell diu que els mesuraments de Dicearc no es van limitar al Pelopons per lo que la cita de Suides seria noms una secci.
2.              explicaci de mapes geogrfics fet per Dicearc ;
3.                     . ;
4.                 , el principal llibre de Dicearc amb una llista completa de punts geogrfics de Grcia, la seva historia i les condicions morals i religioses. Probablement era subdivid en seccions entre elles              ,                     ,                        , i                  . Estava dividit en tres llibres, el primer dedicat a la geografia fsica de Grcia , el segon de la geografia poltica de Grcia; i el tercer de la societat grega.
5.                          , sobre els procediments dels sacerdots de la Cova de Trofoni;
  
Obres poltiques: 

6.               possible replica a la obra d'Anaxmenes            o             ;
7.           en tres llibres, un dileg filosfic a Mitilena;
8.            , tres llibres, suplement de l'anterior;

Altres:
 
9.                     ;
10.                o      ;
11.              ;
Aquestes tres serien parts de                  .
12.                        sobre Alexandre el Gran i Ilium;
13                 (Phaedri Epicurei) ;

Algunes obres gramaticals atribudes que podrien correspondre en realitat a Dicearc de Lacedemnia





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="180569" title="Dicearc de Lacedemnia" nonfiltered="4083" processed="4076" dbindex="74101">

Dicearc de Lacedemnia (Dicaearchus, Dikaarchos,           )  fou un escriptor  grec deixeble d'Aristarc de Samos. ss considera que foren obres seves              i                                              que generalment s'havien atribut a Dicearc de Messana.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="180570" title="Dicegenes" nonfiltered="4084" processed="4077" dbindex="74102">
Dicegenes (Dicaeogenes Dikaiognes            ) fou un poeta trgic i ditirmbic grec, la via privada del qual es desconeguda, per es coneixen alguns dels seus drames, el principal, Cypria, que s considerat ms que un drama un poema pic cclic.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="180571" title="Dice" nonfiltered="4085" processed="4078" dbindex="74103">
Dice (Dke     ) fou una de les Hores. Fou invocada com a deessa de la justcia. 

Segons Hesode (Hesode Th. 901), fou filla de Zeus i de Temis, i germana d'Eunmia i Irene.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="180572" title="Dicetes" nonfiltered="4086" processed="4079" dbindex="74104">
Dicetes (Dicetas, Diktas        ) fou un ambaixador teb que fou enviat pel govern de Tebes com ambaixador a Quint Marci Filip i al altres comissionats romans a Calcis (171 aC) per excusar la conducta de Tebes al aliar-se amb Perseu de Macednia. En realitat va actuar a contracor ja que seguia essent partidari de la causa macednia. Els exiliats tebans el van acusar a Calcis de fidelitat a Macednia (al mateix temps que a Ismnies i Ne). El beotarca Ismnies i Dicetes foren empresonats i es van sucidar a la pres (vers 170 aC).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="180574" title="Nadhour" nonfiltered="4087" processed="4080" dbindex="74105">
Nadhour o En Nadhour s una ciutat de Tunsia a la governaci de Zaghouan, a uns 25 km en linea recta al sud de la ciutat de Zaghouan. Es troba en una plana amb activitat basicament agrcola. A 2 km a l'oest es troba la vila de Zouagha. La ciutat t uns 5000 habitants i s capalera d'una delegaci amb 25.240 habitants.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="180575" title="Buena Vista Distribution" nonfiltered="4088" processed="4081" dbindex="74106">

Buena Vista Pictures Distribution, Inc. s una companyia americana de distribuci de pellcules i sries de televisi subsidiria de The Walt Disney Company. No obstant aix Disney va anunciar plans per a retirar la marca de Buena Vista. La seva branca de distribuci internacional s'anomena Buena Vista International.

Histria. 
Des de 1953, les produccions de Walt Disney han estat distributs per Columbia Pictures, United Artists i RKO Radio Pictures. Per va haver una disputa entre Walt Disney i el seu germ Roy Disney, fent que Roy Disney funds una divisi anomenada Buena Vista Film Distribution Company, Inc. perqu aports ajuda en la distribuci de les seves pellcules. 

El nom de la companyia prov del carrer Buena Vista, on la seu de Walt Disney es troba situat a Burbank, Califrnia.

Pellcules. 
La companyia distribueix totes les pellcules de Walt Disney i les seves subsidiries (Walt Disney Pictures, Touchstone Pictures, Hollywood Pictures, DisneyToon Studios, ABC Studios, Miramax Films, Pixar Animation Studios) i tamb companyies independents relacionades amb aquestes com Spyglass Entertainment.

Referncies.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="180576" title="Bronzes daurats de Cartoceto di Pergola" nonfiltered="4089" processed="4082" dbindex="74107">

Els bronzes daurats de Cartoceto di Pergola sn l'nic grup estatuari eqestre en bronze daurat de la civilitzaci romana que s'ha conservat fins als nostres dies. Es compon de dos cavallers (d'un noms en romanen uns pocs bocins), dos cavalls i dues dones dempeus.

 Troballa .

Alguns centenars de fragments de bronze daurat, que pesaven ms d'un centenar de quilograms, van ser descoberts casualment pel juny-juliol del 1946 a la localitat de Santa Lucia di Calamello, a la parrquia de Cartoceto, dins el comune de Pergola, a la provncia de Pesaro i Urbino (regi de les Marques). La troballa fou advertida pel canonge Giovanni Vernarecci, llavors inspector arqueolgic de Fossombrone, un municipi proper. Grcies al seu testimoniatge coneixem les afortunades circumstncies de la descoberta i com es va dur a terme en un veritable estat d'emergncia. La recuperaci de les peces la van fer el propi Vernarecci i Nereo Alfieri, inspector de la Superintendncia d'Antiguitats de les Marques.

 Ubicaci original .

El grup va ser trobat fora de qualsevol concentraci urbana, no gaire lluny de la intersecci de la via Flaminia i la via Salaria Gallica. El lloc de la descoberta, isolat i perifric en el context histric antic, fa pensar que el grup hagi estat traslladat des de la seva ubicaci original i desat en un traster en poca tardoantiga o bizantina, alguns suposen que a causa d'una damnatio memoriae. El lloc de collocaci original s encara incert. La hiptesi ms acreditada s la que imagina el grup posat sobre un basament en una rea pblica (probablement el frum) d'una de les ciutats romanes properes al lloc de la troballa: Forum Sempronii (Fossombrone), que s la ciutat ms prxima, Sentinum (Sassoferrato), on s'ha testimoniejat l'existncia d'una foneria per grans esttues, o Suasa, perqu d'aquesta ciutat provenen grans fragments d'un cavall semblant de bronze daurat, ara conservats a la Walters Art Gallery de Baltimore (Estats Units).

 Identificaci .

El grup s compost per dos cavallers, dues dones i dos cavalls. Tots els personatges probablement formaven part d'una nica famlia de rang senatorial. La identificaci dels personatges s incerta i al llarg del temps s'han succet diverses hiptesis. De bell antuvi, s'havia identificat el conjunt amb la famlia imperial Jlio-Cludia, i es dataren les esttues entre el 20 i el 30. Els cavallers es van identificar amb Ner Csar, fill de Germnic, i Drus III, i les dones amb Lvia Drusilla i Agripina Major.

La hiptesi actualment ms acceptada proposa una dataci a l'poca cesariana entre el 50 aC i el 30 aC i identifica els personatges com a membres d'una prestigiosa famlia lligada a la zona de la descoberta, lager Gallicus. En el context d'aquest enquadrament histric, romanen les hiptesis sobre la identificaci: les principals propostes veuen, unes, la famlia de Luci Domici Enobarb; unes altres, la parella formada per Marc Satri (senador i patr de Sentinum, l'actual Sassoferrato) i Luci Minuci Basil (originari de Cupra Maritima, actual Cupra Marittima, i futur assass de Juli Csar).

Una hiptesi posterior creu que el conjunt podia haver estat ubicat originalment a l'exedra de lHeraion de Samos i identifica les figures amb la famlia de Cicer i al cavaller amb el propi Cicer.

 Cavaller .

El cavaller que s'ha conservat millor s un home madur (al voltant dels 40 anys), la vestimenta del qual (paludamentum i tnica) l'identifica com a militar d'alt rang en temps de pau, circumstncia que ve confirmada pel bra dret aixecat com a senyal de pau. De l'altre cavaller no romanen ms que uns pocs fragments.

 Dona .

Una de les figures femenines representa una dona gran. El pentinat hellenstic (caracterstic de la segona meitat del segle I aC) ha perms la retrodataci del grup. La dona vesteix una estola i una palla. Tamb en el cas de les figures femenines l'estat de conservaci s ben diferent: mentre una de les dones s'ha conservat gaireb ntegra, de l'altra tan sols s'ha trobat la porci entre el basament i la cintura.

 Cavalls .
Els cavalls es presenten en marxa, amb una pota anterior enlairada. El pectoral est decorat amb tritons i nereides, cavalls de mar i dofins. Els guarniments estan adornats amb treballs en metall als quals estan representats, amb una funci protectora, diversos dus: Jpiter, Venus, Mart, Juno, Minerva i Mercuri.

 Tcnica i materials .

La tcnica de fosa s la de la cera perduda indirecta, l'aliatge metllic emprat s de coure amb traces de plom. Desprs de l'ensamblatge es va aplicar una cobertura amb fulles d'or. 

 La contesa .

El grup, atesa l'extraordinria rellevncia arqueolgica, ha estat objecte d'una llarga i dura contesa entre la Superintendncia de Bns Arqueolgics de les Marques i l'ajuntament de Pergola amb motiu de la custdia i el lloc d'exposici: el Museu Arqueolgic Nacional de les Marques, a Ancona, o el Museu de Bronzes Daurats de la ciutat de Pergola. A hores d'ara, s'ha assolit un comproms que consisteix a l'alternana dels bronzes originals i unes cpies perfectes entre totes dues seus.

Una altra cpia que representa els bronzes, no en l'estat de conservaci actual sin en l'esplendor original est collocada sobre el sostre del palau Ferretti (seu del Museu Arqueolgic Nacional de les Marques) com a smbol de l'arqueologia de la regi.

 Bibliografia .

 Mario Luni, Archeologia nelle Marche, 2003, ISBN 88-392-0744-9 ;

 Enllaos externs .

 Web del Museu de Bronzes Daurats de la ciutat de Pergola , ;
 Web de la Superintendncia de Bns Arqueolgics de les Marques ;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="180578" title="Nasrallah" nonfiltered="4090" processed="4083" dbindex="74108">
Nasrallah s una ciutat de Tunsia al sud-oest de la governaci de Kairuan, a un 42 km al sud-oest de la ciutat de Kairuan. Es troba al peu del Djebel Echrahil que s'aixeca al sud de la ciutat. s cultiva l'olivera. La ciutat t uns 5000 habitants i s capalera d'una extensa delegaci amb 39.750 habitants al cens del 2004.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="180580" title="Regla de Hund" nonfiltered="4091" processed="4084" dbindex="74109">
La Regla de Hund estableix que quan diferents electrons ocupen orbitals degenerats, ho fan, en les seves possibilitats, ocupant orbitals diferents i amb els spins desaparellats o parallels.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="180581" title="Nebeur" nonfiltered="4092" processed="4085" dbindex="74110">
Nebeur s una ciutat de Tunsia, al nord de la governaci del Kef, a uns 18 km al nord-est de la ciutat de El Kef o Le Kef. A uns 5 km t l'embasament de Mellegue format a les muntanyes pel riu Mellegue (Oued Mellegue). Una carretera porta fins a la resclosa. A 5 km al nord es troba Sidi Khaiar i a 5 km al sud Ain El Mghasel. La ciutat t uns 6000 habitants i s capalera d'una delegaci amb 31.640 habitants al cens del 2004.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="180582" title="Orquestra Simfnica de Mont-real" nonfiltered="4093" processed="4086" dbindex="74111">
L'Orquestra Simfnica de Mont-real (Orchestre Symphonique de Montral) o OSM, s una orquestra simfnica de la ciutat de Mont-real, la ms prestigiosa del Canad. Actualment el director titular s Kent Nagano, director japons nacionalitzat als EUA.

 Histria .

Va ser fundada el 1934 amb el suport del govern del Quebec, i realitz el seu primer concert el 14 de gener de 1935 a la sala de l'cole Le Plateau, al parc Lafontaine, sota la direcci del director canadenc Rosario Bourdon. L'orquestra ha interpretat principalment obres de Beethoven, Txaikovski, Mendelssohn, Debussy, Goldmark, i Calixa Lavalle.

Wilfrid Pelletier, director d'orquestra a la Metropolitan Opera de Nova York, es va convertir aviat en el primer director artstic, i cre els Matines symphoniques pour la jeunesse (Matins simfnics per a la joventut) i els Concerts d't (Concerts d'estiu) a l'aire lliure, a l'esplanada del Chlet del Mont Royal.

De 1940 a 1957, el director belga Dsir Defauw succeeix a Pelleter i sn convidats nombrosos directors famosos, com Charles Mnch, Bruno Walter, Georges Enesco, gor Stravinski, Leopold Stokowski, Leonard Bernstein, Pierre Monteux, Josef Krips, Ernest Ansermet i Otto Klemperer.

El 1957, gor Markevitch va ser anomenat nou director artstic, i amb a seva gesti multiplica les activitats de l'orquestra que aconsegueix un estatut professional. Zubin Mehta el reemplaa de 1961 a 1967, perode durant el qual l'orquestra simfnica de Montreal realitza les seves primeres gires, i es la primera orquestra canadenca en actuar a Europa. s reemplaat per Franz-Paul Decker entre 1967 i 1975, i posteriorment s breument succet per Rafael Frhbeck de Burgos de 1975 a 1976.

El 1977 s nomenat Charles Dutoit com a director artstic, crrec que va ocupar fins el 2002. s sota la seva iniciativa que es crea el festival "Mozart Plus" a la baslica de Notre-Dame, en el barri vell  de Mont-real, aix com diversos concerts gratuts als parcs de la regi de Montreal. El 1981, l'orquestra efectua una gira continental per Canad i els Estats Units; posteriorment entre 1981 i 1987, realitzen set gires per sia, nou gires per Europa i dos per Sud-amrica.

L'agost de 1987 realitzen cinc concerts al Hollywood Bowl de Los ngeles i desprs, l'estiu 1988, tres concerts al festival de Ravinia. El 1990, l'orquestra respon a la invitaci al festival d'estiu de la prestigiosa Boston Symphony Orchestra a Tanglewood.

Desprs d'un perode de descans, el 1999 l'orquestra participa en la 15a edici del Festival de Musica de Canries, seguida per una gira al Jap durant el mes de juny, i una gira de dues setmanes a Alemanya. El febrer de 2000, la gira va ser d'una setmana a Florida.

El 27 de juny de 2006, el govern del Quebec anuncia la construcci d'una sala de concerts per a l'OSM avaluada en 105 milions de dollars amb fons pblics i privats. S'espera que estigui acabada, el ms tard, l'any 2011.

 Directors .
Wilfrid Pelletier (1935 1940);
 Dsir Defauw (1941 1952);
Otto Klemperer (1950 1953);
gor Markevitch (1957 1961);
Jacques Beaudry (1962);
Zubin Mehta (1961 1967);
Franz-Paul Decker (1967 1975);
Rafael Frhbeck de Burgos (1975 1976);
Charles Dutoit (1977 2002);
Kent Nagano (2006 );

 Premis .
 Desembre de 1984: disc de plat per a la gravaci del Bolero de Ravel (ms de 100.000 exemplars venuts).
 Febrer de 1996: Grammy per a la gravaci de l'pera Les Troyens de Berlioz.
 Febrer de 2000: Grammy per la millor interpretaci instrumental - solista amb orquestra per a la gravaci del 1r i el 3r Concert nm. 1 i nm. 3 de Prokfiev i del Concert nm. 3 de Bla Bartk amb Martha Argerich i Charles Dutoit.
 Novembre de 2001: Premi pel millor concert de l'any a la "Gala des Prix Opus du Conseil Qubcois de la Musique" per Elektra de Richard Strauss.
 2002: Premi pel millor concert de l'any a la "Gala des Prix Opus du Conseil Qubcois de la Musique", categoria msica clssica, romntica i moderna, per Wozzeck d'Alban Berg.
 Abril de 2003, tardor 2003: millor disc clssic categoria gran conjunt o solista amb gran conjunt per al Concerts per a viol, volum II, de Max Bruch, amb el violinista James Ehnes sota la direcci de Mario Bernardi. Premi Flix per la mateixa gravaci.

 Enllaos externs .
 Web oficial de l'Orchestre Symphonique de Montral;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="180584" title="Gran Premi d'Itlia del 1957" nonfiltered="4094" processed="4087" dbindex="74112">
Resultats del Gran Premi d'Itlia de Frmula 1 de la temporada 1957 disputat al circuit de Monza el 8 de setembre de 1957. 


 Resultats .





 Altres .

 Pole:  Stuart Lewis-Evans   1' 42. 4;
 Volta rpida:  Tony Brooks   1' 43. 7;
 Cotxes compartits:
 Cotxe N 8: Giorgio Scarlatti (50 Voltes) i Harry Schell (34 Voltes). Es van partir els punts correponents a la cinquena plaa final.
 Cotxe N 28: Andr Simon (40 Voltes) i Ottorino Volonterio (33 Voltes).























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="180607" title="Departament de Paysand" nonfiltered="4095" processed="4088" dbindex="74113">

Paysand, departament de l'Uruguai. La seva capital s la ciutat homnima. Ubicat al litoral oest del pas, limita el nord amb el departament de Salto, al sud amb el departament de Ro Negro, a l'est amb el departament de Tacuaremb i a l'oest amb el Riu Uruguai. Resulta, per aquesta ra, un dels departaments limtrofs amb la Repblica Argentina.

Amb una superfcie de 13.922 km, s el tercer departament ms extens de la naci, i el sis segons el seu nombre d'habitants.

 Histria .

La ciutat capital, l'origen del qual es remunta a 1750 com a port per al dipsit i posterior embarcament de cuirs i altres productes ramaders, donada l'estratgica posici geogrfica que possea, rpidament va crixer en poblaci i va ser la segona ciutat del pas fins i tot molt entrat el segle XX, va tenir el segon hospital del pas, i importants edificis. 

Va ser al nord de Paysand que es va formar el primer govern nacional a Purificacin, on Jos Gervasio Artigas va establir les bases del seu Govern.

La plaa va ser atacada en oportunitats reiterades, sent la seva defensa ms heroica la de 1864 - 1865, quan hosts brasileres i del General Venancio Flores van sotmetre als defensors capitanejats pel Gral Leandro Gmez, Lucas Priz i els seus companys a un sagnant lloc durant un mes, que va acabar amb la matana dels herois.

L'anomenada Defensa de Paysand es considera una de les mes piques i heroiques defenses d'una ciutat, de la histria moderna, havent resistit amb prou feines 1.400 homes mal armats a ms de 17.000 soldats fortament provets.

Paysand, es troba ubicada en una rea privilegiada per les seves condicions climtiques, amb costes sobre el riu Uruguai i s centre d'una zona clau amb comunicacions que el vinculen amb tot el pas i Llatinoamrica.

El departament s reconegut per la seva activitat industrial i comercial com un dels ms importants del pas, t vies d'accs terrestre per mitj de les rutes 3 i 24 que el connecten amb la capital i la resta de l'Uruguai, i t en el pont Internacional Gral. Artigas, un vincle directe amb l'Argentina, a la qual s'ingressa per la ciutat de Coln.

Commemora seu declaratria com a ciutat el 8 de juny de cada any, en els denominats "Festeigs de Paysand Ciutat", realitzant-se activitats de tota ndole que tenen com a base desfilades "gauchescos" i espectacles culturals i esportius.

En el panorama pags es va produir un canvi a mitjan el segle XIX. Les artesanies van donar pas a la industrialitzaci de la carn i el cuir amb l'adveniment del primer salador (1840). Un segle desprs es produeix el boom industrial amb la installaci de grans adoberies, setrills, cerveseria, enginy sucrer, txtil, laminat decoratiu, citrcoles i altres.

La producci industrial de Paysand aporta un considerable cabal de divises a l'Uruguai, i es complementa amb l'activitat comercial, on tenen el seu suport diari la major part de seus 100 mil habitants.

 Cultura gastronmica .
Quant a la cultura gastronmica, Paysand destaca per ser amfitri, any rere any, del Festival de la Cervesa, esdeveniment al qual acudeixen persones des d'altres parts del pas i la regi. A ms, les postres chaj, que es caracteritzen per ser un pa de pessic farcit de prssec o maduixa amb dol de llet, i recobert de merenga i sucre, sn caracterstiques d'aquest departament i s'exporten a la resta de l'Uruguai, aix com a altres pasos americans.

 Demografia .

La principal ciutat s la seva capital, Paysand, sent Guichn, ubicada a l'est del departament, la segona, seguint-lo en importncia, Quebracho i Piedras Coloradas.

 Principals centres urbans .
(Pobles o ciutats amb una poblaci de 1.000 o ms persones - dades del cens de l'any 2004, llevat que s'indiqui una data diferent.)


 Enllaos externs .
Intendncia Municipal de Paysand. ;
Portal de Paysand. ;
DBKs. Paysand, Uruguai. ;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="180608" title="Vehicle de fuel flexible" nonfiltered="4096" processed="4089" dbindex="74114">

Un vehicle de fuel flexible tamb anomenat vehicle flexi-fuel s un autombil que pot alternar dues fonts de combustible en el mateix motor, amb els respectius dipsits i sistemes d'entrada.

L'exemple tpic s el cotxe amb motor de gasolina que admet la barreja amb bioetanol en graus diversos.
Un altre exemple seria el cotxe que porta un dipsit de gas natural i pot alternar-lo amb gasolina.

 Sistemes Dual / Bi-fuel .

De manera diferent als sistemes de fuel dual que admeten un sol combustible a la vegada, els sistemes bi-fuel proporcionen ambds fuels a la cambra de combusti simultniament.

 Vehicles Flexi-fuel a Europa .

Durant fora temps el Ford Taurus va ser l'nic vehicle flexifuel a Sucia, que va ser el primer pas a introdur l'E85, barreja de etanol i gasolina, a  Europa. El Ford Focus el va succeir.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="180609" title="La llista de Schindler" nonfiltered="4097" processed="4090" dbindex="74115">


La llista de Schindler (ttol original Schindler's List) s una pellcula de 1993 basada en el llibre Schindler's Ark de Thomas Keneally. Va ser dirigida per Steven Spielberg i interpretada, entre d'altres, per Liam Neeson i Ben Kingsley. La pellcula va ser guardonada amb 7 Oscar, entre ells el de millor director. 











































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="180611" title="Nefta" nonfiltered="4098" processed="4091" dbindex="74116">
     
Nefta (    ) s una ciutat de Tunsia a la governaci de Tozeur, a uns 15 km a l'oest de la ciutat de Tozeur i a uns 35 km de la frontera algeriana. La municipalitat t 20.308 habitants. s capalera d'una delegaci amb 21.460 habitants.

La seva activitat econmica est fortament basada en el turisme i l'explotaci dels dtils del palmerar doncs el palmerar de Nefta (La Corbeille) amb ms de 350.000 palmeres s un dels ms importants del pas i la varietat Deglet Nur que s'hi produeix s la ms apreciada. Hi ha unes 151 fonts. L'arquitectura utilitza una rajola caracterstica, que s pot apreciar especialment al barri tradicional de Ouled Ech Cherif al sud-est de la ciutat. A la rodalia es va rodar alguna escena de la pellcula La guerra de les galxies i es va construir un decorat que avui dia es un reclam turstic. 

Fou centre de la confraria o zawiya sufita de Kadria, a la que fou afiliada Isabelle Eberhardt, i la seva influncia es conserva a la ciutat. Hi ha un centenar de marabuts o capelles  essent el ms fams el de Sidi Bou Ali que va expulsar als ibadites de l'oasi al segle XIII. Al barri de Ez Zaouia hi ha l'interessant marabut de Sidi Mohammed Bel Hajj un dels pocs que va resistir la riuada de 1969. Les edificacions religioses es concentren al barri de Al Bayhada. La principal mesquita es la de Sidi Salem. Es la segona ciutat ms santa de Tunsia desprs de Kairuan. Fins al 1948 va tenir un barri jueu anomenat Haara per desprs els jueus van emigrar a Israel.

  
 
S'han trobar restes del neoltic i la zona fou de poblament lbic (berber). Va quedar dins el regne de Numdia fins que l'any 38 fou annexionada a Roma sota el govern de Seplus Vibili. Va ser desprs dels vndals i dels bizantins fins el 686 en qu la dominar Uqba ben Nafi. Una nova ciutat es va construir el 690 i es va dir Zaafrana (que vol dir safr).

De Nefta va sortir Tarik ben Ziyad amb dotze mil berbers per ajudar a un partit visigot contra un altra bndol en la lluita civil. El 833 hi va entrar Sufiane ben Suda. El 944 es va convertir en un centre dels kharigites i ibadites eliminats d'altres llocs. Els cristians hi van viure fins el 1050.

El 1301 es van construir els mausoleus de Sidi Bou Ali i Sidi Nsir. Va passar als otomans al segle XVI i sota els beis fou una regi bastant oblidada fins al segle XIX. El 1881 va passar a domini francs. El 1943 Rommel va acampar a Nefta. Desprs de la guerra es va installar l'aigua i l'electricitat a les cases.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="180612" title="Nefza" nonfiltered="4099" processed="4092" dbindex="74117">
Nefza s una ciutat del nord de Tunsia a la governaci de Bja (a la nica delegaci martima de la governaci) a uns 25 km al nord de la ciutat de Bja. Es troba a uns 500 metres sobre el nivell del mar (entre les muntanyes de la Kroumirie a l'oest, i les dels Mogods a l'est) a uns 14 km de la costa, de la que separen les dunes d'arena d'Ouechata.

El clima es mediterrani. A la comarca hi ha diversos rierols: Oued Zouaraa, Oued El Maaden, Oued Bouzenna i altres menors. L'embasament de Sidi El Barrak es troba entre la ciutat i la costa, amb una capacitat de 270 milions de metres cbics.

L'agricultura es la base econmica amb cultiu de cereals sobretot els farratges, i arbres fruiters; es cultiva tamb tabac. A la costa la platja de Zouaraa a la zona del Oued Zouaraa, encara verge, es un possible centre d'atracci turstica que vulgui combinar platja i muntanya. Abans de la independncia la ciutat es deia Djebel Labiadh (que vol dir "Muntanya Clara") 

La municipalitat t una poblaci de 10.840 habitants dels que dos teros viuen a la mateixa ciutat. s capalera d'una delegaci amb 58.810 habitants









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="180613" title="Circulador" nonfiltered="4100" processed="4093" dbindex="74118">
Un circulador s un dispositiu electrnic passiu i no reciproc de tres o ms portes habitualment usat en l'mbit de les microones. La seva principal caracterstica s que quan es conecta un senyal a un dels seus ports d'entrada aquest senyal ser transferit al segent port sense rebre interferncies dels altres ports.

Quan un circulador t 3 portes tamb s'el coneix amb el nom d'allador..
Histria.
Estudiant les equacions de Maxwell un matemtic dels Laboratoris Bell va arribar a la conclusi que si les equacions eren correctes i completes era necessari que existissin dispositius no recprocs. Un cop demostrat aquest fet el personal dels Laboratoris Bell va comenar a investigar la creaci d'un d'aquests dispositius, efemride que finalment aconseguiria  Lester Hogan dels mateixos laboratoris al final de la Segona Guerra Mundial. 

Aplicacions.
En sistemes de radar, caracteritzats habitualment per fer servir noms una antena per a rebre i transmetre, els circuladors sn usats per a desacoplar el senyal transms i el senyal rebut. L's d'un circulador s molt ms apropiat que no l's d'un interruptor ja que evita la creaci de polsos de tensi al canviar sobtadament del senyal transms al senyal rebut a ms de permetre la transmissi i recepci de forma simultania.

Parmetres.
Directivitat: Mxima  relaci de potncies entre la porta acoplada i les portes allades. Tipicament s d'uns 20 decibels.

Perdues d'inserci: Relaci entre la potncia incident i la potncia que surt per la porta on circula el senyal. S'expressa en decbels.

Referncies.


Altres fonts.
 C. L. Hogan, "The Ferromagnetic Faraday Effect at Microwave Frequencies and its Applications"  Rev. Mod. Phys. 25, 253 262 (1953);
 E. A. Ohm, "A Broadband Microwave Circulator", IRE Trans. on Microwave Theory and Techniques, MTT-4 210-217 (1956);
 H. N. Chait & T. R. Curry, "Y-Circulator,"  J. Appl. Phys., Suppl. to 30, 1525 and 1535 (1959);
 H. Bosma, "On Stripline Y-Circulation at UHF", IEEE Trans. Microwave Theory & Techniques V12 N1 61-72 (1964);
 Federal Standard 1037C and MIL-STD-188;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="180615" title="Kyoto Animation" nonfiltered="4101" processed="4094" dbindex="74119">


 s un estudi d'animaci ubicat en la Prefectura de Kyoto a Uji, Jap. Fou fundada en 1981, establint-se com a companyia el 1985 i com a corporaci el 1999. Presidida per Hideaki Hatta, la companyia s afiliada a Sunrise. Encara que fou fundada el 1985, Kyoto Animation noms ha produt 7 animes fins a l'actualitat, cinc d'ells convertint-se en srie televisives i ha collaborat en la producci de Kiddy Grade, InuYasha, Nurse Witch Komugi, Tenchi Universe, i Generator Gawl.
La companyia ha aconseguit un gran respecte entre els fans degut a la seva dedicaci de produir animes de alta qualitat. La seva srie ms famosa fou Suzumiya Haruhi no Y utsu (La melancolia de Suzumiya Haruhi).


Sries produdes.
Sries de televisi.
Full Metal Panic? Fumoffu
Temps emesa: 26 d'agost del 2003 - 18 de novembre del 2003;
Gnere: Comdia, Ecchi, Amor romntic, Sh nen;
Episodis: 12 x 24 minuts;
Adaptaci de la srie Full Metal Panic!.

Air
Temps emesa:: 6 de gener del 2005 - 31 de mar del 2005;
Gnere: Drama, Fantasia, Amor romntic;
Episodis: 13 x 24 minuts (+ 2 x 24 minuts Air a l'estiu);
Adaptaci de Key.

Full Metal Panic!: The Second Raid
Temps emesa: 13 de juliol del 2005 - 19 d'octubre del 2005;
Gnere: Comdia, Ecchi, Mecha, Militar, Amor romntic, Sh nen;
Episodis: 13 x 24 minuts (+ 1 x 24 minuts OVA);
Adaptaci de Full Metal Panic!.

La melancolia de Haruhi Suzumiya
Temps emesa: 2 d'abril del 2006 - 2 de juliol del 2006;
Gnere: Comdia, Misteri, Cincia-ficci;
Episodis: 14 x 24 minuts;
Adaptaci de les sries de novelles lleugeres. 

Kanon
Temps emesa: 5 d'octubre del 2006 - 15 de mar del 2007;
Gnere: Comdia, Drama, Fantasia, Amor romntic;
Episodis: 24 x 24 minuts;
Aquesta srie s la segona adaptaci de Key. El primer va ser creat per Toei animation el 2002.

Lucky   Star 
Temps emesa: 8 d'abril del 2007 - 16 de setembre del 2007;
Gnere: Comdia, Seinen;
Episodis: 24 x 24 minuts;
Adaptaci del manga d'en Kagami Yoshimizu.

Clannad
Temps emesa: 4 d'octubre del 2007 - 27 de mar del 2008;
Gnere: Comdia, Drama, Fantasia, Amor romntic;
Episodis: 23 x 24 minuts (+ 1 x 24 minuts OVA);
Una altra adaptaci d'una novella visual feta per Key.

Haruhi Suzumiya - Segona Temporada
Temps emesa: (En producci);
Gnere: Comdia, Misteri, Cincia-ficci;
Adaptaci de les sries de novelles lleugeres. 

Clannad After Story
Temps emesa: (En producci);
Gnere: Comdia, Drama, Fantasia, Amor romntic;
Seqela de Clannad, adaptaci de la novella visual feta per Key.

Altres produccions.
Munto
Distribuda: 14 d'abril del 2003 - 20 d'abril del 2003;
Gnere: Fantasia, Aventura;
Episodis: 1 x 52 minuts;
Munto va sser un OVA que inicialment va ser distribuda online en 3 parts.

Munto 2: Beyond the Walls of Time(Munto: Darrera les Parets del Temps)
Distribuda: 2004;
Gneres: Fantasia, Aventura;
Episodis: 1 x 58 minuts;
Munto 2 fou distribuda online en 2 parts.

Kyoto Animation tamb ha estat involucrada en altres sries com Kiddy Grade, InuYasha, Nurse Witch Komugi, Tenchi Universe i Generator Gawl.

Referncies.


Enllaos d'inters.
Pgina oficial de Kyoto Animation  ;
Pgina oficial de Animation Do  ;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="180619" title="Departament de Ro Negro" nonfiltered="4102" processed="4095" dbindex="74120">

Ro Negro, departament de l'Uruguai. La seva capital s Fray Bentos. Ubicat al litoral oest del territori, limita el nord amb el departament de Paysand, a l'est amb el de Tacuaremb, al sud-est amb el de Durazno, al sud amb el de Soriano i a l'oest amb la provncia argentina d'Entre Ros, a travs del riu Uruguai, que actua de lmit oficial. La seva superfcie s de 9.282 km (similar, en comparaci, a la de la comunitat autnoma espanyola de Navarra), el que el converteix en el dotz departament ms extens del pas i un dels menys poblats.

La ciutat de Young s considerada la capital agropecuria del departament.

 Geografia i clima .
El Riu Negro corre al sud d'aquest departament marcant el lmit entre aquest departament i els departaments de Durazno i Soriano. Els rierols ms importants del departament sn: el Rierol Tres rboles, el Rierol Grande, el Rierol Don Esteban i el Rierol Negro, sent els tres primers afluents del Riu Negro.

El departament en t dos cuchillas (la cuchilla a l'Uruguai s una cadena de turons), de les quals la ms important s la Cuchilla d'Haedo que va del nord-est al sud-oest del departament. La segona fulla s la Cuchilla de Navarro.

 Histria .

El departament de Ro Negro va ser creat per llei el 20 de mar de 1880. Fins a aquell moment el seu territori era part del departament de Paysand.

 Economia .

L'agricultura s la principal font d'indstria de la part oest del departament. Els principals productes sn: lli, gira-sol, blat, blat de moro, cereals, rams i altres cultius. La meitat aquest del departament t moltes pastures que produeixen part de seu PIB. Entre les seves principals indstries es troben la vincola i la lletera. El departament tamb t un port fluvial localitzat a Fray Bentos.

El turisme est guanyant importncia en el departament, especialment a les termes a la zona de Las Caas.

 Botnia .
Una filial de la societat annima finlandesa Botnia est construint actualment una gran planta de cellulosa a Fray Bentos per produir polpa de eucaliptus blanquejada. La inversi en el projecte s d'al voltant de 1000 milions de dlars americans i la fbrica donar treball directament o indirectament a ms de 8000 persones. El projecte, tanmateix, no manca d'oponents. El 30 d'abril de 2005 al voltant de 40000 entrerrians junt amb grups ambientalistes d'ambds pasos van bloquejar un pont internacional i van exigir que el govern argent interceds davant de l'uruguai perqu detingus la construcci de la planta allegant que contaminaria greument el Riu Uruguai. El 20 de desembre de 2005 un estudi del Banc Mundial va concloure que la planta no tindria un impacte negatiu en el medi ambient o el turisme de cap dels dos pasos, tanmateix, aix no va anar acceptat pels grups ambientalistes, qui van bloquejar novament el pont, (bloquejant parcialment tamb el pont proper a Paysand) diverses vegades a finals de 2005.

 Principals centres urbans .
(Pobles o ciutats amb una poblaci de 1.000 o ms persones - dades del cens de l'any 2004 (font: Institut Nacional d'Estadstica de l'Uruguai), llevat que s'indiqui una data diferent.)


 Enllaos externs .
Ro Negro, Uruguai - Pgina web espanyola sobre Ro Negro i les seves ciutats principals ;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="180621" title="Half-Life 2: Episode One" nonfiltered="4103" processed="4096" dbindex="74121">

Half-Life 2: Episodi One (encara que prviament es va presentar sota el nom de Half-Life 2 : Aftermath) s un expansi del HLF2, la histria del qual es desenvolupa just desprs de la explosi soferta al nucli. Aquesta extensi permet al jugador continuar la histria encarnant de nou a  Gordon Freeman, acompanyat d'Alyx. Half-Life 2: Episodi One es va llenar l'1 de juny de 2006, i s el primer episodi d'una srie de extensions, que seran distributs sobretot pel  Steam.

Half-Life 2 ens havia deixat al costat d'Alyx Vance, durant l'explosi del teleportador de la Ciutadella. Socorregut pel G-Man, el jugador, encarnat sobre Gordon Freeman, es troba una vegada de ms posat en espera per aquest. No obstant aix, Vortigaunts blaus decideixen interferir en els plans de G-Man i alliberen Gordon de la seva influncia, tele transportant-lo, junt amb Alyx, en el peu de la Ciutadella en flames. Episodi One debuta llavors per una carrera contra el rellotge: ajudat al llarg del joc per Alyx Vance, Gordon Freeman ha de desactivar el nucli de la Ciutadella per retardar la seva explosi, i desprs anar-se rpidament de Ciutat 17.

Gordon aconsegueix arribar al nucli de la Ciutadella, impedint aix que els soldats Combines envin una transmissi a l'aliana. Alyx aconsegueix copiar aquesta transmissi, al mateix temps que descobreix que Judith a escapat de un atac en una base rtica on buscava l'emplaament d'un Projecte. Alyx i Gordon fugen per un tren, que, aquest, descarrila, i Gordon s'ha d'obrir cam, amb Alyx, en una Ciutat 17 infestada de formigues-lleons, de zombis i de soldats de l'aliana.

Finalment, Barney Calhoun s'uneix a Alyx i a Gordon a prop d'una estaci, on protegeixen  ciutadans cap a vagons de transport. Finalment, Gordon junt amb Alyx, fugen en un tren apart. s llavors que la Ciutadella entra en la seva fase d'autodestrucci, i comena la transmissi, tot expulsant cpsules contenint Advisors. El joc s'acaba quan, l'Alyx es posa a cridar a Gordon Freeman.

 Argument .

Episodi Numero 1:  No Hi Ha Necessitat de Preocupaci :
entre que el reactor de la portada de la Ciutadella explota, els Vorts salven Alyx, i recuperen   a Gordon Freeman de les mans del G-Man, i es troben al peu de la Ciutadella. Aprenen que, en resposta a la destrucci del reactor, el nucli que alimenta la Ciutadella s inestable, i pot explotar en qualsevol moment. Noms una intervenci directa els podria permetre retardar la reacci i fugir de Ciutat 17 a temps! 

Episodi Numero 2:  Intervenci Directa :
Una vegada a arribat al nivell del nucli, Alyx obre un passatge per permetre a Gordon entrar-hi, ja que noms esta protegit de les radiacions emeses. Desprs d'una operaci minuciosa, puntuada per l'arribada contnua de soldats, aconsegueix inhibir el reactor, mentre que Alyx rep una important transmissi efectuada pel doctor Mossman. De casualitat, sn acorralats i han de fugir utilitzant un Rem de transport.

Episodi Numero 3:  Les fondalades :
Encara que tot  no passa com estava previst. Gordon i Alyx fracassen en els tnels abandonats, infestats de zombis canbals i de Formigues-Lleons. Hauran de treballar  junts per poder esperar sortir indemne d'aquest infern.

Episodi Numero 4:  Fugida urbana :
Una vegada tornen a la superfcie, Alyx i Gordon contemplen el caos que regna en Ciutat 17, on noms alguns resistents continuen el combat. S'han de reunir amb els resistents que es reagrupen en l'altra extremitat de la ciutat, enfrontant la combinaci de soldats de l'aliana, aliens i Formigues-lleons. Quan succeeixen en el punt de concentraci i troben a Barney, es queden a l'estaci on es preparen per a evacuar. Passen per un hospital, que porta directament a l'estaci.

Episodi Numero 5:  Sortida 17 :
Alyx, Gordon i Barney es barallen per assegurar la protecci dels ciutadans que uneixen els trens per evacuar. Arriben finalment a portar els ciutadans a bon port, Barney acompanya els ciutadans sobre el  tren que procedeix a l'evacuaci. Per Gordon i Alyx n'han d'utilitzar un altre i s all que tot es complica, ja que un Strider particularment pesat, no els hi deixar accedir. Desprs de un combat extrem, aconsegueixen la victori.

Episodi Numero 6:  crdits :
Gordon i Alyx fugen a bord del tren que els porta fora de Ciutat 17, en el moment en qu la Ciutadella explota! L'explosi sembla agafar-los 

Banda Sonora.
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="180624" title="Departament de Soriano" nonfiltered="4104" processed="4097" dbindex="74122">

Soriano, departament de l'Uruguai. La seva capital s Mercedes. Ubicat al litoral oest del territori, limita al nord amb el departament de Ro Negro, a l'est amb el de Flores, al sud amb el de Colonia, i a l'oest amb la Repblica Argentina, de la qual est separat pel riu Uruguai. T a ms un petit lloc de contacte amb San Jos al sud-est.

La seva poblaci ms antiga, Villa Soriano, s la que ha donat nom al departament. Ubicada prcticament a la desembocadura del Riu Negro amb el riu Uruguai, va ser fundada com reducci pels franciscans el 1624 amb el nom de Santo Domingo de Soriano  pel que s la ms antiga del pas, encara que hi va haver discontinutats en la seva existncia.

 Principals centres urbans .
(Pobles o ciutats amb una poblaci de 1.000 o ms persones - dades del cens de l'any 2004, llevat que s'indiqui una data diferent.)


 Enllaos externs .
Soriano Total ;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="180625" title="Vortigaunt" nonfiltered="4105" processed="4098" dbindex="74123">
Els Vortigaunts sn una espcie extraterrestre fictcia que surten en la srie de videojoc Half-Life. Sn criatures humanoides de Xen que pot treure poderosos llanaments de reacci d'energia. Enemics en un primer moment, s'han fet bons aliats per a l'espcie humana desprs de la tempesta de portada que els ha desviat sobre Terra.

El cos dels Vortigaunt tenen una organitzaci bastant humanoide. Tenen una pell castanya-verd i una postura lleugerament voltada. El cap porta un ull vermell nic en el centre, dues especies d'orelles i de les dents punxegudes aparents. L'ull s envoltat per cinc ms petits ulls. - sols dos sn ben visibles en Half-Life 2, els tres altres sn igualment presents per menys evidents a distingir. Del tronc s'estenen dos braos i dues cames ajuntades al darrere, aix com un bra vestigial que sobresurt del trax. Els braos es terminen per dues grans urpes mentre que les cames s'acaben cadascuna per un esclop.

La presncia d'aquest tercer bra sobre el trax s un carcter trobat amb altres espcies evolucionades de Xen, com el Nihilanth i l'Alien Grunt. Aquesta similitud, acompanyada de vegades d'altres punts comuns com la posici de les cames ajuntades al darrere del tronc, suggereix fortament que els Vortigaunts i les altres espcies intelligents de Xen tenen un avantpassat en com. Aparentment, aquest tercer bra s utilitzat per alimentar-se, dels Vortigaunts i dels Alien Grunts que sn sovint observats inclinats davant una de la seva vctima per devorar-la utilitzant aquest apndix.

Des del primer captol, s possible veure un Vortigaunt treballant per l'aliana escombrant a l'estaci de Ciutat 17, portant braalets semblants a aquells utilitzats en Half-Life per controlar-los (amb un braal suplementari al voltant de la talla). Explorant Nova Prospekt, el jugador es troba amb un Vortigaunt mort, que porta tamb aquests collarets, torturat sobre una cadira elctrica. Alyx Vance comenta a aquest assumpte que noms els coneixements de la Resistncia sobre Nova Prospekt provenen de comunicacions teleptiques dels Vortigaunts retinguts all per ser torturats e interrogats.

Els Vortigaunts ensenyen en el joc que poden utilitzar el seu atac elctric de manera productiva, sota la forma d'un feix blau que pot per exemple recarregar les bateries, alimentar els circuits electrnics i soldar objectes. Els Vortigaunts abonen a Freeman el seu alliberament i el tenen en gran estima, l'anomenat el Free Man (l'home lliure en angls) encara que no oblidin que  Freeman va matar a uns quants, durant l'incident de Black Mesa












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="180627" title="Toyota Tundra" nonfiltered="4106" processed="4099" dbindex="74124">

El Toyota Tundra es un vehicle de tipus full size pick-up fabricat per Toyota des de l'any 2000 com a substitut de l'anterior Toyota T100. Fabricat a les plantes de San Antonio, Texas i Gibson Country, Indiana, t un aspecte similar a la Toyota Sequoia i a la Tacoma. Es tracta del vehicle de la seva categoria (en concret, en la categoria de half-ton truck) forani ms venut als Estats Units, amb una quota de mercat del 5,6%.

Rivals de la Tundrasn la Dodge RAM, Nissan Titan, GMC Sierra, Chevrolet Silverado i Ford F150.

 Enllaos externs .

 Pgina web oficial ;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="180643" title="Gran Premi d'Itlia del 1958" nonfiltered="4107" processed="4100" dbindex="74139">
Resultats del Gran Premi d'Itlia de Frmula 1 de la temporada 1958 disputat al circuit de Monza el 7 de setembre de 1958. 


 Resultats .





 Altres .

 Pole:  Stirling Moss   1' 40. 5;
 Volta rpida:  Phil Hill    1' 42. 9;
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="180646" title="Doctor Rosenberg" nonfiltered="4108" processed="4101" dbindex="74141">
En  Doctor Rosenberg  s un personatge fictici de la saga Half Life.

s un cientfic utilitzat en el Centre d'Investigaci de Black Mesa efectuant les seves investigacions en el Sector dels Materials Anormals i en el Sector Lambda. Rosenberg tamb pot ser vist en Half-Life: Decay en els costats del doctor Richard Keller.

El rang jerrquic del doctor Rosenberg s desconegut per posseeix l'habilitaci de seguretat mxima i, a la vista lo seu costum a delegar les seves instruccions als altres,lo que fa pensar, que sigui un antic membre de l'equip cientfic. s igualment el dissenyador de l'espectrmetre antimassa.

Desprs de la ressonncia en cadena a Black Mesa, en , Barney Calhoun ajuda el doctor Rosenberg i dos dels seus collegues a escapar-se de Black Mesa. Rosenberg i els supervivents del seu equip reactiu ,un vell prototip de teleportador, permetent a als quatres companys teletransportarse fora del complex i escapar-se per la carretera. El que passa actualment es que el doctor Rosenberg s desconegut, per es una de les tres persones amb qui s'ha evadit Barney Calhoun, i que  ha sobreviscut l'incident i s trobat ms tard a Ciutat 17 al costat  de Gordon Freeman, el que sembla indicat que Rosenberg i els dos altres evadits (Walter i Simmons).










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="180647" title="Monica Lewinsky" nonfiltered="4109" processed="4102" dbindex="74142">


Monica Samille Lewinsky (San Francisco, California, 23 de juliol de 1973) va ser la becria de la Casa Blanca durant el govern del President dels Estats Units Bill Clinton.

Lewinsky va nixer en San Francisco i es va criar al sud de Califrnia, en el costat oest de Los ngeles i en Beverly Hills. Es va graduar en psicologia per la Universitat de Lewis and Clark College en 1995 i posteriorment va ingressar com a becria a la Casa Blanca en Washington DC. 

Durant el seu temps en la Casa Blanca va ser on pressumptament, va mantenir relacions sexuals amb el president Bill Clinton. Encara que al principi els dos van negar aquesta relaci, les notcies sobre la mateixa, la investigaci resultant i l'acusaci del president, van ser conegudes com L'escndol Lewinsky. Lewinsky va confiar en la secretria Bufona Tripp, qui, secretament, va comenar a gravar les seves converses telefniques amb Lewinsky sobre la relaci amb Clinton. Desprs, Tripp donaria els enregistraments a Kenneth Starr, l'acusador independent. 

Desprs, Lewinsky va admetre que la seva relaci amb Clinton va involucrar sexe oral en l'oficina oval de la Casa Blanca. L'informe resultant de la investigaci de Kenneth va ser conegut com lInformi Starr, que finalment va culminar amb una acusaci penal en contra del president per un delicte de perjuri.

Clinton va negar, sota jurament, que hagus mantingut relacions sexuals amb Lewinsky, en un cas no relacionat amb l'acusaci. En un vdeo d'una roda de premsa en la Casa Blanca televisat a nivell nacional, Clinton va declarar: 

No he mantingut mai relacions sexuals amb aquesta senyora

L'assumpte i els seus detalls personals, li van atorgar a Lewinsky un perode de posici de celebritat cultural, com a smbol sexual i com un nexe de la generaci ms jove amb la tempesta poltica que al mateix temps resultava cmica i seriosa. 

Encara existeix algun s del terme "Lewinsky" per a referir-se al sexe oral, encara que els acudits que involucren Lewinsky i el sexe oral fa temps que estan oblidats. Per la seva part, Lewinsky va sobreviure a l'atenci intensa de la premsa. Avui dia, s encarregada del seu propi negoci i ven la seva prpia marca de bosses.

Lewinsky viu actualment a la ciutat de Nova York.
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="180650" title="Fotogramas" nonfiltered="4110" processed="4103" dbindex="74143">
Fotogramas s la revista espanyola de cinema ms important, juntament amb Cinemana. Es va publicar per primera vegada el 1947, sent la primera revista de cinema del pas. Les opinions dels seus crtics sn molt tingudes en compte per les distribudores cinematogrfiques i els mitjans. Cada any convoca els premis cinematogrfics Fotogramas de Plata. Tamb celebra Fotogramas en Corto, per a premiar els curtmetratges del cinema espanyol. 

Es publica mensualment a Espanya. Forma part de The Movie Magazine Network, que publica a nivell internacional a Frana, Estats Units, Polnia, Portugal i Corea del Sud. El seu fundador va ser Antonio Nadal Rod, i en l'actualitat la seva directora s Elisenda Nadal.

Enllaos externs.
Web oficial de Fotogramas;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="180651" title="Fsica nuclear" nonfiltered="4111" processed="4104" dbindex="74144">
La fsica nuclear s la branca de la fsica que estudia les propietats i el comportament dels nuclis atmics. s coneguda majoritriament per la societat pel seu paper en l energia nuclear a les centrals nuclears i al desenvolupament d armes nuclears, tant de fissi com de fusi nuclear. En un context ms ampli, es defineix la fsica nuclear i fsica de partcules com la branca de la fsica que estudia l estructura fonamental de la matria i les interaccions entre partcules subatmiques.























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="180655" title="Luci Cecili Metel" nonfiltered="4112" processed="4105" dbindex="74145">


Luci Cecili Metel (Lucius Caecilius Metellus) fou el nom de diversos personatges de la Roma Antiga

 Luci Cecili Metel Denter, cnsol l'any 284 aC, mort a la batalla d'Arretium contra els Snnons ;
 Luci Cecili Metel, cnsol l'any 251 i 247 aC, Pontfex Mxim al 221 aC, i dictador rom al 224 aC;
 Luci Cecili Metel (trib), trib de la plebs pel 213 aC ;
 Luci Cecili Metel Calv o Luci Cecili Metel Calb, cnsol l'any 142 aC;
 Luci Cecili Metel Dalmtic, cnsol l'any 119 aC;
 Luci Cecili Metel Diademat, cnsol l'any 117 aC;
 Luci Cecili Metel (pretor), cnsol el 68 aC ;
 Luci Cecili Metel Crtic, trib de la plebs al 49 aC;
 Luci Cecili Metel (triumvir), triumvir;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="180660" title="Torneig de New Haven" nonfiltered="4113" processed="4106" dbindex="74146">
El Torneig de New Haven s un torneig de tennis que es disputa a l'estat nord-americ de Connecticut dins del calendari de l'ATP. Des de la temporada 1990 fins a la 1998 es competia sobre superfcie dura, i des del 2005 s'hi torna a competir.

Tamb es disputa el torneig femen, dins del calendari de la WTA, des de la temporada 2001.

Palmars.
Individuals masculins.


Dobles masculins.
 1990: Jeff Brown / Scott Melville;
 1991: Petr Korda / Wally Masur;
 1992: Kelly Jones / Rick Leach;
 1993: Cyril Suk / Daniel Vacek;
 1994: Grant Connell / Patrick Galbraith;
 1995: Rick Leach / Scott Melville;
 1996: Byron Black / Grant Connell;
 1997: Mahesh Bhupathi / Leander Paes;
 1998: Wayne Arthurs / Peter Tramacchi;
 2005: Gastn Etlis / Martn Rodrguez;
 2006: Jonathan Erlich / Andy Ram;
 2007: Mahesh Bhupathi / Nenad Zimonjic;

Individuals femenins.


Dobles femenins.
 2001: Cara Black / Elena Likhovtseva;
 2002: Daniela Hantuchova / Arantxa Snchez Vicario;
 2003: Virginia Ruano / Paola Surez;
 2004: Nadia Petrova / Meghann Shaughnessy;
 2005: Lisa Raymond / Samantha Stosur;
 2006: Zi Yan / Jie Zheng;
 2007: Sania Mirza / Mara Santangelo;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="180663" title="Ukraine International Airlines" nonfiltered="4114" processed="4107" dbindex="74147">
Ukraine International Airlines (ucrans:                             , Mizhnarodni Avialiniyi Ukrayiny, Codi IATA: PS, ICAO: AUI) s una aerolnia estatal amb les seves oficines centrals a Kev, Ucrana. Opera serveis domstics i internacionals regulars amb passatgers, i transport de crrega a algunes ciutats d'Europa Occidental. La seva base principal s l'Aeroport Internacional de Boryspil (KBP). 


 Histria . 
L'aerolnia va ser establerta l'1 d'octubre de 1992 i va iniciar les seves operacions el 25 de novembre d'aquest mateix any. Va ser un de les primeres joint ventures amb capital estranger en Ucrana, i va ser la primera aerolnia de la CEI a introduir aeronaus Boeing 737 noves. Els originals accionistes van ser l'Associaci Ucranesa d'Aviaci Civil i Guinness Peat Aviation, una companyia irlandesa de lloguer d'aeronaus. 

El 1996, Austrian Airlines i Swissair van passar a ser accionistes, invertint 9 milions de dlars en noves accions. El 2000, el Banc Europeu de Reconstrucci i Desenvolupament tamb es va integrar com accionista, invertint $5,4 milions. Actualment l'aerolnia est en mans d'Austrian Airlines (22,5%), Aer Cap (6%), EBRD (9,9%) i el Fons de Propietat de l'Estat d'Ucrana (61,6%). El seu ambicis pla de creixement que va incloure l'expansi cap a Europa Oriental i Amrica del Nord va ser neutralitzat per la rpida expansi de la seva rival domstica, la privada Aerosvit Airlines. Quan les rutes estaven per ser llanades, generalment ja havien estat introdudes pel seu agressiu competidor, pel que Ukraine International Airlines va haver de concentrar-se en les seves principals destinacions a Europa Occidental.


Destinacions. 
Ukraine International Airlines opera els segents serveis (a desembre de 2006): 

Vols Domstics.
Kev (Aeroport Internacional de Boryspil) ;
Lviv (Aeroport Internacional de Lviv) ;
Simferopol (Aeroport de Simferopol) ;
Odesa (Aeroport de Odessa) ;

Europa.
Amsterdam (Aeroport de Schiphol) ;
Barcelona (Aeroport de Barcelona-El Prat) ;
Berln (Aeroport de Berln-Tegel) ;
Brusselles (Aeroport de Brusselles-Zaventem) ;
Copenhaguen (Aeroport de Copenhaguen-Kastrup) ;
Frankfurt (Aeroport Internacional de Frankfurt) ;
Hlsinki (Aeroport d'Hlsinki-Vantaa) ;
Lisboa (Aeroport de Portela) ;
Londres (Aeroport de Londres-Gatwick) ;
Londres (Aeroport de Londres-Heathrow) ;
Madrid (Aeroport de Madrid-Barajas) ;
Mil (Aeroport de Mil-Malpensa) ;
Pars (Aeroport de Pars-Charles de Gaulle) ;
Roma (Aeroport Intercontinental Leonardo da Vinci) ;
Viena (Aeroport Internacional de Viena) ;
Zuric (Aeroport Internacional de Zuric);

sia.
Tbilissi (Aeroport Internacioanl de Tbilissi) ;
Kuwait ;
Dubai;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="180675" title="Castell de Sant Joan de Blanes" nonfiltered="4115" processed="4108" dbindex="74148">


El castell de Sant Joan de Blanes s un castell situat dalt del tur de Sant Joan a Blanes (Selva). Dalt de la muralla es pot contemplar una vista extraordinria des dels seus 173 m d'alria. Possessi dels vescomtes de Cabrera, s'esmenta per primera vegada l'any 1002. Actualment en resta dempeus la magnfica torre mestra, rodona.

Els dies clars el territori que s'hi domina s molt extens i pel sud es pot arribar a divisar la silueta de la muntanya de Montjuc a Barcelona.

Arquitectura.

L'estructura que resta del castell consta d'una torre cilndrica, d'uns 15 m d'altura per 8 de dimetre exterior, envoltada d'un fossar i d'un recinte emmurallat fora rectangular amb porta per la banda de migdia.

Histria.

Conegut als segles X i XI per Forcadell, apareix citat ja l'any 1002 en un document del vescomte de Girona Sunifred que donen un alou al vescomte de Girona, i cap a l'any 1050 seran els seus successors, els vescomtes de Cabrera, els qui posseiran el castell en feu dels comtes de Barcelona, com ho reconeixia Ermessenda de Montsoriu, esposa de Guerau I de Cabrera, en un document. A la darreria del segle XI, Pon I de Cabrera prest jurament de fidelitat per aquest castell a Ramon Berenguer III: el seu fill, Guerau II de Cabrera, ho feia el 1106 al propi comte, i el 1196 el vescomte Pon III de Cabrera al rei Pere el Catlic.

Per sota dels Cabrera, el domini sobre els habitants de la vila des del segle XII fins al XIV va ser exercit per la famlia de cavallers cognomenada Blanes, installada, en part, des del segle XIII al Pas Valenci. Durant el segle XIII els senyors feudals Guerau IV de Cabrera i el seu subfeudatari Guillem de Blanes concediran una srie de privilegis i llibertats al port i a la vila de Blanes per tal d'afavorir el poblament i el creixement econmic.

El castell es va construir en un principi per defensar Blanes dels perills que venien del mar, com ara els pirates. Ms endavant, al segle XIV, juntament amb el Palau Vescomtal, va formar part d'un gran eix de fortificacions que s'ha anomenat la lnia dels castells de la Tordera i que tenien la funci de defensar la Ciutat Comtal pel nord. 

L'any 1381, Ramon de Blanes se'l va vendre a Bernat IV de Cabrera que tamb adquiria el castell de Montpalau a Pineda de Mar i posteriorment el castell de Palafolls el 1382. El castell va anar perdent la seva importncia estratgica a partir de finals del segle XV i va restar abandonat fins que, entre 1849 i 1859, s'hi va installar una estaci de telegrafia ptica militar. Va ser usat com a refugi durant la guerra civil espanyola.  L'any 1958 es va rehabilitar la torre i entre els anys 1987 i 1991 es va redactar i executar un projecte de rehabilitaci del castell efectuat pels arquitectes gironins Fuses-Viader. L'estat actual del conjunt s el resultat d'aquestes obres de rehabilitaci.

L'Ermita de Sant Joan va ser bastida com a capella del castell i per la manca d espai es va situar fora del recinte.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="180677" title="Universitat Carnegie Mellon" nonfiltered="4116" processed="4109" dbindex="74149">
 
La Universitat Carnegie Mellon (en angls: Carnegie Mellon University, CMU) es troba a la ciutat de Pittsburgh i s un dels ms destacats centres d'investigaci superior dels Estats Units en l'rea d'informtica i robtica.

Els seus orgens es remunten a les Escoles Tcniques Carnegie fundades per l'empresari i filntrop Andrew Carnegie l'any 1900. El 1912 les escoles es van convertir en l'Institut Carnegie de Tecnologia i el 1967 l'institut es va incorporar a l'Institut Mellon d'Investigaci per a donar pas a la Universitat Carnegie Mellon. Actualment la instituci compta amb un altre campus a Qatar i diversos a l'estat de Califrnia.


Enllaos externs.
Web oficial de la Universitat Carnegie Mellon ;


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="180678" title="Andrew Carnegie" nonfiltered="4117" processed="4110" dbindex="74150">
 
Andrew Carnegie (Dunfermline, Esccia, 25 de novembre de 1835 -   Lennox, Massachusetts, 11 d'agost de 1919). Empresari nord-americ d'origen escocs. 

Biografia.
Procedent d'una famlia pobra que va emigrar als Estats Units el 1848. Va tenir una educaci autodidacta, al mateix temps que es guanyava la vida en oficis durs i anava estalviant per a adquirir participacions en petits negocis de la seva ciutat, Pittsburgh. Entre el 1865 i el 1870 va fer una primera fortuna negociant amb bons de companyies ferroviries i amb productes siderrgics.

Desprs es va concentrar en la fabricaci d'acer, invertint a pesar de la gran depressi de 1873, fins a dominar el sector cap a 1880. Carnegie representa, doncs, el prototip de lhome fet a si mateix, ideal hum tpicament nord-americ que noms era possible en aquell context histric. Les empreses de Carnegie van seguir creixent de la m del seu soci H.C. Frick, qui li va fer comprendre la necessitat de la integraci vertical: a ms de la major part de la siderurgia de Pennsylvania, va adquirir mines de ferro, navilieres i ferrocarrils, adaptant-se aix a les noves tendncies monopolistes que es van imposar en l'economia de finals del segle XIX.

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="180680" title="Sant Dalmai" nonfiltered="4118" processed="4111" dbindex="74151">
Sant Dalmai s una poblaci del terme municipal de Vilob d'Onyar a la comarca de la Selva. Hi passa la carretera local GI-533.

Toponmia.

Sant Dalmai t el seu origen en el nom d'un cristi que va viure al segle III i que va fer molts miracles i va ser bisbe de Pavia. Fou martiritzat, i l'Esglsia el canonitz.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="180682" title="Planificaci de Recursos Empresarials" nonfiltered="4119" processed="4112" dbindex="74152">
Els sistemes de Planificaci de Recursos Empresarials o ERP (de l'angls Enterprise Resource Planning), integren (o pretenen integrar) totes les dades i processos d'una organitzaci en un sistema unificat. Un sistema ERP tpic utilitzar mltiples components de programari i maquinari per aconseguir la integraci. Un component clau de la majoria d'ERPs s l's d'una base de dades nica per emmagatzemar la informaci dels diferents mduls del sistema.

Un sistema ERP tpic contempla la producci, l inventari, la distribuci, enviaments, factures, comptabilitat, demandes, entregues, pagaments, ... En realitat un sistema ERP consisteix en l integraci de tots aquest i altres elements en el que s anomena backoffice.

Enllaos externs.
Llistat d alguns ERPs de programari lliure:

 OpenERP;
 OpenBravo;
 FacturaLUX;
 BulmaGs;
 Gesticam;
 Fisterra;






































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="180684" title="Bioeconomia" nonfiltered="4120" processed="4113" dbindex="74153">
La bioeconomia o bioteconomia s tota activitat econmica derivada de l'activitat i recerca cientfica concentrada en entendre els mecanismes i processos als nivells gentics i moleculars i l'aplicaci d'aquest coneixement en qualsevol procs industrial. O sigui, els mitjans a travs dels quals es pot obtenir diners de la biotecnologia.

L'evoluci de la indstria biotecnolgica i la seva aplicaci en l'agricultura, salut, indstries qumica o energtica sn un exemple clssic de l'activitat bioeconmica. 

El terme va ser definit primerament per Juan Enriquez i Rodrigo Martinez en el Genomics Seminar el 1997 AAAS meeting in Philadelphia. A excerpt of this paper was published in 1998 in Science Magazine under the title "Genomics and the World's Economy" (Genmica en l'Economia Mundial)".

El terme s amplament emprat per agncies de desenvolupament regional, organitzacions internacionals i companyies de biotecnologia. Est estretament relacionat amb l'evoluci de la indstria biotecnolgica. L'habilitat per estudiar, entendre i manipular el material gentic ha estat possible degut al progrs tecnolgic. 

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="180686" title="Lliga txeca de futbol" nonfiltered="4121" processed="4114" dbindex="74154">
La Lliga txeca de futbol, oficialment anomenada Gambrinus liga (pel seu patrocinador, una marca de cervesa), s la mxima competici futbolstica de la Repblica Txeca.

Est formada per 16 equips. Els dos primers classificats obtenen una plaa per la lliga de Campions, mentre que el tercer l'obt per la copa de la UEFA i el quart per la Copa Intertoto. Els dos darrers baixen a segona divisi.

La lliga s'inici l'any 1993 desprs de produir-se la dissoluci de Txecoslovquia i, per tant, del final de la lliga txecoslovaca de futbol. Cal esmentar que abans de la I Guerra Mundial i en el perode de la II Guerra Mundial es disputren competicions que poden ser considerades predecessores de l'actual lliga txeca.

Historial.
Lliga txeca (dins de l'Imperi Austro-hongars)


1896    CFK Kickers Praha    ;
1896    Deutscher FC Prag    ;
1897    SK Slavia Praha      ;
1897    SK Slavia Praha      ;
1898    SK Slavia Praha ;
1899    SK Slavia Praha ;

1900    SK Slavia Praha ;
1901    SK Slavia Praha ;
1902    CAFC Vinohrady;
1903-08 no es disput;
1909    Starometsk SK Olympia ;
1910-11 no es disput;

1912    AC Sparta Praha;
1913    SK Slavia Praha;
1914    no es disput;
1915    SK Slavia Praha;
1916    no es disput;
1917    Deutscher FC Prag;


Protectorat de Bohmia i Morvia
1938/39 AC Sparta Praha (continuaci de la lliga txecoslovaca de futbol interrompuda per la 2a G.M.);
1939/40 SK Slavia Praha;
1940/41 SK Slavia Praha;
1941/42 SK Slavia Praha;
1942/43 SK Slavia Praha;
1943/44 AC Sparta Praha;
1944/45 abandonat;

Lliga txeca (estat independent)


 1994 AC Sparta Praha;
 1995 AC Sparta Praha;
 1996 SK Slavia Praha;
 1997 AC Sparta Praha;
 1998 AC Sparta Praha;

 1999 AC Sparta Praha;
 2000 AC Sparta Praha;
 2001 AC Sparta Praha;
 2002 FC Slovan Liberec;
 2003 AC Sparta Praha;

 2004 FC Bank Ostrava;
 2005 AC Sparta Praha;
 2006 FC Slovan Liberec;
 2007 AC Sparta Praha;
 2008 SK Slavia Praha (Detalls);


 Palmars .


Enllaos externs.
Web oficial;
RSSSF;
Fotbal.idnes.cz;
FotbalPortal.cz;


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="180687" title="Brittany Andrews" nonfiltered="4122" processed="4115" dbindex="74155">


Brittany Andrews (nascuda el 13 d'agost del 1973 a Milwaukee, Wisconsin) s una actriu del cinema porno estatunidenc. 

Va comenar essent una ballarina ertica  mentre vivia a Texas desprs de sotmetre's a una rinoplstia i a una operaci d'augment de pit. Ms tard va treballar com a model per a revistes pornogrfiques per a homes i no va ser fins l'any 1997 en qu va fer de protagonista a la pellcula Internal Affairs (Afers Interns) i per la qual va ser nominada a un Premi AVN . 

T la seua productora de cinema (Britco Pictures) a Los ngeles (Califrnia) i tamb collabora en mltiples webs per a adults. 

Fitxa personal.


Referncies.



Enllaos externs.

 Web de l'empresa d'acompanyants de Brittany Andrews. ;
 Fotografies i vdeos de Brittany Andrews. ;
 Vdeos de Brittany Andrews. ;
 Filmografia de Brittany Andrews com a actriu i directora ;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="180688" title="Jean-Michel Basquiat" nonfiltered="4123" processed="4116" dbindex="74156">
Jean-Michel Basquiat (1960 - 1988), pintor estatunidenc. 

Biografia.
Va nixer a Brooklyn, Nova York, el 22 de desembre de 1960, fill de pare haiti i mare portorriquenya. El seu pare, Gerard Basquiat, era un comptador de respectable solvncia econmica, i la seva mare, Matilde, era una dissenyadora grfica de gran prestigi professional. Va crixer en un entorn familiar estripat, els seus pares es van divorciar i per aquesta situaci va haver de canviar moltes vegades d'escola. Va estudiar en una escola catlica privada, desprs en una pblica i als 16 anys va ingressar en la City-As-School, un centre per a adolescents dotats del que l'expulsen per rebel un any abans de graduar-se. Ja en la seva joventut va entrar en contacte amb la subcultura de la gran ciutat, drogues i bandes. 

El 1977, juntament amb Al Daz, es va introduir en el mn del graffiti, pintant en els vagons del metro i per les zones del SoHo, barri novaiorqus on proliferen les galeries d'art. L'any segent va deixar l'escola un curs abans de graduar-se en batxillerat i va abandonar la seva casa per a, durant dos anys viure als carrers, en edificis abandonats o amb els seus amics al Low Manhatan, sobrevivint a fora de vendre postals i samarretes que ell mateix decorava. 

Seguia dedicant-se al graffiti, les seves pintades i escrits tenien molta crrega potica i filosfica, per sobretot satrica. El pseudnim del seu alter ego compartit amb Al Daz era SAMO (SAMO: sigles de same old shit, literalment, la mateixa merda vella ) amb el qual signaven quan pintaven els seus tags i graffitis, amb crptics missatges. 

Aquests murals duien inscripcions com  SAMO estalvia idiotes  o  SAMO posa fi al rentat de cervell religis, la poltica del no-res i la falsa filosofia . Un article sobre l'escriptura rondaire de SAMO publicat a  The Village Voice  va ser el primer indici que el mn de l'art s'interessava per ell.

El graffiti. 
Des de finals dels anys 60, grups de joves dels barris marginals de Brooklyn i del Bronx van comenar a cobrir les parets dels espais pblics de gargots i pintades. Els ms prxims a la love generation es valien d'aquests espais pblics per a expressar el seu desencantament, les seves protestes, els seus desacords amb les estructures socials, poltiques i econmiques d'un sistema que els era absolutament advers. Uns altres, fugint dels seus guetos, deixaven les seves petjades o les seves marques annimes en els murs urbans amb actituds despolititzades i indiferents al establishment i amb l'nica voluntat d'afirmar la seva identitat i donar testimoniatge de la seva existncia en el si d'un sistema que els tenia apartats. El 1979 Basquiat va escriure als murs del Soho: SAMO is dead. Llavors, va deixar el graffiti, i va fundar el Gray, un grup musical on tocava el clarinet i el sintetitzador i amb el qual freqentava pubs com el CBGB i el Mudd Club, llocs de moda on es reunien altres artistes, per aviat va abandonar la seva incipient carrera musical. Al East Village, msics i artistes van elaborar la seva prpia subcultura, el hip hop, van compartir la seva afici per la msica rock, pel break i el rap i van portar a terme performances, films underground i graffitis. Per va ser a partir de 1980, quan encara vivia com un rodamn, que es va dedicar principalment a la pintura. 

Basquiat possea una curiositat intellectual i sentia una veritable fascinaci per l' expressionisme abstracte, pels traos gestuals de Kline, pels primers treballs de Pollock, per les pintures amb figures de De Kooning i per les calligrafies de Cy Twombly, cosa que el va dur a tenir un gran domini del grafisme expressivament gestual. Interessat tamb per les "combine paintings" de Robert Rauschenberg i per l'Art Brut de Jean Dubuffet, aix com per la cultura popular, els seus graffitis van adquirir una qualitat plstica i expressiva cada vegada ms prxima a la de la recent pintura nord-americana, fins al punt que, uns anys ms tard, Jeffrey Deitch va definir el seu treball com  una xocant combinaci de l'art de De Kooning i dels gargots pintats amb aerosol en el metro de Nova York . 

Des de petit havia rebut una apreciable educaci artstica informal; la seva mare el va dur a visitar museus (va ser membre jnior del Museu de Brooklyn als 6 anys), tamb el va iniciar en la lectura de literatura potica i ms tard el va impulsar a escriure la prpia. El nom del seu grup es va convertir en un captol ms del mite quan Basquiat va afirmar que estava inspirat en l'autor d'un llibre sobre anatomia que havia acompanyat la seva convalescncia desprs de ser atropellat, als sis anys, per un autombil. El propi Basquiat repetiria diverses vegades que aquest llibre va ser un referent preco del seu treball. Va completar la seva formaci autodidacta com oent a l'Escola d'Arts Visuals, on va contactar amb el pintor i autor de graffiti Keith Haring.

Exposicions. 
La seva primera participaci en una exposici artstica va ser el 1980 al Times Square Show, una espcie de galeria de moda i art alternatiu presentada en un magatzem abandonat del Bronx. En certa manera, va ser la primera vegada que l'expressi de l'art del graffiti va deixar de ser exclusivament una manifestaci marginal, ja que una srie d'artistes desvinculats en principi del sistema mainstream, s a dir comissari/museu/crtic, van exhibir les seves obres a l'exposici. Va estar organitzada pel collectiu  Colab  (Collaborative Projects Inc.) i en ella els diferents artistes professionals i graffiters van ser presentats de forma annima i indiscriminada, tots barrejats (no havia noms d'autors ni rtols amb els ttols de les obres). Basquiat va exposar un mural on reunia alguns graffitis de SAMO. I a pesar de les males crtiques que van qualificar l'exposici com una mica en estat brut, irreverent, rebel i exemple de mal gust, a partir de llavors els artistes del graffiti van ser objecte d'un progressiu reconeixement i integraci en el sistema de l'art. 

Algunes galeries del Soho, com el White Columns i Fashion Moda van cedir els seus espais perqu els graffiters pengssin eventualment les seves obres. El 1981, Basquiat exposa les seves obres en la PS1 del Institute for Art and Urban Resources de Nova York en una exhibici amb el nom:  New York/New Wave  ( Nova York/Nova Ona ). S'intenta decretar que aquesta mostra est formada per un conjunt estellar de l'emergent jet-set artstic. L'artista estellar era el fotgraf Robert Mapplethorpe, i com en cadascuna de les seves aparicions pbliques l'exposici ha estat elaborada amb una minuciosa posada en escena i dna els seus resultats. Aix repercuteix favorablement a Basquiat ja que al costat de les fotografies es van mostrar les pintures fortes, de gestos aspres i de colors tan simples com contundents del jove pintor. 

Acudeix a l'exposici saturat de cocana, incomodant amb la seva presncia als concurrents. s aqu on coneix a Andy Warhol, amb qui comenarien una amistat, i una collaboraci professional. Al desembre de 1981 apareix el primer article important  The Radien Child  de Rene Ricard en la revista Artforum (n 24, pg. 24-43) considerada la revista d'art ms important de l'poca.

Aquest mateix any (1981) s'exposen els seus graffitis en la Documenta de Kassel. La seva passi per la msica era tal que en l'poca ms intensa de la seva carrera, enmig d'exhibicions importants com la de Transvanguardia Itlia/Amrica i la Dokumenta de Kassel, va comenar a produir msica rap i DJ en els clubs de Manhattan. Els seus msics favorits: Miles Davis, Charlie Parker, Dizzie Gillespie, Billie Holliday, entre d'altres, apareixen en els quadres de llavors. 

El 1982 s'inicia per Basquiat un veritable cam cap a l'xit: es multipliquen les seves exposicions individuals i collectives, s incls a l'exposici  amb artistes neo-expressionistes de la talla de S.Chia, F.Clemente, I. Cucchi, D. Deutsch, D. Surt-li, i J. Schnabel. Tamb participa en l'exposici organitzada per Diego Cortez, presentada en la Galeria Marlborough de Nova York, titulada The Pressure to Paint, juntament amb altres artistes com; G.Baselitz, S.Chia, F.Clemente, I.Cucchi, M.Disler, R.Fetting, Keith Haring, J. Schnabel, entre d'altres. 

L'any segent (1983) participa en la Bienal del Whitney Museum of American Art de Nova York al costat dels emergents representants de l'art apropiacionista, els nous expressionistes, i altres graffitistas com Keith Haring.

El 1984, el MOMA de Nova York, que en principi s'havia mostrat poc inclinat al neoexpresionisme va presentar la important exposici An International Survey of Recent Painting and Sculpture, on, al costat d'una selecci de 170 artistes Basquiat tamb va participar. Aquell mateix any, Warhol li va presentar al galerista sus Bruno Bischofberger, qui va donar a conixer la seva obra a Europa i amb qui va collaborar estretament fins a la seva mort. 

Des d'aquest any, els amics de Basquiat comencen a preocupar-se pels seus excessos en l's de drogues. Sovint el trobaven gaireb en coma i molt paranic amb idees de persecuci. La paranoia de Basquiat, amb tot, tenia motius per les amenaces molt reals de gent que li robava quadres del seu estudi o de galeristes que es duien obres sense acabar per a exhibir-les o vendre-les. En aquesta poca Basquiat, entre altres pocs, va arribar a ocupar les pgines de paper couch, de les revistes d'informaci general i de moda com Times, Newsweek, Vanity Fair i Vogue no per la seva pintura, sin per la seva vida d'alta  societat  i per la seva presncia a festes i en clubs de moda, com el novaiorqus Palladium. S'alterna amb Madonna i altres estrelles de l'espectacle i la msica. 

El 10 de febrer de 1985 Basquiat apareix en la portada de la revista dominical New York Times, convertint-se en el primer artista plstic negre que apareix en la primera plana. L'article que acompanya la foto, redactat per Cathleen McGuigan, es titula  New Art, New Money: The Mrqueting of American Artist  (Nou Art, Nous Diners: El Mrqueting d'un Artista Americ). 

Collaboraci Basquiat-Warhol-Clemente.
Entre 1984 i 1985 Basquiat collabora amb Francesco Clemente i Andy Warhol, encara que les obres produdes no desperten una resposta positiva en la crtica. D'aquesta collaboraci el resultat sn diversos llenos de gran grandria amb suggeridores combinacions de color,  collages  que uneixen pintura, la serigrafia, el graffiti i el llenguatge publicitari. 

Els llenos van viatjar d'un estudi a un altre; normalment els comenava Warhol, Clemente els perfeccionava i Basquiat els rematava. No obstant aix, Warhol i Basquiat es van entendre particularment b. Warhol va deixar escrit en el seu diari:  Jean Michel Basquiat ha aconseguit que pinti d'una forma molt diferent, i aix aquesta molt b . La idea de pintar junts va ser considerada enriquidora per a ambds perqu Warhol, que en aquell moment noms emprava tcniques com la serigrafia, va tornar a agafar el pinzell, i Basquiat va comenar a conixer les tcniques mecniques aplicades a la pintura. 


El 1986 viatja a frica i exposa en Abidjan (Costa d'Ivori). Al novembre d'aquest mateix any 1986, realitza una gran exposici (ms de 80 obres) en el museu Kestner-Gesellschaft de Hannover, convertint-se amb 25 anys en l'artista ms jove que exhibeix en aquest museu. 

El 1988 s'installen exposicions a Pars i Nova York, i a l'abril d'aquest mateix any, tracta d'abandonar la seva drogaddicci i es va a la seva casa d'Hawaii. Torna a Nova York al juny anunciant que s'ha alliberat de la droga, per el 12 d'agost de 1988, mor per sobredosi d'herona amb 27 anys sent l'artista visual negre ms reeixit en la histria de l'art afro-americ. 

Al llarg de la seva breu, per intensa carrera artstica realitzaria ms de 40 exposicions personals i participaria en al voltant de 100 collectives. La autopromoci i el reclam publicitari van ser per Basquiat factors prioritaris, com amb anterioritat ho havien estat per Andy Warhol o Julian Schnabel. 

Etapes.
En la curta, per intensa, activitat pictrica de Basquiat es poden distingir tres etapes:

 De 1980 a 1982, poca en la qual els graffiti es barregen amb visions rondaires i formes simbliques de tradicions culturals primitives, amb mscares, esquelets i calaveres.
 De 1982 a 1985, amb obres poblades de paraules-conceptes, imatges vud, totmiques i arcaitzants, retrats-homenatges a herois negres- msics de jazz, escriptors, jugadors de bsquet, boxadors-, i referncies a la societat de consum nord-americana.
 De 1986 a 1988, perode amb quadres cada vegada ms sofisticats en els seus continguts i en la seva complexa figuraci pictrica, resolta aquesta amb mltiples i fragmentries cites de cultures primitives o antigues (africana, asteca, egpcia, grecorromana, etc.) i de la tradici pictrica europea. Com ell mateix va afirmar en ms d'una ocasi, el seu treball va estar ms prop de la pintura, una pintura a mig cam entre l'abstracci gestual i clida i la figuraci postpop, que del graffiti ( El meu treball no t gens que veure amb els graffiti. Forma parteix de la pintura. Jo sempre he pintat ).;

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="180694" title="Jrg Immendorff" nonfiltered="4124" processed="4117" dbindex="74157">

Jrg Immendorff (Bleckede, 14 de juny de 1945 - Dsseldorf, 28 de maig de 2007) va ser un pintor i escultor neoexpresionista alemany. 

Deixeble de Joseph Beuys, format en l'Acadmia de Belles Arts de Dusseldorf, va ser un dels ms destacats pintors alemanys de la postguerra al que se li relaciona amb l'escola dels denominats nous fauves. Del conjunt de la seva obra destaca la srie de la dcada de 1970 titulada Caf Deutschland, on tractava la divisi entre la Repblica Federal d'Alemanya i la Repblica Democrtica. Amic personal de Gerhard Schrder, un dels seus ltims treballs va ser la realitzaci d'un retrat del mateix una vegada concls el seu mandat per a la denominada Galeria dels cancellers a Berln. Va ser professor de la Acadmia de Belles Arts de Munic. En l'mbit poltic, va ser un maoista confs, molt crtic amb el passat nazi alemany i un fervent defensor de la protecci del medi ambient.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="180695" title="Royal Air Force" nonfiltered="4125" processed="4118" dbindex="74158">



La Royal Air Force (RAF) s la branca aria de les forces armades britniques. 

Va ser establerta l'1 d'abril de 1918, reemplaant el Royal Flying Corps, i s la fora aria independent ms antiga del mn. Des de la seva fundaci, ha jugat un important paper en la histria militar britnica, participant de forma significativa a la Segona Guerra Mundial i, ms recentment, a la Invasi de l'Iraq de 2003. Al 2007 comptava amb 998 aeronaus i un personal de 45.710 efectius. La major part dels efectius de la RAF tenen seu al Regne Unit, si b un nombre important estan servint en diverses operacions (principalment Iraq, Afganistan, Orient Mitj, els Balcans i l'Atlntic Sud), o en bases d'ultramar (a les Malvines, Qatar, Alemanya, Xipre i Gibraltar).

 Missi .


Rangs.
A la RAF hi ha les segents ocupacions d'acord amb la classificaci de rangs de la OTAN, en la qual les Forces Armades Britniques estan incloses.
















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="180696" title="Jim Dine" nonfiltered="4126" processed="4119" dbindex="74159">
Jim Dine (Cincinnati, 16 de juny de 1935) s un pintor estatunidenc. 
El seu primer contacte amb l'art ho van constituir les visites realitzades al museu de la seva ciutat. Desprs de la mort de la seva mare, i quan vivia amb els seus avis materns, el jove Jim es va inscriure en les classes nocturnes de la Cincinatti Art Academy. Posteriorment va ampliar els seus estudis a la Universitat d'Ohio, graduant-se en Belles Arts el 1957. 

Establert a Nova York es pot considerar a Dine com el pare del happening, organitzant el 1959 la representaci de L'obrer somrient, a la qual aviat van seguir altres. Aviat va adquirir importncia dins de l'incipient moviment pop, encara que ell mai va arribar a sentir-se integrat plenament en aquesta catalogaci.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="180697" title="Jasper Johns" nonfiltered="4127" processed="4120" dbindex="74160">
Jasper Johns (Augusta, Gergia, 15 de maig de 1930) Pintor, escultor i artista grfic estatunidenc que ha integrat a la seva expressi pictrica una srie d'elements de l'Art Pop. 

El 1954 va comenar a pintar obres que es centraven en temes com banderes nord-americanes, nmeros i lletres de l'alfabet. Pintava amb objectivitat i precisi, aplicant gruixudes capes de pintura de manera que el propi quadre es converts en un objecte i no noms en la reproducci d'objectes reconeixibles. Aquesta idea dart com objecte es va convertir en una poderosa influncia en l'escultura i la pintura posteriors. 

En alguns quadres Johns afegia objectes reals sobre el llen, com regles i compassos. A principis de 1987 va tornar a obrir una nova senda a l'exposar en la ciutat de Nova York un cicle de quatre obres titulades Les estacions. Es considera que aquestes pintures, de 2 m per 1,25 m, han estat especialment significatives per a la histria de l'art nord-americ.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="180698" title="Mel Ramos" nonfiltered="4128" processed="4121" dbindex="74161">
Mel Ramos s un pintor nord-americ que va nixer a Sacramento el 1935. Integrant de l' Art pop nord-americ dels anys 60. 

Devant del grup de Nova York format per Andy Warhol,  Roy Lichtenstein i altres, Ramos treballa a Califrnia, el que va a influir en el seu treball: mostra una sensibilitat diferent a la dels autors de la costa est. Influt en els seus inicis per de Kooning, es va allunyar ms tard de l'expressionisme abstracte. 

Cap a 1962 comena una srie de superherois trets de les vinyetes del mn del cmic. Recrea herones com Wonder Woman, Phantom Lady o Sheena, de les historietas que llegia en la seva joventut. La seva primera exposici individual, a la Galeria Bianchini de Nova York, data de 1964. 

Des de mitjans dels 60 desenvolupa un tipus d'iconografia que combina nus femenins idealitzats (pin-ups) amb anuncis de marques de productes de gran consum, amb tot el cromatisme del Pop art. Ramos s un dels primers artistes del segle XX que incorporen l'art comercial en el seu vocabulari formal, i actualment s un dels pocs representants vius del PopArt nord-americ.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="180699" title="Mecenatge" nonfiltered="4129" processed="4122" dbindex="74162">
El Mecenatge s el patrocini financer d'artistes o cientfics, a fi de permetre'ls desenvolupar la seva obra sense exigir en contrapartida crdits monetaris immediats.

Una altra accepci podria ser que es tracta d'un suport, b sigui monetari o en espcie, que una organitzaci deixa per al desenvolupament social, cultural i cientfic de la societat, aix com per a la preservaci mediambiental de l'entorn en el qual s'ubica.

Les accions de mecenatge ajuden a millorar la reputaci de les organitzacions que les realitzen, arribant a convertir-se en una acci de relacions pbliques.

Histria.

Rep el seu nom del noble rom Gai Cilni Mecenes, conseller de Csar August, que va atorgar generosament protecci a artistes contemporanis seus.

Histricament ha representat una forma important de sosteniment de la producci artstica, en permetre el desenvolupament d'obres no orientades a la seva circulaci mercantil. Durant el Renaixement va ser una prctica estesa, i famlies com els florentins Medici van proporcionar suport a molts dels artistes ms importants del seu temps.

En l'actualitat, els mecenatges sn realitzats per organitzacions, tant pbliques i privades, per a la realitzaci de diversos projectes.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="180700" title="The Misfits" nonfiltered="4130" processed="4123" dbindex="74163">
The Misfits s una banda de punk rock pionera del subgnere horror punk formada el 1977 a Lodi (Nova Jersey) per Glenn Danzig, Jerry Only i Manny Martnez. Al llarg del temps el grup s'ha caracteritzat per compondre canons basades en pellcules de terror i cincia ficci. La banda, que va prendre el seu nom de l'ltima pellcula realitzada per Marilyn Monroe, es va dissoldre el 1983 i es va tornar a formar el 1995 ja sense Glenn Danzig com lder creatiu.

Discografia.

 Walk Among Us (1982);
 Earth A.D./Wolfs Blood (1983);
 American Psycho (1997);
 Famous Monsters (1999);
 Project 1950 (2003);
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="180701" title="Eurotower" nonfiltered="4131" processed="4124" dbindex="74164">


L'Eurotower s un gratacel localitzat a la zona central de la ciutat de Frankfurt del Main (Alemanya). Aquest edifici mesura 148 metres d'alria i s la seu del Banc Central Europeu (BCE o ECB en angls).

La seua construcci va durar al voltant de 6 anys (de 1971 a 1977) i fou dissenyat per l'arquitecte Richard Heil.

L'Eurotower compta amb 40 pisos i ocupa una rea de 78.000 m. Per alria s el gratacel nmero 11 a la ciutat de Frankfurt del Main i el nmero 14 a tot Alemanya. 

Enllaos externs.

Informaci i fotografies de l'Eurotower.  i ;
Web del Banc Central Europeu. , , , , , , , , , , , , , , , , , , , ,  i ;


;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="180703" title="DDR SDRAM" nonfiltered="4132" processed="4125" dbindex="74165">

DDR SDRAM, que en angls significa Double Data Rate (Doble taxa de dades) Synchronous Dynamic Random Access Memory (Memria dinmica d'accs aleatori), s un tipus de memria RAM per a ordinadors en qu en cada cicle de rellotge es poden efectuar dues operacions.

Existeixen dues evolucions de la memria DDR: DDR2 i DDR3.

Cada tipus es diferencia essencialment per la seva freqncia mxima de treball: 
 DDR: de 333 o 400 MHz;
 DDR2: de 533, 667, 800 o 1066 MHz;
 DDR3: de 1066, 1333, 1600 o 1900 MHz;





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="180704" title="Tecostraci" nonfiltered="4133" processed="4126" dbindex="74166">

Els tecostracis (Thecostraca) sn una subclasse de crustacis maxillopodes, que contenen unes 1.320 espcies descrites. Moltes espcies tenen larves planctniques que es tornen sssils o parasitries com adults.

 Sistemtica .

Aquest article segueix a Martin i Davis i considera els tecostracis (Gruvel, 1905) com una subclasse de maxillpodes. La subclasse se subdivideix en 3 subgrups amb categoria d'infraclasse:
 Els facetotectes (Facetotecta) (Grygier, 1985);
 Els ascotorcides (Ascothoracida) (Lacaze-Duthiers, 1880);
 Els cirrpedes (Cirripedia) (Burmeister, 1834);

 Facetotecta .
La infraclasse dels facetotectes (Facetotecta) cont un nic gnere, Hansenocaris, conegut noms per una minscula larva naupli planctnica, i que no tenen cap forma adulta coneguda, encara que se sospita que siguin parsits. Alguns investigadors creuen que poden pertnyer a la subclasse dels Tantulocarida i ser les larves desconegudes d'aquest grup; si fos aix es resoldrien dos trencaclosques que estan pendents de solluci.

 Ascothoracida . 
Els ascotorcides, amb dos ordres i unes 100 espcies, sn parsits de celenterats i equinoderms.
 Laurida, Grygier, 1987;
 Dendrogastrida, Grygier, 1987;

 Cirripedia .
Els cirrpedes, amb els peus de cabrit i les glans de mar, sn el subgrup ms important amb unes 1.220 espcies conegudes. Est subdividit en 3 superordres, cadascun amb dos ordres:

 Acrothoracica .
Gruvel, 1905
 Pygophora, Berndt, 1907 ;
 Apygophora, Berndt, 1907 ;

 Rhizocephala .
Mller, 1862
 Kentrogonida, Delage, 1884;
 Akentrogonida, Hfele, 1911;

 Thoracica .
Darwin, 1854
 Pedunculata, Lamarck, 1818;
 Sessilia, Lamarck, 1818;

Referncies.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="180705" title="Nicola Porpora" nonfiltered="4134" processed="4127" dbindex="74167">


Nicola (Antonio) Porpora (17 d'agost, 1686 - 3 de mar, 1768) va sser un compositor itali d'peres barroques i professor de cant. De la seva escola en sortiren castrats famosos com Farinelli, Senesino i Caffarelli.

Biografia.

Porpora va nixer a Npols on es va graduar al conservatori de msica. El 1708 va estrenar la seva primera pera Agrippina. Un any menor que Hndel i Bach, va ser professor del Conservatori de Sant Onofrio (1715-1721) i mestre de capella del prncep d'Hesse-Darmstadt (1711-1725). Durant aquest temps va compondre dues peres ms, Flavio Anicio Olibrio (1711) i Basilio re d'oriente (1713), que s'estrenaren igualment a Npols.

El 1726 es va establir a Vencia, on va exercir de professor dels estudiants de l'Hospdale degli Incurabili, traslladant-se ms tard a Londres, on va ser nomenat el 1733 compositor lder de l'Opera of the Nobility, competint en celebritat amb Hndel. El 1752 es va traslladar a Viena, realitzant classes de cant a diferents alumnes i tenint com a assistent Joseph Haydn.

Va escriure 50 peres, entre elles Arianna i Teseo (1714), Temistocle (1718), Berenice reina d'Egipte (1718), al costat de Domenico Scarlatti; Faramondo (1719), Eumene (1721, obra amb la qual Farinelli va fer el seu debut a Roma amb noms 16 anys d'edat), Semramis reconeguda (1729), Arianna in Nasso (1733), Ifigenia a Aulide (1735), Filandro (1747) i Il Trionfo di Llitera (1760), la seva ltima pera; 12 cantates entre les quals destaca, Or che una nube ingrata (1735); les serenates Angelica a Npols (1720), Gli orti esperidi (1721) i La Fiesta de Imeneo (1736); i oratoris, David i Betsab (1734). Noms un grapat d'ries de les seves peres i fragments de la seua msica de cambra sn disponibles en enregistraments. 

Entre els anys 1720 i 1721 Porpora va escriure dues serenates per a llibrets escrits pel poeta Metastasio, la qual cosa va ser l'inici d'una llarga collaboraci entre tots dos. 

Va sser un bon lingista i un home d'una cultura literria considerable que fou admirat per la seva fludesa idiomtica en les seues composicions. Els ltims anys de la seva vida els va passar sumit en la pobresa.

L'any 2006 es va reestrenar la seva pera Mitridate amb llibret de Filippo Vanstriper, un cop revisada per Bernardo Ticci i Massimo Gasparon.

Enllaos externs.
Biografia i discografia de Nicola Porpora.;
Completa biografia de Nicola Porpora.;
Audicions musicals d'algunes obres de Nicola Porpora.;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="180710" title="El Toro (Menorca)" nonfiltered="4135" processed="4128" dbindex="74168">


El Toro s la muntanya ms alta de Menorca amb 358 m d'alada.

Situaci geogrfica.
La muntanya es troba al terme municipal de Es Mercadal, al centre de l'illa.

Monuments.
Al cim de la muntanya hi ha el Santuari de la Verge del Toro, construt al 1670 sobre una esglsia gtica.

Enllaos externs.
Vista panormica de 360 des de El Toro;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="180715" title="Departament de Treinta y Tres" nonfiltered="4136" processed="4129" dbindex="74169">

Treinta y Tres s un departament de l'Uruguai. La seva capital s la ciutat homnima. Ubicat a la zona oriental del territori, limita a l'est amb el Brasil per tenir costes sobre la Llacuna Mern, i amb els departaments de Cerro Largo al nord, Durazno i Florida a l'oest i Lavalleja i Rocha al sud. 

Amb 9.529 km de superfcie (una mica ms gran, en comparaci, que la Comunitat de Madrid i lleugerament ms petit que Navarra), s el dcim departament ms extens del pas. T 49.318 habitants, per la qual cosa ocupa la divuitena posici en nombre d'habitants, noms superant el departament de Flores.

 Principals centres urbans .

(Pobles o ciutats amb una poblaci de 1000 o ms persones - dades del cens de l'any 2004, llevat que s'indiqui una data diferent.)


Enllaos externs.
Intendncia Municipal de Treinta y Tres ;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="180718" title="Marqus de la Romana" nonfiltered="4137" processed="4130" dbindex="74170">
Marqus de la Romana  s un ttol nobiliari atorgat pel rei Felip V a Josep Caro Maa de Liana i Roca el 16 de juny de 1739 pels seus mrits en la Guerra de Successi a favor de la causa del duc d'Anjou. El nom fa referncia al municipi alacant de la Romana (Vinalop Mitj).

Aquest ttol se sumava a altres d'anteriors, com ara el de bar de Moixent i Novelda, senyor del castell i feu de la Mola i vescomte de Benaesa. 

L'origen d'aquests feus cal cercar-ho en l'arribada de les Companyies Blanques de Bertrand du Guesclin a la pennsula en el context de la Guerra dels Cent Anys i l'enfrontament entre Pere I de Castella i Enric de Trastmara. Pere el Cerimonis conced a du Guesclin el castell de la Mola el 1366 i un any desps la plaa pass a mans sir Hugh de Calviley, al mateix temps que Novelda fou concedida a Matthieu de Gournay. L'any 1378 la reina Sibilla de Forti obtingu la fortalesa, juntament amb la jurisdicci civil i criminal. Una altra reina, Violant de Bar, que havia rebut els bns confiscats a Sibilla, va vendre, el 1393, Novelda i la Mola a Pero Maa de Liana, almirall d'Arag i senyor de Moixent. L'any 1449 es form la baronia de Novelda, que integrava els llocs de la Romana, Monver i Xinorla. 

Marquesos de la Romana.

 Josep Caro Maa de Liana i Roca (segle XVII-1741), 1r marqus de la Romana;
 Pere Caro i Fontes (segle XVIII), 2n marqus de la Romana;
 Pere Caro i Sureda (1761-1811), 3r marqus de la Romana;
 Pere Caro i Salas (segle XVIII-1855), 4t marqus de la Romana;
 Pere Caro i lvarez de Toledo (1827-1890), 5 marqus de la Romana;
 Pere Caro i Szchnyi (1849-1916), 6 marqus de la Romana;
 Pedro Caro y Martinez de Irujo (1882-1935), 7 marqus de la Romana;
 Mara de la Piedad Caro y Martnez de Irujo (1884-1965), 8a marquesa de la Romana;
 Diego del Alczar y Caro (1925-1994), 9 marqus de la Romana;
 Diego del Alczar y Silvela (1950-), 10 marqus de la Romana;

Bibliografia.
 Bover, J. M., Nobiliario Mallorqun, Palma, Jos J. de Olaeta Editor, 1996.

Enllaos externs.
Geneall: Marqueses de la Romana ;
Cronologa de los Marqueses de la Romana ;
Informacion.es: Los Caro, marqueses de la Romana ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="180720" title="Mac OS 8" nonfiltered="4138" processed="4131" dbindex="74171">

Mac OS 8 s un sistema operatiu d'Apple per a ordinadors Macintosh. Va eixir a la venda el 26 de Juliol del 1997 (Setembre de 1997 en Espanya), sis anys desprs del System 7. Esta nova versi fou tot un xit de vendes, aconseguint que 1.2 milions de copies foren venudes durant les dos primeres setmanes.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="180724" title="Copa txeca de futbol" nonfiltered="4139" processed="4132" dbindex="74172">
La copa txeca de futbol, en txec Pohr  MFS, s la segona competici de futbol de la Repblica Txeca. s organitzada per la Federaci Txeca de Futbol i es disputa des de l'any 1961.

Entre el 1961 i el 1993, el campi de la copa txeca s'enfrontava al campi de la copa eslovaca per a l'obtenci del ttol de campi de la Copa de Txecoslovquia. Aquesta competici desaparegu l'any 1993 desprs de la dissoluci de Txecoslovquia. A partir d'aquest any, el campi de la copa txeca obt una plaa directa per la Copa de la UEFA.

 Per als campionats anteriors a 1960 vegeu Copa de Bohmia de futbol.

 Historial .
Copa txeca (classificatria per la copa txecoslovaca, 1961-1993)


1960/61 Dukla Praha;
1961-69 no es disput;
1969/70 TJ Gottwaldov;
1970/71 Skoda Plzen;
1971/72 Sparta Praha;
1972/73 Bank Ostrava;
1973/74 Slavia Praha;

1974/75 Sparta Praha;
1975/76 Sparta Praha;
1976/77 Sklo Union Teplice;
1977/78 Bank Ostrava;
1978/79 Bank Ostrava;
1979/80 Sparta Praha;
1980/81 Dukla Praha;

1981/82 Bohemians Praha;
1982/83 Dukla Praha;
1983/84 Sparta Praha;
1984/85 Dukla Praha;
1985/86 Sparta Praha;
1986/87 Sparta Praha;

1987/88 Sparta Praha;
1988/89 Sparta Praha;
1989/90 Dukla Praha;
1990/91 Bank Ostrava;
1991/92 Sparta Praha;
1992/93 Sparta Praha;


Copa txeca (estat independent, 1993-avui)


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="180725" title="Sagaing" nonfiltered="4140" processed="4133" dbindex="74173">

Sagaing s la capital de la divisi de Sagaing, a Myanmar. s un centre religis i monstic amb ms de 600 pagodes entre la ciutat i les rodalies, que est a la riba del Irawady, propera a Mandalay (21 km) i a la lnia de demarcaci entre la divisi de Sagaing i la de Mandalay.

Les pagodes principals de la ciutat sn la de Sin Myar Shin i la de Kaunghmudaw. Als turons de Sagaing hi ha la majoria de les pagodes destacant entre elles la de Padamyazedi, Umin Thounzeh i Soon Oo Pon Nya Chin. La ciutat est en un tomb del riu, que es creua pel pont de Sagaing que porta a l'altre costat cap a Mandalay. L accs a la ciutat pel riu estava controlat pel fort Thavyedan, al sud-oest de la ciutat a la riba del riu, que encara existeix. El carrer principal est a la vora del pont i es diu Kanner Street.

Sagaing fou la capital d'un regne shan independent del 1315 al 1364 i ms tard del 1760 al 1764. Fou centre de la resistncia shan als britnics en l'anomenada confederaci de Wuntho.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="180726" title="Cirrpede" nonfiltered="4141" processed="4134" dbindex="74174">

Els cirrpedes (Cirripedia) formen part d'una de les 3 infraclasses dels tecostracis que comprenen els peus de cabrit o percebes, de gran inters gastronmic, i les glans de mar.

Sn crustacis molt modificats i, per tant, tenen una relaci llunyana amb crancs i llagostes. Els peus de cabrit ja varen ser estudiats i classificats per Charles Darwin que public una srie de monografies el 1851 i el 1854. 

 Caracterstiques .

Els cirrpedes tenen dos tipus corporals bsics: amb peduncle i sense peduncle. Els que no tenen peduncle es troben normalment per tot el litoral rocs, mentre que els pedunculats prefereixen viure mar endins o sobre objectes flotants. A ms d'aquests dos tipus bsics, existeix un tercer tipus de morfologia una mica diferent, els "amorfs" o verrucomorfa. Aquests ltims no sn simtrics i viuen en aiges profundes, generalment sobre les espines d'erions (vegue Echinoidea) o com a parsits de balenes.

 Cicle vital .

Els cirrpedes tenen dues etapes larvals:
 La larva naupli, que passa el seu temps com a part del zooplncton alimentant-se activament i desenvolupant-se passant per 6 estadis. Aix dura aproximadament dues setmanes i es transforma en una larva cipris.
 La larva cipris, que ja no s'alimenta i s una nedadora activa; passa noms per un estadi abans d'installar-se en un lloc amb un ambient segur i productiu; all es fixa i es transforma en individu adult.

Els adults tenen sis plaques externes a tall d'armadura. Durant la resta de la seva vida sn sssils i s'alimenten filtrant plncton amb els seus apndixs i alliberant els seus gmetes. Se'ls sol trobar a la zona intermareal.

Una cop completada la metamorfosi i assolida la forma adulta, continuen creixent, per no sofreixen mudes i creixen per addici de material a la seva coberta calcificada.

Com molts altres invertebrats, els cirrpedes sn hermafrodites i alternen l'estat mascul i femen temporalment: s a dir, existeix un estat unisexual altern, o, el que s el mateix, un individu pot ser inicialment mascle i desprs femella, i viceversa. Quant a la morfologia de l'rgan reproductor, els percebes ostenten el rcord de mida de penis en relaci a la llargada del seu cos, el ms llarg de tot el regne animal.

Existeixen uns cirrpedes amb una biologia molt diferent, i s el cas dels representants del gnere Sacculina, que sn parsits dels crancs.

 Sistemtica .

La seva peculiar morfologia va fer que fa dos segles es confonguessin amb molluscs. De fet, molts dels noms que se li donen a diferents parts del seu cos responen a aquesta antiga creena: mantell, plaques... Tanmateix, en estudiar les seves larves es va veure que eren cipris, similars a les d'ostrcodos, el que va ser clau per a estudis posteriors que van concloure que es tractava de crustacis amb una morfologia "aberrant". 

 Classificaci .

Seguint la proposta de Martin i Davis , es considera els cirrpedes (Cirripedia) (Burmeister, 1834) com una infraclasse subdividida en tres superodres, cadascun amb dos ordres:

 Els acrotorcics (Acrothoracica), Gruvel, 1905;
 Pygophora, Berndt, 1907 ;
 Apygophora, Berndt, 1907 ;

 Els rizocfals (Rhizocephala), Mller, 1862;
 Kentrogonida, Delage, 1884;
 Akentrogonida, Hfele, 1911;

 Els torcics (Thoracica), Darwin, 1854;
 Pedunculata, Lamarck, 1818;
 Sessilia, Lamarck, 1818;

Estan descrites unes 1.220 espcies. Alguns especialistes consideren els Cirripedia com una classe o una subclasse, i les ordres llistats aqu considerats com a ordres sn, a vegades, tractats com superordres.

 Referncies .


 Enllaos externs .
 Barnacle general biology ;
 Rock barnacle at Aquascope  ;
 Barnacles from the Marine Education Society of Australasia  ;
 Iberia Nature: Barnacles in Spain (collection and gastronomy)  ;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="180727" title="Lambert II de Spoleto" nonfiltered="4142" processed="4135" dbindex="74175">
Lambert II de Spoleto (15 d'octubre de 898) fou duc de Spoleto (Lambert II, 894   898), rei d'Itlia (894   898) i emperador carolingi o d'Occident (894-898). Era el fill de Guiu III de Spoleto. 

Va estar associar al seu pare, com a rei i emperador, des d'abril de 892 a Pavia. Quan el seu pare va morir el 894, va regnar en solitari i el va succeir al Ducat de Spoleto. 

Va haver de fer front a les pretensions de Berenguer de Fril i Arnulf de Carntia, que desitjaven obtenir el regne d'Itlia.

L'any 898, Lambert fou derrotat pel seu rival Berenguer. Va morir assassinat poc desprs de la batalla.

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="180733" title="Crenarqueot" nonfiltered="4143" processed="4136" dbindex="74176">

Els creanarqueots (Crenarchaeota o Crenarchaea) sn un flum dels arqueobacteris. Inicialment es va creure que eren tots extremfils (p.ex., termoflics i psicroflics) per hi ha he estudis que els han identificat com als arqueobacteris ms abundats dels ambients marins. Varen ser originalment separats de la resta d'arqueobacteris basant-se en les seqncies d'ARNr; des de llavors, les caracterstiques fisiolgiques com la mancana d'histones han recolzat aquest flum.Tot i aix se n'ha trobat alguns que s que en tenen. Durant llarg temps tots els cultivables han estat termoflics o hipertermoflics, alguns dels quals capaos de crixer a 113 C. Aquests organismes sn gramnegatius i morfolgicament diversos, tenir forma de bast, coc, filamentosa o ms imprecisa.

Sulfolobus.
Un dels membres ms ms caracteritzat s el Sulfolobus solfataricus. Aquest organisme va ser originalment allat de dolls sulfurosos d'Itlia i creix a 80 C i un pH de 2-4. Des d'aquesta caracteritzaci inicial de Wolfram Zillig, un pioner en la recerca de termfils i arqueobacteris, ha caracteritzat espcies semblants del mateix gnere trobades arreu del mn. A diferncia de la gran majoria de termfils cultivables, Sulfolobus creix aerobiticament i quimiorganotrficament (aconseguint la seva energia de fonts orgniques com els sucres) . Aquests factors permeten un creixement ms senzill que el dels organismes anaerbics i han dut al Sulfolobus ha esdevenir un organisme model per a l'estudi d'hipertermfils i d'un extens grup de virus que els parasiten.

Espcies marines.
A inicis del 1992, es van publicar articles que aportaven seqncies de gens pertanyents als crenarqueots en ambients marins., Des de llavors, s'ha fet servir la densitat dels seus particulars lpids de membrana per mesurar la seva abundncia en el mar. Basant-se en aquestes mesures semblaria que sn molt abundants i un dels principals contribudors a la fixaci del carboni. Tamb s'han trobat seqncies de crenarqueots  en el sl i en ambients d'aigua dola suggerint que s un flum ubicu en tota mena d'ambients.

El 2005 es va publicar les evidncies del primer crenarqueot cultivable a baixes temperatures. El Nitrosopumilus maritimus s un organisme oxidador de l'amoni allat d'un aquari mar i fet crixer a 28 C.

Cladograma.
Seguidament un cladograma dels crenarqueots, menyspreant totes les seqncies que encara no tenen classificaci taxonmica 



Referncies.


Enllaos externs.
Els crenarqueotes en el projecte Tree of Life ;
Crenarqueotes en la Universitat de Wisconsin Virtual Microbiology site. ;
 NCBI pgina taxonmica dels crenarqueots ;
 Pgina LSPN per als crenarqueots ;

Anlisi comparatiu de genomes crenarqueots (del DOE's IMG system);

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="180737" title="Aeroport de Menorca" nonfiltered="4144" processed="4137" dbindex="74177">



L'Aeroport de Menorca est situat a uns 4,5 kilmetres al sud-oest de Ma. Pertany a dos termes municipals: Ma i Sant Llus. La seva naturalesa s eminentment turstica, pels visitants de Menorca, amb un important trfic xrter que arriba als seus mxims nivells a l'estiu.

El trfic majoritari s internacional: Regne Unit, Alemanya i Itlia. D'Espanya, les connexions ms importants sn amb Barcelona, Palma de Mallorca i Madrid. El 2008 s registr un trfic de 2.605.938 passatgers.

Referncies.


 Enllaos externs.
Plana de l'aeroport, amb informaci sobre l'aeroport i l'illa de Menorca ;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="180745" title="Nouvelle Mdine" nonfiltered="4145" processed="4138" dbindex="74178">
Nouvelle Mdine (o La Nouvelle Mdine, o Medina Jedida), literalmente "la nova ciutat" s una delegaci de Tunsia, a la governaci de Ben Arous, formada per una part de la ciutat de Ben Arous, la situada al sud-est, delimitada per l'autopista de la costa (que va fins a Soussa) al sud-oest, i la delegaci de Rads a l'est. La delegaci t 39.480 habitants segons el cens del 2004. Forma part de les ciutats satellits de Tunis.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="180751" title="Sant Pere d'ger" nonfiltered="4146" processed="4139" dbindex="74179">


El conjunt monumental de Sant Pere d'ger, a ger (Noguera) est format pel recinte emmurallat de la vila, pel castell i per les dependncies del monestir canonical.

El castell fou el nucli ms antic de la vila, perqu la seva situaci estratgica el feia un lloc molt cobejat. De fet, hi ha indicis d'estructures anteriors a l'poca cristiana i a la reconquesta de la vall per part d'Arnau Mir de Tost, que sembla va ser el fundador de l'antiga cannica.

La primera comunitat, potser benedictina, s'hi va establir el 1037. El 1048 ja es t constncia d'una comunitat regida per un canonge, de la qual Arnau Mir en va obtenir de la Santa Seu el privilegi de l'exempci episcopal, convertint-lo en un enclavament religis singular. Grcies a les donacions de la famlia d'Arnau Mir fins al seu nt Guerau II de Cabrera, la cannica va aconseguir un ampli territori que incloia ger, Castell de Farfanya, Montclar i Valldellou.

L'any 1112 va adoptar la regla de sant Agust, deixant l'aquisgranesa que havia seguit fins aleshores.

Durant el segle XII el domini va comenar a ser tant poders que el bisbe de Lleida, malgrat l'oposici dels abats, va aconseguir una butlla del papa Celest II que unia l'abadia a la seva dicesi. Per a posar pau al conflicte, al segle XIII s'hi va enviar l'abat de Santes Creus, el futur Bernat Calv, i ms endavant el bisbe de Valncia que va redactar uns severs estatuts l'any 1258.

Al segle XV arriba la decadncia amb el despoblament i els efectes de la guerra civil contra Joan II. Des del 1433 va ser regida per abats comendataris que a vegades ni tan sols la varen visitar mai. El 1592, l'abadia va ser secularitzada per poc desprs convertir-se en collegiata i arxiprestat. Va conservar l'exempci fins que l'any 1874 es va unir a la dicesi de Lleida.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="180752" title="Prfir" nonfiltered="4147" processed="4140" dbindex="74180">

El prfir s una varietat de roca gnia composta de cristalls, com feldespat o quars, format a partir de la solidificaci del magma.

El nom prov li ve donat pel seu color prpura (porphyra) distintiu. L's del prfir es remunta a les antigues civilitzacions assirio-babilniques i egipcies. Tamb s'us a l'antiga Rom on se li donaven connotacions rgies en associar-lo a la prpura imperial.

El seu s s extensiu en grans monuments de l'antiguitat com l'Hagia Sophia. Els sepulcre d'emperadors romans com Ner, o posteriors com Frederic II del Sacre Imperi eren de prfir.

Referncies.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="180753" title="Torcic" nonfiltered="4148" processed="4141" dbindex="74181">


Els torcics (Thoracica) formen un superordre de crustacis cirrpedes que comprenen els peus de cabrit i les glans de mar.

 Classificaci .
Els torcics (Thoracica, Darwin, 1854), seguint la proposta de Martin i Davis , se subdivideixen en dos ordres:
 Els pedunculats, (Pedunculata), Lamarck, 1818;
 Els sessilis, (Sessilia), Lamarck, 1818;

____________________________________________________

 1. Pedunculata .
Inclou 4 subordres:
 Heteralepadomorpha, Newman, 1987;
 Iblomorpha, Newman, 1987;
 Lepadomorpha, Pilsbry, 1916;
 Scalpellomorpha, Newman, 1987;

 Heteralepadomorpha .
Cont 6 famlies:
 Anelasmatidae, Gruvel, 1905;
 Heteralepadidae, Nilsson-Cantell, 1921;
 Koleolepadidae, Hiro, 1933;
 Malacolepadidae, Hiro, 1937;
 Microlepadidae, Zevina, 1980;
 Rhizolepadidae, Zevina, 1980;

 Iblomorpha . 
Cont una nica famlia
 Iblidae, Leach, 1825;

 Lepadomorpha . 
Cont 3 famlies:
 Lepadidae, Darwin, 1852;
 Oxynaspididae, Gruvel, 1905;
 Poecilasmatidae, Annandale, 1909;

 Scalpellomorpha . 
Cont 4 famlies:
 Calanticidae, Zevina, 1978;
 Lithotryidae, Gruvel, 1905;
 Pollicipedidae, Leach, 1817;
 Scalpellidae, Pilsbry, 1907;

____________________________________________________

 2. Sessilia . 
Inclou 3 subordres:
 Brachylepadomorpha', Withers, 1923;
 Verrucomorpha, Pilsbry, 1916;
 Balanomorpha, Pilsbry, 1916;

 Brachylepadomorpha .
Cont una nica famlia.
 Neobrachylepadidae, Newman & Yamaguchi, 1995;

 Verrucomorpha .
Cont 2 famlies:
 Neoverrucidae, Newman, 1989;
 Verrucidae, Darwin, 1854;

 Balanomorpha .
s el subordre ms extens, amb 6 superfamlies i 12 famlies.
 Chionelasmatoidea Buckeridge, 1983;
 Chionelasmatidae Buckeridge, 1983;

 Pachylasmatoidea Utinomi, 1968;
 Pachylasmatidae Utinomi, 1968;

 Chthamaloidea Darwin, 1854;
 Catophragmidae Utinomi, 1968;
 Chthamalidae Darwin, 1854;

 Coronuloideav Leach, 1817;
 Chelonibiidae Pilsbry, 1916;
 Coronulidae Leach, 1817;
 Platylepadidae Newman & Ross, 1976;

 Tetraclitoidea Gruvel, 1903;
 Bathylasmatidae Newman & Ross, 1971;
 Tetraclitidae Gruvel, 1903;

 Balanoidea Leach, 1817;
 Archaeobalanidae Newman & Ross, 1976;
 Balanidae Leach, 1817;
 Pyrgomatidae Gray, 1825;

Referncies.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="180754" title="Omrane" nonfiltered="4149" processed="4142" dbindex="74182">
Omrane s una delegaci de Tunsia a la governaci de Tunis, situada al nord de Bab Souika, a uns 2 km de la medina de Tunis, es a dir del centre de la capital de la capital del pas. La delegaci t 37.050 habitants segons el cens del 2004. A la zona, de construcci moderna, hi ha un teatre al complex El Mechtel.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="180756" title="Departament de Tacuaremb" nonfiltered="4150" processed="4143" dbindex="74183">

Tacuaremb s un departament de l'Uruguai. La seva capital s la ciutat homnima. Ubicat a la zona centre - nord del territori, limita el nord i nord-oest amb els departaments de Rivera i Salto respectivament, a l'oest amb Paysand i Ro Negro, al sud amb Durazno i a l'est i sud-est amb Cerro Largo. Amb una superfcie de 15.438 km, s el departament ms extens del pas, i t una poblaci de 90.489 habitants, la qual cosa el situa en la novena posici quant a nombre de persones.

La ciutat principal s la seva capital; li segueixen en importncia Paso de los Toros, San Gregorio de Polanco, Curtina i Villa Ansina.

Es destaca per la seva producci ramadera bovina i ovina, arrossera i forestal, activitat aquesta que ha fomentat la presncia de serradores i altres indstries a la capital del departament.

Al seu territori es troben basalts i gresos, conformant un paisatge de prades i turons llisos. Els gresos, amb cabussament aquest - oest, fan que les aiges pluvials penetrin a l'est de la Cuchilla d'Haedo (les cuchillas a l'Uruguai sn cadenes de turons) al flueixin sota de la formaci basltica cap a l'oest del territori uruguai, assolint a la zona propera en Riu Uruguai els 1500 metres de profunditat, sent aquest l'origen de les nombroses termes existents.


 Origen etimolgic .

L'etimologia de "Tacuaremb", segons el professor argent Carlos McGough: 
En fer referncia, particularment, a la sonora i estimada paraula "Tacuara" o ms aviat "it cuar" (it: "pedra o pal dur", cuar: "forat", pel buit d'aquestes canyes) que dna origen segur a la veu Tacuaremb, departament a qu vosts assignen (i ho crec) la paternitat de Carlos Gardel, crida l'atenci l'aparent indiferncia dels uruguaians, respecte de l'origen d'aquesta paraula.

Una altra versi sobre l'origen del nom, el vincula amb el vocable guaran per denominar els "rebrots de tacuara". Nombrosos sn els toponmics d'origen guaran en aquest departament: Batov ("pit verge"), Ipor ("aigua dola"), Caraguat, Yaguar, etc.

 Poblaci i demografia .

Segons el cens de 2004, hi ha en el departament 90.489 habitants i 28.054 llars particulars. La mida mitja de la llar sn 3,2 persones. Per cada 100 dones existeixen 99,5 homes.

Taxa de creixement exponencial de la poblaci: -0,029% (2004);
Taxa bruta de natalitat: 18,36 naixements/1.000 persones (2004);
Taxa bruta de mortalitat: 9,00 morts/1.000 persones (2004);
Mitjana d'edat: 29,7 anys (28,3 homes, 31,1 dones);
Esperana de vida en nixer:
Poblaci total: 74,35 anys;
Homes: 70,33 anys;
Dones: 78,52 anys;
Nombre mig de fills per famlia: 2,75 fills/dona;
Ingrs mig mensual per capita de la llar (ciutats de 5.000 o ms habitants): 3.594,8 pesos/mes;

 Principals centres urbans .

(Pobles o ciutats amb una poblaci de 1.000 o ms persones - dades del cens de l'any 2004, llevat que s'indiqui una data diferent.)



 Enllaos externs .
Breu panorama geogrfic del departament de Tacuaremb, Uruguai ;
Pgina oficial del Tacuaremb Futbol Club ;
Tacuaremb 2000 ;
Tac.com.uy ;
Tacuaremb digital ;
Estaci experimental INIA - Tacuaremb ;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="180759" title="Omrane Suprieur" nonfiltered="4151" processed="4144" dbindex="74184">
Omrane Superior s una delegaci de Tunsia a la governaci de Tunis, situada al nord de la ciutat de Tunis, i just al nord de la delegaci d'Omrane. L'aglomeraci d'Omrane Superior, sorgida per l'expansi d'Omrane, toca a la governaci d'Ariana, i limita a l'oest amb Ettadhamen i a l'est amb la delegaci de El Menzah. T una poblaci de 70.780 habitants.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="180760" title="El Ouardia" nonfiltered="4152" processed="4145" dbindex="74185">
El Ouardia s una delegaci de Tunsia, a la governaci de Tunis, a la rodalia de la ciutat de Tunis, al sud del centre de la ciutat de Tunis, formada per els barris situats a la part oriental de la Sabkhat Sijoumi (sud-oest de Tunis). Darrerament s'ha rehabilitat el barri de Cit Ennour i la delegaci regional fa altres actuacions per millorar la zona. La delegaci t 30.400 habitants segons el cens del 2004.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="180762" title="Oued Ellil" nonfiltered="4153" processed="4146" dbindex="74186">
Oued Ellil s una ciutat de Tunsia, a la governaci de Manouba, a uns 3 km a l'oest de la ciutat de Manouba i a uns 10 km del centre de Tunis. La municipalitat t una poblaci de  de 47.614 habitants i s'ha poblat a partir de 1970 amb emigrants tunisians que anaven cap a la capital, i est poblada sobretot per treballadors. La ciutat va sorgir a la vora d'un rierol sobre terrenys antigament dedicats al cultiu. T estaci de ferrocarril. La delegaci, que abraa els territoris al nord-oest, sud-oest i oest de Manouba, t 52.560 habitants (cens del 2004).






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="180772" title="Oued Mliz" nonfiltered="4154" processed="4147" dbindex="74187">
Oued Mliz s una ciutat de Tunsia a uns 16 km de la frontera algeriana, a la governaci de Jendouba, a uns 25 km a l'oest de la ciutat de Jendouba. Es troba a la vora del riu Medjerda i t estaci de ferrocarril. S'hi cultivan cereals (la vila s coneguda com "el graner") i llegums que sn la seva principal activitat. Des del 1992 celebra a l'estiu un festival cultural. s capalera d'una delegaci amb 21.010 habitants. El riu Oued Mliz es troba a uns 25 km al sud i marca el lmit de la delegaci i de la governaci. Just en aquest lloc hi ha l'estaci termal de Hammam Bezzaz adequada per malalties reumtiques. L'estaci termal de Hammam Mellegue, amb les restes romanes d'una banys termals,  ja s a la governaci del Kef.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="180774" title="Lofoforat" nonfiltered="4155" processed="4148" dbindex="74188">

Els lofoforats (Lophophorata) sn un grup de protstoms lofotrocozous. Es caracteritzen per tenir un loffor.

Comprn els braquipodes, fornids, briozous i entoproctes.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="180778" title="(44) Nysa" nonfiltered="4156" processed="4149" dbindex="74189">
Nysa s l'asteroide nm. 44 de la srie, descobert des de Pars per en Hermann Mayer Salomon Goldschmidt (1802-66) el 27 de maig del 1857.-


Aquest asteroide dna origen al grup de Nyses amb les segents caracterstiques: 2,41<a<2,5; e>0,12; e<0,21; 1,5<i<4,3. 

s una de les dues subfamlies d'asteroides situats a una distncia mitjana de 2,42 UA del Sol, essent l'altra, la famlia de 135 Hertha. Nysa t un dimetre de 68 km i una inclinaci de 37. s de la classe E.


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="180781" title="Lliga txecoslovaca de futbol" nonfiltered="4157" processed="4150" dbindex="74190">
La Lliga txecoslovaca de futbol fou la mxima competici futbolstica de Txecoslovquia. Es disput entre 1918 i 1993, any en qu fou reemplaada per les lligues de Txquia i Eslovquia (vegeu: Lliga txeca de futbol i Lliga eslovaca de futbol). El 1925 esdevingu un campionat professional.

Historial.


1918    SK Slavia Praha;
1919    AC Sparta Praha;
1920    AC Sparta Praha;
1921    AC Sparta Praha;
1922    AC Sparta Praha;
1923    AC Sparta Praha;
1924    SK Slavia Praha;
1925    SK Slavia Praha;
1925/26 AC Sparta Praha;
1927    AC Sparta Praha;
1927/28 SK Viktoria Zizkov;
1928/29 SK Slavia Praha;
1929/30 SK Slavia Praha;
1930/31 SK Slavia Praha;
1931/32 AC Sparta Praha;
1932/33 SK Slavia Praha;
1933/34 SK Slavia Praha;
1934/35 SK Slavia Praha;
1935/36 AC Sparta Praha;
1936/37 SK Slavia Praha;
1937/38 AC Sparta Praha;
1938/39 abandonat vegeu txquia;
1939-45 no es disput;
1945/46 AC Sparta Praha;

1946/47 SK Slavia Praha;
1947/48 AC Sparta Praha;
1948    SK Slavia Praha (no oficial);
1949    NV Bratislava;
1950    NV Bratislava;
1951    NV Bratislava;
1952    CKD Sokolovo Praha;
1953    DA Praha;
1954    Spartak Praha Sokolovo;
1955    Slovan Bratislava;
1956    Dukla Praha;
1957/58 Dukla Praha;
1958/59 Cerven hviezda Bratislava;
1959/60 Spartak Hradec Krlov;
1960/61 Dukla Praha;
1961/62 Dukla Praha;
1962/63 Dukla Praha;
1963/64 Dukla Praha;
1964/65 Sparta CKD Praha;
1965/66 Dukla Praha;
1966/67 Sparta Praha;
1967/68 Spartak Trnava;
1968/69 Spartak Trnava;
1969/70 Slovan Bratislava;

1970/71 Spartak Trnava;
1971/72 Spartak Trnava;
1972/73 Spartak Trnava;
1973/74 Slovan Bratislava;
1974/75 Slovan Bratislava;
1975/76 Bank Ostrava;
1976/77 Dukla Praha;
1977/78 Zbrojovka Brno;
1978/79 Dukla Praha;
1979/80 Bank Ostrava;
1980/81 Bank Ostrava;
1981/82 Dukla Praha;
1982/83 Bohemians Praha;
1983/84 Sparta Praha;
1984/85 Sparta Praha;
1985/86 TJ Vtkovice;
1986/87 Sparta Praha;
1987/88 Sparta Praha;
1988/89 Sparta Praha;
1989/90 Sparta Praha;
1990/91 Sparta Praha;
1991/92 Slovan Bratislava;
1992/93 Sparta Praha;



Enllaos externs.
RSSSF;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="180782" title="Ouerdanine" nonfiltered="4158" processed="4151" dbindex="74191">
Ouerdanine s una ciutat de Tunsia a uns 15 km a l'oest de la ciutat de Monastir, a la governaci de Monastir a la carretera entre Msaken i Monastir. s una ciutat majoritariament dedicada a l'agricultura amb explotaci d'oliveres. T uns 5000 habitants. s capalera d'una delegaci amb una poblaci de 17.270 habitants (cens del 2004).








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="180783" title="Hans Adam II de Liechtenstein" nonfiltered="4159" processed="4152" dbindex="74192">

Hans Adam II de Liechstenstein (Johannes "Hans" Adam Ferdinand Aloys Josef Maria Marko d'Aviano Pius von und zu Liechtenstein) ( Zuric, Sussa 1945 ) s l'actual cap d'estat de Liechtenstein. El seu tractament s de Sa Altesa Serenssima "El Prncep Sobir de Liechtenstein" 

Antecedents familiars.
Va nixer el 14 de febrer de 1945 a la ciutat de Zuric, sent el fill primognit del prncep Francesc Josep II i la seva esposa, la comtessa Gina von Wilczek. Era nt per lnia paterna del prncep Alois de Liechtenstein i Elisabet Amlia d'ustria, i per lnia materna de Ferdinand Graf von Wilczek i Norbertine Kinsky von Wchinitz und Tettau.

Npcies i descendents.
El 30 de juliol de 1967 es va casar, a Vaduz, amb la seva cosina llunyana la comtessa Marie Agla Kinsky. D'aquest matrimoni en nasqueren:

Alois de Liechtenstein (1968), casat el 1993 amb Sofia de Baviera, prncep hereu i actual regent;
Maximilian Nikolaus Maria (1969), casat amb Angela Gisele Brown;
Constantin Ferdinand Maria (1972), casat amb comtessa Marie Klnoky de Krspatak;
Tatjana Nora Maria (1973), casada amb Philipp von Lattorf;

Negocis bancaris.
Actualement posseeix el grup bancari privat LGT i una fortuna personal d'aproximadament quatre mil milions de dlars, segons fonts de la revista "Forbes".

Ascens al poder.
El 13 de novembre de 1998 fou nomenat prncep sobir del seu pas a la mort del seu pare Francesc Josep II. El prncep de Liechtenstein ha gaudit, al llarg de la histria, d'uns grans poders. L'any 2003, per, es va realitzar un referndum per revisar la constituci del pas i augmentar els seus poders, amenaant amb la seva marxa del pas i la de la seva famlia per establir-se a ustria si el referndum no era acceptat. 

El 15 d'agost de 2004 Hans Adam II va cedir la responsabilitat de prendre les decisions de govern diries al seu fill primognit, el prncep Alois de Liechtenstein, per a preparar la transici del poder a una nova generaci. Amb aquesta cessi, per, oficialment Hans Adam contnua sent Cap de l'Estat i Alois realitza tasques de regent. 

Referncies.


Enllaos externs.
  Pgina dels Prnceps de Liechtenstein;








































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="180790" title="Pont de Brooklyn" nonfiltered="4160" processed="4153" dbindex="74193">


El Pont de Brooklyn (conegut inicialment com a "Pont de Nova York i Brooklyn") uneix els barris de Manhattan i Brooklyn a la ciutat de Nova York. Va ser construt entre el 1870 i el 1883 i, en el moment de la seva inauguraci era el pont penjat ms gran del mn (mesura 1825 metres de llarg, i la llum entre piles s de 486,3 metres, rcord de llum fins que al 1889 es va construir el Forth Bridge, amb una llum mxima de 521m. Tamb va ser el primer susps mitjanant cables d'acer. Des de llavors, s'ha convertit en un dels smbols ms importants de Nova York.

Histria.
Disseny.
El pont va ser dissenyat per una srie d'enginyers de propietat de John Augustus Roebling, de Trenton, Nova Jersey. Roebling i la seva signatura havien construt anteriorment ponts penjants ms petits, com l'Aqeducte de Delaware a Lackawaxen, Pennsilvnia, el Pont Penjat de Cincinnati, Ohio o el Pont Penjat de Waco, Texas, que va servir com a prototip per al disseny final del Pont de Brooklyn.

Durant el procs de construcci, Roebling es va fracturar greument un peu quan un ferro va xocar contra un moll; poques setmanes ms tard, va morir del ttan a causa de l'amputaci dels dits del peu. El seu fill, Washington Roebling, el va succeir en el crrec, per va sofrir una malaltia causada pel seu treball en caissons, el sndrome de descompressi o "malaltia dels bussos". La dona de Washington, Emily Warren Roebling, es va convertir en el seu ajudant, aprenent enginyeria i comunicant les instruccions del seu marit als ajudants sobre el terreny. Quan el pont es va obrir al pblic, ella va ser la primera persona en creuar-lo. El seu marit en canvi rares vegades va visitar la seva obra, ja que vivia a Trenton, Nova Jersey, durant el procs de construcci.

Construcci i obertura.
La construcci del Pont de Brooklyn va comenar el 3 de gener de 1870, i va finalitzar tretze anys ms tard, el 24 de maig de 1883, quan va ser obert al pblic. El primer dia el van creuar un total de ms de 1800 cotxes i 150.300 persones. En la seva construcci es van gastar 15,1 milions de dlars i vint-i-set persones van morir. El pont est construt amb pedra calcria, granit i ciment. El seu estil arquitectnic s neogtic, amb els seus caracterstics arcs apuntats en les dues torres laterals.



Malgrat que en l'poca que es va construir no es realitzaven proves d'aerodinmica als ponts (aquesta tcnica noms va comenar a emprar-se en els anys 50 del segle XX), l'estructura oberta del pont va evitar que hagus problemes d'estabilitat a causa del vent. A ms, Roebling havia calculat que amb els suports de cable metllic el pont era sis vegades ms resistent de l'estrictament necessari, el que explica que encara es mantingui en peus quan gran part dels ponts penjants construts en la mateixa poca han hagut de ser substituts. Per altra banda, durant la construcci es va descobrir que J. Lloyd Haigh, encarregat de proporcionar el cable per al pont, havia substitut el cable escollit originalment per un altre d'inferior qualitat. Quan es va descobrir que era ms barat, era massa tard per a desmuntar la part ja construda, amb la qual cosa la seva resistncia es va reduir, segons els clculs de Roebling, a noms quatre vegades l'estrictament necessari.

En el moment de la seva inauguraci, el Pont de Brooklyn era el pont penjant ms llarg del mn (un 50% ms llarg que cap construt anteriorment). A ms, durant molts anys les torres que el sostenen a banda i banda van ser les estructures ms altes de l'hemisferi occidental. Actualment, el pont disposa de sis carrils per a vehicles (excepte camions i autobusos, i una passarella independent per a bicicletes i vianants. Des dels anys 80, est illuminat per les nits per a accentuar la seva silueta.

Atacs terroristes.

L'1 de mar de 1994 el libans Rashid Baz va obrir foc sobre una furgoneta ocupada per membres del grup ortodox jueu Chabad-Lubavitch mentre circulaven sobre el Pont de Brooklyn. Una de les vctimes, Ari Halberstam, de 15 anys, va morir a l'hospital dies desprs. Aparentment, Baz va actuar mogut pel desig de venjar la Matana d'Hebron de 1994, el qual van morir 29 musulmans. Baz va ser condemnat per assassinat a 141 anys de pres; l'any 2000, el seu cas va ser requalificat com "atac terrorista". La rampa d'accs al Pont des de Manhattan duu actualment el nom d'Ari Halberstam.

Al 2003, un home anomenat Iyman Faris va ser condemnat a vint anys de pres per subministrar informaci a Al-Qaida, desprs que es descobrs una trama per a fer caure el pont de Brooklyn tallant els seus cables metllics amb bufadors.

El Pont de Brooklyn en la cultura popular.

El Pont de Brooklyn s'ha convertit en una imatge habitual en diferents formes de la cultura popular, des dels cmics al cinema i la televisi.

Cinema.
El Pont de Brooklyn s una imatge habitual en moltes de les pellcules de Woody Allen, entre elles, bviament, Manhattan.
En la pellcula La Decisi de Sophie, l'escriptor Nathan Landau (interpretat per Kevin Kline) passeja pel pont amb la seva amant, Sophie (Meryl Streep) i el seu protegit Stingo (Peter MacNicol) recordant els noms d'escriptors de Brooklyn com Herman Melville o Hart Crane.
En la versi americana de Godzilla, del 1998, el monstre ataca el Pont, destruint les seves torres i els cables metllics.
En la pellcula Deep Impact, del 1998, es pot veure com el gran tsunami provocat pel meteorit destrueix el Pont de Brooklyn.
El Pont tamb apareix a la pellcula Gangs of New York, de Martin Scorsese;
A la portada del DVD de la pellcula Estat de setge, amb Denzel Washington, Bruce Willis i Annette Bening, es pot veure una imatge del Pont de Brooklyn sent atacat pels terroristes. Encara que aquesta escena no existeix realment en la pellcula, el Pont s que apareix en repetides ocasions com a mitj de comunicaci entre Brooklyn i Manhattan.
Al Superman Returns, el pont apareix diverses vegades, i molt especialment durant el vol de Superman i Lois Lane.

Televisi.
La CBS va emetre una srie titulada Brooklyn Bridge entre 1991 i 1993.
El Pont apareix diverses vegades com a ambientaci en sries com Friends, What I like about you o El show de Bill Cosby;
A la srie , el captol titulat "Gent amb diners" (1r captol de la 3a temporada) se situa en el pont de Brooklyn, en el que una parella s atacada mentre mantenien relacions sexuals.
Es pot veure una escena del pont nevat durant els crdits inicials de Llei i Ordre;

Cmics.
En un nmero d'Ultimate X-Men, el pont s destrut per Magneto i els sequaos;
A El Increble Spider-man (nmero 121), Gwen Stacy, xicota de l'Spider-man s segrestada pel Follet Verd i retingud en el Pont (encara que l'editor el va identificar com "Pont de George Washington", tamb a Nova York).
A l'anime Negima! una batalla es desenvolupa sobre un pont sospitosament similar, si no idntic, al Pont de Brooklyn.

Altres mitjans.
El pont apareix en els videojocs SimCity 3000 i SimCity 4, com el "Pont Penjant Mitj" per a avingudes i autopistes.
En el videojoc per l'Xbox 360 Project Gotham Racing 3 el Pont est incls entre els escenaris.
La imatge del Pont va ser seleccionada per aparixer en un segell d'Alemanya al 2006.

 Enllaos externs.

  Informaci sobre el Pont de Brooklyn a la pgina oficial de l'Ajuntament de Nova York.






































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="180791" title="Joan Ma i Flaquer" nonfiltered="4161" processed="4154" dbindex="74194">
Joan Ma i Flaquer (Torredembarra,Tarragons 1823 - Barcelona 1901) fou un periodista i escriptor catal, fill d'un comerciant liberal. De jove fou un liberal radical, membre de la milcia de Tarragona, i s'inici com a periodista a El Genio, del jove Vctor Balaguer. El 1843 es trasllad a Barcelona per a fer carrera com a periodista, i collabor a La Discusin de Pau Piferrer i Fbregas, El ngel Exterminador i La Lira Espaola. Es llicenci en filosofia i lletres, i el 1850 fou catedrtic de llat i de castell a la Universitat de Barcelona. 

El 1847 s'estren com a crtic de teatre al Diari de Barcelona i influ sobre el seu propietari Antoni Brusi i Ferrer de donar al diari un tarann ms poltic des del 1854, proper a la Uni Liberal, cosa que li va valer l'exili a Frana i a Roma algun cop. Amb els anys moder el seu liberalisme i esdevindr una mena d'oracle de la burgesia catalana. Ser  director del diari des del 1865 fins a la seva mort el 1901, i amb ell el diari arrib a ser un dels redactors ms prestigiosos del seu temps per la seva independncia de criteri, tot i ser conservador, ra per la qual fou sovint consultat pel rei Alfons XII i per Antonio Cnovas del Castillo. 

Adopt sempre un ideari descentralitzador, que el va dur a enfrontar-se amb el govern central el 1878 tot defensant el foralisme del Pas Basc i Navarra, per mostr sempre una postura excessivament conservadora, oposada al carlisme i al federalisme, i tancada davant el republicanisme de Valent Almirall i l'incipent catalanisme de la Lliga de Catalunya. Joan Maragall fou secretari seu en els darrers anys.

 Obres .
 Cartas provinciales (1875);
 La revolucin de 1868 juzgada por sus autores (1876);
 La paz y los fueros (1876);
 El oasis: viaje al pas de los fueros (Provincias Vascongadas y Navarra) (1876-1880);

 Enllaos externs .
  Biografia;
  Biografia;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="180792" title="Oueslatia" nonfiltered="4162" processed="4155" dbindex="74195">

Oueslatia (tamb Ousselatia) s una ciutat de Tunsia al nord-oest de la governaci de Kairuan, a poc ms de 50 km al nord-oest de Kairuan. Rep el seu nom per la muntanya Ousselat (Djebel Ousselat) del qual es troba a la seva vessant nord-oest i propera tamb al Djebel Esssaradj  (al nord) i a les muntanyes de Djebel Bou Zabouss (al nord-est). La seva activitat econmica es agrcola, amb oliveres i fruiters. Hi ha diverses restes romanes, per no molt importants, a la rodalia d'An Jioula i de Dechret Touama. s capalera d'una delegaci amb 43.350 habitants (2004).







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="180796" title="Acquaviva" nonfiltered="4163" processed="4156" dbindex="74196">



Acquaviva s un castello (municipi) de San Marino amb una poblaci de 1.678 habitants (dades de l'any 2003) per a una rea de 4'86 km. Limita amb els municipis de Borgo Maggiore i San Marino i amb els municipis italians de San Leo i Verucchio. 

El seu nom prov d'una font local molt important. 

Enllaos externs.

 Informaci histrica i turstica d'Acquaviva. ;

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="180798" title="Pau Piferrer i Fbregas" nonfiltered="4164" processed="4157" dbindex="74197">
Pau Piferrer i Fbregas (Barcelona 1818 - 1848) fou un escriptor i periodista catal. Tot i ser de famlia humil, es va poder graduar en filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona. Treball primer com a bibliotecari i ms tard com a catedrtic d'institut. Com a prototipus del romanticisme de l'poca, era malalts, va morir jove i la seva curta vida va estar marcada per les dificultats econmiques, sentimentals i poltiques. 

Collabor al diari El Vapor, on va publicar bona part de la seva obra dedicada al folklore espanyol i particularment catal. L'inters pel folklore el va dur a un viatge a Mallorca el 1841. Fou un dels primers recopiladors de poesia popular a Catalunya  i tot i escriure sempre en castell, fou un dels precursors ideolgics de la renaixena de la literatura catalana. Collabor al Diari de Barcelona amb Joan Ma i Flaquer i tamb tradu al castell obres d'Alexandre Dumas i de Walter Scott. El seu principal referent literari era el francs Victor Hugo.

 Obres .
Fou collaborador a l'obra colectiva Recuerdos y bellezas de Espaa (1839), on va compondre els dos volums sobre Catalunya (el segon el va acabar Francesc Pi i Margall) i un sobre Mallorca. Fou el descobridor de la primera can del Comte Arnau.

 Enllaos externs .
 Aribau i el seu temps pg.135 per Manuel de Montoliu;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="180799" title="Ouled Chamekh" nonfiltered="4165" processed="4158" dbindex="74198">
Ouled Chamekh (tamb Aouled Echamekh) s una ciutat de Tunsia, al nord-oest de la governaci de Mahdia, a uns 80 km a l'oest de la ciutat Mahdia per carretera. s a la vora de la llacuna salada o sabkhat de Sidi El Hani i s capalera d'una delegaci que abraa tot el terrenys ocupat per la sabkhat, i el territori agrcola cap a l'oest i el sud de la llacuna, fins a la vila d'Essamra, propera a la sabkhat Chrita que ja pertany a la delegaci de Hbira. A uns 14 km al nord-oest passa la via del ferrocarril. La delegaci t 23.560 habitants (2004) dels que ms de 5.000 viuen a la ciutat.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="180800" title="Antoni Brusi i Ferrer" nonfiltered="4166" processed="4159" dbindex="74199">
Antoni Brusi i Ferrer (Barcelona 1815 - 1878) fou un periodista catal, propietari i director del Diari de Barcelona. Era fill d'Antoni Brusi i Mirabent, qui adquir el diari el 1814. El 1834 viatj per Europa i el 1851 va comenar una campanya per demanar la demolici de les muralles de Barcelona. El 1854 fou nomenat secretari de la comissi de la provncia de Barcelona per a promoure la participaci en la Exposici Universal de Pars de 1855.

El 1865 ced la direcci a Joan Ma i Flaquer, qui ja era el principal redactor desprs de la revoluci de 1854, i el 1875 el rei Alfons XII li va atorgar el ttol de marqus de la Casa Brusi. El Diari de Barcelona era dit popularment el brusi en honor seu i del seu pare. Ambds tenen dedicat un carrer a Barcelona, el carrer de Brusi.

 Enllaos externs .
  Exposici sobre el 150 Aniversari de les Telecomunicacions a Espanya, amb una petita biografia d'Antoni Brusi;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="180801" title="Ratatouille (videojoc)" nonfiltered="4167" processed="4160" dbindex="74200">


Ratatouille s un videojoc basat en la pellcula del 2007 del mateix nom de Pixar. Alguns actors de la pellcula han donat la veu als personatges del videojoc. Ha sigut llanat per la Wii, Nintendo DS, PlayStation 3, PlayStation 2, PlayStation Portable, Xbox 360, Xbox, Nintendo GameCube, Game Boy Advance, Windows, Mac OS X, i mbil.

Referncies.


 Enllaos externs .
  Lloc web oficial del videojoc;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="180802" title="Borgo Maggiore" nonfiltered="4168" processed="4161" dbindex="74201">



Borgo Maggiore s un dels nou municipis (castelli) de la Repblica de San Marino i fa frontera amb els municipis de San Marino, Serravalle, Domagnano, Faetano, Fiorentino i Acquaviva, i amb el municipi itali de Verucchio.

Hi trobem l'nic heliport del pas. 


Enllaos externs.

 Informaci econmica i turstica sobre Borgo Maggiore. ;

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="180805" title="Antoni Brusi i Mirabent" nonfiltered="4169" processed="4162" dbindex="74202">
Antoni Brusi i Mirabent (Barcelona 1782 - 1821) fou un impressor i llibreter catal. Durant la guerra del Francs s'allist a les tropes que lluitaven contra Napole Bonaparte i es va encarregar de l'edici de la Gaceta Militar y Poltica del Principado de Catalua, que imprimia on podia (a Barcelona, a Tarragona i a Palma de Mallorca). Pels seus serveis, el 28 d'octubre de 1809, la Junta Suprema de Gobierno del Reino li atorg l'edici del Diari de Barcelona, que durant la dominaci havien dominat els afrancesats. Va tornar a editar el diari el 1814, i des del 1819 va establir un obrador de fosa de tipus d'impremta amb ajut de Francesc Salv i Campillo. El 1820 fou el primer en introduir a Espanya la litografia per privilegi del seu inventor, Aloys Senefelder. La redacci del diari fou continuada pel seu fill Antoni Brusi i Ferrer.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="180806" title="Ouled Haffouz" nonfiltered="4170" processed="4163" dbindex="74203">
Ouled Haffouz (tamb Ouled Hafouz i Aouled Hafouz) s una ciutat de Tunsia a la governaci de Sidi Bouzid, a uns 29 km a l'est de la ciutat de Sidi Bou Zid. T una poblaci de 7.000 habitants i s capalera d'una delegaci amb 25.640 habitants. La seva activitat econmica est basada en l'agricultura, amb cultiu massiu de cereals i llegums i plantacions d'oliveres de sec. T un centre per a discapacitats finanat per l'estat. s a la vora d'un llarg rierol (Oued Chelif) que t origen a les muntanyes occidentals per que sovint baixa sec.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="180807" title="Chiesanuova" nonfiltered="4171" processed="4164" dbindex="74204">


Chiesanuova s un municipi (castello) de San Marino amb una poblaci de 1.029 habitants (any 2006) i una superfcie de 5'46 km. Fa frontera amb els municipis santmarinesos de San Marino i Fiorentino, i amb els municipis italians de Sassofeltrio, Verucchio i San Leo. 

Enllaos externs.

 Informaci del municipi de Chiesanuova. ;























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="180808" title="Manuel Duran i Bas" nonfiltered="4172" processed="4165" dbindex="74205">
Manuel Duran i Bas (Barcelona 1823 - 1907) fou un jurisconsult i poltic catal, fill del metge Ramon Duran i Obiols. Es doctor en dret el 1852 a la Universitat de Barcelona com alumne de Ramon Mart d'Eixal. Del 1862 al 1899 fou catedrtic de dret rom primer i desprs de dret mercantil a la Universitat de Barcelona, on va assolir un gran prestigi entre els seus alumnes, i fou rector de 1896 a 1899. Tamb fou un temps secretari de l'ajuntament de Barcelona.

Introdu a Catalunya les idees de Friedrich Karl von Savigny i fou deg del Collegi d'Advocats de Barcelona del 1885 al 1891. Actu com a ponent del congrs de juristes espanyols del 1885, on defens exitosament la continutat dels rgims jurdics forals dels territoris on encara es mantenia (Catalunya, Navarra, Arag, Galcia, Biscaia), que perillaven amb l'aprovaci del nou Codi civil espanyol. Escollit diputat a les Corts espanyoles, tamb en particip de les discussions sobre la seva aprovaci. 

Tot i que el seu plantejament poltic era proper al del Partit Liberal Conservador, alguns dels seus plantejaments jurdics influren en els ponents de la Uni Catalanista el 1891. Desprs de la guerra de Cuba, desprs de l'intent de pronunciament del general Polavieja, el 1899 Francisco Silvela el va nomenar ministre de Justcia. Un xit de la seva gesti fou el nomenament de bisbes catalans moderats a les seus de Vic (Josep Torras i Bages) i Tarragona (Josep Morgades i Gili). Fou nomenat senador vitalici el 1891.

Mercs a la seva amistat amb Joan Ma i Flaquer va collaborar al Diari de Barcelona. Amb una vida social fora activa, fou president de nombroses associacions, com l'Ateneu Catal, l'Ateneu Barcelons, l'Acadmia de Jurisprudncia i Legislaci de Catalunya o l'Acadmia de Bones Lletres, i patrocin la fundaci d'altres com dels Cors de Clav, la Caixa de Pensions per a la Vellesa i d'Estalvis i els Estudis Universitaris Catalans. El seu fill, Raimon Duran i Ventosa, tamb fou un jurista de reconegut prestigi.

 Obres .
 Estudios econmicos (1856);
 Consideraciones sobre la historia de la ciencia del derecho (1863) ;
 Memoria acerca de las instituciones del derecho civil de Catalua (1883);
 Escritos. Primera serie. Estudios jurdicos (1888);
 La escuela jurdica catalana (1891);
 Escritos. Segunda serie. Estudios sociales, morales y econmicos (1895);

 Referncies .
  Biografia;
  Biografia a al web de l'Arxiu Nacional de Catalunya;
  Biografia;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="180809" title="Oum Larais" nonfiltered="4173" processed="4166" dbindex="74206">
Oum Larais s una delegaci de Tunsia al nord-oest de la governaci de Gafsa, amb capital a Moulares o Moulareb a uns 47 km de la ciutat de Gafsa per carretera. s al peu del Djebel Mrata que fa frontera amb Algria. s part d'una regi on la principal riquesa sn els fosfats. A uns 7 km al sud la vila de Tabedit s un nus ferroviari on s'uneixen les vies de ferrocarril que venen de Redeyef i de Tozeur i Gafsa, i que a Moulareb giren a l'est per desprs tornar en direcci nord. La ciutat forma part de la muncipalitat de Oum Larais (o Oum El Araies) que dona nom a la delegaci. La municipalitat  t una  poblaci de 24.487 habitants dels que menys de la meitat viuen a Moulareb. La delegaci t 34.370 habitants.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="180810" title="Codi civil espanyol" nonfiltered="4174" processed="4167" dbindex="74207">

El Codi Civil espanyol va ser promulgat el 1889, fou un dels Codi civils que fou aprovat ms tard en el temps a causa de tensions sociopoltiques, religioses i territorials d'Espanya. Desprs de moltes modificacions, el Codi civil de 1888 segueix bsicament vigent.
Antecedents. 
Al llarg de la histria espanyola han existit diverses etapes fonamentals fins a arribar al Codi Civil actual: 

En una primera poca es perseguia la formulaci d'un Codi nic que regs en tot el territori. Foren les Corts de Cadis, en 1811, les quals van aprovar una proposici (de Jos de Espiga y Gadea), perqu a la Constituci espanyola de 1812 es recolls aquesta aspiraci codificadora. Seguint els corrents codificadors napolenics, la Constituci de Cadis va assenyalar que "El Codi civil, criminal i de comer seran un mateix per a tota la monaquia, sense perjudici de les variacions que per particulars circumstncies puguin fer les Corts", recollint aix la possibilitat d'admetre la pervivncia dels drets forals.

Les turbulncies poltiques de l'poca, a conseqncia de la invasi napolenica i la posterior pugna entre l'absolutisme de Ferran VII i els partidaris d'un rgim constitucional, van impedir que l'aspiraci codificadora tingus grans resultats fins a l'poca moderna, que es va crear una Comissi General de Codis, que va acabar el 1846 el projecte ms important dels quals han precedit al Codi Civil actual. En 1851 es remet al Govern aquest projecte codificador realitzat principalment per Florencio Garca Goyena, basat en el Codi napolenic, per mantenint la tradici i essncia espanyola en nombroses institucions, principis i fonaments. No obstant aix, no va prosperar per considerar-se excessivament radical en matries socials i religioses. 

El fracs del projecte va fer que s'opts per la publicaci de lleis especials, que no admetien ms demora, com la Llei Hipotecria de 1861, la Llei d'Aiges de 1886, la Llei de Matrimoni Civil i del Registre Civil de 1870. 

En 1880 reneix l'aspiraci codificadora, adaptant-se el sistema de creaci d'un nic codi basat en els rgims de les diverses regions amb dret civil propi, recollint les institucions ms caracterstiques de cadascuna. Per aix es va agregar a la Comissi de Codis representants de les regions forals, per no va ser possible arribar a cap resultat prctic. 

En una segona poca es persegueix la publicaci d'un Codi Civil general sobre la base del Dret Castell (de major difusi territorial) i Apndixs, en els quals es contindrien les particularitats vigents en els territoris forals. En aquest perode va haver dues Lleis de Bases per la qual es va ordenar la redacci d'un Codi Civil: 
1.- El projecte de 1881 que no va tenir acceptaci pel fet d'eliminar-se els tradicionals drets supletoris dels territoris forals; i ;
2.- El projecte de 1889 que va ser ms respectus amb els drets forals, pel fet d'establir el principi d'unitat en algunes matries i el sistema d'apndixs per a unes altres. ;

Complint el mandat de la Llei de Bases de 1888, obra de Silvela, es va iniciar la redacci del Codi Civil sota la direcci de Manuel Alonso Martnez, per en presentar-se a les Corts el text definitiu va trobar oposici, recollint-se les aportacions dels debats en una segona edici del Codi Civil mitjanant Reial decret de 24 de juny de 1889. Destac en les seves ponncies les intervencions del jurisconsult catal Manuel Duran i Bas. 

La seva oposici a Catalunya fou fora important, i fou el motor que va provocar les primeres assemblees convocades per la Uni Catalanista i les posteriors Bases de Manresa.

Contingut del Codi Civil. 

El Codi Civil espanyol no cont totes les  institucions del Dret civil. Hi ha en ell matries que pertanyen al dret pblic (com les del Ttol Preliminar i la ciutadania); normes que cont un carcter preponderant administratiu, i disposicions que detenen una marcada significaci processal. Contrriament, hi ha multitud d'institucions i matries de pur dret privat, o relacionades amb aquest, que han quedat fora del Codi Civil. 

Tot i que el Codi Civil no fou acollit en general amb gran entusiasme, la doctrina recent ha reivindicat el valor del Codi, assenyalant indubtables encerts. Aquests autors han valorat la tcnica del Codi, que el fa assequible a tots, la flexibilitat que permet la seva adequaci a les circumstncies canviants, i la facilitat amb la qual s'han aplicat els principis generals. Assenyalant-se la gran experincia prctica i malgrat que fou aprovat en una poca desfavorable, aconsegu conservar l'essncia tradicional del Dret civil i fer, elegantment, una obra til i espanyola. La seva estructura respon al pla rom-francs o de Gayo, en tant que es considera que noms sn possibles objectes del Dret les persones, les coses i les accions, quan actualment se sol seguir les tesis de Friedrich Karl von Savigny, que divideix el Dret Civil en Part General, drets reals, drets d'obligacions, dret de famlia i dret de successi "mortis causa". 

Examinant el Codi des del punt de vista poltic, apareix com una obra inspirada en les idees de l'poca que es va dur a terme, el final del segle XIX, un moment de relativa pau i de tamb relatiu progrs econmic. Com a obra poltica, s obra dels partits liberals i conservador, alternants en el poder, i t per aix la tnica d'un liberalisme conservador i un individualisme temperat, que es manifesta especialment en la regulaci d'institucions com la propietat, l'herncia o la llibertat contractual. Pel que es refereix al significat del Codi en el seu aspecte tcnic-jurdic, s'ha classificat generalment entre el grup dels codis llatins que s'inspiren en el patr napolenic. L'afrancesament del Codi quant a la seva forma s evident. Tot i aix, aquest judici, segons la doctrina, ha de ser revisat, ja que en Dret de famlia i Dret de successions l'afrancesament s gaireb inexistent. Tamb des del punt de vista del Dret patrimonial, es rebutja el sistema francs de transmissi consensual del domini, i se substitux pel sistema clssic de transmissi per mitj de tradici o lliurament de la possessi.

Reformes del Codi Civil. 
Segons De Castro, el Codi es va redactar esperant la correcci de l'experincia i els progressos realitzats per altres pasos (segons la Base 27 de la Llei de Bases). Per aix es va establir un sistema de reforma cada deu anys, no obstant aix, encara que les circumstncies canvien i el dret tamb, la prpia codificaci tendeix a la permanncia. Aix ha imposat un creixent respecte al text i ha determinat que les modificacions no es fessin peridicament, sin que es deuen gaireb sempre a causes concretes i urgents.

Reformes ms importants. 
Durant els cinquanta primers anys, solament es canvia el Codi per a facilitar l's del testament holgraf, suprimint el requisit del paper segellat; acordant acomodar la successi abintestato a la realitat social de la famlia, i reduir el grau de succeir al quart grau. 

El 2005 es va modificar el seu article 90 per a permetre el matrimoni entre persones del mateix sexe i l'adopci de nens i nenes per part d'aquestes parelles. Entre les reformes introdudes per la Llei 15/2005 de 8 de juliol es troba l'eliminaci de les causes legals per a la separaci i el divorci, aix com permetent-se el que colloquialment s'ha denominat divorci exprs, s a dir, poder exercir l'acci de divorci passats tres mesos desprs de la celebraci del matrimoni sense haver de passar prviament per la instituci de la separaci. 
Sumari. 
El Codi civil espanyol est compost de 1.976 articles, dividits en un Ttol preliminar i quatre llibres, dividits en captols i seccions. 
Vegeu tamb. 
 Codi civil;

Enllaos externs.
  Text ntegre del Codi civil espanyol;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="180811" title="Domagnano" nonfiltered="4175" processed="4168" dbindex="74208">



Domagnano s un municipi de la repblica de San Marino amb 2.865 habitants (any 2006) i una rea de 6'62 km. Fa frontera amb els municipis santmarinesos de Faetano, Borgo Maggiore i Serravalle, i amb el municipi itali de Coriano. 

Domagnano, prviamente conegut com a Montelupo ("muntanya dels llops") ja va sser colonitzat en temps dels romans per no s esmentat en documents fins l'any 1300. 

Enllaos externs.

 Informaci turstica d'aquest municipi santmarins. ;
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="180814" title="Faetano" nonfiltered="4176" processed="4169" dbindex="74209">
 


Faetano s un municipi de San Marino amb 1.081 habitants i 7'8 km. 
L'any 1463 va passar a formar part de la repblica de San Marino. 


Enllaos exteriors.

 Informaci turstica del municipi santmarins de Faetano. ;























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="180815" title="Reial Acadmia de Belles Arts de Sant Carles" nonfiltered="4177" processed="4170" dbindex="74210">
La Reial Acadmia de Belles Arts de Sant Carles s una instituci cultural pblica situada a Valncia. 
Histria.
Els seus antecedents es troben a la petici al rei Ferran VI d'Espanya per part d'artistes valencians perqu es cres una Acadmia. El rei va concedir el perms i es va crear l'Acadmia de Santa Brbara en honor a l'esposa de Fernando VI, Brbara de Bragana, a la seu de la Universitat de Valncia. 

Amb la mort del monarca i les dificultats econmiques, el centre va desaparixer. Va ser ms tard quan, reprenent la idea original, el rei Carles III atorga per Reial Cdula el reconeixement de l'acadmia el 14 de febrer de 1768, seguint el model de la Real Acadmia de Belles Arts de San Fernando dintre del corrent del perode illustrat espanyol i seguint la tradici francesa. La denominaci oficial va ser la de Real Acadmia de les Tres Nobles Arts de Sant Carles.

Des de 1909 es reconeixia que era un organisme artstic que responia a tres aspectes o fins fonamentals: 
Acadmic: Estudis d'erudici artstica, informes i dictmens pericials ;
Didctic: Ensenyament teric i prctica de les Belles Arts ;
Educatiu: Creaci del Museu de Pintura i Escultura.
 
Al 1913, mitjanant un reial decret de 24 de juliol, el Museu queda deslligat oficialment de la tutela de l'acadmia, a causa del espectacular creixement obtingut per la gran afluncia d'estudiantes i a causa de l'escassedat d'espai de la seva anterior ubicaci l'estat va cedir l'any 1938 el Convent del Carme, desamortitzat, on es va seguir impartint la docncia i va poder augmentar i realar les seves colleccions artstiques agrupades al museu de belles arts i museu d'antiguitats. 

Al 1942 es va decidir dedicar la ubicaci del convent a l'Escola de Belles Arts traslladant el fons musestic i l'acadmia a l'antic Convent de Sant Pius V, lloc on a l'actualitat comparteixen edifici.
Estructura i serveis.
Es regeix per uns estatuts i un reglament de rgim interior. Els membres poden ser d'honor, de nombre, supernumeraris i corresponents.

L'Acadmia consta de quatre seccions: 
Arquitectura ;
Escultura ;
Pintura-gravat ;
Msica ;
La seva organitzaci i funcionament estan regulats per decret del Govern del Pas Valenci des de 1989. 

A la seva estructura, l'Alt Patronatge correspon al Rei d'Espanya i la Presidncia d'Honor al que ho sigui de la Generalitat Valenciana. 

Consta del servei de docncia, arxiu i biblioteca, i s rgan consultiu de la Generalitat Valenciana, a ms de complir funcions de peritatge.

Enllaos externs.
Web de la Real Acadmia de Belles Arts de San Carlos





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="180816" title="Herrerasaure (infraordre)" nonfiltered="4178" processed="4171" dbindex="74211">

Els herrerasaures (infraordre Herrerasauria) constitueixen el grup de dinosaures ms antic conegut, les restes ms antigues daten de fa 228 milions d'anys. Van desaparixer a finals del perode Trisic. Eren dinosaures de mida petita i mitjana similars als terpodes.

Taxonomia.
ORDRE SAURISCHIA;
?SUBORDRE THEROPODA;
INFRAORDRE HERRERASAURIA;
Famlia Staurikosauridae;
Staurikosaurus;
Famlia Herrerasauridae;
?Caseosaurus;
Chindesaurus;
Herrerasaurus;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="180818" title="Estanislau Reynals i Rabassa" nonfiltered="4179" processed="4172" dbindex="74212">
Estanislau Reynals i Rabassa (Barcelona 1822 - 1876) fou un advocat i escriptor catal. Es llicenci en dret a la Universitat de Barcelona, on hi va guanyar la ctedra de dret i hi exerc com a rector el 1875-1876. El 1859 fou membre de l'Acadmia de Jurisprudncia i Legislaci de Catalunya i el 1871 presid els Jocs Florals de la Llengua Catalana. 

A instncies de Joan Ma i Flaquer i Manuel Duran i Bas, des del 1849 collabor al Diari de Barcelona, on hi fou exponent defensor d'Uni Liberal i un dels precursors del conservadurisme a Catalunya, contrari al centralisme liberal i al divorci. 

 Obres .
 La desamortizacin y los gremios (1860);
 El matrimonio civil y la libertad de cultos (1869);
 El criterio conservador (1872) ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="180820" title="Eli Donat" nonfiltered="4181" processed="4173" dbindex="74214">
Donat Eli o Eli Donat  (Aelius Donatus) titulat Aelius Donatus Vir Clarus Orator Urbis Romae, fou un escriptor i retric rom que va viure a Roma a la meitat del segle IV i fou preceptor de Sant Jeroni.

Obres.
Amb el seu nom ens han arribat obres gramaticals i exegtiques.

Ars grammatica.
Pertany al primer grup l'Ars grammatica, gue adqur gran renom a l'antiguetat i que suscit l'inters de comentaristes posteriors, com Maure Servi Honorat, Cledoni i Pompeu Maure.

La primera part, l'Ars minor, ms breu i simple, est dedicada als que comencen els estudis gramaticals. S'estructura amb un model de preguntes i respostes i tracta de les vuit parts del discurs (De octo partibus orationis).

La segona part, l'Ars maior, dividida en tres llibres, tracta de la fontica, la mtrica i l'estilstica.

Aquesta separaci en dues parts, Ars minor i Ars maior, s conseqncia del progressiu aband de la primera part, ms simple, a favor de la segona, ms completa, iniciat a l'poca antiga (amb Pompeu) i que continu posteriorment a l'poca medieval. Lars minor romangu nogensmenys fins al Renaixement com a text til per a iniciar l'estudi del llat. 

Comentari a Terenci.
Entre las obras exegtiques hi ha el comentari sobre les comdies de Terenci, incomplet, ja que no ha arribat als nostres dies la part relativa a lHeautontimoroumenos.

L'obra s'inicia amb una biografia del poeta, extreta del De viris illustribus de Suetoni, per ampliada pel propi Eli Donat; segueix amb una introducci al gnere literari de la comdia; i desprs amb un comentari sobre cada una de les comdies de Terenci, cadascuna introduda amb observacions sobre l'esructura, la histria, els personatges i la trama.

Comentari a Virgili.

El commentari a Virgili, compost segurament abans del 363, ha arribat als nostres dies mutilat: romanen nicament la dedicatria al seu patro,  L. Munatius; la biografia del poeta; la introducci a les Bucliques ( 47-69) i l'inici de llur explicaci ( 70-72).

A la dedicatria Donat exposa el mtode filolgic que segueix, els fonaments del qual estan constituits per la completesa i la brevetat, amb contnua referncia a les seves fonts, sense excloure alguna intervenci personal. 

La Vita o biografia est, en canvi, extreta de Suetoni, de la Vita Vergili que forma part del De poetis, secci perduda del De viris illustribus.

La introducci (la Praefatio) a les Bucliques est constituida per una primera part sobre l'autor i el ttol de l'obra , el gnere literari, els motius que induiren a Virgili a escriure l'obra i el seu significat. La segona part, en canvi, ofereix un comentari especfic de l'obra, concentrant-se en els seus aspectes estilstics i mtrics o en una exgesi textual ms precisa. 

Obres perdudes.

No ha arribat als nostres dies el breu tractat De structuris et pedibus oratoriis, en el que Donat analitzava la mtrica.


Referncies.
Ars grammatica;
 A. M. Negri (ed.), Elio Donato. Ars grammatica maior, Reggio Emilia 1960.
 W. J. Chase (ed.), The ars minor of Donatus, Madison 1926.

Comentari a Terenci;
 P. Wessner (ed.), Aelius Donatus. Commentum Terentii, Leipzig 1902-1905.

Comentari a Virgili;
 G. Brugnoli, Donato Elio, a Enciclopedia virgiliana, II, Roma 1985, pp. 125-127.
 G. Brugnoli, Vitae Vergilianae, a Enciclopedia virgiliana, V, Roma 1990, pp. 570-580.

Enllaos externs.
 Ars minor;
 Ars grammatica. Ars Maior. De barbarismo;
 Ars grammatica. Ars Maior. De ceteris vitiis;
 Ars grammatica. Ars Maior. De metaplasmo;
 Ars grammatica. Ars maior. De schematibus;
 Ars grammatica. Ars Maior. De solecismo;
 Ars grammatica. Ars Maior. De tropis;
 Commentari a Virgili;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="180821" title="Tiberi Claudi Donat" nonfiltered="4182" processed="4174" dbindex="74215">
Tiberi Claudi Donat (Tiberius Claudius Donatus) fou un poeta rom la vida del qual apareix a l'obra " Tiberii Claudii Donati ad Tiberium Claudianum Maximum Donatianum filium de P. Virgilii Maronis Vita". Fora d'aquesta obra, formada per ancdotes de joventut i  faules,  no es coneix res d'aquest autor que se suposa va viure al comenament del segle V.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="180822" title="Dontes" nonfiltered="4183" processed="4175" dbindex="74216">
Dontes (Dontas,        ) fou un escultor espart deixeble de Dip i Escillis, que va viure vers la meitat del segle VI aC. Va esculpir esttues que foren incloses en les ofrenes dels megarians a Olmpia, representant la lluita d'Hrcules amb el riu Aquelos i amb les figures de Zeus, Dianira, Aquelos, Hrcules, Ares i Atenea (aquesta darrera fou probablement una obra separada feta per Med). L'esmenta Pausnies.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="180823" title="Dorceu" nonfiltered="4184" processed="4176" dbindex="74217">
Dorceu (Dorceus,        ) fill d'Hippocoon fou un mtic personatge de Lacedemnia que tenia un heroum a la vora d'Esparta, a Sebrion,  juntament amb el seu germ Sebros. Probablement es el mateix personatge esmentat per Apollodor d'Artemita com Doricleu que tenia un germ anomenat  Tebros.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="180826" title="Josep Coll i Veh" nonfiltered="4185" processed="4177" dbindex="74218">
Josep Coll i Veh (Torrent, Baix Empord, 1823 - Girona 1876) fou un escriptor catal. Es llicenci el 1846 en lletres i dret a la Universitat de Barcelona, on es llicenci el 1846. El 1849 fou catedrtic de retrica i potica a l'institut de Madrid  i el 1861 al de Barcelona (1861). 

Va collaborar a revistes com El Genio i El ngel Exterminador amb el pseudnim Garibay, per el 1854 es va centrar en les que feia al Diari de Barcelona. All va collaborar amb els seus amics Joan Ma i Flaquer,  Manuel Duran i Bas i Estanislau Reynals i Rabassa, considerats tots ells portaveus del conservadurisme catal. El 1862 fou membre de l'Acadmia de Bones Lletres de Barcelona. Public estudis literaris i poesies.

 Obres .
 Elementos de literatura (1856);
 Compendio de retrica y potica (1862);
 Dilogos literarios (1866) ;
 Modelos de poesa castellana (1871) ;
 Los refranes del Quijote (1874);
 La stira provenzal (1861) ;
 Les fires de Sant Toms (1875).
 El Anacreonte Hispano-Revolucionario (1872);






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="180827" title="Fiorentino" nonfiltered="4186" processed="4178" dbindex="74219">


Fiorentino s un dels nou municipis de la repblica de San Marino. T 2.245 habitants (any 2006) i una rea de 6'57 km. Fa frontera amb els municipis santmarinesos de Chiesanuova, San Marino, Borgo Maggiore, Faetano i Montegiardino, i amb els municipis italians de Monte Grimano i Sassofeltrio.

Enllaos externs.

Fotografia presa per satllit de Fiorentino. ;
Informaci turstica i econmica de Fiorentino. ;























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="180828" title="Doreu" nonfiltered="4187" processed="4179" dbindex="74220">


Onomstica:

Doreu d'Esparta, prncep espart;

Doreu de Rodes, atleta i militar grec ;

Doreu, poeta grec;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="180829" title="Doreu d'Esparta" nonfiltered="4188" processed="4180" dbindex="74221">
Doreu (Dorieus,        ) fou un prncep espart, fill gran d'Anaxndrides II i pare de Eurianax. Va nixer desprs que el fill (Clemenes) del segon matrimoni del pare i fou excls de la successi. 

Degut a aix va decidir marxar d'Esparta per crear-se un regne en algun lloc. Va conduir un grup de colons principalment de Tera cap a Lbia i es va establir a un lloc anomenat Cinyps per en fou expulsat molt aviat pels libis i cartaginesos i els sobrevivents van tornar a casa.

Va consultar llavors a l'oracle de Delfos i se'n va anar cap a Siclia per en el seu cam es va aturar a Crotona, que preparava la guerra amb Sbaris (510 aC). Va ajudar a Crotona i en agrament va rebre terres que abans eren de Sbaris on va construir un temple dedicat a Atenea. 

Desprs va anar a Siclia cap a territori d'Erix on va fundar Heraclea per foren aniquilats per la gent d'Egesta amb ajut cartagins i van morir tots menys un. Va deixar un fill de nom Eurianax, que va acompanyar al seu cos Pausnies a la campanya del 479 aC contra el general Mardoni.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="180831" title="Estauricosaure" nonfiltered="4189" processed="4181" dbindex="74222">

L'estauricosaure (Staurikosaurus, "rptil estrella") s l'nic gnere descrit dins la famlia Staurikosauridae. Aquest dinosaure fou un dels primers que varen poblar el planeta, els estauricosaures van viure fa 225 milions d'anys, al Trisic superior al que avui en dia s el sud de Brasil. Els exemplars adults arribaven a mesurar 2 metres de longitud i a pesar uns 30 kg. L'estauricosaure presentava cinc dits a cada membre anterior i quatre a cada membre posterior.

Descobriment.
Noms existeix un especimen d'estauricosaure, trobat a la formaci de Santa Maria a Rio Grande do Sul, al sud de Brasil. El nom donat al dinosaure fa referncia a una constellaci d'estrelles anomenada "La Creu del Sud", tan sols visible a l'hemisferi sud. L'estauricosaure fou descobert l'any 1970 i fou descrit per Edwin H. Colbert, que treballava al Museu d'Histria Natural.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="180836" title="Doreu de Rodes" nonfiltered="4190" processed="4182" dbindex="74223">
Doreu (Dorieus,        ) fou un atleta i militar grec de la famlia heracleida dels Ertides d'Ialisos (Rodes). Va ser guanyador al pancrtion a les olimpades 87, 88 i 89 (432 aC, 428 aC i 424 aC); va guanyar set triomfs als jocs nemeus i vuit als jocs stmics. 

La seva famlia fou desterrada de Rodes pels atenencs per ser caps de l'aristocrcia i es van retirar a Thuris. Desprs de la derrota atenenca a l'expedici de Siracusa (413 aC), va dirigir una flota de 30 vaixells en suport d'Esparta a Grcia i va arribar a Cnidos l'hivern del 412 aC.  

Va participar en la revoluci oligrquica de Rodes que es va produir  aquell hivern en qu la famlia dels Ertides fou restaurada en el poder (411 aC). A l'estiu del 411 aC era a Milet on va defensar a Astloc contra peticions dels seus homes, que es van amotinar i es va salvar al refugiar-se en un altar. 

Quan l'almirall espart Mindar va sortir cap a l' Hellespont, fou enviat amb una flota de 20 vaixells cap a Rodes per aplanar el moviment democrtic. Poc desprs de la batalla de Cinossema se'n va anar a l'Hellespont per unir-se a la resta de la flota espartana, quan ja noms li restaven 14 vaixells, i pel cam fou atacat per una flota atenenca de 20 vaixells, i va haver de recular cap a Rhoeteum on es va mantenir fins que Mindar va arribar per ajudar-lo; la batalla naval que va seguir es va decidir en favor dels atenencs per l'arriba de reforos atenencs sota comandament d'Alcibades.

A finals del 407 aC fou capturat (amb dos vaixells) pels atenencs, i enviat a Atenes, on fou condemnat a mort i executat.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="180837" title="Heracleida" nonfiltered="4191" processed="4183" dbindex="74224">
Heracleida o herclida s el nom que es dna a les dinasties que suposadament descendien d'Hrcules (Hracles).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="180839" title="Leopoldo O'Donnell" nonfiltered="4192" processed="4184" dbindex="74225">

Leopoldo O'Donnell y Jorris (Santa Cruz de Tenerife (Canries), 12 de gener de 1809 - Biarritz (Lapurdi), 5 de novembre de 1867) va ser un noble, militar i poltic espanyol, Gran d'Espanya, Duc de Tetun, Comte de Lucena i Vescomte d'Aliaga. Va presidir el Consell de Ministres en 1856, en 1858-1863, i en 1865-1866, durant el regnat d'Isabel II. La seva famlia era d'origen irlands, i descendia de Calvagh O'Donnell, cap de Tyrconnel en el segle XVI.
 Vida . 
Neix en el si d'una famlia de gran tradici militar: el seu oncle va ser Enrique Jos O'Donnell, comte de La Bisbal. O'Donnell contnua aquesta tradici ingressant en el regiment d'infanteria Imperial Alejandro amb el grau de sotstinent. A la mort de Ferran VII en 1833, va esclatar la primera guerra carlina entre els partidaris de la filla de Ferran, Isabel II (isabelins) i els del seu oncle (germ de Ferran VII) Carles Maria Isidre de Borb (carlins); O'Donnell, que era capit, es va alinear en el bndol isabel, malgrat tenir els germans i el seu pare en el bndol carl. Pels seus diferents fets d'armes en el conflicte, va ascendir successivament a coronel, a brigadier i el juny de 1837 a mariscal de camp. El 1839 fou nomenat Capit General d'Arag, Valncia i Mrcia. 

Quana venc Ramon Cabrera a Lucena, se li va concedir el ttol de comte de Lucena i va ascendir a tinent general. Per les seves conviccions moderades, va haver d'emigrar a Frana, desprs de la revoluci progressista de setembre de 1840 que va provocar la renncia de Maria Cristina de Borb-Dues Siclies (mare d'Isabel II) a la regncia. El 1841 figura en la conspiraci moderada del general Diego de Len, contra la regncia del general Espartero. En ella, O'Donnell havia rebut l'encrrec d'encoratjar la revolta militar de Pamplona, per, en fracassar a Madrid l'assalt al Palacio Real, intentat per Len el 7 d'octubre, va haver de tornar a refugiar-se a Frana. 

En 1844 assol el poder el general Narvez i fou nomenat capit general de L'Havanafins el 1848. Quan torn a la pennsula va ser nomenat senador i director general de l'Acadmia d'Infanteria de Toledo. Des de 1853, comena a interessar-se per la poltica activa i el juny de 1854, al capdavant d'un batall d'Infanteria i unit al general Dulce, s'aixec contra el Govern; aquest envia al general Blaser a enfrontar-se amb ell. La trobada va tenir lloc en Viclvaro i desprs d'un combat simulat (la Vicalvarada), ambds militars es van retirar fins que el 7 de juliol es va publicar el Manifest de Manzanares, redactat per Antonio Cnovas, que va atreure al seu bndol gran part de l'exrcit. Amb el triomf revolucionari, Espartero fou nomenat President del Consell de Ministres i O'Donnell ocup la cartera de Guerra.

En les noves Corts formar un nou grup poltic conegut com a Uni Liberal, amb el qual tractar d'unir a moderats i progressistes. Desprs de la caiguda d'Espartero el juliol de 1856, li va succeir O'Donnell formant un govern que duraria fins a octubre de 1857, any que seria substitut per Narvez. Torna al poder el juliol de 1858. Durant aquest govern declara la guerra a Marroc el 22 d'octubre de 1859, i O'Donnell es pos al comandament de les tropes, ocupant Tetuan (veure Batalla de Tetuan) (febrer de 1860). El tractat de Tetuan, que va posar fi a la guerra, va reconixer les posicions espanyoles en el nord d'frica i va ampliar el territori de Ceuta. La victria li va valer el ttol de duc de Tetuan amb Grandesa d'Espanya.

En 1862, amb aprovaci de la reina Isabel II, enviament a Sudamrica d'una expedici d'estudi cientfic escortada per quatre navilis de guerra sota les ordres del vicealmirall Luis Hernndez Pinzn (descendent directe dels germans  Pinzn). Aquestes naus eren les fragates bessones a hlix Triunfo i Resolucin, la corbeta d'hlix Vencedora i la goleta protegida Virgen de Covadonga. El propsit que va dur a les autoritats de Madrid a incloure naus de l'armada en una missi d'estudi, no noms va ser per a exhibir la patent de Potncia, costum per cert estesa als pasos europeus com Gran Bretanya, sin perqu aquelles servissin com elements de suport a una srie de reclams presentats per ciutadans espanyols residents a les Amriques. Aix va derivar en la guerra hispano-sudamericana (1864-1883).

Va governar fins a febrer de 1863, quan per pressions del Partit Moderat va presentar la seva dimissi, i fou substitut pel marqus del Duero. Del seu govern cap destacar la rpida expansi de les lnies de ferrocarril, a ms de la guerra contraMarroc (Guerra d'frica). En 1865, les protestes estudiantils (pel cessament d'Emilio Castelar) i la sagnant repressi pel govern (Nit de Sant Daniel, porten novament O'Donnell a la presidncia del Govern i al ministeri de la Guerra. Desprs de la revolta de sergents de San Gil, el 22 de juny de 1866, i enfrontat amb Isabel II, O'Donnell deixa el seu crrec i marxa a Biarritz on mor el 5 de novembre de 1867.

Anecdotari. 
Desprs de la Guerra d'frica,  va fer acampar l'exrcit victoris en un ras al nord de Madrid, mentre es fan els preparatius per a una entrada triomfal en la capital, que mai va esdevenir. Al voltant del campament  que de provisional s'anava convertint en permanent  es van anar installant comerciants i es va crear el barri conegut fins a avui com a Tetun de la Victria. 





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="180840" title="Doreu (poeta)" nonfiltered="4193" processed="4185" dbindex="74226">
Doreu (Dorieus,        ) fou un poeta grec, autor d'un epigrama sobre Mil que es conservat per Ateneu i a l'antologia grega (Athenaeus 10. 412f.). De la seva vida privada no es coneix cap detall.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="180842" title="Caseosaure" nonfiltered="4194" processed="4186" dbindex="74227">

El caseosaure (Caseosaurus) s un gnere de dinosaure que visqu al perode Trisic al que avui en dia s Amrica del Nord. Fou anomenat per E.C.Case. L'espcie tipus, Caseosaurus crosbyensis, fou descrit formalment per Hunt, Lucas, Heckert, Sullivan i Lockley l'any 1998. Les restes fssils de caseosaure foren trobades a la formaci Dockum a Texas, en estrats que daten del Trisic superior. De fet s probable que es tracti del mateix Chindesaurus, un altre dinosaure primerenc del mateix perode i regi geolgica. S'ha classificat com a parent dHerrerasaurus.

Referncies.

 http://www.dinoruss.com/de_4/5caac98.htm ;
 http://users.tamuk.edu/kfjab02/dinos/vptexas.htm ;
 http://www.users.qwest.net/~jstweet1/dinosauromorpha.htm ;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="180843" title="Dorimac" nonfiltered="4195" processed="4187" dbindex="74228">
Dorimac (Dorimachus o Dorymachus,            o    ?     ) fou un militar etoli nascut a Triconion. Era fill de Nicostrat.

El 221 aC fou enviat a Figalea, a la frontera de Messnia, ciutat amb la que la Lliga Etlia tenia un pacte de sympolity, aparentment per ajudar a la defensa de la ciutat per en realitat per vigilar els afers del Pelopons i intentar fomentar la guerra en la que la Lliga Etlia tenia inters. Amb un cos de lliberts va assolar Messnia tot i que la Lliga estava aliada a aquest pas, i les queixes foren primer demorades, desprs ignorades i finalment contestades amb insult. La guerra finalment va esclatar sense decret de l'assemblea etlia o del consell selecte, i es va dirigir no sols contra Messnia sin tamb contra l'Epir, la Lliga Aquea, Acarnnia i el Regne de Macednia.
 
El 220 aC Dorimac i el lder etoli Escopes (Scopas) van envair el Pelopons  i van derrotar a rat a Cfies (Caphyae). Dorimac va participar a les operacions per capturar Cineta (Cynaetha) a Arcdia, en les que els etolis van rebre l'ajut de l'illiri Escerdlides (Scerdilidas), i la ciutat fou ocupada i incendiada. Va prendre part tamb a l'atac frustrat contra Cleitor i fou un dels caps de l'expedici fracassada contra Egira (el 219 aC).

A la tardor del 219 aC fou nomenat estrateg de la Lliga i va assolar l'Epir destruint el temple de Dodona.

El 218 aC va envair Tesslia per distreure a Filip V de Macednia del seu setge sobre Palus, a Cefalnia, setge que finalment va haver d'aixecar per la traci de Leonci, per llavors el rei macedoni va aprofitar l'absncia de Dorimac per fer una incursi al cor d'Etlia avanant cap a Thermum, la capital, que fou saquejada.

Apareix altra cop el 211 aC com una dels caps etolis que va signar un tractat d'aliana amb Roma representada per Marc Valeri Lev, dirigit contra Macednia. El 210 aC va defensar sense xit la ciutat tesslia d' Equinos atacada per Filip.
 
El 204 aC apareix de nou al ser nomenat com a legislador especial per establir noves lleis per fer front a la mala situaci de la Lliga especialment degut a les fortes deutes contretes. 

El 196 aC fou enviat a Egipte per negociar un tractat de pau i amistat amb Ptolemeu V Epfanes probablement buscant la mediaci del rei egipci amb Antoc III el gran del qual  la lliga Etlia volia l'aliana contra els romans.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="180846" title="Dori" nonfiltered="4196" processed="4188" dbindex="74229">



Onomstica

Dori, escriptor i crtic grec ;

Dori,  msic probablement egipci o grec egipci;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="180848" title="Dori (escriptor)" nonfiltered="4197" processed="4189" dbindex="74230">
Dori (Dorio,       ) fou un escriptor i crtic grec que va viure en temps de l'emperador Adri, al segle II. Vivia a Sardes i fou amic del retric Dions de Milet. Les seves obres s'han perdut. L'esmenta Filostrat (Philostratus. Vit. Soph. 1.22.4.).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="180849" title="Dori (msic)" nonfiltered="4198" processed="4190" dbindex="74231">
Dori (Dorio, ) fou un msic probablement egipci o grec egipci, que es recordat per Ateneu que diu que era un gourmet i va escriure un tractat sobre la forma de cuinar peixos. Va rebr el renom de  que li va donar el poeta cmic Mnesmac. 

Un Dori autor de l'obra sobre l'origen del mon en la mitologia , esmentat tamb per Ateneu, fou probablement un personatge diferent.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="180850" title="Kuja" nonfiltered="4199" processed="4191" dbindex="74232">

Kuja (   , Kuja) s un personatge fictici de la saga Final Fantasy, popular franqucia de videojocs. Es l'antagonista principal de Final Fantasy IX. Aquest s un dels personatges clau en Final Fantasy IX i s tamb un dels mxims responsables de els trgics fets del videojoc. Aquest sser malvat est considerat com un antagonista gneric.

Kuja es extremadament malvat i cruel, egoista, cregut... entre altres qualitats negatives. T l habilitat de controlar poderosa mgia negra des de els seus indicis de vida, tan poderosa com destructiva i malvada. Sofreix una greu malaltia anomenada com a narcisisme, ja que es creia coma centre neurlgic del univers i del tot el que l envoltava a aquest.  

 Final Fantasy IX .

 Angel of Death .
 Histria .

Es tracte d'un jove d'edat desconeguda, ja que mai no s'esmenta en el joc (es diu que ronda els 24 anys), de llarga cabellera blanca i llarga, de pllida pell. T un bell rostre adornat amb colors clids, sobretot en la part dels ulls. Porta a la part del pit una cuirassa platejada que deixa la part del ventre descobert. A la part inferior del cos llueix una estranya penyora blanca com una capa posterior des del final de l'esquena fins als peus, cala unes luxoses botes metlliques, assemblant un cavaller. La seva mentalitat s la d'un meticuls dolent, s un individu ambicis, meticuls i sense escrpols. Sofreix narcisisme, creient-se centre neurlgic de l'univers, ja que segons el seu pensament el mn no podria existir sense ell. El seu sentiment de superioritat el fa arrogant i superb. Es veu davant de la resta del mn un sser perfecte i inigualable. T el do de la paraula, utilitzant les paraules per utilitzar les persones i les situacions. No li importa els mitjans que utilitzi amb tal d'arribar als seus objectius. Al llarg de la histria del videojoc, Kuja demostra la seva crueltat i maldat sobre tota forma de vida, tenint cap cura amb aquesta al contrari que el seu germ, qui apreciava aquesta i la seva naturalesa.

Kuja s un personatge molt peculiar, segueix l'estil de dolents de Final Fantasy, assemblat a Sephirot de Final Fantasy VII. Cridat l' ngel de la Foscor, car ser qui porti les tenebres a Gaia des de l' Arbre Lifa, un Administrador de les nimes, o l'anomenada Boira. Kuja sembra el mn de destrucci i caos, divertint-se enterament amb aix. La seva aparena d'un sser div o angelical muntat sobre un gran drac blanc es contraposa amb la seva personalitat cruel i malvola. Tamb s cert que Kuja pot ser confs amb una dona, ja que t el ventre completament llis, i t un estil molt femen. Tanmateix el seu estil canvia quan perd la seva nima i queda en un trnsit, que li dna un aspecte ms dibolic: la seva cabellera es fa vermella i li creix cabell on solia portar roba, el cabell tamb s vermell. Quant est en aquest estat s quan allibera a Necron del Vidre on havia estat tancat, i mor aparentment en l'  Arbre Lifa (tot i que no est confirmat, podria continuar amb vida).

 Origen .

Kuja prov de l'antic planeta de Terra, dirigit per Garland el Gran Administrador d'nimes.  Expliquen que quan el vell planeta Terra estava a punt de morir, va buscar un planeta jove i va trobar Gaia, amb el qual es va unir, per la uni no estava feta ja que Gaia havia de morir perqu Terra ocups el seu lloc. Garland es va encarregar de crear a dos Gennidos (recipients sense pensament i sotmesos a la voluntat de Garland) per ms intelligents: el primer va ser Kuja, anava a ser el fill prdig de Garland, i aix va ser anomenat lngel de la Foscor ja que seria ell qui destruiria Gaia per salvar Terra, per Garland temia que l'ambici i nsies de poder de Kuja fossin massa perilloses i portessin el caos,  aix que va crear un segon Gennido, Zidane (Yitn en la versi espanyola), aquest seria ms poders que el seu germ i tamb seria qui acabs la missi encarregada.  Per poc temps desprs de ser creat, Kuja, gels i enfurismat per la falta de fe per part de Garland es va portar a Zidane i el va llanar pel fluix d'nimes arribant a Gaia, on Waku, el cap de l'organitzaci teatral Tantalus, el va trobar i el va cuidar com un fill. Kuja, per la seva part va abandonar Terra i, avergonyit pels seus orgens es va ocultar la cua i es va vestir ocultant el bell del seu cos. Una de les diferencia principals que tenien Zidane i Kuja, era que el primer no coneixia l's de la mgia i en canvi, Kuja controlava  poderosa mgia.

 Evoluci de Kuja . 

 Aquest individu apareix per primera vegada al final del primer disc, quan la reina Brahne ha envat Burmecia sotmetent la poblaci amb tot el seu exrcit alexandri. Kuja s el traficant d'armes de la reina, proporcionant-li mags negres, tot tipus d'armes i tamb poderosa mgia negra. El grup el coneix a la plaa central del palau de la ciutat de Burmecia quan, totalment derrotats per la generala de Brahne, Beatrix, que contemplen com un estrany jove de cabell llarg i blanc i vestit amb unes estranyes robes abandona la ciutat pujat en un gran drac blanc. 

Al llarg del joc, es van mostrant els autntics plans de Kuja. Es mostra la seva evoluci al llarg de la histria, comenant per un primer Kuja confiat, i massa segur de complir els seus plans tant s com no, s en aquest moment que utilitza la reina dAlexandria Brahne perqu aconsegueixi els grans esperits d'invocaci i aix robar-se'ls i fer-se enormement poders. Perqu la reina aconsegueixi els Aeons, s necessria la princesa Garnet, la seva legtima filla (i hereu de la corona), que en el seu interior guarda ocults poderosos Aeons, per a aix Kuja i la reina la fan presonera i li extreuen tots els Aeons del seu interior per utilitzar-los a la seva  malvada voluntat, aix aconseguin ms poder.

EL segent pas va ser utilitzar la reina per sembrar el caos a tot el continent, per a aix la va convncer d'utilitzar els Aeons contra els grans pasos, entre ells Burmecia, Cleyra (el regne ocult al torn de sorra) i finalment el gran comtat de Lindblum. Quan ja tots els regnes han estat sotmesos a Alexandria, Kuja utilitza l'ambici de la reina perqu aquesta intenti destruir-lo tamb a ell i per a aix Kuja fa el possible perqu Brahne utilitzi el seu Aeon ms poders per destruir-lo. Finalment la reina invoca a Bahamut i s llavors quan Kuja, amb un estrany artefacte en forma d'ull gegant (tamb cridat Invencible) ocult al cel, controla Bahamut. El drac comena a llanar brutals atacs contra la reina i la seva flota, destruint-la per complet. Desprs d'aix, t una segona fase de soberba i prepotncia, creient ser l'sser ms poders de tota Gaia. s ara quan a Alexandria han coronat reina a Garnet i vol acabar amb el regne que ell va ajudar a forjar, comenant per Alexandria. Una nit invoca a Bahamut que comena a destruir la cuideu, per la reina Garnet i la seva amiga Eiko, uneixen les seves dues pedres d'invocaci, cridant-ne un dels Aeons ms poderosos que existeixen, Alexander, un sser alat que sense problemes destrueix Bahamut com un insecte.

Kuja no es preocupa, pot quedar-se amb Alexander i continuar amb els seus plans, per de sobte, a l'artefacte que controlava els Aeons apareix un estrany i vell amic del passat, Garland. Llavors Kuja veu les seves ambicions frustrades quan Garland destrueix Alexander. Kuja entra en una tercera fase, aqu comena a preocupar-se de forma lleugera, encara que no mostra smptomes de preocupaci est molt alerta del rumb que estan prenent les coses. Ara que ha descobert que Zidane s el seu germ, les coses es posen lletges per a ell. Decideix traslladar-se a Terra, on obtenir poder i vncer definitivament Garland, que va ser qui va crear a Kuja i Zidane, l'nic que podia impedir a Kuja els seus plans. El grup protagonista tamb es trasllada a Terra i all Zidane descobreix la veritat, que pertany a aquest planeta i que no s hum, sin una espcie de recipient creat per destruir. Quan Zidane supera la seva tristesa i dolor, s'enfronten a Garland, vencent-lo i  i desprs al poders Kuja que no t preocupaci pel combat, per al final el grup heroi el ven a ell i a la seva poderosa i malvada mgia negre. 

De sobte l'esperit de Garland es mostra i revela a Kuja que no s immortal i que aviat morir; s en aquest moment quan s'omple d'ira i d'odi rebent energia, Kuja s'enfurisma tant que el seu cos comena a omplir-se energia que entra en trnsit i destrueix el planeta Terra usant la seva ms temible arma, la mgia Artema. El grup aconsegueix salvar-se i tornar Gaia. Ara Kuja sofreix una quarta fase; una fase de desesperaci i d'ira, i ple de poder i odi es trasllada a l'origen de tot, conegut com el Mn Cristall on planeja destruir el Vidre Principal i destruir la humanitat. Quan el grup arriba s'enfronta a ell i finalment quan veu que ser venut usa Artema per destruir el Mn Cristall i acabar aix amb tota la existencia. Desprs d'aix, els Herois deslliuren una batalla contra la Tenebra Eterna, que representa el no res creat per la destrucci del Vidre, i vencent-la fan que tot torni a la normalidad. Kuja jeu moribund en l'interior de lArbre Lifa mentre Yitn va en el seu rescat. Al trobar-se, un Kuja gaireb defallit comprn el perqu de l'amor a la vida que ha desenvolupat el seu germ, a l'estona les arrels de l'Arbre Lifa els sepulten en el seu interior. Encara que Zidane aconsegueix sortir temps desprs, no se sap res ms de Kuja i aix acaba l'histria del personatge.

 Altres aparicions .

 Kuja estar disponible i retornar a Dissidia - Final Fantasy com a carcter jugable. La seva rivalitat amb Zidane s encara vivament en aquest videojoc. Poc ms se sap de la participaci d'en Kuja en dit videojoc. Encara es desconegut.

 Referncies .








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="180851" title="Doroteu" nonfiltered="4200" processed="4192" dbindex="74233">


Doroteu, historiador grec;

Doroteu d'Ascal, escriptor grec ;

Doroteu de Caldea, escriptor grec ;

Doroteu de Marcianpolis, bisbe grec nestori.

Doroteu de Palestina, bisbe de Brxia i arquimandrita de Palestina ;

Doroteu de Sid, poeta grec ;

Doroteu de Tir, bisbe i religis cristi;

Doroteu de Beritos, jurista bizant ;

Doroteu, metge grec del segle II aC;

Doroteu, metge grec del segle V.

Doroteu, pintor grec;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="180853" title="Draco Malfoy" nonfiltered="4201" processed="4193" dbindex="74234">

En Draco Malfoy s un dels personatges dels llibres de Harry Potter creats per l'autora britnica J. K. Rowling.

s el fill nic d'en Lucius Malfoy i la Narcisa Malfoy. Els seus avis materns eren en Cygnus Black i la Druella Rosier, el seu avi patern s l'Abraxas Malfoy (la seva via paterna, l'esposa de l'Abraxas, mare d'en Lucius no se'n sap el nom), les seves ties eren l'Andrmeda Black i la Bellatrix Lestrange i la seva cosina s la Nimfadora Tonks. Est emparentat amb en Sirius Black i en Regulus Black.

El seu pare s un dels cavallers de la mort a les ordres d'en Lord Voldemort. Sent molt orgull de la seva noble procedncia i de la seva sang pura. s de carcter astut.

A Hogwarts, va al mateix curs que en Harry Potter, per a la residncia de Slytherin (rival de Gryffindor). Juga a l'equip de quidditch com a buscador i se'l veu acompanyat normalment d'en Vincent Crabbe i en Gregory Goyle (fills tamb de cavallers de la mort). Al Ball de Nadal celebrat amb motiu del Torneig dels Tres Bruixots la seva parella va ser la Pansy Parkinson, una noia del seu mateix curs, tamb de Slytherin.

En el seu cinqu any va ser nomenat Monitor al costat de la Pansy Parkinson i tamb cap de la Patrulla Inquisitorial instituida per la Dolors Umbridge. En nom de dita formaci descobreix la identitat i lloc de reuni de l'Exrcit d'en Dumbledore (ED), un grup d'alumnes que es prepara per a lluitar contra Voldemort, liderat per en Harry Potter i ideat per la seva companya Hermione Granger.

Des del seu primer any, la seva enemistat amb en Harry Potter ha donat lloc a mltiples baralles. El seu inters per les forces del mal i el seu menyspreu pels "sang de fang" (especialment per l'Hermione), no han fet sin incrementar la rivalitat existent entre els dos.

En el sis llibre, presumptament es converteix en cavaller de la mort i actua a les ordres d'en Lord Voldemort (pressionat amb amenaces de matar-lo a ell i la seva famlia si fracassa) per a introduir cavallers de la mort a Hogwarts amb la finalitat de matar al director Albus Dumbledore. En Draco el desarm i el va acorralar, per no va ser capa de matar-lo. En Severus Snape ho fa per ell. Desprs ambds s'escapen amb la resta dels cavallers de la mort.

A Harry Potter i les relquies de la Mort veiem a un Draco Malfoy espantat sota les ordres d'en Voldemort, les quals inclouen assassinats i tortures. Juntament amb en Crabbe i en Goyle acudeix a la Sala de la Necessitat, per a intentar aconseguir la Diadema de Ravenclaw que li va encomanar Voldemort. Quan en Crabbe fa l'encanteri del foc infernal i la cambra s'encn, en Harry salva la vida d'en Draco Malfoy. En l'ltima batalla a Hogwarts en Lucius i la Narcisa el busquen per tot el collegi i finalment sn indultats de penes a Azkaban.

A l'Eplog, veiem que en Draco es casa, i t un fill anomenat Scorpius Malfoy. La J.K. Rowling ha confirmat que l'esposa d'en Draco s l'Astoria Greengrass, la germana menor de la Daphne Greengrass, una de les companyes d'en Draco a Slytherin.
Encara que no s que siguin amics, aparentment ja no li guarda rancors a en Harry. Aix es deu, en part, al fet que en Draco i la seva famlia van evitar anar a Azkaban grcies a l'ajuda d'en Harry.

s representat per en Tom Felton en les pellcules de la Warner Bros.

 Dades curioses .

 J. K. Rowling va declarar que li va agradar el fet que en Draco tingus tant estil i personalitat a la pellcula. Desprs de veure la seva imatge en les pellcules es va adonar que en realitat hi ha una certa elegncia en en Draco.
 Draco significa "drac" i tamb s el nom d'una constellaci.
 El seu aniversari s el 5 de juny.












































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="180854" title="Doroteu (historiador)" nonfiltered="4202" processed="4194" dbindex="74235">
Doroteu (Dorotheus,         ) fou un historiador grec que va escriure una obra sobre la vida d'Alexandre el Gran que s esmentada per Ateneu sense indicar si s la mateixa persona que va escriure altres obres atribudes genricament a un Doroteu: Una histria de Siclia  (        ) preservada per Estobeu, una histria d'Itlia  (       ) esmentada per Plutarc,           , esmentada per Climent d'Alexandria, i               , esmentada per Plutarc.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="180855" title="Bosons W i Z" nonfiltered="4203" processed="4195" dbindex="74236">
En fsica els bosons W i Z sn partcules elementals que produeixen la interacci de la fora nuclear feble. Van ser descoberts en el CERN, l'any 1983, la qual cosa fou considerada un gran xit del model estndard de la fsica de partcules.

La partcula W va ser anomenada aix degut al nom d'aquesta fora en angls (weak). La partcula Z fou anomenada d'aquesta manera degut a una broma segons la que es deia que aquesta era la darrera partcula que es necessitava descobrir. Segons una altra explicaci el nom de la partcula Z deriva del fet de la seva crrega elctrica zero.

Propietats Bsiques.

Existeixen dues classes de bosons W  amb la unitat elemental de crrega elctrica +1 i -1; la W+ s l'antipartcula de la W .. El bos Z (o Z0) s elctricament neutre i s la seva prpia antipartcula. Les tres partcules tenen una vida breu amb una vida mitjana de uns  3   10 25 segons.

Aquests bosons es consideren pesos pesants entre les partcules elementals. Amb una massa de 80,4 i 91,2 GeV/c2, respectivament, les partcules W i Z0 sn quasi 100 vegades ms massives que el prot  ms massives que un tom de ferro. La massa d'aquests bosons se significativa degut a que aix limita l'abast de la fora feble. Per contra la fora electromagntica t un rang infinit degut a que el seu bos (el fot) s una partcula sense massa.

Els tres tipus tenen espn 1.

L'emissi dels bosons W+ o W   pot en els dos casos augmentar o disminuir la crrega elctrica de la partcula que l'emet en 1 unitat, i alterar l'espn en 1 unitat. Al mateix temps un bos W pot canviar la generaci de la partcula, per exemple canviant un quark de s a u. El bos Z0 no pot canviar ni la crrega elctrica ni qualsevol crrega (estranyesa, encant, etc.), noms canvia l'espn i el moment, per tant no canvia la generaci o el sabor de la partcula que l'emet (vegeu corrent feble neutre).

La fora nuclear feble.



Els bosons W i Z sn partcules portadores que porten la fora nuclear feble, de la mateixa manera que el fot s el portador de la fora electromagntica. El bos W s ms conegut pel seu paper en la desintegraci nuclear. Considerem, per exemple, la desintegraci beta del cobalt-60, un procs important en l'explosi de les supernovae.

 

Aquesta reacci no comporta una transformaci del nucli sencer del cobalt-60, noms afecta a un sol dels seus 33 neutrons. Aquest neutr es convertix en un prot per l'emissi d'un electr (anomenat partcula beta en aquest context) i un antineutr:

 

El neutr no s una partcula elemental, s una partcula composta per un quark up i dos quarks down (udd). s en efecte un dels quarks down el que actua en la desintegraci beta, convertint-se en un quark up, formant, per tant, un prot (uud). En el nivell ms fonamental, per tant, la fora feble canvia el sabor d'un sol quark:

 ;

la qual cosa se seguida immediatament per la desintegraci del W  per ell mateix:

 

Essent la seva prpia antipartcula, el bos Z t tots els nombres quntics iguals a zero. L'intercanvi d'un bos Z, anomenat tamb corrent neutre, permet, per tant, la interacci de partcules que no resulten afectades, excepte en el seu moment. Al contrari de la desintegraci beta, l'observaci de la interacci del corrent neutre necessita ms inversions en acceleradors de partcules, per la qual cosa noms s'ha pogut verificar en uns pocs laboratoris de fsica de les altes energies en tot el mn.

 Predicci de les partcules W i Z .



Desprs de l'xit espectacular de l'electrodinmica quntica en els anys de la dcada de 1950, es va intentar formular una teoria similar per la fora nuclear feble. Aix es va poder culminar voltant el 1968 en una teoria unificada del electromagnetisme i les interaccions febles per Sheldon Glashow, Steven Weinberg, i Abdus Salam, per la qual cosa compartiren el Premi Nobel de Fsica de 1979. La seva teoria electrofeble postulava no noms els bosons W necessaris per explicar la desintegraci beta, tamb un nou bos Z que no havia estat mai observat.

El fet de qu els bosons W i Z tenen massa mentre el fot no en t fou un gran obstacle en el desenvolupament de la teoria electrofeble. Aquestes partcules es descriuen acuradament amb una teoria gauge SU(2), per els bosons en una teoria gauge no poden tenir massa. Per exemple, es el cas del fot, sense massa perqu l'electromagnetisme es descrit per una teoria gauge U(1). Alguns mecanismes permeten rompre la simetria de la SU(2), donant massa a W i Z. Una explicaci , el mecanisme de Higgs, fou avanada per Peter Higgs en els darrers anys de la dcada de 1960. Aquest mecanisme prediu tamb l'existncia d'una altra nova partcula, el bos de Higgs.

La combinaci de la teoria gauge SU(2) de la interacci feble, la interacci electromagntica, i el mecanisme de Higgs es conegut com el model de Glashow-Weinberg-Salam. Avui aquesta teoria es amplament acceptada com a un dels pilars del model estndard de la fsica de partcules. Malgrat la intensa cerca del bos de Higgs en el 2006 duita a terme pel CERN i el Fermilab, la seva existncia es mant com a la principal predicci del model estndard que no ha estat confirmada experimentalment.

Descobriment de les partcules W i Z.

El descobriment de les partcules W i Z el l'xit major de la histria del CERN. Primerament, en el 1973, es produ l'observaci d'interaccions de corrent neutre com s'havia predit per la teoria electrofeble. La enorme cmera de bombolles Gargamelle va permetre fotografiar la traa de uns pocs electrons que es movien de sobta, aparentment com si es posassin d'acord. Aix s'interpreta com la interacci d'un neutr amb un electr mitjanant l'intercanvi d'un bos Z que no es pot veure. El neutr, per la seva part, tampoc es pot detectar, noms es poden observar els efectes en el moment que es comunica a l'electr en la interacci.

El descobriment de les partcules W i Z, en elles mateixes, va haver d'esperar a la construcci d'un accelerador de partcules abastament potent per produir-les. La primera d'aquestes mquines que rest disponible fou el Sincrot Super Prot, on senyals gens ambigus de les partcules W es van poder veure en el Gener de 1983 durant una srie d'experiments dirigits per Carlo Rubbia i Simon van der Meer. Aquests experiments s'anomenaven UA1 i UA2, i eren l'esfor de collaboraci de molta gent. El mes de maig de 1983 es va trobar el bos Z. Rubbia i van der Meer foren premiats molt aviat amb el Premi Nobel de 1984 de fsica, un fet inusual per la conservadora Fundaci Nobel.































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="180856" title="Doroteu d'Ascal" nonfiltered="4204" processed="4196" dbindex="74237">
Doroteu d'Ascal (Dorotheus,         ) fou un escriptor grec esmentat per Ateneu que diu que va escriure l'obra                 (de la que menciona el llibre 108). Aquesta obra podria ser la mateixa que   ?                                           esmentada per Foci, que en tot cas seria el ttol d'un captol. Un altra llibre esmentat per Ateneu com obra d'Ateneu d'Ascal porta el ttol                                                          ?   .


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="180857" title="Doroteu de Caldea" nonfiltered="4205" processed="4197" dbindex="74238">
Doroteu de Caldea o Doroteu el Caldeu (Dorotheus,         ) fou un escriptor grec que s esmentat per Plutarc com autor del llibre           , del que cita el segon volum. Podria ser el mateix Doroteu que esmenta Plini el Vell a la seva Historia Natural.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="180859" title="Guaibasaure" nonfiltered="4206" processed="4198" dbindex="74239">

El guaibasaure ("rptil de Guaiba") fou un dinosaure saurisqui basal que visqu durant el perode Trisic a Amrica del Sud. Les seves restes fssils van ser trobades a l'estat de Rio Grande do Sul al Brasil. 

s probable que formi part de la famlia Herrerasauridae. De la mateixa manera que Herrerasaurus, tenia tres dits totalment desenvolupats i dos de vestigials a cada m. Reuneix caracterstiques observades a Staurikosaurus i Silesaurus: en particular l'espatlla s similar al silesaure en el coracoide, tot i que l'omplat s ms ampli i, de la mateixa manera que el coracoide no es troben soldats. L'especimen que es va desenterrar s juvenil ja que les vrtebres dorsals encara no s'havien soldat. 

L'espcie tipus, Guaibasaurus candelariensis, fou descrita per Jos Bonaparte i J. Ferigolo l'any 1998.

Els fssils trobats inclouen una pelvis, ili, vrtebres diverses, algunes peces de la cintura escapular i les potes anteriors i posteriors de dos individus diferents.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="180861" title="Doroteu de Marcianpolis" nonfiltered="4207" processed="4199" dbindex="74240">
Doroteu de Marcianpolis (Dorotheus,         ) fou un bisbe grec que vivia vers el 431. Fou un dels seguidors mes obstinats de Nestori. Desprs del snode d'Efes va declarar que tota persona que cregus que la verge Maria fou la mare de Deu mereixia la condemna eterna.

Va prendre part al snode d'Efes en el que fou deposat per la seva persistncia en mantenir els punts de vista de Nestori i fou expulsat per la fora de la seva seu i portat a Constantinoble. 

Saturn el va succeir com a bisbe i quan va prendre possessi va esclatar un tumult popular; las autoritats bizantines, veien que gaudia de suport popular, el van enviar exiliat a Cesarea de Capadcia per un edicte imperial. 

Va deixar escrites quatre cartes, tradudes al llat per Lupus. (Epistolae Ephesinae, No. 46, 78, 115, 137)


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="180863" title="Doroteu de Palestina" nonfiltered="4208" processed="4200" dbindex="74241">
Doroteu de Palestina (Dorotheus,         ) fou arquimandrita de Palestina i vivia vers el 600.

Suposadament fou deixeble de Joan Monjo, al que va cuidar durant la seva malaltia que va durar anys, desprs dels quals fou nomenat bisbe de Brxia.

Va escriure una obra en tres llibres sobre passatges poc clars de l'Antic i Nou Testament, que en realitat sn una compilaci de les obres de Gregori el gran.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="180864" title="Doroteu de Sid" nonfiltered="4209" processed="4201" dbindex="74242">
Doroteu de Sid (Dorotheus,         ) fou un poeta grec autor d'alguns poemes sobre astrologia sota el ttol de              (Apotelesmata) dels quals es conserven alguns fragments i que foren usats per escriptors romans i rabs. Alguns autors pensen que s el mateix personatge que Doroteu de Caldea.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="180865" title="Doroteu de Tir" nonfiltered="4210" processed="4202" dbindex="74243">
Doroteu de Tir  (Dorotheus,         ) fou suposadament un religis cristi, bisbe, que vivia vers el 303 i va patir les persecucions de Diocleci essent enviat a l'exili. 

Desprs va poder retornar a la seva seu on va romandre fins el temps de l'emperador Juli l'Apstata quan fou capturat i executat.

L'esmenta un escriptor cristi annim del segle VI, que diu que a la seva mort ja tenia ms de 100 anys (uns 107) i no esmenta la seva seu i en canvi dona una srie de fets fabulosos i poc relacionats amb les seves funcions eclesistiques. 

Li atribueix diverses obres teolgiques i se'n conserva una anomenada en llat "Synopsis de Vita et Morte Prophetarum, Apostolorum et Discipulorum Domini" que seria obra seva. 

Sembla que no es la mateixa persona que fou prevere d'Antioquia durant el regnat de Diocleci i que s esmentat per Eusebi. 









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="180866" title="Doroteu de Beritos" nonfiltered="4211" processed="4203" dbindex="74244">
Doroteu de Beritos (Dorotheus,         ) fou un jurista bizant de rang qestori, que fou professor de lleis a Beirut i un dels principals compiladors del Codi de Justini. Va compondre tamb juntament amb Triboni i Teofil els anomenats "Instituts". Fou un dels mestres als que es va dirigir la constituci Omnem que regulava el nou sistema d'educaci (533). El 534 va compilar la segona edici del codi de Justini junt Triboni, Menna, Constant, i Joannes, edici a la que es van afegir 50 normes i algunes modificacions necessries degut a la introducci d'aqueste.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="180867" title="Doroteu (metge segle II aC)" nonfiltered="4212" processed="4204" dbindex="74245">
Doroteu (Dorotheus,         ) fou un metge grec que va escriure l'obre titulada            (Commentarii) esmentada per  Fleg Tralli  (De Mirab. 100.26), que no es conserva. Va viure probablement al segle II aC. Podria ser la mateixa persona de nom Doroteu  que Plini esmenta com a metge nadiu d'Atenes. Gal esmenta a un Doroteu Heli (Helios).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="180871" title="Doroteu (metge segle V)" nonfiltered="4213" processed="4205" dbindex="74246">
Doroteu (Dorotheus,         ) fou un metge grec de religi cristiana que va viure al segle V. Va presentar a Isidor Pelusiotes la qesti de perqu el sers immaterials no podrien ser objecte de pecat o corrupci com els sers corporis. La resposta li fou donada en una carta que es conserva.  (Isidorus Pelusiotes, Epist. 5.191, ed. Paris, 1638.)


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="180872" title="Doroteu (pintor)" nonfiltered="4214" processed="4206" dbindex="74247">
Doroteu (Dorotheus,         ) fou un pintor grec que va executar per a l'emperador Ner una copia de la Afrodita Andiomena d'Apelles de Colof. Va viure vers la meitat del segle I i l'esmenta Plini el Vell a la seva Historia Natural.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="180873" title="Dors" nonfiltered="4215" processed="4207" dbindex="74248">
Dors (Dorso) fou el nom d'una famlia romana patrcia de la gens Fbia. Membres de la famlia foren:
Ceso Fabi Dors, patrici rom i pontfex.
Marc Fabi Dors, cnsol el 345 aC ;
Gai Fabi Dors Licini, cnsol el 273 aC ;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="180874" title="Ramn Mara Narvez y Campos" nonfiltered="4216" processed="4208" dbindex="74249">

Ramn Mara Narvez y Campos (Loja, 5 d'agost de 1800   Madrid, 23 d'abril de 1868), fou un poltic i militar espanyol, duc de Valncia, conegut com El Espadn de Loja.

La seva carrera militar comen en el regiment de Gurdia Valona el 1815, i durant el Trienni Constitucional (1820-23) es va decantar pels partidaris del liberalisme. Integrat en el Batall Sagrat, va tenir un paper destacat en la lluita contra la revolta absolutista de la Gurdia Reial a Madrid (juliol de 1822), i va servir sota el comandament de Francisco Espoz y Mina a Catalunya, on fou fet presoner per les tropes dels Cent Mil Fills de Sant Llus. Va romandre a Frana fins a 1824. Desprs de rebutjar qualsevol tipus de crrec durant el regnat de Ferran VII, es va incorporar en 1834 al costat dels isabelins durant les Guerres Carlines. El juliol de 1835 va participar en la Batalla de Mendigorra, amb el batall de l'Infant. La seva actuaci li va valer l'ascens a tinent coronel, i en 1836 prendria part en la Batalla d'Arlabn, i fou promocionat a brigadier. Va participar aquest mateix any en la persecuci del general carl Miguel Gmez Damas, enemistant-se amb el ministre de la Guerra, el general Alaix, i conseqentment amb Baldomero Espartero. En el front aragons va derrotar Ramon Cabrera a Pobleta de Morella. 

En 1837 se li va encarregar l'organitzaci i comandament de la "Reserva andalusa", amb la missi de pacificar La Manxa i expulsar l'escamot carl de Palillos, es van accentuar les seves rivalitats amb Espartero. En 1838 va ser promogut a mariscal de camp, i elegit diputat a Corts. La seva gran habilitat militar i la seva ideologia liberal van fer que tant progressistes com moderats pretenguessin que s'incorpors als seus respectius partits. Alaix, home de confiana d'Espartero, va potenciar el procs que es va obrir a Narvez desprs de la seva complicaci en un moviment de revolta popular, esdevingut a Sevilla aquest mateix any, dirigit pel general Crdova contra el govern del duc de Fras. Narvez es va refugiar primer a Gibraltar, i, exiliat en Pars, va presidir al costat de Crdova una junta d'oposici a Espartero, l'anomenada "Orde Militar Espanyola", que veia en la revolta el mitj per a liquidar l'hegemonia progressista a Espanya. Romandria en la capital francesa durant els tres anys que va durar la regncia d'Espartero. El 1843 tornaria via Valncia, en connivncia amb el progressista dissident Salustiano Olzaga. El 23 de juliol d'aquest any derrotaria les tropes esparteristas de Seoane a Torrejn de Ardoz, prop de Madrid; per aquesta victria seria ascendit a tinent general. Al novembre s vctima d'un atemptat en el carrer del Desengao de Madrid, per ell sobreviu i mor el seu ajudant.

A l'arribar a la majoria d'edat Isabel II el 1844, va ser nomenat president del govern, exercint d'rbitre entre el marqus de Vilum, ministre d'Estat, partidari d'una carta atorgada, i dels ministres de Governaci i Hisenda, el marqus de Pidal i Alejandro Mon, respectivament, partidaris de refomar a travs de les Corts la Constituci del 37. Finalment es va inclinar del costat d'aquests ltims, convertint-se en un dels impulsors de la Constituci de 1845. El 18 de novembre de 1845 Isabel II premia la seva lleialtat concedint-li el Ducat de Valncia amb grandesa d'Espanya. 

Durant aquest primer govern va sufocar la revolta de Zurbano i va condemnar Joan Prim i Prats per intrigar contra la seva persona. Les seves principals mesures van ser les segents:

 Reforma fiscal, portada a terme per Alejandro Mon, que va unir la constellaci d'impostos heretada de l'Antic Rgim en noms quatre. ;
 Creaci de la Gurdia Civil;
 Reorganitzaci de la Instrucci Pblica, dirigida per Pedro Pidal i per la qual l'Estat assumeix les competncies de la instrucci pblica com a prpies. ;
 Cessament de la desamortitzaci i venda de bns del clergat. ;
 Centralizaci administrativa (Llei de 8 de gener de 1845). ;
 Decret de 6 de juliol de 1845, pel qual es posava fi a la competncia exclusiva dels judicis per jurats en la qualificaci dels delictes d'impremta. ;
 Llei electoral de 1846, que imposava el sufragi censitari. ;

La caiguda de Narvez l'11 de febrer de 1846 es va deure, fonamentalment, a les desavinences sorgides dintre del govern per la qesti de les noces de la reina, en donar suport al seu matrimoni amb el comte de Trapani. Va ser substitut pel marqus de Miraflores. El 16 de mar la reina va tornar a cridar Narvez perqu ocups la presidncia i els ministeris d'Estat i Guerra, sent substitut per Istriz el 5 d'abril. Va ser nomenat ambaixador a Npols, crrec que va rebutjar, i posteriorment a Pars. Narvez va tornar a ocupar la presidncia del Consell de Ministres des del 4 d'octubre de 1847 fins a gener de 1851, sent noms interromput pel "govern llampec" del comte de Clonard (19 d'octubre de 1849). 

Els principals assoliments d'aquest segon govern van ser la neutralitzaci dels moviments revolucionaris de 1848, el seient de les bases per a la posterior signatura del Concordat amb la Santa Seu i la promulgaci del nou Codi Penal (22 de setembre de 1848) El 14 de gener de 1851 present la seva dimissi, sent substitut en la Presidncia per Juan Bravo Murillo. Desprs del cop de Leopoldo O'Donnell va ser cridat de nou perqu forms govern, des del 12 d'octubre de 1856 fins a octubre del 57. Entre 1856 i 1868 va presidir tres gabinets ministerials, des dels quals va exercir una poltica repressiva contra qualsevol manifestaci revolucionria, alhora que tractava d'introduir mesures liberals. Desprs de la seva mort es va produir la Revoluci de 1868, que enderrocaria a Isabel II.

Enllaos externs.

 Real decreto haciendo merced de la grandeza de Espaa con el ttulo de duque de Valencia al capitn general de ejrcito, Secretario del Despacho de la Guerra, Presidente del Consejo de Ministros, D. Ramn Mara Narvez.;


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="180875" title="Ceso Fabi Dors" nonfiltered="4217" processed="4209" dbindex="74250">
Ceso Fabi Dors (Caeso Fabius Dorso) fou un patrici rom que es va destacar quan els gals van ocupar Roma i van assetjar el Capitoli (390 aC). Fabi, que era molt jove, volia complir la tradici familiar dels Fabis (Fabii) que feien un sacrifici al Quirinal cada any, i quan va arribar el moment va sortir del assetjat Capitoli,  portant els elements sagrats a les mans, i va passar sa i estalvi per entre l'enemic, complint la seva tasca i retornant al Capitoli tot seguit. Aix ho explica Tit Livi per Di Cassi t una versi diferent (a ms dona el nom de Ceso Fabi ja que Livi l'esmenta com C. Fabius Dorso) i diu que era pontfex; Flor (Florus) tamb diu que era pontfex i fou enviat a fer el sacrifici al Quirinal per Manli; Appi situa el sacrifici no al Quirinal sin al temple de Vesta i esmenta a Cassi Hemina com la seva font.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="180876" title="Marc Fabi Dors" nonfiltered="4218" processed="4210" dbindex="74251">
Marc Fabi Dors (Marcus Fabius Dorsuo) fou probablement fill de Ceso Fabi Dors i fou cnsol el 345 aC juntament a Servius Sulpicius Camerinus Rufus. Aquell any Marc Furi Camil fou nomenat dictador per fer la guerra als aurunci. El cnsol Dors va fer la guerra als volscs i va conquerir Sora. 







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="180878" title="Gai Fabi Dors Licini" nonfiltered="4219" processed="4211" dbindex="74252">
Gai Fabi Dors Licini (Gaius Fabius Dorso Licinius) fou fill o nt del cnsol Marc Fabi Dors, i pare del tamb cnsol (246 aC) Marc Fabi Lic. Fou cnsol el 273 aC juntament amb Gai Claudi Canina, per va morir en el transcurs del seu any de comandament. Durant el seu consolat es van fundar colnies a Cosa i Paestum i es va rebre una ambaixada del rei Ptolemeu II Filadelf.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="180881" title="Dalai Lama" nonfiltered="4220" processed="4212" dbindex="74253">


Dalai Lama ('mestre ocenic' en mongol; de dalai, 'oce', i lama, 'mestre espiritual') s el ttol de l'autoritat mundana suprema del Tibet i un dels ttols religiosos ms importants del budisme tibet.

El Dalai Lama actual, el catorz de la histria, s Tenzin Gyatso.
Dalai Lama, del mongol dala, oce, i del tibet lama (bla-dt.), mestre espiritual o gur. 

Tradut generalment com "oce de saviesa", aquest ttol va ser forjat pel cap mongol Genguis Khan, a l acceptar Snam Gyatso com mestre excepcional, encoratjant al poble mongol a la conversi al budisme vajrayana. Noti's que en aquest cas, alay era la traducci de "Gyam-tsho" (Gyatso), el cognom dels Dali Llepis des de Gedun Drup. 

Els budistes tibetans consideren que els Dalai Lama sn emanacions de Bodhisattva Avalokite hvara, patr del Tibet i que, desprs de la seva mort, la seva conscincia subtil triga un interval de quaranta-nou dies, almenys, per a nixer de nou en un nen que ja des del seu naixement pot donar senyals del seu carcter especial. 

Desprs de la mort del Dali Lama, el Panchen Lama s'encarrega de reconixer la seva reencarnaci, o tulku (normalment un nen) per aquests senyals, qui passar a ser el nou *Dali Llepi. Al seu torn, el Dali Llepi ha de reconixer a la reencarnaci del Panchen Llepi desprs de la mort d'aquest. 

Tradicionalment, el Dali Lama ha estat el lder espiritual i temporal del Tibet; Tenzin Gyatso, actualment en l'exili, desprs de l'ocupaci i annexi forada per part de la Xina maosta, ha abandonat la preeminncia poltica tradicional, i ha creat un Ministre president del Kashag (parlament), triat per sufragi universal. 

El 17 d'octubre de 2007 el Congrs dels Estats Units li ha atorgat la Medalla d'Or deslligant la fria del Govern de Xina.





































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="180884" title="Doros" nonfiltered="4221" processed="4213" dbindex="74254">
Doros  Dorus,      ) fou el mtic ancestre dels doris. s esmentat com a fill d'Hll amb la nimfa Orseis, i germ de Xuthos i ol, per tamb com a fill d'Apollo amb Phtia i germ de Laudocos i Polypoites. Servi (Servius) diu que fou fill de Posid i que va reunir al poble que va agafar el seu nom a la vora del mont Parnassos.

Egimi va sser fill seu.

Referncies.
Dictionary of Greek and Roman biography and mythology, (William Smith, 1849);
Dictionary of Greek and Roman Geography (William Smith, 1854);








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="180888" title="Dorclides" nonfiltered="4222" processed="4214" dbindex="74255">
Dorclides (Dorycleides,            ) fou un escultor espart germ de Med que va esculpir una esttua de Tmis en vor al temple d'Hera a Olmpia. Fou deixeble de Dip i Escillis i va viure vers la meitat del segle VI aC. L'esmenta Pausnies


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="180892" title="Dorilau" nonfiltered="4223" processed="4215" dbindex="74256">


Onomstica:
Dorilau Tctic, general de Mitridates V Evergetes. ;

Dorilau de Comana, noble pntic, gran sacerdot de Comana;

Dorilau o Dorilaos, general de Mitridates VI Eupator.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="180893" title="Dorilau Tctic" nonfiltered="4224" processed="4216" dbindex="74257">
Dorilau Tctic (Dorylaus         ) fou un general de Mitridates V Evergetes. El rei el va enviar diverses vegades a Trcia i Grcia per reclutar mercenaris per l'exrcit reial. 

A finals del segle II aC va anar a Creta on Cnossos era a la vora de la guerra amb Gortina i fou nomenat general en cap de l'exrcit de Cnossos amb el que va obtenir la victria rebent llavors grans honors.  Assassinat Mitridates V, i poc amic de la vdua que va assolir la regncia, va restar a Cnossos on va nixer una  filla i dos fills (Lagetes i Estratarques). 

El jove rei Mitridates VI Eupator va crixer junt amb Dorilau, el nebot de Dorilau Tctic i quan va ser rei el va nomenar sacerdot de Ma a Comana del Pont, dignitat que era la segona ms important del regne. Dorilau Tctic va morir abans de la majoria d'edat de Mitridates VI Eupator. Els seus fills Lagetes i Estratarques van rebre honors del rei. La filla de Lagetes fou l'avia del gegraf Estrab.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="180894" title="Dorilau de Comana" nonfiltered="4225" processed="4217" dbindex="74258">
Dorilau (Dorylaus         ) fou un noble pntic que va crixer junt amb Mitridates VI Eupator. Era nebot del general Dorilau Tctic. Quan el rei va arribar a la majoria d'edat el va nomenar sacerdot de Ma a Comana del Pont, que era la segona dignitat del regne i va donar honors a la seva famlia. Dorilau per, el va trair i va conspirar per entregar el regne als romans a canvi de la corona. Descobert el complot Dorilau i els seus cosins Lagetes i Estratarques van perdre tots els seus crrec i beneficis. 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="180895" title="Dorilau (general)" nonfiltered="4226" processed="4218" dbindex="74259">
Dorilau o Dorilaos (Dorylaus, Dorlaos         ) fou un general de Mitridates VI Eupator. Els habitants de Quios foren acusats per Mitridates d'ajudar als rodis, i el rei va enviar contra l'illa a Dorilau, que va ocupar Quios que va donar a colons del Pont, enviant a la gent de Quios per mar cap el rege de Mitridates. 

Un altra general Arquelau, amb la flota pntica, operava a Grcia i Sulla el va perseguir l'any 86 aC. Arquelau va assolar diverses illes i encara va rebre vuitanta mil homes de refor dirigits per Dorilau o Dorilaos, que van arribar a Calcis (Eubea), i amb els quals va tornar a Becia, per fou derrotat a la rodalia d'Orcomen per Sulla (85 aC) en una batalla de dos dies. 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="180898" title="Celofisoideu" nonfiltered="4227" processed="4219" dbindex="74260">

Els celofisoideus  foren el grup de dinosaures terpodes ms abundant durant el Trisic superior i el Jurssic inferior. Arribaren a colonitzar, probablement, tots els continents. Eren criatures grcils de petita i mitjana mida (d'un a sis metres de longitud), amb un cap allargat sobre el qual se situaven dues delicades crestes longitudinals. Els celofisoideus presentaven colls i cues llargs. 

Algunes dels gneres ms coneguts inclouen Coelophysis, Liliensternus, i possiblement Dilophosaurus.

Taxonomia.
SUPERFAMLIA COELOPHYSOIDEA;
Sarcosaurus;
Halticosaurus;
Gojirasaurus;
Famlia Coelophysidae;
Dolichosuchus;
Procompsognathus;
Pterospondylus;
Liliensternus;
Segisaurus;
Podokesaurus;
Subfamlia Coelophysinae;
Coelophysis;
Megapnosaurus ("Syntarsus");
Famlia Dilophosauridae;
Zupaysaurus;
Dilophosaurus;
Dracovenator;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="180900" title="Dorfor (llibert)" nonfiltered="4228" processed="4220" dbindex="74261">
Dorfor (en grec          , Doryphoros) fou un llibert i favorit de l'emperador Ner que el va tenir com a secretari i va prodigar grans quantitats en ell. L'any 63 l'emperador el va fer enverinar per haver-se oposat al seu matrimoni amb Poppea Sabina (Tcit, Annals 14.65; Di Cassi).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="180903" title="Dosiades" nonfiltered="4229" processed="4221" dbindex="74262">
Dosiades (Dosiadas         ) fou un poeta grec nascut a Rodes, autor de dos enigmtics poemes que consten a l'antologia grega, que descriuen un altar i que es titulen              . El seu llenguatge s censurat per Luci. La seva poca s desconeguda.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="180904" title="Serravalle" nonfiltered="4230" processed="4222" dbindex="74263">


Serravalle s un dels municipis de San Marino i es troba enclavat en els contraforts dels Apenins. Amb una poblaci de 9.394 habitants (any 2006) i una superfcie de 10'53 km s el municipi santmarins ms poblat i el que cont la ciutat ms gran de tota la repblica, Dogana, amb prop de 7.000 habitants. 

Serravalle voreja els municipis santmarinesos de Domagnano i Borgo Maggiore, i els municipis italians de Verucchio, Rimini i Coriano. 

Aquest municipi va ser annexionat a San Marino l'any 1463. 

 Enllaos externs .
 Informaci econmica i turstica de Serravalle ;



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="180905" title="Dositeu" nonfiltered="4231" processed="4223" dbindex="74264">


Onomstica:
Dositeu, historiador grec ;

Dositeu de Colonos, gemetra grec ;

Dositeu Magister, mestre i escriptor grec. ;

Dositeu, metge grec;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="180906" title="Dositeu (historiador)" nonfiltered="4232" processed="4224" dbindex="74265">
Dositeu (Dositheus,         ) fou un historiador grec del que s'esmenten quatre obres:

1.           (esmentada per Plutarc a  Parall. Min. 19);
2.          (esmentada per Plutarc a  Parall. Min.  30.);
3.         (esmentada per Plutarc a  Parall. Min. 33, 34, 37, 40);
4.          . (esmentada per Plutarc a  Parall. Min. 33 i per Esteve Bizant a       .);


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="180907" title="Dositeu de Colonos" nonfiltered="4233" processed="4225" dbindex="74266">
Dositeu (Dositheus,         ) fou un gemetra grec nascut a Colonos al qual va dedicar Arqumedes algun dels seus llibres (sobre l'esfera i el cilindre i sobre les espirals) . Censor diu que va millorar lOctaeteris d'Eudoxos. Les seves observacions sobre l'aparici d'estels fixes fetes vers el 200 aC van servir desprs a Gem i  Claudi Ptolemeu


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="180908" title="Sarcosaure" nonfiltered="4234" processed="4226" dbindex="74267">

El sarcosaure (Sarcosaurus, "llangardaix pell") s un gnere de dinosaure terpode primitiu, concretament un celofisoideu. Visqu durant a comenaments del perode Jurssic, fa uns 200 milions d'anys. Les restes fssils de sarcosaure, que inclouen un esquelet parcial, foren trobades a Anglaterra. L'espcie tipus, Sarcosaurus woodi, fou descrita per primera vegada per Andrews l'any 1921.

Referncies.
 http://www.dinoruss.com/de_4/5a6490c.htm ;

Enllaos externs.
 Sarcosaurus al "Dino Directory" ;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="180910" title="Dositeu Magister" nonfiltered="4235" processed="4227" dbindex="74268">
Dositeu Magister (Dositheus Magister,         ) fou un mestre i escriptor grec. Va rebre el seu renom segurament de la seva ocupaci, que era mestre d'escola de nois grecs i romans. Va viure sota Septimi Sever i sota Caracalla  al comenament del segle III. Per un passatge a la seva obra            , on parla del consolat de Mxim, se sap que vivia el 207.

Va escriure l'obra abans esmentada dividia en tres volums, que son molts importants per l'evoluci del dret rom.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="180911" title="Dositeu (metge)" nonfiltered="4236" processed="4228" dbindex="74269">
Dositeu (Dositheus,         ) fou un metge grec que va viure al segle VI (o abans), esmentat per Aeci, que va conservar una de les seves formules  anomenada  "valde celeber," inclosa tamb per Nicolaus Myrepsus el seu  Antidotarium. Un altra recepta fou conservada per Paule Egineta.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="180912" title="Balnid" nonfiltered="4237" processed="4229" dbindex="74270">


Els balnids (Balanidae) sn una famlia de crustacis cirrpedes de l'ordre Sessilia. Tenen una closca de 4 o 6 plaques, i un complex sistema de septes interlaminats, amb una base calcria.

 Sistemtica .
La sistemtica de la famlia est en revisi. Hi ha diverses fonts, i seguint la proposta de la NCBI, estan descrits 10 gneres amb gaireb unes 30 espcies:
 Amphibalanus Pitombo, 2004;
 Austromegabalanus Newman, 1979;
 Balanus Da Costa, 1778   ;
 Fistulobalanus Zullo, 1984    ;
 Megabalanus Hoek, 1913    ;
 Menesiniella Newman, 1982    ;
 Notomegabalanus Newman, 1979;
 Paraconcavus Zullo, 1992  ;
 Perforatus Pitombo, 2004;
 Tetrabalanus Cornwall, 1941;

En la revisi de la ITIS es pot veure el llistat de gneres i espcies, i el grau de credibilitat d'algunes de les espcies descrites.

Referncies.

 Glen Pownall, New Zealand Shells and Shellfish, Seven Seas Publishing Pty Ltd, Wellington, New Zealand 1979 ISBN 854670548;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="180918" title="Alois de Liechtenstein" nonfiltered="4238" processed="4230" dbindex="74271">

Alois de Liechtenstein s el prncep hereu de la corona de Liechtenstein. 

 Famlia .
Va nixer el 1968 i s fill del prncep sobir Hans Adam II de Liechtenstein i de la comtessa Marie-Agla Kinsky von Wchinitz und Tettau. T dos germans (Maximilien i Constantin) i una germana (Tatiana).

El 1993 es va casar amb la duquesa Sofia de Baviera, nascuda el 1967.

D'aquesta uni en van nixer els prnceps i la princesa segents:

Joseph-Wenzel de Liechtenstein (1995);
Marie-Caroline de Liechtenstein (1996);
Georg de Liechtenstein (1999);
Nikolaus de Liechtenstein (2000);

El futur sobir.
El 16 d'agost de 2004, tot mantenint el ttol de prncep sobir, Hans Adam II de Lienchtenstein va transetre la direcci dels assumptes corrents al seu fill Alois, que va esdevenir regent del principat. D'aquesta manera es preparava per al seu futur paper de prncep. Alhora, Alois s l'hereu d'una de les fortunes ms grans d'Europa. 



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="180919" title="Gonzalo Jimnez de Cisneros" nonfiltered="4239" processed="4231" dbindex="74272">

Gonzalo Jimnez de Cisneros, que ms tard va adoptar el nom de Francisco Jimnez de Cisneros i ms conegut com el cardenal Cisneros (Torrelaguna, Corona de Castella 1436 - Roa 1517) fou un religis francisc i assessor d'estat, tercer Inquisidor general de Castella i regent a la mort dels reis Felip I i Ferran el Catlic.

Biografia. 
Va nixer l'any 1436 a la poblaci de Torrelaguna, poblaci situada al centre de la pennsula Ibrica i avui en dia situada a la Comunitat de Madrid. Fill d'una famlia de pobres, possiblement va ser enviat a la vila d'Alcal de Henares durant la seva adolescncia per estudiar gramtica, i posteriorment assist al Collegi de Sant Bartolomeu de Salamanca, i d'all va passar a Roma on va ser ordenat sacerdot. 

Desprs de la defunci del seu pare retorn a Espanya i aconsegu ser nomenat arxipreste d'Uceda, enfrontant-se amb l'arquebisbe de Toledo, el que va significar l'empresonament de Cisneros per l'arquebisbe Alonso Carrillo de Acua durant alguns anys. Tot i la seva reclusi Cisneros no va renunciar al seu crrec, en el qual va ser mantingut pel cardenal Pedro Gnzalez de Mendoza, i fou alliberat aviat ja que, segons es dedueix en algunes biografies, l'any 1478 era capell major de la catedral de Sigenza.

Orde franciscana.

Va sofrir una profunda crisi espiritual que li va dur a entrar en la orde dels franciscans, sent aquell moment en el qual va adoptar el nom de "Francisco" en honor a  Sant Francesc d'Asss. Es va tancar en el convent de La Salceda i durant set anys va dur una vida monacal. 

La reina Isabel la Catlica el convert l'any 1942 en el seu confessor, seguint els consells de l'arquebisbe de Toledo, el cardenal Gonzlez de Mendoza, primer protector de Cisneros. Posteriorment va ser nomenat provincial de l'orde fransciscana i realitza en ella una profunda reforma, reformant ms endavant el clergat secular. 

A la mort del cardenal Mendoza l'any 1495 va ser nomenat arquebisbe de Toledo, crrec que durant la Baixa Edat Mitjana era ostentar el major poder desprs de La Corona, a l'esdevenir el "Primat d'Espanya" per l'esglsia catlica. Cisneros, tot i que se'l considerava una persona superba, era un home que no es va deixar impressionar pel crrec, i sota les seves luxoses vestidures sempre dugu l'hbit francisc.

Relacions amb el poder.
Isabel la Catlica va tenir en Cisneros no noms un confessor, sin tamb un conseller. Al morir la reina, sn nomenats reis de Castella Joana I de Castella i el seu esps Felip d'Habsburg, el qual mor sobtadament el 1506. A la mort d'aquest Joana va donar mostres de demncia per la qual cosa Cisneros va assumir la regncia fins que el rei d'Arag Ferran el Catlic retorn del Npols per fer-se crrec del govern de Castella. Ferran, agrat, aconsegu per a Cisneros el ttol de cardenal per part del papa Juli II, sent ordenat el 17 de maig de 1507. En l'etapa posterior, Cisneros va anar el palad de les campanyes africanes, participant en la la conquesta d'Or, igual que en els temps d'Isabel la Catlica havia participat activament en la conquesta de Granada i en la posterior expulsi dels moriscos. Sentint-se molt malalt durant la presa d'Or, es va retirar secretament a Alhama de Almeria, on va rebre un tractament en el Balneari de la localitat. 

A la mort de Ferran el Catlic va assumir la regncia per segona vegada fins que el prncep Carles I, que es trobava a Flandes, retorns a la pennsula per ocupar els trons de Castella i Arag. En aquesta etapa s quan Cisneros, que contava ja amb vuitanta anys, dna mostres d'uns dots poltics i una habilitat per a governar extraordinries, sabent plantar cara a un noblesa castellana desitjosa de recuperar el poder perdut i a les intrigues dels que pretenien substituir en el tron espanyol a Carles pel seu germ Ferran d'Habsburg, educat a Castella. 

Cisneros va morir el 8 de novembre de 1517 a la poblaci de Roa, situada a la comarca de Ribera del Duero de l'actual provncia de Burgos, quan es dirigia a rebre al Carles I. 

Activitat cultural.

Durant la seva vida va participar, en major o menor mesura, en tot el que es va fer durant el regnat dels Reis Catlics i va contribuir de forma decisiva a la configuraci del nou estat. Va reformar la vida religiosa que havia caigut en una gran relaxaci moral i una varietat intellectual. Va saber veure que tota renovaci comenava per l'educaci i sense ser ell un erudit va fundar una de les institucions que ms ha influt en la cultura espanyola, la Universitat d'Alcal de Henares. 

Aquesta universitat fou fundada l'any 1499 a partir de l'antic Studium General d'Alcal de Henares, del qual Cisneros en fou alumne. Aquesta ser la primera universitat renanixentista, moderada, humanista i universal. Cisneros va ser conscient de la transcendncia de la seva fundaci i no va regatejar en esforos per a dotar al seu Collegi-Universitat del marc urbanstic adequat, d'un finanament geners i dels millors mestres de l'poca, per la qual casa la vila d'Alcal de Henares es vei immensament beneficiada per aquest cardenal. La primera pedra de l'edifici que l'alberg la va posar Cisneros el 14 de mar de 1501, en 1508 van comenar les classes i en 1510 va dotar a la seva fundaci d'unes Constitucions. 

A ms de dotar a la ciutat d'Alcal de Henares d'una de les Universitats ms importants d'Espanya, va substituir el deteriorat temple medieval de Sant Just per un bell edifici gtic, per al qual va aconseguir el ttol de "Magistral". Actualment es tracta de la Esglsia Magistral d'aquesta ciutat (actualment Catedral Magistral) situada en ple centre de la ciutat, en la qual es troba actualment enterrat. No obstant aix, la seva rica sepultura es troba avui dia en la capella de San Ildefons, adscrita a l'antic Collegi Major del mateix nom, i dins de l'anomenada "ciutat universitria" de la ciutat. 

Enllaos externs.
  Biografia del Cardenal Cisneros;

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="180922" title="Montegiardino" nonfiltered="4240" processed="4232" dbindex="74273">



Montegiardino s un dels 9 municipis de San Marino. T 818 habitants (any 2006) i 3'31 km de superfcie. Fa frontera amb els municipis santmarinesos de Fiorentino i Faetano, i amb els municipis italians de Monte Grimano i Sassofeltrio.

Montegiardino va ser incorporat a San Marino l'any 1463 durant la darrera expansi territorial d'aquesta repblica. 

Enllaos externs.

 Informaci econmica i turstica de Montegiardino.  ;
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="180923" title="La Vega" nonfiltered="4241" processed="4233" dbindex="74274">
La Vega s una de les 31 provncies de la Repblica Dominicana. La provncia de La Vega, amb una superfcie de 2,287 quilmetres quadrats, es troba quasi en el centre de la Repblica Dominicana. Amb el nom de Concepci de La Vega, va ser una de les cinc provncies originals creades per la Constituci de San Cristbal en 1844. Est dividida actualment en quatre municipis: La Vega, capalera provincial, Constanza, Jarabacoa i Jima Baix.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="180924" title="Miquel Ramos" nonfiltered="4242" processed="4234" dbindex="74275">
Miquel Ramos (Valncia, 1979). s teclista i vocalista del grup Obrint Pas.

Provinent de formacions com Heuraexodus (formaci germana d'Obrint Pas), s'integr en el grup el novembre de 1996 per tal de reforar les veus i introduir els teclats, donant aix ms fora i diferents matisos als directes.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="180926" title="Albert Guillem Hauf i Valls" nonfiltered="4243" processed="4235" dbindex="74276">
Albert Guillem Hauf i Valls (Sller, Mallorca, 1938) s un filleg, historiador de la literatura i crtic literari mallorqu. s un destacat especialista en literatura medieval catalana i provenal. 

Es llicenci en Filologia Romnica a la Universitat de Barcelona, amb una beca de la Fundaci Joan March. La seua tesina de llicenciatura va consistir en l'edici del text aragons del Tractat d'Agricultura de Palladi Rutili Emili. En la mateixa universitat es doctor, sota la direcci del professor Mart de Riquer, amb una tesi sobre la Vita Christi, obra del catal Francesc Eiximenis, i la tradici medieval de les Vitae Christi. Aquest treball va merixer el Premi Nicolau d'Olwer 1977 de l'IEC.

El 1964 marx a la Universitat de Cardiff (Galles) com a lector de castell i catal. Hi va romandre, ja com a professor i desprs com a catedrtic d'Estudis Hispnics. All va engegar cursos de llengua i literatura catalanes. Les desavinences amb la poltica de la primera ministra britnica Margaret Thatcher l'impulsaren a abandonar el Regne Unit el 1987, any en qu arriba a la Universitat de Valncia, on s catedrtic de Filologia Catalana fins a l'actualitat.

Des de 1992 ha dirigit diferents projectes d'investigaci finanats pel Ministeri de Cultura espanyol i per la Conselleria de Cultura valenciana, en particular sobre la literatura del Segle d'Or valenci. Fins al moment (2007) ha dirigit setze tesis doctorals. Ha organitzat diversos congressos i trobades acadmiques: L'ambient cultural a la Valncia de la segona meitat del segle XV, Tirant lo Blanc i els seus traductors, Tirant lo Blanc, Jaume I, Ausis Marc, Lectures d'Ausis Marc, Joan Ros de Corella, La historiografia medieval, etc.

s membre de l'Acadmia Valenciana de la Llengua, de l'Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana i de l'Institut d'Estudis Catalans. Va ser fundador i president de la Associaci Internacional de Llengua i Literatura Catalanes.

A ms, ha sigut membre de l'Institut Valenci d'Estudis i Investigaci (succeint Joan Fuster), de la Junta Directiva de l'Anglo-Catalan Society (1973-1978), del Claustre de la Universitat de Valncia (1995-2001); del Real Patronato de la Biblioteca Nacional de Madrid (1995-1997); del Patronat Mossn Alcover (2001); del jurat dels Premis Octubre Joan Fuster d'Assaig (1989 i 1991) i dels Premios Nacionales de las Letras del Ministerio de Cultura (Assaig, 1991 i 1992; Novella, 1993; Literatura, 1998);  de la comissi editora de les obres de Francesc Eiximenis; de la comissi editora de les obres de Ramon Llull; del consell de redacci de les revistes Estudis Romnics, Caplletra, Llengua i Literatura; del comit editor d'ELLC; del consell assessor de Rvue d'tudes Catalanes (Frana), Tesserae (Regne Unit), Catalan Review (Estats Units),  Afers, Studia Philologica Valentina i Ausa. 










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="180930" title="Pare Grigori" nonfiltered="4244" processed="4236" dbindex="74277">
El Pare Grgori s un personatge fictici del videojoc Half-Life 2. s un home de cinquanta anys que ajuda al jugador durant la travessia de la ciutat de Ravenholm (captol 6), la destrucci de la seva ciutat sembla haver-ho fet cabussar-se dins de la bogeria.

Al cementiri, desprs que el jugador hagi deixat el Pare Grgori, corre en una tomba de la qual l'entrada s'incendia i  una horda de zombis l'envolten. Les opinions discrepen en aquest moment sobre la sort de Grgori, alguns jugadors diuen haver vist Grgori abatre els seus demandants mentre que altres han sentit crits aguts de dolor que indicarien la seva mort. Alguns pensen que els crits de Grgori semblement ms a un riure alienat. La hiptesi d'un passatge secret al qual Grgori s'hauria pogut escapar ha estat igualment considerat.

Utilitzant el codi noclip en el joc, o utilitzant el zoom de la combinaci HEV, s possible veure qu desprs de posar en marxa l'incendi per cobrir la seva jubilaci a la tomba, el Pare Grgori lluita contra un grup de zombis,i es queda a l'interior durant aproximadament dos minuts, fa un pas en una cantonada (fora de la vista del jugador) i desapareix. s evident que Valve ha decidit envolta aquest personatge en un misteri, potser per a una eventual tornada en un dels prxims episodis de Half-Life 2.

D'altra banda, alguns indicis han provocat especulacions segons les quals Grgori no ha estat sempre sacerdot. Tot explicant les seves trampes al jugador, precisa que sn el treball d'un home amb massa temps lliure i que d'ara endavant t temps per complir el treball del Senyor, el que deixa suggerir que no hauria estat un home cristi, abans de la infecci de Ravenholm. s possible que sigui la seva croada contra els zombis que el tingui decidit a fer-se sacerdot.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="180934" title="Nicolau Casaus de la Fuente i Jen" nonfiltered="4246" processed="4237" dbindex="74279">
Nicolau Casaus de la Fuente i Jen, conegut habitualment com Nicolau Casaus, (Mendoza, 1913 - Castelldefels, 2007) fou vicepresident del FC Barcelona entre els anys 1978 i el 2003.

Biografia.
Casaus va nixer el 12 de febrer de 1913 a la ciutat argentina de Mendoza.

L'any 1978 es va presentar com a candidat a la presidncia del Futbol Club Barcelona per el guanyador fou Josep Llus Nez qui va nombrar-lo posteriorment vicepresident del Club. Nicolau Casaus va treballar en l'rea social i la relaci amb les Penyes, tasca que mantindria fins  l'any 1999.

El 12 de juny de 1999 fou homenatjat pels penyistes del club en una trobada on se'l va obsequiar amb un bust de bronze que actualment exposat al Museu FC Barcelona President Nez.

A partir de l'any 2000 fou el President d'Honor de l'rea Social i des del 2003 se'l nombra vicepresident honorfic de la entitat. Durant la seva vida ha rebut nombrosos guardons entre els quals destaca la Medalla al Mrito Deportivo.

Nicolau Casaus mor el 8 d'agost de 2007, dos dies desprs d'haver estat hospitalitzat.

 Enllaos externs .
 Article sobre Nicolau Casaus de Jordi Bast al diari Avui ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="180935" title="Inquisidor general" nonfiltered="4247" processed="4238" dbindex="74280">

L'Inquisidor general o Gran inquisidor (en llat: Inquisitor Generalis) va ser la mxima autoritat oficial de la Inquisici espanyola. El ms fams fou probablement el religis dominic Toms de Torquemada. 

Llista d'Inquisidors generals.
Els segents personatges van ocupar el crrec d'inquisidors generals entre 1483 i 1820: 

1483-1498: Toms de Torquemada ;
1498-1507: Diego de Deza, arquebisbe de Sevilla. Renncia voluntria.
separaci per regnes, Corona de Castella i Corona d'Arag:
1507-1517: Francisco Jimnez de Cisneros, inquisidor de la Corona de Castella, cardenal i arquebisbe de Toledo. ;
1507-1513 Joan d'Enguera, inquisidor de la Corona d'Arag, bisbe de Vic. ;
1512-1516: Llus Mercader, inquisidor de la Corona d'Arag, bisbe de Tortosa. ;
1516: Adri d'Utrecht, inquisidor de la Corona d'Arag, cardenal i bisbe de Tortosa;
uni per regnes:
1518-1522: Adri d'Utrecht, inquisidor d'Arag i de Castella.
1523-1538: Alfonso Manrique, arquebisbe i cardenal de Sevilla. ;
1539-1545: Juan Pardo de Tavera, arquebisbe de Toledo. ;
1546: Francisco Garca de Loaysa, arquebisbe de Sevilla. ;
1547-1566: Fernando Valds, arquebisbe de Sevilla. Renncia voluntria. ;
1567-1572: Diego de Espinosa, bisbe de Sigenza. ;
1573-1594: Gaspar de Quiroga, cardenal i arquebisbe de Toledo. ;
1595: Jernimo Manrique de Lara, bisbe d'vila. ;
1596-1599: Pedro de Portocarrero, bisbe de Calahorra i Crdova. Renncia voluntria. ;
1599-1600: Fernando Nio de Guevara, cardenal i arquebisbe de Sevilla. Renncia voluntria. ;
1602: Juan de Ziga, bisbe de Cartagena. ;
1603-1608: Juan Bautista de Acevedo, arquebisbe in partibus infidelium. ;
1608-1618: Bernardo de Sandoval i Rojas, cardenal i arquebisbe de Toledo. ;
1619-1621: Luis de Aliaga, confessor reial. Renncia voluntria. ;
1622-1626: Andrs Pacheco, bisbe de Conca. ;
1627-1632: Antonio de Zapata, cardenal i arquebisbe de Burgos. Renncia voluntria. ;
1632-1643: Antonio de Sotomayor, arquebisbe de Damasc. ;
1643-1665: Diego de Arce y Reinoso, bisbe de Plasncia. ;
1665: Pascual de Aragn, arquebisbe de Toledo. Renncia voluntria. ;
1666-1669: Juan Everardo Nithard, confessor reial, cardenal i arquebisbe d'Edesa. Renncia voluntria. ;
1669-1695: Diego Sarmiento de Valladares, bisbe de Plasncia. ;
1695-1699: Juan Toms de Rocabert, arquebisbe de Valncia. ;
1699-1705: Baltasar de Mendoza y Sandoval, bisbe de Segvia. Renncia voluntria. ;
1705-1709: Vidal Marn, bisbe de Ceuta. ;
1709-1710: Antonio Ibez de la Riva Herrera, arquebisbe de Saragossa. ;
1711-1716: Francisco Giudice, cardenal. Renncia voluntria.
1717: Jos de Molines, auditor del Tribunal de la Rota. ;
1718: Felipe de Arcemendi, proposat per Felip V, no va arribar a prendre possessi del crrec.
1720: Diego de Astorga i Cspedes, bisbe de Barcelona. Renncia voluntria. ;
1720-1733: Juan de Camargo, bisbe de Pamplona. ;
1733-1740: Andrs de Orbe y Larretegui, arquebisbe de Valncia. ;
1742-1746: Manuel Isidro Manrique de Lara, arquebisbe de Santiago de Compostella. ;
1746-1755: Francisco Prez de Prado y Cuesta, bisbe de Terol. ;
1755-1774: Manuel Quintano Bonifaz, arquebisbe de Farsala. Renncia voluntria. ;
1775-1783: Felipe Beltrn, bisbe de Salamanca. ;
1784-1793: Agustn Rubn de Ceballos, bisbe de Jan. ;
1793-1794: Manuel Abad y la Sierra, bisbe d'Astorga i arquebisbe de Selmbria. ;
1794-1797: Francisco Antonio Lorenzana, cardenal arquebisbe de Toledo. Renncia voluntria. ;
1798-1808: Ramn Jos de Arce, arquebisbe de Burgos i Saragossa. Renncia voluntria. ;
1814-1818: Francisco J. Mier y Campillo, bisbe d'Almeria. ;
1818-1820: Jernimo Castelln y Salas, bisbe de Tarassona.

 Notes .


Bibliografia.
 PREZ VILLANUEVA, Joaqun, y ESCANDELL BONET, Bartolom: "Historia de la Inquisicin en Espaa y Amrica. I: El conocimiento cientfico y el proceso histrico de la Institucin (1478-1834)". Madrid, Biblioteca de Autores Cristianos, 1984. ISBN 84-2201-158-1;

Vegeu tamb.
 Inquisidor;
 Inquisici;
 Inquisici espanyola;

Enllaos externs.
  Informaci sobre el Consell de la Inquisici  ;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="180937" title="Deogrcies Civit i Vallverd" nonfiltered="4248" processed="4239" dbindex="74281">
Deogrcies Civit i Vallverd (Espluga Calba, 1900 - ?) fou un esportista escultor i nacionalista catal. Destac en curses de mig fons com a atleta del FC Barcelona i va fer algunes exposicions de les seves escultures. Membre d'Estat Catal i de la Societat d'Estudis Militars, form part de l'escamot de la Bandera Negra que organitz el complot del Garraf el 1926. Fou detingut i condemnat a 12 anys de pres, per el 1930 fou amnistiat com els altres set membres del grup. Ingress a ERC i fou cap d'un dels casals del partit. Durant la guerra civil espanyola fou l'administrador del Museu de les Arts Decoratives de Barcelona, i en acabar va exiliar-se a Mxic, on es dedic a la fabricaci de xocolata i particip en les activitats de l'Orfe Catal de Mxic i la Conferncia Nacional Catalana de 1953.

 Referncies .
 Vicen Riera i Llorca Els exiliats catalans a Mxic Editorial Curial, Barcelona, 1994;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="180938" title="4 de 8 amb l'agulla" nonfiltered="4249" processed="4240" dbindex="74282">
El 4 de 8 amb l'agulla s un castell de 8 pisos d'alada i 4 castellers per pis, que en descarregar-se deixa al descobert un pilar de 6 pisos. L'estructura d'aquest castell s ms oberta que la d'un 4 de 8 per tal que el pilar tingui espai a l'interior del castell. Una vegada l'enxaneta fa l'aleta al 4 i comena a baixar del castell, l'acotxador o la mateixa enxaneta (s indiferent) entra al pilar com a enxaneta. Com la resta de castells amb l'agulla, noms es considera carregat quan el pilar complert resta sobre la pinya, s a dir, quan l'estructura del 4 s'ha desmuntat.

Encara que la estructura amb agulla es caracterstica dels castells de 4, tamb s'ha provat encabir-la als castells de 3, com el 3 de 6 amb l'agulla, el 3 de 7 amb l'agulla o el 3 de 8 amb l'agulla.

El primer 4 de 8 amb l'agulla descarregat al segle XX ho va ser el 8 d'octubre de 1995, fet pels Castellers de Vilafranca a Gelida.

 Colles que han fet el 4 de 8 amb l'agulla .

Bordegassos de Vilanova;
Capgrossos de Matar;
Castellers de Barcelona 1 carregat (2008);
Castellers de Vilafranca;
Colla Jove Xiquets de Tarragona;
Colla Joves Xiquets de Valls;
Colla Vella dels Xiquets de Valls;
Minyons de Terrassa;
Xiquets de Tarragona;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="180939" title="Manuel Juliachs i Mata" nonfiltered="4250" processed="4241" dbindex="74283">
Manuel Juliachs i Mata (Vilafranca del Peneds,1887 - Barcelona, 1980) fou un sindicalista catal. Havia esta membre de la Uni Catalanista, ingress en el CADCI l'any 1906. El 1923 va ser elegit vicepresident de la Federaci de Dependents de Catalunya, organitzaci promoguda pel CADCI, i el 1931 s'afili a l'ERC. Fou president del CADCI del 1932 al 1934. El 1945 particip en la reorganitzaci clandestina de l'ERC i edit, a Barcelona, tretze nmeros de la publicaci La Humanitat. Collabor a La Tralla, Renaixement i Lluita i dirig La Naci.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="180940" title="Hengduan Shan" nonfiltered="4251" processed="4242" dbindex="74284">
L'Hengduan Shan s una serralada al sud-est asitic que forma la frontera entre Myanmar i Yunnan, a la Xina. La cadena es desenvolupa aproximadament de nord a sud, definint l'extrem oriental de l'altipl del Tibet.

En gran part coberta de boscos de conferes subalpins, les elevacions oscillen entre els 1.300 i els 4.000 m. El bosc dens, pristi, l'allament relatiu i el fet que la majoria de l'rea ha roms lliure des de les glaciacions, proporciona un hbitat molt complex amb un alt grau de diversitat biolgica. Aquesta regi muntanyosa s la casa del panda gegant, rar i amenaat. Altres espcies natives de les muntanyes sn el teix xins (Chinensis Taxus) i diverses plantes, crvols i primats.

Els grups mediambientals han reconegut aquesta ecoregi a mesura que s'ha vist amenaada per "un creixement de la poblaci humana i la conseqent  demanda de la tala de boscos i de productes de la fauna per a usos medicinals i altres".

Referncies.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="180943" title="La Tralla" nonfiltered="4252" processed="4243" dbindex="74285">

La Tralla fou un setmanari de caire catalanista radical que aparegu a Barcelona el  31 d'octubre de 1903 sota la direcci de Domnec Forns, i com a redactors Marcel Riu, Josep Maria Folch i Torres i Pelegr Llangort i Majoral. Va patir nombroses denncies per la mordacitat dels seus acudits i articles i fou clausurat per les autoritats el 18 de gener de 1907. Va aparixer amb el nom Metralla del 16 de febrer de 1907 a juliol del 1909. Novament clausurat, va tornar a sortir entre el 13 de maig de 1922 i l'11 de setembre de 1923, quan fou novament clausurada per ordre de Miguel Primo de Rivera.

Entre els nombrossssims collaboradors de la revista hi trobem, endems Joan Mallos, Llus Manau i Avellanet, Joan Lloren, Vicen Albert Ballester i Camps, Pelegr Llangort, Agust Pedret i Mir, Pere B. Tarrag, Joan Delcls, Joan Jaumandreu, Vicen Calds i Ats, Eugeni Xammar i Puigvents, Pere Flo i Illes, Josep Fontcuberta, Josep Batista, J. Morera Soler, Joan B. Alsina, B. Mat i Juli, Miquel Balmas, R. Valls, Carles Costa, Rossend Llurba, Ramon Casals, Jaume Carbonell, Llus Fbrega Amat, Pere Salom i Morera, Casimir Giralt, J. Lpez, Valent Ventura, Maria Pellicer, A. Isart Bula, Joan B. Alemany i Borrs, Amfs Sans i Rossell, Alexandre Bulart i Rialp, Pere Mann i Arts, i Llus Ti.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="180945" title="Inquisidor" nonfiltered="4253" processed="4244" dbindex="74286">
Inquisidor (del llat inquirere < quaerere, "buscar" o aquell que "busca") era la denominaci amb la que es designava a cadascun dels tres jutges de la Inquisici, un tribunal i organitzaci creada per a extirpar l'heretgia religiosa, l'heterodxia ideolgica i altres assumptes rebutjats per l'Esglsia Catlica.

Histria.
La Inquisici va ser creada per Domnec de Guzmn, el fundador dels dominics i des dels Estats Pontificis va ser implantada durant un temps ms o menys llarg o amb ms o menys rigor segons el pas europeu o la colnia que es tracts; sent especialment rellevant a la Corona de Castella, Corona d'Arag, Portugal, Frana i Itlia. L'inquisidor en cap de cada naci era anomenat Inquisidor general. 

Els inquisidors tenien formaci jurdica i com a tals no es deixaven influir fcilment per prejudicis populars, per la qual cosa rarament procedien a cremar bruixes, costum ms aviat prpies d'ambients rurals i illetrats. La seva tasca era principalment castigar el delicte ideolgic i teolgic i reprimir l'heterodxia. 

Compossici del tribunal inquisitor.

Cada tribunal estava format per tres jutges, que elaboraven un sumari secret en el qual estava prohibit informar al demandat de quin delicte contra la fe se l'acusava. Conforme la Inquisici va anar esgotant la seva comesa se li van ampliar les seves funcions, aquest s el cas d'Espanya, on posteriorment a ms de jutjar delictes contra la fe tamb perseguien pedfils, homosexuals i protestants d'altres nacions, de vegades acostant-se a funcions poltiques ms properes a les d'un servei d'espionatge. 

Havia diferents tipus de funcionaris inquisitorials: telegs qualificadors, familiars o fiscals denunciants i agutzils, i finalment els defensors. 

Justcia divina.
Els mitjans ms utilitzats per la inquisici foren la:
censura o expurgaci: llibres, comdies etc ;
cstig jurdic: multa o confiscaci de bns;
execuci en efgie: reus fugits o desapareguts;
execuci a la foguera: reus rebels;
execuci a la forca: reus de condici humil reconciliats;
execuci per destral: reus d'elevada condici social ;

Vegeu tamb.
Inquisici;
Inquisidor general;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="180948" title="Jaume Cards i Reig" nonfiltered="4254" processed="4245" dbindex="74287">
Jaume Cards fou un sindicalista catal. Era treballador mercantil i capdavanter de la branca sindicalista del CADCI. El 1916 va ser president de la Joventut Catalanista de Barcelona, adherida a la Uni Catalanista. L'11 de setembre del 1916 va llegir un manifest a la seu del CADCI Als obrers de Catalunya, de tendncia obertament socialista, alhora que critic el conservadurisme del sindicat davant certes reivindicacions socials. El 1920 form un grup de tendncia socialista dins el CADCI anomenat el Soviet, amb Xavier Casas, Josep Clotet, Manuel Juliachs i Mata i altres. El setembre de 1921 es mostr contrari a les postures reformistes de la Federaci de Dependents de Catalunya per que les considerava inoperants. 

L'agost de 1934 fou elegit president del CADCI i durant els fets del sis d'octubre del 1934 va donar suport la proclamaci de la Repblica Catalana de Llus Companys, ra per la qual fou empresonat. Fou alliberat desprs de la victria del Front Popular a les eleccions generals espanyoles de 1936.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="180949" title="Josep Bragulat" nonfiltered="4255" processed="4246" dbindex="74288">
Josep Bragulat (Barcelona) fou un sindicalista catal del segle XIX. treballava com a filador i particip en l'organitzaci de les agrupacions obreres del txtil del Principat desprs de la revoluci de 1868 i intervingu en les negociacions de la vaga de les 15 setmanes l'any 1871 a Vilanova i la Geltr. Fou escollit president de la Federaci de les Tres Classes de Vapor a finals de 1871, i reelegit en el congrs del 4 i 5 de febrer de 1872. Particip en el segon congrs de la FRE de l'AIT a Saragossa del 4 a 8 d'abril de 1872. Com a representant la secci de filats form part del Consell de  la Uni Manufacturera, elegit en el congrs celebrat a Barcelona del 7 al 8 de maig de 1872. Desprs la Uni Manufacturera celebr un segon congrs a Barcelona del 2 al 4 d'agost de 1872, i Bragulat va ser reelegit. El maig de 1873 es declarava pura i decididament partidari del socialisme ms revolucionari, el socialisme internacional. El 1876 particip en la reconstituci del Centre Federal de Societats Obreres de Barcelona. Fou membre de la comissi, creada a principis de 1880, embrionria del Partit Democrtic-Socialista Obrer. El 1882 era el Representant general de les Tres Classes de Vapor.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="180950" title="Ariel Miguel Santiago Ibagaza" nonfiltered="4256" processed="4247" dbindex="74289">
Ariel Miguel Santiago Ibagaza s un futbolista argent, encara que tamb t nacionalitat espanyola. Va nixer a Buenos Aires, Argentina. Juga de migcampista i el seu primer equip va ser el Club Atltico Lans. Actualment s jugador del Vila-real CF de la Lliga espanyola, del qual s uns dels capitans.

Biografia. 
Ha jugat des de jove a les categories inferiors del Lans fins que en 1994 debut a la Primera divisi A de la lliga argentina de futbol amb el primer equip. Amb aquest club va guanyar una Copa Conmebol.

En 1998 comena a jugar a la lliga espanyola de futbol amb el Mallorca. El seu debut a la Primera divisi espanyola va ser el 30 d'agost de 1998 al partit UD Salamanca 0-0 Mallorca. Amb el Mallorca jug cinc temporades i va aconseguir una Copa del Rei i una Supercopa d'Espanya. A ms va quedar subcampi de la Recopa d'Europa a l'ltima edici d'aquest torneig, que el RCD Mallorca va perdre contra la Lazio.

En 2003 fitxa per l'Atltic de Madrid, equip amb el qual fou titular jugant 60 partits de lliga en dues temporades. En la seva ltima temporada (04-05) va disputar 30 partits de lliga i va marcar tres gols. 

La temporada 2006-2007 torn al Real Mallorca, on s titular indiscutible i un dels jugadors ms decisius de l'equip.

Al juliol de 2008, el Vila-real CF s'interess amb el jugador argent i fitx per 2 milions d'euros, per 2 anys i cobrar 3 milions d'euros amb el club de la Plana.

Selecci Nacional. 
Noms ha estat internacional amb la selecci argentina una vegada, encara que fou bastant habitual amb els equips inferiors.

Ttols.
Campionats nacionals.
1 Copa Conmebol (Lans, 1996);
1 Copa del Rei (RCD Mallorca, temporada 02-03);
1 Supercopa d'Espanya (RCD Mallorca, 1999);

Campionats internacionals.
1 Mundial sub-20 (Selecci argentina sub-20  1995);

 Enllaos externs .
Ibagaza a www.lfp.es;
Ariel Ibagaza fitxa pel Vila-real CF;
El club de la Plana confirma el fitxatge;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="180956" title="Rads" nonfiltered="4257" processed="4248" dbindex="74290">
Rads s una ciutat de Tunsia, port comercial de Tunis de la que la separen uns 10 km, administrativament part de la governaci de Tunis. Es troba quasi be a la costa del golf de Tunsia (t una costa de 6 km) enfront de La Goulette. Es el principal port comercial del pas.

Antigament ciutat dels gessamins avui dia es una ciutat moderna mediterrnia amb un gran complex portuari  i bones installacions esportives. A aquesta ciutat es van fer els Jocs del Mediterrani el 2001, la Copa d'frica del 2002 i una part del campionat de handbol del 2005. La ciutat mateix t 5.000 habitants, pero aquesta quantitat es multiplica per 9 si es compten les ciutat de la rodalia; en total hi ha tretze ciutats. Rads ocupa 1500 hectrees.

s capalera d'una delegaci amb 40.380 habitants (2004).

A Rads s'emmagatzemen el 70 % dels productes petroliers del pas. Destaca tamb per la producci elctrica de la central local. El govern de l'estat hi va crear una zona industrial. El festival del gessam se celebra l'estiu i est destinat en part al turisme nacional.

Destaquen com a projectes acabats als darrers anys: la ciutat esportiva 7 de novembre, la Vila Mediterrnia, i els parcs de Farhat Hache i Sidi Bou Yahia. S'est construint un pont que l'ha d'unir a la part nord del Llac de Tunis (amb La Goulette).  Hi ha previst tamb un parc aqutic al costat de la ciutat esportiva. 

s l'antiga Colonia Iulia Maxula Prates (o Colonia Iulia Maxula Per Rates), nom que li va donar l'emperador August. Plini el vell l'esmenta com a colnia. Maxula era un nom lbic (sens dubte relacionat amb la tribu dels maxitans, llat maxitani) i Per Rates o Prates un sobrenom que segurament volia dir que la travessa del llac es feia en vaixell (Per Rates = Per els vaixells). S'hi esmenten bisbes el 381, 390, 411 (donatista), 416, 484 i 525.  Genseric va residir a Rads (Maxula) i el 445 va rebre al seu palau una delegaci de bisbes. La Taula de Peutinger la qualifica tamb de colnia.

El nucli originari de la ciutat musulmana es deia El M'rah i era sobre un tur, all on avui fia hi ha la ciutat vella. El 1865 no arribava als 1000 habitants. La ciutat es va estendre a Bir Tarraz i Mongil. Els ministres dels beis s'hi van construir residncies. Altres barris ms moderns son  Rads Fort, Rads Plage, Rads Mliane, Maxula, Mohamed Ali, Taieb M'hiri, Nounou i altres. Una zona forestal de 350 hectrees cobreix el tur i els afores de la vila.

La comuna fou creada el 9 de mar de 1899. El port fou creat el 1985 i t 7 molls amb 1100 metres.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="180961" title="Enric VI" nonfiltered="4258" processed="4249" dbindex="74291">


 Enric VI del Sacre Imperi Romanogermnic (1165 1197).
 Enric VI de Luxemburg (coronat el 1281, mort el 1288);
 Enric VI d'Anglaterra (1421 1471).
 Les tres obres teatrals de William Shakespeare sobre la vida d'Enric VI d'Anglaterra:
Enric VI (Shakespeare);
 Enric VI, part 1;
 Enric VI, part 2;
 Enric VI, part 3;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="180962" title="Moda" nonfiltered="4259" processed="4250" dbindex="74292">



La moda (del francs, mode i aquest del llat modus, manera o mesura) indica en el seu significat ms ampli una elecci o, millor dita, un mecanisme regulador d'eleccions, realitzades en funci d'uns criteris de gust. Segons la RAU, es refereix a l' "s, manera o costum que est en ala durant algun temps, o en determinat pas, amb especialitat en els vestits, teles i adorns, sobretot els recin introduts." Segons el mrqueting la moda s un fenomen etern i sempre nou, universal i concret, que t les seves arrels en la imitaci. Moda s l'actual, o el que est en vigor i interessa a una majoria en un moment determinat. No obstant aix, en ocasions, aplicada al disseny i especialment a la indumentria s aquell abillament, estil, pea, color o complement, que es duu per part del grup socialment ms important o hegemnic o exclusiu, que s el capa d'influir en els altres.

Naixement de la moda.
La moda s una mica cultural, expressa l'esperit del temps i s un dels indicis ms immediats dels canvis socials, poltics, econmics i culturals. Moda s el que ms es repeteix ja sigui en el mn de la costura o en matemtiques. Un exemple s: si es poss de moda el ros la majoria de noies es tenyirien el pl per a tenir-lo d'aquest color i anar a la moda. Forma parteix de la societat. En qestions geometricas, la moda s la dada que t una major freqncia, s a dir que es repeteix entre un grup de dades, un numero determinat de vegades, que s major al de les altres variants.la moda neix generalment en aquests temps quan a una persona se li ocorre un ideal ja sigui pensaments,formes de vestir i pentinar-se el qual ho segueix i cerca o convida a les persones perqu tambien ho segueixin.



















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="180964" title="Raoued" nonfiltered="4260" processed="4251" dbindex="74293">
Raoued o Raouad s una ciutat de Tunsia a la governaci d'Ariana, a uns 5 km al nord d'Ariana i uns 15 km al nord-est de Tunis. La ciutat t 10.145 habitants per els diversos nuclis de la municipalitat apugen la quantitat fins a 53.911 habitants (inclou Jaafer, Enkhilet, El Medina El Fadhila, El Ghazala i Sidi Amor Bou Khlioua). s capalera d'una delegaci amb 46.850 habitants el 2004. El territori de la delegaci rodeja pel nord la sabkhat d'Ariana, per sense tocar-la ja que una franja d'uns dos km a tot l'entorn correspon a la delegaci de Soukra. Al nord de la sabkhat arriba a la costa on disposa d'una platja d'uns quans km. fins a Gammarth (al sud)






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="180977" title="Carolina Herrera" nonfiltered="4261" processed="4252" dbindex="74294">

Mara Carolina Josefina Pacanins y Nio (Caracas, 8 de gener de 1939), ms tard Carolina Herrera degut al seu matrimoni amb Reinaldo Herrera, s una dissenyadora de moda internacional.

 Perfums .
 Carolina Herrera (1988).
 Herrera For Men (1995).
 Carolina (1996).
 Carolina Herrera - Herrera Aqua For Men (1998).
 212 (1999).
 212 For Men (2000).
 212 - Special Edition (2001).
 Chic (2002).
 Chic (2003).
 212 Sexy (2005).
 212 On Ice (2006).
 212 On Ice For Men (2006).
 212 Sexy For Men (2006).  ;

 Cosmtica .
 Herrera - Body Milk.
 Gel de Bany de 212.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="180984" title="Ras Jebel" nonfiltered="4262" processed="4253" dbindex="74295">


Ras Jebel o Ras El Djebel (         ) s una ciutat de Tunsia a la costa nord, a uns 20 km a l'est de Bizerta (ms llunyana per carretera), a la governaci de Bizerta. s capalera d'una delegaci que inclou els territoris entre Ras Zebib i la pennsula de Raf Raf. 

La municipalitat t 25.553 habitants i la delegaci 49.100 (2004). A Ras el Djebel es considera que acaba l'Atles i el promontori dona nom al petit cap arrodonit que es forma a 1 km de la ciutat a la costa. 

L'economia es agrcola amb cultius d' horta i fruiters, per en els darrers anys el turisme ha substitut als cultius com a primera activitat. Tamb hi ha ramaderia, industria txtil i altres activitats industrials a petit nivell.

Va ser fundada al segle XIV per andalusins expulsats pel castellans. Els habitants de la ciutat es diuen ghwalbia en referncia a la tribu rab dels Banu Ghalib de la regi de Saragossa. 






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="180985" title="Joves de Mallorca per la Llengua" nonfiltered="4263" processed="4254" dbindex="74296">
Joves de Mallorca per la Llengua s una instituci cvica i cultural juvenil amb una notable influncia a Mallorca pel que fa a la promoci de la llengua catalana, la cultura i la identitat prpia, fent peu amb una especial importncia al sector ms jove de la societat.

L'origen.
L'entitat va nixer l'1 de juliol de 1994, com a resultat de l'agrupaci de quaranta entitats juvenils d'arreu de Mallorca, amb l'objectiu que es pogus viure plenament en catal i que aquesta fou assumida per la societat civil com la llengua prpia de l'illa, sempre des d'un enfocament participatiu, amb diversi i amb un esperit reivindicatiu.

Hi havia des d associacions culturals, organitzacions estudiantils, joventuts de sindicats, fins a entitats d esplai i lleure. Desprs de 1994, l'entitat es va consolidar i va agafar un rumb diferent en desvincular-se de tota entitat formant i funcionant com una associaci independent.

Organitzaci.
L'entitat es regeix per una comissi permanent en la qual es reuneixen setmanalment tots els voluntaris de l'organitzaci, on es decideixen les accions a emprendre i s'organitza la feina. Les reunions sn obertes a tothom que collabori en l'entitat.

Tot i que s una associaci independent, les activitats i els recursos de l'entitat se circumscriuen als projectes de l'Obra Cultural Balear, a qu ofereix un espai, a la seu del carrer del Pare Bartomeu Pou de Palma.

La seva actuaci.
Les primeres campanyes de Joves de Mallorca per la Llengua voltaven entorn de la normalitzaci del catal en el mn comercial, com en la campanya Volem comprar en catal, per la qual feren accions de protesta a empreses com Pryca, SYP o McDonald's.
Els seus objectius des del comenament van ser clars: impulsar la normalitzaci lingstica dins la societat mallorquina,
especialment entre els joves, i promoure l associacionisme juvenil.
Es van configurar com un grup de gent d orgens socials i culturals diversos,
amb un objectiu com: defensar la llengua catalana, mobilitzar la societat i fomentar l associacionisme juvenil.

En aquests moments sn un dels principals moviments en defensa de la llengua a Mallorca.
El seu funcionament intern s a base de campanyes: n hem fet a favor de la normalitzaci al mn comercial,
a favor de l etiquetatge en catal, a favor de l oficialitat del catal a la Uni Europea,
a favor del cinema en catal, a favor de la normalitzaci en mbits tan complexos com la justcia o les forces de seguretat,
i tamb, finalment, intentant promoure la msica en catal i la resta de cultura en la nostra llengua.

Les campanyes tamb sn un mitj d acostament a amplis sectors de la joventut.
Els Joves de Mallorca per la Llengua s han caracteritzat des del primer moment per ser una entitat amb una doble funci reivindicativa i socialitzadora.

Moltes de les seves campanyes han tingut com a objectiu promoure una cultura jove i moderna en llengua catalana.
S han centrat especialment en l mbit musical, que s un dels que ms enganxa els joves.
A totes les seves activitats han promogut grups joves de Mallorca que canten en catal.
Des d aquest punt de vista han de destacar l edici d un disc de Grups Joves de Mallorca;
la realitzaci de quatre edicions del Concurs de Msica Jove, que ha donat a conixer diverses formacions mallorquines; l impuls donat al Rock n Llengua, gran concert de rock amb grups punters del panorama en catal.

Els Joves de Mallorca per la Llengua fins i tot han tingut un programa de rdio musical amb el mateix nom, Rock n Llengua, a la desapareguda emissora Rdio Jove. 

Correllengua.
Un dels grans esdeveniments organitzats per l'entitat s el Correllengua. T els antecedents en la Korrika, a Euskal Herria i s una gran cursa popular que envolta la gran majoria dels pobles de l'illa portant una flama encesa, entesa com a smbol de la vitalitat de la llengua catalana. Les curses sn fora participatives, al final de cada tram de la qual, en un poble, una representaci del poble llegeix un manifest que insta les institucions locals, autonmiques o estatals; a prendre mesures a favor de l's del catal.

El Correllengua a Mallorca va tenir la primera edici l'any 1995 i es va repetir els anys 1996, 1999, 2003 i 2007  anys en qu no se celebrava l'Acampallengua. El gran xit de la primera edici va animar Acci Cultural del Pas Valenci i la CAL a fer el Correllengua a la resta dels Pasos Catalans.

Acampallengua.
L'Acampallengua s un altre dels grans esdeveniments organitzats per Joves de Mallorca per la Llengua. Es tracta d'una multitudinria trobada de joves d'arreu de Mallorca que es duu a terme durant un cap de setmana, normalment a mitjan maig.

La macrotrobada combina xerrades, tallers i manifestacions de cultura popular diverses o trobada d'entitats amb un gran concert de msica en catal el vespre del primer dia.

L'objectiu de l'esdeveniment s juntar gent de tots els orgens socials i culturals i sentir-los amb la necessitat d'implicar-se en la defensa de la llengua i cultura catalanes.

Hi ha hagut vuit edicions d'aquest aplec: Inca (1997), Santa Pona (1998), Alcdia (2000), Felanitx (2001), Binissalem (2002), Pollena (2004), Porreres (2005) i Esporles (2006) i Son Servera (2008).

Una afluncia entre 10.000 i 15.000 assistents demostren que l'Acampallengua s un aplec de referncia en l'agenda d'esdeveniments culturals dels territoris de parla catalana, tan important en afluncia  proporcionalment  com l'Acampada Jove de les JERC o el Senglar Rock.

Rock'n'Llengua.
El Rock'n'Llengua s un concert que aplega diferents grups en catal i que se sol fer pel mes octubre de cada any amb la reivindicaci  de palliar la manca d'oferta musical en catal a les Illes.
l impuls donat al Rock n Llengua, gran concert de rock amb grups punters del panorama en catal.

Altres campanyes.
L'entitat ha engegat altres campanyes com, per exemple, la que l'any 2000 demanava l'estatus d'oficialitat de la llengua catalana a la Uni Europea, en qu acompanyen membres de diverses entitats civicopoltiques de les Illes Balears, encapalades per l'OCB, a un viatge al Parlament Europeu.

Tamb s'han realitzat campanyes i adhesius a favor del cinema en catal amb l'objectiu d'incentivar l'estrena de pellcules en catal, aix com s'han editat postals amb vocabulari bsic del catal illenc per repartir-los entre els turistes.

Joves de Mallorca s tamb el responsable del programa radiofnic Rock'n'Llengua, un espai que analitza i segueix les novetats del mn musical en llengua catalana. L'espai s'emet al rdio engegada per l'OCB, Som i Serem Rdio.

Vegeu tamb.
 Obra Cultural Balear;

Enllaos externs.
 Web oficial;
 Obra Cultural Balear;
 Som i Serem Rdio;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="180986" title="Miquel ngel Moy Rumbo" nonfiltered="4264" processed="4255" dbindex="74297">
Miquel ngel Moy Rumbo (Binissalem, Mallorca, Espanya, 2 d'abril de 1984), s un futbolista balear que juga de porter al Reial Mallorca de la Primera divisi espanyola.

 Biografia . 
Moy s considerat una de les perles de la pedrera mallorquinista. Va jugar habitualment com titular a les categories inferiors de la selecci espanyola assolint diversos ttols amb el combinat nacional. Desprs de diverses temporades al Mallorca B, va comenar a jugar al Primer equip en el 2006.

Enllaos externs.
Fitxa a la pgina web oficial del RCD Mallorca;
RCDM > Jugadors d'ahir i d'avui: Miquel ngel Moy (Biografia);


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="180988" title="Redeyef" nonfiltered="4265" processed="4256" dbindex="74298">
Redeyef s una ciutat de Tunsia a la governaci de Gafsa a uns 20 km de la frontera algeriana i ms de 70 km per carretera de Gafsa. La municipalitat t 26.666 habitant i s capalera d'una delegaci amb 31.440 habitants. 

Es troba a la zona de les mines de fosfats als peus de Djebel Chouabina (situat al sud). Les mines de Redeyef foren obertes el 1903 i foren de les primeres del pas; els fosfats foren descoberts a Metlaoui al Djebel Telja,  a uns 50 km a l'est, pel geleg aficionat francs Philippe Thomas l'abril de 1885.

Van ser explotades des del 1907 per la "Compagnie des Phosphates et du chemin de fer de Gafsa" que va existir amb aquest nom fins el 1930 i desprs es va anomenar "Compagnie des phosphates et des chemins de fer de Sfax-Gafsa" fins el 1967, any en qu va acabar la concessi i la societat fou incorporada a la companyia ferroviria nacional "Socit nationale des chemins de fer tunisiens". Per l'explotaci dels fosfats es va fundar llavors la Companyia de fosfats de Gafsa, de titularitat estatal, que avui dia les explota.

Una via de ferrocarril uneix les mines (i la ciutat) amb la vila de Tabedit on es divideix en dos ramals: un que va cap al nord i un altre cap a Gafsa i la costa oriental







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="180989" title="Regueb" nonfiltered="4266" processed="4257" dbindex="74299">
Regueb o El Regueb s una ciutat de Tunsia a uns 30 Km al sud-est de la ciutat de Sidi Bou Zid a la governaci de Sidi Bou Zid, amb una poblaci de 5000 habitants. s capalera d'una delegaci amb una poblaci de 59.770 habitants. 

La seva economia est basada en el cultiu de llegums i l'explotaci de les oliveres. A uns 5 km al nord-est es troba la vila de Ksar El Hammam amb les runes d'una fortalesa. Al nord de la ciutat hi ha la muntanya anomenada Djebel Kabrar.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="180990" title="Campus Sud" nonfiltered="4267" processed="4258" dbindex="74300">

El Campus Sud s un dels principals campus de la Universitat Politcnica de Catalunya. Est ubicat a l'avinguda Diagonal de Barcelona, a l'alada de la Zona Universitria entre els carrers Gregorio Maran i Adolf Florensa. Dins el Campus Sud s'hi troben diferents facultats i centres de recerca i investigaci, aix com deprtaments i serveis de la UPC. 

Centres Docents.

Escola Tcnica Superior d'Arquitectura de Barcelona (ETSAB);
Escola Tcnica Superior d'Enginyeria Industrial de Barcelona (ETSEIB);
Escola Politcnica Superior d'Edificaci de Barcelona (EPSEB);
Facultat de Matemtiques i Estadstica (FME);

Centres de recerca.

 Centre CIM;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="180992" title="Remada" nonfiltered="4268" processed="4259" dbindex="74301">
Remada s una ciutat de Tunsia a la zona predesrtica del sud-est, a la governaci de Tataouine, a uns 55 km al sud (quasi a la mateixa longitud, lleugerament una mica a l'oest) de la ciutat de Tataouine, a la carretera entre aquesta ciutat i Dhiba a la frontera amb Lbia. T uns tres mil habitants incloent els de les venes ciutats de El Kenbout (6 km a l'oest) i Nekrit (8 km al sud).

A uns 6 km al nord passa el Oued Semna. L'economia est basada en els ramats; la terra es molt rida per la practica d'una agricultura productiva. No hi ha cap industria. A la vora hi ha ksar (Ksar Sakdel) a uns 13 km al sud-oest, per el turisme que atreu es irrellevant. Alguns habitants viuen de la venda de productes importats de Lbia de contraban.

s capalera duna delegaci amb 10.280 habitants (cens del 2004). La delegaci ocupa ms de la meitat de la governaci per la poblaci noms s el 7%, i est molt dispersa en nuclis molt reduits o campaments improvisats nmades. A la governaci i ha el camp petroler de El Borma i cinc aeroports, un a El Borma i altres quatre de servei.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="180993" title="Trofeu Teresa Herrera" nonfiltered="4269" processed="4260" dbindex="74302">
El Trofeu Teresa Herrera s un torneig futbolstic de carcter amists que, des de 1946, t lloc cada any a la ciutat gallega de La Corunya.

 Llista de campions .

1946 Sevilla;
1947 Athletic de Bilbao;
1948 Barcelona;
1949 Real Madrid;
1950 Lazio;
1951 Barcelona;
1952 Valncia;
1953 Real Madrid;
1954 Sevilla;
1955 Deportivo La Corua;
1956 Atltico Madrid;
1957 Vasco da Gama;
1958 Nacional;
1959 Santos;
1960 Sevilla;
1961 Sporting de Lisboa;
1962 Deportivo La Corua;
1963 Mnaco;
1964 Deportivo La Corua;
1965 Atltico Madrid;
1966 Real Madrid;
1967 Racing Club Ferrol;
1968 Vitoria;
1969 Deportivo La Corua;
1970 Ferencvaros;
1971 Estrella Roja;
1972 Barcelona;
1973 Atltico Madrid;
1974 Pearol;
1975 Pearol;
1976 Real Madrid;
1977 Fluminense;
1978 Real Madrid;
1979 Real Madrid;
1980 Real Madrid;
1981 Dnamo Kiev;
1982 Dnamo Kiev;
1983 Athletic de Bilbao;
1984 AS Roma;
1985 Atltico Madrid;
1986 Atltico Madrid;
1987 Benfica;
1988 PSV Eindhoven;
1989 Bayern Munic;
1990 Barcelona;
1991 Oporto;
1992 Sao Paulo;
1993 Barcelona;
1994 Real Madrid;
1995 Deportivo La Corua;
1996 Botafogo;
1997 Deportivo La Corua;
1998 Deportivo La Corua;
1999 Celta de Vigo;
2000 Deportivo La Corua;
2001 Deportivo La Corua;
2002 Deportivo La Corua;
2003 Deportivo La Corua;
2004 Deportivo La Corua;
2005 Deportivo La Corua;
2006 Deportivo La Corua;
2007 Deportivo La Corua;

 Palmars .
 15 titols:  Deportivo de La Corua: 1955, 1962, 1964, 1969, 1995, 1997, 1998, 2000, 2001, 2002, 2003, 2004, 2005, 2006 y 2007.
 8 titols:  Real Madrid: 1949, 1953, 1966, 1976, 1978, 1979, 1980 i 1994.
 5 titols:  Barcelona: 1948, 1951, 1972, 1990 i 1993.
 5 titols:  Atltico de Madrid: 1956, 1965, 1973, 1985 i 1986.
 3 titols:  Sevilla: 1946, 1954 i 1960.
 2 titols:  Athletic Club: 1947 i 1983.
 2 titols:  Pearol: 1974 i 1975.
 2 titols:  Dinamo de Kiev: 1981 i 1982.
 1 titol:  SS Lazio: 1950.
 1 titol:  Valncia CF: 1952.
 1 titol:  Vasco da Gama: 1957.
 1 titol:  Nacional: 1958.
 1 titol:  Santos FC: 1959.
 1 titol:  Sporting de Lisboa: 1961.
 1 titol:  AS Monaco: 1963.
 1 titol:  Racing Club de Ferrol: 1967.
 1 titol:  Vitoria: 1968.
 1 titol:  Ferencvaros: 1970.
 1 titol:  Estrella Roja: 1971.
 1 titol:  Fluminense: 1977.
 1 titol:  AS Roma: 1984.
 1 titol:  Benfica: 1987.
 1 titol:  PSV Eindhoven: 1988.
 1 titol:  Bayern de Munic: 1989.
 1 titol:  FC Porto: 1991.
 1 titol:  Sao Paulo FC: 1992.
 1 titol:  Botafogo: 1996.
 1 titol:  Celta de Vigo: 1999.

 Enllaos externs .
 Web del trofeu Teresa Herrera;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="180995" title="Warrant" nonfiltered="4270" processed="4261" dbindex="74303">
El warrant s un contracte o instrument financer ems per una instituci financera que dna al possedor (generalment, el comprador) el dret, per no pas l'obligaci, de comprar o de vendre un actiu subjacent (acci, futur, etc.) a un preu determinat en una data futura. En termes de funcionament, un warrant s similar a una opci.

Si un warrant s de compra, s'anomena warrant call. I si s de venda, warrant put.

El preu que es paga pel warrant rep el nom de prima, i el preu al qual es compra o es ven rep el nom de preu d'exercici o strike price.

En els warrants europeus, la data futura en la que es produir la transacci, tamb anomenada data d'exercici, correspon a la data de venciment. En canvi, en els warrants americans, la data d'exercici es perllonga durant la vida del mateix.

Enllaos externs.
 Borsa de Barcelona: Warrants ;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="180997" title="Formigues lle" nonfiltered="4271" processed="4262" dbindex="74304">
Les Formigues lle (En angls, "antlion") sn ssers ficticis del videojoc creat per Valve Programari, Half-Life 2. Les formigues lle sn ssers provinents d'altre planeta, aquests van aparixer en el planeta a causa de la pluja de portals ocasionada per l'assassinat del lder del Xen, Nihilanth. Aquesta pluja de portals va atreure infinitats d'ssers al planeta terra, els antlions es van situar en les costes properes a la ciutat 17 (pel que se sap). Aquesta raa s una plaga en aquestes zones, eliminen qualsevol amenaa que s'acosti al seu territori. Aquests surten sota la terra al sentir les vibracions a causa de qu algun sser s desplaa en el seu terreny. 

Poden volar curtes distncies i sn sensibles a l'aigua. Sn rivals poderosos e impossibles de vncer a causa del seu avantatge numric. L'nica protecci que existeix contra aquestes criatures sn els "Combini Thumpers" maquines que donen cops a terra generant grans vibracions, aix fa que les Formigues lle s'espantin.

Desprs de Vena el seu cap, un Vortigaunt fa servir el seu poder per obtenir un ou de les seues cries, que et donara el poder de poder controlar-les. 










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="180999" title="Alexandre Coconul" nonfiltered="4272" processed="4263" dbindex="74305">
Alexandre Coconul (en romans Alexandru Coconul) fou un voivoda (prncep) de Valquia entre els anys 1623 i 1627 i de Moldvia entre els anys 1629-1630.

Va nixer l'any 1611, fill del tamb voivoda de Valquia i Moldvia Radu Mihnea. Alexandre Coconul fou nomenat voivoda pel seu pare quan va marxar amb el suport dels otomans a Moldvia per fer-se amb el control d'aquest Principat que es disputaven la Sublim Porta i Polnia. El regnat d'Alexandre a Valquia va ser una continuaci del regnat del seu pare, ja que la majoria de la cort valaca eren homes de la seva confiana i lleials als otomans, aix tot i que Alexandre era qui ocupava el tro valac, en veritat fou Radu Mihnea qui controlava el poder a Valquia. 

L'any 1626 amb el trasps de Radu Mihnea, Alexandre Coconul va veure com el seu poder es debilitava enfront de la noblesa local, aix com dels otomans, ja que al ser molt jove (d'aqui el seu apelatiu en romans "Coconul") es considerava adient posar en el seu lloc a alg amb ms experincia i edat, motiu pel qual un any ms tard, l'any 1627 fou obligat a abdicar en la figura de Alexandre Ilia .

Alexandru Coconul va desplaar-se a Istanbul, on serv als otomans i al juliol de 1629 els otomans consideraren que era la persona adient per collocar al capdavant de Moldvia en lloc Miron Barnovschi-Movil  que havia estat sostingut pels polonesos al tro moldau. El regnat en aquest cas d'Alexandre Coconul a Moldvia va ser molt curt, ja que els otomans van considerar que no estava capacitat per governar Moldvia i al maig de 1630 era obligat a renunciar.

Va morir l'any 1632 a Istanbul. Es va casar amb Ruxandra Beglitziri que era filla del Fanariota grec Skarlatos, amb qui va tenir un fill, Radu Gioan Bey. A la mort d'Alexandre, Ruxandra es torn a casar amb el Fanariota Nicolas Mavrocordato.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="181001" title="Gaspar Graziani" nonfiltered="4273" processed="4264" dbindex="74306">

Gaspar Graziani (en polons Kasper Gratiani) fou un voivoda (prncep) de Moldvia entre els anys 1619 i 1620.

Gaspar Graziani va nixer l'any 1575 a Bihac dins d'una famlia croata, just en un moment que la regi estava dominada pels otomans. Gaspar era catlic, motiu pel qual en el moment que va esclatar la guerra entre els Habsburg i els otomans es va desplaar amb la seva famlia a la costa de Dalmcia, que estava sota control de la Repblica de Vencia, on va aprendre nombroses llenges, esdevenint un autntic polglota, fet que no va escapar a les delegacions d'ambaixadors que tenien la necessitat de contractar traductors per poder tractar amb el Sult. Aix Graziani va servir a la delegaci anglesa, al Gran Duc de la Toscana o al Virrei de Npols a Istanbul, en aquest cas gestionant l'alliberament de presoners fets pels otomans per obtenir bot.

Pels serveis prestats a la Repblica de Vencia va rebre el ttol honorfic de Duc de Naxos, i fou declarat Drogman (traductor oficial)  de la Repblica davant de la Sublim Porta, fet que li va permetre establir contactes amb l'entorn del Sult, comenant-se a interessar per la sort dels Principats Romanesos, segons sembla per la seva funci d'espia del Sacre Imperi Rom Germnic a Istanbul. 

Poc a poc es va anar fent amb la confiana dels personatges ms influents de la cort del Sult, en part per les informacions que donava o pels suborns que feia arribar als funcionaris otomans. Com a pas previ a la seva voluntat de fer-se amb el control de Moldvia, va renunciar a la fe catlica i va convertir-se al cristianisme ortodox, a ms de comprar amb nombrosos suborns la lleialtat de nobles moldaus i clergues influents. Aix la seva candidatura al tro de Moldvia la va escenificar quan un grup de nobles (boiards) moldaus presents a Istanbul, el van rebre a Adrianopolis com a nou voivoda de Moldvia. 

Com aquest nomenament no era ms que un acte simblic va organitzar un exrcit personal d'uns 500 soldats i va aconseguir que els otomans li donessin el suport necessari per fer-se amb el control de Moldvia, que en aquell moment es trobava sota control de Radu Mihnea, aliat del Sult, per que no acabava de fer-se amb el control del Principat moldau, motiu pels els otomans van proclamar al febrer de 1619 a Graziani com a nou voivoda de Moldvia en substituci de Radu Mihnea.

Per Gaspar Graziani tant bon punt va fer-se amb el control de Moldvia va establir contacte amb els polonesos, enemics dels otomans a Moldvia, per establir una aliana amb el rei polons Segimon III Vasa, a la vegada que ordenava l'assassinat dels principals comandaments otomans al Principat. 

Els otomans no van fer esperar la seva reacci i van  enviar nombroses tropes per fer-se de nou amb el control del Principat. Tot i la inicial resistncia de Graziani als atacs dels otomans, grcies en part al suport donat pels polonesos, a la Batalla de  u ora (en polons Cecora) que es va produir entre setembre i l'octubre de 1620,  una fora conjunta d'otomans i trtars molt superior en nombre de soldats guanyava a les forces moldaves i poloneses comandades per Gaspar Graziani i el General (Hetman) Stanis aw   kiewski que mor al camp de batalla. Amb la desfeta de les seves tropes i amb Moldvia de nou sota control dels otomans, Graziani va intentar arribar a Polnia, per a Brani te (actualment R cani, a la Repblica de Moldvia) era descobert i decapitat.

La seva vida va servir d'inspiraci a Ioan Slavici per escriure l'any 1888 la tragedia, Gaspar Gratiani.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="181002" title="Vasai-Virar" nonfiltered="4274" processed="4265" dbindex="74307">
Vasai-Virar (anomenat Baaim pels portuguesos) va ser un antic territori de Portugal entre els anys 1535 i 1739. Est ubicat al Subcontinent indi, ms concretament a l'Estat de Maharashtra, a l'oest de l'ndia. Es troba a 50 km al nord de Bombai i a 15 Km al sur d'Agashi.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="181005" title="DirectX" nonfiltered="4275" processed="4266" dbindex="74308">


Microsoft DirectX s una continuaci d'API per realitzar les tasques relatives sobre temes multimdia, ms especficament a la programaci de jocs i  vdeo. Es troba la major part del temps sobre plataformes Microsoft (Xbox, sistemes operatius Windows on una versi s installada per defecte), permet l'explotaci altes prestacions de les capacitats materials d'un ordinador.Cal destacar que va aparixer per primera vegada el 1995 sota el nom de "The Game SDK".

Per saber la versi de DirectX que tenim installada ens hem de dirigir al men Inici, clicar sobre "Executar" i escriure "dxdiag" (sense cometes) i prmer enter.






































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="181009" title="Gran Premi d'Itlia del 1959" nonfiltered="4276" processed="4267" dbindex="74309">
Resultats del Gran Premi d'Itlia de Frmula 1 de la temporada 1959 disputat al circuit de Monza el 13 de setembre de 1959. 


 Resultats .





 Altres .

 Pole:  Stirling Moss   1' 39. 7;
 Volta rpida:  Phil Hill    1' 40. 4;
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="181012" title="Euskotren" nonfiltered="4277" processed="4268" dbindex="74310">
Euskotren s la marca comercial de Eusko Trenbideak - Ferrocarriles Vasacos, SA, societat pblia del Govern Basc creada el 1982, la qual explota algunes lnies de ferrocarril situades dins del territori del Pas Basc, d'acord amb les competncies recollides a l'Estatut d'Autonomia de 1979.



Tamb fou la propietria de l'antiga lnia de Bilbao-Plentzia, abans explotada per FTS (Ferrocarrils i Transports suburbans de Bilbao), part de l'actual Lnia 1 del Metro de Bilbao, des de 1995. Euskotren explota diverses lnies d'autobs, aix com el Euskotran, o tramvia de Bilbao. 

Des de 2006, Euskotren s la marca operadora de l'administrador ferroviari de la xarxa d'infraestructures dels ferrocarrils bascos, un ens pblic de dret privat, segons la llei del Parlament basc 6/2004, de 21 de maig de 2006.

A Biscaia ofereix serveix coordinats amb el Consorcio de Transportes de Bilbao, mentre que a Guipscoa ho fa amb Lurraldebus. 

Lnees operades per Euskotren.


Lnees d'autobs.

Urola Kosta;
Zumaia - Hospital de Zumarraga ;
Azkoitia - Tolosa ;
Azkoitia - Zarautz ;
Zumaia - Zarautz - Donostia/San Sebastin ;
Orio - Aia ;
Deba - Itziar;

Bajo Deba;
Mallabia - Ondarroa - Deba (Itziar) ;
Azpeitia - Ermua ;
Soraluze - Hospital de Mendaro ;
Eibar - Elgeta ;
Azitain - Amaa (Udalbus de Eibar) ;
Eibar - Arrate;
Eibar - Elgoibar Express;

Enllaos externs.
 www.euskotren.es;
 Tots els horaris d'Euskotren;
 Euskal Trenbide Sarea;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="181019" title="Putao" nonfiltered="4279" processed="4269" dbindex="74312">
Putao s una ciutat de l'estat de Kachin, a Myanmar, i s el lloc del fort Hertz de la Segona Guerra Mundial. L'rea al voltant de Putao s famosa per la varietat d'orqudies que hi creixen de forma natural. 

T aeroport i s la ciutat important ms septentrional de Myanmar i la porta de les serralades ms altes del pas, amb el Hkakabo Razi com a muntanya ms alta amb 5.881 m, dins del Parc Nacional de Hkakaborazi.

La ciutat i el seu voltant havien pertangut a una antiga ciutat anomenada Hkamti Long.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="181021" title="Antoni Grabowski" nonfiltered="4280" processed="4270" dbindex="74313">


Antoni Grabowski (nascut el 15 de juny de 1857 en Nowe Dobre prop de  Che mno, a Pomernia, Polnia mort el  4 de juliol de 1921 en Varsvia, Polnia) va ser un enginyer qumic, i un activista dels primers moviments de l idioma Esperanto. Els les seves traduccions van tenir un impacte influent al desenvolupament de l Esperanto com llenguatge  literari.

Des de ben jove es va interessar per l'esperanto des de la publicaci de lUnua Libro i va ser el primer a parlar en esperanto amb Zamenhof. Va presidir molt de temps la Societat polonesa d'esperanto i va dirigir la secci Gramtica de l'Acadmia d'esperanto a partir de 1908.

 Educaci i carrera professional .

Poc desprs del seu naixement, la famlia Grabowski es va traslladar des de Nowe Dobre fins a Toru . Degut a la pobresa dels seus pares, Grabowski va haver de comenar a treballar poc desprs de deixar l'escola.

No obstant ell mateix es va preparar, portat pel seu gran desig d aprendre, per a l exmen d ingrs a l institut d ensenyament secundari, la qual cosa va aconseguir amb distincions.

A l Escola Nicolau Coprnic de Torun va demostrar que el seu coneixement era molt superior al dels altres de la seva edat i va ser traslladat dues vegades a un curs superior. El 1879, la situaci financera de la famlia va millorar i, desprs del seu examen de batxillerat, Grabowski va estudiar filosofia i cincies naturals en la Universitat de (Wroc aw).

Tot seguit va treballar com enginyer qumic en Zawiercie i unes quantes localitats que ara sn part de la Repblica Txeca, i finalment com a gerent en una factoria txtil a Ivanovo-Voznesensk, 250 km al nord-est de Moscou.

Mentrestant, va continuar els seus estudis de problemes qumics en profunditat. Va ser conegut entre experts al tema per tota Europa per multitud d invents i innovacions tecnolgiques. Grabowski va ser nominat per a la comissi encarregada de redactar la terminologia tcnica polonesa. Pocs anys desprs el 1906 va publicar "S ownik chemiczny", el primer diccionari de qumica polons.

 Esperanto i literatura .

Durant la seva carrera universitria, Antoni Grabowski va desenvolupar un profund inters per la literatura. D'aquesta manera es va convertir en membre de la Societat Literria Eslava  (Towarzystwo Literacko-S owianskie). Per no li va bastar amb el seu inters en la literatura i el llenguatge polonesos; gradualment va aprendre un nombre considerable d idiomes i es va convertir en un veritable polglota. Ms tard, a part de la seva llengua materna, va ser capa de parlar nou idiomes i usar-ne passivament almenys quinze. Des d aquest rerafons, no sorprn que, com estudiant, Grabowski estigus interessat en la idea d'un idioma internacional.

En aquell moment, aquest paper el pretenia el Volapk, de forma que Grabowski el va aprendre. Per quan Grabowski visita Johann Martin Schleyer, l autor del projecte, comprova que ni tan sols aquest el sabia parlar de forma fluda, aix que acaben portant a terme la conversa en alemany. Era evident que la llengua no servia per a un s quotidi, i Grabowski deixa de ocupar-se del Volapk, malgrat que sense renunciar a la idea d'una llengua internacional.

L any 1887 compra i estudia amb detall el recentment aparegut "Dr. Esperanto. Llengua internacional. Prleg i manual complet" al qual el Dr. L. L. Zamenhof presenta el seu projecte de llengua internacional, que aviat es coneixer amb el nom que havia escollit com pseudnim, Esperanto. Impressionat per la seva senzilla estructura i la seva capacitat expressiva, Grabowski viatja a Varsvia i visita Zamenhof. Es considera tradicionalment que aquesta va ser la primera conversa en esperanto fora de l mbit familiar del mateix iniciador de l idioma.

Al igual que Zamenhof, Antoni Grabowski s adona de la importncia de la literatura al desenvolupament de les llenges, i tant ms al cas de l esperanto, que comena a transformar-se d'un projecte en una llengua que opera en tots els aspectes de la vida social. Grabowski comena la seva activitat i ja el 1888 apareix la seva traducci de "La tempesta de neu" de Aleksandr Puixkin. L any 1889 continua amb "Els germans" de Johann Wolfgang von Goethe.

Quan el 1904 es funda la Societat Esperantista de Varsvia, Grabowski es converteix en el seu president. El 1908 s nomenat director de la secci de Gramtica de l Acadmia d'Esperanto. A la vegada, redacta articles, dna conferncies i desenvolupa tasques organitzatives.

En els anys 1908-1914 dna classes en diverses escoles de Varsvia. En un article de 1908 s un dels primers a adonar-se dels valors propedutics de l esperanto, posant de relleu la capacitat de l esperanto per a facilitar l'aprenentatge del francs i el llat.

L'antologia "El Parns de Popoloj" (Del Parns dels pobles), que va aparixer en 1913, s una collecci de 116 poemes, amb representaci de 30 llenges i cultures; 6 estaven escrites originalment en esperanto i la resta tradudes. 

Durant la Primera Guerra Mundial Grabowski, ja malalt, es queda sol a Varsvia, ja que la resta de la seva famlia fuig a Rssia En aquesta situaci tradueix l epopeia polonesa Pan Tadeusz de Adam Mickiewicz. La traducci s superba, fidel al contingut i la forma, i est considerada com un model de la millor literatura en esperanto.

Darrera la mort de Zamenhof el 1917, viu de forma molt solitria, i empitjora el seu estat de salut. Segueix treballant per l esperanto, per acaba morint l any 1921.

Obres.

A la Xarxa poden trobar-se alguns de els seus poemes originals:

Antologies - traduccions i originals:
La liro de la esperantistoj - poemari  - 1893 ;
El Parns dels Pobles -  poemari;

Traduccions:
Els germans de Johann Wolfgang von Goethe - 1889;
Mazepa, drama de Juliusz S owacki;
Halka, pera de Stanis aw Moniuszko;
Pan Tadeusz de Adam Mickiewicz;
La tempesta de neu, de Aleksandr Puixkin - 1888;
En Sussa, de Juliusz S owacki;
Ella la tercera, de Henryk Sienkiewicz;
Pecats d'infncia, de Boles aw Prus;
Consilium Facultatis, de Fredo ;
Material d'aprenentatge:
Kondukanto internacia de l' interparolado;
Granda Vortaro Pola-I kaj I-Pola (Diccionari polons-esperanto);

 Enllaos externs .
El Parnaso de Popoloj ;
Poemes originals de Grabowski;

 Referncies .
Article basat al original de la . Tradut amb ajuda de les versions en ,  i .

 



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="181022" title="Hkamti Long" nonfiltered="4281" processed="4271" dbindex="74314">
Hkamti Long (tamb Khamti Long) fou l'antic nom de l'rea al voltant de la ciutat de Putao a Myanmar (anteriorment conegut com Birmnia) poblada per la gent Hkamti Shan. El nom significa el "Gran lloc d'or" en la llengua Hkamti Shan.

L'rea de Hkamti Long podia haver incls parts dels actuals estats de Kachin (on Putao est situat) i Shan.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="181029" title="Model (desambiguaci)" nonfiltered="4282" processed="4272" dbindex="74315">

 La pres Model de Barcelona.
 En moda, un o una model s una persona que vesteix roba o accessoris amb la finalitat d'exhibir-les a tercers.
 En el mtode cientfic, un model (mtode cientfic) s una representaci simplificada de la realitat.
 Model V, tipus d'estructuraci d'un projecte en el desenvolupament informtic.
 Pot referir-se a Walter Model, un Mariscal alemany durant la Segona Guerra Mundial;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="181030" title="Model" nonfiltered="4283" processed="4273" dbindex="74316">


Un o una model s una persona que vesteix roba o accessoris amb la finalitat d'exhibir-les a tercers.

Algunes d'aquestes persones aconsegueixen fama mundial i es converteixen en top models. Sn habitualment noies joves que apareixen en portades de revistes de moda, catlegs i passarelles i que cobren molts milers d'euros al dia encara que noms sigui per una simple sessi fotogrfica.

Lisa Fonssagrives va obrir el cam d'all que es consideraria ser una top model. Desprs van venir Janice Dickinson, Twiggy, Gia Carangi, Tyra Banks, Gisele Bndchen, Christie Brinkley, Carla Bruni, Naomi Campbell, Cindy Crawford, Linda Evangelista, Heidi Klum, Elle Macpherson, Kate Moss, Beverly Peele, Claudia Schiffer, Eva Herzigova, Laetitia Casta, Karolina Kurkova, Ana Beatriz Barros, Alessandra Ambrosio i Adriana Lima.

Entre els models masculins ms famosos s'hi troben Tyson Beckford, Marcus Schenkenberg, Andrew Stetson, Massimiliano Neri, Mark Vanderloo, Alex Lundqvist, Michael Bergin i Will Chalker.

L'extrema primesa de la majoria de top models ha provocat acusacions de distorsionar la imatge d'un cos sa i de fomentar l'anorxia entre les noies que les prenen com a exemple a imitar. Els organitzadors de la Pasarela Cibeles a Madrid van decidir el setembre del 2006 rebutjar a les models que no tenien un ndex de massa corporal qualificat com a saludable per metges professionals. El febrer del 2007, la model uruguaiana Eliana Ramos es va convertir en la sisena model internacional en morir de mal nutrici, sis mesos desprs que mors la seva germana Luisel, tamb model, d'una aturada cardaca provocada per l'anorxia.





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="181031" title="Kumon Bum" nonfiltered="4284" processed="4274" dbindex="74317">
El Kumon Bum s una serralada al nord-est de l'estat de Kachin a Myanmar. Les muntanyes ms altes sn el Bumba Bum (3.411 m) i el Ingoka Pum (2.458 m). A l'est, el riu Mali Hka hi baixa per la vall que porta fins a Putao. 






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="181036" title="Buckinghamshire" nonfiltered="4285" processed="4275" dbindex="74318">


Buckinghamshire s un comtat de l'Anglaterra central, prop de Londres. 

Ciutats i pobles de Buckinghamshire.

Amersham;
Aylesbury;
Beaconsfield;
Bletchley;
Buckingham;
Chesham;
Eton;
Fenny Stratford;
High Wycombe;
Marlow;
Milton Keynes;
Newport Pagnell;
Olney;
Princes Risborough;
Slough;
Stony Stratford;
Wendover;
Winslow;
Wolverton;

Enllaos externs.

Buckinghamshire Family History Society ;
Guia turstica del comtat de Buckinghamshire. ;
Peridic local.  ;
Consell del Comtat de Buckinghamshire. ;
Bucks County and District Councils Portal ;
Guia de transports i comunicacions del comtat de Buckinghamshire. ;
Buckinghamshire Chilterns University Collage ;
Arxiu fotogrfic de Buckinghamshire. ;
Parcs Naturals de Buckinghamshire. ;
Senderisme a Buckinghamshire. ;
Trajectes en autobs i tren al comtat de Buckinghamshire. ;




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="181037" title="Ramn Castaer Segura" nonfiltered="4286" processed="4276" dbindex="74319">

Ramn Castaer Segura (Alcoi, 1929) des de fa ms de 30 anys viu a Madrid, lligat a Alcoi i esta regi, en la seua pintura destaca la llum prpia dels pintors mediterranis. En 1948 va ingressar en l'Escola Superior de Belles Arts de Sant Carles de Valncia on en 1953 va obtindre el ttol de Professor de Dibuix i Llicenciat en Pintura.
Ramn Castaer s el pintor dels murals dels temples d Alcoi i de les escenes dramtiques del  Petrolio , conegut aix l esdeveniment que va alar en peu de guerra als obrers alcoians en 1873, amb carcter de revoluci anarquista. Llenos que hui es troben a l Ajuntament alcoi.  Membre de l'Institut Alcoi de Cultura Andreu Sempere, Catedrtic de Dibuix, Soci d Honor del Centre Espanyol de Bielefeld (Alemanya), Majoral d Honor de l Associaci de Sant Jordi d Alcoi, Insgnia d Or del Cercle Industrial d Alcoi, Fill Adoptiu d Agres i Abencerraje d Honor.

Per unanimitat de tots els grups municipals s'ha acordat concedir a Ramn Castaer la Medalla d'Or d'Alcoi. L'acte oficial se celebr l'ltima setmana de juliol de l'any 2008.

Obra.


Amb el pas dels anys, Ramn Castaer, en la seua pintura ha experimentat molts canvis, busques, evoluci i en definitiva, maduraci. Va viure algun temps a Pars la influncia de la qual no va ser digerida immediatament. Hauria de passar per una srie de tantejos, regressions per a convertir-se a l'abstracte ms avanat. A partir d'esta frmula, Castaer s'inicia en la pintura automtica, defugint les facilitats que el figurativisme li oferia.

Ms tard el pintor s'aventura en una nova experincia. Amb la "Nova Figuraci" aporta una nova matria, una nova textura, a la que unix els problemes de composici en grans espais. En la seua obra, "La Mina" resumix aquest mode d'expressi (Primer Premi en el IX Sal de Tardor de l'Ateneu de Valncia). L'esperit realista i amant de com porta de concret el gran dibuixant Castaer, tornaria la mirada cap a la minuciositat dels objectes i de la naturalesa. El seu realisme s clid, i est carregat d'una poesia que embolica a l'espectador. s pintor d'objectes quotidians, objectes antics, utensilis rurals, herbes medicinals... En esta lnia el pintor ha trobat el seu punt definitiu.

Murals.

Des de ben  prompte destaca com a muralista, sent el seu primer treball d'estes caracterstiques el mural de Sant Pancra en l'Esglsia de Maria Auxiliadora dels Pares Salesians d'Alcoi de 58 m  (1954). Castaer, en les seues memries, el considera una obra de joventut. Tanmateix, les solucions tcniques de la composici del mural en un espai corb i el suggestiu de l'escena del cadver de Sant Pancra apunten ja a les possibilitats del pintor com a muralista. L'escena est dividida en tres espais: En la part de l'evangeli, el baptisme del Sant pel papa Sant Marcell. En l'epstola, l'enterrament del Sant i, en el casquet esfric, la glorificaci del mrtir rom. "El que ms li ha preocupat sempre a l'hora de pintar les figures sobre les voltes de les esglsies s que eixes cpules no sn planes i cal evitar que les figures "caiguen", amb les seues paraules, tenint en compte la curvatura de l'espai i buscant la millor situaci des de totes les vistes possibles de l'espectador en el sl".


A esta obra li seguirien els murals de la parrquia de Santa Maria d'Alcoi, amb 128 m  pintats en total (1957), obra proposada per l'arquitecte alcoi Roque Monllor per al nou temple construt al finalitzar la guerra civil, este conjunt el compondr Castaer amb un Naixement de la Mare de Du, La Presentaci, L'Anunciaci, La Visitaci, Naixement de Crist, Assumpci de Maria i dos ngels turiferaris. Una obra de grans dimensions sobre temes marians, no falta de polmica per l'atreviment esttic per a la societat de l'poca i que tan poc tenia a veure amb l'esttica dels Oliet, Mlida y Alinari, Laporta o Cabrera del temple anterior als ulls dels profans. D'esta poca s tamb un Crist Crucificat de grans dimensions que s troba en l'EPSA d'Alcoi, no s tracta de l'obra original (que es troba a Agres) ja que est no va passar la censura eclesistica. 

El 1961, pinta el mural en l'Esglsia del Salvador de Cocentaina, de 82 m  el Sant Sopar illuminat per ngels i realitza les catorze estacions d'un Viacrucis que es conserva en la capella de la residncia El Teix d'Alcoi, oli sobre taula. 1965, Valncia. Esglsia del Crist de la Llum, dos llenos, La Vinguda de l'Esperit Sant (5.00 x 2.00 m) i El Crist de la Llum (3.00 x 2.00 m) i 1967, Valncia, mural Mare de Du de Ftima (43 m2), en l'Esglsia Mare de Du de Ftima. Aquesta ltima realitzada sobre mur.

Per s en 1988 quan Castaer pinta la capella de Sant Joan Bosco, mural de 200 m2, en el Santuari de Mara Auxiliadora d'Alcoi amb motiu del primer centenari de la mort de Sant Joan Bosco, on queda patent els seus extraordinaris dots per a resoldre els ms difcils problemes de perspectiva illusionista, harmonia de ritmes i volums. 

Remata l'escena lEsperit Sant al mig d'una espiral d'Arquimedes, embolicada per ngels  mig nus masculins i femenins. Pel costat de l'evangeli, tradicionals activitats salesianes a Alcoi. La process de Maria Auxiliadora de 24 de maig, l'equip de futbol "Atltico Salesiano", posant per a un fotgraf dels anys 40 i un gran tel amb els emblemes del grup de teatre salesi. En l'epstola un retrat de En Bosco i l'escenificaci d'un somni de En Bosco, una barca plena de xiquets (nimes) i Domingo Savio entre nvols. Per acabar la mort del sant, de cos present, custodiat per tres ngels que es porten la seua nima, i una gran tela que representa l'escala de Jacob. En el procs de realitzaci d'este mural va comptar amb l'ajuda de Juan Rufino Sanjos en la pintura dels grans espais, un collage que es troba en la cmera del fotgraf o en la realitzaci del vitrall que separa els costats de l'evangeli i de l'epstola.
Durant la realitzaci d'este mural Castaer va patir un atac al cor.

s l'any 1993 quan Castaer realitza el Mural de la Festa en l'altar de Sant Jordi del Santuari de Maria Auxiliadora d'Alcoi. El mural s un cant a la festa georgina d'Alcoi. En ell apareixen els festers, moros i cristians, la relquia del Sant, ngels i banderins en una explosi de color, tal qual s la festa alcoiana, i nimbant la figura central de la claraboia, Sant Jordi. Esta pintura resulta ms estructurada que l'anterior. 

En el lateral esquerre, una carrossa i personatges amb trages antics de festes. En la part central festers a peu i a cavall, darrere d'estos, La Relquia de la que ixen coloms en vol cap al cel, els portadors, els heralds i a un costat i a l'altre, dos carrosses, la del capit cristi i la del moro. En la part superior a l'esquerra uns ngels amb la creu de Sant Jordi en el pit sostenen l'escut d'Alcoi. En la part zenital el cavall i Sant Jordi vistos des de baix. A la dreta una biga i una tela amb els emblemes de l'Associaci de Sant Jordi que deix veure baix d'ella a l'alferes cristi el dia de l'alardo i el castell de festes. 

En este cas Castaer va comptar amb la collaboraci de Juan Rufino, Francisco Aznar i Francisco Pic. Com a dada curiosa i una cosa habitual en Castaer, en este mural ens trobem amb 43 retrats de personatges alcoians. L'abenserraig a lloms d'un camell, s el propi autor. Tant en el mural de Sant Jordi com el de Sant Joan Bosco l'autor per a omplir espais, cpia les ombres que les bastides utilitzades durant la seua realitzaci reflectien en les parets de les cpules.

Retrats.

"Sempre que he pintat un retrat, el que m'atreia era la plasmaci de la figura humana partint del paregut fsic cap al contingut espiritual. Per a mi, el retrat mai ha sigut un artifici de la persona retratada. Preferia les robes senzilles, sense cerfulls ni granadura. Procurava conversar amb el model per a conixer-lo i poder plasmar el seu carcter, la seua senzillesa o fortalesa, les seues energies, b positives o negatives.

Tamb m'ha agradat incorporar en els meus grans murals, retrats d'amics i familiars, com a smbol d'afecte i amistat.

Se'm va ocrrer buscar dades, dates i noms de les persones que vaig retratar durant la meua vida de pintor. I em vaig quedar sorprs davant de la quantitat d'obra realitzada. Jo mai m'he considerat un pintor retratista a l'estil de Ricardo Macarrn, Enrique Segura o Revello de Toro. He tractat d'enumerar els retrats per dates, mesura dels llenos i les ciutats on els vaig pintar, i he incls els realitzats tamb en els murals."

En total el nombre de retrats realitzats durant la seua carrera a sobrepassat els 150.

Altres.

A l'any 1958 es va representar a Alcoi l'Acte Sacramental "El pleito matrimonial entre el cuerpo y el alma" de Caldern de la Barca al Teatre Caldern. Amb direcci de Juan Rufino Sanjos i escenografia i figurins de Ramn Castaer.
A l'any 1960 el Museu de Belles Arts de Santander adquirs l'obra "El ngel Presentido";
Illustra nombrosos contes en l'Editorial Marfil d'Alcoi.
Realitza els decorats i el vestuari per a la srie de Fernando Garca de la Vega "Antologa de la Zarzuela" en Televisi Espanyola.
Ramn Castaer ha dissenyat les Medalles Commemoratives dels Centenaris de les Agustines Descalces, de la creu Roja i de la Uni Alcoiana d'Alcoi.
1997 Pinta la srie de "El Petrolio", commemorant el 125 aniversari dels successos revolucionaris de 1873 a Alcoi. "L'arrastr de Pelletes" i "La Barricada".
2001 Pinta el quadro del Pastor "Gaspar", donat per Castaer al poble d'Agres.
2005 Donaci al Club Taur d'Alcoi d'una "Tauromquia" composta per 12 aiguatintes.
Diversos poetes han dedicat poemes a Ramn Castaer: Matilde Llria, Mariano de Crdoba, Adrin Esp, Adrin Mir, Joan Valls i Jord, Guillermo Garcimartn, Miguel Miambres, Amparo Guerrero;

Castaer i La Festa.

Ja l'any 1953 la portada de la revista Alcoy de l'associaci de Sant Jordi s de Castaer, cosa que es repetix els anys 1957 i 1992.
Castaer s el responsable del cartell anunciador de les festes de Moros i Cristians d'Alcoi de l'any 1974.
Per altra banda la collaboraci amb la revista de l'associaci  de Sant Jordi ha sigut prcticament contnua des de l'any 1950, collaboraci que s'estn amb diverses illustracions en la revista de la Festa de Moros i Cristians d'Ibi des de l'any 1994. En aquest context realitza "Mare de Du dels Desemparats", "Mater Desertorum" i "Soc d'Ibi", tres versions sobre la nostra Senyora dels Desemparats, patrona d'Ibi.
L'artista s membre de la fil Abencerrajes, el disseny de En Rafael Peidro Peidro s l'utilitzat encara en l'actualitat, excepte per unes xicotetes modificacions realitzades per Ramn Castaer. Com ja hem dit abans, Castaer s Abencerraje d'Honor. Incls el msic Eduardo Terol Nadal li ha dedicat un pasdoble "Ramn Castaer (l'Emprenyador)".

Premis.

1951 Tercera Medalla Exposici Universitria (SEU) a l'obra "Retrato". Seleccionat per a la primera Exposici Biennal Hispanoamericana   Madrid.
1953 Primer premi: Portades de l'Associaci de Sant Jordi d'Alcoi.
1955 Primera Medalla Provincial de la Diputaci d'Alacant a l'obra "La Hora Gris".
1963 Primera Medalla del IX Sal de Tardor de l'Ateneu Mercantil de Valncia a l'obra "La Mina".

Exposicions.
 1951 Cercle Industrial Alcoi;
 1953 Galeria Grf & Skoda - Barcelona. Sala Decoradora - Alacant.
 1956 Sala Muoz   Valncia. Sala Hipocampo   Palma de Mallorca.
 1957 "25 Retrats" Cercle Industrial   Alcoi.
 1958 Galera Raymond Duncan   Pars;
 1959 La Pinacoteca   Barcelona.
 1960 Galera Sur   Santander.
 1963 Art Abstracte. Galeria Estil   Valncia.
 1964 Sala d Art de la Caja de Ahorros del Sudeste de Espaa   Alacant.
 1965 Galeria Estil   Valncia.
 1966 Galeria Estil   Valncia.
 1967 Cercle Industrial Alcoi. Galera Jacobo   Valladolid.
 1968 Galeria Guillermo   Gandia;
 1969 Pea Madridista   Elx. Galeria San Vicente   Valncia. Almassora;
 1970 Sales d'Informaci i Turisme   Santander.
 1971 Galeria San Vicente   Valncia.
 1972 Galera Heller   Madrid.
 1974 Galeria d'Art Capitol   Alcoi.
 1976 Ateneo de Madrid. Galeria Estil   Valncia.
 1977 Galeria Mayte Muoz   Barcelona.
 1978 Galeria Capitol   Alcoi.
 1980 Galera de Arte 16   Madrid.
 1982 Galeria d'Art Zeta   Valncia.
 1987 Exposici Antolgica "40 anys de Pintura" en la CAM d'Alcoi.
 1999 Exposici sobre temes d'Ibi en l'Ermita de Sant Vicent.
 2001 Centre Cultural d Alcoi "L'arrastr de Pelletes" i "La Barricada" amb 28 esborranys.
 2003 Exposici a Ibi "La Festa i Ramn Castaer" en la Sala de la Llotja.
 2005 Exposici Antolgica patrocinada per l Exma. Diputaci Provincial d Alacant en el MUBAG. (Exposici itinerant Alacant   Ibi   Alcoi);
 2006 Presentaci en la CAM de les 28 obres que conformen el "Llibret de les Filaes" compost per 28 guaixes que representen els diversos trages de "les filaes".

Bibliografia.
Botella, Pepa; Autoretrato con paisaje (Ramn Castaer), Ramn Castaer Segura, , 2007 ISBN 978-84-611-5631-3

Notes.


Vegeu tamb.
Esglsia arxiprestal de Santa Maria d'Alcoi;
Revoluci del Petroli;
Santuari de Maria Auxiliadora d'Alcoi;

Enllaos externs.
Ramn Castaer Segura ;
Alcoi digital 14/07/2008 Alcoi atorgar la Medalla d'Or al pintor Ramn Castaer;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="181038" title="Cheshire" nonfiltered="4287" processed="4277" dbindex="74320">


Cheshire s un comtat a Anglaterra fams per la seua producci de sal i formatge. Limita al nord amb els comtats de Merseyside i Gran Manchester, a l'est amb el comtat de Derbyshire, al sud amb els comtats de Staffordshire i Shropshire, i amb els comtats de Flintshire i Wrexham del ve Galles. 


Enllaos externs.

Informaci demogrfica i econmica d'aquest comtat. ;
Fauna i flora de Cheshire. ;
Canals navegables de Cheshire. ;
Web de la Societat Histrica del comtat de Cheshire. ;





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="181040" title="Copa txecoslovaca de futbol" nonfiltered="4289" processed="4278" dbindex="74322">
La Copa txecoslovaca de futbol fou la segona competici futbolstica de Txecoslovquia. La competici s'inici als anys 50 (entre 1955 i 1960 fou l'espartaquiada), per no s fins el 1960/61 que adopt el seu format definitiu. La competici es dividia en dues copes independents: la copa txeca i la copa eslovaca. Els vencedors de cadascuna de les competicions s'enfrontaven en la final pel ttol de campi de copa txecoslovac.

Historial.


Enllaos externs.
RSSSF;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="181052" title="Vorada" nonfiltered="4290" processed="4279" dbindex="74323">



Una vorada s una filera de blocs de pedra o de formig que forma la vora d'una vorera i que defineix el lmit entre aquesta i la calada. s com una mena de petit esgla d'uns cinc o deu centmetres entre ambdues superfcies i aix evita que tant l'aigua com els vehicles envaeixin la vorera. 

Tamb es colloquen vorades en les lnies de contacte amb altres superfcies: gespa, sorra, interior i exterior de recintes, etc. 



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="181054" title="Alice Springs" nonfiltered="4291" processed="4280" dbindex="74324">
Alice Springs s una ciutat d'Austrlia de 24.640 d'habitants situada en el Territori del Nord. 

Alice Springs es troba en mig del desert, aproximadament en el centre del continent australi. s coneguda perqu aprop d'ella est l'Ulur, l'enorme roca sagrada dels aborigens australians. Per aquest motiu s'ha convertit en un centre turstic des d'on s'organitzen excursions a aquest indret. s tamb una de les parades destacades del conegut The Ghan, el conegut tren turstic que travessa Austrlia de part a part des d'Adelaida fins a Darwin.
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="181058" title="Vorera" nonfiltered="4292" processed="4281" dbindex="74325">


Una vorera  s la part lateral d'una via urbana o una carretera, generalment ms alta que la calada, destinada al pas de vianants. 

A la majoria dels pasos occidentals hi ha lleis que fomenten la remoci de les anomenades barreres arquitectniques per tal de reduir les dificultats dels discapacitats, i les esmentades poltiques fan especial recalcament en les vorades de les voreres. Aix, es requereix que les voreres tinguin rampes a les cantonades per permetre el trnsit fluid de persones en cadira de rodes. 


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="181062" title="Felip de Subia" nonfiltered="4293" processed="4282" dbindex="74326">


Felip de Subia (1177   21 de juny de 1208) va ser rei d'Alemanya i duc de Subia, rival de l'emperador Ot IV.

Biografia.
Felip era el cinqu i el ms jove dels fills de l'emperador Frederic I Barba-roja i Beatriu de Borgonya. Va entrar al clergat i fou rector d'Aquisgr fins que el 1190 o 1191 va ser designat bisbe de Wrzburg. Desprs d'acompanyar el seu germ l'emperador Enric a Itlia el 1191, Felip va deixar de banda la seva carrera eclesistica i, al tornar a Itlia va ser nomenat duc de la Toscana i reb extenses terres. El 1196 esdevingu duc de Subia a la mort del seu germ Conrad, i el maig de 1197 va casar-se amb Irene Angelina, filla de l'emperador bizant Isaac II, i vdua de Roger III, rei titular de Siclia.

Felip gaudia en gran mesura de la confiana del seu germ, i sembla que havia estat designat com a guardi del jove fill d'Enric Frederic, que esdevendria l'emperador Frederic II, en cas de la mort d'Enric. El 1191 es dirigia a recollir Frederic a Siclia per dur-lo a la seva coronaci com a rei d'Alemanya, per al rebre les notcies de la mort d'Enric va tornar immediatament a Alemanya. Aparentment el seu desig era protegir els interessos del seu nebot i calmar el desordre que s'al amb la mort de l'emperador, per es va veure superat pels esdeveniments. L'hostilitat al govern d'un infant era creixent, i desprs de qu Felip fos escollit com a defensor de l'imperi durant la minoria de Frederic, va acabar acceptant la seva prpia elecci com a rei. Va ser escollit rei d'Alemanya a Mlhausen el 8 de mar de 1198, i va ser coronat a Magncia el 8 de setembre segent.

Mentrestant, una srie de prnceps hostils a Felip, sota el lideratge de l'Arquebisbe de Colnia Adolf, havien elegit com a anti-rei Ot, el segon fill d'Enric el Lle, de la casa rival dels Welf. En la guerra entre els dos reis Felip, que trob la majoria del seu suport al sud d'Alemanya, obtingu un xit considerable. El 1199 ja havia aconseguit portar la guerra a territori del seu enemic, tot i que no havia estat capa'd'obtenir el suport el papa Innocenci III, i rebia poca ajuda del seu aliat el rei Felip de Frana. Per el 1201 el papa Innocenci va acabar prenent partit deslegitimant la candidatura de Felip i donant suport de forma enrgica a Ot.

Els dos anys segents encara van ser ms desfavorables per Felip. Ot, ajudat pel rei Ottokar I de Bohmia i el landgrave Hermann I de Turngia, va expulsar-lo del nord d'Alemanya. Per el 1204, la submissi a Felip de Hermann de Turngia marca el punt d'inflexi a la guerra, i aviat s'uniren a Felip Adolf de Colnia i el Duc Enric I de Brabant.

El 6 de gener de 1205 va ser coronat altre cop en una gran ceremnia a Aquisgr, per no va ser fins el 1207 amb la seva entrada a Colnia que la guerra es podia donar per acabada. Un mes ms tard era alliberat de la censura papal, i es pact un tractat entre les parts pel qual un nebot del papa es casava amb una filla de Felip i rebia el disputat ducat de la Toscana.

Felip s'estava preparant per esclafar els ltims reductes de la rebelli a Brunswick quan va ser assassinat a Bamberg, el 21 de juny de 1208, pel comte palat de Baviera Ot de Wittelsach, al qui havia refusat la m d'una de les seves filles.


Taula successria.























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="181069" title="Loutr" nonfiltered="4294" processed="4283" dbindex="74327">
Loutr s un llogaret del municipi de Sfakia, a la costa sud de la prefectura de Chani, a l'oest l'illa de Creta. Loutr s en una badia encarada al sud-est i protegida del vent de Mestral (el Meltemi), a l'oest del nucli principal del municipi Chora Sfakion, i a l'est del poblet d'Agia Roumeli (conegut per ser al final de la famosa Gorja de Samari).

Els esfaquians tenen fama de ferstecs habitants de les muntanyes. Han participat en cada una de les revoltes contra els sucessius invasors de Creta: francs, venecians, turcs, alemanys...

Histria.

Loutr s un lloc xic per ha tingut una histria moguda.
s al costat de Phoenix, un port important a les poques hellenstica i romana.
Va ser una base dels pirates sarrans per rapinyar tot el sud de l'illa.
Els venecians hi van fer un petit fort a la punta del cap que domina la badia, les seves runes encara hi sn actualment.
Els turcs hi van fer una altra fortalesa al damunt del tur que separa els nuclis actuals de Loutr i Fnix.

Com arribar-hi.

L'nica manera d'arribar a Loutr s en vaixell (des de Chora Sfakion) o a peu per caminets de cabres. No hi arriba cap carretera, no hi ha carrers, noms dues fileres de cases baixes encarades a la badia, sense trnsit, aix s part del seu encant nic.

El ferry surt de Chora Sfakion, passa per davant d'una costa rocallosa de cales i penyassegats de fins a 700 m d'alt aixecant-se sobre un mar blau, i arriba a la tranquilla badia de Loutr, on espera una filera de casetes blanques a tocar d'una estreta platgeta de grava, una joieta amagada entre les muntanyes esfaquianes.

Loutr com a destinaci turstica.

Loutr s una destinaci turstica noms per als que busquen tranquillitat i silenci: no hi ha cap dels entreteniments habituals del turisme de massa, cap discoteca, el ms entretingut que es pot fer  s:
 no fer res i mirar l'horitz, el mar o els vltors planejant per sobre d'Anpolis.
 fer caminades pels rssecs (per interessants) voltants tot buscant ombres, com a cas d'escarrs extrem es pot pujar caminant el cam de mules fins al poblet d'Anpolis (lloc de dalt), 700 m ms amunt.
 llogar una canoa i fer una escapada a alguna de les platges venes de sorra fina, com Mrmara (platja de marbre) al final de la gorja d'Aradina.
 esperar l'arribada del prxim ferry carregat de xirucaires que han baixat la gorja de Samari per veure quina mena de fauna en baixa.
 ja cap al tard contemplar com baixen les cabres de la muntanya per rebre un sac de garrofes al moll.

Enllaos externs.
Welcome to Loutro (en angls);







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="181072" title="Dorfor (desambiguaci)" nonfiltered="4295" processed="4284" dbindex="74328">

Escultura:;
El Dorfor (o Portador de Llana), escultura de Policlet, exemple del cnon clssic.
El Dorfor, escultura de Desilau.
Personatges:;
Dorfor (llibert), secretari de l'emperador Ner.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="181073" title="PH-metre" nonfiltered="4296" processed="4285" dbindex="74329">
Un pH-metre s un instrument electrnic de mesura que s'utilitza per determinar el pH (acidesa o basicitat) d'un lquid (tot i que de vegades s'utilitzen sondes especials per tal de determinar el pH de substncies semislides com ara el formatge) .

Un pH-metre tpic consisteix en una sonda especial de mesura (un elctrode de vidre) connectada a un mesurador electrnic que mesura i mostra el pH que es detecta.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="181074" title="Blan" nonfiltered="4297" processed="4286" dbindex="74330">


Els blans (Balanus) sn un gnere de crustacis cirrpedes de la famlia dels balnids, anomenats popularment glans de mar per la seva forma.

 Sistemtica .
El gnere Balanus inclou el segent llistat d'espcies:
 Balanus amphitrite;
 Balanus aquila;
 Balanus balanus;
 Balanus calidus;
 Balanus cariosus;
 Balanus crenatus;
 Balanus decorus;
 Balanus eburneus;
 Balanus engbergi;
 Balanus evermanni;
 Balanus flos;
 Balanus flosculus;
 Balanus galeatus;
 Balanus glandula;
 Balanus hameri;
 Balanus hesperius;
 Balanus hoekianus;
 Balanus improvisus;
 Balanus laevis;
 Balanus merrilli;
 Balanus nubilis ;
 Balanus pacificus;
 Balanus pentacrini;
 Balanus perforatus;
 Balanus regalis;
 Balanus reticulatus;
 Balanus rostratus;
 Balanus spongicola;
 Balanus subalbidus;
 Balanus tintinnabulum;
 Balanus trigonus;
 Balanus venustus;
 Balanus vestitus;

Balanus balanoides ha estat reclassificat com a Semibalanus balanoides, dins la famlia dels arqueobalnids (Archaeobalanidae).

 Referncies .


 Enllaos externs .
 ITIS Entry;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="181079" title="Consell de guerra" nonfiltered="4298" processed="4287" dbindex="74331">
Un Consell de guerra s un procediment judicial militar de carcter sumari o sumarssim en el qual es dilucida de forma rpida la comissi d'un delicte tipificat en el Codi de justcia militar que, per la situaci de guerra o una altra d'anloga (estat d'excepci, estat de setge o estat d'alarma), no permet esperar a la justcia militar ordinria. 

Est presidit per un general i el formen en total tres o cinc militars d'alta graduaci, amb l'assistncia ocasional d'un jurista. En situacions de guerra es constaten els fets dels quals s'acusa, es permet una defensa succinta de l'acusat i la pena s'imposa i s'executa de manera immediata, mancant, de forma general, de les garanties constitucionals prpies d'un estat democrtic. 








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="181080" title="Catifa" nonfiltered="4299" processed="4288" dbindex="74332">



Una catifa s una pea teixida de llana o altra matria que serveix per cobrir i adornar el sl d'una habitaci o corredor, els graons d'una escala, el terra d'un vehicle, el pis d'un carrer, etc.

Tamb s'utilitzen catifes anti-lliscants d'altres materials en tota mena de situacions en les que cal desplaar-se per zones mullades, molt pulides o, en general, lliscants.  Aquest s el cas de les catifes de bany, per exemple.

A l'Islam la gent tamb empra les catifes per fer les seves pregrries agenollant-s'hi damunt, desprs d'orientar-les en direcci cap a La Meca. 

S'utilitzen petites catifes de materials molt diversos com a plataforma per bellugar-hi un ratol d'ordinador de forma que resulti ms cmoda per l'articulaci del canell o b per tal que el sistema ptic o mecnic que incorpora el ratol per detectar el moviment sigui ms precs i uniforme. Si b la gran majoria es fan de plstic sobre goma-espuma, la roba fina, no lliscant i lleugerament rgida s un bon material per a les catifes de ratol d'ordinador.

Catifes mgiques.
A la literatura apareixen sovint catifes mgiques, que tenen el poder de volar i transportar els protagonistes rpidament a una altra ubicaci. Aquestes catifes han esdevingut una icona de la cultura popular i per aix apareixen en pellcules de fantasia, videojocs i altres productes. L'origen sembla ser irano-rab, ja que les primeres referncies sorgeixen dels contes de Les mil i una nits.
 
Enllaos externs.

Histria de la catifa. ;
Informaci tcnica sobre la confecci de catifes. ;
Vdeo mostrant diferents estils de catifes. ;
Catifes de pasos musulmans. ;
Histria de les catifes orientals. ;




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="181084" title="Duma" nonfiltered="4300" processed="4289" dbindex="74333">
 
La Duma (en rus:      ) s qualsevol de les diferents assemblees representatives de la Rssia moderna i al llarg de la histria russa. 

La Duma Estatal a l'Imperi Rus i la Federaci Russa correspon a la cambra baixa del parlament. s tamb el terme emprat per a designar un consell de legisladors russos (Boyar Duma), aix com per als consells municipals en la Rssia Imperial (Duma Municipal). 

Orgens de la Duma.
El terme prov de la paraula russa        (dumat), "pensar". La Boyar Duma fou un consell consultiu per als "Grans Prnceps" i els Tsars del Principat de Moscou. La Duma va ser interrompuda per Pere I de Rssia, qui va transferir les seves funcions al Senat Governant l'any 1711. 

La Duma d'Estat a l'Imperi Rus. 

Sota la pressi de la Revoluci russa de 1905, el 6 d'agost de 1905 el tsar Nicolau II va publicar un manifest sobre la convocatria de la Duma, que inicialment se suposava que era un rgan consultiu. En el Manifest d'Octubre el tsar es va comprometre a introduir llibertats civils bsiques, a proporcionar una participaci ms mplia en la Duma d'Estat i a dotar a la Duma de poders legislatius i de sobresement. Encara que Rssia era ms un imperi que una democrcia, es compara formalment la Duma d'Estat amb la cambra baixa d'un parlament, comparant el Consell d'Estat de la Rssia Imperial amb la cambra alta. 

No obstant aix, Nicolau II estava decidit a retenir el seu poder autocrtic. Just abans de la creaci de la Duma al maig de 1906, el tsar va promulgar les lleis fonamentals que contradeien el Manifest d'Octubre en diversos aspectes importants. S'indicava en part que els ministres del tsar no podien ser designats per la Duma i no havien de respondre davant d'ella, negant aix el govern representatiu quant al poder executiu es refereix. A ms, el tsar tenia el poder de dissoldre la Duma i anunciar noves eleccions quan aix ho desitgs. 

L'elecci de la Primera Duma, que va comenar a funcionar el juliol de 1906, va portar de nou a un grup significatiu de socialistes moderats i dels dos partits liberals, que demanaven reformes ms mplies. Va ser dissolta deu setmanes desprs. 

La Segona Duma, iniciada al febrer de 1907, va ser igualment efmera. Usant el poder d'emergncia, el primer ministre Petr Stolipin va canviar la llei electoral i va donar un valor electoral major als vots de la noblesa i dels terratinents.

La Tercera Duma, dominada per nobles, terratinents i homes de negocis, va existir entre 1907 i 1912. Estant orientada cap a posicions ms conservadores va ser capa de durar el perode complet de cinc anys. L'assassinat de Stoylpin i les poltiques cada vegada ms reaccionries del tsar i del consell d'estat van afeblir encara ms el pes d'aquesta assemblea. 

La Quarta Duma, va existir entre 1912 i 1917 i fou tamb limitada per influncies poltiques. No obstant aix, va ocupar un paper fonamental en els successos de 1917, cooperant parcialment amb el govern provisional i va ser dissolta durant la Revoluci russa de 1917. 

La Duma d'Estat a la Rssia moderna.
La Duma Estatal (en rus:                     , transliterat: "Gosudarstvennaia Duma", i sovint abreviat:        , "Gosduma") s dins la Federaci Russa la cambra baixa de l'Assemblea Federal Russa, sent la cambra alta el Consell de Federaci de Rssia. D'acord amb la constituci russa de 1993, la Duma d'Estat es compon de 450 diputats (article 95) que sn escollits cada quatre anys (article 96). La meitat dels diputats sn triats per un sistema de representaci proporcional i l'altra meitat sn triats per pluralitat en districtes de membres nics.  



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="181085" title="Khani" nonfiltered="4301" processed="4290" dbindex="74334">
Khani (IPA , en grec      , de vegades transliterat tamb com Hani) s la segona ciutat ms gran de l'illa de Creta i la capital de la prefectura de Khani. s al nord-est de l'illa , a uns 70 km a l'oest de Rthimno i 145 km a l'oest d'Irklio. Va ser l'antiga capital veneciana de l'illa, poca en qu fou coneguda com La Canea, nom del qual deriva el nom histric catal de Canea.

Vegeu tamb Loutr.



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="181087" title="Bateria d'i liti" nonfiltered="4302" processed="4291" dbindex="74335">


Bateria d'i liti abreviat Li-ion s un tipus de pila o bateria recarregable en qu l'electrlit s una soluci de sals de liti en un dissolvent orgnic, l'node s de carboni i el ctode s un xid metllic.

Tenen una bona relaci energia / pes, gens d'efecte memria, i baixa prdua de crrega quan no es fa servir.

Si no es tracten adequadament poden ser perilloses i la seva vida til escurada.

Un tipus ms avanat s la bateria d'i liti en polmer.

Histria.
Les bateries d'i liti van ser proposades els anys 1960s, van esdevenir realitat un cop Bell Labs va desenvolupar un node de grafit treballable, com alternativa al de Liti metllic.

Avantatges i desavantatges.
Avantatges.
Les bateries d'ions de liti es poden construir en una ampla gama de formes per adaptar-se als espais buits dels dispositius on es munten.

Sn ms lleugeres que d'altres equivalents.

No pateixen l'efecte memria.

No tenen autodescrrega.

Desavantatges.
Un desavantatge nic d'aquest tipus de bateria s que la seva vida til depn de l'edat des del moment de fabricaci. Una bateria antiga no durar tant com una de nova.

Referncies.
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="181088" title="El laberinto del fauno" nonfiltered="4303" processed="4292" dbindex="74336">

El laberinto del fauno (2006) s una coproducci hispano-mexicana filmada a Espanya, amb gui i direcci del mexic Guillermo del Toro.

Protagonitzen la pellcula els actors catalans Ariadna Gil i Sergi Lpez, que compta tamb amb Maribel Verd, Ivana Baquero (premi Goya a la millor actriu revelaci), Doug Jones i lex Angulo. A part de set premis Goya, la cinta va obtenir tres premis BAFTA i tres premis Oscar. Premiats en tots tres casos van ser els maquilladors barcelonins David Mart i Montse Rib.



 Argument .

El 1944, el Guerra Civil espanyola ha acabat i Espanya est ara sota el regim de Franco. El maquis es va refugiar a les muntanyes. La jove Ofelia segueix la seva mare, en segones npcies amb el tir i sanguinari Capit Vidal. Guiada per un estrany insecte que pren per una fada, la nena descobreix en el cor d'un laberint prop de casa seva una fauna inquietant. Es posa de manifest que seria la princesa d'un mn subterrani perdut a la Terra. Per per estar segurs, i per a trobar el seu veritable pare i la seva veritable mare, Ofelia ha de passar tres proves.

 Anlisi .
La pellcula resulta de la fusi de dos gneres que cohabiten poques vegades, la pellcula de guerra i la fantstica. En el seu univers familiar, Guillermo del Toro ho ha posat en el context de la guerra civil. L'escenari no est tancat i segueix estant subjecte a diverses interpretacions. 
s possible, en primer lloc, considerar que, com a Legend, el mn de les fades s tan tangible com les dels ssers humans. En aquest cas, s un meravells contraps a la barbrie ambient, per l'accs s restringit a les persones no contaminades per la guerra. Per contra, es suggereix en un segon temps que el poble del laberint noms existeix en la imaginaci de Ofelia  i es refugia en aquest mn de la violncia codificada (el gripau gegant, l 'ogre) per escapar de la violncia absurda dels adults. De tota manera, l'escena final de la pellcula tendeix a orientar-nos cap a la primera hiptesi.

 Repartiment .
 Ivana Baquero : Ofelia;
 Doug Jones : el faune Pan ;
 Sergi Lpez : el capit Vidal;
 Ariadna Gil : Carmen;
 Maribel Verd : Mercedes;
 lex Angulo : el doctor;
 Roger Casamajor : Pedro;
 Csar Bea : Serrano;

 Al voltant de la pellcula .

El 2001 la seva pellcula El Espinazo del Diablo, Guillermo del Toro va situar l acci en plena  Guerra Civil espanyola. El laberinto del Fauno t lloc lloc uns quants anys ms tard, el 1944, quan el rgim de Franco est installat per encara no ha aixafat tots els republicans. Com en la pellcula anterior, la violncia del context histric  contribueix al clima opressiu de la histria. 


 Premis .


Referncies.


 Enllaos externs .
  El Laberinto del Fauno;
  Pan's Labyrinth;
 Pgina de la pellcula a l'IMDb;
  Sobre El Laberinto del Fauno, critica de Vicente Molina Foix;


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="181090" title="Ry? Hirohashi" nonfiltered="4304" processed="4293" dbindex="74337">
 s una Seiy  de Aoni Production. s originria de Nagaoka, Niigata i es gradu a la Universitat de Ryukoku.

Doblatges fets.
L'ordre d'aquesta llista s personatge i srie.

Alice Carroll, ARIA The ANIMATION (TV);
Alice Carroll, ARIA The NATURAL (TV);
Anja, Mahou Sensei Negima;
Antonio, Romeo  Juliet (TV);
Asuka Sakino, Kimikiss pure rouge (TV);
Ava, Mahou Shoujo Tai Arusu (TV);
Chihaya Hiiragi, Magical Kanan (TV);
Chiyo, Popotan (TV);
Chouji Marukura, Bakugan Battle Brawlers (TV);
Dorothy, Ultimate Muscle (TV);
Elwing, Shining Tears X Wind (TV);
Europa, Saint Seiya: El captulo de Hades (OVA);
Franca, Coyote Ragtime Show (TV);
Hana, Gun Frontier (TV);
Integra Martel, Solty Rei (TV);
Isoka, One Piece (TV);
Kim Aba, Area 88 (TV);
Kiyomi Nouto, Kamichu (TV);
Koyuki Azumaya, Keroro Gunso o Sergent Keroro (TV/Pellcula);
Kyou Fujibayashi, Clannad (TV/Pellcula);
Lotta Brest, Project Blue Earth SOS (TV);
Lulu, Kamisama Kazoku (TV);
Maid persocom, Chobits (TV);
Maki Onda, Jigoku Shoujo Futakomori (TV);
Mihori-san, Ai Yori Aoshi (TV);
Monica, Bakuten Shoot Beyblade G Revolution (TV);
Oume Itou, Ayakashi - Samurai Horror Tales (TV);
Rakka, Haibane Renmei;
Rinna Kazamatsuri, Uchii no Stellvia;
Saya, Guardian of the Sacred Spirit (TV);
Sora Naegino, Kaleido Star;
Suzune Shiratori, Pani Poni Dash! (TV);
Tails, Sonic X (TV);

Enllaos externs.
Base de dades dels Seiyu;
Base de dades de ANime news net ;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="181091" title="Escalar (informtica)" nonfiltered="4305" processed="4294" dbindex="74338">
En informtica, un escalar s una variable o camp que noms pot tenir un valor en un cert moment; en contraposici, tenim els conceptes d'array, llista o objecte. En alguns contextos, un valor escalars pot ser ents com a numric. Un tipus de dades escalar s el tipus d'una variable escalar. Per exemple, char (carcter),  int (enter),  float  i double (decimals) sn els tipus de dades escalars ms comuns, en el llenguatge de programaci C.

L'origen del terme escalar data dels anys setanta quan es volia disposar d'un significat oposat a vector, per distingir de la idea de processat de vectors, en el disseny de processadors computacionals.



Categoria : programaci




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="181092" title="Nate Robinson" nonfiltered="4306" processed="4295" dbindex="74339">
Nathaniel Cornelius Robinson (Seattle, Washington, Estats Units, 31 de maig de 1984) s un jugador de bsquet professional nord-americ contractat actualment per New York Knicks de la NBA.

Fou el guanyador del concurs d'esmaixades de l'NBA el 2006 amb tan sols 1,75 m d'alada, imposant-se a la final a Andre Iguodala militant dels Philadelphia 76ers.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="181093" title="Coanoflagellat" nonfiltered="4307" processed="4296" dbindex="74340">

Els coanoflagellats (choanoflagellates) sn un grup de protozous flagellats considerats els ssers morfolgicament ms semblants animals. Els ltims ancestres unicellulars dels animals es creu que eren molt semblants als moderns coanoflagellats.

Cada coanoflagellat t un sol flagel, envoltat per un anell ple d'actina anomenat microvilli, formant un collar cnic cilndric. El flagel desplaa l'aigua a travs del collar capturant petites partcules d'aliment amb el microvillis que sn ingerits. Els flagels tamb permeten nedar a les cllules de manera semblant a com ho fan els espermatozous. Molts coanoflagellats construeixen envoltoris en forma de cistella anomenats lorica que est format de silici.

La majoria de coanoflagellats sn sssils amb un tall oposat al flagel. Un cert nombre d'espcies, com les del gnere Proterospongia sn colonials, normalment prenent la forma de bosses de cllules subjectades per un sol punt, per sovint formant partcules planscniques amb aparena de ram amb cada cllula de la colnia flagellada.

Els coancits (tamb conegudes com a cllules del collar) de les esponges tenen la mateixa estructura bsica dels coanoflagellats. Es troben ocasionalment en altres grups d'animals com els platihelimints. Aquestes relacions fan dels coanoflagellats uns candidats plausibles com a avantpassats representatius del regne animal.

Referncies.
 Snell, EA, Furlong, RF, and PWH Holland. 2001. Hsp70 sequences indicate that choanoflagellates are closely related to animals.  Current Biology. 11:967-970.
 King, N., and S. B. Carroll. 2001. A receptor tyrosine kinase from choanoflagellates: molecular insights into early animal evolution. Proc Natl Acad Sci U S A 98:15032-7.
 Lang, B. F., C. O'Kelly, T. Nerad, M. W. Gray, and G. Burger. 2002. The closest unicellular relatives of animals. Curr Biol 12:1773-8.
Philippe, H, Snell, EA, Bapteste, E, Lopez, P, Holland, PWH, and D Casane. 2004. Phylogenomics of eukaryotes: the impact of missing data on alignments. Molecular Biology and Evolution.  21(9):123-135.
 James, T. Y., F. Kauff, C. L. Schoch, i cols. mult. 2006. Reconstructing the early evolution of Fungi using a six-gene phylogeny. Nature 443:818-22.

Enllaos externs.
 Tree of Life Webpage for Choanoflagellates ;
 Choanobase, the Choanoflagellate genetic library, developed and maintained by the Nicole King laboratory at the University of California, Berkeley ;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="181094" title="Duma Estatal" nonfiltered="4308" processed="4297" dbindex="74341">

La Duma Estatal (en rus:                     , tansliteraci: "Gosudarstvennaia Duma", i abreviat de forma habitual        , "Gosduma") s la cambra baixa del la Federaci Russa, on el parlament es coneix com a Assemblea Federal de Rssia, sent la cambra alta el Consell de la Federaci Russa. La seva seu es troba a la ciutat de Moscou. 

La Duma Estatal ostenta els segents poders: 
 aprovar lleis federals (per majoria dels diputats) i lleis constitucionals (es requereix una majoria de dos teros), que han de ser aprovades pel consell de la Federaci Russa i signades pel president de Rssia. ;
 anullar el veto del Consell de la Federaci Russa a una llei federal per majoria de dos teros. ;
 anullar el veto del President de Rssia a lleis federals per majoria de dos teros juntament amb tres quartes parts dels vots dels membres del Consell de la Federaci Russa. ;
 comenar el procediment de censura contra el President de Rssia per majoria de dos teros. ;

La Duma Estatal va substitur el Soviet Suprem a coneqncia de la nova constituci que va introduir Bors Ieltsin l'any 1993. Segons aquesta constituci la Duma Estatal est composta per 450 diputats (article 95), escollits per a un perode de quatre anys (article 96). Els ciutadans russos de 21 o ms anys poden ser triats per a la Duma (article 97). 

Vegeu tamb.
Duma, per a la histria anterior del terme durant l'etapa de l'Imperi Rus;

Enllaos externs.
  Pgina oficial de la Duma Estatal de Rssia;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="181095" title="Monastir (Tunsia)" nonfiltered="4309" processed="4298" dbindex="74342">




Monastir (      ) s una ciutat de Tunsia a la governaci de Monastir a una petita pennsula que forma el tancament sud del Golf d'Hammamet i a 17 km al sud-est de Sussa. T aeroport internacional (Monastir-Habib Bourguiba) situat en territori d'Skanes. El seu nom deriva del llat monasterium (monestir o monasteri). La municipalitat t 71.546 habitants (dels que ms de 40.000 sn a la ciutat mateixa) i s capalera d'una delegaci de 68.960 habitants (cens del 2004). 

Com a ciutat natal del primer president de Tunsia, Habib Bourguiba, fou convertida en capital d'una governaci. Tamb hi ha un palau presidencial per a Skanes. Avui dia es el centre d'una zona turstica que s'estn al nord cap a Skanes i La Dkhila i al sud per la governaci de Mahdia. Les salines de la rodalia, i la pesca (sobretot de la sardina) continuen essent activitats destacades encara que la ciutat disposa d'indstries diverses. A la rodalia el cultiu de l'olivera destaca sobre qualsevol altra i es pot considerar un monocultiu  i l'oli d'oliva de tota la regi s'exporta pel seu port.

 La ciutat .

La ciutat es troba en una pennsula amb una illa de nom actual Sidi El Gadamsi (l'antiga Djezira al-Ustany o le du Centre) en front de la badia principal o Marina (amb el cap de la Marina) i del cementiri de Sidi El Mazeri; al sud el port de plaer a la vora del qual es troba la fortalesa i la Gran Mesquita. La kashba es al nord-est. La mesquita Bourguiba (Djami Burkiba) es cap el centre de la ciutat amb el mausoleu de la famlia (Turbat Al Burkiba, construt a partir del 1963) del president que hi fou enterrat el 2000, i es lloc de visita obligada. El palau de Congressos s a la part sud de la ciutat. Entre Skanes i Monastir hi ha la Cit des Sports. Dues illes ms es troben a la rodalia de la seva costa (Djezira al-Hammam o illot dels Coloms, i Djezira al-Tonnara). A l'illa de Sidi El Gadamsi hi ha diverses coves artificials (unes 50) probablement d'origen pnic.


 Histria .

Fou l'antiga Ruspina del romans. Csar hi va establir el seu campament el 46 aC abans de l'atac final als pompeians.

El 796 per ordre del Califa Harun al-Rashid el governador rab Harthama ben Ayan hi van construir un ribat o castell per fer front als atacs bizantins (segurament de Npols, Amalfi i Gaeta), probablement al damunt d'un edifici religis cristi  o be la poblaci cristiana local li va donar el nom de monestir a l'edifici rab perqu era com un monestir musulm. Ja s'havia construt abans un ribat a Sussa en el govern de Yazid ben Hatim al-Muhallabi que va governar del 772 al 788 (encara que per uns inscripci errnia aquest ribat fou datat ms tard, vers el 821/822).

Al ribat s'hi van afegir ms tard (segle IX) dos altres ribats i el conjunt fou sovint anomenat Kusur al-Munastir. Yakut esmenta cinc kasrs rodejats per una muralla i Al-Bakri esmenta cinc maharis a la rodalia del ribat principal.

Ms tard es van donar terres  en hubus o wakf als morabits. El servei al ribat va adquirir la consideraci de fet meritori. Abul Arab al-Kayrawani  esmenta un hadit que deia "Qui serveix tres dies a la vila de Monastir adquireix el dret al parads". El ribat fou el ms venerat del Magrib i per aquesta ra els darrers membres de la dinastia zrida es van enterrar al cementiri proper.

El mausoleu ms venerat fou el del iman maliquita Al-Mazari (nascut a Siclia i predicador a Mahdia vers el 1141). En aquesta poca la veneraci del ribat ja havia entrat en decadncia i Al-Mazari ho descriu en una fatwa, en qu fa constar que els morabits ja no hi vivien per encara recaptaven les almoines  (maruf) i que molts morabits havien esdevinguts propietaris hereditaris de terres a la rodalia, terres que s'havia posat en explotaci, i les activitats de la gent li recordaven les dels monjos cristians.

La incipient ciutat fou respectada pels Banu Hilal que coneixien el seu carcter sagrat. La veneraci es va recuperar desprs l'enterrament de Al-Mazari al lloc en el segle XII, i el seu prestigi religis es va mantenir durant segles. 

Piri Reis esmenta la zawiya habitada per estudiants i morabits. Els maltesos Lanfreducci i Bosio feien constar el 1587 les visites dels pirates turcs a Monastir per devoci als seus morabits. El turcs van modificar les muralles del ribat per afegir-hi artilleria. 

El ribat avui dia es un museu. La ciutat no va prosperar fins als anys seixanta quan el president Bourguiba va imposar el seu desenvolupament i es van construir la mesquita i mausleu del seu nom, i als anys setanta l'aeroport coincidint amb el desenvolupament del turisme.

 Notes .































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="181102" title="Ofensiva de Viena" nonfiltered="4310" processed="4299" dbindex="74343">



L'Ofensiva de Viena va ser llenada pel 3r Front Ucrans Sovitic contra Viena. Es prolong entre el 2 d'abril al 13 d'abril de 1945. La ciutat va ser envoltada i assetjada la major part de l'ofensiva.

 Rerefons .
Els acords previs entre Stalin i els aliats anteriors a l'abril de 1945 concernien a la relativa influncia poltica de cada part a l'Europa central i oriental durant la postguerra; no obstant, aquests acords virtualment no esmentaven el dest d'ustria. Stalin decid posposar la seva ofensiva cap a Berln (per a la que els sovitics estaven preparats des de febrer) i assegurar els flancs per a l'ofensiva, aix com el territori austrac, un veritable as a la mniga per a les negociacions de postguerra. 

Desprs del fracs de l'Operaci Frhlingserwachen, el 6 Exrcit Panzer SS de Sepp Dietrich es retir en etapes cap a la zona de Viena. Els alemanys prepararen desesperadament posicions defensives en un intent de defendre la ciutat contra el prompte avan sovitic.

Durant la primavera de 1945, l'avan del 3r Front Ucrans del General Fyodor Tolbukhin per l'Hongria occidental es va portar a terme per les dues ribes del Danubi. El 30 de mar, les forces d'avanada sovitiques van arribar als rius Hron i Nitra i, desprs de capturar les ciutats de Sopron i Nagykanizsa, van travessar la frontera entre Hongria i ustria. En aquell moment, Tolbukhin estava preparat per endinsar-se a ustria i capturar Viena.

 La batalla .

El 2 d'abril de 1945, Radio Viena neg que la capital austraca hagus estat declarada ciutat oberta. El mateix dia, les tropes sovitiques s'apropaven a Viena pel sud, desprs de passar per Wiener Neustadt, Eisenstadt, Neunkirchen i Gloggnitz. Baden-Baden i Bratislava van ser capturades el 4 d'abril.

Desprs d'arribar a la zona de Viena, els exrcits del 3r Front Ucrans sovitic van envoltar, assetjar i, finalment, atacar la ciutat. En aquesta acci van estar involucrats el 4t Exrcit Blindat de la Gurdia Sovitica, el 6 Exrcit Blindat de la Gurdia Sovitica, el 9 Exrcit Blindat de la Gurdia Sovitica i el 46 Exrcit Sovitic. La nica fora major alemanya per enfrontar-se als sovitics era el 6 Exrcit Panzer SS, apart de forces irregulars reclutades a corre-cuita. 

La batalla per la capital austraca es va caracteritzar pels ferotges enfrontaments urbans. Els sovitics van comenar pels suburbis del sud de la ciutat, i els defensors alemanys van aconseguir mantenir als sovitics fora de la ciutat fins al 7 d'abril. No obstant aix, l'Exrcit Roig va aconseguir infiltrar-se a la ciutat des de l'oest el 8 d'abril. Els suburbis occidentals eren especialment importants perqu all es trobava la principal estaci de ferrocarril. L'xit sovitic a l'oest de la ciutat va ser seguit d'una rpida infiltraci el mateix dia des de l'est i el nord. Viena ara ja estava allada de la resta del pas. El 9 d'abril, les tropes sovitiques van aconseguit infiltrar-se fins al centre de la ciutat, per la lluita sense sentit als carrers prossegu alguns dies ms. Viena caigu definitivament quan els darrers defensors de la ciutat es van rendir el 13 d'abril

Mentre que la lluita encara era intensa als suburbis al sud i l'oest de Viena el 8 d'abril, altres tropes del 3r Front Ucrans van passar de Viena i van prosseguir l'avan cap a Linz i Graz.

 Desprs de la batalla .

El 15 d'abril de 1945, les tropes del 3r Front Ucrans sovitic havien aconseguir travessar ustria. Les esgotades restes del que havia estat el 6 Exrcit Panzer SS van haver de cobrir la zona entre Viena i Linz. Tot just davant dels alemanys en retirada estava el 9 Exrcit Blindat de la Gurdia i el 46 Exrcit. El 26 Exrcit Sovitic i el 27 Exrcit Sovitic avanaven cap al nord de Graz, tot just davant del 6 Exrcit alemany. El 57 Exrcit Sovitic i el 1r Exrcit Blgar avanaven cap a la zona al sud de Graz (prop de Maribor, al davant del 2n Exrcit Panzer en retirada. 

El 12 de maig, va ser finalment capturat per les tropes americanes del Tercer Exrcit Americ. Va ser capturat quatre dies desprs del Dia de la Victria a Europa, el 8 de maig.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="181104" title="Departament de Salto" nonfiltered="4311" processed="4300" dbindex="74344">

Salto, departament uruguai situat sobre el litoral nord-occidental del pas. Limita al nord amb Artigas, a l'est amb Rivera i Tacuaremb, al sud amb Paysand, i a l'oest amb la provncia argentina d'Entre Ros, de la que el separa el riu Uruguai.
La seva superfcie total s de 14.163 km, i t una poblaci estimada de 123.120 habitants segons el cens de 2004. La capital departamental es la ciutat homnima, situada a 502 km respecte a Montevideo.

Histria.

El poble va ser fundat el 8 de novembre de 1756, sent elevat en el 8 de juny de 1863 a la categoria de ciutat. El departament va ser creat el 17 de juny de 1837 en territoris que abans pertanyien al departament de Paysand, i incloa en els seus inicis a l'actual departament d'Artigas.

Etimologia.
Salto deu el seu nom als salts d'aigua diversos i atractius que emanen del Riu Uruguai. Previ a la seva fundaci, els indgenes que habitaven la zona solien referir-se al terreny fent s del vocable guaran "itu", que vol dir "esculls".

L'xode del Poble Oriental.
A finals de 1811 uns 11.004 integrants del Poble Oriental van decidir acampar en el departament durant gaireb trenta dies. Aquests eren soldats i civils que van servir de companyia al prcer nacional, el General Jos Gervasio Artigas.
En la seva arribada, es van assentar en dbils edificacions situades sobre els rocosos salts del riu Uruguai. L'xode com el va anomenar Artigas o "la Redota" com van preferir els paisans es va convertir en una de les majors proeses del Poble Oriental que fugia de l'opressor installat a Montevideo.
El General es va establir all en un campament conegut com Ayu.

Tots els anys durant la primera setmana del mes de desembre, la Comissi d'Amics del Patrimoni Histric, en collaboraci amb la Intendncia i altres grups tradicionalistes de la regi departamental, celebren aquesta campanya duent a terme una fidel representaci de La Redota que inclou balls i esdeveniments tant d'ndole artstica com a cultural.

L'obra de Garibaldi.

En temps de la Guerra Gran (1839-1851), Giuseppe Garibaldi, conegut com "l'heroi de dos mons" va romandre en territori salteny, sent partcip de nombrosos enfrontaments bllics com per exemple les batalles d'Itapeb i San Antonio. Cap a febrer de 1846 es va executar la campanya sanantonina, on aquell i els seus collegues es van enfrontar a les forces armades procedents de Corrientes (Argentina), sota la tutela del General Servando Gmez. Al poc temps, Garibaldi va posar amb rumb a Montevideo, per la seva breu estada a Salto el va fer mereixedor d'un monument i una avinguda a la capital departamental que porten el seu nom.

Geografia.
El departament s fams per la seva riquesa natural, convertint-se potser en una de les zones ms productives i econmicament estables de l'Uruguai. La central hidroelctrica de la Presa de Salto Grande proveeix a gaireb la totalitat del pas, i s compartida per la franja limtrof argentina que se serveix de la mateixa per a la illuminaci artificial de molts dels pobles entrerrians.
Les fonts d'aigua termal i l'abundncia de pedres semiprecioses (que comparteix amb els vens Tacuaremb i Artigas), sumat a la prolfera explotaci agrcola-ramadera, fan de Salto una regi activa i extremadament fructfera.

 Orografia . 

El territori salteny s lleugerament ondulat i pedregs en les baixades i parts superiors dels muntanyes i cuchillas (les cuchillas, a l'Uruguai, sn cadenes de turons), amb pasturas destinades a la cria de bestiar. s aix mateix pla en les proximitats al riu Uruguai, lloc on no escassegen els sediments terciaris de sorres que contenen cantells rodats.
El terreny es trenca en direcci a l'est, cap a les creixents del riu Arapey, i on es troba la Cuchilla basltica d'Haedo. Des d'all sn procedents amb rumb a l'oest les cuchillas de Beln i la seva ramificaci en els Arapeyes; la de las Caas, la de l'Arbolito, i la seva extensi denominada de Salto o del Daymn.

 Hidrografia .

El riu Arapey Chico el separa d'Artigas, mentre que el riu Daymn fa el propi amb Paysand. Tamb es troba el riu Arapey Grande, del qual neixen diversos rierols que creuen prcticament tot el departament.



Clima.
El clima s molt clid i humit a l'estiu, amb temperatures que ronden entre els 18 i 19 C en els mesos d'octubre i novembre. La mitjana anual de precipitacions sn 1.100 mm, la qual cosa ocasiona eventuals revingudes als rius Arapey, Daymn i l'Uruguai.

Flora i fauna.
Salto t una vegetaci molt variada, principalment quant a arbres de eucaliptus, ceibo, roure, llimoners, tarongers, estudiantines, guaiabes i llorers.
La fauna es compon de ands (criats, pescats i exportats a l'estranger), guillots grisos, pumes, carpinchos i mulites.
Al voltant de les vies fluvials trobem al bosc galeria (ibiraoit, timb, garrofer), molt semblant al d'estil missioner.

 Economia .
El departament de Salto s bsicament de tradici ramadera, dedicant-se a la cria tant de bovins com d'ovins (que es comercialitzen vius, com a extracte, congelats o en conserva). Els predis agrcoles, una mica sorrencs, es troben amb rumb a l'oest, en les proximitats al riu Uruguai. Entre els confins de Salto i San Antonio es planten ctrics, maduixa, tomquets, crixens, rams, entre d'altres.
Al nord es planta blat, gira-sol, blat de moro i cereals, i en El Espinillar, canya de sucre. La presncia de pedres precioses   gates i ametistes   possibilita la seva explotaci en demesia. Quant al sector industrial, destaquen les firmes frigorfiques, les de construcci, la de preparat de sucs, i la d'embs d'aigua mineral.
Destaquen a ms els moliners i la producci de lactis, sent digna d'esmentar la companyia Inlacsa (Indstria lctia saltenya). L'apicultura t cert prestigi artesanal i els seus productes sn molt valorats en tota Europa .

El PIB mitjana per cpita era a comenaments de 2006 de 4.384,7 pesos uruguaians (183,2 dlars dels EUA).

Comunicacions.
El servei d'autobusos procedents de i amb destinaci a Paysand, Young, Flores, San Jos i Montevideo, principalment, faciliten el transbordament de turistes nacionals i estrangers que viatgen des dels principals cons urbans.
La ruta nm. 3 serveix d'enlla directe amb el departament de San Jos en direcci sud, i s la ms freqentada pels automobilistes que viatgen en aquesta direcci. Una altra ruta que mereix atenci s la ruta nm. 31, que uneix a Salto amb les ciutats de Tacuaremb i Rivera per l'oest.
Una altra opci la mereix el riu Uruguai, que s de fcil navegaci i connecta a la capital saltenya amb el seu parell argentina Concrdia, a la vena vora.

La ciutat de Salto compta aix mateix amb un aeroport nacional que serveix de parada a vols regionals.

Els trams ferroviaris oberts al trnsit en el departament sn els que formen part de l'eix Paso de los Toros-Salto-Salto Grande-Concrdia. La lnia Salto-Baltasar Brum-Bella Unin va ser clausurada el 1992 i es troba abandonada en males condicions.

Demografia.

Conforme al cens de 2004, hi havia una xifra aproximada de 123.120 habitants (60.446 homes i 62.674 dones) i de 34.441 habitatges en el departament. La mitjana de llar era d'un 3,5. Cada 100 dones hi havia 96,4 homes.

Taxa de creixement poblacional: 0,970% (2004);
Taxa de natalitat: 20,49 naixements/1.000 persones (2004);
Taxa de mortalitat: 7,96 morts/1.000 persones;
Mitjana d'edat: 27,2 (26,2 homes, 28,3 dones);
Esperana de vida en nixer (2004): 74,97 anys;
Homes: 71,73 anys;
Dones: 78,34 anys;

Mitjana de fills per famlia: 2,81 fills/dona;
Ingressos urbans per cpita (ciutats de 5.000 o ms habitants): 3.222,8 pesos/mes;

Creixement de la poblaci (habitants):

 1852: 7.364;
 1860: 15.821;
 1908: 46.259;
 1963: 92.183;
 1975: 103.074;
 1985: 108.487;
 1996: 117.597;
 2004: 123.120;

Govern.
D'acord amb l'article 262 de la Constituci de la Repblica, en matria d'administraci departamental: el Govern i Administraci dels Departaments, a excepci dels serveis de seguretat pblica, seran exercits per una Junta Departamental i un Intendent. Tindran la seva seu a la capital de cada departament i iniciaran les seves funcions seixanta dies desprs de la seva elecci. A ms, l'Intendent, amb acord de la Junta Departamental, podr delegar en les autoritats locals l'exercici de determinades comeses en les seves respectives circumscripcions territorials (...).

Principals centres urbans.


La capital departamental s la segona ciutat en poblaci del pas. Altres ciutats del departament sn San Antonio (866 habitants), un sector citrcola i vitcola, Constitucin (2.844 habitants) i Beln (2.030 habitants), ambdues situades sobre el marge del riu Uruguai.

Sobre l'Arapey s'assenta la installaci turstica de Termes de l'Arapey, i proper al riu Daymn, i a uns quants quilmetres de la ciutat de Salto, s'ubiquen les Termes del Daymn. Com atractius culturals existeixen el Museu de l'Home i la Tecnologia, el Casino, el Parc Harriague, la Plaa Artigas, el Teatre Larraaga i la Presa de Salto Grande.

El desplegament termal que ofereixen els seus nombrosos parcs climatitzats pblics i privats, atreuen milers de turistes a l'any. Acuamana, situat a Daymn, s el primer parc aqutic termal en Sud-amrica, i el Horacio Quiroga (que rep el seu nom en honor al fams escriptor salteny del mateix nom) comprn la totalitat de les fonts d'aigua calenta de Salto Grande.

A continuaci s'ofereix una llista de les localitats de Salt amb ms de 1.000 habitants (dades del cens de 2004):



Referncies.



Enllaos externs.
Pgina oficial de Salto Uruguay FC ;
Breu panorama geogrfic del departament de Salto- Inclou mapes illustrats i enllaos d'inters. ;
Pgina web de la Intendncia Municipal de Salto ;
Diari el Pueblo de Salto- Notcies i actualitat en matria departamental, nacional i internacional ;
Informaci sobre el primer complex termal uruguai en Mercotur- Guia informativa d'Arapey. ;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="181107" title="Escalpellomorf" nonfiltered="4312" processed="4301" dbindex="74345">

Els escalpellomorfs (Scalpellomorpha) sn un subordre de crustacis cirrpedes dins dels torcics pedunculats, s a dir, que tenen peduncle.

 Sistemtica .
De les 4 famlies en qu se subdivideix el subordre Scalpellomorpha (Newman, 1987), noms els escalpllids es troben a la Mediterrnia.
 Calantcids (Calanticidae), Zevina, 1978    ;
 Littrids (Lithotryidae), Gruvel, 1905    ;
 Pollicipdids (Pollicipedidae), Leach, 1817    ;
 Escalpllids (Scalpellidae), Pilsbry, 1907;

 Referncies .


 Enllaos externs .
 ITIS: Scalpellomorpha;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="181109" title="Codi Civil Francs" nonfiltered="4313" processed="4302" dbindex="74346">
 
El Codi Civil Francs (o Codi de Napole o Codi Napolenic) s un dels ms coneguts codis civils del mn. Fou creat per una comissi a la qual li va ser encomanada la recopilaci de la tradici jurdica francesa, va donar com resultat la promulgaci del "Code civil des Franais" el 21 de mar de 1804, durant el govern de Napole Bonaparte. 
Origen. 
A l'assumir el Primer Consulat, Napole es va proposar com meta, dintre del procs de la Revoluci Francesa, refondre en un sol text legal el cmul de la tradici jurdica francesa, per a aix acabar amb l'estructura jurdica del Antic Rgim. Aquesta estructura es trobava sostinguda en dos eixos. Primer, tenia per base el tradicional dret francogerm del nord, amb influncies germniques tant dels principats alemanys com dels Pasos Baixos. En segon lloc, la tradici romanista basada en el Corpus Iuris Civilis, encara que modificada pels comentaristes medievals, del sud de Frana. La comissi encarregada de la redacci del Codi va estar composta pel president de la Cort de Cassaci Tronchet, el jutge de la mateixa cort Malleville, l'alt oficial administratiu Portalis i l'antic membre del Parlament de Pars Bigot de Prameneu, la comissi va estar sota la direcci de Cambacrs. En el termini de quatre mesos va presentar un esborrany que va ser enviat a la Cort Superior i la Cort de Cassaci perqu presentessin les seves observacions. Finalment va ser revisat pel consell d'Estat, presidit per Napole, abans de ser enviat al parlament per a la seva aprovaci. Malgrat que Bonaparte era noms un soldat, la seva poderosa i impressionant personalitat va ajudar a superar els obstacles que van presentar les Corts i l'obstrucci de l'aparell burocrtic. La seva participaci es va veure reduda a petits per transcendentals aspectes (com el divorci i l'adopci) on van jugar els seus interessos personals. Ma vraie gloire n'est pas d'avoir gagn quarante batailles; Waterloo effacera le souvenir de tant de victoires. Ce que rien n'effacera, ce qui vivra ternellement, c'est mon Code Civil (en francs).
La meva veritable glria no est a haver guanyat quaranta batalles; Waterloo eclipsar el record de tantes victries. El que no ser esborrat, el que viur eternament s el meu Codi Civil (traducci). 

Estructura del codi. 
El Codi de Napole s'estructura de la forma segent: 
 Ttol Preliminar: De la publicaci, dels efectes i de l'aplicaci de les lleis en general (Articles 1 al 6).
 Llibre Primer: De les persones (Articles 7 al 515); ;
 Llibre Segon: Dels bns i de les diferents modificacions de la propietat (Articles 516 al 710); i ;
 Llibre Tercer: De les diferents maneres d'adquirir la propietat (Article 711 al 2302). ;
Vegeu tamb. 
 Codi civil ;

 Enlaces externos.
  Conmemoraci del Bicentenari del Codi Civil ;
  Code civil des Franais  ;
  Codi Civil Francs.
  Associaci Andrs Bello de juristes francollatinoamericans  ;
  Text complet de tots els codis legals francesos.






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="181111" title="Roy Lichtenstein" nonfiltered="4314" processed="4303" dbindex="74347">

Roy Lichtenstein (Nova York, 27 d'octubre de 1923   Nova York, 29 de setembre de 1997). Pintor estatunidenc de Pop Art, artista grfic i escultor, conegut sobretot per les seves representacions a gran escala de l'art del cmic. Va obtenir el doctorat en Belles Arts per la Universitat estatal de Ohio el 1949. Les seves primeres obres s inclouen en l'estil anomenat expressionisme abstracte, per desprs de 1957 va comenar a experimentar amb imatges preses dels cmics que hi havia en els papers d'embolicar xiclets, lliurement interpretades i barrejades amb imatges tretes dels quadres del l antic Oest de l'altre artista nord-americ, Frederic Remington. A partir de 1961 es va dedicar per complet a elaborar el seu art mitjanant imatges comercials de producci massiva. Les seves historietes de cmics, com Good Morning, Darling (1964, Galeria Llegeixo Castelli, Nova York), sn ampliacions dels personatges dels dibuixos animats, reprodudes a m, amb la mateixa tcnica de punts i els mateixos colors primaris i brillants que s'utilitzen per a imprimir-los. Les seves ltimes obres, entre les quals estan les reproduccions de personatges molt populars de la novella rosa, paisatges estilitzats i cpies de postals de temples clssics, mostren la influncia de Henri Matisse i Pablo Picasso. Tamb les seves escultures recreen els efectes dels cmics. Ha realitzat, tamb, obres en cermica. El 1993 el museu Guggenheim de Nova York va exposar una retrospectiva de la seva obra que va viatjar per molts pasos.

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="181118" title="Divorci" nonfiltered="4315" processed="4304" dbindex="74348">
El Divorci s una causa de dissoluci del matrimoni. En la majoria dels pasos, el matrimoni s una uni entre dues o ms persones amb un reconeixement social, cultural i jurdic, que t per fi proporcionar un marc de protecci mtua o de protecci de la descendncia. En ocasions els cnjuges (o un d'ells) poden desitjar desfer el vincle matrimonial, la qual cosa porta a terme, si en la legislaci est perms, a travs de la figura del divorci. En alguns ordenaments jurdics el divorci no est perms, entenent que el matrimoni no pot dissoldre's per la simple voluntat de les parts. 

 Histria .
La instituci del divorci s gaireb tan antiga com la del matrimoni, si b moltes cultures no ho admetien per qestions religioses, socials o econmiques. 
La majoria de les civilitzacions que regulaven la instituci del matrimoni mai la van considerar indissoluble, i la seva ruptura generalment era sollicitada pels homes. Encara que en algunes d'elles, el naixement d'un fill li atorgava al vincle el carcter d'indissoluble. 

Generalment, el motiu ms com de divorci era l'adulteri, encara que en moltes societats antigues tamb era motiu de mort, com en l'antiga Babilnia, on el divorci podia ser demanat per qualsevol dels cnjuges, per l'adulteri de les dones era penat amb la mort. 

Els celtes practicaven l'endogmia (matrimoni de persones d'ascendncia comuna o naturals d'una petita localitat o comarca), excepte els nobles que solien tenir ms d'una esposa. Era habitual la prctica de contreure matrimoni per un perode establert de temps, desprs del qual els contrayentes eren lliures, per tamb era habitual el divorci. 

A Amrica, els asteques noms podien tenir una esposa i la hi denominava Cihuatlantli, noms podien tenir un nombre determinat de concubines, la quantitat que poguessin mantenir. En aquest context, no desconeixien el divorci, per havia d'assolir-se per sentncia judicial, que els habilitava per a contreure novament matrimoni. Els homes hebreus, en canvi, podien repudiar les seves esposes sense necessitat d'argumentar-ne causa. Tamb existia el divorci per mutu acord, per les raons de les dones eren sotmeses a una anlisi ms rigorosa que les de l'home. Tamb a l'antiga Grcia existia el divorci per mutu acord i al repudiaci, per l'home havia de restituir el dot a la famlia de la dona en cas de separaci. A Roma no hi havia divorci sin fins al segle II aC i va tenir similars caracterstiques que a Grcia, encara que les dones que eren riques per herncia del seu pare i descontentes amb els seus esposos, solien abandonar-los i divorciar-se d'ells sense ms inconvenients. 

En els inicis del cristianisme, el divorci era adms, per amb el temps l'esglsia el va prohibir. A partir del segle X, eren els tribunals eclesistics qui tramitaven els divorcis, no sense grans disputes de diferents sectors de l'esglsia cristiana. A partir del Concili de Trento, en 1563, es va imposar la teoria del carcter indissoluble del vincle, encara que es va admetre la separaci de cossos. No obstant aix, la Reforma protestant de Mart Luter, va admetre el divorci encara que nicament en casos molt greus. Aquesta reforma, fins i tot va provocar que Anglaterra abracs la mateixa degut al fet que el seu rei, Enric VIII desitjava divorciar-se de la seva esposa, Catalina, i l'Esglsia de Roma no l'hi permetia. 

A Espanya el Forum Iudicum l'admetia en casos de sodomia del marit, inducci a la prostituci de la dona i adulteri d'aquesta. Posteriorment el Codi de les Set Partides el va prohibir. 

Itlia en 1970 i Espanya en 1980 van ser alguns dels ltims pasos europeus en aprovar-lo definitivament. En 1796, Frana va incorporar la ruptura del vincle matrimonial en la llei promulgada el 20 de novembre, que va servir d'antecedent a moltes de les legislacions vigents. Avui dia es pot tramitar a Espanya el divorci a travs de la web. Sn mltiples les webs que oferixen aquest servei. 

 Tramitaci .
El divorci es tramita davant un tribunal civil o de famlia i la petici pot ser presentada per un dels cnjuges o per ambds d'acord mutu. En aquest judici s'obt l'estat de divorciat, no ja de solter, i es queda habilitat per a un nou matrimoni civil, fins i tot amb la mateixa persona de la qual es divorcis. La dissoluci del matrimoni duu aparellada tamb altres qestions com les quals tenen a veure amb el rgim patrimonial del matrimoni. Si va haver comunitat de bns, generalment es divideixen els bns materials en parts iguals, encara que de mutu acord poden dividir-se en altres percentatges. En la majoria de les legislacions, el capital obtingut durant el matrimoni pertany per igual a ambds cnjuges, no aix els bns provinents d'herncies que pertanyen enterament al cnjuge que els rebs. 

No obstant aix en algunes legislacions es permet les capitulacions matrimonials o acords prenupcials on els cnjuges poden determinar tota mena de qestions inherents als bns anteriors al matrimoni i tamb als obtinguts amb posterioritat, dhuc es pot establir indemnitzacions davant una eventual ruptura del vincle que els unia. En el cas que la parella hagus concebut fills, s'estableixen els rgims de visita d'un dels cnjuges i les obligacions pecuniries de manutenci que corresponguin a cadascun, fins a tant els fills compleixin la majoria d'edat, que  segons la legislaci de cada pas- pot ser als 18 o als 21 anys, moment en el qual els cnjuges deixen de tenir l'obligaci legal de mantenir-los econmicament. Aquesta obligaci, en molts casos, no s'extingeix si el fill t algun patiment que li impeds mantenir-se per sos propis mitjans, o, per contra, pot extingir-se abans de les edats esmentades si el menor fora emancipat pels seus pares. El divorci ha causat grans polmiques en els pasos majoritriament catlics, doncs l'Esglsia Catlica no considera possible el divorci de les persones. 
 Causes .
Les causals de divorci poden ser moltes, per en la majoria dels casos es tracta de problemes de convivncia dels integrants de la parella, ja sigui per la relaci entre ells o per factors externs a la parella. Segons la legislaci de cada pas, s causa de divorci el mutu acord; la bigmia; l'adulteri; el delicte d'un cnjuge contra un altre; la malaltia fsica o mental, que posi en risc la vida de l'altre cnjuge; la violaci dels deures inherents al matrimoni; injries greus; aband de famlia; etc. 



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="181120" title="Joanna Goldsmith" nonfiltered="4316" processed="4305" dbindex="74349">
Joanna Goldsmith s una cantant britnica, d'arrels portugueses, que pertany actualment al grup The Swingle Singers, on entr el maig del 2006.

La seva carrera comen a l'escola, on participava en algunes corals de cambra. Durant 6 anys cant amb el National Youth Choir of Great Britain. Desprs, es va ajuntar amb la coral de cambra Laudibus, amb la qual actua en el seu temps lliure. El grup The Swingle Singers la va conixer grcies als seus estudis al Guildhall School of Music and Drama, situat a Londres, i conegut arreu del mn pel seu renom.

Amb The Swingle Singers fa parella amb la soprano Julie Kench.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="181122" title="Susceptibilitat magntica" nonfiltered="4317" processed="4306" dbindex="74350">
En electromagnetisme i en disciplines aplicades com l'enginyeria elctrica, la susceptibilitat magntica s la mesura del grau de magnetitzaci d'un material en resposta a un camp magntic. El volum de susceptibilitat magntica, que es representa amb el smbol   (sovint simplement , i de vegades  per diferenciar-la de la susceptibilitat elctrica) es defineix a partir de la relaci





en qu
M s la magnetitzaci del material (el moment dipolar magntic per unitat de volum), mesurada en amperes per metre, i;
H s el camp magntic aplicat, tamb mesurat en amperes per metre.

Si   s positiva, el material rep el nom de paramagntic i el camp magntic es refora amb la presncia del material. Si   s negativa, el material s'anomena diamagntic, i el camp magntic s'afebleix en presncia del material.

Un cas diferent s el dels materials ferromagntics, en aquest cas la susceptibilitat magntica no s lineal. La resposta depn de l'estat de la mostra i pot anar en direcci diferent de la del camp aplicat. Per tal de reflectir millor aquesta situaci, la susceptibilitat s'escriu en forma de tensor, obtingut a partir de la derivada de la magnetitzaci respecte al camp magntic extern:

;

Aquesta susceptibilitat diferencial descriu els materials ferromagntics.

La inducci magntica B est relacionada amb H segons

 

on  0 s la permeabilitat del buit (vegeu Llista de constants fsiques), i  s la permeabilitat relativa del material.

La susceptibilitat magntica i la permeabilitat magntica ( ) sn relacionades segons la segent frmula:

;


 Exemples .



 Vegeu tamb .

 Camp magntic;
 Constant de Curie;
 Densitat de flux magntic;
 Equacions de Maxwell;
 Ferro;
 Magnetisme;
 Magnetmetre;
 Paleomagnetisme;
 Susceptibilitat elctrica;

 Notes .




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="181123" title="The Swingle Singers" nonfiltered="4318" processed="4307" dbindex="74351">
The Swingle Singers s un grup vocal format a Pars el 1962 per Ward Swingle, Anne Germain, Jeanette Baucomont i Jean Cussac. Christiane Legrand, la germana del compositor Michel Legrand va ser la primera soprano del grup qui comprenia 8 membres: dues sopranos, dues altos, dos tenors i dos baixos. Els altres membres eren Jean-Claude Briodin, Claudine Meunier, i Claude Germain.

 Histria .

El grup vocal dirigit per Ward Swingle (qui va deixar els Double Six) s va decantar per participar en acompanyaments vocals.

Han cantat amb Etienne Daho a "Timide intimit" (de l'lbum Eden el 1986) i amb Style Council a l'obra "The Story of Someone's Shoe" (de l'lbum Confessions of a Pop Group de 1988). El lder de Style Council, Paul Weller, ha declarat que aquesta obra est inspirada de l'lbum que The Swingle Singers havien enregistrat el 1967 amb el Modern Jazz Quartet: Place Vendome.

 Actualment .

El grup es va establir a Londres. El grup, grcies als baixos, aconsegueixen produir sons com els d'una bateria o d'un contrabaix. Amb una gran tcnica,   inclouen un repertori que va dels Beatles a la msica clssica (Txaikovski, Beethoven), i passant per l'pera (Rossini). Els arranjaments sn sovint prxims al jazz o el swing. Estan tamb influenciats per Nat King Cole.

Han enregistrat "Air on the G String", una transposici de Bach amb el Modern Jazz Quartet. Luciano Berio ha escrit per ells una simfonia post-moderna, la Simfonia per vuit veus i orquestra. Tamb han enregistrat "Ci-Git Satie" i "Visions and Spels" de Ben Johnston. El 2005, el seu enregistrament del Preludi en fa major de El clavec ben temperat de Bach ha estat integrat dins el disc "They" de Jem Griffith; aquesta obra tamb s l'inici de la banda sonora de la pellcula de 2006 Les Gigolos. El 2006, The Swingle Singers han enregistrat la Fuga en sol menor (BWV 578) de Bach que podria entrar a la pellcula Thank You for Smoking.

El grup est compost actualment per:

 Joanna Goldsmith (soprano);
 Julie Kench (soprano);
 Kineret Maor (alto);
 Johanna Marshall (alto);
 Richard Eteson (tenor) ;
 Tom Bullard (tenor);
 Jeremy Sadler (baix);
 Tobias Hug (baix);

Enllaos externs.

Pgina oficial de The Swingle Singers












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="181124" title="Kathar" nonfiltered="4319" processed="4308" dbindex="74352">
Kathar s una ciutat a la divisi de Sagaing, Myanmar, 24 hores al nord en tren des de Mandalay, al banc occidental del riu Ayeyarwady.

Kathar es coneix en la literatura com el lloc real del Kyauktada fictici, escenari de la primera novella de George Orwell Burmese Days (1934). L'autor angls hi va ser destinat com a oficial de la policia colonial fins al 1926.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="181125" title="Josep Yxart i de Moragas" nonfiltered="4320" processed="4309" dbindex="74353">
Josep Yxart i de Moragas (Tarragona 1852 - 1895) fou un crtic literari catal. Pertanyia a una famlia benestant i es llicenci en dret a la Universitat de Barcelona el 1873, per des del 1872 inici les seves collaboracions de crtica literria a diferents diaris, i desprs de fer el servei militar a Madrid, influt per les lectures de Taine, es dedic professionalment a la crtica literria. 

Els seus treballs foren publicats a La Ilustracin Universal, El Siglo Literario, Miscelnea Artstica y Literaria, La Renaixena, L'Aven,La Llumanera de Nova York La Ilustracin Artstica, La Vanguardia i a La Espaa Moderna de Madrid. Els seus escrits  l'aconvertiren en un dels teoritzadors fonamentals de la renaixena de la literatura catalana de la segona meitat del segle XIX, i el 1878 fou premiat als Jocs Florals. Alhora, influt per Hippolyte-Adolphe Taine, fou un dels introductors del naturalisme a Catalunya. Fou membre de l'Acadmia de la Histria i el 1892 president de l'Ateneu Barcelons. Va morir prematurament de tuberculosi.

Tradu al castell obres de Friedrich von Schiller. Joan Sard i Lloret i Narcs Oller es consideraven deixebles seus, i va empentar a escriure Joan Maragall, Santiago Rusiol i Raimon Casellas.

 Obres .
 Lo teatre catal. Assaig histric-crtic (1878);
 Fortuny (1881);
 El arte escnico en Espaa (1894-1896);
 Obres catalanes de Josep Ixart (1896) recollides per Narcs Oller;

 Enllaos externs.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="181129" title="Lo Gay Saber" nonfiltered="4321" processed="4310" dbindex="74354">

Lo Gay Saber fou una revista literria catalana fundada a Barcelona el 1868 per Francesc Pelagi Briz. Segons deia a la seva portada, pretenia ser un diari fet per escriptors catalans, mallorquins i valencians, i la seva causa era la defensa de la unitat de la llengua. Hom el considera la continuaci del Calendari Catal i rgan oficis dels Jocs Florals, a l'estil de l'Armana Prouvenau amb el Felibritge. Tenia pretensions poltiques i es presentava com a eclctica i amb nombrosos collaboradors, entre els quals hi havia el grup de Frederic Mistral. La publicaci fou interrompuda el 1869, per fou reanudada del 1878 al 1883, tamb sota la direcci novament Francesc Pelagi Briz.

Entre els seus collaboradors, hi podem destacar Joaquim Rubi i Ors, Teodor Llorente Olivares, Seraf Pitarra, Mari Aguil, Jacint Verdaguer, Vctor Balaguer i Joan Maragall.

Vegeu tamb.
Lo verdader catal;

 Enllaos externs .
 Els Jovs Florals i la seva significaci;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="181130" title="Butaca" nonfiltered="4322" processed="4311" dbindex="74355">
Una butaca s una cadira de braos molt cmoda, de dimensions considerables, amb el seient baix i el respatller inclinat endarrere, generalment encoixinada. 

s un tipus de moble que es va originar a Frana a la primeria del segle divuit. 

Enllaos externs.

 Fotografia d'una butaca atribuda a Nicolas Foliot. ;
 mplia selecci de diferents tipus de butaques. ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="181133" title="Calendari Catal" nonfiltered="4323" processed="4312" dbindex="74356">
Calendari Catal fou una revista de caire anual fundada i dirigida per Pelagi Briz i que sort del 1865 al 1882. Disposava per lema Qui llengua t, a Roma va fou escrita pels ms coneguts escriptors i poetes catalans, mallorquins i valencians. 

Se la considera una de les revistes ms representatives de les inquietuds del moviment literari de la Renaixena. Les seves seccions ms conegudes i populars eren el santoral i la crnica literria de l'any Bons records. La resta eren collaboracions literries en vers i en prosa fetes per Jacint Verdaguer, Toms Aguil, Teodor Llorente Olivares, Francesc Bartrina i Aixems, Manuel Mil i Fontanals i Joaquim Rubi i Ors, entre d'altres.



 Referncies .




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="181134" title="(45) Eugenia" nonfiltered="4324" processed="4313" dbindex="74357">


Eugenias l'asteroide nm. 45 de la srie, descobert a Pars por en Hermann Mayer Salomon Goldschmidt (1802-1866) el 27 de juny del 1857.

Anomenat Eugnia en honor de l'emperadriu de Frana, na Eugnia de Montijo (1826-1920), esposa d'en Napole III.

L'1 de novembre del 1998 William J. Merline descobr un satllit d'aquest asteroide amb el telescopi de metres de Canad-Frana-Hawaii amb un sistema d'ptica adaptativa a Mauna Kea. 

T un rbita prxima a circular que recorre en 4,7 dies. Se'l va anomenar S/1998 (45) 1, i per nom "Petit Prince" en honor del fill de l'emperadriu

 Enllaos externs.

 Explicaci i simulaci del moviment de l'asteroide i la seva lluna (en castell).
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="181135" title="Associaci Protectora de l'Ensenyana Catalana" nonfiltered="4325" processed="4314" dbindex="74358">
Associaci Protectora de l'Ensenyana Catalana (APEC) fou una associaci privada fundada a finals de 1898 en el Collegi Sant Jordi per Francesc Flos i Calcat, impulsada per la Uni Catalanista, amb la finalitat d'organitzar l'ensenyament en catal. El seu primer president fou Josep Fiter i Ingls. Des del 1914, i grcies a l'impuls que li va donar la Mancomunitat de Catalunya , va augmentar el nombre dels seus socis, de manera que el 1933 arribaren a 7.813, cosa que els va permetre subvencionar econmicament les escoles que creaven i concedir beques als infants, organitzar colnies escolars, festes i festivals al Parc Gell, concursos escolars de llengua catalana, geografia i histria de Catalunya. 

Desprs de la proclamaci de la Segona Repblica Espanyola, tamb va rebre impuls de l'Ajuntament de Barcelona i de la Generalitat de Catalunya, i contribu als Estudis Normals destinats a complementar la preparaci dels mestres, a crear biblioteques escolars i tamb cursos de catal en moltes entitats. Durant la guerra civil espanyola, i sota el comissariat del doctor Sol i Pla, cre la Biblioteca per a Infants Apelles Mestres installada a la plaa del Pi, que fou clausurada acabada la guerra. Tamb va impulsar l'edici de llibres, entre els quals podem destacar:
 Sillabari catal de Pau Romeva i Ferrer;
 Gramtica Catalana, curs mitj de Pompeu Fabra;
 Llions de llenguatge I-II i Introducci a la gramtica I-II d'Alexandre Gal ;
 Lectures d'infants I-II de Maria A. Pasqual;
 Llions d'aritmtica I-II-III de Concepci Vandells i Maria Esteve i Llach;
 Llibre de la natura de S. Maluquer-A. Parramon;
 Les Cincies en la vida de la llar de Rosa Sensat i Vila ;
 Geografia de Catalunya de Pere Blasi;
 Histria de Catalunya de Ferran Soldevila  ;
 Histria de Catalunya I-II (curs superior) de Ferran Valls i Taberner i Ferran Soldevila ;
 Histria (primeres lectures) d'Enric Bagu i Jaume Vicens i Vives.

El 1936, l'APEC organitz el seu Primer Congrs Nacional, on s'analitz la seva obra escolar, i una exposici del llibre d'escola catal. El darrer president de l'APEC fou Manuel Folguera i Duran. El 1939 fou clausurada per les autoritats franquistes, que tamb incautaren els fitxers i el material publicat.

 Enllaos externs .
 Histria de l'APEC;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="181140" title="Josep Fiter i Ingls" nonfiltered="4326" processed="4315" dbindex="74359">
Josep Fiter i Ingls (Barcelona 1857 - 1915) fou alhora un escriptor, brodador, puntaire i excursionista catal. La seva famlia tenia una firma de brodats, amb la que va concrrer a exposicions d'Europa i Amrica, a partir de la del 1850 a Madrid. Des del 1872 s'interess per l'excursionisme de caire cultural, i el 1876 func a casa seva l'Associaci Catalanista d'Excursions Cientfiques, germen del Centre Excursionista de Catalunya, fundat el 1890. Va promoure estudis folklrics i fou president de l'Associaci Artisticoarqueolgica, del Centre d'Arts Decoratives (1894), i de l'Associaci Protectora de l'Ensenyana Catalana (1899). Econmicament era partidari del proteccionisme, i fou secretari del Foment de la Producci Espanyola, antecessor del Foment del Treball Nacional.

 Obres .
 La ciencia astrolgica en Catalua (1875);
 Expulsin de los judos de Barcelona (1876);
 Monzn (1883);
 Matar i Argentona (1888).



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="181143" title="Armari" nonfiltered="4327" processed="4316" dbindex="74360">



Un armari s un moble que es tanca amb portes per davant i que t en l'interior posts o penjadors per guardar-hi llibres, vaixella, roba o altres coses. El seu nom ve d'arma, ja que s'usava com a dipsit d'armes i roba militar.

Tipus d'armaris.

 Armariet: armari petit on es deixen els estris personals en un gimns, en una escola, etc.
 Armari raconer: armari que per la seva forma triangular s'adapta a un rac de l'habitaci.
 Armari mirall o armari de lluna: armari que t un gran mirall a la porta.
 Armari amb vidres: armari que t vidrieres a les portes per tal que es veja de defora el que cont. ;
 Armari amb portes corredisses.
 Armari amb portes de persiana.
 Armari de claus.
 Armari de cuina: armari que t prestatges i calaixos de formes adaptades als estris de cuina i als menjars.
 Armari de fogons: armari de cuina que aprofita l'espai de sota dels fogons encastats a la paret i que serveix per a guardar recipients de coure.
 Armari de les escombres: armari especialment destinat a guardar-hi les escombres i altres estris de neteja.
 Armari de sagristia: armari que sol sser masss i no desmuntable. ;
 Armari penjant.
 Armari porta-revistes.
 Armari rober: armari destinat a guardar la roba d's personal.
 Armari senzill.
 Vitrina: armari amb algunes o totes les cloendes de vidre per a tenir-hi, generalment, la vaixella, elements decoratius o ampolles.
 Armari de ciment: armari que esta fixat en la paret.

Enllaos externs.
 L'Armari de les Set Claus, el moble ms emblemtic d'Andorra. ;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="181144" title="Meteora (Linkin Park)" nonfiltered="4328" processed="4317" dbindex="74361">


Meteora s el segon disc d'estudi de Linkin Park. Va ser llanat el 25 de mar de 2003 i va registrar en torn als 800.000 discs venuts la mateixa setmana que es va posar a la venda. Actualment, Meteora ja ha venut ms de 12.000.000 de cpies a tot el mn, 5.500.000 de les quals s'han venut als Estats Units.

En el disc Meteora es reflecteix a la perfecci, l'estil de Linkin Park per innova amb una esttica de carrer, influenciada pel graffiti. L'lbum continua sent Linkin Park.

El disc Meteora s un lbum molt meldic i sentimental. Amb un total de 13 canons, es va alternant un estil de Nu Metal, majoritari, i una mica de Rock Alternatiu. Com s tpic d'aquest grup en aquest disc tamb va incluida una can instrumental, Session.

L'enregistrament del disc es va dur a terme entre agost i desembre de 2002.

 Llista de canons .
 Foreord - 0.13;
 Don't Stay  - 3.07;
 Somewhere I belong - 3.33;
 Lying From You - 2.55;
 Hit The Floor - 2.43;
 Easier To Run - 3.24;
 Faint - 2.42;
 Figure 08 - 3.17;
 Breaking The Habit - 3.16;
 From The Inside - 2.54;
 Nobody's Listening - 2.58;
 Session - 2.37;
 Numb - 3.05;





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="181145" title="18 Andromedae" nonfiltered="4329" processed="4318" dbindex="74362">
18 Andromedae s una estrella  de la constellaci d'Andrmeda. s de la magnitud aparent 5,35.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="181147" title="55 Andromedae" nonfiltered="4330" processed="4319" dbindex="74363">
55 Andromedae s una estrella  de la constellaci d'Andrmeda. s de la magnitud aparent 5,42.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="181148" title="Shwebo" nonfiltered="4331" processed="4320" dbindex="74364">
Shwebo s una ciutat a la divisi de Sagaing, a Myanmar, situada 113 km al nord-oest de Mandalay a la riba oriental del riu Chindwin. Hi passa la lnia de ferrocarril Mandalay-Myitkyina, per s'hi arriba millor per una carretera en raonablement bon estat des de Mandalay i Monywa.

Histria.

Shwebo fou la capital reial de Birmnia amb el rei Alaungpaya, nadiu de Shwebo, des de 1752 fins a 1764. Va utilitzar la ciutat com a base per portar a terme una rebelli reeixida contra els Mon, conquerint Ava i Baixa Birmnia, establint la dinastia Konbaung i el Tercer Imperi Birm.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="181149" title="Pau Romeva i Ferrer" nonfiltered="4332" processed="4321" dbindex="74365">
Pau Romeva i Ferrer (Barcelona 1892 - 1968) fou un poltic i pedagog catal. Treballava com a mestre i des del 1917 fou assessor de l'Associaci Protectora de l'Ensenyana Catalana, que va publicar el seu Sillabari catal el 1922. El 1928 fou nomenat director d'una escola i es va publicar algunes traduccions seves a La Nostra Revista de Gilbert Keith Chesterton i a Revista de Catalunya les d'Oliver Twist de Charles Dickens i Ivanhoe de Walter Scott. Tamb dirig el Grup Escolar Ausis Marc el 1931.

Polticament, comen afiliat a la Lliga Regionalista, per el 1922 es pass a Acci Catalana. El 1931 fou un dels fundadors d'Uni Democrtica de Catalunya, amb la qual fou escollit el 1932 diputat al Parlament de Catalunya per la circumscripci de Barcelona a les eleccions al Parlament de Catalunya. Va tenir un paper destacat en la discussi de la llei de Contractes de Conreu de 1934, a la qual don la seva aprovaci en el moment de la votaci de la totalitat de la llei. Quan esclat la guerra civil espanyola, tot i que fou destitut com a cap del grup escolar, es va mantenir fidel a la Generalitat de Catalunya. 

Del 1939 al 1942 va viure a Bierville (Frana) amb Carles Riba i Ferran Soldevila, i a Bordeus amb Joan Baptista Roca i Caball, per torn a Barcelona i es dedic a tasques editorials, ja que fou depurat com a funcionari i inhabilitat per a exercir com a mestre. Tamb particip en la reorganitzaci interna d'UDC amb Miquel Coll i Alentorn, i en fou president fins a la seva mort. Quan l'entronitzaci de la Mare de Du de Montserrat el 1947 s'ocup de rebre la delegaci del PNB, i va mantenir contactes internacionals amb partits demcrata-cristians europeus que facilitaren l'ingrs del seu partit a la Internacional Democristiana

 Obra .
 Oliver Twist (Primera edici 1929) traducci de Charles Dickens;
 Histria de la indstria catalana (1952);
 El fons de la qesti (1967) traducci de Graham Greene;

 Enllaos externs .
 Biografia de Pau Romeva;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="181150" title="11 Andromedae" nonfiltered="4333" processed="4322" dbindex="74366">
11 Andromedae s una estrella de la constellaci d'Andrmeda. s de la magnitud aparent 5,44.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="181151" title="36 Andromedae" nonfiltered="4334" processed="4323" dbindex="74367">
36 Andromedae s una estrella de la constellaci d'Andrmeda. s de la magnitud aparent 5,46.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="181154" title="Way of the Samurai 3" nonfiltered="4335" processed="4324" dbindex="74368">




Way of the Samurai 3, tamb conegut com a Samurai Dou 3, va ser anunciat a l'edici de l'octubre del 2005 de la revista japonesa Famits . La revista va esmentar que es llanaria al 2007 al Jap. 

 Enllaos externs .
  Gamespot;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="181155" title="Rigard" nonfiltered="4336" processed="4325" dbindex="74369">


El Rigard o Regard s un riu de Catalunya, que neix a la collada de Toses i davalla fins la seva desembocadura al riu Freser, a la localitat de Ribes de Freser. Forma doncs part de la conca del riu Ter, que vessa les seves aiges a la Mediterrnia.

 Municipis que travessa .
 Toses;
 Planoles;
 Ribes de Freser;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="181158" title="Tauleta de nit" nonfiltered="4337" processed="4326" dbindex="74370">




Una tauleta de nit o comod s un moble petit, generalment amb algun calaix i, de vegades, amb una porta a la manera d'un armariet que es colloca al costat de la capalera del llit per deixar-hi coses que es pot necessitar durant la nit o en llevar-se.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="181160" title="Riu de Nria" nonfiltered="4338" processed="4327" dbindex="74371">


El Riu de Nria s un riu de Catalunya, que neix a Nria, fruit de la confluncia dels torrents de Finestrelles, de la coma d'Eina, i de Noufonts. Desemboca al venat de Dai de baix (Queralbs) al riu Freser. Forma doncs part de la conca del riu Ter, que vessa les seves aiges a la Mediterrnia.

 Municipis que travessa .
 Queralbs;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="181161" title="15 Andromedae" nonfiltered="4339" processed="4328" dbindex="74372">
15 Andromedae s una estrella de la constellaci d'Andrmeda. s de la magnitud aparent 5,55. La seva distncia estimada de la Terra s de 11,62 anys-llum.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="181162" title="Departament de San Jos" nonfiltered="4340" processed="4329" dbindex="74373">

San Jos s un departament situat a la zona sud de l'Uruguai. Limita al nord amb Flores, a l'est amb Florida, Canelones i Montevideo, a l'oest amb Colonia i Soriano (mitjanant una petita intersecci), i al sud amb el Riu de la Plata. La seva superfcie s de 4.992 km (igual a la de les Illes Balears) i t una poblaci aproximada de 103.104 habitants segons el cens de 2004, el que el converteix en un dels departaments ms poblats de l'Uruguai. La seva franja meridional sol ser considerada com a part de la zona metropolitana de Montevideo, a causa que un bon contingent de la seva poblaci treballa a la capital nacional o sol traslladar-se a ella amb freqncia i per diversos motius. La capital departamental s la ciutat de San Jos de Mayo.

Histria.
La denominaci del departament ve donada per la imatge santoral de la figura de San Jos que va ser introduda en el primer assentament establert pels espanyols a comenaments del segle XIX. El 1955, el Papa Pius XII va batejar la capital maragata com la dicesi de San Jos, sant patr del departament.

D'altra banda, el gentilici de "maragat" als nadius d'aquest departament t les seves arrels a la comarca espanyola de Maragateria, a la provncia de Lle (Castella i Lle). Els maragats van ser els majors colonitzadors d'aquesta zona del pas i se'ls atribueix la fundaci de San Jos de Mayo, centre urb a partir del qual van anar incloent altres territoris limtrofs. No obstant aix, un altre grup d'immigrants que va poblar el departament provenia majoritriament d'Astries.

A mitjan el segle XVIII, la Banda Oriental era notcia a Espanya en vista de les seves riqueses i de la seva favorable situaci climtica. A Astries i Galcia es va donar el primer pas cap a 1779, any en el qual nombroses famlies es reunien per discutir sobre qestions relacionades a l'emigraci i a qu els esperaria al Nou Mn, un gresol d'tnies i costums de carcter primitiu per al europeu d'aquell temps.

Tres anys desprs, el 1782, van arribar al Port de Montevideo dos vaixells amb emigrants, un de procedncia lusitana i un altre d'origen espanyol, el 29 de setembre i el 30 de desembre respectivament.

La intenci de la Cort d'Espanya era poblar la Patagnia per, donades les incongruncies i l'ambient hostil d'un territori fred i rid, sumat a la falta de recursos suficients que facilitessin l'abastament a les colnies, el llavors Virrei Juan Jos de Vertiz va prendre la iniciativa de situar els nous pobladors en dos emporis emmarcats en els confins de la Banda, els de San Jos i Minas.

En maig de 1783, Eusebio Vidal, Tinent de Dracs d'Almanza, va partir des de Montevideo cap als esmentats assentaments per mandat del Governador Vertiz y Salcedo, el successor de Ceballos en el Virregnat del Riu de la Plata, i a fi de fer oficial la voluntat del rei Carles III. Va ser acompanyat per 244 homes (40 caps de famlia i 204 indis missioners) que s'encarregarien de les tasques de construcci. Cap a 1789 van aparixer els primers habitatges de material, i comenarien a arribar colons procedents de la Patagnia.

A diferncia del que ocorria en altres zones d'Amrica, els habitants (majoritriament asturians) no eren atrets per les pedres precioses ni pels tresors, sin per les terres i la set de treball en el camp.

San Jos en la histria de l'Uruguai.
El departament constitueix una pea clau en la histria del pas i en la lluita per l'emancipaci de Sud-amrica respecte al Regne d'Espanya.

Al poble de San Jos es va deslliurar el 25 d'abril de 1811 el combat entre l'exrcit patriota del general Manuel Belgrano, vencedor de la contesa, i les forces realistes, caient ferit durant la mateixa el capit Manuel Artigas. El 23 d'octubre va tenir lloc el xode del Poble Oriental, en el que un grup de famlies van abandonar les seves propietats per acompanyar a Jos Gervasio Artigas en la "redota" o exili a terres del nord. Finalment, el 24 de novembre de 1818 es reuneix la Primera Assemblea General Constituent per acordar els principis que havien de tractar-se a la futura Constituci.

Per San Jos van avanar a ms els Trenta-Tres Orientals en el seu trajecte des de Buenos Aires a Montevideo el 1825 contra la monarquia portuguesa, alliberant les batalles de Pas del Rei i capturant 300 brasilers; i la de San Jos, capturant una guarnici enemiga.

1811: Any d'enfrontaments.
El 21 de febrer de 1811 es van enfrontar les tropes revolucionries contra les espanyoles enviades pel virrei Francisco Javier de Elo, un conflicte que es va desenvolupar al Pas del Rei. Venancio Benavdez i Manuel Artigas (cos del prcer nacional, Jos Artigas) serien els encarregats de dirigir l'exrcit armat contra l'autoritat regent que cauria en derrota, havent de refugiar-se a San Jos. El triomf en terres maragates seria anterior a la Batalla de Las Piedras, que es va manifestar el 18 de maig d'aquell any. Malgrat la imminent victria sobre els fidels a la corona espanyola, Manuel Artigas moriria poc desprs en ser ferit greument.

L'xode.

Desprs de la firma de l'Armistici d'octubre de 1811, gran part dels residents de Montevideo van deixar enrere totes les seves possessions i van seguir el lder revolucionari, el General Jos Gervasio Artigas. Aquesta directiva es va plantejar en l'Assemblea de San Jos, a finals d'aquell mes, convocant molts camperols que formaven part, per primera vegada, de debats tan polmics per al futur de la comunitat.

En un epgraf de Jos Artigas cap a la Junta del Paraguai, firmat a la Caserna General del Daymn el desembre de 1811, fa constar:  Marxem els assetjadors en retirada fins a San Jos i all es van veure els bravos orientals a rebre el gran cop que va fer la prova de la seva constncia; el govern de Buenos Aires va ratificar els tractats en totes les seves parts, per ell es priva d'un asil a les nimes lliures a la Banda Oriental i per ell es lliuren pobles sencers a la dominaci d'aquell mateix senyor Elo sota jou van gemegar. Dura necessitat!

S'ha especulat molt respecte al lloc on van tenir lloc l'Assemblea i el campament. Alguns autors, com Agustn Beraza, apunten a qu b va poder haver estat a la costa del riu San Jos, mentre que altres, com Reyes Abade i Vzquez Romero, assenyalen que va ser al Paso de la Arena. 

Si b el punt geogrfic exacte no s fcil de fixar, se sol concordar que l'esdeveniment va ser de vital transcendncia per al poble i que es considera un factor inqestionable per al qual es convertiria en pas sobir el 1830.

L'Assemblea Constituent.

El 1828 va tenir lloc la Convenci Preliminar de Pau de Rio de Janeiro, que havia de sumar la presa de les Missions Orientals a les mans del futur primer president Fructuoso Rivera. Desprs d'aquesta comissi, se li va adjudicar a la provncia una Assemblea General i Legislativa que es tornaria autnoma i independent el 1830. La primera sessi es va dur a terme en un predi de San Jos el 22 de novembre, nomenant a Jos Rondeau com a governador provisori. Amb el temps es van promulgar les primeres lleis que no contravenien als plantejaments formulats en la Convenci. La Provncia Cisplatina es convertiria doncs en la Repblica Oriental de l'Uruguai.

1839: La batalla de Cagancha.
Aquest enfrontament armat es va desenvolupar en l'actual departament de San Jos, sobre el rierol del mateix nom. Va ser l'escenari de la lluita entre 6.000 soldats a favor del president argent Juan Manuel de Rosas contra uns 3.000 riveristes que buscaven l'estabilitat del nou pas. Es va produir poc abans que es desencadens la Guerra Gran (1839-1851), i va cobrar la vida de 400 rosistas i de 200 homes sota l'autoritat de Rivera.

Homenatge a Artigas.
En la commemoraci del naixement de Jos Artigas es va establir la base del que seria el primer recordatori a la figura del prcer. Es va transportar per tren des de La Paz (Canelones), i l'esttua va ser dissenyada per Juan Manuel Blanes i el seu fill Juan Luis. Un artista itali, Dante Costa, s'encarregaria de modelar-la i de fondre el bronze a la ciutat de Florncia. Va ser finalment inaugurat el 25 d'agost de 1898, en l'aniversari de la declaratria de la Independncia.

Geografia.

El territori maragat forma part del litoral sud de l'Uruguai, igual com els departaments de Colonia, Montevideo, Canelones, Maldonado i Rocha.
Al costat dels quatre primers comprn la conca del Plata, per la qual cosa disposa de platges fresques i d'un clima continental caracteritzat per l'escassetat de pluges. El seu lmit oriental amb la capital nacional li serveix de residncia passiva a cents de treballadors que treballen en el camp de Montevideo. Per aquest motiu s, a ms, un departament industrial on la proximitat al mercat i al port de la capital li ofereix una bona font d'ingressos i genera majors possibilitats d'ocupaci que altres punts de l'interior.
 
Orografia.
San Jos es divideix en quatre regions geogrfiques ben diferenciades: els plans cristallins del sud, rics i constituts a partir de llims elics; les serres banyades del nord-oest, abundants en granit i d'acabament buidat com s'aprecia a les Serres de Mahoma (punt ms alt del departament, amb 180 metres d'altura sobre el nivell del mar); l'orient argilenc, envoltat pels rius de Santa Luca i San Jos; i el litoral platense, tamb predominantment pla i sorrenc (com en el Rincn de la Bolsa), per accidentat en llocs com Mauricio o San Gregorio.

Hidrografia.
Un annex de la Cuchilla Grande, conegut com la Cuchilla de San Jos, representa el lmit fluvial ms important a nivell departamental. Aquest intersecta amb el riu Santa Luca i rep als afluents del Plata, entre ells, els rierols Pereira, Pavn i Cufr prxim a Colonia. Finalment, el riu San Jos (que neix al departament de Flores) allotja a nombrosos banyats i rierols tals com el Chamizo, el Carreta Quemada i el Cagancha.

El riu Santa Luca serveix de lmit natural amb Canelones, Florida i Montevideo, i rep al rierol de la Virgen, un de seus tants tributaris.

Clima.
El clima del departament s fresc i en general no rep grans precipitacions (menys de 900 mm anuals, i amb major persistncia durant els mesos que van de tardor a hivern) com altres punts del pas. La temperatura oscilla entorn dels 18 C mitjana, sent una regi humida i temperada durant gaireb tot l'any. Aix es deu en major mesura a la seva situaci geogrfica meridional.

Flora i fauna.
San Jos t una vegetaci moderada i bastant uniforme. En els ltims anys s'han dut a terme plantacions i forestacions que procuren donar-li protecci a una rea senzillament rural i desprotegida. La costa ha estat coberta d'lbers, eucaliptus, cedres, salzes i arbres de platanus hispanica que es troba aix mateix dispers al llarg de tot el departament. Es poden trobar a ms algunes espcies de pi, arbres fruiters, heures, arbusts, joncs, llorers, palmeres i bardisses. La prada pampeana predomina a gaireb tot el territori i afavoreix a l'activitat agrcola.

Quant a la fauna maragata, destaquen: l'nec, les aus de corral, algunes espcies de gall salvatge, el benteveo, el tero, la colom, la cotorra silvestre (o cotorra argentina), el cardenal, l'liba, i les gavines sobre el litoral.

Les aiges i els estanys artificials ofereixen truites, corvines, bagres, majuges i petites varietats de sardina.
Respecte als mamfers, trobem ovelles, bestiar bov, porc i cavall, rosegadors (conill, llebre i ratol de camp), etc.

Tamb existeixen granotes, gripaus i alguna espcie de rptil de menor mida.

Economia.
La economia de San Jos est relativament diversificada, predominant la indstria lletera. Prxim a Montevideo destaquen el cultiu de cereals, farratges, fruites, remolatxa, patates (primer departament productor a nivell nacional), blat de moro, cep i l'activitat destinada al processament d'oleaginosos com el lli o el gira-sol. Sobre el riu Santa Luca es troben les principals productores d'articles de neteja i substncies qumiques. En la capital i en la ciutat de Libertad hi ha installades les empreses de lactis, bodegues i les de processat de bestiar bov, ov i porc.

Comunicacions.
San Jos s molt transitat per milers de turistes o conductors que emprenen seu amb rumb al departament de Colonia o al de Montevideo. La ruta n1 (tamb coneguda com la ruta del Brigadier Manuel Oribe) neix a la capital nacional i mor a Colonia del Sacramento, travessant al departament de San Jos des del sud-est a l'oest, i intersectant amb la nm 3 (o del General Jos Artigas) a meitat de cam sobre les Puntas de Valdz. Aquesta ltima va des del centre sud departamental, passant per San Jos de Mayo, fins al nord de l'Uruguai.

Altres carreteres (incloses les esmentades a dalt) s'ofereixen a continuaci:

Nord:
Ruta nacional 3 (San Jos   Artigas);
Ruta 23 (San Jos de Mayo   Trinidad);

Nord/Sud:
Ruta 45 (parallel al Rierol Quemada);

Est/Oest:
Ruta nacional 1 (Montevideo - Colonia del Sacramento): a aquest departament s una autovia;
Ruta nacional 11 (Ecilda Paullier - Atlntida);

Est:
Ruta 78;

San Jos compta a ms amb un petit aeroport nacional, una lnia ferroviria amb servei de passatgers que la connecta amb Montevideo i alguns ports sobre el litoral rioplatense. L'antic pont de Santa Luca (que serveix de lmit amb Montevideo) t la seva part central giratria, que s'obre quan els vaixells d'una altura superior a la del tauler transiten el riu homnim.
Ja a comenaments del segle XXI va ser construt un nou pont parallel al tradicional pont metllic, i que millora la circulaci en la important Ruta N 1.

Govern.

D'acord amb l'article 262 de la Constituci de la Repblica, en matria d'administraci departamental:
el Govern i Administraci dels Departaments, a excepci dels serveis de seguretat pblica, seran exercits per una Junta Departamental i un Intendent. Tindran la seva seu a la capital de cada departament i iniciaran les seves funcions seixanta dies desprs de la seva elecci. A ms, l'Intendent, amb acord de la Junta Departamental, podr delegar en les autoritats locals l'exercici de determinades comeses en les seves respectives circumscripcions territorials (...).

La Intendncia Municipal de San Jos s l'rgan executiu i legislatiu suprem del departament. L'Intendent s qui presideix l'organisme i s electe de forma popular per un perode de quatre anys amb possibilitat de reelecci. La legislatura est exercida pels edils, que acompanyen a les llistes electorals i sn elegits de forma democrtica.

Els edils sn els encarregats de proposar reformes municipals, decrets i impostos, aix com qualsevol altre projecte que estimin convenient coordinar amb l'Intendent. Aquests compleixen la funci del Poder Legislatiu a nivell departamental.

L'actual Intendent municipal s Juan Chiruchi, pertanyent al Partit Nacional i elegit per tercera vegada consecutiva per a un nou mandat de quatre anys.

Educaci i cultura.
Hi ha ms de 80 escoles d'educaci primria en el departament, la majoria de les quals es concentren a la capital San Jos de Mayo. Tamb existeixen algunes biblioteques importants com la Municipal, la del Liceu Dr. Alfonzo Espinola, la del Museu Departamental i la de l'Institut Docent E. Caputi de Corbacho, entre d'altres.

L'educaci superior s'endinsa en la pla de la formaci de professors de primria i secundria, i en l'aprenentatge d'oficis i tasques relacionades amb l'mbit rural i tecnolgic.
Aquesta ltima tasca corre per compte de l'UTU (Universitat del Treball de l'Uruguai), present en la totalitat dels departaments del pas.

En tractar-se d'un Estat unitari, la instrucci tant pblica com privada depn directament del CODICEN, de les seves respectives seccions, i del Ministeri d'Educaci i Cultura.
Aquest organisme regula els plans d'estudi a nivell nacional, sense diferncies per departament o jurisdicci.

La Intendncia Municipal de San Jos (IMSJ) promou activitats culturals a fi de promoure el desenvolupament social i intellectual dels seus habitants. Nombroses ofertes orientades a la dansa, als tallers literaris, a la pintura i a les s en general, sn accessibles per part dels qui estiguin interessats en les mateixes.
El juliol de 1912 es va inaugurar la Sala del Teatre Bartolom Macci, en honor a l'illustre itali que destinava fons per promoure la integritat sociocultural del departament. Es troba a la capital i realitza representacions per al delit de l'audincia local.

San Jos disposa a ms d'una Banda Municipal composta per una orquestra que es remunta a l'any 1896 i que es faria oficial el 1921.

 Poblaci .
D'acord amb el cens de 2004, hi ha en el departament 103.104 habitants i 33.063 llars particulars. La mida mitja de la llar s de 3,0 persones. Per cada 100 dones hi ha 100,0 homes. Els estudis realitzats per l'Institut Nacional d'Estadstica de l'Uruguai assenyalen un lleu creixement per als prxims anys, preveient-se 125.783 habitants per a juny de 2025. Aquesta situaci s sens dubte ms favorable que la que s'experimenta en altres departaments del pas, els ciutadans del qual tendeixen a emigrar cap al sud a la recerca de millors possibilitats laborals o culturals.

Taxa de creixement exponencial de la poblaci: 1,083% (2004);
Taxa de natalitat: 15,24 naixements/1.000 persones (2004);
Taxa de mortalitat: 9,30 morts/1.000 persones (2004);
Mitjana d'edat: 32,0 anys (30,9 homes, 33,2 dones);
Esperana de vida en nixer:


Mitjana familiar: 2,11 fills/dona;
Ingrs mig mensual per cpita de la llar (ciutats de 5.000 o ms habitants): 3.989,4 pesos uruguaians/mes;

Creixement poblacional (habitants des de 1852 fins 2004) :


 Principals centres urbans .
Les ciutats ms importants de San Jos sn San Jos de Mayo, la seva capital, Libertad i Ciutat del Plata.

Pobles o ciutats amb una poblaci superior a 1.000 habitants (dades del cens de 2004): 



Altres pobles:

 Santa Paula (sud);
 Kiy (sud);
 Colonia San Joaqun (oest);
 Rincn del Pino (centre);
 Juan Soler (centre);
 Raign (centre-est);
 Gonzlez (oest);
 Mal Abrigo (oest);
 Mahoma (nord-est);
 San Gregorio (nord);
 Ituizang (est);
 Rincn de Buschental (est);
 Rapetti (sud);

 Referncies .



Enllaos externs.
Pgina oficial de la Intendncia Municipal de San Jos ;
Imatges actuals i antigues del departament i la seva ciutat capital.;
Informaci esportiva de San Jos ;
San Jos a l'Enciclopdia Geogrfica de l'Uruguai ;
Santuari de San Jos en el departament ;
San Jos Hoy - Diari de San Jos on-line ;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="181163" title="63 Andromedae" nonfiltered="4341" processed="4330" dbindex="74374">
63 Andromedae s una estrella de la constellaci d'Andrmeda. s de la magnitud aparent 5,57.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="181164" title="47 Andromedae" nonfiltered="4342" processed="4331" dbindex="74375">
47 Andromedae s una estrella de la constellaci d'Andrmeda. s de la magnitud aparent 5,30.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="181165" title="44 Andromedae" nonfiltered="4343" processed="4332" dbindex="74376">
44 Andromedae s una estrella de la constellaci d'Andrmeda. s de la magnitud aparent 5,67.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="181169" title="Apache Cocoon" nonfiltered="4344" processed="4333" dbindex="74377">
Apache Cocoon o Cocoon s un entorn de programaci de pgines web dinmiques al voltant dels conceptes de procs de transformacions en seqncia (ang.: pipeline), separaci d'aspectes i componentitzaci.

L'entorn es basa en l'expressi dels elements en XML i la seva transformaci mitjanant fulls d'estil XSLT.

Tot el procs es compila generant una Servlet Java per a ser emprada en un servidor Tomcat o altres servidors contenidors de Servlets.

Segons el model MVC (Modelitzaci/Visualitzaci/Controlador) la modelitzaci (Accions) es fa en Java, el controlador en Flowscript (una extensi de Javascript) i la visualitzaci s el resultat del procs de transformacions descrit anteriorment a partir de pgines XSP (XML Server Pages) amb marcatge separador de contingut i llgica i tamb a partir de documents XML o de generadors d'esdeveniments SAX.

 El SiteMap .

El sitemap s l'element base de la configuraci de Cocoon. Descriu els components emprats i la seqncia de processos (pipeline) per a cadascun dels patrons de comanda http (URI) especificats.

 La seqncia de procs (pipeline) .

En un sitemap podem especificar diverses pipelines. 

 Els Matchers o Reconeixedors de patrons .

Permeten especificar els patrons de comanda http als quals es respondr amb la present pipeline.  Cada pipeline t un nic component matcher. Els comodins dels patrons del matcher estndard o els grups en un matcher d'expressions regulars permeten captar en variables les parts de la URI.

 Les Accions .

Les accions permeten executar codi Java per a les requestes que comportin la modificaci de les dades de sessi o l'actualitzaci de la base de dades.

Cada acci retorna un diccionari de variables utilitzable en la resta del procs. Si es retorna NULL la pipeline s'aborta.

Es poden concatenar diverses accions cadascuna de les quals fondr el seu diccionari amb el diccionari precedent.

 Els Generadors .

Els generadors permeten generar dinmicament documents XML com a origen de transformaci, emprant entre altres parmetres les claus dels diccionaris de les accions precedents.

 Els Lectors .

Els lectors permeten proporcionar documents o fitxers esttics (ex. imatges) sense transformar.    Sn origen i final de la pipeline.

 Els Agregadors .

Els agregadors permeten agregar XML procedent de parts (subdocuments XML a incorporar) o subpipelines.

 Els Selectors .

Els selectors permeten establir alternatives de transformaci a partir de les variables de la pipeline.

 Els Transformadors .

Transformen el resultat del pas anterior mitjanant un full d'estil XSLT.

 Els Serialitzadors .

Generen la sortida en el format especificat.

 Les Vistes .

Les vistes (views) s'utilitzen per a proves. Creen un punt de sortida a la pipeline.

 El Controlador .

El controlador en llenguatge Flowscript (extensi de Javascript) permet especificar el flux de treball de diverses pgines en una rutina, mitjanant continuacions.

El mecanisme de continuacions permet continuar una rutina en un punt intermedi prviament interromput, havent desat la pila de crides i l'entorn de variables, establint un punt d'entrada.

Les dades de continuaci es desen amb les dades de sessi i el seu identificador pot ser utilitzat com a parmetre ocult en un formulari.

Enllaos externs.

 The Apache Cocoon Project ;
 Cocoon 2.1 Documentation ;
 The Apache Software Foundation ;
 Mostres de programaci Cocoon ;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="181170" title="International Series Gold" nonfiltered="4345" processed="4334" dbindex="74378">
International Series Gold s el nom que reben una srie de competicions tennstiques professionals que es disputen internacionalment i que sn part de l'|ATP Tour. Els tornejos International Series Gold ofereixen premis en metllic (que van dels 755.000 al 1.426.250 dlars per a l'any 2007) i la possibilitat de guanyar punts per al rnquing de l'ATP. Tant pel que fa als premis com als punts que s'atorguen, aquests tornejos estan just per sota dels ATP Masters Series i per sobre dels International Series. 

 Tornejos .
La localitzaci i els noms oficials del torneig poden canviar d'un any a un altre. Segons l'ordre del calendari, els torneigs sn els segents:


 Enllaos externs .
Web oficial de l'ATP;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="181171" title="Martn Berasategui Olazabal" nonfiltered="4346" processed="4335" dbindex="74379">
Martn Berasategui Olazabal s un conegut cuiner basc, originari de Guipscoa, concretament de Sant Sebasti. Va comenar la seva activitat professional en el local familiar de la part vella de Donosti anomenat "Bodegn Alejandro". 

Temps desprs obriria el restaurant "Lasarte", situat a la poblaci de Lasarte-Oria, i que gaudeix de tres estrelles de la Guia Michelin. Actualment s reconegut com un dels cuiners ms representatius de la nova cuina basca amb Jos Mari Arzak i Jaime Subijana. Des de l'any 2006 t un local a Barcelona anomenat tamb "Lasarte". 








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="181173" title="Torneig de Dubai" nonfiltered="4347" processed="4336" dbindex="74380">
El Torneig de Dubai s un torneig professional de tennis que es disputa a Dubai, Emirats rabs Units, sobre pista dura.

Des de l'any 1993 forma part del calendari del circuit de l'ATP i des del 2001 al de la WTA.

Palmars.
Individuals masculins.


Individuals femenins.


Campions en dobles.


Enllaos externs.
Perfil de l'ATP ;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="181176" title="Joan Rosembach" nonfiltered="4348" processed="4337" dbindex="74381">

 Joan Rosembach  (S. XV,Heidelberg, Sacre Imperi Romanogermnic -   novembre de 1530, Barcelona). Fou un prevere i tipgraf catal, d'origen alemany. Se'l considera l'impressor o tipgraf probablement ms important del seu temps a Catalunya.

Biografia.
De jove es despla a Catalunya, com un ms dels alemanys que hi introduren la tipografia. Cap al 1492 consta que ja estava establert a Barcelona, si b en anys anteriors havia treballat a Valncia. Va establir-se temporalment a Tarragona, segurament de forma discontnua, entre el 1498 i el 1500. Igualment, entre el 1500 i el 1503 alterna la seva residncia entre Barcelona i Perpiny, on hi imprimeix el Vocabolari molt profitos per apendre Lo Catalan Alamany y lo Alamany Catalan. Es coneix tamb que el 1512 fa una nova estada a Perpiny i que a finals del mateix any resideix temporalment a Alemanya. En els perodes 1518-1521 i 1523-1524 treballa en un taller installat a Montserrat, on el monestir li ced una casa a Olesa de Montserrat, d'on en surt una srie de llibres litrgics.  

Obra.
 
De la seva vasta producci se'n coneix una part molt minsa (uns noranta ttols). En destaquem els segents:

Obra impresa a Barcelona:.
 Biblia parva (1492); d'autor annim, presentat com a "bisbe de Jan".
 De modo epistolandi (1493); de Franciscus Niger.
 Lo crcer d'amor (1493); de Diego de San Pedro (novella),  traduda per Bernard Vallmanya en estil de valenciana prosa. Segurament el primer llibre illustrat de la impremta catalana.
 Flos sanctorum (1494); traduda al catal.
 Constitucions fetes per lo illustrssimo e serenssimo rei don Fernando en la segona cort de Catalunya (1494).
 Llibre dels ngels (1494); de Francesc Eiximenis.;
 Llibre de les dones (1495); de Francesc Eiximenis.
 Histries e conquestas de Catalunya (1495); de Pere Tomic.;
 Memorial del pecador remut (1495); de Felip de Malla.;
 Missale vicense (1496); imprs conjuntament amb Luschner, Rosenheyer i Preus, per encrrec del bisbe de Vic.
 Grammatica (1497); de Elio Antonio de Nebrija.
 Missale parvum elnense (1506).;
 Compendi utilssim contra pestilncia, tret de la font de medicina (1507); de Valasco de Taranto, tradut del llat per Joan Vilar.;
 Prctica o repertori utilssim de cirurgia (1508); de Gui de Caulac, tradut al catal per Narcs Sol.
 Ordinarium sacramentorum (1508), per al Bisbat de Vic.
 Ordinarium Sacramentorum secundu ritum dioecesis Elnensis (1509).
 Llunari (1510); de Bernat de Granollacs.
 Recollecta de tots los privilegis, provisions, pragmtiques e ordinacions de la fidelssima vila de Perpiny (1510).
 Constitucions fetes per Ferran II a les corts de Monts (1510).
 Libro de msica prctica de Francisco Tovar (1510).
 Contemplaci sobre la passi de Jesucrist, intitulada Soliloqui (1513).
 Introductiones in latinam grammaticam (1514); de Elio Antonio de Nebrija.
 Espill de la vida religiosa (1515).
 Officium beatae Mariae Virginis secundum usum Elnensis dioecesis (1516).
 Consolat de Mar (1518).
 Lo primer del Cartoix (1518); traducci de Joan Ros de Corella.
 Liber in examen apothecariorum (1521); de Pere Benet Matheu (una de les ms amtigues farmacopees d Europa).
 Vita Christi (1522); atribuda a sant Bonaventura.
 Introductiones in latinam grammaticam (1523); de Elio Antonio de Nebrija, reimpressi de 1.100 exemplars d aquesta obra. ;
 Missale Dertusense (1524).
 Opera (1525); de Virgili.
 Ordinarium Sacramentorum secundum ritum ecclesie Tarraconensis (1530); darrera obra seva de la que se n t notcia. ;

Obra impresa a Tarragona.
 Breviarum secundum consuetudinem ecclesiae tarraconensis (1498);
 Missale secundum consuetudinem ecclesiae tarraconensis (1499).

Obra impresa a Perpiny.

 Breviarum Elnense (1500);
 Vocabolari molt profitos per apendre Lo Catalan Alamany y lo Alamany Catalan (1502).
 Cirurgia (1503); de Pere de Argilata, traduda per Narcs Sol, metge de Barcelona.

Obra impresa a Montserrat.
 Diurnale (1518).
 Breviarum (1519);
 Horae Beatae Mariae;
 Lectionarium dominicale;
 Lectionarium Sanctorale;

 Notes .


 Bibliografia .
LLANAS i PONT, Manuel, L'edici a Catalunya: segles XV a XVII. Gremi d'Editors de Catalunya, Barcelona 2002.
LLANAS i PONT, Manuel Pgina dedicada a Joan Rosenbach, dins de lletrA, l'espai de literatura catalana de la Universitat Oberta de Catalunya, en catal.
RODES i CATAL, Agust, Joan Rosembach. Edicions Joica, Barcelona 2003. ISBN 9788493188474 (Biografia novellada);
 Joan Rosembach a les Biographies roussillonnaises de l'abb Capeille;

Vegeu tamb.
Article sobre el Vocabolari molt profitos per apendre Lo Catalan Alamany y lo Alamany Catalan.
Article sobre Joan Vilar.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="181177" title="5 Andromedae" nonfiltered="4349" processed="4338" dbindex="74382">
5 Andromedae s una estrella de la constellaci d'Andrmeda. s de la magnitud aparent 5,68.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="181178" title="mfora (recipient)" nonfiltered="4350" processed="4339" dbindex="74383">



Una mfora s un recipient de terrissa de cos ovalat i coll estret flanquejat per dues nanses, normalment acabat en un piu, i que s usada per a guardar-hi i transportar-hi aliments.

Tipus d'mfores.
Cadus: nfora per contenir vi i ser transportada en vaixell.
 mfora africana: mfora fabricada al nord d'frica entre els segles II aC i VII dC i sobretot durant el baix Imperi.
 mfora btica: mfora fabricada al sud de la pennsula Ibrica durant l'Imperi rom, caracteritzada per una pasta vermella o beix, i una engalba clara.
 mfora brindisina: mfora de forma globular fabricada a Brndisi durant els segles II i I aC, caracteritzada per una pasta beix.
 mfora ebusitana: mfora fabricada a Eivissa entre els segles VII aC i II dC, caracteritzada per una pasta rosada.
 mfora etrusca: mfora fabricada a Etrria entre els segles VIII i III aC, caracteritzada generalment per una pasta marronosa.
 mfora fencia: mfora fabricada a Fencia i les seves colnies entre els segles IX i VI aC, caracteritzada per una pasta bicroma, generalment grisa i rosada.
 mfora grecoitlica:  mfora fabricada a la Itlia central i meridional entre els segles IV i II aC, caracteritzada per una pasta rosada i un llavi triangular.
 mfora itlica: mfora fabricada a la costa tirrena durant els segles II i I aC, caracteritzada per una pasta vermellosa amb desgreixant d'olivina i augita i una engalba de color crema.
 mfora massaliota: mfora fabricada a Marsella entre els segles VI i II aC, caracteritzada per una pasta clara amb abundant desgreixant de mica argentada.
 mfora oriental:  mfora fabricada a la Mediterrnia oriental entre els segles I i VII dC, caracteritzada per una pasta marr beix amb desgreixant de mica.
 mfora pnica: mfora fabricada al mn cartagins entre els segles VIII i I aC, caracteritzada per una pasta marronosa amb desgreixant de quars.
 mfora tarraconense: mfora fabricada al nord-est de la pennsula Ibrica durant l'Imperi rom, caracteritzada per una pasta marr vermellosa i una engalba blanca.
 Amforisc: mfora petita usada per a guardar-hi perfums.

Referncies.



 "Amphora." Encyclopdia Britannica., any 2006.

Enllaos externs.

 Imatges dels diferents tipus d'mfores antigues. ;
 Guia completa sobre les mfores antigues.  i ;
 Investigaci sobre un centre productor d'mfores a la vall de l'Ebre: El Mas del Catxorro de Benifallet. ;
 Troballes d'mfores al fons del mar a Portvendres i Mallorca. ;





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="181179" title="56 Andromedae" nonfiltered="4351" processed="4340" dbindex="74384">
56 Andromedae s una estrella binria de la constellaci d'Andrmeda. s de la magnitud aparent 5,69. Aquest sistema binari est compost de dues estrelles gegants grogues i est localitzat aprop del cmul obert NGC 752.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="181181" title="Fabi Doss" nonfiltered="4352" processed="4341" dbindex="74385">
Fabi Doss o Fabi Dors (Fabius Dossennus o Fabius Dorsennus) fou un dramaturg rom. s censurat per Horaci per l'exageraci de la ridiculesa dels personatges i altres aspectes. Una de les seves obres, Acharistio, s esmentada per Plini el Vell que en reprodueix unes lnees. El seu epitafi es conservat per Sneca Hospes resiste et sophiam Dosenni lege.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="181184" title="Doxapater" nonfiltered="4353" processed="4342" dbindex="74386">


Onomstica:

Gregori Doxapater, jurista bizant;
Doxapater Nilus, jurista bizant;
Doxapater Sacellari, jurista bizant;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="181185" title="Fillocride" nonfiltered="4354" processed="4343" dbindex="74387">

Els fillocrides (Phyllocarida) sn una subclasse de crustacis malacostracis. Constitueixen el grup ms antic dels malacostracis, amb fssils ja en el Cambri inferior. Presenten el carcters morfolgics ms primitius i probablement d'ells en deriven el reste de malacostracis. Cal destacar que tenen 20 segments corporals, cinc ceflics, vuit torcics i set al pleon, a diferncia de la resta de malacostracis que tenen un pleon amb sis segments (i 19 en total).

 Sistemtica .
Els fillocrides (Phyllocarida, Packard, 1879) se subdivideixen en 4 ordres, dels quals noms els leptostracis tenen espcies vivents en l'actualitat:
 Arqueostracis (Archaeostraca) ( );
 Hoplostracis (Hoplostraca) ( );
 Canadaspidids (Canadaspidida) ( );
 Leptostracis (Leptostraca) Claus, 1880;

Referncies.


 Enllaos externs .
 Martin, J. W.; Davis, G. E. (2001): An Updated Classification of the Recent Crustacea. Natural History Museum of Los Angeles County.(pdf);









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="181186" title="NGC 752" nonfiltered="4355" processed="4344" dbindex="74388">


NGC 752 s un cmul obert de la constellaci d'Andrmeda. Fou descobert probablement per Giovanni Batista Hodierna abans de 1654, i descobert per William Herschel el 1786. NGC 752 est a una distncia de 1.300 anys-llum del Sistema Solar.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="181189" title="Gregori Doxapater" nonfiltered="4356" processed="4345" dbindex="74389">
Gregori Doxapater (Gregorius Doxapater)  fou un jurista bizant que s esmentat a la Scholia a la Baslica (Basilica vol. 3. p. 440, 7.16. 317) . Un Doxopater que era Diaconus Magnae Ecclesiae and Nomophylax (a ms d'altres ttols), va editar un Nomocanon, o sinopsis de la llei eclesistica per encrrec de Joan II Comn (emperador 1118-1143) i podria ser la mateixa persona; per Fabricius pensa que aquest darrer Doxopater era Doxapater Nil (Doxapater Nilus) que vers el 1143, regnant Roger II de Siclia, va escriure un tractat anomenat "de quinque Patriarchalibus Sedibus". Papadopoli esmenta un Doxapater Sacellari (Doxapater Sacellarius) com a jurista bizant en el regnat de Isaac II ngel (emperador del 1185 al 1195).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="181198" title="Drac" nonfiltered="4357" processed="4346" dbindex="74390">


Onomstica:

Drac d'Atenes, autor del primer codi escrit de lleis d'Atenes ;

Drac de Pellene, militar al servei d'Esparta;

Drac, msic grec atenenc ;

Drac d'Estratonicea, escriptor grec;

Drac I, un dels asclepades ;

Drac II , un dels asclepades;

Drac III, metge personal de Roxana;

Draconi, relatiu al codi de Drac d'Atenes, i en general a lleis molt severes.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="181200" title="Drac d'Atenes" nonfiltered="4358" processed="4347" dbindex="74391">
Drac (Dracon,       ) fou l'autor del primer codi escrit de lleis d'Atenes anomenat       , per distingir-lo del        de  Sol. El va establir vers el 621 aC quan va obtenir el crec de tesmteta d'Atenes.

Aquest codi establia la pena de mort per molts crims, des de robatoris menors i sacrilegi fins assassinat el que va fer dir a Herdic i Demades que aquestes lleis no eren d'un home sin d'un drag (      ) i que estaven escrites no en tinta sin en sang. Es va defensar dient que les petites ofenses mereixien la mort i per les grans no hi havia cstig major per imposar. 

A les seves lleis establia provisions per l'educaci dels ciutadans, i constitua els fetes (ephetae) com a cort d'apellaci per casos d'homicidi accidental. Aquestes lleis es creu que foren establertes al quadrienni de la 39 Olimpada, vers el 621 aC.

Les lleis de Drac van quedar fora d'us en la seva major part desprs del 594 aC per algunes van romandre actives fins al final de la guerra del Pelopons (com per exemple la llei que permetia al marit matar a l'esposa si la sorprenia en adulteri).

Suides diu que va morir a Egina ofegat pel gran nombre de gorres i capes que li va tirar el poble com a mostra d'honor en un teatre.

Del seu codi es deriva draconi (sever) o mesures draconianes (mesures molt severes).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="181202" title="Drac de Pellene" nonfiltered="4359" processed="4348" dbindex="74392">
Drac (Dracon,       ) fou un militar de Pellene al que Dercillides va encomanar el govern de la ciutat d'Atarneos a Trcia que havia estat ocupada per un cos d'exiliats de Quios. Drac els va derrotar desprs d'un setge de vuit mesos. Va matar a tres mil assetjats. Desprs va assolar la regi de Msia.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="181203" title="23 Andromedae" nonfiltered="4360" processed="4349" dbindex="74393">
23 Andromedae s una estrella de la constellaci d'Andrmeda. s de la magnitud aparent 5,71.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="181204" title="Drac (msic)" nonfiltered="4361" processed="4350" dbindex="74394">
Drac (Dracon,       ) fou un msic grec atenenc que fou deixeble de Dam, i fou l'instructor de Plat en msica. L'esmenten Plutarc i Olimpidor de Tebes (Plutarc de Mus. 17; Olimpidor Vit. Plat. 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="181205" title="Drac d'Estratonicea" nonfiltered="4362" processed="4351" dbindex="74395">
Drac (Dracon,       ) fou un escriptor grec natural de Estratonicea, que va florir durant el regnat de l'emperador Adri a la primera meitat del segle II. Suides esmenta diferents obres d'aquest escriptor de les quals noms es conserva la titulada            .


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="181206" title="13 Andromedae" nonfiltered="4363" processed="4352" dbindex="74396">
13 Andromedae s una estrella de la constellaci d'Andrmeda. s de la magnitud aparent 5,75.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="181207" title="Drac I" nonfiltered="4364" processed="4353" dbindex="74397">
Drac (Dracon,       ) fou un dels descendents d'Asclepi (el divuit) que va viure entre el segle V aC  i el segle IV aC. Fou fill d'Hipcrates II (el fams metge Hipcrates), germ de Tessal i pare d'Hipcrates IV. Gal diu que alguns escrits del seu pare foren atributs a Drac errniament


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="181208" title="12 Andromedae" nonfiltered="4365" processed="4354" dbindex="74398">
12 Andromedae s una estrella de la constellaci d'Andrmeda. s de la magnitud aparent 5,30.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="181209" title="Drac II" nonfiltered="4366" processed="4355" dbindex="74399">
Drac II fou segons Suides el fill de Tessal i pare d'Hipcrates (ordinal incert). Fou de la generaci dinovena  dels asclepades i fou germ de Grgies i d'Hipcrates III. Va viure al segle IV aC.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="181210" title="Drac III" nonfiltered="4367" processed="4356" dbindex="74400">
Drac III (Dracon) fou segons Suides fill d'Hipcrates (ordinal incert) i fou el metge personal de Roxana la esposa d'Alexandre el Gran, a la part final del segle IV aC.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="181211" title="45 Andromedae" nonfiltered="4368" processed="4357" dbindex="74401">
45 Andromedae s una estrella de la constellaci d'Andrmeda. s de la magnitud aparent 5,80. Est aproximadament a 567 anys-llum de la Terra.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="181212" title="Dracontides" nonfiltered="4369" processed="4358" dbindex="74402">
Dracontides (Dracontides,             ) fou un dels trenta tirans d'Atenes del 404 aC. L'esmenta Lsies i probablement tamb s el Dracontides que cita Aristfanes, el qual diu que fou un personatge condemnat freqentment per les corts de justcia atenenques.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="181213" title="Draconti" nonfiltered="4370" processed="4359" dbindex="74403">



Onomstica:

Draconti, poeta cristi autor de lHexameron;
Draconti, bisbe de Prgam del segle II o III esmentat per Scrates i Sozomen;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="181214" title="Draconti (poeta)" nonfiltered="4371" processed="4360" dbindex="74404">
Draconti (Dracontius) fou un poeta rom cristi que fou prevere a Hispnia en lloc desconegut durant la primera meitat del segle V i que va morir vers el 450. 

La seva obra principal es diu el Hexameron, en 575 lnees, que descriu els sis dies de la creaci; tamb es conserven 198 versos elegacs dedicats al jove Teodosi. L'obra principal, l'Hexameron, fou retocada per ordre del bisbe Eugeni II de Toledo, que a la seva vegada va actuar per ordre del rei Khindasvint, i a ms de canviar alguns punts s'hi va incloure un sptim dia afegint 634 lnees.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="181215" title="10 Andromedae" nonfiltered="4372" processed="4361" dbindex="74405">








10 Andromedae (10 And), s una estrella gegant de la classe M0, de la constellaci d'Andrmeda.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="181216" title="Panegrics vells" nonfiltered="4373" processed="4362" dbindex="74406">
Panegrics vells foren una srie de discursos d'alabana que les ciutats o regions, sobre tot de les Gllies enviaven als emperadors per felicitar-lo per esdeveniments favorables, per donar les gracies per beneficis rebuts, o per sollicitar la protecci o el favor.

Aquests panegrics eren redactats pel millor retric de la ciutat o regi i eren llegits generalment a l'emperador per una comissi enviada a la seva residencia. 

Se'n conserven onze que es van publicar sota el nom de "Duodecim Panegyrici veteres" (el dotz es el discurs de Plini en honor de Traj, i no es estrictament un panegric del mateix grup).  Foren escrits per:

Primer i segon: Claudi Mamert (Claudius Mamertinus) 
Tercer, quart, sis i set: Eumeni (Eumenius) 
Cinqu: Autor desconegut, felicita a l'emperador Constant el gran pel seu enlla amb Fausta filla de Maximi el 307.
Vuit i nov: Nazari (Nazarius, el vuit s dubts)
Dcim: Mamert (Mamertinus, diferent de Claudi Mamert)
onz: Llat Pacat Drepani (Latinus Pacatus Drepanius)


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="181217" title="Llat Pacat Drepani" nonfiltered="4374" processed="4363" dbindex="74407">
Llat Pacat Drepani (Latinus Pacatus Drepanius) fou un retric nadiu d'Aquitnia que va escriure diverses composicions i panegrics. Fou enviat pel govern d'Aquitnia a felicitar a Teodosi el gran per la seva victria sobre Mxim probablement a la tardor del 391. Fou tamb un poeta conegut i va tenir el crrec de procnsol. Va escriure algunes cartes que es conserven.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="181219" title="Drepani" nonfiltered="4375" processed="4364" dbindex="74408">


Botnica:
 Drepani, tipus d'inflorescncia en monocasi;

Onomstica:

Luci Pacat Drepani, orador rom;

Flor Drepani (Florus Drepanius), escriptor d'himnes rom;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="181221" title="Drimac" nonfiltered="4376" processed="4365" dbindex="74409">
Drimac (Drimacos,         ) fou el mtic cap dels esclaus revoltats de Quios.

Els habitants de Quios, segons la tradici, foren els primers a comprar esclaus i els deus els van castigar; molts esclaus van fugir cap a les muntanyes  des d'eon van fer incursions a les hisendes dels seus antics amos. Desprs d'anys de lluita intil, els habitants de Quios van fer un tractat amb Drimac, cap dels esclaus. 

Drimac es va comprometre a acabar amb els saquejos i noms va acollir en endavant als esclaus que fugien desprs de rebre maltractaments. 

Ms tard les autoritats de Quios van posar preu al seu cap i assabentat, i com que ja era vell, es va fer matar pel seu lloctinent, que era jove, per poder cobrar la recompensa i fer-la servir pels esclaus. 

Desprs de la mort de Drimac els esclaus van tornar als saquejos i devastacions i llavors el govern de Quios se'n va adonar del seu error i va construir un heroum (anomenat             ) al que els esclaus van aportar tamb part del seu bot. Ateneu diu que Drimac es va aparixer en un somni al cap dels esclaus per advertir-lo de no fer ms saquejos.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="181222" title="Santiago Gubern i Fbregas" nonfiltered="4377" processed="4366" dbindex="74410">
Santiago Gubern i Fbregas (Barcelona 1875 - 1960) fou un advocat i poltic catal. Es llicenci en dret el 1897. Es va afiliar a la Uni Catalanista, collabor a Joventut i a La Renaixena i form part de la redacci d'El Poble Catal, on  hi public un article queli valgu un atemptat dels carlins. Fou un dels principals fundadors del Centre Nacionalista Republic, amb el que fou elegit diputat el 1907 i del qual des del 1912 fou president. 

Quan ha havia abandonat la poltica activa, el 1933 fou membre de la junta de govern del Collegi d'Advocats de Barcelona i, el 1934, president del Tribunal de Cassaci de Catalunya. Public articles sobre dret a la Revista Jurdica de Catalunya. Convalid les facultats de la Generalitat en la proclamaci de la llei de Contractes de Conreu, cosa que provoc conflictes amb el govern central. El 1936, un cop esclat la guerra civil espanyola, dimit davant el desacord amb els comits anarquistes, i aquests atemptaren contra ell. Per aquest motiu marx a Marsella, on defens el retorn a la Repblica de vaixells mercants embargats per Frana. El 1942 torn a Catalunya i va viure al marge de les activitats pbliques.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="181223" title="Dromeu" nonfiltered="4378" processed="4367" dbindex="74411">


Onomstica:

Dromeu de Mantinea, esportista grec ;

Dromeu d'Estimfal, esportista grec;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="181225" title="Dromeu de Mantinea" nonfiltered="4379" processed="4368" dbindex="74412">
Dromeu de Mantinea (Dromeus,        ) fou un esportista grec de Mantinea a Arcdia, que va obtenir un triomf als jocs olmpics, guanyant la victria al pancrtion a la olimpada 75, segons Pausnies.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="181226" title="Dromeu d'Estimfal" nonfiltered="4380" processed="4369" dbindex="74413">
Dromeu d'Estimfal (Dromeus,        ) fou un esportista grec que per dues vegades va guanyar el triomf als jocs olmpics per en anys desconeguts. Tamb va guanyar als jocs pitis (dos vegades) , als jocs stmics (tres vegades) i als jocs nemeus (cinc vegades). A Olmpia se li va aixecar una esttua, obra de Pitgores.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="181227" title="MD5" nonfiltered="4381" processed="4370" dbindex="74414">
En criptografia, MD5 (acrnim de Message-Digest Algorithm 5, Algoritme de Resum de Missatge 5) s un algoritme criptogrfic de reducci de 128 bits que permet l'obtenci d'una petita  signatura  o resum caracterstic per a cada bloc de dades original que el representa. Un resum o hash de MD5 s'expressa habitualment com una seqncia de 32 dgits hexadecimals, que no permet reconstruir les dades originals, per permet saber si les dades originals han estat modificades.

Com a part de l'estndard establert per la RFC 1321 ha estat mpliament utilitzat a una gran varietat d'aplicacions de seguretat i com a sistema de verificaci de la integritat dels arxius. 

 Histria .

MD5 s una de les funcions resum dissenyades pel professor Ronald Rivest del MIT (Massachusetts Institute of Technology). Va ser desenvolupat el 1991 com a substitut de l'algoritme MD4 desprs que Hans Dobbertin en descobrs la fragilitat.
Tot i la seva extensa utilitzaci, el 1996 Hans Dobbertin va descobrir alguns problemes de seguretat en aquesta nova versi de l'algoritme i sembla que el seu futur s una mica dubts.







































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="181229" title="Dromiquetes" nonfiltered="4382" processed="4371" dbindex="74415">


Onomstica:

Dromiquetes, rei dels getes;

Dromiquetes general de Mitridates VI Eupator;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="181230" title="6 Andromedae" nonfiltered="4383" processed="4372" dbindex="74416">
6 Andromedae s una estrella de la constellaci d'Andrmeda. s de la magnitud aparent 5,91.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="181231" title="Dromiquetes rei dels getes" nonfiltered="4384" processed="4373" dbindex="74417">
Dromiquetes (Dromichaetes,            ) fou rei dels getes, contemporani de Lismac de Trcia.

Noms s conegut per les victries sobre aquest rei. Primer es va enfrontar amb al seu fill Agtocles de Trcia al que va derrotar i va fer presoner per el va tornar al seu pare sense demanar rescat  esperant guanyar el favor de Lismac, per aquest, contrriament, ho va agafar com una ofensa i va marxar a la guerra contra Dromiquetes amb un fort exrcit. 

No va tardar en trobar serioses dificultats sobre el terreny i finalment tot l'exrcit fou encerclat i fet presoner pels tracis incls el mateix Lismac. Dromiquetes el va tractar generosament, i el va alliberar amb la condici de rebre la ma d'una filla de Lismac i de retornar els territoris que havia arrabassat als getes al nord del Danubi. 

Aquest relat se segons Diodor de Siclia seguit per Plutarc i altres, per Pausnies dona un relat una mica diferent: el pare i el fill van anar junts a la guerra i fou el fill el que fou capturat, i fou alliberat a canvi de la evacuaci i la ma de la filla de Lismac.  Aquesta versi sembla no ajustar-se a altres fets coneguts.

Els dominis de Dromiquetes anaven del Danubi als Carpats amb capital a Helis (nom donat pels historiadors romans), situada suposadament en algun lloc de la plana romanesa si be el descobriment de tombes trcies a Sveshtari el 1982, a la regi de Ludgria occidental  (a Bulgria) a fet canviar a molts historiadors que pensen que Helis  podria ser en aquesta zona on s'han trobat les restes d'una gran ciutat i dotzenes de tombes.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="181232" title="Dromiquetes (general)" nonfiltered="4385" processed="4374" dbindex="74418">
Dromiquetes (Dromichaetes,            ) fou un general de Mitridates VI Eupator 
Probablement traci que fou enviat pel rei amb un exrcit en suport d'Arquelau, que era a Grcia. L'esmenta Appi .


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="181233" title="Dromclides" nonfiltered="4386" processed="4375" dbindex="74419">
Dromclides (Dromocleides,             ) fou un orador tic del demos de Sphettus, que va viure al temps de Demetri de Falron, i que va exercir molta influencia als afers d'Atenes. Fou un devot partidari de Demetri Poliorcetes.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="181234" title="Drom" nonfiltered="4387" processed="4376" dbindex="74420">


Onomstica:

Drom, poeta cmic grec;

Drom, filsof peripattic grec;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="181235" title="Drom (poeta)" nonfiltered="4388" processed="4377" dbindex="74421">
Drom (Dromon,       ) fou un poeta cmic atenenc de la comdia mitjana que va escriure l'obra        , dos fragments que els esmenta Ateneu. Una obra del mateix ttol s atribuda a Ebulus.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="181237" title="Drom (filsof)" nonfiltered="4389" processed="4378" dbindex="74422">
Drom (Dromon,       ) fou un esclau del filsof peripattic Estrat, que el va manumetre per la seva prpia voluntat. L'esmenta Digenes Laerci que diu que fou tamb un filsof peripattic.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="181238" title="Revista Jurdica de Catalunya" nonfiltered="4390" processed="4379" dbindex="74423">
Revista Jurdica de Catalunya fou una revista fundada el 1895 pel Collegi d'Advocats de Barcelona i l'Acadmia de Jurisprudncia i Legislaci de Catalunya. D'antuvi s'escrivia en castell, poc desprs fou bilinge i el 1931 adopt el ttol en catal. Hi collaboraren els principals juristes catalans del seu temps, com Guillem Maria de Broc i de Montagut, Josep Pella i Forgas, Manuel Duran i Bas, Rafael Gay de Montell, Raimon Duran i Ventosa, Ramon d'Abadal i de Vinyals i Enric Prat de la Riba, qe s'encarreg molts anys de les Miscelneas Jurdicas. La seva publicaci fou interrompuda durant la guerra civil espanyola, fou represa en castell el 1945 per les autoritats franquistes. Des del 1978 torna a sser bilinge. Va rebre la Creu de Sant Jordi l'any 2002.

 Enllaos externs .
 Cercador avanat de la Revista jurdica de Catalunya;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="181239" title="Lvia Drusilla" nonfiltered="4391" processed="4380" dbindex="74424">

Lvia Drusilla (Livia Drusilla) conegut generalment com a Lvia, fou emperadriu romana, esposa d'August.

Era filla adoptiva de Livi Drus Claudi, per ja era d'illustre origen i descendent d'Appi Claudi Cec i va nixer el 30 de gener del 58 aC (Smith al seu diccionari indica 28 de setembre del 56 aC. Es va casar amb Tiberi Claudi Ner que el 40 aC va lluitar a la guerra de Perusa contra Octavi (el futrur August), i va haver de fugir amb el seu marit; per el 38 aC va atreure l'atenci d'Octavi (el futur August), i el seu marit fou obligat a divorciar-se i entregar-la al triumvir. Amb el seu primer marit ja tenia un fill, el futur emperador Tiberi, i quan es va casar amb August estava embarassada de sis mesos d'un segon fill, Ner Claudi Drus. La mort d'aquest darrer, favorit d'August, va obrir el cam a la successi de Tiberi.

Amb August no va tenir fills per sempre va exercir una gran influencia al govern. Va complaure al seu marit en tots els detalls, va ignorar a les seves amants, i es va comportar com una excellent matrona romana, i mai va disputar amb August excepte per la successi que ella volia assegurar pels seus fills i August preferia a membres de la seva prpia famlia. Les morts d'alguns possibles successors, com Marcel, Gai Csar i Luci Csar ha despertat sospites i fou acusada d'aquestes morts. Els historiadors no estan plenament d'acord amb els fets per alguns fins i tot l'acusen de la mort d'August l'any 14.

A la mort d'August, el seu testament indicava que Lvia era adoptada a la gens Jlia (llavors va agafar el nom de Jlia Augusta) i Tiberi era el seu successor. Durant un temps tots els documents pblics portaren les signatures de Tiberi i ella mateixa i excepte per algunes coses com les compareixences al senat, a les assemblees i a l'exrcit, per tot el dems va actuar com a sobirana. El senat li va conferir diversos honors. 

Finalment Tiberi li va ordenar de retirar-se dels afers pblics, per encara va seguir exercint influencia sobre l'emperador fins al punt que aquest va decidir traslladar la seva residencia lluny de Roma, i es va establir a Capri (Capreae) i durant tres anys noms va parlar amb ella un parell de vegades, i encara va refusar anar a veure-la quan ja era al llit de mort. 

Va morir l'any 29 als 82 anys segons Plini el Vell i als 86 segons Di Cassi. Tiberi no va assistir al funeral i va refusar la seva consagraci, proposada pel senat, amb l'excusa que ella mateixa no ho hauria volgut. La seva oraci funerria fou llegida pel seu net Gai Csar (Calgula). Tiberi no va permetre executar el seu testament i els llegats disposat no es van pagar fins al regnat de Calgula i la seva consagraci no es va fer fins al temps de Claudi.































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="181240" title="Lvia" nonfiltered="4392" processed="4381" dbindex="74425">


Onomstica:

Lvia Drusa,  mare de Cat d'tica i de Marc Juni Brut;

Lvia Drusilla, esposa d'August i mare de Tiberi;

Cludia Lvia o Cludia Livilla, germana de Germnic Csar i de l'emperador Claudi;

Jlia Lvia o Jlia Livilla, fou filla de Germnic i Agripina Major;

Gens Lvia, gens romana plebea;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="181243" title="Collegi d'Advocats de Barcelona" nonfiltered="4393" processed="4382" dbindex="74426">
El Collegi d'Advocats de Barcelona s una corporaci professional a la qual han de pertnyer els llicenciats en dret per a poder exercir a la ciutat de Barcelona i a d'altres municipis propers. Fou instituda per una cdula reial el 1832. s installat al Palau Casades, al carrer de Mallorca de Barcelona. 

Des del 1895, conjuntament amb l'Acadmia de Jurisprudncia i Legislaci de Catalunya, installada al mateix edifici, publica la Revista Jurdica de Catalunya i a partir del 1983 publica El mn jurdic.  Compta amb una Escola de Prctica Jurdica, t una Comissi de Cultura que programa actes d'inters pblic, i una borsa de treball. El crrec de deg s de lliure elecci, com tots els de la junta de govern, i gaudeix d'un gran prestigi. Actualment t ms de 8.000 collegiats.

Biblioteca.

Des del 1833, el Collegi disposa d'una biblioteca que posa a disposici dels collegiats els recursos documentals necessaris per a l'exercici de la professi. Est especialitzada en dret i cincies socials i est considerada com una de les biblioteques jurdiques ms importants d'Europa. T ms de 300.000 volums, prop de 1.300 ttols de publicacions peridiques i 50 bases de dades amb contingut legislatiu, jurisprudencial, doctrinal, de models i formularis.

L'any 1989 es van iniciar les tasques d'informatitzaci de la Biblioteca; aix avui podeu consultar tot el fons posterior a 1978 des del catleg en lnia: prop de 30.000 monografies, totes les publicacions peridiques i quasi 30.000 articles buidats.

Disposa de tres sales d'accs pblic: la Sala de Lectura, on s'hi ubiquen les monografies publicades en els ltims 6 anys organitzades per matries; l'Hemeroteca, on s'hi troben els darrers anys de les revistes de ms consulta ordenades alfabticament, i la premsa diria; i la Sala de Bases de Dades, equipada amb 20 ordinadors, on es troba l'accs a tots els recursos electrnics i a Internet. 

La seva collecci de fons antic la distingeix de les altres biblioteques jurdiques privades europees: pergamins (uns 800), allegacions jurdiques (40.000), manuscrits (200) i llibres impresos (26 incunables i 2.000 del segle XVI), des del segle XII fins al 1900. En aquests moments hi ha ms de 3.500 llibres antics catalogats i uns 800 de digitalitzats. 



 Enllaos externs .
 Illustre Collegi d'Advocats de Barcelona;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="181244" title="Drusilla" nonfiltered="4394" processed="4383" dbindex="74427">


Onomstica:

Lvia Drusilla, esposa d'August i mare de Tiberi;

Drusilla, germana de Gai (Calgula) ;

Jlia Drusilla, filla de l'emperador Calgula ;

Drusilla fou filla d'Herodes Agripa I;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="181245" title="Drusilla (germana de Calgula)" nonfiltered="4395" processed="4384" dbindex="74428">

Drusilla  (Drusilla) fou filla de Germnic i Agripina Major i criada a la casa de la seva avia Antnia Menor. Fou desflorada pel seu germ Gai (Calgula) quan aquest encara no havia vestit la toga viril i l'via va conixer l'incest produt. 

El 33 l'emperador Tiberi la va donar en matrimoni a Luci Cassi Long per el seu germ no va tardar a emportar-se-la de casa del seu marit a la seva prpia, on va viure davant tothom com si fos la seva dona.

Al comenament del regnat de Calgula aquest la va casar nominalment amb Emili Lpid. Calgula tenia relacions amb totes les seves germanes, per la seva passi per Drusilla era molt ms gran i evident. Quan es va posar malalt la va fer hereva de tota la seva propietat i de l'Imperi. Drusilla va morir jove. Calgula la va enterrar amb gran pompa i va posar una imatge daurada de la morta al frum; desprs la va declarar deessa sota el nom de Panthea i li va decretar els mateixos honors que a Venus. 

El senador Livi Gemini va dir que havia vist Drusilla ascendir als cels en companyia dels dus i fou recompensat amb un mili de sestercis. Alguns notables van ser executats per actes considerats contraris al dol en els dies que van seguir a la seva mort.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="181246" title="Jos Ribera Montes" nonfiltered="4396" processed="4385" dbindex="74429">


Jos Ribera Montes (l'Alcdia, 1869-1943) era un mestre d'escola valenci, que va exercir durant la major part de la seua vida en Alcoi, on era com el Mestre Ribera; all compta amb un carrer dedicat a la seua memria.

 Biografia .

Nascut a la Ribera del Xquer el 24 de novembre de 1869 , Jos Ribera Montes va acabar els estudis de magisteri en 1892 i, a l'any segent, en ser destinat a Alcoi, comen a impartir classe a l'escola dels baixos de la Casa de la Vila, en la placeta del Carb i -eventualment- al Patronat de la Joventut Obrera i a l'Escola d'Arts i Oficis.

El Collegi Llus Vives d'Alcoi.

En 1901 va fundar, junt amb dos alcoians (el farmacutic Santiago Vitoria i l'industrial Vicent Garca Gomis) el Collegi Llus Vives, del qual en seria professor vint-i-cinc anys seguits (fins 1926). El 1904 dos alumnes seus, Ramn Sancho i Rafael Pla guanyaren, respectivament, el primer i el segon premi del Certamen Escolar Provincial d'Alacant: Alfons XIII els va lliurar personalment el guard i va obsequiar el Mestre amb un rellotge de taula per la seua docncia exemplar. En tornar a Alcoi, la rebuda va ser apotesica: van ser arreplegats amb un cotxe oficial que els va dur a l'ajuntament, on l'alcalde els va felicitar.

Les Escoles del Mestre Ribera.

L'any 1915, les escoles pbliques d'Alcoi es traslladen a l'edifici municipal del carrer Casa Blanca, que ser reanomenat Colegio de Primera Enseanza Gonzlez Hontoria en honor del ministre que n'havia cedit la titularitat a l'ajuntament; per, familiarment, es coneixeria el lloc com les Escoles del Mestre Ribera, del qual tamb en va ser el primer director. All va implantar dos servicis innovadors per a l'poca: la cooperativa i el jurat d'tica. La cooperativa era una espcie d'economat sense vigilncia on l'alumnat comprava material escolar a preus econmics, ja que el centre ho havia adquirit prviament als distribudors. El jurat d'tica estava format per l'alumnat dels cursos superiors i vetlava per l'ordre i el reconeixement entre els mateixos companys, en reunions on calia parlar en valenci.

El Grup Escolar Balmes de Valncia.

En 1926 va ser traslladat a la ciutat de Valncia per dirigir el Grup Escolar Balmes, on va estar fins 1937. Casat amb una alcoiana, Rosario Mnguez Ferrer i amb dos fills nascuts all, la seua vinculaci amb Alcoi es va fer oficial a l'any segent quan va ser nomenat fill adoptiu a proposta dels seus ex alumnes. En 1933 va rebre un altre homenatge al Teatre Caldern. En la primavera d'hivern de 1937 se'n va tornar al seu poble natal, on encara va donar classe un any sencer abans de jubilar-se, en 1938.

Depuracio.

Acabada la Guerra, des d'Alcoi se'l va investigar pel seu tarann liberal, per tindre un gendre republic i per no simpatitzar amb el regimen franquista; encara que es va salvar de majors represslies per mediaci d'ex alumnes i de l'ads esmentat Santiago Vitoria, li van amargar els ltims anys de la seua vida fins que va morir de cncer en 1943.

 L'escola de Ribera .

En 1942 (un any abans de la mort de Ribera) naixia a Alcoi Ovidi Montllor, qui molts anys ms tard composaria la can L'escola de Ribera en evident referncia a les escoles del Mestre, encara que la lletra no parla del seu llegat, sin de l'etapa escolar d'Ovidi per aquelles installacions durant l'etapa franquista.

 Bibliografia .





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="181247" title="Jlia Drusilla" nonfiltered="4397" processed="4386" dbindex="74430">
Jlia Drusilla (Julia Drusilla) fou la filla de l'emperador Calgula amb la seva dona Cesnia. Segons Suetoni va nixer el dia del matrimoni de Cesnia i l'emperador o segons Di Cassi trenta dies desprs. El pare la va consagrar a Minerva.

Suetoni diu que de petita (amb uns dos anys) ja va mostrar gran crueltat i rascava la cara i els ulls dels nens que jugaven amb ella per sembla que aix, si va passar, no seria cap mostra de crueltat sin un joc infantil. 

El dia de la mort del seu pare fou assassinada al ser llanada contra una paret (any 41, quan tenia poc ms de dos anys)




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="181248" title="Acadmia de Jurisprudncia i Legislaci de Catalunya" nonfiltered="4398" processed="4387" dbindex="74431">
Acadmia de Jurisprudncia i Legislaci de Catalunya s una instituci jurdica catalana fundada a Barcelona el 1777 amb el nom dAcadmia de Jurisprudncia Teoricoprctica. Les seves activitats foren interrompudes durant la guerra del Francs, per no les reprengu fins el 1840, per iniciativa del Collegi d'Advocats de Barcelona. Des de llavors t el mateix domicili que el Collegi d'Advocats. 

s integrada per 36 acadmics numeraris i la seva finalitat s la investigaci i l'estudi del dret, el foment de la cultura jurdica, i l'emissi de comunicacions i dictmens sobre projectes i reformes legislatius,. N'han format part els ms importants juristes catalans. L'any 1936 organitz el Primer Congrs Jurdic Catal, i el 1971 organitz el Segon Congrs Jurdic Catal amb altres entitats jurdiques.

Ha estat presidida, entre altres, per Manuel Duran i Bas, Amadeu Hurtado i Mir, Joan de Du Trias de Bes, Josep Maria Trias de Bes i Gir, Llus Duran i Ventosa, Antoni Borrell i Soler i Ramon M. Roca i Sastre.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="181249" title="Drusilla (filla d'Herodes Agripa I)" nonfiltered="4399" processed="4388" dbindex="74432">
Drusilla (Drusilla) fou filla d'Herodes Agripa I, rei dels jueus, i de Cipros, i germana d'Herodes Agripa II

El seu pare va morir quan tenia 6 anys (any 44). Havia estat promesa a Epfanes, fill del rei Antoc IV de Commagene, per el pacte es va trencar quan Epfanes va refusar convertir-se al judaisme com s'havia convingut. 

Llavors es va casar amb Aziz (Asisus o Azizus), rei d'Emesa (vers 42-54), que si es va fer jueu, i fou reina-sacerdotessa d'Emesa. Drusilla envejava a la seva germana Berenice que tot i que era deu anys ms gran, era mes bonica. Aviat li va fer el salt a Aziz i es va aparellar amb Antoni Flix el procurador de Judea, que la va instigar a abandonar a Aziz; ella ho va fer i es va casar amb Flix.

D'aquest matrimoni va nixer un fill, Agripa, que va morir a l'erupci del Vesuvi. 

Tcit parla de la dona de Flix de nom Drusilla, per diu que era neta de Clepatra i Marc Antoni (per tant seria filla de Juba de Mauritnia i Clepatra Selene, ja que els altres descendents son tots coneguts), i aleshores o be va ser un error de Tcit o Flix s'hauria casat dues vegades amb dues Drusilles (Suetoni l'esmenta com Felix trium reginarum maritum, es a dir "marit de tres reines"). 









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="181258" title="Primer Congrs Jurdic Catal" nonfiltered="4400" processed="4389" dbindex="74437">
El Primer Congrs Jurdic Catal fou convocat el 1936 per l'Acadmia de Jurisprudncia i Legislaci de Catalunya, amb assitncia de totes les corporacions jurdiques catalanes. La seva finalitat era la d'adaptar el dret catal tradicional al nou rgim autnom i preparar les matries que havien d'sser objecte de la facultat legislativa estaturia derivada de la constituci de la Segona Repblica Espanyola  i de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1932.

Fou inaugurat el 17 de maig de 1936, a Barcelona, sota la presidncia d'Amadeu Hurtado i Mir i la presidncia d'honor de Llus Companys. Organitz una exposici bibliogrfica de tema jurdic, per la guerra civil espanyola imped la publicaci de les conclusions aprovades.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="181260" title="Segon Congrs Jurdic Catal" nonfiltered="4401" processed="4390" dbindex="74438">
El Segon Congrs Jurdic Catal fou convocat el 1971 per l'Acadmia de Jurisprudncia i Legislaci de Catalunya i el Collegi d'Advocats de Barcelona amb la collaboraci d'altres entitats jurdiques catalanes amb la intenci de revisar l'aplicaci de la Compilaci del Dret Civil Especial de Catalunya, l'estatut de la dona catalana, la filiaci, la paternitat i l'empresa agrcola catalana. 

Se celebr del 19 d'octubre al 18 de novembre de 1971, presidit per Francesc Condomines i Ignasi de Gispert i Jord i com a secretari Llus Puig i Ferriol, amb assistncia d'uns 500 congressistes. Les sessions de treball tingueren lloc a Barcelona, Girona, Lleida, Cervera, Tarragona, Tortosa, Manresa, Vic i Andorra la Vella. Les conclusions i propostes foren publicades el 1972 a la Revista Jurdica de Catalunya, entre elles l's oficial del catal en la vida jurdica, la creaci d'un organisme legislatiu catal i d'un Tribunal de Cassaci. Hom hi acord tamb la creaci de la Fundaci del Segon Congrs Jurdic Catal per a promoure la publicaci dels clssics jurdics catalans.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="181261" title="Albert Bastardas i Sampere" nonfiltered="4402" processed="4391" dbindex="74439">
Albert Bastardas i Sampere (Barcelona 1871 - 1944) fou un advocat i poltic catal. Membre del Partit Republic Autonomista, amb el qual el 1908 fou nomenat primer tinent d'alcalde de l'ajuntament de Barcelona i fou alcalde accidental el 1909. El 1911 fou secretari de la Uni Federal Nacionalista Republicana, amb la que el 1913 fou elegit diputat de la diputaci provincial i intervingu en la constituci de la Mancomunitat de Catalunya, de la qual en fou vicepresident. Era casat amb Dolors Parera i Bisbal, hereva de les destilleries Parera. 

Quan Miguel Primo de Rivera va dissoldre la Mancomunitat el 1926 es va exiliar. Va tornar quan es proclam la Segona Repblica Espanyola i el 1932 fou diputat al Parlament de Catalunya per Granollers.  Va promoure les assegurances socials i la prevenci d'accidents i, com a president del Patronat de Previsi Social de Catalunya i Balears, aconsegu que fossin obligatoris el retir obrer i l'assegurana de maternitat. El 1936 fou president de la secci de legislaci obrera del Primer Congrs Jurdic Catal, de la Junta de Museus, del Patronat d'Aprenents, de l'Associaci Protectora de l'Ensenyana Catalana i de l'Orfe Catal. La seva tasca fou molt important en la promoci cultural i la reforma interior de Barcelona. 

En acabar la guerra civil espanyola el 1939 abandon tots els seus crrecs i marx a l'exili. s el pare del llatinista Joan Bastardas i Parera









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="181264" title="Mandalay" nonfiltered="4403" processed="4392" dbindex="74440">
Mandalay s la segona ciutat de Myanmar i antiga capital del pas, i avui capital de la divisi de Mandalay. A prop de Mandalay hi ha les ciutats de Mingun, Sagaing, Ava (Inwa) i Amarapura. La ciutat t uns 900.000 habitants i est situada en un bra del riu Irawady, que passa a l'oest de la ciutat.

A Mandalay i a la rodalia hi ha ms de 700 pagodes, les ms coneguda de les quals s la de Maha Myat Muni Buda, a Mandalay Hill (tur de Mandalay). A la ciutat hi viuen uns 50.000 monjos budistes.

L aeroport est a uns 45 km. A 8 km hi ha el pont To U Bein, que travessa l'Irawady. El llac Taung Ta Mand i Amarapura estan al sud, gaireb units a la ciutat.

 Histria .

El rei birm Mindon la va fundar com a capital el 13 de gener de 1857 per substituir a Amarapura, i ho va ser fins el 1886, any en qu fou ocupada pels britnics. Fou inaugurada el juliol de 1858. La ciutat en conjunt fou anomenada Lay Kyun Aung Mye (Terra de la victria sobre les quatre illes) i el palau reial Mya Nan San Kyaw (Palau de la reial maragda). El regne va rebre el nom de Yadanabon, que junt amb el nom secundari Ratanapura, vol dir "El lloc enjoiat". Aviat la ciutat va agafar el nom de Mandalay que es va prendre del tur proper (2,5 km al nord-est). Mandalay vol dir 'Terra Plana' o 'Terra de bona sort'. 

Les capitals del regne es canviaven peridicament. A la ciutat d'Ava, fundada el 1364, li fou traspassada la capitalitat el 1636 pel rei de Taungho, fins que el 1782 fou traslladada a 8 kms al nord-est, a Amarapura. El 1823 Ava va tornar a ser la capital del pas, per quan un terratrmol l'assol el 1838, la capitalitat va ser transferida un altre cop a Amarapura el 1841. El 1858 va ser traslladada a Mandalay.

La ciutat rial est dividida en quatre parts:  Ashe-pyin (Est), Anok-pyin (oest), Taung-pyin (sud) i Myauk-pyin (nord)

Del 1886 al 1942 va ser residncia d oficials britnics que van construir el fort Dufferin (avui Fort Mandalay), i el 1942 d oficials japonesos. Els bombardejos no van afectar els palaus.































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="181266" title="Marc Livi Drus Emili" nonfiltered="4404" processed="4393" dbindex="74441">
Marc Livi Drus Emili (Marcus Livius M. F. Aemilianus) fill (probablement adoptiu) de Marc Livi Drus i pare de Gai Livi Emili Drus. El nom Emili s discutit a causa del trencament de la inscripci on apareix i podria ser Mameli. Va exercir sens dubte diverses magistratures per noms es coneix per una inscripci en marbre al Capitoli.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="181267" title="Gai Livi Emili Drus" nonfiltered="4405" processed="4394" dbindex="74442">
Gai Livi Emili Drus (Caius Livius M. Aemiliani F. M. N. Drusus) fill de Marcus Livius M. F. Aemilianus, fou un magistrat rom que fou cnsol el 147 aC amb Publi Corneli Escipi Afric. Se l'identifica sovint amb el jurista rom conegut com Gai Livi Drus. Aquest s esmentat per Cicer com persona ja morta al seu temps i que va treballar fins avanada edat tot i que es va quedar cec, per altres l'identifiquen amb el seu fill Gai Livi Emili Drus el jove. Prisci li atribueix la frase: Impubes libripens esse non potest, neque antestari.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="181271" title="Enric VII d'Alemanya" nonfiltered="4406" processed="4395" dbindex="74443">

Enric VII d'Alemanya (1211, Siclia - 10 de febrer de 1242, Martirano) va ser el primer fill de  l'emperador Frederic II del Sacre Imperi i la seva primera esposa, Constana d'Arag, i va ostentar els ttols de Rei d'Alemanya, Rei dels romans, rei de Siclia, duc de Subia i rector de Borgonya, a part de postular-se com a candidat a emperador contra el seu pare.

Biografia.
Va nixer el 1211 a Siclia. Just un any desprs, quan Frederic perseguia la corona germnica, va fer que el papa Innocenci III corons l'infant rei de Siclia, ja que un acord entre Frederic i el Papa establia que els regnes d'Alemanya i Siclia no havien d'unir-se sota un nic governant.

Tot i aix, desprs de la mort del Papa el 1216, Frederic va convocar el seu fill a Alemanya i li va confira el ducat de Subia. Amb l'extinci de la lnea Zhringen el 1219 Enric tamb rebia el ttol de Rector de Borgonya. I el 1220, l'Emperador Frederic va convocar una dieta a Frankfurt en la que va convncer els prnceps germnics d'escollir rei el seu fill. Frederic estava concentrat en les pretensions imperial a Itlia i va deixar Enric, que no utilitzava el ttol de rei de Siclia des de 1217, al crrec del terriori alemany.

El jove Enric va ser deixat sota el tutelatge de l'Arquebisbe Engelbert I de Colnia, que el va coronar a Aquisgr el 8 de mar de 1222. Desprs de la mort d'Engelbert el 1225 el tutelatge pass al duc Llus I de Baviera, per el 1228 les sospites de qu Llus conspirava amb el papa contra el seu pare van fer que Enric forcs la seva dimissi i prengus el poder per ell mateix. Els nobles, descontents amb les seves politiques favorables a la ciutat, van obligar-lo a firmar un estatut afavorint-los a ells, i les seves queixes van fer que Frederic II s'enfronts amb el seu fill: l'emeprador depenia del suport dels prnceps germnics per les seves campanyes italianes.

El 1232 Enric va reforar els llaos entre els Hohenstaufen i la casa reial francesa dels Capets, i l'any segent va redur Ot II del Palatinat, fill de Llus de Baviera. Tanmateix, el 1233 va tornar a fer enfadar el seu pare quan va intervenir contra l'inquisidor Conrad de Marburg en un moment en qu Frederic estava intentant guanyar-se el suport del papa Gregori IX contra els llombards.

L'emperador va respondre amb contundncia i va proscriure el seu fill el 5 de juliol de 1234. Enric es va revoltar i va formar una aliana amb els llombards el desembre. Per el 2 de juliol de 1235 es va veure obligat a rendir-se, havent-lo abandonat la majoria dels seus seguidors. Frederic II va fer jutjar Enric, destronant-lo i sentenciant-lo a pres. El seu germ petit Conrad va succer-lo en el  ttol de Duc de Subia i tamb fou escollit rei.

Enric va ser presoner a diferents indrets de Pulla. L'anlisis del seu esquelet ha demostra que va patir un estat avanat de lepra en els seus darrers anys. Va morir el 12 de febrer de 1242 a Martirano desprs d'una caiguda, possiblement en un intent de sucidi. El seu pare el va fer enterrar amb honors reials a la catedral de Cosenza, en un antic sarcfag rom.


Taula successria.























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="181272" title="Sinera" nonfiltered="4407" processed="4396" dbindex="74444">
Sinera s el mn mtic que l'escriptor catal Salvador Espriu cre per a les seves obres, un mn que en principi s sntesi de la seva infantesa, del mn que li plau, per que tamb s el mn on passen tots els esdeveniments de la seva obra i on situa els seus personatges grotescos, que representen diferents elements de la realitat; aquests personatges es van repetint en diferents obres i se'ls pot resseguir tot el seu cicle vital. 

Sinera s l'acrnim d'Arenys de Mar, la vila d'on la famlia Espriu era originria i on passava tots els estius. Salvador va mitificar aquest mn, recurs que molts altres autors tamb han utilitzat (com Lloren Villalonga amb Bearn) per tal de tenir un correlat objectiu on situar tots els elements de la seva obra. 

Algunes de les seves obres duen al ttol el nom de Sinera, com s el cas del poemari Cementiri de Sinera. 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="181273" title="Marc Livi Emili Drus" nonfiltered="4408" processed="4397" dbindex="74445">
Marc Livi Emili Drus (Marcus Livius C. F. M. Aemiliani Drusus) fou fill de Gai Livi Emili Drus (Caius Livius M. Aemiliani F. M. N. Drusus). s anomenat abnepos (nt del seu nt) del primer Livi Drus, per podria ser una expressi per indicar una descendncia directa per, llunyana o un error per ad nepos (fill del nt del nt).

Fou trib de la plebs el 122 aC juntament amb Gai Grac que exercia el crrec per segon cop. El senat es va valer de l'aristcrata Drus per oposar-se a les mesures populars de Grac. Drus va vetar algunes de les lleis proposades per Grac, encara que desprs algunes les tornava a presentar donant aix al senat el mrit del seu establiment, de manera que el poble pensava que els optimats eren els seus amics. Aquest sistema fou conegut com patronus senatus. 

Fou prou hbil per fer les propostes adequades i aix mentre Grac proposava donar plens drets als llatins, Drus va proposar que cap llat pogus ser deshonrat per un rom ni en temps de servei militar; Grac proposava reservar a l'estat una part de les rendes de les terres a repartir per la llei agrria, i Drus les convertia en lliures de tota crrega.

Va fundar dotze colnies romanes, per mai va participar a la seva fundaci ni va tocar els diners, ni va ser triumvir; Grac en canvi fou triumvir d'una de les colnies a establir a Cartago i fou sospits davant el poble d'exercir el crrec per apoderar-se de propietats o diners.

La seva legislaci fou semblant a la que 31 anys desprs va establir el seu fill (trib de la plebs que fou assassinat el 91 aC), per s difcil saber quina part s d'un i quina de l'altra.

El 112 aC fou cnsol (abans hauria estat edil i pretor) i en acabar el seu any va obtenir la provncia de Macednia on va fer la guerra contra els escordiscs, als que no sols va rebutjar sin que va expulsar dels seus territoris a Trcia cap a l'altra costat del Danubi.

Fou rebut amb honors ja que abans all mateix havia estat derrotat Gai Cat. Suetoni esmenta tres triomfs de la famlia dels Livis, per diu que noms dos (ambds de Livius Salinator) eren recordats, pel que no es pot assegurar que obtingus els honors del triomf ja que aquest any els Fasti no consten.

Plutarc esmenta un Drus que va morir en el crrec de censor en el que tenia per collega a Emili Escaure, que va refusar renunciar com era tradici fins que els tribuns del poble el van empresonar. Aquesta censura correspondria a Marc Livi Emili Drus i s'hauria fet l'any 109 aC ja que unes inscripci als marbres del capitoli diuen que en aquest any va morir un censor en el crrec.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="181274" title="Gai Livi Emili Drus el jove" nonfiltered="4409" processed="4398" dbindex="74446">
Gai Livi Emili Drus (Caius Livius C. F. M. Aemiliani Drusus) fou fill de  Gai Livi Emili Drus (Caius Livius M. Aemiliani F. M. N. Drusus) i germ de Marc Livi Emili Drus (Marcus Livius C. F. M. Aemiliani Drusus). Va exercir algunes magistratures per els detalls no sn coneguts. Ell o el seu pare se suposa que foren el jurista rom conegut com Gai Livi Drus. Aquest s esmentat per Cicer com persona ja morta al seu temps i que va treballar fins avanada edat tot i que es va quedar cec. Prisci li atribueix la frase:  "Impubes libripens esse non potest, neque antestari" .




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="181276" title="Doha" nonfiltered="4410" processed="4399" dbindex="74447">


Doha (      , Ad-Daw ah o Ad-D  ah) s la capital de Qatar. Amb una poblaci de 400.051 habitants segons el cens de 2005, est situada al municipi de Ad Dawhah, al golf Prsic. Doha s la ciutat ms poblada del pas, ja que ms del 80 % de la poblaci de Qatar viu a Doha o a l'rea metropolitana, i tamb n's el centre econmic. Doha s la seu de la Education City, una rea dedicada a la recerca i a l'educaci.

Cultura.
Arquitectura.
Igual que la majoria de ciutats dels pasos rics de l'Orient Prxim, Doha experimenta un boom constructiu. La ciutat invita firmes arquitectniques internacionals perqu dissenyin nous edificis.

Alguns dels nous projectes a Doha:
Doha Villa, de Kathyrn Findlay;
Qatar Sports Tower;
Weill Cornell Building;

Transport.
Aeri.
L'Aeroport Internacional de Doha s l'nic aeroport internacional de Qatar. A ms de ser el hub de Qatar Airways, hi operen moltes altres lnies aries internacionals.

Clima.
Doha est situada a la pennsula Arbiga, i per tant el clima s molt clid. Les temperatures mitjanes superen els 40 Celsius des del maig al setembre, i la humitat s molt baixa. A l'estiu gaireb no es registra cap precipitaci, i la mitjana de pluja anual s d'uns 70 mm, que cau de manera espordica entre l'octubre i el mar. Durant les nits d'hivern la temperatura pot caure per sota dels 7 Celsius.









































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="181280" title="Gran Premi d'Itlia del 1960" nonfiltered="4411" processed="4400" dbindex="74448">
Resultats del Gran Premi d'Itlia de Frmula 1 de la temporada 1960 disputat al circuit de Monza el 4 de setembre de 1960. 


 Resultats .






 Altres .

 Pole:  Phil Hill   2' 41. 4;
 Volta rpida:  Phil Hill    2' 43. 6;
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="181282" title="Drus (famlia)" nonfiltered="4412" processed="4401" dbindex="74449">
Drus fou el nom d'una famlia romana de la gens Lvia. Segons Suetoni el primer Livi Drus va agafar el cognom Drus per ell mateix i els seus descendents per haver mort en combat a un cap enemic gal anomenat Drausus. Aquest Livi Drus fou suposadament  propretor de la Gllia i la tradici diu que quan va tornar portava tot l'or que els snons s'havien emportat del Capitoli quan el van assetjar el 390 aC. La seva filiaci no se sap per es conjectura que podria ser fill de Marc Livi Denter que fou cnsol el 302 aC, i que hauria adquirit el nom  Drus en la campanya que va fer Corneli Dolabella contra els snons el 283 aC.

Abans del 249 aC s esmentat un Claudi Drus per la seva relaci amb la famlia no es pot establir. Aquest personatge es va erigir en el seu propi honor una esttua amb diadema al Appii Forum.

Al segle II aC apareix Marc Livi Drus que probablement fou pare adoptiu de Marc Livi Drus Emili. La seva famlia, que segueix fins a Ner, continua aix:

Marc Livi Drus (Marcus Livius Drusus);
Marc Livi Drus Emili (Marcus Livius Drusus Aemilianus o Mamilianus);
Gai Livi Emili Drus, cnsol el 147 aC;
Marc Livi Emili Drus, cnsol 112 aC, casat amb Cornlia;
Marc Livi Drus, trib de la plebs + 91 aC, casat amb Servlia (germana de Quint Servili Cepi);
Livi Drus Claudi, (adoptat);
Marc Livi Drus Lib, cnsol 15 aC;
Luci Escriboni Lib Drus, conspirador;
Lvia Drusilla, esposa d'August, emperadriu Lvia Jlia Augusta, casada amb Tiberi Claudi Ner i amb Octavi August;
Tiberi Ner Csar o simplement Tiberi, casat amb Vipsnia Agripina i amb Jlia (filla d'August);
Drus Csar (Drus el Jove o Drus Menor), casat amb Cludia Livilla;
Jlia Drusa, esposa de Ner Csar i de Gai Rubeli Blande;
Ner Claudi Drus (Drus el Vell o Drus Major), casat amb Antnia Menor;
Germnic Csar, casat amb Agripina Major;
Ner Csar Germnic;
Drus Csar Germnic;
Gai Csar Germnic conegut per Calgula, casat amb Jnia Claudilla, Lvia Orestilla, Llia Paulina i Milnia Cesnia;
Jlia Drusilla;
Agripina Menor, casada amb Gneu Domici Aenobarb, Gai Passi Crisp i Claudi;
Ner ;
Jlia Drusilla casada amb Luci Cassi Long i Marc Emili Lpid;
Jlia Livilla;
Cludia Livilla casada amb Gai Csar net de Juli Csar i amb Drus Menor;
Tiberi Claudi Drus Csar o simplement Claudi, casat amb Plucia Urgulanilla, lia Petina, Valria Messalina i Agripina Menor;
Drus Germnic;
Cludia;
Antnia, casada amb Pompeu Magne i amb Fauste Corneli;
Cludia Octvia, casada amb Ner;
Claudi Tiberi Germnic Britnic (cinegut per Britnic);
Lvia, casada amb Quint Servili Cepi i amb Marc Porci Cat;
Quint Servili, trib militar 72 aC;
Servlia Major, casada amb Marc Juni Brut i amb Dcim Juni Sil;
Marc Juni Brut tiranicida;
Servlia Menor, casada amb Luculle;
Cat d'tica;
Prcia, casada amb Luci Domici Aenobarb;
Gai Livi Emili Drus;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="181284" title="Tate" nonfiltered="4413" processed="4402" dbindex="74450">

 
La Tate (abans anomenada Tate Gallery) s un conjunt de quatre museus a Anglaterra: Tate Britain (obert el 1897), Tate Liverpool (1988), Tate St. Ives (1993) i Tate Modern (2000), ms un lloc web, Tate Online (1998). La Tate s un museu estatal, rebent directament una dotaci del tresor pblic. El crrec de director s per set anys. 

Histria. 
La galeria d'art Tate original es va titular oficialment National Gallery of British Art (Galeria Nacional d'Art Britnic), i estava situada a Millbank, Pimlico, Londres al lloc on anteriorment s'alava la pres de Millbank. La idea d'una Galeria Nacional d'Art Britnic va ser proposada per vegada primera al voltant de 1820 per Sir John Leicester, Bar de Tabley.

Robert Vernon va donar la seva collecci a la National Gallery de Londres el 1847 . Una dcada ms tard, John Sheepshanks va donar la seva al Museu de South Kensington, avui conegut com Victoria and Albert Museum. Quaranta anys ms tard, el magnat del sucre Henry Tate, que era colleccionista d'art victori, es va oferir a fundar una galeria per a allotjar l'art britnic, a la qual va deixar igualment la seva prpia collecci. Inicialment es va restringir a l'art britnic modern, concentrant-se en els pintors de l'Anglaterra victoriana. 

Fins a 1954, va ser controlada per la National Gallery. Al llarg dels anys, la collecci va anar creixent amb ms donacions i llegats. Durant els anys 50 i 60, el departament d'arts visuals del Consell d'Arts de Gran Bretanya va fundar i va organitzar exposicions temporals a la Tate, incloent una retrospectiva de Marcel Duchamp el 1966. Era lgic que, amb el temps, se separssin els aspectes "Britnic" i "Modern" de la collecci, que avui estan en edificis separats a Londres. 

La Tate Modern, a Bankside Power Station en la riba sud del Tmesi, mostra la collecci nacional d'art modern des de 1900 fins a l'actualitat. La galeria original es diu avui Tate Britain i s la galeria nacional d'art britnic des de 1500 fins a l'actualitat. Art modern britnic pot trobar-se en ambdues galeries. Tate Modern s considerada un xit del director Sir Nicholas Serota. En el seu primer any, va ser el museu ms popular del mn, amb 5.250.000 visitants. Anualment el Premi Turner se celebra en una Tate Gallery (histricament, en la Tate Britain) i s'atorga a aquell artista de menys de 50 anys que sigui britnic o que hagi treballat principalment a Gran Bretanya. s tema de gran controvrsia i crida molt l'atenci dels mitjans de comunicaci sobre l'art britnic contemporani. 

La Collecci. 

Alguns dels aristes rellevants que es poden trobar als museus:
 Tate Britain . 
  
William Blake ;
John Constable ;
William Turner;
John William Waterhouse;

 Tate Modern .
Umberto Boccioni ;
Pierre Bonnard ;
Georges Braque ;
Marc Chagall;
Salvador Dal ;
Giorgio de Chirico ;
Fernand Lger ;
Paul Klee ;
Ren Magritte ;
Joan Mir ;
Amedeo Modigliani;
Piet Mondrian ;
Pablo Picasso;
Jackson Pollock ;
Andy Warhol ;
Vasily Kandinsky;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="181285" title="Tate Modern" nonfiltered="4414" processed="4403" dbindex="74451">
 
Tate Modern s un museu d'art contemporani situat a Londres que forma part de la Tate juntament amb el Tate Britain, Tate Liverpool i Tate St Ives, aquests dos ltims fora de la ciutat. 

Es troba en l'antiga central elctrica de Bankside que va ser originalment dissenyada per Sir Giles Gilbert Scott, i construda en dues fases entre 1947 i 1963. La central elctrica va ser tancada el 1981 i l'edifici va ser reconvertit pels arquitectes sussos Herzog i de Meuron. Des de la seva obertura el 12 de maig de 2000, s'ha convertit en la tercera major atracci londinenca. Entre la seva collecci permanent figuren alguns quadres de Salvador Dal.





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="181287" title="Gran Premi d'Itlia del 1961" nonfiltered="4415" processed="4404" dbindex="74452">
Resultats del Gran Premi d'Itlia de Frmula 1 de la temporada 1961 disputat al circuit de Monza el 10 de setembre de 1961. 

Aquest GP s tristament famos per l'accident que va patir Wolfgang von Trips on a ms d'ell van morir 14 persones ms al estavellar-se amb el seu Ferrari contra una tribuna plena de gent. Malgrat aix la cursa no es va aturar i va continuar fins finalitzar les voltes programades.


 Resultats .







 Altres .

 Pole:  Wolfgang von Trips   2' 46. 3;
 Volta rpida:  Giancarlo Baghetti   2' 48. 4;

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="181292" title="Premi Turner" nonfiltered="4416" processed="4405" dbindex="74453">

El Premi Turner s un esdeveniment anual on es concedeix un guard a un artista britnic menor de 50 anys. El premi va ser anomenat aix en honor al pintor Joseph Mallord William Turner. s organitzar per la Tate Gallery de Londres, i des dels seus principis el 1984 s'ha convertit en el premi artstic ms promocionat del Regne Unit, generalment creant articles amb forta controvrsia en la premsa per les seves exposicions, com the shark (el taur) de Damien Hirst i My Bed (El meu llit) de Tracey Emin. 
El premi s de 40,000 des de2004. 















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="181296" title="Kadokawa Shoten" nonfiltered="4417" processed="4406" dbindex="74454">

 s una coneguda productora japonesa, amb seu a Tquio ()

Ha publicat molts de ttols de mangues com tamb revistes d'anime com Newtype. En els darrers anys, s'ha expandit cap al sector de la multimdia, (videojocs i ara posseeix l'antiga companyia Daiei Motion Picture Company.

Revistes publicades.

Asuka CIEL;
Asuka CIEL Trs Trs;
Asuka;
Shonen Ace;
Beans Ace;
Gundam Ace;
Keroro Gunso;
Newtype Magazine;
Newtype The Live;
Newtype Romance;
Comptiq;
Comptiq Ace (Comp Ace);
Comptiq Heroines (Comp H's);
The Sneaker;
The Beans;
The Ruby;
Comic Charge;

Mangues publicats.
;
;
;
;
Cowboy Bebop: Shooting Star;
;
;
.hack//G.U.+;
;
;
;
;
;
;
Marionette Generation;
;
;
;
;
;
;
);
;
;
;
;
;
;
;
;

Videojocs publicats.
Sorcerous Stabber Orphen;

Videojocs desenvolupats.
 Record of Lodoss War;
 Lunar The Silver Star Story Complete;

Vegeu a ms.
ASCII

Enllaos externs.
 Kadokawa Shoten Publishing Co., Ltd.;
 Kadokawa Group Holdings Inc. (flash requerit);
 Kadokawa Group Holdings Inc. Reports Anuals;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="181302" title="Lucky Star (desambiguaci)" nonfiltered="4418" processed="4407" dbindex="74455">


Lucky   Star: un manga i anime japons;
Lucky Star: un senzill del primer lbum de Madonna.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="181303" title="Gran Premi d'Itlia del 1962" nonfiltered="4419" processed="4408" dbindex="74456">
Resultats del Gran Premi d'Itlia de Frmula 1 de la temporada 1962 disputat al circuit de Monza el 16 de setembre de 1962. 



 Resultats .








 Altres .

 Pole:  Jim Clark   1' 40. 35;

 Volta rpida:  Graham Hill   1' 42. 3;























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="181304" title="Half-Life 2: Lost Coast" nonfiltered="4420" processed="4409" dbindex="74457">
Half-Life 2: Lost Coast s un nivell addicional del videojoc Half-Life 2. Va ser originalment programat per ser una part del captol de Carretera 17 del joc, per va ser cancellat. 

Lost Coast va ser llanat el 27 d'octubre de 2005 com una descrrega gratuta per a tots els possedors del Half-Life 2. En el joc, Gordon Freeman, ha de trobar i destruir una base llanadora de mssils dels Combini situada en el cim d'una muntanya envoltada per un poble rural de pescadors. 

Aquesta expansi t una durada molt curta, per va ser el  primer de la saga de videojocs Half-Life a implementar la tecnologia grfica HDR o HDRI (de les seves sigles en angls: High Dynamic Range Imaging) i el sistema de comentaris, el qual s'utilitza en el mapa per a explicar les diferents etapes del disseny del mateix. L'objectiu real de Half-Life 2: Lost Coast era el de ensenyar als usuaris la nova tecnologia implementada, el HDR (High Dynamic Range Imaging).



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="181307" title="Sened (Tunsia)" nonfiltered="4421" processed="4410" dbindex="74458">
Sened o Essanad s una ciutat de Tunsia a la governaci de Gafsa, amb una poblaci d'uns 4000 habitants, i capalera d'una delegaci amb 33.850 habitants el 2004. Es troba entre el Djebel Majoura al nord i el Djebel Bayades al sud-est. T estaci de ferrocarril. La zona s molt pobre i l'agricultura precria degut a l'aridesa del terreny.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="181313" title="Nat (Informaci)" nonfiltered="4422" processed="4411" dbindex="74459">
Un nat (a vegades tamb anomenat com a nit o fins i tot nepit) s una unitat logartmica d'informaci o d'entropia basada en el logaritme natural i les potncies de base e en lloc de basar-se en el logaritme de base 2 usat per a definir el bit. Degut a la seva naturalesa el nat es relaciona fcilment amb la entropia termodinmica mitjanant l'aplicaci de la constant de Boltzmann.
 

Quan l'entropia de Shannon s'escriu amb el logaritme natural s'expressa de la segent forma:

;

implicitament estem donant un nmero mesurat en nats.

Un nat es correspon a uns 1,44 bits , o 0.434 hartleys .

 Histria .
Alan Turing usava el natural ban (Hodges 1983, Alan Turing: The Enigma.). Boulton i Wallace (1970) usaven el terme nit. Finalment s'ha usat la denominaci nat per tal d'evitar confusions amb la unitat nit que s'usa en l'estudi de la luminiscncia.(Comley and Dowe, 2005, sec. 11.4.1, p271).










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="181314" title="Mar adentro" nonfiltered="4423" processed="4412" dbindex="74460">

Mar Adentro s una pellcula espanyola de 2004 dirigida per Alejandro Amenbar. Est basada en la vida de Ramn Sampedro, un tetraplgic que va fer campanya durant 28 anys en defensa de l'eutansia i del seu propi dret a morir dignament. 

La pellcula va guanyar nombrosos premis, entre ells l'Oscar a la millor pellcula en llengua no anglesa i el Globus d'Or a la mateixa categoria (tots dos l'any 2004). 
La pellcula va guanyar tamb 14 premis Goya, el rcord fins al moment.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="181315" title="El Padr II" nonfiltered="4424" processed="4413" dbindex="74461">


El Padr II s una pellcula dirigida per Francis Ford Coppola i estrenada l'any 1974. s la segona part de El Padr. Les estrelles de cine que hi apareixen sn Al Pacino, Robert Duvall, Diane Keaton, Robert De Niro, John Cazale, Talia Shire, i Lee Strasberg.

La pellicula fou nominada a onze Premis de l'Acadmia i en guany sis, inclosos el Oscar a la millor fotografia, Oscar al millor actor secundari per Robert De Niro, i fou seleccionada per a la preservaci en el National Film Registry dels Estats Units.



 




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="181316" title="Gran Premi d'Itlia del 1963" nonfiltered="4425" processed="4414" dbindex="74462">
Resultats del Gran Premi d'Itlia de Frmula 1 de la temporada 1963 disputat al circuit de Monza el 8 de setembre de 1963. 



 Resultats .





 Altres .

 Pole:  John Surtees   1' 37. 3;
 Volta rpida:  Jim Clark   1' 38. 9;
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="181318" title="Obergruppenfhrer" nonfiltered="4426" processed="4415" dbindex="74463">
Obergruppenfhrer era tant un rang paramilitar del Partit Nazi creat al 1932 com un rang de les SA, i fins al 1942 era el mxim rang de les SS, noms per sota del rang de Reichsfhrer-SS (Heinrich Himmler). Tradut com a Lder Superior de Grup, el rang de SA-Obergruppenfhrer va ser llut pels membres del Oberste SA-Fhrung (Comandament Superior de les SA), i aix com per comandants veterans de certs (Grups SA). El rang d'Obergruppenfhrer va ser considerat un rang superior a l antic rang de Gruppenfhrer.

Com a rang de les SS, va ser creat donat el creixement i l'expansi de les SS sota Heinrich Himmler. Himmler va ser un dels primers oficials de les SS nomenat pel rang de SS-Obergruppenfhrer, i llu el rang mentre simultniament servia com a Reichsfhrer-SS. Llavors Reichsfhrer era noms un ttol, i no un veritable rang.

Durant els primers temps de les SS, el rang dObergruppenfhrer va ser emprat ocasionalment per fer als dos lders de les SS iguals en rang, i aix prevenir una lluita de poder dins del Partit Nazi. Aquest va ser el cas de Kurt Daluege, qui comand las SS a la regi de Berln entre 1930 i 1934. Per evitar tenir les SS tallades en dues entitats separades, una amb base al nord d Alemanya i l'altre a Baviera, promogu a al nou rang d'Obergruppenfhrer, que l'equiparava en rang a Himmler.

Desprs de la Nit dels ganivets llargs, les SS i les SA esdevingueren dues organitzacions completament separades. Les SA continuaven emprant el rang d'Obergruppenfhrer, per el ttol guanya preminncia a les SS. Amb el Partit Nazi al poder, i amb les SS com una organitzaci estatal, SS-Obergruppenfhrer va ser considerat com el rang mxim de les SS, a excepci del rang especial de Himmler de Reichsfhrer-SS. Amb la creaci de les Waffen-SS, el rang va ser considerat equivalent a General.

98 homes van ascendir a SS-Obergruppenfhrer, 21 dels quals servien a les Waffen-SS. El rang romandria com el rang superior per un General de les SS, fins que es cre el rang de SS-Oberstgruppenfhrer.

El rang de Obergruppenfhrer va ser llut per una srie de figures notries a les SS, com Reinhard Heydrich  i Ernst Kaltenbrunner. Karl Wolff va ser un altre SS-Obergruppenfhrer, el qual va ser capturat viu pels aliats desprs de la Segona Guerra Mundial. SS-Obergruppenfhrer tamb era el rang habitual pels caps de la policia, aix com pels comandants de divisi de les Waffen-SS.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="181325" title="Escombra" nonfiltered="4427" processed="4416" dbindex="74464">

Una escombra o granera s una eina de neteja que consisteix en un feix de branquillons flexibles, de palmes, de bruc, de plstic, etc., lligat generalment al cap d'un bast o canya, que s'utilitza per a treure la brossa o la brutcia d'una superfcie.
 
Tipus d'escombres.
 Escampa: escombra de palma i mnec curt que serveix per a recollir la farina de la pastera, del taulell, etc.
 Escombra de jard: escombra consistent en un feix de brins o pues, de material metllic o plstic, lligat en forma de ventall, que serveix especialment per a llevar la brossa del jard.
 Escombreta: escombra petita que no t mnec o amb mnec molt curt utilitzada per a netejar recipients, objectes, espais petits, amb raconades, etc.
 Rams: escombra feta de branques d'arbust que serveix per a escombrar superfcies bastes.
 
Escombres i bruixes.
 Des de temps antics, s tradici associar les bruixes amb l'escombra ja que es pensava que, untada amb segons quins ungents,  les bruixes la utilitzaven com a mitj de transport per a enlairar-se i volar. 

Referncies.
 Dundes, A. (1996) "Jumping the Broom": On the origin and meaning of an African American Wedding Custom.  The Journal of American Folklore. 109 (433) pgines 324-329. Es pot consultar en lnia: http://www.jstor.org.proxy.library.jhu.edu ;
 Gabriel Dumont Institute. (2001). Broom Dance, Metisfest 2001.The Virtual Museum of Metis History and Culture. Gabriel Dumont Institute of Native Studies and Applied Research.   Es pot consultar en lnia: http://www.metismuseum.ca  ;

 Enllaos externs .

Histria de l's de la granera com a  instrument de bruixeria. ;





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="181326" title="Saint-Gervais-les-Bains" nonfiltered="4428" processed="4417" dbindex="74465">

Saint-Gervais-les-Bains s un municipi francs del Departament de l'Alta Savoia, situat a la Regi Roine-Alps. El municipi t una superfcie e 63,66 km2, entre els quals hi ha el masss del Mont Blanc. El 1999 comptava amb 5276 habitants. El codi postal s 74140 i les coordenades sn 4553'36 N i 0642'50 E. 

s un centre turstic des de la construcci de diversos telefrics durant la dcada dels anys 1930 que va permetre obrir extensos dominis esquiables, per ja d'abans hi havia diversos centres termals i de reps. Tamb compta amb el Tramvia del Mont Blanc, que surt des del nucli de Le Fayet i puja fins a 2400 metres d'alada. 













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="181327" title="Conrad IV d'Alemanya" nonfiltered="4429" processed="4418" dbindex="74466">
Conrad IV de Hohenstaufen (25 d'abril de 1228 - 21 de maig de 1254) va ser Rei de Jerusalem (com a Conrad II) (1228-1254), d'Alemanya (1237-1254), i de Scilia (com a Conrad I) (1250-1254). Fill de l'emperador Frederic II del Sacre Imperi i de la reina regnant de Jerusalem, Violant.

Biografia.

Nascut a Andria, Conrad va ser el segon fill de Frederic i Violant, i l'nic que visqu. La seva mare va morir de part. Conrad va viure a Itlia fins el 1235, quan va visitar Alemanya per primer cop.

Quan Frederic va deposar el seu fill gran, el rebel germ gran de Conrad Enric el 1237, va fer elegir Conrad com a Rei dels Romans a la dieta de Viena. El ttol feia suposar que Conrad, aleshores amb tan sols nou anys, heretaria la posici d'emperador del Sacre Imperi Romanogermnic.

L'arquebisbe Siegfred II de Mainz va actuar com a regent d'Alemanya fins el 1242, en el que Frederic va escollir Enric Raspe, landgrave de Turngia, i Wenceslau I, rei de Bohmia, per assumir aquesta funci. Conrad va intervenir directament en la poltica alemanya a partir del 1240.

Per quan el 1245 el papa Innocenci IV va imposar una censura papal sobre Frederic i va declarar a Conrad deposat, Enric Raspe va donar suport al papa, que va donar suport a l'elecci de Raspe com a anti-rei d'Alemanya el 22 de maig de 1246. Raspe va derrotar Conrad a la batalla de Nidda l'agost del 1246, per va morir uns mesos desprs. El mateix any Conrad es casava amb Elisabet de Baviera, filla del duc Ot II de Baviera.

El 1250 Conrad va aconseguir estabilitzar la situaci a Alemanya derrotant Guillem d'Holanda, el successor de Raspe, i els seus aliats. El 1252 naixia el seu primer fill, que es diria com ell i seria conegut com a Conrad.

Amb la mort del seu pare Frederic va heretar Siclia i Alemanya, i tamb assumia el ttol de Rei de Jerusalem, per el conflicte amb el papa continuava. Amb Alemanya sota control, Conrad va decidir envair Itlia amb l'esperana de recuperar la totalitat dels dominis del seu pare. Per Conrad no va ser capa de sotmetre els partidaris del papa, i aquest va contraatacar oferint Siclia a Edmund el Geperut, fill d'Enric III d'Anglaterra.

Conrad va ser excomunicat el 1254, i va morir de malria el mateix any a Lavello, a la Basilicata. El seu fill Conrad continuaria la lluita amb el papat, de forma infructuosa.




|-
| width="30%" align="center" rowspan="2" | Precedit per:Frederic II
| width="40%" align="center" | Rei d'Alemanya1237 1254
| width="30%" align="center" | Succet per:Guillem II d'Holanda
|-
| width="40%" align="center" | Rei de Siclia1250 1254
| width="30%" align="center" rowspan="2" | Conrad
|-
| width="30%" align="center" | Frederic i Iolanda
| width="40%" align="center" | Rei de Jerusalem1228 1254































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="181330" title="Monica Seles" nonfiltered="4430" processed="4419" dbindex="74467">

Monica Seles s una extennista que va arribar a ocupar el nmero u del rnquing mundial de la WTA. Va nixer el 2 de desembre de 1973 a Novi Sad, llavors Iugoslvia i actualment part de Srbia. L'any 1995 va comenar a jugar com a ciutadana dels Estats Units.

Biografia.





Durant la seva carrera Seles va guanyar nou torneigs del Grand Slam i li va prendre el nmero u del rnquing a Steffi Graf. La rivalitat entre les dues jugadores va arribar al clmax quan, el 1993, un boig anomenat Gnter Parche va clavar un ganivet a l'espatlla de Seles, sota l'omplat. En un primer moment es va creure que l'incident estava relacionat amb els conflictes poltics i tnics de la guerra de Iugoslvia, per ms tard el propi Gnter Parche va declarar que era admirador de Steffi Graf i que es pensava que, si treia Seles del mig, Graff tornaria a ser la nmero u. L'atac va canviar la histria del tennis, en el qual es van reforar les mesures de seguretat.

Aquest atac va allunyar Seles de les pistes durant 27 mesos i li va fer perdre el nivell de joc que tenia. Quan va tornar a jugar se li va reestablir el lloc que ocupava al rnquing de la WTA, el nmero 1, compartit amb Steffi Graff.

Finals individuals del Grand Slam.
Ttols (9).


 Ttols (59) .

Individuals (53).





Dobles (6).



 Finals (35) .

 Individuals (32) .


1989: Dallas (perd contra Martina Navratilova 7-6, 6-3) ;
1989: Brighton (perd contra Steffi Graf 7-5, 6-4);
1991: Indian Wells (perd contra Martina Navratilova 6-2, 7-6);
1991: San Antonio (perd contra Steffi Graf 6-4, 6-3);
1991: Hamburg (perd contra Steffi Graf 7-5, 6-7, 6-3);
1991: Roma (perd contra Gabriela Sabatini 6-3, 6-2);
1991: San Diego (perd contra Jennifer Capriati 4-6, 6-1, 7-6);
1991: Oakland (perd contra Martina Navratilova 6-3, 3-6, 6-3);
1992: Roma (perd contra Gabriela Sabatini 7-5, 6-4);
1992: Wimbledon (perd contra Steffi Graf 6-2, 6-1);
1992: Los Angeles (perd contra Martina Navratilova 6-4, 6-2);
1992: Masters del Canad (perd contra Arantxa Snchez Vicario 6-3, 4-6, 6-4);
1993: Paris (perd contra Martina Navratilova 6-3, 4-6, 7-6);
1995: US Open (perd contra Steffi Graf 7-6, 0-6, 6-3);
1996: US Open (perd contra Steffi Graf 7-5, 6-4);
1996: Oakland (perd contra Martina Hingis 6-2, 6-0);

1997: Miami (perd contra Martina Hingis 6-2, 6-1);
1997: Charleston (perd contra Martina Hingis 3-6, 6-3, 7-6);
1997: Madrid (perd contra Jana Novotna 7-5, 6-1);
1997: San Diego (perd contra Martina Hingis 7-6, 6-4);
1998: Roland Garros (perd contra Arantxa Snchez Vicario 7-6, 0-6, 6-2);
1998: Moscou (perd contra Mary Pierce 7-6, 6-3);
1999: Masters del Canad (perd contra Martina Hingis 6-4, 6-4);
1999: Tquio (Princess Cup) (perd contra Lindsay Davenport 7-5, 7-6);
2000: San Diego (perd contra Venus Williams 6-0, 6-7, 6-3);
2000: New Haven (perd contra Venus Williams 6-2, 6-4);
2000: Masters WTA (perd contra Martina Hingis 6-7, 6-4, 6-4);
2001: San Diego (perd contra Venus Williams 6-2, 6-3);
2001: Los Angeles (perd contra Lindsay Davenport 6-3, 7-5);
2002: Toray Pan Pacific Open (perd contra Martina Hingis 7-6, 4-6, 6-3);
2003: Toray Pan Pacific Open (perd contra Lindsay Davenport 6-7, 6-1, 6-2);
2003: Dubai (perd contra Justine Henin 4-6, 7-6, 7-5);


 Dobles (3) .


1997: Chicago (amb Lindsay Davenport) (perden contra Alexandra Fusai i Nathalie Tauziat 6-3, 6-2);
1998: Filadlfia (amb Natasha Zvereva) (perden contra Elena Likhotvseva i Ai Sugiyama 7-5, 4-6, 6-2);
1999: Miami (amb Mary Joe Fernandez) (perden contra Martina Hingis i Jana Novotna 0-6, 6-4, 7-6);


 Participaci a Grand Slam i torneigs importants .

NH = torneig no disputat;
A = no va participar al torneig;
1 El torneig d'Indian Wells va adquirir l'estatuts de Tier I l'any 1996.








































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="181331" title="Susceptibilitat elctrica" nonfiltered="4431" processed="4420" dbindex="74468">
En electromagnetisme, la susceptibilitat elctrica  e s una mesura de la facilitat de polaritzaci d'un material en resposta a un camp elctric. La polaritzaci s un fenomen que noms es produeix per la intermediaci d'un medi material, sovint un material dielctric. Aix determina la permitivitat elctrica del material i d'altres fenomens com ara la capacitncia.

Es defineix com una constant de proporcionalitat (que pot ser un tensor) relacionant un camp elctric E amb la densitat de polaritzaci induda P al dielctric:



on  s la permitivitat del buit, i on la susceptibilitat elctrica   s un nombre complex sense dimensions. Aquest cas seria linear ats que es tracta d'una relaci de proporcionalitat i permet d'interpretar el fenomen de la refracci, la susceptibilitat est relacionada amb l'ndex de refracci n per mitj de les equacions de Maxwell segons

,

on  s la part real de la susceptibilitat elctrica.

La susceptibilitat d'un medi est relacionada amb la seva permitivitat relativa  segons

;

Aix, en el cas del buit,

;

El desplaament elctric D est relacionat amb la densitat de polaritzaci P segons



 Dispersi i causalitat .

En general, un material no es polaritza de manera instantnia en resposta a un camp elctric sin que en necessita un cert temps, la formulaci ms general com a funci del temps s

;

Aix significa que la polaritzaci s una convoluci del camp elctric inicial, la polaritzaci pot modificar el camp elctric inicial, amb una susceptibilitat dependent del temps que vindr donada per . El lmit superior d'aquesta integral es pot estendre cap a l'infinit en tant que definim  for . Una resposta instantnia correspondria a la funci delta de Dirac de la susceptibilitat .

A un sistema linear s ms convenient prendre la transformada de Fourier i escriure la relaci en funci de la freqncia. Grcies al teorema de convoluci, la integral despareix i s'obt

;

Aquesta dependncia de la freqncia de la susceptibilitat porta a la dependncia de la freqncia de la permitivitat, que es coneix com a dispersi del material.

D'altra banda, el fet que la polaritzaci pot dependre noms del camp elctric inicial, (per exemple  for ), com a conseqncia del principi de causalitat s'imposa la restricci de les relacions de Kramers-Kronig sobre la susceptibilitat .

 Vegeu tamb .

 Equacions de Maxwell;
 Permitivitat;
 Relaci de Clausius-Mossotti;
 Susceptibilitat magntica;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="181343" title="Sake" nonfiltered="4432" processed="4421" dbindex="74469">

El sake  s una beguda prpia del Jap que s'obt de la fermentaci de l'arrs. 

D'en de l'arribada dels europeus a l'arxiplag, que desconeixien aquesta font de beguda alcohlica, ha rebut el grau de beguda nacional i en diuen "alcohol japons" (nihonshu).

A Occident s habitual referir-se al sake com "vi d'arrs" encara que la producci de begudes alcohliques per fermentaci mltiple s ms caracterstica de la cervesa que del vi. Hi ha d'altres begudes anomenades "vi d'arrs" que difereixen substancialment del sake.

Enllaos externs.
Receptes casolanes de sake  ;










































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="181346" title="Mitosoma" nonfiltered="4433" processed="4422" dbindex="74470">
Un mitosoma s un orgnul trobat en alguns organismes eucariotes unicellulars. s un orgnul que no va ser trobat i descrit fins al 1999 i la seva funci encara no ha estat caracteritzada b del tot.

Els mitosomes noms s'han detectat en organismes anaerbics o microaeroflics que no tenen mitocondris. Aquests organismes no tenen la capacitat d'obtenir energia dels processos d'oxidaci caracterstics dels mitocondris. El primer cop que va ser descrit va ser en l' Entamoeba histolytica, un parsit intestinal en humans. Ms tard han estat identificats en diverses espcies de microsporidis i en la Giardia intestinalis.

Els mitosomes sn amb molta certesa derivats dels mitocondris. Com els mitocondris tenen una membrana de doble paret i les protenes hi sn dutes per un pptid senyal prou semblant a l'emprat pels mitocondris, com per qu la forma mitocondrial del senyal funcioni per als mitosomes. S'ha pogut demostrar que una srie de protenes que els conformen estan estretament emparentades amb les que constitueixen els mitocondris.

A diferncia dels mitocondris, per, no contenen material gentic. Els gens per als components mitosomals estan continguts en el genoma nuclear. Una investigaci primerenca va suggerir la presncia d'ADN en l'orgnul, per estudis posteriors varen mostrar que aix no s aix.

Referncies.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="181347" title="Rei dels Romans" nonfiltered="4434" processed="4423" dbindex="74471">
Rei dels Romans (llat: Rex Romanorum) era el ttol usat al Sacre Imperi Romanogermnic pels reis que encara no havien esta coronats emperadors pel Papa, i que per tant encara no podien utilitzar el ttol imperial, i tamb pels hereus designats de l'emperador en vida d'aquest.

Orgen.
El Sacre Imperi Romanogermnic tenia la seva base al Regne d'Alemanya, el rei del qual era elegit pels electors palatins. Un cop el nou rei era escollit, havia d'anara a Roma on el Papa el coronaria emperador. Abans de ser coronat pel Papa no podia utilitzar el ttol imperial, i noms podia fer-ne servir un de reial.

En uns inicis els reis es van fer anomenar Rex Francorum (Rei dels Francs), Rex Teutonicorum (Rei dels Alemanys) o simplement Rex (Rei). El ttol de Rex Romanorum s'havia utilitzat ocasionalment, especialment pels otonians, per remarcar el carcter rom de l'imperi, que era disputat pels emperadors bizantins.

Rex Romanorum es va convertir en el ttol habitual quan el rei slic Enric IV durant el Conflicte de les Investidures. El Papa Gregori VII persistia en fer servir per ell el ttol de Rex Teutonicorum per contrarrestar les pretensions imperials d'Enric, que encara no havia estat nomenat emperador. Com a represlia, Enric va utilitzat el ttol Rei dels Romans fins que va ser coronat el 1084.

Els successors d'Enric van continuar amb aquesta prctica, fent-se anomenar Rex Romanorum abans de la coronaci i Imperator Romanorum desprs.

Ttol de l'hereu aparent.
La successi al Sacre Imperi era un assumpte complex, al tractar-se d'una monarquia electiva. Per assegurar que el ttol continuaria a la seva prpia nissaga, els emperadors solien procurar que els seus hereus fossin elegits reis en vida seva, per garantir que el successin al ttol imperial a la seva mort. Aquests reis electes, que habitualment no participaven en el govern, ostentaven el ttol de Rei dels Romans.

Aquesta prctica va continuar fins i tot desprs 1556, quan al Sacre Imperi els emperadors prescindien de la coronaci papal i s'anomenven emperadors-electes. 

Desprs de l'ascensi de l'Emperador Carles V, el ttol imperial i l'Imperi van esdevenir a la prctica possessions exclusives dels Habsburg. Des d'aleshores, automticament el ttol de Reis dels Romans s'aplicava a l'hereu aparent. Per com que els emperadors ja no buscaven la coronaci papal quan ascendien al tron, el ttol de "Rei dels Romans" ja no s'aplicava a monarques regnants.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="181357" title="Torneig d'Histrics 2007" nonfiltered="4435" processed="4424" dbindex="74472">
La XXIIa edici del Torneig d'Histrics del Futbol Catal disputada l'any 2007 va ser organitzada pel Club Esportiu Europa, com a celebraci del seu centenari. Els partits van ser disputats al Nou Sardenya.

La competici es divid en quatre grups de 3 equips que s'enfrontaren en eliminatries de 3x1 (tres partits de 45 minuts). Els vencedors de cada grup s'enfrontaren a semifinals. Les semifinals i la final es disputaren en partits de 90 minuts.

 Distribuci de grups .


 Grup 1 .
Partits disputats el dilluns 6 d'agost de 2007
 C.E. Jpiter 1 - 1 C.E. Premi;
1 - Jpiter: Marc Maria, Cristian, Oriol, Santi, Pociello, Ortega, Vctor, Lozano, Javi, Benja i Escandell.
1 - Premi: Marc, Aimar, Sergio, Ruben Salvador, Traverso, Calvo, Hanza, Aday, Molina, Bueno i Jonathan... Tamb van jugar: Maik i ngel.
Gols: 0-1 (Oriol, 11'); 1-1 (Hanza, 24') 
rbitre: Robas Bondia (Baix Llobregat).

 C.E. Jpiter 1 - 1 U.E. Sants;
1 - Jpiter: Javi Daz, Oriol, Ortega, Benja, Valent, Bach, Ruben, Serrano, Jordi Snchez, Jonathan i lex... Tamb va jugar: Lozano.
1 - Sants: lvaro, Olas, ngel, Snchez, Artur, Edu Ainsa, Morales, Dani, Jota, Luque i Colominas... Tamb van jugar: Tete, Mele, Antoito i lex Alarcn.
Gols: 0-1 (Jota, 16'); 1-1 (Benja, 17')
rbitre: Baos Martn (Baix Llobregat).

 C.E. Premi 1 - 0 U.E. Sants;
1 - Premi: Suriach, Litus, Peter, Ruben Ortiz, Melo, Maik, Vives, Gerard, ngel, Bacary i Albert Serrano... Tamb van jugar: Dani Martnez, Molina i Jonathan.
0- Sants: Pardo, Olas, ngel, Snchez, Ismael, Guim, Tete, Mele, Adam, Antoito i lex Alarcn... Tamb van jugar: Morales, Colominas, Luque i Edu Ainsa.
Gols: 1-0 (Albert Serrano, 11')
rbitre: Santos Pastor.

 Grup 2 .
Partits disputats el dimarts 7 d'agost de 2007
 C.E. Europa 0 - 1 U.E. Sant Andreu;
0 - Europa: Coca, lex, Amantini, Moreno, Ramon Gatell, Brian, Marcos, Fernando, Enric Pi, Boris i Bartels.
1 - Sant Andreu: Aurreko, Luso, Leo Bermejo, Joyce Moreno, Jorge Recio, Dani Mart, scar Garca, Javi Recio, Marcos, Lanzarote i Lezaun.
Gols: 0-1 (Ramon Gatell -pp-, 26')
rbitre: Vico Moreno (Barcelona)

 C.E. Europa 2 - 1 UEA Gramenet B;
2 - Europa: Asier, Rojals, Ros, Zigor, Vctor, Amantini, Albert, Salvany, Nacho, Dani Hernndez i Benja. 
1 - Gramenet B: Valenzuela, Norbert, Chumi, Melich, Borja, Joaquin, Morera, Vctor, Ruben, Pau i Eloy... Tamb va jugar: Forcadell.
Gols: 0-1 (Ruben, 21'); 1-1 (Amantini, 24'); 2-1 (Salvany, 43')
rbitre: Toms Baulo (Barcelona).

 UEA Gramenet B 0 - 0 U.E. Sant Andreu;
0 - Gramenet B: Pol, Borja, Dani, Melich, Forcadell, Ramon, Camacho, Del Amo, Carlitos, Araujo i Eloy... Tamb van jugar: Pau i Norbert. 
0 - Sant Andreu: Santos, Fran Grima, Luso, Crdenas, Jorge Recio, Dani Mart, Fran Piera, Morillo, Eloy, Miralles i Lezaun... Tamb van jugar: Joyce Moreno, Requena i Santolalla.
rbitre: Simn del Pino (Barcelona)

 Grup 3 .
Partits disputats el dimecres 8 d'agost de 2007
 F.C. Martinenc 0 - 2 C.D. Masnou ;
0 - Martinenc: Leo, Marc, Dani, Gerard, Javi, Aitor, Hctor, Virgs, Fido, Karim i Francesc... Tamb va jugar: Ordoo. 
2 - Masnou: lex, Miguel, Molina, Barberan, Adolfo, Aleix, Pereira, Alberto, Pep, Aitor i Vlchez.
Gols: 0-1 (Vlchez ,9'); 0-2 (Aitor, 34')
rbitre: valos Martos (Anoia). 

 F.C. Martinenc 0 - 4 U.A. Horta ;
0 - Martinenc: Emilio, Javi, Ordoo, Gerard, Dani, Aitor, Hctor, Virgs, Francesc, Fido i Karim.
4 - Horta: Vzquez, Johny, Vctor, Andrs, Marin, Lolo, Eric, Visa, Mario, Valderas i Grande... Tamb va jugar: Anglada.
Gols: 0-1 (Mario, 8'); 0-2 (Mario, 27'); 0-3 (Valderas, 29'); 0-4 (Mario, 31').
rbitre: Lagunas Gallego (Anoia). 

 C.D. Masnou 0 - 0 U.A. Horta;
0 - Masnou: Caadas, Miguel, Barberan, Navarro, Dani Molina, Jordi Dieguez, Bay, Johny, Pep, lex Gil i Aitor... Tamb van jugar: Aleix, Andrs i Vlchez.
0 - Horta: lvaro, Andrs, Belda, Alonso, Marin, Paquito, Uri, Bez, Miqui, Ismael i Casillas... Tamb va jugar: Simn. 
rbitre: Galan Bar (Bages).

 Grup 4 .
Partits disputats el dijous 9 d'agost de 2007
 C.E. L'Hospitalet 0 - 1 C.F. Badalona;
0 - L'Hospitalet: Eduardo, Dani Morales, Gaston, Jornet, De la Puente, Casado, Ruben Quintero, Jaime, Ral Salas, Cristian i Gimnez. 
1 - Badalona: Ruben, Besora, Arau, Alfonso, Macans, Cristian, Corominas, Isaias, Diego, Ruben Casado i Blanco... Tamb va jugar: Jacobo.
Gols: 0-1 (Corominas, 21').
rbitre: Ral Calle Martnez (Barcelona)

 C.E. L'Hospitalet 3 - 0 C.E. Sabadell;
3 - L'Hospitalet: Carlos, Dani Morales, Gastn, Casado, Neftal, Chiqui, Juli, Jaime, Ral Salas, Cristian i Gimnez.
0 - Sabadell: Miguel ngel, Xavi Roca, Serrat, Jaume, David Pirri, Javi Lara, Villanova, Siso, Fran, Toni Mora i Finidi.
Gols: 1-0 (Cristian, 7'); 2-0 (Gimnez, 13'); 3-0 (Chiqui, 28').
rbitre: Ral Garca Garca (Barcelona)

 C.F. Badalona 0 - 1 C.E. Sabadell;
0 - Badalona: Montero, Cerver, Alain, Cmara, Ricard, Santi Amaro, Corominas, Jacobo, Diego, Yeray i Blanco... Tamb van jugar: Isaias, Ruben Casado i Cristian. 
1 - Sabadell: Nando, Sierra, Serrat, Jaume, Xavi Roca, Javi Lara, Diego Carrillo, Miki, Montero, Toni Mora i Finidi... Tamb van jugar: Siso, Villanova i Fran. 
Gols: 0-1 (Fran, 31')
rbitre: Jordi Liarte Prez (Barcelona)

 Semifinals .
Partits disputats el divendres 10 d'agost de 2007
 C.E. Ricoh Premi 2 - 4 U.A. Horta;
2 - Premi: Marc, Aimar (Litus, 46 ), Ruben Salvador, Peter, Melo (Traversa, 46 ), Maik, Jonathan, Gerard, Bacary (Vives, 46 ), Aday (ngel, 68 ) i Albert Serrano.
4 - Horta: lvaro, Johny, Belda, Andrs, Marn (Vctor, 70 ), Paquito (Heri, 46 ), Uri, Lolo, Mario (Valderas, 67 ), Ismael i Casillas (Grande, 61 ).
Gols: 1-0, Meter (18'). 1-1, Mario (28 ). 2-1, Aday (32 ). 2-2, Ismael (59 ). 2-3, Ismael (73 ). 2-4, Ismael (86 ).
rbitre: Medi Jimnez. T.G.: - / Casillas i Valderas.

 U.E. Sant Andreu 1 - 0 C.E. L Hospitalet;
1 - Sant Andreu: Aurreko, Luso, Leo Bermejo, Joyce Moreno (Crdenas, 58 ), Jorge Recio, David Morillo (Dani Mart, 66 ), scar Garca, Javi Recio, Lezaun (Eloy, 66 ), Miralles (Lanzarote, 78 ) i Marcos Gimnez.
0 - L'Hospitalet: Iigo, Ivan Hammouch, Dani Morales, Neftal (Ral Cap, 75 ), Gastn (Casado, 46 ), Chiqui, Juli (De la Puente, 58 ), Crcel, Thaer, Toni Velamazn (Ral Salas, 68 ) i Ruben Quinteros.
Gol: 1-0, Lezaun (25 ).
rbitre: Soto MirandaT.G.: Joyce Moreno, Marcos Jimnez / Chiqui. T.V.: Dani Morales (16 ).

 Final .
Partit disputat el dissabte 11 d'agost de 2007
 U.A. Horta 0 - 1 U.E. Sant Andreu;
0 - Horta: Vzquez, Jonhy, Vctor, Andrs, Belda (Marin, 46'), Paquito, Heri (Casillas, 52'), Lolo, Miqui, Mario (Valderas, 61') i Grande (Uri 46'). 
1 - Sant Andreu: Santos, Grima, Luso, Joyce Moreno, Cardenas, Morillo (Javi Recio, 46'), Fran Piera (Santolalla, 64'), Dani Mart,  Lezaun (Marcos, 46'), Lanzarote i Eloy (Requena 77'). 
Gols: 0-1, Fran Piera (12')
rbitre: Montero Esteban. T.G.: Casillas / Javi Recio i Dani Mart.

La Uni Esportiva Sant Andreu es proclama campiona de la XXII edici del Torneig d'Histrics 2007.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="181358" title="Heinrich Rudolf Hertz" nonfiltered="4436" processed="4425" dbindex="74473">

Heinrich Rudolf Hertz ( Hamburg, Alemanya 1857 - Bonn 1894 ) fou un fsic i professor universitari alemany, que don nom a la unitat de freqncia internacional coneguda amb el nom d'hertz.

Biografia.
Va nixer el 22 de febrer de 1857 a la ciutat d'Hamburg, en una famlia jueva que s'havia convertit al cristianisme, fill d'un conseller d'Hamburg. 

Mentre estudiava a la universitat de Berln va demostrar aptituds tant per a les cincies com per a les llenges, aprenent l'rab i el snscrit. Va estudiar fsica iqumica, aix com enginyeria, a les ciutats alemanyes de Dresden, Munic i Berln, sota les ordres de Gustav Kirchhoff i Hermann von Helmholtz. Va obtenir el seu doctorat l'any 1880 i va continuar com a deixeble de Helmholtz fins el 1883, any en el qual s nomenat professor de fsica terica a la universitat de Kiel. Posteriorment el 1885 va esdevenir professor a la universitat de Karlsruhe.

Va morir l'1 de gener de 1894 a la ciutat de Bonn, a l'edat de 37 anys i a conseqncia d'una septicmia. El seu nebot Gustav Ludwig Hertz va ser guardonat amb el Premi Nobel de Fsica l'any 1925, i el seu nt, Carl Hellmuth Hertz, va inventar l'ultrasonografia mdica. 

Recerca cientfica.
Durant la seva estada a Karlsruhe, a partir de l'experiment de Michelson de 1881 (precursor de l'experiment Michelson-Morley de 1887) i que va refutar l'existncia de l'ter lumnic, Hertz va reformular les equacions de Maxwell per a descobrir les ones electromagntiques. Aix les seves investigacions van provar experimentalment que els senyals elctrics poden viatjar a travs de l'aire lliure, com havia estat predit per James Clerk Maxwell i Michael Faraday, i l'any 1888 demostrar aquesta existncia construint un aparell per a produir ones de rdio. 

Tamb va descobrir l'efecte fotoelctric, i que va ser explicat ms endavant per Albert Einstein, quan va notar que un objecte carregat perd la seva crrega ms fcilment al ser illuminat per la llum ultraviolada. 

Reconeixements.

L'any 1930 la Comissi Electrotcnica Internacional va decidir anomenar la unitat del SI de la freqncia amb el nom de hertz.

En honor seu s'anomen l'asteroide (16761) Hertz descobert el 3 d'octubre de 1996 per Vittorio Goretti.


















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="181359" title="Espolla Criana" nonfiltered="4437" processed="4426" dbindex="74474">
Espolla Criana ha estat el vi negre clssic de criana que ha elaborat el Celler Cooperatiu d'Espolla, a partir de les varietats tradicionals de la zona, s a dir carinyena o sams i lledoner. Embotellat amb ampolla borgonyona de 750 ml i t una graduaci alcohlica de 12.5. Segons la producci varia l'anyada, ja que s un vi que es va elaborant desprs de sis mesos en bta i un temps prudencial en ampolla.

El vi est regulat i etiquetat sota la DO Empord.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="181365" title="Wilhelm Stuckart" nonfiltered="4438" processed="4427" dbindex="74475">
Dr. Wilhelm Stuckart (16 de novembre de 1902   15 de novembre de 1953, advocat del Partit Nazi i Secretari d'Estat del Ministeri de l'Interior del Reich.

Nascut a Wiesbaden. S'afili al NSDAP al 1922. Va estar molt involucrat a les primeres aproximacions nazis cap als jueus, sent coautor de les "Lleis de Nremberg" (per les que es privava de la ciutadania alemanya als jueus), al 1935, al s d'un Reichstag controlat pels nazis.

Stuckart va ser el representant del Ministre de l'Interior, Wilhelm Frick, a la Conferncia de Wannsee el 20 de gener de 1942, on es discut sobre la imposici de la "Soluci Final de la Qesti Jueva a l'esfera d'influncia alemanya a Europa".

Ha estat motiu d'especulaci que Stuckart object sobre que les lleis estaven sent ignorades per la SS durant el progrs de la "Soluci Final", assenyalant els problemes burocrtics d'una aplicaci radical, insistint que l'esterilitzaci obligatria seria una opci millor per a preservar l'esperit de les lleis. No obstant, el president de la conferncia, SS-Obergruppenfhrer Heydrich, l'inform que la decisi d'exterminar als jueus havia estat presa per Hitler en persona, i que d'acord amb el Fhrerprinzip, la paraula de Hitler estava per damunt de tota llei escrita (Stuckart, aix com altres dels presents a la conferncia, assenyalaren que aquella ordre no s'havia donat per escrit)

Stuckart serv alg temps com a Ministre de l'Interior, desprs de l'ocs de Himmler al 1945.

Desprs de la guerra, Stuckart va ser detingut pels aliats per crims de guerra y pass 4 anys a pres, fins a ser alliberat per manca de proves al 1949.

Mor al novembre de 1953 a Hannover desprs d'un accident de trnsit (accident que se sospita que va ser provocat per grups contraris a que criminals nazis estiguessin en llibertat).

Stuckart ha aparegut dins la cultura popular:

 A la pellcula del 1984 "Wannseekonferenz" interpretat per l'actor Peter Fitz;
 A la pellcula del 2001 "La Soluci Final" va ser interpretat per Colin Firth;
 A la novella d'histria alternativa "Ptria", de Robert Harris, Stuckart s un dels assistents a Wannsee que s acorralat pel rgim nazi del 60.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="181370" title="Ernst Haeckel" nonfiltered="4439" processed="4428" dbindex="74476">



Ernst Heinrich Philipp August Haeckel (16 de febrer del 1834   9 d'agost del 1919),
tamb conegut com a von Haeckel i que signava com a Ernst Haeckel fou un bileg alemany, naturalista, filsof, fsic, professor i artista.

Ernst Haeckel va posar nom a milers de noves espcies, va fer un arbre evolutiu que relacionava totes les formes de vida per llavors conegudes i va encunyar diversos termes de la biologia, incloent-hi flum, filognia, ecologia i el regne Protista. Va promoure les obres d'en Charles Darwin a Alemanya i desenvolupar la controvrsica teoria de la recapitulaci que indica que els canvis d'un organisme en l'ontognia s un resum del desenvolupament evolutiu de l'organisme: "l'ontognia recapitula la filognia".

L'obra publicada de Haeckel inclou ms de 100 illustracions detallades pluricromtiques d'animals i criatures marines (vegeu: Kunstformen der Natur, "Formes artstiques de la Natura"). Com a filsof va escriure Die Weltrthsel (1895-1899, El misteri de l'univers), creant el terme Weltrthsel; i Llibertat en la cincia i l'ensenyament per recolzar que s'ensenys l'evoluci.

En honor seu s'ha posat nom al Mont Haeckel als EUA Mount Haeckel i a l'asteroide 12323 Hckel.

La casa de  l'Ernst Haeckel ("Villa Medusa") a Jena, Alemanya cont una llibreria histrica.

 Vida .


Ernst Haeckel va nixer el 16 de febrer de 1834, a Potsdam (llavors part de Prssia).

Va completar els seus estudis el 1852, a Domgymnasium de Mersburg.
Llavors va estudiar medicina a Berln, amb Albert von Klliker, Franz Leydig, Rudolf Virchow (amb qui va treballar breument com a ajudant), i amb l'anatomista-fisileg Johannes Peter Mller (1801-1858).
El 1857, Haeckel es va doctorar en medicina rebent una llicncia per practicar-la. L'ocupaci de metge, per sembla que va perdre intrs per part seva desprs d'entrar en contacte amb el patiment dels pacients.

Haeckel va estudiar amb Carl Gegenbaur a la Universitat de Jena durant tres anys, aconseguint un doctorat en zoologia, abans d'esdevenir ptofessor d'anatomia comparativa a la mateixa universitat, en la que hi va romandre durant 47 anys, en el perode 1862-1909. Entre el 1859 i 1866 Haeckel va treballar en diversos grups invertebrats incloent-hi els radiolaris, porfers i anllids.  Durant un viatge pel Mediterrani, Haeckel va descobrir i anomenar prop de 150 noves espcies de radiolaris.
  De fet va anomenar milers de noves espcies entre el 1859 i el 1887.


Del 1866 al 1867 va fer un extens viatge per les Illes Canries perode en el que va tenir contacte amb Charles Darwin, Thomas Huxley i Charles Lyell. El 1867 es va casar amb Agnes Huschke amb qui va tenir un fill, Walter, el 1868, i dues filles, Elizabeth i Emma el 1871 i 1873 respectivament. El 1869, va viatjar com a investigador a Noruega, el 1871 a Dalmcia i el 1873 a Egipte, Turquia i Grcia. El 1909 es va retirar de l'ensenyament i el 1910 va apostatar del luteranisme.
La seva muller va morir el 1915 i ell va anar-se tornant ms frgil, trencant-se un bra i una cama.  Va vendre la mansi Medusa ("Villa Medusa") el 1918 a la fundaci Carl Zeiss. Va morir el 9 d'agost del 1919.


 Poltica .
Haeckel va extrapolar una nova religi o filosofia anomenada "monisme" de la cincia evolutiva. Des el punt de vista del monisme de Haeckel que postula que tots els aspectes del mn formen una unitat essencial, i l'economia, la poltica, i l'tica sn reduts a la "biologia aplicada."

Les seves escriptures i lectures del monisme varen ser ms tard emprades per proveir de justificacions cientfiques (o quasi cientfiques) del racisme, nacionalisme i Darwinisme social.

Va suggerir que el desenvolupament de les races era parallel al desenvolupament dels individus. Advocava per la idea de qu les races primitives eren en la seva infncia i necessitaven la supervisi i protecci de societats ms madures.

Haeckel tamb assegurava que la "poltica s biologia aplicada", una citaci emprada per diversos nazis. El partit nazi va fer servir no noms les citacions de Haeckel sin que tamb va fer ampli s de la filosofia del monisme que varen fer servir com a justificaci de racisme, nacionalisme i Darwinisme social.

 Recerca .

Haeckel fou un zoleg, un artista i illustrador reconegut i ms tard un professor universitari d'anatomia comparativa. To i que les idees de Haeckel sn importants en la histria de la teoria evolutiva, i que fou un competent anatomista d'invertebrats, sobretot conegut per la seva feina amb els radiolaris, molts conceptes especulatius que va defensar sn actualment considerats incorrectes. Aix per exemple, Haeckel va descriure i anomenar microorganismes ancestrals hipottics que mai s'han pogut trobar.

Va ser un dels primers en considerar la psicologia com a una branca de la fisiologia. Va proposar diversos termes actualment oblics com flum, filognia, ecologia, i va proposar el regne dels protists el 1866. Els seus principals interessos estaven centrats en l'evoluci i processos de desenvolupament de la vida en general, incloent-hi el desenvolupament de les formes no aleatries que va culminara mb el llibre d'illustracions  Kunstformen der Natur (Formes artstiques de la natura). En Haeckel no va recolzar la selecci natural de les espcies, essent un partidari del Lamarckisme.


Haeckel va postular la "teoria de la recapitulaci" que proposava un enlla entre l'ontognia (desenvolupament de l'individu) i la filognia (evoluci entre individus), resumit en la frase "l'ontognia recapitula la filognia". El seu concepte de recapitulaci ha estat discutit en la forma exposada per ell (ara anomenada "recapitulaci forta"). Va recolzar les seves teories amb els dibuixos embrionaris que desprs s'ha dit que estaven massa simplificats i en part no acurats. Haeckel tamb va introduir el concepte d' "heterocrnia", que s el canvi en el temps de desenvolupar-se l'embri al llarg del curs de l'evoluci.

Fou una figura vistosa. A vegades feia grans (i no cientfics) passos de les evidncies disponibles. Per exemple, en el temps en qu Darwin havia publicat L'Origen de les Espcies (1859), no s'havien trobat restes d'ancestres humans. Haeckel va postular que l'evidncia de l'evoluci humana es trobaria a les ndies Orientals Holandeses (ara Indonsia), i va descriure'n teories en grans detalls. Fins i tot va anomenar l'encara no trobada espcie com a Pithecanthropus alalus i va encarregar als seus estudiants a trobar-lo. (Richard i Oskar Hertwig varen ser dos dels estudiants ms importants que va tenir.)

Un estudiant, un jove holands anomenat Eugene Dubois, va anar a les ndies Orientals i va trobar les restes de l'Home de Java, les primeres restes humanes ancestrals mai trobades. VA romandre originalment amb el nom que havia triat Haeckel de Pithecanthropus, per ms tard varen ser reclassificats com a Homo erectus.


 Els dibuixos embrionaris .
S'ha dit (Richardson 1998, Richardson and Keuck 2002) que alguns dibuixos embrionaris de 1874 de Haeckel varen ser sintetitzats.

Hi va haver mltiples versions d'aquests dibuixos embrionaris i Haeckel va rebutjar les afirmacions de frau per va admetre un error que va corregir.  
La controvrsia implica diferents publicacions (vegeu ms detalls a: teoria de la recapitulaci). 

Alguns creacionistes han afirmat que Darwin va confiar en els dibuixos de Darwin com a una prova de l'evoluci


implicant que la teoria de Darwin s per tant illegtima i possiblement fraudolenta. Aquesta afirmaci ignora que Darwin va publicar L'origen de les espcies el 1859 i el Descendent de l'home el 1871, mentre que els dibuixos embrionaris sn del 1874. En El descendent de l'home Darwin va fer servir noms dos dibuixos embrionaris, cap d'ells tret d'en Haeckel.

S'ha afirmat que Ernst Haeckel va enviar un escrit el 9 de gener de 1909 a la publicaci "Mnchener Allgemeine Zeitung" que tradut seria: 
"una petita proporci dels meus dibuixos emrbionaris (possiblement 6 o 8 d'un centenar) estan realment (en el sentit de la paraula del Dr Brass)  falsificats    tots ells degut a qu el material per a la inspecci s tan incomplet que  o insuficient que que s'ha fet una imatge en restauraci d'uan srie de desenvolupament connectat per emplenar els buits a travs d'hiptesis i reconstruint els membres no trobats a travs de sntesi comparativa. What difficulties this task encounters, and how easily the draughts- man may blunder in it, the embryologist alone can judge."

 Publicacions .




Les publicacions de Haeckel varen ser nombroses, treballant com a professor de la Universitat de Jena per 47 anys, i en setz aniversari de la seva estada a Jena el 1894, Haeckel ja havia produt 42 treballs amb prop de 13.000 pgines a me s de diversos memorials cientfics i illustracions.


Les monografies de Haeckel inclouen: Radiolaria (1862), Siphonophora (1869), Monera (1870) i Esponges calcries (1872), aix com diversos articles reptadors com: Meduses del fons mar (1881), Siphonophora (1888), Keratosa del fons mar (1889), un altre Radiolaria (1887), l'ltim sent illustrat amb 140 lmines sobre quatre mil noves espcies.

Entre tants de llibres, Ernst Haeckel va escriure Morfologia general (1866);
Natrliche Schpfungsgeschichte (1868, (La histria natural de la creaci) reimprs el 1883); Freie Wissenschaft und freie Lehre (1877 (Llibertat en la cincia i l'ensenyament) en rplica a un discurs en qu Virchow s'oposava a l'estudi de l'evoluci en les escoles, basant-se en qu l'evoluci era una hiptesi no provada; Die systematische Phylogenie (1894, "La filognia sistemtica"), que ha estat considerat el seu millor llibre, Anthropogenie (1874, arribant a la cinquena i ampliada edici el 1903), tractant sobre l'evoluci de l'home; Die Weltrthsel (1895-1899, tamb escrit Die Weltrtsel; ber unsere gegenwrtige Kenntnis vom Ursprung des Menschen (1898; Der Kampf um den Entwickelungsgedanken (1905; Die Lebenswunder (1904, un suplement de  Die Weltrthsel ; tamb llibres de viatge com Indische Reisebriefe (1882, ("Notes de viatge de l'ndia") i Aus Insulinde: Malayische Reisebriefe (1901, "Notes de viatge de Malisia"), els fruits dels viatges a Sri Lanka i Java; Kunstformen der Natur (1904, Formes artstiques de la Natura), amb lmines detallabr formes de vida marina; i Wanderbilder (1905, "imatges de viatge"), amb reproduccions de pintures a l'oli i paissatges .

 Notes .



 Referncies .



 Ernst Haeckel, Freedom in Science and Teaching (1879), reprint edition, University Press of the Pacific, February 2004, paperback, 156 pages, ISBN 1-4102-1175-4.

 Ernst Haeckel, The History of Creation (1868), translated by E. Ray Lankester, Kegan Paul, Trench & Co., Londres, 1883, 3rd edition, Volume 1.

 Ernst Haeckel, Kunstformen der Natur ("Artforms of Nature"), 1904, (from series published 1899-1904): over 100 detailed, multi-color illustrations of animals and sea creatures.

 Ernst Haeckel, The Riddle of the Universe (Die Weltraetsel, 1895-1899), Publisher: Prometheus Books, Buffalo, NY, 1992, reprint edition, paperback, 405 pages, illustrated, ISBN 0-87975-746-9.

 Richard Milner, The Encyclopedia of Evolution: Humanity's Search for Its Origins, Henry Holt, 1993.

 Michael K. Richardson, "Haeckel's embryos continued" (article), Science Volume 281:1289, 1998.

 Richardson, M. K. & Keuck, G. (2001) "A question of intent: when is a 'schematic' illustration a fraud?," Nature 410:144 (vol. 410, no. 6825, page 144), March 8, 2001.

 Richardson, M. K. & Keuck, G. (2002) Haeckel's ABC of evolution and development Biological Reviews  (2002), 77: 495-528;

 M. Ruse, The Darwinian Revolution. Chicago: University of Chicago Press, 1979.

 Llegiu tamb .
 Art Forms from the Ocean: The Radiolarian Atlas of 1862, by Ernst Haeckel, Prestel Verlag, 2005, ISBN 3-7913-3327-5.
 .
 Richardson, Michael K., "Haeckel, embryos, and evolution," Science Vol. 280, no. 5366 (May 15, 1998) p. 983, 985-986.

 Enllaos externs .


 Marine Biological Laboratory Library - An exhibition of material on Haeckel, including background on many Kunsformen der Natur plates;
 University of California, Berkeley - Ernst Haeckel biography;
 Ernst Haeckel   Evolution's controversial artist. A slide-show essay about Ernst Haeckel.
 , Wikimedia Commons: over 100 detailed animal drawings.
 Kunstformen der Natur, scanned (from biolib.de Stuebers Online Library);
 PNG alpha-transparencies of Haeckel's "Kustformen der natur";
Proteus - An animated documentary film on the life and work of Ernst Haeckel;
Ernst Haeckel Haus and Ernst Haeckel Museum in Jena;

























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="181371" title="Trofeu Baha de Cartagena" nonfiltered="4440" processed="4429" dbindex="74477">
El Trofeu Baha de Cartagena s un torneig amists de futbol que, des de 1994, tenia lloc cada any a la ciutat de Cartagena. Els partits es disputaven a l'estadi Cartagonova. Es va deixar de jugar el 2002.

Historial.
1994 Real Madrid. Real Madrid 6-2 Feyenoord.
1995 SC Freiburg. SC Freiburg 3-1 Real Madrid.
1996 Slovan Bratislava.  Slovan Bratislava 2-1 FC Barcelona.
1997 No disputat;
1998 Real Madrid. Real Madrid 3-1 Borussia Mnchengladbach.
1999 Real Madrid. Real Madrid 1-1 Perugia.
2000 Susps. FC Barcelona - AC Fiorentina.
2001 Real Madrid. Real Madrid 5-1 FC Cartagena.
2002 Real Betis. Real Betis 2-0 Real Madrid.

Palmars.
 4 titols:  Real Madrid: 1994, 1998, 1999 i 2001.
 1 titol:  SC Freiburg: 1995.    ;
 1 titol:  Slovan Bratislava: 1996.
 1 titol:  Real Betis: 2002.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="181374" title="Aracne" nonfiltered="4441" processed="4430" dbindex="74478">


Aracne (A     ), nascuda a Lidia i filla del tintorer Idm, era, segons la mitologia grega una teixidora de gran anomenada, famosa per la seva habilitat al teler. Un dia va exhibir un taps tan ben elaborat que tant ella, que era molt orgullosa, com tothom que el veia opinava que la seva destresa superava fins i tot la de la deessa Atena. Aquesta, incrdula, baix a la terra a veure el taps en persona. Primer va adoptar la figura d'una velleta que va recomanar a l'Aracne que no fos tan orgullosa, ja que a Grcia el pecat de suprbia es considerava gravssim. La noia va desoir els seus consells, i Atena va recuperar la seva forma veritable. Aleshores les dues van iniciar un concurs a veure qui feia el millor taps. Desprs del concurs, per, Atena va clavar la seva llana al taps d'Aracne i la noia, embogida, es va suicidar penjant-se d'un arbre. Per l'Atena, adonant-se que s'havia deixat dur per la gelosia, va decidir convertir-la en aranya, de manera que tant ella com els seus descendents podrien teixir i teixir per sempre, per una obra que ning mai no admiraria.

El poeta Ovidi inclou aquest mite a la seva gran obra mitolgica Les Metamorfosis.




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="181378" title="Rudolf Diesel" nonfiltered="4442" processed="4431" dbindex="74479">

Rudolf Christian Karl Diesel ( Pars, Frana 1858 - Canal de la Mnega 1913 ) fou un enginyer i inventor alemany, inventor del motor de combusti d'alt rendiment que duu el seu nom, el motor disel. 

Biografia.
Va nixer el 18 de mar de 1858 a la ciutat de Pars, fill d'immigrants bavaresos. L'any 1870, a l'esclatar la guerra franco-prussiana, la seva famlia abandon Frana i s'establ a Augsburg, ciutat situada a Baviera. L'any 1875 inici els seus estudis a la Universitat Politcnica de Munic, on tingu de professor Carl von Linde, l'inventor de la nevera.

Recerca cientfica.
El 1880 retorn a Pars com a representant de l'empresa de mquines frigorfiques del seu mestre, es cas i inici la seva recerca cientfica. 

Entre 1893 i 1897 va construir a la companyia MAN-AG (pertanyent al grup Krupp) el primer motor del mn que cremava oli vegetal (oli de palma) en condicions de treball. L'Institut d'Enginyers Mecnics li va concedir l'Ordre del Mrit per les seves investigacions i desenvolupaments sobre els motors amb oli de cacauet, tot i que posteriorment s'us petroli per ser un combustible ms barat. L'invent fou presentat a la Fira Internacional de Pars com el primer motor que usa oli mineral com a combustible i fou anomenat "motor de combusti", posteriorment anomenat motor disel en nom del seu inventor. 

Mort.
Va morir al voltant del 29 de setembre de 1913 en la travesia a bord d'un vaixell, travessant el Canal de la Mnega, durant el viatge entre Anvers i Anglaterra. Aquella nit va desaparixer del vaixell, sent trobat el seu cos un parell de dies desprs pels guardacostes. Com era costum en aquells temps, el guardacostes tan sols va recollir les seves pertinences (identificades posteriorment pel seu fill) i el cos va ser llanat de nou a la mar. 

Es pensen diverses hiptesis sobre la seva mort, la primera indica que es va sucidar en vista de trobar-se en fallida econmica, encara que la seva famlia va creure que va ser assassinat i les seves idees robades. Una altra hiptesi indica que agents alemanys el van assassinar per evitar la difusi dels seus invents, en vistes posades a la imminent guerra i que Diesel estava decidit a permetre que qualsevol pas (Frana i Anglaterra entre ells) comprs llicncies sobre les seves patents. 





















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="181381" title="Giulio Bizzozero" nonfiltered="4443" processed="4432" dbindex="74480">

Giulio Bizzozero (1846-1901) fou un metge i investigador itali, descobridor original de l'Helicobacter pylori, bacteri responsable de l'lcera pptica (encara que aquest fet no fou acceptat fins els anys 90). Fou un dels pioners en la histologia, a ms, d'en la utilitzaci del microscopi en la investigaci mdica. Tamb se li atribueix el descobriment del paper de les plaquetes en la coagulaci de la sang.

Biografia.
Bizzozero va nixer a Varese (Itlia) el20 de mar de 1846. Estudi medicina a la Universitat de Pavia, graduant-se en 1866, quant tenia 20 anys. En 1867, fou elegit cap de patologia i histologia general de la Universitat de Pavia. Amb 27 anys, es trasllad a la Universitat de Tor, on fund l'Institut de Patologia General. Aquest institut entren molts investigadors italians importants, com Camillo Golgi. A Tor treball per a millorar la higiene i l'abastiment d'aigua. En abril de 1901, mor de pneumnia.

Bibliografia.

 ;

 Brewer DB. Max Schultze (1865), G. Bizzozero (1882) and the discovery of the platelet. Br J Haematol 2006;133:251-8. PMID 16643426.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="181382" title="39 Andromedae" nonfiltered="4444" processed="4433" dbindex="74481">
39 Andromedae s una estrella de la constellaci d'Andrmeda. s de la magnitud aparent 5,95.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="181383" title="9 Andromedae" nonfiltered="4445" processed="4434" dbindex="74482">
9 Andromedae s una estrella de la constellaci d'Andrmeda. s de la magnitud aparent 5,98.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="181384" title="59 Andromedae" nonfiltered="4446" processed="4435" dbindex="74483">
59 Andromedae s una estrella de la constellaci d'Andrmeda. s de la magnitud aparent 6,09.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="181385" title="26 Andromedae" nonfiltered="4447" processed="4436" dbindex="74484">
26 Andromedae s una estrella de la constellaci d'Andrmeda. s de la magnitud aparent 5,30.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="181386" title="66 Andromedae" nonfiltered="4448" processed="4437" dbindex="74485">
66 Andromedae s una estrella de la constellaci d'Andrmeda. s de la magnitud aparent 6,16.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="181387" title="GY Andromedae" nonfiltered="4449" processed="4438" dbindex="74486">








HR 465 (GY Andromedae o GY And) s una estrella variable del tipus Alfa2 Canum Venaticorum de la constellaci d'Andrmeda. La seva claror fluctua entre les magnituds 6,27 i 6,41. Pertany al grup de les estrelles CP (de l'angls chemically peculiar stars: estrelles qumicament peculiars). La seva caracterstica ms xocant es la presncia de l'element Prometi en el seu espectre d'emissi. s tamb una estrella binria espectroscpica amb un perode amb un perode de almenys 273 dies i una excentricitat de 0,47.

Referncies.
 Aller, M. F. 1971. "Promethium in the star HR465", Sky & Telescope, vol.41, pp.220-222;
 Scholz, G., 1978, "Spectroscopic investigations of the magnetic AP star HD 9996", Astronomische Nachrichten, vol. 299, num. 2. pp. 81-85.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="181388" title="Marc Livi Drus" nonfiltered="4450" processed="4439" dbindex="74487">

Marc Livi Drus (Marcus Livius M.F.C.N. Drusus) fou fill de Marcus Livius C.F.M. Aemiliani Drusus, fou un magistrat rom.

Va mostrar ja de jove una gran ambici i un carcter difcil que el va portar sovint als tribunals. Quan fou qestor d'sia es va negar a portar les insgnies ("ne quid ipso esset insignius", va dir). 

Va heretar una gran fortuna del seu pare que va invertir en obtenir influncia poltica. L'autor de Viris Illustribus (atribut en general a Aureli Vctor) diu que per obtenir ms diners va acceptar suborns i aix va entregar a Boccus I de Mauritnia al prncep Magula que s'havia refugiat a Roma, i va tenir presoner a casa seva Adherbal, fill del rei de Numdia Micipsa, que igualment havia fugit a Roma, esperant un rescat del seu pare. Aquests relats no obstant no sn d'acord amb altres historiadors, especialment el segon, i els fets tal com els narra Sallusti. 

Viris Illustribus diu que fou edil curul i que va organitzar uns jocs magnfics i que quan el seu collega Remmi va proposar mesures a favor de la comunitat va contestar "Qu fa la comunitat per nosaltres?". Alguns autors consideren que aquests fets no van poder passar ja que Drus va morir essent trib, crrec que s'exercia abans que el d'edil.

La seva germana Lvia es va casar probablement primer amb Quint Servili Cepi, la filla del qual fou mare de Marc Juni Brut; i es va casar per segona vegada amb Marc Porci Cat, pare de Cat d'tica. Aquest va nixer el 95 aC i Drus va morir el 91 aC. Quan Lvia es va casar amb Cepi, Drus es va casar amb Servlia la germana de Cepi. Llavors eren amic per desprs per causes domestiques, es van barallar i va sorgir un odi entre ambds. 

Drus fou des de jove partidari dels optimats. Quan Saturn fou assassinat el 100 aC fou un dels que va agafar les armes i va donar suport al cnsol Mari que en aquell moment era al costat del senat. A la disputa entre el senat i els equites per la possessi de la judicia, Cepi va agafar el partit dels cavallers i Drus el del senat. Els equites gaudien de la judicia des del 122 aC per la llei Semprnia de Gai Grac, excepte per un breu perode en qu va estar en vigor la llei Servlia que la retornava al senat; aquesta llei Servlia fou proposada pel pare de Quint Servili Cepi, que tenia punts de vista deferents als del fill; una segona llei Servlia (proposada per Servili Glaucia) la va derogar. El que tenia el control de la judicia n'abusava i aix els cavallers (i en altres moments senadors) que extorsionaven, normalment se'n sortien impunement.

El 91 aC Drus fou nomenat trib de la plebs essent cnsols Luci Marci Filip i Sext Juli Csar. Per enfortir el partit dels optimats, Drus es va voler atreure als llatins i als italians. L'enfrontament amb Cepi va seguir. Per obtenir suport Drus va concedir al poble algunes mesures parcials, similars a les dels temps dels Gracs, i aix es van establir lleis per la distribuci de gra, per la seva venda a baix preu, per repartiments de terres publiques (leges frumentariae, agrariae) i va efectuar l'establiment de diverses colnies a Itlia i Siclia que estaven pendents tot i estar ja aprovades. Algunes d'aquestes mesures van ser aprovades perqu el senat fou subornat per Drus. El tresor de l'estat va quedar exhaust i es va haver d'abaixar l'aliatge de plata de les monedes.

El cnsol Marci Filip es va oposar a les lleis agrries de Drus, per aquest s va imposar violentament. Embarcat en una espiral, va haver de prometre als llatins i italians la igualtat, per obtenir el seu suport. Aix va poder imposar les seves mesures sobre la judicia ("legem judiciariam pertulit") en qu probablement la judicia es va transferir ntegrament al senat; segons Appi el senat que estava redut a 300 membres, fou augmentat amb l'entrada de 300 nous membres seleccionats entre els equites ms distingits. 

Aquestes mesures per van crear una nova oposici: els romans s'oposaven a la igualtat de llatins i italians; els cavallers (fora dels 300 que havien accedit al rang senatorial) tamb s'hi oposaven ja que havien perdut la judicia. En aquesta situaci a proposta de Marci Filip, que era ugur a ms de cnsol, el senat va votar una llei per la qual qualsevol llei que ans contra els auspicis seria nulla. La llei Ceclia Ddia establia que una llei , abans de ser votada, havia de ser promulgada 17 dies; el senat va considerar que les lleis de Drus no havien observat  aquestes normes; el repartiment de gra o de terres no es podia aturar per les colnies que s'estaven creant foren cancellades i la llei judiciaria tamb fou revocada. Drus es va quedar molt dolgut de la ingratitud del senat.

Es va convocar una assemblea de les tribus durant la qual Drus es va retirar aparentment malalt. Desprs fou assassinat a la seva cambra. L'assass mai fou descobert ni tampoc es va fer cap investigaci. Els principals sospitosos foren Cepi i el cnsol Filip. Cicer va acusar a Quint Vari com autor material pagat per alg. La seva mare Cornlia va aguantar la seva mort amb un alt esperit.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="181389" title="Livi Drus Claudi" nonfiltered="4451" processed="4440" dbindex="74488">
Livi Drus Claudi (Livius Drusus Claudianus)  fou el pare de l'emperadriu Lvia Drusilla. Era membre de la gens Cludia i fou adoptat probablement per Marc Livi Drus (el trib de la plebs assassinat el 91 aC). 

Cicer l'esmenta com portant a cap una gesti lucrativa el 59 aC. Podria ser el Drus que el 54 aC fou acusat per Lucreci de praevaricatio en una causa i defensat per l'orador fou absolt. El 50 aC era probablement pretor.

A la mort de Juli Csar fou partidari de Brut i Cassi, i desprs de la batalla de Filips fou proscrit, i es va sucidar (42 aC).














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="181390" title="Marc Livi Drus Lib" nonfiltered="4452" processed="4441" dbindex="74489">
Marc Livi Drus Lib (Marcus Livius Drusus Libo) fou un magistrat rom. El seu nom original sembla que fou Marc Escriboni Lib i fou probablement adoptat per Livi Drus Claudi.

Fou edil curul probablement el 28 aC i segurament es la persona que Plini el Vell diu que va organitzar uns jocs a Roma quan el teatre fou cobert per l'arquitecte Valeri d'stia. Fou cnsol el 15 aC.

Fou el pare de Luci Escriboni Lib Drus, conspirador contra Tiberi. Era probablement el germ petit de Luci Escriboni Lib (sogre de Sext Pompeu) (Lucius Scribonius Libo).  





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="181391" title="Luci Escriboni Lib Drus" nonfiltered="4453" processed="4442" dbindex="74490">
Luci Escriboni Lib Drus (Vellei Patrcul l'esmenta com Drus Lib, el nom en llat s Lucius Scribonius Libo Drusus) fou fill probablement de  Marc Livi Drus Lib (Marcus Livius Drusus Libo).

El senador Firmi Cat el va induir a aspirar a l'imperi i conspirar contra Tiberi (any 16) aprofitant la seva riquesa; va consultar a macs les possibilitats d'xit per Cat el va acabar denunciant a Flac Vesculari i a travs d'aquest a l'emperador. Aquest no va reaccionar i va permetre el seu nomenament com a pretor sense deixar veure cap mostra de sospita o ressentiment, per finalment fou denunciat fermament per Fulcini Tri i fou portat davant l'emperador; veient que no hi havia possibilitat de ser perdonat es va sucidar. La seva tia Escribnia va tractar de dissuadir-lo sense xit. 

La seva propietat fou confiscada per Tiberi i donada als seus acusadors, i la seva memria deshonorada.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="181395" title="Drus el Vell" nonfiltered="4454" processed="4443" dbindex="74491">

Ner Claudi Drus conegut normalment com Drus el Vell o Drus Major (desprs de la seva mort va rebre el cognom de Germnic)  fou el germ petit de l'emperador Tiberi, fill de Lvia Drusilla (la futura dona d'August) i Tiberi Claudi Ner. Inicialment es deia Dcim, nom que va canviar a Ner.

August i Lvia es van enamorar i Lvia es va divorciar de Tiberi Claudi Ner i es va casar amb August. Drus va nixer a casa d'August als tres mesos de casat amb Lvia i van crrer rumors de qu August era en realitat el pare (38 aC). August el va enviar al pare Tiberi Claudi Nero, per aquest va morir al cap de poc i va nomenar a August guardi dels seus fills Tiberi i Drus.

Va crixer sota la custodia d'August i pel seu carcter fou ms estimat pel poble que el seu germ gran Tiberi; era republic i va escriure al seu germ per influir en demanar a August la renuncia de l'imperi, per Tiberi va ensenyar la carta a August. Aquest no obstant li va mantenir l'estima al menys aparent durant la seva vida.

Es va casar amb Antnia coneguda com Antnia Menor a la que es va estimar i fou fidel. El casament es devia fer essent fora jove ja que Drus va morir amb trenta anys i va deixar tres fills vius i alguns que havien mort infants.

El 19 aC va obtenir el perms especial del senat per exercir magistratures cinc anys abans de l'edat establerta. El 16 aC quan August va anar a la Gllia i se'n va emportar a Tiberi, que llavors era pretor, Drus va assolir aquest crrec com a suplent del seu germ.

El 15 aC fou qestor i fou enviat contra els recis o retis que eren acusat d'haver atacat a comerciants romans o aliats romans; les muntanyes de Rtia estaven dominades per bandits que cobraven impostos als cultivadors de les planes, els quals atacaven a tot aquell que no pagava per quedar lliure dels seus atacs. Drus va atacar als bandits i va matar a tots els mascles que van caure a les seves mans i els va derrotar els Alps Tridentins on els recis havien fet una incursi. Va obtenir honors pretorians per la seva victria. 

Els recis foren expulsats d'Itlia per van seguir atacant zones de la Gllia i Tiberi fou enviat per ajudar a Drus, i els dos germans conjuntament van derrotar recis i vindlics, i algunes tribus es van sotmetre voluntriament; el pas va haver de pagar un tribut i part de la seva poblaci fou deportada de manera que ja no hi havia ms possibilitats de revolta. 

Va retornar a Roma el 13 aC i fou enviat a la Gllia on s'havia produt una revolta causada per les exaccions del governador rom Licini, que per incrementar la recaptaci havia augmentat el numero de mesos de l'any fins a 14 i aix podia cobrar 14 vegades. Drus va prendre mesures per apaigavar la revolta i va controlar els tumults que les seves mesures financeres van provocar. 

Els sicambris i els seus aliats amb l'excusa d'anar a un festival anyal fet a Lugdunum a l'altar d'August, van instigar a algunes  tribus de la Gllia a la revolta, i els sicambris van creuar al Rin en el seu ajut. Drus va anar a Batvia i els perseguir fins al seu propi territori que va assolar. Va seguir llavors el curs del riu Rin, va arribar a la mar, i per mar va atacar als frisis i desprs va passar a territori dels caucs, on els seus vaixells van quedar varats, per es va lliurar per l'ajut dels frisis.

Estrab esmenta una batalla naval al riu Ems contra els brcters desprs de la qual es van dominar les illes de la costa entre elles Vyrchamis (Borkum), i probablement Drus va operar al Zuidersee (Lacus Flevus). Va tornar a Roma l'any 11 aC i fou nomenat pretor urb.

El mateix any va tornar a Germnia i va dominar als usipets, va fer un pont sobre el riu  Lippe, va envair el territori dels sicambris (enfeinats en una guerra contra els cats), va passar pel territori dels queruscs fins al Visturgis (Weser) i va retornar per manca de provisions i perqu s'acostava el hivern. A un perills pas anomenat Arbalo, es va escapar per poc i va rebutjar l'atac dels germans (queruscs, sueus i sicambris). Drus va construir dos fortaleses, una a la confluncia del Luppia (Lippe) amb lAliso (potser l'Alm o el Lise) que podria ser la moderna Elsen Nehaus al districte de Paderborn o Lipstadt al districte de Mnster, i l'altra al pas dels cats al Rin (aquesta darrera probablement la moderna Cassel). 

Altra cop va tornar a Roma amb una alta reputaci i va obtenir del senat el honor d'una ovaci i les insgnies del triomf, i es va decretar que al final de la seva pretori tindria autoritat proconsular. August no li va permetre usar el ttol dImperator que l'exrcit del Rin li havia donat i que comenava a tenir un sentit diferent de l'antic.

A l'any 10 aC va tornar a Germnia on els cats havien abandonat els territoris que els romans els havien assignat; inicialment els cats es van negar a aliar-se als sicambris per finalment van signar un acord amb aquest poble contra els romans. Per les forces unides foren derrotades per Drus. Aquest va atacar llavors als nervis dirigits per Senectius i Anectius i segurament en la campanya va construir una fortalesa sobre el Taunus. 

Desprs va deixar Germnia i es va reunir amb August i Tiberi que s'esperaven a Lugdunum i van tornar tots junts a Roma i noms arribar fou elegit cnsol per l'any 9 aC.

Abans de comenar el consolat el gener de l'any 9 aC ja va marxar altra cop cap a Germnia. Aquell hivern hi va haver fortes turmentes i inundacions. Drus va atacar als cats als que va derrotar en un ferotge batalla, i va entrar llavors als pas dels sueus derrotant als marcomans, que eren una tribu dels sueus, i segurament fou quan va nomenar a Vanni com a rei. Llavors va marxar contra els queruscs, va creuar el Weser i va arribar fins l'Elba. 

Aqu no va arribar a creuar el riu suposadament per un fet miraculs: una dona ms gran que un ser hum se li va aparixer i li va dir "on vas insaciable Drus, els deus prohibeixen el teu avan, aturat! El final dels teus fets i de la vida es imminent". Drus va tornar llavors cap al Rin i a la tornada es van produir alguns fets que van espantar als supersticiosos romans: llops, genets, laments de dones, estels fugaos al cel. Drus va morir entre l'Elba i el Sala (probablement el Saal a Turngia) segons Tit Livi a conseqncia d'una caiguda de cavall que li va trencar la cama (va morir al cap de 13 dies segurament de la gangrena). Els altres historiadors no esmenten la cama de Drus. Suetoni diu que Drus va ser enverinat per August i es probable que l'emperador estigus enfadat per la seva ofensiva excessiva per no sembla probable que arribs a l'enverinament.

Tiberi que era amb August i Livia a Pavia quan es va conixer la malaltia de Drus, va recrrer la distancia fins al lloc on era, creuant un perills pas, viatjant nit i dia, i va arribar just a temps de tancar els ulls del seu germ (segons Plini el Vell). Tiberi va assolir el comandament. El campament on va morir rebia el nom de Scelerata; el cos fou portat al campament rom a Moguntiacum (Magncia). Tiberi va portar desprs el cos a Itlia i fou enterrat al Camp de Mars i les cendres dipositades a la tomba propietat d'August. Es va decretar la concessi del cognom Germnic a ttol pstum per ell i per la posteritat i un arc de marbre fou erigit en memria seva a la via pia.

Els diversos historiadors parlen de la fria amb que va actuar a Germnia on milers de persones foren deportades, milers executades, moltes regions devastades i una atmosfera de terror es va imposar entre les tribus germniques. Drus era un combatent incansable i sovint desafiava als caps enemics a combat singular. La zona entre el Rin i el Weser va quedar dominada sota el seu comandament i va erigir nombroses fortaleses per assegurar el poder rom en aquestes regions al Mosa, el Weser i fins l'Elba (Florus diu que unes cinquanta fortaleses a la vora del Rin i ms enll, riu sobre el que va construir dos ponts) 































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="181403" title="Germnic (desambiguaci)" nonfiltered="4456" processed="4444" dbindex="74493">


Etnologia:
Germnic, poble;
Lingustica:
Gemnic vegeu Llenges germniques;
Onomstica:
Cognom rom donat postumament a Drus el Vell, i portat desprs pels seus descedents:

Ner Claudi Drus (Drus el Vell o Drus Major), casat amb Antnia Menor;
Germnic Csar conegut simplement com Germnic, casat amb Agripina Major;
Ner Csar Germnic;
Drus Csar Germnic;
Gai Csar Germnic conegut per Calgula, casat amb Jnia Claudilla, Lvia Orestilla, Llia Paulina i Milnia Cesnia;
Jlia Drusilla;
Agripina Menor, casada amb Gneu Domici Aenobarb, Gai Passi Crisp i Claudi;
Ner ;
Jlia Drusilla casada amb Luci Cassi Long i Marc Emili Lpid;
Jlia Livilla;
Cludia Livilla casada amb Gai Csar net de Juli Csar i amb Drus Menor;
Tiberi Claudi Drus Csar Germnic o simplement Claudi, casat amb Plucia Urgulanilla, lia Petina, Valria Mesalina i Agripina Menor;
Drus Germnic;
Cludia;
Antnia, casada amb Pompeu Magne i amb Fauste Corneli;
Cludia Octvia, casada amb Ner;
Claudi Tiberi Germnic Britnic conegut per Britnic;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="181405" title="Salar de Uyuni" nonfiltered="4457" processed="4445" dbindex="74494">

El Salar de Uyuni o de Tunupa s amb els seus 12.000 km el major desert de sal del mn. Est situat a uns 3.650 m d'altitud al departament de Potos, a l'altipl de Bolvia, a prop de la serralada dels Andes. L'explotaci de la seva sal ha sigut el mitj de vida tradicional de la gent d'Uyuni, avui, per, el turisme l'hi ha pres el relleu.

L'rea que avui ocupa aquest desert, 150 km de nord a sud i 250 km d'est a oest, estava coberta fa 40.000 anys pel llac Ballivin i fa milions d'anys fou el fons d'un oce. El Salar de Coipasa i els llacs Poop i Uru Uru tamb sn vestigis d'aquest gran llac prehistric.

Existeixen aproximadament 11 capes amb espessors que varien entre els 2 i 10 m. La crosta que es troba a la superfcie t una espessor de 10 m. La profunditat del salar s de 120 m, la qual aquesta composta de capes de salmorra superposades i fang lacustre.

Aquesta salmorra es compon de liti, bor, potassi, magnesi, carbonats (brax) i sulfats de sodi. Un mineral molt interessant s la ulexita que s transparent i t el poder de refractar a la superfcie de la pedra la imatge dels que hi ha a sota. Aquest salar es considera que s la major reserva de liti, encara que s de molt difcil extracci per la falta d'aigua. El liti pot ser el substitut energtic del petroli.

Del Salar de Uyuni, que s'estima que cont uns 64 mil milions de tones de sal, s'extreuen anualment 25 mil tones.

s tamb un dels principals destins turstiques de Bolvia:

 El mes de novembre es converteix en el lloc de cria de tres espcies de flamencs. (Phoenicopterus andinus, Phoenicopterus chilensis, Phoenicopterus jamesi).
 Cactus de fins a 10 m d'altura es troben a la Isla del Pescado, l'illa ms gran del conjunt d'illots situats al centre del salar.
 Mmies de 3.000 anys d'antiguitat es van descobrir en una caverna al costat del salar.

Una carretera creua pel mig el salar des de Colcha K fins a Tahua, al peu del volc Tenupa de 5.181 m.

A prop del salar hi ha la zona de Sol de Maana, que permet apreciar un paisatge que ens porta a l'poca de la formaci de la Terra. 






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="181406" title="Drus el Jove" nonfiltered="4458" processed="4446" dbindex="74495">

Drus Csar normalment anomenat Drus el Jove o Drus Menor per distingir-lo del seu oncle Ner Claudi Drus (Drus el Vell), fou fill de l'emperador Tiberi i de la seva primera dona Vipsnia Agripina (filla d'Agripa i Pompnia). Es va casar amb la seva neboda Cludia Livilla, filla de Drus el Vell, quan aquesta es va quedar vdua de Gai Csar, net de Juli Csar. La seva dona no era molt popular per li va donar tres fills, dos mascles (Bess i Tiberi Bess) i una femella. Bess va morir poc desprs que Drus el Jove i Tiberi Bess fou ms tard assassinat per Calgula. La filla, Jlia Drusa o Jlia Drusilla es va casar primer amb Ner Csar, fill de Germnic Csar conegut per Germnic), i quan aquest va morir amb Gai Rubelli Blande.

Durant la seva vida es va enfrontar per la successi amb el seu cos Germnic Csar, que era molt popular; Tiberi es va valer d'aquesta rivalitat i no es va decidir per cap d'ells. Germnic i Drus, tot i la rivalitat, sempre foren bons amics. Drus no va voler protegir a Pis quan aquest va tornar desprs de la mort de Germnic.

Drus bevia molt i al beure feia alguns excessos. A ms obligava als seus amics a beure tamb. Tiberi li va recriminar sovint aquest defecte.

L'any 10 fou qestor. A la mort d'August el 14, va fer l'oraci fnebre a la rostra, i tot seguit fou enviat a Pannnia per fer front al amotinament de les legions, feina que va acomplir; va ordenar l'execuci dels lders i un oport eclipsi de lluna va influir tamb en els supersticiosos soldats.

Al tornar a Roma (15) fou nomenat cnsol. Juntament amb el seu cos Germnic va organitzar uns jocs que es van destacar per la molta sang que va crrer. Es mostrava contrari a molts decrets del seu pare. Un dia per una exhibici de pugilisme amb un cavaller rom va rebre el renom de Cstor.
 
L'any 16 Tiberi el va enviar a Illria en part per allunyar-lo de la ciutat i els vicis i en part per entrenar-lo en la guerra i fer-lo popular entre la tropa. All va aconseguir derrotar a Marobod i per aquest xit li fou decretada una ovaci pel senat.

El 21 fou cnsol per segona vegada amb Tiberi com a collega. El 22 fou elevat a una dignitat encara ms alta i va rebre la "tribunicia potestas" un ttol restaurat per August per evitar el de rei o dictador, donant a entendre que Drus era el successor a l'imperi designat per l'emperador.

Un dia Drus, que veia a Sej, cap dels pretorians, com un rival, es va enfrontar amb aquest i li va pegar a la cara. Sei que tenia aspiracions a l'imperi i conspirava contra tot el que es podia posar al seu cam, es va prometre a si mateix venjana per aquest fet, i aviat va seduir a Cludia Livilla, la dona de Drus, i la va persuadir de matar al seu marit, prometent-li que es casaria amb ella quan fos lliure; el metge Eudem fou el cmplice de la conspiraci, i un ver fou administrat a Drus per l'eunuc Ligde (Lygdus), ver que el va matar al cap de poc; la seva mort fou atribuda als excessos de l'alcohol (any 23) i no es va descobrir fins al cap de vuit anys quan ho va revelar Apicata, la dona de Sei, avalada per les confessions sota tortura d'Eudem i Ligde.

El seu funeral fou una gran mostra de dol del poble per en el fons d'alegria perqu la successi revertia ara a Germnic. Tiberi no va mostrar cap dolor.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="181407" title="Drus Csar" nonfiltered="4459" processed="4447" dbindex="74496">
Drus Csar fou fill de Germnic i Agripina Major. Va assolir la toga viril l'any 23 i el senat li va concedir el dret a ser candidat a les magistratures cinc anys bans del marcat per la llei i fou primer qestor. Ms tard fou nomenat ugur. 

Tenia un carcter poc amists i la seva mare Agripina tenia com a fill favorit al seu germ gran Ner Csar, que esperava acabs assolint la successi imperial. Drus va comenar a envejar a Ner i el cap dels pretorians Sej, que tamb aspirava a la successi imperial i es volia desempallegar de tos els familiars de l'emperador que el podien obstaculitzar, es va aprofitar d'aquesta enveja i va aconseguir el final desterrament i mort de Ner Csar. Tiberi, al que no agradaven les mostres de suport a favor de Ner i Drus, va afavorir secretament aquesta eliminaci.

Unes paraules de Drus sota els efectes de l'alcohol van arribar a palau i all Tiberi va recollir tortes les acusacions diverses que s'havien llenat contra Drus i finalment el va fer condemnar a mort (any 30) com enemic de l'estat; Tiberi li va commutar la pena per empresonament a una cambra de palau (per guardar-lo com alternativa en cas d'un intent de prendre el poder per part de Sej), per finalment s'ho va repensar i va donar ordres de deixar morir a Drusa de gana (any 33). Al cap de nou dies, embogit de gana, va intentar menjar el matals de la cambra amb nsia i es va ofegar. El terrorfic relat dels seus anys d'empresonament, amb les palisses dels centurions, els cstigs, les queixes i les darreres paraules foren narrats pel centuri Actius i el llibert Didymus i quan foren llegides al senat per odre de Tiberi, aquest cos va aconseguir aturar la lectura fingint queixes cridaneres contra Drus.

L'any 31 un pretendent a l'imperi va aparixer a les illes Cclades dient que era Drus. Va recollir molts partidaris i podia haver estat seris si les legions de Sria i Egipte li haguessin donat suport, per abans fou atacat per Poppeu Sab a Nicpolis i el va agafar presoner i sota tortura va confessar ser fill de Marc Sil.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="181408" title="Drus Germnic" nonfiltered="4460" processed="4448" dbindex="74497">
Drus Germnic fou fill de l'emperador Claudi i de la seva primera dona Plucia Urgulanilla.  Va morir a Pompeia abans d'arribar a la pubertat, l'any 20, ofegat per una pera que, en un joc, havia llenat a l'aire i pretenia agafar amb la boca. Aix va passar poc dies desprs del comproms  de casar-se amb la filla de Sej el cap dels pretorians; una part del poble va veure la ma de Sei en la seva mort.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="181409" title="Dcim Drus" nonfiltered="4461" processed="4449" dbindex="74498">
Dcim Drus, fou un magistrat rom, cnsol en data desconeguda probablement cnsol sufecte el 137 aC. s l'nica menci d'aquestos cnsols i s'han llenat diverses teories entre elles que es tracti del consolat de Drus Major el 9 aC (conjuntament amb Crisp); la teoria ms plausible s que fou cnsol sufecte el 137 aC amb Lpid Porcina desprs de la renuncia forada d'Hostili Marc.
Un text d'Ulpi diu: Ex quaestoribus quidam solebant provincias sortiri ex Senatus-consulto, quod factum est Decimo Druso et Porcina Consulibus




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="181410" title="Gai Drus" nonfiltered="4462" processed="4450" dbindex="74499">
Gai Drus fou  un escriptor rom, que s esmentat per Suetoni com autor d'una obra en la que s'expliquen algunes ancdotes de la infncia de l'emperador August. Encara que s probable la seva connexi amb la famlia dels Drus, no se n'ha pogut establir el parentiu.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="181411" title="Drim" nonfiltered="4463" processed="4451" dbindex="74500">

Onomstica:
Drim (escriptor) (Drymon,       ) fou un escriptor grec que va viure abans que Homer i s esmentat per Tati i per Euebi, per sense determinar res de la seva vida i la seva obra.

Drim (filsof) (Drymon,       ) fou un filsof pitagric grec que s esmentat per Imblic.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="181412" title="Driope" nonfiltered="4464" processed="4452" dbindex="74501">
Driope (Dryope,       ), fou filla del rei Driops, o d'Euritos. Fou vista per Apollo que per fer-la seva es va metamorfosejar en tortuga; quan Driope va jugar amb la tortuga Apollo es va transformar en serp, va espantar a les nimfes de la rodalia, i es va quedar sol amb la noia. Ms tard Driope es va casar amb Andremon fil d'xil, per va tenir un fill d'Apollo, que es va dir Amfisos, constructor quan va ser gran de la ciutat d'Oeta. Finalment Driope fou una nimfa i Amfisos va construir un temple per les nimfes on cap dona tenia permesa la entrada.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="181413" title="Driops (mitologia)" nonfiltered="4465" processed="4453" dbindex="74502">
Driops (Dryops,      ) fou un heroi grec i el mtic fill del riu-deu Esperqueios. La seva mare fou la danaide Polidora. Alguns escriptors grecs diuen que fou fill de Lica (en realitat es tractaria d'un error per Apollo) i de Dia (filla de Lica).

Referncies.
Dictionary of Greek and Roman biography and mythology, (William Smith, 1849);
Dictionary of Greek and Roman Geography (William Smith, 1854);


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="181414" title="Dripetis" nonfiltered="4466" processed="4454" dbindex="74503">
Dripetis (Drypetis,          o         ) fou filla del rei Darios III de Prsia Codom . Alexandre el gran la va donar en matrimoni a Hefesti i ell mateix es va casar amb la seva germana Estatira (Barsine). Roxana va fer matar a Dripetis i Barsine poc desprs de la mort d'Alexandre, amb la complicitat de Perdicas d'Orstia.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="181420" title="Dubi Avit" nonfiltered="4467" processed="4455" dbindex="74504">
Dubi Avit (Dubius Avitus) fou un magistrat rom que fou prefecte de les Gllies i la Germnia Inferior durant el regnat de Ner, crrec en el que va substituir a Paul. 

Els frisis van ocupar les terres de cultiu a la vora del riu i Dubi els va demanar de sortir a menys que obtingueren el perms de l'emperador. Els frisis van enviar dos ambaixadors a Roma a demanar el perms i encara que els ambaixadors van rebre honors i la ciutadania romana, es va ordenar als frisis d'evacuar les terres ocupades.

Una vegada es van retirar els frisis els terrenys foren ocupats pels ampsivaris (ampsivarii) que havien estat expulsats de les seves terres pels caucs (chauci) i demanaven a Roma un lloc per establir-se. Dubi no els va permetre restar al lloc per va donar al seu cap Boiocalus, amic de Roma, una pea de terra que el cap germnic va rebutjar, i es va aliar amb els tncters i brcters per resistir als romans. 

Dubi va demanar ajut a les legions de Curtili Mancia, i va derrotar primer als tncters i desprs als brcters que van abandonar la seva aliana i finalment els ampsivaris van haver de sortir de les terres ocupades.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="181421" title="Pino Piras" nonfiltered="4468" processed="4456" dbindex="74505">
Pino Piras va sser el ms popular dels cantants algueresos, el que va visitar ms vegades el Principat de Catalunya, i un dels pocs que han tingut accs a la producci discogrfica, amb lbums com Pino Piras en Poema, Stira, Can.

Les seues canons sn sovint populistes, divertides i satriques ("Vivva Sant Pere", "L'embriagoni nat", "La baralla"), per b que tendeixen al lirisme ("Calma de azul que engamja") i a la reivindicaci histrica i cultural de l'Alguer ("La ginqueta").

Va morir l'any 1990. 


Referncies.



Enllaos externs.

 Article sobre un espectacle teatral basat en els textos i canons de Pino Piras. ;
 Informaci sobre un acte d'homenatge a Pino Piras. ;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="181422" title="Miguel Ducas" nonfiltered="4469" processed="4457" dbindex="74506">
Miguel Ducas                 ), fou un historiador bizant, nt d'un Miguel Ducas i descendent de la famlia imperial dels Ducas. Va viure al segle XV i probablement va exercir algun crrec a la cort sota Constant XI Paleleg el darrer emperador. 

El 1453, desprs de la conquesta de Constantinoble pels otomans, va fugir a Lesbos on governava  Dorino I Gattiluso, que el va enviar a diverses missions diplomtiques, feina que va mantenir sota Domenico I Gattiluso, successor de Dorino el 1455. El 1455 i 1456 va portar el tribut de Lesbos a Adrianpolis i tamb va acompanyar a Domenico a Constantinoble per retre homenatge al sold Muhammad II.

Enderrocat Domenico en un cop d'estat pel seu germ Nicolo II Gattiluso el 1458, el sold otom va decidir posar fi al principat i Lesbos fou ocupada el 1462. Desprs d'aix el rastre de Miguel Ducas, que se sap que va sobreviure, es perd.

Va escriure una "Histria" que va de la mort de Joan V Paleleg (1391) fins a la conquesta de Lesbos, en 45 captols.  L'estil d'escriptura es molt dolent amb un grec brbar i amb moltes paraules emprades del turc, per els fets que relata son fidels i imparcials. Ducas, Chalcondylas, i Phranza son les principals fonts bizantines d'aquest perode final de l'Imperi Bizant.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="181425" title="Ducetius" nonfiltered="4470" processed="4458" dbindex="74507">
Ducetius  (Ducetius,          ) fou rei dels sculs tribu nativa de l'interior de Siclia. Diodor de Siclia li dona el ttol de rei. 

Desprs de l'expulsi de la famlia de Gel I de Siracusa, Ducetius va unificar les tribus dels sculs en una naci i va lluitar contra Catnia (Catana) d'eon va expulsar als colons enviats a la ciutat per Hier I de Siracusa, els quals llavors es van establir a Inessas (reanomenada Etna), ciutat que tamb fou ocupada desprs per Ducetius.

Va fundar una nova capital dels sculs que es va dir Palice a la plana propera a Menaenum. Un atac a una ciutat propera a Agrigent, va provocar la guerra conra aquesta ciutat i contra Siracusa, que junta van derrotar a Ducetius en una gran batalla. Els seus seguidors es van dispersar. 

Ducetius es va entregar als siracusans que el van enviar exiliat a Corint. All al cap d'un temps va reunir un bon nombre de colons i amb ells va tornar a Siclia i va fundar la ciutat de Calacte al nord de l'illa. Preparava altra cop unir totes les ciutats i tribus del sculs per abans d'aconseguir-ho es va morir (440 aC)







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="181426" title="(46) Hestia" nonfiltered="4471" processed="4459" dbindex="74508">
Hestia s l'asteroide nm. 46 de la srie. Descobert per l'astrnom angls Norman Russell Pogson (1829-1891) a Oxford el 16 d'agost del 1857.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="181428" title="Dulia" nonfiltered="4472" processed="4460" dbindex="74509">
Dulia fou una gens plebea romana.

Marc Duili I (Duilius) fou trib de la plebs el 471 aC. Apareixen esmentats tamb un Ceso Duili que fou decemvir, i un Gai Duili, que fou trib militar. Marc Duili II fou trib de la plebs el 357 aC i son germ Gai Duili fou quinqueviri mensarri el 352 aC. Un altre Ceso Duili fou cnsol el 336 aC, i Gai Duili fou cnsol el 260 aC i dictador el 231 aC, i aquestos dos darrers foren els que ms alt van arribar de tota la famlia. La famlia va usar com a cognom el de Llong (Longus). 




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="181430" title="Duili" nonfiltered="4473" processed="4461" dbindex="74510">


Onomstica:
Marc Duili I, trib de la plebs el 471 aC.
Ceso Duili, decemvir el 450 aC;
Gai Duili,  trib militar. ;
Marc Duili II, trib de la plebs el 357 aC;
Gai Duili, quinqueviri mensarii el 352 aC;
Ceso Duili, cnsol el 336 aC;
Gai Duili, cnsol el 260 aC i dictador el 231 aC;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="181431" title="Gai Duili" nonfiltered="4474" processed="4462" dbindex="74511">


Gai Duili,  trib militar. ;

Gai Duili, quinqueviri mensarii el 352 aC ;

Gai Duili, cnsol el 260 aC i dictador el 231 aC;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="181432" title="Marc Duili" nonfiltered="4475" processed="4463" dbindex="74512">

Onomstica:

Marc Duili I, trib de la plebs el 471 aC ;
Marc Duili II, trib de la plebs el 357 aC;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="181433" title="Ceso Duili" nonfiltered="4476" processed="4464" dbindex="74513">


Onomstica:
Ceso Duili, decemvir el 450 aC;

Ceso Duili, cnsol el 336 aC;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="181434" title="Jordi Ferran" nonfiltered="4477" processed="4465" dbindex="74514">
Jordi Ferran s un cantant de Sabadell nascut el 1960. Va fer una breu aparici en el panorama de la Can durant els vuitanta sense moure's gaire de l'mbit local, tot i que en algunes ocasions actu com a teloner de Marina Rossell i Celdoni Fonoll.

Public, l'any 1990, un nic lbum de poca difusi (Perqu sc idiota), amb vuit temes que es mouen a cavall de la Can meldica, el funky i les influncies brasileres .

Referncies.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="181435" title="Laguna Colorada" nonfiltered="4478" processed="4466" dbindex="74515">

La Laguna Colorada s una llacuna situada dins de la Reserva Nacional de Fauna Andina Eduardo Abaroa, Bolvia, a l'altipl potos a prop de la frontera amb Xile, t unes dimensions mximes de 10,7 km de llarg per 9,6 km d'ample amb una superfcie de 60 km i una profunditat mitjana de 35 cm.

Aquesta considerada una llacuna de tipus alt andina-salina, a ms cont illes de brax als sectors nord-est i sud-est. La coloraci vermella de les seves aiges s a causa dels sedimients de color vermell i pigments d'alguns tipus d'algues, els tons de l'aigua van de marrons fins a roigs intensos.

Sn un lloc de cria per als flamencs andins, aus migratries que es compten per milers a les seves aiges riques en minerals. La llacuna t una costa de 35 km.

Al sud, just a la frontera amb Xile, hi trobem el pic del volc Licancabur, a 5.921 m d'altitud, a la vora de la Laguna Verde.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="181436" title="Conservaci de la crrega" nonfiltered="4479" processed="4467" dbindex="74516">
La conservaci de la crrega s el principi que estableix que la crrega elctrica no pot ser ni creada ni destruda. La quantitat de crrega elctrica es conserva sempre.

A la prctica, la conservaci de la crrega s un llei fsica que expressa que la crrega neta en una quantitat de crrega elctrica dins un volum especfic de l'espai s exactament igual a la quantitat de flux de crrega al volum menys la quantitat de crrega que flueix fora del volum. En essncia, la conservaci de la crrega s una relaci de comptabilitat entre la quantitat de crrega que hi ha a una regi i el flux de crrega que entra i que surt de la mateixa regi.

Matemticament, podem expressar la llei com

;

on Q(t) s la quantitat de crrega elctrica a un volum especfic al temps t, QIN s la quantitat de flux de crrega al volum entre el temps t1 i t2, i QOUT s la quantitat de crrega que flueix cap a fora del volum durant el mateix perode.

La conservaci de la crrega tamb pot se entesa com una conclusi del teorema de Noether, un resultat fonamental en fsica terica que expressa la correspondncia u a u entre simetries i lleis de conservaci. L'invariant respecte l'invariant gauge del potencial elctric i el potencial vectorial porta a la conservaci de la crrega elctrica.

 Expressi formal de la llei .

De manera ms formal, podem utilitzar els conceptes de vector i diferencial per expressar la llei en termes de densitat de crrega   (en coulombs per metre cbic) i densitat de corrent elctric J (en amperes per metre quadrat):

.

Aquesta expressi s equivalent a la conservaci del quadricorrent. Al segle XIX, James Clerk Maxwell va postular l'existncia d'ones electromagntiques com a resultat del seu descobriment que la llei d'Ampre (a la seva forma original) era inconsistent amb la conservaci de la crrega. Desprs de reformular de manera correcta la llei d'Ampre, Maxwell tamb se n'adon que aquest tipus d'ones devia viatjar a la velocitat de la llum, i que la mateixa llum devia ser una forma de radiaci electromagntica.

 Derivaci matemtica .

El corrent net dins d'un volum s

;

on S =  V s la frontera de V orientada cap enfora de la superfcie normal, i dS s com una taquigrafia de NdS, l'apuntador a la superfcie normal de la frontera  V. Aqu  s la densitat de corrent (crrega per unitat d'rea per unitat de temps) a la superfcie del volum. El vector apunta en la direcci del flux del corrent.

A partir del teorema de la divergncia l'anterior es pot escriure

.

El corrent net dins el volum ha d'igualar necessriament la crrega neta de la crrega del volum.

.

La crrega s relacionada amb la densitat de crrega per la relaci 

.

Aix produeix

.

Ats que aix s cert per a qualsevol volum, generalitzant tenim

.

Vegeu tamb.

 Equacions de Maxwell;
 Llei d'Ampre;
 Lleis de Kirchhoff;
 Condensador;
 Radiaci electromagntica;
 Conductor elctric;
 Plasma (estat de la matria);
 Plasm;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="181437" title="Marc Duili I" nonfiltered="4480" processed="4468" dbindex="74517">
Marc Duili (Marcus Duilius) fou trib de la plebs el 471 aC quan per primer cops els tribuns foren elegits al comicis tribunats. El 470 aC Duili i el seu collega Gai Sicini van renyar a Appi Claudi Sab, cnsol de l'any anterior, per la violenta oposici que havia fet de la llei agrria d'Espuri Cassi. Vint anys ms tard (449 aC) fou un dels que va dirigir al plebeus de l'Avent cap al Sacer Mons (Mont Sagrat), fins que els decemvirs van renunciar i llavors els plebeus van tornar a l'Avent, i juntament amb Sicini foren altre cop investits com a tribuns de la plebs. A l'any segent va renunciar a ser reelegit i es va retirar.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="181438" title="Marc Duili II" nonfiltered="4481" processed="4469" dbindex="74518">
Marc Duili (Marcus Duilius) fou un magistrat rom, trib de la plebs el 357 aC. En el seu mandat va presentar, junt amb el seu collega Luci Meni, una rogatio anomenada unciario foenore i una altra que impedia els procediments irregulars en els camps militars, com per exemple l'eliminaci d'una llei que afects als soldats quan aquestos eren fora de Roma, si ho proposava un cnsol rom.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="181439" title="Ceso Duili (decemvir)" nonfiltered="4482" processed="4470" dbindex="74519">
Ceso Duili (Caeso Duilius, suposat significat de K. Duilius) fou un magistrat rom que fou decemvir junt amb dos plebeus ms el 450 aC.

En aquest any va esclatar la guerra contra els sabins i els eques i Duili i quatre dels seus collegues foren enviats al Mont lgid (Mons Algidus) contra els eques. Desprs de l'abolici del decemvirat, va haver de marxar a l'exili i la seva propietat fou venuda pblicament pels qestors. 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="181440" title="Ces Duli (cnsol)" nonfiltered="4483" processed="4471" dbindex="74520">
Ceso Duli (Caeso Duilius, suposat significat de K. Duilius) fou un magistrat rom, cnsol el 336 aC, en el que va fer la guerra al usons (sotmesos l'any segent), i tres anys desprs fou triumvir per establir una colnia a Cales, la ciutat dels usons.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="181443" title="Gai Duili (trib militar)" nonfiltered="4484" processed="4472" dbindex="74521">
Gai Duili (Caius Duilius) fou un magistrat rom. Apareix esmentat com a membre de la famlia o gens Dulia, i el seu nic crrec rellevant que es coneix s el de trib militar, i Tit Livi esmenta expresament que era plebeu.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="181444" title="Gai Duili (quinquevir)" nonfiltered="4485" processed="4473" dbindex="74522">
Gai Duili (Caius Duilius) probablement germ del trib de la plebs Marc Duili II, fou un magistrat rom, nomenat quinqueviri mensarii el 352 aC per la liquidaci de deutes; va actuar amb moderaci i es va guanyar el respecte de totes les parts.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="181445" title="Gai Duili (cnsol)" nonfiltered="4486" processed="4474" dbindex="74523">
Gai Duili (Caius Duilius) probablement nt del trib de la plebs Marc Duili II, fou un magistrat rom, cnsol el 260 aC juntament amb Gneu Corneli Asina.

En aquest any els cartaginesos assolaven les costes d'Itlia i els romans no podien fer res, ja que no disposaven de flota. Va construir llavors una flota d'un centenar de quinquerrems i uns vint trirrems, sota el model de vaixell cartagins. Orosi diu que foren 130 vaixells i Flor diu que en foren 160. S'haurien construt en un curt espai de temps (Zonares i Aureli  Vctor diuen en seixanta dies) i Gai en fou nomenat comandant, o  segons Polibi el comandament fou pel seu collega Gneu Corneli. Polibi diu que Corneli va anar cap a Messana amb 17 vaixells i desprs cap a Lipara i all fou fet presoner pels cartaginesos. La resta de la flota va anar a Siclia on li va sortir al pas Anbal, l'almirall cartagins, amb 50 vaixells, per fou derrotat i es va haver d'escapar desprs de perdre molts vaixells; fou llavors segons Polibi que el comandament de la flota es va donar a Duili que fins llavors tenia el comandament a terra.

Duili es va assabentar que els cartaginesos estaven atacant la zona de Mylae a Siclia i es va dirigir all on es va robar amb la flota cartaginesa de 50 vaixells (Diodor de Siclia diu 200) i la batalla de Mylae va acabar amb una gran victria romana; en el primer atac els cartaginesos van perdre 30 naus i en el segon 50, i Anbal es va escapar amb dificultat en una barca. Eutropi i Orosi donen prdues inferiors pels cartaginesos. 

Duili va desembarcar a Siclia, va fer aixecar el setge d'Egesta (que els cartaginesos portaven a terme) i va ocupar Macella per assalt, aix com una altra ciutat el nom de la qual no s'esmenta. Va visitar als aliats de Roma a Siclia entre ells Hier II de Siracusa. Quan anava a sortir del port de Siracusa els cartaginesos el van voler bloquejar per no ho van aconseguir.

Al seu retorn a Roma va celebrar el triomf que fou la primera victria naval dels romans, i la seva memria es va perpetuar en una columna erigida al frum. Duili va erigir en agrament un temple a Janus al Forum Olitorium. Duili va rebre l'honor de ser acompanyat per un herald i una torxa (portada per un porta torxes) quan assists a un banquet nocturn.

En el seu consolat tamb es va prohibir enterrar als morts romans dins de la ciutat.

Duili fou censor el 258 aC segons els Fasti Capitolini i el 231 aC fou breument dictador amb la missi nica de fer els comicis.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="181446" title="Laguna Verde" nonfiltered="4487" processed="4475" dbindex="74524">
La Laguna Verde s una llacuna d'aigua salada altoandina ubicada a la Reserva Nacional de Fauna Andina Eduardo Abaroa, Bolvia, a l'altipl potos. T unes dimensions de 3,7 km de llarg per 2,3 km d'ample i una superfcie de 5,2 km. Est unida a la Laguna Blanca per un petit estret, i presenta una coloraci maragda a causa de l'alt contingut del mineral de magnesi a les seves aiges. T un permetre costaner de 10 km.

s a ms una gran destinaci turstica ja que est als peus del volc Licancabur, un dels volcans actius ms alts del mn, que a ms cont al seu crter una de les llacunes ms altes del mn.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="181447" title="Pep Laguarda" nonfiltered="4488" processed="4476" dbindex="74525">
Pep Laguarda s un cantant valenci que es mou en un univers parallel al de Pau Riba.

L'any 1977, acompanyat pel grup Tapineria, publica un nic LP (Brossa d'ahir), amb sis llargs temes, tan mtic com introbable. Dos anys desprs enregistra un nou lbum (Plexison Impermeable) amb tres temes en angls i la resta en catal, produt per Edigsa, per que estranyament no arriba a sser publicat.

L'1 de setembre del 1998, Donat Putx publica una entrevista amb ell a La Vanguardia, on planteja un hipottic retorn a l'activitat pblica. 

Referncies.


Enllaos exteriors.
 Article sobre el seu LP Brossa d'ahir. ;
 Article sobre aquest cantant i el grup Tapineria. ;
 Article comentant la reedici del LP Brossa d'ahir. ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="181449" title="Uni del Centre i la Democrcia Cristiana de Catalunya" nonfiltered="4489" processed="4477" dbindex="74526">
Uni del Centre i la Democrcia Cristiana de Catalunya (UC-DCC) fou una coalici electoral formada a Catalunya per a les eleccions generals espanyoles de 1977. Era formada pels partits Centre Catal i Uni Democrtica de Catalunya (UDC). Noms va obtenir dos diputats i es va dissoldre quan el 1978 el seu cap visible, Anton Caellas i Balcells, l'abandon per a fundar Centristes de Catalunya-UCD. El 1979 UDC form una coalici amb CDC anomenada Convergncia i Uni.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="181450" title="Vi de la Provena" nonfiltered="4490" processed="4478" dbindex="74527">
La Provena s una de les regions vincoles ms vastes de Frana. El vi de la Provena per excellncia s el rosat. 

La major part dels vins sn produts per cooperatives. El 60% de la producci s de vins rosats, predominant la tcnica del vi gris, resultant frescos i fruitosos indicats per beure a l'estiu. La producci de vins negres va en augment, en part per l'inters de nous productors forans que han plantat ceps no autctons com el cabernet sauvignon i han millorat la vinificaci del cep negre de qualitat ms ests a la regi, el mourvdre.

 Geografia .
A la Provena el sol s geners, la pluja s suficient durant l'hivern, i la topografia proporciona llocs protegits contra el fort mestral, denominaci a la regi del vent del nord que, provenint dels Alps, es refora per la vall del Roine. Els sls sn variats, de pedra o grava, i sempre ben drenats en els pendents.

La regi vincola cobreix prcticament dos departaments, Var i les Boques del Roine, ms petites zones de la resta de la regi de Provena   Alps   Costa Blava. S'estn des dels Alps, al nord i a l'est, fins al riu Roine a l'oest, amb el litoral mediterrani al sud entre Nia i el delta del Roine. 

 Denominacions .
En l'apartat de vins de qualitat VQPRD es distingeixen tres denominacions regionals de gran extensi i altres denominacions locals de pocs municipis:

Denominacions regionals:
 AOC Ctes de Provence;
 AOC Coteaux d'Aix-en-Provence;
 AOC Coteaux varois en Provence;
Denominacions locals:
 AOC Ctes de Provence Frjus, al voltant de Frejs.
 AOC Ctes de Provence Sainte-Victoire, al peu de Mont Venturi.
 AOC Coteaux de Pierrevert, al voltant de Pierrevert.
 AOC Bandol, al voltant de Bandu.
 AOC Bellet, als afores de Nia.
 AOC Casss, a Casss, a l'est de Marsella.
 AOC Palette, als afores d'Ais de Provena.
 AOC Les Baux de Provence, al voltant de Baus.

La ms important, Ctes de Provence, se situa principalment al sud, entre Tol a l'oest i Frejs a l'est, ms algunes parcelles prop de Marsella i al voltant de Trets. La denominaci Coteaux d'Aix-en-Provence es troba a l'oest, al voltant d'Ais de Provena i fins al Roine. Entre les dues zones se situa la denominaci Coteaux varois en Provence creada el 1983.

Les dimensions d'aquests denominacions regionals fan que els estils i tipus de vi siguin variables, i predomini el nom del terrer o del propietari. Un bon nombre de propietats es troben al litoral on el desenvolupament immobiliari est guanyant terreny. El masss de Mauras forma una barrera entre la costa i la vall interior que, al voltant de Lo Luc, t bones vinyes.

En la categoria de vins de pas existeixen les segents denominacions:
Regional: Vin de pays Portes de Mditrrane;
Departamentals: un per cada departament de la regi.
De zona: ;
Vin de pays des Coteaux du Verdon;
Vin de pays de Mont-Caume;
Vin de pays des Maures;
Vin de pays d'Argens;
Vin de pays de la Sainte Baume;
Vin de pays des Alpilles;
Vin de pays d'Aigues;
Vin de pays de la Principaut d'Orange;

 Vinificaci .
Dos de cada tres botelles de Ctes de Provence sn de vi rosat. Aix s degut a que les varietats ms esteses, la garnatxa i la carinyena, sn poc expressives i estan plantades en terrenys plans que donen rendiments alts. S'aconsegueixen vins rosats amb personalitat quan, a ms de les varietats locals, s'inclou un cert percentatge de bones varietats negres.

El sams s'utilitza parcialment en el negres, i el sir aporta perfum, color i personalitat. El mourvdre s tradicionalment la millor varietat negra de la regi, present en les zones litorals i particularment a Bandu. El cabernet sauvignon s'ha plantat en noves propietats, sobretot a les zones de l'interior i al voltant de Baus.

Els vins blancs sn escassos. En general, els vins rosats, el blancs i la majoria dels negres sn vins joves, frescos i fruitosos.

 Enllaos externs .
Conseil Interprofessionnel des vins de Provence;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="181451" title="Centristes de Catalunya-UCD" nonfiltered="4491" processed="4479" dbindex="74528">


Centristes de Catalunya-UCD fou una coalici electoral catalana formada el 1978 com la secci catalana de la Uni de Centre Democrtic (UCD), la Uni del Centre de Catalunya (UCC) i la Uni Democrtica Centre Ampli d'Anton Caellas i Balcells. Entre els dirigents ms destacats, hi podem destacar Juli Valn, Eduard Punset, Manuel de Srraga, Marcell Moreta i Vicente Capdevila Cardona. 

Histria.
Centristes de Catalunya va ser un partit poltic nascut de les desavinences en el si d'Uni Democrtica de Catalunya entre els ms nacionalistes catalans i els partidaris de la uni amb la UCD. La persona que encapalava la uni amb la UCD fou Anton Caellas i Balcells. Aleshores, l'any 1978, ell era el lder la UDC, per en una votaci per decidir el cam de la formaci se'l va explusar. En aquell moment Anton Caellas i 300 militants ms es van unir i van fundar un nou partit poltic la Uni de Centre Ampli (UDCA), que desprs s'un amb la UCC i nasqu Centristes de Catalunya que pretenia ser el bra de la UCD a Catalunya, i finalment aix va ser. Caellas pretenia construir un gran partit de centre a Catalunya coaligat amb Espanya "a l'alemanya", com la CDU i la CSU de Baviera. Volia per tan ser hegemnic a Catalunya com ho s la CSU a Baviera, que des de les primeres eleccions de 1945 fins avui no han perdut mai el govern.
Centristes de Catalunya-UCD va presentar-se a les eleccions generals espanyoles de 1979 presentant com a candidat Carles Sents de primer de llista i de segon Anton Caellas qui portava el pes poltic, la ideologia i la mxima notorietat en aquell moment. Es van aconseguir uns molts bons resultats tant a Catalunya com a Espanya i aix va fer que Adolfo Surez, candidat a la presidncia per la formaci centrista s'imposs a tota Espanya i forms un govern. 

Resultats electorals.


Eleccions generals (1979).
A les eleccions generals espanyoles (1979) van obtenir 570.948 vots (19,35%), 12 diputats de 47 diputats (2a posici) i 4 senadors. 

 A Barcelona, Carles Sents i Anfruns, Anton Caellas i Balcells, Josep Maria Mesa i Parra, Joaquim Molins i Amat, Marcell Moreta i Amat i Manuel Torres Izquierdo;
 A Girona, Josep Arnau Figuerola i Joan Botanch i Dausa.
 A Lleida, els diputats Manuel de Sarraga Gmez i Jaume Barnola i Serra, i els senadors Manuel Ferrer i Profits i Joan Manuel Nadal i Gaya.
 A Tarragona, Joan Sabater i Escud i Antoni Faura i Sanmartn.

Eleccions municipals de 1979.
El bon resultat es va repetir a les eleccions municipals de 1979, on va obtenir 362.405 vots (13,52%) i un total de 1.272 regidors. La direcci estatal els for el desembre de 1979 a celebrar un Congrs a Girona pel qual es transform en partit unificat i autnom dins la UCD. La major part d'UCC, per, era ms nacionalista i no s'hi va voler incorporar i es pass a CDC. El 1980 es presentaria a les eleccions al Parlament de Catalunya i assol 18 escons, ssent la fora ms votada a la provncia de Lleida. Va votar a favor de la investidura de Jordi Pujol i Soley com a President de la Generalitat. 

Eleccions autonmiques de Catalunya (1980).
CC-UCD va aconseguir a Catalunya 570.948 vots, el 19,35% del vots i 12 diputats. A ms va quedar en segona posici per darrera dels socialistes i per davant del PSUC, de CiU, d'ERC i de CD. A les eleccions al Parlament de Catalunya de 1980 Anton Caellas encapalava la candidatura per Barcelona i aquell 20 de mar va aconseguir 18 diputats al Parlament que van ser decisius alhora de formar govern. Jordi Pujol, candidat de CiU i vencedor de les eleccions amb 43 diputats, va formalitzar un pacte amb els 14 diputats d'ERC. Per CiU i ERC no sumaven els 68 diputats necessaris per la majoria absoluta i Anton Caellas fent gala del seu sentit de pas i per no deixar Catalunya amb un president escollit en segona o tercera volta, decid donar-li els seus 18 vots per tal de facilitar un govern. Tot i aix Pujol no li don les grcies i feu president del Parlament Heribert Barrera d'ERC i no pas a Caellas qui tenia ms escons que l'anterior. 

Eleccions Generals (1982).
L'any 1982 la UCD a Espanya es va desintegrar i a Catalunya succe el mateix, ja que dels 18 diputats de Centristes al final de la legislatura noms en quedavan 8, els altres 10 s'havien passat a CDC, a Uni, a AP i al PSC.

Va intentar infructuosament disputar l'espai de centredreta a Catalunya a la coalici CiU, per els acords a nivell estatal entre UCD i CiU els van condemnar a donar un suport permanent al govern de Jordi Pujol. Desprs de la crisi interna de la Uni de Centre Democrtic arreu de l'estat, pat diferents escissions cap al Centro Democrtico y Social, Alianza Popular i Convergncia Democrtica de Catalunya. A les eleccions generals espanyoles de 1982 noms va obtenir 70.235 vots (2,04 %) i rest sense representaci parlamentria. Desaparegu quan es va dissoldre la UCD el 1983 i la majoria dels seus membres marxaren cap al CDS, CiU o AP.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="181452" title="Uni del Centre de Catalunya" nonfiltered="4492" processed="4480" dbindex="74529">
Uni del Centre de Catalunya (UCC) fou un partit poltic catal fundat el 1978 de la fusi de Centre Catal, Lliga de Catalunya-Partit Liberal Catal, Partit Popular de Catalunya, Uni dels Demcrata-Cristians de Catalunya-Club Jacques Maritain, grup escindit de la UDC sota el liderat de Josep Mir i Ardvol, Partit Social Demcrata de Catalunya (sense Jaume Casanovas) i el Partit del Poble Catal, creat l'agost de 1977 per Jacint Soler Padr.

El partit es definia com a un agrupament interclassista i interideolgic de liberals, democristians i socialdemcrates, decididament autonomista per no nacionalista i
resolt a completar l'entesa amb els partits afins. El president era Carles Gell i de Sentmenat i el secretari Joaquim Molins i Amat.

El partit ingress en la coalici Centristes de Catalunya-UCD, amb la qual obtingu dos diputats a les eleccions generals espanyoles de 1979, per quan es va intentar unificar el partit amb la Uni del Centre Democrtic, els militants ms destacats abandonaren la coalici per la seva excessiva dependncia de Madrid (Molins i Ardvol) i el 1981 s'integr dins de Convergncia Democrtica de Catalunya (CDC).

 Referncies .

 Joan B. Culla L'evoluci de l'espai centrista a Catalunya (1976-1982) (1989)  UAB, Working Paper n.4 Versi online;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="181453" title="Jonatan" nonfiltered="4493" processed="4481" dbindex="74530">
Segons l'Antic Testament, Jonatan (en hebreu              -     Y hn t n ben Sha'ul) era el fill primognit de Sal, el primer rei d'Israel. Prncep d'Israel, no va arribar a succeir el seu pare ja que van morir ambds a la Batalla de Guilboa.

Prncep d'Israel.
Pertanyent a la tribu de Benjam, Jonatan era fill del rei Sal i la seva esposa Ahinam. El seu germ petit, qui succe el seu pare, fou l'ltim monarca hebreu de la Casa de Sal. La seva germana petita Mical es cas amb el futur rei d'Israel David. 

Quan feia dos anys que el seu pare regnava, fou nomenat segon de l'exrcit israelita que lluitava contra els filisteus. Durant una batalla, el rei d'Israel va prohibir que ning mengs res per estar ms concentrats en la lluita. Jonatan no va sentir les ordres i va prendre quelcom per menjar. Aleshores el seu pare, tot i sabent-li molt de greu, es vei obligat a condemnar-lo a mort. Tot l'exrcit deman l'amnistia a Sal i al final el perdon.

Pare i fill van dirigir durant anys combats contra els moabites, els ammonites, els idumeus, els amalequites, els reis de Sob i contra els filisteus. 

Jonatan i David.
Un dia, un jove pastor va entrar al servei del rei d'Israel per tocar la lira. Al cap de poc, aquest pastor, anomenat David, va matar el gegant filisteu Goliat i Sal es va fer acompanyar sempre per ell. Aleshores, segons el Primer llibre de Samuel, Jonatan va quedar admirat per David i se l'estimava com a si mateix (1Sam, 18:3).

Sal va comenar a sentir-se gels del jove David per l'admiraci que li tenia el poble com a guerrer valent. Amb el temps, la gelosia es convert amb odi i Jonatan vei horroritzat com el seu pare intentava matar David.

Un dia, Jonatan i David van inventar un estratagema perqu David pogus salvar-se de Sal si aquest intentava matar-lo; Jonatan faria veure que entrenava amb l'arc i depenent qu li digus al seu servent que anava a recollir les fletxes, David sabria si hi havia perill de mort o no.

El jove David es va haver d'exiliar del palau reial i Jonatan es qued molt trist, juntament amb la seva germana Mical, esposa de David.

Mort de Jonatan. 
Mentrestant, la guerra israeliano-filistea continuava, un dia l'exrcit israelita i el filisteu es van trobar a la muntanya de Guilboa. De resultes de la batalla, els filisteus van aniquilar els hebreus i de la famlia reial jueva van morir els prnceps Jonatan, Abinadab i Malquixua, fills de Sal. El rei es va sucidar. Noms el germ petit de Jonatan, Ixbixet, que no havia anat a la batalla, va sobreviure i fou nomenat rei d'Israel.

El fill de Jonatan.
Quan Jonatan va morir tenia un fill, Mefibixet, de cinc anys que era esguerrat d'un peu i anava coix. Quan David feia uns anys que era rei d'Israel va tornar-li totes les propietats del rei Sal.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="181454" title="Lliga de Catalunya-Partit Liberal Catal" nonfiltered="4494" processed="4482" dbindex="74531">
Lliga de Catalunya-Partit Liberal Catal (LC-PLC) fou una coalici electoral catalana formada per la Lliga Liberal Catalana, d'Octavi Saltor i Salvador Millet i Bel, i Acci Democrtica, de Josep Maria Figueras i Bassols, formada per a les eleccions generals espanyoles de 1977. Pretenia ser la hereva de la Lliga Catalana. S'adher a la Federaci de Partits Demcrates i Liberals de Joaqun Garrigues Walker i, a travs d ella, a la Internacional Liberal, alhora que accepta l'Estatut de 1932 com a punt de partida i reconegu la legitimitat de Josep Tarradellas. Per a les eleccions, malgrat la forta despesa econmica, noms va obtenir 20.103 vots (0,66 %) i es va dissoldre. La major part del seus membres ingressaren a la Uni del Centre de Catalunya.

 Referncies .
 Joan B. Culla L'evoluci de l'espai centrista a Catalunya (1976-1982) (1989)  UAB, Working Paper n.4 Versi online;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="181456" title="Lliga Liberal Catalana" nonfiltered="4495" processed="4483" dbindex="74532">
Lliga Liberal Catalana fou un partit poltic catal fundat el 1976 per Salvador Millet i Bel, antic membre del Club Catalnia, Octavi Saltor i Soler i Modest Sabat i Puig. Es tractava d'antics militants de la Lliga Catalana, poc o gens vinculats al franquisme, que pretenien recuperar el seu espai poltic com una opci de dreta liberal, regionalista, monrquica, demcrata i atlantista, per que no sab connectar amb els empresaris ni amb les classes mitjanes. Es coalig per a les eleccions generals espanyoles de 1977 amb Acci Democrtica per a formar la Lliga de Catalunya-Partit Liberal Catal, per els mals resultats provocaren una crisi i la desintegraci del partit el 1979. El sector ms jove ingress a la Uni del Centre de Catalunya (UCC).

 Referncies .
 Joan B. Culla L'evoluci de l'espai centrista a Catalunya (1976-1982) (1989)  UAB, Working Paper n.4 Versi online;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="181457" title="CaixaForum" nonfiltered="4496" processed="4484" dbindex="74533">




CaixaForum Barcelona s un centre cultural creat per Caixa d'Estalvis i Pensions de Barcelona dins de la seva Obra Social. Est pensat per a tot tipus de pblic  i compta amb una mplia oferta social, cultural i educativa.

Est ubicat a la muntanya de Montjuc a Barcelona i ocupa l'edifici de l'antiga fbrica Casaramona, d'estil modernista, projectada per Josep Puig i Cadafalch, convenientment rehabilitada.

Equipaments.

 Sales d'exposici. Ocupen l espai de les antigues naus de teixir i filar. Sn mplies i lluminoses. En total sn 3.000 m2 distributs en tres sales.

S'hi fan exposicions temporals referides a les grans cultures del passat, l art modern i contemporani, els grans mestres de la fotografia del segle XX i les darreres tendncies de la creaci plstica contempornia.

Algunes de les exposicions es dediquen a mostres de la Collecci d Art Contemporani de la Fundaci. Aquesta collecci consta de ms de vuit-centes obres i s una de les ms importants de l'estat. Recull obres representatives de l art de l'estat espanyol des del modernisme  fins a l art contemporani. L art internacional hi s representat amb obres de Donald Judd, Jannis Kounellis, Bruce Nauman, Gerhard Richter o Sigmar Polke. L'obra  L habitaci de plom (Cambra de dolor)  de Joseph Beuys, s hi exposa de manera permanent.

 Mediateca. Situada als antics magatzems de la fbrica Casaramona. T un modern equipament audiovisual amb l'objectiu de poder oferir al pblic mostres d art multimedia i totes les posibilitats creatives d'Internet.

 Auditori. A la planta baixa, amb capacitat per a 350 persones. T un sistema que permet canviar el revestiment sonor de la sala per adaptar-lo a les diferents activitats: msica, cinema, conferncies...

 Aules. N'hi ha dues, amb capacitat per a 133 i 103 persones, respectivament. Ocupen les dues torratxes, sobre la faana principal. S'hi fan activitats literries, cursos, tallers...

 Cafeteria-restaurant;

 Tenda-llibreria;

 Vestbul. S'hi poden contemplar dues obres emblemtiques: el mural que Sol LeWitt va dissenyar per al centre i el nvol de ne que Lucio Fontana va realitzar per la Triennal de Mil de 1953.

 Enllaos externs .

CaixaForum Barcelona;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="181458" title="Centre Catal (1976-1978)" nonfiltered="4497" processed="4485" dbindex="74534">
Vegeu Centre Catal per l'entitat catalanista fundada el 1882.;
Centre Catal (CC) fou un partit poltic creat a Barcelona el 1976 per iniciativa de joves empresaris europeistes i professionals vinculats al Cercle d'Economia i la Jove Cambra Internacional. El president fou Joan Mas i Cant, el secretari general era Joaquim Molins i Amat, i s'hi vincularen altres empresaris com Carles Ferrer i Salat, Carles Gell de Sentmenat, Jordi Planasdemunt, Llus Figa i Faura i Vicen Oller. Malgrat que no eren vinculats al franquisme, tampoc eren vinculats a l'oposici democrtica. 

El seu programa definia com a catalanista, federalista, liberal, europeista i defensor de l'economia de mercat, influt per Valry Giscard d'Estaing i proper a les tesis del Consell de Forces Poltiques de Catalunya pretenia ocupar l'espai de centredreta democrtic i avanat. A les eleccions generals espanyoles de 1977 form part de la coalici Uni del Centre i la Democrcia Cristiana de Catalunya juntament amb la Uni Democrtica de Catalunya. El 1978 es va integrar en la Uni del Centre de Catalunya (UCC) per tal de disputar-li l'espai de centredreta a CDC.

 Referncies .
 Joan B. Culla L'evoluci de l'espai centrista a Catalunya (1976-1982) (1989)  UAB, Working Paper n.4 ;
 Versi online;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="181459" title="Dumnorix" nonfiltered="4498" processed="4486" dbindex="74535">
Dumnorix fou un cap o rei del eduins. Es va aliar al cap dels helvecis, Orgetorix amb la filla del qual es va casar. Mort Orgetorix els helvecis van mantenir els seus plans d'emigraci i Dumnorix va negociar el seu pas lliure pel territori dels squans. Juli Csar va advertir als eduins de no donar provisions als helvecis i reservar-les per l'exrcit rom, per Dumnorix els hi va donar. Csar el va voler executar per es va salvar per la intervenci del seu germ Divitacus (58 aC). El 54 aC Csar el va obligar a acompanyar-lo a Britnia en la seva expedici. Dumnorix quan va poder es va escapar del camp rom amb la cavalleria gala per fou atrapat i executat.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="181463" title="Duris" nonfiltered="4499" processed="4487" dbindex="74536">


Onomstica:

Duris de Samos, atleta, historiador i home d'estat grec;
Duris Elaites o Duris d'Elea, poeta grec;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="181464" title="Duris de Samos" nonfiltered="4500" processed="4488" dbindex="74537">
Duris de Samos (      ) fou un atleta, historiador i home d'estat grec natural de Samos. Era descendent d'Alcibades i germ de Linceu. 

La primera part de la seva vida correspon al perode en qu els atenesos van deportar els habitants de Samos, l'any (352 aC), quan ell devia ser un infant. Durant la seva absncia de l'illa, Duris va obtenir una victria en boxa als jocs olmpics i se li va erigir una esttua. L'any de la victria s desconegut per s posterior al 352 aC i anterior al 324 aC, l'any que els habitants de Samos van poder tornar a la seva illa. 

Segurament va viure a Atenes, ja que el seu germ s esmentat entre els deixebles de Teofrast. A la tornada a l'illa, per mitjans desconeguts, va assolir la tirania per no se sap res d'aquest govern, ni tan sols el temps que va exercir el poder. Va viure almenys fins al 281 aC, perqu un fet d'aquest any s esmentat en una de les seves obres.

Va escriure nombrosos treballs, la majoria d'histria. Les seves obres, que no es conserven, sn:

1. Histria de Grcia (                        o, simplement,         ). Va des de l'any 370 aC fins al 281 aC. Probablement es dividia en 28 volums. Una obra seva esmentada sota el ttol de            (Histria de Macednia) seria un dels volums de l'obra.
2.                        ;
3.            , (Annals de l'histria de Samos) en almenys 12 volums;
4.                              , probablement la mateixa obra que               .
5.          . ;
6.            . ;
7.               . ;
8.                 (probablement el mateix que l'anterior);
9.       . ;

Dionisi i Plutarc posen en dubte la seva credibilitat com a historiador.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="181466" title="Durnia" nonfiltered="4501" processed="4489" dbindex="74538">
Durnia fou una gens romana plebea d'obscur origen, de la qual noms quatre membres sn coneguts i encara un d'ells, Gai Duroni, noms s un nom a una carta de Cicer on diu que era amic de Mil. Els altres tres sn:

Durnia, dama romana.
Luci Duroni, pretor el 181 aC i desprs propretor a la Pulla.
Marc Duroni, trib de la plebs el 98 aC i senador rom. ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="181467" title="Duroni" nonfiltered="4502" processed="4490" dbindex="74539">


Onomstica:

Gai Duroni, amic de Mil.

Luci Duroni, pretor el 181 aC i desprs propretor a la Pulla.

Marc Duroni, trib de la plebs el 98 aC i senador rom;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="181469" title="Luci Duroni" nonfiltered="4503" processed="4491" dbindex="74540">
Luci Duroni (Lucius Duronius) fou un magistrat rom, que fou pretor el 181 aC i desprs propretor a la Pulla. Per les queixes dels ambaixadors de Trent i Brundusium contra els pirates istris, la llunyana stria es va afegir a la seva provncia. Tamb va portar una enquesta sobre la supressi de les bacanals de les que encara l'any abans s'havia detectat algun indici probablement al seu govern. Va fer una expedici naval a Illria i quan va acabar el seu govern i va tornar a Roma, va acusar de les pirateries al rei Gentius de Illria.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="181470" title="Marc Duroni" nonfiltered="4504" processed="4492" dbindex="74541">
Marc Duroni (Marcus Duronius) fou un senador rom que fou trib de la plebs segurament el 98 aC. Fou eliminat del senat el 97 aC pels censors Antoni l'orador i Luci Valeri Flac, probablement en revenja perqu en el seu tribunat va abolir la lex sumptuaria. En revenja va llenar una acusaci dambitus contra el censor Antoni.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="181471" title="Estoril" nonfiltered="4505" processed="4493" dbindex="74542">

Estoril s una freguesia de Cascais, al districte de Lisboa. La costa d'Estoril est prop de Lisboa, la capital de Portugal. Comena a 15 km d'aquesta ciutat, a Carcavelos i arriba fins a Guincho.
 
La ciutat va acollir diversos expatriats famosos, com ara Joan de Borb i la seva famlia o el regent d'Hongria, Mikls Horthy.

Esports.
Estoril s famosa pel seu autdrom, en el qual es van disputar curses de frmula 1 fins l'any 1997. Actualment acull proves del campionat de motociclisme (moto GP) i altres competicions de motor.

Tamb s'hi celebra una competici tennstica, l'Estoril Open, que forma part de la gira europea de primavera sobre terra batuda.























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="181472" title="Toni Montan" nonfiltered="4506" processed="4494" dbindex="74543">
Toni Montan s un cantant rossellons de El Vol i autor de temes de contingut humanstic i lric.

Enregistr durant els anys setanta i vuitanta del segle XX dos SG (amb temes com "A tota veu" i "Festa") i dos LP (Tindrem estius i Jo canto l'esperana) i actu sovint fora de la Catalunya del Nord, especialment a Pars i Alemanya, per no arrib a ser gaire conegut a la resta dels Pasos Catalans. 

Actualment, sembla haver abandonat la Can, tot i que ha  publicat un parell de MC amb contes.

Referncies.


Enllaos externs.
 Dades bibliogrfiques d'un llibre de contes escrit per Toni Montan ;
 Extractes de premsa esmentant la tasca de Toni Montan donant a conixer la cantant tarragonina Mari-Dol al pblic nord-catal ,  i ;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="181473" title="Dinami" nonfiltered="4507" processed="4495" dbindex="74544">


Onomstica:

Dinami, escriptor en llat de data incerta ;

Dinami de Bordeus, advocat i poeta rom;

Dinami d'Arle, poeta franc-rom;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="181474" title="Dinami (escriptor)" nonfiltered="4508" processed="4496" dbindex="74545">
Dinami (Dynamius) fou un escriptor rom de data incerta que va escriure l'obra "Epistola ad Discipulum" que s a la collecci "Paraenetici Scriptores Veteres" de Melchior Goldast. Podria ser el mateix que Dinami d'Arle.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="181476" title="Dinami de Bordeus" nonfiltered="4509" processed="4497" dbindex="74546">
Dinami (Dynamius) fou un advocat i poeta de Bordeus que va escriure alguns versos elegacs  a la mort del seu amic Ausoni. En els versos explica que va haver de sortir del seu pas natal per haver estat acusat (justament pel que sembla) d'adulteri i es va refugiar amb el nom de Flavinius a Lleida (Ilerda) on va exercir com a  retric i es va casar amb una dona local rica. 

Va tornar de gran a la seva terra natal per aviat va retornar a Lleida on va morir.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="181477" title="Franz Beckenbauer" nonfiltered="4510" processed="4498" dbindex="74547">

Franz Anton Beckenbauer (nascut l'11 de setembre de 1945) s un ex-futbolista i entrenador alemany. El seu sobrenom s der Kaiser ("l'emperador") pel seu estil elegant i les seves qualitats de lideratge.

 Vegeu tamb .
Copa Franz Beckenbauer;




















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="181479" title="Dinami d'Arle" nonfiltered="4511" processed="4499" dbindex="74548">
Dinami d'Arle (Dynamius) fou un poeta franc-rom d'Arle, de noble famlia, que va viure al segle VI i vers els 30 anys fou nomenat governador de Marsella (del regne franc de Soissons fins el 558, del regne franc 558-561, del Regne de Borgonya desprs del 561 i fins el 593) on es va fer fams per la seva tirania i per les seves exaccions i extorsions. Va perseguir especialment al bisbe Teodor al que va desterrat i va confiscar les rendes de la seu.

Per ja de gran es va produir un canvi en la seva vida per motius desconeguts i va esdevenir uns instrument obedient el Papa Gregori I. Va morir en un monestir el 601.

De Jove va compondre diverses obres potiques esmentades amb lloana per Fortunat de Poitiers; les niques obres que es conserven sn:  la Vita S. Marii, abat de Bevon; i la  Vita S. Miaximi, originalment abat de Lerins i desprs bisbe de Riez.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="181481" title="Los Van Van" nonfiltered="4512" processed="4500" dbindex="74549">
Los Van Van s una orquestra cubana de salsa i timba fundada l'any 1969 pel baixista Joan Formell. La orquestra Joan Formell i Los Van Van tenen el mrit d'haver tret 20 discs amb ms de 150 temes i el fet de trencar records en cada edici de venda. 

Varen aconseguir discs d'or i de plat l'any 1997. L'any 2000 aconsegueixen un grammy amb el disc lleg Van Van. 
 
Jos Lus Quintana "Changuito" fou durant molts anys el principal percussionista de la banda i juntament amb Joan Formell creador de l'estil caracterstic del grup: El Songo.

El pianista i coautor de molts nmeros de l'orquestra Cesar "Pupy" Pedroso marx del grup l'any 2001 i cre la seva prpia orquestra "Pupy y los que son". Los Van Van foren la primera agrupaci cubana en utilitzar un sintetitzador.

Enllaos externs.

Pgina oficial ;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="181483" title="Can Bonastre" nonfiltered="4513" processed="4501" dbindex="74550">
Can Bonastre s una urbanitzaci del municipi de Piera, a la comarca de l'Anoia. En l'actualitat t prop d'un miler d'habitants.

Breu histria.
El territori que envolta Can Bonastre est ple d'histria. A les rodalies s'han trobat restes prehistriques (eines de slex a La Fortesa i al Forn d'en Gal; cermica montserratina a les Coves del Bruc; destrals i puntes de fletxa a Sant Jaume Sesoliveres; enterraments a La Fortesa i a la Cova de la Ventosa...). Tamb fou territori d'ibers (restes de cermica ibera a Mas Bonans, el Bedorc, Can Marrugat, Les Planes d'en Borrs...). Durant l'edat mitjana i la Moderna el Cam Reial, entre Barcelona i Igualada, passava pel costat d'on desprs hi hauria la urbanitzaci, just a mig cam de Piera i Masquefa. Se sap que ben a prop, al segle XVI, s'hi constru una masia anomenada Can Bonastre que, evidentment, s la que don nom a la urbanitzaci actual. Aquesta va nixer com a urbanitzaci residencial a mitjans del segle XX, quan les capes mitjanes emergents de la societat industrial cercaven una segona residncia lluny de les grans ciutats. Com d'altres urbanitzacions del municipi, Can Bonastre va nixer amb una total manca de planificaci i de serveis, cosa que s'ha anat arreglant en els anys de la democrcia. Aix entre els anys 2008 i 2009 Can Bonastre s'est dotant de clavegueram mentre alhora reforma voreres i asfalta de nou els seus carrers.

Cultura.
La seva festa major se celebra al mes d'agost.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="181484" title="Tupiza" nonfiltered="4514" processed="4502" dbindex="74551">
Tupiza (chicha: Topejsa o Tucpicsa) s un municipi del departament de Potos, Bolvia. s la capital de la provncia de Sud Chichas. La seva poblaci s de 23.100 persones, d'acord a les estimacions oficials de l'any 2006. El gentilici local s tupiceo.

La ciutat est enclavada a l'estreta vall agrcola del riu Tupiza, envoltada de nombrosos assentaments miners.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="181485" title="Joan Baptista Roca i Caball" nonfiltered="4515" processed="4503" dbindex="74552">
Joan Baptista Roca i Caball (Barcelona 1898 - 1976) fou un poltic catal. De jove va militar en el carlisme i fou vicepresident de la Joventut Tradicionalista, i era casat amb la filla de Miquel Junyent i Rovira, cap de la Comuni Tradicionalista a Catalunya. Fou pare de Miquel Roca i Junyent.

Treball com a secretari de redacci d'El Correo Cataln i particip en la Conferncia Nacional d'Esquerres del 1922, per no es va unir a Estat Catal. Durant la Dictadura de Miguel Primo de Rivera fou empresonat i traslladat a Madrid. Collabor amb l'Acci Social Popular i s'especialitz en qestions penitenciries. Quan Comuni Tradicionalista va prohibir als seus dirigents participar en la campanya a favor de l'Estatut el 1932, abandon Comuni Tradicionalista i fou un dels fundadors de la Uni Democrtica de Catalunya, de la que en fou membre del comit de govern i candidat per Barcelona en les eleccions generals de 1933. 

En comenar la guerra civil espanyola es mantingu lleial a la Generalitat de Catalunya, per fou detingut l'agost de 1936 durant 14 dies degut a una confusi amb el seu nom, ra per la qual el 8 de desembre s'exili a Bordeus, on va sobreviure donant classes de castell i altres feines menors. El febrer del 1937 hi constitu amb Alfredo Mendizbal, catedrtic de dret represaliat per ambds bndols, el Comit pour la Paix Civile en Espagne, per tal de promoure una mediaci internacional que poss fi a la guerra, integrat per ells dos, pel bisbe de Pars, per Jacques Maritain i per Emmanuel Mounier. Va rebre el suport de Francesc Vidal i Barraquer, Ramon Sugranyes i de Franch, Niceto Alcal-Zamora i Salvador de Madariaga.  Tamb contribu a l'acolliment a Frana dels refugiats de la guerra com Ferran Soldevila o Carles Riba. 

El 1942 fou detingut breument pels nazis i decid tornar a Espanya, per hagu installar-se a Madrid uns anys, cosa que aprofit per a fer contactes amb gent del Partit Nacionalista Basc i del Partit Galleguista. Torn a Barcelona fins el 1946 i particip amb Miquel Coll i Alentorn en la reconstrucci clandestina d'UDC amb Miquel Coll i Alentorn i fou detingut el 1952 durant l'enterrament de Josep Pous i Pags i ms tard desprs del Congrs Eucarstic Internacional de Barcelona. Tamb fou vicepresident de la Societat Catalana d'Economia i un dels conferenciants clandestins ms actius del seu partit.

 Enllaos externs .
 Notcia de Joan Baptista Roca i Caball;
 Histria UDC;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="181487" title="Llus Vila i d'Abadal" nonfiltered="4516" processed="4504" dbindex="74553">
Llus Vila i d'Abadal (Vic, Osona 1889 - Barcelona 1937) fou un poltic i metge catal. Era descendent de carlins per part del seu pare, hereu de la casa pairal El Cavaller de Vidr, que havia estat quartel general i escola militar durant les guerres carlines. La seva mare era germana de Ramon d'Abadal i Calder. 

El 1913 es gradu en medicina i s'especialitz en otorinolaringologia. Milit en el carlisme, i quan els carlins donaren suport la Solidaritat Catalana el 1906 s'enfront amb el Partit Republic Radical. Amb Josep Maria Gich i Pi fund l'Agrupaci Escolar Tradicionalista, per l'abandonaren perqu era censurada la seva actitud clarament catalanista, alhora que s'oposava a les posicions germanfiles dels carlins en la Primera Guerra Mundial. El 1922 abandon definitivament el carlisme i particip en la fundaci d'Acci Catalana. Alhora, un dels fundadors del Sindicat de Metges de Catalunya,de la Mutual Mdica i del Casal del Metge de Barcelona. 

El 1930 fund el Diari de Vic i el 1931 abandon Acci Catalana, disconforme amb la seva posici davant la qesti religiosa, per a fundar amb altres Uni Democrtica de Catalunya (UDC), des d'on lluit per tal que no s'identifiqus el catolicisme amb la dreta reaccionria. Tamb es mostr partidari de l'aprovaci de la Llei de Contractes de Conreu

Durant la guerra civil espanyola treball a la Clnica Plat, aconvertida en hospital de guerra, i intent muntar la Columna Pau Claris, una fora militar d'obedincia a la Generalitat de Catalunya formada amb membres d'UDC i de Palestra. En fracassar aquesta es dedic a ajudar a sortir de Catalunya persones amenaades, a travs de Josep Andreu i Abell, ra per la qual s'enfront personalment amb el dirigent de la FAI Dions Eroles i Batll. Grcies a la seva amistat amb Manuel de Irujo, dirigent del Partit Nacionalista Basc i aleshores ministre sense cartera de la Segona Repblica Espanyola, pogu sortir a l'estranger per contactar amb el cardenal Francesc d'Asss Vidal i Barraquer i amb Jean Verdier, amb qui munt una xarxa d'ajut econmic als sacerdots i als religiosos catalans perseguits. Va morir afusellat a Barcelona, i la tasca fou continuada per Maurici Serrahima i Bofill i Josep Maria Trias i Peitx.

 Referncies .



 Biografia de Llus Vila i d'Abadal al web d'UDC.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="181488" title="Dracovenator" nonfiltered="4517" processed="4505" dbindex="74554">

Dracovenator ("caador de dracs") s un gnere de dinosaure terpode que visqu al Jurssic inferior al que avui en dia s Sud-frica. 

L'espcie tipus, Dracovenator regenti, fou descrita per A. M. Yates l'any 2006. Noms es trob un crani parcial a la formaci Elliot.

Forma un clade amb els terpodes basals dilofosaure i zupaysaure d'acord amb un primer anlisi cladstic. 

Referncies.
 Yates, A.M. 2006 (for 2005). "A new theropod dinosaur from the Early Jurassic of South Africa and its implications for the early evolution of theropods." Palaeontologia africana, 41: 105-122.

Enllaos externs.
 "Dinosaur Mailing List" anunciant el descobriment (inclou l'abstract) ;
 Informaci de Dracovenator ;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="181489" title="Emmanuel Amunike" nonfiltered="4518" processed="4506" dbindex="74555">






Emmanuel Amunike va ser un futbolista nigeri dels anys 90.

Va nixer el 25 de desembre del 1970 a Eze Obodo. Centrecampista internacional amb la selecci de futbol de Nigria, particip a la Copa del Mn de Futbol 1994 i fou campi de la Copa d'frica de Nacions 1994 i medalla d'or als Jocs Olmpics d'Atlanta 1996. A nivell de clubs destac a l'Sporting Clube de Portugal, d'on don el salt al FC Barcelona, per les lesions l'impediren de destacar.

 Trajectria esportiva .
 Concord FC: 1990;
 Julius Berger: 1991];
 El Zamalek: 1991-1994;
 Sporting de Lisboa: 1994-1997;
 FC Barcelona: 1996-2000;
 Albacete Balompi: 2000-2002;
 Aikon FC: 2002-2003;
 Al-Wihdat: 2003-2004;

 Palmars .
 Medalla d'or als Jocs Olmpics de 1996.
1 Copa d'frica de Nacions;
1 Recopa d'Europa: 1997;
1 Supercopa d'Europa: 1997;
2 Lligues espanyoles: 1998, 1999;
2 Copes espanyoles: 1997, 1998;
1 Copa Catalunya de futbol: 1999;
1 Copa de Portugal: 1994/1995  ;

 Enllaos externs .
  Web Nigerian Players;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="181491" title="Judes" nonfiltered="4519" processed="4507" dbindex="74556">


Onomstica:
Judes (nom);
Judes Iscariot: Apstol de Jess de Natzaret que, segons els evangelis, tra Jesus.
Judes Macabeu: gran sacerdot macabeu.
Judes Tadeu: Apstol de Jess de Natzaret.
Judes, historiador grec;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="181496" title="Finidi George" nonfiltered="4520" processed="4508" dbindex="74557">
Finidi George va ser un futbolista nigeri dels anys 90.

Va nixer el 15 d'abril de 1971 a Port Harcourt. Jugava d'extrem i destac a clubs europeus com l'jax, el Betis i el Reial Mallorca. Tamb fou 62 cops internacional amb la selecci de futbol de Nigria.

 Trajectria esportiva .
Sharks Port Harcourt: 1991-1992;
Calabar Rovers: 1992-1993;
Ajax: 1993-1996;
Real Betis: 1996-2000;
Reial Mallorca: 2000-2001;
Ipswich Town: 2001-2003;
Reial Mallorca: 2003-2004;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="181498" title="Ceratosaure (infraordre)" nonfiltered="4521" processed="4509" dbindex="74558">

Els ceratosaures (Ceratosauria) sn un grup de dinosaures al que pertanyen tots aquells terpodes que comparteixen un ancestre com ms recent amb Ceratosaurus que amb les aus. Actualment no hi ha concens respecte quines espcies i caracterstiques pertanyen a Ceratosauria. D'acord amb una teoria, Ceratosauria inclou els terpodes del Jurssic superior al Cretaci superior Ceratosaurus, Elaphrosaurus i, Abelisaurus, trobat originariament (es pensa que no exclusivament) a l'hemisferi sud. Tradicionalment, Ceratosauria incloa els dinosaures des del Trisic tard al Jurssic inferior Coelophysoidea (Coelophysis. Dilophosaurus, etc.), fet que implica una divergncia ms antiga dels ceratosaures dels altres terpodes. De totes maneres, estudis recents han mostrat que els celofisoideus no formen un clade amb els altres ceratosaures, i haurien de ser exclosos d'aquest grup.
 
Classificaci.
 Subordre Theropoda;
 INFRAORDRE CERATOSAURIA;
 ?Lukousaurus;
 Elaphrosaurus;
 Chuandongocoelurus;
 Neoceratosauria;
 Coelophysoidea;
 Famlia Ceratosauridae;
Genyodectes;
 Ceratosaurus;
 Superfamlia Abelisauroidea;
Spinostropheus;
Abelisauria;
 Famlia Noasauridae;
 Famlia Abelisauridae;

Enllaos externs.
 Informaci dels Ceratosauria ;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="181502" title="Trofeu Ciutat de Lleida" nonfiltered="4522" processed="4510" dbindex="74559">
El Trofeu Ciutat de Lleida s un torneig amists de futbol, disputat des de 1987 anualment a Lleida.

Historial.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="181505" title="Rashidi Yekini" nonfiltered="4523" processed="4511" dbindex="74560">
Rashidi Yekini (Kaduna, 23 d'octubre del 1964) va ser un futbolista nigeri dels anys 80 i 90.

Biografia.
Va nixer el 23 d'octubre del 1964 a Kaduna. Jugava a la posici de davanter. Marc 37 gols amb la selecci de futbol de Nigria (a data 2007 n's el mxim golejador), amb la que particip a la Copa del Mn de Futbol 1994 (on marc el primer gol de la seva selecci en una fase final) i 1998. Fou campi afric el 1994 i particip als Jocs Olmpics de Sel 1988. Fou el futbolista afric de l'any 1993. A nivell de clubs destac al Vitria Setbal portugus (on jug 5 temporades). 

 Trajectria esportiva .
 United Nigerian Textiles Limited: 1982;
 Shooting Stars FC: 1983-1984;
 Abiola Babes: 1985-1987;
 Africa Sports: 1988-1990;
 Vitria Setbal: 1990-1994;
 Olympiakos del Pireu: 1994-1995;
 Sporting de Gijn: 1995-1997;
 Vitria Setbal: 1996-1997;
 FC Zrich: 1997-1998;
 CA Bizertin: 1998-1999;
 Al-Shabab: 1998-1999;
 Africa Sports: 1999 2002;
 Julius Berger FC: 2003 ;
 Gateway FC: 2005 ;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="181507" title="Augustine Okocha" nonfiltered="4524" processed="4512" dbindex="74561">






Augustine Azuka Okocha, conegut com "Jay Jay" Okocha (Enugu (Nigria), el 14 d'agost del 1973) s un futbolista nigeri.

Jugava de migcampista atacant. A nivell de clubs volt per tota Europa, destacant a clubs com l'Eintracht de Frankfurt, el Fenerbahe, el Paris Saint-Germain o el Bolton Wanderers. Jug amb la selecci de futbol de Nigria entre 1993 i 2006 un total de 74 partits, marcant 15 gols. Fou medalla d'or als Jocs Olmpics d'Atlanta 1996 i particip a les fases finals de les copes del Mn de 1994 i 1998.

 Trajectria esportiva .
Enugu Rangers;
Borussia Neunkirchen: 1990-1992, 35 partits (7 gols) ;
Eintracht Frankfurt: 1992-1996, 90 (16);
Fenerbahe: 1996-1998, 63 (30);
Paris St-Germain: 1998-2002, 84 (12);
Bolton Wanderers : 2002-2006, 145 (18);
Qatar SC: 2006-2007, 29 (5);
Hull City: 2007-avui, 0 (0);
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="181509" title="Sunday Oliseh" nonfiltered="4525" processed="4513" dbindex="74562">





Sunday Ogorchukwu Oliseh va ser un futbolista nigeri dels anys 90 i 2000.

Va nixer a Abavo, Nigria, el 14 d'abril del 1974. Jugava de migcampista. Els equips ms destacats en els que milit foren  Ajax, Borussia Dortmund i Juventus FC. Jug amb la selecci de futbol de Nigria entre 1993 i 2002 un total de 63 partits, marcant 4 gols. Fou medalla d'or als Jocs Olmpics d'Atlanta 1996 i particip a les fases finals de les copes del Mn de 1994 i 1998. El seu gol ms recordat fou el que marc a Espanya el 1998 que suposa l'eliminaci d'aquesta a la primera ronda i el passi de Nigria.

 Trajectria esportiva .
Julius Berger: 1990;
R.F.C. de Lige: 1990-1994, 75 partits (3 gols);
AC Reggiana: 1994-1995, 29 (1);
FC Kln: 1995-1997, 54 (4);
Ajax Amsterdam: 1997-1999, 54 (8);
Juventus FC: 1999-2000, 8 (0);
Borussia Dortmund: 2000-2003, 42 (1);
VfL Bochum: 2002-2004, 32 (1);
Borussia Dortmund: 2004-2005, 11 (0);
RC Genk: 2005-2006, 16 (0);

 Enllaos externs .
 Nigerian Eagles;
 Premsa: Oliseh deixa el Genk;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="181511" title="Dic" nonfiltered="4526" processed="4514" dbindex="74563">
Dic (Dicon       ) fill de Callimbrot i nascut a Caulnia colnia aquea a Itlia, fou un atleta grec que va guanyar a la cursa a peu en els jocs pitis per cinc vegades, tres als jocs stmics, quatre als jocs nemeus i als jocs olmpics dues vegades a la categoria d'homes i una a la de nois joves. Fou considerat un             .  Va tenir diverses esttues a Olmpia. A canvi de diners, excepte la primera vegada, desprs va competir per Siracusa.  Una de les seves victries va ser el 384 aC i les altres en dates no llunyanes per desconegudes.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="181514" title="Dictus Cretenc" nonfiltered="4527" processed="4515" dbindex="74564">
Dictus Cretenc o Dictus de Creta (Dictys Cretensis) tamb Dictus de Cnossos fou un suposat escriptor grec considerat una de les fonts d'Homer. Fou utilitzat pel llibre llat en prosa "Dictys Cretensis de Bello Trojano" o potser ms acuradament "Ephemeris Belli Trojani". El seu llibre es va trobar suposadament a la seva sepultura on ell mateix havia demanat que el colloquessin, quan en temps de Ner la sepultura es va obrir degut a un terratrmol i el llibre el va trobar el pastor Eupraxis. Fou tradut al grec (estava suposadament en grec per escrit en carcters fenicis) i enviat al emperador. La seva obra es un relat de la guerra de Troia des del naixement de Paris fins a la mort d' Ulisses. Aix fou la histria oficial per podia ser una composici romana que buscava atreure l'atenci. La hiptesi ms probable es que fou una composici de Ner ajudat per alguns experts.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="181515" title="Victor Ikpeba" nonfiltered="4528" processed="4516" dbindex="74565">





Victor Ikpeba va ser un futbolista nigeri dels anys 90.

Va nixer el 12 de juny del 1973 a Benin City. Jugava a la posici de davanter. Fou 30 cops internacional amb la selecci de futbol de Nigria, amb la que particip a la Copa del Mn de Futbol 1994 i 1998. Fou medalla d'or als Jocs Olmpics d'Atlanta 1996. A nivell de clubs destac al AS Monaco.

 Trajectria esportiva .
 ACB Lagos: 1989 ;
 RFC Ligeois: 1989-1993 (79 partits/27 gols);
 AS Monaco FC: 1993-1999 (169/55) ;
 Borussia Dortmund: 1999-2001 (30/3);
 Real Betis Balompi: 2001-2002 (3/0);
 Al-Ittihad Trpoli: 2002-2003 ;
 Charleroi: 2003-2004 ;
 Al-Sadd: 2005 ;

 Palmars .
 Medalla d'or als Jocs Olmpics de 1996.
2 Copa d'frica de Nacions;
1 Lliga belga de futbol;
1 Lliga francesa de futbol;
 Jugador afric de l'any 1997;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="181516" title="Mite de la sobirania del consumidor" nonfiltered="4529" processed="4517" dbindex="74566">
El mite de la sobirania del consumidor s un concepte enunciat per l'economista John Kenneth Galbraith al llibre La societat opulenta (1958) i que qestiona el concepte de la sobirania del consumidor central en la cincia econmica convencional davant de la creixent importncia de les tcniques publicitries.

Galbraith argumenta que la demanda del consumidor ja no prov de les seves necessitats espontnies sin que aquestes necessitats sn creades i manipulades per les tcniques de marketing i publicitat. 

Malgrat que aix pugui semblar una obvietat i una evidncia manifesta, la "sobirania del consumidor" s un element central de la teoria econmica neoclssica, i els economistes s'han negat durant molt temps a acceptar aquesta evidncia, ja que la publicitat s un concepte difcil d'incorporar a la teoria econmica. Una de les ms importants conseqncies econmiques que se'n deriven s que per a una societat, un major nivell de producci no implica necessriament un major nivell de benestar, i qestiona tota la teoria del creixement i del desenvolupament econmic.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="181521" title="Llus Torrent" nonfiltered="4530" processed="4518" dbindex="74567">
Llus Torrent s un cantant nord-catal nascut a Sant Lloren de Cerdans. 

Comen a donar-se a conixer durant els anys seixanta del segle XX com a vocalista i animador d'orquestra, per als anys vuitanta decideix cantar en catal i fer carrera en solitari. Conrea un tipus de Can d'humor populista de fora acceptaci popular.

Noms ha enregistrat un parell de SG (amb temes com "Bertranades catalanes" i "L'orellut").

Referncies.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="181522" title="Dides" nonfiltered="4531" processed="4519" dbindex="74568">
Dides (Didas) fou un militar macedoni que va governar Penia pel rei Filip V de Macednia. Ms tard Perseu de Macednia (encara prncep) li va encarregar de fer-se amic del seu germ Demetri per copsar les seves intencions. Quan Demetri, coneixedor de qu el seu pare sospitava d'ell, es va voler refugiar amb els romans, Dides va advertir a Perseu, que va utilitzar la informaci per acusar al seu germ. Filip V va decidir executar a Demetri i va usar a Dides com instrument. Dides va empresonar i enverinar al prncep el 181 aC. El 171 aC apareix com a comandant de les forces de Penia al servei de Perseu.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="181523" title="Ddia" nonfiltered="4532" processed="4520" dbindex="74569">
Ddia fou una famlia plebea romana esmentada cap al final de la repblica. Cicer els hi diu "Didii novi homines". Noms un membre de la famlia va obtenir el consolat (Tit Didi el 98 aC) .

Els membres destacats de la famlia foren:
 Tit Didi I (trib), trib de la plebs el 143 aC.
 Tit Didi (cnsol), cnsol el 98 aC.
 Tit Didi II (trib), trib de la plebs el 95 aC ;
 Gai Didi, militar rom llegat de Juli Csar el 46 aC ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="181524" title="Tit Didi" nonfiltered="4533" processed="4521" dbindex="74570">



Onomstica:


Tit Didi I (trib), trib de la plebs el 143 aC;
 
Tit Didi (cnsol), cnsol el 98 aC;

Tit Didi II (trib), trib de la plebs el 95 aC;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="181526" title="Tit Didi I (trib)" nonfiltered="4534" processed="4522" dbindex="74571">
Tit Didi (Titus Didius) fou un magistrat rom probablement l'autor de la lex sumptuaria (Lex Didia) aprovada 18 anys desprs de la lex Fannia, el 143 aC, any en qu probablement era trib de la plebs. La llei Ddia, a diferncia de la Fnnia que era per tota Itlia, noms tenia efecte a la ciutat de Roma.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="181527" title="Tit Didi (cnsol)" nonfiltered="4535" processed="4523" dbindex="74572">
Tit Didi (Titus Didius) fou fill del trib de la plebs Tit Didi. Flor i Ammi Marcell diuen que va rebutjar als escordiscs que havien envat Macednia i els va derrotar. Aquesta victria s'hauria produt quasi immediatament desprs de la derrota del cnsol Gai Cat el 114 aC i fou seguida desprs per victries de Marc Livi Drus i Marc Minuci Ruf. Es suposa que el 114 aC Tit Didi era pretor a Illria i fou com a tal que va combatre als escordiscs, per no hi havia cap motiu per haver-hi un pretor a Illria, i tamb s estrany que desprs trigus 15 anys en obtenir el consolat (l'espai habitual entre la pretura i el consolat era de dos anys, i havent obtingut una victria era lgic que el termini es compls). Cicer diu que era governador de Macednia i no d'Illria, i Eusebi esmenta que la victria sobre els escordiscs es va produir un any desprs del cinqu consolat de Mari, o sigui el 100 aC. Aix si Didi era pretor de Macednia el 100 aC, va ser cnsol el 98 aC com era normal. 

El consolat el va exercir el 98 aC juntament amb Quint Cecili Metel Nepot i junts van fer aprovar la lex Caecilia Didia. L'any segent Didi fou procnsol a Hispnia Citerior o Tarraconense i el 93 aC va celebrar un triomf sobre els celtibers. Appi diu que va aniquilar a vint mil vacceus, que va deportar als habitants de Termesos i que va conquerir Colenda desprs de 9 mesos de setge, i a ms va destruir una partida de lladres als que va encerclar el seu campament. Sallusti diu que Sertori va servir a les seves ordres com a trib militar.

Desprs va prendre part a la guerra mrsica en la que va morir en una batalla lliurada a la primavera del 89 aC. Plutarc el situa la seva mort deu anys abans a Hispnia a mans de Sertori, per aix es impossible. 








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="181530" title="Tit Didi II (trib)" nonfiltered="4536" processed="4524" dbindex="74573">
Tit Didi (Titus Didius) fou fill el cnsol Tit Didi i fou trib del poble el 95 aC junt amb Luci Aureli Cotta. En les disputes contra Quint Cepi, els dos tribuns van acabar davant un tribunal.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="181531" title="Gai Didi" nonfiltered="4537" processed="4525" dbindex="74574">
Gai Didi (Caius Didius) fou un militar rom llegat de Juli Csar que el 46 aC el va enviar a Hispnia contra els pompeians. A la vora de Carteia va guanyar una victria naval sobre Quint Atti Var. A l'any segent va sortir de Gades amb una flota per empaitar a Gneu Pompeu (fill) al que va agafar la major part dels vaixells i els va cremar. Didi va desembarcar i encara que Pompeu va morir a mans de Cesenni Lent el lusitans al servei de Pompeu es van tirar sobre ell i el van matar.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="181533" title="Estator" nonfiltered="4538" processed="4526" dbindex="74575">


Un estator s una part fixa d'una mquina rotativa que cont una part mbil, el rotor.
En els motors elctrics l'estator est format per un imant natural (en petits motors de corrent continu) o per una o diverses bobines montades sobre un nucli metllic que generen un camp magntic en motors ms potents i de corrent altern.




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="181539" title="Licancabur" nonfiltered="4539" processed="4527" dbindex="74576">

Licancabur s un volc situat a la frontera entre Xile i Bolvia al costat de la Laguna Verde. La seva ltima erupci va tenir lloc en l'Holoc. Es troba dins la Reserva Nacional de Fauna Andina Eduardo Abaroa al departament de Potos.

Grcies a la calor volcnica que desprn el volc, el llac mai es congela totalment malgrat les temperatures de fins a -30 C de cada nit.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="181540" title="Yutaka Yamamoto" nonfiltered="4540" processed="4528" dbindex="74577">
 s un director d'animaci japons de Osaka, Jap.

Contribucions anime.

Octau home : Productor executiu;
Air : Guionista (ep 2, 5, 8), Director de episodis (ep 2, 5, 8);
Dokyusei 2 : Director d'animaci;
Fate/stay night : Animador en cap dels openings.
Full Metal Panic? Fumoffu : Guionista(Ep. 2), Director d'episodis (Eps. 2, 9);
Generator Gawl : Director d'episodis (ep 11);
Jungle Wa Itsumo Hale Nochi Guu Final : Guionista (ep 7, 8), Director d'episodis (ep 7, 8);
Kanon : Guionista (ep 5), Director d'episodis(ep 5);
Lucky Star: Director (ep 1 - 4);
Natural2 DUO : Disseny de personatges;
R.O.D the TV : Animador en cap (ep. 11,12,18);
La melancolia de Haruhi Suzumiya : Director de producci de sries (ep 1, 3, 5, 12), Guionista (ep 1, 9, 12. ED), Director d'episodis (ep 1, 12, ED);
LA melodia d'Oblivion : Animador en cap (ep 24);
Urusei Yatsura: Always My Darling : Animador assistent;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="181541" title="Rouhia" nonfiltered="4541" processed="4529" dbindex="74578">
Rouhia s una ciutat de Tunsia al sud de la governaci de Siliana, i a uns 55 km al sud-oest de Siliana. La ciutat t uns 5000 habitants i s capalera d'una delegaci (que forma la part sud de la governaci) amb 29.850 habitants al cens del 2004. La ciutat es troba flanquejada al l'est pel Djebel Barbrou i a l'oest per Djebel El Ouest. L'economia de la regi es agricola amb predomini dels cereals i llegums. 





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="181544" title="Reinhard Heydrich" nonfiltered="4542" processed="4530" dbindex="74579">


Reinhard Tristan Eugen Heydrich (Halle, 1904   Praga, 1942) va ser un SS-Obergruppenfhrer, cap de l'Oficina Principal de Seguretat del Reich (incloent la Gestapo, la SD i la Kripo), i Governador del Reich de Bohmia i Morvia. Adolf Hitler el considerava com un possible successor. Heydrich va ser un dels arquitectes de l'Holocaust, presidint al 1942 la Conferncia de Wannsee, que conclouria amb els plans per l'extermini de tots els jueus europeus. Heydrich va resultar ferit en un intent d'assassinat a Praga el 27 de maig de 1942 i mor una setmana desprs de resultes d'una infecci a la sang produda per les ferides produdes a l'atemptat.

Donat el seu carcter despietat amb les seves vctimes, va tenir entre altres malnoms el "Carnicer de Praga", la "Bstia Rossa" i "El Botx".

 Biografia .
Heydrich va nixer a Halle an der Saale, fill del compositor Richard Bruno Heydrich i de la seva esposa Elisabeth Anna Maria Amalia Kranz. Els seus noms venien de la passi del seu pare vers la msica: "Reinhard", d'una pera del seu pare, "El Crim de Reinhard", "Tristan", de l'pera de Wagner Tristan i Isolda, i "Eugen"", probablement per l'heroi militar el Prncep Eugeni de Savoia (en honor del prncep tamb van ser batejats el creuer Prinz Eugen i la VII Divisi Waffen SS). Tamb heret dels seus pares una passi vers el viol.

Quan era jove, destac per la seva veu aguda i pel seu catolicisme devot en una ciutat de majoria protestant

Si b era de constituci prima, destac en els esports, especialment en l'esgrima i la nataci. Massa jove per lluitar a la I Guerra Mundial, s'afili als Freikorps desprs de la guerra.

Al 1922 s'un a la Reichsmarine, per es llicenci al 1931. Els motius, si b mai no han estat prou ben explicats.

La versi segons Heydrich era que, si b havia tingut sexe amb ella, va refusar casar-se amb una dona, el pare de la qual era un important contractista naval i amic d'Erich Raeder, el comandant en cap de la Kriegsmarine. La noia explic els seus problemes al seu pare, el qual en parl a Raeder. Quan aquest recrimin la seva acci a Heydrich, li exig que es cass amb la noia, demanda a la que Heydrich refus donat que ja estava proms amb Lina von Osten, i considerava que trencar el prometatge seria indigne del "seu honor com a oficial naval". Finalment, Raeder expulsaria a Heydrich de la marina. 

Una altra versi s que la noia en qesti era contraria al prometatge de Heydrich amb Lina von Osten, donat que creia que Heydrich es casaria amb ella. Ella s'ho diria al seu pare i aquest a Raeder. Durant el judici, les respostes evasives de Heydrich no van ajudar a resoldre el cas, i si b en va sortir exonerat, els oficials van demanar que fos llicenciat per "conducta imprpia d'un oficial naval".

 Famlia .

Al desembre de 1930 conegu a Lina Mathilde von Osten (14 de juny) de 1911   14 d'agost de 1985. Era filla de Jrgen von Osten, un aristcrata menor alemany. Es van casar el 26 de desembre de 1931 a Groenbrode.

La parella va tenir 4 fills:

 Klaus (17 de juny de 1933   24 d'octubre de 1943, mort en un accident de trnsit a Jungfern-Breschan;
 Heider (nascut el 28 de desembre de 1934);
 Silke (nascuda el 9 d'abril de 1939);
 Marte (nascuda el 23 de juliol de 1943);

 El Partit Nazi i les SS .

Al 1931, Himmler comen a crear una divisi de contra-intelligncia prpia de les SS. Per consell d'uns amics, va entrevistar-se amb Heydrich i, desprs d'un qestionari de vint minuts, Heydrich havia de fer plans sobre la nova divisi. Amb el resultats, Himmler reclut definitivament a Heydrich pel Partit Nazi. Posteriorment rebria un Totenkopfring de Himmler pels seus serveis.

En aquells moments, l'aparell d'intelligncia del Partit Nazi era insignificant. Heydrich i el seu equip passaven el temps construint un sistema de fitxes de tota aquella gent que era considerada com una amenaa al Partit, incloent fins i tot a oficials del Partit. Heydrich mantenia a la seva famlia amb un salari irrisori i treballava en una fosca oficina.

El periodista americ John Gunther, durant el seu viatge per Alemanya al 1934, mentre que recollia material de recerca pel seu llibre "Dins d'Europa", mostr un considerable coneixement de les intrigues i fons nazis quan digu que Himmler tenia poca tolerncia cap a les carnisseries comparat amb Heydrich, que era molt ms cruel. En aquells moments, Heydrich era vist com un fosc oficial de rang mig dins de l'aparell burocrtic de les SS.

Al juliol de 1932, Heydrich va ser nomenat cap del Sicherheitsdienst (SD), una organitzaci d'intelligncia l'objectiu de la qual era la defensa del nazisme. La constru reclutant agents de fonts poc habituals, alguns dels quals no eren nazis, noms gent que Heydrich considerava amb talent o tils. L'organitzaci es benefici d'una estreta collaboraci amb la Gestapo, organitzaci que tamb estava sota el poder de Heydrich des de 1936, com part d'una fora de policia de seguretat combinada. Posteriorment, el SD i la Gestapo s'unirien sota la denominaci de Reichssicherheitshauptamt (RSHA), sota comandament de Heydrich.

Mentre que les capacitats de Heydrich mai no van ser dubtades ni pels seus superiors ni pels seus subordinats, el seu constant sarcasme, el seu comportament tosc, subestimant amb freqncia als que l'envoltaven (en contrast a Himmler, qui, ms racionalment, preferia ser subestimat pels seus enemics) i la seva agressivitat li van fer guanyar pocs adeptes, mentre que la seva propensi cap a les accions impetuoses, com la detenci d'un Kreisleiter al 1935, o dient a Gring i al Consell de Ministres al 1940 que la policia de seguretat gaudiria de poders illimitats, tant si se'ls donaven com si no, va ser una molstia constant per Himmler, que sovint havia d'arreglar-ho tot. Himmler ocasionalment perdia la pacincia amb Heydrich, anomenant-lo "Genguis Khan", per li era indispensable, tot i que l'exasperava. 

Fins a l'establiment del Tercer Reich, Heydrich ajud a Hitler a "fer neteja" de molts opositors poltics, mantenint un impressionant sistema de fitxes d'individus i organitzacions que s'oposaven al Partit i al rgim. Es creu que va ser el creador de documents oblidats entre el govern sovitic i l'alt comandament alemany. Mentre que ara se sap que la Gran Purga estalinista del Cos d'Oficials sovitic va ser molt influt a aquestes estratagemes, i com que en aquells moments es cregu que era degut als seus oficis, li proporcion un gran prestigi. Tamb va ser instrumental per l'establiment del fals "atac" polons de la rdio nacional alemanya a Gleiwitz, intentant donar una justificaci a l'Alemanya nazi per a iniciar la Segona Guerra Mundial, tot i que fracass i noms sort a la llum quan els investigadors aliats van comenar les recerques entre els documents alemanys capturats, donat que l'estaci de rdio triada noms era una sucursal de Radio Breslau, el senyal de la qual era ms fort.

Heydrich va ser un dels principals arquitectes de l'Holocaust durant els primers anys de la Segona Guerra Mundial. Havia guanyat algun control sobre la poltica jueva, quan al novembre de 1938, Gring el nomen cap de l'Oficina Central per a l'Emigraci Jueva, desprs de la Kristallnacht. Des d'aquesta posici treball intensament per coordinar diverses iniciatives per la Soluci final, i per assegurar el control de la SS sobre la poltica jueva. El 20 de gener de 1942, presid la Conferncia de Wannsee, on es discutiren els plans per la deportaci dels jueus a camps d'extermini, i on va actuar de secretari de la conferncia Adolf Eichmann. 

Heydrich va ser un dels pocs lders principals de l'Alemanya nazi que realment va servir en combat, car vol en 97 missions en un caa-bombarder Messerschmidt 110 de dos motors, guanyant la Creu de Ferro de 2a i 1a classe per valentia. De fet, va ser abatut sobre la Uni Sovitica, per va ser rescatat per tropes alemanyes.

Protector de Bohmia i Morvia i Assassinat a Praga.


El 27 de setembre de 1941 Heydrich va ser nomenat Reichsprotektor de l'estat titella txec anomenat Protectorat de Bohmia i Morvia. Substitua a Konstantin von Neurath, car Hitler el considerava poc efectiu (tot i que nominalment ho segu sent fins al 20 d'agost de 1943.

El paper de von Neurath al Protectorat es bas en atorgar privilegis a la noblesa i a la gent de l'alta societat. Aix provoc un ressentiment passiu entre la gent, principalment els treballadors. El Protectorat era un fabricant d'armes i material de guerra vital pel Tercer Reich, i durant el mandat de von Neurath, la productivitat industrial caigu substancialment. Heydrich an a Praga per restaurar les quotes de producci.

Com a governador de Bohmia i Morvia, Heydrich esdevingu brutal. Castig a tots aquells que no produen les quotes exigides. A qualsevol que es relacions amb els moviments de resistncia era torturat i/o executat. Sota Heydrich, Praga i la resta de Txquia van quedar pacificades per la duresa de les lleis nazis. Donat el seu xit a Praga, Hitler consider nomenar Heydrich governador de Pars. Quan la intelligncia britnica se n'assabent, van voler-ho aturar a qualsevol preu. No deixarien que l'home que havia esquarterat als txecs i als jueus de Praga fes el mateix amb la Resistncia Francesa.

Com a virtual governador militar de Bohmia i Moravia, Heydrich exercia un poder real sobre el President txec i el Primer Ministre; i com a mostra de confiana vers les forces d'ocupaci i per a l'efectivitat del seu govern, sovint condua ell mateix el seu cotxe amb el sostre obert (veure Resistncia txeca a l'ocupaci nazi)

Jan Kubi i Jozef Gab k eren soldats txecoslovacs que s'havien escapat del pas a inicis de 1941. Desprs de rebre entrenament a Gran Bretanya, es van llenar en paracaigudes a la regi al desembre, i el 27 de maig de 1942, van fer una emboscada a Heydrich mentre circulava amb el seu cotxe al barri de Kobylisy, a Praga. Mentre que el cotxe frenava per prendre un revolt, Gab k dispar per fall, i Kubi llan una bomba a la part posterior del vehicle que fer Heydrich i el mateix Kubi. 

Heydrich aparentment no estava gaire ferit. Va intentar tornar el foc, per la seva pistola no estava carregada. No obstant aix, desprs de crrer una mica, se sent feble i envi el seu conductor Klein a peu per capturar Gab k que fugia. Tot i que Himmler li envi els seus millors metges, Heydrich va morir a l'hospital de Praga una setmana desprs, als 38 anys. La autpsia revel que la mort de Heydrich havia estat produda per una septicmia causada per un bacteri i toxines de pl de cavall i fragments del seient del cotxe que se li van introduir a la sang amb fragments de la bomba. Va ser l'nic lder del Partit Nazi assassinat pels Aliats durant la guerra.

La represlia nazi va ser brutal, en un clar avs contra qualsevol resistncia armada. Entorn d'unes 13.000 persones van ser detingudes, deportades, empresonades o assassinades. El 10 de juny tots els homes de ms de 16 anys del poble de Lidice, 22km al nord-oest de Praga i del poble de Leky, van ser assassinats, els pobles cremats i les seves runes destrudes.

Es realitz un elaborat funeral per a Heydrich, tant a Praga com a Berln. Hitler mateix impos a ttol pstum les mximes condecoracions alemanyes, l'Orde Alemany i l'Orde de Sang, sobre el coix fnebre de Heydrich.

Heydrich va ser enterrat a l'Invalidenfriedhof de Berln. La seva tomba estava situada entre la de dos herois militars alemanys, Oven i Scharnhorst. El 1945 la seva tomba va ser eliminada pels aliats, per evitar que fos un punt de trobada pels Neo-Nazis.

Els substituts de Heydrich van ser Ernst Kaltenbrunner com a cap del RSHA, i Karl Hermann Frank (27 i 28 de maig de 1942) i Kurt Daluege (28 de maig de 1942   14 d'octubre de 1943) com a nous Reichsprotektoren. Desprs de la seva mort, el llegat de Heydrich continu: els tres primers camps de la mort construts i posats en funcionament a Treblinka, Sobibr i Belzec. El projecte va ser anomenat Operaci Reinhard, en honor de Heydrich.

 Principals Condecoracions .

 Orde Alemany   a ttol pstum;
 Orde de Sang   a ttol pstum;
 Insgnia d'Or del Partit Nazi;
 Creu de Ferro de 2a Classe (1940);
 Creu de Ferro de 1a Classe (1941);
 Insgnia de Pilot de la Luftwaffe;
 Creu de Danzig;
 Medalla del 13 de mar de 1938 (Medalla de l'Anschluss);
 Medalla de l'1 d'octubre de 1938 (Medalla dels Sudets) amb barra del Castell de Praga;
 Medalla de l'1 de maig de 1939 (Medalla de Memel);
 Medalla dels Jocs Olmpics de 1a Classe;
 Medalla del Benestar Social (1a Classe);
 Medalla del Llarg Servei al NSDAP (10 anys);
 Medalla del Servei a la Policia (18 anys);
















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="181545" title="Josep Maria Trias i Peitx" nonfiltered="4543" processed="4531" dbindex="74580">
Josep Maria Trias i Peitx (Barcelona 1900 - Sant Miquel de Cuix, Conflent 1979) fou un poltic catal. Originriament milit en el carlisme i l'abandon pel catalanisme. Fou un dels membres fundadors d'Uni Democrtica de Catalunya el 1931 i form part del seu comit de govern. 

Durant la guerra civil espanyola fou secretari general del partit, i des de juliol del 1936 organitz amb el cardenal Francesc d'Asss Vidal i Barraquer i Llus Vila i d'Abadal una xarxa d'ajut als sacerdots catalans amagats o empresonats. Tenia el despatx a la delegaci d'Euskadi a Barcelona, i el 1937 rebutj la oferta que li va fer Manuel de Irujo, ministre de justcia de la Segona Repblica Espanyola, de dirigir un comissariat de cultes. Va mantenir contactes en nom de la Repblica amb la Santa Seu per a restablir les relacions diplomtiques, merc els contactes a Pars amb el cardenal Vidal i Barraquer, i amb el cardenal Jean Verdier. Per les negociacions eren lentes, i no van dur resultats, de manera que el 1939 s'exili a Pars. A travs dels ququers, ajud els emigrats catalans, i desprs ajud al Tercer Mn merc l'obra assistencial d'organismes catlics internacionals.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="181546" title="Sabalat Ouled Asker" nonfiltered="4544" processed="4532" dbindex="74581">
Sabalat Ouled Asker s una ciutat de Tunsia a la governaci de Sidi Bouzid al extrem nord-oest de la governaci i a uns 37 km al nord-oest de la ciutat de Sidi Bou Zid. Est a mig cam entre Sbeitla i Jelma i abans era part de la delegaci de Jelma, per vers el 2000 fou segregada ocupant la part occidental de Jelma, delegaci amb la que ara limita a l'est. Es troba a la part nord del Djebel Hamra a la vora del riu Oued Chelif. El ferrocarril passa a uns 4 km al nord de la ciutat. L'activitat econmica principal es l'agricultura amb oliveres, cereals i llegums. La ciutat ronda els cinc mil habitants i s capalera d'una delegaci amb 19.110 habitants al cens del 2004.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="181547" title="Videojoc en lnia" nonfiltered="4545" processed="4533" dbindex="74582">
Els videojocs e lnia (o tamb jocs online) sn aquells videojocs jugats via Internet independentment de la plataforma. Pot tractar-se de joc multijugadors (jugant contra altres persones) o jocs web que es descarreguen i es juguen al navegador. La importncia d'aquests jocs ha augmentat proporcionalment amb les noves tecnologies i el desenvolupament de l'Internet.

Histria.

Els jocs online comenaren a la dcada dels 80, amb els MUDs, jocs molt simples multijugadors, que normalment es jugaven en un BBS usant un mdem. Aquests jocs estaven basats en la fantasia, usant les normes dels joc de rols com Dungeons & Dragons. Altres estils de joc emper, com els escacs o l'Scrabble, a ms d'altres jocs de taula estaven tamb disponibles. Com que les connexions eren lentes i cares es va estendre el joc per correu.

tipus de jocs en lnia.

Jocs d'acci en primera persona.

Durant la dcada dels 90, els jocs en lnia comenaren a moure's amb una gran varietat de protocols LAN (com l'IPX) i en l'Internet usant el protocol TCP/IP. Doom popularitz el deathmatch, on els jugadors es mataven entre ells virtualment com una nova forma de jugar online. Des de llavors, molts de jocs d'acci en primera persona han incls un apartat online com el Call of Duty.

Jocs d'estratgia en temps real.

Els primers jocs d'estratgia en temps real ja permetien joc en lnia mitjanant un mdem o una xarxa local. Amb el creixement a la dcada dels 90 de l'Internet, els seu software fou desenvolupat per permetre als jugador jugar en lnia via LAN. A finals dels 90, quasi tots els RTS tenien l'opci de poder jugar online contra un altre jugador que es desitges.  

Jocs de navegador. 

Els jocs de navegador o jocs web s'originaren grcies al desenvolupament dels navegador i de la web. Simples jocs online d'un jugador podien sser fets fcilment amb la tecnologia HTML (com JavaScript, ASP, PHP, i MySQL). Els jocs ms complicats es connecten a un servidor web,per permetre joc multijugador en lnia.

Els desenvolupament d'una tecnologia  de base grfica com el Java o el Flash permeteren als jocs web sser ms complexos. Aquests jocs, coneguts com a jocs flash, es feren cada pic ms populars. Molts de jocs antics com el Pac-man foren recreats amb les noves tecnologies per poder sser usats amb els plugins del Flash. Els jocs web tenen limitacions alhora de jugar partides multijugadors, pel que solen tenir una taulell amb les puntuacions ms altes.

Els jocs web de mascotes sn molt populars entre les persones ms petites. Aquests jocs s'estenen  des de jocs gegants per milions d'usuaris com Neopets fins a  petits i ms simples jocs.

Els jocs web ms recents han incorporat la tecnologia Ajax per tal de complicar les possibles interaccions entre jugadors online.

Massive Multiplayer Online Game.

Els Massive Multiplayer Online Games (Jocs en lnia multijugador massius) varen sser possibles amb l'augment de les velocitats de l'Internet als pasos desenvolupats, aix s'aconsegu que milers de jugadors poguessin jugar alhora al mateix joc. Hi ha una gran varietat de jocs d'aquests tipus:

 MMORPG (Massively multiplayer online role-playing game);
 MMORTS (Massively multiplayer online real-time strategy);
 MMOFPS (Massively multiplayer online first-person shooter);

Jocs en mbils.

El 2001, les principals companyies mbils anunciaren el Frum de Interoperabilitat de Jocs Mbils (MGI) que treballa per a definir una especificaci de interoperabilitat de jocs mbils per als servidors basats en xarxes. Aix permetria que els desenvolupadors de jocs produeixin jocs mbils que puguin distribuir-se a travs de diferents servidors de jocs i xarxes inalmbriques i puguin ser executats en diferents dispositius mbils. 

Amb aquest frum, els membres fundadors es van comprometre conjuntament amb la indstria dels jocs mbils, per a definir les API que permetran als desenvolupadors produir jocs mbils en les xarxes sense fil en un model client-servidor. L'objectiu era crear un estndard mundial.

Indstria dels jocs en lnia.

La creixent popularitat del Java i del Flash conduren a una revoluci a l'Internet on els jocs web podien utilitzar vdeo, udio i moltes altres aplicacions d'interactivitat. Quan Microsoft comen a incloure el Flash com un component pre-installat del IE. Aquesta revoluci prepar el terreny per a qu jocs web oferiren jocs en lnia als usuaris. Molt de jocs com  World of Warcraft, Final Fantasy XI, Lineage II o Ragnarok fan pagar una petita quantitat per mes per tal de poder-hi jugar. Altres per com RuneScape o Gunz deixen jugar de franc als usuaris per pagant es pot aconseguir millores substancials. Tamb s'hi inclou publicitat als jocs en lnia per tal d'aconseguir ms rendibilitat. 

A pasos del sud-est asitic com pot ser Xina, Vietnam etc, hi ha casos de persones que sn llogades per tal d'aconseguir objectes molt valuosos en els jocs en lnia, per desprs vendre'ls a preu real per Internet a altres jugadors que no tenen suficient temps per poder aconseguir-los. 

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="181550" title="Sahline" nonfiltered="4546" processed="4534" dbindex="74583">
Sahline s una ciutat de Tunsia a la governaci de Monastir, a uns 10 km a l'oest de la ciutat de Monastir, i a 1 km a l'oest de l'aeroport Internacional de Monastir i a 1 km al sud dels nombrosos hotels de la zona turstica de  La Dkhila, el hipdrom i el golf Palm-Links. Es va proposar convertir la ciutat i els seus nuclis en una ampliaci del centre turstic de Skanes (situat a uns 6 km a l'est) per la poblaci no ho va acceptar i va romandre com una vila tranquilla amb economia agrcola i bona activitat comercial.

La ciutat t 12.711 habitants i la municipalitat (que inclou la vila de Motmar) t 15.073 habitants. s capalera d'una delegaci amb 18.480 habitants, de la que est exclosa tota la zona costera (que s part de la delegaci de Monastir).





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="181553" title="Sakiet Ezzit" nonfiltered="4547" processed="4535" dbindex="74584">


Sakiet Ezzit s una vila de Tunsia a la governaci de Sfax, a uns 6 km al nord-est de Sfax (9 km del centre) de la que de fet s un barri. Forma una municipalitat de 44.886 habitants dels que 12.613 sn a la mateixa ciutat i la resta als barris de la rodalia. s la ms antiga de les barriades de Sfax (des de 1957). T estaci de ferrocarril. Al nord de la ciutat s'est construint el barri de El Ons destinat a acollir a molts emigrants de les zones rurals que es volen establir a Sfax. Les activitats industrials, les agrcoles o derivades de l'agricultura i els serveis formen la seva base econmica. 

s capalera d'una delegaci amb 66.510 habitants al cens del 2004.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="181554" title="Pierre Rapsat" nonfiltered="4548" processed="4536" dbindex="74585">
Pierre Rapsat (Brusselles, 28 de maig del 1948 - Verviers, 21 d'abril del 2002) fou un cantautor belga.

 La vida . 
Va nixer com Pierre Raepsaet a Elsene, als afores de Brusselles. Son pare era un flamenc de Dottignies/Dottenijs i sa mare la filla de d una parella de refugiats catalans. Quan tenia deu anys, la famlia es va mudar a Verviers, a Valnia, que va esdevenir la seva ciutat d adopci. Va treballar molt per a promoure la can francesa al festival d'estiu  Les Francofolies  a la ciutat balneari de Spa.

 L'art .
El mestissatge de les cultures catalana, flamenca, valona i belga va contribuir a la sensibilitat i la diversitat palesa en la seva poesia. El jove Rapsat era un gran admirador de Jacques Brel, de Georges Brassens i dels Beatles. Amb el seu grup Laurlie va fer el seu primer disc quan tenia vint anys. Poc desprs va comenar cantar sol per acabar realitzant disset lbums. Els seu primer disc  New York va sortir el 1973. El 1976 era vuit al festival d'Eurovisi amb la can Judy & Cie. La seva ltima obra, Dazibao, va sortir el 2001 poc abans la seva mort.

Dues canons mostren les seves arrels catalanes: Adu i Aurora (1977). A la primera explica a la gent del nord que aquesta paraula tant suau vol dir ms aviat "a reveure" que no pas el comiat per sempre sobrents amb la paraula francesa adieu.  Va dedicar la can Aurora a la seva via, que es deia aix, i hi canta la seva vida agitada com a refugiada de la dictatura franquista.

 Discografia .
1973 - New York (versi anglesa);
1973 - New York (versi francesa);
1975 - Musicolor (en angls);
1976 - Judy et Cie;
1977 - Je suis moi;
1978 - Gmeaux;
1979 - 1980;
1980 - Donner tout son cur;
1981 - Un coup de rouge, un coup de blues;
1982 - Seul dans la mtropole (compilaci);
1982 - Lchez les fauves ;
1984 - Ligne claire ;
1986 - J'aime a;
1988 - Haut les mains;
1989 - J'ouvre les yeux ;
1991 - J'ai besoin de nous;
1992 - Brasero (cont la can Aurora);
1995 - Pierre Rapsat;
1997 - En concert: Passager d'un soir (cont la can Aurora);
1998 - Volte-Face;
2001 - Dazibao;
2002 - Tous les rves (cont Adu i Aurora);
2003 - Tous les rves (DVD);
2003 - Les saisons (antologia, volum 1);
2004 - Jardin secret (antologia, volum 2);

 Enlla .
 Biografia de Pierre Rapsat a RFI musique;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="181555" title="Sol de Maana" nonfiltered="4549" processed="4537" dbindex="74586">

El Sol de Maana s una rea d'aproximadament 1 km d'extensi, ubicada al departament de Potos, Bolvia, al sud de la Laguna Colorada al cam cap al Salar de Chalviri, a una altura de 4.850 m. Pertany al Complex Volcnic de Puna.

Aquesta rea es caracteritza per una activitat volcnica i fumarlica (guisers); als crters ubicats a la regi es pot observar lava bullint intensament; addicionalment, les fumaroles emeten vapor calent que assoleixen altures de 10 a 50 m, producte de la pressi amb els que sn emesos. Aquests fenmens permeten apreciar un paisatge que remunta a les poques de la formaci de la terra.

Aquests camps geotermals posseeixen unes piscines naturals d'argila bullent, fumaroles fortament actives i una varietat enorme de colors a causa de l'alta complexitat mineral.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="181556" title="Llandysul" nonfiltered="4550" processed="4538" dbindex="74587">
Llandysul s una petita villa de ms amunt del Riu Teifi, a la zona de Ceredigion. T cap a 2.821 habitants, un 70% dels quals parla galls (cens del 2001). 










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="181557" title="Sakiet Eddaier" nonfiltered="4551" processed="4539" dbindex="74588">
Sakiet Eddaier (o Sakiet Edaer) s una ciutat de Tunsia a la governaci de Sfax a uns 7 km al nord-est de la ciutat de Sfax de la que de fet forma un barri.

El govern hi va installar una zona industrial amb diverses fabriques agroalimentries, de mobles o objectes de fusta, sabates i cuiro, metall, exportaci d'oli d'oliva i altres. La seva platja rep molt de turisme sobretot nacional.

La municipalitat t 40.717 habitants i est formada per vuit sectors: Kaniche, Khiria, Sakiet Eddaier, Essebai, Elbderna, Sidi Mansour, Essaltania i Cit Bourguiba. 

s capalera d'una delegaci formada per la municipalitat de Sakiet Eddaier, la comuna (barri)de Sidi Mansour i el consell rural Elbderna- Essadi, amb 85.550 habitants al cens del 2004 





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="181559" title="Gran Premi d'Itlia del 1964" nonfiltered="4552" processed="4540" dbindex="74589">
Resultats del Gran Premi d'Itlia de Frmula 1 de la temporada 1964 disputat al circuit de Monza el 6 de setembre de 1964. 



 Resultats .





 Altres .

 Pole:  John Surtees   1' 37. 4;
 Volta rpida:  John Surtees   1' 38. 8;
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="181561" title="Jari Litmanen" nonfiltered="4553" processed="4541" dbindex="74590">

Jari Olavi Litmanen () s un futbolista finlands dels anys 90 i 2000.

Va nixer el 20 de febrer del 1971 a Lahti, Finlndia. Migcampista ofensiu, s considerat el millor futbolista finlands de tots els temps. Fou escollit Golden Player al millor jugador dels darrers 50 anys per la Federaci Finlandesa de Futbol el novembre de 2003.

Destac als anys noranta defensant els colors de l'Ajax. Posteriorment jug al Barcelona, Liverpool i Hansa Rostock, per les continues lesions minvaren el seu rendiment els darrers anys. Qued en tercera posici en la votaci per la Bota d'or de l'any 1995. Debut amb la selecci de futbol de Finlndia el 22 d'octubre de 1989. Fins l'agost de 2007 ha disputat 108 partits i marcat 28 gols.

 Trajectria esportiva .
 Reipas Lahti: 1977-1987 (categories inferiors);
 Reipas Lahti: 1987-1990, 86 partits (28 gols);
 HJK: 1991, 27 (16);
 MyPa: 1992, 18 (7);
 Ajax: 1992-1999, 159 (91);
 Barcelona: 1999-2001, 21 (3);
 Liverpool: 2001-2002, 26 (5);
 Ajax: 2002-2004, 20 (5);
 FC Lahti: 2004, 11 (3);
 Hansa Rostock: 2005, 13 (1);
 Malm FF: 2005-2007, 10 (3);

 Palmars .
Copa finlandesa de futbol: 1992;
Lliga neerlandesa de futbol: 1994, 1995, 1996, 1998;
Copa neerlandesa de futbol: 1993, 1998, 1999;
Supercopa neerlandesa de futbol: 1993, 1994, 1995;
Community Shield: 2001;
Copa d'Europa de futbol: 1994-95;
Copa de la UEFA: 2000-01;
Supercopa d'Europa de futbol: 1995, 2001;
Copa Intercontinental de futbol: 1995;

Premis personals.
Futbolista finlands de l'any: 1990, 1992, 1993, 1994, 1995, 1996, 1997, 1998, 2000;
Esportista finlands de l'any: 1995;
Futbolista de la lliga neerlandesa de l'any: 1993;
Bota d'or, 8 lloc: 1994;
Bota d'or , 3r lloc: 1995;
Mxim golejador de la lliga neerlandesa: 1993-94;

Referncies.


Enllaos externs.
  Perfil a la Federaci Finlandesa ;
  Perfil al Malm FF;
  Estadstiques;
  Article a UEFA;
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="181562" title="Gran Premi d'Itlia del 1965" nonfiltered="4554" processed="4542" dbindex="74591">
Resultats del Gran Premi d'Itlia de Frmula 1 de la temporada 1965 disputat al circuit de Monza el 12 de setembre de 1965. 



 Resultats .






 Altres .

 Pole:  Jim Clark   1' 35. 9;
 Volta rpida:  Jim Clark   1' 36. 4;
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="181564" title="Orde Alemany" nonfiltered="4555" processed="4543" dbindex="74592">


L'Orde Alemany (alemany: Deutscher Orden) era el mxim guard que es podia atorgar a una persona dins de l'Alemanya Nazi pels "deures del mxim ordre a l'Estat i al Partit". Va ser creada per Adolf Hitler el 11 de febrer de 1942.

L'Orde Alemany originalment havia de ser atorgat en 3 graus, per noms s'atorg en la classe superior (insgnia penjada al coll). s el segn guard ms rar dins l'Alemanya nazi (el ms extrany s el Guard Nacional Alemany de les Arts i Cincies), i se suposa que els guardonats havien de formar una fraternitat.

Era un reconeixement personal de Hitler pels serveis prestats al NSDAP, i no tenia uns requeriments especfics. Per aquest motiu, se la solia anomenar l'"Orde de Hitler".

A finals de 1939, Rudolf Hess va publicar diverses propostes de condecoracions del NSDAP de diversos rangs, especialment per reconixer el servei de guerra: entre elles estava la creaci d una Gran Creu de la Insgnia d Or del Partit, com a mxima condecoraci nazi. Es van fer diversos dissenys, per semblava que la proposta no prosperaria. No obstant aix, quan el Dr. Fritz Todt (el dissenyador del sistema de les Autobahn, de la Lnia Siegfried i antic membre del partit) mor al 1942, Hitler introdu sobtadament l orde, concedint-li pstumament.

Al 1942 Hess havia caigut en desgrcia (era presoner dels anglesos), i la seva proposta pel nom va ser abandonada. Es proposaren diversos noms (Orde Nacional Alemany, Creu Daurada de l Orde Alemany, Orde de Hitler o Orde de la Cancelleria Alemanya), per el desig de Hitler fou que simplement fos anomenada Orde Alemanya, un terme associat als Cavallers Teutnics de l Edat Mitjana.

Els receptors coneguts sn:
	Reichsminister Dr. Fritz Todt   8/2/1942 (a ttol pstum);
	SS-Obergruppenfhrer Reinhard Heydrich   9-6-1942 (a ttol pstum);
	NSKK-Korpsfhrer Adolf Hhnlein   22/6/1942 (a ttol pstum);
	SA-Stabschef Viktor Lutze   8/5/1943 (a ttol pstum);
	Gauleiter Josef Brckel   3/10/1944 (es va sucidar al Novembre de 1944);
	Generalmajor Rudolf Schmundt   7/10/1944 (a ttol pstum);
	Reichsarbeitsfhrer Konstantin Hierl   24/2/1945;
	Gauleiter Karl Hanke   12/4/1945 (assassinat setmanes desprs);
	Gauleiter Karl Holz   19/4/1945 (mort en acci al dia segent);
	Reichsjugendfhrer Arthur Axmann   28/4/1945;

Per raons obvies, aquest orde tamb va ser coneguda pels cnics com  L Orde de la Mort , doncs noms dos dels 9 receptors coneguts van sobreviure. Entre els proposats per rebre-la, per que no s segur si aix va ser figuren el Gran Almirall Karl Dnitz, el Reichsfhrer-SS Heinrich Himmler o el Reichminister Albert Speer.

No obstant aix, no existeixen fotografies de ning lluint-la, sin que las niques imatges sn les dels coixins fnebres amb les condecoracions de Todt i Heydrich.

El seu disseny evoca les dues mximes condecoracions nazis (l Orde de Sang i la Insgnia d'Or del Partit), per la qual cosa es creu que potser es va crear per reconixer els mrits dins del Partit a tots aquells que no poguessin rebre les altres.

 Disseny .
Una creu d estil patte en esmalt negre, amb una franja daurada. Entre els braos de la creu hi han ligues del Partit daurades. Al mig hi apareix la Insgnia d'Or del Partit (i al revers apareix la signatura de Hitler en daurat sobre esmalt negre). La creu penja d una corona de llorer de forma ovalada, amb dues espases creuades al davant; i tot plegat d un liga del partit amb fulles de roure. Penja del coll d un gal igual que el de l'Orde de Sang (vermell a la part central, i amb una franja blanca i una negra als costats).

La insgnia del pit s igual, per sense la corona de llorer i les espases.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="181565" title="Sakiet Sidi Youssef" nonfiltered="4556" processed="4544" dbindex="74593">
Sakiet Sidi Youssef s una ciutat de Tunsia a la governaci del Kef a uns 5 km de la frontera algeriana, i a 25 km a l'oest de la ciutat de Le Kef o El Kef, entre el Djbel Ouerga (912 metres) al sud-est i el Djebel Takrona al nord.

La ciutat basa la seva economia en l'agricultura i els remats i la seva condici de ciutat fronterera. La pluviometria es bona i la vegetaci abundant i beneficiada amb el calor i la humitat. T uns 5000 habitants i s capalera d'una delegaci amb 23.590 habitants al cens del 2004.

La vila es famosa per un incident de la guerra d'Algria que va passar el 8 de febrer del 1958.

Vegeu: Incident de Sakiet Sidi Youssef







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="181566" title="Dottignies" nonfiltered="4557" processed="4545" dbindex="74594">

Dottignies (neerlands: Dottenijs) s un poble del municipi Mouscron (nl: Moeskroen) de la provncia Hainaut a Valnia (Blgica). T 7130 habitants (2005) i una superfcie de 14 km2.

Al 1963 va ser transferida de la provncia de Flandes Occidental quan la frontera lingstica es va traar oficialment. T una rgim de facilitats per a la minoria de parla neerlandesa.

Monuments.

 De l'antiga esglsia noms roman la torre romnica del segle XII. La resta es va enderrocar el 1910 per a construir la nova esglsia neogtica.

Enllaos externs.
 Web oficial;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="181567" title="Incident de Sakiet Sidi Youssef" nonfiltered="4558" processed="4546" dbindex="74595">
L'incident de Sakiet Sidi Youssef va passar el 8 de febrer de 1958 i fou un episodi de la guerra d'Algria.

Del 12 de setembre de 1957 al 7 de febrer de 1958 la ciutat tunisiana de Sakiet Sidi Youssef va ser teatre d'una vintena d'incidents fronterers entre l'exrcit francs i guerrillers del Front d'Alliberament Nacional algeri (conegut per les sigles FLN). Els principals incidents foren:

El 2 de gener de 1958 en un xoc fronterer els guerrillers algerians van capturar a 4 soldats francesos i els van portar a Sakiet Sidi Youssef i cap a la regi del Kef. El govern francs va enviar al general Duchalet amb un missatge de protesta pel president Habib Bourguiba, que es va negar a rebre'l ja que havia combatut contra els patriotes tunisians (els fellaghas) el 1954. El govern va enviar llavors un oficial civil per tot fou en debades. 

El 11 de gener unitats del FLN van atacar a una patrulla francesa i van matar 14 soldats francesos i en van fer presoners 5, i tot seguit es van retirar a Sakiet Sidi Youssef.

El 7 de febrer un avi francs fou tocat per metralladores suposadament des de Sakiet Sidi Youssef i havia hagut d'aterrar d'emergncia a Tbessa; el govern francs, a proposta del general Edmon Jouhad, comandant de la cinquena regi aria, va decidir fer una incursi aria contra aquesta vila, que fou autoritzada pel primer ministre Gaillard i per Jacques Chaban-Delmas ministre de defensa.

El 8 de febrer l'aviaci francesa va bombardejar la vila amb 25 avions dels que 11 eren bombarders B26.  Van morir 72 persones civils (12 nens) i 80 van ser ferides. Com a reacci Tunsia va expulsar a cinc cnsols francesos de les principals ciutats del pas. L'exrcit tunisi va bloquejar les casernes de les tropes franceses estacionades al pas, va apellar a l'ONU i va portar la premsa internacional al lloc, i les reaccions van provocar la caiguda del govern francs el 15 d'abril de 1958 i el 17 d'abril un acord entre Frana i Tunsia va establir l'evacuaci francesa de Tunsia excepte Bizerta.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="181569" title="Gran Premi d'Itlia del 1966" nonfiltered="4559" processed="4547" dbindex="74596">
Resultats del Gran Premi d'Itlia de Frmula 1 de la temporada 1966 disputat al circuit de Monza el 4 de setembre de 1966. 



 Resultats .






 Altres .

 Pole:  Mike Parkes   1' 31. 3;
 Volta rpida:  Ludovico Scarfiotti   1' 32. 4;
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="181571" title="L'Avelanet" nonfiltered="4560" processed="4548" dbindex="74597">


L'Avelanet (L'Avelanet en occit; Lavelanet en francs) s una poblaci occitana situada al Pas d'Olmes (departament de l'Arieja, regi de Migdia-Pirineus). L'any 1999 tenia 6.872 habitants. Es troba situat a 19 quilmetres de Mirapeis, 27 de Foix, 10 de Montsegur i a 19 de Puivert. 



Lavelanetencs illustres.

 Fabien Barthez, jugador de futbol.
 Benot Baby, jugador de rugbi a 15, 3/4 centre.
 Patrick Estve, jugador de rugbi a 15, 3/4 ala esquerra.

 Enllaos externs .
 L'Avelanet a la pgina de l'Institut Gographique National ;
 Situaci de L'Avelanet i les comunes properes sobre un mapa ;
 Plnol de L'Avelanet ;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="181572" title="Celurosaure" nonfiltered="4561" processed="4549" dbindex="74598">

Els celurosaures (Coelurosauria) comprenen un grup de dinosaures terpodes que inclou diversos subgrups com sn els Tyrannosauroidea, Ornithomimosauria, i Maniraptora.

Originariament el grup dels celurosaures noms incloa a petits dinosaures, actualment englova a grans terpodes. Filogenticament, dinosaures com el tiranosaure o el tercinosaure estan ms emprentats amb els petits terpodes, com Compsognathus, que amb els carnosaures o els ceratosaures.

La majoria de celurosaures daten del Cretaci, n'hi ha per que visqueren al Jurssic superior (com Archaeopteryx) fet que fa suposar que s'originaren al Jurssic mitj.

Classificaci.
Taxonomia.
Taxonomia segons Benton, 2004. Aprecieu que en Benton va incloure els oviraptrids com a Ordre Oviraptorosauria dins la Classe Aves. 

 Divisi Coelurosauria;
 Famlia Coeluridae ;
 Subdivisi Maniraptoriformes;
 Famlia Tyrannosauridae;
 Famlia Ornithomimidae;
 Infradivisi Maniraptora;
 Famlia Alvarezsauridae;
 Famlia Therizinosauridae;
 Cohort Deinonychosauria;
 Famlia Dromaeosauridae;
 Famlia Troodontidae;
 Classe Aves ;

Filognia.
El cladograma que segueix aquestes lnies est pres, abreujadament, de Weishampel, Dodson, i Osmlska, 2004. Defineixen Coelurosauria com aquells dinosaures que comparteixen un ancestre ms recent amb el pardal que amb lAllosaurus fragilis.



Enllaos externs.
 Informaci sobre celurosaures ;
 Ms informaci sobre celurosaures ;

Referncies.

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="181574" title="Samar (Tunsia)" nonfiltered="4562" processed="4550" dbindex="74599">
Samar (tamb Smar, Semar i Essammar) s una ciutat de Tunsia a la governaci de Tataouine, al nord-est de la governaci i a uns 31 km a l'est de la ciutat de Tataouine. El territori s rid i l'economia es basa en els ramats i l'agricultura d'oasi. La ciutat es troba a uns 3 km al sud de Krichaou que s a la carretera que porta a Tataouine (Samar s a un desviament d'aquesta carretera) i continuant cap al sud a entre 10 i 15 km s'hi localitzen alguns ksars: el ksar Mhira, Ksar Ouled Aoun i el Ksour Cherchara (aquest darrer el ms proper). Una mica ms al sud, a la vora del Ksar Mhira, hi ha la sabkhat Oum El Krialate. La poblaci es d'uns 5000 habitants i s capalera d'una delegaci amb una poblaci de 13.270 habitants al cens del 2004. 




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="181577" title="Fbrica Casaramona" nonfiltered="4563" processed="4551" dbindex="74600">


La Fbrica Casaramona s un antic edifici d'estil modernista construt del 1909 al 1912, a la falda de Montjuc. Actual seu del CaixaForum des del 2002.

 La construcci.

La fbrica era propietat de Casimir Casaramona i Puigcercs, industrial cotoner, especialitzat en la confecci de mantes i tovalloles, que necessitava un nou edifici per substituir la fbrica anterior, que s'havia cremat.

Casaramona va encarregar el projecte a Josep Puig i Cadafalch, un dels arquitectes ms destacats del modernisme catal, que va projectar una fbrica modlica. Era un conjunt de naus d'una sola planta, una construcci horitzontal per facilitar el trasllat de mercaderies mitjanant un sistema de carrers interns que a l'hora tamb servien de tallafocs. El sistema era similar al de l'Hospital de Sant Pau.

De la construcci noms sobresortien dues torres, que eren dipsits d'aigua que constituen un sistema de protecci contra incendis dels ms moderns a l'poca. No tenia xemeneia, perqu funcionava amb energia elctrica, cosa que contribua a la sensaci general de netedat.

Va ser construda totalment en ma vist, seguint el tradicional sistema catal de construcci. Les formes aconseguides amb aquest material, en concret el remat de les faanes, els elements de ferro forjat i l's, si b que limitat, de pedra i de cermica (a les torres i en un mosaic amb les inicials del propietari) embelleixen el conjunt.

Es va tenir especial cura de la illuminaci, vetllant per les condicions higiniques dels treballadors: es van obrir finestrals i es van alat els sostres per inundar de llum, de sol i d aire les installacions, on havien de passar moltes hores els obrers.

De seguida es va reconixer el gran valor arquitectnic de l'edifici. Es va inaugurar el 1913 i va rebre el Concurs anual d'edificis artstics concedit per l Ajuntament de Barcelona. Aquest mateix any va morir el seu propietari.

Va ser un dels primers edificis que es van aixecar a Montjuc. Posteriorment va quedar amagada darrere de les noves construccions.

Dels anys 20 als 70.

El negoci va tenir una vida molt curta. Desprs de la vaga general, l empresa va fer fallida i el 1920 ja era tancada. Les seves naus van servir com a magatzems de l Exposici Internacional de 1929.

Entre 1940 i 1992 l edifici va allotjar les cavallerisses i el parc mbil de la policia nacional.

L any 1976 l antiga fbrica Casaramona de Josep Puig i Cadafalch va ser declarada Monument Histric d'inters nacional. Est considerada un dels ms importants conjunts del Modernisme industrial a Catalunya. Te la consideraci de B Cultural d'Inters Nacional.

La reconstrucci.
Durant l'etapa anterior, el conjunt es va anar degradant. Aleshores la Fundaci  La Caixa  va adquirir-lo i va decidir restaurar-lo, modernitzant-lo i adaptant-lo per a usos culturals i socials. Aquestes reformes van anar conformant l'actual centre cultural CaixaForum

Es va plantejar una restauraci acurada, respectant al mxim arquitectura, materials, colors i tcniques. Va constar de diverses fases:

 La primera, de consolidaci i restauraci, encarregada a un arquitecte especialista en modernisme, Francisco Javier Asarta. Es va recuperar l'aspecte extern original, els elements decoratius amb pedra, rajola i ferro i es van eliminar els afegits.

 En segon lloc, es va crear un gran vestbul soterrani i es van adaptar els tallers de la fbrica per a sales d'exposicions. Amb aquest objectiu van treballar en collaboraci els arquitectes Roberto Luna i Robert Brufau. El projecte permet guanyar 5.000 m2 soterranis i la creaci d'una nova entrada. Es van fer nous fonaments, reforar pilars, bogues, voltes de ma. Es van excavar uns 40.00 m3 de terra.

 Finalment, es va fer l'entrada actual i es van dissenyar l'auditori, la mediateca, els magatzems i els serveis. Arata Isozaki va dissenyar la monumental estructura de vidre i acer, en forma d'arbre. El pati s de pedra calissa en referncia al Pavell d'Alemanya que Mies van der Rohe va construir per a l Exposici Internacional de 1929. ;

El revestiment de vidre de l'entrada vol crear una sensaci de continutat entre el vestbul i el pati. L'entrada est formada per grans blocs de pedra de 1.200 kg que ha calgut assentar amb precissi de millmetres.

Al vestbul es poden contemplar dues obres emblemtiques: el mural que l artista Sol LeWitt va concebre especialment per al nou centre i el nvol de ne que Lucio Fontana va realitzar per la Triennal de Mil de 1953.

Va ser declarat B Cultural d'Inters Nacional el 9 de gener de 1976.

Referncies.


Enllaos externs.
CaixaForum Barcelona;
Web dedicada al modenisme a Catalunya;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="181578" title="Saouaf" nonfiltered="4564" processed="4552" dbindex="74601">
Saouaf s una ciutat de Tunsia a la governaci de Zaghouan, a la part sud de la governaci, i a uns 26 km en lnea recta al sud de la ciutat de Zaghouan, per ms lluny per carretera. La ciutat t uns 4000 habitants i s capalera d'una delegaci amb noms 12.020 habitants. Al lmit nord de la delegaci comena el Djebel Zaghouan. L'economia de la comarca es agrcola amb intensa explotaci de les oliveres. s la nica delegaci de la governaci on el govern no ha establert una zona industrial.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="181579" title="Sayada-Lamta-Bou Hjar" nonfiltered="4565" processed="4553" dbindex="74602">
Sayada-Lamta-Bou Hjar es una delegaci de Tunsia a la governaci de Monastir, formada per les municipalitats de Sayada, Lamta i Bou Hjar situades a uns 15 km al sud-est de la ciutat de Monastir. El 25 d'abril de 1966 les tres municipalitats foren unides per es van separar novament el 29 de mar de 1985. La ciutat de Lamta es la situada ms al nord i segueix al sud d'aquesta (per sense trencament) la de Sayada; Bou Hjar es troba a l'oest de Sayada tamb sense cap trencament.

L'economia est basada en la pesca, l'artesanat i les industries manufactureres.

Queden restes de poblament pnic i rom a Sayada i Lamta (Leptus Minus), per foren abandonades segurament desprs de la invasi dels vndals. A Cit El-Karaa s'ha trobat un sarcfag d'ornamentaci excepcional i al sud de Sayada al tur de Sidi Abdessalam h ha diversos pous fets pels romans i probablement es trobin alguns mosaics. A Soukrine, a la punta sud de la delegaci, s'ha trobar una baslica cristiana amb un magnfics retaules de mosaic. La zona fou progressivament repoblada pels musulmans de les zones venes.

La delegaci t una poblaci de 22.290 habitants dels que 12.500 viuen a Sayada, 5.500 a Lamta i 4000 a Bou Hjar  





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="181580" title="Llista de presidents de la Diputaci de Lleida" nonfiltered="4566" processed="4554" dbindex="74603">
La segent s una llista dels presidents de la Diputaci de Lleida.

Rgim liberal (1833 - 1868).



Perode revolucionari (1868 - 1874).
Restauraci borbnica (1875 - 1931).




Dictadura franquista (1939 - 1975).



Perode democrtic (1979 - Actualitat).





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="181581" title="Rhomaleosaurus" nonfiltered="4567" processed="4555" dbindex="74604">

Rhomaleosaurus s un gnere de rptil sauropterigi que pertany a la superfamlia dels pliosaures. Mesurava uns set metres de longitud i visqu al perode Jurssic.

 Enllaos externs .
 Informaci del gnere "Rhomaleosaurus" ;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="181584" title="Jaume Gilabert i Torruella" nonfiltered="4569" processed="4556" dbindex="74606">


Jaume Gilabert i Torruella (Montgai, 7 de novembre de 1953) s un poltic catal, president de la Diputaci de Lleida des de 2007. s militant d'Esquerra Republicana de Catalunya des de 1986.

s llicenciat en Magisteri per la Universitat de Barcelona, Graduat Social per la mateixa universitat i llicenciat en Cincies del Treball per la Universitat de Lleida. 

Ha estat delegat de la Generalitat de Catalunya a Lleida entre 2004 i 2007, a excepci del perode entre la ruptura del pacte tripartit i la seua reedici. 

El 7 d'agost de 2007 fou escollit president de la Diputaci de Lleida grcies a un pacte amb el PSC que li permet ocupar el crrec tot i que el seu partit noms compta amb tres dels 25 escons que composen la cambra provincial.

Gilabert tamb s alcalde de Montgai des de juny de 2007.

Referncies.

Enllaos externs.
Web oficial del president de la Diputaci de Lleida












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="181585" title="Lucio Fontana" nonfiltered="4570" processed="4557" dbindex="74607">
Lucio Fontana va ser un pintor i escultor argent nascut a Rosario (provncia de Santa Fe), de pare itali (Luigi) i mare argentina (Lucia Bottino, d'origen itali, actriu de teatre), el 19 de febrer de 1899, va morir a Comabbio, Itlia, el 7 de setembre de 1968.

Va passar els primers anys de seva vida a Itlia. Es va allistar a l'exrcit i va combatre a la Primera Guerra Mundial. Va ser ferit i li van atorgar una medalla de plata al mrit. El 1921 va tornar a l'Argentina, on va romandre fins el 1928, treballant com a escultor al costat del seu pare fins al moment en qu va obrir el seu propi estudi. Amb una formaci escultrica acadmica, les seves primeres obres evolucionen de la figuraci a l'abstracci. Empra sovint materials com la cermica, que tenen connotacions artesanes.

El 1928 va tornar a Itlia, on el 1930 va presentar la seva primera exposici, organitzada per la galeria Il Milione, a Mil.  Als anys trenta pertanyia a l'associaci internacional Abstracci-Creaci, que va reunir artistes com ara Hans Arp, Auguste Herbin i Georges Vantongerloo en la promoci de l'abstracci associada a una idea de llibertat. Durant aquesta dcada va viatjar diverses vegades entre Itlia i Frana, treballant tant amb artistes d' art abstracte com amb expressionistes.

El 1940 va anar novament a Buenos Aires, Argentina, on el 1946 va fundar, juntament amb uns quants alumnes seus l'acadmia Altamira i va donar a conixer el Manifiesto Blanco, en el qual reivindicava la subordinaci de la ra a l'inconscient i suggeria que el "canvi s una condici essencial de l'existncia". Sost que "La matria, el color i el so en moviment sn els fenmens que desenvolupant-se simultniament integren el nou art"

Novament a Mil, el 1947, va donar suport, amb altres escriptors i filsofs, al primer Manifesto spazialista, o manifest del espacialisme, reprenent al mateix temps els seus treballs de cermica a Albisola.


Durant aquesta poca, Fontana va deixar enrere l'escultura i es va acostar a la pintura, per immediatament trenca amb la superfcie plana i l'espai comena a prendre el protagonisme. 

El 1949 marca un punt d'inflexi: Fontana literalment forada la tela i crea el seu primer "Ambiente spaziale". Comena una srie d'obres perforades que va anomenar "Concetti spaziale", i que feien referncia alhora a l'espai real i al conceptual. En aquest sentit, va ser un predecessor de l'art conceptual.

A partir de 1958 va iniciar la denominada serie de los tajos,  consistent forats o talls sobre la tela de les seves pintures, que dibuixen el signe del que el mateix denomina "un art per l'Era Espacial". s la srie "Concetti spaziale-attese". 

Aquesta tcnica s considerada rupturista amb la pintura moderna i la transgressi de l'espai a travs de l'esquinament de la tela va produir repercussi en movimets artstics posteriors, com ara l'art povera i l'art conceptual.

El 1959, va fer les seves obres amb teles retallades i combinades amb diferents elements. Les va anomenar Quanta. 

Va participar a la Biennal de San Pablo i a nombroses exposicions a Europa i sia, i tamb a Londres, Pars i Nova York. 

Poc abans de la seva mort va participar en la manifestaci  Destruction Art, Destroy to Create (Art de Destrucci, Destruir per crear ) al Finch College Museum of Art de Nova York. Desprs va abandonar Mil i es va dirigr a Comabbio, d'on era originria la seva famlia i on va morir el 7 de setembre de 1968.

Les seves obres sn en colleccions permanents de ms de cent museus de tot el mn. 

Enllaos externs.

 Fundaci Lucio Fontana a Mil;
 EPDLP;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="181588" title="Isidre Gavn i Valls" nonfiltered="4571" processed="4558" dbindex="74608">


Isidre Gavn i Valls (Barcelona, 23 de febrer de 1963) s un poltic catal, president de la Diputaci de Lleida entre 2003 i 2007 i cap de l'oposici a l'Ajuntament de Lleida.

Tot i nixer a Barcelona, es trasllada a viure a Lleida als 17 anys, on cursa Enginyeria Tcnica Agrcola. El 1981 s'afilia a la Joventut Nacionalista de Catalunya i ingressa posteriorment a Convergncia Democrtica de Catalunya, on s membre del Comit Executiu Nacional i president de la Federaci de Lleida des de 2003.

Fou diputat al Parlament de Catalunya des de 1984 fins 1999. Des de 2003 fins 2007 fou el president de la Diputaci de Lleida.

Gavn fou el candidat de CiU a l'alcaldia de Lleida a les eleccions municipals de 2003 i 2007, quedant segon a ambds comicis.

Enllaos externs.
Web electoral d'Isidre Gavn;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="181591" title="Riu Santa Luca (Uruguai)" nonfiltered="4572" processed="4559" dbindex="74609">

El riu Santa Luca s el principal curs d'aigua al sud de la Repblica Oriental de l'Uruguai. La seva longitud s de 248 km i la seva conca inclou 14.200 km. Neix en un vessant occidental de les serres del departament de Lavalleja, prop de Minas. Durant gran part del seu curs serveix de lmit entre els departaments de Florida i San Jos en un marge i Canelones i Montevideo en l'altra. Desemboca al Riu de la Plata, formant un petit delta, on es troba l'Illa del Tigre. Els seus principals afluents sn els rius Santa Luca Chico i San Jos, per aflueixen a ms 200 rierols i ms de 1000 canals. En arribar a la seva desembocadura el riu t un cabal de 28,000 litres/segon.

A la localitat d'Aguas Corrientes es troba la central d'aigua potable O.S.E. que, aprofitant el curs del riu, proveeix d'aigua potable a la ciutat de Montevideo i a gran part del sud del pas (un 60% de la poblaci de l'Uruguai).










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="181592" title="Riu Cuareim" nonfiltered="4573" processed="4560" dbindex="74610">

El Riu Cuareim (Rio Quara, en portugus), s el lmit de la part nord de la Repblica Oriental de l'Uruguai amb el Brasil. Al comenament del seu curs corre amb direcci nord-oest, per a desprs dirigir-se cap a l'oest, desembocant finalment al Riu Uruguai.

T la seva font a la Fulla de Santana, al Brasil, i corre cap al riu Uruguai, sobre la seva vora esquerra. Fa 351 km de longitud per una conca de 14.800 km, amb 45% del seu curs fluvial al Brasil i un 55% a l'Uruguai.

 Enllaos externs .
 Informaci a la pgina del Ministeri de Relacions Exteriors de l'Uruguai ;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="181593" title="Riu Daymn" nonfiltered="4574" processed="4561" dbindex="74611">

El Daymn s un riu uruguai, que serveix de lmit entre els departaments de Salto i Paysand. Desemboca al Riu Uruguai.

Sobre les seves costes, en les proximitats de la ciutat de Salto, es troben les termes del mateix nom que constitueixen un centre turstic d'importncia a la regi.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="181595" title="Libertad (Uruguai)" nonfiltered="4575" processed="4562" dbindex="74612">

La ciutat de Libertad est ubicada en el departament de San Jos, Uruguai, a 51 km de Montevideo.

El seu nom s'inspira en els desigs dels primers colons de la zona, molts dels quals eren immigrants que venien a la recerca de "Llibertat". Va ser fundada el 1872 per Carlos Clauzolles, a vores d'un riu en camps que havien pertangut al financer francs Jos Buschental. Anys ms tard, desprs de les notables inundacions que sofria la zona, la ciutat es muda uns quilmetres fins a la seva ubicaci actual.

 Economia .
L'economia gira entorn de la producci de la granja, la lleteria i la indstria. En poca recent s'han installat nombroses indstries que van revitalitzar la ciutat. Com s el cas de Bonprole (associaci entre bongrain, empresa francesa, i Conaprole, empresa uruguaiana). LEB, empresa brasilera dedicada a la fabricaci de preformes d'ampolles i de "nil film". Dirox, empresa italiana, el gir del qual s al sector qumic. 





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="181596" title="Josep Maria Socas i Humbert" nonfiltered="4576" processed="4563" dbindex="74613">
Jos Mara Socias Humbert (Barcelona, 1937- Barcelona, 2008) fou advocat i el darrer batlle de Barcelona provinent del rgim franquista, entre desembre de 1976 i gener de 1979.

Socias va nixer el 24 d'octubre de 1937 a la ciutat catalana de Barcelona. Llicenciat en Dret i Diplomat en Administraci d'Empreses, es va formar en el Frente de Juventudes, i fu la seva carrera professional dins la Central Nacional Sindicalista de Barcelona, on ostent, entre altres, els crrecs de vicesecretari provincial, secretari general i finalment Delegat Provincial. En la seva etapa de mxim responsable s'encar a les grans vagues i protestes i inici el desmuntatge dels sindicats verticals. Fou Procurador sindical a Corts de 1967 fins el 1976, que passaria a ser Procurador municipal. 

Subordinat de Martn Villa durant la seva poca de ministre, sent delegat provincial de sindicats a Barcelona, fou el seu l'home de confiana a Barcelona durant la transici. Es va dedicar a desmuntar, des de dins, l aparell poltic i administratiu de l ajuntament franquista, en aquell moment governat pel batlle Viola i Sauret. 

Del seu mandat destaca la collaboraci amb l'arquitecte Joan Antoni Solans, que va iniciar el procs de creaci de noves places i parcs, la realitzaci d'una dotzena de nous centres cvics, i la compra de terrenys per equipaments. El seu projecte urb ms destacable s la remodelaci d'una part del Raval, que tot just s'est completant actualment.

L'any 1977 fou nomenat senador pel rei Juan Carlos I, fins el seu cessament l any 1979. Posteriorment es va apropar ideolgicament al PSOE. 

L'any 2008, la Generalitat de Catalunya li atorg la Creu de Sant Jordi per l'impuls urbanstic que propici el desenvolupament de la ciutat, aix com la introducci d'un estil proper a la ciutadania.

Mor el 3 de novembre de 2008 a l'Hospital de la Vall d'Hebron de Barcelona (Barcelons), a l'edat de 71 anys a causa d'un cncer.  

Referncies.


Bibliografia.
 Revista de la FAVB, pgina 63;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="181599" title="Marca (territori)" nonfiltered="4577" processed="4564" dbindex="74614">
Marca s una paraula derivada del mot frncic marka ("frontera") i es refereix a les regions de frontera. Durant l'Imperi Carolingi, la paraula es va estendre per tot Europa. Una marca o un marquesat estava dominada per un marqus, o el noble amb el ttol corresponent als altres estats europeus.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="181601" title="Medalla de l'1 d'octubre de 1938" nonfiltered="4578" processed="4565" dbindex="74615">


La medalla de l'1 d'octubre de 1938 (Alemany: Medaille zur Erinnerung an den 1. Oktober 1938), tamb coneguda com "Medalla dels Sudets" s una medalla nazi, creada en commemoraci de l'annexi de Txecoslovquia al Tercer Reich.

L'1 d'octubre de 1938, les tropes alemanyes van entrar a la regi dels Sudets (Txecoslovquia) i els van annexionar al Tercer Reich. Per commemorar aquest fet, Hitler institu el 18 d'octubre de 1938 una condecoraci especial per tots aquells soldats que havien pres part en l'ocupaci. Posteriorment tamb va ser atorgada a tots aquells soldats que van prendre part en l'ocupaci de la resta de Txecoslovquia al mar de 1939. Els soldats que van participar en ambdues ocupacions reberen la Barra del Castell de Praga, que era llut al gal de la medalla.

Es van atorgar 1.162.617 medalles, amb 134.563 barres.

 Disseny .
Una medalla de bronze. A l'anvers apareix un home que porta una bandera amb una esvstica a un podi (sobre el que hi ha l'escut del Tercer Reich), que ajuda a un altre home, que porta una cadena trencada a la m, a pujar al podi (simbolitzant l'alliberament dels Sudets i la seva uni al Reich)

Al revers apareix la data 1 d'Octubre de 1938 (data de l'annexi) envoltat per la llegenda "EIN VOLK, EIN REICH, EIN FHRER" (Un Poble, Un Imperi, Un Lder)

La medalla penja d'un gal negre amb una franja vermella al centre.

 Vegeu tamb .

 Medalla del 13 de mar de 1938 (Medalla de l'Anschluss) ;
 Medalla de l'1 de maig de 1939 (Medalla de Memel) ;
 Protectorat de Bohmia-Morvia;
 Acord de Munic;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="181603" title="Batalla de Vouill" nonfiltered="4579" processed="4566" dbindex="74616">

La Batalla de Vouill es va lluitar en les marques del nord del territori visigtic del Regne de Tolosa, aprop de Poitiers (Gllia), a la primavera del 507 entre els Francs comandats per Clodoveu i els Visigots d'Alaric II.

Clodoveu i Anastasi I de Bizanci de l'Imperi Bizant van acordar atacar als gots cada un en la seva banda.

Els francs havien creuat el Loira, i els visigots van anar pel nord per tallar-los el pas amb la l'esperana que els ostrogots els recolzssin. La batalla es va desenvolupar a les planes de Vouill, aprop de Poitiers. Es va iniciar una terrible lluita cos a cos, fins que el rei visigtic va caure a mans del propi Clodoveu. Tal com va passar a la batalla de Tolbiac contra els alamans, la mort del rei dicta la desbandada de los visigots, que van acabaron massacrados por los francos.

La derrota a Vouill va forar als gots a retirar-se a Septimnia, que encara controlaven, i va permetre als francs controlar el sudoest de Frana, i capturar la capital del Regne de Tolosa. Gesalec, fill illegtim d'Alaric va intentar organitzar un contraatac a Narbona, per va ser deposat i assassinat quan la ciutat fou presa pels burgundis, aliats del Francs, que la van ocupar fins el. 

Enllaos externs.
 Association Vouill et son histoire ;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="181610" title="Aeroport Internacional de Tunis" nonfiltered="4580" processed="4567" dbindex="74617">



L'aeroport Internacional de Tunis o Tunis-Cartago (rab:                       ) s l'aeroport principal de Tunsia, situat a uns 7 km al nord de la ciutat de Tunis a la delegaci de Cit Khadhra, governaci de Tunis. El nom l'agafa de la ciutat de Cartago (Carthage), situada al nord-est. El seu codi es TUN. El seu trfic el 2005 va superar els tres milions i mig de passatgers (38.7% del total) i t capacitat per un mili ms. Est administrat per l'Oficina de Ports Aeris de Tunsia (OPAT, del 1970 al 1998 Oficina de l'Aviaci Civil i dels Aeroports, OACA) que depn del Ministeri de Transports de Tunsia.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="181618" title="Can (desambiguaci)" nonfiltered="4581" processed="4568" dbindex="74618">


Msica: ;
En general una can s qualsevol pea musical cantada;
Nova Can fou el moviment de la can catalana que reivindicava l s normal de la llengua alhora que denunciava les injustcies del rgim franquista.
Can de l'estiu sn canons comercials d'impacte meditic en els mesos d'estiu.
Gnere trobadoresc: La can s un gnere trobadoresc condicionat pel contingut.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="181621" title="Aeroport Internacional de Monastir" nonfiltered="4582" processed="4569" dbindex="74619">




L'Aeroport Internacional de Monastir, tamb conegut com Aeroport Internacional de Monastir-Skanes, i  Aeroport Internacional Monastir-Habib Bourguiba s l'aeroport de la ciutat de Monastir a Tunsia, a la governaci de Monastir i delegaci de Monastir, a uns 5 km a l'oest de la ciutat (8 km del centre). El seu codi s MIR. T un trfic de ms de quatre milions de passatgers a l'any. Est administrat per l'Oficina de Ports Aeris de Tunsia (OPAT, del 1970 al 1998 Oficina de l'Aviaci Civil i dels Aeroports, OACA) que depn del Ministeri de Transports de Tunsia.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="181622" title="Quadriga" nonfiltered="4583" processed="4570" dbindex="74620">

Una quadriga (del llat, quadri-, quatre, i jungere, junyir, unir mitjanant un jou) era un carro impulsat per quatre cavalls en lnia. Es feien curses de qudrigues en els Jocs Olmpics i altres festes sagrades, i es considerava que era el transport dels dus grecs, com s'ha trobat representat en diferents vasos i relleus artstics. Posid es movia amb una quadriga impulsada per dofins, i Apollo es representava habitualment dirigint la seva quadriga pels cels, portant la llum del dia amb ell i dispersant la foscor de la nit.

Posteriorment, el vehicle fou utilitzat pels generals de l'Imperi Rom quan entraven victoriosos en una ciutat, pel que es va associar la quadriga al triomf militar. Aix, en la cultura occidental, tradicionalment s'ha utilitzat aquest vehicle en els monuments per commemorar les victries.

El monument d'aquest tipus ms fams es troba a Berln, coronant la porta de Brandemburg. Aquesta escultura fou retirada de Berln per l'exrcit de Napole, que la va portar a Frana com a trofeu. Desprs de la caiguda de Napole, l'obra fou tornada a Berln, on roman actualment.

Una altra quadriga famosa s la de lArc de triomf del Carrousel a Pars, presidint l'entrada als terrenys del Museu del Louvre.

Sembla ser que totes les quadrigues modernes es basen en la Quadriga triomfal, una escultura grega o romana que s l'nica supervivent de l'Edat antiga. Fou erigida originalment en l'Hipdrom de Constantinoble, i ara es troba a la Baslica de Sant Marc, a Vencia.




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="181632" title="Pont medieval de Sant Joan les Fonts" nonfiltered="4584" processed="4571" dbindex="74621">

El pont medieval de Sant Joan les Fonts est situat al municipi de Sant Joan les Fonts, a la comarca de la Garrotxa.

 Histria .
Per aquest pont hi passava la via que comunicava la via que comunicava les terres de la Cerdanya i del Vallespir amb el Comtat de Besal. Aquest cam resseguia el pla de Bianya i s'enfilava pel Capsacosta, on encara existeixen restes de l'antiga calada romana. Per aquest cam van passar les tropes franques de Carlemany que van conquerir la ciutat de Girona. El pont, com a tal, apareix documentat el 14 d'octubre de 1247 en un privilegi de caa i pesca atorgat per Pere Cervera de la casa de Bas i la seva esposa Jusiana a favor del priorat de Sant Joan les Fonts.

Abans que es basts aquest pont, en el mateix lloc, ja hi devia existir algun pas i, tamb, algun establiment, on s'atenien les necessitats dels viatgers.

El trnsit de peregrins, de monjos que viatjaven d'un monestir a l'altre i d'artesans que cercaven feines van fer que en el segle XIII ja estigus documentat el pont. La seva construcci ja va significar la installaci temporal de famlies de paletes al seu voltant.

Els reis d'Arag van concedir a la Universitat de Castellfollit (com de vens de Castellfollit, Montagut, Castellar, Begud i Sant Joan les Fonts) la facultat d'establir pontatge, per tal de finanar les obres de consolidaci dels ponts.

Un cop el pont ja va estar fet, als voltants del cam que hi portava s'hi van anar installant artesans que cobrien les necessitats dels viatgers. Sant Joan les Fonts va tenir un ferrer que, a ms de ferrar cavalls, llosava les eines dels pagesos, prop del pont, fins ben entrat el segle XX, i tamb un hostal i un baster.

El 1939 el pont es va salvar de la dinamita dels republicans que en la seva fugida destruen els ponts per dificultar l'avan de l'enemic. Un any ms tard va sortir indemne de l'aiguat que el va tornar a deixar com a nic pas sobre el Fluvi al poble.

A finals dels anys vuitanta, l'ajuntament va decidir enderrocar la vella caserna de la Gurdia Civil, que feia temps que estava abandonada.

L'any 1997, l'ajuntament va enderrocar l'antiga fbrica de pells que estava situada a l'entrada sud del pont. Aquest fet ha deixat al descobert el seu arc ms meridional, que restava completament tapat.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="181634" title="Aeroport Internacional de Djerba" nonfiltered="4585" processed="4572" dbindex="74622">

L'aeroport Internacional de Djerba s un aeroport situat al nord-oest de l'illa de Djerba, al costat de la vila de Mellita (al sud-est de l'aeroport), en una zona quasi desrtica sense vegetaci, a 8,5 km a l'oest de la ciutat de Houmt Souk, que rep bona part del turisme de Tunsia sobretot d'Alemanya i Itlia. El seu codi es DJE. Inicialment es va dir Aeroport de Djerba-Mellita, per el increment del turisme va obligar a ampliar-lo diverses vegades fins que fou convertit en Aeroport Internacional que porta el nom de Djerba-Zarzis (Zarzis es una ciutat a la costa continental)

El seu trfic el 2005 va superar els dos milions i mig de passatgers i s'est ampliant per tenir una capacitat de quatre milions de passatgers. Est administrat per l'Oficina de Ports Aeris de Tunsia (OPAT, del 1970 al 1998 Oficina de l'Aviaci Civil i dels Aeroports, OACA) que depn del Ministeri de Transports de Tunsia.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="181641" title="Aeroport Internacional de Sfax" nonfiltered="4586" processed="4573" dbindex="74623">
L'Aeroport Internacional de Sfax o Aeroport Internacional de Safx-Thyna s un aeroport internacional de Tunsia a la governaci de Sfax, al sud de la delegaci de Sfax  al costat de la ciutat de Thyna. El seu codi s SFA. Es troba en una plataforma civil i militar. T una capacitat de 200.000 passatgers a l'any per noms treballa a la meitat d'aquesta capacitat (5.431 avions el 2006 contra 50.000 a Tunis, 35.000 a Monastir i 25000 a Djerba) i el seu trfic representa el 90% nacional. Est administrat per l'Oficina de Ports Aeris de Tunsia (OPAT, del 1970 al 1998 Oficina de l'Aviaci Civil i dels Aeroports, OACA) que depn del Ministeri de Transports de Tunsia.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="181644" title="Variable Alpha2 Canum Venaticorum" nonfiltered="4587" processed="4574" dbindex="74624">

Les variables Alfa Canum Venaticorum sn estrelles variables de la seqncia principal de la classe espectral B8p a A7p. Presenten camps magntics forts, i lnies espectrals fortes de silici, estronci, i crom. La seva claror varia tpicament de 0,01 a 0,1 magnituds en el curs de 0,5 a 160 dies.

El prototip, i la ms ben conegudes d'aquestes variables s Cor Caroli (  Cvn) que t una variaci del seu esclat de 0,1 magnituds amb un perode de 5,47 dies.

Referncies.
Samus N.N., Durlevich O.V., i cols. Combined General Catalog of Variable Stars (GCVS4.2, Ed. 2004)














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="181647" title="Aeroport Internacional de Tabarka" nonfiltered="4588" processed="4575" dbindex="74625">
L'Aeroport Internacional de Tabarka o Aeroport Internacional de Tabarka 7 de novembre s un aeroport internacional de Tunsia situat al nord-oest del pas, a la governaci de Jendouba i delegaci de Tabarka, a 15 km de la ciutat de Tabarka (a 1,5 km de la vila de Ras Rajel). El seu codi es TBJ. El seu trfic fou el 2006 de 68.128 passatgers i 1122 avions. Est administrat per l'Oficina de Ports Aeris de Tunsia (OPAT, del 1970 al 1998 Oficina de l'Aviaci Civil i dels Aeroports, OACA) que depn del Ministeri de Transports de Tunsia.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="181655" title="Aeroport Internacional de Tozeur" nonfiltered="4589" processed="4576" dbindex="74626">
L'Aeroport Internacional de Tozeur o L'Aeroport Internacional de Tozeur-Nefta s un aeroport internacional de Tunsia, a uns 4 km de la ciutat de Tozeur i que serveix tamb per la vena Nefta, avui llocs de turisme al pas.

El seu codi internacional es TOE. El seu trfic el 2006 fou de 3.943 avions i 86.220 passatgers. En aquest aeroport hi ha des de fa anys uns avions iraquians que van fugir d'Iraq durant la guerra del Golf (1992) per evitar ser destruts i mai han estat retornats.

Est administrat per l'Oficina de Ports Aeris de Tunsia (OPAT, del 1970 al 1998 Oficina de l'Aviaci Civil i dels Aeroports, OACA) que depn del Ministeri de Transports de Tunsia.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="181658" title="Cor Caroli" nonfiltered="4590" processed="4577" dbindex="74627">


Cor Caroli (  CVn /   Canum Venaticorum / Alfa Canum Venaticorum) s l'estrella ms brillant de la constellaci de l'hemisferi nord Canes Venatici. El nom Cor Caroli significa: el cor de Carles, i fou anomenada aix per Edmond Halley tant en honor de Carles I d'Anglaterra, que fou executat, com de Carles II d'Anglaterra, el seu fill, que va ser restaurat com a Rei desprs d'un interregne que segu a la mort del seu pare.

Cor Caroli s una estrella binria amb una magnitud aparent combinada de +2,89. Les dues estrelles estan separades 19,6 segons d'arc en el cel i es poden resoldre amb petits telescopis. Est aproximadament a 110 anys-llum de la Terra.

L'estrella principal,   Canum Venaticorum, s el prototip de la classe de estrelles variables, les anomenades variables   Canum Venaticorum. Aquestes estrelles tenen un camp magntic molt intens, que es creu produeixen erupcions estellars d'enorme extensi. Degut en aquestes  taques solars  l'esclat de   Canum Venaticorum varia considerablement durant la seva rotaci.

La claror de   Canum Venaticorum varia entre la magnitud aparent +2,84 i +2,94 amb perode de 5,47 dies. El seu tipus espectral s A0. La seva companya,   Canum Venaticorum, s del tipus espectral F0, est considerada ms feble, de la magnitud +5,5.

Cor Caroli marca el vrtex de l'asterisme Diamant de Virgo.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="181664" title="Diego de San Pedro" nonfiltered="4591" processed="4578" dbindex="74628">
Diego de San Pedro (1437-1498?), poeta i narrador espanyol del Prerenaixement.

Biografia.

Va estar al servei del Maestre de Calatrava, Pedro Girn, cap al  1459 i fou alcalde del castell de Peafiel el 1466. Posteriorment fou odor del rei i del seu "Consejo".

Obra.

En el Cancionero General de Hernando del Castillo es conserven alguns poemes interessants seus ("Sermn", "Desprecio de Fortuna"), per s ms conegut per les seves dues novelles sentimentals. 

La primera d'aquestes novelles, el Tratado de amores de Arnalte y Lucenda (1491), fou traduda al francs per Herberay des Essarts, a l'itali per Maralfi i a l'angls per Holyband (1575). La narraci en aquesta obra comena i acaba amb la invocaci de l'autor a les dames de la cort, entre el que se situa un intercanvi de cartes entre els amants i una srie de dilegs entre ells i amb altres personatges (Belisa i El Ierso) i entre Arnalte i el propio autor, que actua com a confident de l'amant menyspreat i com a dipositari de la histria. S'hi insereixen tamb algunes composicions potiques (invocaci a la Verge i les seves set "angustias"). 

La novella ms famosa s, no obstant, Crcel de Amor, composta entre 1483 y 1485 i impresa el 1492, un autntic xit editorial de l'poca, que fou aviat traduda a totes les llenges d'Europa, i segu reeditant-se i traduint-se encara durant els segles XVI i XVII. Fou traduda al catal per Bernard Vallmanya i publicada com a Lo crcer d'amor per Joan Rosembach el 1493, en el que constitueix probablement el primer llibre illustrat de la impremta catalana. Conta una desgraciada histria d'amors, com l'anterior, aquest cop entre Leriano i Laureola, i el lent sucidi del primer. Una gran part de la novella s epistolar. Exerc certa influncia sobre La Celestina de Fernando de Rojas, ja que un dels passatges ms bells del llibre, el plany de la mare de Leriano, recorda el plany de Pleberio en la citada obra. Les seves fonts sn la Elegia di madonna Fiammeta de Giovanni Boccaccio, elements dantescos i la llegenda del Sant Graal.

En ambdues novelles l'erotisme segeuix les convencions de l'amor corts i es representa en forma allegrica. En el seu estil es recorre a les paradoxes, a l'anttesi i a l'oxmoron

Enllaos externs.
Crcel de amor;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="181665" title="Aeroport Internacional de Gafsa" nonfiltered="4592" processed="4579" dbindex="74629">
L'Aeroport Internacional de Gafsa o Aeroport Internacional de Gafsa-Ksar s un Aeroport de Tunsia a la governaci de Gafsa, a la delegaci de El Ksar (situada al sud de Gafsa, i l'aeroport s al nord-est de El Ksar) a uns 5 km de la ciutat de Gafsa. El seu codi internacional s GAF.

El 2006 va atendre a 360 avions i uns 10.000 passatgers. Es troba a una altura de 323 metres sobre el nivell del mar. Est destinat a atendre les zones de l'interior del pas amb un turisme petit en nombre per de qualitat. s el darrer aeroport internacional construt a Tunsia (va entrar en funcionament el 1999) i t tanmateix s militar. passatgers. Hi operem les companyies Tuninter i Tunisair.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="181667" title="Port de Tunis" nonfiltered="4593" processed="4580" dbindex="74630">
El port de Tunis s un port que es troba situat a la part sud-est de la ciutat de Tunis, a la costa sud del Llac de Tunis, zona coneguda per Petita Siclia avui en fase de restructuraci. Fou un port important durant el protectorat francs (1881-1957); desprs se'n va fer crrec l'Oficina Nacional dels Ports Martims i en va modernitzar les infraestructures als anys seixanta. El desenvolupament dels ports de Rads i de La Goulette, millor situats, han fet perdre importncia al port, pel que s'ha previst un futur de port recreatiu. El port de la ciutat ha fet desenvolupar barris industrials als suburbis de Mgrine i Jebel Jelloud.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="181668" title="??l" nonfiltered="4594" processed="4581" dbindex="74631">
La   l (en rab  ) s la novena lletra de l'alfabet rab (vint-i-cinquena en l'ordre abjad). s una lletra solar.

 Histria .

Prov, per via dels alfabets nabateu i arameu, de la d leth fencia.

 s .

Representa el so consonntic dental fricatiu .

 Escriptura .



La   l no es lliga a la segent lletra de la paraula. S ho fa amb la precedent, sempre que aquesta no sigui lif, d l, una altra   l, r , z y o w w, que mai no es lliguen a la lletra posterior.

 Variants .

La   l, , tot i formar part de l'alfabet rab bsic, es considera un variant de la d l, per ser una de les sis lletres que es van afegir a part de les vint-i-dues heretades de l'alfabet fenici.

 Vegeu tamb .


Llengua rab;
Alfabet de xat rab;
Alfabet;
Alfabet fenici;

 Referncies .




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="181670" title="Port de Bizerta" nonfiltered="4595" processed="4582" dbindex="74632">
El port de Bizerta s un port situat al llac o badia de Bizerta. Porta el nom de port de Bizerte-Menzel Bourguiba, i est situat a uns 15 km de la costa i 12 km al sud de Bizerta, a la delegaci de Menzel Bourguiba, amb cinc molls, ben protegit per la badia i amb un accs de fins a 17 m en el punt de menys profunditat del canal. El 2006 va moure quasi cinc milions de tones, i inclou unes drassanes de 50 hectrees avui en reconversi, a ms d'amples magatzems.

El port va sorgir el 1891 quan es va obrir un canal que permetia l'entrada al llac de grans vaixells. Es van construir dos embarcadors i molls en una zona de 86 hectrees, a la zona sud del llac, amb una profunditat de 10 m. La ciutat entorn del port es deia sota els francesos Ferryville que s la moderna Menzel Bourguiba (la casa de Bourguiba). Pot acollir grans vaixells i tamb naus comercials de tota mena. Pel port s'exporten carburants, cereals i minerals.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="181672" title="Port de la Goulette" nonfiltered="4596" processed="4583" dbindex="74633">


El port de La Goulette s el principal port de Tunsia, situat a la delegaci de La Goulette a uns 10 km a l'est de Tunis, a la costa del golf de Tunis i a l'entrada del llac de Tunis en front del port comercial de Rads (que est a la part sud).

El 2006 va tenir 652.916 passatgers dels que 575.546 eren turistes de creuers. Pel port s'importen vehicles, aliments, i productes industrials. En el futur est destinat a ser exclusivament un port per creuers i de passatgers. Les mercaderies que van circular pel port el 2006 foren 1.010.444 de tones i 1.466 vaixells; els magatzems tenen una capacitat de 35.600 metres quadrats i els molls mesuren 1.096 metres lineals. 

El canal s'est millorant per tenir una profunditat d'accs de 14 m i una profunditat al canal de 13 m, per poder acollir gran creuers.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="181673" title="Marxa ecolgica i per la pau" nonfiltered="4597" processed="4584" dbindex="74634">
La Marxa ecolgica i per la pau s una iniciativa de l'Agrupament Escolta i Guia Terra Plana de Belianes per fomentar els valors de l'ecologisme i la pau entre els joves. La Marxa se celebra l'ltim cap de setmana de maig i consisteix en un seguit de xerrades i projeccions audiovisuals, la redacci d'un manifest i una bicicletada popular entre les poblacions de Belianes, Bellpuig, Vilanova de Bellpuig i Arbeca. Cada any aplega unes cinc-centes persones i amb les seves 23 edicions (2007) s una de les iniciatives sorgides del teixit associatiu ms consolidades de la comarca de l'Urgell.

Vegeu tamb.
Agrupament Escolta i Guia Terra Plana;
Belianes;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="181674" title="Port de Rads" nonfiltered="4598" processed="4585" dbindex="74635">
El port de Rads s el principal port comercial de Tunsia, situat a la governaci de Tunis, a la delegaci de Rads, a uns 12 km al sud-est de Tunis, a la part sud del canal d'accs al Llac de Tunis, enfront del port de la Goulette. 

Est especialitat en contenidors i unitat rodants i t el 24% del trfic del pas (21% de vaixells) per el 86 % del trfic de mercaderies en contenidors i el 90% de les mercaderies en unitats rodants. El 2006 va tenir un trfic de 5.546.996 tones de les que 5.386.933 tenien destinaci o arribada internacional i 160.063 nacional. Va moure 312.137 contenidors (2.111.036 tones) i 85.525 unitat rodants (979.797 tones). s tamb el port d'exportaci dels carburants (1.323.319 tones) i un dels principals dels cereals (677.082 tones). El seu trfic de vaixells fou el 2006 de 1.531 dels que 1.297 van anar a la terminal de contenidors. El canal t una profunditat d'accs de 12 metres i una profunditat de 10,5 metres.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="181676" title="Port de Sussa" nonfiltered="4599" processed="4586" dbindex="74636">


El port de Sussa s un port de Tunsia situat a la ciutat de Sussa (governaci de Sussa) especialitzat en el tractament de diverses mercaderies. 

Va tenir un trfic el 2006 de 1.691.755 tones, 797 vaixells i 6.940 passatgers. T un accs mxim de 8,5 metres al nord i 8,20 metres al sud.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="181681" title="Sender de la Baronia de Mald" nonfiltered="4600" processed="4587" dbindex="74637">

El Sender de la Baronia de Mald (PR-C 57) s un sender de petit recorregut de 15,250 km i de carcter circular, adaptat per a excursions a peu i en bicicleta de muntanya. El sender discorre pels municipis de Sant Mart de Riucorb, Mald i Belianes, passant pel Vilet, el cam de Lloren, i Maldanell. El sender ofereix unes atractives vistes de la Vall del Corb, amb els seus camps d'olivera, d'ametllers i de vinya. En el recorregut hi ha cinc molins de farina de l'poca feudal: el Mol del Fontova (s. XVIII), el Mol Rusquet (s. XIII-XIV), el Mol de la Torre (s. XII-XIII), el Mol de la Sinoga (s. XII-XIII) i el Mol de l'Horta (s. XIII).

El sender de la Baronia de Mald s un sender de dificultat baixa, apte per a tots els pblics.
El temps estimat per completar aquest itinerari s d'unes 4 hores per a les excursions a peu i d'una hora per a les excursions en bicicleta.

 Vegeu tamb .
 Sender de Petit Recorregut;
 Sender Europeu de Gran Recorregut;
 Sender de Gran Recorregut;

 Enllaos externs .
 Pgina web de la Federaci d'Entitats Excursionistes de Catalunya dedicada al Sender de la Baronia de Mald;
 Guia dels senders de petit recorregut de l'Urgell (Editada pel Consell Comarcal de l'Urgell);






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="181685" title="Medalla del 13 de mar de 1938" nonfiltered="4601" processed="4588" dbindex="74638">


La Medalla del 13 de Mar del 1938 (Alemany: Medaille zur Erinnerung an den 13. Mrz 1938), tamb coneguda com Ostmarkmedaille, o Medalla de l'Anschluss s una medalla nazi, creada en commemoraci de l'annexi d'ustria al Tercer Reich.

LAnschluss (l'Annexi d'ustria) va ser el primer moviment hitleri en recerca del Lebenraum, l'espai vital alemany, i de pas enfortia els flancs alemanys mentre que debilitava els txecs. Les tropes alemanyes van creuar la frontera el 12 de mar de 1938 sense trobar-se cap mena de resistncia. L'excusa havien estat una srie "d'incidents" provocats pels nazis austracs, aix com la pressi diplomtica i uns ultimtums enviats pel govern alemany. Aquesta primera acci no va aixecar suspiccies ni va causar cap mena d'alarma dins la comunitat mundial, donat que, al cap i a la fi, els austracs tamb eren de llengua i cultura alemanyes.

Es va atorgar 318.689 vegades, i va ser atorgada a tots aquells austracs que van contribuir o participar en l'Annexi o que eren membres del NSDAP austrac, aix com a tots els membres de la Wehrmacht i les SS que es van endinsar a ustria.

Va ser la primera de les 3 medalles de les "guerres florals", quan els invasors alemanys eren rebuts amb flors en lloc de trets i el rgim nazi tenia grans guanys territorials sense prdues de sang. 

 Disseny .
Una medalla de plata. A l'anvers apareix un home que porta una bandera amb una esvstica damunt d'un podi (sobre el qual hi ha l'escut del Tercer Reich), que ajuda un altre home, que porta una cadena trencada a la m, a pujar al podi (simbolitzant l'alliberament d'ustria i la seva uni al Reich).

Al revers apareix la data 13 de mar de 1938 (data de l'annexi) envoltat per la llegenda "Ein Volk, Ein Reich, Ein Fhrer" (Un Poble, Un Imperi, Un Lder) (aquest era un dels lemes favorits per Hitler durant aquesta poca.

La medalla penja d'un gal vermell, i a les puntes, una franja blanca amb una lnia negra al mig.

 Vegeu tamb .

 Medalla de l'1 d'octubre de 1938 (Medalla dels Sudets);
 Medalla de l'1 de maig de 1939 (Medalla de Memel);






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="181696" title="Enterprise JavaBean" nonfiltered="4602" processed="4589" dbindex="74639">
Un Enterprise JavaBean s un component de la part servidora, gestionat pel contenidor i pensat per la construcci modular d'aplicacions d'empresa.
L'especificaci EJB s una de les moltes APIs de Java de la Plataforma Java Enterprise Edition. EJB encapsula la lgica de negoci d'una aplicaci. L'especificaci EJB va ser desenvolupada inicialment el 1997 per IBM i adoptada posteriorment per Sun Microsystems (EJB 1.0 i EJB 1.1) i millorada sota la Java Community Process com JSR 19 (EJB 2.0), JSR 153 (EJB 2.1) i JSR 220 (EJB 3.0).
L'especificaci EJB pretn aportar una manera estndard d'implementar el codi de negoci del back-end, tpicament trobat a les aplicacions d'empresa (en oposici al codi d'interfcie d'usuari anomenat front-end). Aquest codi es trobava molt sovint resolent els mateixos tipus de problemes i es va trobar que solucions a aquests problemes es programaven de forma repetida pels programadors. Els Enterprise JavaBeans intentaven gestionar qestions tan habituals com la persistncia, integritat transaccional i seguretat, de manera estndard, alliberant els programadors perqu es concentressin en el problema que els ocupava realment.
D'acord amb aix, l'especificaci EJB detalla com un servidor d'aplicacions aporta:
 Persistncia ;
 Processat Transaccional;
 Control de la concurrncia;
 Events, usant Java Message Service;
 Anomenament i serveis de directori (JNDI);
 Seguretat ( Java Cryptography Extension (JCE) i JAAS);
 Implantaci de components de software en un servidor d'aplicacions;
 RPC (crides a Procediment Remot) usant RMI-IIOP;
 Oferiment de mtodes de negoci usant Serveis web;
Addicionalment, les especificacions d'Enterpise JavaBean defineix els rols que juga el contenidor EJB i els EJBs i tamb com implantar els EJB en un contenidor.


Histria.
Adopci rpida seguida de crtiques.
Aquesta visi que va ser convincentment presentada pels promotors d'EJB, qui principalment eren IBM i Sun Microsystems, aix que els Enterprise JavaBeans foren rpidament adoptats per grans empreses. Tanmateix, els problemes no van tardar en aparixer i conseqentment la fama d'EJBs va comenar a deteriorar-se. Pels novells, les APIs de l'estndard foren prou ms complexes del que els desenvolupadors estaven acostumats a trobar. Una abundncia en la gesti d'excepcions, interfcies requerides i la implementaci de la classe bean com una Classe abstracta, eren poc habituals i menys intutives per molts programadors. Vist aix, els problemes als que l'estndard EJB pretenia adrear-se com el mapeig d'objectes relacional i la integritat transaccional, sn complexos. Finalment molts programadors van trobar que les APIs eren massa complicades, escampant-se aix la percepci que els EJBs introduen complexitat sense aportant beneficis reals.

A ms, les empreses van trobar que usar EJBs per encapsular lgiques de negoci, penalitzava el rendiment. Aix s degut a qu l'especificaci original noms permetia que les invocacions de mtode remot es fessin amb CORBA (i opcionalment d'altres protocols), encara que la gran majoria d'aplicacions de negoci, de fet, no requerien la funcionalitat de computaci distribuda. L'especificaci EJB 2.0 s'adreava a aquest problema afegint el concepte d'interfcies locals que podien ser cridades directament sense penalitzar el rendiment per aplicacions que no eren distribudes per diversos servidors.

La qesti de la complexitat, tanmateix, continuava obstaculitzant l'acceptaci dels EJBs. Tot i que les noves eines de gran qualitat que van aparixer per donar suport al desenvolupament van facilitar la creaci i l's dels EJBs automatitzant la majoria de tasques repetitives, aquestes eines no ajudaven a entendre l's de la tecnologia. Ms encara, una contramaniobra va emergir de soca-rel entre els programadors. Els principals productes d'aquest nou escenari eren els anomenats "lleugers" (s a dir, en comparaci dels EJBs) i tecnologies com Hibernate (per la persistncia i el mapeig d'objectes relacional) i Spring Framework (que proveeix una alternativa i menys farragosa manera de codificar la lgica de negoci). A pesar de les seves mancances davant els avantatges dels EJBs en termes de grans negocis, aquestes tecnologies van crixer en popularitat i van ser adoptades cada cop ms per sectors desencantats amb EJBs.

Reinventant els EJBs .
Gradualment un consens en la indstria va anar fent emergir que la virtut primera dels EJBs -habilita integritat transaccional sobre aplicacions distribudes- tenia l's limitat per la majoria de les aplicacions empresarials. La funcionalitat oferta per entorns ms senzills com Spring i Hibernate era ms til per aplicacions d'empresa. D'acord amb aix, l'especificaci EJB 3.0 (JSR 220) era un punt de partida radical respecte els seus predecessors, seguint aquest nou paradigma. Aqu s'aprecia una clara influncia respecte Spring, el seu s de POJOs i el seu suport a la injecci de dependncia per simplificar la configuraci i la integraci de sistemes heterogenis. Gavin King, el creador d'Hibernate, va participar en el procs d'EJB 3.0 i se'l considera una veu lliure en defensa d'aquesta tecnologia. Moltes funcionalitats d'Hibernate van ser incorporades a la Java Persistence API, el substitut dels Entity Beans a EJB 3.0. L'especificaci dels EJB 3.0 usa fortament les anotacions (meta dades), una funcionalitat afegida al llenguatge Java en la seva versi 5.0, per habilitar un estil de programaci molt menys farrags.

D'acord amb aix, en termes prctics, EJB 3.0 s bastant una API completament nova, semblant-se molt poc a les especificacions prvies d'EJB.

 Tipus d'EJB .
Un contenidor d'EJB pot representar tres categories de beans principals:
 Session Beans (beans de sessi);
 Stateless Session Beans (sense estat);
 Stateful Session Beans (amb estat);
 Entity Beans  (beans d'entitat);
 Message Driven Beans (MDBs o Message Beans);
Stateless Session Beans (beans de sessi sense estat) sn objectes distributs que no tenen estat associat a ells, de manera que s'hi pot accedir concurrentment. Els continguts de variables de cada instncia no garanteixen ser preservades entre diferents crides. La manca de crrega addicional per mantenir una conversa amb el programa cridant els fa menys intensius en recursos que els beans amb estat.

Stateful Session Beans (beans de sessi amb estat) sn objectes distributs que tenen estat, es mantenen al corrent de quin programa que els crida s el que estan tractant durant una sessi. Per exemple, la comprovaci en una botiga web podria ser gestionada per un bean de sessi amb estat, que usaria el seu estat per estar al corrent de quin client s el que est al procs de comprovaci. Per altra banda, enviar un e-mail a atenci al client podria ser gestionat per un bean sense estat, donat que s una operaci puntual i no s part d'un procs de diferents passes. L'estat dels beans de sessi amb estat hauria de ser persistent, per l'accs a la instncia del bean est limitat noms a un client.

Entity Beans sn objectes distributs que tenen un estat persistent. L'estat persistent pot ser gestionat pel propi bean o no ser-ho. En el primer cas, els beans sn Bean-Managed Persistence (BMP). En el segon cas, on s el contenidor qui se'n cuida de la seva persistncia, sn Container-Managed Persistence (CMP).

Message Driven Beans sn objectes distributs que es comporten de manera asncrona. s a dir, gestionen operacions que no requereixen resposta immediata. Per exemple, un usuari d'un lloc web que clica el bot "mantingueu-me informat de futures actualitzacions" podria disparar una crida a un Message Driven Bean per afegir l'usuari a una llista a la base de dades de l'empresa. Aquesta crida s asncrona, ja que l'usuari no necessita esperar a ser informat del seu bon o mal funcionament). Aquest beans se subscriuen a cues de missatges JMS (Java Message Service) o temes que envien missatges. Els MDB van ser afegits a l'especificaci 2.0 per permetre processos dirigits per events dintre dels contenidors EJB. A diferncia d'altres tipus de beans, els MDB no tenen una perspectiva de client (interfcies Remote/Home), s a dir, els clients no poden visitar una instncia d'MDB. Simplement escolten qualsevol missatge entrant d'una cua JMS (o tema) i els processa automticament.

Hi ha proposats altres tipus d'Enterprise Beans. Per exemple, Enterprise Media Beans (JSR 86) pensats per la integraci d'objectes multimdia en aplicacions J2EE.

Execuci d'EJBs.
Els EJB estan implantats en un contenidor EJB al marc d'un servidor d'aplicacions. L'especificaci descriu com un EJB interactua amb el seu contenidor i com el codi del client interactua amb la combinaci contenidor/EJB. Les classes EJB usades per aplicacions estan incloses al package javax.ejb. (El paquet javax.ejb.spi s una interfcie provedora de serveis usada noms per implementacions de contenidors EJB).

Amb la versi EJB 2.1 i les anteriors, cada EJB havia d'oferir una classe d'implementaci i dues interfcies (Java). El contenidor EJB creava instncies per la classe d'implementaci per prover la implementaci de l'EJB. Les interfcies eren usades pel codi del client de l'EJB.

Ambdues interfcies, anomenades interfcies Home i Component, especificaven les signatures dels mtodes remots de l'EJB. Els mtodes es dividien en dos grups:

Mtodes de classe
No lligats a una instncia especfica, com ara aquells usats per crear una instncia EJB (mtode factoria) o trobar una entitat EJB existent (veieu tipus d'EJB, a dalt). Aquestes eren declarades per la interfcie Home.

Mtodes d'instncia
s a dir, mtodes lligats a una instncia especfica. Estan situats a la interfcie Component.

Com que aquestes sn simplement interfcies Java i no classes concretes, el contenidor EJB ha de generar classes per aquestes interfcies que actuaran com un proxy al client. El codi del client invoca un mtode als proxies generats, que al seu lloc, empaqueten els arguments en un missatge i l'envien al servidor EJB.

 Comunicaci Remota .
L'especificaci EJB requereix que els contenidors EJB suportin accedir als EJBs usant RMI-IIOP. Els EJBs poden ser accedits des de qualsevol aplicaci CORBA o prover Serveis web.

 Transaccions.
Els contenidors EJB han de suportar tant les transaccions ACID gestionades pel contenidor com les transaccions manegades pel bean. Les transaccions manegades pel contenidor usen una sitaxi declarativa per especificar transaccions al descriptor de la implantaci (deployment descriptor).

 Events .
El JMS s usat per enviar missatges dels beans al obejctes clients, per deixar que el client rebi missatges asncrons des d'aquests beans. Els MDB poden ser usats per rebre missatges d'aplicacions client de forma asncrona usant cues JMS o un Topic (tema).

 Naming i Serveis de Directori .
Els clients dels EJB posen l'objecte de la implementaci de la Interfcie Home usant JNDI. La interfcie Home tamb pot ser trobada usant el servei de noms de CORBA. Des de la interfcie de Home, el codi del client pot trobar beans d'entitat i tamb crear i eliminar EJBs existents.

 Seguretat .
El contenidor EJB s responsable d'assegurar que el codi de client t prou privilegis sobre un EJB.

 Implantaci dels EJBs .
L'especificaci EJB tamb defineix un mecanisme que permet els EJB ser implantats  de manera similar sense tenir en compte la plataforma especfica EJB triada. La informaci sobre com el bean hauria de ser implantat (com ara el nom de les interfcies Home o Remota, si i com cal emmagatzemar el bean a una base de dades, etc) sn especificades al descriptor de la implantaci.

El Descriptor de la Implantaci s un document XML que t una entrada per cada EJB a implantar. Aquest document XML especifica la informaci segent, per cada EJB:
 Nom de la interfcie Home;
 Classe java pel Bean (objecte de negoci);
 Interfcie Java per la interfcie Home;
 Interfcie Java per l'objecte de negoci;
 El gestor encarregat de la persistncia (noms per Entity Beans);
 Rols de seguretat i permisos;
Els contenidors EJB per diversos fabricants requereixen ms informaci de la implantaci que als de l'especificaci EJB. Requeriran la informaci addicional com fitxers XML a part, o altres formats de fitxer de configuraci. Un fabricant de plataforma EJB generalment proveeix les seves prpies eines que llegiran aquest descriptor de la implantaci i possiblement generen un conjunt de classes que implementaran les interfcies Home i Remote.

Des d'EJB 3.0 (JSR 220), el descriptor s substitut per un conjunt d' anotacions Java a la implementaci de l'Enterprise Bean (a nivell codi font), encara que encara s possible usar un descriptor XML al seu lloc.

 Historial de Versions .
 EJB 3.0, llanament final (02/05/2006) .
JSR 220 - Canvis principals: Enrere queden les tasques farragoses, ja s fcil escriure EJBs. Simplement cal entendre b les anotacions. No hi ha ms interfcie Home, interfcie Remota i fitxer ejb-jar.xml. Ja noms cal la interfcie de negoci i un bean que implementa aquesta interfcies.

 EJB 2.1, llanament final (24/11/2003).
JSR 153 - Canvis principals
 Suport a Serveis web (novetat) : beans de sessi sense estat que poden ser invocats sobre SOAP/HTTP. Tamb, un EJB pot fcilment accedir un Servei Web usant la referncia del nou servei.
 Servei de temps EJB (novetat): mecanisme basat en events per la invocaci d'EJBs en moments especfics.
 Els Message-driven beans accepten missatges d'altres fonts que no siguin noms JMS.
 Destinacions de missatges (la mateixa idea que les referncies EJB, referncies de recursos, etc) hi han estat afegides;
 Afegits al llenguatge de queries d'EJB (EJB-QL) : ORDER BY, AVG, MIN, MAX, SUM, COUNT i MOD;
 XML Schema s usat per especificar descriptors de la implantaci, en lloc dels DTDs;

 EJB 2.0, llanament final (22/08/2001) .
JSR 19 - Canvis majors: objectius generals:
 L'arquitectura estndard de components per construir aplicacions distribudes de negoci orientades a objectes  en Java;
 Fer possible construir aplicacions distribudes combinant components desenvolupats usant eines de fabricant diferents;
 Fer fcil escriure aplicacions (d'empresa): els desenvolupadors de l'aplicaci no hauran d'entendre les transaccions de baix nivell i els detalls de la gesti de l'estat, multi-threading, pooling de connexions i d'altres APIs de baix nivell complexes;
 Seguir la filosofia Escriu un cop, executa arreu de Java. Un Bean d'empresa pot ser desenvolupat un cop i llavors implantat sobre mltiples plataformes sense recompilaci o modificacions del codi font;
 S'adrea al desenvolupament, implantaci i aspectes propis del temps d'execuci dintre del cicle de vida d'una aplicaci de negoci;
 Defineix els contractes que permeten a les eines de fabricants diferents per desenvolupar i implantar components que interoperen en temps d'execuci;
 Compatibilitza amb plataformes servidores existents. Els fabricants podran millorar els seus productes ja fets per suportar EJBs;
 Compatibilitza amb altres APIs de Java;
 Aporta interoperabilitat entre Beans d'empresa i components Java 2 Enterprise Edition (J2EE) aix com aplicacions fetes en altres llenguatges de programaci, diferents de Java;
 Compatibilitza amb els protocols de CORBA (RMI-IIOP);

 EJB 1.1, llanament final .
Canvis majors:
 Descriptors de la implantaci, en XML;
 Contextos JNDI per defecte;
 RMI sobre IIOP;
 Seguretat dirigida pel rol, no pel mtode;
 Suport al bean d'entitat obligatori, no opcional;

Objectius pel llanament 1.1:
 Aporta millor suport per l'ensamblatge d'aplicacions i la implantaci;
 Especifica en ms gran detall les responsabilitats pels rols individuals d'EJB;

 EJB 1.0 (24/03/1998) .
Anunciada a la JavaOne de 1998, el tercer aplec de desenvolupadors de Java. Objectius per la versi 1.0:
 Definici dels distints "Rols EJB" que sn assumits per l'arquitectura de components;
 Definici de la vista de client de Beans d'empresa;
 Definici de la vista del desenvolupador pels Beans d'empresa;
 Definici de les responsabilitats d'un Contenidor EJB i servidor; junts munten un sistema que suporta la implantaci i execuci de Beans d'empresa;

 Enllaos externs . 
 Plana principal del producte EJB de Sun;
 API de J2EE 1.4;
 API d'EJB 3.0;
 Especificaci d'EJB 3.0 ;
 Tutorial d'EJB 3.0 de Sun;
 Glossari d'EJB (3.0) ;
 JSR 220 (EJB 3.0);
 JSR 153 (EJB 2.1);
 JSR 19 (EJB 2.0);
 Serveis de temps d'EJB 3.0;
 Introducci a la Java Persistence API(JPA) ;
 EJB 3.0 i Serveis Web ;
 Tutorial d'EJB 2 basat en l'exemple ;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="181698" title="Setge a l'Alcsser de Toledo" nonfiltered="4603" processed="4590" dbindex="74640">





El Setge a l'Alcsser de Toledo fou una batalla molt simblica dels inicis de la Guerra civil espanyola, en la que els milicians del Front Popular i els colpistes van lluitar pel control de l'edifici de l'Alcsser de Toledo, on hi havia l'acadmia d'Infantera. 

Les forces republicanes, composades per 8.000 milicians de la FAI, la CNT i la UGT amb algunes peces d'artilleria, uns pocs blindats i 2 o 3 tanquetes. L'aviaci de la Repblica hi va fer missions de reconeixement i va bombardejar l'edifici 35 vegades.

Els defensors de l'Alcsser  eren 800 Gurdies civils, 318 cadets i un centenar de soldats de l'Acadmia, juntament amb 110 civils, armats amb fusells, unes ametralladores velles i algunes granades, i van aguantar el setge fins l'arribada de l'exrcit d'frica de Francisco Franco.

Referncies.


Vegeu tamb.
 Cronologia de la guerra civil espanyola;
 Guerra Civil Espanyola;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="181703" title="Julio Ruiz de Alda" nonfiltered="4604" processed="4591" dbindex="74641">
Julio Ruiz de Alda Miqueleiz (Estella, Navarra, 7 d'octubre de 1897 - Madrid, 23 d'agost de 1936) fou un aviador espanyol.


Era fill de Silvio Ruiz de Alda i Francisca Miqueleiz. Amb quinze anys va ingressar en l'Acadmia preparatria Militar Iriarte. Desprs de l'examen d'ingrs en l'Acadmia d'Artilleria de Segvia, ingressa l'1 de setembre de 1913, amb el nombre 1 de la seva promoci. Desprs del seu pas per l'Acadmia Militar de Segvia, passa pel regiment de Muntanya amb base a Vitria, i a l'any segent pel regiment Mixt amb base en Tetuan, amb motiu de la guerra. Poc temps desprs, va obtenir el ttol de pilot per l'Escola aria de Getafe. s en aquest moment, quan crea la Companyia Espanyola de Treballs Fotogramtrics Aeris (CETFA), per aquest projecte es veu interromput pel nou conflicte en el Protectorat del Marroc. Poc temps desprs realitza la gran proesa de creuar l'Oce Atlntic Sud en l'hidroavin Plus Ultra, amb Ramn Franco i el mecnic Rada, en un trajecte de ms de 10.000 km entre Palos de la Frontera (Huelva) i Buenos Aires. Per aquesta fita, va rebre la Medalla al Mrit Aeri i va ser nomenat Gentilhome de La Seva Majestat i membre del Consell Superior d'Aviaci. D'aquesta gesta deixaria constncia en el llibre "De Palos al Plata". Va ser ascendit a Cap de Grup, i nomenat resident per a Espanya de la Federaci Internacional Aeronutica. 

Assist com ponent i vicepresident, al congrs internacional d'aviadors trasatlntics, celebrat en Roma, on rep de mans de Benito Mussolini l'Encomana de Sant Gregori el Magne. Va intentar una nova fita, quan va comenar a preparar la volta al mn, un cop ms al costat de Ramn Franco, a bord d'un Dornier 16, per va fracassar al juny de 1928. 

Va ser un dels fundadors de la Falange al costat de Jos Antonio Primo de Rivera. El 18 de juliol de 1936 es trobava empresonat a la Pres Model de Madrid, i fou assassinat a la pres durant les primeres setmanes de la Guerra Civil Espanyola. Es diu que la seva mort, va ser el que va impulsar a Ramn Franco, que s'havia destacat com activista republic, a unir-se als militars revoltats, dirigits pel seu germ Francisco Franco. Dos dels germans de Julio Ruiz de Alda, Manuel i Eustaquio Ruiz de Alda, van lluitar en la guerra, amb l'exrcit revoltat. Eustaquio era Capit d'aviaci, estava destinat com pilot en Africa, i va anar dels primers aviadors en revoltar-se, i mor en combat en 1937.


 








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="181706" title="Manuel de Irujo Ollo" nonfiltered="4605" processed="4592" dbindex="74642">
Manuel de Irujo Ollo (Estella-Lizarra, 1891 - Pamplona-Iruea, 1981) va ser un poltic i advocat navarrs, dirigent del Partit Nacionalista Basc, Diputat i Ministre de la Segona Repblica Espanyola. 
Biografia. 
Era fill de Daniel Irujo Urra, advocat que va defensar dos cops en judici Sabino Arana. Va estudiar en el Collegi dels Jesutes d'Ordua, on es va graduar en 1907 de batxillerat. En 1910 es va llicenciar en la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat de Deusto i en 1912 en la de Dret. En 1916 es va casar amb Aurelia Pozueta Aristizabal, amb qui tindria una filla, Miren. Envidua en 1918. 

Fou diputat foral de Navarra en 1921 i 1930, diputat a Corts per Guipscoa a les eleccions de 1931, 1933 i 1936. En 1936 va defensar el posicionament del seu partit a favor de la Segona Repblica i contra la revolta militar. Entre setembre de 1936 i maig de 1937 va ser ministre sense cartera en el Govern de Francisco Largo Caballero amb la funci d'intentar restablir el funcionament d'una justcia elemental en la zona republicana. Aquesta funci la va continuar com a Ministre de Justcia en el govern de Negrn fins a desembre de 1937. Des del seu crrec collabor amb Llus Vila i d'Abadal  i altres membres d'UCD que ajudaven a fugir religiosos perseguits en contacte amb el cardenal Francesc d'Asss Vidal i Barraquer.

Va abandonar el crrec, entre altres raons, per la repressi que el govern va portar a terme contra el Partit Obrer d'Unificaci Marxista (POUM), per va quedar com ministre sense cartera fins a agost de 1938. Desprs de la guerra civil es va exiliar en el Regne Unit. All va ser ministre del govern republic en l'exili i president del Consell Nacional Basc. Per la seva tasca en la construcci europea en 1972 va ser nomenat president d'honor del Consell Federal Peninsular del Moviment Europeu. Va tornar a Espanya en 1977, any que va ser escollit senador per Navarra a les llistes del Front Autonmic. En 1979 va ser triat membre del Parlament Foral de Navarra com cap de llista de la coalici Nacionalistes Bascos, sent el seu primer president. Autor, entre altres obres, de Inglaterra y los vascos e Instituciones polticas vascas (1945).

Enllaos externs.
Biografia de Manuel de Irujo en el nmero 11 d'Eurobask, revista del Consell Basc del Moviment Europeu, pg. 34.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="181707" title="Front Autonmic" nonfiltered="4606" processed="4593" dbindex="74643">
El Front Autonmic va ser una agrupaci electoral basca formada pel PNB, el PSE-PSOE, en la qual tamb van participar independents i membre d'ESEI, que va presentar candidatures al Senat a les Eleccions Constituents de 1977 a Espanya. 

Va sorgir com a plataforma comuna de nacionalistes i socialistes bascos per a defensar en el procs constituent que s'obria en Espanya a partir de 1977 la concessi d'un estatut d'autonomia al Pas Basc i Navarra. El Front Autonmic va presentar candidatures a Biscaia, Guipscoa i Navarra. Des d'una perspectiva contempornia pot sorprendre que aquest front s'extengus tamb a Navarra, per en aquella poca el PSOE era encara partidari de concedir un estatut d'autonomia comuna al Pas Basc i Navarra, estant el PSOE de Navarra integrat dintre del PSE-PSOE. En els anys segents a l'aprovaci de l'estatut navarrs els socialistes d'aquest territori van comenar a actuar de manera diferenciada i posteriorment el PSOE de Navarra abandonaria el PSE-PSOE i formaria una federaci independent dintre del PSOE, el Partit Socialista de Navarra. 

A Guipscoa i Biscaia els seus 6 candidats al Senat van ser els ms votats i van obtenir acta de senador, entre ells l'histric lder socialista Ramn Rubial. A laba el Front Autonmic no es va presentar com a tal, per PNB i PSE-PSOE van presentar un nic candidat per partit al Senat (es poden presentar fins a tres), el que va facilitar que els dos fossin triats al sumar-se vots de nacionalistes i socialistes. A laba tamb va ser escollida una altra candidatura independent af al Front Autonmic. Per tot aix cap dir que en el Pas Basc els candidats (i afins) del Front Autonmic van obtenir 9 de les 12 actes de senador del territori. Comptant Navarra, els seus resultats van ser 10 escons de 16. A Navarra el Front Autonmic solament va poder collocar a un dels seus tres candidats en el Senat, el nacionalista Manuel de Irujo, en ser superats en vots pels 3 candidats de UCD.

D'aquesta forma, foren escollits els segens membres del Front:
 lava: Luis Alberto Aguiriano (PSOE), Ramn Bajo Fanlo (independent), Ignacio Oregui Goenaga (PNB).
 Guipzcoa: Federico Zavala (PNB), Gregorio Monreal (ESEI) i Enrique Iparraguirre (PSOE);
 Navarra: Manuel de Irujo (PNB);
 Vizcaya: Mitxel Unzueta Uzcanga (PNB), Juan Mara Vidarte de Ugarte (independent) i Ramn Rubial (PSOE).

Enllaos externs.
 Entrada del Front Autonmico en la Enciclopedia General Ilustrada del Pas Vasco "Auamendi".
 Resultats de las Eleccions generals al Senat (15 de juny de 1977);



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="181710" title="ngel Cervola" nonfiltered="4607" processed="4594" dbindex="74644">
ngel Cervola s un cantant alguers. Participa en molts festivals a Sardenya, i en enregistraments collectius, amb altres cantants com Lluciana Sari, ngel Maresca, Antonello Colledanchise i Pino Piras.

A l'inici dels anys noranta del segle XX el trobem en un festival organitzat a Cass de la Selva. 

Referncies.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="181711" title="ESEI" nonfiltered="4608" processed="4595" dbindex="74645">

Euskal Sozialistak Elkartzeko Indarra (ESEI, Fora per a la Unitat dels Socialistes Bascs) va ser un partit poltic basc nascut en 1976, d'orientaci nacionalista basca d'esquerres format en 1977, molt vinculat al mn universitari. Formulava una anlisi marxista de la situaci d'Euskal Herria i era partidria d'una mplia autonomia dintre d'Espanya per al Pas Basc i Navarra i de l'aband de la lluita armada. Desprs de ser un dels signants del denominat "Comproms autonmic" el maig de 1977 (amb PNB, PSE-PSOE, ANV, PCE i DCV, on s'acordava que fossin els parlamentaris bascos i navarresos sortits de les eleccions els qui redactessin el futur estatut d'autonomia), a les primeres eleccions generals de la democrcia (1977) va participar en la candidatura del Front Autonmic per al Senat i va obtenir un senador, el seu principal dirigent, Gregorio Monreal, per no va presentar llistes per al Congrs dels Diputats. 

A les eleccions municipals de 1979 va formar coalici amb Euskadiko Ezkerra. A les eleccions al Parlament Basc de 1980 va presentar la seva prpia llista, que va recollir tan sols 6.305 vots. Com a conseqncia, el partit es va dissoldre el 30 d'octubre de 1981.

Enllaos externs.
 Una aproximacin al socialismo abertzale (II), de Iigo Imaz, a Euskonews&Media.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="181712" title="Ceratosurid" nonfiltered="4609" processed="4596" dbindex="74646">

Els ceratosurids (Ceratosauridae) sn una famlia de dinosaures  terpodes pertanyents a l'infraordre Ceratosauria. L'espcie tipus, Ceratosaurus, fou trobada per primera vegada a les roques jurssiques d'Amrica del Nord. Els ceratosurids tan sols comprenen els gneres Ceratosaurus i Genyodectes.

Classificaci.
 Subordre Theropoda;
 Infraorder Ceratosauria;
 Famlia Ceratosauridae;
Genyodectes;
 Ceratosaurus;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="181714" title="Gregorio Monreal" nonfiltered="4610" processed="4597" dbindex="74647">
Gregorio Monteal (Etayo, Navarra, 1942) s un poltic i jurista navarrs, actualment catedrtic d'Histria del Dret en la Universitat Pblica de Navarra. Es doctor en dret a la Universitat Complutense de Madrid.

El 1976 fou un dels fundadors del partit nacionalista d'esquerres ESEI, amb el qual es present pel Front Autonmic a les eleccions de 1977 i va obtenir l'acta de senador per Guipscoa. Va participar en les ponncies que redactaren l'estatut de Gernika el 1979. Fou rector de la Universitat del Pas Basc entre 1981 i 1985, president d'Eusko Ikaskuntza entre 1991 i 1996 i director de la Revista Internacional de Estudios Vascos (RIEV) entre 1997 i 2005. Ha estat viceconseller d'Universitats i Investigaci el 1991.

 Obres .
 El Seoro de Vizcaya: origen, naturaleza jurdica. Estructura institucional (1973);
 Anotaciones sobre el pensamiento poltico tradicional vasco en el siglo XVI (1980);
 Incidencias de las instituciones pblicas de lava del medievo en el pensamiento poltico de los alaveses de la Edad Moderna (1984);
 Origen de la ley del vascuence de Navarra (a la RIEV, 2001);
 El origen de la construccin del derecho histrico del Convenio y de los Conciertos Econmicos (1841-1991)' (2002);
 Fidel de Sagarmnaga: intrprete de la constitucin histrica vizcana y heraldo de una nueva poltica vasca de recuperacin de los fueros (1830-1894) (a la RIEV, 2002);







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="181715" title="La Valldora" nonfiltered="4611" processed="4598" dbindex="74648">
La Vall d'Ora, tamb coneguda com a Valldora, s un venat del municipi de Navs (el Solsons), situat al lmit d'aquesta comarca amb la del Bergued.

Emmarcada per les serres de Bastets, de Busa i de Taravil, en l'actualitat s un petit nucli disseminat de poques cases i de camps envoltats de boscos de pi roig, alzines i roures. 

L'Aigua d'Ora, el riu que en creua el territori, passa pel costat del monestir de Sant Pere de Graudescales, romnica del segle X. Aquest riu dna fora a les moles de dos molins fariners encara actius, que generen electricitat per a tres cases del venat.

Guifr el Pils va morir en una batalla contra Llop Ibn Muhammad, senyor musulm de Lleida, i els historiadors situen aquesta batalla a la vall d'Ora, on Guifr va ser ferit de mort. Segons conta una llegenda popular catalana, sense cap versemblana histrica, fou durant la seva estada a aquest indret quan el rei franc Carles el Calb dibuix les quatre barres a l'escut daurat de Guifr el Pils amb la prpia sang d'aquest, malferit al seu llit de mort. Aquest seria l'origen, segons la mateixa llegenda, de les quatre barres de la senyera que representen Catalunya. Tanmateix l'esmentat rei mor anys abans que el propi Guifr, aspecte que fa trontollar la base histrica de la llegenda.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="181717" title="Abelisurid" nonfiltered="4612" processed="4599" dbindex="74649">

Els abelisurids (Abelisauridae, "llangardaixos d'Abel") constitueixen una famlia (o clade) de dinosaures terpodes ceratosaures. Els abelisurids van prosperar durant el perode Cretaci, a l'ntic supercontinent del sud de Gondwana i, actualment, les seves restes fssils es troben en els continents moderns d'frica i Amrica del Sud, aix com al subcontinent de l'ndia i l'illa de Madagascar.

Com la majoria de terpodes, els abelisurids eren carnvors bpedes. Es caracteritzaven per presentar unes extremitats anteriors curtes i ornamentacions al crani, amb protuberncies i punxes.  En els abelisurids ms tardans, com Carnotaurus, els braos van esdevenir gaireb vestigials, el crani es va tornar ms curt i van desenvolupar crestes ossies sobre els ulls. La majoria dels abelisurids coneguts deurien mesurar entre 5 i 9 metres de longitud, des del morro fins al final de la cua.

Taxonomia i sistemtica.
Classificaci.
La segent s una llista dels gneres d'abelisurids per classificaci i localitzaci, d'acord amb la definici acceptada:

FAMLIA ABELISAURIDAE
Ilokelesia (Argentina);
Rugops (Nger);
Abelisaurus (Argentina);
Ekrixinatosaurus (Argentina);
Indosaurus (ndia);
Indosuchus (ndia);
Subfamlia Carnotaurinae;
Majungasaurus (Madagascar);
Rajasaurus (ndia);
Tribu Carnotaurini;
Aucasaurus (Argentina);
Carnotaurus (Argentina);


Indosaurus s, probablement, un exemplar juvenil dIndosuchus. D'altra banda, alguns cientfics inclouen Xenotarsosaurus d'Argentina com a abelisurid basal, mentre d'altres el consideren fora d'Abelisauroidea. Els francesos Genusaurus i Tarascosaurus han sigut tamb inclosos en el grup dels abelisurids per ambdos es basen en restes fragmentries i probablement sigui ceratosaures basals.

Filognia.
Un anlisi filogentic realitzat l'any 2004 per Paul Sereno i collegues, va obtenir els segents resultats:



Ilokelesia fou descrit originariament com a grup germ dels Abelisauroidea. De totes maneres, Sereno el va situar proper a Abelisaurus i no tan als noasurids, un resultat que est d'acord amb tot un seguit d'altres anlisis recents.

Referncies.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="181719" title="Font Sellabona" nonfiltered="4613" processed="4600" dbindex="74650">
Font Sellabona s conegut com "El trobador de Catalunya" i s un dels pioners de la Can en catal ja que comen a interpretar temes en aquesta llengua durant els anys cinquanta del segle XX, que difonia per rdio en un programa de Joaqun Soler Serrano, tot i que no els enregistr. 

Ms tard s n'enregistrar alguns EP:

 L'any 1961: "Mercat del ram", "Ocells cantors", "Rosalia encisadora", "Can de l'enfads".
 L'any 1963: "El cavaller Godia", "Maria Roser", "El modernitzat", "Un cel ms blau".
 L'any 1964: "Una nvia estrangera", "A Emili Vendrell", "El paraiges", "Les veles".

Les seues canons es mouen entre una visi conservadora de la realitat social i un patriotisme inofensiu d'arrel romntica. 

Tamb s pintor professional, especialitat a la que ha dedicat ms temps que a la can, sobretot des del seu estudi obert al pblic a la Vila Vella de Tossa, on fa sobretot paisatges en un estil convencional derivat de l'impressionisme.

Referncies.


Enllaos externs.

 Article sobre la contribuci de Font Sellabona en el sorgiment de la Nova Can. ;
 Web descrivint la faceta pictrica de Font Sellabona. ,  i ;
 Exposici de pintura de Font Sellabona a Olost. ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="181724" title="Llista d'aeroports de Tunsia" nonfiltered="4614" processed="4601" dbindex="74651">
Llista d'aeroports de Tunsia:

Internacionals: 

Tunis-Cartago, codi TUN, governaci de Tunis, delegaci de Cit El Khadra ;
Djerba-Zarzis,  codi DJE, Governaci de Mdenine, delegaci de Houmt Souk;
Gafsa-Ksar, codi GAF, Governaci de Gafsa, delegaci de El Ksar ;
Monastir-Habib Bourguiba, codi MIR, governaci de Monastir, delegaci de Monastir ;
Sfax-Thyna, codi SFA, governaci de Sfax, delegaci de Sfax ;
Tabarka 7 de novembre, codi TBJ, governaci de Jendouba, delegaci de Tabarka ;
Tozeur-Nefta, codi TOE, governaci de Tozeur, delegaci de Tozeur;
El Borma, codi EBM, governaci de Tataouine, delegaci de Remada, ciutat El Borma;
Enfidha (en construcci), governaci de Sussa, delegaci d'Enfidha;

Nacionals:

Bir Ezzobas, governaci de Tataouine, delegaci de Remada ;
Borj El Amri, governaci de Manuba, delegaci de Borj El Amri ;
La Skhira, governaci de Sfax, delegacio de Skhira ;
Montesseur, governaci de Tataouine, delegaci de Remada ;
Sp 3, governaci de Tataouine, delegaci de Remada ;
Sp 4, governaci de Tataouine, delegaci de Remada;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="181729" title="Elastncia (electricitat)" nonfiltered="4615" processed="4602" dbindex="74652">
L'elastncia s la inversa de la capacitncia. La seva mesura, en unitats del SI s la inversa del farad (F-1), que de vegades, i de manera informal, rep el nom de daraf (farad escrit a l'inrevs), una denominaci que mai ha estat aprovada per la Conferncia General de Pesos i Mesures.

Els circuits inductor-condensador-resistncia segueixen equacions diferencials que poden ser interpretades com una representaci d'un sistema massa-molla-amortidor. Si prenem el voltatge com una fora i el corrent la velocitat, l'elastncia correspondria a la constant d'elasticitat de la molla.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="181730" title="Tunisair" nonfiltered="4616" processed="4603" dbindex="74653">


Tunisair (rab:                       ) s la companyia nacional tunisiana d'aviaci civil. Es va formar el 1948 per un acord amb Air France i desprs de 1957 el govern tunisi va esdevenir majoritari. 

La companyia t 49 destinacions regulars i 80 amb vols charter. El seu centre d'operacions es l'Aeroport Internacional de Tunis.

Disposa dels segents aparells: 





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="181731" title="Galactosa" nonfiltered="4617" processed="4604" dbindex="74654">

La galactosa s un monosacrid format per sis toms de carboni o hexosa, que es converteix en glucosa al fetge com a aportaci energtica. A ms, forma part dels glucolpids i glucoprotenes de les membranes cellulars de les cllules, sobretot de les neurones.

Des del punt de vista qumic s una aldosa,  s a dir, el seu grup qumic funcional s un aldehid (CHO) ubicat al carboni 1.  D'altra banda, i tal com la glucosa, la galactosa s una piranosa donat que tericament pot derivar de l'anella de sis costats formada per 5 toms de carboni i 1 d'oxgen, anomenat pir.

La galactosa s sintetitzada per les glndules mamries per produir lactosa, que s un disacrid format per la uni de glucosa i galactosa, i per aix la major aportaci de galactosa en la nutrici prov de la ingesta de lactosa de la llet.








































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="181732" title="Democrcia Cristiana Basca" nonfiltered="4618" processed="4605" dbindex="74655">
Democrcia Cristiana Basca (DCV) (en basc Euskal Kristau Demokrazia, EKD) va ser un partit poltic basc democristi de l'poca de la Transici espanyola. No era un partit nacionalista, per donava suport la concessi d'autonomia al Pas Basc, l'nic partit de centre-dreta no nacionalista que ho feia al comenament de la Transici. Els seus principals dirigents van ser Julen Guimn i Fernando Buesa. 

Creat en 1976 i legalitzat a principis de 1977, va ser un dels signants del denominat "Comproms autonmic" el maig de 1977 (juntament amb PNB, PSE-PSOE, ANV, PCE i ESEI), on s'acordava que fossin els parlamentaris bascos i navarresos sortits de les eleccions qui redactessin el futur estatut d'autonomia. Va participar a la primeres eleccions generals espanyoles (1977) en les tres circumscripcions basques, per no an Navarra. Va obtenir uns resultats molt minsos, poc ms de 25.000 vots i un 2,58% de l'electorat, la vuitena fora poltica del Pas Basc i deixant-la fora de la representaci parlamentria. A Guipscoa, on no es van presentar candidatures de UCD, ni d'AP, a causa de la pressi terrorista, va obtenir un 5,02% dels sufragis, encara que tamb lluny de la representaci parlamentria. 

Els mals resultats electorals van dur a la desaparici d'aquesta formaci poltica que pretenia ocupar un espai de centre autonomista en la poltica basca, allunyat del nacionalisme basc, per tamb de la tutela dels grans partits estatals. La major part dels seus militants van acabar a UCD, encara que algun d'ells, com l'alabs Fernando Buesa (assassinat per ETA en 2000) acabaria militant en el PSE-PSOE. A pesar de dur gaireb tres dcades inactiu DCV-EKD segueix figurant en el registre de partits poltics del Ministeri de l'Interior.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="181733" title="Batalla de Belchite" nonfiltered="4619" processed="4606" dbindex="74656">





La Batalla de Belchite fou el combat que s'establ entre les forces governamentals republicanes i els revoltats franquistes a l'intentar de recuperar Saragossa per part de l'exrcit republic i aturar aix l'avan franquista durant la Guerra civil espanyola. 

Les forces republicanes, composades per 80.000 soldats d'infanteria (incloent les XI i XV Brigades Internacionals), 105 tancs, i 90 avions, entre Polikarpov I-16 (mosques) i Polikarpov I-15 (xatos) es van aturar a combatre la bossa de Belchite, formada per uns 7.000 soldats d'infanteria franquista fortament atrinxerats en els principals edificis del poble, que va caure finalment el 27 de setembre del 1937, per havent donat prou temps als revoltats per dur reforos a Saragossa i aconseguint d'aturar l'ofensiva.

Vegeu tamb.
 Cronologia de la guerra civil espanyola;
 Guerra Civil Espanyola;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="181734" title="Partit Comunista d'Euskadi" nonfiltered="4620" processed="4607" dbindex="74657">
El Partit Comunista d'Euskadi-Euskadiko Partidu Komunista forma part del Partit Comunista d'Espanya. El seu mbit d'actuaci s el Pas Basc i Navarra. El seu referent juvenil s Gazte Komunistak. El seu rgan d'expressi s Hemen eta Orain (Aqu i Ara). El PCE-EPK participa electoralment en Ezker Batua-Berdeak i en Esquerra Unida de Navarra - Nafarroako Ezker Batua. En el mn laboral el seu sindicat de referncia s CCOO, Comissions Obreres d'Euskadi. 

El Partit Comunista d'Euskadi es basa en el marxisme-revolucionari i, d'acord amb els seus programes, "en les aportacions teriques, poltiques i culturals dels projectes d'alliberament que tenen com objectiu la democrcia plena, la supressi de qualsevol forma d'explotaci del ser hum i el socialisme com negaci dialctica i de superaci del capitalisme". Es defineix com partit nacional, de classe, laic i republic. En l'ltim congrs, en 2005, va ser triada Secretria General del PCE-EPK Isabel Salud, tamb Secretria Federal de Moviment Obrer del Partit Comunista d'Espanya. 

Enllaos externs.
 Pgina web del PCE-EPK;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="181736" title="Wesley Sneijder" nonfiltered="4621" processed="4608" dbindex="74658">
Wesley Sneijder  (nascut el 9 de juny de 1984 a Utrecht) s un futbolista holands que juga actualment al Reial Madrid de migcampista.

 Trajectria .
Sneijder comen la seva carrera al Ajax Amsterdam, inicialment en les categories inferiors del club, i al poc temps es va trobar jugant a les ordres de l'ex-jugador Danny Blind en el segon equip. Donada la seva actuaci al segon equip, Ronald Koeman el puj al primer equip, amb el qual en el seu primer any (temporada 2003-2004) guany la lliga holandesa. 

Al comenament de la temporada 2004-2005, Sneijder va ser multat per realitzar un gest lleig a l'entrenador del FC Utrecht. 

En agost del 2007, desprs de signar l'ampliaci del seu contracte amb l'Ajax, fou traspassat al Reial Madrid, club que pag 27 milions d'euros amb un contracte per cinc temporades. 

El 27 d'agost anot el seu primer gol oficial amb el Reial Madrid, que li va donar la victria al club blanc per 2-1 al Santiago Bernabu contra l'Atltic de Madrid en la primera jornada de la temporada 2007-2008. 

 Estadstiques .


 Palmars .

 Campionats nacionals .



 Referncies .


















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="181739" title="Jutge d'Israel" nonfiltered="4622" processed="4609" dbindex="74659">

Es coneixen com a Jutges d'Israel els lders bblics escollits per dirigir el poble d'Israel entre la conquesta de la Terra Promesa per Josu i la coronaci del primer rei d'Israel, Sal.

Aquest jutges no tenien res a veure amb els actuals jutges, eren els lders del poble d'Israel, prenien totes les decisions i tenien els poders executiu i judicial. El legislatiu no el posseen perqu seguien al peu de la lletra les lleis dictades per Moiss.

Els jutges d'Israel eren figures molt similars als reis de les diferents nacions del Prxim Orient dels temps bblics, per els jutges no eren hereditaris ni escollits en una votaci. Era l'aclamaci del poble i l'acord entre les tribus d'Israel qui nomenava un jutge.

Orgens.
El primer en actuar com a jutge d'Israel fou Moiss, guia del poble durant l'xode. Ell decidia tots els afers que succeen als membres de les tribus d'Israel. Mentre estaven acampats al desert, Moiss va rebre la visita del seu sogre Jetr, la seva muller Sipor i els seus dos fills, Guerxom i Elizer. 

Jetr li aconsell d'instituir la figura dels jutges, gent capacitada per impartir justcia, ja que fins aquell moment noms ho feia Moiss i no podia descansar mai. D'aquesta manera, es van escollir homes respectats i es van declarar caps de miler, caps de centena, caps de cinquantena i caps de desena. Aix, solament les causes ms importants i que afectaven tot el poble d'Israel arribaven a Moiss.

Abans de morir, Moiss va designar com a successor seu a Josu, qui va tenir la tasca de guiar el poble durant la conquesta de la Terra Promesa. Un cop les tribus d'Israel es van assentar a Canaan i va morir Josu, la figura del jutge va desaparixer fins que al cap de trenta anys els van tornar els problemes als israelites.

Llista de Jutge bblics d'Israel.
Segons el Llibre dels Jutges i el Primer Llibre de Samuel, la llista s la segent:



Abimlec s referit a la Bblia com a autocoronat Rei de Siquem. Amb tot, per, se'l considera com a jutge malgrat que fou sanguinari i noms va actuar en inters propi.;

Fi dels jutges.
Segons la Blbia, quan Samuel ja era vell, design els seus dos fills, Joel i Abi, com a jutges quan ell mors. Per els dos vailets duien un comportament errtic i acceptaven suborns i altres tretes.

Aleshores, els ancians de les tribus d'Israel van anar a veure Samuel i li demanaren que nomens a alg com a successor seu per amb el ttol de rei, com les altres nacions. Samuel no hi estigu d'acord, ja que creia que fins llavors tots els israelites havien sigut iguals i si es creava la figura del rei, tamb es crearia una classe noble dins el poble. Davant les pressions dels ancians per, accept.
 
Al cap de poc, va fer un sorteig a Misp. Primer la sort va tocar a la tribu de Benjam, desprs sobre la famlia de Matr i finalment sobre un jove anomenat Sal, qui esdevingu aix el primer rei d'Israel.

Vegeu tamb.
Llibre dels Jutges;
Llibres de Samuel;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="181740" title="Arjen Robben" nonfiltered="4623" processed="4610" dbindex="74660">
Arjen Robben (nascut el 23 de gener de 1984 a Bedum) s un futbolista holands que juga actualment al Reial Madrid de migcampista atacant.

Biografia.

Robben va nixer a la poblaci de Bedum, provncia de Groningen. Va iniciar la seva carrera jugant amb els clubs C.V.V.B i V.V. Bedum. El control de l'esfric i un potent tir van fer d'ell un valus i prometedor jugador, pel que va signar rpidament amb el F.C. Groningen, des de 2000 fins el 2002, quan un gran del futbol del seu pas el contract, el PSV Eindhoven. A partir de les seves dues temporades com jugador de l'equip holands, en 2004 va ser fitxat pel Chelsea FC. Malgrat l'alegria pel seu trasps al conjunt angls, aquell any Arjen ho va passar malament, doncs se li va diagnosticar un cncer de testicles del que, afortunadament, va ser operat amb xit.

s una de les estrelles meditiques ms importants del mn del futbol, protagonitzant, i estant present, en moltes campanyes publicitries per tot el mn. A pesar d'aix sempre se li ha atribut un fsic de "cristall" per algunes lesions musculars que ha patit en la seva carrera. No obstant aix, resulta difcil determinar fins a quin grau s merescuda la seva fama de fsic frgil, doncs determinats experts de la Premier League anglesa han qestionat freqentment el fet que aquesta sigui la veritable ra que Jos Mourinho hagi deixat fora de moltes convocatries al jugador holands, ja que existeixen indicis que l'excusa de les recurrents lesions ha estat utilitzada per a tapar desavinences entre l'entrenador i el jugador. Sense anar ms lluny, en els ltims mesos l'excusa d'una suposada lesi en el genoll va ser la postura oficial amb la qual es va intentar explicar l'absncia del jugador de les convocatries de pretemporada, quan posteriorment es va descobrir que el jugador estava en rebellia a causa de les reticncies del club angls per a completar el seu trasps al Reial Madrid.

El 22 d'agost de 2007, desprs d'unes llargues negociacions, el club londinenc va arribar a un acord amb el Reial Madrid per al trasps del futbolista. Aix, Ramn Caldern, president del club madridista, complia una de les tres promeses electorals realitzades un any abans durant la campanya de les eleccions en les quals va alar-se amb el mandat del club blanc.  

Selecci nacional.
Va fer el seu debut amb la selecci absoluta dels Pasos Baixos a l'abril de 2003 davant Portugal. Va jugar el seu primer partit de competici en la fase de classificaci per a l'Eurocopa 2004, davant ustria, i va marcar el seu primer tant contra Moldvia. Va ser titular en la trobada davant la Repblica Txeca, va ser substitut, i els txecs van vncer per 3-2. Robben va realitzar dos magnfics partits davant Letnia i Sucia, davant la qual va marcar el penal de la victria abans de caure en semifinals contra Portugal. 

Tamb va jugar el Mundial d'Alemanya 2006, on va jugar quatre partits, i va fer un gol.

Estadstiques.
(Actualitzades fins el 16 d'abril del 2007)


Palmars.



Enllaos externs.
Estadstiques a la Primera Divisi espanyola - LFP ;

Notes.














































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="181743" title="Hedwiges Maduro" nonfiltered="4624" processed="4611" dbindex="74661">
Hedwiges Maduro (nascut el 13 de febrer del 1985 a Almere) s un futbolista holands. Debut al Ajax i juga actualment al Valncia CF.

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="181744" title="Estatut d'autonomia del Pas Basc de 1979" nonfiltered="4625" processed="4612" dbindex="74662">
Al llarg de la seva histria el Pas Basc ha tingut dos estatuts d'autonomia, el Estatut d'autonomia del Pas Basc de 1936 i el de 1979, tamb dit Estatut de Gernika. 
 Estatut d'autonomia de 1979 . 
D'acord amb la Disposici Transitria Segona de la Constituci Espanyola de 1978, el Pas Basc era considerat Comunitat Histrica i podia accedir a l'autonomia plena prevista en l'article 151. A ms, la Disposici Addicional Primera reconeixia les seves "drets histrics", que s'actualitzarien en el rgim autonmic que es pretenia construir. No obstant aix, els requisits exigits en l'art.151 CE no se'ls demanarien a les Comunitats Histriques , ja que aquestes ho sn per haver demostrat anteriorment la seva "voluntat" de constituir-se com Comunitat Autnoma, com era el cas del Pas Basc (a ms de Galcia i Catalunya), que havia demostrat aquest fet en l'aprovaci del seu Estatut en 1936, ja comenada la guerra civil espanyola (Andalusia s intentar accedir a la seva autonomia a travs d'aquesta via, i se li demanaran aquests requisits). Aix, el Pas Basc va accedir al grau mxim d'autonomia recollit en la Constituci (art.151) de forma automtica. 

Vista la impossibilitat d'integrar Navarra en un projecte com, per l'oposici de la majoria dels partits poltics navarresos, l'Assemblea de Parlamentaris Bascos reunida al maig de 1977 aprova l'elaboraci d'un projecte d'Estatut d'Autonomia que es presentaria al Govern, al Parlament i que hauria de ser aprovat en referndum. 

 Procs de redacci . 
Desprs de constituir-se provisionalment en 1977 les Juntes Generals de cada territori histric -denominaci que a partir d'ara rebran les provncies basques i Navarra-, un Reial decret de Gener de l'any segent establia la formaci del Consell General Basc com a rgan superior de govern preautonmic, integrat per tres representants de cada territori histric triats per les seves Juntes Generals. La seva actuaci es va veure dificultada tant per la proliferaci d'organismes similars en totes les regions espanyoles com per l'escassa voluntat del govern central de procedir a transferncies reals de poder. En qualsevol cas, d'acord amb el decidit per l'Assemblea de Parlamentaris Bascos, El desembre de 1978 es va constituir una ponncia redactora d'un avantprojecte d'Estatut d'Autonomia, que desprs de concloure els seus treballs a tot crrer i fer-lo aprovar per l'Assemblea, va remetre l'avantprojecte al govern central el 29 de Desembre.

 Caracterstiques .
L'Estatut de Guernica, aprovat en referndum el 25 d'octubre de 1979, amb una abstenci de ms del 40% del cens electoral, estableix un sistema de govern parlamentari, en el qual el lehendakari ha de rebre la confiana del Parlament Basc. Triat per sufragi universal i integrat per 75 diputats (25 per cadascun dels tres Territoris Histrics). El que fa a l'Estatut d'Autonomia del Pas Basc distint als altres no s el nombre de les competncies transferides -o que es poden transferir, car el procs encara no ha estat completat- sin el fet que, alhora que en l'ordenament constitucional, l'autonomia basca es fonamenta en la foralitat histrica, reconeguda en la Constituci espanyola. A partir d'aquest supsit, el Pas Basc , a ms de rebre competncies plenes sobre educaci, obt un procediment de finanament exclusiu basat en una actualitzaci dels Concerts Econmics establerts desprs de l'abolici dels Furs en 1876, que es mantenien a laba i Navarra per havien estat derogats a Guipscoa i Biscaia pel rgim franquista al finalitzar la Guerra Civil. Igualment, l'Estatut permet la formaci d'una policia prpia, l'Ertzaintza, amb vocaci de policia integral i desplegada per tot el territori. Finalment, s tamb una certa visi de la foralidad la qual duu a constituir una organitzaci territorial especial, en la qual les Diputacions Forals tenen tantes atribucions que entren en ocasions en conflicte amb el Govern Basc.

Enllaos externs.

 Ley Orgnica 3/1979, de 18 de diciembre, de Estatuto de Autonoma para el Pas Vasco;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="181745" title="Royston Drenthe" nonfiltered="4626" processed="4613" dbindex="74663">
Royston Drenthe (nascut el 8 d'abril de 1987 a Rotterdam) s un futbolista holands que juga actualment al Reial Madrid. La seva posici s la d'extrem esquerre, encara que pot jugar tamb de lateral esquerr.

Biografia.
Va fitxar pel Reial Madrid l'estiu de 2007 provinent del Feyenoord per 14 milions d'euros. El 20 d'agost de 2007, en la tornada de la Supercopa d'Espanya davant el Sevilla FC, Drenthe va debutar al Bernabu en partit oficial, marcant un gol. 

 Selecci nacional . 
Amb la selecci neerlandesa va guanyar la Eurocopa sub-21 de l'any 2007, en la qual Holanda va actuar com amfitriona desprs d'haver guanyat l'any anterior. En aquest campionat, Drenthe va marcar un gol enfront de Blgica, partit finalitzat 2-2. A ms, va ser nomenat millor jugador de la competici.

Es un jugador exposiu tant en regat com en velocitat.

Palmars.



Curiositats.
 Presenta una forta semblana amb Edgar Davids, jugador de l'Ajax d'Amsterdam i a Ronaldinho per la manera de moures al camp regatejant.



Enllaos externs.
Estadstiques del jugador - transfermarkt.de ;































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="181746" title="Estatut d'autonomia del Pas Basc de 1936" nonfiltered="4627" processed="4614" dbindex="74664">
L' Estatut d'autonomia del Pas Basc de 1936 fou la primera legislaci per a l'autogovern del Pas Basc.

Durant la Segona Repblica Espanyola es van desenvolupar diverses propostes. Al setembre de 1931 el primer projecte d'Estatut d'autonomia, comprenent Biscaia, Guipscoa, laba i Navarra, donat suport per carlistas i nacionalistes bascos, va ser rebutjat en les Corts Constituents per sobrepassar els lmits constitucionals. Una versi modificada seria rebutjada de nou en 1934 pel govern del Partit Republic Radical i la CEDA. El 6 d'octubre de 1936 es va aprovar l'Estatut d'autonomia basc, aquesta vegada sense la participaci de Navarra, i amb ell la formaci d'un primer Govern autnom del 7 d'octubre de 1936 al 30 de mar de 1937, presidit per Jos Antonio Aguirre, del Partit Nacionalista Basc. 

 Enllaos externs .










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="181747" title="Giovanni van Bronckhorst" nonfiltered="4628" processed="4615" dbindex="74665">

Giovanni Christiaan van Bronckhorst (nascut el 5 de febrer del 1975 a Rotterdam) s un futbolista neerlands que juga actualment al Feyenoord.















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="181751" title="Phillip John William Cocu" nonfiltered="4629" processed="4616" dbindex="74666">

Phillip John William Cocu (nascut el 29 d'octubre de 1970 a Eindhoven) s un futbolista holands que ha jugat a equips com el PSV Eindhoven o el FC Barcelona i que actualment juga al Al Jazeera Club.


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="181753" title="Maurici Serrahima i Bofill" nonfiltered="4630" processed="4617" dbindex="74667">
Maurici Serrahima i Bofill (Barcelona, 1902-1979) fou un poltic i escriptor catal, un dels nou fills de l'advocat Llus Serrahima i Camn, germ de l'atleta Joan Serrahima i Bofill i nt de Maurici Serrahima i Pal. Es llicenci en dret a la Universitat de Barcelona i conegu el filsof francs Emmanuel Mounier. 

Durant la Segona Repblica Espanyola collabor al diari El Mat, i fou un dels fundadors d'Uni Democrtica de Catalunya. Durant la guerra civil espanyola, juntament amb Josep Maria Trias i Peitx  va continuar la tasca de Llus Vila i d'Abadal en l'ajut als sacerdots perseguits en territori republic, i contact amb el cardenal Francesc d'Asss Vidal i Barraquer. 

S'exili el 1939, per va tornar el 1940 i fou membre del Consell Nacional de la Democrcia Catalana el 1944, a travs del qual contact amb poltics democristians francesos. Desprs es dedic a la resistncia cultural interior, collabor a les revistes Ariel i Serra d'Or, alhora que mantenia correspondncia amb intellectuals espanyols com Pedro Lan Entralgo, Carlos Bousoo o Julin Maras. Tamb collabor al naixement de la Nova Can i el 1977 fou nomenat senador per designaci reial.

 Obres .
 Poesies .
 Sonets dels temps difcils (1946);
 Narracions .
 El principi de Felip Lafont (1935)  ;
 El seductor devot (1937);
 Petit mn enfebrat (1947);
 Desprs (1951);
 Estimat Senyor Fiscal (1955);
 Assaigs .
 Assaigs sobre la novella (1934);
 Joan Maragall (1938);
 Un advocat del segle XIX (1951);
 La crisi de la ficci (1965);
 Sobre llegir i escriure (1966);
 Dotze mestres (1972);
 Marcel Proust (1971);
 Realitat de Catalunya (1969) resposta a Julin Maras;
 El fet de creure (1967) ;
 Coneixences (1976);

 Enllaos externs .
  Centenari de Maurici Serrahima a ABC;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="181754" title="Gightis" nonfiltered="4631" processed="4618" dbindex="74668">
Gightis  s un lloc arqueolgic de Tunsia a la costa continental del golf de Boughrara, governaci de Mdenine, delegaci de Mdenine Sud. 

La ciutat fou fundada pels cartaginesos, i va passar desprs als romans; aquestos el van usar com a port comercial i base naval. Fou arrunat pels vndals i la ciutat va desaparixer al segle VII. El lloc es va recuperar al segle XX i avui es una ciutat d'uns 5.000 habitants a l'oest de les restes arquelgiques. Les runes s'estenen per 130 hectrees i es poden veure un temple (amb  pdium, escales i columnes), el frum d'Adri, unes termes, les restes del port i alguns elements menors.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="181756" title="Mark van Bommel" nonfiltered="4632" processed="4619" dbindex="74669">
Mark Peter Gertuda Andreas van Bommel (nascut el 22 d'abril de 1977 a Maasbracht) s un futbolista holands que juga actualment al FC Bayern Munich de migcampista.




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="181757" title="Acholla" nonfiltered="4633" processed="4620" dbindex="74670">
Acholla s un lloc arqueolgic de Tunsia al sud de la governaci de Mahdia, delegaci de Mellouleche, on va estar l'antiga cutat romana dAcholla, abans ciutat pnica que a la darrera guerra entre Cartago i Roma va prendre el partit dels romans i fou reconeguda com a ciutat lliure i ms tard fou municipi rom.  Les runes, situades a la zona del cap o Ras Bou Tria estan formades per diverses mansions romanes (espcialment la de Asini Ruf, senador i cnsol el 184), el frum,  un amfiteatre i uns banys (termes de Traj, i altres) i alguns elements menors, aix com el port submergit; resten algunes parts de mosaics de les cases per no estan ben conservats. 




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="181761" title="Total War" nonfiltered="4634" processed="4621" dbindex="74671">
Total War (Guerra total) s una saga de videojocs desarrollats per The Creative Assembly. Tots els jocs consisteixen en una mescla de estratgia en temps real i d'estratgia per torns. Els Totals Wars es caracteritzen per uns espectaculars grfics i unes batalles en tems real amb ms de 4.000 homes alhora. La srie destaca sobretot per la seva gran facilitat de dur grans nombre d'unitats d'una manera simple i fcil. 

 Ttols de la saga Total War.
Shogun Total War.
Article principal: Shogun Total War

Shogun: Total War (2000, Electronic Arts) es desenvolupa en el Jap feudal de les lluites entre clans pel contorl de l'illa. s considerat pels fans de la saga com l'original i ms pur joc Total War. En el mn multijugador, la imitaci feta pels clans  i els jugadors de Shogun s incomparable a qualsevol altre joc de la srie.
Expansi: The Mongol Invasion (2002, Electronics Arts) fou llanat amb l'original en la Warlord Edition. Tracta sobre la invasi dels Mongols al Jap.

Medieval: Total War.
Article principal: 
Medieval Total War (2002, Activision) es desenvolupa en la Europa medieval. En el mn multijugador s segurament el ms complet i ms tctic. ;
Expansi: Viking Invasion (2002, Activision) tracta la invasi vikinga a la Anglaterra medieval. A ms de poder seguir jugant tota Europa. El conjunt dels dos jocs s conegut com Battle Collection.

Rome: Total War.
Article principal: Rome Total War
Rome: Total War (22 de setembre del 2004, Activision) es desenvolupa en la Repblica romana. Es veu un gran canvi respecte a l'anterior sobretot en l'aspecte de campanya.
Expansi:Barabarian Invasion (2005, Activision) es va llanat junt al joc original. Tracta sobre el perode en qu l'Imperi Rom d'Occident fou venut i destrossat i les tribus brbares conqueriren les seves antigues regions.
Expansi:Alexander (19 de juny del 2006, Activision) tracta de les conquestes d'Alexandre el Gran a l'Imperi Persa.

Medieval II: Total War.
Article principal: Medieval II: Total War
Medieval II Total War (5 de maig del 2006, Sega) s l'evoluci grfica i en general de tots els aspectes del Medieval Total War es desenvolupa a Europa, Nord d'frica, sia menor i Amrica. s el primer joc en el qual les nacions poden anar a descobrir el nou mn.
Expansi :Kingdoms(2007?, Sega) fou anunciat el 30 de mar, contendr 4 campanyes diferents.

Enllaos Externs.

Pgina Oficial de la saga

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="181763" title="Bulla Regia" nonfiltered="4635" processed="4622" dbindex="74672">



Bulla Regia s un lloc arqueolgic de Tunsia a la governaci de Jendouba, delegaci de Jendouba Nord.

Fou una colnia fencia que fou abandonada i va esdevenir al segle II aC centre del regne de Numdia que els romans van annexionar l'any 25 aC. Un fill de Masinissa I i tenia una residencia reial.

Ciutat romana va arribar al seu major esplendor al segle III. Va sobreviure als vndals per va quedar arrunada amb la invasi dels rabs. 

Les habitacions de la ciutat eren construdes sota terra per fer front millor al calor; els edificis pblics que eren exteriors, foren destruts per un terratrmol, i les runes no sn gran cosa; noms les termes tenen importncia perqu estan millor conservades. Es mosaics de les cases foren traslladats al Museu del Bardo i noms una part es conserven al lloc.

La casa ms important s l'anomenada casa del Tresor, amb les cambres disposades a l'entorn d'un peristil corinti. La casa de la Nova Casera es diu aix pels mosaics que representen la casera del lle. La casa de la Pesca mostra aiges plenes de peixos; la casa de l'Amfiteatre presenta un mosaic de Venus cavalcant sobre un centaure i altres (entre ells el "lliurament d' Andrmeda" que es al Bardo). Tamb es interessant l'anomenada casa del pa.

Del teatre resten els jardins inferior, les galeries circulars i l'escenari; tenia una capacitat per a fins tres mil espectadors. La plaa del frum t molt poques restes i esta vorejada pel Capitoli i el temple d'Apollo, seriosament damnats. Les termes de Juliana Mmnia son del segle III i estan millor conservades; altres edificis son les termes del sud, algunes cisternes, dues explanades al sud del teatre, una font antiga i la necrpolis. 
Es conserva tamb alguna baslica cristiana i l'anomenada esglsia d'Alexandre.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="181764" title="Tofet de Salamb" nonfiltered="4636" processed="4623" dbindex="74673">


El Tofet de Salamb es el ms antic santuari pnic que es conserva a Cartago de vers l'any 1000 aC, i rebia aleshores urnes i ofrenes des de la mar Egea, per desprs els pnics el van transformar en lloc de culte de Baal Hammon i de Tanit; en aquest lloc s'immolaven els nens de les famlies nobles destinats al sacrifici, sovint de pocs mesos o pocs anys primer pel deu Baal i a partir del segle V aC a la deessa Tanit; les seves cendres es conservaven en unes urnes, s'enterraven en el recinte sagrat. Durant el setge de Cartago per Agtocles (310 a 307 aC) ms de 500 infants foren sacrificats; s'han trobat miler d'urnes en les excavacions. 




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="181765" title="Santa Maria de Covet" nonfiltered="4637" processed="4624" dbindex="74674">

L'esglsia de Santa Maria de Covet s un edifici del segle XII, romnic, de planta de creu llatina  d'una nau amb transsepte- i tres absis mirant a llevant. Tots tres tenen una finestra de doble esqueixada i sn decorats al seu interior, i el central tamb a l'exterior.

s en el poble de Covet, de l'antic terme d'Isona, integrat el 1970 en el d'Isona i Conca Dell.

La nau de l'esglsia s coberta per una volta de can apuntada, dividida en tres trams per dos arcs torals que recolzen sobre columnes adossades amb capitells esculpits. En el mur interior de la paret nord s'obren dues portetes que donen accs l'una al campanar i l'altra a l'exterior. En el mur del costat sud hi ha una columna adossada que correspondria a un tercer arc toral per que mor al nivell de les impostes.

Oberta parcialment en el gruix del mur de ponent, just sobre la portalada i darrera de la rosassa, hi ha una galeria interior fora original. Est formada per quatre arcs de mig punt damunt columnes que sostenen cinc capitells dignes d'admiraci pel seu volum i exuberana. Hom pot accedir a aquesta galeria per les dues escales de cargol construdes als flancs que sobresurten de la faana. La gran rosassa de la faana s'obre amb formes lobulades i columnetes radials. Els vitralls sn posteriors a l'any 1939.

La portalada principal del mur de ponent s la part ms visible, impressionant i notable de l'esglsia de Covet, que forma un cos rectangular avanat, coronat per una cornisa plana sobre mnsules.

Es compon de quatre arquivoltes en degradaci, que descansen sobre dues columnes amb capitell a cada banda, i d'un timp que recolza sobre mnsules. Tant les arquivoltes com els capitells, les mnsules i el timp presenten una ornamentaci figurativa, vegetal i geomtrica. La factura del timp no s gaire reeixida, per la de la resta dels elements, tenen un acabat extremament minucis i detallista. 

Els artistes que esculpiren Covet tenien influncies de l'escola tolosana, entre altres. Hi podem veure representat tot un programa iconogrfic i teolgic de les diferents creences de l'poca, algunes d'elles no gaire dins de l'ortodxia catlica. 


La interpretaci, cal fer-la de fora cap a endins, transmetent la idea que, com ms al centre, som ms a prop de Du.
L'arquivolta externa representa "el pecat" amb un recull de comportaments o prctiques considerades pecaminoses; amb una imatge central d'Adam i Eva desprs del pecat original,  continua amb dovelles esculpides allusives a l'astrologia, representada per un Gmini, el diable, acrbates, homes desesperats que s'estiren els cabells i msics. ;
La segent arquivolta cont "els profetes i l'anunci de la salvaci"; podem veure a l'esquerra la Mare de Du amb l'Infant acompanyats d'un profeta, probablement Isaes, un home flanquejat per dos lleons, un ngel i un home amb dos colomins.
A les altres arquivoltes hi ha esculpits "ngels i evangelistes, l'arribada de la redempci"; un lle alat smbol de Sant Marc i un ngel matant un drac, possiblement sant Miquel. ;
El centre del timp l'ocupa una Maiestas entronitzada dins una mndorla que sostenen un seraf i un querub, als costats hi ha un home que porta un llibre, sant Mateu, i una guila, sant Joan. ;

Tot aquest conjunt s un dels exemplars cabdals del Pallars Juss i un conjunt escultric singularssim a tot Catalunya. Tot i no disposar d'acta de consagraci de l'esglsia, ha estat datada entre 1150 i 1160. Hom creu que fou construda damunt d'anteriors construccions visigtiques, ampliant una petita esglesiola rural (la zona de l'absis sud).  

S'ha especulat que la torre del campanar fra una antiga construcci de guaita, possiblement tardoromana, tot i que ms aviat sembla una construcci posterior adossada a la nau principal. Les portes de l'esglsia sn les originals, aix com la forja.

La imatge.
La imatge de la Mare de Du de Covet s una talla policromada amb el dors buidat parcialment, datada al segle XII- XIII i de fusta d'lber. s una Mare de Du amb Nen; Santa Maria es troba asseguda al tron decorat amb dibuixos geomtrics sobre fons blau. Porta una magrana a la m dreta i amb l'esquerra suporta el Nen damunt del seu genoll. Duu una tnica i mantell amb vel blanc guarnit amb ratlles, fulles blanques i est coronada. Descansa els peus damunt d'un doble scol. El Nen, coronat tamb, beneeix amb la m dreta i porta un llibre a l'esquerra. El daurat de les corones fou renovat modernament. Hi manca la part inferior dels costats del tron. Aquesta imatge form part d'un grup d'escultures que, potser, sortiren plegades d'un mateix taller i que  d'un aspecte ms rstic- sn conservades al Museu Dioces de Lleida.

La talla romnica original de la marededu es troba al Museu Nacional d'Art de Catalunya a Barcelona. El 26 d'agost de 1989 l'Associaci d'amics de Covet lliur a la parrquia de Covet una rplica de la imatge de la Mare i el Nen, per al seu dipsit dins de l'esglsia.

Altres dades d'inters.
L'esglsia fou part del Priorat de Covet, cannica agustiniana depenent d'ger, fruit del trasllat des de Sant Sadurn del Castell de Llord, en no poder mantenir-s'hi, per qestions, de senyoriu, una comunitat canonical. 

D'aquesta esglsia tamb procedeix el fams Sant Crist de Conques, talla gtica cremada a la guerra civil espanyola en 1936 i molt venerada a l'esglsia de Sant Miquel de Conques on hi ha ara una imatge reproduda, molt diferent de l'original.

L'edifici de l'esglsia de Santa Maria de Covet fou declarat Monument Nacional per Reial Ordre de l'11 de gener del 1921.

El 13 de juliol de 1986, es constitu l'Associaci d'amics de Covet per tal de recuperar, mantenir i potenciar el patrimoni cultural del lloc.

 Bibliografia .
 ADELL I GISBERT, Joan-Albert al.. "Santa Maria de Covet", a El Pallars. Barcelona: Enciclopdia Catalana, 1993 (Catalunya romnica, XV). ISBN 84-7739-566-7;

 BURON, Vicen. Esglsies i castells romnics del Pirineu catal i Andorra: Guia. Tremp: Garsineu Edicions, 1994 (Biblioteca pirinenca; 10). ISBN 84-88294-28-X;

 GAVN, Josep M. Pallars Juss. Barcelona: Arxiu Gavn, 1981 (Inventari d'esglsies, 8). ISBN 84-85180-25-9.

 NOGUS I TORRE, Josep-Maria. Aproximaci a la histria de Covet i el seu entorn. 1993.

 Enllaos externs .
Institut Cartogrfic de Catalunya;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="181766" title="Ports pnics de Cartago" nonfiltered="4638" processed="4625" dbindex="74675">


Els ports pnics de Cartago, a la moderna Carthage, son avui dia dos llacunes de contorns imprecisos; la ms petita era el port comercial rectangular i la mes gran, circular, quasi tancada a la part de la costa, era el port de guerra, i al mig de la llacuna hi havia el palau de l'almirall.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="181767" title="Taula de Forces Poltiques i Sindicals del Pas Valenci" nonfiltered="4639" processed="4626" dbindex="74676">
Taula de Forces Poltiques i Sindicals del Pas Valenci (TFPSPV) fou un organisme collectiu aparegut de la fusi de la Junta Democrtica d'Espanya i del Consell Democrtic del Pas Valenci a Valncia el 1976. Pretenir oferir un front unitari democrtic i representatiu de totes les forces poltiques i sindicdals del Pas Valenci enmig del procs de la Transici espanyola. Entres els acords que es van prendre destaquen:

 Organitzar un procs preautonmic amb la formaci d'una Generalitat provisional;
 Cooficialitat del catal i el castell   ;
 Establiment d'un marc jurdic basat en els principis i les institucions d'un estatut d'autonomia, ;
 Elecci de representants per a una Assemblea Constituent del Pas Valenci. ;
 Restabliment de les llibertats fonamentals (reuni, expressi, manifestaci);
 Derogaci i supressi de lleis i institucions de la dictadura franquista ;
 Amnistia per als presos poltics . ;

Des d'un principi formaven part de la Taula Comissions Obreres (CCOO),Convergncia Socialista del Pas Valenci (desprs Partit Socialista del Pas Valenci, PSPV), Demcrates Independents del Pas Valenci, Organitzaci Comunista d'Espanya-Bandera Roja (OCE-BR), Partit Comunista d'Espanya (desprs Partit Comunista del Pas Valenci), Partit Socialista d'Alliberament Nacional dels Pasos Catalans (PSAN), Partido Socialista Popular (PSP), Partit Carl, Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE), Partit del Treball d'Espanya (ms tard Partit del Treball del Pas Valenci), Unificaci Comunista d'Espanya, Uni Democrtica del Pas Valenci (UDPV) i la Uni Sindical Obrera. Poc desprs s'hi un la UGT i se n'an l'OCE.

Realitz diverses reunions amb organitzacions similars d'arreu d'Espanya i represent el Pas Valenci dins la Coordinaci Democrtica, organisme que les englob totes. La Taula organitz manifestacions en defensa de les seves reivindicacions i propos de celebrar la Diada Nacional del Pas Valenci, prohibida aleshores. Es va dissoldre durant el procs electoral de 1977


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="181772" title="Junta Democrtica d'Espanya" nonfiltered="4640" processed="4627" dbindex="74677">
Junta Democrtica d'Espanya fou creada el 29 de juliol 1974 a Pars i impulsada pel Partit Comunista d'Espanya (PCE), liderat per Santiago Carrillo. En ella va estar integrat el Partit del Treball d'Espanya (PTE), el Partit Carl, Comissions Obreres (CCOO), el Partido Socialista Popular (PSP) d'Enrique Tierno Galvn, i personatges de significaci, com Rafael Calvo Serer, Antonio Garca-Trevijano Forte i l'intellectual progressista Jos Vidal Beneyto. 

 Gestaci de la Junta Democrtica d'Espanya . 
s el primer gran organisme que, amb un programa poltic rupturista, tracta de mobilitzar unitriament l'oposici antifranquista. El seu origen est en els contactes que l'advocat Antonio Garca Trevijano realitza amb diverses persones de partits poltics, els quals decideixen formar la JD sn la ASA d'Alejandro Rojas Marcos, el PSP, el PCE, juntament amb una nodrida representaci d'independents, CC. OO. i associacions judicials professionals, de vens, etc. 

La presentaci pblica de la JDE es realitza simultniament el 29 de juliol de 1974, a Pars i Madrid, en un context de crisi del Rgim, marcat per la tromboflebitis de Francisco Franco, que es troba hospitalitzat des del dia 9 de juliol i per l'assumpci de la Prefectura de l'Estat interina del Prncep d'Espanya. En la presentaci parisenca apareixen Calvo Serer i Carrillo, de manera que es visualitzi l'oposici interior i exterior La integraci del PC es realitza al setembre de 1974 i posteriorment ho fa el PCE(i), desprs de canviar el seu nom pel de PTE, al febrer de 1975. El Partit Carl poc temps desprs va abandonar la Junta. 
Els 12 punts de la Junta Democrtica d'Espanya. 
Els dotze punts del seu programa eren els segents: 
 La formaci d'un govern provisional que substitueixi a l'actual, per a retornar a l'home i a la dona espanyols, majors de divuit anys, la seva plena ciutadania mitjanant el reconeixement legal de totes les llibertats, drets i deures democrtics. ;
 L'amnistia absoluta de totes les responsabilitats per fets de naturalesa poltica i l'alliberament immediat de tots els detinguts per raons poltiques o sindicals. # La legalitzaci dels partits poltics, sense exclusions.
 La llibertat sindical i la restituci al moviment obrer del patrimoni del Sindicat Vertical. ;
 Els drets de vaga, de reuni i de manifestaci pacfica. ;
 La llibertat de premsa, de rdio, d'opini i d'informaci objectiva dels mitjans estatals de comunicaci social, especialment en la televisi. ;
 La independncia i la unitat jurisdiccional de la funci judicial. ;
 La neutralitat poltica i la professionalitat, exclusivament militar per a la defensa exterior, de les Forces Armades: ;
 El reconeixement, sota la unitat de l'Estat espanyol, de la personalitat poltica dels pobles catal, basc, gallec i de les comunitats regionals que ho decideixin democrticament. ;
 La separaci de l'Esglsia i de l'Estat. ;
 La celebraci d'una consulta popular, entre els dotze i els divuit mesos  contats a des del dia de la restauraci de les llibertats democrtiques-, amb totes les garanties de llibertat, igualtat d'oportunitats i imparcialitat, per a triar la forma definitiva de l'Estat. ;
 La integraci d'Espanya en les Comunitats europees, el respecte als acords internacionals i el reconeixement del principi de la coexistncia pacfica internacional. ;

 Desenvolupament de la Junta Democrtica d'Espanya . 
La Junta Democrtica va aconseguir molt aviat un important suport poltic i social de masses, com es va posar de manifest a travs de diverses mobilitzacions que es van portar a terme en diversos llocs del pas, com les jornades del 3, 4 i 5 de juny de 1975 a Madrid. La caracterstica de la JD s la seva articulaci organitzativa en Juntes Democrtiques locals i sectorials, que proposava convertir a aquesta en un veritable moviment de masses, amb accions territorials. L'activitat de la JD es dirigia d'una banda al poble, d'altra banda als poders fctics, amb mltiples contactes amb empresaris, militars o autoritats eclesistiques. Tampoc s'oblidava la dimensi internacional, amb relacions amb les autoritats de la CEE, amb l'ambaixador d'EUA. a Madrid o amb els presidents d'Algria, Mxic, Romania i Veneuela. 

L'11 de juny de 1975 es crea la Plataforma de Convergncia Democrtica, encapalada pel Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE), a pesar que s'havia portat a terme tant des de la Junta com des del propi PCE converses amb el PSOE i amb Izquierda Democrtica, grup democristi liderat per Ruiz-Gimnez per a assolir un organisme unitari de l'oposici. En aquesta Plataforma figuraven al costat del PSOE, la ja citada Izquierda Democrtica que formava part de l'equip espanyol de la Democrcia Cristiana, el Moviment Comunista, l'Organitzaci Revolucionria de Treballadors (ORT) i la Unin Social-Demcrata Espaola. Poc desprs, ingressaria el Partit Carl i es marxaria la ORT. La Comissi Coordinadora de Forces Poltiques de Catalunya havia decidit no incorporar-se a cap organitzaci unitria de carcter estatal, i mantenia relacions tant amb la Junta com amb la Plataforma. El Partit Nacionalista Basc (PNB) conversava amb tots i no s'unia a ning, ni tan sols a Euskadi. Junta i Plataforma van constituir al mar de 1976 Coordinaci Democrtica (CD), ms coneguda com a Platajunta. El 23 d'octubre es forma la Plataforma d'Organitzacions Democrtiques (POD) que incloa a ms a forces nacionalistes i estava constituda per CD i l'Assemblea de Catalunya, la Assembleea Democrtica de les Illes Balears (formada amb la uni de les Assemblees Democrtiques de Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera), la Coordinadora de Forces Democrtiques de Canries, la Tboa Democrtica de Galicia i la Taula de Forces Poltiques i Sindicals del Pas Valenci. 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="181776" title="Margarida Abril i Gonzlez" nonfiltered="4641" processed="4628" dbindex="74678">
Margarida Abril i Gonzlez (Argentona, 1910   Matar, 13 d'agost de 2003) fou una poltica catalana. 

De petita es trasllad a Matar. El 1936 ingress en el Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC). Desprs de la guerra civil espanyola s'exili a Frana. Va tornar a finals dels anys 1940 i conjuntament amb el seu company, Josep Serradell, particip en la reorganitzaci del partit a l'interior. El 1982, amb membres de l'anomenat sector prosovitic del PSUC que en foren expulsats, s'integr en el Partit dels Comunistes de Catalunya (PCC), i en fou membre del Comit Central.

 Enllaos externs .
 Tret de  (amb llicncia GFDL);
 Catleg de l'exposici dedicada a la seva vida;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="181777" title="Necrpoli de Cartago" nonfiltered="4642" processed="4629" dbindex="74679">
La necrpoli de Cartago fou el lloc on es feien els enterraments a la Cartago pnica. S'ha excavat i estava formada per centenars de pedres (esteles o lapides) blanques amb els signes de Tanit (un triangle amb un cercle) o de Baal Hammon (un disc solar amb una lluna creixent)




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="181779" title="Coordinaci Democrtica" nonfiltered="4643" processed="4630" dbindex="74680">
Coordinaci Democrtica o Platajunta va ser un organisme unitari d'oposici al franquisme creat el 26 de mar de 1976, fruit de la fusi de la Junta Democrtica d'Espanya (establerta en 1974 pel PCE i amb l'adhesi gradual de CCOO, PSP, PTE, ASA i independents) amb l'organisme rival, Plataforma de Convergncia Democrtica (establerta en 1975 pel PSOE, Moviment Comunista, democristians i socialdemcrates). Els seus objectius eren l'amnistia, la llibertat d'associaci poltica i la convocatria d'eleccions a Corts Constituents. 

Coordinaci Democrtica s'amplia encara ms, aquest mateix any, amb nous partits i organitzacions unitries de les nacionalitats -de Catalunya, el Consell de Forces Poltiques-, i es va convertir en la Plataforma d'Organismes Democrtics, que va negociar amb el govern d'Adolfo Surez el contingut de la reforma poltica duta a terme en la Transici espanyola.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="181781" title="Ermita de Sant Joan de Blanes" nonfiltered="4644" processed="4631" dbindex="74681">

L'ermita de Sant Joan de Blanes est situada dalt del tur del mateix nom al costat del castell de Sant Joan, del qual n'era la capella per per la manca d'espai es va haver de situar fora del recinte. Per sant Joan s'hi diu missa.

Apareix documentada ja al segle XIII i l'any 1377 consta que hi havia un capell al castell que en tenia cura. Durant el segle XVII va ser centre de peregrinaci pel dia de Sant Joan Baptista. L'any 1959 es va dur a terme una restauraci en qu es va refer la teulada i l'artista blanenca Maria Teresa Beds va pintar els frescos de l'interior. L'any 1991 es va tornar a restaurar amb la rehabilitaci del castell. 




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="181782" title="Spinostropheus" nonfiltered="4645" processed="4632" dbindex="74682">

Spinostropheus fou un petit dinosaure ceratosaure que visqu al perode Cretaci inferior al que avui en dia s el Nger. Originariament es pensava que es tractava d'un gnere estretament emparentat amb Elaphrosaurus, estudis posteriors (Sereno i cols. 2002) van concloure que est ms estretament emparentat amb els abelisaures.

Referncies.
 Lapparent (1960). "Les dinosauriens du 'Continental intercalaire' du Sahara central." Mem. Soc. Geol. France. 88A:1-57.
 Sereno, Conrad and Wilson (2002). "Abelisaurid theropods from Africa: Phylogenetic and biogeographic implications." Journal of Vertebrate Paleontology. 22(3):106A.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="181783" title="Desequilibri social" nonfiltered="4646" processed="4633" dbindex="74683">
El desequilibri social s un concepte enunciat per l'economista John Kenneth Galbraith al llibre La societat opulenta (1958) i que qestion la teoria que el lliure mercat i la iniciativa privada podien fer assolir el nivell de producci d'equilibri, l'ptim, d'una societat. Aquesta idea est ntimament lligada a la del mite de la sobirania del consumidor. 

Galbraith argumenta que en el capitalisme modern, donat que la demanda ja no prov de les necessitats i les preferncies dels individus sin que aquesta s induda mitjanant la publicitat i altres tcniques de ventes, el que succeeix s que s'acaba produint una sobreproducci de bns privats mentre s dona una subproducci de bns pblics. Aquesta subproducci es dona pel fet que s difcil d'induir al consum de bns pblics tal com fa la publicitat amb la resta de bns i per la prpia naturalesa de bns pblics que dona lloc al problema del poliss.

En tota societat un augment de la producci i del consum ha de venir acompanyat d'un major nivell de producci de bns pblics per a que es pugui produir un manteniment o una millora del nivell de benestar social. Si l'augment de la producci d'ambds tipus de bns no creix al mateix ritme, llavors malgrat s'experimenta creixement econmic es pateix un deteriorament del nivell de benestar social.

El cas de les infraestructures de transport s una font tpica de desequilibri social. Per exemple, un augment de la producci i el consum de vehicles ha de venir acompanyada d'un acondicionament de carrers i carreteres, senyalitzaci, espais d'aparcament, policia urbana i de trnsit, hospitals, etc.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="181786" title="Aplec Catalanista" nonfiltered="4647" processed="4634" dbindex="74684">
Aplec Catalanista fou una organitzaci catalanista constituda el 21 de maig de 1903 pels grups Lo Sometent, Lo Renaixement, Els Feiners, Los Pregoners, Los Montanyenchs i l'Associaci Catalanista La Fal, que tamb foren impulsors de La Reixa, que restava per a activitats benfiques mentre que l'Aplec era el grup poltic. D'altres grups, com Catalunya i Avant i L'Eura es van mantenir al marge.

El 15 d'octubre de 1903 es constitu el seu grup directiu, format per Josep Serrat (president) i Llus Poch (secretari), de Los Montanyenchs, Jaume Aragay (vicepresident), Llus Bracons (tresorer), Manel Vinagre (vicesecretari), Miquel Arginson (bibliotecari) i com a vocals Daniel Roig i Pruna, Manel Ainamel i Josep Sunyol. Es van mantenir dins la Uni Catalanista i donaren suport la candidatura de Domnec Mart i Juli, partidari de reformar les Bases de Manresa. El 1905 el seu cap fou Daniel Roig i Pruna, qui va collaborar amb altres grups com Progrs Autonomista i portar la propaganda catalanista als Ateneus Obrers tot polemitzant amb el PSOE.

El 8 de juliol del 1906 Daniel Roig i Pruna, Llus Manau i Avellanet, Joan Ventosa i Calvell i Domnec Mart i Juli organitzaren un mting de protesta contra la intenci de traslladar els presidis d'frica al castell de Figueres, aplegant 5.000 persones. El dia 15 el repetiren a Badalona i Llus Manau fou empresonat per injries.  Alguns dels seus dirigents donaren suport a la Solidaritat Catalana. La seva empenta, per, es va veure apaivagada amb l'aparici del Centre Nacionalista Republic, i poc a poc es va dissoldre en altres grups nacionalistes posteriors, com l'Associaci Nacionalista Catalana.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="181787" title="Batalla de Trafalgar" nonfiltered="4648" processed="4635" dbindex="74685">


La batalla de Trafalgar va significar la derrota definitiva d'un estol combinat del Primer Imperi Francs i del Regne d'Espanya, que va esdevenir el 21 d'octubre de 1805 aprop del cap Trafalgar, a les costes de Barbate, Provncia de Cadis contra l'armada del Regne Unit, en la batalla naval ms important de les Guerres Napoleniques.

L'armada britnica, composada per 27 navilis va destruir una armada francesa i espanyola de 33 navilis. Els francesos i espanyols van perdre 22 vaixells, mentre que els britnics no en van perdre cap. Lord Nelson, l'almirall de l'estol britnic va morir poc desprs.


Vegeu tamb.
England expects that every man will do his duty;

















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="181788" title="Centre Catalanista de Santiago de Cuba" nonfiltered="4649" processed="4636" dbindex="74686">
El Centre Catal de Santiago de Cuba fou una entitat social i cultural sense nim de lucre per a aplegar els catalans de Cuba. Est documentada la seva existncia des del 1899, poc desprs de la fi de la presencia colonial espanyola a Cuba. Una de les seves primeres activitats fou l'organitzaci d'un cor, que interpretava peces de Josep Anselm Clav i Enric Morera, i enviaren un missatge d'adhesi a Sitges, on es propugnava que el Centre seria el punt de reuni de tots els catalans de Santiago, per tal de propagar el programa del catalanisme. Ms tard fou enviat a la Uni Catalanista de Barcelona, entitat a la qual va donar suport fins i tot econmic. 

El 1900, grcies a la iniciativa de Frederic Boix, s'inaugur la seu social del Centre i el 1903 una casa de salut en una propietat rural de les rodalies de Santiago, anomenada La Veguita. El 1905 el cap del centre era Salvador Carbonell i Puig, que des del 1907 en far centre d'activitats del Grop Nacionalista Radical, alhora que adoptaran la estelada com a senyera. Tanmateix, el 1908 el president Joaquim Casamitjana el reorganitz i pass a anomenar-se Nuevo Centro Cataln. 

El Centre fou dissolt amb l'arribada al poder a Cuba del rgim de Fidel Castro el 1959. Molts dels seus membres marxaren a Miami (Florida), on alguns continuaren les activitats culturals.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="181792" title="Dreta Regional Valenciana" nonfiltered="4650" processed="4637" dbindex="74687">
Dreta Regional Valenciana (DRV) fou un partit poltic valenci fundat a Valncia el 1930. Va ser actiu durant la Segona Repblica Espanyola, aglutinant els sectors conservadors de la burgesia agrria valenciana i petits i mitjans propietaris de les comarques del nord i centre del Pas Valenci, mentre que a les comarques del sud, ms industrialitzades la seva fora era menor. El seu portantveu era el Diario de Valencia i entre els seus caps podem destacar Llus Lcia i Lcia, l'empresari seder Josep Duato i Chapa, el fundador del Diario de Valencia Manuel Sim i Marn (antic cap de Comuni Tradicionalista) i Ignasi Villalonga i Villalba, president de la Cambra de Comer i Indstria de Valncia. Llus Lcia i Lcia era el cap del sector reformista d'inspiraci socialcristiana, enfrontat sovint al sector majoritari, que era ms conservador.

Els seus creadors eren antics militants del tradicionalisme, contraris al pretendent carl Jaume de Borb i de Borb-Parma (moviment conegut com a jaumisme), i aviat va atraure els sectors agraristes d'Alzira. Tanmateix, era molt proper ideolgicament a Jos Mara Gil-Robles, tamb defensor de l'accidentalisme de les formes de govern; el fet que no es definissin sobre monarquia o repblica els va fer sospitosos als ulls dels partits d'esquerres.

A les eleccions municipals espanyoles de 1930 va disputar l'electorat al Partit d'Uni Republicana Autonomista (PURA) de Sigfrido Blasco-Ibez a les comarques del centre i nord, i s'oposaren al projecte d'estatut d'autonomia del PURA de 1931. Cap el 1932, per, ambdues forces poltiques anaren convergint i formarien part de la coalici CEDA. Destacava pel seu efica aparell administratiu i fou considerat el partit millor vertebrat de la dreta espanyola.

A les eleccions de 1933 s'hi present com a part de la coalici CEDA i va obtenir dos escons a  Castell, un a Valncia capital, tres a Valncia i tres a Alacant, entre ells Duato, Lcia i Villalonga, mentre que Sim n'era el cap al consistori de Valncia.

Desprs de la victria del Front Popular l'11 de juliol del 1936 es va cremar la seva seu. Durant la guerra civil espanyola molts dels seus membres, entre ells Ignasi Villalonga i Villalba, Mart Domnguez Barber o Josep Duato i Chapa, donaren suport la sublevaci militar, i en acabar molts d'ells ocuparen importants crrecs locals de la Falange Espaola. Manuel Sim i Marn fou executat per exaltats republicans a Valncia en comenar el conflicte Altres, com el propi Llus Lcia, foren repressaliats per haver donat suport a la Repblica.

Referncies.

L'Enciclopdia Catalana;
 Alfons Cuc i Giner El valencianisme poltic 1874-1936 Valncia. Eds. Garb, (1971);




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="181793" title="Jordi Gil i Beneito" nonfiltered="4651" processed="4638" dbindex="74688">
Jordi Gil s un cantant alcoi que compon i canta dels anys setanta en amb fora xit.

El seu nom comena a sonar al Principat de Catalunya arran d'un festival d'homenatge a Ovidi Montllor, celebrat a Alcoi poc abans de la seva mort, que fou enregistrat i difs televisivament. 

El 1995 havia publicat una MC (Al meu pas) amb temes propis i poemes musicats de Mart i Pol, Joan Valls i Jord i del tamb cantant alcoi Francesc Moiss.

 Bibliografia .
 Miquel Pujad i Garca Diccionari de la Can: D'Els Setze Jutges al Rock Catal Barcelona: Enciclopdia Catalana, 2000 ISBN 84-412-0467-5, plana 152;

Enllaos externs.

 Presentaci del disc "ntimament" de Jordi Gil ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="181795" title="Plateosurid" nonfiltered="4652" processed="4639" dbindex="74689">

Els plateosurids constitueixen una famlia de dinosaures sauropodomorfs que visqueren al perode Trisic superior i al Jurssic inferior.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="181798" title="Llus Lcia i Lcia" nonfiltered="4653" processed="4640" dbindex="74690">
Llus Lcia i Lcia (les Coves de Vinrom, Plana Alta, 17 d'octubre de 1888 - Valncia, 6 de gener de 1943) fou un periodista i poltic valenci.

 Biografia .
Fill d'una famlia aragonesa i camperola originria de Tronchn (provncia de Terol), estudi dret a la Universitat de Valncia, on tamb hi fou cap de les Joventuts Carlines. Dirig el setmanari El Guerrillero, i el 1911 form part de la primera redacci del Diario de Valencia, rgan oficial de la Comuni Tradicionalista al Pas Valenci. Quan el 1919 es produ l'escisi de Vzquez de Mella, abandon el jaumisme, i s'aproxim als moviments poltics propers a la democrcia cristiana. Quan va caure la Dictadura de Miguel Primo de Rivera el 1930 fou un dels fundadors de la Dreta Regional Valenciana (DRV), del qual en fou dirigent i inspirador. 

Fou diputat a corts per Valncia a les eleccions de 1933 i 1936, amb Jos Mara Gil-Robles fou un dels dirigents de la CEDA i fou ministre de comunicacions als governs presidits per Alejandro Lerroux i Joaqun Chapaprieta el 1935. En esclatar la guerra civil espanyola, a diferncia d'altres membres de la CEDA i de la DRV, es va mantenir fidel a la Segona Repblica Espanyola, per tot i aix fou processat per ordre de Juan Negrn. Aix va provocar que en acabar el conflicte les autoritats franquistes el condemnessin a mort. Tanmateix, per pressions de l'Arquebisbe de Valncia, li fou conmutada per la deportaci a les Illes Balears. Fou perdonat el 1943 i va morir poc desprs de tornar a Valncia.
 
 Obres .
 Problemas regionales. Valencia ante la guerra (1917) ;
 En estas horas de transicin (1930) ;
 Salterio de mis obras (1953);

 Bibliografia .
  Vicente Gascn Pelegr. Prohombres valencianos en los ltimos cien aos, 1878-1978. Valncia. Caixa d'Estalvis de Valncia, 1978. ISBN 845002603X;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="181802" title="Lactosa" nonfiltered="4654" processed="4641" dbindex="74691">

La lactosa (alfa-D-galactopiranosil-beta-D-glucopiranosa) s un disacrid format per la uni d'una glucosa i una galactosa. Concretament hi intervenen una  -galactopiranosa i una  -glucopiranosa unides pels carbonis 1 i 4 respectivament. Al formar-se l'enlla entre els dos monosacrids se'n desprn una molcula d'aigua. A ms aquest compost poseeix l'OH hemiacetlic per la qual cosa es dona la reacci de Benedict. A la lactosa se l'anomena tamb sucre de la llet, donat que apareix a la llet de les femelles dels mamfers en una proporci del 4-5%. La llet de camella, per exemple, s rica en lactosa. Cristallitza amb una molcula d'aigua d'hidrataci, i per aix la seva frmula s: C12H22O11H2O, 
s a dir, qie tamb se la pot anomenar lactosa monohidrat. El seu pes molecular s 360,32 g/mol


Els ssers humans necessitem la presncia de l'enzim lactasa per a la correcta absorci de la lactosa. Quan l'organisme no s capa d'assimilar correctament la lactosa, apareixen diverses molsties l'origen de les quals anomenem intolerncia a la lactosa.


















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="181803" title="Miquel Junyent i Rovira" nonfiltered="4655" processed="4642" dbindex="74692">
Miquel Junyent i Rovira (Piera, Anoia, 1871 - Barcelona, 1936) fou un advocat i poltic catal, especialitzat en dret civil. Fou cap de Comuni Tradicionalista a Catalunya i director d'El Correo Cataln, partit amb el qual fou diputat a corts per Vic i senador el 1918-1919. El 1906 s'adher a la Solidaritat Catalana i form part del seu consell directiu. Fou un dels responsables de l'aproximaci del carlisme al catalanisme. Fou sogre de Joan Baptista Roca i Caball, un dels fundadors d'UDC, i avi de Miquel Roca i Junyent.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="181806" title="Ermita de Santa Brbara de Blanes" nonfiltered="4656" processed="4643" dbindex="74693">

L'ermita de Santa Brbara de Blanes est situada al cim del tur del mateix nom al davant del castell de Sant Joan, separats per la carretera que porta de Blanes a la cala de Sant Francesc.

s difcil de precisar l'origen del conjunt de Santa Brbara. La torre de guaita (segle XVI), les voltes, els capitells i la capella sn els elements que ms destaquen. Adjacent tamb hi ha la casa de l'ermit, la seva planta t caracterstiques romniques per no apareix documentada  ns al segle XIV.

Segons la tradici es pot tractar d'una antiga torre de vigilncia, des del campanar de l'ermita s'alertava als habitants de Blanes de la presncia de vaixells enemics. La construcci de l'ermita est relacionada amb el fet que Santa Brbara fou considerada protectora de la vila.

El conjunt va ser rehabilitat els anys vuitanta i ha estat font d'inspiraci per a creadors com Joaquim Ruyra o Junceda.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="181807" title="Alan Greenspan" nonfiltered="4657" processed="4644" dbindex="74694">

Alan Greenspan (nascut a Nova York el 6 de mar de 1926) s un economista nord-americ que va ser president de la Reserva Federal dels Estats Units entre 1987 i 2006.


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="181813" title="Gran Premi d'Itlia del 1967" nonfiltered="4658" processed="4645" dbindex="74695">
Resultats del Gran Premi d'Itlia de Frmula 1 de la temporada 1967 disputat al circuit de Monza el 10 de setembre de 1967. 



 Resultats .






 Altres .

 Pole:  Jim Clark   1' 28. 5 ;
 Volta rpida:  Jim Clark   1' 28. 5 ;
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="181815" title="Alqumia humana" nonfiltered="4659" processed="4646" dbindex="74696">
Dins l'univers del manga Fullmetal Alchemist l'alqumia humana o transmutaci humana es una branca de l'alqumia que tracta la creaci i ressurrecci d'ssers humans.

Aquest tipus d'alqumia est prohibit degut a la seva gran complexitat i sobretot ja que mai ning que l'hagi preacticat ha sigut capa de sortir-se'n ben parat.

La prctica de la transmutaci humana porta al que l'empra davant de La Porta la qual s'encarrega de dur a terme la llei de l'intercanvi equivalent; i segons un dels protagonistes l'Edward Elric, darrera d'aquesta porta hi ha la veritat.

L'alqumia humana divideix a l'hum en tres parts:
Cos;
Esperit;
nima;
I segons els principis de l'alqumia dins de Fullmetal Alchemist, noms s possible crear un cos a partir dels elements que ho componen. D'aquesta intent de ressucitar a les persones sorgeixen els anomenats Homnculs, sn ssers amb poders i amb el cos de la persona que es va intentar ressucitar, per una altra nima.

El principal objectiu dels homnculs s ser de nou ssers humans utilitzant la Pedra filosofal, manipulant aix a tots els humans que tamb la volen.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="181816" title="Gran Premi d'Itlia del 1968" nonfiltered="4660" processed="4647" dbindex="74697">
Resultats del Gran Premi d'Itlia de Frmula 1 de la temporada 1968 disputat al circuit de Monza el 8 de setembre del 1968. 



 Resultats .





 Altres .

 Pole:  John Surtees   1' 26. 07;
 Volta rpida:  Jackie Oliver   1' 26. 5  (a la volta 7);
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="181818" title="Gran Premi d'Itlia del 1969" nonfiltered="4661" processed="4648" dbindex="74698">
Resultats del Gran Premi d'Itlia de Frmula 1 de la temporada 1969 disputat al circuit de Monza el 7 de setembre del 1969. 



 Resultats .





 Altres .

 Pole:  Jochen Rindt   1' 25. 48;
 Volta rpida:  Jean-Pierre Beltoise   1' 25. 2  a la volta 64;
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="181822" title="Germn Daro Lux" nonfiltered="4662" processed="4649" dbindex="74699">






Germn Daro Lux (7 de juny del 1982 a Carcarany) s un futbolista argent que juga actualment al Reial Mallorca en la posici de porter.

 Biografia . 
En 1998 va comenar a jugar al River Plate, debutant en el 2001 a la Primera divisi argentina. Germn va ser convocat per a molts partits de la selecci argentina. En 2004 es va consagrar als Jocs Olmpics d'Atenes 2004, mantenint la seva porteria invicta durant tot el torneig. Tamb va ser subcampi a la Copa Confederacions 2005 on va ser titular en tots els encontres. 

El 2006 va ser un any molt difcil per a ell ja que va sofrir la prdua del seu germ, que es va sucidar a l'inici de l'any i, a ms, no va ser convocat per a la Copa Mundial de Futbol de 2006 on, al principi, s'especulava que seria el segon o primer arquer. En el Torneig Apertura 2006 va perdre el lloc de titular a favor de Juan Pablo Carrizo. Desprs, a cap d'any, el tcnic Daniel Passarella li va comunicar que no ho tindria en compte per al Torneig Clausura 2007. 

En 2007 va ser transferit al Mallorca del futbol espanyol, on arrib un cop venut el contracte que l'unia al River Plate, que expirava el 30 de juny d'aquell any. Firm un contracte per 4 temporades -fins al 2011.

Ttols.


 Referncies .


 Enllaos externs .
 Pgina no oficial de German Lux ;
 Per dos milions d'euros Germn Lux, porter de River, arribar a Mallorca ;
 El Mallorca fitxa el porter argent Germn Lux, procedent de River Plate ;
 River Plate traspassa al Mallorca a Germn Lux ;
 El Mallorca ficha a Germn Lux ;
 Germn Lux es compromet quatre anys amb el Mallorca ;























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="181824" title="Badia de Blanes" nonfiltered="4663" processed="4650" dbindex="74700">

La badia de Blanes s la platja urbana principal de Blanes que va des del port fins Sa Palomera prop de la qual hi desemboca la riera de Blanes o de Valdoric. T una longitud de 625 m i la sorra s gruixuda.

Durant la seva histria ha estat sotmesa a diverses modificacions. Les ms importants van ser la construcci del port i la rehabilitaci del passeig martim (en dues ocasions). L'alcalde anterior a la guerra civil espanyola va proposar la divisi en dues zones, una per a homes i una altra per a dones, fet que va provocar una mobilitzaci espontnia dels blanencs.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="181825" title="Llus Carulla i Canals" nonfiltered="4664" processed="4651" dbindex="74701">
Llus Carulla i Canals  va nixer el 21 de febrer 1904 a l'Espluga de Francol en una famlia d'apotecaris. El 1923 es muda amb sa famlia cap a Barcelona on comena estudis de dret com que ambicionava fer-se notari. Tot i estudiant, comena a participar al negoci familiar. Es va casar amb Maria Font de Carulla, amb qui va tenir sis fills.
 
Era un escriptor, un empresari i un mecenes.

Com escriptor, ja molt jove va mostrar una gran sensibilitat per a la cultura catalana que expressava en la revista illustrada El Francol que va fundar. Hi va publicar ms de 200 contribucions: articles, fotos i dibuixos.

Com a empresari va desenvolupar els cubs de brou de la marca Gallina Blanca en 1937 que van conixer un gran xit i van ser la base d un futur imperi comercial. Ja tres anys desprs l empresa havia de mudar-se a una fbrica mes ampla. Llus Carulla era un dels primers a utilitzar la publicitat radiofnica. Un altre producte molt conegut ser l Avecrem. En 1995, obre una fbrica nova a Sant Joan Desp. En 1965 l empresa canvia el nom i esdev Agrolimen, un grup familiar amb vocaci internacional. En 2004 el grup era actiu en 100 pasos, tenia trenta fbriques i ocupava uns deu mil treballadors.

Com mecenes sempre va voler defendre la llengua i la cultura catalanes. El 1961 va fundar l'mnium Cultural amb Joan Baptiste Cendrs i Carbonell, Flix Millet i Maristany, Joan Vallv i Creus i Pau Riera i Sala. Tamb va fundar la Fundaci Jaume I, actualment anomenada Fundaci Llus Carulla, l'editorial Barcino i finalment el Museu de la Vida Rural ubicat a la seva casa pairal a l'Espluga de Francol.

Pel seu mrits va obtenir la Creu de Sant Jordi el 1982 i el govern de Felipe Gonzlez li va atorgar la primera  Medalla del Treball  en 1986.

Vegeu Tamb.

Museu de la Vida Rural;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="181826" title="Pau Riera i Sala" nonfiltered="4665" processed="4652" dbindex="74702">
Pau Riera i Sala (1908-1985) era un dels fundadors d'mnium Cultural; en fou president de 1968 a 1978.

Fou guardonat amb la Creu de Sant Jordi al 1983.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="181828" title="Joan Baptista Cendrs i Carbonell" nonfiltered="4666" processed="4653" dbindex="74703">
Joan Baptista Cendrs i Carbonell  (Barcelona, 1916   1986) fou un un empresari i promotor cultural catal. Cap els anys quaranta dirigia l'empresa Haugrn Cientifical SA, que produa el fams massatge facial "Flod", i amb els beneficis esdevingu patrocinador de nombroses activitats culturals catalanes durant el franquisme. 

Fou uns dels fundadors d'mnium Cultural el 1961, finan el funcionament de l'Institut d'Estudis Catalans, fou un dels patrocinadors dels autors de la Nova Can, d'edicions Proa, dels premis Sant Jordi i Carles Riba el 1959 i de la Fundaci de la Gran Enciclopdia Catalana el 1980. Tamb fou un dels fundadors de Banca Catalana.

Particip igualment en poltica. A finals dels seixanta fund amb altres el grup Llibertat i Democrcia Social que el 1975 es convertiria en el partit poltic Esquerra Democrtica de Catalunya . Aquest partit es present a les eleccions generals espanyoles de 1977 dins el Pacte Democrtic per Catalunya, que finalment es va integrar en Convergncia Democrtica de Catalunya. El 1985 va rebre la Creu de Sant Jordi. Va morir d'un atac de cor el 1986.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="181829" title="Esglsia de Santa Maria de Rubi" nonfiltered="4667" processed="4654" dbindex="74704">


L Esglsia de Santa Maria de Rubi est situada al poble de Rubi a l alta Anoia, al peu del castell de Rubi. L esglsia ha exercit les funcions parroquials des del seus orgens en el segle XI fins a l actualitat.
 
L edifici actual va ser construt entre 1275 i 1300, substituint una esglsia anterior que s esmenta en documents medievals des del 1082. La construcci fou a petici dels senyors de Castellol, potser enterrats a la zona del presbiteri. 

L esglsia estava integrada amb les estructures del castell i formava part de les seves construccions defensives. La coberta superior culmina en un ampli terrat envoltat d un mur fortificat, des del que s accedeix a una torre-campanar situada a l angle sud-oest.

L Esglsia de Santa Maria de Rubi s un temple d estil gtic. La planta rectangular t una nica nau coberta amb doble volta de creueria, i presenta als vrtex dues claus de volta esculpides amb l Anyell Pasqual i un petit Pantocrtor. Els arcs arrenquen de mnsules esculpides: Sant Joaquim i Santa Anna al presbiteri, escuts herldics dels Castellol a l arc total central i l liga de Sant Joan amb un escut, a la zona del cor. La nau central t a banda i banda sengles capelles laterals de volta ogival i coberta de creueria. 

Situades a l angle nord-est hi ha la sagristia i una capella, tamb d estil gtic. La resta de capelles van ser obertes entre els contraforts en els segles XVI i XVII, coincidint amb la construcci del tercer pis, el campanar i el cor. Al llarg dels segles XVI i XVIII, i al segle XX, l esglsia sofr diverses restauracions. L ltima va ser duta a terme entre 1985 i 1989 sota la direcci de J. Asarta.

En el mur nord de l esglsia hi ha la portalada principal de tradici romnica. Construda a finals del segle XIII], es compon d arquivoltes de mig punt que arrenquen de columnes aparellades amb capitells esculpits amb motius vegetals i zoomrfics. Pels seus trets estilstics, l obra es vincula a l escola de Lleida. Aquesta portalada fou restaurada l any 1989.

En el mur sud es conserva un redut portal secundari, amb forma d arc de mig punt, adovellat i motllurat

L any 1985-86 es feren unes excavacions que van posar al descobert sota el paviment de la nau de l esglsia dos camps de sitges, utilitzades per emmagatzemar cereals, i que ja devien ser emprades amb anterioritat a l edificaci del temple. El ms antic dels dos, del segle X, apareixia cobert amb una capa de cendres, pel que es creu que fou abandonat a causa d una destrucci bllica. Seguidament s hi obriren unes sitges que estigueren en s fins a la construcci del temple romnic.

La esglsia de Santa Maria de Rubi s tot un referent del municipi. Fins i tot, l escut municipal de Rubi actual t com a element central un castell de guies (vermell herldic) sobremuntat amb un muntat d argent, acompanyat d una flor de lis tamb d argent, atribut de la Verge Maria, patrona de la localitat. 

 Retaule de Santa Maria de Rubi.

El retaule de Rubi presideix l altar de l esglsia de Santa Maria. s de caracterstiques italogtiques i constitueix una de les peces pictriques ms importants del gtic catal. El seu estil segueix el model trescentista.

A la part inferior del retaule sembla que es pugui llegir LXVII, que podria significar l any en qu fou pintat, 1367. Tot i aix, els estudiosos de l obra atribueixen l obra a l anomenat  mestre de Rubi , deixeble de Ramon Destorrents, i per tant situen la seva factura ms enll de l any 1380, sota la propietat dels Boixadors. 

L obra est pintada al tremp sobre fusta. Consta de tres cossos verticals subdividits en tres pisos als laterals i dos al cos central. Entre el cos central i els laterals i entre aquests i el guardapols hi ha quatre muntants, rematats per pinacles. El banc original, de l inferior del retaule es conserva al Museu Episcopal de Vic.

El retaule est dedicat als goigs de la Mare de Du i cont set escenes de goig i set escenes de dolor. Les escenes de goig seguint el recorregut de dalt a baix del retaule sn les segents: l Anunciaci coronada pel profeta Isaes, la Nativitat i l Epifania, la Resurrecci coronada pel profeta David, l Ascensi i la Pentecosta i per ltim a la part inferior i del cos central hi ha la Coronaci de la Mare de Du. Les escenes de dolor sn les segents: l Oraci a l hort de Getseman, la Traci de Judes, l Acusaci de Jess pels jueus, la Flagellaci, el Via Crucis i la Pietat o davallament del a creu, i la Crucifixi.

En els muntants, seguint el recorregut d esquerra a dreta i de dalt a baix hi apareixen els Apstols i els Profetes, que sn els segents: Pere, profeta David, profeta Isaes, Pau, Joan, Andreu, Mateu, Judes Tadeu o Judes Iscariot, profeta Isaes, profeta Salom, profeta David, Jaume fill de Zebeu, Bartomeu, Lluc, Jaume fill d Alfeu, profeta David, Marc, Judes Tadeu o Judes Iscariot, profeta Ezequiel. El guardapols presenta una decoraci d estil herldic, a base de roses de talla daurada que representen l escut dels Boixadors.

Al segle XVII, la part central del retaule on es representa la Coronaci de la Mare de Du, fou repintada de blau mar amb estrelles. Des d aleshores i fins a la seva restauraci,  serv de fons a la talla barroca, tot aprofitant la reforma d ampliaci de l esglsia.

La pedrella est subdividida en sis escenes. Actualment l original d aquesta s conservada separadament del retaule pel Museu Episcopal de Vic. A l esglsia de Santa Maria de Rubi n hi ha una cpia, que acompanya la resta del retaule original.

 Referncies .

rea de Turisme del Consell Comarcal de l Anoia (2007): Guia comarcal  L Anoia en viu . Dipsit legal BI-46-07 (Retaule);
Informaci extreta dels rtols informatius de la Diputaci de Barcelona (L esglsia de Santa Maria de Rubi);




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="181830" title="Flix Millet i Maristany" nonfiltered="4668" processed="4655" dbindex="74705">
Flix Millet i Maristany (Barcelona 1903-1967) fou un financer, mecenes i promotor cultural catal. Treball sempre al sector de les assegurances. El 1932 fou president de la Federaci de Joves Cristians i director del diari El Mat, proper a la UDC. Quan esclat la Guerra Civil espanyola, veient amenaada la seva vida, va fugir de Catalunya. Marx a Burgos i collabor amb els insurrectes.

El 1943 va fundar la Benfica Minerva, que es dedicava clandestinament al mecenatge collectiu. El 1947, fou secretari de la Comissi Abat Oliba i el 1948 va ser president del consell d administraci del Banco Popular i de la Compaa Hispano Americana de Seguros y Reaseguros (Chasyr). El 1951 fou elegit President de l'Orfe Catal, des d'on impuls l'Obra del Ballet Popular. L any 1961 va ser uns dels fundadors de l mnium Cultural.

 Enllaos externs .
 El mecenes de la postguerra;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="181831" title="Mare de Du d'Arbol" nonfiltered="4669" processed="4656" dbindex="74706">


L'ermita de la Mare de Du d'Arbol es troba molt a la vora de l'antiga parti de termes entre Arcals i Gerri de la Sal, a la part superior d'un espadat de roca que s'ala sobre la riba esquerra de la Noguera Pallaresa, al lloc conegut com l'Estret d'Arbol. 

L'esglsia s un edifici d'una sola nau, de planta rectangular, cobert amb volta de can i capat per la banda de llevant amb un absis semicircular que s'obre a la nau amb un doble arc presbiteral. A l'interior actualment hi ha tres portes, una a cada mur. En el de tramuntana la porta, que s de doble arc en degradaci, s'obre al costat del presbiteri i dna pas a les dependncies internes del santuari. Les altres dues s'obren en els murs de ponent i de migdia, amb un sol arc de mig punt adovellat. El portal de ponent, que s una mica ms tard, s format per tres arcs de mig punt en degradaci. A 1,5 m per sobre de l'arc del portal hom pot apreciar una imposta llisa a manera de guardapols que travessa tota la faana, tombant uns 2 m per cadascun dels murs laterals; aquesta soluci ornamental continua en el mur de migdia, per aqu el guardapols segueix uns 80 cm ms avall que a la faana de ponent. Aquest element ornamental no s freqent en les construccions religioses de la regi, i aix dna una dataci molt avanada per a aquest edifici. 


Coronant la faana s'ala un campanaret quadrat. Possiblement una de les singularitats d'Arbol s la tipologia dels seus paraments, en qu l'aparell s fet amb carreus de mides mitjanes, molt ben escairats i polits, que es disposen molt ben encaixats en perfectes filades horitzontals. s precisament la tipologia d'aquest aparell tan regular, i tamb alguna de les solucions ornamentals de l'edifici, com ara el guardapols, els ulls de bou o la mateixa selecci del cromatisme dels carreus, el que fa pensar en un moment avanat dels models constructius dins la tradici del romnic llombard, amb una dataci ja del final del segle XII o fins i tot de principi del XIII. 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="181832" title="Badia de H? Long" nonfiltered="4670" processed="4657" dbindex="74707">

La badia de H  Long (en vietnamita V nh H  Long) s un entrant del golf de Tonqun situat a 170 km a l'est de Hanoi, al nord del Vietnam, prop de la frontera amb la Xina. La badia t un permetre de costa de 120 km i una superfcie aproximada de 1.500 km. V nh H  Long significa 'la badia del drac que baixa' en vietnamita.

La badia consta d'un grup de 1.969 illes monoltiques de pedra calcria, cada una amb una densa vegetaci de jungla, que sobresurten espectacularment de l'oce. Algunes illes sn buides, amb coves enormes. Hang   u G  ('la cova de les estaques de fusta') s la gruta ms gran de l'rea de H  Long. Les seves tres grans sales contenen nombroses estalactites i estalagmites. Les dues illes ms grans de la badia, Tu n Chu i Ct B, estan habitades i tenen installacions turstiques al voltant de les platges. Les illes ms petites tamb disposen d'un bon nombre de platges espectaculars.

En algunes illes hi ha pobles flotants de pescadors, que aprofiten les aiges poc profundes per pescar ms de 200 espcies de peix i 450 classes diferents de molluscs. Moltes de les illes han estat batejades segons la interpretaci de les seves formes inusuals, com ara els illots de Voi ('elefant'), G Ch i ('gall de baralla') i Mi Nh ('sostre'); de fet, a 989 de les illes se'ls ha donat nom. En algunes de les illes tamb hi viuen ocells i animals com ara antlops, micos i iguanes.

La badia fou declarada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO el 1994 i s una de les destinacions turstiques ms populars del Vietnam.

Referncies.






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="181835" title="Tun Inter" nonfiltered="4671" processed="4658" dbindex="74708">
Tun Inter s una companyia aria tunisiana que fa vols interiors entre l'aeroport Internacional de Tunis i l'aeroport Internacional de Djerba entre set i vuit vegades al dia; tamb fa un vol de Tunis a Sfax dos dies a la setmana i un dia dues vegades i alguns vols a Tozeur. Internacionalment est representada per Tunisair.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="181836" title="Tunisavia" nonfiltered="4672" processed="4659" dbindex="74709">
Tunisavia es una companyia aria de Tunsia dedicada al transport aeri incloent per helicpter, aerotaxis, aeroambulncies, fotografia aria i serveis a les companyies de petroli. Fou creada el 27 d'abril de 1974 i t 110 empleats. La seva flota es composa de cinc avions, tres helicpters  AS365 N Dauphin i un AS365 N3 Dauphin, i eventualment un jet privat Falcon 50.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="181837" title="Bernat ermit" nonfiltered="4673" processed="4660" dbindex="74710">

Els bernats ermitans o pagurodeus (Paguroidea) sn una superfamlia de crustacis decpodes. Tot i tenir una morfologia que recorda la dels crancs (infraordre Brachyura)  i aix els anomenen en algunes llenges: en angls, hermit crab, i en castell, cangrejo ermitao) , pertanyen a l'infraordre dels Anomura. 

Es caracteritzen pel fet que posseeixen en general un abdomen tou desprovet de closca. Per tant, ocupen closques buides d'altres animals marins, sovint una closca de gasterpode. La majoria dels bernats ermitans sn aqutics per alguns poden viure en un medi terrestre humit.

 Sistemtica .
D'acord amb la proposta de la ITIS, la superfamlia Paguroidea se subdivideix en 6 famlies:
 Cenobtids (Coenobitidae), Dana, 1851.
 Diognids (Diogenidae), Ortmann, 1892.
 Litdids (Lithodidae), Samouelle, 1819.
 Pagrids (Paguridae), Latreille, 1802.
 Parapagrids (Parapaguridae), Smith, 1882.
 Piloqulids (Pylochelidae), Bate, 1888.

Hi ha altres propostes com la de la NCBI  on es proposen 5 famlies, amb les mateixes quatre primeres de la proposta de la ITIS, ms una petita famlia, els pomatoqulids (Pomatochelidae).

 Referncies .


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="181838" title="Lliga de Campions de la UEFA 2005-06" nonfiltered="4674" processed="4661" dbindex="74711">



La Lliga de Campions de la UEFA 2005 06 fou l'edici nmero 51 de la seva histria i la 14a sota el nom de Lliga de Campions. 

El Liverpool FC defensava el ttol aconseguit en l'edici anterior. El campionat va ser guanyat pel FC Barcelona per segon cop en la seva histria. El Vila-real CF va debutar per primera vegada en la Lliga de Campions i va arribar fins a les semifinals on va caure 1-0 contra l'Arsenal F.C., aix si quedant primers de grup i guanyant a equips com el Glasgow Rangers (en vuitens) o l'Inter de Mil (en quarts). 

 Fase de classificaci .

 Primera fase de classificaci .













|}

(pr.) prrroga 

 Segona fase de classificaci .















|}

 Tercera fase de classificaci .

















|}

(p) penals 
(pr.) prrroga 

 Fase de grups .
En aquesta fase hi participaren 32 equips repartits en 8 grups.
Els primers i segons de grup passen a la segent fase.
Els tercers queden eliminats i entren a jugar la Copa de la UEFA.
Els quarts queden eliminats. ;

 Grup A .




 Grup B .




 Grup C .




 Grup D .




 Grup E .




 Grup F .




 Grup G .




 Grup H .




 Quadre .


 Vuitens de final .
Hi participen 16 equips, els primers i segons de cada grup de la ronda anterior.
Els equips queden emparellats per sorteig, els primers de grup amb els segons, sempre que aquests no siguin del mateix pas ni del mateix grup de la ronda anterior.



Anada.

----

----

----

----

----

----

----


Tornada.

Rangers 3-3 Vila-real en l'agregat. Vila-real guanya pels gols en camp contrari.
----

Werder Bremen 4-4 Juventus en l'agregat. Juventus guanya pels gols en camp contrari.
----

Barcelona guanya 3-2 en l'agregat.
----

Milan guanya 5-2 en l'agregat.
----

Lyon guanya 5-0 en l'agregat.
----

Arsenal guanya 1-0 en l'agregat.
----

Benfica guanya 3-0 en l'agregat.
----

Internazionale guanya 3-2 en l'agregat.

 Quarts de final .
Els equips guanyadors de la ronda anterior quedaren emparellats segons sorteig, aquest cop sense reestriccions.



Anada.

----

----

----


Tornada.

Internazionale 2-2 Vila-real en l'agregat. Vila-real guanya pels gols en camp contrari.
----

Milan guanya 3-1 en l'agregat.
----

Barcelona guanya 2-0 en l'agregat.
----

Arsenal guanya 2-0 en l'agregat.

 Semifinals .



Anada.

----


Tornada.

Arsenal guanya 1-0 en l'agregat.
----

Barcelona guanya 1-0 en l'agregat.

 Final .







 Golejadors .



La UEFA noms considera els gols marcats a partir de la primera fase de grups, i no els de les fases classificatries.

 Vegeu tamb .
Copa de la UEFA 2005-2006;
Copa Intertoto de la UEFA 2005;

 Enllaos externs .
 Temporada 2005-06 al web de la UEFA;
 RSSSF;































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="181841" title="Gran Premi d'Itlia del 1970" nonfiltered="4675" processed="4662" dbindex="74712">
Resultats del Gran Premi d'Itlia de Frmula 1 de la temporada 1970 disputat al circuit de Monza el 6 de setembre del 1970. 



 Resultats .





 Altres .

 Pole:   Jacky Ickx;
 Volta rpida:  Clay Regazzoni   1: 25. 2;
 Jochen Rindt   va morir en un accident a les proves de qualificaci del dia anterior al GP.























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="181844" title="Port de Sfax" nonfiltered="4676" processed="4663" dbindex="74713">
El port de Sfax s un port de Tunsia a la ciutat de Sfax, la segona del pas, a la governaci de Sfax.

El seu trfic principal sn el productes materials com els fosfats, la sal marina, els cereals, oli (372 empreses dedicades a l'oli estan establertes a la governaci de Sfax i es produeixen 210.000 tones a l'any) i altres similars.

El 2006 va moure 4.572.747 tones quasi totes per exportaci internacional, i van passar pel port 1.321 vaixells. El port t una profunditat de 10,5 metres. Els hangars i magatzems tenen una superfcie de 23.700 m2.

Est previst que en el futur pugui acollir creuers.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="181845" title="Port del Jorf" nonfiltered="4677" processed="4664" dbindex="74714">



El port del Jorf (o Djorf) s un petit port de la costa sud-est de Tunsia, a la governaci de Mdenine, d'eon surt un ferri que enllaa el continent amb l'illa de Gerba. Cada 15 minuts un ferri fa el trajecte cap a l'illa fins a la ciutat d'Ajim (uns 2 km), i mentre un va, un altra ferri fa el recorregut contrari. L'altre enlla amb l'illa per Al-Kantara es fa per carretera, des de Al-Kantara-Continent fins a Al-Kantara a Gerba, construda sobre una antiga calada romana.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="181846" title="Port de Gabs" nonfiltered="4678" processed="4665" dbindex="74715">
El port de Gabs s un port comercial de Tunsia, a la governaci de Gabs i ciutat de Gabs. La seva activitat est enfocada a la industria i garanteix el trfic dels productes qumics de les industries de la regi, especialment amonac, cid fosfric, i adobs fosfatats. 

El 2006 va moure 4.425.380 tones, totes per l'exportaci i van passar pel port 667 vaixells. La profunditat del port es de 10,5 metres excepte en alguns lloc que arriba a 12,5, i al port de servei que noms s de 5 metres.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="181847" title="Port de Zarzis" nonfiltered="4679" processed="4666" dbindex="74716">
El port de Zarzis s un port situat a la costa sud-est de Tunsia a la governaci de Mdenine, delegaci de Zarzis o Larig. El port serveix per les activitats prpies de la zona, pesca, agricultura i turisme, artesania i un teixit industrial de nova creaci. S'exporten principalment sal marina, marbre i petroli, i s'importen productes petrolers. 

El seu trfic el 2006 fou de 736.224 tones (90% internacional) i van passar 923 vaixells. La seva profunditat mitjana es de 12 metres. L'hangar i magatzem mesura 5000 metres quadrats.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="181849" title="Chimtou" nonfiltered="4680" processed="4667" dbindex="74717">
Chimtou  (abans Chemtou) s una ciutat de Tunsia amb uns 4000 habitants, situada a uns 27 km per carretera de Jendouba, a la governaci de Jendouba. 

T proper un lloc arqueolgic format per les restes de l'antiga ciutat romana de Simittu o Simitthu, un nom berber o pnic, que fou famosa pels marbres vermells i grocs de les seves canteres que foren explotades ja pel rei  (149-118 aC) i especialment a partir del segle II pels romans; les canteres eren propietat de l'emperador i el seu material va servir per els millors monuments de Roma i Bizanci.

Adri va construir una via per portar el marbre que anava de Simitthu a Tabarka (129); a les canteres hi van treballar milers d'esclaus. A uns 8 km a l'est hi ha tamb una ciutadella bizantina anomenada ara Bordj Hellal. A la ciutat antiga hi ha una esglsia italiana del segle XIX.

Hi ha tamb un museu arqueolgic amb quatre sales amb uns 1450 metres quadrats amb un altar nmida al centre trobat a les excavacions.

Els principals monuments del lloc arqueolgic son:

Teatre rom (deteriorat a cel obert per ben conservats els soterranis);
Frum amb una baslica, un arc, font i tombes nmides;
Mercat de la baslica;
Cementiri nmida (tombes del segle IV aC fins al segle I dC);
Banys pblics;
Esglsia bizantina;
Amfiteatre (en molt mal estat, fins i tot amb cases construides al damunt);
Edificis funeraris romans;

Cantera, zona enfonsada de la cantera, i caserna;
Gravats  a la roca;
Cam rom fins al santuari de Saturn;
Santuari del tur dels Nmides, temple de Saturn, restes d'un altra esglsia bizantina;
Santuari de Dii Mauri;
Santuari de Caelestis;
Gran edifici rom probablement l'administraci de la cantera;
Materials de la cantera;

Via romana de la cantera al riu;
Muralla romana que separava la colnia de la propietat imperial;
Cisternes (Medinet El Arch);
El pont roma sobre el Medjerda (uns 4 km al sud, del segle III, destrut per unes inundacions el segle IV);
Aqeducte (14 km, poques parts es conserven);




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="181850" title="Bordj Hellal" nonfiltered="4681" processed="4668" dbindex="74718">
Bordj Hellal s un lloc arqueolgic tunisi situat a uns 8 km a l'est de Chimtou i a uns 25 a l'oest de Jendouba, on hi ha una ciutadella bizantina amb forma de pentgon d'una longiitud de 300 x 250 metres, flanquejat de fins a quinze torres quadrades.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="181856" title="Agbia" nonfiltered="4682" processed="4669" dbindex="74719">
Agbia (Municipium Agbiensis) fou una antiga ciutat pnica i romana d'frica, les restes de la qual es troben avui a Tunsia a la vila de Ain Hedja amb uns 3000 habitants, a uns 15 km a l'oest de Dougga, a la governaci de Bja, delegaci de Teboursouk. Les restes son a la cimera d'un turonet i gaireb no es pot apreciar res degut al seu mal estat. Una construcci d'origen rab apareix damunt el que segurament fou un temple.

Vegeu: Musti-El Krib




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="181858" title="Altuburos" nonfiltered="4683" processed="4670" dbindex="74720">
Altuburos o Althiburos s un lloc arqueolgic de Tunsia, a tocar de la vila de Medeine d'uns 1000 habitants, a laltipl de Sra Ouartane, a la governaci del Kef, delegaci de Dahmani, que correspon a una antiga ciutat romana a la frontera amb Numdia a la confluncia entre el Oum-el-Abid i el Medeine al llogaret de Fej El Tamar. La ciutat de tradici berber i on es va trobar una inscripci pnica avui al Museu del Louvre, va caure sota influncia de Cartago, i desprs va passar a Roma. Fou municipi al segle II sota Adri (Municipium Aelium Hadrianum Augustum Althiburitanum) i ms tard va obtenir el dret itali. Fou seu d'un bisbe del segle IV al segle VII i desprs va desaparixer i sota els rabs va sorgir una nova poblaci a Ebba Ksour, a la plana. El lloc es va conservar intacte i fou descobert per viatgers el segle XVIII.

Els llocs principals sn:

Capitoli i Frum (44,6 x 37,15 metres) a una explanada pavimentada (23,35 x 30,8 metres) rodejada d'un prtic amb 10 x 12 columnes. Es va trobar una esttua de Minerva i una de marbre de Juno. Un arc d'Adri (triomfal) est destrut per la faana es conserva en part. Fou excavat al 1912 i es va datar entre el 185 i el 191. Hi ha un segon temple (dedicat a un deu desconegut) al altra costat, del que noms resta el pdium i alguns elements arquitectnics corintis; per una inscripci sembla datat el 145. A la cantonada nord-est hi ha un complex d'edificis entre ells una casa amb un peristil de 16 columnes i uns mosaics geomtrics als quatres prtics; altres mosaics son al Museu del Bardo. Al sud-est de la plaa, un edifici de 10 x 7 metres que probablement fou una factoria i una font monumental ;
La casa de Muses, amb destacats mosaics, els millors fora damnats.
La casa de l'escena dels Peixos, a l'altra costat del riu Oued Oum El Abid, amb mosaics representant escenes de peixos;
Arc triomfal del segle IV o V;
Casa d'Asclpia, anomenada aix per un mosaic, tenia funcions que no s'han pogut determinar, per es fora original. Els mosaics sn de molta qualitat;
Casa de les setze bases, per les setze figures que figuren a setze pedres de la base que semblen tenir influncia pnica.
Teatre, damnat;
Mausoleus, el principal el de Ksar Ben Hannoun, a l'oest amb cella de 3,2 x 2,5 metres i una inscripci.
Via romana fins a Tebessa ;

Enllaos externs.
 Web d'una excavaci arqueolgica a Althiburos;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="181861" title="Jou (la Guingueta d'neu)" nonfiltered="4684" processed="4671" dbindex="74721">



Jou s una entitat de poblaci del municipi de la Guingueta d'neu, situada a 1.305 m. d'altitud, a la dreta de la Noguera Pallaresa.

La seva poblaci en 2005 era de 25 habitants. 

El lloc apareixen esmentat l'any 389 a l'acta de consagraci de la catedral d'Urgell.

Va formar part de la jurisdicci de la Vall d'neu i gaud dels seus privilegis, primer amb el comte de Pallars i, desprs de la derrota d'aquest al 1491 ,els privilegis es varen seguir respectant amb els marquesos de Pallars i ducs de Cardona, que s'enllaaren amb els ducs de Medinaceli, fins a la fi de l'antic rgim. Va formar un municipi independent fins que el 1971 va ser fusionat amb Escal i Unarre. Comprenia, a ms, els pobles de Berrs Juss, Berrs Sobir i Dorve.

Destaca l'esglsia parroquial de Sant Pere, edifici d'una nau, amb volta de creueria i tres altars laterals. El campanar, integrat en la nau, s de base quadrada i coberta piramidal. L'esglsia conserva un retaule barroc del segle XVIII. Hi ha tamb runes de l'esglsia romnica de Sant Mart de Roma i de l'ermita de Sant Jaume.

La celebraci de la festa major s el diumenge ms prxim al dia 29 de juny, festivitat de Sant Pere.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="181863" title="Duna (novella)" nonfiltered="4685" processed="4672" dbindex="74722">

Dune s una novella de cincia ficci escrita per Frank Herbert i publicada el 1965. Va rebre el Hugo Award de 1966 i el primer Premi Nebula a la Millor Novella. Dune es considera popularment una de les millors novelles de cincia ficci, i sovint es cita com la novella de cincia ficci ms venuda de tots els temps. Dune fou seguit de cinc seqelles escrites tamb per Frank Herbert, i va inspirar una pellcula el 1984 per part de David Lynch, dues mini-sries fetes pel canal de cincia ficci d'Estats Units, videojocs, jocs de taula, i una srie de preqeles i seqeles co-escrites pel fill de l'autor Brian Herbert i Kevin J. Anderson.

Trama.
Dune pren lloc en un futur lluny, enmig d'un imperi interestellar feudal on els planetes sn controlats per cases nobles que deuen obedincia a la casa Imperial: la Casa Corrino. La novella narra la histria d'un jove Paul Atreides (hereu del Duc Leto Atreides) quan ell i la seva famlia es muden al planeta Arrakis, l'nica font de l'espcie melange, la substncia ms important i valuosa de tot l'Univers. En una histria que explora les complexes interaccions de la poltica, religi, ecologia, tecnologia, i les emocions humanes, el dest de Paul, la seva famlia, el seu nou planeta i els seus habitants natius, aix com el de l'emperador, la poderosa Spacing Guild, i la secretiva ordre femenina de les Bene Gesserit, s'entrecreuen en una confrontaci que canviar el curs de la humanitat.

Traducci.
Duna tradut per Manuel de Seabra, Edicions Pleniluni , Barcelona 1989.
ISBN 84-85752-60-0

Referncies.





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="181868" title="Okinawa" nonfiltered="4686" processed="4673" dbindex="74723">

Okinawa s una illa del Jap situada a l'oce Pacfic. s la ms gran (1243 km2) de l'arxiplag Ryukyu.





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="181875" title="Tecnoestructura" nonfiltered="4687" processed="4674" dbindex="74724">
La tecnoestructura s tot aquell grup de persones que prenen part en els processos de decisi d'una organitzaci. El concepte fou enunciat per l'economista John Kenneth Galbraith al llibre El nou estat industrial (1967).

Galbraith argumenta que en l'empresa moderna, l'empresari individual com a tal ha perdut el poder de decisi. Per una banda s'ha separat la propietat de l'empresa de la gesti deixant aquesta una una gerncia professional. D'altra banda, la creixent complexitat dels nous processos productius  i la creixent competncia intercapitalista fa que la presa de qualsevol decisi requereixi cada cop ms informaci. Donat que s impossible que un sol individu poseeixi tots els coneixements que requereix una empresa moderna (des del disseny, la tria de materials i la producci del b fins a la comercialitzaci i les finances) aix porta a que l'empresa moderna acumuli tcnics amb coneixements especfics sobre cada rea i que participen en la presa de decisions.

Evidentment no tots els individus que conformen la tecnoestructura tenen el mateix grau de jerarquia ni de responsabilitat. No obstant aix, Galbraith dona una gran importncia, dins la tecnoestructura, als quadres tcnics per sobre de la gerncia ja que el coneixement especfic que aquests aporten s difcilment reemplaable i els atorga un gran poder sobre decisions importants mentre que els individus que componen la gerncia no sn imprescindibles i poden ser reemplaats amb una major facilitat.

No s'ha de caure, per, en l'error de pensar que aix noms s vlid per a productes d'alta tecnologia. Fins i tot productes senzills com el sab, els detergents, els refrescos o els cereals exigeixen avui en dia grans programes de control de mercats ja que la senzillesa i la uniformitat d'aquests productes exigeixen una important inversi en tcniques de recerca de mercats i diferenciaci del producte.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="181879" title="Efecte memria de les bateries" nonfiltered="4688" processed="4675" dbindex="74725">
L'efecte memria tamb conegut com a efecte de la bateria gandula s un efecte observable a les bateries recarregables que causa que retinguin menys crrega. El significat original descriu la situaci especfica de les bateries de Nquel i Cadmi en qu es redueix el mxim de crrega si es recarreguen repetidament desprs d'una descrrega parcial. Avui dia el terme s'aplica a gaireb tots els casos en qu una bateria ret menys crrega de l'esperada. El problema tamb afecta a les bateries de nquel i hidrur metllic per no a les de plom i cid ni a les d'ions de liti.

Descobriment.
L'efecte va ser descobert per la NASA als seus satllits artificials. Els satllits recarreguen les seves bateries grcies a panells solars fotovoltaics quan passen per zones on sn exposats a la llum del Sol, passant regularment del sol a l'ombra. Els enginyers de la NASA van observar que desprs d'un cert nombre de cicles Sol-ombra, les bateries ja no es poden carregar ms enll d'un cert nivell, com si l'haguessin memoritzat.
A la nostra vida diria l'efecte no s'acostuma a presentar, excepte en casos de sistemes automtics, ats que nome  es produeix quan les descrregues succesives sn aturades exactament al mateix punt les la capacitat de crrega.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="181880" title="Clorur de polivinil" nonfiltered="4689" processed="4676" dbindex="74726">


El clorur de polivinil o PVC (de l'angls polyvinyl chloride) s una resina sinttica obtinguda per polimeritzaci del clorur de vinil. 

Un dels seus usos ms coneguts s el de matria primera per a fabricar els discos de msica i de so en general, principalment durant els anys 50, 60, 70 i 80 del  segle XX, coneguts per aquest motiu com a discs de vinil o, simplement, vinils.

Avui en dia, ms del 50% del PVC fabricat mundialment s'utilitza en construcci. Com a tal, el PVC s barat, durable, i fcil d'utilitzar. Durant molts anys el PVC ha anat substituint els materials de construcci traditionals com la fusta, el ciment i els metalls, tot i que durant poques ha sigut objecte de controvrsia per part de grups ecologistes. El PVC s reciclable, i com a tal s'identifica amb el codi "3" .


 Problemtica ambiental .

L's massiu del PVC en la construcci o com a envs, per exemple, s controvertit i ha suposat campanyes en contra del moviment ecologista (Greenpeace a nivell internacional, Skamot Verd i altres a nivell catal). Entre altres, els seus detractors parlen de l'impacte ambiental negatiu per diversos motius:

 el seu contingut de clor genera dioxines quan se sotmet a la incineraci del residu;
 l's de clor en el seu procs de fabricaci (problemtica ambiental de la indstria del clor);
 el perill per la salut humana que suposa el seu s en la construcci, en cas d'incendi (a on el risc de morir intoxicat s veu molt incrementat);
 el risc de contaminaci dels aliments que envasa amb alguns dels molts additius que aquest plstic incorpora.
 la dificultat del seu reciclatge;

 Enllaos externs .

 The European PVC Portal (European Council of Vinyl Manufacturers);
 Vinyl 2010 The European PVC industry commitment to Sustainability;
 PVC, la historia ms txica jams contada;
 El proceso Vinyloop es un proceso de reciclaje mecnico de PVC;







































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="181884" title="Iolanta (pera)" nonfiltered="4690" processed="4677" dbindex="74727">

Iolanta (Violant) (en rus        ) s una pera en un acte de Piotr Ilitx Txaikovski. El llibret va ser escrit per germ del compositor, Modest Txaikovski, i est basada en un drama de l'escriptor dans Henrik Hertz: Kong Rens Datter (La filla del rei Ren).  L'obra de teatre havia estat traduda al rus per Fiodor Miller i adaptada per Vladimir Zotov. L'pera es va estrenar el 18 de desembre de 1892 al Teatre Mariinski de Sant Petersburg amb Medea Mei-Figner en el paper de Iolanta i Nikolay Figner en el paper de Vaudmont, sota la direcci d'Eduard Npravnk. L'estrena va consistir en un programa doble, pera i ballet, junt amb el ballet El trencanous que es va estrenar en la mateixa sessi.

Hi ha pocs enregistraments de l'pera, tot i que l'ria de Robert ha estat molt interpretada en concert i molt enregistrada separadament. L'any 1963 es va filmar una representaci de l'pera a Riga i es va comercialitzar a partir de 1974.

Gnesi.
Vuit anys abans de la composici de Iolanta Txaikovski va entrar en contacte amb el drama de Hertz a travs de la publicaci del mateix a lHerdald Rus. La histria el va encisar per la seua poesia, originalitat i abundncia de moments lrics, i es va proposar utilitzar-la per a una pera. Per l'oportunitat no es va presentar fins l'any 1890, en qu el director dels Teatres Imperials, Ivan Vsevolozhski, li va encarregar la composici d'un programa doble: un ballet de dos actes i una pera d'un acte. Per al ballet li va ser proposat el conte d'E.T.A. Hoffmann El trencanous i el rei dels ratolins, per per a l'pera va ser el mateix Txaikovski qui va proposar Iolanta, que al seu parer proporcionava l'escaient contrast amb el tema del ballet.

Desprs d'una reeixida gira pels Estats Units d'Amrica, Txaikovski va tornar a la seua casa de Maidanovo a finals del maig de 1891 i, havent concls l'esbs del ballet, va encetar la composici de Iolanta amb el duet final al juny de 1891.  Va concloure l'esbs al setembre i l'orquestraci al desembre. Desprs de la composici de La dama de piques Txaikovski estava preocupat sobre la seua inspiraci creativa desprs de tan exigent projecte. Durant la composici de la nova pera Txaikovski es va mostrar insegur i va considerar que es repetia a si mateix, especialment en comparar Iolanta amb la seua primerenca pera La fada.  No obstant aviat es va reconciliar i entusiasmar amb el nou projecte.  L'acollida per part del pblic va ser bastant favorable, tot i que alguns collegues, com ara Nikolai Rimski-Krsakov van considerar que es tractava  d'una de les ms febles Obres de Piotr Ilitx Txaikovski , afegint:  En la meua opini tot en aquesta pera s decebedor   .  Potser per tractar-se d'una pera en un acte, Iolanta no ha gaudit de continutat en els teatres d'pera, ateses les dificultats d'encaixar peres de curta durada en la programaci convencional.  No obstant aix, Iolanta s molt estimada pels amants de la msica de Txaikovski i gaudeix de prestigi en els teatres d'Europa oriental.

Sinopsi.

Temps: Segle XV ;
LLoc: Muntanyes del sud de Frana ;

Escena 1. Iolanta s cega de naixement, per mai ning no li ha parlat de la seua condici. En un bell jard del palau reial, les seues amigues li porten flors i canten per a ella.

Escena 2. Desprs que Almeric anuncie l'arribada del rei, Bertrand li dna instruccions: no ha de parlar a Iolanta de la llum ni dir-li que son pare s el rei. Iolanta est promesa a Robert, qui tamb ingnora que Iolanta s cega. El rei arriba amb un metge que assevera que Iolanta pot ser guarida, per noms si s'assabenta de la seua condici i desitja veure.  El rei rebutja el tractament, tement per la felicitat de Iolanta.

Escena 3.  En una partida de caa, Robert i Vaudmont es perden i fan cap al jard del palau, on troben a Iolanta. Robert, convenut que Iolanta s una bruixa, se'n va a la cerca del seu seguici. Vaudmont roman i s'adona de la ceguesa de Iolanta.  Els dos joves s'enamoren, desprs que Vaudmont li haja explicat la llum i el color a Iolanta.

Escena 4.  Els joves sn descoberts.  Vaudmont jura el seu amor, afirmant que no li importa que Iolanta siga cega. El rei est furis amb l'home que li ha revelat el secret a la seua filla, per el metge interv dient que ara que Iolanta sap qu s la llum i el color i desitja veure, pot ser guarida. No obstant aix, el rei amenaa de mort a Vaudmont si el tractament del metge falla. Robert torna, i manifesta que s'ha enamorat d'una altra.  El rei cancella el comproms amb Robert i dna la m de Iolanta a Vaudmont.  El remei funciona i Iolanta pot veure!

ries destacades.
"Per qu no vaig conixer aix abans?" (Iolanta);
"Hi ha qui puga comparar-se amb la meua Matilda?" (Robert);

Interpretacions.
El conte fantstic de Iolanta pot ser intrepretat a diferents nivells.  Hom no sap exactament fins a quin punt Txaikovski es va identificar amb la dissortada herona de la seua pera.  Timothy L. Jackson ha proposat una connexi entre la ceguesa de Iolanta i l'homosexualitat de Txaikovski, especulant amb la possibilitat que el compositor s'hagus identificat a si mateix, a l'igual que Iolanta, com un subjecte apartat del mn a causa de la seua "deficincia congnita", que noms pot ser guarida a travs del propi reconeixement i del desig de curaci.

Altra possible interpretaci seria considerar a Iolanta com una allegoria de l'artista que viu en un mn de somnis, protegit de la realitat.  Des d'altre punt de vista, el rei representa el principi d'autoritat, que no vol que la seua filla conega la veritat. Per altra banda, el metge afirma que el coneixement de la veritat s condici indispensable per a la curaci de Iolanta.  Els principis autoritaris del rei haurien triomfat si el metge no hagus intervingut en diferents ocasions en favor de Iolanta. L'amor triomfa finalment.

Referncies.


Enllaos externs.
  Teatre Bolshoi: Plana dedicada a Iolanta i calendari;
 IMDB fitxer de la representaci filmada de l'any 1963;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="181886" title="Ibn Tufayl" nonfiltered="4691" processed="4678" dbindex="74728">
Ibn Tufayl (Uadi-Ash, actual Guadix, (Granada), c.1110 - Marrqueix, 1185), tamb escrit a vegades Ibn Tufail, fou un filsof, metge, matemtic i poeta musulm. Se'l coneix tamb amb els noms de Ben Tofail o Abentofail, en castell, i el seu nom complet en rab s Abu Bakr Muhammad ibn Abd al-Malik ibn Muhammad ibn Tufail al-Qaisi al-Andalusi                                                          , en forma llatinitzada Abubacer. Ibn Tufayl fou educat per Ibn Bajjah (Avempace). Va exercir com a ktib (secretari) del governant de Granada, i ms endavant com a wazir (visir) i fsic d'Abu Yaqub Yusuf, el governant almohade d'Al-ndalus. Va participar en la vida cultural, poltica i religiosa de la cort dels almohades a Granada. En retirar-se, el 1182, va recomanar Averrois com a successor seu. Va morir a Marrqueix, Marroc. 

El filsof autodidacte (Hayy bin Yaqzan).

La seva obra escrita ms coneguda fou el  ayy bin Yaq  n,            ; un roman filsofic sobre un nen, Hayy, que neix i creix sol en una illa, sense contacte amb altres ssers humans. El nen aconsegueix, mitjanant la seva ra, passar del coneixement empric al cientfic, i d'aquest ascendir al coneixement mstic, aconseguint descobrir aix la Veritat. Ms endavant, Hayy entra en contacte amb la civilitzaci i la religi quan coneix Absal, que va a la illa per dedicar-se tamb a la contemplaci, guiat per les ensenyances de la seva religi (que simbolitza l'islamisme). Ambds mstics intenten predicar a l'illa d'origen d'Absal, per el governador Salaman i el seu poble s'aferren a una religi externa i superficial que els impedeix entendre la rica vida interior i els alts ideals d'Absal i Hayy.

L'obra estava estretament lligada a una obra prvia escrita pel seu mestre, Avempace, que havia escrit El rgim del solitari, on es bastia un sistema filsofic a partir de la filosofia d'Al-Farabi. Ibn Tufail fa un intent semblant, per es basa ms en el treball d'Avicena, de qui pren en particular el nom de la histria i els personatges.

Hayy bin Yaqzan adquir gran notorietat per la seva forma, i se'n feren diverses traduccions: de conegudes, es t constncia de dues a l'egipci, dues d'alemanyes, de Pritins y Echhorn, tres ingleses, de Simon Ockley, de Ashwell i de George Keith, una hebrea, de Moiss de Narbona, una holandesa, una francesa de Len Gauthier, una espanyola, de Francisco Pons y Boigues, i una al llat, de Pococke (1671), qui va canviar el seu ttol per Philosophus autodidactus (El filsof autodidacte). Aquest canvi de nom responia al fet que el protagonista, Hayy, a diferncia de l'Andreni, del Criticn, obra amb qu guarda algunes semblances, no t mestres, sin que s'educa a ell mateix.

L'obra va adquirir una gran importncia per la seva influncia literria. A part de El Criticn (1657), de Baltasar Gracin, tamb guarda similituds amb Robinson Crusoe (1719), de Daniel Defoe, i amb mile (1762), de Rousseau. Aix mateix, la histria de Mowgli en el Llibre de la selva, escrit per Rudyard Kipling el 1894, recorda alguns aspectes de l'obra.

Doctrina filosfica.
L'obra del filsof autodidacte s tan important perqu reflecteix un element caracterstic de la filosofia medieval: la reconciliaci de la filosofia amb la Revelaci religiosa, la contraposici entre fe i ra.

Ibn Tufayl, a partir de la figura de Hayy i Absal, intenta explicar que el que s'assoleix per la via de la ra no contradiu de cap manera el que l'ensenyament religis ha donat a conixer. Amb aix, intenta demostrar que la veritat religiosa i la veritat intellectual s la mateixa.

Aquesta lectura t una doble vessant: en primer lloc, l's de la figura de l'autodidacte s'ha d'entendre com una crtica a les formes i a les justificacions d'autoritat; l'important es troba en l'nima de l'individu, i no sorgeix a partir de les relacions de jerarquia. D'altra banda, Ibn Tufayl justifica el fet que hi haur persones que mai podran arribar al coneixement pel raonament i la reflexi individual, aix que el que s necessari s que se'ls imposi l'Alcor, ja que si no s capa de fer s de la seva ra, s un perill, ja que no sap com actuar davant de les circumstncies. Aquesta impossibilitat pot ser tant per falta de capacitat, com pel que explicita al final de l'obra: la veritable vida intellectual o religiosa (que ve a ser la mateixa) no es pot donar en una societat que practica una religi reduda a ritus formals i al compliment extern i hipcrita de les lleis religioses. No obstant aix, les imatges i els dus materials sn distraccions de la veritat i haurien de ser abandonats per aquells a qui la seva ra els permet descobrir-ho.

Enllaos externs.
Ibn Tufayl, a Muslim Philosophy;
El filsofo autodidacta (obra completa al Wikisource);
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="181892" title="Sbeitla" nonfiltered="4692" processed="4679" dbindex="74729">





Sbeitla o Sbetla (      ) s una ciutat de Tunsia a la governaci de Kasserine, a 33 km a l'est de Kasserine, amb un poblaci de 20.253 habitants. s entre el Djebel Mghila al nord i el Djebel Hamra i Djebel Koumine al sud. La seva economia es agrcola amb cultiu majoritria de l'olivera, per el govern hi ha establert dos zones industrials. El turisme tamb produeix ingressos. s capalera d'una delegaci amb 70.900 habitants al cens del 2004.

La ciutat fou fundada pels romans a la segona meitat del segle I (probablement sota Vespasi entre el 69 i el 79), per ja existia un anterior poblament berber (nmida) a la zona i es pensa que podria ser la Suthul on Jugurta va dipositar els seus tresors segons Sallusti. Es va dir Sufetula, diminutiu de Sufes (moderna Sbiba) a uns 30 km al nord, i fou lloc d'assentament dels veterans que havien lluitat a la regi. A la vora va nixer tamb la ciutat de Cillium (moderna Kasserine). La ciutat va disposar de tots els elements propis d'una ciutat romana com frum, temples, termes i nombrosos edificis pblics i mansions privades. Desprs de ser municipi va obtenir el ttol de colnia sota Marc Aureli o el seu fill Cmmode a la segona meitat del segle II. Sota Septimi Sever fou la primera ciutat a tenir un curator (un controlador de les finances), crrec que va recaure en Eli Rstic.

Al segle III ja apareix un bisbe (Privaci, present al concili de Cartago el 255) i hi predominava el cristianisme; el bisbat a partir del 313 va estar dominat pels donatistes; al 411 i el 419 el bisbe local Jucunde fou present als concilis de Cartago d'aquestos anys; el 439 va caure en mans del vndals que alguna vegada van perseguir als catlics, especialment en el cas del bisbe Presidi (484) torturat i desterrat per ordre del rei Huneric.

La ciutat per va continuar amb la activitat econmica normal. Al segle VI va passar als bizantins (533) que hi van construir esglsies i fortificacions, i hi van installar una guarnici; al segle VII el patrici Gregori la va escollir com a lloc de residncia; quan Gregori va proclamar la independncia, ja amb els rabs fent incursions, va ser la capital del pas. El 647 els habitants van fugir dels rabs i la vila fou saquejada i destruda en bona part, per sembla ser que va romandre habitada; Abd Allah ben Sad ben Abi Sarh va vncer a Gregori a la vora de la ciutat de Sufetula i va ocupar la Bizacena. El festival Abadilla Es Sabaa (els set Abdallah) que se celebra cada any a la ciutat, rememora aquesta victria.

 Lloc arqueolgic .

El lloc ocupa unes 20 hectrees a la vora de la ciutat, per la ciutat antiga era ms gran, i encara resta bona part per excavar. A la vora hi ha diverses fonts i algunes canteres. La ciutat esta formada per grups rectangulars separats per carrers amb canalitzaci per aigua potable i cloaques per aiges fecals.



El capitoli es el  monument ms important i ben conservat; est format per tres temples que de fet en constitueixen un de sol.  La zona del capitoli es coneguda com "els tres temples" i estan dedicats a Jpiter, Juno i Minerva. Una construcci similar es troba tamb  a Baelo Claudia, prop de Cadis a Hispnia. L'arc de triomf que permet accedir al frum porta una dedicatria a Anton Pius datada el 139 i es conegut com Porta d'Anton; el frum s dels millors conservats amb un gran espai obert pavimentat, estant emmurallat i abraant el Capitoli i altres edificacions.

Hi ha quatre termes o banys a la ciutat per noms una s gran. Tamb es conserven el teatre, l'amfiteatre i algunes fonts, entra d'altres restes menors, i runes de diverses esglsies bizantines.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="181898" title="Hu?" nonfiltered="4693" processed="4680" dbindex="74730">

Hu  (  en ch  Nm) s la capital de la provncia de Th a Thin - Hu , al Vietnam. Entre 1802 i 1945, fou la capital imperial de la dinastia Nguy n. Com a tal, s coneguda pels seus monuments i arquitectura. La seva poblaci s d'aproximadament 340.000 persones.

La ciutat est situada al centre de Vietnam a la riba del Sng H  ng (riu H  ng), noms unes quantes milles cap a l'interior des del mar de la Xina Meridional. Est a 540 km al sud de la capital Hanoi i a 644 km al nord d'H  Ch Minh, la ciutat ms gran del pas antigament coneguda com Saigon.

A la cara nord del riu hi ha la Ciutadella, el centre de la ciutat histrica, on s'hi troben els ms importants monuments, temples, i pagodes. La riba sud del riu s ms nova, i cont la majoria de les zones de negoci i residencials de la ciutat.

El complex de monuments de Hu  s a la llista del patrimoni de la Humanitat de la UNESCO.






































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="181900" title="Sbiba" nonfiltered="4694" processed="4681" dbindex="74731">
Sbiba es una ciutat de Tunsia a la governaci de Kasserine de la que forma la part nord-est, a uns 67 km de la ciutat de Kasserine. T una poblaci d'uns 5000 habitants. s capalera d'una delegaci amb 42.060 habitants al cens del 2004. A la rodalia es troba l'embasament de Sbiba. La seva economia es purament agrcola amb producci de fruites (sobretot pomes a les que es dedica un festival anyal a l'estiu) i llegums. La zona rep molts pocs turistes estrangers.

s l'antiga ciutat romana de Sufes. Al lloc arqueolgic, situat al nord-oest, noms es conserven les restes del que probablement fou un temple, amb algunes columnes i un terra acceptablement conservat. La major part dels materials foren portats a Kairuan per la construcci de la gran mesquita. A la proximitat hi ha la fortalesa bizantina. molt millor conservada, que fou de grans dimensions (41 x 41 metres) per actualment noms resta una part (10 x 10 metres); la fortalesa esta flanquejada per quatre torres quadrades i t alguns fortins a la vora i protegida amb un mur de defensa de 190 x 110 metres amb torres defensives. Hi havia una antiga baslica que fou transformada en mesquita anomenada Djama Sidi Okba. Queden restes tamb d'un altra baslica, d'un nimfeu i un aqeducte.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="181901" title="Copa eslovaca de futbol" nonfiltered="4695" processed="4682" dbindex="74732">
La copa eslovaca de futbol, en eslovac Slovensk Pohr es la segona competici de futbol d'Eslovquia. s organitzada per la Federaci Eslovaca de Futbol i es disputa des de l'any 1961.

Entre el 1961 i el 1993, el campi de la copa eslovaca s'enfrontava al campi de la copa txeca per a l'obtenci del ttol de campi de la Copa de Txecoslovquia. Aquesta competici desaparegu l'any 1993 desprs de la dissoluci de Txecoslovquia. A partir d'aquest any, el campi de la copa eslovaca obt una plaa directa per la Copa de la UEFA.

 Historial .
Copa eslovaca (classificatria per la copa txecoslovaca, 1961-1993)


1960/61 Dynamo Zilina;
1961-69 no es disput;
1969/70 Slovan Bratislava;
1970/71 Spartak Trnava;
1971/72 Slovan Bratislava;
1972/73 VSS Kosice;
1973/74 Slovan Bratislava;

1974/75 Spartak Trnava;
1975/76 Slovan Bratislava;
1976/77 Lokomotva Kosice;
1977/78 Jednota Trencin;
1978/79 Lokomotva Kosice;
1979/80 ZTS Kosice;
1980/81 Dukla Bansk Bystrica;

1981/82 Slovan Bratislava;
1982/83 Slovan Bratislava;
1983/84 Inter Bratislava;
1984/85 Lokomotva Kosice;
1985/86 Spartak Trnava;
1986/87 DAC Dunajsk Streda;

1987/88 Inter Bratislava;
1988/89 Slovan Bratislava;
1989/90 Inter Bratislava;
1990/91 Spartak Trnava;
1991/92 Tatran Presov;
1992/93 1.FC Kosice;


Copa eslovaca (estat independent, 1993-avui)


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="181903" title="Sejnane" nonfiltered="4696" processed="4683" dbindex="74733">
Sejnane o Sejenane s una ciutat de Tunsia a la governaci de Bizerta, a uns 60 km a l'oest de la ciutat de Bizerta, i a uns 25 km al sud de Cap Serrat. s entre el Djebel Ain Chouna al nord i el Djebel Tabourna al sud, i t estaci de ferrocarril.

s capalera d'una delegaci amb 43.800 habitants al cens del 204. La ciutat noms t 4.727 habitants per inclou diversos nuclis a la rodalia que apugen aquesta xifra fins ms del doble.

s centre de producci artesanal de plats i pots amb motius sovint berbers, per utilitzar en la vida diria ms que pel turisme. s tamb un centre per passar el hivern les cigonyes que emigren cap a la zona humida de la maresma de Sejenane, al nord-oest de la ciutat. Al nord, entre Kef Abbed i Cap Serrat s'ha establert un projecte turstic-ecolgic de promoci privada que pretn restablir el patrimoni vegetal de la zona i intensificar l'arboricultura extica (kiwi, mango, alvocat...).








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="181906" title="R?" nonfiltered="4697" processed="4684" dbindex="74734">


La r  (en rab  ) s la desena lletra de l'alfabet rab (vintena en l'ordre abjad). s una lletra solar.

 Histria .

Prov, per via dels alfabets nabateu i arameu, de la r  fencia.

 s .

Representa el so consonntic .

 Escriptura .



La r  no es lliga a la segent lletra de la paraula. S ho fa amb la precedent, sempre que aquesta no sigui lif, d l, l, una altra r , z y o w w, que mai no es lliguen a la lletra posterior.

 Variants .

La z y, , tot i ser-hi molt semblant, t un origen diferent.

L'alfabet urd usa un smbol com el de la r  amb una [[  ]] petita a sobre, , per a representar el so retroflex . Aquest mateix so es representa en l'alfabet paixtu amb un smbol com el de la r  amb un cercle a sota, .

 Vegeu tamb .


Llengua rab;
Alfabet de xat rab;
Alfabet;
Alfabet fenici;

 Referncies .














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="181907" title="Clorur de vinil" nonfiltered="4698" processed="4685" dbindex="74735">

El clorur de vinil o cloroetil s un gas incolor de frmula CH2=CHCl que s'utilitza per a la fabricaci del PVC mitjanant polimeritzaci.
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="181909" title="Sabayon Linux" nonfiltered="4699" processed="4686" dbindex="74736">


Sabayon Linux s una distribuci basada en Gentoo Linux.

La darrera versi que s'ha alliberat s la 3.5.1 i es troba a la dotzena posici del rnking de Distrowatch (desembre 2008). Aquesta versi inclou els controladors propietaris d'ATi i NVIDIA (que es configuren automticament), els darrers controladors per a targetes sense fils, i altres caracterstiques:

 Kernel 2.6.22;
 Mquines virtuals Virtual Box, Xen i Qemu;
 Suport per a sistemes de fitxers ext4;
 GNOME 2.22.2 i KDE 3.5.9;
 Firefox 3.0;
 OpenOffice 2.4;

Est completament en catal i tamb porta installats programes com Elisa Media Center, manencode, manslide, dvd:rip, etc.

 Vegeu tamb .

 Gentoo Linux;

 Enllaos .

 Lloc web del projecte;
  Frum de suport;
 Notcia a SomGNU;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="181911" title="Sbikha" nonfiltered="4700" processed="4687" dbindex="74737">
Sbikha o Essbikha s una ciutat de Tunsia, governaci de Kairuan, a uns 40 km al nord de Kairuan, amb una poblaci de prop de 5000 habitants, i capalera d'una delegaci de 68.740 habitants. A uns 7 km al nord-est, agafant la carretera de El Alem, hi ha unes restes antigues que corresponen a la ciutat de Sardinia, fundada per cristians emigrants de l'illa de Sardenya que es van establir al lloc i es van aliar als berbers nafzawa; la vila ja existia el 972 quan el fatimita Al-Muizz s'hi va aturar uns tres mesos abans d'anar a Egipte. Va existir fins al menys al segle XIV, i desprs desaparegu substituda per la moderna Sbikha. Avui s un lloc arqueolgic.

L'economia de la zona avui dominada per les oliveres, conserva encara el cultiu de ctrics com la taronja, i altres fruites. .









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="181912" title="Sfax Mdina" nonfiltered="4701" processed="4688" dbindex="74738">


Sfax Mdina s una delegacio de Tunsia a la governaci de Sfax, ciutat de Sfax, formada per la part vella de la ciutat de Sfax coneguda com la medina, dedicada principalment a mercat, ms per la poblaci tunisiana que per turistes. 

La delegaci t una poblaci de 113.040 habitants. L'edific principal es la mesquita. L'activitat econmica es comercial i artesanal. A la medina es poden veure diversos tallers artesanals, sobretot de mobles treballats i pintats a ma; destaca tamb un cafe turc que s de l'poca otomana.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="181913" title="The New Pornographers" nonfiltered="4702" processed="4689" dbindex="74739">

The New Pornographers s un grup de pop-rock indie canadenc nascut el 1997 a Vancouver (Colmbia Britnica). El seu estil t trets del power-pop i el pop psicodlic, entre d'altres. 

Una de les caracterstiques de la banda s que est formada per un bon nombre de persones, alguns dels quals desenvolupen al seu torn projectes propis, la qual cosa ha fet que se'ls qualifique sovint com a supergrup: A. C. Newman, el principal compositor, t un projecte en solitari; Dan Bejar s el lder de Destoyer i Neko Case, la veu femenina principal, tamb t una carrera prpia en solitari.  

Sembla que el nom del grup va sorgir arran d'unes declaracions d'un telepredicador evanglic estatunidenc, Jimmy Swaggart, qui va dir que la msica era la nova pornografia.


 Membres .

Carl Newman: carrera en solitari com a A.C. Newman). Ha estat tamb a Superconductor i Zumpano;
Dan Bejar de Destroyer i Swan Lake;
Kathryn Calder d'Immaculate Machine;
Neko Case, cantant en solitari. Tamb ha estat a Maow i cub;
John Collins de The Evaporators;
Kurt Dahle de Limblifter i Age of Electric;
Todd Fancey, en solitari amb els noms Fancey i Limblifter;
Nora O'Connor de The Blacks i Andrew Bird's Bowl of Fire ;
Blaine Thurier, director de cinema independent.

 Discografia .

 lbums .

 Mass Romantic, 2000.
 Electric Version, 2003.
 Twin Cinema, 2005.
 Challengers, 2007.

 Singles .

 "Letter from an Occupant",2002.
 "Use It", 2006.
 "Sing Me Spanish Techno", 2006.

 Enllaos externs .

 Web oficial del grup;
 Pgina del grup a MySpace;

 Referncies .















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="181914" title="Sfax Ouest" nonfiltered="4703" processed="4690" dbindex="74740">


Sfax Ouest s una delegacio de Tunsia a la governaci de Sfax, a la ciutat de Sfax, situada a la part sud-oest de la medina que s el centre de la ciutat. La delegaci t una poblaci de 109.050 habitants. Les principals activitats sn els serveis, el comer i els petits tallers.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="181915" title="Sfax Sud" nonfiltered="4704" processed="4691" dbindex="74741">
Sfax Sud s una delegaci de Tunsia, a la governaci de Sfax, a la ciutat de Sfax, formada pels barris a la part sud de la ciutat, i sutuada al sud de la delegaci de Sfax Ouest. Els barris estan poblats en majoria per treballadors. La delegaci arriba fins l' aeroport Internacional de Sfax a la vora de la vila de Thyna.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="181916" title="Laura Mart" nonfiltered="4705" processed="4692" dbindex="74742">
Laura Mart intent, amb la collaboraci de Frank Dub, portar la llengua catalana al camp de la msica per a discoteques.

Dins d'aquest registre, public el maxi-SG De qu vas? (1988) i els lbums Pell d'asfalt (1989) i Dna'm festa (1991). 


Referncies.




Enllaos externs.

 Ressenya d'un concert de Laura Mart a Salou l'any 1989. ;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="181918" title="Sidi Aich" nonfiltered="4706" processed="4693" dbindex="74743">
Sidi Aich (o Sidi Ach) es una petita ciutat de Tunsia , a la governaci de Gafsa, a la zona del Djebel Sidi Ach, a uns 35 km al nord de la ciutat de Gafsa. Terreny arid i muntanys, l'economia es exclusivament agrcola amb cultius de predesert i ramaderia. La ciutat t uns 2000 habitants i s capalera d'una delegaci (la ms al nord de la governaci) amb una poblaci de 8.420 habitants al cens del 2004. El Djebel Sidi Ach s un rea natural sensible per l'existencia de l'herba alfa de les estepes (Stipa tenacissima).





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="181919" title="Sidi Ali Ben Aoun" nonfiltered="4707" processed="4694" dbindex="74744">
Sidi Ali Ben Aoun s una ciutat de Tunsia a la governaci de Sidi Bouzid, a uns 50 km al sud-oest de la ciutat de Sidi Bouzid. Est creuada a la part nord per un rierol estacional i es troba al peu del Djebel Sidi Ali ben Oun que s al oest-sud-oest. Economia agrcola amb oliveres i cultius estacionals, i una mica de ramaderia. T uns 400 habitants i s capalera d'una delegaci amb una poblaci de 25.110 habitants al cens del 2004.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="181921" title="M? S?n" nonfiltered="4708" processed="4695" dbindex="74745">

M  S n (o Mi-sn) s un complex de temples hinds, situat al poble de Duy Ph, al districte administratiu de Duy Xuyn a la provncia Quang Nam, a Vietnam, 69 km al sud-oest de Da Nang, i aproximadament a 10 km de la ciutat histrica de Tr Ki u. Comprn molts temples Champa, en una vall d'aproximadament 2 km d'amplada, envoltada de dues serralades. Era el lloc de la cerimnia religiosa dels reis de la dinastia Champa, i era tamb el lloc on s'enterraven els reis Champa i els herois nacionals. El complex de temples de M  S n s un dels  ms importants de l'hinduisme al sud-est asitic i el primer d'aquesta naturalesa al Vietnam.

El santuari de M  S n est inscrit a la llista del patrimoni de la Humanitat de la Unesco des del 1993.

Aquest conjunt de temples s comparat sovint amb altres del sud-est asitic com Angkor (Cambodja), Borobodur, (Illa de Java, Indonsia), Bagan (Birmnia) i Ayutthaya (Tailndia).























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="181923" title="Sidi Alouane" nonfiltered="4709" processed="4696" dbindex="74746">
Sidi Alouane s una ciutat de Tunsia a la governaci de Mahdia, a uns 28 km al sud-oest de la ciutat de Mahdia i 10 km a l'oest de Salakta, i les runes romanes de Salaktum.  El terreny semirid i rid (300 mm de pluja a l'any) s en part apte pel cultiu d'oliveres que constitueix la seva base econmica (13.325 hectrees; els fruiters (2.410 hectrees) sn la segons producci; l ramaderia est formada per bovins (4.168) i ovins (15.000) amb una bona producci de llet i una mica de mel (es celebra un festival anyal dedicat a la mel). L'industria s limita a alguns establiments txtils.
 
T una poblaci de 6.561 habitants. El capalera d'una delegaci amb 34.200 habitants al cens del 2004 i 35.272 habitants al cens del 2006. La delegaci fou creada per llei 625 de 6 de juliol de 1978. Esta formada per dotze nuclis: Wadi Glat, Wadi Baja Nord, Wadi Baja Sud, Essaada, Sakit El Kadem, Albasatin, Sidi Alouane Est, Sidi Alouane Ouest, Zorda, Zalba Ouest, Zalba Est, i Ennouzha.

A la vora hi ha els llocs arqueolgics de Chammar i Zelba, aquest darrer amb el mausoleu del sant Sidi Alouane Ben Sad que dna nom a la ciutat.

s va constituir a la meitat del segle XVI en torn a una mesquita segons diu Sidi Ali el Mahjoub, nadiu de Ksour Essaf, i derixeble de Sidi Alouane; aquest va fer vida de sant a la zona. Apareix esmentada a la meitat del segle XIX a l'obra de  Mohamed Magdish titulada                                           i al llibre "La vrit historique du soufisme Islamique", de Mohamed Bohli el Nayel. S'esmenta el mausoleu del sant, i la vila tenia 72 habitants.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="181926" title="Regne de Jerusalem" nonfiltered="4710" processed="4697" dbindex="74747">


El Regne de Jerusalem va ser un regne cristi que es va establir en el Llevant (actual Orient Mitj) en 1099 desprs de la conquesta de Jerusalem en la Primera Croada. Va ser destrut en 1291 amb la conquesta d'Acre. La capital era Jerusalem i el seu territori es troba actualment incls en l'estat d'Israel. 
 Fundaci i histria inicial . 

La Primera Croada es va iniciar com a conseqncia del Concili de Clermont, convocat pel papa Urb II el 1095. El seu principal objectiu era la conquesta dels Sants Llocs. El Regne com a tal va nixer amb la presa de Jerusalem en 1099, el punt lgid de la Croada. Jofr de Bouillon, duc de Lorena i un dels principals caps de la Croada, va ser escollit com a primer rei. No obstant aix, va refusar prendre aquest ttol, allegant que un home no havia de dur una corona on Crist havia dut la corona d'espines; en el seu lloc, va triar el ttol d' Advocatus Sancti Sepulchri (Defensor del Sant Sepulcre). La fundaci del Regne de Jerusalem va quedar finalment assegurada amb la derrota de l'Egipte fatimita en la batalla de Ascal. 

Al principi va haver certs dubtes sobre com hauria d'organitzar-se polticament el territori. Alguns croats pensaven que havia de ser governat com una teocrcia pel Papa, una idea que el llegat papal, Daimbert de Pisa va tractar d'imposar en 1100. Jofr possiblement hagus estat d'acord amb aix i hagus intercanviat el regne teocrtic de Jerusalem per un secular a Egipte, per durant el seu curt regnat es van crear a Jerusalem les bases d'un regne secular, malgrat els esforos de Daimbert. Rpidament es va establir una jerarquia catlica que va substituir les autoritats cristianes ortodxiaortodoxes gregues i sirianes: un Patriarca Llat es va installar a Jerusalem, i amb ell gran nombre de bisbes i arquebisbes que depenien d'ell. Jofr va morir el 1100. El seu germ i successor, Baldu I, es va decantar clarament per una monarquia secular a l'estil de les d'Europa occidental. Baldu no era tan escrupols com el seu germ, i es va fer coronar rei de Jerusalem (encara que Daimbert, llavors Patriarca Llat de Jerusalem es va negar a coronar-lo en aquesta ciutat i la cerimnia va tenir lloc a Betlem).

Baldu va estendre amb gran xit les fronteres del regne, conquistant els ports de Acre (1104), Beirut (1110) i Sid (1111), al mateix temps que exercia la seva sobirania sobre altres estats croades: el comtat d'Edessa (que ell havia fundat), el principat d'Antioquia, i ms tard, quan es va conquistar Trpoli, el comtat de Trpoli. Igualment va tenir xit en el seu defensa del regne enfront de les successives invasions musulmanes que va haver d'afrontar: la dels fatimites d'Egipte, als quals va vncer en Ramla i en diferents llocs al sud-oest del regne; i la dels musulmans de Damasc i Mosul, en el nordest, en 1113. Aix mateix, va ser testimoni d'un augment en el nombre d'habitants llatins, degut al fet que la petita Croada de 1101 va portar reforos per al regne. Les ciutats-estat italianes de Vencia, Pisa i Gnova van comenar a jugar un paper molt important en el regne. Les seves flotes ajudaven a la presa dels ports, on posteriorment se'ls concedien barris que tenien gran autonomia econmica. Baldu tamb va repoblar Jerusalem amb cristians nadius, desprs de la seva expedici ms enll del riu Jord en 1115. De totes maneres el regne mai va superar el seu allament geogrfic d'Europa, ni va ser capa d'augmentar les seves fronteres ms cap a l'est amb fi de crear un front amb ms possibilitats de defensa. Durant la major part de la seva histria, el regne va restar confinat a una estreta franja de terra entre el Mediterrani i el riu Jord; els territoris ms enll del Jord estaven subjectes a guerres i constants razzies, que finalment van provocar la seva caiguda. 

Baldu I va morir sense hereus en 1118, i li va succeir el seu cos, Baldu de Le Bourg, comte d'Edessa; Baldu II va ser igualment un rei capa i va saber defensar-se enfront dels atacs de fatimites i seljcides. En el seu regnat es va establir la primera de les ordes militars i les fronteres del regne van seguir eixamplant-se amb la captura de la ciutat de Tir en 1124. La influncia del regne de Jerusalem es va estendre igualment sobre Edessa i Antioquia, en les quals Baldu II va actuar com a regent en morir els seus governants en el camp de batalla, encara que Baldu mateix va ser derrotat i dut a la pres pels turcs seljcides diverses vegades al llarg del seu regnat, i el propi regne de Jerusalem hagu de ser governat per un regent. Les filles de Baldu es van casar amb familiars del comte d'Edessa i del prncep d'Antioquia. La seva filla Melisenda va ser declarada hereva i el va succeir a la seva mort en 1131.

 Vida en el regne . 
 
La poblaci del regne va ser sempre escassa: encara que constantment arribava un petit flux de colons i nous croats, la major part dels quals havien lluitat en la Primera Croada van tornar a les seves cases sense res ms. Els llatins no van ser ms que l'estrat superior situat sobre els musulmans nadius i la poblaci siriana. No obstant aix, Jerusalem va passar a ser coneguda com a Outremer, paraula francesa que significa Ultramar, i, conforme les noves generacions creixien en el regne, van comenar a considerar-se orientals en comptes d'immigrants. Aix, en molts sentits, es comportaven ms com els orientals (sirians) que com els europeus occidentals d'aquells dies. Amb freqncia aprenien grec, rab i altres idiomes orientals, i es casaven amb grecs i armenis. Tal com el cronista Fulqueri de Chartres va escriure: nosaltres que rem occidentals ara ens hem convertit en orientals. 

Fulqueri, un participant en la Primera Croada, va continuar la seva crnica fins a 1127. Desprs no hi ha cap testimoni de l'esdevingut a Jerusalem fins a l'arribada de Guillem de Tir, arquebisbe de Tir i canceller de Jerusalem, qui va comenar a escriure al voltant de 1167 i va morir cap a 1184. No obstant aix, els seus escrits inclouen molta informaci sobre la Primera Croada i els anys transcorreguts entre la mort de Fulqueri i el seu temps. Des del punt de vista musulm, estan les memries d'Usama Ibn Munqid, un soldat i ambaixador de Damasc a Jerusalem i Egipte. Aquestes memries, Kitab al i'tbiar, inclouen un relat molt viu de la societat creuada de l'est. La resta d'informaci es pot obtenir de viatgers com Benjam de Tudela i Ibn Yubayr. 

 Demografia . 
El regne de Jerusalem es va basar en un sistema feudal similar al de l'Europa del seu temps, encara que amb importants trets propis. Per a comenar, el regne ocupava noms una petita franja de terreny i disposava d'escs terreny agrcola. En la zona, a diferncia de l'Europa medieval, l'economia havia estat predominantment urbana des de temps immemorials. Encara que la noblesa tcnicament possea terra, preferia viure a Jerusalem o en altres ciutats, prop de la cort. Igual que a Europa, els nobles posseen els seus propis vassalls, al mateix temps que ells mateixos eren vassalls del rei; no obstant aix, la producci agrcola es regulava per l'equivalent musulm del sistema feudal (denominat itqa), sistema que no va ser qestionat pels croats. Encara que els musulmans (igual que els jueus i els cristians orientals) van ser perseguits a les ciutats (i als musulmans al principi se'ls va prohibir l'entrada a Jerusalem), en les zones rurals van continuar vivint com abans. El rais, cap de la comunitat musulmana, era una espcie de vassall del noble propietari de la terra en la qual vivia, per com de fet els nobles croats eren terratinents absentistes, el rais i la seva comunitat tenien un alt grau d'autonomia. Conreaven aliments per als croats, per no estaven obligats a un servei militar com els vassalls europeus. Les ciutats-estat italianes, per la seva banda, no pagaven gens a pesar de posseir barris en les ciutats porturies. Com resultat de tot aix els exrcits cristians solien ser petits, i compostos per individus pertanyents a les famlies franceses de les ciutats. El problema ms gran de la societat creuada era que un elevat percentatge de la poblaci estava constitut per pelegrins i soldats que noms romanien all durant un temps. Per aquesta ra mai va arribar a consolidar-se una societat occidental estable i, per tant, es va fer necessari recrrer a la poblaci local a la recerca d'efectius militars. 

La manca de soldats es va solucionar parcialment amb la creaci de les ordes militars. Els Templers i els Cavallers Hospitalaris, ordes creades en els primers anys de la histria del regne, amb freqncia prenien el lloc dels nobles en el camp de batalla. Encara que la seva caserna general estava a Jerusalem, els cavallers habitaven generalment en enormes castells i eren governats directament pel Papa, no pel rei. Eren autnoms i, tcnicament, no estaven obligats a un servei militar, encara que de fet van participar en la major part de les batalles. En el segle XIII, Joan d'Ibelin, va escriure un llistat dels feus i els cavallers que els governaven; desgraciadament aquest llistat reflecteix el regne en el segle XIII, i no dna indicaci alguna de la poblaci no noble i no llatina.

 Economia . 
La composici bsicament urbana de la zona, juntament amb la presncia dels mercaders italians, va dur al desenvolupament d'una economia que tenia molt ms de comercial que no pas d'agrria. Palestina des de sempre havia estat una crulla de camins on s'hi trobaven diferents rutes comercials; ara aquest comer es va estendre fins a Europa. Els productes europeus com les llanes del Nord d'Europa, van arribar fins a Orient Mitj i sia, mentre que els productes asitics arribaven A Europa. Jerusalem es va dedicar especialment al comer de la seda, cot i espcies; altres productes que es van donar a conixer a Europa per primera vegada a causa del comer iniciat per aquest regne van ser les taronges i el sucre. D'aquest ltim producte diria Guillem de Tir s molt necessari per a la salut i la humanitat. Les ciutats-estat italianes van extreure d'aquest comer grans beneficis, que desprs es reflectirien en l'opulncia del Renaixement, uns segles ms tard. 

Alhora, Jerusalem obtenia beneficis a travs dels tributs, en primer lloc de les ciutats costaneres que encara no havia conquistat, i desprs dels estats vens com Damasc i Egipte, als quals no va poder conquistar directament. Una vegada Baldu I va estendre els seus dominis ms enll del Jord, Jerusalem tamb va obtenir beneficis de les taxes que cobrava a les caravanes que creuaven de Sria a Egipte o Arbia. Aquesta economia monetria va permetre que el problema de l'escassetat d'efectius militars se solucions contractant mercenaris, cosa poc habitual en l'Europa medieval. Els mercenaris podien ser croats europeus, o b, amb ms freqncia, soldats musulmans com els famosos turcoples.

 Govern i sistema legal . 
 
Amb les conquestes de la Primera Croada la terra va ser repartida entre els vassalls lleials a Jofr de Bouillon, creant-se d'aquesta manera un gran nombre de senyories dintre del regne. Aix va continuar amb els successors de Jofr. A ms, el rei era assistit per diversos funcionaris de l'estat. Ats que els nobles tendien a viure a la ciutat en comptes d'al camp, la seva influncia sobre el Rei era molt ms gran del que era habitual a Europa. Els nobles constituen la Haute Cour (Cambra alta), una forma inicial de parlament que tamb s'estava ja desenvolupant a Europa. La Cambra alta estava formada pels bisbes i els nobles ms importants, i era la responsable de confirmar l'elecci del nou rei (o la regncia si es donava el cas), recaptar impostos, encunyar moneda, assignar diners al rei i reclutar exrcits. La Haute Cour era l'nic rgan judicial per als nobles del regne, i actuava en casos com assassinat, violaci i traci, o simplement en disputes entre senyors feudals tals com recuperaci d'esclaus, venda i compra de feus, i manques de serveis. Els cstigs podien arribar a la confiscaci de la terra i exili, o, en casos extrems, a la mort. Les primeres Lleis del Regne van ser establertes, segons la tradici, durant el curt regnat de Jofr de Bouillon, per el ms probable s que fossin promulgades per Baldu II en 1120, encara que en realitat no ha sobreviscut cap llei escrita d'abans del segle XIII (els Assizes de Jerusalem). 

Havia altres cmeres o tribunals de menor importncia, per a llatins no nobles aix com per a no llatins: La Cour des Bourgeois era el tribunal per als llatins no nobles, i tamb havia una tribunal especial com l Cour de la Fond i L Cour de la Mer utilitzats per als mercaders de les ciutats costaneres. Els tribunals islmics van continuar com abans de la invasi, i tamb els tribunals dels cristians orientals, encara que els crims importants eren jutjats tamb en la Cour donis Bourgeois (o fins i tot la Haute Cour, si el crim era els suficient greu). 

El rei era el president de la Haute Cour, encara que legalment era primus inter pares. El rei i aquesta cmera es localitzaven normalment a Jerusalem, per el rei podia fer reunions (corts) tamb a Acre, Nabulus o Tir, o on es dons el cas. A Jerusalem la famlia real vivia en el palau i aledaos, que se situaven als voltants de la Torre de David, o b, com alternativa, en la Muntanya del Temple, on els Cavallers Templers tenien la seva caserna general.

 Jerusalem a mitjan segle XII . 
 
A Baldu II el va succeir en 1131 la seva filla Melisenda, que va regnar juntament amb el seu marit Folc, primer comte d'Anjou (Fol de Jerusalem). Durant el seu regnat va tenir lloc l'apogeu artstic i econmic del Regne, amb l'edici del Misal de la regna Melisenda encarregat entre 1135 i 1143, i la construcci de l'esglsia del Sant Sepulcre, que fou acabada en 1149, en estil gtic occidental. Folc va haver d'enfrontar-se a un nou i perills enemic: l'Atabeg Zengi de Mosul, que es va estendre sobre Alep. Encara que durant tot el seu regnat va aconseguir mantenir-lo a ratlla, Guillem de Tir va criticar Folc per no haver assegurat millor les fronteres; els estats croats del nord, a ms, van comenar a ressentir-se de la sobirania de Jerusalem i van iniciar intrigues contra el seu rei. Folc va morir en un accident durant una cacera en 1143, i Zengi va aprofitar aquesta mort per a conquistar el comtat d'Edesa en 1144. La reina Melisenda, en aquell moment regente del seu fill primognit, Baldu III, va designar un nou condestable que es va convertir en el nou dirigent de l'exrcit, Manasses de Hierges. 

En 1147 va arribar a Terra Santa una Segona Croada . Els components d'aquesta Segona Croada es van trobar a Acre en 1148. Per a intentar frenar els avanos de Zengi i del seu fill i successor Nur al-Din, els reis croats Llus VII de Frana i Conrad III d'Alemanya van decidir atacar l'emir de Damasc, aliat del regne de Jerusalem. Els croats occidentals veien en Damasc un objectiu fcil i el jove Baldu III, possiblement desitjs d'impressionar els monarques europeus, va estar d'acord amb els plans, que es van dur a terme a pesar de l'oposici de la reina Melisenda i el seu condestable Manasses, que opinaven que l'objectiu principal hauria de ser la ciutat d'Alep, ja que amb la seva presa hauria ms possibilitats de reconquistar Edessa. La Croada va acabar amb derrota el 1148 en el desastrs setge de Damasc.

Melisenda va continuar el seu mandat com a regent malgrat que Baldu havia arribat a la majoria d'edat. Finalment Baldui va enderrocar a la seva mare en 1153, arribant ambds a un acord consistent a dividir el regne en dos: Baldu governaria des d'Acre al Nord i Melisenda al Sud des de Jerusalem, per els dos sabien per endavant que la situaci era inestable. Aix, Baldu, molt aviat va envair els terrenys de la seva mare, va derrotar Manasses, i va assetjar a la seva mare en la Torre de David a Jerusalem. Melisenda finalment es va rendir i va abandonar la regncia deixant al seu fill Baldu III com a nic monarca. No obstant aix, Balduino la va tornar a nomenar regent i consellera en cap l'any segent. Baldu III va conquistar als reis fatimins Ascal, el seu ltim basti a la costa palestina. Al mateix temps la situaci general dels croats empitjorava cada dia ja que Nur al-Din va aconseguir prendre Damasc i d'aquesta manera es va unificar tota Sria sota el seu mandat. 

Baldu III va portar a terme la primera aliana directa amb l'Imperi Bizant, en casar-se amb Teodora Comn, neboda de l'emperador Manuel I Comn; Manuel tamb es va casar amb Maria d'Antioquia, cosina de Baldu. Malgrat aix, Baldu III va morir sense descendncia el 1162, un any desprs de la seva mare Melisenda, i el regne va ser heretat pel seu germ Amalaric I. El regnat d'Amalaric es va caracteritzar per la lluita aferrissada pel control d'Egipte, entre Amalaric d'una banda i per l'altre Nur al-Din i el seu astut subordinat Salad (no sempre desitjs d'actuar). La primera expedici d'Amalaric va tenir lloc en 1163, i una llarga srie d'aliances i contra aliances entre Amalaric, els visirs d'Egipte i Nur al-Din va fer que es realitzessin quatre invasions ms a Egipte fins a l'any 1169. Les campanyes a Egipte van ser sufragades per Manuel I Comn i Amalaric es va casar amb una altra neboda d'aquest emperador, Maria Comn, encara que de fet, una aliana completa entre Croats i Bizantins no es va arribar a realitzar. Finalment Amalaric no va aconseguir conquistar Egipte i Nur al-Din va obtenir la victria, establint-se Salad com a sold d'Egipte. Tant la mort d'Amalaric com la de Nur al-Din en 1174 van afermar el domini de Salad, el govern del qual es va estendre rpidament tamb per les possessions sirianes de Nur al Din, envoltant completament el regne croat.

 Desastre i recuperaci . 
 
A Amalaric el va succeir el seu fill Baldu IV, malalt de lepra des de la infncia. Durant el seu regnat l'estat va comenar a collapsar-se internament. Els enllaos matrimonials van desembocar en dues faccions que competien entre si. Una d'elles era el "partit de la Cort", que girava al voltant de la famlia real i el lder de la qual era la mare de Baldu IV, la primera esposa d'Amalaric, Agns de Courtenay (aquest matrimoni va ser anullat per haver consanguinitat entre ambds, ra per la qual posteriorment es va poder casar, com s'ha dit, amb Maria Comn), qui tenia una gran influncia tant en el regne com sobre el seu fill Baldu IV. Agns, per la seva banda, rebia suport d'un gran nombre de parents nouvinguts al regne, entre els quals s'incloen Reinald de Chtillon, Guiu de Lusignan i Amalaric de Lusignan, als quals la reina mare donava el seu suport poltic. Heracli, arquebisbe de Cesrea i ms tard Patriarca, tamb donava suport Agns. La segona facci estava formada, pel "partit dels nobles", el lder dels quals era el comte de Trpoli Raimon III, i que rebia suport la noblesa que portava ms temps establerta en el Regne, descendents tots ells dels primers Croats, com la famlia Ibelin. Baldu IV, en ser leprs, mai podria casar-se i per tant donar un hereu al regne, d'aquesta manera la successi es va enfocar cap a la seva germana Sibilla. Raimon de Trpoli, qui actuava com a regente al principi del regnat de Baldu IV, va fer casar Sibilla amb Guillem de Montferrat, de qui va quedar embarassada del futur Baldu V per al poc temps Guillem va morir. Mentrestant, el partit dels nobles va obtenir un aliat molt poders, la mare poltica de Baldu IV, Maria Comn, qui es va casar amb Bali d'Ibelin. 

Baldu IV va arribar a la majoria d'edat en 1176 i a pesar de la seva malaltia ja no va tenir necessitat alguna del suport legal d'un regente. Sent rei, va derrotar Salad en la batalla de Montgisard en 1177, donant un respir a Jerusalem enfront dels continus atacs de Salad. Cap a 1180 la salut de Baldu empitjor, i Sibilla fou  casada per segona vegada amb Guiu de Lusignan, partidari d'Agns i a qui es va nomenar regente del regne. Aquesta regncia va trobar gran oposici per part del partit de la noblesa, que el consideraven incompetent i es van negar a seguir-lo com a lder en la guerra. En 1183 Raimon i els nobles van obligar que el fill de Sibilla, Baldu V, fos coronat com a co-prncep regnant juntament amb el seu oncle Baldu IV, decidint-se que quan ell mors el seu nebot li heretaria, evitant el mandat de Sibilla i Guiu completament.

Baldu IV va morir en 1185, i Baldu V va heretar el regne sent el seu regent Raimon. La crisi successria va fer que s'envis una missi a Occident amb la finalitat de recaptar ajuda, el Patriarca Heracli va viatjar per totes les Corts d'Europa, per ning va respondre al seu crida. La Crnica de Ralph Niger explica que les seves enormes despeses aix com la seva opulenta vestimenta ofenien les sensibilitats dels europeus occidentals, ostentaci que no consideraven adequats per a un Patriarca; si Orient era tan ric com per a permetre aquestes despeses, no calia cap ajuda per part seva. Heracli va oferir el regne tant a Felip II de Frana com a Enric II d'Anglaterra; aquest ltim, com a nebot nt de Folc, pel que era primer de la famlia real i a ms havia proms anar a la Croada uns anys abans, desprs de l'assassinat de Thomas Beckett, no obstant aix, va preferir romandre en el seu regne per a defensar els seus territoris. 

Segons Ralph, el Patriarca Heracli va arribar a oferir la corona a qualsevol altre prncep que acuds a Terra Santa, per ning va mostrar el ms mnim inters. Baldu V era un nen malalts i va morir l'any segent. El regne llavors va ser heretat per la seva mare Sibilla, amb la condici que el seu matrimoni amb Guiu de Lusignan fos anullat, amb el que ella va estar d'acord sempre que pogus triar el seu segent marit. Sibilla, al ser coronada va triar com esps una altra vegada Guiu. El "partit dels nobles" havia estat burlat, ra per la qual van intentar portar a terme un cop d'estat, triant com reina la germanastra de Baldu i Sibilla, Isabel, casada amb Hunfred IV de Toron. No obstant aix, Hunfred no va voler iniciar una guerra civil, i va abandonar el partit dels nobles. Raimon, disgustat, va tornar a Trpoli, i amb ell altres nobles com Baldu d'Ibelin. 

 Prdua de Jerusalem i Tercera Croada . 
 
Guiu de Lusignan va demostrar ser un pssim governant. El seu millor aliat, Reinald de Chtillon, senyor de la Transjordnia i de la fortalesa de Kerak, (bandit amb el ttol de cavaller que no es considerava lligat per les treves signades) va provocar Salad duent-lo a una guerra oberta en atacar caravanes musulmanes i amenaant la prpia Meca mitjanant atacs pirates als vaixells de pelegrins. L'atac portat a terme contra una caravana en la qual viatjava la germana de Salad va ser la gota que va fer vessar el got. Per a empitjorar les coses, Raimon de Trpoli s'havia aliat amb Salad contra Guiu i l'havia perms ocupar el seu feu de Tiberies amb una petita guarnici. Guiu, de fet, estava a punt d'atacar Raimon fins que Balian d'Ibelin i el "partit dels nobles" va aconseguir que es reconciliessin el 1187, d'aquesta manera, ambds es van unir per a atacar a Salad a Tiberies. No obstant aix, Guiu i Raimon no van ser capaos de posar-se d'acord per a fer un pla d'atac, i el 4 de juliol de 1187, l'exrcit del regne va ser venut totalment en la batalla dels Banyes de Hattin. Reinald va ser executat personalment per Salad i Guiu va quedar presoner a Damasc. Al llarg dels mesos segents, Salad reconquist la totalitat del regne, a excepci del port de Tir que va aconseguir defensar-se dirigit pel nouvingut Conrad I de Montferrat. 

La presa de Jerusalem  l'octubre d'aquest any commocion Europa, cosa que va servir perqu es ports a terme la Tercera Croada que va arribar a les costes de Terra Santa en 1189, liderada per Ricard Cor de Lle i Felip II de Frana, tamb conegut com a Felip August (Frederic I Barbaroja precisament va morir en el cam cap a la Croada, ofegat al creuar un riu). Grcies a l'esfor de Ricard la major part de les ciutats costaneres de Sria foren novament conquistades pels Croats, especialment la ciutat d'Acre, encara que en aquest cas desprs d'un llarg setge en el qual el Patriarca Heracli, la reina Sibilla i molts altres van morir d'una epidmia. Guiu de Lusignan a qui se li va negar l'entrada en la ciutat de Tir quan Conrad de Monferrat la defensava, ara, no tenia cap dret legal sobre el regne de Jerusalem i la successi va passar a Isabel, la germanastra de la reina Sibilla. Conrad va argumentar contra el matrimoni d'Isabel amb Hunfred que era illegal, ja que ella tenia 11 anys quan es va celebrar i amb el suport de Felip II de Frana i els croats francesos va anullar dit vincle. D'aquesta manera Conrad es va casar amb Isabel, per va regnar per poc temps ja que va ser apunyalat per la secta dels Hashshashin ("Assassins"). Isabel rpidament va tornar a casar-se amb el comte Enric II de Xampanya. A Guiu, en compensaci per tot l'esdevingut se li va atorgar el nou regne de Xipre, illa que va conquistar Ricard Cor de Len cam d'Acre. 

Mentre, Ricard i Felip barallaven entre ells fins que finalment Felip va regressar a Frana. Ricard va derrotar a Salad en la batalla d'Arsuf en 1191 i en la batalla de Jaffa en 1192, per no obstant aix no va poder recobrar Jerusalem ni tampoc cap territori de l'interior del regne. La Croada va arribar a la seva fi pacficament, amb el Tractat de Ramla que es va negociar en 1192; Salad va autoritzar el pelegrinatge a la ciutat de Jerusalem, permetent que els Croats portessin a terme els seus vots per a desprs tornar a la seva terra. Els Croats nadius nobles van reconstruir el regne, o el que quedava d'ell, des de la ciutat d'Acre aix com des d'altres ciutats costaneres.

 El Regne d'Acre . 
Durant els cent anys segents, el Regne de Jerusalem es va mantenir en vida com un regne diminut abraat a la costa siriana. La seva capital va ser Acre, i tot just incloa un parell de ciutats destacades (Beirut i Tir), aix com la sobirania sobre Trpoli i Antioquia. Salad va morir en 1193, i els seus fills van lluitar entre ells tant com ell havia lluitat amb el regne croat. Enric de Xampanya va morir en un accident en 1197 i Isabel es va casar per quarta vegada amb Amalaric de Lusignan, el germ de Guiu. Es va idear una nova Croada, que seria la Quarta, per fou un fracs absolut, ja que no es va fer contra els infidels sin contra els propis cristians, i va finalitzar amb la presa i saqueig de Constantinobla en 1204, ni un sol dels seus croats va arribar al Regne de Jerusalem. 

 

Isabel i Amalaric van morir en 1205 i altre cop una nena menor d'edat, Maria de Montferrat, filla d'Isabel i Conrad de Montferrat, es va convertir en la reina de Jerusalem. En 1210 (amb 18 anys) Maria es va casar amb un experimentat cavaller de seixanta anys, Joan de Brienne, qui va ser capa de mantenir segur el regne. Es van fer plans per a recuperar Jerusalem conquistant prviament Egipte, que es va intentar mitjanant la fallida Cinquena Croada contra Damieta en 1217, en la qual Joan de Brienne tamb va intervenir. Posteriorment, Joan va viatjar per tota Europa buscant ajuda per al regne per solament la va obtenir de l'emperador Frederic II Hohenstaufen, que es va casar amb Violant, la filla de Maria i Joan. Frederic II va dur a terme la Sisena Croada en 1228, i va reclamar el Regne de Jerusalem en nom de la seva esposa, de la mateixa manera que havia fet Joan (i que ja no podia fer ats que Maria havia mort). Els nobles d'Ultramar, liderats per Joan d'Ibelin, es van ressentir dels intents de l'Emperador d'imposar el seu mandat sobre el regne, el que va derivar en una srie de confrontacions militars tant en terra ferma com a l'illa de Xipre. Mentrestant, sorprenentment, Frederic II va aconseguir recuperar Jerusalem mitjanant un tractat amb el sold aibida al-Kamil. Aquesta recuperaci va ser efmera ja que la recuperaci tot just incloa una franja de terra que permets defensar la ciutat, de manera que en 1244 la ciutat novament va ser reconquistada pels aibides. Es va dur a terme una nova Croada (la Setena) sota el mandat de Llus IX de Frana, per els seus resultats van ser gaireb nuls llevat de qu va aconseguir que els aibides fossin reemplaats pels mamelucs, molt ms poderosos i que es van convertir en 1250 en els pitjors enemics dels croats.

De 1229 fins a 1268, els monarques van viure a Europa i normalment tenien un regne molt ms gran del que preocupar-se. Els reis de Jerusalem estaven representats per valids i regents. El ttol de Rei de Jerusalem va ser heretat per Conrad IV el Germnic, fill de Frederic II i Violant, i desprs pel seu fill Conrad de Siclia. Amb la mort de Conrad el regne va passar a Hug III de Xipre. 

El regne es va embardissar en disputes entre els nobles de Xipre i la terra ferma, entre el que quedava dels nobles del Comtat de Antioquia i comtat de Trpoli (ara unificats) i els governants del qual rivalitzaven per ser qui ms influen a Acre, i, per altra banda amb les ciutats estat italianes i els seus interessos comercials. Aquestes disputes van desembocar en la  "Guerra de San Sabas" a Acre el 1257. Desprs de la Setena Croada ja no arribava des d'Europa cap exrcit al regne, encara que en 1277 Carles d'Anjou va comprar el ttol de Rei de Jerusalem a un pretendent al tron. Mai va posar un peu en Acre per s va enviar un representant, qui, igual que els representants de Frederic II anteriorment va ser rebutjat per la noblesa d'Ultramar. 

En els seus ltims anys, les poques esperances dels croats estaven en els mongols, a qui se suposava partidaris dels cristians. Encara que els mongols van envair Sria diverses vegades, tamb van ser repetidament rebutjats pels mamelucs en la batalla d'Ain Jalut en 1260. Els mamelucs, sota la el sold Baibars, es van venjar del Regne, prcticament indefens, conquistant una a una les poques ciutats que li quedaven, fins a arribar a Acre que va caure en 1291, l'ltim basti conquistat pel sold Khalil. Aix, el Regne de Jerusalem va desaparixer de la Terra Ferma, per els reis de Xipre durant dcades enginyaren plans per a tornar a Terra Santa, plans que mai es van portar a terme. Durant els segles segents i fins a la data, alguns monarques europeus han utilitzat el ttol de Reis de Jerusalem.

 Escut d'Armes i Ttol de Rei de Jerusalem . 
L'escut d'armes del Regne de Jerusalem, en el qual s'han fet diversos canvis s una creu d'or sobre camp de plata, el que s una ja famosa excepci de la regla herldica que prohibeix posar metall sobre metall, o color sobre color. s un dels primers escuts dels quals es t notcia. Les creus sn gregues, una ms de les moltes influncies bizantines d'aquest regne. Actualment el ttol de rei de Jerusalem, s reivindicat per diverses persones, entre ells el rei Joan Carles I d'Espanya. 

 Senyories .


 Referncies .
 Fonts primries .
Fulqueri de Chartres, A History of the Expedition to Jerusalem, 1095-1127, trad. Frances Rita Ryan. University of Tennessee Press, 1969.
Guillem de Tir, A History of Deeds Done Beyond the Sea, trad. E.A. Babcock y A.C. Krey. Columbia University Press, 1943.
Philip K. Hitti, trad., An Arab-Syrian Gentleman and Warrior in the Period of the Crusades; Memoirs of Usamah ibn-Munqidh (Kitab al i'tibar). Nueva York, 1929;

 Fonts secundries .
HAMILTON, Bernard, Las cruzadas. Boadilla del Monte: Acento, 2001. (ISBN 84-483-0626-0.);
HAMILTON, Bernard, The Leper King & His Heirs: Baldwin IV & the Crusader Kingdom of Jerusalem. Cambridge, 2000. (ISBN 052164187X.);
HILLENBRAND, Carole, The Crusades: Islamic Perspectives. Fitzroy Dearborn, 2001. (ISBN 1579582109.);
HOLT, Peter M., The Age of the Crusades: The Near East from the Eleventh Century to 1517. Longman, 1989. (ISBN 0582493021.);
KEDAR, Benjamin Z., MAYER, Hans Eberhard y SMAIL, R. C., ed., Outremer: Studies in the history of the Crusading Kingdom of Jerusalem presented to Joshua Prawer. Yad Izhak Ben-Zvi Institute, 1982.
LA MONTE, John L., Feudal Monarchy in the Latin Kingdom of Jerusalem, 1100-1291. Cambridge, Massachusetts, 1932.
MAYER, Hans Eberhard, Historia de las Cruzadas. Tres Cantos: Istmo, 2001. (ISBN 84-7090-362-4.);
PRAWER, Joshua, The Latin Kingdom of Jerusalem: European Colonialism in the Middle Ages. Londres, 1972.
PRAWER, Joshua, Crusader Institutions. Oxford University Press, 1980.
RILEY-SMITH, Jonathan, The Feudal Nobility and the Kingdom of Jerusalem, 1174-1277. The Macmillan Press, 1973.
RILEY-SMITH, Jonathan, The First Crusade and the Idea of Crusading. University of Pennsylvania, 1991.
RILEY-SMITH, Jonathan, ed., The Oxford History of the Crusades. Oxford, 2002.
RUNCIMAN, Stephen, Historia de Las Cruzadas. Madrid: Alianza Editorial, 1973. (ISBN 84-206-2997-9.);
SETTON, Kenneth, ed., A History of the Crusades. Madison, 1969-1989 (disponible en lnia).
TIBBLE, Steven, Monarchy and Lordships in the Latin Kingdom of Jerusalem, 1099-1291. Clarendon Press, 1989.





















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="181929" title="Sidi Bou Ali" nonfiltered="4711" processed="4698" dbindex="74748">
Sidi Bou Ali s una ciutat de Tunsia a la governaci de Sussa, a uns 24 km al nord-oest de Sussa. T estaci de ferrocarril i la creua l'autopista de la costa que passa a 2 km a l'est. La municipalitat t una poblaci de 9.011 habitants i s capalera d'una delegaci de 16.530 habitants al cens del 2004. En total s'han inventariat 265 punts amb restes arqueolgiques a la delegaci.

Als turons propers s'han trobar unes catacumbes anomenades "Hanchir Amoual" i "Chaabet Dar El Haj" (i algunes menors). 

A l'oest de la vila (a uns 10 km) i al lloc arqueolgic de Zambra, amb restes romanes, on s'han trobat mosaics (principalment amb escenes d'animals), i marbres i que correspondria a la vila romana de Goulisibry, a la vora de l'Oued El Kasr. Als mateixos turons hi ha restes de fortificacions construdes al segle III contra els berbers; un gran teatre amb bancs esculpits en pedra formen part del lloc; al costat del teatre una necrpoli i les restes d'un temple destrut pels vndals vers el 440. Tamb hi ha una esglsia bizantina del segle VI, al costat del temple rom i alguns fortins a l'est dels turons.

A la invasi rab els bizantins i cristians es van refugiar al Djebel Zaghouan per ms tard van tornar i van construir una ciutat agrcola a la rodalia que s la moderna ciutat. El conqueridor musulm de Medina, Sidi Bou Ali al-Ansari, va morir en aquest lloc i fou enterrat en un marabut a la vila que des llavors porta el seu nom, i al costat del qual es va construir la mesquita; aquest Sidi Bou Ali s esmentat en altres relats com el fill d'Hassan ben Nasr Essoussi que va morir en els combats martims al 341 de l'hgira. A la invasi dels Banu Hilal es van establir a l'oest de la ciutat moderna i els seus descendents encara i viuen i son anomenats com els Ouled Said.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="181930" title="Gran Premi d'Itlia del 1971" nonfiltered="4712" processed="4699" dbindex="74749">
Resultats del Gran Premi d'Itlia de Frmula 1 de la temporada 1971 disputat al circuit de Monza el 5 de setembre del 1971. 



 Resultats .






 Altres .

 Pole:   Chris Amon;
 Volta rpida:  Henri Pescarolo   1: 23. 8;
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="181932" title="Sidi Bouzid Est" nonfiltered="4713" processed="4700" dbindex="74750">
Sidi Bouzid Est s una delegaci de Tunsia a la governaci de Sidi Bouzid, formada per la part sud-est i nord-est de la ciutat de Sidi Bouzid i el territori en direcci a Faidh (a uns 11 km a l'est), i Sidi Khlif (18 km al nord-est de la ciutat), fins a les muntanyes del Djebel Echrahil (nord-est) i Debel Akrouta i Djebel Nara al nord. T una poblaci de 45.490 habitants al cens del 2004.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="181933" title="Sidi Bouzid Ouest" nonfiltered="4714" processed="4701" dbindex="74751">
Sidi Bouzid Oust s una delegaci de Tunsia a la governaci de Sidi Bouzid, formada per la part nord-oest i sud-oest de la ciutat de Sidi Bouzid i estenent-se cap les muntanyes del Djebel El Kebar al sud, i del Djebel Lassouda al nord. T una poblaci de 65.410 habitants al cens del 2004.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="181934" title="Sidi El Bchir" nonfiltered="4715" processed="4702" dbindex="74752">
Sidi el Bechir s una delegaci de Tunsia a la governaci de Tunis formada pels barris del sud de la ciutat de Tunis, Sidi El Bechir, Sidi Ben Hassen i altres. s una zona relativament centrica amb serveis, hotels i comeros i alguns tallers. La poblaci segons el cens del 2004 es de 30.250 habitants.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="181935" title="Gran Premi d'Itlia del 1972" nonfiltered="4716" processed="4703" dbindex="74753">
Resultats del Gran Premi d'Itlia de Frmula 1 de la temporada 1972 disputat al circuit de Monza el 10 de setembre del 1972. 



 Resultats .






 Altres .

 Pole:   Jacky Ickx;
 Volta rpida:  Jacky Ickx   1: 36. 3;
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="181937" title="Bateria de plom i cid" nonfiltered="4717" processed="4704" dbindex="74754">


La bateria de plom i cid inventada el 1859 pel fsic francs Gaston Plant s el tipus ms antic de bateria recarregable.

Malgrat tenir la segona pitjor relaci energia / pes (propera a la de la bateria de nquel i ferro) i una corresponentment baixa relaci energia / volum, la seva habilitat de proporcionar puntes de corrent elevades comporta una alta relaci potncia / pes. 

Aquestes caracterstiques juntament amb el seu baix cost les fan idnies pel seu s en cotxes, en proveir l'elevat corrent necessari per al motor d'arrancada.

Tamb s'utilitzen en toros mecnics, pels quals l'elevat pes de les bateries s'utilitza de contraps.

mplies rengleres d'aquestes bateries s'utilitzen com a potncia de reserva per a instalacions de comunicacions, estacions de generaci i centres de clcul.

Tamb s'utilitzen per proveir de corrent els motors elctrics de submarins convencionals diesel-elctrics.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="181939" title="Sidi El Heni" nonfiltered="4718" processed="4705" dbindex="74755">
Sidi El Heni (tamb Sidi El Hani) s una ciutat de Tunsia a la governaci de Sussa, a uns 40 km al sud-oest de Sussa. T una poblaci al tomb dels tres mil habitants. T estacio de ferrocarril i la zona s plena d'oliveres que s el principal cultiu. El govern hi est construint una zona industrial. Al sud hi ha la gran llacuna salada de Sabkhat El Hani, la ms gran de Tunsia.

s capalera d'una delegaci que forma l'extrem sud-oest de la governaci, amb una poblaci de 11.010 habitants.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="181941" title="Sidi Hassine" nonfiltered="4719" processed="4706" dbindex="74756">
Sidi Hassine s una ciutat de Tunsia a la governaci de Tunis, a uns 5 km al sud-oest de Tunis, formada per la vila d'aquest nom i els barris sutuats a la part occidental de la llacuna o sabkhat Sijoumi (a l'oest de Tunis) delimitada per la carretera de Mejez El Bab que la separa de Hrairia al nord. La delegaci t una poblaci de 56.130 habitants dels que quasi la meitat sn a la ciutat. 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="181945" title="Guerra Gran" nonfiltered="4720" processed="4707" dbindex="74758">





La Guerra Gran, tamb coneguda com la Guerra dels Pirineus, Guerra del Rossell o la Guerra de la Convenci, un episodi de les Guerres de la Revoluci Francesa, fou un conflicte bllic en qu s'enfrontaren el Regne d'Espanya i la Repblica Francesa, entre el 1793 i el 1795.

Antecedents.
El govern espanyol va declarar la guerra contra la Frana revolucionria el 17 d'abril de 1793 en resposta a l'execuci de Llus XVI de Frana.

L'atac espanyol.
L'exrcit espanyol, sota el comandament del general Antonio Ricardos va envair el Vallespir per Sant Lloren de Cerdans, amb uns 25.000 homes i un centenar de peces d'artilleria, ocupant les ciutats poc defensades d'el Perts i la vall del riu Tec (Arles i Ceret), desprs de derrotar l'exrcit francs a la batalla de Ceret el 20 d'abril de 1793, per la progresi cap a Perpiny qued interrompuda quan els espanyols foren aturats dos cops a prop de la ciutat, a la Batalla del Mas del Comte el 17 de juliol, i a la batalla de Parestortes, de manera que els espanyols es retiraren a posicions ms segures acampant a Pontell, mentre es reben 5.000 homes de refor portuguesos, i els espanyols participen en el Setge de Tol a partir de finals d'agost, amb un estol dirigit per l'almirall Juan de Lngara i tropes de terra que surten de Roses.

El contraatac francs.
Amb els reforos enviats pel comte d'Osuna i el Comte de La Unin,  les tropes portugueses i l'estol britnic que operava a les costes mediterrnies, els espanyols venceren a la batalla de Trullars el 22 de setembre de 1793 quan els francesos atacaren les seves posicions, tot i que desprs va haver de retirar-se a el Vol per manca de prou reforos, havent ocupant el Rossell entre l'abril i el setembre de 1793, mentre els francesos ocupaven breument la Baixa Cerdanya i feien un primer intent d'envair l'Empord.

Ricardos an a Madrid a demanar ms suport a Manuel Godoy per a la campanya, deixant el comandament a Pedro Agustn Girn, Marqus de las Amarillas, per Ricardos acab morint de malaltia, mentre el general francs Jacques Franois Dugommier recapturava el terreny el maig de 1794 desprs de vncer l'1 de maig a la batalla d'el Vol, i ocupant Portvendres, on el general Comte de la Unin disposava de 400 nobles francesos de la Legi Panetier.

Per altra banda, el 25 de juliol el general Jacques Lonard Muller dirig les tropes franceses que entraren al Pas Basc i hi ocuparen Pasaia, Hondarribia i Sant Sebasti (on mor Dugommier) a l'espera de l'ordre d'entrada a Catalunya.

Entrada al Principat.
Els francesos entren finalment a l'Empord per Sant Lloren de la Muga, on desprs de diferents combats, les tropes espanyoles foren venudes a la Batalla del Roure (17 al 20 de novembre de 1794) on moriren els generals Dugommier i el Comte de la Unin; els espanyols es desmoralitzaren i fugiren; el general francs Dominique Catherine de Prignon va prendre la ciutat de Figueres el 28 de novembre.

Al Principat es va organitzar una defensa d'uns 20.000 soldats, miquelets i sometents al crrec de Jos de Urrutia que va contenir el front, que es va estabilitzar a l'Empord mentre continuava la defensa del Setge de Roses fins la caiguda de la ciutat el 3 de febrer de 1795 i evacuaci via martima desprs d'uns mesos de setge.

Nova ofensiva espanyola.
Les tropes espanyoles a Catalunya van iniciar una nova ofensiva, derrotant les tropes de Perignon a la batalla de Ponts el 11 de juny, i del 25 al 27 de juliol les tropes comandades pel general Gregorio Garcia de la Cuesta van atacar la Cerdanya, fent capitular les guarnicions franceses de Puigcerd i Bellver de Cerdanya. Tanmateix, al front basc els francesos entraren a Bilbao i Vitria, arribant fins i tot a ocupar Miranda de Ebro, la qual cosa va dur Espanya a capitular i signar la pau de Basilea, que va acabar amb la guerra el 1795.

El 1796 es sign l'aliana de la monarquia espanyola amb la Repblica Francesa contra el Regne Unit, amb la qual cosa, arran de la derrota espanyola a la Guerra Gran, va continuar la supeditaci d'Espanya a Frana iniciada a l'poca dels Pactes de Famlia.

Bibliografia.
Eduard Vivas i Llorens, "Guerra Gran, la batalla del Roure i el seu santuari", Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos, 25 (1992), 109-148.

Referncies.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="181946" title="Sidi Makhlouf" nonfiltered="4721" processed="4708" dbindex="74759">
Sidi Makhlouf es un llogaret de Tunsia a la governaci de Mdenine, a uns 14 km al nord de Mdenine, format per un assentament de tipus d'oasi. s troba just al centre de la governaci que t lmit a l'est amb la vila de Bou Grara (al costat de l'antiga Gightis), al nord amb Jorf i Marsa El Jorf; a l'oest amb Anchoun (al costat del lloc de Gourine); i al sud amb la vila de Koutine i la delegaci de Mdenine Nord. La ciutat t uns mil habitants i s capalera d'una delegaci de 26.740 habitants.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="181947" title="Dendrobranquiat" nonfiltered="4722" processed="4709" dbindex="74760">


Els dendrobranquiats (Dendrobranchiata) sn un dels dos subordres de crustacis decpodes, el menys nombrs i diversifica, per amb representants molt coneguts, com les gambes i els llagostins, especialment pel seu inters gastronmic.

Les diferncies amb els pleociemats, l'altre subordre, es basen en la forma i l'estructura de les brnquies. Els dendrobranquiats les tenen ramificades com les branques dels arbres. La majoria sn nedadores, i habiten des de la zona litoral fins a l'abissal. Tamb tots els dendrobranquiats tenen el cos deprimit lateralment.

 Sistemtica .
El subordre Dendrobranchiata (Bate, 1888), se subdivideix en dos superfamlies:
 Peneodeus (Penaeoidea), Rafinesque, 1815;
 Sergestodeus (Sergestoidea), Dana, 1852;

 Penaeoidea .
Compren cinc famlies:
 Aristeids (Aristeidae), Wood-Mason, 1891;
 Bentesicmids (Benthesicymidae), Wood-Mason, 1891;
 Peneids (Penaeidae), Rafinesque, 1815;
 Sicinids (Sicyoniidae), Ortmann, 1898;
 Solenocrids (Solenoceridae), Wood-Mason, 1891;

 Sergestoidea .
Compren dues famlies: 
 Lucifrids (Luciferidae), de Haan, 1849;
 Sergstids (Sergestidae), Dana, 1852;

Referncies.

 ITIS: Dendrobranchiata;
 NCBI: Dendrobranchiata;
 Animal Diversity Web: Dendrobranchiata;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="181955" title="Sidi Thabet" nonfiltered="4723" processed="4710" dbindex="74761">
Sidi Thabet s una ciutat de Tunsia a la governaci d'Ariana, a uns 17 km al nord-oest de la ciutat d'Ariana i uns 24 km de Tunis. La municipalitat t 8.909 habitants. La seva activitat s principalment agrcola, amb cultiu majoritari de cereals. T una zona industrial establerta pel govern amb presencia de la industria farmacutica. El riu Medjerda passa a poca distancia al nord de la ciutat. 

s capalera d'una delegaci amb 20.280 habitants al cens del 2004. 







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="181957" title="Sijoumi" nonfiltered="4724" processed="4711" dbindex="74762">
Sijoumi s una ciutat de Tunsia a la governaci de Tunis, a uns 4 km al sud de , a la vora de la llacuna salada o sabkhat Sejoumi, que ocupa la part sud-oest de la capital. s una ciutat residencial amb uns 20.000 habitants i que inclou diversos barris del seu entorn. s capalera d'una delegaci amb 35.070 habitants al cens del 2004.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="181958" title="Toro mecnic" nonfiltered="4725" processed="4712" dbindex="74763">

Carret provet de forca elevadora per transportar crregues muntades en palets.

Solen tenir una forca al devant, de dos braos, per enfilar els palets, aixecar-los i poder-los transportar.

Els motors que les duen van des dels diesel, elctrics als moguts per gas natural o altres.






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="181962" title="Siliana Nord" nonfiltered="4726" processed="4713" dbindex="74764">
Siliana Nord s una delegaci de Tunsia a la governaci de Siliana, formada per la part nord de la ciutat de Siliana, i el territori de la vall de l'Oued Siliana, amb l'embassament de Siliana, fins a la vila de El Kasab, i cap al sud-oest abraant la vila de Jama amb el lloc arqueolgic de Zama Minor. La delegaci t 23.700 habitants segons el cens del 2004.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="181964" title="Siliana Sud" nonfiltered="4727" processed="4714" dbindex="74765">
Siliana Sud s una governaci de Tunsia, a la governaci de Siliana, formada per la part sud de la ciutat de Siliana i tota la zona muntanyosa del Djebel Belouta, arribant al sud-est fins al Djebbel Essardj. L'Oued Siliana, que ve del nord, rega la delegaci i en aquesta part hi ha l'embassament de El Akhmes prop de la vila de Sidi Abd El Mlak. La delegaci t 33.420 habitants al cens del 2004.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="181966" title="Rosa (color)" nonfiltered="4728" processed="4715" dbindex="74766">

El color rosa s la barreja del vermell i el blanc i el seu nom ve de la flor homnima.

Una mostra del color rosa:
 




 












Ocurrncies del rosa.
s el color tradicional dels nadons nenes;
el lla per a la sensibilitzaci contra el cncer de mama s rosa;
la premsa rosa s la que s'ocupa dels assumptes personals dels famosos;
la samarreta del lder del Giro itali s rosa;
designa, amb alternana amb el roig, als socialistes en alguns pasos, com Portugal;
el triangle invertit rosa indica homosexualitat (pel smbol amb qu eren marcats al nazisme);
s el color amb qu es pinta la pell o la carn humana de raa caucsica;
simbolitza l'alegria i el plaer, com a l'expressi "veure les coses color de rosa" o "la vida rosa";
s el color de la maduixa com a sabor de llaminadura o gelat;
la Pantera Rosa s un cmic i una pellcula;

Tonalitats del rosa.
fcsia;
magenta;
pell / carn;
salm;

 Vegeu tamb .
 Llista de colors;
















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="181967" title="Skhira" nonfiltered="4729" processed="4716" dbindex="74767">


Skhira  o La Skhira (     )) s una ciutat costera de Tunsia, a la part nord del golf de Gabes, a la governaci de Sfax (de la que forma la part ms al sud), a uns 70 kms al sud-oest de Sfax. La municipalitat te 8.627 habitants. s capalera d'una delegaci amb 29.550 habitants al cens del 2004.

El seu port s comercial i pot acollir vaixells de gran tonatge, i darrerament una part de la franja costera s'ha millorat per esdevenir lloc de recepci de turistes, amb decoracions espectaculars a les avingudes properes a les platges. Important presencia de la industria qumica i de tractament dels fosfats, amb una zona industrial estaberta pel govern.  Una refineria (que ser la segona del pas desprs de la Bizerta) est en construcci per la Qatar Petroleum, refineria que multiplicar per quatre la capacitat de la de Bizerta, i que inclour un oleoducte entre Lbia i Skhira, que es perllongar fins a Sfax. El seu equipament es completa amb un petit aeroport.

La ciutat es va desenvolpuar al segle XIX com a centre de producci d'herba d'espart, que s'uilitzava per la fabricaci de paper i objectes diversos (cadires  i cistelles principalment)









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="181968" title="Partit d'Uni Republicana Autonomista" nonfiltered="4730" processed="4717" dbindex="74768">
Partit d'Uni Republicana Autonomista (PURA) fou un partit poltic format el 1908 d'una escisi d'Uni Republicana, degut a les diferncies entre Vicente Blasco Ibez, Nicols Salmern i Alejandro Lerroux. La seva ideologia es basava en el blasquisme i s'anomenava autonomista per a diferenciar-se orgnicament del Partit Republic Radical d'Alejandro Lerroux. En el seu programa pretenia l'establiment d'una repblica espanyola democrtica, la separaci de l'Esglsia i l'Estat, la independncia judicial, la creaci de tribunals de comer i l'autonomia provincial i regional. Alhora, per, s'oposaven aferrissadament a Solidaritat Catalana i a qualsevol sospita d'infiltraci del catalanisme al Pas Valenci. Els caps del partit foren Adolf Beltran i Ibez, Joan Barral i Pastor i Flix Azzati i Descalci. 

A les eleccions del 1914 adopt novament el nom d'Uni Republicana, i entre el 1920 i la Dictadura de Miguel Primo de Rivera torn a utilitzar el de PURA. Durant la Segona Repblica Espanyola, adopt un programa a la dreta del republicanisme i es vicul novament al Partit Republic Radical, amb el qual form part de la confederaci electoral CEDA. El seu cap fou Sigfrid Blasco-Ibez. Particip en el govern municipal de Valncia, perel seu declivi es precipit amb l'escndol de l'estraperlo (1934-1935). En acabar la guerra civil espanyola la major part dels seus dirigents es passaren al bndol franquista i ocuparen importants crrecs en l'administraci.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="181970" title="Palet" nonfiltered="4731" processed="4718" dbindex="74769">


Un palet s una base o plataforma, de fusta, plstic o altres materials, per facilitar el moviment de les crregues que s'hi dipositen, permetent de tractar-les de manera estandarditzada (amb les mateixes eines, per exemple: toro mecnic), malgrat les diferncies de forma i volum.

El primer en fer-los servir va ser l'exrcit dels Estats Units per al subministrament de les seves tropes a Europa durant la Segona Guerra Mundial.

Mides.
Les mesures ms usuals dels palets sn:
800 x 1200 mm (Euro-palet): per als productes de gran consum.
1000 x 1200 mm (ISO-palet): per a productes lquids. Tamb anomenat palet americ.
600 x 800 mm: emprat marginalment en productes ultramarins.
600 x 1000 mm: emprat en menor freqncia per a lquids.

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="181971" title="Cosme Vidal i Rosich" nonfiltered="4732" processed="4719" dbindex="74770">
Cosme Vidal i Rosich (ms conegut com a Josep Aladern, Alcover, el 28 de desembre de 1869-Barcelona, el 16 d'octubre de 1918) va ser un escriptor i editor catal que es va destacar per la creaci de les revistes En Patufet i Occitnia. Era el germ del poeta Plcid Vidal i Rosich.

Biografia. 

El 1897 se n'an d'Alcover per a Reus on els seus pares li havien comprat una petita llibreria, que esdevingu desprs la impremta i llibreria Regional. Algunes anys desprs va ser el fundador amb Aureli Capmany de la revista infantil En Patufet el 1904 i amb l'occit Prospr Estieu la revista Occitnia (Revista literria y social de les terres de Llengua d Oc) el 1905.

Aladern fou una figura important del catalanisme i del nacionalisme catal grcies a les seves tertlies. Tamb es destac per les seves activitats d'excursionista i es dedic tamb de tant en tant a la histria i a la filologia.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="181973" title="Peneodeu" nonfiltered="4733" processed="4720" dbindex="74771">

Els peneodeus (Penaeoidea) sn crustacis decpodes i formen una de les dues superfamlies del subordre dels dendrobranquiats.

Comprenen dos dels tipus de crustacis de ms inters comercial, com sn les gambes i els llagostins. Tenen el rostre ben desenvolupat i els tres primers parells de pereiopodis acaben en pina. 

 Sistemtica .
Aquesta superfamlia compren cinc famlies:
 Aristeids (Aristeidae), Wood-Mason, 1891;
 Bentesicmids (Benthesicymidae), Wood-Mason, 1891;
 Peneids (Penaeidae), Rafinesque, 1815;
 Sicinids (Sicyoniidae), Ortmann, 1898;
 Solenocrids (Solenoceridae), Wood-Mason, 1891;

Referncies.

 ITIS: Penaeoidea;
 NCBI: Penaeoidea;
 Animal Diversity Web: Penaeoidea ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="181976" title="Municipis de Mxic" nonfiltered="4734" processed="4721" dbindex="74772">
Els municipis (municipios en castell) sn la divisi administrativa autnoma de segon nivell de Mxic  la primera s l'estat. Hi ha, a Mxic, 2.438 municipis. Llur organitzaci poltica i llur responsabilitats sn estipulades en l'article 115 de la constituci mexicana, i per tant, la seva existncia com a ens autnom est fonamentada i protegida constitucionalment. Les constitucions de cada estat de la federaci mexicana, tanmateix, en poden expandir les caracterstiques administratives. 

Estructura.
Tots els estats mexicans es divideixen en municipis. Cada municipi s administrativament autnom; els ciutadans n'elegeixen un "president municipal" que dirigeix les accions de l'ajuntament, responsable de proveir tots els serveis pblics. Aquest concepte, que es va originar desprs de la Revoluci Mexicana, es coneix com a "municipi lliure", ja que va donar-los autonomia plena i va prohibir l'existncia de qualsevol altre ens burocrtic o administratiu entre el municipi i l'estat. 

El president municipal dirigeix el govern per mitj de l'ajuntament, integrat per un cabildo (captol o consell), un sndico (sndic) i diversos regidores (regidors o consellers). El president n's elegit per sufragi universal per mitj de l'escrutini uninominal majoritari per un perode de tres anys i no pot ser reelegit per al perode subsegent. Si el municipi abasta una superfcie mplia que inclou ms d'una ciutat o poble  que en conjunt es coneixen com a localidades, (localitats)  una n's elegida com a capital o cabecera municipal ("capalera" o seu del govern municipal), mentre que la resta elegeixen un "president auxiliar". Les presidncies auxiliars no sn plenament autnomes ans depenen del govern municipal i llurs lmits no sn prescrits; algunes presidncies auxiliars deixen d'existir si el poble s absorbit per un d'altre de ms gran o per la seu municipal, mentre que d'altres poden sobreviure encara que tot el municipi hagi estat urbanitzat i formi una sola conurbaci. 

Els estats mexicans del nord-oest i el sud-est sn dividits en un nombre molt petit de municipis per exemple la Baixa Califrnia noms en cont cinc i per tant abasten una superfcie molt gran que incorpora diverses ciutats o poblats separats que no necessriament conformen una sola rea urbana. (De fet, el municipi ms gran de Mxic s ms gran en superfcie que la comunitat autnoma de Catalunya sencera). Per contra, els estats del centre i del sud es divideixen en un nombre molt ms gran de municipis  per exemple, Oaxaca es divideix en 570 municipis  i per tant, les rees urbanes sovint s'estenen sobre ms d'un municipi, el conjunt dels quals conformen una rea metropolitana.

Els municipis sn responsables de proveir els serveis pblics: aigua potable, clavegueram, enllumenat pblic, seguretat pblica, regulaci del trnsit, supervisi i neteja dels parcs, jardins i cementeris pblics. Tamb poden participar amb els governs estatals i federals en l'educaci, els serveis d'emergncia, en la protecci ambiental i en el manteniment dels monuments i les construccions histriques. Des de 1983 gaudeixen del dret de recaptar impostos sobre les propietats i altres tarifes, encara que reben ms recursos directament de l'estat o de la federaci.

Histria.
Des de la conquesta i la colonitzaci de Mxic, el municipi es va convertir en l'ens bsic de l'organitzaci administrativa de la Nova Espanya. Els assentaments localitzats estratgicament rebien l'estatus de "ciutat"  l'estatus ms elevat dins l'Imperi Espanyol, superior al de les viles i pobles  i podien formar un ajuntament. Desprs de la independncia, la constituci de 1824 no establia cap regulaci per als municipis, l'existncia i estructura dels quals era una prerrogativa dels estats de la federaci, i cadasc determinava els requeriments que els assentaments havien de complir abans de convertir-se en municipis (en la majoria dels casos s'establia un mnim de poblaci). La constituci vigent, escrita el 1917, va abolir la jefatura policiaca i qualsevol altra autoritat administrativa intermdia entre els estats i els municipis, i va convertir tots els municipis en ens autnoms o "municipis lliures", encara que va restringir llurs competncies. Tanmateix, el 1983, la constituci es va esmenar per augmentar llur capacitat de recaptaci d'impostos i per formar pressupostos.

Rnking de municipis.
Per poblaci.
Informaci del Conteo 2005 per l'INEGI:



Per superfcie.
Informaci de Los Municipios con Mayor y Menor Extensin Territorial de l'Institut Nacional per al Federalisme i el Desenvolupament Municipal:



Les delegacions.

Alguns municipis de Mxic es divideixen polticament i administrativament en delegaciones (delegacions o subdistrictes). La naturalesa de les delegacions s'estableix en les constitucions de cadascun dels estats que utilitzen aquest tipus d'organitzaci territorial. Les delegacions, tanmateix, no sn autnomes, ja que els caps de governs hi sn designats pel president municipal. 

El cas de la ciutat de Mxic s excepcional, ja que no s un municipi ans un districte federal com a capital de la federaci, i n's una divisi administrativa de primer nivell, al mateix nivell que els estats de Mxic. Com a districte federal gaudeix de ms autonomia que no pas una municipalitat: el poder executiu recau sobre un cap de govern i el poder legislatiu recau sobre una Assemblea de representants. Tanmateix no gaudeix de la mateixa autonomia que un estat de la federaci, ja que com a capital de tots, el govern federal encara conserva algunes prerrogatives quant a la seva administraci. 

La ciutat de Mxic (coexistent i sinnim del Districte Federal), es divideix en "delegacions" o subdistrictes, per, a diferncia de les delegacions dels municipis, aquests ens administratius sn molt ms autnoms, llurs caps de govern sn elegits per sufragi universal. Ja que el Districte Federal s una divisi administrativa de primer nivell, al mateix nivell que els estats de la federaci en estatus, les seves delegacions sn divisions administratives de segon nivell, al mateix nivell que els municipis dels estats, encara que llur estructura i autonomia difereix. Per tant, les comparacions estadstiques transmunicipals inclouen les delegacions del Districte Federal.

Referncies.


Vegeu tamb.
 Organitzaci territorial de Mxic;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="181977" title="Soliman" nonfiltered="4735" processed="4722" dbindex="74773">
Soliman o Sliman s una ciutat de Tunsia propera a la costa occidental de la pennsula del Cap Bon a la governaci de Nabeul, a uns 40 km al nord-oest de Nabeul (una mica ms per carretera). La municipalitat t 29.060 habitants i s capalera d'una delegaci amb 38.730 habitants segons el cens de 2004.

s troba en una zona frtil i plana amb bona producci agrcola. T una zona industrial establerta pel govern amb algunes fbriques de complements per l'autombil. La platja, uns 5 km, s un centre turstic.

La vila es deia antigament Gummi. La ciutat actual va sorgir el segle XVI quan s'hi van installar soldats otomans; els principals propietaris de la terra (henchir) eren els Solimanoghlu i la ciutat va agafar el nom de la famlia. El segle XVII s'hi van establir nombrosos andalusins expulsats pels castellans de les seves terres a Andalusia. Aquesta aportaci es va notar tant en l'arquitectura i l'urbanisme, com en l'agricultura; el centre histric de la vila est encara format per carrerons estrets i cases petites organitzades a l'entorn d'un pati sovint amb un o ms arbres per fer ombra, i un espai per viure-hi (la casa o dar) i un de servei (douira), i de magatzem (makhzem); les faanes sn blanques i les portes es pinten tradicionalment en verd.

Al centre de la ciutat i ha dues mesquites, una malaquita (amb minaret de base quadrada) i una hanefita (dels otomans, amb minaret de base octogonal). Aquesta darrera fou damnada per un bombardeig durant la II Guerra Mundial, i ambdues han estat restaurades. Al costat hi ha la plaa del mercat i el caf de la ciutat amb una font (avui dia ja no funciona). Una altra mesquita, la de Blida, en un carrer perpendicular a la plaa del mercat, no t minaret i avui dia es fa servir d'oratori (masjed), t restes d'un antic tnel subterrani que la tradici diu que anava fins al ribat aglbida de Sidi Jehmi a la vora del mar, a uns 5 km. La platja es troba a 5 km al nord-oest del nucli i duu el nom de Soliman Plage. A la vora hi ha les runes de la fortalesa de Bordj El Jami, construda pel bei Hamuda Pasha al segle XVIII.

La comuna o municipalitat s va crear el 19 de gener de 1921 i cobreix una superfcie de 5.040 hectrees.

El 23 de desembre de 2006 es va produir a la ciutat un enfrontament entre islamistes i forces de seguretat que es va reproduir el 3 de gener del 2007 amb un balan d'uns 25 morts islamistes. La policia els va acusar de salafistes i seguidors d'Osama bin Laden. 
 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="181978" title="Blasquisme" nonfiltered="4736" processed="4723" dbindex="74774">
El blasquisme fou un ideari poltic de caire republic aparegut al Pas Valenci, propagat per l'escriptor i periodista Vicente Blasco Ibez des del seu diari El Pueblo (fundat el 1894), que es va accentuar des de l'enfonsament electoral el 1896 del Partit Republic Democrtic Federal que defensava les tesis federalistes de Francesc Pi i Margall.

El republicanisme era fortament arrelat en el segle XIX al Pas Valenci, degut a la manca d'industrialitzaci i el fort desenvolupament a les comarques de l'Horta. La ideologia de Blasco es basava en un anticlericalisme radical, violent i sovint groller, un moderat reformisme laboral i un republicanisme violent, contrari a la participaci electoral i de caire insurreccional, influt per Manuel Ruiz Zorrilla. Aix el va fer contactar amb Alejandro Lerroux, amb qui va crear una Uni Revolucionria de curta durada. Contrriament a les directrius que els havia donat Nicols Salmern, es va oposar als intents de Solidaritat Catalana d'establir lligams al Pas Valenci i atacaren la convocatria de l'Assemblea Regionalista Valenciana de 1907 acusant als participants de defensar els interessos de la burgesia catalana, proteccionista i clericalista, contrria a l'economia valenciana. Aquest fort anticatalanisme esdevindr aviat un dels trets caracterstics del blasquisme, com ho mostren articles al diari Pueblo com La lepra catalanista (1907).

Quan el 1908 Lerroux va crear el Partit Republic Radical, per, no el va secundar, i fund el seu propi partit, el Partit d'Uni Republicana Autonomista (PURA). Tanmateix, com a home inquiet que era, va perdre l'inters per la poltica activa i deix el partit, cosa que provoc dins el partit una dura pugna pel poder que va guanyar Flix Azzati i Descalci. Aquest va mantenir el partit dins la mateixa ambigitat ideolgica, cosa que el va enfrontar amb el creixent anarcosindicalisme. Per no li va impedir mantenir el domini poltic de l'ajuntament de Valncia del 1901 al 1911, merc mitjans dubtosament legals, endems d'aliar-se amb qui convingus en el moment poltic adequat. 

El moviment fou parallel i semblant al lerrouxisme, per la seva fora poltica era centrada a les comarques de l'Horta. La clau del seu xit radicava en un discurs populista i anticlerical capa de mobilitzar a les masses. La seva ideologia difusa i ambigua es feia palesa en un discurs que, alhora que recolzava un cert reformisme social i un suport a l obrerisme apoltic, pretenia satisfer els interessos de la burgesia amb la seva poltica urbanstica. Aix mantenir una certa base interclassista amb gran capacitat de mobilitzaci, en bona part tamb a les apellacions directes a la llibertat, el progrs, la cincia i l educaci. 

Durant la dictadura de Miguel Primo de Rivera el partit es va mantenir en suspens, fora desprestigiat per les lluites poltiques amb els sorianistes, que a vegades acabaren amb enfrontaments fsics a nivell personal, i fins i tot a trets. A la mort d'Azzati el 1929 es va fer cap del partit Sigfrido Blasco-Ibez, qui va adoptar un ideari conservador i es va apropar novament al Partit Republic Radical i a la CEDA. 

Durant la Segona Repblica Espanyola va perdre bona part de la preponderncia que havia mantingut a favor de la Dreta Regional Valenciana, millor organitzat i amb un lder ms carismtic, per encara era un moviment ben viu. A les eleccions generals espanyoles (1933) ambds partits s'aliaren dins la CEDA i aconseguiren una victria significativa. Tanmateix, el moviment entr en franca decadncia pel seu viratge a la dreta ms recalcitrant i la notria corrupci del seu cap, implicat en l'escndol de l'estraperlo ,va perdre molts vots de vots i pat l'escisi del Partit Republic Radical Socialista.  Per a evitar la davallada electoral, Sigfrido Blasco-Ibez adopt  la posici de Manuel Portela Valladares per no va poder evitar una estrepitosa derrota a les eleccions del febrer del 1936, que consumaren la davallada definitiva del blasquisme a nivell poltic.

 Referncies .

 Ramir Reig i Armero Blasquisme i moviment obrer : Valncia, 1898-1906 Institucio Alfons el Magnanim (1982);




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="181979" title="Joseph Hansen" nonfiltered="4737" processed="4724" dbindex="74775">
Joseph Hansen (19 de juliol del 1923 - 24 de novembre del 2004) va sser un escriptor de misteri estatunidenc nascut a Aberdeen, Dakota del Sud. 

Vida i obra.

Va ser el creador d'un investigador d'assegurances homosexual, Dave Brandstetter, enquadrat a l'agncia Medaillon. Novelles d'aquest personatge van ser Fade Out (1970), Death Claims (1973), Troublemaker (1975), The Man Everybody Was Afraid of (1978), Skinflick (1979), Gravedigger (1982) i Nightwork (1984). Les investigacions de Brandstetter estan infludes sovint per la seva condici sexual, que assumeix d'una manera molt conscient i racional.

Altres novelles de Joseph Hansen sn Stranger to Himself (1977), Pretty Boy Dead (1977) i Backtrack (1982).

Hansen va estar casat amb l'artista Jane Bancroft, una lesbiana, des del 1943 fins a la seva mort l'any 1994. Ell mateix deia que la seva relaci era all d'"un home gai i una dona que s'estimaven l'un a l'altre.". 


Referncies.



Enllaos externs.

Esquela de la mort de Joseph Hansen publicada a un diari nord-americ. ;
Article al diari britnic The Guardian sobre la mort de Joseph Hansen. ;
Anlisi bibliogrfica d'alguns llibres de Joseph Hansen. ;
Joseph Hansen Joseph Hansen a l'Encyclopedia GLBTQ.  ;
Article sobre les novelles on apareix el personatge de Dave Brandstetter. ;
 Fotografia i breu biografia de Joseph Hansen. ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="181980" title="Occitnia (revista)" nonfiltered="4738" processed="4725" dbindex="74776">
Occitnia va ser una revista catalanooccitana, creada al gener de 1905 per l'escriptor catal Josep Aladern i l'occit Prospr Estieu.

Histria.

Aquesta revista, que perpetua una llarga tradici de relacions entre occitans i catalans (originada per Vctor Balaguer i Frederic Mistral), volia crear lligams entre escriptors occitans i catalans tenia com a subttol: "revista literria y social de les terres de Llengua d Oc". 
La revista, que sortia cada mes, no pass mai de tenir una tirada superior a una cinquantena d'exemplars. Es va aturar al cap de deu nmeros (a l'octubre del 1905).

Hi collaboraren per banda catalana l'escriptor ngel Guimer, l'alguers Joan Pais, Eugeni d'Ors, el mallorqu Miquel Costa i Llobera i el valenci Teodor Llorente i pels occitans Antonin Perbsc i Los Funu entre d'altres.

Enllaos externs.
La revista Occitnia a la Biblioteca Nacional de Catalunya




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="181981" title="Imposici del castell a les ndies Occidentals" nonfiltered="4739" processed="4726" dbindex="74777">

Aquest article s una cronologia de fets que suposen una imposici de la llengua castellana de forma activa, mitjanant l'aplicaci de poltiques que tradicionalment van en detriment d'altres llenges a les ndies Occidentals. La llista, que comena el 1550 i segueix fins als nostres dies, comprn diferents formes d'imposici de la llengua que variaran substancialment al llarg del temps, de la mateixa manera que evoluciona la societat.

 Segle XVI .
 7 de juny de 1550 - Real Cdula a las distintas Ordenes Religiosas de Indias para que enseen la lengua castellana a los indios.;
 16 de gener de 1590 - Real cdula dirigida al Consejo de Indias por la que se ordena que desde la niez los indios aprendan y hablen la lengua castellana.;

 Segle XVII .
 2 de mar de 1634 - Cdulas generales para que los Arzobispos y Obispos den las ordenes convenientes para que los indios aprendan la lengua espaola.;
 6 d'abril de 1691 - Cdula por la que se ordena que en todas las ciudades, villas y lugares de los Reinos de Indias se pongan escuelas y maestros que enseen a los indios la lengua castellana, con lo dems que se expresa.;
 30 de maig de 1691 - Para que en las todas las ciudades, villas, lugares y pueblos de indios de los Reinos de Indias se pongan escuelas con maestros que enseen a los indios la lengua castellana, en la forma y con las circunstancias que se expresan.;

 Segle XVIII .
 23 de juny de 1768 - Real Cdula de S.M. a consulta de las del Consejo, reduciendo el arancel de los derechos procesales a reales de velln en toda la Corona de Aragn, y para que en todo el Reino se acte y ensee en lengua castellana, con otras cosas que se expresan.;
 10 d'octubre de 1769- Circular que dispone que se instruya a los Indios en la lengua Castellana y la doctrina cristiana.;
 16 d'abril de 1770 - Real Cdula para que en los Reinos de Indias, Filipinas y adyacentes, se observen los medios para conseguir que se destierren los diferentes idiomas que se usan en aquellos dominios y solo se hable el castellano.;
 24 de desembre de 1772 - Real cedula de S.M. por la cual manda que todos los mercaderes y comerciantes de por mayor y menor de estos mis reinos y seorios sean naturales o extranjeros lleven y tengan sus libros en idioma castellano segn la ley de la nueva recopilacin.;
 1776 El bisbe de Mallorca obliga a utilitzar el castell a les parrquies i en l'ensenyament del catecisme.;
 1780 El comte de Floridablanca promulga una reial provisi per la qual obliga que totes les escoles han d'ensenyar la gramtica de la Reial Acadmia Espanyola.;
 5 de novembre de 1782 - Cdula dirigida a los Presidentes, Audiencias, Arzobispos y Obispos de las Indias por la que se establece el orden que se ha de seguir para la dotacin de maestros para las escuelas del idioma castellano en los pueblos de indios.;
 1799 Reial cdula que prohibeix "representar, cantar y bailar piezas que no fuesen en idioma castellano".;

 Segle XIX .
 1801 Manuel de Godoy obliga que a cap teatre no es representi cap obra que no sigui en castell.;
 1802 En caure Menorca sota la jurisdicci de l'Estat espanyol per l'aband dels anglesos, el capit general de l'illa ordena tot seguit que a les escoles noms s'ensenyi el castell.;
 1821 El Pla Quintana obliga a fer servir el castell al sistema escolar.;
 1825 El Pla Colomarde, intenta instituir l'ensenyament oficial uniforme en castell: es prohibeix l's del catal a les escoles.;
 1828 El bisbe de Girona obliga que els llibres parroquials es facin en castell.;
 1834 L'Instrucci Moscoso de Altamira obliga a fer servir el castell al sistema escolar.;
 1857 Llei Moyano d'instrucci pblica, la qual noms autoritza el castell a les escoles.;

Segle XX.
1902 Reial decret de Romanones que obliga a l'ensenyament del catecisme en castell.
 15 de desembre - Menndez Pidal publica l'article "Catalua bilinge" a El Imparcial de Madrid, on defensa el decret Romanones, afirmant, per exemple, que les "Corts catalanes mai no varen tenir per llengua oficial el catal".;
1923 Circular que obliga a l'ensenyament del castell.
1924 Es prohibeixen els Jocs Florals.
1926 Reial ordre que afecta qui es negui a utilitzar el castell.
Reial decret pel qual se sanciona l'ensenyament del catal amb el trasllat del mestre.
1940 Circular sobre el "Uso del Idioma Nacional en todos los servicios pblicos" per la qual es prohibeix el catal.
Ordre ministerial que prohibeix el catal a les marques comercials.
Prohibici del catal al cinema.
1944 Decret que aprova el nou Reglament notarial segons el qual necessriament cal fer les escriptures en castell.
1945 Ordre ministerial que obliga a batejar els vaixells en castell.
Nueva ley de educacin primaria que noms deixa ensenyar en castell.
1956 Reglament de presons: els presos tan sols poden parlar en castell.
1957 Al Registre Civil els noms noms seran en castell.
1982 Decret pel qual s'obliga a emprar el castell a totes les etiquetes dels productes alimentaris.
1986 Llei de patents que obliga el castell en la documentaci prestada.
1989 Reial decret que aprova el Reglament del Registre Mercantil. Obliga que les inscripcions es facin exclusivament en castell.
1995 Llei d'ordenaci i supervisi de les assegurances privades. Obliga que les plisses siguin en castell.

Segle XXI.
2001 El Tribunal Superior de Madrid, nega a un ciutad catal, el dret a disposar del document d'identitat en catal i el passaport, per un defecte de forma.  Notcia al diari el Pas. Un temps desprs tots els DNIs a Catalunya en faran en castell i en catal, figurant sempre primer el castell.
Actualitat Actualment els ciutadans dels Pasos Catalans poden disposar d'un passaport en 11 llenges, per no en catal.

 Referncies .


Vegeu tamb.
 Histria de Catalunya;
 Persecuci del catal;
 Negacionisme;

 Enllaos externs .
 Perles de la negaci Butllet nmero 3 del Cercle XX1;
 La persecuci poltica de la llengua catalana, Francesc Ferrer i Girons, (1985);
 Catalanofbia, Histria del pensament anticatal, Francesc Ferrer i Girons, (2000);
 Plataforma a favor del castellano o espaol;
 Asociacin Valenciana de castellano hablantes ;
 En defensa del castellano, por Daniel Sirera Bells (El Mundo);
 Ciudadanos de segunda;
 Associaci Galcia Bilinge;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="181982" title="Springfield (Els Simpson)" nonfiltered="4740" processed="4727" dbindex="74778">

Springfield s el poble de ficci en el qual resideixen Els Simpson, famlia protagonista de la srie homnima de televisi. Existeixen desenes de ciutats amb aquest nom al llarg dels Estats Units; en la srie sn recurrents els gags referent a aix, donat que en cap moment s'explicita en quin Estat es troba Springfield.

En la seva major part, est format per cases unifamiliars, formant una gran quadrcula de carrers que es tallen en angle recte. Tota l'energia elctrica de la ciutat s proveda per la central nuclear.

Alguns dels llocs que ms apareixen en la srie:

 El Kwik-e-mart (supermercat 24 hores) d'Apu Nahasapeemapetilon.
 La central nuclear d'en Montgomery Burns.
 L'Escola Primria de Springfield.
 La taverna de Moe.
 L'esttua de Jebediah Springfield.
 L'ajuntament.
 La casa dels Simpson. ;
 La casa dels Flanders.
 L'esglsia protestant;
 L'hospital.

Entre els curiosos atractius turstics que apareixen a Springfield al llarg de la srie cap destacar:

 El cabaret, Casa de Varietats o bordell (es podia visitar fins que Marge Simpson ho intents esfondrar).
 El monorail. ("Marge contra el Monorrail");
 El llimoner que el propi Jebediah Springfield va plantar.
 Les lletres gegants blanques amb el nom de la ciutat, a l'estil Hollywood.
 Casino Mr. Burns.
 El cremador de pneumtics usats.
 El bulevard del port.
 Un pou sense fons. ;
 Barris de minories tniques, com ara jueus o italians.

Festivitats.
 "El dia de l'Apallissament": dia que, segons una falsa llegenda, Jebediah Springfield va matar a una serp amb un garrot. Se celebra matant serps a garrotades. D'aquesta festa va participar Richard Nixon i altres personatges.

 "El dia de l'Amor". Una festivitat inventada per uns grans magatzems, a mode de crtica de festivitats que s'han convertit en excuses per a consumir.

 Sovint l'alcalde Quimby crea noves celebracions com ara "El dia d'en Michael Jackson" , "El dia de la neu" o "El dia d'en Homer Simpson". ;

Histria.
Springfield va ser fundada en 1796 per colons que buscaven un pas cap a Maryland desprs de malinterpretar un passatge de la Bblia. En els seus primers temps, la ciutat va ser blanc dels atacs dels indis.

Va ser fundada pel pioner Jebediah Springfield, que demostra ser al llarg de la srie un personatge molt qestionable. La seva ciutat rival, Shelbyville, va ser fundada pel seu company de viatge i desprs enemic, Shelbyville Manhattan. La rivalitat entre ambdues es remunta al moment de fundaci d'aquestes ciutats, i es va originar per les diferncies en la manera de vida que volien dur cadascun d'ells. Shellbyville Manhattan volia dur una vida de diversi i volia que els homes poguessin casar-se amb les seves cosines, mentre que Jebediah Springfield volia mantenir una vida casta.

Lisa Simpson va descobrir que Jebediah era, en realitat, Hans Sprungfeld, un criminal pirata enemic de George Washington, encara que va decidir que el mite de Springfield havia de prevaler.

Tot el poble va haver de ser traslladat quan Homer Simpson va ser nomenat Regidor de Neteja i Sanitat i va vendre tot el subsl de Springfield a ciutats per a qu soterressin les seves escombraries.

Ubicaci .
La ciutat de Springfield pot estar situada a l'imaginari estat de North Takoma, ja que aix ho indica el carnet de Homer Simpson en un dels episodis. En determinats episodis hi apareixen referncies a la pertinena de la ciutat a un estat real dels actuals EUA, per sol tractar-se d'un joc per part dels guionistes de la srie, donat la impossibilitat que una ciutat real continga tots els elements que surten a la srie, que poden ser fins i tot contradictoris entre s. 

Entre aquestes referncies, hi tenim Kentucky, ja que al final de l'episodi recopilatori "Darrere dels riures", el presentador diu "quines aventures els esperen a aquesta famlia del nord de Kentucky" encara que pels topnims referits a ciutats properes amb Springfield que ms quadra s Springfield, la capital de l'estat d'Illinois, ja que pegat a ell t la ciutat de Shelbyville i molt prop la de Capitol City, encara que la relaci sigui solament toponmica. 

s possible que Springfield sigui noms una barreja de tots els Springfield d'Estats Units. En un dels trilers de la pellcula dels Simpsons, Ned Flanders escala una muntanya al costat de Bart per a mostrar-li que des d'eixe punt es poden observar els 4 estats que "envolten" a Springfield; que sn Ohio, Nevada, Maine i Kentucky; el que s impossible tret que Springfield fos tots els altres estats, excloent Hawaii i Alaska.

Enllaos externs.
Mapa de la ciutat ;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="181983" title="Flix Azzati i Descalci" nonfiltered="4741" processed="4728" dbindex="74779">
Flix Azzati i Descalci (Cadis 1874 - Valncia 1929) fou un poltic i periodista valenci. Era fill de Giovanni Azzati, un garibald exiliat, director d'orquestra que es guanyava la vida fabricant paraiges. Arrib a Valncia de petit i va tenir una escolaritzaci primria, per tot i treballar com a obrer forjador va estudiar dret de gran i tradu Luigi Pirandello al castell. 

Fou un dels fundadors del diari El Pueblo i s'afili al Partit d'Uni Republicana Autonomista (PURA) de Vicente Blasco Ibez, de qui fou el ms ntim collaborador. Quan aquest es va retirar de la poltica el 1908 es va fer amb la direcci del partit, amb el qual fou diputat a les Corts Espanyoles a les eleccions de 1908, 1910, 1914, 1916, 1919 i 1923. Va escriure violents articles anticlericals que li valgueren ms d'un procs (arrib a declarar la guerra a Du).

El 1912 trenc definitivament amb el Partit Republic Radical d'Alejandro Lerroux i va manternir la preeminncia poltica al Pas Valenci mitjanant l'oportunisme i mtodes dubtosos. Es mostr totalment contrari al valencianisme poltic, al que critic acarnissadament, tot i que des del 1918 va mantenir una actitud ambgua amb aquest. Alhora, fou processat per les diverses campanyes anticlericals que va organitzat. I encara que sovint va tenir suport electoral de l'anarcosindicalisme, hom considera que potser va actuar com a provocador del govern en la vaga general de 1917, que coincidia amb l'Assemblea de Parlamentaris, per aix no est totalment demostrat. Durant la dictadura de Primo de Rivera es mantingu inactiu. A la seva mort el succe com a cap del partit Sigfrido Blasco-Ibez.

 Enllaos externs .

  Congrs de Diputats. Histric de Diputats 1810 - 1977;
  Notes de Carlos Espl sobre la famlia Azzati;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="181984" title="Korbous" nonfiltered="4742" processed="4729" dbindex="74780">
Korbous s un municipi de Tunsia, a la governaci de Nabeul, delegaci de Soliman a uns 14 km al nor de Soliman i uns 50 per carretera fins a Nabeul. La municipalitat fou creada el 20 de maig de 1982 amb una superfcie de 5000 hectrees i una poblaci de 3.981 habitants 

La seva caracterstica principal s l'existncia d'unes termes d'aigua calenta (amb clorur sdic) i freda (amb sulfur clcic) que curen el reuma, l'artritis i algunes afeccions nervioses; aquestes aiges sn les ms ben considerades de Tunsia. Hi ha amb set fonts principals, An Arraka (la suadora), An El Fakroun, An El Kbira, An Kallasira, 
An Khfa (font de la salut), An Oktor i An Sbya (font de la verge).

La ciutat s'estn en la seva totalitat al llarg de la costa durant uns 8 km fins a Sidi Rais. Hi ha algunes restes romanes i s'ha trobat una inscripci important (avui al Museu del Bardo); la ciutat fou l'antiga Aquae Calideae Carpitanae dels romans, on els rics i feien cures d'aigua calenta. Sota els rabs va quedar despoblada per la poblaci local la va continuar fen servir com a estaci termal. Al segle XIX fou rehabilitada pel bei Ahmed que s'hi va construir un pavell.

A la rodalia es troba An Oktor (a 3 km), vila bessona de Korbous, que s una estaci hidromineral amb una estaci d'embotellament d'aigua (10000 botelles diries); a l'est hi ha Sidi Amara, amb el marabut d'un sant vingut de Tripolitana al segle XIX; a la vora la muntanya coneguda com Bec de l'liga de 400 metres, per que demana 2 hores per pujar-la, des on es domina un panorama esplndid sobre el golf de Tunis i el Cap Bon. Ms enll de Korbous hi ha a uns 2 km An El Atrous (La font del boc) on hi ha una font d'aigua purgant que surt a 50 graus. Tot segut s'arriba al cap o Ras el Fortess.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="181986" title="Souassi" nonfiltered="4743" processed="4730" dbindex="74781">
Souassi o Essouassi s una ciutat de Tunsia a la governaci de Mahdia a uns 15 km a l'oest de El Djem i uns 48 km de Mahdia. T una poblaci aproximada de cinc mil habitants.  Es capalera d'una delegaci amb 45.190 habitants, molt dispersos. La part nord de la delegaci arriba fins a la vila de Sidi Zid i tota la costa sud de la sabkhat Sidi El Hani; al sud va fins a Sid Ali El Haj. La seva activitat econmica es l'agricultura i principalment l'esplotac de les oliveres.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="181987" title="Joan Barral i Pastor" nonfiltered="4744" processed="4731" dbindex="74782">
Joan Barral i Pastor (Pego, Marina Alta 1871 - Valncia 1954) fou un advocat i poltic valenci. Fou un dels representants del sector moderat del Partit d'Uni Republicana Autonomista (PURA), i juntament amb el cap del partit, Flix Azzati i Descalci, defensava autonomia d'acci respecte al Partit Republic Radical dirigit per Alejandro Lerroux.

Durant el perode anterior a la Primera Guerra Mundial fou escollit diputat a les Corts Espanyoles i fins i tot fou alcalde de Valncia el 1914. Posteriorment la seva importncia va decaure, per continu com a destacat membre del partit. Durant la Segona Repblica Espanyola fou membre de la CEDA. En acabar la guerra civil espanyola, merc les bones relacions que va mantenir el seu partit amb Joan March, fou nomenat, entre d'altres crrecs, president del consell d'administraci de Transmediterrnia i president de la Unin Naval del Levante.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="181988" title="Souk El Ahed" nonfiltered="4745" processed="4732" dbindex="74783">
Souk el Ahed (         ) s una petita ciutat de Tunsia a la governaci de Kbili, a uns 11 km al nord-oest de Kbili. La ciutat t uns 1000 habitants i com el seu nom indica es el centre de comer per aquesta banda del llac salat de Chott El Djerid. Des que s'acaba el llac salat fins arribar a Kbili, a uns 30 km, les petites viles ruals se succeeixen estan quasi a tocar una de l'altra, totes amb un nombre redut d'habitants, per formant en conjunt una munucipalitat de ms de 19000 habitants. Souk El Ahed no s la ms gran per es capalera d'una delegaci amb 20.950 habitants molt dispersos en nombrosos nuclis; la delegaci arriba al nord fins al Chott El Fedjaj.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="181989" title="Estats Generals dels Pasos Baixos" nonfiltered="4746" processed="4733" dbindex="74784">
A l inici, els Estats Generals dels Pasos Baixos ntics eran un aplec dels Estats Provincials, els representants dels tres estaments (noblesa, clergat i tercer estat)  en cada una de les Disset Provncies convocat pels ducs de Borgonya per obtenir subsidis extraordinaris i assegurar la unitat al llur entorn. 

El govern i les possessions dels Estats Generals es deien  Generaliteit , un concepte molt emparentat amb l organitzaci de la Generalitat catalana histrica.

Pel bon entiniment, cal distinguir els Pasos Baixos ntics amb l estat actual dels Pasos Baixos del Nord actuals. Efectivament, les Disset Provncies comprenien el territori de Blgica i dels Pasos Baixos (menys el Principat de Lieja) i una part del Nord de Frana.

 Seu .
Els primers Estats Generals neerlandesos van tenir lloc el 9 de gener 1464 a Brugge al Comtat de Flandes. Al segle XV i XVI la seu permanent es va transferir a Brusselles al Ducat de Brabant. Sovint van ser una ocasi per a obtindre llibertats noves. Per aix, els ducs de Borgonya no tenien gaire ganes per convocar-los i preferien negociar amb els sengles Estats Provincials.

Amb la Uni d'Utrecht (1581) els Estats Generals van deposseir el rei del seu poder. Desprs de la reconquesta de Bruselles pel rei d Espanya, els Estats Generals s estableixen d antuvi a Anvers i desprs a La Haia al Comtat d'Holanda. L any 1587, durant la Guerra dels Vuitanta Anys,  Maurits van Oranje i Johan van Oldenbarnevelt van decidir que no caldria ms cercar un rei pels Pasos Baixos del nord i que el poder poltic incumbeix als Estats Generals. s l inici de facte de la Repblica, nucli del futur estat dels Pasos Baixos.

 Rol histric.
Als Pasos Baixos del nord, des de la independncia de la Repblica de les Set Provncies Unides els Estats Generals van formar un govern confederal per a reglar les coses que importaven per totes les provncies. Tamb governaven les Terres de la Generalitat o els 'Generaliteitslanden': territoris catlics que van conquerir d Espanya entre la frontera actual de Blgica - que encara no existia - i els grans rius Escalda i Mosa. 

Als Pasos Baixos del sud, tamb anomenats espanyols, austracs o catlics, els Estats Generals mantenien el seu rol de cos representatiu consultat pel rei d Espanya o l emperador d ustria. Finalment, l any 1790 van tamb desposseir l emperador austrac per un breu episodi d'independncia dels Estats Units blgics.

 Rol contemporani.
Els Estats Generals moderns difereixen del seu predecessor en qu no hi ha representaci d estaments. Sn una representaci general de la burgesia.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="181990" title="Souk Jedid" nonfiltered="4747" processed="4734" dbindex="74785">
Souk Jeddid s una petita ciutat de Tunsia a la governaci de Sidi Bouzid, a uns 9 km al sud de la ciutat de Sidi Bouzid, amb uns 1500 habitants (encara que t petits nuclis a la rodalia que augmenten aquest nombre). L'economia de la seva comarca est basada en l'olivera i fou el centre del comer de les produccions locals; s capalera d'una delegaci entre el Djebel Boudinar (a l'est) i el Djebel El Kebar (a l'oest) que arriba fins a Zafzaf al sud. La delegaci t 21.580 habitants.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="181992" title="Adolf Beltran i Ibez" nonfiltered="4748" processed="4735" dbindex="74786">
Adolf Beltran i Ibez (Calamocha, provncia de Terol 1860 - Valncia 1929) fou un poltic valenci, membre d'una famlia de rics vinaters aragonesos establida a Valncia. Inicialment va militar en la Fusin Republicana, per desprs s'afili al Partit d'Uni Republicana Autonomista de Vicente Blasco Ibez. Com a representant del blasquisme fou diputat a les Corts Espanyoles pels districtes de Sueca i de Valncia el 1907, 1920 i 1923. Quan Flix Azzati i Descalci es va fer cap del partit fou president de l'Ateneu Mercantil de Valncia.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="181993" title="Camp dels escolapis" nonfiltered="4749" processed="4736" dbindex="74787">
El Camp dels Escolapis s una gran esplanada situada a Trrega, on els estius si poden trobar aplecs culturals com el Atac Jazz. Normalment no s'utilitza molt durant la resta de les poques de l'any, per a la primavera si poden trobar les "firetes" de Festa Major per a els ms petits.

Est situat al sud-oest, just al costat del riu Ondara (Trrega).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="181996" title="Partit d'Uni Republicana de Mallorca" nonfiltered="4750" processed="4737" dbindex="74788">
Partit d'Uni Republicana de Mallorca (PURM) fou un partit poltic constitut a Palma de Mallorca pel setembre del 1896 i encapalat pel republic progressista Jeroni Pou i Magranet, escindit del Partit Republic Democrtic Federal. Sorg a partir del treball d'aquest vers la Uni Republicana del 1893 i aconsegu d'agrupar quasi la totalitat dels grups republicans de les Illes Balears. El seu rgan de premsa era La Unin Republicana (1896-1904). El 1913 pat l'escisi del Partit Autnom d'Uni Republicana de Mallorca.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="181998" title="El Retablo de Maese Pedro" nonfiltered="4751" processed="4738" dbindex="74789">

El Retablo de Maese Pedro  (El teatre de titelles de Mestre Pedro) s una pera de cambra en un acte de Manuel de Falla, amb llibret inspirat en un episodi de Don Quixot. L'obra va ser composta per a ser interpretada en els concerts i representacions privades que oferia a Pars Winnaretta Singer, princesa Edmond de Polignac.

 Gnesi .
A partir de 1922 Manuel de Falla va fixar la seua residncia a Granada. El dia de Reis de 1923 va assistir, a casa de Federico Garca Lorca a una representaci de diverses obres per a titelles, entre elles l'entrems de Miguel de Cervantes Los dos habladores, encarregant-se d'illustrar-les musicalment al piano.  Havent rebut un encrrec d'una obra musical per part de la mecenes Winnaretta Singer, princesa d'Edmond de Polignac i hereva de l'imperi industrial de mquines de cosir de son pare, Isaac Singer, Falla va decidir compondre una pera de cambra per a titelles, basant-se en l'episodi del "Retablo de Maese Pedro", narrat en el captols 25 i 26 del Quixot. Tamb a Granada va tenir l'oportunitat de conixer a la clavecinista Wanda Landowska, que posteriorment participaria en l'estrena de l'pera. El llibret va ser elaborat pel mateix compositor, adaptant el text dels captols 25 i 26 amb talls i petits afegits d'altres fragments del Quixot.

Per a aquesta nova obra, Falla va utilitzar material de diversos canoners renaixentistes, iniciant aix una nova etapa allunyada de les anteriors obres "andaluses" i acostant-se a la tendncia neoclssica que a la que s'havien adherit personalitats com Stravinski.

Es va estrenar en versi de concert en Sevilla al mar de 1923 i el 25 de juny de 1923 es va representar en forma escnica en el palau de la princesa d'Edmond Polignac a Pars. L'escenografia va estar a crrec de joves artistes seleccionats per Manuel de Falla: Manuel ngeles Ortiz, Hermenegildo Lanz y Hernando Vies. A l'estrena va assistir una representaci de la selecta societat parisenca. La primera representaci pblica escenificada va tenir lloc a Bristol el 14 d'octubre de 1924, en el marc d'un festival d'peres breus de sis dies de durada.

 Anlisi .
En aquesta pera, Falla presenta l'escenari dins de l'escenari. En l'escenari "petit" uns titelles representen un roman antic. En l'escenari "gran", altres titelles representen el pblic, el titellaire (Maese Pedro) i el narrador (el trujamn). Aquesta disposici escnica, extremadament complexa, fa difcil d'identificar el personatge amb la veu que el representa des del fossat. Aix ha fet que habitualment els titelles "grans", s a dir, Maese Pedro, el trujamn i Don Quixot siguen interpretats en l'escenari pels mateixos cantants, de manera que l'pera gaireb no s'interpreta de la manera que Falla va dissenyar.

L'orquestra consisteix en noms vint instrumentistes: nou instruments de vent, vuit instruments de corda, arpa, clavec i percussi.

Respecte a les veus el mateix compositor va donar algunes instruccions:  el personatge de Don Quixot ha de ser cantat amb un sentit de la noblesa i la dignitat, expressant alhora la sublimitat i el ridcul . De la veu del trujamn va dir: ...exigeix una veu que siga nasal i una mica forada  la veu d'un infant cridant al carrer, aspra en expressi i exempta de tot sentiment lric. Pot ser cantada per un infant; per si aix no s possible, pot utilitzar-se una veu de dona que imite la qualitat vocal i la classe d'expressi descrita ads .  El trujamn ha de cantar gaireb sense acompanyament musical i en una mena de lletania montona, constituint una de les troballes musicals ms sorprenents de l'obra.

 Sinopsi .

En l'pera es narra com Don Quixot assisteix a una representaci de titelles sobre l'alliberament de Melisendra, filla de Carlemany en poder dels moros de Saragossa, a mans de don Gaiferos, i la catastrfica intervenci del cavaller Don Quixot en creure que el que est observant s realitat, en lloc de ficci. Tots els personatges, els del teatre i els assistents a la representaci, sn titelles, tot i que els segons d'una mida major. Els cantants han de situar-se junt a l'orquestra. Els papers cantats corresponen a Maese Pedro, el trujamn o narrador i don Quixot. Els personatges de "ficci" no canten, les seues vicisituds es descriuen musicalment i amb la narraci del trujamn. Noms hi ha un acte amb vuit fragments que s'executen sense interrupci.

Preg i Simfonia de Maese Pedro

Maese Pedro crida al pblic a assistir a la representaci de la histria de l'alliberament de Melisendra. El trujamn, un infant pregoner, ser l'encarregat de narrar la histria i explicar als assistents, entre els que es troba Don Quixot, el que succeeix a l'escenari.

Escena 1

La cort de Carlemany a Pars. Don Gaiferos, marit de Melisendra, juga tranquillament una partida d'escacs amb Roldn. Carlemany arriba al ritme d'una pomposa gallarda i li retreu al seu gendre la seua covardia en no preocupar-se de la llibertat de la seua muller. Don Gaiferos li demana a Roldn la seua espasa; i aquest li ofereix la seua ajuda. Per Gaiferos, ferit en el seu orgull, creu que ell s l'nic capa d'alliberar la seua muller i es disposa a partir cap a Saragossa.

Escena 2

Melisendra guaita la llunyania des d'un balc de l'Alcsser de Saragossa, pensant en el seu marit. Un moro s'acosta per les espatlles de Melisendra i tracta de besar-la. El rei Marsili, en haver observat aquest afront ordena el cstig de l'atrevit moro.

Escena 3

El cstig del moro. Aquest fragment est basat en una tonada popular infantil en ostinato, fins que la veu del trujamn torna amb l'explicaci. Don Quixot i Maese Pedro renyen al trujamn per la seua afectaci.

Escena 4

Els Pirineus. Don Gaiferos galopa amb el seu cavall i la msica descriu la seua velocitat i la pressa en arribar a Saragossa. El trujamn descriu l'escena.

Escena 5

La fugida. Melisendra est de nou al balc. En aquest fragment, un dels ms evocadors de l'pera, Falla utilitza el roman de Francisco Salinas Retrada est la infanta, contingut al tom 1 de Cancionero musical popular espaol de Felip Pedrell. Arriba Don Gaiferos i Melisendra el reconeix. Salta del balc i ambds fugen a cavall. Maese Pedro torna a renyar al trujamn per la seua afectaci en narrar aquest episodi.

Escena 6

El trujamn anuncia la segent escena: es tracta de la plaa de Saragossa, on les tropes de Marsili es preparen per a percaar els dos fugitius. Quan el trujamn explica com les campanes de totes les torres estan sonant per a alertar els moros, Don Quixot interv protestant per la poca fidelitat histrica de la narraci: entre els moros no s'usen campanes sin tabals i dolaines. Maese Pedro el tranquilitza dient com hi ha tantes obres de teatre farcides de disbarats, i ning no se'n queixa.

Finale

Don Quixot, amb l'anfany d'ajudar els dos fugitius cristians i enfurismat amb les tropes mores entra en batalla contra els titelles, fent malb el teatre de Maese Pedro, que no para de queixar-se.

Segueix com a conclusi un himne de Don Quixot en el qual fa pals l'amor per Dulcinea i la fidelitat a l'ordre de cavalleria. En els darrers compassos, quan Don Quixot exclama "Viva la andante caballeria sobre todas las cosas que hoy viven en la tierra!" (Visca la cavalleria errant sobre totes les coses que avui viuen a la terra!), pot sentir-se una cita de la Marxa Reial.

 Referncies .










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="181999" title="R?j?" nonfiltered="4752" processed="4739" dbindex="74790">
Els R j  (  , lit. : anci), durant el govern del shogunat Tokugawa, al Jap del segle XVII, eren una posici governamental d'alt rang. Estaven organitzats en consell, que estava dirigit o pel primer rj o pel tair .










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="182000" title="Jeroni Pou Magranet" nonfiltered="4753" processed="4740" dbindex="74791">
Jeroni Pou Magranet (Palma ? - 1922) fou un advocat i poltic republic mallorqu. Republic i membre del Partit Republic Democrtic Federal, l'abandon i fou el principal organitzador del Partit d'Uni Republicana de Mallorca el 1896 i fundador i director del diari La Unin Republicana (1896-1904). Ocup els crrecs de regidor a l'ajuntament de Palma de Mallorca el 1897 i el 1901, i diputat provincial 1911, form part de la conjunci republicana-socialista en 1910-1912, per desprs se n'an el 1913 amb Melquiades lvarez i fund a Mallorca el Partido Reformista. En 1917-1918 es va unir al Bloc Assembleista.  



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="182002" title="La Unin Republicana" nonfiltered="4754" processed="4741" dbindex="74792">
La Unin Republicana fou un diari editat a Palma de Mallorca des de l'1 d'agost de 1896 fins al 1904, com a rgan del Partit d'Uni Republicana de Mallorca i que va substituir Las Baleares. El director nominal fou Joan Rotger, per la direcci efectiva correspongu, successivament, a Jeroni Pou i Magranet, Francesc Garcia i Orell i Llus Mart i Xamena.  



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="182003" title="Copa de Bohmia de futbol" nonfiltered="4755" processed="4742" dbindex="74793">
La Copa de Bohmia de futbol, amb les seves diferents denominacions fou una competici per eliminatries que es disput a Bohmia (a la Repblica Txeca) abans de la Segona Guerra Mundial.

 Historial .
Pohr Dobrocinnosti (Copa de la Caritat)
1906: SK Smchov;
1907: SK Smchov;
1908: SK Slavia Praha B;
1909: AC Sparta Praha;
1910: SK Slavia Praha;
1911: SK Slavia Praha;
1912: SK Slavia Praha;
1913: Viktoria Zizkov;
1914: Viktoria Zizkov;
1915: AC Sparta Praha;
1916: Viktoria Zizkov;

Stredocesk Pohr
1918: AC Sparta Praha;
1919: AC Sparta Praha;
1920: AC Sparta Praha;
1921: SK Viktoria Zizkov;
1922: SK Slavia Praha;
1923: AC Sparta Praha;
1924: AC Sparta Praha;
1925: AC Sparta Praha;
1925/26: SK Slavia Praha;
1927: SK Slavia Praha;
1927/28: SK Slavia Praha;
1928/29: SK Viktoria Zizkov;
1929/30: SK Slavia Praha;
1930/31: AC Sparta Praha;
1931/32: SK Slavia Praha;
1932/33: SK Viktoria Zizkov;
1933/34: AC Sparta Praha;
1934/35: SK Slavia Praha;
1935/36: AC Sparta Praha;
1936/37: AC Sparta Praha;
1937/38 no es disput;
1938/39 no es disput;
1939/40: SK Viktoria Zizkov;
1940/41: SK Slavia Praha;
1941/42: AFK Bohemia Praha;

Cesk Pohr  (Copa txeca)
1939/40: SK ASO Olomouc;
1940/41: SK Slavia Praha;
1941/42: SK Slavia Praha;
1942/43: AC Sparta Praha;
1943/44: AC Sparta Praha;

Pohr Osvobozen (Copa de la Llibertat)
1945: SK Slavia Praha;
1945/46: AC Sparta Praha;

Enllaos externs.
RSSSF ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="182005" title="Sousse Riadh" nonfiltered="4756" processed="4743" dbindex="74794">


Sousse Riadh s una delegaci de Tunsia a la governaci de Sussa, formada pels barris de la part sud-oest de la ciutat de Sussas. En aquest barri hi ha nombrosos petits tallers i comeros i tamb alguns edificis pblics. La poblaci de la delegaci s de 54.540 habitants segons el cens del 2004. 





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="182007" title="Francesc Garcia i Orell" nonfiltered="4757" processed="4744" dbindex="74796">
Francesc Garcia i Orell (Mallorca segle XIX - 1913) fou un militar i poltic mallorqu. Fou un dels fundadors del Partit d'Uni Republicana de Mallorca el  1896. Fou regidor de Palma de Mallorca del 1899 al 1901 i del 1903 al 1905. Form part de la candidatura de la conjunci republicano-socialista a les eleccions a les Corts Espanyoles del 1910. Fou un dels redactors de La Unin Republicana (1896-1904).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="182008" title="Sousse Sidi Abdelhamid" nonfiltered="4758" processed="4745" dbindex="74797">

Sousse Sidi Abdelhamid s una delegaci de Tunsia a la governaci de Sussa, formada pels barris al nord-oest de la ciutat de Sussa, abans d'arribar a Hammam Sousse. En direcci a l'est t la zona costera coneguda per medina (Sousse Mdina). La delegaci t una poblaci de 41.760 habitants.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="182009" title="Llus Mart i Xamena" nonfiltered="4759" processed="4746" dbindex="74798">
Llus Mart i Xamena (Palma 1856 - 1922) fou un poltic mallorqu. Fou membre del Partit d'Uni Republicana de Mallorca i redactor en cap del diari La Unin Republicana (1896-1904). Fou regidor de l'ajuntament de Palma de Mallorca el 1899 i un fervent partidari de la conjunci republicano-socialista creada en 1910-1911. Molt relacionat amb Barcelona, fou sempre molt favorable al catalanisme, a diferncia de molts membres del seu partit. Fou el principal organitzador a Mallorca del Bloc Assembleista, el 1917 s'un al regionalisme mallorqu.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="182011" title="Sousse Mdina" nonfiltered="4760" processed="4747" dbindex="74799">


Sousse Mdina s una delegaci de Tunsia a la governaci de Sussa, formada per la zona costera de la ciutat i el barri antic o mdina. Aquest barri antic s principalment comercial mentre a la costa, a part del port de Sussa, hi ha llargues platjas utiliztades principalmente per gent de la ciutat i per turistes interiors tunisians, i en menor mesura per turistes estrangers. La delegaci t una poblaci de 32.350 habitants.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="182016" title="Bloc Assembleista" nonfiltered="4761" processed="4748" dbindex="74800">
Bloc Assembleista fou un grup poltic de suport a l'Assemblea de Parlamentaris de Catalunya format a les Illes Balears el 1917 pel Partit d'Uni Republicana de Mallorca, Centre Regionalista de Mallorca i socialistes, que exigia una rgim autonmic i reclamava la fi del domini del caciquisme en la poltica de les Illes. Alguns dels caps ms visibles foren els republicans Jeroni Pou i Magranet i Llus Mart i Xamena.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="182017" title="Castell de Castell de Farfanya" nonfiltered="4762" processed="4749" dbindex="74801">
El castell s situat a la vila de Castell de Farfanya (la Noguera), sobre un tur que domina la poblaci i que comparteix amb l'esglsia de Santa Maria. Actualment es troba en runa.

Histria.

Tot fa pensar que el tur on es troben les runes del castell ja era ocupat en poca ibrica; els ilergetes s hi devien defensar en front dels romans. La seva importncia creix de manera considerable amb la fortificaci d poca sarrana que formava part de la cadena defensiva que discorria de llevant a ponent i separava les terres del sud, islmiques, de les del nord, cristianes.

La primera notcia certa del lloc data del 1036, quan encara era musulm.

El castell i territori de Castell de Farfanya va ser pres als sarrans el 1115-1116 pel vescomte Guerau II de Cabrera, de totes maneres aquesta conquesta no es va consolidar fins el 1130.

A mitjan del segle XII (1156-1157) hom troba un plet entre Pon I de Cabrera (fill de l anterior) i Ermengol VII d Urgell, que es resol amb el reconeixement dels drets  d aquest darrer sobre el castell. Es troben contnues referncies histriques del castell en els anys segents: apropiacions, relacions de bns, llegats, etc. 

La comtessa Ceclia de Comenge, esposa de Jaume I d'Urgell va decidir la construcci d una esglsia nova que hauria de substituir una d anterior, del segle XII. La primitiva esglsia de Santa Maria era seu d un priorat depenent de Sant Pere d'ger a qui va ser donada pel mateix conqueridor del territori, Guerau II de Cabrera. Aquella esglsia contenia el sepulcre del comte Ermengol IX d Urgell, mort el 1243.

Com a curiositat, esmentar que corria la fama que el comte Pere II d'Urgell (1340-1408) tenia al seu castell de Castell de Farfanya una caixa de cabals atapeda de peces d or, encaixades amb tanta pressi que convidava qui pogus treure n alguna amb els dits, a quedar-se amb ella.

El 1415 Ferran I d'Antequera va vendre el senyoriu de Castell de Farfanya al comte de Foix, per acabar com a propietat dels ducs d Alba.

Durant la Guerra dels Segadors (1640-1652) el castell va viure diversos episodis bllics. No van ser el darrers, ja que ms endavant en trobem d altres. Al Diccionario geogrfico, Pascual Madoz (cap el 1840) l esmenta ja en runa.


Les restes.

El castell comptava amb un recinte fortificat, o castell prpiament dit, a ms d una muralla que envoltava la vila i diverses torres de guaita. La defensa islmica devia centrar-se en el mur del cant nord, ms indefens per qestions topogrfiques. A la zona de ponent s aixequen les restes de les construccions comtals, amb una torre circular, avui molt malmesa. Apartada d aquest conjunt, al nord, sobre un tur, es conserva una torre de guaita. Al sud es conserven dues torres unides per restes de muralla, que arriba fins la vila baixa.


Bibliografia.

 Pere Catal i Roca Els castells catalans, Vol. 6, 1a part. Rafael Dalmau Editor. Barcelona, 1979. ISBN 84-232-0157-0;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="182020" title="Centre Regionalista de Mallorca" nonfiltered="4763" processed="4750" dbindex="74802">
Centre Regionalista de Mallorca fou un grup poltic regionalista creat a Palma de Mallorca al desembre del 1917 per Guillem Forteza i Pinya seguint l'orientaci iniciada per Joan Estelrich i Artigues pel gener de 1917 en La Veu de Mallorca. Aspirava a l'autonomia regional dins cada naci i a la federaci de nacions sobiranes formant un estat ibric. Per a aquest objectiu intent una coalici de tots els partits el 1919, tot aspirant a exercit a les Illes el paper de la Lliga Regionalista a Catalunya. Tamb donaren suport al Bloc Assembleista de 1917. Tanmateix, el 1919 els membres ms qualificats ingressaren al Partit Liberal, i La Veu de Mallorca va desaparixer.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="182021" title="Tabarka" nonfiltered="4764" processed="4751" dbindex="74803">
 		


Tabarka (     ) s una ciutat de Tunsia a la governaci de Jendouba, on forma la nica delegaci de la costa, a uns 58 km al nord de Jendouba, i a 17 km de la frontera algeriana. La municipalitat t 15.354 habitants i s capalera d'una delegaci amb 45.540 habitants.

La zona correspon a les muntanyes de Khumayr (francs Khroumirie). a ciutat es un port pesquer (on poden atracar vaixells fora grans) destacat en la pesca de la llagosta i altres crustacis, i amb corals (utilitzats en joieria). A ms hi ha un port esportiu o recreatiu. La ciutat ha rebut un fort impuls turstic i est servida per l'aeroport Internacional de Tabarka (Tabarka 7 de novembre). La via de ferrocarril arriba fins a la ciutat per est destinada noms a mercaderies. 

El turisme amb una dotzena d'hotels, la pesca, l'agricultura i ramaderia, i algunes industries una part d'elles relacionades amb el paper, formen la seva base econmica; la delegaci t 27000 hectrees de boscos que es quasi dos teros del total.

La ciutat es coneguda per l'illot de Tabarka (40 hectrees) a uns 400 km de la costa, unit a la costa per una calada. 

La regi fou poblada pels berbers o libis (nmides). Tamb s'han trobat inscripcions pniques en algunes gorgues, destacant la de Keff Blida. Fou l'antiga Thabraca dels romans, vndals i bizantins. En poca romana, al segle II, s'hi embarcava el marbre vermell i groc de Simitthu (Chemtou) a la que estava unida per una via construida per ordre d'Adri. Les modernes excavacions han descobert necrpolis cristianes, amb alguns sarcfags amb mosaics (els ms destacats son avui dia al Museu del Bardo). Tamb s'han trobat cisternes antigues, una d'elles anomenada baslica perqu sembla que va servir d'esglsia modernament, s avui dia la seu del festival de Tabarka.

El segle X l'esmenta Ibn Hawkal (mort el 977); al segle XII se l'anomenava Port dels andalusos. El segle XV hi havia al port galeres per fer el cors contra vaixells cristians i ja s'esmenta el coral (Ibn Abd al-Mumin, mort el 1495). 

A l'illot es va edificar un fort genovs construt pels Lomellini (genovesos al servei d'Espanya) el 1553 a petici de Carles V de Castella i Arag. Durant el seu domini els genoveses es van dedicar a la pesca del coral i van convertir l'illa en un empori comercial que  va servir tamb com a lloc d'intercanvi de captius cristians a canvi de rescat. Un vaixells dels Lomellini havia capturat al corsari Dragut i el monopoli de comer a Tabarka fou el rescat cobrat pel seu alliberament. Les companyies franceses que des del 1561 feien el comer a l'empori de La Calle a Algria envejaven aquest lloc i el governador i aventurer francs Samson Napollon va intentar ocupar Tabarka i va morir en la lluita. 

Al segle XVII l'illot, com a centre de l'explotaci del coral, era fams arreu; els Lomellini tenien el monopoli comercial a travs de la Companyia d'frica i fixaven els preus dels productes locals que podia exportar sense pagar drets al bei (tractat del 1676); pressionats per diverses potencies els Lomellini van accedir a vendre els seus drets o cedir l'illa al bei; aquest la va ocupar sobtadament el juny del 1741; els habitants (fins llavors se'ls anomen tabarquins, avui dia es diuen tabarquesos) van emigrar a l'illa de San Pietro a Sardenya i alguns a Tunis; dues dones de l'illa, Sofia Bosso i Salvatora Paona, establertes a Tunis i convertides al islam, van ser mullers de dos beis, la primera de Sidi Muhammad i la segona de Sidi Mustaf (1835-1837). Un intent de recuperar l'illa per l'oficial de marina francs Saurins el 1742, va fracassar.

Al segle XVI el riu Oued El Kebir es podia remuntar fins a les portes de la vila, cosa que encara confirma un agent francs el 1725. Posteriorment el curs del riu es va reduir i va deixar de ser navegable. Masalik (ed. Van Leuwen-Ferr, publicat a Tunis el 1992), diu que a la rodalia de la ciutat va morir la reina Kahina a un lloc anomenat Bir al-Kahina (Pou de la Kahina) per M. Talbi (L'epope de la Kahina, 1971) ho posa en dubte. El fort genovs es avui una caserna milita i hi ha un far.



Vegeu tamb.
Nova Tabarca;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="182022" title="Mart Mayol i Moragues" nonfiltered="4765" processed="4752" dbindex="74804">
Mart Mayol i Moragues (Palma de Mallorca, 1916   1997) fou un escriptor i autor dramtic vinculat al fenmen del teatro regional de les Illes Balears.

Com a autor teatral, destac per una personalitat i unes caracterstiques molt singulars. Les seves obres, escrites en mallorqu popular, Portes Obertes, Orgull de casta, Es sogre de Mad Rosa, Ms vell que es pastar, Ca'n Miraprim, Mal llamps es doblers, Aix s el mn, S'estopa ran d'es foc, El tio al cel sia, Dilluns de Festa Major, A on anam?, Mala rel o Es metge per fora, adaptaci de Le medecin malgr lui de Molire, foren estrenades per la Companyia Artis, per poques d'aquestes obres varen ser editades i ara sn males de consultar.

La seva producci no es limita, emper, a la seva creaci teatral, sin que troba un altre cam d'autorrealitzaci literria a travs de la narrativa, bona mostra de la qual va aparixer a la revista Ponent quaderns literaris, on hi trobam: El vaquer murci (1958), Don Luset, pvre. (1960), Oui, papa (1964), L'escndol (1965-66), i articles com, per exemple, L'essncia del teatre (1957) i Babel (quatre comentaris d'altri sobre teatre) (Pars, 1965), publicats a la mateixa revista, i els articles en castell sortits a la plana de collaboracions de Baleares, avui Diari de Balears.

Desprs d'uns anys de silenci i de dedicaci a altres afers, recobr la seva veu amb Visca Alcanada lliure. Una altra de les facetes ms interessants, per manco conegudes, del polifactic Mart Mayol s la seva obra com a pintor, amb exposicions a Sller, Sencelles, Alcdia, Muro, Caracas, etc.

 Obres publicades .

 Ca'n Miraprim Palma de Mallorca: Editorial Moll, 1954 (Collecci Les Illes d'Or);
 Dilluns de Festa Major (Premi "Bartomeu Ferr", Ajuntament de Palma, 1955);
 Aix s el mn (Ponent quaderns literaris, 1964);

 Enllaos externs .
Literatura Mallorquina: Mart Mayol i Moragues;
Ponent, quaderns literaris, cuadernos literarios;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="182023" title="El Tahrir" nonfiltered="4766" processed="4753" dbindex="74805">
El Tahrir s una ciutat de Tunsia a la rodalia de Tunis, governaci de Tunis, situada just al nord del Bardo i al sud de la delegaci d'Omrane Suprieur. s composa de diversos barris o nuclis, entre els quals el ms conegut es el d'Ibn Khaldoun. La delegaci t una poblaci de 23.030 habitants.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="182024" title="Gran Premi d'Itlia del 1973" nonfiltered="4767" processed="4754" dbindex="74806">
Resultats del Gran Premi d'Itlia de Frmula 1 de la temporada 1973 disputat al circuit de Monza el 9 de setembre del 1973. 



 Resultats .







 Altres .

 Pole:   Ronnie Peterson;

 Volta rpida:  Jackie Stewart   1' 35. 3;
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="182027" title="Tajerouine" nonfiltered="4768" processed="4755" dbindex="74807">
Tajerouine o Tadjerouine s una ciutat de Tunsia a la governaci del Kef, a uns 38 km al sud-oest de la ciutat de El Kef, al peu del Djebel Slata de 1103 metres, que queda a l'oest, i el Djebel El Houdh, que queda al nord-est, a 699 metres sobre el nivell del mar. La municipalitat t 18.185 habitants amb uns 7.200 a la mateixa ciutat i la resta als altres nuclis del municipi. 

La via del ferrocarril passa a uns 2 km al sud. Una carretera entre la ciutat i Kalaat Senan passa per la rodalia de la Taula de Jugurta que s una atracci turstica de primer ordre. La ciutat es capalera d'una delegaci amb una poblaci de 34.070 habitants.

La ciutat es principalment agrcola; tamb hi ha ramats de bovins i ovins; es produeix tamb argila; hi ha nombroses fonts naturals i est projectada una fabrica d'envasament de botelles d'aigua. A la ciutat s'organitza cada any un festival d'equitaci.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="182030" title="Gran Premi d'Itlia del 1974" nonfiltered="4769" processed="4756" dbindex="74808">
Resultats del Gran Premi d'Itlia de Frmula 1 de la temporada 1974 disputat al circuit de Monza el 8 de setembre del 1974. 



 Resultats .






 Altres .

 Pole:   Niki Lauda   1' 33. 16;
 Volta rpida:  Carlos Pace   1' 34. 2   (a la volta 46);

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="182031" title="PSI (unitat)" nonfiltered="4770" processed="4757" dbindex="74809">
El smbol PSI s una unitat de pressi del sistema anglosax i correspon a les inicials angleses de "Pound-force per Square Inch", en catal, "Lliura-fora per polzada cuadrada".

1 PSI = 1 lbf / in ^ 2   6.894,757 Pa 























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="182034" title="Lloren de Santamaria" nonfiltered="4771" processed="4758" dbindex="74810">
Lloren de Santamaria (nom artstic de Lloren Rosell i Horrach) s un cantant nascut al municipi mallorqu de Santa Maria del Cam i que va tindre una certa popularitat durant la dcada dels seixanta i setanta del segle XX. Es mou de fa molts anys en el camp de la Can comercial en llengua castellana i s conegut com a Lorenzo Santamara.

Ja l'any 1975 inclou el tema "Coses des camp", de Toni Morl, a l'lbum Para que no me olvides. El 1987, amb el seu nom catalanitzat, publica un LP en catal (Entre cella i cella), que cont alguns temes propis de tendncia costumista ("El tio Nicolau", "Mestre Pere Joan", "Carolina i Servando", "Bona nit"...) i versions de canons de Toni Morl ("Coses des camp", "Utopia"), Serrat ("Mediterrani" -adaptaci de "Mediterrneo"-) i Georges Moustaki ("L'estranger" -adaptaci de "Le mtque"-).

Referncies.


Enllaos externs.
 Biografia musical de Lloren de Santamaria. ;
 Discografia d'aquest cantant. ;
 Galeria de fotografies de Lloren de Santamaria ;
 Filmografia de Lloren de Santamaria. ;
 Videoclip de Lloren de Santamaria cantant "Para que no me olvides". ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="182035" title="Peneid" nonfiltered="4772" processed="4759" dbindex="74811">


Els peneids (Penaeidae) sn crustacis decpodes i constitueixen una de les famlies dels dendrobranquiats peneodeus. Comprenen dos dels crustacis de ms inters comercial, com sn els llagostins, especialment l'espcie prpia de les nostres costes, Penaeus kerathurus i algunes gambes, com la gamba blanca (Parapenaeus longirostris), molt apreciada. 

Com a caracterstiques ms destacades, tenen podobranquis al segon parell de maxillpedes i una esquama antenular interna. 

 Sistemtica .
D'acord amb la llista de la ITIS i la de Universitat de Michigan, la famlia dels peneids est formada pels segents gneres:  
Artemesia;
Atypopenaeus;
Farfantepenaeus;
Fenneropenaeus;
Funchalia;
Heteropenaeus;
Litopenaeus;
Macropetasma;
Marsupenaeus;
Megokris;
Melicertus;
Metapenaeopsis;
Metapenaeus;
Miyadiella;
Parapenaeopsis;
Parapenaeus;
Pelagopenaeus;
Penaeopsis;
Penaeus;
Protrachypene;
Rimapenaeus;
Tanypenaeus;
Trachypenaeopsis;
Trachypenaeus;
Trachysalambria;
Xiphopenaeus;

En un altre llistat, com el que proposa la NCBI hi ha noms 20 gneres reconeguts. No apareixen Artemesia, Macropetasma, Miyadiella, Pelagopenaeus, Protrachypene, Tanypenaeus i Trachysalambria.

Referncies.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="182036" title="Takelsa" nonfiltered="4773" processed="4760" dbindex="74812">
Takelsa s una ciutat de Tunsia a la pennsula o regi del Cap Bon, a la governaci de Nabeul. Es troba a la vora d'un rierol i al peu del Djebel Sidi Abd Er Rahman, a una altura de 318 metre sobre el nivell del mar. s a uns 8 km de la costa, on es troba la platja i port del Prncep (Marsa al-Omara). La municipalitat t 20.169 habitants dels que la meitat viuen a la vila i altres en diversos nuclis. s tamb capalera d'una delegaci amb 19.480 habitants al cens del 2004.

La regi cultiva la vinya amb la que es produeix vi de taula de no gaire qualitat. Altres cultius, l'artesanat i la fusteria son les altres activitats econmiques de la comarca.

La municipalitat fou creada per decret de 4 d'abril de 1985, amb una superfcie de 29.000 hectrees. Celebra un festival anual al mes de juliol. 







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="182078" title="Sousse Jaouhara" nonfiltered="4774" processed="4761" dbindex="74813">


Souse Jawhara o Sousse Jaouhara s una delegaci de Tunsia a la governaci de Sussa, ciutat de Sussa, formada pels barris a la part sud de la ciutat entre la zona costera (Sousse Mdina) i la delegaci de Sousse Riadh (els barris del sud-oest). Aquesta zona s'acosta al centre de la ciutat i s comercial i amb nombrosos edificis i serveis pblics. La delegaci t una poblaci de 52.710 habitants.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="182079" title="SK Slavia Praha" nonfiltered="4775" processed="4762" dbindex="74814">


El SK Slavia Praha s un club de futbol txec de la ciutat de Praga.

 Histria .
Evoluci del nom:
 1892 - SK ACOS Praha (Sportovn klub Akademick cyklistick odbor Slavia Praha);
 1893 - SK Slavia Praha (Sportovn klub Slavia Praha);
 1948: Sokol Slavia Praha;
 1949: ZSJ Dynamo Slavia Praha (Zkladn sportovn jednota Dynamo Slavia Praha);
 1953: DSO Dynamo Praha (Dobrovoln sportovn organizace Dynamo Praha);
 1954: TJ Dynamo Praha (T lovchovn jednota Dynamo Praha);
 1965: SK Slavia Praha (Sportovn klub Slavia Praha);
 1973: TJ Slavia Praha (T lovchovn jednota Slavia Praha);
 1977: TJ Slavia IPS Praha (T lovchovn jednota Slavia Inenrsk pr myslov stavby Praha);
 1978: SK Slavia IPS Praha (Sportovn klub Slavia Inenrsk pr myslov stavby Praha);
 1991: SK Slavia Praha (Sportovn klub Slavia Praha - fotbal, a.s.);

Jugadors destacats.
Josef "Pepi" Bican;
Antonn Pu ;
Frantiek Plni ka;
Frantiek Vesel;
Patrik Berger;
Karel Poborsk;
Pavel Kuka;
Vladimr micer;
Stanislav Vl ek;

Palmars.
Copa Mitropa: 1938;
Lliga txecoslovaca de futbol: 1925, 1928/29, 1929/30, 1930/31, 1932/33, 1933/34, 1934/35, 1936/37, 1946/47;
Lliga txeca de futbol: 1939/40, 1940/41, 1941/42, 1942/43, 1995/96, 2007/08;
Copa txeca de futbol: 1941, 1942, 1945, 1974, 1997, 1999, 2002;
Campionat txec: 1897 primavera, 1897 tardor, 1898, 1899, 1900, 1901, 1913, 1915;
Campionat de Bohmia: 1918, 1924;
Copa de Bohmia: 1908, 1910, 1911, 1912, 1922, 1926, 1927, 1928, 1930, 1932, 1935, 1941;
Intercopa: 1970, 1972, 1977, 1978, 1986, 1992, 1993;

Enllaos externs.
Web oficial;
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="182084" title="FC Bank Ostrava" nonfiltered="4776" processed="4763" dbindex="74815">


El FC Bank Ostrava s un club de futbol txec de la ciutat d'Ostrava, a Silsia.

 Histria .
Evoluci del nom:
1922: SK Slezsk Ostrava (Sportovn klub Slezsk Ostrava);
1945: SK Ostrava (Sportovn klub Ostrava);
1948: Sokol Trojice Ostrava ;
1951: Sokol OKD Ostrava (Sokol Ostravsko-karvinsk doly Ostrava);
1952: DSO Bank Ostrava (Dobrovoln sportovn organizace Bank Ostrava);
1961: TJ Bank Ostrava (T lovchovn jednota Bank Ostrava) ;
1970: TJ Bank Ostrava OKD (T lovchovn jednota Bank Ostrava Ostravsko-karvinsk doly);
1990: FC Bank Ostrava (Football Club Bank Ostrava, a.s.);
1994: FC Bank Ostrava Tango (Football Club Bank Ostrava Tango, a.s.);
1995: FC Bank Ostrava (Football Club Bank Ostrava, a.s.);

 Palmars .
Lliga txecoslovaca de futbol: 1975/76, 1979/80, 1980/81;
Copa txecoslovaca de futbol: 1972/73, 1977/78, 1990/91;
Lliga txeca de futbol: 2003/04;
Copa txeca de futbol: 1972/73, 1977/78, 1978/79, 1990/91, 2004/05;
Copa Mitropa: 1989;

Jugadors destacats.


Even Hadamczik;
Rostislav Voj ek;
Werner Li ka;
Libor Radimec;
Vclav Dan k;
Lud k Mikloko;
Tom Pospchal;
Milan Baro;
Tom Galsek;
Tom  epka;
Marek Jankulovski;
Ji  K ik;
Frantiek Schmucker;
Miroslav Wiecek;
Petr Samec;
Karel Kula;
Pavel Srn ek;
Robert Caha;

Enllaos externs.
Web oficial;
Web oficial de fans ;
Banik a uefa.com;
Banik a la federaci txeca;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="182086" title="Temporada 1979 de Frmula 1" nonfiltered="4777" processed="4764" dbindex="74816">


Resultats de la Frmula 1 a la temporada de l'any 1979. 


 Sistema de puntuaci .

S'adjudicaven punts als sis primers llocs (9, 6, 4, 3, 2 i 1). Ja no es donen punts per la volta ms rpida. Pel recompte  final del campionat nomes es tenien en compte els quatre millors resultats dels set primers grans premis i quatre dels vuit grans premis seguents, d'aquesta manera s'eliminava els pitjors resultats en cada una de les dues parts  possibles del campionat (4 de 8 i 4 de 8). 

Tamb es puntuable pel Campionat del mn de constructors.


 Curses .




 Posici final del Campionat de constructors del 1979 .




 Clasificaci del mundial de pilots del 1979 .



()























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="182087" title="FK Marila P?bram" nonfiltered="4778" processed="4765" dbindex="74817">


El FK Marila P bram s un club de futbol txec de la ciutat de P bram.

 Histria .
Evoluci del nom:
1948 : fundaci del club amb el nom d'ATK Praga ;
1953 : canvi de nom per UDA Praga ;
1956 : canvi de nom per VTJ Dukla Praga ;
1976 : canvi de nom per ASVS Dukla Praga ;
1991 : canvi de nom per FC Dukla Praga ;
1996 : fusi amb el FC P bram esdevenint FC Dukla P bram ;
2000 : canvi de nom per FC Marila P bram;

 Jugadors destacats .
Ladislav Novk;
Svatopluk Pluskal;
Josef Masopust;
Zden k Nehoda;
Ivo Viktor;
Ladislav Vzek;
Pavel Nedv d;

 Palmars . 
Lliga txecoslovaca de futbol: 1982, 1979, 1977, 1966, 1964, 1963, 1962, 1961, 1958, 1956;
Copa txecoslovaca de futbol: 1952, 1961, 1965, 1966, 1969, 1981, 1983, 1985, 1990.

Enllaos externs.
 Web oficial ;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="182092" title="FC Vtkovice" nonfiltered="4779" processed="4766" dbindex="74818">


El FC Vtkovice s un club de futbol txec de Vtkovice, Ostrava. Va ser fundat l'any 1919.

 Histria .
Evoluci del nom:
1919: SK Slavoj Vtkovice ;
1922: SK Vtkovice ;
1923: SSK Vtkovice ;
1937: SK elezrny Vtkovice ;
1939:  SK Vtkovice ;
1945: SK Vtkovick elezrny ;
1948: Sokol Vtkovick elezrny ;
1949: ZSJ Vtkovick elezrny ;
1953: TJ Bank Vtkovice ;
1957: TJ VKG Vtkovice ;
1979: TJ Vtkovice ;
1993: fusi amb el FK 1. mj Karvin esdevenint FC Karvin-Vtkovice ;
1995: FC Vktovice ;

 Palmars .
Lliga txecoslovaca de futbol: 1985/86 ;

 Jugadors destacats .
 Dariusz Dudek;

 Enllaos externs .
 Web oficial;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="182102" title="FK Viktoria ikov" nonfiltered="4780" processed="4767" dbindex="74819">


El FK Viktoria ikov s un club de futbol txec de la ciutat de Praga.

 Histria .
s un dels clubs ms antics de Txquia. Fou fundat el 1903 per un grup d'estudiants a la ciutat de ikov (des de 1922 part de Praga).

Evoluci del nom:
 1903 - Sportovni krouek Viktoria ikov;
 1904 - SK Viktoria ikov;
 1950 - Sokol Viktoria ikov;
 1951 - Sokol  SAD ikov;
 1952 - Fusionat amb Avia  akovice;
 1952 - TJ Slavoj ikov;
 1965 - TJ Viktoria ikov;
 1973 - TJ Viktoria ikov Strojimport;
 1982 - TJ Viktoria ikov PSO;
 1992 - FK Viktoria ikov;

Enllaos externs.
 Web oficial;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="182107" title="1. FC Brno" nonfiltered="4781" processed="4768" dbindex="74820">


El 1. FC Brno s un club de futbol txec de la ciutat de Brno.

Histria.
Evoluci del nom:
SK idenice (1913-1947);
Zbrojovka idenice (1947-1951);
Zbrojovka Brno (1951-1956);
Spartak ZJ Brno (1956-1968);
fusi amb el RH Brno (DSO Rud hvezda Brno) (1953-1962) el 1962;
Zbrojovka Brno (1968-1992);
Boby Brno (1992-2000);
Stavo Artikel Brno (2000-2002);
1. FC Brno (2002);

Palmars.
Lliga txecoslovaca de futbol: 1977/78;
Copa txecoslovaca de futbol: 1960;
Campionat de Txecoslovquia amateur: 1926;

Entrenadors destacats.
Vclav Vohralk;
Jen Konrd;
Josef Eremi;
Josef Bican;
Karel Kolsk;
Frantiek Havrnek;
Josef Masopust;
Frantiek Cipro;
Petr Uli n;
Karel Ve e a;

 Jugadors destacats .


Jan Novk;
Josef Novk;
Antonn Latovi ka;
Antonn Carvan;
Old ich Rulc;
Karel Peek ("K a");
Karel Burkert;
Eduard Van k;
Karel Nepala;

Jan imek;
Karel Kopeck;
Karel Kohlk;
Vlastimil Bubnk;
Karel Lichtngl;
Jn Popluhr;
Frantiek Schmucker;
Jozef Bomba;
Ivo Viktor;

Karel Kroupa;
Karel Jar ek;
Rostislav Vclav ek;
Josef Hron;
Jind ich Svoboda;
Vt zslav Kotsek;
Josef Mazura;
Petr Jane ka;
Karel Dvo k;

Roman Kukleta;
Ren Wagner;
Petr K ivnek;
Richard Dostlek;
Lubo P ibyl;
Milan Pacanda;
Marek Zbek;
Jan Polk;


Enllaos externs.
Web oficial;
Web a Soccer Association;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="182110" title="FC Bohemians Praha 1905" nonfiltered="4782" processed="4769" dbindex="74821">


El FC Bohemians Praha s un club de futbol txec de la ciutat de Praga.

Histria.
Evoluci del nom:
1905 AFK Vrovice ;
1927 AFK Bohemians;
1940 AFK Bohemia ;
1945 AFK Bohemians ;
1948 elezni  i Praha;
1952 Spartak Praha Stalingrad;
1961  KD Praha;
1961 Bohemians  KD Praha;
1993 FC Bohemians Praha;
2005 FC Bohemians Praha 1905;

Palmars.
Lliga txecoslovaca de futbol: 1983;
Copa txeca de futbol: 1982;

Enllaos externs.
Web oficial;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="182112" title="EyeToy" nonfiltered="4783" processed="4770" dbindex="74822">

L'EyeToy s una cmera digital de color, similar a una webcam, per la PlayStation 2 i la PlayStation Portable. La tecnologia que pren les imatges s a travs d'una cmera. Aix proporciona als jugadors interaccionar amb els videojocs a travs dels sensors de la cmera, la detecci de color i tamb de so, a travs d'un micrfon incorporat a la cmera.

La cmera ha sigut desenvolupada per Logitech (conegut com a "Logicool" al Jap), per els nous EyeToys han sigut desenvolupats per Nam Tai. La cmera s'utilitza principalment per jugar a videojocs de l'EyeToy desenvolupats per Sony i altres companyies que hi tenen relaci. Aquest aparell no s'ha dissenyat i fabricat per a ser usat com a una cmera normal d'ordinador (o webcam), per algunes persones han creat aplicacions no oficials per a usar-lo.

Histria.
L'EyeToy va ser en un principi ideat pel Dr. Richard Marks, que va tenir la idea de connectar una webcam a una PlayStation 2 i utilitzar-lo per a jugar a alguns videojocs. La idea d'utilitzar cmeres en els jocs no era nova, i va ser utilitzada anteriorment en algunes mquines recreatives i joguines com la Game Boy Camera i la cmera digital Dreameye per la Sega Dreamcast, i aquests aparells creats abans de l'EyeToy podien haver guiat als desenvolupadors. Tanmateix, amb la resoluci de les cmeres modernes i l'energia en el processament de la PlayStation 2 han fet que moltes noves idees fossin impossibles de realitzar a la cmera de la Game Boy. La idea va ser posada en marxa pel London Studio de la SCEE, el qual en va fer una mostra d'un prototip al 2002 amb quatre videojocs. La idea va ser un xit i el maquinari va ser llanat als Pasos Catalans i a la resta d'Europa el juliol del 2003 juntament amb el seu propi videojoc, .

 Disseny .
L'EyeToy est dissenyat per a ser installat o collocat a sobre de la consola o la televisi. La cmera es munta en un pivot,  tenint en compte la collocaci. En la cmera hi ha una anella al voltant de les lents. T dos llums de LED al davant. Una llum blava que s'engega quan la PS2 tamb est engegada, indicant que ja est preparada per a ser utilitzada, mentre que el llum vermell noms s'encn quan hi ha poca llum a l'habitaci. Hi ha tamb un micrfon incorporat. Tamb es va llanar un nou model de l'EyeToy que proporcionava gaireb les mateixes caracterstiques, per tenia una mida ms petita i una carcassa de plata.

 A l'ordinador.
Com que l'EyeToy utilitza un connector USB, els drivers han sigut creats per a fer-lo funcionar en diversos sistemes operatius. Noms uns quants d'aquests drivers funcionen. El tipus de driver que es necessita depn del model de la cmera EyeToy. Hi ha tres tipus diferents:

SLEH-00031

SCEH-0004

SLEH-00030

La informaci del model est inclosa en una etiqueta al darrere de la cmera.

 Limitacions tcniques .
 A causa de qu la cmera necessita "veure" els jugadors
mentre juguen, la cmera necessita ser utilitzada en una ampla i neta habitaci.  Per ajudar al jugador saber quan no hi ha prou llum, hi ha el llum (LED) vermell a la cara davantera de la cmera que fa el flash quan hi ha massa foscor. I per tant, no es pot jugar quan hi ha molta foscor. 

En resposta a aquesta limitaci, Sony va crear un controlador a la cmera capa d'illuminar els diferents LEDs per comunicar la posici del jugador.

 Videojocs.

Dissenyats per l'EyeToy.
Aquests videojocs necessiten un EyeToy per a ser jugats. Tots produts per Sony.
2003;
;
 ;
2004;
 ;
Sega SuperStars (Sega);
U Move Super Sports (Konami);
  - un sistema de vdeo i telfon per a ser utilitzat amb un adaptador de xarxa;
;
Disney Move (Ubisoft);
Nicktoons Movin' (THQ);
2005;
 ;
;
 ;
 ;
 (conegut tamb SpyToy a Europa);
Clumsy Shumsy (Phoenix Games Ltd. Unit/Holanda);
2006;
Rhythmic Star (Namco);
";
";
Per determinar;
;
Eyedentify  (PlayStation 3);
;

Videojocs amb l'EyeToy de manera opcional.
Aquests videojocs poden ser jugats amb l'EyeToy opcionalment. Tenen una etiqueta dient "EyeToy Enhanced" a la coberta del videojoc.
AFL Premiership 2005 (Sony. Vegeu tamb la secci de Cameo.);
Buzz! The Music Quiz (Sony, desprs del 2005);
Buzz! The Big Quiz (Sony, mar 2006);
Dance Dance Revolution Extreme / Dancing Stage Fusion (Konami, 2004);
Dance Dance Revolution Extreme 2 (Konami, 2005);
Dance Dance Revolution SuperNOVA (Konami, 2006) - els jugadors es poden veure a ells mateixos ballant;
Dance Factory - s semblant al DDR, i s'afegeixen dues "mans" addicionals als quatre costats.
DT Racer (XS Games, 2005) - les fotos es fan amb l'EyeToy per a ser usat com avatar;
Formula One 05 (Sony, mitjans del 2004);
;
Go! Puzzle (Sony, juny 2007) - Per PlayStation 3;
Get On Da Mic (Eidos, 2004) - els jugadors es poden veure;
Harry Potter and the Prisoner of Azkaban (EA, 2004) -  caracterstiques de l'EyeToy als minijocs;
Jackie Chan Adventures (Sony, 2004) - caracterstiques de l'EyeToy als minijocs;
Lemmings (Team 17, 2006);
LMA Manager 2005 (Codemasters, 2004) - els jugadors es poden veure amb imatges als diaris del videojoc;
NBA 07;
Racing Battle: C1 Grand Prix (Genki, 2005) - Utilitzat per capturar textures per a ser utilitzades en les enganxines dels cotxes a la interfcie de pintar;
SingStar (Sony, 2004) - els jugadors es poden veure a ells mateixos mentre canten;
SingStar Party (Sony, 2004) - els jugadors es poden veure a ells mateixos mentre canten;
SingStar Pop (Sony, 2005) - els jugadors es poden veure a ells mateixos mentre canten;
SingStar '80s (Sony, 2005) - els jugadors es poden veure a ells mateixos mentre canten;
SingStar Rocks! (Sony, 2006) - els jugadors es poden veure a ells mateixos mentre canten;
SingStar Anthems (Sony, 2006) - els jugadors es poden veure a ells mateixos mentre canten;
SingStar Legends (Sony, 2006) -els jugadors es poden veure a ells mateixos mentre canten;
SingStar Pop Hits (Sony, 2007) - els jugadors es poden veure a ells mateixos mentre canten;
The Sims 2;
Stuart Little 3: Big Photo Adventure;
The Polar Express (THQ, 2004);
The Sims 2: Pets;
The Urbz: Sims in the City (EA, 2004) - els jugadors poden veure les seves cares en les pancartes publicitries del videojoc;
Tony Hawk's Underground 2;
Who Wants To Be A Millionaire? Party Edition (Eidos, late 2006) - els jugadors poden veure els seus 'mugshots' quan guanyin (Tamb suporta Buzz! Buzzers);
YetiSports Arctic Adventures (JoWooD, 2005) - Jocs exclusius multijugador amb l'EyeToy;

Cameo.
EyeToy: Cameo s un sistema per a que els jugadors puguin incloure els seves imatges com a avatars en els seus videojocs. Els videojocs que suporten aquesta caracterstica inclouen un programa d'escanneig que pot ser usat per a generar un model en 3D de la cara del jugador. Es desa la imatge en la targeta de memria, aquest fitxer un cop desat tamb est disponible per a altres videojocs que suportin el Cameo. EyeToy: Cameo t llicncies de la tecnologia de creaci de cares Digimask.

 Videojocs suportats .
AFL Premiership 2005;
AFL Premiership 2006;
AND 1 Streetball;
;
;
;
;
Formula One 05;
Gaelic Games: Football;
Gretzky NHL 2005;
Karaoke Revolution Party;
Karaoke Revolution Presents: American Idol;
MLB 2005;
MLB '06: The Show;
MLB '07: The Show;
Sims 2;
This Is Football 2005;
Tony Hawk's Underground 2;
Tony Hawk's American Wasteland;
World Tour Soccer 2006;

 Vegeu tamb .
 Llista de videojocs amb l'EyeToy;
 PlayStation Eye - L'EyeToy successor per la PlayStation 3;
 Xbox Live Vision - Una cmera similar feta per l'Xbox 360;
 Wii Remote - Un comandament amb sensors de moviment per la Wii;
 Power Glove - Una m controlable a travs de la pantalla per la NES;
 Entrada i sortida inclosa tocar la pantalla tctil per la Nintendo DS;

Referncies.

 Especificacions de l'EyeToy, publicats per Sony amb el manual d'instruccions de l'EyeToy.
 Drivers gratuts per Windows i Linux i amb el suport de: http://eyetoy8057.sourceforge.net/cms/;

 Enllaos externs .
Lloc web oficial de l'EyeToy (en diverses llenges);
  Projecte: EyetoyOnComputer Project Drivers i programes de captures gratutes per funcionar l'EyeToy als ordinador de Mac OS X, Windows i Linux. En aquest projecte no s'ha llanat encara els fitxers per linux, utilitzeu l'enlla de sota pels drivers de linux.
  ov51x-jpeg El driver ov51x per linux, modificat pel suport de l'EyeToy.
  Drivers per webcam de l'EyeToy per XP Drivers i guies gratutes per utilitzar l'EyeToy com a webcam pel Windows XP.
  Drivers per la webcam de l'EyeToy, guies i PMF per Windows 98SE, Millenium, Windows 2000, XP 32Bit i Vista 32Bit.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="182119" title="FC Slovan Liberec" nonfiltered="4784" processed="4771" dbindex="74823">


El FC Slovan Liberec s un club de futbol txec de la ciutat de Liberec.

 Histria .
Evoluci del nom:
1945: SK Cechie Liberec ;
1953: DSO Slavoj Liberec ;
1958: fusi amb TJ Jiskra SS Liberec esdevenint TJ Slovan Liberec ;
1980: TJ Slovan Elitex Liberec ;
1993: FC Slovan Liberec ;
1993: FC Slovan WSK Liberec ;
1994: FC Slovan WSK Vratislav Liberec ;
1995: FC Slovan Liberec ;

Palmars.
Lliga txeca de futbol: 2002, 2006;

Enllaos externs.
 Web oficial ;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="182122" title="Gammarth" nonfiltered="4785" processed="4772" dbindex="74824">
Gammarth s una ciutat de Tunsia a la governaci de Tunis, al nord de La Marsa, delegaci i municipi als que pertany. T una de les millors i ms concorregudes platges del pas i la ciutat es moderna i neta. La gran mesquita i la mesquita de Sidi Yousef sn al centre urb; la plaa Bab Souika (Porta de la mar) es al nord i la plaa Bab al Jazira (Porta de l'illa) al sud. Un barri anomenat Hafsia es al nord-est. La ciutat principal s troba en un tur que domina el golf de Tunis fins al Ras Gammarth situat al nord. Disposa de nombrosos hotels, balnearis, parcs, un delfinari i altres atractius turstics. S'hi ha trobat una necrpoli jueva del segle II. A Gammarth hi ha un cementiri militar francs creat el 5 de gener de 1944. La seva poblaci varia entre hivern i estiu; la poblaci permanent s d'uns 15000 habitants. 







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="182125" title="Sant Llus Bertran" nonfiltered="4786" processed="4773" dbindex="74825">
Llus Bertran Exach (Valncia, 1 de gener de 1526 - 9 d'octubre de 1581), ms conegut com sant Llus Bertran, s un sant de l'orde dels dominics, canonitzat pel papa Climent X en 1691.

 Biografia .


Llus Bertran va nixer en la Ciutat de Valncia l'1 de gener de 1526, fill de Llus Bertran i ngela Exach. Va ingressar en el convent dels dominics de Valncia l'any 1544. Va anar, com molts altres dominics, com a missioner a Amrica. Va desembarcar en Cartagena d'ndies i va exercitar la seua labor missionera en la regi del Baix Magdalena. En 1568 va ser triat Prior del convent de Santo Domingo, en Santa Fe de Bogot. La crueltat, l'avarcia i els abusos dels encomenderos  dels oficials reals ocupats en la conquista d'eixes terres i l'opressi dels indgenes, van ser els principals obstacles que va caldre vncer en el seu treball missioner i cansat de no poder remeiar eixos mals va sollicitar el trasllat a Europa. Hi ha diverses llegendes i histries sobre els conflictes que este frare va tindre amb els conqueridors, que van intentar assassinar-lo moltes vegades.

Va tornar a Valncia rebut per l'afecte dels valencians, on va ser encarregat, com en la seua joventut, de ser mestre de novicis. En la porta de la seua cella va posar el rtol segent: Si tractara d'agradar als hmens no seria serf de Jesucrist. 
tamb va estar de titular en el convent de Santa Anna d'Albaida, Valncia.
Desprs de moltes malalties, repetint sempre les paraules de Agust d'Hipona: Abrasa, talla i castiga ac, Senyor perqu em perdones per sempre, va morir el 9 d'octubre de 1581, un any abans que Santa Teresa de Jess, amb la que va mantindre correspondncia. El Papa Pau V el va beatificar en 1608 i Alexandre VII el va declarar Patr del Nou Regne de Granada. Va ser canonitzat per Climent X l'any 1691. La seua festa se celebra el 9 d'octubre.

...

 Bibliografia .

 Luis Beltrn. El santo de los contrastes. Galduf Blasco, Vicente.

 La vida valenciana en la predicacin de San Luis Beltran. Llop Catala, Miguel.

 Vida y milagros de San Luis Beltrn. Sempere, Lorenzo.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="182126" title="Simple Network Management Protocol" nonfiltered="4787" processed="4774" dbindex="74826">

El Protocol simple d'administraci de xarxa o SNMP (Simple Network Management Protocol) s un protocol de la capa d'aplicaci que facilita l'intercanvi d'informaci d'administraci entre dispositius de xarxa.  Forma part del conjunt de protocols TCP/IP.  SNMP permet als administradors supervisar el funcionament de la xarxa, cercar i resoldre els seus problemes, i planificar el seu creixement.

Les versions de SNMP ms utilitzades sn dues: SNMP versi 1 (SNMPv1) i SNMP versi 2 (SNMPv2).  Les dues versions tenen caracterstiques en com, per SNMPv2 ofereix millores com, per exemple, operacions addicionals.

SNMP disposa d'una ltima versi (SNMPv3) que ofereix canvis significatius en relaci als seus predecessors, sobre tot en aspectes de seguretat. Tot i aix, no ha estat gaire acceptat per la indstria.




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="182127" title="SK Sigma Olomouc" nonfiltered="4788" processed="4775" dbindex="74827">


El SK Sigma Olomouc s un club de futbol txec de la ciutat d'Olomouc.

 Histria .
Evoluci del nom:
 1919 - FK Hej n Olomouc (Fotbalov klub Hej n Olomouc);
 1920 - SK Hej n Olomouc (Sportovn klub Hej n Olomouc);
 1947: Hej nsk SK Bansk a Hutn Olomouc (Hej nsk Sportovn klub Bansk a Hutn Olomouc);
 1948: ZSJ BH Olomouc (Zkladn sportovn jednota Bansk a Hutn Olomouc);
 1949: Sokol M Olomouc (Sokol Moravsk elezrny Olomouc) ;
 1952: Sokol Hanck elezrny Olomouc ;
 1953: DSO Bank M  Olomouc (Dobrovoln sportovn organizace Bank Moravsk elezrny Olomouc);
 1955: TJ Spartak M Olomouc (T lovchovn jednota Spartak Moravsk elezrny Olomouc);
 1960: TJ M Olomouc (T lovchovn jednota Moravsk elezrny Olomouc);
 1966: TJ Sigma M Olomouc (T lovchovn jednota Sigma Moravsk elezrny Olomouc);
 1979: TJ Sigma ZTS Olomouc (T lovchovn jednota Sigma ZTS Olomouc);
 1990: SK Sigma M Olomouc (Sportovn klub Sigma Moravsk elezrny Olomouc, a.s.);
 1996: SK Sigma Olomouc (Sportovn klub Sigma Olomouc, a.s.);

Jugadors destacats.
 Robert Caha;
 David Rozehnal;
 Marek Spilar;
 Tom Ujfalui;
 Radoslav Kov ;
 Radim Ku era;
 David Kobylk;

Enllaos externs.
 Web oficial ;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="182132" title="Daniel Gonzlez Giza" nonfiltered="4789" processed="4776" dbindex="74828">
Daniel Gonzlez Giza s un futbolista espanyol, nascut a Jerez de la Frontera. Juga de davanter al Fenerbahe SK i el seu primer equip fou el Xerez Club Deportivo on va militar des de categories inferiors.

Biografia.
Encara en edat juvenil, el RCD Mallorca va pagar un gran trasps per a incorporar-lo als seus equips inferiors, encara que problemes personals que afectaven el seu rendiment, i dels quals en els ltims temps s'ha recuperat, van interrompre la seva gran progressi ascendent. 

Desprs de jugar cedit sense xit en equips com el Recreativo de Huelva i el FC Barcelona B, s'incorpor en la temporada 2004-05 al Ciutat de Mrcia, de segona divisi. En l'equip murci es destapa com un gran golejador, aconseguint un important trasps per 800.000 euros al Getafe Club de Futbol per a la temporada 2005-06, on tamb milita en la temporada 2006-07 en la qual arriba a jugar la final de la Copa del Rei contra el Sevilla FC. 

La temporada 2007-08 fou traspassat al Reial Mallorca, on realitz una magnfica temporada anotant 37 gols en 27 partits, fet que el convert en el mxim golejador de la lliga espanyola i Bota de Plata; convertint-se en el jugador del Mallorca que ms gols ha marcat en una temporada.

Al juliol del 2008 va fitxar pel Fenerbahe SK turc per uns 15 milions d'euros, on jugar durant quatre temporades a les ordres de Luis Aragons.

Selecci estatal.
El dia 9 de novembre del 2007, fou incls en una convocatria de la selecci espanyola per a disputar dos partits de classificaci per a l'Eurocopa 2008.

El seu debut es produ el 21 de novembre del 2007, en un partit que Espanya jug a Gran Canria contra Irlanda del Nord. Marc el seu primer gol amb la selecci el 18 d'abril del 2008 en un partit contra Grcia a l'Eurocopa 2008.

Gols amb la selecci.


 Palmars .



 Distincions individuals .



Referncies.









































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="182133" title="Andreu Alfonsello" nonfiltered="4790" processed="4777" dbindex="74829">
Andreu Alfonsello (Elna 1406 - ? 1488), fou un escriptor catal en llengua llatina.

Biografia. 

Pertanyia a una familia de la noblesa menor d'Elna. Estudi a la Universitat de Bolonya, on s'hi doctor en lleis.

L'any 1446 prengu possessi de la mitra de Girona en nom de Joan Margarit i Pau, de qui fou vicari general. Fou secretari del captol de Girona, redactant-ne les actes, en les que hi inser notcies diverses, de gran inters historiogrfic (revolta catalana contra Joan II i qesti dels remences).

Obres.
Resolutiones Capituli Cathedralis Gerundensis;

Referncies.



Bibliografia.

Maringela Vilallonga, La literatura llatina a Catalunya al segle XV. Repertori bio-bibliogrfic (1993, ISBN 978-84-7256-930-0).
Flix Torres Amat, Memorias para ayudar a formar un diccionario crtico de los escritores catalanes, Barcelona, 1836.

Enllaos externs.
 Biografia de Andreu Alfonsello, per Maria Toldr;
 Bibliografia sobre Andreu Alfonsello, per Maria Toldr;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="182134" title="Nigan" nonfiltered="4791" processed="4778" dbindex="74830">


Nigan (en rus       ) s una ciutat situada a la part nord-oest de l'krug autnom de Khntia-Mnsia, prop del riu Obi. Es diu aix per un tributari de l'Obi, el Nigan-Iugan. Originalment va ser anomenada Niakh (   ). La seva poblaci el 2002 va ser, segons el cens rus del mateix any, de 52.610 habitants.

La ciutat i, en general, tota la regi sn conegudes pels seus bruscs canvis de temperatura.

 Economia i histria .
Nigan va nixer el 1965 com un centre de la indstria forestal. Actualment es destaca per les seves indstries petrolieres i de gas natural.

Des del 2 d'abril del 1967 est connectada amb Iekaterinburg. Compta amb un aeroport, obert el 1993 i situat a 12 km a l'est de la ciutat, on operen, entre altres, avions russos com l'Antnov AN-24, el Ikovlev YK-40 i el Tpolev TU-134. El setembre del 2000 s'hi va obrir un museu regional. A ms, t el millor centre hospitalari de la provncia de Tiumn.

Entre els seus personatges, destaca Maria Xarapova, que actualment viu a Florida i va guanyar el torneig de Wimbledon del 2004 i l'obert dels Estats Units del 2006. 

 Enllaos externs .
Pgina oficial de Nigan ;































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="182135" title="Comtat de Flandes" nonfiltered="4792" processed="4779" dbindex="74831">



El Comtat de Flandes va originar-se al segle IX com feu del rei de Frana: un territori comprs entre el riu Escalda i el riu Authie. Les fronteres van canviar-se fins a la seva supressi a la revoluci francesa al 1795. Des del segle XI el comtat va adquirir possessions a la ribera dreta de l'Escalda, feu del Sacre Imperi Romanogermnic anomenat Flandes Imperial ( Rijks-Vlaanderen'). 

Bruges i Gant n'eren les capitals histriques, Lilla era la capital de Flandria Gallica o Flandes de parla francesa. Desprs de guerres successives, el comtat va perdre ms d'un ter del territori als reis de Frana. L'actual Flandes francs, part dels departaments del Nord i del Pas de Calais, no coincideix gaire amb Flandria Gallica com que t una part de parla neerlandesa, ara reduda al Westhoek.
Uns comtes.
El rei de Frana va donar Flandes Reial al primer comte Baldu I de Flandes anomenat amb el bra de ferro des de l'any 862. Volia crear aix un para-xocs entre el seu regne i els invasors del Nord o els Vkings. El comtat va conixer un primer auge al segle XII sota el comte Felip d'Alscia quan l'indstria de la llana floria. Molts mercats coberts (lakenhalle) i torres de vila (belforts) s'han construt a aquesta poca.

L'any 1278 amb l'adveniment del comte Guiu de Dampierre el comtat pass a la casa de Dampierre. Desprs del casament de Margareta de Male amb Felip II de Borgonya, dit Felip l'Atrevit al 1369, pass sota la dominaci de la casa de Valois, mestres del Ducat de Borgonya.

Quan Maria de Borgonya mor al 1482 el comtat pass a son esps Maximili d'ustria de la famlia dels Habsburg. Son fill, Felip I de Castella, anomenat tamb Felip el Bell va esdevenir comte, i el comtat feia part de les Disset Provncies reunit amb el ducat de Borgonya. D'aquest temps data la denominaci pasos baixos (encara no era un nom d'un estat) en contrast amb els pasos alts de Borgonya. Les Disset Provncies van esdevenir una uni personal: el sobir era al mateix temps comte de Flandes, duc de Brabant, comte d'Holanda etctera.

El protestantisme i l'escissi dels Pasos Baixos.
L'adveniment del protestantisme, comenat a Steenvoorde al 1566 va ser l'inici de la Guerra dels Vuitanta Anys i finalment a l'escissi de les Disset Provncies amb la creaci de la Repblica de les Set Provncies Unides. Aquestes set van formar el nucli del futur regne dels Pasos Baixos del nord. Molts intellectuals, empresaris i artistes flamencs van fugir a les provncies del nord ms tolerants i oberts al mn que la teocrcia de la casa de Castella que condua un persecuci amarga amb l'ajut d'una Inquisici fero de tots que tenien idees diferents de l'ortodxia ultramuntana. Aquest moviment massiu d'emigraci va ser l'inici d'un perode negre de pobresa i de decadncia. Amb l'extinci de la branca castellana dels Habsburg, Flandes va tornar als austracs.

La fi d'un comtat gaireb millenari.
Mentrestant, els reis de Frana que somiaven de fronteres naturals rossegaven a la frontera sud del comtat, fins que la delimitaci definitiva es va fixar al 1678 amb el tractat de Nimega. La Repblica de les Set Provncies Unides va ocupar la riba esquerra de l'estuari de l'Escalda. Aquesta part, Flandes Zelands va esdevenir una Terra de la Generalitat. El 1795, Frana va envair i annexar tot el comtat, comprs Flandes Zelands. Era la fi d'un comtat gaireb millenari. Desprs de la desfeta de Napole a Waterloo el territori amb les fronteres de 1678 va fer part del Regne Unit dels Pasos Baixos i des del 1830 del regne de Blgica, reconegut definitivament desprs del Tractat de Londres (1839).

 Genealogia .

Baldu I Bra de Ferro 861-879;
Baldu II el Calb 879-918;
Arnold I el Vell, 918-965;
Baldu III (associat) 158-961;
Arnold II el Jove 965-989;
Baldu IV el Barbut 989-1028;
Baldu V el Piets 1028-1067;
Robert I el Fris 1071-1093;
Robert II de Flandes, 1093-1111;
Adela de Flandes, casada amb Carles I de Dinamarca, comtessa 1119-1127 ;
 Baldu VI, comte de Flandes (1067-1070) I d'Hainaut (1067-1070);
 Arnold III del Desgraciat, comte de Flandes i Hainaut 1070-1071;
 Baldu II d'Hainaut 1070-1099;
 Baldu III d'Hainaut 1099-1120;
 Baldu IV d'Hainaut 1120-1171, casat amb Alix de Namur ;
Baldui V d'Hainaut 1171-1195 i I de Namur, 1189-1195, casat amb Margarita de Flandes;
Baldu VII de Flandes, 1111-1119;

 Dinastia d'Alscia .
Thierry d'Alscia, comte de Flandes 1128-1168;
Felip I d'Alscia 1168-1191, casat amb Isabel de Vermandois i Valois;
Margarita I de Flandes, comtessa 1191-1194, casada amb Baldu V d'Hainaut i I de Namur;

 Flandes, Hainaut i Namur .
Margarita I de Flandes, casada amb Baldu V d'Hainaut i I de Namur;
Baldu IX de Flandes (Baldu I emperador llat), comte de Flandes i Hainaut 1195-1205, emperador 1204-1205;
Joana de Flandes, comtessa de Flandes i Hainaut 1206-1244, casada amb Ferran de Portugal, i amb Toms de Savoia;
 Margarita II de Flandes, comtessa 1244-1280, casada amb Guillem de Dampierre;
 Guiu I de Dampierre, comte 1280-1305 (associat 1255-1280) ;
Robert III de Dampierre, comte 1305-1322;
Llus, comte de Nevers i Rethel;
Llus I de Flandes comte de Flandes i Hainaut i comte de Nevers i Rethel 1322-1346;
Llus II de Flandes, comte, 1346-1384 ;
Margarita III de Flandes (Margarita II d'Artois i Borgonya, comtessa tamb de Nevers i Rethel), comtessa 1384-1404, casada amb Felip II de Borgonya (Felip l'Agosserat) 1384-1404 (+1405);
Joan I Sense Por, duc de Borgonya, comte d'Artois, comte de Borgonya, comte de Flandes, comte de Nevers (que va cedir al seu germ Felip II el 1384), comte de Rethel (que va cedir al seu fill Antoni el 1493), i altres ttols, 1404-1419;
Felip III de Borgonya (va afegir nombrosos estats als Pasos Baixos), 1419-1467;
Carles el Temerari, duc de Borgonya, duc de Brabant, duc de Gueldre (1472-1477), duc de Limburg, duc de Lothier, duc de Luxemburg, comte de Zutphen (1472-1477), d'Artois, de Borgoa, del Charollais, de Flandes, d'Hainaut, d'Holanda, de Macon, i de Zelanda, i marqus de Namur 1467-1477;
Maria de Borgonya, casada amb Maximili I d'ustria, hereva de Carles el Temerari, 1477-1482;
Felip el Bell 1482-1506, casat amb Joana la Boja, reina de Castella, filla i hereva de Ferran el Catlic i d'Isabel la Catlica ;
Enric I de Flandes, regent de Flandes (1195-1216) i emperador (1205-1216);
Felip I el Noble, comte de Namur 1195-1212;
Violant de Namur, comtessa de Namur 1212-1216, casada amb Pere I de Courtenay > comtes de Namur;

Flandes contemporani.
Avui Flandes s el nom de la regi autnoma de parla neerlandesa  Blgica de la qual noms les provncies Flandes Occidental i Flandes Oriental eren parts del territori del comtat histric.

 Notes .


Enllaos externs.
Mapa (900-1350);
L'expansi francesa a Flandes;
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="182136" title="Tamaghza" nonfiltered="4793" processed="4780" dbindex="74832">
Tamagzha, Tamerza, o Tameghza, s un oasi de muntanya de Tunsia a la governaci de Tozeur, a les muntanyes de Djebel En Negueb, a uns 60 km de la ciutat de Tozeur.
T uns 1500 habitants i s capalera d'una delegaci de 6.370 habitants el 2004.
 
Ja existia en temps dels romans i es deia Ad Turres, essent una estaci entre Tbessa i Gafsa, i un lloc de frontera; sota domini bizant al segle VI fou seu d'un bisbe. El vell poble, construt a la vora de l'Oued El Horchane, fou abandonat el 1969 desprs de ser destrut per unes inundacions. De la vela ciutat noms el santuari o marabut s'utilitza encara i la resta de les cases estan desocupades; el govern va construir un nou poble no molt lluny

Un incident es va produir el 11 de febrer de 1995 quan membres del GIA (Grup Islmic Armat) d'Algria va matar a sis gurdies nacionals tunisians 













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="182139" title="Tataouine Nord" nonfiltered="4794" processed="4781" dbindex="74833">
Tataouine Nord s una delegaci de Tunsia a la governaci de Tataouine, formada per la part oriental de la ciutat de Tataouine i els territoris vers el nord, est i sud-est. 

En aquesta delegaci es troben diversos ksours: Ksar Djelidat, Ksar Yekser, Kasr Maned, Ksar Tamelest i Ksar Ouled Soltane. T una poblaci de 54.320 habitants al cens del 2004, per la majoria coresponen a la ciutat de Tataouine. L'nic nucli de certa importancia es Guetoufa al sud-est.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="182140" title="Antoni Amat" nonfiltered="4795" processed="4782" dbindex="74834">
Antoni Amat (Barcelona ? - ?), fou un escriptor catal en llengua llatina.
Biografia. 

Fou un jurista que exerc d'advocat dels diputats de Catalunya a les Corts de 1438. Escriv diverses epstoles als consellers de Barcelona, des de Palerm i des de Florncia, informant-los dels afers de la cort d'Alfons el Magnnim.

Obres.
Repertorium iures praecipue Barcinonensis ordine alphabetico digestum.
An in principatu possint duo locumtenentes Regne creari.
Epstoles als consellers de Barcelona des de Palerm i Florncia (1435 i 1436);

Referncies.



Bibliografia.

Maringela Vilallonga, La literatura llatina a Catalunya al segle XV. Repertori bio-bibliogrfic (1993, ISBN 978-84-7256-930-0).
Flix Torres Amat, Memorias para ayudar a formar un diccionario crtico de los escritores catalanes, Barcelona, 1836.

Enllaos.
Biografia d'Antoni Amat, per Maringela Vilallonga ;
Bibliografia sobre Antoni Amat, per Maringela Vilallonga ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="182141" title="Tataouine Sud" nonfiltered="4796" processed="4783" dbindex="74835">
Tataouine Sud s una delegaci de Tunsia a la governaci de Tataouine, formada per la part occidental de la ciutat de Tataouine i els territoris vers el nord, nord-oest i oest. 

En aquesta delegaci es troben diversos ksours: Ksar Mguelba, Ksar Ouled Debbab, Ksar Bouziri, Kasr Ayatt, Ksar Chatana i Ksar Nagassa. T una poblaci de 36.770 habitants al cens del 2004, per la majoria coresponen a la ciutat de Tataouine. Els nics nuclis de certa importancia son Chenini i Douiret, a l'oest i lleugerament al sud-oest de la capital de la governaci.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="182143" title="Bernat Andor" nonfiltered="4797" processed="4784" dbindex="74836">
Bernat Andor (Segle XV), fou un notari i escriv reial, i escriptor catal en llengua llatina.
Biografia. 

Consta que exercia de notari l'any 1439. Com a escriv reial redact l'acta de presa de possessi de Pere Miquel Carbonell com a arxiver reial el 1479.

Obres.
Ad Joannem Coloma (dedicatria d'una traducci d'una obra de Sallusti feta per encrrec del secretari reial Joan de Coloma, dirigida a aquest.

Referncies.



Bibliografia.

Maringela Vilallonga, La literatura llatina a Catalunya al segle XV. Repertori bio-bibliogrfic (1993, ISBN 978-84-7256-930-0).
Flix Torres Amat, Memorias para ayudar a formar un diccionario crtico de los escritores catalanes, Barcelona, 1836.

Enllaos externs.
Biografia de Bernat Andor, per Maringela Vilallonga ;
Bibliografia sobre Bernat Andor, per Maringela Vilallonga ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="182144" title="Teboulba" nonfiltered="4798" processed="4785" dbindex="74837">

Teboulba o Tboulba (         ) s una ciutat de la costa de Tunsia, a la governaci de Monastir, a uns 24 km al sud-est de la ciutat de Monastir. La municipalitat t 31.154 habitants. Estaci de ferrocarril, port de pesca i centre de comercialitzaci dels productes agrcoles de l'horta de la rodalia; al seu territori hi passa el Oued Nebhana l'aprofitament intensiu del qual junt a la mxima explotaci dels pous, permet el rec de les plantacions d'horta. El seu port de pesca (a 1 km al nord-oest de la ciutat) es el quart del pas. El govern hi va installar una zona industrial on es concentren algunes empreses, principalment de la industria auxiliar de l'autombil i del txtil (inclosos fils sinttics). Al sud de la ciutat, a uns 2 km es troba la llacuna salada o sabkhat de Moknine.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="182147" title="Authie (riu)" nonfiltered="4799" processed="4786" dbindex="74838">

El riu Authie (Frana, 103 km) forma la frontera entre les regions de Picardia i el Nord-Pas-de-Calais i entre els departaments francesos del Somme i del Pas-de-Calais. T l aguaneix a Coigneux i desemboca al Canal de la Mnega a un estuari llarg entre Fort-Mahon i Berck.
Als temps medievals era la frontera entre el Regne de Frana i el Comtat de Flandes.
Els afluents sn el Quillienne, el Rau de Marieux, el Grouche, el Gzincourtoise i el Fliers.
 Galleria.


 Enlla .
SAGE;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="182149" title="Tebourba" nonfiltered="4800" processed="4787" dbindex="74839">


Tebourba o Tbourba (     ) s una ciutat de Tunsia a la governaci de Manouba, a uns 26 km al nord-oest de la ciutat de Manouba. s a la riba del riu Medjerda a uns 35 km de la ciutat de Tunis. T estaci de ferrocarril.  La seva poblaci s de 26.665 habitants i s capalera d'una delegaci amb 41.770 habitants al cens del 2004.

L'economia local es basa en l'agricultura amb cultius de cereal, oliva i vinya. Impulsada pels francesos la producci vitivincola produeix avui els Coteaux de Tbourba (vins negres i rosats), el ms fams dels quals es el Magon. El govern hi va establir una zona industrial on s'han installat diverses empreses del sector txtil i altres. El turisme est molt poc desenvolupat; el seu punt de ms inters es el Pont d'El Battan, construt el 1690 per ordre del bei Murat II, amb 16 arcs, i que permet transportar l'aigua del riu Medjerda per usos agrcoles.

Ocupa el lloc de la ciutat romana de Thuburbo Minus esmentada a l'itinerari d'Anton al segle IV aC, com una ciutat de ms de dos mil habitants. Tamb apareix a la Taula de Peutinger. El nom evolucion amb el temps al actual de Tbourba. En aquesta ciutat foren detinguts les clebres mrtirs cristianes Santa Perpetua i Santa Felcia junt amb altres cristians i foren executades a l'amfiteatre de Cartago el 202 o 203. Ms tard fou seu d'un bisbe, el nom de dos dels quals es conserva: Victor, que va estar present al Concili de Cartago del 412, i Germ, que el 646 signava la carta dels bisbes al patriarca Pau II de Constantinoble en contra del monotelisme.

La vila va estar a punt de desaparixer per al segle XV va rebre aportacions d'andalusins que van aportar el seu urbanisme: una avinguda urbana en quadres amb vuit avingudes convergents a una plaa rectangular a la que hi havia les mesquites, comeros i altres edificis; l'amfiteatre rom fou demolit al segle XVII per fer el pont El Battan. El 31 de desembre de 1942 s'hi va lliurar una batalla entre els aliats i els alemanys; aquestos van guanyar i la vila va quedar seriosament damnada.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="182152" title="Aristeid" nonfiltered="4801" processed="4788" dbindex="74840">

Els aristeids (Aristeidae) sn crustacis decpodes i constitueixen una de les famlies dels dendrobranquiats peneodeus. Com els peneids, sn crustacis molt apreciats en la cuina i les gambes ms conegudes formen part d'aquesta famlia.

En general solen viure a gran profunditat, fins i tot en la zona abissal. Formen grans concentracions d'individus que afegit al seu inters gastronmic fa que tinguin un inters comercial especial. La gamba (Aristeus antennatus), prpiament dita, tamb anomenada gamba rosada o gamba roja, s una de les espcies ms apreciades.

Tenen un color vermell fosc, i no viuen ms de dos anys. Les femelles sn ms grans que els mascles. 

 Sistemtica .
La famlia Aristeidae (Wood-Mason, 1891) compren 9 gneres:
 Aristaeomorpha Wood-Mason, 1891  ;
 Aristaeopsis Wood-Mason, 1891    ;
 Aristeus Duvernoy, 1840    ;
 Austropenaeus Prez Farfante et Kensley, 1997    ;
 Hemipenaeus Bate, 1881    ;
 Hepomadus Bate, 1881    ;
 Parahepomadus Crosnier, 1978    ;
 Plesiopenaeus Bate, 1881    ;
 Pseudaristeus Crosnier, 1978;

Referncies.

 NCBI: Aristeidae;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="182155" title="Tboursouk" nonfiltered="4802" processed="4789" dbindex="74841">


Teboursouk o Tboursouk s una ciutat de Tunsia, a la governaci de Bja, a 40 km al sud de la ciutat de Bja, i a 6 km de la ciutat romana de Dougga. Es troba a la vessant d'un turo d'uns 400 metres d'altura, pel que puja la carretera que porta a Dougga. La municipalitat t 10.987 habitants. s capalera d'una delegaci amb 26.780 habitants.

Es veuen moltes oliveres per tamb altres cultius a tota la vall del Oued Khalled; l'economia de la zona s agrcola i el turisme de Dugga no s suficient per canviar la forma de vida de la majoria de la gent

Fou l'antiga Thubusicum Bure; es conserva un gran recinte bizant de forma de pentgon que fou construt sota l'emperador Just II (565-578) i que t a la part nord una porta i un cementiri rom. Fou declarada municipalitat per decret el 1904. 











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="182157" title="Testour" nonfiltered="4803" processed="4790" dbindex="74842">
Testour (     ) s una ciutat de Tunsia, a la governaci de Bja, a uns 39 km al sud-est de Bja.  T una poblaci de 12.732 habitants i s capalera d'una delegaci de 35.300 habitants al cens del 2004.

s a la vora del riu Medjerda a la riba sud, al peu del Djebel Morra, sobra la ciutat romana de Tachilla; prop al sud-oest) hi ha els llocs arqueolgics de An Tounga i An Younes al Djebel Echahid. Fou poblada pels andalusins al segle XVII. La gran mesquita de la ciutat es va construir el 1630 i la ciutat t altres 14 mesquites totes del segle XVII le principal de les quals es la d'Abdellatif. Celebra cada any un festival de msica rab i tradicional, la primera edici del qual es va fer el 1967. Hi havia una poblaci jueva de certa importncia fins el 1948; la tomba del rab Fraji Chawat s lloc de peregrinaci.

La ciutat fou dominada pels romans, vndals i bizantins, per desprs desapareix i no es esmentada durant l'edat mitjana. Els andalusins si van establir al 1609 o 1610 (la primera ona es va establir uns anys abans a Khirufa a 12 km al nord) i van fundar o refundar la ciutat. Els andalusins de Khirufa van plantar vinya que va ser molt productiva per foren gravats amb forts impostos pels governadors otomans i es van traslladar a Testour on van fundar vers el 1610 Ribat al Andalus amb una petita mesquita. Una segona onada s'hi va installar poc anys desprs i Mohamed Tagharino va poder construir la gran mesquita; van sorgir llavors els barris de Tagharino i de la Hara, amb una comunitat jueva tamb vinguda d'Andalusia.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="182162" title="Thala" nonfiltered="4804" processed="4791" dbindex="74843">
Thala (o Tala) s una ciutat de Tunsia a la governaci de Kasserine, a uns 28 km al nord de la ciutat de Kasserine. Es troba a les muntanyes del Djebel Kharbouga, a 1017 metres sobre el nivell del mar, el que la fa la ciutat ms alta de Tunsia.  El clima s generalment fred. La municipalitat t 13.968 habitants i s capalera d'una delegaci amb 38.950 habitants al cens del 2004.

L'activitat econmica es l'agricultura i sobretot la ramaderia. A la rodalia hi ha les ms importants plantacions de figues de moro de Tunsia. Hi ha pedreres de marbre i de pedra calcria, que es transforma en una fbrica local establerta a una zona industrial creada pel govern.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="182163" title="Guillermo Ariel Pereyra" nonfiltered="4805" processed="4792" dbindex="74844">
Guillermo Pereyra s un futbolista argent que juga de migcamista defensiu. Va nixer el 20 de febrer de 1980 a la ciutat de Ro Cuarto a la Provncia de Crdoba (Argentina). Actualment juga al RCD Mallorca.

Trajectria.
Pereyra comen la seva carrera al River Plate, jugant 95 partits entre 1998 i 2003. Durant aquestes temporades el River Plate guany quatre lligues argentines.

L'any 2003 Pereyra fou traspassat al RCD Mallorca. En mar del 2008 fou traspassat al FC Lokomotiv Moskv.

Ttols.
Ttols nacionals.


Referncies.


Enllaos externs.
Guillermo Pereyra a Football Lineups;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="182165" title="Thibar" nonfiltered="4806" processed="4793" dbindex="74846">
Thibar s una ciutat de Tunsia a la governaci de Bja a uns 42 km al sud-oest de Bja. Es troba a la part nord de la vall del Oued Sidi Salem (al sud de la qual hi ha Teboursouk) a l'extrem occidental de les muntanyes Tebousouk. A uns 15 km a l'est hi ha l'embasament de Sidi Salem. La ciutat t aprximadament a l'entorn dels quatre mil habitants i s capalera dna delegaci amb una poblaci de 11.290 habitants al cens del 2004.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="182167" title="Thyna" nonfiltered="4807" processed="4794" dbindex="74847">


Thyna, Thina, Tyna o Tina, s una ciutat de Tunsia, a la governaci de Sfax, situada uns 11 km al sud del centre de Sfax, i noms 2 o 3 km al sud dels barris del sud de la ciutat. Forma una municipalitat amb 26.635 habitants els quals 18.168 viuen a la ciutat mateixa i la resta als nuclis dependents. s capalera d'una delegaci amb 35.020 habitants al cens del 2004 i 45.647 al cens del 2006, el que mostra un fort i rpid creixement motivat per la proximitat de Sfax que s la segona ciutat el pas. T estaci de ferrocarril i un aeroport que s l' Aeroport Internacional de Sfax a l'oest.

L'activitat econmica s industrial i comercial. El govern hi va crear el 1999 una zona industrial de 42 hectrees que va agafar un bon desenvolupament amb industries relacionades amb els fosfats, industries de la fusta, relacionades amb l'oli i altres, i avui consolidada. A la part oest de la ciutat hi ha una sabkhat o llacuna salada que s la segona en producci de sal desprs de la de Monastir i produeix 30000 tones a l'any. A la llacuna s'ha establert una reserva d'aus per les migracions hivernals i 8000 hectrees han estat declarades pel govern com un rea d'importncia natural des de 1980.

Fou l'antiga Thaenae, la ciutat ms al sud de la provncia d'frica quant aquesta es va constituir el 146 aC. Sota Adri va esdevenir colnia. Queden algunes restes de termes, alguna mansi romana, una baslica paleocristiana, una necrpolis (amb un mausoleu octogonal), i alguns altres, datant tot entre el segle IV i el VI.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="182168" title="Tinja" nonfiltered="4808" processed="4795" dbindex="74848">
Tinja o Tindja (     ) s una ciutat de Tunsia a la governaci de Bizerta, situada a la franja de terra entre el llac de Bizerta i el llac Ichkeul, a la vora d'aquest darrer i a uns 16 km de Bizerta i 4 km de Menzel Bourguiba (que s a l'est i a la vora del llac de Bizerta). A la vora passa l'Oued Tinja que desaigua al llac. Hi ha un canal que comunica el llac Ichkeul (d'aigua dola) amb el Llac de Bizerta (aigua salada) i regula el nivell necessari de salinitat del primer. T estaci de ferrocarril. 

La municipalitat t 17.454 habitants dels que 11.219 viuen a la mateixa ciutat i la resta als nuclis dependents. s capalera d'una delegaci amb 20.560 habitants al cens del 2004

L'activitat es pesquera, agrcola i darrerament industrial amb l'obertura d'una zona industrial creada pels govern on sd'aprofita la proximitat de les drassanes de Mensel Bourguiba per l'obertura de noves industries. 

Fou la romana Thimida, nom del que deriva l'actual.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="182171" title="Gran Premi d'Itlia del 1975" nonfiltered="4809" processed="4796" dbindex="74849">
Resultats del Gran Premi d'Itlia de Frmula 1 de la temporada 1975 disputat al circuit de Monza el 7 de setembre del 1975. 



 Resultats .







 Altres .

 Pole:   Niki Lauda   1' 32. 24;
 Volta rpida:  Clay Regazzoni   1' 33. 1 a la volta 47.

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="182174" title="Solenocrid" nonfiltered="4810" processed="4797" dbindex="74850">


Els solenocrid (Solenoceridae) sn crustacis decpodes i constitueixen una de les famlies dels dendrobranquiats peneodeus. Tenen menys inters comercial que peneids (llagostins) i aristeids (gambes) i el representant ms pescat a les nostres costes s la gamba borda (Solenocera membranacea)

Es caracteritzen per tenir un solc cervical molt destacat. Sn bentnics i s'alimenten de poliquets i altres crustacis que troben en el fons mar.
 

 Sistemtica .
D'acord amb la llista de la ITIS i la de Universitat de Michigan, la famlia dels solenocrids est formada pels segents gneres:  
 Cryptopenaeus De Freitas, 1979  ;
 Gordonella Tirmizi, 1960    ;
 Hadropenaeus Prez Farfante, 1977  ;
 Haliporoides Stebbing, 1914    ;
 Haliporus Bate, 1881    ;
 Hymenopenaeus Smith, 1882    ;
 Mesopenaeus Prez Farfante, 1977   ;
 Pleoticus Bate, 1888    ;
 Solenocera Lucas, 1849;

En un altre llistat, com el que proposa la NCBI noms contempla dos dels gneres:
 Pleoticus (1 espcie) ;
 Solenocera (4 espcies) ;

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="182177" title="Sant Gregori Ostiense" nonfiltered="4811" processed="4798" dbindex="74851">



En l'edat mitjana van ser molt freqents les pestes. Incls es parla de la gran pesta. Per en realitat van ser moltes les que va haver-hi. Eren temps de cultura teocntrica i les pestes s'interpretaven com a castic de Du. S'acudia als Sants per a obtindre la seua protecci i fins a se'ls assignava la protecci d'alguna pesta especial. Com a Sant Gregori d'stia, a qu s'acudia com a advocat contra la llagosta.

Biografia.
No consta ni la ptria, ni els pares, ni la seua primera educaci. Per molt bona degu ser, i moltes les seues qualitats personals, pels alts crrecs a qu va ser elevat este sant molt venerat en les terres de La Rioja i Navarra. 

Se sap que va entrar molt jove en l'Orde de Sant Benet, en el monestir de Sant Cosme i Sant Dami de Roma, i ja des del seu noviciat va brillar per la seua cincia i la seua virtut. Tots auguraven que ornaria de gran honor l'Orde benedictina. Prompte es va verificar el vaticini, perqu els rpids progressos que va fer li van merixer el concepte de docte i de sant. 

El papa Joan XVIII el fa bisbe d'stia i desprs l'eleva al cardenalat, passant a ser Bibliotecari Apostlic, crrec que va mantindre durant quatre papats. Participa en el govern de l'Esglsia, prenent part en assumptes ardus i complicats de poltica exterior alhora que procur no descuidar el ministeri pastoral.

Llegat papal en els regnes hispnics. 
Pareix que va vindre a la pennsula ibrica  en la primera meitat del segle XI, com a Llegat papal davant de les Corts de Burgos i Pamplona. Molt probablement va haver de veure el seu enviament des de Roma amb les qestions relatives a l'organitzaci eclesistica d'Espanya en una conjuntura en qu es feia molt necessria la determinaci dels lmits de les dicesis que era origen i font de nombrosos conflictes i no sols per interferncies de jurisdicci episcopal, sin tamb per la pertinena a distints sobirans. Aix comportava negociacions amb els reis i amb els bisbes interessats, i per a eixa labor feia falta un home amb tacte poltic i gran sentit eclesial.

Era assumpte difcil i espins pels molts interessos que tancava era la delimitaci de la dicesi de Valpuerta l'extensi de la qual va pertnyer en gran part a la desapareguda dicesi visigoda de Calahorra i que va arribar a perdurar fins al 1086, desprs de la mort del sant, data en qu va quedar incorporada a Burgos (Campus Castellae) que va absorbir entorn de si a tots els bisbats circumdants.

Tamb en el sud de Pamplona, entorn de Njera, erigixen els reis Santa Maria la Reial com a pante reial. Ja havia aparegut la figura del Nagalensis o Navarensis o Nazarensis episcopus des del 925, comprenent les fronteres diocesanes fins a territoris que interferixen Valpuerta i laba, a ms d'ocupar tota la Rioja, on havien proliferat, durant els tres segles de dominaci musulmana, i amb la illusi de ser cada una la continutat de Calahorra, les dicesis d'Albelda, Castella Vetus, Sant Millan de la Cogolla i Njera, la histria de les quals constitux un veritable embolic, complicada encara ms encara per la presncia de prelats auxiliars o honoraris fins que es va reconquistar Calahorra, en el 1046, i va recuperar la seua antiga capitalitat, aglutinant a les mencionades.

No sempre van donar bon fruit, o el fruit abellit, les negociacions del Llegat, per s que van poder fer-se sense discrdies entre els reis i sense enfrontaments entre els bisbes i, per descomptat, van assentar les bases perqu l'obra transcendira al gestor.

Predicaci.
Gregori no va oblidar mai el principal de la seua persona, lexercici del ministeri sacerdotal. Va predicar en Calahorra i Logronyo entre altres poblacions de la Rioja i Navarra, destacant en les seues xarrades la necessitat conversi i penitncia. Pareix que esta va ser l'ocasi en qu Domnec Garca (sant Domnec de la Calzada) va viure algun temps en la seua companyia, servint-li de patge.

Es compta que una vegada va alliberar els camps riojans d'una plaga d'animalets, i per aix li invoquen els agricultors d'una manera especial contra la llagosta.

Va viure al voltant de cinc anys a Espanya. 

Esgotat i malalt es va retirar a Logronyo on pareix que va morir al voltant de l'any 1044; per el seu cos es venera en l'esglsia de sant Gregori de Pinave, entre Viana i Logronyo.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="182180" title="Sicinid" nonfiltered="4812" processed="4799" dbindex="74852">

Els sicinids (Sicyoniidae) sn crustacis decpodes i constitueixen una de les famlies dels dendrobranquiats peneodeus.

 Sistemtica .
La famlia cont un nic gnere, Sicyonia (H. Milne Edwards, 1830), amb 43 espcies descrites.

Referncies.

 Crosnier A. (2003): "Sicyonia (Crustacea, Decapoda, Penaeoidea, Sicyoniidae) de l'Indo-ouest Pacifique". Zoosystema 25 (2) : 197-348. Article;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="182184" title="Sant Sebasti mrtir" nonfiltered="4813" processed="4800" dbindex="74853">

Sant Sebasti s un mrtir cristi. Nasqu a Narbona l'any 256 i s'educ a Mil.

Quan va entrar en la vida militar de l'imperi, no pretenia ascensos o crrecs importants en les forces armades. El que somiava era ajudar els cristians que queien presoners. La mateixa famlia el va animar en esta labor pel b dels altres. Arrib a ser cap de la primera cohort de la gurdia pretoriana imperial.  Quan l'emperador va saber que era creient en Crist, el va obligar a fer sacrificis als dus. Si no ho feia seria declarat en rebellia.

El van lligar despullat en un arbre i va servir de blanc perqu els seus propis soldats tiraren contra ell els seus dards, que el donaren per mort. Tanmateix, els seus amics en recollir el cos s'adonaren que encara era viu i el portaren a casa d'una noble cristiana, anomenada Irene, que li cur les ferides i el tingu amagat a casa.

Els seus amics li aconsellaren que fugs de Roma, per ell s'hi neg. Es present novament davant de l'emperador per retreure-li que persegus als cristians i aquest orden que l'assotessin fins a morir. Els cristians en recolliren el cos i l'enterraren a la Via pia, en una catacumba que avui en dia porta el seu nom. Segons la tradici, aix succe el 20 de gener de l'any 287.

El culte data del segle IV. Sant Ambrs parla d'ell en fer el comentari del Salm 118. El papa Damas I va manar que es construra una esglsia en honor seu per damunt de la seva tomba.

Bibliografia. 
Martiri Brugada Sant Sebasti, ardit i llumins. Barcelona: Centre de Pastoral Litrgica, 2003 (Collecci Sants i Santes n. 75) 

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="182186" title="Els quinze" nonfiltered="4814" processed="4801" dbindex="74854">

Els Quinze s un espai urb de Barcelona ubicat en un dels extrems del barri de Guinard, i que correspon al que s avui la crulla del passeig de Maragall, l'avinguda de la Mare de Du de Montserrat i l'avinguda de Borb. 

El nom t el seu origen en el preu del bitllet, 15 cntims, del recorregut que feia el tramvia nmero 46, durant els primers anys del segle XX, des de plaa Urquinaona fins a Torre Llobeta. El trajecte complert fins a final del trajecte, a la plaa Evissa d'Horta, tenia un import de 20 cntims. Quan el vehicle arribava aquest punt, Torre Llobeta, el cobrador ho avisava en veu alta perqu els viatgers que no vulguessin pagar tarifa suplementria baixessin. 

El passeig de Maragall va comenar a urbanitzar-se el 1911 en bona part sobre l'antiga carretera de Barcelona a Horta, tot i que en alguns trams es va urbanitzar parallelament a la via del tramvia elctric, que, des de la plaa d'Urquinaona i passant pel Camp de l'Arpa, anava directament cap a la plaa d'Eivissa, a Horta. Aquesta lnia, inaugurada el 21 de juny de 1901, havia substitut la del tramvia de vapor d'Horta. 

El billet de tramvia elctric tenia tres tarifes: 
Des de la plaa Urquinaona fins a Dos de Maig valia deu cntims,
Des de la plaa Urquinaona a la crulla del passeig de Maragall amb l'avinguda de la Mare de Du de Montserrat, quinze cntims, ;
Des de la plaa Urquinaona a Horta, vint cntims. ;

La reorganitzaci dels traats tramviaris que circulaven per la plaa Urquinaona, va provocar el trasllat cap a plaa Universitat, al 1951, de l'inici d'aquesta lnia. 

La lnia 46 va ser suprimida el 22 de desembre de 1965. La zona al voltant d'"Els Quinze", entre els terrenys de la torre dels Pardals i la torre Llobeta, s'havia convertit en un centre neurlgic de comunicacions, perqu s'hi ajuntaven els camins que venien de la la Sagrera, Santa Eullia de Vilapicina, Grcia, Horta i el centre de Barcelona.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="182188" title="Sant Cristfol mrtir" nonfiltered="4815" processed="4802" dbindex="74855">

Cristfol de Lcia, conegut com Sant Cristfol mrtir, s un sant cristi, sobre l'origen del qual les distintes tradicions cristianes estan en desacord.

La tradici catlica, transmesa sobretot en la Llegenda uria de Jaume de la Vorgine, el descriu com un gegant cananeu, que desprs de la seua conversi al cristianisme ajudava els viatgers a travessar un perills gual portant-los sobre els seus muscles. La llegenda afirma que en una ocasi, va ajudar el xiquet Jess a creuar el riu; sorprs pel pes de l'infant, este li va explicar que se devia al fet que portava sobre la seua esquena els pecats del mn, i desprs d'aix va batejar el gegant i li va encomanar la prdica. El nom de Cristfol (del grec            , Christforos, "portador de Crist") li vindria d'esta gesta. La llegenda, considerada apcrifa des d'antic, continua sent popular, a pesar que elVatic oficialment la proclamara no cannica en 1969.

En la tradici ortodoxa, la llegenda descriu Cristfol com un brbar de singular grandria, provinent d'una tribu berber, que va ser executat davall l'emperador Deci per predicar la fe cristiana, desprs d'haver realitzat nombrosos miracles. Per a ambds esglsies ortodoxes, la historicitat de Cristfol no est en dubte.

Fins a la seua supressi, sant Cristfol era patr dels viatgers, els arquers, els automobilistes,  els solters, els barquers, els conductors de autobs i de taxi, els venedors de fruita, els mariners, els mossos de corda, els aiguaders, les tempestes, la pedra, els afectats de mal de queixal i la ciutat de Rab, en l'actual Crocia. La seua festa era el 25 de juliol, actualment el Santoral Catlic ho celebra cada 10 de juliol.

Llegendes i culte.

Llegenda de Sant Cristfol.
Ofero o Reprobus era un gegant cananeu que mesurava 2.5 metres i possea una fortalesa tremenda, era semblant a un gegant o un ogre. Ell es considerava tan fort que deia que noms serviria al ser ms poders, senyor del mn. Va eixir perqu a la recerca del seu amo.

El rei ms poders del mn.
A l'eixir a la recerca del seu poders amo va sentir que hi havia un monarca tan poders que la seua sola menci feia estremir a a les persones i va pensar ell llavors; "A este amo habr de servir". El va trobar i es va convertir en el seu ms poders servidor, este rei era malvat i despietat, una persona que imposava la seua voluntat amb puny de ferro. No obstant un dia Ofero el va  veure tremolant de por i li va preguntar qual era el motiu i el rei va dir que tenia la seua nima venuda al Dimoni i que temia a l'infernal ser. Llavors va dir Ofero: "Si li tems, el Dimoni, ell s ms poders que tu, habr de servir-li a ell".

Qui va ser el poders rei terrenal a qui va servir Cristfol?.
Una tradici indica que Cristfol va ser el primognit i unignit d'un rei cananeu i va haver d'haver nascut en Tir o Sid i el seu nom seria Relicto. Era molt templat i apreciat per la gent. Mentres va ser pag va pensar en la seua glria servint al qu considerava el "rei ms gran la Terra": l'Emperador rom.

Va deixar la seua ptria i es va allistar en les hosts de Gordi III qui estava a punt d'entrar en guerra amb els perses. A coincidix amb el relat del Cristfol histric i la llegenda.

Diu la histria que es va presentar davant de l'emperador qui va quedar sorprs per la seua enorme figura. Relicto li va dir a Gordi que no volia servir un rei xicotet sin al ms gran del mn i Gordi es va deixar seduir per les seues paraules i va demostrar ser un guerrer molt hbil. Arribant a ser prxim molt prxim de l'emperador, Relicto va sentir parlar de Jesucrist com el ms poders dels reis.

El dimoni s ms poders que el rei.
Decidix el gegant posar-se al servici del diable, el verdader prncep del mn i va buscar un bruixot perqu se'l presentara. El bruixot va accedir a canvi d'alguns favors d'Ofero i van mamprendre la busca a cavall, en el cam el bruixot va evadir una creu de pedra tremolant de por. Ofero li va reclamar eixa por a una cosa tan simple com una creu. El bruixot li va dir: "...tem a qui va morir en la creu", a Jesucrist.

El gegant va preguntar al fetiller que si el tal dimoni temia tamb eixe tal Jess i el bruixot li va dir que el diable tremola amb la sola menci de la creu on va morir Crist. Llavors Ofero decidix servir a tan poders personatge que encara desprs de mort fa que el Prncep de les Tenebres tremole de por.

Hi ha versions que diuen que eixe fetiller s el dimoni disfressat. Per quant a Ofero es dedica a buscar el seu nou amo, a qui encara que no coneix ja ha jurat ser el seu ms brau i sanguinari guerrer. Comena a vagar i a preguntar a totes les persones que com podria servir Jess i ning s capa de contestar-li, fins que un ermit li diu: "Ac al costat hi ha un riu on solen morir molts de qu intenten travessar-ho. Tens una estatura i fora descomunal, perfectament podrs passar-los de vora a vora sobre els teus muscles. I efectivament, va comenar a passar viatgers recolzat en una vara grossa i resistent. Ac trobars la persona que et donar la resposta correcta." I Ofero es va convertir en portador.

Abans hi havia molt pocs ponts i era un problema travessar els rius, un dels oficis de llavors era el de portador: per una remuneraci hmens corpulents passaven a les persones d'una vora a una altra dels rius. Eixe era l'ofici de sant Cristfol. Era tan bona persona que no negava a ning el servici encara que no li poguera pagar.

De Ofero a Cristforo.
Ofero va comenar a creuar a la gent pel riu preguntant que on i com podria servir Jess per ning li donava una resposta correcta. Fins que un dia creua el corrent carregant a un xiquet a qui ni tan sols li pren la molstia de preguntar-li; qu sabr aquella frgil criatura? A mitat del cam es fa pesat com un costal de plom, desprs pesava com si carregara el mn sencer, insuportable, i noms a costa d'enormes esforos aconseguix arribar a la vora.

Li pregunta Ofero al xicotet: "Qui eres, xiquet, que em pesaves tant que pareixia que transportava el mn sencer?" i el xiquet amb una claredat i maduresa increbles per a una persona de la seua edat li diu: "Tens ra, pes ms que el mn sencer, perqu sc el creador del mn. Jo sc Crist. Em buscaves i m'has trobat. Des d'ara et cridars Cristforo, Cristfol, el portador de Crist. A l'ajudar a qualsevol a creuar el riu m'ajudes a mi." Va dir tamb el xiquet a Cristforo: "Fixa en la terra eixe rid tronc que et servix de bcul, que dem el veurs, no sols florit, sin coronat de fruits". En efecte, al mat segent l'estaca seca plantada en el sl s'havia transformat en esvelta palmera, amb incomptables fruits.

Es fon el mite amb l'histria.
Desprs de l'episodi del Xiquet Du va rebre Cristfol el Baptisme de mans del patriarca Babilas en la Baslica d'Antioquia. Cristfol va portar a Crist de quatre maneres segons alguns autors: en els muscles, en els llavis, en el cor i en tot el cos al moment del seu martiri.

Cristfol va comenar a evangelitzar sobretot en Samos en companyia del seu gran bast i va ser un predicador eloqent. Decio va ordenar perseguir els cristians i oferir-los com a sacrifici als seus dus pagans. Dagn que va ser prefecte de Lcia va complir amb l'encrrec de l'Emperador, va profanar esglsies i cases de cristians. Cristfol va veure que prompte seria detingut i es va agenollar a orar. Crist llavors se li va aparixer el va alar i li va dir: "No temes, que estic amb tu". Cristfol, al saber, primer, i veure, desprs, com eren torturats els que confessaven pblicament la fe de Crist, en compte de defallir, al mig d'una multitud immensa va clamar: "Tamb jo sc cristi i tampoc vull sacrificar als falsos dus". Immediatament va ser detingut i condut cap al tribunal del prefecte.

Dagn va tractar de persuadir-lo per Cristfol no es va deixar sorprendre ni per la bona ni per la rona. Seria comesa als turments segents:

 Flagellaci amb varetes de ferro, durant la qual no cessava Cristfol de cantar himnes a Du. ;

 Li van posar un casc de ferro al roig viu sobre el seu cap.

 El van posar sobre una graella enorme sobre la qual s ests perqu siga cremat en foc lent, i que s fosa per les flames per el no es crema.

 Fletxes innumerables tirades sobre ell lligat a un arbre, sense que ni una sola faa en el blanc, per s que una en un ull del prefecte... I llavors, la veu del Mrtir, que ressona vibrant: "El Senyor prepara ja la meua corona... Quan l'espasa separe el meu cap del meu cos, ungix el teu ull amb la meua sang, mesclada amb la pols, i al punt quedars sa. Llavors reconeixers Qui et va crear i Qui t'ha curat".

 L'endem s decapitat i Dagn fa el que indica arrojadas i recupera la vista, es va convertir al cristianisme.

En estos mites Jaume de la Vorgine va basar el seu relat de Sant Cristfol.

 San Cristfol segons la Llegenda uria .
D'acord al relat llegendari de Jaume de la Vorgine, Cristfol era un gegant cananeu, nascut amb el nom de Ofero, que va viure durant la primera mitat del segle III; d'acord amb alguns relats, era un prncep de la seua tribu. La seua enorme fortalesa fsica;la seua altura es fixa en la llegenda en dotze cbits, quasi cinc metres; li havia fet orgulls, i s'havia jurat servir nicament un amo ms temible que ell mateix. Va triar primer al diable com a amo, per a l'assabentar-se que encara el diable temia al nom de Du i al signe de la creu, va renunciar al seu servici i va buscar qui li indicara com servir a este ltim.

Ofero va prendre com guia a un ermit cristi, que indicava als viatgers els llocs segurs pels quals travessar un perills riu, i va ser educat per ell en la fe cristiana. A la mort de l'ermit, Ofero va prendre el seu lloc, per grcies a la seua fora i estatura va preferir transportar els viatgers en els seus muscles d'un costat a un altre del riu. La llegenda indica que un dia va ser visitat per un xiquet menut, que li va demanar que el creuara; Ofero el va prendre en els seus muscles, per va quedar atnit pel pes del xiquet. Este li va revelar que era en realitat Jess, i que el pes era el dels pecats del mn que carregava sobre si; va batejar el gegant en el riu, i li va instruir perqu partira a predicar a Samos i a Lcia. Es compta que en la seua prdica, Cristfol va realitzar nombrosos miracles, entre ells el de plantar el seu bcul en el sl i transformar-lo en un arbre. All el va empresonar el rei Dagn, enfurit per la conversi dels seus sbdits, i va decretar la seua captura i martiri segons les ordes de l'emperador Deci.

Llegendes antigues.
El text de de La Vorgine constitux una evoluci fantstica de testimonis anteriors. Les fonts llatines i gregues ms antigues registren un mrtir, de nom Cristfol, originari d'una tribu nordafricana. Capturat per les tropes romanes al comenament del segle IV, va ser conscrit com a legionari i traslladat a prestar servici en una guarnici romana prop de Antioquia.


Poc se sap dels Marmaritae als que hauria pertangut Cristfol; com a altres tribus africanes, les fonts gregues solien descriure'ls com quasi infrahumans, cridant-los ben sovint            , kunokefaloi, "cinocfals". Algunes fonts van prendre el terme literalment, i nombroses icones ortodoxes representen Cristfol amb cap de gos. Fonts llatines menys propenses a acceptar un relat semblant van traduir el terme per canineus, "can"; s'estima que un error dels copistes va transformar a en cananeus, donant origen a les confusions sobre el seu origen.

Les fonts ms antigues indiquen que Cristfol va ser batejat pel bisbe Babilas d'Antioquia; no obstant, s impossible que fra aix, ja que Babilas va ser martiritzat en 251, i el nom de la unitat a qu Cristfol va ser adscript (Cohors Tertia Valeria Marmaritarum, "Tercera cohort valeria dels marmarites") indica que esta va ser reclutada davall l'emperador Diocleci, el nom complet del qual era Cayo Aurelio Valerio. Les fonts llatines suggerixen que Cristfol va ser batejat pel bisbe Pere d'Alexandria, que va predicar en la regi entre el 306 i el 311. D'acord amb estes raons, s probable que la figura puga identificar-se amb sant Menna, de la historicitat de la qual no es t dubte. Els Fets de Sant Cristfol, dels que les llegendes posteriors es deriven, pareixen haver sigut compostos en poca prxima al martiri del sant, probablement pel bisbe d'Antioquia, Tefil l'Indi, o alg prxim a este.

Culte a Sant Cristfol.
No resulta rar trobar altres personatges que hagen sigut elevats als altars i porten el nom de Cristfol com a Sant Cristfol el Brbar (mrtir siri del segle IV), al beat Cristfol de Campobasso, francisc del segle XV, Sant Cristfol de Collesano (sicili del segle XV). Encara que bviament el ms popular s Cristfol de Lcia sobre qui parla este article. El culte a Sant Cristfol de Lcia s d'origen oriental, arribant a Occident desprs del segle V, de Constantinoble va arribar a Siclia i d'all a Europa Occidental. Durant l'edat mitjana va ser el Sant ms venerat, en el seu honor es van fer temples i monestirs, tant en orient com en occident. La festa de sant Cristfol en occident se celebra el 25 de juliol i en orient el 9 de maig. Encara que en la tradici hispana se celebra el 10 de juliol (d'acord amb la tradici mossrab) per a deixar lliure el festeig a Sant Jaume el Major apstol.

Sant Cristfol va ser venerat com un dels Catorze Sants Auxiliadors i sant patr dels xfers. Erasme de Rotterdam va criticar el seu culte en la seua obra Elogi de la bogeria o Elogi a la bogeria (Moriae Encomium).

Es presumix que les relquies del sant podrien estar en la catedral de Morelia, Mxic, com a obsequi de la Santa Seu per la inauguraci de la dicesi en el segle XVI

Igualment t un paper important en la santeria, sent la representaci de Agai.

Posici de l'Esglsia.
Al febrer de 1969, Pau VI va ordenar revisar el calendari litrgic per a suprimir els sants de l'existncia dels quals no hi haguera proves. Junt amb Jordi de Capadcia, patr d'Anglaterra, i altres sants, es va dictaminar en abril del mateix any, l'eliminaci de sant Cristfol del santoral, encara que es va mantindre el dret a la seua representaci iconogrfica i veneraci per raons histriques. Fins eixe moment, sant Cristfol havia sigut venerat com un de els Catorze Sants Auxiliadors.

La festa de sant Cristfol en occident se celebra el 25 de juliol i en orient el 9 de maig, encara que a Espanya es desplaa habitualment al 10 de juliol per a deixar lliure el festeig de Sant Jaume el Major, i en Cuba, especialment en l'Havana, el 16 de novembre, aniversari de la fundaci de la dita ciutat.

 Estudi hagiogrfic recent .

David Woods, professor d Histria Antiga a la University College Cork d Irlanda, va publicar l any 1999 uns estudis molt interessants que es basen principalment en fonts documentals gregues, llatines, egpcies i en manuscrits etipics del s. XIV, publicats recentment. El professor Woods mant la tesi que el sant al qual donem culte actualment amb els noms de Cristfor i Cristfol, i que en la documentaci antiga figura amb els d Offero, Adokumus, Relicto, Rebrebus o Reprebus, s realment identificable amb el mrtir egipci conegut com a sant Menna, la historicitat del qual no presenta cap dubte, que tamb va ser membre de les legions romanes i com sant Cristfor va morir mrtir per proclamar la fe de Crist a principis del segle IV. Sant Menna s patr de la poblaci catalana de Sentmenat, al Valls Occidental.
El nom grec Khristforos vol dir  portador de Crist , per no hi ha cap evidncia que aquest fos el seu nom en la primera poca. Sembla ms aviat que va ser un nom atorgat a ttol honorfic. Segons les primeres Passions gregues, Cristfor prengu aquest nom en el baptisme. Abans era conegut com Reprebus, encara que la primera Passio llatina l anomena Rebrebus. Sembla que ambds noms sn una lectura errnia de Reprobus, que significa  reprovat .
Un element molt important dels textos grecs i dels llatins s la histria que explica com Cristfor va ser capturat i obligat, per la fora, a servir en una unitat militar anomenada pels textos grecs Unitat Marmaritana. Els marmaritans eren un poble del nord de l frica que es trobava on avui hi ha la moderna Lbia. Aquest detall s molt important perqu, segons C.Zuckerman , hi havia noms una unitat romana que inclogus el nom d aquest poble en el seu ttol, la Cohors Tertia Valeria Marmaritarum. Aquesta unitat militar va servir a les provncies de Syria i de Syria Euphratensis. La Cohors portava el ttol de Valeria perqu era el nom de l emperador, en aquell moment Gaius Aurelius Valerius Diocletianus, que era qui havia reclutat aquella unitat. El fet que Cristfor fos martiritzat a Sria i que la Cohors Tertia Valeria Marmaritarum hagus servit a Sria, confirma que era la unitat on Cristfor havia estat assignat i tamb prova que el martiri no podia ser abans del 284, any en qu Diocleci fou nomenat emperador.
Recentment s ha publicat un manuscrit etipic del s. XIV en el qual es comenta la formaci de la Cohors Tertia Valeria Marmaritarum. El manuscrit explica com el bisbe  Pere d Alexandria (300 - 311) va fer gestions i va redimir marmaritans que havien estat fets presoners durant la guerra . Aquest document demostra que la guerra contra els marmaritans va ser posterior al 300, any del nomenament de Pere com a arquebisbe d Alexandria. Per tant,  com que l arquebisbe Pere no hauria pas estat capa de redimir presoners durant la gran persecuci dels cristians, que dur de l any 303 al l any 311, hem de concloure que la campanya contra els marmaritans, on Cristfor va ser fet presoner, es pot datar entre els anys 300 i 302. 
De l anlisi dels primers documents que expliquen el martiri de Cristfor, es pot deduir que el temps transcorregut des del moment que va ser capturat fins a la seva mort, va ser relativament curt i que va ser precisament el baptisme la causa del seu martiri. D acord amb els primers textos grecs (p. ex. BHG 310, ch.7), Cristfor havia estat batejat pel bisbe Babilas d Antioquia i com que aquest bisbe va ser martiritzat l any 251, durant la persecuci de l emperador Deci, el Martirologi Jeronimi va situar errniament la mort de Cristfor l any 250.
En oposici al text grec indicat, la Passio llatina (BHL 1764, ch.7), assegura que Cristfor va ser batejat pel prevere Pere. Segons el manuscrit etipic ja esmentat, va haver-hi relaci entre el bisbe Pere d Alexandria i els marmaritans. Com que aquest bisbe va restar absent de la seva seu d Alexandria de l any 306 fins al seu martiri, l any 311  i com que algunes fonts indiquen que el bisbe Pere va recrrer Palestina, Mesopotmia i Sirofencia,  s raonable pensar que converts membres de la Cohors Tertia Valeria Marmaritarum, entre els quals hi hauria Cristfor, que hauria rebut el Baptisme de mans seves en aquest perode de temps.

 Notes .


Consulteu tamb: 
BRUGADA, Martiri, SANT CRISTFOR, EL PORTADOR DE CRIST, Edit. Centre de Pastoral Litrgica, Barcelona 1 edici 2003, 2 edici 2004, Collecci Sants i Santes n. 84 (en catal i en castell) 

 Enllaos .


Informaci sobre Sant Cristfor



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="182189" title="Sant Iscle de Bages" nonfiltered="4816" processed="4803" dbindex="74856">

Sant Iscle de Bages s una entitat de poblaci del municipi de Sant Fruits de Bages.	 	
			
La propietat ms important i que dna nom a l'entitat s el Mas de Sant Iscle, documentat l'any 950. El cultiu de la vinya ha estat una constant en aquest en aquest indret i encara actualment existeix un celler d'elaboraci de vins i cava. Est situada al bell mig del Pla de Bages, en l'encreuament de l'Eix Transversal (C-25) i el cam reial Barcelona-Cardona.

Dins la propietat hi ha l'esglsia romnica de Sant Iscle i Santa Victria.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="182194" title="Novak Djokovic" nonfiltered="4817" processed="4804" dbindex="74857">

Novak Djokovic s un jugador professional de tennis nascut el 22 de maig de 1987 a Belgrad, Srbia. Forma part de la nova generaci de tennistes i sembla que est cridat a ser un dels candidats a succeir Roger Federer al capdavant del rnquing de l'ATP.

 Torneigs de Grand Slam .
 Campi individuals (1) .


 Finalista en individuals (1) .


 Ttols (11; 11+0) .





 Individuals (11) .




 Finalista en individuals (6) .


 Classificaci en torneigs del Grand Slam .


 Dobles (0) .

 Finalista en dobles (1) .


 Evoluci al rnquing de l'ATP (individuals) .


 Enllaos externs .
 Web sobre el jugador ;
 Perfil de l'ATP ;
 Novak Djokovic ;
















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="182207" title="Mefibixet" nonfiltered="4818" processed="4805" dbindex="74858">
Segons l'Antic Testament, Mefibixet o Mer-baal (en hebreu         -           Meriba'al ben Y hn t n) era el fill de Jonatan, primognit del primer rei d'Israel Sal.

Mefibixet tenia cinc anys quan el seu pare i el seu avi van morir a la Batalla de Guilboa en les lluites entre isrelites i filisteus.

El seu oncle Ixbixet, nic fill del rei Sal supervivent, va proclamar-se rei d'Israel i va comenar una guerra civil contra la tribu de Jud, que havia proclamat rei a David. D'aquesta manera, Mefibixet no va ser perseguit per la guerra i un criat de Sal, anomenat Sib el va portar secretament a casa de Maquir, fill d Ammiel, de Lodebar.

All, Mefibixet va dur una vida tranquilla i normal. Es va casar i va tenir un fill:
Mic, que fou pare de:
Piton;
Mlec;
Tarea;
Ahaz, pare de:
Jehoad, que ho fou de:
Almet;
Azmvet;
Zimr, pare de:
Moss, que fou el pare de:
Bin, pare de:
Raf, pare de:
Elass, pare de:
Assel, qui tingu sis fills, que es deien: ;
Azricam;
Bocr;
Ixmael;
Xeari;
Obadi;
Hanan;
ixec, pare de:
Ulam, el primognit i cap d'una famlia de prop de cent cinquanta persones.
Jeuix, el segon fill;
Eliflec, el tercer fill;

Poc desprs del naixement del seu fill, es va haver de presentar al rei David. Mefibixet va anar cap a Jerusalem temers per la seva vida, ja que ell era l'hereu de la Casa de Sal. David fu retornar-li totes les propietats del seu avi Sal i a ell el va convidar a quedar-se al Palau Reial i viure com un fill ms de David.

Quan Absalom va rebellar-se contra David i aquest va marxar de Jerusalem, Mefibixet va quedar-se a la ciutat perqu va pensar que la gent li donaria suport a ell com a descendent de Sal. Un cop mort Absalom, David va retornar a Jerusalem per Mefibixet, enlloc d'enfrontar-s'hi, li va suplicar perd i es va poder quedar a la capital del regne.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="182212" title="Atzukak" nonfiltered="4819" processed="4806" dbindex="74859">
Atzukak s un grup musical d'Ontinyent que public l'any 1999 un primer CD batejat amb el nom del grup. 

Influenciats per elements tradicionals (fan servir la dolaina) i moderns (l'ska), van incloure al seu lbum una curiosa versi de "La gallineta" de Llus Llach.


Referncies.



Enllaos externs.
 Lloc web oficial del grup ;
 Biografia i discografia d'Atzukak. ;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="182214" title="Hardcore punk" nonfiltered="4820" processed="4807" dbindex="74860">





El hardcore punk, ms comunament anomenat hardcore, s un subgnere musical derivat del punk. 

Es caracteritza per ser l'evoluci msical dels aspectes ms enrgics del punk:
tempos i compassos rpids, a ritmes de bateries veloces i agressius;
Lnies de guitarres executades veloment i amb pocs arranjament, amplificades amb un so de distorsi ;
El baix generalment fa la mateixa nota de l'acord de la guitarra (sense escales, ocasionalment amb vuitenes) ;
La veu s quasi cridada i rpida. ;
Les canons solen ser curtes.

Orgens.


 Origen de l'estil .
El hardcore va nixer a finals de la dcada dels 70 i inicis dels 80. Els primers intrprets d'aquest gnere musical van ser bandes com Black Flag(1976), Bad Brains (1977), Middle Class (1978), Misfits, The Teen Idles i The Untouchables (1979) que tocaven un punk accelerat i ms pesat que altres grups ms tradicionals, com Sex Pistols o The Ramones. El nom del moviment procedeix de LP de DOA, Hardcore 81, que descrivia perfectament a la nova generaci de punks.

Una nova generaci d'adolescents que havien crescut al sud de Califrnia escoltant bandes de punk i sentien que no hi havia bandes d'aqueix estil, conjuntament amb un sentiment de rebuig i exclusi de la societat i el desacord amb els ideals de "tpic adolescent" van omplir aquest buit en forma de bandes rpides i pesades que havien creat una nova msica de protesta.

Aquest estil, igual que el gnere punk, es deu en part a The Ramones, The New York Dolls, The Damned i The Sex Pistols, els que van assentar les bases per al punk, que ms tard seria influncia per al hardcore i els seus subestils. Black Flag va introduir els canvis de notes ms rpids i Bad Brains la velocitat de la bateria i van usar canvis de notes fins i tot ms rpids que Black Flag. A ocorria entre 1978 i 1979. 

Generalment s'anomena a Bad Brains com el primer grup a tocar hardcore des de 1978. L'poca en qu ms bandes haurien comenat a tocar aquest estil seria en el 79/80, per en 1978 una banda punk alternativa o "experimental" d'Aurenja County, Califrnia crida Middle Class, va gravar un EP cridat "Out of vogue" que contenia 4 peces idntiques al que ms tard seria cridat hardcore punk. No obstant aix, en 1979 Middle Class va comenar a influenciar-se per bandes com Joy Division i van canviar radicalment el seu estil, tocant lent, quelcom totalment diferent del que feien en els seus inicis. Indubtablement "Out Of Vogue" s el primer EP hardcore que es va gravar, perqu el single de 7" de Bad Brains que contenia "Pay to Cum" i "Stay Close to Me" va eixir en 1979 i el seu disc "Black Dots" gravat en 1978 no va veure la llum fins a 996.

Aquest fenomen es va anar expandint des de ciutats com Washington D.C., on hi havia una escena local en qu les principals bandes eren Minor Threat i Bad Brains, que es mudaria a Nova York influenciant bandes com Cro-Mags, Agnostic Front, Sick of it all, Gorilla Bisquits i Murphy's Law. Boston tamb va ser escenari d'un moviment que va donar bandes com Gang Green. El hardcore tamb es va expandir pel sud dels Estats Units donant bandes com Corrosion of Conformity (C.O.C) de Carolina del Nord i Dirty Rotten Imbeciles (D.R.I.) de Texas.

El Regne Unit contribuiria a l'estil amb el "D Beat", nascut l'any 1980 aproximadament, creat per Discharge.

Algunes de les bandes pioneres serien tamb Circle Jerks (formats en 1979 per l'antic vocalista de Black Flag, Keith Morris), Dead Kennedys o Crass, a les que desprs se sumarien bandes angleses com Discharge, The Exploited, The Varukers, GBH, etc.

El moviment harcore representava una forma de relebin contra l'orde establit, emmarcat per l'ascens del neo-conservadurisme liberal en Estat Units de la m de Ronald Reagan i Margaret Thatcher en el Regne Unit. Una forma de vida alternativa als convencionals valors burgesos.

Les figures ms reconegudes d'aquest moviments sn Ian MacKaye de Minor Threat, Henry Rollins, Glen Ginn de Black Flag, H.R. de Bad Brains, Keith Morris de Black Flag i Circle Jerks.

La velocitat i les "canons curtes".

La caracterstica tcnica i expressiva fonamental del hardcore s la velocitat dels ritmes, aplicant compassos de bateria semblants a qu utilitzaven altres estils musicals com el folk, el country o el rockabilly en les seues canons rpides de ball. A partir d'aix, s'han compost moltes canons que no arriben als habituals tres minuts de mnim del format de can popular. A crega un ambient musical frentic, que en els concerts s'expressa a travs dels balls pogo, stage diving i slam o mosh, fomentant un ambient carregat d'energia. L'estil expressiu del hardcore a ms ha inspirat una temtica motivacionista en les lletres del punk.

Exemple de partitura de bateria estil D-beat i/o Hardcore:

 :H:|x-x-x-x-x-x-x-x-:||
 :S:|-:||
 :K:|o--o-o--o--o-o--:||
 ::-|1 & 2 & 3 & 4 & :

(Font:D-beat)


Com a detall peculiar, cal destacar que el hardcore s potser una de les poques fonts del rock en qu, inspirades per la velocitat, apareixen discos de canons de duraci prxima al minut i fins i tot moltes canons de duraci inferior a un minut. Tant els grups pioners com dels diversos estils en qu el va derivar el hardcore, han practicat i practiquen aquest format especial. 
Moltes composicions condensen en aqueix interval una estructura completa de can de rock, amb diverses estrofes i tornades. Fins i tot hi ha canons de tres tornades que no aconseguixen el minut de duraci, com en el disc "Dirty Rotten Imbeciles" dels clssics D.R.I.. ;

Alguns discos clssics de hardcore compten fins a 30 d'aquestes rpides i enrgiques canons, i fins i tot ms, en un LP curt. s prou com trobar-se amb discos d'entre 10 i 20 temes que no arriben als 20 minuts de duraci total, com el llarga duraci de la banda barcelonina Rouse, o algunes edicions dels suecs Misconduct.

Altres vegades es tracta de canons sense repetici d'estrofes o tornades, com per exemple en les canons "Change of idees" i "Out of hand" de Bad Religion. ;
En altres casos, no arriba a ser a penes una can, quedant ms ana en una intervenci sonora amb banda de rock, fins i tot de a penes uns segons, com pot ser el tema "Caos" dels brasilers Ratos de Porao, i fins i tot de grans porcions de discos de grindcore. ;
La banda nord-americana de grindcore Anal Cunt va gravar un disc de cridat 5643 Song EP(=el EP de 5643 canons) que, increblement, t 5643 canons en menys de 15 minuts.

A vegades, el resultat s una esttica catica, per tamb s corrent polir aquestes composicions de forma compacta i impecable.

Pot considerar-se un format propi caracterstic dins del subgnere, fins al punt que la discogrfica Fat Wreck Chords va editar a finals dels 90 el disc "Short Music for Short People", disc compacte que recopila 101 canons clssiques i de nou encuny, d'altres tants grups, cap d'elles sobrepassant una execuci de 30 segons.

=Evoluci i estils=
Evoluci del so hardcore.


En els anys 80 un vessant del hardcore es va fusionar amb elements del heavy metal i el speed metal, i es va popularitzar en els circuits i publicacions de heavy metal, per bandes com D.R.I., Suicidal Tendencies o Uncle Slam, que combinaven l'speed metal amb el punk. Conegut com "crossover", a va assentar precedents per a estils ms forts de fusi de metall, hardcore i punk: thrash metal, thrashcore, deathcore, etc., -i representaria la llavor d'altres estils o etiquetes posteriors: metal hardcore, nu metal, "New School" (nova escola)-.

Influienciats pel D-beat de Discharge, que s una forma de hardcore quelcom menys rpid que l'original, van aparixer tamb esttiques sonores, encara que ms rpides i intenses, com el crustcore, i d'aquest el grindcore, caracteritzades per una sobrecrrega dels elements definitoris de hardcore: velocitat, distorisn i veus fortes, sovint amb expressions guturals, aborronadores o terrorfiques. 

A pesar d'existir una tendncia majoritria cap a la intensificaci de l'esttica sonora, tamb algunes lnies tendixen al refinament de la musicalitat, com el hardcore meldic: igual de fort i rpid, per incloent melodies treballades en la intervenci vocal i harmonies de diverses veus i algunes notes de guitarra. Els primers discos coneguts com a hardcore meldic sn "Suffer" i "No Control" de Bad Religion o "Can I Say" de Dag Nasty. Aquest estil va donar origen a un fil musical i un estil de producci d'estudi ms tard imitats i desenrotllats per altres bandes de Califrnia, i que motivaria un ressorgiment comercial del punk i una nova expansi de la subcultura del punk en tot el mn en els anys 90.

Altres sons basats en el refinament del punk sn el post-hardcore, el punk-pop, hardcore-rock, i l'emo-core que arreplega herncies de la msica de Husker Du i el heavy metal.

La vella i la nova escola.
Dins dels estils durs se sol parlar de "Old School" (vella escola) i "New School" (nova escola), Encara que no hi ha una opini unnime sobre la definici.

 Una de les interpretacions pretn diferenciar l'estil ms prxim al punk del hardcore en el perode comprs entre 1985 i 1988 en la ciutat de Nova York, basat en la frmula original popularitzada des de 1978 per Bad Brains, en comparaci amb estils de la dcada dels 90, que van combinar tempos ms lents i frmules d'execuci i expressi propis del metall.

L'evoluci del la duresa del so hardcore a finals de la dcada dels 80s, va tendir a una diversificaci dels ritmes i a l'adaptaci de recursos tpics del heavy i el thrash metal. Apareix el que es coneix com a influncia metalcore o hardcore-metal o New School hardcore, en un principi crida crossover. Aquesta influncia se va anar marcant a poc a poc cada vegada ms, fins a bateries amb ritmes tallants i tcniques de doble bombo, guitarres amb una distorsi molt ms marcada i tallant, veus quelcom guturals i amb parts lentes ms a l'estil del heavy metal. Veja bandes com Hatebreed, Strife, Bane, Refused. Algunes evolucions es desmarquen de la dependncia de la frmula de la velocitat "ballable", cap als recursos a vegades ms tallants(Earth Crisi), altres ms "funkies" (25 Ta Life), altres ms frentiques i quasi conceptuals(Deadguy, Acme)  

Gradualment es van popularitzar ritmes ms variats i canons complexes, amb unes quantes parts o moviments. A aquesta intensificaci i diversificaci responen tamb estils com l'emo-core. Les bandes emo o emotional hardcore didieren del hardcore convencional per les seues guitarres ms meldiques i complexes, fins i tot quasi simfniques, un so de distorsi ms carregat, i veus extremadament expressives o aborronadorament intenses. Algunes complementaven les seues peces amb samplers i efectes electrnics. L'emo evolucionaria en els anys 1990 en l'estil conegut com screamo. Bandes que li van donar forma a aquest estil van ser Mohinder, Portraits Of Past, etc., fins a acabar en un so com el de Spirit Of Versailles, Orchid o Saetia, Scatter the ashes 

 Una segona interpretaci pretn identificar les temtiques poltiques d'esquerra o dreta (vella escola) ms prxims a l'estil punk, i a la "nova escola" amb els continguts centrats en el discurs de l'actitud i la positivitat o motivaci.

=El hardcore punk com a subcultura=


El hardcore i el punk conformen una heterognia per prolfica font de moviments juvenils, artstics, venals, sociopoltics i ambient d'inspiraci i intercanvi d'idees i informaci.



Escenes locals (incomplet).



Les escenes o ambients on es va originar i desenrotllar el hardcore van ser la ciutat de Nova York, la ciutat de Los Angeles i Washington DC, entre d'altres. Encara que tenen molts trets comuns, sobretot en les primeres poques dels 70 i 80, cada una ha desenrotllat el seu particular estil i filosofia del hardcore.

L'escena de Washington D.C..

L'escena hardcore de Washington DC s la primera onada del fenomen hardcore i la ms important. Succex a finals de la dcada dels anys 70 i comenaments dels 80 en la capital nord-americana. Bandes com Bad Brains, The Teen Idles o Minor Threat i el segell discogrfic Dischord Records, van ser els banderers de l'emergent fenomen hardcore en la costa est dels Estats Units i, posteriorment, en la resta del mn.

Ms tard, els corrents es propagarien a ciutats venes com Nova York o Nova Jersey.

L'escena de Nova York.
La msica hardcore es va convertir en moviment a partir de l'aparici de l'escena neoyorquina amb bandes com Agnostic Front o Cro-Mags els que li van donar la iniciativa al "estil de vida". A ms, es pot identificar una gran proximitat entre el moviment hardcore i el moviment skinhead, pel fet que les bandes de hardcore de principis dels 80 estaven altament influenciades per la msica Oi!. Exemple d'a, a ms de les ja mencionades, sn bandes com Sham 69, The Last ReSort o Cock Sparrer .

Encara que aquest tipus de germandat era molt comuna als Estats Units, era principalment en Nova York on es podia presenciar com els skinheads acudien als xous d'hardcore de la Gran Poma. Clar exemple d'aquest moviment hardcore/skinhead eren bandes com Warzone, Agnostic Front, Cro-Mags, Madball, entre altres. A aquestes bandes pioneres de hardcore se'ls va cridar Hardcore Old School (Vella Escola). Aquestes tenien influncies Oi! i Streetpunk, entre altres. 

Aquesta proximitat amb el moviment skinhead va ser fortament criticada durant el perode 1985-1988, que es coneix com la poca daurada del hardcore, pels moviments de pensament positiu, especialment per la Youth Crew de Nova York conformat pels membres de bandes com Youth of Today, Side by Side, Gorilla Biscuits, Bold, entre altres. Bandes com Sick Of It All, Blood for Blood o Kill Your Idols sn de les bandes mes consolidades, aix tamb com Murphy's Law, banda pionera dins del New York Hardcore.












































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="182215" title="Sant Feliu de Fontcoberta" nonfiltered="4821" processed="4808" dbindex="74861">

Sant Feliu de Fontcoberta s un edifici romnic del segle XII molt modificat al segle XVIII situat al centre de la poblaci.

Consagrat a principis del segle X pel bisbe de Girona Wigo, al segle XII es constru de nou sobre l'anterior, amb una bella faana amb carreus d'arcs llombards, si b reformada. D'una nau, a la faana de ponent hi ha un fris fent dent de serra, arcuacions i mnsules (porta neoclssica). A tramuntana hi ha adossat un campanar en forma de torre de planta quadrada  amb un pis amb finestra per banda, fris en dent de serra sota les finestres i, al damunt, un altre fris igual, amb arcuacions i petites mnsules treballades. T un segon pis inacabat. La teulada s de quatre vessants.

Malgrat les reformes renaixentistes (la portada i el cor), els afegitons i les substitucions barroques (la capella, la sagristia, la rosassa i l'absis) i el sobrealament del teulat, o la coberta de la torre, ofereix un aspecte notable.

A l'interior, s de gran inters artstic la imatge de la Verge del Patrocini, de marbre policromat, del segle XIV. Tamb s'hi conserva una lipsanoteca de tipologia romnica, s un petit recipient de forma quadrangular tallat en un sol bloc de fusta, amb la tapa a part. L'interior de l'objecte fou rebuidat amb la intenci de contenir-hi relquies d'un sant. 

El 1962 es va dur a terme una restauraci collocant-hi un nou altar major. El Sant Crist de fusta que el presideix s obra de l'escultor Antoni Fernndez de Castro, i els esmalts del Sagrari, de l'artista gironina Emilia Xargay. 

A l'esglsia s'hi fa missa un cop cada mes i s'utilitza per a actes solemnes com casaments o dies senyalats, ja que la majoria van a la de Melianta que els queda ms propera.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="182216" title="Carles Barranco" nonfiltered="4822" processed="4809" dbindex="74862">
Carles Barranco (Valncia, 1955 - Valncia, 2002) va sser un cantant valenci.

Public un nic LP (Miralls) a Pu-put! (segell catal de Zafiro, dirigit per Antoni Parera Fons) l'any 1978, amb una presentaci de Joan Fuster que n'ocup quasi tota la coberta. Cont moltes canons prpies (destaca  "Can d'amor i de noces"), alguns temes coescrits amb altres autors, com Toni Mestre,i la musicaci d'un poema de Vicent Andrs Estells ("Jorns de festeig"). Tot plegat, arranjat amb predomini de les cordes per dos excellents msics: Enric Esteve i Toni Xucl.

En els darrers anys, abans de la seva mort esdevinguda el 2002, s'havia dedicat a la fotografia: va ser el responsable de les cobertes de diversos discos de Joan Amric. 



Referncies.



Enllaos externs.

 Article del peridic El Pas sobre Carles Barranco.  ;
 Audici de la can "I direm qui som" de Carles Barranco. ;
 Audici de la can "Jorns de festeig" de Carles Barranco. ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="182218" title="Erta" nonfiltered="4823" processed="4810" dbindex="74863">
Erta s una entitat de poblaci del Pont de Suert, a l'Alta Ribagora.

Situat a la riba dreta del Barranc d'Erta (La Fal), que baixa pel mig de la Vall d'Erta, a cavall entre les valls de Peranera i Manyanet. Els dos cims ms alts sn a l'esquerra de la vall, el Pic de Cerv de Durro (2652 m), coronant el Cap dels Vedats (2626, 2642 i 2614 m), i a la dreta, el Pic de Cerv (2742 m). Per l'anomenat Port d'Erta (2439 m), la vall comunica amb la Vall de Bo.

El municipi d'Erta pertanyia antigament al Batlliu de Sas, i estava situat per sota d'aquests. Per qestions no conegudes, es va decidir traslladar el poble del seu emplaament original fins a la posici actual, al costat de la petita esglsia romnica de Sant Bartomeu d'Erta. Les primeres referncies d'Erta es remunten a l'any 939, en qu el municipi era anomenat com a Erta de Sas. No ha tingut mai ajuntament propi, i desprs de pertnyer a Sas, va pertnyer a Bens, a Sarroca de Bellera i a Malps.

Actualment el poble est format per sis cases principals anomenades: Ca de Monge, Ca de Dims, Ca de Mateu, Ca de Muntaner, Ca de Vidal i Ca de Saguiel.

Els habitants van viure de l'agricultura i la ramaderia fins als anys seixanta, quan es va fer impossible continuar amb el ritme de vida gaireb medieval que duien a terme.

El poble dispos d'aigua corrent a Ca de Dims per primera vegada l'any 1940. En l'actualitat, totes les cases en disposen grcies a installacions particulars que es van anar fent al llarg del temps. Cap a l'any 1950, s'install al mateix poble d'Erta una petita central hidroelctrica per generar l'energia necessria per l'enllumenat del poble i fer funcionar el seu mol fariner familiar. Aquesta central, completament fora d's en l'actualitat, va ser abandonada quan el poble es va deixar deshabitat.

L'accs amb vehicle rodat va ser possible a partir de l'any 1981, quan es va construir la pista forestal d'accs des de Sents. Actualment, tamb disposa d'accs des de Castellars (ambds per pista forestal).

A final de l'any 2002 es va dur a terme l'escomesa elctrica que va permetre altra vegada la utilitzaci d'electricitat a tot el poble.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="182219" title="Jordi Sala Lleal" nonfiltered="4824" processed="4811" dbindex="74864">
Jordi Sala Lleal (Barcelona, 1967) s un dramaturg i director de teatre, doctor en Filologia catalana i professor de Teoria de la Literatura de la Universitat de Girona. s fundador i director de Didasclia Companyia de Teatre.

 Obres de teatre .

 1994: Quan arriba el migdia (Premi Ignasi Iglsias de l Institut del Teatre);
 2001: Un somni d abril;
 2001: Estranyes en un tren (dins el volum Elles maten);
 2001: Variacions sobre el sentit de la vida (Premi de Teatre del Crdit Andorr);
 2004: Despertar-se (Awakenings d Oliver Sacks);
 2004: Despulla t, germana;
 2005: La ciutat es desperta radiant (Premi Recull de Blanes de Teatre);
 2005: Les dimensions de la cosa (Premi de Teatre d Humor Miquel Santamaria, Terrassa);
 2006: Puzle (Premi Ciutat de Sagunt de Teatre);
 2007: Interior amb intrusa;

 Obres dirigides .

 2001: Un marit ideal, d Oscar Wilde, traducci de Jordi Sala Lleal (codirecci amb Francesca Bartrina);
 2002: Variacions sobre el sentit de la vida, de Jordi Sala Lleal (codirecci amb Francesca Bartrina);
 2004: La tempesta, de Shakespeare, traducci de Salvador Oliva (codirecci amb Francesca Bartrina);
 2004: Despertar-se (Awakenings d Oliver Sacks), de Jordi Sala Lleal (codirecci amb Francesca Bartrina);
 2004: Despulla t, germana, de Jordi Sala Lleal (Festival Temporada Alta);
 2005: Les conquestes de l Albert, d Alan Ayckbourn, traducci de Berta Vilageliu (codirecci amb Francesca Bartrina);
 2006: Fills de la mare Rssia, dramatrgia a partir de tres obres curtes d A.P. Txkhov, traducci de Joan Casas i Nina Avrova;
 2007: Interior amb intrusa, de Jordi Sala Lleal (Festival Temporada Alta);






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="182227" title="Plouen Catximbes" nonfiltered="4825" processed="4812" dbindex="74865">

Plouen Catximbes s un grup de rock nascut a Manresa l'any 2002.

 Histria .

Plouen Catximbes neix l'any 2002, quan el cantautor manres Albert Palomar deixa enrere la seva carrera en solitari, fins aquell moment dedicada a la msica folk rock. La tendncia, a partir d'aquell moment, ser cap al reggae. 

En un primer moment hi participen Sergi Fargas a la guitarra, Jordi Portabella al baix, scar Castell al saxo i Richie Molina a la bateria. Ms tard s'hi incorpora Xavi Blanque a la trompeta i en Xevi Matamala entra a la bateria en lloc de Molina. Aquesta ja ser la formaci definitiva de la banda.

Al 2004 treu al mercat l'EP Es veu pluja des de dins, un disc amb 6 talls. La gravaci es va realitzar amb Jaume Planas a Sonic Studis. L'any 2006 editen el seu primer llarga durada Plouen Catximbes, amb la participaci de Juanjo Muoz de Gossos en la producci, i que va ser enregistrat a l estudi Doctor'n'rik de Torell amb Enric Carbonell i Xevi Xolbi. Al 2008 treuen el seu segon llarga durada, Telescopi, tamb amb la collaboraci de Juanjo Muoz, que marca un nou estil de la banda cap al rock pop.

Plouen Catximbes ha actuat en diferents escenaris i festivals: Mercat de msica viva de Vic, Senglar Rock, Acampada Jove, La Pedrera, Altaveu, Fino s Reggae Festival, Fire...

 Membres .

 veu i guitarra: Albert Palomar;
 guitarra: Sergi Fargas;
 baix i veu: Jordi Portabella;
 bateria: Xevi Matamala;
 saxo: scar Castell;
 trompeta: Xavi Blanque;
 tcnic de so: Marc Hernndez  ;

 Discografia .

 Pel Fet, 2008 Telescopi;
2n LP, amb 12 temes

 Pel Fet, 2006 Plouen Catximbes;
Primer llarga durada del grup bagenc. 
 
 Pel Fet, 2004 Es veu pluja des de dins;
La banda va editar el seu primer treball el juny del 2004. EP amb 6 temes.

 Enllaos externs .

Pgina web oficial de Plouen Catximbes

MySpace de Plouen Catximbes



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="182231" title="Santa Maria de Castell de Farfanya" nonfiltered="4826" processed="4813" dbindex="74866">
L'esglsia de Santa Maria de Castell de Farfanya s'aixeca sobre un tur, al costat del castell i sobre la vila de Castell de Farfanya, la Noguera.

Histria.
Al segle XII hi havia un primitiu temple romnic, la capella del castell. Aquesta construcci es va refer a mitjan del segle XIV. La construcci fou impulsada (1347) per la comtessa Ceclia d'Urgell i l'any segent ja s'hi treballava. L'obra va seguir sota Pere II d'Urgell (comte entre 1348 i 1408), fill de Ceclia i de Jaume I d'Urgell.

El lloc fou seu d'un priorat canonical depenent de Sant Pere d'ger.


L'edifici.
Es tracta d'un exemplar gtic, un edifici de nau nica, amb capelles laterals entre els contraforts, bastits amb posterioritat. El campanar s ms modern. T dues portades,  la del sud (als peus de la nau) possiblement sigui una resta de la primitiva esglsia romnica. Una segona porta es troba al mur meridional, encarada a la vila. Aquesta t una bella decoraci ornamental; li manca la Marededu del timp, ara al Museu Dioces de Lleida. Tamb hi trobem escuts herldics: de la famlia Foix-Bearn (el 1415 Ferran I d'Antequera va vendre el senyoriu al comte de Foix) i dels Cardona, entre d'altres.

El seu estat de conservaci no s el desitjable i la part de ponent de la nau t la volta esfondrada.



Bibliografia.
 Carme Berlab Jov L'art gtic a Catalunya. Arquitectura II Enciclopdia Catalana. Barcelona, 2003. ISBN 84-412-0890-5;
 Francesc Fit, Carles Puigferrat  Catalunya romnica, vol. XVII. La Noguera Enciclopdia Catalana. Barcelona, 1994. ISBN 84-7739-811-9;

Enllaos externs.
Monestirs de Catalunya





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="182232" title="Bentesicmid" nonfiltered="4827" processed="4814" dbindex="74867">


Els bentesicmids (Benthesicymidae) sn crustacis decpodes i constitueixen una de les famlies dels dendrobranquiats peneodeus. 

 Sistemtica .
D'acord amb la llista de la ITIS i la de Universitat de Michigan, la famlia dels solenocrids est formada pels segents gneres:  
 Bentheogennema Burkenroad, 1936 ;
 Benthesicymus Bate, 1881  ;
 Benthonectes Smith, 1885  ;
 Gennadas Bate, 1881;

En un altre llistat, com el que proposa la NCBI noms contempla dos dels gneres:
 Bentheogennema;
 Gennadas  ;

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="182236" title="Tuamotu-Gambier" nonfiltered="4828" processed="4815" dbindex="74868">
Les Tuamotu-Gambier, nom complet Subdivisi administrativa de les illes Tuamotu-Gambier (en francs, subdivision administrative des les Tuamotu-Gambier), s una de les cinc divisions administratives de la Polinsia Francesa formada pels arxiplags de les Tuamotu i de les illes Gambier. Encara que els dos arxiplags sn prxims i administrativament estan units, geogrficament es consideren per separat.

Les Tuamotu-Gambier consten de 17 municipis o communes: Anaa, Arutua, Fakarava, Fangatau, Gambier, Hao, Hikueru, Makemo, Manihi, Napuka, Nuktavake, Puka Puka, Rangiroa, Comuna de Reao, Takaroa, Tatakoto i Tureia. La comuna de les Gambier incorpora tant les illes Gambier com els atols ms prxims de les Tuamotu.

Les subdivisions administratives, i les communes, depenen de l'Alt Comissionat de la Repblica. A efectes electorals per l'Assemblea de la Polinsia Francesa, les Tuamotu-Gambier estan dividides en dos circumscripcions electorals, a diferncia de les altres subdivisions administratives que consten d'una nica circumscripci. Cadascuna t un nombre de representants electes.

Les circumscripcions electorals de les Tuamotu-Gambier escullen tres representants cadascuna, del total de 57 escons de l'assemblea. Sn:
Circumscripci de les illes Gambier i Tuamotu de l'Est. Inclou 12 comunes: Anaa, Fangatau, Gambier, Hao, Hikueru, Makemo, Napuka, Nukutavake, Pukapuka, Reao, Tatakoto i Tureia.
Circumscripci de les illes Tuamotu de l'Oest. Inclou 5 comunes: Arutua, Fakarava, Manihi, Rangiroa i Takaroa.

 Enllaos externs .
Alt Comissariat de la Polinsia Francesa ;
Estatut d'autonomia de la Polinsia Francesa  ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="182240" title="Karl Christian Rove" nonfiltered="4829" processed="4816" dbindex="74869">
 
Karl Christian Rove (nascut a Denver, Colorado, el 25 de desembre de 1950) s un assessor poltic dels Estats Units, i (a data de 2005) conseller major i principal estrateg poltic del president George Walker Bush. Va ser anomenat per Bush "l'arquitecte de la victria" arran de la seva reelecci a les presidencials del 2004. s tamb cap de personal i diputat de la Casa Blanca en crrec de poltica. 

Els clients per als quals Rove ha dissenyat campanyes electorals inclouen a George Walker Bush, George Herbert Walker Bush, John Ashcroft, Bill Clements, i Phil Gramm. 

Rove ha estat un blanc freqent dels crtics de l'administraci Bush. El situen actualment en el cas Plame. Els seus opositors poltics afirmen que Rove va revelar la identitat de Valerie Plame, una agent encoberta de la CIA, i la del seu marit Joseph C. Wilson com a venjana contra l'oposici d'aquest ltim a la invasi de L'Iraq. Rove nega l'acusaci.























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="182241" title="Wicca britnica tradicional" nonfiltered="4830" processed="4817" dbindex="74870">


La Wicca britnica tradicional s un grup de wiccans originals de la Gran Bretanya, de la regi de New Forest. Els ms destacats amb aquestes tradicions sn el Gardnerianisme, el Xandrianisme i la Wicca de la Vall Central, aquesta ltima implantada a Amrica Septentrional per considerada lligada a terres britniques. De vegades, en el grup s'inclouen altres corrents, com la Wicca de l'Estrella Blava, que encara est a situaci ambigua perqu est composta per grups que no poden ser a la Wicca tradicional.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="182248" title="Missa en si menor" nonfiltered="4831" processed="4818" dbindex="74871">
Missa en si menor o Gran Missa s una obra composta pel compositor alemany Johann Sebastian Bach, catalogada com BWV 232. En el llegat de Carl Philipp Emanuel Bach apareix com Gran Missa Catlica.

Segons els investigadors, bona part de les seves 25 peces sn parodies (material original del propi autor reutilitzat en una obra nova). Friedrich Smend (1893-1980), prestigis estudis de Bach, exposa que no es tracta d'una obra homognia sin d'una reuni accidental de quatre obres completes destinades al servei religis luter i consignades per Bach en un recull. Segons el director Nikolaus Harnoncourt, la quarta part Osanna, Bendictus, Agnus Dei et dona nobis pacem no tindria un lloc en el servei religis luter pel fet de ser msica acompanyant la distribuci de la comuni i inapropiada per la seva riquesa i pompositat instrumental (amb doble cor, timbals i trompetes). Tant Harnoncourt com Georg von Dadelsen pensen que, per la successi exacte dels seus moviments i per la seva distribuci i tonalitat, no pot interpretar-se d'altra manera que com una obra sencera.

La cronologia de la mateixa i les dates de primera execuci no estan del tot clares, per Smend proposa l'any 1724 per l'acabament del Sanctus com a obra independent i executada per primera vegada el Nadal d'aquell any; 1733 per la composici de la Missa (que constaria del Kyrie i Gloria) i executada el 21 d'abril de 1733 en motiu de l'elecci del nou prncep elector desprs de la mort d'August II el Fort; i cap a 1748 la composici del Symbolum Nicenum (Credo); des d'aquell any continu la seva ampliaci de l'obra amb l'escriptura del Sanctus, composici i escriptura dels restants moviment des dHosanna fins el Dona nobis pacem i enquadernaci conjunta de totes les partitures.

En els ltims anys de la seva vida, Bach va ampliar els moviments que havia escrit fins completar la missa. Es coneix poca cosa respecte les execucions de l'obra dirigides pel mateix Bach, per si que es t per gaireb cert que mai la va executar en la seva totalitat.

Bach va acabar la partitura de la Missa en si menor a l'entorn dels anys 1746 a 1748, just a l'poca en qu va escriure les seves grans obres ccliques, L'art de la fuga i L'ofrena musical. El transferiment a aquesta partitura de treballs ja composats (Sanctus) i l'adici, per fer-ne una missa completa, de l'adaptaci d'altres composicions adequades poden fcilment explicar-se pel fet de qu Bach estava desitjs de deixar per a la posteritat, a banda de les Passions i les seves altres grans obres ccliques, una gran missa llatina.

Tamb s curis, com a luter ortodox que era, que la missa fos supraconfessional al mateix temps que catlica. La ra la poem trobar en la dedicatria de l'obra al rei August III de Polnia.

En la lectura del testament de Bach, el manuscrit original fou a parar a mans de Carl Philipp Emanuel Bach i adquirit ms tard per Ngeli. La primera interpretaci pblica va ser l'any 1834/1835 per la Berliner Singakademie dirigida per Rundhagen; el primer projecte d'edici data de 1816 per part de l'editor Wesley.

Referncies.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="182249" title="L'art de la fuga" nonfiltered="4832" processed="4819" dbindex="74872">
L'art de la fuga (Die Kunst der Fuge), BWV 1080, s una obra musical composada per Johann Sebastian Bach, que la va comenar probablement entre el 1738 i el 1742. Fou publicada inacabada l'any 1751 desprs de la seva mort. Composta amb la idea de qu fos un conjunt d'exemples de les tcniques del contrapunt, est formada per 14 fugues (l'ltima fuga va quedar incompleta) i quatre cnons, tots sustentats en el mateix tema (o subjecte) en Re menor, aparentment simple. Fou publicada sense cap indicaci de la instrumentaci ni el seu ordre, el que ha donat lloc a nombroses versions.



Fugues
4 fugues simples (Contrapunctus I - IV) ;
3 fugues amb respostes invertides (Contrapunctus V - VII) ;
4 fugues dobles / triples (Contrapunctus VII - XI) ;
2 fugues mirall (Contrapunctus XII - XIII) ;
fuga qudruple inacabada (Contrapunctus XIV) ;
Cnons
canon per Augmentationem in contrario motu ;
canon alla Ottava ;
canon alla Duodcima in contrapunto alla Quinta ;
canon alla Decima in contrapunto alla Terza Contrapunctus XIV.  (Fuga a 3 temes, el tercer dels quals est basat en el considerat tema BACH (les notes B-A-C-H estan escrites en notaci alemanya, on B es Sib, A es La, C es Do i H es Si).

L'art de la fuga est considerara una de les obres mestres de la Histria de la msica, la composici ms terica de Bach i una complexa i magnfica demostraci del seu coneixement contrapuntstic.



 Enllaos externs.
http://www.goldbergweb.com/es/magazine/essays/1997/12/151_2.php

http://www.teoria.com/articulos/analysis/kdf/01.htm

http://www.emsirinx.com/Artesanado/numero0/j_s_bach.htm

CataBach.com: La pgina en catal de JS Bach;
Traduccions al catal de les obres de J.S. Bach;
Obres Instrumentals de J.S. Bach;























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="182250" title="Sergestodeu" nonfiltered="4833" processed="4820" dbindex="74873">

Els sergestodeus (Sergestoidea) sn crustacis decpodes i formen una de les dues superfamlies del subordre dels dendrobranquiats.

Totes les espcies sn planctniques i es troben en molts mars del mn. Fan migracions verticals importants; de dia estan a prop del fons i de nit pugen a zones menys profundes. Sn l'aliment de peixos i cefalpodes.

Uns dels trets ms caracterstics s el rostre molt curt, el primer parell de pereiopodis acabat en pina, i el quart i cinqu parell de periopodis sn molt petits. 

 Sistemtica .
La superfamlia dels sergestodeus (Dana, 1852) compren dues niques famlies:
 Lucifrids (Luciferidae) de Haan, 1849 ;
 Sergstids (Sergestidae) Dana, 1852;

 Lucifrids .
Aquesta famlia est formada per un nic gnere, Lucifer (Thompson, 1829).

 Sergstids .
Segons la ITIS i la Universitat de Michigan aquesta famlia comprn 6 gneres:
 Acetes;
 Peisos;
 Petalidium;
 Sergestes;
 Sergia;
 Sicyonella;


En el llistat de la NCBI es consideren 3 gneres:
 Acetes;
 Sergestes;
 Sergia;


Les espcies de sergestodeus ms comunes en el Mediterrani occidental i d'un important inters comercial sn Sergestes arctius i Sergia robusta. 

Referncies.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="182253" title="Yamuna" nonfiltered="4834" processed="4821" dbindex="74874">


El riu Yamuna s un dels principals rius del nord de l'ndia. Amb una longitud total de 1.370 km, s un dels majors afluents del Ganges. 

El Yamuna neix a la serralada de l'Himlaia i flueix pels estats de Delhi, Uttar Pradesh i Haryana abans d'unir-se al Ganges a Allahabad. Les ciutadts de Delhi, Mathura i Agra estan situades a la ribera d'aquest riu. El Yamuna s un dels set rius sagrats de la ndia.

A les riberes del riu es troben nombrosos edificis destacats, com el Taj Mahal d'Agra. Encara que en altres temps va ser una artria de comunicaci important, a l'actualitat el riu s'utilitza bsicament per regar els terrenys que el travessa. A prop d'uns 57 milions de persones depenen directament de les seves aiges.

El Yamuna s, desprs del Ganges, el riu ms sagrat de la ndia. D'acord amb la llegenda, la deessa del riu s la germana del du hind de la mort, el du Yama, i germana del du del sol, Surya. Segons el Mahabharata, el du Krishna va passar la seva infncia a les aiges d'aquest riu.



Representaci iconogrfica.
Com que est considerat com a una divinitat, el Yamuna apareix freqentment representat en els temples hinduistes. Generalment se'l representa com a un personatge femen muntat sobre una tortuga, acompanyada per una o dos servents que porten un petit para-sol. La seva representaci sol aparixer a les portes d'entrada als temples, juntament amb la deessa del Ganges. La seva presncia simblica serveix per a que el fidel que creu el marxapeu de la porta quedi purificat.

 Enllaos externs .
  Informaci sobre el riu Yamuna i al seu pas per Agra;
  La geografia de Rigveda;
  Pla d'acci al Yamuna;

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="182254" title="Llista de personatges d'Slam Dunk" nonfiltered="4835" processed="4822" dbindex="74875">
Llista de personatges d'Slam Dunk per equips.

 Shohoku .
 Hanamichi Sakuragi .
A en Hanamichi tamb li diuen "el rei del rebot" i est enamorat de la Haruko, la germana petita de l'Akagi. Per la Haruko est enamorada d'en Rukawa, i aix fa que en Hanamichi odi a en Rukawa.
 Kaede Rukawa .
En Rukawa s el jugador que li van al darrere ms noies, degut al seu gran atractiu. Va ser escollit un dels cinc millors jugadors de Kanagawa i el novell de l'any.
 Ryota Miyagi .
En Ryota no s un jugador alt, per s rpid i gil. El seu punt fort sn les fintes. Ell est enamorat de l'Ayako, la mnager de l'equip.
 Hisashi Mitsui . 
El punt fort d'en Mitsui s, sens dubte, els tirs de tres punts (triples). Tamb jugava a bsquet a la secundria i quan va entrar a l'institut. Per una lesi al genoll va fer que es transforms en un noi rebel. Grcies a l'entrenador, l'Anzai, en Mitsui va tornar a jugar.
 Takenori Akagi .
Li diuen "Gori". s el capit de l'equip i la seva especialitat s l'"esmaixada del gorilla". Va ser elegit un dels cinc millors jugadors de Kanagawa. s el germ gran de la Haruko.
 Kiminobu Kogure .
A en Kogure li diuen "quatre ulls" des que en Hanamichi li va posar aquest nom. s un bon tirador de tres punts. s un jugador suplent, el sub-capit de l'equip. Sempre anima a l'equip, sobre tot a en Hanamichi. 
 Ryonan .
 Akira Sendoh .
A en Sendoh li agrada tenir com a rival a en Rukawa, que en realitat s l'nic que el pot parar. T una manera de jugar semblant a en Rukawa, i igualment que el seu rival, s molt popular entre les noies. Quan l'Uozumi deixa el Ryonan, en Sendoh es converteix en el nou capit de l'equip.
 Jun Uozumi .
s el capit de l'equip i l'etern rival de l'Akagi. Desprs de qu el Ryonan queds eliminat amb el Shohoku a les finals del campionat estatal, decideix deixar el bsquet i seguir els passos del seu pare, convertint-se en cuiner.
 Kicchou Fukuda .
En Fukuda s el rival d'en Hanamichi: sempre el molesta. No apareix gaire a la srie.
 Hiroaki Koshino .
s bon llanador de tres punts i, per tant, rival d'en Mitsui.
 Kainan .
 Shinichi Maki .
En Maki, s el capit de l'equip, el rival de l'Akagi i va ser escollit un dels millors cinc jugadors de Kanagawa.
 Soichiro Jin .
En Jin s un expert tirant de tres punts, i igual que en Maki, va ser elegit un dels millors cinc jugadors de Kanagawa.
 Nobunaga Kyota .
s molt cregut, la seva personalitat coincideix amb la d'en Hanamichi, i tamb odia a en Rukawa.
 Yoshinori Miyamasu .
Tot i la seva aparena tan insignificant, per a l'nic que serveix s per a tirar de tres i per molestar a en Sakuragi.
 Altres .
 Haruko Akagi .
s la germana petita de l'Akagi. Estima el bsquet tant com el seu germ i sempre est animant al Shohoku. Est enamporada d'en Rukawa, tot i que ell no sap ni que existeix. En Hanamichi l'adora per sobre de totes les coses i va ser percisament ella que el va portar a jugar a bsquet. Al final del manga substitueix a l'Ayako en la funci d'assistenta de l'Ayako.
 Ayako .
La mnager de l'equip. Com a assistenta compleix les feines d'anotaci, portar el temps a l'entrenament, etc. T un carcter bastant fort i els jugadors sempre l'acaben obeint. En Ryota est profundament enamorat d'ella.
 Anzai .
s l'entrenador del Shohoku. s una de les poques persones que confia que en Hanamichi ser un gran jugador. T una gran experincia en el bsquet, primer com a jugador i desprs com a entrenador. Tothom el respecta.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="182255" title="Antonello Colledanchise" nonfiltered="4836" processed="4823" dbindex="74876">
Antonello Colledanchise s un cantant alguers. 

Va publicar, juntament amb el tamb cantant Franco Cano, algunes MC amb el ttol Poesies per cantar, que apleguen temes escrits i compostos per ell ("Salvem l'Alguer", "Peix de terra", "Blanca flor de Sardenya", "Poesia dels ulls"...) i de Cano ("Lo maco del pas", "Hmens", "Amors"...) Tamb particip en alguns enregistraments collectius (Sonant i cantant).

Referncies.
Pujad i Garca, Miquel: Diccionari de la Can: D'Els Setze Jutges al Rock Catal. Enciclopdia Catalana, Barcelona, abril del 2000. ISBN 84-412-0467-5, plana 118.

Enllaos externs.

 Article esmentant l'edici del CD de msica Canons de l'Alguer amb canons d'Antonello Colledanchise per a les escoles de l'Alguer. ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="182271" title="Consell de Ministres d'Espanya" nonfiltered="4837" processed="4824" dbindex="74877">

El Consell de Ministres d'Espanya s un rgan collegiat poltico-constitucional format pel president del govern, els vicepresidents, si els hi ha, els ministres i els altres membres que estableixi la llei, com en alguns casos els secretaris d'Estat. 

Habitualment el Consell de Ministres es reuneix els divendres al Palau de la Moncloa, a la ciutat de Madrid, encara que amb carcter excepcional pot celebrar-se en qualsevol altra ciutat espanyola. Tamb amb carcter excepcional pot ser presidit pel rei Joan Carles I a petici del president del govern, cas en el qual el Consell de Ministres esdev consultiu.

Composici del Govern per legislatures.
 Consell de Ministres d'Espanya (Legislatura Constituent);
 Consell de Ministres d'Espanya (I Legislatura);
 Consell de Ministres d'Espanya (II Legislatura);
 Consell de Ministres d'Espanya (III Legislatura);
 Consell de Ministres d'Espanya (IV Legislatura);
 Consell de Ministres d'Espanya (V Legislatura);
 Consell de Ministres d'Espanya (VI Legislatura);
 Consell de Ministres d'Espanya (VII Legislatura);
 Consell de Ministres d'Espanya (VIII Legislatura);
 Consell de Ministres d'Espanya (IX Legislatura);

Vegeu tamb.
 Govern espanyol;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="182274" title="Sa Forcanera" nonfiltered="4838" processed="4825" dbindex="74878">

Sa Forcanera s una petita cala de Blanes entre la cala de Santa Anna i la cala de Sant Francesc a la qual noms s'hi pot arribar en vaixell ja que est a sota d'un penya-segat.

Per sobre de la cala hi ha el jard botnic Marimurtra i el seu templet blanc, dedicat a Linn, a les faldes de la muntanya de Sant Joan. Tamb hi ha el convent dalt del promontori de Santa Anna.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="182277" title="Pedals de Foc" nonfiltered="4839" processed="4826" dbindex="74879">

Pedals de Foc s una ruta per a bicicleta de muntanya que encercla el Parc Nacional d'Aigestortes i Estany de Sant Maurici i que transcorre per la Vall d'Aran, l'Alta Ribagora, el Pallars Juss i el Pallars Sobir. La ruta s'inicia al Refugi de Conangles, prop de la boca sud del Tnel de Viella, i transcorre per la vall del riu Noguera Ribagorana fins al poble de Vilaller. D'aqu, la ruta s'enfila cap a Llesp, i seguint el cam de l'aigua, continua cap a Iran, Malps, Sents i Les Esglsies des d'on es dirigeix cap a Espui. El pas d'Espui a Espot requereix superar el coll del Triador, desprs del qual la ruta planeja per la cota dels 2000 metres durant uns kilmetres per, finalment, iniciar el descens cap a Espot per les pistes d'esqu de fons. Des d'Espot la ruta segueix cap a Sorpe, Als i Als d'Isil per, finalment, remuntar la vall del riu Noguera Pallaresa fins els plans de Beret, Vaquira, Arties i Viella.


Pedals de Foc en 3 etapes.
 Etapa 1: Refugi de Conangles - Les Esglsies (76 km totals);
 Etapa 2: Les Esglsies - Espot (65 km totals);
 Etapa 3: Espot - Viella (75 km totals);

Pedals de Foc en 4 etapes.
 Etapa 1: Refugi de Conangles - Castellars (55 km totals);
 Etapa 2: Castellars - Espui (42 km totals);
 Etapa 3: Espui- Son (55 km totals);
 Etapa 4: Son - Viella (65 km totals);

Pedals de Foc en 5 etapes.
 Etapa 1: Refugi de Conangles - Iran (41 km totals);
 Etapa 2: Iran - Espui (56 km totals);
 Etapa 3: Espui - Espot (42 km totals);
 Etapa 4: Espot - Montgarri (53 km totals);
 Etapa 5: Montgarri - Viella (25 km totals);

Vegeu tamb.
Parc Nacional d'Aigestortes i Estany de Sant Maurici;
Carros de Foc;

Bibliografia.
Jordi Laparra, Gran ruta BTT per la Ribagora, el Pallars i la Vall d'Aran: Pedals de Foc. Editorial Alpina, 2007.

Enllaos externs.
Pgina web de Pedals de Foc;
Notcies de Pedals de Foc de la Federaci d'Entitats Excursionistes de Catalunya;
Ms notcies de Pedals de Foc de la Federaci d'Entitats Excursionistes de Catalunya;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="182280" title="Consell de Ministres d'Espanya (Legislatura Constituent)" nonfiltered="4840" processed="4827" dbindex="74880">
Consell de Ministres d'Espanya del 5 de juliol de 1977 al 6 d'abril de 1979. 

President del Govern ;
Adolfo Surez Gonzlez ;

Ministres 
Vicepresident Primer i Ministre de Defensa ;
Manuel Gutirrez Mellado ;

Vicepresident Segon i Ministre d'Economia ;
Enrique Fuentes Quintana ;

Vicepresident Tercer del Govern ;
Fernando Abril Martorell ;

Ministre d'Afers exteriors ;
Marcelino Oreja Aguirre ;

Ministre de Justcia ;
Landelino Lavilla Alsina ;

Ministre d'Hisenda ;
Francisco Fernndez Ordez ;

Ministre de l'Interior ;
Rodolfo Martn Villa ;

Ministre d'Obres Pbliques i Urbanisme d'Espanya ;
Joaqun Garrigues Walker ;

Ministre d'Educaci i Cincia ;
igo Cavero Lataillade ;

Ministre de Treball ;
Manuel Jimnez de Parga Cabrera fins el 28 de febrer de 1978;
Rafael Calvo Ortega des del 28 de febrer de 1978 ;

Ministre d'Indstria i Energia ;
Alberto Oliart Saussol fins el 28 de febrer de 1978 ;
Agustn Rodrguez Sahagn des del 28 de febrer de 1978 ;

Ministre d'Agricultura ;
Jos Enrique Martnez Genique fins el 28 de febrer de 1978 ;
Jaime Lamo de Espinosa des del 28 de febrer de 1978 ;

Ministre de Comer i Turisme ;
Juan Antonio Garca Dez ;

Ministre de la Presidncia ;
Jos Manuel Otero Novas ;

Ministre de Transport i Comunicacions ;
Jos Llad y Fernndez Urrutia fins el 28 de febrer de 1978 ;
Salvador Snchez-Tern Hernndez des del 28 de febrer de 1978 ;

Ministre de Sanitat i Seguretat Social ;
Enrique Snchez de Len Prez ;

Ministre de Cultura i Benestar ;
Po Cabanillas Gallas ;

Ministre Adjunt per a les Regions ;
Manuel Clavero Arvalo ;

Ministre Adjunt per a les Relacions amb les Corts ;
Ignacio Camuas Sols fins al 28 de febrer de 1978 ;

Ministre per a les Relacions amb les Comunitats Europees ;
Leopoldo Calvo-Sotelo Bustelo des del 28 de febrer de 1978. ;

Canvis. 
 El 27 d'agost el Ministeri de Cultura i Benestar passa a denominar-se nicament Ministeri de Cultura, quedant les competncies de Benestar en el Ministeri de Sanitat i Seguretat Social. ;

El 28 de febrer de 1978 es produeix l'nica remodelaci ministerial abans de les eleccions generals de 1979 i, a ms, es crea el Ministeri per a les Relacions amb les Comunitats Europees i desapareix el Ministeri Adjunt per a les Relacions amb les Corts, les competncies de les quals es traslladen al Ministeri de la Presidncia. ;

Vegeu tamb. 
Consell de Ministres d'Espanya ;
Eleccions generals espanyoles de 1977 ;
Gabinet ;
Govern i poltica d'Espanya ;
Ministre ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="182281" title="Tozeur" nonfiltered="4841" processed="4828" dbindex="74881">




Tozeur (     ) s una ciutat i oasi de Tunsia, capital de la governaci de Tozeur, al sud-oest del pas. Segons el cens del 2004 t 32.400 habitants. s capalera d'una delegaci  amb 40.780 habitants (2004). 

Es troba al nord-oest del llac salat de Chott El Djerid. s final d'una lnea ferroviria i disposa d'aeroport internacional (Tozeur-Nefta). La ciutat vella s construda sovint amb unes rajoles prpies de la zona, barreja d'arena i argila, especialment al barri d'Ouled El Haffouz (al nord-oest). El palmerar de Tozeur t ms de 300.000 palmeres que ocupen un miler d'hectrees; hi hauria unes dues-centes fonts de la zona d'An El Aoun (avui seques a causa dels nombrosos pous que proveeixen d'aigua a la ciutat).

Descripci de la ciutat. 

El centre de la ciutat es la plaa del mercat propera a l' avinguda Farhat Hached (a l'oest, que porta a l'aeroport pel nord i, a travs de l'avinguda de la Llibertat, a la carretera MC 106 pel sud, direcci Degache) on es troben portes, mesquites i minarets i nombroses agencies i comeros, a ms de dos cementiris. En perpendicular pel sud l'avinguda Habib Bourguiba que enllaa amb l'avinguda Abul Kacem Ech Chabbi amb hotels i al final el Museu Dar Chariet. L'avinguda Habib Bourguiba t parallel el carrer Ibn Chabbat d'on arranquen dues carreteres, la ja esmentada MC 106, i la GP 3 (direcci Gafsa), prop de la qual hi ha l'estaci de tren i un zoolgic amb animals propis de la zona del desert.

 Histria .

La ciutat s d'origen libi (berber) i fou un centre de caravanes, que fou utilitzat pel comer dels cartaginesos. Els romans s'hi van installar el 33 aC i la ciutat es va dir Thusuros, per no queden prcticament restes romanes. El comer de dtils i esclaus fou actiu en aquest perode i fou tamb una posici de frontera a partir del segle III. Una esglsia cristiana fou substituda per la mesquita A Kasr al barri de Ouled al-Hadar. Va passar als musulmans i els hfsides hi van construir dos mesquites. Al segle XIV va tenir un gran desenvolupament i es va estendre fora del palmerar. Va romandre com a estaci de caravanes fins al segle XIX i desprs la seva activitat fou principalment el cultiu de dtil de l'apreciada varietat Deglet Nour. El 23 de juliol de 1888 un decret va crear la municipalitat. El descobriment de les mines de fosfats a les comarques de Metlaoui (uns 40 km al nord) i de Redeyef va disminuir la seva poblaci. Per als anys setanta es va recuperar amb l'arribada dels turistes. El 1980 es va obrir l'aeroport internacional.

 Personatges illustres .

Nadiu de la ciutat sn: el fams matemtic Ibn Chabbat (mort el 1282) que va fer a l'oasi importants obres de millora del repartiment de l'aigua; i el poeta Abul Kacem Ech Chabbi.
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="182288" title=".kids" nonfiltered="4842" processed="4829" dbindex="74882">
.kids s un domini de primer nivell genric d'Internet proposat amb la intenci d'acollir pgines adequades per a un pblic infantil, i per intentar aturar que la pornografia pugui arribar als menors.

Enllaos externs.
 informe de l'ICANN sobre el domini .kids;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="182289" title="Illes Chafarinas" nonfiltered="4843" processed="4830" dbindex="74883">

Les Illes Chafarinas sn un arxiplag espanyol del mar Mediterrani, situat davant les costes del Nord d'frica de les quals s a 4 km i constitut per tres illes principals: del Congrs, Isabel II i del Rei. Estan protegides sota la forma de Reserva Nacional. 

L'arxiplag de les Chafarinas (Ja`fariyya en rab i Takfarinas en berber) est situat en la zona meridional del mar d'Alboran (35 11' N 2 26' W), a unes 27 milles nutiques a l'est de Melilla i a 2,5 al nord del Cap de l'Aigua (Ras el Ma), en la costa marroquina. Les illes es troben separades de la costa africana per una plataforma continental relativament uniforme i d'escassa profunditat (10-15 metres), que rep la influncia sedimentria del riu Muluya, la desembocadura del qual est prxima a la frontera amb Algria. D'origen volcnic, consta de tres illes denominades Congrs, Isabel II i Rei Francisco, i habitada actualment noms la segona. Congrs s l'illa ms occidental, la de major grandria (22,5 ha) i la ms alta, arribant al seu cim els 137 metres sobre el nivell del mar. Isabel II (15,9 ha; 35 msnm) es troba situada entre les altres dues, separada 1 km de l'anterior i uns 175 m de Rei, l'illa ms oriental, petita (12,7 ha) i de menor altura (31 msnm) de les tres. 

Les Illes Chafarinas pertanyen a Espanya des del 6 de gener de 1848, dia que hi va desembarcar el General Serrano amb dos bucs de guerra procedents de Mlaga. El nom ve de Ja`far, nom propi rab de var. Les illes Chafarinas sn assenyalades en els itineraris geogrfics llatins com "Tres insulae" i en diferents cartes amb altres noms com a Yezirat Meluia, Yezirat Quebdan, Shaffarin, Yasfrin, Zafarin, Quebdana, Farines, Chiafarina, Aljafarinas o Illes de Maluia.

 Dades bsiques . 
Coordenades geogrfiques: Latitud 35 5' Nord, Longitud 2 25' Oest 
Superfcie terrestre: 52,5 ha 
Illa del Congrs: 25,6 ha (mxima altitud: 137 msnm en Illa Congrs);
Illa Isabel II: 15,3 ha ;
Illa del Rei: 11,6 ha ;
Superfcie marina protegida sota la figura de Refugi Nacional de Cacera: 261,9 ha (mxima profunditat: 60 m) 
Temperatura mitja anual: 19 5 C ;
Temperatura mxima: 41,1 C (terme mitj 23,3 C) ;
Temperatura mnima: 5,2 C (terme mitj 16,5 C) ;
Humitat relativa mitjana anual: 76,9% ;
Pressi atmosfrica mitjana anual: 1.017,8 mm Hg ;
Pluviositat: 297,2 mm/any. ;
Mitj terrestre: Ms de 180 espcies vegetals (15 endemismes norafricans o iberoafricans). Espcies animals: 12 espcies de rptils (1 endmica), 90 espcies d'aus (10 reproductores), 153 espcies d'invertebrats (11 gasterpodes o "caragols", 12 ispodes o "cochinillas", 74 arcnids i 56 colepters o "escarabats"  
Mitj martim: 64 espcies d'algues, 26 de equinoderms, 150 anllids, 60 espcies de peixos, etc. 
Extensi: 0,747 km 
Altitud mxima: Tur Nido de las guilas en la illa del Congrs amb 137 m sobre el nivell del mar. 
Poblaci: Sense poblaci civil estable. A l'illa Isabel II es troba una petita guarnicin militar pertanyent al Cos de Regulares de l'Exrcit Espanyol i un equip de personal per compte de l'Organisme Autnom Parcs Nacionals (Antic ICONA) del Ministeri de Medi ambient. 
Valors naturals: Estan presents a Chafarinas 9 dels 11 invertebrats marins catalogats a Espanya; alberga la segona colnia mundial de gavina d'Audouin, i el segon contingent ms nombrs d'Espanya de pardela Cendrellosa; entre les ms de 180 espcies de plantes hi ha 11 endemismes norafricans o iberoafricans.

Les Chafarinas van ser l'objecte d'estudi de la primera tesi doctoral llegida sobre el mitj natural afric. Luis Descansa Casares, farmacutic militar destinat en l'Hospital de Chafarinas entri setembre de 1900 i 1901, herboritz el material necessari per a defensar en la Universitat Central el 21 de juny de 1902 la seva tesi doctoral "Herborizaciones fanerogmicas en las islas Chafarinas y sus inmediaciones del Campo Moro". 

Valors arqueolgics i patrimoni: En la Illa d'Isabel II es conserven alguns edificis interessants, com l'Esglsia de la Pursima Concepcin, construda a mitjans del segle XIX en estil clssic, la torre de la Conquesta, de la mateixa poca i el far, de principis del segle XX. En la illa del Congrs existeix un poblat neoltic del V millenni a. de C. de tipus cardial, que ha produt una gran quantitat de material arqueolgic, sobretot cermic, que s excavat des del 2000 per membres de l'Institut de Cultura Mediterrnia. 

 Enllaos externs .
  Islas Chafarinas a Revista-ibrica;
  Refugio Nacional de Caza Islas Chafarinas al web del Ministeri de Medi Ambient;


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="182290" title="Ateneu Mercantil de Valncia" nonfiltered="4844" processed="4831" dbindex="74884">
Ateneu Mercantil de Valncia fou una instituci cultural valenciana fundada el 1879 per Estanislau Garcia i Monfort i altres deixebles d'Eduardo Prez i Pujol, amb la finalitat d' atendre les necessitats culturals i de formaci, en la seva professi, dels empleats del comer de la ciutat de Valncia. Amb el temps esdevingu una de les associacions no poltica ms important de la burgesia mercantil valenciana. Fou impulsora de les primeres escoles de comer, va patrocinar la creaci de la Cambra de Comer de Valncia, del cos de corredors de comer i les borses de valors. El seu president Toms Trnor i Palavicino fou un dels organitzadors de l'Exposici Regional Valenciana de 1909. Poc desprs foul president Adolf Beltran i Ibez, un dels caps del Partit d'Uni Republicana Autonomista, que dominava l'alcaldia de Valncia.

Durant el perode de la guerra civil espanyola va dur el nom d'Ateneu Popular Valenci, i rest a les mans del sector addicte a la Segona Repblica Espanyola. Fou prohibit del 1939 al 1950, fins que reprendre les seves activitats. El 1960 va rebre la medalla de la ciutat de Valncia i el 1970 fou declarada Entitat d'Utilitat Pblica. El seu actual president s Jos Manuel Botella Crespo.

 Enllaos externs .
  Web de l'Ateneu Mercantil;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="182292" title="Consell de Ministres d'Espanya (I Legislatura)" nonfiltered="4845" processed="4832" dbindex="74885">
Consell de Ministres d'Espanya del 6 d'abril de 1979 al 3 de desembre de 1982. 

President del Govern ;
Adolfo Surez Gonzlez fins al 26 de febrer de 1981;
Leopoldo Calvo-Sotelo Bustelo des del 26 de febrer de 1981;

Ministres 
Vicepresident Primer i Encarregat d'Assumptes de la Seguretat i Defensa Nacional ;
Manuel Gutirrez Mellado fins al 26 de febrer de 1981 ;

Vicepresident Primer ;
Rodolfo Martn Villa des del 2 de desembre de 1981 fins al 30 de juliol de 1982 ;

Vicepresident del Govern i Ministre d'Assumptes Econmics ;
Juan Antonio Garca Dez des del 30 de juliol de 1982 ;

Vicepresident Segon i Encarregat de la coordinaci dels Assumptes Econmics ;
Fernando Abril Martorell fins al 9 de setembre de 1980 ;
Leopoldo Calvo-Sotelo Bustelo des del 9 de setembre de 1980 fins al 26 de febrer de 1981 ;

Vicepresident Segon i Ministre d'Assumptes Econmics ;
Juan Antonio Garca Dez des del 2 de desembre de 1981 fins al 30 de juliol de 1982 ;

Ministre d'Afers exteriors ;
Marcelino Oreja Aguirre fins al 9 de setembre de 1980 ;
Jos Pedro Prez Llorca des del 9 de setembre de 1980 ;

Ministre de Justcia ;
igo Cavero Lataillade fins al 9 de setembre de 1980 ;
Francisco Fernndez Ordez des del 9 de setembre de 1980 fins a l'1 de setembre de 1981 ;
Po Cabanillas Gallas des de l'1 de setembre de 1981 ;

Ministre de Defensa ;
Agustn Rodrguez Sahagn fins al 26 de febrer de 1981 ;
Alberto Oliart Saussol des del 26 de febrer de 1981 ;

Ministre d'Hisenda ;
Jaime Garca Aoveros ;

Ministre de l'Interior ;
Antonio Ibez Freire fins al 3 de maig de 1980;
Juan Jos Rosn Prez des del 3 de maig de 1980 ;

Ministre d'Obres Pbliques i Urbanisme ;
Jess Sancho Rof fins al 26 de febrer de 1981 ;
Luis Ortiz Gonzlez des del 26 de febrer de 1981 ;

Ministre d'Educaci ;
Jos Manuel Otero Novas fins al 9 de setembre de 1980 ;
Juan Antonio Ortega y Daz-Ambrona des del 9 de gener de 1980 fins al 2 de desembre de 1981 ;
Federico Mayor Zaragoza des del 2 de desembre de 1981 ;

Ministre de Treball ;
Rafael Calvo Ortega fins al 3 de maig de 1980 ;
Salvador Snchez Tern Hernndez des del 3 de maig de 1980 fins al 9 de setembre de 1980 ;
Flix Manuel Prez Miyares des del 9 de setembre de 1980 fins al 26 de febrer de 1981 ;
Santiago Rodrguez Miranda des del 2 de desembre de 1981 ;

Ministre de Treball, Sanitat i Seguretat Social ;
Jess Sancho Rof des del 26 de febrer de 1981 fins al 2 de desembre de 1981 ;

Ministre d'Indstria i Energia ;
Carlos Bustelo y Garca del Real fins al 3 de maig de 1980 ;
Ignacio Bayn Marine des del 3 de maig de 1980 ;

Ministre d'Agricultura ;
Jaime Lamo de Espinosa fins al 2 de desembre de 1981 ;
Jos Luis lvarez y lvarez des del 2 de desembre de 1981 fins al 13 de setembre de 1982 ;
 Jos Luis Garca Ferrero des del 13 de setembre de 1982 ;

Ministre de Comer i Turisme ;
Juan Antonio Garca Dez fins al 3 de maig de 1980 ;
Luis Gamir Casares des del 3 de maig de 1980 fins al 9 de setembre de 1980 ;

Ministre de la Presidncia ;
Jos Pedro Prez Llorca fins al 3 de maig de 1980 ;
Rafael Arias Salgado Montalvo des del 3 de maig de 1980 fins al 26 de febrer de 1981 ;
Po Cabanillas Gallas des del 26 de febrer de 1981 fins al 1 de setembre de 1981 ;
Matas Rodrguez Inciarte des de l'1 de setembre de 1981 ;

Ministre d'Economia ;
Jos Luis Leal Maldonado fins al 9 de setembre de 1980 ;
Juan Antonio Garca Dez des del 9 de setembre de 1980 ;

 Ministre de Transport i Comunicacions ;
Salvador Snchez-Tern Hernndez fins al 3 de maig de 1980 ;
Jos Luis lvarez lvarez des del 3 de maig de 1980 fins al 2 de desembre de 1981 ;
Luis Gamir Casares des del 2 de desembre de 1981 ;

 Ministre de Sanitat i Seguretat Social ;
Juan Rovira Tarazona fins al 9 de setembre de 1980 ;
Alberto Oliart Saussol des del 9 de setembre de 1980 fins al 26 de febrer de 1981 ;
Manuel Nez Prez des del 2 de desembre de 1981 ;

Ministre de Cultura i Benestar ;
Manuel Clavero Arvalo fins al 17 de gener de 1980;
Ricardo de la Cierva des del 17 de gener de 1980 fins al 9 de setembre de 1980 ;
igo Cavero Lataillade des del 2 de setembre de 1980 fins al 2 de desembre de 1981 ;
Soledad Becerril Bustamante des del 2 de setembre de 1981 ;

 Ministre per a les Relacions amb les Comunitats Europees ;
Leopoldo Calvo-Sotelo Bustelo fins al 9 de setembre de 1980 ;
Eduard Punset i Casals des del 9 de setembre de 1980 fins al 26 de febrer de 1981 ;

Ministre de Relacions amb les Corts ;
Rafael Arias Salgado fins al 3 de maig de 1980 ;

Ministre d'Administraci Territorial ;
Antonio Fontn Prez fins al 3 de maig de 1980 ;
Jos Pedro Prez Llorca des del 3 de maig de 1980 al 9 de setembre. ;
Rodolfo Martn Villa des del 9 de setembre de 1980 fins al 2 de desembre de 1981 ;
Rafael Arias Salgado des del 2 de setembre de 1981 fins al 30 de juliol de 1982 ;
Luis Manuel Cosculluela Montaner des del 30 de juliol de 1982 ;

Ministre d'Universitats i Investigaci ;
Luis Gonzlez Seara fins l'1 de setembre de 1981 ;

Ministre Adjunt al President ;
Joaqun Garrigues Walker fins al 17 de gener de 1980 ;
Rafael Arias Salgado Montalvo des del 17 de gener de 1980 fins al 3 de maig de 1980 ;
Po Cabanillas Gallas des del 9 de setembre de 1980 fins al 26 de febrer de 1981 ;
Jaime Lamo de Espinosa des del 2 de desembre de 1981 fins al 30 de juliol de 1982 ;

 Ministre Adjunt al President i Encarregat de la Coordinaci Legislativa ;
Juan Antonio Ortega y Daz-Ambrona des del 3 de maig de 1980 fins al 9 de setembre. ;

 Ministre Adjunt al President i Encarregat de l'Administraci Pblica;
Sebastin Martn-Retortillo Baquer des del 3 de maig de 1980 fins al 26 de febrer de 1981 ;

Canvis. 
 El 17 de gener de 1980 es produeix la primera remodelaci del Govern. ;
 El 3 de maig de 1980 es produeix la segona remodelaci del Govern on es creen les carteres de Ministres Adjunts per a la coordinaci legislativa i administraci pblica i s'elimina el Ministeri sense cartera Adjunt al President. ;
 El 9 de setembre de 1980 es produeix la tercera remodelaci ministerial. Desapareix el Ministeri de Comer que s'integra amb el d'Indstria, i desapareix igualment del panorama ministerial el Ministeri Adjunt al President Encarregat de la Coordinaci Legilsativa. Es recupera el Ministre Adjunt al President. ;
 El 26 de febrer de 1981 es forma nou Govern amb nou President desprs del cop d'estat del 23 de febrer. Desapareixen les Vicepresidncies i s'integren els Ministeris de Treball i Sanitat. ;
 L'1 de setembre de 1981 es produeix la primera remodelaci del segon gabinet. ;
 El 2 de desembre de 1981 es produeix la segona remodelaci del segon gabinet. Es recuperen dues Vicepresidncies, el Ministeri d'Agricultura passa a denominar-se d'Agricultura, Pesca i Alimentaci i torna a nomenar-se Ministre Adjunt al President. ;
 El 30 de juliol de 1982 es produeix la tercera remodelaci del segon gabinet, quedant una sola Vicepresidncia del Govern. ;
 El 13 de setembre de 1982 es produeix la quarta remodelaci del segon gabinet amb el canvi en el Ministeri d'Agricultura. ;

Vegeu tamb. 
Consell de Ministres d'Espanya ;
Gabinet ;
Govern i poltica d'Espanya ;
Ministre ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="182294" title="Albert Ferrer (cantant)" nonfiltered="4846" processed="4833" dbindex="74886">
Albert Ferrer s un cantant de la Garriga. s, juntament amb el valenci Paco Muoz i el barcelon Ernest, un dels pocs cantants d'expressi catalana que t companyia discogrfica prpia (AiS). Hi ha publicat dos CD, arranjats per Francesc Burrull: el primer (Desitjos, 1994) est format majoritriament per temes escrits per ell mateix, on la influncia de poetes catalans diversos es fa evident d'una manera fora directa i barrejant estils. "Desitjos" s un poema escrit a la manera del poema "Aiguamarina" de Sagarra per inclou referncies textuals a J.V. Foix ("dins del cor d'una petxina"). Altres canons ("Si t'he d'sser sincer") sn ms aviat deutores de l'univers de Salvat-Papasseit ("Si t'he d'sser sincer / et donaria el plaer (...)".

El segon (Contrast, 1996) s un seguit de musicacions, sovint de bona factura, de poemes de Papasseit i de Josep Carner. La seva interpretaci vocal s molt semblant a la deJoan Manuel Serrat, tot i que en el segon lbum els tics no sn tan exagerats com en el primer .

Referncies.


Enllaos externs.
 Articles de premsa, audicions i crtiques sobre l'obra d'Albert Ferrer ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="182295" title="Albert Ferrer" nonfiltered="4847" processed="4834" dbindex="74887">

el futbolista Albert Ferrer Llopis;
el cantant Albert Ferrer (cantant);
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="182296" title=".lat" nonfiltered="4848" processed="4835" dbindex="74888">
.lat s un domini de primer nivell genric d'Internet proposat per Amrica Llatina i les comunitats llatines de fora d'aquesta regi.

Recentment NIC Mxico (controlador del domini .mx) conjuntament amb eCOM-LAC (Federaci d'Amrica Llatina i el Carib per Internet i comer electrnic) van ser designats patrocinadors oficials de la campanya. La proposta completa ser presentada a la ICANN el 2008.

El nom oficial ser assignat per la ICANN si la proposta s aprovada. Altres noms que estan essent considerats sn .latin i .latino a part del .lat. Propostes semblants ja han estat aprovades, com el domini .asia, per pasos i comunitats de l'sia i el domini de la comunitat europea .eu.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="182297" title="Museu Dar Chariet" nonfiltered="4849" processed="4836" dbindex="74889">





El museu Dar Chariet (tamb Museu Dar Cherati en rab               ) s un museu d'arts i tradicions populars de Tozeur a Tunsia. Est situat al final de l'avinguda Abul Kacem Ech Chabbi a una zona plena d'hotels per poc transitada per vehicles. 

El museu fou fundat el 1990 per Abderrazak Cherat, alcalde de Tozeur, i persona molt vinculada a la cultura local, que va fer diners i va decidir invertir-los en la seva ciutat. s tamb el promotor d'altres projectes culturals. Aquest fou el primer museu privat que hi va haver a Tunsia.

Les sales mostren un casa tradicional del nord tunisi, els casaments, els banys, l'educaci alcornica, la cuina,  etc... Tamb es poden veure sales dedicats als notables, a alguns pintors tunisians, a joies i objectes valuosos, i a la sortida una sala amb elements com estores o banderes i nombrosos fotografies.

L'ambientaci s'ajuda de maniquins, i els objectes sn fora interessants. El dret de fotografia es d'un dinar tunisi per el dret per la filmaci en vdeo cmera es de 10 dinars (equivalent a sis euros el 2007). A un pati de l'immoble a la sortida hi ha un petit bar on s pot prendre un refrigeri o un te amb menta. Les sales del museu son:

1) La hharja (accs de palau);
2) La sala de l'erudit;
3) La cambra dels notables;
4) La cuina;
5) La cambra nupcial;
6) El Kouttab (escola alcornica);
7) El Hammam (bany turc);
8) La cambra de les dames;
9) La galeria de pintures;
10) La sala dels vidres;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="182298" title="Consell de Ministres d'Espanya (III Legislatura)" nonfiltered="4850" processed="4837" dbindex="74890">
Consell de Ministres d'Espanya des del 26 de juliol de 1986 fins al 7 de desembre de 1989. 

President del Govern ;
Felipe Gonzlez Mrquez ;

Ministres 
Vicepresident del Govern ;
Alfonso Guerra Gonzlez;

Ministre d'Afers exteriors ;
Francisco Fernndez Ordez;

Ministre de Justcia ;
Fernando Ledesma Bartret fins al 12 de juliol de 1988 ;
Enrique Mgica Herzog des del 12 de juliol de 1988;

Ministre de Defensa ;
Narcs Serra i Serra ;

Ministre d'Economia i Hisenda ;
Carlos Solchaga Cataln ;

Ministre de l'Interior ;
Jos Barrionuevo Pea fins al 12 de juliol de 1988 ;
Jos Luis Corcuera Cuesta des del 12 de juliol de 1988;

Ministre d'Obres Pbliques i Urbanisme ;
Javier Saenz de Cosculluela ;

Ministre d'Educaci i Cincia ;
Jos Mara Maravall Herrero fins al 12 de juliol de 1988 ;
Javier Solana Madariaga des del 12 de juliol de 1988;

Ministre de Treball i Seguretat Social ;
Manuel Chaves Gonzlez;

Ministre d'Indstria i Energia ;
Luis Carlos Croissier Batista fins al 12 de juliol de 1988 ;
Jos Claudio Aranzadi Martnez des del 12 de juliol de 1988;

Ministre d'Agricultura, Pesca i Alimentaci ;
Carlos Romero Herrera ;

Ministre per a les Administracions Pbliques ;
Joaqun Almunia Amann ;

Ministre de Transport, Turisme i Comunicacions ;
Abel Ramn Caballero lvarez fins al 12 de juliol de 1988 ;
Jos Barrionuevo Pea des del 12 de juliol de 1988. ;

Ministre de Cultura ;
Javier Solana Madariaga fins al 12 de juliol de 1988 ;
Jorge Semprn Maura des del 12 de juliol de 1988. ;

Ministre de Sanitat i Consum ;
Julin Garca Vargas ;

Ministre de Relacions amb les Corts ;
Virgilio Zapatero Gmez;

Ministra d'Assumptes Socials ;
Matilde Fernndez Sanz ;

Ministra Portaveu del Govern ;
Rosa Conde Gutirrez del lamo des del 12 de juliol de 1988;

Canvis. 
L'nica remodelaci ministerial del perode es va produir el 12 de juliol de 1988. 

Vegeu tamb. 
Consell de Ministres d'Espanya ;
Gabinet ;
Govern i poltica d'Espanya ;
Ministre ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="182300" title="Ibn Chabbat" nonfiltered="4851" processed="4838" dbindex="74891">


Ibn Chabbat fou un matemtic i historiador tunisi del segle XIII, que va nixer a Tozeur. Va establir un nou sistema de repartiment de l'aigua a l'oasi de Tozeur molt millor que l'anterior. Va ser tamb un historiador que neg el paper dels berbers a la zona sud de Tunsia. Va morir el 1282.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="182301" title="Vicent Marco Miranda" nonfiltered="4852" processed="4839" dbindex="74892">
Vicent Marco i Miranda (Castell de la Plana, 1880 - Valncia 1946) fou un poltic valenci. Fou un destacat blasquista, des del 1905 form part de la redacci d'El Pueblo, del qual Flix Azzati i Descalci el nomen redactor en cap. Fou regidor i cap de la minoria republicana a l'ajuntament de Valncia fins a l'arribada de la dictadura de Miguel Primo de Rivera. 

En proclamar-se la Repblica el 1931 fou escollit alcalde de Valncia, per al poc temps fou nomenat governador civil de Crdova. A les eleccions de 1933 fou escollit diputat pel Partit d'Uni Republicana Autonomista, que formava part de la CEDA. Tanmateix, disconforme amb el gir dret del seu partit i impressionat per la repressi de la revolta d'Astries, el 1934 se'n va escindir i fund Esquerra Valenciana. Amb aquest partit es present dins la candidatura del Front Popular a les eleccions de 1936 i torn a sser diputat. Form part de la minoria parlamentria d'Esquerra Catalana, degut a les seves bones relacions amb Esquerra Republicana de Catalunya. 

Durant la guerra civil espanyola es va mantenir fidel a la Segona Repblica Espanyola, i en acabar s'hagu d'amagar a Borriana, malalt, d'on marx per a establir-se a Valncia.

El seu fill, Vicente Marco Orts, va ser periodista radiofnic.

 Obres .
 Las conspiraciones contra la Dictadura (1930);
 Memorias de Vicente Marco Miranda. In illo tempore (1942), publicades el 2002.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="182302" title="Abul Kacem Ech Chabbi" nonfiltered="4853" processed="4840" dbindex="74893">

Abul Kacem Ech Chabbi (1909-1934) fou un poeta tunisi nascut el 1909 a Tozeur (Tunsia). Fou l'artista que va canviar la poesia tunisiana i va donar una nova  orientaci a la poesia rab contempornia. Fou un poeta avantguardista tot i la influencia romntica i el pes de la tradici. Incitava l'acci contra la incultura i la intolerncia tot i el seu lirisme melanclic. Es considerat el poeta de la llibertat de Tunsia.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="182304" title="Antoni Ortega" nonfiltered="4854" processed="4841" dbindex="74894">
Antoni Ortega s un cantant barcelon que mant una relaci molt estreta amb la Catalunya del Nord.

s un dels fundadors del collectiu Guillem de Cabestany, l'any 1970, amb Reinald Dedies, Pere Figueres, Jaume Figuerola i Jordi Auvergne. Enregistr un parell de discos amb el grup (amb canons com "Societat Annima") abans de retirar-se.



Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="182306" title="Ixbixet" nonfiltered="4855" processed="4842" dbindex="74895">
Segons l'Antic Testament, Ixbixet o Ixbaal (en hebreu    -      -     Ishba'al ben Sha'ul) fou el fill i successor de Sal al regne d'Israel. El seu regnat va durar dos anys.

Ixbixet pertanyia a la tribu de Benjam i era fill del rei d'Israel Sal i la seva esposa Ahinam. En aquells temps els israelites estaven en guerra amb els filisteus. A la batalla de Guilboa, van morir-hi Sal i tres dels seus fills: el primognit Jonatan, Abinadab i Malquixua.

Desprs de la batalla, el general de Sal, Abner, va proclamar Ixbixet de 40 anys rei d'Israel per a Hebron, la tribu de Jud va coronar rei de Jud a David, cunyat d'Ixbixet. D'aquesta manera el regne d'Israel es va dividir en dues parts.

Al cap de poc, es van trobar a una font de Gabaon dotze benjaminites favorables a Ixbixet i dotze seguidors de David. Tots van morir, aleshores l'exrcit de David i l'exrcit d'Abner, general d'Ixbixet, van lliurar una durssima batalla en qu van morir dinou homes de David i tres-cents setanta fidels a Ixbixet.

La guerra civil va durar dos anys en qu la Casa de Sal s'anava debilitant i la Casa de David anava guanyant adeptes.

Un dia, Ixbixet va saber que el seu general Abner havia estat mort per homes de David en estranyes circumstncies a Hebron on havia anat en secret. Aleshores es veia que ho tenia tot perdut.

Aleshores van quedar com a caps de l'exrcit d'Ixbixet, Recab i Baan, fills del beerotita Rimmon, que van entrar a la cambra del rei d'Israel mentre feia la migdiada. El van decapitar i es van endur el cap dins una gerra cap a Hebron, on vivia el rei de Jud David. Aquest, en veure-ho, els va fer executar i va enterrar el cap d'Ixbixet al sepulcre del general Abner. 

El segent membre de la Casa de Sal a reclamar el tron d'Israel fou Mefibixet, fill de Jonatan i nebot d'Ixbixet, que va aprofitar la sublevaci d'Absalom contra el seu pare David. En fracassar la revolta, per, va demanar perd al Rei David i va tornar al seu costat.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="182307" title="Consell de Ministres d'Espanya (IV Legislatura)" nonfiltered="4856" processed="4843" dbindex="74896">
Consell de Ministres d'Espanya des del 7 de desembre de 1989 fins al 14 de juliol de 1993. 

President del Govern ;
Felipe Gonzlez Mrquez ;

Ministres 

Vicepresident del Govern ;
Alfonso Guerra Gonzlez fins al 14 de gener de 1991 ;
Narcs Serra i Serra des del 12 de mar de 1991;

Ministre d'Afers exteriors ;
Francisco Fernndez Ordez fins al 24 de juny de 1992;
Javier Solana Madariaga des del 24 de juny de 1992;

Ministre de Justcia ;
Enrique Mgica Herzog fins al 12 de mar de 1991 ;
Toms de la Quadra Salcedo des del 12 de mar de 1991;

Ministre de Defensa ;
Narcs Serra i Serra fins al 12 de mar de 1991 ;
Julin Garca Vargas des del 12 de mar de 1991;

Ministre d'Economia i Hisenda ;
Carlos Solchaga Cataln ;

Ministre de l'Interior ;
Jos Luis Corcuera Cuesta ;

Ministre d'Obres Pbliques i Urbanisme ;
Javier Saenz de Cosculluela fins al 12 de mar de 1991 ;
Josep Borrell i Fontelles des del 12 de mar de 1991;

Ministre d'Educaci i Cincia ;
Javier Solana Madariaga fins al 24 de juny de 1992 ;
Alfredo Prez Rubalcaba des del 24 de juny de 1992;

Ministre de Treball i Seguretat Social ;
Manuel Chaves Gonzlez fins al 2 de maig de 1990;
Luis Martnez Noval des del 2 de maig de 1990;

Ministre d'Indstria i Energia ;
Jos Claudio Aranzadi Martnez;

Ministre d'Agricultura, Pesca i Alimentaci ;
Carlos Romero Herrera fins al 12 de mar de 1991 ;
Pedro Solbes Mira des del 12 de mar de 1991;

Ministre d'Administracions Pbliques ;
Joaqun Almunia Amann fins al 12 de mar de 1991 ;
Juan Manuel Eguiagaray Ucelay des del 12 de mar de 1991;

Ministeri de Transport, Turisme i Comunicacions ;
Jos Barrionuevo Pea fins al 12 de mar de 1991;

Ministre de Cultura ;
Jorge Semprn Maura fins al 12 de mar de 1991 ;
Jordi Sol Tura des del 12 de mar de 1991;

Ministre de Sanitat i Consum ;
Julin Garca Vargas fins al 12 de mar de 1991. ;
Julin Garca Valverde des del 12 de mar de 1991 fins al 15 de gener de 1992;
Jos Antonio Grin Martnez des del 15 de gener de 1992 ;

Ministre de Relacions amb les Corts ;
Virgilio Zapatero Gmez ;

Ministra d'Assumptes Socials ;
Matilde Fernndez Sanz ;

Ministra Portaveu del Govern ;
Rosa Conde Gutirrez del lamo ;

Canvis. 
 El 2 de maig de 1990 es produeix un canvi en el Ministeri de Treball. ;
 El 14 de gener de 1991 s'elimina la Vicepresidncia del Govern desprs de la dimissi d'Alfonso Guerra. ;
 El 12 de mar de 1991 es completa una ampliaci remodelaci del gabinet amb el nomenament de nou Vicepresident. El Ministeri de Transport, Turisme i Comunicacions s'integra al Ministeri d'Obres Pbliques. ;
El 15 de gener de 1992 es produeix un canvi en el titular del Ministeri de Sanitat. ;
L'ltima remodelaci es produeix el 24 de juny de 1992 desprs de la defunci del Ministre d'Afers exteriors, Fernndez Ordez. ;

Vegeu tamb. 
Consell de Ministres d'Espanya ;
Gabinet ;
Govern i poltica d'Espanya ;
Ministre ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="182310" title="Gaiet Huguet i Segarra" nonfiltered="4857" processed="4844" dbindex="74897">
Gaiet Huguet i Segarra (Castell de la Plana 1882 - 1959) fou un poltic valenci, fill del poltic federalista Gaiet Huguet i Breva. Estudi agronomia a Pars i el 1909 fou un dels fundadors de la Joventut Nacionalista Valenciana, i el 1933 l'Esquerra Republicana del Pas Valenci, molt influenciada per l'ERC. 

El 1935 va fundar l'entitat Proa, per tal de promoure la cultura catalana al Pas Valenci, i fou membre de l'Associaci Protectora de l'Ensenyana Valenciana. Desprs de les eleccions del 1936 es pass a l'Esquerra Valenciana de Vicent Marco Miranda, partit dins el qual tingu un paper destacat. En acabar la guerra civil espanyola es va exiliar, i no va tornar fins el 1953. Va collaborar amb Lo Rat Penat en l'organitzaci dels Jocs Florals i altres premis literaris. A la seva mort es cre la Fundaci Gaiet Huguet.

 Obres .
 Els valencians de sec : estampes del Baix Maestrat;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="182314" title="Suso Reixach" nonfiltered="4858" processed="4845" dbindex="74898">
Suso Reixach s un cantant i autor mallorqu, nascut a Capdepera. 

Es declara influenciat per gent tan diversa com Sisa, Pau Riba, John Lennon, Bob Dylan, Silvio Rodrguez, Cat Stevens, etc. El 1998 publica el seu primer disc (Sense saber-ho), format majoritriament per temes propis, ms una versi de John Lennon ("Nin gels" / "Jealous guy"). s un CD intimista i sensible.

Pocs mesos desprs arriba un nou treball (Immersions), recull d'onze temes, en un dels quals ("Aquesta terra ja no s teva") collabora amb Tomeu Penya i Joan Bibiloni, entre d'altres.

Referncies.


Enllaos externs.
 Concerts, discografia i altres informacions del cantant mallorqu Suso Reixach ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="182315" title="Zaghouan" nonfiltered="4859" processed="4846" dbindex="74899">


Zaghouan (      ) s una ciutat de Tunsia capital de la governaci de Zaghouan, situada a la part nord del Djebel Zaghouan (1.295 metres) i al sud del Djebel Marchana, en una ample plana agrcola. T una poblaci de 16.037 habitants i s capalera d'una delegaci amb 34.650 habitants. La ciutat s a 197 meres sobre el nivell del mar.

La mesquita principal de la ciutat es la de Sidi Ali Azouz. El masss ve, amb vestigis arqueolgics, gorgues i una flora i fauna excepcional, est en estudi per la seva transformaci en parc natural. L'economia agrcola ha deixat pas als darrers anys a un desenvolupament industrial, amb zones industrials creades pel govern on s'han installat nombroses industries. Les seva economia es basa en activitats agroalimentries, de cria de ramats, de producci forestal i els productes termals. La utilitzaci intensiva de la capa fretica ha perms la construcci de tres embassaments hidroelctrics a la regi i 16 ms de secundaris. Una planta pel tractament de l'aigua, amb capital parcialment donat pel govern belga, es va posar en funcionament el mar del 2007.

Correspon a l'antiga Ziqua de la que noms resta un arc triomfal. La regi es coneguda per les seves nombroses fonts d'aigua excellent i pura i per les roses, cultiu introdut pels andalusins, i l'aigua de ptals de rosa (utilitzat en cuina i cosmtica), especialitat local. Els hammam (estacions termals) sn un atractiu turstic de la ciutat i rodalies, i al sud, a un 9 km hi ha el ms conegut, el d'Hammam Zriba, i a l'est, a uns 15 km el Hammam Bent Edjedidi. L'aqeducte construt per ordre de l'emperador Adri vers el 122 es troba a la rodalia (s pot veure a 2 km de la ciutat), i portava l'aigua fins a Cartago a 88 km. El temple de les Aiges es va aixecar al lloc de les fonts en honor d'aquest emperador. En un radi d'uns 25 km hi ha nombrosos llocs arqueolgics dels que els principals sn: Thuburbo Majus, Oudna, Temple de les Aiges, Seguermes, Takrouma, i Zriba.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="182317" title="FECAC" nonfiltered="4860" processed="4847" dbindex="74900">
La FECAC (Federaci d'Entitats Culturals Andaluses a Catalunya) s una organitzaci sense nim de lucre fundada a Catalunya l'any 1982 amb la intenci d'agrupar totes les entitats culturals andaluses de Catalunya. Organitza anualment la Fira d'abril de Catalunya. El seu president actual s Francisco Garca Prieto.

Enllaos externs.
 Web oficial;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="182320" title="Joventut Valencianista" nonfiltered="4861" processed="4848" dbindex="74902">
Joventut Valencianista (JV) fou el primer grup obertament nacionalista del Pas Valenci, fundat el 1908 per sectors radicalitzats del Centre Regionalista Valenci influts per la Solidaritat Catalana, dirigits per Miquel Duran de Valncia, Mari Ferrandis i Agull, Salvador Ferrandis i Luna, Enric Navarro i Borrs, Adolf Pizcueta i Alonso, Vicent Toms i Mart, Ignasi Villalonga i Villalba, Eduard Martnez-Sabater i Segu i Jacint Maria Mustieles i Perales de Verdonces. Intent valencianitzar els partits poltics existents, per fracass. El 1914 va fer pblic el seu programa on exigeix l'autonomia poltica i administrativa pel Pas Valenci, ensenyament gratut i obligatori i instauraci d'un servei militar voluntari, postulaci del crdit agrcola, i rebaixes de les tarifes ferroviries i martimes. Fou dissolt durant la Dictadura de Miguel Primo de Rivera i molts dels seus membres es passaren el 1933 a l'Esquerra Republicana del Pas Valenci.

Als anys 80 seria refundat, com a joventuts del partit regionalista Uni Valenciana. Als anys 90 es tornaria a dissoldre al ser expulsats els seus membres del partit per portar a terme una poltica nacionalista, i fins i tot dialogant amb els sectors fusteranistes del nacionalisme valenci. L'aleshores president del partit Vicent Gonzlez Lizondo va dir d'ells que eren la Herri Batasuna valenciana.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="182321" title="Joan de la Rbia" nonfiltered="4862" processed="4849" dbindex="74903">
Joan de la Rbia s un cantant i poeta nascut a Reus l'any 1952.

A vint-i-un anys es desplaa a Barcelona per dedicar-se a la Can. Musica poemes (especialment de Gabriel Ferrater) i fa unes quantes actuacions, per no arriba a enregistrar cap disc. En canvi, comena a treballar en tasques editorials i acaba decantant-se pel conreu de la poesia. 

Com a poeta, publica alguns volums (Detrimentu, 1980; Amala, 1982) entre la fi dels setanta i el principi dels vuitanta del segle XX, i guanya diversos premis literaris, destacant-ne el VI Premi de Poesia Josep M. Lpez Pic de la vila de Vallirana.

Referncies.


Enllaos externs.
 Guanyadors dels premis de poesia Vila de Vallirana (Joan de la Rbia el va guanyar l'any 1981).;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="182324" title="Lluciana Sari" nonfiltered="4863" processed="4850" dbindex="74904">
Lluciana Sari s la primera veu algueresa que arriba discogrficament al Principat de Catalunya durant els inicis de la Can, concretament l'any 1962, amb bones interpretacions de temes d'un dels principals autors de canons del "pas catal" de Sardenya, Antoni Cao ("El pas meu").

Durant els setanta i els vuitanta del segle XX, participa en diversos enregistraments collectius amb cantants com Antonello Colledanchise i ngel Maresca.

Referncies.
Pujad i Garca, Miquel: Diccionari de la Can: D'Els Setze Jutges al Rock Catal. Enciclopdia Catalana, Barcelona, abril del 2000. ISBN 84-412-0467-5, plana 258. ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="182325" title="Utique" nonfiltered="4864" processed="4851" dbindex="74905">
Utique s una ciutat de Tunsia a la governaci de Bizerta a uns 36 km al sud-est de Bizerta i capalera d'una delegaci.  Est situada al peu del Djebel Kochbata (al nord-oest) a poca distancia del lloc arqueolgic de l'antiga ciutat romana dUtica (catal tica) lloc que s a la vora de la vila de Bou Chateur. Antigament era un port i l'aigua de la mar Mediterrnia arribava fins a la proximitat d'aquestes runes, i avui allunyada per els dipsits alluvials del riu Medjerda que forma el lmit oriental de la delegaci d'Utique. 

La ciutat t al tomb dels cinc mil habitants i la delegaci 18.700 habitants al cens del 2004. Dins la delegaci hi ha situats els llocs de El Alia (al nord) amb edificis d'estil andalus, i Zhana a 2 km de la ciutat, amb monuments importants. La delegaci afronta per l'est amb la de Ghar El Melh (Porto Farina) i amb de Ras Jebel (al nord) on hi ha Metline, tamb amb edificis andalusins. Per l'est i sud llinda amb la de Kalat El Andalous (governaci d'Ariana) principal centre andalus.

La ciutat va entrar en decadncia progressivament a partir del segle V quan el riu Medjerda va fer recular mica en mica el port, que avui dia ha deixat la costa a uns 13 km de distncia.

Per l'histria i detalls de la ciutat antiga i lloc arquelgic, vegeu tica;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="182326" title="Universitat de Bucarest" nonfiltered="4865" processed="4852" dbindex="74906">


La Universitat de Bucarest (en romans Universitatea din Bucure ti), fundada per un decret del llavors voivoda (prncep) Alexandru Ioan Cuza el 4 de juliol de 1864, s una universitat pblica i una instituci d'ensenyament superior de Bucarest (Romania) financiat per l'Estat Romans. Una part de les facultats es troben ubicades al Palau de la Universitat, que es troba a la Plaa de la Universitat de Bucarest. 

La Universitat de Bucarest ofereix una nombrosa oferta de programes d'estudis superiors i postgraus, tots amb nivell acadmic universitari: 22 programes de curta durada, ms de 75 programes de llarga durada, 12 programes d'ensenyament obert i a distncia i ms de 120 programes de mster, aix com ms de 50 programes de Doctorat i un nombrosos programes d'estudis de postgrau i postuniversitaris, a ms de diversos cursos i programes d'estudis de reciclatge professional i de perfeccionament. Tots aquests programes sn acreditats per les autoritats acadmiques i educatives romaneses. Els diplomes concedits per la Universitat de Bucarest sn reconeguts i convalidats mundialment. A ms els estudiants de la Universitat poden participar en els programes d'intercanvi d'estudiants com Erasmus entre d'altres, ja que la Universitat de Bucarest t signats nombrosos acords de collaboraci amb les principals universitats i institucions d'ensenyament superior d'Europa i els Estats Units d'Amrica.

Facultats.
 Facultat d'Administraci i Afers;
 Facultat de Biologia;
 Facultat de Qumica;
 Facultat de Dret;
 Facultat de Filosofia;
 Facultat de Fsica;
 Facultat de Geografia;
 Facultat de Geologia i Geofsica;
 Facultat de Histria;
 Facultat de Periodisme i Cincies de la Comunicaci;
 Facultat de Llenga i Literatura Estrangera;
 Facultat de Literatura ;
 Facultat de Matemtica i Informtica;
 Facultat de Psicologia i Cincies de l'Educaci;
 Facultat de Sociologia i Assistncia Social;
 Facultat de Cincies Poltiques ;
 Facultat de Teologia Baptista;
 Facultat de Teologia Ortodoxa;
 Facultat de Teologia Romano-Catlica i Assistncia Social;

Vegeu tamb.

 Llista de universitats de Bucarest;
 Llista de universitats de Romnia;

Enllaos externs.

 Pgina oficial de la Universitat de Bucarest;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="182327" title="Valncia Nova" nonfiltered="4866" processed="4853" dbindex="74907">
Valncia Nova fou una associaci cultural i poltica valencianista fundada a Valncia el 1904 com a escissi de Lo Rat Penat, amb la pretensi de reprendre la lnia valencianista iniciada pel fundador Constant Llombart i superar-ne les concepcions esttiques i culturals. Els fundadors foren Josep Maria Puig i Torralva, Faust Barber i Mart, Francesc Badenes i Dalmau, R. Andrs i Cabrelles, Eduard Boix, Isidre Torres i Francesc Costell. Els seus membres eren majoritriament petits burgesos, menestrals i estudiants, i la seva concepci dels problemes valencians es movia entre el regionalisme i el nacionalisme. Editava el diari Valncia Nova.

En foren presidents Miquel Duran i Tortajada i Faust Barber i Mart. En foren membres, entre altres, Carles Guastavino, A. Mateu i Ferrer, Llus Mora, Carles Gnter, Rossend Gumiel i Enguix i Josep Arnal. Es va adherir al Primer Congrs Internacional de la Llengua Catalana, celebrat el 20 d'octubre de 1906, on va fer una crida a la unitat de la llengua. Organitz la Primera Assemblea Regionalista Valenciana el 1907, a la qual hi assistiren delegats del Principat. El 1907 modific el seu nom pel de Centre Regionalista Valenci, per tal d'intervenir en la poltica al Pas Valenci. Es considera que la seva fundaci com el naixement del valencianisme poltic.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="182328" title="Dest (pera)" nonfiltered="4867" processed="4854" dbindex="74908">

Dest (en txec: Osud) s una pera en tres actes de Le Jan ek sobre llibret en txec del mateix compositor i Fedora Bartoov.  Jan ek va iniciar la composici d'aquesta pera l'any 1903 i la va concloure l'any 1907. Junt amb la seua darrera pera, De la casa dels morts, va ser l'nica no representada en vida del compositor, sent escoltada per primera vegada l'any 1934 a la Rdio de Brno, i sent estrenada sobre l'escenari l'any 1958 a Brno, dirigida per Frantiek Jlek.

Gnesi.
Jan ek va compondre 'Dest' desprs d'una de les seues millors i ms populars peres, Jen fa. Es trobava deprimit i submergit en la profunda crisi vital que va patir entre els 40 i els 50 anys d'edat, en la que per descomptat van influir la mort de la seua filla Olga, a l'edat de 21 anys al febrer de 1903, i els seus problemes conjugals en un matrimoni que mai no va ser feli. Per a recuperar-se, el compositor va decidir passar l'estiu de 1903 a la ciutat balneari de Luha ovice, frequentada per l'alta societat txeca. Al balneari va conixer una dona jove, Kamila Urvlkov, muller de l'administrador forestal dels dels boscos txecs. Aquesta, en assabentar-se que Jan ek era compositor li va contar que ella ja havia estat inspiradora d'una pera, Kamila de Vit zslav  elansk, estrenada a Praga l'any 1897. No obstant aix, li va confessar que el retrat que  elansk, antic amant seu, havia fet d'ella no era fidel amb la seua personalitat, perqu l'havia descrit com una dona irresponsable i flirtejadora.  Kamila va convncer Jan ek per a que componguera una nova pera inspirada en ella, on es fera palesa la seua vertadera personalitat, i que servira com a acte de desgreuge.

Sinopsi.

Acte 1.
Mla i el compositor ivn van ser amants, per la mare de Mla va posar fi a la relaci, esperant un comproms matrimonial ms avantatjs per a la seua filla.  Per llavors, Mla ja estava embarassada i ara s una mare soltera, el que fa impossible que trobe marit. Mla i ivn es troben de nou amb ocasi d'unes vacances en una ciutat balneari. Es troben d'amagat, reviscolen el seu amor i decideixen fugir plegats. Mentrestant la mare de Mla els cerca entre la gentada i prediu un desastre.

Acte 2.
Quatre anys desprs ivn i Mla estan casats. La mare de Mla, que viu amb ells, ha comenat a mostrar smptomes de debilitat mental i no deixa d'acusar el seu gendre de totes les dissorts de la seua filla. Mentre el fill de la parella, Doubek, juga, el matrimoni fulleja l'inacabada pera que ivn va comenar durant llur separaci. L'pera expressa amargor envers Mla, retratant-la com una tradora.  La mare de Mla, perdent completament la ra, repeteix fragments de la msica de l'pera i desprs es llana pel balc. Intentant salvar sa mare, Mla cau tamb pel balc; ambdues moren.

Acte 3.
Onze anys desprs, finalment l'pera de ivn va a ser representada, tot i que encara roman inacabada. El compositor assaja un cor de l'obra amb els seus estudiants, entre els quals s'hi troba Doubek, ara un home jove. Altre estudiant, Verva, sospita que el protagonista de l'pera s el mateix compositor.  Amb la msica, ivn torna a sentir l'amor envers Mla i la crueltat que ell li va mostrar. Turmentat pels remordiments, demana a Doubek que li porte un got d'aigua i immediatament cau mort. El final de l'pera de ivn queda en mans de Du.

Llibret.
Jan ek va esbossar la trama en una prosa senzilla, i va enviar el text a Fedora Bartoov, una mestra d'escola de 20 anys, que havia estat amiga de la seua filla Olga, per a que el convertira en un llibret en vers  de carcter puixkinesc. No es pot dir que Jan ek no tinguera qualitats com a llibretista; en realitat molts llibrets de les seues obres sn de la seua m i va ser capa de convertir en pera temes en principi tan poc adequats com un cmic d'animals (La raboseta astuta) o les penalitats d'uns presoners a Sibria (De la casa dels morts). Malgrat tot, potser degut a un lapse d'inspiraci o a la inexperincia de la seua collaboradora, el llibret ha estat tatxat d'  ingenu i maldestre .  En realitat el llibret va patir moltes transformacions arran d'una profunda revisi de l'pera l'any 1906, fins i tot amb l'eliminaci de personatges i amb la reescriptura total del segon acte.
L'nic personatge completament desenvolupat des del punt de vista psicolgic s ivn; Mla  que en realitat havia de ser la figura central del drama segons la petici de Kamila Urvlkov al compositor i sa mare, semblen mers personatges accesoris, tot i que desencadenadors, de les vicisituds de ivn. La mort de Mla i sa mare a final del segon acte sembla incorrectament emplaada, ja que actua com un final en fals. Aix ha fet que sovint es represente l'pera amb una transformaci del discurs dramtic en forma de flashback. En aquesta concepci l'pera comena amb el tercer acte.  En el moment en qu ivn comena a narrar als seus alumnes la histria, s'intercalen el primer i el segon acte, amb una pausa entre ells. L'pera conclou amb la resta del tercer acte. D'aquesta manera, el drama aconsegueix major unitat, en fer coincidir en el temps escnic la mort dels tres personatges principals, atenyent un clmax ms efectiu. En la versi flashback l'obra es redueix a dos actes: principi del tercer i primer; i segon ms final del tercer.

Msica.
Poc abans d'iniciar la composici de 'Dest', Jan ek s'havia mostrat molt impressionat amb dues peres que havia tingut ocasi d'escoltar a Praga: La Bohme de Giacomo Puccini i Louise de Gustave Charpentier. De la primera va lloar el rpid i fcil estil conversacional i de la segona el seu realisme descriptiu de la vida als barris populars parisencs. 

Tot i no ser una pera massa representada, la msica de 'Dest' posseeix valors evidents. Segons Shawe-Taylor a 'Dest' es troba la connexi estilstica entre l'expansiu estil de Jen fa i les maneres ms lleugeres i esquives de Les excursions del Sr. Brou ek i Katia Kabanov. En el primer acte, Jan ek soluciona amb mestria el contrast entre l'atmosfera alegre i despreocupada dels hostes del balneari i el drama personal i ntim dels protagonistes. El punt culminant d'aquest acte s l'encontre entre els dos amants, Mla i ivn, que segons John Tyrrell  demostra un fervent estil lric vocal rarament aconseguit en les obres de maduresa del compositor . En els actes segon i tercer els moments ms importants pertanyen al personatge de ivn, sobretot el seu monleg del tercer acte.

Referncies.


Bibliografia general.
 Osud per John Tyrrell, a 'The New Grove Dictionary of Opera', ed. Stanley Sadie (Londres, 1992) ISBN 0-333-73432-7;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="182331" title="ngel Maresca" nonfiltered="4868" processed="4855" dbindex="74909">
ngel Maresca s un cantant alguers.

Va publicar algunes de les seues canons ("Aquesta s la campanya", "Alguer, algueresos") en enregistraments collectius editats noms en MC (Sonant i cantant).

Referncies.



Enllaos externs.

ngel Maresca al bloc de Roger de Grcia (presentador del programa de TV3 Caadors de paraules).;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="182334" title="Centre Regionalista Valenci" nonfiltered="4869" processed="4856" dbindex="74910">
Centre Regionalista Valenci (CRV) fou el nom que adopt la societat Valncia Nova el 1908 quan intent dur a la prctica la creaci d'una Solidaritat Valenciana, a l'estil de la Solidaritat Catalana, desprs de la Primera Assemblea Regionalista Valenciana del 1907. El seu secretari fou Miquel Duran i Tortajada. No reeix en el seu projecte per l'oposici aferrissada del blasquisme i per la manca de suport popular.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="182335" title="Medall (arquitectura)" nonfiltered="4870" processed="4857" dbindex="74911">

Un medall s un baix relleu de forma rodona o ellptica, s'utilitza com a element decoratiu en arquitectura. Es poden utilitzar diversos materials, estuc, escaiola, combinats amb frescos, esculpit en la pedra, fusta en cadiratges, retaules o orgues, o metall.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="182336" title="Zarzis" nonfiltered="4871" processed="4858" dbindex="74912">


Zarzis s una ciutat de Tunsia, governaci de Mdenine, ciutat principal de la delegaci de Zarzis o Larig (del nom del nucli on s la seu de la delegaci). La municipalitat t 70.895 habitants i abraa gran part de la delegaci amb els nuclis propers de la costa. La delegaci t 77.570 habitants segons el cens del 2004.

El nuclis principals son El Kantara Continent (inici de la calzada romana fins a Gerba), Hassi Djerbi (amb port pesquer), Sidi Chemakh, Larig,  Samghou, Souahel i El Mouensa. A la rodalia a ms d'un Ksar (Ksar Zaoula) l'entorn del qual forma un barri al nord-est de la ciutat, hi ha nombrosos llocs arqueolgics: Naouara al Ras Lemsa (al sud), El Ghrabet i El Khtatla (a l'oest) i Sidi Chemakh (al nord). Al sud i ha dues shabkhat (llacunes salades), de les que la ms gran es dins la delegaci i es diu Sabkhat El Melah.

L'activitat econmica est basada en el turisme, el port de la ciutat amb una zona franca, i la industria, per amb un encara fort sector agrcola (el sector agroalimentari es majoritria a la industria) i es cultiva l'olivera (65000 hectrees  amb una producci de 60.000 tones d'olives de 12.000 tones d'oli). T un parc d'activitat econmica i una zona industrial construida per l'estat (encara no posada en marxa).













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="182337" title="Assemblea Regionalista Valenciana" nonfiltered="4872" processed="4859" dbindex="74913">
La Primera Assemblea Regionalista Valenciana fou convocada el 1907 per iniciativa de la societat Valncia Nova, presidida per Faust Barber i Mart a causa del ress de l'xit de la Solidaritat Catalana i amb la idea de crear una Solidaritat Valenciana. Coincid amb el II Centenari de la Batalla d'Almansa.

Hi foren convidats alguns solidaristes de Catalunya, i hi intervingueren, a ms de Valncia Nova, els  carlins i el Partit Republic Radical dirigit per Rodrigo Soriano y Barroeta-Aldamar, que no semblaven compartir l'anticatalanisme de Vicente Blasco Ibez.

L Assemblea Regionalista va presentar el projecte d una Solidaritat Valenciana, per tal d'aconseguir l autonomia poltica i la cooficialitat del catal, entre altres punts. La propista fracass perqu els sorianistes se n desvincularen; alhora, els blasquistes combateren visceralment el projecte per catalanista, postura on coincidiren amb els conservadors del diari Las Provincias.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="182339" title="Museu Satului de Bucarest" nonfiltered="4873" processed="4860" dbindex="74914">


El Museu de l'Aldea Romanesa o Museu Satului (en romans Muzeul Na ional al Satului "Dimitrie Gusti") s un museu etnogrfic a l'aire lliure que es troba situat al Parc Her str u de Bucarest a Romania. Aquest museu, que fou creat l'any 1936, est especialitzat en mostrar les diferents formes i estils arquitectnics de la vida rural romanesa. El museu s'exten per uns 100.000 m i est format per unes 272 cases i edificacions rurals romaneses, totes elles autntiques, ja que els creadors del museu, Dimitrie Gusti, Victor Ion Popa i Henri H. Stahl, es van dedicar a recrrer tota Romania comprant tpiques cases i edificacions rurals, totes elles representatives de l'estil de vida rural de Romania, als seus propietaris per desprs desmuntar-les i tornar-les a construir dins del recinte del museu.


Enllaos externs.

Plana web oficial;
Breu descripci de les caracterstiques del museu;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="182340" title="Maria Andrea" nonfiltered="4874" processed="4861" dbindex="74915">
Maria Andrea s una cantant rossellonesa d'Hortaf.

Influda per Pere Figueres, Joan Pau Gin i Llus Llach, comena a cantar el 1977, a l'edat de setze anys, i participa en alguns festivals importants, com les Sis Hores de la Can a Perpiny de 1978. 

Bona intrpret, fsicament molt menuda, de veu comunicativa i potent, abandona tanmateix les activitats artstiques l'any 1980, amb un sol disc enregistrat (El meu poble).

A l'inici del 2000, Pere Figueres acarona la idea d'escriure-li nous temes i forar el seu retorn a la Can .

lbum "El meu poble"

Referncies.


Enllaos externs.
 Esment de Maria Andrea com a collaboradora de Joan Pau Gin ;
 Maria Andrea canta 'El grec', can de Joan Pau Gin ;
 Maria Andrea canta 'Bages', can de Joan Pau Gin ;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="182344" title="Zarzouna" nonfiltered="4875" processed="4862" dbindex="74916">
Zarzouna o Jarzouna s una ciutat de Tunsia a la governaci de Bizerta, situada a l'est de Bizerta, a l'altra costat del canal que mant obert al mar el Llac de Bizerta. Est unida a Bizerta pel pont mbil que va des de l'extrem de la zona franca de Bizerta fins a la ciutat. Acull la facultat de cincies de la universitat de Bizerta. T una poblaci de ms de cinc mil habitants i s capalera d'una delegaci que inclou els nuclis de Menzel Djemil i El Azib i per l'est arriba fins al cap o Ras Zebib, amb una poblaci de 21.120 habitants.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="182346" title="Sorianisme" nonfiltered="4876" processed="4863" dbindex="74917">
Sorianisme s com fou anomenat un del moviment poltic de la secci valenciana del Partit Republic Radical, que es va escindir del blasquisme, i centrada en el poltic Rodrigo Soriano y Barroeta-Aldamar, de qui rep el seu nom. El seu diari era El Radical i entre els qui donaren suport al partit s'hi troben Anicet Llorente, Josep Maria Escuder i Juli Cervera i Baviera.  

Aconsegu d'aplegar bona part dels republicans de Valncia, insatisfets amb la poltica de Vicente Blasco Ibez, i a les eleccions del 1903 assol venc clarament el Partit d'Uni Republicana Autonomista, en part pels vots no republicans. Va enrarir la vida poltica valenciana amb els atacs personals, insults, i fins i tot atemptats amb els candidats blasquistes. Va mantenir la preponderncia a les eleccions del 1907 i 1908. Particip en l'Assemblea Regionalista Valenciana i va jugar amb la possibilitat de formar una Solidaritat Valenciana, per finalment se'n desd.

A les eleccions del 1910 es va presentar aliat amb el PSOE, per fou derrotar pel PURA i comen el seu declivi. A les eleccions de 1914 es present com a Partit Radical Conjuncionista, a les del 1916 form part d'una Aliana de les Esquerres, amb Uni Republicana, Partit Republic Radical, Partido Reformista i PSOE, per a les de 1918 es va escindir i es present com a Partit Republic Regionalista per a oposar-se a la Uni Valencianista Regional. No es present a les eleccions del 1919, encara que don suport indirecte a Faust Valent (escindit d'Uni Republicana) i Andrs Ovejero (PSOE). Tampoc es present a les eleccions del 1920 i a les de 1923 deman el boicot als blasquistes.  Finalment fou dissolt durant la dictadura de Miguel Primo de Rivera.  
  

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="182349" title="OVES d'Slam Dunk" nonfiltered="4877" processed="4864" dbindex="74918">
OVES d'Slam Dunk.


 OVA 1: Sakuragi vs. Oda .
 Ttol original: Slam Dunk: Sakuragi Hanamichi donata desuka?
 Llanament: 12 de mar de 1994;
 Duraci: 30 minuts, aproximadament.

Shohoku t un partit amists amb la preparatria Takezono. En aquesta preparatria es troba Oda, la super estrella d'aquest equip. Hanamichi coneixia a Oda ja que ells van anar a la mateixa escola secundria, per es transformen en rivals des que Yoko (actual nvia d'Oda) es va convertir en la carbassa nmero 50 del Hanamichi ja que estava enamorada de l'altre noi que pertanyia al club de bsquet d'aquesta escola secundria.

Abans del partit, Hanamichi t una baralla amb Oda, aquest ltim li diu que no jugui ms bsquet ja que s un insult que alg practiqui aquest esport sense saber de qu va, cosa que fa enfadar molt a Sakuragi. Just quan anava a comenar una baralla a cops, Yoko els interromp i els diu que deixin de barallar-se.

El partit transcorre amb en Hanmichi desconcentrat, per desprs de rebre el suport de Haruko, aconsegueix ser ms til per a l'equip, deixant a un Oda impressionat en veure les veritables habilitats de Sakuragi i que s'adona que el bsquet no s noms un joc per a Sakuragi.

Misteriosamente no surt en cap part de l'OVA el resultat final del partit, noms se sap que Shohoku gana per tres punts de diferncia.

 OVA 2: Al campionat nacional amb en Sakuragi .
 Ttol original: Slam Dunk: Zenkoku seisha da! Sakuragi Hanamichi omoete;
 Llanament: 20 d'agost de 1994.
 Duraci: 46 minuts aproximadament.

El Shohoku juga contra el Tsukubu. Aquest partit s el decisiu per a veure quin dels dos equips s el que es classificar per a jugar contra el Shoyo. Abans del partit, Hanamichi coneix a un dels jugadors de Tsukubu, Nango, el qual s'enamora de Haruko. Desprs, tenen un petit altercat verbal del com surt una aposta: El qual guanyi el partit es queda amb l'amor de Haruko.

El partit comena amb un Shohoku que comet molts errors i que no pot neutralitzar la pressi que exerceix l'altre equip. El capit de Tsukubu, Godai, s un gran tirador de tres punts, el que dna moltssims problemes al Shohoku. Desprs entra a jugar Hanamichi i dna un gran impuls a Shohoku grcies als seus rebots. En una de les lluites pel rebot en qu Hanamichi es va enfrontar a Godai, aquest li comet una falta i comena a reclamar-li a l'rbitre, el que causa la seva expulsi per falta tcnica.

Segueix el partit i Hanamichi segueix sent el rei dels rebots, per just quan anava a fer l'ltim que li faltava per a batre un veritable rcord, comet la seva cinquena falta i s expulsat del joc. Encara aix Shohoku gana el partit 111-79, sent els quals classifiquen per al segent partit contra Shoyo.

 OVA 3: La gran crisis del Shohoku .
 Ttol original: Slam Dunk: Shohoku saidai no kiki! Moeru Sakuragi Hanamichi;
 Llanament: 4 de mar de 1995;
 Duraci: 45 minuts aproximadament.

El ttol de l'OVA ens diu, precisament, l'enorme crisi emocional per la qual est passant Shohoku desprs d'haver estat derrotat per Kainan. L'OVA comena mostrant un cap pl-roig que est sent rapat en una perruqueria. Quan Hanamichi arriba al gimns on estan entrenant els altres nois, tots comencen a riure's d'ell. Desprs apareix un alt noi ros qui fa una espectacular esmaixada d'esquenes que deixa sorprs a tot el Shohoku. De seguida apareix Anzai acompanyat d'una noia anomenada Eri, qui s la mnager de l'equip de bsquet d'una preparatria privada, Ryokufu, que el prxim any entrarien al campionat, ja que havien format un equip nou. Per aquesta ra li demanen a l'equip de Shohoku jugar un partit amists per a veure el nivell de joc que tenen en comparaci dels altres equips, el qual es realitza en la preparatria privada (era enorme, de fet, tots van quedar sorpresos al veure-la). El noi ros va resultar ser Michael Okita, el capit de dit equip. Quan comena el partit, Shohoku va perdent per la desconcentraci de tots els jugadors arran de la derrota davant Kainan i a ms perqu l'Akagi est a la banqueta per la seva lesi.

Amb una gran diferncia de punts en contra de Shohoku s'acaba la mitja part, llavors Haruko va als vestidors i els explica que Michael Okita ha jugat a Estats Units i que va ser observat per dirigents de la NBA, el que immediatament atrapa l'atenci de Rukawa.

Quan comena el segon temps, Kogure sofreix un petit accident que el deixa al marge del partit. Entra l'Akagi i per fi assoleixen prendre la davantera. Quan ja s'anava a acabar el partit, Hanamichi fa una esmaixada espectacular. Lamentablement per a tots, l'esmaixada no compta perqu la va fer segons desprs d'acabar el partit.

El partit acaba amb victria per a Shohoku 75-74.

 OVA 4 .
 Ttol original: Slam Dunk: Moeru basukettoman tamashii! Hanamichi to Rukawa no Atsui Natsu;
 Llanament: 15 de juliol de 1995;
 Duraci: 42 minuts, aproximadament;

En la secundria, Rukawa va jugar al Tomigaoka. En aquesta mateixa secundria va conixer a Mizusawa Ichiro, un noi un any menor que ell, que jugava en el mateix equip de bsquet que ell i que tamb estimava el bsquet. A l'any segent Mizusawa entraria a Shohoku, ja que el seu somni era guanyar el campionat nacional amb Rukawa, per en un partit va tenir una mala caiguda i temps desprs a causa de l'intens dolor el seu genoll va anar al metge. Aquest li va dir que tenia una malaltia que li impediria jugar a bsquet per la resta de la seva vida.

Ara l'ltim desig de Mizusawa era jugar un partit contra Rukawa. s per aix que la germana de Mizusawa, Akane, fa una visita a Haruko, on li demana que l'equip de Shohoku jugui un partit amb Mizusawa. En un principi Akagi es nega, fins que va a un control mdic per a revisar la seva lesi i entn com se sent Ichiro en la situaci per la qual est passant. Llavors decideix aceptar. En el partit Rukawa vol contra Mizusawa perqu diu que s molt dbil. Grcies a les dures paraules de Rukawa, Ichiro comena jugar igual que ell. Hanamichi va aconseguir tots els rebots i fins i tot va vncer a l'aire a Rukawa.

Finalment Mizusawa demostra tot el seu gran nivell quan assoleix guanyar a Rukawa, desprs li passa la pilota a Hanamichi, aquest fa una gran esmaixada en la qual ven a Akagi i a Rukawa, amb la qual empata el partit. Final del partit. El resultat s 78-78. Una vegada finalitzat el partit ambds equips agraeixen, Ichiro dna a les grcies a tots els nois i Rukawa li dna la seva samarreta (a la seva manera, clar). Ayako li proposa a Mizusawa que el prxim any entri a Shohoku per a ser assistent de mnager i d'aquesta forma ell podria realitzar el seu somni de guanyar el campionat nacional amb Rukawa.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="182350" title="Zramdine" nonfiltered="4878" processed="4865" dbindex="74919">
Zeramdine s una ciutat de Tunsia a l'oest de la governaci de Monastir, a uns 37 km per carretera de Monastir (menys en lnea recta), i a uns 9 km de la via del ferrocarril que passa a l'oest de la ciutat. T una poblaci d'uns sis mil habitants. 

L'economia de la zona est basada en les oliveres i la producci d'oli. Hi ha altres cultius poc importants per no hi ha industria. La zona tampoc es beneficia del turisme.

s capalera d'una delegaci amb  una poblaci de 26.680 habitants segons el cens del 2004.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="182353" title="Consell de Ministres d'Espanya (V Legislatura)" nonfiltered="4879" processed="4866" dbindex="74920">
Consell de Ministres d'Espanya des del 14 de juliol de 1993 fins al 5 de maig de 1996. 

President del Govern ;
Felipe Gonzlez Mrquez ;

Ministres 
Vicepresident del Govern ;
Narcs Serra i Serra fins al 3 de juliol de 1995;

Ministre d'Afers exteriors ;
Javier Solana Madariaga fins al 19 de desembre de 1995;
Carlos Westendorp Cabeza des del 19 de desembre de 1995;

Ministre de Justcia ;
Juan Alberto Belloch Julbe;

Ministre de Defensa ;
Julin Garca Vargas fins al 3 de juliol de 1995;
Gustavo Surez Pertierra des del 3 de juliol de 1995;

Ministre d'Economia i Hisenda ;
Pedro Solbes Mira ;

Ministre de l'Interior ;
Jos Luis Corcuera Cuesta fins al 25 de novembre de 1993 ;
Antoni Asuncin Hernndez des del 25 de novembre de 1993 fins al 6 de maig de 1994 ;
Juan Alberto Belloch Julbe des del 6 de maig de 1994;

Ministre d'Obres Pbliques, Transports i Medi ambient ;
Josep Borrell i Fontelles;

Ministre d'Educaci i Cincia ;
Gustavo Surez Pertierra fins al 3 de juliol de 1995 ;
Jernimo Saavedra Acevedo des del 3 de juliol de 1995;

Ministre de Treball i Seguretat Social ;
Jos Antonio Grin Martnez ;

Ministre d'Indstria i Energia ;
Juan Manuel Eguiagaray Ucelay ;

Ministre d'Agricultura, Pesca i Alimentaci ;
Vicente Albero Silla fins al 6 de maig de 1994;
Luis Mara Atienza Serna des del 6 de maig de 1994;

Ministre de la Presidncia ;
Alfredo Prez Rubalcaba ;

Ministre per a les Administracions Pbliques ;
Jernimo Saavedra Acevedo fins al 3 de juliol de 1995 ;
Joan Lerma i Blasco des del 3 de juliol de 1995 ;

Ministra de Cultura ;
Carme Alborch ;

Ministra de Sanitat i Consum ;
ngeles Amador Milln ;

Ministra d'Assumptes Socials ;
Cristina Alberdi Alonso ;

Ministre de Comer i Turisme ;
Javier Gmez-Navarro Navarrete ;

Canvis. 
 El 25 de novembre de 1993 es produeix el primer canvi de govern en la cartera del Ministeri de l'Interior. ;
 El 6 de maig de 1994 es produeix el segon canvi de govern en la cartera del Ministeri d'Agricultura i del Ministeri de l'Interior que es fusiona amb el de Justcia. ;
 El 3 de juliol de 1995 es produeix el tercer canvi de govern en la cartera del Ministeri per a les Administracions Pbliques. ;
 El 19 de desembre de 1995 es produeix el quart i ltim canvi de govern en les carteres d'Afers exteriors i Educaci. ;

Vegeu tamb. 
Consell de Ministres d'Espanya ;
Gabinet ;
Govern i poltica d'Espanya ;
Ministre ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="182360" title="Zriba" nonfiltered="4880" processed="4867" dbindex="74921">
Zriba s un llogaret de Tunsia a la governaci de Zaghouan, a uns 10 km al sud-est de la ciutat de Zaghouan. T una poblaci de menys de cent habitants i s'ha despoblat els darrers anys. La mesquita est fora d'us per la zawiya amb un vell mihrab s'ha arranjat recentment.

L'activitat econmica de la comarca es agrcola. A uns 4 o 5 km al oest de la ciutat hi ha les termes (hammam) anomenades Hammam Zriba, molt concorregudes pel turisme nacional, localitat a la que s'ha desplaat la poblaci. Hi ha altres termes a la comarca i restes romanes importants. Hamman Zriba, amb uns cinc mil habitants, s de fet la capalera de la delegaci, la qual t una poblaci de 20.530 habitants. 






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="182366" title="Consell de Ministres d'Espanya (VI Legislatura)" nonfiltered="4881" processed="4868" dbindex="74922">
Consell de Ministres d'Espanya des del 6 de maig de 1996 fins al 28 d'abril de 2000. 

President del Govern ;
Jos Mara Aznar Lpez;

Ministres 
Vicepresident Primer del Govern i Ministre de la Presidncia ;
Francisco lvarez-Cascos Fernndez ;

Vicepresident Segon del Govern i Ministre d'Economia i Hisenda ;
Rodrigo Rato Figaredo ;

Ministre de Afers exteriors ;
Abel Matutes Juan ;

Ministra de Justcia ;
Margarita Mariscal de Gante Mirn ;

Ministre de Defensa ;
Eduardo Serra Rexach ;

Ministre de l'Interior ;
Jaime Mayor Oreja ;

Ministre de Foment ;
Rafael Arias-Salgado Montalvo ;

Ministre/a d'Educaci i Cultura ;
Esperanza Aguirre Gil de Biedma fins al 20 de gener de 1999 ;
Mariano Rajoy Brey des del 20 de gener de 1999;

Ministre de Treball i Assumptes Socials ;
Javier Arenas Bocanegra fins al 20 de gener de 1999 ;
Manuel Pimentel Siles des del 20 de gener de 1999 fins al 21 de febrer de 2000;
Juan Carlos Aparicio Prez des del 21 de febrer de 2000 ;

Ministra/e d'Agricultura, Pesca i Alimentaci ;
Loyola de Palacio Vallelersundi fins al 30 d'abril de 1999 ;
Jess Posada Moreno des del 30 d'abril de 1999 ;

Ministre d'Administracions Pbliques ;
Mariano Rajoy Brey fins al 20 de gener de 1999 ;
ngel Acebes Paniagua des del 20 de gener de 1999;

Ministre de Sanitat i Consum ;
Jos Manuel Romay Beccara ;

Ministra de Medi Ambient ;
Isabel Tocino Biscarolasaga ;

Ministre d'Indstria i Energia ;
Josep Piqu i Camps ;

Canvis. 
 El gabinet va sofrir una lleugera remodelaci el 20 de gener de 1999, quan Mariano Rajoy va canviar la cartera d'Administracions Pbliques per la d'Educaci, i Javier Arenas va abandonar el Ministeri de Treball per a centrar-se en el lideratge de el PP de Andalusia. Aquest ltim ministeri es va veure tamb afectat per la dimissi del substitut d'Arenas, Manuel Pimentel que va presentar la seva dimissi el 19 de febrer, per discrepncies amb la poltica governamental. ;

El 30 d'abril de 1999 Loyola de Palacio va ser escollida comissria de Transports i Energia de la nova Comissi Europea, el que va obligar a Jos Mara Aznar a rellevar-la al capdavant del Ministeri d'Agricultura.

Vegeu tamb. 
Consell de Ministres d'Espanya ;
Gabinet ;
Govern i poltica d'Espanya ;
Ministre ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="182367" title="scar Punyetes" nonfiltered="4882" processed="4869" dbindex="74923">
scar Punyetes s un grup musical d'Alcoi d estil can freak que es caracteritza per les seues lletres humorstiques i irniques.

scar Punyetes han fet de la manca de virtuosisme un valor en les seues canons al servei de l humor i la diversi.  La seua msica es distribueix per internet a travs d'una pgina web creada per ells mateixos. 

Discografia.

Pis a Valncia, molta prudncia i poca decncia;
El segon disc;

Enllaos externs.

http://www.myspace.com/oscarpunyetes
http://usuarios.lycos.es/oscarpunyetes

Referncies.

Llibre dels msics i cantants en valenci, 2005, L Avan Informaci, SL i Grup Enderrock amb el suport de la Generalitat de Catalunya, ISBN 84-934562-0-9, plana 47.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="182369" title="Zaouiet-Ksibet Thrayet" nonfiltered="4883" processed="4870" dbindex="74924">
Zaouiet-Ksibet Thrayet s una delegaci de Tunsia a la governaci de Sussa a entre 2 i 5 km al sud-oest de Sussa ciutat de la que formen suburbis, la darrera que s'ha creat al pas fins a la data (2007), sorgida per segregaci de Sousse Riadh dels municipis de Zaouiet Sousse (a 4 km del centre de Sussa) i Ksibet Thrayet (a 2 km) amb una poblaci d'uns vint-i-cinc mil habitants.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="182372" title="Consell de Ministres d'Espanya (VII Legislatura)" nonfiltered="4884" processed="4871" dbindex="74925">
Consell de Ministres d'Espanya des del 28 d'abril de 2000 fins al 18 d'abril de 2004. 

President del Govern ;
Jos Mara Aznar Lpez ;

Ministres 
Vicepresident Primer del Govern ;
 Mariano Rajoy Brey fins al 3 de setembre de 2003 ;
 Rodrigo Rato Figaredo des del 3 de setembre de 2003 fins a l'abril de 2004 ;

Vicepresident Segon del Govern ;
 Rodrigo Rato Figaredo fins al 3 de setembre de 2003 ;
 Javier Arenas Bocanegra des del 3 de setembre de 2003 fins a l'abril de 2004;

Ministre d'Economia ;
 Rodrigo Rato Figaredo ;

Ministre/a de Afers exteriors ;
Josep Piqu i Camps fins al 10 de juliol de 2002 ;
Ana Palacio Vallelersundi des del 10 de juliol de 2002 ;

Ministre de Justcia ;
ngel Acebes Paniagua fins al 10 de juliol de 2002;
Jos Mara Michavila des del 10 de juliol de 2002;

Ministre de Defensa ;
Federico Trillo-Figueroa Martnez-Conde ;

Ministre d'Hisenda ;
Cristbal Montoro Romero ;

Ministre de l'Interior ;
Jaime Mayor Oreja fins al 28 de febrer de 2001 ;
Mariano Rajoy Brey des del 28 de febrer de 2001 fins al 10 de juliol de 2002;
ngel Acebes des del 10 de juliol de 2002;

Ministre de Foment ;
Francisco lvarez Cascos ;

Ministra d'Educaci, Cultura i Esports ;
Mara del Pilar del Castillo Vera ;

Ministre de Treball i Assumptes Socials ;
Juan Carlos Aparicio fins al 10 de juliol de 2002;
Eduardo Zaplana des del 10 de juliol de 2002;

Ministre d'Agricultura, Pesca i Alimentaci ;
Miguel Arias Caete ;

Ministre de la Presidncia ;
Mariano Rajoy Brey fins al 28 de febrer de 2001 ;
Juan Jos Lucas des del 28 de febrer de 2001 fins al 10 de juliol de 2002 ;
Mariano Rajoy Brey des del 10 de juliol de 2002 fins al 3 de setembre de 2003 ;
Javier Arenas Bocanegra des del 3 de setembre de 2003;

Ministre d'Administracions Pbliques ;
Jess Posada fins al 10 de juliol de 2002 ;
Javier Arenas Bocanegra des del 10 de juliol de 2002 fins al 3 de setembre de 2003 ;
Julia Garca-Valdecasas des del 3 de setembre de 2003;

Ministra de Sanitat i Consum ;
Celia Villalobos fins al 10 de juliol de 2002;
Ana Pastor des del 10 de juliol de 2002 ;

Ministre de Medi Ambient ;
Jaume Matas Palou fins al 3 de mar de 2003 ;
Elvira Rodrguez des del 3 de mar de 2003;

Ministre de Cincia i Tecnologia ;
Anna Biruls fins al 10 de juliol de 2002 ;
Josep Piqu i Camps des del 10 de juliol de 2002 fins al 4 de setembre de 2003 ;
Juan Costa Climent des del 4 de setembre de 2003;

Canvis. 
Al marge d'altres canvis puntuals, el Govern va sofrir una mplia remodelaci el 10 de juliol de 2002, que va afectar a tots els ministeris excepte Educaci, Agricultura, Defensa, Economia, Hisenda i Foment. ;

El 3 de setembre de 2003 la designaci de Mariano Rajoy com successor de Jos Mara Aznar al capdavant del Partit Popular va provocar un canvi ministerial al dimitir aquest de tota responsabilitat governamental per a centrar-se en el lideratge del Partit Popular. Es van veure afectats, per tant, les vicepresidncies i les carteres de Presidncia i Interior; a ms d'unes altres com Cincia i Tecnologia, el titular de la qual, Josep Piqu, tamb va abandonar el gabinet per a centrar-se en el Partit Popular de Catalunya. ;

Vegeu tamb. 
Consell de Ministres d'Espanya ;
Gabinet ;
Govern i poltica d'Espanya ;
Ministre ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="182373" title="Tercera Coalici" nonfiltered="4885" processed="4872" dbindex="74926">
La Tercera Coalici fou un tractat signat l'abril de 1805 pel Regne Unit i Rssia per expulsar dels Pasos Baixos i de Sussa els francesos de la Primera Repblica. L'Arxiducat d'ustria es va unir a Tercera Coalici desprs de l'annexi francesa de Gnova i la proclamaci de Napole com a rei d'Itlia. 

Antecedents.
Napole va planejar envair les Illes Britniques reunint la Grande Arme, de 180.000 soldats a Boulogne-sur-Mer. No obstant aix per poder portar a terme aquesta acci necessitava aconseguir abans la superioritat naval o almenys allunyar a la flota britnica del Canal de la Mnega. 

Es va elaborar un complex pla per a distreure els britnics, amenaant les seves possessions a les Illes del Carib. Al comenament del 1805 l'esquadra francesa de Tol s'un a l'espanyola i naveg fins a les Antilles amb la intenci d'allunyar la flota anglesa d'Europa. Els continus conflictes navals i colonials, incloent l'anomenada Acci de 1805, on tres vaixells francesos van atacar un navili i un vaixell de crrega britnic, van marcar la tnica durant uns mesos. Aix era tamb un clar senyal de la nova naturalesa de la guerra. Els conflictes en el Carib podien tenir un efecte immediat i directe sobre el conflicte europeu, un signe que les Guerres Napoleniques havien arribat a un punt en el qual s'havien convertit en una guerra mundial. L'nic precedent d'un conflicte tan ampli i a tal escala va ser la Guerra dels Set Anys.

 Fracassen els plans d'invasi d'Anglaterra. 

El pla de distracci de la flota britnica va fallar quan la flota franco-espanyola, comandada per l'almirall Pierre-Charles Villeneuve, ja de retorn de les antilles es va retirar desprs d'una acci poc decidida el juliol a la Batalla del Cap Finisterre (1805). Villeveuve es va veure bloquejat a Cadis per Nelson. Desprs d'aquest contratemps, Napole va abandonar (encara que no va oblidar) els seus plans per a envair les Illes Britniques, i va centrar la seva atenci als seus enemics en el continent europeu. 

L'atac austrac sobre Alscia.
Els austracs van comenar la guerra envaint Baviera, creuant el riu Inn sota comandament de l'arxiduc Ferran i del general Karl Mack von Leiberich amb un exrcit d'uns 70.000 homes. El 8 de setembre de 1805 l'elector de Baviera va fugir, i les seves tropes sota comandament del general Karl Philipp von Wrede foren desfetes a Iglau i a Jehlava. 

Contraatac francs.
L'exrcit francs va deixar Boulogne. Es van transportar els 150.000 homes i 400 canons i altre material fins Alscia dividits en set cossos d'exrcit i una reserva de cavalleria dirigida per Joachim Murat, la gurdia imperial (700 soldats) i els granaders de Nicolas Charles Oudinot. Va passar per Subia per envoltar al general Mack i el 3 d'octubre va creuar el territori prussi d'Ansbach a la Francnia, violant la neutralitat de Prssia), guanyant la batalla de Donauworth el 6 d'octubre i creuant el Danubi. 

Els set exrcits francesos es van collocar: el primer, dirigit per Jean Baptiste Jules Bernadotte, a Hannover; el segon, dirigit per Marmont, a Holanda; el tercer dirigit per Louis Nicolas Davout, el quart dirigit per Nicolas Jean de Dieu Soult, el cinqu dirigit per Jean Lannes, el sis dirigit per Michel Ney, a Baviera i el set, dirigit per Pierre Franois Charles Augereau, a Brest.

Els sobirans de Baden, Wrttemberg i Hesse-Darmstadt es van retirar amb les seves forces cap a Wrzburg i Bamberg per unir-se a les forces bavareses i esperar als francesos. Ney, Murat i Lannes es van concentrar prop de Ulm i Meningen. Soult va pujar pel riu Lech cap Augsburg i Davout es va quedar a Aichach, formant la rereguarda. Bernardotte i Marmont van marxar des Ingolstadt cap a Munic, on es dirigien tamb tropes russes comandades per Mikhail Illarionovitch Golenichtchev-Koutousov que venien en ajuda d'ustria. 

Els francesos van obtenir la victria en la batalla de Wertingen el 8 d'octubre i en la batalla de Gnzburg el 9 d'octubre ocupant Augsburg sense resistncia el 10 d'octubre. Ney va avanar cap a Ulm, per va trobar resistncia a Hoslauh l'11 d'octubre i es va haver de retirar deixant lliure el camp al nord d'Ulm als austracs, i el 12 d'octubre fou ocupada la ciutat de Munic, mentre que els austracs van avanar el dia segent cap a Nordlingen. Napole llavors va fer convergir Soult, Marmont i Lannes cap el nord d'Ulm, i Ney va ocupar Elchingen el dia 14 d'octubre i aix va encerclar completament els trenta mil austracs dirigits per Mack mentre l'arxiduc Ferran va poder allunyar-se pel nord abans de qu l'encerclament fos complert. Ulm fou bombardejada el 16 d'octubre i Mack va capitular el 17 d'octubre sortint de la ciutat el 20 d'octubre.

La Batalla de Trafalgar.
La flota combinada francesa i espanyola que havia quedat atrapada a Cadis va sortir de nou el 19 d'octubre amb destinaci a Npols. La flota va ser venuda i capturada a la Batalla de Trafalgar el 21 d'octubre per l'armada britnica al comandament d'Horaci Nelson. Napole havia enviat plans diferents a Villeneuve, per aquest va vacillar constantment i al seguir el pla inicial va acabar patint aquesta desfeta desastrosa de les flotes espanyoles i franceses.

La Batalla d'Austerlitz.
Al front sud el general francs Massena va aturar a l'arxiduc Carles al riu Adiggio, al riu Piave i al riu Tagliamento i el cos del general Saint Cyr va desfer al prncep Rohan Subise a Castelfranco Veneto. El 30 d'octubre els francesos van derrotar a l'arxiduc Carles a la batalla de Caldiero. Ney va ocupar Insbruck i va avanar cap el riu Adiggio per contactar amb el general Massena. Els austracs van obtenir una victria a Strubpass a Baviera el 2 i 3 de novembre, i aquest darrer dia Prssia va entrar a la tercera coalici que Anglaterra i Rssia havien organitzat l'11 d'abril de 1805. El 5 de novembre Napole va guanyar a l'arxiduc Ferran la batalla de l'Enns i el francs Mortier va desfer als russos (dirigits per Kutusov) a Durnstein l'11 de novembre. El 13 de novembre de 1805 Napole va entrar a Viena mentre les tropes austraques i russes es reunien a Morvia. 


Al Vnet, Massena va ocupar la regi i l'arxiduc Carles es va retirar cap a Morvia per reunir-se a la resta de l'exercit austrac i als exercits russos de Kutusov i de Buxhowden. El 2 de desembre el russos, reforats amb quinze mil austracs van presentar batalla als francesos a la Batalla d'Austerlitz en la que Napole va obtenir una victria decisiva just en l'aniversari de la seva coronaci. 

El final de la guerra.
El 6 de desembre els austracs van demanar l'armistici i es va permetre la retirada dels russos. Un primer tractat es va signar entre ustria, Baden i Frana pel qual l'elector de Baden va rebre Brisgvia, Friburg, Baar, Villingen, Ortenau, Sainkt Blasien, Borndorf i la ciutat de Constana (10 de desembre de 1805). 

El 12 de desembre es va signar un altre tractat entre ustria, Frana i Wrttemberg, i Wrttemberg va rebre Oberndorf, Hofn, el comtat de Hohenberg (territoris de l'anomenada Subia austraca, que aix va passar a Wrttemberg) i una part de Brisgvia, i a ms l'elector de Wrttemberg rebria el ttol de rei i Nekarsulm, territori de l'Orde Teutnic (que s'havia pactat que quedava secularitzada) mentre que la resta del territori de l'Ordre va passar a l'expropiat comte de Brisgvia). 

El tractat amb Prssia es va signar el dia de desembre de 1805 a Schoenbrunn i Prssia va rebre la sobirania d'Hannover (que seguiria sota ocupaci francesa) i cediria Ansbach i Bayreuth a Baviera, i Cleves (Cleveris) amb la fortalesa de Wessel, i Neuemburg o Neuchtel a Frana. El dia segent (16 de desembre) els francesos entraren a Udine i desprs a Istria. 

El dia 20 de desembre es va fer el tractat entre Frana i Baviera pel qual aquesta darrera va rebre els bisbats secularitzats d'Eichstadt i Passau (que abans pertanyien a l'elector de Salzburg) i els territoris austracs de Tirol, Vorarlberg i Augsburg i Brixen; el duc de Baviera va rebre el ttol de rei (a ms d'Ansbach i Bayreuth que li va cedir Prssia); la sort de Wrzburg va restar pendent si b hi havia un acord preliminar segons el qual Baviera cediria aquest territori a ustria. 

Finalment el tractat de Pressburg entre ustria i Frana es va signar el dia 26 de desembre de 1805, i per aquest tractat, i va significar la definitiva desaparici del Sacre Imperi Romanogermnic. ustria va rebre Salzburg (menys Eichstadt i Passau, que van passar a Baviera; l'elector de Salzburg fou compensat a la cessi de les ciutats imperials de Frankfurt i Wetzlar amb el ttol de gran duc elector de Frankfurt), i renunciava als bisbats d'Augsburg, Brixen, al Tirol i al Voralberg que van passar a Baviera; a la Subia austraca i part de Brisgvia que va passar a Wrttemberg; i als territoris austracs assignats a Baden; a ms reconeixia com a reis als sobirans de Wrttemberg i de Baviera; a Frana li cedia el Venet, Istria i Dalmcia. Aquest tractat va permetre l'ocupaci de total la Dalmcia (incls la Repblica de Ragusa) de la que fou nomenat governador Vicen Dandolo (1805-1809).















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="182374" title="Arturo Mlida y Alinari" nonfiltered="4886" processed="4873" dbindex="74927">
Arturo Melida y Alinari (Madrid, 1849 - 1902) va ser un arquitecte, escultor, militar i pintor espanyol. Al final dels seus anys de vida, va ingressar en la Reial Acadmia de Belles Arts de Sant Ferran (1899). Va arribar a obtindre la medalla d'or de l'Acadmia francesa i la Gran Creu de la Legi d'Honor pel seu treball com a arquitecte en el pavell espanyol de la Exposici Universal de Pars de 1889. Va ser pioner del cartellisme espanyol.

 Obra .


Destacat representant de l'eclecticisme arquitectnic de fins del segle XIX. Tamb va dissenyar mobles i altres objectes, illustrant diverses obres literries- aproximat als pressupostos del moviment Arts and Crafts, enfront de l'art industrialitzat. 

L'any 1873 finalitza els seus estudis d'arquitectura en la Escola Superior d'Arquitectura on va arribar a ser catedrtic de l'assignatura de Modelatge. Va ser tamb un destacat pintor de nombrosos palauets de la vila de Madrid de l'alta burgesia. Els temes mitolgics i aquells inspirats en les perspectives barroques de cels oberts sn els ms freqents a l'hora de dissenyar els sostres de tals palaus. Tamb va realitzar les pintures desaparegudes que decoraven la part alta de l'actual sala de Velzquez en el Museu del Prado. 

Va pintar palmitos i composicions d'escenografia efmera, com ara cavalcades. Va realitzar multitud d'esbossos en aquarella per a telons d'espectacles. En el terreny industrial va dissenyar objectes com a lmpares i estores.

Arquitectura.
 El umbracle del Jard Botnic de la Universitat de Valncia, (1897).
 La Escola d'Arts i Oficis de Toledo, (1882). ;
 Palau de Liniers a Burgos;
 Restauraci del claustre de San Juan de los Reyes a Toledo (1881).
Escultura.
 Monument a Colom de Madrid en la Plaa del Descobriment, (1877). El monument, per diversos motius no es va inaugurar fins 1884.
 Projecte del mausoleu a Colom, en la catedral de Sevilla, (1891), ubicat a Sevilla  el 1902.

Pintura.
 Biblioteca del Palau de les Corts d'Espanya.
 Pintures del Teatro del Ateneo.
 Despatx de la Subsecretaria del Ministeri d'Hisenda d'Espanya, (1897) .
 Palau Bauer del carrer de San Bernardo de Madrid.
 Va restaurar les pintures de la faana de la Casa de la Panadera en la Plaza Mayor de Madrid.
 A Alcoi va pintar set frescos sobre assumptes religiosos alcoians i els misteris i smbols de la Santssima Mare de Du titular del temple de Santa Maria, (1899-1902).
 Dos de les seues ltimes creacions pictriques van ser les aquarelles "Diana Cazadora" de 1900 i "Santa Brbara" de 1901.

Vegeu tamb.
 Esglsia arxiprestal de Santa Maria d'Alcoi;

 Enllaos Externs .
 El jard botnic de l'Universitat de Valncia;
  Los ltimos vestigios del arte neogriego, a salvo. Artculo de El Pas del 18 de enero de 2001.
  Biografa de Arturo Mlida.
  El Palau Bauer en MADRID HISTRICO;

Bibliografia. 
 Navascus, Pedro. "Arturo Mlida y Alinari, 1849-1902". Goya, pp. 234-241. Nm. 106. Madrid, 1972. ;
 VV.AA. "Cien Aos de Pintura en Espaa y Portugal. 1830-1930". De. Anticuaria. Madrid, 1988. ;
 Vicedo Sanfelipe, Remigio, Gua de Alcoy, Imp "El Serpis", Alcoy, 1925.
Notes.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="182375" title="Ebi" nonfiltered="4887" processed="4874" dbindex="74928">
Ebi (Ebion,      ) fou el fundador suposat de la secta cristiana del ebionites tamb anomenat irineus (irenaeus) consistent en acceptar la religi de Crist per mantenint la observana de la llei de Moiss. Especialment insistien en la necessitat de la circumcisi i denunciaven a Sant Pau com hertic. Orgens divideix els ebonites en dues branques, els que negaven la concepci miraculosa de Jess i els que la acceptaven. La secta va florir vers el 400.

L'existncia del mateix Ebi es dubtosa. Tertulli l'esmenta i el segueixen Sant August, Jeronim, Epifani I de Constantinoble i Teodoret.  Aquest darrer desprs de dir                                 , afegeix ,                                               . Orgens diu que el nom de la secta derivava de la paraula hebrea "ebion" (pobre) i desconeix un personatge de nom Ebi. El talmud hebreu l'esmenta com a fundador d'una secta, per realment no se sap si va existir.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="182377" title="Ebionites" nonfiltered="4888" processed="4875" dbindex="74929">


Els ebionites foren unes comunitats cristianes primitives que es mantenien fidels a la llei mosaica, complint preceptes jueus tals com la circumcisi, el sbat i les prohibicions d'aliments. Paraula derivada de ebion, "pobre" en hebreu. Afirmaven que Jess era el Messies, per rebutjaven la seva preexistncia i que fos de naturalesa divina.

Semble que es regien, a ms de la Torah, per l'Evangeli segons Mateu i el "Evangeli dels Natzarens" (avui dia perdut, possiblement l'Evangeli dels Hebreus) i rebutjaven els escrits del apstol Pau, qualificant-lo com un apstata de la Llei. Les ltimes comunitats ebionites podrien haver desaparegut als volta'ns del segle IV.

Histria.
Ja que no tenim evidncia arqueolgica autentificada per comprovar la existncia dels ebionites, la seva histria no pot ser reconstruda. El poc que es coneix d'ells ve de referncies d'antics escriptors de l'Esglsia cristiana, que els consideraven "heretges" i "judatzants". Per d'acord amb els estudiosos de l'actualitat que han estudiat la seva histria, els ebionites foren una comunitat diferent dels cristians primitius, abans i desprs de la destrucci de Jerusalem en el any 70 de nostra era, malauradament foren marginats i perseguits pels cristians gentils, tot i que es possible que hagin estat ms fidels a les autntiques ensenyances de Jess que el mateix Pau de Tars.

En el any 140 de la nostra era, Just Mrtir, en el seu text ms antic que coneixem, descriu una secta fora de la Esglsia que observa la Llei de Moiss. 
En el 180 dC, Ireneu de Li fou el primer en fer servir el terme Ebionites per descriure una secta hertica jueva, que qualificava com tossuts i aferrats a la llei. 
En el 212 dC, Orgenes remarca que el nom deriva de la paraula hebrea "evyon", que significa pobre. 
El ms complert per a la vegada qestionable relat ve d'Epifani de Salamis, qui va escriure un tractat d'hertica en el s. IV, denunciant 80 sectes, entre elles els Ebionites.

Referncies.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="182378" title="cdic" nonfiltered="4889" processed="4876" dbindex="74930">

cdic (Ecdicus, Ekdikos        ) fou un espart que fou enviat amb vuit vaixells el 391 aC per enderrocar al partit democrtic que tenia el poder a Rodes. Al arribar a Cnidos es va trobar que les forces democrtiques tenien el doble de forces que les seves i va haver de romandre inactiu. Llavors Esparta va enviar una nova expedici amb ms forces dirigida per Teleuties, que va agafar el comandament.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="182379" title="Equcrates" nonfiltered="4890" processed="4877" dbindex="74931">


Equcrates de Tesslia, ministre de Ptolemeu IV Filoptor ;

Equcrates de Macednia, prncep del regne de Macednia;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="182380" title="Equcrates de Tesslia" nonfiltered="4891" processed="4878" dbindex="74932">
Equcrates (Echecrates,          ) fou un ministre de Ptolemeu IV Filoptor natural de Tesslia. Quan Ptolemeu preparava la guerra contra Antoc III el gran (219 aC) va reclutar tropes, les va organitzar i va preparar els subministraments. Va rebre el comandament dels soldats grecs de Ptolemeu i de la cavalleria de mercenaris, i es va distingir a la batalla de Rfia (217 aC) i en altres combats.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="182381" title="Equcrates de Macednia" nonfiltered="4892" processed="4879" dbindex="74933">
Equcrates (Echecrates,          ) fou fill de Demetri el Bell de Cirene amb la seva muller Olmpies de Larissa. Era germ petit del rei de Macednia Antgon III Dos. Va tenir un fill que es va dir Antgon en honor del seu oncle i al que Filip V de Macednia volia llegar el regne, desheretant al seu propi fill Perseu de Macednia.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="182382" title="Equecrtides" nonfiltered="4893" processed="4880" dbindex="74934">
Equecrtides  Echecratides,            ) fou un filsof peripattic que s esmentat entre els deixebles d'Aristtil. En parla nicament Esteve Bizant que diu que era natural de Metimna a Lesbos.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="182383" title="Equedem" nonfiltered="4894" processed="4881" dbindex="74935">
Equedem  (Echedemus,         ) fou el cap d'una ambaixada atenenca enviada el 190 aC a Publi i Luci Escipi a Amfisa, per negociar la pau entre Roma i la Lliga Etlia. Luci Escipi va refusar modificar les condicions imposades pel senat i els etolis, sota consell d'Equedem, van haver d'acceptar aquestes condicions i van obtenir una treva de sis mesos i van enviar una nova ambaixada a Roma.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="182384" title="Equembrot" nonfiltered="4895" processed="4882" dbindex="74936">
Equembrot (Echembrotus,           ) fou un poeta arcadi que va guanyar un premi als jocs pitis el 586 aC i va dedicar una ofrena a Hrcules amb una inscripci que fou conservada per Pausnies; el premi el va guanyar pels seus poemes melics i elegacs que va recitar amb msica de flauta.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="182385" title="Equmen" nonfiltered="4896" processed="4883" dbindex="74937">
Equmen (Echemenes,         ) fou un historiador grec. s esmentat per Ateneu com autor de        , referit a la histria mtica de Creta. Fulgenci esmenta un historiador amb el nom d' Euxemenes que podria ser el mateix personatge, tot i que no hi ha prou base per assegurar-ho.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="182386" title="Equem" nonfiltered="4897" processed="4884" dbindex="74938">
Equem (Echemus,       ) fou el mtic fill d'Aerop i net de Cefeu que va succeir a Licurg com rei d'Arcdia. Es va casar amb Timandra filla de Tindreu i Leda. En el seu regnat els doris van envair el Pelopons i Equem va matar en combat singular a Hille (Hyllus) fill d'Hrcules.  Aquest combat es va produir suposadament a la frontera entre Corint i Megara. Hille fou enterrat a Megara.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="182387" title="Consell de Ministres d'Espanya (VIII Legislatura)" nonfiltered="4898" processed="4885" dbindex="74939">
Consell de Ministres d'Espanya des del 14 de mar de 2004 fins al 14 d'abril de 2008. Est format per:

President del Govern ;
Jos Luis Rodrguez Zapatero ;

Ministres 
Vicepresidenta Primera del Govern i Ministra de la Presidncia ;
 Mara Teresa Fernndez de la Vega;

Vicepresident Segon del Govern i Ministre d'Economia i Hisenda;
 Pedro Solbes Mira;

Ministre de Afers exteriors i Cooperaci ;
Miguel ngel Moratinos Cuyaub;

Ministre de Justcia ;
Juan Fernando Lpez Aguilar fins al febrer de 2007;
Mariano Fernndez Bermejo des del febrer de 2007;

Ministre de Defensa ;
Jos Bono Martnez  fins el 7 d'abril de 2006;
Jos Antonio Alonso Surez des del 7 d'abril de 2006;

Ministre de l'Interior ;
Jos Antonio Alonso Surez fins al 7 d'abril de 2006;
Alfredo Prez Rubalcaba des del 7 d'abril de 2006;

Ministra de Foment ;
Magdalena lvarez Arza ;

Ministra d'Educaci i Cincia ;
Mara Jess San Segundo fins el 7 d'abril de 2006;
Mercedes Cabrera Calvo-Sotelo des del 7 d'abril de 2006;

Ministre de Treball i Assumptes Socials ;
Jess Caldera Snchez-Capitn;

Ministre d'Indstria;
Jos Montilla Aguilera fins el 8 de setembre de 2006;
Joan Clos i Matheu des del 8 de setembre de 2006;

Ministre d'Agricultura, Pesca i Alimentaci ;
Elena Espinosa Mangana ;

Ministre d'Administracions Pbliques ;
Jordi Sevilla Segura fins al 6 de juliol de 2007;
Elena Salgado Mndez des del 6 de juliol de 2007;

Ministra de Sanitat i Consum ;
Elena Salgado Mndez fins al 6 de juliol de 2007;
Bernat Sria Escoms des del 6 de juliol de 2007 ;

Ministre/a de Cultura ;
Carmen Calvo Poyato fins al 6 de juliol de 2007;
Csar Antonio Molina des del 6 de juliol de 2007 ;

Ministra de Medi Ambient ;
Cristina Narbona Ruiz;

Ministra d'Habitatge ;
Mara Antonia Trujillo Rincn fins al 6 de juliol de 2007;
Carme Chacn Piqueras des del 6 de juliol de 2007 ;

Canvis. 
El 7 d'abril de 2006 Jos Luis Rodrguez Zapatero va anunciar la dimissi del Ministre de Defensa, Jos Bono, que abandonava el crrec per raons familiars (encara que es va especular que es devia a discordances amb el President pel que fa al nou estatut d'autonomia catal). D'aquesta manera, Jos Antonio Alonso, que estava a Interior, va passar a Defensa. Per la seva banda Alfredo Prez Rubalcaba va passar a Interior. Aix mateix, Rodrguez Zapatero va rellevar a Mara Jess San Segundo a Educaci i Cincia, sent substituda per Mercedes Cabrera Calvo-Sotelo. ;

El 8 de setembre de 2006 Jos Montilla va abandonar la cartera d'Indstria, Comer i Turisme per a presentar-se a la presidncia de la Generalitat de Catalunya. El va rellevar Joan Clos, el qual fins al mateix dia de prometre el crrec com Ministre, era l'alcalde de Barcelona. ;

Al febrer de 2007 Lpez Aguilar va deixar la cartera de Justcia per a presentar-se com a candidat del PSOE a la presidncia de la Comunitat Autnoma de les Illes Canries. El seu substitut en el crrec va ser Mariano Fernndez Bermejo. ;

 El 6 de juliol de 2007 Zapatero anuncia els segents canvis: Elena Salgado deixa el Ministeri de Sanitat i passa a el de Administracions Pbliques, Carme Chacn s nomenada Ministra d'Habitatge, Csar Antonio Molina ho s de Cultura i el cientfic Bernat Soria ocupa la cartera de Sanitat. ;

Vegeu tamb. 
Consell de Ministres d'Espanya ;
Gabinet ;
Govern i poltica d'Espanya ;
Ministre ;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="182388" title="Equestrat" nonfiltered="4899" processed="4886" dbindex="74940">
Equestrat (Echestratus,           ) fou rei d'Esparta. Era fill d'Agis I, i el tercer de la lnea gida dels reis espartans. En el seu regnat se suposa que fou conquerit el districte de Cinria, a la frontera entre Esparta i Argos. Fou el pare del rei d'Esparta Lbotes (Labotas) o Leobotes.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="182389" title="Equi" nonfiltered="4900" processed="4887" dbindex="74941">
Equi (grec:      , llat: Echion) fou un pintor i escultor grec que va viure a la meitat del segle IV aC. Va deixar diverses pintures estacades: Pater Liber, Tragdia i Comdia, Semramis transformant-se en reina amb una dona portant una torxa al darrera. Plini el Vell i Cicer el colloquen entre els grans pintors de Grcia (Apelles de Colof, Nicomac i Melanci). Luci l'esmenta amb el nom dAetion.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="182390" title="Eco (mitologia)" nonfiltered="4901" processed="4888" dbindex="74942">
Eco (Echo,    ) s una nimfa dels boscos de la mitologia grega; quan Zeus cantava i jugava amb les nimfes, va fer servir Eco per vigilar a distncia Hera de manera que aquesta no detectava la infidelitat del seu marit. Quan Hera se'n va assabentar, va transformar Eco en un eco de manera que no tenia control sobre les seves paraules, ni podia parlar abans que un altre ho hagus fet, ni romandre callada quan alg havia parlat. 


 Mite .
Eco i Narcs.


Retirada al camp, Eco es va enamorar del bell pastor Narcs, fill de la nimfa Lirope de Tspia i del deu-riu Cfis. Tanmateix, el vanits jove no tenia cor, la va considerar boja i la va ignorar totalment. Amb el cor trencat, va passar la resta de la seva vida en canyissars solitaris, sospirant per l'amor que mai no va conixer, debilitant-se i aprimant-se fins que noms li va quedar la veu.
Desprs un marrec que tamb s'havia enamorat de Narcs va pregar als dus, demanant que aquest sofrs un amor no correspost, com el que havia fet passar als altres. La pregria va ser corresposta per Nmesi, la que arruna els superbs, la que va maleir Narcs i el va fer enamorar-se del seu propi reflex.
El jove va acabar morint de desamor i va baixar a l'inframn on va ser turmentat per sempre pel seu reflex al riu stix.


Aquesta pgina est inacabada.      


 


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="182392" title="Eclecte" nonfiltered="4902" processed="4889" dbindex="74943">
Eclecte o Electe (Eclectus o Electus) fou un llibert de Luci Aureli Ver, a la mort del qual va obtenir la protecci de Marc Aureli i va esdevenir camarlenc de Ummidi Quadrat (Ummidius Quadratus), i a l'eliminaci d'aquest va exercir el mateix crrec a la casa de Cmmode. Eclecte juntament amb Lete i Marcia va participar a la mort del tir, i la proclamaci de Pertinax, junt amb el que va morir. Capitol (a Verus, 9) diu que Eclecte fou la persona que va matar a Cmmode.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="182393" title="Ecfntides" nonfiltered="4903" processed="4890" dbindex="74944">
Ecfntides (Echphantides,           ) fou un poeta cmic atenenc de la vella comdia que va florir desprs de Magnes i abans de Crat d'Atenes i Telclides, vers el 460 aC (olimpada 80). Va portar el renom de         que li van posar els seus rivals. En les seves obres ridiculitzava la rusticitat de la vella comdia megrica, per fou ridiculitzat al seu torn per Crat, Aristfanes i altres.

Es conserva nicament la seva obra        , un fragment de la qual reprodueix Ateneu. Se li atribueix tamb         , per no s segur. Una altra comdia de nom        , podria tamb ser seva, per comparaci. Sembla que en les seves composicions el va ajudar el seu esclau Choerilus.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="182395" title="Egeri" nonfiltered="4904" processed="4891" dbindex="74945">
Egeri (Egerius) fou fill d'Aruns i nebot de Luci Tarquini Prisc. Va nixer desprs de la mort del seu pare, com a fill pstum, i com que Demarat, el pare d'Aruns, va morir una mica desprs que el seu fill sense saber que la seva jove estava prenyada, no va deixar res a Egeri. 

Quan el seu oncle Tarquini Prisc va conquerir Colltia (Collatia) en va donar el govern a Egeri i des de llavors fou conegut com Collat (Collatinus) i nom complert Luci Tarquini Collat (Lucius Tarquinius Collatinus). Ms tard fou enviat contra Fidenes (Fidenae) al front de les forces dels aliats romans.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="182396" title="Egncia" nonfiltered="4905" processed="4892" dbindex="74946">
Egncia o Egntia o Igncia (Egnatia) fou una gens romana d'origen samnita que es va establir a Teanum. Al final de la guerra social la major part de la famlia s'havia traslladat a Roma on al menys dos d'ells foren admesos al senat rom, si be una branca va romandre a Teanum . Van portar els cognoms Celer, Mxim (Maximus), Ruf (Rufus) i Veraci (Veratius).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="182400" title="Ignaci" nonfiltered="4906" processed="4893" dbindex="74947">


Variant de nom, vegeu:

Egnaci;
Ignasi d'Antioquia;
Sant Ignasi de Loiola;
Ignasi d'Antioquia, un dels pares eclesistics al segle I;
Ignasi de Constantinoble, arquebisbe de Nicea;
Ignasi I de Constantinoble Patriarca de Constantinoble 847- 25 de deseembre del 858 i  867-23 d'octubre del 877) ;
Ignasi Iconomac, escriptor bizant ;
Ignasi de Selbria, escriptor bizant, metropolit de Selbria ;
Ignasi de Xantopuli, monjo del monestir de Xanthopuli;

Ignasi;
Egnaci o Ignaci (Egnatius), lder dels samnites a la tercera guerra samnita ;
Mari Egnaci o Mari Ignaci, lders dels aliat italians a la guerra social;
Egnaci o Ignaci, militar rom;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="182401" title="Egnaci" nonfiltered="4907" processed="4894" dbindex="74948">


Onomstica:

Egnaci o Ignaci (Egnatius), lder dels samnites a la tercera guerra samnita ;
Mari Egnaci o Mari Ignaci, lders dels aliat italians a la guerra social;
Egnaci o Ignaci, militar rom;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="182403" title="Egnaci (general samnita)" nonfiltered="4908" processed="4895" dbindex="74949">
Egnaci o Ignaci (Egnatius) fou el lder dels samnites a la tercera guerra samnita que va esclatar el 298 aC. Desprs de la segona campanya (297 aC) els samnites semblava que estaven derrotats per llavors, al segent any, Egnaci va anar a Etrria (tot i la presncia dels romans al Samni) i va aconseguir l'aliana dels etruscs. Aquest fet va obligar als romans a sortir del Samni per les forces aliades foren derrotades pels cnsols Luci Volumni i Appi Claudi (296 aC). El 295 aC Egnaci es va aliar als gals i umbres, per retirats els etruscs i umbres, els samnites i gals es van trobar amb els romans a Sentinum on es va lliurar una batalla decisiva en la que els romans van triomfar i Egnaci va morir.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="182404" title="Club Voleibol Santa Maria Premi de Mar" nonfiltered="4909" processed="4896" dbindex="74950">

El Club Volei Santa Maria Premi s un club de voleibol femen va ser fundat pels volts de la dcada del 1990 amb el nom de Penya Espanyolista de Premi. Va ser l any 2003 quan el club va canviar de directiva i va passar a crrec del que s ara el seu president, l entitat va canviar de nom i va incrementar tant el nombre de jugadores per equips, com el nombre d equips. Va ser en aquest moment que va passar a anomenar-se Club Esportiu Santa Maria. 

Actualment, s una entitat formada per un grup de noies del Maresme totes elles federades. L entitat est formada per tres equips femenins: un equip cadet, un juvenil i un snior. 

L equip cadet est al Campionat de Catalunya de Segona Divisi Cadet Femenina i l equip juvenil al Campionat de Catalunya de Tercera Divisi Juvenil Femenina. 

L equip de voleibol snior est al Campionat de Catalunya de Tercera Divisi. 




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="182405" title="Parc Nacional de Nuuksio" nonfiltered="4910" processed="4897" dbindex="74951">


El parc nacional de Nuuksio (Nuuksion kansallispuisto en fins, Noux nationalpark en suec) s un dels 35 parcs nacionals de Finlndia.
Establert l'any 1994, el parc est situat entre els municipis d'Espoo, Kirkkonummi i Vihti.
El nom provee del districte de Nuuksio situat a la ciutat d'Espoo.

Al parc es pot arribar mitjanant el transport pblic desde les ciutats de Hlsinki i Espoo.
L'esquirol volador siberi (Pteromys volans) s l'emblema del parc.



Enllaos externs.
Nuuksio National Park   Lloc oficial ;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="182406" title="Mari Egnaci" nonfiltered="4911" processed="4898" dbindex="74952">
Mari Egnaci o Mari Ignaci fou un dels principals lders dels aliats italians a la guerra social o guerra dels mars que va esclatar el 90 aC. Fou sens dubte un dels dotze comandants escollits per dirigir als aliats per servir sota dos cnsols. El seu primer xit fou la presa de Venafrum de la que es va apoderar per una traci i va destruir dos cohorts romanes. Poc desprs prop de Teanum va atacar per sorpresa a l'exrcit del cnsol Luci Csar que va haver de fugir cap a Teanum perdent gran nombre d'homes al creuar el riu Savo on noms hi havia un pont. Al segent any va morir en una batalla contra els romans dirigits pels pretors Cosconi i Lucceu.

Prosper Merime en el seu Essai sur la Guerre Sociale, proposa que el seu pare fou Marc Mari de Sidicinum que vivia el 123 aC. 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="182407" title="Egnaci (militar)" nonfiltered="4912" processed="4899" dbindex="74953">
Egnaci o Ignaci, probablement fill i net d'uns senadors del mateix nom, fou un militar rom que va acompanyar a Cras en la seva expedici contra els parts; desprs de la derrota a Carres (53 aC) es va escapar de l'escenari de la batalla amb 300 cavallers. Appi esmenta a dos Egnaci, pare i fill, que foren inclosos en les proscripcions de l'any 43 aC i foren executats ambds al mateix temps, i que podrien ser el personatge objecte d'aquest article i el seu pare.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="182408" title="Rodrigo Soriano y Barroeta-Aldamar" nonfiltered="4913" processed="4900" dbindex="74954">
Rodrigo Soriano y Barroeta-Aldamar (Sant Sebasti, Guipscoa, 1868 - Santiago de Xile 1944) fou un poltic i escriptor espanyol. Comen com a periodista i crtic d'art a Madrid fins que el 1898 ingress al Partit Republic Radical i marx a Valncia, on ja s'havia fet amic de Vicente Blasco Ibez el 1893. Particip en la redacci del diari El Pueblo, on es va fer fams per la seva demaggia. El 1903, per, quan Blasco Ibez va fundar el PURA va trencar amb ell i fund un altre diari, El Radical. Va oposar la seves tesis poltiques (sorianisme) a les del blasquisme i fou diputat a les Corts  Espanyols per Valncia del 1901 a 1909 i per Madrid el 1911, on s'hi install definitivament i cre el diari Espaa Nueva. 

El 1923 va pronunciar unes conferncies sobre les responsabilitats del desastre d'Annual i de la guerra del Marroc per les quals fou deportat a les illes Chafarinas i a Fuerteventura. El 1924 aconsegu fugir a Pars amb Miguel de Unamuno, i all va participar en totes les activitats dels exiliats contra la dictadura de Miguel Primo de Rivera.  Quan es proclam la Segona Repblica Espanyola torn a Espanya i a les eleccions de 1931 fou escollit diputat republic federal independent per Mlaga. Fou nomenat ambaixador a Xile fins que acab la guerra civil espanyola el 1939, per ja no torn.  

 Obres .
 La vida donostiarra (1893) ;
 Moros y cristianos (1894), ;
 El triunfo de don Carlos (1901);
 La entrada de Nozaleda (1904);
 Daro Regoyos (1921);
 Espaa bajo el sable (1925), ;
 San Lenn (viaje a Rusia) (1927) ;
 La revolucin en Espaa (1931);


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="182409" title="Egnatuleu" nonfiltered="4914" processed="4901" dbindex="74955">
Egnatuleu (Egnatuleius) fou el nom d'una famlia plebea de Roma. Noms dos membres d'aquesta famlia van destacar:
Gai Egnatuleu, magistrat i/o militar rom. ;
Luci Egnatuleu, magistrat rom.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="182410" title="Gai Egnatuleu" nonfiltered="4915" processed="4902" dbindex="74956">
Gai Egnatuleu (Caius Egnatuleius C.F.) fou un magistrat o militar rom, conegut perqu apareix en una moneda com C. Egnatulei. C.F. amb una representaci de Victria i un trofeu, i la paraula ROM (Roma). Aquesta moneda porta una lletra Q que vol dir que era un quinari (la meitat que un denari).



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="182411" title="Luci Egnatuleu" nonfiltered="4916" processed="4903" dbindex="74957">
Luci Egnatuleu (Lucius Egnatuleius) fou un magistrat rom. Fou qestor el 44 aC i va tenir el comandament de la Legio IV, que va desertar del camp de Marc Antoni al d'Octavi August. Com a recompensa el senat rom li va concedir el dret a exercir crrecs pblics tres anys abans de l'edat mnima establerta.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="182412" title="Irene (Hores)" nonfiltered="4917" processed="4904" dbindex="74958">
Irene (Eirene,       ) fou una de les Hores, deessa de la pau. Desprs de la victria de Timoteu sobre els espartans se li van dedicar altars a Atenes a costa de l'estat.  La seva esttua era al costat d' Amfiaros, portant als seus braos a Plutos, el deu de la salut; un altre esttua era prop d'Hstia al Pritani.

El seu equivalent rom fou Pax, que va tenir un magnfic temple construt per ordre de Vespasi.

El seu nom apareix noms en monedes i es representada com una dona jove amb una cornucpia a la ma dreta i una branca d'olivera a l'esquerra; apareix tamb de vegades cremant armament o en altres posicions.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="182414" title="Eleusi" nonfiltered="4918" processed="4905" dbindex="74959">
Eleusi (Elaeusius,           ) fou un metge grec que va viure probablement el segle I aC o una mica abans i s esmentat per Sor com un seguidor d'Asclepades Bitini. Segons Sor era un dels metges que considerava que algunes malalties eren prpies de les dones quan la majoria dels metges sostenien el contrari. Va escriure un llibre sobre malalties crniques (      )


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="182415" title="Elafe" nonfiltered="4919" processed="4906" dbindex="74960">
Elafe (Elaphus,       ) fou un metge grec, el quinz descendent d'Asclepi, fill de Crisos i pare de'Hippoloc II. Va viure probablement a l'illa de Cos als segles VI i V aC. L'esmenta Suides.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="182416" title="Elefantis" nonfiltered="4920" processed="4907" dbindex="74961">
Elefantis (Elephantis) fou probablement el pseudnim d'una escriptora ertica esmentada per Marc Valeri Marcial i Suetoni, que diuen que va escriure els llibres d'amor "molles Elephantidos libelli". Encara que el sexe de l'autor dels llibres no es coneix amb seguretat ni tampoc en quina llengua i estil  van ser escrits, per la forma del nom que se li atribueix sembla ser una dona probablement grega o d'origen grec. Gal esmenta un tractat escrit per Elefantis anomenat                  per es desconeix si es la mateixa poetessa.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="182421" title="Elies (desambiguaci)" nonfiltered="4921" processed="4908" dbindex="74962">


Onomstica:
Elies, profeta de l'Antic Testament;

Elies I de Jerusalem , patriarca de Jerusalem ;

Elies II de Jerusalem, patriarca de Jerusalem;

Elies III de Jerusalem, patriarca de Jerusalem ;

Elies de Carax , escriptor grec;

Elies de Creta, escriptor grec ;

Elies cdic, escriptor grec. ;

Elies el Monjo, monjo i escriptor grec ;

Elies el Filsof,  escriptor grec ;

Elies Sincelle, poeta llat;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="182422" title="Elies I de Jerusalem" nonfiltered="4922" processed="4909" dbindex="74963">
Elies I de Jerusalem  (     ) fou patriarca de Jerusalem del 494 o 495 fins a la seva deposici pel concili de Sid el 513 sota l'emperador Anastasi I. Va morir a l'exili el 518.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="182423" title="Elies II de Jerusalem" nonfiltered="4923" processed="4910" dbindex="74964">
Elies II de Jerusalem (     ) fou patriarca de Jerusalem del 760 o una mica abans fins el 797 excepte per un interval en qu fou expulsat del crrec pel patriarca intrs Teodor de Jerusalem. Va estar representat al segon concili ecumnic de Nicea el 787 pel seu prevere Joan, i per Toms, superior del convent de Sant Arseni prop de Babilnia d'Egipte, que tamb representaven als patriarques d'Alexandria i d'Antioquia. 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="182424" title="Elies III de Jerusalem" nonfiltered="4924" processed="4911" dbindex="74965">
Elies III de Jerusalem (     ) fou patriarca de Jerusalem des del 881 al menys (quan va enviar una carta al rei Carles III el Gras i al prnceps eclesistics i nobles de la Gllia). Va morir el 907.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="182426" title="Elies de Carax" nonfiltered="4925" processed="4912" dbindex="74966">
Elies de Carax (     ) fou el suposat autor d'un tractat de versificaci en grec existent a la llibreria de Sant Marc a Vencia i que va signat per "Helias" monjo de "Charax". De la seva personalitat res es conegut.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="182427" title="Elies de Creta" nonfiltered="4926" processed="4913" dbindex="74967">
Elies de Creta (     ). fou un escriptor grec al que s'atribueixen diversos llibres. Podria ser que Elies de Creta fou el bisbe (metropolit) de Creta que va participar al segon concili ecumnic de Nicea el 797, per sobre aix no hi ha acord entre els autors. Oudin va examinar la seva obra i diu que l'escriptor va viure quatre segles desprs vers el 1120 o 1130.

Les obres que se li atribueixen sn:

Comentaris sobre diversos discurs de Gregori Nazianz.
Comentaris sobre el       , Climanx, " Scala Paradisi," de Joan Escolstic o Climac;
Resposta sobre verges esposades abans d'arribar a la pubertat;
Respostes a Dionisi el Monjo sobre set qestions diferents ;

Nicolau Comn esmenta altres llibre d'aquest autor que s'han perdut: "Sobre la moral dels pagans", "Respostes a un monjo de Corint", "Als monjos d'Asea",  i "Als monjos solitaris"

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="182428" title="Elies cdic" nonfiltered="4927" processed="4914" dbindex="74968">
Elies cdic (Elias Ecdicus, (              ), fou un escriptor grec d'epoca desconeguda. El seu renom (el defensor) derivava del seu ofici eclesistic. Va escriure un llibre sobre la vida asctica que es conserva a l'antiga biblioteca Imperial de Viena i la Reial de Pars i que porta el nom de             . 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="182429" title="Elies el Monjo" nonfiltered="4928" processed="4915" dbindex="74969">
Elies el Monjo (     ) fou un monjo grec autor d'un discurs sobre la nativitat titulat           , que s esmentat per Lle Allati (Leo Allatius) al seu De Symeconum Scriptis Diatriba (p. 101).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="182431" title="Elies el Filsof" nonfiltered="4929" processed="4916" dbindex="74970">
Elies el Filsof  (     ) fou un escriptor grec d'poca incerta, del qual Porfiri va agafar el material per escriure la seva obra          que es conserva a la Biblioteca dels Medici a Florncia; hi ha tamb alguns extractes d'aquest autor a la biblioteca de Sant Marc a Vencia.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="182432" title="Elies Sincelle" nonfiltered="4930" processed="4917" dbindex="74971">
Elies Sincelle (Elias Syncellus) fou un poeta llat que va escriure diversos himnes o poemes dedicats a la verge esmentats per Lle Allati (Leo Allatius), destacats per la seva pietat, elegncia i bellesa. Una obra anomenada Requies in Clementinas, d'un autor de nom Helias, que es troba al monestir de Cauines al Llenguadoc, podria ser d'aquest autor. Un altra obra de nom Theorica et Practica, escrita per Helias Salomon, s esmentada per Montfacon per probablement no li correspon.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="182434" title="Elica" nonfiltered="4931" processed="4918" dbindex="74972">
Elica o Helica (Elicaon o Helicaon,        ) fou un filsof pitagric nascut a Rhegion (Rhegium). s esmentat com un dels filsofs que van donar a la ciutat les seves lleis i van intentar la utilitzaci dels principis filosfics en l'administraci pblica.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="182435" title="Llenges bantus" nonfiltered="4932" processed="4919" dbindex="74973">

El bantu s un subgrup de llenges que pertany a la famlia de llenges nigerocongoleses. Les llenges bantus sn parlades al sud de Camerun, a Gabon, Repblica del Congo, Repblica Democrtica del Congo, Uganda, Kenya, Tanznia, Angola, Zmbia, Malawi, Moambic, Zimbabwe, Nambia, Botswana i Sud-frica. 

 Origen del nom .
La paraula "bantu" va ser usada en primer lloc per Wilhelm H. I. Bleek (1827-75) amb el significat de "gent" o "persones" com es reflecteix en molts dels idiomes d'aquest grup (vegi's la taula 1). A ell es deu tamb la primera classificaci del grup de llenges seguint criteris cientfics portada a terme entre (1862 i 1869). Ell i ms tard Carl Meinhof van fer estudis comparatius de les gramtiques de les llenges bantus. 

 Caracterstiques .
La famlia de llenges t centenars de membres. Han estat classificades per Guthrie in 1948 en grups d'acord a zones geogrfiques - A, B, C, D, I, F, G, H, K, L, M, N, P, R i S i desprs numerades dintre del grup. (Llista de noms de llenges bantus amb sinnims ordenats pel nombre de Guthrie). Guthrie tamb va reconstruir el Proto-bantu com la Proto-llengua d'aquesta famlia lingstica. Tot sembla apuntar que les llenges bantus van tenir el seu origen fa 2000 anys a Nigria oriental i Camerun, des d'on es van estendre cap al sud i l'est del continent afric. 



La majoria de les llenges d'aquest grup formen la frase segons l'esquema bsic de SVO (subjecte - verb - objecte). La caracterstica gramatical ms prominent dels idiomes bantus s l's extensiu de prefixos i infixos. Cada nom pertany a una classe i cada llengua pot tenir al voltant de deu classes en conjunt, una mica similar al gnere en les llenges europees. La classe s'indica per un prefix en el nom, aix com en els adjectius i verbs que concorden amb ell. El plural s'indica per un canvi de prefix (vegi's la taula 1). El verb es conjuga a fora de prefixos. En swahili, per exemple, Mtoto mdogo amekisoma significa 'el nen petit ho ha llegit (el llibre)'. Mtoto, 'nen', governa al prefix adjetival m- de mdogo, 'petit', i el prefix del subjecte verbal a-. A continuaci li segueix el temps en pretrit perfecte -em- i el marcador de l'objecte -ki- que concerta amb l'implcit vocable kitabu, 'llibre'. Si pluralitzem el subjecte ('nens'), obtenim Watoto wadogo wamekisoma, i en pluralitzar l'objecte directe ('llibres', vitabu) la frase resultant s Watoto wadogo wamevisoma.

La llengua bantu amb major nombre de parlants s el swahili (G 40). Els idiomes bantus comprenen un ventall que abasta des de llenges purament tonals fins a les quals prescindeixen totalment del to amb funcions gramaticals i o semntiques. Altres idiomes bantus importants sn el lingala, el luganda, el kikongo (o kongo) i el chewa a frica central i oriental i el shona, el ndebele (sovint considerat una llengua encara que en realitat s un dialecte del zulu), el setswana, el sesotho, el xhosa, el sepedi i el swazi en el sud d'frica. Algunes de les llenges sn conegudes sense el prefix de classe (chewa per chichewa, swahili en comptes de kiswahili, zulu per isizulu, xhosa en lloc de isixhosa, etc.) mentre unes altres varien (setswana o tswana, sindebele o ndebele, etc.). No obstant aix, la forma radical sense el marcador normalment no es dna en aquestes llenges: a Bostwana, per exemple, els habitants sn batswana, una persona s un motswana i la llengua s setswana. 

Els sud-africans de raa negra de vegades eren denominats oficialment bantes pel rgim de l'apartheid, de manera que ara all es prefereix el terme sintu per a referir-se a aquest grup de llenges; si- s un prefix usat, entre altres conceptes, amb idiomes.

 Classificaci .
Posici de les llenges bantus en el tronc nigerocongols

Niger-Kongo;
Kordofan;
Mande;
Atltic;
Dogon;
Ijoid;
Volta-Congo;
Volta-Congo septentrional;
Kru;
Gur (Voltaic);
Senufo;
Adamawa-Ubangi;
 Volta-Kongo meridional;
Kwa;
Benue-Kongo;
Benue-Kongo Occidental(u. a. Yoruba, Igbo);
Benue-Kongo Oriental;
Nigeri Central;
Bantuid de Cross River;
Cross River;
Bantuid;
Bantuid del Nord;
Bantuid del Sud;
diversos grups petits;
Grasland;
Bantu;
 Nombre de parlants .

Bibliografia.
 Guthrie, Malcolm. 1948. The classification of the Bantu languages. London: Oxford University Press for the International African Institute.
 Guthrie, Malcolm. 1971. Comparative Bantu, Vol 2. Farnborough: Gregg International.
 Heine, Bernd. 1973. Zur genetische Gliederung der Bantu-Sprachen. Afrika und bersee, 56: 164 185.
 Maho, Jouni F. 2001. The Bantu area: (towards clearing up) a mess. Africa & Asia, 1:40 49.
 Maho, Jouni F. 2002. Bantu lineup: comparative overview of three Bantu classifications. Gteborg University: Department of Oriental and African Languages. ;
 Piron, Pascale. 1995. Identification lexicostatistique des groupes Bantodes stables. Journal of West African Languages, 25(2): 3 39.

Enllaos externs.
  Diccionari comparatiu on-line de les llenges bantus de la universitatde Califrnia, Berkeley CBOLD;  Cont bibliografia completa.
  Recursos de bantu online de Jacky Maniacky ;
  Article de Proel;
  Paraules d'origen bantu;









































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="182436" title="Elpidi" nonfiltered="4933" processed="4920" dbindex="74974">
Elpidi o Helpidi (Elpidius o Helpidius o Helfridius,         ) fou un dels metges de Teodoric el Gran rei dels ostrogots (493-526). El va atendre a la seva darrera malaltia. Era cristi i havia rebut les ordres, i probablement era nascut a Mil. Es conserva una carta que va escriure al rei i quatre que va escriure a Ennodi. Tamb es va dedicar a la poesia. Es possible que es tracti d'un Rstic Helpidi esmentat com exquaestor en una inscripci. 

Del poeta ess conserven els segents llibres:

1. Historiarum Testamenti Veteris et Novi Tristicha XXIV;
2. De Christi Jesu Beneficiis;


Vegeu tambe: Helpidi;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="182437" title="Elpinice" nonfiltered="4934" processed="4921" dbindex="74975">
Elpinice (        ) fou filla de Milcades i germana o germanastra de Cim II.

Segons alguns relats com que noms era mig germana, Cim s'hi va casar (la llei atenenca permetia el casament amb una germana quan no era           ), per finalment fou donada en matrimoni a Cllies d'Atenes que se'n havia enamorat, i que va posar aquesta condici per pagar la multa a la que Milcades havia estat condemnat i havia de pagar Cim. 

Sembla que Elpinice no fou fidel al nou marit i li va fer el salt amb el pintor Polignot. Quan Cim fou acusat de rebre suborns del rei Alexandre I de Macednia, Elpinice va anar a veure a Pricles per demanar pacincia en l'actuaci i encara que Pricles se la va treure del davant, va moderar la seva acusaci. Tamb sembla que Cim va negociar amb Pricles, per mig de Elpinice, el seu retorn de l'exili.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="182439" title="Elva (desambiguaci)" nonfiltered="4935" processed="4922" dbindex="74976">


Elva amb significats onomstics:
Elva (famlia), gens romana;
Tit Ebuti Elva o  Tit Ebuci Elva, cnsol el 499 aC;
Luci Ebuti Elva o  Luci Ebuci Elva, cnsol el 463 aC ;
Postumi Ebuti Elva Cornicen o Postumi Ebuci Elva Cornicen, cnsol el 442 aC;
Marc Ebuti Elva o Marc Ebuci Elva, magistrat rom;
Marc Ebuti Elva o Marc Ebuci Elva, pretor el 168 aC;

Elva a la cincia ficci:
Elva s un personatge de la trilogia El Llegat, de Christopher Paolini.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="182442" title="Elva (famlia)" nonfiltered="4936" processed="4923" dbindex="74977">
Elva fou el nom d'una famlia romana de la gens Ebcia (Aebutia gens). Personatges destacats foren:

Tit Ebuti Elva o Tit Ebuci Elva, cnsol rom el 499 aC.
Luci Ebuti Elva o Luci Ebuci Elva, cnsol el 463 aC. ;
Postumi Ebuti Elva Cornicen o Postumi Ebuci Elva Cornicen, cnsol el 442 aC.
Marc Ebuti Elva o Marc Ebuti Elva, magistrat rom.
Marc Ebuti Elva o Marc Ebuci Elva, pretor el 168 aC.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="182444" title="Tit Ebuti Elva" nonfiltered="4937" processed="4924" dbindex="74978">
Tit Ebuti Elva o Tit Ebuci Elva (Titus Aebutius T.F. Elva) fou un magistrat rom que fou cnsol junt amb Publi Veturi Gemine Cicur el 499 aC, any en el que es va assetjar Fidenes i Crustumria fou conquerida. El 498 aC fou magister equitum del dictador Aule Postumi Alb i va participar a la gran batalla al llac Regillus, on fou el comandant de l'ala esquerra. 











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="182446" title="Luci Ebuti Elva" nonfiltered="4938" processed="4925" dbindex="74979">
Luci Ebuti Elva o Luci Ebuci Elva (Lucius Aebutius T. F. T. N. Elva) fou un magistrat rom, fill del cnsol Tit Ebuti Elva (Titus Aebutius T.F. Elva). Fou cnsol el 463 aC juntament a Publi Servili Prisc Estructe. Durant el seu consolat una gran plaga va assolar Roma.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="182448" title="Postumi Ebuti Elva Cornicen" nonfiltered="4939" processed="4926" dbindex="74980">
Postumi Ebuti Elva Cornicen o Postumi Ebuci Elva Cornicen (Postumius Aebutius Elva Cornicen) fou un magistrat rom, que fou cnsol el 442 aC juntament amb Marc Fabi Vibul II. En el seu consolat es va fundar una colnia a Ardea. El 435 aC fou magister equitum del dictador Quint Servili Prisc Estructe Fidenes.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="182449" title="Marc Ebuti Elva" nonfiltered="4940" processed="4927" dbindex="74981">



Onomstica:

Marc Ebuti Elva o Marc Ebuci Elva, magistrat rom;
Marc Ebuti Elva o Marc Ebuci Elva, pretor el 168 aC;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="182450" title="Marc Ebuci Elva" nonfiltered="4941" processed="4928" dbindex="74982">



Onomstica:

Marc Ebuti Elva o Marc Ebuci Elva, magistrat rom;
Marc Ebuti Elva o Marc Ebuci Elva, pretor el 168 aC;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="182453" title="Marc Ebuti Elva (triumvir)" nonfiltered="4942" processed="4929" dbindex="74985">
Marc Ebuti Elva o Marc Ebuci Elva (Marcus Aebutius Elva) fou un magistrat rom. Va exercir diverses magistratures, per noms consta la de triumvir, que va exercir el 442 aC per fundar la colnia llatina d'Ardea decretada pel seu parent el cnsol Postumi Ebuti Elva Cornicen (Postumius Aebutius Elva Cornicen) .


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="182455" title="Marc Ebuti Elva (pretor)" nonfiltered="4943" processed="4930" dbindex="74986">
Marc Ebuti Elva o Marc Ebuci Elva (Marcus Aebutius Elva) fou un magistrat rom. Fou pretor el 168 aC. Acabat el seu perode anyal va rebre el govern de la provncia de Siclia. L'esmenta Tit Livi (Tit Livi  44.17.).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="182456" title="Cant de la Senyera" nonfiltered="4944" processed="4931" dbindex="74987">
El Cant de la Senyera s una composici per a cor mixt amb msica del mestre Llus Millet, sobre un poema de Joan Maragall, compost expressament com a himne de l'Orfe Catal. S'estren a Montserrat l'any 1896 en la cerimnia de la benedicci de la senyera. Va estar prohibit pel rgim franquista del 1939 al 1960.

Tamb actu de facto com a himne, amb competncia amb Els Segadors, quan aquest ltim encara no havia estat oficialitzat. La seva interpretaci per una part del pblic del Palau de la Msica quan havia estat prohibit fou l'element central dels Fets del Palau el 1960.

Els Segadors va ser restablert el 27 de mar de 1993 com a Himne Nacional de Catalunya.

Lletra.

Tornada:
Al damunt dels nostres cants;
aixequem una Senyera;
que els far ms triomfants.;

Au, companys, enarborem-la
en senyal de germandat!
Au, germans, al vent desfem-la
en senyal de llibertat.
Que vole! Contemplem-la
en sa dola majestat!

Oh bandera catalana!,
nostre cor t's ben fidel:
volars com au galana
pel damunt del nostre anhel:
per mirar-te sobirana
alarem els ulls al cel.

I et durem arreu enlaire,
et durem, i tu ens durs:
voleiant al grat de l'aire,
el cam assenyalars.
Dna veu al teu cantaire,
llum als ulls i fora al bra.

 Msica i versions .

video youtube.com Himne de l'Orfeo Catal,

 Referncies .







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="182459" title="Dulce Pontes" nonfiltered="4945" processed="4932" dbindex="74988">
Dulce Pontes (Montijo, 8 d'abril de 1969) s una cantant portuguesa. Pertany al grup dels artistes portuguesos ms populars i reconeguts internacionalment. Canta canons pop, msica tradicional portuguesa (fado incls), com tamb msica clssica. S'acostuma a definir-la com una artista de la world music. Tamb compon alguns dels temes que canta. La seva activitat artstica va contribuir en el renaixement del fado als anys noranta del segle passat. La Dulce es distingeix principalment per la seva veu, que s verstil, dramtica i amb una capacitat fora del com per transmetre emocions. Est considerada com una de les millors veus dins el panorama musical portugus.


Discografia.

 Lusitana (1992);
 Lgrimas (1993);
 A brisa do corao (1995);
 Caminhos (1996);
 O primeiro canto (1999);
 Best of (2002);
 Focus (amb Ennio Morricone) (2003);
 O corao tem trs portas (2006);

Enllaos externs.

Pgina oficial (portugus & angls)
Pgina no oficial (espanyol, itali i alemany)

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="182460" title="Sant Mamet de Corr d'Amunt" nonfiltered="4946" processed="4933" dbindex="74989">


L'esglsia de Sant Mamet es troba al poble de Corr d'Amunt (les Franqueses del Valls). D'origen romnic, ha sofert moltes modificacions. De fet, de l'original noms es conserva un mur a migdia amb un fris de dent de serra.

Sota el campanar hi ha una capella de la Mare de Du del Roser del segle XVI amb la imatge esculpida a la clau.

La planta original tenia un absis orientat -estranyament- a ponent que va ser substitut al segle XVIII per un acabament rectangular amb la nova portalada quadrada amb una llinda amb una inscripci.

El 1936, durant la guerra civil espanyola, es varen cremar els retaules dels Sants Cosme i Dami, i el de la Mare de Du del Roser.

Durant els anys 1940, es derru l'antic cementiri que estava adossat al mur de llevant.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="182462" title="Carminatiu" nonfiltered="4947" processed="4934" dbindex="74990">
Un carminatiu s una substncia medicinal d'acci antiespasmdica, que afavoreix l'expulsi de gasos que es formen al tub digestiu, especialment a l'intest. L'excs de gasos s'anomena mdicament meteorisme i pot produir sensaci d'abdomen inflamat i espasmes.

Etimologia.
El mot carminatiu deriva de carminar que vol dir expellir del cos. En fa menci Guy de Cauliach, a Inventari o Collectori de Medecina: "Ao fan les pocions... aidants a carminar" al llibre 3, captol 2, "Carminant les ventositats" ibid., llibre 6, captol 7.

Frmacs carminatius.
Els dos principis actius carminatius ms importants que s'utilitzen per a reduir els gasos sn la simeticona i la dimeticona. Els dos sn tensioactius i aquest efecte  s'aconsegueix des de la sntesi del dimetilpolisilox. La simeticona t un una molcula de dixid de silici ms, per ambds qumicament sn polmers linears de siloxans metilats.

Mecanisme d'acci.
 Dispersen i prevenen la formaci de bombolles de gasos envoltades de mucositats.
 Redueixen la tensi superficial de les bombolles.

Plantes carminatives.
Hi ha fora plantes que poden usar-se com a carminatius. Entre elles trobem:

 L'alfbrega;
 L'anet;
 L'ans;
 L'assaftida;
 El clam;
 La camamilla;
 El cardamom;
 La ceba;
 El com;
 El coriandre;
 El donzell;
 La farigola;
 El fonoll;
 El gingebre;
 El marduix;
 La melissa;
 La menta;
 La nou moscada;
 L'orenga;
 El poliol;

Bibliografia.
ALCOVER, Mn. Antoni M, Diccionari Catal-Valenci-Balear, Palma de Mallorca, 1988, ISBN 84-273-0025-5 (Obra completa)

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="182466" title="Bateria d'i liti en polmer" nonfiltered="4948" processed="4935" dbindex="74991">


Bateria d'i liti en polmer o Bateria d'i liti-polmer abreviat Li-Po s una bateria en qu l'electrlit s una soluci de sals de liti en un polmer slid o gelatins, l'node s de carboni i el ctode s un xid metllic.

s una bateria recarregable que evolucion a partir de les bateries d'i liti on l'electrlit de sals de liti ja no es troba en una soluci orgnica sin en un polmer compost slid com ara el Poliacrylonitril.

 Aplicacions .
Un avantatge de les celles Li-Po s que els fabricants poden donar forma a les bateries quasi a voluntat, i aix s un avantatge per als fabricants de telfons mbils que treballen constantment a la recerca del disseny ms petit, ms fi, ms lleuger.

Un altre avantatge s que la relaci d'autodescrrega s molt menor.

 Tecnologia .
Actualment se'n comercialitzen de dues menes. La diferncia s que les de Bellcore/Telcordia fan servir un ctode de LiMnO4 i l'altra el ms convencional de LiCoO2.

Articles relacionats.
 Bateria d'i liti;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="182467" title="Francesc d'Ariny" nonfiltered="4949" processed="4936" dbindex="74992">
Francesc d'Ariny (? segona meitat Segle XIV - ? 1429), fou un escriptor catal en llengua llatina.
Biografia. 
Fou escriv ja en la cort del rei Mart l'Hum. Posteriorment (1418) consta la seva signatura com a secretari d'Alfons el Magnnim. Acompany el rei en la seva primera expedici a Itlia, prengu part en la campanya de Sardenya i segu el rei a Siclia i a Npols. Consta que retorn a Barcelona el 1423.

Particip en actuacions diplomtiques davant els reis de Castella i de Navarra.

Obres.

Prembuls;

Referncies.



Bibliografia.

Maringela Vilallonga, La literatura llatina a Catalunya al segle XV. Repertori bio-bibliogrfic (1993, ISBN 978-84-7256-930-0).
Flix Torres Amat, Memorias para ayudar a formar un diccionario crtico de los escritores catalanes, Barcelona, 1836.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="182468" title="Porta de Brandenburg" nonfiltered="4950" processed="4937" dbindex="74993">


La Porta de Brandenburg (en alemany Brandenburger Tor) s una de les antigues portes d'accs a Berln i un dels principals smbols de la ciutat. Est situada entre la Pariser Platz i la plaa del 18 de Mar, a poca distncia del Reichstag. Va ser encarregada pel rei Frederic Guillem II de Prssia com a smbol de pau i construda per Carl Gotthard Langhans entre 1788 i 1791.

El disseny de la porta es va basar en el dels Propileus, la porta d'entrada a l'Acrpoli d'Atenes. Est composta per dotze columnes que imiten l'estil arquitectnic dric, disposades en dues fileres de sis. Al capdamunt de la porta hi ha l'esttua de bronze d'una quadriga conduda per la deessa de la pau en senyal de victria. La porta fa 26 m d'alada, 65,5 m d'amplada i 11 m de profunditat.

Histria.
Poc desprs de la construcci de la porta, el 1806, Berln va ser envada desprs de la derrota prussiana en les guerres napoleniques. Napole va desfilar al capdavant del seu exrcit a travs de la porta, i es va emportar la quadriga a Pars. 

Quan, el 1814, la quadriga va tornar a Berln, es va canviar la branca de llorer de l'esttua per una Creu de Ferro, transformant-la de la deesa de la pau a la deesa de la victria.

Quan els nazis van arribar al poder, van utilitzar la porta com a smbol del seu poder. Tot i que malmesa, la porta va sobreviure els bombardejos de la guerra, i juntament amb l'Acadmia de Belles Arts era l'nic edifici que quedava dempeus a la Pariser Platz el 1945.

La porta qued al cant sovitic en el repartiment de Berln entre els vencedors de la guerra. Va ser restaurada conjuntament entre els governs de Berln oriental i occidental, per el 1961 va quedar allada amb la construcci del Mur de Berln.

El 1963, quan el president dels Estats Units John F. Kennedy va visitar la Porta de Brandenburg els sovitics van penjar-hi cortines rojes per evitar que es pogus veure l'altra banda. A principis de la dcada dels 80, l'alcalde de Berln Oest Richard von Weizscker va descriure la situaci afirmant que "la qesti alemanya no es resoldria mentre la Porta de Brandenburg romangus tancada".

El 12 de juny de 1987, el president Ronald Reagan va fer un discurs davant de la Porta que es podia sentir a ambds bandes del mur, en el que es va adrear directament al secretari general del partit comunista Mikhal Gorbatxov exigint-li que obrs la Porta i enderroqus el Mur:

Secretari general Gorbatxov, si busqueu pau, si busqueu prosperitat per la Uni Sovitica i per l'europa oriental, si busqueu liberalitzaci: Veniu aqu a aquesta porta! Sr. Gorbatxov, obriu aquesta porta! Sr. Gorbatxov, enderroqueu aquest mur!

Quan el mur de Berln va caure el 10 de novembre de 1989, la porta va simbolitzar la llibertat i la unitat de la ciutat. Als voltants de la porta es van reunir berlinesos de l'est i de l'oest per a celebrar-ho. La porta es va reobrir oficialment el 22 de desembre d'aquell any, quan el canceller de l'RFA Helmut Kohl va travessar la Porta i fou benvingut pel primer ministre de l'RDA, Hans Modrow.

Des d'aleshores, la Porta ha continuat essent un punt d'encontre dels ciutadans de Berln per a celebracions de tot tipus, com per exemple l'entrada en funcionament de l'Euro.

Galeria d'imatges.























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="182469" title="mil" nonfiltered="4951" processed="4938" dbindex="74994">
mil o milos (Emilus,       ) fou un escultor grec natural de l'illa d'Egina. Va fer diverses esttues en or i en vori, d'Horus assegut al tron, pel temple d'Hera a Olmpia. L'esmenta Pausnies. 

Referncies.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="182470" title="Emmnides" nonfiltered="4952" processed="4939" dbindex="74995">
Emmnides (Emmenidae,          ) fou una famlia notable  d'Agrigent que es reclamava descendent del mtic heroi Polnices (Polyneices).  Entre els seus membres es coneixen Emmnides, l'ancestre, dels que la famlia va agafar el nom, que fou pare d'Enesidam (Aenesidamus); aquest fou pare de Ter (Theron) i  Xencerates, que  Pindar esmenta amb lloana com a vencedors als grans jocs grecs, el primer a les olimpades el 476 aC en les carreres de carro, i el segon als jocs pitis, jocs stmics i jocs panatenaics en carreres de cavalls.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="182475" title="Ramon Astruc de Cortielles" nonfiltered="4953" processed="4940" dbindex="74996">
Ramon Astruc de Cortielles (Vic ? - ? 1444 o 1434), fou un teleg i escriptor catal en llengua llatina.

Biografia. 
Fou canonge d'Elna cap al 1395 i canonge de Vic des del 1410.

Cortielles, era un lullista que va prendre part, cap al 1395, en la controvrsia sobre la immaculada concepci de Maria, s a dir, la creena de qu Maria va ser concebuda i va nixer sense la mcula del pecat original, que enfront franciscans (a favor, junt amb els comtes de Barcelona i els lullistes) i dominics (en contra). Aquesta creena fou incorporada, molt temps desprs, l'any 1854, com un dels dogmes de fe de l'Esglsia catlica, per una butlla del papa Pius IX.

Obres.
 Liber o Disputatio saecularis et iacobitae o Liber de conceptus uirginali o De conceptione Virginis Mariae ab ommni culpa originalis immuni. ;

Aquesta obra fou atribuda, durant molt temps, a Ramon Llull.

Referncies.
Maringela Vilallonga, La literatura llatina a Catalunya al segle XV. Repertori bio-bibliogrfic (1993, ISBN 978-84-7256-930-0).
Flix Torres Amat, Memorias para ayudar a formar un diccionario crtico de los escritores catalanes, Barcelona, 1836.

Enllaos externs.
Biografia de Ramon Astruc de Cortielles, per Maringela Vilallonga.
Bibliografia sobre Ramon Astruc de Cortielles, per Maringela Vilallonga.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="182477" title="Associaci Catalanista La Fal" nonfiltered="4954" processed="4941" dbindex="74998">
Associaci Catalanista La Fal fou una entitat catalanista fundada el juliol del 1898 i dirigida per Daniel Roig i Pruna, Miquel Balmas, J. Juan Martnez i Alfons Maseras i Galts. Editava el diari Lo Jovent Catal, que fou susps per ordre governativa l'abril del 1900. Foren una de les organitzacions convocants de l'onze de setembre del 1901.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="182478" title="Wakadoshiyori" nonfiltered="4955" processed="4942" dbindex="74999">
Durant el govern del shogunat Tokugawa, al Jap del segle XVII, els Wakadoshiyori (   ) o Joves Ancians era una posici governamental d'alt rang. El "consell dels Joves Ancians" de l'poca Edo comprenia sis membres, reclutats entre els fudai daimyo (    ), del qual cada un dirigia durant un mes. Ells eren jerrquicament inferiors als r j  (  ).

Els Wakadoshiyori estaven encarregats de supervisar els hatamotos (els guardaespatlles del shogun), els artesans, els metges i els impostos pagats pels vassalls del shogun. Tamb vigilaven les activitats a les grans ciutats del pas com Ky to i saka.







ENDOFARTICLE.
</doc>
